Animació I Dinàmica de Grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups
Animaci i dinmica de grups
ndex
Introducci ............................................................................................... Objectius ................................................................................................... 1. La socialitzaci ................................................................................... 1.1. Els agents socialitzadors ............................................................ 1.1.1. La famlia ........................................................................... 1.1.2. Els grups diguals .............................................................. 1.1.3. Lescola .............................................................................. 1.2. Etapes del desenvolupament de lsser hum en la nostra societat .................................................................... 1.2.1. Primers anys de vida: linfant fins als 2 anys ................ 1.2.2. Primera infantesa (dels 2 als 6 anys) .............................. 1.2.3. La segona infantesa (dels 6 als 12 anys) ........................ 1.2.4. Adolescncia ...................................................................... 1.2.5. La joventut ......................................................................... 1.2.6. Maduresa ............................................................................ 1.2.7. Vellesa ................................................................................ 1.3. La motivaci ................................................................................ 1.3.1. Factors determinants de la motivaci ............................ 1.3.2. Funci de la motivaci en la formaci de grups ............ 2. Psicologia i sociologia de grup .......................................................... 2.1. El grup .......................................................................................... 2.2. Tipus de grups ............................................................................. 2.3. El grup i les seves funcions ........................................................ 2.4. Les fases grupals .......................................................................... 2.4.1. Les etapes de la vida grupal ............................................. 2.4.2. Estructura grupal............................................................... 3. Animaci dun grup ............................................................................ 3.1. Animaci, recreaci, dinamitzaci...: conceptes i models en la nova societat de loci ......................................................... 3.1.1. Conceptes .......................................................................... 3.1.2. Models en la nova societat de loci ................................. 3.2. Els camps de lanimaci ............................................................. 3.3. Els projectes danimaci ............................................................ 3.3.1. Lanimaci sociocultural com a procs dintervenci .. 3.3.2. Els elements inherents a lanimaci sociocultural ...... 3.3.3. Fases de la intervenci sociocultural .............................
5 6 7 9 9 10 11 12 13 14 16 17 19 20 21 22 24 27 28 29 31 33 34 34 37 43 44 45 52 58 64 64 65 67
Introducci
El procs de socialitzaci suposa que les persones han de passar per un procs daprenentatge social (educaci i culturalitzaci) que no s senzill, ja que requereix un esfor per aprendre i interioritzar normes, creences, sistemes de valors, etc. La socialitzaci s un procs daprenentatge que s ms intens en els primers anys de vida, ja que linfant desconeix les diversitats de la cultura de lentorn en qu viu. Des daquest punt de vista, totes les persones i institucions amb qu interactua linfant som agents socialitzadors: la famlia, les educadores, els grups diguals. La socialitzaci es dna al llarg de tota la vida i forma part del desenvolupament de la persona, que consisteix en una successi detapes que completen el cicle vital hum. Aquestes etapes van des del naixement, passant per ladolescncia, adultesa i arriben fins a la vellesa. El comportament hum sexplica pel grau de motivaci duna persona, que respon a un impuls per satisfer una necessitat o desig. Aquest impuls es deu a un estmul extern, provinent de lentorn o intern, com lnsia de sentir-nos valorats. Lanimaci sociocultural s una modalitat educativa no formal que t com a referents leducaci, la societat i la cultura. Apareix a partir dels anys seixanta com un tipus dintervenci educativa que pretn satisfer les necessitats de participaci i solidaritat de la comunitat. Els elements primordials de lanimaci sociocultural sn la participaci, leducaci i la transformaci. Segons els objectius de lanimaci sociocultural, podem diferenciar tres mbits prioritaris dactuaci: lmbit cultural, el social i leducatiu. Els objectius de cadascun dels mbits poden ser diferents, per sn complementaris. Lanimaci sociocultural com a intervenci educativa pretn educar en valors.
Objectius
En acabar la unitat didctica, heu de ser capaos del segent: 1. Identificar les caracterstiques i factors que influeixen en el procs de socialitzaci, fent mfasi en el rol dels principals agents de socialitzaci. 2. Conixer els processos evolutius que tenen lloc dins de lmbit social al llarg del cicle vital. 3. Relacionar les diferents etapes del desenvolupament hum amb els factors bsics cognitius, afectius i socials que el caracteritzen. 4. Conixer els factors que intervenen en els processos dadaptaci i inadaptaci social. 5. Identificar els fonaments bsics sobre la formaci de motivacions, aix com les directrius per modificar-les. 6. Relacionar els fonaments pedaggics i deducaci social (educaci no formal) amb la seva aplicaci en activitats danimaci. 7. Avaluar la dinmica dun grup a partir de les dades obtingudes en tcniques danlisi sociomtrica. 8. 9. Diferenciar els tres mbits prioritaris dactuaci de lASC. Conixer els elements fonamentals de la proposta metodologica prpia de lASC. 10. Conixer les fases del procs dintervenci sociocultural.
1. La socialitzaci
La socialitzaci s el procs mitjaant el qual es trasmeten els significats i valors culturals d'una determinada societat i en el qual l'infant s un agent actiu i participant i tamb socialitzador. Els pares eduquen l'infant d'acord amb patrons i normes (cultura) de la societat en qu viuen, i aquest infant, amb la seva conducta -afectiva i emocional sobretot- provoca un seguit d'aprenentatges als progenitors i els posa en relaci amb altres agents i contextos de socialitzaci. Veiem, doncs, que la socialitzaci s un procs interactiu.
Lhome, un animal social Lhome s, per naturalesa, un animal social, i lhome insocial per naturalesa, no per atzar, o s mal home o ms que home... La societat s per naturalesa anterior a lindividu, i qui no pot viure en societat o no necessita res per a la seva prpia suficincia, o s membre de la ciutat, si no una bstia o un Du. Aristtil
La interacci de linfant amb les persones i els objectes del seu entorn s el procs dintegraci a la societat, ja que mitjanant aquesta interacci linfant adquireix lexperincia dinterrelacionar-se amb els altres i tamb aprn a percebre i a utilitzar el seu entorn desenvolupant habilitats i patrons de conducta que li permetran desenvolupar-se en la societat on viu. El procs dintegraci a la societat de linfant suposa un aprenentatge social molt intens, sobretot durant els primers anys de vida. Linfant posseeix una srie de capacitats innates i individuals que li permeten de captar tot all que percep mitjanant els sentits, tant conscientment com inconscientment. Daltra banda, la societat li transmet els modes de viure, els sistemes de valors, els costums, les normes, les tradicions, les creences i els simbolismes propis del lloc on linfant ha nascut.
La socialitzaci s el procs mitjanant el qual els ssers humans es converteixen en membres dun grup i arriben a assumir les pautes del comportament daquest grup (normes, valors, actituds...). s el procs dadaptaci interna de linfant a les normes de la societat.
La socialitzaci s tant un procs que prov de l'individu, amb les seves disposicions congnites i capacitats, com una tasca educativa d'orientaci i guia realitzada per la societat. El procs de la plena acceptaci de
les pautes de conducta de la societat en qu vivim l'anomenem interioritzaci. En la mesura que ens permet lassimilaci de noves formes de comportarnos (rols), s un procs que dura tota la vida. La socialitzaci, des del punt de vista dels socilegs, s el procs mitjanant el qual sinculca la cultura als membres de la societat. Mitjanant aquest procs, la cultura es va transmetent de generaci en generaci, els individus aprenen coneixements especfics, desenvolupen habilitats necessries per poder participar a la vida social i sadapten a les formes de comportament organitzat caracterstic de la societat on viuen. Els tres tipus de socialitzaci sn la socialitzaci primria, la secundria i la terciria. ! 1) Mitjanant la socialitzaci primria lsser hum, durant la infantesa, esdev membre de la societat. T lloc en els primers anys de vida i es dna en el nucli familiar. Una de les principals caracterstiques s una forta crrega afectiva. La socialitzaci primria finalitza quan la persona s un membre efectiu de la societat i est en posici subjectiva dun jo i un mn interior propi. 2) La socialitzaci secundria s el procs que indueix lindividu ja socialitzat a nous sectors del mn objectiu de la seva societat. Lindividu descobreix que el mn dels seus pares ja no s lnic, la crrega afectiva familiar va deixant pas a tcniques pedaggiques que faciliten altres tipus daprenentatge. Aquest tipus de socialitzaci es caracteritza principalment per la divisi social del treball i per la distribuci social del coneixement. Les relacions sestableixen per jerarquia. 3) La socialitzaci terciria es produeix quan la persona procedent dun pas sha dintegrar a una altra cultura o en el procs de reinserci dels individus mal socialitzats, amb lobjectiu daconseguir una adequada integraci social. Un dels problemes ms importants que ha dafrontar un grup s que els nous membres adquireixin les conductes apropiades per a la consecuci de la conformitat social (Morales i Huici, 2000). La inadaptaci social s una situaci de desviaci social. La desviaci s una violaci de les regles socials que t lloc quan alg traspassa els lmits del que s correcte. Un concepte unit al dinadaptaci social s el de control social, amb el qual es fa referncia als esforos per prevenir o corregir les conductes que es consideren apartades de les normes marcades per la societat. Linstrument bsic del control social s la socialitzaci, la qual facilita a les persones acceptar i interioritzar les normes de conducta duna determinada cultura.
La socialitzaci secundria La incorporaci al mn del treball implica aprendre normes i valors propis daquest: el treballador ha de complir un horari, ha de respectar lautoritat dels seus caps...
1.1. Els agents socialitzadors

Els agents de socialitzaci sn totes les persones i institucions que formen part dels diferents contextos i dins dels quals les persones interactuen, socupen de fer efectiva la interioritzaci de lestructura social, intervenen de manera voluntria o involuntria incidint en leducaci de lindividu i, doncs, influeixen en la seva conducta i transmeten normes socials i rols que serveixen de model.
La socialitzaci es realitza mitjanant diferents agents socialitzadors. Els ms importants sn la famlia, lescola i el grup diguals.
Hi ha diversos agents de socialitzaci que tenen un paper ms o menys important segons les caracterstiques peculiars de la societat, de letapa de la vida de la persona i de la seva posici en lestructura social. En la mesura que la societat esdev ms complexa i diferenciada, el procs de socialitzaci esdev tamb ms complex i compleix les funcions dhomogenetzar i diferenciar els membres de la societat amb la finalitat que hi hagi una cohesi entre tots els membres, i tamb una adaptaci de les persones als diferents grups i contextos subculturals en els quals shan de moure. La societat s lagent de socialitzaci i cada persona amb qui entra en contacte s en certa manera un agent de socialitzaci. Entre la gran societat i la persona individual hi ha nombrosos grups petits que sn els principals agents de socialitzaci de la persona. El comenament natural del procs per a cada infant nounat s el seu grup familiar, per molt aviat aquest grup samplia amb altres tipus de grups.
1.1.1. La famlia
La famlia s el primer agent socialitzador ja que s on sinicia el procs de socialitzaci. Lacci socialitzadora de la famlia sestn al llarg dun perode considerable de la vida humana i es va complementant per lacci daltres agents. Aix doncs, quan un infant va a la llar dinfants o a lescola infantil, la famlia encara conserva la major part de les funcions dadaptaci i desenvolupament social i, evidentment, la funci de proporcionar a linfant la seguretat emocional i afectiva. En la fase infantil, lsser hum comena la seva integraci social i s amb la seva famlia on, per una banda, aprn determinats comportaments relatius als hbits (formes de menjar, de dormir, dhigiene...) i, per altra banda, interioritza creences, valors, normes, conductes, etc.
La famlia Malgrat haver-hi altres agents socialitzadors, la famlia continua essent insubstituble en aquelles funcions ms primries i que fan referncia a sentiments, valors i actituds.
10
La famlia s un grup primari on sestableixen relacions entre els membres que impliquen cada individu en la seva totalitat. En la famlia es produeix un aprenentatge i una interioritzaci profundament emocional que la converteixen en la font de les influncies ms poderoses a les quals lindividu est sotms en totes les societats. Una de les tasques principals del grup familiar s la denllaar les persones i la societat des del comenament de la vida humana: a la societat li ofereix un suport fonamental socialitzant cada membre de forma individual i dotant-lo duna identitat social. Tamb obre el cam perqu les persones sintegrin a la societat al mateix temps que construeixen la seva identitat. Totes les famlies socialitzen linfant dacord amb el seu particular mode de vida, el qual est totalment influenciat per la realitat social, histrica i econmica de la societat en la qual viuen. La taula 1 mostra les pautes que segueixen els dos models principals de socialitzaci familiar.
Taula 1. Models de socialitzaci familiar Model autoritari La comunicaci s unilateral. Semfatitzen lobedincia, els cstigs fsics i els premis materials. Model democrtic La comunicaci s bilateral. Semfatitzen la participaci, els cstigs simblics i les recompenses no materials.
La famlia, el sistema primari de socialitzaci, s un sistema obert i subjecte a canvis, d'acord amb els canvis que es produeixen en la societat. s tamb un reflex de crences, normes i valors propis de la cultura de referncia. L'escala de valors, les creences i les normes socials sn diferents d'una societat a una altra (pensem en el paper de la dona d'una famlia africana, asitica...), i tamb canvien amb el pas dels anys. La nostra societat ha evolucional a un ritme molt rpid (nous tipus de famlies, globalitzaci econmica...); per tant, hi ha altres valors, creences i fins i tot normes socials que influeixen en la socialitzaci de l'infant. A mesura que linfant creix, apareixen altres models socialitzadors, com els grups diguals, els educadors/es i els mitjans de comunicaci, que influiran en el desenvolupament de valors, conductes, actituds i fins i tot en la imatge prpia de linfant.
La incorporaci de la dona al mn laboral resta temps de dedicaci als fills, temps que sovint lhan domplir lescola, els avis o b els cangurs. Canvis socials
s en lmbit familiar on la persona es comena a relacionar i adquireix els primers valors i normes socials.
!!
1.1.2. Els grups diguals
Encara que la famlia s lagent socialitzador ms important ja que inicia el procs de socialitzaci i estableix els primers vincles afectius de linPer veure la influncia dels mitjans de comunicaci, vegeu la secci Recursosdel web daquest crdit.
11
fant, el grup diguals t molta importncia perqu contribueix a desenvolupar laspecte social. El grup diguals s el conjunt de persones de la mateixa edat aproximadament, de la infncia i ladolescncia. Es considera un element bsic en el procs de socialitzaci perqu permet a linfant relacionar-se amb els altres de manera diferent de com es relaciona amb la seva famlia. La interacci en el grup diguals s diferent de la familiar, ja que s ms oberta i ms democrtica; amb les amistats, linfant aprn a relacionar-se, a ser lder o b a sotmetres, a compartir experincies, a establir objectius, fites, etc. Lamistat en el grup diguals s molt important perqu t un paper essencial i ajuda al desenvolupament de les diferents funcions socialitzadores (vegeu figura 1) que lajuden a integrar-se al grup.
Figura 1. Funcions socialitzadores Les amistats Els grups diguals sn grups primaris, formats per membres dedats homognies i amb relacions de confiana. Per exemple, els amics i amigues, els companys i companyes de joc de lescola, etc. Aquest agent socialitzador facilita a linfant ladquisici dhabilitats socials, la independncia... Una bona part del joc dels infant amb els seus iguals s, en certa manera, una forma de socialitzaci. Mitjanant el joc simblic aprenen a exercir diferents rols (mares, pares, botiguers, metges...).
Un grup diguals compartint joc
1.1.3. Lescola
Patrimoni cultural
La socialitzaci es dna dintre dun context cultural on hi ha aspectes de desenvolupament i de socialitzaci que necessiten un ensenyament sistemtic, continuat i planificat des de lescola. Lescola, on els nens i les nenes passen cada vegada ms hores, s un agent socialitzador dinmic i intencionat, s un instrument utilitzat per la societat per a la promoci i el desenvolupament social de linfant. Lescola compleix una important funci socialitzadora. Els darrers anys hi ha hagut un canvi de lestructura tradicional de la famlia (separacions dels pares, famlies monoparentals, famlies reconstitudes, etc.) i lescola ha assumit responsabilitats en leducaci dels infants que abans eren prpies de la famlia. El projecte educatiu i curricular dels centres est plantejat per socialitzar. Un dels objectius principals de lescola s que els nens i nenes siguin membres actius i integrats en la societat.
A travs de lescola i el grup diguals, linfant consolida tot el patrimoni cultural en un procs de socialitzaci que possibilita la correcta integraci en el grup social i la participaci en el projecte com que tot aix implica.
12
Lescola, mitjanant la prctica educativa quotidiana, actua com a agent estimulador dhabilitats prosocials en linfant, utilitzant el joc sobretot en els primers anys de vida. El joc s un dels instruments bsics de socialitzaci ja que facilita la integraci de linfant al grup, desenvolupa bona part de la seva sociabilitat. Mitjanant el joc, l infant anir integrant la seva personalitat com a individu al context social (amb les seves normes, regles i conductes socialment emmarcades) i aquest, com a resposta, anir configurant la seva identitat social i grupal.
El joc El joc ldic o didctic, dirigit o espontani, individual o grupal, es considera el motor de socialitzaci dptima potncia. El joc facilita l'adquisici de la realitat social i tamb permet canalitzar els aspectes emocionals. L'infant ho pot realitzar de manera individual o intereccionant amb el grup.
1.2. Etapes del desenvolupament de lsser hum en la nostra societat

El procs de desenvolupament hum des de la concepci a la maduresa s complex, i no resulta fcil separar-ne les causes. Tots els infants sn fruit de delicades interaccions entre herncia i ambient, i s clar que ni un factor ni laltre sols sn determinants de la conducta humana. La conducta de linfant no est determinada noms per la gentica i, per tant, no es poden subestimar els efectes de la cultura i la socialitzaci (vegeu figura 2). Les investigacions amb bessons adoptats ens permeten assenyalar les contribucions dherncia i ambient en la conducta. Els gens fixen el codi gentic del desenvolupament, per la cultura dicta com ha de procedir aquest. La famlia, com a principal agent socialitzador de la societat, ha de trobar lequilibri entre les necessitats de linfant i les exigncies de la societat.
Figura 2. El nou sser: resultat de factors gentics i ambientals
!!
Per veure les etapes del desenvolupament psicosocial dErikson, vegeu la secci Annexos al web daquest crdit.
Els ssers humans, quan naixem, ho fem en un ambient ple dexpectatives, normes, actituds, creences, valors, tradicions i formes de fer. Lherncia cultural que rebem comprn sistemes de valors i criteris de comportament social. La famlia s coneixedora de la seva relaci amb el nounat, per linfant (nosaltres) no sabem qu s all que ens lliga amb ells ni amb lentorn. Dacord amb el procs de desenvolupament, anirem adquirint conscincia de qui som i de qui i qu ens envolta.
13
En la taula 2 podem veure les diferents rees del desenvolupament hum, i les caractertiques conductuals i de creixement general.
Taula 2. Generalitats del creixement i canvis conductuals per rees de desenvolupament rea Fsica Caracterstiques El creixement i els canvis bsics en lorganisme. Inclou canvis externs, com alada i pes, i interns, en glndules, cervell i rgans sensorials, aix com salut fsica i habilitats motores (gatejar, caminar, aprendre a escriure). Els processos mentals relacionats amb el pensament i la soluci de problemes. Comprn canvis en la percepci, la memria, el raonament, la creativitat i el llenguatge. El desenvolupament de la personalitat i de les habilitats interpersonals. Ambds estan relacionats i comprenen lautoconcepte i les emocions, aix com les habilitats socials i les conductes.
Cognoscitiva
Psicosocial
Les etapes del desenvolupament per les quals passem tots els ssers humans sn les segents: els primers anys de vida (des del naixement fins als dos anys), primera infantesa (2 a 6 anys), segona infantesa (6 a 12 anys), adolescncia, joventut, maduresa i vellesa.
1.2.1. Primers anys de vida: linfant fins als 2 anys

