Revista Ebre 38. Nmero 4.

2010 pp 267-283 Versi que lautor distribueix lliurement per al seu us didactic, cientific i no comercial autoritzant-ne la seva reproducci total o parcial sempre que sen citi lautoria.

ARQUEOLOGIE(S) DE LA GUERRA CIVIL War Civil Archaeologie(s) Resum Les excavacions arqueolgiques de contextos relacionats amb la Guerra Civil i el Franquisme que han proliferat al llarg dels ltims anys han provocat un gran debat poltic i sobretot social sobre les mancances democrtiques que actualment encara existeixen a lestat espanyol i com shauria dencarar aquest passat. El segent article pretn reflexionar sobre com larqueologia sinsereix en aquest debat a ms de senyalar que pot aportar, quina metodologia sutilitza, si es tracta nicament de tcniques arqueolgiques o haurem de parlar del naixement duna nova discIplina, a ms de reflexionar sobre els problemes de tot tipus que sha trobat en la seva aplicaci. Paraules clau: Arqueologia, Guerra Civil, Franquisme, Memria, Societat.

Abstract The archaeological excavations in contexts of Civil War and Francoism during the last years have provoked a large political and specially social debat about the lacks of democracy that nowadays exist in Spanish state and how the past should be treated. This article tries to discuss about how archaeology is involved in this discussions, alo to explain what the archeology can contribute t this debat, what methodology it uses and if this practices ar only one application of archaeological aims or we should speak about a rise of a new discipline. Finally this paper gives han account about the problems that this archaeological practices have found in its application.

Key

words:

Archaeology,

Civil

Introducci: En els ltims deu anys han proliferat a tot lestat una srie de practiques arqueolgiques relacionades amb l'estudi de restes fsiques dactivitats sociopoltiques que van tenir lloc en

War, Francoism, Memory, Society. el perode de la Guerra Civil i el franquisme. Anteriorment ja hi havia hagut alguna iniciativa similar com per exemple lexcavaci i recuperaci dun refugi antiaeri del

barri de Gracia (Barcelona) promoguda per vens i historiadors als que es van sumar estudiants darqueologia1, per es a partir de lany 2000 quan Emilio Silva i Santiago Macas recuperen, utilitzant metodologia arqueolgica, els cossos de tretze persones assasinades durant la guerra civil pel bndol feixista a Priaranza del Bierzo que es dispara linters social per lestudi de les restes materials vinculades a la Guerra Civil i la posguerra . Al llarg daquesta ultima dcada la proliferaci daquestes prctiques arqueolgiques no noms ha encetat un camp dinvestigaci molt diferent al de larqueologia convencional sin que ha encetat un debat pblic i unes reivindicacions socials en les que es barreja larqueologia, la historia en general, la visi que tenim della i lacci de moviments socials sobre la nostra societat en una perspectiva desquerres i transformadora. En les segents pagines sintentar fer un reps daquestes prctiques contextualitzant-les en la seva repercussi social, descriure quins procediments utilitzen, com es complementen entre si, que aporten i poden aportar en el present aix com reflexionar si efectivament cal tractar-les com a mera aplicaci de tcniques arqueolgiques o per la seva especificitat i potencial requereixen tractar-les com una disciplina arqueolgica autnoma.
1 GASSIOT, E. (2005): Arqueologia Forense de la

Tamb exposarem a tall de reflexi personal com shauria darticular aquesta disciplina en el marc social actual aix com els problemes ms importants en la que es troba a tots els nivells. Memria, historia, arqueologia L'arqueologia ha aportat el seu gra de sorra a un ampli ventall de moviments i iniciatives que reclamen una revisi de la historia oficial sobre el franquisme aix com un canvi en les poltiques publiques sobre el passat recent, reivindicaci coneguda com a "recuperaci de la memria histrica". Aquest terme s sens dubte problemtic, ja que no existeix una sola memria sin multiplicitat de memries (individual, familiar, col.lectiva) tot sovint enfrontades. Tampoc la memria collectiva s recuperable com si s'hagus oblidat d'un dia per l'altre i es tracts d'un simple exercici de recordar. La qesti de l'existncia de la memria collectiva, en relaci o no amb la problemtica plantejada, ha estat tractada per la historia, la psicologia social i l'antropologia cultural des de molts aspectes i a dia d'avui sembla bastant clar que, encara que existeixi una memria gentica i una memria individual que fan referencia a aspectes molt concretes de l'existncia humana, s en la consciencia i la memria collectiva on s'ha de buscar tots els referents que els individus tenen sobre el seu passat. Per que sigui possible una conversaci o intercanvi d'experincies sobre el passat es necessari una srie d'elements compartits i una determinada visi sobre el mn aix mateix perqu un determinat

Guerra Civil: Justcia y memria de la represin

fascista Mientras Tanto, 97. pp 95-112.

collectiu social existeixi (sigui una famlia, grup d'amics o una comunitat religiosa o poltica) necessita unes representacions compartides del passat articulades mitjanant el llenguatge.2 Podem afirmar doncs que la memria collectiva no existeix com una suma de memries neurofsiques individuals sin que es construda en relaci als dems i sempre en el marc de les relacions socials que es produeixen en un moment histric. Depenent com es configuri, aquesta memria collectiva influir en gran part en les decisions que es prenguin en un futur. La memria collectiva de la Guerra civil i el primer franquisme esta condicionada pel trauma suposat per la violncia i repressi franquista de guerra i postguerra i pel silenciament mitjanant terror repressiu de qualsevol relat que no encaixs amb el rgim. Aix la memria qued reduda a lmbit familiar quedant al marge de la Historia universal3, el silenci sobre els fets i l'aparici de relats que intentaven racionalitzar el profund
2

trauma viscut ha fet que a dia davui la memria collectiva que conserven les persones que van viure el perode estigui profundament esbiaixada en relaci als fets histrics que van succeir. Caldria doncs distingir la memria histrica, que s construda en el present i intenta fer pblics uns fets silenciats durant molt temps, de la memria collectiva sobre aquests fets que acostuma a ser ahistrica. Encara que aquest concepte de memria histrica sigui ambigu, el que pretn es fonamental, que els fets viscuts per collectius marginats son tamb historia i com a tal ha de sortir a la llum i ser investigats actualment amb carcter reivindicatiu. Els investigadors treballen amb aquesta memria collectiva posant-la en relaci amb les restes materials i les fonts documentals per construir una historia amb metodologia cientfica.4 Les iniciatives tant arqueolgiques com d'altres tipus vinculades a aquestes demandes trenquen en gran part amb el tractament historiogrfic que s'havia donat a aquesta poca. Incls en perode ja democrtic, (amb nombroses i honrades excepcions) la investigaci va privilegiar la historia tradicional dels fets destacats i dels grans personatges per sobre de la
4

BERMEJO, J.C (2002): Que deb recordar? Los

historiadores y la configuracin de la memria,

Memria y Civilizacin, 5, pp 191-218.

