Escolar Documentos
Profissional Documentos
Cultura Documentos
Tema 47
EL TEATRE MEDIEVAL:
“EL CANT DE LA SIBIL·LA”.
LES CONSUETES.
“EL MISTERI D’ELX”
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
ÍNDEX
2. El teatre profà
2.1. Les anomenades dramatitzacions socials
2.2. Tipus d’espectacles
3. El teatre religiós
3.1. Gènesi i evolució
3.2. Característiques comunes de les manifestacions teatrals religioses
3.3. Els cicles dramàtics
3.3.1. Cicle de Nadal
3.3.2. Cicle de Pasqua
3.3.3. Cicle de l’Antic Testament
3.3.4. Cicle Hagiogràfic
3.3.5. Cicle Marià
3.3.6. Cicle de Corpus
4. El Cant de la Sibil·la
4.1. Datació
4.2. Contingut
4.3. Textos conservats i característiques
6. El Misteri d’Elx
6.1. Origen i evolució de la Festa
6.2. El text
6.3. L’espai de la Festa d’Elx
6.4. Escenografia
6.5. La música
6.6. La representació
6.7. Efectes especials i trucs escènics
6.8. El vestuari i l’attrezzo
---------------------------------------------------------------- 2 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
BIBLIOGRAFIA
BERTRAN LUENGO, J., MARTORELL COCA, J., “El teatre medieval del Cicle de Corpus:
component base dels balls parlats del Camp de Tarragona com a manifestació
posterior del teatre popular”, dins Actes del 9é Col·loqui Internacional de Llengua i
Literatura Catalanes, Alacant-Elx 1991, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
Barcelona, 1993.
CARBONELL, A. I ALTRES, Literatura catalana. Dels inicis als nostres dies, Edhasa,
Barcelona, 1986.
CASTAÑO, J., “Guia de la representación”, dins La Festa d’Elx, Ed. Patronato Nacional
del Misterio de Elche, Elx, 1989.
“El Misteri d’Elx”- Festa d’Elx 2001. Candidatura per a la seua proclamació com a
“Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”. Textos Joan Castaño,
Rafael Navarro, Alfons Llorens, Luis Pablo Martínez.
“La Festa d’Elx”. Saó, Monogràfics, 12, València, octubre 1992.
MASSIP, F., Teatre religiós medieval als Països Catalans, Ed. Institut del Teatre,
Barcelona, 1984.
La Festa d’Elx i els Misteris medievals europeus, Ed. Institut de Cultura Juan Gil
Albert-Ajuntament d’Elx, Alacant, 1991.
Teatro medieval, Ed. Montesinos, Barcelona, 1992
“La literatura popular preindustrial” a Història de la literatura catalana, vol I, Ed. 62-
Ed. Orbis, Barcelona, 1985.
MIRÓ, R., Teatre medieval i modern, Ed. Universitat de Lleida, Lleida, 1996.
NADAL, J. M. i PRATS, M., Història de la llengua catalana, vol. II, Ed. 62, Barcelona,
1996.
QUIRANTE, L., Teatro asuncionista valenciano de los siglos XV y XVI, Ed. Conselleria
de Cultura, Educació i Ciència, Alacant, 1987.
RIQUER, M. i al., Història de la literatura catalana, vol. IV, Ed. Ariel, Barcelona, 1985.
VIVES, J. M., La Festa o Misterio de Elche a la luz de las fuentes documentales, Ed.
Generalitat Valenciana, València, 1998.
---------------------------------------------------------------- 3 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
2. El teatre profà
---------------------------------------------------------------- 4 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
galeres i castells, combatuts i defensats per actors d’ocasió que feien de cristians o
d’infidels.
Altres entremesos comportaven elements simbòlics o al·legòrics, i anaven
acompanyats de poesia i de música o cant. Eren representacions profanes
rudimentàries fetes generalment en convits, entre plat i plat a palau, o bé anaven
escrits en cartell presentats als comensals pels joglars o músics, els quals
descendien del sostre, sorgien de figuracions animals o avançaven acompanyats de
cortesans.
Un altre dels punts de partida del teatre profà medieval foren les desfilades
amb cadafals i carrosses destinades, la majoria de les vegades a celebrar fets
bèl·lics de caràcter venturós. Eren unes processons laiques que serviren per excitar
la població davant la nova victòria, per infondre-li esperit patriòtic o afalagar un rei...
