NIVELL SUFICINCIA SS

SOLUCIONARI EXERCICIS DE REFOR

Suficincia
NDEX

Exercicis de refor

Ortografia - Vocalisme: les grafies a/e i o/u ...................................................................................................... 4 Ortografia - Consonantisme: les grafies b/v ...................................................................................................... 5 Ortografia - Consonantisme: la hac ................................................................................................................... 5 Ortografia - Consonantisme: les consonants oclusives ..................................................................................... 6 Ortografia - Consonantisme: ix/x, g/j, tx/ig ...................................................................................................... 7 Ortografia - Consonantisme: les consonants laterals........................................................................................ 8 Ortografia - Consonantisme: les consonants nasals.......................................................................................... 9 Ortografia - Consonantisme: les consonants vibrants .................................................................................... 10 Ortografia - Consonantisme: la essa sorda i la essa sonora ............................................................................ 11 Ortografia - La sllaba...................................................................................................................................... 13 Ortografia - Laccentuaci i la diresi .............................................................................................................. 14 Ortografia - Tots els temes .............................................................................................................................. 18 Morfosintaxi - Larticle: apstrof i contracci ................................................................................................ 19 Morfosintaxi - El substantiu i ladjectiu ........................................................................................................... 21 Morfosintaxi - Els quantitatius ........................................................................................................................ 32 Morfosintaxi - Els verbs: temps i modes. Correlacions verbals ....................................................................... 35 Morfosintaxi- Les preposicions........................................................................................................................ 46 Morfositanxi - Les conjuncions i els elements denlla ................................................................................... 52 Morfosintaxi - Funcions sintctiques............................................................................................................... 55 Morfosintaxi - Els pronoms relatius ................................................................................................................ 56 Morfosintaxi- Els pronoms febles .................................................................................................................... 60 Usos textuals - La puntuaci............................................................................................................................ 65 Lxic - La derivaci ........................................................................................................................................... 68 Lxic - La precisi lxica ................................................................................................................................... 73 Lxic - Composici .......................................................................................................................................... 77 Lxic - Expressions i frases fetes ...................................................................................................................... 79 Marc sociolingstic - Dialectologia ................................................................................................................. 83

Suficincia

Exercicis de refor

Exercicis integrats ............................................................................................................................................ 87

Suficincia
Ortografia - Vocalisme: les grafies a/e i o/u 1. Omple els buits amb a o e. assemblea, avaluaci, rave, meravella, ebenista, avaria, rancor,

Exercicis de refor

monestir, emparar,

albercoc,

verns, tvec,

trfec, avantatge, rees,

nespra,

roure, tarda, gelea, el pediatre, el modista, el cove, atles,

atapeir, eixelebrat, envelat, temptejar, cnem, davanter, estella.

2. Completa els buits amb a o e: a) Vine dhora. b) Si hagus nascut dues hores abans, hauria estat el primer nad de lany. c) Si estudies ms, traurs bona nota. d) Estava tan cansada que va decidir que sajauria una estona. e) Corre, omple la galleda que necessitem ms aigua! f) I un 15 de mar, en aquell bar solitari, naixia una gran amistat...

3. Omple els buits amb o o u. escrpol, aixovar, rob, retolaci, tramuntana, trofeu, hongars,

polidora, embotir, muntanya, escodrinyar, polvoritzar, nodrir, triomf, ritu, individu, ordir, sostreure, sufocar, suportar, ploma, focus.

4. Completa els espais buits amb o/u. a) Seria genial que pogus donar-nos un cop de m. b) Veniu de seguida que pugueu. c) Feu el que vulgueu per no em molesteu ms. d) Es passa el dia estossegant. e) Dem collirem les maduixes. f) Diu que hi tornem sempre que vulguem. g) Em van assegurar que us deixarien els llibres que volgussiu. h) No ens atabalis que vindrem quan puguem! i) Dijous muntar a cavall. j) Encara no has escollit el men?

Suficincia

Exercicis de refor

Ortografia - Consonantisme: les grafies b/v 1. Omple els buits amb b o v. advocat, rebentar, sab, autombil, moviment, prova, probable,

abortiu, escriv, escriba, devia, escalivada, endvia, rave,

almvar, pebre, vedella, bar, espavilat, esvelt, covard, avorriment,

arrabassar, arravatat, captivar, apaivagar, avaluar, enterbolir, avet,

badallar, taverna, saba, trvol, trobador, escovill, ivori, bafarada.

2. Fes el mateix amb aquests topnims i noms de persona. Biscaia, Vitria, laba, el Nerbion, Bergara, lHavana, Crdova,

Anvers, Srbia, el Vesuvi, la Savoia, Esteve, Berta, Blanca, Biel.

Ortografia - Consonantisme: la hac

1. Escriu h o segons convingui. a) Van hostatjar el malaurat ostatge al castell de Montjuc. b) LElisabet i la Judit van llenar lham en una cala de Ma. c) A Vic van hissar la senyera el dia del concert de la filharmnica. d) Construiran un orfenat al costa de lhivernacle. e) Els cal el nostre conhort, shan quedat anihilats per la notcia de lhecatombe. f) Aleshores, tothom sal alhora i la gentada exhal un sospir dalleujament. g) Aquest hivern hem fet un bon recorregut, em recordo b de Bo i Tall.

Suficincia
2. Escriu, si cal, la lletra h als buits de les frases segents.

Exercicis de refor

a. Lhivern passat van organitzar una subhasta a lhivernacle del Parc de la Ciutadella i es va subhastar el quadre anomenat Judit_ i Holofernes i tamb un prototip de co_et fet per la UPF. b. Els caca_uets sutilitzen per fer pastissos i l_orxata s una beguda refrescant que es serveix tamb de postre. c. Ingerir la closca de l_ou va b per al calci dels _ossos d. Ahir van sortir de Ma_ amb la barca i abans dhissar la vela ja tenien lham preparat per pescar. e. Elisabet_ I va ser reina dAnglaterra. Encara que no era _rfena va ser declarada filla illegtima desprs de la mort de la seva mare Ana Bolena. f. L_ester era una noia _rfena de gran bellesa que es va convertir en reina en casar-se amb el rei dels Perses.

g. Lope de Vega va tenir una vida molt agitada i tenia fama de tru_. La seva obra Arte nuevo de hacer comedias est escrita en 367 versos hendecasllabs. 3. Escriu els articles el, l o /la davant les paraules segents __l_harem __l_hoquei _el__hobby _el__hippy __el_halar _el__hardware __l_hamburguesa _el__hawai _l__hmster __l_handbol

4. Escriu de o d davant els noms propis segents: La dictadura _de__ Hitler El centre de comandament _de__ Houston

Ortografia - Consonantisme: les consonants oclusives 1. Omple els buits dels mots segents amb una consonant oclusiva i desprs classificals a la taula que hi ha a continuaci. Si et cal, consulta les p. 246 i 247 del teu llibre de text. paret crrec quietud salut fluid adob tuareg reverend ferstec cstig slid rpid responent (gerundi) jo comprenc rnec bileg nufrag pedagog xenfob antic mting fstic serp arc xling superb sortint (gerundi) tub suc poruc verd prssec fong jo venc solitud catleg feixuc malastruc mnec jo tinc jo entenc institut esprrec obac cvec xid jo vinc jo fonc

Suficincia

Exercicis de refor

Acaba en vocal tnica

Acaba en vocal tona derivat norma bileg nufrag catleg fluid xenfob cstig xid slid excepci crrec rnec esprrec fstic cvec ferstec prssec mnec

Acaba en consonant derivat norma reverend verd serp arc superb fong responent (gerundi) sortint (gerundi) excepci mting xling jo tinc jo vinc jo venc jo entenc jo fonc jo comprenc

P, T, C
norma paret institut salut suc antic antic feixuc obac excepci tub solitud quietud pedagog adob tuareg

malastruc

rpid

2. Posa p, t, c / b, d, g o , segons calgui. a) Quan ens installaran el reg per aspersi? Per ara, utilitzarem el rec municipal. b) Quant a lafer de canviar de collegi, nhem de parlar, a veure quant ens costar. c) Era un geni de la gentica, per aix va obtenir el premi. d) Desconec el codi de conducta daquesta cultura. e) Escrivim el nom del grog com a beguda diferent del groc com a color. f) Trepitjar ram en un cup produeix una sensaci de sensualitat elevada al cub! g) Ning no respon, ara mateix tot roman en calma, tant de brogit que movien!

Ortografia - Consonantisme: ix/x, g/j, tx/ig 2. Omple els buits amb x/ix, g/j, tg/tj, tx/ig. a) Tot duna, els va caure un xfec i per aixoplugar-se daquell ruixat, en Xavier, que s molt enginys, sengipon un cobert amb els impermeables i aix van protegir-se de la pluja i no van acabar xops. b) Coneixes la llegenda de Sant Jordi? Doncs uns nens molt eixerits la representen i es passen el dia corregint-se entre ells: es fan un bon garbuix! c) El drac ferotge, la xamosa donzella i el cavaller que allibera el venatge del flagell del monstre sn els personatges ms cobejats per la canalla.

Suficincia
Ortografia - Consonantisme: les consonants laterals 1. Omple els buits amb les consonants l o ll. celebrar inintelligible colitis collocar alegria allegar illuminaci aquarella franella pupilla intellectual collegi soluci allrgia allucinar illegal illustraci varicella parcella gorilla intelligncia collaborar clera allicient tranquilla illusi millenari legionella novella villa (torre)

Exercicis de refor

intellecte collecci colesterol alludir idilli illegtim millmetre mortadella tilla vila (poble)

2. Aquests noms propis duen l o ll? Brusselles Fallopi (trompes) Compostella Apollo All

3. Completa aquestes paraules amb l o ll. llicenciat motxilla lgic trasllat porcellana liberal rellotge alliberar lingstica lli (teixit de...)

4. Omple els espais buits amb l o ll, segons convingui. a) El grup dintellectuals va elegir el seu candidat. b) Lacte que shavia de celebrar dem sha anullat. c) Haurem dinstallar la calefacci central. d) A partir daquesta novella han rodat una pellcula. e) A lexposici hi havia un miler daquarelles. f) Van collocar tranquillament tot aquell material bllic al costat del collegi. g) El seu poder era illimitat. h) El delegat va trobar una soluci excellent. i) j) Has de collaborar amb els teus collegues. El director del collegi i els seus collegues van celebrar la inauguraci del curs acadmic.

k) Estava pllid, per parlava tranquillament.

Suficincia
l) Tots es van rebellar contra la injustcia que shavia coms.

Exercicis de refor

m) Tenia una pacincia illimitada. n) La capital t ms dun mili dhabitants. o) Lanular s el quart dit de la m. p) El conductor va sortir ills de lacccident. q) T una intelligncia prompta. r) Va ser un acte solemne. Em va agradar molt lexposici duna collecci de llibres molt valuosos amb illustracions fetes pels millors artistes de lpoca. 5. Busca un derivat de les paraules entre parntesis per completar les frases: a) b) c) d) e) f) Les platges del Carib tenen una aigua (cristall) cristallina. Amb un fil de color gris (metall) metllic es teixiria un vestit. No es troben gaire escriptors al segle XX amb un esperit (Llull) lulli. Les restes dels vaixells enfonsats prenen formes (coral) corallines. Aquesta ampolla cont una loci (cabell) capillar. Hi ha persones com el metall fortes per (mall) malleables.

Ortografia - Consonantisme: les consonants nasals 1. Omple els buits amb les consonants m, mm, nm, n, nn o mp. a) Lamfitri parlava de lassumpte amb fora circumloquis; era un fanfarr. b) La Susanna va connectar de seguida amb el director de la simfonia. c) El comte explic un conte als nens, que comptaven les hores davorrits que estaven. d) El presumpte autor de latemptat estava exempt de pagament. e) Amb un somriure de nimfa li ofer amfetamines que li deixaren bona empremta. f) El tramvia fa circumvallaci per la plaa i acaba el trajecte davant de la impremta. g) Enmig daquell immens desori, tanmateix hi havia lEsteve, seris i benparlat. h) La Joana i lEmma compten els triennis a lannex que han rebut.

Suficincia
2. Completa els espais buits dels mots de les frases segents: a) El detectiu comprovava les empremtes digitals. b) Lamfitri es commogu enmig dels aplaudiments. c) No et deixis temptar pels diners. d) El presumpte assass es benefici de lamnistia. e) s vctima duna enveja inconfessable. f) El somriure de la infermera el va consolar. g) El partit de tennis encara no sha acabat. h) Aquell fet va succeir en unes circumstncies molt estranyes. i) j) He comptat que vindran unes seixanta persones.

Exercicis de refor

s innecessari que lEmma torni a pintar la llar de foc; el fum sempre ennegreix la paret.

k) La catedral que vam visitar s la ms sumptuosa que he vist mai. l) Quan li van dir que havia susps lexamen no es va immutar.

m) Lorquestra va interpretar aquella simfonia que li agradava tant. n) Finalment van poder representar lobra de teatre a lamfiteatre del centre cvic. o) En comenar el concert el cantant va connectar de seguida amb el pblic. p) s innegable que el Toms s innocent. Ortografia - Consonantisme: les consonants vibrants

1. Posa r als buits, si cal, i, si sona, encercla-la. clauer calor batr rigor pur prendre monestir superior colomar cal batre fuster popular cirurgia senglar menjador crrer amargor major cendrer consular Frederic senars posterior caure pens menor femer cigar orquestra singular darrer cntir sortir carrer mur arbre cartr por ferrer

10

Suficincia
2. Escriu r o rr als espais buits. autoretrat multiracial corrosiu irrealitzable monorail carrosseria ultrarpid eradicar artmia semiremolc extraradi antireligis grecorom arrossegar corredor

Exercicis de refor

perruca irresponsable contrarplica teleradar endarrerir

3. Classifica les paraules segents segons si la r final sona o s muda. bar pastor honor robar car Ester Ter clar tocar castor por carter horror dir agafar mar amor enyor gir radar planter solter calmar cremor motor foscor senyor nedar rumor flor
La r final no sona

far cor pur estar remor

La r final sona

bar, Ester, mar, far, Ter, amor, cor, honor, horror, enyor, pur, gir, rumor, car, radar, motor

por, planter, foscor, pastor, carter, solter, senyor, clar, calmar, nedar, robar, tocar, dir, cremor, estar, castor, agafar, flor, remor

Ortografia - Consonantisme: la essa sorda i la essa sonora 1. Colloca cada mot sota del so de la essa corresponent i posa-hi la grafia adequada. comissi, antesala, sarsuela, mostassa, progressar, endinsar, pasos, agressi, pesar, cassola, tassa, casual, excessiu, noblesa, emissi, transent, gasos, envernissar, antisocial, episodi, fermesa, impressor, mesura, presumpte, discussi, posar, matisar, deixadesa, expressi, desembre, disseny, casset, passar, actualitzar, cohesi, entresl, gaspatxo, nasal, dissenyar, destrossar, improvisar, anlisi

casos, reposar,

So de essa sorda [ S ] s / ss / c / comissi, discussi agressi, casset emissi, dissenyar impressor, progressar expressi, antisocial

So de essa sonora [ Z ] s/z pesar, improvisar transent, reposar mesura, pasos desembre, noblesa gasos, fermesa

11

Suficincia
entresl, passar antesala, destrossar gaspatxo, excessiu sarsuela cassola disseny mostassa tassa envernissar

Exercicis de refor
presumpte, deixadesa nasal, cohesi casual, anlisi posar casos endinsar episodi matisar actualitzar

2. Passa al femen els substantius segents tot afegint-hi el sufix - a o - essa. pags, fins, bar, abat, metge, burgs, marqus, jutge, alcalde, francs, vampir, xins

So de essa sorda [ S ] el sufix - essa baronessa abadessa metgessa jutgessa alcaldessa vampiressa

So de essa sonora [ Z ] el sufix - a pagesa finesa burgesa marquesa francesa xinesa

3. Per reforar la pronncia de la essa sonora en mots conflictius, llegeix fora vegades aquestes paraules tenint en compte que totes les s i les z de lexercici sn sonores.

obesitat Provisi Masia

llosa plausible tesi

paisatge presagi tisi

parlisi presumpte Tomasa

parsit proslit topazi

parntesi residu tuberculosi

12

Suficincia
Zebra millsim Lesi Ensim Esglsia Crisi Csar Asil Adhesi zel misantrop magnsia explosi entusiasme decisi cohesi bsic anlisi zona musa resar fase episodi diapas collisi baslica residncia zoologia museu mausoleu frase Eusebi dicesi concisi casino apoteosi casual musulm medusa fusible Ezequiel divisor corrosi nosa sia

Exercicis de refor
oasi nasal metamorfosi gasa exclusi dosi cosac centsim basalt

Ortografia - La sllaba 1. Tenint en compte els dgrafs, separa per sllabes aquests mots. Exemple: dibuixar cotxera magatzem car | ros | se | ri | a pollancreda polluci ascendir collegi installar politja aquarella maduixot corregir pissarra metgessa empnyer

2. Separa per sllabes aquestes paraules i encerclan els diftongs. Eullia Amlia Oriol qesti histria Maria Victria Arnau mai iogurt Adri Nria Pasqual Joana eina porteu iaia Jaume Meritxell aigera cincia maduixa

Aina Assumpci rdio diari iode mtua juliol aigua

3. Separa per sllabes aquestes paraules tenint en compte que sn mots compostos. aleshores, nosaltres, inhum, desordre, malagrat besavi, celobert, alhora,

13

Suficincia
Ortografia - Laccentuaci i la diresi

Exercicis de refor

1. Separa aquests mots per sllabes, classificals en aguts, plans i esdrixols i accentuals, si cal. bruixola arees farmacia ingres despres grua missil terapeutic dioptria reptil ferestec esglesia terapia periode pressec futbol congres cano pesol autovia pollucio tambe feia eczema espes aixo mutua medulla avia allo

Aguts futbol congrs polluci esps ingrs can tamb aix all desprs

plans grua ferstec prssec psol feia mssil autovia medulla teraputic rptil

esdrixols brixola mtua rees esglsia czema farmcia terpia via diptria perode

2. Posa accent quan calgui. a) T, beu-te el te, que s molt ms bo i sa ben calent; el caf per a ma mare ja s mlt. b) Ja he saludat el teu cap, lhe reconegut pels pls! Sembla un rodamn! c) S que aquest mu que se sent s del meu gat; vs a buscar-lo, ves que no sens perdi. d) Tinc son, per si sec sem far un sc al vestit de mora que estreno avui. e) Si no li diu que s al projecte durbanitzaci del sl, sol no sen sortir pas. f) Vs mateix, acosteu-vos, que us dir quin s es dna normalment a aquest cm.

14

Suficincia

Exercicis de refor

3. Completa aquest quadre per columnes i posa accent i/o diresi, segons convingui. Donar infinitiu Jeure Treure Nixer Voler Poder donant gerundi jaient traient naixent volent podent donat participi jagut tret nascut volgut pogut donveu imperfet ind. jieu trieu naixeu voleu podeu donarem condicional jaurem traurem naixerem voldrem podrem donar futur jaur traur naixer voldr podr donem present subj. jaguem traguem naixem vulguem puguem donssiu imperfet subj. jagussiu tragussiu naixssiu (nasqussiu) volgussiu pogussiu

4. Fes el mateix que a lexercici anterior. Trair infinitiu Conduir Agrair Beneir Obeir traint gerundi conduint agraint beneint obeint trat participi condut agrat benet obet traeu imperfet ind. condueu agraeu beneeu obeeu trairem condicional conduirem agrairem beneirem obeirem trair futur conduir agrair beneir obeir tram present subj. condum agram benem obem trassin imperfet subj. condussin agrassin benessin obessin

5. Completa el quadre segent per columnes i posa accent i/o diresi quan calgui. Donar donant donat
reprs clos fos rebatut atret cabut conegut

donveu
repreneu cloeu foneu rebateu atrieu cabeu coneixeu

donarem
reprendrem clourem fondrem rebatrem atraurem cabrem coneixerem

donar
reprendr clour fondr rebatr atraur cabr coneixer

dons
reprengus clogus fongus rebats atragus cabs conegus

donssiu
reprengussiu clogussiu fongussiu rebatssiu atragussiu cabssiu conegussiu

Reprendre reprenent Cloure Fondre Rebatre Atreure Cabre Conixer

cloent fonent rebatent atraient cabent coneixent

15

Suficincia
6. Colloca els accents i les diresis que falten en el text.

