EL NACIONALISME: UNA OPCIO VALENCIANA?

per Rafel Medina i Ferrandis

Ad este la maj r pena li !a t "at: es #$des Is"ari t% de &$i s n "ap est' en la ( "a% i pataleja "a(rejat))) Cant XXXIV La Divina Comedia

1. Nacionalisme: definicio i aproximacio historica. Se* ns el pensament de la maj ria de te ri"s% n (stant a &$e l+e,isten"ia de " ns"ien"ia de p (le lli*ada a les parti"$laritats etni&$es% llin*-isti&$es% reli*i ses p liti&$es es tan anti*a " m l+e,isten"ia matei,a de l+! me i les se$es primeres r*anisa"i ns s "ials% el na"i nalisme s r*i en E$r pa al . ltant del si*le /VIII *ra"ies a l+infl$en"ia d+idees desenr llades en les re. l$"i ns fran"esa i ameri"ana% " m s n els " n"eptes d+i*$altat% lli(ertat% s lidaritat i espe"ialment el de s (irania p p$lar &$e p saren els f naments al na"i nalisme) 0 s .isi ns% d s "ares de la matei,a m neda% !an &$edat en e.iden"ia des d+ei,e m ment% i mentres &$e al*$ns es "entren en els aspe"tes ne*ati$s del na"i nalisme en ass "iar1l al fa"isme% el ra"isme la ,en f (ia% atres a$t rs el .in"$len estretament en la dem "ra"ia i el dret d+a$t determina"i % ei,emples per a t ts els *$sts ne p dem tr (ar en diferents ep &$es i ll "s) En prin"ipi dei,ar "lars% per a lle.ar f " a l+irra"i nalitat i apassi nament &$e en. lta al terme% al*$ns " n"eptes C men2arem pel terme Nacio: els a$t rs !an fet diferen"ies entre les idees de na"i 3"$lt$ral4 i na"i 3p liti"a4) 5) Meine"6e sera $n dels primers a$t rs en fer esta distin"i % ai,ina se* ns ell la na"i p liti"a nai,eria en E$r pa " m a $na referen"ia ide l *i"a &$e faria mes fa"il la .ida de l+estat% &$e en a(s l$t era " nse&-en"ia d+$na realitat na"i nal pree,istent) Este fen men es e,tensi(le a la realitat ameri"ana% afri"ana i asiati"a% a n es e.ident l+ine,isten"ia d+$na ! m *eneitat etn "$lt$ral llin*-isti"a pre.ia) A l llar" de t ta l+!ist ria els pr "es s de " nf rma"i d+est s estats !an ne"essitat de la "rea"i d+$n ne,e d+$ni ) En l+Anti" Re*im els re"$rs s ide l *i"s &$e asse*$ren l+$nitat s n del tip de: fidelitat dinasti"a% lli*ams reli*i s s% la tradi"i i la s$missi per la f r2a) Sera l+estat lli(eral des del se$ ri*e% &$an se desfa d+est s elements% el &$e "ree el n $ " n"epte d+estat% (assat en l+indi.id$ en di*nitat i drets intrinse"s &$e es s$(je"te i n (je"te de la na"i % i el na"i nalisme p liti" &$e s$stenta esta $nitat na"i nal) C m dia A) C ((an: La nacio comunitat politica, lEstat, es una organisacio utilitaria construida per linventiva politica per a la consecucio de hasda politics, incloent els economics. La politica es el terreny de loportunitat i la mida del seu e it es el grau en !ue les "asses materials del "enestar #llei i orde, pau i "enestar economic# son realisades. La nacio des duna concepcio cultural, pel contrari, es normalment vista com a una cosa "ona en ella matei a, un $et "asic, un $et inde$ugi"le de la vida humana% els seus guanys estan en el terreny de lart i la lliteratura, la $iloso$ia i la religio&. Este se* n tip de na"i % de *ran tradi"i alemana &$e tindria en 7erder el se$ primer *ran te ri"% est' (assada en la sin*$laritat "$lt$ral d+$na " le"ti.itat i &$e es el "riteri lle*itim per a dellimitar les r*anisa"i ns p liti&$es% per&$e se "re$ indispensa(le l+e,isten"ia d+$n estat pr pi &$e asse*$re l &$e es " nsidera essen"ial% a2 es% la pers nalitat "$lt$ral diferen"iada del p (le)

Ai,ina p$i,% res$mint% p dem dir &$e e,isti,en d s tip s de na"i &$e% a mes% " n.i$en *eneralment en $n matei, espai *e *rafi": 89 Na"i p liti"a: a9 Li d na ri*e l+estat lli(eral) (9 Es $na " nstr$""i ide l *i"a *rat$ita) "9 Crea $n na"i nalisme espe"ifi" de tip lli(eral% a la mida del "i$tada i n del parti"$larisme etni") d9 L+indi.id$ es el s$(je"te i n l+ (je"te) e9 :enera $na s "ietat ! m *enea i (erta) ;9 Na"i "$lt$ral: a9 <e el se$ ri*e nat$ral en $na pers nalitat "$lt$ral diferen"iada) (9 <e per finalitat la defensa d+esta pr pia pers nalitat) "9 :$st per la di.ersitat i per l pr pi a "ada p (le) d9 0e (ase s$praindi.id$al) El pr ta* niste de la na"i es l+etnia) N (stant esta primera "lassifi"a"i respe"te al tip de na"i ns e,istents anem a . re &$ins na"i nalismes les s$stenten) Si (e el na"i nalisme &$e te per f nament la na"i p liti"a presenta $n sentit eminentment f$n"i nal i pra*mati"% el na"i nalisme de les na"i ns "$lt$rals te $na f rmida(le "apa"itat d+adapta"i als n $s temps i difi"ilment p dem tr (ar $n patr ! m *ene$) El na"i nalisme% " m a ide l *ia i m .iment p liti" es difi"il d+emmar"ar en $na te ria e,pli"ati.a de "ara"ter *l (al% ai,ina " m analisar t tes les p ssi(ilitats de na"i nalismes: estatals% a$t n mistes% separatistes% .i lents% dem "rati"s% federalistes))) Analisarem per dam$nt " m !an int$it el pr (lema del na"i nalisme &$atre *rans est$di s s del tema &$e !an infl$it de"isi.ament en el dis"$rs te ri") Per a =) Anders n el p$nt de partida es la " nsidera"i de la na"i " m a $na " m$nitat ima*inada% "ara"terisada per la se$a llimita"i espa"ial i per la se$a aspira"i a la s (irania p liti"a) El na"i nalisme sera la f r2a ide l *i"a "apa2 de d nar .ida ad esta " m$nitat en el llar" pr "es &$e es" men2a per l+er si dels anti"s referents $nitaris " m la reli*i % les llen*$es sa*rades% i les .elles m nar&$ies) Entre estes n .es na"i ns Anders n diferen"ia tres tip s: a9 Na"i nalisme 3ameri"a4: a""epta"i dels llimits *e *rafi"s " l nials i de la llen*$a de l+imperi) (9 Na"i nalisme 3p p$lar4 e$r pe$: . "a"i p p$lista > m .ilisad ra en *ran m ti.a"i per les diferen"ies "$lt$rals) "9 Na"i nalisme 3 fi"ial4: estats s$prana"i nals &$e f menten p liti&$es $nif rmisad res s (re realitats diferents% &$e !an perd$t els lli*ams !ist ri"s) Per ei,emple p liti&$es de 3r$sifi"a"i 4 en els d minis de l+anti" imperi) E) :ellner ne*a els p st$lats del na"i nalisme "$lt$ral >a &$e per ad ell el na"i nalisme es eminentment f$n"i nal) 0esmitifi"a les idees pr pies del na"i nalisme "$lt$ral en tant en &$an es imp ssi(le "rear tants estats " m realitats "$lt$rals e,istents i estes estan (asades en estere tips "$lt$rals &$e en ( na mida s n in" mpati(les en les pretensi ns del na"i nalisme &$e les ar*-i,) La ne"essitat del na"i nalisme s lament es des" (ert pel "apitalisme% mes en " n"ret per l+ind$strialisme: El nacionalisme te un $ondo arrelament en les e igencies estructurals distintives de la societat industrial. No es un moviment !ue siga $ruit duna a"erracio ideologica ni dun e ces emocional... es ademes inevita"le&.

Per ad ell es la f r2a d+estes ne"essitats s "ials% i n la f r2a de les realitats etni&$es llin*-isti&$es% la "read ra de la na"i ) E) 5ed $rie% per " ntra% d na $na e,pli"a"i !ist ri"1ide l *i"a) Identifi"a el n$"le$ d$r de la d "trina na"i nalista: L+!$manitat est' di.idida nat$ralment en na"i ns definides per $ns "riteris "$lt$rals &$e s n l+$ni" s p rt ade&$at i lle*itim d+ r*anisa"i ns estatals) Per ad ell la Re. l$"i Fran"esa j$nt a les ap rta"i ns de la fil s fia p liti"a alemana !an sentat les (ases del na"i nalisme? &$e% n (stant% te en el prin"ipi d+a$t determina"i indi.id$al de 5ant l+ini"i del pr "es% per a n dis" rre el p steri r dis"$rs na"i naliste de 7erder i Fit"!e) La dinami"a p liti"a &$e *enera el na"i nalisme% per a 5ed $rie% esta(li, $na distan"ia de f nd entre la ll *i"a lli(eral1 dem "rati"a i la na"i nalista) Per $ltim% I) =erlin dira &$e l+! me pertenei, d+$n m d nat$ral a $n *r$p% &$e faria in" mprensi(le a l+! me si l+ (.iarem) La realitat na"i nal es $n r*anisme (i l *i" a n pre.aldrien els .al rs na"i nals fr nt als atres) El 3n stra4 sera l+ar*$ment mes si*nifi"ati$ per a defendre els m d s de .ida% les "reen"es les p liti&$es des d+$na perspe"ti.a na"i 1nalista) El sentiment ferit es l+ ri*e del na"i nalisme " m a resp sta als ata"s @de &$alse. l tip 9 a $na s "ietat tradi"i nal% per fara falta tam(e $n *r$p de pers nes "apa2 d+ ferir $na alternati.a p liti"a d+esta "lasse% fa. rit per la desapari"i de les .elles jerar&$ies) Ai,ina p$i, el na"i nalisme se " nstit$i, " m a la mill r lle*itima"i de l+estat e,istent% el .e!i"$l a tra.As del &$al els n $s a*ents s "ials . len aple*ar a la " n&$ista del p der% en f rma preferent per n e,"l$si.a d+estat s (ira) La .ersatilitat del " n"epte l+!a fet alliniar1se tant en el lli(eralisme dem "rati" " m amparar p st$res a$t ritaries i rea""i naries) El fen men na"i naliste rela"i nat en a&$elles na"i ns sens estat !a fet &$e% a p " a p "% s+!a*en esta(lit $na serie de drets in!erents a les na"i ns? enteses estes " n a realitats etn 1"$lt$rals) El prin"ipi de les na"i nalitats " nsa*raria el dret de t ta na"i nalitat a d tar1se d+$na r*anisa"i p liti"a pr pia) L+e,isten"ia d+$na na"i "$lt$ral seria la diferen"ia si*nifi"ati.a &$e *eneraria el p steri r dret d+a$t determina"i ) L+ ri*e de la pr m$l*a"i d+est s drets est' en el re" lBament de les p ten"ies ""identals a les na"i ns s$(j$*ades per l+imperi r$s a partir de la primera *$erra m$ndial) Sera s (ret t Alemania la &$e d ne imp$ls a la "rea"i de la C nferen"ia de Na"i ns Oprimides en La$sana 8C8D% i a la p liti"a de pr te""i de les min ries d nant1li f rma en els tra"tats de pa$ i en la S "ietat de Na"i ns) Este dret d+a$t determina"i est' re" ne*$t pels tra"tats i " n.en"i ns interna"i nals% per d+$na manera m lt matisada% i pels te,ts i p liti&$es de les Na"i ns Unides% s (re t t per als p (les " l nisats s mes s a * .erns aliens ra"istes? atra " sa s n les realitats na"i nals dins d+estats p der s s i dem "rati"s) En est s "as s si &$e !i !a pr n$n"iaments s (re les pr te""i ns de les min ries "$lt$rals% drets &$e *arantisarien l+a$t n mia "$lt$ral i in"l$s administrati.a per n p liti"a) < ts deri.arien de la de"lara"i dels 0rets 7$mans @8CEF9) Respecte ad estes nacions sens estat, Monserrat Guibernau distiguix, per lo manco, quatre situacions diferents: a9 Re" nei,iment "$lt$ral: l+estat1na"i p t re" nei,er les 3diferen"ies "$lt$rals4 de la se$a min ria min ries% permetent1les tan s ls el "$lti$ i la pr m "i de la se$a "$lt$ra pr pia i el manteniment d+al*$ns elements f ndament arrelats de la tradi"i s "i "$lt$ral))) @p sa l+ei,emple de :ran =retan>a 9 (9 A$t n mia par"ial: na"i ns " m Catal$n>a el PaGs Vas" fr$i,en de "ert *ra$ d+a$t n mia "$lt$ral i p liti"a dins del sistema a$t n mi" "reat en Espan>a )))