En nixer estem mancats de lautoconscincia de ser un individu o un organisme que pot interacturar amb lentorn. No tenim creences, no esperem res daquells que tenen cura de nosaltres. Desconeixem si som home o dona. De mica en mica, mitjanant les primeres interaccions mtues, comenarem a confiar i a tenir una comprensi particular de nosaltres mateixos i dels altres. Durant els dos primers anys de vida, es produeixen grans canvis. Del nounat sense conscincia que rem arribem a ser un infant que sadona de lentorn i de la manera en qu hi pot actuar, de la capacitat de resposta daquest medi o de la insensibilitat que ens envolta i del fet que som capaos de fer certes coses o de cercar ajuda si la necessitem. Ens fem conscients de les relacions de la famlia, i del que s bo i dolent; sabem si som nen o nena i comencem a comprendre que la designaci sexual imposa certa conducta. Els infants de dos anys comencen a valer-se per si mateixos en algunes activitats. El fet de saber caminar els condueix a anar explorant tot all que hi ha al seu voltant sense ser conscients dels possibles perills. Si els adults els deixen fer coses, guiant-los sense excessiu control, en aquest perode aniran desenvolupant el sentit de lautonomia. Si hi ha massa control, o no sen t cura, els infants experimenten vergonya, culpa i manca de seguretat. Si els pares i persones que tenen cura de linfant de 2 anys entenen el desig dindependncia de linfant, aquest desenvolupar la iniciativa, per si no valoren el que fa i es riuen dels seus esforos s probable que se sentin malament.
Imatge dun infant de 8-9 mesos mirant-se al mirall on veu la seva imatge.
14
Cada infant arriba al mn amb un estil propi de respondre. Als dos anys han elaborat o limitat el seu estil bsic de resposta en el context social, s el que anomenem personalitat. El primer vincle, i sense cap mena de dubte el ms influent, s el que lenllaa amb la mare o persona cuidadora, i que queda fermament establert cap als vuit o nou mesos dedat.
Vincle Recordeu linfant que plora quan se separa de la mare o quan se li acosta una persona que no coneix. Alguns autors parlen de la gradaci que es dna entre infants que senten un vincle segur amb els seus cuidadors, i altres ms insegurs o desorganitzats. Els primers sn aquells que han aconseguit un equilibri entre la seguretat i la capacitat dexplorar, i els altres sn ms ansiosos, tant en el vincle com en les seves exploracions (ploren, senfaden, no sallunyen...).
El vincle fa referncia a la instituci de la primera relaci de linfant, que es caracteritza per una forta interdependncia, intensos sentiments mutus i llaos emocionals vitals.
En termes de biologia, lexistncia del vincle fort entre la mare (cuidador/ a) i linfant assegura que estiguin junts, una condici dextrema importncia per a la supervivncia de les cries de la majoria danimals i dels humans. Els vincles sesdevenen i ens influeixen tota la vida, per aquest primer vincle ens permet progressar des de la primera presa de conscincia fins a adquirir la confiana en la persona que t cura de nosaltres. Aquestes primeres interaccions estableixen les bases de les relacions futures amb companys, familiars, altres adults, cnjuges, etc. Els infants passen per fases de creixement social i emocional per establir amb fermesa la seva primera relaci. Les emocions com a nounat es redueixen a molsties i inters relaxat, per aviat van apareixent les primeres emocions, com tristesa, enuig, indignaci i plaer. Totes neixen i adquireixen sentit en el context de la relaci. Al voltant dels dos anys, manifestem ja les emocions socials orgull, vergonya, culpa o empatia dacord amb el grau de coneixement personal i dels altres que anem adquirint dinfants.
1.2.2. Primera infantesa (dels 2 als 6 anys)

El temps dels 2 als 6 anys est associat amb progressos importants en la socialitzaci dels infants. Els terics de laprenentatge mantenen que els infants aprenen els uns dels altres. En les relacions entre iguals, els infants es modelen i es reforcen mtuament les conductes adequades. En absncia damics, els companys imaginaris serveixen per adquirir importants habilitats socials. s una etapa important pel que fa a laprenentatge social o socialitzaci, sobretot en relaci amb el desenvolupament de les emocions. Comencem a interpretar relativament b les respostes emocionals dels altres i podem mostrar empatia; mitjanant el desenvolupament rpid de les habilitats socials i cognitives, tendim a evitar les situacions
15
que provoquen emocions negatives i a buscar i mantenir les que es relacionen amb bons sentiments. Els infants de 2 a 6 anys aprenen conductes, aprenen a compartir o a ser agressius o manejar els seus sentiments. Tamb actuen de manera ms mplia, responent amb les conductes adequades a la seva cultura, gnere i famlia. Observem com es van fent menys dependents de les regles, expectatives, recompenses i cstigs dels altres i sn ms capaos de fer judicis i regular el propi comportament. La integraci infantil de les pautes de conducta social coincideix amb el desenvolupament del concepte del jo, juntament amb certes nocions socials i esquemes de gnere, que modulen el comportament en les situacions socials. Letapa preescolar s una poca important per treballar sobre alguns daquests conceptes bsics. El joc els s til per a ladquisici i exercici de les destreses fsiques importants, aix com per establir posicions socials i aprendre les formes acceptables de comportar-se. Segons les teories de Lev Vygotsky, mitjanant jocs de simulaci social, els infants aprenen a cooperar i altres aptituds socials, aix com la capacitat de pensar i regular la prpia conducta. Es relaciona estretament amb el desenvolupament cognoscitiu i la formaci de la ment de linfant. Daltra banda, els infants de preescolar tamb estan enfeinats a ordenar, classificar i lluiten per donar sentit tant al mn social com al mn fsic. s una poca de grans progressos: perfeccionament i lelaboraci de la parla; reconeixement de lalfabet i inici de la lectura; classificaci i resoluci de problemes senzills dinclusi en classes; comprensi notable dels nombres que es manifesta tant en les capacitats dabstracci numrica (comprensi de la numerabilitat), com del raonament numric (comprensi dalguns dels efectes de les transformacions), grans passos en laprenentatge de la llengua. Mitjanant el procs dinternalitzaci (adopci de normes i criteris socials com a part dels propis valors) aprenen a fer que els valors i normes morals siguin part dells mateixos. Alguns valors es refereixen a la conducta adequada per al gnere, altres a criteris tics i altres senzillament a la manera habitual de fer les coses.
Consisteixen en elaboracions compartides de fantasies en un ambient determinat per regles concretes. El joc simulat ofereix possibilitats per a lanlisi, el pensament reflexiu i la soluci conjunta de problemes. Linfant es pot imaginar que s un superheroi o una infermera... i actua dacord amb el seu paper (imitaci).
Linfant de 2 a 6 anys La Maria (de 3 anys) sap com es diu, quants anys t i que com que s una nena porta vestidets de color rosa. Tamb sap que el Pol, el seu germ gran, t 6 anys i ats que s un nen no porta vestits. Tamb sap que els rgans genitals femenins i masculins sn diferents, i per aix, quan van al lavabo les nenes sasseuen i els nens no.
Jocs de simulaci social (imaginari)
16
1.2.3. La segona infantesa (dels 6 als 12 anys)

Lamistat esdev cada vegada ms important en aquesta etapa i influeix ms en el desenvolupament social i de la personalitat. Infants i adults troben beneficis en les relacions estretes i confiades. Mitjanant les amistats, els infants aprenen conceptes i habilitats socials i adquireixen una autoestima positiva. Lamistat ofereix tamb una estructura per a les activitats ldiques infantils, refora i consolida les normes, les actituds i els valors grupals, i serveix com a fons per a la competncia individual i de grup. Als 11 anys sentn que les amistats avancen amb el temps i que impliquen compartir de manera recproca idees i sentiments, aix com un bon grau de confiana. Els infants sn reunits constantment per les circumstncies lescola, les activitats extraescolars, els esplais. En cada cas, i habitualment en poc temps, formen grups. Apareix una diferenciaci de funcions (el ms popular, el rebutjat, lesbojarrat...), sorgeixen valors i interessos compartits, creixen les influncies i expectatives mtues i sesbossa un sentiment de pertinena, cosa que t un paper fonamental en ladquisici de les nocions didentitat cultural. El procs s quasi universal. El grup de companys s un grup diguals, i s un dels principal transmissors dexpectatives i valors culturals. Les amistats contribueixen en bona mesura a adquirir destreses socials, com ser sensibles als punts de vista dels altres, aprendre les regles en una conversa, adequar conductes de gnere i sexuals... Durant aquesta etapa gaireb tots els infants desenvolupen un bon sentit dautoestima si els pares i companys pensen b respecte a ells. Sovint, si no es desenvolupen b en un aspecte per exemple, en activitats fsiques trobaran alguna altra cosa en qu sobresortir: els estudis, la msica, etc., cosa que tamb contribueix a lautoestima en general. En letapa de 6 a 12 anys, es donen importants progressos en la cognici social, que consisteix en pensaments, coneixements i comprensi del mn social en qu viu linfant. Cal adaptar-se a les subtileses de lamistat i la justcia; regles i costums socials; convencions sexuals; obedincia a lautoritat i a les lleis morals; multitud de normes socials i regulacions. Els infants comencen a observar el mn social i a poc a poc arriben a entendre els principis i les regles que el governen. Laprenentatge social (recompenses i cstigs; imitaci de models) ajuda els infants a adquirir les conductes i actituds adequades. Parlem de socia-
Lautoconcepte s un terme general que es refereix a la descripci que donarem dels papers que desenvolupem (fill, germ, alumne...) i les nostres caracterstiques de personalitat. Un aspecte de lautoconcepte s avaluatiu, t a veure amb com ens valorem. Aquest aspecte lanomenem autoestima. Tenim autoestima elevada quan tenim una bona opini de nosaltres mateixos (autoconcepte positiu) i tenim una autoestima baixa quan no tenim una bona opini de nosaltres mateixos (autoconcepte negatiu).
17
litzaci. La cognici social esdev un determinant important de la conducta, els tres components de la qual sn: inferncia social, relacions socials i regulacions socials.
Els infants de 6 a 12 anys sn capaos de fer inferncies, supsits i conjectures sobre el que els altres pensen o senten. De mica en mica van entenent les relacions socials: obligacions de lamistat, conceptes de legalitat i justcia... Tamb comencen a entendre les regulacions socials, costums i convencions.
La comprensi de les diferncies grupals i el seu significat per als membres dels grups s un aspecte de la cognici social que, a la vegada, depn del desenvolupament cognoscitiu general. Parlem de la conformitat amb el grup i la formaci de prejudicis. La necessitat dacceptaci per part del grup pot engendrar una conformitat que es manifesta en forma de prejudicis contra aquells que sn diferents. El judici moral tamb s un aspecte de la cognici social. El judici moral fa referncia al procs de presa de decisions respecte del que s correcte i incorrecte. Piaget i Kohlberg, terics de la cognici, van proposar que el pensament moral tamb avana per etapes.
Prejudici Actituds negatives no raonades, irracionals, mancades de prova, que es manifesten en formes dantipatia o de simpatia dirigides a aquells que pertanyen a altres grups, persones, races, nacionalitats, etc.
1.2.4. Adolescncia
Ladolescncia s un perode de transici entre la infantesa i la maduresa que t lloc en un medi cultural particular. s un temps llarg, sobretot pel temps necessari per aprendre els rols de ladult. Cal que ladolescent estableixi la seva identitat i les adequades independncia i interdependncia de ladult. Com a fenomen biolgic, ladolescncia s el perode que va del comenament de la pubertat a ledat adulta. Pubertat vol dir maduresa sexual (capacitat reproductiva) i segueix la pubescncia, els canvis que tenen lloc al final de la infantesa i el comenament de ladolescncia (aparici de pl pbic, creixement dels testicles en els nois i dels pits en les noies, etc.). Situem ledat entre els 12 i 20 anys, encara que no tothom hi est dacord. Durant ladolescncia creix enormement la importncia dels grups de companys. El jove busca suport en els altres per afrontar les transformacions fsiques, emocionals i socials de ledat, i acostumen a buscar-lo entre aquells que passen per les mateixes experincies.
Ladolescncia Com a fenomen biolgic, s definit per un perode de rpida maduraci sexual, i s de carcter universal, encara que t lloc a edats diferents segons els grups humans. Com a fenomen psicolgic, s un temps llarg dadaptaci, que sembla que depn fonamentalment de la cultura.
18
A ms a ms de satisfer necessitats emocionals, els grup de companys sn una font important dinformaci i una oportunitat de socialitzaci. Aquests grups poden ser molt diversos quant a la mida, lorigen social i lestructura i els interessos; per exemple, poden constar de dues o tres persones del mateix sexe o ser ms grans. La xarxa de companys s essencial per al desenvolupament de les habilitats socials dels adolescents. La igualtat recproca que caracteritza les relacions ajuda a fomentar respostes positives a les situacions de crisi. Aprenen dels seus amics i coetanis les conductes que la societat recompensa. Mitjanant la competncia social, la capacitat per fer comparacions socials, ladolescent pot formar-se una identitat personal i organitzar i valorar les caracterstiques dels altres. El desenvolupament social avana duna etapa de dependncia relativa dels pares a una relativa independncia. La lleialtat creixent entre els companys s de gran importncia per al benestar social i psicolgic. Els adolescents molt estimats acostumen a ser felios, animats/des, actius i persones dxit. De tota manera, necessiten els seus moments de soledat per a una bona adaptaci. A ple segle XXI, els adolescents senfronten a una dependncia econmica perllongada, una societat global trastornada i els mitjans de comunicaci de masses. Les normes i els valors de la cultura dominant influeixen tamb en la sexualitat, que s un dels temes principals que han de resoldre els adolescents. A mesura que el desenvolupament cognoscitiu avana, els adolescents es tornen ms capaos de veure les incoherncies i els conflictes entre els rols que ells realitzen i els altres, incloent-hi els pares. I a mesura que van resolent aquests conflictes van formant-se una nova identitat.
Colla dadolescents
La capacitat delaborar raonaments morals avanats tamb est vinculada a les millors habilitats cognoscitives. Els adolescents comencen a utilitzar arguments convencionals o principis tics triats per ells mateixos per jutjar la moralitat dels actes. En general, encara no segueix a un raonament moral superior una conducta moral superior.
Ladolescncia s un perode de transici decisiu durant el qual linfant es converteix en adult. Molts assumptes que confronten els adolescents respecte de la sexualitat, la moralitat, els compromisos i la carrera conformaran part de la seva vida.
Al final de letapa ladolescent ja s capa de mirar la seva conducta passada, integrar-la a les seves realitats presents i projectar al futur la persona en la qual es convertir.
19
1.2.5. La joventut
En la vida adulta les etapes de desenvolupament sanomenen tasques. Sn moments seqencials que marquen ladquisici duna nova competncia important o la incidncia dalgun esdeveniment social amb conseqncies psicolgiques transcendents. La joventut comprn els anys entre el final de ladolescncia i aproximadament els 40, que assenyalen el principi de ladultesa. El desenvolupament adult daquesta etapa el podem veure des de tres vessants: des del desenvolupament del jo personal, del jo com a membre duna famlia i del jo com a treballador/a. 1) Desenvolupament del jo personal Segons Erikson, una tasca fonamental durant ladolescncia i la joventut consisteix a establir una identitat grcies a les relacions ntimes personals i el treball. La tasca de la formaci didentitat s un procs continu. Els adults hem destructurar i reestructurar el treball individual i les identitats familiars dacord amb els canvis interns (personals) i externs (mn social). Sense un sentiment destar comproms amb una tasca idnia o una situaci familiar, el jove sent un buit a la seva vida, una sensaci de cosa incompleta. Moltes persones extreuen el seu sentit didentitat del seu comproms amb la feina, altres ho faran menys de la feina i ms de la famlia o daltres fonts. 2) Desenvolupament del jo com a membre duna famlia La formaci duna parella s com en la vida adulta. Les parelles que viuen juntes han de redissenyar les seves funcions en el si de la nova famlia. Han dadaptar-se a les diferents necessitats dindependncia i proximitat, a la individualitat de cada membre, a la divisi de les tasques domstiques i al desenvolupament dun mtode per resoldre els conflictes. La maternitat i la paternitat requereixen noves funcions i responsabilitats. Tamb imposen exigncies i els confereix una nova posici social. El naixement dun fill/a porta un seguit de tensions fsiques i emocionals; per exemple, la proximitat i la companyia de marit i muller es dilueix amb lentrada dun nou membre a la famlia. 3) Desenvolupament del jo com a treballador/a El cicle professional comena amb les experincies que porten a lelecci dun treball o carrera professional, continua amb la realitzaci daquesta elecci i daltres que es poden anar succeint, i acaba amb la jubilaci. El
20
cicle pot veures afectat per nombrosos successos positius i negatius: atur, canvi de feina, ascens... El treball pot decidir si portem una vida molt moguda o ms tranquilla, la comunitat on vivim i on installem la nostra llar. El treball pot establir pautes damistat, opinions, prejudicis i tendncies poltiques. Una nova generaci de treballadors/es comena a exigir ms satisfacci del treball i est menys disposada a comprometres amb la feina centrant la seva vida professional en el context de la seva famlia i intentant treballar a casa. Els avenos tecnolgics han creat ms oportunitats professionals tant per als homes com per a les dones: arquitectes, programadors/ es, escriptors/es, membres de facultats... La combinaci amb xit de treball o carrera professional i famlia s un dels reptes ms grans dels anys de joventut.
1.2.6. Maduresa
Per senzillesa, letapa de maduresa es defineix com el perode de temps que va dels 40 o 45 als 60 o 65 anys. La majoria dels autors descriuen les tasques com a responsabilitats determinades per la cultura, que representen competncies o realitzacions importants per a la felicitat i ladaptaci. En aquesta etapa de la vida les tasques sn: Assumir les responsabilitats civils i socials adultes. Establir i mantenir un nivell adequat de vida. Ajudar els adolescents a convertir-se en adults independents, i Altres: lleure; relacions amb la comunitat...
Una de les principals tasques de la maduresa s adaptar-se a les majors responsabilitats amb els pares grans (vells) i, a la vegada, ocupar-se dels fills que esdevenen adults independents. Entre les comeses a realitzar hi ha facilitar la integraci dels fills al mn i ajustar-se al niu buit; redefinir la relaci amb els fills; satisfer les necessitats fsiques dels pares grans i definir les relacions amb aquests.
Sndrome del niu buit Sn els sentiments dinsatisfacci i depressi que es pot sentir en arribar a la maduresa, quan els fills ja han deixat la llar i no se sap omplir el buit que deixen. s un temps de desorientaci emocional.
Molts autors coincideixen amb Erikson en el sentit que un aven fonamental de ladult s la generativitat, que es realitza en la vocaci, creaci artstica o cria dels fills. Consisteix en lesfor de perpetuar el propi jo mitjanant la contribuci al mn duna cosa perdurable i significativa. Un exemple clar sn els metges o els mestres..., per tamb un obrer pot sen-
21
tir-ho mitjanant la creaci dobjectes (una casa), o una mare dedicant-se a la cura del seu fill/a. Les investigacions assenyalen que les crisis de letapa adulta (maduresa) estan ms relacionades amb els esdeveniments (mort dels pares, divorci, atur...) que amb ledat i que la majoria de persones no tenen crisis greus durant aquesta etapa. Si la persona es troba en una situaci de divorci safegiran elements estressants a aquesta etapa. Caldr adaptar-se tamb a aquesta nova realitat. La felicitat s un estat emocional susceptible a les fluctuacions de lestat dnim.
1.2.7. Vellesa
Encara que s convenient i senzill agrupar totes les persones que tenen ms de 65 anys, cal recordar que hi ha una gran extensi entre les persones de 65 anys i les de 85. El fet de ser vell acostuma a ser objecte de prejudicis negatius basats nicament en ledat, i es manifesta en els retrats que en fan els mitjans de comunicaci, latenci mdica, les conductes que se nesperen... El trnsit per aquest ltima fase del desenvolupament pot descriures en termes dun equilibri entre la crisi i el comproms. Aix, hi ha persones que tenen un sentiment de vlua, de propsit i identitat; altres, en canvi, es troben en una situaci de crisi, ambivalents, desesperats i insegurs. La jubilaci s un fenomen del segle XX que es va fer possible per un augment del nivell de vida, una productivitat ms elevada i un excs de m dobra. La teoria de lactivitat argumenta que la participaci social, fsica i emocional contnua s important per al benestar fsic i emocional. Lenvelliment, com les altres etapes del desenvolupament, consta dun seguit destadis, entre els quals hi ha: La mateixa ancianitat: la gent gran ha de canviar el seu autoconcepte a mesura que perden la seva autonomia i depenen ms dels altres per a les seves necessitats quotidianes. Algunes persones shi adapten ms b que daltres. Quan la gent comena a envellir, comena a pensar en termes del temps que li queda per viure. Els canvis destatus tamb afecten les relacions personals i familiars, ja que lanci ha daprendre a ajustar-se al
Felicitat a la vellesa La felicitat a la vellesa sassocia amb la bona salut, la presncia de la parella, la dels fills, nts i lexistncia daltres relacions socials, una situaci econmica folgada, labsncia desdeveniments negatius en la seva vida i caracterstiques de la personalitat com la sociabilitat i lestabilitat emocional.
22
perode posterior a la paternitat/maternitat, a ser avi/via o besavi/besvia i a tenir cura potser del cnjuge malalt/a. El retir: la retirada de la vida laboral s un canvi significatiu destat en la vellesa. Les reaccions depenen de factors com la voluntat de retirarse, la salut, leconomia i les actituds dels amics. s ms fcil ladaptaci si shan fet plans. Lentorn fsic i social tendeix a reduir-se. La vidutat: la vidutat i la prdua de les amistats properes poden ser elements fortament estressants. Algunes persones es tornen a casar. Per a moltes persones viure soles desprs de la mort del cnjuge presenta els problemes de la soledat i la independncia forada, per tamb ofereix noves oportunitats de creixement personal. Les relacions amb la famlia sn les ms importants de les relacions socials durant tota la vida. A ms a ms del tracte amb el cnjuge, les relacions ms importants sn amb els fills.
Una de les principals tasques del desenvolupament de lancianitat consisteix en la renncia als vells llaos al final de la vida i la necessitat de cedir el poder als altres.
1.3. La motivaci
Sentn per motivaci el conjunt de processos implicats en lactivaci, direcci i manteniment de la conducta o en termes ms senzills, la causa que mou una persona a actuar de determinada manera.
Es desprn daquesta definici la relaci amb altres conceptes com inters, necessitat, valor, activitat i aspiracions. De fet, la motivaci representa un dels factors determinants de la conducta. Encara que no totes les motivacions tenen un mateix origen ni sn de la mateixa intensitat, es pot dir que la motivaci comprn la totalitat de la vida, movent la persona cap a les diverses conductes, com ara la satisfacci de la gana, del son, de la sexualitat, o la satisfacci dhaver aconseguit una fita important. Les motivacions tamb poden ser el resultat de necessitats apreses, com per exemple, la necessitat resultant duna manipulaci publicitria que ens mou a comprar determinats productes: refrescos de cola.
23
En la figura 3 es mostra el circuit que segueix la conducta motivada. Els motius de la conducta humana arrenquen duna fase de carncia (situaci de mancana), duna necessitat que pertorba el normal equilibri. Lorganisme desencadena una activitat limpuls que t com a finalitat tornar a equilibrar lorganisme, s la fase dinmica. Quan saconsegueix lobjectiu al qual es dirigia limpuls, es produeix la reducci o satisfacci de la necessitat, la fase reductiva.
Figura 3. Esquema de conducta motivada
Font: Prez de Villar Ruiz i C. Torre Medina, 1999
Parlar de la motivaci humana ens permet respondre algunes preguntes com: per qu una persona s treballadora, responsable, mentre que una altra s mandrosa i despreocupada? Per qu algunes alumnes estan interessades pels continguts de lensenyament i altres noms volen aprovar?, etc. Segons Maslow, les motivacions del comportament estan relacionades amb les necessitats. Lsser hum lluita i actua per aconseguir satisfer-les. Les necessitats fonamentals de les persones sn, segons lautor: fisiolgiques; de seguretat; dafiliaci; destima i dautorealitzaci. Les necessitats fisiolgiques sn satisfer la gana, la set i la sexualitat, el son, la necessitat dactivitat i de descans, etc. Un cop satisfetes aquestes necessitats, sorgeixen les altres. Les necessitats de seguretat corresponen a la necessitat de sentir-se segur davant situacions de perill: les necessitats de protecci, destabilitat, seguretat fsica, tenir una llar, una feina, absncia de por, benestar fsic, psquic o econmic, etc. Les necessitats de filiaci corresponen a lamor i lafecte, lamistat, les relacions socials, saber-se part duna famlia, pertnyer a un grup... Les necessitats destima es refereixen a les necessitats de respecte i estima. Duna banda, destima vers un mateix: autoestima (independncia, xits personals, autoconfiana, estatus...), i daltra ban-
24
da, el respecte i estima per part dels altres (reputaci, prestigi, reconeixement), saber-se estimat i poder expressar els propis sentiments i emocions. Les necessitats dautorealitzaci sn tenir temps per a un mateix, dedicar-se a aquelles coses que ens agraden o enriqueixen, contribuir a la millora de la societat, etc. En general tot all per a qu la persona est capacitada i li produeix satisfacci personal promovent la creativitat. Aquestes necessitats sordenen segons una jerarquia (vegeu figura 4); les dordre inferior sn les fisiolgiques, de manera que fins que no shan satisfet a un nivell acceptable, no sactiven, i per tant, no serigeixen en motivadores del comportament, les que segueixen en lescala. Per tant, es considera que la condici perqu sactivin les necessitats dordre superior s la satisfacci de les dordre inferior a un cert nivell.
Figura 4. Pirmide de Maslow
Cal tenir present que aquest ordre es compleix en la gran majoria de persones, per pot variar tamb en funci de lordre dimportncia o de les necessitats personals. Aix, per a moltes persones pot ser ms important lautoestima que lamor. Sn moltes les circumstncies que poden moure les persones a alterar aquest ordre jerrquic. Es pot considerar que les necessitats bsiques semblen estar presents en tots els ssers humans. Les diferncies que hi pugui haver faran referncia a aspectes relacionats amb les formes i els costums de vida. Aix mateix, el concepte dautorealitzaci varia duna cultura a una altra.
1.3.1. Factors determinants de la motivaci

