Filosofia I Ciutadania3

FILOSOFA I CIUTADANA
I.E.S. CAMP DE MORVEDRE
FILOSOFIA I CIUTADANIA
TEMA 1: EL SABER FILOSFIC
OBJECTIUS DE LA UNITAT a) Objectius bsics I. Comprendre l'mbit especfic del saber filosfic i distingir la tasca cientfica. II. Entendre l'activitat filosfica com una tasca ineludible de l'sser hum, en el seu intent de donar resposta als problemes que el mn en qu viu li planteja. III. Adquirir una visi clara del rigor metodolgic que exigeix l'activitat filosfica. IV. Distingir els diversos mbits sobre els quals es desenvolupa l'activitat filosfica. V. Entendre el valor de la filosofia per al desenvolupament del pensament hum i el paper que aquesta ha de tenir en el mn en qu vivim. VI. Manejar el vocabulari filosfic amb rigor. VII. Aplicar tcniques de treball filosfic: dissertaci, comentari de text, taules comparatives. b) Objectius d'ampliaci I.Assolir una visi global de la gnesi histrica del pensament filosfic. II. Conixer i valorar el paper de la dona en la filosofia. III. Analitzar els principals mtodes filosfics. CONTINGUTS 1. Qu s la Filosofia?. Especificitat del saber filosfic. 1.1.La pregunta pel sentit de les coses. 1.2. El tipus de discurs mtic: el mite i la religi. 1.3. El tipus de discurs racional: la filosofia i la cincia. 2.Sentit i necessitat de la filosofia. 2.1.La necessitat de la filosofia. 2.2.Les disciplines filosfiques: Quines sn les preguntes? 3.La filosofia i la seva histria. 3.1.Filosofa antiga. 3.2.Filosofa medieval. 3.3. Filosofia renaixentista. 3.4. Filosofia moderna. 3.5. Filosofia contempornia. 3.6. El paper de la dona en la Histria de la Filosofia.
1.QU S LA FILOSOFIA? ESPECIFICITAT DEL SABER FILOSFIC.

1.1. LA PREGUNTA PEL SENTIT DE LES COSES. Deia Fiedrich Nietzsche, un filsof alemany del segle XIX que " L'sser hum s un animal malalt" perqu no en t prou amb procurar-se la soluci a les seves necessitats vitals immediates sin que a ms es pregunta per les coses intentant buscar sentit a la seva vida com a les coses mateixes. Aquest desig de saber, la necessitat d'atribuir un sentit a les coses i a la prpia vida que en un principi apareixen indefinides, posseeix tres trets caracterstics: 1. Sembla no tenir tot valor vital. s en cert sentit un "luxe de la naturalesa". No sabem que cap altre animal ho faci com nosaltres. 2. s una cosa inevitable. El comporta la prpia naturalesa humana tal com ara est constituda. L'sser hum no pot deixar de pensar tornant a una pura animalitat. s una ficci, una quimera creure que alguna cosa aix pugui passar. 3. s una cosa problemtic. Sovint ens trobem en una situaci d'angoixa en no trobar respostes que ens satisfacin o descobrir que les respostes tenim sn errnies. No sabem tan sols si hi ha una nica i veritable resposta. Deia Jean Paul Sartre, filsof francs del segle XX, que " estem condemnats a ser lliures" a escollir una proposta de sentit per a la nostra vida i les coses. La nostra elecci pot consistir en delegar en una proposta aliena, la que ens ha transms els nostres pares, l'escola, la societat, etc. per haurem d'intentar construir per nosaltres mateixos observant totes aquestes propostes la nostra propia: el sentit que nosaltres li donarem a la nostra vida i a les coses. La filosofia s un tipus de saber que pretn respondre aquesta pregunta encara que no s l'nic, tamb ho s el mite, la religi o la cincia. Per ser ms endavant on diferenciarem aquests diferents tipus de saber i les seves respectives maneres de respondre aquesta pregunta. a) Bases antropolgiques que possibiliten la pregunta: all que ens diferencia d'altres animals Hi ha un fonament biolgic, evolutiu, en aquesta actitud humana que el porta a intentar conixer i explicar all que l'envolta. La base es troba en la capacitat que posseeix l'sser hum per modificar l'entorn, capacitat que comparteix amb els vertebrats superiors per que difereix de grau en ambds. 1. Els animals no especialitzats construeixen el seu mn en un dileg actiu amb el medi intentant adaptar-se a les noves condicions que van sorgint. Viuen
una realitat merament biolgica determinada per les seves necessitats vitals de cada moment. Com ho fan? D'acord amb les segents caracterstiques: a. Els animals modifiquen d'alguna manera l'entorn construint nius, marcant territoris, etc., Per, pel que sabem, no han creat una cultura. b. Tenen una relaci d'immediatesa amb el seu entorn, solucionen els problemes depenent dels elements presents en aquest entorn, dels objectes naturals, encara que de vegades aquests adquireixin la categoria d'instruments. c. Les seves formes de vida es mantenen prcticament invariables des de fa centenars, milers d'anys. El que pugui aprendre un individu mor amb ell ja que no tenen mitjans de transmissi del que s'ha aprs. 2. L'sser hum, en canvi, a ms s capa de crear una cultura. Ms enll de la mera realitat biolgica construeix el seu mn a partir de la seva capacitat de pensar abstractament i el desenvolupament del llenguatge. Els trets que en aquest aspecte el diferencien de la resta dels animals sn: a. No es limita al mer s d'objectes naturals sin que ha aprs a fabricar instruments artificials (modificaci dels objectes naturals amb vista a una finalitat preestablerta) i perfeccionar-los. b. El desenvolupament del llenguatge i el pensament conceptual li ha perms transmetre els seus coneixements a altres membres de l'espcie. c. La creaci de cultura que, en un primer moment, va tenir com a objectiu el domini de l'entorn i la resoluci de problemes urgents (viure en una cova, fer foc, preparar paranys, fabricar eines, etc.) Resoltes les necessitats ms urgents va obrir un nou horitz. Va passar a interessarse per les coses no ja com una resposta a les seves necessitats sin com el conjunt de coses on es desenvolupa la seva vida. Aix va sorgir la necessitat de trobar una explicaci als fenmens naturals que li sorprenen, que se li plantegen com un enigma, explicar el desconegut: Qu s la pluja?, qu s aquest disc llumins que creua el cel que il.lumina i dna calor?, Qu hi ha darrere de la mort?, etc. d. D'aquesta manera es va produir un canvi qualitatiu, el procs acumulatiu de la cultura va causar un pas de les preguntes motivades per la urgent necessitat de produir alguna cosa til al pur exercici de la curiositat, de la pregunta per la pregunta: s el pas al perqu de les coses, a la seva naturalesa i al seu sentit. b) L'origen i el sentit de la pregunta: l'admiraci i el reconeixement de la prpia ignorncia Els sers humans es fan estes preguntes moguts per l'admiraci i reconeixent la seua prpia ignorncia. Ho fan per a fugir d'esta i no per cap
utilitat. Vegem-ho a travs de les cites de dos dels filsofs ms importants de l'antiguitat:" Doncs els homes comencen i van comenar sempre a filosofar moguts per l'admiraci: al principi, admirats pels fenmens sorprenents ms comuns: desprs, avanant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com els canvis de la Lluna i els relatius al Sol i als estels, i la generaci de l'Univers. Per el que es planteja un problema o s'admira, reconeix la seva ignorncia. (Per aix tamb el que estima els mites s en certa manera filsof; doncs el mite es compon d'elements meravellosos.) De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorncia, s clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per utilitat alguna. I aix ho testifica l'ocorregut. Doncs aquesta disciplina va comenar a buscar-se quan ja existien gaireb totes les coses necessries i relatives al descans i al ornat de la vida" Aristtil: Metafsica, 982 G 10-25 Aquestes preguntes es van formular per primera vegada quan ja existia gaireb tot el necessari per a la vida. De la contemplaci i admiraci que produeixen les coses immediates es va passar a coses cada vegada ms allunyades: de les aiges de la Terra a les pluges i tempestes, de la Terra al cel, als estels i al Sol i, d'aqu, a les preguntes sobre la composici de les coses o sobre l'origen de l'Univers. Les preguntes nascudes de l'admiraci sn cada vegada ms complexes i aconsegueixen mbits ms allunyats de l'immediat i ms amplis. Les preguntes no estan ja dirigides a resoldre les necessitats sin a explicar i calmar l'admiraci, la perplexitat que ens produeix el que ens envolta. De manera que s el reconeixement de la prpia ignorncia el motor del nostre pensament, la qual cosa li porta a tractar de conixer, a intentar trobar la saviesa. "Doncs heus aqu el que succeeix: cap dels dus filosofa ni desitja fer-se savi, perqu ja ho s, ni filosofa tot aquell que sigui savi. Per al seu torn els ignorants ni filosofen ni desitgen fer-se savis, doncs en aix estreba el mal de la ignorncia: en no ser ni noble, ni bo, ni savi i tenir la illusi de ser-ho en grau suficient. Aix, el que no creu estar mancat de res no sent desig del que no creu necessitar" Plat: Banquet, 203 D-204 B Aix el reconeixement de la prpia ignorncia est unit al desig de saber. s una ignorncia que es pretn superar, abandonar i, en aquest sentit, es presenta com una possibilitat de coneixement per a tota persona que sigui capa de sorprendre's pel que li envolta. c) La resposta: els discursos interpretatius de la realitat Per respondre aquestes preguntes l'sser hum ha elaborat diferents tipus de discursos interpretatius de la realitat que tenen en com intentar explicar el que existeix, la qual cosa ha existit o existir amb la intenci de trobar-li un sentit. D'aquesta manera busquen ser una descripci i donar una explicaci de
la realitat amb finalitats vries com poder fer prediccions sobre ella o b indicar quin s el comportament correcte. Els principals discursos interpretatius de la realitat que s'han donat al llarg de la histria sn els discursos mtics, que inclouen el mite i la religi, i els discursos racionals, que inclouen la filosofia i la cincia.
Discursos mtics Discursos interpretatius de la realitat Discursos racionals
El Mite La Religi La Filosofa La Cincia
1.2. EL TIPUS DE DISCURS MTIC: EL MITE I LA RELIGI Durant la major part de la histria de l'espcie humana les explicacions sobre la naturalesa i la societat van tenir un carcter mtic i encara avui perviu en moltes cultures aquest tipus d'explicaci. Tamb els moviments religiosos sn de carcter fonamentalment mtic. a) El mite El mite s un conjunt de narracions que intenten explicar la realitat partint de la idea que en els orgens, les relacions i les finalitats de tot el que passa han intervingut o intervenen ssers sobrenaturals, ja siguin dus, esperits, dimonis o fades. Quan es tracta d'explicar els orgens sn relats d'actuacions dels dus o ssers sobrenaturals que van intervenir en fets extraordinaris esdevinguts en un temps indeterminat, en el principi del temps, extern al temps histric hum. Quines caracterstiques t aquest tipus de discurs o saber? Com respon a les nostres interrogants? Les enumerem a continuaci: 1. Protagonisme del sobrenatural. En el mite les forces naturals (el foc, el vent, etc.) sn personificades i divinitzades: es tracta de dus personals la presncia dels quals i actuaci com a tals es deixa sentir contnuament en el curs dels esdeveniments. 2. Model antropomrfic. Projecta sobre el mn (el conjunt de tots els fenmens) i els dus les motivacions i experincies personals dels humans. s a dir, els dus tenen, com els humans, una personalitat o manera de ser i una voluntat lliure, s a dir, uns desitjos, interessos i necessitats semblants als humans. Tot quant succeeix al mn es pot entendre com el resultat de la personalitat i la voluntat de les divinitats (o forces csmiques) implicades.
3. Model mgic. El futur del mn i de la humanitat est determinat pels desitjos dels dus, que sn les forces determinants de l'univers. Per preveure i conixer el futur haurem d'anticipar quins sn les seves intencions. Aix s possible grcies a diverses tcniques de adivinaci que pretenen conixer la voluntat dels dus, ben preguntant-los a ells directament (per exemple, a travs d'un Oracle) o ben analitzant processos atzarosos que els dus poden modificar al seu gust (per exemple, llanant daus o cartes) o b mitjanant la recerca de signes o portents especials (per exemple, el vol de les aus, la interpretaci dels somnis, l'anlisi de les vsceres dels animals sacrificats, fets meravellosos, etc.) L'inters per influir en la voluntat dels dus genera un conjunt de cultes, rituals, ofrenes, pregries, etc. en els quals la mgia es converteix en un instrument que permet exercir un poder sobre la naturalesa i les persones. 4. s un tipus de discurs: a. Revelat. El mite s una histria sagrada que en molts casos ha estat revelada, inspirada o dictada per la mateixa divinitat. b. Dogmtic. Es presenta sense cap possibilitat de dubte, com una histria absolutament veritable. Als ulls del creient el mite s indiscutible c. Irracional i acceptat per fe. El discurs mtic demanda una fe cega. En ell la creena, la fe, s essencial. d. Incontrastable. La veracitat de les seves explicacions sobre els fets s impossible de contrastar o comprovar. e. Simplista. El discurs mtic t un nivell d'explicaci molt senzill, ja que la narraci acostuma a ser poc detallada i imprecisa. Aix ho fa especialment atractiu per a mentalitats que volen respostes senzilles. Mite de la successi (Mitologia grega) Ur (el cel) odia als fills que t amb la seva mare Gea (la terra) i els amaga en els abismes d'aquesta. La mare prepara una emboscada contra Ur i noms el fill menor, Cronos (el temps), decideix enfrontar-se al seu pare. Gea li lliura una fal dentada i quan Ur s'uneix a Gea en amorosa abraada, Cronos talla els genitals del seu pare i els llana al mar. La castraci d'Ur produeix gotes de sang que en caure a terra originen les Erinies, les Gegants i les Nimfes Melias. Les Erinies sn les deesses encarregades de castigar als parricides, el seu aspecte s horrible (cabells de serps i a les seves mans serps que sn fuets) i sn tres: Alecto, Tisfone i Meguera. Els Gegants sn ssers colossals, amb poder semblant als dus, per mortals. De les Nimfes Melias no conservem els seus noms. En caure els genitals al mar, produeixen una bromera de la qual sorgeix la deessa de l'amor, la bellesa i la passi, Afrodita (Venus). Cronos ocupa el poder i es casa amb la seva germana Reva. T sis fills (Hestia, Demter, Hera, Hades, Posid i Zeus). Per per una predicci de Gea, Cronos s'assabenta que tamb ell ser destronat per un dels seus fills. Per evitar-ho, segons naixien els anava devorant. Aquest procedir no va agradar a Reva i va decidir donar a llum al seu ltim fill (Zeus) lluny del seu pare (a la
muntanya Licto, Creta). En lloc de Zeus, Reva li va donar a engolir a Cronos una pedra embolicada en bolquers. Zeus creix a Creta alletat per la nimfa Amaltea amb llet de cabra. En crixer Zeus, aconsegueix que el seu pare vomiti als seus germans i amb ells la pedra que es va empassar enganyat, pedra que Zeus va portar al que avui dia s el santuari de Delfos, on encara avui pot visitar-se (encara que s cpia d'poca romana). Desprs allibera als Cclopes (ssers monstruosos d'un sol ull en el front) i als Hecatonquires (ssers de cent braos). Zeus, ajudat pels seus germans i alguns titans, es va rebellar contra el seu pare, ajudat aquest ltim per la resta de titans. Desprs de deu anys de lluita, Cronos i els titans que li van ajudar van ser encadenats en el Trtar sota la vigilncia dels Hecatonquires. Els vencedors es van repartir el poder: Posid el domini del mar, Hades el mn subterrani i Zeus el cel, sent aquest ltim considerat a partir de llavors el du suprem i pare de tots els dus i homes. Zeus ocupa l'Olimp, muntanya on es deia que es trobava l'estatge dels dus. Aix s com acaba el mite de la successi. b) La religi El discurs religis es constitueix en un agregat de mites, ritus, prescripcions i prohibicions morals. El discurs religis igual que el discurs mtic: Tracta d'entendre el mn com a resultat de la voluntat d'un o diversos dus. Afirma que la nostra destinaci dependr de la nostra relaci amb els dus. Posseeix un carcter dogmtic, revelat, irracional (acceptat per fe) i incontrastable. 1.3. EL TIPUS DE DISCURS RACIONAL: LA FILOSOFIA I LA CINCIA Els primers a elaborar discursos racionals sobre la realitat van ser els primers filsofs. La filosofia en els seus inicis apareix com una nova visi global del mn contraposada al discurs mtic. El discurs filosfic i el cientfic, filosofia i cincia neixen juntes i indiferenciades i es mantenen aix fins a la revoluci cientfica dels segles XVI-XVII. En el discurs racional a diferncia del discurs mtic: 1. Abandona l'intent d'explicar les coses i els fets per l'acci d'ssers divins o sobrenaturals. 2. Busca explicacions naturals als fenmens de la naturalesa i ho fa mitjanant teories que interrelacionen conceptes. Per tant, 3. No s resultat de la revelaci o la inspiraci divina sin de la indagaci racional. 4. Busca justificar les seves afirmacions a travs d'argumentacions o raonaments (enfront de la fe o la creena) 5. No s un discurs dogmtic sin crtic, que es caracteritza per revisar i contrastar constantment les seves teories.
FILOSOFA I CIUTADANA a) La cincia
"La cincia s una complexa activitat social, que es duu a terme per part de les comunitats cientfiques establertes a les universitats i centres d'investigaci, els resultats de la qual es presenten en congressos, revistes especialitzades i llibres de text. Aquests resultats sn, d'una banda, descripcions o histries detallades de certes rees de la realitat observades amb minuciositat o provocades en els laboratoris, i, per una altra, teories abstractes que poden ser utilitzades com a instruments intellectuals en l'explicaci de les dades registrades en les histries o en la predicci de futures observacions o dels resultats de futurs experiments o en el disseny de noves tecnologies o aparells. Els resultats exposats pels cientfics sn pblics i estan sotmesos a l'anlisi, la crtica i el control de tot el mn i especialment dels collegues, desitjosos de refutar els resultats dels seus companys per augmentar, d'aquesta manera, el seu propi prestigi dins de la comunitat cientfica" Jess Mostern: Grans temes de la filosofia actual Aquest tipus de discurs racional es veur en el segent tema ms amb detall, ara noms destaquem les seves caracterstiques ms especfiques: 1. Cada cincia s'especialitza a descriure una parcella de la realitat amb el major rigor i precisi. 2. Es caracteritza per fer sobre ella possibles explicacions i prediccions exactes basades en teories abstractes. 3. Es caracteritza per l'afany de comprovaci experimental de les seves afirmacions sent a ms un tipus de discurs intersubjetiu. Aix vol dir que qualsevol persona convenientment preparada entn la seva formulaci de la mateixa manera que qualsevol altra, en el sentit que queda igualment informada sobre els procediments que permetin comprovar (demostrar la veritat o falsedat) aquesta formulaci. Aix fa que sigui comunicable i les seves afirmacions puguin ser comprovades i debatudes per tots. 4. Les seves afirmacions serveixen de base per al desenvolupament de les tecnologies. b) L'especificitat del saber filosfic Sent tots dos un tipus de discurs racional: Quins sn les diferncies entre la cincia i la filosofia?, Quin s l'especificitat del saber filosfic? : a) En comptes de centrar-se en un rea de la realitat busca donar una explicaci de la realitat ntegrament. b) A diferncia amb el que passa amb qualsevol especialitat cientfica la filosofia no t cap conjunt de veritats ms o menys universalment admeses que es puguin presentar i ensenyar. s una activitat d'anlisi conceptual, de clarificaci dels nostres conceptes i idees, i de reflexi crtica aplicable a qualsevol saber teric, prctic o productiu. En plantejar reflexions crtiques sobre altres discursos, especialment sobre el discurs cientfic, per tamb del
discurs mtic, religis, ideolgic, poltic, moral, etc. la filosofia adquireix la categoria de metadiscurs. c) El fet de filosofar ens ha d'ensenyar a donar respostes racionals i crtiques (per tant, sempre provisionals i obertes) a aquelles qestions que, malgrat ser irresolubles cientficament sn inevitables: s'han presentat, i es presentaran sempre, a la ment humana. Altres diferncies sn: a) Actitud. Al cientfic li preocupen els fenmens que es poden observar i mesurar; al filsof li interessa conixer la totalitat del que existeix, la qual cosa sn en realitat el mn i l'sser hum. b) Inters. El cientfic pretn sobretot conixer la realitat per predir esdeveniments futurs i poder intervenir. El filsof es mou pel desig de saber i de trobar la felicitat: la recerca del sentit. c) Objecte. La cincia estudia objectes ja donats en l'mbit fsic, qumic, biolgic, etc. La filosofia, en canvi, ha de determinar des de quina perspectiva s'ocupar de la realitat, ja que el seu objecte s la totalitat del que existeix. Cada teoria filosfica s una manera de veure el mn, de donar-li sentit. d) Mtode. Els cientfics es basen en la utilitzaci del mtode hipotticdeductiu en el qual t un gran pes la necessitat de poder contrastar empricament els seus enunciats. Els filsofs han desenvolupat pluralitat de mtodes per els seus enunciats ms que contrastaci emprica exigeixen argumentaci i capacitat explicativa, de donar sentit a les coses o la vida humana.
2. SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA.

