cap de xuro

.l
1

Salutaci ............................................................... 9 Presentado ......................................................... 11 Agrai'ments ......................................................... 13 La Llegenda deis Grans de Blat ....................... Curs dEscacs .................................................... Unidad 1 ...................................................... Unidad 2 ...................................................... Unidad 3 ...................................................... Unidad 4 ...................................................... Unidad 5 ...................................................... Unidad 6 ...................................................... Unidad 7 ...................................................... Unidad 8 ...................................................... Unidad 9 ...................................................... Unidad 10......................................................
7

17 33 35 37 42 45 47 52 59 66 74 83

SALUTACI
Representa una veritable satisfacci per la Consellera dEducaci, Cultura i Esports poder contribuir a editar aquest llibre sobre escacs. Ho s per un grapat de raons ben estimables. Duna banda, perqu s possiblement el primer llibre dedicat a la didctica deis escacs, en catal, que apareix en el mn editorial, i que va adreat a les primeres edats. Daltra banda, perqu cont extraordinries qualitats educatives, pedagagogiques i de dinmica de laprenentatge. A ms, ha estt redactat en la nostra llengua, circumstncia lingstica que per al meu departament no resulta gens banal. Bep Surez, mestre, monitor i entrenador nacional descacs, sens ha rvlt com a un magnifie pedagog. Si ja coneixem a bastament la seva qualitat com a jugador descacs, ara ens adonam que est especialment dotat per a ensenyar-lo. Aquest llibre s la prova evident i definitiva. La Conselleria d Educaci, Cultura i Esports ha desplegat programes de promoci deis escacs a les escoles en diverses campanyes. Aquest esport de lintel lecte forma part principal deis diferents programes de foment de modalitats esportives poc massives que portam a terme arreu de Menorca. Ido b, 1aparici del llibre de Bep Surez esdev una eina admirable que arriga oportunament, i que ell posa a les nostres mans per incidir amb ms fora en aquest compromis de promoci que tenim marcat. A la Conselleria pensam que la importncia del llibre que ara veu la llum es demostrar ben prest, aix que comenci a circular dins i fora de Menorca. I potser que marcar una fita molt excel-lida en la didctica de lensenyament -actiu i efics- deis escacs. Per endavant, enhorabona a 1autor i tots aquells joves jugadors que sen beneficiaran del que cont

Sim Gorns Conseller d Educaci, Cultura i Esports

PRESENTACI
Quan vaig comenar la meva experincia com a monitor descacs a lescoles, em vaig adonar de la mancana de material adquat per a la ensenyana a las edats primerenques (dels six ais deu anys). B llavors vaig comenar a rumiar la possibilitat de fer un llibre que omplis aquest buit. El llibre hauria de ser per fora divertit, interactiu i, al mateix temps, una eina de feina a lescola. Si fos possible hauria de haver-hi Hoc no tan sol per al funcionament i les regles del joc descacs, sino tamb per veure el joc descacs com a un instrument per desenvolupar unes altres matries (msica, pintura, matemtiques, literatura, etc.). La idea essencial del projecte era, en un primer moment, realitzar un llibre que tingus cabuda dins les escoles, i que els mestres que ho volguessin disposessin dun text de feina. El rsultat de tot aix, el tens a las teves mans i tant si ets monitor, com mestre o alumne, desitjo que t ho passis tan b com jo mentre el feia.

J. F. Surez

AGRAIMENTS
Tota feina s el resultai del treball dun conjunt de gent que fan possible que un somni es converteixi en realitat, i no seria seris no fer un mencio de tots els que hi han col-laborat. En primer lloc la Conselleria de Educaci, Cultura i Esports del Consell Insular de Menorca, encapgalada per el seu conseller Sim Goms, i Miquel ngel Milla, per la seva confianza en el projecte. Aix mateix, agraesc els consells pedaggics de tota indole dImma Paltor, psicologa i amiga; les ensenyances i els punts de vistes tan peculiars d Alvaro Albaina que van fer que mirs els escacs duna altra manera; la col-laboraci del Servei de Correcci Lingstica del Consell Insular, especialment de Bosco Andreu per trobar las paraules adequades... i molt especialment la feina de Maria Luisa Saura, dissenyadora grfica i gran amiga per convertir en realitat las fantasies que solament existien dins el Cap de Xuro... Grcies

