ACTA DE LA SESSI ORDINRIA DEL PLE DE LAJUNTAMENT DE DATA 28 D'OCTUBRE DE 1999 A la Casa Consistorial de Banyoles, essent 1/4 de 9 del

vespre del dia 28 d'octubre de 1999, es reuneix el Ple, en Sessi Ordinria sota la Presidncia de lIllm. Sr. Alcalde, Pere Bosch i Cuenca, i amb lassistncia dels tinents dalcalde senyors, Jordi Omedes i Masgrau, Artur Vil i Maspl, Nria Martnez i Barderi, Jaume Butiny i Sitj i Lourdes Coll i Xargay i dels regidors senyors, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura, Narcs Banal i Portas, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons, Jordi Bosch i Lle, Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost. Hi assisteix, la sotasignant Secretria Habilitada de la Corporaci, la senyora Cristina Palomino i Pellicer. Hi s present lInterventor de Fons, senyor Joan Romagosa i Rebul. Excusa la seva absncia el Regidor senyor Josep Raul i Zapater. El President obre lacte pblic i es donen a conixer els assumptes inclosos a lordre del dia i aquells que la Ple acordi tractar per declarar-se durgncia, i recauen sobre aquests els acords que a continuaci es relacionen: PRESIDNCIA 1.1.- Aprovaci de lacta de la sessi del dia 30 de setembre de 1999. El Ple de la Corporaci aprova per unanimitat lacta de la sessi ordinria del dia 30 de setembre de 1999. 1.2.- Donar compte dels Decrets dictats per lAlcaldia des del dia 28 de setembre fins el dia 22 doctubre de 1999. Es dna compte al Ple de la Corporaci, que lAlcaldia ha ems des del dia 28 de setembre i fins el dia 22 doctubre de 1999, les Resolucions dAlcaldia que corresponen des del nm 2031, de data 28 de setembre de 1999, al nm 2230 de data 22 doctubre de 1999. El Ple de la Corporaci es dna per assabentat. 1.3.- Autoritzaci a lentitat Banyoles Alberg SL per constituir una hipoteca sobre la concessi administrativa autoritzada en sessi plenria del dia 259-97. Lentitat Banyoles Alberg, SL, titular de la concessi administrativa de la construcci i ulterior explotaci de lAlberg de Joventut de Banyoles, segons acord plenari adoptat en sessi de 25 de setembre de 1997, ha interessat de lAjuntament la corresponent autoritzaci per a la constituci dhipoteca sobre la

01020101.1999.010.pdf

prpia concessi a efectes de la financiaci dels costos derivats de les obres de la seva construcci i que en definitiva constitueixen lobjecte concessional. La concessi administrativa en configurar-se com un dret real, de naturalesa administrativa s susceptible de ser objecte de garantia, en els termes previstos en els articles 138 i segents de la Llei Hipotecria i amb els requisits de larticle 1857 del Codi Civil, per supeditada a la prvia autoritzaci municipal. Per tot lanterior exposat, es proposa al Ple ladopci del segent acord: Autoritzar a lentitat Banyoles Alberg, SL, representada pel Sr. Ramon Corominas i Estany, concessionria de la construcci i explotaci de lAlberg de Joventut de Banyoles, segons ttol concessional atorgat el 25 de setembre de 1997, per a la constituci duna hipoteca dimport vint-i-cinc milions de pessetes (25.000.000 PTA) i per un termini de 10 anys, a concertar amb qualsevol de les segents dues entitats Caixa dEstalvis de Sabadell o Banco Bilbao-Vizcaya La present Resoluci sadopta prvia petici del concessionari, de conformitat amb la documentaci obrant a lexpedient i els articles 1857 del Codi Civil i 138 de la Llei Hipotecria, amb subjecci a la condici daplicar limport del prstec hipotecari a finanar amb carcter exclusiu els costos dinversi derivats de la construcci de lAlberg. La hipoteca shaur dajustar a les determinacions i terminis establerts en el Plec de Condicions regulador, amb total exoneraci de responsabilitat personal de lAjuntament en lacompliment de lobligaci garantida, reservant-se expressament lAjuntament la facultat de resoldre la concessi en supsit dincompliment, per part del concessionari, del contracte de prstec hipotecari objecte de la present autoritzaci. * Pren la paraula el senyor Alcalde i explica que el que es fa s, bsicament, a travs duna petici que va formular lentitat Banyoles Alberg SL, la qual t la concessi de lAlberg de Banyoles, constituir una hipoteca en base a aquesta concessi. Diu que en lexpedient sadjunta un informe de lassessor jurdic de lAjuntament el qual determina que s una operaci habitual en aquest tipus de concessions, i que no hi ha cap mena de risc per a la concessi en s, sin que lAjuntament en tot cas, si hi hagus algun problema, sempre tindria el dret a recuperar la concessi amb una o una altra frmula. * El senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de lAutoritzaci a lentitat Banyoles Alberg SL per constituir una hipoteca sobre la concessi administrativa autoritzada en sessi plenria del dia 25-9-97. El Ple de la Corporaci ho aprova per unanimitat.

01020101.1999.010.pdf

HISENDA 2.1.- Ajustament del Programa dInversions 1999 i corresponent aprovaci de lexpedient de modificaci de crdit 15/99. * El senyor Alcalde explica que com que en aquest punt i en els dos segents hi ha hagut esmenes del Grup Municipal de Plataforma Progressista, si els sembla, el que es far s llegir les esmenes de cada punt, desprs, el portaveu de Plataforma Progressista defensar les esmenes, desprs hi haur la intervenci de lEquip de Govern i posteriorment se sotmetr a votaci. I una vegada resolt el punt, es plantejar el que es fa amb la proposta de lEquip de Govern. * A continuaci la senyora Secretria dna lectura a les esmenes presentada pel grup municipal de Plataforma Progressista: 1. El Grup Municipal Progressista lamenta el bloqueig de la inversi que ha provocat lEquip de Govern que portar, aproximadament a lexecuci dun 10 % dall que estava previst en el pressupost. 2. Atenent que sha perdut un temps precis durant el segon semestre del 1999 i que s materialment impossible dexecutar alguns programes, el Grup Municipal Progressista presenta dues esmenes a la proposta de lEquip de Govern: 2.1. Preveure en el programa dinversions la consignaci pressupostria per a lactuaci immediata en el Cementiri, en les Reparacions elctriques i en les millores a les escoles. El Cementiri noms t nnxols per a sis mesos - se nhavien de construir almenys cent durant el segon semestre de 1999. Les reparacions elctriques sn imprescindibles per respondre als requeriments de les empreses inspectores i no caure en una responsabilitat greu de lAjuntament i les millores a les escoles sn necessries per no perdre el ritme dinversi dels ltims anys. Per aix es proposa incloure les partides segents - Cementiri ............................ 10.000.000 PTA - Reparacions elctriques ..... 3.000.000 PTA - Millores a les escoles ......... 5.000.000 PTA. 2.2. Redistribuir el finanament de la inversi comprometent els aprofitaments migs derivats de les alienacions urbanstiques ja materialitzades, amb la qual cosa es podr reduir el crdit. (A ttol orientatiu, proposem les quantitats segents): - Alienacions: 72.343.019 PTA - Crdit: 48.000.000 PTA. * Inicia el torn dintervencions el senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, i diu que al seu grup li hagus agradat presentar aquesta esmena molt abans. Comenta que la Comissi de Hisenda es va convocar dijous passat i no sha convocat cap altra per poder-ho discutir i, encara ahir, es proporcionava documentaci que modificava parcialment el que es va comentar a la Comissi de Hisenda, per tant, el seu grup ha hagut de

01020101.1999.010.pdf

presentar lesmena a ltima hora. Lamenta que aix shagi produt daquesta manera ja que entenen que no s responsabilitat seva i que els hagus agradat que shagus pogut debatre en una Comissi de Hisenda. Diu que per comenar a parlar de lesmena en qesti, el seu grup no pot estar dacord amb una modificaci tan important quantitativa i qualitativament del programa dinversions que shavia aprovat inicialment. Creuen que s preocupant veure com selimina la inversi destinada a la realitzaci de projectes la qual era de 15 milions i que estava prevista que es financs amb alienaci de bns, que no anava a crdit ni es necessitava res dextraordinari en aquest sentit. Pensen que s preocupant veure que les inversions del Barri Vell tamb es donen de baixa, a ligual que els preocupa que les urbanitzacions de carrers que pugen a 100 milions de pessetes tamb es donen de baixa o veure que el cementiri, dins de lesmena ja shi contempla aix, que sn 15 milions i que tamb es finanava via alienacions de bns, es dna de baixa, igualment les instal.lacions elctriques. Els edificis culturals, que dels 195 milions inicials sen donen de baixa 190 milions i Ensenyament, que dels 8 milions inicials sen donen de baixa 5. Sembla que s negatiu si es comena a no tirar en davant aquests tipus de inversions. El senyor Frigola diu que lesmena del seu grup vol aportar uns mnims. Vol que aquestes baixes no siguin tan elevades i, per tant, garantir uns mnims que facin que all que s ms important es pugui portar a terme. Daqu que el seu grup vulgui que les inversions destinades a cementiri es mantinguin per import de 10 milions, les de reparacions elctriques per import de 3 milions i les millores a les escoles per import de 5 milions, s a dir, que els sembla que com a mnim, aix seria el que shauria de fer daqu a final dany. I per finanar aix, el seu grup tamb presenta una alternativa perqu entenen que quan es donen de baixa 490 milions de pessetes dinversions i es mant per contra el crdit o la proposta de finanament a travs del prstec inicial que era de 75 milions, aix s una desproporci. Diu que si es donen de baixa 491 milions, perqu es mant en crdit el finanament a travs de prstec 75 milions. Creu que no hauria de ser aix i que es tenen mecanismes perqu no ho sigui. Es tracta de gestionar i treballar una mica i de tirar endavant les alienacions de bns. Daquesta manera es podria passar dels 27 milions previstos, que ja es deuen haver ingressat, als 72 i es podria reduir fins a 48 milions, o els 75 milions que es tenen previstos demanar via prstec, reduir-los a 48 milions. Diu que tot aix amb el benents que saccepti incrementar aquestes partides abans esmentades. La senyora Nria Martnez, Regidora de lArea dHisenda i Administraci, diu que lEquip de Govern pensa que aquesta esmena no pot ser acceptada perqu en relaci al primer punt, que parla que aportar aproximadament lexecuci dun 10 %, caldria dir que el que fa lEquip de Govern s ajustar all per lo qual hi ha finanament. Diu que la previsi que es va fer dinversions, per exemple en subvencions, es preveia que arribarien 280 milions i noms nhan arribat 25, per tant, no es poden assumir aquestes coses. Tamb, en el tema de lalienaci es

01020101.1999.010.pdf

preveia a la proposta que salienaria per un total de 139 milions i, actualment, els serveis diuen que noms hi ha 36 milions, aix quant al primer punt. Quant al segon, el tema del cementiri, s cert que s molt important i s urgent, lEquip de Govern agraeix que li recordin, per tamb volen dir que encara no sha presentat el seu pla dinversions que es pensava presentar al novembre, i, el cementiri ja el preveien. Quant a reparacions elctriques i millores a les escoles, sestudiar en el moment en que es decideixi el pla dinversions de lEquip de Govern. Per ltim, quant al tema de la inversi, repetir que la intervenci noms t materialitzat 36 milions de les alienacions previstes pel 99. s cert que queden encara unes 4 parcel.les, aproximadament, que com que estan sotmeses a diferents tipus de litigi, no es pot encara fer la valoraci ni portar-les a la venda. Per tant, en el moment en que lEquip de Govern pugui saber aquesta valoraci les portar a la venda i, evidentment, serviran per finanar les inversions. Potser, un dels problemes que hi ha hagut en el tema de les inversions s comptar amb diners, per exemple: el tema de les subvencions que no se sabia segur si vindrien i la proposta de lEquip de Govern s mirar de fer uns pressupostos reals, en base als diners que es tenen en aquest moment. El senyor Frigola diu que les subvencions, evidentment, shan de gestionar i mai es t la seguretat que arribaran fins que es concedeixen, per tant, creu que aqu es podia haver fet alguna cosa. Quant als aprofitaments mitjans, a lNP3 i la UP3, s que nhi ha que es poden vendre i, per tant, sarribaria a aquesta xifra i es podria reduir el prstec. El que es proposa s molt senzill, creu que les propostes que es fan de mantenir cementiri 10 milions, reparacions elctriques 3 milions i millora descoles 5 milions, no s res, i si aix es pot portar a terme mitjanant alienacions, no hi hauria dhaver cap problema. No sest demanant res de laltre mn, a ms creu que shan ajustat molt. La senyora Martnez explica que quant al tema de les subvencions s cert que shan de gestionar, per la veritat s que en molts de casos lEquip de Govern no ha trobat cap documentaci perqu quan es gestiona, hi ha un expedient i es tramita. Sembla ser que en alguns casos ni shan demanat, sha previst que arribarien, per en tot cas, els serveis tcnics no han sabut donar ra de les subvencions. Quant al tema de les alienacions, segons els informes que es tenen, nhi ha 4, una est pendent de permuta, dues pendents dadjudicaci directa i sembla ser que hi ha alguns problemes a resoldre respecte la quarta. Comenta que no sap exactament, el tipus de problema que existeix i, per tant, encara que no sha pogut fer la valoraci ni portar-les a la venda. El senyor Frigola diu que li sembla que no sest parlant de les mateixes. La senyora Martnez diu que en aquest cas, potser seria bo que els Serveis Tcnics els fessin arribar la documentaci o que la demanesin per escrit, per

