1

Bajo Licencia Creative Commons:

Reconocimiento NoComercial SinObraDerivada (by-nc-nd): No se permite un uso comercial de la obra original ni la generacin de obras derivadas.

Descripci

Aquest llibre s el relat de lexperincia personal duna dona que ha hagut dafrontar un cncer. Explica les vivncies i els sentiments de tot el procs daquesta malaltia , des del diagnstic fins al cap de 5 anys. Tamb hi ha un recull d apunts sobre diversos aspectes relacionats am b el cncer. La intenci de publicar-ho s que pugui ser til a persones que el pateixin, a les del seu entorn i a qui hi pugui estar interessat.

Autora M. Merc Monfort Jos Nascuda a Molins de Rei ( Barcelona) on ha viscut sempre, el desembre de 1959. s mestra i treballa a lescola publica des de que tenia 20 anys. Est casada i s mare de dues noies.

Agraments

Als metges: Dr. Manuel Morales ( digestleg) Dr. Armengol Mir ( endoscpia) Dr. Joaquim Balsells ( cirurgi) Dra. Teresa Macarulla (oncloga) Dra. Judith Balmanya (gentica cncer) Dra. Eva Juan ( psicooncloga) Dr. Camilo Botero ( oncleg i homepata) Dr. Josep Canals ( metge de capalera)

A la meva famlia Als meus amics I a les persones que mhan animat a fer pblic aquest relat.

M.Merc Monfort Jos

2012

Relat del patiment i superaci dun cncer

1. Introducci 2. El cncer Qu s el cncer? Les causes del cncer Qu es pot fer per prevenir el cncer? 3. Lexperincia del meu cncer de clon i el que va representar Detecci Cirurgia Recuperaci de la intervenci Visita a loncloga Quimioterpia Desprs del tractament Homeopatia Altres coses del procs 4. Pensaments i reflexions 5. Altres qestions que es sumen al problema El meu cncer pot ser hereditari Canvis en la vida quotidiana Problemes psicolgics Una baixa laboral llarga 6. La por a la mort i la pena que fa pensar que ho pots perdre tot. 7. Els controls peridics 8. El pas de temps 9. Matemtiques i cncer
6

10. Els errors que no shaurien de cometre 11. Altres consideracions al voltant de la malaltia Aliments i hbits anticncer Importncia del sistema immunolgic Factors molt poc controlables La medecina integrativa i el cncer Les relacions interpersonals Disciplina del malalt i salut responsable Estem prou preparats per afrontar situacions com la de patir cncer? La dignitat Petits grans herois Remissions espontnies Lamor entre les persones, un punt fort Sovint estem sols Com ens afecten notcies relacionades amb el cncer Treball psicolgic que caldria fer amb un malalt de cncer Els recursos en la lluita contra el cncer 12. Conclusi 13. Agraments

1. INTRODUCCI Parlar de cncer desgraciadament s un fet habitual perqu aquesta malaltia est present a la nostra vida; com a realitat si et toca viure-la de prop, com a por si tems patir-la i com a fet que afecta a molta gent. Per tamb es pot veure com una mena de guerra social en la qual cada dia es guanyen ms batalles. Mai hauria pensat que escriuria un relat i menys parlant del cncer. Per desprs dhaver-lo patit i de pensar-hi molt, hi ha un munt de coses que vull expressar i comunicar. El 2007 em van diagnosticar un cncer de clon. Ara, desprs de tot el procs per combatre la malaltia i el pas dels anys, puc dir que sortosament estic molt b i el mal son comena a ser histria. La intenci daquestes pgines s doble. Per un cant vull ordenar i plasmar per escrit una part de la meva histria personal, reflectint les vivncies amb els sentiments i les sensacions que lhan envoltat; i per laltre tamb fer -ho pblic i que lexperincia pugui ser til a altres persones que shagin denfrontar a aquesta malaltia i als seus familiars i amics. Tenir cncer s com entrar en una mena de tnel fosc i fa por. No saps qu et trobars, qu et passar, si haurs de patir molt, si ten sortirs... Els metges, les intervencions i els tractaments et van donant esperana, i les ganes de viure i el suport dels qui testimen i estan al teu costat aporta la fora necessria per anar tirant endavant. Quan et trobes en aquesta situaci s molt important pensar que hi pot haver un futur bo desprs del temps de lluita que faci falta, i moltes ganes danar-ho superant. Fcil no ho s. Com altres situacions que poden esdevenir i que desitjaries que no shaguessin produt mai, que les voldries esborrar i apartar, quan et trobes lluitant contra un tumor maligne passes temps durs i difcils. La realitat s que hi ha el que hi ha i no pots ni anar ni mirar cap a una altre lloc. Sha dafrontar, anar passant i batallant. No s pot llenar la tovallola perqu no hi ha cap altre cam que no sigui el de tirar endavant. Existeixen diversos llibres publicats que expliquen la histria de persones que shan enfrontat al cncer sense por, amb energia, amb molta fora i seguretat, amb optimisme i confiana. s admirable i envejable, per aquest

no s pas el meu cas. A mi langoixa i la por mhan acompanyat durant molt de temps i no tinc cap inconvenient en explicar-ho. s hum i s freqent patir i estar espantat quan et trobes davant duna malaltia o situaci greu que pot representar no trobar-se b, patir fsica i psicolgicament, una degradaci del cos i de la qualitat de vida, i la mort a curt o mitj termini. No obstant aix, tamb he de dir que la necessitat de lluitar i desforar -me per tirar endavant el millor possible la vaig tenir clara des del primer moment. Sempre he cregut que apreciar la vida, tan la prpia com la dels altres i especialment la dels qui estimes, s un bon motiu per tenir inters en conixer tot el possible sobre el nostre cos, la salut i les malalties. Sc mestra i la meva feina magrada, per de petita volia ser metge i sempre mha interessat estudiar tot el que t relaci amb el cos hum: lanatomia, la fisiologia, la biologia... mentusiasmen. Conixer el funcionament de tot plegat, qu passa dins nostre i saber perqu es produeix una malaltia o un problema de salut i com es pot solucionar o guarir. Aquests temes, els que estan relacionats amb el cos hum, la salut i les malalties, sn una de les coses que ms magrada ensenyar i treballar amb els alumnes. Estic convenuda de que haurem de saber ms de com som i com funcionem. El cos s la nostra primera casa, per tant lhem de conixer, tenir-ne cura i vetllar perqu estigui el millor possible: sa i saludable. s extraordinria la complexitat i una meravella el funcionament i la coordinaci de tot el que succeeix dins nostre, sense que ho veiem i quasi ni ho notem. Tenim uns ulls que ens permeten mirar a lexterior per en canvi no podem veure com som per dins . No hem vist mai el nostre cor, els nostres pulmons, el nostre fetge. I sn rgans que formen part de nosaltres, sn imprescindibles i podrem dir que no els coneixem gens. Cal saber una mica com estem fets i conixer com funciona el cos, encara que sigui a nivell bsic, per poder tenir la cura necessria de la nostra salut. Saber escoltar el cos i atendrel. Tot i que no vull dir pas que ens hi hgim dobsessionar, per s important saber-nos cuidar. A leducaci secundria obligatria conv una assignatura deducaci per a la salut que tothom hagi destudiar. s bo conixer qu s normal i qu no ho s. Pot ser molt beneficis saber qu cal fer davant de determinades situacions, problemes, accidents,...relacionats amb la salut. Tamb s molt
10

important saber qu no sha de fer, i quan cal o val la pena consultar al metge o buscar atenci immediata si fa falta. La por a tenir un tumor maligne lhe tingut des de ben jove. Por de que em passs a mi o que alg de la meva famlia pogus patir un cncer. He viscut sovint en un estat dalerta i un afany per tenir coneixements sobre aquesta malaltia que mha fet preocupar, moltes vegades sense motiu. Per un dia va arribar precisament el que em feia tanta por i ho vaig haver dafrontar com vaig poder. A vegades em sembla com si hagus intut que mhavia de passar, i a una edat relativament jove: tenia 47 anys. Sabem que actualment fora vegades el cncer es pot curar si es diagnostica i sinterv a temps, per tant s molt important actuar amb rapidesa quan hi ha algun indici o sospita. No obstant ara, desprs de lexperincia, diria que cal anar rpid per tamb que no sha de perdre la serenitat. Sha de buscar latenci adequada per aconseguir el diagnstic i el tractament que calgui. Tampoc s convenient esverar-se, angoixar-se exageradament i atabalar-se. Cal anar al metge i explicar b el que et passa i el que tems o et preocupa. Hi ha malalties molt greus, fins i tot ms que el cncer, en les que avui per avui no es pot fer gran cosa per prevenir-les o per aturar-les. Aquestes no mhan tret mai gaire la son. Pensar que puc desenvolupar, per exemple, una malaltia com lAlzheimer a una edat avanada ( encara que la va patir el meu pare i hi pot haver un component hereditari) no mha neguitejat mai de la mateixa manera que la preocupaci pel cncer. Sembla que no hi podem fer quasi res, de moment, per prevenir segons quines malalties. El que ms mha preocupat sempre s no actuar si cal fer -ho, perqu daix en pot dependre el desenlla. Quan en alguna cosa no shi pot fer res serveix de ben poc angoixar-se i voler saber o mirar de prevenir, per en el cas del cncer si que cal fer tot el possible i amb rapidesa quan s necessari. Per tant tenir coneixements bsics al respecte per saber quan cal consultar al metge s molt important. Tamb hi ha altres malalties greus o accidents que, tot i la gravetat, aviat saps si ho superes o no; i en cosa de dies o setmanes pots passar pgina per greu que hagi estat, o seguir uns controls i recomanacions per tal que no torni a passar. Per exemple un infart de miocardi pot ser mortal, per si el superes, de moment, podrem dir que thas curat. O pots tenir una pneumnia i estar molt malalt, per quan thas curat ja est. Aquestes malalties o problemes de salut mels miro duna altra manera.
11

De molt jove vaig viure la malaltia de la meva tieta de bastant a prop. Va patir i morir dun cncer, tamb de clon, i aix em va marcar molt. No s el mateix conixer o sentir que alg passa per aquest trngol (encara que aix sigui per desgrcia un fet freqent) que viurel proper i veure el seu progressiu i fatal desenlla amb tot el que comporta per a la persona afectada i el seu entorn proper. Potser va ser el punt de partida per tenir molt present la possibilitat daquesta malaltia, pensar -hi sovint i voler saberne coses, poder estar al cas i vetllar aquest tema tot el possible; per a la meva famlia i per a mi mateixa.

12

13

2.EL CNCER Qu s el cncer? Els teixits del nostre cos estan formats per cllules. Les cllules sn microscpiques unitats de vida que peridicament es van reproduint i renovant , a diferents ritmes segons els tipus, i duna forma ordenada . Quan es produeixen errors en el procs de reproducci i les cllules esdevenen diferents de com han de ser, amb capacitat de crixer sense control i circular pel cos amb possibilitat de formar nous punts de creixement en altres rgans, aix s el cncer. Dit duna altra manera, quan un grup de cllules es tornen diferents i es multipliquen desordenadament formant un tumor, si aquest t capacitat danar-se estenent, envair els teixits vens i reproduir-se a distncia es diu que s un tumor maligne. Hi ha molts tipus de cncer, en realitat diuen els metges que sn ms de 200 malalties diferents; perqu segons lrgan on hi ha lafectaci, el tipus de teixit i la mena de cllules que shan format t unes particulari tats o caracterstiques diferents. Aix condiciona la intervenci que cal fer, els tractaments i les possibilitats de curaci. Fa algunes dcades el cncer gaireb sempre era una malaltia que produa la mort de qui el patia, per sha anat avanant molts sim i sortosament en lactualitat, tot i que pot ser mortal, t un alt ndex de supervivncia i/o de curaci. Recordo que quan jo era petita ni sanomenava la paraula cncer. Es deia que alg patia un mal dolent ( com si existissin mals bons...) o un mal lleig, i ja sentenia que aquella persona es moriria aviat. Ara aix per sort ja s prehistria. Des de fa temps, sobretot els darrers anys, la cirurgia, la quimioterpia, la radioterpia, altres tractaments, i especialment la combinaci de tots ells quan cal, han anat fent grans avenos per combatre aquesta malaltia. Molts cncers es curen i altres poden ser tractats com a malaltia crnica i sobreviure una colla danys. Les causes del cncer Mhe fet tips de cercar i llegir informaci sobre el tema, i he anat entenent que sn mltiples els factors que poden desencadenar laparici dun tumor.
14