Així naixen les festes de moros i cristians. És important un document mallorquí de
1442 perquè en condemnar entremesos, demostra l’existència d’un teatre profà, de
caire popular. L’entremés com a peça escènica és documentat també en L’espill de
Jaume Roig i en Tirant lo Blanc que esmenta, a més, la farsa com a gènere conegut.
3. El teatre religiós
---------------------------------------------------------------- 5 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
---------------------------------------------------------------- 6 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
---------------------------------------------------------------- 7 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
la Mare de Déu. Com a doctrina defensada per l’Església fou incorporada al repertori
dramàtic religiós. Ara bé, com que no existia una font evangèlica que proporcionés
l’argument del drama, es recorregué a la dramatització de relats provinents dels
evangelis apòcrifs.
El més antic text dramàtic de l‘Assumpció conservat a les nostres terres és un
tropus en llatí, del segle XIV, inclòs al Processionale de Santa Maria de l’Estany,
basat en l’antífona Ubi est Chistus meus.
També pertany al segle XIV la Representació de l’Assumpció de Madona
Sancta Maria, apareguda a Prades, i que esdevé molt important per conéixer els
mecanismes escenogràfics d’aquestes obres.
Segurament pertany a començament del segle XV un altre drama
assumpcionista valencià que només conté el paper de Maria. També són força
interessants les anotacions escèniques d’aquesta peça, cosa que fa més de plànyer
que no s’haja transmès el text corresponent als altres personatges.
La més famosa de les representacions assumpcionistes és el Misteri d’Elx,
que encara és representat a l’Església de Santa Maria d’aquesta ciutat valenciana
els dies 14 i 15 d’agost de cada any, i, esporàdicament en altres dates. Es tracta d’un
text evident de teatre medieval, representat dins d’un temple, és una peça cantada i
el seu espai escènic és ric alhora que complex. Aquesta representació és atestada
documentalment des dels primers anys del segle XVII, però si bé els textos que ens
són assequibles no ens permeten d’arribar més enllà del segle XVII, res no impedeix
de suposar-ne d’altres més antics, el nucli primitiu podria remuntar-se cap als segles
XV o XVI.
1
Concretment a Tarragona passen a la festivitat de Santa Tecla, festa major de la ciutat.
---------------------------------------------------------------- 9 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
4. El Cant de la Sibil·la
4.1. Datació
La primera versió que trobem conservada d’aquesta obra, està en llatí i és del
segle X, i la trobem traduïda al català a finals del segle XIII.
4.2. Contingut
F. Curet diu que per parlar del Cant de la Sibil·la hem de fer referència a les
processons de Setmana Santa i especialment la Processó dels profetes, que va tenir
tant de predicament a França, Itàlia i al nostre país, de la qual va desglossar-se amb
el temps, de manera ben destacada, el Cant de la Sibil·la.
La Processó dels profetes és una de les peces més antigues del teatre
medieval, però més que una representació és una desfilada de personatges bíblics,
molts dels quals no parlen, que figuren Abraham, Moisès, Aaron, David, Salomó,
Balaam, Daniel, Abacuc, Jeremies, Isaac, El Jueu i Nabucodonosor, i al final apareix
Sibil·la, que enumera els quinze signes que han de precedir la fi del món i el Judici
Final.
Dissolta amb el temps la Processó dels profetes, va restar com a relíquia
impressionant i valuosa del teatre medieval el Cant de la Sibil·la, que es realitzava
com a part inseparable de la Missa de Nadal, en quasi totes les esglésies de les
terres de llengua catalana. El trobem a Catalunya, a València, a les Balears, al
Rosselló, a l’Alguer i així mateix a Provença i altres poblacions del Llenguadoc.
Hi ha autors que afinen més dient que el Cant de la Sibil·la és una mostra de
la litúrgia visigòtica: arcaica i en procés de desaparició al segle XI, deriva d’un
acròstic jueu que Eusebi de Cesarea posa en boca de l’emperador Constantí a
l’Oratio ad sanctorum coetum, traduït per Sant Agustí al llibre divuité del De Civitae
Dei.
L’obra recull l’intent de convéncer els jueus de l’arribada de Crist. En els seus
orígens eren cridats a donar testimoni diversos personatges de l’Antic i del Nou
Testament, i després d’aquests, com a pagans, Virgili, Nabucodonosor i la Sibil·la.