J. F. Surez

17 lZ

Fa molts molts anys, en un lloc de l'ndia, hi vivia un rei molt poderos. Tenia tot ali amb lo qu es pot somiar: terres, rius, muntanyes, dos-cents elefants, dues reines,...... Pero estava tan avorrit! Res elfeia sentir-se b; tots els joes de palau, tots els divertiments Vomplien d avorriment. -Estic avorrit- va dir el Rei-; cada dia que en passa estic pitjor.
19

Un dia, per; es va aixecar d all ms content i se li va ocrrer una gran idea: -Eurka- va dir-. Cridar els meus savis, i les comanar que facin un joc per a mi que sigui divenit, que hi puguijugar amb les meves reines i que no acabi mai, i aixtja mai ms no m avorrir. Tal dit tal fet. -Que vnguin els savis davant meu. -Savis, veniu- va fer pregonar pertot el conseller del rei.
20

Els savis del castell van comparixer davant la presencia del rei. - Majestat, Majestat, Majestat. - Escolteu- va dir el rei Vull que inventeu un joc per a mi, les meves

reines i els meus amics. 1 us he de dir que si un de vosaltres el sap compondr li donar tot quant vulgui, exactament ali que vulgui. I tots d una els savis sen van anar a rumiar a las seves estances, pensa qui pensa.
21

Havia passai tot just una setmana quan va acudir el primer savi. Feia alens: -Majestat, he ideat un joc de bolles que estic segur que us agradar molt. -Vejam, mostra-me l - va direi rei. El savi li va mostrar el joc de bolles. I la veritat s que el rei els primers dies s hi entretenia prou. Per va passar un quant de temps ija li tornava a agafar l ensopiment. Aixt que va fer cridar el savi i li va dir: -Em sap greu, per el teu joc no s ben b all que cerc; no et puc donar la recompensa.
22

Unes setmanes desprs, un altre savi va dur un joc de cartes mgiques per mostrar al rei. Els primers dies el rei hi estava tot entusiasmat, pero al cap de no gaire temps... ja n estava cansat. Fa venir el savi i quan el rei va poder aturar de fer badalls li va dir: - Em sap greu, per el teu joc no s ben b alio que cerc; no et puc donar pas, la recompensa. Iva fer un badall. De manera que van anar desfilant els savis, i cap deis tant no li va saber oferirjoc que realment li agrads. Per ago el rei estava sen maleit com ning, en tot el regne, semblava capag d enginyar-se cap divertiment que fes llevar aquella nyonya de damunt! Per a qu servien id els ttols que ell havia anat donant?s que ara, amb el ttol a la butxaca, aquells savis ja no s escruixien mes el cervell i s havien tornat uns ganduls? S havien eixugat, aquellspous de cincia? I vosaltres estudieu prou?
23

Fins un dia, a fora d insistir-hi, es va endevenir que un vell va arribar fins a las portes de palau. Hifa dos bons trucs amb aquel gran picaporta. -Toc, toc! f -Qui sF- va dir amb veu de tro el soldat de la porta. -Som en Sisa, el que ve de la terra deis cinquanta dies. -Qui dius qui s? -En Sissa, el qui ve de la terra dels cinquanta dies. -Vejam, que vols, vell? -Fie sentit a dir que el rei va en cerca d unjoc, per poder passar-ho b i que no acabi mai.fo en duia un. -Tu?- va fer el soldat-; au, no em facis riure. Per d acord, avisar que ets aqu. aqu.
24

