Você está na página 1de 236

PLA DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA

PLA TERRITORIAL DE PROTECCI CIVIL

Pla PROCICAT

(Informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en la sessi de 22.12.94, i homologat per la Comisin Nacional de Proteccin Civil el 23-02.95)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

NDEX GENERAL
1.
1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5.

PREMBUL, MARC LEGAL I DISPOSICIONS GENERALS

1.8

PREMBUL. .................................................................................................................... 1.9 MARC LEGAL.................................................................................................................. 1.9 DISPOSICIONS GENERALS......................................................................................... 1.14 LA COMISSI DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA............................................ 1.16 LXIC. ............................................................................................................................ 1.17

2.
2.1. 2.2.

INFORMACI TERRITORIAL

2.1

L'MBIT GEOGRFIC. ................................................................................................... 2.2 LES REGIONS NATURALS DE CATALUNYA............................................................. 2.11 2.2.1.... Els pirineus. 2.12 2.2.2.... Els pre-pirineus. 2.13 2.2.3.... El sistema transversal. 2.14 2.2.4.... La plana empordanesa. 2.15 2.2.5.... La depressi central. 2.16 2.2.6.... El sistema mediterrani. 2.17

3.
3.1.

EL RISC

3-1

3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6.

DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EL RISC. ............................................................3-2 3.1.1.... Coneixement dels riscs. 3-2 3.1.2.... Anlisi de risc. 3-2 3.1.3.... Inventari de riscs de Catalunya. 3-2 3.1.4.... El mapa de riscs de Catalunya. 3-2 3.1.5.... Intervenci administrativa en base al coneixement del risc. 3-3 CLASSIFICACI DELS RISCS .......................................................................................3-3 RISCS D'ORIGEN NATURAL..........................................................................................3-4 RISCS D'ORIGEN TECNOLGIC. ..................................................................................3-5 RISCS D'ORIGEN ANTRPIC. .......................................................................................3-6 INTERCONNEXI DELS RISCS. ....................................................................................3-8

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

4.
4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9.

PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL

4-1

PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL. .......................................................................4-2 DISPOSICIONS GENERALS SOBRE ELS PLANS DE PROTECCI CIVIL.................4-2 PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL TERRITORIAL...............................................4-4 CONTINGUT MNIM DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL TERRITORIALS. ..............................................................................................................4-5 PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL ESPECIAL I ESPECFIC...............................4-6 CONTINGUT MNIM DELS PLANS ESPECIALS I PLANS D'ACTUACI MUNICIPAL I COMARCAL..............................................................................................4-7 CONTINGUT MNIM DE TOTES LES CATEGORIES DE PLANS. ................................4-7 PLANS DAUTOPROTECCI. ........................................................................................4-8 PROCEDIMENTS O PROGRAMES D'ACTUACI SUBSIDIARIS O COMPLEMENTARIS........................................................................................................4-8

5.
5.1. 5.2. 5.3.

ESTRUCTURA DE DIRECCI A CATALUNYA I FUNCIONS

5-1

DIRECCI DE LA GENERALITAT..................................................................................5-2 DIRECCI DE L'ESTAT. .................................................................................................5-3 COORDINACI ENTRE LA GENERALITAT I L'ADMINISTRACI GENERAL DE L'ESTAT. .................................................................................................5-4 5.3.1.... Funcions de l'Administraci General de l'Estat a Catalunya. 5-4 5.3.2.... Elaboraci i aplicaci de procediments i mtodes en matria de protecci civil 5-4 5.3.3.... Manteniment i operativitat dels plans de protecci civil. 5-5 5.3.4.... Relaci entre el CECOP de l'Administraci General de l'Estat i el CECAT. 5-6 5.4. DIRECCI DE LA PROTECCI CIVIL............................................................................5-7 5.5. ESTRUCTURA DELS PLANS TERRITORIALS DE PROTECCI CIVIL A CATALUNYA. ..................................................................................................................5-8 5.6. FUNCIONS DE DIRECCI. .............................................................................................5-9 5.7. RESPONSABILITAT D'AUTOPROTECCI. ................................................................5-10 5.8. INTERFASE ENTRE AUTORITATS I ALTRES RESPONSABLES. ............................5-10 5.9. DECLARACIONS D'"ALERTA", "EMERGNCIA" I "ACTIVACI DEL PLA". ..............................................................................................................................5-11 5.10. ELS COMITS DEMERGNCIES DE LA GENERALITAT I DELS D'MBIT LOCAL............................................................................................................5-13 5.11. EL COMIT DEMERGNCIES DE CATALUNYA. ......................................................5-14 5.12. EL GABINET D'INFORMACI DEL COMIT D'EMERGNCIES DE CATALUNYA. ................................................................................................................5-15

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

ANNEX 5.A.:

MODELS DE COMUNICATS SEGONS DIVERSOS TIPUS DE RISCS............................................................................................5-18 1. MODELS DE COMUNICATS ADREATS ALS MITJANS DE COMUNICACI ................................................................5-19 2. MODELS DE COMUNICATS A LA POBLACI......................................5-24

6.
6.1. 6.2. 6.3.

ELS CECOP A CATALUNYA.

6-1

ELS CECOP A CATALUNYA. .........................................................................................6-2 EL CENTRE DE COORDINACI OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT).................6-2 EL CECOTAR (CENTRE DE COORDINACI OPERATIVA DE TARRAGONA). ................................................................................................................6-3 CENTRES DE COORDINACI DE SERVEIS DE LA GENERALITAT. ................................................................................................6-4 SERVEIS DE LA GENERALITAT AMB SERVEI TCNIC DE LOCALITZACI PERMANENT...................................................................6-6 CENTRES DE COORDINACI DE L'ESTAT A CATALUNYA.....................................................................................................6-8 CENTRES DE COORDINACI PBLICS I PRIVATS NO DEPENDENTS DE LA GENERALITAT. .........................................................6-10 SISTEMTICA PER FACILITAR L'OPERATIVITAT DEL CECAT DAVANT DIVERSOS RISCS.............................................................6-13

ANNEX 6.A: ANNEX 6.B: ANNEX 6.C. ANNEX 6.D. ANNEX 6.E.:

7.

CENTRES DE COMANDAMENT AVANAT. GRUPS D'ACTUACI I FUNCIONS. 7-1


CENTRES DE COMANDAMENT AVANAT (CCA). .....................................................7-2 GRUPS D'ACTUACI. ....................................................................................................7-2 FUNCIONS DE CADA UN DELS GRUPS D'ACTUACI. ..............................................7-4 7.3.1.... Els grups d'Intervenci 7-4 7.3.2.... Els grups Sanitaris 7-5 7.3.3.... Els grups d'Ordre 7-6 7.3.4.... Els grups Logstics 7-7

7.1. 7.2. 7.3.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

8.
8.1. 8.2.

MESURES DE PROTECCI

8-1

8.3.

8.4.

TIPOLOGIA DE LES MESURES DE PROTECCI. .......................................................8-2 MESURES DE PROTECCI A LA POBLACI..............................................................8-3 8.2.1. Control d'accessos. ........................................................................................8-3 8.2.2. Avisos a la poblaci. Xarxes d'alarma............................................................8-3 8.2.3. Codi dels senyals d'alarma.............................................................................8-4 8.2.4. Llocs de refugi o allament..............................................................................8-7 8.2.5. Evacuaci. ......................................................................................................8-7 8.2.6. Assistncia sanitria. ......................................................................................8-7 8.2.7. Mesures bsiques d'autoprotecci personal. Informaci a la poblaci. .........................................................................................................8-8 MESURES DE PROTECCI DELS BNS......................................................................8-8 8.3.1. Definici. .........................................................................................................8-8 8.3.2. Mesures de protecci del medi ambient.........................................................8-9 VALORACI DE DANYS. REHABILITACI. .................................................................8-9 8.4.1. Responsabilitat de rehabilitaci de l'Administraci General de l'Estat.........8-10 8.4.2. Determinaci de mesures reparadores. .......................................................8-11 8.4.3. Subministrament d'aigua. .............................................................................8-11 8.4.4. Subministrament d'aliments..........................................................................8-12 8.4.5. Subministrament d'energia. ..........................................................................8-12 8.4.6. Serveis de salvament. ..................................................................................8-12 8.4.7. Serveis de sanitat. ........................................................................................8-13 8.4.8. Servei d'assistncia i alberg. ........................................................................8-13 8.4.9. Servei de transport. ......................................................................................8-14 8.4.10. Servei de comunicacions i informaci. .........................................................8-14

ANNEX 8.A: ANNEX 8.B:

MESURES D'AUTOPROTECCI D'ALGUNS TIPUS DE RISC. ...............................................................................................................8-15 ESTRATGIES PER A LA PLANIFICACI DEL SL ADREADES A LA PREVENCI DE RISCS.................................................8-34

9.
9.1.

EL VOLUNTARIAT

9-1

DISPOSICIONS GENERALS...........................................................................................9-2

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

10. ELS RECURSOS MOBILITZABLES


10.1. 10.2. 10.3. 10.4.

10-1

RECURSOS MOBILITZABLES .......................................................................................... 2 INTEGRACI DELS CATLEGS DE RECURSOS. .......................................................... 2 SISTEMA DE MOBILITZACI DE RECURSOS. ............................................................... 2 COMPROVACIONS PERIDIQUES DELS RECURSOS MOBILITZABLES. .................. 3

ANNEX 10.A.: CATLEG DE RECURSOS DE CATALUNYA ...............................................10-4 1. CLASSIFICACI HOMOLOGADA DE RECURSOS. .............................10-5 2. NDEX DE L'APLICACI INFORMTICA DELS CATLEGS DE RECURSOS. .................................................................10-6 3. MODELS DE FITXES PER A LA CONFECCI DEL CATLEG DE RECURSOS ....................................................................10-9 ANNEX 10.B: TITULARITAT DELS RECURSOS MOBILITZABLES. .................................10-13

11. CARTOGRAFIA

11-1

11.1. CARTOGRAFIA .................................................................................................................. 2 11.2. ESCALAT ............................................................................................................................ 2 1. Mapes de situaci i coneixement general .................................................... 2 2. Mapes bsics de terme municipal ................................................................ 2 3. Mapes nucli urb i altres rees i mapes de detall diversos ........................................................................................................ 3 11.3. SIMBOLOGIA...................................................................................................................... 3 CARTOGRAFIA DE PROTECCI CIVIL. RELACI CARTOGRFICA DE L'INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA........................................................................................................ 4 ANNEX 11.B.: EL SISTEMA D'INFORMACI GEOGRFICA DEL CECAT (S.I.G.)................................................................................................... 12 ANNEX 11.A:

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Data: 23.02.95

12. IMPLANTACI I MANTENIMENT DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. 12-1


12.1. IMPLANTACI I MANTENIMENT DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. .................12-2 12.2. PROGRAMES FORMATIUS ADREATS ALS DIFERENTS SERVEIS, GRUPS I AUTORITATS DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. .................................12-2 12.2.1. Els programes formatius...............................................................................12-2 12.2.2. La integraci de coneixements en el marc dels plans de protecci civil (en el context dels programes de formaci dels diferents centres formadors i les diferents escoles dels responsables de la gesti dels plans de Protecci Civil i dels components dels grups d'actuaci). .............12-4 12.3. PROGRAMES D'EXERCICIS D'ENSINISTRAMENT DELS GRUPS D'ACTUACI. ................................................................................................................12-6 12.4. DEFINICI I NORMALITZACI DE SIMULACRES .....................................................12-7 12.4.1. Generalitats.. ................................................................................................12-7 12.4.2. Periodicitat. ...................................................................................................12-8 12.4.3. Preparaci i desenvolupament. ....................................................................12-8 12.5. LA INFORMACI A LA POBLACI. ..........................................................................12-10 ANNEX 12.A.: INFORMACI A LA POBLACI: ESTRUCTURA D'UN PROGRAMA DE COMUNICACI ..................................................................... 13

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.8 Data: 23.02.95

1. PREMBUL, MARC LEGAL I DISPOSICIONS GENERALS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.9 Data: 23.02.95

1.1. PREMBUL. Les calamitats que Catalunya pot patir sn d'origen molt divers. Les ms experimentades per la poblaci, histricament, sn les causades pels incendis forestals, les derivades dels accidents al transport de mercaderies perilloses per carretera o ferrocarril, les derivades d'accidents de trnsit, d'inundacions, riuades, accidents que es produeixen a indstries qumiques o centrals nuclears, accidents deguts a allaus, nevades i glaades, esllavissades, terratrmols, sequeres, i d'altres. s condici necessria i prctica que la prpia societat vagi prenent conscincia que aquelles calamitats poden produir-se en el seu entorn, que cal doncs que generin mesures d'autoprotecci dirigits a minimitzar els danys, mesures autoorganitzatives que vagin des de la persona, passant per la llar, l'empresa, el barri, el polgon industrial, la urbanitzaci, el districte, el municipi, els ens supramunicipals, fins arribar, finalment, a la prpia comunitat autnoma. Ara, en aquesta lnia, el Govern de la Generalitat aprova el seu pla territorial de protecci civil, el Pla de Protecci Civil de Catalunya (d'ara endavant, PROCICAT). D'acord amb l'epgraf 3.1 de la "Norma Bsica de Proteccin Civil" (d'ara endavant, NBPC), aprovada pel Real Decreto 407/1992, les comunitats autnomes han d'elaborar el seu pla de protecci civil per fer front a "les emergncies generals que es puguin presentar al seu mbit territorial i a mbits inferiors". La promulgaci del PROCICAT fa inaplicable a Catalunya les previsions del Real Decreto 1378/1985 de "Medidas provisionales para la actuacin en situaciones de emergencia en los casos de grave riesgo, catstrofe o calamidad pblica", d'acord amb la disposici transitria de la NBPC.

1.2. MARC LEGAL. D'acord amb l'epgraf 3.2 de la NBPC, el pla de protecci civil de Catalunya pot tenir carcter de pla "Director", carcter que adopta expressament. El PROCICAT t la vocaci de formular una regulaci global de la protecci civil a Catalunya, "establir el marc organitzatiu general" en qu s'hi integri la protecci civil prpiament de la Generalitat amb la dels ens locals de Catalunya. Inclou els mecanismes i lxic que fan possible el funcionament integrat de tots els serveis pblics i plans, i que fan possible tamb el continuum d'autoritats que

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.10 Data: 23.02.95

eventualment hi han d'intervenir, simultniament o successivament. El PROCICAT ordena, tamb, aspectes de l'autoprotecci i, finalment, preveu la relaci amb els serveis, planejament i autoritats de l'Estat. El PROCICAT s un pla "Territorial". Aborda les estructures de resposta a qualsevol tipus de risc: s un pla "multirisc", complementriament a les diverses categories del planejament especial, que regulen estructures adaptades a cada tipus singular de risc. Un cop deixat clarament afirmat el principi de direcci unipersonal o d'"autoritat nica" de les emergncies (l'anomenat "mando nico" fixat a l'article 9,d de la Ley 2/85 "sobre Proteccin Civil"), els dubtes sorgien en considerar si aquell comandament pertocava a la Generalitat, i amb quin grau de plenitud. Tant la Ley 2/85 com el Real Decreto 1378/1985 varen obrir un rgim transitori que excloa el comandament autonmic. Mentre que histricament la legislaci de rgim local deixa completament aclarit el comandament en cas de calamitats per part de l'alcalde (frmula tamb recollida a la legislaci catalana, cf. article 51.1 K de la Llei 8/87 "Municipal i de Rgim Local de Catalunya"), no era aix amb el cas de la mxima autoritat a la Generalitat en matria de seguretat pblica, la persona titular del Departament de Governaci. Fins ara, el comandament genric d'operacions per fer front a les calamitats depenia del binomi alcalde-governador civil. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya (amb el punt de partida del seu article 13) i les sentncies del Tribunal Constitucional nmeros 123/1984 i 133/1990, obriren pas a la competncia autonmica en protecci civil, competncia que la Ley 2/1985 no reconeix directament sin condicionada als termes de la planificaci i sense que la tipologia de plans reservada a la comunitat autnoma fixs cap mena de potestat de direcci nica per part de l'autoritat autonmica. La NBPC -promulgada el 1992-, tal com hem dit, establ la possibilitat que les comunitats autnomes aprovessin un seu "pla director", i que aquest fixs la figura del "director del Pla". Aix doncs, el PROCICAT havia de justificar la integritat del comandament de la Generalitat. S'ha descrit una figura parallela a la de declaraci d'"Inters Nacional" (cf. epgraf 1.2 de la NBPC), s a dir, la Declaraci d'Alerta i la Declaraci d'Emergncia, per part de la Generalitat i que tenen com a causa jurdica, precisament, l'"Inters Nacional de Catalunya": la contrastada insuficincia de capacitat de resposta d'alguna administraci local o d'un mbit

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.11 Data: 23.02.95

d'autoprotecci. La Generalitat pot arribar a fer front, doncs, a tot tipus de situacions calamitoses generades al territori: quan un pla hagi determinat nivells mesurables de gravetat a partir dels quals calgui aquell comandament autonmic, o, com a potestat discrecional a valorar per l'autoritat d'acord amb la gravetat de circumstncies no descrites d'avanada. En base, repetim, a un criteri din mic de "gravetat" creixent de la calamitat, de la creixent necessitat d'ajut, de la creixent insuficincia de capacitat de resposta dels serveis de seguretat pblics locals i privats que responen al dany. L'estructura de direcci a Catalunya ser la mateixa que la seva organitzaci territorial: municipis, mbits supramunicipals, Generalitat i Estat. Per b que l'exercici de l'autoritat per qualsevol d'aquestes organitzacions territorials anir sempre acompanyat de l'acompliment d'uns deures d'informaci vers l'autoritat superior, per tal que aquesta jutgi ella mateixa el nivell objectiu de gravetat. Ultra les situacions de direcci autonmica, la Generalitat podr sempre collaborar. s competncia exclusiva de l'Estat el ple comandament d'operacions davant dels riscs i calamitats generades a les centrals nuclears de potncia d'Asc i Vandells, aix com tamb davant dels riscs i calamitats blliques. En aquests dos supsits la Generalitat pot, per, participar en els respectius comits d'emergncies, aix com en les tasques d'elaboraci dels plans de protecci civil. El PROCICAT declara doncs, les circumstncies i condicions per l'exercici ple del comandament de la Generalitat -basant-se en l'epgraf 3.3 de la NBPC-; que suposa una "potestat de coordinaci", bo i entenent per coordinaci la coneguda definici del Tribunal Constitucional (STC 32/1983, desprs repetida en altres sentncies 1 ). Declarada formalment la direcci per part de l'autoritat autonmica, la potestat de coordinaci de la Generalitat s'estn, com ja hem avanat, a les potestats de l'Administraci General de l'Estat present a Catalunya i a les dels ens locals. Mentre que l'"Inters Nacional" no ser declarat per l'autoritat estatal, la direcci autonmica s plena a Catalunya. Finalment, la competncia de la Generalitat en matria de protecci civil s plena tamb en qualsevol domini pblic dins el territori de Catalunya, ja que la titularitat del domini pblic, ella mateixa, no s criteri de delimitaci competencial
"La coordinacin persigue la integracin de la diversidad de las partes o subsistemas en el conjunto del sistema, evitando contradicciones y reduciendo disfunciones que, de subsistir, impediran o dificultaran respectivamente la realidad del sistema. La coordinacin general debe ser entendida como la fijacin de medios y sistemas de relacin que hagan posible la informacin recproca, la homogeneidad tcnica de determinados aspectos y la accin conjunta de las autoridades (...) en el ejercicio de sus respectivas competencias de tal modo que se logre la integracin de actos parciales en la globalidad del sistema".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.12 Data: 23.02.95

(sentncies del Tribunal Constitucional nmeros 77/1984, 227/1988, 103/1989, 149/1991). L'nic criteri s el grau de plenitud de la competncia, i aquesta s de plena eficcia territorial segons l'article 7 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Pel que fa a la integraci amb la protecci civil de l'Estat, est prevista als mecanismes inclosos a la NBPC, sobre tot la "declaracin de Inters Nacional" per part del ministre de Justcia i Interior; amb la promulgaci de les Directrius Bsiques que regulen el mnim com denominador dels plans especials dedicats a cada risc 2, i amb la futura planificaci estatal que far possible l'actuaci integrada de l'Administraci General de l'Estat amb les altres administracions. A ms d'aquests tres punts de connexi, el propi PROCICAT preveu la garantia de la presncia d'ambdues administracions en el cas de direcci d'una o altra, aix com la coparticipaci en l'elaboraci de plans. El PROCICAT reprodueix el principi segons el qual l'interlocutor de l'administraci autonmica amb l'Estat a Catalunya s el "Delegado del Gobierno" (article 154 de la Constituci, i en general Ley 17/1983, de "Delegados del Gobierno en las Comunidades Autnomas"), mentre que l'Administraci General de l'Estat, tant la perifrica a Catalunya com els diversos rgans de seguretat pblica centrals, sn, lgicament, autnoms en els diversos procediments, delegacions i distribuci de funcions entre aquells figura, els governadors civils, la Comisin Nacional de Proteccin Civil i la resta d'autoritats. El PROCICAT confirma el paper que ja es reconeix als delegats territorials del Govern de la Generalitat en funcions de seguretat pblica, amb el rgim de delegaci de funcions que poden assumir, delegaci que cal concretar mitjanant plans i procediments i programes d'actuaci. El PROCICAT no s una norma allada, sin un pas ms d'en que la Generalitat comen a actuar en protecci civil. Com a producci normativa del Departament de Governaci, cal que esmentem els reglaments amb els quals el PROCICAT s'integra: el Decret 152/1987 "de creaci de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya", el Decret 9/1989 "de creaci de la Gerncia en Matria de Protecci Civil", el Decret 142/1990 "de regulaci del procediment per a
Fins ara han estat promulgades la "Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil de emergencia por Incendios Forestales" -Orden de 2 d'abril de 1993-, la "Directriz Bsica para la elaboracin y homologacin de los Planes Especiales del Sector Qumico" - Resolucin de 30 de gener de 1991 -, aix com el "Plan Bsico de Emergencia Nuclear" - Orden de 29 de mar de 1989 -. La "Directriz Bsica de planificacin de proteccin civil ante el riesgo de inundaciones" ha estat informada favorablement per la Comisin Nacional de Proteccin Civil, amb data 3 de novembre de 1994.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.13 Data: 23.02.95

l'elaboraci, l'aprovaci i l'homologaci dels Plans d'emergncia municipal", el Decret 234/1990 "de regulaci de competncies de la Generalitat en matria de protecci civil", el decret 246/1992 "sobre la Creaci del Centre de Coordinaci Operativa de Catalunya". Tamb hem de considerar els reglaments que van distribuir entre el departament d'Indstria i el de Governaci les funcions de prevenci d'accidents majors en determinades indstries qumiques. S'integra tamb la intensa tasca planificadora, en els dos vessants, plans d'emergncia exterior d'indstries amb risc d'accidents majors, i plans bsics d'emergncia, tant municipals com comarcals; aix com l'ampli conjunt de convenis, protocols i altres formes, que el Departament de Governaci ha anat acordant amb altres organitzacions de la prpia Generalitat, amb empreses i amb altres administracions pbliques, per regular-ne aspectes parcials o cojunturals, per igualment importants, de la protecci civil. En l'aspecte financer, la Resoluci de 10 de juliol de 1991 de "convocatria dels ens locals per a la formaci del programa especfic d'ajut econmic en matria de protecci civil (programa integrat en el Pla nic d'Obres i Serveis de Catalunya) obr el cam a successives convocatries en igual sentit, per tal que municipis i comarques de Catalunya accedissin a recursos amb qu finanar inversions en protecci civil. Aquesta tasca de foment, juntament amb la realitzaci constant de simulacres, formaci, cursos, entrenaments, etc, dels professionals i voluntaris amb responsabilitats operatives, sn endegades anualment pel Departament de Governaci. El PROCICAT recull tamb les formes concretes que algunes de les estructures principals de la protecci civil han adquirit a la Generalitat, fruit de la seva experincia administrativa: per exemple, catleg de recursos, grups d'actuaci, voluntariat, funcions dels CECOP, tipologia del planejament, etc. El PROCICAT preveu un planejament estructurat en base a les dues categories b siques fixades a la Ley 2/1985, plans territorials i plans especials. No obstant aix, qualsevol tipus de plans poden integrar-se en base a compartir estructures, serveis, autoritats. A ms, s'aprofita l'"oportunitat" per determinar algunes novetats: el registre de plans, la regulaci dels codis dels senyals d'alarma a la poblaci, un lxic b sic nic, la facultat del Departament de Governaci d'informar la planificaci i les actuacions urbanstiques. En relaci a aquesta darrera opci, la planificaci del sl s un instrument clau per minimitzar els riscs. Els territoris que hauran assimilat les previsions del risc a travs de la planificaci del sl i altres actuacions urbanstiques seran territoris

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.14 Data: 23.02.95

amb un grau ms alt de seguretat global, capaos d'atreure ms demanda, ms competitius econmicament.

1.3. DISPOSICIONS GENERALS. La Protecci Civil consisteix alhora en l'autoprotecci personal i en un servei pblic, adreats a garantir la seguretat dels ciutadans, bns i medi ambient davant les calamitats. La intervenci pblica en protecci civil es justifica quan els responsables directes afronten riscs o calamitats que superen llur capacitat normal de prevenci o resposta, i els cal una aportaci suplementria de recursos i de coordinaci. La competncia de protecci civil de la Generalitat s'estn: a) A tot tipus de riscs o calamitats, tinguin o no una planificaci prpia. b) A situacions on es presenta simultniament una pluralitat indivisible de riscs, i tamb a riscs de conseqncies perjudicials no collectives, per on les mesures de coordinaci intraadministratives o interadministratives augmenten la garantia de seguretat. c) Respecte de cada risc, a les fases referides al pre mbul de la NBPC, que sn: l'anlisi tcnica-cientfica dels riscs ("previsi"), l'execuci de tot tipus de mesures prvies tendents a minvar la probabilitat del risc o els efectes dels danys ("prevenci"), l'elaboraci de plans ("planificaci"), la intervenci directa contra els danys ("intervenci"), i el mxim restabliment possible de la integritat dels ciutadans, bns i medi ambient danyats ("rehabilitaci").

La Generalitat garanteix la protecci civil a Catalunya: a) Amb els serveis pblics de protecci civil propis i amb l'assignaci de funcions de protecci civil a d'altres serveis pblics de titularitat prpia.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.15 Data: 23.02.95

b)

Amb l'exercici, en les condicions fixades pel PROCICAT, d'una direcci coordinadora sobre totes les autoritats pbliques situades a Catalunya, prpies, locals i estatals. La Generalitat ha d'impedir els buits o ensolapaments de direcci i garantir la decisi de la seva transferncia cap a autoritats cada cop ms capaces, en funci de la gravetat creixent del risc o calamitat. Amb el seguiment de risc o calamitat en els supsits en qu no exerceix la direcci. Amb l'establiment d'obligacions personals. Amb la mobilitzaci, coactiva o voluntria, de bns i drets, aix com la transferncia de subministraments b sics, de propietat privada. La mobilitzaci o transferncia han de ser necessriament transitries, durant el temps estrictament necessari per a la previsi, prevenci, intervenci i rehabilitaci. Amb el foment de l'autoprotecci, d'infrastructures, d'elaboraci de plans i de recerca aplicada.

c)

d) e)

g)

El Govern pot aprovar reglaments tcnics, financers i organitzatius per desenvolupar les funcions bsiques de previsi, prevenci, planificaci, intervenci i rehabilitaci. El contingut dels reglaments no pot implicar de treure homogenetat de terminologia ni grau dintegraci als plans i activitats del conjunt de lEstat. La competncia de direcci de protecci civil de la Generalitat s'estn a tot el territori de Catalunya i, en conseqncia, a la part inclosa dins el domini pblic estatal i infrastructures annexes. La competncia s'estn tamb al domini pblic de les altres administracions pbliques.

La Generalitat garanteix a les autoritats estatals i locals d'aquell domini pblic la participaci en l'elaboraci dels corresponents plans i en els comits d'emergncies.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.16 Data: 23.02.95

La persona titular del Departament de Governaci t la facultat de requerir a les autoritats prpies, aix com a les locals i estatals i als responsables privats la informaci i collaboraci necessries als efectes de la previsi, prevenci, planificaci, intervenci i rehabilitaci, d'acord amb l'article 12 de la Ley 2/1985. Aix tamb, t la facultat de requerir informaci de les activitats i plans de defensa passiva que afecten Catalunya.

1.4. LA COMISSI DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA. La Comissi de Protecci Civil de Catalunya ha estat creada pel Decret 152/1987, de 9 d'abril. La seva constituci representa el primer pas del desplegament de la protecci civil per part de la Generalitat de Catalunya. La Comissi la componen el president, que s la persona titular del Departament de Governaci, el vice-president, que s el Gerent de Protecci Civil, el secretari i els representants de les segents organitzacions: - 9 vocals en representaci de la Generalitat de Catalunya. - 6 vocals en representaci de l'administraci General de l'Estat. - 5 vocals en representaci de l'administraci local, d'ells, 3 per la Federaci de Municipis de Catalunya, 1 per l'Associaci Catalana de Municipis i 1 per l'Ajuntament de Barcelona. - 4 vocals, tcnics experts en matria de protecci civil. Des del moment de la seva constituci, en reuni plen ria de data 14 d'octubre de 1987, la Comissi ha dut a terme un seguit d'activitats, totes elles com a desenvolupament de les seves funcions, d'acord amb el Decret 152/1987.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.17 Data: 23.02.95

1.5. LXIC. Als efectes del PLA DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA (PROCICAT), s'estableixen els segents conceptes i corresponents definicions: "Activaci del Pla" Contrasenya adreada a la poblaci sotmesa al risc o calamitat, aix com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, per tal que exerceixin les operacions preestablertes al pla de protecci civil. L'Activaci noms pot realitzarse "en Alerta" o b "en Emergncia". "Alarma" Senyal ems per una installaci o informaci emesa per una persona, que avisa als destinataris de l'existncia de riscs o calamitats. "Alerta" Contrasenya adreada a la poblaci sotmesa al risc, aix com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, que indica la possibilitat o l'obligaci de realitzar durant el perode de vigncia de la contrasenya, determinades operacions normalment preestablertes de caire preventiu o rehabilitador. "Calamitat" Materialitzaci d'un risc en danys. "Catleg de Recursos" Instrument de suport informatiu per inventariar les dades identificadores dels bns de titularitat pblica o privada, d'organitzacions, professionals i ciutadans dels quals es pot preveure, en virtut de la seva utilitat o especialitat, la seva mobilitzaci coactiva o voluntria, per a collaborar en riscs o calamitats.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.18 Data: 23.02.95

"Centre de Comandament Avanat" (l'acrnim s CCA) rgan que integra, en un punt d'actuaci concreta sobre el terreny de la calamitat, els diferents tcnics coordinadors de cada grup d'actuaci i els caps jerrquics naturals. "Centre de Coordinaci Operativa" (l'acrnim s CECOP) Installaci d'auxili a la direcci de protecci civil, mitjanant la qual s'exerceix suplncia de comunicaci, coordinaci i centralitzaci d'informaci entre tot tipus de serveis de seguretat i altres, els seus respectius centres de control d'emergncies o centres de coordinaci, aix com tamb entre autoritats, CCA i CRA, en situacions declarades d'"Alerta", "Emergncia", "Simulacre", "Exercici", "Activaci del pla"; i tamb en situacions on cal fer seguiment de riscs o calamitats. Acrnims relatius a les diferents categories de centres de coordinaci operativa: CECAT, com a cecop de la Generalitat. CECOM, com a cecop d'un consell comarcal. CECOPAL, com a cecop d'un ajuntament. "Centre Receptor d'Alarmes" (l'acrnim s CRA) Installaci des de la qual es presta el servei de recepci d'alarmes de riscs o calamitats amb funcionament permanent durant les vint-i-quatre hores del dia tots els dies de l'any. "Comit d'Emergncies" rgan ordinari o especial, que integra les funcions de direcci, d'assessorament i d'informaci del risc o calamitat. "Consell Assessor" rgan de consulta del director del pla de protecci civil.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.19 Data: 23.02.95

"Director del Pla" Persona que exerceix les funcions de direcci en matria de protecci civil, la identitat del qual s'assenyala al pla de protecci civil, i dins l'mbit territorial d'eficcia del mateix.