Bandura, en la seva teoria de laprenentatge social, assenyala que hi ha dues fonts bsiques de la motivaci: els pensaments respecte a les futures conseqncies de la conducta basats en anteriors experincies i la fixaci
25
dobjectius. Aix, pensem en les coses positives que ens passaran si aconseguim els objectius i en les negatives si no arribem a aconseguir-los. Per a Bandura, la conducta est regulada, en un grau molt alt, per les seves conseqncies premis i cstigs, per aquestes conseqncies a la vegada influeixen sobre la conducta. Aix s aix perqu creen lexpectativa que en noves ocasions sobtindran resultats similars, pel valor informatiu i dincentiu que adquireixen. Una part del fracs escolar sexplica per la desmotivaci que no sha recondut amb xit: lalumna es troba davant de fites que estan lluny de les seves possibilitats i fracassa una i altra vegada. Finalment, una de les conductes que es produeixen s laband. Cal que hi hagi un equilibri entre el malestar que produeix la mancana inicial (necessitat insatisfeta) i lesperana de millorar en un futur proper. Quan el cam vers la consecuci del nou equilibri (la consecuci dun objectiu) queda obstaculitzat, es produeix la frustraci, que genera una afectivitat desagradable i fa que es desenvolupin un seguit de conductes davant daquesta frustraci, com per exemple lagressi. Podem parlar dels factors que tenen gran influncia en la motivaci de lalumne/a: les expectatives de leducador/a, el centres dautoritat i els interessos de lalumne/a. 1) En parlar de les expectatives de leducador/a fem referncia a la profecia autorealitzada (efecte Rossenthal). Significa que les previsions i expectatives dels docents sobre la manera en qu es conduiran els alumnes determinen aquelles conductes que esperaven. El fet mateix delaborar aquestes prediccions pot ser la causa que succeeixin els resultats esperats. 2) Pel que fa als centres dautoritat a laula, nhi ha dos: a) Leducador/a: t una posici de poder, s un expert/a en la matria i pot ser una font de refor positiu; a ms a ms, lalumnat el considera un model; pel que fa als infants, s tamb el referent afectiu i lautoritat; aquest poder pot ser utilitzat per estimular la motivaci de lalumnat. b) El grup diguals: exerceix una altra forma de control, els iguals constitueixen un grup de referncia i lalumnat (linfant) tendir a comparar la seva conducta i actituds amb les del grup de referncia. Els estudis demostren que la tendncia en la formaci de grups descolars s ajuntar-se companys amb semblants nivells de motivaci vers lesco-
Profecia autorealitzada La Maria canvia de curs amb un informe que diu que s una nena molt moguda. Per tant, leducadora la comena a tractar dacord amb aquesta etiqueta: quan veu que es mou, la fa seure sense demanar-li qu li passa, la posa al costat de... Al cap de dos mesos, la Maria, que mai abans havia estat definida com a moguda, s una nena moguda.
26
la (Kindermann). Aix, com que els membres tendeixen a identificar-se els uns amb els altres, el grup enforteix els valors comuns daprenentatge i xit acadmic. 3) Els interessos de lalumnat sn una font de motivaci si els relacionem amb les experincies daprenentatge. El docent ha de conixer quins sn els interessos dels seus alumnes i utilitzar aquest coneixement en la seva activitat docent. Alguns mtodes per promoure la motivaci en lalumnat: Estimular la curiositat, fent preguntes o responent les que faci lalumnat; crear un clima de llibertat; presentar el material daprenentatge desprs dun perode dinterrogaci; presentar paradoxes; etc. Utilitzar la cooperaci (i la competncia en ocasions), ja que la motivaci es veu influda per la manera en qu ens relacionem amb daltres persones. Ensenyament individualitzat, ja que permet que un alumne o alumna treballi conforme a un pla daprenentatge especficament concebut per atendre les seves necessitats, interessos i capacitats. No podem parlar dalumnes no motivats. Tota conducta s motivada, fins i tot la de mirar per la finestra o comptar les bigues. Lalumnat segueix estant motivat, el que passa s que persegueix uns objectius que no sn els que ha decidit el docent, no es troba motivat per fer el que hem decidit nosaltres. Conixer els mecanismes que actuen en la motivaci ens permetr actuar en lmbit educatiu de moltes maneres. Aix, podem estimular algunes habilitats que volem promoure: Motivar vers lautonomia. Leducador/a ofereix suport i crea un clima de confiana i seguretat (marca les pautes socials amb empatia, sense rigidesa) en qu linfant pot avanar en el seu coneixement i interiortitzaci de les normes, regles i rol socials. Motivar per a la soluci de conflictes entre iguals; s a dir, per a la resoluci de problemes socials. Motivar per expressar sentiments, expectatives i accions. Verbalitzar per ensenyar qui som i aprendre qui sn els altres. Motivar vers lempatia i lacceptaci de laltre i de les diferncies amb els altres.
27
Com a educadors/es infantils, s indispensable conixer quins factors influeixen en la motivaci dels infants i quins mtodes permeten estimularla i aix facilitar la consecuci dels objectius de laprenentatge.
1.3.2. Funci de la motivaci en la formaci de grups

Les funcions psicolgiques que compleixen els grups sacostumen a atribuir al fet que aquests poden contribuir a satisfer les necessitats dels seus membres. En les relacions humanes sha dedicat especial atenci a satisfer les necessitats dafiliaci mitjanant la pertinena als grups. La necessitat destimaci o prestigi i de seguretat mitjanant lacci collectiva i de protecci mtua se satisf tamb en el marc dels grups. Daltra banda, els grups controlen els comportaments individuals, control que es ms gran com ms dependncia existeix per satisfer les necessitats i per realitzar projectes personals. Ladhesi al grup implica la motivaci i la canalitzaci dels comportaments en la mesura en qu les normes i els valors defineixen el que s adequat fer i pensar i el que no ho s. Els grups, doncs, constitueixen mitjans molt importants per estimular la motivaci dels seus membres i per orientar els seus comportaments.
El que motiva les persones i les empeny a actuar s la cerca de la satisfacci de les seves necessitats. Perqu participin en els grups socials han dobtenir gratificaci en les activitats de relaci social.
28
2. Psicologia i sociologia de grup
Lsser hum s un sser social. Aquesta s una frase ja molt repetida que dna ra de lessncia mateixa de la persona: les persones no vivim soles, sin relacionant-nos amb altres i interactuant entre nosaltres.
!!
Les persones necessitem la societat per desenvolupar-nos com a tals i tamb per viure. Sha demostrat que si la persona queda allada i sense relaci amb altres persones, no madura ni es desenvolupa ntegrament. Des del moment del nostre naixement i en endavant, formem part de grups: la famlia, lescola, la feina. Desenvolupem diferents papers en funci dels grups als quals pertanyem al llarg de la vida. Els ssers humans existim en funci dels grups als quals pertanyem. Tant la psicologia com la sociologia de grup tenen com a element bsic de lanlisi els grups. Per, per qu aquest inters per lanlisi dels grups? Al final del segle XX i principi del XXI, un seguit dautors com ara Durkheim, Le Bon, Tarde, Mc Dougall, Freud i daltres intenten donar explicacions al fet observat de la diferncia en el comportament duna persona quan forma part dun grup i quan no hi est incls. Algunes de les raons per al seu estudi sn les segents: Els grups sn un element central en la vida de les persones, cosa que s especialment certa quan parlem dels grups primaris. Comprendre el que passa en el grup, quines sn les seves caracterstiques, les regles del joc o els seus objectius resulta especialment essencial per entendre una bona part del comportament de les persones. Alguns dels comportaments socials ms interessants i atractius sn fenmens grupals (el lideratge, la influncia, les relacions majoria-minoria, etc.). El grup s el context en qu es construeixen i es manifesten una part important dels nostres comportaments. Els grups sn una font de reforos per a les persones. I tamb de tribulacions!
Lenfant sauvage Heu vist la pellcula Lenfant sauvage? Ens mostra com els ssers humans necessitem la presncia dels altres per desenvolupar-nos com a persones dotades duna estructura psicolgica que avui convenim a anomenar ment. A partir daqu parlem de la construcci del jo, etc. Recordeu la primera etapa de la vida de lsser hum. Vegeu el subapartat Primers anys de vida: linfant fins als 2 anys.
29
Les persones ens relacionem entre nosaltres, interactuem, per aquesta interacci es realitza, generalment, a linterior dels grups als quals pertanyem. Com a persona individual interessem noms en la mesura que desenvolupem un conjunt de papers derivats de les posicions que ocupem en la xarxa social, que a la vegada, est organitzada bsicament en grups menors: Jo, estudiant deducaci infantil, formo part de lequip docent duna llar dinfants; sc membre duna famlia que viu al barri del Poblenou, de la ciutat de Barcelona; pertanyo al club nataci, etc. Aquesta s la ra per la qual molts socilegs defineixen la societat no com un conjunt dindividus, sin com un conjunt de grups.
La societat La societat s lestructura formada pels grups principals interconnectats entre si, considerats com una unitat i participant tots en una cultura comuna. Morales Navarro i Abad Mrquez, 1996
2.1. El grup
La paraula grup correspon a un dels principals conceptes tant de la parla quotidiana com del llenguatge cientfic i serveix per designar determinades caracterstiques i formes de la realitat. Es tracta dun concepte que ordena i classifica, destacant els aspectes comuns duna srie delements iguals o semblants: grup darbres, grup de cases, grup de persones, grup destrelles, grup d elements (per exemple, en les matemtiques o en la qumica), etc. Fins a una poca relativament tardana, el segle XVIII, no t lloc laplicaci daquest concepte, utilitzat ja en les matemtiques, en les arts plstiques i en les relacions socials. Encara cal esperar a principis del segle XX perqu sapliqui duna manera unvoca. Actualment sha acceptat en les cincies socials i humanes el concepte de grup i sha utilitzat en les formacions socials duna mida i estructura determinades, grcies a la descoberta i desenvolupament del concepte de grup primari i als coneixements derivats de la investigaci sobre petits grups. Podem assenyalar algunes caracterstiques comunes daquestes formacions socials, els grups: Sn conjunts de persones que comparteixen una finalitat. Sn conjunts de persones entre les quals sestableix una comunicaci. Sn conjunts de persones que satisfan les seves necessitats al si del grup i que tenen una percepci collectiva dunitat. En el llenguatge colloquial, un grup s qualsevol conjunt o pluralitat de persones: els aficionats al futbol, els joves, etc. El terme satribueix a qual-
30
sevol collectiu de persones que, casualment, estan en un mateix lloc a la mateixa hora o que posseeixen una caracterstica comuna: els metges, les professores, els catalans... Des del punt de vista sociolgic, no s suficient que les persones es trobin properes fsicament o tinguin una activitat en com per parlar de grup. Per constituir un grup social cal alguna cosa ms: cal que les persones interactuin entre elles. Aspectes que configuren un grup: Els seus membres interactuen regularment entre si, cosa que implica que els grups socials tenen una certa estabilitat temporal. Existeix una estructura interna definida, que estableix una srie de posicions socials, rols i responsabilitats per al desenvolupament de les seves activitats. Els seus membres depenen del consens, comparteixen normes, valors i objectius. Des del punt de vista teric, els grups sn productes de definicions socials, conjunts didees compartides, realitats construdes pels ssers humans en qualitat dentitats socials. Aix, malgrat que les persones van i vnen, els equips docents, les escoles, les empreses, romanen en el temps i segueixen existint com a entitat social; per exemple: Xavier, tutor de 1r de primria, ha demanat una excedncia..., per lescola segueix existint i hi haur un altra persona que desenvolupar aquesta funci.
Un grup social consta dun determinat nombre de membres, els quals, per aconseguir un objectiu com (objectiu de grup), sinscriuen durant un perode de temps ms o menys llarg en un procs relativament continu de comunicacions i interaccions i desenvolupen un sentiment de solidaritat (sentiment de nosaltres). s necessari un sistema de normes comunes i una distribuci de tasques segons una diferenciaci de rols (funcions) especfica de cada grup.
La figura 5 mostra els elements lestructura del grup.

