Curs TAXACIÓ D'OBRES D'ART Diputació Barcelona

rea de Coneixement i Noves Tecnologies
Oficina de Patrimoni Cultural C/. Urgell, 187 / 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 / Fax. 934 022 825 o.patrimonic@diba.es
CURS TAXACI DOBRES DART
Organitzaci: rea de Cultura de la Diputaci de Barcelona Professor: Artur Ramon i Navarro (Galeria Artur Ramon Art) Lloc: Centre dEstudis i Recursos Culturals Dates: 31 de gener, i 7, 14 i 21 de febrer de 2011
PRESENTACI DEL CURS Aquest curs sinsereix en el marc del programa de formaci que lrea de Cultura de la Diputaci de Barcelona realitza anualment destinat a millorar la preparaci tcnica i leficcia dels conservadors i del personal tcnic dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputaci de Barcelona.
OBJECTIUS El curs, desenvolupat al llarg de quatre dies i amb un total de 20 hores lectives, ofereix una visi general sobre la valoraci de lobra dart. Lobjectiu s facilitar les eines per tal que els assistents al curs puguin afrontar la taxaci duna obra dart amb les que tracten habitualment amb uns coneixements fonamentals. Al llarg del curs, sutilitzaran des de presentacions en power point a visionats de documentals audiovisuals per tal que les sessions siguin dinmiques i variades, tot fugint de la clssica ponncia acadmica. La intenci s generar un grup de reflexi i debat entorn la valoraci dobjectes musestics i fer-ho a travs del coneixement de la Histria de lArt i del Mercat de lArt. El curs est estructurat en una primera part de caire teric i una segona destinada a posar en prctica els coneixements adquirits en el curs i en la que es faran prctiques de taxaci a partir de la valoraci concreta dobres dart proposades pels mateixos assistents.
ARTUR RAMON I NAVARRO Llicenciat en Histria de lArt per la Universitat de Barcelona, complementa la seva formaci amb cursos i seminaris realitzats a diferents universitats europees.

Des de 1998 treballa a lempresa Artur Ramon Antiquari i Sala dArt Artur Ramon en tasques directives, de gerncia, organitzaci i comissionat dexposicions. Parallelament participa com a ponent i conferenciant en cursos, cicles i seminaris i durant el trienni 2008-2010 s tutor al Mster dEstudis Avanats en Histria de lArt de la Universitat de Barcelona
CALENDARI I ESTRUCTURA DE LES SESSIONS 31 gener 7 febrer 14 febrer 21 febrer 9:00 a 11:10 h. 11:10 a 11:30 h. 11:30 a 13:15 h. 13:15 a 14 h. 1r bloc Descans 2n bloc Reflexions
GUI DEL CURS 1. Introducci 1.1. Els agents entre lobra dart i la societat en el mercat: antiquaris, galeristes i subhastes. Qui s qui? 1.2. Diferncia entre una antiguitat i una obra vella 1.3. Preguntes. Reflexions. Conclusions 2. De lanonimat a latribuci: 2.1. La cultura del connoisseur: de Richardson a Longhi 2.2. Darrera les imatges: la trouvaille, un valor afegit 2.3. Preguntes. Reflexions. Conclusions 3. Valoraci de lobra dart 3.1. El preu 3.2. Anlisi del mercat de lart. Informe TEFAF 2007-2009 3.3. Repartiment del mercat: dealers i subhastes 3.4. Preguntes. Reflexions. Conclusions 4. Metodologia: 4.1. Criteris bsics: conceptes i terminologies 4.2. La taxaci. Mtodes i eines utilitzades 4.3. Identificaci i taxaci per tipologies dobjectes: exemples prctics 4.4. Elaboraci dinformes de taxaci 4.5. Marc legal de la taxaci dobjectes musestics 4.6. Preguntes. Reflexions. Conclusions

5. Conclusions 5.1. Resum del curs 5.2. Debat final 5.3. Preguntes. Reflexions. Conclusions 6. Cites 7. Bibliografia

1. INTRODUCCI Existeix una vinculaci de la Histria de lArt amb el Mercat de lArt. Des de la universitat sha enfocat amb prejudici aquest mn per estar relacionat amb els diners, per des de linici ambdues prctiques han estat relacionades i unides. El pblic del curs s heterogeni i provenen dinstitucions amb colleccions eclctiques que expliquen tanmateix la histria del nostre colleccionisme. Cal saber separar aquell objecte interessant del que no ho s. Caldria fer una selecci dall que cal exposar segons la seva qualitat; una collecci no s ms que un exercici de crtica on all que interessa sn les qualitats de les obres . Estat de la qesti: lart s a tot arreu, ens envolta, a tots els mitjans, a la publicitat. Dicotomia: art i valor, art i diners. A la pregunta de la valoraci hem de respondre que hi intervenen molts factors. En el curs es parlar dexemples concrets, del particular al general. Sexposa un cas com a exemple del valor de lart. Als anys 90, una persona havia cobrat una herncia de 90.000 lliures a Londres i volia comprar una obra dart com a inversi, i finalment va acabar fent una selecci entre dues obres. Li va preguntar la seva opini a Artur Ramon sobre si comprar un Guercino o un Warhol. Tot i que Artur Ramon li recoman el Guercino per ser un artista consolidat, el comprador es decant per comprar lobra de Warhol. Avui dia el Warhol val uns 6 milions deuros mentre que el Guercino en val uns 500.000. Aix ens demostra dues coses: a) Els preus de la pintura antiga shan mantingut, mentre que lart contemporani sha disparat. El mercat de lart mou uns 60 milions de dlars lany, entre antiguitats i arts decoratives. s un gran negoci global, principalment centrat en dos nuclis, Londres i Nova York, la resta es dispersa en diferents llocs. b) Hi ha dos grans blocs quan parlem del mercat de lart. Lart antic (pintura antiga i segle XIX, i shi engloben les arts decoratives) i lart impressionista i contemporani. Aquestes dues fraccions del mercat responen a lleis diferents. Parlar dun Warhol i dun Guercino en termes comparatius s erroni; shaurien dhaver comparat dues peces pertanyents al mateix tipus de mercat. Lobra dart t una doble naturalesa, la del consumer durable o b que perdura i que proporciona un gaudi no quantificable o la dinversi financera. Lart contemporani es presta ms a ser un b especulatiu. Hi ha un perfil de colleccionista inversor. En els moments de bonana econmica hi ha hagut una bombolla en lart contemporani. En canvi, quan leconomia est en recessi, pugen els mercats slids, com lart modern i antic.

1.1. Els agents entre lobra dart i la societat en el mercat: antiquaris, galeristes i subhastes. Qui s qui? Es mostra una imatge duna pintura de Jean-Antoine Watteau, LEnseigne de Guersaint, que lartista va pintar el 1720 per al marxant Edm-Franois i que actualment es troba al castell de Charlottenburg (Berlin). Guersaint va tenir allotjat a Watteau i li deman que com a pagament li fes un quadre. Aquesta obra exemplifica un moment desplendor, en el que determinats personatges tenen obres dartistes com Fragonard, Watteau, Boucher, etc. Al segle XVIII hi ha un punt dinflexi i a diferncia de lpoca Medieval o el Renaixement, quan els artistes havien de vendre ells mateixos les obres, comena a sorgir la figura del marxant (marchand monsieur);. Comencen les galeries Griffon dOr, Au petit Dunkerque i Guersaint. Lartista necessita daquesta ajuda, no hi ha fronteres, es ven obra de lpoca i altres peces dantigues. Per lorigen del mn de lantiquari es remunta a abans.
Antiquaris JACOPO STRADA (Mntua 1507-Praga 1588) El 1561 Ticiano pinta un retrat de Jacopo Strada, quan aquest era a Vencia comprant quadres per a la galeria dantiguitats de la residncia a Munich dAlbrecht V de Bavaria. Actualment aquesta obra es conserva a la galeria Kunhistorische de Viena. En lobra veiem que Strada t una cpia de Praxtelles i que hi ha una cartella que el defineix com a antiquari. De famlia holandesa, era un personatge que reunia moltes condicions: era arquitecte, dibuixant, joier, colleccionista, marxant dart i antiquari. Va ser un humanista del Renaixement que tenia una biblioteca amb ms de 3.000 volums, i va passar les idees italianitzants del sud al nord, a la cort dels Habsburg. El llibre de Howard Louthan, Jacopo Strada and the transformation of the imperial court parla daquesta construcci del gust. Tal i com al segle XVII farien Iigo Jones i Van Dyck amb Carles I dAnglaterra. Velzquez tamb va comprar escultures per a Felip IV a Itlia.
CHARLES LE BRUN (Pars 1619- 1690) Va ser un artista molt important en poca de Llus XIV, qui incls va arribar a afirmar que era el millor pintor francs de tots els temps. Es va formar en el taller de Simon Vouet i va ser el protegit del canceller Sguier, de Poussin i tamb de Richelieu. Hi ha un retrat dell pintat per N. Largillire que el mostra amb diversos objectes, amb una esfera terrestre, estatuetes, etc. Mostra que s un artista, un comerciant i tamb un antiquari.

JEAN-ANTOINE WATTEAU (Valenciennes 1684- Nogent sur Marne 1721) Fou un pintor francs i un dels grans genis del darrer barroc francs i del primer rococ, i va estar relacionat tamb amb el mn dels antiquaris. El 1720 va pintar el fams cartell LEnseigne per a lestabliment del marxant dart Edm-Franois Gersaint; En aquella poca sinici un comer de lart i amb aquest el mn del colleccionisme. Voltaire comprava en aquests comeros. Al segle XVIII, amb la industrialitzaci, a Frana i a Anglaterra va disminuir el poder noble i de lesglsia, pujant el de la burgesia, que va comenar a comprar obres dart. Itlia va ser el rebost on es van anar a buscar les peces dart que es compraven. Aquest moviment sincrement a partir del 1800, lligat sobretot a la evoluci de la histria econmica. Es va produir una devaluaci del franc i el comer de lart es va traslladar a Londres, fins el 1880-90.
JOSEPH DUVEEN (Hull, Yorkshire 1869- Londres 1939) Va ser un dels ms clebres marxants dart del segle XX i va arribar a dominar el mercat de lart quasi com a monopoli. Un bon llibre sobre J. Duveen s el de Meryle Secrest, A life in art. Duveen. Provenia duna famlia dantiquaris jueus holandesos immigrats a Londres. Va saber veure un aspecte clau: Europa tenia molt art i els Estats Units tenien molts diners. Proveiria els americans amb obres dart europees. Les colleccions Morgan, Huntington i Frick provenen de Duveen. El 1880 es va produir una desacceleraci de leconomia britnica a causa de la crisi agrria i del conreu del gra. El blat pass de 50 shillings a 27 en molt poc temps. Hi va haver grans famlies aristcrates a lAnglaterra victoriana que per a mantenir el seu status social no van tenir altra opci que vendre les seves colleccions artstiques en subhasta. A Anglaterra va haver-hi un allau dobres dart que sortiren a mercat. A Amrica en aquell mateix moment estaven naixent multimilionaris grcies a lacer, el petroli, etc. Els americans van comenar a comprar obres dart. Era un moment on no hi havia imatges, arribaven reproduccions dolentes, i els experts havien dassessorar als qui no en sabien. Es necessiten intermediaris. En aquest context lhistoriador de lart nordameric, Bernard Berenson i Joseph Duveen, va formar un tndem:, per cada obra que Duveen comprava i Berenson verificava senduia un 20 %. Tindran com a clients a Rockefeller, Andrew Mellon, Frick, etc. i formaran la base dels museus americans. Isabella Stewart Gardner, colleccionista protectora de Berenson, es va alarmar quan va veure que les obres sortien dItlia sense permisos. Duveen tenia capacitat per a conixer els gustos dels seus clients. La seva gran competncia van ser els Nonder, una casa dantiquaris. Duveen volia vendre obra a lindustrial i colleccionista Henry Clay Frick. i el banquer Morgan va comprar lobra Romance damour de Fragonard per 350.000 dlars. Duveen la va comprar per 1.000.000 de dlars, venent-se-la a Frick pel mateix preu No va guanyar diners per va guanyar aix un client.