"Director de protecci civil" Autoritat pblica territorial que t assignades les funcions de direcci de la competncia de protecci civil, llevat de designacions diferents fixades per actes administratius singulars o per plans de protecci civil. "Efecte Domin" Concatenaci de danys. La concatenaci pot produir-se entre una installaci i altres, d'un nic titular, aix com entre dos o ms mbits de diferents titulars, siguin privats o pblics. "Emergncia" Contrasenya adreada a la poblaci afectada per la calamitat, aix com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, que indica la possibilitat o l'obligaci de realitzar durant el perode de vigncia de la contrasenya, determinades operacions normalment preestablertes i que pretenen la reducci i reparaci del dany i la protecci immediata de les persones, bns i medi ambient. "Exercici" Representaci programada d'alguna de les operacions de resposta (a diferncia del Simulacre, on es representa la totalitat d'operacions de resposta) al risc o calamitat, feta en condicions com ms semblants millor a la realitat. Les operacions de resposta representades son les associades a les declaracions d'"Alerta" o b d'"Emergncia".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.20 Data: 23.02.95

"Grups d'Actuaci" Cada una de les unitats en qu actuen sobre el terreny les persones i els seus equips durant el risc o calamitat, organitzades segons funcions homognies. Les principals funcions homognies que esdevenen rellevants en la resoluci de la majoria dels riscs sn: sanitria, intervenci, logstica i ordre, aix com les prpies d'un grup expert en funci de la naturalesa del risc. "Homologaci" Acord administratiu que dna per verificada la compatibilitat entre un pla de protecci civil i la normativa de protecci civil pel que fa als requisits mnims de resposta al risc previstos al pla, i respectant en tot cas l'autonomia dels ens locals. Altres aspectes de la competncia poden ser sotmesos a homologaci, segons el Decret 152/1987. "Implantaci" Accions dels poders pblics, previstes en plans o en les corresponents poltiques, destinades a perfeccionar la prevenci o la resposta dels ciutadans, serveis, grups i autoritats davant dels riscs o calamitats a qu estan sotmesos, i consistents en formaci, entrenament, simulacres, educaci preventiva, inversions i altres. Les esmentades accions poden estar detallades als plans de protecci civil i responen al perode inicial de vigncia del pla o poltica. "Manteniment" Accions per garantir la continutat, posada al dia o actualitzaci constant i millora de les accions endegades a travs de la Implantaci. "NBPC" Acrnim de "Norma Bsica de Proteccin Civil", aprovada per Real Decreto 407/1992.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.21 Data: 23.02.95

"Pla d'Autoprotecci" Document que estableix el conjunt sistemtic de normes de resposta a la globalitat identificable de riscs que poden afectar determinats mbits, com per exemple: edificis, installacions, nuclis habitats, solars, activitats, i altres. "Pla de Protecci Civil" Document que identifica el risc i n'estableix el conjunt sistemtic de normes de resposta, amb finalitat preventiva, d'intervenci evitadora o paliativa i de rehabilitaci. Les normes de resposta poden afectar competncies i funcions d'autoritats de diverses administracions pbliques i persones privades, totes les quals sn coordinades per la persona del "director del pla". "Procicat" Acrnim corresponent al "Pla de Protecci Civil de Catalunya". "Planejament especial" Tipus de plans de protecci civil que, d'acord amb la classificaci establerta al PROCICAT, sn elaborats per fer front de forma singular a riscs que per la seva naturalesa requereixen una metodologia tcnic-cientfica adequada per a cada un d'ells. "Planejament territorial" Tipus de plans de protecci civil que, d'acord amb la classificaci establerta al PROCICAT, estableixen la planificaci prim ria en lorganitzaci territorial de Catalunya, per fer front a tots els risc que afecten el territori propi, i sn supletoris dels plans especials i especfics que afecten totalment o parcialment el mateix territori, en tot all que aquests no regulin o mentre que no siguin homologats.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 1.22 Data: 23.02.95

"Risc" Eventualitat de danys greus collectius produts per fets de qualsevol naturalesa. S'expressa quantitativament com el producte de la probabilitat que succeeixi el fet pels danys esperats. "Simulacre" Contrasenya adreada a la poblaci sotmesa al risc, aix com als serveis, grups i autoritats que han d'intervenir-hi, mitjanant la qual es declara una representaci programada de les operacions de resposta al risc o calamitat, feta en condicions com ms semblants millor a la realitat. Les operacions de resposta representades son les associades a les declaracions d'"Alerta" o b d'"Emergncia".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.1 Data: 23.02.95

2. INFORMACI TERRITORIAL

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.2 Data: 23.02.95

2.1. L'MBIT GEOGRFIC. El territori de Catalunya s la base per a la localitzaci dels aspectes fonamentals per a l'anlisis del risc, zonificaci del territori en base a l'afectaci, establiment de poques de perill i desplegament de recursos i localitzaci d'infrastructures de recolzament per a l'actuaci en cas de risc o calamitat. Catalunya s el ms extens i antic dels tradicionalment definits com Pasos Catalans. Actualment, el Principat t 31 980 Km2 i una poblaci de 6 milions d'habitants, amb capital a Barcelona i sota l'administraci de la Generalitat de Catalunya. Morfologia. L'evoluci geolgica. L'actual configuraci fsica de Catalunya s el fruit d'una complexa histria geolgica. Al principi Catalunya formava part d'una conca oce nica en la qual es dipositaren materials sedimentaris essencialment detrtics durant el Cembri, Ordovici i Siluvi. Durant el Deroni la sedimentaci va ser variada dipositant-se sediments detrtics per tamb importants acumulacions de calcries. Ja al Carbonfer es van deixar sentir les primeres senyals de la compressi hercnica que origin diferents sistemes de plecs i encavalcaments. En les ltimes etapes d'aquest perode es produeix l'emersi de la serralada. A finals del Carbonfer i a principis del Permi es desenvolup una intensa activitat magm tica que origin la intrusi dels plutons de granitries i de nombroses manifestacions volcniques. El secundari s'inici amb un rgim extensional durant el qual la sedimentaci inicialment continental i detrtica del Trisic va ser reemplaada gradualment per dipsits carbontics marins, que predominaren durant el Jurssic i Cretcic.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.3 Data: 23.02.95

Al terciari, durant el Palegen, s'inici la compressi alpina que origin el sistema Mediterrani, els Pirineus i la seva conca d'Avant pas, la depressi Central. El Mioc s un perode essencialment distensiu durant el qual es tronaren les depressions de Tortosa, Reus-Valls, Valls-Peneds, Selva, Empord, Rossell i Cerdanya i quedaren diferenciats els relleus de la serralada Prelitoral, Litoral i la lnia de costa. conseqentment els grans trets de relleu catal quedaren ja establerts. L'aparici de fenmens localitzats de vulcanisme a la Garrotxa i la Selva i Girons, i el desenvolupament de l'acci erosiva i la sedimentaci subsegent durant el Plioc i Quaternari -terrasses al.luvials, deltes, platges, dipsits glacialshan culminat la configuraci morfolgica actual del territori catal. Els materials i els sls La complexa histria geolgica de Catalunya ha determinat l'existncia actual d'una gran varietat de terrenys. En lnies generals, els terrenys primaris -restes de vells massissos hercinians parcialment incorporats als relleus dels Pirineus i del Sistema Mediterrani- estan constituts per materials grantics i peltics; en els terrenys secundaris dominen predominantment els materials carbonatats, encara que tamb argiles, lutites i conglomerats hi sn presents (Prepirineus, Garraf, etc); els terrenys terciaris estan formats per margues, argiles, gresos i conglomerats. Catalunya presenta una gran diversitat en els factors que intervenen en la formaci i diferenciaci de sls, com sn el clima, els materials geolgics, les posicions geomorfolgiques i la vegetaci que per tant donar lloc a una gran varietat de tipus sls. En el mosaic edfic del pas hom distingeix els sls d'alta muntanya (ms de 1600 m), els sls de muntanya mitjana i els sls de planes. En els sls d'alta muntanya, a ms del pedruscall de les tarteres, hi han els sls minerals bruts no evolucionats (perfil AC o AR) damunt roca compacta, silcia o calcria, anomenats entisls. En zones de pendent accentuada i damunt de granit, gneis, calcria o esquists (Pirineus, Garraf, Prades, etc) es desenvolupen sls tipus rnkers d'erosi o rendzines menys desenvolupades, tamb anomenats ortents. Els sls evolucionats, de perfil A (B) C, corresponen als sls bru alp i bru jove, En indrets ms plujosos s'originen sls tipus podzlics de muntanya que

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.4 Data: 23.02.95

poden portar pseudoglei, El glei es presenta sovint associat als aiguamolls, als sls hidromorfs orgnics, tamb anomenats histosls, els quals trobem als Pirineus; als Prepirineus, predominen les rendzines, perfil AC, que cap als cims es poden acidificar restant sls humfers litoclcics, i terra fusca de natura relicta. Entre els sls de muntanya mitjana, serralades del Sistema Mediterrani i del Transversal, predominen els litsols associats amb rnkers i rendzines, sobre material silici i calcari, respectivament; en llocs ms secs o a menys altitud hi han xerorendzines i xerornkers. Damunt de gresos de ciment calcari es disposen pararenzines. Tamb abunden la terra fusca, per els sls clmax d'aquest nivell sn els bruns de muntanya (terra bruna), de perfil A (B) C, que a la Catalunya humida es poden acidificar, sls bruns cids oligotrfics, i tamb lixiviar, sls bruns rentants de perfil A B C, freqents sobre col.luvions eocnics, que enllacen en altitud amb els sls bruns ocres i els rnkers criptopodzlics. A la regi volcnica d'Olot es desenvolupa els sls bru ndic, o tamb anomenat tipus andepts. A la Catalunya subhumida i seca, es desenvolupa damunt material silici sls bruns o terra bruna i sobre material carbonatat sls bruns calcaris. Entre els sls de planes on predominen els materials terciaris i quaternaris (Depressions Centrals i Prelitoral i planes litorals), els sls bru calcari, clcic i sieroziom, aquest ltim en zones rides de les comarques meridionals i occidentals. Tamb cal destacar els sls roigs fersialtics (mediterrani) els quals s'inclouen la terra rossa i els paleosls fersialtics. A la depressi de l'Ebre es desenvolupen regosls calcaris, solontxacs i luvisls rodocrmics. A les terrasses fluvials es donen sls lossic, planosls i sls amb crostes calcries; aquests darrers sn freqents en els Camps de Tarragona i al Montsi. En zones deltiques (delta de l'Ebre) dominen els tipus gleisls. El clima i la hidrografia Situada dins la zona temperada de l'hemisferi septentrional, Catalunya presenta, ultra les caracterstiques climtiques prpies de la seva latitud, us trets particulars, que deriven tant de la influncia d'rees prximes (Mar Mediterrnia, Europa Atlntica, rees continentals peninsulars, que configuren una varietat climtica prpia d'un sector de transici) com de la diversitat del relleu, que accentua aquesta varietat del clima. Les temperatures mitjanes anuals sn relativament elevades: oscillen des de 0o (a les zones ms fredes dels Pirineus) fins als 17oC (al sector costaner meridional). El contrast trmic ms accentuat s a les planes

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.5 Data: 23.02.95

interiors de la Depressi Central (amb una amplitud d'uns 18-21oC), mentre que al litoral l'oscillaci s menor (13-15oC d'amplitud). Aix fa que, mentre que el perill de glaades a l'interior s'estn de novembre a maig, les glaades siguin accidentals al litoral. Les temperatures m ximes sn assolides a l'interior (les Garrigues, 43oC) i les mnimes als Pirineus (-30oC). La pluviositat s bastant variable: major als Pirineus. Pre-pirineus, Subpirineu i alguns illots muntanyosos de la Serralada Pre-litoral (constituint l'anomenada Catalunya humida) i menor a la resta del territori (Catalunya seca): aquestes dues unitats sn separades per la isohieta dels 700 mm de pluja anuals. El rgim de precipitacions presenta una tendncia equinoccional. En detall, hom pot distingir un sector de rgim tpicament mediterrani amb estius secs i pluges a la primavera i, sobretot, a la tardor, i un sector de rgim pirinenc amb abundants precipitacions pel maig i el juny i tendncia a estius humids. La humitat -ms elevada a les rees muntanyenques septentrionals i orientals i al litoral, i menor a les planes interiorsse situa correntment entre el 65 i el 67% d'humitat relativa. Reunint aquests diversos factors, hom s'acorda a distingir tres grans dominis climtics a Catalunya: un de clima alp i subalp, a l'alt Pirineu (amb temperatures baixes, innivaci i pluviositat altes), un de clima atlntic, redut a la conca de la Garona (plujs, fresc i humit) i un de clima mediterrani, que ocupa la resta del territori, i que hom pot subdividir en una rea de muntanya alta (Pre-pirineus, Serralada Transversal, Montseny), que marca la transici del clima subalp al mediterrani, amb un curt perode sec, temperatures ms suaus i pluviositat i innivaci menors, una rea de muntanya mitjana i baixa, a la Serralada Pre-litoral, amb pluviositat ja molt inferior, neu escassa i mitjana trmica ms elevada, una rea de litoral (Depressi Pre-litoral, Serralada Litoral, planes costaneres), amb precipitacions encara ms baixes, estius secs i tardor plujosa, i una rea continental (Depressi Central), amb 5-7 mesos de secada i elevada oscillaci trmica anual. Aquest conjunt d'elements climtics determina, juntament amb les caracterstiques pedolgiques i hidrogrfiques, el marc d'aprofitament agrcola del territori catal. En general, hom pot dir que la manca d'aigua s un factor delimitador de la producci agrcola en extensos sectors. La Catalunya que no pateix secada resta circumscrita a les rees de clima d'alta muntanya i atlntic. Les rees amb un o dos mesos de secada sn molt extenses. A les planes interiors, continentals, els mesos rids sn quatre, de juny a setembre. La xarxa hidrogrfica es divideix en tres grans sectors: un vessant occidental, o de l'Ebre, format inicialment pel Segre i engruixit progressivament pels seus tributaris, que davalla dels Pirineus fins a confluir amb l'Ebre; un vessant oriental,

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.6 Data: 23.02.95

format pels rius menors que van desembocant a la Mediterrnia al llarg del litoral catal, des dels Pirineus al delta de l'Ebre; i un vessant septentrional format pels rius que, des dels Pirineus, davallen vers l'Aquitnia. Entre el vessant de l'Ebre i l'oriental hi ha un marcat desequilibri. El primer, amb una superfcie una mica ms gran, disposa d'un total d'aportacions d'una mitjana de 18 700 hm3 d'aigua anuals. El segon, amb una superfcie semblant, disposa nicament d'una mitjana de 2 020 hm3/any. La causa fonamental d'aquest desequilibri s, naturalment, l'aportaci de l'Ebre, que en la seva confluncia amb el Segre s d'uns 12 000 hm3/any, com a mitjana. Cal tenir en compte, d'altra banda, l'aportaci de les Nogueres, aix com el fet que en el vessant oriental una part important del drenatge s efectuat mitjanant rieres, de rgim molt irregular, que resten seques una bona part de l'any. Aix, els canals de regadiu han pogut adquirir una importncia ms gran en el vessant de l'Ebre (canals d'Urgell, 478 hm3, alt d'Urgell, 145 hm3, d'Arag i Catalunya, 362 hm3 de Pinyana, 369 hm3 a les comarques lleidatanes; i canal de la dreta i de l'esquerra de l'Ebre, al Montsi i al Baix Ebre, etc) que no a l'oriental (canal de la dreta del Llobregat, 40 hm3 i canal de la Infanta, 70 hm3 , al Baix Llobregat i al Barcelons, etc). L'augment del consum urb i industrial, ms gran a la conca oriental, ha obligat a la construcci d'un canal que transvasa aigua de l'Ebre fins les zones industrials del Tarragons. El marcat desequilibri en el volum dels recursos hdric de superfcie fa que a moltes comarques (Maresme, Selva, Priorat, Conca de Barber, Terra Alta, Osona, etc) prengui una importncia creixent l'aprofitament de les reserves subterrnies. Catalunya t una relativa riquesa en aiges subterrnies, dins la tnica general de desigualtat entre les diferents comarques, motivada per la complexitat de l'estructura geolgica. Habitualment es presenten aqfers de poca extensi, de funcionament autnom i de tipologia variada (aqfers alluvials, a les planes costaneres; rocallosos, en els materials calcaris i grantics costaners; alluvials i rocallosos relacionats amb els cursos d'aigua interiors; de depressi, en els materials calcaris i detrtics de la Depressi Central i la Pre-litoral). Actualment, prop del 50% dels regadius del vessant oriental s'abasta amb recursos hdrics subterranis, mentre que a la conca de l'Ebre aquest percentatge davalla a un 7%.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.7 Data: 23.02.95

La flora i la fauna El Principat de Catalunya, s comprs en al seva totalitat dins el regne fitogeogrfic holrtic. Aix significa que arreu hi predominen amplament les espcies prpies de les regions temperades o fredes de l'hemisferi septentrional. Noms a les comarques martimes s'hi afegeix un molt petit nombre d'espcies paleotropicals, que es localitzen als costers abruptes orientals al sud, a les roques assolellades o a les comunitats aqutiques. En els darrers temps l'home ha introdut tamb algunes espcies neotropicals, que s'han naturalitzat sobretot a les zones suburbanes de la terra baixa mediterrnia. Dins el seu carcter general holrtic, la vegetaci catalana s extremament va riada i inclou prcticament representaci de tots els grans tipus de paisatge vegetal que existeixen entre l'oce rtic i la mar Mediterrnia. Les tres regions biogeogrfiques, boreo-alpina, eurosiberiana i mediterrnia, que hom distingeix a l'Europa occidental, arriben totes tres a Catalunya, on es corresponen aproximadament i respectivament amb l'alta muntanya, amb la muntanya mitjana i amb la terra baixa. La vegetaci boreo-alpina s limitada d'una manera gaireb exclusiva als Pirineus, on comprn els estatges nival, alp i subalp. L'estatge nival, de les neus perptues, t el lmit inferior cap a 3 100 m; la seva vegetaci, constituda per herbes poc nombroses i esparses i criptgames, apareix sobretot en els rosts on la neu no s'aguanta. Aquest estatge, en forma tpica, noms es dna al Pirineu central, i principalment a l'Alta Ribagora. L'estatge alp, dels prats naturals, ocupa les altes zones de tots els grans massissos pirinencs, ms o menys entre 2 300 i 3 000 m. Hom hi distingeix dos dominis clim tics: el domini del prat de crex crvula (GentianoCaricetum curvulae), que comprn la muntanya alpina de la Vall d'Aran, de l'Alta Ribagora i de les terres pallareses properes, ms o menys obertes a la humitat atlntica; i el domini del prat de festuca supina (Pumilo-Festucetum supinae), no tan humit, ests del Pallars Juss fins al Canig i Costabona al Pirineu oriental. L'estatge subalp, dels boscs boreals de conferes (taig), comprn els dominis del bosc de pi negre (Saxifrago-Rhododendretum) i de l'avetosa (GoodyeroAbietetum). El primer, ests en diverses variants per tot el Pirineu catal, ocupa la muntanya entre 1 600 m i 2 300 m, aproximadament. L'avetosa t importncia sobretot al vessant nord de la serralada; a la Vall d'Aran apareix ms o menys entre 1 200 i 1 600 m. Els poblaments de ginebr dels cims del Montseny representen una irradiaci extrema de la vegetaci subalpina vers el sud. La vegetaci eurosiberiana, nemoral, caracteritzada en general pel predomini del bosc de fulla caduca, arriba cap al vessant septentrional dels quals s eurosiberi

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.8 Data: 23.02.95

fins a la base: en el vessant sud de la serralada els paisatges eurosiberians se situen sobretot a les altituds mitjanes; en formes ms o menys alterades, aquests paisatges, penetrats per elements mediterranis, caracteritzen la muntanya mitjana fins als ports de Beseit. Dues provncies eurosiberianes inclouen territori catal: l'atlntica dels boscs humids i de les landes acidfiles, i la submediterrnia de les rouredes seques. La vegetaci atlntica, empobrida, envolta el vessant oriental dels Pirineus, que rep la humitat de la Mediterrnia propera, i arriba fins al Montseny. Hi podem distingir tres dominis climtics: el domini de la fageda amb ellbor verd (Hellboro-Fagetus), que forma una banda ms o menys discontnua entre 1 000 i 1 600 m al Pirineu oriental i a les muntanyes martimes humides fins al Montseny i en el qual el carcter atlntic hi s fora atenuat; i el domini del bosc de roure pnol (Isopyro-Quercetum roboris), situat per sota les fagedes a la baixa Vall d'Aran, del vessant nord dels Pirineus apareix a la Garrotxa. La provncia submediterrnia n'inclou grans superfcies al vessant sud dels Pirineus i tamb a les muntanyes ms meridionals. A Catalunya hi han estat distingits cinc dominis climcics, que, en ordre de meridionalitat creixent, sn: el domini del bosc de pi roig catal (Hylocomio-Pinetum catalaunicae), esteses per les valls continentals dels Pirineus, de l'Alta Ribagora al Ripolls, entre 1 300 i 1 600-1 700 m; el domini del bosc de roures de fulla gran amb blada (Aceri-Quercetum petraeae), limitat a alguns racons de les muntanyes martimes compreses entre la Serra de l'Albera i el Montseny, entre 1 000 i 1 500 m, sobre sl silici; el domini de sl de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis), que ocupa grans extensions sobre sl calcari o almenys poc cid a tot el vessant sud dels Pirineus, de l'Alta Ribagora a l'Alt Empord i tamb el vessant oriental de la serralada dins a la Fenolleda, aix com a la muntanya ms o menys humida de les contrades compreses entre la Garrotxa i el Moians; el domini del roure reboll (Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae) limitats als cims superiors de les muntanyes de Prades (900 i 1 200 m); i el domini del bosc de roure valenci (Violo-Quecertum), el ms sec de tots ests a altituds moderades (500-1 400 m) al Pre-pirineu central, a l'altipl central i a les muntanyes meridionals, de l'alta conca del Gai fins als ports de Beseit (la part superior dels ports s ocupada per una variant d'aquests boscs en la qual l'arbre dominant s el pi roig). La vegetaci mediterrnia ocupa la major part del territori catal; hi predominen, com als pasos tropicals, els arbres i arbusts sempre verds. La provncia boreo-mediterrnia dels alzinars s la ms extensa a Catalunya. Hom hi pot distingir tres dominis climcics: el domini de l'alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneomontanum), relativament humit i amb la forta influncia eurosiberiana, que es mostra a les muntanyes martimes, de la Serra de l'Albera als ports de Beseit,

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.9 Data: 23.02.95

entre 300-700 m i 800-1 200 m segons les contrades, b que el Pallars Sobir, en terreny silici, hi ha tamb algun clap d'alzinar muntanyenc; el domini de l'alzinar amb marfull (Quercetum ilicis gallo-provinciale), que comprn tota la terra baixa litoral i pre-litoral des de la Serra de l'Albera al Baix Llobregat, b que ms al sud els paisatges d'alzinar amb marfull tendeixen a situar-se a altituds compreses entre 300 m i 700-900 m, i b que tamb els sls silicis oligotrfics de les comarques del nord-est duen extenses suredes naturals; i el domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae), ms sec i d'afinitat ibrica, que inclou una gran part de la terra baixa continental des del Bages i de la Noguera al Matarranya. La provncia austromediterrnia de les mquies penetra poc dins el Principat de Catalunya. Hom hi pot distingir dos dominis: el domini de la m quia del llentiscle margall (Quero-Lentiscetum), litoral, ests del Baix Llobregat a la part baixa del Montsi, entre el nivell del mar i si fa no fa 300 m, i el domini de la mquia de garric i arot (Rhamno-Cocciferetum), a l'extrem occidental de les planes del Segre, de clima molt rid. El bosc L'explotaci forestal sembla que no ha estat mai gaire important a Catalunya. A ms de llenya per al carb (que alimentava les fargues) i per a usos domstics, hom cercava al bosc pinyes i castanyes, herbes medicinals, bolets i, modernament, les estimades tfones de la plana de Vic i de l'Alta Ribagora, margall a migdia, escora de pi a Anoia, suro a la Selva, l'Empord i el Vallespir, caa i pastures. L'explotaci racional de la fusta s, contrriament, fora moderna i depn molt de les espcies. De tota la superfcie que cobreix el bosc, ms de la meitat s de conferes, entre les quals el pi blanc, dominant a les regions litoral i pre-litoral, amb el Matarranya i el Bages; el pi roig s arbre ms aviat pre-pirinenc, amb expansions a les Guilleries, el Moians i, sobretot, els ports de Beseit, sense ultrapassar generalment els 1 700 m d'alt; el pi pirinenc s el pi negre, de l'alt Vallespir a ponent i de 1 800 m en amunt. Aquests tres pins sn molt bons per a la fusta, com tamb tres caducifolis poc abundants: el castanyer, que proporciona les perxades, el faig i els arbres de ribera (el pollancre en primer lloc). s ms poc apreciada a la d'altres conferes (pinassa a la dorsal segarrenca i al Pallars mitj); pi pinyoner al Maresme; avet a la Vall d'Aran). La de les alzines i roures, arbres percaats i reemplaats per pins i, ms modernament, per eucaliptus en sectors humids (alzina tpica, del Rossell al Valls; carrasca, del Bages i la Segarra a la Baixa Ribagora; surera, a ambds costats de l'Albera i de les Gavarres, fins a l'alt Maresme; rouredes de pnols, martinencs i roures de fulla gran, del Rossell i

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.10 Data: 23.02.95

Osona a l'Alta Ribagora i a les muntanyes de Prades). Noms manca de fusta la regi ms continental, de la Segarra i la Llitera al Baix Cinca. Els incendis forestals, freqents a l'estiu, han impulsat la repoblaci forestal.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.11 Data: 23.02.95

2.2. LES REGIONS NATURALS DE CATALUNYA.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.12 Data: 23.02.95

La gran diversitat de paisatges, clima i vegetaci dna una fisonomia prpia a les diferents contrades de Catalunya, que no s un pas gens homogeni. En conseqncia, les situacions de risc tamb varia molt d'una punta a una altra del pas. Cal, doncs, dividir el territori en diverses unitats, anomenades regions naturals, definides sobretot per la seva orografia, que pel seu clima i per la vegetaci dominant, que determina un grau molt diferent de risc.

2.2.1. Els pirineus. La regi dels Pirineus se situa al nord de Catalunya i ocupa la meitat oriental de la serralada pirinenca. Els Pirineus son fruit del plegament alp, de l'erosi posterior i del glacialisme quaternari, que model les formes actuals del relleu. La serralada pirinenca s constituda per materials antics, principalment silicis. En territori catal, els Pirineus s'estenen al llarg de 200 Km. entre el masss de la Maladeta i el masss de l'Albera. La serralada inclou les altituds m ximes del pas: Pica d'Estats, 3143 m; Besiberri-Comalaforno, 3030 m i Coma Pedrosa, 2946 m, als Pirineus centrals i Puigmal, 2913 m; Bastiments 2784 m; Costabona, 2464 m; Salines, 1336 m i Neuls 1263 m, als Pirineus orientals. La climatologia dels Pirineus s variada, atenent a la gran diversitat d'alries i orientacions que presenta la serralada. Aix, es passa dels climes tpicament freds i humids, caracterstics de l'alta muntanya alpina, fins als mediterranis, als indrets ms orientals. La vegetaci acull una gran diversitat florstica que va des de l'estatge mediterrani fins a l'estatge alp. Les formacions vegetals ms abundants a la serralada pirinenca sn les rouredes i les pinedes de pi roig a l'estatge mont, per sota dels 1000 m, amb fagedes a les contrades ms humides. Les pinedes de pi negre i localment avetoses defineixen l'anomenat estatge subalp, fins als 2200 m, mentre que per damunt del lmit superior natural del bosc, a l'estatge alp, el paisatge s constitut per grans extensions de pastures. Les caracterstiques d'aquesta regi fan que els riscs ms importants siguin els naturals, derivats de les pluges i nevades, en especial els allaus, i els dentrpics,

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.13 Data: 23.02.95

en especial els derivats de les activitats turstiques i esportives, i incendis forestals, aix com accidents de circulaci en carreteres de muntanya.

2.2.2. Els pre-pirineus. La regi dels Pre-Pirineus est formada per un conjunt de serralades generalment calcries, disposades fent cingleres de materials ms joves que els Pirineus axials. Les serres pre-pirinenques, ms o menys paralleles entre elles, sn formades per materials sedimentaris que es van desplaar en forma de mantells i encavalcaments cap al sud com a conseqncia de l'aixecament dels Pirineus. Les serres, ms importants anomenades interiors o ms properes als Pirineus axials d'oest a est sn: Serra de Sant Gervs, 1839 m; Serra del Boumort, 2070m; Serra del Cad, 2561m; Serra Cavallera, 2007 m; Puig de Bassegoda, 1376 m; les ms exteriors o meridionals sn: Serra del Montsec, 1679m; Serra de Mont-roig, 1041m. La vall del Segre divideix la regi pre-pirinenca en dues unitats: una de central a ponent i una oriental a llevant, de carcter continental la primera i de progressiva tendncia martima i humida la segona. El clima predominant en la major part d'aquesta regi s de tipus submediterrani, tot i que es troben representats diversos climes freds de caracterstiques subalpines a les parts altes de les muntanyes, centreuropeus a l'extrem oriental de la regi i de tendncia mediterrnia a les parts ms baixes de tot el territori. La vegetaci predominant s la de tipus submediterrani, amb importants penetracions mediterrnies i eurosiberianes. El Carcter alp s present, exclusivament, en els nivells culminants de les muntanyes de la meitat oriental. Els boscos ms abundants i caracterstics dels Pre-Pirineus sn les rouredes de fulla petita i de roure martinenc i les pinedes de pi roig. Els carrascars ocupen tamb bones extensions a la part baixa de les serralades ms occidentals. Les caracterstiques de la regi fan que els riscs siguin, predominantment, naturals, amb risc de nevades i pluges, a part dels riscs derivats de la presncia de poblaci amb diverses activitats ldiques.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.14 Data: 23.02.95

2.2.3. El sistema transversal. La regi del Sistema transversal s formada per un conjunt de relleus eocnics que fan de pont entre els Pre-Pirineus i l'extrem septentrional de les serres mediterrnies. Aquesta regi limita pel seu extrem occidental amb els altiplans i les conques centrals catalanes, i per l'extrem oriental amb la plana empordanesa. Aquest sistema s format per un conjunt de muntanyes baixes o mitjanes -amb altitud mximes de 900 a 1300 m. Dins la regi es diferencien clarament dues subunitats de massissos tabulars, separats per petites conques ms o menys tancades que originen el pla d'Olot i la vall d'Hostoles. La unitat ms septentrional est formada per la serra de Sant Juli del Mont (909 m), la serra de Finestres (1023 m) i la serra de Rocacorba (994 m). L'altra alineaci, ms meridional, s formada pels cingles d'Aiats i de Cabrera (1313 m) i l'altipl del Cabrers. Al lmit oriental d'aquesta regi es troba l'estany de Banyoles. La natura del rocam s generalment calcria, mentre que els afloraments silicis hi tenen poca importncia, excepte en els volcans apagats que donen sols sense carbonats. El clima especialment humit i temperat presenta, en aquesta unitat, transicions que van des del tipus atlntic (valls d'Olot) fins al tipus centreuropeu i submediterrani -(Collsacabra). La pluviositat s en general relativament intensa, i oscilla entre els 700 i 1200 mm/any. El Sistema transversal s una de les regions ms plujoses de Catalunya, ja que les muntanyes aturen les masses d'aire de llevant carregades d'humitat i els hi fan deixar l'aigua. La forta inversi trmica existent afavoreix les boires que, juntament amb la intensa pluviositat, marquen, de forma singular, un clima de tendncia gaireb atlntica tot i trobar-se dins la conca mediterrnia. L'elevada pluviositat i l'atenuaci molt marcada de l'eixut estival determinen la transici entre un paisatge vegetal de carcter mediterrani i humit, i paisatges de caracterstiques netament atlntiques i centreuropees. Aix, els alzinars i les pinedes es barregen amb rouredes i fagedes, que ocupen els racons on la humitat s ms elevada.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.15 Data: 23.02.95

Per les raons exposades, els riscs ms importants sn els derivats de les pluges, a part de riscs derivats de les diverses activitats poblacionals, aix com les comunicacions.

2.2.4. La plana empordanesa. s aquest el territori de la tramuntana, que comprn l'espai delimitat al nord per l'extrem oriental de les ltimes digitacions pirinenques -Serra de l'Albera- i al sud per l'extrem septentrional del Sistema mediterrani -les Gavarres. La plana empordanesa forma part de la depressi costanera per l'enfonsament de les antigues muntanyes venes; aquestes depressions foren ocupades per la mar i desprs foren terraplenades amb els dipsits fluvials de la Muga, el Fluvi, el Ter i el Dar, tot originant un sistema d'estanys i aiguamolls caracterstics, dels quals avui sols en resten els de Roses-Castell, Sant Pere Pescador i Pals. Es tracta d'una plana de molt baixa cota (no supera els 200 m d'alada), mentre que el marc muntanys que l'embolcalla -Serra de la Balmeta, Serra de Rodes i el masss del Montgr no supera els 700 m. Les serres immediatament situades al nord de la Muga, formades per materials silicis, son una continuaci de l'Albera que dona lloc a la important pennsula del cap de Creus. Al sud del territori, entre el Fluvi i el Ter, el masss del Montgr, format per materials calcaris, forma una costa abrupta i rocosa, a l'igual que el cap de Creus, que contrasta amb la costa baixa i arenosa que predomina a la resta de la regi. El clima general d'aquestes terres s de tipus mediterrani martim, per l'intens vent del nord -la tramuntana- condiciona un hivern fred i un estiu sec. Les pluges es concentren a la tardor i a l'hivern, i no sobrepassen generalment els 600 mm anuals. La plana empordanesa s'inscriu al pas dels alzinars i les suredes. La plana s majoritriament cultivada, i pinedes i extenses superfcies de matolls completen el paisatge. Aquest s un dels indrets de Catalunya on els incendis forestals tenen ms importncia en la configuraci actual del paisatge. Els focs, afavorits en la seva

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.16 Data: 23.02.95

propagaci per la tramuntana, sn la principal causa de les extenses zones desforestades que es troben, per exemple, el cap de Creus. Tamb sn de destacar, donades les caracterstiques territorials de depressi, el risc d'inundacions per pluges. D'altra banda, les activitats turstiques i la incidncia de vies de comunicaci defineixen uns riscs antrpics i tecnolgics importants.

2.2.5. La depressi central. La Depressi central, limitada pels Pre-Pirineus al nord, el Sistema transversal a l'est i per les serres Pre-litorals al sud, s una regi molt extensa, que constitueix l'extrem oriental de la Depressi de l'Ebre. La Depressi central comprn una srie de contrades de relleu suau, amb freqncia tabular, que a ponent es caracteritza per formar una plana baixa de 100 a 500 m d'altitud i de gran extensi. Aquesta depressi forma una sola unitat geolgica, malgrat dos conjunta litolgics ben diferenciat; els sediments marins de l'eoc i els continentals de l'oligoc. s formada per dues unitats prou ben definides fisiogrficament: l'oriental i l'occidental. La unitat oriental correspon als altiplans i les conques centrals catalanes (des d'Osona fins a la Segarra), mentre que l'occidental comprn totes les terres baixes (el Pla de Lleida), la gran plancia de l'Ebre mitj. La xarxa hidrogrfica d'aquesta regi s formada per un conjunt de rius i rierols que en el cas de la unitat oriental desguassen al Ter, al Llobregat i al Cardener. La unitat occidental s solcada pels grans rius pirinencs; el Segre i la Noguera Ribagorana, i tamb diversos torrents i rieres que en definitiva aporten aiges al riu Ebre en els confins d'aquest territori. s, en conseqncia, el risc d'inundacions per aiguats, a tenir en compte. El clima s mediterrani continental. La unitat oriental s encara un territori amb manifesta carcter submediterrani, especialment a les terres ms properes al Sistema transversal. a arreu.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.17 Data: 23.02.95

La vegetaci manifesta tamb diferncies entre els dos sectors. Mentre que a la zona oriental predominen les rouredes seques, les planes de l'Ebre sn territori dels carrascars i, als indrets ms rids, de les mquies continentals. Els conreus i els erms, per, ocupen grans superfcies i arraconen el bosc a les zones ms marginals. s considerable el risc d'incendis forestals, aix com el derivat de la poblaci ocupacional dels transports.

