1

Kierkegaard, ara (1813-1855)

Marta Doltra

Kierkegaard va nixer a Copenhague a 1813, fill duna serventa, segona esposa del seu pare. Va viure en una opressiva educaci religiosa que no el va privar duna brillant vida social. Fou rendista tota la vida si b cap al final es va veure obligat a utilitzar les seves publicacions per mantenir-se. El fet ms destacat i conegut de la seva vida, per linfluencia que va tenir en els seus escrits i el seu pensament, fou la relaci amb Regina Olsen, que comen quan ella tenia 14 anys i amb qui va tenir un turments episodi amors que acabaria amb ruptura a 1841. Vctima d una parlisi, va morir en un hospital de Copenhaguen en 1855 als 43 anys. Des del seu marc histric, fou contemporani dAugust Compte, Karl Marx, Max Stirner, Ludwig Feuerbach i Arthur Schopenhauer. Les seves obres ms famoses es van publicar entre 1841 i 1844 amb una problemtica i temtica com: la solitud de lhome i la seva necessitat delecci. Obres famoses contempornies seves foren les de Feuerbach : Lessncia del Cristianisme (1841) Tesis preliminars (1842) i principis de filosofia del futur (1843) Lnic i la seva propietat de Max Stirner (1844) Ens trobem davant dun autor atpic. Alguns lhan titllat ms de literat que de filsof. Aquest no s pas el cas de Th. W. Adorno1 Adorno diu que sempre predomina a Kierkegaard el concepte abstracte i, fins i tot, el lligam entre conceptes, per sobre de la descripci de casos concrets i allats com ho feria un novellista. Les seves descripcions tracten de conceptualitzar tot sser hum i no es refereixen noms a casos individuals. Kierkegaard fa esttica filosfica, per no noms literatura. Malgrat avana molts trets del pensament posterior, es troba per, encara, ancorat en el desig de coherncia que caracteritza la illustraci. Per aix, com la major part dels seus contemporanis de la primera meitat del XIX, lluita entre els valors antics, en el seu cas el cristianisme, i la sospita sobre la validesa daquests valors. El drama interior marca el seu pensament. Dividirem aquest treball en dues parts. Resumirem primer el ms destacat del pensament kierkegardi a travs de els seus tres estadis de vida que ens descriu a les seves obres de maduresa i desprs

Kierkegaard; construccin de lo esttico. Akal Madrid 1979. ( cap. 1)

2
veurem el llum i les ombres que projecta aquest pensament sobre els nostres dies.

1- Els tres estadis en el cam de la vida

Kierkegaard esmenta tres tipus dexistncia. A. Existncia esttica La descriu en lAlternativa (1843) com la de lhome que viu el moment, que viu en la concreci i que no generalitza. Lhome esttic oblida els problemes, es diverteix constantment, surt "fora de s" i noms compta per a ell el moment fuga, que vol substituir rpidament por un altre, para evitar lavorriment. L ironia, entesa com a no comproms, acompanya aquest estadi. El representant ms conegut de l estadi esttic, s Don Joan, que representa lexistncia esttica en estat pur. El pensament daquest personatge sidentifica amb el present; en terminologia kantiana, la forma de la seva acci sidentifica amb la matria sensible i linstant irrepetible. Un altre prototip dexistncia esttica s el Dr. Faust, descrit en Estadis sobre el cam de la vida (1845); en aquest cas, Faust arriba a lexistncia esttica des de la ra, s a dir, duna manera reactiva, quan surt del tipus dexistncia tica. s ms reflexiu i menys espontani que Don Joan. Un altre prototip dexistncia esttica ve representat per Antigona, on lharmonia s entre la moral convencional, i la acci. El ms fams assaig de Kierkegaard sobre la vida esttica, la fa a Diari d un seductor. primera part de lobra ms amplia, lAlternativa. Descriu un home, el propi Kierkegaard, que explica la seva experincia de seducci i abandonament de Cordelia, les estratgies que utilitza el protagonista per a conquerir i crear expectatives a la seva estimada, per a que abandoni el seu anterior proms i es prometi amb ell i per deixar-la. El carcter i lactuaci del protagonista determina de forma fatal, com en una tragdia grega, el desenvolupament dels diferents estadis de la relaci i el desenlla: prometres amb ella, parlar, gaudir de lencant de la trobada i desfersen. El que no vol reconixer el seductor, diu, es, que la relaci amb la dona o amb qualsevol realitat que impliqui transcendir el moment present- s angoixa perqu mai pot mantenir-se de forma plaent. El seductor busca, doncs, sempre, la novetat de la situaci per poder gaudir del moment puntual i com que aquesta constant novetat no s possible del tot, el seu projecte acaba amb tedi i laband. No pot assumir un comproms. Langoixa, aqu, s la conseqncia de viure

