ANLISI DE LOBRA DART

1. ARQUITECTURA

Glria Garcia Vallecillos IES Caparrella (Lleida)

1. LARQUITECTURA

ELEMENTS DE SUPORT
Murs: cadascuna de les dues
superfcies, interior i exterior dun mur, es diu parament del mur i el seu aspecte final depn de laparell, larticulaci i del revestiment.
Irregulars: mur ciclopi, mur de maoneria o mamposteria i tapiada o mur de tpia. Regulars: Isdom i pseudoisdom, de travs, diatnic, despiga o reticular Els elements constructius regulars sn el ma o el carreu. Existeixen espais oberts: portes i finestres.

 Els pilars: sn elements sustentants de secci poligonal. Si

estan adosats a un mur sanomenen pilastres. Solen tenir basa i capitell.

Les columnes:
Sn elements sustentants de secci corba, circular. A Occident la columna s bsicament mediterrnia i varien els seus estils.

 Elements duna columna

 Altres elements de suport

Arcbotant: s un arc exterior de descrrega
que est en posici diagonal; es veu noms des de lexterior. La part baixa es recolza en un contrafort i la part superior serveix per sustentar les voltes,

Contrafort: s un tros de mur, adossat en

angle (generalment recte) a un altre mur, i que transmet directament la fora o pressi lateral duna coberta de volta fins al terra.

Petxines: s cadascuna de les

superfcies triangulars que uneixen la base circular duna cpula i un espai quadrat.

La trompa s un element amb forma de volta semicnica que serveix per a passar duna base quadrada a una forma octogonal superior.

Cimborri: Estructura en forma de prisma octogonal que saixeca damunt les trompes, i sobre la qual es construeix la cpula.

Mnsula: s un element sortint que serveix per sostenir alguna cosa i que t ms espai de sortida que alada.

Modill: s un "element sortint, com un petit bloc, amb el que adornem o sustentem un element volat.

ELEMENTS SOSTINGUTS
La llinda: element sostingut horitzontalment.
Don origen en lpoca clssica a lentaulament. Lentaulament s el conjunt de peces que saguanten inmediatament sobre les columnes en larquitectura arquitrabada. El componen tres peces: arquitrau o llinda, fris, cornisa i front. La teulada es coronava amb teulades de dues o ms vessants.

Larc: Element sostingut de

configuraci corba i format per dovelles que encaixen en forma de tasc. A partir de larc shan creat dues cobertes: la volta i la cpula.

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.

Clau Dovela Extrads Imposta Intrads Fletxa Llum, vano Contrafort

 Tipus darcs:
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. De mig punt De ferradura. Apuntat o ogival Peraltat De ferradura apuntat Carpanell Conopial De descrrega De gola o escocs Lobulat i entrecreuat

 Voltes: elements
arquitectnics de secci corba que cobreixen un espai. Tipus de voltes: De can amb contraforts De can amb arcs faixons Daresta De creueria Bufada o de puntes de mocador De ventall

1. 2. 3. 4. 5. 6.

 Cpula: saixeca sobre un tambor i al sostre sobre una

llantern que deixa passar la llum. Planteja dos problemes tcnics importants: assentament sobre trams quadrats i els pesos oblics. Les trompes i les petxines resolen el primer problema. El segon es va resoldre amb la collocaci de quarts desfera que ocupen els quatre arcs que aguanten la cpula.

 Els materials:
Materials constructius: pedra, fusta, fang i cal. Tamb shan utilitzat la canya, la palla, les pells danimals Amb la industrialitzaci sintrodueixen el ferro, el vidre i el formig. Posteriorment shan incorporat lalumini, els plstics, el titani
Pedra: marbre, carreu i carreu. Fang: ma, tova i teula Fusta Ferro i vidre

Materials aglomerants: cal, morter, guix i formig. Materials decoratius: arrebossats, estuc, guixeries, plaques de pedres dures o de fustes nobles, mosaics, cermiques vidrades i la pintura.

 Plantes: s la representaci a escala de la secci

horitzontal duna edificaci a un nivell determinat. Mostra la distribuci dels espais interiors i la situaci dels suports i dels murs. Se sol mostrar tamb el tipus de cobertes amb lnies discontnues.

FORMA I FUNCI DE LARQUITECTURA

Tota obra arquitectnica t una funci utilitria. Aquesta funci s inseparable de la forma. Les tipologies arquitectniques sn el resultat de la repetici duna srie desquemes constructius que es consideren els ms adients per a una funci determinada.
Classificacions genriques: edificis religiosos, funeraris, despectacle, dhabitaci, palaus, etc. Categories ms concretes. Per exemple, entre els edificis religiosos podem trobar mesquites, sinagogues, esglsia, temple grec o rom Ens caldr aprofundir ms en la defini de la forma segons la histria hagi modificat la seva aplicaci. Per exemple, els temples cristians shan construt de tipologia prou diversa: planta basilical, de creu grega, de creu llatina, de planta circular, catedrals, capelles privades, etc.

Definir la relaci entre la funci original de lobra i la seva expressi formal mitjanant les tipologies s fonamental. De la mateixa manera no podem oblidar la significaci de tota obra, s a dir, all que sens vol transmetre mitjanant les formes arquitectniques.

 Per consultar ms informaci i aclarir conceptes podeu veure la segent pgina web:
http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/bachille rato/arte/arte/indice.html