Examens Resolts Historia 2005-2008

Exmens resolts 2008-2005
ndex documents textuals i no textuals inclosos als exmens de les proves daccs
ANY 2008 SETEMBRE Srie 4
Opci A
TEXT

18-19
Opci A
TEXT
54-55
Peticions dels obrers catalans al general Espartero (Barcelona, 11 de maig de 1855). Consells de guerra i execucions efectuats a Barcelona entre els dies 1 i 6 de maig del 1939.
Uni catalanista, Manifest als catalans del 12 de juny de 1898 a La Renaixensa (16 de juny de 1898). Persones a latur a Espanya (1932-1936).
TAULA
TAULA
Opci B
TEXT
24-25
Opci B
TEXT
59-60
Extracte de la Constituci espanyola del 1837. Resultats a Catalunya de les eleccions al Congrs dels Diputats de la Repblica del 16 de febrer de 1936.
Extracte de la Constituci del 1812. Les eleccions a Corts espanyoles del 19 de novembre del 1933 a Catalunya.
TAULA
QUADRE ESTADSTIC
JUNY Srie 2
Opci A
TAULA
JUNY Srie 1
30-31
Opci A
TEXT
64-65
Conflictivitat laboral a Espanya (1915 1930). Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaa, en el debat de lEstatut dautonomia de Catalunya del 27 de maig de 1932.
QUADRE
TEXT
Extracte de les paraules de Llus Companys davant duna comissi de la CNT-FAI, el 20 de juliol del 1936. Presidents del govern espanyol durant la primera etapa de la Restauraci (1874-1898).
Opci B
TEXT IMATGE
36-37
Opci B
TEXT
69-70
Bases de Manresa del 1892. Cartell de propaganda de les eleccions del 15 de juny de 1977.
Article de A. Rovira i Virgili a La Humanitat (15 mar 1936). Evoluci de preus i salaris de la indstria cotonera a Barcelona entre el 1849 i el 1862.
QUADRE ESTADSTIC I GRFIC
Srie 5
Opci A
TEXT
42-43
Extracte de la Constituci espanyola del 1876. Fotografia de la manifestaci proamnistia (passeig de Sant Joan, Barcelona, 6 de febrer de 1976). Autor: Manel Armengol.
Srie 2
Opci A
TEXT
74-75
IMATGE
Finalitats de la Llei de reforma agrria. Adaptaci del discurs de Marcell Domingo, ministre dAgricultura, a les Corts, el 15 de juny del 1932. Els espanyols amb dret a vot amb sufragi censatari i amb sufragi universal mascul (1834-1873).
Opci B
TEXT
48-49
QUADRE ESTADSTIC
Descripci del treball infantil a les fabriques catalanes a Ministerio de Fomento. Comisin de reformas sociales, Informacin escrita practicada en virtud de la Real Orden de 5 de diciembre de 1883, Madrid, 1890. Nombre de generals, caps i oficials a lexrcit espanyol (1931-1932).
Opci B
TEXT
80-81
Fragment de larticle 7 de lEstatut dAutonomia de Catalunya del 1932. Resultats de les eleccions al Congrs dels Diputats (1876-1899).
TAULA
QUADRE ESTADSTIC

Opci A
TEXT QUADRE ESTADSTIC

85-86 118-119 Fragment de larticulat de la Constituci espanyola del 1876. QUADRE Evoluci sectorial de leconomia ESTADSTIC a Espanya i Catalunya, anys 1960 i 1973 (ocupaci i PIB per sectors econmics).
Opci A
TEXT
Extracte de la Constituci del 1869. Moviment de la poblaci a Catalunya en nombre de persones (1961-1970).
Opci B
TEXT
91-92
Aliana de la democrcia socialista. Manifest publicat a Barcelona l1 dagost de 1872. a) E voluci de la poblaci activa espanyola (1930-1950) (en %). b) Evoluci de la producci a Espanya (1940-1950) (en renda nacional).
QUADRES ESTADSTICS
JUNY Srie 1
Opci A
TEXT
96-97
Memorial de Greuges presentat a Alfons XII el mar del 1885. Distribuci de la poblaci activa catalana per sectors econmics (1930, 1940, 1950).
123-124 a) Fragment dun article del diari Arriba del 18 de juliol de 1941 contrari a la intervenci americana a la guerra a Europa. b) Fragment dun discurs de Franco, de lany 1942, en qu fonamenta el naixement duna nova era a Europa amb la mort del liberalisme i de la democrcia liberal i la seva substituci pels totalitarismes. QUADRES Balana comercial espanyola, 1912-1921 ESTADSTICS (en milions de pessetes); ndex de preus a Barcelona, 1914-1921; Vagues a Espanya, 1914-1920.
Opci B
TEXT
QUADRE ESTADSTIC
JUNY Srie 1
128-129 Fragment dun discurs de Diego Martnez Barrios, president de les Corts espanyoles (agost del 1936). QUADRE Els obrers a la ciutat de Barcelona (1856). ESTADSTIC
Opci A
TEXT
Opci B
TEXT
101-102
Declaraci de la Junta Democrtica de Espaa, constituda a Pars el juliol del 1974. Vagues a Espanya (1914-1920).
QUADRE ESTADSTIC
Opci B
TEXT
134-135
Srie 3
Opci A
TEXT
106-107
Fragment de lAcord de Sanejament i Reforma de lEconomia, 25 doctubre de 1977 (pactes de la Moncloa). El primer catalanisme (1868-1901).
Principios del Movimiento Nacional (17 de maig de 1958). Distribuci dels escons dels districtes de Catalunya al Congrs dels Diputats 1901-1923).
ESQUEMA
Srie 4
138-139 Fragment del discurs de Manuel Azaa davant el Parlament espanyol, 27 de maig de 1932. QUADRE Escons obtinguts al Congrs dels Diputats ESTADSTIC en les eleccions dels anys 1977, 1979, 1982. Opci B 143-144 TEXT Fragment dun discurs del dirigent anarquista Joan Garca Oliver (juliol del 1936). QUADRE Evoluci de la producci agrcola ESTADSTIC i de la poblaci a Espanya (1800-1890).
Opci A
TEXT
QUADRE ESTADSTIC
Opci B
TEXT
112-113
Extracte del discurs de Carlos Arias Navarro. Diario de Sesiones de las Cortes Espaolas, 12 de febrer de 1974. a) C ens obrer de la poblaci espanyola de 1860 en nombre de persones. b) Taxes de natalitat i mortalitat a Espanya (1860-1870).
QUADRES ESTADSTICS
Enunciat de la prova
OPCI A
Exercici 1
Los obreros [] piden en beneficio de su salud, de su independencia, del adelanto de la industria y del aumento del consumo: Que se fije en diez el mximum de las horas del jornal, y se sujeten a inspeccin los locales de los establecimientos fabriles para ver si llenan las condiciones higinicas necesarias; que se establezca el mayor nmero posible de escuelas gratuitas industriales, en donde aprendan los obreros los medios menos violentos, ms tiles y modernos para cumplir sus diversas operaciones y fundar tal vez sus inventos, y, por ltimo, que se establezcan tambin salas de asilo para los hijos de los obreros que, ocupados en su trabajo, se ven en la necesidad de tenerlos casi todo el da abandonados a los peligros fsicos y morales de la poca edad, y que se prohba a sus padres que les pongan a trabajar antes de la edad de diez aos, ya que se evitaran de este modo las harto frecuentes desgracias de su debilidad e inexperiencia en los talleres, lograran mejor desarrollo fsico y podran aprovechar las escuelas industriales, ofreciendo para el porvenir ms y mejores productos en igualdad de tiempo.
Peticions dels obrers catalans al general Espartero (Barcelona, 11 de maig del 1855). Reprodudes a Josep Benet i Casimir Mart, Barcelona a mitjan segle xix: El moviment obrer durant el Bienni Progressista, 1854-1856, Barcelona, Curial, 1976, p. 666.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] b) Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font.
[075 punts]
c) Digueu quines reivindicacions cont la font. [075 punts] Pregunta 2 a) Expliqueu el desenvolupament de la indstria txtil a Catalunya fins el 1875. [150 punts] b) Expliqueu les condicions de vida del proletariat i les primeres formes del moviment obrer a Catalunya i Espanya fins el 1875.
[150 punts]
18
Srie 4 SETEMBRE 2008
1A
OPCI A
Exercici 2
Consells de guerra i execucions efectuats a Barcelona entre els dies 1 i 6 de maig del 1939 Consells de guerra Dia 1 de maig (dilluns) 2 de maig (dimarts) 3 de maig (dimecres) 4 de maig (dijous) 5 de maig (divendres) 6 de maig (dissabte) Total Acusats 62 45 70 32 60 78 347 Condemnats a mort 40 32 51 31 51 61 266 Execucions 1 de maig (dilluns) 2 de maig (dimarts) 3 de maig (dimecres) 4 de maig (dijous) 5 de maig (divendres) 6 de maig (dissabte) Total 83 81 35 24 47 31 301
Font: Reelaborat a partir del Diari The Manchester Guardian (27 de juliol de 1939).
A 30 anys 15 13 11 1 9 10 59
A 15 anys 5 8 7 20
Absolts 2
Pregunta 1
[075 punts]
c) Expliqueu el ritme i la quantitat de condemnes i dexecucions recollides a la font. [075 punts] Pregunta 2 a) Expliqueu quin tipus dEstat era el franquista i la repressi que va exercir sobre els venuts. [150 punts] b) Expliqueu les institucions poltiques principals i la poltica econmica del rgim franquista fins el 1959. [150 punts]
19
Resoluci de la prova
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
a) E s tracta duna font primria (contempornia dels fets), un escrit de petici dels obrers de Barcelona adreat al general Espartero, president del Consell de Ministres el 1855 i reprodut al llibre dhistria Barcelona a mitjan del segle xix: El moviment obrer durant el Bienni Progressista, 1854-1856, de Josep Benet i Casimir Mart. b) El context histric de la font s el Bienni Progressista (1854-1856), que va ser un breu parntesi de llibertats enmig duna perllongada hegemonia moderada durant el regnat dIsabel II (1843-1868). Durant aquest breu perode la permissivitat va possibilitar un increment de lassociacionisme obrer, que tamb es va traduir en un augment de les mobilitzacions i els conflictes laborals, com ara la destrucci de les selfactines i la convocatria de la vaga general a Barcelona. c) L es peticions dels obrers ressenyades en el text proposat sn la reducci de la jornada laboral a 10 hores, la sollicitud dinspecci dels locals industrials a efectes de garantir les condicions higiniques, la creaci descoles industrials gratutes, lestabliment de salas de asilo, s a dir, guarderies per als fills dels obrers, a ms de la prohibici del treball infantil dels nens menors de 10 anys.
Pregunta 2
a) L a indstria txtil catalana es va desenvolupar sobre la gran expansi que havia experimentat aquesta branca de la producci, fins aleshores artesanal, durant el segle xviii. Les primeres dues dcades del vuit-cents van veure aturat el creixement com a conseqncia de la guerra del Francs (1808-1814) i de la prdua de les colnies americanes (1824). Les mesures proteccionistes adoptades pel govern espanyol a partir del 1827 van estimular el sector: entre el 1832 i el 1833 es va installar la primera fbrica que utilitz maquinria de vapor: Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Aquesta primera experincia feia que Catalunya fos la capdavantera en el territori espanyol. La fbrica Bonaplata va ser cremada en un fosc episodi de ludisme durant les bullangues del 1835. A partir del 1841, la indstria txtil catalana, tant la cotonera com la llanera, va consolidar el seu creixement. La mecanitzaci es va iniciar en la filatura i posteriorment es va generalitzar al tissatge. Es van obrir importants fbriques mogudes per fora de vapor que feien servir el carb com a font principal denergia. Aquestes fbriques, que rebien el nom genric de vapors, com ara El Vapor Vell de Sants, es van installar sobretot a la costa, a prop de lrea de Barcelona, per la proximitat dels ports per on sortien els productes per a lexportaci i per on arribava el carb que es comprava majoritriament al mercat internacional. Lelevat preu daquest producte i la dificultat per obtenir-ne a Catalunya va fer que alguns industrials optessin per utilitzar lenergia hidrulica com a fora motriu, de manera que van installar les seves fbriques al llarg dels grans rius pirinencs, especialment a les conques dels rius Ter i Llobregat. Aquestes fbriques van donar origen a les colnies industrials, pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis autnoms on residien el propietari i els obrers, ja que tenien tots els serveis i laprovisionament dins el mateix recinte. Aquest sistema va afavorir el control gaireb absolut sobre la m dobra per part de lempresariat. Cal tenir present que inicialment es va intentar treballar amb camperols, per aquests no shi van adaptar. A ms, el creixement del moviment obrer, sobretot a les ciutats, va aportar un nou argument per afavorir la installaci de colnies industrials. A Catalunya hi va arribar a haver unes seixanta colnies industrials. b) Les dures condicions de vida de la classe obrera al segle xix es poden caracteritzar per lexistncia de llargues jornades laborals, que generalment sestenien de sol a sol. Els salaris eren minsos, i no arribaven a la quantitat necessria per mantenir una famlia. Tampoc no es percebien els sous quan la gent emmalaltia, ni hi havia assegurances per cobrir la vellesa. Lexpectativa de vida de lobrer estava per sota de la mitjana de la societat. Les dures condicions de vida, descrites per a Barcelona per Cerd, feien que les famlies visquessin amuntegades en habitacles sense condicions higiniques, so20
1A
vint sotmeses a malalties endmiques, com la tuberculosi, o a epidmies, com la febre groga o el tifus. Les dones treballaven en jornades semblants a les dels homes, per per un salari inferior; els infants tamb sintegraven des de ben petits al treball industrial, on moltes vegades eren utilitzats per fer feines relativament perilloses, com ara a la indstria txtil. Amb aquestes condicions tan dures, les reivindicacions obreres van comenar molt aviat. Alguns historiadors han assenyalat que la crema de la fbrica Bonaplata a Barcelona, durant les bullangues del 1835, va ser en realitat una manifestaci de ludisme. Fins el 1875, lorganitzaci i les lluites obreres van estar condicionades pel ritme de lalternana poltica. Durant els perodes moderats, ms repressors i restrictius amb les llibertats, el moviment obrer va tenir ms dificultats per manifestar-se i organitzar-se. En canvi, les mobilitzacions es van fer ms evidents durant els perodes progressistes o desprs, durant el Sexenni Democrtic. Aix, trobem una primera Associaci Mtua de Teixidors, que va presentar les seves demandes el 1840. Prcticament no hi torna a haver una manifestaci important del moviment obrer fins al Bienni Progressista, amb el conflicte de les selfactines, mentre que en altres zones, com a Castella, tamb es vivia una gran conflictivitat amb cremes destabliments industrials i fbriques de farina. A Barcelona, els obrers van arribar a imposar algunes de les seves reivindicacions (prohibici de les selfactines i jurats mixtos), per ms tard van ser reprimits pel govern. Novament, la repressi durant el perode moderat va tornar clandest el moviment obrer fins al Sexenni. Tot i aix, lexili provocat per la repressi del perode va permetre que alguns demcrates destacats entressin en contacte amb els corrents obreristes europeus. Ja en la dcada del 1840 alguns exiliats havien entrat en contacte amb certes idees del corrent del socialisme utpic, com el fourierisme. Entre els tcnics es va difondre el sansimonisme, mentre que els cabetians van ser especialment importants a Catalunya entre els republicans. La lectura de Proudhom va ser important entre els federalistes. El 1870, durant el Congrs Obrer de Barcelona, es va concretar el contacte entre el moviment obrer local i el representant de la I Internacional, Giussepe Fanelli, com a conseqncia del qual es va fundar la Federaci Regional Espanyola de lAIT (FRE). Ms tard, el 1873, al Congrs celebrat a Crdova, es va produir la ratificaci de ladscripci bakuninista dels internacionalistes espanyols. Va ser tamb durant aquest perode que es va produir la crisi de la I Internacional, amb la separaci definitiva entre els seguidors de Bakunin (els anarquistes), contraris a tota forma de poder, i els seguidors de Marx, partidaris de fer servir lestat per arribar a una societat sense classes. Aquests dos corrents van acabar dividint tamb el moviment obrer a la pennsula Ibrica.
Exercici 2
Pregunta 1
a) E s tracta de dos quadres estadstics elaborats a partir de la informaci proporcionada pel diari The Manchester Guardian el 27 de juliol de 1939, per tant, podem parlar duna font secundria elaborada a partir dinformaci periodstica. El primer quadre reflecteix el nombre de consells de guerra fets entre l1 i el 6 de maig de 1939 i les diverses condemnes imposades: els condemnats a la pena de mort, els condemnats a 30 anys i els absolts. El segon quadre reflecteix les execucions portades a terme entre l1 i el 6 de maig de 1939. b) El context histric s el del perode immediatament posterior a locupaci de Barcelona per lexrcit franquista, en qu es porta a terme una dura repressi de les persones afins al rgim republic o contrries al bndol franquista. Les autoritats militars eren les encarregades de celebrar els consells de guerra i dexecutar les condemnes de mort. c) L a duresa de la repressi es posa de manifest en la quantitat de condemnes de mort respecte als altres tipus de penes reflectides en el quadre. Prenent per cas el 5 de maig, de 60 acusats 51 van ser condemnats a mort, mentre noms nou van ser condemnats a trenta anys de pres. Per tot el perode reflectit, de 347 acusats, 266 van ser condemnats a mort, 59 a trenta anys de pres, 20 a 15 anys i tan sols podem trobar dues persones absoltes l1 de maig. Quant a les execucions portades a terme durant aquests sis dies, el nombre va ser molt elevat: 301 durant aquest perode inferior a una setmana. En conjunt, les dades reflecteixen la duresa de la poltica repressiva, fins i tot un cop acabada la guerra.
21
Pregunta 2
a) L a qualificaci del rgim de Franco ha generat polmica entre els historiadors. Alguns opinen que es va tractar duna dictadura militar de carcter unipersonal, altres que es va tractar duna versi hispnica del feixisme itali i alemany. En tot cas, es poden assenyalar unes caracterstiques en les quals tots coincideixen. Es tractava dun rgim dictatorial que concentrava en el general Franco tot el poder poltic i militar. Franco tenia tamb la potestat legislativa. Lestat va adoptar una estructura centralista de carcter uniformitzador, que va reprimir les manifestacions culturals, poltiques i lingstiques de les nacionalitats, catalana, gallega i basca. Tot considerant la repressi, el rgim franquista la va exercir de maneres diferents. Lexrcit ho va fer a travs dels consells de guerra, amb un nombre elevadssim de condemnes de mort i laplicaci de llargues i dures condemnes de pres. Aquests judicis es van dur a terme sense garanties reals per als acusats i moltes vegades van adoptar un carcter de revenja. La Ley de Responsabilidades Polticas va permetre depurar el mn del funcionariat i tamb lempresarial, i va constituir la principal via de repressi econmica. A travs de la implantaci de la censura es va exercir la repressi ideolgica sobre el periodisme i sobre la creaci literria i cientfica. El franquisme va comptar amb la intervenci eclesistica per exercir aquesta repressi. Cal destacar tamb la importncia que va assolir la delaci com a via per atemorir i, a la vegada, comprometre la poblaci amb el rgim. b) Els tres pilars del nou rgim, lexrcit, lestat i el partit nic (la Falange), esdevenien els instruments que tenien al cim duna estructura jerarquitzada el Caudillo Francisco Franco. Cal destacar el paper rellevant que va tenir per al rgim lEsglsia catlica, que va donar majoritriament suport a Franco des dels inicis del conflicte. La doctrina poltica sobre la qual es fonamentava aquesta privilegiada relaci entre el rgim i lEsglsia es va anomenar nacionalcatolicisme. El 1953 la relaci de lEstat amb lEsglsia va quedar fixada per la signatura dun concordat, signat amb la Santa Seu, que establia tant les prerrogatives morals, educatives i econmiques de lEsglsia catlica en lestat franquista, com les de Franco a intervenir en el nomenament de les autoritats eclesistiques. E n el rgim no hi havia separaci de poders. Franco era cap de lEstat i cap del govern, i intervenia en el poder executiu a travs del nomenament dels membres del Tribunal Suprem. Igualment, a partir del 1942 hi havia les Corts, amb funcions legislatives, tot i que els seus membres, anomenats procuradors, no eren escollits pel poble sin proposats per Franco, o pel fet docupar un crrec al Consejo Nacional de Falange o a altres alts organismes de lestat. Franco conservava igualment la iniciativa de veto o de proposar noves lleis. El rgim es basava sobre una forta repressi, el marc de la qual va ser establert en lleis com ara la Ley de Responsabilidades Polticas o la Ley de Represin de la Masonera y el Comunismo. L a relaci amb les potncies feixistes de lEix que lhavien ajudat a guanyar la guerra va ser estreta. El 1940 Franco es va a entrevistar amb Hitler a Hendaia i lany segent amb Mussolini a Sardenya. Tot i aix, Espanya no va entrar en la guerra, en part perqu els seus aliats no acceptaven les exigncies posades per Franco i en part per lestat runs del pas i de lexrcit. Franco va adoptar una posici de nobelligerncia i va contribuir a la guerra que Alemanya feia a Rssia amb un contingent militar integrat oficialment per voluntaris, la Divisin Azul. El 1943 va tornar a declarar la neutralitat davant el canvi de signe en la marxa del conflicte. Allat polticament, desprs de la fi de la guerra, el 1945, va promulgar el Fuero de los Espaoles, que recollia els drets dels ciutadans, per sempre dins del marc dictatorial, per intentar millorar la seva imatge envers els vencedors. LONU va condemnar el rgim espanyol i molts pasos van retirar els ambaixadors. El 1947 Franco va promulgar la Ley de Sucesin del Estado, que va ser sotmesa a un referndum, tot i que controlat pel rgim. En aquesta llei, lEstat era definit com una monarquia, i Franco com a cap destat vitalici. En el context de la guerra freda es va produir un apropament entre Franco i els EUA, que es va concretar el 1953 en la signatura dun tractat damistat, en el qual Espanya rebia diversos ajuts a canvi de permetre la installaci de bases militars al seu territori. El reconeixement americ va afavorir lingrs dEspanya a diversos organismes internacionals, com lONU, la UNESCO, etc. La Comunitat Econmica Europea no li va permetre lingrs, ats el carcter dictatorial de lestat.
22
1A
E l 1958, es va promulgar la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento, que identificava el partit nic amb la direcci de lestat. Tot i aix, el mateix any shavia produt laprovaci del Pla destabilitzaci, que iniciava una nova etapa econmica i a la llarga, poltica del rgim franquista. Per considerar levoluci de leconomia espanyola durant la postguerra sha de tenir present la difcil situaci en qu es trobava el conjunt de lestat desprs del conflicte. La destrucci dinfraestructures i la prdua de poblaci activa van redundar en una caiguda de la producci, que va afectar particularment leconomia catalana. A aquests factors shi va sumar una important disminuci dels intercanvis amb lestranger, tant de les exportacions com de les importacions, provocada primer per linici de la Segona Guerra Mundial i acabat el conflicte per lestat de leconomia occidental i lallament diplomtic que va patir Espanya. Daltra banda, el poder adquisitiu de la majoria de la poblaci es va veure molt disminut, a conseqncia dels baixos salaris, les dures condicions de vida, la manca darticles de consum i el dficit dhabitatges. En aquest context, el rgim va adoptar lautarquia com a poltica econmica, prenent tamb en aquest aspecte com a referncia el model seguit pel feixisme itali. Aquesta poltica buscava lautosuficincia, i es tradua en un fort proteccionisme que controlava des de lestat tots els intercanvis exteriors. Lintervencionisme de lestat en leconomia es va traduir en la creaci de lInstitut Nacional dIndstria, que concentrava totes les grans empreses dels sectors econmics ms importants, com ara el siderometallrgic. Lescassetat de productes va fer intervenir lestat en el mercat interior fixant els preus de venda del conjunt de la producci agrria. Parallelament es va mantenir el racionament durant tota la dcada dels quaranta i per alguns productes fins els primers cinquanta. El fort control va afavorir la corrupci i la comercialitzaci illegal de productes, un fet conegut amb el nom destraperlo. El model autrtic mai no es va aplicar de manera total, i sempre es va dependre de lexterior per obtenir matries primeres, recursos energtics i, fins i tot, aliments. A ms, la progressiva recuperaci de leconomia europea a partir del Pla Marshall va posar al descobert durant els anys cinquanta la ineficcia del sistema, que va conduir al canvi de model al final de la dcada amb ladopci del Pla destabilitzaci. Lautarquia va ser substituda finalment per un model desenvolupista, que obria leconomia a lentrada de capital exterior, impulsat pel grup de tecncrates que van desplaar Falange del nucli de decisi econmica del govern. Durant els anys de lautarquia, la poltica econmica es va acompanyar duna dura repressi que va fer desaparixer prcticament tota lactivitat sindical, fora del sindicat vertical oficial, el Centre Nacional Sindicalista. De fet, fins als anys cinquanta no es van produir vagues ni altres manifestacions dimportncia, i encara aquestes van ser reprimides.
23
OPCI B
Exercici 1
Doa Isabel II, por la gracia de Dios y la Constitucin de la Monarqua Espaola, Reina de las Espaas; y en su Real nombre, y durante su menor edad, la Reina Viuda su Madre Doa Mara Cristina de Borbn, Gobernadora del Reino; a todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que las Cortes Generales han decretado y sancionado, y Nos de conformidad aceptado, lo siguiente: Siendo la voluntad de la Nacin revisar, en uso de su Soberana, la Constitucin poltica promulgada en Cdiz el 19 de marzo de 1812, las Cortes Generales, congregadas a este fin, decretan y sancionan la siguiente Constitucin de la Monarqua Espaola. [] Art. 2. Todos los espaoles pueden imprimir y publicar libremente sus ideas sin previa censura, con sujecin a las leyes. La calificacin de los delitos de imprenta corresponde exclusivamente a los jurados. [] Art. 11. La Nacin se obliga a mantener el culto y los ministros de la religin catlica que profesan los espaoles. Art. 12. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 13. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. [] Art. 15. Los senadores son nombrados por el Rey a propuesta, en lista triple, de los electores que en cada provincia nombran a los diputados a Cortes. [] Art. 23. Para ser Diputado se requiere: ser espaol, del estado seglar, haber cumplido veinticinco aos y tener las dems circunstancias que exija la ley electoral. [] Art. 77. Habr en cada provincia cuerpos de milicia nacional, cuya organizacin y servicio se arreglar por una ley especial; y el Rey podr en caso necesario disponer de esta fuerza dentro de la respectiva provincia; pero no podr emplearla fuera de ella sin otorgamiento de las Cortes.
Font: Constituci espanyola de 1837.
Pregunta 1
[075 punts]
c) Analitzeu els articles 2, 11 i 77, i expliqueu a qu fan referncia.

[075 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu tres diferncies poltiques entre progressistes i moderats.

[150 punts]
b) Digueu quins van ser els dos perodes de govern en qu els progressistes impulsaren les principals reformes poltiques, econmiques i socials, i expliqueu aquestes reformes. [150 punts]
24
1B
OPCI B
Exercici 2
Resultats a Catalunya de les eleccions al Congrs dels Diputats de la Repblica del 16 de febrer del 1936 Front dEsquerres de Catalunya Circumscripci Barcelona (ciutat) % de vots 62,6 60,9 57,2 57,6 54 58,9 Diputats 16 11 5 5 4 41 Front Catal dOrdre % de vots 37,3 39 42,4 42,3 45 41 Diputats 4 3 2 2 2 13
Barcelona (provncia) Tarragona Girona Lleida Total
Font: Reelaborat a partir de Manel Risques (dir.), Histria de la Catalunya contempornia, Barcelona, Prtic, 1999, p. 305.
Pregunta 1
[075 punts]
c) Comenteu les dades que cont la font. [075 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu ladveniment de la Repblica a Catalunya, lactuaci de la Generalitat provisional, i el debat, laprovaci i les caracterstiques de lEstatut del 1932. [150 punts] b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets dOctubre del 1934 i levoluci de lautonomia de Catalunya des daleshores fins al juliol del 1936. [150 punts]
25
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
a) E s tracta duna font de carcter primari, s a dir, contempornia a lpoca que sestudia. En concret, es tracta dun document de carcter juridicopoltic, duna selecci darticles de la Constituci del 1837. Els articles seleccionats tenen relaci amb la llibertat dimpremta, la relaci amb lEsglsia catlica, la potestat legislativa i la divisi del poder legislatiu en dues cambres, i la milcia nacional. b) El context histric s el de la regncia de Maria Cristina de Borb, en concret el perode de govern progressista a partir del 1835 durant el qual simpuls ladopci duna nova constituci que en el seu moment va ser considerada una adequaci de la Constituci del 1812. c) D acord amb larticle segon del text del 1837, sestableix la llibertat dimpremta, sense censura i sempre dacord amb les lleis. Larticle tamb diu que la qualificaci dels delictes dimpremta correspon exclusivament als jurats. Larticle 11 assenyala que la naci sobliga a mantenir el culte i els ministres de la religi catlica en sintonia amb el que ja disposava la Constituci de Cadis i en el que faran la majoria de constitucions del segle xix. Quant a larticle 77, estableix lexistncia de la milcia nacional, al mateix temps que permet al rei utilitzar-la dins lmbit provincial i li impedeix fer-la servir fora daquest mbit.
Pregunta 2
a) L es diferncies que es donaven entre progressistes i moderats obeen inicialment al paper del rei dins lordenament constitucional. Els progressistes representants dels exaltats del Trienni comptaven amb el suport de la petita i la mitjana burgesia, que exercia professions liberals, es dedicava al comer o a les activitats industrials. Eren partidaris de la sobirania nacional i de la restricci del poder del monarca. En conseqncia, tamb eren partidaris delegir els representants de la naci mitjanant un sufragi censatari menys restrictiu que el que defensaven els moderats. Els moderats, que en general van comptar amb el suport de laristocrcia terratinent, dels alts funcionaris i de la burgesia ms rica, eren partidaris de la sobirania compartida entre el rei i la naci. Per tant, es manifestaven tamb partidaris dun sufragi molt restringit i a la vegada de la intervenci reial com a poder moderador, amb atribucions en la designaci dels governs i en la dissoluci i, fins i tot, com s el cas del Senat, a la Constituci del 1845, de lelecci de part dels seus membres. Els progressistes eren partidaris de les llibertats pbliques i privades, com ara els drets de reuni, dopini i dassociaci), mentre que els moderats, si b van arribar al reconeixement formal daquests drets, no ho eren en la seva instrumentaci legal, per tant arribaven a restringir-los a travs de la legislaci o de la prctica poltica. En la qesti religiosa tots dos es manifestaven partidaris de la confessionalitat catlica de lestat, per els progressistes, en la Constituci del 1869, tamb es van manifestar partidaris de permetre el culte pblic daltres religions. Aix mateix, els progressistes van ser impulsors de la desamortitzaci, un procs que, contrriament als moderats, es mostraven partidaris daprofundir. b) La preferncia de la regent pels moderats i, ms tard, el domini gaireb exclusiu dels moderats durant el regnat dIsabel II van permetre breus perodes progressistes, bsicament el perode 1835-1837. La controvertida regncia del general Espartero (1840-1843) pot no comptabilitzar-se com un perode important per al progressisme, ja que lautoritarisme del general el va enfrontar amb el seu partit, que va collaborar activament a la seva defenestraci. Laltre breu perode dactives reformes progressistes va ser el Bienni Progressista (1854-1856), amb un govern presidit per Espartero, per amb presncia dalguns moderats centristes, com ara el general ODonnell, que havia estat clau en la formaci del govern, tot protagonitzant el pronunciament que va expulsar els moderats del poder. Ladveniment dels progressistes el 1835 es va produir en una situaci crtica davant el fracs del govern moderat de Martnez de la Rosa, lagreujament de la guerra carlina i el dficit de la hisenda, que limitava la despesa militar necessria per afrontar el conflicte. A ms, es van produir nombroses protestes populars, algunes de carcter molt violent, com les bullangues de Barcelona durant lestiu del 1835. Tot plegat, va
26
1B
portar la reina regent a cridar el progressista Juan lvarez de Mendizbal a formar govern. Mendizbal va impulsar les lleis de desvinculaci, que comportaven la desaparici del rgim senyorial i leliminaci de la jurisdicci nobiliria, tot i que obrien la lliure disposici de les seves terres als nobles latifundistes. Mendizbal va impulsar tamb els decrets dexclaustraci, que suprimia els ordes monstics, i de desamortitzaci, que afectava les terres i els edificis dels ordes suprimits. Les propietats que havien estat confiscades van ser venudes en subhasta pblica per lestat. Els compradors van ser especialment inversors urbans, pagesos rics i alguns nobles, mentre que el camperolat pobre va quedar excls de la possibilitat daccedir a la terra. Aquest fet va tenir importants conseqncies socials, perqu va crear importants bosses de pobresa rural, sobretot entre el camperolat del sud. Els progressistes van impulsar laprovaci duna nova constituci. La revolta dels sergents de La Granja del 1836 havia forat la reina regent a portar novament els progressistes al govern i a acceptar la Constituci del 1812. Tot i aix, es va considerar convenient introduir alguns canvis per posar-la al dia. Aquests canvis van donar com a resultat una constituci que en alguns aspectes, com ara el sufragi, retalla el marc de llibertats establert a la Constituci del 1812. D urant el Bienni Progressista el ministre dHisenda Pascual Madoz va impulsar un nou procs desamortitzador. Aquesta vegada, tot i que es van desamortitzar alguns bns eclesistics, es van expropiar i subhastar els bns civils, sobretot les terres comunals. Lobjectiu era sanejar el dficit de la hisenda, per la qual cosa Madoz va instrumentar uns mitjans de pagament de condicions ms restrictives que Mendizbal, que van fer molt difcil laccs dels pagesos i els municipis a la propietat, i van agreujar les conseqncies socials negatives que va tenir la desamortitzaci. Durant el Bienni es van impulsar altres lleis importants, com la Llei de societats annimes de crdit. Hi destac, per, la Llei general de ferrocarrils, que va impulsar la installaci duna xarxa de ferrocarril a Espanya, tot i que el disseny de la installaci va respondre a una concepci radial que tenia com a centre Madrid. Els progressistes van impulsar la redacci duna nova Constituci que reprodua alguns aspectes de la Constituci del 1837, sampliava la declaraci de drets, sobria la composici de les Corts i sassumia el manteniment del culte i els sacerdots catlics, tot i que es reconeixia la prctica daltres cultes. La dilaci en la discussi dalguns aspectes del text va impedir que la Constituci sarribs a aprovar.
Exercici 2
Pregunta 1
a) E s tracta duna font de carcter secundari, un quadre extret dun llibre dhistria (Manel Risques, dir., Histria de la Catalunya contempornia, Prtic, 1999) on es palesen els resultats electorals dels comicis celebrats el 16 de febrer de 1836 especificats per les cinc circumscripcions catalanes, tant en percentatge de vots com en nombre de diputats obtinguts pel Front dEsquerres i pel Front Catal dOrdre. b) El context histric s el de les eleccions a Corts celebrades el 16 de febrer de 1936, que van ser les darreres celebrades en el context de la de la Segona Repblica Espanyola (1931-1936). Al final del Bienni Conservador, davant la crisi del radicalisme i la demanda a favor duna amnistia poltica als empresonats durant els episodis del 1934, el president de la Repblica Alcal Zamora va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions. El panorama poltic era duna extrema divisi i polaritzaci, que anunciava lenfrontament que mesos ms tard va conduir a la guerra civil. En lmbit estatal, les dretes es van agrupar al voltant de la CEDA i les esquerres ho van fer en el Frente Popular. A Catalunya, tot i que la polaritzaci no arribava a lextrem de la resta de lestat, les esquerres es van agrupar en el Front dEsquerres de Catalunya i les dretes, hegemonitzades per la Lliga de Catalunya, ho van fer en el Front Catal dOrdre. c) S i es repassen els resultats aportats en el quadre es pot observar un comportament electoral diferenciat segons les diferents circumscripcions. Aix, el Front dEsquerres obt un percentatge de vot molt ms elevat a Barcelona ciutat i provncia que el Front Catal dOrdre. En concret, arriba gaireb a duplicar el percentatge, enfront del 60,9% dels vots que obtenen les esquerres a Barcelona provncia, les dretes es queden en el 39%. Aquestes dades es fan ms significatives si considerem el nombre de diputats obtinguts, 27 per les dues circumscripcions al Front dEsquerres i tan sols 7 pel Front
27
Catal dOrdre, dacord amb el sistema electoral majoritari adoptat durant la Segona Repblica. Aquests resultats estan en consonncia amb lexistncia duna mplia base social obrera i de classes mitjanes en aquestes circumscripcions, que sn tamb les que reuneixen un nombre ms alt delectors a Catalunya. En canvi, la distncia s molt menys apreciable a Lleida, on el percentatge de vots del Front dEsquerra era del 54%, mentre que el del Front Catal dOrdre era el 45%.
Pregunta 2
a) A les eleccions municipals de labril del 1936 el triomf dEsquerra Republicana de Catalunya, que shavia format poc temps abans com una confederaci de diverses formacions republicanes i catalanistes, va ser molt important i va sorprendre fins i tot els mateixos interessats. Esquerra va obtenir una representaci molt ms significativa que el centre representat per Acci Catalana i que la dreta agrupada entorn de la Lliga Regionalista. El 14 dabril, Maci, lder dEsquerra, va proclamar la Repblica Catalana dins la Federaci de Repbliques Ibriques, una acci que va preocupar els republicans espanyols. Aleshores es va produir una negociaci entre els representants del govern republic de Madrid i els dirigents catalans, de la qual va sorgir el 18 dabril la Generalitat republicana. El president provisional Maci va iniciar una rpida acci poltica destinada a redactar un estatut que dons marc jurdic a les institucions catalanes. Una comissi redactora, presidida per Jaume Carner, reunida al santuari de Nria, va redactar el text, conegut com Estatut de Nria, que va ser aprovat per referndum popular. Presentat a les Corts a Madrid, aquestes, que es trobaven en ple debat constitucional, el van aparcar fins el maig del 1932. La forta oposici va provocar que laprovaci, desprs dhaver esmenat molts dels articles del text redactat a Catalunya, tingus lloc al setembre, desprs de lintent de cop destat de Sanjurjo i a partir duna decidida intervenci dAzaa. LEstatut dAutonomia aprovat el 1932 establia que Catalunya es constitua en regi autnoma dins de lEstat espanyol. Reconeixia com a llenges oficials el catal i el castell. Es mantenia la Generalitat i sestablia el Parlament de Catalunya. Establia amb limitacions competncies en agricultura i obres pbliques. La Generalitat gestionava uns mbits determinats, tot i que eren competncia de lEstat, com ara les obres pbliques dinters general, lexplotaci forestal, laviaci civil, la premsa i la seguretat social. La Generalitat tenia, segons lEstatut, atribucions en ensenyament i en ordre pblic. LEstatut va crear el Tribunal de Cassaci de Catalunya com a rgan suprem dapellaci pel que feia al dret civil catal i al rgim administratiu interior, en els quals la Generalitat tenia competncies. Els mitjans econmics dels quals disposava la Generalitat republicana eren ms aviat escassos. De fet, la manca de transferncies des del govern central va obligar a utilitzar altres recursos, com ara els municipals. b) El novembre del 1933 es van celebrar les eleccions generals que van portar la dreta al govern dEspanya, i es va iniciar un perode que va aturar limpuls reformista que havia caracteritzat el primer bienni de la Segona Repblica. Mentre la Lliga Regionalista va obtenir ms diputats que Esquerra Republicana de Catalunya en aquelles eleccions, a Catalunya la majoria parlamentria va continuar en mans dels republicans. El dia de Nadal va morir Francesc Maci, que va ser substitut en la presidncia de la Generalitat per Llus Companys i Jover. El diferent signe poltic de la Generalitat i el govern central va generar dimmediat un seguit de tensions entre totes dues institucions. Aquestes es van afegir a les existents entre la Generalitat i la CNT, dominada aleshores pel sector radical de la FAI. U n dels principals focus de tensi va provenir del camp, on hi havia un conflicte entre la Uni de Rabassaires, sindicat que agrupava els arrendataris de les rees vincoles. El nou president de la Generalitat va intervenir-hi per mirar de fer una poltica social que aturs lallunyament de la classe obrera del govern. Labril del 1934 es va aprovar la Llei de contractes de conreu, que afavoria els arrendataris i els parcers. LInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, que agrupava els propietaris rurals, amb el suport de la Lliga, va presentar un recurs davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. Lacceptaci del recurs es va entendre com un atac a lautonomia de Catalunya. Les tensions van anar en augment. Lingrs dalguns ministres de la CEDA al govern va provocar una mobilitzaci dels obrers arreu dEspanya, que es va traduir en la convocatria duna vaga general que a Astries es va transformar en una insurrecci. En aquest context, el president Companys va proclamar el 6 doctubre lEstat Catal en el marc de la Repblica Federal Espanyola en resposta al boicot de la Llei de contractes de conreu i contra la poltica de
28
1B
creixent augment del poder de les dretes al govern espanyol. Lexrcit hi va intervenir, es va suspendre lEstatut, es va empresonar el govern de la Generalitat i es va declarar lestat de guerra, que es va perllongar fins el mes dabril del 1935. La Lliga Catalana (nom que havia adoptat lantiga Lliga Regionalista) es va fer crrec de la gesti administrativa de la Generalitat tutelada des del govern central. En aquest context es van celebrar les eleccions de febrer del 1936. Lesquerra es va agrupar en lanomenat Front dEsquerres i la dreta es va reunir en el Front Catal dOrdre, que va liderar la Lliga Catalana. El triomf de les esquerres va permetre la sortida de la pres del president Companys i del seu govern i el restabliment de la Generalitat. D urant els mesos que van transcrrer fins al juliol del 36 (linici del conflicte blic), la Generalitat va recuperar les lnies mestres de la seva poltica. Tot i que a Catalunya el clima de creixent polaritzaci poltica i social que afectava el conjunt dEspanya es va deixar sentir menys (en lpoca es parlava doasi catal), aquest perode immediatament anterior a la guerra va estar acompanyat per la creixent mobilitzaci sindical i la convicci de les organitzacions socials que el conflicte era inevitable. Es van produir episodis de violncia, com lassassinat dels germans Badia per pistolers de la FAI. En tot cas, la millora del clima poltic es va produir per la normalitzaci de les relacions entre el govern de Companys i la Lliga a partir de la integraci daquesta al Parlament el mes de mar. Cal destacar tamb lescassa fora de la dreta antidemocrtica i partidria del feixisme a lmbit catal. La Generalitat va recuperar les competncies en matria dordre pblic a mitjan de juny, fet que el mes segent va afavorir una intervenci decidida contra laixecament militar.
29
Model d'examen resolt de la coordinaci de les PAU Enunciat de la prova