"9 Federa"i : La sit$a"i de H$e(e" i Flandes " m a na"i ns inte*rades en $na federa"i permet presentar1les " m a ei,emple del ni.ell mes ele.at d+a$t determina"i " nse*$it per na"i ns sens estat))) d9 Repressi : En $na "ate* ria distinta s+en" ntren a&$elles na"i ns &$e "ari,en " mpletament de re" nei,iment per part de l+estat &$e les " ntA)))

'. La nacio valenciana. Una . lta !em d nat $na $llada s (re la te ria (asi"a del na"i nalisme anem a aterrisar en el pr (lema .alen"i') N p diem a( rdar minimament el pr (lema del na"i nalisme .alen"i' sens analisar la realitat !ist ri"a) Si (e l primer seria . re si els .alen"ians s m $na na"i per a% en a"a(ant% ar*$mentar s (re la se$a p ssi(ilitat na"i nal% la realitat n es tan simple per les pr pies "ir"$mstan"ies i el " nfli"te identitari &$e s$(ja$ en la s "ietat .alen"iana) PlantejarAm la pre*$nta de si els .alen"ians s m $na na"i ) La " ntesta"i ad esta &-esti la a( rdarAm des de d s aspe"tes: s m $na na"i 3"$lt$ral4?% s m $na na"i 3p liti"a4? '. (. La nacio cultural. Els .alen"ians% en a(stra"te i sense les matisa"i ns i pr (lemes &$e mes a.ant a( rdarem% re$nim *ran part dels re&$isits% &$alse. l d+ells .alit i s$fi"ient% per a " nfirmar l+e,isten"ia d+$na na"i "$lt$ral .alen"iana) Entre els "riteris d+identitat p dem tr (ar per ei,emple: la " ntin$itat en el temps d+$na (ase etni"a% d+$n *entili"i: .alen"i'% de lli*ams p liti"s !ist ri"s: re*ne% re*i % paGs de la den mina"i de na"i .alen"iana t ts fets >a est$diats) L+atre "riteri f namental &$e s ste l+identitat es el de diferen"ia"i : l+e,isten"ia d+$na "$lt$ra i $na llen*$a pr pies den minades sempre a l llar" de l+!ist ria " m a .alen"ianes) C st$ms% f l"l r% *e *rafia% lleis% instit$"i ns% mides% tradi"i ns i IJJ an>s d+independen"ia p liti"a i administrati.a !an " ns lidat $n s la*e identitari &$e te " m a *ran referent la "i$tat de Valen"ia% per &$e s (re.i$ sens ella) 0ins de les "ara"teristi&$es d+identitat% la llen*$a pr pia% &$e n $ni"a% el den minat idi ma .alen"i' &$e fa fi"ial l+Estat$t d+A$t n mia% era !asda els an>s IJ el ne,e d+$ni mes .i$ entre t tes les terres en les &$e es parla) N te+s " m San"!is :$arner% al " la( rar en l+ela( ra"i del mapa llin*-iti" espan> l% refle"ti, &$e si >a !a.ien arrelat f ndament els *entili"is " m "astell nen" ala"anti% la llen*$a pr pia sempre f ra den minada per t ts " m a .alen"iana) Ai,ina p$i, en prin"ipi les " ndi"i ns en les &$e " nta el na"i nalime .alen"i' s n immill ra(les per a tri$mfar) Els met d s tal . lta !an .in*$t "ara"terisats per "ir"$mstan"ies m lt parti"$lars i els .alen"ians n !an rea""i nat mai .i lenta ni $nitariament " ntra els pr "ess s $nif rmad rs i tan s ls $na resisten"ia "$lt$ral pr $ min risada !a se*$t la se$a .ia) '.(.(. La continuitat etnica versus el trencament. La na"i .alen"iana te la se$a (ase f namental en $n " mp nent etni" pr $ ! m *ene$% &$e n p$r ni e,"l$si$% per la f rta presen"ia i(eri"a &$e " nf rma la (ase etni"a del p (le .alen"i'% &$e despres ass$mi, les es"ases ap rta"i ns p r"ent$als d+atres etnies i p (les a l llar" de l+!ist ria) N se pr d$i,en tren"aments en esta (ase etni"a ni per l+ "$pa"i r mana% ni per la * ti"a% ni per la

m$s$lmana) <amp " la re" n&$ista s$p n*$e $n in"rement de p (la"i &$e p *$era afe"tar en s$stan"ia al s$strat i(eri") Sera en l+e,p$lsi dels m ris"s &$an .erdaderament se pr d$i,"a $n imp rtant despla2ament% per de p (la"i .alen"iana "ap a l+estran*er% sent la rep (la"i en esta ep "a% si (e imp rtant s (re t t en arees " n"retes% tamp " ni de ll$nt s$stan"ial) Parei, ser p$i, &$e els .alen"ians s m $n p (le en $n ri*e " m$% n p dem dir &$e si*a d+$na ra2a p$ra d+$na etnia &$e p$*a press$mir de p$rea per si s m ! m *ene$s i &$e assimilant les ap rta"i ns "$lt$rals i te"n l *i&$es i en men r mida etni&$es les !em fet n stres) <al . lta% " m a pr .a% l &$e .a dir Fran"es" Ei,imen>s? &$e (ser.ant des de f ra " m a "atala al p (le .alen"i' dira &$e pese a ser $n 3p (le " mp st4 es $n p (le diferent i en pers nalitat) Ad este respe"te els est$dis i (res de #$lia San Valer i de # sep Apari"i reafermen estes te ries) 0e t tes f rmes% la .eritat% es &$e n s imp rta (en p " ei,a etniti"itat i estem mes predisp sts a " nsiderar .alen"i' ad a&$ell &$e fa $n esf r2 per parlar entendre el .alen"i'% es $n patri ta i tre(alla i ll$ita per esta terra? &$e ad a&$ells &$e% !a.ent nai,"$t a"i i tindre m lts antepassats d+a"i% n ei,er"i,en de .alen"ians i rene*$en de ser1! s+a.er* n>i,en) Els n rtameri"ans n ! s n pel se$ " l r sin per&$e . len ser1! % (en.in*$ts t ts a&$ells &$e senten l+ r*$ll de ser .alen"ians) M+em "i na pensar en al*$n ami"% de n m impr n$n"ia(le% &$e des de =rasil se sent i es m lt mes .alen"i' &$e la maj ria dels d+a"i) '.(.'. Les caracteristi!ues peculiars. Les "ara"teristi&$es parti"$lars dels .alen"ians s n en primer ll " ! m *enees en t t el paGs i determinen $nes pe"$liaritats de "ara"ter i "$lt$rals mes alla de la llen*$a &$e se parla en "ada B na) Estes !an d nat ll " a e&$i. "ats estere tips de meninf tisme% de ser muelles&% d "ils))) '.(.). La cultura. La "$lt$ra .alen"iana% permea(le a les m ltes infl$en"ies re($des% es e.ident &$e e,isti, i &$e n a s les se manifesta a"i% sin &$e la se$a infl$en"ia !a traspassat les n stres fr nteres) Nin*$ p t ne*ar &$e e,isti, $na pint$ra% $na lliterat$ra $na ar&$ite"t$ra de m lt alt ni.ell) Una *astr n mia i $n f l"l r impresi nant de *ran ri&$ea) '.(.*. La terra i el paissage. E.identment la terra i el paisa*e tam(e mar&$en als ! mens &$e .i$en en ella% i la millor terreta del mon imprimi, $na essen"ia p$ra en els ! mens d+esta terra% i es tan f rta la pers nalitat de la " sta% les se$es ! rtes i la mar% &$e l+interi r m ntan> s de Valen"ia n fa sin mirar1se en a$steritat en est esplend r &$e representa en si matei,a la "apital i " ntri($i, a d tar de n (lea $n " nj$nt !arm ni"% impensa(le l+$n sense l+atre) '.(.+. La llengua. En el territ ri .alen"i' se parlen d s llen*$es en diferents arees: en $na el "astella K a"t$alment% >a &$e la parla d+estes B nes s+!a assimilat al "astella% per p driem parlar d+$n ri*e en el 3r man2 .alen"i' serr'4 @#) San Valer 8CLL9 mes lli*at a l+ara* nesK i en l+atra el .alen"i') Est $ltim idi ma es el &$e " nferi, $na f rta pers nalitat a la "$lt$ra i al p (le .alen"i' en *eneral) '.(.,. La voluntat de ser di$erents.