Tots els parlaments eren breus menys el de la Sibil·la. L’extensió breu i la forma
versificada era el que cridava l’atenció dels feligresos i fou posada en llengua vulgar i
cantada en algunes esglésies.
---------------------------------------------------------------- 10 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
5.1. Datació
Són un recull de quaranta-nou consuetes mallorquines que foren copiades a
partir dels anys 1598 i 1599 per un sacerdot, beneficiat de la Seu Mallorquina,
Miquel Pascual.
5.3. Característiques
Les consuetes mallorquines són abundoses en acotacions, la qual cosa
permet de comprendre llur moviment escènic i importants detalls de decorat i de
tramoia, per tant hi ha una indicació precisa i minuciosa, amb molts detalls, que s’hi
fa del decorat, disposició de l’escena, accessoris previstos o necessaris, vestimenta
dels personatges, tramoia, trucatges i altres artificis.
Algunes representacions hagiogràfiques tingueren vida i gràcies als gremis,
que d’aquesta manera honoraven llurs sants patrons, i així la Consueta de Sant
Crespí i Sant Crespinià es devia representar el dia de la festa d’aquests sants com
una commemoració més dels actes organitzats pel gremi de sabaters.
6. El Misteri d’Elx
l’escenari principal i entre el públic i, fins i tot, la participació del públic en els carrers,
ginys aeris, i una perfecta combinació d’espai i temps i de text i música. Un clar
precedent del teatre global i total.
Cal dir que el misteri fou declarat Monument Nacional per un decret de la
Presidència de la II República, 15-5-1931, i l’any 2001 fou proclamat Patrimoni
Cultural de la Humanitat per la UNESCO
6.2. El text
El text literari és breu si el comparem amb el misteri assumpcionista de
Tarragona, segle XIV o el de la Catedral de València, segle XV.
El Misteri d’Elx consta de 259 versos distribuïts en estrofes de diversos tipus:
- quartetes octosil·làbiques -aabb- (noves rimades)
- quartetes decasil·làbiques -ABAB-
- quartetes heptasil·làbiques- aabb, abab.
La brevetat possiblement ve motivada per la menor importància concedida al
text escrit a favor de la música i l’escenificació.
Les referències conservades indiquen que la fixació del text literari és produí
al segle XVII. Es conserva en una consueta (de difícil datació) que impedí la seua
evolució. El terme consueta, s’emparenta amb el de consuetudo i ordinatio, i
al·ludeix a manuscrits que contenen cerimònies litúrgiques. Les consuetes han
conservat la puresa del text literari, la notació musical, així com les acotacions
escèniques que permeten la representació de l’obra.
Es conserven les següents consuetes:
- Llibre de la Festa de Nostra Senyora de la Sumptió ditta Vulgarment la
Festa de la Vila de Elig, sacada de son original Registre a instància del
Señor Honort Martí de Montsí, Cavaller familiar del St. Offisi y Capità per
sa magestat en la ciutat de Oriola, que el 1625 va copiar Gaspar Soler
Chacon.
- Consueta o director per a la gran funció de la Vespra y dia de la Mare de
Déu de la assumpció, Patrona de Ells, per als Mestres de capella... A P.P.
F. Thomas Montiel de Urrea: Depicta et inventa. Anno 1709. Va ser
copiada pel beneficiat Josep Lozano i Roiz, prevere en aquella data.
Aquest mateix Lozano, feu altra còpia, idèntica a l’anterior, el 1722.
- Llibre de la Festa de nostra Senyora de la Assumpció, ditta vulgarment la
Festa de Agost de la Vila de Elig, treta d’originals registres antichs.
Deguda a Carlos Tàrrega i Caro i datada el 1751.
Quant a la seua antiguitat, segons la hipòtesi apuntada per M. Gómez i
Massip, hem de suposar que la primera consueta hauria sigut redactada a finals del
segle XV, i era custodiada per la Confraria de la Mare de Déu de l’Assumpció, era
l’entitat encarregada de portar a terme la representació. La Confraria cediria la
consueta al director de representació bé mentre exercia aquestes funcions, bé cada
any.