FALQUINA, A, FERMIN, P, GONZLEZ, R, MARN,

3 FALQUINA, A, FERMIN, P, GONZLEZ, R, MARN,

C, QUINTERO, A ROLLAND, J. (2008): Arqueologia

C, QUINTERO, A ROLLAND, J. (2008): Arqueologia

de los destacamentos penales franquistas en el

de los destacamentos penales franquistas en el

ferrocarril Madrid-Burgos: El caso de Bustarviejo,

ferrocarril Madrid-Burgos: El caso de Bustarviejo,

Complutum, 19 (2), pp 175-195.

Complutum, 19 (2), pp 175-195.

historia local, quotidiana i relacionada amb com la poblaci va viure els processos. Encara que es cert que es realitzaren estudis sobre la quantitat de morts i la naturalesa repressiva del regim franquista, aquests amb prou feines van sortir de l'acadmia amb la funesta consuecuencia que durant els anys vuitanta i noranta la societat tenia un gran desconeixement del que va ser la Guerra civil i el primer franquisme, tradut en la visi d'una guerra fratricida en que ambds bndols havien estat culpables. Aquest discurs que intentava oblidar els fets sense assumir-los va ser el predominant en la societat ja en democrcia i no ha estat fins als ltims anys que s'ha pogut apreciar algunes esperances de canvi. Contextualitzades les practiques arqueolgiques al voltant de la Guerra Civil com una iniciativa ms al voltant del que s'ha anomenat "recuperaci de la memria histrica" es torna necessari una reflexi terica sobre aquestes. Donant per suposat que haurien de ser els agents socials implicats qui duguessin el pes del debat sociopoltic al voltant dels resultats de les investigacions evitant que els investigadors subordinin la resta d'agents implicats i monopolitzin els resultats de les investigacions, no per aix els arquelegs haurem d'eludir preguntar-nos en tot moment que es el que estem fent des de l'arqueologia. Qestions com ara que podem o no conixer, quin tipus d'arqueologia estem fent, quina relaci metodolgica hem d'establir amb les altres fonts utilitzades i com ens hem d'inserir amb la resta d'agents socials implicats en els moviments de recuperaci de la memria son

preguntes imprescindibles que en la meva opini hem de resoldre doblement: com arquelegs, s a dir com a tcnics i com a ciutadans compromesos amb un canvi en les poltiques i les visions sobre el passat que possibiliti una mirada critica sobre els problemes de la societat actual i contribueixi a resoldrels. No s la meva intenci resoldre definitivament les mltiples preguntes que poden sorgir al voltant d'aquests aspectes, nicament considerar la seva existncia, la seva importncia i proposar algunes solucions.

Termes, etiquetes, punts en com i particularitats respecte a altres tipus de prctiques arqueolgiques Encara que tampoc soc partidari d'intentar "etiquetar" o encabir com sigui la multiplicitat d'aspectes de la vida social en categories tancades, en qualsevol investigaci l'existncia o no de termes per referir-se a determinats conceptes o practiques sol ser un indicador ms o menys aproximat de l'estat del debat teric que existeix al seu voltant. S'han utilitzat amb encert varis termes per referir-se a algunes d'aquestes practiques. L'estudi dels fronts de batalla s'ha denominat "arqueologia bllica" o "arqueologia del conflicte" el terme "arqueologia forense" s'ha emprat per referir-se a les exhumacions de cossos de desapareguts antifranquistes assassinats extrajudicialment. Personalment he triat "arqueologia de la Guerra Civil com a terme genric per varis motius: Per una banda "arqueologia de la repressi" deixaria etimolgicament fora les

investigacions de camps de batalla on el bndol republic va aconseguir resistir provisionalment, per l'altre el terme es pot referir tamb als estudis de postguerra ja que la situaci de guerra es va prolongar pels venuts fins bastant ms enll de 19395. De tota manera "arqueologia del conflicte social a l'estat espanyol contemporani " pot ser encara ms precs. Prefereixo deixar la pregunta oberta. Els punts en com de totes aquestes practiques arqueolgiques venen en primer lloc, degut al fet que estudien uns mateixos agents socials que van produir tant les restes fsiques de camps de batalla quan van tenir la oportunitat de resistir, com les restes fsiques de camps d'internament quan van ser detinguts o les prpies de restes d'aquets actors quan van ser assassinats. Per tant separar les vies d'estudi dels mateixos agents en funci nicament del context concret analitzat seria absurd. A ms tamb aquest tipus d'arqueologia t en com varis aspectes que la fan molt diferent de la practiques arqueolgiques convencionals. L'poca estudiada: cal remarcar que a diferencia d'altres pasos, l'arqueologia contempornia prcticament no existeix a l'estat espanyol. Les investigacions arqueolgiques com a tals ( es a dir amb la intenci de generar coneixement histric a partir de restes materials) abarquen amb prou feines fins inicis de l'Edat Moderna. Les restes posteriors
5

no han generat prcticament inters entre els investigadors, encara que s'utilitzi metodologia arqueolgica per als nivells d'poca moderna en les excavacions de salvament, casi b mai els resultats s'utilitzen per intentar respondre preguntes histriques mitjanant un mtode cientfic caient en una "arqueografia"6 s a dir limitantse a classificar les restes sense extreure'n informaci.. L'mbit d'investigaci i les preguntes formulades a l'inici de les investigacions son dos aspectes ms que caracterstics d'aquestes prctiques arqueolgiques. Normalment es treballa en contextos locals que no superen el nucli de poblaci on es du a terme l'estudi i aquest no va dirigit a respondre preguntes generals sobre la formaci economicosocial i el context poltic de l'poca, com ara quines van ser les causes de la Guerra Civil, preguntes que la historiografia ja ha resolt o esta en condicions de resoldre. Les preguntes generalment fan referencia al context local o microhistric i van adreades a resoldre qestions que la historiografia convencional ha ignorat o sesgat. Tanmateix molts aspectes estudiats son extrapolables a altres poblacions de l'estat i si s'ajunten un numero suficient d'evidencies tamb podrien servir aper arribar a conclusions a nivell estatal sobre el perode. Com explicarem ms endavant les
6 LULL,

GONZLEZ, R (2008): Arqueologia de la Guerra

V, MICO, R. (1997): Teoria arqueolgica I.