Exercicis de refor

Torno a Juneda la setmana que senfonsen les borses arreu del mn i, vist tot plegat des de sota els porxos del carrer Major, la situaci no em sembla tan greu. Sha parlat dun llarg hivern nuclear, dun retorn a lEdat Mitjana. Els cicles histrics tenen aquesta cosa que els fa similars a les persones. Quan alg es fa vell i perd el senderi es diu que torna a la infncia. Quan una etapa histrica arriba al seu final es parla de retorn a lEdat Mitjana. Infncia i Edat Mitjana vnen a ser, doncs, la mateixa cosa. I ho sn per a mi especialment aqu, a Juneda, el poble dels pares, el lloc que ms estimo i que sempre em produeix una fonda sensaci de calma. Recordo les nits dhivern, sovint boiroses, caminant sota els porxos, cap a casa, ben tocades les dotze. La nit i la boira feien que el poble sembls lnic lloc del mn, i magradava aquesta sensaci dEdat Mitjana. Les histries apocalptiques impressionen poc la gent de poble, perqu, qu than dexplicar de catstrofes globals quan tu ja passes amb el que et dna lhortet? Dhistries de por nhi ha als pobles, per sn aix, histries. Nexplicar una que va passar a Juneda, fa molts anys, un dia de tempesta. Resulta que havia mort un vell i, desprs del funeral, quan la comitiva va arribar al cementiri, es va girar una tempesta tan violenta que no el van poder enterrar i van haver de deixar el tat al ras. Al vespre, una colla que es reunia al Foment feia barrila sobre lincident i, fatxendes, es desafiaven mtuament a veure qui els tenia ms ben posats danar al cementiri aquella nit de tempesta. Un va ser prou valent i, embolicant-se be la capa, va dir que per demostrar que no feia trampes, deixaria clavada la navalla sobre el tat insepult. I va marxar. I va passar una hora, i dues, i el Foment va tancar, i tothom va tornar cap a casa una mica mosca, per dient-se que segurament havia fet figa i que, abans dadmetre-ho, se nhavia anat a dormir. Lendem seria la riota del poble. Per el valent no va passar la nit a casa seva, la va passar al cementiri, mort. Aix el van trobar en fer-se de dia, al costat del tat. Feia una ganyota despant. Havia clavat la navalla al tat sense adonar-se que, moguda pel vent, un extrem de la capa era sobre la fusta. Aix, en girar-se per marxar i tenint la capa clavada al tat, va sentir com alg lagafava pel coll. Francesc Orteu, Avui, 17 doctubre de 2008 7. Colloca els accents i les diresis que falten en el text. Per no va ser fins a la dcada de 1970 que Nicholas Georgescu-Roegen (19061994) dorigen romans, per que va desenvolupar carrera als Estats Units va alertar sobre el fet que leconomia no pot deslligar-se de lentropia, s a dir, de la no-reversibilitat de les transformacions de lenergia i la matria. I s que al final del segle XIX, els economistes clssics van destruir la idea que leconomia est deslligada de la biosfera i, per tant, que no t lmits. Daqu ve que Georgescu-Roegen assenyals la impossibilitat dun creixement infinit en un mn amb lmits, perqu la biosfera t les seves prpies regles que no podem canviar. Aquest autor denuncia que el pensament econmic occidental (ja sigui el capitalisme o el comunisme) t una concepci mecanicista que no inclou els factors naturals i, si b s possible conservar lenergia en quantitat, aquesta energia es degrada en qualitat, amb la qual cosa provoca el fenomen de lentropia o desordre progressiu. Georgescu-Roegen empra la metfora de crtica al sistema econmic actual amb largument que s com estudiar laparell circulatori dun animal sense considerar laparell digestiu. En aquesta visi errnia, com passa a la nostra economia actual, podrem veure que laparell circulatori s un sistema en perpetu moviment i que podem estimular a voluntat. Per la realitat s que s el sistema digestiu, amb laportaci daliments des de fora, aquell que permet el bon funcionament de laparell circulatori, i aquest est limitat a la disponibilitat daliments i als propis cicles de la

16

Suficincia

Exercicis de refor

natura. Aix que la nostra economia depn de recursos naturals de baixa entropia i escassos (hidrocarburs, terres frtils, aigua potable, etc.); la contaminaci i lesgotament sn conseqncies esperables que no haurem dexternalitzar com fem actualment, perqu llavors incrementem lentropia de lentorn i, per tant, dificultem la prpia supervivncia. Evidentment, amb noves tecnologies es poden produir adaptacions ms harmonioses entre la societat humana i la natura. Aprendre a viure amb suficincia [Ecoterra, mar 2009] 8. Posa, si cal, accents i diresis en els textos segents. 1.Quan es va cansar de mirar la televisi, va recollir tot de roba bruta, la fic a la rentadora i ho deix tot llest per al dia segent. Desprs puj a la seva cambra i es va despullar parsimoniosament. Un cop nua sacost a una palangana plena daigua que tenia sobre una taula i en va treure unes peces de roba de la mida dun mocador. Les va escrrer fins a la darrera gota, abans daplicar-se-les a les diferents parts del cos. Pel problema de la menopausa i els trastorns que li produa va anar a veure un metge naturista. Ella seguia al peu de la lletra les seves instruccions, encara que a vegades, com aquella nit, havia deixat de prendre la tisana antinerviosa i shavia saltat el rgim vegetari que ell li havia prescrit. Vctor Mora, La dona dels ulls de pluja 2. Per fora mhavia dadonar que mai no havem estat felios i que sempre ens vam moure en un ambient trbol, en el qual ens vam complaure perqu ens expressvem tal com rem. Havia brollat una flama i ens encarvem ardents, desbordats per una cobejana que ens atreia, que ens fonia, tan dura i exasperada que la mateixa rialla, quan es produa amb espontanetat, era ms un esclafit ertic que una manifestaci dautntica alegria. Text adaptat de Manuel de Pedrolo, Joc brut

9. Posa els 12 accents i la diresi que falten en aquest text: Tot i que la mudana noms shavia de pujar al primer pis, els tres amics van celebrar que la finca tingus muntacrregues. Desprs dun viatge llarg, el cos agraa una mica dexercici fsic que desentums els msculs, per passat limpuls inicial, lascensor es tornava imprescindible. Quan obrien les portes del remolc, les campanes de lesglsia de Saint Mdard van tocar les cinc de la tarda. Si volien acabar abans que es fes fosc, haurien danar per feina. Lltima campanada va subratllar encara ms la quietud que els envoltava. Des duna cafeteria que hi havia a laltre cant del carrer va arribar-los el repic dunes boles de billar. Sense dir-sho, tots tres van afigurar-se aquells jugadors com uns aliats seus, indiferents al mn. Toni Punt, Maletes perdudes 10. Posa els accents que falten en el text segent La localitzaci de larteriosclerosi en les artries que irriguen el cor dna lloc a la malaltia coronria, que pot presentar diverses manifestacions. Una de les ms caracterstiques s langina de pit, causada per un sofriment del mscul cardac per una aportaci de sang insuficient. Una altra manifestaci important de la malaltia coronria s linfart de miocardi, s a dir, la mort duna part del mscul cardac a conseqncia duna absncia dirrigaci sangunia. Aquesta manca de sang es pot produir quan es desprn una placa dateroma i sencaixa en una artria ms petita, de manera que lobstrueix del tot. Extret del llibre 1.000 exercicis per al nivell C

17

Suficincia
11. Posa els accents i les diresis que falten en el text segent (Hi ha 20 accents i 2 diresis)

Exercicis de refor

Lacte dahir se celebr a la seu de la Reial Acadmia de les Bones Lletres, al carrer del Bisbe Caador. LInstitut dEstudis Bizantins i Neohellnics homenatjava lescriptora grega Alki Zei, popularssima al seu pas i desconeguda a Catalunya malgrat la publicaci de dos dels seus llibres traduts directament del grec al catal per Anna Maria Casassas. Leditorial Empries les inclou en la seva collecci LOdissea de narrativa per a joves. Desprs dunes paraules dagrament als seus amfitrions, Alki Zei escolt, commoguda, el discurs de benvinguda pronunciat per lentusiasta professor Alexis Eudald Sol. Els joves hi eren nombrosos. Xavier Folch, leditor dAlki Zei en catal, explic com descobr, casualment, la versi francesa del llibre de lescriptora El tigre de la vitrina i linters que suscita la lectura. El llibre evoca el cop feixista del general Metaxs lany 1936 des de lptica duna nena i demostra com un fet semblant pot trasbalsar la vida dels infants i alterar profundament les relacions familiars. La guerra de Petros correspon als quatre anys de guerra, docupaci italoalemanya i de resistncia, consecutius a la dictadura del general Metaxs, que tingu tantes afinitats amb el seu collega Francisco Franco. Teresa Pmies, Avui, 12/6/95 (text adaptat) Extret del llibre 1.000 exercicis per al nivell C Ortografia - Tots els temes 1. Omple els buits amb les vocals i consonants que hi falten. a) El van sotmetre a un cstig perqu deien que la seva dissertaci atemptava contra la moral i els bons costums. b) Lestudiant va prometre que al final del quadrimestre trauria ms bona nota de matemtiques. c) Ens van donar una calorosa benvinguda al local i a continuaci ens van explicar com funcionava aquell joc datzar amb tota senzillesa i concisi. d) Han de seleccionar aviat un projecte o un altre, per malauradament encara hi ha molts indecisos que vacillen. e) Les seves propietats no sn ni urbanes ni rurals, sin semirurals. f) Lespia va ordir un pla per apoderar-se de les cassets amb les converses gravades. g) Quan els dinosaures es van extingir, lhome encara no havia aparegut sobre la fa de la Terra. h) Ara que el pes dels anys el fan caminar encorbat, lavi enyora els temps que podia caminar ben dret. i) Estan en una situaci de perill imminent. j) Tant el govern francs com lautoritat europea han trobat solucions a corre-cuita sota la pressi dels esdeveniments en lloc de pensar els problemes amb previsi i calma. 2. Omple els buits amb les grafies (una, dues o cap) adequades. a) La calba den Miquel, la viem brillar entre els avets. b) Tanmateix, no em sap greu quedar-me sense vacances. c) La cervesa magrada ben fresca. d) Tinc un pessigolleig que se mestn per tot el cos.

18

Suficincia
e) Rembrand s un dels reis dels autoretrats. f) Pateixo un problema a les fosses nasals.

Exercicis de refor

g) Els safarejos pblics daquesta ciutat li confereixen un encant evocador. h) Tant me fa. i) La solitud em tranquillitza.

3. Fes el mateix que a lexercici anterior: El castell de Malmercat no samplia a la pantalla amb la celeritat que ell preveia. Per ms que camina i camina en direcci a lobjectiu, lHug sadona que aqu les distncies sn diferents que en els llocs civilitzats. I aix que va de pressa: est en forma. Est avesat a crrer, a patinar i a fer bicicleta enmig de la natura, duna natura domesticada, aix s, on hi ha indicadors per orientar-se i on si, per exemple, t una angina de pit, pot comptar amb algun vianant que el reculli o, si ms no, que el trepitgi. Ara es fa creus de com ha anat a parar a aquest laberint de senders ferstecs. Sens dubte, fa una estona no sabia el que feia, perqu en el seu estat habitual mai no hauria gosat aventurar-se per aquests boscos. Imma Mons, Una tempesta

Morfosintaxi - Larticle: apstrof i contracci 1. Tenint en compte les normes de lapstrof, posa el o l i la o l. lhorari linstitut lesnob la utilitat el hawai lhipdrom lolla lona lstop la una (hora) el hall lhoquei lndia la anormalitat el ianqui la UNESCO la UEFA lhandbol lIgnasi la ema la universitat lOTAN lunivers lhandicap la ira l1 l11 lull loli lilla

2. Fixat en les contraccions i passa al singular aquests sintagmes. a) Per als infermers: Per a linfermer. Des de les eixides: Des de leixida. b) Per a les niques: Per a lnica. Cap als carrers: Cap al carrer. c) Fins als barris: Fins al barri. Des de cals Prez: Des de cal Prez.

19

Suficincia
d) Amb els avantatges: Amb lavantatge. Dels handicaps: De lhandicap.

Exercicis de refor

3. Consulta la pgina 67 del teu llibre de text i substitueix el lo incorrecte per la soluci adient. a) Una altra vegada em surts amb lo mateix! b) Portim lo de sempre, si us plau. c) Per lo que sembla, avui no vindran pas. d) Fes-ho tot lo b que spigues. e) A lo millor guanyem el premi. f) Arribar, lo ms tard, a les vuit del vespre. g) Veniu lo ms aviat possible. h) Aqu tothom va a lo seu. i) No saps lo simptica que era! j) Lo que vrem riure ahir amb en Josep! Una altra vegada em surts amb el mateix Portim all de sempre, si us plau. Pel que sembla, avui no vindran pas. Fes-ho tot tan b com spigues. Potser/A la millor guanyem el premi.
Arribar, com a molt tard, a les 8 del vespre.

Veniu al ms aviat possible. Aqu tothom va a la seva. No saps com nera, de simptica! El que vrem riure ahir amb en Josep!

4. Reescriu cada sintagma amb el mot indicat entre parntesis. a) A ca la Teresa (Ramon) b) Per al Jordi (Esteve) c) Cap a la ciutat (hort) d) Per Roma (el Vendrell) e) A la gasolinera (stop) f) Per al cos (avi) g) Cap al novembre (agost) h) Per can Borrell (Edo) i) Per al llegum (amanida) A cal Ramon. Per a lEsteve. Cap a lhort. Pel Vendrell. A lstop. Per a lavi. Cap a lagost. Per ca nEdo. Per a lamanida.

20

Suficincia

Exercicis de refor

5. Torna a escriure aquestes frases canviant la paraula remarcada per la que apareix entre parntesis. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) Lluny del menjador (habitaci): Lluny de lhabitaci. Alertats pel crit del llop (udol): Alertats per ludol. La veu del comandant (hostessa): La veu de lhostessa. Acostumats al dubte (incertesa): Acostumats a la incertesa. Una trucada de lameric (ianqui): Una trucada del ianqui. Es queixa del cop (lcera): Es queixa de llcera. La marca de lesgarrinxada (unglada): La marca de la unglada. La recndita illusi del noi (ntima): Lntima illusi del noi. Dolgut per la falsedat dell (hipocresia): Dolgut per la hipocresia dell. Anem a la botiga? (hipermercat): Anem a lhipemercat?
Font: Llengua catalana. Nivell 5. Edicions Llber

6. Completa els espais buits amb la preposici i/o larticle adequats. a) Per qu no comprem un nmero de lONCE? b) Em ressento de lartrosi a causa de la humitat. c) Vols venir al partit dhoquei sobre gel? d) Tinc un sangtrat a lungla del polze. e) Saps qu? Mhe matriculat a la UOC. f) Aquesta notcia es va publicar a lAvui. g) Quan treballava a lICS plegava a la una del migdia. h) Les autoritats sanitries van analitzar el iogurt causant de la intoxicaci. i) Fer puzles s el hobby del Marc. j) Aviat publicaran l11a edici dEl senyor dels anells. k) Ara visc a lHospitalet. Morfosintaxi - El substantiu i ladjectiu 1. Canvia el gnere dels sintagmes segents: a) homes tranquils: b) emperador ventrloc: c) dona velo: d) geleg autodidacte: e) estudiant sorolls: f) hereu corts: dones tranquilles emperadriu ventrloqua home velo geloga autodidacta estudiant(a) sorollosa hereva (hereua) cortesa esposos felios escriptora pobra

g) esposes felices: h) escriptor pobre:

21

Suficincia
i) j) opositor apte: comptable ntegre: opositora apta comptable ntegra vena valenta svia boja

Exercicis de refor

k) ve valent: l) savi boig:

2. Canvia el gnere de les frases segents: a) El pags es va comprar una ovella, un ase, una cabra, un cavall i un porc. La pagesa es va comprar un marr, una somera, un boc, una egua (euga) i una truja. b) Lexdiputat ha estat rebut com un heroi. Lexdiputada ha estat rebuda com una herona. c) Lemperador far dactor perqu s tot un artista. Lemperadriu far dactriu perqu es tota una artista. d) El gendre del masover s loncle del pediatre. La jove (nora) de la masovera s la tia (tieta) de la pediatra. e) El meu amic, que s bileg i fa de professor, t un alumne molt lleig. La meva amiga, que s biloga i fa de professora, t una alumna molt lletja. 3. Fixat en els substantius i posa els articles que falten en les frases segents: a) El clera s una malaltia encara estesa. b) El canal de Panam s geoestratgic. c) No veig el dia en qu veurem la fi daquest problema. d) Aquest estiu acamparem a la vall de Camprodon. e) En cap cas el fi justifica els mitjans. f) Hem de comprar els llums per al pis nou.La llum del sol s el senyal que ha arribat el dia.

22

Suficincia
g) El (la) vocal de la junta va obrir el llum de la sala. h) El corrent de la Noguera permet baixar-la en rai. i) j) El metge fa una anlisi per examinar els bacteris. Els espinacs no sn uns llegums.

Exercicis de refor

k) No tenia prou diners en el compte per pagar el deute. l) El dot daquella noia era una casa als afores.

m) Els smptomes de la sndrome encara es desconeixen.

4. Canvia el nombre dels sintagmes segents: a) context difcil: contexts (contextos) difcils b) jove tena: joves tenaos g) edifici annex: edificis annexos c) programa ambigu: programes ambigus h) reflexos auditius: reflex auditiu d) frase ambigua: frases ambiges i) e) collegi mixt: collegis mixts (mixtos) j) 5. Canvia el nombre dels substantius segents: a) el cas: b) larrs: els casos els arrossos n) labs: o) laccs: p) el mats: els abusos els accessos els matisos paraigua roig: paraiges rojos (roigs) anlisis prudents: anlisi prudent f) complexos industrials: complex industrial

c) lembars: els embarassos d) el calabs:els calabossos e) el sof: f) el desig: els sofs els desigs (desitjos) els pasos

q) els orangutans: lorangutan r) les otitis: lotitis

g) el pas:

h) els oasis: loasi i) j) els guants: el guant la cal: les cals els llapis

k) el llapis: l)

els globus: el globus

m) els atles: latles

23

Suficincia
6. Canvia el nombre dels substantius segents:

Exercicis de refor

Mans Carb Temena Forja Prleg Calaix Ans Pas Poeta Pa Geganta Mareig Aigua Pasqua Monja

m carbons temences forges prlegs calaixos anissos passos poetes pans gegantes mareigs (marejos) aiges pasqes monges

cam bosc temps text corretja despatx verns tros reflex imprs metge boca pua platja taronja

camins boscs (boscos) temps texts (textos) corretges despatxos vernissos trossos reflexos impresos metges boques puces platges taronges

7. Per aclarir el gnere daquests noms, posa-hi davant un/una i, darrere, un adjectiu variable. anlisi: compte: llegums: una anlisi molt bona un compte bancari uns llegums cuits

24

Suficincia
sndrome: aroma: dubte: pendent: corrent: postres: avantatge: allau: una sndrome nova una aroma dola un dubte repetitiu un pendent pronunciat un corrent elctric unes postres delicioses un avantatge excessiu una allau humana

Exercicis de refor

8. Posa el/la o un/una davant daquests noms per tal de definir-ne el significat. a) Vora el canal dUrgell, a una vall tranquilla, va trencar el son una bona estona. b) Es veia una resplendor de ben lluny i se sentia la pudor de cremat. c) El llum que has comprat fa la llum taronja. d) No li sentien el pols, lhome jeia inconscient sobre la pols del cam.. e) Per trobar lavaria de la canal, han hagut dobrir un vall tot al llarg del carrer. f) La nova periodista ha escrit un editorial fora contundent; no sha estat de res. g) El pudor irracional no li deixava mostrar la seva excellent obra potica. h) La clera dels afectats augmentava, maleen el planeta que els havia tocat.

9. Substitueix cada espai buit pel determinant (un/una...) o larticle (el/la...) corresponent. a) El fi daquesta campanya s acabar amb la delinqncia. b) Quan puguis, passam el pebre i la sal, si et plau. c) Ha cobert el deute amb un tal contra el compte corrent del banc. d) Hi ha hagut una allau de neu que ha cobert tres cases. e) Per fregar el terra farem servir el lleixiu. f) Tanca el llum que volem dormir. g) Amb el pendent que hi ha, s natural que caiguin.

25

Suficincia
h) El rtol marca la fi de la carretera. i) j) No t el costum de rentar-se les dents. Els fets reclamen una anlisi per part despecialistes.

Exercicis de refor

k) Eixugat el front que la suor no et deixa veure. 10. Fes el mateix que a lexercici anterior. a) En aquest restaurant fan uns llegums molt bons. b) Ens ho vam passar b, per feia una calor...! c) Abans del tro s'havia fet una resplendor gran. d) Era un costum dels nostres avantpassats. e) Desprs del segon plat ens van portar unes postres de molta qualitat. f) No podrs fer les lnies rectes si no utilitzes un regle. g) Aquest vi fa una aroma...! h) Aquesta habitaci s massa fosca. Hi afegirem uns llums de paret. i) j) Agafa un full i fes la llista de tot el que necessites. Anava distret i va topar amb el senyal de circulaci.

k) No comprarem res fins que no hgim pagat el deute que tenim amb el banc. l) Si tens un dubte pots comentar-lo amb l'assessor.

m) Li van fer una anlisi de sang i no lhi van trobar res despecial. n) Aquell dia, justament, estava caient una dent de llet a la Mireia. o) Els metges diuen que s una sndrome daparici recent en aquestes latituds. p) Als mariners els va caure una ncora fora del port. q) No teniu un lleixiu amb detergent? r) Obrirem un compte corrent per a cada nen. s) Aquests pins estan aix perqu aquest hivern han sofert una allau de neu. t) Desprs del mareig em va venir una suor que em va recrrer tot el cos.