L'explicaci filosfica va nixer en el segle VI a. C. en les polis gregues d'sia menor situades en les costes del mar Egeo. Com a forma racional, la filosofia va sorgir perqu, insatisfets amb les explicacions tradicionals, alguns savis van tenir la gosadia de cercar respostes fonamentades en la ra per a entendre els misteris de la naturalesa, sense necessitat de recrrer a cap instncia sobrenatural. Escindida del pensament religis i mtic, la filosofia es va erigir com a nica dipositria de l'explicaci racional sobre el mn fins que, en l'Edat Moderna, va aparixer la cincia com a forma racional diferenciada de la filosofia. La filosofia no obstant a, ha mantingut el seu carcter i avui la seua vigncia s plena com a forma especifica per a explorar els interrogants de la humanitat.L'explicaci racional va significar un canvi radical en la forma si es fes crrec de la realitat. Mitjanant la ra, l'sser hum va poder establir relacions i extraure conclusions que va formular mitjanant arguments. Per la seua naturalesa racional, el pensament filosfic difereix radicalment de la religi, del mite i de la literatura i es caracteritza per la peculiar forma d'expressi que adopta. Els textos filosfics pretenen l'esclariment de la realitat, s a dir, la interpretaci racional de l'objecte estudiat. La seua funci es
compleix quan porta ordre i claredat al mn i a la vida, o siga, quan es converteix en expressi racional del mn. La filosofia s una manera de coneixement la naturalesa racional del qual es diferencia radicalment de la naturalesa extrarracional de la religi, del mite i de l'art, l'origen del qual s el sentiment i la imaginaci. L'explicaci racional va sorgir com critica del pensament tradicional, amb el propsit d'explicar la realitat eliminant tota causa sobrenatural, solament a partir de la ra, mitjanant arguments. La reflexi filosfica es caracteritza per voler explicar tota la realitat. Aquest objectiu original dna a la filosofia un carcter universal. La filosofia s'interessa per la realitat sencera i considera els fets, no des d'un aspecte determinat, sin en el seu conjunt, per la qual cosa la seua resposta, lluny de ser especialitzada i parcial, s una consideraci global dels fets. L'explicaci filosfica investiga els fonaments ltims de la realitat. s una explicaci radical. Aix va ser caracteritzada per Aristtil la cincia terica de les primeres causes i dels primers principis. La filosofia pot ser entesa com una crtica de tota explicaci no racional. La filosofia segueix mantenint actualment aquest carcter, no solament per ser contrria a la mgia i a la superstici, sin perqu la seua reflexi crtica s'estn als productes terics de totes les formes explicatives, especialment als de la cincia i als seus propis productes. Aix, qestionant les evidncies, la filosofia ha mantingut intacta la seua voluntat d'aconseguir per a l'sser hum l'autonomia del seu pensament enfront de les idees preconcebudes i enfront dels prejudicis que, avui com ahir, segueixen nodrint la ignorncia. La necessitat de la filosofia radica en la capacitat que ens dna per a adquirir una comprensi adequada del mn; en la facultat que ens atorga de prendre decisions rpides, correctes i lliures; en el talent que ens proporciona per a adoptar compromisos per la construcci d'un mn mes just, mes solidari i mes hum; en resum, en la possibilitat que ens ofereix de crixer com a ssers humans. Fa mes de dos mil cinc-cents anys, a Grcia, va donar origen a la civilitzaci, i des de llavors ha possibilitat que la nostra societat, malgrat haver passat pels moments mes tenebrosos i traumtics de la histria, no haja deixat de temptejar la construcci d'un mn mes hum. 2.1. LA NECESSITAT DE LA FILOSOFIA Aristtil filsof grec del segle IV a. C. afirmava que "Tots els ssers humans desitgen saber per naturalesa". Evidentment necessitem saber moltes coses, es tracta de coneixements prctics i tils que ens fan ms fcil i cmoda nostra existncia. Actualment, una gran part d'aquest saber prov de la cincia. La investigaci cientfica fa que augmenti el coneixement general sobre el mn i sobre nosaltres mateixos i, tamb, dna lloc a la tecnologia, que crea una gran diversitat d'artefactes que ens serveixen per viure millor. Ara b, S'acaba aqu tot?, Aix s tot el que necessitem saber? El saber prctic i d'utilitat immediata no es suficient. Si reflexionem sobre el que ens preocupa ens adonarem que a ms hi ha un altre tipus de preguntes ms generals que tamb ens inquieten profundament i
per les quals no hi ha resposta cientfica, preguntes com Qui som?, Qu fem en aquesta vida?, Hi ha una altra vida ms enll d'aquesta?, En la meva relaci amb els altres Tot val?, etc. Per tant, el discurs filosfic respon a la necessitat humana de preguntar-se sobre una srie de qestions bsiques i buscar una resposta racional a aquestes. Es tracta, en primer lloc, de la qesti de l'apreciaci justa de tot afany filosfic en el transcurs de la histria. Amb massa freqncia se sol menysprear el seu abast: la filosofia, s'afirma, no s ms que un conglomerat d'especulacions abstractes sense significaci alguna per a la vida; el que fa falta s estudiar les cincies prctiques que ens subministren la base de la tcnica en tots els camps (no noms la tcnica de l'enginyer, sin la del pedagog i la del psicleg), tamb en la cincia social, l'economia i la poltica. Perqu Primum vivere, deinde philosophari i el philosophari no t importncia major per a la vida. Uns altres consideren en canvi que aquesta idea, avui tan estesa, s fonamentalment falsa i que, a ms, representa un error espiritual perills. I defensen que si es pretn limitar el saber i el coneixement al seu aspecte tcnic-prctic, llavors bastar amb saber cada vegada com cal fer aix o all. Per amb anterioritat a la qesti de el com, es planteja la qesti de el Perqu. Ara b, la resposta a l'ltim perqu noms la religi i la filosofia ens la poden oferir. Com ja sabem tots dos sn sabers molt diferents, el primer ens dna una resposta irracional mentre que el segon ens dna una resposta racional. L'home sempre utilitzar la seva ra i, quan no ho fa de forma conscient i filosfica, ho fa, sens dubte, de forma inconscient i amb diletantisme. Aix s'aplica tamb, sense excepci, a tots els que es creuen emancipats de qualsevol filosofia. La filosofia s un saber inevitable i necessari; les qestions filosfiques estan molt lligades a l'existncia i a la vida de l'home. L. Kolakovski: L'home sense alternativa a) Som tots filsofs? Les preguntes filosfiques apareixen de forma ms o menys natural quan nostra intelligncia s'ha desenvolupat adequadament i ha aconseguit un cert grau de maduresa. "Al voltant dels catorze anys molta gent comena a pensar pel seu compte en problemes filosfics: sobre all que realment existeix, si podem saber alguna cosa, si una cosa s realment bona o dolenta, si la vida t algun significat, si la mort s el final. S'ha escrit molt sobre aquests temes durant milers d'anys, per la matria primera filosfica prov directament del mn i de la relaci que tenim amb ell, no dels escrits del passat. Aquesta s la ra que aquests problemes els hi plantegin aquells que mai han llegit gens" Thomas ngel: Qu significa tot aix? Aix doncs, en cert sentit de la paraula tots els ssers humans som filsofs, perqu tots ens quedem perplexs davant el gran interrogant que s la nostra vida. El filsof angls contemporani Stephen Toulmin afirma: "De mal o bon grau, tots hem nascuts filsofs, igual que hem nascut crtics, morals, pensadors
poltics i fins i tot cientfics" Podem filosofar perqu la flama de la filosofia est viva en nosaltres, com a ssers capaos de pensar lliure i racionalment. s clar, a ms existeixen els filsofs en el sentit acadmic del terme, persones que han estudiat la filosofia que s'ensenya a la universitat. Aix implica l'aprenentatge d'una srie de conceptes i de mtodes, aix com l'estudi de les idees ms importants de la histria de la filosofia. b) Passar del saber com acrtic a la filosofia "Tots els homes i totes les dones sn filsofs; o, permetre'ns dir, si ells no sn conscients de tenir problemes filosfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosfics. La major part d'aquests prejudicis sn teories que inconscientment donen per assegudes, o que han absorbit del seu ambient intellectual o de la tradici. Ja que poques d'aquestes teories sn conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que sn sostingudes sense examen crtic, fins i tot a pesar que puguin ser de gran importncia per a les accions prctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificaci de l'existncia de la filosofia professional resideix en el fet que els homes necessiten que hi hagi qui examini crticament aquestes esteses i influents teories. Est s l'insegur punt de partida de tota cincia i tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit com acrtic. El seu objectiu s el sentit crtic i illustrat: una concepci ms propera a la veritat i amb una influncia menys perniciosa sobre la vida humana. [] Tots els ssers humans sn filsofs perqu, d'una manera o una altra, tots adopten una actitud davant la vida i la mort" Karl R. Popper: Com veig la filosofia, Pg. 64 Tothom participa, com a punt de partida, de les interpretacions existents en la seva societat que pren acrticament com a veritables, s el que es denomina prejudicis o saber com. En la mesura en qu som conscients de la nostra prpia ignorncia les posem en dubte sotmetent-los a la crtica des de la ra. Qestionar el que tenim davant, nosaltres mateixos, la nostra prpia vida sembla remoure els fonaments sobre els quals aquesta s'assenta i posa de manifest la necessitat de construir un nou fonament, una nova comprensi que permetisca portar una nova manera d'existncia justificada i crtica. Les noves idees a les quals arribem no es poden sostreure a la crtica, convertir-se en dogma o ideologia, perdre el seu esperit filosfic. S'ha d'acceptar la seva provisionalitat i la seva constant revisi segons anem avanant en la nostra experincia i els nostres coneixements. Aquest s el repte que la filosofia ens proposa: una forma diferent de mirar el mn i la nostra prpia vida. Aix, el discurs filosfic ens pot ajudar a viure intellectual i moralment sense 1
una concepci tancada i dogmtica del mn. Aix es deu al fet que all que s caracterstic de la filosofia s la forma de fer les preguntes i la manera de contestar-les. Sempre que ens trobem davant un discurs filosfic trobarem una argumentaci lgica, la defensa raonada de determinats punts de vista i no la simple afirmaci d'una creena, sense cap tipus de fonament. Quan alg filosofa dna raons, ms o menys plausibles, a favor o en contra d'una certa opini. I en qualsevol cas, aquesta persona est disposada a escoltar les raons del contrari i rectificar, si s necessari, la seva opini inicial. Es tracta de reflexionar amb profunditat sobre algunes qestions atenent i sospesant les raons dels uns i els altres. c) El sentit de la filosofia. L'etimologia de la paraula filosofia ens dna una pista sobre el seu sentit i funci. Aquesta paraula prov del grec philosopha, que significa aproximadament, "amor a la saviesa", "tendncia al coneixement". Davant aquell que diu de si mateix que s savi o expert o dominador d'una matria, el filsof s tan sols aquell que anhela el saber, el que, acceptant que no sap gens amb seguretat, s'esfora per adquirir ms saviesa o coneixement teric i prctic alhora. "La paraula grega filsof (philosophos) es va formar en oposici a sophos. s a dir, amant del coneixement, a diferncia de qui, en possessi del coneixement, es denominava savi. Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca de la veritat -no la possessi de la veritat- s l'essncia de la filosofia [] Filosofia vol dir fer cam. Les seves preguntes sn ms essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta" Karl Jaspers: Introducci a la filosofia Aquesta idea de la importncia de la capacitat de formular preguntes que t la filosofia tamb apareix destacada en el segent text del filsof i matemtic angls Bertrand Russell: De fet, el valor de la filosofia ha de ser buscat en gran mesura en la seva real incertesa. L'home que no t cap verns de filosofia, va per la vida presoner dels prejudicis que deriven del sentit com, de les creences habituals en el seu temps i al seu pas, i de les quals s'han desenvolupat en el seu esperit sense la cooperaci ni el consentiment deliberat de la seva ra. Per a aquest home el mn tendeix a fer-se precs, definit, obvi, els objectes habituals no susciten problema algun, i les possibilitats no familiars sn rebutjades. Des del moment en qu comencem a filosofar, trobem, per contra, com hem vist en els nostres primers captols, que dhuc els objectes ms ordinaris condueixen a problemes els quals noms podem donar respostes molt incompletes. La filosofia, encara que incapa de dir-nos amb certesa quin s la veritable resposta als dubtes que suscita, s capa de suggerir diverses possibilitats que amplien els nostres pensaments i ens alliberen de la tirania del costum. Aix, en disminuir el nostre sentiment de certesa sobre el que les coses sn, augmenta en alt grau el nostre coneixement del que poden ser; rebutja el dogmatisme caracterstica arrogant dels que no s'han introdut mai a la regi del dubte alliberador i guarda 1
viva el nostre sentit de l'admiraci, presentant els objectes familiars en un aspecte no familiar B. Russell: Els problemes de la filosofia Una altra forma d'apropar-nos al sentit del quefer filosfic ens ho proporciona el filsof espanyol actual Fernando Savater a travs del segent text: "Quan se'm pregunta qu s un intellectual noms se m'ocorre una resposta: considero intellectual a tot aquell que tracta als altres com si fossin intellectuals o perqu arribin a ser-ho. s a dir, qui es dirigeix a la capacitat de raonament abstracte que hi ha en els altres i la reclama enfront de les urgncies socials o poltiques del moment. Ser aix intellectual el que no pretn hipnotitzar al seu pblic, ni intimidar-ho, ni xocar-li o desconcertar-li, sin que aspira a fer-li pensar. Els que es comporten d'aquesta manera sn intellectuals, encara que la seva professi habitual sigui la de pallasso de circ, paleta o bomber. I els qui noms magnetizen o enlluernen no mereixen aquest nom, per molts ttols acadmics que posseeixin. Una expressi espanyola em sembla convenir b a aquesta obstinaci intellectual, aquesta obstinaci d'els qui poden ser considerats intellectuals "donar que pensar". Es diu que alguna cosa "dna que pensar" quan ens desperta sospita o inquietud, quan es converteix en un motiu d'atenci interessada que acaba amb la rutina de l'acceptat sense examen. Doncs b, jo crec que avui l'intellectual deu precisament assenyalar tot all que dna que pensar en el nostre entorn. Hauria de ser capa de suscitar preocupacions racionals, sotsobres que provenen de desajustaments d'idees i no del mal funcionament d'aparells o institucions. Sobretot ha de defensar i comparar les idees entre si: la nostra cultura es basa en l'abstracte, en nocions -felicitat, democrcia, violncia, legalitat, humanitat, - que no poden substituir-se per imatges, que sn pensables per no visibles. Smbols, no icones. La invasi de l'audiovisual converteix en superflu i menyspreable tot all que no aconsegueix ser "virtualizat" en tres dimensions, mutilant aix decisivament la capacitat de deliberar a partir de conceptes sense la qual pugues haver-hi vida instrumental, per no reflexi sobre la vida. L'intellectual dna que pensar sense pretendre pensar pels altres ni pensar sense els altres. La seva labor est marcada per la paradoxa sucida que coneix molt b qualsevol educador: el seu xit no estreba a fer-se insubstituble, sin al contrari a aconseguir que aquells a els qui es dirigeix puguin abans o desprs prescindir d'ell i continuar raonant sense la seva tutela. s el llevat d'un pa que ning pot pastar sol ni menjar sense companyia" Fernando Savater, Donar que pensar El Pas Semanal 2.2.LES DISCIPLINES FILOSFIQUES: QUINS SN LES PREGUNTES? Hem dit que la filosofia vol explicar la realitat ntegrament des d'uns pressupostos racionals. Segons les diferents problemtiques que s'intenten aclarir trobem diferents preguntes a les quals responen les diferents disciplines filosfiques.
a) Sobre la realitat Comencem per la primera i ms general de les preguntes: Qu s aix?, Qu s la realitat? Aquestes sn qestions generals que tracta d'estudiar la Metafsica.
-Com s? (Material, immaterial, eterna, creada, amb un principi en el temps, finita o infinita,...) -Quins principis la regeixen? (L'atzar, la necessitat, tendeix a l'ordre o al desordre,...) -Com funciona? (s com un organisme viu, o una mquina, mgicament,...) Quan intentem concretar, sorgeix una nova pregunta: De quins elements est composta i quins caracterstiques tenen aquests? -La realitat est constituda per un element o per mltiples, aquests sn simples o compostos, materials o immaterials, corruptibles o indestructibles,...? -Un objecte i un altre sn ben diferents i no obstant aix tots dos sn objectes i reals: Qu tenen en com tots els objectes que fa que els considerem com a reals? Aquesta s la qesti que tracta d'estudiar l' Ontologia. b) Sobre el coneixement Comencem per fent-nos preguntes, per he de poder trobar respostes. Per poder explicar la realitat cal conixer-la. D'ac sorgeix una nova categoria de preguntes: Qu s conixer?
Partint del contacte amb la realitat construeixo una representaci mental que la pretn "captar", "comprendre", "descriure",... Com se jo que les meves idees es corresponen amb la realitat?, Quan sn pura especulaci o sn veritat? Aqu es desglossen una srie de preguntes que tracta d'estudiar la Teoria del Coneixement, Gnoseologa o Epistemologia. 1. Com puc conixer? -Quin mtode he de seguir per poder conixer? -Quines facultats intervenen en el coneixement i que fiabilitat tenen?, Quin pes tenen els sentits i la ra en el coneixement? -Com saber quan el meu coneixement s vlid? -Qu s la veritat?. Aix ens porta directament a una segona pregunta fonamental:
2. Qu puc conixer? La teoria del coneixement rep noms diferents segons tracti d'explicar tipus de coneixement diferents: -Quina diferncia existeix entre el conegut (Pablo) i el meu coneixement d'aix (el meu coneixement de Pablo)?, Aquesta diferncia es pot eliminar completament? -T lmits el meu coneixement?, Quins? La Lgica estudia el coneixement desenvolupat exclusivament a partir de la ra i prescindint de l'experincia. Estudia les lleis del raonament correcte. La Filosofia de la Cincia estudia el coneixement cientfic. c) Sobre l'sser hum. Finalment abordem una pregunta fonamental: Qu som nosaltres? -Qu s l'sser hum? (nima i cos, nima, cos,...) -Com s? (Bo, dolent, social, asocial,...) -Quin pes t la biologia i quin la cultura en ell?, Neix o es fa? -Existeix una naturalesa humana?, Com s? (Inalterable o evoluciona) Aquesta s la qesti que tracta d'estudiar l' Antropologia. Abordem aquesta pregunta des de diferents perspectives: 1. Quan considerem a l'sser hum analitzant-ho en la seva relaci amb els altres, en la seva vida en societat, sorgeixen dues noves disciplines: Com organitzar i governar la societat?:
-Per qu vivim en societat? -Com ens organitzem? -Quins sn els fonaments del poder poltic? -Quins sn les formes de govern justes i injustes? L'anlisi dels models existents i la proposta de models alternatius -utopieses realitzen des de la Poltica. Com he d'obrar en la meva relaci amb els altres? (Egoisme, altruisme, tolerncia, solidaritat, llei del ms fort,...) Sobre l'anlisi i la creaci de valors se centra l'estudi de l'tica.
2. Quan ho fem analitzant l'acci humana en la seva dimensi de producci material trobem altres dues disciplines:
Qu s una obra d'art? (Qu s el bell, el lleig, el sublim, l'horrors, el sinistre, el ridcul, etc.?)
L'anlisi dels conceptes esttics lligats a les obres d'art i la reflexi sobre certs problemes que sorgeixen quan les contemplem es realitza des de l'Esttica. Quina incidncia t sobre la vida humana i la societat la tecnologia? L'anlisi de les conseqncies que el desenvolupament tecnolgic ha tingut sobre l'sser hum i el seu entorn es realitza des de la Filosofia de la Tcnica. Aquestes no sn totes les disciplines existents perqu quan la filosofia es converteix en un metadiscurs apareixen moltes altres com la filosofia de la Histria, filosofia de la religi, filosofia de la cultura, filosofia del llenguatge, etc.
3. LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTRIA.

