Analisi Objecte Telefon

El telfon
EL MTODE DE LARTEFACTE
EXEMPLE
ICE-UAB Aula Virtual
EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE
Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona Anna Gou Juviny, agost de 1999. EL MTODE DE LARTEFACTE s un mtode didctic desenvolupat a partir del material cedit per Intermediate Technology (Myson House, Railway Terrace, Rugby CV21 3HT). Aquest material forma part de la documentaci bibliogrfica posada a labast dels docents i s avalat per lequip de Metodologies de Secundria de lICE de la Universitat Autnoma de Barcelona com a material pedaggic til per a lensenyament i la formaci permanent del professorat. El contingut daquest document s gratut i noms es poden cobrar despeses per concepte de reproducci. Queda autoritzada la reproducci daquest material a travs de fotocpies i altres mitjans sempre i quan sesmenti el nom de lautor i la font dorigen. Document no sotms a la revisi editorial Equip de Metodologies, EL MTODE DE LARTEFACTE document de treball ICE-UAB, gener de 2002.
ndex
1. Les telecomunicacions ........................................................................ 4 2. Exemple daplicaci del Mtode de lArtefacte a laula ........................ 4 3. El qestionari per als alumnes .......................................................... 11 4. Les respostes dels alumnes ............................................................. 15
1. Les telecomunicacions a lEducaci Secundria

Com ja sabem, les telecomunicacions han experimentat una gran revoluci en les ltimes dcades i sembla que seguiran essent un dels camps que ms evolucioni i que ms modifiqui la nostra forma de viure en els prxims anys. Per aix, s de vital importncia que els alumnes de secundria, tinguin un coneixement general de tots els sistemes de telecomunicaci existents avui en dia, i que entenguin el seu funcionament tant com la manera com afecten la societat, leconomia, el mediambient,... per tal que, a partir daquests coneixements, siguin capaos de comprendre les noves innovacions tecnolgiques quant a comunicaci i puguin entendre el mn en qu viuran, gaudint de les magnfiques oportunitats que les telecomunicacions els ofereixen, per essent-ne alhora usuaris responsables. Per, tractar el tema de la comunicaci a la classe pot resultar a vegades avorrit i monton per als alumnes. Per aix proposem fer-ho utilitzant el mtode de lartefacte, que ens permetr poder analitzar els artefactes implicats en les telecomunicacions i poder comprendre, a partir del seu estudi, totes les implicacions socials, culturals, econmiques, etc. que la seva existncia implica, motivant alhora els alumnes.
2. Exemple daplicaci del Mtode de lArtefacte a laula