De fet, en estudiar-ho, incls encara trobo estrany que aquestes anomalies o errors en la multiplicaci de les cllules, que fan que unes de normals es tornin canceroses i creixi un tumor, no succeeixin ms sovint encara. Hi ha un munt de substncies, factors ambientals, factors gentics, hbits poc saludables, radiacions, estrs continuat etc. que es consideren potencialment cancergens o que, s ms no, poden afavorir laparici de cncer. s impossible apartar-sen del tot perqu molts no depenen del que fem sin del que ens envolta, o pot tenir relaci amb partcules que estan en alguns aliments, coses que hi ha a lambient... I tot aix difcilment ho podem evitar o controlar. Sabem per exemple que el tabac est directament relacionat amb alguns cncers i altres malalties. Aquest factor de risc s que est a les nostres mans evitar-lo. s tan fcil com no fumar i no respirar el fum dels altres. Tenir factors de risc, no obstant, no vol dir que shagi de desenvolupar un cncer. Simplement vol dir que hi ha ms possibilitats que les dalg que no els t. I no tenint factors de risc s pot desenvolupar tamb un tumor maligne, per tant s noms una qesti de tenir ms o menys probabilitats. Els experts expliquen que del cncer sen sap encara relativament poc i que els propers anys ( potser un parell de dcades) seran claus per arribar al control quasi total de la malaltia. Tant de bo sigui aix! Qu es pot fer per prevenir el cncer? Potser s que es pot fer alguna cosa per reduir les possibilitats que tots tenim de patir cncer en un moment o altre de la vida. Un estil de vida sa, una alimentaci adequada, exercici fsic ( encara que sigui moderat) , una bona gesti de lestrs i de les emocions, el descans necessari, fins i tot riure sovint. Aix ho recomana tothom. El nostre sistema immunolgic t un paper fonamental en la defensa del cos, tamb enfront de les cllules canceroses. Els que hi entenen expliquen que al llarg de la vida tenim moltes vegades, en algun lloc o altre del cos, cllules premalignes o malignes. Si aquestes cllules sn reparades o atacades per les nostres defenses no arriben a formar cap tumor perqu es destrueixen, es desactiven, desapareixen o moren. Per tant val la pena procurar tenir un bon sistema immunolgic fent
15

all que est a les nostres mans per potenciar-lo (tot i que tamb pot ser que fent tot el possible ens falli, per ho haurem procurat...). La garantia mai la tindrem per lestil de vida sana s aconsellable sempre. Tal com ja he esmentat, sovint tenim cllules que es comencen a diferenciar i tenen canvis que podrien fer-les esdevenir, amb el temps, cllules canceroses. Tamb el nostre cos t elements que poden detectar-les i arreglar-les o eliminar-les si tot funciona correctament. Si tenim una alimentaci que ens aporti les substncies necessries per estar ben nodrits, la quantitat adequada dantioxidants i un bon funcionament immunitari segur que ser beneficis. Hem de procurar que no ens faltin les vitamines, els minerals , els cids essencials, etc. que necessitem i en canvi cal moderar el consum dalgunes coses i tenir uns hbits saludables. Lalimentaci adequada s fora important, en parlar ms endavant. Tamb hi ha coses que no convenen com el tabac, labs de lalcohol lobesitat, el sedentarisme, lestrs continuat... Conv fer exercici fsic en la mesura que es pugui i segons les caracterstiques i possibilitats de cadasc; estar actius en tots sentits i fer activitats que resultin gratificants. Tot aix s pot intentar i ser til per tenir bona salut en general. Tamb s important saber que al cos sens formen, i es van acumulant, el que sanomenen radicals lliures. Sn unes molcules inest ables.( molcules Aix passa per loxidaci, per la degradaci del que mengem, pel fum, per les radiacions, per lestrs, etc. Si el nostre cos no t la capacitat de contrarestar-los o neutralitzar-los, lexcs de radicals lliures amb el temps, pot arribar a produir cncer. Els antioxidants sn substncies que es considera que poden protegir (o contrarestar) dels efectes daquests radicals lliures, perqu sn molcules que els passa justament al contrari ( poden cedir electrons i fer tornar Com a principals antioxidants es coneixen les vitamines A, C i E, el seleni, el licop, els beta-carotens...Ho explicar en lapartat dedicat als aliments i hbits.
16

que els falten uns electrons en algunes de les seves capes i tenen una gran tendncia a voler-lo agafar duna altra molcula per tornar a ser estables).

estables molcules que havien deixat de ser-ho, o evitar que es desestabilitzin).

Tamb hi ha diversos estudis, alguns de molt recents, que tracten de limportant paper de la vitamina D davant del cncer, es pecialment el de clon. De tota manera, tal com passa amb molts dels estudis que es fan , nhi ha que demostren una cosa i altres que la contradiuen o que manifesten que all no s concloent. Cada dia hi ha novetats que amplien el que sen sap del cncer i del que hi t relaci. Sembla ser per, segons algunes publicacions mdiques o cientfiques, que lexcs de antioxidants tamb pot ser perjudicial, o sigui que es podria dir que tampoc conv passar-se. El Dr. David Servan-Schreiber autor del llibre Anti -cncer, una nueva forma de vida, nmero 1 en els llistes de bestsellers internacionals fa pocs anys, va aconseguir estar lliure de malaltia durant set anys desprs dextirpar -li un tumor cerebral i donar-li una esperana de vida de vuit mesos. Desprs va recaure, per encara va viure 4 anys ms. Segons explica en el seu llibre amb tot el que va tenir en compte i va fer, especialment en el terreny de lalimentaci, el que havien de ser vuit mesos de vida van poder ser onze anys. Sense prescindir de la medecina tradicional i de les intervencions i tractaments mdics necessaris, va creure importantssim potenciar totes les capacitats del cos i de la ment per crear el que anomena un biologia anticncer per reforar les defenses naturals del cos. Encara que sigui recomanable, tenir una alimentaci correcta en aquest sentit i uns bons hbits, tot aix no s cap garantia de no patir aquesta malaltia, o de si es pateix curar-la; per s un aspecte, com ja he anat dient, que juga a favor de la prevenci i de la lluita. Que el cos funcioni el millor possible tenint els elements necessaris sempre ajudar, per tant val la pena. No cal tenir o haver tingut un cncer per prendres seriosament tot el que pot ajudar a prevenir la malaltia. Ja he dit abans que en el cas que sens comenci a desenvolupar un tumor, si el podem trobar de seguida i combatrel, actualment hi ha moltes possibilitats deliminar-lo i aconseguir la curaci. Quan hi ha antecedents dalguns cncers concrets a la famlia (els que poden tenir un component hereditari) o per alguna ra ss ms propens a patir -lo, cal seguir els protocols i fer les proves mdiques pertinents per vigilar-ho, tal

17

i com ens indiqui el metge. Es tracta de prevenir i evitar que es formi un tumor o si ja hi s, detectar-lo com ms aviat millor. En condicions normals cal seguir les recomanacions que es donen des de sanitat com ara fer-se les mamografies, les citologies del coll del lter ( totes les dones a partir de ledat en la qual est indicat), les revisions a durleg (en el cas dels homes a partir dels 50 anys i la determinaci del PSA), la colonoscpia a partir dels 50 anys... En general hi ha unes pautes dactuaci per a la prevenci o detecci preco dels cncers ms freqents. s bo saber que sha de consultar al metge si hi ha un sagnat sense causa lgica, una tos persistent, una piga que manifesta canvis, laparici dun bony o duresa en un teixit... En resum, per evitar el cncer ( o el seu progrs) hi ha tres objectius: 1. Evitar que sens formin cllules cancergenes. 2. Si es formen, que siguin atacades i destrudes per les nostres defenses. 3. I si es forma un tumor maligne, detectar-lo i atacar-lo el ms aviat possible. Insisteixo en que sha de consultar al metge si hi ha cap smptoma o dubte que ens sembli que pot caldre estudiar. De tota manera tampoc s bo viure obsessionat amb aix, cal ocupar-sen per sense estar preocupat sempre, sin no vius b. Com en tot, sha de trobar la mesura adequada.

18

19

3.LEXPERINCIA DEL MEU CNCER DE CLON I EL QUE VA REPRESENTAR Detecci De sobte arriba la mala notcia. La por, langoixa i la incertesa tenvaeixen. s una invasi sobtada que impacte i trasbalsa molt. Et diuen que tens un tumor maligne i que cal actuar rpidament. s un cop molt dur per a la persona afectada, la famlia i per a la gent que lestima i lenvolta. El 12 de juliol de 2007 era un dia normal i corrent. Jo estava treballant fent les tasques prpies de la meva feina en aquells moments ( feia de cap destudis a lescola on treballo) i de cop i volta, una petita senyal em va fer saltar lalarma. Per sort en aquest cas, com deia a l introducci, he volgut saber moltes coses del funcionament del cos hum, de la salut i les malalties. En aquell moment em va ser molt til saber que una mica de sang fosca entremig de la femta podia ser un senyal de cncer de clon o, si ms no, que calia consultar al metge. De seguida vaig demanar visita a lespecialista de digestiu que ja mhavia tractat per problemes gstrics lleus anteriorment. Vaig anar a la consulta i vaig explicar el que em passava i el que em temia (gaireb nestava convenuda, tot i que tenia lesperana que fos una altra la causa del petit sagnat). I em va demanar fer una colonoscpia. El metge va dir que segurament es tractava dun sagnat dhemorroides internes i que no seria res greu, no obstant em va demanar la prova .( Vaig

insistir molt en que volia fer-me-la. Hi havia antecedents familiars de cncer de clon i jo no veia gens clar que aquell sagnat fos de les hemorroides, perqu sang per aquesta causa ja nhavia tingut altres vegades i era diferent).
Els 10 dies que van passar fins que em van fer la prova sem van fer molt feixucs. Estava fora preocupada i el pensament de que tindria un cncer menvaa en tot moment. Em costava fer les coses del dia a dia sense que sem nots lansietat que tenia.

El 27 de juliol a la tarda em van fer la colonoscpia i es va confirmar el que em temia. Tenia un tumor al clon que calia operar el ms aviat possible. El metge que em va fer la pr ova, a lHospital Quirn, en despertar -me de la sedaci ( una colonoscpia actualment es fa molt sovint amb sedaci), em va
20

dir que tenia un tumor al clon que calia operar de seguida, per que mho agafs b. Va dir-me textualment: -Nena, thas doperar. Tens un tumor que

cal treure de seguida, per dem ves a la platja i estigues tranquilla que t operarem i et curarem.
Va parlar amb el meu marit i li va dir que shavia dactuar rpid i va fer les gestions per tal que aquella mateixa tarda pogussim parlar amb un cirurgi.

Vam esperar que el metge cirurgi acabs de les intervencions quirrgiques que estava fent per poder parlar amb ell. Ens va atendre, vestit de quirfan, aix que va acabar de les operacions daquella tarda ( el Dr. Joaquim Balsells). Va dir que moperaria de seguida. Era un divendres i van programar la intervenci pel dimarts segent, pel dia 31 de juliol a la tarda. La pregunta que li vaig fer, primer de tot, va ser si ja shavia vist amb la colonoscpia lextensi del tumor. Em va d ir que no, per que segurament pel que sintua loperaci hauria danar seguida de quimioterpia. Tamb vaig preguntar si mhaurien dobrir un anus artificial i anar amb una bossa. Em va dir que no, amb tota seguretat. El tumor estava al clon transvers (amunt) i no caldria posar bossa. Es tractava de tallar tot el que fes falta i empalmar els dos caps de budell desprs dhaver seccionat i tret el tros necessari. Al cap de quatre dies, el dilluns 31 de juliol, moperaven. Vaig tenir la sort que pogus ser aix de rpid. El cap de setmana va ser dur i estrany, per amb els preparatius per anar a lhospital a operar-me i explicar-ho a la famlia i amics ms ntims, va passar de pressa. Cirurgia El vespre del dia 30 vaig comenar a veure uns sobres desfets amb aigua que servien per netejar b els intestins abans de loperaci. ( Els mateixos que ja mhavia pres prviament a fer la colonoscpia uns dies abans). Costa beure tanta quantitat de lquid ( uns dos litres) i t un gust que no s gaire apassionant. Desprs et passes unes hores anat al WC tot sovint. Tot i el trasbals, s bastant suportable. A les 9 del mat del dia 31, vaig ingressar a lhospital i em van fer les proves pre-operatries ( analtica, electrocardiograma, TAC abdominal i placa de trax) .El Jordi macompanyava i vam fer totes les gestions i proves anant dun lloc a laltre de lhospital.
21

Recordo que tenia fred. Hi havia aire condicionat i jo estava destemperada pel trasbals de no haver dormit a penes (haver passat la nit anant al WC), estar en dej i anar dun departament a laltre de lhospital per fer les proves. Quan ja em van donar habitaci em vaig posar al llit , em vaig tapar amb els llenols i vaig estar b. Jo ja havia fet tot el que havia de fer aquell dia, ja no podia ni menjar ni beure. Vaig pensar: ja sho faran ara jo noms puc descansar i prou, estava rendida. A les 6 de la tarda entrava al quirfan. En aquells moments no estava espantada, el que volia era que em poguessin treure el tumor, recuperar-me de la intervenci i comenar rpid el tractament si es confirmava que calia fer quimioterpia. O sigui comenar la lluita. Quan em vaig acomiadar del meu marit a lhabitaci tenia confiana en que loperaci aniria b. El zelador que em portava cap al quirfan ( un noi bastant jove) em feia broma dient que el cirurgi que mhavia doperar no era ni metge, i que maixequs i marxs. Li vaig dir alguna cosa seguint la broma de lestil: El horno no est para bollos, per que li agraa el bon humor. Llavors em va explicar que ell tamb havia estat operat de cncer i que ja estava totalment recuperat. Potser va ser la primera vegada que vaig captar que el testimoni directa ajuda molt. Vaig veure que aquell noi tamb havia passat pe un trngol de lestil i se nhavia sortit. Al quirfan hi havia molta gent ( dos cirurgians, lanestesista, infermeres...) i all parlaven i explicaven coses com si res. s clar per ells all s el dia a dia. Tots amables i simptics. Vaig tenir la sensaci que estava en bones mans i se seguida em vaig adormir. La intervenci quirrgica i la recuperaci postoperatria va anar molt b. Al cap dunes tres hores dentrar al quirfan ja estava a lhabitaci. En despertar-me vaig veure el meu marit, el meu germ i tamb els dos cirurgians que em van operar. Deien que loperaci havia anat b i que em recuperava satisfactriament. No tinc molt clares les imatges i records daquells moments. Del que van dir els metges no recordo gran cosa, desprs mho va explicar el Jordi. A partir daquell moment cali a anar-me despertant del tot de lanestsia. Aviat van arribar les meves filles i ja em van veure desperta i fora b. La cirurgia shavia pogut realitzar tal i com es pretenia. Havien tallat un tros de clon de 25 centmetres, lhavien empalmat i havie n extirpat tamb
22

bastants ganglis limftics de la zona. Calia esperar resultats, per van dir que era quasi segur que caldria fer quimioterpia. A partir daleshores mhauria de portar la malaltia un oncleg. Vaig estar 8 dies a lhospital, tal i com es preveia, i vaig anar cap a casa bastant recuperada de la intervenci. Fins al cap de deu dies no vaig tenir el resultat complert de lanatomia patolgica (anlisi del que em van extirpar). Va revelar que es tractava dun T3 ( tumor de clon en el tercer estadi), un tumor que havia traspassat les parets de lintent i afectat tamb ganglis limftics de la zona. Caldria comenar el tractament amb quimioterpia quan ho hagus valorat loncleg i mhagus recuperat del tot de la cirurgia ( unes sis o set setm anes ms tard).