Fem aqu un breu reps de la histria de la filosofia en occident que es veu amb ms detall al llarg del segon curs de batxillerat. 3.1. FILOSOFIA ANTIGA a) El pas del mite al logos:el naixement de la filosofia. El naixement de la filosofia a Occident es produeix al segle VI a. C. en l'Antiga Grcia, en concret, a la ciutat de Milet situada en la costa jonia (actualment a Turquia). Els primers filsofs critiquen el discurs mtic com a forma d'explicaci de la realitat i ho substitueixen pel discurs racional. s el que tradicionalment es denomina el pas del mite al logos. En realitat es tractava de traslladar l'impuls ratzionalizador que havia sorgit de l'intent d'ordenar el nou espai poltic i social creat entorn de la polis (ciutat-estat) a la investigaci de la naturalesa (physis) La polis democrtica de Milet havia substitut la fora i el llinatge com a eina en la presa de decisions dels assumptes pblics per l'argumentaci i la paraula (logos) Aquests filsofs, denominats presocrtics, van haver d'enfrontar-se al repte de buscar les primeres explicacions sobre l'origen de l'univers (cosmogonia) i la seva actual estructura i funcionament (cosmologia) amb la sola arma de la ra i l'observaci dels fets que succeen al seu al voltant. Aix, com un mateix saber indistint, van sorgir la filosofia i la cincia. b) La illustraci grega: Del segle de Pricles a l'imperi d'Alexandre. Al segle V a. C. la ciutat d'Atenes es converteix en la polis que reuneix major poder poltic i econmic. Pricles amplia la democrcia a tots els que posseeixen l'estatus de ciutadans i la converteix en la forma de govern on el poder de la paraula cobra la major importncia. Reunits en assemblea a la 1
plaa pblica (gora) els ciutadans debaten els assumptes de la ciutat sentintse plenament implicats en la seva gesti i identificats amb ella. D'aquesta manera la filosofia dna un gir antropolgic passant de la investigaci natural a centrar la seva reflexi sobre l'sser hum i la seva vida en societat (tica i poltica). En tots els mbits del saber i de les arts Atenes aconsegueix la seva mxima esplendor cultural i es converteix en centre d'atracci per als intellectuals de totes les polis de Grcia. Aquests nouvinguts, als quals se'ls denominar sofistes, es convertiran en els primers professionals de l'ensenyament de la filosofia. Possedors d'un saber enciclopdic ofereixen aquells coneixements de carcter humanstic i prctic que necessitaven els ciutadans per poder intervenir en l'assemblea amb garanties d'xit. Oposat al seu pensament apareix un atens carismtic Scrates (470-399 a. C.) que enfront de les idees relativistes i convencionalistes que defensaven els sofistes en tica i poltica cerca trobar les definicions de conceptes universalment vlides sobre les quals fundar la moralitat i la vida prpia. La seva intenci no s convncer mitjanant discursos grandiloqents com feien els sofistes, sin que, a travs d'un dileg personal, intent ajudar als seus interlocutors al fet que descobreixin les veritats per si mateixos. s en aquesta poca en la qual apareixen els dos filsofs amb major pes en tota l'antiguitat i que ms influncia tenen en tota la filosofia posterior: Plat (427-347 a. C.), que va ser deixeble de Scrates, viu des de molt jove la inestabilitat poltica de les Guerres del Pelopons que enfrontaven la democrtica Atenes i la militarista Esparta. De famlia aristocrtica critica la democrcia convertida al segle IV a. C. en demaggia per acci de la segona generaci de sofistes. Buscant uns principis immutables sobre els quals assentar un ordre poltic estable per a la polis desenvolupa la seva Teoria de les Idees que serveix de base per al primer gran sistema filosfic de l'antiguitat. Aristtil (384-322 a. C.), deixeble de Plat i preceptor d'Alexandre el Gran, partix de la crtica a la teoria de les Idees del seu mestre per construir la seva prpia proposta filosfica que es constitueix en el segon gran sistema de l'antiguitat i proporciona les principals teories de la cincia que es mantindran fins a la Revoluci cientfica dels segles XVI-XVII. c) L'hellenisme i la recerca de la felicitat. Amb l'Imperi d'Alexandre el Gran la cultura grega es difon per tot el mn conegut per les polis perden la seva independncia. La decadncia poltica d'Atenes i la crisi de la democrcia fa que els ciutadans ja no se sentin identificats amb una acci de govern que ara s protagonitzada per funcionaris i burcrates depenents dels centres de poder de l'imperi. Impotent davant la nova poltica la filosofia gira cap a preocupacions ms personals i individualistes. Les noves escoles filosfiques tenen com a objectiu principal la recerca de la felicitat i per a aix proposen un ideal de savi. Ara ja no es tracta de dissenyar un projecte com per a la societat (poltica) sin de
trobar una manera de vida que permeti el "viure b" en petits grups o individualment. Sorgeixen aix les escoles hellenstiques: l' estocisme, el epicureisme, el cinisme i l'escepticisme. Mentre la filosofia continua desenvolupant-se a Atenes la cincia es desplaa cap a Alexandria el museu de la qual -biblioteca- ser el major centre cientfic de l'antiguitat. En ell treballaran cientfics com Euclides, Arquimedes, Ptolomeu, Galeno i Hipatia. d) De Roma a la fi del mn antic. Amb la helenitzaci de Roma les escoles filosfiques gregues es van installar tamb a la capital del nou imperi aconseguint un gran desenvolupament i nombrosos adeptes, entre ells el mateix emperador Marco Aureli. No obstant aix, amb el temps, els romans no van entendre b la pluralitat d'escoles que va ser vist com a caos i falta de criteri, la qual cosa els va portar progressivament cap a l'escepticisme, el irracionalisme i la religi. A poc a poc es va ser produint un acostament entre les diferents escoles quedant marginada i perseguida l'escola epicria. En la cincia, exceptuant el nucli d'Alexandria, es limiten a traduir obres o a fer "summas" en les quals es recopila tot el que els antics savis van creure veure o anotar. Aix s'abandona la investigaci natural i cada vegada s major l'inters per successos de carcter mgic o sobrenatural. En el final del mn antic el afonament de l'ordre social rom porta a un progressiu acostament de la filosofia a la religi. Ja no s'entn la serenitat del savi i es busca la salvaci transcendent, s una poca de por a la ra. Amb l'Edicte de Mil (any 313 d. C.) i el reconeixement de la llibertat de culte cristi l'Esglsia es convertir en el nou poder que monopolitzar la cultura i l'administraci estatal. El seu ferri control ideolgic anir perseguint totes aquelles idees que no concordin amb l'afirmat en la Bblia i d'aquesta manera les escoles gregues aniran desapareixent o mantenint-se noms en algunes elites cultes. 3.2. FILOSOFIA MEDIEVAL L'Edat Mitjana va des de la caiguda de Roma l'any 476 d. C. fins al Renaixement, ja al segle XV. s un millenni que se sol qualificar com teocntric, s a dir, que Du s el centre de la vida intellectual. Es passa del predomini d'un discurs racional al predomini d'un discurs religis. El pensament s'ocupa de la relaci entre la fe cristiana i la ra, ms concretament, s'estudia l'adaptaci de la filosofia grega als dogmes cristians. La tutela religiosa de la cultura queda reforada pel fet que l'Esglsia s l'nica instituci estable enmig dels constants conflictes poltics que afebleixen el poder civil. Per aix, el saber i la creaci cultural es refugien en els monestirs sobretot durant els primers segles. Els primers pensadors cristians (l' apologtica) rebutgen frontalment tot
all que no sigui cristi i, en concret, la filosofia. Aix s'explica, d'una banda, per la necessitat de defensar-se enfront de les persecucions i heretgies; d'una altra, la ra grega s assimilada al paganisme i, per tant, a l'error i la falsedat. L'nica veritat s la revelada per Du. Passada aquesta fase, a la ra se li dna el paper d'instrument vlid al servei de la fe. Agust de Hipona (354-430), un dels pares de l'Esglsia (la patrstica), fa la primera gran sntesi entre cristianisme i pensament grec, en concret, amb el platonisme, ja que era la filosofia que tenia ms influncia d'idees religioses i ms possibles punts de contacte amb el cristianisme. L'any 529 l'emperador Justini clausura les escoles filosfiques d'Atenes i els filsofs es marxen a Orient portant-se les obres clssiques i desplaant aix la principal activitat cultural i cientfica. En els textos que es produeixen all la filosofia de Plat i Aristtil es fusiona cosa que provocar equvocs en la seva interpretaci quan al segle XIII siguen recuperats a Occident. Mentrestant, al segle IX-X, el pensament cristi ha fixat el seu credo bsic i per transmetre-ho funda l'escolstica formada per les escoles monacals primer i desprs les catedralcies que donaran lloc a les primeres universitats. En elles es reinicia a poc a poc la reflexi i el debat filosfic encara que sempre dins dels lmits del credo cristi. Al segle XIII la recuperaci de part de l'obra Aristtil de mans del filsof rab Averroes (1126-1198) causa un gran impacte a la universitat de Pars. Es genera una gran controvrsia doncs es troben amb una explicaci merament racional, que no recorre en cap moment a la revelaci, de totes les qestions que acuiten a l'sser hum. En un primer moment les idees d'Aristtil es persegueixen per hertiques per Toms d'Aquino (1225-1274), un monjo i filsof dominic, adapta el pensament aristotlic al cristi proporcionant la segona gran sntesi entre aquest i el pensament grec. Tal xit haur de la seva sntesi, denominada aristotlic-tomista, que es convertir en el llibre de text oficial durant el renaixement i en el nou dogma de fe cristi. No obstant aix al llarg del segle XIV cada vegada sorgeixen ms veus reclamant una separaci entre ra i fe, filosofia i religi, i reivindicant l'autonomia de cadascuna d'elles. L'exemple ms rellevant s la filosofia nominalista de Guillermo de Ockham (1295-1350) S'inicia un procs de secularitzaci de la cultura i s'abandona tot intent de racionalitzar la fe, s a dir, es reconeix que la ra s una via diferent de coneixement a la fe. L'experincia com a manera de coneixement va obtenint cada vegada ms importncia en detriment del valor tradicionalment atribut a la deducci i a l'autoritat, fet que contribuir decisivament a l'impuls de nou de la cincia. 3.3. FILOSOFIA RENAIXENTISTA. El pensament renaixentista es veu emmarcat per la crisi del sistema escolstic i l'intent de recuperar el pensament antic. En ell l'sser hum ocupa el centre de reflexi i inters el que fa que es considere al Renaixement un
perode antropocntric. A ms oferir nous plantejaments en el terreny de la poltica, la religi i la cincia. El Renaixement humanista veu en l'Edat Mitjana una Edat de Tenebres i la seva admiraci cap a la cultura greco-romana li porta a l'intent de tornar a l'univers cultural de l'antiguitat clssica. Es tracta de recuperar les seves obres i traduir-les el ms fidelment possible. No noms les menys conegudes de Plat o Aristtil, sin tamb les d'altres autors i corrents, com les de l'hellenisme o la cincia alexandrina, que havien estat oblidades o censurades. No obstant aix, s'acabar trencant amb tota autoritat, sigui Plat, Aristtil o els pensadors cristians. En el terreny de la poltica destaca Maquiavel (1469-1527) qui funda el pensament poltic modern en descriure la conducta efectiva dels reis i prnceps renaixentistes, mostrant com hi ha governants que no tenen escrpols i usen qualsevol mitj per garantir la finalitat que els conv. L'inters per l'organitzaci i el funcionament de la societat fa ressorgir la literatura utpica, s a dir, les descripcions de societats imaginries ms o menys felices i sense discriminacions. En el terreny de la religi el fet fonamental s la Reforma protestant i l'aparici de diverses confessions cristianes enfrontades. Enfront de la jerarquitzaci i unitat eclesistica d'poques anteriors es planteja la necessitat de retornar als orgens del cristianisme. En el terreny de la cincia es produeix la Revoluci cientfica dels segles XVI-XVII que portar a l'aband de la visi de l'univers basat en les teories d'Aristtil i a una progressiva separaci de cincia i filosofia. En l'astronomia Nicols de Coprnic (1473-1543) proposa l'heliocentrisme enfront del geocentrisme aristotlic. Galileu Galilei (1564-1642) desenvolupa una nova fsica caracteritzada pel valor de les dades empriques i la formulaci matemtica. Al final del segle XVII la fsica d' Isaac Newton (1642-1714) completa la Revoluci cientfica i consolida la cincia moderna. 3.4. FILOSOFIA MODERNA. La filosofia moderna es plantejar com a qesti prvia a tota reflexi sobre la realitat l'anlisi del coneixement hum, les seves possibilitats i els seus lmits, s a dir, es constitueix en una crtica del coneixement. Es parteix d'una idea clau, la idea del mn com a representaci. El nostre coneixement no s una cpia fidel i idntica de la realitat sin una representaci d'ella. Es pren conscincia del paper del subjecte i la seva mediaci en l'acte de conixer. Quatre moviments filosfics, des de diferents pressupostos, se succeeixen aprofundint i avanant, en aquesta reflexi: El racionalisme modern de Ren Descartes (1596-1650) inaugura la modernitat. Ja no s suficient la fe en la revelaci o l'autoritat com a criteri
deveritat, ni sillogisme aristotlic com a mtode de coneixement. Cal trobar un nou criteri de veritat i nou mtode sobre el qual assentar de manera ferma la filosofia i la nova cincia. ja que la informaci que ens proporcionen els sentits no s sempre fiable proposar un criteri de certesa racional ("no acceptar gens que a la meva ra no es mostri clara i distintament") i prendr com a model de mtode el del saber matemtic. Com a contrapunt a aquesta visi racionalista apareix l' empirisme modern que afirma que la font de tot coneixement s l'experincia. La ment, en nixer, s com una fulla en blanc que, a poc a poc, es va emplenant amb la informaci que ens proporcionen els sentits. El seu representant ms radical David Hume (1711-1776) afirma que el coneixement no pot anar ms enll de les impressions dels sentits i redueix aix el coneixement cientfic a una mera creena basada en el costum i l'hbit. Immanuel Kant (1724-1804) (idealisme transcendental) fa un pas ms enll i aconsegueix superar ambdues tendncies afirmant que el coneixement s una sntesi entre la informaci que ens proporcionen els sentits i les formes innates que per ordenar-la li aplica l'sser hum. D'aquesta manera no podem saber com s el mn independentment d'aquestes formes que emprem per processar el material que rebem dels sentits. Finalment, G.W.F. Hegel (1770-1831) (idealisme absolut) ens proporciona l'ltim gran sistema filosfic. El seu mrit consisteix a situar una ra, que fins ara havia estat abstracta, en el seu esdevenir histric. El coneixement hum se situa en la histria i avana en la mesura que intenta superar les contradiccions que es va trobant, s la ra dialctica, que avana negant-se i superant-se a si mateixa.
Parallelament a aquesta reflexi sobre el coneixement, el pensament illustrat, finals del segle XVII i segle XVIII (el segle de les Llums), estableix l'autonomia de la ra, el seu carcter crtic i tolerant que associada a la idea de progrs impulsa i fan avanar espectacularment les reflexions que sobre la religi, la poltica i la cincia es van iniciar en el Renaixement. Thomas Hobbes (1588-1679) estableix els conceptes bsics del futur liberalisme. A Frana es publica l'Enciclopdia sent l'objectiu que els ssers humans ixcan de les tenebres de la ignorncia i comencen a pensar per ells mateixos. Jean Jacques Rousseau (1712-1778) a travs de la seva idea de la sobirania representativa i Montesquieu (1689-1755) a travs de la seva idea sobre la divisi de poders estableixen les bases de les democrcies modernes. Aquestes seran les idees en la qual es fonament la Revoluci francesa i la Declaraci Universal dels Drets Humans (1789). 3.5. FILOSOFIA CONTEMPORNIA. s la fi dels grans sistemes i l'emergncia de pluralitat de moviments de molt diferent signe que suposen una crtica, una revisi i una reacci enfront de la visi especulativa i sistemtica de la filosofia de Hegel. Al segle XIX destaquen els denominats filsofs de la sospita. Es busca la interpretaci del sentit de les creacions culturals (filosofia, religi, art, etc.), veure la relaci entre el que la conscincia expressa en aquests productes i el que est latent i simulat darrere. 2
Karl Marx (1818-1883) veu darrere de la ideologia dominant els interessos de classe dels grups de poder que busquen perpetuar-se. La ideologia intenta ocultar que el ordre social s injust i presentar-ho com un ordre natural i immutable. Friedrich Nietzsche (1844-1900) ataca la moral occidental i cristiana perqu falseja l'existncia autntica, viscuda i decidida individualment. Afirma que els valors de la societat benpensant sn convencions buides i rebutja que hi haja un altre mn (el cel de la religi) que done sentit a aquest mn terrenal. Darrere de la moral cristiana s'oculta la incapacitat d'alguns per viure la vida en plenitud. Sigmund Freud (1856-1939) descobreix la cara oculta de la ment humana l'inconscient. Darrere de la racionalitat i la intelligncia s'oculta una ment en continu conflicte que pretn conciliar els desitjos biolgics i irracionals amb els imperatius interioritzats de la conducta moral i social.
Al segle XX apareixen noves i complexos corrents filosfics. Les ms importants sn la filosofia analtica, l'existencialisme, l'estructuralisme i l'Escola de Frankfurt. 3.6. EL PAPER DE LA DONA EN LA HISTRIA DE LA FILOSOFIA. Al llarg de la histria de la filosofia no hi ha una presncia igual d'homes i dones. Les causes les hem de trobar en el fet que les dones han tingut un accs ms difcil als diferents mbits del saber, les arts, el poder poltic, econmic o religis. Per tant, la histria de la filosofia no constitueix una excepci i aquelles causes que han actuat dificultant la normal presncia pblica de les dones com a collectiu tamb ha afectat a la creaci filosfica en particular. Existeixen una srie de factors socioculturals que han dificultat el normal accs de la dona al mn de la producci cultural: 1. L'educaci sexista atribua papers diferents segons el gnere, assignava a la dona a l'mbit domstic i li donava un paper invariablement auxiliar respecte al mn mascul, l'nic perfectament pblic i obert a la intervenci social. Est contrastava amb el recls mn especficament femen, lligat sempre als sentiments, a la vida privada i a la gesti de la famlia. 2. Els obstacles per accedir a una bona educaci que dons accs a llocs de poder institucional. 3. La tradicional falta d'expectatives socials sobre el pensament abstracte elaborat per les dones. 4. La mateixa imatge que les dones tenien de si mateixes no suficientment bona com per afirmar la confiana en les prpies capacitats intellectuals. 5. Les poques dones que accedien a la cultura a travs de pares, germans o marits, sovint donaven a conixer la seva obra a travs d'ells i, per tant, les seves aportacions han estat atribudes a la corresponent figura masculina. En el pensament actual afortunadament ja no es pot dir el mateix. Les dones s'han anat introduint cada vegada ms en tots els mbits de la vida cultural i poltica, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX i aix s'ha manifestat en la filosofia en un important increment i una progressiva igualtat de les aportacions de les pensadores al panorama de la reflexi. 2
ACTIVITATS
Activitats inicials 1. Llegeix el segent text i comenta les idees que et suggereix. Qu vol dir l'afirmaci : Filosofa l'home?. La filosofia s un producte hum de cada filsof i cada filsof s un home de carn i os que es dirigeix a altres homes de carn i os com ell. I faa el que vulga, filosofa, no amb la ra noms, sin amb la voluntat, amb el sentiment, amb la carn i amb els ossos, amb l'nima tota i amb tot el cos. Filosofa l'home . Miguel de Unamuno. 2. Qu volem dir quan afirmem que cal prendre's la vida amb filosofia? 3. Qu s per a tu filosofia? 4. s cincia la filosofia? 5. Quins problemes creus que es tracten en filosofia?. Alguna vs t'has plantejat problemes filosfics? 6. T algun paper la filosofia en la nostra vida? 7. Coneixes el nom i alguna obra d'algun filsof?. I d'una filsofa? Activitats d'aplicaci 8.Qu ens empeny a filosofar? 9.Existeix alguna relaci entre el mite i la filosofia?. I entre la filosofia i la religi? 10. En quin sentit la filosofia no s un saber til? 11. Com es relacionen l'admiraci, el dubte, la recerca del saber i la filosofia? 12. s possible ser cientfic i filsof al mateix temps?. Justifica la teva resposta. 13. Quin s el sentit i la funci de la filosofia? 14. Descriu els mbits d'estudi de la filosofia. 15. A partir de la lectura de la unitat i dels textos que en ella apareixen, elabora una definici de filosofia. 16. Realitza un quadre en el qual apareguen els principals moments del desenvolupament histric de la filosofia, temes i autors i escoles. Creus que en la temtica filosfica de cada etapa histrica influeix la situaci poltica, social, econmica i cultural?, justifica la teva resposta recolzant-te en exemples concrets. 17.Per qu en filosofia no hi ha un sol mtode sin mtodes? 18.Descriu els principals mtodes emprats en filosofia. 19.Quines semblances i diferncies podries establir entre el mtode empricracional i l'empirista? 20.Assenyala les principals diferncies entre l'empirisme i el racionalisme. 21. Explica amb les teves paraules en gir copernic que duu a terme kant en el terreny filosfic. 22.Quin paper atribueix a la filosofia el mtode analtic-lingstic?. 23.Per qu s tan important el context histric i el llenguatge per al mtode hermenutic? 24.Quin paper compleixen la ra i l'experincia en cadascun dels mtodes presentats?. 2
25.Quins han estat els principals motius pels quals la dona ha estat allunyada del camp de la filosofia? 26.Com justificaries que l'afirmaci noms s que no s res s una expressi que revela la saviesa de qui la pronuncia? 27.Descriu el sentit que Jaspers, Russell i Savater atorguen a la filosofia. Activitats d'ampliaci 28. Realitza un treball monogrfic sobre alguna filsofa destacable que hi haja hagut al llarg de la histria. 29. Dissertaci: Quin paper pot exercir la filosofia avui? 30. Seguint l'esquema dels comentaris de text, comenta el text de Kolakoxski de l'apartat 2. Activitats de refor i avaluaci 31 Qu s la filosofia? 32.Qu s el que fa possible que l'sser hum es pregunte pel sentit de les coses i de la seva existncia? 33.Quina diferncia a l'sser hum d'altres animals? 34.Qu s un mite?. Caracterstiques del mite. 35.Descriu els aspectes caracterstics de la religi. Com definiries la religi?. Quines diferncies trobes entre religi i mite?. 36.Descriu les caracterstiques del saber cientfic. 37.Descriu les caracterstiques del saber filosfic. 38.Descriu les diferncies entre el saber cientfic i el saber filosfic. 39.Cres que s necessria la filosofia?. En quin sentit?. 40.Quina diferncia existeix entre un saber com i un saber crtic? 41.A qu ens pot ajudar el discurs filosfic? 42.Quan va nixer la filosofia?. Quines circumstncies socials, poltiques, econmiques i culturals van fer possible el naixement de la filosofia?. 43.Indica algun dels autors o escoles filosfiques ms significatives de la Histria de la Filosofia. 44.Indica, cronolgicament, els temes ms importants tractats en filosofia. Activitats de sntesis 45.Fes un esquema amb les idees ms rellevants de la unitat. 46.Defineix els deu termes que consideres ms importants de la unitat.
TEXTOS
Quan va sorgir la filosofia en l'antiga Grcia els humans portaven ja milers d'anys orientant-se en el mn i en la vinya amb l'ajuda d'un conjunt de mites tradicionals. Enfront del mite acceptat per tradici, els filsofs pretenien establir un saber crtic i racional sobre l'Univers. Aqueix intent es mantindria durant dos mil anys i acabaria fructificant en la cincia moderna. Per a, un dels sentits mes antics de la paraula filosofia s el de cincia. L'obra en qu Newton va presentar la seua sistematitzaci de la mecnica a la fi del segle XVII portava per ttol: Philosophiea naturalis principia matemtica(Principis matemtics de la filosofia natural). En el segle XVIII Lamarck exposava les seues idees evolutives en la seua filosofia zoolgica, en el segle XIX *Dalton presentava els fonaments de la nova qumica en el seu nou sistema de filosofia qumica i en el segle XX a Estats Units tots els doctors en qualsevol cincia sn doctors en filosofia. La cincia actual est fragmentada en un gran nombre d'especialitats. Cada especialitat t la seua prpia terminologia, la seua peculiar rea d'estudis, les seues tradicions metodolgiques, etc Amb freqncia es diu que un cientfic est filosofant o fent filosofia quan traspassa els lmits de la seua especialitat i fa consideracions ms generals que les permeses pel marc metodolgic de la mateixa, o quan tracta d'analitzar amb mes calma i exactitud de l'ordinria els conceptes i nocions que utilitza o quan explicita o posa en qesti crticament els cnons metodolgics en els quals es basa. L'anlisi dels conceptes i l'anlisi metodolgica sn potser les dues tasques mes importants de la filosofia actual. L'anlisi dels conceptes requereix la comprensi del funcionament lingstic dels mateixos. I l'anlisi metodolgica requereix la elucidaci de l'estructura i finalitat de l'empresa cientfica. De fet, filosofia del llenguatge i filosofia de la cincia constitueixen les dues branques mes conreades de la filosofia professional actual. En general sol parlar-se de filosofia sempre que alg tracta d'obtenir una visi de conjunt de la seua activitat, explicitada i crticament analitzada. Aix es parla de filosofia de la venda practicada per tal organitzaci comercial, de la filosofia sanitria de tal hospital, de la filosofia creditcia de tal banc, de la filosofia jurdica de tal tribunal, etc. Aix com la tradici de la primera filosofia grega va conduir a la cincia, aix la tradici estoica ( com l'ndia va conduir a una preocupaci pel sentit de la prpia vida a un cert menyspreu de les vanitats corrents, a una acceptaci de l'inevitable, etc). En aquest sentit segueix dient-se que alg es pren les coses amb filosofia, si no dna importncia a les coses que solen preocupar als altres i si suporta amb serenitat les calamitats que li ocorren. En resum, podem dir que la filosofia en el seu sentit ms estret s el que fan els filsofs professionals ( s a dir els professors de filosofia); en un sentit mes ample s el que fan els cientfics en general quan paren esment a l'anlisi dels conceptes i mtodes de la seua cincia; i en el ms ampli sentit s el que fa tothom quan tracta d'obtenir una visi global, coherent i crtica del seu camp d'activitat o quan tracta de collocar els avatars de la seua vida en perspectiva. En aquest ltim sentit tots podem ser filsofs. A diferncia del que ocorre amb l'astronomia o la gentica o la egiptologia o qualsevol especialitat cientfica, la filosofia no posseeix un conjunt universalment adms de veritats o resultats que es poden exposar i ensenyar.
La filosofia s una activitat permanent d'anlisi conceptual i d'argumentaci crtica aplicable a qualsevol cosa. L'important en filosofia s aqueixa activitat, el filosofar. Per a deia *Kant que no s'aprn filosofia sin que solament s'aprn a filosofar. Wittgenstein comparava la seua filosofia a una activitat teraputica consistent a desembullar i dissoldre els problemes conceptuals. Jess Mostern. Catedrtic de Filosofia, Cincia i Societat (CSIC) 1.- Assenyala els diversos sentits del terme filosofia que apareixen en el text. 2.- Qui eren els estoics i quins ideal de vida van defensar? 3.- Per qu s'afirma que la filosofia s una activitat permanent? 4.- Qu vol dir *Kant quan afirma que no s'aprn filosofia sin que solament s'aprn a filosofar? -------------------------------------------------------------------------------------------------------"Tots els homes i totes les dones sn filsofs; o, permetre'ns dir, si ells no sn conscients de tenir problemes filosfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosfics. La major part d'aquests prejudicis sn teories que inconscientment donen per assegudes, o que han absorbit del seu ambient intellectual o de la tradici. ja que poques d'aquestes teories sn conscientment sostingudes, constitueixen prejudicis en el sentit que sn sostingudes sense examen crtic, fins i tot a pesar que pugen ser de gran importncia per a les accions prctiques de la gent i per a la seua vida sencera. Una justificaci de l'existncia de la filosofia professional resideix en el fet que els homes necessiten que hi haja qui examine crticament aquestes esteses i influents teories. Est s l'insegur punt de partida de tota cincia i tota filosofia. Tota filosofia ha de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit com acrtic. El seu objectiu s el sentit crtic i illustrat: una concepci ms prxima a la veritat i amb una influncia menys perniciosa sobre la vida humana. [] Tots els ssers humans sn filsofs perqu, d'una manera o una altra, tots adopten una actitud davant la vida i la mort" Karl R. Popper: Com veig la filosofia, Pg. 64 1.- Explica qu sn els prejudicis i posa exemples. 2.- En qu consisteix un examen crtic? 3.- Per qu Tots els homes i totes les dones sn filsofs? 4.- Quins sn els temes sobre els quals sols filosofar?
TEMA 2: EL CONEIXEMENT
FILOSOFA I CIUTADANA OBJECTIUS DE LA UNITAT a) Objectius mnims
I. Exposar una definici precisa de qu s el coneixement destacant els elements que intervenen en el procs cognitiu i les formes i nivells de representaci mental de la realitat. II. Apreciar la importncia del llenguatge en el procs cognitiu i en la nostra forma de aprehender la realitat. III. Analitzar els aspectes ms significatius de les diferents teories sobre l'origen del coneixement, apreciant com cadascuna d'elles destacar com a origen del coneixement un aspecte diferent, aix com facultats *cognoscitivas i mtodes diferents. IV. Apreciar la dificultat que existeix per establir la relaci entre coneixement i realitat a travs del coneixement i anlisi de diferents teories filosfiques. V. Reconixer i exposar els lmits del coneixement hum. VI. Establir diferncies entre els diferents tipus de coneixement. VII. Apropar-se de manera filosfica al problema de la veritat. VIII. Ser crtics davant els criteris que, en principi, han de garantir la veritat dels nostres coneixements. IX. Reconixer la responsabilitat personal i collectiva que cadascun de nosaltres t en la lluita contra la ignorncia i l'error. X. Conscienciar-se i assumir que l'educaci s un dret que posseeixen tots els ssers humans. b) Objectius d'ampliaci. I. Valorar la dimensi social i intersubjetiva que ha de garantir la veritat dels nostres coneixements. II. Adoptar una actitud crtica davant el dogmatisme i l'escepticisme radical.
FILOSOFA I CIUTADANA NDEX 1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.
2. QU S CONIXER?. 2.1.Definici. 2.2.Quins elements intervenen en el procs cognitiu? 2.3.Formes i nivells de representaci mental de la realitat. 2.3.1.Percepci. 2.3.2.Representaci. 2.3.3.Simbolitzaci. 2.4. Coneixement i llenguatge. 2.4.1. La importncia del llenguatge en el coneixement. 2.4.2.Procs de formaci de conceptes. 2.4.3.Les funcions del llenguatge. 3. COM PUC CONIXER? 3.1. Introducci 3.2. El racionalisme. 3.3.el empirisme. 3.4.el criticisme. 4. QU PUC CONIXER? 4.1.Quina relaci existeix entre el meu coneixement de les coses i el que aquestes sn? 4.1.1.Realisme. 4.1.2.Realisme moderat. 4.1.3.Fenomenisme. 4.2.Quins sn els lmits del coneixement? 4.2.1.el dogmatisme. 4.2.2.el relativisme. 4.2.3.el escepticisme. 4.3.Tipus o graus de coneixement. 4.3.1.Certesa. 4.3.2.Opini. 4.3.3.Dubte. 5.QU S LA VERITAT? 5.1.Introducci. 5.2.Teories sobre la veritat. 5.2.1.la veritat com a correspondncia. 5.2.2.la veritat com a coherncia o veritat formal. 5.2.3.el pragmatisme, utilitarisme o veritat instrumental. 5.2.4.el perspectivisme.
1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.