La Tate Gallery de Londres t una ala dedicada a Josep Duveen, doncs hi va fer donacions i a ms va arribar a ser Bar de Millbank (Westminster). Als anys 30, Berenson i Duveen van trencar la seva relaci comercial; sembla ser que van discutir sobre una autoria disputada entre Giorgione o Ticiano. Eren dos carcters diferents que shavien dacabar enfrontant. Berenson era dorgens humils, i va crear la seva casa, Villa Itati, una vila italiana plena dantiguitats. Va saber mantenir lequilibri entre els diners i el seu judici per, tamb tingu una certa actitud laxa. Tot ho certificava i ho permetia, i aix va repercutir en la seva credibilitat. Lexpert ha de ser alg que conegui molt b un tema, no es pot conixer tot. Artistes com Van Dyck tenen fins a 5 experts, un per a cada poca. Un especialista no pot atrevir-se amb tot. Berenson va vendre fins a 200 Bellinis, avui en dia el 90 % daquestes obres es classificarien com a taller de Bellini.
DANIEL WILDENSTEIN (Verrires-le-Buisson, Frana 1917- Pars 2001) Nathan Wildenstein, avi de Daniel Wildenstein, nascut el 1851 a Alscia va ser liniciador duna nissaga dantiquaris. El cognom respon a la voluntat napolenica de posar cognoms patronmics als jueus. El 1890, Alscia es trobava annexionada a Alemanya, i la famlia es dedicava a la venda de teixits a Pars. Un dia va caure un quadre de Van Dyck a les seves mans i el va vendre grcies a lajuda dun client, obtenint fora beneficis. Desprs vendran una obra de F. Boucher, i va comenar aix en el negoci de lantiquariat, tenint bon ull per a trobar les bones ocasions. La burgesia necessitava legitimitzar-se. A finals de 1899, sassocien i obren una galeria a Nova York. Wildenstein va saber entendre el mercat global. La seva mxima era: Audcia en comprar, pacincia en vendre. Una altra manera dentendre el negoci era comprar grans blocs dun mateix pintor. Van comprar un grup dobres de Fragonard, i en van arribar a tenir 30 peces. En comprar molta obra, van poder fer promig de preus, encara que les ltimes les paguessin ms cares. Daquesta manera van tenir el control i monopoli daquest mercat. Wildenstein va tenir com a clients els grans colleccionistes de lpoca, com Patio, Gulbenkian,etc. A part de crear-se un personatge, va ser un intellectual i va promoure els estudis. Es bas en lempirisme i tenia gran capacitat de memria visual. El seu fill George (1892-1963), va nixer en aquest ambient de la cultura de lull: la retina com a eina fonamental. All que t ms mrit s descobrir la pea annima, el pas de lanonimat a latribuci. Des de jove va combinar lerudici i el sentit autodidacta. Va dirigir i va escriure a la Gazette des Beaux-arts. A partir de la mort del seu pare Nathan, George Wildenstein va treballar amb les premisses de: -Tenir un stock potent. - sser auda. Tenir fora a lhora de comprar, no dubtar mai i tenir liquiditat. - Tenir coneixements (fons de peces documentades per a reconixer-les rpidament.)

- Saber ser pacient davant la venda, tenir un fons que permets oferir bones peces. Quan va morir Durand-Ruel, Wildenstein safany a comprar el seu arxiu. Tenia 10 Seurats de 300 obres que va fer lartista. Se li pot retreure com a comerciant que no va saber entendre el seu temps. Va vendre 350 Picassos abans de la guerra perqu no li agradaven. Daniel Wildenstein va ser el nt de Nathan i fill de George, nascut el 1917 i mort el 2001. Va tenir dos fills, Alec i Guy que han continuat amb la seva tasca. Daniel va crear una fundaci a Frana especialitzada en la certificaci de quadres impressionistes. Lany 1994 va obrir una seu a Nova York, la Pace Wildenstein, cobrint daquesta manera als Estats Units lart modern i contemporani. Aquesta nissaga dantiquaris van tenir gaireb el monopoli del mercat de lart. Podem extreure la conclusi de que per a ser un bon antiquari sha de tenir intuci, saber esperar i tenir un gran fons documental. Tots aquests antiquaris van estar dins un lobby jueu que els va ajudar a desenvolupar-se en el mercat del colleccionisme.
Galeristes De 1800 a 1850 el centre del mercat de lart fou Pars. Desprs i fins el 1900 va passar a Londres i de 1900 fins la Segona Guerra Mundial, el centre torn a ser Pars. Desprs de la Segona Guerra Mundial i fins lactualitat Nova York prendr la capitalitat del mercat de lart. Al segle XX hi va haver tres grans galeristes visionaris que van fixar la histria de la pintura: Durand Ruel, Vollard i Kahnweiler.
PAUL DURAND RUEL (Pars 1831-1922) El seu avi va ser notari i el pare va nixer a Liborno. La famlia paterna va haver de tornar a Frana a causa de la precria situaci econmico familiar. All, el pare Jean Durand va entrar a treballar a una papereria a la Rue Saint Jacques, propietat de la famlia Ruel, on va conixer Marie Ruel i amb qui es cas. Daquesta uni va nixer Paul. La papereria venia material per a les belles arts i per all van passar Daumier, Gricault, Delacroix, etc., i incls van arribar a vendre-hi alguna pea. Ell socup del negoci i sinteress pels pintors de lpoca de Corot. Als anys 1870-1871 la Guerra Francoprussiana va provocar el seu exili a Londres, on va conixer els grans artistes de lpoca i sinteress per la seva obra. Tamb sinteress per lobra dartistes joves, que encara no havien assolit reconeixement i els va promoure. Va conixer Monet, Pissarro, etc. i els va exhibir a la French Society of artists a Londres. Va tenir inters per artistes com Berthe Morisot, Monet, Manet, Whistler.

Paul Durand Ruel va tenir una gran rivalitat amb el galerista Georges Petit, que li serv destmul per a aconseguir les millors obres. Va aplicar les regles de lantiquariat a lmbit galerstic i va monopolitzar la pintura del grup. Era la primera vegada que alg comprava 70 quadres dun desconegut com Rousseau. Aix li va permetre manipular el mercat i fixar els preus daquests artistes dels quals tenia la major part de lobra, promovent-los al mateix temps. Va ser el primer en fer catlegs dels artistes (catlegs raonats, dexposici, etc.). Sense aquest suport no haguessin pogut seguir produint i treballant, els artistes, que necessiten el suport del pblic. Ell va crear la figura del marxant.
AMBROISE VOLLARD (Illa de la Reuni 1868- Pars 1939) Va ser un personatge extraordinari. Va nixer a la Illa de la Reuni i i va viure a Montpeller i Pars, on va desenvolupar la seva passi per la pintura i obr una galeria. El nom de Vollard va lligat al de Czanne, doncs es va dedicar a reivindicar la figura daquest artista. El 1895, va fer una exposici a un Czanne encara desconegut i que estava retirat a Aix en Provence, pintant el Mont Saint Victoire. Vollard va contactar amb Czanne a travs del seu fill, Pierre, i aconsegu 250 llenos per a aquesta exposici. Una natura morta de Czanne en aquell moment tan sols valia 10 francs. Tamb va reivindicar a artistes com Van Gogh, Gauguin, Picasso, Degas. Picasso va admirar lobra de Czanne i linfluir per a fer les Demoiselles dAvignon. Va comprar el taller dAndr Derain i Maurice de Vlaminck, creadors del fauvisme. Vollard va tenir un conjunt didees clau per a desenvolupar la seva carrera com a galerista. Va saber jugar amb el temps, no tenia cap mena de presa per a vendre. Va tenir un fort sentit del que era important en el seu temps, i va treure molts personatges de lanonimat, i els va fer famosos. Artistes com Picasso el van ajudar i animar per a conixer i comprar nous artistes. Va fer dues grans aportacions: una delles va ser aquest redescobriment de Czanne i laltra, la dentendre el gravat com a mtode de difusi de lobra i de la idea. La Suite Vollard de Picasso, una srie de 130 gravats no hagus estat possible sense el suport econmic de Vollard. Vollard va fer moltes exposicions. Va ser un personatge complicat i difcil. Tenia un lloc anomenat La cave on convidava a persones a sopar i els ensenyava quadres que escollia per a cada personatge. No acceptava rebaixes ni regateigs en els preus, doncs ho considerava una ofensa per a ell. Vollard considerava un privilegi oferir un dels seus quadres als possibles compradors que ell escollia. Aquests galeristes creaven una mena de personatge sobre la seva persona. El llibre Memria dun venedor de quadres ens parla de la seva vida. El pintor belga Flicien Robbs lanomen premonitriament le nouveau Georges Petit. Picasso va coneixer la srie de monotips de bordells de Degas a travs de Vollard. En va comprar tres i als anys 30 Picasso va fer la srie de gravats dels bordells on apareixer la figura de Degas com una espcie de pare freudi.

DANIEL HENRY KAHNWEILER (Mannheim 1884- Pars 1979) Actualment la galeria Louise Leiris a Pars, ha pres el seu relleu. El cas de Kahnweiler segueix lestela del de Vollard. Henry Kahnweiler era fill duns rics burgesos de Mannheim i es cri a Stuttgard estudiant mestres antics. Va anar a Pars on va conixer el boom artstic de 1900. Ell no volia ser artista si no marxant, volia ser un intermediari en un sentit noble. Pierre Assoulin ha escrit una biografia sobre la seva figura. Kahnweiler fou molt important per al rellanament de la carrera de Picasso i va ser fonamental per al cubisme, (relaci amb el mn cartesi alemany). Va promoure figures com Picasso, Bracque, Juan Gris i tamb el retorn al mn mediterrani de Picasso i Togores als anys 20. En aquest sentit va tenir predilecci per aquest classicisme mediterrani de Manolo Hugu. Va viure les dues guerres mundials, eren temps de crisi i tenia molts daquests artistes a sou per tant, quan es desviaven dall que ell considerava adequat, els deixava, com per exemple les obres surrealistes de Togores. El 1906 va haver un gran impacte amb lobra Les Demoiselles dAvignon de Picasso. Kahnweiler va saber entendre que la pintura havia canviat i que a partir daquell moment, res no tornaria a ser el mateix. Va ser un visionari protector i teric del cubisme. Dell mateix va arribar a dir: no sc un venedor de quadres si no un pescador dhomes. Tenia un sentit evanglic de lart. Va saber fixar els artistes del seu temps i donar-los a conixer. El que passava en aquells moments a Catalunya era molt diferent. Barcelona va perdre la modernitat el 1900 quan es focalitz a Pars. Durant el Modernisme catal molts dels artistes (Picasso, Sunyer, Canals, Nonell) van marxar del pas. Catalunya es qued orfe dun nucli important de galeries, i dartistes,. Hi va haver excepcions com la Sala Pars on sexposaven pintors com Casas o Rusiol, que mantingu el caliu dels pintors de lpoca per sense innovacions. Es va produir un estancament i un aburgesament daquests artistes. Lnic que va divergir va ser Nonell, per mor en situaci precria. Josep Dalmau va ser el gran galerista i marxant de les avantguardes. Va ser estudiat per Jaume Vidal i Oliveres. Va fer les primeres exposicions de Picabia i Dal, entre daltres. A Madrid sales com la Galeria Syra de Montserrat Isern o Gaspar, exposaven obres de Picasso, i daltres galeries que avui no coneixem com Cano, Vilches, Macarrn, Algun catal va anar-hi, com el fundador de la galeria Biosca als anys 40. En aquella poca el mercat de lart espanyol era dbil.
LEO CASTELLI (Leo Krausz, Trieste 1907- Nova York 1999) A la dcada dels anys 40-50, Nova York va prendre la capitalitat de lart a Pars. Van sorgir les noves tendncies del Pop art i lart expressionista abstracte de la m dartistes com Warhol, Rauschenberg, Liechtenstei, Pollock, Tohko, De Kooning,etc. Hi ha un galerista fonamental per entendre aquest procs, i fou Leo Castelli.

Leo Castelli va nixer a Trieste i es form als anys 20. Va conixer lart del seu temps a Bucarest i a Pars. La capital francesa li qued petita per la feina a la que es volia dedicar, doncs era una ciutat menys interessant des del punt de vista de la creativitat, i no sortien talents nous; era un mercat exhaurit i en decadncia. Les dues guerres mundials van tenir molta incidncia en el panorama artstic i Castelli va tenir una idea de lart contemporani molt transgressora. Els Estats Units, un cop recuperats del crack del 1929, van ser el centre neurlgic de leconomia. Castelli hi arrib el 39-41, en ple inici de lexpressionisme abstracte. El galerista novaiorqus Sidney Janis fou el seu competidor directe, marxant de Jackson Pollock. El 1957 Leo Castelli va exposar a Rauschenberg i a Jasper Jones i va apostar pel Pop Art i lAction Painting (pintura gestual, matrica que sembla estar en oposici amb les tcniques i conceptes del Pop Art, que utilitza imatges planes publicitries). Va comprendre que calia atendre tots dos mercats. El seu gran client va ser Robert Skull, propietari de lempresa de taxis de Nova York. Castelli va tenir una gran intuci esttica per a destacar els grans artistes contemporanis. Tot i aix no confi gaire en lobra de Rothko, per des de la perspectiva actual s fcil veure qui s un gran artista perqu ja est consagrat. Va tenir a Miquel Barcel entre els seus artistes quan Barcel va arribar a Amrica, per la mort de Castelli el 1999 imped que li dons la gran embranzida.

Subhastes Qu s una subhasta? s una venda organitzada dun producte en competncia directa i pblica. Qui paga ms es queda el producte. Hi ha dues tipologies: Preu ascendent: mn anglosax Preu descendent: Holanda Als Estats Units el tipus de subhasta s la de tots pujant alhora. La subhasta s conseqncia de la invenci de la moneda; abans es donava el bescanvi. La moneda fa que hi hagi lefecte compra-venda. Ho trobem a linici de les cultures grecorromanes on hi havia tres tipus de subhastes: Administrativa Judicial Particular
Definici de sub - asta: per sota de lasta. Bot de guerra, sota la llana. Venda al millor postor. En una subhasta shan de donar un conjunt de dades per tal de determinar bancriament si hi pots entrar. El subhastador fixa un preu, s un acord entre el venedor i la casa. Es determina un preu de reserva per sota del qual no es pot vendre. Als catlegs trobem el preu destimaci, on hi ha una forquilla que puja un 20 o 25 % del preu. s un preu mnim destimaci que pot ser o no el de reserva, a prop de lestimaci baixa. Una subhasta comena pels primers que han fet puja, es pot pujar de tres maneres: Deixar el preu desitjat per escrit (a partir de 1.000 ). Pujar presencialment. Pujar telefnicament (truquen al client uns 5 lots abans del desitjat). Hi ha una nova modalitat possible en alguns casos, la puja on-line a travs dInternet.
En cas de pujar per telfon o per Internet, la subhasta no va en retrocs. El mn de les subhastes s ms transparent que el dels dealers (galeristes) tot i que en els ltims temps han pogut passar coses que no es coneixien en el mn de les subhastes. El remat s lultima oferta on satorga la pea. Sobre aquest preu sha dafegir la comissi de la casa de subhastes, s el Buyers Premium o taxes del comprador, dun 15 a un 25 %. Quan ms alt s el preu de la pea, el percentatge de la comissi s ms petit.

