INTRODUCCI A L'AGRICULTURA DE POLARITAT (POLARITY FARMING)

POLARITY FARMING

Hem de tenir en consideraci la totalitat de la constituci humana (...) Molts fets desconcertants s'explicaran si els examinem a la llum del camp electromagntic bsic que s darrera de tota estructura evident Dr. Randolph Stone LILIANA VARGAS MURGA PER PERE SUBIRANA psubirana952@gmail.com http://polarityfarming.blogspot.com.es/

Les fotos del present document sn fetes a l'hort de l'autor.

PRESENTACI Sense la totalitat, les parts sn fragments que es perden, i sense les parts no existeix la totalitat Masanobu Fukuoka Darrera de qualsevol acci hi ha uns principis terics que la guien. Triar la filosofia o principis terics correctes s el primer pas per a l'xit en l'agricultura i en qualsevol camp. Diferents enfocaments porten a diferents resultats. La diferncia bsica entre la medicina xinesa, per exemple, i l'occidental rau en el seu enfocament: la xinesa considera el cos una materialitzaci de corrents energtics subtils, restablint el flux de l'energia o chi els smptomes desapareixen. La medicina occidental, en canvi, actua nomes damunt del cos fsic hum. Les arts curatives s'han obert cada cop ms a l'enfocament energtic del mn. La terpia de polaritat, el reiki, les flors de Bach, i tantes altres tcniques ocupen l'espai que la medicina convencional deixa orfe cada cop que actua sobre una part petita de la realitat total. Totes les coses vives sn matria i energia, per s l'energia la que dna vida a la matria. I aix, que tant coneixem i apliquem a les arts curatives, ho oblidem fcilment quan es tracta d'aplicar-ho a altres camps com per exemple el de l'agricultura. Fins ara, nicament l'agricultura biodinmica t un enfocament global dels ssers vius. El sistema creat per Rudolph Steiner t en consideraci les influncies csmiques i l'energia vital de les plantes. Altres tcniques com la permacultura, l'agricultura regenerativa o el moviment per a l'alimentaci biolgica, han avanat molt en la consideraci de la vida microbiana del sl i l'humus com a base de la fertilitat i de la salut de les plantes. Totes van en la direcci correcta. Aquestes tcniques, per, es limiten a la consideraci de plantes i animals des d'un punt de vista material. Sn molt correctes ...en el seu nivell. I les perspectives holstiques noms s'aconsegueixen quan les coses es miren des de diferents nivells, des dels ms subtils als ms materials o fsics. Quansevol tipus o enfocament de l'agricultura primer de tot ha de ser conscient del nivell des del qual acta i treballa. Els meus coneixements d'agricultura biodinmica sn molt bsics. I prefereixc en aquests moments conrear una certa ignorncia intel.ligent respecte a la biodinmica per tal de mirar les coses des d'una finestra nova. Des de la meva total admiraci vers l'agricultura biodinmica, he preferit mirar les prctiques agrcoles des d'un enfocament energtic comenant des de zero. Segurament hi haur moltes coses coincidents entre la biodinmica i l'agricultura de polaritat, ats que ambdues miren les coses des d'una mateixa perspectiva. Com deia Teilhard de Chardin, tot all que puja de nivell acaba convergint. L'agricultura de polaritat vol mirar la realitat des d'una perspectiva nova, el punt de vista que el Dr. Stone va definir als anys 50. D'aquesta perspectiva han de sortir principis, mtodes i prctiques per al conreu de la mateixa manera que van sorgir per a l'art de la curaci.

Una de les aportacions de l'agricultura de polaritat s que ajuda a entendre en quin nivell actuen altres tcniques de manera que es pot veure una perspectiva general de la realitat. Per exemple, la permacultura enfatitza el disseny d'ecosistemes sostenibles integrals on cada part d'una finca serveixi per a mltiples funcions i es cren interaccions positives entre diferents elements de l'ecosistema, com per exemple entre les gallines i l'hort. Aquesta planificaci, aquest disseny, correspon al nivell aire del procs de construcci de la matria, el procs de la racionalitat, del pensament, del plnol que encara no s'ha materialitzat.

