FUNCIONS SINTCTIQUES I PRONOMS CONCEPTES 1. El predicat informa sobre a) el subjecte. b) els complements verbals. c) la intenci del parlant.

2. Els verbs copulatius sanomenen de predicaci incompleta perqu a) sn verbs intransitius. b) no transmeten informaci, no prediquen. c) sn verbs impersonals. 3. Els verbs transitius necessiten o admeten a) un complement directe. b) un complement de rgim verbal. c) un complement directe o de rgim verbal, indistintament. 4. El complement directe sintrodueix a) sempre sense preposici. b) sempre amb preposici. c) sense preposici, tret dalguns casos excepcionals. 5. El complement indirecte sintrodueix a) obligatriament amb les preposicions a o per a. b) opcionalment amb la preposici a. c) amb qualsevol preposici. 6. Els verbs telefonar i trucar sn a) transitius. b) intransitius. c) reflexius.

7. El complement de doble atribuci s a) el complement indirecte. b) el complement predicatiu. c) el complement de rgim verbal. 8. El complement de rgim verbal sanomena aix perqu a) el verb regeix una preposici determinada. b) el complement no du preposici. c) el verb regeix qualsevol preposici. 9. Les preposicions cauen davant a) dinfinitiu. b) del pronom que. c) de la conjunci que.

10. Els pronoms febles sanomenen aix perqu a) sn tons. b) sn vocals neutres. c) aix es diferencien dels pronoms forts.

11.

Les funcions sintctiques que es poden substituir per pronoms febles sn:

a) totes. b) gaireb totes. c) totes, tret dels complements circumstancials. 12. El complement directe se substitueix pronominalment tenint en compte a) la posici que ocupa en loraci. b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes (determinats o no) o oracions. 13. El complement indirecte se substitueix pronominalment tenint en compte a) el nombre (si s singular o plural). b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes o oracions. 14. El complement de rgim i el complement circumstancial es pronominalitzen atenent a

a) el nombre (si s singular o plural). b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes o oracions. 15. En la combinaci de CD i CI, lordre habitual s b) CD + CI. c) indiferent.

a) CI + CD. 16.

El pronom feble que substitueix ms funcions sintctiques s b) hi. c) en.

a) el. 17.

Els pronoms febles em, ens, et, us, es poden substituir b) el subjecte i el CN. c) el subjecte, el CD i el CI.

a) el CD i el CI. 18.

La funci sintctica que es pot substituir per ms pronoms febles s

a) el complement directe. b) el complement indirecte. c) el complement de rgim. 19. El subjecte, el CN i el CAdj se substitueixen per pronoms febles a) en cap situaci. b) en totes les situacions. c) en determinades situacions. 20. Les funcions sinctiques dels sintagmes subratllats a Va resultar ills, per de lensurt semblava una esttua sn: a) atribut i complement predicatiu. b) dos atributs. c) complement predicatiu i atribut.

ANLISI B digu (1) el senyor Utterson, tan bon punt Poole els hagu deixat (2) sols, ja us heu assabentat (3) de la notcia? El doctor sencong despatlles. La cridaven (4) per la plaa respongu, els he sentit des del menjador. Noms una pregunta digu (5) ladvocat: Carew era (6) client meu, per (7) vs tamb ho sou, i vull saber (8) quin paper estic representant. Suposo que no heu fet la ximpleria (9) damagar aquest individu? Utterson, us juro per Du exclam (10) el doctor, us juro per Du (11) que no tornar a veurel mai ms. Us dono la meva paraula dhonor (12) que no hi tindr res ms a veure. Sha acabat tot. De fet, no el necessita, el meu ajut; vs no el coneixeu tan b com jo; ara es troba fora de perill; fixeu-vos en el que us dic, mai ms en tornareu a sentir parlar. Ladvocat lescolt seris; no li feia cap grcia (13) lactitud febril del seu amic. Sembla que hi confieu (14) del tot digu, i, per al vostre b, espero que no us equivoqueu. Si arribs a fer-se algun judici, podria aparixer (15) el vostre nom. Hi confio molt respongu Jekyll; tinc motius de certesa (16) que no puc compartir amb ning ms. Per hi ha un assumpte sobre el qual podreu aconsellar-me. He rebut... he rebut una carta; i no s (17) si hauria densenyar-la a la policia. Magradaria (18) deixar-ho a les vostres mans, Utterson; el vostre judici ser (19) just, nestic segur, us tinc (20) una confiana absoluta. R. L. Stevenson, Lestrany cas del Dr. Jekill i Mr. Hide, Barcanova 1. Assenyala la funci de cada una de les formes subratllades en el text: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20

