Literatura catalana, 1

DELS INICIS AL SEGLE XIX

Contingut
1.Les fonts i els orgens de la literatura occidental: Bblia i clssics grecollatins 2.La literatura medieval de tall sapiencial. Ramon Llull 3.Les Quatre Grans Crniques 4.La prosa religiosa i moralitzant dels XIV i XV 5. LHumanisme. Bernat Metge 6. La poesia dels segles XIV i XV, 1 7. La poesia dAusis March 8.La narrativa en prosa i en vers dels segles XIV i XV. Jaume Roig. Joan Ros de Corella 9. La prosa del XV. El Tirant i el Curial 10. La decadncia? Concepte i orgens de la literatura popular 10b. La literatura de tres segles 11. El Romanticisme i la Renaixena. Pensament i evoluci 11b. El Romanticisme. La Renaixena. Els Jocs forals. Els gneres. 12. La poesia del segle XIX. Jacint Verdaguer 13. El teatre del segle XIX. Frederic Soler. Els autors mallorquins. ngel Guimer 14. La narrativa histrica, realista i costumista. El naturalisme. Narcs Oller
2 15 28 38 54 65 73 81 94 109 122 136 144 160 172 185

1.Les fonts i els orgens de la literatura occidental: Bblia i clssics grecollatins

1. CONTEXT HISTRIC 2. LES FONTS 1 ELS ORGENS DE LA LITERATURA 2.1. Un origen per als primers textos 2.1.1. El Llibre Jutge 2.1.2. La can de Santa Fe 2.1.3. Les Homilies dOrgany 2.1.4. La Bblia de Ripoll i la Bblia de Rodes 2.1.5. La Bblia de Sevilla 2.1.6. La Bblia Valenciana 2.2. Els clssics grecollatins: font dinspiraci trobadoresca 3. LA LRICA TROBADORESCA 3.1. Naixement, esplendor i ocs 3.2. Caracterstiques de la lrica trobadoresca 3.3. Trobadors, joglars i poetes 3.3.1. El Trobador 3.3.2. Vides i Razs 3.3.3. El joglar 3.4. Temtica: lamor corts o fina amors 3.4.1. La dama 3.4.2. El trobador: lenamorat 3.4.3. Els lausengiers i el gils 3.5. Els gneres 3.5.1. Gneres condicionats per la versificaci 3.5.2. Gneres condicionats pel contengut 3.5.3. Gneres literaris destinats al dileg entre dos o ms trobadors 3.6. Estil i versificaci 3.7. Conceptes de mtrica i versificaci 4. PRINCIPALS TROBADORS DE LA LITERATURA CATALANA 4.1. Guillem de Cabestany 4.2. Guillem de Bergued 4.3. Ramon Vidal de Besal 4.4. Cerver de Girona 5. LA LRICA ENTRE ELS TROBADORS I AUSIS MARCH 6. CONCLUSIONS

Introducci Durant els segles XII i XIII a Catalunya no hi ha encara una literatura prpia. En aquestes terres no neix la literatura per mitj duna poesia pica i lrica com esdev en les altres llenges romniques. Si la literatura castellana cerca els seus origen pics en el Cantar del Mo Cid (ms. de principis del XIII) i la literatura francesa ho fa en La chanson de Roland (ms. de lalta edat mitjana, pels volts del segle XI; en catal rep el nom de Can de Rotll), la literatura catalana troba a faltar alguna pea semblant. Llavors, on anar a cercar lorigen literari despullats dun equivalent semblant als esmentats? Aquest viatge intrigant cap a la gnesi, per, ens presenta aquest primer inconvenient i daltres de posteriors. Establir els inicis de qualsevol literatura s sempre problemtic, ms encara si es tracta destablir els de ca nostra. No solament perqu ara mateix no podem dir amb exactitud quin fou el primer text en catal, sin perqu a ms a ms ens trobam amb una dualitat sorprenent. Pel que fa a la prosa, la nostra literatura comena amb lobra dun autor que exhibir un catal excellent: Ramon Llull . I s obvi que havia de preexistir cert model, que no simprovis per generaci espontnia. Pel que fa a la poesia, les primeres manifestacions duna certa empenta que ens han pervengut sn escrites en una llengua que no s la nostra, el provenal, la llengua dels trobadors catalans dels segles XII i XIII per ra del formulisme literari del gnere.
1

1.

CONTEXT HISTRIC

Les manifestacions culturals de qualsevol societat estan estretament relacionades amb la situaci poltica dun pas, i s per aix que abans de tractar el tema sobre quins sn els orgens de la nostra literatura, caldria fer referncia al context politicosocial en el qual sesdevenen les primeres manifestacions de la nostra cultura. A finals del segle XI a Occitnia, hi havia disseminats diferents senyorius i al cap de cadascun hi havia un senyor feudal amb la seva cort corresponent. Com que Occitnia gaudia aleshores duna prosperitat econmica considerable, les corts feudals dedicaven espai a lentreteniment i a la vida cultural. Hi havia, per tant, un temps per a lesbarjo que ocasionar un fenomen literari que aqu interessar molt. Lestructura poltica imperant a lEuropa de lpoca era el feudalisme. Hi havia una srie de senyors feudals que tenien un seguici de vassalls a la seva disposici. Els senyors feudals sencarregaven deducar -los, alimentar-los i protegir-los. A canvi, els vassalls havien de treballar per als senyors i ajudar-los en cas de batalla o danar a les croades. Aquesta estructura social feia que el vassall i el senyor es necessitassin mtuament per tal de sobreviure. s en aquest context aparentment allunyat i en aquest sistema feudal que cal anar a localitzar els inicis de la literatura catalana. La nostra literatura va nixer a les acaballes del segle XI, vinculada a les terres de llengua occitana (Aquitnia, Gasconya, Tolosa, Llemotges, Alvernha, Delfinat i Provena) , on els primers monarques del casal barcelon rebran per matrimoni dones dorigen occit i, en conseqncia, les seves possessions. Ramon Berenguer III , lany 1113 (s. XII), rep per matrimoni el comtat de Provena desprs de casar-se amb Dola de Provena 4. Ramon Berenguer IV conquereix alguns comtats occitans alhora que rep la Corona d Arag perqu es va casar amb Peronella , nica filla de Ramir II el Monjo, ltim rei dArag. Alfons el Cast, incorpora el Pallars Juss. Senceta amb aquest rei i amb el seu fill Pere el Catlic , el mig segle d or de la lrica provenal a ca nostra. Alfons, rei dArag, comte de Barcelona i senyor de Provena, tenia una cort itinerant que anava dun costat a laltre dels Pirineus. Com que a Provena la seva sobirania no gaudia de les simpaties del poble, va orien tar la seva poltica a lobjectiu de crear -se simpaties a travs de la lrica. Pere el Catlic, mor en la Batalla de Muret (1213) a mans dels francesos. Aquesta batalla va significar la fi de lorientaci continental de Catalunya i la fi dels Pirineus com a columna vertebral entre els pobles dOccitnia i Catalunya. Va comenar aix lorientaci pen insular i mediterrnia de la Corona dArag, amb la incorp oraci de la Catalunya Nova, primer, i de les Illes Balears i del Regne de Valncia, desprs [Vegeu esquema La dinastia catalanoaragonesa].
2 3

1 2 3 4

La historiografia avana a cop de recerca i modifica lptica histrica. Vegeu Textos anteriors a les Homilies d'Organy. Domini lingstic de l'occit Mapa tradici trobadoresca

s en aquest punt que comena la veritable relaci literria de Catalunya amb Occitnia, ja que bona part dels poetes que formen part de la cort reial es desplacen a Provena amb el rei. Una uni que esdevendr constant, gaireb com amb un altre territori de la corona, i sols finalitzar a Muret, iniciat el segle XIII.

2. LES FONTS I ELS ORGENS DE LA LITERATURA

2.1. Un origen per als primers textos Si es pretn cercar una primera mostra descriptura catalana, val a dir que aquesta no ser un text literari tal i com es concep en lactualitat. De fet, les primeres mostres escrites en un roman prou diferenciat del llat vulgar que podrem ja anomenar catal no varen ser escrites amb finalitat esttica. Altrament, varen ser elaborades amb una finalitat ms aviat comunicativa, s a dir, amb una voluntat dacostar textos de mxim inters per al poble baix en la seva prpia llengua oral. Lideal seria poder exhibir, per a qualsevol llengua romnica i, per tant, tamb per a la lleng ua catalana, un primer text que fos, alhora, un gran text (s a dir, consistent, decisiu, modlic). Tanmateix la realitat no va tirar per aquest cam: els testimonis ms antics de la llengua catalana que hem pogut aplegar no obeeixen a un propsit descriure en catal ni sn textos sencers, congruents o rellevants. Sin que es tracta de veritables fragments allats en roman, que trobam en escrits concebuts i redactats en llat. Tampoc les mostres recollides no pertanyen a cap text literari, com potser hauria estat desitjable en una idealitzaci de gnesi literria, com ara sol ser el cas general duna pica sobre epopeies fundacionals de les nacions. En definitiva, ens trobam amb juraments, greuges, queixes o fragments de textos legals, s a dir, amb textos ms aviat utilitaris en la vida quotidiana. Algunes mostres daquesta mena de textos de qu tenim constncia sn el Llibre Jutge, La can de Santa Fe, les Homilies dOrgany o les diferents bblies. 2.1.1. El Llibre Jutge s el text catal ms antic, datat al segle XII (traducci catalana feta durant els primers anys del govern de Ramon Berenguer IV, entre 1113 i 1162). Es tracta duna versi del text llat Forum Iudicum, recull de lleis visigtiques provinent del segle VII. 2.1.2. La can de Santa Fe s un poema en heptasllabs datat pel professor Mart de Riquer en la segona meitat del segle XI, situada entre 1054 i 1076. s un exemple de text amb vides de sants que circulava pels monestirs. No obstant aix, hi ha aspectes que fan trontollar ladscripci del text a un autor catal. Si realment fos aix, aquest seria el text ms antic redactat en la nostra llengua. 2.1.3. Les Homilies dOrgany Un cas a part es mereix aquest text considerat el ms antic text literari escrit en catal, dit aix perqu fou trobat en la poblaci que en duu el nom per Joaquim Miret i Sans, qui el public lany 1904. La data de producci del text se lha situada ms o menys entre les acaballes del segle XII i els inicis del XIII. Per aix, les Homilies tendran diverses funcions des del punt de vista de la histria de la llengua: la primera, la dafirmar la conscincia de poble i, sense perdre el seu valor catequtic i homiltic, contribueix a enrobustir la que un dia esdevendr la llengua comuna. La segona, labast cultural: s el primer text catal al qual atribum categoria literria, una mostra de lafinitat lingstica que caracteritza els dominis catal i occit. s sabut que aquestes dues llenges ocupen una posici estratgica al centre de la Romnia occidental i que foren una zona intensament romanitzada. I una ltima funci (a ms de la destablir afinitats idiomtiques i culturals entre Catalunya i Occitnia) s la religiosa. A lEsglsia, tot es feia en llat, per linters perqu els seus missatges no deixassin darribar als fidels, afectava tant el poble senzill com les classes elevades. A partir daquest moment, se substitueix el sermo rusticus parlar del camp pel sermo urbanus, s a dir, la predicaci o la catequesis exercida en la llengua popular de cada terra. Aquestes Homilies ocupen vuit fulls i glossen lepstola o levangeli de dos diumenges de la preparaci de quaresma: del dimecres de cendra, del primer diumenge de quaresma i del dijous que el subsegueix. El text s redactat en estil planer, adopta un to moralitzant i es mostra apropiat per a gent de nivell popular, amb una pietat senzilla.

2.1.4. La Bblia de Ripoll i la Bblia de Rodes Durant el primer quart de segle XI a lscriptorium del monestir de Ripoll, a la Seu dUrgell, es varen elaborar fins a tres bblies, totes tres redactades en llat: una va desaparixer en un incendi de 1835; laltra, es conserva al Vatic; la tercera fou traslladada al monestir de sant Pere de Rodes, de manera que va passar a ser coneguda com la Bblia de Rodes, i actualment es troba a la Biblioteca Nacional de Frana, a Pars. Ja al segle XI, per tant, la Seu dUrgell tenia una gran Bblia, i el callgraf Bonsom al segle X va copiar una Bblia per al monestir de Sant Cugat, per cap delles no es pot comparar amb les de Ripoll, ja que no disposaven descriptoris tan rics. La Bblia de Ripoll i la Bblia de Rodes varen significar un esdeveniment culturalment molt important per a Catalunya. Es tracta de dos cdexs que esdevenen els ms antics documents que lEdat Mitjana ha llegat a Catalunya grcies a la influncia i a linters que demostr labat Oliba pel que fa a lelevaci espiritual i cultural

durant lpoca comtal. Aquest personatge, l abat Oliba (971-1046), fill dOliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besal i dErmengarda, al 1002 va fer-se monjo de Ripoll i al 1008 fou elegit abat, gaireb entre Ripoll i Cuix, els dos monestirs ms importants de la Catalunya daquella poca. Alguns estudiosos han assenyalat el fet que Ripoll protagonitz un important paper de pont entre el coneixement rab i el mn cristi, ja que va suposar una crulla entre diverses cultures, la visigtica, la carolngia i la musulmana. Fou bisbe de Vic al 1018 i emprengu una activitat constructora que es palesa en les esglsies i monestirs que ell consagr. El romnic li deu les voltes de can, les cpules, les arcuacions llombardes, els grans campanars (Vic, Ripoll, Cuix, Fluvi, Casserres) i les criptes (Cuix i Cardona), etc. La conseqncia dintroduir a les bblies i posteriorment als monestirs i esglsies catalanes (que copiaran a les portalades escenes bbliques d aquests cdexs) motius provinents de la rt antic tard i alt medieval tant franc com itlic, es deu al fet que viatj constantment, no sols pels comtats catalans, sin a Narbona, Roma i Llombardia, don po rt no sols artistes, sin gramtics que pos al servei de les seves construccions i escoles. Oliba fou, per tant, limpulsor daquestes bblies illustrades.

La Bblia de Ripoll s duna dimensi extraordinria i la riquesa de textos extrabblics, li donen un relleu notable. El cdex consta de 465 folis de pergam, amb vint-i-vuit folis totalment illustrats amb miniatures sobre temes de lAntic i Nou Testament. Els folis amb text tenen cap lletres ricament adonades i amb motius florals. A ms, dels 72 llibres bblics, la Bblia de Ripoll cont cinc reculls dhimnes litrgics, dos llibres apcrifs i 312 fragments que comenten el text de la Bblia. Entre els autors principals daquests comentaris trobam sant Jeroni, sant Isidor, Eusebi de Cesarea, sant Agust (alguns prlegs als salms) o sant Hilari de Poitiers. Aquest s dintercalar comentaris a la Bblia era ja molt freqent des de lpoca visigtica. Amb la rr ibada del segle XIII cada vegada fou ms freqent ls del catal i comen a desenvolupar-se una creixent producci formada per la historiografia, obres religioses i textos i poemes netament catalans com les Cobles del capell de Bolquera o el Cant dels Romeus, recollit al Llibre vermell de Montserrat. Al Concili de Reims (lany 813) lEsglsia decid dirigir-se als infidels en llengua vulgar, cosa que va incrementar el prestigi comunicatiu de les llenges vulgars. Sembla possible lexistncia duna circulaci de bblies en catal durant el segle XIV, concretament durant el regnat de Pere el Cerimonis, el qual demana una Bblia en catal: cum nos Bbliam vestram in romancio scriptam necessariam habeamus. El comte rei, el 1351, de Perpiny estant, demana a la comtessa dUrgell de trametre - li la Bblia que s escrita en vulgar cathal. 2.1.5. La Bblia de Sevilla Contemporniament a la producci de Ramon Llull es compongu la Bblia castellana dita de Sevilla per tal com s transmesa per un manuscrit conservat en aquella ciutat. La Bblia de Sevilla sinicia amb una primera part en vers que comprn diferents textos del Vell i Nou Testament. Seguidament, en prosa, juntament amb textos evanglics, hi ha una traducci dels Salms feta pel frare Sabruguera . 2.1.6. La Bblia Valenciana A principis del segle XV, Bonifaci Ferrer , germ de sant Vicent Ferrer , va traduir al catal la Bblia; dues de les cpies manuscrites es troben avui en dia a la Biblioteca Nacional de Pars. Aquesta traducci fou impresa a Valncia entre el febrer de 1477 i el mar de 1478. Tanmateix, el 1498, la Santa Inquisici de Valncia denunci com a perillosa per a la fe i lortodxia la circulaci de bblies tradudes en llengua vulgar, perqu lnica versi autoritzada de la Bblia era la Vulgata, una traducci llatina dels textos bblics declarada oficial pel papa Gregori el Gran al segle VI. En conseqncia, els inquisidors ordenaren a tothom lliurar els seus exemplars de bblies tradudes, que foren cremats pblicament; per aix, tota ledici de la Bblia valenciana va anar a la foguera; noms sen salv un plec amb el colof, on apareixien els noms dels impressors, de leditor, del traductor, del corrector, de la data dinici i dacabament de la impressi, i amb uns quants versets de lApocalipsi. 2.2. Els clssics grecollatins: font dinspiraci trobadoresca Com sha dit abans, la gnesi de la literatura catalana es troba empeltada amb la lrica que sacsej Europa des dels territoris occitans. Barrejada amb les formes, els esquemes i les fonts de les convencions trobadoresques s on trobarem la nostra primera literatura creativa. El component grecollat descansa com una font essencial al fons daquella primera literatura llatina en roman. En la mesura en la qual els poetes catalans havien de fer s dels recursos daquell conjunt esttic que fou la poesia trobadoresca, tamb havien de manllevar aquella font. La lrica trobadoresca dels segles XII i XIII sens presenta com un organisme coherent duna gran complexitat, un tot codificat que la crtica malda per explicar-se de quin lloc ha pogut sortir. Moltes sn les fonts de les quals beuen els trobadors, com la litrgia cristiana dels segles XI i XII (observem si no les similituds que hi ha entre El cntic dels cntics i lobra dAusis March ), la literatura popular o la lrica oriental procedent del mn arabigohispnic, per tamb hi ha mostres que reflecteixen el coneixement de les obres dels auctores clssics. Lensenhament s un document que ens forneix una mena dextens inventari de la literatura que es coneixia en

determinats ambients de la societat catalana de mitjan segle XII. A lEnsenyament, Guerau de Cabrera , recorre sovint a aquestes fonts, al llarg dels 216 versos de qu consta el llibre. Guerau de Cabrera ofereix un ampli panorama de les obres que es coneixien a lpoca. Hi ha referncies a les faules de Pram i Tisbe, a Narcs, als herois mitolgics, els amors i les transformacions dels quals es narren a les Metamorfosis dOvidi, al Setge de Troia, a les llegendes sobre Tebes, amb lendev Calcant i el valent Tideu, etc. Al costat daquestes referncies no manquen els temes propis de les canons de gesta o de la novella de matria bretona o antiga (mitolgica i grecobizantina), de fabliaux i canons de trobadors. Val a dir tamb pel que fa a la font grecollatina, que el coneixement dels textos dOvidi, Cicer, Homer o Virgili anir alimentant les lectures dels autors catalans al llarg daquests segles. El coneixement de les obres de Valeri Mxim o de les Metamorfosis dOvidi havia de veures reflectit sense embuts al Tirant lo Blanc o a Lo Somni. La font grecollatina informava amb temes, recursos i mites lenciclopdia cultural compartida als estudis del Trivium i el Quadrivium. Aquest coneixement aprs a la gramtica i a la retrica no podia trigar a deixar-se notar en la ms primignia literatura en el moment que aquesta emprs el roman per expressar-se.

De fet, com explica Alberto Vrvaro (1968), la literatura llatina de lEdat Mitjana no t conscincia de ruptura amb el mn clssic i, per tant, s normal que la font grecollatina aparegui naturalment en un mn que ladmira i shi sent encara molt a prop. Lhome medieval expressa metafricament aquesta continuaci quan les primeres espases de les lletres medievals reconeixen sentir-se com un nin sobre les espatlles dun gegant. Aquest gegant s el mn clssic i gegants seran, per tant, Ovidi, Virgili i Horaci. Les visites als versos daquests gegants que ja ho han dit tot seran constants, en bona lgica. Aix, lelement llat apareixer ja del tot clar ms posteriorment, com es veu si citam lobra breu Fraire de Joi e Sor de Plaser. All, Virgili s elevat a mag i regala ocells ms valuosos que lilla dIrlanda:
E car Vergili molt amava Fraire de joi, ez car tenia, dits per amor que li daria lo pus ric do. que anc fos dats, e det-li laucell, don pagats fo mais que si li des Irlanda: E cell li donet Florianda.5

Una altra obra clssica, lEneida, tamb es difondr i ser coneguda abastament. Entre altres, la devia conixer Andreu Febrer , autor de qui es parlar ms envant. Andreu Febrer seguia com a matre penser el trobador Arnaut Daniel . Si ms no, en algun dels seus versos s deixa entreveure aquell coneixement del mn clssic tan evident com a font de tota la literatura medieval. Aix, en algun dels seus versos apareix la referncia al mite de Jas i els argonautes:
(...) queu sui plus rics, dona, da que us quir no fon Jason del vellor conquistar quan los perills del drac fer poc sobrar, a mai dels bous qui el cuidaren aucire n 6.

Si veiem els textos i els autors catalans aqu esmentats, primer Guerau de Cabrera , desprs el Fraire de Joi e Sor de Plaser i finalment Andreu Febrer alludiran les fonts grecollatines conegudes en el temps de la seva formaci personal. Unes fonts repetides tothora, de forma incessant, per totes les obres de la literatura llatina medieval. Ms clarament es reproduiran al segle XV en autors posteriors, com ara Joanot Martorell , Bernat Metge o Joan Ros de Corella . Tanmateix, la font grecollatina abasta els segles anteriors i tamb els posteriors, ni de bon tros caldr esperar a lHumanisme per veuren una recepci clara. Tota lEdat Mitjana, des daquests segles en qu sorgeixen els primers textos catalans, fins a lHumanisme que clou lera, com veiem, es t molt en compte, i no solament per a la literatura de vessant retric. Plat, Aristtil o Sneca seran objecte de controvrsia, dadaptaci i de lectura al llarg dels temps de lEdat Mitjana.

Blandn de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, edici dA. Pacheco. Barcelona: Edicions 62. i La Caixa, 1983.
6

Obra lrica de Gilabert de Prixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes, Jordi de sant Jordi. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1994. I tamb a RIQUER, Mart de (ed.) Andreu Febrer, Poesies. Barcelona: Barcino, 1951.

3. LA LRICA TROBADORESCA
3.1. Naixement, esplendor i ocs La poesia trobadoresca va comenar a difondres per les corts occitanes a les darreries del segle XI i ben aviat es va propagar a terres catalanes: la noblesa feudal catalana i loccitana formaven gaireb un nic cos social i no era estrany que compartiren interessos culturals semblants. Els aristcrates catalans varen donar caliu a la lrica trobadoresca i, ben aviat, a terres catalanes, comenarien a eixir trobadors i joglars que sincorporarien amb facilitat al circuit literari consolidat a Occitnia. Els poetes catalans, durant els segles XII i XIII, faran s de loccit en les seves creacions. A ca nostra, trobam autors com el mateix rei Alfons el Cast, Guerau de Cabrera , Guillem de Cabestany , Ramon Vidal de Besal , Guillem de Bergued o Cerver de Girona. Hi ha una srie de factors que promouen el conreu de la lrica trobadoresca per part dels poetes catalans. En primer lloc, la proximitat geogrfica. Aix permet una gil circulaci de cort en cort per Catalunya i Occitnia per part dels joglars i dels trobadors. En segon terme, els lligams poltics i econmics existents entre Catalunya i Provena i la voluntat dels comtes de Barcelona dexpandir-se geogrficament cap a Occitnia. En tercer lloc, la similitud lingstica entre loccit i el catal, procedents tots dos idiomes del llat vulgar. Daltra banda, el model lingstic que empraven els diferents trobadors dOccitnia, loccit, era una mena de koin lingstica un supradialecte que superava la fragmentaci dialectal occitana. I, per ltim, el prestigi que assol la lrica trobadoresca. La lrica trobadoresca va viure gaireb dos segles desplendor, locs dels quals arrib amb la croada albigesa. Els albigesos o ctars eren, a ulls vaticans, uns heretges que varen tenir bastant xit a les terres dOccitnia. Propugnaven lexistncia dun du bo i dun altre de dolent. LEsglsia va escometre contra els heretges convocant la croada. Compt amb el suport del rei de Frana, a qui no li importaven les qestions religioses, sin la riquesa dOccitnia. La croada va acabar amb el Tractat de Pars (1229), a partir del qual el rei de Frana va imposar sobre Occitnia un fort control religis. De retruc, el punt de vista cultural per als occitans pass a ser Frana. Comen aleshores un procs de substituci lingstica que va afectar la poesia trobadoresca i, lentament, lesmorte. No obstant aix, la petja deixada per la lrica trobadoresca als poetes catalans seguir condicionant, encara desprs del segle XIII, la seva producci en llenguatge, en forma i en termes fins ben entrat el segle XV. 3.2. Caracterstiques de la lrica trobadoresca La lrica trobadoresca s del tot revolucionria en comparaci a la poesia immediatament anterior, escrita en llat. s la primera vegada que sescriu poesia culta en vulgar. Daltra banda, s novador que sapliqui un esquema mtric diferent al llat: la nova poesia utilitza la rima per delimitar el vers i mesurar les sllabes. Per ltim, la temtica, que fins aquell moment havia estat bsicament religiosa, se centra en lamor de lhome cap a la dona. La poesia trobadoresca era cantada: tots els poemes tenien la seva prpia notaci musical. Es conserven diferents partitures, per es poden llegir: a lpoca no hi havia un xifratge musical estndard i cada trobador tenia el seu propi codi. A partir del segle XIII, la poesia deixa de ser cantada i passa a ser recitada. 3.3. Trobadors, joglars i poetes 3.3.1. El Trobador El trobador s aquell poeta que composa poesies, escrites en occit i no en llat, destinades a ser difoses pel cant i no a travs de lescriptura. Lart de compondre versos i la seva melodia rep del nom de trobar. Lorigen etimolgic de les paraules trobar i trobador s a les paraules llatines tropare i tropatores, formades sobre el mot tropus, unes composicions musicals de funci religiosa conreades al segle XI a labadia de Sant Marcial de Llemotges, just a les terres on ms tard naixeria la poesia trobadoresca. Atesa la complexitat tcnica i versificadora que presenten les poesies trobadoresques, els trobadors escrivien amb detenci corregint-se, esmenant-se i repassant. Com que no hi havia suficient paper de pergam, es creu que desenvolupaven la tasca de creaci amb taules de cera que feien servir com a esborrany. Una vegada el poema estava enllestit, era passat a net per callgrafs en pergamins. La lrica provenal compta amb una nmina de 350 trobadors procedents de diferents estaments, des de reis fins a gent de baixa condici, passant per clergues, militars o burgesos. A pesar de la rgida compartimentaci social existent a lEdat Mitjana, els contactes literaris entre els trobadors eren fluids. Daquests, distingim dos tipus de trobadors, segons el seu grau de professionalitzaci.

Duna banda, els trobadors professionals, que vivien directament del seu art. Sn els primers escriptors de lEuropa moderna que reben una manutenci pel seu treball. En aquest bloc inserim noms com Marcabr, Bernat de Ventadorn , Giraut de Bornell , Peire Vidal , Pere Salvatge i Cerver de Girona . Daltra banda, els trobadors no professionals tenen una posici econmica desfogada i escrivien b pel plaer de fer-ho i de demostrar que es dominen els recursos o b per les necessitats inherents a la seva postura en la vida. Per tal de conixer les dades biogrfiques dels trobadors, els estudiosos disposen de tres fonts diferents: les dades procedents de documentaci darxius o crniques , les dades procedents dels versos dels poetes i les Vides i Razs. 3.3.2. Vides o Razs Les Vides sn textos en prosa que narren de forma esquemtica la trajectria vital del trobador. Els Razs precisen els motius i les circumstncies que varen moure a un trobador a escriure una determinada poesia. Vides i Razs comencen a escriures a partir del segle XIII i sn incloses als canoners, una mena dantologies que aplegaven les composicions ordenades be per autors o b per gneres. Qui les escriu no es basa en dades fidedignes. Vides i Razs conserven una absoluta uniformitat pel que fa a lestil i sn redactades en provenal amb alguns italianismes. La majoria varen ser redactades per Hug de Sant Circ . 3.3.3. El joglar Les peces lriques que escrivien els trobadors eren transmeses al pblic i difoses arreu dOccitnia i Catalunya pels joglars. En aquesta tasca havien de respectar molt fidelment i amb exactitud els textos. Per aquesta voluntat de precisi es varen redactar els Ensenhaments de joglar, que va escriure Guerau de Cabrera per al seu joglar Cabra. Hi havia dos tipus de joglars, els joglars de gestes i els joglars de lrica. Els primers, anomenats joglars de gestes o joglars dpica cantaven aventures i fets de personatges famosos. A aquests joglars els era lcit introduir canvis i improvisar en un moment donat. Els segons eren especialitzats en difondre els poemes creats pels trobadors, havien de dominar els recursos mnemotcnics i les diferents tcniques dinterpretaci. No podien alterar cap paraula de la poesia perqu un mnim canvi faria trontollar la mtrica i deslluir la composici. 3 .4. Temtica: lamor corts o finamors s la temtica per excellncia de la literatura trobadoresca. Linterval comena quan lhome fa la concepci del seu desig envers la dama i culmina amb la uni sexual de tots dos. Lamor corts es desenvolupa en un ambient cortes entre un trobador i una dama casada. Per definici s un amor adlter per es defineix com a finamors ja que el matrimoni estava mogut per interessos de convenincia poltica i econmica entre les famlies de les classes altes. Aquest amor corts neix fonamentat en lafecte vertader i amb un contengut espiritual deslligat dinteressos materials. Els trobadors donaven a conixer el seu amor a travs de la composici de canons, inserint-les als lmits socials i espirituals propis de lpoca. El tema amors s el punt central de la lrica trobadoresca i la relaci de fidelitat entre els amants sajusta als parmetres del feudalisme : la relaci de protecci per part del senyor feudal als seus vassalls a canvi del treball daquests. Els trobadors traslladaven a la lrica les situacions i els rituals entre els senyors feudals i els seus vassalls. La dama exercia el paper del senyor feudal i el poeta sens presentava com el seu vassall, que havia de retre-li fidelitat. Els poemes trobadorescos inclouen constants referncies a cerimnies prpies del mn feudal, com ara el present de lanell (tots els vassalls portaven un anell amb lescut del senyor feudal gravat) o situar les mans sota el mantell (era una cerimnia de vassallatge consistent en qu el senyor posava la seva capa sobre les mans del vassall com a senyal de submissi). Aquest concepte s all que Constanzo di Girolamo ens explica com a metfora feudal. 3.4.1. La dama Les dones a lEdat Mitjana estaven compromeses en matrimoni pels seus pares des que naixien. La dama (midons, el meu senyor, procedent de lexpressi llatina meus dominus) era objecte de vassallatge per part del trobador. Aquell amor calia viurel damagat per tal que les veus dels acusadors (lauzengiers) no posassin lafer en coneixement del marit o del pare de la dama (gils). La identitat de la dama queda sempre oculta sota un pseudnim (senhal) situat a lltima estrofa (tornada) de la

composici. Aquesta era una de les premisses bsiques del secret damor, no explicar a ning les relacions amoroses. La dama era descrita sempre amb qualitats com aquestes: blanca, ivori (extica), deessa, lnica i la millor, gentil, fina, pretz (meritria), bella, jove, valerosa, cos de fresc color, franca i de bon llinatge. No sempre la dama acollia de bon grat les requestes del trobador. Aquest sentia un greu patiment interior en veure que lamor era gaireb inconsumable pels condicionants morals. El poeta sovint comparava la situaci a una pres en la qual ell estava captiu ( crcer damor) i la dama disposava de les claus que lalliberarien, donant -li el seu amor. Si la dama es negava a consentir els amors del trobador era considerada una dama sense merc. Per aix, calia que la dama tengus pietat del trobador i li demostrs la seva caritat. Erich Klher creu que la lrica trobadoresca va nixer al mn feudal entre el jovent que estava sota la protecci del senyor feudal. Els joves cavallers participaven a totes les activitats convocades pel senyor amb lobjectiu de millorar la seva posici. Lautor pensa que la poesia trobadoresca neix com a sublimaci de les tensions socials que es produeixen a la cort. La tensi venia produda perqu tots volien ascendir. Aquesta voluntat dascens es tradu en poesia amorosa perqu les dones i les filles dels diferents senyors feudals desenvolupaven un paper social important a la cort. La funci de la dona era substituir al senyor feudal quan aquest marxava de cacera, a lluitar o a les croades i administrar tot all referent al feu. Quan el senyor era fora, sempre quedava una petita guarnici de joves, que no estaven suficientment formats com a cavallers. Per tal dascendir econmicament, els joves aconseguien el favor de les senyores cantant a la seva bellesa. 3.4.2. El trobador: lenamorat Aquest amor corts tenia un objectiu, aix s, la dama, i un pretendent, el trobador. Entre aquests dos pols es desenvolupava tota una ertica que Ren Nelli ha sintetitzat magistralment. Aquesta ertica trobadoresca tamb sinflu daltres vessants dispars, com la cavalleria i lertica rabs, i daltres fonts llatines . Una summa interessant fou un tractat teric molt influent, el De Amore dAndrea el Capell. Aquesta ertica trobadoresca establia una suggestiva seqenciaci destadis en la relaci entre lenamorat i la dama, a la manera de joc partit. Lenamorat passava per quatre estadis diferents segons lacceptaci daquesta als requeriments del pretenent: fenhedor, pregador, entenedor, drutz. Fenhedor (tmid): en aquest primer estadi lenamorat no gosa a dirigir-se a la dama. Si aquesta li dna nims perqu li demostri el seu amor, accedeix al segon grau. Pregador (suplicant): lenamorat posa en coneixement de la dama la seva passi per ella. Si aquesta li atorga penyores o objectes dafecte, assoleix lestadi segent. Entenedor (enamorat tolerat): la relaci entre el trobador i la dama sestreny ms; s un amor sense contacte fsic. Drutz (amant): aquest s lltim grau i comporta lacceptaci al llit de lamant per part de la dama. s lamant fsic que arriba al fach o fait. 3.4.3. Els lausengiers i el gils Tot aquest procs havia de ser viscut amb discreci entre els dos enamorats perqu els lausengiers, gelosos daquell amor tan pur i amb lnic afany de prosperar, estaven a laguait dels enamorats i dispostos a informar el senyor de qualsevol infidelitat amb lobjectiu de guanyar-se els seus favors i prosperar. s famosa la Llegenda del cor menjat, que envolta la vida Guillem de Cabestany , trobador que va morir assassinat pel marit de la dama a qui requeria damors. Ramon Vidal de Besal va escriure tamb el Castia gils, una obra prxima al fabliau en qu reprenia lactitud dels gelosos. 3.5. Els gneres Mart de Riquer estableix una distinci entre els gneres i els divideix segons estiguin condicionats per la versificaci o pel contengut. 3.5.1. Gneres condicionats per la versificaci Balada: eren canons per a ser ballades. El refranh , cantat pel cor, va entrellaant-se amb el text.
7

Vers o conjunt de versos que es repeteixen en un lloc fix de cada estrofa, constituint-ne el que tamb s conegut amb el nom de "tornada".

 Dansa: tamb eren canons per a ser ballades, per en la dansa el refranh sol tenir quatre versos i no es barreja amb les estrofes. 3.5.2. Gneres condicionats pel contengut Can: era el principal vehicle de transmissi de la poesia amorosa trobadoresca. Era una composici formada com a mnim per cinc cobles i, almenys, una tornada. A ms, tenia una notaci musical original indispensable per a la seva recitaci en pblic. Sirvents: era el mitj de transmissi per a la ira, latac i la polmica. Es construa a partir de ladaptaci de la lletra per a una melodia ja coneguda, per tant, no original. El sirvents obeeix a dos factors. Duna banda s una pea dactualitat que perd eficcia si no sorgeix immediatament desprs de lesdeveniment que comenta ; i de laltra, lobjectiu del sirvents s arribar a un gran nombre dauditors fins que ap renguin el text.
8

10

Segons la modalitat, classifiquem el sirvents en: a) sirvents moral, que reprn els mals costums i els abusos; b) sirvents personal, que es basa en latac, la stira i el sarcasme dirigit a persones odiades pel trobador; c) sirvents poltic, en el qual el trobador serigeix en portaveu dun pas, dun senyor o duna postura poltica i la defensa; d) sirvents literari, pea de polmica literria en qu els trobadors es critiquen entre ells; e) i una cinquena modalitat de sirvents s el Gap, en la qual el trobador senvaneix del fet de poder realitzar accions o gestes inversemblants. Plany o Plany fnebre: s el cant que reflecteix la tristesa produda per la desaparici duna persona estimada o valorada. Alba: gnere que descriu el comiat dels amants a la matinada, disgustats, desprs dhaver passat junts la nit. Trobam dos tipus dalbes: a) lalba amorosa, que mant les caracterst iques prpies de la can i presenta a lamant i a la dama en la realitzaci carnal de lamor; b) daltra banda, hi ha l alba religiosa i en aquest cas hi ha un desig vehement que arribi prompte lalba, que simbolitza la glria del cel, la grcia i la verge Maria . Pastorella: s un dileg allegric entre una noia de lestament baix i un noble que intenta seduir-la. Lacci sesdev al camp i el dileg contraposa les actituds de dos estaments socials, laristocrtic i el rstic . Tens: s un debat entre dos trobadors al qual cadascun defensa all que creu que s ms just. Partimen o Joc partit: un trobador planteja al seu adversari un tema de debat amb dues solucions. Haur de defensar la postura contrria a la triada per laltre . Tornejaren: la justa era el combat dun cavaller contra un altre i el torneig, el combat de diversos cavallers contra altres. Al tornejamen debaten diversos trobadors. Cobla: s un debat breu, moralitzador o satric en una o dues estrofes. La Cobla tensonada s una estrofa o conjunt breu destrofes amb tornada en la qual els dialogants intervenen en versos dins de la mateixa estrofa. 3.6. Estil i versificaci La complicaci tcnica dels poemes feia que els trobadors necessitaren una srie destudis concrets per a crear lrica. Escriure aquest tipus de poesies requeria un treball dur. Aqu s on lensenyament rebut al quadrivium o al trivium tamb podia resultar duna gran utilitat .
9

B que el refranh s un element propi de les canons per a cor i solista, en la lrica provenal hom el troba en composicions de tipus divers, com la can, el sirvents, el planh, lalba, etc.

8 9

Mena sinnim medieval destrofa.

El quadrivi (o Quadrivium) era, a lEdat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmtica, msica, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi (o Trivium), era la base de lestudi de la filosofia i la teologia en els centres densenyament medievals.

Des dun punt de vista estilstic, classifiquem lart de compondre versos segons les premisses de dues escoles diferents: lescola senzilla i lescola hermtica. A lescola senzilla adscrivim el trobar leu o pla. Aquesta poesia s fcil, lleugera i plana. T una versificaci senzilla i planera i s fcil de comprendre. Lescola hermtica es caracteritzava per crear una poesia difcil, singular, subtil i, sovint, rebuscada. En aquesta ltima escola sadscriuen dos tipus de trobar: Trobar clus: definit pel sobrecarregament de conceptes i per una complicaci excessiva. Trobar ric: comporta una complicaci de la forma, amb rimes difcils i centrat en la sonoritat del mot. 3.7. Conceptes de mtrica i versificaci La poesia provenal es basa en el nombre de sllabes del vers i en la rima, generalment de tipus consonant. Parlam de rima masculina quan laccent recau sobre paraula aguda i de rima femenina quan laccent recau sobre paraula plana. Pel que fa a la unitat mtrica rep el nom de bord. Si el bord supera les deu sllabes, presenta una cesura que el divideix en dos hemistiquis iguals. Si es parla ara de lestrofa, aquesta s anomenada cobla i s la unitat mtrica i meldica que es repeteix al llarg del poema. Les poesies trobadoresques solen acabar amb una estrofa de menor nombre de versos, anomenada tornada. I si una cobla esparsa al capdavall dun poema rep el nom especfic de tornada, la suma de cobles tamb origina noms especfics. Per exemple, parlam de cobles unisonants quan cadascuna de les estrofes ofereix les mateixes rimes. I parlam de cobles singulars quan les rimes canvien a cada estrofa per no el seu lloc. En canvi, parlam de cobles dobles quan les rimes sn idntiques cada dues estrofes. Relacionat amb aquests conceptes apareix el de refranh. El refranh s un vers o conjunt de versos que es repeteix en un lloc fix de cada cobla. El mot refranh s la paraula que reapareix en cada estrofa en posici de rima, sempre al mateix vers.

11

4. PRINCIPALS TROBADORS DE LA LITERATURA CATALANA

Els trobadors catalans ms importants varen compondre la seva obra durant la segona meitat del segle XII, coincidint amb els regnats dAlfons el Cast i Pere el Catlic (1162-1213). La nmina de trobadors catalans amb obra conservada est integrada pels segents noms: el rei Alfons el Cast dArag, Guerau de Cabrera, Berenguer de Palol, Pon de la Gurdia, Guillem de Bergued, Pere Galceran, Guillem de Cabestany , Huguet de Mataplana, Ramon Vidal de Besal , Pon dOrtaf, Ramon de Rossell, Formit de Perpiny, Guillem de Cervera o Cerver de Girona , Guillem Ramon de Gironella, Pere el Gran, Peironet i Peire Salvatge, Jaume II, Jofre de Foix, Frederic de Siclia, Pon Hug dEmpries, el bord del rei dArag, Amanieu de Sescars i Berenguer dAnoia .

4.1. Guillem de Cabestany Trobador rossellons de finals del segle XII. En conservam set canons que tracten temes amorosos dins dels cnons de lamor corts, en estil abstracte i general, sense fer referncies a personatges o situacions concretes. Boccaccio, al Decamer, va recollir la vida daquest trobador amant desafortunat, que va morir assassinat per en Ramon de Castell Rossell, el marit de la dama a qui requeria amors (madona Soremonda). Tot aix queda recollit a la Llegenda del cor menjat, que convert Cabestany en un mrtir damor. 4.2. Guillem de Bergued Trobador de finals segle XII, documentat entre 1138 i 1192. Era fill major del vescomte de Bergued (vescomtat situat dins del comtat de Cerdanya), per mai no reb el ttol. Tengu una vida agitada i aventurera, envoltada damors illcits i duna bellicositat extrema: va assassinar a traci al vescomte Ramon Folc de Cardona. Era un personatge intrigant, cnic i orgulls, per al mateix temps fou molt intelligent, elegant i corts. Conservam 31 poesies signades per Bergued. La seva producci ms extensa est formada per sirventesos escrits
El quadrivi proporcionava a lestudiant que ja havia superat laprenentatge bsic un major coneixement i una ms profunda saviesa en introduir-lo en les cincies superiors.

amb un llenguatge planer, expressiu i gil, al servei duna tcnica denigradora per reafirmar la seva posici i obtenir el favor i la simpatia del pblic. Entre els enemics als quals destin els seus sirventesos destaquem el seu ve Pere de Berga, el bisbe dUrgell i el cavaller Pon de Mataplana. Els seus odis eren primaris, frut de rivalitats locals. Al seu ve, Pere de Berga, el va presentar com a trador, avar i marit consentit, alhora que lloava lesposa daquest, Estefania:
A vos mautrei, bona dompna de Berga: vos els fins aurs, e vostre maritz merga.

El bisbe dUrgell (Arnau de Preixens) fou acusat per Bergued de violador dhomes i de dones, cosa que reflecteix la pugna existent entre lEsglsia i la noblesa.

12

Finalment, adre el sirvents Canoneta leu e plana al cavaller Pon de Mataplana, que pertanyia a un llinatge superior als Bergued i que, en certa mesura, aquests havien de retre-li vassallatge. Lacus de ser homosexual i sen reia dels seus defectes fsics: li faltaven tres dents i tenia un bra immbil. No obstant aix, quan va morir Mataplana, Bergued li va adrear un plany sentit (Consirs cant e plau e plor) en qu lloava la seva valentia i lamentava les paraules descorteses que li havia adreat en vida. 4.3. Ramon Vidal de Besal Trobador de la primera meitat del segle XIII. Ens han pervengut obres de carcter molt divers: des de poesies lriques fins a tres narracions extenses en vers i un tractat de gramtica provenal (Regles o Les Razs de Trobar). Lobra lrica de Ramon Vidal de Besal presenta una clara dependncia dels recursos emprats pel trobador occit Arnaut Daniel . A lEnsenyament de joglar explica la histria dun joglaret menyspreat pels grans senyors . Es va fer joglar encoratjat pel seu pare, que tamb era joglar i havia comptat amb el suport dels grans senyors. El joglaret fa un recorregut geogrfic carregat de nostlgia per les corts del passat, que actualment shan ensenyorit. Ramon Vidal de Besal acaba donant-li al joglar consells sobre la forma de vestir, les actituds que ha dadoptar, etc. Al Castia gils (o Reprensi dels gelosos) explica laventura que viu un cavaller (Alfons de Barbastre) quan coneix que la seva muller (Elvira) s requerida damors per un vassall seu (Bascuel de Cutanda). Un dia, el marit fingeix que marxa de casa i a la nit tracta de seduir la seva muller fent-se passar pel vassall Bascuel. La dona, que sadona de lenganyifa, tanca el seu marit a lhabitaci i sen va a passar la nit amb Bascuel. A lendem, el gils s apallissat pels servents del castell fins que descobreixen qu realment s el seu senyor. Aquesta novella t punts de contacte amb el fabliau. Finalment, Les Razs de Trobar s un tractat que pretn ensenyar els trobadors la millor manera descriure poesia. 4.4. Cerver de Girona Tamb anomenat Guillem de Cervera. Autor prolfic de la segona meitat del segle XIII. Fou el trobador amb una obra ms extensa ja que ens han pervengut 119 composicions de carcter variat. Ha estat considerat com lltim gran trobador de la literatura clssica. Podem adscriure la seva obra al trobar ric, encara que el mateix Cerver era conscient que el pblic preferia el trobar leu. Per aix convert en cultes formes potiques peces del canoner popular que havien roms apartades de la poesia cortesana. Cerver era conscient del canvi social que anava a produir-se a la Catalunya feudal en qu vivia i exerc com a moralitzador amb un cert to pessimista. A les seves composicions sen fa ress de les baralles entre Jaume I i els seus fills.

LA LRICA ENTRE ELS TROBADORS I AUSIS MARCH

Abans de concloure el tema caldr fer esment, encara que sigui breument, dels autors posteriors als trobadors del segle XIII, ja que, a partir daquest segle comenarien un lent procs de desprovenalitzaci de la seva lrica. El model de llengua utilitzat sompliria progressivament de catalanismes fins a larribada dAusis March , que fou el primer poeta a emprar un catal gaireb lliure doccitanismes. Al mateix temps, durant els segles XIII i XIV, la burgesia catalana ascendeix a un lloc capdavanter, fent trontollar les

estructures del feudalisme. Malgrat aix, la burgesia no saconsegu crear una vida cultural prpia i les manifestacions culturals varen continuar desenvolupant-se al voltant de les corts. Es en aquests segles quan va sorgir una poesia realista oposada a la tradici trobadoresca. Lany 1323, un grup de poetes de Tolosa va crear el Consistori de la Gaia Cincia que anualment convocava un concurs literari destinat a promoure i recuperar la lrica provenal, en franca decadncia. Per tal que els jurats tengueren criteris amb qu avaluar les composicions presentades a concurs, es varen redactar diversos tractats de preceptiva potica. Lombra de la Inquisici franc esa, que veia en aquesta iniciativa un intent separatista, va fer limitar el contengut dels poemes a temes religiosos o a lamor matrimonial. Aix, la producci lrica va caure en una uniformitat desoladora. Del conjunt de poetes cortesans catalans dels segles XIII i XIV, destaquem noms com Jaume March , Pere March, Gilabert de Prixita , Andreu Febrer o Jordi de Sant Jordi .

CONCLUSIONS
13
Sumriament, es poden sintetitzar els conceptes vistos al llarg daquesta exposici en aquest balan final. A tall de conclusions, podem ordenar aix els aspectes ms importants que cal destacar: El diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans defineix literatura com a activitat que, per mitj de lescriptura, es proposa una finalitat esttica. Si prenem aquesta definici com a vlida, podem afirmar que els segles XII i XIII suposen linici de la nostra literatura. El panorama literari va forjant-se a partir de textos que si b no atenyen aquesta finalitat esttica, sn significatius des del punt de vista que sn testimonis dels grans canvis idiomtics i politicosocials que soperaven aleshores. Els primers textos escrits en llengua vulgar neixen de la necessitat de fer-se entendre en aquelles qestions que interessaven el poble, duna banda; i de laltra, la dexpressar-se com a naci, diferenciada de la resta, que comena a tenir unes caracterstiques lingstiques i culturals prpies. Diferents sn les menes de textos que es poden identificar en la gnesi recercada: textos jurdics, utilitaris i religiosos. Aquesta literatura ser la primera literatura i no pas, pel que fa a la literatura catalana, testimonis pics o lrics dunes gestes passades a text literari . La font religiosa i la grecollatina constitu eixen dues fonts essencials daquest naixement de la literatura catalana. La primera, perqu directament inspira obres escrites ara en vulgar que semmarquen dins de la literatura clarament religiosa. La segona, perqu nodreix tota la literatura medieval i, en conseqncia, tamb nodreix la literatura trobadoresca on la literatura catalana troba els seus primers autors creatius. Aquesta temtica influ en els nostres trobadors i continuaria la seva petja en obres posteriors del XIV i finalment en els brillants autors del XV. Lestudi en profunditat de la literatura medieval s impossible dassolir sense conixer abans els grans autors, obres i tradicions de la literatura i mitologia grecollatina. Parallelament i pel que fa a la lrica trobadoresca, el context sociopoltic que els toc viure als nostres trobadors determinar, en un primer moment, ls de la seva llengua: el catal, que substituiran per una altra: loccit. No ser fins laparici de la figura dAusis March que podrem considerar del tot desllorigada la poesia catalana de la llengua dels trobadors. No aix lestil, que continuar molt present i perviur pel que fa a formes i conceptes en la poesia de March. Per b que ell pretengus donar a entendre el contrari en aquell hemistiqui:
Lleixant a part lestil dels trobadors Qui per escalf trespassen veritat.

Malgrat tot, el conreu de la lrica trobadoresca en occit per part dautors catalans, assentar les bases per als poetes posteriors i arribar al seu mxim esplendor al segle XV, amb la figura paradigmtica dun autor valenci: Ausis March. El precedent del qual, Jordi de Sant Jordi, esdev el poeta clau que fa oblidar lpoca medieval i prepara el terreny definitiu a la gran poesia dAusis. Amb aquest, assistirem a una nova visi de la concepci de lamor, encetada pels trobadors. Una visi moderna pel que fa als contenguts, que sinsereix i sadequa als canvis socials soferts al llarg de tres segles, per que encara empra les formes i lestil de la llunyana lrica alt medieval. BIBLIOGRAFIA BADIA, Lola. Poesia trobadoresca. Barcelona: Edicions 62, 1982. Blandn de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV, edici dA. Pacheco. Barcelona: Edicions 62; La Caixa, 1983. BONASSIE, P. Catalunya mil anys enrera. Barcelona: Edicions 62, 1978. BRIOSCHI, F. ; GIROLAMO, C. Di. Introduccin al estudio de la literatura. Barcelona: Ariel, 2000.

De Amore dAndreas Capellanus, edici filolgica dIns Creixell Vidal-Quadras. Barcelona: Quaderns Crema, 1985. Di GIROLAMO, Constanzo. Els trobadors. Valncia: Edicions Alfons el Magnnim, lnstituci Valenciana dEstudis i investigacions, Generalitat Valenciana, Diputaci de Valncia, 1994. FERRANDO, A.; NICOLS, M. Panorama de la histria de la llengua. Valncia: Tndem edicions, 1997 KRMER, W. Formas de la narracin breve en las literaturas romnicas hasta 1700. Madrid: Editorial Gredos, 1973. MUND, A. Les bblies de Ripoll, vol. III. Citt del Vaticano, 2002. NELLI, R. Lerotique des troubadours. Toulouse : Parvat, 1963. RIQUER, Mart de. Los trovadores. Historia literaria y textos, 3 vols. Barcelona: Planeta, 1975 [2a ed. Barcelona: Ariel, 1983]. RIQUER, Mart de. Histria de la literatura catalana, volum I. Barcelona: Editorial Ariel, 1964. TAVANI, G. Per una histria de la cultura catalana medieval. Barcelona: Curial Edicions, 1996

14

VRVARO, Alberto. Literatura romnica en la Edad Media. Barcelona: Ariel, 1968. VENTURA I SUBlRATS, J. Inquisici espanyola i cultura renaixentista al Pas Valenci. Valncia: Edicions 3i4, 1978.

2.La literatura medieval de tall sapiencial. Ramon Llull

1. CONTEXT HISTRIC 1.1. LArt, lescolstica i les universitats 2. BIOGRAFIA DE RAMON LLULL 2.1. Els primers anys. La conversi. Els nou anys destudi (1232-1274) 2.2. La illuminaci de Randa. Lescola missionera de Miramar. Primer viatge a Pars (1274-1289) 2.3. Viatges al nord dfrica 2.4. Els darrers anys 3. EL PENSAMENT LULLI: LART 3.1. Premisses 3.2. Etapes de lArt 3.3. LArt combinatria: presentaci i finalitat 3.4. Principis de lArt 3.4.1. Principis absoluts 3.4.2. Principis relatius 3.4.3. Principis correlatius 3.4.4. Recursos grfics 4. LOBRA LITERRIA DE RAMON LLULL 4.1. Objectius. Lexemplum 4.2. Classificaci de lobra de Llull 5. LA FESOMIA DE LA LLENGUA EN RAMON LLULL 6. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA

15

Introducci Que linici de la literatura catalana medieval es faci coincidir amb la figura de Ramon Llull no s cap casualitat. Si amb la prosa dels trobadors catalans podem encetar lestudi de la poesia feta en vulgar als territoris de lantiga confederaci catalanoaragonesa, s amb Ramon Llull que en podem estudiar la prosa. I tanmateix no s sols per ser el punt dinici que el beat Ramon Llull destaca i ocupa un epicentre definitiu en les lletres medievals. La seva sorprenent biografia, la fora de les seves obres i la fama amb qu es perpetuar la seva figura farien dell un punt dinici i un punt final destudi. Ramon Llull implica tantes vies destudi que cap tema no seria capa de concretar-lo i danalitzar-lo satisfactriament. Laproximaci que es pot fer del beat, per, pot comenar correctament si des dara es ret una idea elemental sobre aquest mallorqu universal. Ramon Llull s, per quantitat de ttols produts, per loriginalitat de les obres i pel mestratge en ls del catal, una de les figures cabdals de la literatura catalana. No solen aparixer massa autors tan singulars com aquest en una literatura. Celebrem, si ms no, que Ramon Llull es llan a una missi evangelitzadora dels seus contemporanis a travs de la literatura i dins dels nostres territoris. I que ho fu, entre altres llenges, usant la seva llengua catalana.

1. CONTEXT HISTRIC
El regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) va representar el comenament duna etapa dexpansi peninsular i mediterrnia que marcaria la histria de la Corona dArag. Les grans conquestes daquest monarca varen ser sens dubte les de Mallorca (1229) i Valncia (1232 -1245) amb la intervenci dels almogvers. La Corona dArag creix amb cada regne confederat que se suma a larbre esplendors en qu es converteix aquesta naci peninsular. I parallelament a la nova fesomia de la corona apareixen les primeres veus que des duna primera literatura moralitzant inicien una pgina daurada de la literatura. Ja no cal esperar gaire per veure laparici dels primers escriptors que, sense conscincia de fer-ho, representaran aquesta naci ms enll de les seves fronteres. Mentre el mapa dEuropa mudava el rostre i la presncia rab es feia endarrerir cada vegada ms al sud, la Corona dArag seixampla i dna al guns dels noms amb qu anir fent gran les seves lletres. En morir Jaume I, la Corona dArag fou dividida entre els seus dos fills: a Pere el Gran li correspongu Catalunya, Arag i Valncia, als quals afegiria lilla de Siclia, i a Jaume II li correspongu la Cerdanya, el Rossell i Mallorca. Fou en aquesta illa i lligat a la cort de Jaume II on localitzam la figura amb qu daten el naixement del catal literari. Extremadament singular, tant per la seva obra com per la seva trajectria vital s a Mallorca on neix un personatge cabdal per a la literatura catalana: Ramon Llull (12321315/16). La personalitat daquest autor i el seu pensament (el lullisme ) sn controvertits i complexos i estan vinculats a una biografia posada al servei dun projecte artstic. Les dimensions daquest projecte, la peculiaritat de la seva biografia i la profunditat de les seves obres excedeixen el nombre de pgines de qualsevol aproximaci o estudi per exhaustiu que es vulgui. 1.1. LArt, lescolsti ca i les universitats Els catalans alfabetitzats dels segles XIII al XV varen esdevenir usuaris de lescolstica, nom amb qu es designen els coneixements filosfics i cientfics heretats dels grecs a travs dels rabs i repensats des de la teologia, que sensenyaven a les universitats . Les universitats neixen a principis del segle XIII i els centres ms innovadors i capdavanters seran Pars (1200), xford i Montpeller (1220), Pdua i Npols (1224), Cambridge (1225), Tolosa (1229) i Salamanca (1230). Als segles XIV i XV les universitats es varen multiplicar. Lescolstica va dur a terme un esfor de sistematitzaci del saber comparable al de la moderna informtica. Es varen elaborar obres de consulta que, multiplicades per la impremta desprs, es varen mantenir en s fins al segle XVIII: concordances , enciclopdies , sentncies dels pares i dels doctors de lEsglsia i dautors clssics, colleccions jurdiques . Les eines que facilitaven la consulta daquests volums eren les taules alfabtiques i els ndexs de matries. Els usuaris ms assidus daquests materials eren els clergues, els predicadors que tenien lobligaci diria de comentar la doctrina cristiana. Lescolstica va dotar els predicadors dunes eines especialitzades (reculls dexemples, repertoris de sermons clebres, tractats sobre la retrica del serm) que, a la llarga, va contribuir eficament a laccs dels laics als contenguts del saber de les universitats.

16

2. BIOGRAFIA DE RAMON LLULL

2.1. Els primers anys. La conversi. Els nou anys destudi (1232-1274) Les dades sobre la vida de Ramon Llull procedeixen darxius, de referncies autobiogrfiq ues que apareixen als seus textos i de la Vida Coetnia, text que va dictar a uns monjos de la Cartoixa de Pars cap al 1310. Ramon Llull va nixer a Palma de Mallorca el 1232 o a principis de 1233, tres anys desprs que Jaume el Conqueridor lhagus conquerida. Llull pertanyia a una famlia noble catalana arribada a lilla desprs de la conquesta. Leducaci que va rebre va ser la prpia dun cavaller de lpoca. Com que formava part de la cort (nera el Cap dAdministraci), tengu accs al conreu de la poesia trobadoresca. Lany 1257 es va casar amb Blanca Picany, amb qui tengu dos fills, Domnec i Magdalena. Acomplits els trenta anys, una nit, mentre escrivia un poema amb motius de lamor corts, se li va aparixer Jesucrist crucificat. Se nan al llit tractant doblidar lepisodi, que els dies segents es repetiria fins a cinc vegades ms. Les aparicions de Jesucrist varen ser interpretades per Llull com una mena davs perqu abandons la seva vida mundana de cortes i servs Du. Llull va proposar tres projectes: El primer projecte fou intentar convertir els infidels, especialment els musulmans, que a la dcada de 1260, trenta anys desprs de la conquesta de Jaume I, i a pesar de la forta immigraci catalana, representaven un 33% de la poblaci. El projecte apostlic i reformador lulli, de la ms alta ambici intellectual, no

era apte noms per a la conversi racional dels infidels al cristianisme, sin que tenia unes implicacions poltiques, perqu cercava laprovaci de lEsglsia i necessitava el suport de les monarquies occidentals i de les ciutats mercantils (Gnova o Pisa). En segon lloc, escriure un llibre, el millor del mn, contra els errors dels infidels. Lobjectiu essencial de Llull era difondre la Veritat fent-la immediatament patent i activa entre els creients i imposant-la als infidels per la fora de levidncia. L objectiu missional est situat al cor de lobra de Llull i condi ciona moltes de les seves peculiaritats com, per exemple, la de defugir les citacions dautoritats, un fenomen molt poc habitual en el segle XIII. Per tal de convncer els infidels de la veritat del cristianisme, Llull creia que era inviable intentar debatre a partir dels textos sagrats, la Bblia i l Alcor , que era el sistema de disputaci habitual. La discussi sobre el sentit dels textos es feia inacabable i allunyava lobjectiu desitjat. LArt s una art o tcnica de disputar, que presenta la Veritat des de formulacions racionals que Llull anomena raons necessries o raons demostratives.

17

Lltim projecte era aconseguir que les autoritats civils i eclesistiques fundassin monestirs per a la formaci lingstica dels missioners . Alenat per lexempl e de sant Francesc, Llull va vendre les seves possessions i comen un pelegrinatge per diversos monestirs de la Corona dArag . A Barcelona, Ramon de Penyafort , li va aconsellar que torns a Mallorca, ja que lilla era un lloc idoni per estudiar en tant que el problema missioner era una realitat quotidiana. Cap al 1265, Llull comen nou anys destudi amb lobjectiu de millorar la deficient formaci que havia tengut. Va aprofundir en lestudi de la religi cristiana i aprengu llat i rab (grcies a un esclau sarra que es va comprar). 2.2. La illuminaci de Randa. Lescola missionera de Miramar. Primer viatge a Pars (1274-1289) Superats els nou anys destudi , un dia va pujar al puig de Randa, on Du illustr la seva ment mostrant-li lArt, s a dir, la forma i manera de fer el llibre contra els errors dels infidels. Aquest llibre no ho ser en el sentit material dun tom, sin que ser el sistema o conjunt de lobra lulliana sobre la qual bastir tota la seva creaci. Grcies a linfant Jaume de Mallorca , Llull aconsegu fundar lescola missionera de Miramar (1276), en qu es varen installar tretze frares menors. La vida de lescola fou duns vint anys. Llull volia que el papa Honori IV estengus escoles daquesta mena arreu de la cristia ndat i viatj a Roma per tal de demanar-li-ho, per es trob amb una Esglsia paralitzada per la sobtada mort del papa. Posteriorment viatj a Pars (1288- 89), capital intellectual dEuropa. All tengu loportunit at de presentar els seus plans missioners i reformistes davant de la intellectualitat europea. No obstant aix, la comunicaci daquell homenet autodidacte amb lambient universitari Parisenc no va fructificar i Llull abandon la universitat queixant- se del comportament dels escolars. Arran de lexperincia Parisenca, Llull va modificar la presentaci de l Art , fent-la ms planera i accessible. Va viatjar arreu dEuropa (Gnova, Montpeller, Pars, Roma, etc.) i fins i tot visit Xipre (130l-1302). Per tot arreu compagin la predicaci amb lescriptura. 2.3. Viatges al nord dfrica Amb prop de noranta anys, Ramon Llull aconsegu embarcar-se cap a Tunis desprs de dues temptatives infructuoses: la primera perqu en lltim moment va tenir por que els sarrans el matassin i, la segona, perqu els seus amics no varen permetre que sembarcs. Tunis no era una terra estranya ni hostil: els mercaders catalans disposaven dun cnsol que els ajudava a resoldre els problemes legals i comercials. Ara b, el que Llull pretenia era la difusi de la fe cristiana a travs de la predicaci i aix li podia portar complicacions: superar la tolerncia sarrana. En aquest primer viatge, Llull va comenar la discussi sobre uns fonaments distints als tradicionals: en lloc datacar ladversari, li regalava lofensiva sota la premissa segent: si podeu trobar errors en la meva fe, em convertir. Llull va rebre moltssima gent versada en la llei de Mahoma i cap dells no aconsegu contradir -lo. El beat aconsegu donar un resum clarssim del seu sistema als musulmans i, fins i tot, va aconseguir que homes influents es batejassin. bviament, aix va alarmar les autoritats musulmanes i el rei lexpuls del pas sota pena de morir apedregat. El 1306, Llull torn al nord dfrica, concretament a Bugia, un petit regne escindit de Tunis un parell danys abans, que aleshores era feu comercial exclusiu de Mallorca. Lentrada de Llull va ser ms agressiva ja que se situ a la plaa principal de la ciutat de Bugia i clam: la llei dels cristians s vera i santa i la dels sarrans, falsa i errnia. Es veu que un personatge important de la ciutat no va poder contraatacar els arguments del beat mallorqu i man que lencarcerassin: de cam a la pres va ser batut per cops de bast. All va estar tancat durant mig any fins que el rei de Bugia man la seva expulsi. De cam a Gnova, la nau en qu viatjava Llull, va naufragar a causa duna tempesta i va perdre gran part dels escrits en qu havia treballat durant el seu captiveri.

El tercer viatge a Tunis es produ a la tardor de 1314. Llull va acudir en qualitat dambaixad or no oficial enviat pel rei Jaume el Just, per tal de comprovar que el nou sold del pas estava disposat a convertir-se al cristianisme. En aquest darrer viatge, Llull es va veure exempt de perills fsics, tot i que pat alguna que altra fricci. El coneixement de lrab que tenia Llull va ser un cas nic entre els telegs llatins. El beat, es va distingir pel coneixement, no sols de la llengua i la filosofia rabs, sin tamb de la religi musulmana. Coneixia lAlcor, la hadith (comentaris sobre les colleccions de les tradicions) i estava familiaritzat amb les prctiques rituals musulmanes. A la literatura mstica islmica poden trobar-shi parallels de les principals preocupacions de Llull: laproximaci al Du veritable podia trobar-se en la contemplaci de noms divins (que ell anomen dignitats o principis). 2.4. Els darrers anys Com han assenyalat Lola Badia i Anthony Bonner (1988), els vuit darrers anys de vida de Ramon Llull (1308-1316) varen ser especialment fructfers pel que fa a la producci dobres, ja que en va escriure gaireb la meitat del total que escrigu en tota la seva vida. La voluntat de deixar-ho tot escrit i estipulat lanima en aquesta tasca. De 1309 a 1311, Llull va romandre a Pars, on tengu ocasi de llegir novament la seva Art davant lambient intellectual. En aquells moments, la intellectualitat europea estava marcada pels comentaris que el filsof musulm Averrois havia fet sobre lobra dAristtil, que introdua lesperit investigador laic al mn occidental. Aix es trobava a les antpodes del pensament teocentrista del beat mallorqu i Llull comen una campanya antiaverroista. Lany 1311 va acudir al Concili de Viena (Frana) convocat pel papa Climent V. Al poema Phantasticus presenta el relat dun dileg que mantengu amb un clergue; aquest acusava Llull de ser un idealista somiatruites. Al Concili, Llull va reeixir amb cert xit en les seves peticions: dues delles es varen acomplir de forma parcialment satisfactria (la construcci de llocs adequats per formar els predicadors i la uni de tots els cavallers religiosos cristians en un mateix orde per tal de recuperar Terra Santa). Les ltimes obres de Llull apareixen datades a Tunis a desembre de 1315, per la qual cosa es pensa que va morir entre aquesta data i mar de 1316, b a Tunis, b en alta mar o b ja a Mallorca.

18

3. EL PENSAMENT LULLI: LART

El pensament de Ramon Llull, anomenat Art pel mateix beat, presenta un eclecticisme ben estructurat en qu beu de les filosofies religioses del cristianisme, del judaisme i de lislamisme. A partir de tots aquests elements estructura un sistema coherent inspirat en Plat que oferia una visi del mn jerarquitzada al voltant de la figura de Du. Ramon Llull volia que el seu Art fos aplicat a tots els camps del coneixement hum i demostrar la unitat del saber davant la divisi que shavia comenat a implant ar en el mn intellectual occidental entre la cincia i la teologia. Si b el cor de la seva proposta mai no canvi, el mtode de presentaci del pensament de Llull i lestructuraci varen canviar per fer -se ms entenedors. 3.1. Premisses Primerament, Llull mai no va basar els seus arguments en cites dautoritat. Li calia partir de bases dargumentaci que fossin acceptades dentrada per musulmans i jueus i que alhora li serviren per articular els seus raonaments. En segon lloc, tampoc no va obrar per la via de refutar-li les creences a ladversari; va actuar per la via dintentar demostrar la fe cristiana i, especialment, els seus dos dogmes ms controvertits per musulmans i jueus: la Trinitat i lEncarnaci. En tercer lloc, Llull partia de lexistncia de tres mns: el mn div (del qual formava part el creador), el mn espiritual (format per ngels i nimes humanes) i el mn material (format per minerals, plantes i animals). Lhome, per la seva nima t la possibilitat darribar al mn espirit ual i participar en el mn div. A ms a ms, el beat afirma que lnima humana estava integrada per tres facultats o potncies: la voluntat, lenteniment i la memria, un clar reflex de la Trinitat divina. Per ltim, Llull atorga a Du una srie datributs, coneguts com les dignitats divines que en sn nou: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glria. El raonament de Llull parteix del fet que les dignitats divines sn concordants entre si i que, en conjunt, formen la unitat divina. s propi del b, per exemple, que sigui difusiu de si mateix, per aix Du Pare, de la seva bonesa, genera el Fill bo i dambds procedeix lEsperit Sant bo. La Trinitat, aix, s el resultat necessari de lactivitat intrnseca de les dignitats. Daltra banda, Du genera una activitat ad extra: ha de demostrar la seva activitat de portes enfora i, per aix, crea el mn (amb la qual cosa escomet contra la tesi de leternitat del mn). El segon dels resultats daquesta activitat s la relaci de concordana q ue es produeix entre creador i creaci, cosa que explica lEncarnaci .
10

19

10

Mtode filosfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees ms acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.

3.2. Etapes de l Art Lola Badia i Anthony Bonner consideren qu el pensament lulli, que en essncia va ser sempre el mateix, va passar per quatre etapes: Etapa pre-Art (1272-1274). s anterior a la illuminaci de Randa. Etapa Quaternria (1274-1289). Comena amb la Illuminaci de Randa i acaba amb lexperincia dissortada de Llull a la Universitat de Pars en el camp de lensenyament. Durant aquesta etapa, Llull fa comparixer els principis ms significatius de l Art en mltiples de quatre. Etapa Ternria (1290-1308). Arran de lexperincia a Pars, Llull opta per simplificar el discurs de lArt i fa que tots els principis bsics apareguin en mltiples de tres. Etapa post-Art (1308-1315). Una vegada ha establert de manera definitiva lestructura bsica del sistema, Llull es concentra en els problemes especfics de la lgica, la filosofia i la teologia.

20

3.3. L Art combinatria: presentaci i finalitat En letapa quaternria el sistema lulli funciona barrejant o combinant els elements de quatre en quatre. En aquesta etapa Llull sols necessitava un mecanisme rudimentari que guis el lector. Posteriorment, Llull simplifica aquest mecanisme per fer-se ms entenedor, alhora que internament naugmenta la complexitat. s en letapa ternria on el beat desenvolupa l Art combinatria. La combinatria consisteix en una xarxa de components ontolgics que fan que el sistema sigui estructuralista i funcional. Llull no discuteix mai un concepte tot sol, a la manera tradicional dAristtil o Toms dAquino . Sempre el presenta com a part dun grup de conceptes on el que li interessa s el lloc que ocupa i la seva relaci amb els altres conceptes. 3.4. Principis de l Art Els principis al voltant dels quals Llull crea lArt combinatria sn: 3.4.1. Principis absoluts Anomenats tamb per Llull dignitats, els formen nou perfeccions o atributs essencials de Du creador: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat i glria. En Du, aquestes dignitats, coincideixen i sidentifiquen entre elles. Aquest raonament lulli s lexpressi duna rigorosa concepci teolgica: noms Du s Du. 3.4.2. Principis relatius Estableixen els models possibles de relaci que hi ha entre els primers. Tamb en sn nou: diferncia, concordana, contrarietat, principi, mitj, fi, majoritat, igualtat i minoritat. Els principis relatius donen a lArt lulliana el sentit duna lgica comparativa de les relacions que lliguen els ssers del mn entre ells i amb Du. 3.4.3. Principis correlatius Soriginen del desplegament de les formes nominals dels verbs transitius: el participi de present, com a forma activa; el de passat, com a passiva i linfinitiu, com a nexe dambdues (per exemple, grandesa: magnificatiu , magnificat i magnificar). Expressen el desplegament ternari de lsser (agent, pacient i acci) . El que Llull volia expressar amb aix s que Du s infinitament actiu i fecund i que, per tant, les seves dignitats no podien romandre eternament ocioses i estrils. La teoria s rellevant des del punt de vista teolgic per tamb des del punt de vista filosfic. Suposa lexpressi duna concepci dinmica de lsser, els correlatius posen en moviment ledifici sencer del sistema lulli. 3.4.4. Recursos grfics LArt sadapta a les potncies de lnima humana: enteniment, voluntat i memria. Per aix tamb t un vessant memoratiu, confiat a les figures, les lletres i altres procediments mnemotcnics. Amb aquests, Llull expressa els seus elements i les seves combinacions. Els principals sn lAlfabet, les Figures i la Taula.
12 11

11 12

Que correspon a l'ordre del real, per no en si mateix, sin tal com s conegut i comprs per l'home.

s a dir, que magnifica en un present ms o menys potencial, talment en significaci a la forma precisa de participi de present magnificant.

 LAlfabet neix de lassignaci als nou conceptes de cada srie delements de lArt de les nou lletres de lalfabet llat, de la B a la K. La lletra A queda reservada per representar i arreplegar conceptes referits a la figura de Du. Les Figures articulen, en un llenguatge lgic coherent, els significats de les lletres de lalfabet. El seu nombre i funcions varien significativament dacord amb la mateixa evoluci de lArt. El joc conjuminat de tots aquells elements dna lloc a la combinatria. Dacord amb la lgica medieval, Llull

21

concep la seva Art com un instrument de formaci del judici i del sillogisme. Amb aquest fi comena assignant als principis absoluts i relatius una lletra de lalfabet llat. Desprs, mitjanant combinacions binries i ternries de lletres, estableix les relacions necessries entre els termes dun judici o de diversos judicis. Tot aquest mecanisme sadrea a una finalitat concreta: trobar en qualsevol matria els termes aptes per formar el judici i el sillogisme i aix construir el raonament lgic amb una mena de necessitat matemtica. Aqu rau, lintent alhora ingenu i genial de mecanitzar i matematitzar el saber, anticipaci llunyana de la moderna lgica matemtica, i alguns han dit que dels principis ciberntics.

4. LOBRA LITERRIA DE RAMON LLULL

4.1. Objectius. Le xemplum Lobra de Ramon Llull s extraordinriament fecunda: ens han arribat 265 obres atribudes al beat mallorqu redactades en catal, rab, llat i occit. Aquestes obres varen ser tradudes a llenges venes com el castell, el francs o litali. Qualsevol acostament a lobra de Ramon Llull ha de partir del fet que tot all que surt de les seves mans, en comptes de ser una simple novella o un poema, en el fons del fons s una trampa oculta per caar lincaut lector i embolicar-lo dins les xarxes de lensenyana doctrinal o metafsica. El beat se sentia dipositari dun missatge de salvaci que havia de comunicar.