26

Suficincia

Exercicis de refor

11. Emplena els espais buits amb la proposta correcta de les que hi ha entre parntesis. a) El dentista colloca dents (postissos / postisses) postisses b) Se sentien aromes (deliciosos / delicioses) delicioses c) Era tot ple de resplendors (extraordinaris / extraordinries) extraordinries d) A la carretera hi havia senyals (lluminosos / lluminoses) lluminosos e) De calor, mai no nhavia passat (tant / tanta) tanta f) A lhort noms hi havia enciams (pansits / pansides) pansits g) Tu parles de postres (bons / bones) bones? I ca! h) Per sopar farem llegums (cuits / cuites) cuits i) j) Li haurem de fer anlisis (diagnstics / diagnstiques) diagnstiques Al restaurant avui servien arrs (negre / negra) negre

k) Dem visitarem (els / les) els afores del poble. l) s un ents en comptes (bancaris / bancries) bancaris m) (El / La) La suor em molesta molt. n) Li va quedar una marca negra (al / a la) al front. o) Pagar deutes (endarrerits / endarrerides) endarrerits, s el que faig. p) Durant tota la nit ha bufat (un fort / una forta) un fort mestral. 12. Omple la graella amb les formes de ladjectiu que hi falten.

SINGULAR Mascul Trist Baix Europeu Fix Fals Tendre Elegant Com Femen trista baixa europea fixa falsa tendra elegant comuna Mascul

PLURAL Femen tristes baixes europees fixes falses tendres elegants comunes

tristos (trists) baixos europeus fixos falsos tendres elegants comuns

27

Suficincia
Nu Andals Dur Advers Am Ortodox Vast nua andalusa dura adversa amena ortodoxa vasta nus andalusos durs adversos amens ortodoxos vastos

Exercicis de refor
nues andaluses dures adverses amenes ortodoxes vastes

13. Omple els buits amb la forma de ladjectiu que calgui. Fixat en lexemple.

1. Quin treball ms fcil! 2. Hi ha una butaca ms cmoda. 3. En Pau no s capa de fer-ho. 4. He vist un llibre anleg. 5. He tingut un dia tranquil. 6. Eren molt violents, aquells insults. 7. En Carles s un jove fora prudent. 8. Hem trobat un gat salvatge. 9. Quin acte ms digne! 10. El trobo lleig, aquest vestit. 11. Aquest cam s directe. 12. Un material masss.

Quina feina ms _________fcil__________! Hi ha un seient ms cmode. La Laia no s capa de fer-ho. He vist una revista anloga. He tingut una tarda tranquilla. Eren molt violentes, aquelles frases. LAnna s una jove fora prudent. Hem trobat una cabra salvatge. Quina actuaci ms digna! La trobo lletja, aquesta brusa. Aquesta drecera s directa. Una substncia massissa.

14. Fes el plural dels adjectius segents:

1. Un jove tena 2. Una jove tena 3. Un programa simptic 4. Una frase ambigua

Uns joves tenaos Unes joves tenaces Uns programes simptics Unes frases ambiges

28

Suficincia
5. Un home capa 6. Un amic bromista 7. Un soldat bellics 8. Un brou esps 9. Una cosina simptica 10. Una lnia obliqua 11. Una tela rstega 12. Un ritme continu 13. Un cas complex 14. Un personatge boig 15. Una idea boja 16. Un avs oport 17. Un termini fix 18. Un mirall convex 19. Un pagament perpetu 20. Un dia ser Uns homes capaos Uns amics bromistes Uns soldats bellicosos Uns brous espessos Unes cosines simptiques Unes lnies obliqes Unes teles rstegues Uns ritmes continus Uns casos complexos Uns personatges bojos Unes idees boges Uns avisos oportuns Uns terminis fixos Uns miralls convexos Uns pagaments perpetus Uns dies serens

Exercicis de refor

15. Torna a escriure les expressions segents canviant el mot subratllat pel que hi ha entre parntesis. Fes-hi els canvis pertinents. a) Una bona biloga (bon) b) Els amics comuns (amigues) c) Oli bullent (aigua) d) Gosses porugues (gos) e) Animal ferotge (bstia) f) Pas agrest (comarca) Un bon bileg Les amigues comunes Aigua bullent Gos poruc Bstia ferotge Comarca agresta Dona covarda Psols crus

g) Home covard (dona) h) Psol cru (psols)

29

Suficincia

Exercicis de refor

16. Tenint en compte la terminaci, flexiona totes les formes possibles daquests adjectius. Fixat en lexemple. -S: pals abunds escs mests subms -: dol descal velo capa -X: perplex complex moix toix -SC: tosc basc -ST: agrest bixest -IG: mig boig lleig roig -ANT: tibant amargant vibrant -ENT: roent coherent fraudulent -[ ]: agre esquerre palesa, palesos, paleses_____________________________________ abundosa, abundosos, abundoses escassa, escassos, escasses mestissa, mestissos, mestisses submisa, submisos, submises dola, dolos, dolces descala, descalos, descalces velo, veloos, veloces capa, capaos, capaces perplexa, perplexos, perplexes complexa, complexos, complexes moixa, moixos, moixes toixa, toixos, toixes tosca, toscs (toscos), tosques basca, bascs (bascos), basques agresta, agrests (agrestos), agrestes bixests (bixestos) mitja, migs (mitjos), mitges boja, boigs (bojos), boges lletja, lleigs (lletjos), lletges roja, roigs (rojos), roges tibant, tibants, tibants amargant, amargants, amargants vibrant, vibrants, vibrants roent, roents, roents coherent, coherents, coherents fraudulenta, fraudulents, fraudulentes agra, agres, agres esquerra, esquerres, esquerres

30

Suficincia
magre tendre cmode pobre digne lliure magra, magres, magres tendra, tendres, tendres cmoda, cmodes, cmodes pobra, pobres, pobres digna, dignes, dignes lliure, lliures, lliures

Exercicis de refor

17. Completa els espais buits amb el substantiu o ladjectiu adequat. a) llapis blau b) sabates lletges c) dret com d) psicleg fams e) nvol gris f) llop blanc g) home capa h) cigr cru i) documentaci annexa j) bacall salat k) oli bullent l) home pobre m) gas contaminant n) ase vell o) nenes felices llapis blaus barret lleig legislaci comuna psicloga famosa ciutat grisa lloba blanca homes capaos cigrons crus document annex bacallans salats aigua bullent dona pobra gasos contaminants somera vella nena feli

18. Omple els buits amb la forma de ladjectiu que calgui. a) comproms possible b) camins parallels c) esperit tranquil d) acusat innocent e) home valent f) pas pobre actitud possible vies paralleles conscincia tranquilla acusada innocent dona valenta terra pobra

31

Suficincia
g) personatge digne h) pista vaga i) carrer ample j) un cor tendre k) bra esquerre l) sof cmode m) treball rude n) remei efica o) noi feli p) vestits iguals q) vestits diferents r) vi agre s) mal com t) un cas anleg Morfosintaxi - Els quantitatius 1. Escriu res, cap, gens, gens de als espais buits. persona digna indici vague avinguda ampla una paraula tendra m esquerra cadira cmoda feina rude medecina efica noia feli jaquetes iguals jaquetes diferents llet agra malaltia comuna una situaci anloga

Exercicis de refor

a) Ja no ens queda cap ampolla de vi i no tenim gens de conyac. b) No hi ha res per beure? Si demanen res ms, ja mho direu. c) De la melmelada de gerds de la tieta, ja no en queda cap pot. d) De mel, ja no en queda gens i tampoc cap rajola de xocolata. e) No tenen res dol en aquest bar, i ara un entrep no em ve gens de gust. f) No tenim res al rebost. Si volem res, haurem danar a comprar-ho. g) No fa gens de fred i ell no t gens de vergonya: no du res posat! h) Que than donat res per a mi? Si et donessin cap notcia, avisam. i) j) Aquest botiguer que no parla gens ara mateix no pesa res; sest ben quiet. Res del que ha sentit no lha convenut: cap raonament no el far canviar didea.

32

Suficincia

Exercicis de refor

2. Corregeix els quantitatius i els indefinits incorrectes que trobis en aquestes frases. a) Han recorregut tota Catalunya buscant una masia per llogar. Han recorregut tot Catalunya buscant una masia per llogar. b) Jo no tinc molta gana. I els dems, volen algo per sopar? Jo no tinc gaire gana. I els altres, volen alguna cosa (quelcom) per sopar? c) El propi Jordi Pujol va inaugurar lacte. El mateix Jordi Pujol va inaugurar lacte. d) El seu propi fill condua lambulncia. FRASE CORRECTA e) A la biblioteca installaran ms llums per millorar la illuminaci de la mateixa. A la biblioteca installaran ms llums per millorar-ne la illuminaci. f) Entr al despatx i mir tots els racons del mateix. Entr al despatx i en mir tots els racons. g) Diu que ho faran aquesta setmana mateixa. FRASE CORRECTA h) No queda res de pa, per hi ha vries galetes. No queda gens de pa, per hi ha unes quantes (diverses) galetes. i) j) Han arribat vrios teixits de colors varis. Han arribat diversos teixits de colors varis. Li van fer la cirurgia esttica en ambes mans. Li van fer la cirurgia esttica en ambdues mans.

k) Els convidats portaven sendes flors al trau de lamericana. Els convidats portaven sengles flors al trau de lamericana. l) Avisa els avis, germans, nebots i dems famlia. Avisa els avis, germans, nebots i la resta de la famlia.

m) Que vinguin tres nois qualsevols. Que vinguin tres nois qualssevol. 3. Subratlla la paraula correcta de les dues que tens entre parntesis. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) Tinc (bastanta, bastant) gana. No hi ha (prous, prou) alumnes per comenar el curs. Menja (massa, masses) dolos. La mare i (llurs, els seus) fills van a casa. Aquest noi no parla (res, gens). T (fora, forces) recursos. No s (tan, tant) aplicat com el seu germ. No t (moltes, gaires) joguines. (Quan, quant) tha valgut aquest cotxe? Lequip i (els seus, llurs) seguidors van anar a Sussa amb autobs. T (bastants, bastantes) ganes danar-hi. No t (prou, prous) diners. La sopa no li agrada (gens, res).

33

Suficincia
n) o) p) q) r) s) t) No tenia (molta, gaire) gana. Es van classificar (fora, forces) atletes catalanes. Hi ha posat (massa, masses) bolets. s (tan, tant) valus que mai no el fan servir. No ens han dit (quan, quant) val el sopar. No t (gaires, molts) motius per anar-hi. Si no t (molta, gaire) set, que no begui.

Exercicis de refor

4. Relaciona, dacord amb el sentit que expressen, les frases de la columna de lesquerra amb les de la dreta. 1. Sortiu aquesta tarda? F 2. Si no pot ser, digueu-mho. I 3. Tens notcies seves? A 4. No trobo coses del meu gust. D 5. Et molesta? G 6. No el suporto. E 7. No tinc amistats. B 8. Et ve de gust? H 9. No puc confiar en els altres. C a. Que en saps res, de lngels i en Quim? b. No tinc cap amic. c. No confio en ning. d. No magrada res. e. No magrada gens. f. Feu res aquesta tarda? g. Et fa res que segui? h. Vols prendre res? i. Si hi ha cap problema, digueu-mho

5. Acaba les oracions amb algun daquests sintagmes. daigua, de cals, de cantar, de cervesa, de coses, de problemes, den Llus, els meus fills a) b) c) d) e) f) g) h) No en s gens, de cantar. No en vull cap, de cervesa. No en tinc prou, de cals. En bec bastant, daigua. No en s res, den Llus. En tinc massa, de problemes. Ja els conec prou, els meus fills. Nhe aprs fora, de coses.

6. Escriu en lletres els numerals que hi ha entre parntesis. a) Sabeu quin va ser lany de la picor? Va ser lany mil quatre-cents setanta-u (1471), en qu a Catalunya, a ms daltres calamitats, hi va haver una terrible plaga de puces. Lany 1971 se nhauria pogut commemorar el cinc-cent (500) aniversari per va passar desapercebut. b) T entrades per al concert? Les voldria per a la fila u (1) o dos (2). c) Perdoni, a quin pis viu? Al vuit (8) segona (2a) o al cinqu (5) primera (1a)? d) s la desena (10a) vegada que hi participa i ha quedat dinov (19).

34

Suficincia
Morfosintaxi - Els verbs: temps i modes. Correlacions verbals

Exercicis de refor

1. Completa el quadre seguint lexemple. Parlar Dur Dir Conixer Beure Treure Moures Entendre Riure Parla! Duu (du)! Digues! Coneix! Beu! Treu! Mou-te! Entn! Riu! No parlis! No duguis! No diguis! No coneguis! No beguis! No treguis! No et moguis! No entenguis! No riguis! Parleu! Dueu! Digueu! Coneixeu! Beveu! Traieu! Moveu-vos! Enteneu! Rieu! No parleu! No dugueu! No digueu! No conegueu! No begueu! No tragueu! No us mogueu! No entengueu! No rigueu!

2. Omple cada buit de les ordres segents amb la forma adequada del verb indicat entre parntesis. a) No us begueu (beure) tota la llet. b) Vosaltres, ajaieu-vos (ajeures) a sobre de la catifa. c) No us confongueu (confondres) dadrea. d) Nens! Estigueu-vos (estar-se) quiets! e) Vosaltres, veniu (venir) cap aqu, shi est millor. f) Toni i Mart, no vingueu (venir) gaire tard.

g) Vosts, moguin-se (moures) de lloc, si us plau. h) Vosaltres, moveu-vos (moures) de lloc, si us plau. i) j) Jana, roman (romandre) aqu una estoneta. Anna i Glria, no dugueu (dur) tants embalums, s dolent per a lesquena.

k) Noies, endueu-vos (endur-se) ms jerseis, que han dit que far fred! l) Nosaltres, aprenguem-nos (aprendre) la ruta, que si no ens perdrem.

m) Nens, no us prengueu (prendre) tants caramels, que us faran mal. n) Si volem pau, visquem (viure) en un poblet apartat.

35

Suficincia
o) Si voleu pau, viviu (viure) en un poblet apartat. 3. Passa aquestes ordres positives a negatives. Exemple: Tingues pacincia! No tinguis pacincia!

Exercicis de refor

a) Beveu molta aigua! labundncia) aigua! b) Arriba aviat! c) Preneu les regnes! d) Estigues alerta! e) Creieu-vos-ho tot! f) Interromp lassemblea!

No begueu gaire (molta, per remarcar-ne

No arribis aviat! No prengueu les regnes! No estiguis alerta! No us ho cregueu tot! No interrompis lassemblea!

g) Corre, vine, que ja s tard! No corris, no vinguis, que s dhora! h) Viu com vulguis! No visquis com vulguis!

4. Tingues en compte els verbs amb formes velaritzades i completa aquesta srie. Fixat en lexemple. Present dindicatiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu (tu/vosaltres)

Aparec Caic Conec Crec Dec Dic Escric Incloc Jec Obtinc Prenc Puc Romanc

aparegui caigui conegui cregui degui digui escrigui inclogui jegui obtingui prengui pugui romangui

aparegus caigus conegus cregus degus digus escrivs (escrigus) inclogus jagus obtingus prengus pogus romangus

apareix/apareixeu cau/caieu coneix/coneixeu creu/creieu deu/deveu digues/digueu escriu/escriviu inclou/incloeu jeu/jaieu obtn (obtingues) / obteniu (obtingueu) pren/preneu pugues/pugueu roman/romaneu 36

Suficincia
Sc Trec Vinc Visc sigui tregui vingui visqui fos tragus vingus visqus

Exercicis de refor
sigues/sigueu treu/traieu vine/veniu viu/viviu

5. Completa els espais buits amb la forma correcta del verb entre parntesis: a) Avui nosaltres celebrem [aquest mat: hem celebrat; desprs: celebrarem] (celebrar) la victria de lequip de bsquet. b) Feia molt de fred i el vent bufava (bufar) de tramuntana. c) Si no treballen ms, no acabaran (acabar) la feina! d) Cada setmana, en Joan i jo mengem [abans: menjvem] (menjar) al bar de la Facultat. e) Ja saps com sn: comencen (comenar) moltes coses i no nacaben cap. f) Quan tots nosaltres ja estvem (estar) cansats, ens van donar ms feina. g) Si busqueu (buscar) millor, encara trobareu el que heu perdut. h) Aquests nens sempre trenquen [abans: trencaven] (trencar) alguna cosa o altra. i) Maria! Corre (crrer), vine (venir), obre (obrir) la porta, si us plau! j) Jo no tinc (tenir) pressa; quan ell vingui (venir) latendr. 6. Completa aquests textos amb la forma verbal que correspongui del verb que encapala cada pargraf.

VIURE. Jo, durant aquests darrers anys de soledat, he viscut situacions de tota mena. Els meus fills voldrien que jo visqus amb ells, per penso que s millor que ells visquin aix, independents i lliures. ESCRIURE. Si es dons el cas que el meu germ mescrivs (escrigus) una postal, jo tamb nhi escriuria una altra. Per no crec que ell me nescrigui mai cap. VOLER. Havem convidat la Teresa a la festa daquest mat, per no ha volgut venir. Un altre dia, encara que ella ho vulgui, no la hi convidarem. Noms la convidarem si ella volgus disculpar-se. PODER. Manel, si poguessis venir un moment majudaries a traslladar aquest seient. No s que no pugui carregar-lo jo sol, s que sha de tombar, perqu passi per les portes. Ho he provat i fins ara no he pogut de cap manera. SABER. Aquest mat els meus cosins han sabut la notcia de la mort de lavi. Els haurem de trucar, perqu spiguen lhora de lenterrament i perqu ho diguin a la tieta Margarida, no fos cas que no ho sabs. Li sabria molt de greu que no li ho comuniqussim. TREURE. Aquest mat he demanat al Jordi que es tragus les mans de les butxaques, per no se les ha tret (tretes). ENTENDRE. Avui em sembla que els alumnes no han ents res dall que els he explicat. Perqu ho entenguin millor, dem els passar unes diapositives. Si amb tot aix no ho

37

Suficincia

Exercicis de refor

entenguessin, buscaria la manera de portar-los al Museu de la Cincia, perqu ho vegin de forma ms real. CAURE. Vam posar una barana, perqu lvia no caigus, per no ha servit de res: aquest mat ha caigut escales avall duna relliscada. Ja no sabem qu fer, perqu no caigui ms vegades. NIXER. Aquest mat han nascut tres gatets. Abans que naixessin (nasquessin) hem avisat els teus pares perqu vinguessin a veure-ho, per no ha pogut ser. Ja els avisarem una altra vegada quan neixin els xais. ANAR. Mireia, encara no ten vagis, que s dhora. I a ms, si te nanessis ara, no podries veure la novella de la tele. Ja te nanirs quan sacabi. ESTAR. Si jo no estigus tan cansat, us acompanyaria ara mateix. Espereu una estona fins que estigui ms refet i de seguida estar per vosaltres. PROMETRE. El mes passat vosaltres ens haveu proms que vindreu un dia a casa nostra. Aniria b que no ens prometssiu res ms, si no sou capaos de complir les promeses. 7. Omple els buits amb les formes adequades dels verbs saber i caber. Si ell hagus sabut que no volien que hi cabs, ja no hi hauria anat. s millor saber-ho abans, per no passar una mala estona. Si jo no cabo aqu, feu-me lloc que cabent-hi tots, encara que estiguem ms estrets, xalarem ms. Va, ara que ja hi has cabut, no et queixis ms! 8. Omple cada buit amb la forma verbal adequada del verb indicat entre parntesis. a) Volem que vosaltres vingussiu (venir) a sopar a casa. b) Si ells visquessin (viure) a la nostra ciutat, els veurem ms sovint. c) La Maria mha dit que et doni (donar) aix. d) Si jo sabs (saber) on trobar-la, laniria a buscar. e) Quan jo spiga (saber) on trobar-la, lanir a buscar. f) Veniu (venir) vosaltres, que comena a ploure!

g) Vosaltres, creieu (creure)-vos-ho tot! h) Si vosaltres hagussiu estat (sigut) [en aquell moment] / (fssiu) [en general] (ser) ms educats, us haurien saludat. i) j) Riu (riure), tu, tan com vulguis. Aix, s, rieu (riure) vosaltres tots plegats! No conv que en Joan ens reconegui (reconixer).