2. Indica lantecedent i la funci de cada un dels pronoms febles destacats: Context els hagus deixat sols la cridaven per la plaa els he sentit vs tamb ho sou que no tornar a veurel no el necessita, el meu ajut mai ms en tornareu a sentir parlar ladvocat lescolt seris no li feia cap grcia hi confio molt si hauria densenyar-la magradaria deixar-ho a les vostres mans nestic segur Antecedent Funci

SOLUCIONS: FUNCIONS SINTCTIQUES I PRONOMS

CONCEPTES 1. El predicat informa sobre a) el subjecte. b) els complements verbals. c) la intenci del parlant.

2. Els verbs copulatius sanomenen de predicaci incompleta perqu a) sn verbs intransitius. b) no transmeten informaci, no prediquen. c) sn verbs impersonals. 3. Els verbs transitius necessiten o admeten a) un complement directe. b) un complement de rgim verbal. c) un complement directe o de rgim verbal, indistintament. 4. El complement directe sintrodueix a) sempre sense preposici. b) sempre amb preposici. c) sense preposici, tret dalguns casos excepcionals. 5. El complement indirecte sintrodueix a) obligatriament amb les preposicions a o per a. b) opcionalment amb la preposici a. c) amb qualsevol preposici. 6. Els verbs telefonar i trucar sn a) transitius. b) intransitius. c) reflexius.

7. El complement de doble atribuci s a) el complement indirecte. b) el complement predicatiu. c) el complement de rgim verbal. 8. El complement de rgim verbal sanomena aix perqu a) el verb regeix una preposici determinada. b) el complement no du preposici. c) el verb regeix qualsevol preposici. 9. Les preposicions cauen davant a) dinfinitiu. b) del pronom que. c) de la conjunci que.

10. Els pronoms febles sanomenen aix perqu a) sn tons. 11. b) sn vocals neutres. c) aix es diferencien dels pronoms forts.

Les funcions sintctiques que es poden substituir per pronoms febles sn:

a) totes.

b) gaireb totes. c) totes, tret dels complements circumstancials. 12. El complement directe se substitueix pronominalment tenint en compte a) la posici que ocupa en loraci. b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes (determinats o no) o oracions. 13. El complement indirecte se substitueix pronominalment tenint en compte a) el nombre (si s singular o plural). b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes o oracions. 14. El complement de rgim i el complement circumstancial es pronominalitzen atenent a

a) el nombre (si s singular o plural). b) la preposici que lintrodueix. c) si es tracta de sintagmes o oracions. 15. En la combinaci de CD i CI, lordre habitual s b) CD + CI. c) indiferent.

a) CI + CD. 16.

El pronom feble que substitueix ms funcions sintctiques s b) hi. c) en.

a) el. 17.

Els pronoms febles em, ens, et, us, es poden substituir b) el subjecte i el CN. c) el subjecte, el CD i el CI.

a) el CD i el CI. 18.

La funci sintctica que es pot substituir per ms pronoms febles s

a) el complement directe. b) el complement indirecte. c) el complement de rgim. 19. El subjecte, el CN i el CAdj se substitueixen per pronoms febles a) en cap situaci. b) en totes les situacions. c) en determinades situacions. 20. Les funcions sinctiques dels sintagmes subratllats a Va resultar ills, per de lensurt semblava una esttua sn: a) atribut i complement predicatiu. b) dos atributs. c) complement predicatiu i atribut.