Estudi de minimitzaci de residus especials

El Reial decret 952/1997, de gesti de residus perillosos, estableix que En el plazo de cuatro aos a partir de la entrada en vigor de este Real Decreto, y posteriormente con la misma periodicidad, los productores de residuos txicos y peligrosos debern elaborar y remitir a la Comunidad Autnoma correspondiente un estudio de minimizacin de dichos residuos por unidad producida, comprometindose a reducir la produccin de residuos txicos y peligrosos, en la medida de sus posibilidades

En aplicaci daquest requeriment, la Junta de Residus ofereix a les empreses una eina per a la realitzaci daquests estudis de minimitzaci. Si retorneu el qestionari incls al quadern central emplenat a la Junta de Residus o a les delegacions territorials de Medi Ambient donareu compliment al que estableix el Reial decret 952/1997.

Les empreses tamb podreu demanar informaci addicional sobre la realitzaci de lestudi de minimitzaci al Departament dInformaci de la Junta de Residus.

Adreces de la Junta de Residus i de les delegacions territorials del Departament de Medi Ambient: Dr. Roux, 80, 08017 BARCELONA Tel 935 673 300, Fax 935 673 291 Trav. de Grcia, 56, 08006 BARCELONA, Tel 932 090 777, Fax 932 090 453 Ultnia, 10-12, 17002 GIRONA Tel 972 223 035, Fax 972 227 234 Rda. de Sant Mart, 2-6, 25006 LLEIDA Tel 973 266 622, Fax 973 282 039 Cardenal Vidal i Barraquer, 12-14, 43005 TARRAGONA Tel 977 241 514, Fax 977 241 509 Correu electrnic: informacio@junres.es

Elaboraci de lestudi de minimitzaci

El qestionari us permetr donar compliment a la obligaci establerta pel RD 952/1997. No obstant, per tal demplenar-lo correctament s convenient que seguiu una srie detapes, que us permetran definir les vostres alternatives de minimitzaci. A continuaci us les resumim.

Identificaci de productes

Selecci de productes generadors de residus especials

Identificaci dels processos generadors de residus especials

Identificaci i quantificaci dels residus especials

Selecci de residus prioritaris

Elaboracci dun programa daplicaci

Definici dun indicador de minimitzaci

Valoraci dalternatives

Recerca dalternatives de minimitzaci aplicables als residus seleccionats

Identificaci dels productes generadors de residus

En aquesta primera etapa, shan didentificar els productes generadors de residus especials. Lestudi, tal com ho especifica el Reial decret 952/1997, demana la minimitzaci de residus per unitat produda, de forma que les dades de minimitzaci proposades shauran de referir a les unitats de producci corresponents, com ja veurem ms endavant. En aquesta primera etapa, toca identificar tots els productes generadors de residus especials. En alguns casos la identificaci directa dels productes generadors de residus especials pot ser dificultosa, llavors s ms convenient iniciar lestudi per letapa 2 i identificar el productes generadors de residus especials a partir dels processos.

Identificaci dels processos generadors de residus

Per a cadascun dels productes generadors de residus especials, shan didentificar tots els processos (productius o auxiliars) que sn generadors de residus. En aquesta etapa, no ens podem oblidar daquells processos auxiliars no associats directament a cap producte, per generadors de residus, com poden ser les operacions de neteja i manteniment, etc. I tampoc no ens hem doblidar dels residus generats en les condicions anormals de producci com les aturades, la posada en marxa, etc. Per a la correcta execuci daquesta etapa i per facilitar la identificaci de productes i residus associats, es recomana la utilitzaci de diagrames de procs.
Aigua Producte (a/b/c) unitats Mat. primeres (a/b/c) unitats

Emissions atm.

Procs

Residus (a/b/c) unitats Aiges residuals

Identificaci i quantificaci dels residus especials

En aquesta etapa sidentificaran qualitativament i quantitativa els residus especials generats a cada procs. Per a cada residu, sidentificar la gesti actual i els costos derivats daquesta. Un cop identificats els residus, shauran dassociar a cadascun dels productes identificats com a generadors de residus. Per als residus que siguin especfics dun procs i dun producte, aquesta associaci ser directa i per als residus generats en processos comuns a diferents productes o en processos generals no associats a cap producte, els residus sassociaran als diferents productes de forma proporcional. Un cop realitzada aquesta etapa, disposarem de la identificaci qualitativa, quantitativa i econmica dels residus associats a cada producte generador de residus.