Es tal . lta l mes imp rtant% >a &$e p (les etni"ament i*$als tan s ls els separa la . l$ntat de ser diferents% d+a$t afirma"i ) Es tra"ta d+$na dinami"a s "ial " ntra la &$e n es p t ll$itar% sin des"ri$re1la) S m .alen"ians per&$e . lem% i a2 mar"a% reaferma% la n stra diferen"ia) Es tan senBilla &$e !i !a .alen"ians &$e ne*$en ser1! ne*$en &$e a2 s$p n*a $n "an.i d+identitat al dir s " $n espan> l de Valen"ia s " $n "atala de S$e"a) La maj ria immensa de .alen"ians &$an afirmem ser1! ! fem " ns"ient de &$e a2 s$p n ser diferents) '.'. La nacio politica. La realitat es que a Valencia, lactual estatut juridic li conferix, dins del marc constitucional, certa autonomia administrativa i cultural, dins de lestat plurinacional espanyol !n el seu !statut d"utonomia se li reconeix al #oble Valenci$ el ser una nacionalitat %istorica !videntment esta realitat actual te el seu orige en lexistencia dun !stat valenci$ en lleis propies i autogovern: el Regne de Valencia, des de la seua creacio pel rei &aume '( damunt duna realitat precedent com era el Regne taifa de Valencia #ero verdaderament lo que nos trobem es dun poble fraccionat, a on les divisions provincials s%an convertit en una realitat desvertebradora i a on %i %a una acceptacio massa sumissa del jou des%armonisant de lesperit valenci$ !l progres de la consciencia nacional valenciana es el que %a patit lestancament mes important de tots els pobles de lestat espanyol( est$ per baix de la consciencia que %an creat regions castellanes que no son pobles diferents #ero vejam l%istoria recent del nacionalisme valenci$ o valencianisme 2.2.1. Antecedents. El primer " n"epte @na"i nalisme .alen"i'9 se referi, al se$ aspe"te p liti" i el se* n @.alen"ianisme9 te $na am(i.alen"ia semanti"a i es $sada tant a ni.ell p liti" " m "$lt$ral) El na"i nalisme .alen"i' tindra els se$s ri*ens en la matei,a :$erra de S$""esi i la " nse*-ent perd$a de les lli(ertats na"i nals% $na . lta perd$da efe"ti.amernt es d naren .aris intents de re"$pera"i de part de les lleis pr pies s (re t t del dret "i.il .alen"i'% per sempre !i !a*$eren f$n"i naris i *ent infl$ent &$e se ne*aren des d+a"i a retr (ar "ert a$t * .ern) Certament !i !a.ia .enta*es en el n $ sistema &$e pr pi"i' $n imp rtant "rei,iment per distan"iant1l de la pr pia tradi"i ) Sera a mitan del si*le passat en la Renai,en2a% en el mar" del r manti"isme lliterari% &$an se ($s&$e en el passat% n a s les l+ ri*e de la "$lt$ra pr pia% sin tam(e el refent mes esplend r s de la matei,a? &$an l+a" mpan>a.en les lli(ertats na"i nals) La Renai,en2a .alen"iana% mes matinera &$e la pr .en2al i la "atalana &$e es" men2a en el fet aGllat de l+ da de Ari(a$% per a " ns lidar1se en R$(iM i Ors% en Lo -ayter del Llo"regat% en 8FE8% s+al.an2a ad esta en el p ema de Lo .omni de Vi"ent Sal.' @8FN89? i tam(e a"i la " ns lida"i en el matei, 8FE8 en < mas Villarr >a% en El Li"e Valen"ian ) 7asda l+apari"i de Lo Verdader Catala en 8FEN n !i !a*$e en =ar"el na prensa en "atala% sent esta la primera) <am(e s+al.an2a en a2 Valen"ia a Catal$n>a% p$i, en 8FNL # sep MO = nilla f$nd' El /ole% primer semanari lli(eral i festi$ de la prensa .alen"iana) Si (e el sentiment na"i naliste f n pr $ matiner% la p "a impli"a"i p liti"a i les diferents mani (res d+a&$ells &$e l+en"ap2ala.en% .aren tr$n"ar sempre el &$e &$allara $n .erdader na"i nalisme .alen"i') N e,isti mai l+atra " ndi"i sine &$a n n? &$e es $n *r$p de pers nes "apa2 d+ ferir $na alternati.a p liti"a na"i nalista disp sta a al"an2ar el p der @ I) =erlin9)

S (re l+!ist ria p liti"a del .alen"ianisme: d s pers na*es f$ndad rs de la s "ietat L Rat Penat en"arnaran les d s .ertents del .alen"ianisme @el de *$ant i el d+esparden>a9 est s s n <e d r Ll rente @8FND18C889% i C nstanti Ll m(art @8FEF18FCN9? est $ltim% partidari d+$na rep$(li"a federal parti"ip'% en el CantM de Valen"ia) Es"alante en els se$s sainets ridi"$lisa.a a $na ($r*$esia &$e desija.a "astellanisar1se) N f ren m lt (rillants el e,its d+esta Renai,en2a% en t t "as s$peri r lliterariament a la "atalana% i dif n*$eren $n llen*$a*e ar"aisant i all$ntat del p (le a mes de f mentar $n f l"l r i $n " st$m(risme "ir"$ms"rit a la "i$tat de Valen"ia i l+! rta sens $na arti"$la"i real en Castell i Ala"ant) P liti"ament &$all' $n primiti$ anti"entralisme en f rma de radi"alisme lli(eral rep$(li"anisme federal &$e de*$t a la framenta"i pr .in"ial n aple*ar' a tri$mfar) Sera a prin"ipis del si*le // &$an el na"i nalisme .alen"i' tr (e en la "rea"i en 8CJE de Valen"ia N .a @es"isi de L Rat Penat f$ndada per Fa$sti =ar(era i MartP9 la primera entitat &$e preten estendre el .alen"ianisme p liti" a t ts els *r$ps p liti"s? re" rdant timidament la S lidaritat Catalana per n re(ra m lta aten"i : ni dels partits de la Resta$ra"i % ni del rep$(li"anisme (las&$iste% ni del m .iment (rer i in"l$s <e d r Ll rente ren$n"ia a la se$a presiden"ia) En 8CJE% els rep$(li"anistes federals reda"ten en Ala"ant $n 3Pr >e"te de C nstit$"i per a $n Estat Valen"i'4% dins d+$n estat federal espan> l) En 8C8F% I*na"i Villal n*a f$nda Uni n Valen"ianista Re*i nal &$e pretenia $na assam(lea i r*anismes p liti"s pr pis% i esta(li, rela"i ns en la 3lli*a de Catal$n>a4 da.ant la "ampan>a 3Espan>a :ran4) <am(e en ei, an> aparei, # .ent$t Valen"ianista i en n .em(re es pr d$i, la 0e"lara"i Valen"ianista &$e rei.indi"a l+a$t n mia per a l+anti" Re*ne) Ed$art MartineB i Ferrand @8FFN18CNI9 pr p$*na en 3Sintesis del "riteri .alen"ianiste4 @8C8F9 el re" nei,iment del fet na"i nal .alen"i' distin*$int entre Estat i Na"i entesa esta " m a $na a*r$pa"i nat$ral f rmada per $na llen*$a i $na matei,a tradi"i !ist ri"a) 0espres de la "ai*$da de Prim de Ri.era sera &$an el .alen"ianisme al"an"e maj r interes: En 8CNJ se "rea l+A*r$pa"i Valen"ianista Rep$(li"ana &$e pr p$*na $na a$t n mia p liti"a re*ida per $n parlament) El matei, an> aparei, A*r$pa"i Valen"ianista &$e s+inte*raria p steri rment en la 0reta Re*i nal Valen"iana de Ll$Gs Ll$"ia) Mem(res d+A""i C$lt$ral Valen"iana i del Centre d+A"t$a"i Valen"ianiste @8CN89 per l+$ni del na"i nalisme .alen"i' f$nden en 8CNN A""i Valen"ianista Rep$(li"ana) En 8CNE% nai, Es&$erra Valen"iana% federalista i (las&$ista% es"isi del PURA @Partid de Uni n Rep$(li"ana A$t n mista9) A finals de 8CNI la A*r$pa"i Valen"ianista Rep$(li"ana% el Centre d+A"t$a"i i el Centre Valen"ianista de /ati.a s+$ni,en en el Partit Valen"ianiste d+Es&$erres% &$e j$nt a Es&$erra Valen"iana% s+inte*raren en el Fr nt P p$lar de 8CND) 0$rant la Se* na Rep$(li"a a$mentaren les rei.indi"a"i ns a$t n 1mistes% !i !a*$eren di.ers s intents d+estat$t d+a$t n mia) El primer el planteja el PURA% &$e .a tindre pr (lemes des d+Ala"ant i Castell pel fantasma del "entralisme .alen"i'% >a &$e el lerr $,isme n esta.a disp st a " la( rar% n (stant !i !a*$eren p (les " m: 0enia% Altea% <e$lada la Vila # > sa &$e amena2aren en a(and nar la pr .in"ia si la 0ip$ta"i d+Ala"ant reitera.a la se$a ne*ati.a) 0a.ant el fra"as% el PURA prete red$ir la pr p sta a la pr .in"ia de Valen"ia) Es en ei,e m ment &$an A*r$pa"i Valen"ianista Rep$(li"ana " n. "a en 8CN; a t tes les f r"es p liti&$es per a rellan2ar l+estat$t i s n el PSOE% Es&$erra Rep$(li"ana i Radi"als S "ialistes els prin"ipals ap > s? sent ara el PURA i el Partit C nser.ad r els &$e n a" diren a la "ita i del &$e se desmar"ar' tam(e pr nte

la 0reta Re*i nal) Les "ir"$mstan"ies fan &$e s+a(and ne el pr >e"te &$e se reprendra en mi* de la *$erra "i.il) En 8CNL aparei,en tres pr >e"tes i es "rea $n ent prea$t n mi": El de la CN< i se"t rs anar" 1sindi"alistes &$e defenen el dret d+a$t determina"i pr p nen 3=ases para el Estat$t del PaPs Valen"ian 4 @de (ase sindi"alista i plantejaments e" n mi"istes in"l Ga a Al(a"ete i M$r"ia en $na " nfedera"i Re*i nal de Le.ante9) El d+Es&$erra Valen"iana ne pr p n $n atre des d+$na p si"i m derada rela"i nat en l+estat$t Vas") I% finalment% el d+Uni Rep$(li"ana% pare*$t al del 8CN8) En l+e. l$"i d+estes demandes d+estat$t d+a$t n mia p dem . re .aris pr (lemes &$e se plante*en " nstantment: de la primera den mina"i de Re*i % Re*ne Valen"ia se passa en a"a(ant a la de PaGs% tam(e la f nda animad.ersi d+Ala"ant d+$na part imp rtant de la pr .in"ia a inte*rar1se i en man" f r2a la de Castell % i l+interes de desmem(rar l+entramat !ist ri" i "$lt$ral dels .alen"ians i pri risar "riteris e" n mi"istes &$e feren .ia(le l+inte*ra"i de M$r"ia i Al(a"ete i in"l$s C n"a i <er l) El .alen"ianisme &$e s$(ja$ i j$stifi"a les demandes .alen"ianistes es "riti"at des de se"t rs espan> listes i >a es" men2a la se$a fra"i entre fil "atalanistes i .alen1"ianistes% en"ara &$e a2 n sera e.ident i (.i !asda finals del fran&$isme) 0espres de perdre la *$erra les f r"es rep$(li"anes% l+ep "a de a$tar1&$ia *elar' &$alse. l intent .alen"ianiste) S$perada esta primera etapa% *r$ps "landestins intenta.en rellan2ar "$lt$ral i p liti"ament el tema i sera en els an>s DJ% en la p$(li"a"i de Nosaltres els Valencians @=ar"el na% 8CD;9 &$an se fa2a e.ident per a n se perfila la n .a "risis identitaria) Esta te el se$ ri*e en $na idea primi*enia dels p liti"s "atalans% entre ells Prat de la Ri(a% de " nstr$ir $na :ran Catal$n>a% despres den minada per F$ster " m a PaGs s Catalans) Per a la " nstr$""i d+esta &$imera p liti"a fea falta &$e pren*$eren " ns"ien"ia d+ella els n $s "atalans &$e en"ara n en tenien% per&$e Q se* ns afirmenQ el "entralisme espan> l !a.ia d rmit esta e.iden"ia) El "ami a se*$ir &$e mar&$en sera el &$e p steri rment s+!a pr d$it: per l+$nitat de la llen*$a al.an2arAm "ap a l+$ni "$lt$ral i p liti"a de t tes les terres de la :ran Catal$n>a: Catal$n>a% mes: Valen"ia% les Illes i el R sell ) 0$rant t ts est s an>s% (ai, el fran&$isme% l+ p"i .alen"ianista ana lli*ada indis l$(lement en pan"atalanisme? al*$ns al se$ " stat% atres en " ntra en "erts re"els% per sempre !a se*$t el mantened r d+$na espe1ran2a .ia(le per ad al*$ns d+a&$ells &$e esta.en en " ntra d+$n m del d+estat espan> l% &$e era a*ressi$ " ntra les realitats "$lt$rals periferi&$es i n "astellanes) En esta ep "a f s"a% estan mantenint la flama de la .alen"ianitat les pers nes &$e a(anderaran les d s " rrents antiespa1n> listes &$e se desenr llen a"t$alment en Valen"ia) N ms " m els de Mi&$el Adlert% /a.ier Casp i atres per $na (anda i els de Man$el San"!is :$arner% # an F$ster% Vi"ent AndrAs EstellAs% Enri" Val r%))) per atra% representen en ells matei, s la (i *rafia d+$na ep "a i l+!ist ria re"ent del .alen"ianisme) Les se$es p st$res !an se*$t a . ltes am(i*-es i !an anat e. l$"i nant) I " nei,er el se$ pensament sera determinant per a " mprendre la realitat a"t$al .alen"iana &$e se presenta des de la transi"i dem "rati"a) La den minada 3=atalla de Valen"ia4 fa p$(li"a la dis"$ssi te ri"a entre est s intele"t$als) '.'.'. La realitat social. Sistematisar $na "ate* risa"i de la " mple,a realitat .alen"iana seria $na faena ina( rda(le en est arti"$l) Si (e "ada $na de les pressi ns "$lt$rals &$e atenallen als .alen"ians te la se$a pr pia nat$ralea% per a entendre1n s% i sempre simplifi"ant direm: En terres del .alen"ians tr (em d s *rans *r$ps: els nati$s .alen"ians i els f rasters @imp rtants masses de mi*ra"i des dels an>s IJ s+anaren assentant al . ltant dels *rans n$"le$s $r(ans9) 0+entre el primers d s *rans *r$ps per la se$a llen*$a materna% "astellaparlants i .alen"iaparlants? els primers mes ! m *ene$s% en aparien"ia% "$lt$ral i p liti"ament% en"ara &$e si*$en de B nes tradi"i nalment de parla "astellana d+estrats s "ials &$e !an a(and nat el .alen"i'