B OPCI A
Exercici 1
Conflictivitat laboral a Espanya Any 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 1922 1923 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 Nombre dobrers en vaga 56.818 129.004 124.222 197.446 396.482 611.710 133.991 135.856 134.368 30.602 66.358 22.557 70.616 70.024 55.576 270.330
Font: Albert carreras i Xavier Tafunell (coord.), Estadsticas histricas de Espaa: Siglos xix-xx, vol. 3, 2a ed., Bilbao, Fundacin BBVA, 2005, p. 1242.
Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] Font: Treballadors de la indstria cotonera, 1850. Manel Risques (dir.), ngel Duarte,
Borja de Riquer, Josep M. Roig Rosich, Histria de la Catalunya Contempornia, b) Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font.
[075 punts]
Barcelona, Prtic, 1999, pg. 89.
Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2
c) Deduu deel latipus font els perodes de conflictivitat laboral ms alta i ms baixa. a) Descriviu de font i digueu de qu tracta. [050 punts] b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts] c) Deduu delels mapa la localitzaci de la indstria cotonera catalana a) Expliqueu efectes de la Primera Guerra Mundial sobre leconomia [075 punts] i expliqueu-ne els possibles avantatges i inconvenients. la societat espanyoles, la crisi del 1917 i levoluci de la situaci social i poltica fins al 1923. [150 punts] a) Expliqueu les caracterstiques fonamentals de va la indstria a Catalunya b) com es va iniciar, qu va ser i com acabar la dictadura fins al 1875, fent referncia les matries primeres, recursos energtics, [150 punts] del general Miguel Primo deaRivera. tecnologia i sistema fabril. [150 punts] b) Expliqueu dues de les conseqncies socials de la industrialitzaci a Catalunya. [150 punts]
[075 punts]
30
Srie 2 JUNY 2008
2A
Model oficial dexamen
B OPCI A
Exercici 2
Espaoles: A nosotros, seores diputados, nos ha tocado vivir y gobernar en una poca en que Catalua no est en silencio, sino descontenta, impaciente y discorde. Es probable Hoy hace dos aos que, por aclamacin de cuantas fuerzas integran nuestro que el primer Borbn de Espaa creyese haber resuelto para siempre la divergencia Movimiento, asum la gran responsabilidad de conducir a Espaa por caminos de peninsular del lado de all del Ebro con las medidas polticas que tom. Sigue un largo gloria y de grandeza. Al consagrarme a su servicio (...) jur no descansar hasta hacer silencio poltico en Catalua; pero en el siglo xix vientos universales han depositado realidad el sueo de nuestras juventudes y el anhelo de tantos espaoles de crear la sobre el territorio propicio de Catalua grmenes que han arraigado y fructificado, Espaa Una, Grande y Libre que desde entonces se ostenta como lema de nuestro y lo que empez revestido de goticismo y romanticismo no se ha contentado con ser Movimiento (...). un movimiento literario y erudito, sino que ha impelido, robustecido y justificado un particularista, nacionalista [],y que es lo quede constituye Yo movimiento espero en este da, con la proteccin del Cielo el esfuerzo nuestras hoy armas, el problema especfico cataln []la . Catalua dice, los catalanes dicen: que tambinpoltico para nosotros llegar pronto paz victoriosa. Cese, pues, la criminal y Queremos vivir de manera dentro del ms Estado espaol. La pretensin esofrenda estril resistencia deotra los rojos (...) Una vez esta Espaa nuestra hace su legtima; esbrindando legtima porque la la autoriza la sus ley, campos nada menos que la ley constitucional. de perdn, a todos espiga de fecundos y la justicia que dicta La ley fija los trmites que debe seguir esta pretensin y quin y cmo debe resolver nuestra recta conciencia humana y espaola. sobre ella. Los catalanes han cumplido los trmites, y ahora nos encontramos ante Quin quiera someterse a nuestro credo, quien desee servir a Espaa y no haya un problema que se define de esta manera: conjugar la aspiracin particularista cometido crmenes, nada tiene que temer. o el sentimiento o la voluntad autonomista de Catalua con los intereses o los fines Font: de Su Excelencia Generalsimo II Aniversario generales y permanentes de Discurso Espaa dentro del Estadoel organizado por en la el Repblica.
de su exaltacin al poder, Burgos, 1o de Octubre de 1938. Discurs del president del Consell de Ministres, Manuel Azaa, en el debat de lEstatut dautonomia de Catalunya del 27 de maig del 1932. Reprodut a Manuel Azaa, Sobre la autonoma poltica de Catalua, Selecci de textos i estudi Descriviu el preliminar tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] dEduardo Garca de Enterra, Madrid, Tecnos, 2005, p. 101-102.
Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2
a)
b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts] c) Expliqueu i comenteu qu Franco sobre el seu accs al poder i sobre a) Descriviu el tipus de font i diu digueu de qu tracta. [050 punts] el perd. [075 punts] b) Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font. a) Expliqueu quin tipus dEstat era el franquista i com sorganitz des c) Expliqueu les idees principals que cont la font. [075 punts] dels seus inicis fins a la f de la Segona Guerra Mundial. Expliqueu quins sectors poltics, socials i econmics donaven suport al rgim a) Expliqueu caracterstiques fonamentals de lEstatut dautonomia [150 punts] de Franco. les del 1932 i de lobra de govern de la Generalitat fins el 1936. b) Expliqueu els aspectes ms rellevants de la repressi franquista. [150 punts] b) Expliqueu les causes i el desenvolupament dels Fets dOctubre del 1934 a Catalunya i les conseqncies que van tenir fins el 1936.
[150 punts] [150 punts] [075 punts]
31
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2008
a) Es tracta duna font secundria, una srie estadstica extreta dun llibre dhistria (Albert Carreras i Xavier Tafunell, coord., Estadsticas Histricas de Espaa), que reflecteix el nombre dobrers en vaga a Espanya, per cada any, entre el 1915 i el 1930. b) El context histric cal situar-lo durant els anys de la Gran Guerra (1914-1918), i el perode de la immediata postguerra mundial, entre el 1918 i el 1921, caracteritzat per la gran conflictivitat social, que la historiografia anomena Trienni Bolxevic, i els greus enfrontaments socials a Barcelona i Catalunya, coneguts amb el nom de pistolerisme; comprn tamb els anys de la Dictadura de Primo de Rivera i un any de la dictablanda del general Berenguer. c) Resseguint les dades estadstiques es pot establir un perode de forta inestabilitat social a partir del 1916 que es va anar incrementant durant els anys segents, sobretot a les acaballes de la guerra, tot coincidint amb el conflicte de La Canadenca; a partir daquest moment la conflictivitat es va disparar fins a experimentar un mxim el 1920 (611.710 vaguistes). Els anys segents, tot i disminuir el nombre total dobrers en vaga, encara es mant al voltant dels 130.000. A partir del 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera, la conflictivitat es redueix sensiblement fins el 1930, que amb la caiguda de la Dictadura i els primers efectes de la crisi del 1929 torna a crixer fins als 270.330 vaguistes.
Pregunta 2
a) E spanya no va participar en la guerra. Els sectors socials dirigents van forar una declaraci de neutralitat davant la por que el conflicte desestabilitzs el pas. Tot i aix, lopini pblica es va dividir entre aliadfils (bsicament els sectors populars) i germanfils (majoritriament les classes altes). Atenent a la balana de pagaments espanyola, la Primera Guerra Mundial va provocar un notable augment de les exportacions mentre que les importacions van disminuir, una situaci que es va traduir durant els anys de guerra en un saldo positiu a favor dEspanya, mentre que en el perode anterior havia estat sempre deficitria. La demanda dels pasos en guerra, que veien condicionada la seva producci per la necessitat de fer front al conflicte, va afavorir la venda de tot tipus de productes. Els efectes daquesta conjuntura es van fer notar especialment al Pas Basc i a Catalunya, on la demanda de productes industrials va significar un notable augment de la producci. Aquest creixement, per, va ser molt sectorialitzat i va afavorir una certa nacionalitzaci de leconomia. La indstria txtil va experimentar un creixement important, aix com la siderometallrgica. Es va ampliar la producci industrial en sectors com ara el qumic. De totes maneres, els beneficis obtinguts no es van destinar sempre a la reinversi. Els enormes guanys van augmentar la despesa suprflua, la qual cosa va permetre parlar danys felios per a la burgesia. En canvi, lalta demanda es va traduir en una forta inflaci que va castigar els funcionaris, els rendistes i als assalariats, i que va conduir a una forta inestabilitat social. A partir del 1916 es van incrementar les vagues. El 1917 es va produir la triple crisi del 1917. Els oficials de baixa graduaci de larma dinfanteria van formar juntes de defensa, per canalitzar les seves demandes de carcter corporatiu. Reclamaven augments de sou i igualtat de condicions amb altres cossos de lexrcit, especialment els oficials destinats a lfrica. La protesta militar va donar peu a pensar en un moment favorable al canvi poltic reclamat pels republicans i els nacionalistes. El govern va tancar les Corts, i aix va portar uns quants diputats a reunir-se a instncies de la Lliga i dels republicans en lAssemblea de Parlamentaris. Finalment, els dos sindicats obrers principals, la CNT i la UGT, van convocar una vaga general. El govern va intervenir fent actuar lexrcit. Les tropes colonials van sufocar la rebelli obrera a Astries. Davant lamenaa obrera es va apaigavar la protesta poltica i es va buscar aprofitar la conjuntura amb la formaci dun govern de concentraci presidit per Maura i amb ministres dels dos partits del torn i tamb regionalistes. Aquesta frmula no significava una reforma a fons del sistema, sin una sortida davant la intensitat de la crisi, i es va fer servir encara com a soluci demergncia diverses vegades abans de la Dictadura de Primo de Rivera. La conflictivitat obrera no va decrixer els anys se32
2A
gents, sin que es va passar de la mobilitzaci salarial del perode de la guerra a lenfrontament davant la crisi que va seguir el conflicte, en qu els acomiadaments i els locauts empresarials es van succeir. Cal destacar especialment la vaga de La Canadenca, exemple clar daquests canvis, i tamb lanomenat Congrs de Sants de la CNT, on lorganitzaci sindical anarquista va passar del sindicat dofici al sindicat nic. Els anys segents es van caracteritzar pels aixecaments a Andalusia, que esperonats per les notcies que arribaven de Rssia van generar una onada de terror, el Trienni Bolxevic. A Catalunya, un sector de la patronal va fer servir la violncia i els sindicats grocs per contrarestar la fora obrera, on tamb van aparixer sectors que feien servir la violncia. El dirigent de la CNT Salvador Segu, el noi del Sucre, va ser assassinat als carrers de Barcelona, igual que ladvocat laboralista Francesc Layret; daltra banda, els anarquistes van assassinar el president del Consell de Ministres Eduardo Dato. El cap de la policia de Barcelona, Martnez Anido, va afavorir els mtodes violents com ara la llei de fugues, que es va invocar per donar cobertura legal a lassassinat per part de forces policials de dirigents anarquistes. En parallel a la mobilitzaci obrera es va revifar a lfrica el conflicte militar, aquesta vegada per la insurrecci dun cabdill nacionalista, Abd el-Krim, que el 1921 va infringir a les tropes espanyoles una important desfeta a Annual. La comissi parlamentria encarregada de la investigaci dels fets va trobar indicis de responsabilitats dels comandaments militars i fins i tot del rei. Aquesta situaci de crisi es va perllongar fins a linici de la Dictadura de Primo de Rivera, el setembre del 1923. b) La crisi social provocada pels enfrontaments entre la patronal i els sindicats va fer que una bona part de lopini conservadora, entre ells alguns sectors propers a la Lliga Regionalista, sinclinessin a favor dun govern dordre, ms enll del marc constitucional, com el que havia implantat Mussolini a Itlia des del 1922. A aquesta opini va contribuir tamb la crisi poltica del sistema de la Restauraci que es perllongava en una successi de governs dbils sense trobar un cam de reforma que dons estabilitat al rgim. Finalment, la investigaci parlamentria arran de la desfeta dAnnual, que apuntava les responsabilitats cap els alts comandaments de lexrcit i el mateix monarca, en lanomenat informe Picasso, havia inclinat diversos sectors de lexrcit en favor dun pronunciament que acabs amb lagitaci pblica demanant responsabilitats. En aquest context es va produir el pronunciament del general Primo de Rivera a Barcelona el setembre del 1923. El general va publicar un manifest adreat al pas i a lexrcit, justificant la seva actuaci i prometent acabar amb la corrupci dels partits del torn. Acceptat pel rei, Primo de Rivera va formar un govern o directori militar, que en principi havia de durar fins que es complissin els objectius poltics proclamats pel dictador. Aquest primer directori, que va durar fins el setembre del 1925, va orientar les seves primeres mesures a posar fi al sistema poltic i parlamentari de la Restauraci. Tamb al mateix mes de setembre el dictador va intervenir en la Mancomunitat i va prohibir la utilitzaci de la llengua catalana en els organismes pblics, la qual cosa el va distanciar dels sectors conservadors del catalanisme que inicialment li havien donat suport. Aquesta poltica anticatalana el va portar a dissoldre la Mancomunitat dos anys ms tard. Es van intervenir els organismes de lestat i els ajuntaments, i es van crear juntes depuradores que van danyar les estructures del caciquisme. Igualment, el 1925 Primo de Rivera va arribar a un acord amb Frana per portar a terme una acci militar, el desembarcament dAlhucemas, per posar fi a la insurrecci dAbd el-Krim al nord de lfrica i daquesta manera pacificar definitivament el protectorat. Daltra banda, Primo de Rivera va crear un partit poltic destinat a ser, a la manera italiana, el partit nic del rgim: la Unin Patritica. El 1925 form un nou directori, lanomenat Directori Civil, amb una representaci important de personalitats conservadores (Eduard Auns, Calvo Sotelo, el comte de Guadalhorce, etc.) procedents de diversos sectors, com ara els mauristes, tradicionalistes catlics. El nou directori va emprendre una important obra de creaci dinfraestructures, vies de comunicaci, creaci dhabitatge social i tamb dalguns monopolis estatals, com ara la CAMPSA per a lexplotaci dels carburants. La dictadura va impulsar tamb en aquest perode la realitzaci el 1929 de les exposicions universals de Barcelona i la Hispano Americana de Sevilla. Es va crear tamb una Assemblea Nacional Consultiva, a manera de Parlament, tot i que totalment controlat pel dictador. Quant al problema obrer, Primo de Rivera va portar una poltica desigual. Va desfermar una dura repressi contra els anarquistes i va intentar mantenir contactes amb els socialistes, sobretot amb la UGT, als quals integr als organismes socials consultius de la dictadura. Loposici va provenir sobretot dels intellectuals, entre els quals destac
33
Srie 2 JUNY 2008
la figura dUnamuno, i dels republicans, amb una important radicalitzaci de les classes mitjanes i dels sectors catalanistes (cal recordar els episodis de Prat de Moll, que van obrir una via doposici armada a la dictadura i consolidaren el lideratge de Francesc Maci i dels anarquistes, que van fundar la FAI el 1927). Per laband del suport dalguns sectors conservadors i fins i tot de lexrcit van portar el rei a destituir Primo de Rivera i a nomenar el general Berenguer com a cap de govern amb lencrrec de convocar unes eleccions per restaurar el sistema liberal. Les dificultats que plantejava la reconstrucci dels partits del torn i la creixent mobilitzaci republicana van postergar la convocatria dels comicis. Els republicans van signar el pacte de Sant Sebasti i van fer un fallit intent daixecament, que va portar el rei a destituir Berenguer i a nomenar lalmirall Aznar, que va convocar immediatament eleccions municipals. Celebrades a labril, el triomf dels republicans a les grans ciutats es va interpretar com un referndum a favor de la repblica i en contra de la monarquia. El rei va abdicar i el 14 dabril es va proclamar la Segona Repblica Espanyola.
Exercici 2
Pregunta 1
a) Aquest text s un fragment del discurs pronunciat pel president del Consell de Ministres Manuel Azaa al Congrs dels Diputats el 1932 en ocasi del debat parlamentari per a laprovaci de lEstatut de Catalunya. Es tracta duna font primria (s a dir, contempornia dels fets), en concret dun text de carcter poltic que defensa laprovaci del projecte dEstatut i que cal situar en lanomenat Bienni Reformista de la Segona Repblica Espanyola. b) Una vegada aprovat a Catalunya el projecte dEstatut, es va presentar a les Corts espanyoles per ser aprovat. El debat es va postergar fins que saprovs la Constituci i es va reprendre labril del 1932. El discurs del president Manuel Azaa en favor de la concessi de lautonomia a Catalunya, al qual pertany aquest fragment, es va produir en aquell moment del trmit parlamentari i va ser important per combatre les posicions contraries a laprovaci del text. El context histric s el del Bienni Reformista (1931-1933), en qu va governar una coalici republicanosocialista. c) Al fragment proposat, Azaa comena cridant latenci sobre el descontentament catal que t lloc en aquell moment. El president recorda les mesures centralitzadores adoptades per Felip V. A continuaci parla de la Renaixena i assenyala que aquell moviment romntic, erudit i literari, es transform en un moviment poltic nacionalista. Azaa assenyala les profundes arrels amb qu sha assentat aquest moviment a Catalunya. Segons el poltic republic, Catalunya pot aspirar legtimament a viure duna altra manera dins lEstat espanyol, perqu la Constituci fixa els procediments per acomplir aquesta pretensi dautonomia poltica i el projecte dEstatut ha acomplert el mandat constitucional, per tant t ple dret a ser debatut i aprovat per les Corts de la Repblica. El president pensa que els catalans han acomplert els trmits i que ara s el Parlament qui ha de buscar la manera dharmonitzar les aspiracions catalanes amb els interessos generals de lestat.
Pregunta 2
a) LEstatut dAutonomia aprovat el 1932 establia que Catalunya es constitua en regi autnoma dins lEstat espanyol. Reconeixia com a llenges oficials el catal i el castell. Es mantenia la Generalitat i sestablia el Parlament de Catalunya. Establia amb limitacions competncies en agricultura i obres pbliques. La Generalitat gestionava uns mbits determinats, tot i que eren competncia de lEstat, com ara les obres pbliques dinters general, lexplotaci forestal, laviaci civil, la premsa i la seguretat social. Segons lEstatut, la Generalitat tenia atribucions en ensenyament i en ordre pblic. LEstatut va crear el Tribunal de Cassaci de Catalunya com a rgan suprem dapellaci pel que fa al dret civil catal i el rgim administratiu interior en qu la Generalitat tenia competncies. Els mitjans econmics de qu disposava la Generalitat republicana eren ms aviat escassos. De fet, la manca de transferncies des del govern central va obligar a utilitzar altres recursos com ara els municipals. Tot i aix, la Generali34
2A
tat republicana va impulsar el cooperativisme i es va mostrar interessada en la situaci del camp, on va promoure centres dexperimentaci agrcola. Va crear diverses institucions, o els va donar impuls: lInstitut dInvestigacions Econmiques, les caixes de dipsits, lInstitut contra lAtur Fors o el Consell de Treball, totes destinades a millorar la situaci econmica i social del pas, en un moment en qu arribaven els efectes de la crisi mundial del 1929. La Generalitat tamb va impulsar la Llei de contractes de conreu, que buscava intervenir en un dels conflictes ms sensibles del camp catal: la situaci dels petits arrendataris. Es va impulsar la creaci de lInstitut Escola i de la Universitat Autnoma. La Generalitat va endegar tamb lordenaci territorial, impulsant una important llei que establia la divisi del territori en 38 comarques i nou regions, dacord amb el projecte elaborat pel gegraf Pau Vila. Laprovaci daquesta llei, per, es va endarrerir fins lagost del 1936, en plena Guerra Civil. b) El novembre del 1933 es van celebrar les eleccions generals que van portar la dreta al govern dEspanya, i es va iniciar un perode que va aturar limpuls reformista que havia caracteritzat el primer bienni de la Segona Repblica. Mentre la Lliga Regionalista va obtenir ms diputats que Esquerra Republicana de Catalunya en aquelles eleccions, a Catalunya la majoria parlamentria va continuar en mans dels republicans. El dia de Nadal va morir Francesc Maci, que va ser substitut en la presidncia de la Generalitat per Llus Companys i Jover. El diferent signe poltic de la Generalitat i el govern central va generar dimmediat un seguit de tensions entre totes dues institucions. Aquestes es van afegir a les existents entre la Generalitat i la CNT, dominada aleshores pel sector radical de la FAI. Un dels principals focus de tensi va provenir del camp, on hi havia un conflicte entre la Uni de Rabassaires, sindicat que agrupava els arrendataris de les rees vincoles. El nou president de la Generalitat va intervenir-hi per mirar de fer una poltica social que aturs lallunyament de la classe obrera del govern. Labril del 1934 es va aprovar la Llei de contractes de conreu, que afavoria els arrendataris i els parcers. LInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, que agrupava els propietaris rurals, amb el suport de la Lliga, va presentar un recurs davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. Lacceptaci del recurs es va entendre com un atac a lautonomia de Catalunya. Les tensions van anar en augment. Lingrs dalguns ministres de la CEDA al govern va provocar una mobilitzaci dels obrers arreu dEspanya, que es va traduir en la convocatria duna vaga general que a Astries es va transformar en una insurrecci. En aquest context, el president Companys va proclamar el 6 doctubre lEstat Catal en el marc de la Repblica Federal Espanyola en resposta al boicot de la Llei de contractes de conreu i contra la poltica de creixent augment del poder de les dretes al govern espanyol. Lexrcit hi va intervenir, es va suspendre lEstatut, es va empresonar el govern de la Generalitat i es va declarar lestat de guerra, que es va perllongar fins el mes dabril del 1935. La Lliga Catalana (nom que havia adoptat lantiga Lliga Regionalista) es va fer crrec de la gesti administrativa de la Generalitat tutelada des del govern central. En aquest context es van celebrar les eleccions de febrer del 1936. Lesquerra es va agrupar en lanomenat Front dEsquerres i la dreta es va reunir en el Front Catal dOrdre, que va liderar la Lliga Catalana. El triomf de les esquerres va permetre la sortida de la pres del president Companys i del seu govern i el restabliment de la Generalitat. Durant els mesos que van transcrrer fins el juliol de 1936, la Generalitat va recuperar les lnies mestres de la seva poltica. Tot i que a Catalunya el clima de creixent polaritzaci poltica i social que afectava el conjunt dEspanya es va deixar sentir menys (en lpoca es parlava doasi catal), aquest perode immediatament anterior a la guerra va estar acompanyat per la creixent mobilitzaci sindical i la convicci de les organitzacions socials que el conflicte era inevitable. Es van produir episodis de violncia, com lassassinat dels germans Badia per pistolers de la FAI. En tot cas, la millora del clima poltic es va produir per la normalitzaci de les relacions entre el govern de Companys i la Lliga a partir de la integraci daquesta al Parlament el mes de mar. Cal destacar tamb lescassa fora de la dreta antidemocrtica i partidria del feixisme a lmbit catal. La Generalitat va recuperar les competncies en matria dordre pblic a mitjan de juny, fet que el mes segent va afavorir una intervenci decidida contra laixecament militar.
35
Enunciat Enunciat de de la la prova prova

OPCI B
Exercici 1
BASES DE MANRESA DEL 1892 Poder central Base primera primera Seran a Seran a crrec crrecdel del Poder Poder central: central: a) Les relacions relacionsinternacionals. internacionals. b) LExrcit LExrcit de demar mari iterra. terra.[] [] c) Les Les relacions relacionseconmiques econmiques dEspanya dEspanya amb amb els altres els altres pasos pasos [].[]. e) La resoluci resoluci de detotes totes les les qestions qestions i tots i tots els els conflictes conflictes interregionals. interregionals.
Poder central centralsorganitzar sorganitzardacord dacord amb concepte de separaci defuncions les funcions El Poder amb el el concepte de separaci de les legislativa, executiva executiva judicial. [] legislativa, ii judicial. [] Poder regional segona Base segona dogmticade dela laConstituci Constituci regional catalana es mantindr el temperaEn la part dogmtica regional catalana es mantindr ment expansiu expansiu de la nostra legislaci antiga, i es reformaran, per posar-les dacord el temperament de la nostra legislaci antiga, i es reformaran, per amb les noves necessitats, lesnecessitats, svies disposicions que cont respecte drets i posar-les dacord amb les noves les svies disposicions que contdels respecte llibertats dels catalans. dels drets i llibertats dels catalans. tercera Base tercera catalanaser serlnica lnicaque, que, amb carcter oficial, podr usar-se a CatalunLa llengua llengua catalana amb carcter oficial, podr usar-se yaCatalunya i en les relacions daquesta regi amb el amb Poder a i en les relacions daquesta regi el central. Poder central. setena [] Base setena Poder legislatiu legislatiuregional regional radicar Corts catalanes []. El Poder radicar enen lesles Corts catalanes []. Les Corts Cortses es formaran sufragi de els tots elsde caps casa agrupats en classes Les formaran perper sufragi de tots caps casade agrupats en classes fundades fundades en el treball manual, en la les capacitat en les carreres professionals en el treball manual, en la capacitat o en carreres o professionals en la la propietat, propietat,indstria indstria comer []. i en ii comer [].
Uni Catalanista . Bases perper a la regional catalana . , Uni Catalanista , Bases a Constituci la Constituci regional catalana Manresa, 1892. Manresa, 1892.
Pregunta 1
[075 punts] [075 punts]
c) Expliqueu lorganitzaci poltica per a Catalunya que proposa la font.
Pregunta 2
a) Expliqueu els orgens i els diferents corrents ideolgics i poltics del catalanisme fins el 1901. [150 punts] [150punts] punts] b) Expliqueu els fets principals del catalanisme fins el 1901.[150
36
Srie 2 JUNY 2008
2 2B B
OPCI B
Exercici 2
Font: Propaganda de les eleccions del 15 de juny del 1977. Reproduda a Antonio Domnguez Ortiz (dir.), Historia de Espanya, vol. 12, Barcelona, Planeta, 1991, p. 336.
Pregunta 1
[075 punts]
c) Comenteu els missatges La va segura a la democracia, Unin de Centro Democrtico i Democracia Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular, Social-Democracia. [075 punts] Pregunta 2 a) Expliqueu els trets fonamentals del perode que va des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democrtiques.
[150 punts]
b) Expliqueu els trets fonamentals del perode que va des de les primeres eleccions democrtiques fins a lintent de cop destat del 23 de febrer de 1981. [150 punts]
37
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2008
a) Es tracta duna font de carcter primari, un fragment de les anomenades Bases de Manresa del 1892. s un document pblic de carcter juridicoconstitucional en qu es planteja un nou model dorganitzaci poltica per a Catalunya dins lEstat espanyol. b) Les Bases de Manresa sn un document que es va elaborar el 1892 en lassemblea anual de la Uni Catalanista celebrada en aquella ciutat. La Uni Catalanista era una entitat que havia estat fundada el 1891 per aplegar les organitzacions catalanistes que en aquell moment sorgien arreu de Catalunya. Havia estat impulsada pel nucli conservador que el 1887 shavia separat del Centre Catal i havia fundat la Lliga de Catalunya. A aquesta organitzaci se li havien afegit els integrants del Centre Escolar Catalanista, entitat en la qual militaven alguns dels futurs dirigents del catalanisme del segle xx, com Camb i Prat de la Riba. Lany 1888, en el context de la celebraci de lExposici Universal de Barcelona, i aprofitant la visita que hi va fer la reina, la Lliga de Catalunya va redactar el Manifest a la reina regent, en qu demanava autonomia per a Catalunya. Lany segent va impulsar la campanya en defensa del dret catal. Amb aquests antecedents la Uni va voler assentar les bases per una autonomia de Catalunya. c) Del text proposat es pot deduir la proposta duna nova organitzaci constitucional de Catalunya basa da en lautonomia dins del marc de lEstat espanyol. La Base primera estableix les funcions o competncies que hauria de tenir lestat, s a dir, les relacions internacionals, lexrcit, les relacions econmiques amb tercers pasos i la resoluci dels conflictes interregionals. Les bases estableixen els fonaments duna constituci regional catalana, que hauria de mantenir el carcter de lantiga legislaci pel que fa al sentit expansiu i la salvaguarda de les llibertats. La llengua catalana ser lnica oficial i es podr utilitzar no tan sols a Catalunya, sin tamb en les relacions amb el poder central. El poder legislatiu catal recaur en les Corts. La formaci daquestes, inspirant-se en les antigues corts medievals, no es far per sufragi censatari o universal, sin per sufragi universal.
Pregunta 2
a) Cal situar els inicis del catalanisme poltic modern en la segona meitat del segle xix. Aquest primer catalanisme no va participar en les eleccions, ni en la poltica parlamentria, per aix el perode es pot tancar el 1901, amb les primeres eleccions en qu un partit catalanista obt representaci. Shan de considerar diversos antecedents daquest catalanisme inicial. En primer lloc, el moviment cultural de la Renaixena, que en parallel amb el romanticisme que es desenvolupava a Europa, inici la reivindicaci de la llengua i la cultura prpia (amb la reinstauraci dels jocs florals, per exemple). Al seu costat cal considerar lexistncia dun sentiment particularista entre el carlisme, i tamb entre els republicans federals intransigents, molts dels quals, com Valent Almirall, van evolucionar ms tard cap al catalanisme. El 1870 es va fundar lassociaci cultural La Jove Catalunya, que va impulsar diverses publicacions en catal, com la Gramalla (1870) i lany segent La Renaixensa (1871), que amb el temps va esdevenir una de les principals publicacions culturals catalanistes. Cal esmentar tamb algunes figures del mn conservador, com ara el jurista i poltic Manuel Duran i Bas i el periodista Joan Ma i Flaquer, que van impulsar un provincialisme que va anar evolucionant fins el regionalisme. Les primeres manifestacions prpiament catalanistes es concreten a linici de la Restauraci. El 1880 sinicia la campanya contra el projecte dunificaci del Codi civil, que se centrava en el rebuig de larticle 15 del projecte canovista deliminar els drets forals. Lxit de la campanya va donar una primera victria als sectors catalanistes. El 1880 tamb es va celebrar el Primer Congrs Catalanista, impulsat per Almirall. El 1882 es va fundar el Centre Catal, la primera associaci de carcter poltic cultural del catalanisme. El 1883 se celebr el Segon Congrs Catalanista. Lorientaci laica i democrtica dAlmirall, aix com el seu protagonisme van despertar els recels dels sectors ms conservadors. Alguns, com els escriptors ngel Guimer i Pere Aldavert, principals redactors de La Renaixensa, no veien amb bons ulls una previsible participaci del catalanisme en la poltica de la Restauraci. Altres, com limportant corrent del catalanisme catlic, recelaven del lacisme progressista dAlmirall. Aquest corrent catlic catalanista havia sorgit al voltant del seminari de Vic, per la qual cosa tamb s conegut com
38
2B
vigatanisme. Va impulsar la publicaci de La Veu del Montserrat i va comptar amb personalitats com el poeta Jacint Verdaguer o el canonge Jaume Collell. Per la figura ms important daquest grup va ser el bisbe Josep Torres i Bages, autor de La Tradici Catalana. El 1885 es va presentar al rei el text redactat per tots els corrents catalanistes conegut com Memorial de Greuges. Lany segent Almirall public Lo Catalanisme. Per el 1887 el Centre Catal va patir una escissi del sector conservador, que va fundar la Lliga de Catalunya, presidida per Guimer i Domnech i Muntaner. Al mateix temps, un grup de lassociaci universitria catalanista, el Centre Escolar Catalanista, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Camb entre els seus membres, tamb abandon el Centre Catal. El 1888 la Lliga impuls el Missatge a la reina regent, que demanava la constituci dun sistema autonmic, en ocasi de la visita de la regent a lExposici Internacional de Barcelona del 1888. El 1891 es va fundar la Uni Catalanista, que des de posicions conservadores pretenia reunir els diferents corrents catalanistes. El mateix any, aquesta organitzaci, en la seva reuni anual de Manresa, va aprovar les Bases de Manresa, text on es proposava la reorganitzaci de les relacions de lEstat espanyol i Catalunya. Durant els anys noranta es va produir una activa campanya de catalanitzaci dalgunes institucions de la societat civil, com ara lAteneu Barcelons. La mobilitzaci ciutadana contra la poltica dHisenda del govern, coneguda com Tancament de Caixes, ocorreguda en el context de la crisi colonial posterior al 1898, va ser aprofitada pel grup catalanista que editava La Veu de Catalunya, encapalat per Francesc Prat de la Riba, per impulsar una candidatura coneguda com la dels quatre presidents. Lxit electoral obtingut el 1901 va possibilitar la consolidaci dun nou partit poltic, la Lliga Regionalista, que es distanci de la Uni Catalanista per la seva intervenci en la poltica de la Restauraci i inici una nova fase en levoluci del catalanisme poltic. b) Per explicar laparici del catalanisme poltic cal tenir en compte, a ms dels corrents culturals que el van precedir i que hem desenvolupat en la resposta anterior, lexperincia poltica del Sexenni i la primera Restauraci. La frustraci de les aspiracions federalistes i tamb la desfeta militar del carlisme van ser dos fets decisius per concretar un corrent poltic dins del catalanisme. A linici de la Restauraci, la mobilitzaci en contra del projecte dunificaci del Codi civil va posar de manifest un clima de resistncia davant del liberalisme centralista i la maduresa del sentiment catalanista. La figura ms rellevant va ser la de Valent Almirall, veritable pont entre el republicanisme federalista catal i les primeres formulacions catalanistes. El 1880, estimulat per publicacions catalanes com ara Lo Gay Saber o La Renaixensa, es va celebrar el Primer Congrs Catalanista, del qual Almirall va ser elegit president. El 1882 es va fundar el Centre Catal, entitat que tenia com a objectiu fomentar el progrs moral i material de Catalunya i que va impulsar, el 1883, la celebraci del Segon Congrs Catalanista. El 1885, aprofitant la mobilitzaci proteccionista, es va redactar el Memorial de Greuges, text redactat per una comissi integrada per les personalitats catalanes ms importants, i que va ser presentat al rei Alfons XII. Lany segent Almirall va publicar Lo Catalanisme, un text cabdal en la formulaci terica del catalanisme poltic. El 1887 un grup de personalitats conservadores es va escindir del Centre Catal i fund la Lliga de Catalunya, a la qual es va unir un grup destudiants conservadors del Centre Escolar Catalanista que tamb havien marxat del Centre Catal. El 1888, arran de la presncia de la reina a lExposici Universal de Barcelona del 1888, la Lliga impuls el Missatge a la reina regent, text escrit en catal en qu se saludava la reina i es demanava un sistema autonmic per a Catalunya. Lany segent la Lliga va impulsar la campanya en defensa del dret civil. El 1891, a instncies tamb del sector conservador, es va fundar la Uni Catalanista, amb la pretensi de reunir i orientar amb sentit poltic el moviment catalanista per coordinar les accions en defensa de Catalunya. En la seva reuni anual, que se celebr a Manresa el 1892, es va aprovar un document conegut com les Bases de Manresa en qu es demanava la reorganitzaci de les relacions entre lEstat i Catalunya, basada en una mplia autonomia. Durant la dcada de 1890 es va portar a terme una campanya de catalanitzaci de les institucions locals, com ara lAteneu Barcelons i lAcadmia de Jurisprudncia i Legislaci, que van adoptar el catal en els actes oficials de les institucions. La crisi posterior a la desfeta colonial del 1898 va provocar una mobilitzaci ciutadana a Barcelona contra lintent del ministre Fernndez Villaverde daugmentar els impostos. Aquesta mobilitzaci va ser utilitzada per la Uni Regionalista i pels membres de Centre Nacional Catal, formacions que havien encoratjat les mobilitzacions, per presentar una candidatura conjunta avalada pel catalanisme a les eleccions del 1901. Lxit electoral obtingut per aquesta candidatura, coneguda com la dels quatre presidents (Llus Domnech i Muntaner, Bartomeu Robert, Sebasti Torres i Albert Rusiol), va tenir com a conseqncia la primera representaci parlamentria dun grup catalanista. Aprofitant aquest xit es va consolidar la Lliga com a partit poltic, que va tenir com a president el director de La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba i va comptar entre la seva plana dirigent amb Francesc Camb i larquitecte Puig i Cadafalch.
39
Exercici 2
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2008
a) E s tracta duna font secundria, una fotografia en un llibre dhistria (Antonio Domnguez Ortiz, dir., Historia de Espaa) de dos cartells propagandstics de carcter poltic electoral de la Unin de Centro Democrtico en les eleccions del 15 de juny de 1977. b) El context histric de la font proposada s el perode de la transici democrtica (1976-1979), en el qual sabandona el context poltic i jurdic del franquisme per passar a un rgim constitucional i democrtic. En concret, pertany a la campanya electoral de les primeres eleccions democrtiques posteriors a la mort de Franco, que es van celebrar el 15 de juny de 1977 i que van possibilitar la formaci dunes corts constituents, primer pas per elaborar la Constituci del 1978. En aquest cas, es tracta de propaganda del partit governant, la Unin de Centro Democrtico, partit creat pel president Adolfo Surez per afrontar des de posicions de centredreta el procs de canvi vers un rgim democrtic. c) El missatge electoral La va segura a la democrcia t un sentit ambivalent: duna banda, fa esment al carcter governamental del partit del president Surez, cosa que dna seguretat al procs de canvi, i duna altra, suggereix implcitament que els altres partits no poden oferir aquesta garantia de seguretat. El nom Unin de Centro Democrtico fa esment a la diversitat de procedncies ideolgiques que amalgamava el partit governamental, a ms de definir un espai poltic al centre, tot separant-se com a partit de dretes de les dretes extremes, conservadores i profranquistes. El tarann plural del partit creat per Adolfo Surez es ressalta en el tercer missatge: Democracia Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular, Social-Democrcia. El partit va haver dencabir els diferents corrents oficialistes partidaris dun canvi pacfic i de pactar cap a la democrcia; aquesta pluralitat de corrents, que aqu es presenta com una riquesa de matisos ideolgics, va ser tamb la base de les dissensions que van portar finalment a la crisi i al fracs de la Unin de Centro Democrtico.
Pregunta 2
a) A la mort de Franco, ocorreguda el 20 de novembre de 1975, Joan Carles I de Borb va esdevenir rei dEspanya, en el marc jurdic de les institucions franquistes, i va nomenar com a cap de govern Carlos Arias Navarro. Aquest va mantenir una lnia poltica continuista i no va encarar un programa de reformes que aprops lestat al sistema poltic democrtic de les nacions europees. Arias va adoptar mesures repressives davant la creixent agitaci social, on a ms de les raons poltiques es comenava a reflectir el malestar econmic ocasionat per les repercussions a Espanya de la crisi del petroli. Al mar, les dues grans instncies doposici poltica, la Plataforma Democrtica i la Junta Democrtica, impulsades per socialistes i comunistes, respectivament, es van unir per aplegar forces en contra del govern i per forar una ruptura poltica que ports la democrcia. El juliol del 1976 el rei va destituir Arias i va nomenar Adolfo Surez nou president del govern. Amb lobjectiu de trencar la resistncia dels sectors franquistes i recuperar la iniciativa poltica davant loposici, en favor duna reforma no rupturista, Surez va convocar un referndum per aprovar una llei de reforma poltica i va dictar diverses mesures de liberalitzaci del sistema, entre les quals una amnistia poltica i la legalitzaci del partit comunista. Aprovada la llei de reforma poltica va poder plantejar eleccions generals pel juny del 1977. Durant la primera part daquell any va haver de fer front a atemptats terroristes, tant de grups dextrema esquerra, com ETA, el FRAP i els GRAPO, com tamb de grups dextrema dreta que volien avortar el procs de la transici. Destac especialment el que es va cometre al gener amb lassassinat dels advocats laboralistes dAtocha, que buscava provocar una reacci del Partit Comunista que podia posar en perill tot el procs de la transici. Tamb hi va haver oposici duna part de lexrcit, que es va incrementar desprs de la legalitzaci del Partit Comunista. Les eleccions van donar la victria a la Unin de Centro Democrtico (UCD), el partit creat per Surez, que reunia tots els sectors del centredreta partidaris duna via reformista a la democrcia, tot i que no va obtenir la majoria absoluta. Tamb van consolidar el Partit Socialista com a principal fora de loposici, en detriment dels comunistes. En canvi, el triomf de lopci patrocinada per Surez va marginar les opcions de dreta de carcter neofranquista o les que consideraven una democrcia limitada, com Alianza
40
2B
Popular. En constituir-se el nou Parlament democrtic es va formar una comissi per redactar una nova constituci a partir del consens. b) Una vegada el govern de Surez va haver consolidat el seu poder amb la formaci dun Parlament, amb carcter constituent, desprs de les eleccions de juny de 1977, calia dotar el sistema dun marc juridicoconstitucional de carcter democrtic. Amb les eleccions tamb va quedar establert el sistema de forces poltiques. En aquest sentit, es feia evident que la principal fora de loposici desquerres era el Partido Socialista Obrero Espaol, en detriment del Partido Comunista de Espaa. La dreta franquista i antidemocrtica no va obtenir una representaci significativa. Daltra banda, les eleccions van deixar clara lhegemonia de lesquerra a Catalunya i lxit electoral del Partit Nacionalista Basc a Euskadi, cosa que plantejava amb fora lexistncia duna dinmica prpia de les nacionalitats histriques. Surez va intentar donar resposta a aquesta situaci pactant el retorn del president de la Generalitat a lexili, Josep Tarradellas, amb carcter de president de la Generalitat provisional, mentre es redactava un nou estatut. La redacci de la Constituci es va encarregar a una comissi en qu quedaven representades les principals forces poltiques. El text aprovat pels representants, loctubre del 1978, va ser sotms a referndum el desembre del mateix any. LEstat quedava constitut com a una monarquia parlamentria, amb sobirania plenament democrtica. Un ampli reconeixement de drets i llibertats conformava el prembul de la Constituci. Es reconeixia la separaci de poders i el sufragi universal com a sistema per elegir un poder legislatiu format pel Congrs de Diputats i pel Senat. Laspecte ms innovador de la Constituci va ser el sistema autonmic, que reconeixia explcitament la diversitat nacional de lEstat, i creava una organitzaci de lEstat basada en les autonomies. Lorigen daquest procs iniciat a partir de les demandes de les nacionalitats histriques, especialment el Pas Basc i Catalunya (que aviat es van convertir en preautonomies), va ser seguit per altres regions que van demanar constituir-se tamb en autonomies. En la Constituci es van incloure diferents maneres daccedir a lautonomia que van permetre estendre-la a regions que no havien tingut mai una reivindicaci autonmica i aigualir daquesta manera les reivindicacions nacionalistes. Aquesta poltica impulsada pel president Surez va ser coneguda com caf per a tots. Un cop establert el marc constitucional es van poder celebrar les eleccions municipals i tamb es van aprovar els estatuts basc i catal, i es van celebrar les primeres eleccions autonmiques. El govern Surez va haver de fer front a una forta crisi econmica que es podia constituir en un element desestabilitzador del procs de canvi. Per combatre els seus efectes es van signar els pactes de la Moncloa (octubre del 1977), un acord entre les forces socials i poltiques per estabilitzar els preus i els salaris i esmorteir els costos socials de la crisi. Igualment, el govern va haver de fer front al terrorisme desquerra, sobretot el dETA i el de grups com els GRAPO i el FRAP, i al de dretes, que cercaven per tots els mitjans aturar el procs democrtic i amb les seves accions donaven arguments a les forces contrries a la democrcia. Sectors importants de lexrcit van protagonitzar un intent de cop destat, el 23 de febrer de 1981, aprofitant que Surez havia abandonat la presidncia arran de la crisi de la UCD. Desprs dun breu perode de govern de Calvo Sotelo, durant el qual el pas es va integrar a lOTAN, en les eleccions doctubre del 1982 els socialistes van obtenir la majoria absoluta.
41

B OPCI A
Exercici 1
Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de Espaa; a todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que en unin y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitucin de la Monarqua Espaola. [] Art. 11. La religin catlica, apostlica, romana, es la del Estado. La nacin se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie ser molestado en territorio espaol por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitirn, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones pblicas que las de la religin del Estado. [] Art. 13. Todo espaol tiene derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opiniones por medio de la palabra, de la escritura, por la va de la imprenta o por cualquier otro procedimiento anlogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacficamente, de asociarse para un fin temporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas al Rey, a las Cortes y a las autoridades. Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 19. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados.
Constituci espanyola del 1876.
Pregunta 1
[075 punts]
c) Analitzeu els articles 11, 13 i 19 i expliqueu a qu fan referncia.

[075 punts]
Pregunta 2
Font: Treballadors de la indstria cotonera, 1850. Manel Risques (dir.), ngel a) Expliqueu com va sorgir i com funcionava el sistema canovista, fent Duarte, Borja de Riquer, Josep M. Roig Rosich, Histria de la Catalunya Contempornia, referncia als dos partits principals, els seus lders, el torn pacfic Barcelona, Prtic, 1999, pg. 89. i les forces de loposici. [150 punts]
Pregunta 1
b) Expliqueuel eltipus falsejament sistema i el[050 caciquisme a) Descriviu de font del i digueu deelectoral qu tracta. punts] durant la Restauraci. [150 punts] b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts] c) Deduu del mapa la localitzaci de la indstria cotonera catalana i expliqueu-ne els possibles avantatges i inconvenients. [075 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu les caracterstiques fonamentals de la indstria a Catalunya fins al 1875, fent referncia a les matries primeres, recursos energtics, tecnologia i sistema fabril. [150 punts] b) Expliqueu dues de les conseqncies socials de la industrialitzaci a Catalunya. [150 punts]
42
Srie 5 JUNY 2008
3A
B OPCI A
Exercici 2
Espaoles: Hoy hace dos aos que, por aclamacin de cuantas fuerzas integran nuestro Movimiento, asum la gran responsabilidad de conducir a Espaa por caminos de gloria y de grandeza. Al consagrarme a su servicio (...) jur no descansar hasta hacer realidad el sueo de nuestras juventudes y el anhelo de tantos espaoles de crear la Espaa Una, Grande y Libre que desde entonces se ostenta como lema de nuestro Movimiento (...). Yo espero en este da, con la proteccin del Cielo y el esfuerzo de nuestras armas, que tambin para nosotros llegar pronto la paz victoriosa. Cese, pues, la criminal y estril resistencia de los rojos (...) Una vez ms esta Espaa nuestra hace su ofrenda de perdn, brindando a todos la espiga de sus campos fecundos y la justicia que dicta nuestra recta conciencia humana y espaola. Quin quiera someterse a nuestro credo, quien desee servir a Espaa y no haya cometido crmenes, nada tiene que temer.
Font: Discurso de Su Excelencia el Generalsimo en el II Aniversario de su exaltacin al poder, Burgos, 1o de Octubre de 1938.
Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2
ont: i Manifestaci de Sant Joan, Barcelona, a) Descriviu el tipus de F font digueu de proamnistia qu tracta.(passeig [050 punts]
b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts]
6 de febrer del 1976). Autor: Manel Armengol.
c) Expliqueu i comenteu qu Franco sobre el seu accs al poder i sobre a) Descriviu el tipus de font i diu digueu de qu tracta. [050 punts] el perd. [075 punts] b) Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font. a) Expliqueu quin tipus dEstat era el franquista i com sorganitz des c) Comenteu breument el contingut de la font. [075 punts] dels seus inicis fins a la f de la Segona Guerra Mundial. Expliqueu quins sectors poltics, socials i econmics donaven suport al rgim a) Expliqueu transici [150 punts] cap a la democrcia des de la mort de Franco fins de Franco. la a les primeres eleccions democrtiques, el 15 de juny del 1977. b) Expliqueu els aspectes ms rellevants de la repressi franquista. b) Expliqueu el procs de recuperaci de lautonomia de Catalunya, fent esment del retorn del president Tarradellas, de la Generalitat provisional i de lEstatut del 1979. [150 punts]
[150 punts] [150 punts] [075 punts]
43
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 5 JUNY 2008
a) E s tracta duna font contempornia de lpoca, per tant, una font primria: un text de tipus juridicopoltic, un extracte de larticulat de la Constituci espanyola del 1876. Els articles reproduts sn els relatius a la confessionalitat de lestat, a les llibertats dexpressi, reuni, associaci i petici, al poder legislatiu i la divisi del parlament en dues cambres. b) El context histric de la Constituci del 1876 s el de la Restauraci de la dinastia borbnica que sinici desprs del Sexenni Revolucionari amb el pronunciament de Martnez Campo a Sagunt i la tornada de la monarquia en la persona dAlfons XII, en una operaci poltica orquestrada pel poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo. Aquesta constituci va ser vigent fins el cop destat de Primo de Rivera, el 1923, tot i que durant aquest temps hi va haver perodes dexcepci. c) Larticle 11 fa referncia a la confessionalitat de lestat, i com altres constitucions espanyoles del segle xix estableix la confessionalitat catlica, per al mateix temps, com ja havia fet la Constituci del 1869, permet la llibertat de cultes, tot i que prohibeix les cerimnies o altres activitats religioses de carcter pblic dels cultes diferents del catlic. Larticle 13 fa referncia a la llibertat dexpressi, per qualsevol procediment (ja sigui oral o escrit), sense censura prvia, com tamb ho recull la Constituci del 1869. Larticle 19 fa referncia a lorganitzaci del poder legislatiu en dues cambres: el Senat i el Congrs dels Diputats.
Pregunta 2
a) La crisi motivada per la fi del Sexenni Democrtic va ser aprofitada pels nuclis monrquics encapalats per Cnovas del Castillo per restaurar la dinastia borbnica en la persona dAlfons XII, fill dIsabel II. El manifest de Sandhurst, document signat pel jove monarca, oferia la monarquia constitucional com a alternativa a la crisi poltica. Larquitecte del nou sistema va ser el poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo. Aquest veia en ladaptaci a Espanya del model poltic britnic una possible alternativa a la inestabilitat poltica que havia caracteritzat la primera part del segle xix, sobretot buscant una forma devitar el bloqueig que havien patit els progressistes per arribar al govern, sense el recurs del pronunciament. Per aix, va afavorir la creaci dun partit liberal dins del marc dinstic, que alterns en el govern amb el Partit Conservador que ell dirigia. Els liberals dinstics van estar presidits per Prxedes Mateo Sagasta i van agrupar antics progressistes i tamb alguns republicans que van acceptar la nova monarquia. Els dos dirigents van signar el pacte del Pardo el 1885. Tot i aix, el sistema va marginar polticament els carlistes, els republicans i, ms endavant, els catalanistes, i va deixar tamb fora les noves forces socials que comenaven a irrompre, especialment les noves organitzacions obreres. La Constituci del 1876, en lnia amb altres constitucions del segle xix, especialment la del 1845, establia el carcter confessional de lestat, per a diferncia daquesta permetia el culte privat daltres confessions diferents de la catlica, i obria les portes a un tractament ms liberal de la confessionalitat. La Constituci establia un poder legislatiu bicameral, Congrs i Senat, en lnia amb la Constituci del 1845. El Congrs estava integrat per diputats que havien de ser escollits a ra dun diputat cada 50.000 habitants, per el sistema electoral no sespecificava en la Constituci, que especficament remetia a una llei posterior, la qual cosa va permetre al cap dun temps, el 1890, establir el sufragi universal sense modificar la Constituci. El Senat, que era una cambra de carcter conservador, estava format per senadors per dret propi, per senadors escollits pel rei i per membres designats per les corporacions de lestat i els contribuents ms grans. Quant a la forma de sufragi, la Constituci remetia a una llei posterior. La primera llei electoral, que va ser aprovada el 1878, es va basar en el sufragi censatari. Tot i aix, des dun primer moment, la necessitat de controlar el torn pacfic dels dos partits dinstics va generalitzar la utilitzaci del poder de persones influents per forar el resultat (caciquisme), per falsejar de resultats o per aplicar diverses formes de frau electoral (tupinada), unes prctiques que es van accen44
2A 3
tuar a partir de la introducci del sufragi universal amb la llei del 1890. En considerar els principals esdeveniments poltics ocorreguts durant la Restauraci cal recordar, en primer lloc, la fi de la guerra carlina (1876) i el fracs dels pronunciaments republicans, que van acabar dividint i afeblint les diferents branques del republicanisme. El 1885 es va produir la mort prematura del rei i es va obrir un llarg perode de regncia de la seva dona, Maria Cristina dHabsburg, que va durar fins a la majoria dedat de lhereu de la corona, el futur Alfons XIII (1902). Durant aquesta primera part de la Restauraci van tenir lloc les guerres colonials a Cuba i les Filipines. Inicialment, la guerra dels Deu Anys es va tancar amb la pau de Zanjn, que preveia labolici de lesclavatge i les reformes del sistema dadministraci de lilla per obtenir una autonomia. Lincompliment dels acords va provocar laixecament independentista cub el 1895, que va donar lloc a una sagnant guerra a lilla. Aquesta guerra va acabar amb la intervenci americana el 1898, que va provocar la derrota espanyola i la prdua definitiva de Cuba i les Filipines, i va obrir una profunda crisi poltica i cultural a la Pennsula. Aquest mateix perode contempla lincrement de la lluita obrera amb la relaci establerta amb la Internacional uns quants anys abans, que va portar al desenvolupament de les forces obreres. El 1878 es fund el Partido Socialista Obrero Espaol, dirigit per Pablo Iglesias. Al mateix temps, sinici el desenvolupament de lanarquisme a Andalusia i Catalunya, amb importants atemptats com el del Liceu el 1893 o el magnicidi de Cnovas el 1897. Cal destacar que durant aquest perode tamb va sorgir el catalanisme poltic, en oberta crtica al falsejament de la vida poltica, sobretot dels mecanismes de representaci, que van caracteritzar el sistema de la Restauraci. Alguns dels seus textos fundacionals, com ara el Memorial de Greuges (1885) o les Bases de Manresa (1892), es van redactar en aquell context. b) Els mecanismes del falsejament electoral de la Restauraci van estar directament relacionats amb la necessitat del rgim de controlar el torn de partits tot excloent les opcions que no acceptaven el marc monrquic (republicans, federals i carlins, i el naixent PSOE). Cal considerar que la intensitat del frau va experimentar variacions, ja que entre el 1876 i el 1890 es va establir un rgim electoral censatari que permetia lexclusi de bona part del cos electoral potencial. Tot i aix, el sistema restauracionista va establir uns mecanismes de control i de frau que permetessin salvar lalternana. Quan es produa una crisi del partit en el govern, el monarca dissolia les Corts, nomenava un nou govern i convocava unes eleccions que va organitzar el nou govern. El ministre de Governaci esdevenia la pea clau, mitjanant les directrius impartides als governadors civils, per dirigir el procs a lelecci dels candidats governamentals (encasellat o encasillado) a cada provncia. Per tal dorientar el vot en el sentit desitjat, els governadors civils utilitzaven una xarxa de persones influents en els diversos municipis i districtes electorals, els cacics, que sencarregaven de pressionar i orientar en un sentit o un altre el vot dels electors. Moltes vegades, el mecanisme utilitzat era el favor poltic, la prestaci de serveis (feines, privilegis de diversos tipus) a canvi del vot; unes altres es feia directament frau electoral falsificant les actes o el recompte, la tupinada o pucherazo, o fent votat ms duna vegada els electors afins o els funcionaris civils o militars, o fins i tot persones difuntes. El caciquisme, nom que va adoptar a la monarquia hispnica el clientelisme, tan ests a les rees mediterrnies, va ser utilitzat pels poltics de la Restauraci per assegurar-se el control de la massa electoral i el control de laparell de lestat. Els partits del torn van comptar a les seves files amb personatges que controlaven grans xarxes caciquistes als diversos mbits provincials i que a canvi de favors poltics garantien al partit el control social.
Exercici 2
Pregunta 1
a) Es tracta duna fotografia de Manel Armengol que reflecteix la repressi duna manifestaci al passeig de Sant Joan de Barcelona el 6 de febrer de 1976; per tant, s una font primria, ja que reflecteix un esdeveniment contemporani a la mateixa font. b) El context histric de la font s el del perode immediatament posterior a la mort de Franco, quan en lmbit catal, amb una acci conjunta per mitj de plataformes unitries, com ara lAssemblea de Catalunya, loposici tractava de forar una ruptura democrtica tot reivindicant, entre altres coses,
45
Srie 5 JUNY 2008
lamnistia poltica per als lluitadors antifranquistes i es trobava davant la repressi governamental encapalada per Carlos Arias Navarro i el seu ministre de Governaci, Manuel Fraga Iribarne. c) El govern de Carlos Arias Navarro va adoptar una poltica repressiva que, com es pot observar a la font, es basava en la repressi de les mobilitzacions populars ms que a trobar una sortida poltica que permets superar el franquisme i avanar cap a un rgim de llibertats. A la fotografia es pot observar la pervivncia de les prctiques abusives dels cossos policials, que reflectien la nulla voluntat del govern per trobar una via de reforma de la dictadura. Al mateix temps es pot apreciar la persistncia i la intensitat de la mobilitzaci estudiantil.
Pregunta 2
a) A la mort de Franco, ocorreguda el 20 de novembre de 1975, Joan Carles I de Borb va esdevenir rei dEspanya, en el marc jurdic de les institucions franquistes, i va nomenar com a cap de govern Carlos Arias Navarro. Aquest va mantenir una lnia poltica continuista i no va encarar un programa de reformes que aprops lestat al sistema poltic democrtic de les nacions europees. Arias va adoptar mesures repressives davant la creixent agitaci social, on a ms de les raons poltiques es comenava a reflectir el malestar econmic ocasionat per les repercussions a Espanya de la crisi del petroli. Al mar, les dues grans instncies doposici poltica, la Plataforma Democrtica i la Junta Democrtica, impulsades per socialistes i comunistes, respectivament, es van unir per aplegar forces en contra del govern i per forar una ruptura poltica que ports la democrcia. El juliol del 1976 el rei va destituir Arias i va nomenar Adolfo Surez nou president del govern. Amb lobjectiu de trencar la resistncia dels sectors franquistes i recuperar la iniciativa poltica davant loposici, en favor duna reforma no rupturista, Surez va convocar un referndum per aprovar una llei de reforma poltica i va dictar diverses mesures de liberalitzaci del sistema, entre les quals una amnistia poltica i la legalitzaci del partit comunista. Aprovada la llei de reforma poltica va poder plantejar eleccions generals pel juny del 1977. Durant la primera part daquell any va haver de fer front a atemptats terroristes, tant de grups dextrema esquerra, com ETA, el FRAP i els GRAPO, com tamb de grups dextrema dreta que volien avortar el procs de la transici. Destac especialment el que es va cometre al gener amb lassassinat dels advocats laboralistes dAtocha, que buscava provocar una reacci del Partit Comunista que podia posar en perill tot el procs de la transici. Tamb hi va haver oposici duna part de lexrcit, que es va incrementar desprs de la legalitzaci del Partit Comunista. Les eleccions van donar la victria a la Unin de Centro Democrtico (UCD), el partit creat per Surez, que reunia tots els sectors del centredreta partidaris duna via reformista a la democrcia, tot i que no va obtenir la majoria absoluta. Tamb van consolidar el Partit Socialista com a principal fora de loposici, en detriment dels comunistes. En canvi, el triomf de lopci patrocinada per Surez va marginar les opcions de dreta de carcter neofranquista o les que consideraven una democrcia limitada, com Alianza Popular. En constituir-se el nou Parlament democrtic es va formar una comissi per redactar una nova constituci a partir del consens. b) La transici espanyola va tenir un sentit especial a Catalunya perqu a la demanda de democrcia safeg tamb la demanda dautogovern. Els resultats dels comicis del juny del 1977 van donar la majoria a les forces poltiques que havien lluitat contra el franquisme, sobretot a lesquerra. La coalici Socialistes de Catalunya va resultar vencedora, seguida del PSUC; a continuaci se situaven el Pacte Democrtic per Catalunya, que integrava tamb el Partit Socialista-Reagrupament; la UCD, el partit de Surez, que va resultar la quarta fora a Catalunya; i finalment els democratacristians, Esquerra Republicana i Aliana Popular, ja amb una representaci molt minoritria. La majoria daquestes formacions, tret de les de la dreta espanyolista, shavien comproms a defensar el restabliment de la Generalitat amb lEstatut dAutonomia del 1932 i el retorn de Josep Tarradellas, el president de la Generalitat a lexili. Els parlamentaris daquests partits van constituir lAssemblea de parlamentaris que tenia com a missi negociar amb el president Surez el restabliment de la Generalitat. L11 de setembre de 1977 es va fer a Barcelona una important manifestaci amb ms dun mili de persones que van reclamar lautonomia. Aleshores, el president Surez va iniciar una negociaci directament amb Tarradellas. A mitjan octubre el govern espanyol va reconixer Tarradellas i, amb
46
2A 3
lacord de lAssemblea de parlamentaris, el va nomenar president de la Generalitat provisional. Tarradellas va formar un govern dunitat de forces poltiques catalanes amb cinc consellers poltics i set consellers tcnics. Els poltics representaven tot larc poltic catal: amb dos consellers socialistes, un nacionalista, un centrista i un comunista. Tamb es va constituir una comissi mixta de traspassos, formada per membres del govern central i de la Generalitat, per fer les primeres transferncies de competncies a la Generalitat. Es va formar una comissi formada per vint membres per redactar un nou Estatut. Aquesta comissi es va reunir al parador de Sau, per la qual cosa el nou projecte dEstatut que va redactar es va anomenar Estatut de Sau. El projecte va ser sotms a referndum loctubre del 1979 i aprovat per una mplia majoria delectors. A partir daquell moment lautonomia va quedar consolidada dins del marc juridicopoltic de la Constituci espanyola del 1978. LEstatut definia quines eren les competncies exclusives de la Generalitat i quines eren les de lestat. Dins de les primeres hi havia les matries de cultura, sanitat i educaci. La Generalitat podia legislar sobre matries com ara obres pbliques i urbanisme, ordenaci del territori, turisme i habitatge. El catal era definit com a llengua prpia de Catalunya, al mateix temps que sestablia la cooficialitat entre castell i el catal. Un cop assentada lestructura jurdica, amb el nou estatut es van poder convocar noves eleccions per elegir el Parlament de Catalunya dacord amb el disseny institucional que preveia el nou text, on el Parlament shavia dencarregar de la funci legislativa, mentre que el president de la Generalitat i el Consell tindrien la funci executiva. Aquestes eleccions del 1980 van donar la majoria relativa a Convergncia i Uni, que va formar govern substituint el govern provisional del president Tarradellas.
47
Enunciat Enunciat de de la la prova prova