38

Suficincia

Exercicis de refor

9. Completa les frases segents amb la forma corresponent del verb que hi ha indicat. a) Si mhagussiu dit que veneu, us hauria reservat (reservar) un lloc a taula. b) En cas que sorts dhora de la feina, anirem (anar) a fer una copa plegats. c) Posat que aquest diumenge fes bo, podrem (poder) anar a la platja. d) Hauria vingut abans si hagussiu dit (dir) que us faltava ajuda. e) Quina hora s (ser)? Doncs ja deuen ser ben b les tres. f) Se naniria amb ell de viatge, si li ho demans (demanar). g) Si van canviar de classe, s que no hi cabien (cabre) perqu eren molts. h) No mhauria esperat tanta estona si haguessin dit (dir) que no hi havia classe. i) j) Li deixo el cotxe si mel demana i lhi deixar sempre que mel demani (demanar). Si el fams davanter reaparegus (reaparixer) en el partit de dem, la victria estaria assegurada.

k) LEsteve esperava que li agrassiu (agrair) el seu gest. l) Si pogus (poder), li transmetria la noticia per internet.

m) Si us falta gent per completar la llista, incloeuhi (incloure) la meva germana. n) Podries guanyar tots els rivals si correguessis (crrer) una mica ms. 10. Fes el mateix que a lexercici anterior. a) No (resoldre) resolgueu els problemes vosaltres, perqu, si no, els vostres fills no aprendran a espavilar-se. b) En Jofre no vol sortir fins que es (pondre) pongui el sol, perqu t una malaltia a la pell. c) Ara ja ho (entendre) entenc, per no s si ho s explicar. d) No puc esperar que et portin el gelat, si no vull que es (fondre) fongui el meu. e) Fa un mes el govern ja (respondre) va respondre la pregunta que li han tornat a adrear. f) Ens agradaria que vosaltres ens (comprendre) comprengussiu una mica quan us diem que volem anar a ballar a la platja.

g) Han llanat moltes calmnies sobre la nostra empresa. (respondre, nosaltres) Responguem com es mereixen, amb una denncia. h) No s veritat que ahir jo (confondre) confongus el teu germ amb el gos. i) j) Si em permet un suggeriment, (prendre) prengui aix una mica fred. Quan (caldre) calgui et portar les coses a casa.

39

Suficincia
k) Qu (pretendre, vosaltres) preteneu? Ho deixem estar? l)

Exercicis de refor

Si sabssiu com funciona lassecadora, no caldria que (estendre) estengussiu la roba.

m) Quan estiguin distrets, (prendre, vosaltres) preneu-los la pilota! n) Quan us avisin, (estar) estigueu tranquils. o) No em crec que vosaltres (estar) estigueu exempts de fer la prova. p) No magrada que (tenir, vosaltres) tingueu tants miraments. q) Nois, (tenir) teniu (tingueu) una mica de pacincia. r) Maria i Eduard, no (venir) vingueu abans de les deu, que encara dormim. s) (venir, vosaltres) Veniu tan aviat com pugueu. t) No s veritat que nosaltres encara no (tenir) tinguem les entrades.

u) Nena, no t(estar) estiguis tan quieta, que tothom balla! v) Si vost vol, (venir) vingui al cap de mitja hora. w) Nil, (venir) vine de pressa, que encara podrs aconseguir un autgraf! x) Quan (tenir) tingueu divuit anys ja podreu conduir. y) No magradaria que nosaltres (estar) estigussim poc considerats en el grup de treball. z) Si tu (venir) vinguessis a veurens, veuries que el paisatge que ens envolta s com el parads. aa) Et van dir que (treure) traguessis el cotxe del garatge a primera hora. bb) La conec des de fa temps, per no sabia que tu tamb la (conixer) coneguessis/coneixies. cc) Aleshores, a Europa, les llenges romniques s(estendre) estenien en un territori ms gran que lactual. dd) No s cert que el que ha comprat la Gemma (valer) valgui molt ms que el que portaran els teus amics. 11. Escriu linfinitiu, el gerundi i el participi que corresponguin a aquestes formes verbals. Rebatia Transmetem Incorreu Reflectia Romanien rebatre transmetre incrrer reflectir romandre rebatent transmetent incorrent reflectint romanent rebatut transms incorregut reflectit roms

40

Suficincia
12. Fes el mateix que a lexercici anterior. infinitiu Absolgui Remetem Caigui Aparegui Rigureu Prendria Clogueu Naixers Vencien Molgurem absoldre remetre caure aparixer riure prendre cloure nixer vncer moldre gerundi absolent remetent caient apareixent rient prenent cloent naixent vencent molent

Exercicis de refor

participi absolt rems caigut aparegut rigut pres clos nascut venut mlt

13. Completa els espais buits amb la forma verbal adequada. a) Finalment, el jurat popular ha absolt (absoldre) lacusat. b) La presidenta ha clos (cloure) lacte amb unes paraules. c) El Gens ha compost (compondre) una nova can. d) Encara no has cuit (coure) els cigrons? e) La modista mha estret (estrnyer) els pantalons. f) Mhe confs (confondre) de clau. g) El gos sha ajagut (ajeure) a lombra. h) Hi han incls (incloure) lIVA? i) La seva estada a lfrica lha influt (influir) molt. j) Una trucada de telfon ha interromput (interrompre) la conversa. 14. Completa els espais buits amb la forma verbal adequada. a) Treballant i vivint (viure) a la mateixa ciutat, deus estalviar fora. b) Tot el mat ha estat percebent (percebre) la mateixa estranya sensaci de perill. c) Les pluges daquests dies estan contradient (contradir) les previsions. d) Les teves paraules continuen reflectint (reflectir) certa agressivitat. e) Davant la manca de proves, el jutge va acabar absolent (absoldre) lacusat. f) Mentre la carn es va coent (coure), far lamanida.

41

Suficincia
g) Si em continueu interrompent (interrompre) no acabarem mai. h) Amb aquesta calor, la neu sest fonent (fondre).

Exercicis de refor

i) Malgrat el fracs de lexperiment, continua pretenent (pretendre) patentar linvent. j) Quan em vas trucar, estava traient (treure) la pols.

15. Corregeix les frases incorrectes que hi hagi. a) Llegeix una novella agradant-li molt. INCORRECTA Llegeix una novella que li agrada molt / i li agrada molt. b) Sha fet un nom collaborant amb la revista Llegeix. CORRECTA. c) Va deixar els estudis, disgustant els seus pares. INCORRECTA Va deixar els estudis, cosa que va disgustar els seus pares. d) Anant a lescola, el van atropellar, causant-li moltes ferides. INCORRECTA. Anant a lescola, el van atropellar i li van causar moltes ferides. e) Li va tocar la grossa de Nadal, convertint-se en milionari. Li va tocar la grossa de Nadal, i es va convertir en milionari.

16. Omple cada buit amb la forma adequada del verb indicat entre parntesis. a) Noies, no la distragueu (distreure) ara, que est duent (dur) el programa. b) Si no coneixes (conixer, tu) b la regi, ms val que et donin (donar) un plnol, perqu si no, et perdrs (perdre). c) Si els interrompeu (interrompre), us garantim/garanteixo (garantir) que avui no acaben. d) Es ressent (ressentir) de lesquena i pressent (pressentir) que plour. e) La lluna lluu (lluir) en un cel sense nvols i es reflecteix (reflectir) sobre el mar, reflex tan sols interromput (interrompre) per les onades. f) En Pau avui llueix (lluir) el seu fill per tota lempresa; si us plau: no el decebeu (decebre) i digueu (dir) alguna cosa afalagadora del nen.

g) No marxeu, romangueu (romandre) aqu i asseieu-vos (asseures) una estona. h) Resolguem -ho (resoldre) nosaltres i traguem-nos-ho (treures) de sobre.

42

Suficincia

Exercicis de refor

i) j)

Si ell fos (ser) ms rpid, resoldria (resoldre) lenigma abans. Mart i Joel, traieu (treure) els trastos del sof i ajaieu-vos-hi (ajeures).

k) Noies, si veieu (veure) que de moment jo no hi cabo (cabre), dueu-me (dur) un seient i digueu-me (dir) on mhaig de posar. l) Li han rebatut (rebatre) tot el que ha dit, no li han adms (admetre) res!

m) Enceneu (encendre) el foc de la llar, que es vagi fent brasa per cuinar. n) Les mesures que la comissi ha pres (prendre) no semblen les ms oportunes. o) La calor va provocar que els productes lactis es corrompessin (corrompre). p) Grcies a la seva recerca tena han anat apareixent (aparixer) els documents. q) Si lempresa hagus tingut pressupost, hauria difs (difondre) publicitat pel barri. r) Si vosaltres volgussiu (voler), anirem a fer una ruta pel Pirineu aquest estiu. 17. Completa la frase b) de manera que signifiqui exactament el mateix que la frase a) o b de manera que noms vari el significat a causa dalgun element explcit de la frase b). Fixathi: Exemple: a) Potser mhe equivocat prenent aquesta decisi. b) s possible que __mhagi equivocat__ prenent aquesta decisi.

1.

a) Si vau dir el secret, el vau comprometre. b) Si hagussiu dit el secret, lhaureu comproms .

2.

a) s important estendre b la roba. b) Cal que tots nosaltres estenguem b la roba.

3.

a) Possiblement, els fogons comencen a cremar malament, i per aix caldria canviar-los. b) Pot ser que els fogons comencin a cremar malament, fet que comportaria que calgus canviar-los.

43

Suficincia
4. a) Em va dir: Treu la brossa tu! b) Em va dir que tragus la brossa jo. 5. a) Actualment, el nou model no inclou cap prestaci nova. b) Abans, el nou model no incloa cap prestaci nova, per es preveu que ninclogui alguna ms endavant. a) Quan pugueu, feu-ho. b) Ens va dir que quan pogussim, ho fssim. 7. a) Heu de transmetre un missatge positiu. b) Vull que transmeteu un missatge positiu. 8. a) Has destudiar una miqueta ms. b) Cal que estudis una miqueta ms.

Exercicis de refor

6.

18. Completa les frases segents amb la forma corresponent del verb que hi ha indicat. a) Si mhagussiu dit que veneu, us hauria reservat (reservar) un lloc a taula. b) En cas que sorts dhora de la feina, anirem (anar) a fer una copa plegats. c) Posat que aquest diumenge fes bo, podrem (poder) anar a la platja. d) Hauria vingut abans si mhagussiu dit (dir) que us faltava ajuda. e) Se naniria amb ell de viatge, si li ho demans (demanar). f) Si van canviar de classe, s que no hi cabien (cabre) perqu eren molts. g) No mhauria esperat tanta estona si mhaguessin dit (dir) que no hi havia classe. h) Li deixo el cotxe si mel demana i lhi deixar sempre que mel demani (demanar). i) Abans, ells sempre es trobaven (trobar) a la reuni del sector. j) Ens agradaria que tu ens fessis (fer) aquest encrrec. k) Jo els conec (conixer) des que vaig entrar a treballar a lempresa. l) Vull que la Maria escrigui (escriure) als clients morosos. m) Mhan ofert (oferir) una feina ben pagada. n) No recullis (recollir) els documents fins que tho digui. o) Fa dos mesos que est vivint (viure) dels diners de latur. p) Ens agradaria que tu ens fessis (fer) ms cas. q) Ens ha sabut (saber) molt de greu. r) Cal que tu cusis (cosir) el vestit verd. s) Apaga el foc que el caf ja bull (bullir). t) Ells han obert (obrir) la porta.

19. Completa els espais buits amb la forma verbal adequada. a) Segur que si lacusat reconegus (reconixer) la seva culpabilitat, el jurat seria indulgent. b) Si mhaguessis dit que hi havia vaga de trens, hauria agafat (agafar) lautobs. c) Si no hagussiu pres (prendre) la bufanda, segur que us haureu pelat de fred. d) Si us telefona, digueu-li (dir) que sigui puntual.

44

Suficincia
e) No us ho cregueu (creure) pas! f) Quan us facin la foto rieu (riure) una mica. g) Aquest mat totes les televisions han ems (emetre) el reportatge.

Exercicis de refor

h) Finalment, linvestigador ha resolt (resoldre) les incgnites del cas. i) No s gens ploranera, per conixer com es viu als carrers de Managua lha commogut (commoure). j) Noms els exiliats saben el que han sofert (sofrir) durant tants anys. k) Tot i que el sindicat va desmentir ahir la notcia de la prxima vaga de pilots, aquest mat lhan difs (difondre) en alguns mitjans de comunicaci. l) No han sabut (saber) qu respondre. 20. Escriu en els espais en blanc la forma verbal ms adequada. a) La Maria vol que jo (beure) begui com una granota. b) Si no (beure) beguessis tant de vodka, no aniries tant de tort. c) Ens han demanat que (moure, nosaltres) moguem totes les cadires. d) Si no us (moure) mogussiu sense parar hi hauria ms silenci. e) f) g) h) i) j) k) l) Vull que (escriure, vosaltres) escrigueu un annim al Miquel. Ha deixat que el tall es (coure) cogus ms del compte. Si jo (deure) degus tants diners, fugiria a Burkina Faso. Em va doldre que no sho (creure, elles) creguessin. Ens va recomanar que (vendre) vengussim tota la vaixella. Digues als nens que (treure) treguin els peus de sobre la taula. Aniria b que a les vuit (estar) estigus tot al seu lloc. Quan (poder) puguis, ensenyam els llibres que thas comprat.

m) Ens va exigir que (dur, nosaltres) dugussim unes ulleres negres. n) o) p) Volem que (venir, vosaltres) vingueu a veure la pellcula de qu us hem parlat. Vull que ho (tenir, tu) tinguis a punt abans de lany 2023! Si no (voler, vosts) volgussiu trobar una casa tan a mida, ja fa temps que viureu a Barcelona.

45

Suficincia

Exercicis de refor

21. Completa la frase B de manera que signifiqui el mateix que la frase A. 1. A. s important treure les bicicletes al carrer i que al barri hi hagi fora espai per aparcarles. B. Cal que nosaltres ________traguem______________les bicicletes i que al barri hi hagi prou aparcaments per a les bicicletes. 2. A. Larticle, pot ser que lhagin acabat abans desmorzar perqu normalment comencen a treballar dhora. B. ___Deuen_____ haver acabat larticle abans desmorzar perqu normalment comencen a treballar dhora. 3. A. Jo no podr anar a lassemblea. Caldr que hi vagis tu. B. Jo no podr anar a lassemblea. _____Hi haurs danar __tu. 4. A. Sents la msica? Probablement s el grup que est assajant per a aquesta nit. B. Sents la msica? __Deu____ser el grup que est assajant per a aquesta nit. 5. A. Ha demanat que li posessin una barana a lescala que puja a la terrassa B. _______Ha fet posar______ una barana a lescala que puja a la terrassa. 6. A. Va comenar a ploure just quan sortem de treballar B. ______Es va posar___ a ploure just quan sortem de treballar. 7. A. Sestima ms agafar el tren per anar a treballar que haver daparcar el cotxe. B. ____Prefereix agafar__el tren per anar a treballar que haver daparcar el cotxe 8. A. El Joan Manuel Serrat va cantar dues vegades Mediterraneo perqu el pblic li ho va demanar. B. El Joan Manuel Serrat __va tornar a cantar__Mediterraneo perqu el pblic li ho va demanar. 9. A. Shan de llegir b les instruccions per installar la TDT. B. ___Cal que_______llegeixis b les instruccions per installar la TDT. 10. A. Ho hem de voler fer ; si no, no ho aconseguirem mai. B. Caldria que ho __volgussim______ fer; si no, no ho aconseguirem mai.

Morfosintaxi- Les preposicions 1. Completa les frases segents amb la preposici a + article o noms amb larticle. a) Va aixecar la m per cridar el taxista. b) El pblic assistent va aplaudir el conferenciant ms de deu minuts. c) Jordi, porta el document al cap del servei, si us plau. d) La nova reglamentaci afavoreix els funcionaris.

46

Suficincia
e) He de preguntar al responsable si cal que fem ms fotocpies. f) Espereu-me un moment que vull saludar el ponent.

Exercicis de refor

2. Completa aquestes frases tenint en compte les normes de canvi i caiguda de preposicions. a) Cal insistir en el compliment de la normativa. Cal insistir a fer complir la normativa. Cal insistir que es compleixi la normativa. b) No dubtava de lxit de loperaci. No dubtava a considerar un xit loperaci. No dubtava que loperaci fos un xit. c) Lautor savenia a introduir esmenes a lobra. Lautor savenia que sintrodussin esmenes a lobra. Lautor savenia a la introducci desmenes a lobra. d) Vs amb compte amb els mosquits, quan vagis de viatge. Vs amb compte que no et piquin els mosquits, quan vagis de viatge. Vs amb compte de no anar a zones on hi hagi molts mosquits, quan vagis de viatge. 3. Omple els buits de les oracions segents amb a, en, de, amb o que. a) Confiava que aquell tipus dembalatge resistiria prou. b) Tenia inters a/d observar-lo ms atentament. c) Desprs que tractem dels tipus de peres, parlarem de llurs propietats. d) Estaven dacord a/de construir un pont damunt del riu. e) Van tancar les persianes a fi que no entrs la llum. f) Confiava a tenir els resultats a temps. g) Es van entossudir a introduir una nova clusula en el contracte. h) Han passat fora anys des que van comenar les emissions a TV3. i) j) Sempre pensava a renovar les existncies. Lescaldat consisteix a posar les hortalisses en aigua bullent durant dos minuts.

k) En el cas que trigui a arribar, comenceu. l) La propaganda ha destar a punt abans que obrin les botigues.

47

Suficincia
m) Traduiria els textos a condici que li facilitessin un bon diccionari. n) Es complaa en la contemplaci del quadre de Renoir. o) Molts diputats es van abstenir de votar. p) Cal recordar-se dapagar els fars del cotxe.

Exercicis de refor

q) Mentre els bombers safanyaven a apagar les flames del sud, el foc sestenia pel nord. r) Tenia inters a/d observar el dossier ms atentament. Van quedar de continuar la sessi a la tarda. s) Confio que solucionarem aquest problema ben aviat. t) Madono que tot ha canviat molt de pressa. u) Fa temps que penso a collaborar amb aquesta ONG. v) En Ral es penedir dhaver pres aquesta decisi. w) Abans que continus la prova, repassa el que ja has fet.

4. Omple els buits amb les preposicions que tens a continuaci.

cap / cap a 1. 2. 3. 4. Volem anar cap a Andorra. Si vols anar a la biblioteca has danar cap all. No sabia com anar cap aquella platja. Seu ms cap a lesquerra i veurs millor la pellcula.

fins / fins a (fes la contracci amb larticle quan calgui)

1. 2. 3. 4.

No calia pujar fins al cim. Podem anar fins aquella masia? Ens haurem desperar fins a la tardor. Caldr esperar fins al 25 de setembre.

48

Suficincia

Exercicis de refor

com / com a

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Hi ha assistit com a director del Departament. Com a exalumna, va rebre una invitaci. Es porten com gat i gos. Tothom deia que era tan bo com el seu germ. Sestimaven com germans, per no ho eren. Per tots s reconegut com el capdavanter del grup. La premsa el presentava com un salvador providencial.

a/en/amb

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Vol que deixem els treballs en aquell prestatge. La reuni es va fer en una aula de lescola. La Gina viu a Hamburg amb el seu avi. Les obres de pavimentaci sacabaran en un mes. Sempre pensa en la manera de ser ms efica. La Maria es va llicenciar en histria. Prefereixo venir en/amb autobs.

5. Omple els buits amb una preposici, un article, un article i una preposici, o res. a) Viuen en un casalot rnec des que els van fer fora del pis. b) T dues camises de quadres i una de ratlles. c) Aquesta sala fa olor de resclosit des que ens en vam anar lany passat. d) El gelat t gust de llimona i sadiu fora amb la xocolata; no hi ha res a dir! e) En arribar al cim veurem un cel pur i ser, per ens nanirem abans que plogui. f) Hi aniran en/amb bicicleta. g) Viuen a Alacant un poble de linterior. h) Tothom calla en entrar la directora, nhi ha prou amb aix! i) j) El veredicte s just per a tothom. Hem quedat dem a la tarda per fer deures; no nhi ha prou danar a classe.

k) Consulten els dubtes al diccionari i sadonen que els va fora b.

49

Suficincia
l)

Exercicis de refor

Les maduixes les he comprades per als nens i les cerveses, per a nosaltres

m) Sentossudeixen a/de continuar barallats, no savenen a fer les paus. n) Aquell gos noms obea el fill petit de la casa, per tenien inters a conservar-lo. o) Des que ell ha vingut, tot va millor; sav amb tothom i t inters que tot vagi b. p) Avui, al forn, han fet coques per als vens del carrer. q) El 1968 va haver-hi una revolta estudiantil als/pels carrers de Pars. r) Es complauen a/de convidar-vos al casament, que tindr lloc en una masia dOlot. s) Des que hem format el grup, ja hem fet dues excursions a Collserola. t) Abans que acabi la setmana, cal avisar els vens que vindran a fer la revisi del gas dilluns vinent al mat, a fi que tothom ho spiga.