Figura 5. Lestructura del grup
31
2.2. Tipus de grups

Els grups es poden classificar de maneres diferents dacord amb el criteri que utilitzem (vegeu taula 3). Les classificacions que ms sutilitzen depenen del tipus de relaci afectiva que sestableix entre els membres del grup, de la seva vinculaci al grup i de la naturalesa de com sha constitut.
Taula 3. Quadre resum dels diferents tipus de grup Segons la relaci afectiva entre els membres G. primari: sn els primers a intervenir en la configuraci de la naturalesa social de la persona. G. secundari: relaci instrumental. Segons la naturalesa de la seva constituci G. formal: fruit de la planificaci, centrat en el sistema. G. informal: acords personals, centrat en la persona. Segons ladscripci de la persona al grup G. de referncia: orienta la manera dactuar i veure el mn en funci del que volem arribar a ser. G. de pertinena: explica el que fem en funci del que som. Segons la grandria del grup G. petit: fins a 25-30 persones.
G. gran: ms de 30 persones.
1) Grups segons la relaci afectiva que sestableix entre els membres Grups primaris: Relacions afectives intenses i contnues. Forta cohesi i alt grau dintimitat. Els seus components es preocupen els uns dels altres, comparteixen experincies, opinions, fantasies. Sidentifiquen amb els propsits comuns del grup. Funcionen com a agents socialitzadors i tamb com a mitj de control social. Normalment, sn grups petits i de carcter informal. Grups secundaris: Relacions ms impersonals i institucionalitzades. Les relacions entre els membres es dna en funci de la utilitat, duna fita que sha daconseguir. Portat a lextrem, els individus sn valorats pel que poden fer pel grup, no pel que sn com a persones. Es preocupen per la tasca i no es comparteixen qestions personals. Carcter formal, en el sentit de normatiu i organitzatiu: existeixen normes i prescripcions imposades de manera formal (horaris, calendari, requisits daccs, etc.). Baix nivell dintimitat, en general. Mida del grup flexible, normalment ms gran que els grups primaris. 2) Grups segons ladscripci de lindividu al grup Les persones que coneixem directament no sn els nics agents de socialitzaci. Les persones busquem en els grups els criteris amb els quals valorar-nos (a nosaltres mateixos) i orientar la nostra conducta.
Grups primaris Penseu en la relaci que manteniu amb la vostra famlia, el grup classe, la colla, grups amb una forta relaci afectiva entre els membres que formeu el grup i un alt grau dintimitat entre vosaltres.
Grups secundaris Un exemple clar de grup secundari s una empresa de 5.000 treballadors o un institut amb ms 1.000 alumnes i 75 professors, per exemple.
32
Parlem de: Grup de pertinena: sn aquells als quals pertanyem sense haver-ho triat. Shi pertany per condicions alienes a nosaltres. El grup de pertinena s aquell en qu habitualment desenvolupem la nostra existncia, en el qual exercim un paper. Cadascun de nosaltres tenim ocasionalment diversos grups de pertinena: en sn exemples la famlia, lescola, el barri, el grup de treball, etc. Els nostres comportaments, actituds, valors i formes de veure el mn mantenen un parallelisme amb els valors i normes propis dels grups als quals pertanyem. Subratllem la importncia de la pertinena a determinats grups en la configuraci de la nostra entitat social (qui som i qu volem), atesa lexperincia que unir-se a un grup requereix, de vegades, definir-nos de nou i aix implica canvis en la nostra autoestima. Grups de referncia: sn grups amb els quals ens identifiquem i dels quals adoptem els valors, normes i comportament. Aquests grups condicionen el nostre comportament. A vegades podem pertnyer al nostre grup de referncia i actuar dacord amb aix, si no lobjectiu s passar a formar part daquell. Alguns exemples sn el club esportiu, la colla del nois i noies ms grans que nosaltres, etc. Els grups de referncia compleixen dues funcions: Funci normativa: el grup ens serveix de guia per desenvolupar els nostres valors, actituds, conductes i imatge. Alguns grups ens serveixen com a referncia negativa, ja que no hi volem pertnyer (per exemple, no voldrem mai pertnyer a un grup de delinqents). Ens fixem en el grup per fixar i reforar les prpies conductes i creences; seguim les normes en la manera de pensar, de vestir o de parlar en el grup. Funci comparativa: els grups ens serveixen per valorar la prpia conducta, comparem les nostres accions i la nostra imatge dacord amb els models als quals ens agradaria semblar-nos. Molts dels problemes socials actuals sn conseqncia de lestabliment dentitats socials que inclouen algunes persones i nexclouen daltres a partir daquests criteris dadscripci. Alguns exemples: els cada vegada menys freqents locals on no es pot entrar si tens determinat color de pell; conflictes tnics; conflictes per pertnyer a un determinat grup religis; etc. 3) Grups segons la naturalesa de la seva constituci Segons lespontanetat o la planificaci dun grup, parlem de grups formals i grups informals.
Persona que es mant fidel al grup de pertinena.
33
Grups formals: sn grups que shan format deliberadament. Tenen unes normes fixes i estan associats normalment a una organitzaci la finalitat de la qual simposa sobre els fins individuals. Les persones que conformen aquest grup es reuneixen o conviuen per tal daconseguir un objectiu com. Exemples poden ser: grups dacci social (ONG); grups de treball (equip deducadores); etc. Grups informals: sn grups que es formen espontniament i que es constitueixen sobre la base deleccions personals, per simpatia o atractiu. Exemples: grup damics. 4) Segons la grandria del grup Una de les caracterstiques associades a la noci de grup fa referncia a la seva mida. s freqent trobar expressions com grup gran, grup petit. Fem referncia al grup petit com un grup amb determinades caracterstiques: Nombre mitj de persones entre 3 i 25 persones (segons els autors). Cadascun dels seus membres busca satisfer les seves necessitats dins del grup, per aquesta ra shi mantenen units. Es produeix una interacci que permet lintercanvi afectiu proporcionant confiana, seguretat i altres sentiments al grup. Tot aix succeeix mentre comparteixen activitats, afeccions, etc. La comunicaci es freqent i fluida, tots poden expressar les seves emocions i sentiments, cosa que dna lloc a una identitat grupal i a laparici de la solidaritat.
La colla La colla s un clar exemple de grup petit, de referncia, primari i informal. s un conjunt de persones aplegades deliberadament i lliurement. Com a caracterstica essencial, els seus membres posseixen una cosa en com (creences, valors...) i creuen que aix els diferencia dels altres grups. Es presenta com una petita societat en la qual es produeix la interacci social, i com a medi ptim per a la integraci de la persona en la societat. La vinculaci de la persona al grup s, en principi, lliure i igualitria i, per tant, la direcci del grup s sovint comunitria. Hi ha, per, la possibilitat de lemergncia dun lder. Grup formal-informal El grup classe s un grup formal. Ha estat planificat per lorganitzaci educativa en funci de determinats criteris, est orientat a un objectiu: laprenentatge. Parlem dels companys i companyes de classe. El grup damics i amigues de classe s un grup informal, s fruit de la relaci que sestableix entre els membres: quotidiana, lliure, sobre la base dacords personals...; orientat a les necessitats i experincies personals.
2.3. El grup i les seves funcions

Es pot dir que els grups compleixen bsicament dues funcions: 1) Funci emocional: consisteix en la satisfacci de necessitats emocionals que sn imprescindibles per al funcionament psicolgic equilibrat de les persones. A vegades, en alguns dels grups es donen aspectes difosos
34
per definitius, com el sentiment de pertinena, la necessitat de tenir unes arrels, el calor i suport emocional, el reconeixement... Tots aquests aspectes queden normalment garantits mitjanant els grups. I tamb altres aspectes molt ms ntids, com lautoestima, la necessitat de sentir-se part del teixit social, la cerca dacceptaci per part dels altres, la necessitat de distintivitat, s a dir, didentitat. 2) Funci de tasca: t la funci dajudar els seus membres a aconseguir els objectius que shan marcat, o la dimposar-los el que ha decidit la majoria, les persones de ms estatus o el mateix lder: pensem en el grup de treball o el grup classe.
Funci emocional Aquesta funci recau principalment sobre un tipus de grup, normalment de mida reduda, que en molts casos acaba acompanyant-nos llargs perodes de la vida, i on les relacions que mantenim sn estretes, directes, espontnies, plenes dintimitat, de complicitat i de tendresa. Sn, sobretot, grups primaris.
2.4. Les fases grupals

En el procs de desenvolupament el grup passa per diferents etapes. En cada etapa el grup ha daprendre a enfrontar-se a nous problemes i ha de desenvolupar noves habilitats i actituds. Aquest desenvolupament no es produeix espontniament, sin que suposa una intervenci adequada per part de leducador/a.
2.4.1. Les etapes de la vida grupal
Els grups segueixen una srie de processos que normalment es repeteixen en diferents contextos. s important que leducador/a o animador/a conegui les etapes o fases del grup, ja que quan hagi de treballar amb un collectiu per dinamitzar-lo, aplicar una tcnica o una altra tenint en compte el moment grupal.
Les etapes de desenvolupament del grup es produeixen sense soluci de continutat i el seu ordre es va alternant de tal manera entre si que resulta difcil descobrir els aspectes caracterstics de cada fase. No obstant aix, hi ha fases del desenvolupament grupal que poden ser descrites amb un cert grau dindependncia (Vendrell, 1987). Com indica Shaw (1986), hi ha certes similituds en tots els grups quant als tipus de fase i les seves seqncies, encara que segons el grup i la seva tasca, el contingut i el temps de durada de la fase variar. s a dir, les etapes no tenen un temps de desenvolupament prefixat, encara que s que hi ha un ordre en la seqenciaci que tots els grups segueixen, de manera que no es passa a letapa segent si no sha superat lanterior. 1) El model lineal considera el desenvolupament del grup com un moviment ordenat i progressiu. Una de les teories que millor mostra aquest mo-
35
del s la teoria de Tuckman (1965). Tuckman considera que un grup es desenvolupa seqencialment en dos mbits parallels: lmbit de les relacions interpersonals i el de lactivitat de la tasca. El desenvolupament seqencial en quatre etapes inclou tant lmbit de les relacions interpersonals com lmbit de lactivitat de la tasca. a) La primera etapa s la de formaci. Les conductes interpersonals acceptables estan delimitades i es busca lorientaci i lajuda del lder (dependncia). Tamb es dediquen esforos a identificar la tasca i a les maneres de dur-la a terme. Letapa de formaci s la fase inicial en qu els membres es familiaritzen entre ells. Els membres avaluen si el grup pot o no satisfer les seves necessitats i si compleixen les seves expectatives; en suma, sintenta determinar quin paper es tindr en el grup. b) La segona etapa, anomenada tempestuosa o de conflicte, s una fase dinsatisfacci en la qual els membres del grup comparen les seves expectatives amb el que han aconseguit. Els grups desenvolupen conflictes interns relacionats tant amb els aspectes interpersonals com amb els aspectes implicats en la resoluci de tasques. En aquesta etapa sorgeixen discrepncies i augmenta lagressivitat dirigida al lder o envers les relacions entre els altres membres. A grans trets, sobserva una resistncia notable a centrar-se en la tasca del grup. c) La tercera etapa, anomenada normativa, representa lacceptaci del grup i dels seus membres. Selaboren les normes, per la qual cosa el grup es va constituint en una entitat social. En lmbit de la tasca el grup treballa sobre la informaci de qu disposa i accepta les discrepncies sobre com interpretar-la. Hi ha una superaci dels conflictes mitjanant el desenvolupament de la cohesi i sentiments positius cap al grup. d) En la quarta etapa, anomenada dexecuci, els membres adopten rols funcionals centrats en la tasca i, aix, converteixen el grup en un instrument adequat per a la resoluci de problemes. En aquesta fase apareix un sentit didentitat grupal. El grup desenvolupa la seva creativitat i eficincia, tant en la realitzaci dels seus projectes com en la satisfacci de les necessitats afectives dels membres del grup. La cohesi augmenta, els membres se senten realment del grup. No obstant aix, pot haver-hi problemes i sorgir conflictes, per el grup els afronta. Els grups poden aconseguir els seus objectius. A partir daquest moment el grup pot seguir el seu funcionament amb xit o b es pot dissoldre; la vida de tots els grups, especialment dels escolars, queda molt limitada en el temps.
La cohesi La cohesi dun grup s un procs dinmic que es reflecteix en la tendncia grupal de treballar junts per assolir objectius comuns i tamb reflecteix el grau en qu els membres dun grup volen participar i romandre en el grup. El primer dia de classe els alumnes es fan moltes preguntes sobre el nou grup: com encaixaran en aquest grup? Com seran tractats? Quin paper tindran en el grup? La fase de formaci del grup
36
Cal assenyalar que els lmits de separaci entre les etapes del desenvolupament del grup sn difusos i, a ms, tant en el procs de desenvolupament individual com en el grupal sobserven salts, aturades i regressions, per generalment hi ha una interacci entre les etapes i entre els diversos aspectes de cada una delles. 1) Un altre model de desenvolupament del grup s el model de cicle vital. Aquest model elaborat per Lacoursire presenta un parallelisme entre el cicle vital de lindividu i el grup. El model consta de cinc fases: inclusi, insatisfacci, resoluci, producci i terminaci. ! El model del cicle vital considera que el grup es desenvolupa al mateix temps tant en lmbit socioemocional dels membres del grup com en lmbit de la tasca del grup. Daltra banda, el model destaca la importncia de la primera i de lltima fase. a) La primera etapa s la dinclusi i es caracteritza pel desig de vinculaci. Els membres del grup tenen la necessitat de sentir-se acceptats i valorats per la resta. La persona necessita sentir que els altres membres sadonen que existeix. En el grup, levoluci a la fase dinclusi ser possible quan es cre un clima de seguretat afectiva. El grup es desenvolupa a partir de la relaci dinclusi. Tamb el desenvolupament individual de linfant es produeix a partir de la relaci que linfant estableix amb les persones del seu entorn. Aquestes relacions inicials sn bsiques per al procs de desenvolupament i canvi, especialment en les primeres etapes tant de la vida dun grup com en la vida de la persona. b) En la segona etapa, apareix una necessitat de controlar per tenir poder sobre els membres del grup, per d'altra banda, tambe apareix la necessitat de ser controlat i, d'aquesta manera, no haver d'assumir cap responsabilitat. En aquesta fase hi ha rivalitats pel lideratge. c) La tercera etapa s la de la conducta dafecte i es considera una etapa avanada del grup. La conducta dafecte fa referncia a les emocions personals que es donen entre els membres dun grup en els diversos graus possibles (les simpaties mtues o al contrari, les antipaties entre els membres del grup). d) La quarta i la cinquena fases estarien englobades en letapa final. En la quarta fase, anomenada de producci, hi ha un augment de les habilitats i el grup se centra en el treball per dur a terme la tasca, els sentiments sn positius i van associats als xits que el grup ha obtingut.
La conducta dinclusi fa referncia al sentiment de pertinena a un grup.
!!
37
e) En la fase cinquena, anomenada de terminaci, quan el grup es dissol, si els guanys sn satisfactoris, els sentiments positius ajudaran a superar els sentiments de prdua o separaci. En la taula 4 es mostren els parallelismes entre el desenvolupament dun grup i el cicle vital duna persona.
Taula 4. Parallelismes entre el cicle vital de lindividu i el del grup Etapes de la vida grupal 1. El principi de lequip: els membres del grup no mostren els seus sentiments, intenten agradar als altres, procuren no discutir, no solen donar la seva opini, parlen molt per escolten poc i no reconeixen els errors propis. 2. Lequip va provant: el grup es posa dacord, els membres del grup satreveixen a dir a la resta els problemes que hi ha al grup, mostren els sentiments, escolten els altres, hi ha una millor entesa per encara no treballen units. 3. Lequip est format: lequip se centra en lobjectiu com a grup, es fixen les normes amb lacord de tots els membres del grup. El bon equip: els membres del grup ja no estan tan pendents de defensar les seves prpies opinions i escolten ms els altres, tothom es compromet amb els objectius, hi ha sentiment de pertinena al grup, sajuden els uns als altres. 4. El grup ha assolit el seu objectiu i generalment es dissol. La fase del goteig Si analitzem les fases del grup en connexi amb les relacions intergrupals, veurem que en el model del cicle vital, a diferncia del model lineal, safegeix la fase del goteig, que s la de la dissoluci del grup, en la qual els membres comencen a abandonar el grup per diferents raons.
Etapes de la vida 1. Inclusi i seguretat (infantesa): en nixer un grup, tots els seus membres senfronten a una nova situaci desconeguda i desconcertant, pot haver-hi un ambient tens a causa de langoixa i el temor dels membres del grup. s una fase individualista ja que cada membre t com a principal preocupaci fer-se acceptar pels altres. 2. Fase conflictiva, de lluita i control (adolescncia): s una etapa de lluita per definir els seus estatus en el grup, tamb hi ha confrontaci didees crtiques entre els membres. 3. Fase destructuraci i dafecte (adult). Aquesta fase es pot dividir en dues subetapes: en la primera es consolida la participaci, augmenta la solidaritat i hi ha ms sensibilitat envers les necessitats socioafectives, els membres sidentifiquen amb el grup, augmenta la cohesi, sorgeixen els rols. En la segona subetapa, les necessitats socioafectives del grup estan cobertes, hi ha un alt grau dintercomunicaci, de solidaritat i de saber aprofitar les diferents habilitats i qualitats dels membres del grup. 4. Goteig (mort): els membres deixen dinteressar-se pel grup. El grup acaba la seva tasca...
2.4.2. Estructura grupal

Lewin concep lestructura de grup com un camp dinmic, com un estat dequilibri entre forces equivalents en intensitat i oposades en direcci. Si es produeix alguna modificaci de la intensitat de les forces, es crea una inestabilitat i una certa resistncia al canvi. La tendncia del grup, generalment, s la de mantenir-se en el seu statu quo per assegurar-se lequilibri i lestabilitat, per en els grups es produeixen canvis. Algunes vegades aquests canvis no sn notables, en canvi, altres vegades la modificaci de la intensitat de les forces s forta i aleshores s quan es produeix un canvi real; per exemple, si canvia un element molt important del grup com s lestil de lideratge, hi ha moltes possibilitats que lequilibri es trenqui i el grup sestructuri en un altre equilibri i una distribuci de forces diferents de les anteriors. El grup es configura com una gran estructura de relacions molt complexa ja que cada membre del grup s diferent i representa diferents rols i tamb compleix diferents funcions.
Els rols Les funcions o paper que cada membre desenvolupa sanomena rol. En els treballs de grup molt organitzats, lestructura de rols est relacionada amb lespecialitzaci de les tasques.
Els elements de lestructura grupal Si es tenen en compte tots els elements de lestructura grupal, aquesta es pot definir com la configuraci que el grup adquireix en constituir-se i desenvolupar activitats.
Els elements bsics del grup sn els seus membres i els subgrups que shi formen, per tamb hi ha altres elements del grup que sn molt impor-
38
tants com ara les posicions, els rols, lestatus, la mida del grup, les normes del grup i les xarxes de comunicaci. Hi ha diverses dimensions al voltant de les quals sestructuren les relacions que sn elements diferencials entre les persones i sn les que donen lloc a diferents estructures de grup. Les estructures ms importants sn les estructures de poder, les estructures sociomtriques i les estructures de comunicaci. !
Les estructures de poder