" m a llen*$a materna% (e si*$en de p (le de "i$tat) Entre els .alen"iaparlants% (ser1.arem $na maj r diferen"ia si .i$en en *rans " n$r(a"i ns en p (la"i ns mes all$ntades i "!i" tetes) <am(e pesa en $n altissim *ra$ la pr "eden"ia pr .in"ial i man" la " mar"al) Respe"te als f rasters la se$a pr "eden"ia tam(e te $na imp rtan"ia relati.a i es diferent l+adapta"i se* ns si*$en ara* nes s% "atalans% andal$s s "astellans) Per a la maj ria dels .alen"ians la realitat de " mpa*inar $na d (le na"i nalitat es $n fet ass$mit% mes in"l$s $na triple) N (stant n " mpartir l+estere tip d+espan> litat &$e des del "entre penins$lar se te de l &$e es ser espan> l) El pan rama n !a "an.iat m lt i les en&$estes% des de finals dels FJ% n s presenten dades p " anim ses per als na"i nalistes &$e se tren&$en el "ap fent n$mer s% per a . re si " ntant !asda l+$ltim i,en d+ei,e p$nt etern de min$s"$la representati.itat i &$e els !a fet a m lts ad ptar la ta"ti"a d+infiltra"i de les min ries " nsistents dins de *r$ps maj ritaris de di.erses ide l *ies) En elles en" ntrem &$e al . ltant del ;8R dels .alen"ians se sent espan> l% $n 8ER mes (e espan> l% $n INR tan espan> l " m .alen"i'% $n 8CR mes (e .alen"i' i $n ;R .alen"i') H$eda per determinar ad a&$ells &$e se " nsideren na"i nalment "atalans per la se$a presen"ia " ntin$a sent testim nial per l man" a l+! ra de fer1se e,presa) 0i$ a2 p " m lt? Valen"ia es $na realitat pl$ral "$lt$ralment &$e n !a sa($t n !a p *$t% per la falta de temps i les "ir"$mstan"ies p liti&$es% "rear $na s lida (ase na"i nal) Les *rans mases d+immi*rants &$e s+assentaren des dels an>s IJ en la "apital i en els p (les &$e l+en. lten i en atres *rans "i$tats del re*ne% fa. rides per la "astellanisa"i fi"ial del re*im fran&$iste% n !an tin*$t la ne"essitat de adeprendre la llen*$a .alen"iana% tamp " el "ara"ter .alen"i' es imp siti$ en *eneral i m ltes . ltes s+!a .ist !$millat s (re t t en les *rans "i$tats al . re+s in"repat a parlar en cristiano&) En els p (les a n la pr p r"i d+immi*ra"i era men r% en"ara &$e el "astella era l+idi ma dels fills dels ri"s% !i !a $n f nd despre"i pels 3"astellans4 3"!$rr s4 al matei, ni.ell &$e l+apre"i per a&$ells &$e si s+ensen>aren a parlar .alen"i' 3. El problema valenci. H$Pn es p$i, el pr (lema &$e fa &$e el na"i nalisme .alen"i' i la " ns"ien"ia na"i nal si*$en tan (ai,es entre els .alen"ians% pese a e,istir t tes les " ndi"i ns pre.ies fa. ra(les) H$atre serien les "ir"$mstan"ies &$e n s " ndi"i nen) Sa(er el pes espe"ifi" de "ada $na d+elles i la se$a e. l$"i es imprede"i(le? l &$e si p dem fer es analisar1les i pr p ndre% en a"a(nat% $na ei,ida a la ll$m d+elles) Estes% des del me$ p$nt de .ista% s n: el "ara"ter .alen"i'% les "lasses diri*ents% l+idi ma .alen"i' i l+e" n mia) La primera i mes imp rtant est' en rela"i en la si" l *ia% anem a dir s "ia%l en"ara &$e este si*a $n terme in" rre"te% del p (le .alen"i'? la frase >a fam sa del .alit de Felip III de Valen"ia el C mte10$" d+Oli.ares &$e di*$e: de los valencianos lo !ue !uerr0, de los aragoneses lo !ue podr0 y de los catalanes lo !ue ellos !uerr1n& i los tenemos por mas muelles&, di$en% en p &$es para$les% l &$e s+espera de n satres) N anem a simplifi"ar el tema ni a $tilisar els ei,emples !ist ri"s per a manip$lar la realitat ni f namentar prej$Gns% per atra (anda m lt este1s s% del meninf tisme .alen"i') Est es el matei, p (le &$e s+al2' " ntra els a($s s en d s :ermanies% &$e ll$ita per la se$a independen"ia en d s *$erres de l+Uni % &$e aj$da a f rjar l+esplend r de la C r na d+Ara* % &$e ll$ita per l &$e "reia j$st en la *$erra de S$""essi i en la Ci.il i !a estat i !a se*$t de"issi.a en t ts els *rans m ments de l+!ist ria penins$lar i tam(e !a tin*$t el se$ pes en l+e$r pea) N (stant si &$e li falta mem ria

!ist ri"a i te per r*$ll i " m a !er e na"i nal a Fran"es" de Vinatea &$e " m a j$rat s+ p n a $n " ntraf$r del rei% es .erdaderament a2 $n m ti$ d+ r*$ll?% n es $na " sa &$e li s+!a$ria de s$p ndre a &$alse. l ser.id r p$(li"?% es l e,tran> del "as el sint ma d+$na de(ilitat? N "re"% n (stant% &$e els .alen"ians si*$en *eneti"ament m lt diferents dels "astellans dels "atalans% ni man" "apa2 s de .i len"ia% ni falts d+a$t 1estima) Per n de(ades este n es el me$ "amp d+est$di en est arti"$l) L+!ist ria .alen"iana n s di$ &$e de t t !em fet i &$e &$an !em tin*$t ( ns diri*ents !em se*$t $n p (le "apda.anter) Ai,ina p$i,% "re" fermament &$e es $n est$di detallat de les "lasses diri*ents a l llar" de l+!ist ria .alen"iana l &$e si p dria d nar1n s ll$m s (re el "as .alen"i') Est$dis &$e >a s+!an fet de l+e. l$"i j$ridi"a .alen1"iana des dels primers F$rs de 8;NC% p$(li"ats en r man2 >a en 8;D8% les " nstants ren$n"ies dels di.ers s estaments !asda aple*ar% a(ans de la se$a diss l$"i efe"ti.a per 2usto Derecho de Con!uista, a $na .erdadera in peran"ia) L+est$di d+estes matei,es "lasses diri*ents despres de la *$erra de S$""essi % de la "lasse n (le &$e !a.ia emparentat en la "astellana i >a n .i.ia a"i% i la ($r*$esia emer*ent in"apa2 de .erte(rar1se i l+aspira"i a medrar en Madrit% i l+ ri*e a*rari de part d+esta ($r*$esia &$e tenia " mple, d+inferi ritat i imp$lsa.a a s s fills "ap a la "astellanisa"i "$lt$ral " m a element .isi(le del n $ estat$s e" n mi") El " nfli"te idi mati" es l+atre aspe"te &$e "a$terisa la p si(ilitat na"i nalista) Per $n " stat la "astellanisa"i de la .ida s "ial% fa &$e m lts a(and nen la llen*$a materna per $na atra &$e " nsideren de maj r presti*i i &$e res l t ts els ni.ells de " m$ni"a"i % " m es el "astella? in"l$s a"t$alment% en"ara &$e el .alen"i' si*a $n idi ma fi"ial) Per si este era $n *re$ pr (lema? l+essen"ia del .alen"i'% mes &$e a ni.ell d mesti" i en "!i" teta pr d$""i lliteraria i intele"t$al% &$eda.a " m a $na possi"ilitat per l man" " m $n re"$rs r manti" en el &$e (asar l+identitat "$lt$ral .alen"iana) La ll$ita en el "astella era desi*$al per "asi NJJ an>s de "astellanisa"i fi"ial i repressi.a n !a " nse*$it fer retr "edir en s$stan"ia la f r2a del .alen"i'? ara% en l+a$t n mia i en $na ( na p liti"a de dis"rimina"i p ssiti.a% p dria t rnar1se a $n ep "a d+esplend r) Per aparei, en es"ena $n enemi" m lt mes pij r% el "atalanisme) Est ata"a l+essen"ia .alen"iana apr piant1se de l &$e " nf rma el n$"le$ del fet diferen"ial .alen"i') Este pr >e"te " n.erti, al .alen"i' " m a minim en $n diale"te &$e !a de dei,ar1se red$it s ls a l+am(it d mesti" $sant el m del "$lt i estandar de la llen*$a% el "atal'? per a mes inri de =ar"el na) En respe"te al "astella $n .alen"i' p dia afirmar1se i ser diferent% fr nt a $n "atala% si es pr d$ira la s$stit$"i llin*-isti"a% se sentiria $n malparlat se* n t) Els fills di$en als pares i >a> s &$e parlen malament el nou .alen"i'% per&$e ! di$ la cienti$ica de la mestra) La s (er(ia del sistema ed$"ati$ fa &$e $n mestre d+es" la se pense &$e es "asi 0e$% i est' en la p ssessi de la .eritat% ridi"$lisant el parlar pr pi dels .alen"ians " m se fea en el parlar dels andal$s s) El "atalanisme dei,a sens ar*$ments de pes els f naments "$lt$rals del na"i nalisme .alen"i' i l+$ni"a ei,ida &$e dei,a es s$mar1se a $n pr >e"te de lli(era"i na"i nal d+$ns 3PaGss s Catalans4 a n% " m a ma,im% "an.iarAm d+am ) Mentres &$ede $n p (le a s les en el &$e es parle .alen"i' tindrem la p ssi(ilitat de ser $na na"i i la patria .alen"iana sera p ssi(le) Per en el "as &$e t t l m n parlara el .alen"i' @" m a 3"atala de .alen"i'49 en llen*$a "atalana n seriem sin $na re*i de la :ran Catal$n>a) Per a &$e $nes instit$"i ns i $n a$t * .ern sin s m diferents? L+$ni"a p"i a la llar*a a la "$rta seria desfer1n s de la part churra i% " m pre* na.a F$ster% j$ntar1n s en els 3.erita(les altres "atalans4) Els fa"t rs e" n mi"s &$e difi"$lten e" n mi"ament la .ia(ilitat d+$n pr >e"te na"i nal .alen"i'% estan% mes% en la falta d+$n " n.en"iment per part dels empresaris i p liti"s .alen"ians de