Recuperaci de la cirurgia Lagost va ser molt llarg, fins el setembre no tenia visita amb la oncloga que mhavia de tractar la malaltia i comenar la quimioterpia. Calia que em recupers i havien de passar unes setmanes, per jo tenia molta pressa. A vegades em passava el dia esperant la nit per poder dormir i desconnectar daquell malson que em tocava viure. El Jordi va estar sempre pendent de mi, era lagost i tenia vacances, i va poder encarregar-se de tot. Feia el que podia perqu jo estigues b, fsica i psquicament, per a mi em costava. Aquell mes va ser molt feixuc. Les meves, filles, la meva mare, el meu germ i la meva cunyada, amics i familiars, tothom em donava suport i macompanyaven. Sort de tots ells, sola crec que no ho hagus pogut suportar. Tamb vaig descobrir lafecte i estima de moltes persones. Realment en els moments durs s quan es pot arribar a rebre ms dels altres i adonar-te de com ns dimportant aix. Tot i que em van obrir labdomen de dalt a baix, de la cirurgia no em vaig queixar gens. Un tall recte des de sota lestrnum fins al pubis amb 47 grapes, es va cicatritzar rpid i b. No em feia gaire mal i tenia poques molsties. El problema era un altre, especialment mental. Al cap de vuit dies de loperaci em van treure les grapes (el darrer dia destar a lhospital).

23

El dies i les nits eren llargs i notava un malestar, una angoixa i un no saber ben b qu et passa. Estava espantada, amb tensi i, jo que sc una persona molt activa, tenia poques ganes de fer coses. Em costava distreurem i havia de fer algunes activitats que requerissin concentraci mental per poder deixar de pensar una estona en el meu problema, per exemple puc dir que vaig enganxar-me a fer Sudokus. A la matinada, quan no podia dormir, magradava sentir el cant dalguns ocells i la piuladissa daltres que es sentien amb les finestres obertes. Arribaven des dels arbres de prop de casa. Era una de les bones estones del dia. El Jordi em preparava lesmorzar, em facilitava les activ itats del dia i procurava animar-me. La famlia i els amics em venien a veure i a fer-me estones de companyia durant tot aquell llarg i especial mes dagost. De mica en mica vaig anar fent les feines de casa i aix tamb majudava a passar el temps millor. Vaig pensar en la possibilitat de quedar sense cabell degut a la quimioterpia i incls em vaig emprovar un gorret de piscina per veure quina fila faria si era el cas. El primer dia que vaig agafar el cotxe sola i men vaig anar a donar una volta va ser un gran pas endavant, uns dotze o quinze dies desprs de loperaci, em comenava a sentir forta i autnoma altra vegada. Sembla estrany el valor que se li dna a una cosa tan habitual quan per un temps ho havia deixat de ser. Vaig plorar poc. De fet no sc gaire ploranera i a vegades pateixo molt per no em surten llgrimes. Tamb pensava que com ms b em veiessin els del voltant millor per a tots. Visita a loncloga El 7 de setembre vaig tenir la primera visita amb loncloga ( Dra. Teresa Macarulla) a l Institut Baselga , tamb a lHospital Quirn. s una doctora que em va agradar i em donar molta confiana des del primer moment. La vaig veure segura, efica, amable i molt positiva. Aleshores va comenar una altre part del cam. Va explicar-me el que representava el meu cas, labast del cncer i la quimioterpia que hauria de fer amb els efectes secundaris que em podria produir. Tot ho plantejava com una cam una mica llarg per que podia portar a la curaci. Vaig sortir animada i amb ganes de lluitar i aguantar el

24

que fos per tirar endavant i poder guarir la malaltia. Em va dir que ens veurem sovint i que tot ho anirem fent pas a pas. El tractament consistia en 3 productes intravenosos. Hauria destar unes tres hores a lhospital i dos dies a casa amb tractament continuat, cada dues setmanes, durant sis mesos. Calia fer un TAC de trax, abdomen i pelvis per descartar possibles metstasis. Afortunadament la prova desprs d haver estat operada, no mostrava cap senyal dextensi de la malaltia. Em va dir que els llocs on produa metstasis el cncer de colon eren el fetge, els pulmons i la membrana peritoneal, i que aix era el que havem de vigilar. Aquest trngol va ser molt dur. De seguida vaig comprendre que era fonamental de cara al pronstic, si ms no immediat. Aquella prova va ser un dels moments ms durs de tot el procs. Em van dir que la quimioterpia podia ser bastant suportable, que segurament no em cauria gaire el cabell ( la de clon no deixa calb), i que hi hauria uns dies amb ms molsties i cansament, els de la quimio i els segents, i altres de fora bons fins que arribes la sessi segent. Quimioterpia El 16 de setembre em van installar un port-a-cath ( aparell recobert de silicona connectat a una vena a sota de la clavcula, subcutani). Va ser una intervenci al quirfan amb anestsia local. Un tall amb quatre punts. Noms em va fer mal durant la primera nit, que la vaig passar a lhospital. Desprs es va cicatritzar molt b i no em va donar cap tipus de problema. Lendem, 17 de setembre, vaig comenar la quimioterpia. El tractament sanomena FOLFOX i va resultar ms suportable del que mhavia imaginat. Van ser 12 sessions quinzenals que van durar els sis mesos corresponents. El tractament es va acabar a mitjans de mar de 2008. A l inici del tractament una doctora, oncloga de lhospital de dia on havia de fer la quimio, em va tornar a detallar en que consistia, qu em farien, les molsties o efectes secundaris que podria tenir i el que podia fer per minvarlos. Tamb em va donar unes orientacions de per quines coses calia anar a lhospital ( per exemple en cas febre) i un telfon en el que les 24 hores un oncleg em podria atendre per a qualsevol consulta o dubte.
25

El primer cop que et posen quimioterpia a les venes penses qu deurs notar quan tentri aquell lquid i passi amb la sang per tot el recorregut circulatori ,quina sensaci o molstia produeix, si et comenars a trobar malament de seguida... La veritat s que no vaig notar absolutament res. Primer et posen anestsia local amb un spray al lloc on hi ha el port-a-cath i desprs punxen amb lagulla que va connectada a un cable i que queda subjectada i es tapa amb un apsit. Els productes estan en unes ampolles o bosses , com en els srums intravenosos, per passa pel que en diuen una bomba per tal de regular perfectament el pas i lentrada a la vena. Quan sacaba el lquid de la bossa hi ha un avisador que pita. A ms a ms dels productes del tractament tamb ten posen daltres per minvar els efectes secundaris ( corticoides , medicaments per evitar els vmits...) La primera vegada va ser la pitjor i les sensacions i el malestar daquells dies els recordo perfectament. Mentre estava a lhospital vaig estar b, per al cap de poc darribar a casa ja v aig comenar a trobar-me malament. Durant dos o tres dies, a ms a ms de cansament i molsties, vaig tenir una sensaci molt estranya, em sentia fatal . Crec que pot ser el que sanomena un trastorn de lacomodaci, no estava b de cap manera, amb cap po sici, no respirava b ( o aix em semblava), tenia tremolors i suors. Tot aix, o era fruit de la reacci del meu cos a la primera vegada que rebia la quimioterpia o era ms aviat un trastorn dansietat continuada. El cas s que em semblava que no ho podria resistir, que no ho superaria. Potser mai mhavia sentit tan malament durant tantes hores. Per a poc a poc el desgavell va anar millorant i al cap duns dies ja va ser una altra cosa. Vaig comenar el tractament un dimarts i el dissabte daquella set mana es casava la meva neboda. Primer vaig pensar que podria anar a la celebraci perqu ja haurien passat els dies dels tractament i un parell ms. Per a mesura que sacostava el dia jo no em trobava gens b i, tot i que volia fer esforos per millorar i no perdrem lesdeveniment, no va ser possible i el dia abans vaig decidir que no hi aniria. Vaig agrair molt que els nuvis i la meva famlia ho van entendre perfectament i no van forar el que jo ja havia intentat prou i al final havia desistit. Lesfor hagus estat brutal i segurament ho hagus passat malament. Anar a les noces representava desplaar-me a Besal, on es feia la cerimnia i la festa, i estar tot el dia fora de casa i fer un parell dhores de carretera a lanada i a la tornada. Hi van anar les menes filles i el Jordi es va quedar amb mi a casa.

26

La quimioterpia no la veia mai com a un ver que et posen a les venes sin com un medicament que podia ajudar a guarir la malaltia. All matava les cllules cancergenes que es podien haver escampat i redua la possibilitat de recaiguda o metstasi. Jo anava a cada sessi de quimio amb molta fe, gaireb es pot dir que ho feia de bon grat; ho trobava una bona cosa encara que tingus efectes secundaris. Els dilluns, setmana s setmana no, anava a lhospital al mat i hi estava unes 3 o 4 hores per fer el tractament. Normalment mhi estava sola, macompanyava i em recollia sempre alg de la famlia. Em portaven a lhospital i em recollien el meu marit, la meva filla gran o el meu germ i la meva cunyada. Els viatges eren gratificants per les converses, pel paisatge (especialment quan el meu germ em portava passant per Collserola, doncs per anar de Molins de Rei a lHospital Quirn els dilluns al mat sovint era ms rpid passar per Santa Creu dOlor da). Jo em trobava perfectament durant aquelles hores que estava sola a lhospital i em dedicava a llegir llibres (totxos daquells de moltes pgines). Mai havia llegit tant en tan poc temps .No costava de passar lestona amb la lectura. Tamb em trucaven al mbil per saber com estava; el Jordi un parell de cops, algun amic... El director de lescola no fallava, sempre a 2/4 donze que era lhora del pati, sinteressava per mi i em donava records i nims de part de tots els companys. A lhospital em posaven uns productes del tractament i en acabar em connectaven al port-a-cath uns altres medicaments que havia de portar durant 46 hores. Penjat amb un estoig i una corretja com una bandolera. Sortia i mesperava als sofs del vestbul de lhospital i em ven ien a buscar. En arribar a casa dinava i al cap duna estona ja em comenava a trobar molt xafada i me nhavia danar al llit. Durant dos o tres dies estava molta estona al llit, era on em sentia millor. Quan sacabava el lquid daquell aparell havia de tornar a lhospital a treure ho, era doncs els dimecres. Quan sacaba el producte hi ha un avisador que sona indicant que ja pots anar a que tel retirin, per no cal anar -hi de pressa, hi pots anar quan et vagi b dins daquell dia. Sempre macompanyaven, no estava en les condicions adequades per poder conduir i anar-hi sola. Amb aquella petaca ho podia fer tot amb fora normalitat , el cable era llarg. Permetia dutxar-me sense mullar-ho i a la nit me la posava al costat dins del llit i no representava cap problema.
27

