Cultura Patrimoni Cultural

Presentació

Josep M. Xarrié Núm. 11

Cap de l’SRBM Maig 2002

Sumari
NOUS REPTES PER A L’ANY 2002: LA INAUGURA- Presentació
CIÓ DEL NOU MUSEU EPISCOPAL DE VIC, Nous reptes per a
l’any 2002
L’EXPOSICIÓ «CATALUNYA RESTAURA» I EL NOU
CENTRE DE RESTAURACIÓ A VALLDOREIX Resultats de l’aplicació
d’una nova modalitat
La inauguració del nou Museu Diocesà de Vic, del qual estem restaurant
d’estructura metàl·lica per
obres des de fa alguns anys, serà el primer repte important d’enguany. La
al muntatge de retaules (II)
característica general de l’estat de conservació de les obres d’aquest museu
ens ha portat a un treball lent i minuciós basat, sobretot, en l’eliminació d’an-
tigues restauracions, que més d’un tractadista en el noble ofici de conservar La conservació
el patrimoni cultural moble ha qualificat de forma genèrica d’«invasiu». La la- del mausoleu renaixentista
bor ha estat la següent: en primer lloc, s’ha hagut de comprovar el percen- de Ramon III Folc de Cardona,
tatge de policromia original existent, pel que fa a les pintures, o volum res- a Bellpuig d’Urgell
tant, quan es tracta d’escultures. A continuació, ha estat necessari establir
per a cada obra el criteri idoni de neteja o eliminació dels afegits posteriors, Restauració de dues mèn-
segons les seves peculiaritats materials i sules gòtiques procedents
artístiques, per finalment procedir a una de Castelló d’Empúries
reintegració volumètrica o pictòrica har-
mònica, com a presentació final, que en Retaule dedicat a sant
aquest cas ha estat essencialment mu- Llorenç, procedent de
seística. Preixana, del Museu
En un altre ordre de coses, estem treba- Episcopal de Vic
llant perquè a finals de 2002 puguem pre-
sentar, a la ciutat de Barcelona, la sisena «Novenari d’ànimes» de
edició de l’exposició de conservació de l’església parroquial de
béns culturals mobles «Catalunya Restau- Santa Maria de Segueró
ra». Amb un Centre de Restauració amb
majoria d’edat –fou creat el novembre de 1981– i amb nombroses experièn- El Crist del castell
cies professionals d’aquests vint-i-un anys, volem aportar a aquesta propera d’Ulldecona
exposició no solament una visió del passat, sinó també una panoràmica dels
projectes de futur. Com és habitual, a aquesta exhibició l’acompanyarà una Notícies
tercera Memòria d’Activitats del Servei de Restauració de Béns Mobles: Projecte global per a la
1997-2001.
restauració
I, ja que hem parlat d’un centre amb majoria d’edat, també cal fer esment de de béns culturals mobles
l’ambiciós projecte que suposa el nou edifici del Centre de Restauració que
ja està en construcció; de moment, les màquines estan furgant en el subsòl Curs Internacional
del terreny on ha d’emplaçar-se. Quan vegem anar pujant el flamant edifici de sobre la Tecnologia de
quatre mil metres quadrats, a Valldoreix, ben a prop de l’estació del ferrocar- la Conservació de la Pedra
ril, haurem de veure quelcom més que la construcció material d’un nou Cen-
tre de Restauració: caldrà entendre que estem materialitzant un projecte de Visita del premi Nobel de
futur que, entre tots, Direcció General i Servei de Restauració, estem dissen- química de 1988 al SRBM
yant des de fa temps.
Llibres
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
 El Crist del castell d’Ulldecona
OBJECTE: Material arqueològic.
Crist
DATACIÓ: Segles XII-XIII
TÈCNICA: Bronze, esmalts tipus
champlevé i pa d’or.
Figura realitzada amb motlle
DIMENSIONS: 22 x 11 x 2,5 cm
(manca un braç)