01020101.1999.010.pdf

veure si sn exactament aquestes i poder-ho resoldre. Evidentment, si lAjuntament pot tenir alienacions per poder invertir, millor que millor. El senyor Pere Llad, del Grup Municipal de Convergncia Municipal de Catalunya, diu que el seu grup est a lespera del pla de inversions que es presentar al mes de novembre o en un proper Ple, abans de donar una opini sobre aquesta qesti. * A continuaci el senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de les esmenes, essent la votaci de 5 vots a favor que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista), 9 vots en contra que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU) i 2 abstencions que sn les dels senyors, Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporaci no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es dna lectura per part de la senyora Secretria a la proposta de lEquip de Govern. * Ats que sha vist la necessitat defectuar una regularitzaci entre les partides de inversions (captol 6) del Pressupost de lexercici de 1999, creant partides noves o b suplementant alguna ja existent. Ats que no existeix consignaci suficient per atendre la regularitzaci esmentada, de conformitat amb all acordat pel Ple a la base setena del vigent pressupost, i previ Informe de la Intervenci, es proposa al Ple de la Corporaci ladopci dels segents acords: Primer.- Aprovar lexpedient de modificaci de crdit 15/99, cpia de la qual sadjunta com annex nm. 1 a la present proposta. Segon.- Actualitzar el programa dinversions de lexercici de 1999, de conformitat amb el contingut de lanterior punt i la corresponent adaptaci al respectiu finanament, dacord amb lannex nm. 2, cpia del Programa dInversions de 1999. * La senyora Martnez comenta que es tracta de lajustament del programa dinversions per lany 99 a travs duna modificaci de crdit, amb lobjectiu de clarificar el finanament. Diu que de fet, sha explicat abans. El senyor Frigola diu que el seu grup est a favor de la seva esmena.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Pere Llad, del Grup Municipal de Convergncia Municipal de Catalunya, diu que el seu grup votar favorablement. * A continuaci el senyor Alcalde proposa a votaci laprovaci de lAjustament del Programa dInversions 1999 i corresponent aprovaci de lexpedient de modificaci de crdit 15/99, essent la votaci d11 vots a favor que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU) i Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC) i 5 vots en contra que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista). El Ple de la Corporaci ho aprova per majoria absoluta. 2.2.- Aprovaci de les directrius del Pla Financer de Sanejament 2000-2002. * El senyor Alcalde explica que en aquest cas, tamb hi ha una esmena del Grup Municipal de Plataforma Progressista. per tant, se seguir la dinmica que sha fet amb el punt anterior. * A continuaci la senyora Secretria dna lectura a les esmenes presentada pel grup municipal de Plataforma Progressista: 1. El Grup Municipal Progressista entn que la proposta de lEquip de Govern s maximalista i que no comporta el comproms de gesti adequat per sanejar definitivament lAjuntament amb el cost mnim per a la Hisenda Municipal. 2. Per aix, a part de considerar la reducci del crdit per a inversions de 1999 proposa no resoldre la regularitzaci del finanament dalgunes inversions dels anys 1990 al 1992 amb una operaci de crdit. Si hem pogut aguantar la situaci en els anys pitjors de la Hisenda Municipal, ara, que els ltims quatre anys sha pogut tancar els pressupostos amb supervits, shan pogut donar de baixa ms de 800.000.000 i sha sanejat definitivament la situaci, no s lgic demanar un crdit i menys a 12 anys. El Grup Municipal Progressista entn que la regularitzaci es pot fer perfectament assumint-la en els exercicis pressupostaris del 2000 al 2002. 3. Per tot lexposat, el Grup Municipal Progressista presenta la segent esmena a la proposta de lEquip de Govern: - Concertaci dun crdit de 48.000.000 PTA per a les inversions de 1999. - Concertaci dun crdit de 82.488.761 PTA per cobrir el Romanent negatiu. - Assumpci de la regularitzaci del finanament dinversions del 1990-92 en els pressupostos dels tres propers exercicis.

01020101.1999.010.pdf

* El senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, vol ferli una pregunta al senyor lInterventor Municipal perqu sels ha proporcionat tard la documentaci i, els hi han quedat alguns dubtes. El seu grup vol saber si amb aquesta operaci de sanejament quedaria totalment sanejada o equilibrada la situaci de lAjuntament. El senyor Joan Romagosa, Interventor Municipal, respon que s, si els nmeros sobre els quals sha efectuat sn certs i vl.lids. Si hi ha qualsevol altra despesa que no estigui comptabilitzada en aquest clcul, no. El senyor Frigola en primer lloc comenta que ja estava previst, fins i tot, sen va parlar quan hi varen haver converses amb Convergncia i Uni, per tal de formar govern, shavia comentat aquest tema, que seria lltima actualitzaci del pla de sanejament que shavia anat portant a terme. Diu que, evidentment, ss conscient que shavia de fer una operaci de crdit per sanejar, a part daquest pla, en concret dels 107 milions que reflecteix la liquidaci del 98 i que sn els que shan dajustar. Com que sha canviat el quadre, ara, potser hi haur un ball de xifres, per inicialment, 93 milions anaven a crdit. Ara sembla que sn 82 milions els que van a crdit i llavors nhi havia 14 milions que sabsorvien en el pressupost del 2000. Amb aix ja hi havia acord perqu el seu grup creu que s el que shavia de fer. Per, amb el que no estan dacord s amb els 54 milions provinents dingressos que havien de finanar inversions que no varen arribar en el seu moment i que es varen finanar amb ingressos ordinaris. Els sembla que equilibrar aquest tema via prstec no s la millor manera, ja que en el seu moment es va pagar amb ingrs ordinari i sha anat mantenint en tots aquests anys, anys en que la tresoreria s que estava, realment, ms malament que ara. Llavors, si sha estat capa de mantenir-ho aquests anys i sha anat generant estalvi i supervit de lexercici pressupostari dels ltims 4 anys, sest parlant de ms de 500 milions destalvi pressupostari i ara que hi ha bonana econmica, i que lAjuntament est molt millor, podria assumir perfectament en els propers anys absorvint-ho en els pressupostos. Aqu seria el primer punt on el seu grup faria incs. No demanar un prstec a 12 anys, sin fer-ho via absorci de pressupostos. I, laltre evidentment, no estan dacord amb la inversi de 75 milions per les raons que shan esmentat abans. La senyora Nria Martnez, Regidora de lrea de Hisenda i Administraci, diu que en relaci a aquesta esmena, lEquip de Govern, tamb proposa no acceptar-la i recordar a Plataforma Progressista que el 5-9-96, en execuci del pla financer aprovat pel Ple Municipal de 31 de juliol del 96, es va concertar una operaci de crdit per refinanar inversions de lany 92. La quantitat era de 299 milions de pessetes a 12 anys. Per tant, s una prctica que ja t un precedent i no creuen que hi hagi cap problema per fer-ho. Una de les preguntes que es podria fer, ja que ho desconeix, s perqu aquests 54 milions ja no es van afegir en aquests 299, potser van sortir posteriorment o el que fos. LEquip de Govern

01020101.1999.010.pdf

continua pensant, dacord amb els informes que han fet els serveis que s ladequat. Per altra banda, considera que assumir la proposta del Grup de Plataforma Progressista provocaria tencions a tresoreria. El senyor Frigola remarca que sha parlat de refinanament. La senyora Martnez respon que s. El senyor Frigola diu que una cosa s sanejament i laltra refinanament. La senyora Martnez li contesta que era per refinanament dinversions. La senyora Martnez diu que aqu sn inversions que han estat realitzades perqu el finanament no va arribar o va haver-hi algun problema o el que sigui, en ordinari, per tant, shan de refinanar. El senyor Frigola explica que es pot fer de laltra manera i no sha de demanar un prstec. La senyora Martnez li contesta que segons els Serveis Tcnics s millor fer-ho a travs dun pla financer. El senyor Frigola diu que s molt millor demanar un prstec que no gestionar, que vol dir ms feina, alienacions i altres tipus de mesures. Evidentment s molt ms fcil. Pensa que el que sha de fer s treballar una mica. La senyora Martnez diu que b. En tot cas, li recorda al Grup de la Plataforma Progressista que tot aix shereda. Si tan malament troben el que sest fent ara, potser hagus estat bo haver-ho arreglat amb anterioritat i no deixar aquests 54 milions pendents. El senyor Frigola diu que haguessin fet aix que estan proposant. La senyora Martnez li pregunta si estan segurs. El senyor Frigola li contesta que s. Si fa 4 anys que sha estat generant estalvi, shagus pogut eixugar daquesta forma. La senyora Martnez diu que si li sembla b se li pot demanar a lInterventor Municipal perqu expliqui el qu va proposar de realitzar aquest crdit. El senyor Frigola diu que aix s un tema purament poltic.

01020101.1999.010.pdf

La senyora Martnez li respon que b, per lEquip de Govern ha pensat, davant les alternatives que es van presentar, que el millor s un crdit i a ms a ms, existeix un precedent per fer el mateix. El senyor Frigola diu que el seu grup no est dacord amb aix. El senyor Pere Llad, del Grup Municipal de Convergncia Municipal, diu que el seu grup es posicionar desprs de la proposta de lEquip de Govern. * A continuaci el senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de les esmenes, essent la votaci de 5 vots a favor que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista), 9 vots en contra que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU) i 2 abstencions que sn les dels senyors, Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporaci no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es passar a llegir la proposta de lEquip de Govern. * Ats que la liquidaci del pressupost de lexercici 1998, aprovada per la Resoluci de lAlcaldia 998/99 de 24 de maig, ha donat, entre daltres, els segents resultats: Resultat pressupostari: Resultat pressupostari ajustat Romanent de tresoreria per a despeses generals: Romanent de tresoreria a sanejar: Indicador destalvi net: Indicador destalvi net acumulat: 139.199.124,265.168.766,-262.274.898,-107.749.559,3,40% -17,12%

Ats que larticle 174 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, en endavant LLHL, estableix que en el supsit que la liquidaci

01020101.1999.010.pdf

del pressupost doni com a resultat un romanent de tresoreria negatiu el ple de la corporaci haur de procedir a realitzar alguna de les segents actuacions: a) procedir, en la primera sessi que es celebri, a la reducci del pressupost de despeses de lexercici en una quantitat igual al dficit produit. b) en el supsit que lexpressada reduccci de despeses no fos possible, concertar una operaci de crdit per limport del dficit sempre i quan s donin les condicions assenyalades en larticle 158.5 de la LLHL. Aquestes condicions sn les segents: b.1.- que el seu import no superi el 5 % dels recursos corrents del pressupost de lentitat. b.2.- que la crrega financera total de lentitat, amb loperaci projectada inclosa, no superi el 25% dels expressats recursos corrents. b.3.- que la operaci quedi amortitzada abans que es produexi la renovaci de la corporaci. c) si no sadopta cap de les anteriors mesures, el pressupost del proper exercici haur daprovar-se amb un supervit inicial igual al dficit produit; Ats que la Liquidaci del Pressupost de 1997, aprovada per Resoluci de lAlcaldia d11 de juny de 1998, entre altres resultats va determinar un romanent de tresoreria negatiu equivalent a 173.514.825,- PTA , el Ple Municipal, en data 25 de juny de 1998, va aprovar un Pla Financer de Sanejament pels exercicis 1998-2004; Ats que, a proposta de la Intervenci Municipal i en aplicaci dels criteris establerts per la Sindicatura de Comptes en la interpretaci dels Principis Comptables del Sector Pblic, mitjanant diferents acords i resolucions dels corresponents rgans municipals, durant lexercici 1998 es va a procedir a regularitzar els drets pendents de cobrament fins a minorar els mateixos en un quantitat equivalent a 847.644.153,- PTA; Ats que la regularitzaci comptable portada a terme durant lany 1998 va posar de manifest lexistncia de despeses dinversi dels anys 1990, 1991 i 1992 finanades amb recursos ordinaris per un import de 54.482.798.- PTA, i lexistncia de drets pendents de cobrament dimpossible realitzaci per import de 29.222.000,- PTA; Ats que larticle 59.1 de la Llei 50/1988, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i dOrdre Social, ha substituit la normativa a lempara de la qual es va fonamentar el Pla Financer de Sanejament 1998-2004 per un nova redacci de larticle 54.1 de la Llei dHisendes Locals, i considerant que la nova regulaci prescriu que quan es produeixi un estalvi net negatiu el Ple Municipal haur daprovar un Pla Financer de Sanejament a realitzar en un termini no superior a tres anys.

01020101.1999.010.pdf

Ats que tant el Pla Financer de Sanejament 1998-2004 com el Pressupost de 1999 preveuen la concertaci duna operaci de crdit per import de 75.000.000,PTA amb la finalitat de finanar les inversions previstes per a 1999. Vist lInforme de 22 doctubre de 1999 ems per la Intervenci Municipal on sacredita , entre altres extrems, que el lmit per a contractar operacions de crdit dacord amb el contingut de larticle 174.2 de la LHL, 5 per cent del recursos corrents del pressupost vigent de lentitat, es situa a la xifra de 93.214.136,- PTA, que la crrega financera, calculada en funci duna anualitat terica damortitzaci, ascendeix al 15.22%, i que la part del romanent de tresoreria negatiu provinent de desviacions negatives de finanament, xifrada a la liquidaci del pressupost en la quantitat de 154.525.339,- PTA, es preveu liquidar dacord amb la segent previsi: Realitzaci desviaments de finanament a lany 1999 Realitzaci desviaments de finanament a lany 2000 83.599.236,70.926.103,-

Per tot aix, la Regidoria dHisenda i Administraci proposa al PLE MUNICIPAL ladopci dels segents acords: Primer.- Considerant les motivacions anteriorment exposades, substituir el Pla Financer 1998-2004 per un nou PLA FINANCER DE SANEJAMENT PER ALS EXERCICIS 2.000, 2.001 2.002 el qual es fonamentar en les segents directrius: A.- DEPURACI DE DRETS PENDENTS DE COBRAMENT De conformitat amb linforme de 20 doctubre de la Tresoreria Municipal, procedir a depurar els drets pendents de cobrament mitjanant laprovaci de les propostes de baixa corresponents als conceptes que a continuaci sindiquen: Contribucions especials Quotes durbanitzaci TOTAL 20.731.006,8.490.994,29.222.000,-

B.- DETERMINACI DE LA QUANTITAT A SANEJAR Considerant el romanent de tresoreria de 31-12-98, , el qual ha resultat ser negatiu en una quantitat equivalent a 262.274.898.- PTA , i la depuraci de drets pendents de cobrament reflexada en lanterior apartat, es fixa com a objectiu a sanejar en el present Pla Financer la segent quantitat: Romanent de tresoreria negatiu 262.274.898,-

01020101.1999.010.pdf

Depuraci de drets pendents de cobrament QUANTITAT A SANEJAR

29.222.000,291.496.898,-

C.- MESURES A ADOPTAR PER A LABSORCI DE 291.496.899,-PTA Atenent la diferent naturalesa dels fets determinants de la quantitat a sanejar, i de conformitat amb les prescripcions contingudes a larticle 174 de la Llei dHisendes Locals i dems legislaci concordant, procedir a eixogar limport de 291.496.899,- PTA mitjanant les segents actuacions: Realitzaci desviaments de finanament-1999 Realitzaci desviaments de finanament-2000 Refinanament Inversions 1990,1991 i 1992 Operaci de crdit 174.2 LHL TOTAL MESURES DABSORCI 83.599.236,70.926.103,54.482.798,82.488.761,291.496.898.-

D.- PREVISIONS DINGRESSOS I DESPESES Sobre la base de les previsions dingressos i despeses contingudes al Pla Financer de Sanejament de 25 de juny de 1998, i considerant la necessria adaptaci dels parmetres que hagin experimentat o hagin dexperimentar alguna variaci, encomanar a la Intervenci Municipal lajustament de les esmentades previsions i la posterior concreci de les mateixes en els documents PR definits a lannex 8 de lOrdre del Departament dEconomia i Finances de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/ 1995, de 21 de febrer, en matria de tutela financera dels ens locals. Ladaptaci de les previsions dingressos i despeses sextendr a lmbit temporal del Pla Financer de Sanejament de 25 de juny de 1998. E.- GESTI DE TRESORERIA E1.-Labsorci durant el primer exercici de vigncia del Pla Financer de 220.570.795,- PTA, aproximadament un 76 % de la quantitat total a sanejar, provocar una millora en la situaci financera de lentitat que ha de ser aprofitada per reduir el termini mitj de pagament de lentitat.. Malgrat aquest fet indiscutible, el present Pla considera del tot necessari mantenir un mnim marge de maniobra per tal de corregir les disfuncions temporals que es produeixen entre la realitzaci dels diferents ingressos i despeses, i, consegenment, es contempla el manteniment del saldo