Les estructures de poder es constitueixen a causa de la influncia que cada membre t en el grup i el poder que els altres li atorguen dins del grup. Les persones que solen tenir poder sn les que tenen els mitjans per satisfer les necessitats dels altres. Normalment, aquestes persones solen ser els lders i sn els ms respectats pel grup, tamb sn els membres que simpliquen i es comprometen ms en les tasques del grup, alhora que assumeixen ms responsabilitats. Els rols que una persona faci al llarg de la vida dependran dels grups dels quals formi part en cada moment, i de les circumstncies en les quals el grup es trobi, s a dir, les persones podem desenvolupar diferents rols segons els diferents grups (dins de la famlia podem tenir el rol de lder, per dins del grup de treball, podem tenir un rol subms). En els treballs de grup molt organitzats, lestructura de rols est relacionada amb lespecialitzaci de les tasques. En els grups informals, on lestructura no est tan definida, la diferenciaci de rols es dna en funci de la realitzaci dels objectius del grup.
La configuraci del grup Lestructura grupal reflecteix, sobretot, els rols i posicions dels seus membres. Aquests rols o posicions de vegades sn atributs pel grup en funci de les seves necessitats i de lassoliment dels objectius, o altres vegades, els rols sn assumits directament pels mateixos individus del grup.
Les estructures sociomtriques
Les estructures sociomtriques es constitueixen a partir de les preferncies i els rebutjos entre les persones dun grup; per tant, aquest tipus destructures estan determinades per les relacions afectives que vinculen els seus membres, s a dir, estan condicionades pel grau dintimitat, amistat, simpatia, hostilitat, etc.
Lestructura sociomtrica va canviant al llarg del desenvolupament del grup, i tamb en funci de les activitats del grup; per exemple, els membres dun grup prefereixen determinades persones si es tracta de divertir-se, per en prefereixen daltres si es tracta de realitzar un treball en grup.
39
Jacob Levi Moreno va estudiar les estructures sociomtriques i va crear la metodologia de la sociometria per descobrir les interaccions i els tipus dassociaci que hi ha en els grups. La sociometria s una tcnica danlisi que posa en evidncia la posici de cada membre, les preferncies, els rebutjos, els subgrups i fins i tot els lders ocults. Hi ha autors que consideren que la sociometria i les tcniques sociometriques sn dues coses diferents. Segons Shoeck (1973), la sociometria sn totes les anlisis quantitatives i totes les descripcions de processos interhumans. En un sentit ms estricte, la sociometria s la comprovaci i lanlisi dels actes pels quals els diversos membres dun grup escullen o rebutgen els altres membres del grup. El test sociomtric s utilitzat sobretot a les escoles per detectar, amb objectivitat, el grau i estructura de les relacions a laula. Aquestes relacions constitueixen el clima social de la classe o de lescola. El test sociomtric sutilitza a laula amb la finalitat de fomentar les relacions dharmonia i dincrementar leficincia del grup ja que permet captar una imatge objectiva, rpida i quantitativa de les relacions que hi ha a laula; tamb permet al professor/a conixer ms coses respecte als alumnes i en laspecte pedaggic, possibilita prendre mesures ms concretes sobre amistats molt tancades, alumnes solitaris, classes dividides, alumnes populars o lders; s a dir, permet conixer, en el moment de laplicaci, quines sn les forces socials que actuen a laula i possibilita la repetici per comprovar el grau devoluci daquestes forces, sempre que hi hagi hagut una actuaci pedaggica posterior, per part del professor, a la primera aplicaci del test sociomtric. El test sociomtric o sociograma consisteix en una srie de preguntes formulades a cada membre del grup perqu escrigui els dos o tres membres del seu grup que escolliria i/o rebutjaria per realitzar un conjunt de tasques com ara jugar, estudiar, fer un treball, sortir de festa... Es tracta de demanar a cada un dels membres del grup que assenyali amb quins dels seus companys/es prefereix relacionar-se a lhora de desenvolupar una determinada activitat. En definitiva, es tracta dobtenir una relaci de les preferncies que hi ha en el grup en un moment determinat. El nombre de preguntes depn de ledat aproximadament un mnim de quatre i un mxim de vuit i del nivell dinstrucci dels alumnes. Tamb cal distingir entre les preguntes de tipus afectiu (eleccions en les activitats de tipus ldic) i efectiu (eleccions en activitats productives de laula) i entre atraccions i rebutjos. !
El clima social de laula El professor/a i els alumnes creen una atmosfera de relacions que constitueixen el clima social de laula. El professor/a pot quedar fora daquest grup i fins i tot pot ser ali al coneixement de lestructuraci interna del seu grup classe. La sociometria La tcnica danlisi sociomtrica ofereix un coneixement concret, experimental i quantitatiu de lestructura espontnia informal dels grups.
El sociograma s necessari que els membres es coneguin mtuament i hagin tingut ocasi de conviure a laula un cert temps. El sociograma t poc valor si els membres del grup no es coneixen b els uns als altres.
Les estructures de comunicaci

Les estructures de comunicaci sn un dels puntals del grup. La comunicaci dins del grup s molt important per evitar problemes, conflictes, una organitzaci dolenta i lexclusi de membres. !
40
El sistema de comunicaci intern i extern dun grup s la forma en qu els membres, i sobretot el lder, han establert les possibilitats dintercanviar missatges entre ells i amb lexterior del grup. Aquestes comunicacions permeten al grup desenvolupar i fixar les seves pautes dactivitat i consolidar la seva estructura determinant les posicions i els rols que sintegren en ella (Loscertales i Nuez).
El sistema de comunicacions del grup En tots els grups hi ha preferncies individuals a lhora de dirigir-se a una o a una altra persona, o b hi ha persones entre les quals es produeixen ms intercanvis comunicatius.
La comunicaci entre els membres d'un grup s molt heterognia ja que la informaci circula per diferents canals dins del grup. Per aquesta ra s important conixer i analitzar com es distribueix la informaci (nombre de canals) i quina s la seva capacitat. Mitjanant la comunicaci, som capaos daprendre a conixer-nos, de compartir experincies, idees i sentiments. A travs de la comunicaci podem definir, diagnosticar i resoldre problemes comuns, en definitiva, podem treballar en grup. Per desenvolupar una comunicaci ptima dins del grup, s indispensable que cada membre adquireixi prviament la conscincia de pertinena al grup. Daltra banda, del fet que aquest sentiment existeixi o no es derivar una qualitat diferent en els estils i les formes de la interacci humana: si els membres se senten del grup, s obvi que la comunicaci ser fluida. Una de les caracterstiques ms importants dun grup s la seva xarxa de comunicacions, on es pot veure la qualitat dels seus intercanvis i relacions i tamb es pot apreciar el grau en qu sn lliures a comunicar-se els uns amb els altres. Lestudi de les xarxes de comunicaci en els grups sorgeix de les experincies de Leavitt (1951), que va comenar els seus treballs investigant sobre les formes en qu es podien comunicar cinc persones situades experimentalment enfront de la soluci dun problema. Com a resultat de les investigacions de Leavitt, shan elaborat una srie de diagrames de les xarxes ms freqents en la comunicaci grupal. Lestudi daquestes xarxes sha anomenat teoria de grafs. Sha comprovat que hi ha una important correlaci positiva entre leficcia del grup i la qualitat i quantitat de les informacions i de la seva disponibilitat i fludesa dins del grup. Una altra dada important en els treballs de Leavitt ha estat la comprovaci que tamb existeix una correlaci positiva entre la satisfacci i les possibilitats de rebre i establir comunicacions. Aquestes situacions duns membres i uns altres es denomina central o perifrica segons la seva proximitat a la font dinformacions i la capacitat de transmetre i distribuir el que reben. Leavitt va crear experimentalment quatre estructures comunicatives en grups de cinc persones per veure com aquesta estructura influa en el rendiment del grup: lestructura de cadena, lestructura de roda, lestructura circular i lestructura en forma de Y. !
41
1) Estructura de cadena En aquest tipus de xarxa hi ha un membre del grup que ocupa la posici central, dos membres estan en una posici intermdia i els altres dos estan situats als extrems (figura 6).
Figura 6. Estructura de cadena
2) Estructura de roda En aquest tipus de xarxa hi ha un membre del grup que ocupa la posici central, dos membres estan en una posici intermdia i els altres dos estan situats als extrems (figura 7).
Figura 7. Estructura de roda
3) Estructura circular En aquesta xarxa la comunicaci flueix entre tots els membres del grup per igual (figura 8).
Figura 8. Estructura circular
42
4) Estructura en forma de Y En aquesta xarxa hi ha una persona que s el centre principal (C) de totes les comunicacions, per no es relaciona directament amb els altres membres del grup, ho fa mitjanant intermediaris (figura 9).
Figura 9. Estructura en forma de Y
43
3. Animaci dun grup
Un dels trets que millor defineix el mn occidental actual s el canvi: la nostra societat actual es pot caracteritzar com una societat en canvi constant i accelerat. Es produeixen canvis constants i substancials en el camp de la tecnologia, en lmbit cultural, en leconomia i tamb en la poltica. El coneixement samplia i es replanteja constantment. El que millor defineix la nostra vida quotidiana en aquesta societat s una nova concepci del temps. Les nostres relacions amb els altres, amb les idees, amb els espais, etc. sn cada vegada ms breus i transitries. Hem arribat al punt que aquesta situaci ja no s noms externa a nosaltres, sin que es tradueix en una acceleraci interna (A. Parcerisa, 2000). El perqu daquest canvi cal buscar-lo en la dcada dels setanta del segle
XX
(a Espanya), quan sinicia una recessi econmica que posa en crisi
Estat del benestar s un model de societat que t com a objectius prioritaris: la plena ocupaci de la poblaci, la cobertura de les necessitats mitjanant la seguretat social, un nivell mnim de renda per a tot ciutad i un alt nivell de consum (Petrus, 1995).
lestat del benestar. Ens trobem amb les conseqncies del pas de les societats industrials a les societats de la informaci. Amb les societats de la informaci, apareixen noves empreses i nous perfils professionals mrqueting, disseny, consultores, informtics, etc. que creixen en la mateixa mesura que desapareixen els sectors tradicionals que invaliden, cosa que genera desocupaci en molts casos. Les noves tecnologies han substitut, de manera considerable, la m dobra de baixa qualificaci per automatismes (robots), i daltra banda, ha augmentat la necessitat de persones dedicades a la gesti de la informaci. Ens trobem davant una dualitzaci de la societat; duna banda, un sector de la poblaci integrat, una elit privilegiada (contractes fixos i ben remunerats; gaudeixen de bns de consum), i daltra banda, un sector de persones marginades, al marge del mercat laboral, donat que la manera ms important dintegrar-se a la nostra societat s mitjanant el treball. Enmig, un sector que pot gaudir de certa estabilitat laboral i cert poder adquisitiu, mercs a contractes o relacions laborals eventuals. Aquest tipus de societat sha anomenat societat dels dos teros. Davant aquesta configuraci social, cal buscar alternatives pel que fa al valor del treball com a referent ms important i eix vertebrador de les experincies de realitzaci personal. Una daquestes alternatives s la reformulaci social del valor i la conceptualitzaci del temps de lleure, entendre el temps lliure com una possibilitat denriquiment, de creaci i de realitzaci personal i social.
44
Lanimaci sociocultural s la prctica des de la qual la societat dna resposta a aquestes noves inquietuds, i des don es pretn recuperar aquells valors socials, de comunitat i participaci que la nova societat ha desmembrat.
3.1. Animaci, recreaci, dinamitzaci...: conceptes i models en la nova societat de loci

