“Potser algun dia deixin als joves

inventar la seva pròpia joventut”

Quino

butlletí electrònic de
l’Espai Jove de la Intersindical-CSC
número 8 · març 2009 www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat

Ara és l’hora!
Ja fa 10 anys de la creació de l’Espai Jove, ja en fa 4 de la pagar la seva crisi i pretenen que ens apretenem més
primera Assemblea Nacional i ara ens tornem a trobar el cinturó, per poder mantenir la seva opulència. Les
els i les joves del sindicalisme nacional i de classe, per patronals i les organitzacions afins defensen amb con-
tal de traçar una estratègia que ens permeti reforçar- tundència i efectivitat els seus interessos de classe,
nos com a organització i plantar cara més eficaçment adornant el seu egoisme darrera una capa que anom-
a la precarietat laboral que ens assetja com a jovent enen “realisme” i que, segons elles, reclama majors do-
treballador català. sis de liberalització, desregulació i precarietat. Davant
la crisi neoliberal, s’exigeix més neoliberalisme. Men-
Aquest temps no ha passat en va i la feina, coneixements, tre, bona part de la classe política balla al ritme de la
experiències i complicitats traçades al llarg d’aquest melodia empresarial, beneint acomiadaments massius,
anys ens permeten estar més preparats i pre- congelacions salarials, rebaixes d’impostos i injeccions
parades que de capital públic a empreses i banca, i ofegant-nos més
mai, davant en la crisi endèmica de les classes treballadores.
una situació
en la que ens Davant d’aquesta situació, com a joves, hi tenim un pa-
volen fer per clau, ja que som un dels col·lectius més perjudicats,
el que en un futur haurà de patir la regulació que se’n
derivi del moment actual i el que pot veure privatitzats
els escarransits serveis socials que fins ara se’ns tole-
raven.

Cal, doncs, que contribuïm a enfortir un sindica-

lisme nacional i de classe que lluiti a cada lloc de
treball pels drets laborals de cada empleat/da,
però que també avanci cap a uns Països Catalans
més lliures i que s’organitzi internacionalment per
rebutjar qualsevol refundació del capitalisme i
n’exigeixi l’enderrocament.

