Você está na página 1de 1

Diari

201 Diumenge, 2 d'agost de 2009

TERRES DE L'EBRE
AGRICULTURA • EL FUTUR DEL CAMP

Els j oves
i el camp,
un sector en
hores baixes
La manca de relleu generacional i la pugna pels
I Roman treballant en un dels molts camps d'horta que té al terme d'Alcanar. FOTO: JOAN REVILLAS
preus i per aconseguir un lloc en els mercats
són els principals problemes del sector primari Roman Sancho, pagès
Roman té 26 anys i un te- ra i actualment estàtrarhi- els pagesos i la seva mare tant això, Roman és crític
PER SUSANNA CASES canvi de mentalitat i de conceptes rreny al terme d'Alcanar tant la incorporació per ven els productes a una amb l'Administració cata-
i es comença a mimar els joves», amb 15 hectàrees entre ta- construir unes cambres tendaquetenenaAlcanar. lana. «L'agricultu ra a Cata-
El Montsià és un dels llocs de Ca- remarca. rongers i horta i 3.000 m2 refrigerants per guardar «Va ser per aquest motiu lunya latenen molt abando-
talunya on hi ha més gent que tre- d'hivernacles. Quan va aca- elsseus productes. Junta- que vaig acabar decidint nada; en canvi, a la Comu-
balla al món de l'agricultura i la ra- La incorporació bar l'educació obligatòria, ment amb els seus pares, per dedicar-me a l'agricul- nitat Valenciana, per
maderia, però amb una edat bas- No obstant això, la Unió Europea vadecidirajudarel seu pa- Roman té un petit negoci tura, perquè hi vaig veure exemple, cuiden molt més
tant avançada, ja que la mitjana (UE), que marca les directrius en re i dedicar-se a l'agricultu- muntat: el seu pare i ell són una bona sortida». No obs- els pagesos», lamenta.
d'edat dels agricultors i ramaders política agrària i ramadera, desti-
és de 43 anys. Tot i que el fort arre- na el 40% del pressupost comuni-
lament que els joves de les Terres tari a ajuts per al desenvolupament
de l'Ebre tenen a l'agricultura i la rural, a través del Fons Europeu
ramaderia, ja que a la majoria de Agrícola de Desenvolupament Ru-
les famílies sempre hi ha algun ral (FEADER). Amb aquestes aju-
membre que s'hi ha dedicat, l'evo- des, que poden arribar fins als
lució del nombre d'incorporaci- 30.000 euros, s'intenta premiar o
ons ha experimentat una forta cai- facilitar als joves la incorporació al
guda en els últims anys. món laboral agrícola i la formació
Segons Miguel Balada, pagès necessària que els permeti fer vi-
de tota la vida, aquesta tendència able el seu projecte.
és lògica, jaqué tant l'agricultura Els pagesos d'entre 18 i 40 anys
com la ramaderia són feines molt que es vulguin dedicar a l'agricul-
sacrificades. «No tenim festes ni tura o a la ramaderia, poden optar
horaris i hi ha èpoques que són a l'ajut presentant un proj ecte per
molt fortes perquè fem una pre- a la seva explotació, com la ins-
visió de collites però sempre vari- tal·lació del reg o la construcció
en a causa de les condicions cli- d'un magatzem, i justificar-ne la
matològiques o els imprevistos viabilitat.
que sempre apareixen. I és clar, Per aquest motiu, han de supe-
avui en dia a la gent li agrada tre- rar un itinerari formatiu de 460
ballar les 8 hores de cada dia, tenir hores, basat en gestió empresari-
festa el cap de setmana i vacances al i formació específica adequada
a l'estiu», explica. al seu proj ecte d'incorporació. Els
cursets formatius s'imparteixen
Crisi contínua ales Escoles de Capacitació Agrà-
D'altra banda, la crisi que està tra- ria (EGA) del Departament d'Agri-
vessant el sector primari des de cultura i Ramaderia (DAR) i es po- I Els robatoris són un dels problemes amb què el Dani s'ha d'enfrontar any rere any. FOTO: JOAN REVILLAS
fa anys, amb un descens del PIB den convalidar amb els cicles for-
any rere any, és un altre motiu pel matius que aquestes escoles
qual els joves decideixen no de- ofereixen. Una vegada adjudicada Dani Albiol, pagès
dicar-s'hi. JoanMontesó, coordi- la subvenció, els joves han de jus-
nador territorial del sindicat Unió tificar durant almenys cinc anys Dani té 27 anysi en fa sis que vida però és bastant crí- sos són els preus, però anys el 85% de les terres del
de Pagesos (UP) a les Terres de que viuen de l'agricultura, ja que, es dedica totalment a l'agri- tic. «Si l'Estat no s'espavi- també els robatoris, jaqué Montsià es podrien arri-
l'Ebre, culpa l'Administració en cas contrari, han de retornar cultura, la seva passió i, a la la, els joves no tenim futur cada any els fan perdre mi- bar a perdre i tot quedarà
d'aquesta situació de decadència l'ajuda que se'ls ha concedit. Els vegada, negoci familiar des alaterna. En les ajudes que lers de quilos de collita. erm. De cara al futur, el
en un sector bàsic per a la huma- sindicats agraris tramiten aquest de ben petit. Amb 100 jor- rebem, no es pot arribar a Aquest jove pagès creu seu objectiu és registrar
nitat, com és el de l'alimentació. tipus d'ajudes a través d'empre- nals d'oliveres i ametllers pagar ni el 2o%de les des- que el futur de l'agricul- una marca ecològica amb
«Es compra per molt poc i es ven ses especialitzades. repartits pel terme de Go- peses que comporta. Són tura passa per la concentra- un tipus d'ametlla, la mar-
per molt. I el Departament d'Agri- dall i amb molta terra arren- insuficients». Per a Dani, el ció parcel·laria, però, tot i cona, la qual només esf a al
cultura no s'adona de la impor- Feina massa sacrificada dada, Dani es guanya bé la gran problemadels page- així, afirma que en quatre Mediterrani.
tància del sector que fa tots els Maite Fornós, cap d'oficina a les
aliments i el menjar que necessi- Terres de l'Ebre d'Agroxarxa, l'em-
tem cada dia. Només sembla que presa de serveis de la UP, perfila
hi hagi crisi al sector secundari i el tipus de joves que demana aquest d'aquesta manera poden introdu- siten per poder posar eh marxa una abans dels 15 anys. És una feina
de serveis», sentencia. ajust. «Es sol incorporar aquelljo- ir alguna innovació». explotació agrària. «Hi ha un de- massa sacrificada», sentencia.
En aquest sentit, Montesó afir- ve que el seu pare li ha passat tota En aquest sentit, Montesó afir- goteig constant de joves que dei- La formació és un altre tema de
ma que amb aquest context és lò- l'explotació perquè es jubila, o els ma que és molt difícil que hi hagi xen l'activitat agrària un cop com- debat entre el sector primari. El
gic queelsjoves s'ho mirin ambes- joves que tenen terres en propie- joves de l'exterior del món agrari plit el termini que marca l'ajuda i DAR s'encarrega de formar profes-
cepticisme. «És molt difícil que el tat. Moltes dones i filles s'incor- que hi acabin, a causa de la gran n'hi ha que segueixen uns quants sionalment els agricultors i altres
sector tiri endavant si no hi ha un poren pel marit o pel pare, perquè quantitat de diners que es neces- anys més, però molts abandonen treballadors del món rural, a tra-