6. Completa, si cal, les frases segents amb les preposicions i els articles necessaris. a) Li van preguntar en qu es basava la tcnica del tir amb arc i ella els va dir que es basava a tenir un bon pols. b) La secretria va esperar els turistes que havien darribar amb lavi de les set. c) En Jaume, que sempre sadona de tot, aquella vegada no es va adonar que li havien ratllat el cap del cotxe. d) A tu et correspon de llegir les conclusions de les jornades desprs que el senyor Andreu hagi llegit la seva comunicaci. e) I tu, que penses en tot, no vas pensar a/de tancar laixeta dentrada daigua de la casa? f) Pel meu aniversari convidar tamb els amics de la meva germana. g) Jo ja no s de qu estic segur; per tant, estic ben segur que tinc molts dubtes. h) Lvia no sentossudeix mai en res, per ahir es va entossudir a/de menjar xocolata. i) j) Lequip de professors va aprovar els alumnes que no havien treballat gaire. Lempresa ha acomiadat els treballadors que arribaven tard a la feina.

50

Suficincia
k) Vam consolar la noia que no havia guanyat cap premi. l)

Exercicis de refor

Ja no ha plogut ms des que hi va haver aquelles pluges tan fortes de la tardor.

m) A lascensor vam saludar els vens nous de lescala. n) Estic dacord amb vosts en el text del contracte, per no puc estar gens d acord que sigui temporal. o) Diumenge passat vaig anar a visitar loncle que estava operat de cataractes. p) Si no et conformes amb el sou, conformat almenys a/de treballar sense torns variables. q) Aquest estiu hem acompanyat els parents per tot Catalunya. r) Hauries dentrar tota la roba eixuta del terrat abans que no plogui. s) Vs amb compte de/a dir-li res ofensiu, que el meu germ t males puces! t) El meu marit va baixar del cotxe i va atendre la persona accidentada. u) Fa uns dies en Carles deia que es vendria la casa i se naniria a lestranger. v) Si no subscrius aquestes plisses, texposes a/de no cobrar, en cas daccident. w) No hi ha res a fer, amb aquest noi. Des que va canviar descola no estudia gens. x) Els vens tenien molt dinters a/de veure les innovacions del nostre pis. 7. Completa, si cal, els espais buits amb la preposici adequada. a) Al final, vaig renunciar que es posessin dacord. b) Tot i que s una persona segura della mateixa, va vacillar en la resposta. c) Malgrat les nostres recomanacions, es va entossudir a anar a Pars.

51

Suficincia
Morfositanxi - Les conjuncions i els elements denlla 1. Completa els espais amb perqu, per qu o doncs. a) Han vingut perqu els venia de gust veuret.

Exercicis de refor

b) Han vingut perqu els solucionis el problema.

c) Que plou molt? Doncs millor que avui ens quedem a casa. d) Encara no entenc per qu sho ha pres tan malament. e) Ha obert la finestra perqu feia olor de resclosit. f) Ha obert la finestra perqu hi entrs la fresca. g) Tenia ganes de saber el perqu de tot plegat. h) Diu que dilluns s festa? Doncs tenim tres dies!

2. Completa els espais segents amb sin, si no, perqu, per qu, doncs, tanmateix, posat que o com que. a) Si no us agrada el llibre que us proposo perqu el trobeu massa llarg, per qu no en proposeu un vosaltres? b) No mha volgut dir per qu se nhavia anat. Vull saber el perqu de tot aix. c) No vindr avui, sin dem. d) Eren fora gent i tanmateix no van fer lexcursi. e) No cal que vinguis si no et ve de gust, perqu la reuni no s gaire important. f) Ha arribat tard perqu el tren ha vingut amb retard. Si no, ja seria a casa fa estona. g) Com que la professora sha fet un esquin, aquesta setmana far classe lAlbert. 3. Tria lopci correcta: a) (Com que / Posat que) encara no han acabat el treball, faran hores extres per fer-lo. b) (Com que / Posat que) encara no hagin acabat el treball, faran hores extres per fer-lo. c) Els nois van al cine (perqu / doncs) fan una pellcula que els agrada molt. d) Cal que revisis b la redacci. (si no / sin), et descuidars algun accent i s una pena!

52

Suficincia

Exercicis de refor

e) Van descobrir el motiu (perqu / per qu) es concedien tantes llicncies dobres. f) No vindr avui, (si no / sin) dem passat, (perqu / doncs) no es troba b. g) Encara no saben (per qu / perqu) no els renovaran el contracte. h) Obrirem laula a les nou (per qu / perqu) no us hgiu desperar a fora. i) j) Magradaria que mexpliquessin (per qu / perqu) no deixen entrar en aquest parc. No li han dit la veritat (per qu / perqu) no sespanti.

k) Fan un reportatge del personatge (perqu / doncs) ha estat molt rellevant per al pas. l) Han tallat el carrer? (perqu / doncs) haurem de deixar el cotxe a laparcament.

m) No entenen el (per qu / perqu) de la seva actuaci tan incomprensible. n) Han de complir amb el que sha pactat. (sin / si no), ja no ens en refiarem ms. o) Finalment el viatge daquest estiu no ser a Egipte, (sin / si no) a Crocia. p) Donem el sopar a les criatures; (sin / si no), tindran son i no menjaran res. q) Esteu gaire cansats? No? (perqu / doncs) podem anar dexcursi. 4. Posa la forma que consideris ms adequada dacord amb la normativa. a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) q) r) No em deixis aix si no et va b. (si no / sin) Elles sempre mestan preguntant per qu faig aquests comentaris. (perqu / per qu) Com que encara no ho dominen, hauran de fer un altre curset. (com que / posat que) Posat que faci bon temps, anirem a la platja. (com que / posat que) Ens ho van comentar perqu en tragussim profit. (perqu / per qu) Aix ens ho haurem de mirar amb molta calma. Si no, no en traurem laigua clara. (si no / sin) Per a qu serveix lesquema que has fet? (per a qu / perqu) Aquelles persones sempre volen saber els motius per qu fem les coses. (per qu / perqu) No vol saber per qu ens hem presentat a casa seva. (per qu / perqu) No has de fer cap treball ms, perqu amb el que has fet ja nhi ha prou. (doncs / perqu) No hem trobat cap dels catorze llibre que ens vas recomanar, sin uns altres que ens han fet ms el pes. (si no / sin) Va estar estudiant una bona temporada el perqu del seu comportament. (per qu / perqu) Posat que nevi, anirem a esquiar uns dies. (posat que / com que) Com que no ho voldr fer, haurem delaborar una altra estratgia. (posat que / com que) Haurem de plantejar-nos una altra opci si no vnen. (si no / sin) Es prega que deixin la roba sobre el sof. ( / que) Et regalar aquest diccionari perqu et puguis preparar millor. (perqu / per qu) Ho han estat preparant amb molta cura; si no, hauria quedat molt malament. (si no / sin)

53

Suficincia
5. Omple els espais en blanc amb perqu, per qu o per a qu. a) b) c) d) e) f) g) h) i) Mheu de dir per qu no us agrada el cant gregori. Tho portar dem perqu tho mengis. Vam tornar molt dhora perqu lendem havem de matinar. No ens va dir per qu ens necessitaven. Ella vol saber el perqu daquesta decisi tan inoportuna. Per qu tens tanta pressa, Antoni? Aquelles eren les candidates per qu havia apostat. Vol saber per qu has portat aix. Explicam per qu ho dius.

Exercicis de refor

6. Tria la forma ms adequada: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) No vol dir-te per qu (perqu / per qu) no vol fer la vertical sobre la taula. No agafis aquesta jaqueta tan vella, sin (si no / sin) la que et vaig regalar laltre dia. Hauries de sortir cap a la feina. Si no (si no / sin), fars tard. No cal que vinguis si no (si no / sin) en tens ganes. Ens ho va comentar perqu (perqu / per qu) pogussim fer la comanda. Hauries danar tirant cap a casa, perqu (doncs / perqu) plour i et mullars. Com que (posat que / com que) fa bon temps anirem a la platja. Volia saber les causes per qu (perqu / per qu) havia vingut. Us demanem que ( / que) ens feu arribar els documents al ms aviat possible. Per qu / per a qu (per a qu / perqu / per qu) has portat tota aquesta paperassa? Ning no sabia per a qu (perqu / per qu / per a qu) servia aquell aparell tan estrany. No cantis tan fort, que (doncs / que) despertars la teva germana.

7. Fes el mateix que a lexercici anterior. a) Explicam per a qu (per qu/ per a qu) fars servir aquesta andrmina. b) No noms van comprar els productes doferta, sin (sin / si no) que tamb van acabar comprant daltres coses que no necessitaven. c) Si no (sin / si no) vigiles, caurs i et fars mal! d) Sollicito que ( / que) em concediu la beca per al curs dangls daquest estiu. e) Aquesta nit no podr venir a la revetlla, perqu (perqu /doncs) tinc molta feina per fer. 8. Completa els espais buits amb les conjuncions adequades. a) Aquesta nit volem sopar fora, per com que (com que / posat que) la cangur no podr venir ens quedarem a casa. b) Segur que si no (sin / si no) paguem els rebuts pendents ens tallaran el corrent. c) No entenc per qu (perqu / per qu) thi entossudeixes tant.

54

Suficincia

Exercicis de refor

d) Posa una falca a la porta perqu (perqu / per a qu) no es tanqui amb el vent. e) No fumis tant perqu (perqu / doncs) el tabac s nociu per a la salut. f) Explicam per a qu (per qu/ per a qu) fars servir aquest trasto.

Morfosintaxi - Funcions sintctiques 1. Identifica la funci sintctica dels elements que apareixen en negreta: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) m) n) o) p) q) r) Va portar els nens a lescola. CD Dna aix al conserge. CI Fes el que vulguis, per a mi no memboliquis. CD Jo volia saltar per la finestra. CD Trucar a les teves germanes quan hagi acabat aquesta feina. CI s una estratgia que no t cap sentit. Atribut El noi sacsej amb fora el cap. CD Texplicar el que va passar amb tots els detalls. CD i CC mode Va demanar una beca al ministeri. CI s el metge que et va atendre. Atribut Va agafar unes pedres que va trobar pel carrer. CD No volia que fssim aix. CD Dna la benvinguda als convidats. CI No s tan fcil com semblava. Atribut Portar les jaquetes a les alumnes. CI No sabem quan arribaran. CD He de fer saber a la Joana que no vindrem. CI Hem dajudar en Pere. CD

2. Identifica la funci sintctica dels elements que apareixen en negreta: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l) Ella va deixar la jaqueta a larmari de color verd. CC lloc En Joan va donar menjar al carnisser. CI Robava pastanagues al mercat. CC lloc Es va prendre el caf amb llet assegut en un tamboret que hi havia al mig de landana de lestaci de Sants. CC mode LAssociaci dAmics de lEscarabat Domstic ha decidit que no assistir a cap altra reuni convocada pel govern. CD No s la persona ms adequada per fer aquesta feina. Atribut Els ms grans escaladors de la Terra shan enfilat alguna vegada a una cadira. CC lloc Va arribar tard a la presentaci del projecte. CC mode Lhome clavava cops als qui formaven el cercle. CI Jo volia saltar per la finestra. CD Trucar a les teves germanes quan hagi acabat aquesta feina. CI Sembla difcil que ella es conformi a viure aqu. Atribut

55

Suficincia
Morfosintaxi - Els pronoms relatius

Exercicis de refor

1. Especifica a quina categoria gramatical pertany cada que (quantitatiu, conjunci o pronom relatiu). a) Mhan dit que C la Rosa, que R s la monitora que va dur els nens a lexcursi del Montseny, ara plega. b) El dispositiu reductor que R es posa a les aixetes, que R regala lAjuntament, afavoreix lestalvi daigua. c) Que Q bonics que C eren els paisatges verds del nord dEspanya, que R hem vist aquests dies de festa! d) Que C nera, de divertida, lobra de teatre! Sabies que C tots vam aplaudir fins que C no podem ms? e) El seu avi, que R va morir al front, no sabia que C tindria un nt que lluitaria per la memria histrica. f) El dia que R es puguin votar llistes obertes voldr dir que C la cpula dels partits tindr menys poder. 2. En les oracions compostes segents, subratllan loraci subordinada i indica si s substantiva, adjectiva o adverbial i quina funci sintctica fa. a) La nostra intenci s que no shi quedi. (Subst./Atribut) b)Magradaria que vingus tot el mes dagost amb nosaltres. (Subst./Subj.) c) La mixeta que has vist al portal daquell edifici s de la Maria. (Adj./CN) d)He repartit tots els trptics que em vas enviar. (Adj./CN) e) Sadonen que han fracassat. (Subst./CP) f) Guardem el menjar per als qui vinguin aviat. (Subst./CI) g) Volen que ho acabi dimarts vinent. (Subst./CD) h) El Joan, que s el meu germ gran, treballa amb mi. (Adj./CN) i) No he vist on ho ha amagat. (Subst./CD) j) Deixeu el cotxe on vulgueu. (Adv./CC Lloc) k) La sospita que has exposat a la reuni s infundada. (Adj./CN) l) La seva impressi era que no hi arribarien a lhora prevista. (Subst./Atribut) ll) Quan rem petits estiuejvem a Sitges. (Adv./CC temps) m) Desitjarem que ens tingussiu al corrent. (Subst./CD)

56

Suficincia
n) No s a qu et refereixes. (Subst./CD) o) Mamona que estigui sempre malalt. (Subst./Subj.) p) Els qui creguin aix hauran encertat la soluci. (Subst./Subj.) q) Regalar un disc a qui sel mereixi. (Subst./CI)

Exercicis de refor

3. Digues quina funci sintctica t el relatiu dins loraci subordinada. a) Lhome que ha vingut s un cientfic fams. Subjecte b) Sen va anar a Rssia lany que va comenar la guerra. CC temps c) Ja he vist la pellcula el director de la qual ha guanyat el festival. CN d) Aquests documents, buscals al calaix on guardo els rebuts. CC lloc e) No em recordo de la festa a qu et refereixes. CP f) He conegut lescriptor a qui lany passat van donar el premi. CI g) s una idea en la qual confio plenament. CP h) Vam trobar un lloc acollidor on ens vam quedar. CC lloc i) Mha trucat la noia que et vaig presentar. CD 4. Omple els buits de cada frase amb un pronom relatiu. Acompanyal, quan calgui, daltres elements. a) s la persona DE QUI / DE LA QUAL ms desconfiem. b) He anat al poble ON / EN QU / EN EL QUAL passo lestiu. c) En veure el convenciment AMB QU / AMB EL QUAL parlava, el vam creure. d) El personatge A QUI / AL QUAL ens referim s pintor. e) Els pagesos A QUI / ALS QUALS adreava el discurs ni sel van mirar. f) El cam PER ON / PEL QUAL / PER QU havia de passar era ple de neu. g) La cadira ON / EN QU / EN LA QUAL seia era de boga. h) On sn les tenalles AMB QU / AMB LES QUALS has arrencat aquests claus? i) j) El problema A QU / AL QUAL et refereixes s dequacions. Ens hem trobat aquells xicots AMB QUI / AMB ELS QUALS vam sortir diumenge.

57

Suficincia
5. Fes el mateix que a lexercici anterior.

Exercicis de refor

a) Lhospital ON / EN QU / EN EL QUAL lhan operat depn de la Seguretat Social. b) Va trobar una feina fixa i ben pagada, LA QUAL COSA / COSA QUE li ha perms comprar un pis. c) Els negocis A QU / ALS QUALS sha dedicat aquest anys li han anat molt b. d) Els companys AMB QUI / AMB ELS QUALS he de fer el treball viuen lluny daqu. e) El pasts QUE va preparar per a la festa va tenir molt dxit. f) Aquest mocador i EL QUE hem trobat tenen les mateixes inicials. g) El material AMB QU / AMB EL QUAL est feta aquesta taula s molt resistent. h) Han posat a cada aixeta un dispositiu reductor, COSA QUE / LA QUAL COSA afavoreix lestalvi daigua.

i) Les investigacions A QU / A LES QUALS ha dedicat tants anys, a la fi han donat

rendiment. 6. Corregeix, si cal, les oracions segents: a) El llibre el qual vaig comprar la setmana passada no mha agradat gens. _________QUE_________________________________________________________________ b) Els qui vulguin venir a lexcursi shan dinscriure abans de les nou. ______________________________________________________________________________ c) Comencem la reuni pel punt on ens vam quedar lltim dia. ______________________________________________________________________________ d) Lestudiant de qu et parlo ha aconseguit una beca per anar a estudiar al Jap. ____________DE QUI / DEL QUAL_________________________________________________ e) El Mart sha de trobar amb el company que va conixer a Londres i amb el qual va conixer a Berln. _________________________________________________________AMB EL QUE________ f) Ja han acabat les obres al pis, el que ens alegra. _________________________COSA QUE / LA QUAL COSA______________________ g) Anirem a aquell hotel del qual me nheu parlat tan b. ___________________________MHEU_____________________________________________

58

Suficincia
7. Escriu totes les formes de relatiu possibles: a) All hi ha la plaa ON/EN QU/EN LA QUAL ens espera lAnna. b) ELS QUE/QUI anaven al balneari en tornaven ben relaxats. c) He perdut la clau QUE duia a la bossa.

Exercicis de refor

d) El nad de la Laura i lAndreu, A QUI/AL QUAL han posat Joan, va nixer ahir al vespre. e) El Llus va deixar ahir la unitat de tractaments palliatius, ON/A QU/A LA QUAL havia ingressat la setmana passada. f) He trucat a lamiga del Mart, AMB QUI / AMB LA QUAL vam anar a passar la revetlla.

g) ELS QUE /QUI ho desitgin ja poden inscriures als cursos de catal. h) Acaba darribar el Gens, A QUI / AL QUAL la Maria havia llogat lapartament. i) Aquesta novella de Merc Rodoreda no s pas LA QUE buscava.

8. Escriu les formes de pronom relatiu que consideris ms adients. a) Has entrat a la botiga ON/EN QU/EN LA QUAL venen postals? b) Un executiu es queda sense feina i no pot mantenir el ritme de vida A QU / AL QUAL estava acostumat. c) El silenci QUE regnava a la sala era cada cop ms feixuc. d) Sentia que havia abandonat els ideals PELS QUALS / PER QU havia lluitat sempre. e) Sovint es recordava daquell indret ON / EN QU / EN EL QUAL solia anar a meditar. f) Els amics AMB QUI / AMB ELS QUALS es pot comptar sn quatre.

g) Els documents histrics ALS QUALS / A QU volen accedir, de moment no sn a labast del pblic. h) En els darrers mesos han augmentat les taxes datur, LA QUAL COSA / COSA QUE / FET QUE representa un retrocs. i) Hi ha hagut una colla de males gestions DE LES QUALS / DE QU ning no es vol responsabilitzar.

9. Omple els buits de cada frase amb un pronom relatiu. Acompanyal, quan calgui, daltres elements. a) No em refereixo a aquesta pellcula, sin _A LA QUE/A AQUELLA QUE_ van fer ahir al vespre a la televisi. b) La noia _QUE__ hem saludat s la filla de la meva vena. c) Aix va passar el dia _QUE/EN QU/EN EL QUAL_ ning no era a casa. d) Es tracta duna persona _EN QUI/EN LA QUAL_ penso sovint. e) Anirem en aquell bosc _ON/EN QU/EN EL QUAL_ es troben tants bolets. f) En aquell barri hi ha algunes cases molts pisos _DE LES QUALS_ sn buits. g) Vam arribar tard al concert, _PER LA QUAL COSA_ vam haver desperar-nos fins al final. h) Les taronges que he comprat avui en aquesta fruiteria i _LES QUE/AQUELLES QUE_ vaig comprar ahir al mercat no tenen res a veure.

59

Suficincia
10. Fes el mateix que a lexercici anterior.