22

Segons Lola Badia, existeix en lobra de Llull una condici subordinada de la narrativa, de la lrica, lhomiltica
14

13

i la paremiologia lullianes, que sn, com qualsevol altre discurs seu, una aplicaci de lArt. Llull mateix als captols 118 del Llibre de contemplaci i al 48 del Blanquerna teoritza la submissi de tota activitat al Valor Suprem. Aix, per, no ens ha de llevar la idea que estem davant un prosista prolfic i dun lric incisiu. Llull va redactar llibres per a un pblic laic de formaci variada (Llibre de gentil e dels tres savis, Doctrina pueril, Llibre de lorde de cavalleria, etc.). En tots ells, sintenta captar el lector i instruir-lo en diversos camps a travs de diferents formats: llibres de pedagogia, en forma de novella o emprant els procediments de la lrica. Progressivament, el recurs als procediments literaris minvar (fins a mancar) en les seves obres de carcter enciclopdic, en els sermons o en els tractats. Els estmuls didctics que empra Llull van ms enll de les contarelles mateixes: els episodis dramtics sn un pretext destinat a captar latenci del lector a travs dun cop emotiu i predisposar-lo a rebre un adoctrinament. Aquest pretext narratiu dotat de funci didacticoargumentativa s anomenat en retrica clssica exemplum i, a partir del segle XIII, ser lnima de la predicaci adreada al poble. No obstant aix, cal assenyalar en Llull una separaci dels exempla prototpics. Segons les regles de la predicaci medieval cal atribuir un tema de la Sagrada Escriptura a tot serm. En canvi, els sermons de Llull estan elaborats al marge de lestructura medieval clssica del serm. Llull, en presentar un nou tipus de serm no pretn de desqualificar tot el programa homiltic a ls sin oferir una nova sistemtica, un nou tipus do rganitzaci del material homiltic. Aix, el serm per auctoritates depn dun text bblic mentre que el serm per moralem philosophiam que Llull proposa sofereix al predicador com un sistema ben ordenat densenyament moral per a cristians i tamb per a no cristians, que, com molt b sap Llull, no es regeixen per les autoritats. La moral que propugna en els seus sermons es basa en el convenciment que el cristi que creu i entn la seva fe pot ser ms virtus que aquell que tan sols creu sense entendre.

13 14

Art de compondre i de pronunciar homilies, de predicar. Estudi dels proverbis, sobretot com a expressi de l'nima i dels costums populars.

4.2. Classificaci de lobra de Llull Si pretenem acostar-nos amb garanties dxit a un estudi de lobra de Ramon Llull shaur de prendre en consideraci tots els textos creats pel beat, independentment de lidioma de redacci o de la forma descriptura . Alhora, caldr tenir present que no ens ha pervengut tota lobra que el beat va crear. Aquesta s lobra de Llull, seguint la classificaci proposada per Lola Badia i Anthony Bonner: a) Etapa pre-Art (1272-1274) Lgica dAlgatzell. s un llibre de notes que recull les primeres idees de Llull. Discuteix la lgica dAl-Gazzali. Llibre de contemplaci en Du. s una enciclopdia estructurada en cinc llibres redactada en primera persona. Llull intercala nombroses referncies personals i autobiogrfiques que pertanyen b al camp de lexultaci de Du, b a la penitncia i lautopuniment del beat ( en record dels pecats de joventut quan realitzava la tasca de trobador). El Llibre de contemplaci en Du eleva a la contemplaci del Nostre Senyor qualsevol estmul de la vida real. b) Etapa quaternria (1274-1289)

23

El Llibre del gentil e dels tres savis. s una novella amb eficaos ressons potics. Els tres savis representen cadascuna de les principals religions monoteistes i de forma collectiva exposen les raons que palesen lexistncia de Du. Els escolta el gentil, un personatge que es regeix per la revelaci natural, al qual convencen de lexistncia de Du , per acaba horroritzant-se quan se nassabenta de lexistncia de tres religions. Lobra conclou que, forosament, les tres religions trobaran la veritat i acabaran fonent-se en una sola. Doctrina Pueril. s un llibre adreat al pblic infantil. Tracta temes com la importncia de leducaci religiosa o lalimentaci dels infants. Cont mostres dexempla i retrica molt senzills. Aquell amable fill invocat per Llull s el seu fill Domnec. Llibre de lorde de cavalleria. En aquest opuscle el beat sadrea a la cavalleria per tal de fortificar els seus ideals cristians. Idealitza la cavalleria des de langle de les missions espirituals. Considera que els cavallers sn dipositaris de les millors virtuts cristianes (humilitat, obedincia i justcia) i han de lluitar contra els vicis que les enterboleixen. Alhora, els cavallers han de vetllar pel manteniment de la jerarquia social, han de socrrer el prosme i posar la seva espasa al servei dels interessos de la fe catlica i de lEsglsia. Llibre dEvast, dAloma e de Blanquerna son fill. Segueix una forma novellesca i est construda entorn de la
biografia exemplar de Blanquerna. El protagonista presenta les perfeccions del cristi ideal i passa per tots els estaments religiosos fins que esdev papa de Roma. En tot aquest recorregut efectua reformes socials i religioses i quan ha acomplit els seus objectius es retira a la vida contemplativa dermit. Els seus pares (Evast i Aloma) reestructuren alhora la vida privada dels homes i dones que viuen al marge de la vida religiosa; la seva promesa frustrada (Natana) socupa del canvi del model de comportament de les dones recloses a monestirs i convents. Els personatges es caracteritzen per tenir una crrega modlica que els eleva a tipus representatius. La novella s coronada pel Llibre dAmic e Amat. Aquest breviari mstic, format per 365 versos, mostra laplec entre lAmic (lnima de lhome) i lAmat (el Du cristi). LAmic vol anar cap a Du, per sap que el cam s llarg i dur; per arribar, ha de servir-se duns mitjans necessaris: memria, enteniment i volunt at. Els Cent noms de Du. s una obra produda a Roma a la primavera de 1288 quan el francisc Nicolau IV havia sigut elegit Papa. s un ambicis exercici retric de carcter devot o paralitrgic. Lobra pretn mostrar que la retrica cristiana s superior a la islmica. c) Etapa ternria (1290-1308)

Flix o Llibre de meravelles. A diferncia del Blanquerna, en qu trobem una exaltaci de lesplendor de la
idealitat, el Flix tendeix a aturar-se en lerror en qu viu la humanitat. El protagonista (Flix), inicia un viatge en qu trobar tot dancdotes narratives que tenen la funci de captar latenci del lector i de moralitzar . Flix s un personatge insegur, que arriba a dubtar de lexistncia de Du i que va bastint els seus coneixements grcies als ermitans i filsofs que es troba al seu cam. Destaquem la presncia del Llibre de les bsties, destinat a analitzar filosficament la naturalesa dels animals. Largument daquest llibre gira al voltant de les intrigues duna guineu (na Renard) per subvertir lordre jerrquic establert, fent-se forta ella a la cort del Lle i mantenint els seus rivals al marge. Al final, la tradora s exemplarment castigada.

Llibre de santa Maria. Devocionari mari en qu tres dames (Oraci, Llausor i Intenci) es lamenten de loblit dels homes per la Mare de Du. Un savi els presenta un bon mtode dialecticoretric i les dames, entusiasmades,

decideixen difondre la troballa contemplativa arreu de la humanitat. Cal afegir altres dues obres de tema mari: Les Hores de nostra Dona santa Maria i Plany de nostra Dona santa Maria. Lo sisn seny, lo qual apellam affatus. Aquesta obra s un opuscle en qu tracta el llenguatge ents com un dels sis sentits. Estudi dels proverbis, sobretot com a expressi de l'nima i dels costums populars. La Disputaci dels cinc savis. Presenta una discussi entre els representants de les quatre versions del cristianisme (la romana, lortodoxa grega, la nestoriana i la jacobina) i un representant dels sarrans. La tesi del llibre est relacionada amb la necessitat daconseguir la unitat de lEsglsia cristiana per resoldre amb xit el problema musulm. Les Flors damors e flors dintelligncia. Es tracta dun opuscle mstic que recull aforismes. Forma part del bloc descrits lullians dedicats al papa Celest V.

24

LArbre de filosofia desiderat. Es tracta dun avanament duna Art memorativa que Llull no acabaria descriure del tot. El prleg presenta un home voluntriament exiliat de la societat que medita sobre un arbre.

El Desconhort. Forma part de la lrica autobiogrfica lulliana. El beat es presenta desanimat per la incomprensi de qu s objecte. Aquest text pot adscriures a les formes de debat medieval com la tens o el partimen: t lloc un dileg entre Raimon i un ermit. LArbre de cincia . Llull vehicula el seu saber a travs dun llenguatge corrent i comprensible, prescindint de
tecnicismes, figures i lgebres. Lesquema lulli s presentat seguint lestructura dun arbre.

LArbre de filosofia damor. Al prleg, Llull dialoga amb Filosofia damor i li promet que la defensar davant Filosofia de cincia, que s qui remenava les cireres a lambient universitari Parisenc. Per aix escriu aquesta obra.
Els Proverbis de Ramon o Liber proverbiorum. Sn un recull de sis mil aforismes. Les Oracions de Ramon. Empren un llenguatge planer i sn destinades a ensenyar a resar.

El cant de Ramon. s una confessi en primera persona seguida duna pregria. Defuig tot preciosisme lric i recorda la senzillesa formal de la poesia narrativa. La Rethorica nova. Redactada inicialment en catal, sols ens ha pervengut la vers i llatina. Es tracta duna drecera per arribar a fer sermons correctament sense passar per la professionalitzaci del predicador. Llull va escriure bastants sermons; loriginalitat del beat en aquests textos va raure en el fet que defugia els temes bblics i els vehiculava per loposici entre vicis i virtuts.
La Medicina de pecat. s una composici dassumpte teolgic i moral que descriu una mena dantdot contra el pecat. Consta de ms de cinc mil versos, generalment apariats de vuit sllabes.

LAplicaci de lArt General. s una tirada de 1.119 octosllabs apariats que descriuen laplicaci de lArt a les cincies principals: la teologia, la filosofia, la lgica, el dret, la medicina, la retrica i la moral.
De 1304 a 1308 Llull escriu tres obres monogrfiques de contengut filosfic, conservades en llat i escrites en un llenguatge elevat per sense tecnicismes ni simbolismes algebraics:

Liber de significatione. En aquesta obra aborda la semntica de lArt. Liber de ascensu et descensu intellectus. Llull descriu les escales per les quals lenteniment puja del sensible a
lintelligible i baixa de lintelligible al sensible i on es percep una clara influncia de la filosofia de Plat. Liber de fine. Es tracta dun assaig sobre les croades.

Disputatio Raimundi cristiani et homeri saraceni. La seva experincia a Bugia li va servir per redactar aquest opuscle de polmica religiosa, comen a redactar-lo a la pres de Bugia per el va perdre al naufragi aix que lhagu de recompondre. Liber de praedicatione. Lobra contenia un apndix de 108 sermons dominicals. s un manual de fer sermons
molt ms arrodonit que Rethorica nova. En aquest, Llull exposa lArt i descriu les condicions necessries per fer un serm. Cal dir que els fragments de discurs doctrinal que Llull anomena sermons sn en realitat sermons artstics. El Liber de praedicatione permet que qualsevol predicador pugui trobar fcilment qualsevol serm de qualsevol matria. Aquesta tcnica permet una major difusi de lArt, ja que tots els sermons estan construts sota els parmetres artstics. d) Etapa post-Art (1308-1315) En aquesta etapa Llull crea gaireb la meitat de tota la seva producci literria. Deixa de crear textos amb inters literari i saboca a una intensa activitat propagandstica i polmica en qu ataca els averroistes i justifica la seva

dedicaci a lArt. Els textos ms destacats sn:

Ars brevis praedicationis o Art abreujada de predicaci. Aquesta s la tercera i ltima obra que va fer sobre
homiltica. El Summa sermonum. s un recull de 182 sermons produts entre 1312 i 1313. Inclou lobra breu Liber de virtibus et peccatis i seria com una sistematitzaci de lArt brevis praedicationis. Liber natalis pueri parvuli Christi Jesu. s el llibre del naixement de linfant Jess. Lacci dramtica presenta a sis dames que representen allegories religioses. Totes estan tristes perqu viuen en un mn que menysprea Du. En aquest context, el naixement del nen Jess les omple de goig perqu veuen la possibilitat de la Redempci a labast de la humanitat. El text presenta una petici de les dames al rei de Frana perqu faci fora de la Universitat els averroistes.

25

Vida coetnia. Fou el text que Llull va dictar a uns monjos de la Cartoixa de Pars. Fa un recorregut pels episodis ms significatius de la seva vida. El text est concebut com una justificaci de lArt i de la vida que Llull li ha sacrificat. Phantasticus. Aquest poema presenta una mena de debat entre Ramon i el clergue Pere. Tots dos acuden al Concili de Viena (Frana), per cadascun dells ho fa amb un objectiu. Pere s un clergue panxacontent que va a demanar prebendes, Llull s un illuminat somiatruites que pretn difondre el cristianisme arreu. Del consili. Poemari escrit en vulgar que mostra un Llull menys illusionat que en altre temps, amb ganes de justificar la seva vida i la seva labor davant Du. 5. LA FESOMIA DE LA LLENGUA EN RAMON LLULL
Ls incipient de les llenges vulgars com a instrument de comunicaci i difusi del saber s perceptible arreu de lEuropa llatina. Lauge de la burgesia comercial als pasos costaners de la Corona dArag, que particip molt activament a les principals rutes comercials de la Mediterrnia, coincid amb el regnat duns monarques des de Jaume I (1213-1276) fins a Mart lHum (1397-1410) especialment sensibles per tot el que tocava a la salut i a la medicina i, ms en general, per la promoci de tots els mbits del saber. La presncia social de la llengua vernacla en la difusi del saber cientfic i tcnic a partir de principis del segle XIV, contraposada al llat de la cincia oficial de la Universitat i de lEsglsia, pot ajudar a comprendre perqu Llull va utilitzar el catal en una part de la seva producci de carcter cientfic i filosfic en unes dates molt primerenques (a partir de 1274). Llull es dirigia en llengua vulgar al mateix pblic urb, burgs o aristocrtic, que aviat consumiria la prosa tcnica dels tractats sobre la salut, lastrologia o la prctica mercantil dels quals tenim noticia. Com han dit autors com Mart de Riquer (1980), Ramon Llull contribu a un model de catal que continuaria la tasca de la Cancelleria Reial fins elevar-lo a model de llengua culte i unificat . Laportaci involuntria que el beat va realitzar a la llengua catalana fou cabdal fins al punt que costa imaginar un escenari tan pobre en aquests segles sense la seva ingent obra. Ara b , s obvi que hi ha una gran distncia entre la llengua que ell empr i escriv, i la que emprem en lactualitat . La influncia que exerc sobre els seus contemporanis que llegiren aquell model de llengua fou, per, molt ms directa. La crtica, per tant, considera que Ramon Llull contribu a la creaci de la prosa literria en la nostra llengua. Antoni M. Badia i Margarit ho apunta de la manera segent: La prosa catalana, per lobra de Llull, salta del gaireb no-res a la seva primera volada clssica . Altres erudits tenen en compte la prosa anterior (les crniques i la figura d Arnau de Vilanova ), per estan dacord amb qu laportaci genial de Llull s lexpressi en roman de temes tractats fins aleshores nicament en llat (cincia, filosofia i teologia). A ms del catal, Ramon Llull autor polglota va escriure en llat, rab i provenal, fruit del moment en el qual viu. Rep, per tant, les influncies de lpoca: lescolstica apresa en llat, la influent civilitzaci rab i lexit osa poesia trobadoresca. Badia i Margarit intenta explicar laparent contradicci lingstica en Llull i, per aix, hi distingeix dos aspectes: un de teric (llat) i un de prctic (llengua que parla el destinatari ). Si res del que fu Ramon Llull en vida no fou casual, sin que estigu dins del propsit general de reforma, ls de les llenges tampoc no podia sser-ho. L s de lrab sexplica per dues raons: la primera hem de cercar-la per la literatura apologeticopolmica cristiana antijueva i antimusulmana que, desprs del fracs de les croades i el millor coneixement daquestes cultures, passa del pamflet a una srie dactivitats apostliques i literries; la segona ra s ms personal i lhem de veure en lorigen mallorqu de lautor, on un esclau rab li ensenya la llengua. En canvi, ls del provenal ve marcat per la seva formaci cortesana. Ambdues llenges sn emprades com a font per a la seva obra; sovint per blasmar aquest tipus de vida o per presentar-la com una manera ideal. Llull trasllada els temes i trets estilstics a lestil div, per el seu catal est lliure de provenalismes.

26

En parlar del tractament lingstic lulli, hem de tenir en compte un parell daspectes que ell potenci definitivament. Duna banda, la sintaxi: trobem una duplicitat perqu advertim cales de construccions llatines i formes que reflecteixen el llenguatge popular. Aquesta combinaci dna origen a una sintaxi rica . Daltra, el lxic : de la voluntat dadaptar la llengua a la filosofia, crea nombrosos neologismes i cultismes. Aquestes particularitats de lautor es poden apreciar en la declinaci, formaci del femen i del plural, comparatiu i superlatiu, articles, diversos temps verbals, adverbis, preposicions i conjuncions . Aquesta missi creativa no li passava per alt tampoc a ell. El mateix Llull classifica el seu lxic en vocables qui son en vulgar, vocables que no son en vulgar e qui son en llat e paraules estranyes qui no son en us en vulgar ne en llat . Francesc de Borja Moll documenta 7.000 mots diccionariables entre: mots populars hereditaris del catal, mots derivats dins el catal, llatinismes, mots usats noms per lautor , onomstica i provenalismes. Tanmateix, tamb hem de destacar la preocupaci per la depuraci lxica i la gran quantitat de cultismes (sobretot llatinismes). De vegades pren paraules del llat, sense cap adaptaci, per daltres les adapta a les caracterstiques del catal. Aquest lxic prov del llenguatge culte, de lescolstica i dels tractadistes cientfics. Lestil lulli es relaciona amb la seva peculiar concepci de la retrica. Lola Badia opina que Llull distingeix entre una retrica lgica adreada a la intelligncia (la bellesa es relaciona amb els enunciats) i una retrica literria adreada a la imaginaci (la bellesa es relaciona amb lesplendor potic). Ara b, hi ha unes constants en lobra de Llull com sn el locus amoenus (indret on es desenvolupen les allegories, com la selva, larbre o la font); els exemples (extrets de llibres daplegs medievals); les metfores (obscures i profundes; no hi tenen inters); els proverbis (divisi de lexemple o citaci de fets amb contengut didctic); les repeticions (com ms es repeteix un mot bell, ms naugmenta el valor esttic) o les anttesis (mecanisme que pretn arrossegar el receptor cap a lelement positiu). Com sabem, Llull empra diferents llenges per a lelaboraci i difusi de la seva obra. Segons Bonner (2001) la seva opci per una llengua o una altra era purament instrumental. Utilitzava el catal per arribar a un pblic laic que el podia entendre, per ell mateix o els seus seguidors ms immediats varen traduir les seves obres a loccit, el francs, litali i el castell si aix podia difondre el seu missatge. Quan calia arribar a un pblic ms lletrat, el llat era, naturalment, la llengua escollida. Per no necessriament es dna una restricci duna llengua a un tipus dobra, ni tan sols a una obra singular.

6. CONCLUSIONS
Lobra de Llull s el reflex dun home que va entendre les realitats del mn en qu vivia. Les relacions que va mantenir amb els reis de Frana i dArag, principalment, responien a linters daquest per assolir dos dels seus projectes. En primer lloc, don suport a les pretensions dexpansi franceses i catalanoaragoneses, perqu sabia que lajuda daquestes potncies era indispensable per a una croada i per a la conversi de lIslam. En segon lloc, quan sollicit lajut de Felip IV el Bell contra laverroisme a la Universitat de Pars va demanar tamb la fundaci de collegis per a lensenyament de les llenges orientals . LArt de Ramon Llull va ser concebuda en lpoca dor de lescolstica per un pensador que no havia rebut una formaci acadmica, per que disposava dels instruments daccs al saber del mn universitari (enciclopdies, tractats de teologia, medicina, dret, etc.) i que havia viscut en ciutats universitries com Montpeller o Pars. Que lArt sigui ents com un saber global nic, una scientia universalis mostra alhora els deutes de Ramon Llull amb lescolstica i labisme que separa els dos sistemes. Amb la voluntat dintroduir lArt a la universitat, que va dur Ramon Llull de Montpeller a Pars, tanmateix va comprovar labisme que hi havia entre la seva proposta i els hbits mentals dels professionals de lescolstica . A travs de lestudi de lobra de Llull es perceben les diferents fonts don va beure el beat que li serviren per bastir lArt. Duna banda, la filosofia i la religi musulmanes, que coneixia tan b i don podem trobar molts parallelismes amb lArt. Duna altra, la influncia jueva. Cal tenir present, pel que fa a la influncia filosfica i de la mstica jueus en el pensament de Llull, limpacte de la teoria cabalstica de les lletres sagrades sobre la designaci de les dignitats divines en lArt a travs, precisament, de lletres. Per ltim, les idees dAristtil, de Plat. Finalment, cal destacar la genialitat del sistema lulli i la seva posterior influncia ja que lArt pot ser integrat en el mn de la informtica des del punt de vista que aquesta sassenta sobre una doble base: la idea dun clcul lgic i la seva ulterior automatitzaci. LArt lulliana s interpretada com un tipus de pensament automtic, una mena de mecanisme conceptual que, un cop establert, funciona per ell mateix. Aquest automatisme conceptual fou llargament acaronat per Leibniz , el primer a planejar, desprs de Pascal , una mquina de calcular que realment funcions.

BIBLIOGRAFIA

General ALEMANY, R. Guia bibliogrfica de la literatura catalana medieval (2 edici revisada, corregida i augmentada) Alacant: Universitat dAlacant, 1997. BATLLORI, M. De lEdat Mitjana. Edici a cura dEullia Duran i Josep Solervicens, prleg de Jordi Rubi. Valncia: Editorial 3i4, 1993. COLOMER, E. El pensament als pasos catalans durant lEdat Mitjana: el Renaixement. Barcelona: IES-PAM, 1997. FERRANDO, A.; NICOLS, M. Panorama de la historia de la llengua. Valncia: Tndem edicions, 1997 KRMER, W. Formas de la narracin breve en las literaturas romnicas hasta 1700 . Madrid: Editorial Gredos, 1973.

27

LE GOFF, J. La civilizacin del Occidente medieval. Barcelona: Editorial Paids, 1964. NADAL, J.M. i PRATS, M. Histria de la llengua catalana, vol. I. Barcelona: Edicions 62. 1982 POU i MART, J. O.F.M. Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV). Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert; Diputaci Provincial dAlacant, 1996. RIQUER, M. de. Histria de la literatura catalana, vols. I i II. Barcelona: Editorial Ariel, 1964. TAVANI, G. Per una histria de la cultura catalana medieval. Barcelona: Curial Edicions. 1996. ULLMAN, W. El pensamiento poltico en la Edad Media. Barcelona: Ariel. 1965. Ramon Llull BADIA, L. Teoria i prctica de la literatura en Ramon Llull. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. BADIA, L. La literatura alternativa de Ramon Llull: Tres mostres. Edita Santiago Fortuo Llorens i Toms Martnez Romero. Castell de la Plana: Publicacions de la Universitat Jaume I, 1999. BATLLORI, M. Ramon Llull i el lullisme. Edici a cura dEullia Duran. Valncia: Editorial 3i4, 1993. BONNER, A. Ramon Llull. Barcelona: Empries, 1991. BONNER, A. i BADIA, Lola. Ramon Llull: vida, pensament i obra literria. Barcelona: Empries, 1988. BONNER, A. Recent Scholarship on Ramon Llull. In: Romance Philology, 54 (2001). COLOMER, E. De Ramon Llull a la moderna informtica. In: Estudios Lulianos, 23 (1997). DOMlNGUEZ, F. Introducci a Raimundi Lulli. In: Opera Latina, XV. GALMS, Salvador. Escrits sobre Ramon Llull. A cura de Pere Rossell Bover. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1990. HAUF, A. Corrientes teolgicas valencianas, s. XIV-XV: Arnau de Vilanova, Ramn Llull y Francesc Eiximenis. Valncia: Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, 2000. HILLGARTH, J. N. Ramon Llull i el naixement del lullisme. A cura dAlbert Soler. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1998. LLULL, Ramon. Obres selectes de Ramon Llull: (1232-1316). Edici, introducci i notes dAntoni Bonner, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1989. PRING-MILL, R. D. F. Estudis sobre Ramon Llull (1956-1978). A cura de Lola Badia i Albert Soler. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1991. RUBIO ALBARRACN, J. E. Literatura i doctrina al Llibre de Contemplaci de Ramn Llull: (estudi formal i de contenguts del primer volum). Valncia: Sa, 1995. RUBI i BALAGUER, J. Ramon Llull i el lullisme. Barcelona: Departament de Cultura-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1985. Mediateca http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26796&p_ex=llull

3.Les Quatre Grans Crniques

1. LA HISTORIOGRAFIA ANTERIOR A LES CRNIQUES 1.1. Textos historiogrfics en llat 1.2. Textos historiogrfics en catal 2. LES QUATRE GRANS CRNIQUES 2.1. El Llibre dels feyts de Jaume I 2.1.1. Estructura 2.1.2. Caracterstiques

28

2.1.3. Conclusions 2.2. La crnica de Bernat Desclot 2.2.1. Estructura 2.2.2. Caracterstiques 2.2.3. Conclusions 2.3. La crnica de Ramon Muntaner 2.3.1. Estructura 2.3.2. Caracterstiques 2.3.3. Conclusions 2.4. La crnica de Pere el Cerimonis 2.4.1. Estructura 2.4.2. Caracterstiques 2.4.3. Conclusions 3. ASPECTES COMUNS ENTRE LES CRNIQUES 4. CONCLUSIONS Introducci En un moment de la histria en qu el poder de la monarquia no es veu ni de bon tros amenaat per lantittica forma de concepci poltica que s la repblica, qu podia motivar a un rei a escriure la memria dels seus fets? Si lorganitzaci de lestructura jerrquica segueix encara una disposici teocraticodescendent, quin sentit t que un monarca justifiqui els fets de la seva vida? Les masses no compten fins al punt de poder fer trontollar lestructura estamental, ni de bon tros la posici vigorosa del rei en la mentalitat medieval. Els Oliver Cromwell i i els Maximilien Robespierre ii encara trigaran segles a nixer; els reis encara no saben qu s perdre el cap literalment. Llavors, qu mogu la voluntat dels monarques a escriure o fer escriure les seves crniques? En primer lloc, val a dir que reportar els fets dun monarca no era un gnere nou en lescenari de les lletres medievals. Des de lantiguitat, com es veur ms endavant, ens arriben notcies de crniques de monarques o de les grans batalles de la histria. No havia narrat Juli Csar la seva campanya victoriosa a la Gllia? Molts dels textos trobats a les abadies britniques relaten les gestes de reis-guerrers de lilla que configuren la primignia literatura pica. I no s la histria dun rei anomenat Arts i els seus cavallers una de les primeres grans obres europees dxit irrefutable? En segon lloc apareix linters poltic. Els monarques sadonen qu justificar les empreses i oferir als vassalls una explicaci dels seus fets pot tenir un benefici poltic. El rei no s res al tauler sense els peons i tot treball s bo si enforteix la casa del rei. I, en tercer lloc, tenim all que ja Jorge Manrique havia copsat a les seves cobles: Y aunque la vida muri,/ nos dej harto consuelo/su memoria. La memria com a darrer llegat. Amb lhoritz de la mort prop, hi hagu reis que volgueren perpetuar la seva memria, els seus fets, com a nica forma de pervivncia ms enll duna mort que iguala tothom. En altres casos, hi hagu persones prximes al rei que feren ms aviat el paper de Manrique i arreplegaren ells la memria dels regnats dels seus sobirans. Aquestes raons i altres pogueren motivar els monarques de la corona catalanoaragonesa a escriure o fer escriure les crniques dels fets dels seus regnats. Sigui com sigui, una idea important: all que coneixem sota el nom de les Quatre Grans Crniques constitueix una de les pgines ms importants de la nostra literatura medieval. De fet, podem dir que les crniques de Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimonis constitueixen un punt lgid i original en el conjunt

de la historiografia medieval. Perqu la llengua catalana era, grcies a ells, de les poques llenges en qu dos reis deixaven per escrit les seves memries.

4. LA HISTORIOGRAFIA ANTERIOR A LES CRNIQUES

Les quatre grans crniques se situen en el ventall dels segles XIII i XIV i amb aquestes arribarem al moment ms brillant de la historiografia catalana. s ben cert, per, que no aparegueren del no-res, sin que els precedeix en el temps un conjunt de testimonis escrits que serveixen dantecedent i de vegades de font. Precisament per aix sn doblement importants aquests antecedents: a) sn la primera etapa de la historiografia catalana, b) a partir dells i fent-los servir com a base sescriuen passatges sencers de les quatre grans crniques . Textos historiogrfics en llat

29

Textos com els Gesta romanorum o la Historia Regum Britanniae (1138) pretengueren donar als pasos europeus i en llat les notcies dun passat que satansava al present. En el nostre cas concret, aquesta missi la representen dos textos en llat: els Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae (1276-1283) i el De rebus Hispaniae (1268). Especialment destaca el primer, produt al monestir de Ripoll i en qu es narren els fets histrics catalans fins gaireb el moment descriures la crnica. Gaud duna considerable estima i anticip algunes de l es caracterstiques que es reproduiran ms endavant en els textos de les crniques. 1.2. Textos historiogrfics en catal En aquest punt de la reconstrucci histrica tenim moltes evidncies i cap prova. Ens referim a lexistncia gaireb segura dun conjunt gens menyspreable de textos en catal de carcter popular. Aquestes composicions es podrien classificar dins del que coneixem com a canons de gesta, conservades ara s en les tradicions literries castellana i francesa. Aquestes canons de gesta, pel que dedum de lestudi de les peces dels nostres vens, aprofitaven temes histrics per a la recreaci literria, enyoradissa i heroica. De vegades, tan heroica i mtica que ha significat per aquestes literatures un punt darrencada brillant en les seves lletres, aix s, veritables mites nacionals. La lectura de La chanson de Roland o el Poema de Mo Cid ens donen motius per a entendre aquest orgull.

En el nostre cas, dissortadament no hem conservat monuments literaris daquesta magnitud i ens caldr esperar a les crniques per trobar alguna cosa dequiparable. Per s s segur que aquestes modes i models recorregueren els territoris i que sesdevengu algun s semblant en expressi catalana: Exist una epopeia catalana, lamentablement no conservada, a ms dun gust pels models provenal i francs, coneguts i de ben segur imitats amb temes i autors catalans. Aquestes composicions, per, es coneixien sovint a travs de loralitat i, de vegades, feien popular una msica que les acompanyava. Eren els joglars els encarregats de la difusi daquestes peces, sabudes aqu i all, tan populars i conegudes que no calia ni fixar -ne per escrit la msica. I, quan soblid la msica, sovint es perd tamb la lletra, de forma que ni una ni altra ens han estat conservades. Tanmateix, s evident que existiren aquests joglars, que feien en uns casos el paper dereportadors de noves gaireb com antics periodistes i en altres el denarradors de gestes antigues als territoris de la corona catalana. Aquestes figures que aix hem anomenat es dedicaven, per tant, al relat de notcies de lpoca els primers i al relat de fets pics els segons. La gran tradici oral que ells significaren s la gran tradici perduda. Una de les poques mostres del que degu ser aquesta literatura ens ha pervengut en les prosificacions de composicions en vers que trobem en les crniques. En efecte, si posam esment a determinats passatges de les crniques de Ramon Muntaner , Jaume I o Bernat Desclot ens temem que han fet servir textos potics per bastir el seu text. Aquestes reconstruccions de fragments en prosa que aprofiten composicions potiques ens permeten imaginar com devien ser aquells textos perduts. Les llegendes tamb foren un altre element segur que form part duna historiografia oral conservada sols en fragments. Aix, llegendes com les de lengendrament de Jaume I o del drac de sant Celoni podien formar part daquest gnere tant del gust de lpoca.

2. LES QUATRE GRANS CRNIQUES

2.1. El Llibre dels Feyts de Jaume I Aquesta primera crnica ens ha arribat a travs dun text catal i duna versi llatina feta a crrec del dominic Pere Marsili per ordre de Jaume II. El text llat narra els fets en tercera persona, tanmateix el text catal est redactat en primera persona majesttica: ns. De vegades algunjo espars sobta la lectura. Aquest detall podria fer-nos pensar que, si b el text no fou escrit directament pel monarca Jaume I, s que particip activament en la seva redacci. Aquest jo fa pensar aqu en un dictat directe del monarca. A ms a ms, si analitzam el text veiem que tothora lautor justifica els fets narrats i se namaguen altres que podrien minvar la glria de Jaume I. Estructura Lobra comena amb un prembul probablement poste rior, que anuncia la prxima mort de Jaume I, motiu pel qual safanya ara a donar compte de la seva vida. Vol amb aquesta donar exemple a daltres senyors, com a mirall dhome virtus i poders. Desprs daquesta introducci sens presenten aquestes quatre parts que comprenen des dels anys 1208 fins als 1276.

30

Anys 1208-1228: la histria comena amb lengendrament de Jaume I i es fa, per tant, eco de la llegenda al voltant daquest fet. Desprs es parla de la Batalla de Muret, les disputes entre els sectors de la corona catalanoaragonesa i el casament de Jaume I amb Elionor de Castella. Anys 1228-1240: es narren ara fets com la guerra dUrgell, les conquestes de Valncia i Mallorca o el perode en qu el rei estigu a Montpeller. Si la part anterior havia estat un poc confusa, ara ens trobem amb una redacci ajustada, gaireb un dietari, que ens pot fer pensar que fou escrita molt poc de temps desprs dels fets que narra. La primera part hauria estat contada des de la distncia i resultaria, per tant, molt ms difcil de reportar. Anys 1242-1265: aqu trobem els enfrontaments amb el seu gendre, Alfons de Castella, les lluites contra els sarrans de Valncia (les revoltes dAl-alzrach, per exemple) o les lluites contra la noblesa aragonesa, tan menystenguda de vegades per Jaume I. Anys 1265-1276 : aquests interessants captols satansen fins la malaltia del monarca i, per tant, fou un segon autor intellectual qui en dict els ltims, segurament amb el beneplcit del monarca, tan interessat en aquestes memries. Sigui com sigui, aquests captols narren les noves campanyes pel Regne de Valncia, la conquesta del Regne de Mrcia, les desavinences amb els estaments de la corona, amb els mateixos fills del rei i les relacions difcils amb Alfons X el Savi. Amb la figura dun Jaume I envellit i ja malalt es clou el llibre, de forma que existeix un principi i un final coherents. Caracterstiques Sentiment religis : la crnica est tota ella afectada per un sentiment religis, molt propi dels llibres medievals, ms encara daquells que responen a un cert to personal. Es combinen les proclames de pietat freqents i les allusions a la connivncia divina amb les campanyes empreses pel monarca. Aix, el lector dedueix la grcia i el favor de Du en les accions del monarca. Estil gil i realista: la lectura del text, ben al contrari del que es podria pensar en un principi, no resulta ni de bon tros difcil o feixuga. Lestil s gil, els fets es narren amb certa grcia i abunden els detalls dun cert realisme que contribueixen a fer ms interessant la lectura. Aix, fan ms verdic i gil el text recursos com ara la incorporaci de dilegs en estil directe, el lxic bllic, els topnims don sesdevenen els fets, la incorporaci de mots colloquials, refranys o la reproducci de parlaments en altres llenges com ara laragons . Sens dubte, el relat dels fets del rei conqueridor no s sols interessant, sin tamb agradable de llegir. Lambient bllic : la crnica de Jaume I s la crnica de les guerres que emprengu per eixamplar els seus dominis, per engrandir la corona. En conseqncia, un ambient bllic travessa tot el llibre i ens permet considerar aquest com a obra profitosa per saber ms i millor sobre la guerra medieval. En aquesta obra, Jaume I ens exposa les estratgies, el desenvolupament de les batalles i la presa de castells mitjanant la fora o grcies a la diplomcia . Aix, Jaume I sens apareix com un gran estrateg que planifica i assole ix els seus objectius i en participa personalment sense defugir el perill. No exclou tampoc del relat els aspectes menys heroics com la crueltat i els detalls morbosos de la mort en batalla. Aspectes personals: per en aquest relat, sobretot bllic, tamb hi ha lloc per a lancdota que ens acosta al personatge ms hum que fou Jaume I. Aquestes ancdotes ens permeten aprofundir en la dimensi humana del monarca, alhora que fan la crnica ms realista i lacosten ms al to novellstic que no sols al relat bllic. Aix, Jaume I ens narra el seu insomni, les ganes de trobar la seva dona, la reacci quan uns ocells han fet niu al
15 15

Conegudssims per diferents raons sn la presa a travs del pacte del castell de Penscola o a travs dacci militar pel que fa Mallorca. Aqu tenim les dues vies diplomtica i militar per aconseguir una vila. En totes dues sempre interv el monarca, combatent o dialogant, protagonista, per tant, dels fets narrats.

sostre de la seva tenda, lenfrontament i reconciliaci amb el seu fill, el maldecap que li suposaven els entrebancs per aconseguir la ciutat de Valncia, etc. Aquest to personal no sols enriqueix el text amb detalls de versemblana, sin que fa ms hum el monarca victoris. Lamor a les seves terres : Jaume I deixa espai per a manifestar lamor que sent pels territoris catalanoaragonesos, aix com tamb per la ciutat on va nixer, Montpeller. Pel que fa als dominis que ell incorpor a la corona Valncia i Mallorca, primer, Mrcia ms endavant mostra una afectivitat especial, fruit de lesfor que significaren aquests territoris. Conclusions El Llibre dels feyts s una obra original, patrocinada molt directament per un monarca que la volia ben enllestida i que posseeix nombroses virtuts que la fan destacar especialment. Aquesta voluntat de Jaume I de justificar els fets de la seva vida de la qual resulta la crnica ens permet conixer millor com foren aquells anys dimpuls a la corona. Una vegada que son pare, el rei Pere, havia fracassat a Muret en lintent dampliar lespectre de la corona cap al nord, el jove Jaume I reprendr lesfor, per ara cap al sud i ms enll de la mar. A aquesta nova orientaci en la poltica dexpansi catalanoaragonesa deuen valencians i balears el fet de parlar la llengua catalana. El relat de com fou aquest fet fonamental i fundacional per a la histria daquests territoris es troba al Llibre dels fets. La crnica de Bernat Desclot Aquesta s la ms antiga de les quatre crniques, en tant que fou enllestida cap a lany 1288. Qui lenllest no prodig el seu nom arreu de la crnica, sin que sols lesmenta a la primera lnia de lobra: Aqu comena lo libre quen Bernat Desclot dict e escriv, per a mai ms no to rnar a incidir-hi. El to s gaireb sempre impersonal i aix han estat els estudiosos els qui han hagut de deduir-ne el nom autntic que amaga el possible doblec nominal amb qu comena lobra. Amb provisional seguretat, lautor de la crnica fou Bernat Escriv , procedent del casal Es Clot, al Rossell, posteriorment fincats a Valncia on mudaren el cognom pel dEscriv. Si b aquesta hiptesi no s del tot segura, aquest Bernat Escriv, tresorer reial entre altres crrecs administratius, tengu moltes possibilitats descriure aquesta crnica. Perqu reunia els requisits per poder fer-ho cultura, accs al documents privats que sols un funcionari podia conixer, etc. i perqu visqu molt a prop de Pere el Gran, a qui tant llo.

31

Estructura Aquesta crnica s ms aviat catica i, si abans ha estat senzill establir un ordre danys, en aquesta de Bernat Desclot no s tan fcil. En tot cas, el pes de la narraci se lemporten els fets del rei Pere el Gran, la vida del qual se segueix fins la seva mort. Una mnima estructura de lobra podria ser aquesta, en tres parts: Onze primers captols: narren la uni entre els comtats catalans i el Regne dArag matrimoni entre Ramon Berenguer IV i Peronella dArag i, per tant, ens remuntam a fets molt anteriors que preparen lescenari posterior que es vol narrar. El ttol del manuscrit en qu sha conservat lobra havia advertit de lanalepsi Libre del rei En Pere d Arag e dels sens antecessors.
16

Relat de les batalles dbeda, Navas de Tolosa i Muret: aquests escenaris sn explicats de vegades amb deteniment, daltres sense grans detalls. Tampoc no guarden una linealitat coherent, ja que de sobte lautor torna al passat per rescatar la figura de Ramon Berenguer IV (1131-1162) i desprs reprn la histria amb Jaume I.

32

Regnat de Pere el Gran (1276-1285): aqu s on volia desembarcar lautor amb les dues parts anteriors, que li havien significat els cinquanta primers captols de la seva crnica. Si en les dues primeres parts havia fet s de la prosificaci de composicions rimades amb que bastir el text, ara passar a fer s de documents contemporanis i de lobservaci directa i personal. Els fets que narra aqu sn viscuts per ell i ja no li cal recrrer tant a la informaci joglaresca, sin que ja pot parlar veritablement del que coneix abastament. Aix ho demostra el relat del desafiament a Bordeus, les accions dels almogvers, les campanyes africanes i a Siclia, i la lluita contra els francesos. Tots ells moments decisius i difcils per a la corona que Bernat Desclot arreplegar potser com a contribuci particular a la causa catalanoaragonesa. Caracterstiques Esperit cavalleresc: s aquesta una crnica on podem trobar el codi cavalleresc ben pur i exemplaritzat. El rei Pere s monarca, per tamb i sobretot cavaller, com els valents homes que conformaven el seu estol. En conseqncia els seus actes i la seva conducta no es poden separar daquesta convicci ni de les convencions daquest codi. El desafiament amb Carles dAnjou a Bordeus, les heroiques lluites dels seus cavallers al nord dfrica o la lluita desigual amb els francesos segueixen el codi cavalleresc . Els conceptes del mn ideal de la cavalleria i la conducta cavalleresca tenen aqu un referent real i no literari. La prosa de Desclot sen beneficia, per no recrea literriament, sin que els personatges reals es comporten de forma literria. El to heroic: la crnica de Desclot arreplega moments de gran intensitat heroica, protagonitzats per personatges diversos, des de cavallers de lestol del rei fins al corsari alacant Albesa, i que tenen en els almogvers un clar exemple. De la temuda infanteria que foren els almogvers es narren diferents successos que augmenten lheroisme daquesta companyia. Aix, la crnica de Desclot exalta les gestes del rei, per tamb dna entrada a personatges singulars que reblen amb heroisme el to pic general. Sentiment antifrancs: com ja hem dit la guerra contra els invasors francesos que atacaren Catalunya s un dels temes que acara la crnica. El to antifrancs es repeteix al llarg del text, amb lobjectiu de mantenir la indignaci del lector envers els vens del nord. A les invectives contra Frana tamb cal sumar les referncies a laltra gran potncia contra la qual disputava fins a lltim pam de terreny la corona dArag: Castella. Aquest altre gran regne peninsular tamb ser objecte de referncies al llarg de la crnica dun autor que revela un coneixement pregon de la poltica. Exaltaci nacional: aquesta existncia entre i contra Frana i Castella tamb donar pas a una exaltaci de la prpia naci, identificada aqu amb la figura del monarca. Si els francesos sn agosarats i orgullosos, el monarca i els catalans, per tant, sn fidels, nobles i humils . Es troben esparsos a la crnica smptomes dun cofoi sentiment nacional que particularitza les virtuts de la terra nativa enfront els vicis dels vens amb qui es brega. La llengua: en el cas daquesta crnica, el nivell lingstic no s tan divers i gil com en la de Jaume I, sin que la dependncia de la koin que tipificar el model de la Cancelleria Reial ja es deixa sentir. Poques sn les pinzellades populars, amb expressions vives i colloquials, i sols alguns els trets dialectals que ens permetrien localitzar geogrficament lautor. En aquest sentit, el Llibre dels feyts ofereix una major riquesa lxica popular i copsa
18 17

16 17

Retrocs en la histria.

Poden acarar-se fragments sencers de la Crnica amb passatges del Tirant to Blanc o del Curial e Gelfa i no es veur una gran distncia entre fes autntics i novellats. De fet, aquests passatges confereixen un to de novella de cavalleries a la crnica que redunda en lagilitat amb qu es llegeix .

18

Model de llengua comuna i cultivada.

potser millor la realitat lingstica. Conclusions La Crnica de Bernat Desclot s un text suggestiu, per b que no massa organitzat en les primeres parts i amb valors inqestionables. La descripci de determinades batalles, el relat de les aventures de personatges singulars que visqueren realment i lherocitat que acompanya tothora el text ens permeten la lectura duna crnica, text memorialstic per tant, per tamb dun relat daventures. Cavalleresc, nacional, pic i heroic, el text de Bernat Desclot s el relat dun perode molt concret , els anys del regnat de Pere el Gran, per tamb el relat dun mn, els dels cavallers, que no tardaria a comenar a esborrar-se.

La crnica de Ramon Muntaner

33
Amb la Crnica de Ramon Muntaner alguns dels aspectes que suara hem vist a la crnica de Bernat Desclot triomfaran definitivament, com el del sentiment nacional. Aquesta nova crnica fou elaborada entre els anys 1325 i 1328, escrita sembla ser pel que ens diu lautor a la localitat de Xirivella, a lalqueria que possea en aquest poble de lHorta de Valncia. Aquest autor, que amb tanta precisi ens acosta al paisatge que contemplava mentre escrivia la crnica, s Ramon Muntaner, nascut a Peralada lany 1265 i mo rt a Eivissa lany 1336. Des de ben jove entr al servei del rei Pere el Gran, de forma que, all que narrar de Xirivella estant, ho havia conegut de primera m. Estigu al costat de les grans figures de lpoca: conegu personatges com Jaume I, Alfons X i Pere el Gran, Roger de Llria o Alfons el Franc. Sinstall a les Illes, per segu Roger de Flor fins a Gallpoli, al costat de la gloriosa companyia dels Almogvers. Particip en les perilloses batalles que narr a la seva crnica, estigu en contacte directe amb els monarques catalans a Siclia o a Perpiny, conegu personalment Massina, Gallpoli o Djerba i, finalment, an a Mallorca a formar part de lestol de Jaume III, qui el nomen cavaller. Aquesta atzarosa vida ja seria important per ella mateixa, per ms important fou en la mesura en la qual Ramon Muntaner tamb compl un paper que avui ens s fonamental: el de testimoni i reportador. El resultat de la seva experincia fou plasmat en pergam i de la seva ploma obtenim avui un dels ms poderosos relats daventures de lEdat Mitjana. En paraules de Joan Fuster:el libre daventures ms excitant, ms irresistible, de tota lEdat Mitjana europea. Estructura Propsit: una de les parts en qu podem segmentar lobra per estudiar -la millor podria ser el propsit que ens planteja lautor a linici del text. All ens adverteix que pretn explicar-nos all que ha vist en nombroses batalles, en les quals Du i la Mare de Du lhan guardat de morir-hi. A ms pretn relatar uns fets que considera histrics, importantssims i dels quals ha estat espectador privilegiat, b que amb risc per a la seva vida. A ms a ms, tamb vol lloar el casal dArag al qual pertanyen els reis, prnceps i senyors amb els quals ha tengut relaci. Ms encara que Bernat Desclot , se sent tan orgulls de la seva terra i daquests prohoms que la crnica no s sin lexaltaci de la seva terra i dels seus senyors. Llibre: aix anomena Ramon Muntaner sempre la seva crnica. Podrem organitzar aquest llibre de mltiples formes, potser amb el criteri geogrfic, de forma que individualitzarem la campanya a Orient en la qual va participar Muntaner seguint Roger de Flor. O b podrem prendre un criteri ulic i separar els passatges que es refereixen als diferents monarques que apareixen a la Crnica: Jaume el Conqueridor, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume el Just i Alfons el Benigne. Qualsevol criteri per segmentar-ne el contengut podria ser til i tanmateix el llibre es llegeix fluidament. No hi ha un referent que predomini per damunt daltres, ni tampoc un territori que sindividualitzi. Com diuen Riquer i Comas, qualsevol que fos el senyor i el territori on Muntaner desembarcs se sent a la seva naci, sempre i quan aquest territori i aquest senyor fossin del Casal dArag. Tot all que sens narra a la crnica de Muntaner t en compte aquest amor per la terra don ell se sentia part i la fidelitat als governants que considerava els seus. Caracterstiques Mirall de prnceps: Ramon Muntaner narra per ser escoltat, sadrea a un odor ideal que ell volia que fossin els monarques, els quals tenien en aquella crnica un model o espill de prnceps que els ajudaria a trobar la via adequada. Aix, Muntaner construeix un interlocutor ideal al qual sadrea per a na rrar els fets dels quals vol donar testimoni. De vegades dialoga amb ell, respon preguntes que ell mateix es fa i t cura duna funci ftica que atreu latenci cap al que ens conta. s aquesta caracterstica una de les ms famoses de Ramon Muntaner, exemplificada molt b per un recurs que empra contnuament: la interrogaci: qu us dir?. Aquest recurs
19

19

Que pertany a la cort o al palau.

emprat ara en Muntaner assduament t en compte el lector i ajuda a fer ms emotiu el text; ens acosta a lemoci que devia sentir Muntaner mentre feia memria daquells fets. Estil de la crnica: Ramon Muntaner no oblida mai el fet mateix de la narraci i estableix lligams entre els fets que narra, raonant-los a lodor perqu no perdi el fil. Aquest recurs s propi de la novella de cavalleries i grcies a ell sens prefigura un Ramon Muntaner hbil en la tasca descriure i de narrar . La seva cultura literria s responsable en part daquesta grcia narrativa, al marge dun talent innat per a les lletres. Les composicions dels joglars i les novelles cavalleresques eren materials literaris que lautor coneixia perfectament. Aquests lajudaren a perfilar la seva narraci i si b els fets que narrava eren certs, aquesta cultura literria lajud amb la forma. Un exemple s lo serm que inclou al captol 272 de la crnica, on reprodueix un poema en estil de gesta. El propsit del poema de Muntaner s aconsellar Jaume II sobre la conquesta de Npols, per s tamb una demostraci de domini sobre un altre gnere: el vers aprovenalat. Amors i odis: Ramon Muntaner manifesta un triple amor: a la terra, als monarques daquesta terra i a la llengua daquesta terra. Se sentir amors de les terres de la mata de jonc: unides pels monarques del casal dArag no podien ser mai derrotades, ara, si la discrdia en separava les branques, caurien totes elles. Estimava la casa reial que regia aquells territoris i sestimava la llengua, el bell catalanesc parlat de punta a punta. Sn constants en la crnica els elogis envers ciutats, monarques i aspectes de la llengua catalana, que soposen a un odi aferrissat: lodi contra Frana. Els francesos seran compendi dels vicis i als monarques daquella terra sadrear amb ironia i odi malament dissimulat. Sn el contrapunt negatiu amb qu rebl lamor per les coses nostrades. Llengua: lestima per la llengua catalana laboca a escriure en aquesta llengua la seva monumental obra, a usar un catal noble i bell, per que tamb t cabuda per a les expressions colloquials, vives i aclaridores. Amb certs tocs dialectals de Peralada, la llengua en qu escriu Muntaner s la dun amant de lidioma que la vol pura, si b de vegades no pot evitar una influncia francesa i occitana. Conclusions La Crnica de Ramon Muntaner s una de les quatre crniques que ms estudi mereixen, per la quantitat daventures, fets i escenaris diferents que shi donen cita. En tot cas s un compendi de molts aspectes suggestius, com ara labrandat sentiment nacional, el coneixement de lart de la guerra o la visi poltica del moment histric que ens demostra possible.

34

La crnica de Pere el Cerimonis

Darrera crnica en el temps, la de Pere el Cerimonis va ser redactada entre els anys 1375 i 1383 i amb ella es clou un perode excepcional per a la historiografia catalana. El rei Pere supervis i dirig la redacci de la crnica, molt en la lnia de la conducta acurada amb qu organitz les estructures de la corona, com ara fu amb la Cancelleria Reial. Sota les seves ordres tamb es redact una Crnica dels reys dArag e comtes de Barcelona, coneguda popularment com la Crnica de Sant Joan de la Penya, aix com altres textos. Tanmateix, la seva influncia s decisiva en la Crnica que parla dels anys en qu ell governa i de la qual se sent lautor . Per aix apareix la primera persona majesttica i el llarg ttol anuncia el relat dels fets (..) entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de nostra vida. s evident, per tant, la voluntat de Pere el Cerimonis de fer-se visible ell com a monarca a travs del relat daquesta crnica, que tan directament supervisar. Estructura Prleg: una de les novetats daquesta crnica s el prleg, no sols per lexistncia, sin perqu a ms s redactat en forma de serm a les Corts, en vers, per tant. Constitueix tota una declaraci dintencions, una mostra de la personalitat del rei i un inici de justificaci del fet mateix de narrar. En tant que prleg, anuncia los grans fets que es disposa a narrar i que shan esdevengut sota el seu govern. Contengut: el text prpiament dit de la crnica est dividit en sis grans captols que narren els segents fets: Captol I: conquesta de Sardenya i coronaci dAlfons el Benigne. Captol II: regnat de Pere el Cerimonis entre 1335 i 1340. Captol III: divisi i enfrontament amb Mallorca. Captol IV: enfrontament amb la noblesa aragonesa i valenciana. Captol V: aliana amb Vencia i Gnova. Captol VI: guerra amb Castella.

Com es dedueix del resum del contengut daquests captols, s aquesta una crnica on la intencionalitat poltica no s un element secundari. Aquesta s la crnica duns temps difcils per als territoris que un dia unific Jaume I. Es visqueren lluites amb el rei de Mallorques, amb la noblesa, amb el poble. Sestabliren acords i aliances, a ms de

comenar la incipient expansi mediterrnia. El regnat de Pere el Cerimonis s el regnat en uns anys de gran complexitat geopoltica. Les decisions que prengu en uns sentits o en daltres no foren fcils i sent una necessitat de justificar aquestes per escrit. En aquest desig que impuls la redacci de la crnica tamb intervingu un cert desig de continutat amb all que els seus predecessors ja havien fet. Al llarg de la crnica de Pere el Cerimonis se cita la persona de Ramon Muntaner , cosa que evidencia que potser sabia del seu treball. Per tamb se cita com a lectura ocasional el Llibre dels feyts de Jaume I, exemple que dalguna forma volgu seguir el monarca en el moment descriure la seva crnica. Aquest pregon coneixement de la tasca que shavia proposat limpell a intervenir-hi molt directament en la redacci daquelles planes. Es ben segur que supervis detengudament els treballs de collaboradors que podrien haver estat homes com Bernat Descoll i Arnau de Torrells . Caracterstiques Notes personals: la crnica cont nombroses referncies de caire personal que ens ajuden a imaginar millor el monarca que escriu en primera persona del plural o plural majesttic. Hi ha referncies des dels sentiments amb qu senfront a determinats fets fins a allusions al seu fsic. Tamb obtenim informaci sobre els vestits, qestions referents al protocol o a les converses entre els reis que ens acosten en directe a la situaci narrada i als sentiments experimentats. En aquest aspecte, aquesta s una crnica significativa, perqu en la mesura en la qual pretn acostar-nos a la conducta del monarca, tamb ens aporta informaci sobre els costums i sobre la psicologia de lpoca . Estil i fonts: pel que fa a la primera qesti, lestil de la crnica s correcte, precs i sense demostracions, ni de talent ni democi. Respon a la voluntat de feina ben feta i estruct urada. L ordre cronolgic en qu es narren els fets tamb redunda en aquesta sensaci. Si ens referim a les fonts detectades al text, val a dir que ara ja no sn tan decisives les canons de gesta, que de fet no hi influeixen. Ara nodrir la crnica una combinaci de dades que provenen de la memria personal del monarca i tamb de dades pouades del corpus administratiu, aix s, els arxius de la Cancelleria reial. Crueltat: els fets que es narren al llarg de la crnica ja sha dit que no eren precisament amables. El monarca aplic la fora contra aquells territoris que es revoltaven contra ell i contra els monarques del seu llinatge que li havien jurat fidelitat per shi enfrontaven . Aquesta fora tamb vendr acompanyada duna justcia repressiva no exempta de crueltat. La sang i la justcia ens s descrita amb detalls i ens acosta a la personalitat dun monarca un tant cruel i exempt dexcessius escrpols. Els detalls ntims que hem subratllat abans contraresten aquesta crueltat i ens acosten a vessants positives de la seva personalitat. Sentiment nacional : el fet que el rei senfronts a diferents territoris i estaments dels territoris afins no vol dir que no sents amor per la seva terra ni estigus orgulls de la corona que duia. Ben al contrari, la crnica no exclou alguna frmula destima envers el poble i dorgull per la naci prpia . Llengua : la llengua en qu sescriu la crnica s el catal, per tamb napareixen al tres, com ara el provenal, laragons i el castell. Es reprodueixen de vegades dilegs o comentaris en aquestes llenges que ens acosten als moments narrats i li aporten una vitalitat que els fa ms acolorits i perfilats. Conclusions La Crnica de Pere el Cerimonis ser la continuaci projectada i ben organitzada duna tasca que tamb Jaume I havia iniciat personalment. El relat dels fets dels anys de govern, el desig de justificaci se sumen en la crnica del Cerimonis a continuar el cam encetat pel seu avantpassat Jaume I. Aquesta voluntat de continutat s tamb el final. Amb la crnica de Pere el Cerimonis es tanca un segle, el XIV, que ser el final de les grans crniques, perqu ja no en tendrem ms daquest estil, magnitud i grcia. Comptam amb dades histriques dels perodes posteriors a les grans crniques, per all que no possem sn ms relats autobiogrfics, gaireb dietaris, que les crniques eren. Amb aquestes crniques es tanca el cicle daurat de la historiografia medieval catalana.

35

3. ASPECTES COMUNS ENTRE LES CRNIQUES

Diferents i niques, les crniques presenten alguns detalls particulars que es repeteixen en totes elles. Per separat mereixen un estudi atent i la lectura que delles sen fa que ofereix resultats molt divergents: emocionant la de Ramon Muntaner , pica la de Bernat Desclot , ordenada la del Cerimonis o, particularment significativa per als valencians i mallorquins, la de Jaume I. Tanmateix, tamb hi ha una srie de caracterstiques comunes que ens permeten fer aqu una sistematitzaci per ajudar la memria i bastir unes conclusions: 1. Crniques contempornies . Les quatre grans crniques narren fets contemporanis, de lpoca que

sest vivint o que shan viscut no feia tants anys. Per aix una de les dades essencials s la memria histrica dels narradors, protagonistes dels fets i que els recor den suficientment com per traslladar el record al pergam. 2. En contacte amb el monarca. Aquestes crniques sescrigueren en contacte directament amb el monarca. Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimonis participaren personalment en la redacci, i Bernat Desclot i Ramon Muntaner formaven part de la comitiva dels seus reis. Si els fets que es pretenien reportar eren les gestes i els actes dels reis, qui millor que ells mateixos o servents tan directes per a fer-ho? 3. Veu narrativa. Les solucions sn diferents, per lexistncia duna veu narrativa que organitza el discurs s comuna a totes les crniques. En el cas de Bernat Desclot , intent passar desapercebut al llarg de la crnica i, per tant, recorregu a una tercera persona on amagar la identitat del narrador . Ramon Muntaner, en canvi, no pretenia amagar la seva identitat, ans al contrari, la publica, ara all ara aqu, i fa pblics aspectes dels moments en qu narrava. Modalitza molt ms el discurs i lluny de les formes ms impersonals de la narraci o de la descripci, es fa present al text com a home. En el cas dels monarques, Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimonis, tenim la singularitat que usen la primera persona majesttica ns . Aquest s un tret que singularitzen les nostres crniques catalanes enfront daltres textos daltres literatures i daltres llenges. 4. Heroisme i pica vinculats a la corona . Les crniques ens acosten a uns esdeveniments histrics i a uns fets pics que ens permeten vincular una srie de valors a la corona. Els monarques catalans apareixen retratats com a batalladors (sobretot Jaume I), cavallerescos (especialment Pere el Gran), valents, decidits i, si cal, cruels (aqu destac Pere el Cerimonis). Tenim aqu reunits alguns dels valors considerats ms nobles al llarg de lEdat Mitjana i associats a la monarquia catalanoaragonesa . En aquest sentit les crniques esdevenen veritables miralls dels bons monarques. Sentiment nacional. Les quatre grans crniques manifesten un com sentiment nacional que s orgulls i es delecta en les virtuts atribudes a les terres estimades. Aquestes terres que conformen la corona les representa el rei i ell ser, per tant, la representaci de la naci. Una naci els lmits de la qual tamb sidentifiquen amb els de la llengua , del que resulta una valoraci afectuosa i positiva de la llengua nacional. De tots, Ramon Muntaner ser all que amb ms mfasi express aquest sentiment que tamb apareix, per, de forma menys cridanera en les altres crniques. En contraposici a lamor patri, existeix tamb un sentiment antifrancs que s com en Bernat Desclot i en Ramon Muntaner. Uniformitat lingstica . Les crniques ofereixen un model de llengua uniformat, especialment les ms recents, grcies a la koin que tipificava la Cancelleria Reial, don provingueren alguns dels autors. A ms daquesta relativa uniformitat lingstica tamb suposen un interessant document sociolingstic, ja que arrepleguen ls daltres llenges (llat, aragons, provenal, francs, castell: aleshores parlars en contacte) en situacions diverses. En aquest ltim sent it, sn tamb document dels usos i costums de lpoca que narren i tamb ens interessaran, per tant, des del punt de vista de la sociologia de les cultures.

36

5.

6.

7. Fonts. Totes les crniques es basaren en algun tipus de dades per a escriures. La ms important fou la prpia memria, que en alguns casos i, com s normal, serr, per en daltres fou testimoni fidedigne del que narr. En segon lloc hi ha la documentaci oficial, molt important en les darreres crniques. I, en tercer lloc, tenim les fonts literries, les canons de gesta sobre les quals es construren veritables fragments prosificats. Tamb lambient de la novella cavalleresca pogu influir en Ramon Muntaner i Bernat Desclot . 8. Estil viu . Una de les caracterstiques que fa de les crniques un document singular i agradable de llegir s el seu estil. El lxic s sovint expressiu i viu, sincorporen episodis curiosos, llegendaris o graciosos; els fets solen ser pics i valerosos; sincorporen els dilegs, marques emftiques , etc. La lectura de les crniques, lluny del que es pot pensar a priori, s una de les lectures ms apassionants i suggestives de lEdat Mit jana.

4. CONCLUSIONS
A manera de conclusi podem sistematitzar aix els aspectes ms importants de les quatre grans crniques catalanes: Les quatre grans crniques constitueixen una fita molt important en la histria de la Corona dArag. En aquestes es percep una conscincia en els autors de la transcendncia dels fets que narren i de la importncia de deixar testimoni escrit per tal que les futures generacions dhabitants de la Corona dArag tenguin

coneixement dels fets que narren. Les quatre grans crniques sn una demostraci evident de conscincia collectiva comuna entre els territoris que conformaven la corona. Aquests territoris constituen una naci puixant dEuropa, orgullosa dels seus fets i de la seva llengua, que amb les crniques arreplegava el testimoni escrit daquestes gestes. El Llibre dels Feyts, la Crnica de Bernat Desclot , la Crnica de Ramon Muntaner i la Crnica de Pere el Cerimonis responen al fet que la Corona dArag assols entre la segona meitat del segle XIII i la primera meitat del XIV una estabilitat poltica i social important. Amb una administraci al darrera, amb uns organismes reials ben organitzats i amb uns objectius politicoso cials a lhoritz , les crniques poden veure la llum. Aqu hi ha dues evidncies: a) lexistncia dun teixit politicojurdic que ajuda a la creaci de les crniques amb plomes i documents, i b) lelaboraci dun discurs legitimador del passat que pretn projectar -se sobre el present i el futur immediat. Aquestes dues evidncies fan una idea de la salut i perspectiva de futur de qu gaud ladministraci dels nostres regnes en aquell moment.

37

Les quatre mostres dhistoriografia medieval tendran gran importncia tamb en el desenvol upament de la nostra novella cavalleresca. A partir del moment que sn enllestides, les crniques esdevenen fonts daltres crniques i sn una lectura habitual. Mxima importncia tendran ja com a font en el moment que Joanot Martorell les havia llegides i en fu s per escriure la seva gran novella, Tirant lo Blanc. Aquesta fascinaci per les crniques no pertany nicament al passat coetani delles ni tampoc a ls que en fu la novella cavalleresca al XV. Les crniques han estat i encara sn en lactualitat un dels nostres monuments literaris que ms fascinaci han provocat entre els erudits nostrats i els daltres cultures que shi ha abocat. Pel que tenen dhistric, pel que tenen de monument literari i pel que tenen dpic. Les quatre grans crniques constitueixen un moment original, nic i extremadament valus en la nostra histria literria. Ms enll del seu valor en tant que text, aporten una informaci valuosa pel que fa al context de lpoca en qu es gestaren. A ms a ms, evidencien fonts: sn font daltres textos, cosa que ens permet saber ms coses duns daltres a partir de lanlisi intertextual. 1 encara ms, les crniques ens acosten a la manera de sentir i viure dels nostres avantpassats. Molt interessant si tenim en compte que sn el reflex dels moments ms gloriosos en qu san conformant un estat conegut arreu dEuropa: la corona catalanoaragonesa.

Mediateca:

http://www.xtec.cat/monografics/croniques/index.htm http://www.lafactoria.eu/ElLlibreDelsFeyts/index.php

4.La prosa religiosa i moralitzant dels XIV i XV

1. LITERATURA I SOCIETAT MEDIEVAL 1.1. LEsglsia medieval i la literatura religiosa 2. LA PROSA RELIGIOSA I MORALITZANT DELS XIV I XV 2.1. Francesc Eiximenis 2.1.1. Dades biogrfiques 2.1.2. Producci literria 2.1.3. Trets essencials de les obres 2.1.4. Fonts 2.1.5. Conclusions 2.2. Sant Vicent Ferrer 2.2.1. Dades biogrfiques 2.2.2. Producci literria 2.2.3. Conclusions 2.3. Anselm Turmeda 2.3.1. Dades biogrfiques 2.3.2. Producci literria 2.3.3. Conclusions 2.4. Sor Isabel de Villena 2.4.1. Dades biogrfiques 2.4.2. Producci literria 2.4.3. Fonts 2.4.4. Relacions amb altres autors i obres 2.4.5. Conclusions 2.5. Altres autors i obres de la literatura religiosa i moralitzant dels XIV-XV 3. ASPECTES COINCIDENTS ENTRE ELS AUTORS 4. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA Introducci Els segles XIV i XV formen part daquell moment de la histria que encertadament lhistoriador Johan Huizinga batejava com a tardor de lEdat Mitjana. Convulsos i de gran significaci per als perodes histrics posteriors, aquests segles es veuran marcats per nombrosos signes. Lortodxia i lheterodxia, la fam i la pesta, lordre estamental i la revolta popular; lheretgia i lassimilaci de laristotelisme puixant, lescolstica i els primers smptomes de lHumanisme, linamovible sistema feudal i les primeres escletxes del mn medieval... Un panorama tan dens en el camp conceptual i tan tens en el terreny social havia de generar una gran literatura explicativa. Les masses, poderoses quan constitueixen veritables comunitats dheretges o quan es revolten als nuclis rurals, comencen a comptar. Llavors una nova realitat sobta les elits culturals que fins ara havien fet usdefruit exclusiu de la cultura. Si es volia conservar lordre social per salvaguardar els privilegis i la visi teocntrica de la vida, calia una missi explicativa que abasts les masses. Els illiterati es configuren de sobte i, per primera vegada, com a receptors ideals dels textos que els predicadors els adrearan i que, per tant, es veuran obligats a escriure en vulgar. Ells, els que no han rebut ni el trivium ni el quadrivium, han de rebre tamb una explicaci de la doctrina que impedeixi que se separin dels dogmes de lEsglsia, que caiguin en les freqents heretgies o que es revoltin contra el poder del Papa i lEmperador. Aquesta ser la tasca dels nous ordes predicadors i aqu s on caldr anar a cercar els autors de la prosa religiosa i moralitzant daquests segles de la tardor de lEdat Mitjana.

38

1. LITERATURA I SOCIETAT MEDIEVAL

Si volem entendre la literatura daquests segles XIV i XV haurem dentendre abans la societat al si de la qual es genera i de la qual s indestriable. Aquesta societat i el seu context histric han estat objecte de nombrosos estudis, entre ells alguns de brillants com els de Jacques Legoff o Georges Duby. I tanmateix ha estat potser una novella, El nom de la rosa dUmberto Eco, lobra que ms i millor ha difs per al gran pblic algunes de les claus de lEdat Mitjana, aix com tamb algunes de les seves tensions. Per sobretot, la novella del professor Eco ens aboca a lescenari on tenen lloc gran part de les lnies que marcaran aquests segles: lEsglsia. A recer della es conserva el saber les biblioteques dels monestirs a lalta Edat Mitjana i del seu si sorgiran els ordes que es dedicaran a explicar el saber doctrinal, amb lobjectiu sempre en ment dassolir la cobejada reforma de la societat dacord amb la fe. Lobra de perfecci que hauria de ser la ciutat de Du necessitava de constructors que la bastissin. Aquesta tasca se larrogaren gents vinculades al poder papal (lelit en qu es constituren els bisbes o lortodxia dominicana), estaments ms aviat rebecs a la jerarquia eclesistica (els seguidors de sant Francesc dAss) o els qui es constituren un tant al marge daquesta o, definitivament, en contra (beguins o begards, espirituals, fraticelli o les heretgies ctares, per citar alguns sectors). 1.1. LEsglsia medieval i la literatura religiosa Croades, pelegrinatges i Cisma dOccident: parallelament a lensorrament del gran poder unificat que havia estat lImperi rom, lEsglsia de Roma es configura com al nou poder central que unifica els territoris dOccident. La influncia, per tant, que exerc sobre els pobles dEuropa combin laparat terrenal i lespiritual. Per una banda legisl en matria doctrinal i, per una altra, combin aquestes disposicions amb els interessos de caire estamental. La visi social de lEsglsia mantengu el lloc dels vassalls a recer dels senyors i tamb commin lestament dels cavallers a constituir-se en bra armat de lEsglsia. Espasa i creu no foren contradicci, sin ms aviat un tot que permet als bisbes empunyar el ferro. No foren ells, els bisbes, per, els que dirigiren la gran empresa militar unificadora que foren les croades, sin una altra combinaci encertada. La necessitat espiritual que Terra Santa estigus sota domini cristi es combin amb els interessos particulars dels monarques occidentals. Tanmateix, no era aquesta la primera marxa de cristians cap a un territori espiritual, ja abans havia aparegut el fenomen dels pelegrinatges cap a Roma o sant Jaume de Galcia , seguits per nombrosos fidels que travessaven els regnes cristians sota la protecci i tamb la desprotecci dels camins. Ara, amb el desig de conquesta dels territoris del Nou Testament naixien les croades, les llargues expedicions cap a Jerusalem i alguns ordes vinculats a lempresa. Primer foren els Hospitalers i desprs els Templers, que al llarg del XII-XIII es constitu en veritable contrapoder eclesistic. I s que els enemics de lEsglsia no calia anar a cercar-los a lIslam, ella mateixa era capa de generarne. Si a les acaballes del XII, inicis del XIII fou la lluita contra els dissortats templers i la guerra sense treva a heretgies tan potents com lalbigesa
22 21 20

39

, les darreries del segle XIV i el principi del XV foren lescenari del gran

Cisma dOccident . Dos pastors per a un mateix ramat, dos papes que sexcomunicaven mtuament de les corts pontifcies dAviny i de Roma estant, i un sol poble de Du enmig de la picabaralla. Entre 1378 i 1417 lEsglsia catlica protagonitz el seu perode ms malaurat. Els autors de la prosa religiosa i moralitzant del nostre domini lingstic en parlaren. Alguns, com Ramon Llull , havien advertit temps abans de larribada daquella decadncia, alguns com Anselm Turmeda no la pogueren pair i daltres, com sant Vicent Ferrer , participaren de ple en la soluci daquells conflictes.
20 21

No hem de menystenir els que es produren en terra dels anglosaxons. Als pelegrinatges cap a Canterbury devem lobra monumental de Geoffrey Chaucer, Canterbury tales. Dit imprpiament de la doctrina ctara per haver estat descoberta per primera vegada a l'Albigs territori centrat a la ciutat d'Alb, del Llenguadoc, Occitnia, situat a la vall del Tarn. Segons el Liber de duobus principiis hi ha dos principis irreductibles, el b i el mal, Du i el dimoni, aquest darrer creador de la matria; Crist, ngel enviat per Du, ensenya als homes el cam del cel, per la seva passi no ha tingut eficcia salvadora i lhome noms obt la redempci amb la prpia ascesi i entrant a formar part dels purs. El catarisme predicava el menyspreu del cos, refusava el matrimoni i tota relaci sexual i el consum d'alguns aliments. [...] Els ctars es dividien en perfectes i creients; els principis estrictes valien sobretot per als primers, mentre que els segons, sovint noms abans de morir, rebien el consolamentum (imposici de mans), ritu que constitua l'admissi al grau dels perfectes. Practicaven una fracci del pa i una litrgia de pregria i predicaci. [...] Considerats heretges, els ctars foren combatuts per Innocenci III i els seus successors amb la predicaci de cistercencs i dominicans, amb el Concili IV del Later, amb la croada albigesa i amb la inquisici. Prcticament desfet a la segona meitat del s XIII, se'n mantingueren encara alguns reductes a Occitnia fins al s XIV, i a Itlia i Albnia fins al s XV. [EC@]

22

Urb VI, a Roma, i Climent VII, a Aviny, oberen els interessos dels monarques que els havien promocionat i senfrontaren per a ser lnic pontfex. Pel que fa a la Corona dArag, collabor estretament amb Pedro de Luna, promotor del jove sant Vicent Ferrer. Pedro de Luna es convert en Benet XIII a Aviny, per acab els seus dies al castell de Penscola una vegada perdut el suport com a papa cismtic.

40

Universitats i ordes mendicants: lEsglsia retengu el saber als monestirs durant lalta Edat Mitjana, per no pogu evitar els primers smptomes dun Humanisme, als seus ulls, un tant escptic, que desplaava cada vegada ms lhome i no Du cap al centre de les preocupacions. Aix se sumava al cada vegada ms important poder econmic duna burgesia urbana que reeixia en el camp dels negocis com molt b sabien fer tamb les comunitats jueves. Un canvi cultural lHumanisme i un nou poder social la burgesia, a qui es prohibia lascens social amenaaven lhoritz de lpoca dels cavallers. Les universitats foren lexemple daquest canvi de poders. Als monestirs no es produa, sin que es reprodua el que ja shavia escrit, amb magnfiques obres que embellien el saber. Les universitats comenaren a afeblir aquell monopoli i a travs de la disputatio promogueren tpics, qestions i autors que haurien de florir el fins, llavors poc conreat, jard de la creaci literria. Ramon Llull pogu anar a defensar la seva Art a la universitat de Pars. Les universitats comenaren a escriure obres noves i a bastir biblioteques esplendoroses que ja no calia anar a trobar als monestirs. Si b els primers mots de les llenges romniques sescrigueren sobre matria religiosa i a recer dels monestirs ferrenys, ara ja no calia tant cercar el refugi religis per a poder trobar la literatura. La literatura religiosa comenava a caminar fora del recinte religis i si abans havia estat sedentria, de la m dels nous ordes mendicants esdevendr nmada. Aqu s on la tasca dels dominics i dels franciscans t un valor excepcional. Tots dos ordes sallunyaren daquells monestirs que creixien a les muntanyes isolades cercant Du, com els benedictins o els carmelites. El nou poder urb de les ciutats feia necessria lacci sobre aquells nuclis on el vici i la corrupci podien fer anar en orris lobra de Du. Installaren els convents prop de les ciutats i sacostaren a les masses, aquell nou poder social que calia guiar com a bons pastors. Els dominics controlaren les fogueres de la Inquisici, exercint la tasca de cans ferotges del Senyor, i tamb el saber universitari o la recepci que Occident faria de les recentment descobertes obres dAristtil
23

Els franciscans acolliren tamb alguns dels noms ms clebres de lpoca i investigaren en el vessant autntic, origina i espiritual de lEsglsia. Foren un moviment de reivindicaci de les autntiques essncies i treballaren de valent en la millora de la ciutat de Crist. Els seus hbits foren vestits per noms insignes de la nostra cultura ben coneguts arreu dEuropa: Ramon Llull , Anselm Turmeda o Francesc Eiximenis .