Bancada elevada amb troncs

Amb tela metal.lica o de galliner es poden donar moltes formes a les bancades elevades

PER QU EL NOM D'AGRICULTURA DE POLARITAT? No som ssers humans tenint una experincia espiritual, som ssers espirituals que tenim una experincia humana Teilhard de Chardin L'energia sempre flueix entre dos pols. Des d'un pol positiu, emissor, va cap a un pol negatiu, receptor, passant per un punt neutre on els dos pols estan equilibrats. Un vegetal s un sser viu amb un cos subtil, energtic, invisible. L'energia d' aquest cos es va densificant fins a cristal.litzar en la planta. La matria s energia cristal.litzada, s energia que s'ha fet ms densa i de ms baixa freqncia. El Petit Prncep de Saint-Exupry deia que l'essencial s invisible als ulls: l'sser real de l'home i de la planta tampoc es veu a simple vista. Les polaritats sn all que constitueix aquest mn: yin i yang, nit i dia, bo i dolent... La biosfera s el pol neutre entre les energies csmiques i la terra. Una planta s'expandeix quan germina fins que comena a contraure's un altre cop per a formar les llavors. Expansi i contracci, inspiraci i exhalaci, centrfug i centrped...

Bancada elevada acabada de fer (abril 2013)

La mateixa bancada al maig del mateix any

El principi de respecte a la Natura est basat en la percepci que la conscincia guia tots els processos de la vida. Aquesta conscincia s'estn a tot all que creix. L'Agricultura Natural reconeix que les plantes sn entitats vives i conscients. Mokichi Okada

ELS CINC ELEMENTS Imaginem que volem construir una casa. Aquest s el procs que seguim: SENSACI (Necessito una casa) PLANIFICACI (La casa ha de ser aix) DIRECCI (Vaig a contruir la casa) ORGANITZACI (Necessito i busco els materials) CONSTRUCCI (La casa ja est feta) Des d'una sensaci imperceptible hem passat a una realitat fsica. Aquestes fases il.lustren all que fan els 5 elements, des d'una energia molt subtil anem passant per fases on l'energia es densifica fins acabar essent una realitat material: TER AIRE FOC AIGUA TERRA La terra, la forma, expressa el contingut. El contingut, l'essncia, dna sentit a la forma. Dels 5 elements surten els 5 sentits i els 5 dits de la m. Tota creaci sorgeix de la combinaci dels 5 elements. Els 5 elements sn al darrera de nutrients essencials per a les plantes com el carboni, l'oxgen, el nitrgen i altres oligoelements. Ms informaci sobre la terpia de polaritat: Associaci Americana de Terpia de Polaritat: www.polaritytherapy.org Associaci Espanyola de Terpia de Polaritat: www.terapiadepolaridad.org.es A Catalunya: www.terapiadepolaridad.com

Els 5 corrents energtics o 5 elements tal i com els va definir el Dr. Stone en els seus llibres.

Els pols positiu, negatiu i neutre reflectits a les diferents parts del cos hum.

ALGUNES PREGUNTES BSIQUES Aquestes sn les respostes de l'agricultura de polaritat a algunes preguntes bsiques. Qu s una planta? Una planta s un sser viu que juga un paper en l'ecosistema. Aix s cert a nivell fsic, i tamb a nivells subtils. Igual que l'home, la planta s un sser conscient i les seves necessitats no sn nomes materials, tamb t necessitats ms subtils com l'auto-realitzaci, la pertinena o l'estimaci. Qu s un hort? Des del punt de vista de l'agricultura de polaritat l'hort s una comunitat d'ssers vius. Cada sser t un paper a jugar, des del microbi ms petit al vegetal ms gran i a l'home. Un hort s un sistema fsic, un conjunt on les seves parts es relacionen de forma simbitica per a un objectiu com. Home, plantes, animals actuen plegats de manera que cada part de l'ecosistema treballa per al b com. Moltes escoles agrcoles treballen des d'aquest punt de vista, des de l'agricultura biolgica a la permacultura. Per els ssers vius sn una part fsica i una part energtica. A un nivell subatmic, no hi ha diferncia entre les coses, tot s energia en moviment. L'energia dona vida a la matria, igual que l'electricitat dna vida a un motor. Tant important com la integraci fsica s la integraci energtica. Aquesta integraci s el resultat d'un procs, al final del qual l'hort esdev una veritable comunitat d'ssers vius. L'agricultor s un servidor d'aquesta comunitat, s un servidor de la vida. Segons el Dr. Stone, les persones fan un procs d'involuci en la matria i un procs d'evoluci cap a nivells ms espirituals. L'agricultor ajuda el creixement dels ssers vius a un nivell fsic, per tamb vol reforar aquests processos d'evoluci i involuci dels ssers vius, des del simple microbi a l'arbre ms gran. Des d'aquest punt de vista, un hort s una comunitat d'ssers vius que fan un procs cap a estadis superiors de conscincia. El pags de polaritat ha de fer un treball personal de perfeccionament constant. L'agricultura de polaritat s una agricultura del sentit com. Per el sentit com real i veritable s sistmic. Una prctica que s de sentit com des d'una part d'un sistema, pot ser que no tingui sentit des de la totalitat, des del conjunt de les parts. De la mateixa manera, all que s de sentit com en un nivell fsic pot ser que no tingui tant de sentit des d'un punt de vista energtic. Una cosa t sentit quan t sentit per a la globalitat, entesa com el context ms ampli que dna sentit a un element i entesa com un conjunt de nivells ms amplis de percepci de la realitat.