El soldat de porta va avisar el capit, i el capit, el rei. El rei, en rebre la noticia, va pegar bot del tron i va ordenar que fessin venir davant seu tot d una. -I qui ets, diusF- Va demanar el rei, encuriosit. -Som en Sissa, que vene de la terra deis cinquanta dies. -D on dius que vens? -esfa repetir; el rei, intrigai. -De la terra deis cinquanta dies -Iper qu sen diu aixi? Mai m havia sentit a parlar! -Perqu hi ha cinquanta dies caminat des d aquella terra fins al vostre castell. -Ha, ha, ha. Molt bona aquesta, esgracis... B, em diuen que tens un joc per mi. s ver, act? -Si majestat; se n diu Escacs. Ara us el mostrar.
25

El vell Sissa va treure d una gran motxilla un tauler de escacs gegant i tamb en va treure unes peces que, curiosament, eren els animals de la trra del rei. La coas mes increble, pero, i que va deixar el rei meravellat, va ser que tant la reina blanca com la reina negra, tenien b las cares de las dones del rei. Ag va fer que el rei prests molta atenci.

26

La veritat s que, de primer, el rei va trobar un poc complicai aquest joc, per tant com passaven els dies i que en Sissa l anava ensenyant el moviment de les peces, li agradava ms i ms. Fins que un dia es va adonar que passava molta d estona amb aquest joc: elfeia cavillar i albora el distreia, li passava el temps sense tmer-se en, hi prenia la mar de gust. Llavors va fer cridar en Sisa i li va dir: -B, Sisa: el teu joc s just el quejo cercava; aix que em pots demanar all que vulguis que et ser concedit. Em Sisa, que va veure que el gran tauler ests en terra i sense les peces, va dir: -Majestat, no mes vull que em doneu un gra de blatper la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, vuitper la quarta, etc. etc.
27

Quan el rei sentir all no va poder suportar el riure i va dir: -Home, demana qualque cosa de ms valor,... no ho se: una muntanya, un riu, uns cavalls, unpalau, tal vegada monedes d or... Per grans de hlat!.. .Ha, ha, ha! I en Sissa, caparrut, tornava a recitar el mateix que havia dit abans: -Majestat, no mes vull que em doneu un gra de blat per la primera casella, dos per la segona, quatre per la tercera, vuit per la quarta, etc., etc.. -Id: si s ago qu vols, ago tindrs. Vine dem i en una alforja et donar els grans que m has demanat. Aquest savi es boig! -se li va escapar al Rei.
28

* *

-Que vngui el matemtic- va dir el rei -S, Majestat- va dir el matemtic que es deia Al-Juaritzi -Escolta m: vull que facis comptes: em diguis els grans de blat que cal donar al savi Sisa... Me ha demanat aquesta... ehem, bogeria... Mmm aquesta nimietat! Ag s. No hi ha hagut manera de treurel en d aqu! El rei li va explicar qu s volia, en Sisa.
29

Vafer els comptes, i quart ja els va tenir llest, se n va anar a trobar el rei i li va dirtoto esblanquet: -Majestat, no podem donar-li el blat que ens demana. -I com aixi?!? Que s que no hi ha prou alforges?... Ha, ha, ha! -No s ben b a, Majestat. Elproblema es d ordre superior: es que hauriem de sembrar tota la terra durant 200 anysperpoder donar-li el blat que ens demana en Sissa. -Au, vnga; que t has begut l entenimentP! -No, Majestat; es la pura veritat.
30

El rei, vermeil,de vergonya en veure el seu gran error, va fer cridar immediatament el veil Sisa i va dir: -Sisa, el primer dia que te vaig conixer em vas donar una lli, desprs em vas mostrar el joc que ms m agrada, els escacs; i ara em tornes a donar una altra lli. Et promet que mai ms em riure de cap altra persona. El Rei va fer conseller del regne en Sisa i van ser grans amies, van jugar moitespartides de escacs, i ara esperen jugar-hi amb tu
31

CURS D'ESCACS

33

1
T a g ra d a t el conte? Quin moment de la historia t ha agradat mes? Ara has de dibuixar i donar-hi color a la lamina qui tens a baix.