A continuaci es proposen algunes pautes per seguir a la classe per a posar en prctica el mtode de lartefacte per al cas concret de lanlisi dobjectes relacionats amb les Telecomunicacions, aix com un exemple de les respostes donades per un grup dalumnes per al cas concret del Telfon. 2.1. Orientacions per al professorat Lexperincia educativa de El mtode de lartefacte, a part dintentar cobrir una part dels continguts que shan dimpartir obligatriament, pretn fer-ho duna
forma amena, motivadora i atractiva per als alumnes, al mateix temps que intenta adaptar-se a la capacitat de cadascun dells. Per aconseguir-ho, la forma que es proposa de posar en prctica el Mtode de lArtefacte, presenta les segents caracterstiques: a) Organizaci del grup-classe en grups de treball de quatre alumnes de diferent nivell cadascun. La realitzaci individual de lanlisi exhaustiu dun objecte portaria molt de temps i podria resultar cansada i fins i tot avorrida per a un sol alumne. Per aix lexperincia proposa el treball en grup com a base per al seu desenvolupament a laula. Lorganitzaci en grups, que far el professor tenint en compte les aptituds de cada alumne, permet la integraci dels alumnes amb ms dificultats daprenentatge, al mateix temps que fomenta la cooperaci entre aquests i els alumnes amb ms possibilitats. b) Anlisi dun artefacte diferent per grup. Cada grup analitzar un objecte diferent que escolliran entre tots els components del grup, relacionat amb el tema de les Comunicacions. Daquesta manera tot el grup-classe podr tenir una visi completa de diversos artefactes i el seu entorn. c) Distribuci de les preguntes a cada membre del grup en funci del seu grau de dificultat i de la capacitat dels alumnes. Cada alumne haur de respondre preguntes adequades al seu nivell i a les seves aptituds. Per tal de facilitar la distribuci de les qestions i per tal que cada alumne es centri en un nic context, sintentar redactar una proposta de treball en qu cada context presenti un grau de dificultat diferent per tal daix poder adjudicar a cada membre del grup una tasca en funci de les seves possibilitats. Aix s vital a lhora dintentar que els alumnes amb ms dificultats adquireixin un cert grau dautoestima, ja que estem posant al seu abast una tasca que poden fer b, comptant a ms, amb el recolzament i la collaboraci de la resta de companys del grup. Aix mateix posa a prova la capacitat dobservaci, anlisi, recerca i investigaci dels alumnes ms aptes, plantejant-los preguntes ms difcils que els obligaran a consultar material bibliogrfic aix com la recerca en botigues, petites empreses, etc. El fet que cada alumne shagi docupar individualment dun dels contextos, fa que aquells alumnes ms desmotivats es vegin pressionats per la
resta de membres de lequip i sinteressin pel treball i en concret per a realitzar-ne la part que els pertoca.
2.2. Etapes del desenvolupament de lexperincia Lexperincia a laula sha desenvolupat en tres etapes que sn les segents: 1. Introducci: Avaluaci inicial. Coneixements previs dels alumnes. Expectatives i objectius que shan dacomplir en la unitat. 2. Realitzaci dels treballs en grup. Recerca dinformaci. 3. Conclusions. Exposici oral dels treballs a la classe. A continuaci es comentaran aquestes fases una per una, explicant ms a fons com van dur a terme a laula i amb els alumnes. a. Introducci Els alumnes parteixen duns coneixements previs (introduts anteriorment en lassignatura) sobre lanlisi dobjectes. A partir dells i fent-ne un breu recordatori, sels proposa analitzar un objecte senzill relacionat amb el tema que sest desenvolupant o que es desenvolupar i sels diu que escriguin tot el que spiguen sobre ell. La majoria dalumnes es limitar a laspecte fsic de lobjecte. Tot i que alguns indicaran tamb la seva funci, els materials de qu est fet i el seu preu, s gaireb segur que cap alumne caur en les implicacions socials, mediambiental, econmiques, etc. que porta associades lobjecte en estudi. s a dir, cap dels alumnes donar un valor afegit a lobjecte fsic en s. s en aquest moment, que, a partir de la lectura dalgunes de les descripcions fetes pels alumnes es podran treure unes breus conclusions a la pissarra mitjanant les quals els professor haur de fer veure a lalumnat tots aquells aspectes relacionats amb lobjecte analitzat i que no ha tingut en compte. En general, la llista de coses que no han considerat s llarga. Els alumnes
acostumen a quedar fora sorpresos de la quantitat de coses que es poden dir sobre un artefacte qualsevol. El professor introduir tots aquests nous factors que shan de tenir en compte en forma de preguntes per anar preparant ja el terreny per poder explicar El Mtode de lArtefacte.
b. Realitzaci dels treballs en grup Desprs dhaver introdut ell tema, es tractar dexplicar als alumnes en qu consistir el treball que hauran de dur a terme: lanlisi des de diferents punts de vista dun objecte tcnic, i se fixaran els objectius que shan dassolir: a) Aprendre a obtenir informaci dun objecte a partir de la seva observaci detallada i de la seva anlisi, aix com del seu muntatge i desmuntatge en el cas que aquests siguin possibles. b) Conixer algunes de les implicacions socials, mediambientals i econmiques que t un artefacte. b.1. Organitzaci dels grups de treball Seguidament sorganitzar la classe en grups de 4 alumnes cadascun. Aquests grups hauran destar formats per membres de diferent nivell de manera que els grups siguin heterogenis en s, per homogenis entre s. Reorganitzada la classe en grups de treball, es repartir un dossier per a cada alumne amb les preguntes, agrupades per contextos, que els alumnes hauran de respondre. En aquest punt, el professor comentar breument el treball que sha de fer aix com les pautes que shan de seguir per a presentar-lo. Tamb, proposar diversos objectes perqu els alumnes escullin el que analitzaran. El fet que els objectes siguin proposats pel professorat impedeix que els alumnes escullin objectes poc adequats pel seu nivell, i al mateix temps facilita la tasca del professor, que podr disposar ja per endavant de la informaci sobre els objectes que analitzaran els
alumnes, evitant recerques precipitades i no sempre fructferes dinformaci sobre objectes proposats lliurement per lalumnat. b.2. Esquema del treball en grup A continuaci es presenta un esquema dels passos que shan de seguir per a la realitzaci dels treballs en grup.
TRIA DE LARTEFACTE (treball en grup)
RECERCA EN EL DICCIONARI: a) NOM DE LARTEFACTE EN DIVERSES LLENGES b) DEFINICI DE LARTEFACTE (trebal en grup)
RESPOSTA A LES PREGUNTES DEL CONTEXT PERSONAL I A LES DUN DELS ALTRES CONTEXTOS (treball individual)
POSADA EN COM DE LES RESPOSTES RESOLUCI DE DUBTES (treball en grupo)
PRESENTACI DUN ESBORRANY DEL TREBALL (Revisi del treball per part del professor) CORRECCI DE LES ERRADES AMPLIACI (treball en grupo) ELABORACI DE LES CONCLUSIONS (treball en grupo)