2.2.6. El sistema mediterrani. Els sistema mediterrani s constitut per dues serralades paralleles que s'estenen tot al llarg de la costa. El sistema mediterrani s el resultat de l'aixecament tectnic d'un antic masss catal, d'una longitud de ms de 300 km. El litoral mediterrani s vorejat per un seguit de muntanyes baixes i mitjans que s'ordenen ms o menys alineades i paralleles a la costa, entre el Baix Empord i el Baix Ebre. La serralada litoral o de Marina s la ms propera a mar,mentre la ms interior, que constitueix la vora oriental de la Depressi central s'anomena serralada interior o Pre-litoral, i les zones deprimides, de baixa altitud, sovint tamb allargades en direcci a la costa que es troben entremig de les dues serralades formen la depressi Pre-litoral. El Sistema mediterrani presenta tres unitats: els relleus septentrionals (de l'Empord al Llobregat), els relleus centrals (del Llobregat a l'Ebre) i els relleus meridionals (del Baix Ebre i el Montsi, dins Catalunya, fins al riu Millars al Pas Valenci). Del Llobregat cap al nord predominen els materials antics, granits i pissarres, mentre que cap al sud d'aquest riu dominen les roques calcries. La serralada litoral assoleix les mximes alries a Cadiretes, 519 m; el Montnegre, 763 m; el Corredor, 638 m, i el Garraf, 505 m. Pel que fa a la serralada pre-litoral destaquen el Montseny, 1712 m; Sant Lloren del Munt, 1101 m; Montserrat, 1236 m; Prades, 1201 m; Montsant, 1124 m; Card, 938 m, i els Port de Tortosa, 1447 m. El clima s en general el tpic de la Mediterrnia, amb estius clids i eixuts, pluges concentrades a la tardor i a la primavera i hiverns suaus. Quan es puja a les muntanyes, baixen les temperatures i augmenten les precipitacions.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2.18 Data: 23.02.95

La vegetaci s tamb tpicament mediterrnia. Els alzinars climtics, han estat majoritriament substituts per pinedes de pi blanc i de pi pinyer, sense comptar les extenses superfcies cultivades o cobertes noms per matolls. Per ra de les caracterstiques de la seva vegetaci, el Sistema mediterrani s l'altra regi natural on els incendis forestals sn un dels principals factors definitoris del paisatge. Per ra de les caracterstiques de la seva orografia, el risc d'inundacions per causa dels aiguats de la tardor s un dels factors ms importants a tenir en compte. Finalment, per ra de la densitat poblacional i de les activitats industrials, turstiques i de transport i comunicacions, pot considerar-se aquesta zona com la de riscs ms variats i elevats. (Bibliografia: Certes descripcions han estat preses del Llibre de Francesc Robert i Graupera "Incendis Forestals a Catalunya. Lluita Integral" Barcelona, 1991; d'altres de l'"Enciclopdia Catalana").

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-1 Data: 23.02.95

3. EL RISC

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-2 Data: 23.02.95

3.1. DISPOSICIONS GENERALS SOBRE EL RISC.

3.1.1. Coneixement dels riscs. Pel coneixement exhaustiu dels riscs de Catalunya, la Gerncia de Protecci Civil pot emprar informaci histrica, prediccions, simulacions i installacions meteorolgiques o d'altre tipus de mesura, fixes o mbils, tant del Departament de Governaci com d'altres departaments de la Generalitat i de persones pbliques o privades, formalitzar, amb la prvia autoritzaci del Conseller de Governaci, convenis per al seu s conjunt i per les seves actualitzacions. Amb idntics mitjans, la Gerncia de Protecci Civil pot elaborar, o demanar l'elaboraci d'estudis de risc sobre "efectes domin".

3.1.2. Anlisi de risc. Les anlisis de risc en destaquen les poques de l'any d'especial probabilitat, si consten, la freqncia i els danys possibles. Els danys possibles es concreten en zones territorials d'afectaci, sobre les quals s'apliquen diferents mesures de prevenci i intervenci.

3.1.3. Inventari de riscs de Catalunya. La Gerncia de Protecci Civil mant l'Inventari de Riscs de Catalunya en base a la informaci sistemtica d'actuacions preventives o en calamitats que enregistra diriament, a les dades identificatives del risc a cada pla i altres fonts.

3.1.4. El mapa de riscs de Catalunya. El Mapa de riscs de Catalunya s la suma ideal de cartografia oficial de localitzaci de cada un dels riscs que afecten Catalunya.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-3 Data: 23.02.95

3.1.5. Intervenci administrativa en base al coneixement del risc. Els supsits de major risc determinen la prioritat en el planejament de la Generalitat. La preferncia pot ser acordada per la persona titular del Departament de Governaci, a proposta de la Gerncia de Protecci Civil. La Gerncia de Protecci Civil, la Comissi de Protecci Civil de Catalunya i la Direcci General de Prevenci i Extinci d'Incendis i Salvaments de Catalunya, indistintament, poden emetre informes no vinculants en tot tipus de procediments administratius i comissions de les administracions pbliques, aix com tamb en mbits privats, sempre que es pugui contribuir a la millora d'aspectes de seguretat davant riscs o calamitats. Amb aquest mateix objectiu, el Departament de Governaci participa en les ponncies tcniques de les Comissions Territorials d'Urbanisme.

3.2. CLASSIFICACI DELS RISCS La classificaci dels diferents riscs segon el seu origen (d'acord amb la classificaci de l'Oficina de Coordinaci de les Nacions Unides per a Socors en Casos de Catstrofe -UNDRO-), s la segent: - Riscs naturals - Riscs tecnolgics - Riscs antrpics Riscs naturals. El seu desencadenament no est directament provocat per la presncia o l'activitat de l'home. Riscs tecnolgics. Tots els que poden derivar de l'aplicaci i s significatiu de tecnologies. Riscs antrpics. Els relacionats amb l'activitat i l'existncia prpia de l'home. Sn tots els no inclosos concretament en els dos apartats anteriors.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-4 Data: 23.02.95

Segons aquestes definicions, s'estableix la segent classificaci, sens perjudici de posteriors actualitzacions:

3.3. RISCS D'ORIGEN NATURAL. 1. RISC SSMIC 2. RISC GEOLGIC 2.1. Moviments de faldes de muntanya Esllavissaments Despreniments 2.2. Fallades de terreny (ensorrament) 3. RISC D'INUNDACIONS 3.1. Acumulacions fluvials 3.2. Riuades 3.3. Collapse de preses 4. RISC CLIMTIC 4.1. Sequeres extraordinries 4.2. Nevades 4.3. Allaus 4.4. Ventades 4.5. Pedregades 4.6. Temporals i tempestes - Terrestres - Martims 4.7. Gelades 4.8. Canvis clim tics 5. RISC VOLCNIC

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-5 Data: 23.02.95

3.4. RISCS D'ORIGEN TECNOLGIC. 1. RISC D'ORIGEN INDUSTRIAL 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. Fabricaci, manipulaci de productes qumics perillosos (Decret 886/88) Emmagatzemament de productes qumics perillosos (Decret 886/88) Fabricaci, manipulaci de productes qumics perillosos (Resta) Emmagatzemament de productes qumics perillosos (Resta) Fabricaci i emmagatzemament d'explosius i municions Fabricaci i emmagatzemament de productes no inclosos en els apartats anteriors (de l'1 al 5) 1.7. Extracci de minerals i indstries associades 1.8. Plantes de tractament de residus txics i perillosos

2. RISC ASSOCIAT AL TRANSPORT DE MATRIES PERILLOSES 2.1. Aeri 2.2. Martim i fluvial 2.3. Ferrocarril 2.4. Rodada (Per carretera i per ciutat) 3. RISC D'ENSORRAMENT I INCENDI (COLLAPSE) EN INDSTRIES 4. RISC NUCLEAR 4.1. Risc de les Centrals Nuclears 4.2. Risc d'installacions radiolgiques i de matries radioactives

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-6 Data: 23.02.95

3.5. RISCS D'ORIGEN ANTRPIC. 1. RISC D'ENSORRAMENTS I INCENDI (COLLAPSE) 1.1. Urbans 1.2. Obres d'infrastructura 1.3. Forestals 2. RISC D'ANOMALIES ALS SUBMINISTRAMENTS BSICS A LA POBLACI 2.1. Aliments 2.2. Aigua 2.3. Gas 2.4. Electricitat 2.5. Altres 3. RISC ASSOCIAT AL TRANSPORT PBLIC 3.1. Aeri 3.2. Martim i fluvial 3.3. Ferrocarril i metropolitans 3.4. Per carretera i ciutat (circulaci rodada) 3.5. Centres neurlgics de control

4. RICS ASSOCIAT AMB GRANS CONCENTRACIONS HUMANES 4.1. Locals i edificis de pblica concurrncia 4.2. Centres ldics, recreatius i esportius 4.3. Altres 5. ACCIDENTS I DESAPAREGUTS 5.1. Muntanya 5.2. Mar 5.3. Estanys, rius i embassaments 5.4. Coves i subsl 6. EPIDMIES 7. CONTAMINACIONS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-7 Data: 23.02.95

7.1. Alimentaci 7.2. D'aiges d'origen no tecnolgic 7.3. Atmosfrica d'origen no tecnolgic3 8. PLAGUES 9. RISC ASSOCIAT A CAIGUDES D'OBJECTES PROCEDENTS DE L'ESPAI EXTERIOR (RISC CSMIC) 10. RISC ASSOCIAT A ATEMPTATS

Des del punt de vista de protecci civil, s'entn per contaminaci atmosfrica d'origen no tecnolgic, la dispersi en l'atmosfera de partcules generalment slides perjudicials per a la salut o per a la vida dels ssers vius com pot ser el cas de: - Grans quantitats de pols arrossegats per vents molt forts - Grans quantitats de cendres, fums..., provinents d'incendis forestals o incls volcans, encara que aquest ltim cas s molt improbable a casa nostra. - Grans quantitats de pol.len arrossegat pel vent que poden provocar lesions cutnies, al.lrgiques o afectaci a les vies respiratries.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3-8 Data: 23.02.95

3.6. INTERCONNEXI DELS RISCS. En moltes ocasions, i d'acord amb la seva evoluci, una situaci determinada por ser difcilment encasellat dins d'una nica categoria de l'anterior classificaci del riscs. Aix, una situaci de risc d'origen natural podria conduir a situacions de risc tecnolgic i antrpic, i transformar totalment les necessitats de recursos per a fer front a la nova situaci. Igualment, una calamitat natural pot afectar a una o diverses aglomeracions humanes essent necessari un tipus d'atenci potser diferent a la que s'havia planificat. En conseqncia, el mtode ms adient per tal de dur a terme una identificaci territorial dels riscs s partir de l'estructura municipal, tenint en compte principalment: a - Definici dels punts permanents i ocasionals d'acumulaci de persones b - Definici dels punts anteriors que poden ser afectats per una situaci originada per risc natural cIdntic mtode per riscs tecnolgics

d - Definici dels "punts negres" obtinguts en aquesta anlisi.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-1 Data: 23.02.95

4. PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-2 Data: 23.02.95

4.1. PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL. Sn plans de protecci civil, als efectes del PROCICAT, els segents: Tipus de planejament de protecci civil Territorial. 1. Els plans Bsics d'Emergncia, municipals, supramunicipals i comarcals. Tipus de planejament de protecci civil Especial. 2. 3. 4. 5. Els plans Especials de la Generalitat. Els plans Especfics, de la Generalitat, municipals i supramunicipals. Els plans dActuaci, municipals i supramunicipals. Els plans dAutoprotecci.

Totes les referncies que el PROCICAT fa a les comarques, s'entn que sn fetes tamb, pel que fa a la Vall d'Aran, al Consell General d'Aran. Els plans es poden anomenar de manera diferent a la de la tipologia legal, tot conservant la seva naturalesa jurdica, amb la finalitat de ser ms fcilment identificables pels ciutadans.

4.2. DISPOSICIONS GENERALS SOBRE ELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. Els plans de protecci civil esmentats en l'epgraf 4.1., qualsevol que sigui l'autoritat a la que correspongui la seva aprovaci que afectin directament Catalunya, total o parcialment, han de trametre'ls abans de la seva aprovaci definitiva al Departament de Governaci, per tal que l'rgan competent pugui informar-los. Transcorregut un mes des de la recepci, sha d'entendre ems linforme per silenci positiu.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-3 Data: 23.02.95

Els acords de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya homologadors dels plans de protecci civil, i els corresponents de la Comisin Nacional de Proteccin Civil que homologuen plans de la Generalitat, es publiquen al "Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya" com a condici per la seva eficcia. La vigncia dels plans s indefinida, sense perjudici de posteriors promulgacions modificatries. Quan un mateix territori est afectat totalment o parcialment per dos o ms plans o procediments dActuaci, aquests han de constituir parts indivisibles per clarament identificables d'un document nic. Es crea el Registre general de plans de protecci civil aprovats per la Generalitat i dels homologats per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya. El Registre t el seu domicili a la Gerncia de Protecci Civil, rgan responsable del manteniment d'aquell. Els plans de protecci civil han de facilitar l'estricta i clara distinci entre els continguts descriptius i els estrictament operatius o que indiquen actuacions. La separaci entre els continguts descriptius i els continguts operatius pot materialitzar-se a travs de la confecci de documents diferents dins d'un mateix pla, de la manera segent: document 1. Informaci sobre el risc. document 2. Actuaci. document 3. Recursos. document 4. Implantaci i manteniment. Noms els continguts operatius associats a les declaracions d'"Alerta" o b d'"Emergncia" sn activables, per garantir la seguretat jurdica de la poblaci, serveis, grups i autoritats que en sn destinataris. L'activaci pot ser real o b simulada mitjanant un Simulacre o mitjanant un Exercici. Aix tamb, els plans de protecci civil han de redactar-se amb la major claredat i economia expressiva possible, i amb un lxic nic per a tots ells.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-4 Data: 23.02.95

Els plans de protecci civil que afecten territoris parcialment o totalment coincidents, poden, en relaci als continguts mnims fixats als epgrafs 4.4, 4.6 i 4.7 d'aquest captol, establir-los de forma compartida o b exclusiva per a cada pla. La persona titular del Departament de Governaci pot aprovar guies per l'elaboraci de qualsevol tipus de pla de protecci civil, a fi de facilitar la seva redacci i posterior homologaci, aix com guies per elaborar altres aspectes de protecci civil. Lactualitzaci de dades tcniques, didentitat personal, grfics, cartografia i altres, sempre que no afecti el contingut essencial dels plans, correspon a la Gerncia de Protecci Civil, pel cas dels plans aprovats per la Generalitat. s considera automticament vlid i efica el nou contingut. Les actualitzacions dels plans han de ser notificades a les persones pbliques i privades afectades.

4.3. PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL TERRITORIAL. El Govern de la Generalitat s competent per elaborar, aprovar i modificar el PROCICAT. Les comarques poden elaborar i aprovar, i poden modificar, el Pla Bsic dEmergncia del seu territori. Els municipis de poblaci superior a vint mil habitants i els qualificats com a turstics han de prestar el servei de protecci civil a travs de laprovaci i lefectiva implantaci del respectiu Pla Bsic d'Emergncia Municipal. Els municipis de poblaci inferior a vint mil habitants poden prestar serveis de protecci civil a travs de laprovaci i lefectiva implantaci del respectiu Pla Bsic d'Emergncia Municipal. Totes les anteriors categories de municipis poden aprovar plans territorials de forma mancomunada.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-5 Data: 23.02.95

4.4. CONTINGUT MNIM TERRITORIALS.

DELS

PLANS

DE

PROTECCI

CIVIL

El contingut mnim dels plans Bsics d'Emergncia dels municipis i comarques, aix com dels supramunicipals s, sense perjudici del contingut de la legislaci de rgim local: a) Informaci histrica de riscs o calamitats experimentades per la poblaci respectiva, els estudis de risc i els instruments tcnics de predicci disponibles. La determinaci, en el seu cas, dels plans Especfics que s'estima necessari elaborar. La determinaci d'un rgan, ordinari o especial (el nom del qual pot ser "comissi local de protecci civil"), amb funcions de consulta i informaci en matria de protecci civil. La identitat del director del pla. Els membres del comit d'emergncies. Les normes especials d'adopci d'acords i d'assignaci de la responsabilitats (i, en el seu cas, les delegacions establertes) per a l'exercici de les facultats normals i exorbitants inherents a protecci civil. Els mitjans per fer arribar als ciutadans, serveis, grups i autoritats, les alarmes, aix com les declaracions d'Alerta, d'Emergncia i d'Activaci del pla i les corresponents finalitzacions d'aquestes. En relaci als serveis locals susceptibles d'actuar en riscs o calamitats: els membres, l'assignaci de comandament, les funcions, aix com les normes de coordinaci entre ells i, eventualment, els criteris per funcionar agregadament en grups d'actuaci. Les normes de resposta o operativitat, associada a les declaracions d'"Alerta", "Emergncia" i "Activaci del pla".

b)

c)

d) e) f)

g)

h)

i)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-6 Data: 23.02.95

j)

Els responsables de la implantaci i del manteniment, si aquesta responsabilitat ha estat delegada pel director del pla. El directori amb les dades d'identitat personal, localitzaci i, en el seu cas, domicili social dels rgans i persones assenyalades ms amunt. Cartografia. Catleg de recursos. CECOP, aix com la previsi que el CECOP funcionar com a CECOPI (CECOP integrat) sempre que s'hi reuneixin autoritats de ms d'una administraci pblica.

k)

l) m) n)

La "Lnia Bsica per a la confecci dels plans bsics d'emergncia municipal", aprovada per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya a les sessions de 14 d'abril i 10 de maig de 1989 t el carcter de guia per facilitar la redacci i posterior homologaci dels plans Bsics d'Emergncia dels municipis, sense perjudici de modificacions posteriors.

4.5. PLANEJAMENT DE PROTECCI CIVIL ESPECIAL I ESPECFIC. El Govern pot aprovar els plans Especials l'mbit territorial l'eficcia dels quals sigui Catalunya o territoris menors dintre de Catalunya, amb excepci dels riscs blic i de central nuclear de potncia, i per a tots aquells riscs que disposen o disposaran de Directriu Bsica aprovada per lEstat. La persona titular del Departament de Governaci s competent per aprovar els plans dEmergncia Exterior de determinades activitats industrials sotmeses a risc d'accident major, en els termes de larticle 2 lletra g) del Decret 234/1990. Igualment, pot aprovar plans d'Emergncia Exterior globals o integrats. El Govern pot aprovar plans Especfics l'mbit territorial deficcia dels quals sigui Catalunya o territoris menors dintre de Catalunya, per fer front a riscs pels quals LA NBPC no en preveu l'elaboraci de Directriu Bsica o aquesta no hagi estat elaborada encara.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-7 Data: 23.02.95

Les comarques i dels municipis poden aprovar plans Especfics per fer front de forma particular a riscs del seu territori respectiu. Els plans dActuaci municipals i comarcals estableixen la resposta respectiva davant els riscs particulars regulats als corresponents plans Especials i Especfics de la Generalitat. Els municipis poden elaborar plans Especfics i plans d'Actuaci municipal de forma mancomunada. Els plans Especials i Especfics han destablir la relaci, en el seu cas, de tots els municipis els territoris dels quals, totalment o parcialment, hi estiguin inclosos.

4.6. CONTINGUT MNIM DELS PLANS ESPECIALS I PLANS D'ACTUACI MUNICIPAL I COMARCAL. Els plans Especials de la Generalitat, aix com els plans d'Actuaci Municipal i Comarcal, es regeixen per les respectives Directrius Bsiques i les directrius complementries que el Govern de la Generalitat pot aprovar.

4.7. CONTINGUT MNIM DE TOTES LES CATEGORIES DE PLANS. Sn tamb continguts mnims de totes les categories dels planejament territorial i especial, els de les segents estructures de protecci civil, segons la regulaci fixada pel PROCICAT: - Funcions de direcci. - Declaracions - Comunicaci entre autoritats - Comits d'emergncies - Els CECOP - Els CCA - Els grups d'actuaci - Voluntariat - Catlegs de recursos

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-8 Data: 23.02.95

- Cartografia - Implantaci i manteniment

4.8. PLANS DAUTOPROTECCI. El Govern i els corresponents rgans municipals poden establir els tipus d'mbits sotmesos a lobligaci de dotar-se de pla dAutoprotecci, aix com les normes dindividualitzaci de la responsabilitat quan en seran ms dun els titulars. En aquells supsits, cal establir tamb l'autoritat o el pla d'administraci local o autonmica en qu s'han d'integrar. Lhomologaci dels plans d'autoprotecci correspon a la Comissi de Protecci Civil de Catalunya. La persona titular del Departament de Governaci pot determinar per resoluci: L'obligaci que els titulars els mbits dels quals estan afectats per "efectes domin" elaborin plans d'autoprotecci individuals per a cada titular o conjuntament per tots els sotmesos al risc. La mateixa resoluci ha de fixar els criteris per identificar entre els diversos titulars la responsabilitat. L'obligaci d'elaborar plans d'autoprotecci globals o integrats, o criteris de coordinaci suficients entre tots ells, per a zones on hi ha diversos elements generadors de risc.

4.9. PROCEDIMENTS O PROGRAMES D'ACTUACI SUBSIDIARIS O COMPLEMENTARIS. Les diferents autoritats competents per aprovar plans de protecci civil poden aprovar Procediments o Programes dActuaci Subsidiaris o Complementaris del planejament, ja sigui territorial o especial. Els procediments o programes d'Actuaci Subsidiaris s'elaboren davant l'inexistncia de plans. Els procediments o programes d'Actuaci Complementaris s'elaboren per complementar plans ja homologats.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4-9 Data: 23.02.95

Ambdues categories de procediments o programes d'Actuaci tenen la funci de regular caracterstiques parcials, circumstncies especials o aportacions estables de recursos. Quan els procediments o programes dActuaci relacionen de manera estable funcions o recursos de diferents persones pbliques o privades, cal protocollitzar-los mitjanant conveni o acords de grups de treball.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-1 Data: 23.02.95

5. ESTRUCTURA DE DIRECCI A CATALUNYA I FUNCIONS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-2 Data: 23.02.95

5.1. DIRECCI DE LA GENERALITAT. La persona titular del Departament de Governaci dirigeix la protecci civil en qualsevol territori de Catalunya, llevat del risc blic i de centrals nuclears de potncia. La direcci de la Generalitat resta condicionada a l'emissi per part de la persona titular del Departament de Governaci de la declaraci d'"Alerta" o la declaraci d'"Emergncia". La declaraci pot ser feta per iniciativa prpia o a proposta d'un altra administraci pblica territorial o director de pla. No obstant aix, els serveis de protecci civil de la Generalitat exerceixen en tot moment el seguiment ordinari de riscs i calamitats. La persona titular del Departament de Governaci pot emetre la declaraci d'"Alerta" en les situacions en que les diverses estructures i autoritat de la Generalitat han d'entrar en un estat especial de preparaci davant de riscs o calamitats ateses per municipis i/o comarques o per autoritats de fora del territori de Catalunya per on el risc o calamitat pot afectar-la. La causa jurdica de les declaracions d'"Alerta" i d"Emergncia" s la presncia dun superior inters nacional de Catalunya. Sn objecte de direcci de la Generalitat alguna de les situacions segents: 1. Les situacions en que es faci necessari que la Generalitat coordini a les diverses administracions d'un mateix territori, perqu la capacitat de coordinaci normal esdev limitada per fer front a aquella situaci. Les situacions front a les quals els recursos locals resulten limitats, i cal una aportaci suplementria de recursos. Les situacions que per les seves dimensions efectives o previsibles poden requerir una direcci nica de totes les administracions pbliques presents a Catalunya.

2.

3.

Els plans Especials i Especfics de la Generalitat poden determinar la seva direcci, en termes generals o associada a una classificaci del risc per nivells de gravetat.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-3 Data: 23.02.95

La direcci de la Generalitat preval sobre lexercici de les funcions directives de qualsevol autoritat pblica territorial o daltres directors de plans, en el territori de Catalunya. La direcci de la Generalitat coordina l'exercici de les competncies de la resta d'autoritats i directors de plans. Els alcaldes i altres directors de plans conserven la direcci dels serveis i autoritats prpies, tot i la vigncia d'una direcci superior. La persona titular del Departament de Governaci pot delegar totes o algunes de les seves funcions de direcci en els delegats territorials del Govern de la Generalitat o en un alcalde.

5.2. DIRECCI DE L'ESTAT. La persona titular del Ministeri de Justcia i Interior s competent per emetre la declaraci d'"Inters Nacional", en els termes de l'epgraf 1 de la NBPC. A partir de l'esmentada declaraci, el representant d'aquell ministre dirigeix la protecci civil a Catalunya. El President de la Generalitat pot instar la direcci estatal quan ho estima necessari, aix com la delegaci d'aquella direcci, en les declaracions estatals d'"Inters Nacional" (epgrafs 9.2 i 8.4 de la NBPC, respectivament). Pot tamb instar al Govern de lEstat la delegaci de lautoritat en la seva persona de les mesures corresponents a la declaraci de l'estat d'"Alarma" (article 7 de la "Ley Orgnica" 4/1981). Els comits d'emergncies formats per l'autoritat estatal han de comptar amb la deguda representaci de la Generalitat. La persona titular del Departament de Governaci ha de designar l'autoritat de la Generalitat que ha de formar part d'aquells comits d'emergncies. L'autoritat de la Generalitat ha de coordinar els recursos autonmics en la direcci estatal.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-4 Data: 23.02.95

5.3. COORDINACI ENTRE LA GENERALITAT I L'ADMINISTRACI GENERAL DE L'ESTAT.

5.3.1. Funcions de l'Administraci General de l'Estat a Catalunya. En matria de protecci civil l'Administraci General de l'Estat disposa a Catalunya dels recursos humans i materials necessaris per efectuar les segents funcions: - Elaboraci i aplicaci de plans i procediments en matria de Protecci Civil, en l'mbit de les seves competncies. - Direcci i/o assessorament en situacions d'emergncia. - Gesti de mitjans i recursos de titularitat estatal, internacionals i de recolzament a l'emergncia. - Actuacions en la fase posterior a l'emergncia. Per al desenvolupament de cadascuna d'aquestes funcions cal conixer com s'estructura el sistema, quins sn els canals normals i extraordinaris de comunicaci i quines sn les directrius generals d'actuaci a fi de potenciar la seva capacitat.

5.3.2. Elaboraci i aplicaci de procediments i mtodes en matria de protecci civil L'Administraci General de l'Estat a Catalunya, a ms dels Plans Bsics corresponents a les emergncies nuclears i situacions blliques, elaborar els procediments i mtodes que, dins de l'mbit de les seves competncies, consideri necessaris, s a dir: a) La participaci en l'elaboraci i el desenvolupament de les funcions previstes en els plans estatals aprovats. Les parts operatives dels plans d'mbit territorial supraautonmic. Els que es refereixin a riscs que afecten o poden afectar a ms d'una Comunitat Autnoma o pasos vens.

b) c)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-5 Data: 23.02.95

En tot cas els esmentats procediments i mtodes han de ser posats en coneixement de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya i mitjanant les necessries reunions de coordinaci ajustar aquells punts que proporcionin una major eficcia, entre ells el sistema i tractament informatiu i la coordinaci dels procediments operatius. D'altra banda l'Administraci General de l'Estat a Catalunya ha d'informar a travs de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya cadascun dels plans de qualsevol naturalesa d'mbit local, supramunicipal o autonmic, mitjanant l'anlisi i estudi de propostes, assignaci de recursos sollicitats de titularitat estatal d'acord amb la Resoluci del "Ministerio de Justicia e Interior" de 4 de juliol de 1994, aix com la proposta d'incorporaci de noves dades i alternatives. El canal d'informaci per a la sollicitud o emissi d'informes s la Secretaria de la Comissi de Protecci Civil de Catalunya i aquest procs es finalitzar amb la seva aprovaci i homologaci.

5.3.3. Manteniment i operativitat dels plans de protecci civil. Baix la responsabilitat del director del pla la collaboraci i participaci de l'Administraci General de l'Estat en el manteniment i operativitat dels Plans territorials ha d'estar reflectida en el propi Pla i per tant determinada. En lnies generals aquesta collaboraci pot referir-se a: Procediments operatius. Accions formatives i informatives. Exercicis. Recepci i anlisi de millores, modificacions o actualitzacions a incloure al Pla. - Millores a introduir en futures revisions dels mateixos. - Accions de coordinaci i exercicis dels Cossos i forces de Seguretat de l'Estat amb la Policia Local i Autonmica a fi de garantir l'efectivitat i eficcia del Grup d'Ordre.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-6 Data: 23.02.95

5.3.4. Relaci entre el CECOP de l'Administraci General de l'Estat i el CECAT. El CECOP de la Administraci General de l'Estat ha d'informar en temps real al CECAT: - De tot tipus d'informaci de risc o calamitat de qu sigui avisat per part de qualsevol altre servei pblic o privat o persona fsica. En aquest cas, el CECOP de l'Administraci General de l'Estat ha d'efectuar immediatament el corresponent avs als serveis operatius demandats i tot seguit ha d'informar detalladament al CECAT, el qual ha d'assumir plenament la responsabilitat que t assignada. - De les activacions de plans de comunitats autnomes venes o municipis nacionals o estrangers limtrofs al territori de Catalunya, aix com de dades quantitatives i qualitatives de gravetat de riscs i calamitats de territoris limtrofs a Catalunya i que puguin afectar el seu territori. - De les declaracions d'"Inters Nacional". El CECAT ha d'informar en temps real al CECOP de la Administraci General de l'Estat de: - Les declaracions autonmiques i locals d'"Emergncia" i "Alerta", aix com de les declaracions d'"Activaci", i les corresponents finalitzacions. - Les dades quantitatives i qualitatives de gravetat dels riscs i calamitats i la seva evoluci. - Plans d'autoprotecci de bns o serveis de titularitat estatal activats. - Riscs o calamitats amb possible intervenci de recursos de titularitat estatal. En els anteriors supsits en qu el CECAT i el CECOP de la Administraci General de l'Estat han de ser recprocament informats des de l'inici, tamb han de mantenir un canal permanent de comunicaci fins la total resoluci del risc o calamitat. Tamb en els esmentats supsits, el Director del PROCICAT pot sollicitar la participaci del representant del Ministerio de Justicia e Interior en la direcci autonmica.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-7 Data: 23.02.95

Els directors dels diferents plans de protecci civil poden sollicitar la incorporaci de tcnics de Protecci Civil i, en el seu cas, del representant del Grup d'Ordre en el Consell Assessor i d'altres representants tcnics que, per la seva especialitat, puguin cooperar al seu assessorament, amb el previ coneixement de la Generalitat.

5.4. DIRECCI DE LA PROTECCI CIVIL. La direcci de la protecci civil s unipersonal. La direcci de la protecci civil s irrenunciable i correspon a l'alcalde en el territori del municipi i a la persona titular del Departament de Governaci en el territori de Catalunya. Ambdues categories d'autoritats poden fixar delegacions singulars o delegacions a travs dels plans de protecci civil. La direcci dels plans de protecci civil correspon a la persona que el propi pla indica. En termes generals, la direcci correspon a: a) A lalcalde, en els aprovats al seu municipi. b) Al president del consell comarcal o a un dels alcaldes dels municipis integrants de la comarca, en els aprovats en aquesta. c) A la persona titular del Departament de Governaci, en els aprovats per la Generalitat. d) Al representant del "Ministerio de Justicia e Interior" en el cas de declaraci de "Inters Nacional". Els directors dels plans de nivell local (municipals, supramunicipals i comarcals) depenen, a efectes de seguiment de situacions i, eventualment, de direcci coordinadora, de la Generalitat.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-8 Data: 23.02.95

5.5. ESTRUCTURA DELS PLANS TERRITORIALS DE PROTECCI CIVIL A CATALUNYA.

NIVELL

MBIT TERRITORIAL

TIPUS DE PLA

DIRECTOR

Un municipi

Municipal

Alcalde

Local

Varis municipis comarca

o Supramunicipal comarcal

o Persona designada (alcalde o president consell comarcal)

Autonmic

Catalunya

Pla Territorial Catalunya

de Consellera Governaci

de

Estatal

EN ELS SUPSITS D'INTERS NACIONAL

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-9 Data: 23.02.95

5.6. FUNCIONS DE DIRECCI. Les funcions de direcci comprenen: a) El nomenament dels diversos responsables del comit d'emergncies, aix com dels responsables dels grups dactuaci i dels serveis locals susceptibles d'actuar en riscs o calamitats. b) El nomenament dels membres de l'rgan de consulta en matria de protecci civil o en matria de riscs singulars. c) La convocatria i desconvocatria el comit demergncies. d) Les declaracions d"Alerta", d'"Emergncia" i d'"Activaci del Pla", aix com les declaracions de finalitzacions daquelles declaracions. e) La comunicaci amb els ciutadans, serveis, grups i autoritats en situacions de riscs i calamitats. f) Lordenaci de mesures de previsi, prevenci, intervenci i rehabilitaci sobre persones, bns i medi ambient, incloses la mobilitzaci, voluntria o coactiva, de recursos humans o materials. g) La coordinaci de totes les activitats de les persones pbliques i privades afectades. h) La implantaci i el manteniment del pla de protecci civil i de les poltiques de protecci civil de les quals sn respectivament directors o responsables. Pel que fa a la delegaci de funcions de direcci, cada administraci pblica ha de seguir el seu propi rgim jurdic de delegaci. Els directors poden adoptar de forma cautelar totes les mesures de direcci necessries, i particularment quan preveuran una durada extraordinria del risc o una transformaci daquest en calamitat per a dates properes. Altrament, els directors en resten obligats si s'esdev la calamitat.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-10 Data: 23.02.95

5.7. RESPONSABILITAT D'AUTOPROTECCI. Els plans d'Autoprotecci han d'assenyalar la persona responsable i el pla en qu s'integren. Quan seran ms dun els responsables, la responsabilitat s solid ria, llevat de normes especials que individualitzaran la responsabilitat. El responsable exerceix les funcions de direcci assenyalades per als plans de protecci civil en relaci a l'mbit territorial del seu pla. Els responsables dels plans dAutoprotecci han de garantir les imprescindibles mesures de seguretat del territori perifric i la poblaci vena a ledifici, installaci, solar o activitat, transitriament i cautelarment, per delegaci de l'autoritat competent i mentre que aquesta no interv. Ha de tenir especial cura de: a) La difusi de lalarma a la poblaci vena i dinstruccions de protecci. b) La interrupci o, en el seu cas, l'ordenaci de la circulaci. c) La interrupci de serveis b sics, o el seu provement urgent.