La teoria del coneixement o gnoseologa s la disciplina filosfica que intenta definir qu s el coneixement, explicar el seu procs de constituci i establir els seus lmits i possibilitats. Per tant, tracta de respondre a les segents preguntes: 1. Qu s conixer? Aqu tractarem d'explicar: a. Quins elements intervenen en el procs cognitiu? b. Quins sn les formes i nivells de representaci mental de la realitat? c. Quin paper juga el llenguatge en la construcci del nostre coneixement del mn? 2. Com puc conixer? Les qestions que aqu es plantegen sn: a. Quin s l'origen del coneixement? b. Quines facultats intervenen?. La ra, els sentits, tots dos, c. Seguint qu mtode? Es tracta de saber quins sn els passos a seguir per obtenir un coneixement vlid. 3. Qu puc conixer? Les qestions que aqu es plantegen sn: a. Quina relaci existeix entre el meu coneixement de les coses i el que aquestes sn? b. Quins sn els lmits del coneixement hum? c. Quins sn els tipus o graus de coneixement? 4. Qu s la veritat?
2. QU S CONIXER?
2.1. DEFINICI. Conixer s una activitat mental mitjanant la qual l'sser hum s'apropia del mn que li envolta. Aquesta apropiaci s una captaci intellectual de l'entorn o del propi organisme. L'acte de conixer s un procs complex en el qual intervenen aspectes biolgics, cerebrals, lingstics, culturals, socials i histrics i no es pot dissociar de la vida humana ni de les relacions socials. Per aquest motiu conixer es una necessitat fonamental per a l'sser hum ja que a partir del coneixement la persona pot orientar-se, decidir i actuar (dimensi prctica o praxi). Explicar la constituci del nostre coneixement en tots els seus aspectes i amb tots els factors que intervenen modelant-ho s alguna cosa summament complex. Per tant, ens limitarem a fer una primera aproximaci destacant els aspectes ms rellevants: 1. En primer lloc, observarem els diferents processos psicolgics que permeten a l'sser hum anar adquirint aquest coneixement i tenir una representaci mental de la realitat. 2. En segon lloc, compararem la forma en com es representen, en cadascun dels diferents nivells de representaci, els objectes. 3. Finalment, reflexionarem sobre el paper fonamental que el llenguatge t en aquest procs representatiu i cognitiu. 2.2.QUINS ELEMENTS INTERVENEN EN EL PROCS COGNITIU? L'acte de conixer s'articula a partir de la interacci entre dos pols: 1. L'objecte. s a aquella part de la realitat que s susceptible de ser captada per les nostres estructures cognitives. s objectiu tot el que fa referncia a l'objecte.
2. El subjecte. s qui coneix i la seva intenci s apropiar-se mental o intellectualment d'un objecte que abans no coneixia. Posseeix unes estructures cognitives que limiten i configuren les seves possibilitats de conixer l'objecte (Els llindars sensorials, les estructura de la nostra memria, imaginaci, pensament i llenguatge, les seves limitacions) Est condicionat a ms per factors de carcter sociolgic, histric, cultural, prctic, etc. s subjectiu tot el que fa referncia al subjecte. 3. El coneixement. s el resultat del procs d'apropiaci intellectual per part del subjecte de l'objecte. s gnoseolgic o cognitiu tot el que fa referncia al coneixement. 2.3.FORMES I NIVELLS DE REPRESENTACI MENTAL DE LA REALITAT. Descrivim aqu els diferents processos cognitius que permeten a l'sser hum representar la realitat comparant-los i assenyalant els seus avantatges i inconvenients. Veurem com el llenguatge s el procs clau que permet donar un salt qualitatiu en la nostra representaci del mn i en la constituci del nostre coneixement. Existeixen tres nivells de representaci cadascun dels quals treballa a partir de les dades que li ofereix el nivell anterior. s el que es denomina constructivisme i s la base sobre la qual es constitueix el nostre coneixement del mn. 2.3.1.Percepci. s el primer nivell. Est constitut per dos processos: Al resultat ho denominem: el PERCEPTO: l'objecte en la percepci. Posseeix les segents caracterstiques: 1. Arreplegada d informaci (Dades dels sentits): 2. e interpretaci de sta: SENSACI (Proces pasiu) PERCEPCI (Proces actiu)
a) Requereix de la presncia de l'estmul. b) Construt a partir de les dades dels sentits. (Matria primera: la sensaci) c) Es presenta de forma singular (d'un en un) i concreta (en tots els seus detalls), d) En un temps i espai determinats. i) De forma directa, ntida i exacta. Ho puc recrrer en tots els seus detalls. f) Les seves qualitats se m'imposen no les puc modificar a gust o voluntat. 2.3.2. Representaci. s el segon nivell. Est constitut tamb per dos processos psicolgics:
1. Conservar i reproduir esa informaci en ausencia del estmul que la va provocar: MEMORIA 2. Reelaborar de forma concreta la informaci almacenada: IMAGINACI Al resultat ho denominem: la IMATGE: l'objecte en la representaci: Posseeix les segents caracterstiques: a) No requereix la presncia de l'estmul. b) Reprodut o reconstrut a partir de percepcions anteriors. (Matria primera: la percepci) c) Es presenta de forma singular i concreta, d) No est necessriament unit a un temps o espai determinats, i) Apareix com a "absent", ms difs, menys definit, ms manipulable, f) Puc modificar les seves qualitats a gust o voluntat. 2.3.3.Simbolitzaci. s el tercer nivell. Est constitut tamb per dos processos psicolgics:
Reelaboraci d'aquesta informaci de forma abstracta i simblica: PENSAMENT I LLENGUATGE. El valor d'aquesta veritat estar determinat per la teoria del coneixement des de la qual s'estiga parlant. Per exemple: Realisme (Aristtil): correspondncia entre el que s'afirma i el que les coses sn. Fenomenisme (Hume): correspondncia entre el que s'afirma i el conjunt de fenmens que em proporciona l'experincia.
Al resultat ho denominem: el CONCEPTE: l'objecte en els processos simblics. Posseeix les segents caracterstiques: a) No requereix la presncia de l'estmul ni la de la imatge. b) Construts a partir de percepcions i representacions prvies. (Matria primera: perceptos i imatges). c) Es presenta de forma universal (No un objecte sol sin tots els de la classe que defineix el concepte). d) Es presenta de forma abstracta (No les caracterstiques de cada objecte sin noms les que sn comuns a tots els de la classe definida). i) Es presenta com un smbol (Prescindeix dels components sensorials i imaginatius).
2.4.CONEIXEMENT I LLENGUATGE. 2.4.1. La importncia del llenguatge en el coneixement. Si observem l'explicat en l'apartat anterior en cadascun dels nivells l'objecte es representa amb unes caracterstiques diferents ms o menys tils en funci dels interessos particulars de l'individu a cada moment. Per s el tercer nivell (en concret nostra capacitat per al llenguatge) el que ens diferencia de la resta dels animals i el que possibilita, per la seva potncia representativa, una apropiaci mental de la realitat molt ms mplia. El seu resultat s el que denominem la construcci del mn hum. Per tant, l'sser hum t una representaci mental del mn que s molt ms que el que percep a cada moment, la successi d'imatges que del mn s'han anat acumulant en la seva memria o la mera descripci fsica de la realitat. Sempre estar impregnat de significats, valors i sentiments de carcter abstracte codificats mitjanant el llenguatge i que hem rebut a travs de l'educaci. El llenguatge s la pea clau en la construcci del mn hum, en aquest procs de "introduir" el mn dins de la nostra ment convertint aix que s material (les coses) en alguna cosa immaterial (conceptes / idees) Dos sn els aspectes que anem a tractar i que ens mostren la seva importncia en aquest procs: a) Com es formen els conceptes. b) Com la riquesa o pobresa del llenguatge condiciona aquesta construcci, el nostre coneixement possible del mn i la nostra capacitat per comunicar-nos amb els altres: les funcions del llenguatge. 2.4.2.Procs de formaci de conceptes. Es realitza a travs de tres passos:
a) L'abstracci. Etimolgicament significa separar (del llat) Observant conjunts d'objectes o esdeveniments separem les caracterstiques que observem comunes a tots ells. Deixem aix de costat aquells trets que sn singulars d'aquests objectes per construir el concepte. b) Simbolitzaci. Amb aquest conjunt de trets comuns formem el concepte i per representar-ho inventarem un smbol que ser convencional. c) La generalitzaci. A partir d'aquest moment el conjunt de totes les coses que posseeixin aquestes propietats quedar representat per aquest concepte. Per exemple: "cadira" seria el smbol que en valenci representaria el segent concepte: "Objecte amb seient i respatller de tres o ms potes en el qual cap una sola persona", que al seu torn representaria a tots els objectes que posseeixin aquestes caracterstiques encara que entre ells hi haja altres diferncies. 2.4.3.Les funcions del llenguatge. Anem a veure com la riquesa o pobresa del llenguatge condiciona aquesta construcci, el nostre coneixement possible del mn i la nostra capacitat per comunicar-nos amb els altres. Les funcions del llenguatge des d'una perspectiva filosfica sn tres: a) Representativa. Els seus smbols "estan en lloc de" o representen tant les realitats fsiques com les culturals (aquells conceptes que donen sentit i regulen la vida humana) D'aquesta manera cada element o qualitat que constitueix la realitat est representat per un smbol del llenguatge en la ment humana. b) Cognoscitiva. El llenguatge no es limita a representar la realitat sense ms sin que tamb s'utilitza per codificar i registrar tot el nostre coneixement de les coses que la componen, i per tant per assenyalar tamb els seus lmits i les seves possibilitats. A travs del llenguatge no noms represento els objectes sin tamb els seus usos, perills, etc., s a dir, el meu coneixement d'ells. s a ms el suport que permet transmetre el coneixement a noves generacions i fer aix que el coneixement hum vaja incrementant-se progressivament. c) Comunicativa. Els seus smbols per ser universals i reconeguts per tots els membres d'una determinada comunitat cultural permeten la comunicaci entre els diversos individus. Possibilita la intersubjectivitat, s a dir, posa en contacte els "mons" subjectius que crea cada individu que d'una altra manera quedaria allat en la seva prpia subjectivitat. No cal perdre de vista que aquestes tres funcions tenen una dimensi prctica, doncs com ms ric sigui el llenguatge ms capacitat per poder "aprehender" la realitat i conixer-la i ms possible s resoldre els problemes quotidians que se'ns vagin plantejant.
3. COM PUC CONIXER?

