Você está na página 1de 2

Cinema / Brazzaville, mon amour

POL COSTA

s divendres a Brazzaville, la capital de la Repblica del Congo. De sobte, enmig dels carrers plens a vessar de gent que avana com pot entre el caos de la circulaci, apareixen uns personatges inslits delegncia vetusta, amb pantalons, americanes, bastons i barrets de colors llampants que desperten ladmiraci o la sorpresa dels vianants. Sn els sapeurs, els dandis del Congo, un grup que ha convertit lelegncia en modus vivendi, a mig cam entre la passarella de moda i la carpa de circ. Una mica ms lluny, en aquesta ciutat de ms dun mili dhabitants considerada fa pocs anys com una de les pitjors del mn per viure-hi, ldol local Yaya Palmas prepara el seu prxim combat de catch, una variant de la lluita lliure amb elements de cultura ancestral i bruixeria i on ns i tots les serps poden servir dinstrument per vncer ladversari. Mentrestant, al centre cultural francs, Chri Bakala 1r i el seu grup FB Stars fan un concert en un festival de rap mentre preparen el seu primer disc. Sn alguns dels personatges de Dimanche Brazzaville (Diumenge a Brazzaville), un documental dEnric Bach i Adri Mons, dos professionals de la televisi que han viatjat a lfrica per donar una visi diferent del continent, allunyada de les imatges de guerra i fam dels telenotcies. I ho aconsegueixen: el resultat s un viatge sorprenent, de vegades gaireb increble, a la cultura dun pas on el frec a frec entre modernitat i tradici produeix sovint resultats inslits. Com va sorgir la idea de fer un documental al Congo? Enrich Bach - Tot comena un dia quan trobem en un bloc de fotograa unes fotos dels sapeurs, aquests homes elegants, i ens sobten molt. Sens desperta la curiositat de saber qui sn, don surt aquest fenomen. Xoca molt la imatge daquestes persones tan ben vestides, lluint la seva elegncia en uns carrers i en un entorn que no els correspon, en carrers amb pols, bruts, duna ciutat empobrida, dun pas, el Congo, on les referncies que sempre tenim sn de guerra. Nosaltres ja tenem la idea de fer algun documental a lfrica, de fer alguna cosa aix, amb una mirada positiva, amb una mirada diferent, duna frica urbana,

segons com moderna. I al trobar aquesta histria vrem pensar que era una molt bona histria. Volem fer un retrat duna ciutat africana a travs de tres o quatres histries dartistes o de gent del mn de lentreteniment, per donar-hi una mirada diferent. Estaven cansats de veure sempre la mateixa mirada cap a lfrica, la mateixa visi. Adri Mons - Volem donar una visi de lfrica que normalment no surt als mitjans. Tot el que surt a les notcies sn desgrcies, guerres, fam, misria. Per el dia a dia duna persona africana no noms s aix, molta gent tamb t una vida ms semblant a la nostra del que ens pensem. Volem aprotar el documental per explicar aix, per tampoc volem ser nafs i amagar els problemes. En un primer moment el que ens feia por era donar una visi molt allunyada de la realitat. Per un cop poses la cmera, quan ets al carrer, la por desapareix. Com va ser lexperincia del rodatge? Enrich Bach - Amb els personatges la relaci va ser relativament fcil. Al principi volen parlar, volen saber qu vols fer. Van estar molt predisposats i van ser molt amables. Abans de marxar ens va ajudar un realitzador congols que viu a Sabadell, Gilbert-Ndunga Nsangata. Desprs vrem contactar amb la televisi pblica del Congo i vam oferir-los la possibilitat de fer una coproducci, que consistia que nosaltres pagvem el documental per que ells ens facilitaven els permisos de rodatge a Brazzaville.

Desquerra a dreta, un sapeur, Enric Bach i Adri Mons

Juny 2012 Quadern 47

El rodatge en si va ser dur, per cansat, perqu vrem treballar molt, vrem estar un mes all i vrem gravar gaireb cada dia, molt enfeinats. Com que no era un documental per denunciar la corrupci que hi ha en aquell pas, ni la mena de dictadura encoberta en qu viu el Congo, no rem una amenaa. Adri Mons Vrem intentar fer una mica la preproducci des daqu per era molt difcil trobar informaci sobre aquests temes. I s molt complicat parlar amb la gent del Congo. Primer has daconseguir el contacte i desprs aconseguir parlar amb ells. Quan no hi ha un tall de corrent, no tenen cobertura, i quan hi ha cobertura no saben de qu els ests parlant. Grcies a la coproducci amb Tl Congo, que deu ser la primera entre Espanya i el Congo, vrem tenir el perms de rodatge. En teoria s una democrcia per no ho acaba de ser, s complicat, com en molts pasos africans. Finalment va acabar sent una sola persona que ens ajudava, era un realitzador, que ms que collaborar controlava una mica el que fiem, els temes que tocvem, i informava les autoritats. Per tamb ens va ajudar a entrar dins del mn del catch. Al documental tamb shi veu la inuncia de Frana, lantic pas colonial, com en el fenomen dels sapeurs, que reivindiquen la moda de Pars. Adri Mons - En diversos mbits est clar que Frana s molt important. En lmbit cultural, el centre francs s el que mou gaireb tota lescena ms o menys ocial. I en el pla econmic la majoria dempreses de distribuci, dinfraestructures estan en poder francs. La cultura ms predominant en lmbit intellectual s la francesa. Per tamb s veritat que el Congo va ser un pas comunista fa 20 anys, i hi ha gent que ara tenen 60 anys que van estudiar als antics pasos comunistes. I ara la nova inuncia s la Xina, que es mou molt b en els rgims relativament corruptes i poc nets, i est traient-ne molts recursos naturals i construint-hi infraestructures. Els libanesos tamb sn una comunitat important.

Com valoreu lexperincia daquest primer documental, teniu projectes de futur? Enrich Bach - s el nostre primer projecte. Jo personalment he treballat en molts reportatges de televisi per formant part dun equip, mai assumint la direcci i mai aixecant el projecte des de baix i tirant-lo endavant. Com a primera experincia estem contents perqu tot i que es va fer amb pocs mitjans, hi ha moltes ganes, molt esfor, molta feina per part de tots dos i estem contents pel resultat positiu. Adri Mons - El mn del documental em sembla apassionant per poder sadollar la curiositat i per poder descobrir, conixer mn, fer preguntes indiscriminadament preguntes que si no thauries de buscar una excusa molt bona per fer, per conixer i compartir coses. Si a ms a ms daquesta part ms egoista pots aconseguir compartir aquesta experincia amb els altres encara millor. Crec que s molt difcil canviar la gent, per si durant una estona els pots donar una visi diferent o fer-los plantejar preguntes, ja em sento satisfet, per humilment, perqu em sembla que s molt difcil.

Dimanche Brazzaville es projectar el mes de setembre a la Filmoteca de Catalunya de Barcelona i sestrenar a TV3 el mes doctubre.

Dimanche Brazzaville (2011, 50 minuts) dEnrich Bach i Adri Mons. Muntatge de Nria Campabadal. Una producci de Fasten Seat Belt, amb la collaboraci de TV3 i Tl Congo. Principals premis: Gold Remi Award (Houston International Film & Video Festival, Estats Units); Millor documental (Fingal Film Festival, Irlanda); Premi del pblic (Docsbarcelona), Millor documental (Festival de Tarapac, Chile) www.dimancheabrazzaville.com

48 Quadern Juny 2012

Você também pode gostar