Conte de lvia Corema

Aix era i no era, una dona

vella, arrugada i remuga, no
podia sofrir els fillets i filletes, i
sempre els arruixava amb la
seva garnera, lanomenaven
lvia, lvia corema.
Un mag, anomenat Xiviu,
vermell com un caliu, cansat
dadvertir-la, la va embruixar
fent-li sortir cinc cames ms de
les que tenia, per fent-li saber
que si se feia amiga dels fillets i
filletes del poble, ell desfaria
lembruix i tornaria a tenir les seves dues llargues i primes
cames de sempre.
Lvia corema hi va venir b, i el mag
Xiviu, vermell com un caliu, va
consentir a desembruixar-la. I aix per
cada setmana que hagus fet bonda, i
hagus tingut amagada la seva garnera
espantadora, el mag faria que perds
una de les cinc cames.
Quan ja li quedaren noms les seves
dues cames, ben aviat va estrnyer a
crrer, encalant fillets i filletes amb la
seva garnera. El mag Xiviu, vermell com
un caliu, que ho va veure, va fer que com a escarment, per
mentidera, perds tamb les seves dues cames. Aix la cosa,
lvia corema, ja no va poder encalar mai ms ning.
Conte contat, conte acabat, si no s mentida, ser veritat.