3.1. INTRODUCCI. Recordem que les qestions que aqu es plantegen sn: a) Quin s l'origen del coneixement? b) Quines facultats intervenen? La ra, els sentits, tots dos, c) Seguint qu mtode? Es tracta de saber quins sn els passos a seguir per obtenir un coneixement vlid. Fem un esbs de les diferents teories filosfiques que han intentat explicar al llarg de la histria en qu consisteix el coneixement, com coneixem i quan el nostre coneixement s vlid. Segons on s'haja situat l'origen del coneixement hum, la facultat que s'ha valorat com ms fiable, les diferents teories filosfiques que s'han desenvolupat es poden classificar en tres corrents: 3.2. EL RACIONALISME. El coneixement t el seu origen en la ra, noms s vlid quan prov d'ella. Hi ha un menyspreu en general del valor de les dades dels sentits perqu aquests ens enganyen.
Aquests filsofs parteixen del pressupost com de l'existncia d'idees innates en la ment humana (ja conegudes en una existncia anterior, ja posades per Du en mi i formant part constitutiva de la ment) D'aquesta manera posseirem una srie de principis evidents no adquirits per experincia que serveixen de fonament lgic a la resta dels nostres coneixements. El mtode que utilitzen per desenvolupar el coneixement sobre la realitat s el mtode deductiu (la lgica): Partint de les idees innates, i mitjanant el raonament, deriven tot quant es pot saber sobre la realitat.
La validesa i la superioritat del coneixement basat en la ra, segons aquests autors, se sustenta que aquelles veritats que es basen en la ra sn absolutament universals i necessries, indubtables, ja que pensar el contrari s lgicament impossible. Del coneixement basat en l'experincia mai podem tenir tal certesa. Per exemple: "El tot s major que les parts" (Veritat de Ra) "El Sol sortir mat" (Veritat d'Experincia) Els autors racionalistes ms importants de la histria sn: 1. Filosofia antiga: Parmnides de Elea (450 AC aprox.) Plat (427- 347 AC) 2. Filosofia moderna: R. Descartes (1596-1650) B. Espinoza (1632-1677) G.W. Leibniz (1646-1716) 3. Filosofia contempornia: G.W.F. Hegel (1770-1831) 3.3. EMPIRISME. El coneixement t el seu origen en l'experincia sensible, noms s vlid quan prov dels sentits. El paper de la ra s important per cal evitar els seus abusos i especulacions: Perqu treballi correctament sempre ho ha de fer partint de les dades recollides en l'experincia. Segons aquests autors, quan naixem, la nostra ment s com una pgina en blanc que es va emplenant amb les dades que obtenim a travs dels sentits. Per tant neguen qualsevol tipus de coneixement o principi innat. Encara que els diversos autors exposen diverses variants el mtode que utilitzen per desenvolupar el coneixement sobre la realitat s el mtode inductiu: Partim de l'observaci a travs de l'experincia de la repetici d'un fenomen en la naturalesa (regularitat) para a partir d'aquests casos generalitzar i proposar una llei de carcter universal que els recull i resumeix. Per exemple, cada dia veiem sortir el sol i aquest fenomen es repeteix de forma regular, generalitzem i afirmem de forma universal "El sol ix cada dia". La validesa i la superioritat del coneixement basat en l'experincia, segons aquests autors, se sustenten en que podem examinar o confirmar les nostres afirmacions contrastant-les amb la informaci que ens proporcionen els nostres sentits. Ara, respecte a la validesa del coneixement aix aconseguit Hume, que s el ms escptic de tots afirma que mai s universal ni necessari sin que queda redut a una simple creena basada en l'hbit o el costum. De les nostres lleis obtingudes per inducci tenim l'esperana que el que fins ara ha estat aix segueixi sent aix, per mai ens ofereix una certesa per al futur perqu res fa impossible pensar el contrari. Per exemple que dem el sol no surti. Els autors empiristes ms importants de la histria sn:
1. Filosofia antiga: Aristtil (384-322 AC) 2. Filosofia moderna: J. Locke (1632-1704), G. Berkeley (1685-1753) D. Hume (1711-1776) 3. Filosofia contempornia: el positivisme de A. Compte (1798-1857) i els filsofs neopositivistes al Segle XX. 3.4. CRITICISME. Teoria del coneixement desenvolupada pel filsof alemany Immanuel Kant (1724-1804) consisteix en una crtica de les facultats del coneixement i representa un intent de superaci dels dos corrents anteriors. La seva afirmaci bsica s: tot coneixement per ser vlid ha de partir de l'experincia per s una mica ms que les meres dades dels sentits. Qu s aquest una mica ms?: El subjecte en conixer opera sobre all que coneix, s a dir, sobre la matria primera que li proporcionen els sentits imposa una forma que els ordena i unifica. Aquesta forma s prpia del subjecte i de l'estructura del conixer hum.
Coneixement Sntesi (Unificaci i ordenaci) Matria (Procedeix de l'experincia) (La posa l'objecte) Forma (Estructures a priori) (Les posa el subjecte)
El coneixement s el resultat de la sntesi (ordenaci i unificaci) de les dades dels sentits que es realitza a diferents nivells des de les diferents facultats cognitives del subjecte: Sensibilitat i Enteniment. Aix com avancem en diferents nivells de coneixement es produeix una major unificaci i ordenaci. Tipus coneixement Coneixement sensible Coneixement intellectual de Facultat implicada Sensibilitat Entenimient Ra Resultat Experincia (percepcions) Judicis (pensar els objectes)
Raonar (relacionar uns judicis amb uns altres i buscar principis generals)
En aquest cas no hi ha innatisme com en el racionalisme sin apriorisme: el subjecte formant part de la seva estructura cognitiva posseeix unes formes a priori que precedeixen a l'experincia i la possibiliten (li permeten ordenar les dades que provenen dels sentits) Aquestes sn l'espai i el temps en la Sensibilitat, i les categories en l'Enteniment.
4. QU PUC CONIXER?
Apareix una primera disyuntiva: es pot conixer el que les coses sn realment, o tan sols el que sn per a nosaltres. Anem a intentar respondre-la en el punt segent. 4.1.QUINA RELACI EXISTEIX ENTRE EL MEU CONEIXEMENT DE LES COSES I EL QUE AQUESTES SN? Veurem les quatre possibilitats ms importants que s'han plantejat al llarg de la histria de la filosofia: 4.1.1.Realisme.
s la postura dominant fins a l'inici de la filosofia moderna (Descartes). Afirma que la relaci s d'identitat: el meu coneixement s una cpia fidel i idntica del que les coses sn. 4.1.2.Realisme moderat. A partir de la filosofia moderna, en concret, Descartes, la teoria del coneixement dna un gir adquirint conscincia que el nostre coneixement s una representaci de l'objecte i que per tant aquesta representaci pot ser que no siga una cpia fidel i idntica al que l'objecte s.
Afirma que la relaci s de semblana: el meu coneixement reflecteix alguns aspectes reals de les coses (aquells que sn quantificables: qualitats matematizables) per els que procedeixen dels sentits no podem assegurar que efectivament els pertanyen (qualitats sensibles) Aquests sn filsofs racionalistes i per tant desconfien de la informaci dels sentits i atorguen ms validesa a les qualitats quantificables perqu les veritats matemtiques s ens poden oferir, segons ells, certesa en derivar-se de l's exclusiu de la ra. 4.1.3.Fenomenisme. Afirma que la relaci s de causalitat: el meu coneixement est causat per les coses per no puc saber si s en alguna cosa similar al que aquestes sn realment. Noms puc conixer all que apareix a la meva conscincia: el fenomen. Fenomenisme de Hume El filsof empirista modern D. Hume (1711-1776) representa el fenomenisme ms radical. Part de la idea que l'nica cosa de qual tenim constncia sn percepcions en la nostra ment (fenomen) i que desconeixem quin s el seu origen i si s'assemblen o no a all pel que poguessin estar causades. s indemostrable l'existncia d'una realitat extramental i si aquesta existeix s incognoscible.
Fenomenisme kanti. I. Kant (1724-1804) va ms enll en el seu anlisi adoptant un enfocament transcendental en la seva teoria del coneixement que significa analitzar les condicions que fan possible el coneixement. Des d'aquest enfocament critica a Hume perqu aquest s incapa d'explicar o adonar de com s possible la constituci del coneixement sensible (fenomen) i suposa en el subjecte un paper totalment passiu (receptor de les percepcions).
Kant explica la constituci del fenomen des de la seva teoria del coneixement com el resultat de la interacci (sntesi) entre el que prov de l'objecte (matria del coneixement) i la forma mitjanant la qual aquestes dades sensibles sn ordenats i unificats per les estructures a priori del subjecte del coneixement. D'aquesta manera se li atorga al subjecte un paper actiu en el coneixement ja que imposa les seves prpies estructures a priori perqu el fenomen es pugui constituir. S s cert que noms coneixem el fenomen i que el que siguin les coses al marge del nostre coneixement s absolutament incognoscible: noms coneixem el que sn per a nosaltres (ja que aquest coneixement est condicionat per les nostres estructures a priori) Per aquest fenomen no podria donar-se sense l'existncia d'alguna cosa que ho provoqus que, si b s incognoscible en si i al marge del nostre coneixement, s un correlat necessari sense el cual el fenomen no seria possible. Aix s el que Kant denomina Nomen. Per tant segons Kant la relaci entre les coses i el meu coneixement d'elles s una relaci de causalitat (el nomen s causa del fenomen encara que parcial ja que el subjecte collabora tamb en la seva constituci) 4.2.QUINS SN ELS LMITS DEL CONEIXEMENT HUM? Aquesta s la segona qesti fonamental a l'hora d'establir qu podem conixer i trobem tres postures bsiques: 4.2.1. Dogmatisme. Afirma que la capacitat intellectual s suficient per conixer la realitat tal com s. Aquesta postura es basa en una confiana total en les possibilitats dels sentits o la ra humana. Es considera una postura ingnua que ha estat criticada per nombrosos filsofs. Per exemple Kant afirma que s dogmtica la posici dels filsofs que, sense haver fet una crtica de la facultats del conixer, admeten la capacitat de la ra per conixer. De manera general, el dogmatisme s'entn com l'actitud de qui tendeix a imposar una doctrina o uns valors sense proves suficients i sense admetre discussi. 4.2.2.el Relativisme. Afirma que no existeixen veritats objectives i absolutes. Que les veritats sn relatives significa que un judici s veritable depenent de les condicions o circumstncies en les quals ha estat formulat: depenent de l'sser hum que ho formula, la societat en qu viu, el moment histric, etc.
Ja ho va formular Protgores (480-410 AC) en la Grcia Clssica: "L'home s la mesura de totes les coses". 4.2.3. Escepticisme. Afirma que no es pot saber si existeix la veritat absoluta per encara que aquesta exists no hi hauria manera de saber quin s. Aquesta impossibilitat de trobar la veritat es basa en l'error dels sentits o en la falta d'acord entre els ssers humans fins i tot en aquells principis de carcter ms general. Defensada per filsofs de l'antiguitat com Pirrn de Elis (360-270 a. C.) o moderns com Michel de Montaigne (1.533-1592). L'alternativa en aquesta postura s no adoptar cap opini o creena ja que no podem decidir-nos per cap cosa. s el que es denomina suspensi de judici, el silenci com a opci que ens permetr aconseguir la serenitat i ser aix felices. Algunes objeccions que se li han fet es basen en l'aspecte paradoxal que t aquesta postura portada a l'extrem: 1. L'escepticisme s contradictori quan afirma que "gens es pot afirmar". Si res s cert, per qu ho ha de ser afirmar-ho? 2. No es pot viure amb una convicci aix. Si es prengus al peu de la lletra no podrem fer o pensar gens. 3. El dubte ja s una prova d'una certa veritat. No obstant aix l'escepticisme parcial aplicat noms a alguns objectes o aspectes del coneixement hum pot ser una bona mesura per marcar els lmits del coneixement hum doncs serveix per determinar qu s incognoscible per a nosaltres i quina s la naturalesa del nostre propi coneixement. 4.3.TIPUS O GRAUS EN EL CONEIXEMENT. Segons tinguem un sentiment de major o menor seguretat sobre les nostres afirmacions tindrem un tipus o grau de coneixement diferent. 4.3.1.Certesa. s quan la veritat d'un judici se'ns presenta de tal manera que no podem dubtar, quan sembla que no hi ha cap possibilitat de dubte o error. Per exemple: "Pense, per tant existeixo" "No sc invisible" Malgrat el sentiment de seguretat que provoca pot coexistir amb l'error. s
el cas de quan hem tingut la seguretat d'una cosa i desprs hem hagut de reconixer que ens havem equivocat. 4.3.2.Opini. s quan una persona considera veritable un coneixement encara que no est segura del tot. A diferncia de la certesa, que no admet dubte, l'opini s. L'opini parteix d'un dubte en la qual unes raons pesen ms que les altres. Encara que no es pot acabar de justificar en l'opini hi ha sempre una clara inclinaci cap a l'afirmaci o la negaci. El fet de posseir una opini comporta tenir tamb la plena seguretat en un judici malgrat que tamb s'admet la possibilitat de l'error: encara que es considera probable una afirmaci no es pot rebutjar amb seguretat l'afirmaci oposada. 4.3.3.Dubte. s quan no podem acceptar o rebutjar una afirmaci perqu les raons a favor i en contra tenen el mateix pes. Ens porta a la suspensi de judici respecte d'aquesta qesti: no ens veiem capaos de pronunciar-nos en un sentit o un altre.
5. QU S LA VERITAT?
5.1. INTRODUCCI. La veritat s alguna cosa que es descobreix o s alguna cosa que es construeix? :
Es descubrix Veritat Un Individu Es construix Un collectiu
OBJECTIVA Vlida i igual per a qualsevol subjecte i independent del subjecte SUBJECTIVA Noms comprovable pel subjecte que la formula
INTERSUBJETIVA Es pot compartir i comprovar per diferents subjectes
Dependr d'on hgim situat els lmits del coneixement hum el tipus de veritat que creiem que podem aconseguir.
FILOSOFA I CIUTADANA 5.2.TEORIES SOBRE LA VERITAT.
5.2.1.la veritat com a correspondncia o veritat material. Una proposici s veritable si existeix una correspondncia entre el que s'afirma i els fets, sent falsa en cas contrari. Per exemple: "Est plovent" Ser veritable si efectivament est plovent, i en cas contrari ser falsa. s el que tamb es denomina veritat material.
En la formulaci clssica d'Aristtil de la veritat com a adequaci entre el pensament i la realitat es definia aix: "Dir del que s que s, o del que no s que no s, aix s la veritat; Dir del que s que no s, o del que no s que s, aix s la mentida". El valor d'aquesta veritat estar determinat per la teoria del coneixement des de la qual s'estiga parlant. Per exemple: -Realisme (Aristtil): correspondncia entre el que s'afirma i el que les coses sn. -Fenomenisme (Hume): correspondncia entre el que s'afirma i el conjunt de fenmens que em proporciona l'experincia. 5.2.2. La veritat com a coherncia o veritat formal. Una proposici s veritable si es deriva de principis certs mitjanant raonament correcte. Per exemple: P1: "Tots els homes sn mortals". P2: "Pedro s home". C: "Pedro s mortal" La veritat de la conclusi a la qual arribem es deriva del raonament correcte a partir dels principis establerts (s impossible que la conclusi siga falsa si les premisses sn veritables) Tamb es denomina veritat formal o validesa.
En aquesta concepci de la veritat una proposici s veritable o falsa dins d'un sistema d'altres proposicions (com per exemple els elements d'un sistema matemtic) Aquest criteri de veritat implica que no hi ha contradicci dins d'un sistema (coherncia) Aqu la veritat no t entitat prpia, sin que s relacional; per tant ser veritable si la seva relaci amb la resta dels enunciats s lgica (es deriva d'ells correctament i sense implicar una contradicci).
5.2.3. El pragmatisme, utilitarisme o veritat instrumental. Una proposici s veritable mentre funciona o es mostre til. Una idea s certa si la praxi (prctica) demostra la seva eficcia. s defensada per William James (1.842-1.910) Per exemple: "La llei de gravitaci universal". No es pretn que sigui una descripci "real" de com funciona efectivament el sistema solar, es considera veritable mentre es mostra til per explicar o predir fenmens. T una visi instrumental de la veritat.
5.2.4.el perspectivisme. Afirma que tota veritat s fruit d'una determinada perspectiva individual, histrica, cultural, etc. Aquesta teoria est vinculada al relativisme i defensada pel filsof espanyol Jos Ortega i Gasset (1883-1955). Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. No obstant aix, no veuen el mateix. La diferent situaci fa que el paisatge s'organitze davant tots dos de diferent manera. El que para un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els seus detalls, per a l'altre es troba en l'ltim i queda fosc i borrs. A ms, com les coses posades unes darrere d'unes altres s'oculten en tot o en part, cadascun d'ells percebr porcions del paisatge que a l'un altre no arriben. Tindria sentit que cadasc declars fals el paisatge ali? Evidentment, no; tan real s l'un com l'altre. Per tampoc tindria sentit que posats d'acord, en vista de no coincidir els seus paisatges, els jutgessin illusoris. Aix suposaria que hi ha un tercer paisatge autntic, el qual no es troba sotms a les mateixes condicions que els altres dos. Ara b, aquest paisatge arquetip no existeix ni pot existir. La realitat csmica s tal, que noms pot ser vista sota una determinada perspectiva. La perspectiva s un dels components de la realitat. Lluny de ser la seva deformaci, s la seva organitzaci. Cada vida s un punt de vista sobre l'univers. En rigor, el que ella veu no ho pot veure una altra. Cada individu -persona, poble, poca - s un rgan insubstituble per a la conquesta de la veritat. Heus aqu com aquesta, que per si mateixa s aliena a les variacions histriques, adquireix una dimensi vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, la omnmoda veritat, quedaria ignorada" Jos Ortega i Gasset, El tema del nostre temps (1923)
FILOSOFA I CIUTADANA ACTIVITATS Activitats inicials
Avui anem cam dels jutjats a veure en directe el que hem estudiat en classe. Suposo que el judici no ser a l'estil de Perry Mason, per pot estar b. -Rafa, tu saps de qu va el judici? -em pregunta Josemi. -Doncs no tinc ni idea. El profe no ha volgut dir gens El professor de Socials ens ha donat un curs titulat: Com sn les nostres lleis? Al principi em semblava una mica rotllo: massa paraules tcniques; per ara m'alegro d'haver-ho escollit. Per fi entenc moltes de les coses que diuen en la televisi sobre la Constituci, els decrets lleis, el Tribunal Suprem... I puc ferme l'assabentat quan el meu pare veu les notcies! Ja hem arribat, El profe s'ha parat: -B... Anem a entrar a la sala i anem a asseure'ns tranquillament en un bon lloc. Sobretot, recordeu que no estem al cinema, el que anem a veure ocorre de deb. Aix molt respecte i silenci, per favor. -De qu va el judici? Algun assassinat? -Pregunta Josemi. -Venim a veure com s'apliquen les lleis, no un thriller En ixir del judici, els comento als altres: -Ha estat b, ens sembla?. - S, per jo no he ents moltes coses. Qu era el de l'allegat o no s qu? pregunta Pili -Jo tampoc ho s -li contesta Marta-. Suposo que dem, en classe, el profe ens ho explicar. -Doncs jo cada vegada ho tinc ms clar... Vull ser advocat, advocat penal -interromp Josemi, convenut. -Ficats a triar, prefereixo ser jutge -afegeix Irene. -Qu dius? -li contesta Josemi, sorprs-. Tu saps el complicat que s aix? -I la responsabilitat que tenen -diu Pili-. Si jo fos el jutge, no sabria qu decidir. Tots semblaven dir la veritat. - S, per el jutge t experincia. Ell sap qui diu la veritat i qui no -comento amb total seguretat. - S, fan cursos de telepatia! No siguis ingenu, Rafa. El que importa sn les proves -em contesta l'enrotllat de Josemi-. Sn les que poden mostrar qu va ocrrer realment. -Tu creus? -li pregunta, incrdula, Irene-. Per a mi, el decisiu s l'advocat. Un bon advocat sap destacar les contradiccions de l'advocat contrari i sap presentar la seva histria com alguna cosa coherent. En un judici, quan una histria no t contradiccions i s coherent, s veritable. - O siga -respon Josemi-, en un judici mai podem estar segurs de saber el que va ocrrer de veritat. El que considerem veritat dependr del treball dels advocats? Doncs no estic d'acord! - Ah no? -respon burleta Irene-. Ets una mica ingenu si creus possible saber al cent per cent el que va ocrrer. s com tot. No hi ha gens del que puguem estar segurs. -B. Una mica de ra t Irene -interv Marta-. Hi ha poques coses de les quals
puguem estar absolutament segurs. El nostre coneixement s bastant relatiu i insegur. Per aix a mi em sembla ben el del jurat. -No t'entenc, Marta -li dic-. Si tot s tan insegur, qu ms dna quants decideixin? Tots es poden equivocar. -S, per s ms fcil que s'equivoqui un, que molts. Quantes ms persones analitzen els fets, les proves i les diferents histries, ms possibilitats hi ha que no s'equivoquen i descobreixin la veritat es defensa Marta. -No ho havia pensat, per m'has convenut. El que creuen dotze s ms probable que el que creu un -diu Jordi. -Doncs a mi em sembla el contrari -salta Irene-. El jurat s ms manipulable que el jutge. El jutge t experincia i coneix les lleis. El jurat est format per persones normals que no coneixen les lleis a fons i que mai han estat en un judici. s ms fcil que el jurat caigui en els paranys i distorsions dels advocats que un jutge. - s veritat, no ho havia pensat - contesta Jordi confs. - Que el jurat tinga menys experincia no vol dir que sigua ms manipulable. Si som conscients de la nostra responsabilitat i, a ms, som crtics amb el que ens diuen els altres, podrem descobrir les manipulacions d'els que ens volen convncer -es defensa Marta-. El criteri de la majoria, encara que pot fallar, s el millor. -Sabeu qu us dic jo? - contesta Pili, amb cara divertida-. Que a mi el que em sembla increble s la facilitat que teniu per fer de qualsevol cosa un problema impossible. Aix ja s'assembla a una classe de Filosofia!. 1. En un judici, saber reconixer la veritat s de summa importncia. Tamb ho s en altres situacions quotidianes. No obstant aix, la qesti sobre qu s la veritat i com podem conixer-la s peliaguda. Intenta aclarir les teves idees sobre aquest tema. - Per a tu, qu seria la veritat?, quan diem d'alguna cosa que s veritat? - Indica quins criteris per reconixer la veritat defensen els protagonistes del relat. - Assenyala quins sn els criteris que utilitzes tu. 2. Indica quins d'aquests adjectius poden servir per qualificar la postura que mant lrene i quins para la que mant Josemi respecte a la possibilitat de conixer la veritat: Relativista, realista, ingenu, escptic, optimista. A ms, explica amb les teves paraules en qu consisteix o qu caracteritza cadascuna de les postures. 3. Al final del relat, Irene i Marta discuteixen sobre la convenincia o no que hi hagi un jurat popular en els judicis. Escriu la postura de cadascuna i les raons amb les quals la defensen. Indica quin de les dues opcions est ms propera al teu punt de vista. En general, creus que estem tan exposats a les manipulacions quan intentem conixer la veritat.?. Assenyala quina penses que s la millor manera d'evitar les possibles manipulacions dels altres.
FILOSOFA I CIUTADANA Activitats d'aplicaci.
1. Escriu una definici de conixer i de coneixement usant les teves prpies paraules. 2. Quines de les respostes a la possibilitat del coneixement et sembla ms adequada?. Per qu?. 3. Com participa i influeix el llenguatge en el nostre coneixement de la realitat?. 4. Busca frases del llenguatge ordinari en les quals aparega la paraula veritat i relaciona-les amb els tres orgens d'aquest terme. 5. Explica amb les teves paraules qu s un criteri de veritat i aporta exemples per a cadascun dels criteris assenyalats. 6. Quin paper t el dileg de cara a aconseguir la veritat?. 7. Qu pretenem indicar amb l'expressi tenir alguna cosa per veritable?. A cas pot convertir-se en fals amb el pas del temps?. 8. Com aborda el problema de la realitat i el coneixement el filsof?. 9. Qu significa l'expressi: No hem de fiar-nos de les aparences?. 10. Quina diferncia hi ha entre error i engany, respecte a la veritat?. Qui diu el que pensa diu la veritat?. Argumenta les teves respostes. 11. Completa la segent taula: POSIBILIDAD DE CONOCIMIENTO Dogmatis me
Neguen o dubten de l'existncia de coneixemen t ferm i segur
Actituts Caracterst iques
Represent ants
Ortega y Gasset
12. Indica a quines de les actituds anteriors pertanyen les segents frases: - Tot s segons el color del cristall amb que es mira. - El nostre enteniment pot conixer l'essncia immutable de les coses i d'aquesta manera conixer veritats eternes i absolutes. - Aix que dius s veritat aqu, per en altres cultures seria inacceptable. - Gens existeix. Si existeix alguna cosa, no ho podem conixer. Suposat que exists alguna cosa i ho pogussim conixer, no ho podrem comunicar. - No podem acceptar sense ms el que hem aprs dels nostres avis. Hem de ser crtics, per aix ampliar el nostre coneixement.