Los enfoques tradicionales: Las arqueologas Civil Espaola, Complutum 19 (2), pp 11-20. evolucionistas e historicoculturales, Revista dArqueologia de Ponent, 7, pp 107-125.

practiques arqueolgiques desenvolupades en l'obertura de foses comunes han obligat a l'historiografia a replantejar-se el nombre de desapareguts vctimes de la repressi franquista que s'estimava per al perode. Tamb sha de tenir en compte ls de fonts histriques ms enll de les estrictament arqueolgiques. La complementarietat de fonts documentals i materials ha estat debatuda per altres poques (especialment en la medieval). Per en el cas que ens ocupa, les particularitats diferents de lpoca i lexistncia de la oralitat obliguen ms que mai a la interdisplinarietat, s a dir a combinar varies fonts no a latzar sin seguint un mtode i uns parmetres adequats a la investigaci i a les preguntes plantejades. Finalment la intencionalitat es un altre aspecte completament noveds en l'arqueologia desenvolupada a l'estat espanyol. No han estat les mancances en les lines d'investigaci acadmiques les que han motivat l'aparici d'aquestes practiques sin una demanda de la societat civil i de fora de l'Acadmia en la que arquelegs, historiadors i dems especialistes i ciutadans es sumen a una reivindicaci poltica sobre mancances democrtiques de la societat actual. En aquest sentit bona part de les investigacions entronquen amb propostes de historia militant com les exposades per Walter Benjamin o l'arqueologia social

llatinoamericana, les quals assumeixen que l'arqueologia com a font de coneixement tamb pot ser motor de canvi social al permetre als subjectes subalterns al capitalisme adquirir, mitjanant l'anlisi crtic del seu passat, un coneixement propi de situacions actuals que contribueixi a guiar actuacions publiques de lluita pels drets socials7. En el cas de l'estat espanyol les reivindicacions socials dels moviments per la memria, es poden resumir en el questionment del que fins fa poc era la versi oficial oferida respecte a la guerra i la dictadura, en els intents perqu s'investiguin judicialment els crims contra la humanitat a l'estat espanyol durant el perode i a un nivell ms general en la denuncia d'aspectes del franquisme encara presents actualment, a ms de les reivindicacions republicanes, laiques i d'esquerres en general, molt semblants a les que van tenir en el seu dia les vctimes de la repressi estudiada. Aquest es o hauria de ser, el principal punt de confluncia de
7

GASSIOT, E. (2008): Arqueologia de un silencio.

Arqueologia forense de la Guerra Civil y el del

Franquismo, Complutum, 19 (2). pp 119-130. Tamb

a VARGAS, I, SANOJA, M. (1990): Patrimonio

cultural. Inventario o Proceso Histrico? En Loyola-

Bank y Sanoja, M: Arqueologia de Rescate, Abre

Brecha, Caracas, pp 41-51.

les diferents practiques arqueolgiques al voltant de la Guerra Civil

Parlant de fonts i mtodes Ara b, com ja hem dit l'arqueologia s'insereix en actuacions que han de ser forosament multidiscplinars ja que es necessari la contrastaci de varis tipus de font i de ser possible lelaboraci d'informes per part d'experts en cadascuna d'aquetes. L'important per poguer-les combinar no es tant el grau d'informaci que pot donar cadascuna (que ser forosament diferent segons el context i les preguntes formulades) sin entendre la naturalesa diferent de cada font per portar a terme un estudi. En aquest es pot fer servir cadascuna per reconstruir un aspecte diferent de l'episodi histric i/o per contrastar-les entre si quan es refereixen a un sol fet o procs. Aquestes fonts poden ser arqueolgiques si estudien restes fsiques d'activitat social, documentals si estudien fets o conductes registrades grficament o escrita o b orals si es tracta d'un testimoni descriu personalment els fets. Les fonts orals acostumen a donar gran quantitat d'informaci per requereixen un tractament molt especial per la seva naturalesa. Tant l'arqueologia com la documentaci escrita es mantenen "congelades" fins que son tractades per l'historiador8, es a dir van ser produdes en l'poca estudiada i no
8

hi ha hagut intervenci social que les modifiqui fins al present en canvi la font oral, es bsicament una font que informa des del moment actual, es troba profundament afectada pels processos de construcci de memria collectiva (com hem explicat ms amunt) i ofereix informaci sobre com entn el narrador el seu passat en funci de les circumstancies histriques i socials del seu present. Estem parlant doncs d'una font bsicament subjectiva per no per aix menys interessant, en primer lloc gracies a aquesta subjectivitat permet reconstruir formes de conducta collectiva i com aquesta es interioritzada, en segon lloc es especialment til per a l'estudi de gran quantitat d'aspectes que son omitits i censurats pblicament i per tant difcilment poden constar en els documents conservats, qualitat que s especialment til per estudiar processos socials en moments de forta repressi com als que ens referim. Finalment, a ulls d'investigadors que normalment es dediquen a perodes ms antics, no deixa de ser sorprenent la gran quantitat de fets, conductes i aspectes de la vida quotidiana del que no queda cap tipus de constncia escrita o material. Les fonts documentals tamb son interessants alhora d'estudiar el perode sempre que es tingui en compte que son escrites per ser llegides posteriorment. Generalment es tracta d'informaci pensada per ser publica i pot ser per tant molt parcial o esbiaixada pel punt de vista del narrador, tamb s'ha de tenir en compte que quan els actors dels fets estudiats volen esborrar el rastre de les seves activitats el primer que fan s eliminar els documents relacionats (siguin

LUMBRERAS, L.G. (2005): Arqueologia y Sociedad,

Lima: Instituto de Estudios Peruanos.