Cases de subhastes conegudes son Christies, Sothebys, Phillips de Pury, Bonhams, Htel Drouot, etc. Les dues primeres sn les ms conegudes a nivell mundial. A Madrid en trobem Fernando Durn, Alcal, Segre i a Barcelona lidera Balclis, Subarna, Broc, Alce, i Bonanova. Hi ha una gran diferncia en quant a la manera de treballar que tenen les grans cases de subhastes en relaci a les petites: - Balclis: mercat local, gran quantitat de lots, uns 400-500, petites comissions que sumen xifres interessants. - Sothebys: multinacional, excellncia, poder, mitjana de 7 lots per subhasta i grans comissions. Actualment les cases de subhastes venen el 30-40 % del que ofereixen. Aquelles peces que no es venen se solen anomenar obres cremades doncs no shan venut i tothom les ha vist a un preu que segurament no es podr tornar a exigir per la pea. El mn de les subhastes ha patit canvis en els ltims 20 anys. Al principi era un mn per als professionals del sector, per en canvi ara est obert a tothom. La irrupci dInternet ha canviat el panorama. Ara tot s instantani. Abans el client no podia saber a quin preu havia comprat el professional una pea a subhasta, i per tant no coneixia el marge de benefici. Ara s molt fcil saber-ho grcies a les eines informtiques. Aix complica el comer al venedor per per una altra part el mercat sha obert i es poden aconseguir clients llunyans. T una doble vessant.
CHRISTIES Fou creada per James Christie a Londres el 1766. En aquella poca Londres era un important centre artstic. Posteriorment, ho va ser Pars. Al segle XX es va vendre a empresaris francesos. Actualment t seus a Nova York, Pars, Dubai, Ginebra, Roma, Mil, Los Angeles, Amsterdam, Hong Kong, Singapur, i Bangkok, ms diverses oficines a tots els continents. Al Grand Palais de Pars van organitzar la subhasta dels objectes personals del modista Yves Saint Laurent, amb peces que haguessin fet un preu de venda un 75% menor si no haguessin estat en aquesta grans subhasta meditica. Els actuals propietaris de Christies sn Franois Pinault (1936) i el seu successor Franois-Henry Pinault (fill, 1962). Tenen un imperi dempreses i negocis, com ara la marca Louis Vuitton, etc. Dominen part de lart contemporani i tenen una fundaci a Vencia.
[Visionat dun vdeo de Christies: subhasta dun quadre de Roy Liechtenstein].

Especificacions de la puja Un inexpert en subhastes pot cometre errors com entrar a pujar massa rpid (a causa del desconeixement dels tempos habituals en una subhasta) o ser poc discret en els seus gestos. La puja t un tempo en el que lexpert ha de pujar quan ja es marca un preu que convida a reflexionar. Hi ha compradors als quals no els interessa que els vegin pujar, tenen diferents recursos com fer senyals discretes, enviar a alg altre o fins i tot pujar des duna mena de vidre des don no els veu el pblic. Hi ha una gran velocitat, es poden passar de 50 a 80 lots per hora; no interessa remarcar que un lot no sha venut, sesmenta rpid i es continua. El fet de subhastar s un art i els subhastadors shan de formar per a saber atraure al pblic i aconseguir els diners dels clients. Els millors lots estan entre el nmero 10 i 15 de les subhastes. Per tant shi un comprador sinteressa per un lot que va desprs dels ms bons, pot ser que el tregui b de preu, perqu la gent desprs dun bon lot est ms despistada o cansada mentalment. Si hi ha quelcom que no sha venut per que alg vol comprar, pot passar per la subhasta i intentar comprar-ho. Sha de fer un 20% per sota del preu de sortida i sha de negociar. Quan lEstat Espanyol t inters per una pea que va a subhasta exerceix el dret de retracte i tempteig. Hi ha peces que es declaren inexportables i shan de vendre o b a lEstat o b a un client del pas o es declaren BIC (B dInters Cultural). La legislaci espanyola permet que lEstat faci dret de ls de retracte fins a un any desprs de la subhasta, al preu de venda final.
SOTHEBYS Lorigen de Sothebys fou la casa Bakers fundada a Londres el 1744. Quan Samuel Baker va morir el 1778, lempresa es va repartir entre George Leigh i el seu nebot John Sotheby i va nixer Sothebys. s laltra casa de subhastes de ms prestigi i ms antiga. Les dues cases fan vendes multimilionries. Sn els lders en subhastes dart contemporani. T seus a Londres, Nova York, Amsterdam, Doha (Qatar), Ginebra, Mil, Pars, Zuric i Hong Kong, aix com representants per tot el mn. [Visionat dun vdeo sobre una subhasta dart contemporani a Sothebys] Els seus ltims presidents han estat A. Alfred Taubman (1924) i William F. Ruprecht (1956). Lany 2000 les dues cases de subhastes Christies i Sothebys van ser denunciades per pactar comissions, atemptant contra el lliure mercat. Varis directius van ser declarats culpables i condemnats per la justcia.

Les subhastes permeten saber per escrit els preus de les obres dart, ja que queden en el catleg. Tots els estudis econmics actuals es basen en les subhastes. Les subhastes sn un termmetre econmic, com la borsa, permeten saber quin s lestat del mercat de lart, qu despunta i qu s all que est a la baixa.
Situaci actual del mercat artstic Hi ha aspectes importants que condicionen el desenvolupament del mercat de lart. Als anys 40 el mercat es va desplaar a Nova York i a Londres. Una de les causes va ser la poltica dimpostos excessiva de Frana, que va fer inviable les transaccions amb obres dart. En pasos com Frana, Itlia o Espanya es troben limitacions fiscals i dexportaci del patrimoni artstico-cultural. Actualment els centres neurlgics estan en el mn anglosax, molt ms obert fiscalment, on hi ha un lliure comer i poltiques ms favorables a lexportaci del patrimoni. En quant a la repartici del mercat per perodes artstics, Londres t el control de lart asitic i de lart dels segles XVIII i XIX, i Nova York domina lart contemporani i impressionista. La dcada dor de lactivitat al mercat van ser els anys 80-87: els japonesos van invertir en art impressionista europeu, fins que es va produir una bombolla dels preus. Aquesta bombolla va explotar amb la recessi japonesa i els va obligar a sortir del mercat de lart. Aquest va tornar a regular-se i tornaren els preus habituals. Actualment els sectors estan consolidant-se, lart impressionista es mant i puja escalonadament. Lany 2003, hi ha va haver una important recessi econmica i del 2003 al 2008, els preus van tornar a pujar, sobretot els de lart contemporani, creant una bombolla especulativa que esclat amb la crisi de 2008. Loctubre de 2007, el percentatge de peces que no es van vendre en subhasta fou del 18%. A loctubre de 2008 va passar al 40%. La crisi va afectar de ple.
Repartici del mercat a nivell mundial El 40% dels compradors sn els Estats Units; el 30% s el Regne Unit; 8% Xina; 6% Frana; 5% Alemanya; i el 10% restant es reparteix per la resta del mn. Espanya no s significativa en el mercat internacional de lart. El mn sha fet global, i malgrat la crisi lart contemporani ha continuat tenint compradors perqu els mercats emergents (Xina, Emirats rabs) han seguit comprant. Hi ha una gran importncia en la funci daquests mercats emergents que han fet que aquests sectors no caiguessin en picat. La Xina tenia inters principalment en art xins i ara tamb compra artistes xinesos contemporanis que han treballat a Europa. Actualment ja sha obert a altres estils.

1.2. Diferncia entre una antiguitat i una obra vella Es mostra una imatge amb uns sifons i una altra amb unes copes de vidre. Els sifons estan fets en srie, tenen un component industrial no esttic. Les copes en canvi sn peces artesanes de cristall del segle XVI, niques. El preu el donar lobra. Sha de tenir clara la diferncia entre antiquari i brocanter. El brocanter tamb t relaci amb el mn del colleccionisme. A Espanya la frontera entre ambdues disciplines est molt diluda, per sha de poder diferenciar. Dantiquaris nhi ha pocs, de brocanters molts. La clau est en distingir les qualitats, qu s realment una obra dart i qu s una pea ms, que no t ms valor que el sentimental o el que li volem donar. El sector es troba desestructurat, hi ha procedncies heterognies i ha anat agafant una amplitud de moltes professions. La clau est en la formaci dels professionals. A Barcelona hi ha una estructuraci del sector deficient, amb una problemtica intrnseca. A Catalunya hi ha un Gremi dAntiquaris formats lany 60 que fins els anys 80 es van mantenir cohesionats i amb unes fires anuals controlades (Fira de Barcelona a Montjuc i la del Born). Lany 1987 hi va haver un escissi dins del gremi (30 antiquaris), i es va crear la Reial Associaci de les Drassanes, creant el seu propi sal. La Fira de Barcelona van entrar en crisi a lany 2000 i el Gremi no sabia com salvar-la. Es va intentar reconduir-la des de Fira Barcelona i Artur Ramon la va dirigir durant quatre anys, passant de no tenir cap estand estranger a tenir-ne vint-i-dos. Desprs daix la Fira va continuar per un cam de davallada, empitjorant aquests ltims temps, doncs la Reial Associaci dAntiquaris de Drassanes van canviar el seu recinte pel de Fira de Barcelona i els del Gremi van traslladar el seu sal al recinte de Drassanes, amb el fet afegit dhaver coincidit ambdues fires en el mes doctubre. Un desastre per a les dues fires i pel sector. Potser shauria dintentar fer una fira dart transversal.
1.3. Preguntes, reflexions, i conclusions La Generalitat de Catalunya t un servei per a assessorar als museus en tema de subhastes. All que no es ven a la subhasta es pot intentar comprar un cop acaba. Sha de fer un 20% per sota del preu de sortida. Cal negociar. s un bon moment per a aconseguir un bon preu. Actualment sha devaluat molt els mobles clssics. Hi ha una dita catalana: Comprar amb els canons i vendre amb els violins que fa referncia a saber escollir el moment per a comprar stock quan els preus sn baixos. Cal tenir present que les modes fluctuen.

Cal saber quin material sha de dur a subhasta: la casa de subhastes cobra pel transport, per les reproduccions dels catlegs, la gesti, etc., independentment de que es vengui o no la pea. Pot passar que valguin ms les despeses de la casa de subhastes que el que val la pea, amb el risc afegit de que aquesta no es vengui. Es difcil que lart sarribi a vendre per Internet perqu el client no pot veure la pea en directe i aix s imprescindible per saber si est en bones condicions i si s autntica. Estan desapareixent els galeristes de terres endins, noms sobreviuran els de la capital. Estem presenciant el final dun cicle, tothom en t conscincia, per ning sap cap on sha danar. El mn local tendir a desaparixer com la petita botiga davant les grans superfcies. A Espanya est desapareixent la classe mitjana, que era la que comprava les obres dels artistes locals. Noms queda la classe alta que es mou en mbits internacionals. Barcelona t molt poc pes en el mn de lart, i podem afirmar que s un element extic.

2. DE LANONIMAT A LATRIBUCI El tema del connoisseurship dna resposta a una pregunta: perqu sha perdut el relat directe amb lobra dart? Perqu lobra, que hauria de ser linici de tot ara ha passat a ser lltima cosa en analitzar-se? Tots aquests dubtes estan relacionats amb el connoisseurship. Es mostra una imatge dun anunci on reconeixem una Immaculada de Ribera. Una obra dart s com reconixer un parent. Aix ens ajuda a entendre com llegir i reconixer el llenguatge dels artistes.
2.1. La cultura del connoisseur: de Richardson a Longhi Una imatge que sintetitza la cultura del connoisseur s el dibuix de Daumier El connoisseur, (Metropolitan Museum, Nova York). Hi ha un colleccionista assegut que mira una reproducci de la Venus de Milo. Trobem dos dels objectes de lhabitaci que miren tamb a la Venus, un bust a la dreta i un quadre al fons. Hi ha tota una teoria darrera aquesta obra que el catedrtic Victor Stoichita examina en el seu llibre Simulacros. El efecto Pigmalin: de Ovidio a Hitchcock. Cal analitzar la frontera artrealitat-simulacre i objectes. Daumier va pintar el dibuix el 1860. Avui en dia s ms important leconomia que no pas lobjecte en si. La cultura i la informaci que t el connoisseur a passat a segon pla. Tota aquesta noci sinicia en el Renaixement amb la idea del conoscitore i Racine i Molire ho va continuar.
JONATHAN RICHARDSON (Londres 1665-Bloomsbury 1745) Va ser un colleccionista de dibuixos i teric. Forj el concepte del connoisseur al segle XVIII. Va escriure Essay on the Whole Art of Criticism as it Relates to Painting and an Argument in Behalf of the Science of the Connoisseur (1719). Durant aquella poca es realitzava el Grand Tour, un itinerari formatiu de caire cultural per Europa en el que els erudits visitaven i coneixien de primera m les grans obres de lart europeu. El connoisseur parteix de la visi de lobjecte i avui en dia aquesta idea sha pervertit. Ell estudia el tema des del punt de vista de lamateur, discriminant les qualitats dels objectes. Aquesta fou la llavor de la Royal Academy of Arts a segle XVIII. Actualment fins i tot a aquesta instituci els hi costa trobar alg que spiga fer b una fitxa, doncs no ha de ser una acumulaci de dades si no entendre des del punt de vista del coneixement lobjecte i explicar el mn que hi ha al darrere daquest. A Frana el Dictionnaire Universel Trevoux va iniciar la tasca de limitar els conceptes damateur i de connoisseur. No s possible ser connoisseur sense ser amateur per si a linrevs. Connoisseur: jutge que determina les qualitats de lart (diccionari Johnson, 1854). Atribucionisme.