3
el moment sense els lligams transcendents que la persona sempre desitja. Lexistncia tica. La descriu a la segona part de lAlternativa planteja l existncia tica. Aquesta existncia cerca, en contra de lanterior, la continutat dun projecte. En ella, lhome segueix el cam de lobservncia de mtues obligacions. Amb aquesta aposta, un es compromet, es marca un cam, agafa una seguretat que li treu momentniament langoixa per perd la llibertat. El problema que esdev en lestadi tic s que hi ha una lluita entre la individualitat irreductible de la persona i el deure social, perqu lexistncia est composta de moments irrepetibles i completament singulars i subjectius i, per tant, un projecte continu, a llarg termini, perd ladequaci als fets que tenia el projecte inicial. El penediment de lexistncia tica s el pecat. No podem viure en lexistncia tica perqu anirem contra de nosaltres mateixos i no podem deixar aquesta existncia perqu la societat ens crea un sentiment de culpa. Lhome tic es penedeix del seu projecte, i, en un moment irrepetible, o es torna cap a Du i pren la opci de vida religiosa, el tercer estadi, o b retorna a lexistncia esttica primitiva. Lexistncia religiosa Lexistncia religiosa consisteix en confiar-se a Du, malgrat l absurditat dels seus preceptes. A temor i tremolor de 1843, posa com exemple daquest tipus dexistncia, Abraham. La reflexi se centra en el dilema d Abraham sobre el compliment o rebuig del manament que Du li imposa de matar al seu fill Isaac (Gnesi, 22). Abraham est disposat a obeir, sabent que la seva acci s absurda, insensata, antinatural, immoral i no beneficia ning. Du, diu Kierkegaard, demana a Abraham i noms a ell, que, en secret i en solitari. es posi per sobre de les normes tiques i que entri en una relaci singular amb Ell que s lAbsolut; s a dir, que se situ a fora del mn en un estat de transcendncia. Abraham no en pot parlar del manament div amb la resta dels mortals perqu no sn al seu nivell i no lentendrien. Abraham s una mena de supra-home. Un altre home religis s Job, que tamb se situa fora del mn perqu ning pot comprendre que beneeixi Du desprs que Aquest li fa perdre tot. La repetici p 132. El concepte de l'angoixa (1844) s lobra que estudia ms a fons la existncia religiosa i la percepci del pecat. Diu, primer, que la

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 4

innocncia absoluta no s humana perqu no implica comprensi prpia, s a dir, percepci de la possibilitat dactuar malament. La percepci de la possibilitat del pecat s la percepci del nostre lliure albir, s a dir, justament el que ens defineix com a homes. Per saber-se lliure, ser home, causa angoixa. L'angoixa, diu, s anterior al pecat original. No s un temor a una cosa concreta, sin que neix davant la possibilitat de "poder fer qualsevol cosa". El pecat en certa manera es sempre present, perqu, en ser lliures, ens constitueix com possibilitat. L'angoixa prov, doncs, de la conscincia de la llibertat, tant si la perdem com si la possem. Si perdem la llibertat, desapareixem com homes i sentim angoixa davant la nostra mort humana, que s el nores. Per si la conservem, tenim una possibilitat infinita d'actuar malament, fet que tamb produeix angoixa. s en la vida, que se sap lliure, on repetitivament es manifesta aquesta agonia angoixada. La angoixa la compara amb el vertigen i en fa aquesta descripci. Puede compararse la angustia con el vrtigo. Aquel cuyos ojos son inducidos a mirar en la profundidad que abre sus fauces, siente vrtigo. Pero dnde reside a causa de ste?. Tanto en sus ojos como en el abismo. As s la angustia, el vrtigo de la libertad. Surge cuando, al querer el espritu poner la sntesis, la libertad fija la vista en el abismo de su propia posibilidad y echa mano a la finitud para sostenerse2. Qualsevol decisi que vulgui ser ferma, doncs, sapuntala en un sol relliscs i, malgrat tot, cal decidir. Si les paraules de Jess en la creu "Du meu! per qu m'has abandonat?", es refereixen a l'estat de solitud del agonitzant, en canvi, les paraules dirigides a Judes: "el que has de fer, fes-ho aviat", es refereixen al que podria succeir, i palesen l'angoixa per la possibilitat del que encara no s. 3 Una descripci novelada daquests sentiments de supra-home solitari, la tenim en la ficci novelada del El Crist de nou crucificat de Nikos Kazanzakis: ( en el cinema: La ultima tentacin de Cristo de Scorcesse). Crist es pregunta a la creu qu hagus passat si hagus volgut ser com els altres homes, adoptar, per exemple, una
2