Selecci dels residus prioritaris

Sestabliran els residus prioritaris per centrar els esforos en la minimitzaci daquests residus. Els criteris per a la prioritzaci dels residus a minimitzar hauran destar en concordncia amb els objectius generals establerts per lempresa en letapa de planificaci i tindran en compte: La legislaci aplicable La perillositat dels residus La quantitat o el volum de residus generat El risc per als treballadors i per al medi ambient El cost de gesti actual Les possibles responsabilitats futures El potencial de minimitzaci Lafectaci a la imatge de lempresa, etc.

Recerca dalternatives de minimitzaci

Per a cadascun dels residus seleccionats, es far una recerca de les alternatives de minimitzaci existents. Per fer la recerca de les alternatives, s important la collaboraci entre els membres de lequip de treball, tot recollint les idees i lexperincia dels treballadors de lempresa. En aquesta etapa, caldr consultar les fonts dinformaci existents sobre alternatives de minimitzaci. A la bibliografia shi han incls referncies de diversos manuals genrics i sectorials de minimitzaci, aix com de diverses fonts dinformaci tils. En alguns casos, pot resultar interessant consultar les associacions empresarials sectorials sobre les solucions adoptades per altres empreses del mateix sector, aix com consultors experts en el sector. La minimitzaci dels residus preveur: la reducci de la quantitat de residus generats, la reducci de la perillositat potencial dels residus generats. Les alternatives de minimitzaci shauran de preveure tenint en compte lordre de prioritats segent: 1. Reducci en origen de residus 2. Reciclatge en origen de residus Les alternatives de minimitzaci de residus poden abastar des de canvis tecnolgics complexos fins a senzilles modificacions en els hbits de treball. Les alternatives de minimitzaci poden classificar-se en els grups segents: 1. Reducci en origen Modificaci de procs - Bones prctiques - Millores tecnolgiques - Canvi de materials Modificaci del producte 2. Reciclatge en origen Trobareu exemples daquestes alternatives de minimitzaci en les Fitxes de Producci + Neta (referncia bibliogrfica 25)

Valoraci de les alternatives de minimitzaci de residus identificades

La finalitat daquesta etapa s lavaluaci de la viabilitat daplicaci dins de lempresa de les alternatives seleccionades. Laplicaci dalternatives de minimitzaci i de prevenci en origen de la contaminaci en molts casos comporta per a lempresa, a ms duns clars beneficis ambientals, un millor aprofitament dels recursos, un increment de la capacitat de producci, una millora de la qualitat dels productes i una reducci dels costos doperaci.

Per a lestudi de les alternatives de minimitzaci aplicables, a ms de tenir en compte les prioritats exposades a lapartat anterior, sestudiaran els punts que es descriuen tot seguit: El benefici ambiental La viabilitat tcnica La viabilitat econmica Beneficis intangibles Lestudi del benefici ambiental inclour lavaluaci de la reducci qualitativa i quantitativa de residus per a laplicaci de les diferents alternatives i les repercussions sobre altres corrents residuals. En aquesta etapa, sha de considerar, doncs, si laplicaci duna alternativa per a la minimitzaci de residus comporta un increment en la generaci daltres corrents residuals. Lobjecte de lestudi de la viabilitat tcnica s comprovar la possibilitat dimplantar lalternativa analitzada, que no hi hagi cap tipus de condicionament que no sigui fcilment superable, tant pel que fa a les propietats del producte com a les limitacions de les installacions o als nous requeriments de formaci de personal o de manteniment dequips, etc. Lestudi de la viabilitat econmica comporta confrontar les despeses dinversi i explotaci que representa lalternativa de minimitzaci amb les despeses dexplotaci actuals, i valorar els estalvis en gesti de residus, consum de recursos, i les despeses per la compra i installaci de nous equips, etc. Un cop considerats els punts anteriors, tamb shaurien de considerar els beneficis intangibles associats a laplicaci de lalternativa de minimitzaci avaluada. Aquests beneficis no quantificables sn en molts casos decisius per a la implantaci de lalternativa. Alguns daquests beneficis intangibles poden ser: millora en la qualitat del producte, millora de la imatge de lempresa, disminuci del risc daccidents, facilitat de compliment dels requisits del sistema de gesti mediambiental i dobtenci de la certificaci corresponent, etc. Amb aquestes dades es podr decidir sobre la convenincia daplicar una alternativa concreta entre les diferents alternatives identificades. Al Manual sobre el DAOM (referncia bibliogrfica 1) es dedica un captol a la descripci de lanlisi de les viabilitats tcniques i econmiques. Al Manual sobre la implantaci de sistemes de gesti ambiental (referncia bibliogrfica 2) tamb es dedica un captol als aspectes econmics.