La literatura com a vehiculaci del missatge: en aquest mn medieval la literatura atresora un poder ben considerable com a transmissora de notcies, gestes o idees. En la mesura en la qual s capa de fer aix, ha de ser considerada com a arma dialctica i s un error menystenir la seva influncia. Aquesta literatura es transmet escrita, per tamb oralment i s aquest el canal que ms preocupa el poder eclesistic. Quan Ramon Llull bastia a les seves obres la figura del Joglar de Valor, all que pretenia era posar al servei del missatge reformador un vehicle que es revelava exits. Ls del roman per a la prdica en detriment del llat inintelligible per a lhome rstic s ladaptaci al codi. La predicaci, el serm en definitiva, s ladaptaci del canal a lobjectiu. Quan Cicer instrua des del mn clssic els futurs oradors, no menystenia precisament la necessitat de seduir loda del pblic. La proposta narrativa de Ramon Llull amb el Llibre dEvast e Blanquerna t la seva ra de ser ms aviat en el desig darribar al pblic que no en una vocaci per la ficci. Cada vegada ms, la literatura ser utilitzada per a seduir i la seducci ser utilitzada per a convncer. No s aquesta la mateixa tcnica que hi ha al darrera de les parboles del Nou Testament? s en aquesta voluntat reformadora, al desig aclaparador de posseir totes les armes en la dialctica religiosa que devem bona part de la literatura daquesta poca. El missatge es podia exemplificar en un aclaridor serm de sant Vicent Ferrer , comprensible per la massa despullada de cultura que el seguia. O es podia xifrar darrera duna obra magna i difcil com havia fet Dante Alighieri en la Divina comdia. El desig darribar ms o menys, el perfil del lector cobejat en determinaven la tria. En el que s coincidien era a triar la literatura com el vehicle ms potent. Leficincia est fora de la discussi: el missatge que varen voler vehicular amb la forma triada arriba encara als nostres dies.

2. LA PROSA RELIGIOSA I MORALITZANT DELS XIV I XV

La Corona dArag, estat petit i envoltat per una crulla de potncies, ha aportat al llarg dels segles nombrosos noms per a lelaboraci dun cnon de la literatura universal. Tant s aix que noms com el de Carles Riba pot aparixer com a poeta imprescindible en les propostes canniques del professor Harold Bloom, o el nom de Ramon Llull el poden conixer els infants de tot el mn perqu apareix citat com a fams mag al primer volum de la srie de Harry Potter. Obres tan dissemblats fan referncia duna manera o altra a noms que aparegueren a lmbit dels antics territoris catalanoaragonesos que avui reconeixem culturalment en els Pasos Catalans. Si

23

Ladaptaci que dAristtil fu el dominic sant Toms dAquino no fou balad. Aquest gran repte per als doctors de lEsglsia es va veure satisfactriament superat pel dAquino, la promoci del qual als altars en fou la rpida recompensa. Per saber-ne ms, vg. Walter Ullman (1965) concretament els captols VII i VII

aquest cnon literari selabors pel que fa a la prosa dels segles XIV i XV, de ben segur que en ell apareixerien en captol destacat els autors que comentarem tot seguit. 2.1. Francesc Eiximenis La figura de Francesc Eiximenis potser sigui la ms representativa de lepgraf amb qu sintitula aquest captol. Fou autor duna obra ingent, animat tothora pel seu desig reformador, i lxit dels seus escrits el convert en una figura valorada en vida i admirada desprs de mort. Com a pensador i autor dobres de gran vlua, se cerc la seva collaboraci a lhora de bastir obres que contriburen a la reforma social. Representa alhora lesperit ms medieval, tan allunyat dels vents moderns que comenaven a bufar, i lexemple dautor prolfic. Eiximenis s el brillant autor dobres i labnegat francisc, el cancerber de la idea franciscana de reforma, el legislador de les virtuts cristianes i la conscincia que no es dissipa. Potser lancdota exemplifiqui millor el personatge. Al carrer Morvedre de la ciutat de Valncia, que durant tant de temps lacoll, hi ha sobre la faana de lEsglsia de Santa Mnica un retaule de 1957. En ell apareixen Francesc Eiximenis i sant Vicent Ferrer el dia en qu la ciutat reb amb honors el futur sant valenci. Al mosaic apareix Eiximenis reprovant la pompa amb qu sant Vicent Ferrer es

41

deixava rebre a la capital del Regne de Valncia . Aquest retaule reuneix dos homes dxit, dos ordes religiosos i una forma dissemblant dadministrar lxit que els retien els seus conciutadans. 2.1.1. Dades biogrfiques El francisc Francesc Eiximenis va nixer probablement als voltants de lany 1327 a Girona, per b que sha considerat durant molt de temps que era valenci. Ingress cap als vint-i-cinc anys en lorde francisc i ampli els estudis a les universitats ms prestigioses del moment: Pars, xford, Roma, Cambridge i Colnia. De totes aquestes ciutats i aquests pasos parlar a les seves obres amb estil gaireb descriptor costumista. Fou a Tolosa lany 1374 on es convert en mestre en teologia, per influncia directa de la casa reial. Desprs vingu una estada dalguns anys a la ciutat de Barcelona i tot seguit a Valncia. Entre els anys 1383 i 1408 sestigu a Valncia, on fu les tasques de conseller dels Jurats de la ciutat. Fou en aquesta ciutat on el seu prestigi, assolit a travs de les grans obres que hi elabor, arrib al seu zenit. Aquest prestigi guanyat al llarg de la seva vida fu que fra reclamat pel papa Benet XIII al Concili de Perpiny de 1408. Aquell mateix any, Benet XIII el nomen successivament Patriarca de Jerusalem i bisbe dElna, al Rossell. Fou a la ciutat de Perpiny on mor lany 1409. Si alguna cosa cal destacar de la biografia de Francesc Eiximenis, a banda de la innegable capacitat destudi, s la dhaver estat en contacte amb els poders del moment, la monarquia i el papat. Supersticis, medievalitzant, crdul caigu en sorprenents profecies que el perjudicaren i de les quals abjur, erudit i sobretot home de Du sn els adjectius que millor sadiuen a una personalitat clebre i reconeguda.

24

2.1.2. Producci literria Lnim que impuls lextensssima obra de Francesc Eiximenis fou el de deixar-ho escrit absolutament tot. Si a Arnau de Vilanova lanima la credulitat cega en les seves profecies i a Ramon Llull una inspiraci divina, Eiximenis es veu impulsat per un nim compilador. Bastir la gran enciclopdia de lhome cristi s lobjectiu que es proposa i en part ho aconseguir a travs de la ms importants de les seves obres: Lo Chresti. Lxit fou la corona per a tan gran esfor, grcies al fet que conjumin sviament els conceptes ms esquerps de la teologia i filosofia medievals amb un catal hbil que arribava al laic, a qui sadreava Eiximenis. Lo Chresti: aquesta obra abastava en una primera intenci tretze volums, que mai no realitz completament, i on es proposava exposar el dogma i la moral cristianes no solament als doctes, sin tamb als llecs. Sols per aquesta Francesc Eiximenis ja hauria ocupat una pgina essencial de la histria de la literatura catalana. Els quatre volums que ens han pervengut sn els segents: Primer del Chresti. Escrit a Barcelona entre 1379 i 1381, es divideix en 381 captols que funcionen a manera dintroducci de tota lobra. Sintrodueixen els conceptes fonamentals de la religi que regiran tota lobra. Segon del Chresti. Escrit entre Barcelona i Valncia, consta aquesta segona part de 239 captols i ataca ara les davallades de lhome cristi i les temptacions que desvien lovella de la senda correcta. Ter del Chresti. Escrit a Valncia lany 1384, constitueix la part ms extensa de lobra amb 1.060 captols que versen sobre els pecats, dividits en dotze parts. En aquesta part el francisc analitza els costums de lpoca a la recerca dels pecats, per evidenciar-los, i analitza gaireb tots els detalls de la vida quotidiana.

24

SANCHIS GUARNER, Manuel. (1981), pg. 161.

Dotz del Chresti. Al volum que duia el nmero dotze Eiximenis inclogu uns captols que ja havia avanat abans en un plec dedicat als jurats de la ciutat de Valncia, anomenat Regiment de la cosa pblica. El Dotz consta de 907 captols dividits en vuit parts. Aquest volum tracta diverses idees poltiques que afecten prnceps e comunitats. Sost un acord tcit entre tots dos extrems per al manteniment de lordre social, que es mant mentre el pacte s respectat per totes dues bandes.

Llibre dels ngels: aquest tractat dangelologia conegu un xit enorme en la societat del moment, renovellant el gust pel culte dels ngels a la Valncia del moment. La ra que rau a la base de lxit fou el fet de tractar de forma planera i entenedora aquest segment de la cort celestial. Aquest llibre revela la capacitat del mestre en teologia per saber adrear-se als desprovets daquest ttol. Fou tradut al castell i al francs. Lo llibre de les dones: en aquest llibre es tracta la vida femenina, un dels tpics ms sovintejats de lEdat Mitjana. Eiximenis ho far per a descriure els diferents estaments de la vida de la dona, criticar-ne el vici i exemplificar, amb ancdotes, les errades. Si b misogin, sallunya dels models satrics entronitzats en la disputa misgina per Bernat Metge o Jaume Roig . Com les anteriors obres, tamb constitu tot un xit de lectura. Vita Christi: els deu llibres i els 687 captols en qu estructur aquesta vida de Jesucrist aporten molts elements: credulitat en les llegendes, moments mstics, empelts populars i moments democi. Altres obres: no es pot deixar desmentar altres obres com ara els sermons, les obres de devoci com Scala Dei o Cercapou, o les magnes obres llatines com ara la Summa philosophica o la Summa theologica. 2.1.3. Trets essencials de les obres Diferents caracterstiques que es repeteixen ara aqu, ara all a lobra dEiximenis permeten essencialitzar el seu estil i objectius de la segent manera: Lobjectiu principal de Francesc Eiximenis fou el dorientar els menys versats en teologia per seguir el cam de la recta via i no desviar-se del dogma. Tradu al llenguatge popular els grans conceptes teolgics, cosa que explica lxit de lectors. Didcticament, per tant, destac per reeixit. Lestructura de la seva obra s clarament escolstica, de forma que la seva argumentaci es veu nodrida de raons, autoritats, exemples, apartats, etc., que aclaparen el receptor. Irnic i exhaustiu, Eiximenis ho vol deixar compilat tot, entre altres coses leficincia del serm, per exemple amb lobra Ars praedicandi populi. Per aix cal reconixer en ell un veritable teric de la predicaci oral, per a la qual bast un esquema intern organitzador del discurs oral que seguirien molts, entre daltres sant Vicent Ferrer.

42

2.1.4. Fonts Les fonts a les quals recorregu Francesc Eiximenis a lhora de redactar la seva obra foren moltes. Els clssics llatins com Cicer o Sneca; els pares de lEsglsia com sant Gregori o sant Agust ; els xits del moment com Arbor vitae crucifixae dUbertino da Cassale i la Vita Christi de Ludolf de Saxnia , que apareixen dessota la Vita Christi dEiximenis, o els contemporanis del mateix mbit lingstic: Ramon Llull i Arnau de Vilanova . 2.1.5. Conclusions Francesc Eiximenis representa la figura del religis consagrat a la feina descriure en tant que via de contribuci a la reforma dels costums. Lhabilitat en aquesta tasca, lencertat pensament que hi aplic el feren ser tengut en compte i valorat a lpoca. Si b el giron representa el ms pur esperit medieval.

2.2. Sant Vicent Ferrer

Si Francesc Eiximenis va ser molt reconegut en vida com a gran autor i home de pes, sant Vicent Ferrer ho fou encara ms: tengu veu en els esdeveniments ms importants del moment, canonitzat lany 1455, grcies a la iniciativa i voluntat dels seus conciutadans, els Papes Borja valencians, i en memria dell se celebren avui a Valncia els miracles de la vida del sant, patr del Pas Valenci. No fou un home tocat per la voluntat desdevenir artista, sin que la faceta de teleg predomin en ell a bastament. Aix, la seva mentalitat resulta lantittica del posterior Joan Ros de Corella . Sant Vicent Ferrer no pretn fer literatura, sin que dedica la seva vida a la conversi dels pecadors, a la difusi en forma de sermons del punt de vista eclesistic i a la preparaci de les nimes per a limminent judici final. Propsits tan diametralment allunyats de lart tanmateix ens permeten classificar sant Vicent Ferrer en una pgina excelsa de la literatura

catalana, perqu per poder complir-los recorregu a leficient tasca del serm. Aquests constituiran el monument literari llegat que aprs la mort faran elevar sant Vicent a uns altres altars, ara els literaris, tan distints de lespiritual al qual tamb ascend. 2.2.1. Dades biogrfiques Nascut a Valncia el 1350, el 1367 ingress al convent dels dominicans. Estudi lgica a Barcelona i Lleida, teologia a Tolosa i, ja convertit en mestre en teologia, en fou lector a la catedral de Valncia. Encara molt jove, entra en relaci amb la cort papal dAviny, es posiciona al costat de Climent VII en el debat del Cisma i estableix relacions amb els futurs Joan I i Mart lHum, per b que tamb salluny de Pere el Cerimonis. Incorporat al seguici del nou papa Benet XIII, sant Vicent roman a Aviny fins que una visi mstica lallibera duna greu malaltia i laboca a la predicaci. Des de 1399 a 1412 recorre Itlia, Sussa, Flandes, Frana i els territoris peninsulars: bascos, gallecs, castellans, murcians, catalans, valencians, etc.

43

Les prdiques podien ser una, dues o tres al mateix dia, sempre davant dun nombrs pblic expectant que venia a sentir-lo. Durant les llargues expedicions en qu sinvolucr lacompany un seguit de flagellants i collaboradors entre ells aquell qui en copiava els sermons que feien ms espectacular la comitiva. Aquesta missi evanglica no li imped de participar decisivament al Concili de Casp de 1412 a favor de Ferran dAntequera. Desprs daix predic per tota la Corona dArag i ms tard per Occitnia i Frana, fins que la mort el sorprengu lany 1419 a Vannes, Bretanya. 2.2.2. Producci literria La vida de sant Vicent Ferrer podria ser estudiada per la seva faceta com a poltic, teleg, revulsiu social o predicador errant. Entre aquestes anlisis possibles tamb cal comptar la literria, fonamentada en els dos-cents vuitanta sermons conservats. Aquests sermons es troben dividits entre els cinquanta-tres predicats a Valncia durant la Quaresma de 1413 i la resta, contenguda als tres volums de les prdiques dels anys 1412 al 1418. No fou el sant qui escriv els sermons, sin que si avui encara en podem parlar era per la presncia de reportadors que acompanyaven sant Vicent i que copiaven mot a mot all que deia el sant, unes vegades traduint al llat i daltres en catal. Aquests sermons, que devien durar ms de tres hores, presenten les segents caracterstiques: Estructura: seguint les instruccions dEiximenis, sant Vicent comena els sermons amb una introductio on pren un tema bblic relacionat amb el dia en qu es fa el serm. El sant aprofitava aquesta introducci per guanyar-se el pblic amb els recursos de la captatio benevolentia, com ara amb frmules de lestil de bona gent, que repetia sovint. Desprs passa a una introductio thematis, o segona part del serm, en qu explica el versicle triat que constitueix el tema i extrau un propsit moral. El desenvolupament de les possibilitats morals del tema es fa a la tercera part, la division thematis, ja que la tercera part sempre s la ms important en les obres medievals. Aqu s on el sant demostra els seus recursos retrics per fer arribar el seu missatge a la massa fascinada. Finalment, el serm podia concloure amb un Deo gratias. Llengua: Sant Vicent predic sempre en el seu valenci matern, amb un llenguatge viu, popular i plstic, que tenia molt en compte lauditori al qual sadreava. Aix, devia introduir mots en la llengua del poble que lescoltava, estratgia que, sumada a la gestualitat, devia fer el missatge comprensible. Recursos retrics: Sant Vicent recorregu a nombroses tcniques que feien ms atractiu el discurs i en facilitaven la memoritzaci, com ara la rima lhomoioteluton, lestructura fixa, etc. Utilitz les fonts narratives perqu lancdota fixs el missatge, per a la qual cosa se serv dels exempla i les hagiografies, que podia trobar a bastament a reculls com la Legenda aurea . No menystengu les cites llatines, que solia explicar, ni les autoritats, ni les referncies a fets o personatges contemporanis coneguts. Tamb sab fer un s molt personal daltres recursos com ara les onomatopeies (xiii, xiiii,xof,buu!, buuu!), que devien excitar el pblic; la gesticulaci marcada el procediment espectacular que lha acompanyat en les pintures conservades que el representen; la introducci de dilegs, dallusions directes a alg del pblic que havia preparat anteriorment, parallelismes establerts entre ancdotes o fets reals, diatribes contra els poetes i els autors profans, etc. En suma: un bon conjunt de recursos retrics i teatrals es donaven cita conjuminats i ben utilitzats en la capacitat oratria del gran orador que fou el sant valenci. Eficincia: per foren efectius els sermons? Aquests sadreaven a un pblic senzill de pobles i ciutats que de
26 25

25 26

Adepte als moviments religiosos o a les confraternitats que practicaven la flagellaci com a mitj de mortificaci o de penitncia; deixuplinant. [EC@] Collecci de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze (~1266), titulada tamb Historia lombardica.

vegades feia hores de cam per a sentir el sant (atrets potser tant per la devoci, com pel component espectacular alludit: ara, posem per cas, seria el concert esperadssim duna figura de la msica popular). Lobjectiu final era atacar els costums socials corruptes i retornar-los a les disposicions de lEsglsia. De vegades, la por fou el recurs ms efectiu i s per aix que abunden les referncies a lAnticrist o al dimoni. Una mostra que els sermons de sant Vicent tengueren una eficincia comprovable sn els atacs a diverses jueries i calls, entre altres la de Valncia, ja que sovint eren els jueus lobjecte de la ira de sant Vicent.

44

2.2.3. Conclusions Sant Vicent lluit durant tota la seva vida per la defensa dels valors medievals i apostlics, que lgicament el mantenen a lextrem oposat del prerenaixentisme. Blasm tot all que anava contra el seu ordre ideolgic i destac com a orador virulent. En la defensa de la moral i la vida cristiana, sant Vicent fou un dels majors campions i de les veus ms escoltades i influents.

2.3. Anselm Turmeda

Si Francesc Eiximenis francisc i sant Vicent Ferrer dominic representen dues personalitats clares i defensores dun corpus ideolgic concret i inqestionable, fra Anselm Turmeda cal entendrel en una posici menys rgida, fins i tot escptica. s precisament perqu sescapa a lortodxia que la seva figura ens resulta ms suggestiva i digna danlisi. Segurament, lobservaci duna realitat corrupta el faria distanciar-se de lapassionament de la prdica i levidncia de la moral hipcrita lallunyaria per a sempre de la seva religi i, fins i tot, de la seva naci. Lobra i la vida dAnselm Turmeda susciten tants nuclis dinters com interrogants que sols podem explicar amb hiptesis. En tot cas, omple per ell sol un captol destacat i imprescindible de les lletres catalanes medievals. 2.3.1. Dades biogrfiques Coneixem la biografia de fra Anselm Turmeda per una autobiografia en rab que du el nom abreujat de Tufha. A partir della i daltres documents es pot afirmar que Anselm Turmeda nasqu a la ciutat de Mallorca a mitjan segle XIV, on estudiaria gramtica i lgica. Ms envant tamb estudiaria fsica i astronomia a Lleida. Francisc des del 1375, tamb estudi a les universitats de Bolonya i Pars. Guany en aquest temps de formaci un gran prestigi, que el feren conegut a la cort i als cercles influents. Fou a Bolonya, per, on presumptament rep la revelaci secreta dun gran mestre en teologia per la qual entn que la religi vera s la musulmana. Llavors Anselm Turmeda torna a Mallorca, viatja a Siclia i desprs sembarca cap a Tunis. All es fa presentar davant del sold de Tunis, fa pblica apostasia de la seva religi i adopta un nom rab (Abd Allh ibn 'Abd Allh al-Tarman al-Mayrq). Si abans havia estat ben considerat per les elits de la seva ptria, ara encara ho estar ms. El sold afavoreix el matrimoni de Turmeda amb una musulmana, el nomena cap de duanes (Turmeda parlava catal, francs, itali i en un any domin lrab) i el converteix en home de confiana. Tanmateix, aquesta traci a lhbit framenor i a la condici de cristi de Mallorca, no faran que perdi immediatament el prestigi que havia assolit al mn cristi. Lany 1402 Roger de Montcada, virrei de Mallorca, el Papa Benet XIII, lany 1412, i Alfons el Magnnim, lany 1423, estengueren salconduits perqu Turmeda abandons Tunis i torns a terres catalanoaragoneses amb la seva famlia si volia. Aquest retorn sacompanyava a ms del perd de lapostasia perd gens fcil daconseguir llavors i amenaces per a tot cristi que goss molestar Turmeda si retornava. Aquestes mostres destima tant per part musulmana com cristiana ens fan sospitar un possible doble joc de Turmeda, que no acabava de decidir en quin dels dos mns li convenia ms de viure. All segur s que els poderosos de lpoca el volgueren al seu costat i aix sols s explicable per la importncia de comptar al seu estol amb una intelligncia tan superior com la de Turmeda. Mort a Tunis, devers el 1423.

45

2.3.2. Producci literria Les obres de fra Anselm Turmeda foren escrites en catal desprs de lapostasia, cosa que demostra que no shavia allunyat tant de la seva naci. A ms del catal tamb escrigu en rab. Totes les obres tenen en com una marcada intencionalitat poltica o religiosa. Llibre dels bons amonestaments: consta de 428 versos ordenats en estrofes de tres octosllabs ms un tetrasllab de rima independent. Sn un conjunt de bons consells dacord amb la moral cristiana, per no manquen moments irnics i consells pragmtics divergents de la instrucci cristiana ms pura. Famosos sn els versos que es refereixen als diners, una intertextualitat que aprofit Turmeda per reincidir en un to antimonstic que sura al darrera. Si dediquem una lectura suspica al text i no ens desorientem, ens adonem que, si b el ttol i molts versos ens proposen el bon cam, altres tanquen un missatge crtic que potser sigui el que de veritat importava Turmeda:
Diners, doncs, vulles aplegar, sills pots haver nols leixs anar; si molts nhaurs pors tornar Papa de Roma.27

46

Cobles a la divisi del regne de Mallorques: aqu tenim un text dintencionalitat poltica, ja que fou escrit per preparar un possible retorn a lilla de Mallorca i assegurar-se que no seria represaliat. Aquesta podria ser la ra ltima de la gran exhibici de fe cristiana i de respecte als telegs de Mallorca, sorprenent dun apstata establit a Tunis. El text est format per 123 estrofes de vuit heptasllabs en qu es construeix una llarga allegoria on apareixen els tpics del locus amoenus i on lautor es retrata a si mateix. Si lescenari idealitzat s Mallorca, els personatges no sn tan ideals, ja que hi fa aparixer la reina de Mallorca i un bon estol de telegs mallorquins que efectivament hi vivien llavors i als qui Lloa. Turmeda comenta en forma dintercanvi de versos la situaci de lilla que devien haver-li contat els mercaders mallorquins que arribaven a Tunis i pren posicions en un conflicte que a priori no devia afectar-li de Tunis estant. La disputa de lase: aquesta s lobra ms famosa dAnselm Turmeda, condemnada des del 1583 a Madrid per lndex de llibres prohibits i de la qual sabem grcies a la traducci francesa de 1544. La versi francesa s la base duna altra, ara alemanya, publicada el 1606. Com veiem, per tant, fou una obra llegida rpidament i dxit, si b el missatge ltim que tancava no pass desapercebut al rigor inquisitorial.

Aquesta obra torna a presentar fra Anselm com a protagonista, qui es veu sobtat enmig duna estranya situaci: lelecci dun rei per part dels animals. Tanmateix, el tema dels animals no ens ha de fer perdre de vista el segon propsit. Com diuen Riquer-Comas, La Disputa, encara que per una banda pretn de demostrar la inferioritat de lhome respecte a lanimal, de laltra proclama la dignitat humana en atenci a lencarnaci del Fill de Du. Aquest tema que es presenta aix sintetitzat es desenvolupa a travs duna llarga disputa que segueix lelecci. Aquesta disputa la mantendran fra Anselm, com a representant dels humans, i, pel bndol de les bsties, lase ronys de la cua tallada, el ms fastigs a priori badoc de tots els animals. La disputa pretn esbrinar qui ostenta la supremacia, si lhome per sobre lanimal o a la inversa. Dinou raons exposar Turmeda al seu contrincant, refutades totes elles per lase, intercalant algunes vegades histries anticlericals o burles als pecats dels homes. La ra que fa devuit s aquella en qu Turmeda celebra que lhome domini lastrologia. Lase desprestigia les profecies del mateix Turmeda i exposa una seva, que constitueix lnic text de la Disputa conservat en catal original. La ra dinou s la definitiva del debat, aquella en qu Turmeda addueix que Du es fu carn humana. Arribats en aquest punt lase no pot contradir aquesta veritat i es rendeix, de forma que queda reconeguda la superioritat de lhome. Aquesta s la trama, per no podem deixar passar aquests detalls: a) La disputa la guanya Turmeda en el moment que addueix un dogma de fe bsic del cristianisme, precisament un daquells dels quals dissenteix el credo musulm. Aquesta ra definitiva, en oposici a la resta de la disputa, no sestn en argumentacions, sin que saccepta sense ms raonaments. Veiem aqu un escepticisme satric preparat per ser descobert en una interpretaci intelligent del que no es diu. b) Lactitud antimonstica, posada en boca del frare, s ja evident. Les histries anticlericals citades ms amunt exemplifiquen els set pecats capitals amb set histries que citen noms de viles i de persones autntiques. El missatge morda i irnic que enviava Turmeda a travs de lase i aparentment contra ell mateix s evident.

27

RIQUER, Mart de i COMAS, Antoni. Histria de la literatura catalana, vols. I i II. Barcelona: Editorial Ariel, 1964, pg. 277.

c) Tot el text s un plagi dun apleg rab i una cristianitzaci de largument daquell. Aquest text rab s la Disputa o reclamaci dels animals contra lhome, del qual lexfrancisc agafa el que li interessa i bandeja all que no li aprofita. De fet, el text de Turmeda canvia el to daquell, de seris i moral a irnic i irreverent, de forma que tamb es podria interpretar com a relativa burla del text rab. Lescepticisme de Turmeda, per tant, es reparteix en totes direccions. La Tufha: tradut el nom de lrab, el text rep el nom de Present de lintelligent contra els sequaos de la creu, i s que loriginal s escrit en rab lany 1420 i fou pensat per als rabs. Consta de tres captols, dels quals els dos primers es dediquen a lautobiografia per la qual coneixem la vida del mallorqu, i el tercer es dedica a la refutaci dels dogmes cristians. Aquesta refutaci de vegades manipula els evangelis, quan no tergiversa els textos devots o ridiculitza la cria papal i la Mare de Du. Trobem, per tant, la intelligncia de Turmeda al servei ara de lintent de convncer els musulmans dall que ja estaven convenuts, cosa que sols podia redundar en el prestigi i lafecte envers Turmeda. La veneraci dedicada a la tomba de Turmeda a Tunis s bona mostra que aconsegu el seu objectiu.

47

2.3.3. Conclusions La lectura de les obres catalanes de Turmeda ens mereixen un esfor diferent al dels altres grans autors vistos fins ara. A les obres de fra Anselm hi ha un fons interpretatiu que sura i que sovint s el ms important. La seva s lobra dun mestre en teologia apstata, per potser tamb la dun escptic, un racionalista, un descregut i qui sap si dun potencial renaixentista. La seva fugida potser estigui ms relacionada amb la decepci per un mn que lhavia defraudat que no a la temptaci del dimoni o de la carn, com li atribuen els qui lesperaren a Mallorca. En tot cas, la seva obra i la seva vida representen una de les qestions ms suggerents de la nostra literatura medieval.

2.4. Sor Isabel de Villena

La importncia de sor Isabel de Villena s mltiple. Per un costat cal valorar-la justament com autora de prosa edificant, amb un lloc destacat en la nmina dautors que aqu senuncia. Per una altra banda lhem de destacar en tant que autora, s a dir, com a dona que escriu just all que li s perms descriure des del lloc que ocup i el crrec que exerc . I tamb com a veu participant en un dels debats ms celebrats i concorreguts de lpoca: el de la naturalesa intrnsecament perversa o intrnsecament bondadosa de la dona. En aquesta controvrsia participaren un seguit de textos i autors europeus que amb aquest tema com a excusa elaboraren algunes de les obres ms importants de la literatura de lpoca. La qesti femenina cre dos blocs antittics que podem anomenar aix: els misgins i els enamorats. La veu de sor Isabel de Villena com a defensora de la bondat femenina pot ser sigui una de les que caldria valorar ms, per la seva originalitat, pel seu intelligent s dels recursos que tenia a labast i per la seva condici femenina. 2.4.1. Dades biogrfiques El nom real de sor Isabel de Villena s Elionor de Villena, aix anomenada en nixer a la Valncia de 1430. Pertany a la noblesa ulica, ja que essent com era filla bastarda dEnrique de Villena (lautor de Los dotze treballs dHrcules), era nta quarta del rei Jaume II dArag i besnta dEnrique II de Castella. Durant la seva infantesa qued rfena i fou acollida per la seva cosina, la reina Maria, esposa dAlfons el Magnnim. Conegu ben a conscincia, per tant, lambient reial i fou aquest el que li permet abraar lhbit de clarissa al majestus convent de la Trinitat de Valncia. En seria labadessa electa lany 1463 amb lajuda duna dispensa papal que superava linconvenient de no sser filla legtima. Des daquest crrec, sor Isabel enceta una tasca piadosa que t com a destinatries les monges del convent, a les quals abandonaria lany 1490 en qu mor. La repercussi daquesta obra exced els murs del convent de clausura i aliment una fama que li atribu diverses llegendes, totes elles lligades i com a conseqncia de la seva pietat. 2.4.2. Producci literria Lnica obra coneguda de sor Isabel de Villena s aquella que rep el nom de Vita Christi, s a dir, una vida de Jesucrist que va ser publicada lany 1497, desprs de morta, i a petici dIsabel la Catlica de Castella. En principi, estava destinada a ser llegida per les monges del convent de sor Isabel i el ttol tan com a lpoca ens podria induir a lerror de creure que no hi ha gran distncia entre aquesta versi isabelina i les altres anteriors en el temps, com les de Francesc Eiximenis o Ludolf de Saxnia . I no s aix, com es veu si sen sistematitzen els trets:
28

28

Lafirmaci del professor Hauf s rotunda: Isabel de Villena s lnica escriptora digna desment de tota la literatura hispnica mundial. Vg. HAUF, A. (1991)

 Obra femenina: la vida del Fill de Du esdev hbilment en mans de sor Isabel una vida de la Mare de Du. La Mare de Du enceta lobra, ja que es narra el seu naixement, i la clou amb lassumpci al cel. s Maria, la mare de Jess, el personatge amb ms pes al llarg de lobra i sn molts els captols que si fem el cmput final estan destinats al pensament de la mare ms que no a les accions del fill. Estructura: la vida de Jess sorganitza en tres parts. La primera comprn el temps entre lanunciaci de lngel fins el naixement de Jess. La segona tracta el naixement, vida, mort i resurrecci de Jess. La tercera part ocupa el temps que va des de lascensi de Jess als cels fins a la mort de Maria. Al llarg daquestes tres parts es combinen els fets relatats als evangelis que interessen a sor Isabel, la profunda caracteritzaci de les dones que tengueren una gran importncia en la vida de Jess (Maria, la mare, i Maria Magdalena) i el recurs a la fantasia de lescriptora, molt present en alguns fragments i algunes descripcions.
29

48

Llengua i estil: la llengua que us lautora valenciana no fou un catal artificis i afectat pel llat, sin ben al contrari un estil gens prolix, clar, senzill i amarat de tonalitats subjectives (aquelles que traspuen els freqents diminutius o la tria dun lxic afectiu). Aix, sor Isabel tria el mot comprensible i bandeja el culte, prefereix la comprensi i renuncia al culteranisme daltres contemporanis com Joan Ros de Corella , si b no sestigu dusar el llat i certs artificis en qualques passatges i moments del text. Pel que fa a lestil, si per alguna cosa destaca s per lhabilitat, tant a lhora de les descripcions com en la recreaci dels episodis celestials. Recursos descriptius i imaginaci personal complementen una innegable capacitat narrativa que suscita linters lector. Lptica femenina amb qu acara la vida de Jesucrist fa ms destacable el text, ja que no s lptica habitual de les vides de Crist. La gran imaginaci i loriginalitat narrativa acaben de perfilar un text que destaca definitivament dentre les altres del mateix gnere, tan alimentat pel gust que pel tema sentien els autors franciscans, entre els quals es troba la clarissa. Per acabar de caracteritzar lobra, aquesta cita de Joan Fuster ens pot aproximar les caracterstiques ms importants del text de sor Isabel: En la Vita Christi de sor Isabel de Villena ens adonem que s tan important el que es diu com la manera com ho diu. Perqu normalment est mantengut en un to abstracte i neutre, per ens sorprn amb anotacions i referncies dacolorit realisme. Sobre el lector cauen imatges colpidores de gran vivesa i plasticitat. Lobjectiu s la versemblana. A la base de molts passatges de la Vita Christi hi ha un fort sentit afectiu, s un realisme fraudulent, lesionat per aquest objectiu. La clarissa, amb aquests detalls psicolgics, no pretn crear determinat clima en el llibre, sin en lesperit del lector. No ens hem de despistar, per, perqu totes aquestes mostres dun realisme incipient sn espordiques. La resta del llibre peca dampullositat, fins i tot en els dilegs, on traspuen frases en llat .
30

29 30

Un tema, junt amb el de la virginitat de la Mare de Du, que triomf entre valencians, perqu no podem oblidar que et motiu de lassumpci al cel de la Mare de Du s precisament el tema duna de les grans peces del teatre medieval valenci: el Misteri dElx. FUSTER, Joan. Misgins i enamorats . Alzira: Bromera, 2002.

2.4.3. Fonts Lgicament, gran part de les fonts utilitzades per sor Isabel per construir la seva vida de Jess foren els Evangelis. Tanmateix, quan aquests no li oferien dades que pogueren ser tils al seus interessos, no dubt a recrrer als evangelis apcrifs, on trob el que li calia. Pel que fa a lampullositat dalgunes descripcions cal anar a cercar els referents reals en lambient de la cort que de petita conegu tan directament. 2.4.4. Relacions amb altres autors i obres No es pot acabar dentendre lobra de sor Isabel si no la posem en un context literari molt concret, el del descrdit de la dona a travs dobres que en feien una burla de vegades cruel. Aix sen construren aferrissats atacs o devotes defenses. Pel que fa al bndol dels defensors i sols per citar-ne les que ens sn ms properes, podrem destacar la ms que sospitosa de Bernat Metge a Lo Somni o el Triumfo de les dones de Joan Ros de Corella . Al bndol misogin sapuntaren ttols de la dimensi del Corbaccio de Boccaccio, El Matheolus, el Corvacho del

49

Arcipreste de Talavera o lEspill de Jaume Roig . Amb aquesta ltima la Vita Christi de sor Isabel de Villena t alguna cosa ms que una coincidncia en el temps. Com ja va sospitar Joan Fuster, lobra de cor Isabel podria haver estat la intelligent resposta a lobra del metge, qui hi tenia una filla que professava i que fu constants donacions al convent. Joan Fuster fixava diferents moments de connexi entre totes dues obres, com ara els personatges dEva i la Mare de Du, que a lEspill apareixen al tercer llibre i a la Vita Christi de forma ms desordenada. Si Jaume Roig lliga el nom dEva amb la idea del pecat original, Isabel la fa passar per penitent. La qesti queda en taules: ni Jaume Roig no pot negar la santificaci dEva ni sor Isabel pot rebatre molt ms les conseqncies del pecat dEva. Si la Mare de Du s per a Jaume Roig una excepci entre les dones (sicut lilium inter spinas), sor Isabel li concedeix el protagonisme en una vida de Jesucrist. 2.4.5. Conclusions Part de la importncia de lobra de sor Isabel de Villena rau en la intelligncia amb qu sab organitzar el discurs de resposta als atacs misgins. Per una banda tri una forma adequada i de gran xit, la biografia de Jess i, per altra, modul les fonts per a rebatre els arguments del bndol rival, com ara fu amb els evangelis apcrifs. Sab capgirar els arguments i si es digu que Jesucrist comunic primerament a les dones que havia ressuscitat perqu aix tothom ho sabria abans, ella afirm que si les tri les primeres era perqu era a elles a qui ms estimava. Per cada diatriba sab alar una resposta i, en la mesura de les seves possibilitats, des dels ferrenys murs del convent de la Trinitat, contribu a enaltir el concepte de les dones. 2.5. Altres autors i obres de la literatura religiosa i moralitzant dels XIV-XV Ni que sigui a manera dapunt, cal esmentar altres autors que destacaren en lelaboraci duna prosa religiosa i moral en aquest ventall de segles, com ara Felip de Malla , autor de Lo pecador remut. Obra molt culta i difcil entorn de la passi de Jess, tamb t alguns tocs de bellesa i fonts llatines que la fan singular. No podem deixar desmentar obres devotes com la Bblia de Sevilla, els Miracles de la Verge Maria, la Doctrina de tres i el genial Llibre de tres atribut a Anselm de Turmeda .

31

31

CANTAVELLA, Rosanna. El card i el llir, una lectura de lEspill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992.

3. ASPECTES COINCIDENTS ENTRE ELS AUTORS

Desprs de les biografies particulars dels noms propis daquest captol de la literatura catalana medieval, cal sistematitzar una srie daspectes coincidents entre ells que s important valorar convenientment. Aix pretenem establir una srie de vincles que unifiquen, en la mesura del possible, el conjunt dautors, obres i segles analitzats: Coincidiren en la voluntat dinfluir en lopini de qui rebia els seus textos. Els autors que hem estudiat pretengueren arribar a les masses i tamb a les elits intellectuals. Sant Vicent fou escoltat per nombroses multituds i sor Isabel, si ms no, per les monges del seu convent. Francesc Eiximenis conegu reedicions dels llibres que escrigu i les obres de Turmeda tamb es tornaren a imprimir. Poderosos i humils conegueren els propsits moralitzadors duns i daltres. Influren en la societat del moment i foren valorats. Foren tots ells autors als quals es respect i lopini dels quals se cerc en moments decisius. Sant Vicent redact el De moderno Ecclesias schimate per contribuir a escatir el problema del Cisma dOccident i particip decisivament en el Comproms de Casp. Francesc Eiximenis i fra Anselm Turmeda comptaren tamb amb el favor de jurats, papes i reis al llarg de la seva vida, igualment que sor Isabel. Turmeda tamb reb igual tractament quan es pass al mn islmic. Viatjaren per Europa i foren detentors de crrecs de responsabilitat. Excepte sor Isabel, tots conegueren altres universitats i ciutats dEuropa, de forma que ampliaren els seus horitzons i la seva formaci. Fruit daquests estudis i de la saviesa que demostraren foren els crrecs de confiana, al costat del Papa o del Sold, com a bisbes, com a dirigents de convents o com a mxims predicadors. Conrearen diferents gneres populars a lpoca. El serm i loratria en el cas de sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis, lexegesi en tots els casos o les formes narratives menors de la literatura moralitzant (els exempla, com sant Vicent i Anselm Turmeda, o les histries i citacions bbliques, en el cas de sor Isabel i sant Vicent). Escrigueren en catal les seves obres ms importants. Si fins llavors el llat havia estat la llengua triada per elaborar les obres cabdals, aquests autors empraran el catal de vegades per fer-se entendre millor (sor Isabel o sant Vicent) i daltres perqu aix els ho havien demanat (Eiximenis). Tanmateix, com hem vist tamb dominaren altres llenges que empraren per a lescriptura: sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis tamb tenen obres en llat, mentre fra Anselm Turmeda tamb en t en rab. Els un un mateix esperit de reforma. La crtica als vicis i als pecats un les obres daquests autors. El desacord amb el qual ho veien era all que anim els encesos sermons, les vastes enciclopdies cristianes, les sarcstiques crtiques en forma dapleg o les devotes vides de Crist. Ms que no la mentalitat del poeta i de lhome de lletres, el que els llan al vehicle de lescriptura fou la necessitat de donar resposta a all amb qu no combregaven.

50

4. CONCLUSIONS
Abans de cloure aquest tema, emper, hem dassenyalar una srie de caracterstiques que poden ajudar a una millor comprensi sistematitzada dels aspectes subratllats al llarg daquesta exposici sobre la prosa religiosa i moralitzant dels XIV i XV. Els autors vistos en aquesta unitat visqueren en un context el dels XIV i XV de grans desafiaments socials, doctrinals, culturals. Enmig daquests grans reptes per al mn medieval del moment visqueren i assoliren una considerable fama, ms enll de les seves abassegadores personalitats, mitjanant les obres que escrigueren. Aquesta producci religiosa i moralitzant pretenia per una banda elaborar la seva personal resposta als problemes que assetjaven els seus interessos ordenar la vida cristiana (Eiximenis ), salvar les nimes (sant Vicent ), criticar els vicis (Turmeda) o defensar les dones (sor Isabel ) i, per altra banda, utilitzar un mitj, el literari, que es revelava til per a daltres propsits aliens a lart. Ja ho havia fet Ramon Llull quan adoptava la literatura per fer seus els recursos dels sufistes ditirmbics i dels trobadors. Ara, si lheretgia utilitza loralitat per a convncer, sant Vicent oposar el serm oral. Si el cristi no te un codi intelligible on consultar el model cristi de vida, Francesc Eiximenis en bastir lenciclopdia. Si en rab sescrivien aplegs amb funci doctrinal, fra Anselm de Turmeda escriur una amarga crtica als cristians. Si la dona era blasmada arreu dels textos dautors misgins, sor Isabel de Villena en far defensa a travs dun gnere conegut per gens habitual per aquell propsit: una vida de Crist. Destaquen aquests autors, per tant, pel seu pensament profund i per loriginalitat i eficcia amb qu el saberen vehicular. La capacitat oratria vicentina, lxit de lectura dEiximenis, la pervivncia popular de lobra de Turmeda que abasta fins inicis del XIX i el ress ulic de lobra de sor Isabel sn tots ells indicis de la fora expressiva dun contengut que adoptava una forma literria escaient. El perode del XIV al XV i pel que fa a la prosa de carcter religis i moralitzant en les lletres catalanes es clou amb aquests noms valencians, catalans i mallorquins que escrigueren en la seva llengua el catal i foren

reconeguts en vida. Si altres autors de la literatura catalana com Bernat Metge destacaven en altres gneres i amb altre tipus dobra, sn els noms que hem citat ara els que eleven la producci catalana daquests segles a un nivell de qualitat molt elevat. No s precisament aquest el camp on la literatura catalana fa fallida o troba a faltar textos, ja que s aquesta poca i la producci estudiada una de les que ms tesis doctorals i estudis diversos ha generat. No sols sn aquests autors i les seves produccions objecte de latenci dels estudiosos nostrats. Tamb, des daltres disciplines, i des de pasos ben llunyans del nostre, han despertat i desperten linters erudit. I s que no deixa de resultar sorprenent i suggestiva una concentraci com aquesta, tan afortunada i tan interessant, dautors religiosos i ttols moralitzants.

51

52

BIBLIOGRAFIA General ALEMANY, R. Guia bibliogrfica de la literatura catalana medieval (edici revisada, corregida i augmentada). Alacant: Universitat dAlacant, 1997. BATLLORI, Miquel. Arnau de Vilanova i larnaldisme (edici a cura dEullia Duran). Valncia: Editorial 3i4, 1994. BRIOSCHI, F. i GIROLAMO, C. Di. Introduccin al estudio de la literatura. Barcelona: Ariel. DE LA VORGINE, S. La leyenda dorada, Madrid: Alianza editorial, 2000. FERRANDO, A. i NICOLS, M. Panorama de la histria de la llengua. Valncia: Tndem edicions, 1997. HUIZINGA, J. El otoo de la Edad Media. Madrid: Alianza Editorial, 1985. KRMER, W. Formas de la narracin breve en las literaturas romnicas hasta 1700. Madrid: Editorial Gredos, 1973. LABAL, P. Los ctaros. Barcelona: Editorial Crtica, 1984. LAMBERT, M. D. La hereja medieval, Madrid: Taurus, 1986. LE GOFF, J. Herejas y sociedades en la Europa preindustrial, siglos XI-XVIII. Madrid: Siglo XXI, 1987. LE GOFF, J. La civilizacin del Occidente medieval. Barcelona: Editorial Paids, 1964. MAALOUF, A. Les croades vistes pels rabs. Barcelona: Mirmanda, 2000. MESTRE GODES, J. Els templers. Barcelona: Edicions 62, 1996. NADAL, J.M. i PRATS, M. Histria de la llengua catalana, vol. I. Barcelona: Edicions 62, 1982. POU i MART, J. Visionarios, beguinos y fraticelos catalanes (siglos XIII-XV). Alacant: Institut de Cultura Juan GilAlbert. Diputaci Provincial dAlacant, 1996. RIQUER, M. de i COMAS. A. Histria de la literatura catalana, vols. I i II. Barcelona: Editorial Ariel, 1964. RUBlO VELA, A. Epistolari de la Valncia medieval. Valncia: Institut de Filologia Valenciana, 1985. SANCHIS GUARNER, M. La ciutat de Valncia. Sntesi dHistria i de Geografia urbana. Valncia: Publicacions de lAjuntament de Valncia, 1981. TAVANI, G. Per una histria de la cultura catalana medieval. Barcelona: Curial Edicions, 1996. ULLMAN, W. El pensamiento poltico en la Edad Media. Barcelona: Ariel, 1965. Francesc Eiximenis HAUF, Albert. Eiximenis, Joan de Salisbury i Joan de Galles, dins Miscellnia Sanchis Guarner. Barcelona:

Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1992. HAUF, A. Corrientes teolgicas valencianas, s. XIV-XV: Arnau de Vilanova, Ramn Llull y Francesc Eiximenis. Valncia: Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, 2000. Lo Cresti, edici dAlbert Hauf. Barcelona: MOLC, Edicions 62. RENEDO PUIG, X. Quin mal s lo besar? (Literatura i moral al voltant de la quarta lnia de lamor), dins Caplletra 13. Revista internacional de Filologia. Valncia: Universitat de Valncia, 1994. VIERA D. i PIQU, J. Frana a lobra de Francesc Eiximenis, dins Estudis de llengua i literatura catalanes/XLIII. Miscellnia Giuseppe Tavani, 2. Barcelona: P.A.M. 2001. Sant Vicent Ferrer PERARNAU i ESPEL, J. La (darrera?) quaresma transmesa de sant Vicent Ferrer, Clarmont Ferrand, BMI, ms. 45, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, nmero 22 (2003). TOLDR, A. Aprs la mort. Un viatge amb sant Vicent al ms enll medieval. Valncia: Edicions 3i4, 2000. YSERN i LAGARDA, J. A. Sobre el Sermounius confessoris et septem arcium spiritualium de sant Vicent Ferrer, dins Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca. Madrid: UNED, 2000. Anselm Turmeda DE EPALZA, M. Fray Anselm Turmeda (Abdallah Al-Taryuman) y su polmica islamo-cristiana. Edicin, traduccin y estudio de la Tuhfa. Madrid: Hiperin, 1994. Sor Isabel de Villena ALEMANY, R. Dels lmits del feminisme de la Vita Christi de sor Isabel de Villena, dins: Actes del Nov Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, I. Barcelona: P.A.M./Universitats dAlacant, de Valncia i Jaume I, 1993, pgs. 307-313. FUSTER, J. El mn literari de sor Isabel de Villena i Jaume Roig i sor Isabel de Villena, dins: Obres completes, I. Barcelona: Edicions 62, 1968, pgs. 153-174 i 175-172, respectivament. HAUF, A. DEiximenis a sor Isabel de Villena: aportaci a lestudi de la nostra cultura medieval. Valncia-Barcelona: Institut de Filologia Valenciana. Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1990. HAUF, A. Text i context de lobra de Sor Isabel de Villena, dins: DDAA. Literatura valenciana del segle XV. Joanot Martorell i sor Isabel de Villena. Valncia: C.V.C. Generalitat Valenciana, 1991, pgs. 91-124.

53

Mediateca: http://www.editorialuoc.com/extra_content/84-7306-864-5//

5. LHumanisme. Bernat Metge

Taula
1. INTRODUCCI 1.1. Marc histric 1.2. Situaci lingstica 1.3. Situaci poltica 1.4. Situaci econmica i social 2. LHUMANISME 2.1. Definici del concepte 2.2. Antecedents de lHumanisme catal 2.1.1. Traduccions dhumanistes italians 2.3. La Cancelleria Reial. La uniformitat lingstica i lHumanisme 3. BERNAT METGE 3.1. Dades biogrfiques 3.2. Producci literria 3.2.1. Producci literria en vers 3.2.2. Producci literria en prosa 3.2.3. Lo Somni 4. ANTONI CANALS 4.1. Dades biogrfiques 4.2. Producci literria 5. TRAJECTRIA DE LHUMANISME CATAL 6. TRADUCTORS DE CLSSICS 7. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA La pregunta que es planteja en comenar el tema s si hi hagu o no un Humanisme catal. Trobam un autntic inters literari per tot all que estava passant a Europa en aquesta poca. La relaci establerta entre la Corona dArag, Frana i Itlia ajudar a que hi hagi un gran coneixement de tots els autors considerats humanistes. s en aquest context on trobam un dels autors ms importants de la literatura catalana del segle XIV, Bernat Metge , que juntament amb Antoni Canals sn considerats els escriptors humanistes de les lletres catalanes. Lactitud dambds de vegades sallunya molt de les caracterstiques propugnades pels humanistes, i s per aix que surt constantment el dubte de si podem parlar o no dhumanisme a les terres catalanes.

54

1. INTRODUCCI
1.1. Marc histric Pere el Cerimonis (1336-1387) reunifica els territoris de la confederaci catalanoaragonesa, desf la Uni dels Nobles i aix enforteix el poder reial. Parlam duna poca activa, rica, de forta creaci literria, histrica i jurdica. Cal destacar la protecci a la petita noblesa i als estaments menestrals de la ciutat de Barcelona i altres ciutats. Durant el seu regnat nasqu una instituci pblica destinada a exercir una gran influncia en el govern del pas: la diputaci del general o generalitat. Des del punt de vista literari, conre la poesia i dirig la redacci de la crnica del seu regnat. Joan el Caador, fill de Pere el Cerimonis i dElionor de Siclia el succeeix des del 1387 fins 1396. Durant el seu regnat hi ha la prdua de moltes colnies (Atenes, entre daltres), i shi donen molts conflictes socials i poltics. Trobam, per tant, una situaci econmica i poltica molt irregular que provocar una inestabilitat i una gran quantitat de persecucions populars contra els jueus i que ser castigada amb duresa per part del rei. El seu regnat, per tant, s caracteritzat pel desordre administratiu i financer. Tanmateix, tamb fou una poca de florida literria, amb figures com Bernat Metge i Francesc Eiximenis . El rei Joan s substitut, a causa duna mort sobtada, pel seu germ, Mart lHum (13961410), per com que es trobava a Siclia, s Maria de Luna (esposa de Mart lHum) qui sencarrega de governar la Corona i qui dirigeix el procs contra els seus homes de confiana, acusats de la mort del monarca. Mart lHum torna a la Corona per

mor sense descendncia i sense designar un successor clar. Aquest procs dincertesa es clour amb el Comproms de Casp, del qual sorgir el nou rei. 1.2. Situaci lingstica Des del punt de vista lingstic cal fer esment de la presncia del catal en uns documents testimonials de gran importncia com sn els que pertanyen a loratria parlamentria. La literatura catalana medieval compta amb un riqussim repertori de mostres doratria parlamentria, discursos, proposicions i deliberacions fetes a les Corts, tant les generals com les particulars dels regnes. Cal remarcar ara que es tracta dun tipus doratria molt allunyada de la dels sermons de sant Vicent . Els discursos parlamentaris no sn improvisacions, sin peces escrites abans i desprs llegides en les sessions de Corts, la qual cosa lleva matisos despontanetat i de dicci directa de lhome que parla sense papers. Des del 1350 disposem de cpies autntiques de parlaments pronunciats a les Corts. Els funcionaris ms destacats de la Cancelleria Reial eren, sens dubte, els qui redactaven prviament els parlaments que havien de pronunciar els reis. Un bon exemple de la qualitat a qu sarrib en aquella tasca s una coneguda pea de loratria parlamentria catalana; la proposici feta pel rei Mart lHum a les Corts de Perpiny el 26 de gener de lany 1406. Aquell panegric de Catalunya i dels catalans demostrava lalt nivell lingstic assolit i els recursos amb qu comptava ja un model culte i tipificat de llengua catalana. 1.3. Situaci poltica El segle XV sinicia a la Corona dArag amb un canvi dinstic: la substituci del Casal de Barcelona, que havia regnat des de lpoca de Ramon Berenguer, per la famlia Trastmara, provinent de Castella. El 1410 va morir, sense hereus directes, el rei Mart lHum, la qual cosa plantej problemes successoris. Entre 1410 i 1412, la confederaci manca dun monarca que la governi i s per aix que els estats que componen la Corona hauran delegir un rei entre set candidats amb uns drets successoris ms o menys terics. Entre tots noms nhi ha dos que tenen el suport necessari per portar endavant les seves pretensions: el Trastmara Ferran el dAntequera i Jaume dUrgell. El suport del papa Benet XIII i la capacitat per mobilitzar un gran exrcit, atesa la seva fortuna personal i la seva qualitat de regent de Castella, varen ser els factors fonamentals que, finalment, afavoriren el pretendent castell. Per all que, per damunt de tot, va posar de manifest aquesta crisi dinstica fou el profund conflicte dinteressos que enfrontava diferents grups privilegiats de la Corona i les rivalitats existents entre diferents bndols nobiliaris. A Catalunya, per exemple, la petita noblesa i un grup de barons donava suport al pretendent Jaume dUrgell, mentre que un altre sector de lalta noblesa i lalta burgesia urbana eren favorables al castell. Igualment, sn famosos, a Valncia, els cruels enfrontaments entre un sector de la noblesa i la burgesia dirigits per la famlia Vilaragut i un altre sector de les mateixes classes socials dirigits pels Centelles. En definitiva, s en la reuni de compromissaris dels diferents territoris a Casp on s elegit el pretendent Trastmara desprs deloqents discursos de sant Vicent Ferrer a favor seu. Finalment, laspirant catal Jaume dUrgell, qui mai no accept la decisi del Comproms, fou derrotat juntament amb els seus partidaris, a Balaguer i, posteriorment, fou empresonat a Xtiva, on va morir al cap duns anys. Una hbil poltica de reconciliaci va posar fi a les veus descontentes que no acceptaven la nova dinastia castellana i, aix, al llarg del curt regnat de Ferran el dAntequera (1412-1416), es varen pacificar les illes de Sardenya i Siclia, en estat de revolta permanent des danys enrere, i se sign la pau amb Gnova. Tot aix va afavorir un relatiu desenvolupament del comer, que va ser aprofitat pel Regne de Valncia. El successor de Ferran el dAntequera fou el seu fill, Alfons el Magnnim (1416-1458), el qual va passar ms de la meitat del seu regnat fora de la pennsula ocupat per la poltica mediterrnia. En la seva absncia es varen encarregar del govern, alternativament, la seva esposa, Maria de Castella, i el seu germ Joan, rei de Navarra. El regnat dAlfons el Magnnim es caracteritza pel desenvolupament de la marina tant civil com militar, i la conquesta i locupaci de noves terres a la Mediterrnia, sobretot el regne de Npols, el qual passa a ser el centre efectiu dels seus dominis. Aquest fet va afavorir que un valenci, Calixt III (1455-1458), ocups el papat. Joan sense fe (1458-1479) va succeir el seu germ Alfons. El seu regnat va estar ocupat en una llarga guerra civil contra el seu fill, el prncep Carles de Viana. En aquesta guerra ressorgiren les tensions socials que des del segle anterior arrunaren Catalunya. Joan sense fe deix com a hereu al tron el seu fill (dun segon matrimoni) Ferran el Catlic (1479-1516), el qual era casat amb Isabel de Castella des de feia pocs anys. El matrimoni uniria en unes mateixes mans els dos estats territorials mes grans de la pennsula. Encara que les realitats socials, jurdiques i econmiques dels dos regnes eren completament diferents. A partir daleshores quedarien vinculats en una mateixa unitat territorial en les mans dun mateix rei. Les diferencies perdurarien fins al 1707, moment en qu Castella inici la conquesta militar dels pasos de la confederaci catalanoaragonesa.

55

1.4. Situaci econmica i social Les guerres amb Castella i les de linterior de limperi, les pestes, les tensions socials i la crisi econmica del segle XIV determinaren un segle XV de decandiment econmic a Catalunya i a les Illes. s aix que el liderat econmic que havia mantengut Barcelona tradicionalment, passa a Valencia en aquesta centria i comena un perode de desincronitzaci entre els diferents territoris de la Corona que, a la llarga, anir afluixant els vincles comuns. En efecte, ja al primer ter del segle XIV Catalunya i les Illes comenaren a sentir els primers smptomes duna crisi general que va afectar tot loccident. Els efectes de la pesta es varen incrementar ja que varen actuar sobre una poblaci debilitada per una crisi de subsistncies anterior provocada, sobretot, per la pressi impositiva dels senyors sobre els camperols i les males collites. Aix, per una banda, el descontentament de la pagesia i, per laltra, la disminuci de rendes de la noblesa, juntament amb la minva del comer, varen provocar un clima social explosiu. Aquest clima desemboc a Catalunya en dos conflictes parallels: en lmbit rural es desenvolupa des de final del XIV la revolta dels remences, que no finalitzar fins el 1486 amb un arbitratge dels Reis Catlics. I en lmbit urb es produeix una altra guerra civil, la iniciada envers el 1450 entre el partit de la Busca, format per petits comerciants i artesans, partidaris del proteccionisme fiscal, i el partit de la Biga, nodrit pels grans mercaders importadors de productes de luxe, partidaris del lliurecanvisme. A les Illes va tenir lloc el 1454 la revolta forana , semblant a la dels remences catalans, que fou brutalment reprimida. El resultat de tots aquests factors fou la prdua duna bona part de la poblaci. Una part daquesta poblaci tan castigada va emigrar al llarg daquest perode cap al Regne de Valncia i ms en concret, cap a la seva capital, la qual, a causa de la fortalesa dels intercanvis comercials era ms capa doferir aliment als seus habitants. Les causes de la prosperitat de la Valencia del segle XV cal cercar-les en labsorci de poblaci immigradada catalana, mallorquina o castellana que fugia de les dures condicions de vida dels seus territoris. Tanmateix, aquesta no s lnica causa; tamb shi conjumin una burgesia activa que fins i tot tendria temps per a lesport literari, una conflictivitat social sostenguda i el paper depicentre poltic que reforava lactivitat econmica. El Regne de Valncia continuava sent terra de frontera i oferia, encara, terrenys i oportunitats als qui shi volguessin installar. Els signes de la prosperitat valenciana daquesta poca sn evidents: per un costat, el gran creixement demogrfic, malgrat les pestes a la ciutat de Valncia, 8.840 cases a final de segle enfront de les 5.847 de Barcelona. Es produ un equilibri de preus i salaris que garantia el poder adquisitiu dels diners, en contrast amb all que passava a la resta de la pennsula i les Illes. Es va desviar a Valncia i a daltres ciutats del Regne el trfic comercial, com a conseqncia es va produir un endarreriment en el comer barcelon. La construcci i ampliaci dels grans edificis caracterstics de la ciutat com la Llotja o les torres de Serrans i lauge artstic i literari, que fa de Valncia el centre creatiu de la confederaci, juntament amb Npols. El segle XV s el moment de mxima perfecci de la literatura catalana, el balan s lobra de cinc autors excepcionals que visqueren i escriviren a la ciutat de Valncia: Ausis March, Joanot Martorell , Jaume Roig , Isabel de Villena i Joan Ros de Corella .
32

56

2. LHUMANISME
2.1. Definici del concepte LHumanisme s una lnia de pensament caracteritzada pel propsit de recuperar i denllaar amb les obres dels autors de lantiguitat clssica. El moviment tengu origen a Itlia durant el segle XIV i posteriorment sestengu per tot Europa. Es considera que lHumanisme s la base del Renaixement. En terres catalanes, el Renaixement abra les darreries del segle XV i la primera meitat del segle XVI. Ara b, lHumanisme, ms que coneixement directe duns autors i dunes obres determinades, implic una actitud davant la vida i s aix darrer all que permet de detectar la seva presncia. Cal pensar que els autors clssics eren ja coneguts a Catalunya des de feia molt de temps, on eren citats com a autoritats en el sentit medieval de la paraula. Per aquest motiu, el fet que en un text determinat apareguin referncies clssiques, no ens autoritza en absolut a qualificar-lo dhumanstic. El corrent humanstic es revel, en canvi, per un seguit dactituds i dopinions que denoten ja una mutaci. Es tracta del canvi de sensibilitat que soper en el pas de lEdat Mitjana al Renaixement, corresponent a una nova visi de lhome i de la seva situaci en el mn. LHumanisme es bas

32

La Revolta Forana s la rebelli esdevenguda a Mallorca entre 1450 i 1454 quan la m menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders. Les causes principals sn el desequilibri en les obligacions fiscals entre la capital i la Part Forana i els rumors de corrupci per part dels administradors del regne. El rgim fiscal de 1315 havia quedat obsolet ja que moltes propietats foranes havien estat adquirides per ciutadans i la despoblaci provocada per l'xode rural. Els principals dirigents foren Sim Ballester Tort per part dels forans i Pere Mascar pels menestrals. [WKP]

sobretot en lestudi de la retrica, dels recursos de lestil, de les nocions dhistria, filosofia o poltica dels textos clssics. Aix comport un coneixement profund de la llengua en qu estaven escrits. Amb lHumanisme els autors guanyen major consciencia de la seva obra, la veuen com una creaci amb personalitat prpia, distingeixen entre el fons i la forma dels seus escrits i loratria abandona els motlles antics. La caracterstica que habitualment se sol atribuir a lHumanisme s linters per lantiga cultura clssica. Els humanistes sn els primers que analitzaren i avaluaren la histria per seleccionar aquelles etapes del passat de la humanitat que consideraven ms esplendoroses. Hi ha una recuperaci del llat, sanalitzen directament i amb mtodes filolgics els textos clssics llatins, es procura ressuscitar la llengua clssica i construir amb ella una literatura creativa. Tots els humanistes imitaven el llat quan escrivien en roman i els ms preparats i conseqents acabaren escrivint nicament en llat. Propugnaren una concepci tendenciosa de la bellesa. Lesttica medieval era considerada lletja, brbara, mentre que la forma clssica esdevingu cnon, arquetip de perfecci i, per tant, nica bellesa admissible. Lhome es converteix en el centre de la inquietud intellectual, desplaant Du, que era el centre del pensament medieval. Lhome passa a ser la mesura de totes les coses. En les seves obres el mn del pensament abandona lidealisme darrels platniques per tornar-se mes empric, ms lligat a lexperincia. Tenen una clara voluntat didctica, ja que els humanistes tenien la voluntat decidida de transformar lhome i la societat i per aix sesforaren a difondre les seves idees. 2.2. Antecedents de lHumanisme catal Ja en el regnat de Pere el Cerimonis foren bastants les obres que es varen traduir al catal. Sobretot eren versions dobres llatines amb el propsit dincorporar a la cultura laica el pensament i la ideologia llatina. Cal tenir en compte les diferents afeccions que va cultivar el rei per comprendre la producci literria de la seva poca. Va tenir inters per lastrologia, la histria i loratria i va ser el propi rei qui va dirigir de manera molt personal lactivitat literria del seu regnat. Tot i aix, sobserva que la majoria de traduccions fetes durant aquest perode plantegen uns propsits encara medievals. Conv assenyalar que en aquests primers moments les influncies clssiques no arriben dItlia, sin de Frana. La literatura francesa, tan completa al segle XIII, envaeix totes les manifestacions durant el XIV de la nostra vida cultural. A ms, s la literatura francesa la que obrir les portes als nous corrents grcies a la irradiaci cultural de la cort pontifcia dAviny. Tot aix fa que durant el regnat de Joan el Caador augmentin les traduccions dels clssics i apareguin les primeres obres originals darrel clssica. Lobra de Tit Livi iii s traduda al francs per manament del rei Carles el Savi i daquella traducci s la catalana del segle XIV. Del francs i no del llat es va fer la traducci de la Ciutat de Du de sant Agust iv i uns extractes de les epstoles de Sneca v a Lucili. s per aix que safirma que va ser Frana la que va produir les primeres traduccions dobres clssiques al catal. Amb Alfons el Magnnim la monarquia es desplaa a la pennsula dItlia. Durant aquest perode es manifesten amb fervor les relacions amb els humanistes italians. s en aquest tracte que el rei pren conscincia del prestigi i de les possibilitats del seu mecenatge. Els contactes dels secretaris i burcrates amb els mestres italians varen sser duna gran transcendncia. Destaca sobretot la influncia que va tenir Lorenzo de Valla
33 33

57

, traductor a ms

(Roma, 1407 - Roma, 1 d'agost de 1457)

Humanista itali. De famlia originria de Piacenza, a Roma aprengu el grec per tal de poder traduir al llat Homer, Isop, Tucdides, Herdot i Demstenes; hi tract Leonardo Bruni, de qui reb la prevenci contra l'aristotelisme medieval i la nova actitud tica dels humanistes; per contra, tamb hi fu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita. L'actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filsof Poggio Bracciolini li impediren d'assolir de Mart V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani (mort el 1430). El 1431 part, doncs, cap a la Universitat de Pavia, on enseny retrica. All reaccion durament contra averroistes, nominalistes i juristes, mentre que s'afeccion a l'humanisme cristi de Maffeo Vegio i Pier Candido Decembri. El De voluptate ac de vero bono (1431), allunyat alhora dels epicuris, dels estoics i dels ascetes, presenta, a la llum de la revelaci cristiana, l'esfor de l'home com la seva vlua tica, amb un mtode alhora filolgic i filosfic. Desprs de rpides estades a Mil (1433), on conegu Bartolomeo Facio, a Gnova i a Florncia (1434), on guany l'amistat de Filelfo, del 1435 al 1448 rest al servei d'Alfons VI de Catalunya-Arag, com a conseller, secretari i familiar, primer a Gaeta i en les seves campanyes militars, i des del 1442 a Npols, on retrob Facio i Beccadelli, i es relacion amb humanistes i eclesistics catalanoaragonesos. El rei el proteg i li procur cinc beneficis eclesistics, puix que era clergue, b que no sacerdot. L'ajut donat pels papes a Llus II i a Renat d'Anjou com a hereus i successors de Joana II de Npols incit el Magnnim a demanar a Valla que escrivs la seva famosa Declamatio contra la falsa donaci de Constant. El qui, amb aquesta obra i amb d'altres, com la Collatio novi testamenti (iniciada en 1440-42), sobre la llegenda entorn de l'origen del credo apostlic, ha d'sser considerat com un dels creadors de la moderna crtica histrica i bblica, als Historiarum Ferdinandi regis Aragonum libri sex fu una histria ulica de Ferran I de Catalunya-Arag, interessant, per, per a esbrinar el concepte que tenia d'aquest monarca el seu fill Alfons. Pertanyen tamb a l'poca napolitana les obres humanstiques ms importants de Valla: el De libero arbitrio (1438?), adreat al bisbe de Lleida Garca Aznrez de An, les Dialecticae disputationes (1438-39), els Elegantiarum linguae latinae libri tres (1441?) i l'Oratio al rei sobre la dualitat dels regnes de Npols i de Siclia, a favor, doncs, dels desigs reials de deixar aquell al fill illegtim Ferran, tal com havia estat pactat amb Nicolau V a la pau de Terracina (1443). Aquesta aplan a Valla el retorn a Roma (1448), primer com a oficial de la cria, i, en temps de Calixt III, provinent tamb de la cort de Npols, com a secretari apostlic i professor privat d'eloqncia a la universitat. [EC@]

de les Faules dIsop. La poltica religiosa dAlfons el Magnnim va portar a Itlia un grup brillantssim de telegs i canonistes, i aix es multiplicaren els centres dirradiaci de la cultura humanstica en llengua llatina. Les relacions literries de Catalunya amb Itlia cal cercar-les en les traduccions catalanes de les obres de Dant vi, Petrarca vii i Boccaccio viii. 2.2.1. Traduccions dhumanistes italians Petrarca fou el primer dels tres-centistes conegut a Catalunya de la m de Bernat Metge i Antoni Canals . Alguns dels exemples daquest autor en les lletres catalanes les trobem en la traducci que fa Metge del Valter e Griselda de la versi llatina contenguda en les epstoles de Petrarca. El Secretum, dileg de Petrarca amb sant Agust , fou utilitzat per Bernat Metge en Lo Somni. Recordem la parfrasi de lfrica fet per Antoni Canals, obra que divulg el coneixement de les obres llatines de Petrarca.

58

La difusi de les obres de Dant a les terres de llengua catalana fou gran i fecunda. Va ser Andreu Febrer qui en fu una versi de la Divina Comdia en vers i no en prosa, amb el mateix metre que loriginal. Cal destacar les imitacions de la Glria damor, per part de Rocabert, de gran relleu i significaci. Referent a Boccaccio, Metge plagia el Corbaccio en Lo Somni i en la seva darrera part imita la idea de lelogi de les grans dames, noms s original el de les reines dArag. La traducci del Corbaccio fou feta per Narcs Franch , mercader de Barcelona. Literriament notable i adaptada en alguns aspectes de la realitat catalana s la traducci del Decamer, feta pels monjos del monestir de Sant Cugat del Valls i acabada el 1429. 2.3. La Cancelleria Reial. La uniformitat lingstica i lHumanisme A diferncia de les altres llenges de la Romnia, una de les caracterstiques de la literatura catalana medieval pel que fa a la prosa, s la uniformitat lingstica. Aix ha fet extraordinriament difcil la tasca de localitzar geogrficament un escrit en prosa catalana medieval. En la segona meitat del segle XIV aparegu un nou factor duni, codificador i depurador de la llengua com fou la Cancelleria Reial. Va ser estructurada i organitzada per Pere el Cerimonis, el qual crid escrivans, secretaris, protonotaris i altres funcionaris per portar tota la correspondncia del consell i de la casa reial. Aquests documents eren redactats amb gran cura pels secretaris i escrivans que havien de conixer perfectament tres llenges: el llat, el catal i laragons. Havien de ser bons llatinistes ja que havien de redactar llargs documents en aquesta llengua, aix suposava una gran preparaci gramatical, retrica i estilstica. La llengua de la Cancelleria era la dels funcionaris ulics, la dels cortesans per tant, era acceptada sense cap oposici per tots els escriptors per tal dexpressar-se. La lectura apassionada dautors clssics, com Cicer o Boccaccio, s un fet vinculat a la Cancelleria Reial. El Renaixement va lligat a la cort i produeix, per tant, els seus primers smptomes al voltant de Pere el Cerimonis. A la fi del segle XIV en els documents de la Cancelleria apareix ja un estil clssic que podria considerar-se humanstic.

3. BERNAT METGE
3.1. Dades biogrfiques Nasqu entre els anys 1340 i 1346 a Barcelona, on el seu pare, Guillem Metge, exercia dapotecari. Mort aquest, la seva vdua es cas amb Ferrer Sayol, protonotari de la reina Elionor de Siclia i traductor de Palladius, el qual degu orientar culturalment el nostre escriptor i degu ajudar-lo en la seva carrera dins la Cancelleria Reial. Lany 1371 Bernat Metge jur el crrec de notari i entr en lescrivania com a ajudant de registre de la reina Elionor. La seva funci era la de registrar les lletres i documents expedits per la reina i la descriure missives a les ordres directes del canceller i dels protonotaris. Aix vol dir que Metge era capa de redactar perfectament en llat, en catal i en aragons. El 1375, morta la reina, apareix adscrit a la casa de Joan el Caador, primognit i duc de Girona, en qualitat descriv. Bernat Metge gaudir durant molts anys de la confiana de Violant de Bar, esposa del rei Joan, dama amb excellent gust literari i amant dels llibres. Per lany 1388, el rei Joan ordena que Bernat Metge i un tal Francesc Rahedor, siguin absolts de les acusacions de certs delictes que es desconeixen. s poc probable que lescriptor arribs a ser empresonat. Tant el rei com la reina protegiren sempre lescriptor de les acusacions i aix va ser possible que sorts innocent. Per aquest procs tengu ress i Bernat Metge hagu de defensar-se de molts enemics recorrent a tota mena de valedors i damistats. Aqu es relaciona Metge amb Isabel Guimer, filla del tresorer Berenguer de Relat, amb la qual tengu bona relaci de jove en la cort de la reina Elionor de Siclia. s a Isabel a qui lautor adrea la seva traducci en prosa del Valter e Griselda.

Lany 1390 Metge ascendeix al crrec de secretari, cosa que li permet signar documents del rei Joan el Caador i de la reina Violant. Els secretaris reials, que havien de ser dos, sencarregaven de la redacci de les lletres i dels documents que anaven amb segell secret. No podien absentar-se de la cort sense un perms especial i un dells havia destar sempre al costat del rei per exercir les seves funcions en qualsevol moment. Bernat Metge gaudeix de la confiana reial i per aix rep considerables concessions. El desembre de 1392 els reis atorgaren a Metge una gran concessi que seria objecte de greus delacions. El feren administrador duns delmes que Climent VII, papa dAviny, havia concedit al rei dArag per subvenir unes despeses duna expedici a Sardenya que mai es dugu a terme. Mort Joan el Caador tot canvia radicalment. Maria de Luna amb lajuda de la Ciutat actu com a reina en nom del seu marit que estava lluitant aleshores a Siclia. all que ms ens interessa daquest nou perode s el procs sofert pels servidors de Joan el Caador, entre ells Bernat Metge , acusats de perpetrar greus i enormes crims, grans delictes per revelar secrets i donar mals consells al rei i a la reina. Abunden les acusacions dimmoralitat, tant econmica com sexual, dhaver dissipat el patrimoni reial, daconsellar Joan el Caador de fer peticions econmiques per tal de subvenir despeses en la seva coronaci i desprs desaconsellar-li que es corons per tal de repartir-se entre ells considerables sumes. Pel que fa a les acusacions a Bernat Metge es redueixen a dos aspectes: duna banda, haver aconsellat Joan el Caador de fer contractes perjudicials amb un tal Luqu Scarampo en ladministraci de les rendes de Mallorca i dels delmes papals on Bernat Metge era ladministrador; daltra banda, haver falsificat documents en qualitat de suborn i amagar punts irregulars per la qual cosa reb gran quantitat de diners. Cap document ens atesta que Metge fos empresonat a conseqncia de la mort de Joan el Caador. Que aquest procs el port a la pres ho sabem nicament pel seu testimoni a Lo Somni. Lany 1397 quan Mart lHum torn a Barcelona per primera vegada com a rei, pos en llibertat tots els consellers de Joan el Caador que encara eren presos. Lany 1402 el rei dna a Bernat Metge el ttol descriv i li obri una altra vegada les portes de la Cancelleria. A partir daleshores apareix la signatura de Metge en totes les lletres del rei Mart, del qual ser secretari fins la seva mort. Durant els primers anys del regnat del nou rei Ferran el dAntequera, lescriptor no ostent ja cap crrec. Mor a la ciutat de Barcelona lany 1413.