PRESENTACI DEFINITIVA DEL TREBALL EXPOSICI ORAL DE LES CONCLUSIONS
b.3. Lelecci de lobjecte Lelecci de lobjecte, aix com la recerca de la seva definici en el diccionari i el seu nom en distintes llenges, es realitzar a laula i amb la participaci de tot el grup, amb la finalitat destablir una primera relaci i comunicaci entre els integrants de lequip. b.4. El treball individual Escollit lobjecte, cada alumne del grup comenar a contestar les preguntes corresponents a un dels contextos: el social, leconmic,... El professor ser lencarregat dadjudicar lapartat ms adequat a cada membre del grup, segons les seves aptituds i possibilitats. Aquest treball individual es far en part a laula, on el professor facilitar informaci (llibres, catlegs, revistes, ...) sobre els objectes escollits, i on els alumnes podran consultar amb els seus companys els dubtes que tinguin respectes de les preguntes que sels plantegen. No obstant, una part important daquest treball individual shaur de realitzar fora de lhorari escolar, aprofitant aquest temps per consultar llibres, enciclopdies, etc. a la biblioteca popular, per preguntar a persones alienes a linstitut i per realitzar petites investigacions en botigues, tallers, etc. s important fixar un termini per a lacabament dels treballs individuals. b.5. La posada en com dels treballs individuals Acabat el treball individual i ja a la classe, els alumnes es reuniran per grups per fer una posada en com dels treballs respectius i intentar entre tots corregir les errades i eliminar els dubtes finals que puguin quedar. El conjunt de treballs individuals amb les correccions fetes en aquesta posada en com shauran dentregar al professor perqu els revisi. c. Conclusions Corregit lesborrany del treball i, amb lautoritzaci prvia del professor per a seguir endavant, els alumnes, en grup, redactaran unes conclusions que
resumeixin les respostes de cada context sobre lobjecte analitzat i prepararan una exposici oral per a presentar-les a la resta de la classe. Daquesta forma tots els alumnes del grup-classe tindran una idea global dels factors implicats en diversos artefactes. Aquesta redacci i posterior exposici oral de les conclusions del treball per part dels alumnes constitueix una excellent forma de finalitzar-lo que, per una banda obliga els alumnes a recapacitar sobre el que han aprs i a estructurar aquests coneixements de forma coherent per a poder-los transmetre a la resta de companys, i per una altra banda els obliga a enfrontar-se a una situaci no habitual, com s la dhaver dexplicar quelcom en pblic.
2.3. Temporitzaci Per acabar es mostra una possible temporitzaci del desenvolupament a laula del Mtode de lArtefacte, per al cas daquells grups que noms necessitin una revisi de lesborrany del treball per part del professor.
Dia 1 Dia 2
Introducci a lanlisi dobjectes. Introducci al mtode de lartefacte. Organitzaci de grups. Elecci de lobjecte que sanalitzar. Recerca en el diccionari. Inici dels treballs individuals. Continuaci dels treballs individuals a laula. Els alumnes han de fer gran part del treball a casa seva i buscar informaci en biblioteques, botigues, empreses, ...; fer fotos o buscarles; entrevistar a experts i usuaris; etc. Posada en com en el grup dels treballs individuals. Entrega de lesborrany del treball al professor. Correcci de les errades del treball. Preparaci de la presentaci definitiva del treball i de lexposici oral. Redactat de les conclusions. Exposici oral del treball.
TEMPORITZACI
Dia 3 Dia 4 Dia 5 Dia 6 Dia 7
10
3. EL QESTIONARI PER ALS ALUMNES
M M T TO OD DE ED DE EL LA AR RT TE EF FA AC CT TE E
N R C NO OM MD DE EL LA A RT TE EF FA A CT TE E:: Castell: .................. Francs: ...................... Angls: ....................... Alemany: ....................
D :: CII EF FIIN NIIC DE Busqueu en diversos diccionaris i enciclopdies la definici de telfon i escriviu-les a continuaci.
Q Q E ES ST TIIO ON NA AR RII
Ara analitzareu el telfon des de diversos punts de vista, agrupats en cinc contextos diferents.
1. CONTEXT PERSONAL
1.1. Lhas fet servir alguna vegada? 1.2. Quan? 1.3. Aquest objecte o el seu s tenen algun valor especial per a tu? 1.4. El seu s respon a una necessitat o a una convenincia personal? 1.5. Aquest objecte, pot sser distintiu de la nostra personalitat? 1.6. El seu s dna satisfacci personal? 1.7. Es fcil de fer servir? Com es fa servir? 1.8. Calen instruccions per fer-lo servir? 1.9. Cal un aprenentatge o una formaci previs per a emprar-lo? 1.10. Es pot fer servir de forma autnoma o s necessria la collaboraci daltres persones? 1.11. Fer-lo servir comporta beneficis per a la salut? Per qu? 1.12. Fer-lo servir suposa algun perill per a la salut? Quin o quins? 1.13. Fer-lo servir implica assumir risc daccidents?
11
2. CONTEXT SOCIAL 2.1.El seu s, cobreix una necessitat o una convenincia social? 2.2.Es important socialment o ho va sser en alguna poca? Qu podia representar a nivell social
el seu s?
2.3.Est de moda actualment? Per qu? 2.4.Si desaparegus, qu passaria? 2.5.Creus que amb el seu s han cambiat els costums de les persones? 2.6.Ls daquest artefacte, s culturalment acceptable? 2.7.Comporta riscos de ruptura cultural? 2.8.Es pot dir el mateix en cultures diferents a la nostra? 2.9.El seu s s tic? 2.10. s esttic? Es bonic? 2.11. Est subjecte als canvis de la moda? 2.12. Hi ha guanyadors en emprar-lo? Qui hi guanya i qu hi guaya? 2.13. Hi ha perdedors? Qui hi perd i qu hi perd? 2.14. Quins sn els sistemes lligats a lartefacte? Quina importncia tenen?
3. CONTEXT TECNOLGIC 3.1.Per qu serveix? 3.2.T una funci nica o mltiple? 3.3.Saps com funciona?. Explica-ho. 3.4.En quins principis cientfics o lleis fsiques es basa el seu funcionament? Enuncials i descriulos.
3.5.De quins materials est fabricat? Sn els ms adequats?? Sn inevitables? 3.6.T consum energtic? Quin? 3.7.Es un artefacte ergonmic? 3.8.s totalment adequat al que es necessita ? 3.9.Es poden millorar les seves prestacions? 3.10. Falla sovint? En quins casos pot fallar? 3.11. Necessita manteniment? 3.12. En cas davaria, podries arreglar-lo tu mateix o necessitaries un tcnic o un expert?
12
3.13. Es trenca o es deteriora amb facilitat? 3.14. Caduca? 3.15. Quina vida til li suposes? 3.16. Qui va inventar aquest artefacte? 3.17. Quins van sser els seus orgens? Quins van sser els antecedents daquest artefacte?
Quines semblances i diferncies tenien amb el telfon? Quin aspecte tenien?
3.18. Coneixes la histria de lartefacte? Explica-la. 3.19. Coneixes alternatives a lartefacte, s a dir, altres artefactes que realitzen la mateixa funci o
similar i que el puguin substituir?
3.20. Lartefacte, tal i com s ara, creus que t futur? Lafecta la moda? Lafecten les noves
tecnologies?
4. CONTEXT MEDIAMBIENTAL
4.1.Quina energia consumeix?
4.2.s energia renovable?