La quimioterpia no em va produir quasi res del que mhavia imaginat. Tanmateix no em va caure el cabell ( noms una mica), no em feia mal res,mai vaig vomitar... Noms un intens cansament durant els dies que seguien al tractament i molsties (lceres a la boca, irritaci al tub digestiu, em sortia una mica de sang del nas quan em mocava, formiguejos als dits ...) Una setmana dolenta i una de bona. Hi havia una infusi dherbes bsicament amb farigola que sovint el Jordi em preparava, seguint les recomanacions de la doctora que em va fer totes les explicacions en comenar la quimio, que millorava la irritaci del tub digestiu. Tenia angoixa i por, per la fora necessria per anar tirar endavant, amb molts alts i baixos, i lesperana que potser men sortiria. Noms potser, s el que pensava aleshores. Cada sessi de tractament era una batalleta ms que estava feta, una etapa, un tros de cam endavant. Durant la setmana bona morganitzava i avanava la feina de la casa tot el que podia per tal que la segent calgus fer menys, per a mi i per als dems de la casa. Organitzava, comprava, cuinava, congelava menjars que feia per tal de tenir-ho fcil els dies que ja preveia que estaria esgotada. Durant sis mesos aquesta va ser la meva existncia i , dintre de tot, puc dir que va anar b. El pitjor de tot va ser lefecte de desmielinitzaci acumulativa dels nervis dels dits de les mans, que produa un formigueig i una hipersensibilitat al contacte de segons quines superfcies o quan calia fer pressi. Va arribar un moment que tocar les coses feia una gran molstia i aix, a part de ser un mal fsic, fa posar molt nervis. Els peus em van quedar sense gaire sensibilitat de la meitat de la planta fins a lacabament dels dits i aix em comportava una mica dinestabilitat si anava descala , per calada no era massa problema. Em va caure una mica el cabell per no vaig quedar calba, noms em va quedar un cabell pobre i molt fi. Pel seu laspecte ning podia pensar que estigus fent quimioterpia. Em van arribar a caure les pestanyes, per em van sortir de seguida un cop acabat el tractament. Sempre calia fer una analtica prvia a la quimioterpia de cada quinze dies, per assegurar que es podia fer la sessi sense problemes

28

Vaig poder fer totes les sessions tal i com estava previst. Un cop va caldre tractar lanmia , i un altre les defenses massa baixes, per no es va haver dendarrerir el que estava previst i el 17 de mar de 2008 va ser la darrera sessi de quimioterpia. Al cap de pocs dies ja vaig notar millores en lestat general, menys cansament, anar agafant forces. Els cabells que mhavien anat caient, tot i que mai vaig quedar sense, comenaven a sortir. Al cap duns mesos el meu cabell, que sempre havia estat prim i molt llis era ms fort, amb ms gruix i una mica ondulat . Actualment tinc un cabell millor que abans, aix s molt curis. El port-a-cath es deixa uns anys per si cal tornar a fer quimioterpia aprofitar que ja est installat. Representa una mica de protuberncia ( com una capseta petita plana i rodona) sota la clavcula. Les niques molsties que em produa era si em penjava la bossa de m a la dreta, el cintur de seguretat si anava de copilot, i lhaver danar peridicament ( cada dos o tres mesos) a lhospital a heparinitzar-lo per assegurar un bon manteniment ( injectar-hi heparina per tenir-lo en bon estat evitant que sobturi). Desprs del tractament Quan vaig acabar la quimioterpia tenia la sensaci de que ja havia fet tot el que es podia fer i que shavia acabat la lluita, per em sentia desprotegida, a latzar. Com pots saber si thas curat o no? No es pot saber. Aix se sap al cap de 5 , 10 anys... s difcil dentomar. Jo havia fet tots els deures, per en volia seguir fent ms i no podia donar per feta tota la guerra. Com deia al principi, hi ha altres malalties tant o ms greus, no obstant en algunes aviat saps si thas guarit o no, per en el cas del cncer la incertesa i la por sn els aspectes ms durs que shan de suportar. El pitjor de tot s n o saber i imaginar el que potser tespera de dolent. Va comenar una etapa tamb dura, mhavia de situar i acceptar el moment , on era i cap a on anava. Vaig cercar tota mena dinformacions sobre el cncer i tamb vaig comenar tractament homeoptic ( pe r all de fer tot el que es pugui fer).

29

Homeopatia La veritat s que mai mhavia interessat per lhomeopatia ni per les medecines o terpies alternatives, per alguns amics que havien patit cncer em van explicar que seguien algun tractament homeoptic complementari i vaig voler saber de qu es tractava i valorar si minteressava tamb fer -lo. Vaig demanar visita a un oncleg que es dedica a la medicina integrativa i utilitza productes homeoptics per complementar els tractaments de la medecina tradicional contra el cncer, el Dr. Botero a Sant Cugat del Valls. Me lhavien recomanat pacients seves que jo coneixia, que havien tingut cncer. El Dr. Botero en va dir que tot el que m havien fet ho trobava excellent, el millor tractament del moment ( intervenci i quimioterpia) i que llavors el que podia fer, a ms a ms, era comenar a treballar el que en diu cuidar el terreny per disminuir el risc de recaiguda i em va recomanar fer un tractament homeoptic. Vaig entendre b el que em va explicar sobre com potenciar que el cos tingui un bon sistema immunolgic, i vaig decidir que valia la pena iniciar el tractament que em va proposar per complementar tot el que ja estava fet. Tamb em va dir que havia dapartar la por, conrear la creativitat i pren drem la vida duna altra manera. Quan li vaig comentar a la meva oncloga el tractament homeoptic proposat em va dir que ni mho recomanava ni mho desaconsellava , que era una decisi meva i que molta gent que pateix o ha patit cncer segueix aquests tractaments i van b. s llstima que els dos tipus de medecina no sacabin de posar dacord i no sofereixin o plantegin als pacients conjuntament si s que aquesta s la millor opci. En aix et trobes que ets tu qui ha de decidir. A ms a ms els tractaments homeoptics anticancergens sn cars. Altres coses del procs Tamb em vaig dedicar a buscar informaci de quina s lalimentaci ms adequada, lestat mental, els complements vitamnics i els antioxidants que poden ajudar a refer-te i a no recaure. Ho volia fer tot, tot el que fos possible. Llavors ja noms el dest faria que el cncer torns o no.
30

La por a la recaiguda era brutal. Crec que difcilment alg que no passi per aquest trngol pot saber realment el que suposa, el que es sent. Notes que el teu cos t com una espasa que lapunta i que et pot ferir el dia que li sembli. No obstant, aquesta por va disminuint a poc a poc amb el temps i lesperana augmenta cada vegada que hi ha un control i les proves surten b. A mesura que passa el temps va sent menys difcil tot plegat. Cal tenir confiana i pensar sempre en positiu, per no s fcil. Tamb en aix thas desforar molt. Amb el temps va anar millorant el problema de la sensibilitat a les mans i als peus. Les mans, especialment els dits van trigar nou mesos a normalitzar-se desprs dhaver acabat la quimioterpia. Els peus, a mesura que van anar passant el temps, la poca sensibilitat es va anar convertint en una mena d hipersensibilitat que encara ara em molesta una mica, per mhi he acostumat i ho puc fer tot amb normalitat. Aquest, ara, s lnic efecte secundari que mha quedat i que gaireb no varia o ,molt a poc a poc, potser puc dir que hi va havent un petita millora. A nivell danaltica de la sang tinc menys plaquetes de les no rmals i aix es va mantenint en el temps, i tamb una petita alteraci en alguna transaminasa. A mitjans del quart any de cop vaig notar una millora important als peus. Quan em pensava que ja no milloraria, per va i ve aquesta sensaci. De fet s molt curis aix que em passa a les plates dels peus. s com si ports els mitjons arrugats o petits grops a les sabates. Mai hauria pogut imaginar semblant efecte secundari de la quimioterpia de cncer de clon. Ens acostumem a moltes coses que no haurem pensat que farem. La major part del dia no sc conscient de la molstia residual que mha quedat als peus, per si hi penso ho noto. En fer caminades o si estic estones llargues dreta hi ha molstia, tot i que cada vegada una mica menys. Loctubre de 2011, desprs dhaver-lo portat durant 4 anys, en van treure el port-a-cath. Havent passat aquest temps sense recaiguda ja es considera adequat retirar-lo. Va ser una intervenci ambulatria amb anestsia local, amb quatre punts de sutura que es van retirar al cap de 10 dies. De seguida vaig poder fer vida normal, noms vaig faltar un dia i mig a la feina, i quasi ni em va caldre prendre analgsics. El mar del 2012 comena una nova etapa. Desprs de les proves mdiques , amb els resultats del tot satisfactoris i havent passat prop de cinc anys
31

desprs de loperaci, la sensaci s de que molt probablement aquell cncer est superat. Caldr continuar amb els controls, tot i que ms espaiats, i ocupar-se del tema, per es viu ja duna altra manera. Des del primer dia no vaig amagar mai a ning ni en cap situaci que estava lluitant contra un cncer. Desprs tampoc he evitat mai parlar de tema, ms aviat al contrari, no em fa res explicar que he patit aquesta malaltia i magrada dir que sc un ms a la llista dels supervivents.

32

33

4. PENSAMENTS I REFLEXIONS He dit al principi que la intenci daquestes pgines s la dexplicar una experincia personal amb les vivncies i pensaments que lhan acompanyat. Exterioritzar-ho, ordenar-ho i poder-ho explicar i compartir em resulta positiu a mi mateixa i magradaria que tamb servis a altres persones. El primer que vull expressar s que tenir cncer s una mala jugada, una mena de loteria negativa que et toca, de la qual voluntriament no has comprat cap nmero. Li passa a molta gent, i tamb cal dir que hi ha moltes malalties terribles a part daquesta, i de pitjors; per tamb hi ha molta gent a qui no li passa res de mal i que viu b una llarga vida, amb salut. s ben lgic pensar que voldries ser daquestes, de les que no els passa res de dolent. No es tracta pas denveja, noms veus que tu no has tingut tanta sort. Quan et trobes davant de la malaltia lhas dacceptar i afrontar la situaci perqu no hi ha cap altre via; per el dret a dir que s dur i que fins i tot s injust tamb hi ha de ser. No vaig pensar gaire all de perqu a mi. Em va passar com li passa a qualsevol, tots hi estem exposats i en aix no cal pas donar-hi voltes. Enfrontar-se al cncer s difcil i cal tot un procs per anar entomant la situaci. A vegades sembla que actualment se li demana a un malalt de cncer que, a ms a ms de suportar tot el que la malaltia comporta, sigui quasi un heroi i que tingui molta fora de voluntat, nims, positivisme, esperana, que sigui optimista...Incls he arribat a sentir alguna cosa semblant a que sestigui content de passar per aquesta situaci perqu pot aportar coses positives, enriquiment per a la persona afectada, i un creixement personal. Penso que, si ms no dentrada, no s aix ni de bon tros per a les persones normals i corrents. S que es deu poder viure una malaltia com una oportunitat de creixement personal, per s difcil. La majoria de mortals no tenim tanta fora ni tanta serenitat; ni tenim perqu tenir-la. Potser amb el temps, i quan veus que vas per bon cam, resulta ms fcil anar sent positiu i trobar el que pot aportar de bo el procs ja que lhas de patir.

34

Cada persona viu la malaltia duna manera particular, la seva. Sen surt com pot i es clar que s que cal treure fora d on sigui i lluitar, i que una bona actitud ajuda, per no tothom pot afrontar-ho de la mateixa manera. Exterioritzar el que sents pot ser el primer pas per trobar ajuda, compartir el patiment s important. Sha dentendre i sha de respectar la reacci i levoluci anmica de cada malalt. Valorar com respon davant la difcil situaci i ajudar-lo, possiblement duna manera diferent segons cada cas. Hi ha molta gent (grup en el qual em puc incloure) que sho passa molt malament en afrontar aquest trngol, tant si ho diu com si sho guarda; i que amb grans esforos anem tirant endavant mirant de trobar fora i nims, per costa. I qui t la sort de no decaure, o noms molt de tant en tant, i sap apartar les pors i les angoixes davant de la incertesa, s afortunat. Lentorn compte molt, i tamb les experincies prvies i vivncies que ha anat acumulant la persona que est malalta al llarg de seva vida. Possiblement tot influeix en la manera dafrontar la malaltia i, evidentment, tamb el carcter que es t i el moment de la vida en el que et troba. Tot condiciona la manera dentomar -ho. Quan es passa per aquesta experincia sha de poder expressar la por, la rbia i el dolor; i un cop expressat anar trobant el cam que sha demprend re amb valentia, serenitat i esperana. No es pot pretendre que el malalt, a ms a ms del que suporta, dissimuli i faci veure que tot va b, que no passa res. Segur que tot s encara ms dur si no es pot dir i compartir el que es sent. Dir-li a alg que est preocupat perqu t cncer, que no ho estigui perqu segur que tot anir molt b, s com demanar-li a un deprimit que sanimi o que respiri b a un que sofega. De moment, potser no pot agafar nims. Se li han de donar instruments on agafar-se i acompanyament. Crec que pot ajudar molt a un malalt de cncer un altra persona que hagi passat pel mateix, i que el malalt pensi: Si ell ho ha superat jo tamb puc. Un sser hum, de carn i ossos que el pots veure, que el pots tocar i que hi pots parlar; si saps que ha superat el mateix que et fa estar batallant i patint, s una prova evident de que pot anar b i ajuda moltssim. Quan tens o has tingut cncer es crea una mena de vincle i estima especial entre les persones que coneixes que tamb senfronte n o han patit aquesta malaltia; fins i tot amb les que no hi tenies cap mena de relaci.