LLOC: Jaciment del castell
d’Ulldecona, (Montsià)
núm. inv. 1.918-1
NÚM. DE REGISTRE DE L’SRBM: 7952
ANY DE LA RESTAURACIÓ: 2001
RESTAURACIÓ: M. Àngels Jorba Valls
En una de les darreres interven-
Introducció
cions arqueològiques en el castell
d’Ulldecona per l’Escola Taller La
Foia, va aparèixer la figura d’a-
quest Crist metàl·lic que destaca
per la seva singularitat. Podria
pertànyer a la capella de l’orde si-
tuada en el bastió del castell.
Representa la figura de Crist
Descripció
triomfant sobre la creu, i segons els
fragments que ens han arribat,
creiem que aquesta última seria de
10
fusta, recoberta de làmines de cou-
rescat
re amb flors repussades i recobertes
de pa d’or. El Crist és coronat
(Crist Rei), amb expressió relaxada,
cabellera fins a les espatlles i barba
i bigoti detallats; els ulls podrien
ser de pasta vítria o esmalt, i la
faldilla (perizoni), amb cinturó i
plecs, arriba fins als genolls.
Aquests plecs estan remarcats per
esmalts de tipus champlevé, possi-
blement de color blau. Els genolls
i les cames estan lleugerament fle-
xionats, i els peus, incisos, reposen
sobre la plataforma de la creu on
devien anar clavats.
Es tracta d’una figura feta amb
bronze (aliatge de coure i estany)
Procés d’estabilització.
A continuació, la peça s’ha submer-
git en una solució de sesquicarbo-
nat sòdic al 10% en aigua destil-
lada, per aconseguir la dissolució
dels clorurs. Aquest tractament, de
llarga durada, ha aconseguit un alt
grau de solidesa de la peça.
Tot seguit, de forma mecànica
(bisturí, llapis de fibra de vidre i
micromotor) s’han anat deixant a la
vista les restes de daurats i esmalts
del perizoni.
Acabat aquest procés, s’ha sotmès
la figura durant 72 hores a un am-
bient de +/– 100% d’humitat relati-
va, operació que ha permès detectar
uns petits focus de clorurs dissemi-
nats per tota la superfície, per la
qual cosa ha estat necessari repetir
novament el tractament inhibidor,
per arribar a la dissolució total dels
Crist i làmines de la creu abans de
clorurs.
restaurar.
Per acabar, s’ha fet una neu-
i restes de xapa d’or. Ha estat tralització del tractament inhibidor,
fabricada a partir d’un motlle, que s’ha assecat la peça amb un punt
dóna una figura buida pel revers. baix de calor i s’ha consolidat amb
Només conserva un dels braços, una resina acrílica (Paraloid® B-72
que també és buit. al 4% en xilè), afegint-hi una disso-
lució de BTA (benzotriazol) de
Merck® al 2% en alcohol.
Quan va arribar la peça al Servei
Estat de conservació
de Restauració, ja feia temps que
s’havia exhumat i presentava els
M. ÀNGELS JORBA VALLS
problemes típics d’estabilització i
neteja.
Els clorurs de coure (Cu C1) eren
bastant manifestos en zones con-
Figura del Crist un cop restaurada.
cretes i alguns d’ells es trobaven
força actius, ja que fins i tot havien
laminat i trencat el bronze (zona
pectoral, cames, etc.).
La zona del perizoni es va haver de
netejar primer per valorar l’estat de
conservació i l’abast dels esmalts i
de les restes de daurats que s’hi van
detectar.
Tractament de conservació –
A partir del diagnòstic que s’ha fet
restauració
per veure l’estat de conservació de
l’objecte, s’han determinat les in-
tervencions que s’han de fer, que
han consistit en el següent:
Primerament, s’ha fet una neteja
superficial amb fibra de vidre per
retirar els clorurs pulverulents i la
terra d’ excavació, i poder detectar
visualment la superfície original,
tant en la zona decorada amb dau-
rats, com en la zona interna, totes
fortament clorurades.