CHARLES EASTLAKE (Sir Ch. Lock Eastlake, Devon,1793- Pisa 1865) Va ser el primer director de la National Gallery de Londres i va escriure How to observe?. Connoisseur s un mot que defineix els qui coneixen ms els resultats que les causes. Estar familiaritzat amb una poca per tal de saber si una obra s o no falsa. Es fonamenta en la intuci i el coneixement. Sha de treballar des del positivisme, lempirisme i lexperincia acumulada a la retina. Si no sha vist a un artista, no sel pot reconixer. Ell aclarir la distinci entre lamateur i el connoisseur. Amateur, s el concepte basat en el gust, es queda en la part superior, en lepidermis. El connoisseur parteix de la base de lamateur per fa un exercici cientfic de judici, investigaci i excellncia davant lobra dart. Tot aix prov de limpacte del mn de les cincies naturals, podrem dir que el connoisseur s un naturalista de lart. Estudia des de lobservaci totes les caracterstiques, combinant la visi filosfica amb lerudici. La base s lobservaci, sser un naturalista de lart. Hi ha una sntesi dobservaci visual, erudici i context histric.
GIOVAN BATTISTA CAVALCASELLE (Legnago,1820-Roma,1897) i GIOVANI MORELLI (Verona, 1816 - Mil, 1891) Totes aquestes idees filosfiques van avanar del segle XVIII al XIX, entrant a Itlia a partir de 1860-90. Fou una cultura arrelada en dos crtics: Giovan Battista Cavalcaselle i Giovani Morelli. Aquest darrer va plantejar problemes datribuci, sabia llegir el llenguatge des de la observaci. Limportant s el llenguatge que hi ha al darrere. Va tenir influncia en tots els grans crtics dart del segle XX com seran Berenson, Warburg i Longhi.
BERNARD BERENSON (Vilna, Lituania, 1865- Florncia 1959) Els pares de Berenson eren jueus i van emigrar a Boston. Als EEUU, pas de tradici cristiana, li van canviar el nom original i el van matricular a la Universitat de Harvard. All va conixer dos professors importants, per sobretot compt amb la protecci dIsabella Stewart-Gardner, una gran colleccionista de Boston. La seva residncia habitual es convertiria posteriorment en una casa-museu.. Va anar a Itlia amb una beca, on va conixer a Morelli i la seva visi del connoisseur. Posteriorment va viatjar a Oxford i all coneixeria a Herbert Horn i a Jean-Paul Richter. Es va casar amb Mery Smith. A la seva obra The rudiments of connoisseur explica els inicis daquesta disciplina. Berenson va tenir una vila, Itati, a Setignano que decor amb obres. Necessitava una gran quantitat de diners i va entrar de forma clara en el mercat de lart a travs de

Duveen, atribuint obres al 20% del preu. El seu criteri va deixar de ser rigors i perill el judici objectiu. Hi va haver una problemtica en latribuci de lobra Ladoraci dels pastors, que ell latribu com a obra de Giorgione mentre que Duveen creia que era de Ticiano i naport explicacions per demostrar-ho. La reputaci de Berenson va quedar afectada. Tot i aix, va ser un dels crtics clau del segle XX. La seva metodologia era valorar lobjecte partint daquest. Es va centrar en el Quattrocento. Tenia manies, com per exemple considerar que Piero della Francesca era un pintor esttic i sense inters, aquest tipus de criteris es donaven en lpoca. Va estar enemistat amb daltres crtics de lpoca com Longhi.
ABY WARBURG (Abraham Moritz Warburg, Hamburg 1866-1929) Warburg era alemany, fill duna famlia rica de banquers jueus alemanys. Renunci a tots els seus dividends i els canvi per llibres. Va constituir la biblioteca Warburg que ara es troba a Londres. Es va obsessionar amb el Renaixement, que ell entenia com un retorn al mn antic. Va iniciar el fams Bilderatlas Mnemosyne, (1924-1929), que eren 71 pannells amb 43 parts diferents que contenien 2.000 imatges agrupades per temes. El crtic de lpoca Ernst Cassirer va dir que era un projecte inabastable, desbordant. El seu deixeble Ernst Gombrich ho va voler recollir; s una collecci extraordinria basada en aspectes iconogrfics e iconolgics on intervenen Panofsky i Gombrich. Jos Francisco Ivars ho ha recollit al llibre Imgenes cifradas: la biblioteca magntica de Aby Warburg, (Barcelona, Elba, 2010).
ROBERTO LONGHI (Alba, 1890- Florncia 1970) Va conviure amb Berenson, amb qui va tenir alguns conflictes. Longhi a ser el gran historiador de lart del segle XX. La seva obra s molt difcil de traduir, doncs utilitza moltes metfores i referncies a lantiguitat, i fa s dun llenguatge potic. Ve duna llarga tradici que comena amb Vasari i acaba amb ell.. Berenson era ms sec, britnic, i el mn anglosax t ms sentit del mtode. Longhi contrriament era exuberant. Va donar classes a lAcadmia mentre estudiava a la Universitat, i es van recollir a Breve ma veridica storia della pittura italiana. El professor i erudit Jos Milicua el va conixer personalment. Longhi va fer una impressionant monografia de Piero della Francesca, i estudi tamb a Caravaggio. A Itlia hi ha una fundaci que recull el seu llegat, la, Vila Il Tasso a Firenze, plena dobres, i on es fan estudis i seminaris. Est dirigida per la deixeble de Longhi, Mina Gregori, estudiosa tamb de Caravaggio Longhi va tenir un ull eloqent capa dexplicar lart de la millor manera i feia connexions atributives. Longhi s el gran exemple de connoisseur modern, ve de Morelli, Benedetto Croce, etc. Va unir intuci i positivisme. Es va casar amb Anna Banti que usava el

pseudnim Lucia Lopresti, qui va fer una monografia dArtemisia Gesntileschi traduda per Carmen Romero, introduint la reivindicaci de la dona a la pintura. Federico Veri va ser deixeble de Longui. Aquest, ha deixat molts deixebles, al contrari de Berenson. Passolini assist a les seves classes aix com tamb Attilio Bertolucci, pare del fams cineasta.
La figura del connoisseur i lactualitat Qui millor va descriure el connoisseur va ser John Gere. Per a esdevenir-ne, cal ser una mena de barreja entre el cientfic i lartista, i cal tenir molta memria visual per tal de poder identificar. Cal conixer lescola, el perode, lartista i el seu temps. Cada objecte artstic s un mn que sha dexaminar des del coneixement. Perqu sha perdut el contacte amb lobra? Des de Anglaterra, passant per Itlia, la cultura del connoisseur va derivant-se cap a un inters per les formes. Gombrich i Panofsky tenen inters per veure don venen les fonts i no el llenguatge. A partir de Longhi i Berenson, els seus mtodes perden fora i la prpia Histria de lArt simpregna de marxisme, estructuralisme i de les idees freudianes de la psicoanlisi. Cada vegada interv ms el context social i estructural. Aix es pot veure llegint a Giulio Carlo Argan i a Benjamin, proper al mn de Warburg. Aquestes idees entraran a la Universitat als anys 70 i perviuran fins a lactualitat. Lobra com a objecte de reproducci artstica, lobra queda reduda a una imatge plana. Es crea una formaci basada en aspectes collaterals i no en lobra en s mateixa.
2.2 . Darrera les imatges: la trouvaille, un valor afegit Es mostren les imatges dun conjunt dobres que serveixen com a exemple de la cultura del connoisseur i ens parlen de lautoria de les obres i de la manera com es desenvolupen les atribucions. Gede i el Vedell dor. Giuliano Briganti, deixeble de Longhi a un sol cop dull la sap identificar com a obra de Domenico Corbi, estudi preparatori per a la Certosa di Vedana. El rellotger del rei de Giussepe Bonito, qui havia treballat per a la Cort a Npols,. A primer cop dull semblava ms important pel marc original de lpoca que per lobra. Ens dna idea de la importncia de reconixer un artista. Bodeg dAndrea de Lione. Pintor itali del XVII; noms se li coneixen dos bodegons. En un procs de neteja va aparixer la firma.
Les fotos en blanc i negre permeten veure les textures de les obres i altres aspectes que amb el color passen ms desapercebuts. .

Els quadres annims tenen un preu, si sn identificats el preu puja , i si surten publicats per un especialista el preu encara puja ms, i si estan firmats aconsegueixen grans preus. Hom pot tenir una idea de lautoria de lobra i el procs de neteja pot desvetllar sorpreses i coincidir amb les sospites del qui creu conixer lobra: per exemple en el procs de neteja de la Taula de Cornelius Van Poelenburgh, pintor Holands del XVII, van sorgir les inicials C.P. Quadre naturalista seguint lestela de Caravaggio. Escena de Mercat. 1630-1640. La signatura de lautor, Jacinto Jernimo Espinosa, va aparixer en la neteja. Estava localitzada en una zona que simple vista semblava estranya. Era un pintor valenci descenes religioses i no se li coneixia cap pintura costumista.
No sha dexercir noms de marxant sin de connoisseur del mn de lart i saber a qui li pot interessar una obra, en quina instituci encaixa histricament la pea. El pare Ubach va comprar el 1920 un Caravaggio a Roma per 180 actuals per al Monestir de Montserrat. Roberto Longhi ja lhavia referenciat lany 1914. LAbat Marcet va rebre la dot de la seva mare i es van comprar obres dart per a decorar les parets del monestir. Aquest s un dels cinc nics Caravaggio que hi ha Espanya, i es troba en el Museu de Montserrat.
Als anys setanta a Espanya, alguns erudits del sector opinaven que els quadres bons es trobaven en museus, i els quadres dolents anaven a comercio (obres per a vendre). s de cabdal importncia investigar un quadre mal atribut i aconseguir que satribueixi correctament. Cal remarcar la importncia de treballar amb la obra en directe, no fer atribucions per fotografies. Les fotos donen una informaci parcial. Un exemple s el quadre de La Sagrada Famlia de Cavarozzi, que en un inici havia estat mal atribut i shavia desmentit que fos dell, fins que saconsegu demostrar que s era de Cavarozzi. Quadre de Pinacker, firmat.
Un copista es pot reconixer perqu dubta en el tra, rectifica, per copiar el millor possible. El mestre no dubta i te la traa ferma. Una cpia no sol anar signada. Quadre de Sant Pere Penedit, atribut fins a 1978 a lpoca jove de Velzquez. Martnez Ripoll, un historiador, va dir el 1978 que era de Herrera el Viejo.
Encara es continuen descobrint quadres dartistes antics,, no s un tema tancat. Darrerament shan descobert uns quants Riberas La pintura antiga genera ms desconfiana en el comprador que no pas les pintures del XIX i les actuals, ja que poden canviar les atribucions, i per tant no es tenen tantes garanties de lautoria per a les peces

indocumentades. Tot i aix s un mercat no especulatiu per a colleccionistes apassionats amb el tema, que gaudeixen veient lobra.
2.3.
Preguntes, reflexions i conclusions
Obres en referncia als temes tractats: Tom Wolfe: La palabra pintada Mario Pras: La Casa de la vida. Com ha anat comprant els objectes, com sn. Kennet Clark: Civilizacin. Connoisseur. BBC. lvar Gonzlez Palacios. Arts decoratives a Europa. Thomas Bernhard. Mestres antics. Reflexions dun guarda de museus crtica als aniquiladors de lart. Lart contemporani sanalitza amb uns parmetres diferents de lart antic i modern. En el mercat i en la histria sn dos mns diferents, i amb enfocaments diferents. En lart contemporani, sn pocs els colleccionistes i molts els especuladors de lart. Passa a la inversa en el mn de lart antic i modern. Els coneixements que porten a un camp o a un altre tamb sn molt diferents.