Parlar danimaci, recreaci i dinamitzaci s bsicament parlar de temps lliure i temps de lleure (oci), i cal que ens situem en la modalitat de leducaci no formal. Leducaci no formal s una de les modalitats educatives que engloba el concepte educaci permanent, concepte que inclou tots els processos daprenentatge que sinicien en el moment del naixement duna persona i perduren tota la vida. ! En la taula 5 sestructuren els continguts de les tres modalitats de leducaci. Tot i que pot semblar que els lmits estiguin ben definits, a la vida real sentrecreuen, sobretot pel que fa a la influncia sobre les persones. Un exemple pot ser Internet, mitj deducaci no formal en qu cada vegada ms sofereixen propostes de formaci no reglada, en lnia, i tamb ofertes deducaci formal (UOC, UNED, IOC...).
Taula 5. Modalitats de leducaci Educaci formal Organitzada institucionalment en el marc dels sistema educatiu. Exemple: primria. Educaci no formal Es realitza fora del marc institucional del centre escolar. Exemple: ludoteca. Educaci informal Procs educatiu indiferenciat i subordinat a altres processos socials. T lloc de manera difosa. Exemple: programes educatius informals televisius; Internet. Tamb els pares, els vens i lespai es converteixen en agents educatius de manera espontnia. Estructurada en nivells educatius; simparteix en un lloc i temps definit per la llei. Dna dret a una acreditaci. Educaci reglada. Intencionada i sistematitzada. Simparteix en llocs diversos, en funci de les possibilitats i necessitats dels usuaris. Educaci no reglada. Intencionada. Es realitzen processos metdics o sistemtics densenyamentaprenentatge. Intervenci planificada que busca aconseguir determinats objectius definits. Es rep de manera espontnia mitjanant la interacci amb lentorn fsic i social. Sense intencionalitat i asistemtics.
Educaci permanent Leducaci permanent est centrada en la necessitat duna capacitaci contnua i en el desenvolupament de noves activitats culturals, que es corresponen amb els canvis que es produeixen en la societat, tant en les cincies com en les tecnologies. Segons la UNESCO, es considera leducaci permanent l'eix d'una nova poltica educativa als propers anys, tant als pasos desenvolupats com als pasos en via de desenvolupament.
Intervenci planificada que busca aconseguir determinats objectius definits.
Sense planificaci.
En endavant, distingim temps lliure de temps de lleure, entenent per temps lliure el referent temporal que podem ocupar amb accions educa-
45
tives molt diverses, mentre que quan parlem de temps de lleure o oci, fem referncia a una manera dutilitzar el temps lliure que posa laccent en el valor de la llibertat davant el de la necessitat i promou el gaudi de la persona mentre realitza una activitat. Es posa lmfasi en lactitud de la persona i no en lactivitat en si mateixa. ! Si fem una mica dhistria, des de finals del segle XIX les activitats educatives en el temps lliure shan anat convertint en els motors de la renovaci pedaggica. Pensem en les primeres colnies de vacances, de carcter escolar, a partir de les quals va sorgir una pedagogia del temps lliure. Aquesta educaci en el temps lliure ha anat evolucionant fins a poder oferir la possibilitat de desenvolupar un procs intencional des de lmbit de leducaci no formal que afavoreix lenriquiment personal, des duna opci del voluntariat i de persones compromeses amb una realitat sociocultural i lliure de la pressi institucional. Aquesta evoluci ens porta a parlar de temps de lleure. En les societats postindustrials hem passat de viure un temps lliure espontani a un temps lliure o desbarjo organitzat socialment i del qual pot gaudir una gran part de la poblaci. Fer esport, viatjar, passejar, llegir el diari sn activitats quotidianes i freqents en les societats anomenades desenvolupades. Aquest augment del temps de lleure fa que loci es consideri avui una necessitat social. No sempre, per, aquest temps s viscut de manera positiva, ja que el temps lliure conseqncia de la manca estructural de treball s sovint causa de frustraci i conflictivitat social, en limitar les possibilitats de la persona. Sn conseqncies de les contradiccions de la societat postindustrial.
Temps lliure Linfant que desprs de la jornada escolar arriba a casa i sasseu a veure la televisi, ocupa el seu temps lliure de manera molt diferent daquell que locupa participant en les activitats de lescola de msica municipal. En el primer cas no hi ha intencionalitat educativa, mentre que en el segon s.
Temps lliure i atur Alguns autors parlen de la societat de loci com un luxe i un engany. Aix, les persones en situaci datur sovint es veuen limitades a lhora de gaudir dalguns daquests bns considerats socials (socialitzats). Exemples: cinema, clubs esportius, roba de marca, pats en restaurants, vehicle, etc.
3.1.1. Conceptes
Per entendre millor el model dins del qual ens movem, la societat de loci, comenarem a familiaritzar-nos amb alguns conceptes. Caracterstiques del que sentn per temps de lleure o oci: El lleure est en relaci directa amb el temps exempt dobligacions laborals o escolars (feina o escola), socials (anar a visitar els pares grans, o els avis), etc. s aquell temps lliure que tenim per a nosaltres mateixos, per dedicar-lo a fer all que volem. T a veure amb un conjunt dactivitats especfiques molt relacionades amb el mn del joc i la recreaci. La diversi allunya de les preocupacions quotidianes, obre horitzons, allibera de lavorriment. Es busca la satisfacci personal, el gaudi, la felicitat.
46
Inclou un seguit dexperincies emocionals (practicar un esport daventura!), formatives i de desenvolupament personal que el relacionen amb el mn de lemoci. Permet una participaci social ms mplia i ms lliure, amb possibilitats dintegraci en la vida de grups recreatius, culturals i socials. Possibilita ladquisici de cultura i el desenvolupament dhabilitats i aptituds. En loci es dna una condici diniciativa i de llibertat personals que accentuen el valor de lautonomia i de la llibertat davant la necessitat (treball). Qualsevol activitat, per tant, es pot considerar com a oci segons el temps social en qu es produeix i segons lactitud personal amb qu la realitzem. El temps lliure s un espai lliure dobligacions quotidianes, loci s una actitud personal, una manera dutilitzar i estar en el temps amb autonomia amb la finalitat daconseguir un desenvolupament personal i positiu i valus, aix com satisfacci, descans i diversi en cadascun dels espais de temps lliure. El temps lliure s una cosa que ens trobem, mentre que loci lhem daconseguir mitjanant el desenvolupament de diverses capacitats com ara lautonomia, la decisi, la creativitat i lesfor. !
Podem definir loci com lactitud per afrontar el temps lliure duna manera autnoma i satisfactria. Aix implica la capacitat de triar lliurement les activitats a realitzar, a fi de gaudir i satisfer les necessitats personals que decidim, independentment que aquesta activitat produeixi cap benefici o sigui til.
Cada vegada s ms freqent loferta dactivitats doci. La indstria de loci mant una estreta relaci amb la societat de consum: televisi, cinema, espectacles, turisme, indstria de la joguina, parcs datraccions, etc. El consum del lleure, ents com lhomogenetzaci i alienaci de la persona, entra en contradicci amb els valors de llibertat, autonomia i desenvolupament personal que es defensen des daltres posicions com ara lanimaci sociocultural, la pedagogia del lleure, etc. Les activitats que ens ofereix la indstria de loci persegueixen objectius no sempre educatius. Es dna prioritat al consum dun producte, duna activitat concreta, amb la intencionalitat dobtenir-ne una rendibilitat econmica. Ben mirat, aix no nega la possibilitat que aquesta activitat sigui educativa. El repte que sens presenta consisteix precisament a fer lesfor de noves lectures de les possibilitats de relaci entre lleure educatiu i consum.
Empresa dedicada a la gesti dactivitats extraescolars (angls, reps)
47
Quan parlem doci infantil cal fer un seguit de consideracions, ja que no es pot partir del referent de temps de treball per definir-lo. Per parlar de temps lliure infantil cal prendre com a referncia lescola. Lescola s locupaci obligatria per a la infncia. El temps disponible (lliure) s el que queda un cop descomptat el temps dedicat a les tasques paraescolars (deures, estudi...), tasques dajuda a la llar i satisfacci de les necessitats bsiques fisiolgiques, bsicament. Malgrat aquests parallelismes tan clars, hi ha particularitats pel que fa al temps lliure infantil respecte de ladult. Aquestes sn: Necessitat de protecci i salvaguarda de la seva autonomia: ats que s un sser immadur psquicament i fsicament, i fcilment manipulable, i que les persones i institucions que exerceixen el control sobre la infncia tendeixen ms a larbitrarietat (per exemple: diferncies culturals dacord amb sectors de la poblaci o cultures). El mn del joc com un dels contextos fonamentals de la infncia: el joc com la forma bsica de relaci de linfant amb el mn. Com sens configura la nova societat de loci? La societat de loci esdev ms que mai una realitat, doncs, contradictria. El temps de lleure s el calaix de sastre que cont aspectes positius i aspectes negatius, funcions socials valuoses i tasques qestionables. Ens trobem davant del triomf de la cultura lleugera pel desenvolupament tecnolgic de la televisi i la seva comercialitzaci universal, que simposa mitjanant la societat de lespectacle, amb forts continguts de violncia i sexe; consum frentic i massificat; consum solitari; etc. Altres caracterstiques de la nova societat de loci: Latur. La informatitzaci i robotitzaci de les tasques, la terciariaritzaci de la producci i el canvi econmic mundial ha comportat una reducci massiva del treball irreversible. Prdua del valor que experimenta la persona en el treball. Cada vegada ms, el treball s font dabsentisme i desinters, ja no s font de realitzaci humana i de creativitat individual, ni collectiva. Problemes socioeducatius. Els avenos tcnics i industrials ens situen en la necessitat de pensar quin tipus deducaci es requereix per cobrir adequadament el temps disponible, i enfocar la preparaci tcnica i humana de manera convenient amb vista al futur. Com senfoca una formaci adequada davant els canvis constants? El paper de leducaci en relaci amb la comunicaci i lexpansi de la cultura. Els mitjans de comunicaci social sn imprescindibles en la
48
societat actual ats que s lelement ms rpid i prolfic. El seu gran poder est en el fet que actua sobre les persones creant opini, determinant valors, formant actituds i orientant comportaments, fets pels quals crea conscincia social. Cal una utilitzaci crtica dels mitjans, tant de la informaci que trameten com dels temps que ocupem en el seu consum (televisi, xarxa informtica, etc.). Una nova tasca educativa consisteix a educar per la correcta utilitzaci dels mitjans i oferir alternatives ms creatives, participatives... Situaci de desarrelament a les grans ciutats. Les relacions interpersonals que simposen a la ciutat es caracteritzen per la fredor emocional; ritme de vida urbana sobrecarregat destmuls sensorials; atabalament davant el soroll intens; dificultats per dormir i bombardeig constant dinformaci. El carrer ha deixat de ser un lloc de trobada per als adults i un lloc de joc per als infants. En aquest context, lanimaci sociocultural sens presentar intervenint en la societat per promoure una ocupaci del temps lliure ms constructiva i no alienant, a favor de la creativitat personal i social de la comunitat. Animaci fa referncia a lanimaci sociocultural, modalitat educativa no formal. Etimolgicament animaci significa vida, al, revitalitzaci (anima) i tamb moviment o dinamisme, incitaci a lacci (animus). Sociocultural ens remet a lobjecte dintervenci, societat i cultura com a eixos sobre els quals avana la humanitat. Es fa difcil datar el moment precs de laparici de lanimaci sociocultural. Es podria dir que lanimaci, com a fenomen inespecfic, ha existit sempre (cultura popular). Hi ha, per, alguns fets que ens ajuden a comprendre la seva aparici pel que fa a laplicaci del concepte danimaci a la vida social. Lexpressi animaci sociocultural, dorigen francs, s relativament recent, si b el concepte animador ja shavia utilitzat a partir de lany 1945 a Frana. Sembla que el terme aplicat a lactivitat de grup es va utilitzar per primera vegada en una reuni organitzada per la UNESCO, a ustria, el 1950. A partir dels anys seixanta sestn pel mn cultural de parla francesa amb la forma animation socioculturelle. Lanimaci social sorgeix com una necessitat social deguda, bsicament, al desenvolupament industrial i urb, als canvis socials i tecnolgics, als canvis econmics i culturals de les societats modernes, a la massificaci i, sobretot, a la necessitat que se sent dadaptar-se al canvi, no noms per comprendre la societat en qu es viu, sin per collaborar activament en la seva transformaci. Ve a cobrir la necessitat destructuraci social de
49
les societats que entraven en la postindustrialitzaci, amb els factors definitoris dindividualisme i falta de comproms collectiu. Lanimaci apareix en la societat amb lnim de potenciar la collaboraci i les relacions de grup, no noms pel que fa al temps de treball sin tamb al temps lliure. ! En un principi, lanimaci sociocultural era predominantment cultural, encara que en el desplegament de les activitats es donessin efectes socials, com per exemple ampliar els sectors de la poblaci als quals arriba el coneixement del mn artstic i cultural, dels quals histricament noms gaudeixen les classes socials benestants (democratitzaci cultural). Cal afegir que el terme cultural fa referncia a un concepte ampli de cultura vinculat a valors, hbits i actituds molt relacionat amb la definici antropolgica del terme. A Espanya, sorgeix tamb de les necessitats viscudes en el si de grups socials i de les comunitats. Arriba dEuropa, fonamentalment de Frana, encara que recull una certa tradici basada en leducaci dadults i la cultura popular. No es fa formal i present de manera continuada fins als vuitanta. La finalitat que es pretn aconseguir amb els processos danimaci sociocultural, amb la qual bsicament tots els autors estaran dacord, s la millora de la qualitat de vida dels grups i les comunitats. Com a modalitat educativa no formal, lanimaci t les caracterstiques segents: Vivencial, centrada en les necessitats experimentades per les persones. Respon sempre a un grup o comunitat; per tant, s comunitria. Pretn fomentar lanlisi de tots els factors que intervenen en cada situaci, s crtica. Estimula la creativitat de tots els membres de la comunitat per aix descobrir entre tots noves formes danlisi i noves solucions als problemes que es plantegen. s realista, quant al fet que actua dacord amb objectius possibles. Estableix, sempre que pot, un dileg amb leducaci formal institucional per aconseguir una educaci global i permanent en la qual tots els grups de la comunitat participin en la prevenci dels problemes i organitzin els seus propis recursos.
50
Es desprn de tot aix: LASC (animaci sociocultural) creu en la persona. Creu que totes les persones tenim la capacitat de decidir el que ens conv. Totes les persones podem iniciar un procs de canvi que ens faci ms conscients de la realitat en la qual vivim i del que volem per al nostre futur. LASC (animaci sociocultural) creu en el grup. Els grups ens influeixen de manera poderosa respecte a les necessitats collectives. En el grup les persones sestimulen a participar en les decisions grupals. Un dels trets que ms caracteritza lASC s la participaci en la presa de decisions, precedida de la informaci, la creaci de grups dopini, la consulta, etc. LASC (animaci sociocultural) creu en lacci poltica i social. Parteix del supsit que cap persona pot arribar a la plenitud humana fins que no s capa de treballar en la transformaci de la societat en la qual viu. Propugna que hi ha associacions de tot tipus en les quals els ciutadans es poden trobar per prendre iniciatives, expressar opinions, defensar els seus drets, etc. Lanimaci s, des del seu naixement, una forma dintervenci socio-pedaggica, de promoci cultural o dacci social (segons posem lmfasi en una o altra activitat) que pretn que les persones ens situem com a agents actius de la nostra prpia formaci. Lanimaci sociocultural posa laccent en la participaci de les persones, en el procs de fer-se crrec de la prpia realitat i la capacitat de transformar la societat.
Panormica de lASC Lunivers de lASC s ampli i divers. Els seus mbits, institucions, programes, activitats o intervencions dificulten qualsevol tasca dordenaci. Aix, tingueu en compte que les classificacions que podeu trobar parteixen duna varietat de criteris: caracterstiques dels destinataris (edat, sexe...); mfasi en lacci educativa, social o cultural de les intervencions, continguts de lacci (professional, voluntari), dependncia administrativa (pblic-privat).
Lanimador sociocultural s aquella persona que sap catalitzar lacci del grup o collectiu, presentant noves activitats o encarrilant les que ja existeixen, vetllant per tenir el suport de les institucions... Recordeu les activitats de dinamitzaci del centre de la vostra ciutat? Activitats adreades a totes les edats: msica, exposicions gratutes, passejades en bicicleta...
A vegades trobem acompanyant el concepte danimaci ladjectiu recreatiu. Aquest adjectiu fa referncia a descansar amb algun entreteniment desprs del temps de treball. Lanimaci recreativa s la prctica habitual i tpica dentretenir els infants mitjanant canons, concursos, expressi corporal, actuacions de ritme i mim, jocs dirigits, teatre, pallassos, etc. Aquestes activitats no reuneixen els requisits de lanimaci, ja que sn situacions espordiques i sense continutat. Sn les que es duen a terme en la famlia, quan es fan celebracions (aniversaris, festes populars...), un grup de famlies que es troben (colles), associacions de vens, etc. A lescola tamb trobem activitats fora del marc de les habituals quan se celebren dies especials, com la setmana cultural, la fi de curs, el carnestoltes, etc. Lanimaci recreativa s realment animaci quan els principis de lanimaci es plantegen en un projecte educatiu i de continutat, i es consideren com un centre dinters des don treballar aspectes com la socialitzaci,
Festa danimaci dun aniversari. Grup familiar al voltant de la mainada que gaudeix daquest temps recreatiu.
51
mitjanant activitats ldiques i musicals, els infants hi descobreixen la seva identitat aix com les seves diferncies.
Lanimaci recreativa esdev veritable animaci quan les activitats reflecteixen els valors propis daquesta: participaci, sentit del grup, solidaritat i respecte a les diferncies.
Com a ltim concepte, per no menys important, parlem de dinamitzaci. Dinamitzar implica desplegar activitat i energia, i tamb la manera i ritme amb qu es desenvolupa aquesta activitat. T a veure amb el conjunt de forces en interacci que es donen en el si del grup. Quan referim la dinamitzaci a lanimaci sociocultural, estem parlant de sensibilitzar, motivar i conscienciar les persones perqu esdevinguin agents actius del seu procs de desenvolupament amb lobjectiu de promoure actituds solidries i participatives. Es tracta de ser capa destablir relacions interpersonals compromeses i de crear dun teixit social capa de donar resposta a les necessitats dels membres de la collectivitat, millorant la qualitat de vida de tot el conjunt. Els objectius de la dinamitzaci dun grup social sn: Que el grup arribi a fer-se responsable dels projectes i activitats que shan de dur a terme, ja sigui directament o mitjanant les organitzacions de base (associacions...). Aquesta intervenci conduir a la millora de les condicions de vida del conjunt (autonomia). Possibilitar en les seves intervencions el trasps gradual dels coneixements i tcniques concretes al grup, collectivitats i agrupacions o organitzacions de base perqu assumeixin de manera autnoma el propi desenvolupament; s a dir, que els membres de la comunitat adquireixin les habilitats i coneixements que els permetin aconseguir all que es proposen (formaci). Algunes consideracions que shan de tenir en compte a lhora de dinamitzar un grup sn: Cal partir de les necessitats reals de la comunitat en qu sha dintervenir. A lhora darticular els programes dintervenci, shan de tenir en compte les necessitats, interessos i expectatives de les persones a les quals van destinats, amb lobjectiu que siguin els veritables protagonistes del procs.
!!
El desenvolupament del concepte dinamitzaci el trobareu en la unitat didctica Aspectes fonamentals per a la vida del grup.
52
Cada collectiu parteix dunes condicions particulars i no extrapolables. Cal planificar dacord amb aquestes particularitats. Sha daplicar treball interdisciplinari: tenir en compte les intervencions que es duguin a terme amb el mateix collectiu, de manera que unim esforos.
Supsit de dinamitzaci cultural Creaci duna associaci per al desenvolupament cultural del barri. La filosofia de treball gira entorn del desenvolupament local i sobre dos eixos bsics: la importncia de lassociacionisme i la llibertat de decisi i dexpressi. Lassociaci agrupa tots els joves del barri. Els beneficiaris directes sn els mateixos membres i les associacions dels altres barris, aix com el barri en conjunt. La justificaci del projecte es troba en el mal estat de la infraestructura actual; la necessitat dequipaments socioculturals; la manca de recursos per a leducaci i la promoci de la cultura; la manca de recursos per a la promoci social i econmica i la necessitat de mitjans que permetin el desenvolupament de les generacions joves i evitin lemigraci. El projecte consisteix en la creaci del casal de joves i lassociaci que es fa crrec de la seva gesti. La poblaci beneficiria sn les persones que en faran s: estudiants de tots els nivells educatius; grups de tipus cultural; joves que vulguin organitzar vetllades musicals; els treballadors assalariats que treballaran en ledificaci i equipaments; les persones que de manera permanent formin part del servei; en general, tota la comunitat que veur millorada la seva qualitat de vida. Extret de Projecte per a la dinamitzaci cultural i econmica de Har (MLomp)
Finalment, lanimador ha de dinamitzar per aconseguir que el grup arribi a funcionar de manera autnoma, sense que sigui necessria la seva presncia.
3.1.2. Models en la nova societat de loci

Lanimaci sociocultural comprn un ventall ampli de prctiques que es fonamenten en diverses cincies socials com la psicologia, sociologia i la pedagogia. Pel que fa al temps de lleure, trobem les aportacions de la pedagogia social, pedagogia de loci i la sociologia de loci com a ms importants.
Pedagogia social
La pedagogia com a cincia ha de respondre a necessitats reals, tant si s per factors externs socials, econmics, poltics, demogrfics, urbanstics, etc. com interns de carcter estrictament pedaggic (antecedents tcnics, terics, instrumentals... elaborats a traves de lexperincia pedaggica acumulada). s Adolph Diestorwerg qui el 1850 utilitza per primera vegada lexpressi pedagogia social. No s fins al 1914 que Paul Nartop en revitalitza ls amb la publicaci del seu llibre Pedagogia social. La publicaci desperta la
53
conscincia vers els aspectes socials de leducaci, a la vegada que sobre el debat entre el concepte i labast daquesta nova disciplina.
La pedagogia social ha passat a ocupar-se de leducaci social de les persones en contextos no escolars i de manera especial de persones i collectius en situaci dinadaptaci o conflicte social.
La pedagogia social sha orientat cap a dos vessants: leducaci social i el treball social. 1) Leducaci social de les persones amb els processos individuals de socialitzaci i amb els contextos on aquesta es desenvolupa. Partim de la concepci del procs educatiu com un procs de desenvolupament individual, per situat, i que t com a referent un marc social i s influt per aquest. A partir daquesta concepci de leducaci: educaci sentn com a procs formatiu que fa referncia a leducaci del conjunt de les capacitats de la persona, i social fa referncia a lmbit de leducaci no formal que t com a destinataris collectius en situaci de conflicte social i collectius amb risc de trobar-se en aquesta situaci. Lobjectiu, doncs, de leducaci social s ladaptaci a la societat de les persones, entenent per adaptaci la capacitat i disposici dinserir-nos harmoniosament i constructivament en la realitat social en la qual vivim i adaptar-nos a les exigncies de la societat respectant les normes generals de convivncia. Per poder desenvolupar aquesta tasca adequadament, leducaci social ha de conixer levoluci de les capacitats socials de les persones i ser capa dacomodar-se al moment de desenvolupament que mostra la persona. La intervenci educativa social pot situar-se en un vessant preventiu i un de tractament: Les accions de vessant preventiu es dirigeixen a collectius amb la finalitat dajudar a lautoformaci dels seus membres i a crear o reforar situacions i contextos que afavoreixen el desenvolupament comunitari i de cadascuna de les persones que formen part del grup social en qesti. Les accions de vessant de tractament sn aquelles que es dirigeixen directament a persones o collectius en situaci de conflicte social. Aquesta intervenci es produeix en el camp de la cultura (identitat; respectes per les cultures; desenvolupament cultural, etc.) que cal tenir
Com una opci de solidaritat, cercant la cohesi social i lacci contra la marginaci, el treball per construir un mn habitable no noms per a les persones autnomes i fortes, sin tamb per a les persones ms vulnerables. Leducaci social ha de concebres com leducaci integral de la persona, s a dir, com leducaci de totes les seves capacitats.
Des de latenci als ms febles
54
present per les repercussions en el sentiment de pertinena a una determinada comunitat per part dalgunes persones. Com a educaci no formal, leducaci social es realitza fora del marc institucional del centre escolar. Els mbits dintervenci sn, doncs, molt variats: des de la dinamitzaci sociocultural en centre cvics a latenci primria. 2) El treball social: els treballadors i treballadores socials van ser els primers professionals que es van dedicar al treball social, per la complexitat de la societat moderna i el procs dexclusi que sha generat i les dificultats que pateixen nombrosos grups de la poblaci han implicat la necessitat de diversificar lactivitat professional del treball social. El treball social atn les necessitats i mancances de sectors marginats de la poblaci, socialment problemtics i de nivell socioeconmic baix, amb la pretensi de fer arribar a aquesta part de la poblaci els serveis socials necessaris. Lobjectiu de la intervenci dels treballadors socials es basa a desenvolupar el potencial hum i millorar el medi on viuen les persones amb carncies, perqu puguin adquirir un nivell de vida acceptable i aconseguir el mxim benestar possible. Els mbits dactuaci sn molt amplis atesa lamplitud de tipologia de persones que atenen i per les competncies a desenvolupar en cadascuna delles. Alguns exemples sn els segents: Joventut: delinqents, persones amb addicions; joves exclosos del sistema educatiu, etc. Infncia: per exemple, gestionar la tutela de menors i fer-ne el seguiment Immigrants i minories tniques: afrontar problemes de xenofbia, per exemple. Persones adultes: en situaci de pobresa; promoure la inserci. Persones que tenen discapacitats. Cal veure, doncs, com a lhora de desenvolupar la seva intervenci la pedagogia social utilitza lanimaci sociocultural com a tcnica en una gran quantitat de projectes. !
Models dorientaci Lorientaci sentn com un procs dajuda permanent a totes les persones, en tots els seus aspectes, amb lobjectiu daconseguir el seu desenvolupament integral, sobretot en la formaci de valors i en el treball de les habilitats socials. Satn des de la diversitat i en la diversitat, i mitjanant els esdeveniments de la realitat quotidiana, que esdevenen la matria i locasi per educar.
Pedagogia de loci
La pedagogia del temps lliure ha anat evolucionant cap a una pedagogia del lleure (oci), de desenvolupament duna actitud personal de viure el temps lliure.
55
A partir dels conceptes temps lliure i oci es pot diferenciar entre la pedagogia del temps lliure, que respon a ensenyar a omplir un temps temporal duna manera personal, i la pedagogia del lleure, que atn la dimensi integral de la persona. No obstant aix, leducaci per al temps lliure ha darribar a una educaci per al lleure, ha doferir ajuda i orientaci per a la realitzaci personal alhora que somple un espai amb elements de diversi o entreteniment.
La pedagogia del lleure t com a objectiu aconseguir un entorn de llibertat i independncia dacord amb ledat de la persona que sha deducar, a la vegada que li permet descobrir la importncia de les activitats ldiques, el goig artstic, i viure el temps lliure com un desenvolupament i enriquiment personal.
Com a objectius concrets de la pedagogia del lleure es poden assenyalar: Aprendre a descansar i a divertir-se des duna opci personal. Desenvolupar-se com a persona integralment. Saber viure en societat. Desenvolupar valors, actituds i habilitats com ara la creativitat, convivncia, cultura popular, etc. Des de la dimensi educativa, el temps de lleure lhem dentendre com a educaci no formal. I des dels diferents camps de lanimaci sociocultural es plantejaran les actuacions en matria de lleure des duna metodologia de dinamitzaci, creativitat, participaci i acci autnoma, caracterstiques de lanimaci i marcadament oposades a la passivitat, el consumisme i lexcs de directivitat daltres propostes de la indstria del lleure. Tenint en compte que lestructura social tracta de conformar les persones al sistema, leducaci per a loci intenta que les persones trobem la nostra manera prpia de fer i de ser i la nostra identitat, enmig dels canvis permanents a qu ens sotmet la nova societat. Per tant, tamb ens caldr aprendre a ser crtics amb els mitjans de comunicaci i consum, que acostumen a ser alienants i massificadors. Alguns principis prctics de la pedagogia de loci aplicables a la metodologia de lanimaci (Puig i Trilla) sn: ! Respectar lautonomia; les persones hem de poder decidir les activitats i com dur-les a terme (creativitat). Formar per aconseguir un s del temps lliure adequat, dotant-lo de valor, habilitats, recursos, etc.
Lleure negatiu Ocupaci del temps lliure mediatitzat pel bombardeig de la publicitat que manipula els interessos i necessitats de les persones; tamb els mitjans audiovisuals transmeten situacions de violncia, activitats i relacions no solidaries i consumistes. Tamb existeix lanomenat oci passiu.
56
Alliberar temps per al lleure formatiu: millorant el transport a les ciutats, organitzant les tasques familiars... Respectar la contemplaci: el no fer res. [...]
Sociologia de loci
La sociologia estudia la societat i els canvis que shi produeixen. La sociologia del lleure ha anat adquirint importncia a partir dels anys cinquanta com a resultat de la configuraci de lestat del benestar, cosa que ha comportat un augment del temps lliure i un canvi pel que fa al valor del treball i del gaudir daquest temps. La sociologia de loci sorgeix com a conseqncia dun seguit de fenmens socials que lafavoreixen, i que des dmbits diferents el tendeixen a configurar amb ms claredat i ms importncia respecte al temps lliure. Aquests fenmens sn: El fet que el lleure modern reclama llibertat pel que fa a lelecci de les activitats dels seus membres. Lhome modern s relativament lliure durant el temps de treball i encara ms en el temps de no-treball i en el temps lliure. Lliure i responsable de les seves decisions. El treball est clarament i netament separat de la resta de parcelles de la vida. Lampliaci del temps lliure i la disminuci del temps de treball; la concentraci daquest temps en caps de setmana i vacances, cosa que facilita les activitats de lleure, lextensi del temps lliure a totes les categories socials, aix com la intervenci dels poders pblics en la planificaci de tot all que fa referncia al lleure dels ciutadans. Finalment, la competncia propagandstica entre els pasos occidentals i els del bloc socialista, en certs moments, ha afavorit tamb el desenvolupament dels lleures i la reflexi sociolgica sobre aquesta realitat. Aquests factors sn la clau de laparici de la sociologia, aproximadament cap als anys vint (segle XX). Neix als EUA ats el major desenvolupament i sestn posteriorment a Europa i la Uni Sovitica. A principis del segle XX la sociologia americana aplica ja un conjunt de tcniques que permeten una aproximaci emprica a la realitat. Laplicaci daquests mtodes al problema del temps lliure obre el camp de la sociologia del lleure.
57
El canvi en la consideraci social del temps lliure i en la mateixa sociologia del lleure mostren com laugment del nivell de vida, les possibilitats que obre lautomoci industrial, aix com la producci i el consum massiu, modifiquen les concepcions sobre el lleure. El temps lliure va perdent el carcter exclusiu de temps alliberat de la producci per convertir-se en temps de consum personal. Dacord amb els estudis dM. Wolfenstein, es va imposant el pas duna moral de sacrifici i esfor a una altra de plaer. Destaca tamb la popularitzaci dels hobbies i del treball fet a casa per gust ( do it yourself) com una manera docupar el temps lliure. Riesman dna un nou impuls a la reflexi sobre loci i, finalment, queda confirmat el valor econmic que el lleure ha adquirit. Laugment del temps lliure comena a significar un augment del temps de descans dels treballadors i adquireix una utilitat econmica, ja que afavoreix la millora de les condicions de vida de la fora de treball. A ms a ms, posteriorment servir tamb per millorar la capacitaci professional del treballador. Finalment, amb larribada de les societats de consum massiu, el lleure adquireix un nou sentit com a temps alliberat de la producci i disponible per al consum (Riesman). A partir dels treballs de Riesman, altres autors com Mannheim, Wright Mills i altres de lescola de Frankfurt han insistit en el carcter alienant i despersonalitzador del lleure, si ms no tal com es presenta en les societats actuals. Segons afirmen, est destinat a perllongar els mecanismes de subjecci propis del treball per altres mitjans encara ms subtils. El consum de tot tipus de bns tils i intils es converteix en la primera ocupaci de loci. Aquesta ocupaci ja comporta inconvenients com sn la passivitat, la imitaci i les desigualtats socials que sestableixen entre els consumidors. Per, a ms a ms, un temps basat en el consum suposa la generalitzaci de les indstries de loci que noms tenen com a inters el benefici. Altres autors com Anderson, Kaplan, han seguit la idea del carcter subjectiu o personal entorn del lleure. Sostenen que el lleure s una cosa que es refereix i es fa possible principalment per la relaci que la persona mant amb lactivitat. A Europa la preocupaci pel lleure es produeix ms tardanament. Els autors ms caracterstics sn Friedmann i J. Dumazedier. La necessitat dintervenci en el camp del lleure s una de les constants ms clares en el treball de Dumazedier. Pensa que la sociologia que estudia el lleure ha danar ms enll, fins a una intervenci social. Cal una sociologia que tingui present els problemes prctics que es plantegen quan es vol
Indstries de loci La planificaci comercial monopolitza les disponibilitats de temps de les persones, intentant ocupar-les totalment pel consum dirigit. La propaganda que els mitjans de comunicaci difonen s un instrument que manipula les opinions i els costums a fi de controlar-los i modelar-los segons les convenincies de la indstria. Tot aix comporta una prdua de llibertat, despontanetat i de creativitat. El valor econmic del lleure no sempre ha estat reconegut, ja que els economistes del segle XIX consideraven loci perjudicial per al desenvolupament de les forces productives. Es tenia per improductiu perqu implicava una prdua de temps de treball, i sincitava al consum. Aquestes opinions van canviant a mesura que el temps lliure es va imposant com una realitat social i va adquirint una funci econmica nova i ms positiva. Valor econmic de loci
58
aplicar un projecte de democratitzaci social i cultural. Daltra banda, pensa que el temps de lleure s un temps ideal per desenvolupar plans dacci sociocultural orientat a fer comprendre, recrear i crear cultura: fer de loci un temps deducaci. Aix, la sociologia, juntament amb altres disciplines com ara la pedagogia, ha destudiar les condicions materials i les actuacions catalitzadores que posen en moviment processos delevaci dels nivells socioculturals.
3.2. Els camps de lanimaci