OPCI B
Exercici 1
En Reus trabajan los nios BASES sesenta DE y MANRESA seis horas semanales; DEL 1892 entran en las fbricas a los seis aos de edad, y desde sta hasta la de catorce aos ganan de seis a Poder central diecisis reales por semana. [] Base primera En Igualada la situacin de los nios es tristsima; trabajan trece horas diarias, y empiezan tambin a los seis aos. [] Seran a crrec del Poder central: En Badalonainternacionals. trabajan doce horas diarias, y ganan muy poco, como en todas Matar a) Lesy relacions partes; buena prueba de ello, las formidables y tenaces huelgas que por esta causa han b) LExrcit de en mar i terra. [] sostenido sus padres diferentes ocasiones. [] c) Les relacions econmiques dEspanya amb els altres pasos []. Adems de los datos referentes a la edad y jornales de estos infelices, hay que aadir desgracias e) La resoluci de totes les qestions tots els interregionals. las que ocurren en el trabajo de losi nios, y conflictes que, partiendo de las noticias suministradas por El Obrero , de Barcelona, y otras publicaciones El Poder central sorganitzar dacord amb el concepte de separaci de les funcions de trabajadores, nicas en recoger estos datos, puede asegurarse que no balegislativa, executiva i interesadas judicial. [] jarn de ciento cincuenta accidentes desgraciados al ao en todas las fbricas de Espaa []. Poder regional Las infelices criaturas de seis aos, que para llegar al trabajo necesitan recorrer largas Base segona distancias, se duermen a cada momento en las fbricas de la alta montaa de Catalua, instaladas a orillas dela los ros, y en las cuales se trabaja es de mantindr da En la part dogmtica de Constituci regional catalana el temperay de noche, alternando por grupos. Excusado es iadvertir que no faltan en estos dacord inment expansiu de la nostra legislaci antiga, es reformaran, per posar-les genios de noves esclavos blancos mayordomos fbrica que que les hacen despertarse con una amb les necessitats, les svies de disposicions cont respecte dels drets i dulzura relativa. llibertats dels catalans. Base tercera Ministerio de Fomento. Comisin de Reformas Sociales, Informacin escrita practicada
en virtud de lnica la Real Orden de 5 de diciembre de 1883 , Madrid, 1890, p. 174-176. La llengua catalana ser que, amb carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les relacions daquesta regi amb el Poder central.
Pregunta 1
[] Base setena a) Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] ElDigueu Poder legislatiu radicar en les catalanes []. b) quin s regional el context histric de Corts les dades que proporciona la font.
[075 punts] Les Corts es formaran per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fundades en el font treball en la capacitat o en lesen carreres professionals c) Deduu de la lesmanual, condicions del treball infantil la indstria txtil i en la propietat, indstria i comer []. catalana. [075 punts]
Pregunta 2 Pregunta 1
a) Expliqueu el desenvolupament de la indstria txtil i les caracterstiques Manresa, 1892. dels diferents establiments fabrils a Catalunya durant el segle xix.
[150 punts]
Uni Catalanista. Bases per a la Constituci regional catalana.
a) Expliqueu Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] b) les caracterstiques fonamentals del moviment obrer durant la Restauraci fins a la fi del segle xix, fent esment del socialisme b) Digueu quin s el context histric de les dades que proporciona la font. i de la divisi de lanarquisme en dos corrents. [150 punts] [075 punts] c) Expliqueu lorganitzaci poltica per a Catalunya que proposa la font.
[075 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu els orgens i els diferents corrents ideolgics i poltics del catalanisme fins el 1901. [150 punts] b) Expliqueu els fets principals del catalanisme fins el 1901.[150 punts]
48
Srie 5 JUNY 2008
2 3 3B B
OPCI B
Exercici 2
Exrcit espanyol: nombre de generals, caps i oficials 1931 Generals Coronels Tinents coronels Comandants Capitans Tinents Alferes 148 345 1.002 2.972 4.629 5.023 858 1932 58 128 352 1.261 2.665 3.238 130
Font: Michael Alpert, La reforma militar de Azaa: 1931-1933, Madrid, Siglo xxi, 1982, p. 171.
Pregunta 1
[075 punts]
c) Deduu de la font labast del canvi defectius militars. [075 punts] Pregunta 2 a) Expliqueu dues de les reformes del primer bienni de la Segona Repblica Espanyola. [150 punts] b) Expliqueu lanomenat Bienni Negre, els esdeveniments ms destacats que shi donaren i les conseqncies que van tenir. [150 punts]
49
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 5 JUNY 2008
a) Es tracta dun informe del ministeri de Foment. En concret, un document de la Comissi de Reformes Socials; per tant, estem davant duna font primria, s a dir, contempornia als fets, de carcter pblic i relativa a un tema social: les condicions de treball en fbriques de diverses localitats catalanes, detectades per una inspecci efectuada per ordre del govern. b) El context histric de la font s el primer perode de la Restauraci borbnica. Durant aquest perode, el Partit Liberal dinstic va impulsar un seguit de mesures de carcter reformista que intentaven esbrinar la condici del proletariat industrial per tal daplicar una legislaci que millors les dures condicions en qu es debatia el proletariat del perode. El document proposat s una part dun informe de la Comissi de Reformes Socials impulsada pels liberals dinstics en aquest context. Cal recordar que ens podem situar temporalment en uns dels primers perodes en qu els liberals detenen el govern durant la Restauraci. c) La font assenyala la prctica estesa del treball infantil a diversos indrets de Catalunya on hi havia indstries. En primer lloc, ledat habitual per entrar a treballar a totes les indstries ressenyades era els sis anys, les jornades en general eren molt extenses, la font parla de 76 hores setmanals a Reus, de tretze hores diries a Igualada, i de dotze hores a Matar i Badalona. Els salaris eren minsos, sesmenta un salari de sis a setze rals a Reus, per tamb es parla de les vagues fetes pels pares per aquesta causa a Matar i Badalona. A ms, en molts casos els nens shavien de desplaar a peu a llocs bastant allunyats, com ara les fbriques situades als cursos dels rius a les muntanyes, per poder treballar. Es parla del cansament que els esgotava i feia que sadormissin a la feina, la qual cosa motivava maltractaments dels encarregats (majordoms).
Pregunta 2
a) La indstria txtil catalana es va desenvolupar sobre la gran expansi que havia experimentat aquesta branca de la producci, fins aleshores artesanal, durant el segle xviii. Les primeres dues dcades del vuitcents van veure aturat el creixement com a conseqncia de la guerra del Francs (1808-1814) i de la prdua de les colnies americanes (1824). Les mesures proteccionistes adoptades pel govern espanyol a partir del 1827 van estimular el sector: entre el 1832 i el 1833 es va installar la primera fbrica que utilitz maquinria de vapor: Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Aquesta primera experincia feia que Catalunya fos la capdavantera en el territori espanyol. La fbrica Bonaplata va ser cremada en un fosc episodi de ludisme durant les bullangues del 1835. A partir del 1841, la indstria txtil catalana, tant la cotonera com la llanera, va consolidar el seu creixement. La mecanitzaci es va iniciar en la filatura i posteriorment es va generalitzar al tissatge. Es van obrir importants fbriques mogudes per fora de vapor que feien servir el carb com a font principal denergia. Aquestes fbriques, que rebien el nom genric de vapors, com ara El Vapor Vell de Sants, es van installar sobretot a la costa, a prop de lrea de Barcelona, per la proximitat dels ports per on sortien els productes per a lexportaci i per on arribava el carb que es comprava majoritriament al mercat internacional. Lelevat preu daquest producte i la dificultat per obtenir-ne a Catalunya va fer que alguns industrials optessin per utilitzar lenergia hidrulica com a fora motriu, de manera que van installar les seves fbriques al llarg dels grans rius pirinencs, especialment a les conques dels rius Ter i Llobregat. Aquestes fbriques van donar origen a les colnies industrials, pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis autnoms on residien el propietari i els obrers, ja que tenien tots els serveis i laprovisionament dins el mateix recinte. Aquest sistema va afavorir el control gaireb absolut sobre la m dobra per part de lempresariat. Cal tenir present que inicialment es va intentar treballar amb camperols, per aquests no shi van adaptar. A ms, el creixement del moviment obrer, sobretot a les ciutats, va aportar un nou argument per afavorir la installaci de colnies industrials. A Catalunya hi va arribar a haver unes seixanta colnies industrials.
50
3B
b) El 1870, al Congrs Obrer de Barcelona, es va fundar la Federaci Regional Espanyola (FRE) de lAssociaci Internacional de Treballadors, a instncies del grup dobrers que havia entrat en contacte amb aquella associaci a travs del seu delegat a Espanya, litali Giuseppe Fanelli, seguidor del teric anarquista dorigen rus Mikhal Bakunin. Durant la Primera Repblica, la FRE va aprofitar el moviment cantonalista per propiciar un aixecament a Alcoi. El fracs de la insurrecci i el fracs poltic de la Repblica va fer minvar la influncia de la Internacional entre el proletariat espanyol. La Restauraci va exercir inicialment una dura repressi contra lincipient moviment obrer. Cal recordar la por conservadora als episodis de la Comuna de Pars, que ja havia alarmat els governants progressistes del Sexenni. Per lestabilitzaci del sistema i, sobretot, les condicions de ms tolerncia creades per larribada al poder dels liberals el 1881, i la posterior aprovaci de la Llei dassociacions el 1887, van permetre reorganitzar el moviment obrer. Aprofitant lambient de tolerncia es va formar la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE), que va experimentar un creixement important entre els camperols andalusos i els obrers catalans. Dins daquesta organitzaci es van perfilar dues tendncies: lanarcocollectivista, s a dir, la dels seguidors de Mikhal Bakunin (1814-1876) i lanarcocomunista, la dels partidaris de Piotr Kropotkin (1842-1921). Lobjectiu de totes dues tendncies era construir una societat ms justa, sense classes i sense estat. Tot i la fora que va guanyar el moviment anarquista, les discrepncies internes i la repressi produda arran dels atemptats comesos a Andalusia per la suposada organitzaci anarquista La Mano Negra, la FTRE va desaparixer el 1888. Lanarquisme, sobretot a Catalunya, va quedar aleshores dividit entre els partidaris duna acci revolucionria propera a la lluita sindical i a la mobilitzaci de masses i els que propugnaven lacci directa, s a dir, els atemptats contra persones i bns del que consideraven la classe dominant. A Catalunya, el perode en qu van tenir lloc els atemptats amb ms incidncia va ser el 1893-1897. El 1893 lanarquista Paul Palls va atemptar contra el general Martnez Campos, tot i que sense xit. El mateix any, i en part com a resposta a lexecuci de Palls, es va produir latemptat del Liceu, que va provocar nombrosos morts i ferits. La repressi va ser molt dura, per encara el 1896 hi va haver un nou atemptat durant la process del Corpus a Barcelona. La repressi es va endurir i es va materialitzar en els judicis de Montjuc, amb dures condemnes contra els acusats. En resposta a aquestes penes de mort i pres, lanarquista itali Angiolillo va assassinar Cnovas del Castillo. Lanarquisme va quedar redut i va perdre influncia durant uns quants anys, i va deixar un buit que altres forces, com ara el republicanisme radical de Lerroux, van aprofitar. Per el 1907 un grup de sindicalistes revolucionaris van comenar a editar el setmanari La Solidaridad Obrera i a reorganitzar el moviment obrer anarquista. Aquest grup fund el 1910 la Confederaci Nacional del Treball (CNT), que uns anys ms tard va esdevenir el sindicat ms important del perode anterior a la guerra civil. El juliol de lany anterior shavia produt a Barcelona un aixecament contra lembarcament de tropes al Marroc que va ser durament reprimit pel govern de Maura: es van dictar cinc condemnes a mort, entre elles la de lactivista anarquista i fundador de lEscola Moderna, Francesc Ferrer i Gurdia. Laltre gran corrent obrerista que es va organitzar durant la Restauraci va ser el socialista, format pels seguidors de Karl Marx. Aquest corrent va tenir una expressi sindical i una altra de poltica, i el seu mbit de difusi va ser majoritriament el centre i el nord dEspanya, tot i que tamb va tenir presncia a Catalunya. El 1879 es va fundar en la clandestinitat lAgrupacin Socialista Madrilea, integrada per obrers tipgrafs, que va mantenir estrets contactes amb Les Tres Classes de Vapor, la federaci sindical dels obrers txtils que impulsava la publicaci de La Revista Social. El 1888 es va fundar a la capital catalana la Uni General de Treballadors (UGT), que el 1899 va traslladar la seu del Comit Regional a Madrid. Parallelament, el 1879 shavia fundat a Madrid el Partido Socialista Obrero Espaol, que va tenir com a principal dirigent lobrer tipgraf Pablo Iglesias. El 1909 el PSOE va obtenir una acta per al Congrs i Iglesias va esdevenir el primer diputat obrer. A partir del 1910, el PSOE va exercir una atracci tamb entre sectors reformistes de les classes mitjanes, la qual cosa va contribuir al seu creixement posterior el 1914.
Exercici 2
Pregunta 1
a) Es tracta duna font secundria, un quadre, extret dun llibre dhistria (Michael Alpert, La reforma militar de Azaa: 1931-1933), amb dues columnes on es mostren el nombre de generals, caps i oficials de lexrcit espanyol en dues dates diferents, els anys 1931 i 1932.
51
Srie 5 JUNY 2008
b) El context histric cal situar-lo a linici de lanomenat Bienni Reformista (1931-1933), durant la Segona Repblica Espanyola, en concret la reforma militar empresa per Manuel Azaa (1931-1932), que comprenia un decret on es contemplava els retirs voluntaris que va provocar la reducci defectius que les dades posen de manifest. c) El quadre ofereix dades sobre la reducci defectius dels diferents graus militars. Es pot observar que es va donar una reducci significativa, gaireb de dos teros del total, entre els oficials superiors generals, coronels i tinents coronels. Els alferes sn els que tenen una reducci ms extrema, ja que passen de 838 a 130. La reducci s moderada entre els comandants i els capitans, que perden al voltant de la meitat dels seus efectius. Per la seva banda, els tinents sn els que experimenten una reducci ms moderada, ja que entre el 1931 i el 1932 perden un ter dels seus efectius.
Pregunta 2
a) Un cop aprovada la Constituci republicana del 1931, el govern de la coalici republicanosocialista presidit per Azaa va iniciar un important programa de reformes. Entre aquestes reformes, en triem dues que per la seva significaci van tenir repercussions importants per a la Repblica. La primera, que es posa de manifest en la font proposada, va ser la important reforma militar empresa per Azaa des del Ministeri de la Guerra. Lexrcit espanyol patia des de les guerres colonials de les acaballes del vuitcents uns problemes que van originar una estructura cara i des del punt de vista militar inefectiva. Entre aquests, destacava el desequilibri entre el nombre de comandaments i el nombre defectius, que donava una rtio comparativa amb altres exrcits europeus molt baixa. s a dir, el nombre doficials era clarament excessiu pel nombre total de soldats. A ms, hi havia moltes diferncies entre les diverses armes i cossos en matria salarial. Aix, mentre la infanteria estava mal remunerada, lartilleria o lEstat major es consideraven cossos privilegiats. A tot aix calia afegir-hi deficincies de formaci i equipament. Per ltim, una part important de loficialitat de lexrcit sinclinava per raons histriques vers posicions conservadores i monrquiques i, per tant, mantenien prevencions davant la Repblica. Azaa va voler reduir els efectius de lexrcit i canviar lendogmia i el corporativisme, tot limitant els pressupostos de defensa i controlant les acadmies militars on es formava lexrcit. Va impulsar una llei que obligava els militars a jurar adhesi a la Repblica o a jubilar-se, mesura que va servir per poder reduir loficialitat. La reforma va ser rebutjada especialment per lexrcit colonial afric, que amb la reducci de pressupostos veia perjudicats els seus interessos. De fet, els monrquics tamb es van sentir molestos, la qual cosa va ser una de les causes que van portar el general Sanjurjo a revelar-se el 1932 i, ms tard, van conduir a la Guerra Civil. La segona poltica que va suscitar una forta i immediata reacci en contra dels sectors conservadors va ser la reforma agrria. Aquesta tenia per objectiu corregir tant la desigualtat com lendarreriment productiu del camp espanyol, mitjanant lexpropiaci dels grans latifundis improductius, tot permetent laccs a la terra dels camperols, tant de forma individual com collectiva, promovent a la vegada la introducci de millores tecnolgiques i la diversificaci de la producci. Per fer-ho, la Repblica va crear lInstitut de Reforma Agrria, que va procedir a lexpropiaci sense indemnitzaci de les terres dels Grans dEspanya, i amb indemnitzaci dels grans propietaris i les terres mal conreades. Els propietaris shi van oposar frontalment. Per tamb un sector dels camperols shi va mobilitzar en contra, perqu el sistema per fer les expropiacions era complex i va endarrerir el repartiment. Els sectors conservadors van trobar un altre front per oposar-se al reformisme republic. b) Les eleccions del 1933 van donar el triomf a la dreta poltica. Lespectre poltic de la dreta es conformava aleshores a partir de tres grups. En primer lloc, una dreta moderada integrada dins del marc republic i que estava constituda per les formacions de Lerroux i dAlcal Zamora. Al seu costat, una dreta ms dura i belligerant amb la Repblica, la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), que aglutin diferents formacions conservadores i va estar liderada per Jos Mara Gil Robles. Un tercer nucli dret el va formar el partit monrquic Renovacin Espaola, liderat per Antonio Goicoechea, que mantenia posicions extremes molt influenciades pel feixisme. El mateix any, i al marge de la poltica republicana, es va fundar el partit dorientaci feixista Falange Espaola, que va tenir Jos Antonio
52
3B
Primo de Rivera com a dirigent principal. Es va formar un govern presidit per Lerroux. Aquest va portar endavant una poltica de neutralitzaci de les reformes introdudes per lesquerra en el primer bienni republic. Els eixos principals de la seva poltica van ser les mesures destinades a retornar els privilegis a lEsglsia, una decidida acci per aturar la reforma agrria, tot retornant les terres als grans propietaris agraris i aturant lintervencionisme estatal a la producci i les relacions laborals al camp. Tamb es van alliberar alguns militars implicats en lintent de cop destat del general Sanjurjo. Tot i aix, la poltica de Lerroux va ser jutjada de tbia per alguns sectors de la dreta, que van aprofitar lincrement de lagitaci al carrer i determinades actuacions radicals per fer fora Lerroux i substituir-lo per Ricardo Samper. El 1934 alguns ministres de la CEDA van entrar al govern, cosa que va reforar lorientaci dretana de la poltica i va provocar una radicalitzaci de les esquerres temoroses duna deriva antidemocrtica i propera als rgims feixistes dItlia i dAlemanya. Cal recordar que el nazisme havia arribat al poder a Alemanya lany 1933. Aquesta situaci va portar a lesquerra a la convocatria duna vaga general que en conjunt va fracassar. Noms a Astries es va concretar una aliana entre la UGT i la CNT que va possibilitar una insurrecci de la conca minera que va arribar a assetjar Oviedo. El govern va fer intervenir lexrcit colonial per reprimir els miners en una operaci comandada pel general Francisco Franco. Loperaci va tenir un alt cost de morts i presoners. Gaireb al mateix temps, a Catalunya el 6 doctubre el president de la Generalitat Llus Companys va proclamar la Repblica catalana, desprs que a instncies del govern i de la Lliga el Tribunal de Garanties Constitucionals anulls la Llei de contractes de conreu que havia aprovat el Parlament de Catalunya. El govern va utilitzar lexrcit per empresonar el govern de la Generalitat i el seu president i suspendre lEstatut dautonomia de Catalunya. El maig del 1935 es van aguditzar els enfrontaments entre els radicals i la CEDA, i aix va possibilitar que aquesta darrera aconsegus el control del govern. La CEDA va voler impulsar una reforma de lexrcit, de la llei i de la Constituci, que van fracassar per diverses raons, mentre que lesquerra es reorganitzava. A la tardor del 1935 es van produir un seguit descndols financers i administratius que implicaven polticament els radicals, entre els quals destac lanomenat escndol de lestraperlo. Tot plegat, sumat a la tensi i la polaritzaci creixents, va provocar que el president de la Repblica Niceto Alcal Zamora convoqus noves eleccions pel febrer del 1936. Lesquerra sorganitz en una mplia coalici, el Front Popular, que anava des dels comunistes i els socialistes fins als partits republicans, tot seguint lexperincia francesa. A Catalunya la dreta es va organitzar en el Front Catal dOrdre impulsat per la Lliga. Tant lenfonsament del centre radical com la mobilitzaci anarquista, que davant la repressi exercida pels governs dretans van decidir participar a les eleccions, van facilitar el triomf electoral de la coalici esquerrana.
53

B OPCI A
Exercici 1 Llegiu aquest text i contesteu les preguntes segents.
La Uni Catalanista, fondament impressionada per la gravetat de les circumstncies actuals, crida el poble catal a la reflexi; li demana que, davant de labisme a qu lempenyen, saturi i pensi. [] s ja tard per retreure els desencerts de la Guerra de Cuba, per recordar la sang i els tresors que shauria estalviat Espanya concedint lautonomia quan nosaltres ho diem, quan la insurrecci comenava i els seus cabdills lacceptaven. s tard per fer veure com la poltica de la guerra ha afavorit les ambicioses aspiracions dels nord-americans, sembrant en lilla odis inesborrables que ni lautonomia concedida a darrera hora ha pogut ofegar. Avui estem al comenament duna guerra perillosssima i encara som a temps de no cometre ms errors com els passats i que nosaltres tamb per endavant vam anunciar. La conducta dels Estats Units s injusta, la seva agressi inqualificable. Per, s aix suficient per justificar que Espanya senfonsi per complet en la ms espantosa runa persistint en una lluita desigual? []. Vingui la pau i vingui de seguida []. Vingui la pau, que com ms prxima ms avantatjosa, com ms immediata ms honrosa per a nosaltres [].
Uni Catalanista, Manifest als catalans, del 12 de juny de 1898, a La Renaixensa (16 de juny de 1898).
Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta Pregunta 3 1
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context histric.
[1 punt]
Assenyaleu conseqncies fonamentals que tingu a Espanya la guerra Font:les Treballadors de la indstria cotonera, 1850. Manelper Risques (dir.), ngel Duarte, de Riquer, Josep M. Roig Rosich, Histria de la Catalunya Contempornia, punts] de Cuba. [150Borja
Barcelona, Prtic, 1999, pg. 89.
Expliqueu els trets fonamentals de levoluci del catalanisme des de lorigen a) el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts] punts] finsDescriviu al 1901. [250 b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts] c) Deduu del mapa la localitzaci de la indstria cotonera catalana i expliqueu-ne els possibles avantatges i inconvenients. [075 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu les caracterstiques fonamentals de la indstria a Catalunya fins al 1875, fent referncia a les matries primeres, recursos energtics, tecnologia i sistema fabril. [150 punts] b) Expliqueu dues de les conseqncies socials de la industrialitzaci a Catalunya. [150 punts]
54
4A
B OPCI A
Exercici 2 Observeu la taula i contesteu les preguntes segents.
Espaoles: Hoy hace dos aos que, por aclamacin de cuantas fuerzas integran nuestro Persones a latur a Espanya, 1932-1936 Movimiento, asum la gran responsabilidad de conducir a Espaa por caminos de gloria y de grandeza. Al consagrarme a su servicio (...) jur no descansar hasta hacer Atur complet Atur parcial Total realidad el sueo de nuestras juventudes y el anhelo de tantos espaoles de Increment crear la Espaa Una, Grande y Libre que desde entonces se ostenta como lema de nuestro Movimiento Gener 1932 (...). 389.000
Juny 1932 para nosotros llegar pronto la 446.263 57.263 que tambin paz victoriosa. Cese, pues, la criminal y Desembre 351.804 267.143 618.947 172.684 de perdn,1933 brindando a todos la espiga de sus campos fecundos y la justicia que dicta
nuestra recta conciencia humana y espaola. estril resistencia de los rojos (...) Una vez ms esta Espaa nuestra hace su ofrenda
Yo espero en este da, con la proteccin del Cielo y el esfuerzo de nuestras armas,
Desembre 1934 Desembre 1935 Juny 1936
Quin quiera someterse a nuestro credo, quien desee servir a Espaa y no haya cometido crmenes, nada tiene que temer.
406.743 416.198
261.155 257.963
667.898 674.161
48.591 6.262
Font: Discurso de Su Excelencia el Generalsimo en el II Aniversario de su exaltacin al poder, Burgos, 1o de Octubre de 1938.
801.322
127.161
Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta Pregunta 2 2
Madrid, Alianza, 1973, p. 118. a) Descriviu el tipus de font i digueu de qu tracta. [050 punts]
Font: R. Tamames, La Repblica: La era de Franco,
b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts] Descriviu la informaci dequ la taula i situeu-la en el el seu seu accs context histric. c) Expliqueu i comenteu diu Franco sobre al poder i sobre [1 punt] el perd. [075 punts] Per quines raons es produeixen els increments de latur entre el 1932 i el 1933, a) Expliqueu tipus dEstat era el franquista i com sorganitz des [150 punts] i entre el 1935quin i el 1936? dels seus inicis fins a la f de la Segona Guerra Mundial. Expliqueu quins sectors poltics, socials i econmics donaven suport al rgim Expliqueu les caracterstiques del perode de govern republic entre el 1934 [150 punts] de Franco. i el 1936, conegut com a Bienni Negre. [250 punts] b) Expliqueu els aspectes ms rellevants de la repressi franquista.
[150 punts]
Pregunta 3
55
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Es tracta duna font primria, dun manifest signat per la Uni Catalanista i publicat a La Renaixensa, el 1898, en ple conflicte bllic amb els Estats Units, arran de la guerra dindependncia de Cuba. Els catalanistes, davant de la greu situaci que supos lenfrontament amb la poderosa naci del nord, no volien amb el manifest buscar culpables, tot i que assenyalen que la concessi a temps duna autonomia hauria pogut estalviar la contesa, per creien necessari establir negociacions amb els Estats Units al ms aviat possible, per obtenir la pau. El manifest considera injusta la posici dels Estats Units, per shi aconsella negociar la pau davant el convenciment que la guerra est perduda. El context histric s el de la crisi de la Restauraci durant el Regncia de Maria Cristina dHabsburg, durant la qual es va produir la guerra de Cuba i el conflicte amb els Estats Units. Al mateix temps, es produ durant aquest perode la consolidaci del catalanisme poltic.
Pregunta 2
Desprs de la desfeta militar, el tractat de Pars, signat amb els Estats Units, tanc el llarg conflicte mantingut amb els independentistes cubans (1895-1898), aix com la guerra amb els Estats Units (1898). Espanya ced a aquest pas, desprs de la desfeta militar, la sobirania de Cuba, Puerto Rico i les Filipines, mentre que venia a Alemanya larxiplag de les Carolines. La guerra provoc un daltabaix econmic, tot i que la repatriaci dels capitals colonials va ajudar a superar-lo. Ms transcendents van ser les conseqncies culturals i poltiques, que posaren de manifest una greu crisi del sistema de la Restauraci. Levidncia de la impotncia colonial espanyola esperon un important moviment regeneracionista, que es manifest de diverses maneres. Duna banda, Joaqun Costa impuls la famosa enquesta publicada amb el nom dOligarquia i Caciquisme, on posava de manifest les deficincies del sistema bastit per Cnovas. Daltra banda, un altre nucli encapalat per un estol descriptors i intellectuals, com ara Unamuno, Azorn, Maeztu i Machado, donava peu al regeneracionisme literari. Mentrestant, Silvela, Polavieja, Maura i Canalejas van ser lexpressi dun regeneracionisme poltic dins del marc dels partits del torn. Fora de lmbit oficial, el 98 va tenir importncia a Catalunya perqu impuls la consolidaci del catalanisme poltic. Inicialment amb les mobilitzacions arran de lanomenat Tancament de Caixes i ms tard, el 1901, amb la irrupci de la Lliga Regionalista, el primer partit poltic dorientaci catalanista.
Pregunta 3
Cal situar els inicis del catalanisme poltic modern a la segona meitat del segle xix. Aquest primer catalanisme no particip de les eleccions, ni de la poltica parlamentria; per aix, el 1901, amb les primeres eleccions en les quals un partit catalanista obtingu representaci, podem tancar el perode. Cal considerar diversos antecedents daquest catalanisme inicial. En primer lloc, el moviment cultural de la Renaixena, que, en parallel amb el romanticisme que es desenvolupava a Europa, inici la reivindicaci de la llengua i la cultura prpia i reinstaur els Jocs Florals. A ms, va existir un catalanisme cultural darrels culturals que es va manifestar en lactivitat dels Cors Clav o en el teatre de Frederic Soler Pitarra. Al seu costat cal considerar lexistncia dun sentiment proper al carlisme i tamb cal dir que molts dels republicans federals intransigents, com el mateix Almirall, van evolucionar ms tard cap al catalanisme. El 1870 es fund lassociaci cultural La Jove Catalunya, que va impulsar diverses publicacions en catal, com La Gramalla (1870) i lany segent La Renaixensa (1871), que, amb el temps, esdevindria una de les principals publicacions culturals catalanistes. Cal esmentar, tamb, algunes figures del mn conservador, com ara el jurista i poltic Manuel Duran i Bas i el periodista Joan Ma i Flaquer, que van impulsar un provincialisme que va anar evolucionant fins al regionalisme. Les primeres manifestacions prpiament catalanistes es concreten als inicis de la Restauraci. El 1880 es produ la campanya contra el projecte dunificaci del codi civil, que se centrava en el rebuig de larticle 15 del projecte canovista
56
2A 4
deliminar els drets forals. Lxit de la campanya va donar una primera victria als sectors catalanistes. El 1880 tamb es va celebrar el I Congrs Catalanista, impulsat per Almirall. El 1882 es va fundar el Centre Catal, la primera associaci de carcter poltic cultural del catalanisme. El 1883 se celebr el II Congrs Catalanista. Lorientaci laica i democrtica dAlmirall, aix com el seu protagonisme, van despertar els recels dels sectors ms conservadors. Alguns escriptors com ngel Guimer i Pere Aldavert, principals redactors de La Renaixensa, no veien amb bons ulls una previsible participaci del catalanisme en la poltica de la Restauraci. En canvi, limportant corrent del catalanisme catlic recelava del lacisme progressista dAlmirall. Aquest corrent catlic catalanista havia sorgit al voltant del seminari de Vic, per la qual cosa sel coneix tamb com a vigatanisme. Va impulsar la publicaci de La Veu de Montserrat i va comptar amb personalitats com el poeta Jacint Verdaguer i el canonge Jaume Collell. Per, la figura ms important daquest grup va ser el bisbe Josep Torres i Bages, autor de La Tradici Catalana. El 1885 es va presentar al rei el text redactat per tots els corrents catalanistes conegut com el Memorial de Greuges. Lany segent Almirall public Lo catalanisme. Per, el 1887, el Centre Catal pat una escissi del sector conservador, que fund la Lliga de Catalunya, presidida Guimer i Llus Domnech i Muntaner. Al mateix temps, un grup de lassociaci universitria catalanista, Centre Escolar Catalanista, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Camb entre els seus membres, tamb abandon el Centre Catal. El 1888 la Lliga impuls el missatge a la reina regent, que demanava la constituci dun sistema autonmic, arran de la visita de la regent a lExposici Internacional de Barcelona del 1888. El 1891 es fund la Uni Catalanista, que, des de posicions conservadores, pretenia reunir els diferents corrents catalanistes. Lany segent aquesta organitzaci, a la seva reuni anual de Manresa, va aprovar les Bases de Manresa, text on es proposava la reorganitzaci de les relacions dEspanya i Catalunya. Durant els anys noranta es produ una activa campanya de catalanitzaci dalgunes institucions de la societat civil, com ara lAteneu Barcelons. La mobilitzaci ciutadana contra la poltica dHisenda del Govern, coneguda com a Tancament de Caixes, esdevinguda en el context de la crisi colonial posterior al 1898, fou aprofitada pel grup catalanista que editava La Veu de Catalunya, encapalat per Francesc Prat de la Riba, per impulsar una candidatura coneguda com la dels quatre presidents. Lxit electoral obtingut el 1901 va possibilitar la consolidaci dun nou partit poltic, La Lliga Regionalista, que es distanciava de la Uni Catalanista per la seva intervenci en la poltica de la Restauraci i que inici una nova fase en levoluci del catalanisme poltic.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna font secundria, un quadre que reflecteix informaci sobre levoluci de latur a Espanya entre els anys 1932 i 1936. Cal destacar-ne dues columnes que reflecteixen latur parcial i complet; una columna que aporta dades sobre latur total, i finalment una quarta columna que assenyala lincrement. Shi poden destacar com a moments amb una major incidncia, s a dir, amb un major increment del nombre daturats al desembre del 1933 i al juny del 1936. El context histric s el de la Segona Repblica espanyola (1931-1936).
Pregunta 2
En primer lloc, cal destacar com a causa de fons que incideix en lincrement de latur durant tot el perode els efectes de la gran depressi econmica internacional iniciada amb el crac de la borsa de Nova York, el 1929. Daltra banda hi va haver diverses causes conjunturals de carcter poltic i econmic que van tenir una incidncia directa en laugment de latur. La lentitud de laplicaci de la reforma agrria impulsada pel govern de la coalici republicanosocialista va provocar enfrontaments amb els propietaris i la mobilitzaci dels camperols, que es va traduir en episodis violents com la rebelli de Casas Viejas, aix com el clima dinestabilitat poltica provocada per lintent de cop destat del general Sanjurjo, o la insurrecci anarquista del Baix Llobregat. Tots ells van generar un clima dinestabilitat poltica que va tenir incidncia en laugment de latur, durant el perode 1932-1933. Pel que fa al perode 1935-1936, caldria fer esment de la incidncia de la poltica conservadora de supressi de les mesures reformistes del primer bienni republic, i tamb de lefecte causat per la con57
vocatria de vaga general i la revoluci a Astries i de la repercussi dels Fets dOctubre a Catalunya, aix com de la repercussi dels escndols que van provocar la caiguda del govern Lerroux. Tot plegat gener un clima dinseguretat al qual safeg la forta polaritzaci i els enfrontaments socials, que es van produir a partir del triomf del Front Popular, cosa que incid en lempitjorament de la situaci econmica i, per tant, es reflect de manera directa en el gran increment de latur experimentat al juny del 1936.
Pregunta 3
Les eleccions del 1933 van donar el triomf a la dreta poltica. Lespectre poltic de la dreta es conformava, aleshores, a partir de tres grups. En primer lloc, una dreta moderada integrada dins del marc republic i que estava constituda per les formacions de Lerroux i dAlcal Zamora. Al seu costat, una dreta ms dura i belligerant amb la Repblica, la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), que aglutin diferents formacions conservadores i va estar liderada per Jos Mara Gil Robles. Un tercer nucli dret el va formar el partit monrquic Renovacin Espaola, liderat per Antonio Goicoechea, que mantenia posicions extremes molt infludes pel feixisme. El mateix any, i al marge de la poltica republicana, es va fundar el partit dorientaci feixista Falange Espaola, que tingu com a principal dirigent Jos Antonio Primo de Rivera. Es va formar un govern presidit per Lerroux. Aquest va tirar endavant una poltica de neutralitzaci de les reformes introdudes per lesquerra en el primer bienni republic. Els eixos principals de la seva poltica van ser les mesures destinades a retornar els privilegis a lEsglsia, una decidida acci per aturar la reforma agrria, per tal com es van retornar les terres als grans propietaris agraris i es va aturar lintervencionisme estatal en la producci i en les relacions laborals al camp. Tamb es van alliberar alguns militars implicats en lintent de cop destat del general Sanjurjo. Tot i aix, la poltica de Lerroux va ser jutjada tbia per alguns sectors de la dreta, que van aprofitar lincrement de lagitaci al carrer i determinades actuacions radicals per fer fora Lerroux i substituir-ho per Ricardo Samper. El 1934 alguns ministres de la CEDA van entrar en el govern, cosa que refor lorientaci dretana de la poltica i provoc una radicalitzaci de les esquerres temoroses duna deriva antidemocrtica i propera als rgims feixistes dItlia i dAlemanya. Cal recordar que el nazisme havia arribat al poder a Alemanya lany 1933. Aquesta situaci va portar lesquerra a la convocatria duna vaga general que en conjunt va fracassar. Noms a Astries es va concretar una aliana entre la UGT i la CNT que va possibilitar una insurrecci de la conca minera que va arribar a assetjar Oviedo. El govern va fer intervenir lexrcit colonial per reprimir els miners en una operaci comandada pel general Francisco Franco. Loperaci va tenir un elevat cost de morts i presoners. Gaireb al mateix temps, a Catalunya, el 6 doctubre, el president de la Generalitat, Llus Companys, va proclamar la Repblica Catalana. El govern va utilitzar lexrcit per empresonar el govern de la Generalitat i el seu president i suspendre lEstatut dautonomia de Catalunya. Al maig de 1935, es van aguditzar els enfrontaments entre els radicals i la CEDA i aix va fer possible que aquesta darrera aconsegus el control del govern. La CEDA va voler impulsar una reforma de lExrcit, de la llei i de la Constituci, que van fracassar per diverses raons. Mentrestant, lesquerra es reorganitzava. A la tardor del 1935 es van produir una srie descndols financers i administratius que implicaven polticament els radicals, entre els quals destac lanomenat escndol de lestraperlo. Tot plegat i la tensi i polaritzaci creixents van provocar que el president de la Repblica, Niceto Alcal Zamora, convoqus noves eleccions per al febrer del 1936. Lesquerra sorganitz en una amplia coalici, el Front Popular, que incloa des dels comunistes i socialistes fins als partits republicans, tot seguint lexperincia francesa. La dreta a Catalunya sorganitz en un Front Catal dordre impulsat per la Lliga. Tant lenfonsament del centre radical com la mobilitzaci anarquista, que, davant de la repressi exercida pels governs dretans van decidir participar en les eleccions, van facilitar el triomf electoral de la coalici esquerrana.
58
OPCI B
Exercici 1
4 2B A
Llegiu aquest text i contesteu les preguntes segents.

Artculo 3. La soberana reside esencialmente en la nacin, y, por lo mismo, pertenece a sta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales. Artculo 4. La nacin est obligada a conservar y proteger por leyes sabias y justas la libertad civil, la propiedad y los dems derechos legtimos de todos los individuos que la componen. Artculo 12. La religin de la nacin espaola es y ser perpetuamente la catlica, apostlica, romana, nica verdadera. La nacin la protege por leyes sabias y justas, y prohbe el ejercicio de cualquier otra. Artculo 14. El Gobierno de la nacin espaola es una Monarqua moderada hereditaria. Artculo 15. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el rey. Artculo 91. Para ser Diputado de Cortes se requiere ser ciudadano que est en el ejercicio de sus derechos, mayor de veinticinco aos []. Artculo 92. Se requiere adems, para ser Diputado de Cortes, tener una renta anual proporcionada, procedente de bienes propios. Artculo 170. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside exclusivamente en el Rey [] conforme a la Constitucin y a las leyes. Artculo 242. La potestad de aplicar las leyes en las causas civiles y criminales pertenece exclusivamente a los tribunales. Artculo 248. En los negocios comunes, civiles y criminales no habr ms que un solo fuero para toda clase de personas. Artculo 339. Las contribuciones se repartirn entre todos los espaoles con proporcin a sus facultades, sin excepcin ni privilegio alguno. Artculo 371. Todos los espaoles tienen libertad de escribir, imprimir y publicar sus ideas polticas sin necesidad de licencia, revisin o aprobacin alguna anterior a la publicacin, bajo las restricciones y responsabilidad que establezcan las leyes.
Constituci del 1812. Exmens resolts 2008-2005
Expliqueu qu s una constituci i situeu la del 1812 en el seu context histric. [1 punt] Expliqueu la definici de sobirania, els drets i deures dels espanyols, i el tractament de la qesti religiosa i de la divisi de poders que establia la Constituci del 1812. [1,5 punts] Expliqueu breument les etapes i els principals esdeveniments del procs destabliment del liberalisme a Espanya entre els anys 1808 i 1868. [2,5 punts]
59
Pregunta 3
OPCI B
Exercici 2
Observeu la taula i contesteu les preguntes segents.

Les eleccions a Corts espanyoles del 19 de novembre del 1933 a Catalunya Barcelona Barcelona circumsciutat cripci Lliga catalana i aliats Esquerra Republicana Uni Socialista Partit Republic Federal Comuni Tradicionalista Acci Republicana Partit Socialista Uni de Rabassarires Partit Republic Radical Total descons 14 4 1 19 3 8 2 1 1 15 Girona 2 3 1 1 7 Lleida 3 1 1 1 6 Tarragona 3 1 1 1 1 7 Total 25 17 3 3 2 1 1 1 1 54
Font: Histria poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans, vol. 9, Barcelona, Enciclopdia catalana, 1995, p. 104. Reelaboraci.