01020101.1999.010.pdf

doperacions de crdit a curt termini existent en la actualitat durant tot el perode de vigncia del present Pla (100.000.000,-PTA). Prvi el compliment del procediment assenyalat a l efecte i amb carcter excepcional, podr ampliar-se lesmentada xifra fins al lmit previst a la legislaci vigent. E2.- Tanmateix, i atesa la necessitat continuar gestionant la tresoreria en base a un pressupost anual de la mateixa, actualitzar el Pla de Regularitat Financera vinculat a la gesti cobratria dels ingressos corrents procedents de padrons peridics als respectius exercicis de vigncia del present Pla tot mantenint els criteris de clcul utilitzats en els darrers exercicis. Segon.- En execuci del Pressupost dIngressos de 1999 i de les directrius del Pla Financer 2000-2002 contingut en lapartat primer dels presents acords, concertar les segents OPERACIONS DE CRDIT: 2.1.- CODI 9901 Import Finalitat Entitat Carncia Durada amortitzaci Durada total Inters Referncia Diferencial Liquidaci Comissions Fedatari 2.2.- CODI 9902 Import Finalitat Entitat Carncia Durada amortitzaci Durada total Inters Referncia Diferencial Liquidaci Comissions 82.488.761,- PTA. Eixogament RTN A determinar 00 anys Mandat corporatiu 3,5 anys Variable Mibor o equivalent A determinar Trimestral Exemptes 54.482.798,- PTA Refin. Inversions 90,91 i 92 A determinar 02 anys 10 anys 12 anys Variable Mibor o equivalent A determinar Trimestral Exemptes sense cost

01020101.1999.010.pdf

Fedatari 2.3.- CODI 9903 Import Finaliat Entitat Carncia Durada amortitzaci Durada total Inters Referncia Diferencial Liquidaci Comissions Fedatari

sense cost

75.000.000,- PTA Inversions 1999 A determinar 02 anys 10 anys 12 anys Variable Mibor o equivalent A determinar Trimestral Exemptes sense cost

Tercer.- De conformitat amb lOrdre del Departament dEconomia i Finances de 28 de juny de 1999, sobre desplegament del Decret 94/ 1995, de 21 de febrer, en matria de tutela financera dels ens locals, trametre a la Direcci General de Poltica Financera les mesures adoptades per labsorci del romanent de tresoreria negatiu de 31 de desembre de 1998, Pla Financer de Sanejament 2000-2002, i sollicitar autoritzaci per concertar les operacions de crdit 9901, 9902 i 9903. Quart.- Facultar al Sr. Alcalde tan mpliament com en Dret sigui possible per realitzar les actuacions que siguin necessries per portar a terme els presents acords. * La senyora Martnez explica que aquest pla de sanejament s un pla que marca les directrius o que sestableixen els criteris per portar a terme el sanejament daquesta quantitat, la qual s de 291.496.898 pessetes. La justificaci daquest pla de sanejament, lelemental i bsica, s sanejar aquesta quantitat i es fa a travs daquest pla. En primer lloc, per la nova regulaci que prescriu que quan es produeixi un estalvi net negatiu, el Ple Municipal haur daprovar un pla financer, sanejar-lo realitzant-ho en un termini no superior a 3 anys. Existeixen tamb aquests drets pendents de cobrament dimpossible realitzaci que sn per un total de 29 milions de pessetes i tamb aquests 54 milions dels que es parlava abans. Aquestes serien les justificacions per les que es porta a terme aquest pla de sanejament, perqu ja nhi havia un altre, i per aix sha considerat oport modificar-lo.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Llad diu que el seu grup vol fer 3 o 4 matisacions sobre aquest pla de finanament que sha presentat. La primera, s lamentar que no shagi volgut buscar cap mena de consens entre els diferents grups municipals daquesta casa, per tal de tractar una qesti prou important. En segon lloc, aquest pla de finanament arriba sota la proposta de pla de finanament 2000-2002, quan el seu grup creu que caldria dir-ne pla de finanament 2000-2012, que s lany en que seixugaran aquestes operacions de crdit que es proposen. Diu que el seu grup no donar suport a aquest pla de finanament perqu no sha vist el pressupost previst per lany vinent. Un pla de finanament hauria danar sempre acompanyat del pressupost, per tal de veure si aquest pressupost realment ho necessita o no, per tant, caldria veure si el pressupost t projeccions en positiu o en negatiu. Si el pressupost t projeccions de cares a la propera legislatura i si es pot tancar lexercici daquest any 99 amb supervit, veure si aquests diners es destinen a la inversi, o b si es destinen a eixugar crdit. I aix, a hores dara no se sap. Per tant, al seu grup lhauria agradat que aquest pla que es presenta hagus vingut acompanyat o, desprs de veure el pressupost previst aprovar de cares al curs vinent. El seu grup pensa que demanar gaire b 212 milions de crdit, s una quantitat que avui, aquest Ajuntament no en t cap necessitat. Pensen que s que es veritat que cal fer un esfor de contenci, un esfor en despesa, en austeritat, prova daix s que sha parlat que shan sanejat fa poc temps 800 milions de pessetes. Per tant, anar a un crdit com el que es proposa, el seu grup est convenut que marca molt poques perspectives de futur per lEquip de Govern. s a dir, t la sensaci que ser una situaci prou complicada perqu no sap si aix dna vida a aquesta operaci de tresoreria ms de mig any, des dun punt de vista econmic i, per tant, aquest s un fet que els preocupa molt. El seu grup certament, noms donaria suport al crdit daquesta present legislatura, el que seixugar quan deixin aquesta legislatura, que s el de 82 milions i escaig. Com suposa, ja que sha explicat molt b que, el qu el seu grup digui, lEquip de Govern no hi estar dacord, el seu grup votar en contra daquest pla de sanejament. * A continuaci el senyor Alcalde proposa a votaci laprovaci de les directrius del Pla Financer de Sanejament 2000-2002, essent la votaci de 9 vots a favor que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC) i Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU) i 7 vots en contra que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista) i Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporaci ho aprova per majoria absoluta.

01020101.1999.010.pdf

2.3.- Aprovaci inicial de lexpedient de modificaci de les Ordenances Fiscals per a lexercici 2000. * El senyor Alcalde explica que en aquest cas, tamb sha presentat una esmena corresponent al grup de Plataforma Progressista i el que es far en primer lloc, s llegir aquesta esmena i sotmetre-la a votaci. * 1. Atenent les mesures adoptades en aquest Ple que condueixen a un sanejament complet de la Hisenda Municipal. 2. Atenent que la proposta de lEquip de Govern s inacceptable en un moment en qu la infraci no arriba al 3 % i els sous i salaris sincrementaran per sota del 4 %. 3. Atenent que la millora de lingrs del Fons Nacional permet una previsi dingressos alta per a lany 2000. 4. Atenent que la previsi dincrement de la despesa ordinria no hauria de superar el 3 % respecte el 1999. 5. Atenent que lAjuntament porta un bon ritme dingrs per altes en els padrons. El Grup Municipal Progressista proposa al Ple lesmena segent: Reduir lincrement de tots els impostos, taxes i preus pblics municipals a un 3 %. * El senyor Josep Frigola, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, diu que primer, lamenta una vegada ms que no shagi volgut arribar a cap tipus de consens o acord en un tema tan delicat com aquest. I en segon lloc, no sap quin punt de partida t lEquip de Govern per justificar un increment tan desmesurat en els impostos i en les taxes. Sest parlant que lIBI es puja un 14.24 %. Shauria de preguntar per creuen que segurament s la puja ms forta en la histria daquest Ajuntament i dubta molt que hi hagi gaires ajuntaments que facin aquests tipus de puges. Sest parlant duna persona que paga 20.000 pessetes de rebut en pagar 23.000 pessetes a partir dara i creu que s totalment injustificat un increment daquest tipus perqu no cal, no hi ha tanta necessitat. Altres vegades, en anteriors legislatures shavia tingut una situaci financera i econmica molt ms delicada, i el senyor Alcalde ns testimoni, i mai shavia perms que lIBI i en conjunt els impostos i les taxes, es pugessin ms del que la inflaci marcava. Per no noms lIBI es puja un 14,24%, limpost de vehicles tamb t puges considerables, aix per exemple, una persona que tingui un turisme de 12 cavalls fiscals, passar a pagar de 9.380 a 20.349, aix s un 116 % dincrement. I, altres increments de 24 % per exemple, una persona que ara paga 20.300 passar a pagar 25.347. Els camions i els tractors sn eines de treball i hi ha increments dun 10 i un 20 %. El seu grup no entn perqu sha fet daquesta manera. Pregunta si sho shan mirat b. Les escombraries, mitja dun 5 % dincrement diu que no cal. No shan de pujar tant. LEscola de Msica, 14,47 % dincrement. Es pregunta si realment, shan fet b els clculs i en base a qu shan fet aquests clculs. A principis de lany vinent hi haur una arribada de

01020101.1999.010.pdf

diners del Fons Nacional, de la participaci que es t en els ingressos de lestat, provinent del 97, de 30 milions de pessetes. Sn coses que van sumant. Els clculs que ha fet el seu grup pugen, amb tot aquest increment de taxes i impostos ms els 30 milions que arribaran del Fons Nacional corresponent a lexercici 97, a la liquidaci del 97, hi haur un increment dingrs de 95 milions de pessetes. Si sagafa la despesa del 99 i saplica la inflaci, nicament caldria un increment de 29.700.000 pesstes. Consideren que hi ha molta diferncia. Encara que hi hagi lexcusa que shan deixugar part dels crdits que es contractaran ara, aquests crdits repartits en 4 anys no pojarien ms de 24 milions. Aix sumaria 54, sobren 40 o 45. Es voldria saber on es posaran, qu en faran. Creu que aix shauria dajustar i daqu la seva proposta, primer de no fer que la puja sigui superior al 3 % i, matisa dient que creuen que la taxa per recollida descombraries shauria de mantenir igual, que no sincrements. Creu que aix no ho recullen els fulls de la proposta ja que a ltima hora han tingut ms informaci. En definitiva, la seva proposta s reduir lincrement a un 3 %, excepte la taxa descombraries que no caldria tocar-la. La senyora Nria Martnez, Regidora de lArea de Hisenda i Administraci, explica que lEquip de Govern tampoc est dacord amb aquesta esmena perqu hi ha una srie de despeses que shan de cobrir i que potser no es veien en els altres pressupostos, com per exemple, el conveni col.lectiu en el qual els sindicats demanen un increment dun 5 % del salari. Evidentment, encara est per negociar, per sha de comptar que hi haur una puja que ser ms del 2,5 %. A ms a ms daix, tamb hi ha altres despeses com s per exemple, el tema de la contractaci dasseguranes de lAjuntament que es va decidir en lanterior Ple, que suposa una despesa aproximada de 15 milions, ms els 25 o 30 dels crdits que es demanen, ja sest superant aquesta xifra. Per s que a ms a ms, diu que es troba amb que li venen una srie de creditors de lAjuntament presentant unes factures sobre obres realitzades o determinades activitats fetes de les quals, encara no ha pogut esbrinar o no t possibilitats de trobar cap paper escrit que verdaderament demostri que a aquella persona, lAjuntament li va encarregar una obra o servei. Aix, ara per ara, puja a una quantitat de 116 milions de pessetes. Entre elles, per exemple, que aquesta s que ja ha estat justificada, els 5 milions dels Manaies que shauran de pagar amb el pressupost de lany que ve. El senyor Frigola creu que tot el que sha comentat no justifica la necessitat de pujar un 14,25 % lIBI. En situacions ms dolentes que ara, mai shavia provocat un increment daquest tipus. Shavia recorregut a la contenci de la despesa i a la bona administraci i, daquesta manera, sempre se nhaurien anat sortint. Fins i tot, en els ltims anys varen acabar en supervit. Diu que segons els clculs del seu grup, no caldria, per si lEquip de Govern en tenen daltres, hi discrepen. I quant al tema dels possibles creditors amb factures, si no es veu clar, doncs que no es paguin.

01020101.1999.010.pdf

La senyora Martnez li respon que t ra, que ella pensa igual perqu des del moment en que ladministraci actua sense tenir en compte larticle 54 de la Llei de Contractaci, que diu que ladministraci no pot contractar oralment, i es fa, a ella se la posa en entredit. Sn creditors que han treballat moltssim amb lAjuntament, que venen amb unes factures fetes i que desprs, un cop ha passat tot el procediment, els tcnics diuen que evidentment, oralment, sels va demanar que fessin alguna cosa o una altra, per exemple, hi ha el pont de Canaleta i daltres temes. Diu que tamb vol comentar una altra cosa, que segons els estudis fets, lincrement dels tributs de lany 95 al 2000 sn: del 95 al 96 es varen pujar un 8,8 %, del 96 al 97 un 10,3 %, del 98 al 99 un 0,2 % i aquest any seria un 5,3 %. El senyor Frigola diu que aquestes puges sn evidents, per shauria de veure la inflaci que hi havia en el moment, i el que sha de veure s que en els ltims exercicis sha generat supervit i, per tant, amb aquest supervit es poden cobrir moltes coses. La tendncia hauria de ser aquesta, no fer-ho pagar als contribuents, el qui ha de treballar s lAjuntament. Sn els poltics que han de gestionar millor, que han de trobar altres tipus dinversions i no recrrer al prstec, i en definitiva, shauria de continuar amb la lnia que shavia portat fins ara, que ha portat a una bona situaci, i aix cal que quedi clar, comparat amb la situaci que es va trobar el senyor Joan Solana quan va ser Alcalde al 91, i per tant, no cal carregar sempre al ciutad el cost que pugui tenir aix. La senyora Martnez diu que lEquip de Govern pensa que una manera fcil de tenir supervit, s aparcant factures o no es tenen o no es fan, i creuen que la seva proposta no s la que lEquip de Govern estaria ms desitjs de proposar per que cal dur-la a terme. Cal dir i creu que aquesta decisi ha estat molt pensada per lEquip de Govern i sha dacceptar la situaci amb la que es troba lAjuntament i els sembla que s un exercici de responsabilitat, tirar en davant aix. En tot cas, aquesta s la manera de veure-ho per part de lEquip de Govern. El senyor Frigola diu que el que sha dacceptar, s evident, s que la situaci est molt millor que el que estava fa 5 o 10 anys. El senyor Pere Llad, del Grup Municipal de Convergncia Municipal de Catalunya, diu que suposa que la Regidora, senyora Martnez, explicar la proposta de lEquip de Govern. Per tant el seu grup es posicionar desprs perqu ara sest parlant de lesmena que ha presentat Plataforma Progressista. La senyora Martnez li contesta que s, per que de fet, va per aquesta lnia. El senyor Llad diu que el que s li sembla clar s que falta dileg perqu si la Regidora, senyora Martnez, en el debat que hi ha hagut fa un moment, ha dit