35

Quan saps d alg que ho ha superat sempre s una alegria, una mostra de que encara que lenemic sigui fort sel pot vncer. Si coneixes alguna persona que el pateix o nha patit, de seguida es crea una mena de relaci de comprensi i empatia. s com si es pogus dir que formes part del mateix club. Som persones que ens podem entendre molt i ajudar mtuament. Tamb penso que haver hagut de lluitar contra un tumor et pot fer ser emocionalment ms sensible a totes les malalties, els patiments i les adversitats i desgrcies dels altres. Comprens ms el dolor de les persones en les situacions dolentes o adverses. Et tornes ms sensible per potser tamb ms fort per afrontar altres coses. Superar algunes adversitats pot semblar ms fcil quan has hagut de passar per la realitat del cncer. Crec moltssim en la medicina i en els professionals que la porten a la prctica. Desenvolupen una tasca excellent en la investigaci, aplicaci de tractaments, seguiment del malalt de cncer... I estic molt agrada per tot el que han fet per mi els que mhan ats, i tamb a tots el que han treballat, des de fa molts anys, per fer possible aquesta atenci. Ho valoro enormement, per a mi i per a totes les persones que han passat i passen per aix. La gent que dedica la seva vida a la lluita contra el cncer fa una tasca duna vlua immensa. Aquesta lluita i dedicaci pot ser en diferents aspectes i tots sn molt importants. Des dels investigadors, metges i altres professionals fins als voluntaris que recullen diners per tenir recursos, els que en donen... Tot compta i es complementa. Patir cncer s tamb com una mena de desafiament per a la persona que el t. Ha de lluitar per superar-lo i per portar, en el futur, una vida ben sana i fer tot el possible per no tornar-lo a patir. Matreviria a recomanar que el malalt, si pot i si veu amb cor, ha de gestionar la prpia malaltia. Vull dir estar al cas de tot , saber el que vulguis saber, prendre les decisions, optar o no per tractaments complementaris , pautes dalimentaci, destil de vida, cercar o no ajut psicolgic... Evidentment sn els metges qui et porten per la participaci activa del pacient s un aspecte rellevant que cal potenciar. Es bo preguntar tot el que es vol saber si ests segur que vols la informaci, i no quedar-se amb interrogants que neguitegen. Per aix va b fer una

36

llista amb dubtes i preguntes per a cada visita a loncleg, sempre ho he fet i a mi mha anat b. La malaltia tamb s un moment per a la reflexi. No noms aquesta sin totes. Te nadones de la nostra fragilitat i et planteges coses que segurament no fas el dia a dia, quan ests molt ocupat.

37

38

5. ALTRES QESTIONS QUE ES SUMEN AL PROBLEMA Patir un cncer ja s prou important i dur, per a ms a ms hi ha una srie daspectes que shi afegeixen, que cal gestionar i que fan que el problema sigui encara ms gran. El meu cncer pot ser hereditari No nhi ha prou del que passes sin que a ms a ms en alguns casos, els que poden ser hereditaris, hi ha la preocupaci de que els teus fills ho puguin patir i aix s encara pitjor. Hi ha hagut moments en els que pensar que li pot passar a les meves filles ha estat pitjor que el que mestava passant a mi. Cal buscar assessorament mdic i realitzar les actuacions preventives necessries en aquest sentit. En el meu cas, a ms a ms del tumor, al voltant en el clon transvers hi havia tota una colla de plips ( sen diu poliposi clnica atenuada) que van ser tots ells extirpats tamb en loperaci. Degut a aix era recomanable investigar genticament sobre tot en benefici de les meves filles i del meu germ, i es va fer. Unes proves gentiques realitzades sobre dos gens coneguts implicats en el cncer de colon van donar resultat negatiu. No obstant no es pot saber si hi ha altres gens que poden estar-hi implicats i no sn coneguts avui per avui. Per tant cal fer proves preventives peridiques als meus familiars de primer grau. Amb serenitat i amb tranquillitat, pensant que actuem preventivament per cal anar-ho vetllant. Amb les mesures adequades de seguiment no arribaran a patir aquet cncer i aix s importantssim. En el cas del cncer de clon la millor prevenci, avui per avui, s la realitzaci de colonoscpies a partir de ledat que es consideri recomanable. Lequip doncogentica de la Vall DHebron, desprs de fer les proves dels gens, em van demanar si volia participar en un estudi gentic relacionat amb el cncer de clon, i vaig dir que s sense pensar-ho dues vegades. Suposava un qestionari mdic, lextracci de sang i portar -los una mostra del tumor.

39

La mostra la vaig haver de demanar i recollir al laboratori danatomia patolgica de lHospital Quirn, on estava guardat des de la intervenci. Desprs es va enviar a lHospital Universitari dAlacant on fan lestudi. El dia que vaig anar a recollir la mostra per portar-la al departament doncologia gentica de la Vall dHebron el recordar sempre. Quan vaig tenir el sobre que contenia el material el vaig obrir i vaig observar la capseta amb parafina i una lmina del tumor. He de reconixer que veure all em va fer un efecte estrany i em va afectar ms del que em pensava. Mho vaig posar a la bossa i ho vaig portar on corresponia. La sensaci de portar all va ser molt especial. Em semblava impressionant que aquella formaci que feia dos centmetres de dimetre mhagus pogut arribar a matar i que hagus calgut fet tant per tractar devitar -ho. Participar en aquest treball dinvestigaci possiblement no maporti res a mi mateixa, per s a la investigaci del cncer de colon i benefici a futurs malalts. Aquesta s la finalitat. Canvis en la vida quotidiana Quan llutes contra el cncer el dia a dia canvia en moltes coses, des de les ms rellevants fins a coses petites. Hi ha dies de tot, per durant molt de temps has de viure de manera diferent en diversos aspectes. La recuperaci desprs de la intervenci quirrgica, en el meu cas, no em va donar problemes i vaig tenir una bona evoluci postoperatria. En aquest sentit al cap de pocs dies noms tenia les molsties del lobertura que em van fer, que sanava cicatritzant, i el funcionament dels intestins va ser prou bo ben aviat. En comenar la quimioterpia ja es va veure bastant afectada la vida quotidiana. Una cosa era els dies de quimio, que neren dos i mig de tractament, i la resta daquella setmana que em trobava molt cansada i abatuda; i laltra setmana, la segent, que era la bona, en la que podia fe r una vida bastant normal sense fer gaires esforos. Lobjectiu a nivell prctic era poder-me atendre a mi mateixa i fer les tasques domstiques bsiques. Arreglar-me, dutxar-me, cuinar, posar les rentadores, endrear, organitzar les coses de la llar, tot aix ho podia anar fent, a un altre ritme per anava tirant.

40

Em vaig acostumar a mirar molt la televisi per distreurem i tamb per aprofitar tenir informacions, coneixements, o sigui aprendre coses i no perdre el temps encara que estigus descansant. Tamb llegia molt, sobretot els dies que estava amb el tractament i els segents. Dormia ms hores: a la nit, a la tarda i quan tenia son a lhora que fos. A vegades el mateix cansament em feia adormir. Mobligava jo mateixa a fer coses encara que em costs una mica per no sentir-me intil i per passar millor lestona. Tenia visites de familiars, damics i coneguts. Hi havia ms temps del que s habitual per xerrar i comentar coses. El Josep, un bon amic i company de la feina des de fa molts anys, no hi havia setmana que no vingus a passar una tarda a casa per fer-me companyia i posar-me al corrent del que passava a lescola. Jo li explicava les meves angoixes i tot el que em semblava i tenem converses molt interessants i transcendentals. Li agrair sempre la companyia, els nims i tot el suport que em va donar. Tamb em va servir per no perdre el fil de la feina i conixer les ancdotes i els esdeveniments interessants que hi anava havent a lescola. Tamb passava moltes estones a lordinador comunicant -me amb amics, buscant informacions , veient vdeos, llegint, escrivint... Va venir lpoca que la molstia als dits de les mans em limitava molt per fer segons quines coses. Vaig anar trobant maneres de funcionar perqu no volia deixar de fer les coses, encara que tocar feia una mena de mal als dits. Aix va durar quasi nou mesos, des finals de la quimioterpia ( perqu lefecte era acumulatiu) fins a finals del 2008. Cosir era impossible, fer segons quina tasca a la cuina costava molt, escriure a lordinador o agafar el bolgraf...Tot molestava de la manera que tenia la sensibilitat a les puntes dels dits.. Feia servir guants, per no manava gaire b. Tocar les coses feia una molstia, algunes coses em vaig acostumar a fer-les amb els nusos dels dits, per exemple obrir i tancar els interruptors. Aix dels dits, talment, va ser la pitjor cosa que em va comportar la quimioterpia. Pel que fa als peus, al conduir no tenia bona sensibilitat a les plantes i de fet normal del tot no hi ha acabat de quedar mai, tot aix mhi he acostumat i quasi no ho noto. El problema de sensibilitat als dits de les mans sortosament va desaparixer del tot.

41

Problemes psicolgics El sentiment de culpa que potser es pot donar en algunes malalties no sem va presentar en cap moment. El cncer que jo vaig tenir no es pot atribuir a cap mal hbit , ni actuaci negligent que en fos la causa i , segurament, per aix mai em vaig sentir culpable. Aquesta impressi o sentiment de culpabilitat no obstant possiblement s que sha de tenir e n compte que pot sorgir i pot succeir en alguns cncers o altres malalties relacionats amb mals hbits. Hi ha alguns canvis en laspecte fsic: la cara , la pell, els cabells mostren un cert deteriorament i totes aquestes coses fan que et vegis malament. Tot i aix no em puc queixar gaire perqu vaig estar bastant b daspecte donades les circumstncies. No obstant el fet de veuret quelcom deteriorada fa estar ms trist , especialment perqu no saps si ser transitori o no. El desig sexual es veu afectat transitriament; primer per la cirurgia, desprs pel efectes del tractament i tamb pels canvis psicolgics i emocionals. Es produeix una certa inseguretat en coses bastant quotidianes pel fet de no saber si all ho podrs fer, perqu estars molt cansada o sense fora degut al tractament. Simplement haver danar un dia concret a un lloc, una sortida, una festa, un comproms...em generava un cert malestar. Sorgeix la necessitat de comunicar-te en moments que normalment no caldria: trucar alg o parlar-hi a travs de lordinador. Per sentir-te acompanyat o per distreuret fas coses diferents, coses que no eren habituals. Una persona que hagi patit cncer , com ja he dit abans, pot ajudar a un malalt que hagi de passar pel mateix, per no conv fer massa conjetures clniques i comparar perqu cada cas s cada cas, i hi pot haver moltes diferncies. En aquest dia a dia danar seguint el tractament, poder parlar amb alg que va passar pel mateix va b si sap animar-te. Jo vaig tenir la sort que dues persones conegudes meves que tamb havien tingut cncer de clon, i que tamb havien estat operades i amb quimio feia uns anys, mexplicaven el que van passar, que tot havia anat b i manimaven.

42

Una baixa laboral llarga Professionalment haver de tenir una baixa llarga, com en el meu cas que va ser dun any i mig, representa moltes coses. El darrer dia a la feina, aquell juliol del 2007, vaig recollir les meves coses i vaig deixar laula endreada i tot organitzat i preparat per a la persona que mhauria de substituir. Em va fer pena. No sabia quan podria tornar a treballar i crrer per all , no sabia ni tan sols si hi podria tornar. La sensaci va ser molt especial, estava trista i preocupada, per en el fons em semblava que tornaria, que era impossible que n o torns a treballar all, on mhi sento com a casa. Dentrada he de dir que vaig tenir la sort de poder estar de baixa sense problemes. Treballo en una escola pblica, lescola lAlzina de Molins de Rei , vila on tamb visc. Una altra mestra em va substituir i anvem tenint contacte sovint. Els meus companys tamb ajudaven en totes aquelles coses que al centre sn feina dequip i dorientaci del que arriba nou. Per tot i que tenia contacte amb la feina, el que anava passant i sanava fent a lescola i hi feia visites de tant en tant, no ser-hi durant tant de temps et fa sentir una mica estrany. Des denyorar molt la feina, els nens i els companys fins a pensar que em voldria dedicar a una altra cosa, les sensacions, idees i projectes que vaig anar tenint durant tota aquella colla de mesos van ser molts i diverses. La por o la pena de no poder tornar a ser-hi safegia a la por de no curar-me. Fins que desprs de reincorporar-me no em vaig sentir normal va passar fora temps.