59

3.2. Producci literria 3.2.1. Producci literria en vers El Llibre de Fortuna e Prudncia (1381) s, cronolgicament, la primera obra coneguda de Bernat Metge . La ms extensa i ms ambiciosa de les obres de Metge en vers, consta de 1.194 i s escrita en primera persona amb la intenci didentificar lautor amb el protagonista. Els versos inicials i finals daquest poema emmarquen la part central i doctrinal de lobra. El llibre narra com lautor en llevar-se a lalba sent un gran desfici, amb febre, pulsacions i palpitacions i pensa que el millor s anar a passejar per vora mar. All es troba un vell que solament es cobria amb un barret de cnem i en la m portava un vas i un tros de pa, aquest li demana auxili. El vell el fa pujar a la barca i quan ja est dalt la fa avarar i allunyar-se de la costa. Arriba a un illot que s descrit exhaustivament i all t lloc la disputa entre les figures allegriques de Fortuna i Prudncia, amb la intervenci de lescriptor. A la fi del poema, torna a pujar a la barca i aquesta el torna a deixar on estava al principi i desapareix. El problema debatut en aquest llibre, el problema de la providncia divina, s constant en la literatura de lEdat Mitjana. Bernat Metge el desenvolupa amb un estil, uns termes i una actitud purament medievals. La narraci ens apareix en apariats octosllabs, utilitzats des de feia prop de dos-cents anys a Catalunya i les allegories i els debats filosfics expressats en vers eren ja utilitzats en el segle XIV. El Serm, de data incerta, consta de 211 versos en codolada i s una pardia irreverent dels sermons dels predicadors. Els consells que shi contenen sn una pardia dels bons consells cristians amb una actitud humorstica i una clara intenci satrica. Daquest carcter sn les ironies sobre les dones i el matrimoni. Els ms caracterstics sn els consells sobre lart de prosperar i surar en la vida sense cap mena dtica i lleialtat. Per els consells que ms han transcendit daquesta obra i del propi Metge han estat els versos 82 i 83, comentats per Mart de Riquer o Lola Badia als seus llibres:
34

34

Forma mtrica composta d'un seguit de versos apariats, sovint isosillbics els dos primers i desprs alternativament llargs i curts, i els altres, rimats entre ells de dos en dos. La forma ms corrent fou: a a8 b4 b8 c4 c8, etc. Tingu una gran divulgaci en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satrica.

Siats de natura danguila en quant farets...

A la pres escriv Bernat Metge el poema humorstic la Medicina apropiada a tot mal, integrat per 125 versos octosllabs apariats. s escrita en forma depstola al seu amic Bernat Margarit, antic conseller de Joan el Caador i que es trobava malalt a casa. Metge, des de la pres, la remet al seu amic com si, en to burlesc, fos una recepta per guarir el seu mal. Es tracta dun llevatori burlesc que els poetes escrivien amb la finalitat simblica de guarir malalties amoroses. A ms, es tracta duna burla de la farmacopea medieval, camp que Metge coneixia prou b grcies al seu pare. Lobra est redactada en un catal gens aprovenalat. 3.2.2. Producci literria en prosa Com se comport Ovidi essent enamorat fou escrit probablement en la joventut de lescriptor. Tamb conegut amb el ttol de La velletona, es tracta duna traducci en prosa del llibre segon dun poema llat en hexmetres, el De vetula, atribut a Ovidi ix. Aquest llibre va ser durament criticat per Antoni Canals pel seu carcter libidins. El Valter e Griselda t, per diverses raons, una importncia excepcional. Fou redactat durant el primer procs de lescriptor (1388) i adreat, com sha comentat abans, a Isabel Guimer, filla dun tresorer de la cort amb qui tenia bona relaci de joventut i lhavia ajudat en totes les acusacions fetes contra la seva persona. Lobra s una llarga lletra, amb uns passatges proemials i altres de comiat, entre els quals sintercala la narraci. Aquesta narraci s una traducci duna de les epstoles llatines de Petrarca inclosa al recull titulat Rerum senilium, epstola que rep el nom de Griseldis o De insigni obedientia et fide uxoris que, al seu torn, s una traducci de la darrera novella del Decamer, realitzada per lamistat del poeta amb Boccaccio. El contengut narratiu del Valter e Griselda s un conte inversemblant i arbitrari, on la fidelitat conjugal s exemplaritzada a base de les dures i inhumanes proves que un marqus, el Marqus de Salua, sotmet la pacincia de la seva esposa, dextracci humil. Al llarg de tota lobra abunden els llatinismes amb un estil elegant i mesurat, comparable amb lestil en qu eren redactades les lletres catalanes de la Cancelleria. La importncia daquesta obra rau primerament en la bellesa i en la novetat de la prosa utilitzada per Bernat Metge i desprs per lentusiasme que traspua per Petrarca com a autor humanista. Apologia. s possible que amb lestada a Aviny, Bernat Metge conegus un dels llibres de Petrarca, el Secretum. Aquest llibre transmet la crisi que sofr el poeta humanista itali i ens narra un somni fingit que tengu quan Laura encara era viva. Lobra consisteix en un dileg en llat entre el poeta i sant Agust, davant la Veritat que apareix personificada. Aqu Petrarca tracta els temes amb tota humanitat: el temor del pecat, la irresoluci dels seus propsits, la misria de la seva vida o la seva feblesa davant les temptacions. Consta que Bernat Metge lleg aquest llibre i limpression tant que no dubt a imitar-lo gaireb literalment en una altra obra, lApologia. Daquesta sols es conserva el comenament i s possible que la deixs inacabada ja que reprengu posteriorment el tema tractat a lobra en Lo Somni. LApologia representa una novetat en la literatura catalana ja que fa renixer un gnere de vella i digna tradici com s el dileg filosfic a lestil de Plat i de Cicer i que havia reprs Petrarca en llengua llatina. En aquesta obra Metge parla en primera persona i tot sesdev de manera natural. En la forma actual consta dun fragment dun dileg que mant lescriptor amb un amic seu, anomenat Ramon, sobre la pesta que delm Barcelona lany 1395. En aquesta obra trobem Bernat Metge molt ben acompanyat parlant dels seus llibres predilectes i aix el porta a fer un elogi humanstic dautors clssics. 3.2.3. Lo Somni [Cal tractar a fons] Lobra cabdal de Bernat Metge s Lo Somni, escrita lany 1399, poc desprs dhaver abandonat lautor la pres. Lo Somni, en la seva major part dialogat, est dividit en quatre llibres. Argument

60

Al primer llibre, lautor, tancat a la pres, rep en somnis la visita del rei Joan, mort feia poc de temps. De seguida sinicia la discussi entre el monarca i el seu secretari que no creu que pugui estar raonant amb un esperit ja que est convenut que lnima mor amb el cos. Desprs duna discussi, Bernat Metge li demana al rei que li demostri la immortalitat de lnima. El rei accedeix i argumenta que lnima fou creada per Du que s immortal i s convertible en b i en mal. Tot aix ho fa servint-se de testimonis dels filsofs gentils, dels jueus, dels cristians i dels mahometans. El segon llibre s un comentari viu de lactualitat. Bernat Metge fa quatre preguntes al rei. Una delles s quina ha estat la causa de la seva sobtada mort. Aquesta pregunta s explicada pel mateix rei: afirma que ha mort per

mostrar la innocncia dels seus servidors. Si tenim en compte que lautor escriu lobra quan ja estava fora de la pres, observem com Bernat Metge concep Lo Somni com una resposta a les acusacions fetes contra ell i perqu resulti creble el seu alliberament. Una altra de les preguntes que li remet Metge al rei s on es troba. El rei li contesta que es troba al purgatori, purgant la seva afecci a la caa, a la msica i a lastrologia. A la pregunta de per qu se li ha aparegut precisament a Metge, el rei respon que Du li ho ha perms per tal que la seva nima no es condemns. Lltima pregunta que li formula Metge al Caador s quins sn els dos homes que lacompanyen i el rei li respon que sn Orfeu i Tirsies, personatges de lantiguitat clssica, el primer msic i el segon endev, que tenen per missi recordar-li les seves culpes. A ms, hi ha una muni danimals de cacera que acompanya al grup, la funci de la qual s que el rei purgui la passi que tenia en vida per caar. Al tercer llibre Orfeu explica la seva vida i s reprs per Tirsies, que narra i blasma Bernat Metge per estimar una dona que no s la seva muller. Profereix violentament contra les dones en uns passatges que sn una traducci, a vegades literal, de diversos fragments del Corbaccio de Boccaccio.

61

Al quart i darrer llibre, Bernat Metge fa un llarg elogi de les dones. Nexclou, per la seva singularitat, la Mare de Du, i lloa les dones famoses de lantiguitat i sis reines catalanes (Elisenda de Montcada, Elionor de Siclia, Elionor de Xipre, Sibilla de Forti, Violant de Bar i Maria de Luna, muller de laleshores rei, Mart lHum). A continuaci, el mateix autor fa una llarga invectiva contra els homes, rplica, punt per punt, del blasme de Tirsies al llibre anterior. Aquest li aconsella que no estimi sin Du. Els falcons, astors i cans que acompanyen els apareguts es posen a cridar molt desagradablement i lobra acaba en despertar-se lescriptor i, per tant, amb el final del somni.

Temes de lobra

El primer llibre de Lo Somni, el tema central del qual s lnima humana i la seva immortalitat, s lnic de lobra que t carcter filosfic. T menys originalitat i menys inters actual que els altres tres per, en canvi, s el ms humanstic. Tota la discussi filosfica, tant pel que fa a les objeccions com a les demostracions, s presa, de vegades al peu de la lletra, dautors llatins, cristians i dalguns moderns. Laparici del rei Joan el Caador i dels seus dos acompanyants est inspirada en el Corbaccio de Boccaccio i en el Secretum de Petrarca. Loriginalitat de la doctrina exposada en aquest primer dileg s nulla. El llibre segon s el mes original de Lo Somni ja que noms presenta una breu cita del De renediis utriusque Fortuna de Petrarca, alguns passatges bblics i algunes cites del Corbaccio. s el llibre ms breu dels quatre per tamb el ms ben intencionat i el ms reivindicatiu. Al llibre tercer minva loriginalitat. La vida dOrfeu est inspirada en les Metamorfosis dOvidi i en la descripci de linfern sadverteixen elements del cant VI de lEneida i de la Commedia de Dant. La vida de Tirsies tamb est inspirada en les Metamorfosis, encara que amb ms llibertat. Quan comena tota la diatriba contra les dones observem que tot plegat s una traducci de passatges del Corbaccio de Boccaccio. Al llibre quart, en lelogi de les dones de lantiguitat, es basa en lepstola vuitena del llibre XXI de les Familiares de Petrarca, intercalant elements presos del De claris mulieribus de Boccaccio i de Valeri Mxim x. Lelogi de les reines catalanes s original, encara que en tractar Violant de Bar manlleva alguns exemples de Valeri Mxim. La intrascendncia dels dos ltims llibres de Lo Somni, que desenvolupen temes corrents i poc seriosos, contrasta amb lelevaci dels dos primers. Aquest llibre s la primera manifestaci de prosa humanstica a la pennsula, tant pel que fa al seu estil i a la seva estructura, com pel que fa al gran nombre de fonts i a lactitud de lautor davant la vida. Llengua i estil

Quant a lestil, largumentaci seriosa del primer llibre, es caracteritza per una gran densitat de llatinismes lxics. En narrar la vida dOrfeu, Bernat Metge no tradueix, sin que redacta a la seva manera els hexmetres ovidians. Al llibre segon, els llatinismes tenen un gust jurdic, diplomtic i escolstic. La diatriba contra les dones del llibre tercer contrasta amb lestil de la resta de lobra, simposa un pintoresc aire satric que, sota lexcusa de la moralitzaci, no dissimula lhumorisme. Sn freqents els ablatius absoluts, labsncia darticle, la collocaci del verb al final de perode sintctic i els participis substantivats. En general ens apareix una prosa ben intencionada, amb frases equilibrades i simtriques. La prosa daquest llibre, molt mesurada, precisa i sintcticament impecable, ha esdevengut un model clssic.

4. ANTONI CANALS
4.1. Dades biogrfiques Nasqu al Regne de Valncia cap lany 1352. De petit ingress en els ordes dels dominicans i comen la seva etapa formativa que el dugu per diverses ciutats. Estudi gramtica a Valncia i lany 1375 pass a estudiar filosofia a Barcelona sota el mestratge de sant Vicent Ferrer . El 1378 estudi teologia al convent de Valncia on posteriorment prengu ctedra de teologia en la catedral de la dita ciutat. El 1415 Antoni Canals apareix com a definidor provincial i assisteix al captol general de Perpiny. Trobam unes escasses dades biogrfiques sobre el dominic que contrasten enormement amb les de Bernat Metge. Se sap que visqu tranquillament i que fru de grans consideracions i de respecte. 4.2. Producci literria Tota la producci que es conserva est escrita en catal. Cal destacar dues obres originals, la Scala de contemplaci i el Tractat de confessi. Sn traduccions del llibre Scipi e Anibal, el Valeri Mxim, el tractat de Sneca De providncia, la Carta de sant Bernat a sa germana, lexposici del Parenostre, de lAvemaria i de la Salve i el De arra de nima. Lobra de ms empenta de Canals s la traducci dels Dictorum factorumque memorabilium de Valeri Mxim, versi conservada en diversos manuscrits que tracta sobre un conjunt dancdotes sobre les virtuts dels antics romans. Aquesta traducci s fcil i clara, per de vegades per desconeixement del llat clssic, comet algunes errades i confusions. Ens apareix una frase elegant i polida, amb un cert regust clssic que en obres posteriors apareixer molt marcat. Entre els anys 1396 i 1407 Antoni Canals tradu el tractat de Sneca De providncia. Linters daquesta traducci es troba en el prleg, on Canals ens deixa palesa clarament la seva actitud, prpia dun mestre en teologia per coneixedor del pensament racionalista i de linters dels seus coetanis pels clssics. El llibre Scipi e Anibal s adreat a Alfons, duc de Gandia. Comparant aquesta obra amb una part del llibre set del poema Africa de Petrarca, demostra que lobra de Canals, llevat del prleg i de lepleg, s traducci daquesta. Lepleg, que narra la desfeta dAnbal fins la seva mort, s pres dhistoriadors llatins i la mort del general ve de Tit Livi. Al prleg apareixen cites de Valeri Mxim , de sant Agust i de Petrarca. Trobam una actitud plenament moralista en la lectura de llibres al prleg de la versi del Soliloquium de arrha animae dHug de Sant Vctor, dedicada a la reina Maria de Castella, muller dAlfons el Magnnim. Aix ens ajuda a datar aquesta traducci entre els anys 1416 i 1419. Aquesta s considerada una de les ms belles mostres de la prosa religiosa del seu temps. Cal remarcar el gran valor de la seva Scala de contemplaci, obra que no s cap traducci. Es divideix en tres llibres que giren al voltant de lascensi de lnima per contemplar les penes, el cel, la glria del parads i, finalment, la passi de Jesucrist. El prleg alludeix a la cartoixa de la Vall de Crist, a punt dsser consagrada, paisatge que impression a Canals. En aquesta obra es troba all ms original en Antoni Canals, el tema de lhome que aspira a sser un contemplatiu, que enveja els cartoixans i que ha de fer un gran esfor per abandonar tot all i tornar a la ciutat a ensenyar teologia, a discutir amb els homes de la cort incapaos de sentir res per la vida espiritual. Sha dubtat molt de lHumanisme dAntoni Canals perqu va ser un gran teleg. s cert que argument com els humanistes per no entrava mai en contradicci amb lortodxia cristiana. La societat loblig a acostar-se als clssics per en el fons observam com la seva vocaci el menava vers lespeculaci espiritual i mstica.

62

5. TRAJECTRIA DE LHUMANISME CATAL

La utilitzaci del terme Humanisme per referir-se a alguns dels nostres autors i ambients literaris de finals del segle XV s una qesti molt controvertida. De fet lexpressi Humanisme catal apareix per primera vegada a principis del segle XX i s mpliament difosa pels noucentistes, interessats a trobar arrels clssiques en la nostra literatura. En realitat, difcilment podrem parlar de lHumanisme en les nostres lletres si exigim lacompliment de totes les caracterstiques que acabem dexposar. Dues de les caracterstiques que podem detectar en la nostra literatura humanstica serien les segents: imitaci del llat en prosa i inters pels clssics i pels humanistes italians. Duna banda, en lHumanisme de ca nostra es produeix una gran imitaci del llat en prosa. A finals del segle XIV es comena a detectar un estil llatinitzant en la prosa de la Cancelleria Reial i en autors com Bernat Metge i Antoni Canals. Aquesta tendncia saccentuar encara ms en el segle XV, i arriba a fer-se dificultosa la lectura dels textos humanstics, sobretot en els escrits de lanomenada Valenciana prosa i en Joan Ros de Corella . En el segle XVI

s quan podem parlar realment dHumanisme, amb alguns autors que, com Joan Llus Vives , escriuen directament en llat. Daltra banda hi ha linters pels clssics i pels humanistes italians. A travs de la Cancelleria Reial es difonen obres dautors clssics que rpidament sn traduts (especialment Tit Livi, Ovidi, Cicer i Sneca). Tamb lobra dels humanistes italians es tradueix a la Corona dArag ms aviat que a cap altre lloc dEuropa. El 1388, Bernat Metge tradueix Griselda de Petrarca i el 1397 Narcs Franch el Corbaccio de Boccaccio. Cal dir, de totes formes, que no hi ha un autntic estudi filolgic de clssics fins a les darreries del segle XV. Per tant, hi ha dues excepcions precursores: Bernat Metge i Antoni Canals. El primer, el ms important, sense cap mena de dubtes, dels humanistes catalans.

6. TRADUCTORS DE CLSSICS
63
Les traduccions catalanes dautors clssics llatins comencen a sser freqents els tres darrers decennis del segle XIV i seguiran al llarg del segle XV. Interessen des de dos punts de vista; perqu signifiquen un esfor destinat a posar a labast de tothom llibres que eren considerats fonamentals i perqu, en aquesta tasca de traslladar a la llengua parlada textos escrits en llat clssic, intentaren transportar al catal el lxic i la sintaxi llatina. La labor daquests traductors t un reflex en la creaci literria, tant des del punt de vista del contengut com del de la forma. Ferran Valent s un dels traductors ms importants i destacats de lpoca. Es form a Itlia sota el mestratge de Leonardo Bruni dArezzo i mantengu relacions literries amb escriptors de gran talla. Des del 1440 apareix establert a Mallorca on mor. Sen conserven poesies i lletres en un treballat llat humanstic. Se li atribueix la traducci de les Paradoxes de Cicer. En el prleg daquesta obra sn notables les seves consideracions sobre els traductors i els escriptors en llengua vulgar. Esmenta sant Jeroni, Dant, Petrarca i Boccaccio i cita el trobador Arnaut Daniel. Gran inters tenen tamb els fragments que parla de Bernat Metge, de qui diu que en la composici de Lo Somni manllev fragments a les Tusculanes de Cicer, en el llibre primer i del Corbaccio de Boccaccio, en la diatriba contra les dones. Citem altres traduccions fetes en aquesta poca de gran inters com ara sn les Antiguitats judaiques de Josefus, fetes per Pere Llopis o la Histria dAlexandre de Quint Curci, per Llus de Fenollet . Les traduccions i els comentaris en catal dobres de Dant, de Petrarca i de Boccaccio sn relativament abundoses a la primera meitat del segle XV.

CONCLUSIONS
La histria ve marcada en aquest segle per fets importants com sn els continus regnats successoris que va sofrir la Corona dArag fins lentronitzaci de la dinastia castellana en el Comproms de Casp. All que ms destaca s lautntic fervor i importncia que li donaren els diferents monarques al conreu de la literatura. Si hagussim de destacar a algun dells seria Alfons el Magnnim, no per la seva importncia damunt dels altres sin perqu s durant el seu regnat quan es palesen les influncies humanistes dels escriptors italians, grcies al trasllat de la cort a Npols. Totes aquestes influncies es deixen notar en dos dels autors ms importants daquest perode com sn Bernat Metge i Antoni Canals. Observam que aquests dos autors tenen molts trets que els acosten a lHumanisme per que no son considerats plenament humanistes. Hi haur, aix s, una autntica efervescncia cultural, una gran curiositat per les novetats clssiques i intellectuals per no una actitud humanista. Tant Bernat Metge com Antoni Canals se serveixen de lHumanisme per dur a terme els seus objectius: guanyar-se els favors reials en el cas de Metge i difondre el cristianisme en el cas de Canals. Antoni Canals s un home interessat pels textos clssics que traduir i posar a labast de la gent, per all que projecta sobre aquests textos s una visi medieval i tradicional. Sols podem parlar duna persona laica que sapropa a una personalitat humanstica en la figura de Bernat Metge. BIBLIOGRAFIA BADIA, Lola. Siats de natura danguila en quan farets: La literatura segons Bernat Metge. Anuario de Filologa Espaola. Madrid: El Crotaln, 1984. BADIA, Lola. De Bernat Metge a Ros de Corella. Barcelona: Quaderns Crema, 1988. BATLLORI, Miquel. Humanismo y Renacimiento. Barcelona: Ariel, 1988.

CASANOVA, E. El lxic dAntoni Canals. Valncia: Institut de Filologia Valenciana - PAM, 1988. DDAA. Histria. Poltica, societat i cultura dels Pasos Catalans. Vol. III. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1996. NADALS, J.M i PRATS, M. Histria de la llengua catalana. Vol. 1. Barcelona: Edicions 62, 1983. RIQUER, Mart de. Histria de la literatura catalana. Vol. III Barcelona: Ariel, 1984. RUBI I BALAGUER, J. Histria de la literatura catalana. Vol. I. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984. SANCHIS GUARNER, M. Aproximaci a la historia de la llengua catalana. Barcelona: Salvat, 1980.

Mediateca

64

http://lletra.uoc.edu/ca/periodes

6. La poesia dels segles XIV i XV, 1

Taula: 1. CONTEXT HISTRIC 2. LA POESIA DURANT EL SEGLE XIV 2.1. Poetes de la primera meitat del segle XIV. El Canoneret de Ripoll. El capell Bolquera. Pere Alamany 2.2. LEscola potica de Tolosa 2.3. El Consistori de Barcelona 3. POETES CORTESANS DELS SEGLES XIV I XV 3.1. Pere el Cerimonis 3.2. Jaume March 3.3. Pere March 3.4. Gilabert de Prixita 3.4.1. Dades biogrfiques 3.4.2. Producci literria 3.4.3. Llengua i estil 3.5. Andreu Febrer 3.5.1 . Dades biogrfiques 3.5.2. Producci literria 3.5.3. Llengua i estil 3.6. Melcior de Gualbes 3.6.1. Dades biogrfiques 3.6.2. Producci literria 3.6.3. Llengua i estil 3.7. Jordi de Sant Jordi 3.7.1. Dades biogrfiques 3.7.2. Producci literria 3.7.3. Llengua i estil 3.8. Altres poetes 3.8.1. Pere de Queralt 3.8.2. Arnau dErill 3.8.3. Gabriel Ferrs 3.8.4. Fra Joan Basset 3.8.5. Llus Icart El pes de la lrica trobadoresca va deixar a ca nostra una curiosa dualitat lingstica, ja que els nostres autors conreaven la prosa en catal i canviaven de llengua, a loccit, per escriure poesia. Ausis March ser el primer autor de la nostra literatura a prescindir totalment de loccit per escriure poesia i desplegar una admirable producci lrica, assolint el zenit potic de la literatura catalana. Abans de March, per, es produeix un llarg procs de desoccitanitzaci de la llengua potica i sn els homes vinculats a la cort reial els qui escriuen primer en un occit amb catalanismes i acaben escrivint en un catal ple doccitanismes. Molts daquests homes varen viatjar amb els nostres reis a terres italianes, i varen conixer de primera m lobra de Dant i Petrarca, cosa que va permetrels reportar molts aspectes daquests autors a la lrica catalana.

65

1. CONTEXT HISTRIC
La crtica literria ha considerat que entre 1380 i 1500 sesdev el Segle dOr de les nostres lletres. Aix coincideix amb els regnats dels tres darrers membres del Casal de Barcelona: Pere el Cerimonis (1336-1387) i els seus dos fills, Joan el Caador (1387-1396) i Mart lHum (1396-1410). Tots tres reis tengueren sensibilitat per les arts i per les lletres i varen afavorir des de les seves corts respectives el conreu de la literatura, ja que varen envoltar-se de funcionaris que, des de la Cancelleria Reial, difongueren un model lingstic unificador per al catal. Cal afegir que el rei Mart va sufragar econmicament el Consistori de Barcelona, creat a imatge del de Tolosa, per fer reviscolar la producci lrica. Aquests reis varen dur a terme campanyes militars orientades a consolidar lexpansi catalanoaragonesa per la Mediterrnia, i en aquestes campanyes particip un gran nombre de cavallers i de cambrers reials que desplegaren una abundant obra lrica. Gilabert de Prixita i Andreu Febrer , varen formar part de les expedicions comandades per Mart lHum. El segle XV va estar marcat per lentrada duna nova dinastia, la dels Trastmara, com a conseqncia del Comproms de Casp (1412). Desprs del breu regnat de Ferran el dAntequera (1412-1416), sinici el regnat dAlfons el Magnnim (1416-1458). Aquest rei va assolir el control de Crsega, Sardenya, Siclia i del regne de Npols, on shi install definitivament. Alguns dels homes que varen envoltar-lo en les expedicions foren Ausis March, Jordi de Sant Jordi i Melcior de Gualbes . Prcticament tota la poesia dels segles XIV i XV segueix els temes i les formes de la ms tradicional poesia trobadoresca, cosa que contrasta amb la riquesa de la prosa que sintonitza amb els corrents contemporanis. Aquest conservadorisme s, principalment, conseqncia de la persistncia a la Corona dun sistema social basat en el feudalisme i, sobretot, per la importncia assolida per la lrica dencuny trobadoresc. La llengua de la poesia dels segles XIV i XV continuar sent loccit, tot i que farcida dincorreccions que denoten una catalanitat lingstica dels diferents autors. Pel que fa a la forma, es mant el decasllab amb cesura a la quarta sllaba. El fet que el Magnnim establs la cort primer a Sardenya (1432) i desprs a Npols (1442) va fer que els poetes cortesans entraren en contacte amb el mn literari itali i coneguessin de primera m lobra de Dant Alighieri, de Francesco Petrarca i dels conreadors del dolce stil nuovo. Aix va influir en el fet que els nostres poetes abandonassin alguns convencionalismes de lamor corts: les destinatries deixen de ser exclusivament dones casades i els poetes deixen demprar el senyal per donar a conixer el nom de les dames, a imatge de la Laura de Petrarca o la Beatrice de Dant.

66

2. LA POESIA DURANT EL SEGLE XIV

2.1. Poetes de la primera meitat del segle XIV. El Canoneret de Ripoll. El Capell de Bolquera. Pere Alamany Arran la desfeta de Muret (1213)xi, la tradici trobadoresca va iniciar el seu declivi a Occitnia a causa del centralisme francs i de lexhaustiu control de la Inquisici. Simposaren limitacions temtiques que ofegaven la creativitat, ja que les poesies sols podien adrear-se a dones fadrines si els poetes tenien previst casar-se amb elles, a dones casades amb una finalitat laudatria o, per ltim, a la devoci mariana. A Catalunya, en canvi, va perviure el prestigi i la categoria dels models literaris trobadorescos. Els textos conservats al Canoneret de Ripoll (redactat a mitjan segle XIV) sn una prova daquest fenomen. De qualitat variable, els 18 poemes que lintegren sn tots annims llevat de lobra Una dansa de Pere Alamany i Li fayt Diu sn escur del Capell de Bolquera , poema de carcter moral. Entre aquests poemes predomina el gnere de la dansa i lamor s ms aviat esperanat, no tan trgic com el dels trobadors del segle XII. El Canoneret de Ripoll inclou a ms a ms una transcripci de les Regles de trobar de Jofre de Foix . Les Regles de trobar s un tractat teric que recull el nombre de cobles i de tornades que han de tenir les composicions o els diferents gneres, i tot plegat va acompanyat dexemples illustradors que procedeixen de lobra lrica dalguns trobadors clssics com Guillem de Cabestany, Arnaut Daniel o Rimbaut de Vaqueiras . Un poeta que gaud duna certa dimensi en la societat de lpoca fou el Capell de Bolquera , la vila dorigen del qual es troba a la Cerdanya, que en aquells moments pertanyia al Regne de Mallorca. Francesc Eiximenis va citar, al seu Ter del Chresti, part de la producci del Capell, que disposava dun alt contengut misogin. La poesia de ms volada del Capell, inclosa al Canoneret de Ripoll, fou Li fayt Diu sn escur, composici de 64 versos repartits en cinc estrofes. En aquesta poesia, lautor enumera els seus remordiments i els mals que el turmenten, i fineix adreant-se a la Mare de Du, implorant-li el favor. Pere Alamany s lautor de la pea Una dansa, en la qual lautor dialoga amb la mateixa dansa. Daquesta dansa, actua com a missatgera una dama el nom de la qual samaga sota el senyal de Na Luts. 2.2. LEscola potica de Tolosa de Llengua doc

Al segle XIV assistim a un intent de revifar la producci trobadoresca clssica a Occitnia, en crisi des del desastre de la batalla de Muret. La instauraci de la inquisici a terres occitanes feia que la poesia trobadoresca estigus sota sospita dheretgia i de segregaci de Frana. El redreament daquesta lrica, antigament cortesana, t lloc en un medi urb i burgs bsicament. Cap al 1323 un grup de poetes de la ciutat de Tolosa va decidir federar-se en una agrupaci literria que fou anomenada la sobregaya companhia dels VII trobadors de Tholoza. Sautoproclamaven com a autntics coneixedors de lart de fer obres en vers i convocaven una mena de concurs per tal que altres poetes presentassin les seves obres, fossin comparades i es premis la millor. En un principi, la companhia tolosana permetia que qualsevol participant pogus fer esmenes o suggeriments a les obres dels trobadors, sempre que estiguessin fonamentats en raons slides i argumentades. Amb el temps, les esmenes passarien a conformar-se dacord a les regles de lart. Sembla que els membres de la sobregaya companhia serigien com a competidors i jutges, i sovint fonamentaven les seves opinions en inters propi. Aix, en poc de temps, varen passar a ser exclusivament jutges del certamen. Ben probablement aquest canvi el degu produir el ress intellectual que va despertar a Tolosa la convocatria dun certamen daquestes caracterstiques, que tamb despert linters de les autoritats municipals. Les discussions i els comentaris se centraven en la participaci dels set promotors, com a jutges i concursants, i en la consideraci del certamen com a esdeveniment de carcter privat i dinters general. Aquestes caracterstiques es varen capgirar i els VII trobadors varen passar a ocupar el lloc de mantenidors i jutges del certamen. Alhora, la competici esdevingu una instituci pblica. Lautor de les Leys dAmors, Guillem Molinier , pass a formar part de la sobregaya companhia en qualitat de canceller perpetu, responsable de garantir la continutat i laplicaci de les normes. Alhora, la sobregaya companhia va mantenir els set membres fundadors fins al 1348 i a partir daquest any, els mantenidors seran renovats cada any. Aquesta retirada dels set jutges inicials desprs de 24 anys ben probablement pogu deures al cansament i al fet que anualment havien de sufragar les despeses per a la celebraci dels actes. Aquest entreteniment ideat pel grup damics tolosans, amb el temps havia esdevengut una manifestaci pblica i oficial. Era evident la manca de criteris unvocs utilitzables en lavaluaci dels poemes presentats a concurs. Els trobadors de Tolosa, que no arribaren a redactar cap codi orgnic, varen acabar incorporant el tolos Guilhem Molinier, que lany 1341 va presentar les primeres redaccions de les Leys damors. La primera redacci de les Leys damors fou enllestida cap al 1337 i gaud dun gran xit a les dues bandes dels Pirineus. Prova daix s la cpia que es va fer a mans catalanes a finals del segle XIV. Posteriorment, Molinier faria una tria de les principals regles del tractat i dels exemples ms importants per confeccionar un breu manual en vers titulat Las fors del Gay Sauber. Com que la primera redacci era excessivament feixuga i la segona poc rendible, els senyors del Consistori varen encomanar una nova versi a Molinier. Aquesta vegada, senvolt duna srie dassessors: de quatre dels set mantenidors del 1355 i de Joan de Sant Serni , savi jurista i personatge rellevant del mn universitari. Una vegada acabada lobra, va ser revisada per dotze censors escollits per Molinier. Finalment, saconsegu un text adequat per a garantir un barem que permets avaluar les obres. El Consistori de Tolosa va patir una srie de restriccions en la convocatria del concurs. Sexcloa la participaci de dones, jueus, sarrans, heretges i excomunicats. Lactivitat del Consistori estava controlada per la Inquisici, que enviava diversos ministres a Tolosa per tal de comprovar que no hi havia cap reviscolament de la lrica trobadoresca. Personatges com Guilhem Bragoza o Bartolomieu Marc vigilaven de ben a prop lortodxia ideolgica de les lleis de Molinier. Els individus que conreaven la poesia a Tolosa estaven ocupats en altres activitats ms directament lucratives, de forma que erenpoetes de diumenge. Tcnicament, la poesia era interessant per la monotonia temtica era desoladora. Els textos conservats mostren dissertacions versificades sobre dogmes, exhortacions devotes o himnes a la Mare de Du. Sempre prevalia, a lhora de ser premiat, un text lloador de Du que un de centrat en lamor prof. La participaci en la festa fou sempre molt nombrosa: el prestigi del concurs atreia contrincants darreu dOccitnia i fins i tot de Catalunya, com ara Joan Blanc, Guillem de Masdovelles , Gabriel Ferrs , Llus Icart o Bernat de Palaol. 2.3. El Consistori de Barcelona El conreu de la poesia trobadoresca pat a Occitnia un breu parntesi arran de la batalla de Muret. No obstant aix, a Catalunya va perviure amb autors com Jofre de Foix (autor de poesies i Regles de trobar), el Capell de Bolquera, Pere Alamany i la Reina de Mallorques . Pere el Cerimonis , a ms descriure ell mateix poesies circumstancials, convoc alternes reunions potiques. La cort tengu una vida literria prou activa, ja que el rei particip a trameses epistolars amb Guerau de Queralt o Pere March. En aquestes circumstncies nasqu la idea de celebrar a terres catalanes un certamen similar al de Tolosa. Jaume March (autor del Llibre de concordances apellat diccionari) i Llus dAver (autor dun tractat retric i dun diccionari de rimes titulat Torsimany) varen sollicitar al rei Joan el Caador la convocatria dun concurs. Dos anys desprs, el 1395, se celebr el certamen, desprs dhaver ensopegat amb impediments poltics i amb la negativa

67

dels prohoms barcelonins a assumir les obligacions econmiques, ja que no consideraven que la utilitat social i poltica compenss lesfor pecuniari. Joan el Caador va adrear una lletra al Consell dels Cent Jurats per la coincidncia amb lescndol de les malversacions, denunciades per la ciutat en contra dels collaboradors i servidors ms ntims del rei recordau el procs a Bernat Metge, va fer que acabassin rebutjant la celebraci del concurs. Mort el rei lany 1398, el seu successor Mart lHum va assumir a compte seu les despeses de la festa. Mart lHum el 1399 va confirmar Jaume March i Llus dAver en el crrec de rectors, mantenidors i defensors de la justa. Des daquest moment, el certamen de Barcelona esdev una manifestaci potica anual. Els consistoris de Tolosa i de Barcelona varen ser creats per tal de revifar la tradici lrica trobadoresca. No obstant aix, si a Occitnia la lrica havia estat conreada en tots els ambients (cosa que explica el comproms dels ciutadans de Tolosa amb el certamen), a Catalunya era sols conreada a la cort reial.

68

Deixant de banda la llibertat de qu gaudien els catalans a lhora descriure (per no estar sotmesos a la Inquisici), a Tolosa el Consistori va nixer com una iniciativa privada que rpidament fou assumida com a prpia pels ciutadans tolosans. En canvi, el Consistori de Barcelona neix com una iniciativa reial que la ciutat refusa. Daltra banda, a Tolosa, les poesies premiades eren compilades per escrit, cosa que no es va fer a Catalunya.

3. POETES CORTESANS DELS SEGLES XIV I XV

3.1. Pere el Cerimonis Aquest rei va tenir una especial significaci per a la nostra literatura com a cronista i com a poeta, encara que no es dedic a la lrica de forma professional. Les incursions del rei en el camp de la poesia sn circumstancials i anecdtiques i constitueixen per a ell una mena de joc espiritual. El Cerimonis va ser un rei de carcter venjatiu i sanguinari, i aquesta faceta apareix reflectida als poemes que sen conserven. Alhora, hi ha una certa tirada a lhumorisme i a la despreocupaci. Tamb cal assenyalar que aquest rei tenia un afany per reglamentar la Cort i la Cancelleria i alhora una afecci al luxe que li valgu lapellatiu de Cerimonis. Ens han pervengut tres peces potiques del monarca. La primera adreada al seu fill, el futur Joan el Caador, amb motiu de les seves noces amb Violant de Bar; Pere el cerimonis era contrari al matrimoni, ja que preferia que el seu fill es cass amb Maria, hereva del regne de Siclia. El Cerimonis li adre al seu fill una composici de to humorstic on li retreia la poca visi poltica en la decisi de no casar-se amb Maria; prcticament no empr occitanismes. La segona composici del rei Pere est adreada al seu segon fill, el futur Mart lHum; es tracta dunes cobles amb nombrosos occitanismes escrites per aconsellar el seu fill petit sobre lactitud ms escaient per rebre lorde de cavalleria. Per ltim, el Cerimonis va participar en un debat sostengut entre Jaume March i el vescomte de Rocabert, al qual el primer defensava la primacia de lestiu sobre lhivern; el rei Pere va escriure una sentncia a favor de March i va condemnar el vescomte a no tastar les fruites de la temporada destiu. No ens ha arribat cap mostra de poesia amorosa del rei Pere, per sabem que la va conrear durant la seva joventut. Tampoc ha pervengut cap dels dos debats en qu el rei particip, tot i que documentalment consta que existiren. Les seves composicions ms importants sn els cicles de poesies de lany 1371, totes perdudes, de les quals nhem tengut constncia per mitj duna srie de cartes del seu fill Joan. 3.2. Jaume March Oncle dAusis March , conre poemes de tema amors influts per la lrica francesa coetnia. La producci literria de Jaume March i del seu germ Pere semmarca entre la segona meitat del segle XIV i les dues primeres dcades del segle XV. Jaume March va escriure el Llibre de concordances apellat diccionari, pea cabdal de la lexicografia catalana ats que enregistra uns sis mil mots disposats segons la consonncia, amb la finalitat de fer ms lleu la tasca del poeta que crea rimes per a les seves composicions. De Jaume March es conserven tres poemes allegrics i sis poesies. El primer dels poemes allegrics s el Debat entre Honor i Delit en el qual ambds conceptes debaten sobre qui s millor i ha de quedar als campaments militars. Honor representa els esforos dels cavallers i les seves virtuts mentre que Delit representa la vida delitosa de les ciutats que renuncien a la guerra. Com era desperar, Honor s el vencedor del debat i desterra Delit. No obstant aix, el poeta no menysprea del tot Delit perqu diu que es trobava pensant en la seva dama en el moment de comenar el poema. Daltra banda, la Joyosa Garda reflecteix la construcci duna ciutat ideal per als enamorats per part del Du Amor. El poeta demana a Amor que li porti la

seva enamorada per tal danar junts a viure a Garda (la ciutat). Per ltim, hi ha Lo rauser de la vida Gaya que presenta ressons de temes i motius del Roman de la Rose 3.3. Pere March Pere March, pare dAusis, va escriure tres poemes allegrics i nou poesies, en les quals primava el conreu de sirventesos orientats a criticar els costums dels cortesans. Pel que fa a les composicions de Pere March ms reeixides, cal esmentar Lo mal damor, una tpica exposici de lamor corts en 302 octosllabs apariats i redactats en forma depstola. El poeta dna consells a una dama casada sense amagar el nom del marit, que sembla ser una persona real. La composici Larns del cavaller consta de 1.264 hexasllabs apariats en qu lautor exposa de manera allegrica les armes defensives i ofensives del cavaller i del cavall. Per ltim, Lo comte final s un poema de 94 hexasllabs dedicat a Alfons dArag, duc de Gandia. En aquesta composici, March li retreu en un to afligit que li ha retut vassallatge durant molts anys i que, en contrapartida, el senyor no li ho ha compensat.
35

69

3.4. Gilabert de Prixita 3.4.1. Dades biogrfiques Gilabert de Prixita, nascut lany 1370, va pertnyer a una famlia dorigen napolit establerta a Valncia. Tengu una vida curta per intensa com a cavaller. Particip a les bandositats, al costat dels Centelles, contra els Vilaraguts. Va prendre part a lexpedici a Siclia (1392) i a Sardenya i Siclia (1395). Estigu a la pres com a conseqncia duna brega ciutadana del bndol dels Centelles contra Pere de Vilaragut. La mort va sorprendre el nostre poeta quan lany 1405 es trobava al servei del papa Benet XIII. 3.4.2. Producci literria La seva obra esta integrada per vint poesies escrites en un occit prou acurat, encara que no est exempt de catalanismes. Totes versen sobre lamor des dun punt de vista purament subjectiu. Els seus versos no fan allusi a cap ancdota concreta. Era cavaller i la seva dama pertanyia a un elevat llinatge. Lautor present una de les seves poesies al Consistori de Barcelona. Prixita poca dos temes de la tradici trobadoresca: el vassallatge del poeta vers la dama, ja que ell ns el seu servent per a tot el que demani; i la crueltat de la dama, ats que el poeta experimenta el llanguiment (la malaltia amorosa), cosa que el porta a la mort per amor. Hi ha altres aspectes amb nombrosos precedents trobadorescos, com ara la petici de merc a la dama, els blasmes dels envejosos o ls del senyal Dona ses par. Tots ells palesen un precedent trobadoresc adaptat a la realitat de les acaballes del segle XIV. La innovaci de Prixita radica en qu es vanta de la seva cavalleria, recordant-li a la dama que s el seu cavaller (idea que sembla oposar-se al servei feudal dels trobadors). Hi ha tamb presncia dorgull en Prixita, que es correspon ben poc amb les mostres dhumilitat dels antics trobadors. La seva personalitat sen surt dels esquemes trobadorescos. 3.4.3. Llengua i estil El seu art, anomenat per ell la bella criatura produda pel mal que li fa la dama, es caracteritza per la dignitat, la dicci i per no caure en el barroquisme del trobar ric. Prixita utilitza imatges darrel trobadoresca, per tamb en pren del mn cavalleresc i militar, com arael poders escut que la dama porta sobre el cor. 3.5. Andreu Febrer 3.5.1. Dades biogrfiques Andreu Febrer nasqu a Vic durant els anys 70 del segle XIV al si duna famlia de la petita burgesia. Fou funcionari de la Cancelleria Reial, on es formaria lingsticament. All va exercir descriv de Joan el Caador i, posteriorment, entr al servei de Mart lHum i fou cambrer mena de secretari del seu fill Mart el Jove, abans de morir aquest, quan era rei de Siclia. Andreu Febrer va visitar Frana en nombroses ocasions, en qualitat dambaixador dels reis de la Corona dArag. Al final de la seva vida, Febrer romangu molts anys a Npols al servei dAlfons el Magnnim, fins que va morir cap al 1444. 3.5.2. Producci literria Cre Sirventesc per lo passatge de Barbaria amb lobjectiu dencoratjar els cavallers a prendre part a una croada envers els rabs de Barbaria, que prviament havien desembarcat a la vila valenciana de Torreblanca i lhavien profanada. La croada estigu plena dentrebancs (lexpulsi de Tedelis i una gran tempesta que disgreg les naus) i

35

Poema didctic i allegric francs en dues parts. La primera (4 058 versos) fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i s un tractat amatori cortes. La segona (17.772 versos), redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, s de carcter satric, amb un llenguatge incisiu i realista. A Catalunya, la seva influncia fou enorme, amb nombroses imitacions com la suara esmentada.

molts dels croats de la Corona varen perdre la vida. Andreu Febrer va tornar a casa sa i estalvi, motiu pel qual va redactar una poesia per regraciar la Mare de Du, per haver-lo protegit dels perills. Les poesies amoroses dAndreu Febrer pertanyen a la seva joventut i estaven adreades a una mateixa dama, Beatriu, a qui en ocasions se li adreava pel nom i, en altres, pels senyals LoindanAmor o Passa-beutatz. Aquestes poesies deixen entreveure un poeta tmid i vacillant, i una dama dura que, amb el temps, presentar una actitud ms favorable. El jo lric es considera propietat de la dama i segueix aix els cnons clssics del vassallatge feudal imposat pels trobadors. Febrer va desplegar tamb un cicle de panegrics lloadors adreats a les dames de la cort dHug II, comte de Cardona, segurament amb motiu duna visita que efectu a la cort. Tamb va escriure un recargolat panegric en lloana de la reina Maria de Siclia, muller de Mart el Jove. Atesa la seva activa vida diplomtica a terres italianes al servei dels reis catalanoaragonesos, Andreu Febrer entr en contacte amb la literatura italiana i conegu la Divina Comdia de Dant, que traduiria en vers al catal, enllestida lany 1429. La traducci fou bastant fidel i encertada, ja que respect la mtrica i la rima sense menystenir la traducci literal. Mart de Riquer (1980: 110) valora daquesta manera la traducci de la Divina Comdia composada per Febrer: Malgrat les crtiques de qu ha estat objecte per part dalguns investigadors moderns, cal confessar que la Commedia [sic] de Febrer s un esfor notabilssim, ja que el nostre traductor no disposava dels amplis i minuciosos comentaris i de lextraordinria bibliografia que t a m un traductor modern de Dante (sic]. Febrer simpos la tasca de traduir una de les obres que, avui encara, sn ms difcils i delicades de traslladar a una altra llengua, i hi reeix en molts aspectes. Hagu de vncer, entre daltres, la dificultat que suposa transportar hendecasllabs de tipus itali a decasllabs de tipus provenal i catal, amb distinta collocaci daccents i amb la notable diferncia de la cesura. I, no contrastant aix, assol transmetre una considerable part del sentit literal del poema i, encara, el seu to, el seu estil i, en molts passatges, la seva musicalitat.

70

3.5.3. Llengua i estil Les quinze poesies que ens han perviscut de Febrer segueixen la tradici trobadoresca, amb un gran refinament formal. Lobra de Febrer sadscriu a lestil del trobar ric provenal. Utilitza un llenguatge aprovenalat, per de sintaxi plenament catalana. El fet que visits Frana en qualitat dambaixador, li va permetre dinserir uns pocs gallicismes al seu llenguatge i formes estrfiques vigents a Frana, com el lai 3.6. Melcior de Gualbes 3.6.1. Dades biogrfiques Melcior de Gualbes va pertnyer a una famlia de banquers barcelonins, que tengu participaci activa en el govern de la ciutat durant el segle XV. Gualbes va estar vinculat a les corts de Ferran el dAntequera i dAlfons el Magnnim. 3.6.2. Producci literria Melcior de Gualbes s autor de tres poesies que a penes sumen un centenar de versos. La primera impressi que ofereixen s que cauen dins lestil i els tpics dels lrics catalans del pas del segle XIV al XV, ja que desapareix progressivament la inspiraci feudal. Per hi ha en el breu canoner de Gualbes un aspecte que no shi troba als poetes coetanis: una certa purificaci de lamor, molt allunyada del tpic currculum de lenamorament del vassall trobadoresc. En Gualbes, la sensualitat desapareix i lamor s idealitzat de manera que estima la seva dama i no desitja della cosa vana. Es nodreix de lalt valor de la senyora sense demanar-li res a canvi. 3.6.3. Llengua i estil s un dels primers poetes catalans que presenten una evident influncia italiana, concretament de Dant i Petrarca. Tamb hi ha ls amb plena conscincia de lexpressi cor gentil, tpica dels stilnovisti
37 36

o la balada.

36 37

Terme de preceptiva literria medieval que amb el temps fou emprat per designar manifestacions literries i subgneres diversos, que sovint tenen relaci amb la composici musical. s a dir, lestil nou de fer poesia allunyat ja dels tpics trobadorescos dels humanistes italians com els ara esmentats.

3.7. Jordi de Sant Jordi 3.7.1. Dades biogrfiques Jordi de Sant Jordi nasqu un dels darrers anys del segle XIV a la ciutat de Valncia. De ben jove, exerc de cambrer dAlfons el Magnnim i, al seu costat, form part de lexpedici a Sardenya i a Crsega (1420), cosa que li permet entrar en contacte amb la lrica italiana que es produa al caliu del naixent Humanisme. En aquella campanya coincid amb alguns dels millors poetes catalans del segle XV, com ara Andreu Febrer , Ausis March o Llus de Vilarrasa. A pesar de la seva joventut, durant lesmentada campanya militar Jordi de Sant Jordi fou armat cavaller pel rei, a qui guardava fidel vassallatge. Tres anys ms tard va ser fet presoner a Npols pel condottiere Francesco Sforza, per va ser deslliurat pocs dies desprs grcies a les gestions del Magnnim. Arran daquesta experincia va escriure un dels poemes que ms ress ha tengut de la seva creaci, el Presoner. La mort de Jordi de Sant Jordi es va esdevenir pocs meses desprs daquest alliberament. Quan es produ el trasps devia tenir al voltant dels vint-i-cinc anys i en portava uns deu al servei del Magnnim. 3.7.2. Producci literria Jordi de Sant Jordi s el poeta ms important de la lrica catalana medieval anterior a Ausis March . Tot i que conserva la temtica convencional de la lrica provenal, en Sant Jordi salbira una actitud ms humanitzada. Conservam 18 poesies seves, de gran qualitat i de personalitat marcada. La seva composici ms reeixida ha estat el Presoner, una pea que respon a una circumstncia molt concreta: el seu empresonament junt a daltres cavallers catalans, aragonesos i valencians, durant la primavera de 1423. En aquest poema, Sant Jordi reitera, de manera emotiva, les idees de captivitat, solitud i desemparana. La tornada del poema est adreada a Alfons el Magnnim, Reis virtus, mon senyor natural, a qui sollicita ajuda en un moment tan dur. Una de les curiositats de lobra del poeta s que a dos dels seus poemes fa una breu descripci del seu propi aspecte fsic, cosa inhabitual entre els escriptors medievals. No obstant aix, en general, Jordi de Sant Jordi es mant fidel a la tradici trobadoresca estricta, com ho demostra lextens poema La passi dAmor, una composici allegrica integrada per 154 versos en qu descriu el castell on viu el du Amor; el susdit castell t dues portes, la dentrada, Joia, i la de sortida, Dolor. Un dels tpics que apareix a lobra lrica de Jordi de Sant Jordi s lancdota de la separaci de la dama i els sospirs i les angoixes que aix comporta. El conflicte entre ulls i cor, habitual en la lrica de lpoca, es reprodueix en la poesia Lo setge damor, que fa una allegoria en la qual les forces de lAmor han atacat la dbil persona del jo lric. Sant Jordi sallunya de la tradici trobadoresca en el fet que dna ms importncia als aspectes moralitzadors de lamor que a la sensualitat. Dins la producci del nostre poeta, cal esmentar les canons amoroses amb versos estramps, decasllabs sense rima. La idea central daquestes composicions senuncia a les tres primeres cobles, mentre que les altres tres i la tornada sn un compendi de virtuts i lloances adreades a una dama. Hi ha un parell de dones a qui podrien anar destinades les composicions de Sant Jordi. El Debat i Enyorament sadrecen a Na Isabel, dama que, pel que es dedueix de la lectura dels poemes, estima Sant Jordi i s corresposta. Laltra dama a qui Sant Jordi adrea nou canons s la reina Margarida, jove vdua del rei Mart lHum. La bellesa daquesta reina fou celebrada per nombrosos poetes catalans i castellans, que comenaven a conviure en la cort de la dinastia nouvinguda a la Corona dArag. Fora del tema amors, sha dalludir Los enuigs, una composici de 171 versos, recollida de lenueg de la tradici trobadoresca, en qu el poeta enumera tot all que lenutja; i Lo canviador, on sexposen irnicament les argcies que els banquers fan a lpoca amb les monedes, ls de les quals s cada cop ms freqent a la societat medieval tardana. Aquestes dues composicions sn duna lleugeresa que contrasta drsticament amb el to solemne de les canons amoroses del poeta.

71

3.7.3. Llengua i estil La llengua de les composicions de Sant Jordi no s encara catalana: recull una abundncia doccitanismes en cap cas comparable a la intensitat dels poemes de Gilabert de Prixita o de les canons dAndreu Febrer . Lautor del Presoner produeix la impressi de voler escriure la seva poesia en catal per esmuny una aparena lingstica encara provenal que lallunya de la puresa del catal de la prosa. Lobra de Jordi de Sant Jordi constitueix una crulla entre la tradici occitana i linflux dels humanistes italians. El nostre poeta sent predilecci pels trobadors clssics dels segles XII i XIII, ja que els trobadors coetanis de lEscola de Tolosa elaboren una poesia descafenada que no desperta cap mena dinters ni de qualitat literria. Altrament, Sant Jordi est influt pel dolce stil nuovo de Petrarca, a qui deu la inspiraci de la Can dopsits, com

assenyala Riquer. Tota la seva poesia sajusta a lestricta normativa versificadora del cmput sillbic. La major part de les composicions que ens han pervengut sn octaves de decasllabs cesurats a la quarta sllaba, duna homogenetat tal que respecta les convencions clssiques de la lrica. Hi ha en Sant Jordi, per, tres composicions que segueixen esquemes ms populars, com ara la dansa, el lai o la codolada. 3.8. Altres poetes Aquests sn alguns dels poetes menors del nostre Segle dOr, la producci literria dels quals queda eclipsada per la volada literria dAusis March, Jordi de Sant Jordi, Gilabert de Prixita, Andreu Febrer o Melcior de Gualbes. 3.8.1. Pere de Queralt Particip a lexpedici a Siclia (1392) i a la croada de Barbaria (1398). Fou ambaixador de la Corona dArag a Roma (1397) i a Tunis (1403). Sols ens ha pervengut una poesia seva, un violent maldit adreat a dir mal duna dama i atacar una relaci amorosa. La llengua de Queralt s molt provenalista i de base catalana.

72

3.8.2. Arnau dErill Aquest poeta ha passat a la histria pel sirvents que adre al seu nebot Ramon Roger dErill, que va violar i prenyar una monja, filla del mateix Arnau dErill. El sirvents presenta tota mena dinsults a Ramon Roger dErill i aplega caracterstiques de la lletra de batalla. 3.8.3. Gabriel Ferrs Fou advocat i exerc com a batle de Trrega. De la seva obra, cal destacar un sentit Plany a la mort del rei Ferran el dAntequera, un poema mari i la Requesta damor tenonada, petici damor dialogada entre el poeta i una dama. Lhomogenetat daquesta darrera composici indueix a pensar que els versos posats en boca de la dama han estat escrits per Ferrs. A ms, lautor va desplegar debats potics amb el pintor mallorqu Gabriel Mger i amb Guerau de Massanet. 3.8.4. Fra Joan Basset Shan conservat vint poesies daquest poeta, que despleg la seva producci literria durant els primers anys del regnat dAlfons el Magnnim. La producci de Basset mostra una gran diversitat estilstica, formal i temtica. Va escriure poesies religioses de temtica mariana; poesies amoroses que sinspiraven en lamor corts o que, per desavinences amb la dama, conduen al maldit; i, per ltim, diverses poesies de circumstncies. Fra Joan Basset presenta una obra lrica enginyosa per amb poca profunditat. 3.8,5. Llus Icart Va desplegar la seva producci durant les primeres dcades del segle XV i ens han pervengut tretze poemes. La seva composici ms reeixida s una cobla que va dedicar a Elionor de Pau, a qui el poeta anomenaNa Pau i fa diversos jocs de paraules amb el sentit del mot pau i amb lexpressi donar la pau (besar).

BIBLIOGRAFIA

BADIA, Lola. Poesia catalana del segle XIV. Edici i estudi del Canoneret de Ripoll. Barcelona: Quaderns Crema, 1983. FERRANDO, A. i NICOLS, M. Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Tndem, 1993. HAUF, Albert. DEiximenis a sor Isabel de Villena. Aportaci a lestudi de la nostra cultura medieval. Valncia/Barcelona: Institut de Filologia Valenciana-Abadia de Montserrat, 1990. RIQUER, M., COMAS, A. i MOLAS, J. Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1980. RIQUER, Mart i BADIA, Lola. Les poesies de Jordi de Sant Jordi. Valncia: Edicions 3i4, 1984 TAVANI, Giuseppe. Per una histria de la cultura catalana medieval. Barcelona: Curial, 1996.

7. La poesia dAusis March

Taula

73

La poesia dAusis March 1. Dades biogrfiques 1.1. El llinatge dels March 1.2. Biografia 2. Producci literria 2.1. Els cants dAmor 2.2. Altres canons damor 2.3. Els cants de Mort 2.4. El cant Espiritual 2.5. Els cants Morals 2.6. Poesies de circumstncies 3. Temtica 4. Llengua i estil 5. Influncia posterior 6. Manuscrits i edicions 7. Classificaci de les composicions 8. CONCLUSIONS 1. Dades biogrfiques
1.1. El llinatge dels March

73 73 73 73 74 74 75 75 75 76 76 76 77 77 79 80 80

Els March es varen establir a Valncia desprs de la conquesta del regne pel rei Jaume el Conqueridor. Trobam lany 1249 un Pere March, notari pblic barcelon que va rebre del rei domos in candia et III jovatas in Benequineyna. El seu fill primognit, Pere March, va exercir funcions de gran importncia a la cort reial. Els germans daquest segon Pere varen ser els primers membres documentats de la branca valenciana de la famlia: Jaume March i Berenguer March, canonge de Valncia i de Barcelona. Fill de Jaume March, trobem un altre Jaume March (1300-1376) en qui desprs es varen tornar a unir temporalment les dues branques de la famlia. La ra s que el darrer descendent de la branca barcelonina fou declarat legalment incapa. Jaume March fou armat cavaller pel rei Pere el Cerimonis poc abans que no ho foren tamb els seus dos fills, Jacme i Pere (pare dAusis March). En morir el primer cavaller de la nissaga, tornaren a separar-se les dues branques de la famlia: Jacme March heret les possessions barcelonines i Pere, les valencianes. Les dues branques tornarien a unir-se desprs de la mort dAusis March , sense descendncia legtima. Loncle i el pare del nostre poeta varen ser bons guerrers i administradors competents per no van deixar una obra abundant. Pere March va passar tota la seva vida al servei de lInfant Pere dArag i posteriorment, del seu fill Alfons. Per aquest treball, va ser compensat amb la jurisdicci civil i criminal de Beniarj i de les alqueries de Pardines i Vernia. 1.2. Biografia Ausis March , fill de Pere March i de la seva segona muller, Leonor Ripoll, va nixer lany 1397, no sabem ben b si a Gandia o a Beniarj (el seu pare tenia casa a tots dos llocs). El matrimoni havia tengut abans una filla, Peirona, sordmuda i hereva universal de la mare. Als setze anys Ausis esdevengu cap de la branca valenciana de la famlia, arran de la mort del seu pare. El 1419, amb 22 anys, March ja ha estat armat cavaller: des daleshores i fins a 1424, estigu fent guerra al servei del rei Alfons el Magnnim a Itlia i al nord dfrica.

Amb noms vint-i-set anys Ausis es reclou a la seva terra: primer a Gandia i, posteriorment, a la ciutat de Valncia. Per la seva actuaci militar en la reconquesta de Sardenya, va rebre del rei els mateixos privilegis que li havien estat concedits al seu pare, el privilegi de la jurisdicci civil i criminal sobre el lloc de Beniarj i les alqueries de Pardines i Vernia. A partir de 1425 March s nomenat falconer major de la casa del senyor rei, encarregat de dirigir i administrar els serveis de falconeria establerts pel monarca prop de lAlbufera de Valncia. Tanmateix, en comptes de tractar de progressar al cercle dels servidors del rei, Ausis va decidir dedicar-se a ladministraci dels seus bns, i es va establir definitivament a Valncia. Tot aix ho provoca la mort de la mare i el fet que li resti encomanada la tutoria de la seva germana sordmuda. Quant als matrimonis, el poeta es va casar el 1437, amb quaranta anys, amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell , autor de Tirant lo Blanc. Com a dot matrimonial, li varen ser adjudicats a Isabel els llocs de Rfol, Traella i Cuca (situats a la Vall de Xal), territoris que generarien enfrontaments i desavinences entre les dues famlies. El 1439, dos anys desprs del matrimoni, mor Isabel sense donar-li descendncia. Lany 1443, amb quaranta-sis anys, es casa per segona vegada amb Joana Escorna , de vella famlia de Pedreguer. Varen residir a Gandia fins al 1450, any en qu se nanaren a viure a Valncia. El 1454 va morir Joana sense deixar-li tampoc cap fill. Ausis March va morir a Valncia el 3 de mar de 1459 i va instituir hereu universal dels seus bns Jofre de Blanes, fill duna germana de la seva segona muller, atesa la bona relaci amb la famlia. Ausis no va tenir descendncia legtima de cap de les seves ducs mullers, per va tenir cinc fills bastards. Francesc, que degu nixer cap al 1430 i que mor jove; Joana, casada a Gandia; Joan, per a qui el testament fixa disposicions sobre el seu matrimoni amb una neboda de la segona dona del poeta; Pere, a qui el testament assigna una bona quantitat de diners per la criana i Felip, fill duna esclava, amb una assignaci molt inferior, potser produda com a cstig del poeta a la mare.

74

2. Producci literria
Les 138 poesies dAusis March que ens han arribat arrepleguen ms de deu mil versos, per el principal conflicte que planteja aquesta vasta producci s la cronologia, ja que les poesies ofereixen molt pocs elements que poden ser profitosos per a la dataci. Tanmateix, lestudis sha pogut ajudar dels manuscrits que mostren un ordre, potser cronolgic, si atenem a les poques allusions al perode vital de lautor. Amb tot, Riquer (1980) afirma que aix no vol dir que les composicions guardin en lordre establert una disposici cronolgica duna poesia respecte la successiva. Aix, cal parlar de conjunts de composicions que atenyen un moment del perode de producci del poeta. De tota manera, linici del conreu de la poesia en March es pot establir al voltant de 1425, en donar per closa la seva carrera militar i la dedicaci al govern de les seves possessions. La fi del perode de producci cal situar-lo poc abans de la mort del poeta, el 1459. 2.1. Els cants dAmor Aquesta s la part ms intensa, suggestiva i personal del canoner de March, que, seguint la tradici trobadoresca, sol introduir en el primer hemistiqui del primer vers de les tornades daquestes composicions el senhal o pseudnim de la persona a qui dirigeix el poema. s en base a aquests senyals, la critica estableix cinc cicles dins els cants damors dAusis March : Plena de seny, Llir entre cards , Amor Amor, Mon darrer b i Oh, foll amor. Conv per matisar aquesta classificaci, ja que si totes aquestes composicions sn de caire amors, no totes tenen un clar senyal: els tres darrers cicles es consideren exempts de senyal perqu ms aviat sn invocacions. Plena de seny : aquest s un dels dos senyals ms emprats pel poeta, del qual se nhan conservat 19 poesies. Als canoners ms antics apareix barrejat amb Llir entre cards, cosa que ha fet suposar a Pags (1912) i Bohigas (1959) que anaven dirigits a la mateixa dama. En canvi, Riquer (1980) argumenta la falta dantecedents daquest fet i sinclina a pensar que els senyals fan referncia a dues dames distintes. Aquests dos cicles formen part de la primera etapa de producci del poeta, quan encara no s vell. Les composicions daquest cicle sn una mena de dileg entre lautor i una dama, aimia. El poeta pretn trencar amb les formes ms tradicionals de lacte damar i proposa a la dama una relaci ms madura tant fsica com intellectual, per tal de superar els desitjos i els problemes espirituals. Davant daquesta proposta, la dama segueix el seu carcter passiu i tradicional, i no li respon. El poeta se sent fracassat i presenta una actitud de vegades agressiva, davant un amor que no s present i que potser es faci malb a causa de loblit o, en segon terme, dels lauzengiers o envejosos. Dins aquest cicle sintrodueix el sentiment de solitud i de por que sent el poeta davant el silenci de la dama, per aix les demandes de socors. Aquestes preocupacions sn suavitzades per

la sensualitat que evoca el record daquest amor per tamb shi descobreix un poeta entusiasta que dubta de viure o morir; proclama la seva solitud; i, sobretot, desitja sser estimat. Llir entre cards : el segon cicle, que es barreja amb el primer, s ms extens i consta de trenta-cinc poemes. Desvetlla, com abans no ho havia fet ning, el nom de la dama, dona Teresa. En aquest cicle, el poeta sallunya dels aspectes fsics de la dama i considera lamor com una absoluta contemplaci, com a nica possibilitat dassolir lamor pur, i aix el separa de la resta dels homes. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una actitud violenta i fins i tot se sent culpable perqu la dama sha decantat per amar lhome pec, limpur, el com. Tot aix duu el poeta, hom fora seny, a una obsessi per la mort, que esdev tema constant en aquest cicle amarat duna fora colpidora en qu el desig aculi pensaments deshonestos que entren en lluita amb el desig dhonestedat. Tanmateix, encara hi roman lesperana de ser estimat, tot i que sigui desprs de la seva mort, per part duna dama penedida de la seva manca de merc. Amb aquesta idea introdueix una visi divina, que prendr tota una dimensi en posteriors composicions.

75

Amor Amor: el tercer cicle est format per dotze poemes. March, desenganyat i vell, reconeix que el plaer intellectual no s suficient per assolir el plaer complet, lamor pur. Un dels temes ms freqents s el de lenyorana dpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament, per tampoc no sest de continuar en el tema del penediment, que matisa aquest anhel. Aquest cicle es diferencia dels anteriors perqu no sadrea directament a la dama, quan increpa o dialoga, ho fa amb lAmor personificat. A ms a ms, augmenta el to reflexiu en unes composicions que esdevenen ms llargues. Mon darrer b : noms dues poesies empren la invocaci Mon darrer b, adreades a una dama de la qual senamora lautor essent ja vell. No presenta problemes morals ja que aquest nou amor fa oblidar els mals passats, per aix la impressi que sens mostra del seu estat anmic desapareix qualsevol signe de tristesa i de contradicci interior. Oh, foll amor : el cinqu cicle est format per deu poemes. Reben un tractament diferent als altres, ja que el poeta se sent pecador, deshonest, vil i fins i tot, vergonys. Per aix, empra el senyal foll, que soposa a lamor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. La lluita entre el coratge i la vergonya colpir aquestes composicions, per tamb shi veu un dur atac a la persona estimada, conseqncia de la gelosia daquell que no s amat, i la ira daquell que demana a Du linfern per a la dona que estima lhome pec. De tota manera, s conscient en tot moment de la passi incontrolable que sent. Aix darrer dna uniformitat a tota la producci ausiasmarquiana que passa pel seds de la ra evitant abocar-se de ple a la passi. 2.2. Altres canons damor Tret daquestes composicions de temtica amorosa amb un evident senyal o invocaci, hi ha daltres en qu se nobserva labsncia daquest i, per tant, queden fora de la classificaci dels cicles dels cants dAmor. En aquestes poesies lamor s cantat, segons Riquer (1980), amb un tu cortes i poc profund, en les quals es barregen reflexions morals, amb el temor de la mort, passant per lestat del poeta que de nou esdev contradictori. 2.3. Els cants de Mort Estan formats per sis poesies (de la 92 a la 97) i estan dedicades a plnyer la mort duna dama. Els sis cants de Mort reflecteixen un dolor profundament sentit per Ausis March. Entre lnies veiem que en els versos plana un amor honest, duna relaci mtua i corresposta, que sallunya dels cnons de lamor corts. Aix ens fa sospitar que la dama a qui canta el poeta va estar casada amb ell i ben probablement fos Joana Escorna, la segona muller dAusis, amb qui va estar casat onze anys. Allusions com ara el fet que una vegada morta, ell continua vivint al mateix ambient en qu va viure amb ella; referncies a haver viscut de ben a prop lagonia de la dama, al capal del llit daquesta; el tractament de tu, que defuig el recurrentvos de la tradici trobadoresca; o la voluntat de ser soterrat a la mateixa tomba fins al dia del judici final, confirmen la hiptesi que la dama que plany el poeta sigui lesposa. Aquesta dona, tot sembla indicar que considerablement ms jove que el propi Ausis, va aportar pau i benestar interior al turmentat i desficis poeta. El temor dhaver enviat a linfern a la seva amada t lorigen en lamor del poeta, un amor massa hum. Daqu els versos en qu el poeta prega la intercessi de Maria per si de cas la dama es troba al purgatori per la seva culpa. Aquest fet deixa pals, com a bon cristi, la preocupaci pel desenlla de lnima . Com ha assenyalat Joan Fuster (1979), el poeta, dins el seu infortuni, veu en la mort de la seva amada el remei definitiu a les interferncies de la carn, perqu ara el seu amor no pot ser ms que espiritual. 2.4. El cant Espiritual Aquest s un llarg poema, estructurat com una apellaci del poeta a Du, a qui March sadrea amb un directe tu , com una confessi. Amb tot, tamb s cert que el poeta s ms humil que mai i tem Du, ms que no lestima, considera la seva manca de caritat i la seva fe poc ferma. Ha estat considerat per Albert Hauf

(1990) com el testimoni de la dificultat que podia experimentar un poders no faltat de fe per aferrat a les coses daquest mn per aconseguir el dolor de contrici o penediment del pecat causat pel dolor dhaver ofs Du. El poeta es mostra preocupat per aconseguir el cam de Du, llas t de langoixa per la condemna de lnima . En aquesta composici, shi troba el March ms pur, aquell de les preocupacions interiors duna certa volada teolgica i les contradiccions pel temor i el desig de la mort. El poema, per tant, mostra el costat ms hum del poeta, les pors i les febleses de tot home pecador que fa un minucis examen de conscincia previ a la confessi, que esdev la composici. El poema s tamb una reflexi sobre el lliure arbitri i la predestinaci. Hauf ha assenyalat que March dna en aquesta composici la seva versi ltima i personal dun tropos prou repetit en la literatura religiosa medieval. 2.5. Els cants Morals Hi ha al canoner d Ausis March unes quantes composicions, algunes de les quals reben el nom de cants Morals. En elles, destaca un to sentencis, doctrinal i moral. Aquesta s, per Riquer, la part ms eixuta i ms obtusa de lobra conservada de March, per t una importncia gran per a comprendre el seu pensament i constitueix una singular experincia potica. Escriu sobre la natura de lamor i les tres classes que existeixen daquest: lhonest, el delitable i el que participa de tots dos. Tracta tamb la naturalesa del b, el fat, la mort, els problemes de la concupiscncia, la vellesa, etc. Segons Mart de Riquer , a totes les poesies de March, fins i tot en les de carcter fonamentalment amors, hi ha un important contengut filosfic. Totes aquestes idees constitueixen una doctrina coherent i lgica, a la qual el poeta resta sempre fidel, i a causa daix, quan les seves passions o la seva actitud davant la vida no corresponien a aquest concret tramat didees, sorgia el conflicte entre els se ntits i la ment, que s lestmul primordial de la poesia ausiasmarquiana. Les seves idees sobre el b, el plaer, la virtut i lamor procedeixen dAristtil i de sant Toms , dels quals, de vegades, transposa en vers fragments de les seves doctrines. Aix ultrapassa la mera voluntat didctica dels trobadors precedents, i comporta una innovaci dins la literatura del moment, en qu els entesos en teologia, coneixedors dels principis tomistes, no haurien recorregut a la poesia per tal dexpressar estats anmics; com tampoc els enamorats no haurien fet servir la teologia, ja que no en tenien gaire coneixement. 2.6. Poesies de circumstncies Es tracta de composicions de dos tipus. A) B adreades a diferents personatges, relacionats amb el poeta, sense cap pretensi, excepte el reconeixement de la seva trajectria vital i professional, cosa habitual entre els poetes de lpoca . B) O b, a exercir de simple reflexi sobre el canvi de costums del moment, sense un destinatari clar. A) Entre els poemes del primer grup , shi cataloguen unes quantes dirigides al rei Alfons el Magnnim, a qui acompany en les seves expedicions mediterrnies (30, 72, 122a, 122b) en qu reflexiona al voltant del valor i la covardia, i recorre a motius caracterstics del crrec de falconer encomanat a la cort. Quant a la poesia que adrea a mossn Borra, amic del poeta (107), s colpidora la duresa de les paraules que anuncien la mort daquell . En aquest conjunt tamb es poden tenir en compte els debats potics arran de les demandes dels poetes valencians Joan Moreno i Bernat Fenollar (124 i 126), aix com la resposta a la consulta dun amic (103) que tracta sobre els vicis que poden originar els diners. B) Per altra banda, les poesies que no tenen un clar destinatari (42 i 71) mostren lactitud dun misogin, desenganyat de lamor de les dones i crtic amb el canvi dels costums en qu viu .

76

3. Temtica
Si hagussim denumerar els principals temes en la lrica de March, convindria destacar-ne uns quants que ressegueixen a bastament tota lobra. 1) Aix, en primer lloc, el tema de lamor s interessant ja que la voluntat de viure un amor pur, entra en clara lluita amb la intensitat de les reflexions al voltant de lestimada . Aquest xoc doposicions, genera en el poeta el dubte i lafany de cercar una estabilitat en el seu mn interior, per en no veure-ho mai assolit, lobra de March en tot moment mostrar una malenconia, que arriba a revelar una aparent tristesa en lesperit del poeta. 2) Un segon tema recurrent s el de la mort, en qu tamb arriba a la complexitat entre el desig i la por. Per una banda, sembla trobar un alliberament cap a un parads en el qual podr definitivament fruir dun sentiment no correspost en vida: de vegades, sembla disposat a morir per amor. Tanmateix, per altra banda, la humanitat, que sempre llueix la seva poesia, amaga un autntic neguit ; la por de tot home cap a la mort. 3) Un altre tpic recurrent en la poesia de lautor s el del desig, que el porta a laferrissada voluntat de viure

un amor idealitzat, no carnal. Amb tot, daquesta voluntat, noms en restar aix, ja que una tnue sensualitat encara illumina les ltimes composicions damor del poeta . Noms cal recordar el cicle Oh foll amor, lltim dels que pertanyen als cants dAmor . 4) Ara b, si hi ha un tema que trenca amb la literatura feta fins aleshores, s el tema de la religiositat i que, en major o menor mesura, esquitxa els anteriors. La racionalitat de qu fa constant gala el poeta, i lafany per racionalitzar tot el seu amor, troben en la fe un context idoni, per tal de trobar solucions en un home que no arriba mai a trobar el goig de lamor . Tot i que la teologia de March, no passa de ser bastant senzilla, s superior a la que podria tenir qualsevol cavaller de lpoca . La intimitat de les seves reflexions davant Du, amb el tractament dun gaireb irreverent tu, ofereix una mostra ms de la relaci estreta que el poeta, colpit per un fort sentiment religis, pretengu entre ell i la divinitat. En canvi, el tractament cap a la dama no passa del clssic vs, per cortesia, distanciament o potser per manca de confiana. La relaci amb Du, per tant, per ms que turbulenta, vol fregar una intimitat desacostumada.

77

Tots quatre temes sn ben presents en la poesia ausiasmarquiana, encara que el tema de lamor s exclusiu dels cants dAmor i de les allades mostres de les altres canons damor. Els altres tres troben refugi, duna manera o daltra, en qualsevol de les composicions del poeta.