13. Explica els diferents sentits del terme veritat. 14. A qu cridem criteri de veritat?. Descriu els principals criteris de veritat aportant exemples. 15.Hi ha alguna relaci entre coneixement i veritat?. Quin?. Activitats d'ampliaci 16. El tenir alguna cosa per veritable s un succs del nostre enteniment, i pot basar-se en fonaments objectius, per requereix tamb causes subjectives en el psiquisme del que formula el judici. Quan aquest s vlid para tot ser que posseeixi ra, el seu fonament s objectivament suficient i, en aquest cas, el tenir-ho per veritable es diu convicci. Si noms es basa en l'ndole especial del subjecte, es diu persuasi. (...). Noms puc afirmar s a dir, formular com a judici necessriament vlid per tots- el que produeix convicci. La persuasi puc conservar-la per a mi, si em sento a gust amb ella, per no puc ni haig de pretendre fer-la passar per vlida fora de mi. El tenir per veritat, o validesa subjectiva del judici, en relaci amb la convicci (que posseeix, al mateix temps, validesa objectiva) t els tres graus segents: opini, creena i saber. L'opini s un tenir per veritat amb conscincia que s insuficient tant subjectiva com objectivament. Si noms s subjectivament suficient, es diu creena. Finalment, quan el tenir per veritat s suficient tant subjectiva com objectivament, rep el nom de saber. La suficincia subjectiva es denomina convicci (per a mi mateix); l'objectiva, certesa (para tots). (Immanuel Kant, Crtica de la ra pura). -Quina diferncia existeix entre persuasi i convicci?. - Quina relaci guarden l'opini, la creena i el saber?. 17. Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. No obstant aix. No veuen el mateix. La situaci fa que el paisatge s'organitzi davant tots dos de diferent manera. El que para un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els seus detalls, per a l'altre es troba en l'ltim i queda fosc i borrs. A ms, com les cosa posades unes darrere d'unes altres s'oculten en tot o en part, cadascun d'ells percebr porcions del paisatge que a l'un altre no arriben. Tindria sentit que cadasc declars fals el paisatge de l'altre?. Evidentment, no; tan real s l'un com l'altre. Per tampoc tindria sentit que posats d'acord, en vista de no coincidir els seus paisatges, els jutgessin illusoris. Aix suposaria que hi ha un tercer paisatge autntic, el qual no es troba sotms a les mateixes condicions que els altres dos. Ara b, aquest paisatge arquetip no existeix ni pot existir. La realitat csmica s tal, que noms pot ser vista sota una determinada perspectiva. La perspectiva s un dels components de la realitat. Lluny de ser la seva deformaci, s la seva organitzaci.
Cada vida s un punt de vista sobre l'univers. En rigor, la qual cosa ella veu no ho pot veure una altra. Cada individu persona, poble, poca- s un rgan insubstituble per a la conquesta de la veritat. Heus aqu com aquesta, que per si mateixa s aliena a les variacions histriques, adquireix una dimensi vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, la omnimoda veritat, quedaria ignorada. (Jos Ortega i Gasset, El tema del nostre temps). Aplicant l'esquema de treball dels comentaris de text, realitza un comentari del fragment presentat d'Ortega i Gasset. 18. S'ha suposat fins ara que tot nostre conixer ha de regir-se pels objectes. No obstant aix, tots els intents realitzats sota tal suposat amb vista a establir a priori, mitjanant conceptes, alguna cosa sobre aquests objectes alguna cosa que amplis el nostre coneixement- desemboquen en fracs. Intentem, doncs, per una vegada, la metafsica suposant que els objectes han de conformar-se al nostre coneixement (...). Ocorre aqu com amb els primers pensaments de Coprnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celestes si acceptava que tot l'exrcit d'estels girava al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar a l'espectador i deixant els estels en reps. En la metafsica es pot fer el mateix assaig, en el que concerneix a la intuci dels objectes. Si la intuci hagus de regir-se per la naturalesa dels objectes, no veig com podria conixer-se alguna cosa a priori sobre aquesta naturalesa. Si, en canvi, s l'objecte (quan objecte dels sentits) el que es regeix per la naturalesa de la nostra facultat d'intuci, puc representar-me fcilment tal possibilitat . (Immanuel Kant, Crtica a la ra pura). Segons el text, com s'explica millor el coneixement, suposant que la iniciativa la t el subjecte o l'objecte?. Justifica la teva resposta. - Per qu considera Kant que la seva nova forma d'entendre el coneixement es pot comparar amb l'aportaci que va fer Coprnic en astronomia?. 19. La superaci de tot prejudici, aquesta exigncia global de la Illustraci, revelar ser ella mateixa un prejudici la revisi del qual far possible una comprensi adequada de la finitut que domina no noms nostre ser homes sin tamb la nostra conscincia histrica (...). El problema epistemolgic ha de plantejar-se aqu d'una forma fonamentalment diferent (...). En realitat no s la histria la que ens pertany, sin que som nosaltres els que pertanyem a ella. Molt abans que nosaltres no se comprenguem a nosaltres mateixos en la reflexi, ens estem comprenent ja d'una manera autoevident en la famlia, la societat i l'estat en qu vivim. La lent de la subjectivitat s un mirall deformant. L'autoreflexi de l'individu no s ms que una espurna en el corrent tancat de la vida histrica. Per aix els prejudicis d'un individu sn, molt ms que els seus judicis, la realitat histrica de la seva ser. (...).
Si es vol fer justcia a la manera de ser finit i histrica de l'home s necessari dur a terme una drstica rehabilitaci del concepte del prejudici i reconixer que existeixen prejudicis legtims. (Hans Georg Gadamer, Veritat i mtode). - Segons el text, la ra humana s pura o est contaminada de prejudicis?. - Com valora el text els prejudicis?. Sn necessaris o cal eliminar-los. - Quin s la relaci entre els prejudicis i la histria?. Canvien els prejudicis al llarg de la histria?. 20. Quina diferncia existeix entre sensaci i percepci?. 21.Per qu el llenguatge ens permet donar un salt qualitatiu en la nostra representaci del mn?. 22.s aplicable la veritat formal a les cincies empriques?. Justifica la teva resposta. 23. Una pellcula: Matrix. FITXA TCNICA Ttol original: The Matrix Gnere-. thriller. Pas: stts Units/ustrali Any: 1998. Adrea: A.Wachowski i L. Wachowski. Durada: 136 minuts. SINOPSI El protagonista es diu Neo (interpretat per K. Reeves) i s un hacker del futur any 2100. Ha sentit parlar sobre The Matrix, per noms en murmuris, comentaris precipitats i, de vegades, temorosos. Es tracta d'alguna cosa desconeguda, misterisa i enormement podersa, tant que exerceix un control impensable i alguna cosa sinistra sobre les vides de tots els ssers humans.Neo est convenut que Morpheus pot donar-li les respostes que ell est buscant. Per es tracta d'un personatge llegendari, de qui es diu que s l'home viu ms perills que existeix, i no s fcil arribar fins a ell.Una nit, coneix a una dona bella i estranya, cridada Trinity. Ella li conduir a una espcie de infern en el qual Neo trobar a Morpheus. A partir d'ac anir descobrint per si mateix tota la veritat i la realitat sobre The Matrix. Per a ms informaci sobre la pellcula es poden consultar, entre unes altres, les segents adreces electrniques: -www.terra.es/cine/nuestra_filmoteca - www.ciudadfutura.com/matrix QESTIONS: 1 . Quin tipus de mn s el mn de Neo al principi de la pellcula? Com experimenta la realitat en la qual viu?
2. Hi ha alguna diferncia entre la realitat autntica i la realitat virtual descoberta? Com podrem saber que alguna cosa s noms virtual i no autnticament real? 3. Hi ha una realitat autntica i una altra virtual? 0 tota realitat s virtual, encara que a nosaltres ens sembli autntica? 4. Quines coses sn fictcies, buides, falses, pura aparena i qu s autntic al mn? 5.Quan sn ms lliures els ssers humans, quan coneixen veritablement la realitat o quan viuen enganyats per una illusi? 6. Llegeix el Mite de la caverna de Plat (La Repblca, llibre VII) i estableix totes les relacions que se t'ocorrin entre la situaci dels presoners de Plat i la de la humanitat en Matrix. 7. Sn aquest mn i aquesta realitat en la qual vivim els nics possibles? Si el nostre mn s contingent, qu impedeix que existeixi noms virtual i fictciament?. On encaixarien els sentiments en aquesta realitat?. Sn reals o simples aparences?. Activitats de refor i avaluaci 24. Qu s conixer?. Per qu s important el coneixement?. 25.El coneixement noms es pot explicar des de la perspectiva biolgica?. Justifica la teva resposta. 26.En la constituci del coneixement podem destacar tres aspectes rellevants. Nomena'ls. 27. Quins elements intervenen en el coneixement?. Qu aporta cadascun d'ells?. 28.Indica els nivells del coneixement i descriu les seves caracterstiques. 29.Indica la diferncia existent entre percepto, imatge i concepte. 30.Explica la importncia del llenguatge en la formaci de la nostra imatge de la realitat. 31.Qu s un concepte?. Com formem els conceptes?. Posa exemples. 32.Descriu les funcions del llenguatge recolzant-te amb exemples. 33.Per qu el llenguatge condiciona la nostra configuraci del mn?. 34.Completa la taula: Cmo puedo conocer Racionalisme La experiencia
Teores Origen Facultats Criteri de veritat Certeza Fonament de validesa Autors
Apriorisme, categores. Hume
35.Indica les diferncies entre el criticisme, el racionalisme i l'empirisme. 36.Quina diferncia existeix entre el innatisme i l'apriorisme?.
37.Explica amb les teves paraules cadascuna de les postures que s'adopten davant el coneixement. 38.Quina actitud et sembla ms acceptable?. Justifica la teva resposta. 39.A qu atorga ms importncia Kant en el procs de coneixement al subjecte o a l'objecte?. Cres que aix s important?. Per qu?. 40.Descriu les diferents postures que s'han donat davant la pregunta pels lmits del coneixement i posa exemples d'actituds que posen de manifest aquestes postures. 41.Indica la diferncia entre certesa, opini, dubte i creena. 42.Explica el significat de la segent afirmaci: La veritat s alguna cosa que es descobreix i es construeix. 43. Descriu breument les diferents teories sobre la veritat. Activitats de sntesis 44.Fes un esquema amb les idees ms rellevants de la unitat. 45.Defineix els deu termes que consideres ms importants de la unitat.
TEMA-3: L'SSER HUM
FILOSOFA I CIUTADANA OBJECTIUS DE LA UNITAT a) Objectius mnims
1. Caure en el compte que a ms de biologia som cultura. 2. Distingir correctament els segents conceptes: cultura, subcultura, contracultura, civilitzaci, multiculturalisme, multinacionalisme, polietnicitat, etnocentrisme, relativisme cultural i interculturalismo. 3. Comprendre el fenomen de la diversitat cultural de la m de l'antropologia filosfica, coneixent algunes de les teories antropolgiques ms rellevants que ho interpreten i les conseqncies que es deriven d'aquestes maneres d'entendre-ho. 4. Apropar-se al fenomen del multiculturalisme, a la seva histria i als diversos models que podem trobar en l'actualitat. I, especialment, analitzar en qu consisteixen i les conseqncies de les diferents actituds que es poden adoptar davant ell. 5. Potenciar l'actitud dialgica per desenvolupar la igualtat entre els ssers humans, respectant al mateix temps la seva diversitat cultural. 6. Desenvolupar el sentit de la responsabilitat a l'hora de treballar en equip. b) Objectius d'ampliaci 1. Comprendre en la seva profunditat la importncia del cultural en l'hum. 2. Reflexionar sobre el fenomen de la multiculturalitat.
FILOSOFA I CIUTADANA NDEX 1. Introducci 1.1. Definici general. 1.2. Tipus.
2. Antropologia cultural. 2.1. Objecte d'estudi. 2.2. El procs de socialitzaci. 2.2.1. Definici de cultura. 2.2.2. Forma de vida d'una societat: origen. 2.2.3. Forma de vida d'una societat: manera de transmissi. 2.3. Multiculturalisme: diversitat cultural. 2.3.1. L'etnocentrisme. 2.3.2. El relativisme cultural. 2.3.3. El pluralisme. 2.3.4. La riquesa de la diversitat cultural. 2.4. El procs de globalitzaci. 2.4.1. Origen. 2.4.2. Caracterstiques. 2.4.3. Valoraci. 3. Antropologia fsica. 3.1. Objecte d'estudi. 3.2. Plantejament del problema. 3.3. Principals teories. 3.4. Evoluci de les teories en la histria de la cincia occidental. 3.4.1. Cincia antiga. 3.4.2. Cincia medieval. 3.4.3. Cincia moderna i contempornia. 4.Antropologia filosfica. 4.1. Objecte d'estudi. 4.2. Especificitat de l'sser hum. 4.3. Com s'ha definit a l'sser hum al llarg de la histria. 4.3.1. Teories desenvolupades fins al segle XIX. 4.3.2. Teories desenvolupades a partir del segle XIX.
1. INTRODUCCI.
1.1. DEFINICI GENERAL. L'antropologia s la disciplina que intenta conixer qu s l'sser hum. 1.2. TIPUS.
Aquest estudi es realitza des de diferents punts de vista i aix sorgeixen els diferents tipus d'antropologia: 1. 2. 3. Antropologia cultural. Antropologia fsica. Antropologia filosfica.
Anem a desenvolupar-los en els apartats segents.
2. ANTROPOLOGIA CULTURAL.
2.1. OBJECTE D'ESTUDI. Fa un estudi de l'evoluci dels diferents grups humans en les seves estructures socials i en les seves produccions culturals fent tamb un estudi comparatiu entre ells. Analitza doncs els seus coneixements, creences, costums, tradicions, tcniques, estructures de poder, relacions familiars, etc. Fa, en definitiva, un estudi de les seves diferents maneres de vida. En concret nosaltres ens centrarem en tres aspectes a estudiar: 1. 2. 3. El procs de socialitzaci. La diversitat cultural o multiculturalisme. El procs de globalitzaci.
2.2. EL PROCS DE SOCIALITZACI. Quan un s petit no t autonomia per poder triar qu vol fer amb la seva prpia vida per aix com un es va fent major cada vegada t ms capacitat de triar. Aix t un doble valor: un desitjable, poder fer el que un vol i un altre problemtic, l'angoixa davant el possible error posat que en triar un s tamb un el responsable de la decisi. Llavors sorgeixen les preguntes: Qu faig amb la meva vida?, Com vull viure?, la meva manera de vida: Per qu s el que s?, i una fonamental que tractem aqu d'aclarir: D'on han sorgit les meves idees sobre com haig de viure? Per intentar respondre-la desenvolupem el primer tema que analitzarem en l'antropologia cultural: el procs de socialitzaci.
FILOSOFA I CIUTADANA 2.2.1. Definici de cultura.
Colloquialment tendim a identificar cultura amb activitats d'oci relacionades amb l'art (msica, teatre, pintura, etc.) per des d'una perspectiva antropolgica el significat del que entenem per cultura s molta ms ampli: "La cultura la componen les estructures socials, poltiques i econmiques; les elaboracions simbliques com el llenguatge, l'art, la cincia i les tradicions tiques i religioses; les accions humanes que actuen sobre el mitj i sobre si mateixos aix com l'elaboraci i producci de bns de consum" . En definitiva, totes les prctiques que constitueixen LA FORMA DE VIDA D'UNA SOCIETAT. 2.2.2. Forma de vida d'una societat: origen. Amb la possibilitat de desenvolupar conductes complexes ms enll dels mers instints l'sser hum no s'ha quedat en un mer nivell de supervivncia sin que t la possibilitat de definir la seva prpia manera de vida. Quin s l'origen de les diferents formes de vida que han anat desenvolupant-se en les diferents cultures?.
Va molt ms enll de la mera lluita per la supervivncia. s el resultat d'un llarg procs en el temps i de la lluita entre els diferents grups socials que defensen els seus interessos i intenten imposar la manera de vida que ms els afavorisca. Aquest procs es descriu pel filsof alemany del segle XIX Karl Marx de la segent manera: "Els ssers humans s'organitzen en societats per poder satisfer les seves necessitats, per a aix estableixen relacions econmiques entre ells i d'aquestes sorgeixen estructures socials i poltiques que acaben definint la manera de vida d'aquesta societat. Aquesta manera de vida s el resultat d'una composici de forces entre els diferents interessos dels diferents grups socials que conformen una comunitat." Daquesta forma shan anat constituint les diferents formes de definir la manera de vida dels diferents grups socials convivint els diferents models en cada societat encara que sempre hi ha un que s dominant. 2.2.3. Forma de vida duna societat: manera de transmissi. Cada grup social intenta mantenir i fins i tot perpetuar la seva manera de vida imposant-ho a les generacions ms joves a travs del que es denomina procs de socialitzaci. D'ac provenen les nostres idees sobre com s'ha de viure.
FILOSOFA I CIUTADANA a) Quan es produeix
Es desenvolupa al llarg de tota la vida per la seva incidncia s ms intensa en la infncia. Per qu?. Perqu s quan som ms influenciables i disposem de menys informaci per poder ser crtics: van a impregnar de tal manera aquestes idees que de majors les concebem com si fossen naturals, nostres o de sentit com. b) En qu consisteix 1. En la transmissi d'un conjunt d'habilitats (des de lligar-nos les sabates o vestir-nos fins a anar amb bicicleta) i coneixements (van a determinar la nostra imatge del mn i les coses). 2. En la interioritzaci de les formes de pensar, valorar i comportar-se dominants en aquest grup social. En concret s'interioritzen: a) Normes: qu es pot fer i qu no. b) Valors: van a determinar qu s per a nosaltres l'important (valus). s all des del que enjudiciem o dirigim les nostres accions. c) Nostra imaginaci: encara que sembla tan lliure, tamb interioritzem all que podem voler o desitjar (els nostres desitjos) i fins i tot all que podem esperar (nostres expectatives). d) Com es realitza: els agents de socialitzaci Sn aquells elements que intervenen en aquest procs d'interioritzaci d'una determinada manera de vida dominant en una societat. Es classifiquen de la segent manera: 1. Primaris: la famlia i l'escola. Es denominen aix perqu sn els primers a actuar i tenen un paper fonamental en la infncia. 2. Secundaris: l'Estat i el treball. Es denominen aix perqu comencen actuar ms tard aix com l'individu t una certa autonomia en la societat per la seva edat. 3. Impersonals: els mas media o mitjans de comunicaci de masses tals com la televisi, la rdio, el cinema, la premsa, la msica, la publicitat, Es denominen aix perqu no apareixen personificats en cap instituci el que els fa ms subtils o ms impermeables a la crtica. Existeixen dos tipus de lmits a l'hora de poder triar com volem viure: Externs: la nostra llibertat no s illimitada, tenim mltiples condicionaments externs que hem d'aprendre a superar o a conviure amb ells. D'aquests som tots molt conscients. Interns: provenen d'aquest procs de socialitzaci i normalment no som conscients d'ells. Hem de reflexionar i ser crtics amb ells para, analitzantlos, sospesar el seu valor, acceptar-los o no. 6
Es pot viure d'altres formes a la forma de vida dominant: per a aix cal aprendre a superar els lmits tant exteriors i com els interiors. Una vegada que ja sabem quin s l'origen de les nostres idees sobre com podem viure iniciem l'anlisi de dues realitats fonamentals que tenen a veure amb aquest tema: el multiculturalisme i el procs de globalitzaci.
2.3. MULTICULTURALISME: LA DIVERSITAT CULTURAL. Hi ha tres conceptes fonamentals que ens permeten comprendre i analitzar aquest fenomen: 2.3.1. L'Etnocentrisme. Consisteix a valorar la manera de vida d'altres cultures prenent com a referncia els criteris de la nostra. s considerar que aquests sn naturals, lgics, bons i que sempre sn millors que els seus que sn antinaturals, absurds, salvatges i inferiors. Aquesta actitud d'incomprensi i menyspreu d'altres formes culturals ha portat en ocasions a la seva extinci. Tenim exemples histrics constants en les invasions i les colonitzacions d'uns pobles per uns altres amb l'argumentaci de la seva pretesa superioritat i amb l'errnia idea de "civilitzarlos". L'etnocentrisme s un error en el qual mai hem de caure per a aix l'enfocament correcte per valorar i comprendre altres cultures ens ho dna el segent concepte. 2.3.2. El relativisme cultural. Part de la idea que no hi ha valors universals, s a dir, vlids per a tot temps, lloc i grup hum, i que per tant no es poden comparar entre si diferents cultures en termes d'inferioritat o superioritat. Cada cultura s'ha d'analitzar i valorar des dels seus propis criteris, perqu cada cultura t els seus propis criteris interns segons el context en el qual es desenvolupa. D'aquesta manera per jutjar correctament el valor de l'avan tecnolgic, cultural, etc., ho hem de fer des del context i els valors de cada cultura en concret, no des dels nostres. Els riscos del relativisme cultural.
Encara que s una bona arma contra l'etnocentrisme hi ha tamb en ell certs riscos. L'afirmar que no hi ha valors universals pot portar a afirmar que tot val. No obstant aix hi ha fets que sn negativament valorats per moltes cultures: el genocidi, l'explotaci de les persones, el maltractament i abs de menors Es pot concloure que tamb, en cert sentit, es pot parlar que malgrat
les mltiples divergncies hi ha respostes de validesa universal en molts principis tics. s un debat obert sobre la intervenci o no en altres cultures segons el seu tipus de prctiques i no es pot confondre tampoc entendre el context del que sorgeixen amb la seva justificaci o el seu manteniment (per exemple la infibulaci en les tribus africanes). 2.3.3. El pluralisme. Implica acceptar la diversitat cultural, que cada cultura t els seus propis valors que hem de comprendre per diferents que siguin als nostres. Acceptar la diferncia no implica que hgim de fer el mateix que ells, simplement respectar el seu dret a ser diferents. 2.3.4. La riquesa de la diversitat cultural. La podem valorar en dos sentits: a) Relativitza la nostra manera de vida: ens fa reflexionar i relativitzar nostres idees sobre els nostres costums, relacions familiars, estructures poltiques, econmiques i socials, i en general sobre els nostres valors. Ens fa veure que la nostra manera de vida no s l'nic i que existeixen altres possibilitats o alternatives. b) Trenca l'allament cultural: tots els sistemes totalitaris intenten allar culturalment a les persones i imbuir-los en l'etnocentrisme. Tenen la pretensi que no es difonga ms veritat que la seva i no es conegan realitats diferents a les quals ells imposen. Una persona allada (com ocorre tamb en les sectes) pot donar com a bones i inevitables coses que a nosaltres ens semblen inacceptables, poden arribar a creure que no pot haver-hi una altra realitat diferent de la qual ells viuen. Per aix el coneixement d'altres cultures trenca aquest allament i fa entrar aire fresc que mostra altres possibilitats (ha estat aix sempre en la histria, el contacte entre cultures sempre ha enriquit a ambdues). Els sistemes poltics que busquen la submissi de les persones a una manera de vida uniforme utilitzen dues estratgies: Ocultar les altres cultures: Perqu la gent no reflexione sobre les seves prpies condicions de vida. Si aix no s possible: Demonitzarles: s a dir, aplicar l'etnocentrisme, qualificar-les com a salvatges, inferiors, decadents
FILOSOFA I CIUTADANA 2.4. EL PROCS DE GLOBALITZACI.
Aix com hem constatat l'existncia d'una gran diversitat cultural tamb hem de tenir present un fenomen que cada vegada va adquirint ms fora: s el procs de globalitzaci. L'intercanvi entre cultures o la colonitzaci cultural no s un fenomen nou, tenim exemples en la helenitzaci de Roma o la romanitzaci del Mediterrani, en l'extensi de l'Islam o el descobriment d'Amrica, per la diferncia s que ara s per primera vegada a escala planetria i es produeix en tots els nivells: econmics, socials, poltics i culturals. Seguirem el segent esquema: a) Origen. b) Caracterstiques. d) Valoraci. 2.4.1. Origen. T dos moments fonamentals: a) Segle XV: la globalitzaci s'inicia amb el desenvolupament i l'expansi del capitalisme ms enll d'Europa (sia, frica, Amrica i Austrlia) realitzada des de l'etnocentrisme i a travs del colonialisme i l'imperialisme. L'eix de tot el procs consisteix en l'explotaci del Tercer Mn per poder realitzar una acumulaci de riquesa i capital al Primer Mn. b) Al segle XX: desprs del procs de descolonitzaci el procs de globalitzaci es caracteritza per l'aparici de grans hegemonies regionals (EUA, UE i Jap) amb les seves respectives rees d'influncia. En aquest context, dominat pel comer entre les grans potncies, es combinen la competncia entre multinacionals pel domini de mercats amb la collaboraci, en altres ocasions, per a la seva explotaci conjunta. 2.4.2. Caracterstiques. Estretament relacionats, tres sn els trets que caracteritzen l'actual procs de globalitzaci: l'extensi del capitalisme, la occidentalizaci del mn i l'homogenetzaci cultural. Els analitzarem d'un en un per es relacionen com es pot observar en el segent mapa conceptual:
Extensi del capitalisme
Extensi d un sistema econmic i poltic que Sistema econmic (i aspectes econmics que se globalitzen) Sistema poltic
Imposa el model que domina en occident provocant una Instruments de difusi del model occidental Occidentalitzaci del mon Uniformitzaci en el modo de vida