El concepto de la angustia Trad Jos Gaos. Madrid. Revista de Occidente 1930, p II, 2, p 95 El concepto de la angustia Ibid p 245

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 5

existncia tica i no posar-se per sobre dels altres en el paper de salvador de la humanitat. El pecat de Jess s langoixa pel que podia haver fet i no ha fet; i no pot defugir daquesta angoixa perqu ell s tamb s home. Lestadi religis comporta labdicaci de l'home, i llavors sorgeix altre cop l'angoixa. El reconeixement de Du s el reconeixement que noms podem ser si renunciem a tenir domini sobre nosaltres mateixos. Langoixa de lhome religis es resol fugint daquest estadi de vida amb l'aband de Du, com a port de salvaci; lhome, aleshores, es torna a sentir sol i desemparat i acaba en una existncia tica o esttica. Kierkegaard s un creient desenganyat. En les darreres obres retreu al Du bblic ser inhum ( cas de Job) o immoral ( cas dAbraham). Tamb ataca els ministres de Du en una lnia que ens pot recordar Nietzsche a la seva Genealogia de la moral: sn farsants i simuladors i miren noms de conservar el seu lloc de privilegi a la societat. Al final de la seva vida ha trencat ja amb lancoratge religis de la primer poca. Per concloure, veiem que tots tres estadis de vida condueixen igualment al fracs.

2- Far per als nostres dies

Kierkegaard s un pensador que posa sota sospita els valors de la modernitat. Com altres autors de la primera meitat del XIX, es radical i trenca amb dIllustraci de forma traumtica i com Fuerbach, Max Stirner i Schopenhauer, contemporanis seus, simplica personalment en la prpia filosofia i la viu de forma turmentosa perqu en trencar els valors segurs del seu passat, trenca tamb les prpies conviccions i la prpia seguretat. s anterior, daltra banda a Nietzsche per a qui Du ja s mort i, com a conseqncia, ja no shi implica tant. Kierkegaard recolza el pensament en la vida i sapropa en aquest sentit, als vitalistes posteriors. El pensament, com la mateixa vida, no t una explicaci racional i definitiva possible, encara que els savis, els racionalistes, ho creguin. Coincideix tamb amb els vitalistes pel fet descriure amb metfores i considerar lart com la millor forma dapropar-se a la realitat, perqu es refereix ms a la vida concreta que el pensament abstracte. Podrem atribuir les paradoxes que descriu Kierkegaard en el drama de la nostre existncia al profund sentiment de culpa, producte de la seva educaci religiosa i fora veritat. Per, el que ens fa sospitar s que ara, sense haver estat sotmesos nosaltres a aquesta educaci religiosa i intransigent, moltes de les paradoxes que planteja continuen vigents: la suposici que el mn no sapuntala en la