4. Llengua i estil
El primer que destaca en la poesia de March s el registre lingstic. El poeta prescindeix de la llengua tradicional en la lrica catalana, loccit, per passar a escriure en lidioma de la prosa, el catal. Segons Riquer (1980), ho fa perqu vol fer versemblant la sinceritat que linspira . De tota manera, ls del catal no fa ms comprensible la seva poesia que la dalguns trob adors clssics, famosos per la densitat conceptual dels seus versos o per lhermetisme del seu llenguatge figurat. Els versos de March sn sovint durs i aspres i de vegades arriben a dificultar la lectura, perqu la retrica potica est al servei de lintellecte. Daqu les declaracions de March en parlar dels seus versos, que els qualifica sense art. El treball esttic amb el vers i la paraula no tenen cap atracci per a ell, perqu all que vol condensar en els seus versos s tota la complexitat del seu pensament. Empra una llengua culta, sense excessius tecnicismes ni llatinismes i no exclou expressions colloquials o vulgars. Quan empra algun provenalisme s condicionat per la rima. I noms aquest fugisser record lxic ser lnica herncia de la poesia dels trobadors, que sn directament refusa ts pel poeta, ja que lemmotllament contengut del sentiment amors en rgids metres dun to distant, s tot all oposat a la lrica de March. Aix, simposa capgirar lordre en la personalitat de qui compon versos, i la figura del trobador contengut davant lamor de la dama esdev en March la dun enamorat desitjs de fruir dun sentiment que gaireb anhela. Daquesta manera, dota les composicions duna tristesa que denota la humanitat del poeta. Tanmateix, aquesta pretesa humanitat tamb la trasllada a lestimada, que deixa de ser la midons dels trobadors, paradigma de virtuts, i la converteix en una dona de carn amb virtuts i amb defectes; tan humana com ell. Per una dona, que latreu pel seu cos i, sobretot, pel seu gest, representaci en March de la voluntat i lenteniment . Pel que fa a la versificaci, la major part de les seves composicions estan escrites sobre un clssic patr trobadoresc: el decasllab de 4+6. La seva estrofa preferida s loctava decasllaba i poques vegades prescindeix de la tornada. Les rimes solen basar-se en sonoritats corrents i de vegades repeteix paraules per a rimar (mots tornats). Per la rima, com la resta de treball potic, no s una tasca que poleix amb cura, ja que de vegades prefereix ls de versos sense rima ms adequats a la seva visi potica, que no pas aquells acurats que dificulten lentesa del poema. Empra figures fontiques com lalliteraci, per en major mesura les figures basades en la significaci com el smil, la comparaci, la metfora, lanttesi i la hiprbole . I daquestes, la comparaci arriba a un s que impedeix gaireb copsar per complet el se ntit del poema en una primera lectura.

5. Influncia posterior
La projecci de la seva obra sarticula en dues etapes. La primera, gaireb coetnia a lautor, que a travs de manuscrits i cpies arrib a exercir una influncia important sobre alguns poetes de la segona meitat del segle XV , especialment al Principat. La influncia de lobra dur ant la vida del poeta ha estat poc estudiada. Amb tot, cal citar una breu referncia del marqus de Santillana , que el qualifica de grand trovador e ome de assaz elevado espiritu i la relaci epistolar que sestableix entre Bernat Fenollar i Ausis March , arran la dem anda del primer i la conseqent resposta de March . Aix podria estar lligat a labsncia del poeta en cap certamen literari que aplegaven la majoria dels poetes de ca nostra i al fet que no va adrear mai els seus

versos a ning; noms ell es va considerar el receptor de la seva obra, tret de set allades composicions dedicades al rei i a dos cortesans. Joan Ferrat (1979) incideix en la ignorncia de lobra ausiasmarquiana en les composicions de finals del XV i comenaments del XVI i aporta com a mostra el fet que la data de la primera edici, impresa a Valncia el 1539, recull quaranta-sis poesies amb una traducci castellana a cura de Baltasar de Roman . Cal esperar, per, fins el 1543 a la primera edici completa de lobra de March, realitzada a Barcelona per Carles Amors . La segona fase s molt ms slida i est fixada per la impremta. En aquesta segona etapa sha de destacar la repercussi sobre els poetes castellans dels segles XVI i XVII. La difusi de lobra de March s duta a terme per Joan Bosc , que des de Barcelona i encisat pel poeta valenci, va transmetre la influncia rebuda als poetes castellans amb qui mantenia relaci, cas de Garcilaso de la Vega . Dins les nostres lletres, lnic poeta que en la seva producci guarda la indiscutible petja de March s Pere Seraf , que va arribar a copsar-lo i a imitar-lo, per malgrat tot, sempre sota la influncia de Joan Bosc.

78

Ausis March fou i s un poeta molt llegit i el seu prestigi sha mantengut de manera efica des del segle XV fins als nostres dies, tot i que els segles XVII i XVIII no mostren linters que dantic va gaudir.

6. Manuscrits i edicions Joan Ferrat (1979) fa un seguiment als manuscrits de les poesies de March que es varen fer abans del 1539 i en confirma noms set, dos dels quals tan sols contenen un petit grup de composicions i romanen a Barcelona. Dels altres cinc, nhi ha tres que sn obres miscellnies, ja que con tenen obres de diferents autors, tot i que la majoria de les composicions sn del poeta valenci, i han estat conservats a Pars, Saragossa i Valncia. Els altres dos manuscrits sn monogrfics, s a dir, noms apleguen poesies de March, tot i que encara shi varen copiar al final dels volums algunes composicions daltres poetes, com Juan de Mena . Aquests dos, els ms valuosos dels que sen considera antics, formen pa rt de les biblioteques de la Hispanic Society de Nova York i del Palau Reial a Madrid. Aquest darrer fou segurament el que va emprar Francisco Snchez de las Brozas a Salamanca des de mitjans del XVI. De tota manera conv precisar que cap daquests manuscrits recull cap composici de la srie dels Nms. 111 al 128 de la collecci cannica, segons la classificaci duta a terme per Amde Pags el 1912. Per tot aix, cal suposar que aquest grup de manuscrits antics representa noms un dels dos llibres, en paper, de forma de fulls desqernats, ab cobles que consta en linventari de la casa del poeta a Valncia a propsit del testament. Ledici de Roman (1539), tot i que no t una voluntat exhaustiva, tan sols en el fet darreplegar composicions que no contemplen els anteriors manuscrits, posa en evidncia que el segon llibre desqernat, no shavia perdut del tot a Valncia. Conv assenyalar per, que es va adrear a Ferran dArag, duc de Calbria i virrei de Valncia. I aquesta edici s el punt de partida de tota una srie de mostres dinters cap a lobra del nostre poeta, sobretot a Barcelona i encapalada per Joan Bosc . Esperonat per aquesta inquietud, Ferran de Cardona encomana a Pere Vilasal un volum per tal dallionar -se sobre lobra de March, i aquest lenllest el 1541. Aquest exemplar t importncia perqu es considera el primer manuscrit de la srie moderns que arreplega les composicions conegudes dels manuscrits antics alhora que tota la resta de la producci. Aquest fet s interessant en tant que la utilitzaci per part de Vilasal del segon llibre desqernat prova que varen ser els March de Barcelona els autntics dipositaris de lobra. Tanmateix, Ferran de Cardona li va demanar aviat un altre manuscrit, acabat el 1542, i que tampoc va aplacar linters. Per aix va sorgir un tercer manuscrit elaborat per Llus Pedrol , que esdevingu la font directa de la primera edici de lobra de March duta a terme per Carles Amors el 1543 a Barcelona. Aquesta primera edici, adreada a un pblic catal convencional, aviat es va haver dadequar a les necessitats dels lectors de lpoca en la reimpressi de 1543. En aquesta reimpressi de lobra, aquells vocables escurs, explicats als marges anteriorment, adopten la forma de taula i alfabet dels vocables escurs amb equivalncies en catal i en castell. Tot plegat fa pensar que el pblic a qui anava destinada lobra no entenia del tot el catal. Anys ms tard, el 1553, a Sevilla es va reimprimir lobra, traducci sense el text original per Roman. El 1555, Juan de Resa , capell de Felip II, encara va editar el text de March, atapet de castellanismes i un extens vocabulari que confirmen la llengua del lector. Ja durant el segle XVI, la difusi de lobra de March s plenament castellana i reuneix les edicions de la traducci de Jorge de Montemayor , publicada per primera vegada el 1560 a Valncia. Aquest text complet encara es va tornar a imprimir el 1579 a Madrid, l ltima castellana. Durant tres-cents anys, va haver un silenci que es va interrompre el 1864 amb ledici de Francesc Pelai Briz , a la qual en varen seguir diverses. Amb tot, cal esmentar el rigors treball filolgic realitzat per Pags, que va veure la llum el 1912 i 1914 en forma de dos volums que va publicar lInstitut dEstudis Catalans. La novetat daquesta edici s lestabliment dun estudi que con fronta tots els manuscrits i edicions. Les posteriors edicions depenen en part daquesta i conv mencionar la de Pere Bohigas , en quatre volums dins la collecci Els Nostres Clssics, entre 1952 i 1959.

79

7. Classificaci de les composicions

COMPOSICIONS DAUSIS MARCH

Plena de seny Cants dAmor Llir entre cards Amor, Amor Mon darrer b On, foll amor Cants de Mort Cant Espiritual Cants Morals 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, I0, 15, 16, 17, 21, 22, 25, 27,28, 33, 51, 68 9, 11, 13, 14, 18, 19, 20, 23, 24, 26, 31, 32, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 44, 45, 48, 49, 50, 53, 54, 55, 56, 58, 59. 60. 61, 64, 69, 73, 74 66, 67, 68, 77, 80, 84, 90, 91, 115, 116, 119, 121 89, 109 43, 47, 62, 65, 76, 78, 79, 85, 88, 98 92, 93, 94, 95, 96, 97 105 41, 57, 87, 100, 102, 104, 106, 108, 110, 112, 113, 114, 117, 118, 120, 123 30, 42, 71, 72,103, 107, 122a, 122b, 124, 126 12, 40, 46, 52, 70, 75, 86, 99, 101, 111

80

Poesies de circumstncies Altres canons damor

* Aquesta numeraci es correspon amb lestablerta per Amde Pags (1912) i que segueix la major part de la critica. ** Tot i que les composicions del poeta estan numerades amb nmeros romans, hem preferit emprar la numeraci arbiga per simplificar el quadre i fer-lo ms entenedor.

8. CONCLUSIONS
El reps fet a la nmina dels autors cabdals de la nostra lrica dels segles XIV i XV posa de manifest que existeix un salt considerable entre els predecessors de March i el poeta valenci. A nivell extern, la llengua potica sofreix un gradual procs de desprovenalitzaci que afecta les esferes de la morfosintaxi i, posteriorment, del lxic, per tal de donar pas a la ms genuna llengua catalana. Tot aix, en un afany de deslliurar-se del pes de lesllanguida tradici trobadoresca. A ms, els metres i les estrofes del clssic patr trobadoresc, imposats des de Tolosa, a poc a poc, sn substituts per altres, ms dacord amb la poesia italiana del moment. Tanmateix, pel que fa a lmbit intern de la lrica del pas del XIV al XV, assistim a una progressiva evoluci cap a linterior del poeta, en qu el jo lric esdev leix vertebrador de tota la composici introspecci lrica, donada la volada que exerceix el mn psicolgic del poeta. El cant a lestimada de factura cortesana, dins el cnon de lamor corts, mostra una relaci entre el jo lric i midons que no passa de ser un pur convencionalisme. A partir de March, aquesta relaci esdev ms humana, sincera i, sobretot, complexa. Per tot aix, la revoluci que va suposar la lrica dAusis dins el panorama de les nostres lletres fa que sigui del tot comprensible la petja deixada sobre els posteriors poetes nostrats. Aquests han pouat de tota una visi personal del mn i han refermat una lrica, psicolgicament ms rica. I, donada latemporalitat daquesta visi, no s estrany que hagi arribat fins els nostres dies. Per aix, la figura de March, amb lembranzida de la seva obra, suposa una fractura en la nostra poesia, i fixa el segle XV com la data de cloenda de la lrica trobadoresca, hereva dun ideari extingit, en la tardor medieval. Per tamb, marca lobertura duna poesia ms dacord amb els gustos i les necessitats duna societat que avana.

BIBLIOGRAFIA

BOHIGAS, Pere. Pgines escollides dAusis March. Barcelona: Barcino, 1959. DDAA. Lectures dAusis March. Valncia: Fundaci Bancaixa, 1998. FERRANDO, A. i NICOLS, M. Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Tndem, 1993. FERRAT, Joan. Llegir Ausis March. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. FUSTER, Joan. Ausis March, antologia potica. Valncia: Eliseu Climent Editor, 1979. MARCH, Ausis. Poesia, Estudi introductori a cura de Joan Ferrat. Barcelona: Edicions 62 i la Caixa, 1979. RIQUER, M., COMAS, A. i MOLAS, J. Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1980. TAVANI, Giuseppe. Per una histria de la cultura catalana medieval. Barcelona: Curial, 1996.

8.La narrativa en prosa i en vers dels segles XIV i XV. Jaume Roig. Joan Ros de Corella
Taula

81

1. CONTEXT HISTRIC 81 2. ASPECTES GENERALS DE LA NARRATIVA EN PROSA I EN VERS DELS SEGLES XIV I XV 82 2.1. El lai 82 2.2. El fabliau 83 3. EL CERCLE LITERARI DE BERNAT FENOLLAR 84 3.1. Bernat Fenollar 84 3.2. Altres autors de lentorn de Fenollar 84 3.3. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar 84 3.4. La denominaci dEscola Satrica Valenciana 85 4. JAUME ROIG 85 4.1. Dades biogrfiques 85 4.2. Espill o Llibre de les dones 85 4.2.1. Estil i llenguatge 85 4.2.2. Contengut 86 4.2.3. Els estaments femenins descrits a lEspill 87 4.2.4. El propsit autorial de lEspill 87 4.3. Arrels i evoluci del discurs misogin 87 4.4. Relaci de lEspill amb altres textos 88 5. LA TERTLIA DE BERENGUER MERCADER 89 6. JOAN ROS DE CORELLA 90 6.1. Dades biogrfiques 90 6.2. Producci literria 90 6.2.1. Obres religioses 90 6.2.2. Obres amoroses 91 6.2.3. Obres mitolgiques 91 6.2.4. Peces de circumstncies 92 6.3. Crtica literria, fonts de lobra corelliana i trets especfics 92 7. CONCLUSIONS 93 1. CONTEXT HISTRIC
Durant els segles XIV i XV, la Corona dArag experiment un allau de canvis poltics i socioeconmics, ja que Barcelona va perdre lhegemonia del comer davant Valncia, que esdevingu nucli econmic i cultural de la corona. La puixana de la burgesia dins lmbit urb va fer que la petita i lalta burgesia lluitassin pel control del govern. La manca dhigiene a les ciutats, per, va afavorir que es propagassin epidmies de pesta negra, cosa que provoc una important davallada demogrfica. A lmbit rural, la noblesa va enfortir les exigncies envers els camperols, cosa que ocasion les revoltes dels pagesos de remences, que gaudint del favor de la monarquia, aconseguiren la llibertat. Durant el segle XIV, sota la protecci de Pere el Cerimonis (1336-1387), es va crear la Cancelleria Reial, instituci que contribu a fixar un model de llengua escrita que permetria la desoccitanitzaci lingstica de la poesia i el conreu duna prosa uniforme per pa rt dels autors catalans. La mort sense descendncia de Mart lHum (1396-1410) i la tria al Comproms de Casp (1412) duna dinastia no catalanfona, obr certament una escletxa lingstica, ja que el catal havia de compartir la condici de llengua cortesana amb el castell, cosa que afavoriria a llarg termini que laristocrcia acabs per adoptar-lo com a llengua de cultura. Amb el rei Alfons el Magnnim (1416-1458), la Corona dArag va assolir la seva mxima expansi mediterrnia,

cosa que permet als nostres autors entrar en contacte amb el naixent Humanisme itali. En contrast, a linterior de la confederaci catalanoaragonesa varen aparixer greus problemes econmics i socials. El rei va reforar el seu poder i va topar amb loposici de la noblesa i de loligarquia barcelonina. Com que el Magnnim va morir sense descendncia, la Corona dArag pass a mans del seu germ, Joan Sense Fe (1458-1479), vidu de la reina Blanca de Navarra. Era un monarca impopular a Catalunya per lenemistat de la Corona amb loligarquia catalana, gestada en temps dAlfons el Magnnim i per tenir una relaci tibant amb el seu primognit, el prncep Carles de Viana, a qui arrib a empresonar per tal dafavorir que el jove prncep Ferran, fill del segon matrimoni de Joan Sense Fe, arribs a ocupar el tron de la Corona dArag. El prncep Carles de Viana, que mantengu una relaci epistolar amb Joan Ros de Corella , no sobrevisqu al seu pare i fou el seu germanastre, Ferran el Catlic (1479-1516), casat amb Isabel de Castella, qui heret un regne esgotat econmicament i amb importants conflictes per resoldre. Ferran el Catlic despleg una poltica orientada a afavorir el redreament de Catalunya, tot i que tamb hi hagu aspectes negatius, com ara la introducci de la Inquisici castellana, lexpulsi dels jueus i una castellanitzaci general de la cort, aspectes als quals cal afegir labsentisme del rei en temes de poltica nacional.

82

2. ASPECTES GENERALS DE LA NARRATIVA EN PROSA I EN VERS DELS SEGLES XIV I XV

Les mostres narratives ms antigues en llenges romniques sn versificades i sestructuren en forma de versos isosillbics, generalment octosllabs, disposats en parelles de la mateixa rima. Aquesta forma de narraci versificada, dorigen occit, va rebre a ca nostra el nom de noves rimades. Ms tard, nasqueren les codolades, composicions escrites en versos alternats de quatre i vuit sllabes. Les noves rimades i les codolades gaudiren de gran popularitat entre els segles XIII i XIV i varen esdevenir un pont entre la literatura aristocrtica de les corts i les faccies i els contes tradicionals de les classes populars. De fet, la codolada perviu avui dia en la tradici oral mallorquina. Temticament, a partir del segle XIV la literatura comena a prendre com a eix lesdevenir hum front a lhegemonia del teocentrisme, cosa que preludia larribada del Renaixement. El discurs existencial de lhome troba en la literatura universal un important referent, el Decamer, de Giovanni Boccaccio , tradut annimament al catal lany 1429. Aquest llibre era font de diversi a la Valncia del quatre-cents, en la qual es formaren cercles de creaci literria; els autors que hi participaren varen crear literatura per ocupar el temps de lleure, sense aspirar a tenir transcendncia. A ms, la traducci de la Divina Comdia, de Dant Alighieri , a crrec dAndreu Febrer el mateix any 1429, va tenir un gran influx en els recursos narratolgics de les obres creades a ca nostra. Cal citar tamb la importncia de les traduccions al catal del poeta clssic Ovidi, les creacions del qual inspiraren els parlaments de Corella. Linvent de la impremta facilit la difusi de llibres entre els burgesos que es consolidaven com a classe social i com a nou pblic lector. Aix, per tant, la noblesa i el clergat varen perdre definitivament el control de la literatura. En la literatura de lpoca, els narradors abandonen els ideals del mn cortes i cavalleresc. El tractament de lamor evoluciona i es passa de les rgides convencions de lamor corts a un tractament desinhibit de les relacions afectives, entronitzant la visi burgesa del mn. Els nostres llibres de cavallers del segle XV tamb incorporen a la trama escenes sentimentals o de contengut amors, impensables uns segles abans. A ms del tema de lamor, es desenvolupa una stira social del gust de la burgesia. Duna banda, la dona, idealitzada en la literatura dels trobadors, esdev motiu de crtica per mitj de la temtica misgina. Daltra, lanticlericalisme tamb cobra una importncia cabdal. El mn fantstic i meravells, propi de les narracions medievals, continua tenint cabuda, per dalguna manera, shumanitza. Els elements daquell mn perden el seu carcter extraordinari. Daltra banda, els autors incorporen referncies explicites a les coordenades despai i temps: ara, la geografia i lonomstica sn conegudes pels lectors. A ms, els diners i les relacions econmiques prenen un relleu que no existia en la literatura anterior. Tot plegat s simptomtic duna nova sensibilitat i dunes noves actituds vitals . A Frana, durant els segles XIII i XIV, prenen cos dues manifestacions novellesques que tendran el seu reflex en la literatura catalana: el lai, de carcter cortes i allegric i dambient meravells, i el fabliau , dassumpte plaent, humorstic o groller .

2.1. El lai El mot lai designa composicions amb carcter meravells o amors. Aquestes narracions presenten octosllabs apariats entre el centenar i els dos milers de versos. Relaten fets meravellosos i cortesos esdevenguts a un jard o verger encantat. El protagonista, procedent del m n quotidi, s traslladat a un ambient fabuls i allegric. Els primers lai que trobem a terres catalanes, daten de les darreries del segle XIV. Un dels ms coneguts s La Faula de Guillem de Torroella . A continuaci, en descrivim altres.

 Salut damor : es tracta duna obra annima que consta de 707 octosllabs apariats i que fou escrita a finals del segle XIV o durant la primera dcada del segle XV a tot estirar. Pertany a la tradici trobadoresca ms pura i es fonamenta en lamor corts, per el catal ja no s abundant en occitanismes. T com a finalitat convncer una dama casada que accepti la requesta amorosa del seu corresponsal, posant dos exemples per ablanir-li el cor. El primer exemple fa referncia a una princesa que va crixer junt al fill dun senescal (gran funcionari palat); com que aquesta no volia fer res que li suposs un deshonor, el fill del senescal fuig a un bosc on es desnodreix. Al cap duns dies, la princesa va a cercar - lo i sel troba a la vora dun riu, on moren tots dos abraats. El segon exemple el protagonitzen la dona dun comte i el seu amant, vassall del mateix comte. Un dia, mentre el comte est de cacera, els amants es reuneixen a una font. per la dama li nega els amors al seu amant. En aquell moment, la parella rep la visita de set donzelles alegres que munten set palafrens blancs i set donzelles tristes que munten set muls negres; les ltimes, a diferncia de les primeres, no varen complaure en vida les requestes dels seus amants. La dona del comte accedeix, finalment, a la demanda damor del seu amant.

83

Fraire de Joi e Sor de Plaser: s un altre lai de la nostra tradici, una narraci annima formada per 850 octosllabs apariats. Segueix tamb lesquema de presentar com a versemb lant i lgic un relat fabuls, ns la recreaci esttica dun conte fantstic, La bella dorment, enriquit amb altres motius folklrics. La protagonista s Sor de Plaser, la bella filla de lemp erador de Gintsenay, que mor sobtadament mentre menja. Els seus pares la reclouen en una torre situada en un bell verger on ning, llevat dels pares, t accs. El fill del rei de Florianda, Fraire de Joi, que havia sentit parlar daquesta donzella, es reuneix amb ella grcies a lajuda del fetiller Virgili. Una vegada amb la bella filla de lemperador de Gintsenay, descobreix que la donzella t un anell amb una inscripci on diu que qui el posseeixi ser el possedor de la donzella; alhora, Fraire de Joi tamb t un anell amb la inscripc i Qui em tendr, jo amar. Fraire de Joi intercanvi els anells i al cap de nou mesos, la filla de lemperador va infantar un nen i ressuscit grcies als metges i filsofs proporcionats per Virgili. Facet: cal esmentar lenorme difusi de qu gaud lobra Facet, escrita en noves rimades. A partir del segle XII, varen propagar-se arreu dEuropa sengles tractats llatins anomenats Facetus i destinats a aconsellar els joves en el tracte amb les dones. Lannim adaptador del Facet al catal, no es limit a fer-ne una traducci, ja que fu addicions i supressions, aconseguint un text centrat en la rt destimar que bandejava la intenci moralitzadora i misgina de la seva font llatina. Ben probablement, el Facet fou lectura habitual del jovent catal de lEdat Mitjana. 2.2. El fabliau Els fabliaux, daltra banda, es presenten versificats en octosllabs apariats i tracten assumptes divertits, lliures i obscens, redactats amb poca cura estilstica i protagonitzats per personatges burgesos, pagesos, juristes i clergues. Mostren conflictes amorosos on els marits sn burlats, les dones sn adlteres i els amants sn recompensats . Aquest tipus de literatura gaud dun notable xit entre el pblic aristocrtic. A ca nostra, el fabliau arrib ben aviat, grcies a Guerau de Cabrera . Les narracions catalanes que poden ser considerades fabliaux varen ser redactades entre la segona meitat del segle XIV i comenaments del segle XV . Serm del bisbet: s un fabliau poc prototpic, ja que procedeix de lmbit eclesistic. Es correspon amb una tradici que hi havia a les terres de parla catalana quan els escolanets triaven cada 6 de desembre un bisbet que la nit dels sants Innocents prendria possessi de la jerarquia eclesistica i pronunciaria un serm. Aquest serm que ens ha perviscut alludeix a capellans, frares, nobles, menestrals i dones, i ofereix un to satric per no irreverent. Malgrat que s una composici annima, la perfecci mtrica i estilstica denota que fou escrita per un autor expert i no per un nen escolant, com era tradici. Planys del cavaller Matar: fabliau dautor annim, tracta amb intenci pardica temes caracterstics de la literatura cortesa: el conegut debat entre clergues i cavallers per saber quin dells posseeix ms i millors qualitats com a possible amant duna dama . Hi ha una actitud anticlerical i un to irreverent. Llibre de fra Bernat : el to anticlerical sincrementa en aquest fabliau de Francesc de la Via , ja que presenta la lleugeresa moral duna monja que accedeix a les requestes amoroses dhomes a canvi de presents. Ara b, quan la monja ha de cedir a les demandes damor de fra Bernat, lenganya i fa que rebi una pallissa de la resta de monges de la congregaci, mentre que la monja prefereix fer lamor amb lautor del text. El Llibre fra Bernat t una certa grcia narrativa i descriu sense palliatius escenes escabroses, amb metfores sexuals preses del mn de les armes i la cavalleria. Testament den Serradell : aquesta composici, lautoria de la qual correspon possiblement de Bernat de

Vinclera , t dues parts. A la primera, el protagonista, Serradell, s a punt de morir i un luxuris framenor que ha anat a confessar-lo, intenta abusar de la seva dona en diverses ocasions. La segona part de lobra presenta el viatge del protagonista a laltre mn, tot descrivint la glria dngels, arcngels, apstols, etc. Serradell s enviat a linfern, on es troba amb tot de clergues, emperadors i reis. En un moment donat pot sortir de linfern per una porta oberta i torna a la vida, a explicar el seu viatge.

3. EL CERCLE LITERARI DE BERNAT FENOLLAR

A principis del segle XV ja s notori l abandonament de les formes estereotipades i de les proposicions retriques i dogmtiques dideals, ja que apareix el dileg, es consolida ls de les expressions colloquials i shi albira un creixent relaxament moral. A la Valncia del XV es constituren diferents cercles de creaci literria, al caliu dels quals se celebraven tertlies, certmens i debats potics. A les darreries del quatrecents, tengueren lloc les reunions a casa de Berenguer Mercader, a les quals participaven autors neollatinitzants, que imitaven la sintaxi llatina i recorrien a la mitologia clssica; per altra banda, a casa de Bernat Fenollar, es reun un cenacle de gent dextracci burgesa, les produccions literries dels quals sacostaven a la stira i al llenguatge colloquial. Molts daquests escriptors estan localitzats al Cancionero general compilat per Hernando del Castillo , que conegu dues edicions, una al 1511 i una altra al 1514. 3.1. Bernat Fenollar La naixena de Bernat Fenollar s fixada per Mart de Riquer (1980) al voltant de 1438. Per a Fenollar la poesia sols tenia sentit si es plantejava en forma de dileg entre amics, per aix saglutin al seu voltant un alt nombre de literats. Essent jove, Fenollar mantengu un dileg potic amb Ausis March, dedat avanada, sobre perqu sestimen dos amants que renyen com el gat i el gos. Fenollar despleg tamb altres tres debats amb Joan Ros de Corella. La tertlia literria del canonge Bernat Fenollar comen a funcionar al voltant de lany 1474. Tengu una mplia capacitat de convocatria perqu varen ser molts els autors que collaboraren amb ell. Duna banda, va escriure poemes de carcter satiricoamors amb Joan Moreno , Jaume Gassull , Joan Verdanxa, Pere Vilaspinosa, Miquel Estela, Franc de Castellv i Narcs Vinyoles . Daltra banda, enllest obres de carcter religis amb Joan Escriv (Cobles fetes contemplant en Jess crucificat) i amb Pere Martines (Lo passi en cobles, composici dedicada a sor Isabel de Villena). Cal afegir que Fenollar produ alguns textos en castell, smptoma del cam envers el bilingisme que sacceleraria en segles posteriors . Els literats de lentorn de Bernat Fenollar sapartaren de la producci ausiasmarquiana, ja que enfocaven lamor des dun vessant pardic i satric. Les seves produccions potiques no tenen cap afany moralitzador, tracten temes intranscendents i estan orientades a lentreteniment: sn realistes i presenten un alt grau de stira i crtica social . La major part dobres difoses des daquest cercle jan tenir un enorme xit popular, ja que grcies a la impremta varen ser editades repetidament. 3.2. Altres autors de lentorn de Fenollar Joan Moreno: era un jove estudiant a notari quan figur com a testimoni en el primer testament dAusis March, amb qui mantengu una relaci literria, explicant-li la seva jovenvola passi amorosa. Un dels temes recurrents a lobra de Moreno s la manca de capacitat amatria dels vells, que queda reflectit a diverses obres, com ara Obra feta per als vells, Lo procs de les olives i Lo somni de Joan Joan. Jaume Gassull : pertanyia a la petita noblesa, per establ contacte amb els lletraferits burgesos valencians. Estudi dret i exerc dadvocat, com ho demostren els seus coneixements del lxic jurdic i processal exhibits a Lo somni de Joan Joan. Visqu una llarga temporada a les seves possessions de lHorta de Valncia i el contacte amb els camperols dels voltants lajud a redactar La brama dels llauradors de lhorta. Narcs Vinyoles : va ostentar diversos crrecs pblics a la ciutat de Valncia. A ms de les obres creades al grup de Fenollar, despleg una producci literria de tema religis de poca volada, destinada a participar a concursos literaris. Va escriure tamb obres de temtica amorosa com Lobra de Mossn Vinyoles desdenyat de sa enamorada, influda clarament per Ausis March. 3.3. Obres ms destacades del cercle literari de Bernat Fenollar Escacs damor: obra signada per Franc de Castellv, Narcs Vinyoles i Bernat Fenollar. Lobra reprodueix una autntica partida descacs entre els dos primers autors. Les peces, en funci del color que defensin, representen conceptes com lAmor, la Ra, la Voluntat o la Bellesa. Cadascun dels dos contrincants escriu una estrofa de nou versos per cada moviment que recull una situaci galant vinculada al simbolisme atorgat a la fitxa moguda. Acabat cada torn, Bernat Fenollar escriu una estrofa on explica una norma dels escacs i realitza un comentari moral a la jugada que ha tengut lloc. El poema consta de vint grups de tres estrofes i acaba amb el triomf de Castellv sobre Vinyoles. Escacs damor s la primera partida descacs documentada de la histria i s reproduble sobre un tauler. Lo procs de les olives: narraci en octaves en forma de discussi entre Bernat Fenollar i Joan Moreno sobre les aptituds dels vells i dels joves per a les relacions amoroses. I li hagu repliques posteriors de Jaume Gassull,

84

Baltasar Portell i Narcs Vinyoles. Lo somni de Joan Joan: obra en rodolades escrita per Jaume Gassull . s una mena de continuaci de lanterior, i compta amb la intervenci de Misser Arts i Misser Sabater. Joan Joan, una nit, somnia que entra a la casa duna dama que acaba de parir. Per tal de no ser vist pel marit, Joan Joan es tira sota el llit i des dall escolta tot el que diu el matrimoni. A lendem, unes dones visiten la dama per fer -li companyia i mantenen una com erra que barreja girs elegants amb daltres vulgars i colloquials, cosa que permet a Moreno oferir un retrat burlesc de la tertlia dun grup de dones . Assabentades aquestes de les discussions de lobra El procs de les olives, discuteixen sobre si sn millors amants els joves o els vells i es busquen un defensor, que ser Misser Arts. La brama dels llauradors de lhorta: obra escrita en dcimes per Jaume Gassull . s una defensa del lxic i dels girs lingstics populars datant les temptatives puristes que proposava Bernat Fenollar a les Regles desquivar vocables o mots grossers o pagesvols. Colloqui de dames: obra annima que presenta la discussi entre tres dones (una casada, una vdua i una beata) sobre temes ertics durant la celebraci dels oficis de Divendres Sant a la catedral de Valncia.

85

3.4. La denominaci d Escola Satrica Valenciana Segons informa Salvador Jfer (1988), hi ha hagut nombrosos intents dagrupar sota un nom com els autors citats en aquest apartat. Laparent coherncia literria que existia entre els membres daquest grup va fer que Manuel Mil i Fontanals proposs lany 1865 la denominaci dEscola Valenciana que per antonomsia, com afeg Ramon Miquel i Planas lany 1911, seria Satrica. En canvi, Antoni Ferrando, considerava lany 1980 que hi ha una gran heterogenetat social i literria entre els membres de lanomenada Escola Satrica Valenciana, per la qual cosa apunta que aquesta denominaci s desorientadora.

4. JAUME ROIG
4.1. Dades biogrfiques Jaume Roig va nixer a Valncia durant els primers anys del segle XV i estudi medicina i arts a Lleida, a lEstudi General, i a la Sorbona (Pars). Lany 1434 apareix documentat amb el ttol de mestre i en funcions dexaminador de metges de Valncia. Roig va ser metge de la reina Maria de Castella, muller dAlfons el Magnnim, i la va assistir de diverses malalties. Roig es cas amb Isabel Pellisser cap a lany 1443 i el matrimoni fou benefactor del convent de la Trinitat de les clarisses de Valncia, al capdavant del qual es trobava lescriptora sor Isabel de Villena . Violant, la filla petita de Jaume Roig, profess en aquest convent. Jaume Roig es mogu sempre en els cercles de la burgesia i s de destacar que, tot i haver tractat amb moltes personalitats valencianes que shavien format en la cort humanista dAlfons el Magnnim, a Npols, no form part daquesta tendncia . Lany 1460 inici la redacci de lEspill o Llibre de les dones la seva obra ms important, aprofitant els moments de lleure del seu retir, en una alqueria de Callosa den Sarri on vivia fugitiu de lepidmia de pesta regnant a Valncia. Jaume Roig va morir a Benimmet lany 1478. 4.2. Espill o Llibre de les dones No hi ha dubte que el text de contengut misogin ms conegut i rellevant de la histria de la literatura catalana s lEspill de Jaume Roig. 4.2.1. Estil i llenguatge LEspill s una narraci escrita en vers: consta de 16.359 versos de quatre sllabes (tetrasllab). Segons lautor, lobra est escrita en noves rimades partides, ja que en comptes de tenir vuit sllabes, cada vers en t quatre. Aix darrer s el que ms ha perjudicat la fludesa narrativa de lEspill. El nmero 4 t un valor central a lobra: est articulada en quatre llibres, dividits alhora en quatre parts cadascun. El llenguatge combina la imitaci de lestil eclesistic formal amb la flexibilitat i la popularitat, cosa que ajuda a accentuar el carcter satric de lobra. Apareixen moltes expressions prpies dels parlars de lHorta de Valncia; de fet lautor anuncia que redactar lobra a la manera dels de Paterna. La majoria de la crtica ha lamentat el vers en una obra que es pretenia que fos de doctrina sobre la Immaculada Concepci. No hi hauria hagut res ms fcil que escriure en prosa, com feia Eiximenis . Quant a la tria del vers, Rosanna Cantavella (1992) llena la segent hiptesi: lautor alhora que vol fer una exposici religiosa tamb vol fer literatura, i no hi ha res ms literari que aquesta tria. Pretn fer una literatura fcil i aforstica, ra per la qual els versos sn curts, per ser memoritzats. LEspill s als antpodes de la prosa corelliana, i per representar un extrem literari, esdev igualment inintelligible per al lector modern. A ms, lautor tamb vol fer una obra facecial, ats que s escrita per un refugiat de la pesta, avorrit i ocis, plantejament compartit pel Decamer de Boccaccio. Per les faccies o grcies no hem de buscar-les en els seriosos contenguts doctrinals, sin en els comentaris sobre les dones, mitjanant una exagerada crtica, amb unes ancdotes que pretenien entretenir i provocar el somriure, i per a aquest propsit sinspira en els populars fabliaux i exempla, amb latac al

matrimoni, mentre els coetanis italians difonen la reivindicaci del sagrament. 4.2.2. Contengut Consulta: l Espill comena amb una consulta en qu Jaume Roig endrea lobra a Joan Fabra, per tal que la revisi, i li la dedica a Baltasar Bou, germ del senyor de Callosa den Sarri, a qui tracta com a nebot, amb lobjectiu de prevenir -lo sobre els perills que comporten les dones. Anna Isabel Peirats (2004) afirma que la tria daquest personatge per dedicar-li lobra no s gratuta, ja que Baltasar s el nom de la cincia i lantropnim dun dels tres mags dO rient; el cognom Bou, daltra banda, fa referncia a un dels animals que envoltaven Jesucrist en el seu naixement i tamb s el smbol de l evangelista Lluc, qui en el seu evangeli atorga major atenci als personatges relacionats amb Crist. Prefaci: a continuaci hi ha un prefaci (integrat per quatre parts) on el narrador manifesta des de la vellesa com de desgraciats han estat els seus anys de vida per culpa de les dones. No sha de confondre el narrador amb Jaume Roig, ja que lEspill no s una novella autobiogrfica. Lobjectiu del narrador s adoctrinar Baltasar Bou, a qui fa esment directe, i a la resta de joves que es lliurin a lamor i ho fa explicant la seva prpia experincia amb les dones. Llibre primer : el primer llibre tracta de sa fadrinea e joventut. A la primera part, ensopega amb la primera dona cruel de la seva vida, la seva prpia mare ja que, quan el seu pare mor, aquesta el fa fora de casa. El protagonista comena una etapa de formaci militar al servei dun cavaller bandoler, i ha dabandonar el servei a causa de la gelosia de la dona daquest . Torna a Valncia, per sa mare, casada de nou, no lacull . Posteriorment, a la segona i tercera parts , que transcorren a Pars, i grcies a lempenta econmica dun amic del seu pare, el protagonista aconsegueix un cavall que li permetr recrrer mn i a rribar fins a Frana, on desplega una intensa activitat militar com a mercenari i com a guerrer, prenent part a la Guerra dels Cent Anys. Tot aquest perode s farcit de breus episodis que expliquen histries protagonitzades per dones i als quals sentreveuen les fetilleries que duen a terme i el seu cinisme (la mateixa Sibilla de Forti, quarta muller de Pere el Cerimonis s condemnada per haver emmetzinat el marit; unes cuineres servien carn humana; i, per ltim, una fetillera arrencava els queixals als homes penjats). La tornada a Valncia es produeix a la quarta part, una vegada sha enriquit amb lactivitat cavalleresca, que s presentada com un esgla per aconseguir diners i iniciar aix una vida burgesa. Llibre segon: al segon llibre (de quant fon casat) sens expliquen les quatre experincies matrimonials del protagonista i aquestes es corresponen respectivament amb cadascuna de les quatre parts del llibre. Una vegada sha e nriquit, el protagonista torna a Valncia disposat a casar-se i a formar una famlia, mxima aspiraci burgesa daleshores. En primer lloc, es casa amb una donzella i relata amb tot luxe de detalls, alguns dells prxims a lescatologia, els vicis de la seva muller. Ms endavant, se nassabenta que en realitat no era donzella i anulla el matrimoni. Planeja el seu segon matrimoni amb una beata, que en realitat s una alcavota hipcrita i viciosa, cosa que descobreix abans de dur a terme el casament. La seva tercera esposa s una vdua, que fingeix un embars en companyia daltres dones. Lengany es descobreix i la vdua acab penjant-se. Finalment, el protagonista opta per casar-se amb una novcia que tengu un fill per que mor perqu aquesta es va negar a alletar-lo ja que volia conservar la bellesa dels seus pits . La novcia mor ofegada a un trull de vi, per abans explica els consells sobre la bellesa femenina que li va donar la priora del seu convent, en un parlament de quasi mil versos. Llibre tercer: el tercer llibre (de la lli de Salam) sinicia amb una primera part en qu el narrador, en somnis, rep laparici de Salam, un rei que tengu 700 esposes i 300 concubines, i aconsella el protagonista que no es torni a casar. Com a prova de la perversitat de les dones, Salam li explica tot un seguit dexemples de la histria sagrada i de la profana. En la segona part, Salam increpa el protagonista per no penedir-se dels seus errors i li suggereix consells per evitar la temptaci. Acaba parlant de la Mare de Du, un lliri al camp de cards del sexe femen. En aquesta part es tracta el tema de la Immaculada Concepci, tema debatut al si de lEsglsia de lpoca i acceptat com a dogma al segle XIX. El retard en lacceptaci del dogma sexplica perqu el contagi de divinitat que pateix la Mare de Du, podia atacar el bsic mon oteisme cristi. En la tercera part Salam ordena que el protagonista serveixi Du, i conta la histria de la passi, resurrecci, instituci de leucaristia i la fundaci de la nova Esglsia. En la quarta part es refuten els principals motius profeministes (lenumeraci de dones virtuoses es talla de soca-rel amb la justificaci que Du va fer la dona per procrear; i que tot i que Du els va donar bondat, les dones no sn bones en conjunt, sin que poques destaquen per alguna virtut reeixida). Lltim consell s evitar les dones vives i llegir les vides de les illustres mortes. Salam sacomiada del protagonista. Llibre quart : finalment, el quart llibre (de enviudat) ens mostra la reflexi del protagonista desprs del llarg parlament que li ha escoltat dir a Salam i la seva peregrinaci per diversos monestirs. A la segona part, el protagonista s un venerable anci i diu haver passat dcades de penries a causa de la maldat del gnere femen. Decideix consagrar els darrers anys de la seva vida a les obres de caritat i ajuda exclusivament a homes: a les dones,

86

no les ajudaria encara que les trobs moribundes. En la tercera part es penedeix si ha dit alguna falsedat sobre les dones i a favor delles diu que entre totes, noms nha coneguda una de virtuosa, Isabel Pellisser, que va morir deixant desconsolat el seu esps, Jaume Roig, donant tots dos noms amb sengles enigmes. Sols per ella, li plau al protagonista signar la pau amb les dones. En la quarta part, prega a la Mare de Du, pensa en el purgatori i demana que li siguin preses en compte les penries passades amb les dones. Lobra sacaba amb un darrer adveniment al nebot perqu saparti de les dones i sigui devot de la Mare de Deu. 4.2.3. Els estaments femenins descrits a lEspill Al segon llibre, el protagonista tracta amb totes les possibles condicions femenines a la recerca del matrimoni, i es proposa blasmar dones de tota mena (donzelles, casades, beguines, monges i vdues). La crtica a les monges s ferotge i les acusa dalcavotes, fetilleres, luxurioses i prostitutes. Roig tenia una filla al convent de la Trinitat, del qual nera benefactor, per es desconeix fins a quin punt inventa una mentida o retrata la realitat. Amb tot, shi conserven documents que demostren prctiques irregulars en els convents de la Valncia del cinc-cents, com ara una carta del visitador Gil de Molina al convent cistercenc de la Sadia de Valncia (1440) o una carta dels jurats de Valncia (1414), on es precisen les prohibicions i els cstigs corresponents. Sorprn que algunes de les prohibicions siguin no portar afaits a la cara ni robes luxoses o no tenir animals de companyia. Amb aquests testimonis, Rosanna Cantavella deixa constncia que el discurs de Roig sobre les monges no era una completa fantasia. Les vdues sn sovint acusades de luxurioses; la viuda de lEspill, per, no era inclinada al plaer sexual. Cal dir que Eiximenis explica b que lEsglsia recomanava no fer un segon can sament, i en el cas dels clergues la recomanaci esdevenia norma, perqu qui es cass amb una vdua havia de renunciar al clergat sota la pena de ser declarat bgam. En conseqncia, el retrat crtic de les diverses condicions femenines s realitzat per lautor seguint la tradici de textos anteriors (Serm del bisbet i Matheolus). La finalitat s illustrar en detall la maldat femenina, anunciada al prefaci. 4.2.4. El propsit autorial de lEspill Una bona part de la literatura medieval es caracteritza per tenir una finalitat didctica orientada a lensenyament i lallionament hum. Jaume Roig barreja la moralitat amb la comicitat i conjuga lestil elevat, propi del didactisme, amb un estil pla farcit de colloquialismes i vulgarismes. En paraules dAnna Isabel Peirats (2004: 41): ... la transformaci de tota la matria creada al servei de la ironia i la stira estaria emprada com a circumloqui de la serietat. Lautor de lEspill desplega tota una stira anticlerical: presenta els representants de lestament religis amb un allau de comportaments depravats i impropis, cosa que sobserva amb la novcia, la quarta esposa del jo literari, que descriu en un parlament la quotidianitat en els convents, imprpia de la vida del clergat. Per exemple, una monja vella li va ensenyar fetilleries, a fer avortaments i a reconstruir la virginitat, assegurant-li que no era pecat. El to sarcstic dalguns fragments de l Espill arri ba a lhumor negre, cosa que sentreveu quan el jo narratiu explica que, en un hostal de Pars, lhostalera i les seves filles servien pastissos de carn humana. El recurs a emprar lhumor negre s habitual en els fabliaux i en bona part de la literatura universal. Un aspecte gens habitual en la literatura culta s el de lerotisme i tots els tpics relacionats amb el sexe, cas de la manca de fidelitat en el matrimoni, de la impotncia i insatisfacci sexuals o de lobsessi per la virginitat de la dona. Un altre motiu descs ress s lescatolg ic, que queda recollit quan es descriu la primera esposa del protagonista, que ronca i sorina al llit de forma reiterada o que t costums antihiginiques amb la sang menstrual, cosa que ratlla en el realisme grotesc i repugnant. Com a metge de professi, lautor no sest de recollir algunes de les malalties i remeis existents en la medicina del seu temps, que entenia lharmonia del cos hum com un estat dequilibri entre els quatre humors (sang, flegma, bilis groga i bilis negra). Tot aquest ideari sopos a al de la medicina musulmana, assentada entre la societat valenciana i duta a terme pels alfaquins; Jaume Roig associa aquesta medicina amb les fetilleries i les supersticions. Tota l obra es fa ress de la malaltia de l amor hereos , s a dir lenamorament , al qual Roig aconsella no caure perqu comporta la relaci amb una dona, font inesgotable de conflictes. Per al guariment de l amor hereos, Roig noms prescriu la castedat. 4.3. Arrels i evoluci del discurs misogin La font de la qual beu tota la literatura de tradici misgina s el mite bblic de la creaci de la dona a partir de lhome i la caiguda daquest en el pecat a causa de la suprbia dEva, vinculada al dimoni. Segons Rosanna

87

88

Cantavella , les dones, durant lEdat Mitjana, no es resignen al paper de submissi, enclaustrament, castedat i despossessi material, noms ho dissimulen. Quan el mas cle descobreix lengany, s quan denuncia la insubordinaci de la dona. Per aquesta denncia no ha durat sempre i hi ha un abans i un desprs de la reglamentaci explcita de qu ha de ser una dona i per qu se lha de blasmar , i per a aix, lEsglsia ser decisiva. Al segle XIII, apareixen les universitats, la Inquisici, les grans ciutats i la Summa tomista. En aquest moment, Vicent de Beauvais escriu un tractat pedaggic, De eruditione filiorum nobilium, i segrega lensenyament adreat als nens (temes cientfics) de lensenyament adreat a les nenes (feines de la casa i obedincia al mascle); amb aix sinsti tucionalitza en el terreny educatiu un patr de feminitat correcta, en un moment en qu els papers grupals de la societat comencen a estar fortament reglamentats. Alhora, apareixen una srie de blasmes literaris contra el comportament femen, contestats per opinions favorables a la dona. Per tal dargumentar en contra de la dona, calia cercar veus autoritzades que avalassin la postura enfront daquesta. Per aix varen pouar entre la producci literria dautors influents com ara Ovidi ( Ars Amandi i Metamorfosi ); Juvenal (stires); Teofrast ( De nuptiis ) ; sant Jeroni o els textos de lmbit monacal (Contempla mundi, poemes creats per monjos per a s propi, on menyspreaven la societat i les temptacions, com per exemple la dona). Els arguments contraris al sexe femen sn el refs del matrimoni per tal de dedicarse a la creaci (cas de Petrarca) o el desengany amors. Altrament, les defenses reivindiquen la dignitat femenina b a partir de la redempci de lestimada sobre lenamorat, o b del Gnesi , que demostra que Du no hauria creat la dona si no lhagus considerada bona. Fent una breu histria del debat de les dones, cal veure que ja des del segle XII lestudiant, prenent un tema (quaestio), el defensava o latacava sotms a la disputatio. Daqu es passa a la tens trobadoresca de la m de Marcabr o Bernat de Ventadorn . El tema de la misognia comena a popularitzar-se a partir del segle XIII grcies a la llengua vulgar i a lenduriment de la propaganda moralitzadora. Pars, amb gran vitalitat intellectual, va fer-sen ress a tot Europa. La pea primerenca s el Chastie-Musart, que blasma les dones per provocar el somriure i acaba amb una retractaci a favor de les dones bones i de la Mare de Du. Per les obres que ms fama varen assolir varen ser les Lamentationes de Matheolus i el Roman de la Rose de Jean de Meun . Quan acaba el XIII ja han aparegut mostres en altres zones, com a Anglaterra, i en el nostre context el Maldit bendit de Cerver de Girona, que t la novetat dincloure les dues posicions enfrontades i esdevenir un debat en elles mateixes. Al segle XIV es multipliquen les mostres del debat, sobretot en vulgar, perqu el tema agrada i sha fet molt popular. Daquesta poca sn dues conegudes epstoles de Petrarca. Per el ms conegut s Boccaccio que consolida la tpica enumeraci de vctimes illustres del sexe femen amb les obres Corbaccio i De mulieribus claris, entre daltres. AI final del segle es produeix la rehabilitaci moral de les dones. En terres angleses sorgiren els coneguts Canterbury Tales . La literatura catalana. parallela a leuropea, destaca lobra dautors com Francesc Eiximenis ( Llibre de les dunes i el Ter del Cresti) i Bernat Metge (Lo Somni), que, segons Riquer, refuta lobra de Boccaccio. Durant el XV es produeixen molts i variats testimonis a Frana i sobretot a Itlia on els humanistes comencen a redactar textos en defensa del matrimoni, i conseqentment de la dona. Castella sincorpora amb dos segles de retard al debat literari europeu sobre la dona, i no semblen clars els inicis (larribada del Corbaccio, lArcipreste de Talavera o Pere Torroella ). Cantavella sinclina a pensar que larribada a Castella de la p rimera obra via Barcelona s fonamental, juntament amb el coneixement de lobra d Eiximenis en terres castellanes i de lobra bilinge del catal Pere Torroella sn mostres que no poden ignorar la influncia de la tradici catalana sobre la literatura castellana. De tota manera, cal constatar lallau dobres en contra de la dona, com ara Arcipreste de Talavera, Pere de Torroella amb el Maldezir de mugeres i part de La Celestina. A favor hi ha Doce trabajos de Hrcules dEnrique de Villena i el Razonamiento en defensin de Pere Torroella. La nostra literatura presenta exemples de literatura misgina, com el Libre de fra Bernat , fabliau de Francesc de la Via o la discussi entre Tirant i Carmesina del Tirant lo Blanc, on apareix la novetat de la defensa de la dona per part dun home i latac per part duna dona (la princesa enumera tots els vicis femenins i el cavaller li refuta els arguments. Es curis aquest procediment emprat per Joanot Martorell, ja que blasma les dones a travs dun personatge femen i les lloa per mitj dun personatge mascul. Aquests arguments aprofiten per evitar el contacte sexual). En laltra banda, es troba la literatura en defensa del sexe femen, el Triunfo de les dones de Joan Ros de Corella les defensa i una altra obra profeminista s la Vita Christi de sor Isabel de Villena , com a reacci a lEspill. Cal citar tamb els sentits Cants de mort que el poeta Ausis March adrea a la difunta Joana Escorna, atesa la redempci que aquesta oper sobre el poeta. 4.4. Relaci de lEspill amb altres textos Rosana Cantavella ha detectat rastres de l Espill en altres obres medievals, com ara el Maldit bendit i

els Proverbis de Cerver de Girona o el Ter del Cresti i el Llibre de les dones de Francesc Eiximeni s. Ara b, per a lautora conv estudiar les relacions entre lEspill i el Matheolus, lArcipreste de Talavera i, per ltim, el Corbaccio en correlaci amb Lo Somni. LEspill i el Matheolus: Jaume Roig coneixia b aquesta obra de Jehan Le Fvre de Resson , que va inspirar-li motius misgins que reproduiria a lEspill: lliurament de les dones al segon marit dels bns dels hereus i dilapidaci per part daquell; coneixement per part de les velles de lanticoncepci i reparaci de virginitats; inclinaci femenina a la fetilleria i a lendev inaci; aparici de Jesucrist desprs de la seva prpia resurrecci a les dones per tal que difonguin el miracle, ja que sn xerraires de mena; consideraci del matrimoni com a purgatori; i, per ltim, presncia duna aparici meravellosa que po rta la salvaci (Salam-Du). LEspill i lArcipreste de Talavera: Roig coneixia lArcipreste de Talavera, Alfonso Martnez de Toledo , que presenta diverses analogies amb lEspill. Miquel i Planas aporta entre les justificacions, lallionament dels inexperts; la divisi de lobra en quatre parts; la predestinaci; i la irregularitat dels llinatges per culpa de la luxria de les dones, entre daltres. Cantavella, per, considera generals la immensa majoria i no poden atribuir-se directament a aquesta obra. Lautora conclou en qu molts daquests motius eren presents a la tradici autctona i que no s lgic pensar que Roig hagus de prendrels duna obra fora na. A ms a ms, lautor castell va residir a Barcelona i a Valncia, i possiblement aquesta semblana li vingus de la consulta de fonts comunes. Les semblances ms cridaneres sn que les dues responen a lestructura del serm en el seu desenvolupament, apellacions a un auditori indeterminat o concret. i exposici dancdotes que funcionen com a exempla. Les diferncies entre lEspill i lArcipreste de Talavera rauen en el fet que lobra castellana s un tractat que reprova lamor boig i les dones sn criticades en funci daquest objectiu. Daltra banda, la instituci matrimonial s respectada a lArcipreste de Talavera, per en lobra valenciana el sacrament matrimonial s considerat una condemna. LEspill i el Corbaccio - Lo Somni: es pot parlar alhora del Corbaccio de Boccaccio i de Lo Somni de Bernat Metge , ja que Roig podia conixer sengles obres a travs de Boccaccio directament o b a travs de Metge. Existeixen diversos passatges en qu coincideixen les tres obres com la indignaci de la dona que es considera menystenguda; els falsos fills; els gustos literaris (Lancelot, Tristany i rei Arts) i els entreteniments o la coincidncia en algunes dones illustres citades. Roig coneixia b Lo Somni i probablement el Corbaccio , per la posici de Metge i de Roig davant el fet literari s diferent, perqu el valenci bandeja sistemticament lalta cultura, mantenint -se sempre en un registre popular, excepte en parlar de teologia, lnic camp que considera realment seris .
38

89

5. LA TERTLIA DE BERENGUER MERCADER

Els valencians del segle XV, atesa la prosperitat de la ciutat i del regne, senorgullien dano menar-se valencians i reivindicaven un particularisme propi dins la Corona dArag, que en cap cas ha de ser considerat un desig secessionista, ja que eren conscients que internacionalment sels coneixia amb el nom de catalans. Aquest orgull valenci cristallitz en el conreu literari per pa rt dalguns autors dun estil que es conegu amb el nom de valenciana prosa . Les caracterstiques daquest estil sn lartifici, lampullositat, lafectaci i, per damunt de tot, la inspiraci en la sintaxi llatina. Hi hagu altres autors no valencians que tamb varen emprar lestil potic artificis , per no anomenaren el seu estil valenciana prosa perqu no pertanyien al Regne de Valncia. Al llarg del segle XV es varen formar a Valncia diversos nuclis descriptors que es reunien i conversaven sobre literatura. Dins dels nuclis que varen conrear lanomenada valenciana prosa cal fer esment a la tertlia daquells que es reunien a casa de Berenguer Mercader , al carrer de Cavallers de la ciutat de Valncia. Fou eminentment aristocrtica i compt amb la presncia dun poeta insigne, Joan Ros de Corella . Les afeccions literries daquest grup se centraven en una idealitzaci temtica, expressi llatinitzant i recurs a la mitologia clssica. Desprs dun abundant sopar, el grup, integrat per homes de lestament nobiliari valenci, omplia les hores doci segents amb converses intellectuals i esttiques, tal com feien els cortesans italians. Al voltant daquest grup es va escriure el Parlament en casa de Berenguer Mercader (abans de 1471). Hi ha una introducci de Ros de Corella i desprs shi recullen tot de faules ovidianes, aportades per cadascun dels contertulians (Berenguer

38

Arcipreste de Talavera [Alfonso Martnez de Toledo]

(Toledo, ~1398 Toledo, ~1470) Nom amb qu s conegut l'escriptor castell Alfonso Martnez de Toledo. Resid fora temps en els regnes de la corona de Catalunya-Arag, i ocup un crrec a la catedral de Toledo. Escriv unes Vidas de San Isidoro y San Ildefonso, una Atalaya de las Crnicas, de carcter histric, i el Corbacho o Reprobacin del amor mundano, que s la seva obra ms coneguda; s dividida en quatre parts: la primera, contra la luxria, la segona, contra les dones, i la tercera i la quarta parlen de la disponibilitat dels homes envers l'amor. El Corbacho s una obra de carcter satric que incorpora a la literatura castellana un doll de llengua viva, popular i colloquial, antecedent del llenguatge de La Celestina. Amb tot i aix, l'autor es mostra preocupat pels neologismes, les figures retriques i l'ampullositat de la frase. Aquestes dues caracterstiques combinades confereixen a l'obra un carcter inimitable.

Mercader , Joan Escriv , Guillem Ramon de Vilarrasa , Llus de Castellv i Joan de Prixita ).

6. JOAN ROS DE CORELLA

6.1. Dades biogrfiques Joan Ros de Corella era fill dAusis Ros de Corella i de la seva muller Aldona. Aquesta branca dels Corella, radicada a Gandia, estava emparentada amb els March i tenien una constant relaci a nivell jurdic, com ens ho demostren els documents que ens han pervengut. A ms, el propi Ausis Ros de Corella va ser un dels testimonis del contracte matrimonial entre Ausis March i Joana Escorna. Cal assenyalar tamb que tant els seus pares com el propi Ros de Corella, varen contribuir econmicament a ledificaci del monestir de la Trinitat de Valncia, del qual tamb en fou benefactor Jaume Roig i on fou abadessa sor Isabel de Villena . Nascut segurament a Gandia entre 1433 i 1443, Joan Ros de Corella va despuntar des de ben jove com a escriptor i va rebre elogis del prncep Carles de Viana. Corella reb els ttols de cavaller i de mestre en Teologia. Aix ltim no implica que fos sacerdot. El nostre escriptor va morir el 30 dagost de 1478 aparentment sense descendncia i la seva hereva universal fou la seva germana Delfina. Ara, en els dies posteriors al trasps, Delfina va cedir lherncia a la mare dels fills de Ros de Corella (Isabel Martnez de Vera) i als seus fills (Joan i Estefania) que portaven el cognom del pare. Aquest episodi fa pensar a Mart de Riquer que Corella era sacerdot i per aquesta ra no va poder llegar testamentriament els seus bns als seus fills i a la seva amistanada. 6.2. Producci literria Corella ens ha deixat una obra extensa i variada perqu escriv poesia i prosa. Pot considerar-sel com a pont entre la cultura medieval i la nova etapa del Renaixement dins el mn cultural catal. Segu els aires classicitzants introduts per Bernat Metge i escrigu una obra original i alhora renovadora perqu cant lamor duna manera molt diferent a la de March, ja que en aquest lamor es desenvolupava a linterior de lnima i en Corella, contrriament, lamor sempre es tracta de forma molt externa, ja que el seu sensacionalisme dramtic i el seu sentimentalisme, suggereixen estats dnim no viscuts en primera persona. Estilsticament, la corelliana s una obra molt rica en imatges i ambientacions escniques amb un clar desig de renovaci, ja que a lEdat Mitjana lambient en literatu ra era desconegut. Aquesta renovaci es veu en el tractament que don a la natura. Formalment, els decasllabs corellians sacosten a poc a poc al vers itali, molt ms musical. La seva poesia no presenta la complexitat estilstica o formal de la seva prosa. Trobam estrofes amb un gran lirisme i daltres amb un dramatisme tens. La poesia religiosa ofereix un to desapassionat i, en general, saparta de la tradici provenal i sacosta a la musicalitat del vers itali (decasllabs amb rimes suaus). En canvi, la poesia amorosa segueix una lnia molt personal. En prosa, hi ha dues direccions: a) les obres inspirades pels clssics i b) les sorgides dels temes bblics. Les dues vessants presenten un clar sentit moralitzador que Corella intenta disfressar darrere el prestigi dun clssic com Ovidi. Hi ha tendncia retrica en prosa, fruit de les traduccions dels llatins i de la natural evoluci de la prosa catalana i de les altres literatures. La llengua presenta gran quantitat de neologismes, hiprbatons, sintaxi llatinitzada (com ara ls dels verbs al final de les frases o labundncia de perfrasis verbals). Hi ha la voluntat de reconstruir en llengua vulgar un sistema ric com el llat, amb recursos lxics i sintctics, i prenent com a models Ovidi o Boccaccio. Mart de Riquer proposa un estudi de la producci corelliana classificant-la en quatre grans blocs: obres religioses, obres amoroses, obres mitolgiques i peces de circumstncies. 6.2.1. Obres religioses La producci religiosa de Ros de Corella s considerable, per, deixant a banda la seva versi del Cartoix i la dels Salms, cal assenyalar que les obres religioses corellianes no tenen lalada que es podria esperar dun mestre en teologia. La vida gloriosa de santa Anna: es tracta duna amplificada i dilatada biografia de la mare de la Verge Maria. Apareix el tema del matrimoni que durant molts anys no t descendncia. Corella aboca sorprenents dades sobre la vida de santa Anna, com ara que mort sant Joaquim, encara contragu dos matrimonis ms i tengu altres dues filles que li varen donar un munt de nts. El mbil que indu Corella a escriure aquesta obra, el trobem en la dama a qui va endrear lobra: Volant de Monpalau, casada amb Llus de Castellv, germ de Franc de Castellv, un dels autors dEscacs damor. Aquest matrimoni no va tenir descendncia i Ros de Corella redact aquesta pea hagiogrfica perqu no desespers la divina misericrdia. Quant a lestil, cal assenyalar que aquesta obra no presenta el caracterstic estil pomps i retricament complicat propi de Corella, probablement perqu anava adreat a una dona eixorca que havia dentendre el text. Histria de la gloriosa santa Magdalena: com lanterior, pren com a punt de partena la Legenda aurea

90

91

de Iacopo da Varazza . Narra la histria de santa Magdalena bevent de fonts bbliques i desprs acull les divulgades llegendes de penitncia de lantiga pecadora . Aquesta s una narraci de tema i esperit completament medievals per relatada amb un estil renaixentista i recargolat sintcticament i retricament, encara que Corella afirmi de manera humil que ho ha traslladat en lo baix estil de ma escriptura. Aquesta histria va ser dedicada a la dama Lionor de Flors, vdua de Francesc de Vallterra, a qui dedica una poesia amorosa molt bella. La histria de Josef fill del gran patriarca Jacob : degu ser creada quan Corella ja tenia el ttol de mestre en Teologia. Es tracta duna gran amplificaci dels captols del Gnesi que narren els fets de Josep. Cal destacar lepisodi de lenamorament de la dona de Putifar, en qu Corella desplega amb ms encert el seu retric estil. El cartoix: es tracta duna traducci de la Vita Christi que va escriure el cartoix Ludolf de Saxnia , datada entre 1348 i 1377. La traducci corelliana va aparixer impresa en quatre entregues i assol un xit fabuls, despertant fins i tot linters del rei Ferran el Catlic. El Psalteri: va aparixer publicat a Vencia a labril de 1490 per causa de les diferents disposicions de la Inquisici valenciana sobre els textos bblics en vulgar. Es tracta duna traducci de salms sobre el text de la Vulgata, amb cultismes procedents del llat. Poesies marianes: es tracta de lnica obra religiosa en vers creada per Corella. Dins daquest grup cal esmentar la Vida de la sacratssima verge Maria en rims, obra molt ms laudatria que narrativa. La Vesi: aquest escrit t tres propsits: raonar teolgicament la puresa de la concepci de Maria, descriure un nou retaule de la capella de nostra senyora de Grcia (que es venerava a lesglsia de sant Agust de Valncia) i lloar mossn Fernando Die. 6.2.2. Obres amoroses Balada de la garsa i lesmerla: aquesta composici est escrita amb una agilitat i alegria, amb un sentit del ritme i una suavitat darticulaci que omplen de grcia lesquema raonador, gaireb de sillogisme, que sost tot el joc. La successi de rimes oxtones, sempre de tanta duresa, passa inadvertida sota lalternana delicada dels seus sons. Es tracta dun rondeau que recorda, per les deixa pllides i sense relleu, certes esparses de Jorge Manrique . Tragdia de Caldesa: comena amb una retric pargraf en qu lautor pondera la seva tristesa i desitja que arribi la fi del mn a conseqncia de lesdeveniment que relatar: una donzella, desprs dhaver estat llargament requerida per lautor, el tanca a la seva cambra. Lautor veu per una finestreta com la donzella s abraada per un altre home. La parella sacomiada de forma afectuosa. La noia sacosta a la cambra on havia tancat lautor i aquest anuncia que no la voldr veure mai ms. La donzella reconeix la seva culpa i es confessa mereixedora de linfern pel que ha fet. Mart de Riquer ha assenyalat que, ben probablement, aquesta novelleta estigui bastida sobre una ancdota real ocorreguda al propi Corella. De fet, algunes de les poesies amoroses conservades de Corella estan adreades a una dama anomenada Caldesa. Poesies a Caldesa: Corella va deixar poesies referents a la traci i a la infidelitat de Caldesa. Aquesta tristor i pena interior de Corella mena a un seguit dira i dinsults en qu blasma Caldesa i lacusa fins i tot de judaisme. Enmig dironies i dinsults, Corella reconeix que Caldesa s una dama galant, de bona cara, per que desafortunadament t un cor fals . Sembla que els amors de Corella i Caldesa varen acabar quan aquesta li va ser infidel. Corella reaccion primer amb actitud dolguda i trista i, posteriorment, amb sarcasme i stira. Epistolari amb el prncep de Viana: aquesta correspondncia (tres lletres del prncep en castell i tres de Corella en catal) tengu lloc entre juliol de 1458 i juliol de 1459. Carles de Viana tendria aleshores entre 37 i 40 anys, mentre que Corella seria ben jove (tendria entre 15 i 25 anys) per ja era un escriptor de certa fama. El prncep se li adreava amb una gran consideraci, sense retraure-li la joventut ni la manca d experincia. Corella tamb li mostrava un gran respecte, tractant-lo de Vostra Majestat, encara que era rei dels navarresos des de 1457. Era, a ms, duc de Gandia des de 1439 i potser aquest tractament fos una manera de retre-li vassallatge emprada per Corella. Li adreava hiperblics ditirambes que possiblement dissimulaven una actitud adversa cap al rei Joan Sense Fe. El problema que li plantejava el prncep a Corella era que hi havia dues dames: ell namava una, per aquesta no el corresponia; en canvi, hi havia una altra dama enamorada del prncep per aquest no lestimava. Corella li recoman que deixs a un costat aquella que no lestimava, ben segurament mogut per lexperincia que havia viscut amb Caldesa. Lletres a Volant Durleda: existeixen dues brevssimes lletres en prosa adreades a Yolant Durleda, de cognom tan rar que Mart de Riquer ha llenat la hiptesi que es tracti dIsabel Martnez de Vera, marc dels fills de Corella. A la primera de les dues lletres, li demana resposta per a concertar una entrevista i a la segona, mostra la joia de lamant correspost, encara que acaba lamentant-se de pertnyer a lestament eclesistic i de no poder amar normalment. 6.2.3. Obres mitolgiques Les proses mitolgiques de Corella sn la mostra literria ms marcada per lestil i pel llument de

92

lescriptor. Pretn acostar-se als ms tpics termes de lantiguitat clssica per tal de reflectir estats passionals. La narraci mitolgica permet tot tipus de filigranes retriques i dexhibicions de mestratge en lelegant ordenaci i cadncia dels mots. Ja sha esmentat el gran influx que Ovidi exerc sobre Corella , que es veur especialment reflectit en aquest bloc. Lamentacions de Mirra e Narciso e Tisbe: s una trilogia que recull tres dissortats amors que Corella compara amb el seu propi fracs amors. La primera part explica la histria de lamor incestus de Mirra per la seva dida, narrat en primera persona i en forma de plany. La segona part s la lamentaci de Narcs, causada pel seu propi enamorament en veures reflectit a laigua clara. La tercera part se centra en el llarg parlament dels dos joves, Tisbe i Pram. per trobar-se fora de les seves cases respectives. Histria de Biblis, qui senamor de Canna, germ seu: Corella conserva la intenci daquells versos, encara que nactualitza diferents detalls a la realitat quotidiana del segle XV. El raonament de Telam e de Ulixes en lo setge de Troia davant Agamen aprs mort Aquilles sobre les sues armes: els raonaments sn unes peces de tipus oratori, destil elevat i contundent, amb troballes en lexpressi i un cert dramatisme. El raonament de Telam segueix de ben a prop el test ovidi, per el raonament dUlisses abreuja molts conceptes. Plant dolors de la reina Hcuba, raonant la mort de Pram e de Policena e dAstianacres: Corella colloca en boca de la reina Hcuba la descripci de la fi de Troia. s especialment colpidor el parlament de la sibilla Cassandra. Histria de Jason e Medea: Corella beu dOvidi i de Sneca. Tota lobra s posada en llavis de Medea, que explica la ingratitud de Jason per donar exemple a les dones. Histria de Lender i Hero: s escrita en prosa amb la particularitat que intercala versos estramps. 6.2.4. Peces de circumstncies Aquestes sn algunes de les obres que Corella va escriure mogut per circumstncies diverses: Triunfo de les dones: s un llarg parlament en defensa del sexe femen contra els seus detractors, posat en boca de la Veritat. El cos de largumentaci est bastit a partir dels tpics de rigor dels apologistes medievals de les dones. La lletra que Honestat escriu a les dones: Honest[ed]at plany la mort duna virtuosssima dama, la muller del cavaller mossn Joan Fabra, a qui Jaume Roig endre el seu Espill. Sepultura de mossn Franc dAguilar: lautor surt un dia de Valncia i ensopega amb una magnfica sepultura. Fa una descripci de les figures allegriques del sepulcre, que cont el cos del cavaller valenci Francesc Aguilar, que particip en el setge de Loja mentre la Corona de Castella conqueria Granada. Epitafis: Corella nhi va dedicar un al cavaller valenci Perot de Penarroja, mort com Aguilar a la guerra de Granada. Tamb nhi va escriure un altre, connectat amb el sirvents, al cavaller Bernat del Bosch, cremat a la foguera per sodomita. 6.3. Crtica literria, fonts de lobra corelliana i trets especfics Ramon Miquel i Planas (1913) posa en relleu el contrast entre lxit de pblic en vida del poeta i loblit en qu va caure a partir del segle XVI fins el segle XIX. Jordi Rubi i Balaguer (1984) considera que no estan a la mateixa altura la florida prosa de les obres mstiques i les imitacions clssiques, sovint animades narracions; va violentar la llengua fins al lmit (construcci llatina, girs, llicncies i massa ornament) que donaren a les seves obres una lectura fatigosa. La crtica ha lloat la poesia de Corella per la novetat que suposa, per ha criticat durament la prosa, basant-se en el criteri postromntic de loriginalitat i creativitat i el prejudici antibarroc installat a ca nostra. Ara b, la crtica ha errat en aquesta suposada decadncia del poeta, ja que els trets de la seva obra sexpliquen per la seva formaci de teleg i de poeta dantiga estirp trobadoresca, amatent a les innovacions literries que exportava el quattrocento humanstic itali. Lola Badia (1988) interpreta la seva obra mitolgica com a exercicis amb un sentit doctrinal, relacionada amb els rifacimenti; altres erudits veuen Corella com un clergue sense vocaci que escriu sobre lamor com a teraputica sentimental, i que al final evoluciona cap a una espiritualitat ms sentida: la religi s un refugi davant la vida de cavaller que li hauria tocat viure com a hereu duna famlia aristocrtica, perqu lactitud humana i la seva obra literria sn lencarnaci de la crisi de lesperit cavalleresc. De sempre Jaume Roig i Corella han estat criticats per les seves tries estilstiques (la poesia en el primer i la prosa boccaccesca del segon). El que pretn el primer s innovar, convertir loctosllab tradicional al tetrasllab (noves rimades comediades) que donen forma a una ficci dun realisme distorsionat i basat en els esquemes temtics de la narrativa ms tradicional; aquesta manera de fer literatura soposa radicalment a lestil de la valenciana prosa. Si Roig fugia de la poesia fent aquesta mena de versos, Corella es proposa cultivar-la en llengua vulgar, intentant ennoblir-la al mxim amb lenriquiment de la sintaxi . Lola Badia distingeix dins la producci corelliana entre dos tipus de poesia: la poesia prpiament dita,

93

emparentada amb la teologia i en aquest cas amb les metamorfosis ovidianes; i la vulgar poesia, relacionada amb les recreacions dels contertulians de Berenguer Mercader, entesa com un exercici per evitar loci i relacionada amb nocions com lharmonia, lelegncia i lelevaci destil. Jordi Carbonell (1983) detecta trets destil que constitueixen lalt estil delegant poesia, com recursos de carcter retric i prosdic encaminats a ampliar la frase romnica sobre el model de la llatina i ornamentar-la amb jocs conceptuals, imatjats, fontics o rtmics. Les principals fonts de lobra corelliana sn Ovidi i Sneca per a les proses mitolgiques, per la modernitat del nostre autor rau en el tractament dels temes amatoris que Eiximenis tant havia condemnat; linters de Corella pels dos autors clssics era un smptoma humanstic innovador introdut per Metge . Recordem que entre les obres de joventut de Corella no shi adverteix cap rastre delement religis ni moralitzador. Corella consider les imitacions clssiques que va compondre com un entreteniment culte, refinat i elitista. Per tamb adopt, sense fissures, lactitud del teleg prctic en laplicaci dels mtodes escolstics de lectura de la sacra pagina: ens fa saber que la teologia s la seva mxima ocupaci destudi i que la seva ploma sexercita amb la redacci de sermons. De Boccaccio segueix la lnia de lexaltaci de la poesia, amb el propsit de titllar dediablica la teologia pagana; la reducci de lallegoria a la moral s una decisi de lautor, i grcies a aix podr reconduir el discurs interpretatiu cap a una ensenyana moral, digna dels sermons que tamb locupaven. Ls dimatges de Dant tamb hi s present, com la comparaci de Brutus-Judes, i serveix a Corella per reconduir el seu exemplum pag a la ms pura ortodxia cristiana; no s possible separar en Corella, com en cap medieval, la moral de la literatura.

7. CONCLUSIONS
Com sha vist, Jaume Roig i Joan Ros de Corella sn els mxims exponents de la narrativa catalana en prosa i en vers del segle XV. La producci literria dambds, tot i ser divergent pel que fa a la temtica, demostra que hi havia una constant ebullici literria a la Corona dArag, i en particular al Regne de Valencia. Els cercles literaris de Bernat Fenollar i de Berenguer Mercader no fan ms que subratllar la importncia de la literatura per a lemergent classe burgesa valenciana. Paradoxalment, la producci literria de Roig i de Corella culmina el perode daurat de les nostres lletres, ja que els esdeveniments poltics derivats de la uni amb la corona castellana, propiciaran una progressiva substituci lingstica . Aix ja sentreveu en lobra dalguns dels autors que ens han ocupat, ats que incorporen tmidament castellanismes lxics a la seva producci. Amb la desaparici de Corella, els crtics assenyalen linici del declivi en la qualitat de la literatura catalana. Caldr viure lagonia de tres segles durant lEdat Moderna fins que arribi loda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau, que marcar lescopetada de sortida envers la recuperaci literria del pas.