43

44

6. LA POR A LA MORT I LA PENA QUE FA PENSAR QUE HO POTS PERDRE TOT La por a la mort s ms que res una temena vers el que s desconegut. Ning sap del cert si hi ha alguna existncia o no ms enll de la vida actual o si en morir sacaba tot. El que s que representa segur la mor s una rbia o impotncia i pena immensa de perdre-ho tot, i especialment si aix passa abans del que toca, o si ms no, del que thavies imaginat. Potser desprs de la mort ser exactament igual que abans de nixer, amb la diferncia de que queda tota la teva obra, el que has fet en aquest mn: els teus fills, les coses que has dut a terme, el que has aportat al teu entorn , la gent que et recorda... No tanco del tot la porta a pensar que hi pugui haver algun tipus d existncia en el ms enll, quelcom que ara no podem entendre perqu el nostre cervell no ns capa. Per si mhagus de definir en aquest sentit diria que em sento bastant agnstica. Per a la vegada tamb puc dir que hi ha coses de la religi que trobo molt valuoses. El que predicava Jesucrist i lessncia del cristianisme em sembla admirable, i tamb aspectes molt bons que plantegen altres religions. Creure en lexistncia de Du (dun du sigui com sigui) dna esperana a qui t la sort de tenir fe. La religi ajuda al creient (diuen que la fe s un tresor, per molta gent no el troba), per actualment aix no passa gaire. La majoria de les persones sn agnstiques o atees. La percepci i la manera dafrontar la mor deu ser diferent en una persona creient que en les que pensem que segurament morir s un final. Tot i aix la curiositat, la ment oberta i l inters pels temes transcendentals formen part dels meus. Tant de bo no sacabs tot quan morim. Em feia mal i tristesa pensar que podia perdre aviat la meva vida, i aquest pensament macompanyava sovint durant tot el temps, ms que res al principi quan tot era incertesa. Fa molta pena pensar que pots desaparixer i deixar de tenir el que tens; comenant per les persones que ms estimes i que testimen, el teu entorn, tot el que t de bo el dia a dia, les ancdotes i experincies, larribada de nous membres a la famlia, les vivncies amb els amics i companys, les teves pertinences, incls petits objectes o detalls que per a tu tenen una certa vlua...

45

Magradaria molt viure una colla danys ms. Vull fer moltes coses encara. Seguir gaudint de la famlia i dels amics, poder conixer algun nt, com li passa a molta gent, i jugar-hi i explicar-li batalletes,seguir fent de mestra educant i formant generacions dinfants que han de fer del nostre un pas amb un bon futur, gaudir de la feina, envellir al costat del Jordi, veure qu van fent en el futur les meves filles compartint coses i fer moltes activitats per omplir de sentit lexistncia quotidiana. s molt dur viure amb por, i encara ho s ms la sensaci de que pots passar ms por. Pensar que la teva vida est acostant-se al final, i que potser tespera un patiment fsic i psicolgic gran per arribar -hi, s molt fort. Tems, a ms a ms, fer sentir dolor i tristesa al s qui testimen. s una sensaci molt estressant que comporta gran angoixa i patiment. Si pots anar esvaint o trampejant aquesta por, quan ests davant duna malaltia o situaci greu, primer aprens a suportar el dia a dia , desprs tacostumes a viure aix i pots arribar fins i tot a ser una mica feli amb aquesta realitat, per no es senzill. Hi ha una frase del Nelson Mandela adequada de citar que parla de la por. Va dir: No s valent qui no t por sin qui sap vncer -la. s normal tenir por , el que conv s trobar estratgies per suportar-la, aparta-la i per anarla superant. Tamb cal dir que en moments tan difcils et passen moltes coses pel cap. La idea de possible mor no molt llunyana fa replantejar moltes coses i viure de manera diferent. En general no saber quan ens morirem ja s una bona notcia. Si no hi ha res que indiqui que ests en una etapa irreversible ja s molt desprs duna malaltia com el cncer. Quan hi ha salut s bo no ser coneixedors de quan morirem, al contrari seria fatal. Viurem molt angoixats si sabssim la nostra data de caducitat.

46

47

7.ELS CONTROLS PERIDICS Durant el temps que dura el tractament es fa una analtica prvia a cada sessi de quimioterpia, o sigui cada 14 dies, i a mig tractament un TAC per saber si tot continua satisfactriament o no. Tot va anar b, per el fetge va anar quedant bastant afectat per la quimioterpia i es va anar normalitzant desprs del tractament , amb el temps, fora a poc a poc. Desprs de la batalla principal sn necessaris els controls peridics per confirmar que tot segueix b o per si hi ha una recaiguda, poder actuar el ms aviat possible. Aquests controls sn temuts i desitjats a la vegada. Cada perode superat s una victria i un pas ms que et diu que pots estar curat. s un trngol que sha de passar peridicament, com les estacions dun recorregut. Per mi els dies que precedeixen a saber els resultats de les proves sn de nerviosisme i preocupaci. Hi ha, en el meu cas, moltes ganes que arribi el moment de saber com ests i qu passa o no passa, i tenir levidncia de si podrs continuar b o caldr reprendre una altra etapa de lluita contra la malaltia. El dia concret de la visita a loncloga es fa llarg i lestona a la sala despera tamb. Conv estar ocupat, tenir moltes coses a fer que et facin passar les hores i et distreguin una mica, en la mesura del possible. Ests pendent de que pot haver-hi un canvi en la teva vida, amb por de que calgui tornar a afrontar la malaltia i que el pronstic sigui molt ms complicat. En el moment que mhi trobo, no obstant els nervis, ho aguanto prou b; quan ja hi ets , ja est ... La cara de la doctora quan entra i et diu - Hola com ests? lobservo atentament i de seguida cal que digui si hi ha alguna mala notcia o no. Desprs ja es comentar tot el que calgui. El temps va donant confiana i cada cop tens ms recursos per afrontar aquests dies difcils i el dia concret de la visita per saber els resultats. Quan surts de la consulta amb bones notcies tens una alegria i una eufria difcil de descriure. s fantstic. Tens una sensaci molt especial,veus que has tingut molta sort a pesar del que tha tocat passar, i tamb captes com una part de victria personal, com quan aproves un examen perqu has estudiat molt o la dhaver fet tos els deures. (Almenys jo ho he viscut aix, tot i que, com en els exmens, tamb pots haver estudiat molt i suspendre).
48

Potser sha destar preparat per una mala notcia i reservar forces per si cal seguir lluitat altra vegada. Per cada cop est s menys tens, a part de que thi acostumes, el pas del temps et va mostrant una altra cara de la histria. El Jordi mha acompanyat sempre a totes les visites a loncloga, durant el tractament i tamb en els controls peridics posteriors. s important sentirse acompanyat i compartir lnsia i la preocupaci. Si tot va b poder -ho celebrar i alegrar-nos junts , i en el cas de males noticies poder-ho compartir i gestionar plegats des del primer moment. Per sort sempre ha anat b i hem sortit contents de la consulta. Les visites de control primer eren cada tres mesos, desprs cada sis, cada 8 ... Un cop passats els primers anys aquestes visites no sn ni tan temudes ni tampoc tan desitjades. Ara prefereixo que trigui el control i viure b mentrestant. Lacompanyament del metge de capalera tamb s important. De tant en tant, i especialment quan hi ha hagut proves i resultats ,he anat a veure el meu metge de capalera, el Dr. Josep Canals. El conec des de fa fora anys i hi confio molt. Sempre mha escoltat, mha comprs, li he pogut plantejar dubtes i inquietuds. Mha animat i ajudat durant tot el procs.

49

50

8.EL PAS DEL TEMPS La primavera del 2009 va ser diferent de totes les altres. Ja feia un temps que treballava desprs de lany i mig de baixa, i podia fer una vida normal. Vaig observar ms que mai tots els canvis que hi ha a la natura en aquesta estaci de lany i la seva preciositat. Lart de tornar a donar vida al que estava adormit. Tornar a nixer, jo tamb em sentia una mica com si torns a nixer. Cada primavera t un inters especial , aquest moment de lany on tot neix i es renova es pot aprofitar per omplir-te denergia, vida i esperana. El pessimista pot dir una primavera menys, i loptimista una ms. Quan has patit un cncer s una primavera ms, i la captes amb ms intensitat i li dones ms valor. La veus cada any per duna altra manera. Valoro les coses importants, les grans i les petites coses quotidianes. La bellesa , la saviesa , la bonda de la gent, un bon moment del dia, un somriure, un instant de tranquillitat... Ara, tamb, tots els patiments i les desgrcies de les quals massabento marriben molt ms i el sofriment dels altres em produeix ms pena i impotncia. Voldria poder fer coses per treure o alleujar patiments dels altres, dels que conec i dels que no conec. Desprs de la malaltia vius amb lalegria destar b, per amb la incertesa de qu passar. El cncer comporta molta angoixa i aquesta va sorgint de forma irregular, amb alts i baixos i perdura molt de temps , incls quan ja quasi et creus que ests curat, surt a vegades langoixa i la por i dura estones curtes, hores...A mi em passa aix tot i que estic contentssima de tot el que he superat. El cansament i langoixa de tot el procs mhan deixat una ma rca molt profunda que crec que em quedar sempre, i que vull procurar que es converteixi en quelcom de positiu per a mi mateixa i per als altres. En un article a la Vanguardia de labril del 2008 el Dr. Baselga (oncleg de prestigi universal) diu que desprs dhaver superat un cncer els que han estat malalts es troben com els soldats quan tornen del front: vius, per ferits. El supervivent queda dbil, vulnerable, amb cicatrius especialment psicolgiques. Explica que els malalts quan acaben el tractament es troben desprotegits. T molta ra. Els onclegs opinen, segons aquest article al qual em refereixo, que fan falta professionals especialistes en atendre aquestes persones ja curades, en

51

analitzar, valorar i tractar aquests afectes que sarrossegu en durant molt de temps. Quan passa el temps i tot va b, lentorn es relaxa, lacompanyament minva i ja no pots dir que tens por ( o et sembla que ja no toca dir-ho), ho portes interiorment per no fer mal als qui ja van patir prou en el seu moment ms dur de la malaltia. Ara mereixen tranquillitat i que no els recordis cada dos per tres el problema, per hi ha dies que es nota una solitud difcil de portar si, de tant en tant, no la pots comunicar. Sembla que est prohibit ser negatiu i dir que creus que et morirs en un perode no molt lluny, o que la teva esperana de vida s mes curta que la daltres pel fet dhaver tingut un cncer. Encara que ho pensis no ho pots dir. s quan et responen que igual que tothom, que ning sap que li pot passar en el futur o al dia segent. I s cert, per crec que molts que es trobin en un perode post-cncer entendran el que vull dir, per a tu no s el mateix. Aix em sento desprs dhaver patit un cncer. Ara que ja em comeno a creure que tot va b i que aquest cncer possiblement no acabar amb la meva vida o no a curt termini ( la meva vida acabar segur, no se sap quan ni per quina causa, com la de tothom) he comenat una altra etapa i tinc lesperana de que sigui bona.

52

53

9. MATEMTIQUES I CNCER Tot ho quantifiquem o ho ordenem amb nombres. Les quantitats, les estadstiques, els percentatges,... ens acompanyen constantment en tot el que fem. Els preus, els sous, els deutes, els estalvis, la poblaci, el vots, per anomenar noms unes quantes coses, perqu hi podrem afegir un llarg etctera, ens envolten constantment en tot el que fem. Lestadstica sens presenta contnuament a les notcies, previsions, estudis...Les matemtiques ens acompanyen sempre, sn part del nostre dia a dia. Tal com va dir un alumne meu de 8 anys: Sense les matemtiques no podrem viure. Avui per avui, el cncer de clon es considera potencialment curable en els estadis 0 , I, II, i III i en alguns casos concrets en estadi IV. Hi ha ms possibilitats com menys av anat sigui lestadi. Si al cap de cinc anys de loperaci el cncer no ha reaparegut hi ha moltes possibilitats de que estigui curat. Quan es tracta de cncer parlar de probabilitats ( i quantificar-les), en la mesura de si s possible o no la curaci o la supervivncia sense malaltia, i fins i tot la supervivncia amb cncer durant temps, acompanya de manera ms o menys explcita cada realitat. Depn de la informaci que vulgui tenir cadasc que apareguin ms o menys dades damunt la taula o que aquesta informaci arribi al pacient. Jo la volia tota la informaci , volia saber les possibilitats , qu era possible i qu era probable per agafar-mhi fort segurament de manera positiva, pensant que el que s probable s possible, o a linrevs. Feia molts clculs, vaig arribar a tenir com una mena dobsessi que desconec si t algun nom com a patologia psicolgica. Vaig cercar informaci de quina era estadsticament la probabilitat destar lliure de malaltia als 5 anys en el meu cas concret, tenint en compte tots els aspectes especificats a linforme de lanatomia patolgica. Ho vaig buscar per internet a estadstiques publicades per onclegs i hospitals, i vaig trobar que en el meu cas, un cncer de clon en estadi III amb les caracterstiques concretes que revelava la bipsia del tumor, era dun 44%. Potser s millor no saber res, per a mi em resultava impossible. ( No s si es correcte del tot per al meu entendre vaig interpretar que aquesta era la meva probabilitat de curaci). He de dir que mai la meva doctora amb va parlar daquesta probabilitat ms aviat baixa, potser en el meu cas concret hi havia elements en els quals jo no
54

vaig arribar a entrar que feien pensar que podia ser ms alta...Jo em vaig agafar a aquesta dada i ara veig que no s el ms recomanable fer aix. Primer em vaig desmuntar i angoixar molt pensant que era ms probable la recaiguda que la curaci, per aviat vaig anar-hi donant la volta agafar-me a lesperana. 44 no s 0! I si s possible sha de lluitar per aconseguir -ho. Amb por, amb angoixa, per amb esfor i amb ganes. La fita valia tant la pena, que no podia dubtar. Havia de fer tot i ms per curar-me. Aquest gir no va ser constant, hi havia molts alts i baixos, per anava progressant a mesura que resultaven satisfactries les actuacions mdiques que sanaven realitzant i els controls corresponents. Tamb et pots plantejar que ser blanc o ser negre, i mirar-ho com si es tracts dun 50%, o s o no. Per jo trobo ms realista basar -se en la informaci de les dades conegudes ( tenia la mania de voler saber el nmero) especialment quan vas avanant, quan pots anar sumant. Tamb vaig buscar els percentatges de recaiguda durant els primers anys i vaig fer-ne lextrapolaci ( potser errniament, per jo ho vaig comptar aix) al meu cas concret . Daquesta manera el primer any podia sumar 16,2 al 44 inicial i ja estava cap al 60% . 19,1, el segon , 10,5 el tercer, 5.9 el quart...fins a rondar el 90 % o ms. Necessitava aquestes dades, que potser no sn exactes o correctes perqu s pot dir que gaireb me les vaig fabricar. Volia quantificar-ho i vaig dibuixar un grfic per anar anotant el tros superat i aviat hi va haver ms tros pintat de color que en blanc. Segurament si el meu tumor hagus estat en un estadi ms inicial no hagus tingut tanta por i hagus estat convenuda de que em curaria. Per , tot i sent potencialment curable, jo era molt conscient que estava en una fase crtica un T3 ( tercer estadi), que vol dir localment avanat. La recaiguda del cncer de colon, com ja he esmentat , desprs dels cinc anys s molt baixa. He llegit en algunes fonts mdiques que s inferior al 5%. Per tant superar aquest perode s fonamental, la sensaci s de que segurament thas curat. De fet alguns metges desprs de cinc anys, si el cncer no ha tornat, el consideren curat. Quan ja fa cinc anys i et diuen que ests b, que no hi ha ni rastre de la malaltia, s brutal!