possibles objectius de repressi o autoritats franquistes que intenten amagar aquesta repressi en perodes posteriors), per tant en molts casos la documentaci escrita de la que es pot disposar s molt fragmentaria. El seu avantatge s un grau d'exactitut bastant ms elevat que la oral sobretot de cara a reconstruir fets (sempre que es tingui en compte qui escriu, la seva relaci amb el fet i que pot estar ocultant o tergiversant dades). Pel que fa a l'arqueologia aquesta parteix del fet que les activitats humanes comporten una modificaci de la matria tant de les estructures fsiques de l'entorn com dels objectes i dels propis cossos humans, l'objecte d'estudi de l'arqueologia s el context arqueolgic o unitat arqueolgica socialment significativa9 que es refereix tant a les restes fsiques trobades en el medi, que poden ser associades, i que van ser modificades i dipositades com a conseqncia d'un mateix esdeveniment com al procs causal que explica aquestes restes fsiques. Aix mitjanant el principi d'associaci recolzat en els principis de superposici i de recurrncia es possible establir els moments diferenciats en qu es va produir determinat acte aix com explicar les condicions, regularitat o singularitat dels processos que van generar les restes fsiques estudiades. Es tracta per tant d'una font a utilitzar en els estudis tant vlida com les altres, sobretot tenint en compte que gran part de les evidencies fsiques al ser materials resulten molt ms
9

evidents, menys qestionables i poden desenterrar fets censurats en les fonts escrites i altament esbiaixats en les orals. Els contextos arqueolgics vinculats a activitats de la Guerra Civil estudiats solen ser restes humanes d'opositors al franquisme dipositats en fosses comunes, trinxeres i lnies de front i camps de presoners republicans. Recentment s'han estudiat tamb altres elements menys ortodoxos per no de per si menys interessants com els grafits deixats per presoners10 o el paisatge on actuava la guerrilla antifranquista i com aquest es configurava11. Arqueologia espanyol Forense a l'estat

Menci especial requereix les excavacions de cossos de desapareguts antifranquistes utilitzant metodologia arqueolgica i forense, no per voler en cap moment situar aquestes practiques arqueolgiques per sobre les altres sin per el debat que ha generat, perqu aporten proves de crims contra la humanitat a l'estat espanyol i perqu ha aconseguit que per primera vegada es parli d'aquest tema en institucions judicials.
10

BALLESTA,

RODRGUEZ,

(2008):

Camposancos: Una imprenta de los presos del

franquismo, Complutum 19 (2), pp 197-213.

11

AYN, X. (2008): El paisaje ausente. Por una

LUMBRERAS, L.G. (2005): Arqueologia y Sociedad,

arqueologia de la guerrilla antifranquista en Galcia,

Lima: Instituto de Estudios Peruanos.

Complutum 19 (2), pp 213-237.

Noms acabada la dictadura, en nombroses pobles es van dur a terme excavacions per recuperar els cossos de desapareguts en el franquisme, es tractava d'iniciatives populars sorgides espontniament i no utilitzaven metodologia arqueolgica, en molts casos es reclamava justcia per a les vctimes i condemna als seus assassins que en aquells temps majoritriament encara estaven vius. L'autor ha pogut comprovar-ho personalment a Huetor Tajar (Granada) on es va excavar els cadvers de desenes de desapareguts per traslladar-los al cementiri encara que tamb es t constncia d'actuacions similars altres pobles especialment a la zona de La Rioja12, ara b aquestes excavacions no van comptar amb el suport de les direccions de les organitzacions majoritries d'esquerres del moment satisfets amb el "consens de la transici". Tampoc van rebre ajut per part dels acadmics, els intellectuals d'esquerra antigament contestataris i en aquell moment acabats d'instal.lar en noves places a les universitats van manifestar un total desinters en remoure aspectes foscos del passat que consideraven que la Transici havia solucionat. En aquest sentit la Llei d'Amnistia de 1978 presentada com una victria popular a laconseguir l'alliberament de la major part dels presos poltics antifranquistes exculpa tamb als possibles crims comesos per les autoritats del
12

regim, la conseqncia ha estat un enorme i greu dficit de l'estat de dret a loferir impunitat a criminals, negant el delicte coms i negant tamb les vctimes13. La necessitat doblidar la Guerra Civil propugnada des de les instncies guvernamentals, laband de la la lluita social per part de les direccions dels principals partits i sindicats desquerres per passar a jugar un paper eminentment electoral i burocrtic i la conseqent desmobilitzaci progressiva de les masses populars i obreres corren paral.leles al final de les iniciatives de reivindicaci popular de les vctimes del franquisme. Les excavacions de desapareguts amb metodologia arqueolgica sorgeixen bastants anys ms tard, i de la mateixa manera que la resta de prctiques arqueolgiques relacionades amb la Guerra Civil i el Franquisme son executades tcnicament per investigadors joves amb forta consciencia social que no han viscut la dictadura i que actuen generalment al marge de les universitats i centres dinvestigaci pblics conectant aix amb familiars de vctimes i altres collectius en el marc dels moviments per la memria als que abans hem fet esment. La caracterstica especifica daquest tipus de prctiques arqueolgiques s la seva capacitat per demostrar crims contra la humanitat.

SILVA, E, MACAS,S. (2003): Las fosas de Franco.

13

GASSIOT, E. (2005): Arqueologia Forense de la

Los republicanos que el dictador dej en las cunetas.

Guerra Civil: Justcia y memria de la represin

Temas de Hoy. Madrid.

fascista Mientras Tanto, 97. pp 95-112.

La necessitat de larqueologia juntament amb les tcniques forenses esta plenament justificada en aquest cas ja que un arqueleg controla molt millor el factor temps i les modificacions que aquest provoca en les restes materials14 i s capa dassociar elements, tcnica moltes vegades imprescindible per investigar esdeveniments en els que ha passat una quantitat llarga del temps i la informaci que es disposa acostuma a ser escassa. Daltre banda la tcnica forense permet provar cientficament les causes dels traumes observats en els cossos i certificar que han patit una mort violenta. Malhauradament, tot i que poguem parlar darqueologia, nicament podem parlar daplicaci de tcniques forenses ja que al no haver prosperat cap de les denuncies presentades cap equip judicial sha personificat com a tal per investigar el crim.