Exercicis de refor

a) s un indret molt bonic, _ ON/EN QU/EN EL QUAL _ encara pots trobar pau i tranquillitat. b) T una collecci de segells _DE LA QUAL_ est molt orgulls. c) El noi _QUE_ acabem de visitar va ingressar ahir. d) Els materials _AMB QU/AMB ELS QUALS_ ha estat edificada aquesta casa no sn gaire bons. e) Et porto els discos _DE QU/DELS QUALS_ et vaig parlar la setmana passada. f) Sense recepta no li van voler vendre la medecina, _COSA QUE_ el perjudic fora. g) Hem premiat una can el compositor _DE LA QUAL_ s amic meu. h) s una idea _EN QU/EN LA QUAL_ tinc posada tota la confiana. Morfosintaxi- Els pronoms febles 1. Identifica la funci sintctica del complement que apareix en negreta (CD, CI, CC, CP, Pred, AT) i substitueix-lo pel pronom que hi correspon. Reescriu la frase fent la substituci pel pronom que havies escollit. Exemple: Inviten la cap de loficina al sopar La inviten (CD: LA) a) Torna tard de lescola. b) Pengeu els abrics a les senyores! c) Telefonin a la gerent. d) Baixen del Pedraforca entusiasmats. e) Agafin uns quants fullets informatius . f) Havia de sortir daquell embolic com fos. g) Eren els teus dossiers? h) Eren a larmari de dalt? i) Donarem una pastanaga a en Joan. j) Agafa els paquets verds. k) Ella menja sense coberts. l) Tu venies de Trrega. m) Ella s espeleloga. n) Sembla el teu germ. o) Viatja en cotxe. p) Donarem aix als forners. q) Envia un missatge a les scies. r) No participa en el sorteig. s) No volen que parlis. t) Agafem pedres de colors. u) Viu en una casa molt gran. v) Vaig enviar una carta a les meves venes. w) El gerro s maco. x) He de trucar per telfon a la meva germana. y) He dinformar lAnna. z) No vull que vinguis. aa) Compra un regal al teu avi. CC: En tornen tard. CI: Pengeu-los els abrics CI: Telefonin-la CC: En baixen entusiasmats CD: Agafin-ne uns quants CP/CC: Nhavia de sortir com fos AT: Els eren? CC: Hi eren? CD: En donarem una a en Joan CD: Agafals CC: Hi menja CC: Tu en venies AT: Ella ho s AT: Ho sembla CC: Hi viatja CI: Els donarem aix CI: Envials un missatge CC: No hi participa CD: No ho volen CD: Nagafarem CC: Hi viuen CI: Els vaig enviar una carta AT: El gerro ho s CI: Li he de trucar per telfon CD: Lhe dinformar CD: No ho vull CI: Compra-li un regal

60

Suficincia
bb) Va estar buscant el gos tot el dia. cc) Van deixar aquella jaqueta a la seva cunyada. dd) Les nenes anaven despullades. ee) Em recordo de vosaltres. ff) Va trobar el seu pare adormit. gg) Va marxar de pressa. hh) Sempre pensa en la seva terra. ii) Estic dacord amb vosaltres. jj) Confio que vindreu aviat. kk) Aquest home era el pags dels Pujals.

Exercicis de refor
CD: El va estar buscant tot el dia CD: La van deixar a la seva cunyada Pred: Les nenes hi anaven. CP: Men recordo. Pred: Hi va trobar el seu pare. CCM:Hi va marxar. CP: Sempre hi pensa. CP: Hi estic dacord. CP: Hi confio. AT: Aquest home lera.

2. Omple els buits de les frases segents amb el pronom feble que consideris ms adequat: a) Aquells nois sn vens nostres, per els altres no ho sn pas, de vens. b) Ja he comprat les cerveses i nhe posat mitja dotzena a la nevera. c) Li fan una pregunta, per no els la sap contestar. d) Aix que han demanat, sembla que no els ho concediran pas. e) Aquestes sn les carpetes noves? No, no ho sn, encara no han arribat. f) Aqu hi ha larxiu, traieu-ne les dades que necessiteu.

g) El diari, el compra al quiosc. h) Que els vas ensenyar el pis, als vens? i) j) Agafa aquests mitjons i endreals al calaix. Aquest moble, treu-lo daqu.

k) Aquests pollastres, farceix-los amb prunes i pinyons. l) De medicina, no en puc parlar, perqu no hi entenc.

m) Daquestes ampolles de vi, amagan un parell. n) Que menges pa? No, no en menjo mai. o) Senyora, vol que li emboliqui el regal? p) Que els vas ensenyar el pis, a les venes? q) Quan les nenes arribin de lescola, treu-los labric i posals la bata. r) En aquesta botiga, no hi penso tornar ms. s) Aquest gos, treu-lo a passejar, que est neguits. t) Estan enfadats perqu no els has dit la veritat.

u) A elles van donar-los la notcia massa aviat.

61

Suficincia
v) Planxals la camisa, als nens. w) La factura, ja te lenviar per correu. x) En aquest aeroport, cada dia hi aterra un avi i se nenlaira un altre. y) On voleu matricular-lo, el vostre fill? z) Els apunts, vaig perdrels a lautobs. aa) On vas comprar-ho, tot aix? bb) Aix fa nosa. Treu-ho daqu. cc) Sempre estaven malalts, per els diumenges no ho estaven mai. dd) Jo noms en tinc mitja dotzena, de culleres. ee) Per qu no la volen convidar, la Carme? ff) On les heu comprades, aquestes bicicletes? gg) A ella li han dit que s. hh) Vaig prometre a les nenes que els compraria un gelat. ii) Fa fred: posa-li la bufanda, al nen. jj) Quan els nens tornin del parc, rentals la cara i les mans.

Exercicis de refor

kk) La pilota, encara no lhas inflat? Vinga, va, infla-la, per no la inflis massa. 3. Completa les frases segents escrivint la combinaci pronominal ms adequada. a) Encara que el menjar no us agradi, acabareu acostumant-vos-hi. b) Si volen motius per quedar-se, els en puc donar uns quants. c) La clau havia de ser en aquell calaix. Jo mateix la hi vaig posar. d) Abans de fer-nos firmar la declaraci, haurien de deixar-nos-la llegir. e) Els treballadors han sollicitat jornada reduda, i sembla que els la concediran aviat. 4. Segueix el mateix procediment que a lexercici anterior. a) Pugin a les golfes i, si encara hi ha les pintures, treguin-les-en. b) No permeteu que els nens sacostin al foc, aparteu-los-en.

62

Suficincia

Exercicis de refor

c) Les treballadores demanaven que es contracts ms personal i els ho han concedit. d) Fa el que vol perqu els seus pares sempre li ho permeten tot. e) LAnna i la Magda han demanat dues fotocpies: et fa res donar-los-les? f) La Llia mha demanat la pauta per a la conversa: et fa res donar-la-hi?

g) Aquest paquet fan molta nosa, aqu, enmig de la sala. Traieu-len, si us plau. h) S que li agraden molt les tulipes, i els en porto uns quants bulbs dHolanda. i) j) No pateixis per la carta. Quan vegi el director, la hi donar personalment. Sempre que ella s a la masia, li hi envio les cartes que marriben.

k) Com que no saben qu s una senalla, els nensenyar una. l) Els nens volien banyar-se al riu i la monitora no els ho permetia.

m) El gurdia va presentar excuses a la noia, per ella no va voler acceptar-les-hi. n) Els vens han de saber que sha apujat el lloguer, per jo no vull dir-los-ho. o) Calia treure els lleons de la gbia, i en Pep va demanar ajuda per treurels-en. p) Ja saben quines sn les regles: no cal que els les recordem . q) El govern de Tanznia ha habilitat uns camps de refugiats on acull 750.000 ruandesos, per no t recursos per acollir-nhi ms. r) Aquella dona necessitava un respir, per estava clar que no estaven disposats a donar-lin cap ni un. s) Si vnen a demanar-te fulls per a la fotocopiadora, no els en donis ms de cinquanta. t) Dna records de part meva als avis. Dnals-en! No ten descuidis, eh?

u) Ara no tinc ganes de repartir els croissants als nens. Ja els els donar daqu una estona.

63

Suficincia
v) En aquesta aula falten cadires. Porteu-nhi tres o quatre.

Exercicis de refor

w) Els clients potser no saben que sha de pagar abans del dia 15. Si us plau, recordals-ho . x) Els treballadors van demanar una explicaci, per no els en van donar cap. y) La conversa es descabdellava sobre les nostres relacions diplomtiques amb ustria i lesperana daliar-shi. z) Ja han arribat els vostres llibres; emporteu-vos-els a casa. aa) Aquest escriptor ha guanyat un premi i no ho sap. Alg li ho hauria de dir. bb) Tots esperen els resultats, per no els els diran fins dem. cc) La Montse necessita la cafetera. Porta-la-hi. dd) Diuen que no saben res de la sida... Parlals-en una mica. ee) Has pogut anar a classe de dansa? Qui thi ha acompanyat? ff) El pare es vendr les terres perqu cap dels dos germans no shi volen dedicar.

5. Omple els buits de les frases segents amb la combinaci de pronoms febles correcta segons la normativa. a) b) c) d) e) f) g) h) i) He buscat la Maria al mercat i no la hi he trobada. El meu fill necessita molt afecte i per aix lin dono sovint. Volia que li regals els bolets que havia trobat, per jo els hi vendr. Demanen quatre cadires, per no els en podem deixar cap ms. El meu germ porta els cabells massa llargs; avui a la tarda, la perruquera els hi tallar. Les meves amigues volen veure el pis, per no els lensenyaran fins dem. Si vols que els membres del jurat sho creguin tot, demostrals-ho amb evidncies. Li he explicat mil vegades a en Joan que no guixi les parets, per no hi ha manera! No li ho puc fer entendre! Agafa el cotxe del meu germ i torna-lhi de seguida.

6. Omple els espais buits de les frases segents amb dos pronoms febles. a) b) c) d) e) f) g) Si et demanen ms ratafia, per qu no els nobres una altra ampolla? Tot i que lEnric s estrafolari, no us nheu de burlar, perqu pateix molt. Traiem els gelats i mengem-nos-els de seguida, abans que es facin malb. Quan els vens et deixin la bicicleta, conv que els la tornis ben neta. Si la Gemma i lErnest no tenen dret a la subvenci, cal que els ho diguis aviat. Si tens el cotxe al garatge, no lin treguis fins que no hgim de marxar. Prepara una plata de bolets per a lvia i porta-la-hi.

64

Suficincia

Exercicis de refor

h) Compri un sof i nosaltres lhi portarem a casa. i) Ahir no vaig trobar cap rovell, per aquest mat me nhe fet un fart. j) Si tagrada explicar aquestes histries als teus collegues, et demano que els les expliquis quan jo no hi sigui. k) Ja li ho dirs per telfon, que no hi vas, a en Pau. 7. Completa els espais buits amb la combinaci adequada de dos pronoms febles. a) LAnna i lAgns em van deixar uns llapis de colors, per mai vaig tornar-los-el. b) El Manel no coneix la teva germana. Presenta-la-hi. c) La notcia va causar malestar entre els empresaris, perqu fins a lltim moment ning no els la va transmetre. d) Si volen caramels, dnals-en uns quants. e) Direu al Joan que he vingut? Li ho direu, si us plau? 8. Fes el mateix que a lexercici anterior. El meu pare ens va deixar el cotxe i encara no _lhi_ hem tornat. Han venut la casa a la immobiliria de la cantonada i _els lhan pagada molt b. He de dir a la Marta que no hi podr anar, per no s com dir-li-ho _. Shan acabat totes les maduixes i ara si el Joan en vol no _lin_ podr oferir. Feu arribar la programaci a totes les cadenes. Podeu enviar -los-la_ per fax. s un especialista a donar consells a les amigues, encara que no ho vulguin, sempre _els en_ dna. Has de dur aquests documents als socis i _els els_ has de dur abans de les cinc. Aquest mocador s de lEnric. Que _lhi_ pots tornar? Usos textuals - La puntuaci 1. Posa les comes que calgui en les frases segents a) Amb llet, mid, ous, sucre, pell de llimona i canyella en rama pots fer una crema de sant Josep bonssima. b) La Margarida les feia a la llar de foc, les torrades. c) En Pere va rentar els plats del dinar i la Roser, els del sopar.

65

Suficincia
d) Hi van anar tots els alumnes, a lexcursi. e) Els obrers daquella empresa, en general, eren molt joves.

Exercicis de refor

f) Els vens, que ja estaven cansats de reunions, van aprovar el pressupost per a les obres. g) Hauria pogut fer una carrera brillant, per no li agradava gens estudiar. h) Va organitzar una festa esplndida, la Roser. i) Corre, que si no fars tard! j) No en vol fer, dhores extres. k) Olot, 25 de maig de 2008 l) En Pere, que s un sant, sha ofert a rentar els plats. ll) No sabia acostumar-se a viure sense treballar, en Narcs. m) Mira, Josep, una papallona. n) T, Eullia, agafa aquestes arracades i vigila que no les perdis. o) En Ddac, que de matemtiques en sap un niu, va resoldre el problema en tres minuts. p) El teu amic, en Jordi, que sap alemany, ens podria traduir aquesta carta. q) Sen va fer en quatre dies,de vell, en Narcs.

2. Posa les comes que calgui en els pargrafs segents a) La precarietat de laccs de les dones al mercat laboral remunerat, les desigualtats salarials entre homes i dones, i les dificultats per conciliar la vida familiar i la professional (,) configuren un sistema discriminatori que la societat ha de superar. b) Feia anys i panys que venia llibres de segona m, per el cas s que, de fet, noms venia novelles de cincia-ficci, aquell llibreter. c) La senyora Puigpelat, amb una gran parsimnia, preparava pastes de coco, vainilla i xocolata per al te, i les collocava en una safata dargent coberta amb un tapetet de guipur. d) Li van dir que havia de triar entre una pilota de reglament, uns patins en lnia, aquella capsa daquarelles que li agradava tant, o passar quinze dies amb els avis a Palafrugell. 3. Corregeix i completa la puntuaci de la carta segent i separa els pargrafs amb dues barres inclinades. Benvolguts amics, Us envio aquesta carta per comunicar-vos que finalment hem pogut organitzar lexposici de fotografies en homenatge al nostre associat amic Josep Masjoan.

66

Suficincia

Exercicis de refor

Lacte dinauguraci es far el dia 26 de mar, a les 20,30 h, a la sala dactes de la fundaci Ateneu Popular (c/ de la Farga, 34, entl.). Lexposici es podr visitar fins al dia 31 de juliol, de 18,30 a 22 h, tret dels diumenges. Esperant que hi podreu assistir, aprofito lavinentesa per saludar-vos cordialment. Ramon Aiguader Vocal de Cultura Reus, 11 dabril de 2001 4. Posa els signes de puntuaci i les majscules que calguin en el text segent: Ja en aquella poca el Juli havia comenat a passar les nits en blanc escrivint relats des de la mitjanit fins que es feia de dia, histries en qu buidava la seva nima a la Penlope. Desprs, visitant la casa de lavinguda del Tibidabo, amb una excusa qualsevol buscava el moment desmunyir-se damagat a lhabitaci de la Jacinta i li lliurava les quartilles perqu ella les dons a la noia. A la vegada, la Jacinta li donava una nota que la Penlope havia escrit per a ell i es passava dies llegint-la i rellegint-la. Aquell joc dur mesos. Mentre el temps els robava la sort, el Juli feia el que fos necessari per ser a prop de la Penlope. La Jacinta lhi ajudava, perqu volia veure feli la Penlope. Per mantenir viva aquella llum, el Juli, per la seva banda, sentia que la innocncia casual de linici sesvania i que calia comenar a guanyar terreny. Carlos Ruiz Zafn, Lombra del vent 5. Posa els signes de puntuaci que calguin en els textos segents: TEXT A Al cap de tres mesos, quan la panxa se li comenava a arrodonir, lAlba, que fins aleshores shavia trobat sempre b, va comenar a tenir nusees i vmits, sobretot de bon mat. Per ni lun ni laltre no es van enquimerar; aix no la privava de dur una vida activa (tal com recomanaven els manuals que estaven llegint) i continuava sortint, per tant, amb en Ddac per ajudar-lo, tot i que ara sho prenia amb ms calma per no fatigar-se indegudament. De tota manera, ell mirava de substituir-la en moltes coses que fins llavors sempre havia fet lAlba. Mestic tornant llepafils deia quan alguna olor li repugnava. Et fa res acabar de fer el dinar?

Text adaptat de Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen

67

Suficincia
TEXT B

Exercicis de refor

Al cap dun moment arribaven al moll. Desprs de deixar caure la motxilla dins la canoa, en Noah la va revisar de seguida per comprovar que no shagus deixat res, i tot seguit la va empnyer fins a laigua. Puc fer alguna cosa? No, noms ficat a dins. Quan ella va haver abordat la canoa ell la va empnyer ms cap endins, sempre a la vora del moll. Llavors va passar gilment de lembarcador a la canoa bo i collocant els peus amb tota cura per tal devitar que lembarcaci s capgirs. LAllie es va quedar impressionada per la seva agilitat, sabent que el que havia fet tan prestament i fcil era molt ms difcil que no ho semblava Text adaptat de Nicholas Sparks, El quadern de Noah TEXT C Vaig trigar mesos a tornar-mhi. Mels vaig passar tancat en mi mateix, cada cop ms distanciat del Toms i ms espantat per la mare, a qui descobria sempre absent i esporuguida. Encara bo de la Dolors, una mare soltera que els caps de setmana li feia damiga i confident. El temps transcorria en una monotonia exasperant, per no em veia capa de fer res per trencar-la. Anava de lescola a casa i de casa a lescola dos cops per setmana; anava al confessionari per parlar amb mossn Prats; ho feia a les hores dangls. En una de les visites li vaig preguntar: Mossn, he de revelar a la mare i al Toms que el pare no vivia sol. Mrius Serra, AblanatanalbA

TEXT E A cal Pobric lInnocenci es trobava a gust. La Dolors, lesposa del Joanet, el tractava amb una cordialitat franca i delicada. La Dolors era una pagesa xica per molt ben proporcionada; una miniatura de dona. Era, a ms, trescadora i neta, i, per tant, de geni viu i cridanera. Amb tot, solia riure i dir plagasitats. Tenia poc cabell i unes dents molt petites per negroses, cosa verament estranya en una camperola. Estimava el seu home, sense deixar datracallar-lo sempre que ho creia just. Quant als fills (una noia de dotze anys i tres nois una mica ms petits) havia sabut educar-los a la manera tradicional. Prudenci Bertrana, Lhereu Lxic - La derivaci 1. Fes derivats de les paraules segents, amb els prefixos a- o in- (i variants). moral: amoral lletrat: illetrat normal:anormal potent: impotent lgic: illgic mbil: immbil lcit: illcit simtric:asimtric feli: infeli

regular: irregular

68

Suficincia
2. Completa la graella seguint lexemple segent: Fusta Sabata Taps Pasts Llibre Paper Camisa Peix Pell Vidre fuster sabater tapisser pastisser llibreter paperaire camiser peixater pelleter vidrier fusteria sabateria tapisseria pastisseria llibreria papereria camiseria peixateria pelleteria vidrieria

Exercicis de refor

3. Completa la graella seguint lexemple segent: Profund Clar Prop Lluny Darrere Pobre Lleuger Humil Sord Lleig aprofundir aclarir apropar allunyar endarrerir empobrir alleugerir humiliar ensordir enlletgir aprofundiment claror apropament llunyania endarreriment pobresa allugeriment humilitat sordesa lletgesa

4. Omple els buits amb un derivat de la paraula que hi ha entre parntesis. a) Com que van fer moltes estafes, els van empresonar (pres). b) Els operaris han emmagatzemat (magatzem) el material restant. c) Comprat un cadenat (cadena) perqu no et robin la bicicleta. d) Sha densenyar les criatures a travessar (travs) el carrer amb compte.

69

Suficincia
e) Al final van deslliurar (lliure) les persones segrestades. f) Aquesta piscina t poca fondria (fondo).

Exercicis de refor

g) Gaudeixen de la sensaci de plenitud (ple) que se sent a laire lliure. h) Va caure per una escala i li qued el cos ben adolorit (dolor). i) j) La seva tossuderia (tossut) li va fer perdre la feina que tenia. Sovint, la feblesa (feble) de carcter fa ser poruc.

k) Les parets estan ennegrides (negre) pel fum de la llar de foc. l) La buidor (buit) de les seves paraules era coneguda.

m) Volen posar aire condicionat (condici) a ltic. n) Van tancar el pas fronterer (frontera) per por de les allaus. o) Li agrada fer dargenter (argent), s un ofici ben antic. p) No apugis (pujar) ms el volum de la msica, que ja est fora alt. q) Ms val dir les coses amb tacte i evitar parlar amb brusquedat (brusc) r) Quan van inspeccionar la cuina els van exigir ms netedat (net). s) Has sentit aquest soroll de trencadissa (trencar)? No t costum de rentar els plats. t) s molt atrevida; manifesta una gosadia (gosar) extraordinria.

5. Omple els buits amb un derivat de la paraula subratllada. a) Aquest noi est molt pllid. Per qu ha empallidit tant? b) Ens ha quedat rod; ja no es pot arrodonir ms. c) s un covard: qualsevol cosa lacovardeix. d) Porta el greix, que greixar aquesta mquina. e) Tot el dia et mires al mirall. Vols deixar demmirallar-te? f) Aquest pis no est en condicions. Sha de condicionar de seguida.

g) No el va afavorir mai perqu el seu favorit era un altre. h) Aquests jardins pertanyen a lAjuntament; per aix, els han enjardinat tan b. i) j) Desprs de parlar-ne, la pena sem va fer ms lleu; vaig sentir un gran alleujament. Al carrer se sentia molta pudor de quitr: lhavien enquitranat dues hores abans.

70

Suficincia
k) s una situaci greu que es pot agreujar-se encara ms.

