Você está na página 1de 7

AUDITORIA I CONTROL INTERN Nom i Cognoms: 1. Exercicis.

(3 punts, 1 punt per exercici)


a. Immobilitzat Material i Subvencions.

CURS 2011-12 DNI:

La empresa Galcern, S.A. compra el 1 de juliol del 2010 una mquina comptabilitzada per 1.530.000 euros, import desglossat seguidament. Subscriu una plissa de manteniment anual de la mquina per un import de 10.000 Decideix amortitzar-la en cinc anys pel mtode lineal. El dia 1 de setembre del 2009 rep una subvenci oficial per la seva adquisici de 500.000 euros. El comptable de lempresa ha fet els segents assentaments durant lany 2010. Ests fent lauditoria daquesta empresa i proposes alguns ajustaments i/o correccions. Import en factura de la mquina Despeses addicionals dadquisici Quota anual de manteniment Installaci tcnica de la mquina Petites reparacions desprs de la posta en marxa Interessos del prstec concedit per ladquisici de la maquinria Import de la mquina 1.000.000 300.000 10.000 150.000 50.000 20.000 1.530.000

Els assentaments fets per lempresa durant lany 2010 han estat els segents: 1 de Juliol del 2010 1.530.000 Maquinria a Provedors dImmobilitzat Caixa/Bancs Creditors (manteniment) Creditors per interessos 1.000.000 500.000 10.000 20.000

1 de Setembre del 2010 500.000 Caixa/Bancs a Subvencions Oficials 500.000

31 Desembre del 2010 306.000 Amortitzaci Immobilitzat M. (1.530.000 / 5 anys) a A. Acumulada I. Material 306.000

Quins ajustaments i/o correccions proposaries a lempresa Galcern, SA?

b. Existncies
Les existncies finals de mercaderies del producte Suro X, de lempresa que estem auditant estan valorades en 830 i corresponen a 70 unitats. El criteri de valoraci s el FIFO. Comprovar si la valoraci es correcta i si no fos aix fer lassentament corrector que correspongui, tenint en compte que en el requadre segent tenim la relaci de les darreres compres efectuades.
Data 15/11 10/12 17/12 20/12 Provedor Surosa Surosa Surosa Surosa Descripci Suro tipus X Suro tipus X Suro tipus X Suro tipus X Quantitat 50 30 20 10 Cost unitari 10 12 13 11 Total factura en 500 360 260 110

Assentament corrector si sescau:

c. Moneda estrangera.
El dia 11 de juny una empresa compra 3.000 accions a la Borsa de Nova York per un valor de 200$/acci. La cotitzaci a la data de la compres s de 1,30/$. Lempresa fa la segent anotaci comptable: 780.000 Inversions financeres (Inv.Fin.) (3.000*200*1,30) a Bancs 780.000

El dia 31 doctubre del mateix any lempresa comprova que el valor de cotitzaci de la moneda ha canviat a 1,35/$ i que lacci cotitza a Borsa a 220$/acci. Fa els corresponents ajustaments. 110.000 Inversions Financeres a (3.000*200*1,30) (3.000*220*1,35) Beneficis procedents Inv. Fin. 110.000

El dia 31 de desembre, al tancament reajusta el valor de la seva inversi al comprovar que la relaci $/ ara s de 1,32 i lacci cotitza en la Borsa de Nova York a 198$/acci. Fa el segent ajustament: 159.750 Prdues procedents Inv. Fin. a (3.000*220*1,35) (3.000*195*1,25) Inversions Financeres 159.750

Creus que lauditor ha comptabilitzat b aquestes operacions?. Shauria de fer alguna correcci a aquests assentaments?Si la resposta es afirmativa, podries indicar quina o quines? 11 de juny