Aspectes que se homogenitzen Societat de consum de mases
Homogenitzaci cultural
2.4.2.1. L'extensi del capitalisme. Aqu descrivim el capitalisme com un sistema econmic i poltic. 1. El sistema econmic. Segons K. Marx dos sn els trets que defineixen aquest sistema econmic: a) Manera de producci i distribuci de bns. El fonament d'aquest sistema econmic s l'existncia de la propietat privada, aquesta divideix a la societat en dues classes diferenciades, els propietaris dels mitjans de producci (empresaris o capitalistes) i aquells que no ho sn (treballadors o assalariats) que es veuen obligats a vendre l'nica cosa que tenen (la seva fora de treball) sota les condicions que imposa l'altra classe social. Aquestes relacions de producci defineixen una manera de producci i distribuci de bns injust: es legitima que l'empresari, que posseeix 6
els mitjans de producci, s'apropi d'una part del benefici que correspon al treballador (plusvlua) de tal manera que aquell que ms treballa, en unes condicions que Marx defineix com alienants i deshumanitzades, s precisament qui menys benefici obt. b) Economia de mercat. Aquesta manera de producci de bns es regeix pel que es denominen lleis del mercat: La llei de l'oferta i la demanda. El preu d'un producte s el resultat de la relaci entre la demanda d'aquest producte i l'oferta existent. A ms demanda i menys oferta el preu puja i baixa al revs. Aix determina igual el cost dels productes com el dels salaris, justificant-se en aquest cas la necessitat de la desocupaci en la idea de tenir costos salarials baixos que sn ms competitius. Lliure competncia. Les empreses competeixen entre si segons la llei de l'oferta i la demanda sense cap intervenci de l'Estat per regular preus o salaris (tamb estableix la competncia entre treballadors). Eliminaci de tot tipus de controls que regulin possibles abusos (especulaci, competncia deslleial, situacions de domini o monopolis). Lliure comer. Supressi de barreres aranzelries. Aspectes que es globalitzen i uniformitzen en el plnol econmic: Interdependncia entre pasos i regions. Grups empresarials multinacionals i transnacionals. Mercats financers. Conjunt de bns i serveis produts. Relacions de producci. Les condicions laborals en general: salaris, hores de treball, prestacions socials, etc.
2. El sistema poltic. Encara que el capitalisme s capa de conviure amb altres sistemes poltics de carcter autoritari en l'actualitat el sistema dominant s la democrcia parlamentria. Dins d'aquest sistema poltic existeixen dos models alternatius que impliquen tamb dues visions econmiques i socials: el neoliberalisme i la socialdemocracia. El neoliberalisme. s defensat pels partits conservadors i de centre dreta. Les seves idees sn les segents: Potenciaci de la iniciativa privada i disminuci del paper de l'Estat. Aix implica la no intervenci de l'Estat en l'economia i la 6
privatitzaci de tots els serveis (sanitat, educaci, transport, etc. ). D'aquesta manera defensen la disminuci dels impostos directes (no aix els indirectes) i que no siguen progressius (que tothom pague igual) La seva mxima preocupaci s l'augment de la producci, el creixement econmic que per si mateix ser capa de solucionar tots els problemes. Quanta ms riquesa es produisca millor viurem tots. Davant els problemes socials com la inseguretat proposen major repressi dels delictes. Davant la necessitat i la pobresa plantegen com a soluci la caritat.
La socialdemocracia. s defensat per partits de centre esquerra i socialistes. Les seves idees principals sn: Major paper de l'Estat que ha de garantir: Els serveis bsics a tota la poblaci: sanitat, educaci, justcia, habitatge, transport, seguretat, etc. La igualtat d'oportunitats: es neixisca en el si de la famlia que es neixisca i amb els recursos que es tingan, i tant d'homes com de dones (aix enfront de la idea de lliure competncia del neoliberalisme). Protecci social: enfront de la idea de neoliberal de la caritat, l'Estat s'ha de fer crrec d'aquelles persones que es troben en una situaci desfavorida: atur perllongat, mendicitat, marginaci, etc. Davant la inseguretat proposen inversions en cohesi social o rehabilitaci de delinqents. Regulaci del mercat: l'Estat ha d'intervenir per evitar abusos i desequilibris derivats del funcionament de les lleis de mercat. Impedir preus abusius de productes de primera necessitat, abusos de posicions dominants o de monopoli, l'especulaci, etc.
-Aix implica uns majors impostos (per finanar aquests serveis) que a ms han de ser progressius (que ms page qui ms t) i redistributius (serveixen per redistribuir la riquesa i com a solidaritat entre classes i grups socials). -Enfront del neoliberalisme creuen que no s'arregla tot simplement amb el -creixement, la producci de la riquesa no implica la seva justa distribuci i que no seguiscan augmentant les desigualtats. A ms el creixement incontrolat t un cost d'impacte ambiental de deterioraci de la Naturalesa. La socialdemocracia en aquest punt defensa: Creixement sostenible: que respecte el medi ambient. No produir tant, sin distribuir millor la riquesa: Aplicar el principi de solidaritat tamb en l'mbit internacional entre pasos i regions.
El procs de globalitzaci es realitza seguint el model neoliberal.
2.4.2.2. La occidentalizaci del mn. Si el mn es occidentaliza, s a dir, segueix el model econmic, poltic i cultural que predomina als pasos occidentals no noms s perqu pel seu major poder econmic i poltic aquests s'imposen als altres sin perqu tamb posseeixen, a ms, un poder meditic que difon i promociona aquest model, aquesta manera de vida. Aqu descrivim els instruments de difusi del model occidental: Mitjans de comunicaci: els pasos occidentals posseeixen els mitjans de comunicaci ms poderosos i influents capaos de crear i generar corrents d'opini, destacar uns problemes i ocultar uns altres, gaireb sempre des de l'ptica i els interessos dels pasos desenvolupats. Sn exemples la CNN americana i els principals servidors i cercadors d'Internet. El domini i capacitat d'influncia que engeganteix amb les noves tecnologies digitals i satllit que poden arribar a qualsevol rac del planeta i saltar tot tipus de censures dels pasos no occidentals. Multinacionals de la indstria cultural: la indstria cinematogrfica, discogrfica, televisiva, publicitria i multimdia est dominada pels pasos occidentals. A travs d'elles es generen i transmeten modes, tendncies, gustos, valors en definitiva una manera de vida.
2.4.2.3. L'homogenetzaci cultural. L'impacte d'aquesta influncia dels mitjans de comunicaci acaba uniformitzant la manera de vida en tots els llocs del planeta imposant el model de la societat occidental: Societat de consum de masses : aix es denomina el model predominant en occident. Esquemticament es podria resumir de la manera segent. Els mitjans de comunicaci estan omnipresents en tots els moments de la vida de les persones generant el que es denomina Cultura de masses: models de vida i valors amb els quals cadascun es pot identificar a travs d'un tipus determinat de consum. La publicitat juga un paper fonamental en el consumisme: l'afany de consumir per posseir objectes a travs dels quals marcar el nostre status social o forma de ser. Les persones passen a si a definir-se pel que tenen en comptes de per el que sn. El consumisme requereix major quantitat d'ingressos i per aconseguir aquests diners s'han de treballar ms hores. L'augment en les hores de treball significa una reducci en el temps d'oci (que es dedica en moltes ocasions fonamentalment al "shoping": anar de compres a grans centres comercials) aix com en el de dedicaci a la convivncia familiar. Les relacions humanes se substitueixen aix per relacions purament econmiques i en comptes de donar afecte, aquest se substitueix per objectes.
Aspectes que s'homogenetzen . Prcticament tots: creences, costums, tradicions La forma de concebre la vida, l'oci, l'amistat, les relacions familiars, de parella, personals o laborals.
2.4.3.Valoraci. El procs de globalitzaci t aspectes tant positius com a negatius: a) Aspectes positius: Trenca l'allament de les cultures donant a conixer la diversitat cultural. Aix relativitza les idees prpies sobre les coses (i la manera de vida) i les enriqueix doncs obre noves possibilitats abans desconegudes. Es produeix el mestissatge. Apareix la fusi cultural i racial que genera nova diversitat i enriqueix els models que uneix i fusiona. b) Aspectes negatius: Es desarticulen altres cultures. D'igual forma que ocorria amb l'economia la influncia dels mitjans de comunicaci fa que els sistemes de referncia culturals d'altres pobles es trastoquen i desorganitzen. En aquest cas en comptes de fusi hi ha desarticulaci: no s'uneixen dues maneres que es barregen amb certa harmonia, sin que parte d'un sistema desapareix i els buits sn emplenats per esquemes que no els complementen o generen nous problemes. La desarticulaci d'altres cultures es realitza imposant-los criteris i valoracions externes a elles mateixes. S'uniformitza la manera de vida creient que s l'nic possible, s el que comunament es coneix amb el nom de "pensament nic". Aquesta uniformitzaci pot tenir aspectes positius millorant drets fonamentals en tots els llocs del planeta per tamb pot generalitzar injustcies o valors negatius de la nostra societat.
3.ANTROPOLOGIA FSICA.
3.1. OBJECTE D'ESTUDI. Estudia a l'sser hum centrant-se en el conjunt dels seus aspectes biolgics. Per saber com som, qu som, cal saber d'on venim, s per aix que estudiem les diferents teories sobre l'origen i l'evoluci de l'sser hum com a espcie. 3.1.1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA. Quan ens situem davant la pregunta per l'origen de l'sser hum com a espcie la resposta va a determinar la nostra manera de concebre a l'sser hum i el seu lloc en el conjunt de la Naturalesa: no s el mateix pensar que
som un ser especial i que la Naturalesa est al nostre servei que pensar que som simplement una espcie ms que ha desenvolupat unes capacitats singulars. La pregunta que ens formulem sobre l'origen de l'sser hum com a espcie est directament vinculada a la pregunta per l'origen de la diversitat de les espcies. Veurem el seu desenvolupament en la histria de la cincia i la seva evoluci ens permetr entendre com influeix una concepci filosfica, la concepci del temps, en el desenvolupament cientfic. La manera en qu formulem les preguntes i quines respostes ens semblen satisfactries est determinat no noms pel que observem en la Naturalesa sin tamb per un marc conceptual molt ms ample que en aquest cas exemplifiquem amb la idea que es t del temps. 3.1.2. PRINCIPALS TEORIES. Existeixen tres principals teories que han intentat explicar la diversitat de les espcies, i per extensi donen explicaci de l'origen de l'sser hum. Vegem-les ac a grans trets: a) El fixisme. Estableix que les espcies sn inalterables: els fills sn iguals que han estat els pares i aix s aix des que aquestes espcies existeixen. b) El creacionisme. Est vinculat a creences i concepcions religioses basades en relats mtics transmesos de forma oral o recollits en textos sagrats. Estableix que les espcies han estat directament creades per Du. Els hinds afirmen que ha estat Brahma, els babilonis Marduk, els musulmans All i els cristians Du. Normalment s'ha combinat amb el fixisme encara que hi ha alguns intents de combinar-la amb l'evolucionisme. c) Evolucionisme. Vinculat al modern concepte d'evoluci biolgica estableix que les espcies no sn alguna cosa fix i immutable sin que poden variar i originar noves espcies. T diverses formulacions que veurem ms endavant. 3.2. EVOLUCI DE LES TEORIES EN LA HISTRIA DE LA CINCIA OCCIDENTAL. 3.2.1.Cincia antiga. Algunes de les primeres teories tenien un cert aire evolucionista com la del filsof i cientfic grec Anaximandro (segles VI i V a. C.) que basant-se en restes fssils que havia trobat a les muntanyes i en l'observaci de la riquesa de la vida en els ambients humits, afirmava que la vida procedia de l'aigua i que les primeres espcies eren animals marins que desprs evolucionaven adaptant-se a la vida a la Terra. No obstant aix sn noms meres intucions sense desenvolupament sistemtic. No obstant aix la teoria que va dominar en tota l'antiguitat va ser la del filsof i cientfic grec Aristtil (384-322 a. C.). Segons les seves teories les
espcies sn i han estat iguals i inalterables des de sempre, s a dir, defensa la teoria fixista. En aquest cas no hi ha pregunta per l'origen de les espcies perqu sempre han existit i seguiran existint. Aquesta formulaci est determinada per la seva concepci de l'Univers que segons ell s etern (existeix des de sempre i sempre existir) i per la concepci cclica del temps que tenen els grecs. La concepci cclica del temps en els grecs es pot derivar de l'observaci dels cicles vegetals, les estacions, les rbites celestes, la mateixa vida com a procs de mort, generaci, desenvolupament, corrupci i mort. Aix la pregunta per l'origen no t el mateix sentit que en la nostra cultura, perqu en un cercle on est l'inici?, s per aix que Aristtil concep l'Univers com a etern (sense principi ni fi en el temps, com un cercle). El mateix s'aplica a les espcies. 3.2.2.Cincia medieval i Renaixement. Amb el triomf del cristianisme i el seu domini de la cultura occidental les teories d'Aristtil es van haver de fer compatibles amb les afirmacions de la Bblia de tal manera que si b se seguia afirmant el fixisme de les espcies ara aquestes ja no existeixen des de sempre, sin que tenen un origen determinat i situat en el temps, que ara es concep linealment. Aquest origen s el moment de la creaci en la qual a ms l'sser hum passa a tenir un lloc destacat i rellevant: s el centre. Du ha creat a l'sser hum com el centre de la seva obra i la Naturalesa es concep para el seu domini. Els actuals animals sn descendents dels creats per Du. Les espcies tenen un nombre fix i determinat pel creador. En el cristianisme la concepci del temps s lineal . La Histria t un inici i una fi clarament delimitats i una finalitat: la salvaci de l'home. L'inici s la creaci i la fi s el judici final. Si tenim en compte que en aquests moments i fins al segle XVII la histria de la Terra es creia molt ms breu i en aquest perode mai s'havia observat un canvi o transformaci en les espcies era "raonable" defensar les idees fixistes. 3.2.3.la cincia moderna i contempornia. Amb el descobriment d'Amrica i els viatges que es van desenvolupar al llarg del segle XV i XVI es van portar a Europa exemplars d'espcies fins llavors desconegudes portats d'aquests llocs remots. Sorgeix la necessitat de classificar-los. Encara que Aristtil ja havia fet classificacions dels animals en gneres i espcies s al segle XVI quan es fan classificacions sistemtiques tamb de carcter morfolgic, s a dir, classificant-los segons la forma i l'estructura similar. Aquestes classificacions que atenen a les variacions i similituds van a possibilitar una classificaci que tingui un sentit evolutiu. Al segle XVIII es produeix un fenomen cultural de gran rellevncia: el moviment illustrat. Aquest moviment tindr implicacions en la concepci del 7
temps i de la histria. La Illustraci propugna el domini de la racionalitat sobre tots els mbits de la vida humana. La histria adquireix un nou sentit no religis ja no s la histria de la salvaci de l'home sin del progrs de la ra humana cap a ms altes cotes de civilitzaci: la histria adquireix aix un sentit evolutiu. Se succeeixen les diferents formulacions de les teories evolucionistes que veiem cronolgicament: 3.2.3.1.Teoria de l'Adaptaci. Defensada per Jean Bautiste Lamark (1.744-1.829). Part d'una concepci sobre la vida i la Naturalesa: la vida progressa des dels organismes visibles ms xicotets fins als vegetals i animals ms complexos per arribar finalment a l'sser hum. La idea fonamental per Lamark s que a la recerca de l'equilibri entre l'espcie i el seu mitj els animals s'adapten a aquest. La seva teoria s'articula a partir de dues lleis fonamentals: a) Llei de l's i dess dels rgans . La funci crea l'rgan: si un animal que usa freqentment un rgan, aquest es fortifica i engrandeix; si en canvi no ho usa, s'afebleix i empetiteix fins a poder fer-ho desaparixer. b) Llei de la transmissi hereditria dels carcters adquirits . Tot el que la Naturalesa fa perdre o guanyar als individus per la influncia del mitj es conserva a travs de les generacions, s a dir, s'hereta. Aquesta ltima idea avui sabem que no s certa, per cal tenir present que en temps de Lamark encara no s'havia desenvolupat les teories de Mendel. Gregor Joham Mendel (1.822-1.844) va ser un monjo agust austrac que va realitzar els primers treballs que estudiaven l'herncia, s per tant el fundador de la gentica moderna. La publicaci de les seves teories en 1.866 va pasar inadvertida fins a 1.900 any en el qual el bileg De Vries les difon i dna a conixer. Cal tenir present que Charles Darwin, autor de la propera teoria, tamb desconeixia les seves idees. 3.2.3.2.Teoria de la Selecci Natural. Desenvolupada per Charles Darwin (1.809-1.882) en el seu llibre "L'origen de les espcies" (1.859). Fa dues afirmacions fonamentals: 1. No hi ha creaci sin que les espcies deriven unes d'altres per selecci natural. 2. L'sser hum no s sin l'ltim representant de l'ltim grup de vertebrats: els primats. Suposa un Gir copernic en relaci amb la idea que l'sser hum tenia de si mateix fent-li perdre la supremacia que es concedia sobre la resta dels animals. 7
El procs evolutiu s'explica a partir de dues idees (tampoc coneix les idees de Mendel): 1. La lluita per l'existncia. La velocitat a la qual es multipliquen els animals s major que la que determina l'augment dels aliments. Aix fa que aquests entrin en competncia entre si i tamb amb altres espcies pels aliments. 2. La supervivncia del ms fort. Es denomina selecci natural aquell procs mitjanant el qual en aquesta competncia noms aconsegueixen sobreviure els ms aptes, aquells que tenen cert avantatge adaptatiu enfront dels altres o altres espcies. 3.2.3.3 Evolucionisme cristi. T. de Chardin al segle XX va intentar conciliar les teories evolucionistes amb el cristianisme (que fins llavors les hi havia condemnat). La seva forma d'entendre l'evolucionisme s partint de la creaci i dotant-ho d'una intencionalitat o sentit: l'aparici de l'sser hum. En ser aquest la fi de la creaci torna a ocupar un lloc central en la Naturalesa. 3.2.3.4.Teoria sinttica. Desenvolupada per T. Dobzhansky, I. Mayr i G. Simpson a la fi del segle XX sintetitza les teories de Darwin amb la gentica de Mendel. Tamb tenen en compte les ltimes aportacions d'altres cincies com la paleontologia, biologia molecular, zoologia, botnica o geologia. Explica el procs evolutiu a partir de dos mecanismes: 1. La variabilitat gentica. La recombinaci gentica i de les mutacions (variacions espontnies hereditries aparegudes per atzar) creen combinacions noves de les heretades dels progenitors. Aix explicaria l'aparici d'individus amb caracterstiques noves. 2. La selecci natural. Que actua sobre aquesta variabilitat seleccionant aquells individus que pugan tenir una caracterstica nova que segons el mitj resulte un avantatge adaptatiu. Aquests tindran ms probabilitats de sobreviure i deixar descendncia.
4. ANTROPOLOGIA FILOSFICA.
4.1.OBJECTE D'ESTUDI. Seguim intentat respondre la qesti qu s l'sser hum ara des d'una perspectiva filosfica. Es tracta de determinar: a) Quins sn els trets especfics que ens diferencien de la resta dels animals.
b) Com s'ha definit al llarg de la filosofia a l'sser hum. 4.2. ESPECIFICITAT DE L'SSER HUM. A partir de l'evolucionisme ens definim com un animal ms sent la diferncia entre ells i nosaltres, encara que molt significativa, noms gradual. En general s'ha considerat que l'activitat especfica que ens diferencia dels animals s la nostra capacitat per pensar, alguna cosa que ens ha definit com a animal racional. Aquesta capacitat per pensar indissolublement unida al desenvolupament d'un llenguatge articulat s la que ens ha perms crear una realitat ms enll de la viscuda immediatament i adquirir conscincia del mn (tenir una representaci mental d'ell). Diferents antroplegs i filsofs han posat l'mfasi en diferents activitats que d'aquesta capacitat es deriven qualificant-les com a trets especficament humans, definint aix a l'home com: Homo faber: ser que fabrica utensilis que serveixen per a una funci concreta. T l'inconvenient de ser una visi reduccionista, doncs per definir a l'sser hum noms t en compte les activitats que deixen restes. Homo ludens: de T. Huizinga que destaca la importncia que t el joc. No s un tret suficientment significatiu perqu el joc tamb apareix en alguns dels primats i t en ells una gran importncia. Homo simbolicus: d'I. Cassirer que posa l'accent en la importncia dels smbols. Zoon politikon: d'Aristtil que troba en l'sser hum com a caracterstica fonamental la seva ser social, un sser que viu en societat. En altres moments Aristtil destaca el llenguatge com la caracterstica ms diferenciadora. L. Munford que no es limita a una sola activitat : els ritus, el llenguatge, l'organitzaci social i poltica, i el creixent domini del medi ambient (fets i activitats que estan presents en totes les cultures) sn les caracterstiques ms determinants de l'sser hum. Simplificant podem entendre que el tret ms definitori que es deriva de tal capacitat per pensar s la creaci de cultura com una segona naturalesa que se superposa i interacciona amb la naturalesa biolgica de l'sser hum i ens porta a definir-ho com una realitat biolgica i cultural. Mentre els animals estan determinats noms biolgicament (el que els porta a viure amb l'nic objectiu de satisfer les seves necessitats vitals a cada moment), l'sser hum est determinat tamb culturalment, s a dir, ms enll de les seves necessitats vitals i la realitat immediata, la seva vida cobra sentit i est determinada per una realitat cultural que ell ha creat i que li genera nous condicionaments i necessitats. 4.3. COM S'HA DEFINIT A L'SSER HUM AL LLARG DE LA HISTRIA. 7
Ens plantegem aqu com s'ha definit des de la filosofia a l'sser hum al llarg del temps. Busquem respondre a la pregunta qu som. En la nostra cultura tradicionalment, s'ha cregut poder definir l'essncia humana a partir de la idea d'un ser compost de cos i nima. Una definici tan genrica admet molts matisos i aquests tenen conseqncies molt importants en la forma en qu tenim de concebre qu som, aix com en la forma d'entendre qu sentit t la nostra existncia (per extensi tamb com hem o podem viure). Per exemple, se'ns plantegen preguntes com: som una mica ms que matria?, Pot haver-hi algun tipus de vida ms enll de la mort?,... En relaci amb la forma de concebre el cos i nima i la seva mtua relaci s'han donat diferents opcions que intentarem resumir i que passen per intentar respondre les segents preguntes: a) Sn materials o immaterials. b) Sn mortals o immortals. c) Quina relaci existeix entre ells: sn mtuament depenents i inseparables, o sn independents i per tant pot existir l'un sense l'altre. d) Quina valoraci es fa de l'un i l'altre, quina importncia se li atorga a un i a un altre. e)Quines funcions t cadascun. 4.3.1.Teories desenvolupades fins al segle XIX. Diferenciem entre teories influenciades pel pensament religis, que sn les que predominen en aquest perode, i les que no ho estan. En aquestes ltimes els filsofs que les defensen poden tenir la seva religi per no es parla de transcendncia i no influeixen en la seva forma de concebre l'sser hum. 4.3.1.1.Teories influenciades pel pensament religis. Coincideixen a desplaar el centre de gravetat d'aquesta vida a una altra que est desprs de la mort, que ens transcendeix. Segons el cristianisme aquesta vida s noms una prova, segons el orfisme un trnsit. Comparteixen les segents idees comunes: a) Inmaterialidad i immortalitat de l'nima. b) Independncia de l'nima respecte del cos. c) Superioritat de l'nima sobre el cos que s valorat negativament (s font de pecat o contaminaci). A. Doctrines rficas. Estan representades per l'Escola Pitagrica que va fundar Pitgores al segle VI a. C. i la filosofia de Plat (427-347 a. C.) que presenta un sistema ms complex i elaborat que exposarem a continuaci resumidament.