4.3.Fa servir algun tipus de combustible? 4.4.El seu s o els materials de qu est fet, presenten riscos de toxicitat? Quins? 4.5.Fa soroll quan es fa servir? 4.6.Consideres que contribueix a la contaminaci acstica? 4.7.Els materiales de qu est fet, sn reutilitzables, reciclables o recuperables? Com es reutilitzen, recuperen o reciclen? On? 4.8.El seu s, t impacte mediambiental, s a dir, perjudica el mediambiente? 4.9.En lobtenci dels materials o durant el procs de fabricaci es produeix algun impacte mediambiental? 4.10.Quan el compres porta algun tipus denvs o embolcall? Com s aquest embolcall? De quins materials est fet? 4.11.Quina funci t lenvs en aquest cas? 4.12. s imprescindible? Podr evitar-se o modificar-se? 4.13. s reciclable?
13
5. CONTEXT ECONMIC 5.1. Coneixes marques i/o fabricants daquest objecte? 5.2. On es fabrica? En el nostre pas o s dimportaci? 5.3. Informat de quins preus tenen els diferents models daquest artefacte. 5.4. Hi ha diferncies entre els preus segons les marques, models, ..? A qu creus que sn
degudes?
5.5. T costos afegits deguts a la moda, el disseny o altres factors? 5.6. La relaci preu/utilitat/qualitat, et sembla adequada? 5.7. Creus que val la pena comprar-lo? Per qu? 5.8. La seva fabricaci, el seu s o els sistemes lligats a aquest objecte estan relacionats amb
llocs de treball, oficis i ocupacions del teu entorn?
5.9. Coneixes indstries on es fabriqui aquest artefacte o algun dels seus components? 5.10. Et sembla un artefacte fcil de fabricar? 5.11. Creus que podria sser un bon negoci fabricar-lo, o et sembla millor negoci dedicar-te a la
fabricaci dartefactes alternatius?
5.12. Tatreviries a fabricar-lo? 5.13. Est patentat?
R L R RE ES SP PO OS ST TE ES SA A LQ Q E ES ST TIIO ON NA A RII
A continuaci heu de respondre les preguntes del qestionari.
Atenci!. Abans de respondre una pregunta busqueu nformaci en llibres, enciclopdies, revistes, ... o b pregunteu a persones enteses en el tema. Ah! i sobretot no us oblideu dobservar b lartefacte que esteu analitzant.
Al final de cadascun dels cinc apartats heu descriure unes conclusions que resumeixin les respostes a totes les preguntes de cada apartat. Aquestes conclusions sn les que desprs haureu dexposar oralment davant dels vostres companys de classe.
14
4. Les respostes dels alumnes
M M T TO OD DE ED DE EL LA AR RT TE EF FA AC CT TE E
N NO OM MD DE EL LA AR RT TE EF FA AC CT TE E:: Castell: telfono Francs: tlphone Angls: telephone / phon Alemany: fernsprecher
D DE EF FIIN NIIC CII :: Telfono: m. Aparell per a transmetre sons i especialment la veu a distncia per mitj duna installaci de telefonia. El telfon est constitut fonamentalment per un micrfon (que fa de transmissor), un auricular (que actua de receptor) i els dispositius complementaris que permeten enviar i rebre trucades (com el disc de marcar); daquesta manera s possible establir comunicacions parlades entre dos punts distants. El micrfon i lauricular van allotjats en el microtelfon, que se separa del telfon i que es subjecta amb la m quan es parla; en alguns models el microtelfon t, a ms, el disc de marcar. Segons el tipus de central a la qual va connectat el telfon varien algunes de les seves caracterstiques, principalment les que fan referncia als dispositius de trucada. En el telfon de bateria local, la trucada de labonat es fa enviant un corrent altern por mitj duna magneto. En el telfon de bateria central,
15
la trucada t lloc quan es despenja el microtelfon, que s quan es tanca el circuit que encn un llum en un quadre manual. En el telfon automtic la trucada es produeix a travs del disc de marcar, el qual, en el moviment de retrocs fins la seva posici de reps, interromp amb una cadncia perfectament regular, el corrent continu dalimentaci de la central tantes vegades com unitats t la xifra transmesa (al zero se li atribueix un valor de 10). Les ltimes innovacions introdudes en els telfons consisteixen en substituir el disc de marcar por tecles, que en ser premudes envien a la central una combinaci de dues freqncies dentre cinc de preestablertes, com identificaci del dgit corresponent.
Font: Gran Enciclopdia Catalana
Telfon: m. Instrument per a transmetre a distncia els sons que consisteix essencialment en dos aparells (transmissor i receptor) provets cadascun dun diafragma prim collocat prop del pol dun imant, i enllaats per un fil conductor, i en el qual la veu, etc., posa en vibraci el diafragma de laparell transmissor, les vibracions daquest produeixen corrents dinducci en el fil conductor, i aquests posen en vibraci el diafragma de laparell receptor, que reprodueix aix la veu, etc. (el transmissor actualment es troba reemplaat per un micrfon).
Font: Pompeu Fabra - Diccionari de la llengua catalana, Edhasa, Barcelona Maig 1979.
Telfon: m. Conjunt daparells i fils conductors amb els quals es transmet a distncia la paraula i tota classe de sons per lacci de lelectricitat.
2
Qualsevol dels aparells per parlar segons aquest sistema i nmero que sassigna
a cadascun. El 1876 langls Alexander Graham Bell fou el primer que va aconseguir reproduir la paraula por mitj dun transmissor i un receptor.
Font: El pequeo Espasa, Ed. Espasa-Calpe, Madrid 1988
16
Q Q E ES ST TIIO ON NA AR RII
1. CONTEXT PERSONAL 1.1. Lhas fet servir alguna vegada? S, moltssimes.. 1.2. Quan? El faig servir quasi cada dia per a trucar als meus amics i familiars. 1.3. Aquest objecte o el seu s tenen algun valor especial per a tu? S. El telfon per a mi s molt important perqu grcies a ell puc parlar amb els meus amics quan vull, consultar-los els deures, quedar amb ells per sortir,... I tot aix seria molt ms difcil i incmode sense el telfon. 1.4. El seu s respon a una necessitat o a una convenincia personal? Ls del telfon respon a una necessitat personal, la de comunicar-se a distncia. Amb el telfon podem parlar amb persones que estan lluny i podem fer-ho molt ms rpidament que amb una carta. 1.5. Aquest objecte, pot ser distintiu de la nostra personalitat? Abans no perqu tots els telfons eren iguals, per ara s, perqu nhi ha de molts models, formes i colors, sobretot de telfons mbils. Aix cadasc pot triar el telfon que ms li agrada. 1.6. El seu s proporciona satisfacci personal? S, perqu quan parles amb parents i amics et sents millor. A ms, amb el telfon tamb pots fer encrrecs i resoldre problemes des de casa sense haver danar als llocs i aix tens ms temps per fer altres coses que tagradin ms i que et faran sentir ms content.
17