Definici dun indicador de minimitzaci

Per establir una definici dobjectius de minimitzaci concreta i per fer una valoraci correcta i un seguiment dels resultats de minimitzaci aconseguits per laplicaci del programa, es recomana la definici duns indicadors de minimitzaci. Tot i que cada empresa pot utilitzar els seus indicadors propis, per poder fer un seguiment uniforme dels estudis de minimitzaci presentats es demana a les empreses que, en emplenar el qestionari que acompanya aquesta guia, calculi lindicador de residus simplificat (IR)
R0: Residus de lany anterior P0: Productes de lany anterior Rn: Residus de lany Pn: Productes de lany

Elaboraci dun programa daplicaci

Selaborar un programa daplicaci de les alternatives seleccionades. Aquest programa ha dincloure: Els objectius concrets de minimitzaci establerts per als diferents residus Les alternatives seleccionades per a la minimitzaci de cada residu Les accions concretes per a la implantaci de les diferents alternatives Els responsables de les diferents accions Els terminis per a les diferents accions Els recursos destinats per a lexecuci de les diferents accions Els indicadors definits per al mesurament dels resultats finals de minimitzaci i els previs de les diferents etapes. Aquest programa, revisat i aprovat per la direcci, ha de ser coherent amb altres programes vigents a lempresa, com el programa del sistema de gesti mediambiental, i sempre que sigui possible, ha de facilitar el compliment daquests altres programes. Els productors de residus especials, en la recerca dalternatives de minimitzaci i en lestabliment dels seus compromisos de minimitzaci, podran trobar suport en lexperincia daltres empreses del seu sector dactivitat.

Bibliografia
1. DAOM. Diagnosi ambiental doportunitats de minimitzaci. Manuals decogesti nm. 1. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya,1999. Guia prctica per a la implantaci dun sistema de gesti ambiental. Manuals decogesti nm. 2. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya,1999. 200 Recomendaciones para la Reduccin de Residuos. IHOBE, 1999. Manual de Prevencin de la Contaminacin Industrial. H.M. Freeman. Junta de Residus. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Mc. Graw Hill, 1998. MIQUEL RIGOLA. Producci + Neta. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 1998. Waste Minimization and Clean Production. Proceedings of the 2nd International Conference, 1996. Manual Media. Minimizacin econmica del impacto ambiental. Ministerio de Industria y Energa, 1995. Manual de minimitzaci de residus i emissions industrials. Institut Cerd. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 1992. Reducci de Residus. Guia per a lavaluaci doportunitats als processos industrials. Junta de Residus. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 1991. 17. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Aplicacin de Pintura en Carroceras. IHOBE,SA, 1999. 18. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Mecanizado del Metal. IHOBE, SA, 1999. 19. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Escorias de Acera. IHOBE, SA, 1999. 20. Aplicaciones del Manual Media a sectores industriales. Sector Textil. Emgrisa, 1998. 21. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Arenas de Moldeo en Fundiciones Frreas. IHOBE, SA, 1998. 22. Aplicaciones del manual media a sectores industriales. Sector curtidos de pieles animales. Emgrisa. Ministerio de Medio Ambiente, 1997. 23. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Recubrimientos Electrolticos. IHOBE, SA, 1997. 24. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Galvanizado en Caliente. HOBE, SA, 1997. 25. Fitxes de Producci + Neta. Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 26. Fitxes Med Clean. Centre dActivitats Regionals per a la Producci Neta (Pla dacci per a la Mediterrnia)-Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000. Sn fonts dinformaci interessant les pgines web dorganismes nacionals i internacionals com: El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya: <http://www.gencat.es/mediamb> La Junta de Residus: <http://www.junres.es> El Centre per a l Empresa i el Medi Ambient: <http://www.cema-sa.org> El Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEP): <http://www.unep.org> La Comissi Europea: <http://europa.eu.int/comm/environment> LAgncia Europea de Medi Ambient: <http://service.eea.eu.int> LAgncia per a la Protecci del Medi Ambient dels Estats Units (EPA): <http://www.epa.gov>

2.