55

Els controls hi seguiran sent, per ms espaiats ( en el meu cas fins als 10 anys) i ja entres en una etapa diferent. Creus que segurament est superat.

56

10.ELS ERRORS QUE NO SHAURIEN DE COMETRE Explicar en aquest apartat una srie de coses que no s si tornaria a fer per que, ara mirant-ho objectivament, crec que es podrien considerar actuacions o coses inadequades: Voler-ho saber tot i buscar tanta informaci a llibres, internet, articles publicats,... pot ser angoixant i obsessiu. A mi mha succet i penso realment que no s massa recomanable. Depn de com tho prenguis i no s bo de cap de les maneres obsessionar-shi, passar igualment el que hagi de passar i saber molt no canvia res. Si s vol la informaci es busca o es pregunta per sense obsessi. Cercar a Internet t els seus perills. Dinformaci nhi ha moltssima per pot ser molt dur el que trobes i sha de saber pair b. Contextualitzar -ho al teu cas no sempre es sap fer b. Thas de refiar del metge i no del que trobes a les publicacions a la xarxa. Fer clculs tenint en compte les estadstiques i probabilitats de curaci, recaigudes i mor noms va b si saps agafar-te a la part positiva, veure la part del got plena i no la buida. Si no ho pots fer aix ms val no fer-ne cap de clcul. Sha de confiar al 100% en els metges i professionals que tracten la malaltia i pensar que et diuen tota la veritat. A vegades la por fa creure que potser no et donen tota la informaci, que noms et ressalten la part positiva i pateixes. No s bo lamentar-se massa i caure en el victimisme. All de pobre de mi , perqu mha de passar aix, i mho passo molt malament. Tot i que penso, com ja he dit, que hi ha tot el dret a expressar com et sents i explicar les teves angoixes i pors, fer-ho molt sovint no aporta res de bo. Et sents pitjor i fas un flac favor als qui estan al teu costat. Shan de treure forces, si es pot , i mirar de ser positiu. Els del costat tamb pateixen i no els ajudes gens si et lamentes constantment. Patir exageradament fins al punt de no viure gens b el present es contraproduent, incls per superar fsicament la malaltia. Els pensaments repetitius ( els neurlegs asseguren que cada dia en tenim una infinitat) si

57

sn de por i d angoixa suposen un maltractament per a la prpia persona , gaireb una manera de castigar-te inconscientment. No esforar-se prou a buscar els pensaments positius i valorar les petites coses satisfactries de cada dia. Aix no noms quan passes per un procs com aquest, aix ho haurem de procurar sempre. Pensar que els de lentorn proper no estan fent prou en alguns moments per ajudar-te, i no comprendre que els del voltant puguin estar ms tranquils que tu. Fan el que poden. Potser estan preocupats i angoixats igual que tu i fan esforos per no demostrar-ho. La resta de la famlia no esta de baixa com el malalt, han de treballar, estudiar i poder fer les seves activitats amb normalitat. Han de fer un esfor , no es poden permetre un descans i tenen ms feina i ms preocupacions que abans. Es mereixen un menci i reconeixement especial. Quan ja ha passat tot desprs de cada control, en les proves peridiques, te nadones que no valia la pena tant de patiment, per resulta difcil, cada vegada passa el mateix, no sen aprn prou de lexperincia anterior, per si que safronta cada vegada millor a mesura que passen mesos i , sobreto t, els anys.

58

59

11 .ALTRES CONSIDERACIONS AL VOLTANT DEL CNCER Aliments i hbits anticncer Qui no ha sentit la frase : Som el que mengem? He comentat en lapartat que explica el cncer la importncia de tenir una bona nutrici que asseguri els nutrients bsics, els antioxidants i un bon sistema immunolgic. Hi ha una srie daliments que ho potencien i a ms a ms alguns poden tenir, segons diverses fonts dinformaci, propietats anticancergenes. ( Potser no hi ha evidncies al 100% per hi ha indicis que poden ser beneficiosos) Desprs dhaver consultat i resumit una mica el que mha semblat ms rellevant, anomenar una colla daliments o de substncies que es recomanen de manera ms repetida, com a consells . Em limitar a escriure el llistat sense aprofundir. Tot el que citar s pot consultar a la xarxa en les pgines de medecina, diettica, alimentaci, aliments contra el cncer...

Es recomana:
Una alimentaci variada que aporti els nutrients necessaris. Evitar lexcs de calories. Moderar l ingesta dalcohol. La quantitat necessria dantioxidants cids essencials entre els que destaca el fams Omega 3, i que la proporci entre Omega 3 i Omega 6 sigui ladequada. En general els aliments ms importants que cal incloure a la dieta sn: Fruita en general, especialment les de colors intensos. Verdures i hortalisses Cereals integrals i llegums Vitamina D ( salm, sardines, prendre el sol de manera moderada) Es recomana tamb que es consumeixi agricultura ecolgica i productes ecolgics en general.

60

I alguns aliments que es poden ressaltar:

Verdures i hortalisses Fruites crcuma te verd ( en Altres

brquil i crucferes en ram general all maduixes ceba

fruites vermelles (en vi negre general) quantitats adequades) pomes ctrics i magrana cireres prunes negres

porro gingebre pastanaga, remolatxa

xocolata negra probitics: Iogurts i kefir fesols vermells orenga soja Oli doliva

tomquet i salsa de panses tomquet julivert esprrecs carxofes olives

Cal reduir o limitar:

Les carns vermelles i els embotits Els greixos El sucre blanc ( refinat) Prescindir daliments massa cuinats o a temperatures molt altes No ingerir les parts cremades dels aliments Moderar el caf Limitar o moderar la sal No utilitzar plstics inadequats al microones ni al congelador

61

De tot el que fa referncia a lalimentaci i el cncer hi ha moltssim publicat. Aqu noms faig una pinzellada. Importncia del sistema immunolgic A la VII Conferncia Barcelona Biomed, al maig del 2008 a l Institut de Recerca Biomdica el Dr. Joan Massagu diu que no ens podem permetre tenir un sistema immunolgic feble. Com ja he explicat en lapartat on parlo de qu podem fer per intentar evitar el cncer, moltes vegades al llarg de la vida el cos t petits cncers que el nostre sistema immunolgic destrueix i no arribem a saber-ne res. Si som capaos datacar el cncer en els seus inicis a nivell del primer grupet de cllules malignes aquell possible tumor no es desenvolupa. El sistema immunolgic vigila i/o t a ratlla el que hi pugui haver destrany al cos. Segons Judah Folkman, el descobridor de langiognesi ( formaci de vasos sanguinis a partir daltres que ja existien, i que nodreixen els tumors en el cas del cncer), es pot portar cncer sense malaltia si les nostres defenses mantenen a ratlla els microtumors. Els que ja hem patit cncer encara ens cal vetllar ms per tenir el terreny cuidat, perqu un cos feble i baix en defenses es ms propens a tenir malalties. Factors molt poc controlables Referent als factors ambientals que ens envolten i poden ser perjudicials hi ha tamb molta informaci publicada, amb fora controvrsia i opinions fins i tot contradictries en algunes coses. En aquest captol no hi entrar. s un terreny molt difcil. Costa de saber o dentendre b i resulta quasi impossible de poder controlar o evitar. Hi entres i et perds, potser val ms no encaparrar-shi. De fet, tothom sap que el progrs i diferents interessos han fet que a bona part de planeta hi hagi contaminaci; els contaminants sn substncies i elements que ms valdria que no hi fossin, per no en podem escapar a no ser que optem per anar a viure a un lloc verge i amb un consum i forma de vida diferent, natural i primria i aix no ho fa quasi ning.

62

La medicina integrativa i el cncer

(Segons el Dr. Botero , oncleg i homepata)

Quan al cos predomina lactivitat cellular i el sistema immunolgic s poc actiu pot sorgir la condici precancerosa. La terpia sobre els factors que ho determinen ( mals hbits, influncia gentica, factors emocionals, nutrici...) i la potenciaci del sistema immunolgic pot prevenir o retardar laparici del cncer. La medecina tradicional quan tracta el cncer, actua per destruir el tumor i pot curar, per cal un tractament complementari per reforar el sistema immunitari, revertir o minimitzar la toxicitat dels tractaments i lestat general del pacient. La persona que ha patit cncer,restaurant i millorant el sistema immune redueix o retarda la possibilitat de recaiguda. El pacient ha de ser actiu per modificar la seva condici i aix, segons la medecina integrativa, agafa lsser hum en la seva integritat fsica i anmico-espiritual: revisi dhbits i factors de risc, canvis emocionals importants, introduir aliments saludables i ecolgics, restaurar els sistemes de regulaci, canvis en lestil de vida, replantejar objectius i metes i superar traumes i dols. Les relacions interpersonals En primer lloc cal dir que mentre ests malalt lempatia i rel aci amb els teus metges i el personal sanitari que et tracta s fonamental. Loncloga que mha portat ha estat una persona important per a mi durant tot aquest temps. Per la feina mdica i tamb per la psicolgica. He aprs que la manera en que tenfrontes a la malaltia ( i a les adversitats en general) i com lluites s un exemple per als teus fills i les persones que tens a prop de com afrontar les situacions difcils, per tant tenim quasi lobligaci de fer-ho el millor possible o si ms no procurar-ho. Ja he esmentat abans que quan es troben dues persones que pateixen o han patit cncer hi ha com un vincle especial, una empatia, una sensaci particular. s com si formessis part del club.

63

Qui millor pot ajudar a una persona que pateix cncer, a part dels professionals s una altra persona que hagi passat pel mateix i hagi superat el trngol. Veure i sentir com tho explica una persona real, viva i sana dna una gran esperana. All que et diu es pot palpar. No cal ser un heroi, un ha de poder dir, expressar , comunicar la seva angoixa , el seu patiment i si cal tamb la seva desesperaci. Noms faltaria que desprs del que et toca passar encara hagis de fer lesfor de fer veure que no passa res. Aix si, no ajuda gens anar de vctima tot i que pugui semblar que hi ha un cert dret a fer-ho. He tingut la sort que la gent que mha envoltat s fantstica. Estic contentssima de la meva famlia i dels meus amics i companys. He vist com marriben a estimar. El seu suport ha estat fonamental per anar tirant endavant i arribar on sc ara. Lamor entre les persones s un punt fort. Una vegada ja fa anys en una pellcula, que no recordo pas com es deia, hi havia uns extraterrestres que analitzaven els humans i deien que tenien un punt feble molt important: que sestimaven els uns als altres. Ho enfocava en el sentit de que precisament aquest sentiment ens feia vulnerables. I de fet crec que s ben b al contrari. Si en alguna cosa es pot creure segur s en lamor i en les persones que sn capaces de donar-ne i de rebren. Quan penses en marxar daquest mn, tant si creus en un altre vida o existncia com si penses que no vas enlloc, el que fa ms mal s pensar que deixes all que tant valores, comenant evidentment per les persones que ms estimes. All que algun cop ens pot fer dbils tamb ens ha de fer forts. Morir amb la satisfacci dhaver realitzat una bona tasca deu ser gratificant, La disciplina del malalt i la salut responsable La disciplina s bona i necessria per a molts coses. Quan una persona est malalta cal ocupar-se de tot el que sha de fer amb rigor, i constncia. Des de les visites al metge, les proves, la medicaci , les pautes dactuaci, la dieta, les recomanacions que cal seguir, fins a coses que poden ser petits detalls,...Tot aix s responsabilitat del malalt ( i a vegades tamb del seu entorn) seguir-ho degudament. Tenim un cert grau de responsabilitat en algunes de les coses que ens passen i tamb en algunes de les que no ens passen. I remarco que dic
64

algunes, perqu fer-ho tot el millor possible no s garantia de salut per s, si ms no, una bona inversi. Estem prou preparats per afrontar situacions com la de patir un cncer? Jo diria que en general no. Una patacada forta i inesperada fa trontollar. Potser no pensem que ens pot passar, o s que hi pensem i ens amona, per quan passa de deb la reacci i la capacitat de resposta depn de moltes coses. El carcter de cada persona, la fortalesa, les experincies prvies de dolor, lluita o patiment, la situaci emocional, lacom panyament. Tot aix sn variables que poden fer que safronti la malaltia i tot el procs que cal seguir duna manera o duna altra. Tamb crec que quan shan dafrontar altres adversitats, problemes i neguits durant el trajecte daquesta malaltia i dins d els primers temps de seguiment ,representa un esfor extra i pot faltar energia per ser capa de portar-ho i suportar-ho tot degudament. Afrontar altres problemes amb aquesta msica de fons es fa ms difcil. Sha de viure i sentir cada moment amb tota la seva intensitat, quan has aprs que tots els minuts sn importants i ms si penses que la vida pot ser ms curta del que sempre thavies imaginat. No obstant, aix no saprn rpidament, saprn de mica en mica. Cal acceptar la mort com a part de la vida , educar per poder fer front a aquesta realitat i assumir que som efmers, per costa. Tenir aix ben assimilat s molt important per poder ser feli. I no em refereixo noms quan un t una malaltia greu, vull dir sempre. Hem d acceptar la nostra condici humana frgil i que t un final. La dignitat Crec que el ms important s no perdre mai la dignitat quan tenfrontes al cncer ( tamb en altes adversitats) siguis en el moment que siguis, letapa del procs ms dura o la ms amable, per sempre d igne. Magradaria no perdre-la mai la dignitat , s una de les coses que tinc ms clares del que hagi de ser letapa final de la vida. La societat ha de lluitar per guarir les malalties, per atendre al qui les pateixen, per tamb, per evitar que les persones perdin la seva vida digna. No voldria envellir si he de perdre la dignitat, per aix ara per ara no es pot triar.