01020101.1999.010.pdf

que shan presentat factures per valor de 116 milions de pessetes, no lliga. Sembla que qualsevol persona podria venir a presentar una factura i veure que passa i, per tant, aix s perills. A ms a ms, sha dit que ho marca la llei, s a dir, si all est contractat oralment, no es t cap necessitat de pagar-ho. Una altra cosa s que si Serveis Tcnics dUrbanisme diuen que es pagui. Per tant, li sembla que falta dileg; respecte el tema dels manaies el senyor Solana va fer arribar un escrit conforme aquesta despesa estava contreta. La senyora Martnez diu que s evident que quan ve una persona i porta una factura, com es pot comprendre, no se li paga automticament, sobretot si s una factura daquestes en que no hi ha cap document escrit que ho pugui justificar. Per, tamb sha de dir que les persones que venen sn persones que fa molts anys que treballen a la casa, que sn coneguts per tots els presents, que suposa que si shi treballa s perqu sn persones que ho han fet b i que, evidentment, hi ha una relaci de confiana amb ells. I per tant, en principi, saplica la presumpci que estan dient la veritat. Diu que aix no vol dir que es consulti als Serveis Tcnics i se nasseguri abans de fer qualsevol pagament. El senyor Llad li respon que est dacord i que li dna la ra. En tot cas, torna a demanar una paraula que s molt senzilla i que s dileg per resoldre temes que no sen beneficia ni lEquip de Govern ni el senyor Solana, ni el govern, ni loposici. Sen beneficia la Ciutat de Banyoles perqu avui es proposa fer ms de 200 milions de pessetes dopereci de crdit que possiblement amb lexplicaci que ha donat la senyora Regidora de lexistncia daquestes factures per una xifra de 116 milions de pessetes, a lo millor no es fa. I per tant, aqu hi ha un nic perjudicat que s el ciutad i el contribuent. No si ss dun color o dun altre. Per tant, s molt senzill dialogar, parlar amb el senyor Solana i amb els membres de la Plataforma sobre aquestes factures i parlar-ne, evidentement, amb el provedor. Les factures, com ja se sap, sn molt fcils de fer i hi ha moltes maneres de fer-les, per tant, li sembla que no seria en absolut negatiu, que es pogus dialogar, parlar-ho i arribar a un acord perqu amb la quantitat de 116 milions de pessetes, per molt que siguin provedors de lAjuntament de fa molt de temps, no s de ms poder-ho revisar. I diu que est convenut que per molta bona voluntat que shi vulgui posar, com no se sap si all s el que s, es necessita alguna persona que en dongui fe. Si resulta que el senyor Solana ho va fer malament i ho va fer oralmet, diu que ell en el seu lloc no pagaria aquestes factures. I si es va fer aix, doncs que el senyor Solana ho digui. El senyor Alcalde li contesta que aquest ha estat el procediment de lEquip de Govern. Explica que va venir aqu lassociaci de manaies, varen demanar uns 5 milions que hi havien compromesos de forma oral per part de lantic Equip de Govern, i es va seguir aquest procediment que es comenta. Diu que va demanar que hi hagus una carta de lanterior Alcalde en la qual certifiqus que hi havia aquest comproms. s a dir, s el procediment que sha seguit i es continuar

01020101.1999.010.pdf

seguint. Evidentment, el que no es far s pagar a qualsevol persona que vingui amb una factura que no estigui ben documentada. El que passa s que s una situaci bastant estranya, que shagi danar continuament a buscar alguna mena de certificaci de compromisos contrets de forma oral. Diu que entn que les coses shaurien de fer, i almenys espera que sigui el llegat que es deixi al posterior Equip de Govern que pugui haver-hi daqu a 4 anys, per escrit, que al seu entendre, s com shan de fer les coses i no amb compromisos orals, en els quals sha danar a perseguir a lantic Alcalde que dongui un comproms escrit. El senyor Llad li diu que est plenament dacord amb el que sha dit. Sest parlant de 5 milions i la senyora Martnez ha parlat de 116, diu que de 5 a 116 nhi van 111, i vol dir que la compromesa a lrea que ara porta la senyora Lourdes Coll, que era lrea que ell socupava, amb el tema dels manaies hi va haver una subvenci de 300.000 pessetes i que est molt ben documentada i creu que ja sha pagat. La senyora Martnez li respon que s que es va pagar. La senyora Martnez li diu que, evidentment, els cursos de matemtiques els va superar b perqu s veritat que hi ha una gran diferncia entre 5 i 116 milions. A continuaci diu que la xifra de 116 milions s una previsi, que ja es concretar posteriorment. El senyor Llad li contesta que est dacord, per que desprs es dongui un termini de tancament el dia 30 de novembre, que saclareixi aix i per tant ja estar, perqu sino, aix sarrastrar sempre. I per tant, aquesta s la proposta que el seu grup fa. I tamb que en els temes econmics, la mateixa broma que li ha fet, des de la coordialitat, li diu que prengui ella les decisions, que no vulgui polititzar als tcnics com sha fet a la primera intervenci, que el senyor Romagosa dons fe de quelcom. Diu que ell ho havia passat per alt, per ja que es fa una referncia personal en aquest sentit de s havia passat b les matemtiques o no, suposa que el senyor Sanz ho podria dir, a ms aquest senyor t la medalla dor de la Ciutat o de la comarca. En tot cas, aprofita per dir aix, que els nmeros els ha de portar ella mateixa. El senyor Llad diu que sn els criteris que marca el seu departament, i el senyor Romagosa, evidentment, els portar a terme, ho consultar, i com que es tracta dun executor i dun controlador de la situaci, per qui marca les pautes s lEquip de Govern. La senyora Martnez li contesta que moltes grcies i que ja tindr en compte el seu consell.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Joan Solana, del Grup Municipal de Plataforma Progressista, vol que algunes coses constin en acta ja que shan dit coses que lafecten ms personalment, referits a letapa en qu exercia dAlcalde. Explica que ell va decidir personalment de donar un perode de grcia a lEquip de Govern de 200 dies, fins al gener, i aquesta s la ra per la qual diguin el que diguin, ell no ho contestar, en tot cas es contestar a travs del grup municipal si fa falta. Per, de la mateixa manera que diu aix, que ell mantindr la seva paraula de que fins al gener no contestar el que digui lEquip de Govern, amb afirmacions com aquesta que acaba de fer la senyora Martnez que quedaven 116 milions penjats, de la mateixa manera, vol dir que cada vegada que ha parlat amb alg de lEquip de Govern, els ha dit que estava a la seva disposici, i els ha dit que de seguida que el demanessin, ell es presentaria. I, sobre aquest tema, el que vol dir s que no ha rebut ni cap trucada, ni cap pregunta de part de la senyora Martnez ni de cap membre de lEquip del Govern, diu que ho torna a dir avui, amb tota la cortesia, s a dir, si el necessiten, inmediatament, fora que no tingui classe, ell ser aqu per ajudar-los a aclarir aquests temes i no li far res de fer el que shagi de fer. La senyora Martnez li contesta que moltes grcies. De fet, no se li ha dit res, per se li dir ja que van comenar pels manaies i ara es va seguint la llista que es t. Diu que primer es varen posar en contacte amb els creditors perqu adjuntessin totes les factures que ells creien que estaven en aquest problema. la majoria ja es tenen i a partir daqu, per no fer-lo venir factura per factura, es far per grup de creditors, per tant, ja es tenia previst perqu s veritat que molt amablement el senyor Joan Solana es va posar a la disposici de lEquip de Govern. Moltes grcies. El senyor Llad diu que el seu grup es posicionar quan shagi presentat la proposta. * A continuaci el senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de les esmenes, essent la votaci de 7 vots a favor que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista) i Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC) i 9 vots en contra que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC), Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU). El Ple de la Corporaci no aprova les esmenes. * El senyor Alcalde diu que ara es passar a la lectura de la proposta de lEquip de Govern. *

01020101.1999.010.pdf

 De conformitat amb all que disposen els articles 15 a 19 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les Hisendes Locals, Vistos els captols IV i V del Ttol I de la Llei 50/1998, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de lOrdre Social, que introdueixen diverses modificacions en el sistema tributari local, La Regidoria dHisenda proposa al Ple ladopci dels segents acords:

PRIMER.- MODIFICACI DORDENANCES FISCALS DIMPOSTOS I TAXES. Es proposa al Ple laprovaci de les segents modificacions en les ordenances fiscals actualment vigents: 1.1. Modificar lOrdenana fiscal nm. 1, reguladora de lImpost sobre Bns Immobles, concretament larticle 7., que quedar com segueix: Art. 7. Tipus de gravamen. Els tipus de gravamen aplicables en aquest municipi seran: a) Pels bns de naturalesa urbana, el 05757 %. b) Pels bns de naturalesa rstica, el 07500 %. 1.2. Modificar lOrdenana fiscal nm. 2, reguladora de lImpost sobre Vehicles de Tracci Mecnica, introdunt un segon punt a larticle 5 i modificant la tarifa de larticle 6., que quedaran redactats com segueix: Art. 5. Exempcions, reduccions i bonificacions. 2. Gaudiran duna bonificaci del 95 per 100 de la quota de limpost els vehicles histrics o que tinguin una antiguitat mnima de vint-i-cinc anys comptats a partir de la data de fabricaci. Si no sen sap la data de fabricaci, sagafar com a tal la de la seva primera matriculaci o, en defecte, la data en qu el corresponent tipus o variant va deixar de fabricar-se. Aquesta bonificaci haur de ser sol.licitada per part de linteressat amb presentaci de la documentaci que acrediti que es compleixen els requisits per a gaudir-ne. Art. 6. Base imposable, liquidable, tipus de gravamen i quota 1. La base imposable de l'impost v determinada per la classe de vehicle i la seva potncia o capacitat. 2. L'impost s'exigir d'acord amb el segent quadre de tarifes anuals: A) Turismes:

01020101.1999.010.pdf

De menys de 8 cavalls fiscals De 8 a 11,99 cavalls fiscals De 12 a 15,99 cavalls fiscals De 16 a a 19,99 cavalls fiscals De 20 cavalls fiscals en endavant B) Autobusos: De menys de 21 places De 21 a 50 places De ms de 50 places C) Camions: De menys de 1000 kg. de crrega til De 1000 a 2999 kg. de crrega til De ms de 2999 fins a 9999 kg. de crrega til De ms de 9999 kg. de crrega til D) Tractors: De menys de 16 cavalls fiscals De 16 a 25 cavalls fiscals De ms de 25 cavalls fiscals E) Remolcs i semi-remolcs estirats per vehicles de tracci mecnica: De menys de 1000 kg. de crrega til De 1000 a 2999 kg. de crrega til De ms de 2999 kg. de crrega til F) Altres vehicles: Ciclomotors Motocicletes de fins a 125 cc Motocicletes de ms de 125 a 250 cc Motocicletes de ms de 250 a 500 cc Motocicletes de ms de 500 a 1000 cc Motocicletes de ms de 1.000 cc

3.570 Pta 9.630 Pta 20.340 Pta 25.340 Pta 31.680 Pta 23.560 Pta 33.550 Pta 41.940 Pta 11.960 Pta 23.560 Pta 33.550 Pta 41.940 Pta 4.990 Pta 7.850 Pta 23.560 Pta

21,46 57,88 122,25 152,30 190,40 141,60 201,64 252,06 71,88 141,60 201,64 252,06 29,99 47,18 141,60

4.990 Pta 7.850 Pta 23.560 Pta 1.250 Pta 1.250 Pta 2.140 Pta 4.280 Pta 8.560 Pta 17.130 Pta

29,99 47,18 141,60 7,51 7,51 12,86 25,72 51,45 102,95

01020101.1999.010.pdf

1.3. Modificar lOrdenana fiscal nm. 3, reguladora de lImpost sobre lIncrement del Valor dels Terrenys de naturalesa urbana, introdunt un segon punt a larticle 11., que quedar redactat com segueix: Art. 11. Bonificacions. 2. Dacord amb all previst a larticle 109.4. de la Llei 39/1988, reguladora de les Hisendes Locals, modificat per larticle 18 punt 34 de la Llei 50/1998 de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i de lOrdre Social, gaudiran duna bonificaci del 40 per 100 les quotes que es meritin en les transmissions de terrenys i en la transmissi o constituci de drets reals de gaudi limitatius del domini, realitzades a ttol lucratiu per causa de mort a favor dels descendents i adoptats, els cnjugues i els ascendents i adoptants. 1.4. Modificar lOrdenana fiscal nm. 4, reguladora de lImpost sobre Activitats Econmiques, afegint un segon apartat a larticle 5., que quedar redactat com segueix: Art. 5. Exempcions i bonificacions. 5.2. Bonificacions: 5.2.1. Els qui inicin lexercici de qualsevol activitat empresarial i tributin per quota municipal, gaudiran durant els cinc primers anys de la segent bonificaci sobre la quota corresponent: 1r. any................................................................. 50 %

2n. any..........................................................40 %
3r. any................................................................. 30 % 4t. any................................................................. 20 % 5 any................................................................. 10 % Per a poder gaudir de la bonificaci es requereix que lactivitat econmica no shagi exercicit anteriorment sota una altra titularitat. Sentendr que les activitats econmiques shan exercicit anteriorment sota una altra titularitat, entre daltres, en els supsits de fusi, escisi o aportaci de branques dactivitat. El perode de bonificaci caducar, en tot cas, un cop transcorreguts cinc anys des de la primera declaraci dalta. 1.5. Modificar lOrdenana fiscal nm. 6, reguladora de les Taxes per a la realitzaci dactivitats jurdico-administratives de competncia local, concretament els apartats 6.1., 6.2., 6.3., 6.4. i 6.5., que quedaran com segueix: 6.1. 1. 2. EXPEDICI DE DOCUMENTS Certificats Expedients de vehicles d'autotaxi 450 Pta 1.600 Pta 2,70 9,62

01020101.1999.010.pdf

3. 4. 5. 6. 7. 8. 9.

Coteig, per cadascun Bastanteig de poders, per cadascun Confrontaci de poders i autoritzacions Expedients de declaraci de runa Expedients dalta de lI.B.I. Formalitzaci de declaraci jurada per motius diversos, a petici de part Reconeixement de firma de peticionari per a la tramitaci de documentaci que ha de causar efectes oficials Expedici de ttols de nnxols Expedici de ttols d'hipogeus Fotocpies: per cadascuna, d'una sola cara per cadascuna de dues cares Reproducci de plnols urbanstics: vegetal poliuret Informaci de plnols topogrfics en suport informtic (disquet o CD-ROM): aixecament 1/500, per cada hectria: aixecament 1/2000, per cada hectria: per cada disquet de 35: per cada CD-ROM: Informes pluviomtrics, per cadascun Altres informes UTILITZACI DE L'ESCUT MUNICIPAL Utilitzaci de l'escut municipal, per cada autoritzaci:

220 Pta 4.150 Pta 450 Pta 22.000 Pta 2.200 Pta 1.100 Pta 770 Pta

1,32 24,94 2,70 132,22 13,22 6,61 4,63

10. 11. 12. 12.1. 12.2. 13. 13.1. 13.2. 14. 14.1. 14.2. 14.3. 14.4. 15. 16. 6.2. 1. 1.1. 6.3. 1.