---------------------------------------------------------------- 14 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
6.4. Escenografia
L’escenografia és complexa, l’estructura dels elements ve des de l’època
medieval. L’escenari, com hem dit, és a l’interior de la Basílica de Santa Maria d’Elx,
i consta de dues parts:
a. l’escenari horitzontal o terrestre: Està format per un empostissat o
“cadafal” de forma quadrada que s’alça en el creuer del temple coronat per
una petita barana salomònica. S’hi accedeix des de la porta major del
temple per mitjà d’un pla inclinat anomenat “andador” per on entren els
personatges, excepte els que davallen del cel. Al llarg de l’andador hi ha
tres petits altars que representen passatges clau en la Passió de Jesucrist:
Getsemaní, el Calvari, i el Sepulcre.
b. escenari vertical o aeri: Està instal·lat a la cúpula de l’església, simbolitza
el cel. La cúpula es cobreix en la base de l’anell toral per una lona pintada
amb núvols i angelets.
Aparells aeris:
El núvol o magrana. El giny que davalla l’àngel que anuncia a Maria la seua
mort popularment es coneix com a “magrana”, mot que ens revela una evolució
formal del giny, que en un principi era més simple, i només a partir de la complexa
forma que avui conservem suggerirà al poble la idea de la fruita, que desplaçà fins i
tot el significat original de la màquina. Actualment el núvol d’Elx és un aparell
composat per una carcassa i una cobertura. L’espectacular cobertor, és format per
vuit gallons o cascs d’esfera de lona armada amb ferro, pintats exteriorment, fins el
1906 de blau i amb un àngel querubí en cada ala, però ara estan pintats de granat
adaptant-se al nom popular de la màquina, oblidant el seu significat original (núvol
que baixa del cel portant l’àngel nunci), els àngels querubins han estat substituïts per
rodes o rosetons daurats. L’interior de les altes, barres i repeus, va completament
ornamentat d’oripell.
---------------------------------------------------------------- 15 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
El núvol surt tancat per la porta del cel, i ja en l’espai lliure de l’interior de
l’església obri els seus gallons majestuosament mitjançant uns cordonets de seda
vermella, abans blava, descobrint a la vista del públic l’àngel-nen que inicia el cant.
Aquests artefactes eren freqüents a les representacions medievals sobretot
en cerimònies de tipus àulic, ex: coronació de Martí l’Humà 1399.
L’Araceli o rescèlica. L’Araceli (altar del cel) està format per un arc de ferro,
al centre del qual s’emplaça un gran repetjó circular de fusta d’on arranquen quatre
vares metàl·liques unides, al capdamunt, per un tirant també de ferro i un altre més
avall per reforçar, i que és el lloc del personatge central (Jesús, ara substituït per
l’Àngel Major, se suposa que al text primitiu seria la figura de Jesús, i la imatge de
l’Assumpta). Exteriorment a les barres de l’arc, hi ha units uns altres quatre repeus,
dos a cada banda, amb coixinets, on s’agenollen altres tants àngels músics. L’arc va
fortament lligat amb cordatges i al seu cim hi ha l’ansa per on s’enganxa l’aparell al
calabrot, que és el mateix que abans ha davallat el núvol. Tant els repeus com les
barres van profusament entapissades d’oripell, amb una borla d’idèntic material
penjant del relleix inferior. La part central de l’Araceli és, doncs, la zona més
destacada i de major amplitud, donat que en ella ha d’elevar-se la talla de la Verge.
L’Araceli és d’origen medieval, també, naix en les representacions nadalenques de la
visió de la Sibil·la.
La Coronació o Trinitat. L’aparell de la Coronació és específic del Misteri
d’Elx, car si en el Misteri de València no apareixia el passatge de la coronació de
Maria, en els posteriors castellans se la coronava ja al Paradís. Però a Elx, per
augmentar l’espectacularitat del drama, es fa sortir del cel una altra màquina, un
Araceli més petit, integrada per una gran cadira central, autèntica “barcella” de Déu
Pare, car en ella s’asseu el sacerdot que encarna l’Altíssim. L’estructura té un
respatler en arc, al capdamunt del qual hi ha també la baula on s’entrapa el calabrot.
Entre la cadira i el repeu inferior es cargolen altres dues peanyes una a cada costat,
on s’agenollen dos àngels nens. Tot l’aparell, com en els anteriors va sencerament
ornat amb oripell. Quan baixa aquesta màquina Déu procedeix a coronar Maria
deixant caure una diadema imperial sobre el cap de la venerada imatge, en el
moment culminant del drama.
