Regles dapostrofaci

Hctor Gonzlvez i Escolano

Lapostrofaci de larticle Larticle determinat singular sapostrofa sempre davant de vocal llevat de:
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Quan s femen i va davant de i/u/hi/hu tones: la histria, per lilla. Quan s mascul o femen i va davant de /j/ o /w/: la iaia, el iogurt. No apostrofa: la host, la una (referit a hores), la ira, la Haia. El prefix a- (amb valor negatiu): la asimetria. Quan van davant del nom duna lletra: la ema. Davant el so /h/ que es dna en paraules importades daltres llenges: el hawai. Davant de les sigles quan es lligen lletra per lletra: el AZT (la medicina per a la SIDA).

En canvi, s que sha dapostrofar en alguns casos que poden resultar-nos estranys:
1. 2. 3. 4. Davant del nmero u, del nmero onze i de lordinal onz, encara que sescriguen amb xifres: l1, l11, lXI. Amb paraules en cursiva o encapalades per cometes: lautmat, lorenella. Davant de sigles que es lligen com un mot, segueix les regles normals: lIVA, lONCE, la UNESCO. Davant sigles que es pronuncien desenvolupades, sapostrofa o no depenent de la primera paraula, amb la qual segueix les regles normals: lIIFV (lInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana, on el es pot apostrofar davant Institut).

Lapostrofaci i la contracci de les preposicions de / a:

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. De + vocal>d: dac, dhistria. De + el>del; de + els>dels A + el>al; a + els>als Per + el>pel; per + els>pels Per + a + el>per al; per + a + els>per als Ca + el>cal; ca + en>can; ca + els> cals Recordeu, per, que DE no contrau ni apostrofa quan la paraula que precedeix t un s metalingstic: La tercera sllaba de histria s ri-. Tanmateix, com ocorre amb larticle, s que sapostrofa davant de paraules amb cursiva o entre1 cometes: Dhistria, en podem parlar tant com voldrs.