35

Qu noms? Escriu el teu nom a las caselles que tens a baix. Empra una casella per a cada lletra. D acord?

n
Deus conixer de qualque company teu, que no s ver? Doncs escriu-lo a las caselles tal com hi has escrit el teu.

 > -Z C

1
Agafa las tisores i... a retallar! Ha de retallar aquest taulerper les lnies de punts. Recorda: guarda els trossos que facis, per que els haurs de utilitzar en la activitat segent.

37

Ara, els tro sso s que has gu ardai en retallar el tauler de la activitat anterior, els has d afierrar amb moli de compie a Vespai que tens en aquestfull. Anem perfeina!

39

Observa la serie defitxes de dmino. Segur que ben qualque vegada has vist jugar-hi gent major. Id; fixa-t hi ben b i mira de veure quina relaei hi ha entre elles.

Veges ara aquesta nova srie defitxes de dmino. N hi ha cap que estigui mal col locada? Quina? ( marca-la). Quina fitxa hi hauria d a nar perqu l encadenament fos correcte? Dibuixa-la hi.

40

El Dau. Aquest ser el nou company teu.

41

 > -Z C

F ixat en aquest tauler. El dibuixant s ha oblidat d acolorir algunes caselles i no esta acabat; tu, queja saps com s el tauler, podries acabar la feina?

42

D ictt d escacs Envant Enrere A la dreta A Vesquerra Has de pintar damunt els moviments que hi ha en elfull. Moviments: dos passos a la dreta; tres cap envant; cinc cap a Vesquerra; quatre cap endavant: un a la dreta, i un cap enrere.

Simetries. Ja veig que ets un artista. Ara ha de pintar la part qui falta deis dibuixos que hi ha a baix. Es el mateix que dibuixar, pero al revs. Fixa t en la mostra.

U > -Z C

1
Les peces. Aqestes sn les peces amb qu juguen a escacs. Etfan pega? Som-hi: pe, cavall, torre, dama, alfil i rei.

45

Mots encreuats. D esquerra a dreta i dalt a baix, has de trobar el nom de coses que tenen alguna lletra de les peces. (Coses: Samarreta, alfabet, joc, escola, tassa, plaga, rnild, bosc.)

s A M A RR E T A A L F A B E T R J MAS T G 0 1L 0 E M 0 R D R 1A C S 10 1E R V E R CLMC H B z S E 0 A P S T As S A
L S C 0 N S 0 R 1 A 0 B B P L A Q A

46

Aquest es el pe. elpe.

s de far/ de nom Pepet. Pinta'!... Pinta 7... Vejam Vejam quin color far!

B 0
El pe. En Pepet es mou pe tauler sempre endavant. Quan contenga a caminar, si vol pot triar de fe o be noms un pas o bfer-neo dos. Desprs, pero sempre va de un en un.

Elpemenja El p e menja com, per per menjar, menjar, elpe el pe es es mou mou en en diagonal. diagonal. Observa com,

< 3 > .

*ot Cet es/v

<3>y
f

Pe

de/P e o

Si

te/c < 2 Zpr*

La cang del p e
El pe s el pe Sempre endavant Mai enrere tornars. Xano-xano, pas a pas Aquest xitxarel.lo somia ser una reina qualque dia. Ves qui ho diria!

H Li
Mira aquests d ib u ix o s. Sn corn caselles del tauler d escacs i sempre es van alternant: un quadre blanc i un altre negre, un de blanc, i un de negre, blanc.. negre, i aixi sempre. Ara bas defixar-te en els dibuixos segents i pintar les caselles en blanc del dibuixos de la dreta. Fixa-t hi b, sempre blanc i negre, blanc i negre, com diem ben ara.

1
La torre. Nom Roe. Ambpintures i retoladorspotspintar-la de colors, com ms t agradi.

H r

52

La torre Es mou en lima recta per lesfileres i columnes del tauler. Fixa t molt be en lesfileres i columnes del tauler que tens dibuixat aqui baix.