BIBLIOGRAFIA

BADIA, Lola. De Bernat Metge a Joan Ros de Corella. Barcelona: Quaderns Crema, 1988. CANTAVELLA, R. Els cards i el llir: una lectura de lEspill de Jaume Roig. Barcelona: Quaderns Crema, 1992. CARBONELL, J. Estudi preliminar a Obra profana, de Joan Ros de Corella. Valncia: Edicions 3i4, 1983. FERRANDO, A. i NICOLS, M. Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Edicions Tndem, 1993. FUSTER, Joan. Misgins i enamorats. Alzira: Edicions Bromera, 1995. JFER, Salvador. Estudi introductori, dins Lo procs de les olives. Lo somni de Joan Joan. Valncia: Edicions 3i4, 1988. MIQUEL I PLANAS, R. Introducci a Obres de Joan Roi de Corella. Barcelona: Biblioteca catalana, 1913. PACHECO, Arseni. Prleg a Blandn de Cornualla i altres narracions en vers dels segles XIV i XV. Barcelona: Edicions 62-La Caixa,1989. PEIRATS, A. I. Una aproximaci a lEspill de Jaume Roig. Alzira: Edicions Bromera, 2004. RIBERA-LLOPIS, J. M. Estudi introductori, dins Narrativa breu catalana segles XIV-XV. Valncia: Edicions 3i4, 1990. RICO, Francisco. Prleg a Tragdia de Caldesa i altres proses, de Joan Ros de Corella. Barcelona: Edicions 62-La Caixa, 1980. RIQUER, M., COMAS, A. i MOLAS, J. Histria de la literatura catalana. Barcelona: Editorial Ariel, 1980. RUBIO i BALAGUER, J. Historia de la literatura catalana. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984. VIDAL ALCOVER, J. Prleg a Llibre de les dones de Jaume Roig, prosificat per Maria Aurlia Capmany. Valncia: Edicions 3i4, 1992.

9. La prosa del XV. El Tirant i el Curial

Taula

94

1. CONTEXT HISTRIC 2. LITERATURA DE CAVALLERS 2.1. El naixement de la novella 2.2. Les novelles sentimentals 2.3. La matria de Bretanya 2.3.1. Blandn de Cornualla 2.3.2. La Faula 2.4. Llibres de cavalleria i novelles cavalleresques 2.5. La Histria de Jacob Xalabn 3. CURIAL I GELFA 3.1. Dataci 3.2. Autoria 3.3. Argument 3.4. Alguns trets especfics de lobra 3.5. Llengua i estil 3.6. Edicions 4. TIRANT LO BLANC 4. l. Dades biogrfiques 4.2. Producci literria 4.3. Tirant lo Blanc 4.3.1. Dataci de lobra 4.3.2. Autoria 4.3.3. Argument 4.3.4. Dedicatria i finalitat de la novella 4.3.5. Alguns trets especfics 4.3.6. Fonts de lobra 4.3.7. Llengua i estil 4.3.8. Edicions i traduccions 4.3.9. Influncia en obres posteriors 4.3.10. Valoracions crtiques 5. CONCLUSIONS

Tirant lo Blanc i Curial i Gelfa sn les dues primeres mostres reeixides de novelles de ficci escrites a ca nostra. Per no varen sortir del no res, va caldre la influncia duna tradici literria fonamentada en el cos de la cavalleria, que impartia la seva particular justcia a lEuropa medieval. Al caliu daquest fenomen, es va vertebrar la Matria de Bretanya, una literatura plena dinversemblana i delements meravellosos que va captivar els primers lectors de lEdat Mitjana. Al segle XV es consolida una percepci del mn antropocntrica que fa davallar la fantasia i que els llibres de cavallers adoptin trames ms humanitzades. Tirant lo Blanc, per exemple, no es limita a mostrar batalles i justes militars entre cavallers: aplega trames ertiques i sentimentals, tot aprofundint en el tractament psicolgic dels diferents personatges. Amb la immortal novella de Martorell, la literatura catalana assoleix la maduresa.

1. CONTEXT HISTRIC
A lEuropa del segle XI simpos el feudalisme com a model de relaci poltica i socioeconmica. Els estats medievals estaven dividits en feus i al capdavant de cadascun hi havia un senyor feudal amb un seguici de vassalls a la seva disposici. El senyor feudal havia dalimentar -los, educar-los i protegir-los; a canvi, els vassalls, treballaven per al senyor i lajudaven en cas de guerra o de croada. En aquest context va nixer la cavalleria, una mena dorde que advocava per mantenir lstatus quo de la societat feudal, protegir els febles, defensar el seu senyor, resguardar la religi i, per damunt de tot, cercar la glria i lhonor amb lobjectiu dascendir socialment . Per tal de formar part de la instituci de la cavalleria, calia ser armat cavaller (anomenat mossn), privilegi que

corresponia als nobles o als reis. Per a un cavaller sols existien lhonor i la glria, i calia cercar-los, tot menyspreant el dolor i la mort. Els cavallers es trobaven constantment immersos en lluites o guerres derivades de la defensa dels seus senyors. Per tamb havien de fer front a conflictes personals amb altres cavallers, als quals desafiaven a tota ultrana mitjanant lletres de batalla. Els cavallers de lEdat Mitjana confien en el judici div: si all que defensen s just, Du atorgar la victria en combat al cavaller que tengui la ra. Al voltant de la cavalleria va crearse tota una gamma dexhibicions de fora i dherocitat (cerimnies, tornejos, justes, passos darmes, etc.). La literatura catalana aviat es va fer ress daquesta instituci i del seu ideari, i gener obres amb finalitat didctica i grans dosis de realisme. Ramon Llull escrigu el Llibre de lorde de cavalleria amb la voluntat de dibuixar el prototipus de cavaller medieval. En aquest opuscle el beat sadrea a la cavalleria per tal denfortir els ideals cristians. Idealitza la cavalleria des de langle de les missions espirituals: consider que els cavallers sn dipositaris de les millors virtuts cristianes (humilitat, obedincia i justcia) i han de lluitar contra els vicis que les enterboleixen. Alhora, els cavallers han de vetllar pel manteniment de la jerarquia social: han de socrrer el prosme i posar-se al servei dels interessos de la fe catlica i de lEsglsia. El rei Pere el Cerimonis, daltra banda, tamb escriu el Tractat de cavalleria, traducci dun text que havia escrit Alfons el Savi de Castella. A comenaments del segle XV el feudalisme comena a davallar i es configura una nova societat mercantil al voltant de les ciutats amb una classe social emergent, la burgesia. Queden pocs cavallers errants i els ideals de la cavalleria es redueixen a la simple ostentaci i al joc cortes, amb una minva de les seves funcions. Els cavallers errants eren figures habituals a Catalunya i al Pas Valenci durant el segle XV. Solien anar acompanyats daparatoses comitives, com les que descriu Mart de Riquer (1980: 256-257): Miquel dOrs necessitava trenta-cinc cavalls per a anar de Pars a Anglaterra: Wenceslau dOppania portava una comitiva muntada en cinquanta rossins, i Guillaume du Chastel, per anar a Segvia per lluitar-hi amb Pere de Cervell, demanava al rei de Castella salconduit per a dues-centes persones i doscents cavalls. A partir del segle XVI tot aix canviaria: lesperit cavalleresc i la cortesia en lexpressi en les lletres de batalla varen minvar. Posteriorment sintensificarien els duels populars entre pagesos i augmentaria el bandolerisme.

95

2. LITERATURA DE CAVALLERS
2.1. El naixement de la novella Les mostres ms antigues de narracions en llenges romniques, les narracions piques com la Chanson de Roland o el Poema del Cid, eren escrites en vers. Ara b, lescriptura en vers no implicava que nicament fossin difoses en recitals a crrec dun joglar; tamb podien ser llegides, com a narracions, en un llibre. La composici en vers de les narracions piques medievals potser es degui tamb a la influncia dels poemes pics llatins, ja que les traduccions que varen fer-se a mitjan segle XII a Frana, traslladaven a la llengua vulgar la Tebaida dEstaci o lEneida de Virgili . Aquestes traduccions rebien el nom de roman, ja que implicaven ladaptaci al roman de textos escrits originriament en llat. Ara b, en la traducci no va reportar-se lhexmetre de lepopeia llatina, sin que sopt per emprar loctosllab apariat, disposat en parelles de la mateixa rima . En la segona meitat del segle XII, els autors francesos tamb varen emprar aquest metre narratiu per escriure les seves prpies narracions novellesques. Aquest metre arribaria a lrea dinfluncia occitana; all els occitans varen conrear la narraci novellesca en vers i li varen atorgar el mot novas. A Catalunya, ja al segle XIII, les narracions en vers que sescriviren varen rebre el nom de noves rimades. 2.2. Les novelles sentimentals Potser la primera mostra en catal de la influncia de lHumanisme sn unes novelletes molt breus que es van escriure en aquesta poca i que es poden classificar com a narracions allegoricosentimentals: efectivament, gaireb totes semblen versions diferents dun mateix problema amors que es resol per mitj duna allegoria, sobretot mitolgica, que serveix de recurs literari i dexemple per a un cas real. Lallegoria ms repetida s la de la Cort de Venus o del du Amor, on es debaten temes amorosos per trobar-ne la soluci, una soluci que, encara que ni els seus autors no en siguin conscients, ja deixa entreveure uns corrents ideolgics allunyats de la concepci purament medieval de lamor. Aix, i dautors ja coneguts, tenim, per exemple, La bella Venus de Francesc de la Via ; les peces mitolgiques i La tragdia de Caldesa de Joan Ros de Corella ; Despropiament dAmor de Romeu Llull , i el Raonament ab Esperana i la Requesta dAmor, de Francesc Alegre . Annimes ens han quedat dues obretes, la Faula de les amors de Neptuno Diana feta per Claudiano, que sembla

que amaga personatges i fets reals de lpoca, i, sobretot, la Histria de lamat Frondino e de Brisona, una histria damor molt bella entre una dama rica i un escuder, no gens allegrica, que utilitza dues tcniques narratives diferents: la de les cartes damor en prosa per explicar els dubtes amorosos, els sentiments i les pors, i que sn el desencadenant de la veritat, i la de les noves rimades (llargues tirades de versos amb rima apariada), que serveixen per anar explicant la histria i per introduir les cartes i acotar-les. Es tracta, id, dunes obretes medievals encara en molts aspectes, per un esgla necessari per anar preparant el pblic per a la nova sensibilitat de lHumanisme, com un pont entre el mn medieval que desapareixia i el mn modern que maldava per imposar-se enmig dun ambient encara conservador i convencional. La bona literatura savana sempre a la seva poca, i si b aquestes novelletes fan un pas tmid enclavant, el cas de Tirant lo Blanc confirmar aquesta teoria i aquest canvi de mentalitat. 2.3. La matria de Bretanya A les darreries del segle XII, en temps dAlfons el Cast (1162-1196), ja es coneixien a Catalunya les narracions novellesques de la Matria de Bretanya, tot daventures i llegendes vinculades al rei Arts, Lancelot, Tristany o la llegenda del Graal. A Frana, les narracions artriques escrites a la Bretanya per Chrtien de Troyes i altres autors, varen gaudir duna gran difusi durant el segle XIII i, al llarg de la centria segent, serien tradudes al catal. Aquesta difusi de les traduccions catalanes va fer que a ca nostra molts autors escriguessin novelles de cavallers. Mart de Riquer (1980) assenyala que hi ha indicis que demostren un intens conreu daquest tipus de narracions, per sols ens nhan pervengut dues mostres: Blandn de Cornualla (dautor annim) i La faula (del mallorqu Guillem de Torroella ). 2.3.1. Blandn de Cornualla s un exemple de roman medieval, gnere situat a mig cam entre el conte folklric i la novella moderna. Consta de 2.394 octosllabs apariats. Lobra s un exemple de lideal cavalleresc i recrea un ambient que predisposa a acceptar el mn propi daquell ideal amb tot el que t de dignitat magnfica i tamb darbitrari . Els protagonistes sn dos amics, Blandn i Guillot, de la villa de Cornualles. El primer posa lideal i lacci cavalleresca al servei del prosme. El segon, en canvi, obra pel desig de la glria i la fama personal, sense tenir en compte les possibles conseqncies de les seves accions. Blandn de Cornualla acaba amb el triomf de lamor i de lamistat, i manifesta una escletxa de crisi en lideal cavalleresc, ja que els protagonistes sn marits burgesos i satisfets. 2.3.2. La Faula s una narraci que consta de 1.268 octosllabs apariats, escrita en primera persona i protagonitzada pel mateix Guillem de Torroella , que explica com un dia, passejant per les costes de Sller, va pujar accidentalment a una balena que va conduir-lo a una terra llunyana (Mart de Riquer suposa que Siclia, per les descripcions de distncia des de Mallorca) plena de bells emplaaments i danimals amb capacitat de parlar. El narrador cerca el rei Arts i coneix una bella princesa que resulta ser la fada Morgana, germana carnal del rei. Lautor va veure el rei malalt, a travs dun anell de la fada, allitat i amb dues dames (Valor i Amor) planyent -lo. Torroella es posa en contacte amb el rei Arts i aquest li explica que es troba malalt perqu, segons pot veure a lespasa Escalibor, hi ha homes vils i avars que no deixen als cavallers coratjosos dur a terme bones accions. Arts demana a Torroella que quan torni al seu mn, expliqui a tothom el que ha vist i aix ho fa. Cal assenyalar que els parlaments dels animals, de Morgana i Arts estan versificats en un elegant francs mentre que la resta de la composici est escrita en catal. 2.4. Llibres de cavalleria i novel les cavalleresques Les narracions de cavalleries, que abraarien la literatura del roman arthurien, produda a lentorn de la Matria de Bretanya, es caracteritzen per desplegar tot delements meravellosos i inversemblants (dracs, nans i gegants, animals que parlen, edificis aixecats per art de mgia, cavallers dexagerada fora fsica capaos de desfer exrcits sencers, ambients de misteri i fetilleria, etc.) i per situar lacci terres llunyanes i extiques i en un passat remot. Els llibres de cavalleria traslladen el lector a mns de fantasia i de somni i les creacions que major difusi varen aconseguir a lpoca foren les obres de Chrtien de Troyes , les prosificacions del Lancelot o del Tristany del segle XIII o els libros de caballeras castellans encapalats per Amads de Gaula. La lectura daquestes obres fu enfollir el protagonista del Quixot de Cervantes, i justament lobra clau de la literatura espanyola es fonamenta en la pardia dels llibres de cavalleria. Mart de Riquer (1980) ha fixat una distinci terminolgica per referir-se als llibres de cavallers com Tirant lo Blanc o Curial i Gelfa, que no sadaptarien a les caracterstiques fixades abans, i els anomena novelles cavalleresques . Aquestes novelles manquen delements mera vellosos i palesen una gran versemblana. Lacci sesdev a terres conegudes i en un temps prxim, i sarranja amb allusions a individus histrics, per tal daconseguir una aproximaci a lpoca. En definitiva, les novelles cavalleresques presenten un important realisme.

96

2.5. La Histria de Jacob Xalabn 2.5.1. Una histria damors prohibits Difcil de situar en un gnere narratiu concret, la Histria de Jacob Xalabn s una novella dautor annim, escrita probablement els primers anys del segle XV i basada en uns fets i en uns personatges reals, on intervenen elements de la novella cavalleresca i de la novella sentimental. Es tracta duna histria damor, de tema oriental, que transcorre a la cort turca dels anys 1387-1389. El sold de Turquia, Elbai Murat o Almurat, t dos fills, per un s el legtim hereu, Jacob Xalabn, i fora de la cort, perqu s bastard, viu Beseit Bei o Bajazet. Morta la mare de Jacob Xalabn, el sold sha tornat a casar amb una allota molt ms jove que ell, Issa Xalabina. El drama esclata quan Issa Xalabina senamora bojament del seu fillastre, Jacob Xalabn, i li proposa de tenir relacions:
E un jorn, estant ella en la sua cambra, e la dita dona, ella, no vahent neg en la dita sua cambra sin Jacob Xalabn, fillastre seu, ella, ax con aquella amor que la destrenyhia. no poch pus soferir, si sabs sser morta, ans, ax com a desesperada e avorrint lo seu senyor e marit e no anant-li lo cor en ell, sis lev en peus, e ab los brassos estesos abrass e bes molt estretament lo dit seu fillastre, dient: O amich, jo sn morta si nom compleys a la mia voluntat.39

97

Jacob Xalabn shi nega i Issa Xalabina cau greument malalta damor. Un metge jueu, Quir Mosse, que sap la veritat i vol treuren profit, enganya el sold dient-li que lnic remei per guarir la malaltia dIssa Xalabina s fer matar Jacob Xalabn i dur-li el fetge. Almurat est tan enamorat de la seva dona que hi accedeix i mana fer matar el seu fill. Lencarregat de dur a terme lassassinat, per, deixa fugir Jacob Xalabn amb un gran amic seu, Al Baix, ben lluny de Turquia, i porta el fetge dun crvol a Almurat i a Issa Xalabina, que creuen que realment el noi ha mort. Jacob Xalabn i el seu amic Al Baix comencen les seves aventures a Palcia, on molt aviat aconsegueixen ser rics i famosos grcies a la seva destresa com a bons cavallers. I tots dos senamoren i decideixen tornar a Turquia amb les seves estimades. Issa Xalabina ha mort i a la cort turca se celebren les noces dels dos amics, amb una gran alegria per part dAlmurat, que ha recuperat el seu fill hereu, i no tanta alegria per part de Beseit Bei, que ja tenia coll avall que ell seria el nou sold. Quan sembla que la novella ha dacabar amb un final feli, arriba la notcia que els cristians han envat les terres dAlmurat, i tots van a defensar-les. La batalla de Kosovo s guanyada per les tropes turques, per un cristi fereix mortalment Almurat, que s rematat pel seu propi fill Beseit Bei; desprs, aquest ofega Jacob Xalabn i es proclama nic senyor de limperi turc. Un final totalment inesperat. 2.5.2. s una histria real? Lautor annim daquesta novelleta coneixia molt b la realitat turca de lacabament del segle XIV, perqu la data dels fets i la ubicaci geogrfica de la novella sn reals; per va anar mes enll, perqu tamb moltes de les situacions que shi descriuen sn reals i en fa una refosa entre la histria real i la ficci. Aix, Murat I de Turquia (1360-1389) va tenir realment dos fills que es deien Bajazet i Jacob (tot i que a la societat turca noms compta la via paterna i no existeixen els fills bastards), es va casar tres vegades i la darrera ho va fer amb una germana del tsar de Bulgria, Tamara, que podria ser el model histric del personatge dIssa Xalabina. El final de la novella tamb s histric: el 1389 es va produir la batalla de Kosovo, on va morir Murat I (no se sap si rematat, o no pel seu fill Bajazet), i quan aclamaven Jacob com a successor, Bajazet el va estrangular a la seva tenda i ell va ser proclama sold de Turquia. 2.5.3. Originalitat de la novella Podrem dir que s una novella daventures amoroses, com era habitual en la narrativa europea dels segles XIV-XV
40

, i que realment comparteix moltes caracterstiques amb el Curial e Giielfa i amb el Tirant lo Blanc, com les habilitats cavalleresques de Jacob i del seu amic Al, la versemblana geogrfica, temporal i histrica del narrador, lexacta ambientaci histrica del conjunt dels fets, els elements fatals que precipiten el desenlla trgic, etc.

39

Versi literal moderna: I un dia que ella era a la seva cambra i no hi veia ning ms que Jacob Xalabn, fillastre seu, ella, amb aquell amor que la feia patir tant, no ho va poder suportar mes, com si se sentis morta, sin que, desesperada i avorrint el seu senyor i marit i no tenint el cor en ell, es va aixecar i amb els braos estesos va abraar i va besar molt fort el seu fillastre, dient: Oh, amic, jo sc morta si no compliu la meva voluntat.

40

Un exemple ns lobra del poeta i narrador hisp prerenaixentista, Crcel de Amor, de Diego de San Pedro , un autntic xit editorial de lpoca, que fou aviat traduda a totes les llenges dEuropa, i segu reeditant-se i traduint-se encara durant els segles XVI i XVII. Fou traduda al catal per Bernard Vallmanya i publicada com a Lo crcer damor per Joan Rosembach el 1493, en el que constitueix probablement el primer llibre illustrat de la impremta catalana. Conta una desgraciada histria damors entre Leriano i Laureola, i el lent sucidi del primer. Una gran part de la novella s epistolar.

Per a la Histria de Jacob Xalabn shan canviat els papers: els bons herois, els protagonistes de lobra, sn cavallers turcs, i els antiherois que ataquen els seus exrcits i maten Almurat sn els cristians. Lautor, que escriu pensant en un pblic occidental, demostra un gran coneixement del mn otom i una gran simpatia pels turcs i sempre adverteix el lector de les singularitats dels seus costums, perqu els protagonistes siguin acceptats com a herois. I, s clar, la influncia dalguns contes de Les mil i una nits s molt ms present que a les altres novelles del segle XV.

3. CURIAL I GELFA
Aquesta s la primera de les dues grans novelles cavalleresques de la literatura catalana medieval. Lobra ens ha arribat a travs dun manuscrit del segle XV conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid , del qual Manuel Mil i Fontanals en fu la troballa lany 1876 . Va ser precisament Mil i Fontanals qui li pos el ttol a lobra, ja que el manuscrit estava nu de ttol i dautor . Curial i Gelfa no fou duita a impremta quan va ser escrita i aix ha fet que romangus perduda durant ms de quatre segles. 3.1. Dataci Tota la crtica est dacord a situ ar-ne l escriptura al segon ter del segle XV, ara b amb matisacions respecte al ventall danys en qu podria encabir-se la redacci. Duna banda, Alfons Par en concret la redacci entre 1443 (any en qu el Magnnim va prendre possessi de Npols) i 1460. Ms tard, Mart de Riquer en situ lescriptura entre els anys 1435 i 1462, per a la qual cosa va allegar que lobra no fou escrita abans del 1435, perqu aquell fou lany en qu la villa de Casalo esdevingu capital de Montferrat, i lautor indica en la novella que aquella era la residncia del marqus. La data de redacci de Curial i Gelfa no pot anar ms enll de 1462 perqu, en un moment donat, el narrador enumera les llenges de lOrde de Sant Joan de Jerusalem i esmenta la dEspanya, que a partir de 1462 el mestre Pere Ramon Sacosta escindiria en dues: la llengua dArag i la de Castella. Anton Espadaler , en canvi, no posposaria la fi de lescriptura de la novella ms enll de 1456, any en qu Constantinoble ja havia caigut i no tendria sentit de fer vncer Curial lestol turc. 3.2. Autoria El fet que el manuscrit de Curial i Gelfa no estigui signat ha alat un munt dinterrogants al voltant de la identitat de la persona que va escriurel. Anton Espadaler (1984) ha recollit els diferents punts de vista sobre lautoria de la novella. A principis del segle XX, tant Antoni Rubi i Lluch com Llus Nicolau dOlwer varen llenar la hiptesi que lautor de Curial i Gelfa estigus situat a lentorn de la cort dAlfons el Magnnim a Npols, ats que el narrador cita topnims milanesos i italians, la qual cosa demostra que els coneixia de prop. Aquesta hiptesi se sost en el fet que el nostre rei pretenia incorporar a la Co rona dArag el ducat de Mil, escenari on sesdev bona part de la trama de la novella, i aquesta shau ria escrit per penetrar a la poltica italiana. Espadaler dubta que lobjectiu de lannim autor fos aixecar un allegat procatal a Itlia, ja que si hagus estat aix, la novella hauria estat escrita en itali. Altrament, Espadaler considera que la presncia del rei Pere el Gran denota un cert ressentiment envers el Magnnim. Mart de Riquer llena lany 1964 una segona hiptesi, vinculant lautoria de Curial i Gelfa a un acte laudatori a Jaume dUrgell, un dels candidats a rei de la confederaci catalanoaragonesa durant Comproms de Casp . La mare de Jaume dUrgell era Maria de Montferrat, una dona que mai no va acceptar la decisi de Casp. Potser, Curial i Gelfa es degui a un fervors escriptor urgellista que, a ms, va inserir a lobra cavallers catalans que eren urgellistes declarats. Espadaler considera lcita aquesta visi, per quan va escriures la novella, els Trastmara duien com a mnim un parell de decennis governant la confederaci catalanoaragonesa. Per tot plegat, Espadaler considera que el to urgellista de la novella i la belligerncia envers el Magnnim es deuen a un descontent generalitzat cap al rei, que no residia a la pennsula. Anys ms tard, Pamela Waley (1974) planteja una nova hiptesi sobre la paternitat de la novella, ja que constata un patent antifrancesisme i una certa simpatia borgonyona. Per aix, proposa que lautor sigui Ramon de Perells , autor del Viatge al purgatori de sans Patrici, i que era bon coneixedor de laleshores esplendorosa cort de Borgonya. Perells fou fidel a Jaume dUrgell i particip en algunes reunions contrries al Magnnim. Espadaler allega algunes objeccions a la teoria de Waley, com ara el fet que un Perells no signi una obra seva, que manifesti grans errades en lherldica al llarg de la novella o que no descrigui amb major detall els
41

98

41

Tanmateix un corrent disconforme de la historiografia contempornia ha sospitat que lobra sigui un excs dhumor romntic del seu propi descobridor: aix el Curial seria una falsa novella del XV, escrita pel polgraf Mil i Fontanals mateix.

combats i les batalles. Una nova aportaci al debat la signa Antoni Ferrando (1980), i suggereix que lautor sigui el valenci Joan Olzina, secretari del Magnnim a Npols. Ferrando esmenta alguns valencianismes lxics, molt espordics, ats que la novella presenta una gran uniformitat lingstica. Tamb assenyala indicis histrics que vincularien la creaci de lobra a un valenci, com ara el fet que esmenti els noms dels reis en aragons, o aspectes biogrfics del propi autor immersos a lobra, per exemple, que Curial aprengui rab, cosa habitual entre els valencians de lpoca, o que adopti durant el seu captiveri a Tunis el nom de Joan . Sota el punt de vista d Espadaler, aquests aspectes no sn determinants per assignar a Joan Olzina la paternitat de lobra, ja que parlar rab o anomenar els reis en aragons no s un tret exclusiu dels valencians. Altrament, resulta inconseqent que un valenci com Olzina no faci participar personatges del Regne de Valncia a la novella. Per tal de formular la seva hiptesi, Anton Espadaler assenyala que els mercaders tenen un pes importantssim en el Curial i Gelfa. La descripci superficial de les escenes blliques i el fet que es descriguin ambients diversos als quals sols tendria accs un mercader fan que Espadaler proposi un amic del mercader Jaume Perpunter com a possible autor de lobra. Perpunter, dorigen Solsons, juga un important paper en la novella, per ajudar Curial a escapar de Tunis. Espadaler argumenta que la llengua de lobra aplega trets de transici entre el catal oriental i loccidental, cosa que explicaria el possible origen de lautor . A ms, Espadaler apunta el parallelisme biogrfic que hi ha entre Gelfa i la reina Maria, muller d Alfons el Magnnim, ja que les dues romanen soles esperant els seus enamorats absents. Espadaler sospita que la reina Maria podria ser la destinatria de la novella, que t un final feli per tal de consolar-la. El valenci Germ Colon ha contestat la teoria dEspadaler i assenyala que molts dels mots que aquest darrer dna com a exclusius de Catalunya sn vius a les comarques valencianes. Colon reafirma lorigen valenci de lautor del Curial i Gelfa, basant-se en mostres lxiques del tipus ahurtar, almguena, alqueria, amprament, a soles, ausades (certament), marjal, pegar (contagiar), plegar (arribar), etc. Cal assenyalar, per ltim, una esbombada polmica llenada lany 1993 per Jaume Riera i Sans , que consider Curial i Gelfa una falsificaci del segle XIX. El crtic es fonamenta en la presncia de dos mots amb la grafia castellana , una puntuaci moderna i la convivncia darcaismes amb neologismes. Riera i Sans creu que Curial i Gelfa presenta un medievalisme posts que es deu a la m de Manuel Mil i Fontanals . Aquesta sorprenent aportaci ha estat contestada per diferents erudits, que consideren qu no hi ha prou indicis per fer una afirmaci daquestes caracterstiques. Josep Massot i Muntaner (1993), per exemple, indica que caldria demostrar que els fulls del manuscrit del Curial i Gelfa no sn del segle XV, que la llengua no s prpia daquest segle i que Mil i Fontanals, per la seva cultura medieval, era capa dinserir tot de paranys per fer caure tot el seu cercle. 3.3. Argument Al primer llibre, el jove Curial s acollit pel marqus de Montferrat a la seva cort. Gelfa, la germana del marqus, s casada als tretze anys amb el marqus de Mil i, per altra banda, la germana daquest, s casada amb el marqus de Montferrat. Dos anys desprs, Gelfa queda vdua i decideix estimar secretament Curial, per primer ha de fer que prosperi el seu honor i que esdevengui cavaller, i ho deixa en mans dun cavaller anci, Melcior de Pando. Per a la cort de Montferrat hi havia dos envejosos que havien vist Curial i Gelfa besar-se i varen anar a explicar -ho al marqus. Curial neg lacusaci i aconsegu que el marqus no lexpulss de la cort, a canvi que evits de visitar Gelfa. Temps desprs arrib a la cort un herald que cercava el cavaller Jacob de Cleves amb una carta de la duquessa dustria: aquesta havia estat acusada dadulteri amb Cleves i el duc dustria amenaava de matar-la. Jacob de Cleves surt acompanyat de Curial, que pel cam demostra ser un heroic cavaller. A ustria, Jacob de Cleves i Curial vencen els acusadors de la duquessa, qui confessen que tot plegat era una enganyifa. El duc dustria pretn recompensar Curial cedint-li la m de la seva filla Laquesis, que nest enamorada, de Curial. El nostre heroi, per, desitja romandre fidel a Gelfa i ha de dir que no. A Gelfa, li arriba notcia de lxit de Curial i de loferiment de la m de Laquesis, cosa que fa que la jove vdua es desesperi. Curial torna a Montferrat i shi convoca un torneig en el qual el cavaller Boca de Far esdev el millor cavaller. Ms tard, Curial i Boca de Far senfronten en combat, i el primer acaba matant el segon. Curial senvolta de cavallers catalans i fa esment al rei daquests, Pere el Gran. Lacci es reprn al segon llibre, quan Curial ha de partir cap a Mel, a un torneig. Gelfa, temorosa que Curial shi trobi amb Laquesis, fa que lacompanyi una donzella seva, Arta, que prendr el nom de Festa. De cam, Curial combat amb diferents cavallers errants i fa nit amb Festa en un convent de monges, amb les quals Festa i ell sostenen converses dall ms ertiques. Ms endavant, es troba amb uns cavallers aragonesos i quan arriben a Mel, reconeixen el rei Pere el Gran dArag i lluiten plegats en el mateix bndol al torneig. Laquesis envia una donzella seva per a trobar Curial, per Festa li recorda que ha de romandre fidel a la seva senyora. Acabat el torneig amb lxit per a Curial i els cavallers aragonesos, shi presenta Melcior de Pando amb disposicions de Gelfa: Curial ha de romandre ms temps a Frana i Festa ha de tornar a Montferrat. A Pars, Sanglier de Vilahir

99

repta Curial a batalla a ultrana i aquest lluita al costat dun cavaller aragons, el jove Aznar dAtrossillo. Curial i Aznar vencen els seus enemics i Sanglier, que shi rendeix, abandona la cavalleria i pren lhbit de framenor. Els ancians envejosos de la cort de Montferrat, que han viatjat a Pars, expliquen a Gelfa que Curial est molt enamorat de Laquesis i que aquesta el correspon. Gelfa li retira al nostre heroi el seu amor i la seva protecci i jura que mai no el perdonar. El tercer i darrer llibre sinicia amb un gest de Melcior de Pando que permetr que Curial continu al mn de la cavalleria: li dna vint-i-cinc mil ducats. Amb aquests diners, Curial sen va a Gnova on sembarca en una galera de mercaders que anava a Alexandria. El viatge s ple daventures, i en una d elles, la galera s atacada, per Curial i els seus homes la defensen tan b que fan presoners els assaltants. Un cop arriben a la destinaci, Curial pelegrina per terra fins a Jerusalem, on shi troba amb Sanglier de Vilahir, qui tracta de convncer-lo per tal que abandoni la cavalleria i shi consagri a la religi. Tornant a casa, una tempesta desvia la nau a Trpoli de Barbaria, on s feta presa pels moros, que maten tota la tripulaci llevat de Curial i del cavaller catal Galceran de Mediona. Tots dos, amb noms falsos (Joan i Berenguer, respectivament), sn presos com a esclaus per Faraig, un cavaller de Tunis ric i avar. La notcia de la presa de la nau arriba a odes de Gelfa, que intenta per tots els mitjans trobar Curial, i acaba pensant que ha mort. Ftima i Camar, lesposa i la filla de Faraig, senamoren respectivament de Galceran i Curial. Passen sis anys i el rei de Tunis li demana a Faraig la m de la seva filla, per com que aquesta el rebutja per estar enamorada de Curial, el rei fa que li tallin el cap a Faraig. Camar li explica a Curial on es troba el tresor del seu pare per tal que aquest compri la seva llibertat i puguin fugir plegats. Els captius posen el tresor en mans de dos mercaders cristians i aconsegueixen fugir, aix deixen rere seu Camar que se sucida per no voler-se casar amb el rei de Tunis. Un cop Curial arriba a Montferrat, Gelfa sen desentn davant el fracs de Curial pel seu naufragi, que acaba amb la seva riquesa. Curial marxa a Frana i a Anglaterra, on viu diferents aventures. A Alemanya, ha de fer front a la invasi turca, i mata el cabdill turc Critx. Per finalment, a Frana Curial es congracia finalment amb Gelfa i t lloc el casament dels protagonistes. 3.4. Alguns trets especfics de lobra Curial i Gelfa comena amb les paraules segents : Fonch ja ha lonch temps, segons yo he legit, en Cathalunya, un gentil hom.... Un dels punts que ms suspiccies ha alat entre els erudits s el fet que els mots en Catalunya foren escrits per una m aliena a lannim autor del Curial i Gelfa, que va omplir un buit que romania en blanc en el manuscrit original. Fa la sensaci que aquesta expressi s sobrera, ja que en la resta de la novella no shi fa referncia a la nacionalitat de Curial, que ser sempre Montferrat, ja que s el lloc on el protagonista s acollit i format com a cavaller. No obstant aix, shi presenten allusions i simpaties als personatges catalans, cosa que denota un possible origen catal de lautor. La novella mostra el procs de formaci dun heroi: des que s acollit per un senyor feudal fins que assoleix la mxima glria com a cavaller. Aquest procs est acompanyat de la trama sentimental que uneix Curial amb Gelfa, que podria ser comparada als amors dels trobadors en lpoca clssica, ja que no manquen ni tan sols els difamadors (els lauzengiers) que posen en coneixement del germ de Gelfa (el gils) la furtiva relaci. Lacci de Curial i Gelfa sesdev en temps del rei Pere el Gran (1276-1285). Ja sha esmentat abans que el rei shi descriu duna manera entusiasta i laudatria (llibre I ). Amb tot, lannim autor de la novella ha esmunyit errors histrics de pes, ja que el presenta com si fos coetani daltres personatges que en realitat no varen ser-ho . Aix confereix a l obra nombrosos anacronismes recollits per Mart de Riquer (1980: 290), qui opta per ubicar la trama de Curial i Gelfa en les darreries del segle XIII: Lacci del Curial e Gelfa, per tant, sesdev en una poca que es podria concretar entre 1267 i 1283, sempre que tenguem present que som davant una novella, o sia una obra dimaginaci, on un escriptor ha volgut reproduir lambient dun segle i mig abans del seu temps, tot i que, com veurem ms endavant, de vegades hi ha inscrit noms de personatges de la seva poca. En efecte, lautor de la novella insereix en la narraci personatges coetanis seus, com ara lesmentat mercader Jaume Perpunter o Guillalmes del Castell i Boucicot, mo rts respectivament als anys 1404 i 1421. A pesar destar ambientada en plena Edat Mitjana, la novella est imbuda duna concepci renaixentista del mn o, si ms no, duna transici entre letapa medieval i el Renaixement. La histria sinicia amb un Curial pobre que, grcies al seu esfor, aconsegueix trencar els compartiments estancs de la societat medieval i sser digne de casar-se amb Gelfa. Tot plegat demostra que la societat estamental es troba en crisi i que el menyspreat tercer estat, pot estar al mateix nivell que els clergues i els nobl es. Una evidncia daix darrer s lepisodi que sesdev de cam a Mel al monestir de monges, on es desmitifica la vida contemplativa que aquestes duen a terme. Les monges, en comptes de dur una vida entregada a la religi, celebren com s de ben plantat Curial, lloen la bellesa de Festa i mantenen converses picants amb els seus hostes.

100

3.5. Llengua i estil La llengua utilitzada per lautor respon al carcter eclctic de la novella. Lautor ajusta ls de la llengua a cada situaci, emprant des de modismes populars fins a construccions sintctiques llatinitzants. Lestil pretn involucrar el lector per tal dintroduir -lo en la narraci. Entre els elements lingstics ms emprats, cal destacar els dilegs fluids, elaborades metfores i imatges , l s de proverbis o les imprecacions al lector. A ms, els noms dels personatges sovint tenen un doble sentit que permet posar en funcionament jocs de paraules. Tot plegat basteix una narrativa realista basada en linflux de les crniques medievals. 3.6. Edicions La primera edici de Curial i Gelfa va fer-se lany 1901 a crrec d Antoni Rubi i Lluch i posteriorment seditaria una traducci castellana de lobra a crrec de Rafael Marquina (1920). Lany 1933 sedit dins la collecci Els Nostres Clssics per Ramon Aramon i Serra , dacord les normes de transcripci prpies de leditorial Barcino.

101

4. TIRANT LO BLANC
4.1. nades biogrfiques Joanot Martorell s lexponent clar dun cavaller valenci del segle XV. Probablement va nixer a Gandia envers el 1413 o 1414. La seva famlia pertanyia a la mitjana noblesa, tot i que mantenia relacions amb la Cort, ja que el seu padr va ser conseller del rei Mart i el seu pare, cambrer del mateix rei i jurat de Valncia. El nostre autor va participar cap al 1420 en lexpedici dAlfons el Magnnim a Sardenya i a Crsega. I cap al 1433 ja devia haver estat armat cavaller, ja que apareix atestat com mossn Joanot Martorell. La famlia del nostre novellista i, fins i tot ell mateix, varen participar activament en diversos fets darmes, com es comprova en la correspondncia mantenguda amb diversos cavallers, si ens atenem a les lletres de batalla que han pervengut. Una correspondncia que prova el seu carcter bellics, sobretot per defensar lhonor de la seva germana Damiata, posseda pel cos Joan de Monpalau amb la promesa de matrimoni . En aquestes lletres de batalla, lescriptor es mostra orgulls de la seva condici de cavaller davant els juristes i homes de lletres, per aix, es considera el conreu de la literatura com un aspecte ms de la seva personalitat. Aix mateix, aquesta correspondncia prova lestada de Martorell a la cort anglesa del rei Enric VI, entre 1438 i 1439, per tal de donar soluci a lafer amb Joan de Monpalau. Amb tot, no shi va produir cap enfrontament entre ambds cosins per intercessi de la reina Maria, que des de Valncia va fer intervenir el rei Alfons: va imposar a Monpalau el pagament de quatre mil florins a Damiata Martorell. Per varen succeir altres lletres de batalla amb Jaume Ripoll, Felip Bol o amb don Gonalbo dHjar. Indut per lactivitat cavalleresca, a ms de lestada a Anglaterra, encara trobam documen tats diversos viatges a Portugal, abans de 1443, o a Npols el 1454. Desprs duna intensa vida al servei de les armes, va morir el 1468, sense haver contret matrimoni i sense descendncia. Tanmateix els seus germans, Galceran, Aldona i Damiata, restaren hereus en reclamar els seus bns. 4.2. Producci literria Tret de la novella que ens ocupa, noms ens ha arribat un relat inacabat que planteja una clara dualitat entre una ficci cavalleresca i un tractat teric de cavalleria, que modernament ha rebut el ttol de Guillem de Varoic, pel nom del protagonista. Aquest relat esdev linici del Tirant, els trenta-nou primers captols, i potser sigui el millor reflex literari de la seva estada a Anglaterra. Aquesta hiptesi formulada per Pere Bohigas confereix al relat el paper desbs dall que ser posteriorment la novella. El relat presenta un cavaller, de nom Guillem de Varoic, conegut per les seves gestes, que desprs dun pelegrinatge a Jerusalem es va retirar a una ermita. En ser Anglaterra atacada pels sarrans, el rei angls va tenir un estrany somni, en qu, per tal de fer fora linvasor, havia darmar cavaller el primer captaire que se li adres lendem. El rei va collocar lermit al capdavant del seu exrcit. La part doctrinal daquest relat t com a base el Llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull, de la qual copia el prleg i lofereix en el prembul. Aix es pot copsar en els consells de lermit a Tirant, un jove escuder aleshores. s possible que lautor del Tirant tamb escrivs una novella titulada Flor de cavalleria, si atenem a linventari fet
42

42

Vegeu 600 aniversari Joanot Martorell: novellista i cavaller. In: Reportero de la Historia [Programa per a Cultural.es de RTVE a crrec de Jacinto Antn, ems el 15/06/10].

dels bns de Mart Joan de Galba. Cal pensar que els llibres de Martorell varen passar a mans del segon i que el notari en va prendre nota, tenint en compte el cos considerable de lobra. I encara si pensvem que s obra de Galba, s difcil explicar per qu el fragment que ha perdurat est en el mateix manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid, que tamb aplega el text del Guillem de Varoic. El cert s que el passatge conservat, a causa de la brevetat, no permet cap estudi estilstic per conv advertir que un dels reis darmes en el Tirant porta aquest nom. En aquest fragment esquinat es parla de la lluita de sant Miquel amb els ngels rebels i posteriorment dels combats cavallerescos. Aquesta obra rep la influncia de la dHonor Bouvet, Arbre des batailles. 4.3. Tirant lo Blanc 4.3.1. Dataci de lobra En la dedicatria de la novella apareix la data de comenament de lobra, el 2 de gener de 1460, segons Mart de Riquer (1990), lacabament de lobra es podria situar cap al 1466, ja que desprs daquest any, i mort Pere el Conestable, deixa de tenir sentit la dedicatria de la novella a linfant Ferran de Portugal, rei expectant o possible successor de Pere el Conestable, pretendent a la corona catalanoaragonesa. Cal considerar, per tant, que les dedicatries sn realitzades desprs de la redacci duna obra. Tanmateix existeix la hiptesi tradicional que situa la fi de lobra al voltant del 1468, just abans de la mort de lautor. 4.3.2. Autoria Tot i que gaireb tota la crtica ha acceptat lautoria de Martorell, cal advertir els mots del colof de la primera edici, en qu es manifesta que la novella no va ser acabada per Martorell, a causa de la seva mort. I que Mart Joan de Galba va restar lencarregat de la quarta part. Amb tot, cap de les primeres edicions no divideix lobra en quatre pa rts, sin en una srie de 487 captols. Per aix la participaci daquest en la novella no passaria de la revisi prvia a la impressi. De tota manera, la crtica ha discrepat bastant en aquest aspecte i cal recollir les opinions daquells que ofereixen a Galba un paper ms actiu en la creaci de lobra , i aquells que noms li consideren una lleugera manipulaci. Aix, Francesc de Borja Moll , en estudiar els refranys, considera que la intervenci comena a partir del captol 326, donada labsncia daquests. Joan Coromines apunta qestions estilstiques que fan suposar el treball de Galba a partir del captol 417, amb un llenguatge farcit de ptets, sintaxi llatina i s dels cultismes, en consonncia amb el que entenem avui per valenciana prosa. I li atorga a Galba la responsabilitat dafegir algun captol en lestada a limperi grec, refer -ne algun de lestada a Barbaria, ampliar lepleg, dividir el text en captols i posar-hi ttol. Per a Dmaso Alonso , la digressi que suposen els 115 captols de Tirant al nord dfrica, que no fan avanar en res la trama novellesca, suposa una clara intervenci dun altre autor. Ms posterior s laportaci dAntoni Ferrando , que en analitzar la llengua de la novella, aprecia ms trets arcatzants en les dues primeres parts, mentre que en la tercera i la quarta mostren, per a lestudis, una clara modernitat lingstica que podrien ser, per tant, producte duna segona m, i gaireb coincideix amb les conclusions de Coromines. Per altra banda, C. Marinesco nega qualsevol intervenci dun segon autor. I Riquer, que en la primera edici de 1497 encara establia una gradual intervenci de Galba, actualment es retreu de les seves paraules i arriba a la conclusi que Martorell s lnic responsable duna novella que porta una dedicatria molt clara : Jo, Joanot Martorell, cavaller, sols vull portar lo crrec, e no altri ab mi, com per mi sols sia estada ventilada.... Riquer atribueix els mots del colof, que tenen en compte Galba, als estampadors que haurien vist en loriginal rems a la impremta alguna correcci daltra m. I quant a lestil, ms barroc cap al final, Riquer creu que es tracta duna evoluci normal dins lestilstica de lescriptor, influt per la moda del moment. 4.3.3. Argument Tirant a Anglaterra: el protagonista acudeix als tornejos celebrats amb motiu de les festes pel casament del rei, amb la finalitat de rebre lorde de cavalleria. Durant el cam, sadorm i deixa anar les regnes del cavall, que sendinsa pel bosc i arriba fins al lloc dun ermit. Aquest ermit, que gaudeix amb la lectura dun tractat de cavalleria, resulta ser Guillem de Varoic. Lermit adoctrina Tirant en lordre de la cavalleria, i aquest retorna amb els seus companys cam de Londres. En tomar de les justes cerca lermit i li explica la riquesa i la vistositat de les festes que shi han celebrat. A continuaci, el monjo li demana pels fets de cavalleria que ha realitzat. Tirant se navergonyeix, per Diafebus, el seu cos, dna a conixer els fets de Tirant, proclamat el millor cavaller de les festes. Posteriorment, tots sacomiaden i tornen a Bretanya.
43

102

43

Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a Valncia l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. Durant el segle XVI fou traduda al castell (1511) i a l'itali (1538), ms tard al francs (1737) i modernament ho ha estat a l'angls (1984) i a moltes altres llenges.

 Tirant a Siclia i Rodes: en assabentar-se de la situaci de lilla de Rodes, assetjada pel sold del Caire, Tirant compra una galera i emprn el viatge. Enmig daquest viatge, en terres sicilianes, assistim a la histria sentimental entre Felip, infant de Frana i company de viatge de Tirant, i Ricomana, filla del rei de Siclia. El nostre protagonista prova dafavorir aquest amor per la princesa posa a prova linfant en diverses situacions i aquest sempre sen surt amb lajut de Tirant. Continua lexpedici, acompanyada ara pel rei de Siclia, cap a Rodes i posteriorment encara van en peregrinaci a Terra Santa i retornen finalment a Siclia. En tornar a Siclia, Ricomana encara planteja ms proves a Felip, i finalment decideix casar-shi. Tot seguit, Tirant sembarca en un estol cristi contra els infidels, recorre les costes sarranes on realitza diverses campanyes victorioses i retorna finalment a Siclia. Tirant a lImperi grec: lemperador bizant s amenaat pel Sold i el Gran Turc, i demana al rei de Siclia que intercedeixi per tal que Tirant passi al seu servei, en lempresa que lempeny cap als turcs. Tirant accepta i es dirigeix a Constantinoble, on coneix la infanta Carmesina i se nenamora. Els dos joves enceten un joc de galanteries interromput perqu Tirant ha dacudir en ajut del duc de Macednia, que no pot refrenar els atacs dels turcs. Les victries de Tirant, conseqncia denginys i bones estratgies militars, provoquen el recel dalgun cavaller, cas del mateix duc de Macednia. El protagonista es trasllada a la cort, on segueixen els galanteigs amb Carmesina alhora que esdev la simultnia relaci entre Diafebus, cos i company de Tirant, i Estefania, donzella de la cort. Aquesta parella, per, aconsegueix casar-se i Estefania, amb la collaboraci de Plaerdemavida, planegen afavorir els amors de Tirant i Carmesina. El contrapunt daquesta relaci ve de la m de la Viuda Reposada, que tamb est enamorada de Tirant, i aquesta elabora una intriga per enganyar els enamorats i fa creure a la princesa que Tirant sen mofa. Mentre que a Tirant, li ofereix la imatge duna deshonesta Carmesina que t amors secrets amb Lauseta, hortol negre del palau. Tirant, influt per tot aquest engany, mata lhortol i torna a embarcar-se per lluitar contra els turcs que havien fet un altre atac. La princesa tramet Plaerdemavida per tal de saber la causa del canvi dactitud de Tirant. Saclareix lengany de la Viuda Reposada, ja que el suposat negre que Tirant havia vist aquella nit en lestana de la princesa era Plaerdemavida amb una mscara. Per Plaerdemavida, no arriba a saltar de la galera abans de salpar i inicia el viatge que la portar a les costes del nord dfrica, desprs del naufragi de la nau. Tirant al nord dfrica: el nostre heroi se salva del naufragi, per s empresonat pel Cabdill de los Cabdillos, senyor del Regne de Tremicn. Mentre, Escariano, amb lanhel de casar-se amb Maradigna, filla del rei de Tremicn, ataca el regne i la segresta. A Tirant, se li encomana alliberar la princesa, i un cop alliberat va esdevenir capit de les tropes per tal de combatre amb les dEscariano. Maradigna manifesta el seu amor per Tirant, per ell, fidel a Carmesina, la rebutja cortesament. La princesa es casa amb Escariano i ambds sn convertits al cristianisme per Tirant. Tot seguit apareix una successi de batalles contra els reis mahometans, i el grup de cavallers arriba a la ciutat de Montgata, en la qual governava una reina que tenia al seu servei Plaerdemavida. Aquesta es presenta davant Tirant amb una disfressa de mora i li recorda la seva vida anterior i els amors de Carmesina, la qual cosa provoca un defalliment a Tirant. Recobrat pel trasbals, Plaerdemavida es descobreix i Tirant perdona els habitants de la ciutat. Continua la successi de batalles per terres africanes i les massives conversions dels exrcits musulmans. A continuaci, el nostre heroi s instat per Plaerdemavida per acudir en ajut de lImperi, novament amenaat pels turcs. Tirant es disposa a embarcar fins a Constantinoble, desprs de casar Plaerdemavida amb el seu cos, el senyor dAgramunt, a qui atorga el regne de Fes. Tirant allibera lImperi: La Viuda Reposada, tot just coneix larribada del protagonista, se sucida. Tirant assoleix definitivament lamor de Carmesina, encara que amb lenginyosa ajuda de Plaerdemavida. En una rpida campanya militar lheroi torna a recuperar tot el territori de lImperi en mans dels turcs i allibera els presoners. Lemperador, agrat, li atorga la seva filla per esposa, i el fa hereu de lImperi. Per en aquesta conquesta final, Tirant emmalalteix a Andrinpolis i mor desprs de fer testament i descriure una carta de comiat a la princesa. El seu cos s traslladat a Constantinoble i exposat, amb grans honors, al temple de Santa Sofia, on Carmesina, desesperada, mor de dolor. Lemperador, en veure lagonia de la seva filla, mor tamb. Hiplit, hereu de Tirant, es casa amb lemperadriu i s proclamat nou emperador.

103

4.3.4. Dedicatria i finalitat de la novella El Tirant va precedit duna dedicatria en qu adrea lobra al molt illustre Prncep e Senyor Rei expectant don Ferrando de Portugal. La qualificaci de rei expectant ens porta a comentar que linfant Ferran de Portugal (14331470) era fill del rei Duarte de Portugal i de Lionor dArag, filla de Ferran el dAntequera. Linfant Ferran per, noms va esdevenir rei expectant durant el perode que va de la mort del seu pare fins que el seu germ, Alfons V de Portugal, va tenir un successor a la corona, de 1438 fins 1451. Per la nostra novella s posterior a aquestes dates i no es refereix a la corona de Portugal, ben al contrari, a la dArag. Daquesta manera, linfant Ferran era cos germ del conestable Pere de Portugal, designat rei dArag per la Generalitat de Catalunya en la guerra

contra Joan II. Amb tot, Pere de Portugal, intitulat Pere IV el Conestable, va governar lrea de Catalunya que li guard fidelitat entre 1464 i 1466, any de la seva mort. Lambigitat rau en el fet que Martorell, partidari de Pere de Portugal, no tenia el suport de la societat valenciana, adepta a Joan II. Probablement, Martorell va parlar a linfant Ferran del Guy de Wanvick, i aquest li va demanar una traducci al portugus. No se sap si va realitzar aquesta traducci, per possiblement la novella, que parteix daquest relat, est adreada a linfant en record de la seva demanda . La novella respon al moment de preocupaci, que es viu a ca nostra, arran de la prdua de Constantinoble pels turcs. Lorganitzaci de croades i la composici de literatura, en qualsevol llengua, lamentant la desfeta i anticipant la immediata reconquesta varen ser la clara conseqncia. Martorell escriu la seva obra set anys desprs de la caiguda de la ciutat i, conscient de la dificultat de recuperar-la, escriu una novella en qu el protagonista no solament aconsegueix aquesta fita, sin tamb tot el nord dfrica. Tanmateix la realitat, ben diferent, presentava uns regnes cristians amenaats pels turcs que sestenien pels Balcans .

104

Aquest fet contribueix a una literatura devasi del moment contemporani i de clares reminiscncies al perode daurat de la cavalleria, encapalat pel rei Arts. Per aquestes composicions, que donaven una visi irreal dun passat lluny, troben en el Tirant un clar contrapunt. De tota manera, en la nostra novella existeix encara una evasi, tot i que dins un mn contemporani versemblant. El resultat s una novella que mostra un mn molt diferent del real, per que esdev el resultat dunes circumstncies admissibles a la lgica . 4.3.5. Alguns trets especfics Una de les caracterstiques que fan de la novella una obra original s la presentaci daquesta com si es tracts duna traducci . Aix, al colof safirma que la novella va ser traduda dan gls en llengua portuguesa, e aprs en vulgar llengua valenciana, per lo molt magnfic e virtus cavaller mossn Joanot Martorell. Amb tot, la crtica ha considerat lobra com a original, malgrat lamplificaci del Guillem de Varoic, en els cinquanta-vuit captols inicials, llibre que s pot ser considerat com una traducci o adaptaci del Guy de Warwick. Un dels trets especfics de la novella s la innovaci respecte al model exhaurit de la vella tradici francesa, des de Chrtien de Troyes i perllongada pels llibres de cavalleria de la literatura castellana durant el XVI, cas de la refosa de lAmads de Gaula, documentat del XIV. Aquesta tradici aposta per un model dobra en el qual la srie daventures no passa la frontera de la real itat, i els personatges b histrics contemporanis (Pero Nio), b sn imaginats per situats en el context contemporani (Jehan de Pars). All que vol fer lautor de la nostra novella s, segons Riquer (1990) oferir-nos la biografia dun cavaller imaginari (...) que pel seu valor i el seu talent destrateg rex a alliberar lImperi grec del poder dels turcs (...) hipottica proesa que era alesho res actualssima. Per aix, queda fora de la novella lelement sobrenatural i s substitut per la formaci amb el llegendari ermit. Per un altre aspecte daquesta innovaci rau en el fet de facilitar dades fsiques i psicolgiques del protagonista, mai fet fins aleshores. El nostre heroi lluita noms contra un altre cavaller, les ferides dels enfrontaments mostren la malaltia i cansament, i mai no lluita contra ssers fantstics, dria dels llibres de cavalleries francesos. Desprs daquest perode de formaci el segueixen daltres, en qu largcia destrateg que posseeix Tirant el situen com a capit dexrcits, per sempre amb les possibilitats a labast de tot hum. Noms trobam en la novella un allat episodi que infringeix el to realista omnipresent. Es tracta de la famosa llegenda de la filla dHipcrates, convertida en drac, lencanteri de la qual finalitza en ser besada per un valent cavaller. En la nostra novella Esprcius, company de Tirant. Una altra caracterstica que defineix el Tirant s la presncia de lhumor i la ironia, bandejats en els llibres de tradici artrica, sempre de to solemne. Martorell omple les pgines de la novella del seu sentit de lhumor, advertit ja en les mofes de les lletres de batalla. De tota manera, la cavalleria s una instituci molt respectada per lautor, atesa la seva condici personal. No ens ha destranyar, per tant, lanlisi detallada de lordre de la Garrotera o ladmiraci cap als cavallers de Sant Joan de Jerusalem. El mateix autor al final de la dedicatria, ben orgulls de la seva classe, ho deixa ben pals en les paraules jo, Joanot Martorell, cavaller. Tanmateix lesperit de la cavalleria en Martorell adopta clarament la seva petja personal, ja que lalegria de viure la trasllada a la novella amb una suau ironia, en qu retrata diferents escenes, tot donant al gnere la maduresa duna nova dimensi. Aquesta ironia, de vegades titllada dun evident erotisme pot derivar en lobscenitat. Fins i tot els parlaments dels cavallers vanagloriant-se de les seves conquestes amoroses estan emmascarats en jocs de paraules i metfores, que eviten els mots grollers, sense arribar a prescindir daquestes converses, com havia fet la tradici anterior. Sempre dotant la novella dun realisme que plana per tota lobra en un afany desdevenir mirall duna societat ben real. Aquest desig doferir la mxima versemblana en el Tirant, porta Martorell a oferir tota una srie de noms i esdeveniments histricament documentats. Per aix, Riquer (1990) posa de manifest que Martorell, en aquest desig de donar tota la versemblana possible, arriba a prescindir de les seves en les corts anglesa i siciliana per oferir una visi ms casolana dun cavaller de la Valncia del XV. I daquesta manera, trobam unes situacions

quotidianes i uns parlaments metafrics que ni de lluny sassemblarien al protocol de lautntica cort imperial grega. Per daquest afany de donar historicitat a la novella, sn bons exemples les minucioses descripcions i les anlisis detallades dels estratagemes militars. 4.3.6. Fonts de lobra La part ms literria dels primers captols de la novella, que corresponen al Guillem de Varoic, prov de la prosificaci del roman del XIII titulat Guy de Warwick, en octosllabs apariats, tradut diverses vegades a langls durant els segles XIV i XV. Lobra recupera motius llegendaris dorigen angloescandinaus i va ser escrit en la varietat dialectal anglonormanda del francs, possiblement entre 1232 i 1242, a xford i per un monjo de labadia dOseney. La finalitat era exaltar les cases de Warwick i de Wallingford. Martorell , que conegu indirectament Richard de Beauchamp, comte de Warwick, en les estades a la cort anglesa, va quedar perplex per la bellesa dun manuscrit que conserva la prosificaci francesa del roman. Es tracta dun treballat volum, que va ser un present de noces a Margarida dAnjou, amb motiu del casament amb Enric VI dAnglaterra (1444). De tota manera, el Tirant tamb ho fa constar en la rbrica de la novella: Aquest s un tractat de orde de cavalleria tret dun llibre qui fon del rei dAnglaterra e de Frana . De tota manera, tal com apunta Mart de Riquer (1980), la lectura daquest manuscrit degu esdevenir en un posterior viatge al que hem tractat amb motiu del cas Monpalau, i es podria fixar entre 1450 i 1451. Entre els nostres crtics, conv destacar lestudi de Llus Nicolau dOlwer qui assenyala com a fonts de la nostra novella el Llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull, els Proverbis de Cerver de Girona, la Doctrina moral de Nicolau Pachs i Lo somni de Bernat Metge. Mart de Riquer demostra plagis en el Tirant, com el prleg que pren com a model el dEnric de Villena en lobra Los dotze treballs dHrcules i la Histria de Leander i Hero de Joan Ros de Corella. Els plagis de Martorell, per a Mario Vargas Llosa , sn el fruit de lambici totalitzadora de lautor per tal de compondre una autntica realitat. Altres fonts catalanes sn la Lletra de reials costums, traducci catalana de lepstola llatina Familiarum rerum de Petrarca. I de Corella, agafa aspectes de les obres Debat epistolar amb el Prncep de Viana, la susdita Histria de Lender i Hero, Les lamentacions de Mirra i el Parlament en casa de Berenguer Mercader. Altres fonts catalanes sn encara La faula de Guillem de Torroella , alguns versos dAusis March i Lo dotz del Chresti de Francesc Eiximenis. Quant a les fonts castellanes cal citar el tradicional conte del filsof de Calbria, que recull la histria bblica de Josep; el Libro de los exemplos por A, B, C, de Clemente Snchez de Vercial ; el Triunfo de las donas i Cadira de honor de Juan Rodrguez de la Cmara , a travs del qual tamb coneix les Heroides dOvidi; i, sobretot, el romancer castell ms popular. Les influncies dobres italianes i franceses passen pel filtre de la traducci per conv encara citar diverses obres amb les qual el Tirant estableix lligams. Pel que fa a les fonts italianes sn habituals les referncies a diverses obres, com De genealogia deorum dOvidi, Fiammeta i Decamer de Boccaccio, o la Commedia de Dant . Per tamb a lobra de Virgili. Les influncies de les obres en francs es limiten al Voyage dautre mer de sir John Mandeville , i el Tresor de Brunetto Latini . De tota manera, la font que ms plana per totes les pgines de lobra s la trajectria vital de lautor, que va conixer de primera m lart de la cavalleria, en tant que membre daquest esta ment. Va participar en diversos afers militars, va viure la realitat de diverses corts europees i va desenvolupar una cultura literria, traduda en linters pels llibres de cavallers, i prou superior a la mitjana dels cavallers de lpoca . Per aix el seu heroi adopta la fai dun ben proper Roger de Flor, que combat en les mateixes terres en qu se situa la novella. Litinerari fet per lalmirall, documentat en la Crnica de Muntaner, s ben semblant al del protagonista de la nostra novella. Per existeix encara algun parallelisme personal, com lassoliment de la dignitat de Csar de limperi o les relacions sentimentals de tots dos amb dones pertanyents a la famlia de lempe rador. La mort dambds sesdev en la ciutat dAndrinpolis. Altres models reals que lautor va prendre per tal de configurar el personatge varen ser el cabdill romans Jnos Hnyadi, molt ms modern que Roger de Flor. Per, encara s ms evident el parallelisme amb el cavaller castell Pedro Vzquez de Saavedra, que va ser enviat al rei d Hongria per tal de fer front als turcs i del qual sn atestades diverses campanyes militars al nord dfrica. 4.3.7. Llengua i estil En endinsar-nos en les pgines del Tirant, trobam clarament dos estils. En primer lloc, un que esdev caracterstic de la moda daleshores, anomenat per la crtica valenciana prosa. Amb tot, no arriba a la filigrana daltres escriptors com Joan Ros de Corella , per ofereix un to solemne i culte, i atorga als personatges una pedanteria que t un rerafons ben real, ja que la societat valenciana de lpoca, ben possiblement, frua daquesta moda denraonar. Apareix en extensos parlaments que fan feixuga la lectura de lobra, i sobretot est lligat a diversos personatges. Carmesina ns un bon exemple. Antoni Rubi i Lluch troba el fonament daquest estil en lempenta dels autors de lantiguitat o del Renaixement itali. Laltre estil s present , segons Riquer (1990), en els dilegs rpids, de to familiar, farcits de refranys,

105

metfores i expressions casolanes ms agrads als ulls del lector actual. Daquest estil, sn exponents clars lemperadriu o Plaerdemavida. Potser Tirant s lenlla entre ambds, perqu tot i que no renuncia mai al registre dels cavallers de tradici artrica, participa dels recursos daquest estil ms colloquial, en un afany datorgar al personatge un vessant ms hum. Possiblement, la presncia dalguna incorrecci, manca de cura sintctica i les repeticions de mots sn producte de la transcripci dalgun copista. Tanmateix lobra tamb demostra que va ser escrita, a poc a poc, fent esmenes i diverses lectures. El mateix Cervantes al Quixot ja para esment que en la nostra novella por su estilo ste el mejor libro del mundo; aqu comen los caballeros, y duermen, y mueren (...), con estas cosas de que todos los dems libros deste gnero carecen. 4.3.8. Edicions i traduccions La primera edici del Tirant va veure la llum el 1490 a Valncia per limpressor alemany Nicolau Spindeler que sign contracte amb el mercader alemany Joan Rix de Chur. s a dir, havien passat trenta anys des de la data dinici de la novella. Aquesta edici prnceps va tenir una tirada de 715 exemplars. El ress de lxit daquesta novella es troba en les referncies de la literatura del moment, com Lo somni de Joan Joan, poema de Jaume Gassull . Daquesta edici, noms sen conserven tres exemplars: un a la Biblioteca Provincial de Valncia, un segon al British Museum de Londres i laltre la Hispanic Society of America de Nova York. La segona edici no trig gaire i aquesta vegada es va realitzar el 1497 a Barcelona per limpressor castell Diego de Gumiel, que sign contracte amb els llibreters Carmini Ferrer, Joan Trinxer i Pere Duran. Aquesta vegada el tiratge va ser, per, de 300 exemplars. Poc desprs, el mateix Diego de Gumiel va publicar el 1511, a Valladolid, una versi de la novella amb el ttol Los cinco libros del esforado e invencible cavallero Tirante el Blanco de Roca Salada, cavallero de la Garrotero, el qual por su alta cavalleria alcan a ser principe y Csar del Imperio de Grecia . Per daquesta edici, cal retreure labsncia del nom de lautor, la referncia a la traducci de la novella i la divisi en cinc parts. Aquesta edici va ser la que ms guanys li va proporcionar a lobra, ja que, fins i tot, Joan Llus Vives en el seu tractat De institutione christianae feminae (1524) publicat a Anvers, critica les obres ms llegides a lEuropa del moment, entre aquestes, el Tirant. Les primeres traduccions de la nostra novella sn del segles XVI i XVII al castell, itali i francs. Aix posa de manifest linters suscitat pel Tirant en lEuropa del moment. A Itlia, la cort dels marquesos de Mntua, amb Isabella dEste, va admirar lobra i s documentat que el 1500 rebia en prstec la novella i el 1510 demanava un libro spangnolo nominato il Tirante. I posteriorment anim Niccol da Correggio perqu fes una traducci a litali, avui perduda. Tanmateix, el 1518 Lelio Manfredi va traduir la novella sobre loriginal catal. Aquesta traducci va ser adreada a Federico II, marqus de Mntua i fill dIsabella. Per aquesta traducc i rest indita fins la publicaci de 1538 a Vencia, en qu no consta el nom de Martorell. Va esdevenir una obra dxit i es va reimprimir el 1566 i el 1611 a la mateixa ciutat. Lobra va ser coneguda un poc ms tard a Frana, com prova la traducci Histoire du vaillant chevalier Tiran le Blanc, traduite de lespagnol, sense data ni autor originals, ni tampoc del traductor i de lautor de lAvertissement, i amb peus dimpremta Londres o A Amsterdam, chez Westein & Smith . I tot aix per evitar la censura francesa. Possiblement aquesta primera edici es va fer el 1737. Encara va tornar a ser impresa el 1775, traduda per Claude Philippe de Tubires i amb un Avertissement realitzat per lhistoriador Nicolas Frret, considerat el primer estudi de la nostra novella. De tota manera, aquesta traducci, que s fora resumida i depn de la versi italiana de Manfredi, va arribar a ser molt llegida. La resta de traduccions, a langls, el neerlands i el romans sn molt actuals. 4.3.9. Influncia en obres posteriors La novella de Martorell va exercir ben aviat una considerable influncia sobre la literatura de cavalleria dorigen castell. Algunes daquestes obres que apleguen aquest mestratge sn el Claribalte de Gonzalo Fernndez de Oviedo (1519) i el Florindo de Fernando Basurto (1530). Daltres la citen, com Cavalleria celestial del pie de la rosa fragante de Jernimo Sampedro (1554). Per dins les lletres castellanes qui vertaderament va copsar el sentit del Tirant va ser Cervantes que, al Quixot, lelogia i el salva del foc. 4.3.10. Valoracions crtiques Han estat molts els estudiosos que shan aproximat, amb major o menor encert, a la nostra novella. Aportacions, totes elles, que cal considerar com a testimoni de linters que encara avui suscita la que ha estat considerada com la millor novella de la nostra literatura. Manuel de Montoliu para atenci a la visi positiva de la vida en el Tirant, on llueix el goig de viure en festes i

106

torneigs, i amb una escassa manifestaci del sentit trgic de la vida, que noms s present en el desenlla, en qu canvia la despreocupaci renaixentista per un sentit ms religis. Per altra banda, Dmaso Alonso , en comparar el Quixot i el Tirant sadona que els dos llibres participen del idealismo caballeresco y positivismo diario, tot i que en la novella castellana estan en conflicte, mentre que en la nostra hi ha una evident convivncia. Daltres, com Llus Nicolau dOlwer donen a lobra el valor de testimoni histric, en tant que crnica dun ambient concret: la vida mediterrnia de mitjans del XV, no pas de personatges histrics i fets reals. Per ltim, el flamant Nobel, Mario Vargas Llosa , es planteja la classificaci de lobra entre novella de cavalleries, histrica, militar, costumista i social, ertica o psicolgica, per arriba a la conclusi que totes aquestes definicions li escauen i la qualifica de novella total. Definici que esdev la sntesi de totes les aportacions anteriors.

5. CONCLUSIONS
107
Un cop analitzades les dues novelles cavalleresques ms importants de la nostra literatura, cal per confirmar lexistncia de tota una literatura de cavallers en les nostres terres, resultat del moment en qu es produeix. La influncia de la literatura en la vida quotidiana i a linrevs, han deixat en la nostra literatura mostres duna qualitat irregular en un llarg perode de temps. El Blandn de Cornualla dautor annim i datat entre finals del XIII i la primera meitat del XIV i, ms posterior, la Tragdia de Lanalot de Mossn Gras, pos siblement impresa lany 1496, sn bona mostra dun tipus de literatura que no sexhaureix en les dues novelles, ans encara cal cercar-lo en tota la srie de traduccions realitzades dobres daltres literatures, cas de la francesa i la italiana, sobretot. Tanmateix la grandesa del Curial i el Tirant rau, no solament en lextensi de les obres, sin en la maduresa que demostren tenir. Daquesta manera, la primera novella atorga als personatges, en els seus parlaments, un estil afectat lluny de la solemnitat austera de les obres de tradici bretona. I pel que fa al Tirant, levoluci es deu al tractament hum dels personatges que viuen com qualsevol persona contempornia a lpoca descriptura, i labsncia de lelement meravel ls en un clar afany de donar versemblana a tot all contat.

BIBLIOGRAFIA ALPERA, Llus. La concepci de lamor al Tirant lo Blanc, dins Estudis de literatura catalana al Pas Valenci. Alacant: Ajuntament de Benidorm-Universitat dAlacant . 1897. BADIA, Lola. De Bernat Metge a Joan Ros de Corella. Estudis sobte la cultura literria de la tardor medieval. Barcelona: Quaderns Crema, 1988. BADIA, Lola. De la Faula al Tirant lo Blanc, passant, sobretot, pel Llibre de Fortuna e Prudncia. Barcelona: Quaderns Crema, 1989. BOSCH, R. Dos llenguatges i dos autors del Tirant. In: Daina, nm II (1987), pgs. COLON, Germ. Era valenci lautor del Curial? In: Problemes de la llengua a Valncia. Valncia: Universitat de Valncia, 1987. ESPADALER, Anton. Una reina per a Curial. Barcelona: Quaderns Crema, 1984. FERRANDO, A. Conscincia idiomtica i nacional dels valencians. Valncia/Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1980. FERRANDO. A. Entorn de la llengua del Tirant lo Blanc. In: Sa, nm. 115. (1989), pg. HAUF, Albert. G. El parany historiogrfic: notes al prleg del Tirant. In: Sa, nm. 115. (1989), pg. MASSOT I MUNTANER, J., Falsificacions i falsificadors a la literatura catalana. In: Serra dOr (1993) RIQUER, Mart de; COMAS. A. i MOLAS, J. Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1980. RIQUER, Mart de. Aproximaci al Tirant lo Blanc. Barcelona: Quaderns Crema, 1990. RIQUER, Mart de. Estudi introductori dins ledici Tirant lo Blanc i altres escrits. Barcelona: Ariel, 1990. RIERA I SANS, J. Falsos dels segles XIII, XIV i XV, dins les Actes del IX Colloqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, Alacant-Elx. 1991. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1991. ROIG I SALA, J. L. Tirant lo Blanc: un heroi possible? dins les Actes del IX Colloqui Internacional de Llengua i Literatura catalanes, Alacant-Elx, 1991. Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1991. RUBI I BALAGUER, Jordi. Histria de la literatura catalana. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 1984. MEDIATECA 600 aniversari Joanot Martorell: novellista i cavaller. In: Reportero de la Historia [Programa per a Cultural.es de RTVE a crrec de Jacinto Antn, ems el 15/06/10]. Tirant lo Blanc illustrat per Manuel Boix. Edici biblifila.

Trptic de Tirant lo Blanc / text articulat per Josep Palcios a partir de la novella de J. Martorell i M. J. de Galba, per a una cantata escnica amb msica d' Amand Blanquer ; dibuix de Manuel Boix. -- Ed. facsmil. Biblioteca Virtual Joan Llus Vives. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc. Original: Original: Valncia, Xquer, 1990. Tirant: Butllet informatiu i bibliogrfic. Revista especialitzada de literatura de cavalleries La novella de cavalleries in En gurdia CatRdio 24/03/2013 / Al voltant del 1460, el valenci Joanot Martorell s'inspirava en Roger de Flor per crear la figura del cavaller Tirant lo Blanc. Aquesta seria una de les obres cabdals d'un gnere literari histric transmissor d'ideals de comportament moral superior, en lluita contra la maldat i enaltidor de l'amor. Jos Enrique Ruiz Domnech, catedrtic d'Histria Medieval de la UAB, recorda les gestes literries de cavallers com Tirant, Amads de Gaula o el Quixot, protagonistes de les que serien les primeres novelles de la histria i marcarien gaireb cinc segles de tradici literria. Guia de lectura del Tirant http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm http://www.hermeneia.net/exemples/tirant/index.htm http://www.rosasanchis.com/nova_web_dep_baubo/materials_1batx/quest_tirant/tirant_intro.htm

108

10. La decadncia? Concepte i orgens de la literatura popular

Taula

109

LA LITERATURA POPULAR A LPOCA MEDIEVAL 2.1. Caracterstiques 2.2. Principals gneres 2.2.1. La can 2.2.2. Els textos pics 2.2.3. Els fabliaux 2.2.4. El teatre LA LITERATURA POPULAR EN ELS SEGLES XVI, XVII I XVIII 3.1. Caracterstiques de la literatura popular daquest perode 3.2. Principals gneres 3.2.1. El romancer 3.2.2. Els goigs 3.2.3. Les nadales 3.2.4. Corrandes i canons de pandero 3.2.5. Les canons de bandolers i lladres de cam ral 3.2.6. Els colloquis 3.2.7. El teatre LA LITERATURA POPULAR EN EL SEGLE XIX 4.1. La can i la dansa 4.2. El teatre 4.3. La premsa 4.4. La novella RECULLS I RECOPILADORS 5.1. Els reculls de rondalles, llegendes i tradicions 5.2. La recopilaci de les canons CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA

Ms enll de la literatura apareguda als llibres i vinculada als noms dels grans autors medievals, hi ha una altra literatura impossible de bandejar dels llibres de la histria de la literatura. Entre la prolfica Edat Mitjana i el segle XIX sestn una altra literatura sovint poc valorada i menystenguda, de vegades oculta, que sarrela directament a lessncia de les comunitats lingstiques en qu es genera. s la literatura popular, veritable expressi de la forma de conceptualitzar el mn duna cultura. Ser al segle XIX amb el Romanticisme, els grans compiladors alemanys i ms modernament amb corrents lingstics com el Worten und sachen quan aquesta literatura popular assolir per fi la valoraci positiva que es mereix. Sn nombroses i suggeridores les formes en qu aquesta valuosa literatura allunyada de lelaboraci dels lletraferits es manifestar. Les formes de literatura breu medievals, com els fabliaux i els lais; les llegendes i romanos que perpetuen les grans histries narratives o les canons, colloquis i peces dramtiques vinculades al costumari particular sn noms un tast. La literatura popular sestn prolfica, sota mltiples formes i ben diversa en els contenguts, des del nus purament pic fins el ms irreverent eroticoburlesc. Tot un tresor lingstic i literari que en el cas de la literatura catalana informa de dades valuosssimes alguns dels segles ms oblidats de lestudi literari. Conixer-la, doncs, ser no sols important, sin ms aviat fonamental.