90 Santos Juli va contar en les provncies investigades (poc ms de la meitat) un total de 90.194 estimant uns 140.000 a tot lestat15, xifra que no comptava desapareguts vctimes de desaparici forada, en aquells moments saventurava una xifra de un mxim de 40.000 desapareguts, nmero que shavia elevat a 90.000 el 2006 una vegada posades en marxa les exhumacions de foses, finalment la denncia interposada davant lAudincia Nacional el 2006 i desestimada per aquesta el 2008 parlava de lesgarrifadora xifra de 133708 persones desaparegudes. La taula 1 ofereix un recompte de les excavacions realitzades entre el 2000 i el mar del 2009, no es exhaustiva i per tant hi poden faltar excavacions i alguna dada ser incorrecta. Compta noms excavacions efectuades amb xit en que shagin pogut localitzar restes humanes corresponents als individus que es busquen independentment de si shan pogut identificar individualment o no. Es un intent daproximaci a la magnitud del fenomen i alhora un testimoni de lesfor desplegat per gran quantitat de gent en la seva participaci voluntria i amb pocs mitjans i com han aconseguit destapar aquest passat sinistre i aquestes monstruoses xifres. Lactitud entregada dels voluntaris contrasta amb lactitud de les administracions que es neguen a fer-se crrec de lassumpte, tamb s alarmant el fet que el temps va passant i els testimonis directes dels fets morint-se progressivament. Al ritme que mostra la taula daqu deu anys shauran perdut la major part de referencies orals sobre la ubicaci de les fosses tornant

El fenomen ha anat en augment i ha tret a la llum amb proves fsiques un dels aspectes ms censurats i oblidats del rgim franquista, els desapareguts, evidenciant la seva naturalesa repressora, lextermini massiu i sistemtic coms tot redimensionant les xifres de vctimes amb les que els historiadors treballen. A finals dels
14 GASSIOT, E. (2005): Arqueologia Forense de la

Guerra Civil: Justcia y memria de la represin

fascista Mientras Tanto, 97. pp 95-112.

14.

JULI, S (coord.). (1999): Vctimas de la Guerra

Civil. Temas de Hoy. Madrid.

impossible el seu rescat i probablement sense haver recuperat ni una quarta part dels cadvers abandonats.

Ricosende Villager de Laciana Soutadoiro Bercial de Zapardiel Gorladiza del Pino Alburquerque, Valdihuelo (San Vicente de Alcntara) Vadocondes II Aldeaseca Arjona

Ourense Len Ourense vila Len Badajoz

Septembre Septembre Septembre Octubre Octubre

1 1 1 4 2 15

Taula 1: Relaci dexcavacions de fosses comunes de victimes de la repressi franquista efectuades entre lany 2000 i el mar de 2009

Burgos vila Jan Valladolid Palencia Gipuzkoa Palencia Valladolid Ciudad Real

Octubre Octubre Octubre Noviembre Noviembre Noviembre Noviembre Desembre Desembre

6 7 7 2 9 1 9 2 1

Lloc Priaranza del Bierzo Any 2001 Fresnedo Any 2002 Piedrafita de Babia

Provincia Len Len Len

Mes Octubre Septembre Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Septembre Octubre Octubre Septembre Octubre Desembre

N individus 13 4 7 2 3 2 1 4 3 9 2 2 3

Boecillo Ampudia Andoain Villeras Boecillo Solanilla del Tamaral Any 2004 Ampudia Callosa del Seguro Quintanilla de Abajo El Bosque Paredes de Nava Guaza de Campos Elgeta La Guijarrosa Santaella Prats de Lluanes Benegiles Villamayor de los Montes Melke La Lobera Arnado Piedrafita Ucls Baltans Sobrado Berlangas de Roa Mutriku Almansa Any 2005 Palomares del Ro Llanos de Caud Villasana de Mena Ubrique (El Bosque)

Cabaas de la Dornilla Len I Cabaas de la Dornilla Len II S. Pedro de Olleros Len Onamio Espinosa de Cervera Candeleda Meneses de Campos Zaldibia Arrasate Nava del Rey Any 2003 Navas del Rey Palacios de Goda El Bohodn Costajn Aranda Lomas El Bosque Trigueros del Valle Recas Puente Compasquillo Cabaaquinta Otero de los Herreros La Horra I La Horra II La Horra III Valdedis Pardamaza Vadocondes I Olmedillo de Roa Velilla Pepino Len Burgos vila Palencia Gipuzkoa Gipuzkoa Valladolid

Palencia Alicante Valladolid Cdiz Palencia Palencia Gipuzkoa Crdoba Crdoba Barcelona Zamora Burgos Segovia Burgos Len Len Cuenca Palencia Len Burgos Gipuzkoa Albacete

Gener Gener Mar Abril Maig Maig Juny Juny Juny Juny Juliol Juliol Juliol Agost Agost Agost Agost Septembre Septembre Octubre Octubre Abrilseptembre Abril Abril Maig Maig Juliol Juliol

3 2 7 13 7 9 9 17 5 7 3 45 5 46 3 1 17 1 5 1 10

Valladolid Valladolid vila Burgos Palencia Mlaga Valladolid Toledo Valladolid Asturias Segovia Burgos Burgos Burgos Asturias Len Burgos Burgos Valladolid Toledo

Febrer Febrer Febrer Maig Abril

2 8 1 81 3 13

Maig Maig Juny Juny Juny-juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Agost Agost Agost Agost

2 7 19 2 5 6 6 10 17 2 3 8 3 12

Sevilla Teruel Burgos Cdiz

5 13 8 8 8 13 9

Hotigela-Covarrubias Burgos Platea Sedano Teruel Burgos

Canillas de Esgueva Toreno (fosa 1) Toreno (fosa 2) Portomarn O Vicedo

Valladolid Len Len Lugo Lugo

Agost Agost Agost Agost Agost Agost Agost Septembre Octubre Octubre Octubre Octubre Diciembre

12 1 1 1 2 5 50 2 7 1 5 8 1 36

Baquerin de Campos Grandas de Salime Zalamea la Real La Andaya (fosa 4) Iragorri Oiartzun

Palencia Asturias Huelva Burgos Gipuzkoa

Juliol Agost Agost Agost Agost Septembre Septembre Septembre Septembre Octubre Octubre Octubre Noviembre Noviembre Noviembre Desembre Desembre Desembre

