Você está na página 1de 3

Origen

Jordi Mas Rahola Primer premi dUuh! 1r.concurs de microrelats de por (2011) Mentre dormia va notar una fiblada a un costat, un dolor agut que li esquinava el ventre. Va incorporar-se: la sang rajava sense fre i tacava el ja. El botx li havia obert un trau a labdomen i, atrafegat, furgava linterior. Fent alaprem amb el ganivet, va arrencar una vscera sangonosa. No, no era cap vscera, ho va veure amb els ulls entelats pel dolor: era una costella! Prement la ferida per estroncar la sagnada, va preguntar a lestrany: I qu en fars daquesta costella?. Laltre ja agafava fil i agulla, i va remugar amb desgana: El dall dalt se nha empescat una. Ja tho trobars!.

Representaci mortal

Ainhoa Claramunt Vilardell Segon premi dUuh! 1r.concurs de microrelats de por (2011) Els crits de les ltimes persones sesfumaven a travs de la porta que indicava la sortida. Ja podia ser ell. Sortia del metro quan va comenar a donar voltes al que li havia dit en Manel. s una feina com qualsevol altra . Per llex estava emocionat: encarnava el seu personatge de terror preferit. Mentre sestava abaixant la samarreta a ratlles somrient, alg va entrar al seu camerino. En girar-se es va trobar amb una rplica seva, ms alta, que va clavar-li les llargues urpes metlliques al ventre. Llex restava immbil sobre el llit, ple de sang. Al mirall, una nota: Sc etern.

Lamagatall de lhorror

Mireia Rubio Moln Primer premi dUuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012)

s negra nit quan surto de l'edifici. La deliberaci del Jurat s'ha allargat molt. M'apresso per arribar al cotxe esgarrifada pel record de les imatges i els testimonis. L'horror s'amaga en les escletxes de la quotidianitat. Les meves passes ressonen amb estrpit en un carrer que no queda de pas; he aparcat en un infern d'ombres. Gaireb m'agafo el turmell tancant la porta. Per per fi trec l'aire. Voldria fer fora tamb la por. Aviat ser a casa. Arrenco. Tic-tic-tic... El calfred s inevitable; un pilot taronja m'avisa que alg no s'ha cordat el cintur en el seient de darrere...

Exterior

M. Carme Martn Egea Segon premi dUuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012)

La criatura surt del cau lentament. Els ulls, vermells i petits, parpellegen enlluernats. Els peus enormes caminen amb passes feixugues, els braos llargs pengen dun cos rabassut. El cap massa gran est recobert duna mena de filferros entercs, com tot el cos nu. Amb ell un nvol pudent sescampa per la casa deserta. Ha estat la intuci el que lha fet sortir a un mn que mai no ha trepitjat. La criatura surt al carrer sota un sol radioactiu i contempla com daltres edificis comencen a sortir ms ssers en els que es reconeix com en un mirall. No est sol.

Carta al jurat

Cristina Gmez Sanz Accssit dUuh! 2r.concurs de microrelats de por (2012) Benvolguts Senyors: Si no em doneu el premi us vindr a trobar. S on viviu, Sr. Mas, Sra. Miret i Sr. Llibreter. Atentament, L'escriptor Annim.

Você também pode gostar