ARGUMENTS PER A LA METODOLOGIA ABP

RESUM - s una metodologia que es fonamenta en la teoria del constructivisme. - Es correspon amb la forma en que les persones apliquem la creativitat per a resoldre problemes. - s ajustada als criteris dorientaci educativa que promouen les institucions. - Dna una resposta vlida per a la formaci laboral actual. - T una projecci expansiva en el temps i s acceptada per la valoraci dels seus resultats. - Argumentaci pedaggica LABP se sustenta en diferents corrents terics sobre laprenentatge hum, la ms emprada per a justificar-la s la teoria constructivista, tot seguint tres principis bsics: - La dialctica es fa des de la realitat a on saplica el que es vol aprendre. - El conflicte cognitiu denfrontar-se a una situaci nova que estimula laprenentatge. - El coneixement sadquireix i es desenrotlla en un context de reconeixement de processos socials i avaluaci, donant loportunitat de la crtica individual contrastada. LABP incorpora la dialctica entre pensament i acci dins del context de lacci completa, que permet fer efectiu laprenentatge a travs de la recerca de solucions a problemes proposats. El fet de plantejar la recerca de la soluci a un problema creiem que s un estmul per a ladquisici de coneixement. Aquest argument es contraposa al menor lestmul que es pugui desprendre dun aprenentatge que tingui per finalitat la superaci duna prova de conceptes. El treball cooperatiu i lavaluaci formadora permet a lalumnat desenvolupar capacitats de relaci social, dautoaprenentatge i de valoraci crtica. - Argumentaci histrica i evolutiva a travs del invents Aquest argument es fonamenta en veure com el procs creatiu dels invents es pot explicar a travs de lacci completa aplicada a la resoluci de problemes. Tamb val a dir que es podria fer la mateixa argumentaci en altres mbits, per hem escollit els invents perqu sn un exemple evident de la creativitat humana. A travs dels invents podrem fer una recerca histrica regressiva fins lorigen dels ssers humans. En el nostre cas, per a simplificar hem escollit un invent modern i un altre molt primitiu. Els dos exemples que sexposen en aquest apartat, estan separats de manera extrema en el temps perqu volem posar de relleu que hi ha una pauta de comportament com (forma elemental de lacci completa), que es podria estendre a tots els invents de levoluci humana. La intenci en els dos casos s identificar les fases bsiques de lacci completa. En el primer exemple, lacci completa sidentifica en un marc collectiu i en el segon, des duna perspectiva individual. Dos exemples extrems dinvents notables: - El telfon mbil Identificaci del problema: la major part de la poblaci desitja poder comunicar-se a travs dun aparell porttil de redudes dimensions. Dialctica pensament-acci: equips denginyers elaboren models a partir dels objectius fixats per les companyies inversores en telecomunicacions. Execuci: la indstria fabrica el producte que es distribueix a travs del mercat. Valoraci: les companyies inversores obtenen beneficis i linvent segueix evolucionant.

1
abp_arguments

Dins de la fase dexecuci, la publicitat juga el paper de facilitar la distribuci. En aquest cas lannunci estimula el desig de tenir un telfon mbil amb msica.

- La cantimplora Identificaci del problema: en el paleoltic inferior, una tribu nmada t el desig dampliar locupaci dun territori rid, per necessita transportar aigua per a fer-ho. Dialctica pensament-acci: un membre de la tribu estableix un dileg de pensament-acci amb un ou destru. Execuci: practica dos petis forats, buida el contingut de lou, i a continuaci lemplena daigua per immersi i ho tapa amb resina. Valoraci: la tribu amplia el seu radi dacci en el territori, sn conscients de la utilitat de linvent, i aquest, va evolucionar a travs del temps. Avui, lequivalent s la cantimplora.