"rear $na e" n mia en els s$fients elements dinami"s per a *arantisar la matei,a? &$e en $na depen1 den"ia estr$"t$ral) Ai,ina " m l+e" n mia "atalana si &$e depen del mer"at espan> l al &$e se diri*i, prin"ipalment% n es ai,ina en la .alen"iana &$e est' (asada m lt mes en l+e,p rta"i ) *. Ideologies en con$licte. AnalisarAm ara les tres " n"ep"i ns na"i nals en disp$ta s (re Valen"ia) *.(. El nacionalisme espanyol. En"ara &$e la C nstit$"i del 8CLF di*a &$e Espan>a es $na na"i @entesa " m a p (le9 i fa2a e&$ili(ris per a " mpa*inar esta afirma"i en les realitats na"i nals &$e " n.i$en en l+estat espan> l% l (en "ert es &$e EspaSa n es $na realitat na"i nal " m a p (le na"i pree,istent @" m tamp " ! es la :ran =retan>a Fran2a en " nj$nt9) L+$ni"a $ni f n la pe"$liaritat d+estar en $na penins$la separada de la resta d+E$r pa pels alts pirine$s) Espan>a se " nstr$i, s (re $na (ase federati.a? . l dir% del matei, m d &$e est' " nstr$int1 se l+$ni e$r pea ara matei,a) Partint dels diferents p (les de la penins$la " nstit$its en re*nes% entitats p liti&$es independents e,perimentaren la ne"essitat de "edir part de la se$a s (irania per a " nstr$ir la n .a na"i p liti"a &$e d minaria el pan rama e$r pe$ i m$ndial d$rant els se*les /VI i /VII) Sent $na *ran p ten"ia i " nstit$int el primer imperi m dern? i en"ara &$e l+empresa ameri"ana f n " nsiderada " m a "astellana t ts se .eren en maj r men r mida (enefi"iats per esta $ni ) Ni a(ans de la d mina"i r mana% ni d$rant esta% ni en l+ep "a * ti"a m$s$lmana% f n Espan>a $na realitat na"i nal ni ! pretenia% en"ara &$e administrati.ament ! f ra? " m a $na d s pr .in"ies r manes " m a re*ne .isi* t " m a Al1Andal$s) H$an la re" n&$ista est' a p$nt d+a"a(ar se senten les (ases de l+$nitat !ispani"a en el matrim ni dels Reis Cat li"s? &$e se*$i,en el "ami tra2at per la . l$ntat >a " n.er*ent de les " r nes "astellana i ara* nesa) En este sentit s+interpreta l+inter.en"i de Sant Vi"ent en el C mpr mis de Casp% i l+intr d$""i de la dinastia "astellana dels <rastamara en la C r na d+Ara* ) L+imperialisme espan> l% " m a ne*a"i de les realitats n "astellanes% .indra% p " a p "% en l+$nif rmisa"i &$e s+intr d$i, en els A$stries% &$e red$iren i !$millaren repetidament la s (erania dels di.ers s re*nes% sent (enefi"iat a&$ell a n residia la " rt @Madrit9) 0espres de l+entrada dels = r( ns i la *$erra de S$""essi % por 3usto derecho de con!uista& s+$nif rmisen les lleis i els re*nes perden les se$es " rts i el p der lle*islati$ pa"tiste del re*im f ral i l+administra"i se "an.ia al m del "astella) Per sera definiti.ament l+estat lli(eral i la " nstit$"i de Cadis els &$e senten els f naments de l+estat espan> l (asat en $na realitat na"i nal $ni"a &$e .erdaderament n e,istia) Este p sa les armes mes imp rtants per a la " nse"$"i del na"i nalisme espan> l en la "rea"i de les a"t$als pr .in"ies% &$e ($s"a.en tren"ar en t t element .in"$lat als diferents p (les i re*nes !ispani"s% i a"a(ar en la se$a pers nalitat) Fr nt ad este lli(eralisme rea""i nar' el "arlisme% n a s les " m a element rea""i nari% sin pr f$ndament lli*at als drets f rals i a l+independen"ia d+est s p (les) Ferida en"ara n tan"ada i &$e d n' ll " a l+a"t$al na"i na1lisme .as") 0es d+ei,e m ment% aj$dat pel fra"as del pr >e"te na"i nal espan> l en la perd$a de t t l+imperi% la "risis% l+inesta(ilitat p liti"a i e" n mi"a se &-esti nar' des de t ts els ll "s% i

espe"ialment des d+a&$elles B nes mes p der ses e" n mi"ament% el (enefi"i de pertan>er a Espan>a) Ad a2 s+$ni, el fen men "$lt$ral del R manti"isme &$e ($s"a en l+Edat Mija l+ep "a d+esplend r dels anti"s re*nes i sera la (ase te ri"a s (re la &$e s+assente el na"i nalisme "atala i .as" en"es s definiti.ament per la p$rna de la perd$a de la *$erra de C$(a) Els d s na"i nalismes se d naran per l+ap > de la ($r*$esia e" n mi"a d+estes d s na"i ns i dels se$s p liti"s en les estr$"t$res &$e "rearen) El na"i nalisme .alen"i' n tin*$e en ei,e m ment el re" lBament de la ($r*$esia .alen"iana% si (e si &$e tenia% " m !em dit >a% la (ase te ri"a s$fi"ient per a fl rir? se tr (' en $na di.isi pr .in"ial " ns lidada i manip$lada per di.ers s *r$ps d+interess s) Esta di.issi es p t apre"iar en"ara !$i% despres de "asi .int an>s d+a$t n mia) 0es de =$rriana !asda la Vila # > sa el sentiment de .alen"ianitat es $ni"% en"ara &$e tant la Marina " m en la Plana el "atalanisme i el .alen"ianisme s+!a*en " nf s% a . ltes% d+$na manera m lt perj$di"ial) La resta de Castell est' d minada per $na li*ar&$ia @les se$es rela"i ns en el "arlisme tam(e !a$rien d+est$1diar1se9 a la &$e li .e m lt (e la pr .in"ia per a pra"ti"ar el se$ "a"i&$isme) Ala"ant es la mimada de Madrit des del final de la *$erra de S$""essi d$rant l+ep "a ( r( ni"a i est' m lt infl$en"iada per la se$a rela"i tam(e en M$r"ia% es per a2 &$e en"ap2ala la ll$ita " ntra la pr .in"ia i la "apital .alen"iana) M lt afe"tada per l+immi*ra"i m$r"iana i man"!e*a% es a mes el p rt de Madrit% per n (stant la se$a infl$en"ia s+a"a(a en la Vila # > sa) La II Rep$(li"a intent' d nar $na s l$"i ad este *re$ " nfli"te p liti"% per el fran&$isme represent' el tri$mf de l+espan> lisme repressi$ i "entraliste i mes &$e mai a ni.ell "$lt$ral) Si !asda ei,e m ment s lament les "lasses diri*ents eren (illin*-es i $ni"ament en les "apitals eren mes de tres els &$e parla.en "astella @el me*e% el ret r i al*$n ad. "at9% l+es" larisa"i en $n alt *ra$ de ad "trinament% l+apari"i dels mij s de " m$ni"a"i de masses% $nit a imp rtants *r$ps de despla2ats des de l+interi r a la periferia penins$lar faran $na *ran pressi "astellana) E.identment t ta a""i te $na rea""i i fr$it de la rea""i de l .alen"i' fr nt ad esta a*ressi "aste1llana es el .alen"ianisme a"t$al% m ltes . ltes manip$lat pel "atalanisme) Si l+espan> lisme . l " ntin$ar !a$ra de tr (ar n $s m d s i n .es maneres) L+a$t n misme s+!a a* tat i n es la s l$"i % s+!an de tr (ar f rm$les d+esta(ilitat i mes ara &$e se " nstr$i, l+Uni E$r pea) Este m del " n.er*ent "ap a E$r pa s+!a de *astar tam(e en la realitat espan> la i d nar el pas ide l *i" de re" nei,er les na"i ns !ist ri&$es de l+estat espan> l i tr (ar $n m del federati$) N es a2 tan diferent per&$e% .erdaderament% en el "as de la a$t n mia .as"a desenr llada del t t n seria mes de l &$e tindrien% tan s ls la diferen"ia de ser ell els &$e "edi,en la s (irania per a f rmar part . l$ntaria del pr >e"te d+Uni E$r pea i n l+ine,istent na"i espan> la la &$e d na l+a$t n mia) Es $na diferen"ia m lt *ran de " n"epte% &$e efe"ti.ament n s$p n $n *ran "an.i de " mpeten"ies% per si de s (erania) :$an>em m lt per t tes (andes) I el matei, "as seria e,tensi(le per a Catal$n>a% Valen"ia% Ara* % :ali"ia% Na.arra i Andal$sia @"as a part les Illes =alears i les Canaries si ! " nsideraren9) 0e l " ntrari els " nfli"tes% " m m stra l+!ist ria% estan ser.its per a sempre) *.'. El nacionalisme catala. H$an els p liti"s "atalans de"idiren &$e el pr >e"te Espan>a n els interessa.a per l man" n " m esta.a plantejat? "rearen les (ases per a $na atra p ssi(ilitat) El n $ mar" es diria la :ran Catal$n>a en la se$a n .a f rm$la"i 3PaGs s Catalans4) El pr (lema del pr >e"te% tal . lta el se$ e,it% es &$e per a tindre .ia(ilitat !a.ia d+estendre+s mes alla de les fr nteres de Catal$n>a i el p$nt de mira eren Valen"ia i les =alears% >a &$e estes terres si*nifi"a.en l+ane,i de