3. 4.

5. 6. 7. 8.

9.

10. Alternativas de prevencin de la contaminacin en el sector de tratamiento de superficies. (llibre, trptic i vdeo). Centre dActivitats Regionals per a la Producci Neta (Pla dacci per a la Mediterrnia)-Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000. 11. Oportunidades de prevencin de la contaminacin en el sector del curtido en la regin mediterrnea (llibre i trptic). Centre dActivitats Regionals per a la Producci Neta (Pla dacci per a la Mediterrnia)-Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000. 12. Prevenci n de la contaminaci n en el envasado de alimentos en conserva. (llibre i trptic) Centre dActivitats Regionals per a la Producci Neta (Pla dacci per a la Mediterrnia)-Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000. 13. Prevencin de la contaminacin en la produccin de aceite de oliva. (llibre, trptic i vdeo). Centre dActivitats Regionals per a la Producci Neta (Pla dacci per a la Mediterrnia)-Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 2000. 14. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Artes Grficas. IHOBE, SA, 2000. 15. Aplicaciones del manual media a sectores industriales. Sector tratamiento de superficies. Emgrisa. Ministerio de Medio Ambiente, 1999. 16. Libro Blanco para la Minimizacin de Residuos y Emisiones: Conserveras de Pescado. IHOBE,SA, 1999.

Notes explicatives del qestionari

Aquest qestionari consta de tres apartats: 1.Descriu les dades generals de lempresa i les observacions que aquesta hi vulgui fer constar. 2.Resumeix els resultats de totes les alternatives de minimitzaci que implanti lempresa 3.Resumeix els resultats de cada una de les alternatives de minimitzaci que simplantin. Com que pot haver-nhi ms duna, sinclouen dues pgines (3.1 i 3.2). Si necessiteu ms espai podeu utilitzar fulls a part, o b fotocpies dels fulls corresponents del qestionari. En aquest cas, cal que identifiqueu aquests fulls amb el vostre codi de productor i/o amb el nom de lempresa en el marge superior dret de cada full.

(1) Incloeu en aquest apartat (o en forma dannex) les actuacions de minimitzaci de residus realitzades per lempresa amb anterioritat a la realitzaci daquest estudi de minimitzaci. Feu una descripci de les actuacions i dels resultats aconseguits. Podeu tamb descriure altres alterntives que hagin estat considerades i finalment desestimades. (2) Utilitzeu tantes cpies daquest full com sigui necessari. (3) Preneu com a dades actuals, les corresponents a la darrera declaraci de residus. (4) Sempre que sigui possible sha dutilitzar t/a com a unitat, en el cas dutilitzar altres unitats, indiqueu-ne quines. (5) Descriviu el producte ms relacionat amb la generaci daquest residu. (6) La codificaci emprada ha de ser lestablerta en la CCPA-96, classificaci catalana de productes per activitat. (Decret 131/1999, de 4 de maig, DOGC 2888 de 13/5/1999). (7) IR : indicador de residus simplificat, vegeu-ne definici al punt del fullet explicatiu. (8) Indiqueu lany previst per obtenir els resultats de minimitzaci estimats. (9) BP: bones prctiques; CM: canvi de materials; NT: noves tecnologies; RR: reciclatge en origen; MP: modificaci del producte. (10) AM: beneficis ambientals; EC: beneficis econmics; RP: requeriments de producci; AL: altres. (11) Preneu com a dades actuals, les corresponents a la darrera declaraci de residus. (12) En aquest apartat shan dincloure tant els residus minimitzats per lalternativa com altres residus nous que es puguin generar o que es vegin afectats per la implantaci de lalternativa. (13) Indiqueu la generaci de residus respecte a la producci, en t, associada a la generaci daquest residu (P0: productes generats lany 2000). (14) Sempre que sigui possible sha dutilitzar t/a com unitat, en el cas dutilitzar altres unitats, indiqueu-ne quines. (15) Indiqueu la generaci de residus respecte a la producci, en t, associada a la generaci daquest residu (Pn: productes estimats per lany previst dimplantaci de lalternativa de minimitzaci). (16) Indiqueu el consum de matries primeres respecte a la producci en t, associada al consum daquestes matries primeres. (17) Indiqueu el volum daiges residuals generat respecte a la producci en t, associada a la generaci daquestes aiges residuals. (18) Indiqueu la generaci demissions atmosfriques respecte a la producci en t, associada a la generaci daquestes emissions. (19) Indiqueu el consum daigua respecte a la producci en m3/a, associada a aquest consum daigua. (20) Indiqueu el consum denergia respecte a la producci en kWh/a, associada a aquest consum denergia.