60
Descriviu la informaci de la taula i situeu-la en el seu context histric.

[1punt]
Relacioneu els resultats electorals que sobserven a la taula amb la situaci poltica del perode. [1,5 punts] Expliqueu les principals etapes i esdeveniments de levoluci poltica catalana durant la Segona Repblica espanyola. [2,5 punts]
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
3 2 4B B
Una constituci s, dins del sistema poltic liberal, la norma fonamental que estableix lordenament jurdic vigent, el rgim bsic dels drets i les llibertats dels ciutadans i els poders i les institucions de lorganitzaci poltica. El document proposat s una selecci de larticulat de la constituci de Cadis i, com a tal, una font primria. Aquesta constituci va ser elaborada durant la guerra del Francs (18081814), en concret per les Corts constituents, que la van aprovar el 19 de mar de 1812.
Pregunta 2
Sobirania vol dir poder sense dependncia. En el marc de lAntic Rgim, la font del poder era la monarca, mentre que en lestat liberal, el poder s el conjunt dels ciutadans (art. 3). La Constituci estableix com a principals drets la llibertat civil, la propietat i la igualtat davant la llei (art. 4 i 371) i entre els deures ms importants cal esmentar lobligaci de contribuir a les despeses de lestat en funci dels ingressos, sense privilegis ni exempcions (art. 339). La constituci va ser fruit dun pacte entre els sectors liberals i els sectors conservadors, els anomenats servils; com a resultat, es mantingu la confessionalitat catlica i no sincorpor la llibertat de cultes a la carta magna. (art. 12). La Constituci, que tenia el seu referent en la constituci francesa del 1791, incorporava el principi de separaci de poders de Montesquieu. Aix, establia els tres poders legislatiu, executiu i judicial (art. 15, 170, 242). Tot i que cal destacar que el sistema de sufragi indirecte exigia que, per ser representant, shavia de complir amb uns requisits de fortuna (art. 92). Tanmateix el rei era el dipositari del poder executiu (art. 170), per conservava, juntament amb les Corts, la potestat de fer les lleis (art. 15) i de vet que qestionaven lautonomia de les Corts.
Pregunta 3
Lestabliment del liberalisme a Espanya es va caracteritzar per ser un procs llarg i difcil, com a conseqncia de les dificultats que imposaven les condicions econmiques i socials del pas i per la resistncia dels sectors defensors de labsolutisme. Cal considerar una etapa inicial que es produeix durant la guerra del Francs. Un grup relativament poc nombrs, els anomenats afrancesats, va defensar la collaboraci amb el rei francs com a via per modernitzar el regne. En canvi, els patriotes es dividien en dos grups que reconeixien Ferran VII, aleshores presoner dels francesos, com a rei. Un dels grups, els anomenats servils, format per bona part de la noblesa, dels eclesistics i dimportants sectors populars, era partidari de labsolutisme. Laltre grup, el dels liberals, estava format per una part de la noblesa, les classes mitjanes urbanes i tamb alguns sectors populars. Aquests, en plena guerra, van impulsar des de la ciutat assetjada de Cadis la formaci dunes corts constituents que van elaborar i aprovar, al mar del 1812, una Constituci, que seria la primera en qu es posaven les bases per a la instauraci liberal a Espanya. La Constituci sinspirava en el model francs del 1791, tot i que buscava integrar elements de la tradici hispnica. Fruit dun pacte que buscava fer concessions al sector servil, reconeixia la sobirania nacional, per deixava prou prerrogatives al monarca perqu es pogus parlar de sobirania compartida. La nova Constituci va determinar un model liberal destat, fonamentat en la divisi de poders, i va reconixer la confessionalitat catlica. Lestat adopt la forma de monarquia limitada. Les Corts eren encarregades delaborar les lleis i sescollien per sufragi indirecte, i sexigia per ser-ne representant tenir una renda i bns propis. El rei era cap del govern i podia intervenir en el procs delaboraci de les lleis i exercir el dret de vet suspensiu. Els tribunals de justcia eren els nics competents en les causes civils i criminals. A la fi del conflicte, el rei, amb el suport dun sector de la noblesa (manifest dels Perses), va suspendre la Constituci i va reinstaurar lAntic Rgim, amb la qual cosa obr un perode absolutista fins al 1820. Els liberals van ser perseguits i van haver dexiliar-se o van ser empresonats. Alguns militars liberals van pronunciar-se en favor de laplicaci de la Constituci de Cadis. La major part daquests pronunciaments van fracassar, per, el 1819, el protagonitzat per lexrcit comandat pel tinent coronel Riego va tenir xit i va poder forar el rei a jurar la Constituci i, amb aix, inaugurar un perode liberal de tres anys. Durant el Trienni Liberal els funcionaris absolutistes van conspirar juntament amb el mateix rei per fer fracassar el govern dels liberals i van sollicitar lajut de la Santa Aliana per reinstaurar labsolutisme. Els liberals es van dividir en moderats
61
doceaistas partidaris daplicar la Constituci de manera moderada, i els exaltats, partidaris dadoptar mesures radicals en la instauraci de lestat liberal. Aquestes divisions i el rebuig de la poltica dhisenda per una part de la pagesia van contribuir a lafebliment de la situaci dels liberals. Es van formar partides rurals absolutistes per tot el territori i molt especialment a la Catalunya interior, on es va establir un govern absolutista, lanomenada Regncia dUrgell. Finalment un exrcit francs enviat per la Santa Aliana va restaurar el poder absolut del rei. Ferran VII va inaugurar un nou perode absolutista, lanomenada Dcada Ominosa, en la qual els liberals van haver dexiliar-se. Es van produir, tamb, pronunciaments que van ser durament reprimits, com ara el de Torrijos, per que van afeblir les posicions absolutistes. El 1827 els ultrareialistes es van aixecar durant la rebelli coneguda com dels Malcontents. Tot i no abandonar mai labsolutisme, alguns aspectes de la poltica econmica van portar alguns sectors de ladministraci reial a establir contactes amb els liberals. El germ del rei, Carles Maria Isidre, representava les posicions ms absolutistes a la cort i va agrupar els qui rebutjaven aquesta poltica. Es va oposar tamb a labolici de la llei slica impulsada pel rei per garantir que la seva filla Isabel pogus succeir-lo. A la mort del monarca, la seva dona, Maria Cristina, va governar com a regent en nom de la seva filla. La insurrecci dels partidaris de laspirant Carles la va obligar a buscar el suport dels liberals. Aix, sinici la primera guerra carlista, que enfront els absolutistes, recolzats per una part de la noblesa i de lEsglsia i alguns sectors de la pagesia, i els cristinos, partidaris de la regent i del liberalisme, un conglomerat format per un sector de la noblesa, lalt clergat, el funcionariat i les classes mitjanes urbanes. Els liberals es van dividir en moderats, partidaris duna monarquia constitucional que limits els drets dels ciutadans, especialment el de sufragi, i els progressistes, que buscaven una ampliaci dels drets dels ciutadans. Els primers van impulsar una carta atorgada, lEstatut Reial (1834), que va fracassar, mentre que els segons van portar a terme la desamortitzaci i la Constituci del 1837, ms restrictiva que la del 1812. Quan la regent es va decantar pels moderats va ser destituda pel general progressista Espartero, vencedor de la guerra carlista el 1840. Aquest obr un perode de regncia amb el suport progressista, per el seu autoritarisme va portar aquells i els moderats a aliar-se per fer-lo fora. El 1843 van declarar major dedat Isabel II. Aquesta va iniciar un regnat en el qual es va decantar pels moderats. El 1844 sinici un perode moderat conegut com a Dcada Moderada, en el qual destac la personalitat poltica del general Narvez. Aquest impuls un model poltic basat en la Constituci del 1845, de carcter conservador, amb una clara voluntat de retallar el poders de les Corts en favor dels de la monarquia, de confessionalitat catlica i carcter unitarista. La rigidesa del sistema que predomin durant la Dcada Moderada i que imped lalternana pacfica en el poder va fer que novament un pronunciament poss fi al govern moderat. El 1854, el pronunciament del general ODonnell obr un curt perode progressista de dos anys, en els quals es van respectar les llibertats civils, es va dur a terme la segona desamortitzaci i tamb es va aprovar la llei general de ferrocarrils. Tot i aix, les mobilitzacions populars van produir que un nou pronunciament tanqus el bienni sense que la Constituci del 1856 sarribs a aprovar. Un curt perode moderat va ser seguit pel predomini de la Uni Liberal impulsada per ODonnell (1858), que tir endavant una poltica de conservadorisme centrista. La Uni, seguint en alguns aspectes lexemple del segon Imperi francs, va dur a terme unes intervencions a lestranger entre les quals va destacar la guerra del Marroc (1859-1860), que no es va traduir en una presncia colonial estable. La dissensions internes i la repercussi de la crisi econmica internacional van motivar la tornada duna srie de governs moderats. Aquests van fer una poltica conservadora i repressiva, que va impulsar els progressistes i tamb els demcrates cap a la via insurreccional. Els dirigents progressistes, encapalats pel general Joan Prim i els demcrates, van signar a la ciutat belga dOstende un pacte per fer caure la monarquia borbnica dIsabel II i elegir per sufragi universal una assemblea constituent, al qual tamb es van unir els unionistes dirigits pel general Serrano. La revoluci del 1868 finalment va obligar la reina a exiliar-se i aix don lloc a un nou perode erigit sobre bases democrtiques.
Exercici 2
Pregunta 1
El document proposat s una taula que descriu els resultats de les eleccions generals a Corts del novembre del 1933 a Catalunya. Per tant, es tracta duna font secundria. Els resultats expressats, en nombre descons, sn indicats per provncies, i shi desglossen, per al cas de Barcelona, els resultats de Barcelona ciutat i els de la circumscripci. Les altres columnes corresponen als resultats de la totalitat de les provncies de Girona, Lleida i Tarragona. Finalment una columna expressa el total dels escons obtinguts per
62
4B
cada formaci en el total de les circumscripcions. Els resultats descrits indiquen el triomf de la Lliga Catalana, nom adoptat per la Lliga Regionalista el 1933, amb 25 diputats. El segon partit en nombre descons va ser lEsquerra Republicana, amb 17 escons. La resta descons es reparteixen entre formacions amb una representaci molt inferior a les dues anteriors. El context histric s el del perode de lanomenat Bienni radical-cedista o Bienni Negre (1934-36) de la Segona Repblica espanyola.
Pregunta 2
Els resultats electorals van ser favorables a les dretes. Com es pot veure, a Catalunya, la Lliga Catalana, la formaci conservadora liderada per Francesc Camb, va tenir el major nombre descons. Tot i aix, el govern de la Generalitat va continuar en mans dEsquerra Republicana, presidit per Francesc Maci. En el conjunt de lestat, en canvi, les eleccions del 1934 van suposar un canvi en lorientaci de les majories poltiques de la Segona Repblica. La combinaci duna diversitat de factors, com ara la mobilitzaci dels sectors conservadors davant les reformes empreses per la coalici republicanosocialista, va facilitar la unitat poltica dun important sector de les dretes que va formar la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA). Tamb la lentitud de la reforma agrria va conduir a diverses insurreccions del camp, sobretot a Andalusia, que van ser severament reprimides pel govern republic, especialment els fets ocorreguts a Casas Viejas, on la policia va extralimitar la repressi. El fet va provocar una important reacci social, que va portar els anarquistes a abstenir-se durant el procs electoral. Cal tenir present que els socialistes es van retirar del govern. Tot plegat va provocar el triomf de les dretes a les eleccions del novembre. La dreta centrista del Partit Radical, encapalada per Lerroux, va formar govern, en un ambient de prevenci davant de les intencions de la CEDA. Lentrada de Gil Robles, el principal dirigent daquesta formaci, al govern com a ministre de Defensa, va provocar la convocatria duna vaga general a Espanya, que a Astries es va transformar en una insurrecci dels miners que el govern va reprimir amb la legi. A Catalunya, el president Companys va declarar la Repblica Catalana, la qual cosa port a la seva detenci i a la suspensi de lEstatut dAutonomia per part del govern central.
Pregunta 3
Desprs del triomf republic del 14 dabril de 1931, es va produir una negociaci entre els representants del govern repblica de Madrid i els dirigents catalans, de la qual va sorgir, el 18 dabril, la Generalitat republicana. El president provisional Maci va iniciar una rpida acci poltica destinada a la redacci dun Estatut que dons marc jurdic a les institucions catalanes. Una comissi redactora, presidida per Jaume Carner, reunida al santuari de Nria, va redactar el text, conegut com a Estatut de Nria, que va ser aprovat per referndum popular. Presentat a les Corts a Madrid, aquestes, que es trobaven en ple debat constitucional, el van aparcar fins al maig del 1932. La forta oposici va provocar que la seva aprovaci, desprs de ser esmenats molts dels articles del text redactat a Catalunya, es produs al setembre, desprs de lintent de cop destat de Sanjurjo i a partir duna decidida intervenci dAzaa. La Generalitat republicana va estar presidida per Francesc Maci, primer de manera provisional i, desprs de lelecci del primer Parlament, al novembre del 1932, comptant amb una majoria absoluta dERC, fins a la seva mort, esdevinguda el dia de Nadal del 1933. Aleshores, la presidncia va recaure en Llus Companys. Companys va impulsar la Llei de contractes de conreu, que va ser portada al tribunal de garanties constitucionals a Madrid a instncies de lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre, instituci que reunia els grans propietaris rurals contraris a les reivindicacions camperoles i de la Lliga Catalana. Lanullaci de la llei per part del govern central va provocar una srie desdeveniments que van portar, el 6 doctubre de 1934, a la declaraci de la Repblica Catalana per part del president Companys. Arran dels Fets dOctubre del 1934, el govern espanyol va suspendre la Generalitat i va empresonar el president i el seu govern. Es va nomenar des del govern central un president i un consell assessor que gestions els afers de la Generalitat. Amb el triomf del Front Popular, al febrer del 1936, la Generalitat va ser restaurada i el govern, alliberat. La gesti de la Generalitat republicana va reprendre, en els seus aspectes fonamentals, les lnies dactuaci de la Generalitat. Va impulsar un ordenament territorial amb la divisi comarcal en 38 comarques i 9 regions, projecte que es va implantar el 1936. Va destacar la seva actuaci en el camp cultural i educatiu, amb la creaci de lInstitut Escola i la Universitat Autnoma, la gesti de la xarxa escolar, la creaci duna Escola Normal i la gesti de la Junta de Museus. Va intervenir en lampliaci i el manteniment de la xarxa de carreteres i va impulsar lleis de contingut social importants, com ara la majoria dedat als 21 anys o les diverses mesures per a la igualtat de la dona. Els esforos modernitzadors del pas poden observar-se en la Llei de contractes de conreu i en les diverses actuacions per a la millora de les infraestructures.
63
OPCI A
Exercici 1 Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.
He de deciros que la CNT y la FAI no han sido tratadas nunca como se merecen por su importancia. Siempre habis sido perseguidos duramente, y yo (con dolor, pero forzado por las realidades polticas) que antes estaba con vosotros, despus me he visto obligado a enfrentarme y a perseguiros. Hoy sois los amos de la ciudad [], si no me necesitis o no me queris como Presidente de Catalua, decdmelo ahora, que pasar a ser un soldado ms en la lucha contra el fascismo. Si, por el contrario, creis que desde este lugar, que slo muerto haba de abandonar ante el fascismo triunfante, puedo, con los hombres de mi partido, mi nombre y mi prestigio, ser til en esta lucha [], podis contar sinceramente que Catalua marche delante de los pases ms avanzados en materia social.
Paraules de Llus Companys davant duna comissi de la CNT-FAI, el 20 de juliol de 1936.
dentifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric I corresponent. [1 punt] Per quina ra Companys afirma davant dels membres de la CNT-FAI que sn los amos de la ciudad? [1,5 punts] Expliqueu lorganitzaci de la Catalunya revolucionria entre el juliol del 1936 i el maig del 1937. [2,5 punts]
64
Srie 1 JUNY 2007
5A
OPCI A
Exercici 2 Observeu la taula i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.
Presidents del govern espanyol durant la primera etapa de la Restauraci (1874-1898) Durada Des. 1874 set. 1875 Set. 1875 des. 1875 Des. 1875 mar 1879 Mar 1879 des. 1879 Des. 1879 febr. 1881 Febr. 1881 oct. 1883 Oct. 1883 gen. 1884 Gen. 1884 des. 1885 Des. 1885 jul. 1890 Jul. 1890 des. 1892 Des. 1892 mar 1895 Mar 1895 ag. 1897 Ag. 1897 oct. 1897 Oct. 1897 mar 1899
Notes: (1) President del Govern durant la campanya electoral. (2) Nomenat president desprs de la mort de Cnovas.
President de govern Antonio Cnovas del Castillo Joaqun Jovellar Antonio Cnovas del Castillo Arsenio Martnez de Campos Antonio Cnovas del Castillo Prxedes Mateo Segasta Jos Posada Antonio Cnovas del Castillo Prxedes Mateo Segasta Antonio Cnovas del Castillo Prxedes Mateo Segasta Antonio Cnovas del Castillo Marcelo Azcrraga Prxedes Mateo Segasta
Partit Partido Conservador Militar (1) Partido Conservador Militar Partido Conservador Partido Liberal Izquierda Dinstica Partido Conservador Partido Liberal Partido Conservador Partido Liberal Partido Conservador Partido Conservador. Militar (2) Partido Liberal
Descriviu la informaci de la taula i situeu-la en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu per qu gaireb sempre governaven els mateixos partits.
[150 punts]
Expliqueu breument els principis fonamentals de la Constituci del 1876, en la qual es basava el sistema poltic de la Restauraci (1874-1898), i esmenteu els fets poltics ms destacats del perode. [2,5 punts]
65
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 1 JUNY 2007
Es tracta duna font primria, un extracte de les paraules pronunciades pel president Llus Companys davant una comissi de representants de la CNT-FAI desprs de la desfeta de laixecament militar del 18 de juliol als carrers de Barcelona, en la qual els militants daquell sindicat van tenir un paper rellevant. El president, conscient de la fora poltica de lagrupaci obrera, va oferir la seva renncia al crrec en cas que aquesta ho cregus necessari, i tal com posa de manifest el text, va expressar la seva voluntat de continuar la lluita contra el feixisme com un militant de base ms. Cal dir que els anarquistes van acceptar la continutat de Companys, tot i que formant un nou govern amb la seva participaci. El context histric se situa dos dies desprs de laixecament de les forces nacionals contra la Repblica, quan aquest va ser venut a Barcelona per un contingent de forces fidels a la Generalitat i la mobilitzaci dels obrers, principalment els agrupats per la CNT.
Pregunta 2
Les paraules del president Companys fan referncia a la importncia poltica dels anarquistes desprs de la seva primordial participaci en la desfeta de les forces militars insurrectes a Barcelona el 18 de juliol de 1936. Tamb cal assenyalar que tot i la participaci de les forces de lordre fidels a la Generalitat, la Gurdia dAssalt i una part important de la Gurdia Civil, la mobilitzaci obrera impulsada per la CNT va poder aconseguir armes i municions de lexrcit insurrecte i va passar a dominar el carrer. Aquesta situaci li va donar fora per endegar un procs revolucionari i va provocar una nova composici del govern de la Generalitat que va incloure alguns consellers anarquistes, al mateix temps que lorganitzaci de la nova situaci revolucionria es portava a terme des de lanomenat Comit de Milcies Antifeixistes.
Pregunta
Les organitzacions anarquistes van tenir un paper decisiu en el fracs de la insurrecci militar a Barcelona, juntament amb les forces dependents de la Generalitat, com la Gurdia dAssalt i els efectius fidels a lordre republic de la Gurdia Civil. La nova situaci poltica creada pel predomini anarquista va endegar un procs revolucionari que, tot i mantenir formalment les institucions republicanes, va crear noves instncies de poder. El Comit Central de Milcies Antifeixistes va controlar la situaci a partir del juliol del 1936, agrupant el conjunt de forces contrries a laixecament militar, i fins al setembre, en qu es va dissoldre per donar pas a la formaci dun nou govern de la Generalitat presidit per Llus Companys amb una representaci important de les forces obreres i sindicals. Cal destacar un primer moment que es va caracteritzar per les accions incontrolades i la repressi de persones considerades sospitoses de ser partidries de la insurrecci. Els empresonaments illegals, els robatoris i lespoli de bns i els assassinats sense judici, es van dirigir de manera indiscriminada contra els sacerdots i les persones de confessionalitat catlica, els propietaris de fbriques i els simpatitzants de partits de dreta. Parallelament, les forces sindicals i poltiques properes a lanarquisme van iniciar un procs de collectivitzacions dempreses i de terres. Va ser aleshores que es van organitzar, tamb, les columnes de milicians destinades a combatre al front dArag, i ms tard a Madrid. Tot i aix, la Generalitat va intentar redrear la situaci i posar ordre en lesfor de guerra i en la vida a la rereguarda. A lagost es va crear el Consell dEconomia de Guerra, que va aprovar el decret de collectivitzacions, que deixava sota control obrer les empreses amb ms de 100 treballadors. Es va posar en funcionament la Comissi dIndstries de Guerra, destinada a dirigir lesfor de producci de les indstries implicades en la producci de material bllic. Es va crear el Consell de lEscola Unificada (CENU), que es va fer crrec de tot el material i personal dedicat a lensenyament i va portar a la prctica una reforma educativa, fins al 1938, en qu la situaci creada pels bombardeigs i el nombre de refugiats el va desbordar. Tamb va ser important el Servei de Protec66
5A
ci del Patrimoni, per preservar les obres dart del vandalisme. El Comissariat de Propaganda va ser el responsable de lexpansi cultural al front i de nombroses campanyes adreades a la poblaci. Tot i la formaci dun govern de la Generalitat de carcter unitari el setembre del 1938, amb representaci de les forces poltiques i sindicals, es va anar perfilant un enfrontament creixent entre els partidaris de la revoluci, els anarquistes i el POUM (Partit Obrer dUnificaci Marxista), dirigit per Andreu Nin, que arrenglerava els comunistes antiestalinistes i els partidaris de lordre republic, membres dERC, per tamb del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), que agrupava els comunistes ortodoxos i el sindicat socialista UGT. Les divergncies van esclatar en un enfrontament armat, quan el maig del 1937 les forces de la Generalitat van assaltar ledifici de la Telefnica en mans anarquistes. Les conseqncies dels Fets de Maig van provocar la illegalitzaci del POUM i la prdua de poder dels anarquistes. El poder dels comunistes dins laparell destat va augmentar i la Generalitat tamb va quedar-ne afectada, ja que el govern central va aprofitar els fets i es va establir a Barcelona retallant moltes de les competncies autonmiques.
Exercici 2
Pregunta 1
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Es tracta dun quadre que proporciona la llista de presidents de govern durant el perode comprs entre el desembre del 1874 i el mar del 1899; s, per tant, una font secundria. Es pot assenyalar lalternana en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal que es tradueix, tamb, en la presncia en la presidncia del Consell de Ministres dels seus dirigents ms significats: Antonio Cnovas del Castillo i Prxedes Mateo Sagasta. La presncia en el crrec daltres figures s ms breu i respon a perodes de transici; significativament, alguns daquests perodes sn els previs a les eleccions, com ara el presidit per Joaqun Jovellar el 1875 o posteriors a una gran crisi, com s el cas de la presidncia dAzcrrega desprs de lassassinat de Cnovas. El perode histric s el de la primera etapa de la Restauraci borbnica, que sestn entre la fi de la Primera Repblica i la crisi colonial del 1898.
Pregunta 2
El sistema de la Restauraci es va basar en el bipartidisme, s a dir, en la presncia de dos partits hegemnics, el Conservador i el Liberal o fusionista. Tots dos reconeixien el marc de la monarquia parlamentria. Antonio Cnovas, veritable arquitecte del sistema, va pensar a emular el bipartidisme que caracteritzava el sistema poltic angls per evitar la inestabilitat i la constant presncia militar que havien caracteritzat la vida poltica espanyola durant la primera part del segle xix. Perqu el sistema funcions era necessria lalternana de les dues formacions en el poder, que es produa quan el partit governant perdia crdit poltic arran duna crisi o simplement pel desgast propi del poder. Tot i aix, el sistema funcionava a partir duna elit poltica molt limitada que comprenia els alts funcionaris i loligarquia economicofinancera del pas. Per garantir el torn i evitar la possibilitat del triomf electoral daltres formacions poltiques, es van fer servir prctiques fraudulentes que falsejaven els resultats electorals. Es va recrrer a la compra de vots mitjanant els favors poltics, es va falsejar directament el resultat de les urnes tot falsificant vots (tupinades), es va promocionar la presncia de determinants candidats adeptes al govern en determinades circumscripcions electorals (encasillado). Es van fer servir persones influents per controlar els processos electorals (caciquisme). Aquestes prctiques van marginar de la vida poltica les formacions republicanes i carlines i van impedir o retardar la representaci poltica dels partits obrers. A ms, el sistema va ser criticat per marginar o dificultar la presncia poltica dimportants sectors de les classes mitjanes o de les elits basques i catalanes.
Pregunta 3
La Constituci del 1876 va ser concebuda per Cnovas del Castillo sobre els principis doctrinaris de la sobirania compartida continguts en la Constituci moderada del 1845. Tot i aix, es van prendre elements de la Constituci del 1869 per tal de fer viable que els sectors liberals lacceptessin. El rei, les Corts i el govern van ser les peces clau del nou ordre constitucional. El rei era el cap de lestat i de
67
Srie 1 JUNY 2007
lexrcit, sancionava i promulgava les lleis, mentre que la responsabilitat poltica corresponia als ministres, tot i que el rei tenia el poder danomenar-los i destituir-los. El poder legislatiu era bicameral, amb un Congrs dels Diputats i un Senat. La forma de sufragi es remetia a una llei posterior, per la qual cosa la llei del 1878 va implantar el sufragi censatari, tot i que el 1890 els liberals van implantar el sufragi universal mascul. La Constituci contenia un reconeixement dels drets de reuni i expressi. Des del punt de vista de la confessionalitat, la Constituci privilegiava la religi catlica, apostlica i romana, i consignava lobligatorietat del manteniment del culte i els seus ministres, per tolerava el culte pblic daltres religions sempre dins del respecte de la moralitat cristiana. Al considerar els principals esdeveniments poltics ocorreguts durant la Restauraci cal recordar, en primer lloc, la fi de la guerra carlista (1876) i el fracs dels pronunciaments republicans, que van acabar dividint i afeblint les diferents branques del republicanisme. El 1885 es va produir la mort prematura del rei i es va obrir un llarg perode de regncia de la seva dona, Maria Cristina dHabsburg, que va durar fins a la majoria dedat de lhereu de la corona, el futur Alfons XIII (1902). Durant aquesta primera part de la Restauraci van tenir lloc les guerres colonials a Cuba i les Filipines. Inicialment, la guerra dels Deu anys es va tancar amb la pau de Zanjn (1878), que preveia labolici de lesclavatge i les reformes del sistema dadministraci de lilla per obtenir una autonomia. Lincompliment dels acords va provocar laixecament independentista cub el 1895, que va donar lloc a una sagnant guerra dindependncia a lilla. Aquesta guerra va acabar amb la intervenci americana el 1898, que va causar la derrota espanyola i la prdua definitiva de Cuba i les Filipines, i va obrir una profunda crisi poltica i cultural a la Pennsula. Aquest mateix perode comprn lincrement de la lluita obrera amb la relaci establerta amb la Internacional uns quants anys abans, que va portar al desenvolupament de les forces obreres. El 1878 es va fundar el Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), dirigit per Pablo Iglesias. Al mateix temps, sinici un desenvolupament de lanarquisme a Andalusia i Catalunya, amb importants atemptats com el del Liceu el 1893 o el magnicidi de Cnovas el 1897. Cal destacar que durant aquest perode tamb va aparixer el catalanisme poltic, en oberta crtica al falsejament de la vida poltica, sobretot dels mecanismes de representaci, que van caracteritzar el sistema de la Restauraci. Alguns dels seus textos fundacionals, com ara el Manifest de Greuges (1885) o les Bases de Manresa (1892), es van produir en aquell context.
68
OPCI B
Exercici 1
Srie 1 JUNY 2007
5B
Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.

El grau de ciutadania aconseguit a Catalunya per una llarga tradici que el catalanisme ha renovat permet devitar ac moltes de les crisis convulsives que en altres llocs es produeixen. Hi ha a la nostra terra una vibraci permanent, mantinguda dins els lmits dels drets democrtics []. Aix havem vist com en el temps de la Segona Repblica, Catalunya ha estat alhora la contrada ms esquerrista i la ms lliure de desbordaments incontrolats. [] Seria, de totes maneres, una mala interpretaci del nostre paper doasi o de clariana creure que els catalans podem desentendrens del que passi a Madrid i a provncies. [] Encara que els trets de certes pistoles i les flames de certs incendis no arriben avui a terra catalana, aquests episodis sn smptomes duna agitaci que en la seva trajectria pot tenir conseqncies de primera importncia per a Catalunya.
A. Rovira i Virgili, La Humanitat (15 mar de 1936).
Descriviu les idees ms importants del text i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu les principals poltiques desenvolupades pel govern de la Generalitat durant la Segona Repblica en els mbits social, econmic i dorganitzaci territorial de Catalunya. [1,5 punts] Expliqueu levoluci poltica de Catalunya des del novembre del 1933 fins al 18 de juliol del 1936. Feu referncia a les relacions amb el govern i altres institucions de lEstat espanyol. [2,5 punts]
Pregunta 3
69
OPCI B
Exercici 2
Srie 1 JUNY 2007
Observeu el grfic i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.

Preus de la farina 100 98,5 Preus de larrs 100 96,1 96,6 ndex general de preus 100 101,8 106,4 104 97,7
Salaris 1849 100 1850

ndex 170
Salaris Preus de la farina Preus de larrs ndex general de preus
99,4 98,1
1851
103,4 106,7 91,7
1852 106,7
160
113,1 112,6 111,5 116,5 138,5 131,8 98,8
1853
150
96,5 97,6 97,7 96,2 97,3 90,1 80,7 90 90 88,7
1854
140
144,2 149,7 162,6 166,7 122,4 132,6 133,2 136 133,2
106 114,9 127,7 131,3 111,3 129,4 126,9 126,4 136,1
1855
130
1856
120
1857
110
1858
100
1859 1860
1850 1855 1860
124,9 118,1 121,9 103,2
90
80
1861 1862
Font: A. Balcells, Catalua contempornea, vol. 1, Madrid, 1977, p.163.
Descriviu la informaci que proporciona el grfic i situeu-la en el context histric corresponent. Definiu el concepte ndex 100. [1punt] Expliqueu les condicions laborals dels treballadors de la indstria en el segle xix. [1,5 punts] Expliqueu, a grans trets, la formaci, levoluci i les principals tendncies ideolgiques del moviment obrer catal des de comenaments del segle xix fins al 1874. [2,5 punts]
70
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
5B
Es tracta duna font primria: un text periodstic de lescriptor, historiador i poltic Antoni Rovira i Virgili, publicat al diari La Humanitat, rgan dEsquerra Republicana, el mar del 1936. Rovira mant que la situaci relativa de pau que es viu a Catalunya dins lagitat context de lEspanya republicana, no pot fer que es desentengui de la situaci espanyola, per les conseqncies que aix podria tenir per al pas. El context s el de la Segona Repblica Espanyola, desprs de les eleccions de febrer del 1936 que van donar la victria al Front Popular, la qual cosa va provocar la reacci de moltes organitzacions de dretes i va causar un increment de la violncia poltica que va culminar finalment en laixecament militar del 18 de juliol de 1936.
Pregunta 2
Els mitjans econmics de qu disposava la Generalitat republicana eren ms aviat escassos. De fet, la manca de transferncies des del govern central va obligar a utilitzar altres recursos, com ara els municipals. Tot i aix, la Generalitat republicana va impulsar el cooperativisme i es va mostrar interessada en la situaci del camp, on va promoure centres dexperimentaci agrcola; va crear o donar impuls a lInstitut dInvestigacions Econmiques, les caixes de dipsits, lInstitut contra lAtur Fors o el Consell de Treball, institucions destinades a millorar la situaci econmica i socials del pas, en un moment en qu hi arribaven els efectes de la crisi mundial del 1929. La Generalitat va impulsar la Llei de contractes de conreu, que buscava intervenir en un dels conflictes ms sensibles del camp catal, la situaci dels petits arrendataris. La Generalitat va iniciar tamb lordenaci territorial, impulsant una important llei que establia la divisi del territori en 38 comarques i 9 regions, dacord amb el projecte elaborat pel gegraf Pau Vila. Laprovaci daquesta llei, per, es va endarrerir fins a lagost del 1936, en plena Guerra Civil.
Pregunta 3
Al novembre del 1933 es van celebrar les eleccions generals que van portar la dreta al govern dEspanya; llavors es va iniciar un perode en qu es va aturar limpuls reformista que havia caracteritzat el primer bienni de la Segona Repblica. Mentre la Lliga Regionalista va obtenir ms diputats que Esquerra Republicana de Catalunya en aquelles eleccions, a Catalunya la majoria parlamentria va continuar en mans dels republicans. El dia de Nadal va morir Francesc Maci, que va ser substitut en la presidncia de la Generalitat per Llus Companys i Jover. El diferent signe poltic de la Generalitat i el govern central va generar immediatament un seguit de tensions entre totes dues institucions. Aquestes tensions es van afegir a les que ja hi havia entre la Generalitat i la CNT, dominada aleshores pel sector radical de la FAI. Un dels principals focus de tensi provenia del camp, on hi havia un conflicte entre la Uni de Rabassaires, sindicat que agrupava els arrendataris de les rees vincoles. El nou president de la Generalitat va intervenir per mirar de dur a terme una poltica social que aturs lallunyament de la classe obrera del govern. A labril del 1934 es va aprovar la Llei de contractes de conreu, que afavoria els arrendataris i els parcers. LInstitut Agrcola de Sant Isidre, que agrupava els propietaris rurals, amb el suport de la Lliga, va presentar un recurs davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. Lacceptaci del recurs es va entendre com un atac a lautonomia de Catalunya. Les tensions van anar en augment. Lingrs dalguns ministres de la CEDA al govern va provocar una mobilitzaci dels obrers arreu dEspanya, que es va traduir en la convocatria duna vaga general que a Astries es va transformar en una insurrecci. En aquest context, el president Companys va proclamar el 6 doctubre lEstat Catal en el marc de la Repblica Federal Espanyola en resposta al boicot de la Llei de contractes de conreu i contra la poltica de creixent augment del poder de les dretes al govern espanyol. Lexrcit va intervenir-hi i es va sus71
Srie 1 JUNY 2007
pendre lEstatut, es va empresonar el govern de la Generalitat i es va declarar lestat de guerra que es va perllongar fins al mes dabril del 1935. La Lliga Catalana (nom que havia adoptat lantiga Lliga Regionalista) es va fer crrec de la gesti administrativa de la Generalitat tutelada des del govern central. En aquest context es van produir les eleccions del febrer del 1936. Lesquerra es va agrupar en lanomenat Front dEsquerres i la dreta es va reunir en el Front Catal dOrdre, que va liderar la Lliga Catalana. El triomf de les esquerres va permetre que el president Companys i el seu govern sortissin de la pres i que es restabls la Generalitat. Durant els mesos segents la Generalitat va recuperar les lnies mestres de la seva poltica fins a 1934. Tot i que a Catalunya el clima de creixent polaritzaci poltica i social que afectava el conjunt dEspanya es va deixar sentir menys (a lpoca es parlava de loasi catal), aquest perode immediatament anterior a la guerra va estar acompanyat per la creixent mobilitzaci sindical i la convicci de les organitzacions socials que el conflicte era inevitable. Es van produir episodis de violncia, com lassassinat dels germans Badia per pistolers de la FAI. En tot cas, la millora del clima poltic es va produir per la normalitzaci de relacions entre el govern Companys i la Lliga desprs de la integraci daquesta al Parlament a partir de mar. Cal destacar tamb lescassa fora de la dreta antidemocrtica i partidria del feixisme a lmbit catal. La Generalitat va recuperar tamb les competncies en matria dordre pblic a mitjan juny, i aix va afavorir, el mes segent, una intervenci decidida contra laixecament militar.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna font de carcter secundari: un grfic amb levoluci de preus i salaris de la indstria cotonera a Barcelona, en el perode comprs entre el 1849 i el 1862. El grfic pren en consideraci quatre sries: els salaris, els preus de la farina i els de larrs i levoluci de lndex general de preus del perode. Lndex 100 es defineix com el procediment estadstic que permet assignar un valor percentual de 100 a un any determinat a efectes de poder comparar sries numriques conceptualment diferents. En aquest cas les quatre sries (salaris, preus de larrs, preus de la farina i lndex general de preus) prenen com lndex 100, lany 1849. El context histric s el de la primera industrialitzaci a Catalunya, i tamb els primers perodes de la instauraci de lestat liberal.
Pregunta 2
El nombre dobrers industrials havia augmentat al mateix ritme que el de la industrialitzaci. Les condicions laborals i socials dels treballadors industrials eren molt precries i es caracteritzaven per les llargues jornades laborals, les condicions de treball insalubres, els salaris baixos, la inexistncia de mecanismes de previsi social, les condicions de vida i dhabitatge miserables. A ms, aquestes condicions sagreujaven en llocs com ara Barcelona on lespai urb disponible era inferior al daltres llocs, la qual cosa obligava les famlies obreres a viure normalment en espais reduts i amb carncia de condicions higiniques. Aix afavoria que algunes malalties, com ara la tuberculosi, es tornessin endmiques en aquests medis i feia que aquestes poblacions resultessin ms afectades per les epidmies de febre groga i clera que assolaven les poblacions urbanes vuitcentistes. Cal destacar que la manca duna legislaci que protegs els treballadors va afavorir situacions dexplotaci com la que es donava amb el treball infantil, amb infants molt petits treballant a les fbriques per salaris misrrims. Les dones obreres van patir una situaci despecial discriminaci amb salaris que arribaven al 50% per cent dels salaris dels homes per jornades igual dextenses.
Pregunta 3
La industrialitzaci va provocar laparici dun nou sector dassalariats vinculats al treball fabril. Les dures condicions de vida en qu es trobava la classe obrera del perode va provocar laparici de moviments reivindicatius i de protesta, que van donar lloc a laparici del moviment obrer. Durant la dcada
72
5B
de 1830, quan a les fbriques txtils es comenava a introduir la maquinria de vapor, es van produir alguns actes de destrucci de maquinria, com a protesta contra una tecnologia que consideraven culpable de reduir els llocs de treball i de lincrement de la llargada de les teles, sense laugment proporcional dels salaris Alguns historiadors han assenyalat que la crema de la fbrica Bonaplata a Barcelona, durant les bullangues del 1835, va ser en realitat una manifestaci de ludisme. Cal considerar tamb que durant aquest perode la llibertat dassociaci estava condicionada per lalternana poltica. Durant els perodes moderats, ms repressors i restrictius amb les llibertats, el moviment obrer va tenir ms dificultats per manifestar-se i organitzar-se. En canvi, durant els perodes progressistes i, ms tard, durant el Sexenni Democrtic, les mobilitzacions es van fer ms evidents. Aix, trobem una primera Asociacin Mtua de la Industria Algodonera, que es va constituir a Barcelona com una associaci de socors mutu. Prcticament no hi va tornar a haver una manifestaci important del moviment obrer fins al Bienni Progressista, amb el conflicte de les selfactines, mentre que en altres zones, com a Castella, tamb es vivia una gran conflictivitat, amb cremes destabliments industrials i fbriques de farina. Els obrers van arribar a imposar a Barcelona algunes de les seves reivindicacions de prohibici de les selfactines i la creaci de jurats mixtes (formats per patrons, obrers i representants de lAdministraci), per ms tard van ser durament reprimits pel govern a petici dels empresaris. Novament la repressi durant el perode moderat va tornar clandest el moviment obrer fins al Sexenni Democrtic. Tot i aix, lexili provocat per la repressi del perode va permetre lentrada en contacte dalguns demcrates destacats amb els corrents obreristes europeus. Ja en la dcada del 1840 alguns exiliats havien entrat en contacte amb certes idees del corrent del socialisme utpic, com el fourierisme. Entre els tcnics es va difondre el sansimonisme, mentre que els cabetians van ser especialment importants a Catalunya entre els republicans. La lectura de Proudhom va influenciar els federalistes, com Pi i Margall, que va reconixer la seva importncia per al desenvolupament del seu pensament. El 1870 durant el Congrs Obrer de Barcelona, es va concretar el contacte entre el moviment obrer local i el representant de la I Internacional Giussepe Fanelli, com a conseqncia del qual es va fundar la Federaci Regional Espanyola de lAIT (FRE). El 1872 el govern Sagasta va autoritzar la persecuci de lAIT, que va ser declarada fora de la llei com a conseqncia de la por a la revoluci social desprs dels episodis de la comuna de Pars. La direcci de lorganitzaci va haver de passar a Portugal. Ms tard, el 1873, al congrs celebrat a Crdova, es va produir la ratificaci de ladscripci bakuninista dels internacionalistes espanyols. Durant la Primera Repblica aquest corrent va aprofitar el moviment cantonalista. Va ser tamb durant aquest perode que es va produir la crisi de la I Internacional, amb la separaci definitiva entre els seguidors de Bakunin (els anarquistes), contraris a tota forma de poder, i els seguidors de Marx (socialistes), partidaris de fer servir lestat per arribar a una societat sense classes. Aquests dos corrents van acabar dividint tamb el moviment obrer a la pennsula Ibrica.
73
OPCI A
Finalitats de la Llei de reforma agrria Todos los proyectos presentados persiguen, en primer trmino, la resolucin del paro obrero. [] El paro puede obedecer a dos causas: o a un accidente de la economa imprevisible que motive en un momento el paro campesino, o a la realidad de una economa organizada en tal forma que origine un paro permanente. El caso de nuestra economa agraria es el segundo. Y cuando el paro debido a la estructura agraria que padecemos origina [] vida miserable e inquietud social que llega a la guerra social; [] ha de ser objeto principal de la reforma agraria ponerle remedio. [] La segunda finalidad es la redistribucin de la tierra. Ha de redistribuirse de nuevo para que cumpla la funcin que ahora no realiza; la expropiacin ha de hacerse por razn de su origen y por razn de su empleo. [] As, pues, la redistribucin de la tierra se har a base de las tierras de seoro y de los bienes comunales. [] Tercera finalidad del proyecto: racionalizar el cultivo [] el Estado ha de intervenir en todos los rdenes de la economa agraria para disciplinarla en todos sus aspectos y para racionalizar la produccin. El cuidar que la tierra cumpla la funcin social que le corresponde. [] Ya sabemos que este problema, como el religioso, tena que levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de rgimen.
Adaptaci del discurs de Marcell Domingo, ministre dAgricultura, a les Corts, el 15 de juny del 1932.
dentifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric I corresponent. [1 punt] Comenteu el fragment segent: Ya sabemos que este problema, como el religioso, tena que levantar tempestades sobre los hombres que los impulsaran. Este es el sino de los hombres que asisten a los inicios de un cambio de rgimen. Expliqueu en qu va consistir i quina oposici va tenir la reforma agrria del primer bienni republic. [1,5 punts] Expliqueu les etapes i els principals esdeveniments de la Segona Repblica espanyola (1931-1936). [2,5 punts]
Pregunta 3
74
Srie 2 JUNY 2007
6A
OPCI A
Exercici 2 Observeu el quadre estadstic i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.
Els espanyols amb dret a vot amb sufragi censatari i amb sufragi universal mascul Anys 1834 1836 1837 1839 1844 1846 1853 1854 1857 1863 1865 1868 1873 Total electors segons cens electoral 16.026 65.000 257.984 381.853 635.517 99.149 139.641 696.420 148.975 170.417 418.217 4.000.000 4.550.000 Percentatge respecte a la poblaci espanyola 0,15 0,70 2,20 0,80 2,67 24,00 27,00 Nombre de votants 246.291 415.647 64.630 95.163 484.551 91.093 103.394 221.694
Font: M. Rodrguez Alonso, El estado liberal espaol (1834-1874), a J. Paredes (coord.), Historia contempornea de Espaa, Barcelona, Ariel, 1996, p. 208.
Descriviu les dades i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Definiu els dos tipus de sufragi que hi va haver a lEspanya del segle xix i expliqueu les raons de les oscillacions en el nombre de votants entre el 1839 i el 1865. [150 punts] Expliqueu les etapes i els esdeveniments poltics ms importants del perode anomenat Sexenni Democrtic (1868-1874). [2,5 punts]
75
Pregunta 3
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2007
El text proposat s un fragment del discurs pronunciat a les Corts pel ministre dAgricultura, el republic Marcell Domingo, el 15 de juny de 1932. Per tant, es tracta duna font primria de carcter poltic. Domingo assenyala que les causes de latur obrer poden ser conjunturals, si latur es produeix a partir de levoluci del cicle econmic, o adoptar un carcter estructural quan s permanent. Latur camperol a Espanya respon a aquest segon tipus de causa i est relacionat amb lestructura de la propietat de la terra. Per tant, la reforma agrria sha de traduir en una redistribuci de la terra que posi fi a les conseqncies de latur: la misria i lestat dagitaci permanent. Daltra banda, assenyala dos criteris per redistribuir la terra, en ra de lorigen i en ra de la seva utilitzaci, i considera que el repartiment sha de fer a partir de les terres de senyoria i els bns comunals. Per ltim, la intervenci estatal ha danar orientada a la racionalitzaci de la producci. El context histric en qu es va pronunciar aquest discurs s el de lanomenat Bienni Reformista (1931-1933), durant el perode de la Segona Repblica Espanyola (1931-1936).
Pregunta 2
Cal considerar que dins del programa que va portar a la prctica la coalici republicanosocialista, durant lanomenat Bienni Reformista de la Segona Repblica, hi va haver dues poltiques que van provocar una activa i dura reacci dels sectors conservadors. En primer lloc, el lacisme de la Constituci del 1931, que buscava concretar la separaci de lEsglsia catlica i lestat. Aquest es va concretar en un seguit de mesures, com ara la secularitzaci dalguns usos socials fruit de la identificaci histrica entre lestat i lEsglsia, com la retirada dels smbols religiosos dels centres densenyament i dels hospitals; el control estatal sobre les congregacions religioses, especialment les dedicades a lensenyament, la supressi dels subsidis estatals, lexpulsi de lorde de la Companyia de Jess i laprovaci de la llei del divorci. Totes aquestes mesures van provocar una oposici molt forta de lEsglsia, que va mobilitzar els sectors conservadors contra la Repblica. La segona poltica que va suscitar una forta i immediata reacci en contra dels sectors conservadors va ser la reforma agrria. Aquesta tenia per objectiu corregir tant la desigualtat com lendarreriment productiu del camp espanyol, mitjanant lexpropiaci dels grans latifundis improductius, i permetre laccs a la terra dels camperols, tant de forma individual com collectiva, promovent a la vegada la introducci de millores tecnolgiques i la diversificaci de la producci. Per fer-ho, la Repblica va crear lInstitut de Reforma Agrria, que va iniciar lexpropiaci sense indemnitzaci de les terres dels Grans dEspanya, i amb indemnitzaci dels grans propietaris i les terres mal conreades. Els propietaris shi van oposar frontalment. Per tamb hi va haver un sector dels camperols que shi va mobilitzar en contra perqu el sistema per fer les expropiacions era complex i va endarrerir el repartiment. Els sectors conservadors van trobar un altre front per oposar-se al reformisme republic.
Pregunta
La proclamaci de la Repblica el 14 dabril de 1931, com a conseqncia del triomf de les candidatures republicanes a les grans ciutats a les eleccions municipals del dia 12, va donar lloc a la formaci dun govern provisional. Aquest va estar integrat pels grups signants del pacte de Sant Sebasti, bsicament partits de centre liberals i radicals, de centreesquerra (republicans i radicalsocialistes) i desquerra, (principalment els socialistes). Presidit per Niceto Alcal Zamora, es va fixar com a objectius immediats linici dun programa de reformes de lEstat i la societat espanyola i la consolidaci del nou rgim mitjanant la convocatria duna Assemblea Constituent. Celebrades les eleccions al juny, es va endegar la redacci duna nova constituci que va ser aprovada al desembre del mateix any.
76
6A
Aquesta constituci contenia una mplia declaraci de drets: llibertat de pensament, llibertat dassociaci, obligaci de lestat datendre la cultura i el benestar de la poblaci. Es reconeixien per primera vegada els drets poltics de la dona, i sampliava el sufragi universal a totes les persones, sense distinci de sexe, majors dedat amb capacitat per exercir el vot. Es reconeixia la separaci de poders i sestablia un poder legislatiu unicameral. El poder executiu estava format pel president de la Repblica, que era el cap de lestat, i pel Consell de Ministres i el president del Govern. El poder judicial en garantia la independncia, a la vegada que sinstitua el jurat. Quant al problema de larticulaci de lestat, sestablia una tercera via entre el centralisme unitarista i la federaci, lanomenat estat integral, que reconeixia la possibilitat que algunes regions es constitussin en autonomies, tot garantint, per, la indivisibilitat de lestat. Un cop aprovada la Constituci, el govern de la coalici republicanosocialista presidit per Azaa inici un important programa de reformes. Algunes eren de carcter social, com lestabliment dels jurats mixtos o laugment dels drets socials; altres iniciatives estaven relacionades amb leducaci, com la creaci dun important nombre de places escolars. Per les reformes que van suscitar una reacci frontal dels sectors conservadors van ser tres: lanomenada qesti religiosa, que pretenia la separaci de lEsglsia i lestat; la qesti militar, que buscava reduir el nombre doficials a la vegada que modernitzar lexrcit i que va comptar amb una forta oposici de loficialitat ms conservadora, i, finalment, la reforma agrria per afrontar la redistribuci de la terra i la millora de la productivitat, que va oposar els propietaris expropiats amb el govern. El govern va iniciar el debat i la posterior aprovaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya, fet que tamb va contribuir a loposici conservadora. El 1932 un sector de lexrcit encapalat pel general Sanjurjo va protagonitzar un intent fracassat de cop destat. Al mateix temps, les repercussions de la crisi del 1929 es van deixar sentir durant el perode, sobretot laugment de latur. A ms, la lentitud de la reforma agrria va agreujar el descontentament dels camperols, sobretot a Andalusia. La CNT va convocar vagues i es van produir aixecaments i disturbis. La repressi per part de les forces dordre pblic dun daquests aldarulls protagonitzats per camperols anarquistes al poble de Casas Viejas va acabar amb una matana. Tot plegat va desprestigiar el govern, que va perdre el suport parlamentari i va haver de convocar eleccions el novembre del 1933. La mobilitzaci conservadora agrupada en la Confederaci Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), dirigida per Jos Mara Gil Robles, i labstenci dels anarquistes van provocar el triomf de les dretes. Es va formar un govern format pels conservadors i els radicals lerrouxistes, presidit per Lerroux, que va comenar una poltica de contenci i rectificaci de les mesures reformistes del govern anterior que va provocar una forta reacci social, i va donar lloc al perode conegut com a Bienni Conservador. Els sindicats i les diverses forces desquerra van convocar una vaga general que va fracassar arreu de lestat, per que a Astries es va transformar en una revoluci. El govern la va reprimir fent intervenir lexrcit i desfermant una forta repressi. Al mateix temps, a Catalunya el president Companys va declarar la repblica catalana i el govern va intervenir amb lexrcit arrestant el president de la Generalitat i el seu Consell i suspenent lautonomia. Els enfrontaments entre les forces que donaven suport al govern i el descontentament social van portar a la convocatria deleccions el febrer del 1936. Lesquerra va formar una coalici, el Front Popular, que aquesta vegada va afrontar els comicis amb la participaci dels sectors obrers anarquistes, que davant la repressi del Bienni Conservador van preferir anar a votar. La victria del Front Popular es va traduir en una amnistia dels presoners poltics, es va restaurar la Generalitat i el seu Govern, i es va reactivar el programa de reformes. El mar de 1936 el president Alcal Zamora va ser substitut per Manuel Azaa. Tot i aix, es va produir una radicalitzaci dels sectors conservadors que va fer perdre importncia a la direcci ms procliu a acceptar el marc legal. Els grups feixistes, com Falange Espaola, van incrementar les accions violentes, de manera que el govern va prohibir-los i en va arrestar els dirigents. Alguns nuclis de lexrcit van comenar a conspirar per provocar un aixecament contra la repblica. Els actes de violncia es van multiplicar i la situaci es va radicalitzar davant la impotncia del govern republic. Lassassinat del dirigent conservador Jos Calvo Sotelo, en venjana per la mort dun oficial de la Gurdia dAssalt republicana, va accelerar el pronunciament militar, que finalment va tenir lloc al Marroc el dia 17 de juliol i a diversos punts de la Pennsula el dia 18, i va donar lloc a linici de la Guerra Civil.
77
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2007
Es tracta duna taula estadstica, per tant, una font secundria, que recull el nombre delectors a Espanya, el percentatge que representen sobre la poblaci total i el nombre de votants durant el perode 1834-1877. Cal destacar les oscillacions, tant en el nombre de votants com en el delectors, a causa del carcter restringit del sufragi en les constitucions espanyoles de la primera part del segle xix. Laugment del cens delectors s degut a la introducci del sufragi universal mascul en la Constituci del 1868. El context histric s el de lestabliment de lestat liberal amb predomini dels perodes moderats, durant el regnat dIsabel II, la revoluci de 1868 i el Sexenni Democrtic.
Pregunta 2
En les constitucions espanyoles de la primera part del segle xix (1812, Estatut Reial de 1834, constitucions del 1837 i del 1845) va predominar el sufragi censatari. Aquesta forma de sufragi restringia el nombre delectors en ra del sexe, el nivell de fortuna (establert en funci de les contribucions que es pagaven) i el nivell dinstrucci. Cal destacar que el nombre delectors variava segons si governaven els moderats o els progressistes. Els moderats tendien a reduir el nombre delectors, mentre que, en general, aquest nombre sampliava amb els progressistes. Tot i aix, la Constituci del 1837, impulsada pels progressistes, va ser molt restrictiva quant al nombre delectors. La revoluci del 1868, amb la introducci del sufragi universal mascul, atorgava el dret a vot a tots els homes majors dedat.
Pregunta
La identificaci de la monarquia dIsabel II amb el Partit Moderat va provocar que el desgast poltic daquest partit larrossegus en la seva caiguda. Un ampli ventall de forces doposici, que van integrar des dels unionistes fins als republicans federals, per on lhegemonia poltica la van tenir els progressistes, es va unir i va signar a lexili el pacte dOstende, per enderrocar la monarquia. El 17 de setembre de 1868 es va produir laixecament de lesquadra a Cadis. Lexrcit governamental va ser venut al pont dAlcolea i la reina va haver dabandonar el pas. Es va formar un govern provisional presidit per Serrano, format per progressistes i unionistes, que va convocar eleccions a Corts constituents. Parallelament al pronunciament militar va esclatar una revoluci de carcter popular, especialment a Barcelona; es van formar juntes revolucionries, integrades per demcrates i republicans, que van aconseguir el control del poder local. El programa poltic de les juntes era ms radical que el que sostenia el govern, que va decretar-ne la dissoluci desprs de les eleccions. Aix va provocar insurreccions populars a Catalunya, on es va signar el pacte de Tortosa entre els republicans federals catalans, valencians i balears, i tamb al Pas Valenci, a Mrcia i a Andalusia. Al gener es van celebrar les eleccions i va sorgir una majoria monrquica integrada per progressistes i unionistes, tot i que hi va haver una important minoria republicana i per primera vegada en la histria electoral una minoria carlista i, finalment, una minoria de diputats moderats. Rpidament es va comenar a redactar una constituci. Aquesta constituci implantava la sobirania nacional, el sufragi universal mascul, ampliava la llibertat de cultes i establia una monarquia parlamentria. En no haver-hi rei, el general Serrano va ocupar la regncia i el general progressista Joan Prim i Prats va ser el cap del govern. Les dificultats dordre internacional per nomenar un nou monarca van allargar excessivament el perode dinterinitat i van provocar una certa debilitat del nou rgim. Els independentistes cubans van aprofitar aquesta circumstncia per comenar un aixecament que va donar lloc a la guerra dels Deu anys. Finalment es va escollir Amadeu de Savoia, que va acceptar loferiment. Mentre el nou rei es dirigia a Madrid, el general Prim, principal valedor daquesta opci, va morir vctima dun atemptat. Les divisions entre els diferents partits que donaven suport a la monarquia no es van fer esperar: els progressistes radicals de Ruiz Zorrilla, els constitucionalistes de Prxedes Mateo
78
6A
Sagasta, els unionistes seguidors de Serrano i els crtics de Cnovas del Castillo, entre altres, van provocar una successi de governs, incapaos de donar estabilitat a la monarquia. A ms, a partir del 1872 els carlistes van iniciar un aixecament en zones del Pas, Basc, Navarra i Catalunya. El rei desconeixia la realitat poltica del pas i no comptava amb el suport social, per la qual cosa va abdicar, tot i que aquesta opci no estava prevista en la Constituci. Les dues cambres es van unir en Assemblea Nacional i van assumir la sobirania, tot declarant la Repblica. Els republicans van passar a tenir la iniciativa poltica, per entre el nucli republic al govern, partidari duna acci gradual que desenvolups la repblica federal a partir duna nova constituci, i lanomenat moviment cantonalista, partidari de forar la repblica federal des de baix a partir de la insurrecci de les regions i de les ciutats, es va generar un conflicte greu. Aquest conflicte explica la successi, en poc temps, de quatre presidents: Estanislau Figueres, primer; desprs Francesc Pi i Margall, limportant dirigent republic federal que es va negar a exercir la repressi contra els federalistes de base que impulsaven els cantons insurreccionals; seguits per Nicols Salmern i ms tard pel republic unitari Emilio Castelar. Les mesures repressives adoptades per aquests dos darrers van donar fruit, per el triomf dels federals intransigents a les Corts va provocar el cop del general Pava i es va nomenar el general Serrano president de la Repblica, per sense un projecte clar. Mentrestant, els monrquics alfonsins, dirigits per Antonio Cnovas del Castillo, van comenar a conspirar i el novembre del 1874 un pronunciament del general Martnez Campo a Sagunt va acabar tamb amb la Repblica pretoriana i amb ella amb tot el perode dagitaci del Sexenni Democrtic, i va obrir la porta a la restauraci borbnica en el fill dIsabel II, Alfons XII.
79
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
OPCI B
Art. 7. La Generalitat de Catalunya podr crear i sostenir els centres densenyament, en tots els graus i ordres que cregui oportuns, sempre dacord amb el que es disposa en larticle 50 de la Constituci, amb independncia de les institucions docents i culturals de lEstat i amb els recursos de la Hisenda de la Generalitat, dotada per aquest Estatut. La Generalitat sencarregar dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, conservaci de Monuments i Arxius, menys el de la Corona dArag. Si la Generalitat ho proposa, el Govern de la Repblica podr atorgar a la Universitat de Barcelona un rgim dautonomia; en tal cas, aquesta sorganitzar com a Universitat nica, regida per un Patronat que ofereixi a les llenges i a les cultures castellana i catalana les garanties recproques de convivncia, en igualtat de drets, per a professors i alumnes.
Fragment de larticle 7 de lEstatut dAutonomia de Catalunya del 1932.
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu els objectius principals i les realitzacions del Govern de la Generalitat en els mbits educatiu i cultural durant el perode republic.
[1,5 punts]
Pregunta 3
Expliqueu les principals etapes, fets i realitzacions poltiques dels governs de la Generalitat entre els anys 1931 i 1936. (1931-1936). [2,5 punts]
80
Srie 2 JUNY 2007
6B
OPCI B
Exercici 2 Observeu la taula i contesteu les preguntes que hi ha a continuaci.
Resultats de les eleccions al Congrs dels Diputats (1876-1899) Forces poltiques Monrquics conservadors Monrquics liberals Republicans Altres Anys de les eleccions 1876* 1879** 1881** 1884** 1886** 1891* 333 32 1 19 293 63 7 26 39 297 32 24 318 67 5 2 67 288 22 15 262 83 31 23 1893* 61 281 47 11 1896* 279 88 1 33 1898* 84 266 14 37 1899*
236 122 18 26
* Eleccions amb sufragi universal mascul. ** Eleccions amb sufragi censatari.
Font: M. Martnez Cuadrado, La burguesa conservadora (1874-1931), Madrid, 1978, p. 39-40.
Identifiqueu la informaci que proporciona la taula i situeu-la en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu breument la ideologia de les forces poltiques segents i esmenteu-ne algun lder destacat: partit conservador, partit liberal i partits republicans. [150 punts] Exposeu breument els principals esdeveniments poltics dels anys del perode de la Restauraci que van del 1875 al 1899. [2,5 punts]
Pregunta 3
81
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 2 JUNY 2007
Es tracta dun text de carcter juridicopoltic, un fragment de larticulat de lEstatut dAutonomia de Catalunya del 1932. En aquest fragment sestableix que el govern de la Generalitat tindr una xarxa educativa prpia. Tamb es far crrec dels Serveis de Belles Arts, biblioteques i arxius, amb lexcepci del de la Corona dArag. A proposta de la Generalitat tamb es podr constituir un rgim autnom per a la Universitat, sempre que es garanteixi la igualtat de tracte entre el castell i el catal. El context histric s el del Bienni Reformista de la Segona Repblica espanyola, en el qual es va discutir i aprovar lEstatut del 1932, a partir del text conegut com Estatut de Nria, redactat i aprovat a Catalunya el 1931.
Pregunta 2
La breu durada efectiva del govern de la Generalitat va sobresortir per la seva acci cultural. El govern autnom va reprendre lobra que havia iniciat la Mancomunitat i que havia quedat interrompuda per la dictadura de Primo de Rivera. En primer lloc cal destacar lobra orientada a la normalitzaci de la llengua catalana amb la implantaci de la llengua catalana a les escoles creades per la Generalitat. Es va imprimir un important ritme de creaci descoles tot i les carncies pressupostries. Es va impulsar la creaci de lEscola Normal per la formaci de mestres i es van difondre importants millores pedaggiques. El 1932 es va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra. Es va crear lInstitut- Escola i es van potenciar les colnies destiu. En lmbit universitari, el fet ms rellevant va ser la creaci de la Universitat Autnoma. A ms, la universitat, a travs de la Junta de Museus, va potenciar el coneixement i la conservaci del patrimoni artstic. Tamb va donar suport a les activitats teatrals i literries.
Pregunta
D esprs del triomf republic del 14 dabril de 1931, es va produir una negociaci entre els representants del govern republic de Madrid i els dirigents catalans, de la qual va sorgir el 18 dabril la Generalitat republicana. El president provisional Maci va iniciar una rpida acci poltica destinada a la redacci dun estatut que dons marc jurdic a les institucions catalanes. Una comissi redactora, presidida per Jaume Carner, reunida al santuari de Nria va redactar el text, conegut com Estatut de Nria, que va ser aprovat per referndum popular. Presentat a les Corts a Madrid, aquestes, que es trobaven en ple debat constitucional, el van aparcar fins el maig del 1932. La forta oposici va provocar que la seva aprovaci, desprs desmenar molts articles del text redactat a Catalunya, es produs al setembre, desprs de lintent de cop destat de Sanjurjo i a partir duna decidida intervenci dAzaa. La Generalitat republicana va estar presidida per Francesc Maci, primer de manera provisional i desprs de lelecci del primer Parlament, el novembre del 1932, amb una majoria absoluta dERC, fins a la seva mort, ocorreguda el dia de Nadal del 1933. Aleshores, la presidncia va recaure en Llus Companys. Arran dels Fets dOctubre del 1934, el Govern espanyol va suspendre la Generalitat i va empresonar el president i el seu govern. Amb el triomf del Front Popular, el febrer del 1936, la Generalitat va ser restaurada i el govern alliberat. La gesti de la Generalitat republicana va reprendre, en els seus aspectes fonamentals, les lnies dactuaci de la Generalitat. Va impulsar un ordenament territorial amb la divisi comarcal en 38 comarques i 9 regions, un projecte que es va implantar el 1936. Va destacar la seva actuaci en el camp cultural i educatiu, amb la creaci de lInstitut Escola i la Universitat Autnoma, la gesti de la xarxa escolar, la creaci duna Escola Normal i la gesti de la Junta de Museus. Va intervenir en lampliaci i el manteniment de la xarxa de carreteres i va impulsar lleis de contingut social importants, com ara la majoria dedat als 21 anys o les diverses mesures per a la igualtat de la dona. Els esforos modernitzadors del pas portats a terme per la Generalitat es poden observar en la Llei de contractes de conreu i en les diverses actuacions per millorar les infraestructures.
82
6B
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta dun quadre estadstic que recull els resultats de les eleccions al Congrs dels Diputats espanyol en nombre descons, entre el 1876 i el 1899. Cal dir que aquests resultats reflecteixen lhegemonia dels partits dinstics, el conservador i el liberal fusionista. Es pot observar, per levoluci de la distribuci descons entre aquestes dues formacions, la formaci de majories alternatives duns i altres, que reflecteixen el torn en el govern, mentre que la presncia daltres formacions, com ara els republicans i els carlins, s molt inferior. El context histric s el del primer perode la Restauraci, durant el regnat dAlfons XII i la regncia de Maria Cristina dHabsburg.
Pregunta 2
Es tracta dels dos partits hegemnics durant el rgim de la Restauraci borbnica: el conservador i el liberal o liberal fusionista. El sistema de la Restauraci, impulsat per Antonio Cnovas del Castillo i legitimat en la Constituci del 1876, havia posat fi a la primera Repblica, amb larribada al tron dAlfons XII, fill dIsabel II. Cnovas havia volgut restringir el protagonisme militar en la vida poltica, possibilitant el torn pacfic dels dos partits, per la qual cosa va facilitar lorganitzaci dun partit doposici que reuns diferents faccions de lanterior progressisme i alguns ex-republicans i es torns en el govern amb els conservadors. El dirigent ms significat dels liberals va ser Prxedes Mateo Sagasta. El Partit Conservador va tenir el suport de lelit latifundista i financera, aix com de lalta jerarquia eclesistica, mentre que els liberals rebien el suport de la burgesia i les classes mitjanes urbanes. Des del punt de vista ideolgic tots dos reconeixien el marc poltic de la monarquia parlamentria. Els conservadors eren partidaris dun sistema electoral restringit, de la confessionalitat catlica i en matria econmica sinclinaven al proteccionisme. Els liberals, en canvi, eren partidaris dampliar el marc de llibertats i drets (reuni, associaci, etc.), es mostraven favorables a retallar els privilegis de lEsglsia i en matria econmica impulsaven el lliurecanvisme. Cal assenyalar alguns dirigents significats, que van succeir als fundadors: Romero Robledo, Francisco Silvela, Antonio Maura i Jos Dato entre els conservadors; Segismundo Moret, Jos Canalejas i el comte de Romanones entre els liberals. Per tal dassegurar el torn pacfic van controlar els processos electorals fent servir mitjans fraudulents. Aquest fet va marginar els republicans i altres forces que no acceptaven el marc de la monarquia borbnica, condemnats a obtenir una representaci electoral molt baixa. A ms, els republicans continuaven dividits en diferents opcions poltiques, la qual cosa els afeblia encara ms. Els principals agrupaments republicans eren: els possibilistes dirigits per Emilio Castelar, partidaris darribar a acords amb els liberals per impulsar la democratitzaci; els radicals de Ruiz Zorrilla, partidaris dacabar amb la monarquia a travs dun pronunciament; els centralistes, partidaris de la uni de totes les forces republicanes i dirigits per Salmern, i els federalistes, partidaris de la creaci duna repblica federal, encapalats per Pi i Margall.
Pregunta
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
La crisi motivada per la fi del Sexenni Democrtic va ser aprofitada pels nuclis monrquics encapalats per Cnovas del Castillo per restaurar la dinastia borbnica en la persona dAlfons XII, fill dIsabel II. El manifest de Sandhurst, document signat pel jove monarca, oferia la monarquia constitucional com a alternativa a la crisi poltica. Larquitecte del nou sistema va ser el poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo. Aquest veia en ladaptaci a Espanya del model poltic britnic una possible alternativa a la inestabilitat poltica que havia caracteritzat la primera part del segle xix, sobretot buscant una forma devitar el bloqueig que havien patit els progressistes per arribar al govern, sense el recurs del pronunciament. Per aix, va afavorir la creaci dun partit liberal dins del marc dinstic, que alterns en el govern amb el Partit Conservador que ell dirigia. Els liberals dinstics van estar presidits per Prxedes Mateo Sagasta i van agrupar antics progressistes i tamb alguns republicans que van acceptar la nova monarquia. Els dos dirigents van signar el pacte del Pardo el 1885. Tot i
83