1. CONCEPTE I ORGENS DE LA LITERATURA POPULAR

La literatura popular neix de la necessitat de tota comunitat social dexpressar-se en la seva activitat i ha tengut sempre com a mitj de transmissi la llengua oral. Lautor daquest tipus de literatura ha estat annims, tot i que, qualsevol creaci artstica t, en el seu origen, un creador. La literatura popular pot passar al seu entorn social i ser assumida per la comunitat, recreada i transformada per altres individus, adaptada a noves realitats socials i transmesa per la memria collectiva. Aquest tipus de manifestacions artstiques, anomenades populars, soposen a les anomenades cultes, per ambdues tenen moltes interaccions. Les caracterstiques de la literatura popular sn per un costat el conservadorisme i, com a conseqncia, la fidelitat als models establerts per la tradici. A ms a ms, sempre ha anat acompanyada de la msica, la dansa o lespectacle. Es pot trobar ja literatura popular al tractat potic Les razs de trobar de Ramon Vidal de Besal , que est format per canons populars i tradicionals. Per, de tota aquesta nombrosa producci, noms sha conservat, de lpoca medieval, algunes peces de poetes cultes que imitaven i refeien les estrofes populars ms reeixides. Hi ha mostres de Guillem de Bergued i Cerver de Girona en els reculls dels canoners com el Canoneret de Ripoll, el Canoner del Capell de Bolquera i el Canoner dUpsala, tamb en lobra dels poetes Pere Seraf o Joan Pujol . Per s a partir de lEdat Moderna quan la literatura popular adquireix ms inters a causa de la poca rellevncia de la literatura culta. Respecte als orgens daquesta classe de literatura, cal dir que els inicis de totes les literatures romniques sn un dels principals problemes per als historiadors. Pel que fa al nostre cas cal tenir en compte que les primeres manifestacions que ens arriben sn escrites en una llengua no autctona, el provenal. Aix no ha de fer pensar, tanmateix, que el catal no tenia formes plenament literries; hi hagu una literatura de caire popular, segurament de carcter religis i festiu transmesa oralment, els ressons de la qual ens han arribat a travs de cants populars i de la influncia en alguns poetes, com ara Cerver de Girona. Aquesta literatura popular fou de divulgaci oral en catal i es troba fins avui perduda. Va ser composta i difosa per joglars i tenia una doble finalitat: distreure i informar a la gent. Dels nostres joglars i de la seva activitat hi ha referncies documentals, sobretot quan estaven vinculats a la cort reial. Grcies a aquestes referncies sabem de lexistncia duna pica catalana que, encara en el segle XIV, no fou mai posada per escrit ni deriv, com altres, en romanos.

110

2. LA LITERATURA POPULAR A LPOCA MEDIEVAL

2.1. Caracterstiques A causa de lanalfabetisme i de les dificultats teriques la literatura es transmet sols per via visual i oral. En concret, la poesia popular es transmetr per via oral i, d altra banda, la difusi visual es reservar per al teatre i per als espectacles parateatrals. Els autors daquesta literatura sn annims i les seves obres difcils de datar. Per la poesia popular, com tota la poesia, ha tengut en principi un autor, docte o indocte, que ha sabut complaure la societat que lenvolta. Aquesta societat, per, no ha conservat el nom del creador, sha atorgat la facultat de transmetre-la amb canvis i variants i lha acomodada a les noves situacions, atesa la mutabilitat del text. Daltra banda, cal parlar de quatre objectius propis daquesta poesia popular. Per un costat pretn expressar, ensenyar i perpetuar una determinada visi del mn, ja sigui autctona o imposada per les classes dirigents (lEsglsia principalment), intenta ser un simple entreteniment amb un argument de tipus popular, dna informaci dels esdeveniments i, per ltim, fa usos de dites populars. 2.2. Principals gneres 2.2.1. La can Dins de la can trobem diferents tipus conreats, daquella que es t ms informaci s de la can amorosa. s el gnere del qual tenim ms notcies perqu se nhan conservat algunes en canoners que recullen aquestes canons de tradici bsicament oral. Un exemple seria la traducci catalana del Decamer, feta a Sant Cugat del Valls lany 1429. Aquesta traducci substitueix les canons italianes que inser Boccaccio al fams llibre per altres de catalanes. Lautor aprofita peces de carcter popular al costat dalguna can culta:

No puc dormir soleta, no. Qum far, lassa, si no mis passa? Tant mi turmenta lamor! Ai, amic, mon dol amic!

Somiat vos he esta nit. Qum far, lassa? Somiat vos he estat esta nit que us tenia en mon lit. Qum far, lassa?

Ai, amat, mon dol, amat! Anit vos he somiat. Qum far, lassa?

Anit vos he somiat que us tenia en mon bra. Qum far, lassa?

En canvi, de la can militar o de la can humorstica es troben pocs exemples. Un exemple daquesta ltima la trobarem inserida en La Crnica de Pere el Cerimonis . s important tamb la presncia de la can religiosa. Aix doncs, destaquen les canons anomenades goigs i nadales. Tot i que daquestes no tenim mostres ni en la segona meitat del segle XVI ni tampoc del XVII, sn abundoses durant el segle XVIII i del primer ter del XIX, aix demostra lexistncia anterior ja que, hi hagu una constant producci de noves canons nadalenques construdes sobre lestructura de les velles. 2.2.2. Els textos pics Sn textos que els joglars cantaven i en qu sexpliquen les aventures i les llegendes dal gun heroi fams. Aquesta pica sha perdut, per en part es pot reconstruir grcies a les prosificacions de les canons de gesta, poemes pics medievals per ser recitats o cantats, que narren els fets extraordinaris dherois que han esdevengut mites populars i nacionals. Formalment estaven fetes amb tirades monorimes i eren transmeses pels joglars. Sn canons de gesta la Can de Rotll o el Poema del Mo Cid. En catal no se nha conservat cap, tot i que nhan restat mostres prosificades a les crniques de Jaume I i de Bernat Desclot . Podem distingir tres tipus: a) El primer dells s el roman courtois. s tracta de textos historicolegendaris que barregen la can de gesta amb el relat amors de gust cortes i que segurament sn difosos des de laristocrcia. b) Altres sn els textos de temes llegendaris, poemes que recullen llegendes histriques catalanes i eren consumits per les classes populars. A les Crniques es troba com a exemple la llegenda de lengendrament de Jaume I. c) En tercer lloc cal distingir les crniques rimades, es pensa que tamb provenien dambients cultes. Trobem prosificacions de Las navas de Tolosa a la Crnica de Bernat Desclot. 2.2.3. Els fabliaux Sn composicions de poesia narrativa molt famoses a Frana i que es caracteritzen pel tema realista, el propsit divertit, la descurana estilstica, pocs recursos retrics i llibertat dexpressi que pot arribar fins a lobscenitat. Aquests textos sn de caire popular i estan escrits per al consum daquestes classes amb lnic propsit de divertir-se. El gnere del fabliaux era molt conegut a la Corona dArag , per se nhan conservat pocs textos. Els veritables fabliaux sn els Planys del cavaller Matar i El sacrist i la burgesa. Aquestes obres sn de carcter cmic i satric, de to picaresc i obsc i han pervengut annimes. 2.2.4. El teatre El teatre catal conservat des del segle XIV fins el segle XIX t carcter religis. Arreu de loccident europeu el teatre medieval nasqu a linterior de les esglsies, com una extensi de les celebracions litrgiques, i en conseqncia, es mantengu a lempar de les grans solemnitats eclesistiques. La llengua utilitzada en un principi fou, com s obvi, el llat. Lentament, les representacions litrgiques sortiren dels recintes sacres i es traslladaren a les places pbliques i als carrers, on esdevingueren aviat espectacles destinats a un pblic molt ample, un pblic que oblig duna banda, a la substituci de la llengua llatina per la vulg ar i, daltra banda, a una reestructuraci de les antigues representacions del teatre grecollat. Aix, mentre parallelament sorgia un teatre de temtica profana, derivat i progressivament deslligat de lespecficament religis, aquest darrer sorganitz en cicles que, com el de la passi i el del naixement de Jesucrist, recollien, partint dels textos evanglics, els grans episodis centrals del cristianisme. El teatre religis: en general, molt fidel als textos sagrats i molt vinculat a les institucions eclesistiques, presenta una complexitat escenogrfica que compensa i explic a alhora la seva pobresa literria. Hem de pensar que, a lEdat Mitjana el teatre constitua un espectacle integrat per molts elements i que el text literari, lnica pa rt que en solem valorar, nera un element ms. que es barrejat a i confonia amb el cant. la msica, la dansa, la tramoia, els decorats o la disposici de lescenari. Sn peces pertanyents als grans cicles de Nadal i de la Pasqua. els ms antics en els orgens del drama europeu, a lAssumpci de Maria, episodis del Vell i del Nou Testament o llegendes hagiogrfiques. Eren representades als temples, per en una natural evoluci, els episodis o elements profans anaven creixent al costat de la trama general dels temes sacres. Per tot arreu hi hagu una actitud hostil, per part de les jerarquies eclesistiques a aquestes manifestacions en els llocs sagrats des del segle XV al XVIII. A les nostres terres abundaven les prohibicions de representar peces teatrals en temples, parrquies o esglsies, fins i tot fora dels llocs sagrats. Per aquestes prohibicions no foren del tot seguides i trobem que el teatre religis es mantengu viu i compt amb un gran nomb re de partidaris. Per la conservaci dels textos podem afermar que e l teatre catal medieval firi duna notable supervivncia durant lEdat Moderna fins a enllaar amb la Renaixena. Els manuscrits que shan conservat del nostre teatre solen ser llibrets destinats a la representaci. Contenen

111

112

indicacions sobre el moviment escnic, els tons de la msica, la tramoia i el trucatge. Totes aquestes acotacions reben el nom de consuetes que, en certs casos, no conserven tot el text de la representaci, sin solament les frases que pertanyen al paper d un actor. Els cicles ms importants daquesta producci dramtica sn: Cicle hagiogrfic. Referit nicament a les vides de sants, models dimitaci que el poble erigia com a patrons. Corresponen als darrers temps de lpoca medieval i es mostra el concepte de lesglsia triomfant. Josep Romeu considera els trets daquest teatre com textos breus amb absncia dhumor, fidelitat al text o font literria, mesura en la representaci dels turments, en un gran sentit de la unitat i gran capacitat dramtica. Aquests misteris estaven sovint lligats als gremis que ostentaven el sant per patr i assoliren gran pervivncia. Les consuetes mallorquines sn la collecci ms rica de teatre religis catal del segle XVI i que fou trobada en un manuscrit el 1887. Consueta s un terme eclesistic i vol dir funci sagrada feta com a ornament o ampliaci de la litrgia en una dicesi o parrquia per a una festivitat determinada. Aix explica el carcter arcaic dels textos, refosos i poc renovats. El recull catal cont 49 consuetes, cinc de les quals escrites en castell, es troben exemples de la majoria de gneres i cicles del teatre religis medieval: peces allegriques i misteris pasquals, nadalencs i hagiogrfics, per cap mostra del teatre estrictament mari. Aquest recull permet estudiar lescena, la tramoia i levoluci del teatre medieval. Josep Romeu assenyala dos tipus dobres: unes que segueixen la tradici medieval, espectaculars per la complicaci de lescenografia i compostes per una srie successiva depisodis, les consuetes de sant Jordi, sant Cristfor i sant Crisp. Trobem unes altres infludes pel teatre escolar i humanstic, descenari senzill, parlaments llargs i monlegs importants i major aprofundiment de lacci, les de sant Mateu i sant Francesc. Pel que fa a la llengua, presenten mallorquinismes i vulgarismes, sense poder delimitar si sn de lautor o del copista Respecte a la mtrica domina la quarteta heptasillbica encadenada (abab) o creuada (abba), tamb noves rimades i quintetes amb rimes combinades de distintes maneres. Aquestes quintetes sn la forma estrfica ms moderna del catal medieval i potser dinfluncia castellana. Cicle de Nadal. Al voltant del naixement de Crist sorg el costum de les representacions nadalenques. Alguns episodis com ladoraci dels pastors betlemites i lofrena dels mags permetien amplificacions molt adequades als cants. al dileg i al moviment dramtic. Les representacions nadalenques resistiren a les prohibicions dels segles XVI i XVII grcies a la seva popularitat. Aquestes representacions han perdurat en els diversos pastorets que cada any es representen al nostre pas. Dins daquest cicle cal destacar el monleg del Cant de la Sibilla del qual possem textos catalans que es poden datar a mitjan segle XIII i que ha perviscut en la tradici dalguns llocs de parla catalana. s la versi en llat vulgar del Iudici signum que, abans del segle XV es cantava en llat i fou traduda posteriorment a la Provena. El text intenta convncer els jueus de larribada de Crist i dna testimoni de lAntic Testament, del Nou Testament o la mateixa sibilla. Es remunta a la necessitat de creences sobrenaturals dels pagans i que atorgaven crdit als vaticinis de les sibilles. Aquests eren uns ssers semidivins que gaudien de les grcies dApollo, transmeses a dones en edat avanada i que habitaven en cavernes. El prestigi daquestes en arribar al cristianisme: alguns cristians primitius pensaven que les sibilles paganes havien estat dotades per Du desperit proftic. Ara b, els pares de lesglsia mai confongueren els profetes daquestes, que eren inconscients dall que profetitzaven. Es va traduir al vulgar al segle XIII, sha mantengut viu a travs de dos indrets, a la ciutat de Mallorca i a lAlguer i s recitat la vetlla de Nadal. A Mallorca i a Valncia s introdut amb la conquesta de Jaume I i la introducci de la religi cristiana. La Contrareforma, contraria a les prctiques extralitrgiques tradicionals, va fer que el bisbe de Mallorca el 1521 la prohibs, per el 1575 es va restablir. Cicle de Pasqua. Les representacions de la passi, la mort i la resurrecci de Crist foren les ms freqents a lEdat Mitjana i encara persisteixen. Aquest cicle, i concretament les representacions de la passi, demostren un tipus de teatre piads, poc culte i adreat a un pblic popular, des del segle XIV fins al segle XIX. s un bon exemple de manifestaci literria que no sestronca amb lEdat Moderna. Del cicle de Pasqua shan conservat algunes mostres interessants en catal, que permeten de seguir levoluci de les representacions nascudes dins del temple mateix. Daquest cicle shan conservat algunes mostres; el fragment ms antic conservat est en catal gaireb net de provenalismes dins un manuscrit mallorqu de principi de segle XIV. Inclou el passatge evanglic de la unci dels peus de Jess per la Magdalena i una narraci incompleta de la llegenda de Judes. Laltre fragment, rossellons, tracta la satisfacci dHerodes quan Pilat li entrega Jess. Aquest misteri t valor per la seva antiguitat, la

113

sobrietat de lestil i la contenguda fora dramtica. Del segle XV no conservem cap misteri, per hi ha noticies de representacions passionistes com Davallament de la creu, Resurrecci de Lltzer i Temptaci de Crist. Cicle mari. Contrriament a les peces dramtiques referents al naixement i a la passi de Crist que tenen un origen evanglic, els drames sobre la mort i lassump ci de Maria, esdevinguda dogma, prov de relats provinents dels evangelis apcrifs. Francesc Eiximenis en narrar lassumpci de Maria en la Vita Christi, t com a font els evangelis apcrifs assumpcionistes. El text dramtic ms antic de lAs sumpci conservat a les nostres terres s un tropus en llat del segle XIV, incls al Processionale de Santa Maria de lEstany, basat en lantfona Ubi est Christus meus. La representaci assumpcionista ms reconeguda s el Misteri dElx que encara s representat a lesglsia de Santa Maria daquesta ciutat valenciana, els dies catorze i quinze dagost de cada any. Es tracta dun cas evident de persistncia de teatre de tipus medieval, representat dins un temple, escoltat i seguit amb autntic fervor. Quant a la data de creaci del drama illicit hi ha dos grans corrents. El ms antic i fabuls, que situa el seu origen en el segle XIII amb larribada a una platja del terme dElx duna misteriosa arca, el maig de 1226 que contenia la imatge de lAssumpci i la consueta o llibre que cont la lletra. No obstant aix, ja des de final dei segle XIX, quan els historiadors comencen a interessar-se i comencen a estudiar la representaci duna forana ms rigorosa, la dataci comena a situar-se a les acaballes del segle XIV i, posteriorment, en el segle XV. Bsicament per a conixer el text de la Festa tenim tres consuetes amb text en catal antic on predomina lheptasllab amb rima aguda: de lany 1625 (sense msica), del 1639 i del 1709 (aquestes dues amb msica). La representaci del Misteri dElx es relaciona amb la concepci lineal de lesc enari, escenaris llargs i estrets on sactuava de manera itinerant. Per a aquesta frmula safegeix la tramoia aria i els escotillons en terra i celestes. La representaci es divideix en dos dies: la nespra; sinicia amb una process dels actors des de lermita de Sant Sebasti fins a lesglsia i cont el dileg entre la Verge i les maries, lanunciament de la mort per un ngel que li entrega la palma, larribada dels apstols, la mort de Maria i la baixada de laraceli que semporta lnima. Continua amb la process dels actors cap a lermita. Al dia segent se celebra el dia de la festa, precedit duna nit de vetlla o ro, la representaci comena amb una process dels actors des de lermita fins a lesglsia. Es representat el soterrament de la Mare de Du, la judiada que acaba en una gresca i la conversi dels jueus al cristianisme, la process del soterrament amb tothom, la baixada de laraceli per endur-se el cos de Maria, larribada de sant Toms i finalment la coronaci enlaire. Aquesta coronaci s considerada el cim del Misteri ja que la Mare de Du de lAssumpci, patrona dElx, ha estat coronada com a reina de tota la creaci en presncia de tots els illicitans. Durant els instants que dura la coronaci, els apstols i jueus del cadafal descobreixen lemotiva escena. s per aix que aixequen les mans cap a la Verge alhora que reben labundant pluja doripell que inunda el cadafal i els seus voltants. Cont temes i maneres de la millor literatura catalana del XV, amb una llengua que t maduresa clssica, i no empra prstecs llemosins; usa un catal culte i alhora popular i digne. El Misteri dElx fou declarat Patrimoni de la Humanitat lany 2001 per la UNESCO. Cicle de lAntic Testament. No tengueren tanta espectacularitat fins el segle XIX, sobretot a Mallorca i a Valncia. Aquest cicle acollia tamb vides de sants amb nombrosos misteris, com les consuetes de Josep i de Tobies. La process del corpus s una manifestaci religiosa de caire espectacular i dramtic que fou molt prompte instaurada en les nostres terres. Consistia en un homenatge pblic dels estaments ciutadans a la Sagrada Forma, passejada pels carrers amb una desfilada. Hi havia plataformes transportades amb actors i ballarins. La process sordenava presentant la histria de la redempci humana des de la creaci del mn fins el triomf de la fe, obra de mrtirs i sants. Cap a la meitat del segle XV els entremesos assoliren molta complexitat, per no es coneixen els textos de les representacions, tanmateix se suposa que eren peces simples i breus. La representaci es basava en la mmica, el cant, la dansa i el dileg. Avui nicament es conserva a la ciutat de Valncia. El teatre prof: el teatre prof medieval es basava en la mmica, la can i lacrobcia i en molts espectacles la paraula era secundria. Ens nhan arribat pocs textos daquest teatre. El teatre prof es relaciona amb la funci dramtica dels joglars i comencem a documentar els primers actors professionals cap a finals del segle XIV. Durant lEdat Mitjana el teatre s espordic i itinerant, no sarreplegava per escrit. En el segle XIV el teatre es considera una activitat viable, tot i les condemnes de lEsglsia. Visualitza la vida quotidiana (torneigs, entrades reials...) i evidencia lestruc tura piramidal de la societat. Pel que fa als orgens del teatre prof es pensa que les companyies representaven peces breus, elaborades a partir

de dilegs i debats que tenien lorigen en lescolstica i amb temes entretenguts i fantasiosos. En el segle XII reben una dosi de realisme i socupen dafers ms immediats. Un altre dels punts de partida daquest teatre varen ser les desfilades amb cadafals i carrosses per celebrar fets bllics de carcter venturs, les quals acabaran per desenvolupar una veritable acci dramtica. Les festes i representacions amb balls, mmica, disfresses i recitacions de sermons pardies, com el Serm del Bisbet, tamb es troben en el punt de partida del teatre prof. Els primers textos dramtics profans sn simples dilegs potser no concebuts per a la representaci: Disputaci dEn Buc e son cavall (segle XIV), on sevidencia la crisi de la societat medieval i la divisi en estaments socials. Ms realista s la Farsa dEn Cornei, fragment duna obra que mostra linici dun teatre popular, escrit per gent de cultura i que ser base del sainet. Prcticament no es conserva res del teatre catal prof de lpoca medieval. Al segle XIV alguns joglars feien dactors professionals en les fe stes reials i a les ciutats. Els espectacles ms complexos i nombrosos foren els jocs o entremesos, conreats assduament durant el XVIII.

3. LA LITERATURA POPULAR EN ELS SEGLES XVI, XVII i XVIII

114
3.1. Caracterstiques de la literatura popular daquest pero de Gran part de la poesia oral daquests segles prov de lpoca medieval. Ens han arribat mitj anant canoners amb moltes interferncies entre el mn culte i el popular perqu els temes recollits sn recreacions fetes per poetes ms cultes. Les ms conegudes sn les que fan referncia a la vida quotidiana. Dins del canoner catal els gneres que millor foren acollits i a partir dels quals continu lacci de la tradici es podrien classificar en cinc grups: goigs, nadales, canons religioses, canons de bandolers i de lladres de cam ral, corrandes i canons de pandero. Aquests cinc grups que formen part del canoner catal oscillen entre formes de poesia semipopular com sn els goigs, i altres plenament populars, com sn les corrandes, que no han estat arreplegades pels collectors fins a les darreries del segle XIX. La major part daquestes composicions, fora dels goigs i les corrandes que tenen formes prpies, estan escrites en roman, en tirallongues de versos de la mateixa mesura mtrica lligats alternadament per la mateixa assonncia. Daltra banda, noms el canoner ofereix lestat de la llengua catalana durant els segles de lEdat Moderna i mostra com evolucion espontniament fins a les solucions actuals. La llengua daquestes canons s, per tant, el precedent immediat del nostre catal colloquial. Trobem una abundosa literatura anomenada de cant i cordill considerada de menys qualitat literria. Aquesta literatura es troba representada sobretot en les canons de bandolers i lladres de cam ral. Aquest tipus de literatura es transmetia de forma impresa mitjanant els fulls volants o plecs solts. Com sha dit, la literatura popular ha sorgit i sha transms a travs de la tradici oral per, s a la impressi de la majoria daquests gneres que han perviscut al llarg del temps. 3.2. Principals gneres 3.2.1. El romancer Els romanos que avui es coneixen provenen exclusivament de la tradici oral, de la qual foren recollits per fillegs com Mari Aguil i Mil i Fontanals . Es distingeixen tres elements en la constituci del romancer catal. Un dells s lelement francs i provenal, que podrem anomenar gllic o ultrapirinenc; laltre s lelement castell i, finalment, hom atorga a certes peces un carcter autcton. Trobem un passatge del Tirant Lo Blanc lobra de Joanot Martorell on salludeix al roman castell. La procedncia castellana de gran part del nostre romancer s proclamada per la inserci de mots, versos i tirades de versos en castell, fins al punt de constituir peces bilinges. Els romanos dorigen gllic, sigui francs o provenal, es caracteritzaven, de vegades, per formes lingstiques estranyes, com mots acabats en -er i en - en les rimes. Altres romanos catalans dorigen ultrapirinenc sn els de La mala sogra, La carta de navegar, Els tres tambors, La barbera de Frana, La donzella recatada i El rector de Cornell. No ha estat detectat cap roman autnticament popular que faci referncia a la nostra histria medieval, que sols coneixem grcies a les crniques, ja que no arrelaren en el poble. Al contrari que sesdevingu amb lepopeia castellana de la qual deriven romanos encara avui cantats sobre els infants de Sala o el Cid. Els nostres romanos histrics sn molt tardans, com el dels segadors (1640) o el de Bach de Roda (1713). De gran nombre del nostres romanos lorigen s desconegut o contradictori, aix i tot farem esment dalgunes peces importants: La can de lhereu Riera, que forma part dun ball de bastons, podria haver sorgit dun fet local. Molt interessant s el cas del Rei mariner, cantat a tot el domini de la llengua i potser sigui la can popular catalana de ms abast geogrfic:
A la vora de la mar nhi ha una donzella, que broda un mocador, la flor ms bella. Com ne fou a mig brodar li falt seda.

Veu venir un mariner, que el mar navega: Mariner, bon mariner, si en porteu seda?...3

115

3.2.2. Els goigs Els goigs s un gnere potic semipopular darrel medieval mpliament conreat als Pasos Catalans. Sn semipopulars perqu no solament han perviscut en la memria collectiva sin tamb en la tradici impresa. La manera dimprimir els goigs sembla que qued fixada a mitjan segle XVII. Aquesta tradici no sinterromp en cap moment de la histria de la literatura catalana. Els goigs sn canons religioses que lloen les excellncies de Nostre Senyor, de la Verge i dels sants, ms especficament se li demana un favor o simplora una grcia. Si el sant o la santa a quin van adreats s ladvocat contra el mal del qual hom demana ser protegit, la relaci entre la lloana i la petici resulta lgica i coherent. La cobla comena amb una locuci causal (puix, ja que) i acaba amb el concediu-nos, atorgueu-nos o apiadeuvos. Sn una forma de litrgia popular, practicada en actes de devoci collectiva, com patronatges, processons, novenes, etc. El costum de cantar goigs per implorar la protecci celestial t una llarga tradici que ja trobem documentada en la crnica de Ramon Muntaner. Pel que fa a lorigen dels goigs cal distingir la forma del contengut. La forma estrfica dels goigs prov de lantiga dansa provenal, gnere cultivat pels trobadors catalans. La dansa formava part, juntament amb la balada, de les anomenades canons de dansa. La diferncia entre ambdues formes consistia en el fet que la dansa reprenia a la fi de cada estrofa alguns versos de la tomada, mentre que la balada intercalava aquest versos dins de lestrofa. En el Llibre vermell de Montserrat trobem balades marianes, com la intitulada Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar catalan. a ball redon, amb una tomada en llat que s un fragment de la seqncia gregoriana de lAve Maria. La dansa, a partir de finals del segle XV o principis del XVI, es convertir en lestrofisme especialitzat per a cantar de primer els goigs terrenals i desprs les excellncies de la Verge i dels sants. En la seva forma ms freqent els goigs sn composicions de versos heptasllabs amb una tomada inicial de quatre versos, que rimen abab o abba, un nombre variable de cobles, generalment solen ser set o vuit, de sis o vuit versos i una tomada final de quatre versos. Els goigs celestials vnen a representar una segona etapa en levoluci i en la fixaci del gnere. Ho trobem representat en les peces Los set goigs de la Verge Maria de Pietat, vulgarment dits Goigs de la Mare de Du del Mont. Els goigs han arribat gaireb sempre annims. Alguna vegada, per, els noms dautors com Pere Vallespinosa, Andreu Puig o Josep Dalmau, segurament rectors del poble o capellans de confraria suren entre alguns noms en els goigs impresos. Daltra banda el gnere ha estat conreat per poetes professionals i aix trobem noms com Joan Pujol, Vicen Garcia, Pere Seraf, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Guerau de Liost. 3.2.3. Les nadales La majoria de les canons de Nadal anteriors al segle XV shan perdut de la tradici oral i es coneixen per mitj dalgun manuscrit conservat, com ara, el Canoneret Rovirola. De les escrites entre el segle XVI i XVII ens nhan pervengut un petit recull que gira al voltant de lalegria del pastors per ladveniment que els acaba danunciar lngel. Aquestes peces estan representades fora del recinte sagrat, caracteritzades per una forta presnci a de lelement prof, representat en els pastors. Aquestes canons, que han perviscut fins a lactualitat, les trobem aplegades en nombrosos manuscrits del segle XVIII i en els reculls dels collectors moderns. Les abundoses nadales que trobem durant el segle XVIII i primer ter del XIX han estat construdes sobre lestructura de les velles, aix li dna menys espontanetat a les ms modernes que a les del segle anterior. En general acusen una gran influncia dels villancicos castellans del segle XV1. Els temes centrals de les nadales giren entorn a lAnunciaci de lngel a la Verge, el dubte de Sant Josep en saber que la seva esposa estava embarassada, el naixement de lInfant, lAnunciata i ladoraci dels pastors, i larribada dels Reis dOrient. La msica de les nadales sol tenir unes qualitats molt superiors al text literari. Solen ser mel odies molt ms antigues que la lletra i curiosament shan mantengut en la tradici, contrriament del que ha passat en la lletra. A la vella melodia se li adapta una nova lletra en substituci de la vella a la qual troben ja sense sentit. Es dona el cas a les nostres terres que una melodia nadalenca ha estat aplicada a textos profans i aix, per exemple, sabem que la de El cant dels ocells fixa adaptada a una can de contrabandistes del segle passat. Aquesta can expressa amb gran delicadesa lalegria de les bsties en la nit de Nadal i s molt popular a les terres catalanes per la seva melodia. Pel que fa a la mtrica apareixen escrites en cobles de quatre versos, gaireb sempre heptasllabs. que rimen encadenats o encreuats. s important el nombre de castellanismes que solen aparixer en aquestes canons.

La temtica de les nadales sol girar al voltant de quatre grups que formen el nostre canoner actual: L Anunciaci de la Mare de Du : inclouen canons que tracten de lAnunciaci prpia ment dita i les que parlen del dubte de sant Josep en conixer lembars de la Verge. Nhi ha unes quantes molt importants que resumeixen tot el cicle de Nadal, des de lAnunciac i fins a ladoraci dels Reis o la matana dels innocents, com la Pastoreta galana:
Pastoreta galana, Mare del Redemptor, lEsperit Sant us aima, deu-li la vostra amor.

116

El Naixement de Jess: algunes daquestes nadales no arriben a descriure el Naixement. Ens presenten Josep i Maria de cam cap a Betlem i com cerquen estatge a la seva arribada. En aquestes nadales la participaci del poble o dels pastors s present en la tornada. LAnunci i ladoraci dels pastors : lAnunciata es troba ms o menys explicita en totes les nadales. Algunes la prenen com a tema excepcional i exclusiu deixant de banda fets important daquest esdeveniment com s la reacci dels pastors. Altres se centren en altres personatges importants com s el paper de lngel en lAnunciaci o lentrada dels pastors en lescena i la reacci que provoca en ells. Es en aquests casos quan la nadala arriba al seu moment climtic. Ladoraci dels Reis i la Fugida a Egipte: els episodis de larribada i ladoraci dels Reis dOrient, la degollaci dels innocents i la fugida a Egipte de la Sagrada Famlia formen tot un entrellat dins de lEvangeli de sant Mateu i han donat origen a poques nadales. Els Reis sempre han estat tractats com a personatges secundaris en les nadales, tot i. que actualment en les mostres actuals del gnere aquests personatges van gaudint de ms relleu que antigament. 3.2.4. Corrandes i canons de pandero Es tracta de dos gneres molt lligats lun amb laltre que sn dencuny genunament popular. Ens han pervengut a travs de la tradici oral fins que han estat recollits pels moderns collectors en els segles XVIII i XIX. Shan trobat una gran quantitat de similituds entre les canons de pan dero amb algunes jotes aragoneses i de les corrandes amb els cantares andalusos i castellans, per aix sha pensat que la procedncia dambds gneres ha estat forana. Les canons de pandero tenien generalment un contengut de lloana i anaven dirigides a persones presents en algun esdeveniment: a la nvia i el nuvi o als familiars i als amics si es tractava dun casament; a la criatura, la mare o al padr, si es tractava dun bateig; a les autoritats i convidats, si es tractava duna festa o duna celebraci . Moltes vegades solien lloar la grcia i la bellesa duna donzella o lelegncia i la gentilesa dun fadr. El cant era acompanyat amb la percussi dun pandero, del qual penjaven cascavells f cintes de colors, cobert de pell a totes dues bandes. El text s una breu can de vuit versos heptasllabs, generalment de rima assonant i caracteritzada per una certa simetria en lestructura. Sol haver -hi sempre un vers que es repeteix amb insistncia al llarg de la composici i constitueix un recolzament que ha servit per anar fent modificacions. Les corrandes sn vastes canons curtes generalment de quatre versos heptas llabs. Es caracteritzen per una gran varietat temtica: sn cants damor o de despit f denyorana, lloances a noies o a fadrins, cants de treball o de ronda, felicitacions, etc. La seva relaci amb les canons de pandero s evident, aquestes semblen una ampliaci de les corrandes. Els dos gneres tenen els mateixos trets, exposen una contraposici de dues idees que es resol en una tcnica parallelstica com sha vist en lexemple anterior. Aix si, la corranda pel seu estil directe es troba ms a prop del refrany i daltres manifestacions populars. Com a les canons de pandero. les corrandes tamb solen tenir nombrosos barbarismes (adis, guapa, sombra, rames, vamos, etc.) 3.2.5. Les canons de bandolers i lladres de cam ral Amb aquest gnere es troba la forma ms nfima de la poesia popular i tradicional catalana. Molts dels romanos que narren la vida i els fets dels bandolers pertanyen a la literatura de canya i cordill i tengueren una vida efmera. Com hem dit al principi, si avui sn coneguts s grcies a les impressions fetes en els segles XVII, XVIII i XIX i no per haver-se conservat dins la tradici oral. El bandolerisme s un fenomen general en el mn mediterrani dels segles XVI i XVII i es localitz en els llocs fronterers o comarques muntanyenques. Sembla que una de les causes decisives fou la crisi econmica de comenaments del segle XVI produda per la pujada de preus arreu dEuropa. Es tracta dun moviment complex, una barreja dactituds, dideals reaccionaris i de reivindicacions socials i politiques. Pel que fa a Catalunya, lactivitat ms intensa del b andolerisme correspon al perode comprs entre el regnat de Carles V i el primer ter del segle XVII. Cal assenyalar tamb les causes politiques amb la pervivncia de les antigues lluites entre els senyors feudals, els quals acostumaven a reclutar gent del pafs o immigrants per a formar els bndols. Les canons serviren tamb de rplica contra la poltica centralista dels virreis de la casa dustria. Tot aquest fenomen es canalitz, en el segle XVII, en la lluita aferrissada entre nyerros i cadells, s

a dir, entre el partit que defensava el dret senyorial i el que defensava el de les viles i els munic ipis. Les grans figures del bandolerisme catal com Perot Rocaguinarda o Joan Serrallonga eren nyerros. Els cadells no han deixat quasi records literaris. A partir del primer ter del segle XVII el bandolerisme comena a minvar, encara que continua existint fins el segle XIX. s en aquest moment quan lofici perd definitivament la seva essncia i els bandolers es converteixen en simples bandits i lladres de cam ral. A partir del segle XIX apareixen els trabucaires especialitzats en segrestos. Els nous bandolers sanomenen Xafa -roques, el Serraller, en Becaina o Panxa Ampla. La forma mtrica ms usual que empren els autors de les canons s la del roman. Els solien estampar en full en quart, encapalats per un gravat que resumia el contengut o representava el fet ms cabdal, a quatre planes i amb text distribut a dues columnes. Aix eren venuts en parades fetes de cordills don penjaven subjectats amb una canya. La can que resumeix totes aquestes caracterstiques amb un gran valor literari s la Can de lladre. 3.2.6. Els colloquis Els colloquis naixen al XVIII i tenen el mxim esplendor durant el XIX, sobretot a Valncia. La creaci potica al Pas Valenci daquest perode es caracteritza per una gran pervivncia de la tradici popular, satrica i festiva que no t molt a veure amb la que es conrea a la resta de Pasos Catalans. Aix no vol dir que al Principat no es conreen colloquis, per es diferencien dels valencians en qu aquests tendeixen ms a la representaci. En principi sn dilegs entre dues persones, una de svia i laltra dignorant, que es reciten a les places dels pobles i que progressivament es van teatralitzant. Aquesta estructura teatral que van assolint pressuposa ja una fixaci dalgun fet usual i espontani de la vida quotidiana. Ricard Blasco (1985) els agrupa en tres modalitats que reflecteixen una evident evoluci i el pas subsegent de lanonimat inicial a la producci dautor. Ricard Blasco parla dun estil que utilitza uns trets vulgars, amb elements reconeguts com teatrals produts a partir duna informaci sobre esdeveniments succets. Entre els autors que ms conrearen aquest gnere es troba Carles Ros, autor que estimava molt la seva llengua i que creia que aquestes formes eren les ms idnies per a mantenir-ne la vitalitat. 3.2.7. El teatre En el teatre popular del segle XVIII trobem un gran nombre dentremesos i de sainets. Sn peces dramtiques curtes, dun sol acte i senzilles pel que fa a la trama. De carcter cmic, sovint deriven en una intenci burlesca i satrica. La finalitat daquest teatre s divertir amb un llenguatge colloquial, viu i directe. Trobem gran quantitat de dialectalismes, formes vulgars i fora castellanismes. En aquestes peces teatrals apareixen per un costat personatges que responen a arquetipus del teatre universal: marits enganyats, avars, autoritats corrompudes pels diners, galants menyspreats: junt a personatges populars i tpics com pagesos, menestrals, clergues, soldats, jutges, batlles o sabaters. El pblic daquest teatre eren menestrals i se solia representar als patis, als carrers. a les places, en alguna casa particular o en algun local llogat. Aquestes obres ens han arribat gaireb annimes, per els seus autors podien sser gent culta que se sentia atreta pel mn rstic i popular. El conreu daquest gnere fou general als Pasos Catalans per don possem ms documentaci s de Mallorca. Existeix a lilla una tradici que ve del segle XVII, representada per Jaume Pujol i que s continuada el XIX per autors com Antoni Bisanyes, Toms Mut i Jaume Antoni Proens, amb obres com Entrems cmic del beato Ramon o el ms conegut Entrems del pescador. A Catalunya fou igualment molt abundant, tot i que trobem menys documents dobres realitzades: Entrems del porc i de lase o Lavarcia castigada per lastcia den Tinyeta. Pel que fa al Pas Valenci, com hem vist el carcter dramtic dalguns colloquis influren en les obres cmiques daquesta poca i sobre els autors del segle XIX. Com a peces teatrals daquesta poca trobem lannim Entrems de la sogra i la nora, i Los amores de Melisendra i La infanta Tellina i el rei Matarot que escriv el pare Francesc Mulet.

117

4. LA LITERATURA POPULAR EN EL SEGLE XIX

La impremta i la revoluci industrial afectaren la literatura, per amb tot alguns gneres populars de tradici oral quedaren inalterats. El procs innovador arrib tard als medis rurals i aquests es varen mantenir fidels a les seves formes dexpressi (goigs, nadales, corrandes, glosses, llegendes, rondalles, teatre religis). Aquestes formes varen comenar a ser menys conreades i consumides. La poesia i el teatre modificaren les estructures perqu varen ser utilitzats amb propsits diferents: divertir, criticar la poltica i la societat o reivindicar la classe obrera. Parallelament i amb els mateixos propsits nasqueren dos gneres nous: el periodisme i la novella. 4.1. La can i la dansa Els textos de les canons populars del XIX que ens han arribat sn en castell i de procedncia diversa. DEuropa ens arriben valsos, polques, masurques i rigodons; dAmrica, havaneres i tangos; i dEspanya jotes, boleros i cant andals. Per noms lhavanera ha creat una tradici en catal i castell al voltant de dos nuclis, els pescadors de la

Costa Brava i els suraires de lEmpord. Alhora que es produeix la importaci daquestes formes es desenvolupa una can original lligada a la msica i al ball: la sardana. Ha estat considerada un dels elements representatius de lesperit nacional de Catalunya per la dansa i no per la lletra. Lorigen de les lletres de les sardanes s divers per autors com Joan Maragall o ngel Guimer shi dedicaren. 4.2. El teatre El teatre popular viu el seu moment desplendor en aquest segle. El teatre popular del XIX t els precedents immediats en les representacions particulars del XVIII en les cases daristcrates i burgesos, magatzems, patis i sales de ball de la menestralia o als convents dels ordes religiosos. A Valncia estan de moda els sainets, a les illes els entremesos, i a Catalunya, a ms, del teatre popular, aquest fenomen es veu completat amb la presncia dun circuit catal culte. Un i laltre simbriquen fins a tal punt que alguns autors en conreen dels dos tipus, com s el cas de Frederic Soler (Seraf Pitarra). Cal senyalar tamb els autors que formen el grup La Gata amb Pitarra: Eduard Vidal i Valenciano s, bsicament, autor dentremesos molt propers al sainet valenci; Conrad Roure, collaborador de Soler en algunes obres amb el pseudnim de Pau Bunyegas, escriu peces com La comdia de Falset o Un fi de festa i, en ltim lloc, Josep Maria Arnau t una obra extensa de la qual hi destaquen En el camp i en la ciutat, A bordo i en terra i La mitja taronja. Alguns dels sainetistes ms importants del segle XIX varen ser Josep Robrenyo i Francesc Renart al Principat; Pere dAlcntara a les Illes i Francesc Palanca, Eduard Escalante i Bernat i Baldov al Pas Valenci. Robrenyo escrigu sainets poltics de caire costumista contra labsolutisme, Lo sarau de la Pantacada. Escalante mostra en els seus sainets, costums i personatges populars valencians, aquests personatges tenen una dimensi ms humana i satrica, destaquen els sainets Lescaleta del dimoni i Des de dalt del Micalet. Bernat i Baldov escriu bsicament sainets on predomina un erotisme proca i brfec, ple dexpressions grfiques i acolorides. Hi pertanyen Qui tinga cucs que pele fulla, Un fandanguet de Paiporta i El virgo de la Vicenteta, la seva obra ms popular i que en ple segle XX, afavorida per la moda del destape, va ser duta a la pantalla per Vicente Escriva. 4.3. La premsa Les publicacions populars de lpoca gaudiren dxit per dos factors: un cultural i un altre poltic. El cultural t a veure amb la reacci de la menestralia que defensa una cultura i una literatura populars en catal, en contra del consum de literatura en castell per la burgesia i en un moment de desprestigi per a la llengua. El factor poltic es relaciona amb el conservadorisme burgs oposat a lactitud liberal, catalanista i republicana del poble. La primera mostra de premsa popular s el Diari de Buja (1812) a Mallorca i al que continuaren El Mole, El cresol, La dolaina, El tabalet i El sueco a Valncia. A Barcelona s inici amb Un nos de paper i es consolida amb una publicaci eixida del grup de la Gata i intitulada LEsquella de la Torratxa. 4.4. La novella Les novelles apareixen en forma de fullet a diaris i revistes o en quaderns setmanals. Aquesta presentaci condicion els contenguts i origin un gnere de caracterstiques prpies: la novella de fullet. Aquesta fona suposa la creaci de centres dinters a cada ca ptol per a obligar el pblic a comprar el nmero segent, en el qual repeteix alguns fets per no perdre el fil. Destaquen Histria dels amors dEn Nofre i la Marieta i La Sila.

118

5. RECULLS I RECOPILADORS
5.1. Els reculls de rondalles, llegendes i tradicions La literatura popular va gaudir de grau rellevncia durant els segles XVI, XVII i XVII I. Durant els segles XIX i XX aquest tipus de literatura, de transmissi oral i annima va continuar subsistint, tot i que en alguns llocs ha anat desapareixent a partir dels canvis socials, culturals i econmics que va suposar la Revoluci Industrial. La valoraci i lestudi de la literatura popular va comenar al segle XIX grcies al moviment romntic. Lesperit romntic va comportar la recuperaci i recollecci daquest tipus de literatura. Aquest fet es va dur a terme a Alemanya primer, desprs a Anglaterra i, posteriorment, arreu dEuropa. Lestudi de la literatura popular se situa dins la cincia anomenada folklore o cultura popular. Sn molts els autors que varen dedicar part dels seus esforos a recopilar i publicar en diferents reculls la literatura popular catalana. Segons Josep Massot, en primer lloc, cal destacar a Francesc Maspons i Labrs ja que va ser un dels primers en dedicar-se de manera seriosa a recollir i estudiar la rondallstica catalana, com ho demostra la seva srie Lo Rondallaire (1871-1885). Cal destacar tamb lobra El rondallari catal, recull realitzat per Pau Bertran i Bros, que va ser publicat pstumament per Ramon Miquel i Planas. Manuel Mil i Fontanals va ser un gran mestre de la filologia literria, les seves obres dinvestigaci representen una gran i original aportaci. De jove es va adscriure al moviment romanticoliberal, tot i que posteriorment va evolucionar cap al romanticisme ms conservador, i va realitzar tasques de recollida i estudi de la cultura popular. A mitjan segle XIX recollia rondalles (el 1853 en public una vintena a la Gaceta de Barcelona) i, com desprs veurem tamb va estudiar la can tradicional. Desprs dell sn molts els folkloristes que nhan recollit direct ament, de boca del poble, a tot arreu dels Pasos Catalans. Altres recopiladors de rondalles al Principat sn Jacint Verdaguer i el folklorista Joan Amades, autor del riqussim Costumari catal, va formar laplec ms extens de la narrativa oral catalana, publicat amb el ttol de Rondallstica (1950), que cont 1.948 rondalles, tradicions i llegendes. A Mallorca, Antoni M. Alcover autor, amb Francesc de Borja Moll, del Diccionari catal-valencibalear es feia contar les histries i les rondalles, sobretot per camperols, i, desprs, reelaborava els materials recollits i convertia les narracions popula rs en una creaci literria duna qualitat extraordinria. El seu Aplec de rondaies mallorquines (1896-1972) consta de vint-i-quatre volums que contenen 427 narracions. La majoria sn rondalles, per tamb hi ha llegendes i tradicions. Aquest Aplec de rondaies constitueix una de les obres narratives ms importants de la literatura de tots els temps i situa el seu autor entre els millors prosistes catalans. LAplec ha tengut un gran xit a Mallorca i ha estat tradut o adaptat a altres idiomes. s una obra comparable, per la seva riquesa i per la seva qualitat, a la que realitzaven els germans Grimm a Alemanya, a comenament del segle XIX, amb la replega de rondalles (1 812-1814) i llegendes (1816-1818). Al Pas Valenci, Francesc Mart nez Martnez, erudit dAltea a cavall entre el XIX i el XX, va recopilar una part important de llegendes i tradicions daquestes terres, publicades a les seves obres: Llegendari valenci i Coses de lo mena terra (La Marina). Foklore valensi. Altre folklorista valenci que cal esmentar s Adolf Salv Ballester, autor de De la marina i muntanya. Va compartir amb Francesc Martnez linters en lestudi de la cultura popular valenciana, ams de lambient i lpoca en qu varen viure. A ms, cal destacar Joaquim titani Gadea, folklorista i lexicleg, atent admirador de la cultura popular valenciana i autor de lobra Tipos, modismes y coses rancs y curioses de la terra del Ge, arreplegades y ordenades per un aficionat molt entusiasmat de tut lo della. Ms recentment, ja al segle XX. cal esmentar el recull Rondalles valencianes (1950-1958) de lescriptor Enric Valor, que si b publicades modernament sn la millor mostra de la literatura popular valenciana del segle anterior. La vocaci literria daquest autor es materialitz en la literaturitzaci de les rondalles valencianes. En efecte, Valor transcendeix la mera funci compiladora i crea un mn literari fascinant amb el triple objectiu de dotar les rondalles de contengut valenci, posar en joc un llenguatge altament expressiu i convertir-les en vertaderes peces literries. 5.2. La recopilaci de les canons Des de lEdat Mitjana la can popular interess els poetes cultes, que espordicament en recollien algunes mostres i, de vegades, la imitaren (Cerver de Girona, Pere Seraf, Francesc Vicen Garcia). Fou, emper, a partir de la revaloraci que en va fer el Romanticisme que comen la recollida sistemtica de la msica i la lletra daquestes canons. Als Pasos Catalans, els primers que shi interessaren foren Pau Piferrer, que recoll i coment algunes canons en catal, i Josep M. Quadrado, que public un parell de canons mallorquines i fu lloances a la literatura tradicional. Al segle XIX hi hagu fillegs romntics tan competents com Mari Aguil i Manuel Mil i Fontanals que en varen aplegar. Mari Aguil, filleg mallorqu que exerc una gran influn cia arreu de les nostres terres, comen a interessar-se per la cultura catalana ja de ben jove. Devers el 1835 ja arreplegava i copiava a les llibretes escolars

119

120

gloses, romanos i canons populars, una tasca que no abandon mai. Va ser el primer que recoll [milers de canons per tots els Pasos Catalans, sinteress per tota mena de materials folklrics. La finalitat que perseguia era realitzar un aplec dun gnere que li permetia constatar la unitat de la llengua catalana. Cal destacar Canons feudals cavalleresques (primer i nic volum publicat del Romancer popular de la terra catalana). La major part de la seva obra qued indita. Fou Mil i Fontanals el primer que edit una collecci important de balades, el Romancerillo cataln (1853), del qual, el 1882 en va fer una segona edici molt ampliada. Aquesta obra que va ser recollida per mitj damics, presenta un rigors mtode cientfic. A ms, inici lestudi del corpus folklric catal i el compar amb el daltres pasos vens. Desprs dells, han estat molts els folkloristes que han continuat la tasca. Lany 1922 es va crear, a Barcelona, lObra del Canoner Popular de Catalunya, dedicada a recollir duna manera exhaustiva la msica popular catalana, en tots els seus aspectes, amb gran respecte pel text literari i el musical de cada can. LObra fou patrocinada per lOrfe Catal, el Centre Excursionista de Catalunya, lInstitut dEstudis Catalans i lArxiu dEtnografia i Folklore de Catalunya. La tasca de collectors i deditors del Canoner va quedar estroncada arran de la guerra civil de 19361939, lObra va recollir un extensssim tresor canonstic per totes les terres de parla catalana. Els llibres de divulgaci folklrica foren molt corrents. Entre els reculls Ins recents hem de destacar el Canoner popular dAureli Capmany (1903-1913), publicat per fascicles i reunits posteriorment en tres volums. En segon lloc, cal assenyalar lobra Folklore de Catalunya. Canoner (1951), sntesi de les tasques realitzades per Joan Amades. Aquest autor barcelon s el representant ms conegut daquest gnere de divulgaci. Ha realitzat una tasca important de recopilaci de canons catalanes per, el poc rigor amb que treballava ha estat el motiu de les critiques que ha rebut de part dalguns autors com s el cas del mestre Felip Pedrell. Hi ha colleccions dedicades a una sola comarca, entre elles cal remarcar les Canons i follies populars (indites), recollides al peu del Montserrat. de Pau Bertran i Bros, el Canoner catal de Rossell i de Cerdanya, publicat per Pere Vidal. el recent Canoner Popular de Mallorca, de Rafael Ginard Bau i el Canoner musical de Mallorca, de Josep Massot i Planes. El gust per aquestes composicions encara persisteix. sobretot en el medi rural. I a ms, una bona srie de cantants actuals dpera (Victria dels ngels. Carme Bustamante o Montserrat Caball) i de la nova candi (Maria del Mar Bonet Marina Rossell I nhan incorporat al seu repertori, amb un gran xit de pblic. En els darrers anys disciplines com lantropologia i la histria oral han fet augmentar linters per la candi tradicional i la literatura popular, ja que s una font dinformaci molt important.

6. CONCLUSIONS
El fet que no hi hagi una literatura culta durant el perode anomenat Decadncia, incrementa el conreu i la difusi duna literatura popular. La importncia daquesta literatura rau en el fet que sempre ha existit i ha estat transmesa pel mateix poble. Es per aix que ser essencial per a la supervivncia de la llengua entre les classes populars que sn les que lhan divulgada al llarg de la histria. Dins dels gneres que formen part de la literatura popular trobem formes genunes catalanes com els goigs, les nadales o els colloquis. Tanmateix veiem que aquesta importncia de la literatura popular ha traspassat fronteres i veiem influncies castellanes, cas de les jotes en les canons de pandero; o franceses, com s el cas dels fabliau x. Un dels gneres amb ms importncia en aquest perode va ser el teatre religis que va gaudir duna gran participaci popular que ha continuat fins els nostres dies. La literatura popular sofrir una gran evoluci al segle XIX per la Revoluci Industrial i la implantaci de la impremta. s grcies a la impremta que coneixem gran quantitat de canons i romanos que formen part daquesta literatura. s, a ms, en aquest segle quan sorgiran noves formes per al poble: la novella de fullet i la premsa satrica popular.

Bibliografia

AMADES, J. (1983), Costumari catal. El curs de lany. Barcelona: Editorial Salvat i 62. CARBONELL, A. i altres (1981), Literatura catalana. Barcelona: Edhasa. FBREGAS, X. (1980), Frederic Soler i el teatre del seu temps ingel Guimer i el teatre del seu temps dins Historia de la literatura catalana, vol. VI1. Barcelona: Ariel. GALIANA, L. (1082), Rondalla de rondalles, dins Novelles amoroses i morals, Barcelona: ed. dArseni Pacheco i August Bover i Font. Barcelona: Edicions 62. La Caixa, MOLC, 73. MART GADEA, J. (1908), Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del G, arreplegades y ordenades per

un aficionat molt entusiasmat de tot lo della, 3 vols. Valncia: Impremta dAntonio Lpez i companyia. MART MESTRE, J. (1996), Literatura de canya i de cordell al Pas Valenci. Valncia: Editorial Denes, S.1.. MARTNEZ MARTNEZ, F. (1989), Coses de la mena terra (La Marina). Foklore valenci. Edici facsmil de loriginal de 1912, Altea, Revista Altea: Excm. Ajuntament dAltea. MASSOT I MUNTANER, J. (1980), Persistncia i recuperaci de la literatura tradicional dins Histria de la literatura catalana, vol. VII1. Barcelona: Ariel. PELLICER BORRS, J. E. (1986), La Rondalla de Rondalles de Llus Galiana. Estudi lingstic i edici. Valncia: IIFV i Publicacions de lAbadia de Montserrat. RIQUER, M. (2000), Llegendes histriques catalanes. Barcelona: Quaderns Crema. RIQUER, M., COMAS, A. i MOLAS, J. (1980), Historia de la literatura catalana, vol. IV i V. Barcelona: Ariel PI DE CABANYES, O. (1989), La Renaixena. Barcelona: Dopesa.

121

SIMBOR, V. (1980), Els origen de la literatura valenciana. Valncia: Institut de Filologia Valenciana.

10b. La literatura de tres segles

1. INTRODUCCI 1.1. El concepte de Decadncia. Abast i lmits 1.2. Causes 1.3. Efectes 2. LA PRODUCCI LITERRIA DURANT EL SEGLE XVI 2.1. Context histric 2.2. El Renaixement 2.3. La poesia 2.3.1. Pere Seraf 2.3.2. Joan Timoneda 2.3.3. Altres poetes 2.4. La prosa 2.5. El teatre 3. LA PRODUCCI LITERRIA DURANT EL SEGLE XVII 3.1. Context histric 3.2. El Barroc 3.3. La poesia 3.3.1. Francesc Vicent Garcia 3.3.2. Francesc Fontanella 3.3.3. Altres poetes 3.4. La prosa 3.5. El teatre 4. LA PRODUCCI LITERRIA DURANT EL SEGLE XVIII 4.1. Context histric 4.2. El segle XVIII. El segle de les Llums. El Neoclassicisme 4.3. La poesia 4.4. La prosa 4.4.1. El bar de Mald 4.4.2. Altres autors 4.5. El teatre 5. LA SITUACI A MENORCA 5.1. Context historicopoltic 5.2. Producci literria a Menorca 5.2.1. Joan Ramis i Ramis 5.2.2. Antoni Febrer i Cardona 6. CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA El conreu de la literatura durant els segles XVI, XVII i XVIII experimenta una aclaparadora davallada en lmbit culte i per aix sha qualificat aquests segles amb el nom de Decadncia. Veurem com en aquest perode es posa fi a la resplendent literatura catalana medieval, al mateix temps que la literatura castellana apareix representant la modernitat i naugmenta la producci i ledici. Cal aclarir, per, que aquesta Decadncia va afectar el conreu de la literatura culta, per no el de la literatura de carcter popular, que no es deix mai de conrear. La Decadncia tampoc afect ls normal de la llengua, que continu emprant-se sense interrupci fins als nostres dies. Aix s, progressivament va anar perdent presncia als mbits formals, cosa que men a una progressiva bilingitzaci dels habitants de les terres catalanes. Els autors daquesta poca sn considerats menors, bilinges i influts pel Siglo de Oro castell. Aix va unit a la transcendent histria que sofreix la confederaci catalanoaragonesa: durant els tres segles de lEdat Moderna, els reis espanyols aniran ofegant els territoris catalanoparlants, fent minvar ls de la llengua. En tot aquest context destaca la particular situaci de Menorca, que amb la dominaci anglesa, duu a terme un conreu normalitzat.

122

1. INTRODUCCI
Com expliquen els professors Antoni Ferrando i Miquel Nicols , durant els segles XVI i XVII, la Corona dArag qued lligada definitivament al projecte de Monarquia Hispnica gestat pels Reis Catlics (I479-1516). Malgrat conservar lestructura federativa i respectar les institucions prpies de cada regne, els ustries tendiren a imposar una concepci unitria dEspanya, tant en laspecte politicoadministratiu com en el religis i el cultural. Dacord amb la ideologia cesarista, aquest monarques governen amb un sentit absolutista del poder i, des de Felip II (15561598) no sols impediren la difusi dels nous corrents ideolgics europeus, sin que sotmeteren els seus vassalls, amb lajut de la Inquisici, a lespiritualitat dogmtica i repressiva sancionada pel Concili de Trento (1545-1563). A ms de la impermeabilitat cultural i de lallament ideolgic, els pobles peninsulars es trobaren involucrats en llargues guerres de religi, la ms important de les quals fou el conflicte dels Trenta anys (1618-1648). El segle XVI i, sobretot, el XVII ofereixen la contradicci, noms aparent, entre lapogeu poltic extern i els desequilibris socials i econmics de portes endins.

123

Durant aquest perode, els pasos de la Corona dArag esdevengu eren meres provncies de limperi espanyol i perpetuaren la seva asincronitzaci histrica. Els ustries perjudicaren els interessos catalans amb mesures clarament favorables per a Castella. A Catalunya, els efectes de lintervencionisme castell en els afers propis esclataren en la guerra dels Segadors (1640-1649). Felip IV (1621-1651) sostenia la llarga guerra dels Trenta Anys contra Frana i amb aquest pretext bllic el seu favorit, el comte duc dOlivares, que estrenyia el Principat amb tributs molts alts, hi introdu un exrcit de mercenaris. La convivncia an deteriorant-se fins que el juny de I640 (Corpus de Sang) un grup de segadors entr a Barcelona i inici el conflicte. La revolta adquir ben aviat un caire independentista i trob en Pau Clars , president de la Generalitat de Catalunya, la figura mtica que esperon el poble a la guerra, en la qual compt amb lauxili interessat de Frana, que enva el Rossell. Derrotats els rebels, que acabaren amnistiats o en lexili, Felip IV sign el Tractat dels Pirineus amb Frana (1659), en el qual, sense laprovaci de les Corts catalanes, ced a la Corona francesa les terres del Rossell, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la meitat de la Cerdanya. La crisi econmica, el clima de violncia i la tornada al feudalisme determinaren laparici del bandolerisme, que accentu la inestabilitat social. En tots aquests enfrontaments socials, la llengua intervengu com a recurs de classe. Lalta noblesa, que ja havia iniciat la castellanitzaci cultural a la darreria del segle XV, accentu aquest procs durant els segles XVI i XVII. La renncia de laristocrcia al catal, gener la recessi literria, en quantitat i qualitat de producci, i la desconfiana en la llengua prpia. El catal sense el suport poltic de la seva etapa uria, queda eclipsat per lauge del castell, que viu un perode de gran esplendor literari. Enfortit per lexpansi europea i americana, on simposar com a llengua imperial, i pels estudis de Antonio de Nebrija , Juan Melndez Valds o Antonio lvarez de Morales, entre daltres, el castell guanyava espai socials al catal. La literatura catalana shi veu abocada a la plebetzaci i al conreu de gneres menors: la stira, la poesia erotitzant, les canons, els romanos, els goigs, les nadales, el pamflet o lapologia. En lescassa producci literria, sincrementa la dialectalitzaci, i la conscincia de la unitat lingstica i cultural, ja ben afeblida, es perd i es dilueix sota la mistificaci llemosinista. Les actituds davant la Llengua reflecteixen els avatars sociopoltics; aix hi ha tot un seguit dapologies de lidioma, moltes en castell, que en denuncien la minva del prestigi social o, com en el cas de Principat, els atacs directes que rebia dels monarques. El conjunt de tots aquests factors ha contribut a caracteritzar el perode que estudiem com la Decadncia, designaci que abraa els segles XVI, XVII, XVIII i part del XIX, exactament fins als inicis de la recuperaci literria i cultural que es coneix com a Renaixena. 1.1. El concepte de Decadncia. Abast i lmits Aquest mot s polmic i sempra per a designar un perode que abraa des de principi del segle XVI fins a mitjan segle XIX. Linici daquest perode es produeix amb lacabament del Segle dOr (que coincideix amb la mort de Joan Ros de Corella ) i culmina amb la publicaci el 1833 de loda La ptria de Bonaventura Carles Aribau , inici de la Renaixena. s evident un decandiment literari respecte el segle anterior (XV) i el posterior (XIX), almenys en la literatura culta. El catal s llengua institucional fins el XVIII, per la Cancelleria ja no tutela la llengua. Les corts privatives, els municipis, els registres parroquials i notarials, la predicaci i part de lensenyament universitari es fan en la nostra llengua fins el darrer ter del XVII. Es troba una pobresa de les manifestacions literries i les pressions externes que determinen una situaci de diglssia en favor del castell. El catal continua present en les manifestacions culturals de tipus popular que enllacen amb la Renaixena, per aix sha de matisar aquest concepte o considerar el fenomen en distints mbits. Des del punt de vista literari, la Decadncia es caracteritza per una minva en la quantitat i la qualitat en les produccions. Mart de Riquer creu que descendeix considerablement el to literari i la intenci, per que aquest efecte s irregular pel que fa a lextensi i la intensitat dins el distints territoris. Des dun mbit lingstic, es perd la conscincia lingstica, hi ha un enfonsament del catal com a llengua literria i, com a conseqncia, sinicia la fragmentaci dialectal. En lmbit poltic hi ha una prdua del poder poltic iniciat el 1412 amb el canvi de dinastia i que culmina desprs de la guerra de Successi.

La denominaci de Decadncia, tanmateix, ha estat discutida en els darrers anys per dues raons importants. En primer lloc, perqu el terme sembla excessivament pejoratiu si pensem que, al marge de la literatura culta, la popular mant una vitalitat exemplar, i el mateix sesdev amb ls quotidi de la llengua en la immensa majoria de la poblaci . Per un altre costat, es tracta duna terminologia no homologable amb la que saplica generalment lestudi daquest perode en les altres literatures europees: Renaixement (segle XVI), Barroc (segle XVII) i Neoclassicisme (segle XVIII). Tot i aix, letiqueta de Decadncia resulta cmoda i difcil de bandejar a hores dara. Cal reconixer, daltra banda, que respon efectivament a una realitat histrica: afebliment i anullaci oficial de la personalitat poltica de la Corona dArag, davallada de la conscincia lingstica collectiva i minva en la producci dobres literries cultes. 1.2. Causes La qesti de les causes daquest fenomen de Decadncia ha estat tamb llargament debatuda pels estudiosos. Cal suposar que en foren moltes i de divers tarann: algunes, de caire historicopoltic i daltres, de caire literariocultural. Els especialistes en la Decadncia han pres en consideraci, com a concauses, factors historicopoltics com ara el canvi de dinastia a la Corona dArag que es produeix a la mo rt sense descendncia legtima de Mart lHum (1396-1410) i lentronitzaci, desprs del Comproms de Casp (1412), de la casa Trastmara, dorigen castell. Una altra de les causes varen ser les diverses guerres civils, aix com el fenomen del bandolerisme, que assolaren el pas diverses vegades. La revolta de les Germanies valencianes i mallorquines culmin amb la forta repressi de Germana de Foix (vdua de Ferran el Catlic i virreina de Valncia en el segle XVI) i, conseqentment, amb la constituci a Valncia duna cort virregnal amb una aristocrcia castellanitzadora lingsticament i vinculada als interessos sociopoltics castellans. A ms, la davallada demogrfica fu de la Corona dArag un territori amb una poblaci dun mili escs dhabitants, mentre que Castella en comptava amb uns set milions. Durant el segle XVII, varen esdevenir-se dos fets amb conseqncies socioeconmiques negatives per a la confederaci: lexpulsi dels moriscos del Regne de Valncia i la prdua de la guerra de Catalunya contra el comte duc dOlivares (guerra dels Segadors). A aix cal sumar la guerra de Successi espanyola, closa amb el triomf de Felip de Borb (ajudat pels botiflers enfront dels maulets); aix comport una greu repressi poltica i cultural: el trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, la prdua de lautonomia de la Universitat valenciana i, per damunt de tot, labolici dels furs, car el nou rei anullava pel Decret de Nova Planta (1716) la personalitat poltica de la Corona dArag. Pel que fa als factors dordre literariocultural, cal esmentar la competncia del llat en la pro sa humanstica. Destaca, a ms, loblit progressiu dels nostres clssics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que assimilava i conreava els corrents europeus ms moderns en el moment esplendors de la seva edat dor. Aix provoc un bilingisme i posterior substituci de la nostra llengua pel castell entre laristocrcia especialment la valenciana, lligada a la Cort virregnal i els sectors culturalment dirigents. Escriptors bilinges foren Joan Bosc , Joan Timoneda o Francesc Moner , i ja monolinges en castell, Guillem de Castro o Gregori Maians . Com a conseqncia, es va produir un afluixament de la conscincia dunitat lingsti ca i una desconnexi literria i cultural entre les nostres terres. 1.3. Efectes El catal continua sent la llengua vehicular per a la poblaci i sols es fa servir per a la producci popular (teatre, stira, cartes privades, etc.). Aix prova el greu estat pel qual travessa la llengua i, de retruc, la nostra literatura. I hi ha una desconfiana en la prpia llengua davant la superioritat del castell i aix safavoreix grcies al paper de la impremta. La gradual penetraci del castell i del francs en els territoris de parla catalana ser el fet ms important que shi produeix des del punt de vista de la histria de la llengua. A partir dels segles XVI i XVII siniciar un conflicte lingstic. En aquesta primera etapa del conflicte, la castellanitzaci incid fonamentalment en ls culte i literari. El poble continua fidel al seu idioma, per el castell assol un gran prestigi social en la cort i, per mimesi, en les classes altes. El procs de substituci lingstica comen al Pas Valenci per estendres ms tard al Principat i a les Illes. Per una altra banda, la castellanitzaci de lEsglsia, especialment al Pas Valenci, sha de relacionar amb la intervenci reial en el nomenament de bisbes (el dret de presentaci) i amb la introducci massiva de superiors dordes religioses de llengua castellana. Les resistncies del Principat a la castellanitzaci eclesistica es manifesten en les diverses controvrsies sinodals i individuals sobre quina havia de ser la llengua de la predicaci (llat, catal o castell). Per tot arreu els jesutes foren els agents ms actius de la castellanitzaci, afavorint tamb la introducci a les universitats. En aquests fets podem afegir que els humanistes del segle XVI sexpressaven en llat, que era la llengua de lEsglsia, de les universitats i de la literatura filosfica, jurdica i cientfica.
44

124

44

Cercau en el llibre la part en qu es tracta de la literatura popular: els principals gneres i manifestacions.

La impremta representa un canvi entre la relaci de lautor i els lectors. Cap a la meitat del segle XVI, a causa del prestigi del castell, comencen a ser publicades obres en aquesta llengua amb la consegent disminuci dobres en catal. Durant el segle XVII, el castell, en adoptar-la les minories cultes, esdev lidioma majoritari de lectura i, per tant, de producci impresa; el llat continu sent important, i el catal es convert en minoritari. Cal tenir en compte, per, que les obres de literatura popular i sense intenci literria (tcniques, jurdiques o religioses) encara seran publicades en catal fins ben entrat el segle XVIII.

2. LA PRODUCCI LITERRIA DURANT EL SEGLE XVI

2.1. Context histric Els segles XVI i XVII varen estar marcats a la pennsula Ibrica per la dinastia dels ustries . Les relacions del poder central amb la Corona dArag no varen ser fcils i, en general, tampoc no varen ser fludes, tot i que alguns daquests monarques varen dur a terme poltiques ms absolutistes i daltres, en canvi, ms tolerants.

125

Va ser amb aquest llinatge que simpuls una decidida intervenci de la monarquia, desperit uniformitzador i centralista, per tal de posar fi als drets poltics de la Corona dArag. Saccentua el carcter castellanitzant de tots els territoris peninsulars a mesura que avanaven els segles XVII i XVII. La Corona dArag esdevengu un satllit de la monarquia dels ustries, centralitzada a Castella. Els territoris eren controlats i governats per un representant del rei, el virrei. Cal destacar la figura de Germana de Foix, virreina de Valncia, que va instaurar una veritable cort renaixentista, per totalment castellanitzada. El primer text oficial redactat en castell, per exemple, apareix durant el virregnat de Germana de Foix. Pel que fa als reis, cal assenyalar que Carles I (1517-1556), nt dels reis catlics, va ser un monarca imperialista i de mentalitat europea. El seu fill, Felip II (1556-1598), en canvi, serig com a defensor del catolicisme i de la Contrareforma religiosa a Europa, fet que provoc la impermeabilitzaci de la frontera pirinenca a les influncies estrangeres i la imposici de la censura i la Inquisici. 2.2. El Renaixement El Renaixement s el procs histric que va des del darrer ter del segle XV fins els inicis de la segona meitat del XVI. Coincid amb una poca histrica de canvis profunds, que afectaren decisivament la manera dsser i de viure dels europeus. Hi hagu en aquesta poca una oposici als temps medievals considerats brbars i decadents, concretada en la voluntat de crear una nova civilitzaci, vigorosa i dinmica, fonamentada en la valoraci de lhome i de la natura i basada en lalegria de viure, en actituds critiques i cosmopolites i presidida per una interpretaci nova dels ideals de lantiguitat clssica . Amb el Renaixement salbira una nova visi del mn, contenguda germinalment en lideari de lHumanisme. El canvi de mentalitat es bas en la visi humanitzada del mn modern lsser hum s la mesura de totes les coses, a travs de la qual es feia el salt duna concepci teocntrica a una dantropocntrica . La mesura daquesta nova mentalitat es fonamentava en una relectura dels clssics grecs i llatins i de tot el mn antic en general, harmnic, esttic i ser. Sense ser contradictori, cal dir que tamb va ser el moment en qu les llenges vulgars superaren definitivament la seva situaci dinferioritat lite rria o de diglssia cultural respecte del llat. LHumanisme renaixentista se centr sobretot en la crtica filolgica (estudi dels clssics, edici rigorosa dels autors antics i preocupaci extremada per lestil) i en la crtica filosfica (no crearen grans sistemes filosfics, sin que nanalitzaren sistemticament les diverses concepcions les formes de pensament). La tasca humanista tengu com a instrument bsic de treball el llat i, ms secundriament, el grec. Daqu que lensenyament durant el segle XVI sigui, primordialment, lensenyament de les llenges clssiques. Les universitats anomenades Estudis Generals, comptaren amb una mplia nmina dhumanistes que renovaren profundament lensenyament de les llenges. Daltra banda, cal dir que es produ en lpoca un veritable entusiasme pel llat, que ultrapass les aules universitries i arrib al teatre i a la predicaci. A partir de mitjan segle XVI, el llat perd fora i el castell guany posicions com a llengua de cultura. Amb el triomf de la Contrareforma, lHumanisme esdevengu purament gramatical, ja que lesperit crtic del seu pensament entr en contradicci amb el tancament ideolgic que pat el pas. Cal dir, per ltim, que els escrits humanstics de lpoca en catal sn escassos i no destaquen ni pel gruix ni per la qualitat. La correspondncia poltica daquest nou ideari va ser la creaci de lestat modern, central en la figura del prncep que concentrava tot el poder. Com a referncia se sol prendre la teoritzaci que en va fer Nicolau Maquiavel a El prncep (1512). Des del punt de vista religis tamb es produ una revoluci, conduda per Erasme de Rotterdam i concretada per la Reforma protestant i anglicana. La tradici medieval pesava fortament damunt dels escriptors catalans, per la qual cosa, malgrat la introducci de les noves idees esttiques, la majoria continuaven fidels a la tradici. 2.3. La poesia

Malgrat la castellanitzaci de laristocrcia i la subordinaci de la burgesia, la producci literria durant el segle XVI no es talla. Valncia es converteix en centre principal dels corrents renaixentistes i focus de castellanitzaci a partir de la cort virregnal de Germana de Foix. Per hi continuen escrivint en catal poetes com Andreu Mart Pineda, Valeri Fuster . Opten pel bilingisme Joan Ferrandis dHerdia i Joan Timoneda . En la poesia catalana del XVI trobem quatre tendncies: a) per un costat la persistncia de la tradici medieval (ausiasmarquiana) en Ferrandis dHerdia; b) tamb hi ha uns intents de renovaci mtrica a partir dels nous metres italians que trobem en les obres de Pere Seraf ; c) en tercer lloc, hi ha una persistncia del costumisme satric valenci i, per ltim, d) una imitaci de la poesia de tipus popular i tradicional en lobra de Joan Timoneda . La poesia popular va gaudir dautntica vitalitat. Aquesta lrica s el resultat de la interferncia dambients cultes i populars, produda per lescola de filiaci cortesana de la segona meitat del segle XV (poesia de canoner), amb maneres expressives simples de la poesia tradicional. Per un costat trobem una poesia lrica en els canoners o reculls de poemes de poesia tradicional (El canoner de Rovirola, El canoner del duc de Calbria o Flor denamorats). A ms, trobem una poesia narrativa que prov de la tradici oral i que comena a ser recollida en el romancer durant el segle XIX per Mari Aguil i per Manuel Mil i Fontanals . La tradici es constitu durant els segles XVI i XVIII, poca amb una literatura culta en plena decadncia. Trobem obres com En Serrallonga o El comte Arnau. 2.3.1. Pere Seraf Nascut a comenaments del segle XVI probablement a Grcia i anomenat lo Grec, la seva vida es desenvolup a Barcelona. s el mxim representant de la renovaci en poesia, a mig cam entre la tradici dAusis March i les formes del sonet de Petrarca i renaixentista. Seraf va fer en la literatura catalana el mateix que Joan Bosc fu en la castellana, va incorporar els metres llatins renaixentistes. A ms, destac pel conreu de la can tradicional i, especialment, en la glossa dels refranys populars. El 1565, sota el ttol Dos llibres, es publicaren un total de 170 dels seus poemes. Aquesta obra estava formada pel Llibre primer damors i Obres espirituals, on es palesa la influncia de la tradici trobadoresca, dAusis March i de Petrarca.