5.8. INTERFASE ENTRE AUTORITATS I ALTRES RESPONSABLES. En les direccions per part de qualsevol autoritat local, estatal i dels responsables dels plans d'Autoprotecci, el CECAT ha de fer un seguiment d'informaci de l'evoluci del risc o calamitat. La Generalitat, a travs del CECAT, pot aportar, directament o indirectament, tota la collaboraci necessria i possible. Els directors dels plans de protecci civil han de comunicar immediatament al CECAT la informaci de riscs i calamitats, quan preveuran o comprovaran la prpia insuficincia de capacitat de resposta, la necessitat peremptria de recursos no disponibles, o un abast ms enll del seu territori; aix com les declaracions d"Alerta", "Emergncia", "Activaci del pla" i les declaracions de finalitzaci. Els diferents plans de protecci civil poden establir Procediments d'Actuaci per tal de classificar nivells de gravetat del risc a partir dels quals el CECAT hagi de ser necessriament informat. Poden formalitzar-se Procediments d'Actuaci

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-11 Data: 23.02.95

Subsidiaris per regular els deures d'informaci o avs vers el CECAT, per als riscs que no disposen de pla de protecci civil. El subministrament d'informaci no s potestatiu per part de l'autoritat o responsable del pla d'autoprotecci. En conseqncia, el CECAT pot indicar que la comunicaci es mantingui oberta tot el temps necessari si les necessitats de seguretat fan aconsellable un seguiment d'informaci de les situacions. El CECAT resta obligat a comunicar de forma immediata als municipis i comarques afectades, qualsevol comunicaci formal de la Generalitat o d'altres autoritats relativa a "Alerta", "Emergncia" i "Activaci del pla", aix com la declaraci de finalitzaci d'aquelles, i tota altra circumstncia de risc o calamitat de qu sigui directament o indirectament informat i que pugui afectar a aquells municipis i comarques. La persona titular del Departament de Governaci pot declarar, si ho estima necessari, l'"Alerta", l'"Emergncia" o l'"Activaci del pla" que sigui necessari activar, quan la persona titular del Ministeri de Justcia i Interior declarar la finalitzaci de l'estat d'"Inters Nacional". Les ordres del director, les relacions dels diferents responsables, del membres dels comits demergncies i dels grups dactuaci es poden canalitzar per via telem tica, informtica, electrnica o similar, especialment quan els danys, la llunyania o la necessitat dactuaci immediata dificultaran o impediran la reuni fsica daquelles persones.

5.9. DECLARACIONS D'"ALERTA", "EMERGNCIA" I "ACTIVACI DEL PLA". Els directors de protecci civil poden declarar l'"Alerta", l'"Emergncia", l'"Activaci" del pla de protecci civil de qu siguin directors, i les respectives declaracions de finalitzaci. Les declaracions han de fer-se pbliques, i han de ser conegudes sobre tot pels ciutadans sotmesos al risc o calamitat, i pels diferents responsables, membres de grups d'actuaci, i similars. Les declaracions sn temporals, i cal declarar les respectives finalitzacions.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-12 Data: 23.02.95

A cada una d'aquestes declaracions correspon la correlativa declaraci de "Finalitzaci de (...)" o de "Desactivaci de (...)". Les finalitzacions dels estats, declarats, d'Emergncia, poden anar seguits de les corresponents declaracions d'Alerta, o b poden indicar el retorn a l'estat ordinari. La direcci per part de les diferents autoritats responsables resta condicionada a que declarin, eventualment:

RISCS o CALAMITATS sense pla especial o especfic de la Generalitat. declaraci d'"Alerta" declaraci d'"Emergncia" declaraci de "Simulacre d'Alerta" declaraci de "Simulacre d'Emergncia"

RISCS O CALAMITATS amb pla especial o especfic de la Generalitat. L'autoritat municipal: declaraci d'"Activaci del P.A.M. en Alerta" / declaraci d'"Activaci del P.A.M. en Emergncia" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del P.A.M. en Alerta" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del P.A.M. en Emergncia". Aquestes declaracions han d'anar acompanyades del nom del pla especial o especfic amb el qual van associades. L'autoritat supramunicipal: declaraci d'"Activaci del P.A. en Alerta" / declaraci d'"Activaci del P.A. en Emergncia" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del P.A. en Alerta" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del P.A. en Emergncia". Aquestes declaracions han d'anar acompanyades del nom del pla especial o especfic amb el qual van associades. L'autoritat de la Generalitat: declaraci d'"Activaci del pla (nom del pla) en Alerta" / declaraci d'"Activaci del pla (nom del pla) en Emergncia" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del pla (nom del pla) en Alerta" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del pla (nom del pla) en Emergncia".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-13 Data: 23.02.95

RISCS O CALAMITATS amb pla especfic d'una administraci local. L'autoritat municipal o/i supramunicipal: declaraci d'"Activaci del pla (nom del pla) en Alerta" / declaraci d'"Activaci del pla (nom del pla) en Emergncia" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del pla (nom del pla) en Alerta" / declaraci d'"Simulacre d'activaci del pla (nom del pla) en Emergncia".

5.10. ELS COMITS DEMERGNCIES DE LA GENERALITAT I DELS D'MBIT LOCAL. Els comits d'emergncies estaran formats per: - El director del Pla - El Consell Assessor - El Gabinet d'Informaci El Consell Assessor assisteix al director en les seves decisions. El Gabinet d'Informaci s l'rgan mitjanant el qual el director es comunica amb els ciutadans a travs mitjans de comunicaci social i d'altres. Cada pla de protecci civil ha de preveure els membres de ple dret del comit demergncies. La seva seu pot ser al CECOP corresponent. A ms dels membres de ple dret, podran formar-ne part aquells ciutadans que a ttol personal o en representaci duna altra persona pblica o privada, seran cridats pel director en funci de lespecialitat del seu assessorament.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-14 Data: 23.02.95

5.11. EL COMIT DEMERGNCIES DE CATALUNYA. La persona titular del Departament de Governaci convoca el Comit dEmergncies de Catalunya en els supsits de la seva direcci. Pot convocar tamb, si ho estima necessari, la Comissi de Protecci Civil de Catalunya. El Comit dEmergncies de Catalunya est format per: a) La persona titular del Departament de Governaci. b) El Consell Assessor. c) El Gabinet dInformaci. Sn membres de ple dret del Consell Assessor els segents: a) El director general de Prevenci i Extinci dIncendis i de Salvaments. b) El director del Servei Catal de la Salut. c) El director general de Seguretat Ciutadana. d) El gerent de Protecci Civil. e) Un representant de lEstat. La persona titular del Departament de Governaci pot decidir la inclusi de ms membres, i en particular de persones privades i representants drgans de ladministraci prpia o daltres administracions lespecialitat de les quals sigui oportuna. Pot convocar tamb delegats territorials del Govern, aix com alcaldes i altres autoritats locals. Els alcaldes dels territoris afectats pel risc o calamitat poden, per voluntat prpia, incorporar-se al Consell Assessor. En els supsits de direcci autonmica, els alcaldes i presidents de consells comarcals dels territoris afectats pel risc o calamitat poden ser convocats al Comit d'Emergncies de Catalunya o als comits d'emergncies que els respectius delegats territorials del Govern convocaran per delegaci de la persona titular del Departament de Governaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-15 Data: 23.02.95

5.12. EL GABINET D'INFORMACI DEL COMIT D'EMERGNCIES DE CATALUNYA. El Gabinet dInformaci s convocat per tot el temps que la persona titular del Departament de Governaci estima cautelarment necessari. N's el responsable el cap del gabinet de premsa del mateix Departament, llevat de designacions diferents. El Gabinet d'Informaci pot ser recolzat pels gabinets d'informaci de les delegacions territorials del Govern, per gabinets d'informaci d'altres persones pbliques o privades. El Gabinet d'Informaci del Departament de Governaci s l'nic autoritzat per emetre informaci oficial, i els gabinets que eventualment el poden recolzar emeten informaci en nom seu. Les seves funcions sn: a) Recaptar informaci sobre el risc o la calamitat i la seva evoluci. b) Elaborar comunicats, ordres i recomanacions per a la poblaci, que ha de difondre el director/a o el propi Gabinet d'Informaci en nom dels director/a, a travs de mitjans de comunicaci de titularitat prpia o d'obligada inserci per part dels mitjans de comunicaci social. c) Difondre en nom del director/a, les declaracions d"Alerta", "Emergncia" i "Activaci del pla", aix com la finalitzaci de cadascuna d'elles. d) Orientar la recerca dinformaci per part dels mitjans de comunicaci social i corregir les informacions errnies. f) Subministrar informaci personalment afectats. personal als familiars dels ciutadans

La seva seu pot ser en una sala del CECAT. Les funcions del Gabinet dInformaci sn en relaci a les necessitats informatives generades per supsits de direcci de la Generalitat, i tamb en supsits previstos en altres plans, aix com en situacions en que la Generalitat collaborar amb altres autoritats. El Gabinet d'Informaci ha de canalitzar la comunicaci que s'hagi de fer pblica a travs de Catalunya Rdio i "Radio Nacional de Espaa", com a mnim.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-16 Data: 23.02.95

Els comunicats, que sn textos explicatius de carcter oficial, han de contenir informaci totalment comprovada. L'ANNEX 5.A reprodueix normes tcniques relatives a l'atenci als mitjans de comunicaci social, i tamb models de comunicats segons diversos tipus de riscs.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-17 Data: 23.02.95

ESQUEMA DACTIVACI

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-18 Data: 23.02.95

ANNEX 5.A.:

MODELS DE COMUNICATS SEGONS DIVERSOS TIPUS DE RISCS 1. ADREATS ALS MITJANS DE COMUNICACI 2. ADREATS A LA POBLACI

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-19 Data: 23.02.95

1. MODELS DE COMUNICACI

COMUNICATS

ADREATS

ALS

MITJANS

DE

La informaci subministrada a travs de comunicats ha d'estar totalment comprovada. Atenci als mitjans de comunicaci social. Els mitjans de comunicaci que durant el risc o calamitat en demanen informaci i s'adrecen a diversos estaments oficials, han de ser posats en relaci amb Gabinet d'Informaci, ubicat normalment en una sala del CECAT. Si el Gabinet d'Informaci s convocat en una altra seu, el nou domicili ha de ser facilitat als mitjans de comunicaci. L'atenci als mitjans de comunicaci es far a) Telefnicament b) Per fax/Tlex c) Oralment Si l'atenci es fa al CECAT: - S'ha d'atendre els periodistes a la Sala de premsa - Cal identificar-los - Cal oferir-los els comunicats de premsa i avisos a la poblaci, establerts fins el moment. - No es concediran entrevistes i noms s'informar a les rodes de premsa. Si l'atenci es fa prop del lloc del risc o calamitat: - S'ha de constituir un centre d'informaci avanat depenent del Gabinet d'Informaci - S'ha d'identificar als periodistes

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-20 Data: 23.02.95

- Cal explicar-los quines sn les zones per on pot desplaar-se sense perill i quines sn les zones on l'accs est prohibit. - Cal explicar-los el perill real que t a la zona - S'ha d'avanar l'hora, el minut i el lloc on es preveu oferir informaci - Cal oferir-los els comunicats de premsa i avisos a la poblaci. Comunicat inicial MODEL DE COMUNICAT PER UN ACCIDENT TIPIFICAT EN UN PLA DE PROTECCI CIVIL (Cal redactar models de comunicats per cada tipus de risc i, dintre d'aquest, per als perodes d'Alerta i d'Emergncia). Protecci Civil de Catalunya comunica que (s'ha produt un accident/ s'est en situaci, .................) (L'accident ha consistit en .../ la situaci consisteix en..............................i s'ha produt/iniciat a les hores i ha estat comunicat immediatament al Centre de Coordinaci Operativa de Catalunya des d'on s'ha decidit (activar / no activar el Pla d'emergncia..............). Fins a aquest moment s'han produt / no s'han produt / no es pot confirmar si hi ha vctimes En aquests moments es troben mobilitzats: . Bombers de la Generalitat Mossos d'Esquadra Policia Local Gu rdia Civil Policia Nacional Sistema d'emergncies mdiques (SEM.S.A) Creu Roja ........... ........... Tots ells els dirigeix el director/a del Pla d'emergncies assistit pel Consell Assessor

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-21 Data: 23.02.95

Es treballa amb la mxima activitat per tal de recuperar la normalitat el ms aviat possible S'emetr un nou comunicat tan aviat com es produeixin novetats en el desenvolupament de la situaci d'emergncia. Comunicat amb noves referncies Protecci Civil de Catalunya comunica que (s'ha produt un accident/ que s'est situaci .................) (L'accident ha consistit en.../ la situaci consisteix en.............................. s'ha produt a les hores i ha estat comunicat immediatament al Centre de Coordinaci operativa de Catalunya des d'on s'ha decidit (activar / no activar el Pla d'emergncia............) . En aquests moments els grups operatius (d'auxili) estan treballant per resoldre l'emergncia el ms rpidament possible. Les dades que disposem en aquests moments sn les segents: En nombre de vctimes s S'han incorporat nous grups operatius (d'auxili) Nota: Cal afegir aquelles noves dades de qu es disposi Comunicat final Protecci Civil comunica que el Director/a del Pla d'emergncia ha donat per finalitzat l'estat d'emergncia produt per _______________________ _________________________ , per tant es desactiva el Pla d'emergncia posat en marxa a causa d'aquest accident. El balan provisional de.......................................................................s: Vctimes mortals: Ferits: Danys materials: Danys al medi ambient:

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-22 Data: 23.02.95

Han intervingut en aquest sinistre els Grups operatius segents: -

L'emergncia ha durat hores Segons les primeres valoracions, les causes ms probables /l'origen/....ha estat Protecci Civil en nom del/la Director/a del Pla agraeix l'esfor de totes les persones entitats i organismes que hi han intervingut per paliar els efectes de ..... i el comportament cvic de les persones afectades. ("I expressar el seu condol a les famlies de les vctimes, cas d'haver-ne hagut"), i el desig d'una rpida recuperaci dels afectats i ferits. Rodes de premsa Les rodes de premsa consisteixen en informar als mitjans de comunicaci a travs del Director del pla o del seu portaveu4 Les rodes de premsa les convocar el director del pla, quan ho consideri oport.

El text de convocatria, ha d'expressar de forma clara quan es far on es far i ha de ser comunicat a tots els mitjans de comunicaci:

Persona autoritzada que transmet el nom d'una entitat, instituci o organisme la voluntat o parer del mateix

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-23 Data: 23.02.95

Exemple: "El Director del Pla d'emergncia comunica que avui a les hores, es donar una conferncia de premsa a la Sala , al carrer a la qual poden assistir tots els mitjans de comunicaci interessats".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-24 Data: 23.02.95

2. MODELS DE COMUNICATS A LA POBLACI Comunicat en cas d'alerta AVS 1 Atenci, Atenci, Avs urgent a la poblaci de................... Protecci Civil comunica que s'ha produt un .......,5 que no es greu, repetim QUE NO S GREU, en ......................... Protecci Civil declara, provisionalment l'estat d'alerta. L'estat d'alerta vol dir nicament que hi ha la possibilitat que es produeixi un accident o situaci greu. Sobretot, us demanem serenitat i que seguiu estrictament les mesures segents: Les persones que es troben dins de la zona delimitada per , han de , - La policia us orientar - Repetim, de moment no hi ha cap perill. Noms es prenen mesures de precauci - Manteniu la calma

Accident, manca de subministrament, fallada general de ..., pluges intenses, nevades en..., etc..

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-25 Data: 23.02.95

EXEMPLE DE COMUNICAT EN CAS D'ACCIDENT QUMIC Comunicat en cas d'alerta AVS 1 Atenci, Atenci, Avs urgent a la poblaci de .......... Protecci Civil comunica ............................................. que s'ha produt un accident a

Es treballa intensament per conixer l'abast i les conseqncies d'aquest accident. Mentre es determinen aquestes conseqncies, Protecci Civil per ordre del/la Conseller/a de Governaci, com mxima autoritat responsable en la matria declara l'estat d'alerta. Sobretot, us demanem serenitat i que seguiu estrictament les mesures segents: (Exemple en cas d'accident qumic) - Tanqueu-vos immediatament dins dels edificis - No circuleu pel carrer - Tanqueu tan hermticament com pugueu les portes i les finestres perqu no us entri l'aire de fora - Apagueu els aparells d'aire acondicionat i els sistemes de ventilaci - No intenteu anar a buscar a cap persona ni els vostres fills a l'escola, els professors en tindran cura - No utilitzeu el telfon - No feu foc dins de casa, ni fumeu

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-26 Data: 23.02.95

- Escolteu els comunicats que Protecci Civil emetr a travs dels sistemes de megafonia o a travs de les emissores de freqncia modulada: Rdio .......... Catalunya Rdio Rdio Nacional d'Espanya - No beveu aigua de l'aixeta, noms aigua embotellada

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-27 Data: 23.02.95

EXEMPLE DE COMUNICAT EN CAS D'ACCIDENT QUMIC Comunicat en cas d'emergncia AVS 2 Atenci, Atenci, Avs urgent a la poblaci .................. Protecci Civil comunica ............................................. que s'ha produt un accident a

Aquest Accident es considera greu per .................................... i l'abast de ...................................................... Els elements involucrats en aquest accident poden provocar conseqncies greus per la salut i la vida de la poblaci ms propera. S'han posat en marxa els plans destinats a conseqncies d'aquesta situaci. reduir al mnim les

Sobretot que, us demanem serenitat i seguiu estrictament les mesures segents: (Exemple d'accident qumic) - Tanqueu-vos immediatament dins dels edificis - Tanqueu tan hermticament com pugueu les portes i les finestres perqu no us entri l'aire de fora - Pareu els aparells d'aire acondicionat i els sistemes de ventilaci - No circuleu pel carrer - No intenteu anar a buscar a cap persona ni els vostres fills a l'escola, els professors en tindran cura - No utilitzeu el telfon - No feu foc dins de casa, ni fumeu

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-28 Data: 23.02.95

- Escolteu els comunicats de Protecci Civil a travs dels sistemes de megafonia o a travs de les emissores de freqncia modulada: Rdio .......... Catalunya Rdio Rdio Nacional d'Espanya - No beveu aigua de l'aixeta, noms aigua embotellada Balan Protecci Civil de Catalunya comunica que (s'ha produt un accident a/ que s'ha activat el pla d'emergncia/ que s'activat la situaci) ....................... .........................., a la poblaci/ns,comarca/es de .......... (L'accident / la situaci) ha consistit En aquests moments estan mobilitzats: Els bombers de la Generalitat La Policia/es Local/s de .......... La Gu rdia Civil de trnsit Els Mossos d'esquadra. Brigada de Medi Ambient SEM. Sistema d'Emergncies Mdiques Creu Roja Els equips de seguretat privats .................. .................. Tots ells els dirigeix el director de l'emergncia assistit per un Consell Assessor6 format per experts en la matria. Concretament.................. Es treballa amb la mxima activitat per tal de recuperar la normalitat el ms aviat possible.

Cas d'haver-se format

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-29 Data: 23.02.95

S'emetr un nou comunicat tan aviat com es produeixin novetats en el desenvolupament de la situaci quan finalitzi la situaci d'emergncia. Protecci Civil parlant en boca de les autoritats responsables, lamenta profundament els danys humans i materials ocasionats per aquests accident i comunica a la poblaci que s'estant fent tots els esforos possibles per millorar la situaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-30 Data: 23.02.95

EXEMPLE DE COMUNICAT DAVANT EL RISC D'ALLAUS

NOTA DE PREMSA DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA Objecte: Estimaci de risc d'allaus al Pirineu de Catalunya, segons butllet ems pel Servei Geolgic de Catalunya:

Exemple: ESTAT DEL MANTELL NIVAL I ESTIMACI DEL PERILL D'ALLAUS A LA VAL D'ARAN Les intenses nevades caigudes durant les ltims dies han donat gruixos de neu acumulada superiors als 150 cm. a cota 1.800 m i propers als 2 m. per sobre dels 2.400-2.500 m. El fort vent del sector N I NW ha donat lloc a la formaci de sobreacumulacions de neu molt importants generalment en vessants S i SE, formant plaques al vent, molt frgils degut a les baixes temperatures, que localment poden trobarse en qualsevol orientaci. l'Estimaci de perill d'allaus per sota dels 1.800 m s de FORT (4) ja que s possible el desencadenament d'allaus per una sobre crrega feble. Per sobre dels 1.800 m. l'estimaci de perill d'allaus s de MOLT FORT (5). La inestabilitat del mantell s generalitzat degut a les grans sobreacumulacions existents. Les baixes temperatures faran que es mantingui aquesta inestabilitat. Sn probables les caigudes d'allaus naturals de grans dimensions. ..................................................................................................................................... ........................................................................................................................

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-31 Data: 23.02.95

RECOMANACIONS DAVANT DEL RISC

Informeu-vos de la previsi del temps escoltant meterorolgics a travs dels mitjans de comunicaci.

els

butlletins

DEMANEU SEMPRE informaci completa als centres especialitzats. A Catalunya: SERVEI GEOLGIC DE CATALUNYA Pirineu Oriental (93) 443.28.76 Pirineu Occidental (93) 443.20.76 Informaci de tot el Pirineu (93) 442.98.04

Eviteu de dirigir-vos a les zones amb risc d'allaus Es recomana no fer travesses de muntanya ni programar la prctica d'esports fora pista en aquestes zones afectades.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-32 Data: 23.02.95

EXEMPLE DE COMUNICAT EN CAS D'INUNDACI I/O FORTS AIGUATS

NOTA DE PREMSA DE PROTECCI CIVIL DE CATALUNYA Objecte: Estimaci de risc d'inundacions i forta aiguats a............................ ems pel ..........................................................:

ESTAT DEL TEMPS Segons informa ....................................., es preveuen fortes tempestes durant les prximes hores a les comarques gironines .............................................................................................. La situaci actual del PREVIMET s....................., que vol dir:.............................................

RECOMANACIONS DAVANT DEL RISC

Seguiu les consignes de les autoritats Escolteu la rdio i poseu atenci a les prediccions meteorolgiques No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors Protegiu-vos, sobretot, desprs que s'hagi anunciat que augmenta el nivell de les aiges No aneu a buscar els nens a l'escola, aquesta ja se n'ocupa. Informeu a les autoritats de la vostra situaci i la de la vostra famlia. Assenyaleu la vostra presncia i feu-vos veure si us trobeu allat.

Si sou a casa o en un edifici:

Obtureu les portes, les finestres i les obertures del vostre domicili o local si pot quedar afectat. Col.loqueu els documents importants, els objectes valuosos, els aliments i l'aigua potable als pisos alts. Poseu els productes perillosos en llocs protegits

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5-33 Data: 23.02.95

Conduu els animals domstics a llocs alts i protegits Desconnecteu l'interruptor general de l'electricitat No baixeu als soterranis ni us quedeu en zones baixes

Si sou a fora, a l'exterior

Allunyeu-vos de les rieres, els torrents o les zones que es poden inundar, situeu-vos en punts alts i no torneu enrera. No travesseu una zona inundada ni a peu ni amb cotxe No us estacioneu ni acampeu en als llits secs ni a les ribes dels rius, perqu les crescudes d'aigua o les rierades arriben sempre per sorpresa En cas d'emergncia truqueu al telfon 085 dels Bombers de la Generalitat

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-1 Data: 23.02.95

6. ELS CECOP A CATALUNYA.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-2 Data: 23.02.95

6.1. ELS CECOP A CATALUNYA. Els plans de protecci civil han de fixar la creaci del respectiu Centre de Coordinaci Operativa (CECOP). Els CECOP, definits en els termes del PROCICAT, han de garantir la comunicaci permanent amb i entre els comits d'emergncies, CCA i CRA, i amb els grups d'actuaci i altres ens i serveis actuants. Han de garantir la comunicaci amb el CECOP de l'autoritat superior, i poden funcionar com a CECOPI (CECOP integrat) sempre que s'hi reuneixin autoritats de ms d'una administraci pblica. Diferents CECOP poden funcionar en rgim d'alternncia o substituibilitat en relaci a les funcions de cadascun d'ells.

6.2. EL CENTRE DE COORDINACI OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT). El CECAT s el CECOP de Catalunya i les seves funcions sn regulades al Decret 246/1992 de 26 d'octubre. El Comit d'Emergncies de Catalunya es reuneix en una sala del CECAT. Altres comits d'emergncies, de direcci autonmica, estatal o local, poden reunir-se en una sala del CECAT, sempre que el respectiu pla aix ho determinar o b per petici del director respectiu. La Generalitat garanteix la centralitzaci de la informaci de riscs i calamitats a travs del CECAT, per: a) Maximitzar la col.laboraci entre els rgans de les administracions pbliques, empreses i altres organitzacions. diferents

b) Decidir les declaracions d'"Alerta", d"Emergncia" i d'"Activaci del pla" que pertoquen a la Generalitat.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-3 Data: 23.02.95

c) Exercir les funcions de direcci. d) Transferir la direcci a l'Estat, en cas de declaraci d'"Inters Nacional" e) Garantir les tasques informatives del Gabinet d'Informaci. El CECAT estableix el seu funcionament permanent durant les vint-i-quatre hores del dia tot els dies de l'any. El seu domicili s al Passeig de Pujades 13-19 (08018-Barcelona). La persona titular del Departament de Governaci pot fixar per Resoluci el seu domicili. El CECAT ha de mantenir contacte permanent amb els centres de coordinaci dels serveis de la Generalitat (ANNEX 6.A), amb els serveis de la Generalitat amb serveis tcnics de localitzaci permanent (ANNEX 6.B), aix com amb els centres de coordinaci de l'Estat a Catalunya (ANNEX 6.C) i altres centres de coordinaci pblics o privats no dependents de la Generalitat per que estan o abasten Catalunya (ANNEX 6.D). La persona titular del Departament de Governaci pot ordenar l'actuaci de tots els centres i ens de comunicaci de la Generalitat sota la dependncia funcional directa del CECAT, en supsits de direcci autonmica. L'ANNEX 6.E reprodueix una relaci sistemtica d'informaci que t per finalitat facilitar l'operativitat del CECAT davant diversos riscs.

6.3. EL CECOTAR TARRAGONA).

(CENTRE

DE

COORDINACI

OPERATIVA

DE

El CECOTAR exerceix funcions desconcentrades del CECAT a Tarragona, donada la singular caracterstica de risc d'aquesta zona. Est en permanent connexi amb el CECAT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-4 Data: 23.02.95

ANNEX 6.A:

CENTRES DE COORDINACI DE SERVEIS DE LA GENERALITAT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-5 Data: 23.02.95

ANNEX 6.A CENTRES DE GENERALITAT.

COORDINACI

DE

SERVEIS

DE

LA

Centre d'Informaci i Coordinaci Operativa (CICOC) de la Direcci General de Prevenci i Extinci d'Incendis i de Salvaments de Catalunya. Li correspon les funcions d'organitzaci, anlisi, control, estadstiques i disponibilitat de recursos humans i materials; aplicaci operativa dels grans plans d'emergncia; planificaci i coordinaci dels centres de control i comunicacions de les brigades; avaluaci del risc i actualitzaci dels mitjans disponibles per a la seva minoraci, aplicada als focs forestals i urbans; gesti del control central; garantir els canals d'informaci amb els mitjans de comunicaci; gesti de les comunicacions interior i exterior de la Direcci General. Centre de Coordinaci Operativa de la Direcci General de Seguretat Ciutadana. s el centre de comandament i coordinaci de la Policia Autonmica i de coordinaci de policies locals, que realitza el servei operatiu i tcnic d'actuaci immediata per a la intervenci en qualsevol tipus d'emergncia i protecci dels bns de la Generalitat. La direcci d'aquest servei es realitza a travs de l'estructura de la Direcci General de Seguretat Ciutadana, la qual exerceix la competncia exclusiva en tot el territori de Catalunya. Sistema d'Emergncies Mdiques, S.A. (SEMSA) del Servei Catal de la Salut. Societat annima que t per objecte l'atenci de les emergncies mdiques mitjanant la realitzaci d'actuacions de tota mena, consistents a la gesti i el control dels recursos personals, materials i econmics disponibles per tal de garantir en tot moment l'atenci pre-hospitalria, el transport assistit i l'ingrs en el centre adequat, en cada cas, de malalts crtics. Centre de Coordinaci Operativa del Servei d'Agents Rurals (COSAR) de la Direcci General del Medi Natural. Centre de comunicacions i coordinaci operativa de la prevenci i la vigilncia dels incendis forestals a Catalunya; del Servei d'Agents Rurals, les Agrupacions de Defensa Forestal i els voluntaris forestals.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-6 Data: 23.02.95

ANNEX 6.B:

SERVEIS DE LA GENERALITAT AMB SERVEI TCNIC DE LOCALITZACI PERMANENT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-7 Data: 23.02.95

ANNEX 6.B SERVEIS DE LA GENERALITAT AMB SERVEI TCNIC DE LOCALITZACI PERMANENT.

- Junta de Sanejament - Junta de Residus - Servei Radiolgic - Direcci General de Carreteres - Direcci General de Seguretat Industrial - Junta d'Aiges

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-8 Data: 23.02.95

ANNEX 6.C.

CENTRES DE COORDINACI DE L'ESTAT A CATALUNYA.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-9 Data: 23.02.95

ANNEX 6.C. CENTRES DE COORDINACI DE L'ESTAT A CATALUNYA.

- Centre de la Delegaci del Govern a Catalunya (Barcelona). - Centres dels Governs Civils de LLeida, Tarragona, Girona i Barcelona.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-10 Data: 23.02.95

ANNEX 6.D.

CENTRES DE COORDINACI PBLICS I PRIVATS NO DEPENDENTS DE LA GENERALITAT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-11 Data: 23.02.95

ANNEX 6.D. CENTRES DE COORDINACI PBLICS I PRIVATS NO DEPENDENTS DE LA GENERALITAT.

- RENFE - Centre Regional de Salvament Martim - Centre de Control de Trnsit "La Campana" - Centre Meteorolgic Territorial de Catalunya - FECSA Dispatching - ENHER Dispatching - REE Dispatching - Hidroelctrica Empord - HIDROELCTRICA DE CATALUNYA - AUCAT, Autopistes de Catalunya - AUTEMA, Autopistes de Manresa - TABASA, tnels de Vallvidrera - AUMAR, Autopista del Mediterrneo - Tnel del Cad - Diputaci Barcelona: carreteres, parcs naturals - Aiges de Barcelona

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-12 Data: 23.02.95

- Reial Autombil Club de Catalunya. - Gas Natural - CLH - REPSOL - centres de control depenents de l'Ajuntament de Barcelona: 1. CECOPAL 2. SEIS 3. Centre de Control 4. Gu rdia Urbana

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-13 Data: 23.02.95

ANNEX 6.E.:

SISTEMTICA PER FACILITAR L'OPERATIVITAT DEL CECAT DAVANT DIVERSOS RISCS.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-14 Data: 23.02.95

INDEX RISCS NATURALS N.A : RISC DE PLUGES: PREVISI DE PLUGES N.B : RISC D'INUNDACIONS I/O AVINGUDES N.C : RISC DE NEU: PREVISI DE NEUS N.D : RISC DE NEVADES/GELADES N.E : RISC DE TEMPESTES DE FORT APARELLATGE ELCTRIC I VENT N.F : RISC DE SEQUERA N.G : RISC DE TERRATRMOLS N.H : RISC D'ESLLAVISSAMENTS N.I : RISC D'ALLAUS RISCS TECNOLGICS T.A : RISC RADIOLGIC T.B : RISC NUCLEAR (Centrals Nuclears) T.C : RISC PER MANIPULACI DE SUBSTNCIES PERILLOSES T.D : RISC PEL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES T.E : RISC QUMIC (Directriu Sevesso) T.F : RISCS DE CONTAMINACI TECNOLGICA - Accident de Contaminaci del Mar pel Petroli - Contaminaci del Sl per Substncies Perilloses - Contaminaci d'Aiges Superficials per substncies perilloses - Contaminaci de l'Atmosfera per Circumstncies no Previstes (Fora dels P.E.E.) - Accidents on hi ha morts d'animals per causes tecnolgiques (radiaci, substncies perilloses)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-15 Data: 23.02.95

RISCS ANTRPICS A.A : RISC DE FOC FORESTAL A.B : RISC DE FOC D'INDSTRIA I LOCALS DE PBLICA CONCURRNCIA A.C : ALTRES RISCS ANTRPICS - Accidents Greus de Circulaci - Ensorraments - Prdues - Accidents per Aglomeracions de Gent - Prdues al Mar A.D : RISC DE CONTAMINACI PER CAUSES NATURALS - Accident de Contaminaci del Mar per Algues - Accident que hi ha morts d'animals per catstrofes naturals (inundacions,terratrmols...) A.E : RISC DE CONTAMINACI PER ACCIDENTS BIOLGICS - Infeccions Massives - Intoxicacions - Accidents que hi ha morts d'animals, peixos, bestiar, etc.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-16 Data: 23.02.95

RISCS NATURALS: N

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-17 Data: 23.02.95

Aspectes relacionats amb situacions provinents de diversos riscs naturals. N.A.- RISC DE PLUGES: PREVISI DE PLUGES
RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR M, L, G NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. L(L1,L2,L39) G COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

PLUGES

PREVIMET (1 setembre-30 novembre).Pla d'escampada d'informaci Meteorolgica. No s cap Pla d'emergncia prpiament

- CMZ - Delegaci Govern Estat/Governs Civils - Junta d'Aiges - TV3 meteorlegs - Tcnics locals de P.C.7 - Policia local - Bombers - Mossos d'esquadra - Gurdia civil - Agents rurals - RENFE - F.C.G. - Centres privats de previsi meteorolgica - C.N.P. - Torre control del Prat. Direcci General d'Aviaci Civil

- Conseller/a de Governaci - Delegat del govern de l'Estat/Governadors Civils - CMZ - Junta d'Aiges - TV3 meteorleg - Policia Local - Mossos d'esquadra - Bombers - Carreteres: Generalitat, MOPTA, Diputaci - RENFE - FCG - Empreses elctriques - Empreses afectades8

CMZ: Centre Meteorolgic Zonal

Aquests tcnics normalment donaran la informaci des del CENTRE RECEPTOR D'ALARMES, cas de ser un municipi amb el PBM estaran a l'aguait per si cal convocar-lo, moment en el qual tamb es convocar el GABINET D'INFORMACI del PBM, que funcionar per donar suport a l'alcalde, i que s'hauria de situar al costat del CECOPAL.