1.7. Es fcil de fer servir? Com es fa servir? S, es molt fcil dusar. Noms has de despenjar lauricular, marcar el n de telfon al qual vols trucar i esperar que contestin. Desprs, quan acabes de parlar, has de penjar lauricular i ja est. Si et truquen noms has de despenjar lauricular i contestar i tornar a penjar-lo quan sacabi la conversa. 1.8. Calen instruccions per a emprar-lo? Per a fer-lo servir noms per trucar, no, per per a poder programar les memries, fer servir les tecles especials, canviar el volum del timbre, connectar-lo, etc. s que ens hem de llegir les instruccions. 1.9. s necessari un aprenentatge o una formaci previs per a emprar-lo? No. Noms de veurel fer servir una vegada i que alg texpliqui com funciona ja se sap fer funcionar correctament. 1.10. s possible usar-lo de forma autnoma o s necessria la collaboraci daltres persones? S. No fa falta la collaboraci daltres persones, encara que a vegades els nens petits i les persones grans poden necessitar ajuda per marcar el nmero. 1.11. Fer-lo servir comporta beneficis per a la salut? Per qu? El seu s no comporta cap benefici directe per a la salut, encara que indirectament poder parlar amb altres persones i poder-nos comunicar amb elles pot fer-nos sentir millor. En alguns moments difcils, trucar a determinats nmeros de telfon especials, com el telfon de lesperana, el dajuda a drogodependents, els telfons durgncies (ambulncies, bombers, ...), etc. pot fins i tot salvar vides.
18
1.12. Fer-lo servir suposa perills per a la salut? Quins? En principi ls del telfon no comporta cap perill per a la salut. Per, existeixen alguns estudis que relacionen ls continuat dels telfons mbils amb laparici de determinats tumors cerebrals. 1.13. Fer-lo servir implica assumir risc daccidents? Lnic risc daccident amb el qual es podria pensar s que et caigui la base del telfon a sobre quan ests trucant. Aquest accident s molt freqent amb alguns models de telfons fixos que tenen molt poc pes a la base de laparell i que, quan et mous una mica, el cable de lauricular arrossega la base i aquesta cau a terra i et pot colpejar.. A ms, si es fa servir un telfon mbil mentre sest realitzant una altra activitat, com per exemple, conduir un vehicle, el risc de patir un accident per distracci s ms gran.
2. CONTEXT SOCIAL 2.1. El seu s, cobreix una necessitat o una convenincia social? El seu s es deu ms a una necessitat social que a una convenincia social ja que soluciona el problema de la comunicaci a distancia. Comunicar-se amb persones que estan lluny ha estat des de sempre una necessitat de la persona i, al llarg de la histria, han existit diferents maneres de fer-ho. Abans del segle XIX, la principal era per mitj de missatgers que transmetien missatges orals i portaven cartes i paquets dun lloc a un altre, encara que tamb han existit altres sistemes com el tam- tam en algunes regions africanes, els senyals de fum dalguns poblats indis dAmrica, el repic de campanes, els coloms missatgers, etc.
19
Tots aquests sistemes de comunicaci, per, eren fora limitats, ja que no permetien transmetre qualsevol missatge a qualsevol lloc i, en cas de poderho fer, eren lents i poc segurs. Amb la Revoluci industrial va aparixer la necessitat de poder transmetre notcies de forma ms rpida i efica i es aix, com a partir del segle XVIII i sobretot en el segle XIX van comenar-se a desenvolupar sistemes de comunicaci com el correu, el telgraf, ... fins arribar a la rdio, el telfon, el fax, la televisi, etc. 2.2. s important socialment o ho va sser en alguna poca? Qu podia representar a nivell social el seu s? Actualment, i en la societat occidental, la majoria de gent t telfon a casa i tamb molta gent t un telfon mbil. O sigui que el fet de tenir telfon no s cap motiu per a sser ms important socialment. Antigament, per, quan van aparixer els primers telfons, noms els tenien algunes oficines i comeros i algunes famlies ms riques, per la qual cosa tenir o no telfon en aquells temps era un element per a diferenciar les classes socials ms altes. En molts pasos del tercer mn aix segueix essent aix, encara que existeixen locutoris ds pblic on tothom pot anar a fer una trucada pagant el preu establert i aix, encara que no tothom t un aparell a casa, s que poden fer servir el telfon pblic que s fora assequible. Tamb, quan van aparixer els primers telfons mbils noms podien tenir-los les persones amb un poder adquisitiu elevat perqu eren fora cars. Per ara hi ha una gran varietat de models i preus i quasi tothom en pot comprar un. Aix que per tenir un mbil ja no ets ms important que la resta. 2.3. Est de moda actualment? Per qu? Tenir un telfon a casa no est de moda perqu des de fa molts anys tothom en t. Per tenir un telfon mbil s que est de moda. Molta gent sen compra
20
un per anar a la moda i perqu tothom en porta, per no perqu realment el necessiti. 2.4. Si desaparegus, qu passaria? Si desaparegus el telfon haurem de fer servir altres maneres de comunicar-nos a distncia que ja existeixen com el telgraf, el fax o la Internet (correu electrnic). Per si no exists el telfon segurament tampoc existirien aquests altres artefactes ja que estan basats en la mateixa tecnologia. En aquest cas podrem fer servir tamb la premsa, la rdio i la televisi encara que aquests sistemes no ens permeten una comunicaci tan personal com la del telfon. Tamb es podria inventar algun sistema de comunicaci a distncia nou. El que est clar s que no crec que pogussim prescindir denviar missatges a grans distncies i rpidament i no crec que tornssim als sistemes antics com el descriure cartes o enviar missatgers. 2.5. Creus que amb el seu s han canviat els costums de les persones? Si, i molt. Des que existeix el telfon per exemple, sha anat perdent el costum de visitar els altres sense avisar prviament i el costum descriure cartes que abans estaven molt estesos. A ms moltes gestions i encrrecs poden fer-se per telfon i aix ha fet tamb que la gent vagi menys als llocs i que no es mogui tant ni de casa ni de loficina o del lloc de treball. Laparici del telfon mbil tamb ha canviat els costums de les persones ja que molt gent el porta sempre al damunt i el fa servir com a eina de treball i personal. Una persona amb un mbil pot trucar des de qualsevol lloc i a qualsevol hora i pot sser localitzat tamb estigui on estigui. 2.6. Ls daquest artefacte, s culturalment acceptable? S, est molt acceptat i el seu s est molt ests en la nostra societat.
21
2.7. Comporta riscos de ruptura cultural? No, no trenca cap norma de la nostra cultura. 2.8. Es pot dir el mateix en cultures diferents a la nostra? S, el telfon existeix en tots els pasos del mn i s acceptat per totes les cultures que el coneixen, encara que en els pasos del tercer mn el seu s no est tan ests com en els pasos occidentals i suposa un luxe que noms alguns poden permetres. En aquests pasos existeixen molts locutoris on la gent pot fer trucades quan ho necessitai grcies a aix el telfon s a labast de qualsevol. Algunes tribus dfrica, sia o Sudamrica pot ser que encara no coneguin aquest artefacte i shaur de veure si lacceptaran o no quan el coneguin i si el seu s provocar o no un trencament cultural. 2.9. El seu s s tic? El seu s s tic quasi sempre. Per en alguns moments i llocs el seu s pot resultar molest i ofensiu per a determinades persones. s per aix que shan establert algunes normes socials com, per exemple, la prohibici de fer servir el telfon mbil o tenir-lo connectat durant les representacions teatrals, els concerts, la projecci de pellcules en els cines, en les escoles, instituts i universitats, etc. 2.10. Es esttic? s bonic? En principi el telfon no s un artefacte fabricat per ser esttic i bonic sin per ser funcional i prctic. Per com que es un artefacte que est sempre a la vista, el fet que sigui bonic ha influt sempre en el seu disseny i tamb en els compradors. Els telfons que hi havia fa uns anys eren tots molt iguals i fora lletjos. Actualment nhi ha molts models amb colors, formes i tamanys diferents i alguns sn molt bonics i decoratius.