Jovent treballador català, lluitem per

l’alliberament nacional i la justí-
cia social!
 p a i J o v e :
Es 10 a n y s i m o l
Sergi Perelló
Portaveu entre el 2001 i el 2005
“Hem plantat la llavor de
l’espurna de la revolta”
Recordo, fa força anys, quan vaig començar al sindicat, tre-
ballava al port de Barcelona, al ferry que va a les Illes.
Ho recordo com una època molt intensa perquè, després
de la vaga que vam fer a l’empresa i després de guanyar,
amb el suport del sindicat, em van enredar i al cap de poc
ja recorria el país amb una mà al davant i una al darrere fent
xerrades explicant això del sindicat nacional i de classe. Re-
cordo aquelles cares d’al·lucinació de l’audiència, quan els ho
explicàvem. “Ah, però sou un sindicat català de debò?” ens
deien... I nosaltres els dèiem que sí, que estàvem fent avan-
çar un projecte de país, un projecte dels treballadors i de
les treballadores per construir una societat realment lliure.
I la gent al final ens va conèixer. Alguns d’ells i algunes elles
s’hi van afegir també. Segurament, alguns i algunes dels que
esteu llegint això ara.
Però ho recordo també amb molta il·lusió, amb molt bon
gust de boca. Perquè, al cap dels anys, veient la feina que
hem fet totes les generacions de l’Espai Jove, me n’adono
que tot allò va valer la pena, que va funcionar. I ara ja és una
estructura consolidada i amb cara i ulls. I això vol dir que la
feina, si és fa bé, encara que sigui amb molts poquets mit-
jans, dóna fruits.
Els deu anys de l’Espai Jove són un demostració importantís-
sima que el projecte de sindicat de país, del sindicat de classe,
que vol transformar radicalment aquest ordre desigual de
coses, avança i va per bon camí. Som la prova que generació
rere generació de militants de l’Espai Jove hem plantat la
llavor de l’espurna de la revolta, i sí, ens queda molt camí per
caminar, però de ben segur l’esforç i la mateixa il·lusió que
ens ha dut fins on som ens fa tocar amb la punta del dits els
nostres somnis i les nostres esperances.
Roger GIli
Portaveu entre el 2005 i el 2007
“Vam decidir plantar cara amb
l’organització de la primera AN”
Em vaig afiliar a la Intersindical-CSC l’any 2003, quan treba-
llava a la depuradora d’aigües de la Seat. Allà vaig conèixer
en Fernando Amoril, delegat nostre a l’empresa... tot un
personatge! Mesos més tard, vaig fer les pràctiques de So-
ciologia al sindicat, fent un anàlisi dels perfils sindicals i ide-
ològics dels dirigents de l’organització.
Va ser llavors quan a mi i altres joves de la Intersindical-CSC
se’ns va cridar a files per donar un nou impuls a l’Espai Jove.
Vam formar un equip de treball amb gent que no coneixia
pràcticament de res. Ens vam posar a treballar amb la idea
de fer un pas endavant en l’organització de l’Espai Jove. Vam
decidir plantar cara i vam organitzar la primera Assemblea
Nacional, que es va celebrar l’any 2005.
El Secretariat que em va tocar encapçalar va obrir noves vies
com el Consell Nacional de l’Espai Jove, la potenciació de la
mobilització, una major visualització de la feina feta i l’intent
d’assolir un discurs més ampli i que donés veu a l’Espai Jove
sobre tots els temes que afecten el jovent treballador del
nostre país.
Fer de Portaveu va ser una experiència interessant. Molta
feina, alegries i disgustos i, sobretot, la sensació que, malgrat
sovint hi havia la sensació que es picava sobre ferro fred,
alguna cosa quallava i feia que l’Espai Jove de la Intersindical-
CSC anés dibuixant alternatives a la lamentable situació dels
i les joves treballadores dels Països Catalans.
Un balanç amb alguns encerts i alguns reptes que van quedar
al calaix i que, sortosament, s’han anat desenvolupant pel
següent Secretariat que, encapçalat pel David Soriano, va
donar un nou impuls a aquell Espai Jove que havia començat
a caminar a partir de l’any 2005.
 e r i è n c i e s
ltes exp
David Soriano
Portaveu entre el 2007 i el 2009
“L’Espai Jove ha de formar els
quadres del futur i, en el present,
ser l’aire fresc del sindicat”
Després de quatre anys al Secretariat i aquests dos últims
fent funcions de Portaveu, ha arribat el moment de plegar i
deixar pas a gent més jove al capdavant de l’Espai Jove de la
Intersindical-CSC.
Han estat quatre anys en què l’Espai Jove ha començat a aga-
far forma i a definir què ha de ser en el futur. Són deu anys
d’història, però seguim sent una organització molt jove, que
poc a poc i amb molta feina està trobant quin ha de ser el seu
lloc dins del sindicat i en el si de la societat catalana.
Aquests anys han mostrat la importància de l’existència
de l’Espai Jove, tot i que segurament fa dos anys ens vam
equivocar en plantejar que aquest havia de ser per si sol una
organització de masses, que tingués presència fins i tot en
aquells llocs on la Intersindical-CSC no hi era present. Amb
el temps vam reconduir la situació i crec que vam agafar el
bon camí.
L’Espai Jove ha de fer una feina molt important en clau in-
terna, ha de seguir prioritzant la formació com un dels seus
eixos claus d’existència i ha de treballar al territori, però no
creant unions territorials paral·leles a les de la Intersindical-
CSC, sinó que ha d’aportar eines perquè les joves del terri-
tori dinamitzin i enforteixin aquestes estructures territorials
del sindicat. En poques paraules, ha de formar els quadres
sindicals del futur i, en el present, ser l’aire fresc del sindi-
cat.
L’Espai Jove ha estat, i ha de seguir sent, una escola de for-
mació de militància i banys de realitat, i aquest és el record
que me’n duc d’aquests dos anys de Portaveu.
Isabel Pallarès, Secretària Confederal
de la Intersindical-CSC, des del 1998
“L’Espai Jove ja fa anys que
demostra la seva iniciativa”
És ben cert que el temps passa ràpidament i, quan
t’atures a pensar en un fet que ja té deu anys d’existència,
recordes sobretot la il·lusió amb què vas encarar el