Decret 286 normativa Sevesso

Caldr que el tcnic de gurdia spigui la interpretaci i/o traducci en tems de resposta de forma molt acurada.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-18 Data: 23.02.95

N.B.- RISC D'INUNDACIONS I/O AVINGUDES


RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. A.1 Avs d'alerta hidrolgica, per part de JUNTA D'AIGES15 I.1.Previsi d'inundacions de zones habitades I.2.Nuclis habitats que quedin allats I.3.- Tallada de sistemes i serveis essencials per inundaci COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

INUNDACIONSAVINGUDES

NO HI HA PLA. Ja s'ha aprovat la DBRI, per la CNPC, i aix permetr elaborar els plans d'inundacions escaients. "Alguns Municipis, especialment els del Maresme ja tenen associat al Pla Bsic una forma d'actuaci en cas de pluges intenses, per ms aviat amb carcter preventiu."

Junta d'Aiges Bombers Agents rurals Centres de predicci i mesura part.(Ex: Centre de l'Alta Segarra...) Policies locals Tcnics locals i zonals de Protecci Civil10 Confederaci hidrogrfica del Ebre11 RENFE F.C.G. RAC Creu Roja12 DG Carreteres Diputaci B.(carreteres) Adm. Estat13 Serveis Municipals de Barcelona (CECOPALB14)

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGAT/S DEL GOVERN DE LA GENERALITAT. - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS. - CMZ - Delegat del Govern de l'Estat/Governadors Civils - Junta d'Aiges - TV3 meteorleg - Policia Local - Bombers - Mossos d'esquadra - Gurdia Civil - Carreteres: Generalitat, MOPTA, Diputaci - RENFE, FCG - Empreses elctriques - Empreses de serveis: Pales excavadores, retros, elements de desguassar... - Delegaci del Govern en les Societats Concessionries d'autopistes

- Inundacions - Avingudes - Manca subministraments - Manca de serveis bsics i de la xarxa de comunicacions (F.C., Viria, Aeroports,Telecomu nicacions)

NOTA: A = ALERTA HIDROLGICA I = PREVISI D'INUNDACIONS O INUNDACIONS PRPIAMENT DITES

Aquests tcnics normalment donaran la informaci des del CENTRE RECEPTOR D'ALARMES, cas de ser un municipi amb PBM estaran a l'aguait per si cal convocar-lo, moment en el qual tamb es convocar el GABINET D'INFORMACI del PBM, que funcionar per donar support a l'alcalde, i que s'hauria de situar al costat del CECOPAL.

10

11
institucional

S'estan fent gestions des de la Delegaci del Govern per obtenir a temps real una resposta

12

Aquesta possibilitat s'incorpora en el conveni que s'ha establert entre Creu Roja i Protecci Civil.

13
concretat

Cal establir un sistema de recaptaci per la Conca del Pirineu Occidental. A hores d'ara no s

14

Per la seva gran concentraci de gent, s un cas que cal tractar-lo especialment

15

Cal assegurar que aquesta alarma arribi a tota la poblaci afectada

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-19 Data: 23.02.95

N.C.- RISC DE NEU: PREVISI DE NEUS.


RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

NEU

PREVIMETnevades. Pla exclusivament informatiu del risc de caiguda de neu (gruixos esperats)

- CMZ - Delegaci del Govern de l'Estat/Governs Civils - TV3 meteorlegs - Policia Local - Tcnics municipals o zonals de Protecci Civil - Mossos d'Esquadra - Bombers - Gurdia Civil - Agents Rurals - RENFE/ FCG - Centres privats de Meteorologia - Carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions) - Estacions d'Esqu - Empreses elctriques - Autopistes

CMZ Delegaci Govern TV3 meteorlegs Centres privats meteorologia Estacions d'esqu Tcnics municipals o zonals de Protecci Civil Policia local Mossos d'esquadra Bombers Guarderia rural Carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions) RENFE/FCG Autopistes Delegaci del Govern a les societats concessionries d'autopistes Guardes forestals Empreses elctriques

Veure situacions equivalents, PREVIMET: PREVINEU

1.- Nevades per sota de la cota 1000

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-20 Data: 23.02.95

N.D.- RISC DE NEVADES-GELADES


RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

GELADES/N EVADES.

PLA PROVISIONAL GELADES NEVADES. "Algun municipi t el pla d'actuaci propi per nevades(Ex Barcelona, Manresa, Rub...)"

Servei Geolgic (G.C.) CMZ TV3 Meteorlegs Centres Meteorolgics privats Municipis afectats/Comarques Tcnics de Protecci Civil municipals o zonals Policia local Mossos d'esquadra Gurdia Civil Bombers Guarderia rural Carreteres: (Generalitat., MOPTA, Diputaci B.) RENFE, F.C.G. Estacions d'esqu Centres excursionistes RAC Creu Roja Torre de Control de l'aeroport del Prat

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS DEL GOVERN DE LA GENERALITAT - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - CMZ - Delegat del Govern de l'Estat /Governadors Civils - TV3 meteorlegs - Centres privats de meteorologia - Tcnics de Protecci Civil Municipal o zonal - Policia Local - Mossos d'Esquadra - Gurdia Civil - Bombers - Guardes forestals - Creu Roja - Carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions) - RENFE/FCG - Empreses elctriques - Empreses maquinria de treure-neus - Empreses subministradores de sal - Empreses de maquinries d'obres pbliques - Delegats del Govern en les empreses concessionries d'autopistes - Aeroports - Creu Roja

- Carreteres tallades - Manca subministrament (aigua, llum, gas, aliments) - Poblaci allada - Neteja de carreteres (sal)

1.- Nevades en zones no habituals 2.- Allament de gran nmero de nuclis de poblaci, especialment poblaci que necessita assistncia (gent gran, escolars, malalts...) 3.- Talls en els subministraments essencials, i en les vies de comunicaci

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-21 Data: 23.02.95

N.E.-RISC DE TEMPESTES ELCTRIC I VENT.

DE

FORT

APARELLATGE

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/relacionats

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

TEMPESTES

- CMZ - Delegaci Govern de l'Estat/Governs Civils - TV3 meteorlegs - Centres privats de Meteorologia - Tcnics municipals o zonals de P.C. - Policia Local - Bombers - Mossos d'esquadra - Gurdia Civil - RENFE/FCG - Carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions) - Torre Control de l'aeroport del Prat

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - CMZ - Delegat Govern de l'Estat/Governadors Civils - TV3 meteorlegs - Policia Local - Bombers - Mossos d'esquadra - RENFE/FCG/carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions). - Delegats del Govern en les empreses concessionries d'autopistes - Empreses elctriques

- Manca subministraments (energia ...) - Manca de Comunicacions... - Incendi - Desestabilitzaci d'equips sensibles

1.Manca de subministraments16 2.forestals Incendis

3.Incendis industrials

Veure Protocol amb Companyies elctriques. AQUEST PROTOCOL PREVEU QUE A PARTIR D'UNS DETERMINATS NIVELLS D'AVARIA O MANCA DE SUBMINISTRAMENT, EL DISPATXING CENTRAL HO COMUNICAR EXCLUSIVAMENT AL CECAT.

16

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-22 Data: 23.02.95

N.F.-RISC DE SEQUERA

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/relacionats

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR - Manca d'aigua - Perill d'infeccions - Contaminaci de la capa fretica

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

SEQUERA

- CMZ - Delegaci del Govern de l'Estat/Governs Civils - JUNTA D'AIGES17 - Tcnics de Protecci Civil Municipals o zonals - TV3 meteorlegs - Policia Local - Consells Comarcals - Companyies d'aiges(SGAB,...) - Juntes de Canals i sequiatge, sindicatures de recs

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - JUNTA D'AIGES - COMPANYIES D'AIGES - CMZ - Delegat Govern de l'Estat/Governadors Civils - TV3 meteorlegs - Policia Local

1.- RESTRICCIONS

18

2.- Epidmia per ingesti d'aigua en males condicions fitosanitries

La JUNTA D'AIGES, com a autoritat Catalana en matria de control de subministraments, donar informaci sobre l'estat dels cabals soterranis i superficials

17

Cal NOTIFICAR la situaci al Responsable de gurdia del Gabinet d'Informaci, el qual estar a l'aguait per redactar els comunicats que d'acord amb les autoritats sanitries i les governatives, calgui donar a la poblaci.

18

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-23 Data: 23.02.95

N.G.- RISC DE TERRATRMOLS.

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/ Relacionats

SITUACIONS PODEN ESDEVENIR

QUE

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. 1.Segons circumstncies de danys i gravetat, activaci a posteriori i amb carcter permanent mentre duri el retorn a la normalitat. 2.- Nivell 5 de l'Escala de Richter

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT en el

TERRATRMOLS

s'ha d'elaborar una directriu bsica

- Servei Geolgic - Facultats de Geologia de les Universitats Catalanes - Instituto Geogrfico Nacional

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - Servei Geolgic - Bombers - Tcnics de P.Civil Municipal o zonal - Policies Locals, Mossos d'Esquadra i Gurdia Civil - Consells Comarcals - Delegat Govern/ Governadors Civils

- Enderrocament d'edificis d'obres pbliques i d'infraestructura - Ruptura de preses - Trencament de la superfcie o escora de la terra - Danys importants a la poblaci en general (vides, traumes, bns...)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-24 Data: 23.02.95

N.H.- RISC D'ESLLAVISSAMENTS.

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES Relacionats

DECISORS/

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

ESLLAVISSAMENTS

- Policies locals - Bombers - Mossos d'Esquadra - Gurdia Civil - Consells Comarcals - Carreteres: MOPTA, Generalitat Diputacions - Autopistes - RENFE/FCG

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - Servei Geolgic - Bombers - Tcnics de P.Civil municipal o zonal - Policies Locals, Mossos d'Esquadra i G. Civil - Consells Comarcals - Delegat Govern de l'Estat/Governadors Civils - RENFE/FCG - Carreteres: MOPTA, Generalitat i Diputacions - Delegat del govern en les empreses concessionries d'autopistes - Empreses de maquinria d'obres pbliques

- Cobriment de zones d'habitatge - Trencament d'infraestuct. - Danys importants a persones i als seus bns

1.- Allament de nuclis de poblaci 2.- Fallades dels serveis d'abastament a poblacions o barris (comunicacions, energia, alimentaci)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-25 Data: 23.02.95

N.I.- RISC D'ALLAUS.

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES Relacionats

DECISORS/

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. 1.- A partir del Nivell 4 o Risc d'accidents generalitzat20

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI

ALLAUS

PREVISI D'ALLAUS19

Servei Geolgic TV3 meteorlegs CMZ Estacions d'Esqu

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - ALCALDES DELS MUNICIPIS AFECTATS - Servei Geolgic - TV3 meteorlegs - CMZ - Bombers - Policies Locals, Mossos d'Esquadra i G. Civil - Consells Comarcals - Delegat Govern de l'Estat/Governadors Civils - Estacions d'esqu - RAC

- Risc persones

Disponibles CECAT

al

Aquest Pla l'elabora el Servei Geolgic de la Generalitat de Catalunya, i es difon la informaci a les institucions a travs del CECAT

19

L'activaci del Gabinet d'Informaci comportar l'emissi de comunicats difosos a la poblaci d'acord amb els criteris del Servei Geolgic que cataloga el Risc amb un escalat de perillositat: 1 Feble, 2 Moderat, 3 Marcat, 4 Fort i 5 Molt fort.

20

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-26 Data: 23.02.95

RISCS TECNOLGICS: T

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-27 Data: 23.02.95

Aspectes relacionats amb situacions provinents de diversos riscs tecnolgics. T.A.- RISC RADIOLGIC
RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/Relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. NOTIFICACI, per activaci del Pla COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

RISC RADIOLGIC, accident per manipulaci d'istopes radiactius, i accident de transport d'elements radiactius

PLA DE VIGILNCIA I CONTROL ( Ms aviat s un pla preventiu, encara que preveu l'actuaci)

- Bombers - Mossos d'esquadra - Servei Radilogic de la Generalitat de Catalunya - D.G. d'Indstria - D.G. de Seg. Industrial - rea de Medi Ambient, de Mossos21 d'esquadra - Delegaci Govern de l'Estat/Governs Civils

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - Bombers - Mossos d'esquadra - Servei Radiolgic de la Generalitat de Catalunya - D.G. d'Indstria - rea de Medi Ambient de Mossos d'esquadra - Delegat del Govern de l'Estat/Governadors Civils - Servei Catal de la Salut

- Contaminaci

Aquesta actuaci es merament policial,de moment encara que podria esdevenir de funci similar a la del grup de Seguretat Qumica del PEE. En tot el que resta en aquest annex s'entn com a rea de Medi Ambient l'rea de Medi Ambients dels Mossos d'Esquadra.

21

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-28 Data: 23.02.95

T.B.- RISC NUCLEAR (Centrals nuclears)

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/Relacionats

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECOP de Tarragona

RISC NUCLEAR,Centrals Nuclears

PENTA

- Gabinet d'Informaci del Governador22

- GOVERNADOR CIVIL DE TARRAGONA - Conseller/a de Governaci - Delegat Territorial del Govern de la Generalitat de Tarragona - Centrals Nuclears - Associaci Nuclear de Vandells i Associaci Nuclear d'Asc. - Bombers - Mossos d'Esquadra - CSSN

Veure PLA PENTA, nivells

Segons PENTA

el

pla

22
CSSN.

La informaci d'aquest gabinet la nodreixen normalment les Centrals Nuclears, Bombers i el

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-29 Data: 23.02.95

T.C.- MANIPULACI DE SUBSTNCIES PERILLOSES.

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/Relacionat s

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL De GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

SUBSTNCIES PERILLOSES (Emmagatzemament i Manipulaci, fora del PEE)

No hi ha pla. Es realitza una estratgia similar al cas d'un pla d'emergncia exterior.

- Bombers - Policies Locals - Gurdia Civil - Mossos d'esquadra - Delegaci Govern de l'Estat/Governs Civils

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS - Bombers - Policies Locals - Mossos d'esquadra - Gurdia Civil - Delegat del Govern de l'Estat/ Governadors Civils - rea de Medi Ambient de Mossos d'esquadra

- Contaminaci CRTICA, es a dir aquella per la que les persones i els bns poden sucumbir massivament, per fuita vessament o explosi.

Similar als nivells del P.E.E.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-30 Data: 23.02.95

T.D.- RISC PEL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/Relacion ats

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL D'E GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles en el CECAT

TRANSPORT MERCADERIES PERILLOSES, llevat de les d'istopes radiactius

S'ha de fer la Directriu B sica de TMP23

Bombers Policies Locals Gurdia Civil Mossos d'Esquadra Delegaci Govern de l'Estat/Governs Civils - Carreteres: MOPTA, Generalitat, Diputacions) - Autopistes

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS Del Govern de la Generalitat - Bombers - Policies Locals - Mossos d'esquadra - Delegat Govern de l'Estat/ Governadors Civils - Junta Residus - Junta Sanejament - rea de Medi Ambient de Mossos d'esquadra - Carreteres: (MOPTA, Generalitat, Diputacions) - SEM - Delegaci del Govern a la societat concessionria d'autopistes

- Contaminaci CRTICA, es a dir aquella en que les persones i els bns poden sucumbir massivament, per fuita vessament o explosi.

Similitud al PEE

Interinament es podran usar les lnies generals marcades per altres plans d'abast local, ja experimentats, (per exemple les TX: DDMM de l'Ajuntament de Barcelona.)

23

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-31 Data: 23.02.95

T.E.- RISC QUMIC (DIRECTRIU SEVESSO).

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES Relacionats

DECISORS/

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR - Fuita de gas txic o inflamable - Vessament de substncies txiques o inflamables - Explosi - Incendi

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. - Segons Pla

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

ACCIDENT QUMIC

PEE24

Indstria/es afectada/es - Bombers

- CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - Delegat Govern de l'Estat/ Governadors Civils - Alcaldes dels Ajuntaments afectats - Indstria afectada - Bombers - rea Medi Ambient de Mossos d'esquadra - SEM - D.G. d'Indstria - Ajuntament (CECOPAL) - Mossos d'esquadra - Gurdia civil - Policia de l'Estat (CNP)

Requereix especial menci l'anomenat PLASEQTA, que s un Pla d'emergncia exterior que afecta tota l'rea petroqumica de Tarragona

24

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-32 Data: 23.02.95

T.F.- RISC DE CONTAMINACI TECNOLGICA


RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/Relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Seran disponibles en el CECAT

ACCIDENT CONTAMINACI DEL MAR PEL PETROLI

- Centre Salvament Martim - Ports

de

- DELEGAT DEL GOVERN DE L'ESTAT - CONSELLER/A DE GOVERNACI - AUTORITATS PORTURIES - alcaldes dels municipis costaners afectats Empreses col.laboradores o receptores (CLH...) - Altres entitats privades - CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - AJUNTAMENTS AFECTATS - Conselleria de Medi Ambient - Bombers - Policies Locals - Mossos d'esquadra - Delegaci Govern/Governs Civils - rea Medi Ambient de Mossos

- Contaminaci de costes - Contaminaci de ports

Segons circumstncies

CONTAMINACI DEL SL PER SUBSTNCIES PERILLOSES, abocades o b abandonades massivament...= *

- Bombers - Policies Locals - Mossos d'esquadra - Delegaci del Govern de l'Estat/Governs Civils - Departament de Medi Ambient

- Contaminaci del sl

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

CONTAMINACI D'AIGES SUPERFICIALS (Vessaments incontrolats, accidents) CONTAMINACI DE L'ATMOSFERA PER CIRCUMSTNCIES NO PREVISTES (Fora del PEE) ACCIDENT CONTAMINACI DEL MAR PER ALGUES

dem *

dem *, afegint: - Junta de Sanejament

- Contaminaci de les aiges

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

dem *

dem *, afegint: - D.G. de Qualitat Ambiental

- Contaminaci de l'atmosfera

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

dem * excloent: - Departament de Medi Ambient - D.G. Medi Natural

dem *

- Contaminaci de les costes

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

INFECCIONS MASSIVES

- Departament de Sanitat

dem *, afegint: - AUTORITAT SANITRIA

- Infeccions

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

INTOXICACIONS

- Departament de Sanitat

dem*, afegint: - AUTORITAT SANITRIA

- Intoxicacions

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

ACCIDENTS TECNOLGICS que provoquen la mort d'animals, bestiar, peixos...

- COSAR - Policia Local

dem *, afegint: - COSAR - Policia Local

- Contaminaci - Infeccions

Segons circumstncies

Seran disponibles en el CECAT

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-33 Data: 23.02.95

RISCS ANTRPICS: A

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-34 Data: 23.02.95

Aspectes relacionats amb situacions provinents de diversos riscs antrpics.

A.A.- RISC DE FOC FORESTAL

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/ Relacionats - CONSELLER/A DE GOVERNACI - DELEGATS TERRITORIALS del govern de la Generalitat - Bombers - COSAR - Mossos d'esquadra - Policies Locals - Delegat Govern de l'Estat/Governadors Civils - TV3 meteorlegs - CMZ

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR - Veure Pla

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. 1.- A partir del Nivell 1 establert per l'INFOCAT

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT en

FOC FORESTAL

Pla Especial d'incendis Forestals INFOCAT

Bombers COSAR Mossos d'esquadra Policies Locals Gurdia Civil Dispatxing RENFE/FCG - Dispatxing de FECSA, ENHER, HECSA, REDESA etc.

NOTA: Cal precisar que si b hi ha alguns incendis forestals que sn d'origen tecnolgic com s el cas dels provocats per lnies elctriques en mal estat, o d'origen natural com s el cas d'un llamp, s'estudia aqu com un risc antrpic per ser el de ms gran probabilitat de donar-se.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-35 Data: 23.02.95

A.B.- FOC D'INDSTRIA CONCURRNCIA.

EN

LOCALS

DE

PBLICA

RISC

PLA ASSOCIAT

FONTS D'INFORMACI

ORGANISMES DECISORS/ Relacionats

SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR

NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I.

COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT, si fos d'mbit superior al municipal

FOC D'EDIFICIS INDUSTRIALS I D'INDSTRIES no incloses en les afectades per la Directriu Sevesso.

- Pla d'emergncia interior (d'autoprotecci) - Pla Bsic Municipal25

Bombers Policies Locals Mossos d'esquadra Gurdia Civil D.G. d'Indstria

CONSELLER/A DE GOVERNACI DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - Bombers - Mossos d'esquadra - Policies Locals - Delegats Govern de l'Estat/ Governadors Civils - D.G. d'Indstria CONSELLER/A DE GOVERNACI DELEGATS TERRITORIALS del Govern de la Generalitat - Bombers - Mossos d'esquadra - Policies Locals - Delegats Govern de l'Estat/ Governadors Civils

- Risc a persones (evacuaci zones colindants.)

Normalment no cal, per ser noms d'mbit Municipal26

FOC D'EDIFICIS DE PBLICA CONCURRNCIA: Estacions de tren de superfcie i soterrades, grans superfcies de venda, estadis i altres locals poliesportius, edificis residencials, sanitaris, aparcaments, religiosos, institucionals i altres)

- Pla d'emergncia interior (d'autoprotecci) - Pla Bsic Municipal21

Bombers Policies Locals Mossos d'esquadra Gurdia Civil

- Risc a persones (evacuaci imperativa, del local. Tamb cal evacuar els locals colindants.)

dem

27

Disponibles CECAT, si cal

25
municipal

En cas de que en tingui el municipi en qesti. En tot cas es tracta d'una actuaci de carcter

En aquests casos caldr establir un lligam intens amb el Gabinet d'Informaci Municipal, per si s'escau i aix ho sol.licita, donar-li support.

26

Per la gran transcendncia pblica d'aquests casos, tot i que s responsabilitat municipal, cal activar el G.I. per fer un seguiment del sinistre que al afectar a gran nmero de persones tot i conservant el carcter municipal, pot afectar l'inters autonmic.

27

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6-36 Data: 23.02.95

A.C.- ALTRES RISCOS ANTRPICS.


RISC PLA ASSOCIAT FONTS D'INFORMACI ORGANISMES DECISORS/ Relacionats SITUACIONS QUE PODEN ESDEVENIR - Accident politraumtic amb morts ferits NIVELL DE GRAVETAT PER ACTIVAR EL G.I. ALERTA. Actuaci a criteri i segons els nivells que estableix el pla, tenint present que s un pla de l'adm. de l'Estat. COMUNICATS ESCAIENTS PER A CADA SITUACI Disponibles CECAT

ACCIDENTS 28 GREUS CIRCULACI (carretera ferrocarril)

DE i

- PLA D'ACCID. GREUS DE CIRCULACI - Plans especfics per transports concrets (tnels, vies especials)

- Bombers - Gur.Civ./Pol.Loc. - Carreteres: MOPTA, Gen. Diput. 29 - Autopistes - Mossos d'esquadra - Delegat GE/GC

Delegat GE/GC. Conseller/a de Gov. Bombers Gurdia Civil Delegats del GEC 25 d'autopistes - Mossos d'esquadra

RISC D'ACCIDENT EN EL TRANSPORT PBLIC24 (ferrocarril, transports metropolitans, carretera)

- PLA D'ACCID. GREUS DE CIRCULACI - Plans especfics transports concrets (tnels, vies especials)

Bombers Gurdia Civil Autopistes25 FCG, TMB, Companyies privades de transport pblic - Mossos d'esquadra - Delegaci GE/GC Bombers Mos. Esq./Pol. Loc Gurdia Civ./Poli. N. Delegaci GE/GC

Delegat GE/GC. Conseller/a de Gov. Alcalde/s Bombers Gurdia Civil Delegats del GEC d'autopistes25 - Mossos d'esquadra Policia Local Mossos d'esquadra Bombers Delegat GE/GC Voluntaris Municip.

- Accident politraumtic amb morts ferits

ALERTA. Actuaci a criteri i segons els nivells que estableix el pla. s un pla de l'Adm. de l'Estat

Disponibles CECAT

ENSORRAMENTS (Construccions, terraplens, rases...

- Pla emerg. int. (d'autoprotecci) - Pla Bsic Municipal30

- Accident politraumtic amb morts ferits

A criteri,del CECAT, segons la valoraci que faci atenent la informaci disponible. A criteri i d'acord amb la valoraci feta des del CECAT. A criteri i d'acord amb la valoraci feta des del CECAT. A criteri i d'acord amb les informacions rebudes

PRDUES (persones a bosc, mar, riu, avencs...)

- Pla Bsic Municipal31

Bombers Mos. Esq./Pol. Loc. Gurdia Civ./Poli. N. Delegaci GE/GC Bombers Pol Loc./Mos.Esq. Gurdia Civ./Poli. N. Delegaci GE/GC

Pol.Loc./Mos. Esq. Bombers Delegat GE/GC Voluntaris municip. Pol.Loc./Mos.Esq. Bombers Delegat GE/GC Voluntaris municip. Salvament

- Accident politraumtic amb morts ferits - Accident politraumtic amb morts ferits

ACCIDENTS PER AGLOMERA CIONS DE GENT

- Pla d'emerg. int. (d'autoprotecci) - Pla Bsic Municipal32 - Pla Bsic Municipal33 - Pla de Salvament Martim

ACCIDENTS MAR

AL

- Centre Salvament Martim - Creu Roja del Mar - Comandncia de Marina

- Centre Martim

Delegaci del Govern de l'estat/Governs Civils= Delegaci GE/GC Delegaci del Govern a les empreses concessionries d'autopistes= Delegaci del GEC d'autopistes

28 29 30

Aquest accident si s en casc urb activar el PBEM, i per tant tots els organismes decisors que s'escaigui

Totes les Autopistes en general

En cas de que en tingui el municipi en qesti. En tot cas es tracta d'una actuaci de carcter municipal En aquests casos pot donar-se un inters comarcal i pot arribat el cas activar-se un pla comarcal si n'hi. En tot cas es

31

tracta d'una actuaci de carcter municipal, o supramunicipal. 32En aquests casos pot donar-se un inters comarcal i pot arribat el cas activar-se un pla comarcal si n'hi. En tot cas es tracta d'una actuaci de carcter municipal, o supramunicipal. 33En cas de que en tingui el municipi en qesti, posar a disposici de les autoritats que vetllin pel salvament martim, tot all que puguin aportar per la consecuci del salvament.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-1 Data: 23.02.95

7. CENTRES DE COMANDAMENT AVANAT. GRUPS D'ACTUACI I FUNCIONS.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-2 Data: 23.02.95

7.1. CENTRES DE COMANDAMENT AVANAT (CCA). El conjunt de caps dels grups dactuaci integrats en centres de comandament avanat (CCA) en els supsits de direcci de la Generalitat, actuen coordinats pel mxim comandament present del Servei dExtinci dIncendis i Salvaments de la Generalitat a cada un d'ells, llevat que la persona titular del Departament de Governaci o els plans Especials o Especfics de la Generalitat designaran un comandament diferent. El mxim comandament de cada CCA garanteix les segents funcions, en relaci al Comit dEmergncies de Catalunya: a) Trametre informaci exhaustiva sobre lactualitat i levoluci del risc o calamitat a travs del CECAT. b) Rebre i reproduir les seves instruccions. Els mxims comandaments dels CCA tenen la potestat d'assignar funcions als membres d'associacions de voluntaris. Les funcions assignades han de ser les previstes a les seves normes associatives o als plans als quals estan vinculats. Els mxims comandaments dels CCA tenen tamb la potestat d'assignar funcions als voluntaris espontanis que ofereixen la seva col laboraci. L'assignaci de funcions a qualsevol tipus de voluntari ha de fer-se de forma coordinada amb l'alcalde o alcaldes dels municipis on han d'actuar. Els CCA sn desconvocats per ordre de la persona titular del Departament de Governaci, a proposta del seu mxim comandament.

7.2. GRUPS D'ACTUACI. En els supsits de direcci autonmica, els ciutadans i personal de qualsevol administraci que operen directament en el lloc del risc o calamitat, han dactuar integrats en els segents tipus de grups dactuaci: Grups dIntervenci. Grups sanitaris.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-3 Data: 23.02.95

Grups dOrdre. Grups Logstics. Grups experts en funci de cada risc. Els plans Especials i Especfics de la Generalitat o, en el seu cas, la persona titular del Departament de Governaci de forma reglamentria, poden decidir la constituci de grups experts en funci de les caracterstiques de cada risc. Les persones que formen part dels grups d'actuaci pertanyen, enunciativament, a: Cossos de Bombers. Policies Locals. Policia Autonmica. Serveis sanitaris pblics i privats de Catalunya. Serveis bsics municipals i autonmics. Cossos i forces de seguretat de l'Estat a Catalunya. Servei d'Agents Rurals. Associacions de voluntaris. Creu Roja. Personal de conservaci i explotaci de carreteres de les diferents administracions. Els membres de cada grup actuen sota el seus comandaments naturals, i sn coordinats per tcnics qualificats dels segents serveis de la Generalitat: a) b) d) e) Els grups dIntervenci, pel Servei dExtinci dIncendis i Salvament. Els grups Sanitaris, pel Servei Catal de la Salut. Els grups Logstics, per la Gerncia de Protecci Civil. Els grups d'Ordre, per l'autoritat que correspongui segons el desplegament real dels cossos policials a cada territori.

Les seves funcions es preveuen als plans o b als procediments o programes dActuaci. En termes generals, poden consistir en: control daccessos, transmissi de senyals d'alarma a la poblaci afectada, intervenci contra la font directa del risc, alberg, avituallament, evacuaci, confinament, assistncia sanitria, socors de persones sepultades, desaparegudes, contaminades o ferides, classificaci de malalts, protecci de bns de tot tipus, protecci

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-4 Data: 23.02.95

especialitzada del patrimoni histric, artstic, cultural o natural, restabliment de subministraments i infrastructures b siques, suplncia de comunicacions, acompanyament a autoritats, substituci temporal de serveis pblics, i altres.

7.3. FUNCIONS DE CADA UN DELS GRUPS D'ACTUACI.

7.3.1. Els grups d'Intervenci Executen les mesures d'intervenci necessries per controlar, reduir i neutralitzar les causes i efectes del risc o calamitat. Les funcions dels grups d'Intervenci sn: Rebre, avaluar en primera instncia a temps real, la situaci del risc o calamitat. Controlar, reduir o neutralitzar-ne els efectes. Efectuar el rescat i salvament de persones i bns. Reconeixement i avaluaci de riscs associats. Determinar l'rea d'intervenci i comunicar-la als altres grups. Establir el CCA, des d'on s'efectuar la coordinaci operativa dels grups d'actuaci, sota la direcci del Director del Pla. Assessorar al Director del Pla per al desenvolupament de les seves competncies. Informar al Director del Pla de l'evoluci de la situaci a temps real.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-5 Data: 23.02.95

Composici del Grups d'Intervenci Cap del Grup Membres del Grup

Responsable que determina cada Pla o - Bombers responsable del Servei d'Extinci - Policia local - Policia Autonmica d'Incendis i Salvaments. - Cossos i forces de seguretat de l'Estat - Voluntaris - Creu Roja - Entitats col.laboradores - Agrupacions especialitzades - Agents Rurals

7.3.2. Els grups Sanitaris Han de prestar assistncia sanitria als afectats per un risc o calamitat i estabilitzar-los fins l'arribada a un centre hospitalari a travs d'una actuaci coordinada de tots els recursos sanitaris existents a Catalunya. Executaran les mesures de protecci a la poblaci quan a primers auxilis, assistncia sanitria i evacuaci sanitria, i tamb les mesures de protecci i prevenci de la salut pblica. Les funcions sn: - Rebre informaci i evoluci de la situaci sanitria en l'rea del risc o calamitat. - Prestar assistncia sanitria "in situ" - Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits - Coordinar el trasllat dels ferits als centres hospitalaris receptors - Identificaci de vctimes en primera instncia en col.laboraci amb els serveis corresponents. - Controlar els brots epidemiolgics (contaminaci aiges, aliments, vacunacions massives - Cobrir les necessitats farmacutiques

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-6 Data: 23.02.95

- Vigilar i controlar la potabilitat de les aiges i higiene dels aliments - Col laborar amb els Grups d'Intervenci prestant primers auxilis a les persones sepultades o allades - Informar de la situaci real al Director del Pla - Establir i controlar l'rea sanitria en la zona del risc o calamitat - Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a travs del CCA.

Composici del Grup Sanitari

Cap del Grup Responsable que determina cada Pla o responsable del Servei Catal de la Salut.

Membres del Grup - Personal del SEMSA - Comit Autonmic de la Creu Roja - Altres

7.3.3. Els grups d'Ordre Tenen com a objecte garantir la seguretat ciutadana en les zones del risc o calamitat, aix com regular el trnsit i col.laborar en la identificaci de les vctimes. Les funcions sn: - Assegurar la seguretat ciutadana en la zona del risc o calamitat - Garantir que les grups d'actuaci puguin actuar sense cap impediment - Garantir el control de trnsit per l'accs als components dels grups a la zona i l'evacuaci dels afectats amenaats de dany - Executar l'evacuaci - Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a travs del CCA

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-7 Data: 23.02.95

Composici del Grup d'Ordre

Cap del Grup A decidir pel Director del Pla -

Membres del Grup Policia Local Policia Autonmica Policia Nacional Gurdia Civil Prefectures Provincials de trnsit Agents rurals

7.3.4. Els grups Logstics Tenen com objecte assegurar la provisi dels recursos complementaris necessaris per els grups d'actuaci i donar suport amb el subministrament de aliments, combustible i allotjament als afectats i actuants respectivament. Tamb donar suport a les comunicacions durant els riscs i calamitats. Les funcions sn: - Assegurar la provisi dels recursos complementaris que el Director del Pla i els grups d'actuaci necessitin per a complir les seves respectives missions i de la mobilitzaci d'aquests mitjans - Donar suport a la constituci del CCA - Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport. - Donar suport al abastament de queviures per el personal dels grups i combustible per els vehicles i mquines - Assegurar el subministrament d'aliments, medicaments i serveis bsics en general a la poblaci - Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECAT, CECOPALs, CCA, etc. - Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7-8 Data: 23.02.95

Composici dels Grups Logstics Cap del Grup Cap de Servei de gurdia de la Gerncia de Protecci Civil Membres del Grup Representant del delegat territorial Representant Gerncia Protecci Civil Personal Ajuntaments afectats Personal Conselleria Sanitat, Joventut, Educaci, Comer, Consum i Turisme, Indstria, Transports - Serveis Diputaci - Serveis i empreses pbliques

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-1 Data: 23.02.95

8.