22
2.11. Est subjecte als canvis de la moda? S. Encara que sempre conserva la seva forma bsica i ergonmica, va canviant seguint les tendncies de la moda i aix els models dara sn molt diferents dels de fa tan sols uns anys, per exemple. 2.12. Hi ha guanyadors en emprar-lo? Qui hi guanya? S que nhi ha.. Amb la seva fabricaci hi guanyen:: Els fabricants de telfons. Els fabricants de plstic, ja que la majoria de telfons tenen carcasses daquest material. Els fabricants dels diversos components i elements necessaris per a muntar un telfon (circuits integrats, components elctrics i electrnics, imants permanents, pantalles de cristall lquid, etc.) Amb el seu s hi guanyen: Els fabricants de cable conductor de coure, els de cables coaxials i, actualment i en el futur, els fabricants de fibra ptica, perqu aquests sn els sistemes que permeten la transmissi del so. Les companyies telefniques i les companyies de telecomunicacions i sistemes de rdio, en el cas dels telfons mbils.. Les botigues que venen i distribueixen telfons i accessoris. Els locutoris. Les companyies elctriques, ja que aquesta s lenergia que consumeixen els telfons. . Els fabricants de bateries i piles alcalines, que sn les que proporcionen energia elctrica als mbils i als telfons inalmbrics. 2.13. Hi ha perdedors? Qui hi perd i qu hi perd? Els perdedors seran tots aquells que amb ls del telfon han disminut les seves vendes i beneficis o han, fins i tot, desaparegut.
23
El ms clar perdedor davant del telfon s el telgraf i la xarxa telegrfica que ja ha prcticament desaparegut i que en canvi va suposar una dura competncia per al telefono desprs de la seva invenci. Per a ms hi surten perdent: Els fabricants de paper de cartes i de sobres. Els fabricants de segells. Els fabricants de tinta, bolgrafs, llapissos,... La xarxa de correus. Els fabricants i venedors de faxos i dels sistemes lligats a aquest artefacte (fabricants de paper i tinta per a fax, per exemple). Els provedors dInternet i els sistemes lligats a ella com, per exemple, els fabricants i venedors dordinadors. Els serveis de missatgeria.. Etc. 2.14. Quins sn els sistemes lligats al telfon? Quina importncia tenen? Els sistemes lligats al telfon sn: Les companyies elctriques. La xarxa telefnica. Les companyies telefniques. Les companyies dedicades a la installaci i reparaci de la xarxa telefnica i dels telfons. Els fabricants i venedores daccessoris de telefonia: fundes, carcasses, carregadors de bateries, bateries, cables de coure, antenes, suports, kits mans lliures, vibradors universals, pinces, ... Els operadors de telecomunicacions. Els fabricants de cables coaxials i de fibra ptica aix com els de cable conductor. I per al cas dels mbils: Els fabricants i venedores de bateries i piles.
24
Els fabricants de targetes de prepagament. La xarxa destacions de rdio. La xarxa de satllits artificials de telecomunicacions.
3. CONTEXT TECNOLGIC 3.1. Per qu serveix? Serveix per poder-se comunicar a distncia. 3.2. T una funci nica o mltiple? En principio t una funci nica, que s la de poder parlar amb persones que estan lluny. Per hi ha alguns models de telfon que incorporen diverses funcions en el mateix aparell, com per exemple: Els contestadors automtics, que sn uns aparells que van acoblats al telfon i que permeten contestar automticament una trucada i gravar el missatge de la persona que ha trucat perqu desprs el puguem escoltar. Els telfons amb agenda Els telfons amb calculadora Els telfons amb rellotge i alarma Els telfons amb possibilitat de connexi a Internet. Etc.
3.3. Saps com funciona?. Explica-ho. El telfon consta de les parts segents: el micrfon o emissor, lauricular o receptor i diversos dispositius complementaris.
Microtelfon Micrfon Auricular Teclat
El micrfon transforma el so generat per la persona que parla en senyals elctrics mitjanant un diafragma que fa les vegades
Base
25
de placa dun condensador i que en vibrar transfereix crrega entre les plaques del condensador i produeix una variaci en el voltatge i la intensitat del senyal elctric enviat. Aquests senyals elctrics circulen a travs de conductors de coure fins laparell receptor i, en concret, fins el seu auricular. Lauricular els transforma en so grcies a un imant permanent que hi ha dins duna bobina. Quan el corrent altern que prov del micrfon passa pel cable de la bobina, aquesta genera un camp magntic que se sent atret i repellit pel camp magntic de limant, fent vibrar una membrana o diafragma que mou laire generant ones sonores que reprodueixen el so. La transmissi del senyal entre laparell emissor i el receptor es fa a travs de la xarxa telefnica que no s ms que una xarxa de cables conductors (coaxials si han de recrrer grans distncies, i fibres ptiques darrerament) que enllacen els diferents aparells telefnics, a travs de centrals de commutaci. En els telfons mbils i en els inalmbrics la transmissi del senyal no es fa per cable sin per via aria per mitj denllaos de rdio i, en el cas dels mbils, tamb a travs dels satllits de telecomunicacions. Aquests telfons porten emissors i receptors de rdio o dones electromagntiques duna altra freqncia incorporats. 3.4. En quin principis cientfics o lleis fsiques es basa el seu funcionament? Enuncials i descriu-los. a) El funcionament dels micrfons de condensador, que sn els que es fan servir actualment en els telfons es basa en que::
La capacitat dun condensador de plaques paralleles depn, entre altres factors, de la separaci entre elles. Una variaci en la capacitat dun condensador produeix un canvi en la seva crrega i en el voltatge del circuit.
C=
Q A = V s
26
on Q es la crrega, V el voltatge, A s lrea de les plaques del condensador, s la distncia entre plaques y la constant dielctrica.
b) El funcionament de lauricular es basa en la llei de Biot-Savart aplicada a una bobina que pot enunciar-se de la segent manera:
Quan per una bobina, que no es ms que un fil enrotllat en forma dhlice amb unes voltes molt juntes, circula un corrent elctric aquest genera un camp magntic al llarg de leix de la bobina. Si el corrent que circula per la bobina s variable, tamb ho ser el camp magntic produt. I tamb en el fet que dos camps magntics satrauen i es repelleixen entre s segons si els seus pols ms propers sn se signe oposat o igual..
SENYAL ELCTRIC
+ _
BOBINA MBIL IMANT