1 12 2 29 5 11 12 3 5 35 4 5 8 18 11 6 3 1

Valladar (Vadocondes) Burgos Ucls Cuenca Talledo Fustiana Valverde del Camino Seplveda Fuente el Guijo (Villaconancio) La Ginebrosa Llerena Any 2006 Fontanosas Arcos de la Sierra La Viguera Altable Turanzas, Llanes Ciudad Real Cuenca La Rioja Burgos Asturias Cantabria Navarra Huelva Segovia Palencia Teruel Badajoz

Villanueva del Rosario Mlaga Agero Amenal Ponteareas Singra Salvatierra de Barros Pea Negra-Pepino Arndiga Illueca Fuenmayor Pozuelo de Zarzn Romanillos Madariaga (Azkoitia) Any 2008 Nogales Areces Badajoz Asturias Avila Sevilla Lugo Pontevedra Toledo Toledo Mlaga Len Barcelona Aragn Bizkaia Len Len Len Palencia Badajoz Palencia Len Len Len Len Burgos Burgos Burgos Len Valladolid Huesca A Corua Lugo Teruel Badajoz Toledo Zaragoza Zaragoza La Rioja Cceres Soria Gipuzkoa

Febrer Mar Abril Abril Abril

7 2 11 8 5

Gener Mar Mar Mar Mar Abril Maig Maig 2007-2008 Maig Juny Juny Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol-agost Agost Agost Agost Agost Agost Agost Agost Agost Septembre Septembre

1 1 1 22 1 8 12 5 2.200 4 13 12 1 2 4 4 4 1 3 11 2 3 1 5 4 5 9 2

Bayubas de Abajo Berlangas de Duero Ucls Fuencaliente Villabrgima Zalamea La Real Parrillas Navalcn Villanueva de Odra

Soria Cuenca La Palma Valladolid Sevilla Toledo Toledo Burgos

Juliol Juliol Juliol Agost Agost Agost Agost Agost Septembre Septembre Septembre Octubre Noviembre Octubre

9 81 13 1 2 1 5 8

Navarrevisca La Puebla de Cazalla A Fonsagrada Ponteareas (Xinzo) Parrillas Alcaizo San Rafael Carucedo

La Andaya (fosas 1, 2 y Burgos 3) As Pontes La Corua Villamediana Cincovillas Fuenteguinaldo Pedroche Any 2007 Ucls Cuenca Palencia Guadalajara Salamanca Crdoba

56 4 8 3 14 3

Gurb Murillo Ganzabal Amorebieta Ponferrada La Robla Balboa Ventosa de Pisuerga Mrida Ventosa de Pisuerga Magaz de Abajo 1 Magaz de Abajo 2 Tejero del Sil Pinilla de la Valderia San Juan del Monte Fuentejuana Valdelascuevas Izagre Naveros del Pisuerga

Valdenoceda Burgos Villarejo de la Peuela Ezkaba San Cristbal Navarra Robledollano San Pedro Mayo/Toreno Gordaliza del Pino Villalquite Pandiellu, Cabrales Roturas de Cabaas Cceres Len Len Len Asturias Cceres

Desde el 2005 Mar-abril Abril-maig juny - juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol Juliol

382 125 4 6 3 1 2 3 2 1

Cementerio de San Jos Santoyo Valoria Calaas Camponaraya Arucas

Cdiz Palencia Palencia Huelva Len Gran Canaria

Septembre Octubre Octubre Noviembre Noviembre Novembre desembre Desembre

2 25 4 11 3 15 2

Moraleda de Zafayona Granada Any 2009 Beas de Granada Magalln Quintanilla de Combarros Sorihuela de Guadalimar Casavieja Villamediana San Xian (O Rosal) Granada Zaragoza Len Jan vila Palencia Pontevedra

Gener Febrer Febrer Febrer Mar Mar Mar-abril

3 10 3 1 7 3 5

Total excavacions efectuades: 177 Total individus exhumats: 4121 Font: Elaboraci propia a partir de les dades facilitades pel Dr Francisco Etxebarra

Aportacions de larqueologia a les investigacions i reivindicacions Com ja hem considerat larqueologia forense aporta proves cientfiques de crims contra la humanitat que shan de sumar a la resta dinvestigacions basades en la reivindicaci de la memria. A ms les practiques arqueolgiques en contextos materials generats per la Guerra Civil i el franquisme afegeixen informaci histrica o contrasten la ja existent. s necessari tenir en compte que els fets investigats es van produir en un context de forta repressi i van ser sotmesos a un silenci que va durar varies dcades, per tant el record oral en moltes ocasions s imprecs i les fonts documentals, parcials o b esbiaixades. Les restes fisques de larqueologia a lhaver estat produdes socialment per sense intencionalitat de transmetre informaci son molt bon indicador

per contrastar les altres fonts disponibles (sempre en la mesura de les seves possibilitats, s a dir de la quantitat de restes conservades produdes pels fets que es volen investigar, del seu grau de conservaci, del context en que es troben i la possibilitat dassociaci de les restes). Aix larqueologia podem dir que moltes vegades t lultima paraula en qestions com el nombre i identitat de persones estudiades a ms de permetre testimoniar cientficament la seva mort violenta. Altres exemples de dades que larqueologia pot proporcionar podrien les condicions de vida dels presoners dun camp de concentraci (per posar un exemple) i un llarg etctera dinformacions i fets silenciats. Daltre banda cal tenir present lefecte domin que les feines prpies de lexcavaci arqueolgica desencadena, al ser normalment publica i involucrar gran quantitat de gent, latenci que genera en les comunitats de vens properes acostuma a fer aparixer nous informadors orals que aporten aspectes que fins el moment no es coneixien. A ms el carcter material de les restes estudiades els hi dona una veracitat molt difcil de negar per part dels discursos ultraconservadors i revisionistes, el que existeix fsicament s molt ms difcil dobviar, minimitzar o oblidar16

16

FALQUINA, A, FERMIN, P, GONZLEZ, R,

MARN, C, QUINTERO, A ROLLAND, J. (2008):

Arqueologia

de

los

destacamentos

penales

franquistas en el ferrocarril Madrid-Burgos: el caso de

Bustarviejo, Complutum, 19 (2), pp 175-195.