31 doctubre

31 de desembre

2. Article: El 'gap de contenido' del informe de auditora' (2 punts)


Acciones a debate, en el mbito internacional, para estrechar el 'gap de contenido' del informe de auditora En los momentos actuales existe un movimiento internacional que est reclamando cambios en profundidad en el contenido de los informes de auditora. (.) Cules son los cambios en el informe de auditora que se estn considerando? Pasamos a comentar las propuestas ms relevantes contenidas en los documentos antes referidos. Presentacin formal del informe Las tendencias internacionales abogan por introducir en el informe los siguientes prrafos: introductorio, alcance, prrafo explicativo y prrafo de opinin. El IAASB considera que, ya que el Prrafo de opinin es el punto central del informe, debera presentarse en un lugar distinto al habitual. Su propuesta es que se site al principio del informe en lugar de al final, como se hace hoy generalmente. Con ello se pretende dotar al informe de mayor relevancia para los inversores y usuarios. Mejorar aspectos lingsticos de la redaccin del informe de auditora Muchos usuarios consideran que el lenguaje utilizado en los informes provee consistencia, comparabilidad y claridad al informe de auditora. No obstante, las propuestas analizadas plantean reducir la ambigedad de este lenguaje estandarizado y altamente tecnificado (pinsese, por ejemplo, en los trminos 'seguridad razonable', 'materialidad' o 'presentacin fiel'). Un cambio en dicha nomenclatura para aproximarla al usuario medio podra conseguir que el informe dejase de ser un documento simblico (.), y se convirtiera en un autntico vehculo de comunicacin entre auditor y usuario. Mejorar la explicacin de las responsabilidades de la direccin y del auditor en el propio informe Los documentos analizados proponen que se incorpore una mayor explicacin de la responsabilidad del auditor ante la informacin financiera publicada y la responsabilidad de la direccin en su preparacin. Se seala tambin la conveniencia de que se indique la responsabilidad del auditor ante la deteccin del fraude, como, por ejemplo, se hace hoy en da en el Reino Unido. Pronunciarse sobre otra informacin contenida en las cuentas anuales El hecho de que el auditor no se pronuncie sobre otra informacin distinta a la de las cuentas anuales est creando confusin entre los lectores, especialmente en lo relativo a la definicin de su responsabilidad. Los pronunciamientos estudiados consideran que el auditor debe analizar tambin esa otra informacin para poder valorar su consistencia con la informacin contenida en las cuentas anuales. Evidentemente, si se planteara la inclusin de esta informacin, se provocara un cambio en la redaccin del prrafo de alcance. Este hecho enlaza con los denominados encargos de aseguramiento que, a la vista de las propuestas de estos organismos pueden jugar un papel relevante en este campo. Inclusin de prrafos suplementarios que ayuden a entender la formacin de la opinin del auditor Se propone incluir prrafos que ayuden a entender la formacin de la opinin del auditor, con el objetivo de dotar de mayor transparencia al trabajo del auditor de cara a los usuarios. El nuevo modelo podra incluir un informe narrativo suplementario que mostrara las visiones del auditor respecto a temas importantes; por ejemplo, sobre el riesgo de auditora definido, los procedimientos de auditora y sus resultados y la independencia del auditor. Igualmente, debera contener pronunciamientos respecto a la calidad de la informacin financiera, abordando temas contables complejos, como estimaciones y juicios aplicados por la direccin a los estados financieros (conservadurismo o polticas agresivas), polticas y prcticas contables, as como aspectos relacionados con transacciones sofisticadas (lase, por ejemplo, clase cal/s). Mayor utilizacin de prrafos adicionales. Se propone expandir el uso de los prrafos de nfasis en todos los informes de auditora, buscando enfatizar aquellas cuestiones importantes para entender las cuentas anuales. Tambin debera darse informacin adicional sobre la auditora (reas de riesgo, juicios del auditor, nivel

de materialidad aplicada, entre otras cuestiones). No deben incluirse cuestiones no reveladas por la compaa.
Mara Antonia Garca Benau y Ana Zorio Grima (Universidad de Valencia). Revista AECA. Septiembre 2011

Respondre a les segents preguntes, en el espai seguit:


1. Qu vol dir el gap de contenido de linforme dauditoria?

2. De les propostes de canvi de linforme dauditoria que enumera aquest apartat de larticle, enumera les dues que et semblin ms encertades i dona dues raons del perqu de la teva tria.

a.

b.

3. Quins efectes reals tindria la proposta sobre Pronunciarse sobre otra informacin contenida en las cuentas anuales? a. Efectes econmics

b. Efectes en linforme

c. Efectes en la competitivitat de les empreses dauditoria

4. Qu opines sobre lapartat: Mejorar la explicacin de las responsabilidades de la direccin y del auditor en el propio informe i laugment de responsabilitat que es demana a lauditor. Raona la resposta.

3. PREGUNTES DETALLADES (5 punts)


1 Pregunta (1,5 punts).
Us trobeu fent la planificaci de lauditoria de lempresa ACCELONIX, SA. Lentitat us anticipa el balan, conjuntament amb lanlisi percentual vertical, el qual figura a lAnnex. Feu-ne una primera revisi analtica, i destaqueu-ne tres riscos que es desprenen de la revisi analtica preliminar. Descriure els procediments a seguir.