L'antropologia filosfica de Plat s'articula a partir de les segents idees: a) Doctrina del soma (cos)-sema (pres): El cos i l'nima sn de naturalesa diferent i la seva uni s purament accidental i transitria. L'nima s immaterial i immortal, pertany a una realitat superior el Mn de les Idees que s l'autntica realitat perfecta i immutable. El cos s material i mortal pertany a una realitat corruptible i en continu canvi que s el Mn Sensible (en el qual ara ens trobem). Per diverses raons l'nima que originalment vivia al mn de la Idees cau al mn Sensible i queda tancada en un cos que s per a ella com una pres, contaminantla i apartant-la de la seva veritable naturalesa intentant arrossegar-la cap a les seves passions corporals. b) Reencarnaci i trasmigraci de les nimes: quan el cos mor l'nima torna al mn de la Idees per romandre all per un temps variable fins a tornar a reencarnarse en un altre cos. D'aquesta manera l'nima transmigra d'un cos a un altre en un etern cercle de reencarnacions. c) El sentit de la vida: com es pot sortir d'aquest cercle?. Hem d'allunyarnos del cos que ens fa esclaus de les seves passions i dedicar-nos al coneixement i la saviesa noms aix podem sortir del cercle. Cada vegada que ens anem a reencarnar se'ns dna a triar en qu ens volem reencarnar, una vegada hem triat bevem l'aigua del riu de l'oblit i caiem en un nou cos. Noms el savi sap triar el cam de la purificaci i del coneixement que busca la contemplaci de les autntiques realitats: les Idees. Aix desprs de moltes reencarnacions a la recerca del perfeccionament pot ixir-se del cercle. B. El cristianisme. Per al cristianisme no existeix reencarnaci ni trasmigraci de les nimes encara que tamb aquesta vida s noms un trnsit, en concret una prova. La idea central s la del lliure albir: podem triar entre el b o el mal. La prova que s aquesta vida consisteix a triar el b i rebutjar el mal. Du ens dota d'una conscincia moral que ens orienta en l'elecci i a ms ens dna els Manaments com a ajuda i guia. Segons hajen estat els nostres actes ens salvarem o ens condemnarem en un Judici Final. A diferncia del orfisme encara que tamb aqu el cos s font de temptaci i pecat, i s valorat negativament, al final dels temps ressuscita. Les idees cristianes ofereixen un model molt ms simplista que les de Plat, Nietzsche afirma que s precisament un platonisme per al poble. Mentre que en el orfisme s'estableix un model intelectualista (s el coneixement el que allibera a l'nima) en el cristianisme no s aix, l'nica cosa important s la fe, arribant-se a proposar en alguns autors la Sancta Simplicitas, s a dir, la ms absoluta ignorncia, com a cam per arribar a la salvaci. L's de la ra pot enfosquir i afeblir la fe. L'evoluci de les idees cristianes ha estat molt variada al llarg dels gaireb vint segles que ha dominat el panorama cultural occidental, per aix distingim a grans trets dos perodes:
Abans de la Illustraci : al llarg de tota la filosofia medieval i el Renaixement totes aquestes idees eren veritats de fe i per tant inqestionables. Alguns autors tamb recorren a la ra per intentar fonamentar-les arribant fins i tot a creure poder demostrar l'existncia i immortalitat de l'nima (L'Escolstica o Descartes). A partir de la Illustraci: ja al segle XVII els filsofs Thomas Hobbes i La Metriee desenvolupen teories materialistes que expliquen les facultats superiors de l'sser hum en termes purament naturals i mecanicistes. David Hume situa la investigaci de la ment humana dins del nou model cientfic newtoni considerant-la com una part ms de la Naturalesa i subjecta tamb a lleis (el cristianisme estava en contra perqu semblava limitar la llibertat de l'sser hum i per tant el sentit cristi de la vida: poder triar entre el b i el mal). s Hume, primer, i desprs Kant els qui demostren la impossibilitat de demostrar l'existncia o la immortalitat de l'nima amb el que aquestes idees es queden en meres creences i mai en veritats que es puguen demostrar. 4.3.1.2. Teories no influenciades pel pensament religis. Posen ms l'mfasi en l'nima com a principi vital i encara que tamb s la seu de les facultats superiors, la ra. El seu objectiu s buscar la felicitat (eudemonisme) en aquesta vida. Tenen les segents idees comunes: a) L'nima s superior al cos per no s gens sense ell: sn mtuament depenents, no pot existir la una sense l'altre i viceversa. b) L'nima s mortal. c) No fan una valoraci negativa del cos. A. Aristtil (384-322 a. C.) L'nima juntament amb el cos forma una unitat indissoluble: el cos s la matria i l'nima s immaterial per no s immortal s la forma com s'organitza la matria (la seva essncia, all que fa que cada ser siga el que s i no una altra cosa) Tots els ssers vius tenen nima, tenen vida per no tots posseeixen un mateix tipus de vida, no totes les nimes posseeixen les mateixes capacitats o funcions. B. Epicuro de Samos (341-270 a. C.) s un filsof materialista i atomista: cos i nima sn mortals, materials i formats per toms. Els de l'nima sn esfrics i ms subtils per aix permeten el moviment i el pensament. La mort s la desorganitzaci dels toms, i aix com el cos es corromp tamb ho fa l'nima. Per aix, no havent-hi ms enll, el sentit de la vida humana s buscar la felicitat aplicant la ra a la recerca del plaer i a saber evitar el dolor. 4.3.2.Teories desenvolupades a partir del segle XIX. Es desenvolupa un ateisme materialista que combat la idea cristiana d'un nima immortal o immaterial. 7
Les teories anteriors coincidien a concebre a l'sser hum de forma abstracta sense considerar el conjunt de les relacions socials i histriques en les quals es desembolica. En elles es parlava d'una essncia immutable i atemporal que ho definiria i determinaria qu s i com ha de viure. Ara es critica la possibilitat de parlar d'una essncia humana com alguna cosa fixa i immutable que determine com hem de ser o viure. Diferents autors realitzen aquesta crtica: 4.3.2.1.Karl Marx (1.818-1.883): l'sser hum concret i histric. El cristianisme i la religi en general han estat el "Opi per al poble" perqu adormen les conscincies dels proletaris fent-los somiar amb un ms enll que no existeix i justificant el seu sofriment en aquest mn que no s fruit d'un ordre div sin que s el resultat una situaci injusta que es pot i ha de canviar. S'ha intentat definir a l'sser hum d'una manera atemporal i ahistrica sense tenir en compte el seu desenvolupament en la histria i la societat: "L'Home no existeix, existeixen els homes reals i histrics que han viscut relacionant-se a travs de diferents formes socials i econmiques al llarg del temps". No hi ha una naturalesa humana que ens determine a viure d'una determinada manera l'sser hum es defineix a si mateix en viure i en el conjunt de les seves relacions socials i econmiques. s noms en aquest context real on podem contemplar com s cada sser hum concret ms enll d'una essncia intemporal. 4.3.2.2. F. Nietzsche (1.844-1900): la definici a travs dels valors creats. Igualment crtic amb el cristianisme afirma que "Du ha estat el vampir de la vida", que enfront del sentit del ms enll cristi, del cel, que nega la vida i l'empobreix fent-nos esclaus de la moral cristiana s'ha d'afirmar el "sentit de la Terra" prendre la vida com un experiment i un joc. La vida consisteix a experimentar-se a si mateix des de la conscincia profunda de l'absncia d'un sentit que vaja ms enll de la prpia terra i sabent que no existeixen valors absoluts. Des d'aquesta conscincia el Superhome nietzschea afirma la vida de forma radical creant els seus propis valors i jugant amb la vida com un nen, de forma ldica i despreocupada, per tamb negligent i arriscada com el fonambulista que en la corda fluixa dna salts mortals. Enfront de l'home racional preocupat per assegurar la seva existncia encara a costa de no viure amb intensitat la seva prpia vida, l'home intutiu s'ocupa ms a viure la plenitud que a preocupar-se per la seva prpia conservaci. Des d'aquesta perspectiva cada sser hum es defineix a si mateix a travs dels valors que crea (en el cas del superhome) o davant els quals s'agenolla i negant la seva prpia vida (en el cas del cristi). 4.3.2.3. Jean-Paul Sartre (1.905-1.980): condemnats a triar. No existeix una essncia immutable i intemporal que determine per endavant qu hem de ser o qu hem de fer. Cada persona es va definint a si mateixa en el mateix procs de viure, i en aquest procs estem condemnats a triar. ja que no hi ha una essncia prvia ens veiem obligats a triar com volem
ser i viure, i amb la nostra elecci som l'exemple pels altres del que volgussim que els altres foren.
FILOSOFA I CIUTADANA ACTIVITATS Activitats inicials
1. Citar elements que formen part de la cultura i la representen. 2. Realitzar un debat contestant a les preguntes: Tots els ssers humans tenim una mateixa cultura? Per qu? Hi ha cultures que poden considerar-se ms avanades o superiors que unes altres? Activitats d'aplicaci 3. Qu s l'Antropologia?. En quines parts es divideix?. 4. Qu s l'Antropologia cultural?. De quins temes s'ocupa?. 5.Qu entenem per cultura?. 6.Quin s el origen de la nostra vida social?. 7.Com es transmeten les formes de vida d'una societat?. Quan es produeix?. En qu consisteix?. Com es realitza?. 8.Existeixen lmits a l'hora de poder triar com volem viure?. Posa exemples de cadascun d'ells?. 9.Creus que s important el procs de socialitzaci?. Justifica la teva resposta. 10. Vivim realment com volem viure?. Justifica la teva resposta. 11. Qu s el multiculturalisme?. 12. Quines postures es poden adoptar davant el multiculturalisme?. Quines conseqncies es deriven de cadascuna d'elles?. 13. Des de quines perspectives podem valorar la diversitat cultural?. Ests d'acord?. Justifica la teva resposta. 14. Creus que s important reflexionar sobre la nostra forma de vida, sobre la nostra cultura?. Per qu?. Justifica la teva resposta. 15.Qu s la globalitzaci?. s un fenomen nou?. Posa exemples de processos de globalitzaci que s'hagin donat al llarg de la histria. 16.Quines diferncies trobes entre la globalitzaci actual i la que s'ha donat en altres moments de la histria?. 17.Quin s origen de la globalitzaci?. En quins mecanismes es recolza?. 18.Quins trets caracteritzen l'actual globalitzaci?. Descriu-los. 19Quina valoraci et mereix el procs actual de globalitzaci?. 20.Quin s l'objecte d'estudi de l'antropologia fsica?. 21.Qu defensa el fixisme?. 22.Qu defensa el creacionisme?. 23.Fes una breu descripci del desenvolupament que ha experimentat la teoria de l'evoluci al llarg de la histria. 24.Quin s l'objecte d'estudi de l'antropologia filosfica?. 25.Com s'ha definit a l'sser hum al llarg de la histria?. Descriu els trets ms important que destaquen les principals teories desenvolupades al llarg de la histria. Activitats d'ampliaci 26. Quina creus que s la influncia dels mitjans de comunicaci en el procs de socialitzaci?. Quin mitj de comunicaci destacaries com a principal agent de socialitzaci?. Per qu?.
27. Quin tipus de socialitzaci viu un immigrant?. 28. s possible anullar la mentalitzaci que experimenta qui ingressa en una secta?. 29. Exposa la teoria lamarquiana, busca un fet biolgic que l'afirme i un altre que la nege, desprs compara-la amb la de Darwin. 30. Qui va ser Hugo de Vries?. Qu aporta el mutacionisme a la teoria de l'evoluci?. 31. Podries explicar el significat de la segent afirmaci: L'sser hum capta les coses com a realitats?. 32. Busca el significat dels segents termes i explica la seva diferncia: hominitzaci i humanitzaci. 33. Recerca d'informaci: Quin caracterstiques bioqumiques, gentiques i anatmiques fan a l'sser hum diferent dels seus avantpassats antropoides?. 34. Elaborar un dptic publicitari convidant a la integraci i rebutjant actituds discriminatries. 35. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: Ats que es produeixen ms individus que els que poden sobreviure, ha d'haver-hi en cada cas una lluita per l'existncia (...). Veient que, indubtablement, s'han presentat variacions tils a l'home, pots dubtar que, de la mateixa manera, arriben a aparixer, en la gran i complexa batalla de la vida, variacions tils als organismes mateixos en el transcurs de moltes generacions successives?. (...) A aquesta conservaci de les diferncies i variacions favorables als individus i a la destrucci de les quals sn perjudicials, les he cridat jo selecci natural. (Charles Darwin: L'evoluci de les espcies) - Quines raons explcites i implcites es donen en el text per justificar la lluita per la supervivncia?. - Com explica Darwin la permanncia de les variacions tils a l'home?. 36. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: Des del moment en qu la primera pell va ser usada com a pea d'abric, des de l'instant en qu per primera vegada es va utilitzar una llana per a la caa o es va plantar la primera llavor, es va realitzar una gran revoluci sense parallel en tots els millennis anteriors, perqu acabava de sorgir un sser que no necessitava seguir subjecte per ms temps als canvis de la naturalesa, un ser que en algun aspecte era superior a la naturalesa mateixa, puix que sabia com controlar i regular les seves operacions, i podia mantenir-se en harmonia amb ella, no a travs de canvis corporals, sin per un avan de la ment. ( Alfred Russel Wallace, pres de Jos Luis Pinillos, La ment humana). - En qu consisteix la revoluci que s'esmenta?. - En quin aspecte es mostra superior l'sser hum a la naturalesa?. - En qu consisteix l'avan intellectual que presenta l'sser hum?.
37. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: L'home est biolgicament predestinat a construir i a habitar un mn amb altres. Aquest mn es converteix per a ell en la realitat dominant i definitiva. Els seus lmits els traa la naturalesa, per, una vegada construt, aquest mn torna a actuar sobre la naturalesa. En la dialctica entre la naturalesa i el mn socialment construt, el propi organisme hum es transforma. En aquesta mateixa dialctica, l'home produeix la realitat i, per tant, es produeix a si mateix. ( Peter Berger i Thomas Luckmann: La construcci social de la realitat). - Quin significat t en el text els termes naturalesa i mn?. Quina relaci existeix entre tots dos?. - La realitat s alguna cosa donada o es construeix?. I l'sser hum?. - De quina manera la realitat que transforme pot formar part de mi?. 38. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: La cultura s la manera que l'home t de situar-se al mn. s el comportament aprs en el si de la societat. Podrem definir la cultura com la manera de vida d'un poble, com el mitj que un grup d'ssers humans que ocupen un territori com ha creat a travs de les seves idees, de les seves institucions, dels seus utensilis, del seu idioma, de les seves eines, dels seus serveis i dels seus sentiments. (Ashley Montagu: Homo sapiens: dos milions d'anys sobre la Terra) - Quin s el paper de la cultura en l'sser hum?. - Es pot parlar d'un sser hum sense cultura, o la cultura forma part necessriament de l'sser hum?. 39. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: L'home que medita, diu Rousseau,s un animal depravat: sobrepassar els lmits de la vida orgnica no representa una millora de la naturalesa humana, sin la seva deterioraci. No obstant aix, ja no hi ha sortida d'aquesta reversi de l'ordre natural. L'home no pot escapar del seu propi assoliment, no li queda ms remei que adoptar les condicions de la seva prpia vida; ja no viu en un pur univers fsic, sin en un univers simblic. El llenguatge, el mite, l'art i la religi constitueixen part d'aquest univers, formen els diversos fils que teixeixen la xarxa simblica, l'ordit complicada de l'experincia humana. Tot progrs en pensament i experincia afina i refora aquesta xarxa. L'home no pot enfrontar-se ja amb aquesta realitat d'una manera immediata; no pot veure-la, com si digussim, cara a cara. La realitat fsica sembla retrocedir en la mateixa proporci que avana la seva activitat simblica. En lloc de tractar amb les coses mateixes, en cert sentit, conversa constantment amb s mateix. S'ha embolicat en formes lingstiques, en imatges artstiques, en smbols mtics o religiosos en tal forma que no pot veure o conixer gens sin a travs de la interposici d'aquest mitj artificial. ( Ernst Cassirer: Antropologia filosfica).
- Podria l'sser hum tornar a ser un salvatge feli que visqus en relaci directa amb la naturalesa?. - Entre la realitat fsica i nosaltres s'ha creat un mn intermedi, en qu consisteix?, qui ho ha creat?, quina funci t?. 40. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: Com ve estant de moda ltimament, experts de tot tipus diran que el racisme, la xenofbia i els fonamentalismes religiosos sn els majors obstacles per resoldre els nostres problemes comuns. Per la veritat s que a la base de tots ells estar com sempre la aporofobia. s el pobre (el poros) el que molesta, ms que l'estranger (el xenos). L'estranger ric s sempre benvingut: s'obren les posades a l'rab amb petrodlares, al jueu comerciant, al gitano imposat en la jet. I les mateixes posades es tanquen al gitano que ven papelinas en barris marginals, a la dominicana de la neteja. No va tant la cosa en aquest Mar Nostre de xenofbia o racisme ni menys encara d'odis entre religions monoteistes, enfilades en un tronc com, tan properes per naixement i per orientaci vital. Va de misria i d'intentar un dileg per superar-la, si volem ser de deb mediterranis. El Mediterrani s, des de Scrates almenys, un lloc de dileg, perqu els mars acostumen a valorar el diferent i el semblant del que ve de l'altra riba. El primer tema d'aquest dileg ha de ser avui com incorporar al poros, al necessitat, al gaudi d'una vida material i culturalment digna. (Adela Cortina, article publicat en ABC: Cultura). - Qu significa la aporofobia i quins problemes pot explicar?. - Segons el text, per qu molesten el gitano, el negre i el moro?. I tu, qu opines?. 41. Llegeix el segent text i respon a les qestions que es formulen: Crec, ms exactament, que en la civilitzaci de l'universal en la qual hem entrat amb la fi del segle la negritud constituir, ho constitueix ja, com ho he mostrat, un conjunt d'aportacions essencials. Per tant no desapareixer, representar, una vegada ms, el seu paper, essencial, en l'edificaci d'un nou humanisme ms hum, perqu finalment aquest humanisme reunir ntegrament les aportacions de tots els continents, de totes les races, de totes les nacions (...). Perqu volem ser fidels al nostre ideal, hem decidit, en efecte, arrelar-nos, el ms profundament possible, en els valors de la negritut, per obrir-nos als valors dels altres continents i tnies, s a dir, de les altres civilitzacions. Es tracta de construir un mn ms hum, fent-ho ms complementari en la seva diversitat. (...) En general es pensa que una crisi econmica, en desajustar la vida social, t sempre ressonncies en la cultura, la qual no seria ms que un aspecte d'aquella. No s una idea falsa. No obstant aix, donant-li, per aix dir, la volta al problema, jo prefereixo afirmar que la reforma cultural, per no parlar de revoluci, s el millor mitj per superar la crisi econmica actual, que s, abans de res, una crisi de civilitzaci. Com resa un proverbi
senegals, l'home s el remei per a l'home. Per aquesta reforma cal comenar realitzant-la en les ments, preconitzant el dileg de les cultures. ( Lopold Calmar Senghor, El dileg de les cultures). - Qu vol dir l'autor quan afirma que construir un mn ms hum s fer-ho ms complementari en la seva diversitat?. -La crisi econmica influeix en la cultura, per tamb el creixement cultural pot repercutir en l'economia. Explica aquesta idea i tracta de recolzar-la amb exemples concrets. Activitats de refor i sntesi 42. Elaborar un treball monogrfic sobre grups racistes o xenfobs. 43. Redactar en grup un relat sobre una societat en la qual no exists el dileg, la tolerncia, la solidaritat, la igualtat i la llibertat. s obligatori realitzar una d'aquestes dues dissertacions . 44. Dissertaci: El procs de globalitzaci en la societat actual: oportunitat per als pasos menys desenvolupats?. 45. Dissertaci: La socialitzaci est renyida amb la llibertat dels individus?. NYAPS DE L'EVOLUCI JESS MOSTERN (EL PAS, 15 de Maig de 1996) En el segle XVIII es va posar de moda inferir l'existncia de Du a partir del perfecte disseny de les criatures. El teleg William Paley (1743-1805) argia que, aix com el precs assemblatge de les parts d'un rellotge revela una fi (la mesura del temps) i implica un rellotger, aix tamb el consumat mecanisme de qualsevol rgan animal delata un propsit clar i un ptim pla, obra d'un dissenyador div. Alguns bilegs evolucionistes han compartit l'entusiasme de Paley per la perfecta adaptaci dels organismes, encara que atribuint-la a la selecci natural, i no a la divina providncia. L'exemple favorit de Paley era l'ull dels vertebrats, un instrument ptic presumptament perfecte i meravellosament adaptat a la funci de veure. No obstant a, i com ha subratllat George Williams, l'organitzaci anatmica del nostre ull s el resultat chapucero d'una srie complicada d'avatars evolutius, alguns clarament desafortunats (des d'un punt de vista ingenieril). L'estrat pticament funcional de la retina est format pels fotoreceptors (bastons i cons), les cllules sensibles a la llum, que transformen l'energia dels fotons, que absorbeixen en impulsos nerviosos transmesos pels ganglis que acaben convergint en el nervi ptic, que transmet al cervell la informaci rebuda en la retina. Una tupida xarxa de capillars sanguinis aporta l'oxigen i els nutrients als fotorreceptors. Qualsevol disseny raonable de l'ull exigiria que
l'estrat de cons i bastons estigueren en la part alta de la retina, adjacent al cos vitri transparent i per sobre dels gots sanguinis que ho alimenten. Aix ocorre, per exemple, amb els ulls dels calamars. Per l'evoluci es va mostrar chapucera amb els vertebrats, en els quals la retina est collocada a l'inrevs, sota les fibres nervioses i els capillars, que han de ser intilment travessats per la llum abans d'impactar en els fotorreceptors. Un altre sorprenent nyap, conseqncia del anterior, estreba que el nervi ptic no es forma (com seria d'esperar) darrere de la retina, d'on podria anar directament al cervell, sin davant, per la qual cosa ha d'obrir-se pas a travs de la retina per un forat (el disc ptic, corresponent al punt cec del camp visual) per a passar a l'altre costat. Al final, tots aquests defectes es neutralitzen i l'ull funciona, per no s precisament un paradigma de bon disseny. El conducte que porta l'aire als pulmons es creua absurdament en la gola amb el qual porta el menjar a l'estmac, posant als vertebrats en perill d'ofegar-se. Els mamfers mascles tenen una temperatura interna massa elevada per a la normal producci d'espermatozoides, per la qual cosa les seues gnades han descendit (filogentica i embrionriament) des de la seua ancestral posici interna fins a la posici externa de l'escrot. El curis del cas s que en descendir s'han equivocat de cam, per la qual cosa els seus conductes deferents s'han quedat penjats dels urters. Encara que els testicles estan molt prop de la uretra, en Ia que aboquen el semen, aquest es veu obligat a realitzar una llarga expedici per un conducte innecessriament llarg (mig metre) i tortus. Les femelles humanes tenen dificultats per a parir i molts ssers humans tenen dolors de columna perqu el seu esquelet est ms adaptat a la posici quadrpeda anterior que al bipedalism erecte que van adoptar els nostres avantpassats fa quatre milions d'anys. El nostre propi cervell s el resultat de la reutilitzaci per a altres funcions d'estructures d'orgens molt diferents chapuceramente juxtaposades. El mn de la vida s el regne de la contingncia i la historicitat, dejuni de previsi i de propsit. La selecci natural no actua sobre tots els dissenys possibles, sin noms sobre algunes variacions aleatries d'uns pocs esquemes arcaics. Noms a fora d'acumular trucs, nyaps i casualitats aconseguim els organismes mantenir-nos provisionalment a flotaci. No som perfectes, per hem sobreviscut, encara que siga pels pls. Jess Mostern s catedrtic de Filosofia en el CSIC.

Filosofia I Ciutadania3

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Filosofia I Ciutadania3

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

FILOSOFA I CIUTADANA

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

TEMA 1: EL SABER FILOSFIC

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

1.QU S LA FILOSOFIA? ESPECIFICITAT DEL SABER FILOSFIC.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

Discursos mtics Discursos interpretatius de la realitat Discursos racionals

El Mite La Religi La Filosofa La Cincia

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

FILOSOFA I CIUTADANA a) La cincia

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

2. SENTIT I NECESSITAT DE LA FILOSOFIA.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

3. LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTRIA.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

FILOSOFA I CIUTADANA OBJECTIUS DE LA UNITAT a) Objectius mnims

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

FILOSOFA I CIUTADANA NDEX 1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

1. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

3. COM PUC CONIXER?

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

Es descubrix Veritat Un Individu Es construix Un collectiu

INTERSUBJETIVA Es pot compartir i comprovar per diferents subjectes

FILOSOFA I CIUTADANA 5.2.TEORIES SOBRE LA VERITAT.

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

I.E.S. CAMP DE MORVEDRE

FILOSOFA I CIUTADANA ACTIVITATS Activitats inicials