Exercicis de refor

6. Omple els buits amb un derivat de la paraula que hi ha entre parntesis. a) Es va (comiat) acomiadar de tothom. b) Es va (nvol) ennuvolar de seguida. c) Va (coratge) encoratjar els seguidors. d) Va (greix) greixar la mquina. e) Han (rajola) enrajolat la cuina. f) Han (espai) espaiat les seves intervencions.

g) Va (parpella) parpellejar. h) Desprs de la caiguda va quedar ben (dent) esdentegat. i) j) Lhan (hospital) hospitalitzat. Mhe (fred) enfredorit.

k) Va (bony) abonyegar el cotxe. l) Va (tou) estovar la pasta.

m) Va (digne) dignificar la proposta. n) Es va (petit) empetitir. o) Hem d(pla) aplanar el terreny. p) Va (malalt) emmalaltir sobtadament. q) Han (muralla) emmurallat la ciutat. r) Sha (groc) engroguit el paper. s) Li he dit aix i ha (pllid) empallidit. t) Sha (darrer) endarrerit la resposta.

u) Haurem d(lluny) allunyar-nos daqu. v) Es va (valent) envalentir desprs de saber els resultats. w) Va (parrac) esparracar el drap. x) Es va (crost) escrostonar la taula. y) Va (mats) matisar la resposta. z) Es va (vergonya) avergonyir de la proposta. aa) (estiu) Estiueja a la costa. bb) Heu de (sntesi) sintetitzar el document.

71

Suficincia
cc) Van (munt) amuntegar tot de papers. dd) Va (llamp) llampegar tota la nit. ee) Va (trena) trenar els cabells. ff) Hem d(pressa) dapressar-nos per acabar a lhora. gg) Us heu d(sab) ensabonar b el cap. hh) Lavi va (terra) aterrar fora de laeroport. ii) Hem d(esgla) esglaonar els continguts. jj) Es va (butxaca) embutxacar part dels diners. kk) El van (nom) nomenar regidor de Medi ambient. ll) El van (nom) anomenar quaranta vegades. mm) Es van (farina) enfarinar la cara.

Exercicis de refor

7. Omple els buits amb un derivat de la paraula que hi ha entre parntesis. a) No podem travessar (travs) la carretera per aquest punt perqu no hi ha cap semfor. b) Lavi semblava deu anys ms jove: aquells mesos que va viure a la muntanya el van rejovenir (jove). c) Aviat se li va amuntegar (munt) la feina sobre la taula. d) Va arribar un moment que les clavegueres no podien engolir (gola) tota laigua. e) LAjuntament vol enjardinar (jard) aquesta plaa. f) Els troncs i les deixalles que arrossegava el riu han quedat encallades sota el pont i han fet un gran bassal (bassa) daigua.

g) El supermercat vol emmagatzemar (magatzem) totes les llaunes que no shagin venut. h) Al comenament es va enfadar, per de seguida es va asserenar (ser). i) j) Com que no fa sol, la roba encara no sha assecat (sec). En veure la polmica que havia suscitat, el poltic es va veure obligat a matisar (mats) les seves declaracions.

k) Els lladrucs del gos van esporuguir (poruc) els nens que jugaven a la plaa. l) Com que no va tenir temps de preparar-sel, va improvisar (improvs) el seu discurs.

m) Abans de dur a la prctica el projecte, cal apamar-lo (pam) molt b. n) La sopa va estar molta estona al foc i es va espessir (esps) massa. o) Els nouvinguts es van acontentar (content) amb les restes del sopar. p) Lvia va esbocinar (boc) un tros de pa per donar de menjar a les gallines.

72

Suficincia
q) Ha llogat un apartament, per encara lha de moblar (moble).

Exercicis de refor

r) Els remordiments van turmentar (turment) lassass fins a la mort. s) Den que va trobar xicota se li va endolcir (dol) el carcter. t) En aquesta bassa hi ha llenat tantes escombraries que sembla un femer (fem).

u) El policia va emmanillar (manilla) la detinguda abans de traslladar-la al jutjat. v) He comprat dues cassoles fetes de terrissa (terra) a la Fira dArgentona. w) La guerrilla va metrallar (metralla) les posicions de les tropes. x) Els segrestadors estaven farts de sentir-la cridar i la van emmordassar (mordassa). y) La Marta va bufetejar (bufetada) aquell poca-solta davant de tothom. z) No el contradiguis: s molt genit (geni) i tengegar quatre crits. aa) Larxiver ens ha dit que no pot garantir (garantia) lautenticitat dels documents. bb) El submar alemany va torpedinar (torpede) ms de quinze naus abans que el destrussin. cc) El malalt sha aconseguit alleujar (lleu) grcies al nou medicament. dd) El tastador va assaborir (sabor) lentament el vi abans de donar-ne la seva opini.

Lxic - La precisi lxica 1. Completa les frases segents tenint en compte els mots que hi ha en els requadres: mig mitj mitja mitjana medi mitgera

a) Per saber la nota hem de fer la mitjana de totes les parts de lexamen. b) Has arribat una hora i mitja tard. c) Els llibres, les revistes i els diaris sn mitjans impresos. d) Els vens sempre tenen problemes amb la paret mitgera. e) El Felip est fent el grau mitj dadministratiu. f) Mig Europa t inundacions per culpa de les pluges torrencials. g) Caldria buscar el terme mitj per arribar a la soluci ms justa en aquest assumpte. h) La mitjana dedat a la classe s de quaranta anys. i) s molt important contextualitzar el personatge histric en el seu medi. j) Cada vegada estem ms preocupats pel medi ambient.

73

Suficincia
rendible

Exercicis de refor
rentable

a) La inversi que vaig fer comprant aquelles accions ha estat molt rendible. b) Aquesta funda de sof s rentable; quan sembruti les podrem rentar.

vestidor

vestuari

emprovador

a) Desprs del partit tots els jugadors han anat al vestidor per dutxar-se i canviar-se de roba. b) Vam deixar els abrics al vestuari de la discoteca. c) Aquesta botiga t els emprovadors molt petits i no shi cap gaire b. d) El vestuari del protagonista de lobra s molt variat, per una mica massa bigarrat.

complet/incomplet

complert/incomplert

a) Aquest expedient est incomplet; li falta el full final. b) Lempresa ja ha complert amb la seva part del tracte. c) Abans de donar lopini cal tenir una coneixena completa de les coses.

depenent

dependent

a) En Marc s un nen massa dependent. Quan sigui gran tindr problemes. b) La dependenta daquesta botiga s molt agradable i eficient. c) Depenent del que acordi el comit, dem farem vaga.

anomenar

nomenar

a) Han nomenat lEloi director de la sucursal on treballa. b) Mai, fins ara, havia sentit anomenar aquesta paraula. s ben estranya! c) Aquests mots sanomenen conjuncions.

74

Suficincia
trnsit trfic

Exercicis de refor
trfec

a) Si volem reduir el trnsit a les principals vies de la ciutat, hem dagafar ms el transport pblic. b) Quines eines tenim per evitar el trfic de drogues? c) Per sort, ja estem superant aquell trfec. ser estar

El castell de focs ser a les dotze de la nit. (3a pers. sing. FUTUR) Els nens estan molt alegres perqu avui arriben els reis. (3a pers. pl. PRESENT) Serem a casa tot el mat; podeu venir quan vulgueu. (1a pers. pl. FUTUR) Sempre estan de broma. (3a pers. pl. PRESENT) Agafeu les maletes que ja som a Sants. (1a pers. pl. PRESENT) A Figueres estar a la pensi Granada. (1a pers. sing. FUTUR) El Josep Maria est al Banc de Sabadell. (Hi treballa, en forma part) (3a pers. sing. PRESENT) On s el martell? (3a pers. sing. PRESENT) 2. Subratlla lopci correcta de les dues que hi ha entre parntesis. a) Thas deixat el moneder al (taulell/tauler) del bar. b) La Maria s molt (gelosa/zelosa) en el compliment de les seves responsabilitats a lempresa. (Estic/Sc) al supermercat. Arribo daqu a cinc minuts. c) (Porto vint anys treballant) / (Fa vint anys que treballo) en el negoci familiar. d) A lestiu em passava les tardes al (subterrani/soterrani) de la masia dels avis. e) Manel, vs a (llenar/tirar) les escombraries, si us plau. f) (Arrel/Arran) de les inundacions, el Pakistan comena a patir els primers brots de malalties infeccioses. g) Aquestes vacances hem fet una (estana/estada) de deu dies a les illes gregues. h) El dinar ja s a punt! Dacord, ja (vaig/vinc)! i) Va caure escales (avall / a baix) i es va trencar el turmell.

75

Suficincia
3. Fes el mateix que a lexercici anterior. a) Va agrair la presncia de (cadasc/cadascun) dels assistents. b) Sempre (dobleguem/pleguem) els llenols entre tots dos. c) El (cabal/cabdal) del riu evidenciava que havia plogut molt.

Exercicis de refor

d) Qu en voleu fer, dels bolets? Els voleu salar o els voleu (eixugar/assecar)? e) El mel ha sortit (ms b / ms aviat) dol. s fora bo. f) (Fica/Posa) el llibre damunt la taula. g) Sn les dues, aix que comenceu a (posar/parar) la taula. h) Els nens estaven (asseguts/assentats) a terra. i) Quan vaig arribar en Pau estava ben (dormit/adormit). j) Noms tenia mans per (eixugar-se/assecar-se) la suor.

4. Encercla lopci correcta de cada frase: a) Va (compondre/composar) una pea musical per homenatjar els damnificats. b) El caf (est / s) massa fred. Per qu no (el calentem / lescalfem)? c) Cada dia estudia atentament totes les ofertes de (feina / treball). d) Abans danar-ten a Londres aconsegueix un bon (plnol / planell) de la ciutat. e) Invertir en borsa ltimament no surt (rendible / rentable). f) Dilluns publicaran el (nmero / nombre) de places que convocar lAjuntament.

g) Qu (donen / fan) aquest vespre al canal 15? h) En Joan posa la rentadora dos dies a la setmana i lAlbert (frega / renta) els plats cada nit. i) j) Sempre busquen excuses per justificar que no ens (apugen / pugen) el sou. El concert comenar quan es (posi / pongui) el sol.

5. Fes el mateix que a lexercici anterior: a) Tota la (realesa / reialesa) europea sha concentrat a Grcia aquesta tarda. b) Arran del desgel els rius pallaresos han augmentat de (cabdal / cabal). c) Lhan (nomenada / anomenada) redactora en cap. d) La Marta treballa mitja jornada i en Llus, jornada (completa / complerta).

76

Suficincia
e) Haureu de fer la (mitjana / mitja) entre els resultats obtinguts.

Exercicis de refor

f) Treballa en un organisme autnom (depenent / dependent) de la Generalitat. g) Es traslladen a un edifici de set pisos ms el (soterrani / subterrani). h) Per presentar-se a la prova li demanen que presenti un certificat (mdic / metge). i) j) No van poder (desvetllar /revelar) el secret durant molts anys. (Doblegueu / dobleu) els fulls i deixeu-los al damunt de la taula.

6. Fes el mateix que a lexercici anterior. a) Al (fondo / fons) de la sala hi havia deixat els baguls. b) El tren s el (medi / mitj) de transport que magrada ms. c) Cuines del mn permet als participants (tastar / provar) plats dels cinc continents. d) Si volen tornar diumenge a la tarda s molt possible que hi hagi molt (trfic / trfec / trnsit). e) Cada vegada s ms (necessari / precs) comprar dos ordinadors nous. f) La notcia ha estat per al pare (un gerro / una galleda) daigua freda. g) La crisi mundial fa que tinguem una perspectiva econmica (aterradora / aterridora). h) Els experts han reunit totes les (dates / dades) necessries i a partir daqu faran linforme que els hem encarregat. i) j) Estava tan cansada que es va (dormir / adormir) rpidament. La psicloga noms visita (aleshores / a les hores) convingudes.

Lxic - Composici 1. Posa guionet o uneix els dos elements daquests mots compostos, segons convingui. penya- segat ventafocs buscabregues panxacontent busca-raons lletraferit capicua mata-rates rau-rau bocabadat coliflor sud-oest cobrellit sordmut a collib nord-afric zig-zag cap verd xim-xim gira-sol

77

Suficincia
escalfaplats abans dahir bup-bup poti-poti

Exercicis de refor

2. En aquests compostos per prefixos, decideix quan shi ha de posar el guionet. Escriu-los correctament. vicerector no alineats sociolingista audiovisual no-agressi fisicoqumic preescolar no angloparlant sotssecretari plusvlua Prepirineu expresident exmarit no sexista prerom

3. Omple els espais buits de les frases segents amb la paraula adequada. 1. Necessitem el vistiplau (vist-i-plau/vistiplau) de lalcaldessa. 2. Vs amb compte perqu noms (noms/no ms) amb aix que acabes de dir ja podries tenir un bon maldecap (maldecap/mal de cap). 3. Quina bestiesa; no hi crec, jo, en els mals dull (maldulls/mals dull)! 4. La tcnica del clarobscur (clarobscur / clar obscur) va crear-se en el Renaixement. 5. En Bernat va guanyar el premi amb aquell curtmetratge (curt-metratge/curtmetratge) tan bo que va presentar. 6. Mentre lolla feia xup-xup (xup-xup/xupxup), vaig baixar amb els nens al parc. 7. Si aneu a la platja, no us descuideu el para-sol (parasol/para-sol) i la crema solar que, si no, us cremareu. 8. La festa daniversari de lEullia va ser molt divertida; tots tenem confeti i espanta-sogres (espanta-sogres/espantasogres). 9. Lallioli (allioli/all-i-olli) s molt bo per de vegades es repeteix i deixa mal al. 10. La magistrada jutgessa (magistrada jutgessa/magistrada-jutgessa) va arribar amb el seu cotxe oficial. 11. No facis cas a en Pere que s un busca-raons (buscaraons/busca-raons). 12. La plusvlua (plusvlua/plus-vlua) ha pujat molt aquest any. 13. A lavantsala (avant-sala/avantsala) del teatre shi va celebrar una gran festa. 14. Actualment, la situaci socioeconmica (scio-econmica/socioeconmica) de Grcia preocupa tots els pasos de la Uni Europea. 15. Lexlibrisme (exlibrisme/ex-librisme) no s una prctica gaire habitual en el nostre pas. Consisteix a colleccionar ex-libris (exlibris/ex-libris).

78

Suficincia
Lxic - Expressions i frases fetes

Exercicis de refor

1. Escriu un verb que sigui sinnim de cada una de les locucions adverbials segents. donar carbassa: rebutjar donar la llauna: atabalar donar un miquel: menysprear donar labast: abastar donar un cop de m: ajudar 2. Escriu frases que permetin comprendre el significat de les expressions segents: no poder dir ni fava: aixecar la camisa: ser la mare dels ous: picar ferro fred: treuren lentrellat: saber el pa que shi dna: haver-hi roba estesa: ser un sac de mal profit: ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________ ____________________________________________

3.Aparella les frases fetes de la columna de lesquerra amb el seu significat a la columna de la dreta: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) Fugir destudi Ficar la banya Tirar-sho a lesquena Tallar el bacall Venir de lhort Estirar ms el bra que la mniga Veure la padrina Haver-hi mala maror Perdre la carta de navegar Posar-se pedres al fetge 1. No amonar-se 2. No saber de qu es tracta 3. Entossudir-se 4. Haver-hi desavinences 5. Passar-sho malament 6. Eludir una qesti 7. Desorientar-se 8. Preocupar-se 9.Gastar ms del que permeten els ingressos 10. Manar,dirigir

a6; b3; c1; d10: e2; f9;g5; h4; i7; j8 4.Fes el mateix que a lexercici anterior: a) b) c) d) e) Remenar les cireres Arrufar el nas Una flor no fa estiu Treure foc pels queixals Passar de taca doli 1. Ser realista 2. Enfadar-se 3. Manar, dirigir 4. Beneficiar-se 5. Xerrar ms del compte

79

Suficincia
f) g) h) i) j) No estar per brocs Fer lagost Donar un cop de m Tocar de peus a terra Ser un bocamoll

Exercicis de refor
6. Ajudar 7. Ser lexcepci 8. Mostrar-se disconforme 9. Excedir 10.Estar de mal humor

a3; b8; c7; d2; e9; f10; g4; h6; i1; j5 5. Fes el mateix que a lexercici anterior a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) Fer-ne de lalada dun campanar Fer gruar Fer figa Ser figues dun altre paner Tocar el cor Haver menjat llengua Passar la patata calenta Posar les mans al foc Anar a pams Tenir cops amagats 1. Assegurar plenament 2. Tractar-se duna altra qesti 3. No callar mai 4. Actuar de forma inesperada 5. Fer moltes malifetes 6. Detallar 7. Fallar, defallir 8. Posar dificultats 9. Commoure 10. Desempallegar-se duna dificultat

a5; b8; c7; d2; e9; f3; g10; h1; i6; j4

6. Cada pregunta t una o ms respostes correctes. Marca les opcions vlides. Ser un escarrs vol dir: a) b) c) d) Ser molt treballador. Ser molt intelligent. Ser molt prim. Ser molt burleta.

Si alg texplica una cosa amb tota mena de detalls, sense faltar-hi res, diem que: a) b) c) d) Ten fa cinc cntims. Ho fa amb prou feines. Ho fa amb quatre queixalades. Ho fa amb tots els ets i uts.

Qu vol dir fer una cosa en una esgarrapada? a) b) c) d) Fer-la rpidament. Fer-la en un tres i no res. Fer-la amb cara i ulls. Fer-la sense xit.

80

Suficincia
Qu vol dir que no hi clisses? a) b) c) d) Que no hi veus. Que no et bellugues. Que no hi sents. Que no hi caus.

Exercicis de refor

Ser un mestretites vol dir: a) b) c) d) Ser una persona que presumeix de saber molt. Ser una persona que vol ser la primera de la classe. Ser una persona sense escrpols capa de qualsevol mala acci. Ser una persona que tot ho xerra.

Tenir un os a lesquena vol dir: a) b) c) d) Ser geperut. Ser un esquenadret. Ser un gandul. Ser molt tranquil.

Anar a tres quarts de quinze vol dir: a) b) c) d) Fer una cosa fora del temps oport. Ser desordenat. No controlar una situaci. Quedar amb alg a una hora indeterminada.

Qu vol dir fer la gara-gara? a) b) c) d) Adular. Sobreviure. Ser un corc. Ensabonar.

Qu vol dir lexpressi anar-sen al canyet? a) b) c) d) Morir. Celebrar alguna cosa. Fugir. Equivocar-se.

Quan considerem que una persona t poc seny o enteniment diem que: a) b) c) d) Li falta un bull. Fa aiges. Fa figa. Fa un capms.

81

Suficincia
Qu vol dir veures les orelles? a) b) c) d) Tenir por. Riures de si mateix. Reviscolar-se. Improvisar.

Exercicis de refor

Qu vol dir ser un sapastre? a) b) c) d) Ser una persona molt pesada, enganxosa. Ser una persona que menja molt. Ser una persona que camina malament. Ser una persona que fa la feina malament.

Qu vol dir lexpressi perdre bous i esquelles? a) b) c) d) Perdre-ho tot. Perdre el fil duna conversa. Desesperar-se. Desmaiar-se.

Qu vol dir lexpressi partir peres? a) b) c) d) Renyir. Renyar. Enemistar-se. Discutir.

Qu vol dir lexpressi tocar el dos? a) b) c) d) Repartir alguna cosa. Molestar alg. Quedar en segon lloc. Anar-sen dun lloc.

Qu vol dir lexpressi buidar el pap? a) b) c) d) Dir tot el que es vol dir. Menjar molt. Desfogar-se. Despreocupar-se.

Qu vol dir lexpressi estar tocat del bolet? a) b) c) d) Que sha intoxicat. Que est enamorat. Que sha trastocat. Que no hi toca.

82

Suficincia
Qu vol dir lexpressi ser curt de gambals? a) Ser beneit. b) Tenir les cames curtes. c) Treballar a poc a poc. d) Tenir pocs diners. Qu vol dir lexpressi oli en un llum? a) b) c) d) Brut, untat. Adequat, efica. Fcil, senzill. Clar, transparent.

Exercicis de refor

Qu vol dir lexpressi no tenir cara ni ulls? a) b) c) d) Ser una cosa deslluda. No ser bo per a res. Ser una cosa sense sentiments. Ser impresentable.

Qu vol dir lexpressi tenir pa a lull? a) b) c) d) No veure-hi. No encertar les coses. No adonar-se del que s obvi. Percebre clarament una cosa. Font: El nou nivell C, Ed. Teide Marc sociolingstic - Dialectologia 1. Fes un cercle a la varietat geogrfica a la qual pertanyen els textos segents: 1. Qui s? Potser vos destorb... Cridau ms, que no vos sent. Qu voleu? Vos envia sagncia? No en tenc cap, de dobler... a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 2. Sem arribats a casa mes el peirer ha pas acabat la feina. Me queixi perqu ha deixat la casa fora bruta. Per me tranquillitzar, vaig a beurem un veire daiguardent. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 3. Les meues escultures tenen una pretensi puritana, per sense recrrer mai a tpics sentimentals. El material que jo utilitze est amagat, no t protagonisme. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci

83

Suficincia
4. On lo tenim dius, lo pobre sant Peri?