Dins de lmplia gamma dactivitats anomenades animaci sociocultural, s possible distingir diferents modalitats o mbits dactuaci. En la taula 6 trobem les caracterstiques de cada modalitat, segons si es posa lmfasi en una acci o una altra:
Taula 6. Modalitats dactuaci Modalitat Caracterstica Sorienta a promoure activitats culturals i que fonamentalment sn artstiques; arts; expressi, etc. Transformaci dactituds, sentit crtic, responsabilitat. Metodologia Centrada en lactivitat que es realitza. Acci Cases i centres culturals, centres polivalents, escoles artstiques, tallers, etc. Tamb museus, biblioteques, etc. Universitats populars, educaci compensatria, activitats extraescolars, centres i clubs de temps lliure... Associacions, centres civicosocials, centres de serveis socials, moviments o collectius ciutadans...
Cultural
Centrada en la persona.
Educativa
Social
Participaci, transformaci, integraci, protagonisme, canvi, mobilitzaci social...
Centrada en el grup o comunitat.
1) mbit cultural: es tracta de les accions encaminades a desenvolupar la creativitat, lexpressi, les arts. 2) mbit socioeducatiu: com a modalitat deducaci permanent no institucionalitzada, s una actuaci que pretn millorar el nivell educatiu de les persones a les quals va destinada el programa (universitats populars, formaci dadults, etc.). Es pretn motivar, estimular i sensibilitzar vers el canvi personal. 3) mbit social: s una modalitat de lanimaci orientada a promoure i donar suport a associacions de base que es proposen donar solucions a problemes collectius que afronta un grup o comunitat. Les tres modalitats no sexclouen, sin que a la prctica es poden unir en funci de les fites o intencionalitat des duna animaci integral.
59
A mesura que shan anat ampliant els sectors i mbits en els quals saplica la metodologia de lanimaci, han aparegut activitats molt especfiques; per exemple lanimaci turstica, lanimaci en centres de vacances o lanimaci esportiva, en les quals lmfasi es posa en les activitats ldiques, fsiques i recreatives, etc.
Les activitats de lanimaci

En parlar de camps de lanimaci el que ens interessa s saber, bsicament, on presten els seus serveis els animadors i animadores. El ms consubstancial a lanimaci no ve donat per all que fem, sin per com ho fem. ! Amb letiqueta danimaci sociocultural es realitzen una gran quantitat dactivitats que classificarem en cinc categories, que a la vegada inclouen una gran varietat dactivitats socioeducatives i culturals (dacord amb la classificaci que en fa Ander-Egg): 1) Activitats de formaci: sn activitats que afavoreixen ladquisici de coneixements i el desenvolupament de lesperit crtic de la ra, mitjanant una pedagogia participativa. 2) Activitats de difusi cultural: afavoreixen laccs a determinats bns culturals. Amb aquestes activitats es procura donar a les persones la possibilitat de conixer, apreciar i comprendre el que s el patrimoni historicocultural, recuperar-lo com a memria histrica i fer-lo viu i significatiu en relaci amb els problemes actuals. 3) Activitats dexpressi artstica no professional: afavoreixen lexpressi i constitueixen formes diniciaci o desenvolupament de llenguatges creatius. Afavoreixen tamb els processos dinnovaci i cerca de formes alternatives dexpressi. 4) Activitats ldiques: activitats fsiques, esportives i a laire lliure que afavoreixen el desenvolupament fsic i corporal. 5) Activitats socials: afavoreixen la vida associativa, latenci a les necessitats del grup i la soluci de problemes de la comunitat o collectius. En la taula 7 es detallen algunes activitats de cadascuna de les categories.
60
Taula 7. Exemples dactivitats de les diferents categories Act. ldiques Acampades, marxes, passeig... Protecci de la natura Recreaci, excursions... Jocs preesportius..., ioga, gimnstica... Festes Reunions Trobades Mobilitzaci Accions socials (AV) Act. socials Act. formaci Tallers Cursos Seminaris Taules rodones, debats Educaci dadults Act. difusi Museus Galeries dart Fonoteques Videoteques Act. expressi Dansa: ballet, jazz, lliure, educacional Msica i cant: rondalles, moderna, clssica Llenguatge i literatura: diari popular, tallers literaris... Noves formes de cultura: audiovisuals, rdio, pellcules,.. Arts escniques: teatre, mim, titelles, joglars...
Ens centrarem en les activitats ldiques (recreaci, jocs, festes, esbarjo, esport) i de lanimaci sociocultural infantil com a alternatives al lleure de consum. Es pretn amb aquestes activitats potenciar les oportunitats que el lleure ofereix per desenvolupar la iniciativa, la creativitat i el fet de ser persones completes i felices. ! Les activitats ldiques sn tamb una manera dabandonar la monotonia i lavorriment de les tasques quotidianes. 1) Lesport: en la societat actual lesport apareix com una activitat fsica de lleure que ocupa un lloc central. El desenvolupament de les societats contempornies, en les quals les ciutats estan cada dia ms urbanitzades i ms industrialitzades, ha anat creant les condicions estructurals que han condut a una veritable explosi de lesport. Dintre del mercat de lesport podem trobar una gran diversitat dactivitats. Als pasos ms urbanitzats, els nous estils de vida shan centrat en linters de dur a terme activitats esportives amb la finalitat de millorar i/ o mantenir la salut. Sia com una manera de beneficiar la higiene i la salut mental, o b com a prevenci i teraputica, o senzillament com a gaudi i plaer, lesport avui s una activitat que considerem necessria ats laccelerat ritme propi de les societats modernes i lestil sedentari de la majoria de la poblaci. Per la realitat no sembla aquesta. Duna banda, tenim la idea que lesport s una activitat reservada als anys de joventut i a una minoria amb bones aptituds. Aquesta idea s la que trobem darrere el moviment de lesport de competici, lesport delit, etc. Daltra banda, lesport com a consum, lactitud passiva dassistir a espectacles massius i delit. Podrem afegir-hi la violncia en els partits de determinats esports, el fet de guanyar a costa del que sigui, la deshumanitzaci de lesportista com a mquina de batre
Lesport com a espectacle Lesport sha convertit en un espectacle de masses que genera intenses emocions, i al voltant de la qual es crea una cultura prpia (futbol, ciclisme, automoci, etc.). Associat al lleure sha creat un gran negoci en molts mbits i especialment en els mitjans de comunicaci. Observeu com, en un percentatge molt alt, les converses quotidianes versen entorn daquest tema, i la violncia!
61
rcords, la polititzaci dels jocs olmpics, la competncia entre pasos, la publicitat dels mitjans de comunicaci, etc. Davant de tot aix, en lanimaci sociocultural apareix, a finals dels anys setanta del segle XX, una nova tcnica per motivar la participaci ciutadana a la vegada que, des de sectors esportius, es considera important i necessari trencar amb el cercle de la prctica professional, minoritria i elitista dels esports i ampliar la prctica esportiva a sectors socials amplis. El que pretn lanimaci de la prctica esportiva s: Superar lactitud passiva davant lesport com a consum. s a dir, lassistncia a espectacles esportius. Ampliar els sectors socials de la poblaci que en poden gaudir, per trencar amb les distincions socioeconmiques que es generen. Pensem que hi ha sectors de la poblaci que no poden gaudir dequipaments on practicar cap tipus desport (camp de futbol, bsquet, zones de patinatge...). Potenciar el carcter ldic i de diversi, descartant els principis de competncia i de rendiment. Generalitzar lanimaci a tots el collectius: infants, joves, mestresses de casa, estudiants, persones de la tercera edat... Despertar la conscincia collectiva per aconseguir la creaci dactivitats massives: ciclisme, rutes de muntanya, carreres atltiques, etc. Dinamitzar el barri i la poblaci: afavorir la integraci dels ciutadans en el seu entorn promovent la qualitat de vida. Lanimaci esportiva sentn dintre del marc de lanimaci sanitria i de lanimaci del temps lliure.
Lanimaci esportiva considera lesport com un hbit molt important per al desenvolupament de la salut i tamb com una forma agradable de viure el temps lliure.
2) Lanimaci turstica : el turisme mobilitza milions de persones per raons que no sn ni econmiques, ni socials, ni poltiques..., es mobilitzen per plaer. De fet, lanimaci turstica significa la promoci en les persones del gust per viatjar i participar en excursions, visites o viatges collectius. Els clubs de jubilats duen a terme una bona tasca en aquest mbit.
62
El turisme juvenil rep limpuls i les facilitats de les administracions en molts pasos, com a modalitat dintercanvi cultural. Aquesta forma de turisme s un mitj per a lintercanvi i lenriquiment cultural, per a la formaci i per a lesbarjo de les persones, i contribueix a crear relacions interpersonals i desenvolupar lanimaci del temps lliure i es pot promoure en relaci amb lanimaci comunitria. El turisme s una font de riquesa per a molts llocs. A Espanya existeixen molts pobles que compensen les prdues econmiques, per la desaparici de recursos naturals, amb els ingressos que els aporta el turisme. Aix ha fet que shagi adoptat una poltica dexpansi turstica i que sestableixi lanomenada animaci turstica com un factor que ajuda a aconseguir-la. Linters daquesta modalitat danimaci rau a rebre el turisme que accedeix al pas i donar-li latenci que li permetr que se senti acollit. Pensem que aquesta activitat s un mitj de promoci econmica de molts municipis, comarques i regions. El seu atractiu pot estar en linters histric, monumental, paisatgstic, excursionista, gastronmic, etc. Aquesta modalitat danimaci inclou lanimaci dhotels, de cmpings, de viatges turstics, i daltres. 3) Animaci sociocultural infantil: lanimaci de la infncia s una de les primeres formes danimaci que apareixen aqu a Catalunya. El seu origen es troba en les colnies destiu, que van aparixer amb lobjectiu de canalitzar el temps lliure infantil en el perode de vacances escolar. Des dalguns sectors educatius es plantejava la necessitat de completar la tasca de lescola amb una acci social que millors la formaci dels infants i tamb les seves condicions de vida. Les formes han anat evolucionant i ampliant els espais i activitats dintervenci. Aquest desenvolupament respon a les transformacions socials i de lestructura familiar experimentats els darrers anys. La incorporaci de la dona al mercat de treball, entre daltres, ha generat la necessitat que leducaci en el temps lliure assumeixi algunes de les tasques que eren ateses des de la famlia. En termes generals, les activitats i recursos de lanimaci sociocultural en la infncia coincideixen amb molts dels recursos i activitats de leducaci no formal dirigits al pblic infantil: activitats extraescolars (activitats de menjador, colnies escolars, setmanes culturals...); activitats i recursos de carcter cultural (animaci en museus, fundacions culturals, biblioteques...); activitats i recursos recreatius (parcs temtics, espais de joc a laire lliure...); institucions educatives que ofereixen activitats deducaci en el temps lliure especialitzades (clubs esportius, teatre, corals, tallers dexpressi...).
Turisme rural. Latractiu es troba en
Lleure infantil Identifiquem lanimaci sociocultural infantil com un mbit especfic de la pedagogia de loci (lleure). Remarquem la idea que el joc s i ha de ser lactivitat bsica de leducaci en loci infantil, i leix central de les actuacions prpies de lanimaci en la infncia com a mbit de la pedagogia de loci.
63
Els moviments i les institucions clarament orientats a leducaci en el lleure de manera estable sn variats: clubs infantils, centres de temps lliure, moviment escolta, etc. La diversitat s una constant (laiques, confessionals, pbliques, privades, etc.). Independentment de la titularitat, la seva finalitat ltima s la formaci integral dels infants en el temps lliure i les activitats que ofereixen acostumen a ser variades i sense nim de lucre (acampades, activitats esportives, tallers manuals...). La proposta educativa pot caracteritzar-se, en termes generals, pel segent:
Centres desplai
leducaci parteix del mateix infant; es posa lmfasi en els valors educatius del joc i de la vida quotidiana; es fomenta la vida en grup, la participaci i la implicaci personal; la presncia i intervenci dun grup deducadors. Les activitats educatives de vacances sn aquelles activitats que tenen lloc durant les vacances escolars (Pasqua, Nadal i estiu): campaments, colnies, etc. Colnies destiu i campaments: consisteixen en una estada de 10 a 15 dies, en un mitj generalment rural o en plena naturalesa, dun grup dinfants o joves a crrec duns quants monitors/es. Hi ha models organitzatius i pedaggics diferents, per assenyalarem els aspectes ms caracterstics en la taula 8.
Taula 8. Caracterstiques i possibilitats educatives de les colnies destiu i campaments Intensitat de lexperincia
s un servei que sofereix a tota la societat. Sestructura normalment en grups dedat, encara que t altres seccions com biblioteca infantil i juvenil, ludoteca o grups temtics. s una entitat gestionada per joves que, amb actitud de voluntariat, analitzen lentorn del centre, proposen un projecte educatiu i planifiquen tot el curs. Segons les edats, es plantegen objectius avaluables i utilitzen recursos educatius caracterstics de lesplai: activitats, grups, vida quotidiana, lactitud del monitor i la mateixa estructura de la instituci.
Representa una situaci educativa total, pel que fa al temps (tot el dia). Requereix un plantejament pedaggic global. Comprn un seguit de situacions quotidianes que en altres institucions educatives queden al marge de la intervenci pedaggica: dinar, dormir, temps lliure Aquesta s una de les dimensions ms importants de les colnies. Representen una experincia de separaci temporal de la famlia. Es du a terme un model diferent dorganitzaci del temps, de les relacions, etc. que permet experimentar una visi ms objectiva del model familiar habitual. Possibilitat de conixer directament i vivencialment el mn rural i tenir un contacte ms directa amb la naturalesa. Ampliaci dhoritzons: costums, paisatges... Constitueixen una forma collectiva especfica i bastant diferent de les altres comunitats a les quals est acostumat linfant (escola, famlia), on aquest pot intervenir molt activament. Les expectatives externes sobre lactivitat sn molt redudes (a diferncia de lescola, on shan daconseguir determinats resultats, formalitat...). Dintre dun marge de mnims raonable, les colnies sn situacions molt obertes pel que fa al nivell dautonomia dels infants, aix com per la diversitat de projectes pedaggics que es poden dur a terme.
Possibilitat de tractament educatiu de la quotidianitat
Desvinculaci temporal del medi familiar
Contacte amb un entorn diferent
Dimensi collectiva de lexperincia
Reducci dels condicionants externs sobre lactivitat
Partint del principi que lactivitat prpia de linfant s el joc, lanimaci de la infncia ha de tenir com a objectiu principal lactivitat ldica, per desenvolupar-la activament en les accions danimaci. Es pretn que els infants descobreixin i duguin a la prctica els valors de solidaritat, vers els altres, amor i respecte a la natura, posici crtica davant el consum, tolerncia...
64
Podrem concretar els objectius de lanimaci infantil en el segent: Facilitar espais i equipaments ldics no consumistes per al lleure infantil. Promoure laventura de les excursions a laire lliure, els campaments destiu i altres activitats diferents de les quotidianes. Gaudir dactivitats culturals actives i participatives, no noms de consum. Educar per a un s adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social. s clar que per dur a terme aquests plantejament hi ha diverses modalitats a ms de la que aqu hem desenvolupat: lanimaci recreativa, lanimaci de grups infantils, lanimaci de les vacances, les ludoteques, les granges escola, els camps de treball, lanimaci en centres escolars, i un llarg etctera.
3.3. Els projectes danimaci