Dialctica primitiva orientada a resoldre un problema

La soluci actual

- Argumentaci de suport institucional LABP s una metodologia que avalua les capacitats i incorpora les TIC en el procs daprenentatge. Aquests dos aspectes en lactualitat sn impulsats per les institucions educatives. Per una banda podem constatar com en els nous currculums se li dna una gran importncia a desenvolupar capacitats i mesurar competncies, i per laltra s evident lesfor de dotaci en recursos informtics als instituts de secundria. Un altre argument, s el bon encaix de la metodologia ABP amb els quatre pilars de leducaci per al segle XXI, esmentats a linforme de la comissi Jacques Delors que hem extret de larticle de Colin N. Power de la pgina web de lUNESCO, i els comparem amb el que ofereix lABP. Informe Delors Aprender a conocer Aprender a hacer Aprender a ser Aprender a vivir juntos Metodologia ABP Exercitar-se en la dialctica entre pensament i acci al voltant dun problema Executar accions planificades Ser protagonista del propi aprenentatge Aprenentatge cooperatiu

2
abp_arguments

- Argumentaci laboral A la dcada dels anys vuitanta el mn industrial del nostre entorn va patir una forta reconversi de llocs de treball. La causa principal daquesta reconversi van ser els avenos tecnolgics en automatismes i sistemes informtics. De la m de la reconversi ens vingu una globalitzaci que no para de crixer, que vista actualment des del nostre entorn industrial, es fa pals amb les deslocalitzacions de les empreses. s evident que els perfils desitjats en la contractaci laboral han canviat, les empreses fan una permanent optimitzaci dels llocs de treball per adaptar-se a les noves tecnologies. El panorama actual s la substituci de la m dobra qualificada pel robot, i quan no s aix, es trasllada la producci a pasos emergents. Per a pasos com el nostre, sembla ser, que el futur industrial sn els productes tecnolgics dun gran valor afegit. Com a docents, en interessa saber com afecta aquesta evoluci de les contractacions en la formaci laboral del nostre pas. En sntesi, el mn laboral ens defineix un nou perfil amb ms competncia per a gestionar el propi treball. Aquest canvi dorientaci, tard o dhora ha de traslladar-se al mn educatiu ms enll de la formaci professional. En definitiva, el que ara demanda el mn laboral s formar persones amb millor capacitat en la presa de decisions, ms aportacions diniciatives, ms participaci en la planificaci, etc. Des del punt de vista educatiu ens interessa introduir el desenvolupament daquestes capacitats com objectiu didctic i mesurarles com a competncies. LABP t el propsit de formar en competncies.

La contractaci laboral va lligada als beneficis de les empreses

- Argumentaci pragmtica LABP t una histria dimplantaci de llarg recorregut que amb el temps sha anat polint i adaptant a les realitats dels entorns dels pasos on ha estat experimentada, s el treball creatiu de molts docents innovadors que al voltant de la base conceptual que la defineix, lhan enriquit amb una gran diversitat de concrecions prctiques. Els principis en que es fonamenta la metodologia no han canviat en el temps, i shan ests per les universitats darreu del mn. Aquesta realitat expansiva de lABP noms sexplica des del pragmatisme dels resultats obtinguts. La valoraci cal fer-la des de la consecuci dels objectius proposats. Aix, es pot dir que la metodologia abasta amb escreix el seu propsit quan es avaluada des de la perspectiva de les competncies bsiques i especfiques de la matria tractada. Al nostre pas tenim un exemple fora significatiu de la riquesa daquesta flexibilitat metodolgica de lABP. Per una banda tenim les experincies impulsades per A. Font, de la facultat de Dret Mercantil de la Universitat de Barcelona, on les propostes es fonamenten en problemes que sn casos tpics que cal resoldre des del coneixement del dret mercantil, i per laltra, en M. Valero, de lEscola Superior dInformtica de Castelldefels de la Universitat Politcnica de Catalunya que orienta els problemes a projectes denginyeria informtica. En els dos casos es pot identificar la mateixa base de lABP i les mateixes conclusions per a una validaci pragmtica de la metodologia.

3
abp_arguments