- QU S L'AGRICULTURA DE LA POLARITAT? - Una agricultura de baix cost L'agricultura de polaritat prioritza l's dels recursos locals i un consum energtic que sigui el ms baix possible. La matria prima fonamental s la matria orgnica. No es llaura, no es necessita maquinria pesada. Els microorganismes del sl i la pedofauna (cucs, etc) fan la feina per nosaltres. Noms els hem de donar les condicions per tal que es desenvolupin. A la foto, un simple panell metl.lic pot servir per a fer de suport a la terra. Les plantes que surten pels costats es col.loquen damunt de la terra per tal que es compostin.

Pals clavats a terra, tela metal.lica o de galliner, palla que aguanta la terra i terra s tot all que es necessita per fer un bancal elevat. Aquest bancal no es treballa mai, rep aportacions de matria orgnica constants en superfcie.

- Una agricultura conscient Hi ha un error primari que pot cometre l'home, i s actuar contra la Unitat; aix es deu a l'egoisme. Per aix tamb podem dir que no hi ha ms que una aflicci primria -el malestar o la malaltia-. Y aix com l'acci contra la Unitat pot dividir-se en diferents classes, tamb pot dividir-se la malaltia -el resultat d'aquestes accions en diferents grups que corresponen a les seves causes. Dr Edward Bach Segons el Dr. Stone, les persones fan un procs d'involuci en la matria i un procs d'evoluci cap a nivells ms espirituals. L'agricultor ajuda el creixement dels ssers vius a un nivell fsic, per tamb vol reforar aquests processos d'evoluci i involuci dels ssers vius, des del simple microbi a l'arbre ms gran. Des d'aquest punt de vista, un hort s una comunitat d'ssers vius que fan un procs cap a estadis superiors de conscincia. I la primera regla s la de no anar contra la unitat. Com diu el jurament hipocrtic, Primum non nocere, la primera regla s no fer mal. A ms inconscincia, ms possibilitats tenim de fer prctiques inadequades o de no respectar la natura. L'harmonia amb els processos naturals ha de ser l'objectiu. Podem fer servir la conscincia i la INTENCI per tal d'estimular el creixement de les plantes. La ment s una de les eines ms bsiques del pags. El conreu d'un hort va paral.lel al conreu del propi pags. Cal comprendre abans d'actuar. Per aix est constantment preguntant-se com funcionen les coses. A tall d'exemple, l'agricultor pot preguntar-se: - quines lleis universals puc aplicar i quan. - quins valors i principis sn els millors per a viure i fer agricultura. - quins cicles haig de tenir presents que afectin les plantes? A un nivell subatmic, tot s energia en moviment. El pags de polaritat sap com fer circular l'energia en tots els moments i contextos.

- Una agricultura sostenible. De l'harmonia amb la natura en surt una agricultura que t conseqncies positives a curt i a llarg termini. Des de l'agricultura de la polaritat intentem incrementar la salut i la vitalitat perqu per a nosaltres la vitalitat s un principi fonamental. I aquesta vitalitat, aquesta salut, s nica, tant per a l'home com per a les plantes i animals. No hi pot haver salut per a l'home sense salud per als altres ssers vius. L'agricultura ha d'estar adaptada al lloc on es fa, amb un impacte positiu i no pas negatiu en els ecosistemes naturals. En el futur, l'agricultura haur d'adaptar-se a unes pitjors condicions. Entre d'altres factor, l'agricultura haur de: - Reduir el seu consum de petroli. - Reduir el consum d'aigua. - Fer-se amb menys terra. - Adaptar-se a condicions climtiques menys estables. - Adaptar-se a una menor diversitat gentica.