Larqueologia tamb permet revaloritzar elements fsics en dess i donar-lis un nou sentit generant aix patrimoni arqueolgic nou. Aquests elements resultat de les activitats socials passades i per tant informador sobre aquestes, adquireixen un nou significat i es reincorporen al circuit social a lesdevenir patrimoni17. Aqu la investigaci arqueolgica s imprescindible per no cometre errors en les representacions del passat i en la versi oferida a la societat ja que de no ser aix es perdria credibilitat. A ms el patrimoni com element fsic t un poder devocar imatges i situacions, de commoure, molt ms alt que els documents ja que, com tots els objectes, es produt per tamb produeix situacions i 18 representacions . En la nostra vida convivim amb els elements fsics en un grau ms elevat que amb els discursos orals o escrits i amb el patrimoni arqueolgic passa el mateix, per aix la seva posici en el mateix moment i lloc de lobservador, en el seu paisatge diari li atorga un poder de generar i conservar memria collectiva molt elevat i que no hauria de ser menystingut alhora de difondre els resultats de les investigacions i les problemtiques tractades.
17

Lautor ha pogut comprovar personalment lenorme valor explicatiu del patrimoni de la Guerra Civil. Tot i aix no s la meva intenci apostar per una didctica del patrimoni basada en la capacitat datracci visual i sentimental de les restes fsiques sin constatar el seu potencial en aquest sentit aix com les conseqncies positives del seu s i les negatives del seu possible abs. Com ja hem dit els elements arqueolgics resulten ms difcils de negar en el debat acadmic per tamb en la difusi tenen un aire de contemporanietat a lespectador que shauria daprofitar per permetre una rpida difussi que incits a la reflexi dialogada entre linvestigador i els potencials receptors per mai shauria de caure al recurs fcil de la imatge, lentreteniment i la promoci de lespectacle sentimental sense reflexi posterior com han proposat certes arqueologies postmodernes.

Problemes actuals i potencials: No podem concloure sense fer esment a problemes actuals i potencials amb que shan trobat les arqueologies relacionades amb la Guerra Civil. El no reconeixement daquestes prctiques com arqueolgiques per part de molts sectors acadmics no hauria de ser especialment preocupant, sobretot si partim de la intencionalitat daquestes prctiques arqueolgiques. Les investigacions han traspassat el debat histric per constituir-se en primer pla en el debat pblic especialment com a eina per generar visi crtica, fet que cap de les arqueologies tradicionals ha aconseguit fins al moment a aquesta escala, no tant per manca

GASSIOT, E. (2008): Arqueologia de un silencio.

Arqueologia forense de la Guerra Civil y el del

Franquismo, Complutum, 19 (2). pp 119-130.

18

LULL, V. (2007): Los objetos distinguidos, La

arqueologia

como

excusa.

Barcelona:

Edicions

Bellaterra.

de voluntat dalguns investigadors sin per lestructura de circulaci del coneixement acadmic enormement restringida i destinada bsicament a lautoconsum. Com ha passat en molts casos, en les actuacions arqueolgiques relacionades amb la Guerra Civil larqueleg i la resta dinvestigadors haurien de ser un element ms en el procs de generaci del coneixement actuant com a tcnics en pla digualtat amb la resta de la comunitat representada per familiars de vctimes i moviments socials per la memria, algunes concrecions daquesta concepci es troben en que larqueleg no hauria de ser el detonant de linici de les investigacions i que la resta dagents socials haurien de participar activament tant en la definici del problema a tractar com en la difusi dels resultats, aquests ltims han de ser qui rentabilitzin majoritriament els resultats de les investigacions19. Tampoc s la meva intenci estendrem en les obligacions que lestat espanyol no ha complert en matria dinvestigacions de violacions de drets humans durant el franquisme, com les proves rescatades per les exhumacions de desapareguts han mostrat proves evidents en aquest sentit i com els rgans judicials ho han ignorat allegant que han prescrit mentre que en el dret internacional, aquests
19

crims no prescriuen20. nicament voldria afegir que les obligacions dels estats subsisteixen encara que els autors dels crims hagin mort. Els governs han d explicar el que va passar garantitzant el dret a saber de la poblaci en general, el dret dels familiars a conixer la localitzaci dels seus familiars en cas de desaparici i que el seus cossos els hi siguin retornats, a ms de garantir tamb el dret a la reparaci jurdica, moral i econmica de vctimes i familiars. (Amnistia, 2005). La Ley 52/2007, de 26 de diciembre por la que se reconocen y amplian derechos y se establecen medidas a favor de quienes padecieron persecucin o violncia durante la guerra civil y la dictadura coneguda com la Llei de Memria Histrica sens dubte ha facilitat els treballs tcnics dexcavaci de restes
20

AMNISTIA INTERNACIONAL. (2005): Espaa:

poner fin al silencio y a la injustcia. La deuda

pendiente con las

vctimas de la Guerra Civil

espaola y del rgimen franquista. [URL: www-

es.amnesty.org/uploads/tx_useraitypdb/victimas_franq

uismo_05.pdf]

(Consulta:

30

dabril

de2009).

BARRAGN, D, CASTRO, J.L. (2005): Arqueologia

de la justcia. Arqueologia de las victimas de la Guerra

GASSIOT, E, PALOMAR, P. (2000): Arqueologia

Civil Espaola y de la represin Franquista, Revista

de la praxis: Informacin histrica de la accin social.

Atlntica Mediterrnea d'Arqueologia Social, 7, pp

El caso de la Unin de Cooperativas Agropecuarias de

149-174.

Miraflor, Nicaragua, Complutum , 11, pp 87-99.