Lanimaci sociocultural s un procs que se centra en la comunitat i en el seu desenvolupament, s a dir, no s aquella animaci (animaci espectacle) centrada en lactivitat que noms busca lefectisme de lactivitat, sin que lASC (lanimaci sociocultural) busca lefectivitat de lactivitat ja que es caracteritza per ser promotora de valors, ser un element transformador, promoure la participaci, la vida associativa i tamb ser un procs de transformaci.
3.3.1. Lanimaci sociocultural com a procs dintervenci

El procs de desenvolupament social i cultural no s un procs dintervenci ja que intervenen diversos factors, per la qual cosa cada intervenci s una experincia nica. Hi ha moltes realitats socials, i cada realitat reclama una intervenci diferent, la qual cosa suposa portar a terme un conjunt daccions sobre un determinat collectiu amb la finalitat que els seus membres participin en el seu propi desenvolupament tant social com cultural (vegeu figura 10). Aquestes accions volen promoure la participaci i, per tant, han de seguir una metodologia perqu no acabin essent un conjunt daccions inconnexes, arbitrries i sense cap tipus de fonamentaci.
La intervenci sociocultural pretn irrompre de manera planificada i efectiva en una realitat per modificar-la.
La intervenci sociocultural
65
Figura 10. Trets i elements de lanimaci sociocultural
3.3.2. Els elements inherents a lanimaci sociocultural

Hi ha una srie delements que sn consubstancials a lanimaci sociocultural (figura 11) i que shan danalitzar i conixer abans de realitzar qualsevol intervenci.
Figura 11. Elements consubstancials a lanimaci sociocultural
Les intervencions en lanimaci sociocultural que tenen com a objectiu promoure actituds participatives han de comenar per desenvolupar la conscienciaci dels membres del grup sobre quina s la seva prpia realitat i aleshores motivar-los perqu simpliquin en la transformaci i millora daquesta realitat.
El concepte de realitat social s sinnim de context social.
66
La presa de conscincia ajudar tamb al desenvolupament del sentit crtic, la qual cosa sensibilitzar i motivar el grup per cercar i trobar vies per millorar la situaci personal i la grupal. La participaci s leix de la metodologia de lanimaci sociocultural i tamb un dels seus objectius. La participaci en lanimaci sociocultural suposa que les persones deixin de banda lindividualisme i simpliquin en els processos social i culturals de la seva comunitat. Aquest comproms comporta que les persones siguin responsables de la presa de decisions que els afecten personalment, grupalment o comunitriament. En la intervenci social les decisions es prenen entre tots els membres del grup o comunitat, daquesta manera tothom simplica ms i es motiva per aconseguir els objectius o els fins proposats; aix mateix, la participaci esdev ms solidria. ! La integraci social s una de les funcions de lanimaci sociocultural ja que totes les comunitats i grups estableixen o intenten establir estratgies i mecanismes per integrar els seus membres. No sha de donar una connotaci negativa al control en el context de la intervenci social, ja que aquest control s un mitj per assolir uns objectius. En la figura 12 es mostren les diferents intervencions que es poden dur a terme en l'animaci sociocultural.
Figura 12. Les intervencions en l'mbit de l'animaci sociocultural
La participaci La participaci s un procs que saprn mitjanant una metodologia participativa (clima social de seguretat i confiana, dileg i consens entre els membres del grup o de la comunitat, superaci dels conflictes, lideratge responsable, etc.).
La integraci social Els grups socials volen mantenir les seves prpies normes, valors i creences; per tant, busquen mecanismes perqu els membres les segueixin i no es desvin.
La dinamitzaci sociocultural t com a objectiu conscienciar les persones perqu participin i aix canviar actituds individualistes, passives i insolidries; s a dir, sensibilitzar els membres de la comunitat, motivar-los i facilitar que adquireixin coneixements i habilitats que els permetin implicarse en projectes i activitats que tenen lloc en la seva comunitat o grup amb
Lanimador/a ha de possibilitar que els grups assumeixin de manera autnoma el propi desenvolupament.
67
la finalitat de millorar la seva qualitat de vida. Per a aix, per, la dinamitzaci ha de partir de les situacions problemtiques o de les necessitats de la comunitat o dun collectiu. Un dels objectius de lanimaci sociocultural s millorar la qualitat de vida i per fer-ho sha de canviar la societat mitjanant la innovaci i la creaci cultural. La utopia en lanimaci sociocultural sentn com el cam que guia la intervenci que permetr aconseguir el model de vida ideal. Les intervencions socioculturals estan enfocades a millorar la qualitat de vida de les persones per anar avanant cap a aquesta utopia.
3.3.3. Fases de la intervenci sociocultural

Per poder estructurar la intervenci sociocultural shan de seguir i respectar una srie de fases: el diagnstic, la planificaci, lexecuci i lavaluaci. 1) El diagnstic s lestudi i lanlisi de la realitat en la qual es vol intervenir, s a dir, s una avaluaci diagnstic de la situaci sobre la qual es vol fer la intervenci. 2) La planificaci dun procs sociocultural fa referncia, per una banda, a preveure o conixer mitjanant senyals o indicis tot all que ha de succeir, i per altra banda, al fet de prevenir, preparar les coses necessries per aconseguir un fi i tamb anticipar-se, en certa manera, als problemes o dificultats que puguin anar sorgint durant la intervenci sociocultural. Aquesta planificaci ha de seguir una metodologia i unes estratgies a fi de poder avanar de forma sistemtica i assolir els objectius plantejats en la intervenci. 3) Lexecuci es refereix al fet de posar en prctica la planificaci supervisant i controlant el seu desenvolupament. Per a aix, en primer lloc, sha de sensibilitzar i motivar el grup o comunitat mitjanant activitats informatives i engrescadores, tamb cal posar-se en contacte amb les persones o grups que coneixen la realitat social en la qual es vol intervenir (entrevistes, reunions...) i hi influeixen. En segon lloc, cal donar responsabilitats a totes les persones voluntries procedents del grup o comunitat on es far la intervenci. Sels ha de fer participar en les reunions de coordinaci de les activitats que es duran a terme al llarg de la intervenci. 4) L avaluaci s un procs parallel a la intervenci, s a dir, lavaluaci comena al principi de la intervenci ja que se nha davaluar el diagnstic, la planificaci i el desenvolupament; daquesta manera sen pot fer un bon seguiment i control (vegeu figura 13). !
Planificar suposa fer un pla o projecte duna acci per reduir incerteses i prevenir.
68
Figura 13. Lavaluaci
El procs de planificaci : nivells de concreci

En funci del moment en qu es trobi lactivitat que sha de planificar, hi ha diferents nivells de planificaci: pla, programa i projecte. .Aquests nivells segueixen un ordre que va des del nivell ms general fins al nivell ms concret. ! El pla s una planificaci general de llarg termini que comprn un ampli sector de la poblaci. El pla recull les fites i les lnies dactuaci que han de cobrir la realitat sobre la qual es vol intervenir. Les seves fites o objectius fan referncia a un context dactuaci concret (infncia, tercera edat, etc.), o b a grans mbits dintervenci (educaci, medi ambient, salut, etc.). Un exemple podria ser un pla nacional per evitar els accidents de trnsit. El programa s el nivell tctic de la planificaci ja que recull els objectius generals i els especfics, els procediments i les activitats que sexpressen mitjanant projectes que estan relacionats i coordinats entre ells, i que tenen com a finalitat resoldre problemes, satisfer necessitats o b donar serveis a la comunitat. El projecte s una mena dordenaci lgica de les actuacions que tenen com a fita assolir uns objectius especfics que shan formulat a partir duns objectius generals. El projecte s el nivell de concreci ms alt de la planificaci duna intervenci social i la seva execuci s ja la intervenci en si mateixa.
Terminis Es considera un termini llarg-mitj de 15/10-8/3 anys. Un termini mitj-curt de 3/2 anys i un termini curt de 6 a 3 mesos.
Programa Un exemple de programa seria un programa deducaci vial per a conductors de 18 a 30 anys.
El projecte Un exemple de projecte seria el projecte Condum amb seguretat per a joves de 18 a 30 anys .
69
Per acabar, el projecte s un conjunt dactivitats concretes que estan coordinades entre elles per a aconseguir uns objectius especfics. ! En la taula 9 es detallen les fases del projecte d'intervenci d'animaci sociocultural.
Taula 9. Fases i parts dun projecte Fase diagnostica Fase de planificaci Fase dexecuci Origen i fonamentaci Metodologia, activitats i tasques. Implementaci Avaluaci Fase davaluaci Presentaci Fonamentaci Objectius Metodologia Temporitzaci Recursos Avaluaci
Elaboraci dun projecte danimaci sociocultural

La planificaci del projecte ha de seguir una srie de fases que especifiquen les activitats que shan de realitzar per portar-lo a terme; per tant, ha dordenar, descriure i concretar en cada activitat els objectius, el lloc o els llocs en qu tindran lloc, les funcions i tasques de les persones que les desenvoluparan, els costos de les activitats, i els materials i recursos que utilitzaran. Segons Cembrano, un projecte ha de respondre a les preguntes de per qu sintervindr?, per a qu?, a qui es dirigeix lactuaci?, com es realitzar lacci?, qui la realitzar?, amb qu?, quan? i on? Les parts constitutives d un projecte sn les segents: presentaci, fonamentaci, objectius, metodologia, temporitzaci, recursos i avaluaci. 1) En la presentaci del projecte ha de constar el ttol, les dades de lorganitzaci, la instituci o els responsables del projecte, i una sntesi de la idea general. El ttol del projecte ha de fer referncia al seu contingut; tamb shi pot afegir un subttol. Les dades han despecificar lorganitzaci o instituci o responsables del projecte. Cal posar el seu nom, adrea, telfon, etc. La sntesi de la idea general ha resumir els aspectes bsics o ms destacats del projecte. 2) La fonamentaci del projecte ns la justificaci; per tant, ha dexpressar els motius del seu desenvolupament. Hi pot haver moltes raons per elaborar un projecte com ara realitzar activitats socials, culturals o ldiques en un barri o un collectiu determinat. En aquest apartat tamb sha de justificar la necessitat o problema origen del projecte. En la fonamentaci inclourem el marc contextual o marc de referncia, que s el context en qu el projecte es desenvolupar. Aix mateix, sha
La fonamentaci La fonamentaci ha de fer referncia a la realitat en la qual el projecte es dur a terme.
70
despecificar si aquest parteix dalgun altre nivell de concreci (pla o programa), i tamb es poden mencionar projectes que hagin desenvolupat experincies similars. Especificarem els destinataris i la localitzaci del lloc on es desenvolupar (zona, barri, espais...). 3) Els objectius expressen tot all que es vol aconseguir amb la intervenci, sn els enunciats dels resultats esperats i donen coherncia a les activitats, s a dir, sn el punt bsic de referncia del projecte. Els objectius han de ser coherents amb les finalitats establertes, han de ser motivadors, participatius, clars, precisos, avaluables i, a ms, han de ser coherents i proporcionats amb els recursos disponibles i amb el context sociocultural.
Figura 14. Tipus dobjectius
4) La metodologia t un paper molt important en el desenvolupament del projecte ja que explica com es realitzar lacci, s el cam escollit per assolir-ne els propsits. La metodologia es basa en els principis de lanimaci sociocultural, que sn la participaci, la dinamitzaci, la integraci social, la innovaci, la creaci cultural i la utopia. En aquest apartat sha dexplicar breument el contingut de les activitats, com sorganitzen, especificant el seu ordre, la manera de coordinar-les, i tamb les tasques implicades en cada una de les activitats. A ms, sha dincloure la data i duraci de les activitats, els espais on es realitzaran i els destinataris de les activitats. Duna banda, shan de fer constar les funcions, tasques i responsabilitats de les persones que han elaborat el projecte i, de laltra, de les persones que el portaran a terme.
La metodologia La metodologia defineix tant les activitats com els procediments que permetran lassoliment dels objectius.
71
Les activitats sn els mitjans que ens ajuden a assolir els objectius del projecte. s preferible que diversos objectius es puguin assolir en una sola activitat i al mateix temps que diverses activitats possibilitin aconseguir un mateix objectiu (equifinalitat). Per portar un projecte a la prctica, lorganitzaci ha de ser funcional; per tant, a ms de descriure les activitats, tamb sha despecificar com sarticulen les diferents tasques que estan implicades en cada una de les activitats. Tenint en compte que la metodologia dun projecte danimaci sociocultural s participativa, es poden utilitzar tcniques de dinmica de grups en la intervenci, encara que cal tenir en compte que aquestes tcniques sn un mitj i no un fi en si mateixes i que porten les segents finalitats implcites: ajuden a desenvolupar els sentiment de pertinena a un grup, comunitat, etc., afavoreixen la comunicaci intragrupal i faciliten la reflexi. Les tasques sn les accions necessries per poder realitzar les activitats. Una activitat est composta per una srie de tasques: per exemple, una activitat seria construir un portafotos, una de les tasques seria pintar la cartolina que fa de marc.
El cronograma
5) La temporitzaci s un dels aspectes essencials que shan de tenir en compte a lhora de planificar el projecte ja que especifica quan es realitzen les activitats. Una bona manera de fer la temporitzaci s mitjanant un calendari o cronograma, on es concretar lordre, linici i el final de les activitats. 6) Els recursos sn indispensables per poder posar en marxa el projecte, per la qual cosa sha de comprovar si es tenen tots els recursos que seran necessaris per aconseguir el que sha programat. El recursos es poden classificar en tres grups: recursos humans, recursos materials i recursos financers. a) Els recursos humans fan referncia a les persones que es necessiten. Per a aix cal especificar la quantitat, el perfil i la relaci de responsabilitats que cada persona assumir dins de lequip, i tamb si el personal s voluntari o remunerat. b) Els recursos materials no poden faltar, ja que podrien fer obstaculitzar i fins i tot fer fracassar la intervenci. En general, hi ha tres tipus de materials: material fungible (paper, bolgrafs, pintures, etc.), material inventariable (aparells audiovisuals, informtics, esportius, etc.) i les infraestructures (espais o installacions necessaris). c) Els recursos financers. Tots els projectes comporten una srie de despeses que cal preveure. Per a aix sha delaborar un pressupost que cobreixi totes les despeses materials, de personal, dinfraestructures i
El cronograma s un pla de treball o un pla dactivitats en forma desquema on es distribueix i organitza en forma de seqncia temporal el conjunt dactivitats del projecte.
Lequip de treball De vegades lequip que implementa el projecte no s el mateix que lequip encarregat de la planificaci i redacci del projecte. Els noms dels elaboradors han daparixer en la introducci i en la portada del projecte, per no en lapartat de lorganitzaci de les activitats.
72
equipaments, etc. Tamb cal tenir en compte qui i com es finanar el projecte. Les fonts de finanament poden ser privades, pbliques (subvencions, convenis, etc.) o b altres fonts de recursos. 7) Lavaluaci s el treball planificat i organitzat de recollir informaci sobre el projecte en qualsevol de les seves fases i, daquesta manera, poder valorar la intervenci, prendre decisions i bviament veure si shan assolit els objectius. Lavaluaci ha de ser objectiva, vlida fiable, prctica, til i participativa. En el projecte sha despecificar com i quan es far lavaluaci, qui la far i, finalment, els instruments i tcniques que sutilitzaran. Lesquema que es presenta a continuaci pot utilitzar-se com a guia per a lelaboraci de projectes danimaci sociocultural.
Lavaluaci en el projecte s una manera de rebre retroalimentaci sobre la intervenci.
1. Introducci 1.1. Fonamentaci: Explica i justifica les raons que argumenten el desenvolupament del projecte. Lextensi daquest apartat ha de ser entre un 10% o un 15% del total del projecte. Sha dexplicar quin s el punt de partida de la fonamentaci (anlisi de la realitat). 1.2. Ttol del projecte: Una frase que faci referncia al contingut del projecte 1.3. Si el projecte est incls en algun programa sha desmentar. 1.4. Nom i cognoms dels realitzadors del projecte. 1.5. Instituci o entitat responsable del projecte. 2. Objectius 2.1.Generals: han de ser poc nombrosos. 2.2. Especfics: han de partir dels generals. 3. Metodologia La metodologia ha de respondre a la pregunta de com es desenvolupar el projecte. 4. Activitats Breu descripci de les activitats sense massa detalls, s a dir, no cal descriure els jocs que es realitzaran, noms sha de dir de quin tipus sn. 5. Organitzaci 5.1. Destinataris (edat, zona don provenen, etc.). Nombre aproximat o si s possible el nombre exacte de destinataris. 5.2. Localitzaci o ubicaci del lloc on es desenvolupar. 5.3. Dates i horaris de les activitats. 5.4. Recursos: humans, materials (fungibles, inventariables). 5.5. Transport: dels participants, del material, altres... 5.6. Manutenci i allotjament si sn necessaris. 5.8. Difusi del projecte: qui se nencarregar, com es far arribar la informaci de les activitats als destinataris. 5.9. Assegurances. 5.10. Organitzaci de la gesti: cerca de transport, allotjament, comanda de materials, etc. Especificar els encarregats de fer aquestes gestions. 6. Pressupost Sha de concretar al mxim totes les despeses sense posar el preu de cada material fungible. Saconsella comptar sempre un 10% ms per a imprevistos de darrera hora. Sha dincloure don provenen els ingressos i de quin tipus sn. 7. Annexos Fotografies, quadres, grfics, etc. 8. Bibliografia
En lapartat Bibliografia del web de lassignatura hi trobareu ms informaci sobre el disseny de projectes danimaci.

Animació I Dinàmica de Grups

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Animació I Dinàmica de Grups

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.1. Els agents socialitzadors

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Un grup diguals compartint joc

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.2. Etapes del desenvolupament de lsser hum en la nostra societat

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.2.1. Primers anys de vida: linfant fins als 2 anys

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.2.2. Primera infantesa (dels 2 als 6 anys)

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Jocs de simulaci social (imaginari)

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.2.3. La segona infantesa (dels 6 als 12 anys)

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Font: Prez de Villar Ruiz i C. Torre Medina, 1999

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.3.1. Factors determinants de la motivaci

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

Animaci i dinmica de grups

Fonaments de psicologia, sociologia i animaci de grups

1.3.2. Funci de la motivaci en la formaci de grups

Animaci i dinmica de grups