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 6

racionalitat, que el que val s el moment irrepetible, que sempre sest en cam i mai sarriba a bon port, i que, en lelecci, ens determinem a nosaltres mateixos sense cap seguretat i sense poder defugir de fer un salt sobre labisme. Sha comparat, en aquest sentit, el pensament de Kierkegaard amb el dun autor molt ms allunyat, Sant Agust, (S. V), un altre existencialista avant la lettre. Tampoc el problema que vol resoldre Agust a les Confessions: el de la seva conversi o no al cristianisme, s el nostre problema; per, en aquest cas, tamb, la finor de la descripci del dubte, la lluita apassionada per sortir-ne i el canvi radical vital que comporta prendre una opci o una altra, conserven tot linters i la vigncia actualment. Per Agust, noms amb la grcia divina, podem arribar a encertar en lelecci perqu tamb, com per Kierkegaard, lelecci descansa sobre un abisme dincertesa. 1- Influncia de Kierkegaard Kierkegaard influeix sobre tot en dos moments histrics del pensament posterior: 1a - Els corrents filosfics dentre les dues guerres mundials i els immediats desprs de la segona guerra. s el moment de crisis existencials davant duna catstrofe sense explicaci possible: Sartre, Cams, Marcel. 1b- A partir dels 80, per la assumpci de la provisionalitat de tot. 2- Influncia temtica 2a Quins temes de Kierkegaard han influt al segle XX?. A- Un primer tema s la importncia que dna al moment i que representa un trenc en la continutat. Aquesta importncia la justifica per la llibertat. Hi ha moments de prou intensitat i projecci, perqu dells en derivi una cadena causal, molts cops irreversible, daccions. Aquests pocs moments privilegiats sn els moments en que decidim en llibertat i, per dir-ho aix, fem un canvi dagulles en les vies de la nostra vida. La importncia del moment es projecta en lexistencialisme, primer, i en els autors de la segona meitat del XX que anomenem postmoderns, desprs. Parlem ara noms dels postmoderns. Els francesos de la provisionalitat: Deleuze, Derrida, Foucault, parlen de moments que constitueixen grumolls dins de la vida i que afecten a la resta de lexistncia.

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 7

El protagonisme del moment lliga tamb amb importncia dall efmer, que s el punt central de la postmodernitat literria. Parlem de lefmer que es fa etern o voldrem fer etern. Aix, Milan Kundera, a la immortalitat, descriu limpacte que pot causar-nos ladu duna persona que no tornarem a veure mai ms, i que deixa en nosaltres una imatge que ens pot marcar per sempre. Remei Margarit4 s pregunta, en aquesta lnia, si el parads no ser precisament lo efmero, esa armonia de un solo acorde ; justament aquesta era la definici deternitat de Boeci. ( 480-525) una una uni de tots els moments en un de sol de prou intens per abastar-hi els altres. B- Un segon tema, s el de la moral kierkegaardiana. La decisi moral, segons el nostre autor, noms es produeix en la situaci concreta de cada un, com ja hem dit, i, per aix, mai pot recolzar-se en una llei vlida per tots. Una caracterstica de la moral existencialista fou tamb ressaltar el protagonisme de les circumstncies i del moment per decidir la bondat i la veritat, en contra de la rigidesa de la llei que saplica sempre igual. Se lha acusat, per, Kierkegard dun exagerat individualisme i, fins i tot, narcisisme, fet que el separa dels seus seguidors del segle XX. El podrem agermanar, en aquest sentit, amb un altre gran individualista del seu temps, Max Stirner, autor de lnic i la seva propietat. En aquest context podem preguntar-nos: inclou el pensament de Kierkegard una tica? Partim daquest text: Una individualidad tica verdaderamente grande se conducira as en su vida: empleara todas sus fuerzas en desarrollarse a s misma, quiz ejercera una gran influencia en el exterior, pero esto no la ocupara en absoluto, porque sabe que lo exterior no est bajo su poder y por esto no tiene ninguna significacin, ni pro, ni contra 5 Aquest pargraf podrem comparar-lo de lluny a la primera formulaci de limperatiu: kanti: actua de forma que la teva acci pugui convertir-se en norma universal 6. Veiem que tamb Kant decideix des de dindividualitat. Per, diferntment de lautor dans, ho fa perqu a dins della hi troba una llei universal. Kierkegaard, en canvi, enemic de les lleis universals, no pot subscriure aquest criteri de decisi i opta per escollir un tipus de vida concret i vlid noms per a
La Vanguardia 24 de desembre 2005 Th. W. Adorno Kierkegaard; construccin de lo esttico. Akal Madrid 1979, cap III, p 63 6 Kant Cimentacin par la metafsica de las costumbres. Agilar. Madrid 1785, !
4 5