d s B nes m lt dinami&$es e" n mi"a1ment) Per mai es $n plantejament e" n mi"iste el &$e p t m $re . l$ntats ni il$si nar pr >e"tes) H$A $nia p$i, ad ei,es terres a (anda del .eGnat? Se* n la te ria "atalanista p dia ser la llen*$a "atalana% ai,ina s+in"l ia tam(e el R ssell % la den minada franja de p nent @en Ara* 9 i in"l$s la "i$tat d+Al*$er) Esta es la te ria en &$e se (asa el "atalanisme: parlen "atala s n "atalans @3parlen alema% s n alemans49) Este "rit del pan*ermanisme es ad ptat pels "atalans per l &$e en este m ment pese a ar*$mentar &$e la "atalana es $na na"i primida se " n.erti,en en imperialistes "ap a atres terres n "atalanes) Un j " e,"elent% se es martir i ai,ina es te l+e,"$sa per a a"t$ar en t tal imp$nitat) Per a tr (ar els ri*ens d+este pr >e"te !em de rem ntar1n s als p liti"s "atalans de finals del si*le /I/ i prin"ipis del //) 0+entre ells desta"a la lla. r p liti"a i d "trinal de E) Prat de la Ri(a) El se$ lli(re La Nacionalitat Catalana @ =ar"el na% 8CJD9 sentara les (ases del "atalanisme a"t$al) Ad este lli(re l $ni" &$e # sep =enet en la n ta preliminar de la reedi"i del matei, @ed) de 8CLL% p) 8E9 li re"rimina es &$e 4n patriota actual no desi3aria sino !ue els llimits de la nostra patria estigueren mes clarament marcats, com a comprenents de les tres grans regions de parla catalana5 Catalunya, Valencia i les 6alears&) Prat de la Ri(a estendra el d mini "atala a t ta 3 la vella etnos i"erica4 es"ampant 3els accents de la llengua catalana des de /urcia a la 7roven8a& @p) 8JD9) Es interessant la n ta &$e repr d$i, de l+edi"i &$e A) R .ira i Vir*ili fe$ de te,ts de Prat de la Ri(a i &$e en este "apit$l p sa: Els mes moderns estudis han portat a la conclusio de !ue el proven8al, en les seues diverses "ran!ues, i el catala, no son ni han segut la matei a llengua, pero si dos llengues germanes, en grans punts de contacte&. A"i es p sa de relle$ la "larifi"a"i &$e (en pr nte se fe$ del tema $na . lta el "atala en el primer " n*res de la llen*$a "atalana @8C;J9 pr "lam' la se$a independen"ia del pr .en2al? se dellimita% ai,ina% ade&$adament l+am(it d+a"t$a"i del na"i nalisme "atala) Al "Mm !a.ia de fer1se tam(e n s rienta Prat de la Ri(a) L+imperialisme per ad ell es el "ami% es la f r2a de "i.ilisa"i : dominar per la $or8a de la cultura servida i sostinguda per la $or8a material, es limperialisme modern, limperialisme integral, el de les grans races dara... es pui , limperialisme un aspecte del nacionalisme, un moment de laccio nacionalista...&. L+a"t$a"i real del "atalanisme en Valen"ia te p$i, el se$ "a(all de tr >a $ni"a i e,"l$si.ament en la falsa $nitat llin*-isti"a les caracteristi!ues nacionals 9catalanes i valencianes: son comuns 9...: e isti comunitat idiomatica&. ;C. -ispert i 2. /. 7rats, (<=>?. N de(ades% per a " n&$istar $n atre paGs fa falta $na j$stifi"a"i % per n a s les ai, % tam(e $ns (enefi"is s$peri rs als &$e s$p ndran la *$erra de " n&$ista% $n mij s armamentisti"s &$e in"l $en% " m sempre% la pr pa*anda% i la " mpra de . l$ntats% instit$"i ns i p ders de la na"i a s metre) La j$stifi"a"i de l+in.asi sera l+$nifi"a"i "$lt$ral i p liti"a d+$n p (le primit i separat pel p der "astella @espan> l9: larra@l mes $onda del pancatalanisme es, sense du"te, la comunitat de lidioma..., la llengua mante la $onda unitat espiritual de la nostra nacio& ;Aovira i Virgili, (<)B?. Els (enefi"is seran renta(les si*a el &$e si*a el res$ltat de l+e,pansi : #rimer, estenen la )ona de conflicte en lestat opresor, fora de les fronteres catalanes( de manera que, encara que es perguen les colonies, la patria te moltes mes possibilitats de salvar*se Se* n% s n $n enemi" mes imp rtant si s$men el p deri$ e" n mi" i s "ial d+estes " l nies? &$e tindran $n tra"te " mer"ial preferent en la metr p li) <er"er% a ni.ell "$lt$ral s+apr pien de t ta la *ran ri&$ea "$lt$ral del patrim ni .alen"i' Q re" rdem &$e la lliterat$ra "atalana n es res sens els "lassi"s .alen"iansQ? per n s les es la lliterat$a% es la pint$ra% l+es"$lt$ra i l+ar&$ite"t$ra% la *astr n mia @la paella s+!a es"rit m ltes . ltes &$e es "atalana9))) A mes% se " n.erti,en les " l nies en els mill r "lients del " ns$m "$lt$ral &$e *enera el n $ re*i nalisme: lli(res% *r$ps de teatre% "ine% m$si"a% tele.isi % et")% tenen $n mer"at

p ten"ial de nBe mill ns) C$lt$ra de " ns$m &$e pa*aran les " l nies t rnant *ran part de l+in.ersi &$e p$*a s$p ndre la mampresa @p t fer1se $n analisis de " m i per&$e p t . re+s la <VN i atres "anals "atalans en Valen"ia% &$e *r$ps s+!an " ntra"tat des de <eatres de la :eneralitat en diners p$(li"s .alen"ians en els an>s d+a$t n mia9) H$art% $n atre aspe"te m lt interessant i &$e per si matei,a j$stifi"aria t tes les despeses d+esta creuada es " nse*$ir tindre dins de les instit$"i ns i r*$ens de p der .alen"ians a fer. r s s " n.ers s? &$e dei,aran sempre en se* n pla els interess s .alen"ians &$an entren en " nfli"te en els "atalans% " mpetid rs " mer"ials dels .alen"ians en m lts aspe"tes) S (re t t &$an de re(re s$(.en"i ns del "!anta*e " nstant a &$e s meten a l+estat se tra"ta? perj$di"ant als interess s .alen"ians per a &$e les " ndi1"i ns e" n mi&$es si*$en pra"ti"ament m n p listi&$es per ad ells) S n e.idents les mani (res dels ministres "atalans dels * .erns espan> ls per a retrasar les in.ersi ns p rt$aries i aer p rt$aries% "an.iar el primer re" rre*$t &$e es plantej' en Espan>a per l+AVE? &$e passa.a per Valen"ia .ia a =ar"el na% m lt renda(le e" n mi"ament i en tan s ls "in&$anta &$il metr s mes &$e l+ p"i de passar per Sara* ssa) Per Valen"ia ai,ina &$eda.a m lt (enefi"iada per estar rapidament " m$ni"ada en les d s *rans "i$tats de l+estat% el se$ p rt " mpetid r dire"te del de =ar"el na n tindria ri.al% i les in.ersi ns estran*eres p drien esta(lirse en Valen"ia per les fa"ilitats de " m$ni"a"i % el men r " st e" n mi"% el mill r ra*e% et") A2 % e.identment% es l &$e e,pli"aria el " mp rtament d+al*$ns p liti"s .alen"ians &$an de ll$itar per est s interess s es tra"ta.a) H$int% si perdien la (atalla >a !a.ien *$an>t m lt i si era $n e,it es fea p ssi(le $n n $ estat "atala) Les armes a *astar n p dien ser les pist les% sin atres m lt mes s fisti"ades% l+arma &$e s$p n $sar els res rts ed$"ati$s i si" l *i"s de pr selitisme i " n.ersi % tal i " m dia Prat de la Ri(a: per la $or8a duna cultura superior& ) Els (je"ti$s f ren p$i, l+infiltra"i d+elements "atalans pre.iament "atalanisats en l+$ni.ersitat .alen"iana% els f " s d+intele"t$alitat i p liti"s na"i nalistes i des d+a!i l+es" la i els mij s de " m$ni"a"i ) < t ! " ntr len ai,ina) N era fa"il la mampresa% per se fi"aren t ts les armes al " ll i a.ant) C m !em .ist a(ans els .alen"ians% pese a estar s mes s% si &$e teniem " ns"ien"ia de .alen"iania? la llen*$a .alen"iana i t t l .alen"ia tr (a en la Renai,en2a $n m ment de p$i,an2a) I si tam(e% " m !em .ist% n es trad$i, en $na f rta " rrent p liti"a si reflei,a.a $n na"i nalisme emer*ent) Les fe"$ndes rela"i ns "$lt$rals de la *erman r renai,entista des" (rien $ns lli*ams "$lt$rals entre .alen"ians i "atalans% mall r&$ins i pr .en2als% les filles a"t$als de l+anti*$a llen*$a llem sina) Per "ada $na llen*$a diferent " m di$ Fran"es" Pi Mar*all en el se$ lli(re Las Nacionalidades: .u"sisti en en Espanya, no a soles la diversitat de lleis, sino tam"e la de llengCes. Es parla encara en gallec, en "a"le, en vasc, en catala, en mallor!ui, en valenciD. Eenen estos idiomFs, a e cepcio del vasc, el matei orige !ue el de Castella% i cap, en canvi, ha caigut en desus. Llunt de caure, passen $a anys per una especie de renai iment...&) Est imp rtant p liti" "atala% &$e m ri en 8CJ8% re" nei,ia la pers nalitat del .alen"i' diferent del "atala? en"ara n !a.ia apare*$t en es"ena l+imperialisme "atala de Prat de la Ri(a i mes a.ant de R .ira i Vir*ili &$e >a parlar' "larament del pr >e"te dels 3PaGss s Catalans4 en el se$ lli(re El nacionalismo catal1n% @8CNJ9) Els "atalans seran els primers en tren"ar esta *erman r per a ll$itar pel re" nei,iment interna"i nal de la llen*$a "atalana i de les lli(ertats na"i nals del p (le "atala) En esta primera (atalla% per a *$an>ar1la% fea falta n rmati.isar el "a s rt *rafi" i *ramati"al &$e atenalla.a al "atala) Atra . lta sera de la ma de Prat de la Ri(a des d+a n .in*a la s l$"i en la "rea"i de l+Instit$t d+Est$dis Catalans% en 8CJL% des de la presiden"ia de la 0ip$ta"i Pr .in"ial de =ar"el na% &$e ell "$pa.a)

En 8C8N se p$(li"aran les " ntr .ertides n rmes de l+Instit$t &$e% ela( rades per P mpe$ Fa(ra% seran l+arma de ll$ita per a a(s r.ir al mall r&$i i al .alen"i') En 8C;J s+ r*anisa el I Congres de la llengua catalana% a n es tren"a en els lli*ams de dependen"ia fil *eneti"a del "atala respe"te de la llen*$a ""itana) S l.entat l+err de Prat respe"te a la (rasa "alenta &$e s$p nia estendre el pr >e"te na"i nal "ap a les terres ""itanes i la Pr .en2a @imp ssi(le de dem strar l+ ri*e "atala per rep (lament d+est s p (les9% >a es dellimita.a l+am(it d+a"t$a"i ) Pr nte les rela"i ns de la Lli*a Re*i nalista de Catal$n>a en els p liti"s .alen"ians i els e,its "atalans .an enll$ernar al medi "res .alen"ians &$e se meneja.en en p liti"a) Apare*$eren al*$ns *r$ps d+intele"t$als i p liti"s &$e "ai*$eren en la ret &$e el "atalanisme els feria? en l+ad p"i d+$na n rmati.a " m$) "profitant els recels i conflictes respecte a la normativiasacio del Valenci$ +tambe s%avia creat en ,-,, per la .iputacio de Valencia el /entre de /ultura Valenciana i est %avia fet seua la proposta normativa del #are 0ullana, aprovada lany anterior en Lo Rat #enat+, la minoria catalanista de Valencia plantej$ unes bases ortografiques 1,-234 que introduiren gran part de les que %avia publicat l'!/, en llaugeres concessions cap al parlar viu valenci$ 1vejas " Vila, es Normes del 32 Aportacio documental! ,--54 .es deixe moment i pese a desdir*se de lo firmat la majoria o per lo manco els mes importants i sense saber qui era lencarregat de lactualisacio i millora de eixes bases 16a on estava la gramatica i els diccionaris que la completaren74 el seu us an$ convergint, %asda desapareixer qualsevol peculiaritat i ser, el model lling8istc, el que emanava cada dia des de 9arcelona La llavor de proselitisme politic que se fea, baix el franquisme, des dalguns grupets nacionalistes, i des de luniversitat 1reblida de professors catalans des dels anys :; i que dedicaren el seu esfor< a crear escola4, esclat$ al panorama public, en gran repercusio, per la publicacio en 9arcelona 1,-=34 del llibre, encarregat per Max /aner a &oan 0uster, Nosaltres els "alencians La novetat era el proclamar la catalanitat de la Valencia valenciaparlant mes alla de qualsevol atra consideracio i el total despreci de la part castellana #$i han manco %infinitament manco% disidencies entre les comarques &catalanes' i &valencianes' contig(es que entre dos comarques valencianes de distinta llengua). *+. ,uster! o.c.4 >n llibre de facil llectura, sense fonaments, ni cites, ni fonts documentals, que anava a ser el llibre de cap<alera del catalanisme en Valencia -.2.1. El catalanisme radical en "alencia: el fusterianisme. /om %em dit, limperialisme catala no %avera passat duna influencia cultural mes sino fora per lintroduccio, en el si de la societat valenciana, dun element que podem considerar alienador de lidentitat valenciana o parlant, simplement, en el sentir del poble, de tra?cio !sta anexio necessitava acabar en el concepte nacional propi que s%avia forjat en molts sigles i que %avia resorgit quallant en un proyecte destatut dautonomia com a nacio %istorica en plena guerra civil 6@uina opcio millor que els propis valencians proclamaren la seua catalanitat7 .eixaria de ser una