+ _
MEMBRANA
ALTAVEU
3.5.De quins materials est fabricat? Sn els ms adequats? Sn inevitables? La carcassa dels telfons sol ser de plstic, encara que hi ha alguns telfons que la tenen daltres materials, per sn una minoria. El cable del telfon s de fil de coure recobert amb plstic. Els components de linterior del telfon sn diversos imants permanents, el timbre, components electrnics, circuits integrats, diafragmes ferromagntics, pantalla de cristall lquid, etc.
27
Creiem que els materials usats sn els idonis ja que: Els diversos components sn necessaris per al funcionament del telfon i estan fets amb els materials que fan possible que funcioni. El cable conductor s necessari per poder conduir lelectricitat i est recobert de plstic que s un material allant. La carcassa de plstic tamb s allant i, a ms, permet conformar el telfon fcilment i donar-li la forma ms adequada. Tamb fa que el telfon sigui lleuger un factor especialment important en els mbils i en els microtelfons dels aparells fixos. 3.6.T consum energtic? Quin? El telfon consumeix energia elctrica. Si es tracta dun telfon fix aquesta energia sextrau de la xarxa elctrica. Si el telfon s mbil o inalmbric lenergia elctrica la sol proporcionar una bateria recarregable grcies a un carregador que la connecta a la xarxa o en alguns casos, piles alcalines. Hi ha molts tipus de bateries que proporcionen ms o menys autonoma. Aix, per exemple una bateria de Ni-Cd de 700 mAh t un temps despera dunes 120 hores, mentre que una de Ni- metall hidrur la t dunes 72 hores. Segons el tipus de bateria que porti el telfon mbil aquest pot tenir una autonomia des de 7 hores fins a ms de 100 hores en temps despera. 3.7.s un artefacte ergonmic? S, ja que el microtelfon sadapta a la forma del cos hum de manera que lauricular queda situat prop de lorella i el micrfon prop de la boca. El seu pes i tamany tamb sn els adequats per a poder-lo manejar amb una sola m.. 3.8.El seu s s totalment adequat al que es necessita? S, perqu en general tots els models compleixen amb la missi per a la qual han estat dissenyats. Pot haver-hi alguns models en els quals lesttica
28
predomini per sobre de la funcionalitat i que per aquest fet siguin poc cmodes, pesats, ... o models que siguin pot prctics per la complicaci del seu maneig o per tenir una gran quantitat de funcions, per en general, aix no succeeix. 3.9. Es poden millorar les seves prestacions? Les seves prestacions milloren dia a dia i sense parar. Cada dia hi ha telfons amb ms funcions i que cobreixen les necessitats que van apareixent en la nostra societat. Aix en els darrers temps els telfons han incorporat la funci de retrucada, un nombre ms gran de memries, un control del volum del timbre, etc. i han aparegut nous models com els telfons inalmbrics, els mans lliures, els que incorporen un servei de missatgeria, connexi a Internet, agenda, rellotge, calculadora, etc. 3.10. Falla sovint? En quins casos pot fallar? No, en general els telfons no solen fallar encara que a vegades s que poden fer-ho les lnies telefniques per estar saturada la xarxa o per falta de cobertura en el cas dels mbils i dels inalmbrics. 3.11. Necessita manteniment? Els telfons fixos no necessiten cap tipus manteniment. Passar-los un drap humitejat amb aigua de tant en tant s suficient. En el cas dels telfons mbils i inalmbrics s necessari recarregar les bateries de tant en tant i, en el cas dels mbils amb targeta de prepagament sha de recarregar la targeta quan sesgoti el saldo.. 3.12. En cas davaria, podries arreglar-lo tu mateix o necessitaries un tcnic o un expert? En general s necessria la intervenci dun expert o portar el telfon a un servei tcnic.
29
3.13. Es trenca o deteriora amb facilitat? No, si es fa servir com cal.. 3.14. Caduca? En principi no, per s un artefacte que actualment evoluciona de forma molt rpida per la qual cosa pot quedar-se antiquat en pocs anys obligant el seu propietari a comprar-sen un de nou. Les bateries dels telfons mbils i inalmbrics, s que tenen caducitat per en general el seu temps de durada s superior al temps que passar abans que el telfon quedi desfasat. 3.15. Quina vida til li suposes? Si es fa servir correctament i si no un no es veu obligat a canviar el telfon per les innovacions tecnolgiques, aquest artefacte pot tenir una vida til molt llarga ja que el seu s s senzill i no t mecanismes complicats que puguin trencar-se o deteriorar-se amb facilitat. 3.16. Qui el va inventar? Es considera que el telfon fou inventat per Alexander Graham Bell el 1876. Per, si b s cert que fou ell qui va aconseguir la patent daquest artefacte, tamb s cert que en aquells moments hi havia dues persones que se la disputaven: Graham Bell i Elisha Gray. Finalment el 1879 la Cort Suprema dels Estats Units va decidir concedir-la a A.G. Bell que es conegut des de llavors com linventor del telfon. 3.17. Quins foren els seus orgens? Quins foren els antecedents daquest artefacte? Els orgens del telfon foren molt durs i la seva implantaci fou difcil ja que havia de competir amb el seu antecessor, el telgraf. En aquella poca la societat ja podia comunicar-se de forma rpida a travs de la telegrafia
30
elctrica i per aix el telfon no va tenir en principi un gran impacte social i la seva implantaci fou ms haviat lenta.
3.18. Coneixes la histria de lartefacte? Explca-la.*
3.19. Coneixes alternatives a lartefacte, s a dir, altres artefactes que realitzen la mateixa funci o similar i que el puguin substituir? S. El principal s la connexi a Internet dels ordinadors i en concret el correu electrnic que permet enviar missatges interpersonals a gran distncia i que pot substituir perfectament el telfon. El fax tamb pot substituir-lo ja que tamb serveix per aix mateix. 3.20. Lartefacte, tal i com s ara, creus que t futur? Lafecta la moda? Lafecten les noves tecnologies? S, t un gran futur. Lafecta la moda i les noves tecnologies i aix va evolucionant cada dia en funci dels nous descobriment i innovacions tecnolgiques i el seu disseny tamb canvia segons la moda. Ara ja es parla, per exemple, de la tercera generaci de mbils, que podran transmetre dades i missatges i accedir a Internet simultniament. a ls de la veu, i a altes velocitats de transmissi, tal i com ho fan ja ara els telfons de lnia fixa. Tamb permetran veure imatges i vdeos. Per perqu puguin fer tot aix fa falta, per exemple, dotar els mbils duna pantalla ms gran i incorporar-los una minicmara. Tamb fa falta ampliar les freqncies de transmissi de les ones electromagntiques.
La histria del telfon es pot trobar en qualsevol enciclopdia. s per aix i per a fer menys feixuc el document que lhem obviada.
31
4. CONTEXT MEDIAMBIENTAL 4.1. Quina energia consumeix? Consumeix energia elctrica, ja sigui e la xarxa elctrica o la que donen les bateries i les piles en el cas dels mbils i dels telfons inalmbrics. 4.2. s energia renovable? Lenergia elctrica pot produir-se en centrals hidroelctriques, solars, eliques,... i en aquest cas ser una energia renovable, o pot produir-se en centrals trmiques convencionals o nuclears i en aquest cas no ser renovable. Actualment la major part de lenergia elctrica que consumim prov de les centrals trmiques i de les nuclears i s, per tant, no renovable. Lenergia elctrica que proporcionen les bateries no s renovable ja que estan fetes de materials com el liti, el cadmi, el nquel, etc. 4.3. Fa servir algun tipus de combustible? No. 4.4. El seu s o els materials dels quals est fet presenten riscos de toxicitat? Quins? No, excepte les bateries i les piles. Aquestes van molt protegides i blindades, per en cas de trencar-se la protecci o dobrir-les contenen materials molt txics per ingesti, per al cos hum. 4.5. Fa soroll quan es fa servir? S. Quan alg et truca, sona un timbre o una melodia i quan t marques un nmero les tecles solen sonar en la majoria de telfons. A ms, quan parlem per telfon tamb fem soroll.
32
4.6. Consideres que contribueix a la contaminaci acstica? En alguns llocs i moments, s. Per exemple, en una oficina on sonen molts telfons alhora. Els telfons mbils contribueixen a augmentar el soroll en els carrers i en els llocs pblics si en sonen molts al mateix temps o hi ha molta gent parlant a travs dells simultniament. Alguns telfons mbils permeten canviar el timbre per una vibraci o un senyal llumins i aix eviten el soroll del timbre que pot molestar en alguns casos; ajuden aix a reduir la contaminaci acstica. 4.7. Els materials de qu est fet sn reutilitzables, reciclables o recuperables? Com es reutilitzen, recuperen o reciclen? I, on? S, quasi tots els materials de qu est fet un telfon es poden recuperar, alguns dells poden reutilitzar-se i la majoria sn reciclables. El problema que hi ha s que un telfon t moltes peces de materials diferents i que, per tant, es reciclen de formes diferents. O sigui que abans de poder reciclar els materials shauria de desmuntar el telfon pea per pea, classificar-les i desprs dur-les a la planta de reciclatge corresponent i aix s difcil i car i per aix, en general, quasi cap particular ho fa i no hi ha empreses que shi dediquin. Algunes companyies de telfons, cada vegada ms, sencarreguen de recuperar i desmuntar els telfons que venen quan aquests ja no serveixen. s a dir, quan canviem el telfon, la prpia empresa que ens lha venut sencarrega de desmuntar-lo i recuperar, reutilitzar o reciclar les peces que el composen. Les bateries i les piles dels mbils s que han de llenar-se en contenidors especials ja que el seu contingut s txic i han dsser eliminades o emmagatzemades en plantes especials per a evitar la contaminaci del sl i de les aiges.
33
