2.

Mites i logos, ahir

El doble mite de Prometeu i Pandora és un mite

clàssic d'ahir que explica l'origen de la humanitat i
l'aparició del mal al món. Prometeu, benefactor de
la humanitat, constatà que els animals estaven més
harmònicament proveïts que no pas els homes —
nusos, descalços i desarmats—; per tal d'equipar-los
millor robà a Zeus el foc, recurs que fa possible
l'habilitat tècnica, i el donà als humans; d'aquesta
manera, adquiriren les arts útils a la vida. Però Zeus,
tement que aquests esdevinguessin massa forts i
savis, s'enfurismà pel do que Prometeu els havia
atorgat i, a canvi, creà un alegre regal portador de
desgràcies. El regal era Pandora, la primera dona;
a Pandora li fou regalada una gerra plena de mals,
els mals que afligeixen la vida dels homes.

Certament, els mites tenen poder explicatiu.

Constitueixen l'inici d'un procés intel·lectual.
Prometeu i Pandora poden simbolitzar les dues
cares de la situació humana: el bo i positiu que tots
tenim i les inevitables contrarietats que ens
acompanyen. El mite, creat en una societat de
creixent masclisme, posà en la dona l'origen del mal;
òbviament, el progrés intel·lectual portarà a
qüestionar-se aquesta explicació interessada.
Però amb els mites i amb les seves indicacions —constataven els primers
filòsofs— els vaixells s'enfonsaven i la navegació esdevenia insegura. En els
mites clàssics sovint s'expressen, amb belles paraules, profundes intuïcions;
però inclouen pluralitat d'elements irracionals que els primers filosofs volien
diferenciar i separar de la seva activitat.

La mai satisfeta curiositat dels primers

filòsofs, el seu constant fer-se preguntes, la
seva actitud crítica, els seus dubtes davant
les explicacions oficials, etc. conduí a cercar
explicacions o respostes argumentades i
obertes al debat. La mateixa paraula
filosofia, emprada per designar l'activitat
d'aquests grecs, significava i significa
«afany o anhel de saber», no possessió de
saber o coneixement: eren prou conscients
de la dificultat d'expressar l'última
paraula sobre temes com què és l'ésser
humà, d'on prové el mal present al món,
quin és el principi o quina és causa de tota la
realitat.
3. Mites i logos, avui
Mites, avui? El nostre món també ens ofereix relats mítics, és a dir,
explicacions arbitràries que volen imposar-se apel·lant no a les dimensions
intel·lectuals de la persona, sinó només a les dimensions emotives. No són
relats mítics, per exemple, els espots publicitaris que ens diuen què val la pena,
què s'ha de fer, què és el que té sentit? Si hom no desperta el seu logos pot ben
creure que si adquireix aquest nou producte enunciat tastarà una màgica
llibertat, una eterna bellesa.
Un dels mites remarcables de la nostra societat és el relat que sobre la ciència
ens transmeten els mitjans de comunicació: la ciència apareix com un
coneixement objectiu i definitiu capaç d'alliberar els humans dels seus
patiments i d'obrir les portes de la felicitat. Ara bé, qui coneix la trajectòria
de diferents branques de l'activitat científica sap prou bé que no és aquesta la
grandesa de la ciència; són molts els científics conscients dels límits de la
ciència, de la seva provisionalitat, de la impossibilitat de crear una teoria
definitiva i d'eliminar el dubte. Però malgrat la inseguretat i l'esperit crític
latent en el cor de l'activitat científica, els mitjans de comunicació la
mitifiquen ben contradictòriament: es proclama que la nostra societat està
dominada per la ciència i, simultàniament, les noticies científiques són
transmeses d'una manera gens científica. Si hom no desperta el seu logos, es
mantindrà en la perspectiva mítica de la ciència que convé a diferents poders.

Des de la filosofia també podem parlar d'un

altre mite actual: el mite de l'opinió
pública. A quina realitat es fa referència
quan es parla —i es fa ben sovint— d'opinió
pública? L'opinió pública tendeix a
presentar-se com la veu del poble, una veu
sacralitzada i plena d'autoritat. Però, com i
qui detecta aquesta opinió pública
mitificada? Per què s'insisteix tant en ella?
En aquesta qüestió, com en altres semblants,
el pas del mite al logos passa per descobrir
que l'opinió pública és la interessada opinió
d'aquells que tenen poder per fer pública
la seva opinió.
Com ja hem vist, l'activitat d'els homes que per primera vegada van passar
d'explicacions mítiques a explicacions racionals, s'ha anomenat filosofia o
«anhel de saber»; però una altra paraula ben significativa podia haver-se
imposat: aletheia, que vol dir «des-cobrir» allò que està amagat, «des-velar»,
«desemmascarar». Unes activitats que van realitzar els grecs i que han
realitzat, en major o menor mesura, els filòsofs de tots els temps.