Você está na página 1de 1

Afavorim la mobilitat escolar

El nostre ajuntament ens ha ofert una nova mostra de la seva inqüestionable coherèn-
cia. Tot just tres mesos després de la controvertida decisió de convertir un dels trams més
transitats del Passeig del 22 de juliol – i de la ciutat – en una mena d’agònica ratera per al
vehicle privat, ara ha cregut oportú obsequiar a la ciutadania amb l’establiment d’unes zones
d’aparcament per a la recollida escolar.
Unes places, anomenades d’accés a les escoles, exclusives per als pares i mares que
combreguen amb la idea que la qualitat és més important que la quantitat. Que entenen que
no té importància procurar dedicar el major nombre d’hores possibles a l’educació dels seus
plançons, sinó oferir-los la major qualitat en la seva atenció, acompanyant-los a l’escola en
cotxe, després d’haver-los deixat esmorzar tots sols mirant la televisió, per a que no es mala-
costumin caminant cinc minutets...
Aquest modest i crèdul articulista havia cregut – i defensat, davant les airades reacci-
ons d’algun conductor habitual – les raons que l’excel·lentíssim va adduir per a justificar
l’ampliació de l’espai del carril bus a la via pública: una aposta pels principis mediambien-
tals, destinada a “afavorir la circulació del transport públic”. Tot i pretendre començar la ca-
sa per la teulada – ja que l’ interval de pas dels autobusos és més propi del modernisme que
no pas del segle XXI... – semblava avançar cap el bon camí.
Ara mateix, ja no sap què pensar... Aquesta nova mesura – que coincideix, casual-
ment, amb les eleccions europees – l’hem de considerar compatible amb la progressiva exten-
sió dels carrils? Hem d’entendre que és coherent posar traves als que utilitzen el vehicle pri-
vat per anar a la feina i, al mateix temps, concedir uns espais d’aparcament privilegiats a al-
guns dels veïns que es desplacen innecessàriament dins de Terrassa?
Progressivament, aquestes zones d’aparcament puntual restringit s’han anat estenent
a la majoria dels centres educatius públics de la ciutat. Fins i tot els privilegiats alumnes que
estudien en barracons – perdó, volia dir en escoles provisionals, (que a mesura que passa el
temps tenen més de provisionals i menys d’escoles...) – com els del Jaume I se’n beneficien.
Si ja era poc sostenible que els agents municipals – em comptes d’evitar que els qua-
tre espavilats de sempre facin impunement ús dels nous carril bus com si es tractés d’una
mena de Via-T per al seu ús exclusiu, davant la impotència de la majoria de disciplinats con-
ductors que fan cua pacientment – permetessin, en plena hora punta, que els carrers adja-
cents a les escoles esdevinguessin unes generoses i caòtiques zones de descàrregues de cria-
tures, només faltava que ara el consistori col·labori en el foment de la tan pedagògica i pro-
metedora teoria d’educar els fills seguint els principis del MEP: el Mínim Esforç Possible!
Amb una tan sensata i raonada decisió, que incentiva l’ús superflu del vehicle privat
en distàncies curtes, ben segur que la ciutat hi sortirà guanyant: no tan sols evitarem els ne-
fastos efectes de la reducció de CO2 a l’atmosfera, sinó que garantirem que els nous ciuta-
dans del demà estiguin sobradament preparat per a l’imminent futur que els espera...!

divendres, 24 d’abril del 2009


PS: Cal agrair especialment que, a fi d’afavorir la contenció pressupostària, Mobilitat
s’hagi estalviat una costosíssima trucada al PAME per tal d’assegurar-se que coneixien bé els
horaris d’entrada i sortida de les escoles abans de retolar les plaques corresponents... És tot
un detall, per exemple, que al França es permeti estacionar-hi tres minuts de 16.15 a 16.45,
quan els alumnes surten... a les 17.00!
© Cesc Serrahima 2009
www.racodelaparaula.com

Informació sobre els drets