A; B: C: D: E: F: G: H

AB C D E F G H
Les columnes

7
6

7
6
.............. ........... .............................................. ......................... ..

5 4 3 2 .......
1
Les fiteres

. . . .......... ....................... ...............................................................

5 4 3 ..................... ............. ......2

1

Abecedari. Aquestes sn algunes lletres de l abecedari. Mira com estan posades i completa les que falten a la dreta.

A B C D E F G H

54

O H G F E D C B A

H............................ A C E B

S!a C D E F G H A B
E F G H A B C D

I ara bas de f e r el m ateix amb els nombres. Fixa tprimer en les sries de l esquerra i completar els que falten a la dreta.

1 2 3 4 5 6 7 8 8 7 6 5 4 3 2 1 5 6 7 8 1 2 3 4 3 4 5 6 7 8 1 2

1 8 5 3

8
1

Els carrers del ta u le r. Perqu sigui msfcil recordar els noms de les columnes, fixa t en el example segent:
Carrer A d aranya Carrer B de barca Carrer C C de circ Carrer D de dit Carrer E d elefant Carrer F de foc Carrer G degat Carrer H d hivern

55

HEE
El moviment de la torre. Les torres es mouen perfileres i columnes i poden avangar i recular. Fixa t en els diagrames que expliquen el moviment.

56

La torre menja. La torre menja ben igual que mou: en lnia recta (porfileres i columnes). Pot menjar-se les peces que tingui devant, enrere, a dreta i a Vesquerra.

1 <- 1 Aj 1 :i * i i: :! ; I 1 :t D

I i 1 1 i1

/ ara tu Quantes peces es

pot menjar la torre blanca en tant sol una jugada? I en dos?

En 1 jugada: En 2 jugadas:

57

La Cang de la Torre

Envant o envere, la torre, d esquerra a dreta recorre el tauler de cap a cap \ Tral.lar tral.lar tral.lar tral.lar Perfileres i columnes por avangar i recular Tral.lar tral.lar tral.lar tral.lar.

O U -Z C

1
El alfil s de nom Bisbe i en el taulersen colloca un devora el rei i el altre devora la reina. A aquest que tens dna-li color i fer-lo divertii.

59

mu
Lalfil camina per les diagonals del tauler. Fixa t b en la il.lustrado de baix. Hem fet un tails al tauler que representen diagonals. T en comte que les diagonals sn sempre del mateix color.

60

a
F ixat en el tauler segent: ara veurs com es mou l alfil, a vegades una casella, unes altres dues, o trs, o quatre o ms....

H H
Lalfil, la torre i e lp e volem travessar el laberint.. .per no entroben el cami de sortida, Eis podries ajudar?

E l5
Veus aquesta diagonal?

Ara, tu, assenyala-n'hi assenyala-n hi d'altres. d altres. Recorda, les caselles sempre sn del mateix color.

a s
Observa ara com Vafil menja. Fixa t b que hi ha alfils de caselles blanques i alfils de caselles negres. Lalfil blanc de b2 pot menjar-se elpe negre de e5. V alfil blanc de b5 pot menjar-se el pe negre de c4 o la torre negra de d7 V alfil negre de el pot menjar-se la torre blanca de h4 L a lfil negre de f7 pot menjar-se el pe blanc de h5

Ara tu. V alfil blanc de a8 es menja Valfil negre de c8; Valfil blanc de a8 es menja el pe negr de^ c6 Lalfil negre de c8 es menja el pe blanc de h3 Lalfil negre de e l es menja el pe blanc de h4. L alfil blanc de el es menja la torre blanca de a4 . Has fet tots els moviments? Hi ha aigu que no?

*
1

("
L n 1

A
1

a
Au, que C(lntcii
M a e s t
re n -

aPrens: a

C c*ntarem j u

La Canq del Alfil

De tori de tortfa sa via de color mai no canvia. Has de moure dos alfils, sols els veuen de perfil: L un segueix el carni blanc, Valtre el carni negre enfila. I mai enspodran trobar!