4.8. El seu s, t impacte mediambiental, s a dir, perjudica el mediambient? Mentre conversem per telfon lnic impacte mediambiental que hi pot haver s el que procedeix de la producci de lenergia elctrica necessria perqu funcioni.. Fins i tot pot dir-se que, en certa manera ls del telfon repercuteix favorablement en el mediambient ja que evita molts desplaaments que normalment se farien amb vehicles que contaminen. La installaci de les lnies telefniques, dels cables submarins, dels satllits artificials i de les estacions de rdio i les antenes, tots ells sistemes lligats al telfon, s que perjudiquen el mediambient ja que el modifiquen i a ms espatllen fora el paisatge.. 4.9. En lobtenci dels materials o durant el procs de fabricaci es produeix algun impacte mediambiental? El muntatge de telfons a partir dels seus components no s un procs contaminant, per la fabricaci daquests components i dels materials de qu sn fets,, aix com de les carcasses, s que contamina. Aix per exemple, la fabricaci del plstic s un sector fora contaminant. Lextracci de les primeres matries necessries per a fabricar els components (extracci de minerals, de petroli, etc.) tamb perjudica molt el mediambient ja que contribueix a lesgotament de recursos naturals.
4.10. Quan el compres porta algun tipus denvs o embolcall? Com s aquest embolcall? De quins materials est fet? S, sol venir embolicat en un plstic i collocat en una caixa de cartr on tamb hi ha la resta daccessoris (bateries, carregadors, suports, ...). 4.11. Quina funci t lembolcall en aquest cas? Serveix per a protegir lartefacte de cops durant el transport i permet poder-lo portar cmodament en un sol paquet.
34
4.12. s imprescindible? Podria evitar-se o modificar-se? s bastant imprescindible, encara que podria simplificar-se i portar, per exemple, noms la capsa de cart, sense anar embolicat prviament en plstic. 4.13. s reciclable? S, ja que tant el plstic de les bosses com el cartr ho sn.
5. CONTEXT ECONMIC 5.1. Coneixes marques i/o fabricants daquest objecte? S, hi ha moltes marques de telfons. Les ms comunes a Espanya per telfons fixos sn: Telefnica, MX-Onda, Solac, Philips, Siemens, Panasonic,... Per a telfons mbils i inalmbrics hi ha moltssimes ms marques.. Les ms importants s: Alcatel, Benefon, BangOlufsen, Bosch, Detewe, Ericsson, Kirk, Maxon, Mitsubishi, Motorola, Nec, Nokia, Nortel, Orbitel, Panasonic, Philips, Sagem, Samsung, Siemens, Sony, Swatch, Telital, ... 5.2. On es fabrica? En el nostre pas o s dimportaci? La majoria dempreses que fabriquen telfons sn en general multinacionals amb origen en un pas i fbriques a tot el mn, algunes de les quals tamb sn a Espanya. Aix, per exemple a Espanya hi ha dues fbriques de la multinacional Ericsson, que s una empresa sueca; una daquestes fbriques s lnica planta espanyola de fabricaci de mbils. La companyia holandesa Philips tamb t fbriques de components en el nostre pas, etc.. A Espanya tamb es fabriquen els telfons fixos de les marques MX-Onda i Telefnica en empreses que sn espanyoles.
35
Aix, doncs, en el nostre mercat hi ha telfons de fabricaci prpia i molts dimportaci. 5.3. Informat de quins preus tenen els diferents models daquest artefacte. A les botigues es poden trobar telfons de molts preus. Si parlem de telfons fixos nhi ha dentre 3.500 y 5.900 pesades. Si sn telfons fixos per que ofereixen tamb altres serveis com mans lliure, contestador, inalmbrics, etc. els preus oscillen entre les 10.000 i les 20.000 ptes. Els telfons mbils poden valer des de 2.000 fins a 50.000 ptes. 5.4. Hi ha diferncies entre els preus segons les marques, models, ... A qu creus que sn degudes? S, hi ha una gran diferncia de preus segons les marques i models. Sn degudes bsicament a les diferents prestacions que ofereix cada telfon, ms que a la marca en s, encara que hi ha algunes marques que sn ms cares que daltres perqu ofereixen ms qualitat i garantia. Com a exemple, el preu dun mbil depn bsicament del seu pes, la seva forma, lautonomia i els serveix complementaris que pot oferir (agenda, rellotge, Internet,...). El preu dun telfon fix depn molt del nombre de memries, de si porta o no contestador, de si s inalmbric o mans lliures, etc. 5.5. T costos afegits deguts a la moda, al disseny o a daltres factors? S, sobretot ltimament. Hi ha models de telfons ms cars que daltres pel seu disseny, encara que tinguin les mateixes funcions. En els mbils, com ja hem dit, influeix tamb en el preu el pes i la forma del telfon.
36
En les botigues de decoraci venen alguns telfons fixos molt decoratius, encara que fora simples, que solen ser molt cars degut al disseny i als materials de qu sn fets. 5.6. La relaci preu/utilitat/qualitat, et sembla adequada? S. Els preus dels telfons en general estan fora ajustats perqu hi ha molta competncia entre marques. A ms, el telfon s un artefacte molt til i que dura molt temps, aix que la despesa de comprar-lo queda compensada de seguida. Avui en dia, nhi ha molts models i tothom pot trobar-ne un que li sigui til i prou econmic per a la seva butxaca. 5.7. Creus que val la pena comprar-lo? Per qu? S, val la pena, perqu el faig servir a diari. El que passa s que tampoc fa falta comprar-se un model que faci moltes coses i que tingui moltes funcions si tampoc les utilitzars. Haurem de procurar comprar-nos un model que fos adequat a les nostres necessitats.
5.8. La seva fabricaci, el seu s o els sistemes lligats a aquest objecte estan relacionats amb llocs de treball, oficis i ocupacions del teu entorn? La seva fabricaci, no perqu no conec cap fbrica de telfons o dels seus components que estigui prop de la meva ciutat. Per, com en totes les ciutats s que hi ha moltes botigues dedicades a la venda de telfons fixos i mbils i daccessoris per a telfons. Tamb hi ha botigues on pots abonar-te a un servei de telefonia fixa o mbil i alguns locutoris. A ms, alguna gent que conec treballa en la reparaci davaries en la lnia i en els aparells de telfon. 5.9. Coneixes indstries on es fabriqui aquet artefacte o algun dels seus components?
37
La multinacional Ericsson t una planta de producci a Legans (Madrid) i una altra a Zamudio (Biscia), que s lnica dEspanya on es fabriquen mbils. Aquesta marca s, en el nostre pas, la principal subministradora dequips i serveis als tres operadors mbils i ocupa la segona posici quant al mercat dinfrastructures de xarxa fixa essent tamb un dels principals suministradors de Telefnica i Euskaltel. En el nostre pas tamb existeixen dues empreses nacionals que fabriquen telfons fixos: MX-Onda i Interisa Electrnica, S.A., aquesta darrera correspon als telfons marca Telefnica. 5.10. Et sembla un artefacte fcil de fabricar? S, una vegada shan obtingut tots els components i peces de lartefacte ja que sembla fcil de muntar amb la tecnologia actual. 5.11. Crees que podria ser un bon negocio fabricar-lo, o et semblaria millor negoci dedicar-te a la fabricaci dartefactes alternatius? Podria ser un bon negocio fabricar telfons per crec que ara ja hi ha moltes marques i seria difcil poder competir amb elles, a menys que no fabriqussim un producte una mica diferent o que ofers nous serveis. En tot cas ens faria falta un estudio de mercat per veure les seves possibilitats de venta. 5.12. Tatreviries a fabricar-lo? Crec que seria capa de fabricar un telfon artes en el taller de Tecnologia seguint les instruccions dalgun llibre dexperiments i invents. Seria un telfon semblant al de A. G. Bell.
38
5.13. Est patentat? S. A. G. Bell va patentar el seu invent el 1876. A ms, totes les companyies patenten ara les seves innovacions tecnolgiques i els artefactes nous que van inventant per evitar aix cpies i assegurar-se els drets dexplotaci del seu descobriment.
6. BIBLIIOGRAFIA A part de diversos llibres de Tecnologia de lESO i de diverses enciclopdies i diccionaris, sha obtingut informaci ms especialitzada de : -La visita a lexposici temporal sobre El telfon organitzada pel Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya, situat a Terrassa. -Lentrevista efectuada a dos propietaris de botigues de telfons. - La consulta del llibre: Coleccin Histrico-Tecnolgica de Telefnica Fundacin Arte y tecnologa (Telefnica) Ediciones Siruela. - Les Revistes sobre telfons segents: Cobertura Editada per Barnapress Ediciones, Multimedia S.L. Telefona & comunicaciones Editada por Press onda, S. L. Conecta Motorpress-Ibrica
39

Analisi Objecte Telefon

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Analisi Objecte Telefon

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

El telfon

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

1. Les telecomunicacions a lEducaci Secundria

2. Exemple daplicaci del Mtode de lArtefacte a laula

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

TRIA DE LARTEFACTE (treball en grup)

POSADA EN COM DE LES RESPOSTES RESOLUCI DE DUBTES (treball en grupo)

PRESENTACI DEFINITIVA DEL TREBALL EXPOSICI ORAL DE LES CONCLUSIONS

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

Dia 3 Dia 4 Dia 5 Dia 6 Dia 7

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

3. EL QESTIONARI PER ALS ALUMNES

N R C NO OM MD DE EL LA A RT TE EF FA A CT TE E:: Castell: .................. Francs: ...................... Angls: ....................... Alemany: ....................

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

4.2.s energia renovable?

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

5.12. Tatreviries a fabricar-lo? 5.13. Est patentat?

A continuaci heu de respondre les preguntes del qestionari.

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

4. Les respostes dels alumnes

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual

EL TELFON EL MTODE DE LARTEFACTE. EXEMPLE

ICE-UAB Aula Virtual