MESURES DE PROTECCI

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-2 Data: 23.02.95

8.1. TIPOLOGIA DE LES MESURES DE PROTECCI. Les Mesures de Protecci es projecten sobre persones, bns i medi ambient, i la seva finalitat s evitar o minimitzar els efectes del risc o calamitat. D'acord amb les lletres f-g-h-j-o de l'epgraf 4 de la NBPC, es contemplen les segents, sense excloure la possibilitat d'adoptar altres diferents segons les necessitats de cada circumstncia: Mesures de protecci a la poblaci. - Avisos a la poblaci afectada - Evacuaci - Assistncia sanitria - Confinament en llocs de seguretat - Control de carreteres Mesures de socors i rescat: - Recerca, rescat i salvament de persones - Primers auxilis - Triatge sanitari - Transport sanitari - Alberg d'emergncia - Abastament (roba, aliments, aigua) Mesures d'intervenci: - Accions tendents a combatre els successos - Habilitar accessos - Regulaci de trfic - Conducci de medis a la zona d'intervenci Mesures reparadores: - Establir sistemes alternatius d'electricitat, aigua i comunicacions

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-3 Data: 23.02.95

- Restablir els serveis pblics afectats - Accions especfiques per a la tornada a la normalitat Mesures de protecci dels bns: - Amb especial cura dels bns culturals protegits.

8.2. MESURES DE PROTECCI A LA POBLACI. Enunciativament, s'estableixen les segents categories de mesures de protecci de les persones:

8.2.1. Control d'accessos. El control d'accessos s'ha de realitzar en les zones danyades o amenaades, tant de persones com de vehicles, de forma que no es destorbin els treballs dels diferents grups d'actuaci que actuen a aquelles zones. Pot ser tamb necessari, en el seu cas, el control i reordenaci del trfic en les zones adjacents, amb objecte de facilitar l'arribada de nous recursos. Amb carcter general, aquest control l'han de fer els membres dels diferents cossos de policia, i poden tamb ser assignades algunes funcions a membres d'associacions de voluntaris, com auxiliars dels agents de l'autoritat.

8.2.2. Avisos a la poblaci. Xarxes d'alarma. Al llarg de tot el temps que durar el risc o calamitat (informaci amb continutat), cal donar avisos peridics a la poblaci afectada o afectable, i aquells altres puntuals que es considerin necessaris. Poden elaborar-se els necessaris comunicats, instruccions i recomanacions per tal de contribuir a l'autoprotecci de la poblaci, i a evitar situacions de pnic i comportaments negatius.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-4 Data: 23.02.95

Per a la difusi d'avisos, cada autoritat ha de fer servir els medis de comunicaci social, pblics o privats, ms adients en cada circumstncia. En zones especfiques, aquella funci pot efectuar-la la Policia Local o altre personal municipal a travs de megafonia manual o instal lada en vehicles. Poden tamb crear-se xarxes d'alarma. Els municipis i comarques poden instal lar les seves prpies xarxes. Els avisos poden servir indistintament per diversos tipus de risc a qu la poblaci receptora estigui amenaada. Pot formalitzar-se mitjanant conveni la utilitzaci compartida de xarxes d'alarma ja instal lades, per part d'altres autoritats de protecci civil, per exemple, altres indstries, municipis, etc. El Pla nic d'Obres i Serveis de Catalunya pot promoure financerament la instal laci de les xarxes d'alarma, l'ampliaci de xarxes preexistents, aix com la integraci de les diferents xarxes. La persona titular del Departament de Governaci pot regular codis de senyals d'alarma adaptats a cada tipus de risc. Aix mateix, pot regular les normes tcniques adreades a garantir la uniformitat dels equips i la integraci entre les diverses xarxes. La Gerncia de Protecci Civil pot emetre un informe dins el respectiu expedient mitjanant el qual una administraci local aprova la instal laci d'una xarxa d'alarma.

8.2.3. Codi dels senyals d'alarma. (Veure pgina segent)

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-7 Data: 23.02.95

8.2.4. Llocs de refugi o allament. Pot disposar-se el trasllat de poblaci a llocs de refugi o allament en qu romandran fins la retornada a les condicions normals. La poblaci ha de romandre preferentment al seu domicili, si es considera segur amb l'acompliment de normes apropiades de seguretat adaptades a les circumstncies o b adoptant mesures especfiques que els sn trameses en el moment oport.

8.2.5. Evacuaci. Consisteix en el trasllat a llocs "de refugi o allament", previ desallotjament en el seu cas, d'un grup de persones, realitzat de forma ordenada i controlada. Cal fer-ne una valoraci prvia de les conseqncies de l'evacuaci, sempre que sigui possible En termes generals, caldr habilitar una o ms vies per a s exclusiu dels recursos que intervenen en l'evacuaci; caldr disposar dels recursos de transport adequats per a persones i estris de primera necessitat, ferits, invlids, etc. Caldr designar a les persones o membres de grups d'actuaci responsables del moviment de les persones (voluntaris de la Creu Roja, membres d'associacions de voluntaris, personal sanitari, membres de cossos de seguretat, etc.) Tamb pot ser necessari disposar o habilitar dependncies mdiques i administratives per al control de les persones evacuades.

8.2.6. Assistncia sanitria. Quan hi haur vctimes, el cap de cada grup sanitari ha de prioritzar les actuacions assistencials, ha de fer el triatge i pot recabar ajut per l'assistncia de qualsevol membre de qualsevol dels grups d'actuaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-8 Data: 23.02.95

Pot ser necessria una primera atenci en el lloc on es causa el dany. Hi poden haver persones que necessitaran un trasllat en condicions especials. El tractament complet es realitzar en els centre assistencials en els casos en que sigui imprescindible, mentre que l'assistncia sanitria de menys importncia pot realitzar-se en les llocs d'acolliment transitori.

8.2.7. Mesures bsiques d'autoprotecci personal. Informaci a la poblaci. La poblaci hipotticament sotmesa a un risc ha de familiaritzar-se amb les mesures de protecci de qu s destinatria, per la qual cosa cal que en tingui un coneixement suficient d'avanada. El Departament de Governaci ha de posar en marxa les necessries campanyes pbliques, formatives i informatives (cursos, material audiovisual, fulletons, ...), aix com fer participar a la poblaci en Exercicis i Simulacres, tot aix en col laboraci amb les respectives administracions locals. Aix tamb, conjuntament o no amb rgans d'altres Departaments, pot portar a terme en els centres educatius, campanyes educatives en relaci amb la protecci civil i l'autoprotecci, tan en l'mbit escolar com a altres facetes de la vida quotidiana. L'ANNEX 8.A recull les mesures d'autoprotecci d'alguns tipus de risc, i l'ANNEX 8.B recull determinades estratgies per a la planificaci del sl adreades a la prevenci de riscs.

8.3. MESURES DE PROTECCI DELS BNS.

8.3.1. Definici. Les persones s'han de protegir sempre de forma prioritria. Tan aviat com sigui possible, cal ordenar tamb mesures de protecci dels bns.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-9 Data: 23.02.95

L'objectiu de les mesures protectores de bns s el rescat o conservaci dels de major valor o importncia, tant material com cultural: bns immobles i mobles declarats Bns Culturals d'Inters Nacional (museus i arxius histrics amb els seus fons, altres monuments d'inters local, etc). Un altre objectiu d'aquest tipus de mesures protectores s la dels bns el dany o destrucci dels quals faci augmentar el risc.

8.3.2. Mesures de protecci del medi ambient. Poden elaborar-se procediments d'actuaci relatius a mesures de protecci del medi ambient davant riscs que hi incidiran. Cal tenir-ne en compte l'mbit dels sls (terrestres i fons marins), dels cossos hdrics (aiges superficials, subterrnies i marines) i l'atmosfric. L'autoritat o director del pla pot demanar-ne l'actuaci i assessorament als diferents rgans especialitzats.

8.4. VALORACI DE DANYS. REHABILITACI. Per a la determinaci de les mesures rehabilitadores, cal procedir, si s possible, prviament, a la valoraci dels danys produts. La valoraci pertoca als tcnics corresponents dels diferents grups d'actuaci que intervenen en el risc o calamitat. Aquells tcnics han d'emetre'n un informe, i lliurar-lo al director del pla respectiu. En els informes cal fer constar els diferents danys produts o els que es podrien produir de continuar la situaci de risc o calamitat. Cal detallar separadament els danys causats a persones, als bns i al medi ambient. L'anlisi dels informes dels Grups d'Acci, ha de permetre, a ms, avaluar els riscs associats, tals com instal lacions de gas, electricitat, aigua, entre altres.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-10 Data: 23.02.95

De la valoraci dels danys poden extreure's conseqncies operatives, pel que fa a nova aportaci de recursos humans i materials, d'acord amb un principi de proporcionalitat entre la necessitat que es pretn atendre i els recursos que es consideren adequats. Les valoracions han d'expressar la delimitaci de les diferents zones danyades, l'extensi i caracterstiques topolgiques del terreny, el tipus de poblaci afectada, nombre, edats, activitat, entre altres parmetres. Ha de determinar-se tamb si hi ha implicades en el risc o calamitat instal lacions industrials que puguin, al mateix temps, alterar en alguna mesura el medi ambient de la zona.

8.4.1. Responsabilitat de rehabilitaci de l'Administraci General de l'Estat. Un cop restablerta la normalitat o anul lat el risc, l'Administraci General de l'Estat a travs dels Governs Civil o la Delegaci del Govern a Catalunya ha d'informar directament o indirectament a travs dels mitjans de comunicaci, als municipis afectats, de les peticions que puguin sol licitar d'acord amb la legislaci vigent. De manera provisional la recopilaci de total la informaci disponible sobre el cost de les prdues a les diferents Administracions i Serveis pot servir per obtenir una primera valoraci que indiqui al Delegat del Govern a Catalunya l'oportunitat o no de proposar al Govern de la Naci l'aprovaci d'una norma que contingui mesures amb carcter d'extraordinari. Per la seva part els Governadors Civils poden proposar la concessi d'ajuts d'acord amb la legislaci vigent de carcter nacional i si s'escau poden iniciar els trmits per a la seva concessi per part de la Uni Europea. Un cop aprovades pel Consell de Ministres les normes de carcter extraordinari i publicades al Butllet Oficial de l'Estat s'organitzar la forma de coordinaci ms idnia entre l'Administraci General de l'Estat i la Generalitat a fi de tramitar de la manera ms eficientment possible la demanda plantejada amb la col laboraci de les Administracions locals involucrades.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-11 Data: 23.02.95

8.4.2. Determinaci de mesures reparadores. De l'an lisi dels informes tcnics realitzats pels diferents titulars dels serveis, cal determinar les mesures d'enginyeria civil necessries per fer front a la rehabilitaci dels serveis essencials afectats, tals com: aigua, gas, electricitat, telfons, transport, sanitat. Tenen prioritat els recursos de titularitat pblica front els de titularitat privada. Els serveis i subministraments essencials o b sics a considerar sn: SUBMINISTRAMENTS: - Aigua - Aliments - Energia: - Electricitat - Combustible SERVEIS - Salvament - Assistncia i alberg - Sanitat e Higiene - Hospitals - Sanejament - Informaci Donada la interrelaci existent entre algun dels Subministraments i Serveis es necessari establir-ne prioritats.

8.4.3. Subministrament d'aigua. Les autoritats competents han de garantir el subministrament i potabilitat de l'aigua per als seu consum. En cas necessari, es procedir al subministrament d'aigua potable mitjanant vehicles cisterna. L'autoritat sanitria s responsable d'emetre els avisos necessaris a la poblaci afectada sobre normes higiniques preventives o pal liadores.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-12 Data: 23.02.95

8.4.4. Subministrament d'aliments. Cal la mobilitzaci d'aliments per a la poblaci necessitada, des, que es realitza des dels centres d'abastament per part de grups logstics, mitjanant voluntaris o personal professional.

8.4.5. Subministrament d'energia. Mentre duraran les operacions rehabilitadores, cal procedir a la utilitzaci de generadors, grups electrgens i qualsevol sistema que permeti subministrar energia, prioritriament a centres sanitaris, equips de rescat, albergs, etc. Les empreses subministradores d'electricitat i combustible i els serveis municipals, sn responsables de restablir el subministrament. Aquests treballs han de ser coordinats per l'administraci pblica competent.

8.4.6. Serveis de salvament. Els equips de salvament sn els primers en personar-se en la zona danyada, juntament amb els serveis sanitaris, contribuint a la rehabilitaci d'altres serveis pblics essencials afectats per sinistres. Generalment, els integrants d'aquests equips sn els cossos de bombers, per la seva preparaci i mitjans dels que disposen. Tamb es compta amb les diverses forces de policia i grups de montanyisme, submarinisme, i d'altres. Si aquests equips sn afectats pel risc o calamitat, es retarden en arribar a la zona danyada o resulten insuficients, cal ordenar l'actuaci de nous recursos humans.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-13 Data: 23.02.95

8.4.7. Serveis de sanitat. Han d'assegurar la bona condici sanitria de les persones, garantir l'abastament de medicaments, serveis mnims d'higiene, i selecci d'afectats per la seva gravetat. Han d'informar a la direcci del Pla sobre l's de l'aigua i mesures a prendre en el cas que estigui contaminada. Han de solucionar i coordinar les necessitats de donacions sangunies.

8.4.8. Servei d'assistncia i alberg. En els supsits que els responsables ordenaran evacuacions, els serveis d'assistncia i alberg s'han d'encarregar de proporcionar allotjaments alternatius en hotels, residncies, albergs, escoles, esglsies, naus industrials i recintes esportius, entre d'altres. En aquests allotjaments, els equips d'assistncia hauran de preveure: - Serveis de primers auxilis - Aliments i aigua - Serveis sanitaris - Mantes, abrics i calefacci - Servei d'informaci al pblic - Servei de comunicacions Aquest tipus d'allotjament ha de ser sempre provisional, i cal prioritzar el retorn al domicili d'origen.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-14 Data: 23.02.95

8.4.9. Servei de transport. S'han d'encarregar de proporcionar els sistemes necessaris de transport, tant per les persones danyades, evacuades, etc, com per al transport de materials de socors i abastaments a la poblaci. Poden mobilitzar-se recursos pblics i privats de transport: ferrocarrils, autobusos, camions, transports sanitaris, etc. Cal tenir present: - Mobilitzar noms vehicles necessaris - Escollir una via d'entrada i una altra de sortida cap a la zona d'actuaci. - Establir una comunicaci entre vehicles de transport de ferits i els centres de la seva recepci. En cas de greus dificultats de circulaci, cal determinar, per facilitar medis alternatius de transport, zones d'aterratge d'helicpters

8.4.10.

Servei de comunicacions i informaci.

Si els serveis de comunicaci i informaci resulten danyats, cal restablir-los el ms aviat possible, per part dels serveis d'avaries de les respectives empreses pbliques i privades, als qual cal donar el mxim recolzament des del respectiu CECOP i des del CECAT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-15 Data: 23.02.95

ANNEX 8.A:

MESURES D'AUTOPROTECCI D'ALGUNS TIPUS DE RISC.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-16 Data: 23.02.95

ANNEX 8.A. MESURES D'AUTOPROTECCI D'ALGUNS TIPUS DE RISC.

S'hi reprodueixen models d'instruccions bsiques a la poblaci per a la seva autoprotecci, segons alguns tipus de risc.

FORTS AIGUATS/INUNDACIONS/AVINGUDES En situaci de risc:

Informeu-vos i demaneu al vostre Ajuntament quines zones es poden inundar Tingueu preparat el segent material (us pot ser d'utilitat):
- Un transistor i piles de recanvi (renoveu-les peridicament) - Llanternes, fanalets, espelmes... En situaci de crisi:

Seguiu les consignes de les autoritats Escolteu la rdio i poseu atenci a les prediccions meteorolgiques No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors Protegiu-vos, sobretot, desprs que s'hagi anunciat que augmenta el nivell de les aiges:

Si sou a casa o en un edifici:

Obtureu les escletxes de les portes, de les finestres i dels respiradors del
vostre domicili o local si pot quedar afectat.

Col.loqueu els documents importants, els objectes valuosos,


els aliments i l'aigua potable als pisos alts.

Poseu els productes perillosos en llocs protegits Conduu els animals domstics a llocs alts i protegits Desconnecteu l'interruptor general de l'electricitat No baixeu als soterranis ni us quedeu en zones baixes

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-17 Data: 23.02.95

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-18 Data: 23.02.95

Si sou a fora, a l'exterior

Allunyeu-vos de les rieres, els torrents o les zones que es poden inundar No travesseu una zona inundada ni a peu ni amb cotxe No us estacioneu ni acampeu en els llits secs ni a les ribes dels rius, perqu
les crescudes d'aigua o les rierades arriben sempre per sorpresa

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-19 Data: 23.02.95

NEVADES, GLAADES I ONADES DE FRED Abans que arribi l'hivern:

Prepareu el segent material (us pot ser d'utilitat):


- Un transistor i piles de recanvi (renoveu-les peridicament) - Llanternes, fanalets, espelmes...

Reviseu les instal.lacions de calefacci Controleu tots aquells punts per on hi ha possibles entrades d'aire de
l'exterior: finestres, portes..., i protegiu-les amb borlet (cinta adhesiva allant). Durant la situaci de crisi (arribada de les nevades, glaades o l'onada de fred): Si sou a casa o en un edifici:

Escolteu la rdio i presteu atenci a la informaci meteorolgica Seguiu les consignes de les autoritats Utilitzeu les calefaccions correctament Aneu amb compte amb les canonades d'aigua. Si manteniu un rajol constant a les aixetes, evitareu que es congelin sobrecrregues elctriques innecessries.

Desconnecteu els aparells elctrics que no siguin necessaris. Evitareu, aix, No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors Eviteu que la gent gran surti al carrer
Si sou a fora o heu de sortir

Si fa vent i fred i neva, eviteu de sortir al carrer, perqu la visibilitat es redueix


molt

Protegiu-vos:
- Abrigueu-vos si heu de passar molt temps a l'exterior. Porteu algunes peces de roba lleugeres i clides l'una sobre l'altra (millor que un sol teixit).

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-20 Data: 23.02.95

- Protegiu-vos sobretot la cara i el cap. Eviteu que l'aire fred us entri directament als pulmons. Si heu d'agafar o us trobeu en el vehicle

Eviteu d'agafar el vostre vehicle, sobretot si s de nit, i utilitzeu els transports


pblics. Per si heu d'agafar necessriament el vehicle, - Abans informeu-vos de l'estat de les carreteres - Equipeu-vos: manta, cadenes, llanterna i combustible ... - Reviseu els frens, els pneumtics, els sistemes d'enllumenat. - Reposeu el lquid anticongelant i repasseu les bugies - Porteu el dipsit de combustible ple - Conduu amb prudncia - Si el temporal us sorprn dins el vehicle i lluny d'un poble, quedeu-vos en el vehicle. Si manteniu el vehicle en marxa amb la calefacci, deixeu les finestres un xic obertes per renovar l'aire i evitar possibles intoxicacions. No us adormiu amb el motor engegat

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-21 Data: 23.02.95

ALLAUS En situaci de risc (abans de sortir):

Informeu-vos de la previsi del temps escoltant els butlletins meteorolgics a


travs dels mitjans de comunicaci.

DEMANEU SEMPRE informaci completa sobre l'estat de la neu als centres


especialitzats (Servei Geolgic de Catalunya: informaci del Pirineu Oriental tl. 443 28 76, informaci del Pirineu Occidental tl. 443 20 76, informaci de tot el Pirineu catal tl. 442 98 04)

Eviteu fer esports de muntanya en situaci d'elevat risc d'allaus Cal tenir precauci a l'hora de traar les rutes i aix evitar provocar i/o ser
atrapats per allaus Si us trobeu a la muntanya en una zona amb risc d'allaus: Si no podeu eviteu travessar un pendent o vessant amb risc evident cal que: - Pugeu o baixeu seguint la lnia de mxim pendent - Travesseu el vessant per la zona ms alta possible - Travesseu el vessant seguint diferents traces - Passeu tan separats com calgui (ning ha de comenar a passar fins que la persona que va al seu davant no hagi arribat a un lloc segur) - Descordeu-vos les corretges dels esqus, trieu-vos les corretges dels pals i deslligueu-vos un tirant de la motxilla. Tapeu-vos el nas i la boca amb un mocador.

En poques de calor ( a la primavera):


- Torneu al refugi al migdia per evitar les hores de ms calor, que s quan es produeixen les allaus de neu molla. - No sortiu si hi ha hagut nevades intenses i les temperatures sn baixes, ja que hi haur risc d'allaus de neu pols.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-22 Data: 23.02.95

Si us trobeu atrapat per una allau: - No us esvereu, intenteu fugir-ne pel lateral ms prxim - Si no podeu, intenteu nedar i mantenir-vos a la superfcie - Si us colga, adopteu la posici d'una bola i quan noteu que l'allau s'atura intenteu separar els colzes i els genolls i fer-vos espai per respirar millor.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-23 Data: 23.02.95

EN CAS DE NVOL TXIC En situaci de risc: Si viviu en una zona industrial amb risc, demaneu informaci al vostre ajuntament.

Tingueu preparat el segent material (us pot ser d'utilitat):


- Un transistor i piles de recanvi (renoveu-les peridicament) - Menjar envasat i aigua embotellada

Estudieu les habitacions ms protegides, -les interiors-.

En situaci de crisi: En aquest tipus d'emergncies o crisi es poden donar dos tipus d'accidents: a) Un nvol txic b) Una explosi

a) Si hi ha un nvol txic: Si sou a casa o en un edifici

Tanqueu-vos = confineu-vos, si s possible a les habitacions ms interiors Tanqueu les portes i les finestres Pareu els sistemes de climatitzaci i ventilaci Escolteu la rdio, per informar-vos de l'evoluci de l'emergncia i de les accions a seguir. Seguiu les instruccions de les autoritats No aneu a buscar els nens a l'escola, els professors en tindran cura. No fumeu No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-24 Data: 23.02.95

Si sou a fora, a l'exterior

Tanqueu-vos = confineu-vos Si sou al carrer, refugieu-vos en el primer edifici que trobeu Un vehicle no s un lloc segur, confineu-vos a l'edifici ms prxim
b) En cas d'explosi: Si sou a casa o en un edifici:

Protegiu els vidres fent-hi una creu amb cinta allant Baixeu les persianes i correu les cortines Utilitzeu les taules, les cadires i els mobles com a barrera
Si sou a fora, a l'exterior

Protegiu-vos darrera de talussos naturals

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-25 Data: 23.02.95

ACCIDENT NUCLEAR En situaci de risc: Si viviu prop d'una central nuclear, procureu-vos la m xima informaci, que us facilitaran l'explotador de la central o la mateixa administraci

Tingueu preparat el segent material (us pot ser d'utilitat):


- Un transistor i piles de recanvi (renoveu-les peridicament) - Menjar envasat i aigua embotellada

Estudieu les zones de l'edifici ms protegides, -els soterranis-.

En situaci de crisi: Si sou a casa o en un edifici:

Tanqueu-vos = confineu-vos, si s possible, als soterranis Tanqueu les portes i les finestres Pareu els sistemes de climatitzaci i ventilaci Escolteu la rdio, per informar-vos de l'evoluci de l'emergncia i de les accions a seguir. Seguiu les instruccions de les autoritats No aneu a buscar els nens a l'escola, els professors en tindran cura. No fumeu No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors Si sou a fora, a l'exterior:

Tanqueu-vos = confineu-vos Si sou al carrer, refugieu-vos en el primer edifici que trobeu Un vehicle no s un lloc segur, confineu-vos a l'edifici ms prxim

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-26 Data: 23.02.95

RISC D'ACCIDENT DE TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES En situaci de risc:

Els vehicles que transporten mercaderies perilloses porten unes plaques de


color taronja amb unes xifres que indiquen la substncia que transporten.

En situaci de crisi:

Assenyaleu-lo i abaliseu-lo.
Assenyaleu-lo davant i darrere: a la carretera utilitzeu els llums i els triangles de senyalitzaci o b persones apostades en els llocs precisos

Manteniu-vos a distncia Aviseu els serveis d'urgncia:


Bombers: Generalitat: 085 Barcelona: 080 Policia: Mossos d'Esquadra Policies de l'Estat Policies locals

Preciseu el lloc i la naturalesa de l'accident, el nombre aproximat de vctimes i


el tipus de danys materials i, si us s possible, el nombre que indica la placa taronja del vehicle.

No fumeu
No toqueu els ferits, llevat que es cali foc.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-27 Data: 23.02.95

TEMPESTES

Refugieu-vos: La millor protecci s quedar-se a casa Tanqueu-vos i tanqueu tamb les portes, les finestres i els porticons. Escolteu butlletins meteorolgics difosos per la rdio No deixeu res a fora. Quan s'anuncia una tempesta, entreu tots els objectes que el vent es pugui emportar, ja que podrien convertir-se en projectils perillosos. No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors Desconnecteu l'interruptor general de l'electricitat

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-28 Data: 23.02.95

SEQUERA

En situaci de risc:

Informeu-vos i demaneu al vostre Ajuntament quines sn les poques de risc


de sequera En situaci de crisi: Estalvieu aigua Feu rentadores i rentavaixelles de crrega completa Racionalitzeu l'aigua en el bany i la neteja personal : - s preferible dutxar-se que banyar-se. Quan ens dutxem cal obrir l'aixeta noms quan ens esbandim - Es convenient usar la cisterna del lavabo per motius imprescindibles. Introduint ampolles o objectes semblants, podrem reduir la seva capacitat i estalviar aigua. No malgasteu l'aigua: netejant cotxes, regant el jard, fent anar les fonts, etc... Disminuu el cabal de l'aigua a travs de la clau de pas Reviseu l'estat de les canonades i les aixetes Emmagatzemeu aigua potable quan els talls de subministrament siguin freqents.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-29 Data: 23.02.95

INCENDI D'UN EDIFICI En cas de risc: Tingueu els mistos i els encenedors fora de l'abast dels nens No guardeu productes inflamables (alcohol, papers, teixits) prop d'una font de calor Comproveu el bon estat dels extintors Informeu-vos de les instruccions establertes en cas d'incendi a l'edifici on viviu i al l vostre lloc de treball Fixeu-vos en les vies i sortides d'evacuaci i en les instruccions de seguretat que ofereixen els edificis (cinemes, teatres, bars...) No fumeu en certes activitats. Apagueu les cigarretes abans de manipular un producte inflamable En cas de crisi Aviseu els equips de socors - Bombers de la Generalitat........085 - Bombers Barcelona-ciutat.........080 En un lloc pblic o b en una empresa, doneu l'alarma, respectant les instruccions establertes. Procediu a l'evacuaci seguint les vies i sortides d'emergncia indicades Aneu de pressa, per sense crrer No utilitzeu l'ascensor Eviteu els corrents d'aire Talleu el corrent elctric si el foc afecta una instal.laci elctrica Ataqueu la base de les flames si teniu a m un extintor desprs d'haver allunyat els objectes que puguin propagar l'incendi Si un lquid crema, sufoqueu-lo amb draps mullats Si el foc s dins un recipient, tapeu-lo Si s'encn la roba d'una persona, feu-la rodolar per terra, Si disposeu d'aigua, ruixeu-la Si teniu a m teixits no sinttics (mantes...) sufoqueu les flames Si us trobeu en un local ple de fum, avanceu a quatre grapes. L'aire fresc es troba arran de terra

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-30 Data: 23.02.95

Si hi ha foc o b fum a darrere de la vostra porta mantingueu-la tancada, ruixeu-la sovint, i tapeu les possibles entrades de fum amb draps mullats, i feuvos veure per la finestra INCENDI DE BOSC En cas de risc: Informeu-vos de les poques de risc d'incendis Precaucions a prendre al bosc o als voltants - No hi feu mai foc - Mantingueu el bosc net. No hi deixeu acumular els detritus, la brossa, els productes inflamables..., podrien afavorir l'aparici d'un incendi - No llenceu les cigarretes al terra, ni per la finestra del cotxe - Desbrosseu els voltants i les vores de casa vostra En cas de crisi: Si sou a casa: Si el foc arriba a casa vostra, confineu-vos (=tanqueu-vos) Tanqueu les portes i les finestres i les possibles entrades d'aire Si sou al bosc: Si el foc s petit ataqueu-lo a la base i intenteu apagar-lo amb aigua aixafant-lo o sufocant-lo colpejant amb branques d'arbre Aviseu els bombers - Bombers de la Generalitat......085 - Bombers Barcelona-ciutat......080 Feu-ho saber als habitants del voltant Allunyeu-vos si sou pels voltants: no us hi acosteu i fugiu en la direcci oposada al fum No fugiu del foc vessant amunt quan el foc pugi pel vessant

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-31 Data: 23.02.95

SISMES O MOVIMENTS DE TERRA

En el moment de la sacsejada: eviteu la caiguda d'objectes Al carrer: allunyeu-vos dels edificis; si no podeu, refugieu-vos en un portal o sota el marc d'una porta Si us trobeu en el vehicle: quedeu-vos dins, lluny de tot all que perilli de caure Dins d'un edifici: refugieu-vos sota una taula slida o b en un angle de la paret. No fugiu durant la sacsejada. Hi ha molta gent que s vctima de la caiguda d'objectes. No agafeu l'ascensor. Desprs de la sacsejada: Escolteu la rdio i seguiu les instruccions donades per l'Administraci Tanqueu les connexions d'aigua i de gas Evacueu l'edifici Emporteu-vos la documentaci, roba d'abric, els vostres medicaments indispensables i una rdio porttil Dirigiu-vos a un lloc allat i protegit de la caiguda d'objectes. Aneu pel mig de carrer, vigilant les vores i el que pogus caure. Eviteu les zones costaneres, ja que hi pot haver perill de grans onades (sisme submar) No telefoneu, deixeu les lnies lliures per als equips de socors No utilitzeu l'ascensor. Hi pot haver talls de corrent, o noves sacsejades i poden quedar bloquejats No entreu mai dins de cases o edificis danyats No fumeu ni enceneu foc. Hi pot haver el risc d'explosi, a causa de les fuites de gas. Si hi ha prdues de gas o aigua, tanqueu les claus de pas i aviseu la companyia corresponent No feu circular rumors, ni creeu els rumors que no siguin fonamentats per instruccions oficials.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-32 Data: 23.02.95

GRANS SUPERFCIES I OBJECTES SOSPITOSOS En cas de risc Fixeu-vos en les vies i sortides d'emergncia i en les instruccions de seguretat existents en grans superfcies En cas de crisi, en cas d'evacuaci Si sona l'alarma, mantingueu la calma i sortiu immediatament de l'edifici. No us entretingueu a recollir objectes personals Seguiu les vies i sortides d'emergncia indicades Aneu de pressa, per sense crrer No utilitzeu l'ascensor

Si observeu algun objecte sospits Allunyeu-vos del lloc Demaneu als vianants que s'allunyin de l'objecte sospits Aviseu els serveis d'emergncia: - Policia - Gurdia Civil - Mossos d'Esquadra - Policia Local No toqueu l'objecte. Una simple manipulaci podria fer-lo explotar

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-33 Data: 23.02.95

ESLLAVISSAMENTS En cas de risc Informeu-vos i demaneu al vostre Ajuntament la llista de les zones amb risc d'esllavissaments En cas de crisi: Si aneu per un lloc amb risc d'esllavissament aneu amb cura, poc a poc Si aneu per carreteres, autopistes, pistes forestals amb risc d'esllavissament conduu poc a poc.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-34 Data: 23.02.95

ANNEX 8.B:

ESTRATGIES PER A LA PLANIFICACI DEL SL ADREADES A LA PREVENCI DE RISCS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-1 Data: 23.02.95

ANNEX 8.B ESTRATGIES PER A LA PLANIFICACI ADREADES A LA PREVENCI DE RISCS.

DEL

SL

RISCS D'ORIGEN NATURAL. 1.1. INUNDACIONS. - Consolidar i recuperar boscos en llocs degradats per tal de limitar l'escorrentiu i l'erosi. - Prevenir els incendis forestals. - Limitar la urbanitzaci en aquelles zones on no siguin possibles altres mesures. - Impulsar un canvi en la legislaci vigent que tingui en compte la dependncia de les zones inundables del desenvolupament urb de la conca. - Preveure vies alternatives i complementries a aquelles que puguin ser danyades en cas de calamitat per tal de no deixar cap rea del territori incomunicada. - Facilitar el desgu s dels afluents dels rius a la seva part baixa i compensar els efectes de la urbanitzaci i de la canalitzaci dels rius. - Desenvolupar un Pla d'Obres i Correccions Hidruliques i posar al dia els programes d'actuaci en funci de l'evoluci real del procs d'urbanitzaci. - Regular i ordenar la ocupaci d'hivernacles i d'altres estructures efmeres amb efecte impermeabilitzador del sl.

1.2. TEMPORALS MARTIMS. - Planificar el sistema de ports esportius per a no comprometre l's recreatiu esportiu de les platges.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-2 Data: 23.02.95

- Assegurar l'estabilitat de les platges a les zones alterades pels ports. - Redefinir les defenses costaneres per a millorar i preservar les condicions morfolgiques, l's de les platges, de les infrastructures i dels serveis confrontants. - Assegurar l'allunyament adequat de les edificacions de les rees de possible influncia dels temporals. - Construir i mantenir en bones condicions els accessos a la costa.

1.3. AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR. - Defensar el deltes, llocs estratgics tant pels ecosistemes que contenen com pels sistemes metropolitans que s'hi han localitzat (ports, zones d'activitats Logstiques, aeroports, etc.) - Defensar les lnies de costa i les infrastructures i serveis propers a la costa. - Construir nous dics per retenir la sorra i establir un model de dinmica litoral quasi completament artificialitzat. - Ampliar les mesures de protecci dels aqufers al luvials contra la salinitzaci. - Reconsiderar la cota dels desguassos en relaci al nivell del mar.

1.4. L'EROSI I DEFORESTACI. - Crear i desenvolupar una xarxa contnua d'rees protegides, en sols amb pendent mig de ms d'un 20%. - Donar ms mfasi, en els plans, a la necessitat de reforestar rees cremades amb espcies vegetals menys vulnerables.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-3 Data: 23.02.95

- Planificar i regular de manera especfica espais lliures per facilitar-ne manteniment. - Establir una franja de separaci-protecci entre els lmits dels espais lliures i els espais de forta ocupaci. - Protegir les zones agrcoles. - Controlar les rees urbanitzades situades en terrenys forestals de fort pendent.

1.5. TERRATRMOLS. - Aplicar la Norma Sismoresistent a edificacions, obra civil i instal lacions d'acord amb els mapes de perillositat ssmica. - Reduir o, en tot cas, no augmentar les construccions en terrenys inestables o de molt pendent.

1.6. ESLLAVISSAMENTS. - Restringir els usos i les intensitats en sls susceptibles de presentar inestabilitat geolgica o de ser-ne afectats. - Restringir la urbanitzaci en terrenys amb pendents mitjans superiors al 20%.