770 Pta 2.425 Pta 18 Pta 28 Pta 1.660 Pta 2.760 Pta

4,63 14,57 0,11 0,17 9,98 16,59

100 Pta 70 Pta 50 Pta 300 Pta 1.660 Pta 3.850 Pta

0,60 0,42 0,30 1,80 9,98 23,14

Plaques de gual
LLICNCIES D'AUTOTAXI Per concessi, expedici i registre o

2.800 Pta

16,83

6.640 Pta

39,91

01020101.1999.010.pdf

transmissi de llicncia de vehicles de qualsevol classe 2. 3. 6.4. 1. Per cada any d's i explotaci de la llicncia dels vehicles Per substituci de vehicles LLICNCIES PER OBERTURA D'ESTABLIMENTS Per tramitaci dexpedient de llicncia dobertura destabliments, dacord amb la Llei 3/98: dactivitats incloses a lannex I de la llei: dactivitats incloses a lannex II.1 de la llei: dactivitats incloses a lannex II.2. de la llei: dactivitats incloses a lannex III de la llei: de locals innocus: 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.1.1. 3.1.2. 3.1.3. 3.2. 3.2.1. 3.2.2. 3.2.3. 4. Per segona i posteriors visites dinspecci dactivitats incloses als annexos II.2 i III: per 2. visita: repercussi despeses ICICT + per 3. i successives visites: ICICT + Per controls peridics (cada cinc anys): dactivitats incloses a lannex II.2.: 1. visita: repercussi despeses ICICT + 2. visita: ICICT + 3, visista i successives: ICICT + dactivitats incloses a lannex III: 1. visita: repercussi despeses ICICT + 2. visita: ICICT + 3. visita i successives: ICICT + Per canvi de nom de qualsevol tipus dactivitat: LLICNCIES URBANSTIQUES En intervenci exclusiva municipal: per cada llicncia dobra menor 5.000 Pta 30,05 5.000 Pta 20.000 Pta 40.000 Pta 5.000 Pta 30,05 120,20 240,40 30,05 10.000 Pta 30.000 Pta 50.000 Pta 60,10 180,30 300,51 20.000 Pta 40.000 Pta. 120,20 240,40 50.000 Pta 60.000 Pta 60.000 Pta 25.000 Pta 35.000 Pta 300,51 360,61 360,61 150,25 210,35 6.640 Pta 6.640 Pta 39,91 39,91

1.1. 1.2. 1.3. 1.4.

6.5. 1. 1.1.

01020101.1999.010.pdf

1.2. 2.

per cada llicncia dobra major En intervenci municipal i d'altres rgans, per cadascuna s'exigir, a ms de la tarifa de l'apartat 1, la quantitat de Altres serveis: Certificacions urbanstiques, per cadascuna Informes urbanstics, per cadascun Llicncia de primera utilitzaci d'edificis i llurs modificacions d's: Vivendes en pisos, per unitat Prkings en edificis plurifamiliars, per unitat Edificis unifamiliars, per unitat Edificis industrials i comercials, per unitat Modificacions d's: sobre les tarifes anteriors, s'exigir un Numeraci de finques, per cada nmero Col.locaci de rtols, per cadascun Moviment de terres: - una quota fixa de - i una quota complementria, sobre el pressupost presentat, de

15.000 Pta 4.000 Pta

90,15 24,04

3. 3.1. 3.2. 3.3. 3.3.1. 3.3.2. 3.3.3. 3.3.4. 3.3.5. 3.4. 3.5. 3.6.

7.925 Pta 4.000 Pta

47,63 24,04

3.645 Pta 385 Pta 3.850 Pta 8.460 Pta 50 % 500 Pta 6.100 Pta 3.850 Pta 2,6 % 3.645 Pta

21,91 2,31 23,14 50,85 50 % 3,01 36,66 23,14 2,6 % 21,91

3.7. 3.8. 3.8.1.

Alineacions i rasants: per cada autoritzaci i per cada hora del tcnic que presti el servei Parcel.lacions: Per cada parcel.la resultant de la llicncia de parcel.laci derivada de l'execuci d'un planejament parcial Per cada parcel.la resultant de la llicncia de parcel.laci derivada d'altres actuacions

1.230 Pta

7,39

3.8.2.

2.470 Pta

14,84

1.6. Modificar lOrdenana fiscal nm. 7, reguladora de la Taxa de Recollida dEscombraries, concretament larticle 8., que quedar redactat com segueix: Art. 8. Tarifa.Aquesta taxa s'exigir d'acord a la segent tarifa: 8.1. Vivendes, per cadascuna a l'any 8.835 Pta 53,10

01020101.1999.010.pdf

8.2. 8.3. 8.4. 8.5.

Locals comercials, per cadascun a l'any Hotels, restaurants i sales de festa Fondes i pensions Hotels, restaurants, sales de festa, fondes i pensions que tirin les deixalles directament a labocador, satisfaran, prvia justificaci Cafs i bars, Tallers i fbriques, fins a 3 treballadors. Tallers i fbriques de mes de 3 treballadors Tallers i fbriques que tirin les deixalles directament a l'abocador, satisfaran, previa justificaci Cinemes i teatres Bancs i Caixes d'Estalvi, per cadascun Cmpings, per cadascun a l'any Supermercats, dacord amb la superfcie datenci al pblic:

12.000 Pta 143.500 Pta 70.700 Pta 8.515 Pta

72,12 862,45 424,92 51,18

8.6. 8.7. 8.8. 8.9.

74.970 Pta 17.950 Pta 46.900 Pta 8.515 Pta

450,58 107,88 281,87 51,18

8.10. 8.11. 8.12. 8.13.

117.800 Pta 65.100 Pta 375.900 Pta

707,99 391,26 2.259,20

8.13.1. fins a 100 m2, per cada m2 8.13.2. de 101 a 200 m2, per cada m2 8.13.3. de 201 a 300 m2, per cada m2 8.13.4. de 301 a 400 m2, per cada m2 8.13.5. de 401 a 500 m2, per cada m2 8.13.6. de 501 a 600 m2, per cada m2 8.13.7. de 601 a 700 m2, per cada m2 8.13.8. de 701 a 800 m2, per cada m2 8.13.9. de 801 a 900 m2, per cada m2 8.13.10. de 901 a 1000 m2, per cada m2 8.13.11. de 1001 a 1500 m2, per cada m2 8.13.12. de 1501 a 2000 m2, per cada m2 8.13.13. de 2001 a 2500 m2, per cada m2 8.13.14. de 2501 a 3000 m2, per cada m2 8.13.15. de ms de 3000 m2, per cada m2 8.14. En cas de qualsevol dels establiments compresos als apartats 8.2 a 8.13., ambds

260 Pta 250 Pta 240 Pta 230 Pta 220 Pta 210 Pta 200 Pta 190 Pta 180 Pta 170 Pta 160 Pta 150 Pta 140 Pta 130 Pta 120 Pta

1,56 1,50 1,44 1,38 1,32 1,26 1,20 1,14 1,08 1,02 0,96 0,90 0,84 0,78 0,72

01020101.1999.010.pdf

inclosos, d'aquest article estiguin units o formin part d'una vivenda particular de l'apartat 8.1., la quota a satisfer vindr determinada per la suma de la corresponent a la vivenda i la de l'establiment que es tracti. 1.7. Modificar lOrdenana fiscal nm. 9, reguladora de les Taxes per a la prestaci de serveis culturals, concretament els punts 9.2., 9.3., 9.4., 9.6., 9.7., 9.8., 9.9. i 9.10: 9.2. TAXA PER ANUNCIS AL CARTIPAS DE LA FESTA MAJOR I AL BUTLLET MUNICIPAL. Per inserir publicitat al Cartips de la Festa Major i al Butllet Municipal: - 1 mdul - 2 mduls - 3 mduls - 4 mduls - 6 mduls o 1/2 pgina - 12 mduls o 1 pgina - 1 plana a davant - 1/2 plana a davant Contraportada Contraportada interna Nota: S'entendr per mdul la dotzena part duna pgina i per contraportada, tota la pgina sencera. 2. Preu de venda del cartips: El preu de venda de cada unitat del cartips es decidir per acord de la Comissi de Govern. 9.3. TAXA PER UTILITZACIO DEL TEATRE MUNICIPAL I ALTRES EQUIPAMENTS CULTURALS MUNICIPALS Teatre Municipal de Banyoles: Per la utilitzaci de laforament del Teatre Municipal: per cada funci comercial 65.000 Pta 390,66 4.800 Pta 8.950 Pta 10.800 Pta 12.600 Pta 15.800 Pta 27.950 Pta 36.000 Pta 20.500 Pta 56.700 Pta 36.000 Pta 28,85 53,79 64,91 75,73 94,96 167,98 216,36 123,21 340,77 216,36

1.

1 1.1. 1.1.1.

01020101.1999.010.pdf

1.1.2. 1.2. 1.2.1. 1.2.2. 1.3.

per cada funci cultural Per qualsevol representaci no gratuta: representacions professionals representacions amateurs Per actes organitzats per entitats o associacions locals de carcter cultural, social, recreatiu i esportiu Per actes organitzats per entitats o associacions que hagin subscrit un conveni de col.laboraci amb lAjuntament Per la utilitzaci del Teatre Municipal per assajos daquelles obres teatrals o musicals no organitzades per lAjuntament, per grup i mes Utilitzaci de les Sales dexposicions: Per la utilitzaci de les sales dexposicions municipals, Llotja del Tint i Sala de Plens, sexigir la segent tarifa: per cada perode de 10 dies o fracci dutilitzaci duna sala per exposici lucrativa o particular, comprs lenllumenat i personal adjunt entitats o associacions locals sense nim de lucre

40.000 Pta

240,40

50.000 Pta 25.000 Pta exempts

300,51 150,25 exempts

1.4.

exempts

exempts

1.5.

3.000 Pta

18,03

2 2.1.

2.1.1.

20.000 Pta

120,20

2.1.2.

exempts

exempts

9.4. 1 1.1. 1.2. 1.3. 2 2.1. 2.2.

TAXA PER LA UTILITZACIO DELS SERVEIS DE RADIO BANYOLES Falques: Falca de fins a 30 segons Falca de fins a 45 segons Falca a partir de 45 segons, per cada segon de ms Campanyes especials (noms per a falques de fins a 30 segons): Concertaci a partir de 45 falques, per cada falca Concertaci a partir de 90 falques, per cada falca 350 Pta 285 Pta 2,10 1,71 700 Pta 1.200 Pta 30 Pta 4,21 7,21 0,18

01020101.1999.010.pdf

2.3. 3. 3.1.

Concertaci per un any (mnim 12 mesos, a partir de 170 falques) Campanya extra: Contractaci a partir de 240 falques (en mxim, 2 mesos) Publicitat als espais informatius i patrocini despais (segons temps disponible): Falca de fins a 30 segons (mnim 20 falques) Contractaci per un any (mnim 12 mesos) Publicitat especial: Anuncis per paraules, laborals i prdues (mnim 40 falques), per cada falca Falques breus (fins a 10 segons) amb un mnim de 120 falques Necrolgiques: Preu falca (mnim 5 falques), per cada falca Enregistraments: A una veu A dues veus Per anuncis per paraules, laborals i prdues Falca de 30 segons (bloc de 45 falques) Falca de 30 segons (bloc de 90 falques)

270 Pta

1,62

270 Pta

1,62

4. 4.1. 4.2. 5. 5.1. 5.2. 6. 6.1. 7. 7.1. 7.2. 7.3. 7.1. 7.2.

700 Pta 665 Pta 135 Pta 150 Pta

4,21 4,00 0,81 0,90

800 Pta 1.100 Pta 2.200 Pta 500 Pta 320 Pta 265 Pta

4,81 6,61 13,22 3,01 1,92 1,59

Nota: Rdio Banyoles podr oferir publicitat gratuta a entitats benfiques, ONGs, festes de barris i entitats sense nim de lucre, prvia sol.licitud a lAjuntament. 9.6. 1. 1.1. TAXA PER ENSENYAMENTS ESPECIALS ESCOLA MUNICIPAL DE MSICA: Matrcula: per curs escolar: La matrcula inclou el material escolar (no inclou els llibres del curs) i lassegurana, entre daltres. 1.2. Iniciaci: Llenguatge musical Cant coral 13.000 Pta 78,13 10.000 Pta 60,10

01020101.1999.010.pdf

taxa trimestral, per alumne/a 1.3. Preliminar 1: Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Presentaci i tria dinstrument taxa trimestral, per alumne/a 1.4. Preliminar 2: Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Instrument taxa trimestral per alumne/a 1.5. LOGSE 1: Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Instrument taxa trimestral per alumne/a 1.6. LOGSE 2: Llenguatge musical Cant coral Conjunt instrumental Instrument taxa trimestral per alumne/a 1.7. LOGSE 3: Llenguatge musical Cant coral Msica de cambra Instrument taxa trimestral per alumne/a 1.8. LOGSE 4: Llenguatge musical Cant coral Msica de cambra Instrument taxa trimestral per alumne/a 25.600 Pta 153,86 25.400 Pta 152,66 25.000 Pta 150,25 24.800 Pta 149,05 24.000 Pta 144,24 13.900 Pta 83,54

01020101.1999.010.pdf

OPTATIVA: Conjunt instrumental 1.9. Accs al Grau Mig: Llenguatge musical Msica de cambra Instrument taxa trimestral per alumne/a OPTATIVA: Conjunt instrumental 1.10. Segon instrument: Per aquells alumnes que vulguin cursar un instrument addicional. Taxa trimestral per alumne/a 2. 2.1. ESCOLA MUNICIPAL DADULTS: Cursos reglats: Primer nivell instrumental Segon nivell instrumental Tercer nivell instrumental Pregraduat Graduat Graduat modular Cicles formatius Carnet de conduir Primer nivell de catal per catalanoparlants i estrangers Segon nivell de catal per catalanoparlants i estrangers Castell per a estrangers I Castell per a estrangers II Castell per a estrangers III Graduat en G.E.S. (primer nivell) Graduat en G.E.S. (segon nivell) taxa per curs i alumne/a 2.2. 2.2.1. Cursos no reglats: Formaci dIdiomes: Angls I Angls II Angls III Angls de conversa Angls intensiu Francs I Francs II Itali I Itali II Itali III Itali de conversa Xins I Xins II rab per a rabs

3.000 Pta 25.400 Pta

18,03 152,66

3.000 Pta 10.900 Pta

18,03 65,51

4.500 Pta

27,05

a a

no no

01020101.1999.010.pdf

Francs III Francs de conversa Francs intensiu Alemany I Alemany II Alemany III Alemany de conversa 2.2.2.

rab I rab II Rus I Rus II Portugus I Portugus II 13.000 Pta 6.000 Pta 78,13 36,06

taxa trimestral per alumne/a Formaci permanent de catal: Catal A Catal elemental taxa trimestral per alumne/a 2.2.3. Altres cursos o tallers: Pel que fa als diferents tallers, amb una durada d1 a 3 mesos, sexigir una quota mxima per curs de que determinar la Comissi de Govern, prvia proposta de lrea corresponent. El pagament daquestes quotes shaur de fer efectiu a travs de lrea de Rendes de lAjuntament de Banyoles. Lalumne/a haur de presentar el justificant de pagament per confirmar la seva inscripci i assistir a classe. 3. 3.1. AULA DE TEATRE: Joves de 10 a 14 anys Joves de 15 a 17 anys Joves de 17 a 19 anys taxa trimestral per alumne/a 3.2. Curs de teatre de carrer I Curs de teatre de carrer II taxa trimestral per alumne/a 3.3. Curs de direcci I Curs de direcci II taxa nica per alumne/a

20.000 Pta

120,20

10.000 Pta

60,10

9.000 Pta

54,09

30.000 Pta

180,30

01020101.1999.010.pdf

4.