Els actors que no davallen del cel es vesteixen i caracteritzen fora del temple,
a l’ermita de Sant Sebastià, oratori del segle XV, situada a cinquanta metres de
Santa Maria. Des d’aquesta ermita, a l’inici de l’obra surten els actors en un petit
seguici festiu precedits per la Banda Municipal de Música, així els carrers esdevenen
també escenari, que es veu ampliat a tota l’antiga ciutat emmurallada quan el matí
del 15 d’agost es porta a terme la processó de l’enterrament de Maria, la imatge
jacent la qual és portada pels personatges del Misteri i pels fidels.
6.5. La música
És la faceta artística més notable, el Misteri és totalment cantat amb melodies
procedents de diferents èpoques. És el que millor reflecteix el pas dels segles, i la
successió d’estils que han anat enriquint la Festa. Hi ha cants d’ascendència
medieval, renaixentista i barroca, amb tot la unitat musical és extraordinària.
Els cants es classifiquen en monòdics i polifònics, alguns dels monòdics
presenten influències gregorianes.
Las tècnica d’adaptar els textos literaris nous a músiques preexistents, tant
religioses com profanes, era molt comuna en les antigues representacions teatrals ja
que d’aquesta manera els espectadors familiaritzats amb les melodies originals,
s’identificaven ràpidament amb l’escenificació.
---------------------------------------------------------------- 16 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
6.6. La representació
Acte primer o “Vespra”
El primer acte del Misteri se celebra per la vesprada del 14 d’agost, i és
anomenat la “Vespra”. A les sis de la vesprada ix el seguici de l’ermita de Sant
Sebastià que està a uns seixanta metres de la Basílica on es representarà el Misteri,
i és on s’han caracteritzat els personatges que hi participen.
L’escenificació comença quan apareix la Verge i els seus acompanyants per la
porta principal del temple. La Mare de Déu és representada per un xiquet, amb ella
van les dues Maries i dos àngels, anomenats de coixí perquè en porten dos de vellut
roig, i quatre de mantell. Tots els personatges són representats per xiquets, ja que el
teatre religiós no permetia la participació de dones.
En aparéixer sona l’orgue i els personatges romanen a l’inici de “l’andador”.
La Verge Maria mirant cap a l’altar canta als companys demanant ajuda en un dia
tan important per a ella, els acompanyants responen mostrant-li fidelitat.
La Mare de Déu avança i s’agenolla sobre els coixins que duen els àngels i
demana reunir-se amb el seu Fill, i inicia l’ascens per “l’andador”. Fa tres parades
(Getsemaní, Calvari, Sepulcre), realitzant un “Via Crucis” recordant la Passió.
Acabat açò continua l’ascens cap al “cadafal”. Allí s’agenolla sobre un llit
-mirant cap a la porta major del temple- i el seguici es col·loca al voltant. Allí torna a
demanar reunir-se amb Jesús.
Acabada la petició s’obrin les portes del Cel i comença a baixar el “núvol o
magrana”. Quan passa la porta del Cel comença a obrir-se i apareix un xiquet que
---------------------------------------------------------------- 17 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
representa l’àngel anunciador que porta una palma daurada, en aquests moments
sona l’orgue i hi ha volteig de campanes i es disparen coets.
L’àngel deixa caure un mocador que sembla una pluja d’or i inicia el seu cant,
li comunica a Maria que els seus desitjos es faran realitat.
Quan aplega al “cadafal” el xiquet s’apropa a Maria i, agenollat davant del llit,
li lliura la palma desprès d’haver-la tocada amb els llavis i el front -propi del ritual
bizantí.
La Mare de Déu l’accepta i li demana que els apòstols siguen presents en el
moment de la seua mort. Oïda Maria, aquest torna a pujar i en l’ascens li confirma a
Maria que els seus desitjos s’acompliran. Quan el núvol entra per les portes del Cel
tornen a haver mostres d’alegria, -música, campanes...
Mentre, en el “cadafal”, el seguici saluda Maria i es dirigeixen a uns seients
preparats per a ells.
Quan el núvol ha desaparegut entra l’apòstol Sant Joan, amb l’Evangeli a les
mans, per “l’andador”. Puja fent gestos de sorpresa, és com si una força
incomprensible l’impel·lirà a fer eixe camí. A mitjan camí descobreix la Verge
agenollada i fa el camí més de pressa, quan arriba la saluda besant-li les mans amb
un càntic d’alegria Maria li conta el que ha passat amb l’àngel, que aviat morirà, i li
lliura a Sant Joan la palma. Aquest rep l’obsequi, llavors canta tristament. Es dirigeix
cap a l’entrada de l’escenari i crida els seus companys, li torna a cantar a la Verge.