La nymera (catal), aguaturma o tupinambo (castell), o Jerusalem artichoke (angls) s una planta que, juntament amb la patata, podria erradicar la fam de moltes ciutats i entorns urbans.

- Una agricultura que nodreix i cuida el sl. Si conreem amb veritable amor i respecte cap al poder natural del sl, el sl funcionar fins a un grau sorprenent Mokichi Okada Tota civilitzaci, per alts que siguin els seus edificis, es basa en els 3 primers centmetres de la terra. Quan l'humus del sl desapareix, l'home se'n va. El sl t una gran capacitat de regeneraci i de transformaci de materials en funci de les necessitats de manteniment de la vida. L'agricultura de polaritat imita els processos naturals que passen als boscos per tal d'incrementar la fertilitat i els rendiments agrcoles. Vol reforar els processos de creaci (pedognesi) i de regeneraci del sl. Per a l'agricultura de polaritat s molt important l'activitat biolgica que es fa en les primeres capes de la terra. Un sl amb molta vida microbiana i pedofauna s un sl viu energticament, capa d'aportar vida a les plantes.L'agricultura de polaritat treballa amb carb vegetal, microorganismes, cucs, fongs... El treball del sl pertorba o mata la vida microbiana que s l'origen de la fertilitat. El sl s un sistema viu complexe i frgil, una acci equivocada pot malbaratar anys de treball ben fet. Els residus de les collites s'han de restituir al sl, la matria orgnica i la terra sn les matries primeres de l'agricultura de polaritat. El treball del sl ha de ser el mnim i l'ptim.

Mulching de llana en un cultiu d'alls Un sl saludable produeix plantes saludables i persones saludables. L'agricultura qumica nodreix la planta, nicament. L'agricultura ecolgica nodreix el sl i aix la planta troba el menjar que necessita. L'agricultor de polaritat nodreix el sl i la planta a diferents nivells, des dels ms subtils als ms materials.

- Una agricultura que t cura de l'aigua. L'aigua s una entitat tan viva com les pastanagues o els tomquets que vost conrea. Desenvolupar i nodrir la relaci personal amb l'aigua s tan important com conrear un hort. Requereix atenci i amor Melanie Evans L'aigua no s simplement un element per a dissoldre nutrients de la terra o per proporcionar humitat a les plantes. Des del punt de vista energtic, l'aigua s portadora d'informaci. Els treballs de Masaru Emoto mostren els canvis en els cristalls de gel de l'aigua quan s'ha sotms a influncies positives o negatives. L'aigua s'ha de programar per tal que sigui capa de portar vida als ssers vius. L'aigua desvitalitzada, morta, pot afectar els nostres conreus. La gesti de l'aigua, en termes de quantitat i de qualitat, s un factor important per a l'agricultura de polaritat. L'aigua de pluja hauria de ser en la mesura que sigui possible la principal font per a l'aigua de rec. Aix es pot aconseguir amb una gesti global de l'aigua pluvial i tamb amb tcniques de conreu que minimitzin les necessitats de rec.

Els dipsits en forma d'ou creen un moviment energtic en els lquids que contenen que ajuda a la seva conservaci.

Des d'un punt de vista energtic, l'aigua de pluja porta prana, una energia subtil que nodreix tots els ssers vius. Per aix, desprs d'una pluja les planten creixen ms.

SOBRE ELS AUTORS Pere Subirana i Samitier va nixer a Barcelona el 1961. Es gerent de l'empresa de recuperaci d'aiges pluvials Aiguadepluja Innovacions SL (www.aiguadepluja.cat) i consultor ambiental. Va estudiar Terpia de Polaritat durant 3 anys amb Antonio Anguren i Jim Feil. L'any 1998 va escriure el llibre Ecologia per a viure millor (Editorial Icria).

LILIANA VARGAS MURGA s Doctora en Farmcia i professora associada a la Universitat de Barcelona. Es especialista en plantes i toxicologia.