RISCS D'ORIGEN TECNOLGIC. 2.1. RISCS D'ORIGEN INDUSTRIAL. - Evitar la implantaci d'activitats potencialment perilloses a zones amb important preexistncia d'activitats conflictives, com s el cas del delta del Llobregat, de la vall del Bess, de l'entorn de Martorell o d'altres zones on es preveu un futur desenvolupament residencial o terciari.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-4 Data: 23.02.95

- Establir rees de separaci entre les activitats conflictives i les rees urbanes de l'entorn. - Relocalitzar activitats de les zones d'antiga industrialitzaci situades a l'interior dels teixits urbans. - Preveure noves rees industrials i considerar l'impacte sobre el medi ambient i la vulnerabilitat associada.

2.2. INSTAL LACIONS MILITARS. - Limitar les densitats i les alades de les edificacions de l'entorn d'aquestes instal lacions per facilitar-ne les mesures de seguretat perimetral. - Reservar espai per a aquestes instal lacions i definir els usos compatibles que les poden envoltar en el futur.

2.3. INSTAL LACIONS PER A LA GESTI DE RESIDUS TXICS. - Recuperar, reciclar o neutralitzar els residus, especialment els txics, a les mateixes indstries que els generen. - Dotar d'accessibilitat viria les zones on s tcnicament i socio-econmicament possible la implantaci de les plantes de tractament indispensables. - Protegir l'entorn dels terrenys seleccionats per a la localitzaci d'aquestes instal lacions. - Fixar nivells de contaminaci admissibles pel que fa a la incineraci, amb possibilitat de ser revisats a la baixa en els prxims anys.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-5 Data: 23.02.95

2.4. PRODUCCI D'ENERGIA. - Eliminar les centrals trmiques existents o, si ms no transitriament, utilitzar gas natural com a combustible. - Preveure infrastructures de transport, preferentment ferroviries, especialitzades en els trnsits de pas de mercaderies i aptes per a canalitzar els residus nuclears. - Preveure nous canals de pas per a ordenar la xarxa de lnies elctriques d'alta tensi i coordinar-la amb infrastructures viries metropolitanes. - Reservar espais per a la ubicaci de centrals de producci energtica relacionades amb el desenvolupament de noves tecnologies.

2.5. RISC EN EL TRANSPORT. 2.5.1. TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES PER CARRETERA. - Allunyar els trnsits de pas de les zones poblades. - Crear noves vies segregades per als trnsits interregionals i internacionals. - Donar connectivitat a les plantes industrials de manera que les noves vies presentin una mnima interrelaci amb nuclis densament poblats i tinguin franges lliures d'urbanitzaci als marges.

2.5.2. TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES PER FERROCARRIL. - Adequar la xarxa ferroviria al transport de mercaderies perilloses per tal de reduir el volum de mercaderies transportades per carretera tant pel que fa a trfics regionals con a trfics internacionals de pas. - Millorar la gesti del transport per ferrocarril per fer-lo competitiu, seguint una lgica de reducci dels costos globals de producci i distribuci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-6 Data: 23.02.95

- Promoure l'homogeneitzaci tcnica de la xarxa ferroviria espanyola amb la xarxa europea per tal d'aconseguir una gesti ms segura - a travs de la disminuci del nombre de manipulacions de la mercaderia - i d'augmentar la competitivitat del ferrocarril. - Planificar Centres Intermodals allunyats d'rees urbanes on estigui previst l'emmagatzematge i la manipulaci controlada d'aquest tipus de mercaderies. - Dissenyar i implantar plans d'autoprotecci per als tnels ferroviaris existents i considerar aquest factor en el projecte de futures realitzacions.

2.5.3. TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES PER VIA ARIA. - Desenvolupar la terminal de mercaderies perilloses a l'aeroport i crear zones especials per aquest tipus de transport. - Traslladar la recepci de determinades mercaderies a aeroports de segon nivell. - Millorar la qualitat de la interconnexi viria i ferroviria amb les terminals de mercaderies dels aeroports.

2.5.4. TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES PER VIA MARTIMA. - Crear una connexi ferroviria d'ample de via europeu entre el port de Barcelona i la xarxa europea. Aix permetria augmentar el trfic de contenidors i la possible implantaci del "ferroutage" (cami+tren) com a procediments per reduir el risc en el transport de matries perilloses. - Mantenir les rees porturies especialitzades en mercaderies perilloses separades de la resta d'activitats porturies.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-7 Data: 23.02.95

2.5.5. TRANSPORT DE PASSATGERS PER CARRETERA. - Segregar els trnsits de pas, ja que la barreja de trnsits s una de les principals causes de mortalitat. - Construir una xarxa homognia, completa i lliure de vies d'alta capacitat amb caracterstiques tcniques d'autopistes segregades. - Eliminar progressivament les autovies en la seva funci precria de vies no segregades (i per tant perilloses) d'alta velocitat i les carreteres amb caracterstiques funcionals canviants.

2.6. CONTAMINACI ATMOSFRICA D'ORIGEN TECNOLGIC. - Potenciar l's del ferrocarril per al transport de mercaderies de pas i el transport regional de passatgers, com a mode de transport no contaminant. - Allunyar les indstries contaminants de les zones urbanitzades i controlar les concentracions industrials.

RISCS D'ORIGEN ANTRPIC. 3.1. INCENDIS FORESTALS. - Construir i mantenir una xarxa de camins de muntanya suficientment densa per donar accessibilitat a les grans masses forestals, tant per protecci com per explotaci. - Construir i mantenir tallafocs. - Dissenyar una poltica d'assentaments controlats en zones arbrades per assegurar la prevenci, la detecci i l'extensi dels focs. - Canalitzar el flux de visitants cap a rees forestals especialment equipades.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-8 Data: 23.02.95

3.2. RISCS DE DESPROVEMENT. 3.2.1. ABASTAMENT D'AIGUA POTABLE. - Augmentar la flexibilitat en la gesti de l'aigua. Completar el sistema de provement com a xarxa s indispensable per a una explotaci ptima dels recursos hidrulics disponibles. - Localitzar les fonts d'aprovisionanent a les capaleres dels rius i depurar els abocaments contaminats. - Afegir, com a criteri per a planificar la localitzaci de nous usos territorials, la garantia d'abastament d'aigua i la defensa dels recursos, vigilant la presncia d'instal lacions industrials o d'activitats agrcoles en zones hidrulicament conflictives. - Regular el sl no urbanitzable, limitant o imposant mesures correctores a les activitats susceptibles d'afectar la qualitat de les aiges de consum hum. - Protegir les zones d'alimentaci d'aqfers contra noves impermeabilitzacions del sl. - Constituir una xarxa d'abastament d'aigua completa, interconnectada i flexible, amb fonts alternatives de subministrament, sense limitacions artificials i amb visi europea.

3.2.2. ABASTAMENT D'ENERGIA ELCTRICA. - Gestionar del provement elctric com a xarxa i augment de les connexions amb la xarxa elctrica europea. - Concentrar les lnies aries d'alta tensi en pocs passadissos. L'elecci d'aquests passadissos es far en funci d'altres infrastructures regionals de transport.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-9 Data: 23.02.95

- Eliminar o soterrar les lnies elctriques aries que travessin zones urbanes altament densificades, tant per evitar accidents com per evitar possibles efectes dels camps magntics de baixa intensitat. - Crear una normativa que permeti la planificaci coordinada amb altres xarxes regionals.

3.2.3. CONTAMINACI FLUVIAL. - Considerar les lleres fluvials com a espais naturals a protegir. - Protegir les lleres i zones riberenques al luvials com a zones de recrrega dels aqfers. - Tractar les lleres fluvials per tal que sigui possible l'aprofitament ms adient de l'aigua superficial. - No considerar les lleres com a simples receptores de les aiges utilitzades, l'abocament de les quals no s'haur d'acceptar sense depuraci prvia.

3.2.4. CONTAMINACI MARINA. - Controlar estrictament els abocaments al litoral per poder optar a una oferta turstica de qualitat. - Preveure la reserva d'espais per a futures infrastructures destinades a fer possible la reutilitzaci de les aiges continentals. - Limitar els usos de les zones costaneres a les activitats lligades al mar i vigilar les densitats admissibles. - Preveure els espais i les condicions necessries als ports per a garantir un transport martim en condicions de seguretat rigoroses.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-10 Data: 23.02.95

3.3. SEGURETAT CIUTADANA. - Millorar l'accessibilitat i la integraci dels barris marginals de les ciutats. - Crear nou sl residencial per absorbir la necessitat de noves llars que permetin ajustar les densitats i rejovenir els barris conflictius. - Dotar d'equipaments i infrastructres socials els barris marginals, per a integrar-los socialment, especialment el seu sector juvenil. - Evitar espais amb densitats d'urbanitzaci massa baixes perqu afavoreixen els fets delictius i augmenten la sensaci d'inseguretat. - Assegurar la qualitat i les condicions higiniques de l'habitatge, donat que afecten decisivament els processos de formaci infantil i els comportaments dels adults, en especial dels joves i els ancians.

3.4. TERRORISME. - Evitar la concentraci d'activitats de risc en zones de difcil control i vigilncia. - Fixar la situaci de determinades activitats en funci del efectes i les necessitats indicats als Plans d'Emergncia Exterior d'instal lacions similars i considerar les conseqncies d'un mal funcionament causat per actuacions terroristes. - Dissenyar els sistemes infrastructurals i de serveis de manera que s'adaptin al concepte de "xarxa" pel que fa al repartiment dels fluxos i s'asseguri el seu funcionament tot i que alguna de les parts quedi fora de servei per causa d'accions vandliques o terroristes.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8-11 Data: 23.02.95

4. SINRGIES DE RISCS I LLOCS ESTRATGICS EN CONFLICTE. - Durant els darrers anys el desenvolupament econmic ha propiciat la construcci d'infrastructures que s'han localitzat seguint les seves prpies lgiques sense considerar les interaccions amb d'altres pautes d'implantaci i localitzaci. - La suma d'actuacions sectorials deslligades ha portat a la superposici d'activitats estratgiques i de fonts de risc en rees territorials determinades i el conseqent augment de la vulnerabilitat. - A tots aquests factors cal afegir una climatologia mediterrnia que afavoreix els fenmens de les avingudes pluvials i dels incendis forestals i fa necessries mesures de protecci, tant estructurals com d'acomodaci. - D'altra banda, l'alta densitat d'ocupaci dificulta l'establiment de canals de pas o d'rees especialitzades separades de la poblaci. - La concentraci de diversos riscs en zones determinades, les conseqncies dels quals poden provocar diversos efectes sinrgics negatius, fa necessria la seva consideraci global prvia en els processos de planificaci i actuaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 9-1 Data: 23.02.95

9. EL VOLUNTARIAT

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 9-1 Data: 23.02.95

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 9-2 Data: 23.02.95

9.1. DISPOSICIONS GENERALS. Els ciutadans, personalment o mitjanant les organitzacions de qu formen part, poden participar voluntriament en les actuacions de protecci civil, en les tasques prpies de les funcions de previsi, prevenci, intervenci i rehabilitaci. Les seves funcions han de ser concretes i assignades establement als plans de nivell local. Han d'estar formats i han de participar en les diferents accions d'ensinistrament. Els mxims comandaments dels CCA tenen la potestat d'assignar funcions als membres d'associacions de voluntaris, aix com als voluntaris no organitzats, en els termes assenyalats al captol 7.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-1 Data: 23.02.95

10.

ELS RECURSOS MOBILITZABLES

.Error!Marcador no definido.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2 Data: 23.02.95

10.1. RECURSOS MOBILITZABLES Sn recursos mobilitzables el recursos humans i materials i, d'aquests ltims, els mobles i immobles, pblics o privats, susceptibles de sser utilitzats en casos de risc o calamitat, en els termes establerts en els articles 4 i 7 de la Ley 2/85, de 21 de gener, "de Proteccin Civil". La seva mobilitzaci pot ser voluntria o b coactiva.

10.2. INTEGRACI DELS CATLEGS DE RECURSOS. Tots els catlegs de recursos creats i mantinguts per les diferents administracions locals i altres responsables de plans s'integren en el Catleg de Recursos de Catalunya, a travs d'una classificaci nica i codificada, homologada per la Comisin Nacional de Proteccin Civil, classificaci reproduda per ANNEX 10.A. El mateix annex reprodueix l'ndex de l'aplicaci informtica de l'anterior classificaci, aix com models de fitxes per a la confecci del Catleg. La Gerncia de Protecci Civil mant el Catleg de Recursos de Catalunya.

10.3. SISTEMA DE MOBILITZACI DE RECURSOS. Els recursos humans i materials a emprar per la Generalitat sn de titularitat prpia o d'altres organitzacions. La llista reproduda a l'ANNEX 10.B enuncia els principals recursos segons l'administraci pblica titular. Les reassignacions mtues de recursos humans i materials entre la Generalitat, l'Estat, les administracions locals i les persones privades, s'instrumenten: a) b) Amb conveni o acord formal de grups de treball. Amb una assignaci estable fixada a cada pla de protecci civil, la qual pot ser revisable per perodes determinades segons les normes de mobilitzaci prpies de cada part assignant.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3 Data: 23.02.95

c)

Cas a cas, depenent de la necessitat urgent derivada de cada risc o calamitat.

L'assignaci de recursos de titularitat estatal als plans de qualsevol mbit territorial s'efectua d'acord amb l'establert a la Resoluci de 4 de juliol de 1994 (BOE 170 de 18/7/1994). Les condicions de mobilitzaci s'efectuen en l'acord de la seva assignaci. La col laboraci de les autoritats militars s regulada al Decreto 1125/1976 de 8 d'abril "sobre colaboracin de las autoridades militares con las gubernativas en estados de normalidad y de excepcin". En general la petici de recursos estrangers o internacionals, aix com la intervenci de les autoritats militars s'ha d'efectuar formalment per escrit d'acord amb els models establerts. Com a recolzament a la direcci autonmica, el CECOP de l'Administraci General de l'Estat elaborar peridicament estats de situaci dels serveis gestionats directament per ell, els quals a travs del CECAT han d'arribar als Centres neurlgics de presa de decisions i a les Autoritats involucrades. Aix mateix pot posar a disposici de la direcci autonmica els Gabinets de mitjans de comunicaci, xarxes de comunicacions (REMAN, REMER, ...) o les dades (meteorolgiques, tcniques, etc) que poguessin ser d'inters per a la millor resoluci del risc o calamitat.

10.4. COMPROVACIONS MOBILITZABLES.

PERIDIQUES

DELS

RECURSOS

Una "Comprovaci" consisteix en la verificaci del perfecte estat d's (operativitat) dels recursos materials mobilitzables. La comprovaci pertoca al titular del recurs, llevat que els acords d'assignaci assenyalaran una altra cosa. El titular ha de fer constar en un registre de manteniment, les comprovacions efectuades i les incidncies que es presenten.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-4 Data: 23.02.95

ANNEX 10.A.:

CATLEG DE RECURSOS DE CATALUNYA

1. CLASSIFICACI HOMOLOGADA DE RECURSOS 2. NDEX DE L'APLICACI INFORMTICA 3. MODELS DE FITXES PER A LA CONFECCI DEL CATLEG DE RECURSOS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-5 Data: 23.02.95

1. CLASSIFICACI HOMOLOGADA DE RECURSOS.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-6 Data: 23.02.95

2. NDEX DE L'APLICACI RECURSOS.

INFORMTICA

DELS

CATLEGS

DE

L'objectiu de l'aplicaci s elaborar i mantenir els catlegs de recursos dels municipis i les comarques a travs d'un programa informtic. Els blocs del programa sn: El manteniment de les dades bsiques corresponents a comarques, municipis, empreses, persones i recursos materials. Les relacions entre empreses, recursos, materials i persones. La consulta per pantalla i l'obtenci de llistats de la informaci emmagatzemada en els blocs anteriors. L'intercanvi d'informaci amb el CECAT.

1. INSTAL LACI I POSADA EN FUNCIONAMENT 1.1. REQUERIMENTS BSICS 1.2. INSTAL LACI: PASSOS PREVIS 1.3. INSTAL LACI: EXECUCI D'INSTALL.EXE 1.4. POSADA EN FUNCIONAMENT DE L'APLICACI 2. ESTRUCTURA GENERAL DE L'APLICACI 2.1. DADES BSIQUES 2.2. RELACIONS 2.3. CONSULTES 2.4. LLISTATS 2.5. ALTRES UTILITATS 2.6. FI 3. NOTES GENERALS: FUNCIONAMENT DEL PROGRAMA 3.1. NORMATIVA GENERAL 3.2. EMMAGATZEMATGE DE LES DADES

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-7 Data: 23.02.95

3.3. CAMPS AMB VALORS LIMITATS 3.4. CODIFICACI DELS RECURSOS 4. MANTENIMENT DE DADES BSIQUES 4.1. MANTENIMENT DE DADES DE LA COMARCA 4.2. MANTENIMENT DE DADES DEL MUNICIPI 4.3. MANTENIMENT DE DADES DE LES EMPRESES 4.4. MANTENIMENT DE DADES DE PERSONES 4.5. MANTENIMENT DE RECURSOS 5. MANTENIMENT DE RELACIONS 4.1. RECURSOS D'UNA EMPRESA 4.2. EMPRESES D'UN RECURS 4.3. RECURSOS D'UNA PERSONA 4.4. PERSONES D'UN RECURS 6. CONSULTES 6.1. RECURSOS D'UNA EMPRESA 6.2. EMPRESES D'UN RECURS 6.3. RECURSOS D'UNA PERSONA 6.4. PERSONES D'UN RECURS 7. LLISTATS 7.1. CATLEG DE RECURSOS 7.2. DADES GENERALS DELS MUNICIPIS 7.3. DADES DE LA COMARCA 7.4. TITULARS DELS RECURSOS D'UN MUNICIPI 7.5. TITULARS DELS RECURSOS 7.6. RECURSOS D'UNA EMPRESA 7.7. FITXES BASE

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-8 Data: 23.02.95

8. ALTRES UTILITATS 8.1. GENERACI DE DISQUET 8.2. RECEPCI DE DISQUET 8.3. REORGANITZACI DE FITXERS

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-9 Data: 23.02.95

3. MODELS DE FITXES PER A LA CONFECCI DEL CATLEG DE RECURSOS

OBJECTE S'hi reprodueixen models de fitxes dissenyades per poder confeccionar catlegs de recursos de forma coherent.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-10 Data: 23.02.95

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-11 Data: 23.02.95

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-12 Data: 23.02.95

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-13 Data: 23.02.95

ANNEX 10.B:

TITULARITAT DELS RECURSOS MOBILITZABLES.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-14 Data: 23.02.95

ANNEX 10.B TITULARITAT DELS RECURSOS MOBILITZABLES.

Ens locals Tots els recursos de qu disposen per a actuaci directa i indirecta en cas de risc o calamitat.

Generalitat de Catalunya Tots els recursos de titularitat de la Generalitat i, entre d'altres, els relacionats ms directament amb les actuacions en cas de risc o calamitat, com els de: Direcci General de Prevenci i Extinci d'Incendis i de Salvaments de Catalunya: La xarxa de parcs de Bombers adscrita a la Direcci General de Prevenci i Extinci d'Incendis i de Salvaments de Catalunya, aix com tot el seu material i la seva dotaci de bombers professionals i voluntaris. Els mitjans aeris de direcci i d'extinci i la xarxa de comunicacions. Direcci General de Seguretat Ciutadana. L'estructura del Cos de Mossos d'Esquadra, desplegat arreu de Catalunya, junt amb la xarxa de comunicacions. Direcci General del Medi Natural. L'estructura de prevenci dels incendis de vegetaci i de les incidncies a la fauna. La xarxa de punts de vigilncia, junt amb el desplegament del Cos d'Agents Rurals i els voluntaris forestals, i la seva xarxa de comunicacions. Gerncia de Protecci Civil.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-15 Data: 23.02.95

L'estructura de control del risc qumic. El CECAT i les unitats mbils de comunicacions. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques. L'estructura de control de les infrastructures del transport i de comunicacions del risc ssmic i d'allaus i de les aiges i embassaments. La xarxa de parcs de maquinria d'obres pbliques, junt amb tot el material dependent i la seva xarxa de comunicacions. Departament de Medi Ambient L'estructura de control i tractament de residus de tot tipus. La xarxa de control mediambiental. Departament d'Indstria i Energia La xarxa de detecci de la radioactivitat. Departament de Sanitat i Seguretat Social. L'estructura sanitria i hospitalria de Catalunya, junt amb l'esquema d'atencii trasllats pblics i privats, tant terrestre com aria (ambulncies i helicpters). Administraci General de l'Estat a Catalunya Tots els recursos de l'Administraci General de l'Estat a Catalunya i, entre d'altres, els relacionats directament en casos de risc o calamitat com: a) Recursos amb carcter ordinari, en els que s'inclouen: Unitats de Protecci Civil de la Delegaci del Govern a Catalunya i dels Govern Civils de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat: Gurdia Civil i Cos Nacional de Policia amb les seves unitats especialitzades.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10-16 Data: 23.02.95

b) -

Prefectures Provincials de Trnsit, amb especial referncia al Centre de Gesti de Trnsit de Barcelona. Societat Estatal de Salvament i Seguretat Martima: Centre Regional de Coordinaci del Salvament Martim de Barcelona i els Centres Locals de Tarragona i Palams. Centre Meteorolgic Territorial de Catalunya. Demarcaci de Carreteres de l'Estat a Catalunya del Ministerio de Obras Pblicas, Transporte y Medio Ambiente. Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre. Mitjans Aeris contra els incendis forestals. Recursos amb carcter extraordinari, en els que s'inclouen: Grups de Reserva dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Forces Armades Internacionals De recolzament tcnic especialitzat, com els que pugui oferir el personal del "Consejo Superior de Investigaciones Cientficas", el "Centro Nacional de Condiciones de Trabajo" de Barcelona i el seu "Centro Nacional de Informacin y Documentacin".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-1 Data: 23.02.95

11.

CARTOGRAFIA

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 2 Data: 23.02.95

11.1. CARTOGRAFIA El suport cartogrfic esdev un instrument vlid per aconseguir una visi rpida, clara i senzilla de possibles afectacions, danys, recursos, accessos, etc. La cartografia ha de ser oficial, aix com la seva simbologia. La cartografia s'ha d'emprar als plans, procediments i programes, i tamb en tot altre treball de protecci civil. L'ANNEX 11.A reprodueix les categories de cartografia oficial emprades per la Generalitat en plans, procediments, programes i actuacions de protecci civil. El CECAT es dota d'un sistema inform tic anomenat Sistema d'Informaci Geogrfica (S.I.G.), constitut com un sistema d'ajuda a la decisi en cas de risc o calamitat, en forma de base de dades. Fora de les actuacions peremptries, proporciona una eina per a la realitzaci de resums, estadstiques, etc. L'ANNEX 11.B reprodueix les caracterstiques i funcions del S.I.G.

11.2. ESCALAT L'escalat recomanat segons el contingut del treball s: 1. Mapes de situaci i coneixement general (Caracterstiques de la comarca, ubicacions dels termes municipals dins de la comarca i els seu entorn, macrostructures, etc.). Escales a usar 1:25.000 - 1:50.000. Escala recomanada: 1:25.000. 2. Mapes bsics de terme municipal (Informaci grfica d'infrastructures bsiques tant naturals com artificials, riscs que afectin grans extensions globalment, accessos, visions de conjunt, etc.). Escales a usar 1:5.000 - 1:10.000. Escala recomanada: 1:5.000.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 3 Data: 23.02.95

3. Mapes nucli urb i altres rees i mapes de detall diversos (Informaci de situaci mitjans i recursos, serveis, afectaci de riscs, vies principals i alternatives, etc.) Escales a usar 1:1.000 - 1:2.000 Escala recomanada: 1:2.000

11.3. SIMBOLOGIA. S'ha d'emprar la simbologia ms idnia d'acord amb els grafismes internacionalment reconeguts i emprats, atenent la seva facilitat de lectura i de reproducci. La persona titular del Departament de Governaci pot instar la oficialitzaci de la simbologia de protecci civil.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 4 Data: 23.02.95

ANNEX 11.A:

CARTOGRAFIA DE PROTECCI CIVIL. RELACI CARTOGRFICA DE L'INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 5 Data: 23.02.95

ANNEX 11.A

CARTOGRAFIA DE CARTOGRFICA DE CATALUNYA.

PROTECCI CIVIL. RELACI L'INSTITUT CARTOGRFIC DE

La cartografia a emprar en qualsevol acci de protecci civil, inclosa o no en plans, s, b sicament, la que s'especifica: Mapes comarcals de Catalunya (E. 1:50.000) Publicaci ICC. Projecci U.T.M., elipsoide Hayford. Editats a partir de 1993. Col.lecci de 41 fulls, un per comarca, presentats plegats. "Cartografia militar de Espaa". Publicacions del "Servicio Geogrfico del Ejrcito" de 1992. Mapa general srie 5L (E. 1:250.000). Mapa srie 2C-E (E. 1:200.000).Projecci U.T.M. Elipsoide Hayford. Presentats preferentment en fulls plans sense plegar. S'utilitzen generalment pels mitjans aeris d'actuaci i vigilncia. Mapa de superfcies forestals de Catalunya. ICC. Mapa de carreteres i lnies elctriques de Catalunya. ICC. Mapa d'incendis forestals de Catalunya dels anys 1986-1990. ICC i DARP. Mapa de vulnerabilitat per a incendi forestal. ICC i DARP. Mapa de distribuci de parcs de bombers a Catalunya. DG de Prevenci i Extinci d'Incendis. Mapa de distribuci dels punts de guaita fixa d'incendis forestals a Catalunya. DARP. Mapa de les agrupacions de defensa forestal a Catalunya. DARP. Mapa d'estacions meteorolgiques. Institut INM i DARP.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 6 Data: 23.02.95

Relaci cartogrfica de l'Institut Cartogrfic de Catalunya. (Informaci facilitada per l'INSTITUT CARTOGRFIC DE (Setembre 1994)).

CATALUNYA

- MAPES TOPOGRFICS I BASES CARTOGRFIQUES NUMRIQUES. * Srie del Mapa Topogrfic de Catalunya 1:5.000 Descripci: Cartografia topogrfica numrica obtinguda per restituci fotogramtrica assistida per ordinador a partir de fotografia aria a escala 1:22.000. En format numric, la informaci planimtrica, altimtrica i toponmica s adient per a integrar-la en sistemes de digitalitzaci en tant que base de referncia geogrfica. Estat: finalitzaci a finals de Novembre de 1994. Data de l'informaci: fotografies aries realitzades entre 1983 i 1992. Actualitzaci: selectivament a partir de gener de 1995. * Srie del Mapa Topogrfic Comarcal i Base Cartogrfica Numrica 1:50.000 Descripci: La versi 2.0 de la Base Cartogrfica 1:50.000 cont informaci d'altimetria (corbes de nivell i punts acotats), hidrografia, vies de comunicaci, edificacions i construccions, energia i toponmia. Realitzada a partir de la interpretaci d'ortoimatges a escala 1:25.000 amb l'ajut de fotos aries a escala 1:22.000, treball de camp, i amb el complement d'informaci de la Direcci General de Carreteres per a la xarxa viria. La Base Cartogrfica Numrica est especialment preparada per a formar part de Sistemes d'Informaci Geogrfics. Estat: finalitzaci a finals de Juny de 1995. Data de l'informaci: 1990/91 i 1993 (fotos aries) i 1993/95 (treball de camp i anlisi de la DG de Carreteres). Disponibilitat: comercial en suport paper (Mapes comarcals) i en format numric.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 7 Data: 23.02.95

Actualitzaci: a partir del futur projecte de realitzaci de la Base Cartogrfica Numrica 1:25.000, a comenar a partir de l'estiu de 1995 i amb data de finalitzaci estimada durat 1998, amb els objectius de disposar tant de mapes impresos com d'informaci cartogrfica numrica per a aplicacions de Sistemes d'Informaci Geogrfics. * Mapa topogrfic i Base Cartogrfica Numrica a escala 1:250.000 Descripci: segona versi actualitzada del Mapa Topogrfic de Catalunya a escala 1:250.000, realitzada per sntesi d'informaci a altres escales i complementada amb informaci de la Direcci General de Carreteres. La Base Cartogrfica Numrica est especialment preparada per a formar part de sistemes d'Informaci Geogrfics. Estat: finalitzaci a finals del 1994. Data d'informaci: 1993 de mitjana. Disponibilitat: comercial en suport paper. Actualitzaci: perodes de 8/10 anys. * Cartografia numrica a escales grans Descripci: Realitzada a partir d'encrrecs especfics a escales 1:500, 1:1.000 i 1:2.000. A finals del 1993 en l'mbit municipal es disposa de 11.000 ha a escala 1:500, 28.000 ha a 1:1.000 i 29.000 ha a 1:2.000. En l'mbit no municipal existeixen 5.300 ha a escala 1:500, 10.600 ha a 1:1.000 i 40.200 ha a 1:2.000. Disponibilitat: sota conveni.

- ORTOFOTOMAPES I ORTOIMATGES DIGITALS. A diferncia dels mapes topogrfics, en els productes ortofotogrfics hom hi troba la imatge original a la que s'han aplicat les correccions necessries per a transformar-la en un producte amb mtrica precisa.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 8 Data: 23.02.95

* Srie d'Ortofotomapes 1:5.000 Descripci: Ortofotomapes en blanc i negre a partir de fotografia aria a escala 1:22.000. Pel 40% del territori s'han utilitzat tcniques de rectificaci numrica d'imatges digitalitzades, la qual cosa ha perms de disposar tamb de les corresponents ortofotografies digitals amb una resoluci de 0.5 metres. Les ortofotos digitals sn adients per a ser integrades dins Sistemes d'Informaci Geogrfica com a capa d'informaci de referncia. Estat: srie complerta. Data de l'informaci: 1983-1992. Disponibilitat: a nivell comercial en paper i en format digital (40% del territori). Actualitzaci: prevista pel 1995 en cicles de 4 anys o menors. * Srie d'ortofotomapes 1:25.000 Descripci: Ortofotomapes blanc i negre i color produts a partir de fotografia aria a escala 1:70.000 i rectificaci numrica de les imatges digitals. La resoluci de les ortofotos digitals s de 2.5 metres per la blanc i negre, i 1.8 metres per la de color. Estat: srie complerta en blanc i negre. Acabament de la srie en color a finals de 1994. Data de l'informaci: 1989/90 en blanc i negre; 1993 en color. Disponibilitat: a nivell comercial en paper i en format digital. Actualitzaci: en cicles de 4 anys o menors.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 9 Data: 23.02.95

PRODUCTES CARTOGRFICS BASATS EN DADES DE SENSORS REMOTS.

Corresponent a ortoimatges digitals que s'obtenen a partir de les imatges multiespectrals sensors embarcats en satl.lits i avions, i que cobreixen bandes especfiques de l'espectre electromagntic (per exemple l'infraroig proper), la qual cosa els fa adients per a detectar fenmens que sn de difcil identificaci en les fotografies aries convencionals. En sser imatges amb mtrica (desprs del procs de rectificaci), sn adients per a integrar-les en Sistemes d'Informaci Geogrfics per a estudis tem tics rpids de grans extensions territorials. El Mapa d'Usos del Sl a escala 1:250.000 n's un exemple.

* Base d'Usos del Sl 1:250.000 (1987 i 1992) Descripci: La Base d'Usos del Sl 1:250.000 cont 20 classes homognies d'usos del sl amb una resoluci espaial de 30m x 30m obtingudes a partir d'imatges espectrals del sensor Thematic Mapper del satl.lit Landsat 5 mitjanant tcniques de classificaci automtica, i assistida amb fotointerpretaci. S'han realitzat en col.laboraci amb la Direcci General de Planificaci i Acci Territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (1987 i 1992) i amb el Departament de Medi Ambient (1992) Estat: complertes. Data de la informaci: 1987 i 1992. Disponibilitat: en format digital mitjanant conveni. * Ortoimatges digitals 1:50.000 Descripci: Ortoimatges digitals produdes a partir d'imatges del satl.lit SPOT, de 10 metres de resoluci en la banda espectral pancromtica i de 20 metres en les multiespectrals. Data de la informaci: normalment la ms proper disponible en comenar un projecte especfic.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 10 Data: 23.02.95

Disponibilitat: en format digital sota conveni. * Ortoimatges digitals 1:100.000 i 1:250.000 Descripci: Ortoimatges digital produda a partir d'imatges multiespectrals del satl.lit de la srie LANDSAT (30 metres de resoluci). Data de la informaci: normalment la ms propera disponible en comenar un projecte especfic. Disponibilitat: en format digital sota conveni. * Ortoimatges digitals del sensor multiespectral embarcat CASI Descripci: ortoimatges multiespectrals obtingudes del sensor multiespectral embarcat (en avi) CASI, de resoluci espaial variable (de 2.0 fins a 10.0 metres) i de nombre i tipus de bandes espectrals seleccionables segons els temes d'estudi. Data de la informaci: calen vols especfics per projecte. Disponibilitat: sota conveni.

- INFORMACI CARTOGRFICA RELACIONADA. * Base de dades altimtrica de Catalunya Descripci: Altituds ortomtriques distribudes segons una quadrcula de 45 m en projecci UTM. L'origen de la informaci s la captura fotogramtrica a partir de fotografia aria a escala 1:22.000. Estat: complerta. Data de la informaci: fotografies realitzades entre 1983 i 1992. Disponibilitat: comercial en forma de dades numriques.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11 Data: 23.02.95

Actualitzaci: 1995 seguint el ritme d'actualitzaci del mapa topogrfic 1:5.000. * Base de lmits administratius Descripci: Divisi oficial municipal i comarcal de Catalunya compilada a partir del Mapa Topogrfico Nacional del Instituto Geogrfico Nacional i de la srie L del Servicio Geogrfico del Ejrcito, els dos a 1:50.000 i amb les modificacions de delimitaci publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Estat: complerta. Data de la informaci: cont totes les modificacions que es publiquen en el DOGC. Disponibilitat: comercial en forat numric. * Geoide de Catalunya Descripci: Ondulacions del Geoide distribudes segons una quadrcula de 3' referida als sistemes geodsics WSGS-84 i ED-50 adients per a treballs que es realitzin amb sistemes de posicionament per satl.lit (GPS). Estat: complert. Data de la determinaci: 1991 Disponibilitat: a nivell comercial en format numric.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12 Data: 23.02.95

ANNEX 11.B.:

EL SISTEMA D'INFORMACI GEOGRFICA DEL CECAT (S.I.G.).

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-13 Data: 23.02.95

ANNEX 11.B.

EL SISTEMA D'INFORMACI GEOGRFICA DEL CECAT (S.I.G.).

