RESSENYES

GARCA SANJUN, L. (2005).

Introduccin al Reconocimiento y Anlisis Arqueolgico del Territorio. Barcelona: Ariel, 353 pp. [ISBN: 84344-6719-4] David Garcia
Llicenciat en Histria a la Universitat Autnoma de Barcelona. Estudiant del Mster d'Arqueologia Prehistrica a la UAB.
davit83@hotmail.com
Rebut: 10 mar 2010; Acceptat: 25 mar 2010

realitzaci daquest llibre ve motivada per la falta d'obres de sntesi sobre la matria, per la necessitat dabordar la prospecci des d'una perspectiva multidisciplinar integrant conceptes i tcniques d'altres disciplines com la geologia, la Cartogra a, l'Antropologia entre d'altres i per la importncia que ha adquirit en els ltims anys el reconeixement i anlisi del territori dins de l'arqueologia. Com lautor molt b diu, en els prxims anys, prcticament tots els professionals de larqueologia sigui en lmbit de la recerca acadmica o en la gesti i protecci del patrimoni, hauran de tractar tard o d'hora aquest tipus d'estudis. El llibre es divideix en 12 captols temtics on s'aborden diversos aspectes seguint unes pautes ms o menys generals, una introducci a la temtica, un desenvolupament (sovint amb diversos exemples) nalitzant sempre amb bibliogra a sobre la qesti, bsica i avanada. Aquests captols vnen agrupats en les tres parts en qu es divideix el llibre. La primera part s una introducci general a la disciplina arqueolgica, la segona part titulada "el reconeixement arqueolgic del territori" descriu mtodes i tcniques que sutilitzen en els estudis de territori, comenant per les tcniques de prospecci de superfcie. Lautor tamb repassa els mtodes de georeferenciaci, els sistemes de representaci de la Terra ms utilitzats, la cartogra a i lelaboraci de mapes, els SIG, la fotogra a aria i la prospecci geofsica per acabar amb una caracteritzaci dels inventaris i cartes arqueolgiques oferint alguns exemples a nivell europeu. La tercera part, ms terica, descriu les diverses corrents de pensament que han abordat el reconeixement del territori i les seves propostes, que Sanjun considera que poden ser complementries malgrat les fortes desavinences entre elles. Concretament descriu les propostes per a estudiar el territori de larqueologia processual, larqueologia postprocessual i de la teoria dels sistemes
114

Les anlisis de la superfcie terrestre com a part de lestudi arqueolgic tant com a fase prvia a lexcavaci o independentment daquesta, ha estat un dels mbits de lactivitat arqueolgica que ms desenvolupament ha adquirit en les ltimes dcades. Tal i com indica lautor del llibre, aquest augment dimportncia ve donat per diversos factors, per una banda tenim el salt epistemolgic i metodolgic provocat per larqueologia processual, corrent que va concedir una renovada importncia a la prospecci no noms per identi car jaciments sin tamb per analitzar el territori en conjunt amb la intenci dentendre les dinmiques socials passades. Per laltre banda tenim la creaci dels inventaris de jaciments arqueolgics i el desenvolupament de larqueologia preventiva, tant per gestionar millor el patrimoni com per evitar que les obres pbliques destrueixin jaciments arqueolgics com a mnim sense poder documentar-los. Com el seu autor indica, el llibre en qesti s un assaig de sntesi per a estudiants d'arqueologia fet de tal manera que pugui servir com a manual sobre prospecci arqueolgica i estudi del territori. La

ESTRAT CRTIC 4 (2010): 114-116

D. Garcia

mundials. Sobre la primera proposta lautor comena descrivint els principis ontolgics exposats per Binford i Clarke basats en lantropologia neoevolucionista i la teoria de sistemes per tot seguir descriure els models de territorialitat proposats per larqueologia espacial, tant la clssica Anlisi de Captaci de Recursos com altres models proposats posteriorment com les anlisis de territorialitat terica i la interpretaci de lmits i fronteres. Tot seguit descriu les propostes de larqueologia postprocessual descrivint els seus principis epistemolgics basats en el subjectivisme de qualsevol anlisis cient c, la interpretaci fenomenolgica de lespai i lanlisi dels smbols presents en el territori i un exemple de laplicaci daquestes teories en lanlisi del megalitisme europeu. Lltima proposta descrita s la teoria dels sistemes mundials desenvolupada originalment per Immanuel Wallerstein per explicar la histria mundial moderna, aquesta teoria sost que les societats estableixen entre si relacions de dependncia, daquesta manera les situades en el centre dun sistema mundial extrauen plusvalia de les quals estan situades en la perifria i condicionen el seu desenvolupament. Posteriorment a Wallerstein, A.G. Frank i Barry K. Gills remunten els sistemes mundials ns a 5000 anys, altres autors com Hall i Chase-Dunn acaben de desenvolupar diverses propostes tant teriques com metodolgiques per aplicar aquesta teoria a societats prehistriques. Sanjun destaca que aquestes teories han perms superar de nitivament els models difusionistes omplint el forat epistemolgic que la crtica processual havia deixat en lanlisi de relacions entre societats. El captol acaba descrivint maneres daplicar la teoria a larqueologia oferint lexemple del model proposat per K Kristiansen per entendre ledat del Bronze europea. Considerant crticament el llibre, hem de quali car-lo com una obra de sntesis molt interessant sobre els temes que tracta del territori. A ms de la seva claredat expositiva i la bona compartimentaci de cada aspecte