65

En aquest sentit hi ha moltes malalties i situacions pitjors que el cncer i tots hi podem anar a parar. Tampoc sen parla gaire, igual q ue de la mort. Com que son coses que no agraden evitem pensar-hi o parlar-ne. El mn t un gran repte de futur en aquest aspecte, perqu lesperana de vida ha augmentat molt, per sovint no va acompanyada de qualitat o ni tan sols s una vida amb dignitat. Tamb cal dir que aquest concepte no s igual per a totes les persones i el que per alguns pot ser encara una vida amb dignitat altres no li considerin. Aqu es podrien obrir debats com el de leutansia, morir amb dignitat, respectar les voluntats de les persones...Temes difcils i complicats. Petits grans herois El mn est ple de petits (o grans) herois que estan en lanonimat. Cada dia han de lluitar durament contra la seva malaltia o la dels ssers que estimen i ho fan amb acceptaci de la realitat que els toca, amor, valentia i humilitat; molta gent de la qual no sen parla gaire. Darrera cada pacient, darrere cada llit dhospital, hi ha una histria de patiment, de lluita i fins i tot de vegades de desesperaci. Una famlia, un mn. Laltre dia un familiar meu, que actualment est lluitant contra un cncer a la sang, em va dir textualment: Aix no li hauria de passar a ning. Tenia ra, per la realitat s que passa. Tots arribem al mn i cada persona neix on neix i li toca el que li toca. s injust. Hi ha massa gent patint dia a dia i suportant el dolor fsic i el patiment mental fins que el cam sacaba. A vegades amb un trajecte molt dur fins arribar al final. Tot i que la medecina ha avanat moltssim s molt trist , i fins i tot a vegades pattic, el darrer trajecte en molts casos ( aqu no em refereixo pas noms al cncer) . Talment aix no hauria de passar i quan hi penses sents impotncia i fins i tot rbia. He conegut malalts de cncer i daltres malalties ,tant o ms greus ,que fan de la seva vida una lluita dia a dia, instant a instant; i que alguns a ms a ms ho fan amb alegria i amb agrament a tot al seu entorn. Admirable! A vegades, que un malalt de cncer que rep tractament saixequi al mat i faci un a vida ms o menys normal s tota una herocitat, perqu s molt possible que ho faci per amb gran esfor.

66

Les remissions espontnies Segons alguns llibres i documents que he trobat sembla que hi ha alguns casos del que es podrien considerar remissions espontnies, per sn poqussims. Algunes persones potser poden arribar a dominar la seva ment per tal que corregeixi ordres que dna el cervell, o algun altre procs, i canviar el que es creu irreversible. Es veu que shan donat casos inexplicables i que potser es poden considerar remissions espontnies, per sn rarssims (daix parla el llibre El Silenci de Gaspar Hernndez ). Sovint estem sols En molts moments importants de la nostra vida, encara que tinguem una parella , una famlia, molts amics...estem sols i possiblement aix s normal. En un quirfan, en un moment a punt de tenir un accident de cotxe ( si cal fer una frenada o un gir del volant et pot salvar la vida), quan rebem una notcia important, quan hem de prendre decisions vitals urgents, quan tenvaeix la por... Sovint estem sols i hem de ser capaos de saber-nos acompanyar a nosaltres mateixos. Aquest acompanyament saprn prenent distncia. Es tracta de sortir de tu mateix i mirar des de fora qu es pot fer, que has de fer, quina s la millor decisi i com sha dafrontar. No en sabia gens i nhe anat aprenent de mica en mica. El nostre dia a dia , la feina i les obligacions , el tenir poc temps per pensar fa que no es pugui dedicar prou temps a meditar, reflexionar i filosofar. Com ens afecten noticis en relaci al cncer Les notcies negatives sobre cncer, dels que recauen i dels que moren, sn com una sotragada i un revs pels qui estem pendents daquesta realitat. Tot i que hem de pensar que el que li passa a un laltre res t a veure amb el que li passar a cadasc, notes com una tendncia al desnim quan tassabentes duna notcia negativa; saps que hi ha un altre home o dona que no pot guanyar la batalla i veus que aquest enemic, encara s dur de pelar i tafecta. En canvi veure persones que coneixes i que saps que han superat un cncer, i algunes fa molts anys, s una bona cosa. Sn uns referents i un refor

67

positiu. Va b conixer-les i poder parlar amb elles perqu sn la prova ms evident de que la curaci s possible. Tamb totes les notcies o informacions sobre avenos i tractaments contra el cncer donen nims, confort i esperana. Cada vegada que veus al diari o a la televisi alguna notcia sobre nous descobriments i tractaments s una alegria. Treball psicolgic que shauria de fer am b un malalt de cncer. En primer lloc, com ja he anat repetint, crec que el malalt ha de poder expressar tot el que sent i comunicar-ho, si vol. Ha de sentir que se lentn i sel compren sense notar per que desperta compassi o que fa pena. Cal acceptar la situaci i aix necessita el seu temps, i deu ser variable en cada cas. A partir daqu totes les pors i totes les angoixes han de trobar acolliment i acompanyament , duna manera o altra. La persona ha de notar que no est sola , que shaur dafrontar a una situaci i a un procs dur per que no li mancar suport. Sen poden treure moltes coses positives de passar per una experincia com a aquesta, per daix a dir que no passa res i que encara pot ser una sort passar per aix hi ha una distncia molt gran que no es pot obviar. Est molt b dir que sha de lluitar , que cal ser valent, veure la part bona, especialment si ja portes un temps guanyant les batalles, per dentrada no es pot pretendre que el malalt sigui tan valent i tan positiu . To thom sen surt com pot i depn molt del moment de la vida en que et troba , del teu entorn, dels projectes de futur, de quina falta fas a altres persones del teu entorn durant el procs, de com et trobes, i de en quines coses no hi ha normalitat. Sha de cercar ajut psicolgic dun professional si s necessari. Jo ho vaig fer ( amb la psicooncloga Eva Juan) i ho recomano. Amb poques sessions em va donar recursos per millorar la manera de dur el procs i la manera de portar la meva vida en general. Poder parlar obertament amb una professional em va permetre exterioritzar tots els meus patiments, angoixes i pensaments i poder-los conduir duna manera millor. El malalt ha de saber tot all que vulgui saber sobre del seu cncer , ni ms ni menys. No ha de perdre lesperana de la possible curaci o de viure molt
68

de temps malgrat no sigui curable avui per avui, tot i que aix sovint no s gens fcil. Si la curaci no s possible s important guanyar temps , poder viure amb la malaltia el millor possible durant llarg temps i pensar que amb els anys pot ser curable el que ara no ho s. No nhi ha prou de fer tot i ms per a la malaltia a nivell fsic. Sha de cuidar tamb la ment del malat i donar-li elements que puguin reforar el positivisme que se li demana. Els recursos en la lluita contra el cncer Fan falta molts diners per anar avanant en aquesta lluita. Cal dedicar els mxims recursos possibles a la investigaci per anar trobant nous tractaments i millorar els que ja existeixen. Tamb sha dinvert ir molt en la prevenci. No nhi ha prou amb la inversi pblica, calen ms diners, cal la inversi privada i tot el que es pugui fer per trobar ms recursos. Shan de fer campanyes, aprofitar i fer crixer la filantropia o el mecenatge que es dedica a finanar projectes i estudis, promoure tota mena de donatius, campanyes, activitats. Cal promoure ms iniciatives de diversos tipus per recollir diners per a la recerca , per fer prevenci i diagnstic preco del cncer, per sensibilitzar a la poblaci de la importncia daquest treball i daquesta lluita. En aquest sentit fa una tasca excellent lAECC i tamb altres institucions i collectius. Quan sento, actualment, que cal retallar en sanitat i en recerca em produeix tristesa. No entrar a valorar qu s prescindible i qu no ho s a la sanitat en una situaci forta de crisis com la que ens toca viure, per el que vull dir amb tota la contundncia s que en la lluita contra el cncer ( i tamb en altres problemes de salut) molt s poc. Fa falta molta ms inversi, molts ms diners, molts ms recursos. Els professionals, el talent i la gent disposada a treballar ja hi s.

69

70

12 CONCLUSI Hi ha un abans i un desprs clarament marcats desprs dhaver tingut cncer. Tinc la impressi que la vida s diferent de com era perqu aix macompanya, est present i incorpora alguns canvis en la manera de viure i de valorar les coses. Encara ara noto una mena dombra de la malaltia que s aspre, i que a estones fa mal i neguiteja. Per tamb tinc la gran satisfacci de poder estar on sc ara, dhaver pogut tirar endavant i tornar a tenir salut. No obstant tot el patiment, si ara em diguessin si vull tornar enrere i reviure un altre cop aquests anys sabent que acabaria estan b, diria que s. Evidentment tant de bo no mhagus passat mai res daix, per el que vull expressar s que, un cop superat, em sap greu no haver-ho viscut millor i haver malgastat tanta energia en angoixa, nsia i patiment psicolgic. He tingut sort. bviament no dhaver patit el cncer ( aix crec que no ho pensar mai), per s de que les coses han anat b i dhaver tingut un gran suport de la famlia i dels amics. Hi ha moltes estones viscudes durant la malaltia que han estat molt bons moments, no obstant quan els vivia no me nadonava prou. Vaig rebre molt i he anat aprenent cada vegada ms qu s important i qu s superficial o secundari. Lexperincia mha ensenyat moltes coses. LAlbert Espinosa, a qui admiro per tot el que ha superat i el treball que ha fet (com a totes les persones que lluiten per tirar endavant en aquesta malaltia), diu que el cncer et treu unes coses i ten dna unes altres. Amb el temps he anat entenent el que vol dir. De tota manera, s molt diferent quan tho pots mirar una vegada ho has superat que quan ests en plena batalla. El procs s difcil, no ens hem pas denganyar, per val la pena afrontar-lo amb coratge i amb esperana. No vull acabar el meu relat sense mencionar especialment a tota la gent vctima daquesta malaltia que no ho pot explicar. Malauradament molta gent ha mort i morir a causa del cncer. Gaireb tothom t essers estimats a qui es va endur la maleda malaltia, i es mereixen tot i ms en el nostre record. Puc dir que em sento una supervivent i estic molt agrada a tota la gent que ho ha fet possible. I a la vegada sento la necessitat de comprometrem en la lluita contra el cncer i tinc ganes dajudar en el que pugui a altres
71

persones. Fruit daquest desig he escrit aquestes pgines amb la intenci de donar suport i nims a gent que ho necessiti. Noms que sigui til a alg la feina haur valgut la pena.

72

73

13. AGRAMENTS Als metges: Dr. Manuel Morales ( digestleg) Dr. Josep Ramn Armengol Mir ( endoscpia) Dr. Joaquim Balsells ( cirurgi) Dra. Teresa Macarulla (oncloga) Dra. Judith Balmanya (gentica cncer) Dra. Eva Juan ( psicooncloga) Dr. Camilo Botero ( oncleg i homepata) Dr. Josep Canals ( metge de capalera)

A la meva famlia Als meus amics A les persones que mhan animat a fer pblic aquest relat. I a en Daniel Jimnez (informtic) que mha ajudat a poder publicar i difondre aquestes pgines.

M.Merc Monfort Jos

2013

74

M.Merc Monfort Jos

2013

75

76