conquista per a convertir*se en una lliberacio, puix serien els mateixos valencians els qui, al descobrir la seua catalanitat, demanarien ajuda, per a ser lliberats del jou espanyol, a la metropoli & fuster es el qui pega el crit que despert$ a tots: uns descobriren la seua catalanitat i uns atres reaccionaren veent quant de perillos %avia segut complaures en la germanor catalana #En el pa.s valenci catala/parlant! tot lo mon es catala! encara que no ho sapia 0...1! perque! per a ser nacionalment catalans! als valencians nos sobra en ser valencians de veritat). 1& 0uster, o.c. 4 !l sofisma estava servit: els valencians per ser*%o son catalans, per a no ser catalans s%a de renegar del valenci$ i si no renegues eres catala vullgues o no Aan fort com si sels dira als argentins o als nortamericans les mateixes paraules pero en lespanyol( o als andalussos respecte del castella #ero tornant al problema( lo que fon un joc de c%iquets i lensomi dun imperialiste, se fea realitat gracies a la faena constant i a linversio continuada 1bona part del forat de la 9anca /atalana4 des de /atalunya ' com que qui sembra cull, les primeres collites duniversitaris que passaren per luniversitat franquista, que no oblidem era majoritariament accessible per a les classes be, anaven a fer seues les tesis de 0uster #ero sense dubte lexit del catalanisme est$ en ladopcio del crit de guerra de 0uster: #el pa.s valenci sera d'esquerres o no sera) ' suni, des deixe moment en que es produia lobit del regim anterior, a valors de democracia i desquerres !ls dirigents catalanistes se feren, poc a poc, en el control dels partit desquerra en Valenci$ i una mentira infinitament repetida don$ pas a una nova veritat La teoria de lorige catala del valenci$, de la reconquista, les senyes didentitat, el nom de la nostra terra, tot era ara, no un tema dinvestigacio cientifica sino un dogma de la nova fe @ui no combregava en ella ara, i es encara %ui, exclos i marginat Ae dificil el seu estage universitari com a estudiant 1si no eres obedient en el sistema meritocratic densenyan<a ni tan sols arribes ad ella4 i impossible com a professor o investigador en algun departament Lo que conseguixques publicar es obviat, es convertix en una faena de catacumbes La dissidencia a nivell academic i universitari no pot existir, i si n%i %a 1la Real "cademia de /ultura Valenciana, Lo Rat #enat, la 2evista de ,ilologia "alenciana, catedratics, investigadors 4, que n%i %a, se nega i sestigmatisa apelant al cientifisme 0ent us de tots els recursos in%erents als regims totalitaris: la sicologisacio, la negacio, les falacies, i mes aditius, tenen el proposit de que la gent no raone ni puga percebre la dissidencia @ualsevol politic te vergonya dexpresar una idea sense la benediccio dels Bprestigiosos filolecsC !n fi una societat malalta desqui)ofrenia 0uster, persona divertida per atra part, planteja una irrealitat, un mon que no existia, a la societat valenciana, i una minoria, pero molt influent, se contagia desta esqui)ofrenia*paranoide i estan disposts a morir enlluernats per esta fe !l proyecte dels ##// no esta mort ni de llunt, encara que %a degut de reformular*se i inclus alguns reneguen ara, en la boca c%icoteta, dallo que els fea tanta ilusio que sino existira s%agueren pegat un tir ' dic que no esta mort per dos motius:

#rimer, perque des de /atalunya no s%a abandonat mai i qualsevol pot llegir en la ponencia destrategia nacionalista de les joventuts del partit que ostenta el govern catala: # a +N3 ha d'obrir vies de treball essencials! per a que cada u dels territoris que conformen els 4433 done un pas ferm cap a la seua sobirania i federacio politico/nacional. 1./ 4rogressivament... dins del con5unt de l'6nio Europea... 2./ ... en l'ob5ectiu d'espentar i potenciar a tots els nivells la llengua catalana... 3./ a nostra finalitat ultima sera la supressio de l'art. 1-7 de la 3onstitucio Espan8ola! 8a que prohibix la federacio de comunitats...) D datres formacions que tambe perseguixen la mateixa finalitat Eegon, perque en Valencia, despres de vint anys, ya %i %a molta gent que viu deste montage F%i %a, a mes, partit politics que se sustenten en esta ideologia ' sobre tot perque els grans partits dambit estatal no reneguen de lunificacio lling8istica i cultural, per lo que la porta sempre estar$ oberta( ya que, si es tractara dun mateix poble 6per quin motiu %auria destar separat7 *.'.'. El catalanisme possi"iliste en Valencia5 la tercera via. Fra"asat el "atalanisme " m a re.$lsi$ i a*ent $nifi"ad r a ni.ell p liti"? s (re t t des del se$ si% aparei,en .e$s dis" rdants en l+ rt d ,ia f$steriana i pers nes de pes dins del "atalanisme sen>alaran els err s e.idents del se$ plantejament te ri") En definiti.a planteja.en la re.isi del p st$lat de ser na"i nalment "atalans% l &$al% " m !em dit n s red$ia a $na re*i de Catal$n>a i imp ssi(ilita.a la " ns"ien"ia na"i nal .alen"iana) Fent $n e&$ili(ri di*ne de ma"s i sense ren$n"iar mai ad ei,a f nda "atalanitat i man" a l+$nifi"a"i llin*-isti"a% se pr "lamen .alen"ians " m a realitat na"i nal) Una es"issi del na"i nalisme p liti" .alen"i' sera la &$e represente este plantejament a ni.ell p liti" i (li*$e al partit mare a e. l$"i nar% apar"ant l+$t pi" pr >e"te p liti" dels PPCC &$e defenien " m a mar" na"i nal i re" nei,er la na"i dels .alen"ians) En"ara &$e a""epten t leren la Sen>era .alen"iana !ist ri"a i sim( l dels .alen"ians re" ne*$t en l+Estat$t d+a$t n mia n ren$n"ien a les !uatre "arres% ai,ina " m ad atres in" !en"ies% resid$s d+$n passat &$e n " n.en2 als .alen"ians) L+a$t den minat .alen"ianisme de " n"ilia"i tam(e tin*$e els se$s pass s des de la part .alen"ianista% &$an $n se"t r de les j .ent$ts del .alen"ianisme p liti" re" rre*$eren el "ami d+a" stament "ap al re.isi nisme "atalaniste) Sera la alian2a entre la ter"era .ia i l+espan> lisme la &$e .aja (rint1se "ami de la ma del p der a$t n mi") E,presada en la p nen"ia del partit * .ernant% pr p n $n t t a l+! ra: S m espan> ls i .alen"ians) Parlem .alen"i'% per es "atal'? n (stant% "reem $na Gcademia Valenciana de la Llengua. Este es el .erdader " lp de *ra"ia al .alen"ianisme p liti"% Qn tant al "$lt$ralQ? >a &$e la se$a " nf rma"i (li*a a t tes les instit$"i ns p$(li&$es a se*$ir la se$a rt *rafia% i a mes est' " mp sta per $na maj ria d+a"ademi"s pr "atalanistes) Els d s *$an>en en el tra"te: $ns " n.erti,en al "atalanisme en la .ariant re*i nal d+Espan>a% desa"ti.ant1l en el "amp p liti" i red$int1l al "$lt$ral? i els atres *$an>en la $nifi"a"i llin*-isti"a i la finan"ia"i a$t n mi"a per a se*$ir sem(rant "atalanisme per mi* del sistema d+ensen>an2a i dels mij s de " m$ni"a"i p$(li"s) -.3. 3ritica als models anteriors. "nem a comparar, al nostre entendre, quines ventages i inconvenients trobem als dos proyectes nacionals que se nos oferixen als valencians

*.).(. El regionalisme espanyol. a9 C m es: KEspan>a es $na realitat en mes de IJJ an>s d+!ist ria " m$na inne*a(les% a la &$e . l$ntariment n s s$marem% en la &$e tenim $na " m$nitat "$lt$ral "reada pels si*les de .ida en " m$) KEs per atra part $n estat imp st des d+$na ep "a determinada% i pese a l+estat de les a$t n mies en"ara n n s re" nei, " m a na"i !ist ri"a) Ni te en " nsidera"i el n stre idi ma: n se trad$i,en els te,ts lle*islati$s al .alen"i'% i el parlament espan> l s+!a p ssi"i nat en " ntra de l+a$t n mia de la llen*$a .alen"iana) KEl paper mar*inal de Valen"ia en el " nj$nt espan> l) E" n mi"ament " ntri($im en mes de l &$e se rep de l+estat% p$i, s p rtem e" n mi"ament n a s les re*i ns mes p (res% tam(e atres mes ri&$es i &$e en"ara s n mes (enefi"iades) b4 /om deuria de ser: KUn estat federal% i re" nei,iment ple de la na"i .alen"iana) K<indre $n paper efe"ti$ sense injeren"ies en materies "$lt$rals i ed$"ati.es) KEl re" nei,iment (ert del fet .alen"i') KFa"enda p$(li"a .alen"iana i " n"erts e" n mi"s% i la per"ep"i inte*ra del de$te !ist ri" a"$m$lat en els .alen"ians) *.).'. El regionalisme catala. a9 C m es: KEls PaGss s Catalans s n $na fala"ia !ist ri"a) Est' "reant1se $na !ist ria n .a ara falsifi"ant la .eritat) El pre"edent mes pr ,im !ist ri" seria la C r na d+Ara* % (.iant la part ara* nesa) KMaj r afinitat "$lt$ral) K=asada en $na " m$nitat etn 1"$lt$ral i llin*-isti"a "atalana% ne*a la "$lt$ra i la llen*$a .alen"ianes) KVia(le e" n mi"ament $nint B nes de *ran pr speritat e" n mi"a) KEl presti*i del na"i nalisme "atala (ri $na p rta als .alen"ians en sensi(ilitat na"i nal% sempre es mes senBill s$mar1se a $n pr >e"te a"t$al% presti*iat i en finan"ia"i a($ndant% &$e ll$itar " ntra" rrent per "rear1ne $n de n $ sense infraestr$"t$res ni mij s e" n mi"s) KEs $npr >e"te e,pansi$% en $na " mp nent $t pi"a% m lt ide l *isat% &$e p t il$si nar a la *ent mes j .e) (9 C m de$ria de ser: K0e$ria de dei,ar de tra"tar1n s " m a $na " l nia% i re" nei,er $n maj r pr ta* nisme a Valen"ia) K0e$ria de "an.iar1se de n m al pr >e"te per&$e $na part n p t ser el t t? Espan>a n es Castella? per ei,emple: Federa"i de Rep$(li&$es I(eri&$es% C r na I(eri"a I(eria Rep$(li"a O""itana% " r na d+Ara* si " ntarem en ells @" sa m lt interessant9% mil n ms en !ist ria per sense s$pedita"i del t t a $na part) KRespe"te a la llen*$a !i !an d s p"i ns: re" nei,er l+independen"ia de "ada llen*$a i &$e se n rmati.isen independentment% re" nei,er l+e.iden"ia de &$e el "atala es $na f rma mes " rr$pta del .alen"i' i &$e este f ra el &$e mar"ara els "riteris llin*-isti"s i d nara n m a la llen*$a: Llen*$a Valen"iana) *.*. El nacionalisme valenciD. E.identment &$alse. l de les d s p st$res anteri ra permiti, $n re*i nalisme &$e e.iden"ia el re" nei,iment d+$na realitat pe"$liar .alen"iana% del fet diferen"ial) Un fet% &$e dem stra la f rta