3. VALORACI DE LOBRA DART Rnquing dels artistes catalans ms cotitzats a les subhastes en els darrers anys: Joan Mir, Portrait de Madame K: 12,8 milions deuros. Joan Mir t una evoluci de preus molt ascendent. Jacques Dupin va sistematitzar la seva obra. Es donaran ms rcords del preus. Salvador Dal,,Ma femme nue regardant son propre corps devenir marches: 4,3 milions deuros. Dal t una forta vessant internacional. La seva obra sempre te preus elevats. Hi ha aspectes que creen dubtes, com ara les falsificacions. Hi va haver problemes amb el marxant Descharnes. La Fundaci Gala-Dal est fent una feina molt valuosa de certificaci i catalogaci que ajuda a pujar els preus. La Fundaci, a ms, t gran afluncia de pblic.. Anglada-Camarasa, Caf de Pars: 2,6 milions deuros. Va ser un moment nic. Era un comprador que volia el quadre i no tenia un lmit, va pujar fins que el va obtenir. Miquel Barcel, Autour de lac noir: 1,3 milions deuros. poca de Mali, desert blanc. s un artista que te fora trajectria, tot i que a Estats Units no sel coneix molt. Leo Castelli el podria haver catapultat per va morir abans de poder-ho fer. Antoni Tpies, -Blanc amb signe vermells: 967.299 euros. Tpies va exposar als Estats Units als anys 60-70, grcies a Martha Jackson. Aquesta obra amb tons blancs s rara, la raresa va jugar en favor del preu. Santiago Rusiol, Jard de muntanya, Sa Coma IV: 741.300 euros. s de lpoca de Mallorca que, junt amb la de Pars, s la millor poca. No tots els Rusiols tenen aquests preus. Isidre Nonell, Gitana: 651.552 euros. Artista recuperat, a nivell dels millors, va ser un artista visionari. La seva pintura ha fet una pujada molt gran. Mari Fortuny, Fantasia rab a Tnger: 513.282 euros. Ara est fent uns preus per sota dels qu va tenir en vida. Canvi de gust de lpoca. Ramon Casas, Dona amb mantilla: 395.100 euros. Aspecte semblant a Rusiol, el mercat el discrimina perqu valora uns altres aspectes. Cases i Rusiol al final de la seva trajectria es van aburgesar. Joaquim Mir, Labim, Mallorca: 352.882 euros. Mir en preu de galeria, preu privat, ha arribat a cotes ms altes de preu. Veiem lexemple de lobra El xerroteig. La mentida dels preus pblics: no hi ha una valoraci emprica en els preus privats que es pugui conixer, com si sesdev a nivell de les subhastes. No sn dogmes, sn orientacions.

3.1.
El preu
Es presenta la imatge de la cpula de Miquel Barcel per a la ONU, encarregada pel Govern Espanyol. El Ministre Moratinos davant de la pregunta per part de la premsa de quant havia costat, va respondre: lArt no t preu. Aqu hi ha un error, lart s que en t de preu. La problemtica va esdevenir en saber-se quant havia costat i en sorgir rumors sobre la procedncia daquests fons. El valor econmic s la forma general de tot valor. Qualsevol objecte t valor si dna una utilitat. En el cas duna obra dart, la utilitat que dna s esttica. Com valorar-la? Valor= (satisfacci) a canvi de diners. El valor ms segur de lart s el propi art. El propietari dun b financer obt un rendiment o un inters. El propietari dun quadre obt la satisfacci de posseir-lo, el plaer de contemplar-lo . El preu duna obra dart s proporcional a la seva utilitat esttica . Quan comprem alguna cosa pensem que val aquell preu perqu si no, no la comprarem. Valer un preu vol dir que per aquell preu podrem comprar altres coses similars.
Com es fixa un preu? Segons la teoria del mrqueting: El millor preu s aquell que el consumidor est disposat a pagar. Fixar un preu s enviar al mercat un senyal sobre el valor del producte. Tamb el preu s el punt de trobada entre el que un est disposat a vendre i laltre a comprar, el punt mig entre loferta i la demanda.
Qu es pot comprar amb 135.000.000 $ ? Boeing 787 Dreamliner. Pressupost anual del MOMA: Adquisicions: 25.000.000 $ Comissariat: 43.000.000 $ Cost edifici i assegurana: 44.000.000 $ Administraci: 16.000.000 $ Exposicions: 12.000.000 $ Seguretat: 10.000.000 $ Retrat dAdele Bloch-Bauer de Gustav Klimt. Ronald Lauder, fill dEste Lauder, va comprar el retrat DAdele per a la seva sala dexposicions, la Neue Galerie de

Nova York. s la pea estrella; aquest quadre va ser requisat a ustria pels nazis i la propietria el va adquirir de nou anant als tribunals. Grcies a aquesta pea, la Neue Galerie ha incrementat el nombre de visitants i el preu de lentrada. En el llibre de Don Thompson El tiburn de los 12 millones de , sexpliquen tot aquest tipus dhistries sobre els preus de lart i els perqus de tot plegat.
3.2.
Anlisi del mercat de lart. Informe TEFAF 2007-2009
Anlisi encarregat per The European Fine Art Fair de Maastricht, la millor fira dart en lactualitat. Des de la Universitat de Dubln, la doctora Clare Mc Andrew ha fet un estudi de les vendes globals del mercat amb xifres viables, tot i que hi ha un aspecte que sescapa: les vendes privades no hi sn. Segons les xifres donades pel nivell global de vendes, del 2002 al 2006 es va donar una tendncia a lala, arribant al seu punt mxim el 2007 amb 48.068 milions deuros en despesa. Com es reparteix el mercat? Si ens fixem en les xifres del 2008, Nova York reunia el 35 % de les operacions, Londres el 34%, Xina el 9% grcies al seu boom, Frana el 6% i la resta queda dividit entre els altres indrets. Examinant levoluci de lart xins a subhasta, veiem com des de lany 2004 puja i com la crisi del 2008 lafecta poc, ja que es tracta dun mercat emergent de nous rics, i al 2009 es recupera lala de xifres. La venda dart contemporani i la seva evoluci segueix lesquema dels mercats financers: al 2005-2006, sesdev una pujada discreta, del 2007 al 2008 hi ha una pujada forta, tot i quan els preus ja havien baixat, i al 2009 les vendes es redueixen en un ter, tot i que la bombolla es mant grcies al mercat xins, rab i rus. Christies passar de tenir 6 o 7 empleats a tenir-ne 25 al 2007-2008 i haur de reduir la seva plantilla 10 o 12 persones, entre els quals hi ha personal que sap parlar xins. Amb la crisi financera iniciada per a caiguda de Lehman Brothers, sesdev tamb la baixada de vendes dart modern i impressionista, tot i que de manera ms mesurada que no pas lart contemporani. Amb lart impressionista ja shavia vist una forta davallada als anys 80-90 quan els japonesos decidiren no comprar ms obra daquest perode. La davallada daquest tipus dart antic s mes moderada perqu es tracta de valors ms slids que no pas els de lart contemporani. Hi ha fons dinversors que canvien destratgia. Als anys 80 el sistema ferroviari angls va fer unes inversions en art, inversions conservadores: 20% de mestres antics, 20% dimpressionistes, 20% contemporani, etc.

Als 10 anys van treure les inversions i van rebre un rendiment igual al que haguessin obtingut amb productes financers. Aqu no es t en compte el plaer esttic que no s tangible per s s un valor afegit. Les obres de pintura antiga i dibuix poden fer una caiguda mnima, molt ms regular. A la pintura de mestres antics hi ha una perspectiva que ve donada pel filtre del temps.
3.3.
Repartiment del mercat: dealers i subhastes
Leo Castelli, en una entrevista que va oferir per al programa Inside New Yorks Art World junt amb lartista del pop art Rosenquist, va dir que ell mai no havia intentat influir en els seus artistes. Ell permetia fer grans formats als seus artistes tot i que fos ms fcil vendre formats petits. El mn de les subhastes i el dels marxants de les galeries s antagnic. La relaci es dona perqu estan dins del mateix ecosistema per tenen filosofies molt diferents. El dealer compra i ven amb recursos propis o amb ajuda financera. En la compra i la venda obt el benefici. La subhasta no funciona aix, s comissionista de lobra, s a dir, sobt un tant per cent del comprador i del venedor. La comissi es troba al voltant del 20% per s gradual, quant ms cara s la pea, ms redut s el percentatge. La subhasta noms sha de preocupar per exposar la pea, la qual com havem vist es crema si no es ven. Amb les noves tecnologies les subhastes arriben a tot arreu, s un mercat que mou molt capital, i hi ha possibilitats de fer puges on-line. Les plataformes que controlen globalment els mercats artstics sn, per a lart antic i modern, TEFAF Maastricht i per al mn de lart contemporani, Art Basel. s molt difcil per als professionals poder accedir-hi, i si no hi ets corres el risc de ser invisible a nivell global. [Visionat dun vdeo de Sothebys: subhasta de dos quadres de Modigliani, un de Monet i un de Matisse]. Top 10 dels millors resultats econmics en subhasta al 2010 Les obres venudes han estat: Nu, fulles verdes i bust de Pablo Picasso. Lhome que marxa I d Alberto Giacometti. Nu assegut a un divan d Amedeo Modigliani. Homes a la seva vida dAndy Warhol. Gran cap estret dAlberto Giacometti. Cap dAmedeo Modigliani. Retrat dngel Fernndez Soto de Pablo Picasso. Nu de dos- quart estat dHenri Matisse. Roma moderna- Campo Vaccino de William Turner.

Esglsia a Cassone de Gustav Klimt.
Shan millorat resultats al 2010 en comparaci amb el 2009. Sothebys: 372 milions de $ en comparaci amb els 196 milions de $ del 2009. Christies: 370 milions de $ en comparaci amb els 221 milions de $ del 2009.
Als professionals del sector artstic els va b que se spiga que lart t una forta vlua econmica i que els preus segueixen forts doncs lart s un valor refugi en moments de crisi. Les cases de subhastes ha millorat preus el 2010 respecte al 2009. Es mouen diners que venen de tot el mn.
3.4.
Preguntes, reflexions i conclusions.
Qu ha de fer un particular que vulgui vendre una obra dart? El primer pas s assessorar-se per saber qu es t. Es pot demanar a un antiquari que en faci una taxaci i demanar una referncia parallela a una casa de subhasta, daquesta manera es pot establir un barem del preu per on oscilla lobra. Mai no sha de comprar cap obra amb pressa, es poden cometre errors, tot i que tampoc no hem de vacillar quan hi estem segurs i tenim bones garanties. Hi ha molts artistes que tenen un expert, consultar-hi. Sha de treballar des de la pea.

4. METODOLOGIA A continuaci es procedir a veure el que correspon al cor del curs, els blocs precedents constitueixen el teixit de circumstncies que afecten a la valoraci de lobra dart i ara analitzarem de quina manera es procedeix a la valoraci duna pea i quines eines ens poden facilitar aquesta tasca aix com la manera delaborar un informe de taxaci.
4.1.Criteris bsics: conceptes i terminologia Abans de comprar una obra dart, cal tenir en compte 7 conceptes bsics: 1) Titularitat. Aspecte fonamental. Hem de saber qui s el veritable propietari de la pea, qui ens la vol vendre i en t plens drets. Cal saber-ne lorigen. El 2006, el quadre de Picasso dngel Fernndez Soto no tenia garantida al 100% la seva titularitat a causa duns litigis judicials, i no es va vendre a subhasta. Quan tot lassumpte es va aclarir es va vendre en subhasta. 2) Autenticitat. Una obra ha de tenir tots els documents rellevants dautenticitat. Els certificats han de ser nics, seriosos; no sexpediran dos certificats sobre la mateixa obra. Per exemple: si cal canviar un ne en una obra de Dan Flavin la seva fundaci ha de donar un certificat que doni perms al propietari de lobra. Aquell qui certifica ha de tenir garanties: haver fet algun catleg de lartista, estar especialitzat en una poca dun artista amb una trajectria ampla, que hagi dedicat la teva tesi, etc. Tot judici pot ser sensible dsser contrastat. Hi ha artistes que tenen diferents poques i fins i tot un expert per cada una delles. 3) Estat de conservaci. Aquest s un factor que far variar molt el preu. T molta importncia per exemple en les obres de cermica o vidre, les quals baixen de preu si estan trencades. Un quadre que estigui restaurat (amb alguna part trencada, per exemple) pot baixar un 20% el preu. El millor a lhora de comprar una pea s fer un condition report (un informe de lestat de conservaci de lobra) parallel per a saber realment en quin estat est. 4) Qualitat. No s un valor objectiu per s determinant en el preu. s millor comprar una gran obra dun artista menor que no una obra menor dun gran artista. s millor comprar poc i bo. El colleccionisme de qualitat s un exercici de tria. 5) Raresa. T ms valor una pea que sigui rara en la producci de lartista, poc com, que destaqui per la seva originalitat dins de la trajectria de lartista. Per exemple, una natura morta dun artista especialitzat en temes sacres. 6) Procedncia. Exemple de subhasta: obres venudes quan va morir Yves Saint Laurent, guanyen lafegit del glamour del seu propietari. Qui ha tingut la pea pot fer que el preu augmenti.