65

a > -z c

1
Aquest s el cavutt. Eli nom Cavallet. En Cavallet es mou d una forma original. Li agrada ser tan original que el

pots pintar com voldrs.

66

Canvis de co lo r. Fixa t en el diagrama: mira qu fa, Cavallet. Quan bota, canvia de color de casella. De blanc a negre i de negre a blanc. Podries assenyalar a quin color canviar en Cavallet, si estiguessis en la casella senyalada amb elpunt negre?

Observa en els segents taulers com canvia de color en Cavallet quan bota. s divertit no?

i i V

,11

I( I> I>

tTT r i i i

Mots Encreuats. Escriu en les caselles lasparaules que responen a aquestes definicions 1. Pea que, quan mou, canvia de color 2. Es mou per les diagonals del tauler 3 . Sempre es mou cap en davant 4. Es com un castelly mou en linia recta.

68

Sopa de ttetres. Aqu tens un altra sopa de lletres. Hi has de cercarparaules relacionades amb els escacs. Llegeixd'esquerra a dreta i de dalt a baix. Paraules: Lnia, torre, pe, cavali, diagonal, casella, filer, columna, etc.

E C A I L I N I A T 0 R R E F 0 I L M V E L G 0 I L F V W CT P E 0 T I E S T I A N V R L V C A V A L L N E D I A G0 N A L R C0 L U M N A I 0 C A S EL L A E I
Relacions de nombres. Observa aqestes series de nombres que tens aqu baix. Desprs tu completars unes altres series. Fa?

3 4

5 6

7 8
69

%/

%/ ^

7 8

5 6

3 4

1 2

Ara t.

- 3 - 1 6 - 4 - 2

...... -

7 8

- ......

En Cavallet bota com un cavali de deb. Mira els tauler. Veurs en Cavallet, que no hi fa res que les altres peces estigin davant o darrere.

70

Cavallet menja. Obseroa en aquests diagrames corn com menja Cavallet (pot menjar o no Observa menjar... Ja ja veurem!) menjar...

t fi

71 L1

Ara tu. Observa aquest diagrames i quines peces es poden menjar els cavalls balnc i negre, i a quines casellespoden anar-hi. Fixa t que a vegades botan damunt les peces i d altras no.

A on pot anar? ......................... Quinas peces es pot menjar?

A on pot anar? ........................ Quinas peces es pot menjar?

ut/ 8
A nem a r '

La canqd e l cav>

Pe^ P n

Za

Canq del Cavali

Cada pie que pega bot, muda en terra de color: Tanca bianca, tanca negra bo sap on s hi est millor. Les altres peces se l guaiten alt passar i no se n acaben de refiiar: I ara aquest, on deu voler anarP Arri, arri, Cavallet, tira-li pel dret!

La d a m a . Atenci! Es mou per tot arreu, s una pega poderosa, aixi que l'has depintar amb energia. Som-hi!

Sn les p e c e s . B, ara veurds algunespeces del joc d escacs. Ho vist quantes?Fixa t b en totes elles, n hi ha de blanques i de negres, Que^guapes!

Hi ha 8 peons de cada color i cada un val 1 punt Hi ha 2 cavalls i cada un val 3 punts. Hi ha 2 alfils i cada un val 3 punts. Hi ha 2 torres hi cada una val 5 punts.

75

Has H as vist fer unes sumes, sumes) com en quin s el valor de les peces. Ara has de fer . matemtiques) per ms divertit...... ..... . matemtiques,

+1=
76

R ecordes les columnes i les fileres? Ho pots cercar en el llibre o ho demanes al teu professor. En el diagrama segent hi has de posar el nom de lesfileres i de les columnes.

Ara volervi sum ar el moviment de les diversespeces. En elprimer diagrama el de la torre ms el cavali, en el segon, la torre ms Valfil. Fixa t b que succeeix: aquest moviment s un moviment teorie, voi dir que aix no espossible en realitat.