Srie 2 JUNY 2007
aix, el sistema va marginar polticament els carlistes, els republicans i ms endavant els catalanistes, i va deixar tamb fora les noves forces socials que comenaven a irrompre, especialment les noves organitzacions obreres.
La Constituci del 1876, en lnia amb altres constitucions del segle xix, especialment la del 1845, establia el carcter confessional de lestat, per a diferncia daquella permetia el culte privat daltres confessions diferents de la catlica, i obria les portes a un tractament ms liberal de la confessionalitat. La Constituci establia un poder legislatiu bicameral, Congrs i Senat, en lnia amb la Constituci del 1845. El Congrs estava integrat per diputats que havien de ser escollits a ra dun diputat cada 50.000 habitants, per el sistema electoral no sespecificava en la Constituci, que especficament remetia a una llei posterior, la qual cosa va permetre al cap dun temps, el 1890, establir el sufragi universal sense modificar la Constituci. El Senat, que era una cambra de carcter conservador, estava format per senadors per dret propi, per senadors escollits pel rei i per membres designats per les corporacions de lestat i els contribuents ms grans. Quant a la forma de sufragi, la Constituci remetia a una llei posterior. La primera llei electoral, que va ser aprovada el 1878, es va basar en el sufragi censatari. Tot i aix, des dun primer moment, la necessitat de controlar el torn pacfic dels dos partits dinstics va generalitzar la utilitzaci del poder de persones influents per forar el resultat (caciquisme), el falsejament de resultats o diverses formes de frau electoral (tupinada), aquestes prctiques es van accentuar a partir de la introducci del sufragi universal amb la llei del 1890. En considerar els principals esdeveniments poltics ocorreguts durant la Restauraci cal recordar, en primer lloc, la fi de la guerra carlina (1876) i el fracs dels pronunciaments republicans que van acabar dividint i afeblint les diferents branques del republicanisme. El 1885 es va produir la mort prematura del rei i es va obrir un llarg perode de regncia de la seva dona, Maria Cristina dHabsburg, que va durar fins a la majoria dedat de lhereu de la corona, el futur Alfons XIII (1902). Durant aquesta primera part de la Restauraci van tenir lloc les guerres colonials a Cuba i les Filipines. Inicialment, la guerra dels Deu anys es va tancar amb la pau de Zanjn, que preveia labolici de lesclavatge i les reformes del sistema dadministraci de lilla per obtenir una autonomia. Lincompliment dels acords va provocar laixecament independentista cub el 1895, que va donar lloc a una sagnant guerra a lilla. Aquesta guerra va acabar amb la intervenci americana el 1898, que va provocar la derrota espanyola i la prdua definitiva de Cuba i les Filipines, i va obrir una profunda crisi poltica i cultural a la Pennsula. Aquest mateix perode contempla lincrement de la lluita obrera amb la relaci establerta amb la Internacional uns quants anys abans, que va portar al desenvolupament de les forces obreres. El 1878 es fund el Partido Socialista Obrero Espaol, dirigit per Pablo Iglesias. Al mateix temps, sinici el desenvolupament de lanarquisme a Andalusia i Catalunya, amb importants atemptats com el del Liceu el 1893 o el magnicidi de Cnovas el 1897. Cal destacar que durant aquest perode tamb va aparixer el catalanisme poltic, en oberta crtica al falsejament de la vida poltica, sobretot dels mecanismes de representaci, que van caracteritzar el sistema de la Restauraci. Alguns dels seus textos fundacionals, com ara el Memorial de Greuges (1885) o les Bases de Manresa (1892), es van redactar en aquell context.
84
OPCI A
Exercici 1 Llegiu el text segent i responeu a les preguntes.
7A
La nacin espaola, y en su nombre las Cortes Constituyentes, elegidas por sufragio universal, deseando afianzar la justicia, la libertad y la seguridad, y proveer al bien de cuantos vivan en Espaa, decretan y sancionan la siguiente Constitucin. Art. 4. Ningn espaol podr ser preso sino en virtud de mandamiento de Juez competente. Art. 16. Ningn espaol que se halle en el pleno goce de sus derechos civiles podr ser privado del derecho de votar en las elecciones de senadores, diputados a Cortes, diputados provinciales y concejales. Art. 17. Tampoco podr ser privado ningn espaol: Del derecho de emitir libremente sus ideas y opiniones. [...] Del derecho de reunirse pacficamente. Del derecho de asociarse para todos los fines de la vida humana que no sean contrarios a la moral pblica. [...] Art. 21. La nacin se obliga a mantener el culto y los ministros de la religin catlica. El ejercicio pblico o privado de cualquier religin queda garantizado a todos los extranjeros residentes en Espaa, sin ms limitaciones que las reglas universales de la moral y del derecho. Si algunos espaoles profesaren otra religin que la catlica, es aplicable a los mismos todo lo dispuesto en el prrafo anterior. [...] Art. 32. La soberana reside esencialmente en la nacin, de la cual emanan todos los poderes. Art. 33. La forma de gobierno de la nacin espaola es la monarqua. Art. 34. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes. Art. 35. El poder ejecutivo reside en el Rey, que lo ejerce por medio de sus ministros. Art. 38. Las Cortes se componen de dos cuerpos colegisladores, a saber: Senado y Congreso. [...]
Constituci del 1869. Exmens resolts 2008-2005
Identifiqueu les idees ms importants del text i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu amb les vostres prpies paraules el contingut dels articles 21 i 32, i relacioneu-los amb altres constitucions espanyoles. [1,5 punts] Exposeu a grans trets el perode histric conegut com a Sexenni Democrtic (1868-1874): etapes principals, episodis poltics i socials ms destacats i personatges ms remarcables. [2,5 punts]
85
OPCI A
Exercici 2
Observeu les dades segents i responeu a les preguntes.

Moviment de la poblaci a Catalunya en nombre de persones (1961-1970) Any 1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 Creixement vegetatiu 36.832 38.397 39.417 49.274 49.604 51.833 53.518 52.679 49.108 55.821 Saldo migratori 44.030 84.919 99.329 108.235 92.240 60.016 62.016 47.132 47.823 54.359 Augment total 80.862 123.316 138.746 157.509 141.844 111.956 115.534 89.811 90.931 110.180 Poblaci a la fi de lany 4.016.641 4.139.957 4.278.703 4.422.886 4.456.730 4.676.686 4.792.220 4.882.031 4.972.962 5.122.567
Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla, El Franquisme i la Transici Democrtica (1939-1988), a P. Vilar (dir.), Histria de Catalunya, vol. 3, Edicions 62, Barcelona, 1989.
Pregunta 1
Descriviu la informaci que us proporciona la srie estadstica (tot explicant els conceptes de creixement vegetatiu i saldo migratori) i situeu-la en el context histric corresponent. [1punt] Exposeu les caracterstiques principals de levoluci demogrfica a Catalunya durant els anys seixanta del segle xx. [1,5 punts] Expliqueu breument el desenvolupament de leconomia i de la societat catalanes durant el perode 1959-1973. [2,5 punts]
86
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
7A
Es tracta dun document de carcter juridicopoltic, un extracte de larticulat de la Constituci del 1869, per tant, duna font primria. A ms dels articles dedicats als drets individuals (4, 16, 17), en els quals sestableix la protecci jurdica dels ciutadans, els drets dassociaci, opini i reuni, sexplicita el sufragi universal mascul com un dret del qual el ciutad no pot ser privat (art. 16). La Constituci del 1869 s la primera que basa lelecci de les dues cambres del poder legislatiu (Congrs i Senat), dels diputats provincials i els regidors sobre aquesta forma de sufragi. La forma destat s la monarquia constitucional (art. 33). El rei ostenta el poder executiu (art. 34). La Constituci preveu la confessionalitat catlica de lestat, per es reconeix el culte pblic o privat daltres creences (art. 21). Cal dir que la sobirania s nacional (art. 32). El context histric s el del Sexenni Democrtic, durant el govern provisional de Serrano i de Prim.
Pregunta 2
Larticle 21 fa referncia a la confessionalitat de lestat, tot assenyalant la confessionalitat catlica del regne, per al mateix temps garanteix lexercici del culte pblic o privat daltres religions sempre dins del marc dels principis de la moral i el dret. La confessionalitat catlica havia estat una caracterstica de totes les constitucions espanyoles del segle xix, des de la Constituci de Cadis. Shavia mantingut en la Constituci del 1837, i en la del 1845 se nhavia accentuat el carcter per la ideologia dels moderats. Totes aquestes constitucions no es limitaven a declarar el carcter catlic de lestat, sin que prohibien el culte pblic i en algun cas el privat daltres confessions, cosa que representava un problema per als estrangers no catlics residents a Espanya. El marc histric daquest precepte constitucional sha de buscar en les caracterstiques especfiques de la implantaci de lestat liberal a Espanya i el conflicte dels legisladors. De Cadis en endavant es va pensar que lestat havia de recollir el carcter tradicionalment catlic de la poblaci espanyola, a la vegada que intentava oferir un element dentesa amb lEsglsia, que sempre shavia caracteritzat per ser una fora tradicionalment defensora de lAntic Rgim. En general, els moderats van ser partidaris duna confessionalitat catlica excloent: cal recordar el paper que van tenir en la signatura del concordat amb la Santa Seu del 1851, que buscava tancar el plet obert per la desamortitzaci donant finanament estatal a lEsglsia i atorgant-li un paper en el control moral de leducaci. En canvi, els progressistes van ser els impulsors de la desamortitzaci dels bns eclesistics i van buscar garantir la llibertat de cultes, al menys en la prctica, fet que queda recollit, tot i que amb una redacci complexa, en la Constituci del 1869. Els demcrates i els republicans, i ms tard les forces obreristes, van ser partidaris de la separaci total de lEsglsia i lestat, fet que no sarrib a materialitzar fins a la Constituci de la Segona Repblica, el 1931. Larticle 32 recull el concepte de sobirania nacional, en consonncia amb el concepte de sobirania teoritzat per la Illustraci, especialment per Jean-Jacques Rousseau, que al Contracte social identificava la sobirania amb la voluntat general. Aquest concepte defensat en part pels progressistes, pels demcrates i pels republicans es materialitzava en latorgament de drets poltics al conjunt dels ciutadans, s a dir, en el reconeixement del sufragi universal reconegut per la Constituci del 1869, limitant-lo, aix s, als homes. Cal assenyalar el concepte defensat pels moderats de sobirania compartida entre el rei i les Corts, que va ser recollit sobretot a la Constituci del 1845, en qu el sufragi tamb era censatari.
Pregunta 3
La identificaci de la monarquia dIsabel II amb el Partit Moderat va provocar que el desgast poltic daquest partit larrossegus en la seva caiguda. Un ampli ventall de forces doposici, que van integrar des dels unionistes fins als republicans federals, per on lhegemonia poltica la van tenir els progressistes, es va unir i va signar a lexili el pacte dOstende, per enderrocar la monarquia. El 17 de setembre de 1868 es va produir laixecament de lesquadra a Cadis. Lexrcit governamental va ser venut al pont
87
dAlcolea i la reina va haver dabandonar el pas. Es va formar un govern provisional presidit per Serrano, format per progressistes i unionistes, que va convocar eleccions a Corts constituents. Parallelament al pronunciament militar va esclatar una revoluci de carcter popular, especialment a Barcelona; es van formar juntes revolucionries, integrades per demcrates i republicans, que van aconseguir el control del poder local. El programa poltic de les juntes era ms radical que el que sostenia el govern, que va decretar-ne la dissoluci desprs de les eleccions. Aix va provocar insurreccions populars a Catalunya, on es va signar el pacte de Tortosa entre els republicans federals catalans, valencians i balears, i tamb al Pas Valenci, a Mrcia i a Andalusia. Al gener es van celebrar les eleccions i va sorgir una majoria monrquica integrada per progressistes i unionistes, tot i que hi va haver una important minoria republicana i per primera vegada en la histria electoral una minoria carlista i, finalment, una minoria de diputats moderats. Rpidament es va comenar a redactar una constituci. Aquesta constituci implantava la sobirania nacional, el sufragi universal mascul, ampliava la llibertat de cultes i establia una monarquia parlamentria. En no haver-hi rei, el general Serrano va ocupar la regncia i el general progressista Joan Prim i Prats va ser el cap del govern. Les dificultats dordre internacional per nomenar un nou monarca van allargar excessivament el perode dinterinitat i van provocar una certa debilitat del nou rgim. Els independentistes cubans van aprofitar aquesta circumstncia per comenar un aixecament que va donar lloc a la guerra dels Deu anys. Finalment es va escollir Amadeu de Savoia, que va acceptar loferiment. Mentre el nou rei es dirigia a Madrid, el general Prim, principal valedor daquesta opci, va morir vctima dun atemptat. Les divisions entre els diferents partits que donaven suport a la monarquia no es van fer esperar: els progressistes radicals de Ruiz Zorrilla, els constitucionalistes de Prxedes Mateo Sagasta, els unionistes seguidors de Serrano i els crtics de Cnovas del Castillo, entre altres, van provocar una successi de governs, incapaos de donar estabilitat a la monarquia. A ms, a partir del 1872 els carlistes van iniciar un aixecament en zones del Pas Basc, Navarra i Catalunya. El rei desconeixia la realitat poltica del pas i no comptava amb el suport social, per la qual cosa va abdicar, tot i que aquesta opci no estava prevista en la Constituci. Les dues cambres es van unir en Assemblea Nacional i van assumir la sobirania, tot declarant la Repblica. Els republicans van passar a tenir la iniciativa poltica, per entre el nucli republic al govern, partidari duna acci gradual que desenvolups la repblica federal a partir duna nova constituci, i lanomenat moviment cantonalista, partidari de forar la repblica federal des de baix a partir de la insurrecci de les regions i de les ciutats, es va generar un conflicte greu. Aquest conflicte explica la successi, en poc temps, de quatre presidents: Estanislau Figueres, primer; desprs Francesc Pi i Margall, limportant dirigent republic federal que es va negar a exercir la repressi contra els federalistes de base que impulsaven els cantons insurreccionals; seguits per Nicols Salmern i ms tard pel republic unitari Emilio Castelar. Les mesures repressives adoptades per aquests dos darrers van donar fruit, per el triomf dels federals intransigents a les Corts va provocar el cop del general Pava i es va nomenar el general Serrano president de la Repblica, per sense un projecte clar. Mentrestant, els monrquics alfonsins, dirigits per Antonio Cnovas del Castillo, van comenar a conspirar i el novembre del 1874 un pronunciament del general Martnez Campo a Sagunt va acabar tamb amb la Repblica pretoriana i amb ella amb tot el perode dagitaci del Sexenni Democrtic, i va obrir la porta a la restauraci borbnica en el fill dIsabel II, Alfons XII.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna taula estadstica, per tant duna font secundria, que dna informaci sobre el moviment de poblaci a Barcelona entre el 1961 i el 1970. La primera columna reflecteix el creixement vegetatiu, s a dir, la diferncia entre la taxa de natalitat i la de mortalitat, i indica el creixement natural de la poblaci en el perode. La segona reflecteix el saldo migratori, s a dir, la diferncia entre la taxa demigraci i la dimmigraci. En el cas de Catalunya es pot observar un creixement important reflectit
88
7A
anualment a la tercera columna. Finalment, la quarta columna reflecteix la poblaci total en xifres absolutes al final de cada any. El context histric s el del desenvolupisme, a la dcada dels seixanta, dins del marc general del franquisme.
Pregunta 2
La demografia catalana dels anys seixanta es va caracteritzar, com en altres parts de lEuropa occidental i del mateix Estat espanyol, per limportant increment del creixement vegetatiu, que va acompanyar el creixement econmic. Laugment de lexpectativa de vida com a conseqncia de la millora de les condicions sanitries i dalimentaci va anar acompanyada dun augment de la taxa de natalitat, que va ser conegut com el baby boom. Parallelament, el saldo migratori va augmentar, ja que va arribar una important onada emigratria procedent majoritriament dAndalusia, Extremadura i Castella, tot i que tamb es va donar un augment interior de lemigraci camp-ciutat. s important assenyalar que els dos factors plegats van incidir en laugment de la poblaci total catalana i particularment del tramat urb costaner, especialment Barcelona i la seva rea metropolitana. En aquesta dinmica actuava com a factor datracci el fort creixement industrial experimentat durant el desenvolupisme. El rpid creixement de les rees industrials va tenir com a conseqncia la creaci de noves rees suburbanes, que van experimentar una rpida expansi, no exempta de tensions, a causa de la mancana, en molts casos, dinfraestructures per acollir la poblaci arribada.
Pregunta 3
Durant el perode 1959-1973 Catalunya experiment un important creixement econmic com a conseqncia de les poltiques del desenvolupisme i tamb dels importants canvis socials i generacionals del perode. Els efectes del Pla destabilitzaci van ser inicialment deflacionaris, els diversos sectors econmics van experimentar un alentiment en lactivitat, mentre que latur augmentava i el consum baixava. Per, ja a partir del 1960 es va comenar a notar una reactivaci de lactivitat econmica. Lagricultura va experimentar un creixement basat sobretot en la maquinitzaci de les tasques agrcoles, la introducci de nous conreus, la utilitzaci dadobs qumics i la difusi de noves formes de producci ramadera de carcter industrial (avicultura, cria de porc, engreix de vedells) que, a poc a poc, van anar arraconant els establiments basats en lagricultura tradicional. A ms a ms, alguns sectors, com el de la producci de fruita seca, van constituir durant aquests anys la principal partida dexportaci del Principat. En conjunt, aquests canvis van fer disminuir la poblaci activa en el sector primari i van afavorir lxode rural cap a les ciutats. En el sector secundari cal distingir el comportament dalguns subsectors tradicionals, com ara la indstria txtil, tant llanera com cotonera, que comenaven a mostrar smptomes de crisi motivats per les dificultats en la renovaci de lutillatge obsolet, sobretot per les traves a la importaci i per lencariment de les matries primeres. En canvi, es va produir una expansi del teixit de fibres acrliques en consonncia amb el creixement de la indstria qumica. La indstria siderometallrgica va experimentar una notable expansi en la producci de productes transformats, com ara la maquinria, els electrodomstics, material de transport, etc. Cal destacar la presncia de capital estranger en algunes indstries daquest sector, per exemple Hispano Olivetti o Siemens Industrial Elctrica. Per potser lempresa ms emblemtica del sector va ser la SEAT, installada a la Zona Franca de Barcelona, dedicada a la construcci dautombils, bsicament de turismes, que augment en un 50% per cent la plantilla durant els anys seixanta. A la seva planta es van construir els models 600 i 1400, que van duplicar el nombre de construcci dunitats entre el 1960 i el 1964 i que van representar els models de cotxe utilitari al qual accedien per primera vegada les classes mitjanes. Un altre sector que va experimentar un creixement important va ser el qumic, tamb especialitzat en productes transformats, del qual el complex industrial que sinstall al voltant de Tarragona, a partir del 1964, ns lexponent principal. Finalment, en el sector secundari va destacar limportant increment experimentat per la construcci, que augment el nombre de treballadors en actiu en un 70%, a causa de la demanda ocasionada per laugment del turisme, larribada demigrants i les necessitats de noves infraestructures. Els sectors relacionats amb la construcci, com ara els de producci de ciment o vidre, i altres com les papereres, van experimentar tamb un fort increment.
89
En el sector terciari, laspecte ms rellevant va ser larribada del turisme de masses, que va canviar laspecte i lestructura econmica de les zones costaneres com la Costa Brava. Producte del nou benestar europeu i de la diferncia de preus amb els pasos del nord dEuropa, va constituir un sector capa de competir amb la indstria pel que fa a la contribuci al producte interior net. El punt ms feble de leconomia terciria catalana va ser, potser, la falta dun sector bancari propi dimportncia. Des del punt de vista social, el fet ms significatiu i que va tenir ms conseqncies sobre la societat catalana va ser larribada massiva demigrants procedents majoritriament del sud i el centre de la Pennsula. Va tenir un gran impacte sociolgic, ja que el nivell de vida dels treballadors va augmentar progressivament, tot i les greus mancances, i es van establir les bases de la societat de consum. El fantasma de la fam es va allunyar dels sectors populars, que van accedir als bns de consum, igual que amplis sectors de les classes mitjanes. La generalitzaci de laccs als mitjans de comunicaci de masses, com ara la televisi, va incidir en els canvis dhbits socials. Tamb es va produir una important reactivaci del moviment sindical i, en general, dels moviments socials. El canvi de mentalitat i les noves condicions de vida van permetre una represa del catalanisme, amb un important augment de les manifestacions culturals en catal. En aquests canvis s important destacar la secularitzaci de la societat, al mateix temps que un canvi en lorientaci de lEsglsia a partir del Concili Vatic II. Tamb lextensi de lescolaritzaci bsica i laccs de la classe mitjana a la universitat van ser elements decisius de la conformaci duna nova mentalitat social.
90
OPCI B
Exercici 1 Llegiu el text segent i responeu a les preguntes.
7B
Aliana de la democrcia socialista I. L Aliana vol en primer lloc labolici definitiva i completa de les classes i la igualtat econmica i social dels individus dambds sexes. Per arribar a aquest objectiu, demana labolici de la propietat individual i del dret dherncia [...]. II. Vol per a tots els nens dambds sexes, des que neixen, la igualtat en els mitjans de desenvolupament, s a dir, dalimentaci, dinstrucci i deducaci [...]. III. Enemiga de tot despotisme, no reconeix cap forma destat, i rebutja qualsevol acci revolucionria que no tingui com a objectiu immediat i directe el triomf de la causa dels treballadors contra el capital [...], que estableixi la uni universal de les associacions lliures, tant agrcoles com industrials. IV. No podent la qesti social trobar una soluci definitiva i real sin en la base de la solidaritat internacional dels treballadors de tots els pasos, lAliana rebutja qualsevol acci fundada en lanomenat patriotisme i en la rivalitat de les nacions. V. LAliana es declara atea [...].
Manifest publicat a Barcelona l1 dagost de 1872 (reprodut per Josep Termes a Anarquismo y sindicalismo en Espaa. La Primera Internacional (1864-1881), Barcelona, 1965). Exmens resolts 2008-2005
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Descriviu la implantaci territorial i el debat ideolgic dels corrents anarquista i marxista en el si de la Federaci Regional Espanyola de lAIT (1870-1874). [1,5 punts] Expliqueu, a grans trets, les caracterstiques del moviment obrer a Catalunya i Espanya fins el 1875. [2,5 punts]
Pregunta 3
91
OPCI B
Exercici 2
Observeu les dades segents i responeu a les preguntes.