7) Valor. s la conseqncia dels 6 punts previs. Molta gent tendeix a barrejar el valor emocional en la compra-venda duna obra. Factors que cal tenir en compte en una valoraci: a) Mida. Una pea gran s ms difcil de collocar en el mercat. b) Mitj. Per exemple, les obres en oli de Picasso sn ms cares que les seves peces en paper. c) Perode. Molt important en un artista, hi ha poques molt creatives. Un Picasso cubista s ms car que un dAviny. Un Mir dels anys 30 s ms car que un dels anys 50. d) Tema e) Procedncia f) Estat de conservaci. Les obres han de ser previngudes de tres factors claus, laigua, el foc, si es tracta de paper, la llum solar i per ltim haurem dafegir els riscos duna restauraci dolenta.
4.2.
La taxaci. Mtodes i eines utilitzades
Hi ha tres mtodes per a fixar un preu: 1.- Mtode basat en la demanda: 25 % 2.- Mtode basat en la competncia: 50 % 3.- Mtode basat en els costs: 25 %
Artprice Avui dia es treballa per comparaci, aix pot ajudar o anar en contra. Actualment hi ha una eina que s molt til, s web Art Price (www.artprice.com). Art pricing vol dir posar preu a lart, taxar obres. Art Price o la revoluci del mercat de lArt. Pgina web, molt desenvolupada en el tema de taxacions de lart. [Visionat del documental de la creaci i caracterstiques dArt Price des de la seva web] El gran objectiu dArt Price va ser crear una gran base de dades del mercat de lart. Ho van aconseguir, i avui en dia s totalment referencial. s una eina clau de cara a comparatives i s duna gran utilitat, es pot adjuntar a linforme duna obra com a mtode comparatiu del preu dun artista al mercat i les seves donen validesa a aquesta taxaci doncs tenen prestigi internacional. Ha servit per dinamitzar el mercat.

Si tens una subscripci, tavisa de quan sortir una subhasta, de les obres i subhastes dels teus artistes preferits, etc. s molt til, per est a labast de tothom. No s car per sha de pagar un abonament de 20$ al mes per ser-ne usuari. s una eina de doble tall, et pot ajudar a comprar, per sha de vendre a un preu ms ajustat perqu tothom pot consultar els preus. LArtprice s lherncia dels tractadistes dabans. Tamb hi ha daltres planes com Artnet, per no sn tan completes.
4.3.
Identificaci i taxaci per tipologies dobjectes: exemples prctics.
Perits professionals: historiadors, antiquaris, historiadors de lart. Les valoracions que es fan per les assegurances estan totes inflades ja que es taxa amb la possibilitat que aquesta pea desaparegui. A vegades shan posat preus abusius. s convenient augmentar una mica el preu per si li passa quelcom al b. Si val 200.000, val la pena assegurar-ho per 300.000.
1 Thermalia,Museu C aldes deMontbui Nmeroderegistre561 A utorPabloPicasso Llaps carb icont sobrepaper 65x50cms 1954 Signatidedicatalapartsuperior
Preu de taxaci: 300.000 Preu per a asseguradora: 400.000

2 Ajuntament deSant Boi de Llobregat Ttol:11desetembre tcnica; oli sobrepaper mides:193x94, 1983. Pea realitzada per commemorar l'11desetembre aSant Boi deLlobregat ique Gardy Artigasvaconvertiren ungranmosaic al'actual Plaa Catalunya (on esvarealitzar la granmanifestaci del'11de setembre de1976).
Preu de taxaci: 120.000- 150.000 Preu per a asseguradora: 150.000 180.000
Museu de Sant Boi de
Llobregat Iconografia: LA MORT DE SANT ALEIX. Autor:desconegut. Tcnica:Oli sobretela. Cronologia:segle XVIII Dimensions:113x94,2cm Pertanyia a una famlia benestant quevivia enunamasia iquedurant laguerradelFrancsvaserpassat per labaioneta.Lafamlia envafer donaci a una instituci privada, cap a els 60 i aquesta en va fer donaci al Museu als 90 del segle XX.Actualment est restaurat.
Preu de taxaci: 3.000- 3.500 Preu per a asseguradora: 6.000

5 Museu deG ranollers A utor: de Bergue, Tony Franois. Nom Objecte: sense ttol (Frana,1820 1890) Dataci:00/ 1862 00/ Tcnica:oli sobrefusta Dimensions:33x41cm Signatura: Tony de Bergue (angle inferiordret) Font d'ingrs: A ntic Museu deG ranollers Descripci: Escenacostumista.Paisatge. Transici romanticisme i realisme Estat conservaci bo.
6 Museu C omarcaldeManresa A utoretrat, JosepDalmau,c.1900

7 Museu MunicipaldeMoi Nomdelobjecte:Sant Sebasti Matria:PinturasobretelaTcnica: Oli Procedncia: Cambril de la parrquia Santa Maria, Moi. Cronologia:s.XVIIXVIII Estat: Bon estat de conservaci. Restaurada. Antecedents: Sant Sebasti patr de Moi. Antigament a lactual plaa de lAjuntament hi havia lesglsia de Sant Sebasti que va sercremadaidestrudaalaGuerra Civil.
Preu de taxaci: 7.000 (si fos una pea annima, si sen sabs lautoria, multiplicaria el preu) Preu per a asseguradora: 8.000
8 Museu Municipal de Nutica del Masnou Pere Pau Muntanya, El degollament de Sant Cugat, finals S XVIII, oli sobre tela de lli, 98,5x77cm., Podria ser un estudi previ a una altra obradeP.P.Muntanya iJoan Giralt,elMartirideSantCugat.
Preu de taxaci: 15.000 Preu per a asseguradora: 17.000-18.000

10 Museu Mars de la Punta, Arenys deMar Agust Pujol, Retaule de Sant Isidre,escultura 62,7x59x9cms.42x65x9,2 cm.62,4x60,5x9cm Relleuenfusta.Dauratipintat. 11/2 segle XVII,1628 Bo, restaurat al Centre de Restauraci deBns Mobles. Retaule procedent de l'Esglsia d'Arenys de Munt, Josep Ma. Pons i Guri l'havia atribut al mestre fuster Jaume Vendrell, per JoanBosch, historiador de l'art l'atribueix l'any 2008 a Agust Pujol.
Preu de taxaci: 12.000 (4.000 la pea) Preu per a asseguradora: 15.000
11.Museu d art deC erdanyoladel V alls Bust deTit deTogores.Autor: JoanRebull (Reus,1899 Barcelona,1981).Barcelona,ca. 19501953 Marbre 45x20x20cm
Preu de taxaci: 4.000- 5.000 Preu per a asseguradora: 7.000 (pea delicada, taxar-ho un 40% per sobre)

12 Museu dArtde Cerdanyola Vitralls Disseny dautorno identificat Realitzaci atribuda aLudwig Dietrich Von Bearn Sotaladirecci dEduard MariaBalcells. Dames del gronxador/ Dames delllac/Dames dels cignes/ Dames delestulipes. Emplaament original Barcelona/ca.1910/ Vitrall emplomat,vidre catedraliplaquette decorat amb grisallaiesmalt 240x180cm /235x195cm/ 235x195cm
13 MuseuArxiu de C alella MariaCodina iBagu
Josep
Pintura,ttol:Pailebot:V iladeC alella A utor:Pirretas,Salvador Dimensions62x77,5x3,5cm(amb marc) 48,5x63,5cm Dataci ltim quartsegle X X Tcnica:oli sobretela Data d ingrs: 05/ 1979, donaci 12/ G ermans Bartrina Estat deconservaci regular. Representaci de l'ltima embarcaci construda a les drassanes de C alella, al 1917.Estracta d'un pailebot,nau dedos o ms pals semblant a una goleta. En aquest cas,vaserunvaixell de dos pals, pintat de blanc amb una banderaamb elnom "V illaC alella".
Preu de taxaci: 300 Preu per a asseguradora: 400

15 BibliotecaMuseu Vctor Balaguer.Vilanova ilaGeltr Arquetaamb calaixos Autordesconegut Dimensions146,5x114x44cm Dataci segle XVII
16 Museu V ctorBalaguer Montmartre Pinturasobretela C asasiC arb,Ramon Ubicaci Museu: Sala dels Noucentistes Dimensions64x45cm/ 54x73x4 cm(marc) Dataci C a.1890 Datad'ingrs 00/ 1956 00/

17 Museu deV iladecans.C a n A mat. Ttol/ NomFmur deMammuthus primigenius A nyd'inici 150000aC A nyfinal10000aC Dimensions/ 72x23x18cm Estatbo;restauratjuliol2010

18 Museu deTerrassa
Retaule delaCapelladelaMaredeDu del Roser,Annim,Segle XVII Precisions geogrfiques: Can Viver de Torrebonica (Terrassa) Material/Tcnica pinturaalolisobrefusta Dimensions 245x235cmaprox. Bibliografa Trias, Montserrat. "El retaule de Torrebonica". El Merlet. Butllet Informatiu delMuseu deTerrassa.(2006),nm.27. Taules i retaules. Pintura del segle XVI al XVIII. Terrassa: Ajuntamet de Terrassa. Regidoria de Cultura. Museu de Terrassa, 2009. (Catlegs del Museu, 16). Pg. 4746. Cat.22. Armengol i Viver, Josep Maria, Can Viver de la Torre Bonica de Sant Juli d'Altura, 1935. VVAA, Centre Social Verge de Montserrat Torrebonica Exposicions Taules i Retaules. Pintura del segle XVI al XVIII, Museu de Terrassa. Castell Cartoixa de Vallparads 2009/2010

19 CIPMol d en Rata,Patronat MunicipaldeC ulturadeRipollet A utor:Andreu Sol iV idal Ttol:Figurafemenina aljard A ny:1891 Signadaidatada Mides: 175 x 120 cm / 202 x 147 cm (marc) Material/ Tcnica:Tela.Pinturaal'oli Estat: Descamaci i llacunes. A ctualment s'est restaurant a l'Escola d'A rts i Oficis a travs de conveni amb Diputaci.
20 Museu MunicipaldeMolins de Rei Retrat annim Noconstasignatura Tcnica:Pastel Descripci:Retrat dedonaamb un infant als braos(famliaSan G ermn) Mides 69x55cm Any donaci :1981 Estat deconservaci:Bo
Preu de taxaci: 800-900 Preu per a asseguradora: 1.000

21 Museu MunicipaldeMolins de Rei Retrat A nnim,noconstasignatura Tcnica:pastel Descripci :retrat d un jove (famlia SanG ermn) Mides 69x55cm A ny donaci 1981
Preu de taxaci: 800- 900 Preu per a asseguradora: 1.000
22 Museu d Esplugues deLlobregat Objecte itcnica:Mosaic detipus rom Midesaprox.:25x32cm A ny:Entre1904a1920Procedncia iautoria:TallerdeLlus Br i Salelles Descripci:Representaci d'una fulla depalmadetipus modernista Materials:V eneci,pa d'or Observacions:Revers amb etiqueta adhesiva"TallerLlus Br.1914"
Preu de taxaci: 700-800 Preu per a asseguradora: 1.200

23 Fundaci Palau deCaldes dEstrac

Autor:TorresGarca,Joaquim Ttol:Composici allegrica (LaCatalunya grega) Any:1915 Dataci:primerquart segle XX Nom delobjecte:pintura Dimensions:40,7x54,5cm Material/Tcnica:tela,pinturaal'oli sobretela Inscripci:J.TorresGARCA;MCMXV Estat deconservaci:bo Esbs preparatori per al gran conjunt de pintures murals que Joaquim Torres Garca far per al Sal de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, per encrrec del govern de la Mancomunitat de Catalunya. Esrefereix aLaCatalunya grega.
24 Fundaci MunicipalJoanAbell
Autor.HOMARMESQUIDA,G aspar PalmadeMallorca Barcelona Ttol.Sof modernista Dimensions.106x164x62cm MaterialTcnica.fusta,marqueteria Bibliografia. L'art modern alacollecci Abell s.X IX X X .Fundaci Municipald'Art JoanAbell, MolletdelV alls, 2007.,30 Exposicions L'art modern alacollecci Abell s.X IX X X ,Museu JoanAbell,21/ 2007 01/ Obrim eltel,Museu Abell,28/ 2011 04/ 03/ 2011 10/

25 Fundaci MunicipalJoanAbell A utor. NONELL MONTURIOL, Isidre Ttol.Portadel'estudi Nodatat 28x18,5cmSensemarc 61x47,5x2,5cm MaterialTcnica:Oli sobretela Estat deconservaci:bo Bibliografia: La mirada de l'artista. C inc visions. Fundaci Municipal Joan Abell. MolletdelV alls,1999,94 Exposicions: La Mirada de l'A rtista, Museu Joan A bell,01/ 1999 21/ 2007 03/ 01/
28C asaMuseu Domnech i Montaner (C anet deMar)
Tauladetreball defustadeLlus Domnech iMontaner Mides:82x180x117.5cm. Estat deconservaci:regular

31.C entred'Interpretaci del C amp delesLloses
Platet decermica deverns negre de C ales.FormaLamb.4/ F.1430. Mides:dimetre boca6,7cm. dimetre peu:5cm.Alada:3,8cm. 13575aC .Documentadaaljaciment romanorepublic delC amp deles Lloses deTona.
33.Llibredelcadastre,Premi deDalt, 1736

Ttol:C atastro delastierras,casas y demas (...) Autor:V icenteFerrer,gemetre. Mides:31x21x5cm Materialtcnica:papercosit,tapesde vitella,tancatambtiresdecuir entrellaades. Estatdeconservaci:1998:dolent, craquelat iambtaquesd humitat.Any 2006:bo.Restauratperl ArxiuNacional deC atalunya,G eneralitatdeC atalunya. Procedncia:ArxiuMunicipaldePremi deDalt.
ElC adastrede1736fouelresultatdostreballsprecedents(anys1719i 1728)quevanconsistirenunaRecanaci oAmillarament delterme, pelqualesfuunnoumesuramentdelesterresafid obteniruna milloreficciadeltribut.L Amillarament dePremi delany 1936fou dirigitpelgemetre V icen Ferrerivaconsistirenladivisi delterme municipalen778partidesdeterra,descritesperlordre delrecorregut delstcnicsyno,comesfeiaantigament,enfunci dequinmasocasa pertanyien. ElC adastrevaprovocarfreqentfraufiscal,cosaqueoblig a successivesrevisions.