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 8

ell. Aix s, un cop escollit un tipus dexistncia, la segueix de forma conseqent. Creiem que Kierkegaard, subscriu el concepte de deure kanti per, a diferncia de lautor alemany, mai surt ni intenta sortir dell mateix i no subscriuria la bona intenci sobre la millora del mn, de lescptic Kant. Tots dos insisteixen que mai podem saber el resultat prctic de la nostra acci, per mentre que Kant diu que cal actuar amb bona intenci, Kierkegaard es desentn del tema. Molts autors han criticat a Kierkegaard labsncia de tot concepte de praxis, absncia noms possible, diu Adorno, en un rendista no comproms, i que no trobem en autors com Kant i Fichte. Sempre s difcil des dun individualisme extrem veure el mn a travs d una perspectiva moral perqu un no es posa en el lloc dels altres i ms si es vol ignorar la projecci social de lacci i la manca de lleis universals que ens serveixin de criteri. Fins i tot, quan defensa el seu estadi de vida tic, Kierkegaard defensa el que es considera necessari per la plaent subsistncia de les relacions familiars. No va ms enll; cal ser conseqent amb un tipus de vida elegit, aix si, per mai es planteja fer b a la humanitat sencera ni tan sol del seu pas. No surt del seu individualisme rigors Sembla que, com a persona no compromesa amb la societat, est excls, per exemple, de la producci econmica perqu aquesta no lafecta. Adorno comenta aquesta cita: Cierta vez, habiendo alcanzado precios muy bajos en Holanda, los mercaderes arrojaron unos cuantos cargamentos al mar para as hacer subir los precios, Era una treta perdonable y, posiblemente, necesaria 7 Remarca aqu Adorno el desinters kierkegaardi cap a temes poltics o econmics com aquest, tan allunyats, per a ell, de la interioritat. Aquest exagerat individualisme de Kierkegaard el separa tamb de dos grans deixebles seus del segle XX: Unamuno i Sartre, tots dos compromesos en la poltica que els toc viure i, per tant, molt ms preocupats per la societat del seu temps. Sartre, per exemple, sobra als altres, influt proximitat en el partit comunista, amb lestudi i consideraci de la mirada dels altres i, en filosofia, amb la seva obra La crtica de la ra dialctica on planteja la relaci jo-societat. Unamuno, daltra banda, malgrat la espce unica que satribuiex a Mi religin 8, a San Manuel Bueno, Martir, planteja el cas dun capell que, com un psiquiatra lcid, canvia les veritats del dogma cristi per la veritat que fa felios als seus feligresos. Don Manuel s un home que actua per bona voluntat kantiana. No penso que Kierkegaard hagus ni pogut plantejar-se un tipus dactuaci semblant.
7 8

Th. W. Adorno Kierkegaard; construccin de lo esttico. Akal Madrid 1979, cap III, p 66 Miguel de Unamuno. Mi religin y otros ensayos breves, Espasa Calpe, Madrid, 1986

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now to Create PDF without Trial Watermark!! 9

En resum, Kierkegaard defensa la particularitat en front de les exagerades pretensions de les lleis universals, per, des de la particularitat narcisista i egoista no podem plantejar-nos fer el b als altres sense restriccions, ideal que defineix tota tica. En aquest punt, el de lindividualisme, els seus deixebles el segueixen en part per no pas fins el final. C- En el que si influeix en els seus seguidors existencialistes, s en la defensa de la llibertat absurda. Per a Kierkegaard la llibertat s causa del vertigen davant del que no se sap qu pot resultar. Lhome desvalgut, sense seguretat, sap que tot dona voltes i que no t cap puntal en que recolzar-se. Si la llibertat es recolza en la incertesa, ltica s absurda i arbitrria i un s responsable de la seva prpia decisi arbitrria. Alasdair McIntyre 9a Tras la virtud diu que Kierkegaard se situa en un decisionisme, perqu proposa una elecci sense distingir entre b i mal. La seva tica, diuen altres autors, s una tica sense objecte. Influeix tamb en lexistencialisme del XX en el tema de lelecci. La primera caracterstica de lsser hum, segons la majoria dels existencialistes, s la llibertat per a triar. Els ssers humans no tenen una naturalesa immutable, o essncia, com tenen altres animals o plantes sin que elegeixen la seva prpia naturalesa que no deixa de provenir, doncs, tamb de la cultura. Segons la formulaci de JeanPaul Sartre, l'existncia precedeix a l'essncia i mitjanant lelecci decidim aquesta essncia. L'elecci s, per tant, fonamental en l'existncia humana i s ineludible; fins i tot la negativa a triar implica ja una elecci. No naixem, ens fem. La llibertat d'elecci comporta comproms i responsabilitat. Per Sartre estem condemnats a ser lliures. D Un darrer punt s el dels tres estadis de vida. Podem relacionar-les amb les etapes dialctiques i amb els estadis de Nietzsche. Per ms que, com molts autors de lpoca, Kierkegaard critiqui Hegel, pren de lidealisme unes formes de vida tancades i excloents, que provenen, en part, del racionalisme. Malgrat Kierkegaard pensa que la autntica realitat s la vida, creu que un canvi de criteri dactuaci representa un canvi radical de la persona. Els tres estadis de vida semblen excloures mtuament, fet renyit amb lexperincia. Divergeix, en canvi, de lidealisme en que no capta lesdevenir duna etapa a una altre i, per tant, el moviment de lesperit. No sestableix