Evoluci de la poblaci activa espanyola (1930-1950) (en %) Sectors Primari Secundari Terciari 1930 46,0 30,4 23,4 1940 51,0 23,6 25,2 1950 48,8 25,0 26,0
Font: Borja de Riquer i Joan B. Culla, El Franquisme i la Transici Democrtica (1939-1988), a P. Vilar (dir.), Histria de Catalunya, vol. 7, Edicions 62, Barcelona, 1989.
Evoluci de la producci a Espanya (1940-1950) Any 1935 1940 1941 1942 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 Renda Nacional (1) 100,0 84,1 88,7 93,1 92,3 94,1 77,6 101,0 96,0 93,0 93,0 87,0
(1) El concepte Renda Nacional semprava en lpoca en lloc de lactual Producte Interior Brut (PIB) ndex 100 = 1935
Font: Consejo de Economa Nacional.
Descriviu i relacioneu la informaci que us proporcionen les dues sries estadstiques i situeu-les en el context histric corresponent. [1punt] Expliqueu les causes de la disminuci de la poblaci activa del sector secundari lany 1940 en relaci amb el 1930, aix com de la caiguda de la renda nacional lany 1940 en relaci amb el 1935. [1,5 punts] Exposeu les caracterstiques principals de leconomia i de la societat de lEspanya de la postguerra (1939-1959). [2,5 punts]
Pregunta 3
92
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
7B
Es tracta dun manifest obrer, per tant, duna font primria de carcter politicoideolgic. Els punts principals del manifest fan referncia al programa ideolgic de lanarquisme. En el primer punt es reivindica labolici de la propietat privada i de les classes socials i la completa igualtat entre els individus de tots dos sexes, aix com labolici de la propietat i de lherncia. En el segon punt es reivindica la igualtat doportunitats per a tots els infants (damdos sexes), que es concreta en la igualtat daccs a lalimentaci, la instrucci i leducaci. El tercer punt nega tota forma destat i rebutja qualsevol acci revolucionria que comporti un objectiu diferent al triomf de la classe obrera, basant la societat futura en la lliure uni dassociacions industrials i agrcoles. El quart reivindica linternacionalisme proletari en oposici a tota forma de nacionalisme i, per ltim, el manifest reivindica lateisme. El context histric s el del Sexenni Democrtic (1868-1874), etapa en qu es va constituir la Federaci Regional Espanyola de lAIT.
Pregunta 2
Les condicions generades per la caiguda dIsabel II van permetre al moviment obrer reprendre lactivitat de manera pblica. El 1870 es va celebrar el Congrs Obrer de Barcelona en el qual es va decidir la fundaci de la Federaci Regional Espanyola de lAIT, a instncies del delegat daquesta organitzaci, linternacionalista itali Giuseppe Fanelli. Cal dir, per, que no totes les associacions shi van adherir, i que ben aviat es van reproduir dins del moviment obrer hispnic les discussions i divisions que van acabar amb la mateixa Associaci Internacional de Treballadors. Aquesta era una organitzaci obrera de carcter internacionalista que havia estat fundada a Londres lany 1864. Tots els seus membres eren partidaris dimpulsar una revoluci social que tenia com a fi labolici de la propietat privada i de les classes socials i la creaci duna nova societat comunista basada en la lliure associaci dels treballadors. Alguns, per, els seguidors del pensador alemany exiliat a Londres Karl Marx, eren partidaris de conquerir el control de lestat i fer-ho servir per conduir les masses en la creaci duna nova societat a partir de la implantaci de la dictadura del proletariat. Aquestes dues concepcions ideolgiques comportaven conseqncies prctiques. El rebuig de la poltica per part dels anarquistes els va portar a organitzar-se en associacions com ara FRE i ms tard FTRE i alguns sindicats dofici, i tamb va abocar algun sector a lacci directa. En canvi, els seguidors de Marx, coneguts aviat com a socialistes, es van integrar tamb inicialment en la FRE, per la polmica entre autoritaris o politicistes i antiautoritaris o bakuninistes va acabar provocant la marxa dels socialistes, sobretot a partir de larribada de Laforgue, el gendre de Marx, a Madrid. Els socialistes, molts dells inicialment obrers tipgrafs, com ara el seu dirigent Pablo Iglesias, van fundar tamb els seus sindicats, entre els quals va destacar a Catalunya el reformista Les Tres Classes de Vapor, que agrupava els obrers txtils, i ms tard la UGT (1888); tamb es va fundar a Madrid el Partido Socialista Obrero Espaol (1879). Amb el temps, tot i la concentraci en les zones amb ms activitat industrial, es va anar perfilant una distribuci del moviment obrer: a Catalunya i a les zones rurals dAndalusia va predominar lanarquisme, mentre que al centre i al nord es van decantar pel socialisme.
Pregunta 3
La industrialitzaci va provocar laparici dun nou sector dassalariats vinculats al treball fabril. Les dures condicions de vida en qu es trobava la classe obrera del perode va provocar laparici de moviments reivindicatius i de protesta, que van donar lloc a laparici del moviment obrer. Durant la dcada de 1830, quan a les fbriques txtils es comenava a introduir la maquinria de vapor, es van produir alguns actes de destrucci de maquinria, com a protesta contra una tecnologia que consideraven culpable de reduir els llocs de treball i de lincrement de la llargada de les teles, sense laugment proporcional dels salaris Alguns historiadors han assenyalat que la crema de la fbrica Bonaplata a Barcelona, durant les bullangues del 1835, va ser en realitat una manifestaci de ludisme.
93
Cal considerar tamb que durant aquest perode la llibertat dassociaci estava condicionada per lalternana poltica. Durant els perodes moderats, ms repressors i restrictius amb les llibertats, el moviment obrer va tenir ms dificultats per manifestar-se i organitzar-se. En canvi, durant els perodes progressistes i, ms tard, durant el Sexenni Democrtic, les mobilitzacions es van fer ms evidents. Aix, trobem una primera Asociacin Mtua de la Industria Algodonera, que es va constituir a Barcelona com una associaci de socors mutu. Prcticament no hi va tornar a haver una manifestaci important del moviment obrer fins al Bienni Progressista, amb el conflicte de les selfactines, mentre que en altres zones, com a Castella, tamb es vivia una gran conflictivitat, amb cremes destabliments industrials i fbriques de farina. Els obrers van arribar a imposar a Barcelona algunes de les seves reivindicacions de prohibici de les selfactines i la creaci de jurats mixtes (formats per patrons, obrers i representants de lAdministraci), per ms tard van ser durament reprimits pel govern a petici dels empresaris. Novament la repressi durant el perode moderat va tornar clandest el moviment obrer fins al Sexenni Democrtic. Tot i aix, lexili provocat per la repressi del perode va permetre que alguns demcrates destacats entressin en contacte amb els corrents obreristes europeus. Ja en la dcada del 1840 alguns exiliats havien entrat en contacte amb certes idees del corrent del socialisme utpic, com el fourierisme. Entre els tcnics es va difondre el sansimonisme, mentre que els cabetians van ser especialment importants a Catalunya entre els republicans. La lectura de Proudhom va influenciar els federalistes, com Pi i Margall, que va reconixer la seva importncia per al desenvolupament del seu pensament. El 1870, durant el Congrs Obrer de Barcelona, es va concretar el contacte entre el moviment obrer local i el representant de la I Internacional Giussepe Fanelli, com a conseqncia del qual es va fundar la Federaci Regional Espanyola de lAIT (FRE). El 1872 el govern Sagasta va autoritzar la persecuci de lAIT, que va ser declarada fora de la llei com a conseqncia de la por a la revoluci social desprs dels episodis de la Comuna de Pars. La direcci de lorganitzaci va haver de passar a Portugal. Ms tard, el 1873, al congrs celebrat a Crdova, es va produir la ratificaci de ladscripci bakuninista dels internacionalistes espanyols. Durant la Primera Repblica aquest corrent va aprofitar el moviment cantonalista. Va ser tamb durant aquest perode que es va produir la crisi de la I Internacional, amb la separaci definitiva entre els seguidors de Bakunin (els anarquistes), contraris a tota forma de poder, i els seguidors de Marx (socialistes), partidaris de fer servir lestat per arribar a una societat sense classes. Aquests dos corrents van acabar dividint tamb el moviment obrer a la pennsula Ibrica.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta de dues taules amb sries estadstiques, per tant, de dues fonts secundries. La primera proporciona dades sobre levoluci de la poblaci activa a Espanya entre el 1930 i el 1950. Es pot constatar que el percentatge de poblaci activa que pertany al sector primari augmenta el 1940 respecte del 1930, cosa que indica un procs de disminuci de la poblaci urbana, com a conseqncia directa de la Guerra Civil. La segona descriu levoluci de la renda nacional, s a dir, de lequivalent a lactual producte nacional brut, prenent com a base cent lany 1935 i amb una srie que arriba fins al 1950. Es pot relacionar la caiguda de la renda durant els anys quaranta amb la disminuci del percentatge de poblaci activa al sector secundari descrita al primer grfic, fet que posa en evidncia la disminuci de la riquesa del pas. El context histric de les dues sries s el de la postguerra espanyola desprs de la Guerra Civil. Les dades corresponents a lany 1930 i 1935 a les dues sries serveixen de referncia de les dades de la dcada de 1940.
Pregunta 2
Tant al grfic de poblaci activa, com al que fa referncia a la renda nacional, cal tenir present que la caiguda respectiva del percentatge de poblaci activa del sector secundari i la de la renda nacional
94
7B
tenen una causa comuna en el fort impacte negatiu sobre leconomia provocat per la Guerra Civil. La destrucci dinfraestructures i de part del teixit productiu durant el conflicte va incidir en la disminuci de la producci. La mobilitzaci duna part de la poblaci activa, les baixes durant el conflicte, els morts i els ferits, lexili i lempresonament sn factors que van estar relacionats tamb en la disminuci del percentatge de poblaci activa en el sector secundari. Cal tenir present que la incidncia daquests factors va afectar un sector dedat i de poblaci. Sha de prendre en consideraci que laugment del pes del sector primari en el conjunt es pot relacionar amb la caiguda de la renda nacional pel valor inferior del producte primari en relaci amb la producci del sector secundari. Per ltim, hi ha factors externs, com ara lesclat de la Segona Guerra Mundial, que van contribuir a la disminuci de la renda nacional a causa de les dificultats que van significar per als intercanvis, molt especialment pel subministrament de matries primeres.
Pregunta 3
Per considerar levoluci de leconomia espanyola durant la postguerra sha de tenir present la difcil situaci en qu es trobava el conjunt de lEstat desprs del conflicte. La destrucci dinfraestructures i la prdua de poblaci activa van redundar en una caiguda de la producci, que afect particularment leconomia catalana. A aquests factors es va sumar una important disminuci dels intercanvis amb lestranger, tant de les exportacions com de les importacions, provocada primer per linici de la Segona Guerra Mundial i, desprs del conflicte, per lestat de leconomia occidental i lallament diplomtic que va patir Espanya. Daltra banda, el poder adquisitiu de la majoria de la poblaci va quedar molt disminut, a conseqncia dels salaris baixos, les dures condicions de vida, la manca darticles de consum i el dficit dhabitatges. En aquest context, el rgim va adoptar lautarquia com a poltica econmica, prenent com a referncia el model seguit pel feixisme itali. Aquesta poltica buscava lautosuficincia i es tradua en un fort proteccionisme que controlava des de lestat tots els intercanvis exteriors. Lintervencionisme de lestat en leconomia es va plasmar en la creaci de lInstitut Nacional dIndstria, que concentrava totes les grans empreses dels sectors econmics ms importants, com ara el siderometallrgic. Lescassetat de productes va fer intervenir lestat en el mercat interior fixant els preus de venda del conjunt de la producci agrria. Parallelament es va mantenir el racionament durant tota la dcada dels quaranta i per alguns productes fins al principi dels anys cinquanta. El fort control va afavorir la corrupci i la comercialitzaci illegal de productes, que es va conixer com estraperlo. El model autrtic mai no es va aplicar de manera total, sin que sempre es va dependre de lexterior per obtenir matries primeres i recursos energtics, i fins i tot aliments. A ms, la progressiva recuperaci de leconomia europea a partir del Pla Marshall va posar al descobert durant els anys cinquanta la ineficcia del sistema, que va conduir al canvi de model al final de la dcada amb ladopci del Pla destabilitzaci. Lautarquia va ser substituda finalment per un model desenvolupista, que obria leconomia a lentrada de capital exterior, impulsat pel grup de tecncrates que van desplaar la Falange del nucli de decisi econmica del govern. Durant els anys de lautarquia, la poltica econmica va anar acompanyada duna forta repressi que va fer desaparixer prcticament lactivitat sindical, fora del sindicat vertical oficial, anomenat Central Nacional Sindicalista. De fet, fins als anys cinquanta no hi va haver vagues ni altres manifestacions dimportncia, i les poques que es van donar van ser reprimides. Cal considerar tamb que lmbit social es va caracteritzar per una poltica de repressi i control, amb un pes considerable de lEsglsia, de lexrcit i de les institucions del rgim en la poltica i en la vida quotidiana. La manca de llibertats es va traduir en la forta censura, tant en la difusi cultural, com dels hbits socials, on es va imposar el pes de la moral i la religi catlica, excloent i fins i tot perseguint les altres creences religioses. Diverses institucions, com lAuxilio Social, van institucionalitzar unes prctiques assistencials dacord amb els criteris del rgim i van servir a la vegada per mantenir el control sobre els sectors ms desfavorits. A Catalunya, a ms, es va excloure de la vida institucional la llengua prpia i les manifestacions de la cultura van quedar redudes al mnim.
95
OPCI A
Exercici 1 Llegiu el text segent i responeu les preguntes.
No tenim, Senyor, la pretensi de debilitar, ni encara menys datacar, la gloriosa unitat de la ptria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; per entenem que per aconseguir-ho no s bon cam ofegar i destruir la vida regional per substituir-la per la del centre, sin que creiem que el que s convenient i alhora just s donar expansi, desenvolupament i vida espontnia i lliure a les diverses provncies dEspanya perqu de totes les parts de la Pennsula surti la glria i la grandesa de la naci espanyola. El que nosaltres volem, Senyor, s que a Espanya simplanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals. [...] Senyor: sens arrabass el nostre sistema administratiu, que avui troben bo i imiten nacions cultes dEuropa, per ser substitut pel sistema castell, i avui per una cpia imperfecta i viciosa del sistema francs. Noms podem usar la nostra llengua a les nostres llars i en converses familiars; desterrada de les escoles, ho ha estat ms tard de la contractaci pblica i tamb dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt illustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges. I com si amb tot aix no nhi hagus prou, fa temps que samenaa, i avui sintenta destruir amb obstinaci, o si ms no adulterar, el nostre dret civil, base indeleble de la robusta i moral organitzaci de la famlia catalana i de la nostra propietat, que va augmentant i creixent a mesura que unes generacions succeeixen a unes altres generacions. A fora de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat una indstria espanyola que en quaranta anys ha progressat i assolit un nivell altssim. Aquesta indstria s atacada darrel duns quants anys en, i darrerament ho ha estat i ho s per mitj del tractat amb Frana i del projecte de modus vivendi amb Anglaterra.
Memorial de Greuges presentat a Alfons XII, mar de 1885. Reprodut a Albert Balcells, Catalua contempornea I (siglo xix), Madrid, 1977.
Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Indiqueu el significat de la frase: El que nosaltres volem, Senyor, s que a Espanya simplanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals i assenyaleu la importncia de Valent Almirall dins del moviment catalanista del segle xix. [1,5 punts] Expliqueu levoluci del catalanisme des dels orgens fins al 1901. [2,5 punts]
Pregunta 3
96
Srie 1 JUNY 2006
8A
OPCI A
Exercici 2 Observeu les dades estadstiques segents i contesteu les preguntes.
Distribuci de la poblaci activa catalana per sectors econmics (en %) 1930 Agricultura i pesca Indstria i construcci Serveis 26,3 51,3 22,4 1940 26,2 43,6 30,2 1950 22,4
47,8 29,8
Font: Histria econmica de la Catalunya contempornia, vol. 5, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1989.
Descriviu les dades i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Relacioneu les conseqncies de la Guerra Civil espanyola amb la caiguda de la poblaci activa del sector secundari en la postguerra. [150 punts] Exposeu les lnies generals de levoluci econmica i social de Catalunya i dEspanya durant la postguerra (1939-1959). [2,5 punts]
97
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 1 JUNY 2006
Es tracta del text de la Memria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya coneguda com a Memorial de Greuges, que va ser presentada al rei Alfons XII el mar del 1885, acomplint lacord pres pels representants de diferents sectors de la societat catalana delevar al monarca un text amb les seves demandes. s una font primria, pblica, de carcter politicoreivindicatiu. Com a tal, es tracta dun dels textos ms importants del catalanisme poltic naixent, que, en aquest cas, rebia el suport dels sectors representatius de la societat civil catalana. Shi recollien diferents greuges, com ara la descentralitzaci administrativa, la reivindicaci de la llengua catalana com a llengua de cultura, la defensa del dret civil catal i del proteccionisme econmic. Aquest text va ser redactat en el context histric de laparici del catalanisme poltic, en el marc de la primera Restauraci espanyola.
Pregunta 2
La frase El que nosaltres volem, Senyor, s que a Espanya simplanti un sistema regional adequat a les seves condicions actuals destaca la reivindicaci de la descentralitzaci poltica com a base duna nova concepci de lorganitzaci de lestat que permets la vida regional. Cal insistir que la nova organitzaci reclamada no es limitava a Catalunya, sin que afectava el conjunt de lestat. Els antecedents daquesta concepci regionalitzada de lestat shaurien de buscar en lantiga organitzaci de la corona aragonesa, que ja havia inspirat alguns sectors del federalisme intransigent catal, encapalats per Valent Almirall, en documents com lanomenat pacte de Tortosa. Aquesta aspiraci prpia del primer catalanisme va estar present en el Memorial de Greuges, per tamb en altres textos cabdals daquest perode, com ara el Missatge a la reina regent del 1888 i les Bases de Manresa del 1891. Valent Almirall va ser el ponent principal del Memorial de Greuges i tamb el ms rellevant dels idelegs del primer catalanisme, i una figura destacada del republicanisme federal barcelons. Va ser director dEl Federalista (1868), que ms endavant va convertir en El Estado Cataln. Va ser limpulsor principal del pacte de Tortosa (1869), inspirat en lorganitzaci de lantiga corona dArag. El 1870 va contribuir a la fundaci de La Jove Catalunya. Decebut de lexperincia federal, a linici de la Restauraci fund el Diari Catal (1879), escrit en catal. Va ser lorganitzador del Primer Congrs Catalanista (1880). El 1882 fund la important associaci poltica El Centre Catal. Almirall va tenir tamb un paper destacat en el Segon Congrs Catalanista (1883). El 1886 public el llibre Lo Catalanisme, considerat la primera formulaci doctrinal del catalanisme. Almirall era partidari dun catalanisme progressista, laic i democrtic, que basava la unitat dels catalans en la llengua.
Pregunta
Cal situar els inicis del catalanisme poltic modern en la segona meitat del segle xix. Aquest primer catalanisme no particip de les eleccions, ni de la poltica parlamentria, per aix podem tancar el perode el 1901, amb les primeres eleccions en qu un partit catalanista obt representaci. Cal considerar diversos antecedents daquest catalanisme inicial. En primer lloc, el moviment cultural de la Renaixena, que en parallel amb el romanticisme que es desenvolupava a Europa, inici la reivindicaci de la llengua i la cultura prpia, i reinstaur els jocs florals. Al seu costat cal considerar lexistncia dun sentiment particularista entre els carlistes i tamb entre els republicans federals intransigents, molts dels quals, com Almirall mateix, van evolucionar ms tard cap al catalanisme. El 1870 es fund lassociaci cultural La Jove Catalunya, que va impulsar diverses publicacions en catal, com ara La Gramalla (1870) i lany segent La Renaixensa (1871), que amb el temps va esdevenir una de les publicacions culturals catalanistes principals. Cal esmentar tamb algunes figures del mn conservador, com ara el jurista i poltic Manuel Duran i Bas, i el periodista Joan Ma i Flaquer, que van impulsar un provincialisme que va anar evolucionant fins al regionalisme.
98
8A
Les primeres manifestacions prpiament catalanistes es concreten als inicis de la Restauraci. El 1880 va tenir lloc la campanya contra el projecte dunificaci del Codi civil, que se centrava en el rebuig de larticle 15 del projecte canovista deliminar els drets forals. Lxit de la campanya va donar una primera victria als sectors catalanistes. El 1880 tamb es va celebrar el Primer Congrs Catalanista, impulsat per Almirall. El 1882 es va fundar el Centre Catal, la primera associaci de carcter poltic cultural del catalanisme. El 1883 se celebr el Segon Congrs Catalanista. Lorientaci laica i democrtica dAlmirall, aix com el seu protagonisme van despertar els recels dels sectors ms conservadors. Alguns daquests, com els escriptors ngel Guimer i Pere Aldavert, principals redactors de La Renaixensa, no veien amb bons ulls una previsible participaci del catalanisme en la poltica de la Restauraci. Altres sectors, com limportant corrent del catalanisme catlic, recelaven del lacisme progressista dAlmirall. Aquest corrent catlic catalanista havia sorgit al voltant del seminari de Vic, per la qual cosa sel coneix tamb com a vigatanisme. Va impulsar la publicaci de La Veu de Montserrat i va comptar amb personalitats com el poeta Jacint Verdaguer i el canonge Jaume Collell. Per la figura ms important daquest grup va ser el bisbe Josep Torres i Bages, autor de La Tradici Catalana. El 1885 es va presentar al rei el text redactat per tots els corrents catalanistes conegut com Memorial de Greuges. Lany segent Almirall public Lo catalanisme. Per el 1887 el Centre Catal va patir una escissi del sector conservador, que fund la Lliga de Catalunya presidida per Guimer i Llus Domnech i Muntaner. Al mateix temps un grup de lassociaci universitria catalanista, el Centre Escolar Catalanista, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Camb entre els seus membres, tamb abandon el Centre Catal. El 1888 la Lliga impuls el Missatge a la reina regent, que demanava la constituci dun sistema autonmic, en ocasi de la visita de la regent a lExposici Internacional de Barcelona del 1888. El 1891 es fund la Uni Catalanista, que des de posicions conservadores pretenia reunir els diferents corrents catalanistes. El mateix any, aquesta organitzaci, en la seva reuni anual de Manresa, va aprovar les Bases de Manresa, un text en qu es proposava reorganitzar les relacions entre Espanya i Catalunya. Durant els anys noranta va tenir lloc una activa campanya de catalanitzaci dalgunes institucions de la societat civil, com ara lAteneu Barcelons. La mobilitzaci ciutadana contra la poltica dHisenda del govern, coneguda com Tancament de Caixes, ocorreguda en el context de la crisi colonial posterior al 1898 va ser aprofitada pel grup catalanista que editava La Veu de Catalunya, encapalat per Francesc Prat de la Riba, per impulsar una candidatura coneguda com la dels quatre presidents. Lxit electoral del 1901 va possibilitar la consolidaci dun nou partit poltic, la Lliga Regionalista, que es va distanciar de la Uni Catalanista, per la seva intervenci en la poltica de la Restauraci, i inici una nova fase en levoluci del catalanisme poltic.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta dun grfic amb les dades percentuals de la poblaci activa catalana expressada per sectors (primari: agricultura i pesca; secundari: indstria i navegaci, i terciari: serveis) per als anys 1930, 1940 i 1950. Per tant, s una font secundria de carcter estadstic. El sector primari no experimenta canvis importants fins a la disminuci del 26,2% del 1940 al 22,4% del 1950, en qu segurament es deixa sentir lefecte de la recuperaci del sector secundari, amb la intensificaci de lxode del camp a la ciutat. La variaci ms important es troba en la notable disminuci del percentatge de poblaci activa en la indstria i la construcci el 1940, com a conseqncia de la Guerra Civil. Els serveis augmenten fins el 30% el 1940 i no experimenten un canvi significatiu el 1950. El context histric comprn la Segona Repblica, la Guerra Civil i la postguerra espanyola.
Pregunta 2
La caiguda de la poblaci activa en el sector secundari, que posa de manifest el grfic per al 1940, cal relacionar-la directament amb les conseqncies de la Guerra Civil. Cal destacar, en primer lloc, la destrucci durant el conflicte de nombroses infraestructures: fbriques i edificis amb finalitat industrial, ponts, carreteres i vies de comunicaci, installacions elctriques. Es fa evident que la manca i la lenta recuperaci de tots aquests elements relacionats amb lactivitat secundria van incidir en la disminu99
Srie 1 JUNY 2006
ci de la capacitat industrial. La guerra tamb va afectar la demografia per ledat i la composici dels exrcits, sobretot de lexrcit republic, ja que molts dels seus integrants eren homes joves de classe obrera. Aquest sector de la poblaci es va veure principalment afectat pel conflicte, molts van morir, fugir o patir represlies, i es trobaven exiliats o presoners. Cal tenir present que la indstria va perdre pes en el conjunt de leconomia espanyola, en part per lexperincia de la guerra, en part per les condicions internacionals generades per lesclat a Europa de la Segona Guerra Mundial, i les dificultats tant per obtenir matries primeres, com per collocar productes a lexterior. s significatiu laugment de la taxa de poblaci rural i la baixada de la taxa durbanitzaci, coincidint amb aquesta reducci de la poblaci activa al sector secundari els anys de la postguerra.
Pregunta 3
Per considerar levoluci de leconomia espanyola durant la postguerra sha de tenir present la difcil situaci en qu es trobava el conjunt de lEstat desprs del conflicte. La destrucci dinfraestructures i la prdua de poblaci activa van redundar en una caiguda de la producci, que afect particularment leconomia catalana. A aquests factors es va sumar una important disminuci dels intercanvis amb lestranger, tant de les exportacions com de les importacions, provocada primer per linici de la Segona Guerra Mundial i, desprs del conflicte, per lestat de leconomia occidental i lallament diplomtic que va patir Espanya. Daltra banda, el poder adquisitiu de la majoria de la poblaci va quedar molt disminut, a conseqncia dels salaris baixos, les dures condicions de vida, la manca darticles de consum i el dficit dhabitatges. En aquest context, el rgim va adoptar lautarquia com a poltica econmica, prenent com a referncia el model seguit pel feixisme itali. Aquesta poltica buscava lautosuficincia i es tradua en un fort proteccionisme que controlava des de lestat tots els intercanvis exteriors. Lintervencionisme de lestat en leconomia es va plasmar en la creaci de lInstitut Nacional dIndstria, que concentrava totes les grans empreses dels sectors econmics ms importants, com ara el siderometallrgic. Lescassetat de productes va fer intervenir lestat en el mercat interior fixant els preus de venda del conjunt de la producci agrria. Parallelament es va mantenir el racionament durant tota la dcada dels quaranta i per alguns productes fins al principi dels anys cinquanta. El fort control va afavorir la corrupci i la comercialitzaci illegal de productes, que es va conixer com estraperlo. El model autrtic mai no es va aplicar de manera total, sin que sempre es va dependre de lexterior per obtenir matries primeres i recursos energtics, i fins i tot aliments. A ms, la progressiva recuperaci de leconomia europea a partir del Pla Marshall va posar al descobert durant els anys cinquanta la ineficcia del sistema, que va conduir al canvi de model al final de la dcada amb ladopci del Pla destabilitzaci. Lautarquia va ser substituda finalment per un model desenvolupista, que obria leconomia a lentrada de capital exterior, impulsat pel grup de tecncrates que van desplaar la Falange del nucli de decisi econmica del govern. Durant els anys de lautarquia, la poltica econmica va anar acompanyada duna forta repressi que va fer desaparixer prcticament lactivitat sindical, fora del sindicat vertical oficial, anomenat Central Nacional Sindicalista. De fet, fins als anys cinquanta no hi va haver vagues ni altres manifestacions dimportncia, i les poques que es van donar van ser reprimides. Cal considerar tamb que lmbit social es va caracteritzar per una poltica de repressi i control, amb un pes considerable de lEsglsia, de lexrcit i de les institucions del rgim en la poltica i en la vida quotidiana. La manca de llibertats es va traduir en la forta censura, tant en la difusi cultural, com dels hbits socials, on es va imposar el pes de la moral i la religi catlica, excloent i fins i tot perseguint les altres creences religioses. Diverses institucions, com lAuxilio Social, van institucionalitzar unes prctiques assistencials dacord amb els criteris del rgim i van servir a la vegada per mantenir el control sobre els sectors ms desfavorits. A Catalunya, a ms, es va excloure de la vida institucional la llengua prpia i les manifestacions de la cultura van quedar redudes al mnim.
100
OPCI B
La Junta Democrtica propugna:
Srie 1 JUNY 2006
8B
1. La formacin de un Gobierno provisional que sustituye al actual, para devolver al hombre y a la mujer espaoles, mayores de dieciocho aos, su plena ciudadana mediante el reconocimiento legal de las libertades, derechos y deberes democrticos. 2. La amnista absoluta de todas las responsabilidades por hechos de naturaleza poltica, y la liberacin inmediata de todos los detenidos por razones polticas y sindicales. 3. La legalizacin de los partidos polticos sin exclusiones. 4. La libertad sindical y la restitucin al movimiento obrero del patrimonio del Sindicato Vertical. 5. Los derechos de huelga, de reunin y de manifestacin poltica. 6. La libertad de prensa, radio, de opinin y de informacin objetiva en los medios estatales de comunicacin social, especialmente en la televisin. [] 7. El reconocimiento, bajo la unidad del Estado espaol, de la personalidad poltica de los pueblos cataln, vasco, gallego y de las comunidades regionales que lo decidan democrticamente. []
Declaraci de la Junta Democrtica de Espaa, constituda a Pars el juliol de 1974. Exmens resolts 2008-2005
Indiqueu les idees principals del document i situeu-lo en el context histric corresponent. [1 punt] Exposeu quins partits poltics o associacions van impulsar la creaci de la Junta i hi van participar, i quins no ho van fer. Expliqueu breument levoluci ideolgica dels principals partits de loposici al franquisme al principi dels anys setanta. [1,5 punts] Expliqueu breument la lluita antifranquista a Espanya i Catalunya entre el 1959 i el 1975 esmentant les forces doposici i la seva ideologia, i incidint, tamb, en la mobilitzaci obrera i estudiantil. [2,5 punts]
Pregunta 3
101
OPCI B
Exercici 2 Observeu les dades segents i responeu les preguntes.
Srie 1 JUNY 2006
Vagues a Espanya, 1914-1920 Any 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 Vagues 212 169 237 306 463 895 1.060 Vaguistes 76.373 35.413 159.667 85.902 136.078 198.733 264.080
Font: Juan Antonio Lacomba, La crisis espaola de 1917, Madrid, 1979, p. 374.
Descriviu les dades i situeu-les en el context histric corresponent. [1punt] Expliqueu les causes daquesta gran conflictivitat obrera i les caracterstiques del moviment obrer durant aquests anys. [1,5 punts] Expliqueu el desenvolupament del moviment obrer durant el perode 1875-1914. [2,5 punts]
102
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
8B
Es tracta duna font primria de carcter poltic, un manifest de la Junta Democrtica, plataforma unitria formada contra el franquisme el 1974, liderada pel PCE. El manifest reclamava la formaci dun govern democrtic que restitus els drets democrtics als ciutadans, lamnistia i la legalitzaci dels partits poltics, els drets de carcter individual i collectiu, com els de reuni, sindicaci i el dret de vaga. Exigia la llibertat de premsa i el reconeixement, dins del marc de lEstat espanyol, del dret a tenir una personalitat poltica prpia de les nacionalitats histriques. El document sha de situar en el context histric del franquisme tard, quan es feia evident la crisi del rgim arran duna propera desaparici de Franco.
Pregunta 2
En la Junta Democrtica van participar, a ms del PCE, diverses agrupacions poltiques i sindicals, com ara el Partit Socialista Popular (PSP) liderat per Enrique Tierno Galvn, un grup petit per amb projecci entre intellectuals i tcnics; el Partit Carl de tendncia progressista liderat pel pretendent Carles Hug de Borb; el sindicat Comissions Obreres, fundat als anys seixanta; el Partido del Trabajo, una organitzaci de carcter maoista que a Catalunya es va integrar en lAssemblea de Catalunya amb el nom de Partit del Treball, i tamb personalitats independents com ara Calvo Serer o Garca Trevijano. El PSOE no hi va participar perqu era laltre gran partit que disputava al PCE la direcci de la lluita antifranquista, i va formar la Plataforma Democrtica, alternativa a la Junta. Cal destacar els canvis importants en levoluci ideolgica dels partits durant els anys setanta. Aix, el PCE, dirigit per Santiago Carrillo, va adoptar, juntament amb altres partits comunistes de pasos occidentals, una poltica de reconeixement del marc democrtic liberal, lanomenat eurocomunisme. Aquesta poltica podia facilitar laliana amb altres partits per tal daconseguir la implantaci dun sistema democrtic a Espanya. El PSOE havia canviat lantiga direcci, integrada per socialistes exiliats, al Congrs celebrat a Suresnes el 1974 i havia iniciat un procs de reorganitzaci dirigida per un grup de joves militants que reconeixien la necessitat dabandonar el marxisme i acceptar els principis socialdemcrates i reformistes del socialisme occidental.
Pregunta 3
Els canvis produts a la societat espanyola durant els anys seixanta van incidir sobre loposici poltica al rgim, que va experimentar transformacions significatives en reactivar-se loposici interior i comenar a actuar una nova generaci, amb una sensibilitat diferent a la que havien tingut els partits lligats encara als antics dirigents republicans. El 1962 un grup de personalitats espanyoles, que durant la guerra havien estat vinculades al rgim, va assistir al IV Congrs del Moviment Europeu, que es va fer a la ciutat alemanya de Munic el juny del 1962; hi van assistir significades personalitats republicanes, com ara Salvador de Madariaga, i shi va aprovar una resoluci a favor de la democrcia a Espanya. Cal destacar tamb la incidncia del canvi de posici dalguns sectors de lEsglsia catlica, que van comenar a ser crtics amb el rgim, a partir de la celebraci del Concili Vatic II que va tenir lloc a Roma. Es van distingir les organitzacions obreres catliques, que van entrar en contacte amb els moviments reivindicatius a les barriades i zones suburbanes que es van formar aquells anys. Per tamb alguns membres significats de lEsglsia van fer crtiques al rgim, com ara labat de Montserrat Aureli M. Escarr, que el 1964 es va haver dexiliar per unes declaracions fetes a la premsa francesa. A Catalunya tamb es va produir el 1966 una process de capellans que va cridar latenci de lopini pblica. Un altre sector que es va comenar a mobilitzar aquests anys va ser el moviment estudiantil. En lmbit estatal cal destacar que lagitaci estudiantil shavia incrementat a partir de la mobilitzaci universitria del 1956. Als anys seixanta la protesta va assolir un carcter massiu. La mobilitzaci estudiantil va superar el control del sindicat oficial destudiants (Sindicato Espaol Universitario, SEU) i va fundar les seves prpies organitzacions de carcter democrtic. En el cas de la Universitat de Barcelona es va formar el Sindicat Democrtic dEstudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), que es va fundar clandestinament el 1966. Cal ressaltar lefecte que sobre la mobilitzaci estudiantil van tenir els esdeveniments del maig francs del 1968, que van incidir tant per incrementar la mobilitzaci, com per donar una personalitat cultural prpia al moviment.
103
Srie 1 JUNY 2006
Per el creixement econmic i particularment lindustrial i urb lligat al desenvolupisme va tenir com a conseqncia un nou increment de la mobilitzaci obrera. Els canvis en la conformaci social van fer disminuir la importncia dels antics sindicats, la UGT i la CNT, que tret de certa importncia local en el cas del Pas Basc de la UGT, es van transformar ms aviat en organitzacions amb un paper testimonial. El nou moviment obrer que sestava formant es va articular al voltant duna nova organitzaci impulsada per militants comunistes i per catlics, les Comissions Obreres. Aquestes van seguir la tctica de participar en els organismes electius del sindicat oficial, la Central Nacional Sindicalista (CNS), per aconseguir trencar els lmits imposats per la clandestinitat i arribar a milions de treballadors. Als anys setanta es van multiplicar la quantitat de vagues i manifestacions com a conseqncia de les repercussions de la crisi del petroli. Les reivindicacions de les nacionalitats histriques tamb es van incrementar durant aquest perode. Al Pas Basc van tenir lloc les primeres accions armades de lorganitzaci Euskadi Ta Askatasuna (ETA). El govern va respondre als atemptats amb estats dexcepci. En aquest context es va produir lanomenat procs de Burgos, que va provocar una campanya de denncia interior i exterior que va obligar la dictadura a commutar les penes de mort dictades pels jutges. A Catalunya les mobilitzacions nacionalistes van comenar a linici dels anys seixanta, i es van traduir cap al final de la dcada en lorganitzaci de plataformes unitries. El 1971 es va formar lAssemblea de Catalunya. En el pla poltic el principal partit doposici va ser el Partido Comunista de Espaa (PCE) i a Catalunya, el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que durant els anys seixanta va consolidar la seva presncia entre els obrers, els estudiants i alguns sectors de la intellectualitat, al mateix temps que iniciava un canvi de lnia que finalment es va traduir en ladopci de leurocomunisme als anys setanta. El PSOE va experimentar un canvi important, amb la incorporaci duna nova generaci procedent en bona part de les classes mitjanes, amb una mentalitat ms en consonncia amb el canvi general del pas que la que tenia lantiga direcci de lexili. El 1974 un grup de militants procedent de linterior va aconseguir la direcci en el congrs celebrat a Frana. A Catalunya tamb es va anar formant i incrementant lacci dels partits nacionalistes, lhistric nucli de la democrcia cristiana Uni Democrtica de Catalunya, i el 1974 es cre Convergncia Democrtica de Catalunya. Al Pas Basc cal destacar lactivitat del Partit Nacionalista Basc.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna font grfica de carcter secundari que descriu el nombre de vagues i de vaguistes en el perode 1914-1920. Cal destacar laugment progressiu de totes dues columnes, partint de 212 vagues el 1914 amb 76.373 vaguistes i arribant a 1.060 vagues i 264.080 vaguistes el 1920. El context histric s el de la Primera Guerra Mundial a Espanya, en qu la neutralitat espanyola fa augmentar les exportacions i la producci industrial, a la vegada que es produeix una gran inflaci, la qual cosa provoca un desajust amb els salaris i la capacitat adquisitiva dels obrers.
Pregunta 2
Durant el perode de la Primera Guerra Mundial, la balana de pagaments espanyola va ser positiva. La neutralitat espanyola va afavorir que les nacions contendents compressin productes agraris i sobretot industrials. Aquest fet va incrementar la producci industrial a Catalunya i el Pas Basc. Per, al mateix temps, lincrement dels beneficis i les exportacions van fer augmentar la inflaci, cosa que va perjudicar tots els sectors assalariats, tant de la classe obrera com de les classes mitjanes (funcionaris, militars, rendistes, etc.). A ms, la necessitat de m dobra i la carestia van incrementar les migracions interiors cap als centres industrials, on les condicions de vida es van tornar molt difcils. Tot plegat va fer augmentar el nivell de vagues i de conflictivitat. Els sindicats (la CNT, majoritria a Catalunya, i la UGT, al centre i al nord de la Pennsula) van incrementar el nombre dafiliats fins a uns nivells desconeguts anteriorment. El 1917, en el context de la crisi militar i de govern, els dos sindicats van convocar per primera vegada una vaga general revolucionria conjunta, que tot i fracassar va posar de manifest lextensi i el poder de les organitzacions obreres, i va obligar el govern a fer intervenir lexrcit a Astries. A Barcelona, el 1919 es va declarar la vaga de la companyia delectricitat Barcelona Traction, coneguda popularment com La Canadenca; aquesta vaga es va transformar en un conflicte emblemtic, que va mobilitzar bona part de la classe obrera barcelonina i els patrons van haver de collaborar amb les autoritats i lexrcit per reprimir els
104
8B
obrers. Laugment experimentat per la militncia de la CNT va portar el sindicat, en el congrs celebrat a Sants, a adoptar lenquadrament dels treballadors duna empresa en lanomenat sindicat nic, abandonant el model anterior dorganitzaci per oficis. La por a la mobilitzaci obrera, incrementada per les notcies de la Revoluci Russa, desprs que el final de la guerra redus les comandes i la producci, va portar els patrons i la policia a collaborar per organitzar sindicats grocs i grups de pistolers per combatre el sindicalisme. Aquest perode de violncia, que va costar la vida a patrons i a dirigents obrers, com ara Salvador Segu, el Noi del Sucre, es va estendre fins el 1923 i va ser conegut com el pistolerisme.
Pregunta 3
El 1870, en el Congrs Obrer de Barcelona, es va fundar la Federaci Regional Espanyola de lAssociaci Internacional de Treballadors, a instncies del grup dobrers que havia entrat en contacte amb aquella associaci a travs del seu delegat a Espanya, litali Giuseppe Fanelli, seguidor del teric anarquista dorigen rus Mikhal Bakunin. Durant la Primera Repblica, la FRE va aprofitar el moviment cantonalista per propiciar un aixecament a Alcoi. El fracs de la insurrecci i el mateix fracs poltic de la Repblica van fer minvar la influncia de la Internacional entre el proletariat espanyol. La Restauraci va exercir inicialment una dura repressi contra lincipient moviment obrer. Cal recordar la por conservadora als episodis de la Comuna de Pars, que ja havien alarmat els governants progressistes del Sexenni. Per lestabilitzaci del sistema i, sobretot, les condicions de ms tolerncia creades per larribada al poder dels liberals el 1881, i la posterior aprovaci de la Llei dAssociacions el 1887, van permetre reorganitzar el moviment obrer. Aprofitant lambient de tolerncia es va formar la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE), que va experimentar un creixement important entre els camperols andalusos i els obrers catalans. Dins daquesta organitzaci es van perfilar dues tendncies: lanarcocollectivista, s a dir, la dels seguidors de Mikhal Bakunin (1814-1876), i lanarcocomunista, partidaris de Piotr Kropotkin (1842-1921). Lobjectiu de totes dues tendncies era construir una societat ms justa, sense classes i sense estat. Tot i la fora que va guanyar el moviment anarquista, les discrepncies internes i la repressi produda arran dels atemptats comesos a Andalusia per la suposada organitzaci anarquista La Mano Negra, la FTRE va desaparixer el 1888. Lanarquisme, sobretot a Catalunya, va quedar aleshores dividit entre els partidaris duna acci revolucionria propera a la lluita sindical i a la mobilitzaci de masses i aquells que propugnaven lacci directa, s a dir, els atemptats contra persones i bns dels que consideraven la classe dominant. A Catalunya els atemptats que van tenir ms incidncia van tenir lloc durant el perode 1893-1897. El 1893 lanarquista Paul Palls va atemptar contra el general Martnez Campos, tot i que sense xit. El mateix any, i en part com a resposta a lexecuci de Palls, es va produir latemptat del Liceu, que va provocar nombrosos morts i ferits. La repressi va ser molt dura, per encara el 1896 es va produir un nou atemptat durant la process del Corpus a Barcelona. La repressi es va endurir i es va materialitzar en els judicis de Montjuc, amb condemnes greus contra els acusats. En resposta a aquestes penes de mort i pres, lanarquista itali Angiolillo va assassinar Cnovas del Castillo. Lanarquisme va quedar redut i va perdre influncia durant uns quants anys, i va deixar un buit que van aprofitar altres forces, com ara el republicanisme radical de Lerroux. Per el 1907 un grup de sindicalistes revolucionaris van comenar a editar el setmanari La Solidaridad i a reorganitzar el moviment obrer anarquista. Aquest grup fund el 1910 la Confederaci Nacional del Treball (CNT), que uns anys ms tard va esdevenir el sindicat ms important del perode anterior a la Guerra Civil. El juliol de lany anterior shavia produt a Barcelona un aixecament contra lembarcament de tropes al Marroc que va ser durament reprimit pel govern de Maura; es van dictar cinc condemnes a mort, entre elles la de lactivista anarquista i fundador de lEscola Moderna, Francesc Ferrer i Gurdia. Laltre gran corrent obrerista que es va organitzar durant la Restauraci va ser el socialista, format pels seguidors de Karl Marx. Aquest corrent va tenir una expressi sindical i una altra de poltica, i el seu mbit de difusi va ser majoritriament el centre i el nord dEspanya, tot i que tamb va tenir presncia a Catalunya. El 1879 es va fundar en la clandestinitat lAgrupacin Socialista Madrilea, integrada per obrers tipgrafs, que va mantenir estrets contactes amb Les Tres Classes de Vapor, la federaci sindical dels obrers txtils que impulsava la publicaci de La Revista Social. El 1888 es va fundar a la capital catalana la Uni General de Treballadors (UGT), que el 1899 va traslladar la seu del Comit Regional a Madrid. Parallelament, el 1879 shavia fundat a Madrid el Partido Socialista Obrero Espaol, que va tenir com a dirigent principal lobrer tipgraf Pablo Iglesias. El 1909 el PSOE va obtenir una acta per al Congrs i Iglesias va esdevenir el primer diputat obrer. A partir del 1910 el partit va exercir una atracci tamb entre els sectors reformistes de les classes mitjanes, la qual cosa va contribuir al seu creixement posterior al 1914.
105

OPCI A
Yo, Francisco Franco Bahamonde, Caudillo de Espaa, consciente de mi responsabilidad ante Dios y ante la Historia, en presencia de las Cortes del Reino, promulgo como Principios del Movimiento Nacional, entendido como comunin de los espaoles en los ideales que dieron vida a la Cruzada, los siguientes: I. Espaa es una unidad de destino en lo universal. El servicio a la unidad, grandeza y libertad de la Patria es deber sagrado y tarea colectiva de todos los espaoles. II. La Nacin espaola considera como timbre de honor el acatamiento a la Ley de Dios segn doctrina de la Santa Iglesia, Catlica, Apostlica y Romana, nica verdadera y fe inseparable de la conciencia nacional, que inspirar su legislacin. [] IV. La unidad entre los hombres y las tierras de Espaa es intangible. La integridad de la Patria y su independencia son exigencias de la comunidad nacional. Los Ejrcitos de Espaa, garanta de su seguridad y expresin de las virtudes heroicas de nuestro pueblo, debern poseer la fortaleza necesaria para el mejor servicio. V. La comunidad nacional se funda en el hombre, como portador de valores eternos, y en la familia, como base de la vida social; pero los intereses individuales y colectivos han de estar subordinados siempre al bien comn de la Nacin, constituida por las generaciones pasadas, presentes y futuras. La Ley ampara por igual el derecho de todos los espaoles. VI. El pueblo espaol, unido en un orden de Derecho informado por los postulados de autoridad, libertad y servicio, constituye el Estado Nacional. Su forma poltica es, dentro de los principios inmutables del Movimiento Nacional y de cuanto determinan la Ley de Sucesin y dems Leyes Fundamentales, la Monarqua tradicional, catlica, social y representativa.
Principios del Movimiento Nacional (17 de maig de 1958).
Resumiu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context histric.
[1 punt]
Qu era el Movimiento Nacional? Qu eren les Leyes Fundamentales? Qu es va establir en la Ley de Sucesin que sesmenta en el text? [1,5 punts] Exposeu levoluci poltica dEspanya des del 1939 fins al 1959. [2,5 punts]
106
Srie 3 JUNY 2006
9A
OPCI A
Exercici 2 Observeu les dades segents i contesteu les preguntes.
Distribuci dels escons dels districtes de Catalunya al Congrs dels Diputats (1901-1923)* Forces poltiques Liberals Conservadors Altres partits dinstics Lliga Regionalista Tradicionalistes Republicans Republicans catalanistes Reformistes PSOE Total diputats 1901 1903 1905 1907 1910 1914 1916 1918 1919 1920 1923 25 8 6 1 4 44 9 16 5 14 44 19 7 7 11 44 1 2 16 6 15 4 44 12 4 9 2 8 9 44 7 8 2 12 1 4 6 4 44 14 5 13 1 6 3 2 44 6 2 1 21 2 1 8 2 1 44 13 16 2 3 8 2 44 16 17 1 4 5 1 44 9
2 1 21 1 2 6 2 44
* Anys en qu tingueren lloc eleccions generals a Espanya
Font: Albert Balcells, Joan B. Culla, Conxita Mir, Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, Barcelona, 1982, p. 375. Reelaborat.
Resumiu la informaci que proporcionen les dades i situeu-la en el seu context histric. [1 punt] Identifiqueu la ideologia i algun lder destacat de les segents forces poltiques: partits dinstics, Lliga Regionalista, Tradicionalisme i Republicanisme, i comenteu el resultat de les eleccions del 1907. [150 punts] Expliqueu levoluci del catalanisme des del 1901 fins al 1923. [2,5 punts]
Pregunta 3
107
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 3 JUNY 2006
Es tracta duna font primria de carcter juridicopoltic, un text que forma part duna de les lleis fonamentals del franquisme, els Principios del Movimiento Nacional, aprovat el 17 de maig de 1958. Hi queden exposats el principi de la unitat dEspanya; el carcter confessional catlic de lestat; el paper de lexrcit com a salvaguarda de la integritat de ptria; els drets individuals i collectius dels homes, fonamentats en la seva condici de membres de la comunitat nacional i de la famlia i subordinats al b com; la definici de poble espanyol, com a base de lestat informat pels postulats dautoritat, llibertat i servei, i la seva forma poltica que es troba en els principis del Movimiento Nacional, la Ley de sucesin a la jefatura del Estado i les altres lleis fonamentals, que defineixen la monarquia tradicional, catlica, social i representativa. El context histric s el del final de la primera etapa del franquisme, perode histric que es coneix com lautarquia.
Pregunta 2
El Movimiento Nacional estava format pel conjunt de forces poltiques que donaren suport a la revolta militar del 18 de juliol de 1936. Durant el conflicte, i mitjanant lanomenat decret dunificaci, es va constituir el partit nic de lEstat espanyol. Ms tard, mitjanant la llei de 1958 i la posterior Llei orgnica de lestat de 1967, va assumir la direcci poltica de lestat. Els seus rgans ms importants eren lanomenada Jefatura Nacional, que corresponia al cap de lestat; desprs el Consejo Nacional, que era un rgan de carcter collegiat, i el Secretario General, que era ministre del govern. Aquest organisme franquista fou dissolt el 1977 i definitivament abrogat per la Constituci del 1978. El franquisme era un rgim antiliberal, per tant lestat no tenia una Constituci, el conjunt de principis jurdics sobre els quals descansava el sistema era anomenat Leyes Fundamentales, que constitua el repertori legal en qu es basava el rgim franquista. Entre aquestes lleis cal destacar el Fuero del Trabajo, aprovat el 1938, durant el conflicte, als efectes de controlar els treballadors; el Fuero de los Espaoles, aprovat el 1945 en el context dallament del rgim per les potncies vencedores de la Segona Guerra Mundial, que recollia drets i deures dels espanyols; la Ley de Sucesin a la Jefatura del Estado, aprovada per referndum el 1947, en el context de la Guerra Freda i amb lobjectiu de millorar la imatge exterior del rgim que establia el carcter de monarquia de lestat, alhora que atribua a Franco el carcter de cap de lestat vitalici i establia que Espanya era un estat catlic, social i representatiu. Finalment la Ley de Principios Fundamentales del Movimiento, de 1959, establia els principis pels quals el partit nic es constitua en la base de la direcci poltica de lestat.
Pregunta
Lestat franquista del 1939 havia establert les seves caracterstiques bsiques durant el conflicte. Influt pel feixisme itali i el nazisme alemany, es va constituir en una dictadura de carcter unipersonal, que ostentava el general Francisco Franco, elegit per la Junta de Caps de lexrcit que shavia aixecat el 1936, com a cap de lexrcit i de lestat. El 1937, i mitjanant lanomenat decret dunificaci, es va crear el partit nic Falange Espaola Tradicionalista i de las JONS, que agrupava el conjunt de forces dels falangistes, carlins i exmembres de la CEDA que havien donat suport a laixecament militar el 1936. Els tres pilars del nou rgim, exrcit, estat i Falange, esdevenien els instruments que tenien al capdamunt duna estructura jerarquitzada el caudillo Francisco Franco. Finalment cal destacar el paper rellevant per al rgim de lEsglsia catlica, que va donar majoritriament suport a Franco des dels inicis del conflicte. La doctrina poltica sobre la qual es recolzava aquesta privilegiada relaci entre el rgim i lEsglsia es va anomenar nacionalcatolicisme. El 1953 la relaci de lestat amb lEsglsia va quedar fixada per la firma dun concordat, signat amb la Santa Seu, que establia
108
9A
tant les prerrogatives morals, educatives i econmiques de lEsglsia catlica en lestat franquista com les de Franco a intervenir en el nomenament de les autoritats eclesistiques. En el rgim no existia separaci de poders. Franco era cap de lestat i cap del govern, i intervenia en el poder executiu a travs del nomenament dels membres del Tribunal Suprem. Igualment, a partir del 1942, existien les Corts, amb funcions legislatives, tot i que els membres dits procuradors no eren escollits pel poble, sin proposats per Franco, o pel fet docupar un crrec al Consejo Nacional de Falange o en altres alts organismes de lestat. Franco conservava igualment la iniciativa el poder de veto o de proposar noves lleis. El rgim es recolzava sobre una forta repressi el marc de la qual va ser establert en lleis com ara la Ley de Responsabilidades Polticas o la Ley de Represin de la Masonera y el Comunismo. La relaci amb les potncies feixistes de lEix que lhavien ajudat a guanyar la guerra va ser estreta. El 1940 Franco es va entrevistar amb Hitler a Hendaia i a lany segent amb Mussolini a Sardenya. Tot i aix, Espanya no va entrar a la guerra, en part perqu els seus aliats no acceptaven les exigncies posades per Franco i en part per lestat runs de lestat i de lexrcit. Franco va adoptar una posici de no-belligerncia i va contribuir amb un contingent militar integrat oficialment per voluntaris, anomenat la Divisin Azul, a la guerra que Alemanya duia a terme contra Rssia. El 1943 va tornar a declarar la neutralitat davant el canvi de signe en la marxa del conflicte. Allat polticament, desprs de la fi de la guerra, el 1945, va promulgar el Fuero de los Espaoles, que recollia els drets dels ciutadans per sempre dins del marc dictatorial, per intentar millorar la seva imatge envers els vencedors. LONU va condemnar el rgim espanyol i molts pasos van retirar els seus ambaixadors. El 1947 Franco va promulgar la Ley de Sucesin del Estado, que va ser sotmesa a un referndum, tot i que controlat pel rgim. En aquesta llei, lestat era definit com una monarquia, i Franco com a cap destat vitalici. En el context de la Guerra Freda es va produir un apropament entre Franco i els Estats Units, que es va concretar el 1953 en la signatura dun tractat damistat, en el qual Espanya rebia diversos ajuts a canvi de permetre la installaci al seu territori de bases militars. El reconeixement americ va afavorir lingrs dEspanya en diversos organismes internacionals, com lONU, la UNESCO, etc. La Comunitat Econmica Europea no en va permetre lingrs donat el carcter dictatorial de lestat. El 1958, es va promulgar la Ley de Principio Fundamentales del Movimiento, que identificava el partit nic amb la direcci de lestat. Tot i aix, el mateix any shavia produt laprovaci del Pla dEstabilitzaci, que iniciava una nova etapa econmica i, a la llarga, poltica del rgim franquista.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
El tracta duna taula que reflecteix la distribuci descons dels districtes electorals de Catalunya al Congrs de Diputats entre el 1901 i el 1923. Per tant, es tracta duna font secundria. A la taula figuren diversos partits. En primer lloc, els partits dinstics, liberals i conservadors i altres formacions dinstiques, que experimenten una davallada important entre els resultats del 1901 i els del 1923. En canvi sobserva un augment important entre els resultats dinicis de la srie i el final de la Lliga Regionalista. Tamb cal assenyalar els resultats dels republicans, importants durant la primera dcada del segle i desprs en disminuci progressiva cap als darrers cinc anys de la srie. Els republicans catalanistes presenten uns resultats estables tret dels augments dels perodes de radicalitzaci 1910-1911 i 19181919. Els reformistes irrompen el 1914 amb quatre representats que es redueixen a dos i queden estables fins al final del perode. El PSOE sols obt un representant el 1918. El context histric de la font correspon al perode de crisi de la Restauraci canovista i Catalunya es caracteritza per la prdua de poder dels partits dinstics i la irrupci electoral del catalanisme poltic.
Pregunta 2
En el grfic apareixen els dos partits dinstics. El conservador, fundat per Cnovas del Castillo, presenta durant el perode dos corrents. La lnia regeneracionista, que t com a exponent principal Antonio Maura, i la lnia oficialista, que troba en Eduardo Dato el seu lder. Des del punt de vista ideol109
Srie 3 JUNY 2006
gic es distingeix pel seu catolicisme i la defensa dels interessos de les classes altes tradicionals i lalt funcionariat. El liberal, fundat per Prxedes Mateo Sagasta, tamb t dos corrents principals durant el perode. El regeneracionsita, que va tenir en Jos Canalejas el dirigent principal, i loficialista, representat pel comte de Romanones. Des del punt de vista ideolgic, s una formaci partidria dun moderat lacisme, del sufragi universal i que representava les classes altes urbanes, els industrial i una part important dels professionals liberals. La Lliga Regionalista s una formaci poltica nacionalista, de carcter conservador, que t com a principals dirigents Enric Prat de la Riba i Francesc Camb. El tradicionalisme agrupa el carlisme i sectors de lintegrisme catlic, i el principal dirigent i teric en va ser Vzquez Mella. El republicanisme estava dividit, era ideolgicament antimonrquic, partidari del reformisme social i integrat per sectors de classe mitjana i, en moments determinats, tamb amb ress en amplis nuclis obrers. Entre els nuclis del republicanisme histric, cal destacar la figura de Nicols Salmern; el Partit Republic Federal de Pi i Margall, dirigit posteriorment per Valls i Ribot, i sobretot durant la primera dcada del segle a Catalunya, el partit dorientaci espanyolista dirigit per Lerroux. El republicanisme catalanista, corrent reformista integrat per sectors de classe mitjana, va tenir entre els seus principals dirigents Pere Coromines, Jaume Carner o Ildefons Sunyol. A les eleccions del 1907, es produ una important davallada electoral dels partits dinstics i una victria dels partits de la coalici catalanista Solidaritat Catalana. Aquesta havia sorgit arran dels episodis provocats per la crema per part de loficialitat de lexrcit, al novembre del 1905, dels locals on seditava la revista satrica Cu-Cut. El govern, davant les queixes dels diputats catalanistes, va contestar aprovant la Llei de jurisdiccions especials, que atorgava a lexrcit la potestat dintervenir en els delictes que considers que es cometien contra el seu honor o contra la ptria. La reacci catalanista va donar lloc a la creaci duna coalici, anomenada Solidaritat Catalana, integrada per la Lliga Regionalista, els Republicans catalanistes, els carlistes i republicans de Salmern i els republicans federalistes de Valls i Ribot i tamb la Uni Catalanista. Aquesta coalici s la que va obtenir limportant triomf del 1907.
Pregunta
El 1901 es va produir el triomf electoral de la candidatura dels quatre presidents que va permetre la consolidaci de la Lliga Regionalista com a partit catalanista amb projecci de masses, que seria hegemnic dins el catalanisme fins al 1923. Els seus dirigents ms destacats van ser Enric Prat de la Riba, Francesc Camb, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Llus Duran i Ventosa. El portaveu en va ser el diari La Veu de Catalunya, que va tenir com a director Enric Prat de la Riba. La Lliga soposava al sistema de la Restauraci i, a partir de les eleccions del 1901, va trencar lhegemonia dels partits del torn a Catalunya. Des del punt de vista ideolgic, recollia lherncia doctrinal del catalanisme anterior, sobretot del conservador i lluitava per lautonomia regional. La Lliga reunia, per, grups i persones que provenien de diverses tendncies ideolgiques. En general, persones i grups que provenien de les classes mitjanes, per tamb algun sector de la burgesia industrial. El 1904 es va produir lescissi dels republicans catalanistes, que es van agrupar primer al voltant del diari El Poble Catal. El 1906 els republicans van crear el Centre Nacionalista Republic i ms tard, el 1910, la Uni Federal Nacionalista Republicana. Tamb cal destacar la creaci, el 1903, dun sindicat que agrupava els dependents de comer, el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria). El 1905, un grup doficials de lexrcit destacats a Barcelona va incendiar els locals de la revista satrica Cu-Cut, que compartia amb la redacci de La Veu de Catalunya. La protesta a les Corts dels diputats catalans va ser contestada pel govern amb la Llei de jurisdiccions especials, que deixava a mans de la jurisdicci militar tots els delictes contra la ptria i els seus smbols. La reacci catalana va ser la creaci, el 1906, de la coalici electoral Solidaritat Catalana, que va permetre consolidar electoralment el catalanisme. El 1906 Prat de la Riba va publicar un text cabdal del catalanisme: La nacionalitat catalana. Desprs de lxit de la coalici, el 1907 van sorgir novament discrepncies entre la Lliga i els republicans, arran del pressupost de cultura de lAjuntament. La Lliga es va aproximar al govern Maura, a travs de les gestions de Camb a Madrid, per tal com va donar suport al projecte de llei dadministraci local del lder conservador a canvi de la possibilitat de mancomunar
110
9A
les diputacions catalanes. La Setmana Trgica va acabar de dividir Solidaritat. Novament les gestions de Camb amb Canalejas van permetre obtenir finalment la Mancomunitat de les quatre diputacions, amb la qual cosa es cre el primer organisme que podia servir de base per a lautogovern. Presidida per Prat de la Riba primer i per Puig i Cadafalch desprs, la Mancomunitat va ser intervinguda i finalment abolida per Primo de Rivera el 1925. Al llarg de la seva curta vida va desenvolupar una obra de govern que va potenciar ls de la llengua catalana, el funcionament duna xarxa educativa en catal, la creaci de lEscola del Treball i la de Biblioteca de Catalunya i la realitzaci dinfraestructures, com ara lampliaci de la xarxa viria o lextensi del telfon a diverses poblacions. El 1917 novament van ser els diputats catalans, liderats per Camb, els que van convocar una assemblea de parlamentaris, quan, davant de les exigncies de reforma del sistema poltic de la Restauraci, el govern va tancar les Corts. Les demandes catalanes van fracassar davant de la magnitud que van assolir les diferents crisis (la militar i tamb la social), per van permetre a la Lliga lentrada en els anomenats governs de concentraci. Aquest fet i el clima de radicalitzaci catalanista general al final de la Gran Guerra van portar els discrepants amb la poltica de la Lliga a fundar, a inicis dels anys vint, Acci Catalana i Estat Catal, dues agrupacions poltiques de composici i carcter diferent, per que contribuirien ms tard a la creaci dEsquerra Republicana de Catalunya el 1931.
111
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
OPCI B