TALLERS DESTIU: Els tallers es duran a terme el mes de juliol, enfocats per a joves de 10 a 19 anys. Lrea de Cultura organitzar els diferents tallers per cada temporada. La Comissi de Govern establir les quotes per cada curset.

9.7. 1. 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 2. 2.1. 9.8. 1 1.1

TAXA PER SERVEIS DE LA BIBLIOTECA DE BANYOLES Servei de reprografia: Taxa per fotocpia Adquisici de la tarjeta Crrega per 25 fotocpies Crrega per 45 fotocpies Crrega per 100 fotocpies Servei dInternet: Per usuari i hora (fraccionable) TAXA PER LES COLONIES MUNICIPALS Assistncia a colnies organitzades per l'Ajuntament: Dret de matrcula o inscripci a satisfer per una sola vegada i torn, sense dret a devoluci Dret d'estada per torn i persona a satisfer abans de comenar l'estada Nota: Les quotes a satisfer tindran carcter irreductible. 4.400 Pta 26,44 400 Pta 2,40 10 Pta 150 Pta 250 Pta 500 Pta 1.000 Pta 0,06 0,90 1,50 3,01 6,01

1.2.

23.940 Pta

143,88

9.9. 1. 1.1.

TAXA PER ENTRADES A ACTIVITATS FESTIVES I CULTURALS Teatre Municipal de Banyoles: Entrades per funcions de la programaci estable de teatre, msica i dansa: per cada entrada a cada funci, un mnim de i un mxim de 400 Pta 3.000 Pta 2,40 18,03

1.2.

Entrades a la funci del divendres de la Festa Major:

01020101.1999.010.pdf

per cada entrada a cada funci, un mnim de i un mxim de a determinar per la Comissi de Govern. 1.3. Entrades a la funci del diumenge de la Festa Major: per cada entrada, un mnim de i un mxim de a determinar per la Comissi de Govern. 2. Ball d'orquestra: per cada entrada, un mnim de i un mxim de a determinar per la Comissi de Govern. 3. Concerts de tarda: per cada entrada a cada funci, un mnim de i un mxim de a determinar per la Comissi de Govern. 9.10.

300 Pta 3.000 Pta

1,80 18,03

300 Pta 3.000 Pta

1,80 18,03

300 Pta 3.000 Pta

1,80 18,03

300 Pta 3.000 Pta

1,80 18,03

TAXA PER ASSISTENCIA A LA MOSTRA GASTRONOMICA DE LA COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY Per l'assistncia a la Mostra Gastronmica, s'exigir, per cada persona, una quota mxima de a regular per la Comissi de Govern, en funci dels costos preventius de la Mostra. Les quotes seran irreductibles. 10.000 Pta 60,10

1.

2.

1.8. Modificar lOrdenana fiscal nm. 10, reguladora de les Taxes per a la prestaci de serveis municipals diversos, concretament els punts 10.1., 10.2. i 10.3., que quedaran com segueix: 10.1. 1. 1.1. 1.2. 2. TAXA PEL SERVEI DE CEMENTIRI Col.locaci de lpides: Col.locaci cadascuna de lpides a nnxols, per 5.775 Pta 26.250 Pta 34,71 157,77

Col.locaci de lpides a hipogeus, per cadascuna Inhumacions:

01020101.1999.010.pdf

2.1. 2.2. 3. 3.1. 3.2. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 4.3. 5. 5.1. 6. 6.1. 6.2. 7. 7.1. 7.2.

Per cada inhumaci a nnxols Per cada inhumaci a hipogeus Trasllat o separaci de despulles: Per cada trasllat o separaci de despulles a nnxols Per cada trasllat o separaci de despulles a hipogeus Conservaci de nnxols i hipogeus, per cada any: Per cada nnxol amb lpida Per cada nnxol sense lpida Per cada hipogeu amb lpida Per cada hipogeu sense lpida Dipsit de cadavers: per cada cadaver o resta, al dia, satisfaran Concessi de dret de sepultures: per cada nnxol per cada hipogeu Concessi temporal de nnxols: per un perode de 2 anys, per cadascuna, satisfaran elevaci a perpetuitat de les concessions temporals: satisfaran el preu fixat per a la venda de ninxols. Transmissi de concessions funerries: per herncia o donaci: entre parents de 1r. grau i cnjugue entre parents de 2n. grau entre parents de 3r. grau entre parents de 4t. grau quan no hi ha parentiu entre l'adquirent i el cedent, satisfaran el 100% de la quota de l'apartat 6.

17.535 Pta 35.175 Pta 17.535 Pta 35.175 Pta

105,39 211,41 105,39 211,41

1.890 Pta 3.885 Pta 9.660 Pta 32.550 Pta 3.150 Pta 93.450 Pta 577.500 Pta

11,36 23,35 58,06 195,63 18,93 561,65 3.470,84

9.240 Pta

55,53

8. 8.1. 8.1.1. 8.1.2. 8.1.3. 8.1.4. 8.1.5.

1.630 Pta 2.150 Pta 2.575 Pta 3.200 Pta

9,80 12,92 15,48 19,23

01020101.1999.010.pdf

10.2. 1. 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 1.6. 1.7. 1.8. 1.9. 1.10. 1.11. 1.12. 1.13. 2. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 3 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 4. 4.1.

TAXA PER SERVEIS FUNEBRES Serveis per adults: Servei nm. 1 Servei nm. 3 Servei nm. 5 Servei nm. 6 Servei nm. 7 Servei nm. 8 Servei nm. 9 Servei nm. 10 Servei nm. 11 Servei nm. 12 Servei nm. 13 Servei nm. 14 Servei nm. 15 Serveis per a prvuls: Servei nm. 20 Servei nm. 21 Servei nm. 23 Servei nm. 24 Servei nm. 25 Servei nm. 26 Servei especial Servei de cotxe fnebre: Nm. 1 Nm. 3 Nm. 4 Nm. 5 Nm. 6 Altres serveis: Folre interior de zenc 22.930 Pta 137,81 gratut 10.480 Pta 15.360 Pta 25.560 Pta 39.750 Pta gratut 62,99 92,32 153,62 238,90 gratut 13.150 Pta 28.400 Pta 46.750 Pta 70.350 Pta 108.040 Pta 181.780 Pta gratut 79,03 170,69 280,97 422,81 649,33 1.092,52 gratut 18.280 Pta 54.640 Pta 67.270 Pta 85.350 Pta 98.390 Pta 121.960 Pta 149.940 Pta 183.320 Pta 226.350 Pta 279.140 Pta 324.220 Pta 442.430 Pta gratut 109,87 328,39 404,30 512,96 591,34 732,99 901,16 1.101,78 1.360,39 1.677,67 1.948,60 2.659,06

01020101.1999.010.pdf

4.2. 4.3. 10.3.

Recollida cadver per ordre judicial Cotxe corones acompanyament

12.010 Pta 7.340 Pta

72,18 44,11

TAXA PER PRESTACIO DE SERVEIS DE PERSONAL I UTILITZACIO DE VEHICLES MUNICIPALS Prestacio de serveis de personal i utilitzaci de vehicles municipals: Per cada hora de servei d'un conductor Per cada hora de servei d'un paleta Per cada hora de servei d'un pe Per cada hora de servei d'un policia Per cada hora de servei d'un cami amb conductor Per cada hora de servei d'un tractor amb conductor Per cada hora de servei d'una mquina excavadora o cami grua amb conductor 3.200 Pta 3.200 Pta 2.730 Pta 3.530 Pta 8.570 Pta 8.570 Pta 9.265 Pta 19,23 19,23 16,41 21,22 51,51 51,51 55,68

1. 1.1. 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6. 1.7.

1.9. Modificar lOrdenana fiscal nm. 11, reguladora de les Taxes per a la prestaci de serveis per part del Patronat Banyol de lEsport, que passar a dir-se Ordenana fiscal nm. 11, reguladora de les Taxes per a la prestaci de serveis de lrea dEsports, concretament els apartats 11.1 i 11.2., que quedaran com segueix: 11.1. TAXA PER ASSISTENCIA A CURSOS ORGANITZATS PER LREA DESPORTS Escola Municipal d'Iniciaci Esportiva: Assistncia a classe d'Iniciaci Esportiva, per curs: alumnes de 4 a 5 anys dedat alumnes de 6 a 9 anys dedat Activitats esportives extra-escolars: Activitats de futbol, bsquet, handbol i voleibol, per curs escolar Activitats datletisme, per curs escolar Seminaris: Seminari de Funky-Aerbic 2.500 Pta 15,03 5.000 Pta 3.000 Pta 30,05 18,03 5.000 Pta 10.000 Pta 30,05 60,10

1. 1.1.

1.1.1. 1.1.2. 2. 2.1. 2.2. 3. 3.1.

01020101.1999.010.pdf

Nota: Les quotes tindran carcter irreductible. 11.2. 1. 1.1. 1.1.1. 1.1.2. 2. 2.1. 3. 3.1. 3.1.1. 3.1.2. 3.1.3. 4. 4.1. 4.1.1. 4.1.2. TAXA PER LA PARTICIPACIO EN PROVES ESPORTIVES Duatl: Per a la inscripci per a participar en la prova de la Duatl, per cada participant: federat no federat Triatl de relleus: Per a la inscripci per a participar en la prova de Triatl de relleus, per cada equip Triatl: Per a la inscripci per a participar en la prova de Triatl, per cada participant: federats juvenils federats juniors, sniors i veterans no federats Cursa popular: Per a la inscripci per a participar en la prova: a partir de 14 anys escolars menors de 14 anys 600 Pta exempts 3,61 exempts 2.000 Pta 3.000 Pta 3.500 Pta 12,02 18,03 21,04 3.000 Pta 18,03 2.000 Pta 3.000 Pta 12,02 18,03

Aix mateix, qualsevol referncia que lordenana faci al Patronat de lEsport sentendr feta a lrea dEsports de lAjuntament o a lrgan municipal que correspongui. 1.9.: Modificaci de lOrdenana fiscal nm. 12, reguladora de les Taxes per utilitzaci privativa i aprofitaments especials del domini pblic local, concretament els apartats 12.1., 12.2., 12.3., 12.4., 12.5., 12.8., 12.9, 12.11., 12.12., 12.13. i 12.14., que quedaran com segueix: 12.1. 1. 1.1. 2. 2.1. TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AL MERCAT SETMANAL Mercat setmanal: Llocs assenyalats al mercat dels dimecres, per cada m2 d'ocupaci i dia Mercat dels dissabtes: Llocs assenyalats al mercat dels dissabtes, 64 Pta 0,38 64 Pta 0,38

01020101.1999.010.pdf

per cada m2 d'ocupaci i dia Normes de gesti: La liquidaci del preu pblic es prorratejar per semestres, havent de fer efectiu el seu pagament durant el primer mes de cada semestre natural. 12.2. TAXA PER O.V.P. AMB LLOCS DE VENDA, ATRACCIONS I ALTRES EN FIRES LOCALS

1. 1.1.

Fires: Parades de venda i exposicions de maquinria, exhibicions i demostracions, satisfaran, per m2 i dia d'ocupaci Atraccions, casetes de tir i semblants i xurreries, satisfaran, per m2 i dia Bars i similars i tmboles, rifes i casetes de venda rpida, satisfaran, per m2 i dia Nota: Les tarifes exigides per l'ocupaci de la via pblica corresponents als apartats 1.1., 1.2. i 1.3. s'aplicaran durant els dies de les Festes de Sant Martiri. Els dies restants que permaneixin instal.lats, pagaran noms el 10 % de les esmentades tarifes pels dies feiners i el 20 % pels dies festius. La superfcie docupaci es correspondr amb la de la parcel.la adjudicada. Fira de Sant Martiri: Firestany: Stands de 12 m2, satisfaran per 3 dies Terrenys, satisfaran per cada m2 i per 3 dies Plataforma coberta, per cadascuna, per cada m2 i per 3 dies Stands de 9 m2, satisfaran per 3 dies 1/2 dun stand de 9 m2, per 3 dies 1/3 dun stand de 9 m2, per 3 dies Vitrina petita, per 3 dies Vitrina gran, per 3 dies 66.150 Pta 610 Pta 2.535 Pta 397,57 3,67 15,24 246 Pta 1,48

1.2 1.3.

332 Pta 498 Pta

2,00 2,99

2. 2.1. 2.1.1. 2.1.2. 2.1.3.

2.1.4. 2.1.5. 2.1.6. 2.1.7. 2.1.8.

49.635 Pta 24.815 Pta 16.545 Pta 17.535 Pta 21.000 Pta

298,31 149,14 99,44 105,39 126,21

01020101.1999.010.pdf

2.2. 2.2.1. 2.3. 2.3.1. 2.4. 2.4.1. 3. 3.1. 3.2. 4. 4.1. 4.2. 4.3. 5. 5.1. 5.2. 5.3.

Mercat d'artesania: Parades de venda d'artesania, satisfaran per cada m.l. per 2 dies Fira del Dibuix i la Pintura: Taules, satisfaran per cadascuna per 2 dies com a mnim Firestoc: Stands de 9 m2, satisfaran per 3 dies Espectacles teatrals i de varietats: per cada dia festiu d'ocupaci per cada dia feiner d'ocupaci Circs: per cada dia festiu d'ocupaci per cada dia feiner d'ocupaci fiana per garantir l'estat de conservaci de la via pblica Equinova: per lloguer dun box morfolgic, durant els 3 dies per lloguer dun box-exposici, durant els 3 dies per ocupaci amb un stand o parada de productes comercials relacionats amb el mn del cavall, per cada m2 i pels 3 dies Altres: Exhibici, demostraci i venda de tot tipus de productes al mercat setmanal o a la via pblica, satisfaran per cada dia Exposici i venda de pintura al carrer, per cada dia 6.485 Pta 38,98 12.600 Pta 21.000 Pta 1.000 Pta 75,73 126,21 6,01 49.640 Pta 38.555 Pta 55.000 Pta 298,34 231,72 330,56 43.000 Pta 14.350 Pta 258,44 86,25 33.000 Pta 198,33 3.750 Pta 22,54 2.320 Pta 13,94

6.

2.000 Pta

12,02

12.3. 1. 1.1. 1.2.

TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB TAULES I CADIRES A la Plaa Major, Plaa Rodes i Sector Estany: en temporada alta, per m2 i temporada en temporada baixa, per m2 i temporada 3.465 Pta 955 Pta 20,83 5,74

01020101.1999.010.pdf

1.3. 2. 2.1 2.2. 2.3. 3. 3.1. 3.2. 3.3.

per cada dia docupaci puntual concedida excepcionalment, per m2 A la Pl.Turers, Pl. Estudis i Pg. Indstria: en temporada alta, per m2 i temporada en temporada baixa, per m2 i temporada per cada dia docupaci puntual concedida excepcionalment, per m2 A la resta de la poblaci: en temporada alta, per m2 i temporada en temporada baixa, per m2 i temporada per cada dia docupaci puntural concedida excepcionalment, per m2 Nota: S'entendr per temporada alta el perode de temps comprs entre el 1 de juny i el 30 d'octubre, ambds inclosos; i, per temporada baixa, la resta de l'any. Les quotes seran irreductibles per temporades.