34.OficinadePatrimoniC ultural
A utor:Francesc Serra Ttol:Interior Tcnica:pinturaal'oli Dimensions:79x97cm A ny iniciany final:s.d Estat conservaci:Bo
Preu de taxaci: 900- 1.200 Preu per a asseguradora: 1.500
35.Thermalia
Tototearrupida A utorManoloHugu Bronze 10x9x9,5cm 1910

37.Museu Arxiu Toms Balbey de Cardedeu

Autors/desconegut Tema:Somni deJacob? Dataci segle XVII Dimensions /68x136,2x3cm Nm.registre2274 Tcniques tela Inscripci "St.Antn(sobrecoure) trobat acasaelDr.AntnBalvey.De Cardedeu" Ens dipositari MuseuArxiu Toms Balvey deCardedeu Memria Restaurat l'any 2003i2005: reintegraci amb estuc;retoc realista amb pigments,verns finaldeprotecci i acabat. Exposable Estat :regular
38.C anC astells/ Sant Boi
Ttol:personatge solar A rtista:JoanMir A ny:1974 Tcnica:G ravat Mides63x90cm

4.4.
Elaboraci dinformes de taxaci
Esquema de treball de la creaci dinformes de taxaci: 1. Visionat directe de lobra (treball de camp: fotografies) 2. s de mtode cientfic (pintura: llum ultraviolada) 3. Recerca bibliogrfica i de procedncia exhaustiva de lobra 4. Contactar amb els experts pertinents per a obtenir una opini rigorosa 5. Elaboraci de linforme de taxaci: a. Fitxa tcnica + fotografia b. Valoraci de lobjecte usant eines comparatives (p.e. bases de dades) 6. Presentaci
Quins dos tipus dhonoraris t un treball de taxaci? A) Percentual (1 o 3 % del valor de la collecci) B) Honoraris per la feina desenvolupada (independentment del valor de la collecci)
4.5. Marc legal de la taxaci dobjectes musestics Dins del Rgim General hi ha tres nivells de protecci: Bns integrants del Patrimoni Histric Espanyol (PHE)

Bns inclosos a lInventari General de Bns Mobles. Sn bns que sense ser declarats dinters cultural tenen una rellevncia, per posseir un valor histric, cultural, etc. Bns dinters cultural, bns mobles i immobles inclosos en el Registre General de Bns dInters Cultural, declarats mitjanant reial decret i que rebran el grau ms alt de protecci.
Instruments administratius i documentals: Llibres de Registre, Inventari i Catleg, aix com les fitxes de catalogaci, els quals vindran dictats pel Ministeri de Cultura. El Registre General de les colleccions t per objecte la identificaci bsica dels bns que la integren i s el principal instrument jurdico-administratiu que protegeix el PHE. Linventari, t com a objectiu identificar les peces amb referncia al seu mbit artstic o cientfic. El catleg t com a finalitat documentar i estudiar les obres en relaci amb el seu marc histric, artstic, arqueolgic, cientfic o tcnic. Haur de contenir dades sobre lestat de conservaci, etc. Les fitxes de catalogaci, tot i que satn a ls duna fitxa nica.
Web Ministeri de Cultura http://www.mcu.es/ Patrimonio gestin/ Adquisicin de bienes culturales /Normativa Es poden fer les gestions telemticament. Tenen la obligaci de reunir-se un cop al ms per examinar les obres i poden dir que la pea es pot vendre o que va per a informe i aleshores tenen 3 mesos per a demanar informes a especialistes. La llei s de 1986 i ha quedat obsoleta, els temps canvien. Ara hi ha noves necessitats. Cada pas t la seva legislaci i aix complica els trmits. Alguns exemples relacionats amb temes legals: a) Mare de Du i nen, Bartomeu de Rubi S. XIV. De pedra calcria policromada, es trobava a Bellpuig de les Avellanes. Es va exercir dret de retracte des de lEstat desprs de la subhasta amb el preu de remat fixat. LEstat ha de pagar el preu de remat i en els terminis legals fixats per llei 1 ms, i no 3 anys.

b) Un Bruegel al Prado. El vi a la festa de Sant Mart. Collecci particular. Sarga al tremp de cola, 148x270,5cm. 1565-1568. Sothebys va demanar perms dexportaci i lestat ho va frenar perqu el Prado la volia. Sexportava per ms de 20 milions dEuros i el Prado noms en pagar 7 milions dEuros. El Prado justifica la baixa de preu dient que en el Mercat Espanyol val 7 milions , i a linternacional en val ms, per la pea no pot sortir per exportaci c) Notcia: Salen a la luz en Francia 271 picassos desconocidos Una coleccin de 271 obras del pintor espaol Pablo Picasso, hasta ahora desconocidas, han salido a la luz despus de que un electricista francs jubilado tratara de obtener los certificados de autenticidad de los herederos del artista, segn revela hoy el rotativo Libration. Se trata de obras pintadas en el primer tercio del siglo pasado y cuyo valor est entorno a los 60 millones de euros, agrega el diario. (El Peridico, Dilluns 29/10/2010) Segons la seva versi, aquest senyor va rebre 70 Picassos de la millor poca com a pagament pels seus treballs a la llar com a electricista. Aquest senyor va estar mal assessorat, havia de justificar i demostrar lorigen de les peces. Si no presenta cap justificant de la seva propietat pot ser acusat de robatori i anar a la pres.
4.6 Preguntes, reflexions i conclusions. Numismtica Casa de subhastes i taxaci de monedes: Aureo & Calic, de Barcelona Plana web: www.aureo.com
Filatlia Casa Sol i Llach
Llibres Referncies de preu a Iberlibro
Pregunta sobre taxaci dobres monumentals, art pblic Les obres pbliques sn de difcil valoraci ja que sn fetes per un espai determinat. Succs de les obres de faana del Passeig de Grcia de Subirachs. Lempresa Mango ha comprat un edifici que tenia una obra de Subirachs a la faana i les han decidit treure. Shan taxat per 120.000 al Museu de Subricahs que obrir properament. La gran burbuja de arte contemporneo

[Visionat del documental de la BBC sobre la bombolla de lart contemporani: La gran burbuja de arte contemporneo, ofert al programa La noche temtica de Televisin Espaola] Un periodista va estar tot un any estudiant els mecanismes de lArt Contemporani. Periodisme dinvestigaci, fa un estudi de camp. Hi ha dos mercats molt diferents: el de lArt Antic i Modern i el de lArt Contemporani. LArt Contemporani va crear una bombolla especulativa que va explotar la tardor del 2008. Es comporta com un mercat borsari per distorsionant els seus mecanismes. Les bombolles es repeteixen histricament en lArt, ja hi ha constncia en el S. XVII a Holanda. Les subhastes volen donar imatge de transparncia per hi ha mecanismes ocults que fan que esdevingui un mn molt opac. Hi ha unes persones que monopolitzen part del mercat i fan ballar els preus dalguns artistes dels quals tenen una gran quantitat dobres majoria com a ells els interessa (Jos i Alberto Mugrabi, Aby Rosen). Lartista Damien Hirst que treballa com si fos una indstria amb sucursals i tallers arreu, va aprofitar el final de la bombolla, copsant el mercat de nous compradors inexperts (30% de les ventes) i va trencar els sistemes habituals entre artista-galeria oferint ell mateix la seva obra en el mercat de les subhastes. El reportatge retrata la desnaturalitzaci de lart, i mostra clarament que es tracta duna indstria de mercat i negoci.

5. CONCLUSIONS 5.1. Resum del curs, debat final i conclusions El curs ha estat configurat segons dos grans blocs. Ha tingut una part histrica i terica les dues primeres sessions, per situar-nos, i posteriorment les dues darreres sessions han estat ms prctiques. El vdeo final sobre la bombolla de lart contemporani vol generar debat per treure conclusions, podem veure laproximaci entre el mercat daquest tipus dart i la borsa. Lany 2011, els valors de lart han baixat a un total del 90% menys del 2008. Tot el mercat sha resituat. Els mercats emergents que han apaivagat la caiguda. Especular amb la pintura antiga s impossible perqu sn obres tancades els artistes estan morts, i no en faran ms. Hi ha les que hi ha. L ltima caiguda fou els anys 80 amb els impressionistes i la punxada dels seus compradors els Japonesos, que van entrar en crisis. Per la caiguda no fou tant forta com la de lArt Contemporani actual, ja que els impressionistes hi ha menys obre si s un tema tancat, no sen fan ms com els contemporanis. Damien Hirst trenca totes les regles del mercat, i li funciona, perqu els seus propis marxants li compren lobra per no perdre valor la que ja tenen daquest artista. Aix s linici de la caiguda en picat del Mercat de lArt Contemporani. El Mercat de lArt no s nic. Hi ha diferents mercats de lArt i cada un t uns parmetres de funcionament diferents. ARCO a Madrid s lexemple de que el Mercat sest reajustant. s una fira que ha perdut la repercussi internacional que havia tingut va 20 anys, entorn el 1989 quan es galeristes venien tota lobra el dia de la inauguraci. Al Regne Unit hi ha peces que per subscripci popular saconsegueix que no es vengui i surti a lestranger. Les subhastes catalanes estan agafant molta obra local i estan rebentant preus, venen en volum, aix satura el mercat. Artistes de gran renom i preu han caigut en picat.
Com activar els museus locals Als museus locals els interessa ms la part prctica de saber taxar obres i cercar documentaci i fer fitxes i peritatges per a taxar. Ara seria un bon moment pels museus, per poder comprar obra bona a baix preu, que pugui ser interessant pel nostre museu. Haurien danar de la m els professionals del mercat, universitaris i museus, crear un front com de collaboraci. Es important rebre lajuda daltres museus ms grans: restauraci, prstec, etc. Seria bo Poder independitzar el museu de la poltica.

Aconseguir donacions serioses de peces d inters i no aquelles que no sn de qualitat i que particular no vol. Tenir un millor tracte fiscal per a les donacions, com als Estats Units. Les bases de dades en subhastes totes sn de pagament. Es pot consultar les webs de les subhastes i et pots fer tu la teva base de dades. Artnet s un web similar a Artprice, per no est tant actualitzat ni pots rebre de manera personalitzada informaci sobre un artista. El web artloss.com s una ajuda per a saber si una pea ha estat robada. Web nascuda al Regne Unit; ha recuperat obres molt importants. Arqueologia Per als objectes arqueolgics en venda shan de tenir com a referncia Sothebys i Christies o buscar els catlegs de fires internacionals. A la Fira de Maastricht, TEFAF, el millor arqueleg s Kant. El Mercat dArqueologia a Catalunya no est desenvolupat. Hi ha el problema de les peces extretes de manera furtiva, els illegals. Mobiliari En les subhastes locals si que es venen i et poden servir de referncia.

6. CITES "Un pintor s un home que pinta all que ven. Un artista, per, s un home que ven all que pinta. (Pablo Picasso)
L art no reprodueix all que es visible sino que fa visible all que no sempre ho s" (Paul Klee)
La cotitzaci dart t els ingredients d'un moviment important i promet tenir un impacte significatiu en la nostra societat. (Leo Castelli)
Quan pagues car all que no t preu, tho ests enduent barat Joseph Duveen
Entre la veritat i la recerca de la veritat, escullo la segona." (Bernard Berenson)
Totes les arts, la poesia, la msica, els rituals, les arts visibles, el teatre, per separat i junts han de crear l'art ms complet de tots, una societat humanitzada, i la seva obra mestra, l'home lliure (Bernard Berenson)
"Tot passa. Noms el veritable art s etern (Tophile Gautier)

7. BIBLIOGRAFIA Bibliografia sobre el peritatge, valoraci i taxaci artstica i la seva relaci amb els museus i institucions. Llibres LVAREZ, J. L., Estudios jurdicos sobre el patrimonio cultural de Espaa. Marcial Pons, Madrid, 2004. ANGUITA, L. A., El derecho de propiedad privada en los bienes de inters cultural. Dykinson, Madrid, 2001. ASSOULINE, P., D.H. Kahnweiler: En el nombre del arte, Ed. Viena, Barcelona, 2007. BENHAMOU-HOUET, J., The worth of art: pricing the priceless. Assouline, New York, 2001. BERMDEZ, A., VIANNEY, J. i GIRALT, A., Intervencin en el patrimonio cultural. Editorial Sntesis, Madrid, 2004. BERMDEZ, J., El derecho de propiedad: lmites derivados de la proteccin arqueolgica. Montecorvo, Madrid, 2003. BLASCO, A., Valoracin y tasacin de obras de arte. Valencia, Universidad Politcnica de Valencia, 1997. ______________, Valorar e invertir en pintura contempornea. Valencia, Universidad Politcnica de Valencia, 2001. BROWN, D.A., Bernard Berenson and the connoisseurship of Italian Painting: a handbook to the exhibition, catleg dexposici, National Gallery of Art, Washington, 1979. CAMPILLO, R., La Gestin y el Gestor del Patrimonio Cultural. CD Bilinge, Madrid, 2001. CANO DE MAUVESN, J. M., Turismo Cultural. Manual del Gestor de Patrimonio. Editorial Almuzara, 2005. CARRANCHO, M. T., La circulacin de bienes culturales muebles. Dykinson, Madrid, 2001.