Exercicis de refor

Al foc, lo van reixotre, veigues a on. I diven que valive una fortuna de tan vell com era. I ara en tenim un de poca importncia; vull dir, fet de fa poc. Per tant se val, perqu ni missa mos diuen lo diumenge. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 5. Id, qu vols que faci! No som homo de viatges, jo, per, qu vols que te digui, sa dona va punyir i ses dones sempre se surten amb sa seva. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 8. No veus que estic estudiant? No ho s; posat qualsevol cosa, que els nois tampoc no shi fixen gaire, en aquestes coses. Si vols agafa qualsevol cosa meva, que jo avui em quedo aqu. I ara, oi que em deixars que continu estudiant? a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 9. Ara el que necessite, a banda de les fotos, s que em diga un poc les amistats de la seua filla, els ambients que freqentava. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 10. Veiam, jovenet, com te dius? Jo me dic Pep. Coneixiu pas la meva histria? Fa ms dun any i mig que cerqui treball i... Ten facis pas per aix. Nos sem tots deixats agafar. Creguis pas que a la usina tamb s de ben suportar. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 11. S que manrecordo, s. Ancara em semble que veic lo Lliser com treballave fent pilotes de drap vell de tres colors, que la canalla hi jugvom; ne feve pagar cinc cntims de cada una. b) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 12. Voltros deis que s un bon homo, per jo dic que s un reaccionari, un feixista. Es poble no el va triar, varen ser ets oligarques. A veure si xerres ms clar, tu, que tu tens lletra i noltros no, i no mos venguis amb paraulasses de llibres. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 13. No exagere. Potser mhaja quedat curt fins i tot en lexplicaci daquesta ancdota tan illustrativa. Illustrativa, em repetesc mentalment... I a poc a poc procure rependre el fil dels meus pensaments. I em llampegueja al cervell la frase: Si no fra que.... a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci

84

Suficincia

Exercicis de refor

14. Aix s lo que jo deman. Per qu el tancaren? Ning creu que hagi estat en Jaument, com se suposa. Un allot tan apocadet poruc, que pareix incapa de matar una mosca... a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 15. Amb aquesta gent bruta, se caldria malfiar! Me damani el que nos volen apuntar. Pensa-te; saben pas tan solament escriure ni comptar i te farien por? Quan seran eixorits, nosaltres ja haurem marxat i nos trobaran pas ms! I de totes manerea, amb les coneixences que tenim, ja poden crrer. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 16. Jo, quan lo Lliser va morir, teniva vuit anys i feva dascolanet amb lo senyor vicari. I recordo que li vam portar lo sant per ajudal a ben morir, perqu pogus marcar una mica net cap a laltre mn, que a fe prou li convenive; penseu que nhavie fetes de totes, i cap de bona. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 17. Hem treballat per crear un marc de tolerncia i llibertat dexpressi. I, a ms, li recorde que noms tenim el vint-i-cinc per cent de les accions. Vost el que ha de fer s atrapar aquest individu. I com ms prompte millor. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 18. No siguis caparruda, dona. Val ms que tenguem un joc complet cada una que no unes coixineres dun color i un llenol dun altre. Id dnam aquestes coixineres. Dnam tu es llenol. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 19. Tota la vida, i ja tinc ms de setanta anys, hai fet de terrissaire. Lo meu pare ja en feve. Haur fabricat un ramat de mils de peces. Per aquesta fornada que preparo lltim. No en veurs aixir ms, de fum, praguestes xemeneies del forn de Mart. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 20. El clebre personatge va quedar tamb meravellat amb el joc den Pere sobre la sorra. Es deu avorrir, aquest noi, jugant cada setmana amb aquests passerells, pensava. I se li va encendre el llum: I per qu no fitxar-lo? Pot ser el revulsiu que busco pel que resta de temporada... a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 21. Quan el doctor Sospedra va eixir del despatx, va vorem i va dir-me: Ho lamente; no ha sigut possible a pesar dels esforos que shan fet. Ja ho s; li done les grcies per totes les molsties que sha pres amb nosaltres.

85

Suficincia

Exercicis de refor

a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 22. Molts de voltros ja hi haveu treballat; ja no necessiteu aprendre res. En sabeu ms que jo mateix i podreu fer de mestres an ets novells. Fies saber que necessit un ajudant, qualc que spiga fer comptes. Fins dilluns, id; no crec que vos hi hagueu de repensar gaire. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 23. Segons hai sentit a dir, lo que tenive era una bona sarpa, ms que fora. La fora no la usave pas massa: sastimave ms treballar amb lastcia. Ara, daix, los qui von podrien axplicar fora cosa fra la gent del pas, praguestos poblots. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 24. Dell ne fars un futbolista; jo el sn vist a jugar i va eixurit, el paio! En fars pas cap mestre, daquest, aix no! s pas com el seu germ! a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 25. La veritat: ne tenc enveja. Ets uis me tornen verds cada vegada que pens que tothom t un all que jo no tenc i que es dissabtes horabaixa no queda a dins ms que qui no t altre remei que quedar-hi. Daquests ne som jo. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci 26. Les vesprades de primavera, entre ruixats espectaculars i ullades de sol duna mirada adolescent, mestimulen els pensaments positius i mallunyen del masoquisme. Per aix comence a pensar que la Naturalesa s sovint tan enraonada que busca la manera de compensar-se amb la finalitat que les nostres vides no siguen una pura amargor. a) balear / b) central / c) nord-occidental / d) rossellons / e) valenci
[Extret de: Material didctic per a cursos de nivell C. Escola dAdministraci Pblica de Catalunya.]

2. Digues a quina varietat geogrfica pertanyen els fragments de canons segents i assenyalan com a mnim dos trets que justifiquin la teva resposta:

TEXT 1 Lo dia que et vaig veure vaig mirar-te als ulls, la teua mirada em deia vull que sigos meu avui. I no s com entrar-te per parlar amb tu dun cop, avui ms que mai espero una mica ms de sort. Lo dia que et vaig veure tenia el vent a favor, loportunitat de tindret era la meua illusi. I no s quantes coses em van passar pel cap amb una subtil ullada tan plena de complicitat.

86

Suficincia
Varietat:_____________________________________ The Companys, Estrany TEXT 2 Perqu sou uns animals, perqu sou es meus germans, perqu sou tan irreals, vos estim a tots igual. I es canaris sedentaris tornen locos dins sa gbia, i ses gutleres, qu bones, sempre nhe de dur de noves. I es mussol sap metafsica i sa fsica no falla, qu difcil separar ses coales des coals! Des meus vidres entelats, des meu cel insufucient, de carrers abandonats, darbres tan indiferents. Perqu sou uns animals, perqu sou es meus germans, perqu sou tan irreals, vos estim a tots igual. Varietat:_____________________________________ Antnia Font, Vos estim a tots igual TEXT 3 Trenca amb el silenci, fes que sescolte la teua veu, ben clara i forta la teua veu. Fes-te respectar, fes que sescolte la nostra resposta, ben clara i forta la nostra resposta. Varietat:_____________________________________ Obrint pas, Tio canya Exercicis integrats 1. Llegeix el text segent i desprs encercla la resposta correcta.

Exercicis de refor

Arrenca a Valncia la Campus Party amb 3.400 internautes _____________ (1) oficial de la Campus Party que se celebra a Valncia ha estat aquesta mitjanit, per unes hores abans els internautes ja havien comenat a arribar a la Ciutat de les Arts i les Cincies carregats amb els seus ordinadors i aprofitaven els 10 gigabytes per segon de banda ampla. Un dels fundadors d'Apple, Steve Wozniak, ha estat el protagonista del ___________(2) enrere ___________ (3) sha inaugurat la Campus Party denguany, la tradicional cita dinternautes i amants de les noves tecnologies. A la mitjanit, Wozniak ha donat ___________ (4) amb el qual els assistents han __________ (5) el bot per encendre els seus ordinadors, amb una imatge que es repeteix cada edici. Un total de 3.400 internautes es reuneix al llarg de tota la setmana a la Ciutat de les Arts i les Cincies per compartir experincies, conixer noves tendncies, formar-se en continguts a travs de tallers o conferncies i gaudir duna amplada de banda que pot arribar ___________ (6) 10 GB per segon. El responsable de Telefnica al Pas Valenci, Jos Manuel Plaza Sanz, explica que

87

Suficincia

Exercicis de refor

amb aquesta velocitat es podrien descarregar els 64 partits del Mundial de futbol en noms onze segons. Per tot no s jugar a jocs en xarxa o descarregar continguts en aquesta Campus Party que vol ser una gran cita del talent, en paraules del seu director, Miguel ngel Expsito. Com cada any, les empreses ms importants del sector acudeixen a l_____________ (7) a la recerca de talent, una recerca ____________ (8) la mateixa Campus Party no vol restar absent, amb la celebraci del primer Iron Geek. Aquesta prova cerca el millor de tots els experts en noves tecnologies ( geeks) que es troben presents a la Campus Party denguany. El premi ser la incorporaci a la plantilla de lesdeveniment durant un any, amb la possibilitat de viatjar arreu del mn a travs de les edicions que Campus Party celebra en daltres estats. Pel que fa a les ms de 300 hores de contingut que ofereix aquesta Campus Party 2010 destaca la presncia de Steve Wozniak, ___________ (9) dApple, que aquest dimarts pronuncia la conferncia oficial inaugural de la cita. Ser el moment de conixer com va nixer aquesta revoluci de finals del segle XX que va ser el boom de la informtica i lacostament a la societat. La Campus Party va nixer a Mlaga a finals dels 90 com una reuni informal dinternautes i _______________ (10) ha passat per nombroses ciutats del mn. Avui, 27 de juliol de 2010 (text adaptat)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a. La inaguraci a. comte a. amb qu a. el senyal a. pres a. fins als a. event a. que a. co-fundador a. desde llavors

b. Linauguraci b. compte b. amb que b. la senyal b. premut b. fins els b. aconteixement b. de la qual b. cofundador b. des daleshores

c. La inauguraci c. conte c. amb el que c. els senyals c. premgut c. fins a els c. esdeveniment c. de la que c. co fundador c. des da les hores

2. Llegeix el text segent i encercla lopci correcta. Calor mortal a Rssia _____________(1) onada de calor sumada a la capa de fum procedent del centenar dincendis forestals que fa laire irrespirable sest convertint en un ___________(2) per als russos i els turistes que visiten Moscou. El balan que van fer ahir les autoritats ______________(3) la gravetat de la situaci: la mortalitat sha doblat a la capital russa i aix vol dir que dels habituals 360 morts diaris sha passat aquests dies a superar els 700. Les principals causes sn __________________(4) provocada per les altes temperatures. Andri Seltsovski, el cap del Departament de Salut de lAjuntament, va admetre ahir per primer cop que els dipsits de cadvers estan prcticament ______________(5). I no noms aix, ______________(6) ja s difcil trobar a les farmcies mascaretes protectores i mascaretes doxigen.

88

Suficincia

Exercicis de refor

No es preveuen canvis meteorolgics immediats i seguiran temperatures entre els 35 i els 38 graus. Les persones que pateixen problemes pulmonars i ___________(7), diabetis, tiroides i malalties metabliques poden haver-se d____________(8) a situacions dures a causa de la falta doxigen a laire, segons una alerta dels metges. I no ___________(9) veu sortida immediata, perqu la previsi meteorolgica s que lonada de calor duri _______________(10). Les difcils condicions meteorolgiques i els incendis que han provocat almenys 51 morts fan cada dia ms complicades les activitats quotidianes i ____________(11) augmenta entre els russos que consideren que, ___________(12) el centre del pas es crema, les autoritats no han actuat amb prou celeritat ni coordinaci. La gota que ha fet vessar el got ha estat que el president, Dmitri Medvdev, ____________(13) el cap de setmana a la repblica secessionista dAbjazia, a la ribera del mar Negre. Alemanya, ustria, Polnia i Canad han retirat part del personal de les _____________(14), tot i que fugen de parlar devacuaci. ____________(15) que recomanen no viatjar a Moscou i a les zones afectades pels incendis forestals. El govern espanyol es limita a desaconsellar el viatge a infants, persones grans i les persones amb malalties respiratries. Ning no troba encara explicacions a lonada de focs: ahir _______(16) van declarar 247 nous incendis i _______(17) van controlar 239. Des de principis destiu _________(18) devastat gaireb 750.000 hectrees de bosc. Noms ahir _______(19) van cremar __________(20) 175.000. Avui, 10 dagost de 2010 (text adaptat) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15) (16) (17) (18) (19) (20) a. Lintensa a. malson a. evidncia a. el calor i la hipertensi a. colapsats a. si no que a. cardiovasculars a. emfrontar a. shi a. fins a mitjans dagost a. lindignaci a. mentres que a. es refugis a. enbaixades a. Hi ha a. es a. shi a. se nhan a. sen a. gaire b b.Lintena b. mal-son b. evidencia b. la calor i lhipertensi b. colapats b. sin que b. crdiovasculars b. enfrontar b. es b. fins mitjans dagost b. dindignaci b. mentres b. es refugi b. ambaixades b. Hi han b. sen b. es b. shi nhan b. hi b. gaireb c. La intensa c. mal son c. evidenca c. la calor i la hipertensi c. collapsats c. sino que c. crdio-vasculars c. afrontar c. sen c. fins a mitjan agost c. la indignaci c. mentre c. es refugiessi c. embaixades c. Nhi ha c. en c. sen c. shan c. es c. quasi b

3. Llegeix el text segent i encercla lopci correcta. El temple dAugust, en dubte Arqueologia meditica. Aix ha _________(1) la Reial Societat Arqueolgica Tarraconense (RSAT) lexcavaci que es va fer al juliol a la nau central de la catedral de Tarragona, que, segons els professionals ________(2) la van dirigir, ha ________(3) concloure amb una probabilitat molt alta que es tracta de lespai on al segle I dC es va aixecar el temple en honor a lemperador

89

Suficincia

Exercicis de refor

August, que va residir a Trraco dos anys (26 i 25 aC) i va convertir __________(4) en la capital del mn rom. En un breu comunicat, lassociaci cultural considera que ha estat precipitat informar pblicament de la localitzaci daquesta joia arquitectnica i posa en quarantena que realment _________(5) desenterrat un dels enigmtics focus dadmiraci del mn rom: La necessitat de trobar el centre religis per justificar lexcavaci a la catedral ha dut a anunciar rpidament _____________________(6) la descoberta sensacional. Esperem poder tenir aviat ms detalls sobre la seva estructura, la seva dataci i els indicis que han portat ____________(7) a ___________(8) que es tracta del temple dedicat a August i no a cap altra divinitat. En aquest sentit, els membres de la RSAT afirmen que s cert que han _________(9) murs i uns fragments de marbre romans, si b els treuen importncia ______(10) apuntar que sn com els que es localitzen habitualment en aquesta zona de la ciutat, i afegeixen: Malgrat leufria inicial, potser seria interessant reflexionar sobre el veritable resultat de lactuaci i si aquest justificava aixecar el paviment del segle XIV de la catedral. Aquestes crtiques han estat contestades _______(11) responsables de la troballa, que sha definit ________(12) histrica, i s fruit duna investigaci impulsada per lInstitut Catal dArqueologia Clssica (ICAC), lAjuntament de Tarragona i larquebisbat. En un missatge penjat a la web de la revista Spiens, els responsables de lexcavaci ________(13) la polmica recordant que _________(14) van iniciar aquesta experincia ja van manifestar la seva voluntat dexplicar levoluci de lexcavaci pas a pas en un _______(15). A ms, durant tres divendres del mes de juliol els arquelegs que han estat al capdavant de lactuaci han _______(16) els periodistes que shan interessat per la investigaci, _________(17) es creu que mantenir una actitud meditica i transparent no s negatiu: Hem utilitzat les tecnologies de la comunicaci i de la informaci per assolir una arqueologia de proximitat, imprescindible _________(18) la socialitzaci de la nostra tasca i la sensibilitzaci __________(19) el patrimoni i la nostra histria. Conixer ajuda a valorar una feina que es desenvolupa en una ciutat ______(20) sovint larqueologia que no sexplica ________(21) com _____(22) entrebanc per al progrs. En la mateixa lnia sha pronunciat la regidora de Patrimoni del consistori, Rosa Rossell, que opina que els integrants de la RSAT sn lliures de dir el que vulguin, per pensa que shan aventurat __________(23) de fer aquestes declaracions: _______(24), lopini que val s la de les persones que han treballat en lexcavaci. La troballa, a part, ha estat avalada per molts altres professionals, com, per exemple, pel reconegut arqueleg i arquitecte alemany Theodor Hauschild. A ms, el temple que sha descobert s de vuit columnes i ni ______(25) a Roma __________(26) dos de tanta magnitud en un mateix radi. Avui, 11 dagost de 2010 (text adaptat) (1) (2) (3) (4) (5) (6) (7) (8) (9) (10) (11) (12) (13) (14) (15) a. qualificat a. als quals a. perms a. la ciutat a. shagi a. els medis de comunicaci a. a linvestigadors a. senyalar a. aparegut a. en a. per als a. com a. anulen a. des que a. blox b. calificat b. els quals b. perms b. a la ciutat b. shagin b. els mitjans de comunicaci b. els investigadors b. assenyalar b. aparescut b. a b. pels b. com d b. disolen b. des de que b. bloc c. nomenat c. que c. perms c. en la ciutat c. hagi c. als mitjans de comunicaci c. als investigadors c. senyalitzar c. aperegut c. a l c. per els c. com a c. dissolen c. desde que c.blog

90

Suficincia
(16) (17) (18) (19) (20) (21) (22) (23) (24) (25) (26) a. atengut a. ja que a. de cara a. envers a. on a. sentn a. a un a. a lhora a. Per mi a. solsament a. existeixen b. ats b. donat que b. per b. cap b. en la que b. sentn b. un b. aleshores b. Segons mi b. tan sols b. hi existeixen

Exercicis de refor
c. ats c. tanmateix c. per a c. en vers c. en que c. sentn c. c. alhora c. Per a mi c. tant sols c. nexisteixen

4.Llegeix el text segent i encercla lopci correcta: Lactor angls havia ___________ (1) el to de veu, per continuava el seu recital. ___________ (2) un brogit constant i ms aviat ___________(3), de casino de poble, havia envat la cafeteria. La fressa del mar excitat, a fora, simulava un jazz de fons. Si no hagus estat pel moviment, ning ___________ (4) que eren al mig duna tempesta. En un rac, el fum esps del cigar donava a la taula dels quatre jugadors una claror de peixera. ___________ (5) va crixer i es va afegir a aquell remol: en un altre extrem, dos nois shavien ___________ (6) a terra. Un tocava la guitarra i laltre cantava. Eren canons ___________ (7), de Bob Dylan, de Donovan, dEric Burdom, que lAnna no havia escoltat mai. Per laccent es notava que eren ___________ (8). Al cap duna estona ___________ (9) va acostar, els va saludar amb un cop de cap i es va asseure a terra amb ells. Els dos nois es van mirar sense deixar de tocar. ___________ (10) va oferir un cigarret i tots dos van ___________ (11). Toni Punt, Maletes perdudes 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. a) baixat a) de mica en mica a) harmnic a) hagus dit a) un nou remor a) assegut a) extranyes a) francesos a) es a) els a) aceptar b) abaixat b) mica en mica b) armnic b) hauria dit b) una nova remor b) sentat b) estranyes b) francessos b) shi b) els hi b) acceptar

91

Suficincia

Exercicis de refor

5. Transforma la frase a) en la frase b), canviant solament el que sigui necessari. El que escriguis a la frase b) no pot ser mai exactament igual que el que hi ha a la frase a). Exemple: a) Digues qu vols. b) Em va dir que li digus qu volia. 1. a) Jo no hi puc anar. Has danar-hi tu. b) Jo no hi puc anar. Cal que hi vagis tu. 2. a) Si estudies de valent aquest hivern, aprovars les proves de les oposicions. b) Si estudiessis de valent aquest hivern, aprovaries les proves de les oposicions. 3. a) Enceneu el foc. b) Ens va dir que encengussim el foc. 4. a) Les eleccions shan de convocar al ms aviat possible. b) Cal que convoquem les eleccions com ms aviat millor. 5. a) Abans, la biblioteca havia estat al davant del mercat. b) Abans, al davant del mercat hi havia la biblioteca. 6. a) A les festes de Portbou, hi havia tots els teus germans. b) A les festes de Portbou, no hi faltava cap dels teus germans. 7. a) A mitja cocci, afegiu a la cassola dos trossos de bacall. b) Quan estigui mig cuit, afegiu a la cassola un parell de trossos de bacall. 8. a) Aquest exercici s ms fcil que l'anterior. Si ms no, a mi mha costat menys. b) Aquest exercici no s tan difcil com lanterior. Si ms no, a mi no mha costat tant. 9. a) Diuen que les regions seques sn ms sanes que les humides. b) Diuen que un clima sec s ms sa que un clima humit.
[Extret de: http://antalya.uab.es/gab-llengua-catalana/www/cat/formacio/ycexam.htm]

92