Alasdair MacIntyre, Tras la virtud perdida, Crtica, Barcelona 2001

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

Buy Now 10 to Create PDF without Trial Watermark!!

un procs dinmic com a Hegel, sin que unes etapes se substitueixen a les altres de forma racionalment imprevisible. Podem relacionar, daltra banda, les etapes de Kierkegaard amb les etapes vitals de Nietzsche: el mat, el migjorn, la tarda, el capvespre i la nit. Per, tamb Nietzsche, com Hegel, cerca, malgrat tot, la continutat de les etapes en un cercle vital del etern retorn. Kierkegaard no. Les etapes no se segueixen una a laltre de forma necessria sin que podem escollir-les a latzar: Totes valen el mateix i totes sn igualment absurdes. Aquesta idea dabsurditat apropa del nostre autor al segle XX. 2b- Qu no acceptem ara de Kierkegaard? Malgrat les seves profundes i lcides reflexions sobre labsurd, la soledat de lhome lliure, i la manca de puntals racionals, algunes caracterstiques del nostre autor el diferencien del pensament actual. Una s el seu individualisme radical del que ja hem parlat. Aquest individualisme no el pren Kierkegaard de la seva poca doncs, el seu pensament es troba al pol oposat del seu contemporani Marx. Una altra s que lhome actual no es planteja tant el problema del nihilisme ni es troba desesperat per aquest fet. Per dir-ho en paraules de Nietzsche, hem assumit la mort del Du, i, per b o per mal, amb ella, la mort dels ideals i dels discursos totalitzadors. Lhome de la segona meitat del segle XX mira de solucionar el problema des de ms a prop i les grans qestions metafsiques irresolubles sels pren amb ms ironia. Una tercera diferncia s que no noms hem assumit la mort de Du, sin, potser malauradament per a molts, i en bona part, tamb la mort de lhome de que parlava Foucault. Ja no som del tot responsables de les nostres accions, perqu som part dun tot ms ampli al que estem sotmesos. No cal patir per lelecci, per la responsabilitat i per la llibertat. Ens hem allunyat de Kierkegaard i Sartre. El nostre comportament est tan determinat com el dels altres ssers naturals i la nostra responsabilitat es posa sota sospita. En qualsevol cas, Kierkegaard s un autor que no es pot catalogar en una escola i com a far illumina ms per les seves profundes intucions que pel seu sistema.

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

10

Buy Now 11 to Create PDF without Trial Watermark!!

BIBLIOGRAFIA J. P, SARTRE, El existencialismo es un humanismo Edhasa Barcelona 1992, p, 38-39 MAC INTYRE, Adaslair, Tras la virtud, Crtica http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/0125685427603 8273432102/p0000004.htm#I_129_ Soren Kierkegaard. El concepto de la angustia. Trad Jos Gaos. Madrid. Revista de Occidente 1930 Soren Kierkegaard, La repetici, Edicions 62, Barcelona, 1992 Nikos Kaznatzakis, La ltima tentacin de Cristo Editorial Debate, 2001 Stuart Mill. El utilitarismo. Alianza Editorial Madrid 2002 p 45 http://www.ciudadseva.com/textos/novela/sanmanu.htm (San Manuel Bueno, Mrtir) Jrgen Habermas El dret internacional en la transici cap ua una conjuntura postnacional CCCB Barcelona 2006. Th. W. Adorno Kierkegaard; construccin de lo esttico. Akal Madrid 1979

Created by eDocPrinter PDF Pro!!

11