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

2 Pregunta (1,5 punts).


Respecte el Compte de Prdues i Guanys dACCELONIX, S.A. Feu-ne una primera revisi analtica, i destaqueu-ne tres riscos que es desprenen de la revisi analtica preliminar. Descriure els procediments a seguir.

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

Descripci de la situaci

Proves dauditoria previstes

Annex: ACCELONIX, SA ACTIU


ACTIU NO CORRENT Immobilitzat Intangible Immobilitzat Material Inversions Financeres a llarg termini ACTIU CORRENT Existncies Deutors comercials Inversions en empreses del grup Efectiu i equivalents

2010
525.100 25.000 500.000 100 1.760.000 450.000 1.250.000 30.000 30.000

2011
1.495.100 30.000 1.465.000 100 4.454.000 900.000 3.500.000 30.000 24.000

Var %
184,73% 20,00% 193,00% 0% 153,07% 100,00% 180,00% 0% -20,00%

TOTAL ACTIU

2.285.100

5.949.100

160,34%

PASSIU
PATRIMONI NET Capital Reserves Resultat de lexercici PASSIU NO CORRENT Provisions a llarg termini PASSIU CORRENT Deutes amb entitats de crdit Provisions a curt termini Creditors comercials

2010
800.000 300.000 350.000 150.000 10.000 10.000 1.475.100 0 15.000 1.460.100

2011
900.000 300.000 500.000 100.000 190.000 190.000 4.859.100 3.387.200 12.000 1.459.900

Var %
12,50% 0% 42,86% -33,33% 1.800,00% 1.800,00% 229,41% -20,00% -0,01%

TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU


Compt e de result at s Im port xifra de negocis Aprov isionam ents Altres ingressos d'explotaci Despeses de personal Altres despeses d'explotaci Am ortizaci de l'im m obilitzat result at d'explot aci Ingressos financers despeses financeres Result at financer Result at abans d'impost os IS Result at de l'exercici

2.285.100

5.949.100

160,34%

2010
8.000.000 -6 .050.000 5.000 -1 .2 50.000 -4 50.000 -2 5.000 230.000 97 1 -2 4 0 7 31 230.7 31 -80.7 3 1 150.000

2011
6 .500.000 -4 .050.000 4 .500 -1 .7 7 1 .1 1 7 0 -3 2 6 .6 7 7 356.7 06 97 1 -2 03 .83 1 -202.860 153.846 -53 .84 6 100.000

Var. % -18,75% -33,06% -10,00% 41,69% -100,00% 1206,71% 55,09% 0,00% 84829,58% -27851,03% -33,32% -33,30% -33,33%

3 Pregunta (2 punts) Esteu avaluant les conclusions de la vostra auditoria. Heu identificat cinc aspectes, tots ells importants per al conjunt dels comptes auditats. Indiqueu si cadascun dells ha de donar lloc o no a una excepci o esment en linforme dauditoria i de quina mena*:

Conclusi Si revisem els saldos de clients, hi veiem que el perode mig de cobrament augmenta considerablement. I a ms, analitzant el llistat d'antiguitat del deute de clients veiem que hi ha un saldo de 1.500.000 venuts a 320 dies no cobrats i que pertanyen a ABC SA, empresa que es troba en concurs de creditors, quina repercussi podria tenir a linforme dauditoria? Si el client no accepta passar lajustament que li proposem respecte la prohibici dactivar les reparacions de la maquinaria (900.000 ) quin repercussi tindria a linforme dauditoria?

Efecte sobre linforme dauditoria

Hi ha hagut un 50% dels clients que no ens han rems la carta de confirmaci de saldo. Hem pogut aplicar procediments alternatius

Com que el resultat net era molt ajustat, lentitat ha decidit reduir els percentatges damortitzaci de limmobilitzat a la meitat

Lentitat sha negat a lliurar-nos la carta de manifestacions, allegant que tot el que ens anava a manifestar-hi ja ho sabem, ja que ens ho havia confirmat verbalment

*(limitaci a labast, error; incompliment dels principis i normes de comptabilitat generalment acceptats, presentaci incorrecta; manca duniformitat; fet important a destacar o cas excepcional de no aplicaci dun principi o norma comptable amb la finalitat de reflectir millor la imatge fidel):

Você também pode gostar