DEFINICI I ENTORN DEL PROJECTE SIG Un SIG s una eina o conjunt d'eines que permeten la manipulaci, consulta i representaci d'informaci referenciada al territori, o sigui localitzada en el territori. Aquest sistema permetr realitzar en temps real (moment de l'emergncia) consultes, tant grfiques com alfanumriques, obtenint una resposta que tamb podia ser grfica o alfanumrica. Un sistema d'aquests tipus permetr la realitzaci de: - An lisi de conseqncies (models de simulaci) - Obtenci de "rutes" o itineraris ptims - Clculs de temps, etc. La implantaci d'un sistema SIG al CECAT ha estat promoguda per la Gerncia de Protecci Civil com una eina d'ajuda en la coordinaci de les actuacions i a l'abast del Director de l'emergncia qui disposar del SIG, com un sistema que integra totes aquelles dades del CECAT susceptibles de ser referenciades al territori. La instal.laci d'una eina d'aquest tipus ha estat imprescindible per a poder crear un Sistema Informtic al CECAT que fora: Adequat a la seva organitzaci i estratgia Basat en la complimentaci d'uns determinats principis: autonomia d'organitzaci i de gesti, coordinaci de mitjans, planificaci... Orientat a assegurar . La previsi i la prevenci de les emergncies . La planificaci i coordinaci de les actuacions

El sistema SIG incorpora les diverses bases de dades existents i previstes com sn principalment: - Inventari de risc

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-14 Data: 23.02.95

- Catleg de mitjans i recursos - Arxius cartogrfics i coexistir amb altres entorns, principalment els catlegs de protocols d'actuaci i de plans d'emergncia i el sistema documental del CECAT. Tot aquest entorn definit ha de permetre la planificaci integral de les actuacions davant les emergncies i la simulaci d'aquestes en el cas dels simulacres, permetent per tant: La gesti de riscs La seva simulaci La visualitzaci i consulta de la informaci grfica i alfanumrica referenciada al territori. La generaci d'informes i mapes El posicionament dinmic d'incidncies i efectius, delimitant zones d'intervenci i d'alerta, i caracteritzant elements afectats tant de risc com vulnerables. La realitzaci d'anlisi de conseqncies de situacions de risc en temps real.

CARTOGRAFIA BASE El SIG del Departament de Governaci utilitzar com a base cartogrfica la cartografia a escala 1:50.000 per a tot Catalunya, subministrada per l'Institut Cartogrfic de Catalunya. En alguns llocs d'especial inters, aquesta cartografia base es complementar amb una altra ms detallada, proposant-se l'escala 1:5.000, tamb subministrada per l'Institut Cartogrfic de Catalunya. Es contempla tamb la incorporaci de cartografia municipal. CAPES D'INFORMACI TEMTICA D'una manera general al parlar de capes d'informaci temtica s'ha de pensar amb informaci general i especfica. Com informaci general es t:

- Capes b siques ICC d'altimetria .

corbes de nivell

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-15 Data: 23.02.95

. punts de cotes, etc.

- Hidrografia

costes . rius, torrents, rieres, cascades . canals . embassaments, etc. . tipus de vegetaci . referncia zones incendis

- Vegetaci

afectades

per

- Divisions administratives

a nivell autonmic . a nivell comarcal . a nivell municipal . . . . casc urb, rstica cases allades urbanitzacions polgons industrials

- Construccions

- Comunicacions

. autopistes, autovies, carreteres, camins . ferrocarrils, telefrics, funiculars . heliports, aeroports, aerdroms . lnies elctriques, repetidors . conduccions de combustible, etc. . ortofotos digitals 1:5.000 . fotografies de vols, etc.

- Altres

Per garantir l'actualitzaci de la informaci utilitzada el procediment ptim suposa una transferncia de la informaci en el moment de la seva utilitzaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-16 Data: 23.02.95

ALTRES SIG D'ENTORNS RELACIONATS AMB EL CECAT. La implantaci de sistemes d'informaci geogrfica comena a ser nombrosa als Departaments de la Generalitat, en particular aquells que es relacionen directament amb el CECAT. Entre aquests cal considerar el sistema SIG del COSAR (Centre Operatiu del Servei d'Agents Rurals) del Departament d'Agricultura, per a la realitzaci de mapes de risc d'incendi forestal. s en el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques on existeixen ms sistemes SIG instal.lats: cal tenir present els sistemes del Pla Territorial Metropolit de Barcelona per a la realitzaci de diversos estudis i mapes, entre ells mapes de risc, per a la regi 1 de Catalunya; l'instal.lat al Servei Geolgic de Catalunya, per a la realitzaci de mapes de riscs d'allaus; els instal.lats a la Direcci General de Poltica i Acci Territorial i a l'Institut Cartogrfic de Catalunya, entre d'altres. BREU DESCRIPCI DEL SISTEMA INFORMTIC DEL CECAT: Es contemplar: - Maquinari - Programari bsic - Programari d'aplicaci a) Maquinari L'estructura de maquinari es basar en la utilitzaci d'un sistema en xarxa on coexistiran el servidor de xarxa, el servidor de dades, on hi residir el conjunt de tota la informaci. Els llocs d'usuari seran clients del tipus estacions de treball i ordinadors personals a ms de tot un conjunt de perifrics com les impressores, digitalitzador, escaner, traador... Per qestions de seguretat aquell maquinari "clau", o imprescindible en tot moment, com sn els servidors, es duplicar. S'adjunta un esquema de l'estructura de maquinari que suportar el sistema d'informaci del CECAT. Els llocs de treball per a usuaris del sistema SIG seran ordinadors personals i estacions de treball tots ells dotats de capacitat grfica ja que es prioritzar la utilitzaci de dispositius com el "mouse" i llapis ptic per fer una interfase amb l'usuari de fcil utilitzaci que permeti garantir una utilitzaci del sistema en situacions de crisi com en mig d'una emergncia.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 11-17 Data: 23.02.95

b) Programari Cal distingir entre programari bsic i d'aplicaci. Al parlar de programari base es far referncia a sistema operatiu, gestor de base de dades, programari de SIG... El programari d'aplicaci ser format per les aplicacions d'usuari, o sigui aquelles aplicacions que s'utilitzen per mantenir i explotar la informaci del CECAT. c) Programari bsic Cal anar en tot moment a sistemes no propietaris o sigui sistemes oberts independents del fabricant (estndard UNIX), amb la utilitzaci de productes multiplataforma que puguin ser instal.lats en diversos sistemes. La informaci, banc de dades, d'emmagatzemar utilitzant un gestor relacional. d) Programari d'aplicaci Es definir i construir l'estructura de dades grfiques i alfanumriques i en base a aquest estudi es desenvolupar una aplicaci en estructura client-servidor que constituir un entorn de funcionament per al CECAT i on la component principal ser el sistema SIG. Paral.lelament al desenvolupament de projecte SIG, es desenvolupar l'inventari d'elements de risc i d'elements vulnerables que donada la vessant grfica de la informaci a considerar, ser consultable des del mateix SIG. S'iniciar amb la consideraci del risc qumic, ats l'existncia de plans d'emergncia exteriors aprovats, i del risc per incendis forestals. S'est realitzant ja la informatitzaci dels protocols d'actuaci del CECAT i es previst tamb l'inici d'un sistema de catalogaci de plans d'emergncia lligat a una entorn documental per al CECAT.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-1 Data: 23.02.95

12.

IMPLANTACI I MANTENIMENT DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-2 Data: 23.02.95

12.1. IMPLANTACI I MANTENIMENT DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. Pertoca als directors i responsables d'autoprotecci la implantaci i manteniment dels respectius plans de protecci civil. La persona titular del Departament de Governaci ha de fixar un programa on es regulen les diferents actuacions necessries per a la implantaci i manteniment de totes les parts operatives del PROCICAT que afecten a autoritats de la Generalitat, aix com a altres administracions pbliques presents a Catalunya i responsables privats. L'esmentat programa s'ha d'elaborar amb periodicitat mnima anyal. Pot comprendre comprovacions, avaluacions, simulacres i exercicis, divulgaci a la poblaci de missatges i senyals d'alarma, i familiaritzaci d'aquella amb les mesures de protecci personal. Tanmateix s'establiran tamb programes de formaci generals en protecci civil adreats al conjunt de la poblaci.

12.2. PROGRAMES FORMATIUS ADREATS ALS DIFERENTS SERVEIS, GRUPS I AUTORITATS DELS PLANS DE PROTECCI CIVIL. Forma part de la Implantaci dels plans de protecci civil la tasca d'informar i formar a totes les persones amb responsabilitat ens els plans de protecci civil, amb l'objectiu de millorar-ne l'operativitat en cas d'activaci. A tot Pla de Protecci Civil se li ha d'associar un programa formatiu

12.2.1. Els programes formatius Un Programa formatiu associat a un pla de Protecci Civil s un estudi sistematitzat de tot el personal involucrat, de les seves funcions i responsabilitats en el pla, estudi que ha de determinar les necessitats formatives que cal cobrir i que dissenya les modalitats de cursos que cal impartir de manera que tots els destinataris arribin a tenir un bon coneixement dels diversos riscs pels que s'ha elaborat el pla, de l'estructura i el contingut dels diferents plans; les seves

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-3 Data: 23.02.95

funcions i les responsabilitats, els procediments d'actuaci per fer front a les diferents situacions, l'operativitat lligada als diferents plans, i les diferents mesures de protecci que calen adoptar. L'assoliment d'aquest coneixement ha de permetre resoldre en bona part el procs de la implantaci dels plans, que caldr consolidar-la amb la realitzaci d'Exercicis i Simulacres. En el disseny i impartici dels cursos hi han de participar els responsables dels diferents grups d'actuaci, especialment en el tema de la prpia actuaci. Essencialment doncs cal aconseguir que el personal involucrat en un pla de Protecci Civil conegui: - El risc - L'estructura i contingut del pla - Les funcions i responsabilitats - Els procediments d'actuaci - L'operativitat del pla - Mesures de precauci i protecci Les diferents modalitats dels cursos dissenyats dins d'aquest programa formatiu aix com el seu contingut i amplitud, han d'anar determinades per les caracterstiques dels receptors, que poden ser: - Responsables del pla, i portaveus de les diverses administracions o entitats implicades - Alts comandaments dels grups d'actuaci (intervenci, sanitari, ordre i altres) - Comandaments intermedis dels grups d'actuaci (intervenci, sanitari, ordre i altres) - Actuants de base - Mitjans de comunicaci El contingut genric i inicial d'aquests cursos haur d'abarcar amb ms o menys detall el segent contingut: - La planificaci i el marc legal

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-4 Data: 23.02.95

- Estudi i anlisi del risc i de les seves conseqncies - Estructura del Pla de Protecci Civil - Activaci/desactivaci del pla i els procediments d'actuaci - Mesures de protecci - Exercicis prctics de gabinet: supsits prctics resolts en gabinet

12.2.2. La integraci de coneixements en el marc dels plans de protecci civil (en el context dels programes de formaci dels diferents centres formadors i les diferents escoles dels responsables de la gesti dels plans de Protecci Civil i dels components dels grups d'actuaci). La formaci dels diferents responsables en un pla de Protecci Civil s una tasca horitzontal la responsabilitat de la qual s de l'Administraci planificadora. Determinades escoles associades a diferents administracions pbliques de Catalunya duen a terme les activitats formatives esmentades. La Gerncia de Protecci Civil s responsable de dissenyar cursos d'especialitat aix com de coordinar la tasca docent en matria de protecci civil de les diferents escoles, centres formadors o col lectius implicats, bsicament a travs de la unificaci de criteris docents dels mduls. A) En el marc de l'Escola d'Administraci Pblica de Catalunya, es desenvolupa la formaci especialitzada per als alts responsables de la implantaci dels plans de Protecci Civil i concretament, - Cursos de formaci especialitzada sobre tcniques d'anlisi del risc i de conseqncies pels alts quadres i responsables tcnics de les diverses organitzacions que tenen responsabilitat en la redacci i implantaci dels plans de Protecci Civil. - Cursos de formaci especialitzada sobre tcniques de comunicaci i formaci de portaveus pels alts quadres i responsables de l'Administraci en el marc de les responsabilitats inherents a l'activaci d'un Pla de Protecci Civil. - Cursos especfics sobre plans Especials i Especfics de titularitat autonmica per als responsables de la seva implantaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-5 Data: 23.02.95

- Cursos especfics per la implantaci dels plans Especials i Especfics i destinats als alts quadres comandaments dels diferents grups d'actuaci. - Cursos de Formaci de formadors per a alts quadres tcnics i responsables de protecci civil de l'Administraci.

B) En el marc de l'Escola de Bombers de Catalunya, d'acord amb la seva prpia programaci s'introdueixen diferents mduls formatius en el programa dels seus cursos o b se'n fa d'especfics. Concretament es treballa amb - Mdul Bsic integrat en el programa del Curs bsic de l'Escola de Bombers de Catalunya (adreat a aspirants a bombers de base). - Mduls especfics integrats en els programes dels Cursos de promoci per aspirants a caporals, sergents, sots-oficials i altres categories a l'Escola de Bombers de Catalunya. - Cursos especfics per la implantaci dels Plans especials i destinats als Comandaments intermedis dels grups d'Intervenci. - Cursos especfics comarcals d'assistncia als accidentats de trnsit en matria d'escarceraci i d'auxili sanitari. C) En el marc de l'Escola de Policia de Catalunya, d'acord amb la seva prpia programaci s'introdueixen diferents mdul formatius en el programa dels seus cursos o b se'n fa d'especfics. Concretament es treballa amb - Mdul Bsic integrat en el programa del Curs bsic de l'Escola de Policia de Catalunya (adreat a aspirants a mossos d'esquadra i formaci de policies locals). - Mduls especfics integrats en els programes des Cursos de promoci per aspirants a caporals i sergents a l'Escola de Policia de Catalunya, adreats a mossos d'esquadra i policies locals.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-6 Data: 23.02.95

- Mduls especfics integrats en els programes des Cursos de promoci per aspirants a inspectors i sot-inspectors a l'Escola de Policia de Catalunya, adreats a mossos d'esquadra i policies locals. - Cursos especfics per la implantaci dels plans Especials i Especfics destinats als grups d'Ordre i Logstic. - Cursos especfics sobre salvament i assistncia sanitria prctica als accidents de trnsit. D) Escola del D.A.R.P. (Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca) - Mdul Bsic integrat en el programa del Curs bsic de l'Escola del DARP (adreat a aspirants a vigilants forestals). - Mduls especfics integrats en els programes dels Cursos de promoci per aspirants a les diferents categories del cos. E) Altres escoles o centres formadors (cal parlar en aquest cas de d'altres escoles i centres formadors, com s el cas de l'Escola d'infermeria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el centre de formaci de la Creu Roja, la formaci als objectors de conscincia, dels grups d'Actuaci dels plans Bsics d'Emergncia municipals i els voluntaris municipals entre d'altres). - Formaci bsica de protecci civil i de plans de Protecci Civil, incorporada en els seus propis programes formatius. - Formaci especfica per la implantaci dels plans de Protecci Civil.

12.3. PROGRAMES D'ACTUACI.

D'EXERCICIS

D'ENSINISTRAMENT

DELS

GRUPS

Un "Exercici" d'ensinistrament consisteix en la mobilitzaci parcial dels recursos humans i materials assignats o no al pla de protecci civil (per exemple, un determinat Grup d'Actuaci, un servei o unitat corresponent a un grup d'acci). L'Exercici persegueix la familiaritzaci dels diferents grups d'Actuaci amb els equips i tcniques que hauran d'utilitzar en cas d'actuaci real. Els "Exercicis", en

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-7 Data: 23.02.95

mobilitzar menor nombre de persones i recursos materials, permeten ms agilitat que els "Simulacres", per permeten igualment una verificaci global de les parts operatives d'un pla. El responsable de cada grup d'actuaci ha de preparar, d'acord amb un programa anual d'activitats, un exercici en qu els membres del grup hauran d'utilitzar tots o part dels recursos necessaris en cas de mobilitzaci real. L'"Exercici" s'ha de realitzar en la data i hora especificades, i s'ha de procedir, a continuaci a l'avaluaci de l'eficcia de les actuacions. Un cop finalitzat, els membres de cada grup d'actuaci han d'intercanviar experincies, impressions i suggeriments amb l'objecte de millorar les parts operatives del pla. Aquelles que, a criteri del responsable del grup puguin constituir una millora substancial, han de ser incorporades el ms aviat possible.

12.4. DEFINICI I NORMALITZACI DE SIMULACRES

12.4.1. Generalitats.. Un "Simulacre" t l'objecte de comprovar: El funcionament i eficcia dels sistemes d'avisos a la poblaci, xarxes d'alarma i transmissions. La rapidesa de mobilitzaci dels grups d'actuaci i de l'aplicaci de les mesures de protecci. El funcionament (en condicions fictcies) dels grups d'actuaci i una primera avaluaci de la seva eficcia.

La seva finalitat s la d'avaluar l'operativitat d'un pla i modificar-la si s'escau. En aquest sentit, hauran d'establir-se criteris per a l'avaluaci de la coordinaci de les actuacions i l'eficcia d'aquestes. No obstant, existeixen dos punts que no poden ser posats a prova en un Simulacre. El primer s la rapidesa en assumir la situaci d'emergncia o alerta

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-8 Data: 23.02.95

per tots aquells actuants, autoritats convocades, etc que haurien de ser necessriament preavisats. Com sigui que els simulacres "preparen" riscs o calamitats, no pot donar-se el factor "sorpresa". Un altre punt no contrastable ni qualificable en un Simulacre s la capacitat dels diversos serveis actuants i autoritats per fer front a esdeveniments imprevistos que requeririen la modificaci dels criteris d'intervenci inicialment proposats. Aquesta capacitat pot ser potenciada mantenint al dia els coneixements dels comits assessors, aix com els corresponents Exercicis per als grups d'Actuaci.

12.4.2. Periodicitat. S'han de realitzar d'acord amb la programaci anual establerta. Cal programar un mnim d'un Simulacre a l'any. Cal a ms realitzar un mnim d'un Simulacre nocturn un cop cada tres anys. Es considera altament recomanable que els simulacres siguin realitzats durant estacions climtiques diferents seqencialment, sempre i quan les situacions climtiques no siguin necessries per a la simulaci efectiva del pla de protecci civil.

12.4.3. Preparaci i desenvolupament. Prviament a la realitzaci del Simulacre, els consells assessors han de proposar al director del pla de protecci civil una situaci fictcia de risc o calamitat amb tots aquells detalls que considerar necessaris per a determinar una operativitat. El consell assessor ha de confeccionar una llista de comprovaci per a l'avaluaci de l'eficcia del Simulacre. Cal fixar els llocs, l'instant, les persones i els recursos amb els que cada grup d'actuaci haur de comptar. A la llista de comprovaci han d'anotar-se les dades mnimes necessries poder avaluar els segents punts:

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-9 Data: 23.02.95

- Persones que van ser convocades a algun comit d'emergncies, CCA, grup d'actuaci, etc. - Temps necessari per a la constituci dels grups d'actuaci. - Temps que es requereix per a la determinaci de zones afectades i recursos necessaris. - Recursos humans i materials que es presenten a l'escenari. - Temps d'arribada a l'escenari del suposat lloc, per part de cadascuna de les unitats mobilitzades. Per a la determinaci de temps d'arribada i recursos mnims necessaris cal tenir en compte, en cada cas, els segents factors: - Naturalesa del risc o calamitat. - Les distncies entre el lloc i els llocs d'origen de les unitats mobilitzades. - Condicions meteorolgiques, i si s possible avaluaci aproximada de les dificultats que suposaria per a una situaci idntica no simulada els casos en qu les condicions meteorolgiques siguin causa directa de l'esmentada situaci. - Estat de les vies pbliques. - Data i hora en qu es produeix el simulacre. Els temps s'han de comptabilitzar des del moment en qu el grup o servei s avisat. Els directors dels plans de protecci civil han de condicionar la posada en marxa d'un Exercici o b d'un Simulacre amb la corresponent declaraci d'"Alerta", "Emergncia" o "Activaci", la qual cal necessriament fer precedir de les paraules "simulacre de".

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-10 Data: 23.02.95

Cada grup s'incorporar als llocs senyalats, simulant en cada moment l'actuaci prevista. Aix mateix, han d'elaborar en temps real un informe on es registraran els temps d'inici i fi de cada operaci o etapa, incloent el de sortida dels punts d'origen, aix com les possibles incidncies, amb la signatura i hora d'aquesta, de cada responsable. A cada punt on tingui lloc una actuaci relacionada amb el Simulacre, s'hi trobar un observador designat pel consell assessor. L'observador s responsable de controlar els temps d'arribada de les unitats, aix com dels recursos materials. L'observador ha de realitzar un informe en el qual es consignen els temps d'arribada de cadascuna de les unitats, aix com dels recursos de qu disposin. Un aspecte molt important del Simulacre el constitueix la verificaci de la operativitat real de les vies de comunicaci entre els diferents grups d'actuaci. Aix s particularment important a les primeres fases del Simulacre, quan la qualitat de la informaci de la que es disposa s baixa i el temps s un factor crtic. Per aquest motiu, la cadena de comunicacions entre el lloc del risc o calamitat, el CECOP i els diferents grups d'actuaci ha de ser objecte d'atenci preferent en l'avaluaci del Simulacre. Tot i no ser objecte directe del Simulacre, cal procurar mentalitzar als recursos humans del nivell municipal sobre la importncia de la rapidesa de l'inici de la resposta i de que aquesta depn fonamentalment de la notificaci immediata per part dels afectats de l'inici del risc o calamitat fictici.

12.5. LA INFORMACI A LA POBLACI. ASPECTES GENERALS. Cal establir els procediments per donar a conixer a la poblaci els consells i mesures preventives i de comportament davant els riscs o calamitats. En aquest context cal precisar el segent: - Informar s donar a conixer un fet, un esdeveniment o unes recomanacions a un pblic concret o a una col lectivitat.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-11 Data: 23.02.95

- La informaci es fa a travs de missatges prviament elaborats, a travs d'un mitj tecnolgic de comunicaci social. La informaci s rebuda per una audincia heterognia formada pels receptors de la poblaci. - La comunicaci s el trasllat del contingut de la informaci als receptors. - El programa de comunicaci estableix l'estratgia comunicativa i la metodologia a seguir, adreada a respondre bsicament a les segents qestions: El perqu s'informa Els objectius A qui s'informa (pblics a determinar) Com es comunica, en situaci de risc o calamitat Les eines comunicatives Qui genera la informaci

La comunicaci a la poblaci s'ha de fer regularment, i especialment quan el risc s estacional o periodificable. Les pautes en la comunicaci del risc o la calamitat sn entre d'altres: Utilitzar un llenguatge simple i entenedor. Seleccionar el tipus de llenguatge escaient d'acord amb els destinataris Oferir un coneixement general i real de la situaci Implicar als responsables en el procs de comunicaci Acceptar i involucrar el pblic perqu participi en les decisions que l'afectaran. Aix es pot dur a terme en la fase d'implantaci dels plans. Fer una programaci prvia de les comunicacions pensant que hi ha diversos col lectius als quals poden interessar alguns aspectes concrets. Adequar la informaci a la tipologia i sensibilitzaci dels receptors.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 12-12 Data: 23.02.95

Descobrir all que preocupa al pblic i identificar-se tant amb els seus sentiments com amb les seves preocupacions. Dissenyar comunicats planers per categrics. Fer una comunicaci sincera dient el que se sap i el que no. All que ha succet i el que s'espera que passi. Coordinar la informaci disponible amb la facilitada per altres fonts crebles (organismes supranacionals). Facilitar la informaci adequada als mitjans de comunicaci social amb l'assidutat que demanin. Assegurar la fludesa d'informaci dins de l'estructura del pla, evitant les informacions contradictries que poden ser donades per fonts no autoritzades. Emprar un estil al ms apropat possible al de la tipologia poblacional en les comunicacions directes.

CONTINGUT DE LA INFORMACI A QUE CAL DONAR El contingut de la informaci s'ha d'ajustar bsicament a: - Cada tipus de risc. - Les mesures preventives i de protecci (abans de materialitzar-se el risc). - Les pautes de comportament i de protecci (durant la calamitat).

L'ANNEX 12.A. recull l'estructura d'un programa de comunicaci a la poblaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 13 Data: 23.02.95

ANNEX 12.A.:

INFORMACI A LA POBLACI: ESTRUCTURA D'UN PROGRAMA DE COMUNICACI

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 14 Data: 23.02.95

ANNEX 12.A.

INFORMACI A LA POBLACI: ESTRUCTURA D'UN PROGRAMA DE COMUNICACI

Cal elaborar programes de comunicaci a la poblaci en relaci a cada risc. La Generalitat disposa ja del "Pla General de Comunicaci pel Risc Qumic", amb una aplicaci particular per a cada Pla d'Emergncia Exterior i conforme a la Directriu Bsica per a l'elaboraci i homologaci dels Plans Especials del Sector Qumic. Per tal d'obtenir una visi global de la situaci existent cal fer uns estudis previs que facilitin el coneixement de: a) La informaci existent sobre la zona, la poblaci, les experincies anteriors relacionades amb els riscs o amb accidents, etc. b) L'estructura poblacional dels diferents pblics afectats i les diferents tipologies d'audincies existents. c) El diferents tipus de planificaci existents El programa de comunicaci es concreta en dos documents: 1. Manual de comunicaci del risc 2. Manual de comunicaci de la crisi Manual de comunicaci del risc s un recull d'informacions redactades amb els segents objectius: - Definir amb tota propietat tots els riscos potencials de la zona i donarlos a conixer de forma intel ligible a la poblaci afectada. - Generar conscincia de risc real, allunyant tot alarmisme - Preparar la poblaci en el coneixement de les formes d'actuaci en cas de calamitat

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 15 Data: 23.02.95

El contingut mnim far referncia: A) Pblics S' anomenem pblics els destinataris de la informaci. L'autoritat competent en cada cas ha d'informar la poblaci. Per aquest motiu i perqu la informaci sigui efica cal fer una separaci de les possibles audincies de les que cal distingir-ne tres grups: . Pblics afectats (els que poden resultar afectats dels possibles riscs). . Pblics interessats (els que no estan afectats directament). . Pblics especials Pblics afectats: Actuants: Autoritats, bombers, policies. serveis sanitaris, altres... Es realitzar mitjanant programes formatius i d'ensinistrament. Informaci a la poblaci directament afectada Un mtode per informar, s combinar la informaci escrita i la informaci verbal. - Cartes - Fulletons o opuscles - Eines audivisuals: vdeo, programes inform tics.... - Visites porta per porta - Reunions publiques - Reunions - Altres (en funci del risc) Informaci als pblics especials Lders d'opini

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 16 Data: 23.02.95

Els lders d'opini sn les persones de rellevncia pblica que tenen credibilitat entre la poblaci i que les seves opinions influeixen decisivament en l'opini d'altres grups de persones. Per la seva important transcendncia i importncia cal que aquests siguin part activa del procs de comunicaci, i per tant formin part del programa de comunicaci. Mitjans de comunicaci Els mitjans de comunicaci es constitueixen com la part fonamental per l'adequada difusi de les determinacions del pla de protecci civil i especialment de les instruccions a seguir. Els mitjans de comunicaci tenen dos funcions principals: - Actuaci com a lders d'opini - Actuaci com a elements de difusi de la informaci sobre el risc

B) Eines de comunicaci Cada grup de pblics constitueix un nucli amb identitat prpia, per aquest motiu s'hauran de dissenyar eines de comunicaci diferents per adequar-les a cada pblic, entre les que es poden citar: Material escrit: Manual de comunicaci del risc La finalitat d'aquest manual s conixer el nivell de gesti de Protecci Civil. Aquest document reflecteix tcniques de comunicaci prpies dels experts que no cal que siguin divulgades. Resum del pla de Protecci Civil Es tracta d'un esquema del pla fet des d'un punt de vista prctic. Opuscle sobre el desenvolupament dels simulacres de comunicaci

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 17 Data: 23.02.95

Es tracta d'un imprs simple, amb indicacions esquem tiques sobre la manera d'actuar en els simulacres i les raons per fer-los, al mateix temps s'hi demana prendre el mxim inters per aquests simulacres a fi i efecte que, arribat el moment, es pugui actuar amb un bon coneixement dels mecanismes d'acci. Opuscles genrics sobre els riscs i els plans de protecci civil Responen als esquemes b sics del que ha de ser el comportament de la poblaci en cas d'accident. Programes preventius adreats als educadors Perqu rebin un coneixement suficient d'aspectes tcnics i de conducta en relaci al risc o calamitat i que el puguin incorporar a la tasca docent. Materials udio-visuals Vdeos Visualitzaci dels riscs existents i de les mesures previstes per al risc o calamitat. Emissores de rdio i televisi Emissi de programes preparats per a ser difosos com a elements de coneixement del risc. Mostres mbils Conjunt d'elements canviables a base de suports escrits, audiovisuals, inform tics i d'altres que es puguin mostrar al pblic en general i en els mbits escaients. C) Exercicis de comunicaci Els plans de Protecci Civil tenen previstos exercicis d'ensinistrament, que posen en marxa tot l'operativitat de resposta.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 18 Data: 23.02.95

La seva finalitat s, bsicament, procurar rapidesa d'acci, una coordinaci i una eficcia que han de tenir com a conseqncia la rpida reducci dels efectes calamitosos. Al marge dels grups d'actuaci, una situaci de risc o calamitat comporta tamb l'Activaci dels mecanismes de comunicaci, amb l'objectiu que la poblaci estigui informada de l'evoluci de l'accident i de les normes d'actuaci a seguir. L'Exercici haur de ser organitzat pel cap del Gabinet d'Informaci i ha d'establir el sistema de transmissi de la informaci en el lloc on es produeix el risc o calamitat, la configuraci i funcionament del Gabinet d'Informaci, la coordinaci d'aquesta informaci a travs dels comunicats i la informaci que es transmet a la poblaci i als mitjans de comunicaci. Manual de comunicaci de la crisi Aquest document t com a objectius: - Garantir una informaci puntual, precisa, ordenada i verdica sobre la crisi - Aconseguir unitat d'acci i coordinaci en matria de comunicaci, en cas de crisi - Assolir una rpida acci comunicativa, clara i efica - Fer arribar tan rpidament com sigui possible els missatges i aconseguir que tinguin una alt grau de comprensi - Obtenir la credibilitat i la confiana de la poblaci i generar serenitat - Obtenir i oferir amb fidelitat la informaci del que ha succet. Aquest manual s'utilitza en el mateix moment que es produeix la crisi, per afavorir una resposta rpida i el ms efica possible. El director del pla de Protecci Civil pot decidir, si s'escau, introduir variants, segons el desenvolupament dels fets.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 19 Data: 23.02.95

Contingut A) El Gabinet d'Informaci. Depn directament del director del pla. Determina la forma en qu els mitjans de comunicaci social accedeixen a la informaci, en cas de risc o calamitat, per proporcionar una resposta a la seva demanda d'informaci. Tamb pot proporcionar, si s'escau, informaci genrica adreada al pblic en general. Objectius fonamentals: - Que la informaci arribi el ms rpid possible i amb eficcia als mitjans de comunicaci . Funcions: - Configurar-se com a nica font, coordinadora de tota la informaci i que esdevingui l'nic punt on ha de concentrar-se tota informaci que es generi. - Unificar els continguts de les informacions que cal donar, per evitar confusions i contradiccions. - Establir els models de comunicats, tant als mitjans de comunicaci com a la poblaci, fcilment adaptables a les circumstncies i caracterstiques de la situaci - Difondre les primeres informacions als mitjans de comunicaci, quan es doni una situaci d'especial rellevncia i mantenir en tot moment el fil informatiu cap a la poblaci. - Difondre les ordres, consignes i recomanacions dictades pel Director del pla de Protecci Civil. - Centralitzar, coordinar i preparar la informaci general sobre l'emergncia d'acord amb el Director del pla i facilitar-la als mitjans de comunicaci. Si el director/a del Pla ho considera necessari, - Informar sobre el risc o calamitat a totes les persones i els organismes que ho sol.liciten.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 20 Data: 23.02.95

- Obtenir, centralitzar i facilitar tota la informaci relativa als possibles afectats B) Pblics Aquest manual s'adrea a totes les persones a les quals pot afectar qualsevol tipus de risc o calamitat: - Poblaci afectada directament per la crisi - Els actuants que intervenen per resoldre el risc o calamitat: comit d'emergncies, grups d'actuaci, etc. - Pblics especials: lders d'opini, mitjans de comunicaci C) Mecanismes de comunicaci S'han d'establir, amb la col laboraci de les diverses administracions i entitats afectades els mecanismes de comunicaci ms adients per a cada poblaci, transmetent la informaci d'una manera clara, rpida i efica. En termes generals i com a mnim, cal emprar Catalunya Rdio i Rdio Nacional d'Espanya a Catalunya (en alguns casos i depenent del tipus de risc o calamitat pot emprar-se megafonia mbil, emissores locals i d'altres sistemes). E) Programa d'acci Des del moment que s'activa un pla de protecci civil, cal emprar el manual de comunicaci de la crisi, que implica 1. La convocatria del Gabinet d'Informaci 2. L'anlisi de la situaci: el cap del Gabinet d'Informaci ha de rebre indicacions del director del pla sobre la situaci 3. L'activaci dels mecanismes de comunicaci, des de l'inici fins la fi del risc o calamitat, o mentre que ser convocat pel director. 4. La participaci en les reunions del Comit d'emergncies. F) Comunicats (models de comunicats en el corresponent ANNEX del captol 5) Han de ser breus i rigorosos. S'han de difondre a tots els mitjans de comunicaci.

PROCICAT (informat favorablement per la Comissi de Protecci Civil de Catalunya en sessi de 22.12.94, i homologat per la "Comisin Nacional de Proteccin Civil" el 23.02.95) Revisi: 0

Pg. nm. 21 Data: 23.02.95

El manual de comunicaci de crisi contindr: Models de comunicaci adreats als mitjans de comunicaci: 1. Comunicat inicial 2. Comunicat amb noves referncies 3. Comunicat final 4. Comunicats de convocatria de rodes de premsa Models de comunicats a la poblaci: 1. Comunicat en cas d'alerta 2. Comunicat en cas d'emergncia 3. Balan En cas de risc o calamitat cal actuar d'acord amb uns criteris que contemplin que la reacci de la poblaci vindr donada preferentment per: * Les mesures preventives establertes en el lloc del risc o calamitat * El grau de conscincia social del risc i capacitat d'acci i reacci positiva de la poblaci * La bona mobilitzaci dels mitjans de comunicaci, donant especial mfasi a les fonts institucionals * L'organitzaci i formaci dels grups actuants * Els actors poltico-socials implicats

Você também pode gostar