Estudi de minimitzaci de residus especials 1

Nom o ra social

DADES GENERALS

NIF

Sector industrial (CCAE) Telfon Telefax

Codi productor A/e

Responsable de lestudi de minimitzaci

Nom Crrec Data

Signatura del responsable

Observacions generals

Les notes explicatives del qestionari les trobareu a la pgina7 del fullet explicatiu

Antecedents (1)

Quadre resum dels residus especials i dels processos i productes que els generen i de la minimitzaci prevista (2)

Generaci de residus i productes actual (3)

Codi del residu especial (CRC) Descripci del residu especial Quantitat (R0) (t/a) (4) Producte relacionat (5) Codi (6) Quantitat (P0) (t/a) (4) R0/P0 (a)

Generaci de residus i productes prevista

Quantitat (Rn) (t/a) (4) Quantitat (Pn) (t/a) (4) Rn/Pn (b) IR (7) Any (8) previst

a-b a

Les notes explicatives del qestionari les trobareu a la pgina7 del fullet explicatiu

Observacions

3.1
Descripci de lalternativa

Efecte ambiental de la implantaci de lalternativa de minimitzaci

Tipus (9)

Data prevista dimplantaci

Motivaci selecci (10)

Inversi prevista Un cop implantada l'alternativa

Abans de la implantaci de l'alternativa (11) Productes Quantitat (P0) (t/a) Quantitat (Pn) (t/a)

Residus (12)

Codi CRC

Quantitat absoluta (R0) (t/a)

Quantitat relativa (R0/P0) (t/t) (13)

Quantitat absoluta (Rn) (t/a) (14)

Quantitat relativa (Rn/Pn) (t/t) (15)

Matries primeres
Les notes explicatives del qestionari les trobareu a la pgina 7 del fullet explicatiu

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t) (16)

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t)

Aiges residuals

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t) (17)

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t)

Emissions atmosfriques

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t) (18)

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t)

Consum d'aigua

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t) (19)

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t)

Consum d'energia

Absolut (kWh/a)

Relatiu (kWh/t)

Absolut (kWh/a)

Relatiu (kWh/t)

Observacions

3.2
Descripci de lalternativa

Efecte ambiental de la implantaci de lalternativa de minimitzaci

Tipus (9)

Data prevista dimplantaci

Motivaci selecci (10)

Inversi prevista Un cop implantada l'alternativa

Abans de la implantaci de l'alternativa (11) Productes Quantitat (P0) (t/a) Quantitat (Pn) (t/a)

Residus (12)

Codi CRC

Quantitat absoluta (R0) (t/a)

Quantitat relativa (R0/P0) (t/t) (13)

Quantitat absoluta (Rn) (t/a) (14)

Quantitat relativa (Rn/Pn) (t/t) (15)

Matries primeres
Les notes explicatives del qestionari les trobareu a la pgina 7 del fullet explicatiu

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t) (16)

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t)

Aiges residuals

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t) (17)

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t)

Emissions atmosfriques

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t) (18)

Quantitat absoluta (t/a)

Quantitat relativa (t/t)

Consum d'aigua

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t) (19)

Quantitat absoluta (m3/a)

Quantitat relativa (m3/t)

Consum d'energia

Absolut (kWh/a)

Relatiu (kWh/t)

Absolut (kWh/a)

Relatiu (kWh/t)

Observacions