Sant Pere comença a pujar per “l’andador, amb les claus de les portes del
Cel, amb gestos de sorpresa. Davant del llit saluda Maria besant-li les mans i
després el seu deixeble. Al mateix temps per “l’andador” pugen sis apòstols amb
gestos de sorpresa com tots. S’apropen al “cadafal”, entren i saluden la Verge i els
dos apòstols. Un d’ells és el Mestre de Capella, que des d’allí podrà dirigir millor els
càntics.
En “l’andador”, i al mateix moment comença el Ternari: a l’inici del corredor
coincideixen tres apòstols, cadascun ha entrat per una de les tres últimes portes de
l’església. Un és Sant Jaume, amb l’hàbit de peregrí. Aquesta entrada simultània
simbolitza l’encontre en el creuer de tres camins, se saluden i canten amb sorpresa
de veure’s reunits. Cantant van caminant. Quan acaben es dirigeixen al “cadafal”,
entren i saluden Maria, Sant Pere i Sant Joan. Així s’han reunit els apòstols, com
havia dit l’àngel del núvol, al voltant del llit de Maria, excepte Sant Tomàs que no
apareix fins el segon acte.
Canten tots un cant escrit en valencià i en llatí. Una Salve dedicada a la
Verge.
Després del cant tots s’apropen a Maria, aquesta agafa un ciri encés a les
mans, preludi de la mort, i demana als seus fills que la soterren al Vall de “Josafat”.
Després d’açò cau sobre el llit, el seguici envoltant-la intenta ajudar-la, mentre l’actor
que representava Maria desapareix a l’interior del “cadafal” i apareix al seu lloc una
imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció en actitud jacent.
Davant del cos els apòstols duen ciris i entonen un càntic fúnebre on
expressen l’esperança de la resurrecció.
Acabat aquest cant, es tornen a obrir les portes del Cel i davalla l’Araceli,
quan les passa torna a haver-hi una pluja d’or sobre l’escenari. El cor d’àngels
comunica a Maria que la seua assumpció és propera.
Quan arriba al “cadafal”, l’Araceli desapareix i l’Àngel Major que ocupava el
centre arreplega una petita imatge de Maria vestida amb vels blancs que representa
l’ànima de la Verge, així se simbolitza la separació del cos i l’ànima, mort efectiva de
la Mare de Déu.
---------------------------------------------------------------- 18 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
caure, lentament baixa i al mateix temps cau des del Cel una pluja d’or, i la corona
es posa sobre el cap de Maria.
Hi ha mostres d’alegria per part del públic, i volteig de campanes, coets, i
l’orgue toca un “tutti”. Aquest és el moment culminant de la Festa, tots, espectadors i
actors criden “Visca la Mare de Déu”, és el clímax del Misteri, la Verge ha estat
coronada Reina de la Creació davant de tot el poble.
Mentre dura la coronació, els apòstols i jueus al “cadafal” se n’adonen de
l’escena, i comprenen que la Mare de Déu ja no és al sepulcre perquè ha ressuscitat
i puja, coronada, cap al Cel. Alcen els braços i s’uneixen al cant, rebent la pluja d’or
que inunda el lloc.
Sant Tomàs arriba al “cadafal”, saluda Sant Pere i Sant Joan, que desfulla la
palma i baixa de l’escenari.
Quan la Santíssima Trinitat arriba a la cúpula, comença a pujar l’Araceli.
L’orgue sona. Com a punt final, quan l’Araceli està a punt d’entrar per les portes del
Cel, els apòstols i jueus entonen un “Glòria Patri” en acció de gràcies.
L’Araceli és acomiadat amb aplaudiments. Surten aleshores els actors en
dues fileres cap a l’ermita de Sant Sebastià.
---------------------------------------------------------------- 20 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
---------------------------------------------------------------- 21 ----------------------------------------------------------------
TEMA 47
El teatre medieval: “El cant de la Sibil·la”. Les consuetes. “El misteri d’Elx”
6.8.2. L’attrezzo
Multiplicitat d’objectes i estris que resultaven imprescindibles per ajudar a
distingir amb precisió els personatges d’un drama.
---------------------------------------------------------------- 22 ----------------------------------------------------------------