dins de lobra, el fet dacabar sempre amb bibliogra a per aprendre ms sobre la qesti i molt sovint amb exemples daplicacions arqueolgiques de cada tcnica o teoria descrita incrementen el seu potencial didctic per a introduir el lector en el camp de lanlisi arqueolgic del territori. Filant ms prim, en qestions de teoria hem de donar la ra a lautor en moltes consideracions que a la introducci del llibre fa sobre les relacions entre larqueologia i la histria documental (que ell anomena Histria). A rma que ambdues comparteixen el mateix objecte destudi (les societats passades) i que lltima permet reconstruir processos amb gran detall factual. Per larqueologia segons Sanjun t un carcter ms "democrtic" ja que permet estudiar totes les societats i no noms les que van desenvolupar una escriptura que hem pogut desxifrar, ns i tot en les societats histriques larqueologia permet estudiar tots els segments de la societat a partir de les seves restes materials, a diferncia de la histria documental que moltes vegades noms es poden estudiar els documents que van generar les classes privilegiades ja que la resta de la societat no tenia accs a l'escriptura. Tamb hem de destacar com fa lautor el potencial nomolgic de l'arqueologia ja que la seva capacitat d'estudiar processos a molt llarg termini, permet una perspectiva molt ms gran amb vista a elaborar teories generals sobre el comportament social de l'sser hum. Tanmateix s precisament en la forma de de nir la Histria que crea un desdoblament etimolgic difcil de resoldre i que pot portar a confusions, sobretot quan treballen en perodes on disposem de les dues fonts. s preferible doncs veure la Histria com la cincia que engloba tots els estudis sobre les societats passades, histria documental i Arqueologia sn disciplines dins d'ella que es diferencien tant en l'objecte d'estudi empric a partir del qual realitzen inferncies com en el mtode que utilitzen. Per el seu objecte de coneixement (Bate, 1998), s a dir, aquella part de la realitat que estan investigant a partir de l'objecte empric d'estudi, s el mateix. Per
115

ESTRAT CRTIC 4 (2010): 114-116

Introduccin al reconocimiento y anlisis arqueolgico del terrirorio

aquesta ra haurem de parlar d'interpretaci histrica, sigui construda mitjanant evidncies arqueolgiques, mitjanant proves documentals o les dues alhora. Un altre aspecte en qu no estem dacord amb lautor del llibre s lexcessiva divisi presentada entre metodologia i teories. Implcitament en lestructura que presenta i explcitament al principi de la tercera part, el llibre separa ntidament un primer pas en la investigaci que s la recollida de dades i un segon pas que s la seva interpretaci, tot i que est b diferenciar les dues fases, no podem deixar de constatar que s necessari posseir un mnim bagatge teric abans de dissenyar un procs dinvestigaci, una hiptesis que sha de resoldre mitjanant un mtode, o que el mateix tema a investigar i els aspectes concrets en qu incideix per resoldrel ja venen condicionats per el paradigma ontolgic en qu es mou lautor. Tanmateix lautor ja anuncia al principi del llibre que descarta incloure-hi la dissertaci ontolgica i epistemolgica. Encara que no puguem estar dacord en com est estructurada lobra, la claredat i nivell didctic que guanya amb la manera de compartiment els captols compensa amb escreix el problema de la separaci entre teoria i prctica. Malgrat tenir alguna desavinena terica amb el plantejament de lautor, no podem deixar da rmar que el llibre s una molt bona obra de sntesi sobre lestudi arqueolgic del territori, tant per ser el primer manual que es publica en castell sobre la temtica com per la claredat didctica del treball, amb uns temes ben estructurats, abundants exemples que ajuden a entendre el concepte i una mplia bibliogra a de referncia per si es vol aprofundir ms en el tema. Tot plegat el converteixen en una obra dobligada lectura per a tot aquell que vulgui abordar lestudi arqueolgic del territori.

Bibliogra a
BATE, L.F. (1998). El proceso de investigacin en Arqueologa. Barcelona. Crtica.

ESTRAT CRTIC 4 (2010): 114-116

116