projecte. Parlo concretament de la creació de l’Espai
Jove. Fa deu anys de la seva presentació pública, però
cal retornar a un any abans, quan la idea recolzada en
molta constància i il·lusió s’engega. Reunions al vespre i
fins a altes hores per anar dissenyant l’espai que volíem
oferir, decidir quina era l’estratègia que necessitàvem
i grans dosis de militància –recórrer tots els espais del
territori i on se’ns convidava a parlar de l’Espai Jove-
per part d’aquell jovent que ara el trobem immers de
ple en altres responsabilitats del sindicat.
La presentació pública de l’Espai Jove va comptar amb
uns i unes companyes de viatge que avui encara formen
part de l’estratègia sindical internacional (CIG, ELA i
LAB) i proporcionà un gran impuls en aquelles persones
convençudes de la tasca que calia fer i de l’estratègia a
seguir pel seu projecte. Finalment, el projecte deixava
de ser-ho i era una realitat aplaudida per tothom.
En aquesta línia de militància i il·lusió de participar
des d’un camp transversal dins d’un projecte com la
Intersindical-CSC continua caminant l’Espai Jove, con-
formant-se com un punt de referència en la mobilit-
zació i dinamització de les estructures de la Intersindi-
cal-CSC.
En aquests moments, l’Espai Jove ja fa anys que de-
mostra la seva iniciativa per tal de tirar endavant allò
que conjuntament hem cregut necessari: la formació i
la mobilització de militants i la creació de discurs sindi-
cal que apropa aquest tema al jovent i que ens mostren
un cop més el seu compromís de treball i dedicació en
la consolidació del sindical nacional i de classe.
“Les injustícies laborals han anat canviant
de cara, però, en el fons, són el mateix”
Tu vas participar en el procés de cre- així com s’ha fet arribar a molta gent que
ació de l’Espai Jove. Com el recordes? el sindicalisme amb visió nacional és neces-
L’Espai Jove va néixer de la motivació de sari i que el mapa sindical no acaba amb les
persones afiliades a la Intersindical-CSC organitzacions espanyoles i reformistes.
i que érem joves, havíem militat en el S’ha trencat un tabú quie ens havien volgut
moviment juvenil independentista des de col·locar, que és que l’independentisme
diverses organitzacions i havíem entrat català no podia fer feina de base en el món
a aquest sindicat individualment. La idea del treball. Tanmateix, el que manca és
era translladar al moviment juvenil, a les molta gent en el projecte i molta joventut
nostres respectives organitzacions i a la Marc Faustino a organitzar.
joventut en general la referencialitat d’un Fundador de l’Espai Jove i
sindicalisme nacional dels Països Catalans lligat a aquest des de llavors i En crear-se l’Espai Jove, el 1999, ens
amb una orientació de classe treballadora amb diverses responsabilitats. trobàvem de ple en el primer govern
unitària. Actualment, és assessor Aznar, i ara té lloc una profunda crisi
laboral de la Intersindical-CSC. econòmica. Com ha evolucionat la
Us vau trobar amb dificultats a l’hora situació laboral del jovent, en aquests
d’impulsar aquest projecte? 10 anys?
No, en el sentit que ja proveníem del moviment juvenil i Actualment, la gent jove d’’aquest país és de les millors for-
estàvem acostumats a organitzar mobilitzacions, a fer reu- mades, comparades amb generacions anteriors, i, a la vega-
nions, a dinamitzar espais i a preparar activitats. El repte da, amb pitjors condicions de treball. Les injustícies laborals
era que l’Espai Jove suposava un nou cointingut, ja que no van canviant de cara, però, en el fons, són el mateix, ja que
ens referíem a un fet polític en si, sinó a un fet laboral i les empreses i el capitalisme es van adaptant a cada moment
sindical i, per això, el contingut que havíem d’oferir no era concret. Així, mentre a l’any 1999, aquestes es visualitzaven
només ideologia (que també), sinó de la mateixa manera en les ETT i els seus contractes temporals, avui en dia són les
un sentit pràctic de la lluita sindical juvenil. pròpies empreses les que realitzen directament contractes
temporals, agreujant les condicions de treball.
Des de la creació de l’Espai Jove, el 1999, fins la pri-
mera Assemblea, el 2005, quina tasca primordial es Que li diries a un jove català i d’esquerres perquè en-
va realitzar? trés a militar a la Intersindical-CSC?
Es va treballar per donar a conèixer l’Espai Jove i la In- Que aquí trobarà un espai d’informació socio-laboral, de
tersindical-CSC. En aquest sentit, pot sorprendre que formació (destacant les escoles joves de l’Espai Jove) i de
s’hagin requerit 6 anys de preparació, però també cal tenir mobilització des del qual treballar per crear un nou marc
en compte que l’afiliació jove va contribuir també a verte- català de relacions laborals i un espai social català. I això és
brar el sindicat, en general. Així, la militància de l’Espai Jove el que necessitem, una construcció nacional feta des d’una
va haver de treballar a dues bandes, tot i que finalment visió de classe treballadora.
l’organització va prendre prou autonomia i aquest període
va servir per consolidar dues coses: l’Espai Jove com a or- Ja per acabar, com t’agradaria veure l’Espai Jove i la
ganització sindical juvenil i una millor vertebració de la In- Intersindical-CSC amb 10 anys més?
tersindical-CSC. Com un sindicat amb molta afiliació, molta representa-
ció i molta participació, essent decisius a les negociacions
En aquests 10 anys que ara comencem a celebrar, col·lectives, però també amb federacions i unions territo-
què creus que cal destacar i què cal millorar de la rials fortes, on els i les joves hi tinguin un paper clau. Igual-
feina feta? ment, espero que l’Espai Jove sigui una punta de llança per
Jo crec que el discurs sindical juvenil en el món independen- oferir continguts socio-laborals nous, frescos i imaginatius
tista i d’esquerres abans no exisita i ara ja s’ha socialitzat, per aquest poble i aquesta classe.