fsiques vinculades a la Guerra Civil i el Franquisme tant sobre contextos destructures arquitectniques com de fosses comunes per tamb constitueix un impediment per desenvolupar una arqueologia de praxis social en els termes exposats en aquest article. Pel que fa a les fosses comunes, encara que el simple fet dexhumar els cossos esdev humanitriament un consol per a les famlies especialment en comunitats petites on la solemnitat de lexcavaci i posterior enterrament actua com un redistribudor de status cap als familiars que van ser humiliats i silenciats durant anys21 aquest tipus dactuaci tot i ser positiva en ella mateixa, per si sola no integra els fets en la historia al tractar-los alladament, no mostra la seva conexi amb la societat actual. Encara es ms greu que la llei de la memria histrica no designa les excavacions de fosses comuns com a matria per ser tractada judicialment i desenvolupada per lestat perpetuant aix la impunitat del regim i evitant qualificar com a crim la repressi feixista. Daltre banda i pel que fa a totes les practiques arqueolgiques, malgrat
21

tractar-les com a patrimoni, la llei nicament protegeix (com cita textualment) el dret a la memria personal i familiar. Daquesta manera saliena a les vctimes del context histric en el que van existir i les lluites per les quals van morir deixant al voluntarisme de la societat civil la revisi del passat i el dret a saber de la societat estipulat en el dret internacional en casos de crims contra la humanitat. Al llarg daquestes pgines he intentat demostrar el potencial de larqueologia com a disciplina per ser aplicada en les investigacions referents al perode deixant pales que per les particularitats de la seva aplicaci, s necessari un debat teric sobre el seu potencial com a font histrica i sobre la seva relaci amb les reivindicacions memorialistiques. El que crec haver demostrat es lenorme potencial daquestes prctiques arqueolgiques per generar coneixement tericament informat de cara a resoldre greus problemes socials i poltics existents actualment a lestat espanyol i com haurien de seguir desenvolupant-se tant per aconseguir finalment una intervenci de les autoritats publiques dinvestigaci dels crims comesos durant el franquisme com per restituir una memria, un passat col.lectiu que com a societat ens ha estat negat. Agraments A Pepe i Pepita de Villanueva del Rosario per tenir el valor de recuperar els cossos dels seus familiars malgrat les consequencies que pogus tenir, als companys de la Federacin Estatal de Foros por la Memria per la seva integritat i coherncia en defensa de les

SCAGLIOLA, A (2007): Canvi a les poltiques

pbliques de memria a Catalunya: El pasat com a

problema

col.loqui

internacional

Memorial

democrtic: Les poltiques pbliques de memoria.

[URL:

http://www.memorialdemocratic.net/app/index.php?i=c]

(Consulta: 30 dabril de 2009).

causes justes i especialment al Foro por la Memria de Granada per el companyerisme i els bons moments pasats, a Ermengol Gassiot, Maria Ins Fregeiro i Camila Oliart del Departament de Prehistria de la Universitat Autnoma de Barcelona per ensenyar-me que investigaci cientfica i reivindicaci social no shan de separar sin que han danar juntes i finalment al doctor Francisco Etxebarria per haberme facilitat les dades dexhumacions realitzades a partir de les quals he elaborat la taula. A tots ells moltes grcies.

BERMEJO, J.C (2002): Que deb recordar? Los historiadores y la configuracin de la memria, Memria y Civilizacin, 5, pp 191218. EQUIPO NIZKOR (2004): La questin de la impunidad en Espaa y los crimnes franquistas, [URL: www.derechos.org/nizkor/espana/do c/impuesp.html] (Consulta: 30 dabril de 2009). ETXEBARRIA, F (2005): La Guerra Civil en la memria o la memria recuperada de loblit, LAven 299 pp 31-33. FALQUINA, A, FERMIN, P, GONZLEZ, R, MARN, C, QUINTERO, A ROLLAND, J. (2008): Arqueologia de los destacamentos penales franquistas en el ferrocarril Madrid-Burgos: El caso de Bustarviejo, Complutum, 19 (2), pp 175-195. GASSIOT, E. (2008): Arqueologia de un silencio. Arqueologia forense de la Guerra Civil y el del Franquismo, Complutum, 19 (2). pp 119-130. GASSIOT, E. (2005): Arqueologia Forense de la Guerra Civil: Justcia y memria de la represin fascista Mientras Tanto, 97. pp 95-112. GASSIOT, E, PALOMAR, P. (2000): Arqueologia de la praxis: Informacin histrica de la accin social. El caso de la Unin de Cooperativas Agropecuarias de Miraflor, Nicaragua, Complutum , 11, pp 87-99. GLVEZ BIESCA, s. (2006) El proceso de recuperacin de la memria histrica en Espaa: Una aproximacin a los movimientos

Bibliografia AMNISTIA INTERNACIONAL. (2005): Espaa: poner fin al silencio y a la injustcia. La deuda pendiente con las vctimas de la Guerra Civil espaola y del rgimen franquista. [URL: wwwes.amnesty.org/uploads/tx_useraity pdb/victimas_franquismo_05.pdf] (Consulta: 30 dabril de 2009). AYN, X. (2008): El paisaje ausente. Por una arqueologia de la guerrilla antifranquista en Galcia, Complutum 19 (2), pp 213-237. BALLESTA, J Y RODRGUEZ, A (2008): Camposancos: Una imprenta de los presos del franquismo, Complutum 19 (2), pp 197-213. BARRAGN, D, CASTRO, J.L. (2005): Arqueologia de la justcia. Arqueologia de las victimas de la Guerra Civil Espaola y de la represin Franquista, Revista Atlntica Mediterrnea d'Arqueologia Social, 7, pp 149-174.

sociales por la memria, International Journal of Iberian Studies, 19 (1), pp 25-51 GONZLEZ, R (2008): Arqueologia de la Guerra Civil Espaola, Complutum 19 (2), pp 11-20. JULI, S (coord.). (1999): Vctimas de la Guerra Civil. Temas de Hoy. Madrid. LULL, V. (2007): Los objetos distinguidos, La arqueologia como excusa. Barcelona: Edicions Bellaterra. LULL, V, MICO, R. (1997): Teoria arqueolgica I. Los enfoques tradicionales: Las arqueologas evolucionistas e historicoculturales, Revista dArqueologia de Ponent, 7, pp 107-125. LUMBRERAS, L.G. (2005): Lima: Arqueologia y Sociedad, Intituto d'Estudis Peruanos. SANTACANA, J. (2004): Entre loblit i la memria, Ebre, 3, pp 169179. SCAGLIOLA, A (2007): Canvi a les poltiques pbliques de memria a Catalunya: El pasat com a problema I col.loqui internacional Memorial democrtic: Les poltiques pbliques de memoria. [URL: http://www.memorialdemocratic.net/ app/index.php?i=c] (Consulta: 30 dabril de 2009). SILVA, E, MACAS,S. (2003): Las fosas de Franco. Los republicanos que el dictador dej en las cunetas. Temas de Hoy. Madrid. VARGAS, I, SANOJA, M. (1990): Patrimonio cultural. Inventario o Proceso Histrico? En Loyola-Bank

y Sanoja, M: Arqueologia de Rescate, Abre Brecha, Caracas, pp 41-51.