Você está na página 1de 2

Acusatiu

La funci bsica de lacusatiu s la de CD, per si porta preposici far de CC. La desinncia en singular s la m. Als temtics cal esmentar el tancament en u- de la vocal temtica o- en posici final seguida de consonant. Als atemtics consonntics per poder pronunciar ms fcilment es desenvolupa una vocal de suport, la e- entre el lexema i la desinncia. La desinncia en plural s ns. La desaparici de la n- provocar lallargament de la vocal anterior o el desenvolupament duna vocal de suport la e- entre el lexema i la desinncia als atemtics consonntics. *Rotacisme o pas de s a r. Mod. -a -o vo i -e -u oc p -g -t No l oc -n -r -s Singular Provinciam Oculum Turrim / turrem Diem Manum Cyclopem Regem Virtutem Consulem Regionem Praetorem Morem * Plural Provincias Oculos Turris / turres Dies Manus Cyclopes Reges Virtutes Consules Regiones Paretores mores

Provincia-m Oculo-m Turri-m Die-m Manu-m Cyclop-m Reg-m Virtut-m Consul-m Region-m Praetor-m Mos-m

Provincia-ns Oculo-ns Turri-ns Die-ns Manu-ns Cyclop-ns Reg-ns Virtut-ns Consul-ns Region-ns Praetor-ns Mos-ns

Ablatiu

La funci bsica de lablatiu s la de CC, en passiva C. AGENT. La desinncia en singular s la d, que desapareix, per tots els substantius voclics; i e per tots els consonntics. La desinncia en plural s is pels temes en a i o (aquesta desinncia provoca la caiguda de la vocal anterior); i bus pels atemtics. En els consonntics es desenvolupa una vocal de suport i-. Mod. -a -o Vo i -e -u oc p -g -t No l oc -n -r -s Singular Provincia Oculo Turri / turre Die Manu Cyclope Rege Virtute Consule Regione Praetore More * Plural Provinciis Oculis Turribus Diebus Manubus / manibus Cyclopibus Regibus Virtutibus Consulibus Regionibus Praetoribus Moribus

Provincia- Oculo- Turri-- Die-- Manu-- Cyclop-e Reg-e Virtut-e Consul-e Region-e Praetor-e Mos-e

Provincia-is Oculo-is Turri-bus Die-bus Manu-bus Cyclop-bus Reg-bus Virtut-bus Consul-bus Region-bus Praetor-bus Mos-bus

Les preposicions

Les preposicions en llat permeten convertir un SN en un SPREP amb la funci de CC SEMPRE. El sentit dutilitzar-les s precisar una mica millor el tipus de CC que volem expressar. Les trobarem acompanyant dos casos: o Ablatiu preposicions com ab, ex, cum, pro... o Acusatiu preposicions com ad, per... o Algunes, com in poden anar duna manera indiferent amb acusatiu o ablatiu canviant aix si el seu significat, pot indicar la direcci o la ubicaci respectivament.

Você também pode gostar