Exercici 1 Llegiu el text segent i contesteu les preguntes.
Culminada con la Ley Orgnica del Estado la conformacin constitucional del Rgimen, despejada con la proclamacin de don Juan Carlos la expectativa sucesoria, es tarea primordial del Gobierno acometer todas las medidas de desarrollo poltico tendentes a desenvolver en plenitud la virtualista de aquella norma [...]. Al servicio de aquellos fines, y siempre inspirados por los criterios citados, anunciamos: Primero. La retirada del proyecto de Ley de Rgimen Local y la remisin de un texto nuevo, que tendr entrada en estas Cortes antes de 31 de mayo prximo [...]. Segundo. El desarrollo de la disposicin transitoria quinta del Reglamento de las Cortes, que impone al Gobierno la remisin a la Cmara de un proyecto de ley que contemple y regule el rgimen de incompatibilidades para el desempeo de la funcin parlamentaria. [...] Tercero. La inmediata aceleracin del desarrollo de la Ley Sindical, que impone el estudio de los decretos de reconocimientos de los Sindicatos oficiales y la posterior elaboracin autnoma por estos respectivos estatutos. [...] Y, finalmente, el estudio y redaccin de un estatuto de derecho de Asociacin para promover la ordenada concurrencia de criterios, conforme a los principios y normas de nuestras Leyes Fundamentales.
Discurs de Carlos Arias Navarro el 1974. Diario de Sesiones de las Cortes Espaolas, 12 de febrer de 1974.
Identifiqueu les idees ms importants del document i situeu-lo en el seu context histric. [1 punt] Exposeu la trajectria poltica dArias Navarro i quin crrec tenia en aquell moment. Expliqueu els fets ms destacats de la poltica franquista en els seus ltims anys (1973-1975). [1,5 punts] Expliqueu breument quin va ser el marc poltic del franquisme entre el 1960 i el 1973, esmentant, tamb, quines eren les diferents famlies o grups poltics del franquisme i la seva ideologia. [2,5 punts]
Pregunta 3
112
Srie 3 JUNY 2006
9B
OPCI B
Exercici 2 Observeu les segents taules estadstiques i contesteu les preguntes.
Cens obrer de la poblaci espanyola de 1860 en nombre de persones Jornalers al camp Servei domstic Pobres de solemnitat Propietaris Jornalers de fbriques Miners Empleats de ferrocarril Clergat secular i regular Empleats Comerciants Fabricants Artesans comerciants) Professionals liberals Arrendataris 2.354.000 818.000 262.000 1.466.000 150.000 23.000 5.000 62.000 70.000 70.000 13.000 665.000 1860 1861-1865 1866-1870 Taxes de natalitat i mortalitat a Espanya Taxa Taxa de de natalitat mortalitat 36,5 38,7 36,5 27,2 29,3 30,9
Font: J. Paredes (coord.), Historia contempornea de Espaa (1808-1839), Madrid, 1996.
* A nys en qu tingueren Industrials (petits lloc eleccions 333.000 generals a Espanya
100.000 500.000
Font: M. Tun de Lara, El movimiento obrero en la historia de Espaa, Madrid, 1972.
Analitzeu les dades que es desprenen de les taules estadstiques i situeu-les en el seu context histric. [1 punt] Exposeu levoluci demogrfica a Espanya i Catalunya durant el segle xix fent esment de la importncia de les migracions i tenint en compte els desequilibris territorials que la industrialitzaci va comportar. [150 punts] Expliqueu levoluci de les classes socials (grups socials) a Espanya i a Catalunya en el segle xix, i les conseqncies socials de la industrialitzaci.
[2,5 punts]
113
Pregunta 3
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 3 JUNY 2006
Es tracta dun document de carcter juridicopoltic, un extracte dun discurs de laleshores president del govern Carlos Arias Navarro, en la sessi de les Corts Espanyoles del 12 de febrer de 1974. La font s primria i sha de situar en el perode histric del final del franquisme. El text del discurs exposa la necessitat de desenvolupar alguns dels principis, que, a parer de lorador, estaven continguts en la Ley Orgnica del Movimiento, aprovada el 1969 i que explicitava la possibilitat de lexistncia de matisos poltics dins del rgim, sempre que aquests no modifiquessin els principis del Movimiento. En aquest text, es parla primer de dos aspectes ms aviat tcnics: la retirada del projecte de llei de rgim local i de les incompatibilitats pels crrecs parlamentaris, i desprs de dos aspectes ms aviat poltics: el virtual desenvolupament duna llei sindical, que insinuaria la possible legalitzaci dalguns sindicats i la presentaci duna llei dassociacions poltiques, que podria considerar-se un primer pas cap a lexistncia dun rgim de pluralitat partidista a Espanya. En conjunt, aquest discurs donava a entendre ms del que es va fer realment. Alguns analistes el van interpretar aleshores com de caire oberturista i es va parlar, en aquest sentit, de lesperit del 12 de febrer.
Pregunta 2
El 1973 Franco, ja dedat avanada, havia deixat la presidncia del govern a mans de lalmirall Carrero Blanco. Aquest va ser assassinat per ETA al desembre del 1973. El va succeir Carlos Arias Navarro, que va pronunciar un discurs daparena oberturista. Aquesta tendncia es va conixer com a esperit del 12 de febrer. Aleshores, es va parlar duna divisi de criteris entre els quadres del rgim: un sector, el dels reformistes, semblava partidari de reformes moderades, que donessin laparena a lexterior dalguns trets democrtics, com ara lexistncia duna certa pluralitat poltica; mentre un altre sector, anomenat el bnquer, es negava a tot tipus de canvi. Tot i aix, els fets van desmentir rpidament les intencions, ja que el govern va endurir la seva poltica, com va posar de manifest el cas de larrest domiciliari de larquebisbe de Bilbao, a causa del contingut duna homilia. Al ms de mar, el govern va executar el militant llibertari catal Salvador Puig Antich, malgrat la intensa campanya de protestes que es va produir tant al pas com a lestranger. Cal tenir present lagreujament de lallament internacional del rgim a conseqncia, en part, de la caiguda de les dictadures a Grcia i molt especialment a Portugal. A Espanya es va formar un grup de joves oficials, la Uni Militar Democrtica, que va voler seguir la via de Portugal, on els oficials joves de lexrcit havien tingut un paper fonamental en la caiguda de la dictadura. Aquests oficials van ser detinguts i separats del seus crrecs. Tot i aix, el rgim va incrementar la seva repressi aprovant la Llei antiterrorista del 1975 i executant noves condemnes de mort. El 1974 Franco va haver de ser substitut temporalment com a cap de lestat pel prncep Joan Carles, com a conseqncia de la seva malaltia, i es torn a produire la mateixa situaci el 1975, fins al mort del dictador, aquell mateix any. Aprofitant la feblesa del rgim, el rei Hassan II del Marroc va ocupar el Shara Occidental.
Pregunta
Tot i la unitat al voltant de la figura de Franco i de lexrcit, des dun primer moment el franquisme va estar conformat per un conglomerat de tendncies diverses. La unificaci en el partit nic no havia suprimit les diferents sensibilitats a linterior del rgim: falangistes, carlins i monrquics conformaven les diferents famlies del franquisme. La poltica econmica iniciada el 1959, amb el Pla dEstabilitzaci, va portar canvis importants en els aspectes econmic i poltic. En canvi, els canvis en lorganitzaci del rgim van ser ms lents. Cal destacar la irrupci dels anomenats tecncrates, poltics aleshores joves que, sense deixar de defensar la dictadura, estaven allunyats de la retrica
114
9B
falangista i que van ser els impulsors principals de la modernitzaci econmica del pas. Lxit en la gesti econmica els va permetre augmentar la seva influncia poltica a partir del 1962, tot i el recel daltres famlies, com ara els militars i, sobretot, els falangistes. Sagrupaven al voltant de Laureano Lpez Rod i comptaven amb la protecci poltica de Luis Carrero Blanco. Els xits econmics van servir, el 1964, per poder organitzar la celebraci propagandstica dels vint-i-cinc anys de pau, tot i la distncia entre realitat del franquisme i la situaci idealitzada que presentava la propaganda. Els tecncrates van voler iniciar un procs dinstitucionalitzaci del rgim, que es van concretar, el 1966, en dues importants iniciatives poltiques. La primera, la Llei de premsa, impulsada per un jove ministre, Manuel Fraga Iribarne, substitua lantic sistema de censura prvia de totes les publicacions amb excepci de les eclesistiques per un altre que en permetia ledici per les sotmetia a un control posterior que, en cas dinfracci, podia donar lloc a la imposici de multes i fins i tot al segrest duna edici o a la clausura duna publicaci. La segona, la Llei orgnica de lestat, que va ser aprovada en un referndum ple darbitrarietats el 1966. Aquesta llei organitzava el poder legislatiu de la dictadura i introdua la novetat que una part dels procuradors de Corts havien de ser representants dun ter de les famlies de cada provncia. El 1969 Franco, que havia mantingut negociacions amb el cap de la Casa Reial espanyola, Joan de Borb, perqu el seu fill seduqus a Espanya, va decidir-se, descartant altres opcions que comptaven amb el beneplcit dels falangistes, designar Joan Carles com a successor i futur rei dEspanya, en oposici al seu pare, que volia una restauraci de la monarquia suprimida el 1931. Franco volia ressaltar amb el nomenament el carcter nou duna monarquia que es relacionava amb els objectius de la croada del 1936. Daltra banda, les perspectives obertes per una previsible successi del cap de lestat van potenciar els enfrontaments interns entre els tecncrates i els falangistes. En aquest context va esclatar, el 1969, lafer MATESA, una empresa que va rebre subvencions fraudulentes amb les quals estaven relacionats alguns ministres tecncrates, del rgim. Durant un temps es van produir enfrontaments amb els ministres falangistes, que van quedar finalment resolts amb la formaci dun nou govern de majoria tecnocrtica que va tenir com vicepresident Carrero Blanco. El nou govern es va centrar en el reforament del desenvolupament econmic i va intentar un apropament a la Comunitat Econmica Europea, tot i les dificultats que provenien de la naturalesa dictatorial del rgim espanyol. Novament es va anar dibuixant una divisi de les famlies del rgim entre els partidaris de fer reformes i els que el volien sense cap modificaci substancial, que popularment van ser coneguts com el bnquer. El 1973 Franco va deixar la presidncia del govern en mans de Carrero Blanco. Al mateix temps sagreujava el debat interior sobre la successi i la crisis econmica del petroli venia a tancar letapa dels alts ndex de creixement del desenvolupisme.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta de dues fonts secundries, dues taules estadstiques, amb informaci sobre distribuci docupacions i els ndexs de natalitat i mortalitat en diferents anys de la dcada del 1860, respectivament. A la primera sexpliciten el nombre de persones que es concentren en diversos oficis i ocupacions segons el cens obrer de la poblaci espanyola del 1860. Cal destacar la persistncia de grups professionals propis encara de lAntic Rgim; per exemple, el grup ms nombrs continua sent el dels jornalers del camp i tamb s significatiu lalt nombre dartesans. Shi observa el nombre de persones dedicades al servei domstic, i tamb cal fixar-se en la categoria pobre de solemnitat. Daltra banda, apareixen sectors socials nous com ara els obrers industrials, aix com el de fabricants. Destaca el nombre dintegrants de les professions anomenades liberals. s difcil enquadrar el concepte darrendatari i tamb el de propietari, perqu pot incloure nivells socioeconmics molt diferents. El segon grfic posa de manifest lexistncia, encara en la dcada del 1860, dalts ndexs de natalitat i mortalitat propis duna situaci demogrfica dAntic Rgim. El context histric s el del perode que va del 1857 al 1860, caracteritzat per lalternana entre el Partit Moderat i la Uni Liberal i els dos primers anys del Sexenni Revolucionari.
115
Pregunta 2
Srie 3 JUNY 2006
A partir del segle xviii es va produir un augment de la poblaci que va caracteritzar el segle xix, i que s conegut com a transici demogrfica, perqu represent el pas de cicle demogrfic antic al cicle demogrfic modern. A Espanya aquest procs es va produir amb una cronologia prpia i amb importants matisos regionals. Els factors que expliquen aquest creixement se centren en la reducci de la mortalitat catastrfica (la provocada per la guerra, les epidmies de pesta negra i la fam) i de la mortalitat ordinria, com a conseqncia de millores en la higiene, en lalimentaci i grcies a la introducci gradual davenos mdics. Cal destacar, per, la persistncia dalgunes epidmies que van ser recurrents durant el segle i que van tenir un important impacte a Catalunya, com la febre groga i el clera. Tamb cal destacar la persistncia duns ndexs de natalitat alts, que, tot i anar baixant durant el segle, van constituir una de les causes directes de laugment poblacional. Com en altres parts dEuropa, es van produir fort corrents migratoris des del camp cap a la ciutat i tamb a lexterior. Cal destacar que, en el cas espanyol, lemigraci exterior va tenir com a principal destinaci Cuba, durant la primera part del segle xix, i les repbliques sud-americanes, especialment lArgentina, durant les dcades finals. El creixement va provocar, tamb, lamuntegament urb i lexistncia de malalties endmiques i situacions de pobresa a les ciutats, que els urbanistes van mirar de resoldre amb noves propostes de reordenament urb. En el cas de Barcelona, Ildefons Cerd va dissenyar lEixample per donar resposta a lexplosiva situaci de creixement urb. En el cas espanyol, la industrialitzaci va provocar importants desequilibris territorials, que es poden sintetitzar en laugment de la poblaci urbana, sobretot a Madrid, Barcelona, Valncia i Sevilla, i la disminuci de la poblaci rural. Tamb la persistncia de factors propis del rgim demogrfic antic va ser ms important a les zones rural, per tal com el comportament de la natalitat i la mortalitat a les ciutats, sobretot a les industrials com el cas de Barcelona, va arribar molt aviat a les caracterstiques del rgim demogrfic modern, ja que hi van disminuir lndex de mortalitat i tamb el de natalitat. Aleshores, el creixement urb en aquestes rees modernes sexplica per les aportacions de poblaci emigrant dorigen rural.
Pregunta
Al segle xix es va posar fi a lestructura social de lAntic Rgim, basada en els privilegis del clergat i de la noblesa. La riquesa i la capacitat van esdevenir els criteris en qu tericament es basava la divisi en la nova societat liberal. Per, al segle xix van persistir molts dels trets de lantiga estructura de classe. En el cas dEspanya, a ms, la incidncia de la nova societat va experimentar diferncies regionals notables. Mentre Catalunya es constitua en la primera zona industrial de lestat i experimentava les transformacions i tensions prpies de la societat moderna, altres rees no van veure canviades les seves estructures i alguns dels trets caracterstics duna societat estamental van sobreviure fins ben avanat el segle. Si es para atenci als diferents grups socials, la noblesa, sobretot la gran noblesa espanyola, va poder mantenir-se grcies a qu, en bona part, va poder transformar les terres senyorials en propietat privada i va mantenir la seva presncia entre lalt funcionariat. A Catalunya laristocrcia, molt ms modesta que al sud o al centre, va veure redut el nombre dels seus integrants i va anar integrant-se a poc a poc amb sectors de la burgesia. Per, amb el temps, el tipus de vida que portaven va fer que aquest sector sendeuts i hagus de vendre a la nova burgesia industrial i financera part de les seves propietats. El clergat, laltre estament supervivent de lAntic Rgim, va perdre fora al llarg del segle xix. La desamortitzaci i els sotracs de les revolucions liberals van reduir les rendes eclesistiques. Tot i aix, lEsglsia, en conjunt, va conservar una gran influncia social i poltica. Caldria, per, distingir dins de lEsglsia entre les dignitats eclesistiques i el clergat regular i secular. Aquest va veure redut el seu nombre al llarg del segle. Les classes mitjanes s el concepte que sutilitza per fer esment de la burgesia al segle xix. De fet, aquest grup social va tenir una composici heterognia, ja que va estar integrat per diversos grups socials entre els quals hi havia propietaris, fabricants, homes de negocis, professionals liberals i, fins i tot, alguns artesans. Tamb els nivells de riquesa eren diversos; durant molt de temps, la burgesia, agrria, co116
9B
mercial i financera va destacar per damunt del nou sector de la burgesia industrial. Amb el temps es va produir una imbricaci entre els diferents sectors, amb la qual cosa es conform un nou nucli oligrquic que ostent el poder econmic i social. Un altre sector s el de les burgesies mitjanes, integrat per professionals liberals, periodistes, escriptors, etc., que va tenir molta importncia en la codificaci de lestat liberal. Els camperols van conformar un sector important de la societat espanyola. En conjunt, durant el segle xix, la poblaci rural constitua la major part de la poblaci total. Tot i aix, els sectors que la formaven eren molt diversos, perqu comprenia propietaris rurals grans i petits, parcers, arrendataris, masovers i jornalers, amb una evoluci molt diferent segons els casos. La penria econmica de jornalers i treballadors va estar a la base de molts dels moviments socials i poltics del segle, des del carlisme al Pas Basc, Navarra i la Catalunya central fins a lanarquisme ests entre els camperols andalusos. El proletariat urb va aparixer sobretot a les zones que, com s el cas de Catalunya primer i el Pas Basc desprs, van tenir una industrialitzaci intensa. Altres nuclis de desenvolupament del proletariat eren les zones mineres dAstries, Ro Tinto, Almadn, Linares i La Carolina.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
117

OPCI A
Exercici 1 Llegiu el text segent i contesteu les preguntes que lacompanyen.
Don Alfonso XII, por la gracia de Dios, Rey constitucional de Espaa; a todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que en unin y de acuerdo con las Cortes del Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente Constitucin: [...] Art. 11. La religin catlica, apostlica, romana, es la del estado. La nacin se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie ser molestado en territorio espaol por sus opiniones religiosas, ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitir, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones pblicas que las de la religin del estado. Art. 13. Todo espaol tiene el derecho: de expresar libremente sus ideas y sus opiniones por medio de la palabra, de la escritura, por la va de la imprenta o por cualquier otro procedimiento anlogo sin someterse a la censura previa; de reunirse pacficamente, de asociarse para un fin temporal, de dirigir peticiones individuales o colectivas al Rey, a las Cortes y a las autoridades. [...] Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey. Art. 19. Las Cortes se componen de dos Cuerpos colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. Art. 20. El Senado se compone: 1 De senadores por derecho propio. 2 De senadores vitalicios nombrados por la Corona. 3 De senadores elegidos por las corporaciones del estado y mayores contribuyentes. [...] Art. 27. El Congreso de los Diputados se compondr de los que nombren las juntas electorales, en la forma que determine la ley. Se nombrar un diputado, a lo menos, por cada cincuenta mil almas de poblacin. Art. 29. Para ser elegido diputado se requiere ser espaol, de estado seglar, mayor de edad y gozar de todos los derechos civiles.
Constituci de la Monarquia espanyola del 30 de juny de 1876.
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Indiqueu com era tractada la qesti religiosa en la Constituci del 1876. Exposeu com sorganitzava el poder legislatiu i quins tipus de sufragi es van emprar en lpoca de la Restauraci per elegir els diputats. [1,5 punts] Exposeu breument com es va organitzar el sistema poltic de la Restauraci, quines forces poltiques i socials hi van donar suport i quines shi van oposar. Finalment, resumiu els principals esdeveniments ocorreguts des dels inicis de la Restauraci fins al 1898. [2,5 punts]
Pregunta 3
118
10 A
OPCI A
Exercici 2 Observeu el quadre estadstic segent i contesteu les preguntes.
DISTRIBUCI SECTORIAL DE LECONOMIA (1960-1973) OCUPACI Sectors Agricultura i pesca Indstria Construcci Serveis PIB Sectors Agricultura i pesca Preguntes Indstria Serveis Catalunya 10,0 44,7 3,9 41,4 Catalunya 17,1 39,8 7,2 35,9 1960 Espanya 22,6 31,5 5,3 40,6 Catalunya 5,6 42,0 6,4 46,0 1960 Espanya 40,5 23,5 6,7 29,2 Catalunya 9,6 41,4 9,9 39,0 1973 Espanya 11,6 31,9 7,1 49,4 1973 Espanya
24,9 26,6 9,5 39,0
Font: Banco de Bilbao, Renta nacional de Espaa y su distribucin provincial.
Analitzeu la informaci del quadre i situeu-la en el context histric corresponent. [1 punt] Exposeu les conseqncies demogrfiques i socials del desenvolupament econmic dels anys seixanta a Catalunya i Espanya. [150 punts] Expliqueu levoluci econmica a Catalunya i Espanya des del 1959 fins al 1975. [2,5 punts]
119
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Es tracta dun fragment del text de la Constituci del 1876, que proporcion el marc legal al sistema poltic de la Restauraci. Es tracta duna font primria de carcter juridicopoltic. Els articles reproduts fan referncia a la confessionalitat catlica de lestat, als drets dopini i reuni dels espanyols i a lorganitzaci del poder legislatiu. Cal destacar que aquest text va ser vigent fins a la dictadura de Primo de Rivera i que, per tant, es tracta de la Constituci amb un perode de vigncia ms llarg en la histria dEspanya. Va ser aprovada en el context histric dels primers anys de la restauraci borbnica en la persona del fill dIsabel II, Alfons XII i va tenir el poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo com a impulsor principal i veritable arquitecte del sistema. La Constituci est concebuda sobre la base de lanterior Constituci del 1845, per integra diversos elements de la Constituci del 1869.
Pregunta 2
La Constituci del 1876, en lnia amb altres constitucions del segle xix, especialment la del 1845, establia el carcter confessional de lestat, per a diferncia daquella permetia el culte privat daltres confessions diferents de la catlica, cosa que obria les portes a un tractament ms liberal de la confessionalitat. La Constituci establia un poder legislatiu bicameral, Congrs i Senat, en lnia amb la Constituci del 1845. El Congrs estava integrat per diputats que shavien descollir a ra dun diputat cada 50.000 habitants; el sistema electoral no quedava expressat en la Constituci, que especficament remetia a una llei posterior, la qual cosa va permetre al cap dun temps, el 1890, establir el sufragi universal sense modificar la Constituci. El Senat, que era una cambra de carcter conservador, estava format per senadors per dret propi, per senadors escollits pel rei, i per membres designats per les corporacions de lEstat i els contribuents ms grans. Quant a la forma de sufragi, la Constituci remetia a una llei posterior. La primera llei electoral, que va ser aprovada el 1878, es va basar en el sufragi censatari. Tot i aix, des dun primer moment, la necessitat de controlar el torn pacfic dels dos partits dinstics va generalitzar la utilitzaci del poder de persones influents per forar el resultat (caciquisme), el falsejament de resultats o diverses formes de frau electoral (tupinada). Aquestes prctiques es van accentuar a partir de la introducci del sufragi universal amb la llei del 1890.
Pregunta
La crisi motivada per la fi del Sexenni Democrtic va ser aprofitada pels nuclis monrquics encapalats per Cnovas del Castillo per restaurar la dinastia borbnica en la persona dAlfons XII, fill dIsabel II. El manifest de Sandhurst, document signat pel jove monarca, oferia la monarquia constitucional com a alternativa a la crisi poltica. Larquitecte del nou sistema va ser el poltic conservador Antonio Cnovas del Castillo. Aquest veia en ladaptaci a Espanya del model poltic britnic una possible alternativa a la inestabilitat poltica que havia caracteritzat la primera part del segle xix, sobretot buscant una forma devitar el bloqueig que havien patit els progressistes per arribar al govern, sense el recurs del pronunciament. Per aix, va afavorir la creaci dun partit liberal dins del marc dinstic, que alterns en el govern amb el Partit Conservador que ell dirigia. Els liberals dinstics van estar presidits per Prxedes Mateo Sagasta i van agrupar antics progressistes i tamb alguns republicans que van acceptar la nova monarquia. Els dos dirigents van signar el pacte del Pardo el 1885. Tot i aix, el sistema va marginar polticament els carlistes, els republicans i ms endavant els catalanistes, i va deixar tamb fora les noves forces socials que comenaven a irrompre, especialment les noves organitzacions obreres. A la nova constituci, aprovada el 1876, es van fixar les regles de funcionament del sistema. Tot i que prenia com a principal model la constituci conservadora de 1845, tamb integrava elements daltres constitucions, especialment de la de 1869, amb tal de garantir un marge ampli, en el qual es poguessin integrar els liberals. El monarca conservava prerrogatives importants, que es van traduir en el paper drbitre de lalternana en el govern dels partits poltics quan el sistema es va posar en prctica. La confessionalitat era catlica malgrat que tolerava el culte privat daltres confessions. En quant, al poder
120
10 A
legislatiu era bicameral. El Senat que actuava com a cambra conservadora, estava format tant per senadors de dret propi, com per altres escollits pel monarca o representants de les corporacions. La constituci no incloa una referncia especfica a la forma de sufragi, la qual cosa havia de ser regulada per una llei. Aquest fet, va permetre que inicialment la llei de 1878 establs el sufragi censatari. Ms tard, el 1890, el partit liberal dinstic, va canviar la llei introduint el sufragi universal mascul. De totes maneres, els estrets marges de maniobra que, des del primer moment, establia el torn pacfic dels dos partits dinstics, es va garantir mitjanant el control del sufragi per mitjans fraudulents (tupinada) i per la utilitzaci del poder de persones socialment influents (cacics) per orientar o coaccionar als electors. Pel que fa als principals esdeveniments poltics ocorreguts durant la Restauraci cal recordar, en primer lloc, la fi de la guerra carlina (1876) i el fracs dels pronunciaments republicans, que van acabar dividint i afeblint les diferents branques del republicanisme. El 1885 es va produir la mort prematura del rei i es va obrir un llarg perode de regncia de la seva dona, Maria Cristina dHabsburg, que va durar fins a la majoria dedat de lhereu de la corona, el futur Alfons XIII (1902). Durant aquesta primera part de la Restauraci van tenir lloc les guerres colonials a Cuba i les Filipines. Inicialment, la guerra dels Deu anys es va tancar amb la pau de Zanjn, que preveia labolici de lesclavatge i les reformes del sistema dadministraci de lilla per obtenir una autonomia. Lincompliment dels acords va provocar laixecament independentista cub el 1895, que va donar lloc a una sagnant guerra a lilla. Aquesta guerra va acabar amb la intervenci americana el 1898, que va provocar la derrota espanyola i la prdua definitiva de Cuba i les Filipines, i va obrir una profunda crisi poltica i cultural a la Pennsula. Aquest mateix perode contempla lincrement de la lluita obrera amb la relaci establerta amb la Internacional uns quants anys abans, que va portar al desenvolupament de les forces obreres. El 1878 es fund el Partido Socialista Obrero Espaol, dirigit per Pablo Iglesias. Al mateix temps, sinici el desenvolupament de lanarquisme a Andalusia i Catalunya, amb importants atemptats com el del Liceu el 1893 o el magnicidi de Cnovas el 1897. Cal destacar que durant aquest perode tamb va aparixer el catalanisme poltic, en oberta crtica al falsejament de la vida poltica, sobretot dels mecanismes de representaci, que van caracteritzar el sistema de la Restauraci. Alguns dels seus textos fundacionals, com ara el Manifest de Greuges (1885) o les Bases de Manresa (1892), es van redactar en aquell context.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
E s tracta dun grfic que presenta dades docupaci i del PIB a Catalunya i a Espanya els anys 1960 i 1973. Es tracta, per tant, duna font secundria de carcter estadstic. Reflexa levoluci per sectors: Agricultura i pesca, Indstria, Construcci i Serveis a Catalunya i a Espanya els anys 1960 i 1973, en el context histric del desenvolupisme. Cal destacar una evoluci amb un increment de locupaci relativa ms important a Catalunya que a Espanya, sobretot en els sectors secundari (indstria i construcci) i terciari (serveis), mentre que la proporci de poblaci ocupada en el sector primari (agricultura i pesca) s ms important a Espanya que a Catalunya. Si es considera el PIB, tamb sen pot observar un increment relatiu en els sectors secundari i terciari a Catalunya respecte a Espanya entre les dues dates, mentre que el del sector primari (agricultura i pesca) es redueix a la meitat, tant a Catalunya com a Espanya.
Pregunta 2
El desenvolupament espanyol dels anys seixanta va produir canvis importants tant en la distribuci com en lestructura de la poblaci. En primer lloc, cal considerar el canvi en la distribuci i assenyalar que la modernitzaci agrcola provoc una intensificaci de lxode de poblaci del camp a la ciutat. Com a conseqncia daquest fet, els municipis rurals van tenir en conjunt una poblaci menor que els municipis urbans, que per primera vegada a la histria contempornia acollien la majoria de la poblaci. Es va incrementar el desequilibri de poblaci entre el centre i la perifria, sobretot Catalunya, el Pas Valenci, el Pas Basc. Aquestes rees perifriques van concentrar la majoria de la poblaci i van experimentar el creixement demogrfic ms gran. En canvi, les rees centrals, amb lexcepci de Ma121
drid, van experimentar un descens constant de la poblaci. Les migracions interiors van anar acompanyades de migracions externes. Tres factors van contribuir a aquest fet: lincrement de la poblaci, la incapacitat del model econmic de desenvolupament espanyol dabsorbir tota la m dobra i la demanda creixent de m dobra per part dels pasos de lEuropa occidental. Aquests pasos es van convertir en la destinaci ms important de lemigraci exterior espanyola. Daltra banda, la presncia dun mili demigrants espanyols als pasos de lEuropa occidental va generar un increment de les remeses exteriors i es va convertir en un recurs de primera importncia per obtenir divises. El creixement urb va tenir importants conseqncies socials: per acollir els nouvinguts, a les ciutats es van crear barris perifrics en zones suburbanes, molts dels quals tenien importants mancances de serveis. Aix va ser la base dels importants moviments de reivindicaci venal dels darrers anys del franquisme. Tamb cal assenyalar que el desenvolupament va provocar, igual que en altres rees de lEuropa occidental, un creixement natural de la poblaci, que per la seva intensitat va ser anomenat baby boom. La conseqncia ms immediata va ser un canvi de lestructura de poblaci amb una poblaci molt ms jove. Laugment del nivell de vida va contribuir a aquesta tendncia.
Pregunta
Al final dels anys cinquanta la poltica econmica basada en lautarquia shavia esgotat i leconomia espanyola havia entrat en crisi. La presncia al govern de ministres dels sectors tecnocrtics relacionats amb lOpus Dei, com ara Laureano Lpez Rod, va donar lloc a un canvi en la poltica econmica que va consistir en laband de lautarquia i una creixent liberalitzaci de leconomia. La nova orientaci es va concretar en el Pla destabilitzaci del 1959, i posteriorment en els plans de desenvolupament dels anys seixanta. El Pla destabilitzaci va comportar inicialment una congelaci salarial, un increment dels impostos, una reducci de la despesa estatal i la devaluaci de la pesseta, amb lobjectiu de crear les condicions per atraure el capital estranger. En un segon moment, es va iniciar una poltica de canvis estructurals. En primer lloc, lagricultura va experimentar una gran transformaci, es va mecanitzar, es va generalitzar la utilitzaci dadobs i fertilitzants qumics, es van racionalitzar els cultius, tot plegat va augmentar el rendiment per hectrea, malgrat la disminuci de la superfcie total cultivada. La modernitzaci agrcola tamb s a la base dels importants moviments migratoris interiors i exteriors del perode. Es va afavorir lentrada de capital estranger per tal de modernitzar i ampliar la producci industrial. A ms de les zones tradicionalment industrialitzades, que van ampliar i diversificar la producci, es va afavorir la industrialitzaci en altres zones anomenades pols de desenvolupament, com ara Madrid, Valladolid, Sevilla o Vigo. Un dels principals problemes del model de desenvolupament espanyol va ser la forta dependncia energtica i la manca de matries primeres, que obligaven a comprar a lexterior. Per fer-ho era necessari obtenir divises. Les vies principals per obtenir-les van ser les remeses de diners enviades pels emigrants des de lestranger, el foment del turisme i les primes i subvencions a lexportaci. El turisme va aprofitar lextensi als pasos de lEuropa occidental de lanomenat estat del benestar (Welfare State), amb lextensi del sistema de vacances a amplis sectors populars dAlemanya, Anglaterra i Frana, amb el nivell de preus inferior a Espanya i les condicions climatolgiques que garantien moltes hores de sol. Aquest model de turisme econmic i massiu, va ser conegut com a turisme de sol i platja. En deu anys es va multiplicar la vinguda de turisme, tot passant dels 7 milions el 1960 als 24 milions a inicis de la dcada segent. Tot i aix, el turisme massiu va obligar a crear infraestructures, que en molt casos van ser inadequades, i es van fer sense tenir cura del territori i van donar lloc a una sobreexplotaci, que va acabar fent malb la riquesa natural i paisatgstica. En conjunt, caldria assenyalar que lalt grau durbanitzaci i el gradual augment del nivell de vida van donar lloc a un increment del sector terciari. Tot i aix, aquest procs no va ser lineal, i la creaci de noves rees urbanes es va fer de manera poc planificada i en molts casos sense el nivell mnim de serveis. Laugment gradual del nivell de vida va comportar tamb laugment gradual del consum, i amb ell el pas duna societat que, en molts de casos no passava de ser de subsistncia, a una societat de consum. El consum delectrodomstics, la televisi, laugment del parc dautombils i lextensi de la seva utilitzaci a la classe mitjana van caracteritzar la dcada de 1960. Cal destacar tamb laugment del nivell dinstrucci, tant primria com secundria. La crisi del petroli del 1973, que va pujar el preu del combustible, va repercutir a Espanya aturant el creixement, reduint les exportacions i disminuint de manera sensible lemigraci a Europa, tot i que els seus efectes es van deixar sentir amb fora a partir del 1975.
122
OPCI B
Exercici 1
10 B
Llegiu els textos segents i responeu a les preguntes.
Ni el continente americano puede soar en intervenciones en Europa sin sujetarse a una catstrofe [...]. En esta situacin, el decir que la suerte de la guerra puede torcerse por la entrada en accin de un tercer pas es criminal locura [...]. Se ha planteado mal la guerra y los aliados la han perdido [...]. sta es la batalla que Europa y el Cristianismo desde hace tantos aos anhelaban, y en que la sangre de nuestra juventud va a unirse a la de nuestros camaradas del Eje, como expresin viva de solidaridad.
Diari Arriba, 18 de juliol de 1941.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Estamos asistiendo al final de una era y al comienzo de otra. Sucumbe el mundo liberal [...] y con l se derrumban el imperialismo comercial, los capitalismos financieros y sus millones de parados [...]. Se realizar el destino histrico de nuestra era, o por la frmula brbara de un totalitarismo bolchevique, o por la patritica y espiritual que Espaa ofrece, o por cualquier otra de los pueblos fascistas. Se engaan [...] quienes suean con el establecimiento en el occidente de Europa de sistemas demoliberales.
Francisco Franco (1942).
Descriviu les idees ms importants dels textos i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Exposeu els fets ms remarcables de la poltica internacional de la dictadura franquista fins lany 1959. [1,5 punts] Expliqueu els trets fonamentals de la naturalesa de la dictadura franquista i la seva evoluci poltica des de lacabament de la Guerra Civil fins a lany 1959. [2,5 punts]
123
OPCI B
Exercici 2
Observeu les dades segents i responeu les preguntes.

Balana comercial espanyola, 1912-1921 (en milions de pessetes) Anys 1912 1913 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 Importacions 1.051,1 1.308,8 1.025 976 945,9 735 590 900,2 1.423,3 2.835,9 Exportacions 1.045,4 1.078,5 880,7 1.257,9 1.377,6 1.324,5 1.009 1.310,6 1.020 1.579,6 Saldo 5,6 230,3 144,8 281,1 431,6 589 418,9 410,4 403,3 1.256,2
Font: INE, Comercio exterior de Espaa, Madrid, 1958, p. 25.
ndex de preus a Barcelona, 1914-1921 Anys 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 1921 Preus 100 108 121 139 168 183 191 181
Vagues a Espanya, 1914-1920 Anys 1914 1915 1916 1917 1918 1919 1920 Vagues 212 169 237 306 463 895 1.060 Vaguistes 76.373 35.413 159.667 85.902 136.078 198.733 264.080
Font: Pere Gabriel, Sous i cost de la vida a Catalunya a lentorn dels anys de la Primera Guerra Mundial, a Recerques, 20, 1988, p. 66.
Font: Juan Antonio Lacomba, La crisis espaola de 1917, Madrid, 1979, p. 374.
Descriviu la informaci que proporcionen les taules i situeu-la en el context histric corresponent. [1punt] Resumiu limpacte que la Primera Guerra Mundial va tenir en leconomia espanyola i de quina manera va influir en les condicions de vida de les classes treballadores i en la conflictivitat social. [1,5 punts] Exposeu levoluci del moviment obrer a Catalunya i a Espanya des del 1901 fins al 1931. [2,5 punts]
Pregunta 3
124
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
10 B
Es tracta de dues fonts primries. La primera s un article del diari Arriba, rgan oficial de Falange; s una font periodstica, que expressa la convicci del triomf de les forces de lEix a la Segona Guerra Mundial. Es publica poc temps desprs de latac alemany a lURSS i pel text es pot intuir la posici favorable de la redacci a una intervenci en la guerra al costat de les potncies de lEix. De fet, la Divisin Azul, un grup de voluntaris enviats pel rgim franquista, va participar en el conflicte als camps de batalla sovitics al costat dAlemanya. El segon document s un fragment dun discurs del general Franco, en qu expressa la seva convicci que no es produir el triomf a lEuropa occidental dels sistemes democrataliberals. El discurs es va fer el 1942 quan el domini de lEix al continent encara era total. El context histric s el de la primera postguerra espanyola i el de la fase inicial de la Segona Guerra Mundial.
Pregunta 2
El franquisme es va mantenir inicialment neutral, tot i la proximitat inicial a lEix. El 1940 Franco va mantenir una entrevista amb Hitler a Hendaia, per com que el dictador alemany no va acceptar les demandes espanyoles per entrar a la Segona Guerra Mundial, Espanya va adoptar la posici de no-belligerncia, que implicava un grau ms de comproms amb lEix que la neutralitat, per no va entrar directament en el conflicte. La participaci espanyola es va limitar a lenviament a Rssia, desprs de latac alemany, dun contingent oficialment integrat per voluntaris: la Divisin Azul. El canvi de rumb dels esdeveniments a partir del 1943, quan es va comenar a entreveure la victria aliada, va fer retornar el dictador a la posici de neutralitat. A la fi del conflicte, el rgim va ser condemnat per lONU, i molts pasos van retirar els seus ambaixadors de Madrid, fet que provoc lallament internacional. El dictador va adoptar un seguit de mesures poltiques per complaure les potncies occidentals, malgrat que en definitiva va ser el context mundial denfrontament entre les superpotncies durant lanomenada guerra freda el que va salvar el rgim de ser arrossegat durant la caiguda dels altres feixismes. LEsglsia va representar tamb un suport important per a Franco. El 1952 es va celebrar a Barcelona el Congrs Eucarstic internacional i lany segent el rgim va signar un concordat amb el Vatic que garantia els privilegis eclesistics i atorgava a Franco algunes facultats en el nomenament de dignitats eclesistiques, per que tamb significava un cert reconeixement internacional. El mateix any, Franco signava lanomenat Pacte de Madrid amb els EUA, que atorgava reconeixement i ajuts a Espanya a canvi de lestabliment de bases militars a Espanya. A partir daquest moment es va produir un reconeixement gradual del rgim. LONU, que ja havia anullat el 1950 la condemna a Espanya, la va admetre formalment el 1955. Els ambaixadors van anar tornant a Madrid, i alguns organismes internacionals com ara la UNESCO, la van admetre. En canvi, la CEE, que es va formar el 1957, va excloure en la seva carta els pasos no democrtics, cosa que va comportar lexclusi dEspanya.
Pregunta 3
La qualificaci del rgim de Franco ha generat polmica entre els historiadors. Alguns opinen que es va tractar duna dictadura militar de carcter unipersonal, altres que es va tractar duna versi hispnica del feixisme itali i alemany. En tot cas, es poden assenyalar unes caracterstiques en les quals tots coincideixen. Es tractava dun rgim dictatorial que concentrava en el general Franco tot el poder poltic i militar. Lestat, lexrcit i el partit nic (Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS) esdevenien els instruments que tenien Franco, que adopt el ttol de Caudillo, com a cim duna pirmide altament jerarquitzada. A poc a poc es van anar creant altres rgans de lestat, com ara les Corts, que tenien el poder legislatiu, tot i que Franco va conservar el poder de veto i podia proposar noves lleis. Els membres de les Corts, anomenats procuradors, no eren escollits pel poble, sin proposats per Franco o automticament per pertnyer a la mxima instituci de Falange, el Consejo Nacional, o per ser alcaldes de les grans ciutats, o per tenir altres crrecs civils o militars. El poder judicial i el poder executiu tamb depenien de Franco, que triava els representants del Tribunal Suprem i anomenava i destitua els ministres sense haver de consultar ning. LEsglsia tamb va tenir un paper rellevant en la conformaci del rgim franquista. La intensa relaci entre el rgim i lEsglsia va donar lloc a la doctrina del nacionalcatolicisme. La
125
religi catlica controlava els aspectes morals, religiosos i educatius de la vida espanyola i donava cobertura poltica al rgim, amb el qual mantenia alguns objectius comuns. Per la seva banda, lestat sufragava les activitats eclesistiques i va cedir a lEsglsia una part important de lensenyament. Levoluci poltica del franquisme va estar caracteritzada per la doctrina de lautarquia, inspirada en el feixisme itali, que donava prioritat a lestat en lorganitzaci de tots els aspectes de la vida social i poltica a la vegada que buscava lautosuficincia econmica. La legislaci que estructurava lestat franquista es va anar promulgant en funci de les diverses conjuntures poltiques. El primer aspecte que cal destacar s la forta i permanent repressi contra les persones sospitoses de ser contrries al rgim o dhaver mantingut alguna relaci amb el rgim republic. Cal destacar la promulgaci, el 1939, de la Ley de Responsabilidades Polticas per depurar les persones relacionades amb les organitzacions republicanes, que va afectar un ampli ventall dopcions, des del republicanisme liberal fins a lanarquisme. Lany segent es promulgava la Ley de Represin de la Masonera y el Comunismo, que focalitzava la repressi en determinades ideologies i permetia els consells de guerra a civils. Ja abans, durant la guerra, shavia promulgat el Fuero del Trabajo, que regulava a la vegada que reprimia la vida sindical. Lany 1945, en el context de creixent allament del rgim, les Corts van promulgar, a instncies de Franco, el Fuero de los Espaoles. Aquest text recollia els drets i deures dels individus, tot i que sempre limitats pels principis ideolgics del rgim i la discrecionalitat de Franco. El juliol del 1947 es va sotmetre a referndum la Ley de Sucesin del Estado. Laprovaci daquesta llei, manipulada des del poder, va ser un intent per donar una imatge de suport popular a la dictadura, sobretot entre els pasos occidentals. Espanya shi definia com un regne que a la llarga havia de restablir la monarquia en la persona que Franco decids. Ja al final del perode de lautarquia, el 1958, es va aprovar la Ley de Principios del Movimiento, en el marc destructuraci de lestat i que oficialitzava el fet que les idees falangistes fossin assumides plenament per lestat, paradoxalment quan el poder falangista declinava i comenava letapa de predomini poltic dels tecncrates.
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
Es tracta de tres grfics, per tant, de fonts secundries. El primer s de carcter econmic i aporta dades sobre levoluci de la balana de pagaments espanyola entre el 1912 i el 1921, s a dir, recull el total dimportacions i exportacions i el saldo o diferncia entre totes dues columnes. Cal destacar levoluci positiva del saldo entre el 1915 i el 1919. Procedeix de la publicaci de lInstitut Nacional dEstadstica, Comercio exterior de Espaa. Els altres dos grfics sn dues fonts de carcter economicosocial. Un reflecteix levoluci de lndex de preus a Barcelona prenent com a base 100 el 1914 i continuant fins el 1921, i sha extret de larticle Sous i cost de la vida a Catalunya a lentorn dels anys de la Primera Guerra Mundial, publicat a la revista Recerques. Laltre procedeix del llibre de Joan Lacomba, La crisis espaola de 1917, i recull el nombre de vagues i de vaguistes a Espanya entre el 1914 i el 1920. Tot i el saldo exterior positiu, el context alcista dels preus durant aquest perode explica laugment de la conflictivitat. El context histric s el de la Primera Guerra Mundial, que coincideix amb la crisi poltica de la Restauraci.
Pregunta 2
La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial va tenir un efecte econmic inicialment no esperat. Duna banda, com es pot observar en el primer grfic, van disminuir les importacions com a conseqncia de lextensi del conflicte bllic a la majoria de pasos europeus, que actuaven com a provedors. Duna altra banda, la demanda de productes agrcoles i industrials va augmentar com a conseqncia tamb de les necessitats blliques als pasos contendents. La creixent demanda es va traduir en un rpid augment de la producci que no va ser, per, homogeni, sin que va incidir especialment en sectors com ara la indstria qumica, la txtil i la indstria del calat. En el conjunt de lestat destaca lincrement de la producci a les rees industrials, sobretot Catalunya i el Pas Basc. En segon lloc, cal destacar laugment de la demanda dalguns productes agrcoles, com ara la taronja o els productes de la semindustrialitzada horta valenciana. Aquest augment de la producci va tenir algunes conseqncies, com una disminuci relativa del pes del capital estranger que va permetre parlar duna certa nacionalitzaci de leconomia espanyola. Va destacar tamb laugment dels beneficis, tot i les baixes taxes de rein126
10 B
versi. El procs de creixement es va acabar una vegada finalitzada la guerra, quan els pasos europeus van recuperar la seva producci. La caiguda de les exportacions va tenir com a conseqncia, per, laugment sobtat de les importacions, que va provocar tamb un fort procs inflacionista. Els preus van augmentar a un ritme ms rpid que els salaris, la qual cosa va perjudicar especialment els sectors populars, per tamb les classes mitjanes, com ara els rendistes i els funcionaris. La creixent demanda de m dobra i lempitjorament de les condicions de vida van incrementar les migracions interiors, principalment lxode ciutat-camp. El procs inflacionista va comportar un clar deteriorament de les condicions de vida dels sectors populars, que va fer incrementar la mobilitzaci obrera. Durant aquest perode es va produir un augment del nombre de vagues. Els sindicats, sobretot la CNT a Catalunya i la UGT al centre i al nord de lestat, van augmentar significativament el nombre dafiliats. Es van produir intents de mobilitzaci conjunta de totes dues forces, com la convocatria de vaga general del 1917. Aquests conflictes van comportar vagues com la que va tenir lloc a lempresa delectricitat Barcelona Traction (La Canadenca). La crisi provocada pel final del conflicte va augmentar el grau de conflictivitat i violncia social. Lenfrontament armat entre alguns sectors obrers i pistolers pagats per la patronal entre el 1919 i el 1923, al qual es va sumar una poltica oficial repressiva, va ser conegut com els anys del pistolerisme.
Pregunta 3
El segle xx va comportar alguns canvis importants en lorganitzaci del moviment obrer arreu de lestat. Cal destacar laugment de la militncia de les organitzacions sindicals. La Unin General de Trabajadores, que havia estat fundada a Barcelona el 1888 i havia ests lmbit dacci principalment pel centre i pel nord peninsular, era un sindicat que agrupava els treballadors de tendncia socialista; entre els seus dirigents destac F. Largo Caballero. El Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE), fundat el 1879, era una organitzaci poltica que el 1909 es va transformar en el primer partit obrer amb representaci parlamentria, quan el tipgraf Pablo Iglesias, va guanyar una acta de diputat. A partir daleshores va reunir, a ms dels obrers, alguns sectors reformistes de classe mitjana. La primera dcada del segle va presenciar una recuperaci del sindicalisme anarquista. Cal recordar que lanarquisme era el corrent obrer majoritari a Catalunya i tamb estava molt ests entre els camperols dAndalusia. El 1910 es va fundar el sindicat Confederacin Nacional del Trabajo (CNT), que va estendre la seva influncia entre els obrers, a partir de la Primera Guerra Mundial fins arribar a tenir mig mili dafiliats cap el 1918. Cal destacar la importncia de dirigents com ara Salvador Segu (el Noi del Sucre) i ngel Pestaa, director del setmanari Solidaridad Obrera. El gran creixement daquest sindicat durant el conflictiu perode de la Gran Guerra va motivar una innovadora reorganitzaci, que es va produir al Congrs de Sants (1918) i va substituir lorganitzaci sindical dofici pel sindicat nic, que va consistir en lenquadrament dels treballadors duna mateixa empresa dins un mateix sindicat dindstria. Al costat daquests dos grans corrents nhi va haver daltres que van tenir importncia dins duns mbits determinats. Aix, es va desenvolupar un sindicalisme catlic, que va assolir alguna importncia entre els treballadors agraris del centre. A Catalunya el CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria) va ser un actiu sindicat dorientaci catalanista. Tamb alguns partits dorientaci republicana radical van recollir les reivindicacions obreres. Cal destacar el protagonisme del moviment obrer en la vida social i poltica del primer ter del segle xx. Aix, els episodis de la Setmana Trgica (1909), com a conseqncia de la protesta arran de lembarcament de reservistes per la guerra a lfrica, van provocar un daltabaix en la poltica catalana i espanyola. La convocatria de vaga general durant la triple crisi del 1917 va obligar a militaritzar els serveis i va ser la primera experincia de collaboraci important entre els grans sindicats obrers. La influncia de la Revoluci Russa va obrir noves perspectives a lacci sindical i poltica de lobrerisme. La CNT es va adherir inicialment a la III Internacional en el congrs de la Comedia a Madrid, tot i que desprs va revocar aquesta decisi. Els esdeveniments de Rssia no sols van incidir en el moviment obrer, sin que tamb van generar la por dels sectors patronals, que es van abocar a finanar sindicats grocs i a utilitzar pistolers per perseguir el sindicalisme. Tamb va tenir lloc el 1921 la fundaci del Partido Comunista de Espaa a partir duna escissi del PSOE. Aquest clima de violncia va contribuir a la creaci de grups anarquistes com Els Solidaris, que es van dedicar a les accions violentes, entre les quals destaca latemptat contra el president del Consell de Ministres Eduardo Dato, el 1921. La Dictadura de Primo de Rivera va iniciar la persecuci i repressi de lanarquisme. En canvi, la relaci amb la UGT i els sectors obreristes del PSOE va ser ms ambigua. Es va establir una certa collaboraci a partir de la participaci del sindicat socialista en el Consejo Econmico y Social patrocinat per la dictadura.
127

OPCI A
Los generales, jefes y oficiales que se han alzado en armas lo han hecho contra el Estado espaol, representado por un Presidente de la Repblica, nombrado legalmente, y con la asistencia y an con el voto de diputados de todos los partidos; por una Cmara legtima elegida sin tacha, durante el mando de un Gobierno adversario, de unos partidos que resultaron triunfantes en las elecciones, y por un poder ejecutivo, constitucionalmente designado, al que rindieron formal acatamiento, hasta la vspera de su rebelin, la misma gente sublevada. [...] Toda la rebelin descansa sobre un supuesto de falsedad: el de aparentar creer que la gobernacin del pas est secuestrada por poderes ilegtimos y que el triunfo del Estado se traducira en la implantacin de un rgimen poltico comunista. [...] Por qu lo han hecho? [...] Simplemente se trata de sustituir la voluntad general del pueblo entero por la de una clase social deseosa de perpetuar sus privilegios. Ni amor a Espaa, ni inquietud por el cuerpo de la Patria, ni temores por su desmembracin, ni zozobra por el desarrollo de su economa. Nada de lo que se ha dicho y propagado es el verdadero origen de la revuelta. [...] La representacin autntica de Espaa no la tiene ms que su Jefe de Estado, el Gobierno responsable y la Cmara legislativa. Cualquiera otra voz carece de autoridad y de legitimidad, y ha de tenerse por tan rebelde e insolvente como la de un jefe de tribu en las inmensidades del desierto. La Repblica Espaola es, naturalmente, la legalidad, y adems, la continuidad poltica. Ningn inters legtimo se encuentra amenazado, ni derecho alguno reducido ni intervenido. Donde ondea la bandera nacional de Espaa se cumplen las leyes de la civilizacin, dejando para los rebeldes el triste monopolio de las arbitrariedades, atropellos y violencias a que propende toda guerra civil.
Discurs de Diego Martnez Barrio, president de les Corts espanyoles. Agost del 1936.
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Quines van ser les causes de la Guerra Civil segons lautor del text? Quins arguments donaven els insurrectes per justificar la seva acci? Quins arguments utilitza lautor per desqualificar els insurrectes? [1,5 punts] Expliqueu breument levoluci de les zones dominades pels dos bndols que es van enfrontar a la Guerra Civil espanyola (del juliol de 1936 al febrer de 1939). [2,5 punts]
Pregunta 3
128
Srie 1 JUNY 2005
11 A
OPCI A
Exercici 2 Observeu les dades estadstiques segents i responeu les preguntes.
Els obrers de la ciutat de Barcelona (1856) Homes Oficials Aprenents Peons Ajudants (nens) Total 17.974 3.114 7.874 3.261 32.223 Dones 9.993 506 10.802 748 22.049 Total 27.967 3.620 18.676 4.009 54.272
Ildefons Cerd, Monografa de la clase obrera de Barcelona en 1856.
Resumiu la informaci que proporcionen les dades i situeu-la en el context histric corresponent. [1 punt] Expliqueu les condicions de treball i de vida de la classe obrera catalana durant el segle xix. Descriviu la situaci de les dones treballadores. [150 punts] Exposeu, a grans trets, les caracterstiques del moviment obrer a Catalunya i a Espanya fins el 1875. [2,5 punts]
129
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 1 JUNY 2005
E l text s un fragment dun discurs de Diego Martnez Barrio, president de les Corts espanyoles, pronunciat lagost del 1936, en el context histric dels inicis de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Per tant, es tracta duna font primria de carcter poltic. Lautor vol subratllar el carcter legtim de lestat republic basat en lelecci democrtica de les Corts i en el carcter constitucional de lelecci del poder executiu. Alhora, pretn contrastar-lo amb el carcter illegtim de laixecament militar, que segons lautor es basa en linters duna determinada classe social de perpetuar el seus privilegis, sota el pretext dun perill dextensi del comunisme i del risc de desmembrament de la ptria.
Pregunta 2
Per lautor del text les causes de la Guerra Civil no es trobaven en els arguments donats pels insurrectes, com ara lamor a Espanya, la inquietud del cos social, la por al desmembrament dEspanya. Segons lautor, tota la rebelli militar descansa sobre el supsit fals que la governaci del pas estava en mans de poders illegtims que volien portar lEstat a impulsar una poltica que culminaria amb la implantaci del comunisme. En definitiva, lautor veu en els militars insurrectes els interessos duna classe que vol perpetuar el seus privilegis, impulsant una insurrecci que vol substituir la voluntat general del poble. Largument principal de Martnez Barrio, per, rau en el carcter legtim de les Corts, el govern i el president, pel fet que han estat escollits democrticament dacord amb la Constituci i les lleis.
Pregunta
A la zona republicana la participaci activa dels partits i els sindicats obrers en la derrota de la insurrecci militar va activar un procs revolucionari. Duna banda, aquest procs es va traduir en una repressi, moltes vegades incontrolada, contra lEsglsia, els propietaris i les persones sospitoses de simpatitzar amb la rebelli. Duna altra banda, les organitzacions obreres i de la pagesia van endegar un procs de collectivitzaci de les indstries i els camps. Tot i aix, les institucions republicanes es van mantenir i des daquestes es va intentar conservar lordre constitucional i donar resposta organitzada a les necessitats de la guerra. Lagost del 1936 es va formar un nou govern presidit per Francisco Largo Caballero, que va intentar reunir les diferents forces que donaven suport al bndol republic. A loctubre, i davant el perill que significava el setge a Madrid per part dels insurrectes, el govern es va traslladar a Valncia. Tot i aix, es va anar perfilant un enfrontament entre els partidaris de reforar lordre republic, per guanyar la guerra, i els que entenien que al mateix temps shavia de mantenir i aprofundir la revoluci. Entre els primers, a ms dels republicans, hi havia els comunistes, que van anar incrementant la seva importncia i el control dalgunes de les institucions de lestat, en bona manera grcies a lajut que lURSS prestava a la Repblica. Entre els segons hi havia principalment els anarquistes de la CNT-FAI i els comunistes heterodoxos del POUM. El conflicte va esclatar a Barcelona al maig, quan es van enfrontar les forces republicanes assistides pels comunistes amb les de la FAI-CNT i el POUM, arran de lintent de les forces de la Generalitat de prendre ledifici de la Telefnica, que estava en mans anarquistes. Derrotats els anarquistes i el POUM, es va produir una crisi de govern; Largo Caballero va caure i va ser substitut pel govern de Negrn, suposadament ms af a la posici comunista. Es van retallar competncies de la Generalitat i es va intentar perllongar la guerra perqu durs fins a un possible esclat dun conflicte europeu. Fracassat el projecte desprs de la batalla de lEbre i la caiguda de Catalunya, i ja amb una part del govern i de les institucions a lexili, va tenir lloc a Madrid el cop destat del coronel Casado, que va negociar la rendici definitiva de les escasses forces republicanes que restaven. Al bndol insurrecte cal tenir present el paper vertebrador de lexrcit respecte de la resta de forces poltiques que donaven suport a lanomenada creuada. La mort en accident aeri de Sanjurjo va provocar el nomenament de Franco com a cap de la creuada. Aquest va reunir tots els poders, militars i civils,
130
11 A
i va nomenar una junta tcnica per ladministraci civil, que es va situar inicialment a Salamanca. Es va abolir tota la legislaci republicana, aix com els estatuts dautonomia i les actuacions de la Generalitat i els governs basc i gallec. Es van abolir els partits republicans i els sindicats. Es va endegar una forta repressi contra tots els que es consideraven relacionats amb la Repblica o sospitosos de no ser adeptes a la creuada. Es van controlar la premsa i les institucions econmiques, civils i sindicals. Labril del 1937 es va formar un nou govern, que va tenir seu a Burgos, basat en lexistncia dun partit nic, la Falange Espaola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas (FET de les JONS), que reunia totes les forces que havien donat suport als insurrectes. Aquest unificaci es va fer amb loposici dalguns sectors que van ser reprimits. La creuada i el nou govern basat en el poder unipersonal de Franco va comptar amb el suport de lEsglsia, que va fer importants manifestacions pbliques en favor seu, i va donar un carcter ideolgic especfic al nou estat, conegut com nacionalcatolicisme. Durant el perode de guerra es va anar aprovant una legislaci inspirada en aquests principis per donar cos jurdic al nou estat, entre la qual destaquen el Fuero del Trabajo i la Ley de Prensa. Totes aquestes actuacions van servir de fonament a lestat franquista una vegada acabada la Guerra Civil.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna font estadstica, extreta de la Monografa de la clase obrera de Barcelona en 1856, dIldefons Cerd, que proporciona dades sobre lexistncia dun important contingent de poblaci obrera a Barcelona, comptant homes, dones i nens i endreant les dades en Oficials, Aprenents, Peons i Ajudants. Cal destacar la presncia ms mplia dhomes en les categories doficials i aprenents, mentre que les dones sn majoritries en la categoria de peons, la qual cosa indica una estructura marcadament sexista i discriminatria. Tamb sha de ressaltar la importncia del treball infantil. El context s el del procs de la industrialitzaci catalana, ja avanada, a mitjan segle xix.
Pregunta 2
Les dures condicions de vida de la classe obrera al segle xix es poden caracteritzar per lexistncia de llargues jornades laborals, que generalment sestenien de sol a sol. Els salaris eren minsos i no arribaven a la quantitat necessria per mantenir una famlia. Tampoc no es percebien els sous quan la gent emmalaltia, ni existien assegurances per cobrir la vellesa. Lesperana de vida dun obrer estava per sota de la mitjana social. Les dures condicions de vida descrites per a Barcelona pel mateix Cerd feien que les famlies visquessin amuntegades en habitacles sense condicions higiniques, sovint sotmeses a malalties endmiques com la tuberculosi o a epidmies, com la febre groga o el tifus. Les dones treballaven en jornades semblants a les dels homes, per per un salari inferior, tamb els nens des de ben aviat sintegraven al treball industrial, on moltes vegades eren utilitzats per fer feines relativament perilloses, per exemple en la indstria txtil.
Pregunta 3
Amb les dures condicions laborals, les reivindicacions obreres van comenar ben aviat. Alguns historiadors han assenyalat que la crema de la fbrica Bonaplata a Barcelona, durant les bullangues del 1835, va ser en realitat una manifestaci de ludisme. Fins el 1875, lorganitzaci i les lluites obreres van estar condicionades pel ritme de lalternana poltica. Durant els perodes moderats, ms repressors i restrictius amb les llibertats, el moviment obrer va tenir ms dificultats per manifestar-se i organitzarse. En canvi, les mobilitzacions es van fer ms evidents durant els perodes progressistes o desprs, durant el Sexenni Democrtic. Aix, trobem una primera Associaci Mtua de Teixidors, que present les seves demandes el 1840. Prcticament no hi torna a haver una manifestaci important del moviment obrer fins al Bienni Progressista, amb el conflicte de les selfactines, mentre que a altres zones de lestat, com a Castella, tamb es vivia una gran conflictivitat amb cremes destabliments industrials i fbriques de farina. Els obrers van arribar a imposar a Barcelona algunes de les seves reivindicacions (prohibici de les selfactines i jurats mixtos), per ms tard van ser reprimits pel govern. Novament la
131
Srie 1 JUNY 2005
repressi durant el perode moderat va tornar clandest el moviment obrer fins el Sexenni Democrtic. Tot i aix, lexili provocat per la repressi del perode va permetre lentrada en contacte dalguns demcrates destacats amb els corrents obreristes europeus. Ja en la dcada del 1840 alguns exiliats havien entrat en contacte amb seguidors del corrent del socialisme utpic, com el fourierisme. Entre els tcnics es va difondre el sansimonisme, mentre que els cabetians van ser especialment importants a Catalunya entre els republicans. La lectura de Proudhom va ser important entre els federalistes. El 1870, durant el congrs obrer de Barcelona, es va concretar el contacte entre el moviment obrer local i el representant de la I Internacional Giussepe Fanelli, com a conseqncia del qual es va fundar la Federaci Regional Espanyola de lAIT (FRE). Ms tard, el 1873, en el congrs celebrat a Crdova, es va produir la ratificaci de ladscripci bakuninista dels internacionalistes espanyols. Tamb va ser durant aquest perode que va tenir lloc la crisi de la I Internacional, amb la separaci definitiva entre els seguidors de Bakunin (els anarquistes), contraris a tota forma de poder, i els seguidors de Marx, partidaris de fer servir lestat per arribar a una societat sense classes. Aquests dos corrents van acabar dividint tamb el moviment obrer a la pennsula Ibrica.
132
OPCI B
Srie 1 JUNY 2005
11 B
ACUERDO SOBRE EL PROGRAMA DE SANEAMIENTO Y REFORMA DE LA ECONOMA La economa espaola atraviesa en estos momentos por una grave situacin, caracterizada por tres desequilibrios fundamentales: 1. Una persistente y aguda tasa de inflacin. 2. Un desarrollo insatisfactorio de la produccin con una cada importante de las inversiones, lo que ha generado unas cifras de paro elevadas con repartos geogrficos, por edades, por sexos y por ramas de actividad muy desiguales y ha agudizado los problemas que la misma plantea. 3. Un fuerte desequilibrio en los intercambios con el extranjero. Estos desequilibrios de la economa espaola se producen en un contexto econmico internacional en el que todava no han aparecido signos duraderos de recuperacin econmica. Los representantes del Gobierno y de los diversos partidos polticos con representacin parlamentaria manifiestan su unnime preocupacin ante esta situacin y su deseo de afrontar y resolver constructivamente esos problemas en un clima de cooperacin responsable que contribuya a la consolidacin de la democracia. Para ello, convienen en la necesidad de llevar a cabo dos grupos de acciones: las dirigidas a equilibrar la economa con actuaciones a corto plazo y las encaminadas a la realizacin de importantes reformas que encaucen la economa y la sociedad espaola hacia un futuro de libertad y progreso. [a continuaci senumeren una srie de mesures de tipus econmic] Los representantes del Gobierno y de los diversos partidos polticos con representacin parlamentaria entienden que, si las acciones expuestas se cumplen, sealarn el punto de partida para la superacin de la actual crisis econmica. Firmado en Madrid, en el Palacio de la Moncloa, el da veinticinco de octubre de mil novecientos setenta y siete.
Adolfo Surez Gonzlez, Felipe Gonzlez Mrquez, Joan Revents Carner, Josep Maria Triginer Fernndez, Manuel Fraga Iribarne, Enrique Tierno Galvn, Juan Ajuriaguerra Ochandiano, Miquel Roca i Junyent, Leopoldo Calvo-Sotelo y Bustelo, Santiago Carrillo Sol. Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Pregunta 1
Resumiu les idees ms importants del text i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Identifiqueu els personatges que signen el document i expliqueu la importncia dels pactes de la Moncloa. [1,5 punts] Expliqueu la transici poltica espanyola des de la mort de Franco fins a lany 1982. [2,5 punts]
133
OPCI B
Exercici 2
Srie 1 JUNY 2005
Observeu el grfic segent i contesteu les preguntes que lacompanyen.
Influncies dels nacionalismes europeus
Desigual desenvolupament econmic i social entre Espanya i Catalunya
Existncia de moviments anticentralistes
Incapacitat de lestat per vertebrar un projecte nacional espanyol
Renaixena cultural
Proteccionisme
Carlisme
Republicanisme federal
Particularisme
CATALANISME
Conservador (monrquic i catlic)
Progressista (republic i laic)