CARRILLO DE ALBORNOZ, J. M. i DE ORLENS, B., Entender de arte y antigedades. Belaqva, Barcelona, 2004. COLBERT, F., CUADRADO, M., Marketing de las artes y la cultura, Ariel Patrimonio Histrico, Ariel, Barcelona, 2003. DD.AA., Mercado de Arte y Coleccionismo en Espaa. 1980-1995. Cuadernos Ico, Agencia Financiera del Estado, Banco de Desarrollo, Madrid, 1996. DD.AA., Normativa del Patrimonio Histrico Cultural, Ministerio de Cultura, Madrid, 1998. EASTLAKE, CH., How to observe (1835), reimprs a Contributing to the literature of the fine arts, J.Murray Publisher, Londres, 1870. FREY, B., Leconomia de lart. [En lnea] La Caixa (Collecci Estudis Econmics), Barcelona, 2000. <http://www.pdf.lacaixa.comunicacions.com/ee/cat/ee18_cat.pdf> [Consulta: 05 desembre, 2010]. FURI, V., Sociologa del arte, Ctedra, Madrid, 2000. GASPAR, S., La venta en Subasta de Obras de Arte y otros objetos de valor. Aranzadi, Navarra, 2005. GERE, J., STOCK, J., SCRASE, D., (editors), Philip Pouncey: The Achievement of a Connoisseur, catleg dexposici, Fitzwilliam, Cambridge, 1985. GRAMP, W., Arte, inversin y mecenazgo. Ariel Sociedad Econmica, Barcelona, 1991. GREENBERG, C., Arte y Cultura. Paids, Barcelona, 2002. HERNNDEZ, F., Planteamientos tericos de la museologa. Trea, Gijn, 2006. HADEN GUEST, A., Al natural. La verdadera historia del mundo del arte. Ed. Pennsula, Barcelona, 2000. HASKELL, F., El museo efmero. Los maestros antiguos y el auge de las exposiciones artsticas. Editorial Crtica, Barcelona, 2002. HEINICH, N., La sociologa del arte. Nueva visin, Buenos Aires, 2003. LINDEMANN, A., Coleccionar arte contemporneo. Taschen, Colonia, 2006. MAGN J.M., La circulacin ilcita de bienes culturales. Lex Nova, Madrid, 2001.

MERRYMAN, J.H., ELSEN, A., URICE, S., Law, ethics and the visual arts. Kluwer Law International, Alphen aan den Rijn, 2007. SALVATORE, C., El valor de las obras de arte. Departamento de Conservacin y Restauracin de Bienes Culturales. Universidad Politcnica, Valencia; Istituto di estimo, Universit degli studi, Catania, 1994. MOULIN, R., De la valeur de lart: Recueil darticles. Flammarion, Paris, 1995. ______________, Lartiste, linstitution et le march. Flammarion, Pars, 1997. POLI, F., Il sistema dellarte contemporanea. Bari: Editori Laterza. 2005. PEDREIREA, J., El rgimen fiscal del sector no lucrativo y del mecenazgo (Comentarios a la Ley 49/2002 de 23 de diciembre, de Rgimen fiscal de las entidades sin fines lucrativos y de los Incentivos Fiscales al Mecenazgo). Civitas, Madrid, 2003. PEUELAS, LL. (Ed.), Manual jurdico de los museos. Cuestiones prcticas. Madrid, Barcelona, Marcial Pons, Diputacin de Barcelona, 1998. RAMON, A., Ofici dantiquari. Editorial Mediterrnia, Barcelona, 2005. RICHARDSON, J., The science of a connoisseur, 1919. ROCAMORA, C., Dos maneras de impulsar el arte: Peggy Guggenheim y Gertrude Vanderbilt. Editorial Arbor, Madrid, 2001. SANZ, J.A., Valoracin econmica del patrimonio cultural. Gijn, Trea, 2004. SECREST, M., Duveen: A life in art, University of Chicago Press, Chicago, 2004. SPRANZI, A., Economics of the arts. A new approach to arts economics. Unicoplo Cuest, Milan, 2005. THOMPSON, D., El tiburn de los 12 millones de dlares. Ariel, Barcelona, 2009. TOWSE, R. (Ed.), Manual de Economa de la Cultura. Edicin Fundacin Autor, Madrid, 2005. TUSELL, J. (coord.), Los museos y la conservacin del Patrimonio. Madrid, Fundacin Argentaria, Antonio Machado Libros S.A., 2001. VELTHIUS, O., Talking prices: Symbolic meanings of prices on the market for contemporary arts. Princeton University Press, New Jersey, 2005.

VETTESE, A., Invertir en Arte: Produccin, Promocin y Mercado del Arte Contemporneo. Pirmide, Madrid, 2002. VIUALES, J., Criterios de valoracin del arte actual. UNED, Madrid, 1995. VOLLARD, A., Memorias de un vendedor de cuadros, Ed. Destino, Barcelona, 1983.
Tesis FARRIOLS, E., La inversion en obras de arte (estudio cuantitativo de la comercializacion de las obras de arte). Tesi doctoral dirigida per Pedro Voltes. Facultad de ciencias econmicas y empresariales, Universidad de Barcelona, 1979. MONTERO, I., Un Modelo de valoracin de obras de arte. Tesi doctoral dirigida per M. Candelaria Hernndez. Bellas artes, programa de doctorado: Historia del Arte, Universidad de La Laguna, 1994. RUIZ, L., Modelos y mtodos de valoracin de activos con valor artistico y cultural. Una aplicacin al mercado espaol de artes pictricas. Tesi doctoral dirigida per Natividad Guadalajara. Programa de doctorado: organizacin de empresas, Universidad Politcnica de Valencia.
Articles ESTEREOW, M., How to Buy in 2009. Experts explain where the values areand what to avoidin the current market. [En lnea] Art News, vol. 108, n. 3, p. 90. <http://artnews.com/issues/article.asp?art_id=2642> [Consulta: 30 novembre, 2010]. NAGEL, L., Trfico ilcito de bienes culturales. [En lnia] Manual de Registro y Documentacin de Bienes Culturales, 2008, pp. 132-134. <http://www.aatespanol.cl/taa/publico/portada.htm> [Consulta: 02 desembre 2010]. HAYMAN, D., El mercado del arte local y la gestin cultural. Revista 180, ao 11, nmero 21, Agosto 2008, pp. 44-46. KINSELLA, E., Are you looking at prices or art? Experts discuss how market appreciation is affecting at art appreciation. [En lnea] Art News, vol. 106, n. 5, may 2007. <http://artnews.com/issues/article.asp?art_id=2268> [Consulta: 30 novembre, 2010].

MAS, R., El 2008 i el mercat de lart. [En lnea] Quadern dArt. AVUI, 6/1/2009. <http://web.me.com/ricardmasp1/Ricard_Mas_Peinado/Articles_Publicats_files/Quadern %2006%20gen%2009.pdf> [Consulta: 30 novembre, 2010.]
Xarxa http://www.iaph.junta-andalucia.es/documentacion.html Centro de Documentacin del Patrimonio Histrico http://imgpublic.artprice.com/pdf/fiac10en.pdf Informe Art Price 2010 (The Artprice annual report)
Bibliografia sobre el mercat de lart AAVC (Associaci dArtistes Visuals de Catalunya), La dimensin econmica de las artes visuales en Espaa. AAVC-Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2006. ABBING, H., Why are Artists Poor? The Exceptional Economy of the Arts. Amsterdam University Press, Amsterdam, 2002. ACKERMAN, M.S., Smart money and art: investing in fine art. Station Hill Press, New York, 1986. ANDRIESSE, P., DE BALIE, U. (Eds.), Art Gallery Exhibiting. The gallery as a vehicle for art. Eindhoven, 1996. BREA, J.L. El tercer umbral. Estatuto de las prcticas artsticas en la era del capitalismo cultural. Cendeac, Murcia, 2004. DE LA POZA, E., Los activos del mercado del arte como objeto de inversin financiera. Universidad Politcnica de Valencia, Valencia, 2008. HUESO, C., Aparadors d'art: una aproximaci a la histria del galerisme a Catalunya. Editat pel Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, Barcelona, 2006. HUTTER, M., Beyond price: value in culture, economics, and the arts. Murphy institute studies in political economy, Cambridge University Press, Cambridge, 2008. LINDEMANN, A., Coleccionar Arte Contemporneo. Taschen, Kln, 2006.

MCANDREW, C., Fine art and high finance: expert advice on the economics of ownership. Bloomberg Press, New York , 2010. MCNULTY, T., Art Market Research: A Guide to Methods and Sources. McFarland & Company, Inc. Publishers, Jefferson, North Carolina, 2006. MONTERO, I., Estrategias de distribucin comercial en el mercado del arte. Caja Canarias, Santa Cruz de Tenerife, 2003. RIUS, J., Els marxants d'art i l'espai urb. Un anlisi sociolgica del mercat de l'art a Barcelona. Associaci Catalana de Sociologia, n17, Barcelona, 2002. ROBERTSON, I., Understanding International Arts Market and Management. Routledge, Londres, 2005. ROBERTSON, I., CHONG, D., The Art Business. Routledge, Londres, 2008. SAATCHI, Ch., My name is Charles Saatchi and I am an artoholic. Phaidon, London/New York, 2009. THORNTON, S., Siete das en el mundo del arte. Traducci de Laura Wittner. Edhasa, Barcelona, 2009. UNZUETA, S., El mercado del Arte. [En lnea] Boletn Econmico de ICE, n.2747, 11 a 17 de noviembre de 2002, pp. 35-43. http://biblioteca.hegoa.ehu.es/system/ebooks/12224/original/Mercado_del_arte.pdf [Consulta: 11 desembre 2010]. WINKLEMAN, E., How to start and run a commercial art gallery. Allworth Press, New York, 2009. WU, CH-T., Privatizar la cultura: la intervencin empresarial en el mundo del arte desde la dcada de 1980. Akal, Madrid, 2007.
Articles Consumo de arte en la sociedad catalana. Culturas, La Vanguardia, 25/02/2009, pp. 18-20. LAPORTE, A., L'estructura del mercat de l'art a Catalunya. Una aproximaci econmica, Revista Econmica de Catalunya, n31, 1997. LIBEDINSKY, J., Los intelectuales / Entrevista a Sarah Thornton. [En lnea] Cultura, La Nacin, 20/05/2009.

< http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1130070 > [Consulta: 15/12/2010]. POLLACK, B., Chinas art market boom. [En lnea] Art News, vol. 107, n. 8, september 2008. <http://artnews.com/issues/article.asp?art_id=2542> [Consulta: 15 desembre, 2010]. RODRGUEZ, M., Fluctuaciones en la inversin del mercado artstico. [En lnea] Revista de Claseshistoria, Publicacin digital de Historia y Ciencias Sociales, article n. 81, 4/03/2010. <http://www.claseshistoria.com/revista/2010/articulos/rodriguez-mercado-artisitico.pdf> [Consulta: 4/12/2010]. WAXMAN, S., An oasis in the desert. [En lnea] Art News, vol. 108, n. 2, february 2009. <http://artnews.com/issues/article.asp?art_id=2627> [Consulta: 15 desembre, 2010].
Webs de les principals Fires dArt Arco: www.arco.ifema.es Art Basel:www.artbasel.com Basel Miami: www.artbaselmiamibeach.com Art Cologne: www.artcologne.de Art Chicago:www.artchicago.com Feriarte: www.feriarte.ifema.es Fiac: www.fiac.reed-oip.fr Frieze: www.friezeartfair.com Maastricht: www.tefaf.com Armory Show: www.thearmoryshow.com

Curs TAXACIÓ D'OBRES D'ART Diputació Barcelona

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Curs TAXACIÓ D'OBRES D'ART Diputació Barcelona

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

CURS TAXACI DOBRES DART

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

[Visionat dun vdeo de Christies: subhasta dun quadre de Roy Liechtenstein].

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preguntes, reflexions i conclusions

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Anlisi del mercat de lart. Informe TEFAF 2007-2009

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Repartiment del mercat: dealers i subhastes

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Esglsia a Cassone de Gustav Klimt.

Preguntes, reflexions i conclusions.

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

La taxaci. Mtodes i eines utilitzades

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Identificaci i taxaci per tipologies dobjectes: exemples prctics.

Preu de taxaci: 300.000 Preu per a asseguradora: 400.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 120.000- 150.000 Preu per a asseguradora: 150.000 180.000

Museu de Sant Boi de

Preu de taxaci: 3.000- 3.500 Preu per a asseguradora: 6.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 7.500 Preu per a asseguradora: 8.000

6 Museu C omarcaldeManresa A utoretrat, JosepDalmau,c.1900

Preu de taxaci: 10.000 Preu per a asseguradora: 12.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 15.000 Preu per a asseguradora: 17.000-18.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 12.000 (4.000 la pea) Preu per a asseguradora: 15.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 90.000 Preu per a asseguradora: 100.000

13 MuseuArxiu de C alella MariaCodina iBagu

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 40.000- 50.000 Preu per a asseguradora: 60.000

Preu de taxaci: 300.000 Preu per a asseguradora: 500.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies

Preu de taxaci: 5.000 Preu per a asseguradora: 6.000

Preu de taxaci: 40.000 Preu per a asseguradora: 80.000

rea de Coneixement i Noves Tecnologies