23 Pta

0,14

2.275 Pta 955 Pta 15 Pta

13,67 5,74 0,09

1.030 Pta 695 Pta 7 Pta

6,19 4,18 0,04

12.4. 1. 1.1.

TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB QUIOSCOS Quioscos: Sigui quina sigui l'activitat a la qual es dediquin, per cada m2 d'ocupaci i dia, satisfaran una quota de Aparells de venda automtica i anlegs: Aparells adossats a la faana, per m2 Caixers automtics annexos a establiments de crdit que donguin directament a la via pblica, per unitat 22.000 Pta 56.000 Pta 132,22 336,57 66 Pta 0,40

2. 2.1. 2.2.

12.5.

TAXA PER OCUPACIO DE LA VIA PUBLICA AMB MERCADERIES, MATERIALS DE CONSTRUCCIO, RUNES, ETC. Ocupaci de la via pblica amb mercaderies, materials de construcci, runes, etc.: Per ocupaci de la via pblica mercaderies, satisfaran, per m2 i dia amb 64 Pta 64 Pta 0,38 0,38

1. 1.1. 1.2.

Per ocupaci amb materials de construcci i

01020101.1999.010.pdf

runes, satisfaran, per m2 i dia 1.3. 1.4. 1.5. Per ocupaci amb tanques, per m2 i dia Per ocupaci amb puntals, per element i dia Per ocupaci amb grues, satisfaran, per m2 de la base i dia TAXA PER RODATGES CINEMATOGRAFICS Rodatge cinematogrfic o en video, amb finalitat professional, comercial o publicitria, satisfaran per dia o fracci Per cada sessi fotogrfica, satisfaran per dia o fracci Rodatge de pel.lcules de carcter purament documental, satisfaran per dia o fracci 91.900 Pta 552,33 46 Pta 46 Pta 46 Pta 0,28 0,28 0,28

12.8. 1.

2. 3.

37.800 Pta 21.630 Pta

227,18 130,00

12.9.

TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES A TRAVES DE LES VORERES I RESERVA D'APARCAMENTS Entrada de Vehicles: amb capacitat per a: fins a 3 vehicles: quan la longitud de l'aprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de amb capacitat per a: de 4 a 10 vehicles: quan la longitud de laprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de: amb capacitat per a: d11 a 25 vehicles: quan la longitud de laprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de: 15.000 Pta 90,15 10.000 Pta 60,10 4.800 Pta 28,85

1. 1.1. 1.1.1.

1.1.2 1.2. 1.2.1.

975 Pta

5,86

1.2.2.

2.000 Pta

12,02

1.3. 1.3.1.

1.3.2.

3.000 Pta

18,03

01020101.1999.010.pdf

1.4. 1.4.1.

amb capacitat per a: de ms de 25 vehicles: quan la longitud de laprofitament no excedeixi de 3 m.lineals, satisfaran una quota anual de per cada m.l. que excedeixi dels 3 metres, satisfaran una quota anual de: Reserva d'aparcament: Per cada m2 d'aprofitament, satisfaran una quota anual de amb una quota mnima anual de 630 Pta 3.750 Pta 3,79 22,54 20.000 Pta 120,20

1.4.2. 2. 2.1.

4.000 Pta

24,04

12.11. 1. 1.1. 1.2.

TAXA PER OBERTURA DE RASES Obertura de Rases: Per obertura de rases a les voreres o carrers pavimentats, satisfaran, per m2 i dia Per obertura de rases als carrers no pavimentats, satisfaran, per m2 i dia TAXA PER DISTRIBUCI DE PUBLICITAT Col.locaci de cartells de propaganda en espais reservats de l'Ajuntament: - fins a 1000 unitats - per cada 1000 unitats o fracci d'excs 7.820 Pta 1.235 Pta 3.000 Pta 47,00 7,42 18,03 650 Pta 325 Pta 3,91 1,95

12.12. 1.

2.

Vehicles amb altaveus emissors d'anuncis amb fins comercials, per cada dia i unitat TAXA PER PESQUERES Quota anual: Una quota fixa per cada pesquera de Una quota complementria per m2 de superfcie de TAXA PER USOS DE LESTANY Circul.laci dembarcacions: Per cada barca de motor, fins a 20 seients

12.13. 1. 1.1. 1.2.

82.800 Pta 660 Pta

497,64 3,97

12.14. 1. 1.1

148.870 Pta

894,73

01020101.1999.010.pdf

1.2. 1.3. 1.4. 2. 2.1. 2.1.1. 2.1.2. 2.1.3. 2.2. 2.2.1. 2.2.2. 2.2.3.

Per cada barca de motor, de 20 a 40 seients Per cada barca de motor, de ms de 40 seients . Per cada barca sense motor i amb rems Permisos de pesca: Permisos anuals: membres Associaci Pla de lEstany persones de 14 a 18 anys i jubilats menors de 14 anys Permisos puntuals: perms per un dia perms per una setmana perms per un mes

320.250 Pta 496.944 Pta 16.000 Pta

1.924,74 2.986,69 96,16

3.150 Pta 1.000 Pta gratut 420 Pta 1.260 Pta 4.200 Pta

18,93 6,01 gratut 2,52 7,57 25,24

SEGON.- Exposar al pblic durant un termini de 30 dies hbils els presents acords, mitjanant publicaci al Butllet Oficial de la Provncia, exposici al Tauler dAnuncis i inserci dun anunci en un diari dels de major difusi de la provncia, a fi que els interessats puguin examinar lexpedient i formular les al.legacions que creguin oportunes. En el supsit que no es formulin reclamacions, els acords provisionals seran elevats automticament a definitius sense necessitat dadoptar cap altre acord.

TERCER.- Publicar les corresponents modificacions de les ordenances fiscals al Butllet Oficial de la Provncia i editar un Text refs que reculli el conjunt de normes tributries vigents a Banyoles per a lexercici 2000 i posteriors.

QUART.- Els presents acords entraran en vigor l1 de gener del 2000 i mantindran la seva vigncia fins a la seva modificaci o derogaci expresses.

* La senyora Nria Martnez, Cap de lArea dHisenda i Administraci, explica que es presenten les ordenances en relaci als impostos i a les taxes que suposa un increment del 5 %. Les taxes no superen el cost, estan justificades, i tot i realitzar aquesta puja, diu que es mouen en la zona mitja en relaci a altres poblacions, ms o menys, amb la mateixa quantitat dhabitants, capitals de comarca, etc. El senyor Frigola diu que quan a aquest ltim comentari en que diu que es mouen en la zona mitja, vol dir que sha fet una bona poltica fiscal fins ara i que potser, si es va amb aquest ritme es pot trencar perqu es comenar a pujar ms del que tocaria. I recordar perqu quedi clar que lIBI puja un 14,24 %,

01020101.1999.010.pdf

limpost de vehicles dun 16 a un 20 o un 24 % i que les escombraries un 5 % i que creuen que s una puja excessiva. El senyor Llad diu que ja shan dit moltes coses. En tot cas, si que una vegada ms, sha fet anteriorment en el tema que shavia presentat abans del pla de sanejament, lamentar una vegada ms que lEquip de Govern no shagi dirigit al seu grup per crear consens en el tema de les ordenances fiscals, ja que pensen que s una de les qestions ms importants dun Ajuntament i, en canvi, lEquip de Govern ha volgut tirar endavant i ell vol dir que aix no ho troba gens b. s a dir, augmentar lIBI ms dun 14 % deu ser lnica vegada a la histria daquesta ciutat que es produir, no en aquesta ciutat, sin a qualsevol ciutat de les comarques gironines. Sest parlant dun 14,24 %, quan realment, lIPC deu estar al 3 %. Per tant, els sembla que aix s terriblement abusiu, que els ciutadans no tenen culpa duna mala gesti administrativa en aquest sentit o de les reunions que lEquip de Govern pugui tenir amb els sindicats o que shagin de fer assegurances dedificis. Sest parlant que sobre 10 milions de pessetes, de 51.400 pessetes de lany 99, lany 2000 sen pagaran 58.721 PTA, s a dir, els sembla que s totalment desmesurada una puja daquestes caracterstiques. Sest parlant dun impost que paguen gaire b tots els ciutadans que tenen un pis, o que tenen una casa. No sest parlant daltres tipus dimpostos que a lo millor no es pugen, per que no afecten a la universalitat dels ciutadans. Per tant, el seu grup est convenut que s un abs, que aix costar molt dentendre en uns moments com els que es viuen avui, que sn uns moments de bonana econmica. La proposta del seu grup s no pujar un 3 % com a lesmena anterior, sin noms el que puja el nivell de la vida, lIPC. Respecte la resta dimpostos, quant a limpost de vehicles, sest parlant de puges del voltant del 24, del 25 %. Diu que, respecte als camions, hi ha moltes empreses de transport que generalment no tenen un sol cami, sin que en tenen 8, 10 o 12 i sest veient uns augments de ms del 10 %. Pensen que s totalment desorbitant, o per exemple respecte els tractors dun any per laltre es tindran puges de ms del 20 %, en aquests tipus de vehicles. Aix noms reporta 1.484.000 pessetes, no creu que sigui la necessitat daquesta quantitat pressupostria, sin bsicament, de puges tan desmesurades. En tot cas, ja sha dit, no creu que augments daquestes caracterstiques afavoreixin les perspectives de futur que es puguin tenir, i daltra banda, una vegada shagi augmentat aix, en el pressupost, estan convenuts i suposen que en el pressupost de lany vinent, si es compara amb el daquest any, hi haur un augment de 60 o 65 milions de pessetes. Seria bo saber a que es pensen destinar aquests diners o b si es vol fer per eixugar dficit o per no haver de fer tant de crdit, per aix, ell ha comenat en nom del grup de Convergncia Municipal aquesta intervenci, dient que era bo saber el pressupost de cares a fer un pla de finanament. Perqu sense fer el pressupost, sha fet un pla de sanejament que en molts aspectes es va a cegues i aquests augments, que est convenut que sn fets a cegues, perqu un augment de lIBI dun 14,24 % no li

01020101.1999.010.pdf

veu cap tipus dexplicaci. Doncs els sembla bo pensar-ho ms, meditar-ho ms, perqu en definitiva, aqu sest parlant dels ciutadans, dels banyolins i banyolines. No sest parlant de diferents colors poltics. Sest parlant del que els ciutadans hauran de pagar en el futur. La senyora Martnez diu que ella noms voldria comentar que primer, lEquip de Govern participa de la idea que aix s degut a una mala gesti, per no de lEquip de Govern actual, sin heretada. En segon lloc, quant al tema de limpost de vehcles de tracci mecnica, diu que el mateix tram havia de tenir el mateix coeficient. Aix ho marca la llei. I, s que s cert que nhi ha alguns que shan anat pujant. Sha utilitzat un criteri equitatiu perqu pensen que no hi ha motiu per la discriminaci. Perqu s cert que els tractors, per moltes persones sn eines de treball, per un vehcle, un turisme ho s tamb, si thas de desplaar per anar al lloc de feina i, per tant, s igual dimportant per una persona com per laltra. Per ltim, comentar que lEquip de Govern ho fa pensant en el b de les persones, dels ciutadans i ciutadanes de Banyoles perqu el que es vol s mantenir com a mnim els mateixos serveis que es tenien ara. Evidentment, no pensen que els puguin millorar fins daqu a 2 anys. Pensen que seran 2 anys duna mica destretor, per almenys, mantenir el que hi ha actualment, s que es vol mantenir. El senyor Llad li contesta que en tot cas, amb el que sha dit, noms fer una petita referncia, i s que a part del fet que es vulgui aplicar un determinat coeficient o no, el que s que s cert, s que hi ha unes puges desmesurades sota el criteri del seu grup, perqu sest parlant dun senyor que t un cami de 3.000 kilos a 10.000 kilos, sha de pensar que passa de 19.740 pessetes a 33.558. Sha de multiplicar si lempresa t 8 o 9 camions. Per tant, el que demanava el seu grup s que aquestes puges que es tenen previstes de fer, que es facin a poc a poc, no de cop i volta perqu en definitiva, quan es veu aquest plantejament, ja es veu que s un plantejament totalment desmesurat, abusiu o que est fet des dun punt de vista que no s el de la realitat. I, sin es veur daqu a un temps les persones o els ciutadans que li diran que aix no est prou b. La senyora Martnez li respon que molt b. El senyor Frigola vol fer un ltim aclariment. De tot el que ha dit la regidora dHisenda i Administraci, el que el seu grup interpreta s que realment, desconeix la gesti histrica i, per tant, no pot parlar amb propietat de si hi ha hagut o no mala gesti. I, dir que el seu grup noms hauria incrementat un 3 % lIBI. * A continuaci el senyor Alcalde proposa a votaci lAprovaci inicial de lexpedient de modificaci de les Ordenances Fiscals per a lexercici 2000,

01020101.1999.010.pdf

essent la votaci de 9 vots a favor que sn els dels senyors, Pere Bosch i Cuenca, Artur Vil i Maspl, Jaume Butiny i Sitj, Jordi Rustullet i Tallada i Eullia Turr i Ventura (ERC) i Jordi Omedes i Masgrau, Nria Martnez i Barderi, Lourdes Coll i Xargay i Narcs Banal i Portas (CIU) i 7 vots en contra que sn els dels senyors, Joan Solana i Figueras, Josep Frigola i Pars, Nria Carreras i Jordi, Joan Josep Verdaguer i Girons i Jordi Bosch i Lle (Plataforma Progressista) i Pere Llad i Isabal i Joan Prat i Congost (CMC). El Ple de la Corporaci ho aprova per majoria absoluta. 2.4.- Rectificaci de lannex 2 del Plec de condicions particulars del concurs obert del servei dassegurances. Ats que lAlcaldia ha dictat, en data 20 doctubre de 1999, la Resoluci nm. 2213 que a continuaci es transcriu literalment: Ats que el Ple de la Corporaci del dia 30 de setembre de 1999 va aprovar el Plec de condicions econmico-administratives, jurdiques i tcniques particulars que han de regir ladjudicaci, mitjanant concurs obert, del Servei dassegurances, consistent en lassessorament i la cobertura de tots els riscs en qu pot incrrer lAjuntament de Banyoles. Ats que en la mateixa sessi el Ple aprov el corresponent expedient de contractaci i dispos lobertura del procediment dadjudicaci convocant concurs a travs de la publicaci dedictes al BOP i al DOGC i que el termini de presentaci de propostes finalitza el dia 3 de novembre de 1999. Ats que les disponibilitats pressupostries daquest exercici econmic i lexacte determinaci dels fons dels museus municipals pendents dinventariar, recomanen ajornar la formalitzaci de les assegurances dels continguts corresponents als esmentats fons musestics. Per tot lexplicitat, es proposa al Ple de la Corporaci ladopci del segent acord: Primer. Rectificar la Relaci de riscs assegurats nm. 1 (edificis de propietat municipal) de lannex 2 (Patrimoni municipal, assegurana de danys a ledifici i al contingut) del Plec de condicions econmico-administratives, jurdiques i tcniques particulars que han de regir ladjudicaci, mitjanant concurs obert, del Servei dassegurances, consistent en lassessorament i la cobertura de tots els riscs en qu pot incrrer lAjuntament de Banyoles, aprovat per acord plenari del dia 30 de setembre de 1999, en el segent sentit:
On diu: Edifici MACB MDHNB Dependncies Pia Almoina Ubicaci Pl. Font, 11 Pl. Estudis, 6 Capital Capital edifici contingut 51.236.920 2.000.000.000 28.619.290 2.000.000.000