134
Interpreteu la informaci que ofereix el grfic i situeu-la en el context histric corresponent. [1punt] Expliqueu de quina manera influeixen els quatre aspectes inicials en la definici final del catalanisme poltic del segle xix. [1,5 punts] Exposeu els fets i les caracterstiques principals del catalanisme poltic en el perode 1868-1901. [2,5 punts]
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
11 B
E l document s lacord que concreta els anomenats pactes de la Moncloa, signat loctubre del 1977. Es tracta duna font primria de carcter politicoeconmic. Shi descriuen els problemes de leconomia espanyola del moment: caiguda de la producci, reducci de les inversions, augment de la inflaci, increment important de la taxa datur i desequilibri de la balana comercial. Per combatre aquest problema i consolidar la democrcia, els representants dels partits amb representaci parlamentria pacten portar a la prctica mesures econmiques i socials a curt i llarg termini. El context histric en qu se signa aquest acord s el de la transici cap a la democrcia.
Pregunta 2
Els personatges que van signar el document eren, respectivament: Adolfo Surez era el president del govern i lder de la UCD; Felipe Gonzlez, Joan Revents i Josep Maria Triginer eren els representants dels socialistes, la primera fora poltica de loposici: Gonzlez era el lder del PSOE i Revents del PSC; Manuel Fraga era el lder dAliana Popular; Tierno Galvn liderava el Partit Socialista Popular; Juan Ajuriaguerra era el representant del PNB; Miquel Roca representava Convergncia Democrtica de Catalunya; Leopoldo Calvo Sotelo era de la UCD, i Santiago Carrillo del PCE. La importncia dels pactes de la Moncloa va raure en el fet que van ser un acord entre totes les forces poltiques parlamentries amb lobjectiu de fer front a la difcil situaci econmica i consolidar, aix, el sistema democrtic naixent. Cal tenir present que les conseqncies tardanes de la crisi del petroli sobre leconomia espanyola van coincidir amb tot el procs de transici poltica a la democrcia. A ms, la incertesa poltica contribua de manera especial a agreujar la crisi. Alguns factors, com lalta inflaci i, sobretot, lincrement de la taxa datur hi jugaven particularment en contra, perqu podien generar un clima dimpopularitat que devalus el prestigi de la democrcia naixent. Daltra banda, els sectors contraris al sistema democrtic encara eren molt actius el 1977 (cal recordar que en aquell moment la democrcia no disposava dun marc juridicoconstitucional) i van trobar una bandera dagitaci en el deteriorament econmic. Per aix, per fer arribar a bon port el procs poltic de la transici, era necessari un acord entre les forces poltiques que acabaven de ser elegides, el juny del 1977, com a representants del poble al parlament constituent. Aquest acord va implicar els representants principals de les forces socials, els sindicats i les associacions patronals.
Pregunta 3
A la mort de Franco, Joan Carles I de Borb va esdevenir rei dEspanya en el marc jurdic de les institucions franquistes, i va nomenar com a cap de govern Arias Navarro. Aquest va mantenir una lnia poltica continuista i no va encarar un programa de reformes que aprops lestat al sistema poltic democrtic de les nacions europees. Arias va adoptar mesures repressives davant la creixent agitaci social, on a ms de les raons poltiques comenava a reflectir-se el malestar econmic ocasionat per les repercussions a Espanya de la crisi del petroli. Al mar, les dues grans instncies doposici poltica, la Plataforma Democrtica i la Junta Democrtica, impulsades per socialistes i comunistes, respectivament, es van unir per aplegar forces en contra del govern i per forar una ruptura poltica que ports la democrcia. El juliol del 1976 el rei va destituir Arias i va nomenar Adolfo Surez nou president del govern. Amb lobjectiu de trencar la resistncia dels sectors franquistes i recuperar la iniciativa poltica davant loposici, en favor duna reforma no rupturista, Surez va convocar un referndum per aprovar una llei de reforma poltica i va dictar diverses mesures de liberalitzaci del sistema, entre les quals una amnistia poltica i la legalitzaci del partit comunista. Aprovada la llei de reforma poltica va poder plantejar eleccions generals pel juny del 1977. Durant la primera part daquell any va haver de fer front a atemptats terroristes i a loposici duna part de lexrcit, que es va incrementar desprs de la legalitzaci del Partit Comunista. Les eleccions van donar la victria a la Unin de Centro Democrtico (UCD), el partit creat per Surez, que reunia tots els sectors del centredreta partidaris duna via reformista a la democrcia. Tamb van consolidar el Partit Socialista com a principal fora de loposici, en detriment dels comunistes. Quan es va constituir
135
Srie 1 JUNY 2005
el nou Parlament democrtic es va formar una comissi per redactar una nova constituci a partir del consens. Per fer front a la crisi econmica, loctubre del 1977 es van signar els pactes de la Moncloa. El mateix mes tornava a Catalunya el president Tarradellas i es restaurava la Generalitat provisional. Tarradellas va formar un govern dunitat per impulsar la redacci dun nou estatut deconomia. El desembre del 1978 es va aprovar en referndum la nova Constituci, que aportava un nou marc jurdic democrtic a Espanya amb un ampli reconeixement de les llibertats, el sufragi universal, la separaci entre lEsglsia i lestat i la divisi de poders. Lorganitzaci de lestat es basava en un sistema autonmic, que reconeixia les nacionalitats histriques, tot i que en va aigualir les reivindicacions amb lanomenat caf per a tots, que estenia el sistema autonmic a regions que no havien tingut una reivindicaci anterior. El 1979 es van aprovar els estatuts catal i basc. Surez, per, va haver de fer front a una creixent oposici dins del seu propi partit, dividit entre els diferents corrents i sensibilitats, que finalment van provocar-ne la caiguda. Tamb el terrorisme dorganitzacions com ETA, els GRAPO i el FRAP va significar un greu problema que va donar arguments als sectors que soposaven a la democrcia i volien alguna forma de continuisme franquista. El 1981 aquests sectors van intentar un cop destat, que va fracassar, durant lacte de nomenament del nou govern presidit per Calvo Sotelo. El breu perode en qu aquest va encapalar el govern, Espanya va ingressar a lOTAN i es va produir la desintegraci definitiva dUCD, que va portar al triomf electoral amb majoria absoluta del PSOE, dirigit per Felipe Gnzalez, a les eleccions doctubre del 1982.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta dun document grfic o mapa conceptual sobre la formaci i els corrents del catalanisme poltic. Per tant, s una font secundria de carcter poltic. Shi assenyalen els diferents corrents que van incidir en la formaci del catalanisme: la renaixena cultural, les reivindicacions proteccionistes, el republicanisme federal, el carlisme i el particularisme o provincialisme. Tamb es marquen els dos grans corrents del catalanisme: el conservador, monrquic i catlic, i el progressista, republic i laic. El context histric s el del sorgiment del primer catalanisme durant el segle xix, especialment durant les dues dcades finals daquest segle.
Pregunta 2
Laparici del catalanisme poltic va estar afavorida per un seguit de corrents que el van precedir i influir decididament en la definici final. En primer lloc, cal assenyalar el moviment de la renaixena, que rep la influncia del moviment romntic europeu i constitueix un primer pas important en el desenvolupament de la cultura catalana moderna. En segon lloc, el desenvolupament industrial catal, que modernitza la societat catalana i marca una diferncia respecte duna Espanya agrcola poc industrialitzada. Aquesta modernitat catalana est en la base de lexistncia a Catalunya de nous corrents moderns com lobrerisme i tamb de les reivindicacions proteccionistes. Cal considerar tamb lexistncia dun sentiment identitari previ en moviments anticentralistes, com ara el republicanisme i el carlisme, que van influir de manera decidida en el desenvolupament posterior del catalanisme. En quart lloc, cal tenir present la mateixa incapacitat de lestat espanyol per donar pas a la construcci dun projecte nacional unitari. Tots aquests corrents i factors van convergir en laparici i el desenvolupament progressiu del catalanisme poltic.
Pregunta 3
Per considerar laparici del catalanisme poltic cal tenir en compte, a ms dels corrents culturals que el van precedir i que hem desenvolupat en la resposta anterior, lexperincia poltica del Sexenni Democrtic i la primera Restauraci. La frustraci de les aspiracions federalistes i tamb la desfeta militar del carlisme van ser decisives per a la concreci dun corrent poltic dins del catalanisme. Al principi de la Restauraci, la mobilitzaci en contra del projecte dunificaci del Codi civil va posar de manifest un
136
11 B
clima de resistncia davant del liberalisme centralista i la maduresa del sentiment catalanista. La figura ms rellevant va ser la de Valent Almirall, veritable pont entre el republicanisme federalista catal i les primeres formulacions catalanistes. El 1880 es va celebrar el Primer Congrs Catalanista, estimulat per les publicacions catalanes, com ara Lo Gay Saber o La Renaixensa, del qual Almirall va ser elegit president. El 1882 es va fundar el Centre Catal, entitat que tenia com a objectiu fomentar el progrs moral i material de Catalunya i que va impulsar, el 1883, la celebraci del Segon Congrs Catalanista. El 1885, aprofitant la mobilitzaci proteccionista, es va redactar el Memorial de Greuges, text redactat per una comissi integrada per les personalitats catalanes ms importants, i que va ser presentat al rei Alfons XII. Lany segent Almirall public Lo Catalanisme, un text cabdal en la formulaci terica del catalanisme poltic. El 1887 un grup de personalitats conservadores es va escindir del Centre Catal i va fundar la Lliga de Catalunya, a la qual es va unir un grup destudiants conservadors del Centre Escolar Catalanista que tamb havien marxat del Centre Catal. El 1888 la Lliga va impulsar, arran de la presncia de la reina a lExposici Universal de Barcelona de 1888, el Missatge a la reina regent, un text escrit en catal en qu se saludava la reina i es demanava un sistema autonmic per a Catalunya. El 1891, a instncies tamb del sector conservador, es fund la Uni Catalanista, amb la pretensi de reunir i orientar amb sentit poltic el moviment catalanista per coordinar les accions en defensa de Catalunya. En la reuni anual que se celebr a Manresa el 1892, es va aprovar un document (conegut com Bases de Manresa) en qu es demanava la reorganitzaci de les relacions entre lestat i Catalunya sobre la base duna mplia autonomia. Durant la dcada de 1890 es va portar a terme una campanya de catalanitzaci de les institucions locals, com ara lAteneu Barcelons i lAcadmia de Jurisprudncia i Legislaci, que van adoptar el catal en els actes oficials de les institucions. La crisi posterior a la desfeta colonial del 1898 va provocar una mobilitzaci ciutadana a Barcelona contra lintent del ministre Fernndez Villaverde daugmentar els impostos. Aquesta mobilitzaci va ser utilitzada per presentar una candidatura conjunta avalada pel catalanisme a les eleccions del 1901. Lxit electoral obtingut per aquesta candidatura, coneguda com la dels quatre presidents (Llus Domnech i Muntaner, Bartomeu Robert, Sebasti Torres i Albert Rusiol), va tenir com a conseqncia la primera representaci parlamentria dun grup catalanista. Aprofitant aquest xit, la Lliga es va consolidar com a partit poltic, que va tenir com a president el director de La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba, i va comptar entre la seva plana dirigent amb Francesc Camb i larquitecte Puig i Cadafalch.
137
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008

OPCI A
Catalua dice, los catalanes dicen: Queremos vivir de otra manera dentro del Estado espaol. La pretensin es legtima porque la autoriza la ley, nada menos que la ley constitucional. La ley fija los trmites que debe seguir esta pretensin y quin y cmo debe resolver sobre ella. Los catalanes han cumplido estos trmites y ahora nos encontramos ante un problema que se define de esta manera: conjugar la aspiracin particularista o el sentimiento de la voluntad autonomista de Catalua con los intereses o los fines generales y permanentes de Espaa dentro del Estado organizado por la Repblica. [...] Hay dos modos de suprimir el problema. Uno, como quieren o dicen que quieren los extremistas de all y de ac: separando Catalua de Espaa; pero esto, sin que fuese seguro que Catalua cumpliese ese destino de que hablbamos antes, dejara a Espaa frustrada en su propio destino. Y otro modo sera aplastar a Catalua, con lo cual, sobre desarraigar del suelo espaol una planta vital, Espaa quedara frustrada en su justicia y en su inters y adems perpetuamente adscrita a un concepto de Estado completamente caduco e infeliz. Hay, pues, que resolverlo en los trminos de problema poltico que acabo de describir.
Fragment del discurs de Manuel Azaa davant el Parlament espanyol, 27 de maig de 1932.
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el context histric corresponent [1 punt] Assenyaleu quin paper va tenir Azaa en el procs daprovaci de lEstatut dAutonomia de Catalunya. Destaqueu les principals posicions poltiques que es van manifestar al Parlament espanyol davant lautonomisme catal i concreteu quins textos es van produir en aquest procs. [1,5 punts] Expliqueu les etapes i les principals realitzacions poltiques, socials, educatives, culturals i econmiques de la Generalitat republicana, 1931-1936. [2,5 punts]
Pregunta 3
138
Srie 4 JUNY 2005
12 A
OPCI A
Exercici 2 Observeu les dades estadstiques segents i responeu les preguntes.
Escons obtinguts al Congrs de Diputats Partits i coalicions UCD PSOE-PSC PCE-PSUC AP/CD/CP(1) PDC (2) CiU PNB PSP-US (3) ERC (4) PSA EE HB UDC-CC CDS UPC UPN
(6) (7) (5)
1977 165 118 20 16 11 8 6 1 1 2 2
1979 168 121 23 9 8 7 1 5 1 3 1 1 1 1
1982 11 202 4 107 12 8 1

(4) (3) (2) (1)
En les eleccions del 1979, Alianza Popular es va presentar amb el nom de Coalicin Democrtica i, a les de 1982, com a Coalicin Popular (AP, PDP, UL, PAR, UPN i UV). Pacte Democrtic per Catalunya era una coalici formada per Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC), Esquerra Democrtica de Catalunya (EDC), Front Nacional de Catalunya (FNC) i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R). El Partit Socialista Popular Unitat Socialista es va integrar al PSOE el 1978. Lany 1977, ERC encara no estava legalitzada i es va presentar en coalici amb el Partit del Treball de Catalunya (PTC), sota el nom dEsquerra de Catalunya. Coalici entre Uni Democrtica de Catalunya i Centre Catal. Unin del Pueblo Canario. Unin del Pueblo Navarro. Partido Aragons Regionalista. Unin Nacional, partit dextrema dreta. andidatura Independiente C de Centro.
1 2 2
(5)
(6) (7) (8) (9)
PAR (8) UN (9) CIC (10)
(10)
Font: www.congreso.es/elecciones
Descriviu la informaci que proporcionen les dades i situeu-la en el context histric corresponent. [1 punt] Identifiqueu els partits que van obtenir ms escons en aquestes tres eleccions i indiqueu les caracterstiques principals de la seva ideologia poltica, aix com els seus dirigents ms destacats. [150 punts] Exposeu breument levoluci poltica dEspanya des de les primeres eleccions democrtiques (1977) fins a lentrada a la Uni Europea. [2,5 punts]
139
Pregunta 3
OPCI A
Exercici 1
Pregunta 1
Srie 4 JUNY 2005
El text reprodueix un fragment del discurs del president del govern de la Segona Repblica espanyola, Manuel Azaa Daz, durant el debat parlamentari a les Corts previ a laprovaci de lEstatut de Nria, celebrat el 27 de maig de 1932. Per tant, es tracta duna font textual, primria, de carcter poltic. Les principals idees exposades pel poltic espanyol sn, en primer terme, la insistncia en la voluntat autonomista de Catalunya, salvaguardada, des del punt de vista legal, per la Constituci republicana del 1931. En segon lloc, la necessitat devitar, dacord amb el poltic castell, lesllavissament cap a posicions considerades extremes: duna banda, la independncia de Catalunya, i duna altra, lesclafament de tota autonomia a partir dun concepte centralista i anacrnic dorganitzaci de lEstat. Azaa es mostra partidari duna soluci autonomista, dins del marc de lordenament jurdic republic.
Pregunta 2
El text de lEstatut redactat a Nria i aprovat per referndum a Catalunya el 1931 es va trobar amb la resistncia damplis sectors de la poltica espanyola. A ms dels parlamentaris catalans, el principal valedor del text va ser el president del govern Azaa, tot i que amb modificacions en diversos aspectes de la redacci original. El projecte destatut va trobar la resistncia del conjunt de les forces de loposici de dretes, agraristes i tradicionalistes, i tamb dalguns sectors republicans, entre els quals destaca la dels seguidors del filsof Jos Ortega y Gasset. Loposici a lautonomisme catal tamb va ser una de les causes principals de lintent de cop destat protagonitzat pel general Sanjurjo lestiu del 1932. La intervenci subsegent dAzaa va permetre, finalment, que el Parlament espanyol aprovs lEstatut. El text finalment aprovat modificava loriginal en aspectes com ara la cooficialitat de les llenges o les competncies de la Generalitat en matries com leducaci o la justcia. Tot i aix, la polmica es va mantenir durant tot el perode, i lautonomisme catal va ser un dels arguments esgrimits per la insurrecci militar el 1936.
Pregunta
Desprs del triomf republic del 14 dabril de 1931, es va produir una negociaci entre els representants del govern republic de Madrid i els dirigents catalans, de la qual va sorgir el 18 dabril la Generalitat republicana. El president provisional Maci va iniciar una rpida acci poltica destinada a la redacci dun estatut que dons marc jurdic a les institucions catalanes. Una comissi redactora, presidida per Jaume Carner, reunida al santuari de Nria va redactar el text, conegut com Estatut de Nria, que va ser aprovat per referndum popular. Presentat a les Corts a Madrid, aquestes, que es trobaven en ple debat constitucional, el van aparcar fins el maig del 1932. La forta oposici va provocar que la seva aprovaci, desprs desmenar molts articles del text redactat a Catalunya, es produs al setembre, desprs de lintent de cop destat de Sanjurjo i a partir duna decidida intervenci dAzaa. La Generalitat republicana va estar presidida per Francesc Maci, primer de manera provisional i desprs de lelecci del primer Parlament, el novembre del 1932, amb una majoria absoluta dERC, fins que va morir, el dia de Nadal del 1933. Aleshores, la presidncia va recaure en Llus Companys. Arran dels Fets dOctubre del 1936, el govern espanyol va suspendre la Generalitat i va empresonar el president i el seu govern. Amb el triomf del Front Popular, el febrer del 1936, la Generalitat va ser restaurada i el govern alliberat. La gesti de la Generalitat republicana va reprendre, en els aspectes fonamentals, les lnies dactuaci de la Generalitat. Va impulsar un ordenament territorial amb la divisi comarcal en 38 comarques i 9 regions, un projecte que es va implantar el 1936. Va destacar lactuaci en el camp cultural i educatiu, amb la creaci de lInstitut Escola i la Universitat Autnoma, la gesti de la xarxa escolar, la creaci duna Escola Normal i la gesti de la Junta de Museus. Va intervenir en lampliaci i el manteniment de la xarxa de carreteres i va impulsar lleis de contingut social importants, com ara la
140
12 A
majoria dedat als 21 anys o les diverses mesures per a la igualtat de la dona. Els esforos modernitzadors del pas portats a terme per la Generalitat es poden observar en la Llei de contractes de conreu i en les diverses actuacions per millorar les infraestructures.
Exercici 2
Pregunta 1
Es tracta duna taula que presenta els escons obtinguts pels diferents partits a les convocatries electorals de 1977, 1979 i 1985. La font s el mateix Congrs dels Diputats i pot ser considerada una font de carcter primari. El nombre descons obtinguts es presenta per partits i coalicions electorals per als anys 1977, 1979 i 1982. El 1977 i el 1979, les eleccions van ser guanyades per la Unin de Centro Democrtico. El Partido Socialista Obrero Espaol (PSOE) va ser la principal fora doposici. Aquesta situaci canvia amb la victria socialista el 1982, mentre que lAliana Popular es transforma en la principal fora doposici. Cal destacar la presncia de diverses formacions poltiques en aquestes eleccions que van obtenir un nombre descons molt inferior al de les dues principals forces; moltes daquestes agrupacions van desaparixer en les eleccions segents i es van integrar dins els partits poltics ms importants. El context daquesta convocatria electoral s el de la transici democrtica.
Pregunta 2
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
La UCD (Unin de Centro Democrtico) va ser el partit ms votat en les eleccions del 1977 i en les del 1979, per en les del 1982 va quedar prcticament redut i inici un procs de descomposici poltica. Es tracta dun partit de centredreta, format a instncies dAdolfo Surez com a instrument per nuclear els diversos sectors de la dreta espanyola partidaris duna via de transici pactada a la democrcia. A ms de Surez, entre els seus dirigents van destacar Calvo Sotelo, Martn Villa, Francisco Fernndez Ordez, scar Alzada, Miguel Herrero de Min i Salvador Snchez Tern. Estava integrada per grups de diferents tendncies ideolgiques, des de democratacristians fins a liberals i socialdemcrates. Aquesta diversitat de corrents va afavorir el seu xit electoral inicial, per tamb es va transformar, amb el temps, en el principal motiu de dissensions interiors, i va afavorir els conflictes que van iniciarne el procs de dissoluci, desprs de la marxa dAdolfo Surez, provocada per lalt grau doposici interna. Daquesta manera, en les eleccions del 1982 la UCD va aconseguir noms 11 escons, mentre que el lideratge de la dreta passava a Aliana Popular, amb Manuel Fraga Iribarne com a principal dirigent, que desprs de la seva refundaci com a Partido Popular va passar a ser la principal fora de la dreta espanyola. Laltra fora que va obtenir resultats importants va ser el Partido Socialista Obrero Espaol, agrupaci histrica del socialisme fundada per Pablo Iglesias el 1879, que havia mantingut la seva presncia a lexili des del 1939. El 1974, un nou grup dirigent va aconseguir la direcci del partit al congrs de Suresnes. Aquest grup, encapalat per Felipe Gonzlez i Alfonso Guerra, va orientar el partit cap a una socialdemocrcia destil europeu, un viratge ideolgic que es va acabar de produir el 1979, amb labandonament del marxisme. Lenfonsament electoral del Partit Comunista i la decidida aposta per ocupar el centreesquerra modernitzador i reformista, li van donar lhegemonia de lesquerra espanyola i van permetre el triomf electoral del 1982 amb lobtenci de la majoria absoluta i lobertura dun llarg perode de permanncia en el poder. Cal destacar tamb la importncia, tot i que decreixent, del Partit Comunista dEspanya dirigit per Santiago Carrillo, que a Catalunya va actuar federat amb el PSUC, dirigit per Lpez Raimundo. En lmbit catal, a partir del 1980 cal fer esment del paper de Convergncia i Uni, dirigida per Jordi Pujol i Miquel Roca, que es va consolidar com el partit hegemnic, i del Partit dels Socialistes de Catalunya, que dirigits per Joan Revents i Raimon Obiols va constituir la principal fora doposici.
Pregunta 3
Una vegada el govern Surez va consolidar el seu poder amb la formaci dun Parlament, amb carcter constituent, desprs de les eleccions del juny del 1977 calia dotar el sistema dun marc juridicoconstitucional de carcter democrtic. En les eleccions quedava tamb establert el sistema de forces polti141
Srie 4 JUNY 2005
ques. En aquest sentit, es feia evident que la principal fora de loposici desquerres era el Partido Socialista Obrero Espaol, en detriment del Partit Comunista dEspanya. La dreta franquista i antidemocrtica no va obtenir una representaci significativa. Daltra banda, les eleccions van deixar clara lhegemonia de lesquerra a Catalunya i lxit electoral del Partit Nacionalista Basc a Euskadi, cosa que plantejava amb fora lexistncia duna dinmica prpia de les nacionalitats histriques. Surez va intentar donar resposta a aquesta situaci pactant el retorn del president de la Generalitat a lexili, Josep Tarradellas, amb carcter de president de la Generalitat provisional, mentre es redactava un nou estatut. La redacci de la Constituci es va encarregar a una comissi en qu quedaven representades les principals forces poltiques. El text aprovat pels representants loctubre del 1978 va ser sotms a referndum al desembre del mateix any. Lestat quedava constitut com una monarquia parlamentria, amb sobirania plenament democrtica. Un ampli reconeixement de drets i llibertats conformava el prembul de la Constituci; shi reconeixia la separaci de poders i el sufragi universal com a sistema per elegir un poder legislatiu format pel Congrs de Diputats i pel Senat. Laspecte ms innovador de la Constituci va ser el sistema autonmic, que reconeixia explcitament la diversitat nacional de lestat, i creava una organitzaci de lestat basada en les autonomies. Aquest procs es va iniciar a partir de les demandes de les nacionalitats histriques, especialment el Pas Basc i Catalunya, que aviat es van convertir en preautonomies, i va ser seguit per altres regions que van demanar constituir-se tamb en autonomies. A la Constituci es van incloure diferents formes daccedir a lautonomia que van permetre estendre-la a regions que no havien tingut mai una reivindicaci autonmica i aigualir daquesta manera les reivindicacions nacionalistes. Aquesta poltica impulsada pel president Surez va ser coneguda com caf per a tots. Un cop establert el marc constitucional es van poder celebrar les eleccions municipals i tamb es van aprovar els estatuts basc i catal i es van celebrar les primeres eleccions autonmiques. El govern Surez va haver de fer front a una forta crisi econmica que es podia constituir en un element desestabilitzador del procs de canvi. Per combatre els seus efectes es van signar els pactes de la Moncloa (octubre del 1977), un acord entre les forces socials i poltiques per estabilitzar els preus i els salaris i esmorteir els costos socials de la crisi. A ms, el govern va haver de fer front al terrorisme desquerra, sobretot el dETA i el de grups com els GRAPO i el FRAP, i al de dretes, que amb les seves accions donaven arguments a les forces contrries a la democrcia, que cercaven per tots els mitjans aturar el procs democrtic. Sectors importants de lexrcit van protagonitzar un intent de cop destat, el 23 de febrer de 1981, aprofitant que Surez va abandonar la presidncia arran de la crisi de la UCD. Desprs dun breu perode de govern de Calvo Sotelo, durant el qual el pas es va integrar a lOTAN, en les eleccions doctubre del 1982 els socialistes van obtenir la majoria absoluta. El nou govern presidit per Felipe Gonzlez va encarar una poltica de modernitzaci de lestat i dextensi dels drets socials, i va acabar amb loposici oberta de lexrcit a la democrcia. Duna altra banda, va incloure una poltica econmica de liberalitzaci del mercat i privatitzaci de les empreses pbliques i amb la LOAPA va fer un intent de rebaixar les atribucions de les autonomies histriques. Lobjectiu ms important va ser la integraci de lEstat espanyol a la Comunitat Econmica Europea, per la qual va haver dadaptar leconomia espanyola a les exigncies comunitries. Espanya va ingressar finalment a la CEE el 1986.
142
OPCI B
Exercici 1 Llegiu els textos segents i responeu les preguntes.
Srie 4 JUNY 2005
12 B
Anvem armats fins a les dents: fusells, metralladores i pistoles. Descamisats i bruts de pols i fum. Som els representants de la CNT i la FAI que Companys ha cridat vam dir al cap, i aquests que ens acompanyen sn la nostra escorta. [...] Companys ens va rebre dempeus, visiblement emocionat. [...] Vam seure, cadasc de nosaltres amb el fusell entre les cames. En substncia, el que ens va dir Companys va ser el segent: Abans de res he de dir-vos que la CNT i la FAI no han estat mai tractades com es mereixien per la seva veritable importncia. [...] Avui sou els amos de la ciutat i de tot Catalunya perqu noms vosaltres heu venut els militars feixistes, i espero que no us spiga greu que en aquest moment recordi que no ha faltat lajuda dels pocs o molts homes lleials del meu partit i dels gurdies i mossos. [...] Per la veritat s que, perseguits durament fins abans-dahir, avui heu venut els militars feixistes. [...] Heu venut i tot s al vostre poder, si no em necessiteu o no em voleu com a President de Catalunya, digueu-mho ara. Que ja passar a ser un soldat ms en la lluita contra el feixisme. Si, al contrari, creieu que en aquest lloc, que noms mort deixaria davant el feixisme triomfant, puc, amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi, ser til a aquesta lluita, que si b acabada avui a la ciutat, no sabem quan i com acabar a la resta dEspanya, podeu comptar amb mi i amb la meva lleialtat [...]
Joan Garcia Oliver, dirigent anarquista, juliol del 1936.
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008
Pregunta 1
Identifiqueu les idees principals del text i situeu-les en el context histric corresponent. [1 punt] Exposeu els fets ms rellevants que van tenir lloc a Catalunya des del 19 de juliol fins al final de setembre del 1936. [2 punts] Expliqueu com va evolucionar la situaci poltica i social de Catalunya des del setembre del 1936 fins al febrer del 1939. [2 punts]
143
OPCI B
Exercici 2
Srie 4 JUNY 2005
Observeu les dades estadstiques segents i responeu les preguntes.

Evoluci de la producci agrcola i de la poblaci a Espanya Any 1800 1810 1820 1830 1840 1850 1860 1870 1880 1890 Producci agrcola total 100 103 107 113 125 137 144 153 164 177 Poblaci 100 103 106 112 123 135 143 148 155 162
Font: Gabriel Tortella, El desarrollo de la Espaa contempornea. Historia econmica de los siglos xix y xx, Madrid, 1994.
Resumiu la informaci que proporcionen les dades i situeu-la en el context histric corresponent. [1,5 punts] Expliqueu els principals canvis i continutats en lagricultura espanyola del segle xix. [1,5 punts] Exposeu, a grans trets, el procs dindustrialitzaci a Catalunya i Espanya durant el segle xix. [2 punts]
144
OPCI B
Exercici 1
Pregunta 1
12 B
E l text escrit pel dirigent i intellectual anarquista Joan Garcia Oliver fa referncia a la visita dun grup de dirigents anarquistes armats que havien participat, juntament amb els gurdies dassalt i membres de la Gurdia Civil, en la derrota dels militars sollevats a Barcelona, el juliol del 1936, al president de la Generalitat Llus Companys. Es tracta duna font primria de carcter poltic. Cal destacar la posici adoptada per Companys, que reconeix la nova situaci poltica, en la qual els anarquistes tenien un paper determinant desprs dhaver derrotat els insurrectes. Companys els va posar el seu crrec a disposici i va manifestar-se partidari de mantenir la lluita contra el feixisme. El context histric s el de laixecament militar contra la Segona Repblica espanyola, el 18 de juliol.
Pregunta 2
Les organitzacions anarquistes van tenir un paper decisiu en el fracs de la insurrecci militar a Barcelona, juntament amb forces dependents de la Generalitat, com els gurdies dassalt i els efectius fidels a lordre republic de la Gurdia Civil. La nova situaci poltica creada pel predomini anarquista va iniciar un procs revolucionari que, tot i mantenir formalment les institucions republicanes, va crear noves instncies de poder. El Comit Central de Milcies Antifeixistes va controlar la situaci a partir del juliol, agrupant el conjunt de forces contrries a laixecament militar, i fins al setembre del 1936, en qu es va dissoldre per donar pas a la formaci dun nou govern de la Generalitat presidit per Llus Companys, amb una important representaci de les forces obreres i sindicals. Parallelament es van desfermar accions violentes contra persones considerades partidries de la insurrecci, sacerdots, catlics, propietaris, etc. Es van cremar esglsies i grups dincontrolats relacionats amb els sectors anarquistes ms radicals van cometre assassinats i robatoris. En el pla econmic es va endegar un procs de control obrer de les empreses i es van expropiar terres que quedaven sota control dels camperols. Per dirigir el procs es va crear un Comit de Collectivitzacions. La Generalitat va intervenir per intentar posar ordre en el procs creant el Consell dEconomia de Catalunya, que va aprovar el decret de collectivitzacions de les empreses de ms de cent treballadors. Tamb va crear la Comissi dIndstries de Guerra, que va controlar les empreses industrials i qumiques necessries per lesfor militar.
Pregunta 3
Cal destacar un primer moment que es va caracteritzar per les accions incontrolades i la repressi de persones considerades sospitoses de ser partidries de la insurrecci. Els empresonaments illegals, els robatoris i lespoli de bns i els assassinats sense judici, es van dirigir de manera indiscriminada contra els sacerdots i les persones de confessionalitat catlica, els propietaris de fbriques i els simpatitzants de partits de dreta. Parallelament, les forces sindicals i poltiques properes a lanarquisme van iniciar un procs de collectivitzacions dempreses i de terres. En conjunt, es pot afirmar linici dun procs de carcter revolucionari, que va canviar profundament les caracterstiques del sistema republic a Catalunya. Aquest es va reflectir institucionalment en la creaci dun Comit de Milcies Antifeixistes, que va controlar la situaci durant lestiu del 1936. Va ser aleshores, tamb, que es van organitzar les columnes de milicians destinades a combatre al front dArag i ms tard tamb a Madrid. Tot i aix, la Generalitat va intentar redrear la situaci i posar ordre en lesfor de guerra i en la vida a la rereguarda. A lagost es va crear el Consell dEconomia de Guerra, que va aprovar el decret de collectivitzacions. Es va posar en funcionament la Comissi dIndstries de Guerra, destinada a dirigir lesfor de producci de les indstries implicades en la producci de material bllic. Es va crear el Consell de lEscola Unificada (CENU), que es va fer crrec de tot el material i del personal dedicat a lensenyament i va portar a la prctica una reforma educativa, fins al 1938, en qu la situaci creada pels bombardeigs i el nombre de refugiats el va desbordar. Tamb va ser important el Servei de Protecci del Patrimoni, per preservar les obres dart del vandalisme. El Comissariat de Propaganda va ser el responsable de lexpansi cultural al front i de nombroses campanyes adreades a la poblaci. Tot i la formaci, el setembre del 1938, dun govern de la Generalitat
145
Srie 4 JUNY 2005
de carcter unitari amb representaci de les forces poltiques i sindicals, es va anar perfilant un enfrontament creixent entre els partidaris de la revoluci, els anarquistes i el POUM (Partit Obrer dUnificaci Marxista), dirigit per Andreu Nin, que arrenglerava els comunistes antiestalinistes i els partidaris de lordre republic, i membres dERC per tamb del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), que agrupava els comunistes ortodoxos. Les divergncies van esclatar en un enfrontament armat quan el maig del 1937 les forces de la Generalitat van assaltar ledifici de la Telefnica, que estava en mans anarquistes. Les conseqncies dels Fets de Maig van provocar la illegalitzaci del POUM i la prdua de poder dels anarquistes. El poder dels comunistes dins laparell destat va augmentar i la Generalitat tamb va quedar afectada, ja que el govern central va aprofitar els fets i es va establir a Barcelona retallant moltes de les competncies autonmiques. Durant lany 1938, la poblaci catalana va patir nombrosos bombardeigs aeris, molts procedents de Mallorca. Es va fer lltim gran esfor militar quan lexrcit republic va creuar la lnia de lEbre, el juliol del 1938. La manca de material i de suport va fer que la batalla es perds i Catalunya queds oberta a locupaci de lexrcit franquista. Barcelona va caure el 26 de gener de 1939 i locupaci de Catalunya va ser completada al febrer. Un xode de militars i civils de prop de 250.000 persones van travessar la frontera francesa. La majoria van ser internats en camps de refugiats installats a les platges del Rossell. Les institucions van ser abolides dins del territori i van comenar, juntament amb molts dirigents i intellectuals republicans, un llarg exili.
Exercici 2
Pregunta 1
E s tracta duna font secundria de carcter estadstic que reflecteix, prenent com a ndex base 100, levoluci de la poblaci agrcola des de lany 1800 fins a lany 1890. La taula permet establir una correlaci entre el creixement de la poblaci i laugment de la poblaci agrcola. Cal observar que durant la primera part del segle xix el creixement de les dues columnes s semblant, la qual cosa indica la persistncia duna agricultura tradicional, en qu tot i la introducci de millores, el creixement de la poblaci es pot relacionar directament amb laugment de la producci agrcola. Estem davant dun model de transici de la demografia del model de lAntic Rgim a una demografia de carcter modern, i tamb duna agricultura tradicional a una agricultura de mercat. Mentrestant, a partir del 1850 es comena a notar que el creixement agrcola s superior al creixement demogrfic; aix posa de manifest els efectes de la industrialitzaci sobre la producci agrria, que comena a ser excedent i sorienta cada vegada ms cap al mercat, abandonant progressivament lautoconsum.
Pregunta 2
Durant el segle xix es va produir el trnsit dun sistema agrari tradicional caracterstic de lAntic Rgim a una estructura agrria moderna orientada a leconomia de mercat. Aquest procs va comportar les modificacions de les traves jurdiques prpies de lAntic Rgim i la consolidaci de noves formes de propietat de la terra. La consolidaci daquests canvis en lestructura de la propietat es va produir a partir de les lleis de desvinculaci i desamortitzaci de la terra. Les lleis de desvinculaci van afavorir la transformaci, per part de la noblesa, dels drets jurisdiccionals propis de lAntic Rgim en propietat privada perfecta, mentre que les lleis de desamortitzaci, la llei de Mendizbal (1836) i la de Pascual Madoz (1855), van permetre lexpropiaci i la subhasta de les propietats amortitzades o de m morta que estaven en mans de lEsglsia i dels municipis. Per a Espanya la desamortitzaci va afavorir la consolidaci duna estructura desigual de la propietat agrria, que va beneficiar els rics de les ciutats i els grans propietaris, i va perjudicar lEsglsia, els municipis i, sobretot, els camperols pobres. La gran propietat (latifundi) va predominar a Andalusia, Extremadura i zones de Castella, mentre que la petita propietat (minifundi), ho va fer en unes altres zones de Castella i a Galcia. A Catalunya i al Pas Basc va predominar un tipus de propietat mitjana. Els canvis tecnolgics no es van produir amb igual intensitat arreu i en general van ser ms intensos on el rendiment capitalista va ser ms alt. Es va produir una especialitzaci regional, va predominar la ramaderia al sud, a Galcia, a Santander, a Astries i al Pas Basc. Algunes daquestes zones van exportar carn i llana a diversos mercats dEuropa. La zona central de la Pennsula (Castella, part dAndalusia, Arag, Extremadura, Lle) es va especialitzar en la gran producci de cereals, en bona part destinats a lexportaci, sobretot a Angla146
12 B
terra, i la zona del Mediterrani es va orientar ms a la producci dhorta, a la vinya i a lolivera. La producci de vi i aiguardent es va exportar a les colnies i a Frana, i en algunes zones dAndalusia ho van fer tamb a Anglaterra. La filloxera a Frana va provocar un auge de la producci vincola a moltes zones, per ms tard, quan va arribar a la Pennsula, va causar un veritable daltabaix al camp, sobretot a Catalunya, on va generar una crisi dels productors petits (rabassaires) i va obligar a substituir els cultius.
Pregunta 3
Espanya va presentar un endarreriment respecte del procs dindustrialitzaci que va tenir lloc a Europa durant el segle xix. En aquest sentit, noms Catalunya i ms tard el Pas Basc es poden considerar excepcions, sobretot grcies al predomini de les indstries txtil i siderrgica, respectivament. En el segle xix, Catalunya va ser considerada, per la intensitat del procs dindustrialitzaci, com la fbrica dEspanya. El procs iniciat en el segle xviii a partir de lexpansi txtil relacionada amb la importaci a les colnies va quedar interromput per les guerres napoleniques a inicis del segle xix i es va reprendre amb fora durant la dcada de 1830. El 1833 es va installar a Barcelona lempresa Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia, la primera fbrica txtil que va utilitzar la fora del vapor. Ms tard, durant la dcada de 1840, es van installar dues fbriques importants ms: El Vapor Vell, de la firma Gell, Ramis i Cia., i El Vapor Nou, de la societat annima LEspanya Industrial. Els vapors (les fbriques que utilitzaven el carb) es concentraven a les ciutats. Com que Catalunya era deficitria en la producci de carb i lhavia dimportar, tamb es van installar fbriques que feien servir la fora hidrulica al costat del curs dels rius pirinencs (el Llobregat, el Ter i els seus afluents). Aquestes fbriques, anomenades colnies industrials, funcionaven com a veritables unitats autnomes: els propietaris i els obrers residien a les rodalies, ja que les indstries disposaven dhabitatges, serveis i comeros propis. A ms, aquest tipus de fbrica facilitava el control patronal de lactivitat sindical, que als vapors urbans era molt intensa. Ms enll de la indstria txtil va destacar la indstria siderometallrgica, que a Barcelona va comptar amb grans empreses com La Maquinista Terrestre i Martima. Per va ser al Pas Basc i a Astries on es van installar les fbriques ms importants relacionades amb lactivitat de les indstries dextracci de ferro i carb, respectivament, que hi havia en aquestes zones. La installaci del ferrocarril a partir de la Llei general de ferrocarrils (1855) va afavorir el desenvolupament industrial, ja que va possibilitar la integraci del mercat. Ara b, la installaci del nou mitj de transport es va fer, sobretot, a partir de capital i materials estrangers, la qual cosa va restar una oportunitat al desenvolupament de la indstria nacional. Altres indstries, com ara la mineria que es localitzava a diverses parts de la Pennsula, van estar molt relacionades amb el capital estranger i lactivitat exportadora. Cal destacar tamb, sobretot en la segona meitat del segle, el desenvolupament de la indstria qumica i la introducci gradual de lelectricitat en els processos industrials. La industrialitzaci va provocar importants canvis demogrfics i socials. Es va intensificar lxode del camp a la ciutat. La concentraci urbana va afavorir labandonament del sistema demogrfic antic, la baixa natalitat i a la llarga una disminuci progressiva de la mortalitat. Van aparixer nous sectors socials: els propietaris industrials, la classe obrera i una creixent classe mitjana integrada per tcnics, administradors i empleats. Tot i aix, el procs no va ser homogeni i durant el segle xix van conviure els trets demogrfics i socials de lAntic Rgim, sobretot a moltes zones del centre i el sud, amb la dinmica de la nova societat industrial que sestava desenvolupant a la perifria.
147
Exmens resolts 2008-2005 2005-2008

Examens Resolts Historia 2005-2008

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Examens Resolts Historia 2005-2008

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Exmens resolts 2008-2005

ANY 2007 SETEMBRE Srie 3

QUADRE ESTADSTIC I GRFIC

ANY 2006 SETEMBRE Srie 4

ANY 2005 SETEMBRE Srie 3

Srie 4 SETEMBRE 2008

Srie 4 SETEMBRE 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 4 SETEMBRE 2008

Exmens resolts 2008-2005

c)  Analitzeu els articles 2, 11 i 77, i expliqueu a qu fan referncia.

a)  Expliqueu tres diferncies poltiques entre progressistes i moderats.

Srie 4 SETEMBRE 2008

Barcelona (provncia) Tarragona Girona Lleida Total

c)  Comenteu les dades que cont la font. [075 punts]

Srie 4 SETEMBRE 2008

Srie 4 SETEMBRE 2008

Exmens resolts 2008-2005

Model d'examen resolt de la coordinaci de les PAU Enunciat de la prova

Barcelona, Prtic, 1999, pg. 89.

Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2

Srie 2 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2

Srie 2 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 2 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Enunciat Enunciat de de la la prova prova

c)  Expliqueu lorganitzaci poltica per a Catalunya que proposa la font.

Srie 2 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 2 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 2 JUNY 2008

Model d'examen resolt de la coordinaci de les PAU Enunciat de la prova

c)  Analitzeu els articles 11, 13 i 19 i expliqueu a qu fan referncia.

Srie 5 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta 2

b) Digueu quin s el context histric de la font. [075 punts]

6 de febrer del 1976). Autor: Manel Armengol.

Srie 5 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 5 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Enunciat Enunciat de de la la prova prova

Uni Catalanista. Bases per a la Constituci regional catalana.

Srie 5 JUNY 2008

Srie 5 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Srie 5 JUNY 2008

Exmens resolts 2008-2005

Model d'examen resolt de la coordinaci de les PAU Enunciat de la prova

Pregunta 1 Pregunta 2 Pregunta Pregunta 3 1

Srie 3 SETEMBRE 2007

Exmens resolts 2008-2005

Desembre 1934 Desembre 1935 Juny 1936

Pregunta 1 Pregunta 1 Pregunta Pregunta 2 2

Font: R. Tamames, La Repblica: La era de Franco,

Srie 3 SETEMBRE 2007

Exmens resolts 2008-2005

Srie 3 SETEMBRE 2007

Srie 3 SETEMBRE 2007

c) Analitzeu els articles 2, 11 i 77, i expliqueu a qu fan referncia.

a) Expliqueu tres diferncies poltiques entre progressistes i moderats.

c) Comenteu les dades que cont la font. [075 punts]

c) Expliqueu lorganitzaci poltica per a Catalunya que proposa la font.

c) Analitzeu els articles 11, 13 i 19 i expliqueu a qu fan referncia.

* Anys en qu tingueren lloc eleccions generals a Espanya