( _ ) +

(...)

El moviment de la dama. Mira com se la campa a l ampia, la dama, pel tauler: va per tot arreu! Observa que potfer un pas ofer ne molts,... fins a set en una jugada!

B IX
El dmino. El dibuixant s ha oblidat de pintar unes quantes fitxes.... O sigu que haurs de fer-ho tu.

8
Mots encreuats. Escriu en les caselles on corresponguin, lesparaules d aqestes frases: 1. Per aqu es mouen els alfils... i tamb la dama (diagonals) 2. Es una pega moltpoderosa (dama) 3 . Ho fa el cavall (botar) 4. En el taulern hi ha 64 (caselles)

La dam a menja La dama pot menjar si te fam! Mira el diagrama abaix i fixa t en tots els moviments que la dama fa per menjarse les peces. En el segon diagrama veurs que hi ha peces queja no pot menjarse

Ara cantarem; per maldarem cantar b, que tampoc no hem de fer ploure

'

A *
ev c
0 ^ s'estil

t eCi*1 i , flr

, se M f0Y^>\ ^^ C be1 cgficl co # ftYl f,

. co'01"'

&fi#

li-16

n.&

In

S6r

<0>c ,r(r
Ae^1

#K

His

1fl'orr

o/ pP

S 'v

82

1
El Rei s la pea mes important deljoc d escacs! Sabent aix has de pintar-ho, per que quedi ben important. Entesos?

Ara cantarem ; per maldarem cantar b, que tampoc no hem de fer ploure

e
G o ^ ;

eil \ a &

r 0 c

V
'

& d ^ ei ^ (fi'0'* oSt &

co
.

yit w ^ v co3 ,/a ^

i)^&

aaP

82

10
El Rei s la pega mes important del joc d escacs! Sabent aixo has de pintar-ho, per que quedi ben important. Entesos?

SE2
Si, es la peg pea important. a ms im p ortan t. Totes les altres peces estn estan a sa seva disposici i vigilen que no li vassallatge/ passi res: s el Rei. Es compren; mira com li reten vassallatge!

f1

FJ -

w
84

KBL^J
F ixat en aquest diagrames com mou el rei: caminaper tt arreu; per com tots els reis, fa lespasses d una en una. Res d anar amb presses. Aix s deplebeus.

i-t
>T

No sempre espot moure. No pot estar en el cam d una altra pega, perqu, si no, aquella el capturara. Uf quina por! (porfa , no!)
85

I
1 yO < O l ' O

El rei no pot anar a las caselles a on hi ha el senyal de prohibit, li pot caure una multa.

o
El Rei blanc i el Rei negre no poden estar junts, cada un t el seu Castelli

Si s ataca el rei... i aquest no es pot defendre, llavors es diu que est en escac i mat. I s acaba lapartida al crit de escac mat. Va que en farem un altra!

0 1

La dama bianca mata al rei negre i aquest no es pot moure perqu tampoc pot estar al costar del rei blanc.
88

0 9 i l 0 9

En aquest diagrama la torre negra mata al rei blanc, perqu el rei tampoc es pot moure ja que estara al costat del Rei negre.

O
Aqu el alfil blanc mata al rei negre, que no es pot moure a la dreta perqu el i cavali domina les caselles, tampoc en diagonal perqu hi ha Valfil.

i o
0 ^

1 9 O O l

En aquest diagrama Valfil blanc mata al rei negre que no es pot moure perqu entraa dins el carni de Valtre alfil, o estara al costai del rei blanc.

O
Ara tu. L 'alfilfa escac al rei negre... per se pot esquitllar. s Veure per on?

i i

90

come. En aquest diagrames el reipot rei pot menjar si vol. A baix El Rey corne. : pots veure que ha trit triat l l'alfil. alfil.

--

Amb aquesta ja saps totes les cangons de les peces. Id la cantarem.

<?/

Po

/;

6>

Q **2/

92