pers nalitat .alen"iana) Per des d+esta terra tam(e s+!an pr p st les pr pies .ies d+ei,ida% s n les &$e den minem les .ies .alen"ianes: *.*.(. El valencianisme cultural. 0espres de la "risis &$e pr . "' l+es"issi del .alen"ianisme !ist ri" entre els .alen"ianistes i el "atalanistes) La part p ssiti.a% n (stant% !a se*$t &$e refl rira el .alen"ianisme " m a afirma"i na"i nal fr nt al pan"atalanisme) I la pr d$""i intele"t$al i n rmati.isad ra del .alen"i' !a " nse*$it ser $na realitat% la .eccio de llengua i lliteratura de Real A"ademia de C$lt$ra Valen"iana% f$ndada en 8C88% p$(li"' en 8CLC l+a"t$al n rmati.a del .alen"i') 0es d+a"i% des de L Rat Penat% i des de diferents instit$"i ns i ass "ia"i ns s+!a " nf rmat la " nstr$""i % al temps &$e l+e. l$"i del .alen"ianisme) N (stant% el .alen"ianisme "$lt$ral pati, de $na "r ni"a estran1*$la"i finan"era% &$e l+impedi, es"ampar i dif ndre ade&$adament els se$s p st$lats) L+ (ra dels se$s intele"t$als en d (lement merit ria% tant per tindre &$e ll$itar " ntra" rrent en els am(it d minats per l+end *amia ide l *i"a% " m per "remar1se les "elles sempre per am r a l+art i a la patria) A pesar de l+e,isten"ia de tres "!i" tetes edit rials en llen*$a .alen"iana i d+atres tantes p$(li"a"i ns peri di&$es% la "ens$ra a(s l$ta en els *rans mij s de " m$ni"a"i de masses% imp ssi(ilita a *ran part de la p (la"i .alen"iana in"l$s el " nei,iment de la se$a e,isten"ia) En para$les d+$n presti*i s "atedrati" .alen"i' en l+estran*er: 3Valen"ia es $n p (le am rda2at4) *.*.'. El valencianisme politic. Es tr (a representat per d s f rma"i ns p liti&$es: $na d+es&$erres% p$rament testim nial% per "arir tant de mij s " m de &$adr s? i l+atra &$e% en"ara &$e min.ada en la se$a estr$"t$ra% !a se*$t a l llar" de mes d+$na de"ada la *ran esperan2a del .alen"ianisme% tant "$lt$ral " m p liti") Nai,"$da en plena 3=atalla de Valen"ia4% en $na primera . "a"i de rea""i " ntra el pan"atalanime &$e d mina.a la sit$a"i dels partits .alen"ians% i des de plantejaments re*i nalistes espan> ls% la se$a e. l$"i "ap a p st$res te ri"ament mes na"i nalistes% n !a anant a" mpan>ada d+$na a"t$a"i " !erent en la defensa i pr m "i dels p st$lats &$e l+!a.ien fet nai,er i j$stifi"a.en la se$a e,isten"ia) Els err s interns% tant de " !eren"ia " m de fidelitat en pers nes i p st$lats% j$nt al despr p r"i nat re&$isit ele"t ral del IR dels . ts .alits emes s% !a dei,at al .alen"ianisme p liti" sense representa"i parlamentaria% a$t n mi"a i estatal% en"ara &$e% parad ,alment% mantA l+e$r pea) !l nacionalisme valenci$ del futur sols podra ser si es capa< de superar els erros comesos, agrupar voluntats i, passat el temps de penitencia resogir de les cendres vives de tots els bandols, en un nacionalisme%ereu en lo teoric del valencianisme cultural, en la constancia i el treball del catalanisme, i en limpuls dun sector economic important i la voluntat de ser del valencians El na"i nalisme "entrat% $nit en els .al rs dem "rati"s% es l+ p"i p liti"a &$e !a fet realitat els paGs s en mes lli(ertat i (enestar de t t l m n i de t ta l+!ist ria de l+!$manitat) A2 t ts sa(em &$e n s+!a " nse*$it sens esf r2) L+esf r2 d+a&$ells &$e "re$en en la pr pia .alia i en la pr pia pers nalitat diferen"iada i parti"$lar) Les pers nes i els p (les &$e s+a""epten i se senten r*$ll s s de " m s n% sens a(and nar l+esperit d+a$t "riti"a% &$e els fa mill rar% s n a&$ells &$e% il$si nats% al.an"en% pr *ressen i s n mes feli2 s) Ai,ina !a$ran de ser el na"i nalisme .alen"i' i t t a&$ells &$e l+ass$mi,&$en) Un na"i nalisme inte*rad r en la realitat e$r pea &$e s+est' " nstr$int) Pa$l Ri" e$r en CiviliHacio universal i cultures nacionals @8CD89% dia: El $enomen de luniversalisacio, sent un alvan8 de lhumanitat, a la volta constitui un classe su"til de destruccio,

no a soles de les cultures tradicionals, lo !ue tal volta no $ora un dany irrepara"le, sino tam"e de lo !ue nomenare de moment el nucleu creatiu de les grans civilisacions i la gran cultura, ei e nucleu en "ase al !ue interpretem la vida,i !ue nomenar0 de "estreta el nucleu etic i mitic de lhumanitat.9...:7arei com si lhumanitat, a larrimarIse en massa a una cultura de consum "asica, $ora detinguda tam"e en massa en un nivell su"cultural. Gi ina apleguem al pro"lema crucial !ue a$ronten les nacions...JEs !ue per a entrar en el cami de la modernisacio es necessari des$erIse del vell passat cultural !ue ha segut la Kraison dLtre duna nacio... Gci tenim la parado a5 per un costat, ella ;la nacio? ha darrelarIse en el sol del seu passat, $or3ar un espirit nacional, i desplegar ei a reivindicacio cultural i espiritual $ront a la personalitat del colonisador&. I n estem els .alen"ians en ei,e "as? Se*$r) S m $n p (le d+E$r pa% " ntri($irem a " nstr$ir1la en l+ap rta"i de *rans ! mens a la se$a @i n stra9 "$lt$ra i a la se$a p liti"a) Per " m a p (le tenim el dret de l+a$t determina"i % l+ei,er"im n % de fer l &$e .$ll*am) Per ei,e m ti$ se n s . l fer "re$re &$e n ! s m% &$e n s m $n p (le? l mal d+estes " ses es &$e s+a"a(en " n.ertint en realitat) Els .alen"ians !a$rem de ra nar ent rn al f$t$r &$e . lem% n n s pase " m ad a&$ell alsa"ia &$e " nta.a la se$a dramati"a e,perien"ia: Nai !ui $rances en (>,B, me convertiren en alema en (>=B, torni a ser $rances en (<(>, alema en (<*B i atra volta $rances en (<*+. 7ero mai dei i de ser alsacia&.@/) Fl res) El sueMo de Europa) 8CCE9)

=I=LIO:RAFIA Lli(res 1 En"i"l pedia del Na"i nalism 1 L s Na"i nalism s Andres de =las :$errer i atres M ntserrat :$i(erna$ Madrit 8CCL) =ar"el na 8CCD)

1 S (re la Na"i nalidad

0a.id Miller

=ar"el na 8CCL) Valen"ia 8CFD) Valen"ia 8CCI) Valen"ia 8CF8) Ala"ant 8CFL) Valen"ia 8CFF) Valen"ia 8CCI) Valen"ia8CCL) Valen"ia 8CCL) Valen"ia 8CCI) Valen"ia 8CCL) Valen"ia 8CCI) Valen"ia 8CFI) Valen"ia 8CCE) Valen"ia 8CCC) Valen"ia 8CLF) Valen"ia 8CCE) =ar"el na 8CD;) Madrit 8CCL) =ar"el na 8CFE Madrit 8CFF =ar"el na 8CLL Madrit 8CLN =ar"el na 8CFN =ar"el na 8CLN =ar"el na 8CCJ Valen"ia 8CFD Valen"ia 8CFI

1 ACV) A$la de 7$manidades i Cien"ias serie !ist ri"a nT 8 RamMn Ferrer% Marisa Ca(anes))) 1 Valen"ians fr nt al "atalanisme 1 0e Al(iSana a M ns nis 1 P mell de Valen"ianitat 1 0esperta Ferr 1 La :$erra Insidi sa 1 S "ietat Cien"ia i Idi ma Valen"i' Man$el UarB Vi"ente Ram s # sep = r nat :is(ert # an C sta i Catala An*el V) Calpe i Climent Ant ni F ntelles i F ntestad

1 Les N rmes de N; Ap rta"i 0 "$mental Alf ns Vila M ren 1 N rmes d+ rt *rafia .alen"iana 1 El ferr &$e 0esperta 1 C nstanti Ll m(art 1 Ra ns d+Identitat 7ist ria i llen*$a 1 Cap a $na Valen"ia lli$re 1 La UniM del Valen"ianisme 1 Valen"ian Catalan? 0iale"te Alf ns Vila M ren # an C sta # L LeMn R "a # AlmiSana% # Apari"i % / Casp i atres # .ent$t Valen"ianista Ll$Gs =ert me$ i < rner I*na"i =ellid i S$a> V L SimM Sant nja C!im Lan$Ba Ort$S # an F$ster Adela C rtina C l mer% #) MO :ellner Prat de la Ri(a Pi Mara*all% F) Mer"adA% F) i atres 0Wmene" Valls Mira% # an F VV AA VVAA

1 Valen"i' Llen*$a

1 N saltres els Valen"ians 1 Vti"a apli"ada i dem "ra"ia Radi"al 1 C ntra l s na"i nalism s 1 Na"i nes > na"i nalism s 1 La Na"i nalitat Catalana 1 Las na"i nalidades 1 On"e tesis s (re la "$esti n na"i nal en EspaSa 1 Els .erita(les altres "atalans 1 C$lt$res% llen*-es% na"i ns 1 =ases Per al Na"i nalisme Valen"i' 1 Es p si(le $na " n.er*en"ia .alen"iana

Arti"$ls i P nen"ies 1Re.ista de Catal$n>a Una refle,i s (re el f$t$r del .alen"ianisme p liti" a pr p sit del lli(re: Retr (ar la tradi"i % d+A*$sti C l mer 1Espenta M n *rafi" 8J Ani.ersari de l+Estat$t d+A$t n mia 1 E$r pa > las na"i nalidades #$an L$is Ce(rian

A(elard Sara* ss'

=ar"el na 8CCD Valen"ia 8CC; 8CCC

1 P nen"ies P liti&$es dels partits: #NC% PVN% UV% ERC% PPCV% PSPV1PSOE% EU