Existeixen cinc reptes del tercer sector, l'objectiu dels quals s afrontar els canvis que s'han donat

en la societat de manera que sigui possible redirigir l'impacte creat per les problemtiques existents actualment. Aquest fet es dona degut a que tenim menys recursos i cal pensar en diferents vies per a poder aconseguir tenir la mateixa qualitat de vida que anteriorment per sense aquests. 1. Potenciar la complicitat social. Per la seva banda, Pau Vidal ens remarca l'importncia de potenciar el terme de complicitat social. Amb aquest terme, ens referim a potenciar que existeixi una complicitat entre persones i collectius que siguin capaos de comprometre's a l'hora de dur a terme un projecte. Actualment, el fet de rebre subvencions no est tan fcil com fa uns anys, per la qual cosa, s ms important del que creiem el fet de potenciar aquest terme, de manera que existeixin diferents persones capaes de mobilitzar-se per a recolzar un projecte. Per la seva banda, Irene Borrs remarca el terme estratgia . Cal tenir una bona estratgia i, dins d'aquesta plantejar-nos qu volem, com i qu farem per a poder aconseguir-ho. Estem en un moment de crisi econmica i no s fcil fer sobreviure una entitat en aquests temps. Per aix s necessria una bona estratgia, per a poder tenir clar que volem aconseguir i de quina manera hem de reaccionar davant de les dificultats que se'ns puguin presentar. 2. Desenvolupar noves competncies en els equips. Estem en una nova poca que exigeix noves competncies i capacitats a la gent que forma les organitzacions, tant s que siguin persones voluntries o remunerades. Durant anys hem aprs a gestionar projectes, a presentar-nos a convocatries, a visitar les administracions, a conixer els seus llenguatges, a justificar i a fer servir tot un seguit de metodologies, ja fossin projectes dintervenci social, marc lgic, de sostenibilitat ambiental o dacci cultural, Us sonen? Durant anys aix ha estat eficient i era el necessari per fer realitat la nostra missi. Per ja no s suficient. Aquest llenguatge d experts-per-experts no ens serveix per generar complicitat i comproms amb el barri, amb la ciutat, amb la gent normal del carrer que hem de ser capaos de comprometre en el nostre treball per una societat millor. Ens calen competncies relacionals, comercials, nous llenguatges, capacitat dexplicar-nos sense tecnicismes. Un exemple: si mireu unes quantes webs dorganitzacions veureu que en general usen un llenguatge ms adequat per omplir un formulari que per illusionar i comprometre persones. En les organitzacions tenim gent valuosa i compromesa amb la missi, persones voluntries i/o remunerades. Les organitzacions del segle XXI han dafavorir el procs accelerat de desenvolupar aquestes competncies en la gent que forma part de lorganitzaci per apropar-nos i comprometre persones. 3. Entendre el nou rol de lAdministraci Pblica. Durant anys lAdministraci Pblica ha estat el motor que impulsava els nostres projectes perqu creia en la seva utilitat social: si els agradava el que fiem, podem aconseguir recursos econmics per arrencar els projectes amb lAdministraci Pblica com a finanador nic o gaireb nic (tot i les regles de cofinanament, que moltes vegades hem solucionat amb fons daltres administracions pbliques). Hem estat un soci de llarg recorregut per una Administraci Pblica que aprofitava la utilitat social del que fiem, la illusi que hi posvem i lausteritat de recursos amb qu funcionem. Per ara ens trobem davant una Administraci Pblica trencada i desorientada, que encara que de vegades vulgui, no pot. I retalla. I retalla. I segueix retallant. I per al nostre escndol, ho fa en temes directament relacionats amb la nostra missi: per a nosaltres s el ms important, per per a ells noms s un tema ms. Per encara que lAdministraci Pblica tingui dificultats, no desapareix. Hi s, i segueix valorant les coses dutilitat social, el que passa s que est canviant el seu rol: abans tenia un rol principal i cada vegada ms tindr un rol complementari en els nostres projectes. Lorganitzaci del segle XXI, a travs de les seves xarxes de complicitat social i la seva capacitat demprenedoria, podr arrencar projectes i mostrar la

utilitat social dels mateixos per animar la participaci de lAdministraci Pblica amb poltiques en aquestes rees. Per segurament tindr un rol diferent: un rol collaborador, per ja no podr ser el finanador nic o principal. 4. Estalviar costos sent ms eficients. s simple. Cal estalviar, encara que siguem de natural austers. Un estalvi basat en laugment deficincia: les estructures molt petites tenen moltes ineficincies que acaben generant uns costos alts de funcionament. No ens ho podem permetre. Collaborar, compartir, repartir, coordinar, fusionar, reutilitzar, seran verbs que guiaran amb fora les nostres actuacions aquests anys. Ja ho estem veient: organitzacions que comparteixen estructures, que sn capaces de collaborar i dissenyar procediments conjunts per estalviar. Cal mantenir la capillaritat social caracterstica del tercer sector en lactuaci, per cal ser capa de combinar amb eficincia en el funcionament: no podem compartir local?, o utilitzar el mateix auditor?, o les mateixes metodologies dintervenci? Podrem compartir les infraestructures informtiques?, o gestionar els diners conjuntament? Per exemple, gestionar 100 vegades 100.000 s molt ms car (per molt ms!) que gestionar 10 milions deuros conjuntament. Llavors, per qu ens costa tant fer el pas? Les organitzacions de segon nivell del segle XXI tindran un paper clau per a la millora de leficincia i estalviar costos de funcionament a les entitats. Actuaci local amb estructures globalment compartides. O de vegades, senzillament una fusi. 5. Mostrar limpacte social i econmic de la nostra activitat. Nosaltres estem plenament convenuts de la utilitat social de les nostres organitzacions. Per no val amb estar convenuts: hem de ser capaos de mostrar, de mesurar i reivindicar la nostra aportaci social i econmica a la societat. La confiana no s cega: es construeix a partir de les dades, a partir dorganitzacions transparents que ens esforcem per mostrar el que estem aportant a la societat. Fa anys podia ser un acte de fe, per avui dia ja existeixen metodologies i maneres de mostrar el que aportem a la societat: tant en millores i en estalvis. Les dades ajuden a construir confiana, i la confiana dia a dia es refora i motiva el comproms amb lorganitzaci. Ja no s un tema nicament de qualitat en lactuaci, sin que els esforos de mesura dimpacte social i econmic van ms enll. I les organitzacions del segle XXI han de saber explicar a la societat el valor social i econmic del que aporten.

1a activitat davaluaci continuada. Organitzaci dentitats socials: Els Reptes del Tercer Sector Social.
Fes una sntesi sobre els principals reptes actuals del Tercer Sector Social. No es tracta de fer una opini personal sin de veure si diferents autors coincideixen a lhora de definir quins sn els reptes del tercer sector. Podeu centrar en el diagnstic del sector a Catalunya o, si sescau, en un marc ms general. No estem parlant duna organitzaci concreta sin dels reptes de futur del conjunt de les entitats no lucratives, que evidentment, acabaran determinant les preocupacions de futur de cada una de les entitats. Combina les reflexions de Escobs i Lpez Arostegi (2007) http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/165577 amb altres de ms recents que podeu buscar, o per exemple les segents: Irene Borrs (2013) http://bloc.xarxanet.org/2013/02/sense-estrategia-no-hi-haura.html Pau Vidal (2013) http://www.tercersector.net/?p=882&lang=ca Xema Gil (2012) [Vdeo] http://www.youtube.com/watch?v=zMICrYCxvo8