01020101.1999.010.pdf

Ha de dir: Edifici MACB MDHNB Dependncies Pia Almoina Ubicaci Pl. Font, 11 Pl. Estudis, 6 Capital edifici 51.236.920 28.619.290 Capital contingut 0 0

Segon. Publicar aquesta rectificaci al BOP i al DOGC i comunicar als possibles licitadors que han demanat informaci sobre lesmentat concurs. Per tot lexplicitat, es porposa al Ple de la Corporaci ladopci del segent acord: Ratificar la Resoluci de lAlcaldia nm. 2213 de data 20 doctubre de 1999 de rectificar lannex 2 del Plec de condicions particulars del concurs obert del Servei dassegurances aprovat per acord plenari del dia 30 de setembre de 1999. * La senyora Nria Martnez, Regidora de lrea de Hisenda i Administraci, explica que aquest canvi es deu a la valoraci que sha fet del contingut dels museus. Existeix un inventari del que hi ha als museus, per la valoraci no s prou exacta. Llavors, quan els serveis varen preparar el plec, els serveis dels museus varen realitzar una valoraci es podria dir una mica a groso modo perqu varen posar tots dos, 2.000 milions de pessetes. Aix per les assegurances i les correduries, s una mica complicat i sha preferit mantenir lassegurana sobre ledifici, tots els edificis, i treure el contingut dels museus a efectes dassegurana. Per tant, continuar com fins ara en previsi de poder arreglar aquest problema el ms rpid possible perqu es pensa que s important que un patrimoni de la Ciutat, estigui assegurat. * El senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de la Rectificaci de lannex 2 del Plec de condicions particulars del concurs obert del servei dassegurances. El Ple de la Corporaci ho aprova per unanimitat. SERVEIS SOCIALS 3.1.- Agermanament amb la comunitat de Segundo Montes (Barri de San Lus - El Salvador). Ats que amb data 5 dagost denguany es va rebre una petici formal per part de lAssociaci Comunal Segundo Montes de realitzar un agermanament amb la Ciutat de Banyoles. Ats que des de fa anys la Ciutat de Banyoles est col.laborant amb projectes de cooperaci en aquesta comunitat. Ats que lONG Banyoles Solidria est duent a terme projectes de cooperaci amb aquesta comunitat estretes relacions de cooperaci.

01020101.1999.010.pdf

Ats que a finals daquest mes doctubre, coincidint amb la data de la celebraci del Ple, visiten la nostra ciutat diferents responsables poltics daquesta comunitat. Es proposa al Ple de la Corporaci ladopci dels segents acords: Primer.- Constituir el Comit dAgermanament, presidit per lAlcalde-President de la Ciutat de Banyoles, Sr. Pere Bosch i Cuenca, i integrat pel Sr. Jordi Rustullet, Sr. Pere Llad i Sra. Nria Carreras, regidors de lAjuntament, aix com responsables de les diferents ONGs de cooperaci amb el Tercer Mn. Segon.- Agermanar-se amb les Comunitats de Segundo Montes (Morazn - El Salvador). Tercer .- Continuar la col.laboraci entre les dues poblacions, tant a nivell econmic com pel que fa a lmbit social i cultural. * El senyor Jordi Rustullet, Regidor de lrea de Serveis Socials, Immigraci, Cooperaci i Sanitat, explica que aquesta proposta est dintre la lnia de continutat amb tots els projectes de cooperaci que sestaven duent a terme per lanterior Equip de Govern. I, es tracta una mica de consolidar i formalitzar la relaci que ja hi havia. De fet, aquesta relaci es va iniciar lany 97. Es va pensar que era important, per donar-li ms rellevncia i acabar formalitzant aquesta relaci fer la proposta dagermanament. De fet, aquesta proposta, a banda de lagermanament en s, comporta tamb constituir aquest comit dagermanament que permetria, tant als diferents regidors, com lAlcalde, com representants de la societat civil, en aquest cas, de Banyoles Solidria, que s qui ha impulsat o ha promogut aquest projecte, fer el seguiment de les diferents activitats de col.laboraci i de cooperaci que sestan duent a terme. El senyor Alcalde vol subratllar una cosa. Una vegada sacabi el Ple, es donar la paraula posteriorment, a membres de la comunitat de Segundo Montes que avui han fet una visita a un representant, tamb, de Banyoles Solidria que explicar amb ms detall, el tema de lagermanament. Per, aix es far posteriorment, quan saixequi el Ple. * El senyor Alcalde sotmet a votaci laprovaci de lAgermanament amb la comunitat de Segundo Montes (Barri de San Lus - El Salvador). El Ple de la Corporaci ho aprova per unanimitat. * Pren la paraula el senyor Alcalde i diu que abans dentrar en lapartat de Precs i Preguntes vol fer un breu comentari i s que, en nom de la Corporaci Municipal, vol felicitar al senyor Pere Llad i Isabal i a la senyora Nria Martnez i Barderi per la seva elecci com a Diputats del Parlament de Catalunya, i diu que espera que aquesta elecci els sigui beneficiosa a nivel personal, i tamb, com a Alcalde de la Ciutat de Banyoles, espera que tamb sigui realment beneficiosa per a la Ciutat. Diu que histricament mai Banyoles havia tingut dos representants al

01020101.1999.010.pdf

Parlament de Catalunya i, deixant de banda de quin grup municipal siguin, aix s una bona notcia per a tots. *
CONTROL DELS ORGANS DE LA CORPORACIO: PRECS, PREGUNTES I MOCIONS

PRIMERA PREGUNTA: El senyor Jordi Bosch, del Grup Municipal de Plataforma Progressita, diu que ells estan pendents que sels convoqui en una Comissi Informativa de Cultura. Diu que la informaci que han rebut fins ara, ha estat a travs dels mitjans de comunicaci. Tamb voldrien que sels desglossessin els actes de les Festes del passat Sant Martiri, que segons diu lEquip de Govern, sels va trobar ja programats. Diu que ho pregunta perqu no hi ha hagut cap comissi informativa. La senyora Turr diu que no t cap problema en explicar-ho. La Festa de Sant Martiri es composa de dos tipus dactes, un tipus sn els que ja venen programats a partir dun conveni amb entitats com pot ser el Foment de la Sardana, Comissi de Barraques o la xarxa despectacles infantils i, un segon bloc que sn actes ms estables que sorganitzen des daqu, com sn els focs artificials, el preg, el tema del cartell i alguna altra qesti. Llavors, si es t en compte que el pressupost era de 12 milions i que ja shan trobat concretades la quantitat destinada a barraques, que s fixa, i la quantitat destinada al Foment de la Sardana, i la destinada als jocs artificials. Diu que, una mica, lexplicaci que es donava era que no shavia tingut joc, en funci del pressupost, per poder jugar i poder fer alguna activitat de les que a lEquip de Govern li hagus agradat improvisar o haver innovat. I una altra qesti, s que hi havia convinguda la persona que feia el cartell. El senyor Bosch pregunta si la senyora Turr ha dit que lo de la comissi de barraques estava ja programat. La senyora Turr diu que el conveni estava programat. El senyor Bosch diu que ell spiga no havia cap conveni. La senyora Turr li respon que simplement sha continuat en la lnia dels convenis verbals. El senyor Alcalde diu que en aquest cas, no es tractaria dun conveni, sin dun acord verbal. El senyor Bosch diu que el que el seu grup vol dir s que no hi havia cap conveni. El senyor Alcalde diu que precissament del que es queixen s que no hi havien convenis, en tots els temes. El senyor Alcalde diu que el que es tracta s de ser una mica seriosos. Sest administrant els diners del contribuent i, per tant, les coses shan de fer per escrit. Si estigus administrant els seus propis diners i sels hagus de treure de la seva butxaca, es podria fer de forma verbal, per, com que sest administrant els diners dels ciutadans, per aix, s una cosa absolutament sagrada i shan de fer convenis en els quals sestableixi quines contrapartides sestableixen i quins diners dna lAdministraci.

01020101.1999.010.pdf

SEGONA PREGUNTA: El senyor Jordi Bosch, del Grup Municipal de Plataforma Progressita, diu que amb aquest increment i aquesta puja que caur a sobre, voldria saber quin ser realment, el cost de lincrement de lEscola de Msica, per exemple. La senyora Eullia Turr, Regidora de lrea de Cultura, explica que lincrement de les taxes de lEscola de Msica sha fet, desprs duna comparaci amb la resta dEscoles de Msica que es coneixen com la dOlot, Grirona i alguna altra, i el que sha fet ha estat posar uns preus a la mitjana en funci de les altres Escoles de Msica. La intenci s reduir al mnim possible el dficit. I, una mesura que els ha semblat apropiada ha estat aquesta. El senyor Bosch pregunta, realment, quin ser el desglossat. La senyora Nria Martnez, Regidora de lArea de Hisenda i Administraci, diu que en aquest cas lEquip de Govern ha utilitzat la proposta que els han fet els serveis. Diu que per lany que ve els agradaria realitzar un estudi exacte del que costa el servei, amb costos indirectes i amb costos directes, perqu per ara no se nha fet. Els han comentat els serveis que amb el poc temps que es tenia, era difcil poder-ho fer i s una de les coses que es vol estudiar de cares a lany que ve. No per pujar en si, sin per saber el que costa. La senyora Martnez diu que la puja seria un 5 % total de la taxa. Quant al tema de la taxa per ensenyaments especials diu que en la documentaci ja estava especificada i troba absurd de tornar-ho a llegir. La senyora Turr diu que lagradaria explicar que en el tema de lEscola de Msica, sest intentant seguir dues lnies. Una s reduir la despesa a partir de lincrement de la taxa, reduir una mica el dficit que generalment tenen aquests equipaments. I la segona, s treballar per homologar aquesta escola i aconseguir aix, la intervenci del Departament dEnsenyament per cobrir la despesa, que fins ara, ha estat coberta ntegrament des de lAjuntament. O sigui, sest treballant amb aquestes dues lnies i aix s important i, sobretot, s important el tema de lhomologaci dels estudis. TERCERA PREGUNTA: Interv el senyor Joan Prat, del grup municipal de Convergncia Municipal de Catalunya, i diu que en el darrer Ple la senyora Martnez es va comprometre aclarir-lhi les propostes de lauditria. La senyora Nria Martnez, Regidora de lrea de Hisenda i Administraci, li respon que t ra, per que ara ho t a dalt, diu que ho sent, que no se nhavia recordat, i que quan acabi el Ple li donar les cpies. QUARTA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta al senyor Jaume Butiny perqu no es presenten al Ple temes de lArea dUrbanisme. El senyor Jaume Butiny, Regidor de lrea dUrbanisme, diu que la feina que sest fent des de lrea dUrbanisme, s intentar posar una mica dordre en tots

01020101.1999.010.pdf

els fronts que estaven oberts en obres de diferents llocs de Banyoles. Sest intentant acabar i tancar, sobretot, les obres per poder cobrar les quotes durbanitzaci. Moltes de les quotes durbanitzaci no es podrien cobrar perqu les obres com per exemple, la de lNP1, o sigui la del Pla de lAmeller, no shan pogut acabar per diferents temes, llavors, una de les feines s aquesta, abans dobrir nous fronts, tancar aquestes obres que per petites coses no sacabaven. Aquest s el motiu pel qual, de moment, sembla que dintre de lrea dUrbanisme no hi ha una activitat visible. CINQUENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta perqu al c/ de Gumol no shi treballa. El senyor Alcalde li respon que avui shi ha treballat i ell ha estat in situ aquest mat, i pot garantir que ha parlat amb diversos vens i shi estava treballant. El senyor Butiny diu que si que hi ha hagut un rumor que no saben don ha sortit, dient que lempresa que est fent lobra, dem no treballar. Hi ha hagut una mica de rebombori aquest mat aqu, per aix, lAlcalde i dos treballadors dels Serveis Tcnics de lAjuntament hi han anat. No se sap don ha sortit aix. El tema del carrer Gumol, de tota manera, sha de dir que ha avanat molt en molt pocs dies. Realment, shi ha treballat i hi ha la idea dacabar-ho. Queden algunes petites coses i, evidentment, no es pot deixar com est. SISENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta perqu el pou del c/ del Pou est tancat. El senyor Alcalde li respon que personalment no li pot donar informaci, en tot cas, sintentar donar la informaci en el segent Ple per escrit. El senyor Joan Prat fa un PREC hi s que al c/ Pedreres hi ha un fanal de prtland que est en males condicions. El senyor Alcalde diu que dacord, que traslladar el prec a lrea de Serveis Pblics i Medi Ambient que porta el tema. El senyor Artur Vil, Regidor de lArea de Serveis Pblics i Medi Ambient, diu que el fanal del carrer Pedreres s un fanal de prtland. Aquests fanals shan deixat de fer i no es poden restituir. Llavors, shaurien de posar el mateix tipus de fanals metl.lics com hi ha en la resta de la poblaci. El problema s que com que els de prtland no porten el mateix tipus de instal.laci, shauria de canviar tot el carrer. En aquest cas tenen un problema greu perqu no es troba un fanal igual per tornar a posar i tampoc es poden posar dels altres. Ara en aquests moments, sest estudiant per veure quina s la millor soluci. El senyor Joan Prat diu que hi ha cables que pengen. El senyor Vil diu que en tot cas, el que es far s tapar b els fils, els cables o el que sorti, fins que trobin el que posaran all. SETENA PREGUNTA: El senyor Joan Prat pregunta al senyor Alcalde si el cap de premsa ja treballa.

01020101.1999.010.pdf

El senyor Alcalde li contesta que li va atribuint totes les competncies i que, francament, aix no s de la seva competncia, s competncia del senyor Omedes i ell mateix li contestar. El senyor Alcalde diu que si vol li contesta ell mateix, per li sembla ms pertinent que ho faci el senyor Jordi Omedes. El senyor Jordi Omedes, Regidor de lrea de Participaci Ciutadana, li respon que de fet, el cap de premsa s un auxiliar administratiu que fa feines en dos llocs. En primer terme, dintre de lArea de Participaci Ciutadana, s la persona responsable de tirar endavant el Butllet Municipal. I per altra banda, col.labora amb feines de la rdio per donar ms sortida a aquest mitj de comunicaci. Evidentment, en aquest moment est en nmina a lAjuntament. I no havent-hi ms assumptes a tractar, la Presidncia ala la sessi, essent les 21 h 45 m, de la qual sestn aquesta acta que, com a Secretria Habilitada, per a la seva constncia i efectes, certifico. LAlcalde, La Secretria Habilitada,

01020101.1999.010.pdf