126

2.3.2. Joan Timoneda Fou un poeta bilinge. La seva tasca deditor va ser considerable. La figura de Timoneda adquireix un relleu especial per la seva vinculaci al Cancionero llamado Flor de enamorados (1562), recull que cont 54 composicions catalanes i 173 castellanes entre elles Les cobles de Bella de vs s enamors , orindes del Principat que varen ser publicades pel gran inters dels coetanis. De tots els canoners de lpoca, aquest s el que dedica ms espai a la llengua catalana. Molts dels poemes no sn prpiament de Timoneda, per li correspon el mrit de la recopilaci del canoner. Valenci de naixement sestabl com a llibreter al carrer de Manyans, comenant les seves activitats deditor de textos del que avui denominarem literatura de consum: plecs solts, canoners, romancers, narracions breus i peces teatrals. Amb la publicaci daquests textos, va assolir una enorme difus i i popularitat, contribuint a posar les bases de la literatura castellana del Siglo de Oro. Timoneda altern aquestes activitats professionals amb les descriptor ms o menys original i amb les dactor amateur. La seva intenci mercantil pot explicar-nos la relativa originalitat de la seva producci i el fet que gaireb tota fos escrita en llengua castellana. Com que el pblic potencial de Timoneda noms es trobava entre les classes altes, insist en ledici, escriptura i venda de llibres en castell. Tanmateix, usava el catal com a llengua normal de relaci i, ocasionalment, a ms dusar-la per donar major versemblana al relat, la utilitz per a escriure perqu el seu pblic potencial popular era dexpressi catalana. La seva obra ms ambiciosa fou El patrauelo (1567), on apleg vint-i-dues novelles curtes fetes segons els esquemes de la tradici italiana. Com a poeta, Timoneda va servir-se de gneres i tcniques tradicionals. Com a editor, public en castell romances, romances viejos i romances artsticos. Tamb va recrear temes i formes lriques, publicant nombrosos plecs solts amb textos profans. La seva producci teatral desplega una notable destresa en laprofitament dels recursos que lpoca oferia. Les obres ms importants de Timoneda sn els actes o autos sacramentals, escrits a instncies de sant Joan de Ribera, gran lder de la contrareforma en terres valencianes. En conjunt, sn dues peces senzilles sense massa moviment escnic. El seu nucli temtic s la discussi entre els ideals de la Reforma i els de la Contrareforma, amb la defensa apassionada daquests darrers i la voluntat de difondre els principis definits a Trento entre les capes populars. Els seus actes sn LEsglsia militant (1573), una allegoria sobre la situaci angoixada de lesglsia cinc45 45

Podeu trobar tamb a la xarxa la versi musical de Raimon.

centista, i El castell Emas, ms abstracta i, tant des del punt de vista literari com ideolgic, menys interessant. 2.3.3. Altres poetes Joan Pujol : t com a composici lrica ms destacada Visi en somni, poema allegric en el qual se li apareix Ausis March . Tota la seva obra denota la influncia de March. Des del punt de vista pic cal remarcar el seu Lepant (1574), nic poema pic del segle XVI catal. Gaspar Guerau de Montmajor : la seva obra principal fou Breu descripci dels mestres que anaven a besar les mans de sa majestat, considerat el millor poema satric de lpoca. Jaume i Francesc dOlesa : la poesia del segle XVI a les Illes es pot escriure al voltant de la dinastia dels Olesa, Jaume dOlesa i el seu fill Francesc, de poc relleu literari. 2.4. La prosa La prosa del segle XVI signific tamb la pervivncia desquemes medievals, tot i que en alguns casos es veu una inquietud per models ms moderns, com ara lassaig i la historiografia. Destaca lautor Cristfor Despuig . La seva obra ms significativa s Colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, sis composicions en prosa sobre diversos aspectes de la ciutat. Mart de Riquer assenyala tres clares intencions apologistes en lobra: defensa de la seva ciutat (Tortosa), del seu pas (el Principat) i de la seva llengua (la catalana). Cal esmentar Pere Antoni Beuter , que va publicar una primera part de la Histria de Valncia en catal, per posteriorment la va adaptar al castell. Tamb, lhistoriador barcelon Jeroni Pujades fou lautor de la Crnica universal de Catalunya, comenada en catal i acabada en castell.

127

2.5. El teatre La major part dels textos sn de tema religis (allegories, misteris nadalencs, pasquals i hagiogrfics) i reprodueixen esquemes de lEdat Mitjana , per cal assenyalar com els autos, dori gen castell, varen imposant-se als tradicionals misteris a causa de la castellanitzaci de la societat valenciana. Els misteris desapareixen cap a finals del segle XVI i durant el XVII. El teatre religis posava en escena alguns dels grans temes de la dramatrgia medieval, amb un to apologtic i didctic, i es representava principalment a les esglsies. La intenci propagandstica i didctica entre les classes populars va fer que la llengua escollida fos la catalana. El teatre prof era ms fragmentari i quedava relegat a les representacions humo rstiques i costumistes de la vida social contempornia. Joan Ferrandis dHerdia va escriure La vesita (1525) obra bilinge representada a la cort de Germana de Foix, en qu el catal semprava com a llengua familiar i popular (per les dones i pels criats), amb una clara inferioritat ds respecte del castell.

128

3. LA PRODUCCI LITERRIA DURANT El SEGLE XVII

3.1. Context histric Durant el regnat de Felip III (1598-1621) sesdevengu lexpulsi definitiva dels moriscs, cosa que minv considerablement la m dobra i esfondr leconomia del Pas Valenci. Felip IV (1621-1665) va reprendre el projecte imperialista europeu, per la qual cosa inici la guerra amb Frana. Les seves campanyes militars sinstallaren a Catalunya cosa que va empobrir encara ms el pas, perqu varen cometre tot un seguit dabusos; aquesta situaci men a la guerra dels Segadors. Els catalans, amb Pau Claris al capdavant de la Generalitat, cercaren la protecci del rei de Frana . Finalment, el 1652, Felip IV decret el perd general i fou reconegut com a rei, a canvi que conservs els drets poltics de la Corona dArag. En contrapartida, el Rossell i la Cerdanya passaren a mans franceses a partir del Tractat dels Pirineu s (1659). Lltim rei de la dinastia dels ustries va ser Carles II (1665-1700), el qual va morir sense descendncia. La seva successi recaigu sobre el candidat francs Felip V, al qual es varen oposar els catalans, que donaren suport a l arxiduc Carles dustria , per temor del centralisme poltic dut a terme pels Borbons. 3.2. El Barroc El Barroc va ser producte duna forta crisi en tots els ordres de la vida espiritual, poltica i social europea. El pessimisme va substituir la confiana de lindividu del Renaixement ; per aix, davant del sofriment i del desencs, la mentalitat barroca cercava levasi i lespectacle. Daqu sorg el gust per lartifici, la paradoxa i el contrast extrem entre la mxima bellesa i la descripci de la lletgesa. Els temes caracterstics eren tant la fugacitat de la vida i el pas del temps com les aparences i la illusi que fan de la vida un teatre . En el terreny literari, totes aquestes consideracions varen produir una retoritzaci de la literatura amb lacumulaci de figures estilstiques, les innovacions formals i la incorporaci de jocs visuals. La literatura catalana del segle XVII no segueix la tradici del segle anterior, sin el Barroc castell en les dues tendncies: la culteranista (Luis de Gngora ) i la conceptista (Francisco de Quevedo ). Hi trobem temes del Barroc hispnic propis de la Contrareforma: la fugacitat del plaer, la voluntat asctica, la mort, el desengany de la vida, la predestinaci, lescepticisme, lestocis me, la caricatura tragicoburlesca i el pessimisme poltic. Per tot plegat, el Barroc als nostres territoris va ser una successi dautors que actuaven cadasc pel seu compte i cercaven en el Barroc castell, entre culterans i conceptistes, els criteris de modernitat. Fou un segle prdig en figures excepcionals en les literatures europees per aix mateix, el contrast amb lesterilitat de la literatura catalana encara fou ms subratllat, sobretot en la producci dramtica: William Shakespeare , Flix Lope de Vega i Pedro Caldern de la Barca ... A ms, cal tenir en compte que per a la literatura castellana, el XVII fou el Siglo de Oro, amb san Juan de la Cruz (segle XVI), Gngora, Quevedo i, per damunt de tots, Miguel de Cervantes amb lobra Don Quijote de la Mancha (1605). El sistema literari castell era potentssim; per fora havia declipsar una cultura minoritzada. De tots els pasos de parla catalana, noms a Catalunya es va produir una literatura barroca. Al Pas Valenci, la nova esttica es difongu quasi totalment en castell, i a les Illes, les poques manifestacions barroques que es varen produir foren escrites totes en castell. 3.3. La poesia Al Principat sorgeix lescola potica castellana, corrent dimitaci de la poesia castellana barroca, desenvolupada al segle XVII i part del segle XVIII. Una de les principals caracterstiques s loblit dels metres catalans i laltra, laparici del bucolisme, que perviur fins la Renaixena.

3.3.1. Francesc Vicen Garcia (Rector de Vallfogona) Lautor ms destacat del segle XVII catal s Francesc Vicen Garcia (1581/82-1623). Signava els seus poemes amb el nom potic de Rector de Vallfogona o tamb Garcen. Aquest autor mostra dues actituds literries: una delegant, retrica i cortesa, i una altra dirnica, burlesca fins i tot, escatolgica. La fama li vengu sens dubte a partir daquesta segona actitud, amb la qual va assolir cotes altssimes de popularitat. La seva obra humorstica i escatolgica va ser imitada per molts autors catalans del XVII i don lloc al vallfogonisme, fet que el convert en un personatge mtic. Una part important de la seva obra no fou publicada fins al 1703 sota el ttol de Lharmonia del Parns. Francesc Vicen Garcia ha estat tractat amb menyspreana per erudits i estudiosos posteriors. Lobra de Garcia ha estat ms coneguda pel seu xit popular i escatolgic de tradici oral que per lestudi seris que li han dedicat els historiadors. La moda antigarciana estigu nodrida per Marcelino Menndez Pelayo , Antoni de Bofarull o Joaquim Rubi i Ors . Els retrets ms unnimes han anat en dos sentits: s introductor de castellanismes i s un poeta groller. En la seva defensa, cal dir que lobra de Garcia resulta, sens dubte, la ms interessant i vlida de tot el perode anomenat Decadncia. Daltra banda, la moda internacionalista de lpoca el dugu a utilitzar de manera deliberada i intencionada certs cultismes de sabor castell i de domini pblic. Garcia, com a crtic saga, escriu la poesia satrica des de tres vessants: stira festiva, stira literria i stira amorosa. En la poesia satrica festiva, ridiculitza aspectes humans que, exagerats, esdevenen cmics, sarcstics o cruels. Hi ha com a exemple lepitafi a un borratxo que va morir de gota (dient que lnica gota daigua que va tastar en vida, fou la daigua ardent). En la poesia satrica literria desmitifica amb bon humor les modes a ls com el culteranisme, la mitologia o el castellanisme imperant. Al sonet A una monja gravada de verola, assegura que us han desenterrada/ per no sofrir els morts tal companyia. En la poesia satrica amorosa, Garcia recull els malcontentaments entre parelles denamorats en les quals un galant li arriba a dir a lamada ms mestimaria fartar-me de vs que de cols mal cuytes. En el tractament de lerotisme (tema tab a les literatures occidentals), Francesc Vicen Garcia recorre un cam valent, desinhibit i modern. Els seus poemes sn fets dexquisideses i sobreentesos ertics. Ratlla la pornografia quan escriu, sense embuts, emprant locucions, lxic i expressions genunament populars. Al Sonet a una mossa de la resbera en despedir-se dun estudiant, la meuca no proporciona un bon servei a les refinades exigncies del client i aquest, escurat de butxaca, acaba dient-li que ella ha gaudit de lo tresor de mon armari:/ dos prunes i un fams rave. La potica garciana ms popular s lescatolgica, immortalitzada sense gaire fortuna pel seu autor. A Francesc Vicen Garcia li agrada el joc barroc del contrast, i el diverteix doferir les dues cares de les coses; al costat de la bellesa, fa relluir els trets ms repugnants. Al sonet En apreci de estar enamorat es burla de la bellesa tipificada: Sarna i polls cria lo cabell daurat, del paner (cul) ms polit ix merda pura. 3.3.2. Francesc Fontanella s laltra figura del segle XVII catal. Aquest autor es va haver dexiliar pel fet dhaver donat suport a la causa secessionista durant la guerra dels Segadors. Fontanella conre la poesia culta de temes amorosos i religiosos i el gnere dramtic de carcter allegric i pastoral. Com a autor teatral destaca per lobra Lo desengany (1650), considerada la millor pea dramtica catalana del segle XVII. El tema desenvolupa les noces de Venus i Vulc, usat com a pretext per a que els pastors Tirsis i Mireno solucionen els seus conflictes amorosos. La interrelaci realitat/ficci s total. 3.3.3. Altres poetes Com hem comentat, el panorama potic conreat en llengua catalana al segle XVII va ser min so i encarit. La tradici satrica perviu i cal mencionar Francesc Mulet , fams per la seva temtica escatolgica i per lobra Tractat del pet. Altra obra potica important sn les Trobes apcrifes, atribudes al cavaller Jaume Febrer . Pel que sembla, sn obra dOnofre Esquerdo i varen ser escrites en la segona meitat del segle XVII. Shi fa una lloana dels llinatges valencians. 3.4. La prosa En el camp de la historiografia, l obra ms interessant des del pont de vista literari s lanomenat pseudoboades, s a dir, el Llibre dels feyts darmes de Catalunya, escrit per fra Joan Gaspar Roig i Jalp , que la va atribuir a un personatge histric anomenat Bernat Boades, que en realitat visqu a la primera meitat del segle XV. s un cant a la grandesa militar i poltica de Catalunya desprs de la guerra dels Segadors. Amb Jeroni Pujades finalitza la tradici historiogrfica en llengua catalana. Fou lautor de la Crnica universal del Principat de Catalunya, les dues primeres parts de la qual es varen escriure en catal i posteriorment foren tradudes al castell. La crnica no fa cap aportaci renovadora; s plena de llegendes. Pujades va escriure a

129

ms sis Dietaris que, tot i abraar els primers decennis del segle XVII, ja sadverteix el clima social que conduir a la guerra dels Segadors. Pel que fa a la prosa religiosa, no hi ha cap obra que tengui un gran inters literari. Es basa en obres hagiogrfiques i marianes, tractats despiritualitat, sermonaris, etc. Mentre a Catalunya, en la predicaci, prospera el costum demprar el castell amb un estil artificis i abarrotat, al Pas Valenci la predicaci es feia en catal i es pretenia aix vetllar per la conservaci de la llengua. Algunes obres de temtica festiva apareixen en forma de dilegs o colloquis. Contenen elements teatrals, gnere que aconseguir la seva plenitud al segle XVIII. La prosa profana abasta gran varietat de matries, per sense cap obra que sobresurti. Els temes que apareixen sn lart, viatges, milcia, medicina, pedagogia, etc. Al Pas Valenci mereix especial atenci lobra Lautobiografia de Bernat Catal de Valeriola (dietari comenat en catal i acabat en castell). A ms ams, es varen fer tres edicions dels Furs de Valncia, que varen originar una literatura hermenutica, de la qual destaca el Tractatus de regimene Regni Valentiae (1667) de Lloren Mateu i San . Quant a les Illes Balears, dins del camp de la historiografia destaca Joan Binimelis amb lobra Histria i siti de Mallorca (1606) i Joan Dameto amb Historia general del reino balerico. 3.5. El teatre A banda de Lo desengany (1650) de Francesc Fontanella , lobra dramtica ms important daquest segle, cal destacar que continua la tradici dels misteris i al segle XVII pertany la versi que ens ha arribat del Misteri dElx. Francesc Vicen Garcia va escriure una nica pea: la Comdia famosa de la Gloriosa Verge i Mrtir Santa Brbara (1617), el drama de ms qualitat lxica i escnica del barroc catal. Durant lEdat Mitjana i lEdat Moderna, el teatre funcionava com a difusor de la ideologia dominant. LEsglsia lutilitz per atraure massivament el pblic: el ric moviment cerimonial de la litrgia, la llampant vistositat del vestuari, els frescos retaules, etc. Partint daquests principis, Garcia es disposa a escriure teatre quan vol fer popular el seu desig destablir a Santa Brbara com a patrona del poble de Vallfogona del Riucorb. Aquesta obra est dividida en tres jornades i la primera representaci tengu lloc a Vallfogona, amb la participaci dels vens ms instruts del poble. Malauradament, el final de la comdia es va perdre i una altra m lacab. Argumentalment, el desenlla sapropa bastant al que podria ser el final proposa( per Garcia, ja que pot ser reconstrut en base a la tradici, el martiri i la mort de Santa Brbara i els Goigs que deix escrits lautor.

130

4. LA PRODUCCI LITER RIA DURANT EL SEGLE XVIII 4.1. Context histric

Sota els Borbons, les terres de parla catalana varen patir una severa repressi poltica: seradicaren totes les institucions i organismes poltics i civils catalans, excepte el dret catal, i simposaren les institucions centralistes per mitj del Decret de Nova Planta . Tamb se sofr una repressi cultural i lingstica, amb un programa dimposici progressiva del castell. Aquesta repressi va tenir la causa immediata en el desenlla de la guerra de Succes si (1700-1714), a la mort de Carles II, amb loposici entre els dos principals candidats al tron: Felip dAnjou i larxiduc Carles dustria. Com ja sha dit, els antics territoris de la confederaci catalanoaragonesa varen donar suport a larxiduc, juntament amb algunes potncies europees com ara Anglaterra, ustria, Holanda i Portugal. La Corona de Castella, juntament amb Frana, va prestar suport al candidat francs. Aquest enfrontament va desembocar en una guerra contra Catalunya, que es va resoldre a favor del Borb, Felip V (1700-1746). El Pas Valenci va caure en mans dels Borbons el 25 dabril de 1707 per la batalla dAlmansa, mentre que Barcelona es va rendir a les tropes franceses l11 de setembre de 1714, obligada per les potncies europees que shavien comproms a ajudar-la. Aix va provocar la imposici del nou model destat borbnic absolutista, annexionista i uniformitzador. Els Decrets de Nova Planta, que Felip V va promulgar el 1716, varen imposar labsolutisme monrquic a tot el pas. El successor de Felip V fou Ferran VI (1746-1759), amb el qual Espanya rest al marge dels enfrontaments bllics europeus; aix va fer possible la reconstrucci econmica del pas. El regnat de Carles III (1759-1788) va estar marcat per una gran recuperaci econmica, especialment de Catalunya, que es va veure molt afavorida per la concessi del perms de lliure comer amb les colnies americanes. El regnat del darrer rei del segle XVIII, Carles IV (1788-1808), es caracteritz pels enfrontaments bllics a Europa contra la Frana liberal i illustrada i per un trencament de les relacions amb els mercats americans. Des del punt de vista demogrfic, la poblaci catalana experiment un creixement molt important durant el segle XVIII. Aquest fet impuls la producci agrcola, tot i que el Decret de Nova Planta va mantenir el rgim jurdic i social agrari anterior. Al mateix temps, es va desenvolupar una indstria moderna i innovadora com va ser la indstria cotonera, que va tenir com a punt de partida la llibertat de comer amb Amrica (1758) i va prendre el relleu de la indstria llanera tradicional, base del segle XIX. 4.2. El segle XVIII. El segle de les llums. El Neoclassicisme En el segle XVIII la situaci de la llengua va continuar essent la mateixa que en els segles anteriors, si b ms malmesa encara per la promulgaci del Decret de Nova Planta de 1716, per culpa del qual fou bandejada de ladministraci de justcia i de lensenyament, tot i que cal recordar que, al segle XVIII, lanalfabetisme afectava al 90% de la poblaci catalana. Els monarques borbnics insistien en la necessria uniformitat de la llengua castellana i arribaren a prohibir les representacions teatrals en catal. En definitiva, el catal continua essent la llengua oral majoritria i la llengua de transmissi de la cultura popular, no gens desestimable ni decadent, tot i que no sutilitzava en lestament elitista de la cultura culta i escrita. El segle XVIII o segle de les llums, fou bsicament dinfluncia francesa. Va ser el segle de la ra i del pensament crtic en llibertat. Tamb fou el segle del desenvolupament del mercantilisme i del naixement de la tecnologia avalada pels descobriments cientfics. El referent poltic de la Illustraci fou el despotisme illustrat, sistema de govern que consistia en un autoritarisme exercit en nom del poble, per sense el poble. En el nostre pas, el moviment illustrat es manifest en un primer perode sobretot en les cincies humanes, amb el desenvolupament de lanlisi histrica, la crtica filolgica i la creaci de la Real Academia Espaola de la lengua. En un darrer perode, al darrer ter del segle XVII, i ja plenament instaurat el moviment illustrat, dominaren els estudis tcnics, desenv olupats per linters duna burgesia mercantil ascendent mitjanant institucions com ara la Junta de Comer de Barcelona o la Reial Acadmia de Cincies i Arts, en les quals es promovia lesperit comercial i industrial. En el terreny esttic, el corrent predominant fou el Neoclassicisme . Abandon els excessos la sensualitat del Barroc per emmirallar-se en el mn clssic, smbol de rigor en les formes i de contenci. Els gneres tpics del Neoclassicisme eren la poesia i el teatre. La literatura catalana es va veure restringida a una literatura popular al marge de les modes esttiques. 4.3. La poesia Tota la poesia catalana culta daquest segle t el tint, la forma i la inspiraci de la tradici renaixentista i barroca

131

castellana. De fet, va tenir molta influncia en els nostres poetes lArte potica de Juan Daz de Rengifo . Tamb saprecia la influncia neoclssica i preromntica. Un costum de lpoca eren les corones reials i religioses, un tipus de poesia composada per tal de commemorar un fet coetani important. Aquests esdeveniments provocaven concursos potics. Daltra banda, per aquesta poca, al Pas Valenci hi ha una forta tradici popular i satrica deslligada del Principat i de les Illes, i que produir els colloquis. Els colloquis sn peces de to popular que circulaven impresos en fulls solts, anomenats de cordill, que normalment venien els cecs. Aquestes obres tendien a ser representades teatralment. Carles Ros fou autor de colloquis, destacant pel seu to groller i, sovint, xar. La popularitat daquestes peces augmentaria durant el segle XIX i arribaria fins al XX. Pel que fa a la poesia culta, els poetes ms destacats varen ser Fra Agust Eura i Martr, que va escriure en catal, llat i castell. El tema de la mort apareix recollit a les seves composicions. Cal destacar Anatomia mental del cos hum i En memria duna sepultura. Francesc Tagell t una poesia amb un contengut eminentment costumista. Lobra ms important s Relaci, un conjunt de dcimes catalanes en les quals explica a un amic els esdeveniments i les intrigues a la mort de Climent XIII i lelecci de Benet XIV. Daltra banda, hi ha el Pare Vada , que t una obra de gran envergadura, La fama en lo Parns, una can real, una lloana desmesurada i convencional dels reis i dels prnceps. Un altre autor que cal esmentar s Ignasi Ferreny , la figura ms important del grup Comunicaci literria, que reivindicava ls literari del catal. La seva obra ms important s Soliloqui de Caifs a la mort de Jesucrist, senyor nostre on saprecia sot cert to preromntic. Joan Escorigela s un poeta valenci, autor duna ex cellent traducci del Stabat Mater (himne litrgic) aparegut a El correo de Valencia lany 1799. Aquest autor ja t una conscincia literria semblant a la dels primers escriptors de la Renaixena. Pel que fa a la poesia mallorquina, continua el mateix vessant del Principat i del Pas Valenci. La poesia popular segueix un to festiu i satric, i la poesia culta, la tradici barroca. Alguns autors sn Guillem Roca i Segu o Antoni Oliver . 4.4. La prosa Pel que fa a tot el segle XVIII, no es pot parlar de lexistncia duna prosa catalana narrativa o creativa. El conjunt de la prosa s constitut pels gneres de crniques i dietaris, relats de festes, literatura paremiolgica poltica i historiogrfica, literatura pamfletria, obres religioses de vides de sants, etc. 4.4.1. El Bar de Mald Rafael Amat de Cortada i de Senjust , Bar de Mald. La seva obra principal fou Calaix de sastre, escrita entre 1769 i 1816. Aquesta obra, recull anecdtic del viure i dels costums de la societat del set-cents a partir de les anotacions que anava fent durant els seus viatges per terres catalanes, sinclou en el gnere memorialista, en harmonia amb el tarann literari europeu del moment. La curiositat universal i el desig de deixar memria escrita (directa i espontnia) del que veia i vivia sense cap anhel literari al darrere, sn el fonament daquesta obra, escrita en catal precisament per la manca de pretensi literria. 4.4.2. Altres autors Baldiri Reixac : la seva obra Instruccions per a lensenyana de minyons representa linici duna tradici pedaggica en llengua catalana. Llus Galiana: dorigen valenci, fou lautor de Rondalla de Rondalles. El valor daquesta obra rau en una visi deliberadament deformada i caricaturesca a lestil de Quevedo. Sota el pretext de ridiculitzar les vulgaritats lingstiques, compongu una histria perfectament estructurada i plena dhumor. 4.5. El teatre El segle XVIII s una poca decisiva per al teatre catal. Per una banda, encara sn representades les obres religioses i profanes dascendncia medieval, transmeses oralment de generaci en generaci. Daltra banda, existeix un teatre religis i de nova creaci, ads de carcter popular, ads de carcter culte. Conviuen el teatre de creaci i el de tradici. Shi poden constar quatre corrents principals. Per un costat trobem un teatre tradicional religis, amb els Cicles de Pasqua i de Nadal. Es representava en general dins de la litrgia. Un teatre hagiogrfic amb influncies del teatre medieval i de les comdies de sants, dorigen castell. Trobem aix mateix un teatre culte, de tipus barroc o dambientaci neoclssica. El teatre castell allegric i el seu aparat escn ic marca les obres catalanes. Dins del grup del teatre culte, el que ms ens interessa sn els dos focus de producci neoclssica centrats a lIlla de Mallorca i a la Catalunya francesa, ja que sn els dos nics territoris que varen tenir contacte directe amb la cultura europea. Per un altre costat tenim un teatre popular prof. Trobem gran nombre dentremesos i sainets, peces dramtiques curtes dun sol acte, a la vegada senzilles pel que fa a la trama,
46 46

132

, prosa

Relatiu a lestudi dels proverbis, sobretot com a expressi de lnima i dels costums.

per de carcter cmic, que sovint deriven vers una intenci burlesca i satrica i fins i tot social; altres acusen la influncia del teatre castell dels segles XVI i XVII i, fins i tot del sainet coetani del XVIII. La finalitat daquest teatre era divertir amb personatges populars i tpics: pagesos, menestrals, minyones, etc. Com a peces teatrals del segle XVIII trobem lannim Entrems de la sogra i la nora. Carles Ros sembla que tamb conre aquest gnere, aix com Francesc Mulet , autor de les comdies Los amors de Melisendra i de La infanta Tellina i el rei Matarot. Tamb sha de parlar del popular Colloqui de Nelo el tripero de Pasqual Martnez Garcia . Linters daquest gnere es deu sobretot al seu carcter costumista i a la pervivncia de la llengua, es tracta dun llenguatge colloquial i viu, amb abundants castellanism es i formes vulgars i dialectals.

5. LA SITUACI A MENORCA 5.1. Context historicopoltic

133
A Menorca, a diferncia de la resta de les Illes Balears, el segle XVIII i els inicis del XIX havien estat un moment dautntic esplendor de les lletres catalanes. El fet t una explicaci histrica molt clara: Menorca, des del 1708 fins al 1802, amb dos intervals de dominaci francesa (1756-1763) i espanyola (1783-1798), fou una colnia britnica. El desenlla de la guerra contra Felip V comporta una diversificaci dels destins poltics. Menorca, ocupada lany 1708, s incorporada a la Corona Britnica pel tractat dUtrecht (1713) i segueix una trajectria particular. Mant les seves estructures politiques durant la dominaci dels anglesos i durant la curta ocupaci de la guerra dels Set Anys (1756-1763). El catal s durant tot aquest perode la llengua oficial. Un home tan decisiu per a levoluci de lIlla com el governador sir Richard Kane parlava la llengua dels menorquins. I no fou lnic: quatre dels disset membres de la Societat de Cultura de Ma eren britnics. Les escoles en llengua autctona augmentaren durant aquest perode. Leconomia menorquina esdevengu dinmica i no augment solament la producci agrcola, ramadera i artesana, sin que Menorca particip en un gil mercat internacional. De lactivitat econmica va nixer, sobretot a Ma, nova capital de lIlla, una puixant burgesia mercantil, oberta a les relacions amb Europa. Al contrari de la poltica lingstica i cultural uniformitzadora que els estats espanyol i francs ambds regits per la dinastia dels Borbons duien a terme aleshores, els anglesos exerciren a lilla una poltica liberal, que afavor el creixement econmic i cultural. Aix, el catal va sser llengua oficial a Menorca i es cre la S ocietat Maonesa de Cultura (1778-1785), que aglutin els illustrats menorquins. 5.2. Producci literria a Menorca La burgesia illustrada de lilla cre una literatura de lestil neoclssic. El seu nucli polaritzador va ser la Societat Maonesa de Cultura. En aquesta instituci era obligatori ls de la llengua catalana. Cronolgicament, la vida de la Societat dur des del 1778 fins al 1785, en qu, sota la dominaci borbnica, desaparegu. Si simplement analitzssim els antecedents literaris i la feble demografia de lilla, que comena el segle amb uns 16.000 habitants i lacaba amb uns 31.000, no ens explicarem tampoc que la literatura catalana neoclssica, i particularment el teatre, tenguin a Menorca, no solament representants de primera fila, sin una gamma temtica i una perspectiva europea que no coneixem que a cap altra zona del domini lingstic. Aquest context va afavorir el sorgiment dels estudis gramaticals, en qu ja apareix una concepci unitria de la llengua catalana, entre els quals sobresurten els treballs dAntoni Febrer i Cardona (1761-1841), autor tamb duna important producci literria. Per , sobretot, hi va nixer un teatre culte, destil neoclssic, lautor dramtic ms important del qual fou Joan Ramis i Ramis (1746-l819). Ja al segle XIX aquest moviment literari menorqu fou continuat per laportaci de Vicen Albert i Vidal (1786-1859), que va adaptar peces dels dramaturgs neoclssics francesos, italians i espanyols, a ms descriure poemes i alguns entremesos propis. Per el retorn de Menorca a lestat espanyol va conduir a un descens de lactivitat cultural. I, aix, la li teratura menorquina del XIX, en contrast amb la del segle anterior, es caracteritza pel popularisme i per lesperit provinci, amb poetes com Josep Rexart , Bernat Fbregues i autors teatrals com Fulgenci Zaporta . 5.1.1. Joan Ramis i Ramis Dades biogrfiques: Joan Ramis i Ramis neix a Ma el 27 dabril de 1746. Estudia Retrica i Potica a la Universitat Literria de Mallorca i Dret civil i cannic a la dAviny. Retornat a Ma treballa dadvocat i s un dels fundadors, el 1778, de la Societat Maonesa de Cultura. Mor lany 1819 a Ma. Producci literria : escriu poesia i teatre, per la seva producci en catal minva amb la incorporaci de Menorca a Espanya. s autor dun conjunt dobres dramtiques en les quals sap adaptar al catal, amb gr an habilitat, els alexandrins apariats dencuny francs. Entre les seves obres trobem Lucrcia, tragdia escrita el 1769, quan lautor tenia vint -i-tres anys; Arminda, de lany 1775, parla sobre un tema histric barcelon; Constncia, tragdia datada el 1779 i Rosaura, tragicomdia del 1783. Ja dins el Neoclassicisme escriu Tirsis i Filis. gloga per un maons (1783). Es tracta duna obra senzilla i amb una expressi difana, per al mateix temps densa

i treballada. Lobra ms important de Ramis s Lucrcia. Largument de lobra gira al voltant de lany 509 a. C. quan Roma estava sota el jou del tir Tarquini el superb, que havia abolit la constituci i que abusava del poble. El fill del tir viola Lucrcia, esposa del general Collat i ella acaba sucidant-se. Brutus, trib i company de Collat jura venjana davant el cadver de Lucrcia. Amb aquesta obra, Joan Ramis sallunya del model de Neoclassicisme estricte de la seva producci anterior incorporant alguns elements puntuals del teatre barroc. 5.2.2. Antoni Febrer i Cardona Dades biogrfiques: gramtic, lexicgraf, traductor i poeta, fou un dels mxims representants, juntament amb Joan Ramis, de lanomenat Grup Illustrat Menorqu i un testimoni privilegiat de lefervescncia cultural que va viure Menorca durant les darreres dcades del segle XVIII i principi del segle XIX. Els anys del canvi de segle, marcats per una dedicaci intensa a la seva obra, mostren una opci personal en favor de la llengua i la cultura prpies que xocaria frontalment amb els nous hbits socioculturals que afavor iren els esdeveniments histrics que trasbalsaren Menorca durant les dcades segents: la repressi lingstica imposada per la dominaci borbnica, la guerra del francs, la Constituci de Cadis o la desfeta econmica menorquina de 1820. Aquests fets tengueren com a conseqncia immediata el centralisme i la castellanitzaci progressiva en tots els mbits administratius i culturals illencs, fet que explicaria, en part, el silenci que pes sobre la seva obra, escrita ntegrament en catal. La immillorable posici familiar li va permetre dedicar-se intensament a la seva obra. Es relacion amb els intellectuals del seu temps, per procur allunyar-se de la poltica i de la vida pblica. Producci literria: tot i que treballava alhora en temes diversos i que el seu inters per les qestions lingstiques fou constant, sembla que intensific els estudis gramaticals en dues fases: de 1804 a 1807 (Principis generals de la llengua menorquina i Principis generals de la llengua francesa) i de 1821 a 1824 (Principis generals i particulars de la llengua menorquina, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i particulars de la llengua menorquina i Notes sobre la pronncia i lortografia menorquina). Tamb va traduir clssics llatins entre els que trobem: Els llibres de Cicer De la vellesa, De lamistat, dels Paradoxos i el Somni dEscipi, Les faules de Fedre o Les Bucliques de Virgili). Febrer i Cardona va dur a terme una recopilaci de poesia popular entre 1810 i 1815 i, a ms, traduccions teatrals entre 1832 i 1838 com Filocrs o lavar , Damocles o el filsof regnant o Josep venut pels seus germans entre daltres. Tamb cal destacar la notable aportaci a la lexicografia que suposa el seu Diccionari menorqu, espanyol, francs i llat. No s difcil trobar un fil conductor que doni coherncia a la seva obra, tot i la diversitat temtica, la multiplicitat de registres i una dedicaci a la gramtica i a la lexicografia no incompatibles amb la prctica literria. Una primera lectura dels seus manuscrits ens confirma que era un humanista, en la mesura que sinteressa pels clssics llatins i els presenta com a models, tot incorporant-los a una llengua que, en aquells moments, encara no estava reglamentada.

134

6. CONCLUSIONS
El perode de la nostra histria literria que va des del segle XVI fins al segle XVIII, contrasta fortament amb el segle XV, Segle dOr de les lletres catalanes i amb el segle XIX, el de la Renaixen a. Aix s a causa dels sotracs poltics que experimenten les nostres terres. Les grans esttiques literries europees de lEdat Mode rna (Renaixement, Barroc, Illustraci i Neoclassicisme) tendran una repercussi ben minsa a la nostra histria literria, greument eclipsada pel Siglo de Oro castell. No obstant aix, la producci dels segles XVI, XVII i XVIII s important perqu ser el fonament a partir del qual ressorgir la literatura catalana en temps de la Renaixena. El fet que no hi hagi una literatura culta incrementa el conreu i la difusi duna literatura popular, aspecte essencial per a la supervivncia de la llengua entre les classes populars.

BIBLIOGRAFIA CARBONELL, J. Prleg a Joan RAMIS. Lucrcia. Barcelona: Edicions 62, 1968. COMAS, Antoni. Joan Ramis dins Histria de la literatura catalana, IV. Barcelona: Ariel, 1964. COMAS, A. La Decadncia. Barcelona: Dopesa, 1978. COMAS, A. Estudis de literatura catalana (segles XVI-XVIII). Barcelona: Curial, 1985. FERRANDO, A. i NICOLS, M. Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Tndem, 1997. FUSTER, J. (), La Decadncia al Pas Valenci. Barcelona: Curial, 1976.

FUSTER, J. Decadncia i castellanitzaci. In: Caplletra (Valncia), nm. 1. (1986). GALIANA, L. Rondalla de Rondalles, dins Novelletes amoroses i morals. Barcelona: Ed. 62 i La Caixa, 1982. RAMIS I RAMIS, J. Poesies burlesques i amoroses. Menorca: Institut Menorqu dEstudis, 1988. RIQUER, Mart. Histria de lo literatura catalana, IV. Barcelona: Ariel, 1964. ROMEU FIGUERAS, J. Poesia popular i literatura. Barcelona: Curial,1974. ROSSICH, Albert. Francesc Vicent Garcia i el Barroc hispnic. Catarroja: Els Marges, 1981. TIMONEDA, Joan. Flor denamorats (a cura de Joan Fuster). Valncia: 3i4, 1983.

135

11. El Romanticisme i la Renaixena. Pensament i evoluci

Taula 1. El Romanticisme 1.1. El concepte de Romanticisme 1.2. Inicis del Romanticisme a Europa 1.3. El Romanticisme a Espanya 1.4. El Romanticisme a la nostra comunitat lingstica 1.4.1. Dataci i evoluci 1.4.2. Situaci poltica i ideari del Romanticisme 2. La Renaixena. Definici i concepte. Precedents 2.1. Etapes de la Renaixena 1833-1841 1841-1859 1859-1868 1868-1893 2.2. La Renaixena als diversos territoris de parla catalana 2.3. La Renaixena a les Balears 2.4. La Renaixena al Pas Valenci Etapa inicial: 1830-1859 La presncia hegemnica de Llorente: 1859-1874 Laparici de Llombart i el seu grup progressista: 1874-1909. 3. El Romanticisme de la Renaixena.

136

1. El Romanticisme
1.1. El concepte de Romanticisme El terme romanticisme i els seus afins designen el fenomen histric de la radical transformaci del concepte dautor i de la creaci literria, i artstica en general, produt en fer crisi, el darrer ter del segle XVIII, els plantejaments que havien desembocat en el Neoclassicisme. Cal dir que a les bases racionalistes de la preceptiva setcentista, shi oposava la llibertat, la confiana en la intuci, per arribar a lessencial de la poesia i, sobretot a lart personal. El Romanticisme fou tamb una lluita contra les barreres dels gneres. Per altra banda, fou el descobriment del potencial potic de la poesia popular, entesa idealment com una creaci collectiva, en la qual es conservarien les caracterstiques de naturalitat, espontanetat i ingenutat de la poesia primitiva. I, fou per damunt de tot, la reivindicaci activa de loriginalitat universal, feta possible pel desplegament lliure en el poeta, i en lartista en general, de la imaginaci i de la capacitat creadora, i per la recerca de lexpressi caracterstica, enfront dels principis de la imitaci i de la subjecci a cnons formals establerts. 1.2. Inicis del Romanticisme a Europa Parlem de Romanticisme com una nova poca historicocultural. I, fins i tot, podrem utilitzar el terme revoluci, tant literria i artstica com poltica, ideolgica i social. Al terreny cultural tamb es registra un desmantellament progressiu de limperi absolut de la Ra, del neoclassicisme del segle XVIII (1700). A Alemanya i a Anglaterra el moviment romntic rep les aportacions ms considerables i definitives. Johann G. Von Herder xii estableix una srie didees essencials per al Romanticisme, que tindran una acollida important en el context catal, i parla de lexistncia dun esperit nacional totalment relacionat amb la llengua. Aquest ambient preromntic va plasmar-se a Alemanya en moviments com el Sturm und Drang xiii i autors com Goethe i Schiller, i a Anglaterra amb un inters per les tradicions escandinaves i per la prpia poca medieval. El moviment anir consolidant la seua esttica i les creacions artstiques que el prestigien. Ja en el segle XIX

arribem al temps de Lord Byron i de Walter Scott a Anglaterra, i dels germans August i Friedrich Schlegel a Alemanya, que promouran un romanticisme medievalitzant, cristi i admirat per lobra de Caldern de la Barca i Shakespeare. A Frana, F. R. Chateaubriand insistir en la mitologia cristiana enfront de la pagana, per el romanticisme francs acabar tenint una vessant agressiva i liberal en lobra de Vctor Hugo i dAlexandre Dumas. Examinant la literatura que es fu durant aquesta poca a Europa, podem destacar unes constants artstiques que defineixen el moviment. Ren Wellek ha destacat el paper de la imaginaci potica com a factor per conixer la realitat; la concepci de la naturalesa com un tot orgnic i la seua relaci amb lhome; i un estil potic amb un s de la metfora, del simbolisme i del mite diferent del que utilitza el neoclassicisme del segle XVIII. A ms, caldria destacar aspectes com el subjectivisme, el predomini del jo i de lidealisme enfront de lobjectivisme racionalista; la reivindicaci del mn popular i del folklore enfront del mn aristocrtic; la voluntat de basar-se en la tradici historicomedieval i cristiana enfront de la clssica, amb la consegent tria de models literaris: la proclamaci de la llibertat davant de les reglamentacions acadmiques.

137

En el fons, el que es demana s un canvi dptica en laproximaci de lhome a la realitat. En lloc de deixar que el mn exterior condicioni linterior, es tractava de construir un univers des de la subjectivitat i la llibertat de lindividu. 1.3. El Romanticisme a Espanya A Espanya la introducci del Romanticisme es produ lentament; a partir de 1810 comena la difusi de les teories romntiques alemanyes i, amb elles, la defensa de la tradici literria espanyola, per la victria de la nova escola no va tenir lloc fins a 1835, any de lestrena de Don lvaro, del Duque de Rivas. El Romanticisme penetra a Espanya per dos camins: Catalunya i Andalusia. Catalunya i la resta del llevant espanyol trien preferentment la tendncia tradicionalista, com ho demostra el to de la revista El Europeo i la gran quantitat de traduccions de Walter Scott i Chateaubriand. Andalusia i desprs Madrid incorpora la tradicionalista, la revolucionaria, girant la vista a Byron i Hugo. Com pot observar-se, les influncies estrangeres que sexerceixen sobre el romanticisme espanyol sn variadssimes, per en termes generals es pot veure que el que definitivament arriba a triomfar a Espanya s el francs. Tres sn les fases en qu pot dividir-se levoluci del Romanticisme a la primera meitat del segle: 1. La inicial, corresponent a les tres primeres dcades regnat de Ferran VII, representa la introducci progressiva dels nous punts de vista polmiques, revistes, traduccions... dacord amb el Romanticisme conservador. 2. La segona, dcada de 1830, regncia de Maria Cristina, lentrada de les tendncies liberals i el ple desenvolupament duna producci original, a crrec de dues promocions (la dels madurs: Martnez de la Rosa, Rivas; i la dels joves: Espronceda, Larra.) 3. La tercera, dcada de 1840 regnat dIsabel II, lassimilaci dels elements importats, devanida ja la febril agitaci del moment anterior (Zorrilla,...) Cal apuntar que el Romanticisme no apareix sbitament, sin per graus. Larrel es pot trobar en les dues tendncies de finals del segle XVIII: lenciclopedista i la preromntica. De la primera hereta Ia posici individualista, lesperit crtic, la ideologia liberal; de la segona lexaltaci de lEdat Mitjana, del sentiment i de la naturalesa lliure. Concretant, podem assenyalar com a smptomes que anuncien ladveniment del Romanticisme, el sentimentalisme i la visi del paisatge rstic en Melndez Valds, les preocupacions patritiques i humanitries de Jovellanos i el gust per lescenografia sepulcral en Jos Cadalso. Un punt important en el Romanticisme sn la gran quantitat de traduccions que es realitzaren durant les primeres dcades, les quals sembraren el cam per al triomf de la nova escola. El retorn dels emigrats (Martnez de la Rosa, Duque de Rivas, Espronceda, Alcal Galiano...) fou un altre factor molt important per al triomf del nou moviment. La tornada es produ entre 1831 i 1834. 1.4. El Romanticisme a la nostra comunitat lingstica 1.4.1. Dataci i evoluci daquest corrent cultural A Catalunya no fou fins a Ia publicaci dEl Europeo, entre novembre de 1823 i abril de 1824, que es formul per primera vegada una certa proposta de Romanticisme. A la revista es va abordar la caracteritzaci del Romanticisme i van intentar de respondre als problemes plantejats en relaci amb el Classicisme. Hi recollien un Romanticisme basat en lesperit cristi i cavalleresc, que feia compatibles els gusts clssic i romntic, i

incorporaven altres influncies, en la lnia historicista. Lany 1830, Lpez Soler publica a Valncia Los bandos de Castilla o el caballero del cisne (amb un prleg, de gran importncia, en qu ms contundentment que a El Europeo, postula un Romanticisme que porta inherent la llibertat imaginativa i el mal du sicle), i ms eficament a partir de 1833, que els canvis produts a tot lEstat Espanyol permeteren de replantejar profundament les relacions entre lartista i la societat, dintroduir noves formes de relaci cultural, menys elitistes i a labast de grups socials ms amplis, i de transformar-ne daltres. Tamb per aquestes dates es produeix la tornada dalguns exiliats, coneixedors directes del romanticisme europeu (fenomen especialment per al romanticisme castell). Hem de constatar que en un primer moment, el moviment remetia a les obres originades per ladmiraci de ledat mitjana, i concretament del trobadorisme, el mn cavalleresc i el cristianisme, on es relaciona art i llibertat. Ms tard, amb la consolidaci dels sectors progressista i moderat, simposa, en un procs curt, una concepci liberal del Romanticisme i de lautor romntic. Es plantejaria de nou i en termes excloents el concepte de romntic enfront del de clssic, que servia per rebutjar el Neoclassicisme en tant que interpretaci abusiva i anacrnica de la creaci literria. Al llarg dels primers anys quaranta, per motius poltics, professionals o estrictament personals, es produ una dispersi del grup liberal, i parallelament, una evoluci cap a posicions moderades i historicistes que tindrien a partir daleshores el paper ms rellevant en el mn literari catal. Mn literari amb el qual es troba relacionat el grup mallorqu de Josep Maria Quadrado. Al Pas Valenci, de primer el grup de lAcadmia dApolo i desprs el del Liceo Valenciano, significa la plena incorporaci de lideari historicista, malgrat alguna individualitat, que no pot evitar lassentament de postulats ms conservadors, medievalitzants, historicopatritics o sentimentals. 1.4.2. Situaci poltica i ideari del Romanticisme A comenaments del segle XIX, les nostres terres semblaven oferir bones perspectives per a organitzar-se social i econmicament, endevinant-se fins i tot smptomes de represa de la llengua i de la cultura prpies. Shavia aconseguit la llibertat de comer amb Amrica, fet que fa desenvolupar la indstria i el comer. A ms, saconsegueix del govern central una poltica de caire proteccionista per tal denfortir i assegurar el creixement econmic. Lagricultura conegu tamb millores tcniques, a ms duna intensificaci de conreus, a causa del rpid augment de la poblaci. Aquesta estabilitat i prosperitat material preparava el terreny per a la rebuda de les noves idees, que ja commocionaven els pasos europeus. Polticament, el regnat de Ferran VII manifest una ferma oposici a la nova estructura del poder poltic propugnat per les Corts de Cadis de 1812, i lexili dels liberals fou continu en aquests anys. A la mort del monarca (1833), els governs liberals van iniciar tmides reformes que enceten la construcci duna nova estructura social i poltica. En 1868 es produeix la caiguda dIsabel II, desprs de diversos intents de mantenir la monarquia; es proclama la primera Repblica (1873), per a produir-se en 1874, la Restauraci de la Monarquia.
En el terreny de les idees romntiques hem de remetrens a la generaci de 1808, de formaci illustrada i liberal, que va viure i patir la invasi napolenica i que donar curs a lideari romntic. Una mostra daquest romanticisme la trobem a la revista El Europeo, que va introduir la filosofia i lesttica romntiques, intentant reconciliar classicisme i romanticisme, afirmant la llibertat creadora, el sentiment com a categoria esttica, lamor per lpoca medieval, la bellesa de la tradici cristiana i linters per la poesia popular.

138

2. La Renaixena
2.1. Definici del concepte Oriol Pi de Cabanyes, a La Renaixena, la defineix com, el moviment que dacord amb el profund canvi estructural a la segona meitat del segle XVIII, reelabora i enforteix la conscincia diferencial dels membres daquesta societat al llarg de tot el segle XIX, i duna manera progressivament dinmica. Aquesta represa de la conscincia de la prpia identitat no afecta solament la llengua, sin tots els fenmens culturals que es produeixen i sinterrelacionen en el si daquest procs. La Renaixena ve a cloure, doncs, el perode que de manera tamb convencional hom anomena Decadncia, el qual abasta els segles que es caracteritzen per lempobriment dels propis recursos poltics i culturals, atesa la prdua creixent de sobirania poltica dins el si de lEstat Espanyol i, per tant, la minva dels mitjans per elaborar una cultura nacional no subordinada i no mediatitzada per pressions, com ara les lingstiques, que provoquen una trivialitzaci de les manifestacions culturals en catal. La Renaixena no pot ser enfocada, doncs, com a simple activisme cultural i literari, sin que cal estudiar la vinculaci amb lavan del catalanisme, i, a ms, entenent que el doble procs indicat compta amb la participaci de diversos sectors socials -tot i el paper hegemnic de la burgesia catalana. Per tant, podem establir que el

moviment renaixentista, va constituir un intent de recuperar i definir una conscincia diferencial catalana i, alhora, dadaptar alguns dels corrents ms vius de la cultura europea. Els conceptes de decadncia i de renaixena foren considerats correlatius i contraposats. La decadncia es refereix a una situaci que es produeix al llarg duns segles, i laltre a un moviment que comporta una proposta programtica i una voluntat de dur-la a bon terme. 2.2. Precedents La renaixena no sinicia en una data precisa. s un moviment que sinsinua a les acaballes del segle XVIII, comena a Catalunya durant els anys trenta, es defineix i es consolida durant la dcada dels 50-60 i aconsegueix la plenitud de 1870 a 1 880. De fet, el moviment restaurador de Ia llengua i de la cultura catalanes, aix com la mateixa dinmica poltica, travessen una primera etapa de recuperaci del passat a travs de lapologia, de lestudi, de lenyorana dels senyals didentitat perduts. Certament, alguns arguments de lpoca de la illustraci seran fonamentals perqu al llarg del segle XIX es puguen recollir uns resultats i donar a la renaixena un sentit ms afirmatiu i ms clarament decantat vers lacci. Aix, al segle XVIII, les investigacions histriques de Capmany, juntament amb les apologies dAntoni de Bastero, dIgnasi Ferreres, seran esglaons importants del procs renaixent. Al Pas Valenci van complir aquesta tasca de defensa de la llengua lontinyent Llus Galiana i Carles Ros, tot i que no van tenir continutat ni gaire relaci amb la Renaixena valenciana. 2.3. Etapes de la Renaixena Dins del segle XIX, no seria fins al final dels anys cinquanta que hi comenaria a haver referncies sovintejades a un moviment. Es palesava una certa conscincia, progressivament ms clara, duns objectius genrics plausibles i convenients per a la societat catalana, i dun cert programa encaminat a llur consecuci. A partir de 1833, es nota una articulaci del moviment, on el literari era el ms visible i el ms efica impulsor del conjunt. 2.3.1. 1833-1841 En aquest perode hi ha un canvi de mentalitat i dactitud aparellat a larrencada del procs de reconeixement, recuperaci i definici de la prpia identitat nacional i del paper fonamental del vessant literari en aquest fet. En 1833 La Ptria dAribau era publicada amb patritic orgull a El Vapor, i en 1838 Miquel Antoni Mart i Joan Cortada preconitzaven una recuperaci de ls de la llengua que hauria dimplicar la hiptesi de la recuperaci de la tradici cultural en conjunt. Les glries medievals i especialment la de la llengua apareixen en poemes romntics en castell. Ls de la llengua catalana es fa present en poemes desvinculats de la rutina vallfogonesca o de la neoclassitzant, i especialment en els poemes de Joaquim Rubi i Ors, que public en 1839-1840 al Diario de Barcelona, i que el 1841 recoll en un volum. Desprs pretengu que la seua campanya potica i el prleg amb qu obria el recull havien estat causa fonamental de la renaixena i no efecte de la srie de factors que havien fet possible la seua proposta; aquest prleg manifest s certament el primer programa articulat de la Renaixena, on constata el retrocs de lidioma, la finalitat patritica de la seua obra i unes iniciatives generals: la difusi de la bona consideraci i el coneixement de la llengua catalana i, a travs daix, les antigues glries, i unes de ms concretes: el foment duna literatura prpia, amb el restabliment dels Jocs Florals, i la recuperaci de lestatus de literatura culta. 2.3.2. 1841-1859 A comenaments de la dcada dels quaranta hi ha un increment dels autors que incorporen la llengua catalana en poemes darrel romntica, allats o, si ms no, poc divulgats (A. de Bofarull, Mil i Fontanals, Mari Aguil...); el 1841, per, lAcadmia de Bones Lletres convoc un concurs literari a manera de Jocs Florals. s tamb en aquest perode quan apareixen les primeres tensions entre els defensors duna ideologia conservadora i catlica i els liberals i revolucionaris. 2.3.3. 1859-1868 La creaci dels Jocs Florals, en 1859, s el fet ms significatiu daquest perode on es consolida el moviment, que veu incorporar noves plataformes institucionals i peridiques. Sintensifica el procs dexpansi dins i fora de Catalunya; de fet el mateix 1859 apareixen tamb els Jocs Florals a Valncia. La incorporaci de noves generacions enriqueix les possibilitats i, alhora, inicia un seguit de tenses polmiques i denfrontaments. Per encara manca una codificaci de la llengua i dun teatre culte i modern. En 1866 Balaguer veu perfilades dues escoles: una nostlgica, la de la literatura innocent, i una de literatura nacional, que ha de recordar el passat per a emprendre la conquista de ladvenidor. 2.3.3. 1868-1893 En 1868 es constata lexpansi del moviment en mbits ms amplis que els originaris. Hi ha una ntima relaci de la

139

Renaixena amb el progrs industrial i amb la implantaci de la burgesia com a classe dominant, justificant aix la Renaixena literria com una fase prvia de la Renaixena poltica, o com un esperit ms de lesperit catalanista. Podem dir que a principis de la dcada dels 90 la literatura catalana podia ser considerada completa en gneres i temes, i des de LAven es provoc una autntica alternativa, renovadora i radical, que es concretar rpidament en el Modernisme, encara que la Renaixena perdurar fora del Principat, ja que a Valncia perdurar fins desprs de la mort de Teodor Llorente, en 1911. 2.4. La Renaixena als diversos territoris de parla catalana El pes de Barcelona en la iniciaci i consolidaci de la Renaixena s decisiu, per no es redueix, malgrat aix, a un moviment barcelon. 2.4.1. La Renaixena a les Balears Ladhesi dels redactors de La Palma i dalguns estudiosos de la histria balear al Romanticisme va afegir un component afectiu i unes interpretacions patritiques, rememoratives, a les aportacions dels historiadors de formaci illustrada. Malgrat utilitzar la llengua prpia noms en obres considerades localistes i secundries, propiciaren una situaci af a la que feia possible les primeres propostes de la Renaixena. Hi hagu bones relacions entre mallorquins, com A. Furi, Toms Aguil i J. M. Quadrado, i barcelonins, com P. Piferrer i Rubi i Ors..., que tingueren ascendent sobre daltres ms joves, com Mari Aguil, Jeroni Rossell... En conjunt, contriburen a la consideraci positiva de la llengua catalana i de la seua unitat histrica i moderna, i a la de la poesia popular de tradici oral com a model potic, amb propostes culturals i poltiques que configuren l'Escola Mallorquina. Ja en la dcada dels setanta els poetes i estudiosos ms joves es proposaren de donar una dimensi nacional ms patent als Jocs Florals de Barcelona, fent possible que la literatura mallorquina en conjunt s'integrs de ple en un moviment de Renaixena nacional i no noms regional.

140

2.4.2. La Renaixena al Pas Valenci 2.4.2.1. Etapa inicial: 1830-1859 Al Pas Valenci, abans d'entrar a la dcada dels anys 30, quan va fer pals la seua presncia el Romanticisme, trobem mostres dinters per la llengua i apassionades defenses de l's culte, com el populista Manuel Civera, "El fideuero" l'any 1820, i noms entrar a la dcada dels 30 s notori un moviment progressivament creixent en l's culte de la llengua fins als darrers anys 50. En 1830 trobem el poema "En los dies del nostre rey Fernando", d'Antoni Maria Peyrolon, i que Vicent Simbor assenyala com el primer poema amb les caracterstiques renaixentistes tres anys abans que lOda a la Ptria d'Aribau. A partir de 1840 la producci potica culta anir augmentant amb successives incorporacions: Toms Villarroya, Pasqual Prez i Rodrguez, J. Joaquim Aguil... Per ser la dcada dels 50 la que marcar un autntic boom en la producci potica culta. En aquesta dcada trobem Salvador Estells, Benet Altet i Ruarte i Josep Maria Bonilla, que usa un nivell de llengua molt equilibrat i intermedi entre el "llemos" cultista i la llengua castellanitzada utilitzada pel sector populista. L'any 1855 apareixen dos aplecs de poemes entre els quals destaquen nombroses mostres en catal. Un d'aquest recull s Corona potica a San Vicente Ferrer en el cuarto siglo de su canonizacin, on mentre Teodor Llorente, Vicente W. Querol, A. Aparisi i Guijarro, Rafael Maria Liern, C. Pasqual i Genis i Jacint Labaila empraven el castell, uns altres, com J. B. Marqus i Aucher, J. A. Almela, B. Altet i Ruarte, Pasqual Prez i Rodrguez, Josep Blat i Soto, Mari Orber i Frederic Blasco i Martnez, feien s del catal. L'altre recull potic s lbum potico a la terminacin del ferrocarril del grao de Valncia a Jtiva, dedicado al senyor Campo, concesionario, director-gerente y fundador de la sociedad creada para tan laudable objetivo, on participen Llorente i Querol en castell, mentre que Mari Suay i Bernat i Baldov ho fan en catal. Dos anys ms tard apareixen a El Conciliador les primeres poesies "llemosines" de Llorente que continu publicant alguns poemes en catal durant els anys posteriors, com tamb ho fa Benet Altet. I en 1859 Llorente participa en dos actes potics amb obra seua en catal i on guanya, junt amb Vctor Balaguer, un premi ofert a poesia "llemosina" pel certamen potic organitzat amb motiu del quart centenari d'Ausis March. Si aquesta rpida evocaci de la lnia cultista indica el progressiu inters dels escriptors valencians en la recuperaci culta de la llengua, tamb s necessari recordar l'evoluci de l'altre sector de la Renaixena, el Populista. Ac cal destacar l'aparici de la premsa satrica, entre la qual destaca El Mole (1837-1870 en diverses poques), La Donsayna (1844-1845), El Tabalet (1847) i El Sueco (1847), aix com l'aparici dels Llibrets de Falla, iniciats en 1850 i consolidats en 1855 per Bernat i Baldov, i el sorgiment i auge del sainet encetat pel mateix Bernat i Baldov, que en 1845 escriu El Virgo de Visanteta i El alcalde de Favara, o El parlar b no costa un pacho. Els responsables de la premsa satrica valenciana fins a 1859 van ser J. M. Bonilla, Bernat i Baldov i Pasqual Prez, per mentre les intencions renaixentistes de Bonilla i Prez sn inatacables, Bernat no volia saber res del renaixement del llemos. Per aix en les seues revistes apareix una despreocupaci per la llengua. Per a Llorente la Renaixena comena amb ell lany 1859, deixant tot el corrent anterior com poc ms que una mera ancdota de la Renaixena. Per a Vicent Simbor la Renaixena al Pas Valenci fou en lorigen espontnia, fruit de Romanticisme que ben precoment quall a Valncia i que fu avanar linici del moviment a 1830, tres anys abans que a Catalunya. Sn aquests autors anteriors a Llorente els que havien encetat un procs de ressorgiment autnom, el guiatge del qual agafaria a finals dels anys cinquanta Teodor Llorente, que certament li transfer un tarann ben caracterstic. Un Llorente que podia tenir gran inters a destacar el seu paper hegemnic i a rebaixar lesfor dels predecessors. 2.4.2.2. La presncia hegemnica de Llorente: 1859-1874 Lestada de 1858 a 1861 de Mari Aguil a Valncia com a cap de la Biblioteca de la Universitat de Valncia va ser un des factors ms eficaos per acabar de convertir Llorente i Querol a la causa de la Renaixena. En aquesta poca la Renaixena adopta una lnia dactuaci ben definida i controlada pel seu lder Llorente i el seu grup daddictes. Aquest grup comptava amb tot el suport de la classe dirigent: tots ells foren advocats, terratinents i moderats en la poltica. Els escriptors com Bonilla, Boix, P. Prez, Benet Altet, continuen treballant coetniament al grup llorent per presentar una alternativa al cada dia ms poders i enlairat Llorente, i tampoc els escriptors de labundant premsa poltica i satrica ni els sainetistes no significaren una possible alternativa. Els cultistes menyspreaven aquests, i aquests al seu torn ignoraven la tasca llemosinista dels altres. Hem desperar larribada de Constant Llombart i el seu grup progressista per a veure entrar en collisi dues concepcions enfrontades de la Renaixena. El tret bsic de la Renaixena entesa pel grup llorent era el prets apoliticisme del moviment. El que es pretenia era portar a terme la seua poltica de conservadors espanyolistes i no trencar el centralisme estatal. Aix van declarar la seua concepci dun procs que mai no havia de desbordar els lmits del hobby, del simple entreteniment. El grup llorent havia de defensar els seus interessos econmics, que xocaven tant amb els de la burgesia industrial catalana, dac lafluixament progressiu amb el moviment renaixentista de Catalunya i el divorci

141

gaireb absolut del poble valenci que ignoraven els elitistes poemes llemosinistes. La renaixena en mans daquest grup era poc ms que una tertlia potica de quatre amics, i per tant molt compacta, que controlaven els contactes amb Barcelona i Mallorca, per que no sabien o, millor, no volien arrossegar el poble a la seua tasca. 2.4.2.3. Laparici de Llombart i el seu grup progressista: 1874-1909 Lany 1874 Constant Llombart enceta la srie de fundacions bsiques que donaran la cohesi als renaixentistes valencians, de manera que possibilitar una ampliaci fora del grup amical de Llorente, la discussi i elaboraci dun programa, una tctica a seguir per a lxit del ressorgiment, i la incorporaci de les diverses classes no sols la dirigent a la causa. Aquest any, Llombart treu al carrer la revista Lo Rat Penat: Calendari llemos corresponent al present any 1875, amb collaboracions descriptors del Pas Valenci, Catalunya i les Illes. Seria la primera revista escrita en catal i actuant de primer nucli catalitzador dels renaixentistes valencians. El seu grup progressista es caracteritzaria per la humil extracci social, per lautodidactisme i el republicanisme, a ms dun tret diferenciador del grup de Llorente: ls viu i familiar del valenci, que era per a ells la llengua normal de relaci, i com a conseqncia el contacte ms estret amb el poble. Per a ells el catal era la llengua que usaven normalment, mentre que per a laltre grup era noms la llengua literria que en alguns casos havien daprendre. En 1878 el grup progressista funda la societat Lo Rat Penat, i en lacte inaugural es llegiren poemes de lun i laltre grup. Els progressistes no perderen loportunitat de proclamar la seua concepci polititzada del moviment, demanant lesfor dels valencians al costat dels germans catalans i mallorquins per a ressuscitar lilla dOc, lautogovern, aix com encoratjar els altres per recuperar la sobirania i fer una defensa de la identitat nacional dels Pasos Catalans, i de la lluita per salvaguardar els seus drets. Per un any ms tard, en una mena de delicat colp destat, es fan amb el poder de Lo Rat Penat Llorente i el seu grup. Lo Rat Penat signific laparici dun moviment organitzat amb un local i unes metes a guanyar, tericament lxit de la Renaixena, i essent un gran revulsiu per a la pausada vida cultural valenciana, malgrat lactitud dun bon sector de la intellectualitat valenciana, castellanitzada i castellanista, que mantingu la seua oposici als intents de recuperaci de la personalitat prpia i de la llengua. El conjunt de lobra de Llombart avalen la conclusi que fou un pilar bsic de la Renaixena valenciana amb una encertada planificaci del conjunt de les necessitats imprescindibles: una societat agrupadora de tots els membres, una revista, un diccionari i una reedici dels clssics. Per, mentre Llombart i el seu grup treballaven per assolir una recuperaci i dignificaci de la llengua i la literatura, el grup conservador no anava ms enll duns ocasionals i inofensius certmens potics. El resultat de la insuficient fora del grup llombarti i de la labor paralitzadora del grup llorent fou una Renaixena quasi nulla i inefica. Ja en 1902 membres del grup progressista dirigit per Llombart funden la societat Valncia Nova, iniciant-se una nova etapa, la del Valencianisme Poltic, per naixia sense el suport de la intellectualitat; era el sector populista de sempre, integrat per la petita burgesia i lartesanat, als quals sintegraren uns joves estudiants. Per tant, podem dir que la Renaixena valenciana acab per no resoldre satisfactriament cap dels propsits del grup llombarti i s el que pretenia la classe dirigent valenciana i el grup llorent: evitar un autntic ressorgiment nacional. Les causes del semifracs foren: la negativa a polemitzar la Renaixena del grup dirigent, el conreu absolutament de la poesia... Al capdavall, la Renaixena nasqu i es desenvolup al Pas Valenci no amb la potncia i la clarividncia desitjades, per s, segons Vicent Simbor, amb limpuls suficient per a encetar el procs en qu avui en dia ens trobem.

142

2.5. El romanticisme de la Renaixena Encara que el Romanticisme s un moviment esttic de ressonncies molt amples, no es pot menysvalorar la sintonia profunda que assol amb el procs obert de la Renaixena. s evident que la voluntat romntica de construir una literatura nacional encaixaria perfectament en un moviment que volia aconseguir la independncia literria. Per ms enll daquest principi general, la trajectria del romanticisme a les terres catalanes es trob intensament relacionada amb els objectius essencials de la Renaixena. Desprs duna primera etapa (1833-1844) en qu es produeix la lluita entre romntics conservadors i liberals, semblen establir-se les bases dun moderantisme que deixar de banda les actituds progressistes del moviment, per no podem oblidar lactivitat descriptors que, des duna perspectiva politicoliberal, van intentar de fer-se escoltar. Molts daquests intellectuals de signe liberal no oblidaren de plantejar la seua tasca literria i la renaixena que promovien dins un marc de canvis poltics, necessries per aconseguir una continutat en el futur dun activisme que havia danar ms enll de les simples efusions sentimentals.

143

Tot i no existir en el Romanticisme de la Renaixena un propsit denfrontament amb la situaci poltica establerta, no podem menys de detectar molts elements que pertanyen plenament a la sensibilitat romntica: des de lenyorana de paradisos perduts fins a una imatgeria tpica fora prodigada -malenconia, to misteris, ambients sepulcrals, devoci per les runes del passat, paisatges nocturns i retirada per una natura convulsa. Tanmateix, un dels aspectes que caracteritza el romanticisme catal s la pura utilitzaci dun repertori de recursos al servei de la reivindicaci de la histria o de la llengua prpies. Es construeix sovint una Catalunya mtica, ancorada en el passat medieval o en una vida pagesa, idllica. Existeix en tot aix una intencionalitat de despertar un sentiment dorgull com a poble, per massa a sovint simposa el miratge de les glries de lpoca antiga i no es troba lloc per a lexpressi dels projectes de futur. En aquest sentit molta daquesta literatura de to declamatori no t el contingut programtic suficient que caldria esperar duns texts identificats amb la Renaixena.

BIBLIOGRAFIA

BOHIGAS, P. (1982), Aportaci a lestudi de la literatura catalana, Barcelona, PAM. CARBONELL, A. i al. (1986), Literatura catalana, dels inicis als nostres dies, Barcelona, Edhasa. FUSTER, J. (1979), Literatura catalana contempornia, Barcelona. Curial. GARCIA LPEZ, J. (1970), Historia de la literatura espaola, Barcelona, Curial. GUARNER, L. (1983), La Renaixena valenciana i Teodor Llorente, Barcelona. PI DE CABANYES, O. (1979), La Renaixena, Barcelona. --- (1984), Apunts dHistria de la Renaixena, Barcelona. RIQUER, M. i altres, (1986), Histria de la literatura catalana (VII) Barcelona, Ariel. SANCHIS GUARNER, M., La llengua dels valencians, Valncia. --- (1978), El sector progressista de la Renaixena valenciana, Valncia. --- (1986), Renaixena al Pas Valenci, Valncia. SIMBOR, V. (1968), La Renaixena al Pas Valencia, dins Caplletra, 4, Barcelona. --- (1980), Els orgens de la Renaixena valenciana, Valncia. SIRERA, J. L. (1996) Histria de la literatura valenciana, Valncia, Alfons el Magnnim. YATES, A. (1975), Una generaci sense novella?, Barcelona, Edicions 62. YXART, J. (1980), Entorn de la literatura catalana de la Restauraci, Barcelona.

11b. El Romanticisme. La Renaixena. Els Jocs forals. Els gneres. La Renaixena a les Balears i a Valncia. Jacint Verdaguer 47
144
Taula El Romanticisme. La Renaixena. Els Jocs forals. Els gneres. La Renaixena a les Balears i a Valncia. Jacint Verdaguer Introducci 1. CONTEXT HISTRIC 2. EL ROMANTICISME 2.1. Evoluci del Romanticisme a Europa 3. EL ROMANTICISME A CATALUNYA 3.1. Romanticisme liberal i conservador 4. LA RENAIXENA 4.1. Cronologia 4.2. Causes 4.2.1. Econmiques, poltiques i socials 4.2.2. Artstiques i ideolgiques 4.3. Bases programtiques 4.4. Etapes 4.4.1. Gestaci (1830-1859) 4.4.2. Assentament i consolidaci (1859-1884) 4.4.3. Modernitzaci i ruptura definitiva (1884-1893) 5. ELS JOCS FLORALS 5.1. Orgens 5.2. Bases dels premis 5.3. Evoluci dels Jocs Florals 5.4. Conclusions 6. ELS GNERES 7. LA RENAIXENA A LES ILLES BALEARS 8. LA RENAIXENA AL PAS VALENCI 9. CONCLUSIONS La poesia del segle XIX. Jacint Verdaguer Introducci 10. CONTEXT HISTRIC I SOCIAL 11. LA POESIA DEL ROMANTICISME 144 144 144 145 146 147 149 149 149 150 150 150 150 150 151 151 152 152 153 153 153 153 154 156 156 158 158 160 160 160 161

La Renaixena a les Balears i a Valncia. Jacint Verdaguer

12. LA POESIA DE LA RENAIXENA 12.1. Evoluci de la poesia 12.1.1. Primera etapa (1808-1833) 12.1.2. Segona etapa (1833-1874) 13. POETES DEL SEGLE XIX 13.1. Catalunya 13.1.1. Bonaventura Carles Aribau 13.1.2. Joaquim Rubi i Ors

144
161 162 162 163 165 165 165 165

47

Daprs ALBIACH i DIEGO, ngels et alii. Temari de Llengua i Literatura, volum IV. Sevilla: Editorial MAD, S.1., 2005.

145

13.1.3. Vctor Balaguer 13.2. Illes Balears 13.2.1. Josep-Llus Pons i Gallarza 13.2.2. Mari Aguil 13.3. Pas Valenci 13.3.1. Teodor Llorente 13.3.2. Constant Llombart 13.3.3. Vicent Wenceslau Querol 14. JACINT VERDAGUER 14.1. Dades biogrfiques 14.2. Cronologia de lobra 14.2.1. Etapa de predomini de la poesia religiosa (1860-1877) 14.2.2. Etapa de maduresa i de consolidaci {1877-1886) 14.2.3. Perode de tensions i de lluites (1886-1902) 14.3. Estil literari 14.4. Llengua i mtrica 14.5. Lnies temtiques 14.5.1. Poesia pica 14.5.2. Poesia lrica 14.5.3. Prosa 6. CONCLUSIONS

166 166 166 166 166 166 167 167 167 167 167 167 168 168 168 169 169 169 169 170 170

Int roducc i
Els fets que trasbalsen el mn estamental del vuit-cents, juntament amb les idees illustrades que els generen, donen pas a una nova societat de carcter liberal. Els intellectuals del nou sistema sinscriuran dintre dun moviment: el Romanticisme. Aquest terme, heterogeni i dinmic, determina una mirada crtica de la societat i la revaloraci del passat ms lluny, aix com la integraci del jo de lartista en el procs de creaci. Les bases i lempenta daquest moviment contribueixen perqu a Catalunya es gesti el fenomen de la Renaixena. Es tracta del procs de revifalla dels usos cultes de la llengua, altament necessari, desprs de tres segles de davallada cultural. Els Jocs Florals i figures com Jacint Verdaguer o ngel Guimer, nesdevindran smbols.

1 . CON TEX T H IS TR I C La gnesi del Romanticisme es troba a la crisi duna visi del mn, de fet, s parallela a un conjunt de fets histrics que anuncien canvis socials: la Revoluci Industrial (mitjanies del XVIII a Anglaterra), la Declaraci de la Independncia dels Estats Units (1776) i la Revoluci Francesa (1789). La Revoluci Industrial es pot definir com un procs de desenvolupament industrial en qu els canvis tcnics afavoreixen la transformaci econmica cap al capitalisme. Les conseqncies ms directes sn el pas duna societat destaments a una de classes i lespecialitzaci del treball que comporta una divisi social amb la preeminncia del treball manual en front de lintellectual. La classe ascendent socialment i econmicament s la burgesia, que en la lluita pel poder promour i dirigir les anomenades revolucions burgeses, com la francesa. Lobjectiu daquestes era efectuar la transformaci duna societat antiga amb una vella estructura legal en daltra protegida per un marc legal i poltic que en permeti el desenvolupament. Pel que fa a la classe obrera, el proletariat, irromp en lescena poltica a partir del segle XIX a travs de lanomenat Moviment obrer, en el qual es trobaran diferents corrents ideolgics com el socialisme utpic, el marxisme o lanarquisme. Les condicions infrahumanes del treball que realitzaven ofereixen laltra cara de la moneda de la industrialitzaci. La Declaraci de la Independncia dels Estats Units, t lorigen en els colons de les tretze colnies angleses installades en la costa est dels Estats Units. Aquestes mostraren el seu descontent davant el monopoli comercial que Anglaterra exercia sobre el seu territori. Aix, juntament amb el coneixement de les idees de llibertat, igualtat i tolerncia, aix com dels principis filosfics, de John Locke, Montesquieu i Jean-Jacques Rousseau, que des del vell continent ja els havien arribat, alimentaren la primera insurrecci colonial contra una metrpoli i varen constituir el primer exemple de govern fundat sobre les idees digualtat i llibertat. La Revoluci Francesa s considerada la revoluci burgesa per antonomsia perqu va marcar la poltica europea del XIX. s un procs en qu sinsinua, inequvocament, el propsit revolucionari social que el Moviment obrer

faria seu posteriorment. Aix, sintenta crear un sistema poltic que reculli els principis de lideari liberal: divisi de poders, potenciaci de les llibertats i dels drets dels ciutadans, constitucionalisme i sobirania popular. Tanmateix, a nivell lingstic signific el rebuig de qualsevol llengua que no fos el francs, i cadascuna delles era anomenada de manera pejorativa patois. En sntesi, ens trobem en el trnsit dun estat de lAntic Rgim a un estat burgs de carcter liberal que, lluny devolucionar de forma lineal, constitu un seguit davanos i retrocessos fins que lany 1835 sinstaur definitivament el rgim liberal. Al llarg de tot aquest perode, la histria de Catalunya est ntimament lligada a la dEspanya. El segle XIX sinicia amb la invasi de les tropes napoleniques i el coronament del germ de Napole Bonaparte, lanomenat Pepe Botella. El rebuig del poble provocar la guerra del Francs o de la Independncia. Les tropes franceses varen ocupar i devastar sobretot Catalunya i durant la confrontaci es varen generar episodis com el de la llegenda del Timbaler del Bruc. Com a conseqncia, la poblaci va ser reduda a la misria i el camp va quedar desert.

146

Daquesta poca cal destacar la primera constituci espanyola i europea: la constituci de les Corts de Cadis (1812), amb qu es pretenia construir un estat liberal, modern, centralitzat administrativament i unificat culturalment, jurdica i econmica. Els principals objectius foren acabar amb la societat estamental i limitar el poder reial. Pel que fa al catal, el sentiment unitari produeix la potenciaci del castell i la restricci de les altres llenges de lestat. El 1814 labsolutisme borbnic s restablert per Ferran el Desitjat. Sinicia un perode caracteritzat per labolici de la constituci de Cadis, les pugnes aferrissades de liberals i absolutistes pel poder, la instauraci del trienni liberal i el retorn dels absolutistes. Els liberals patiren una durssima repressi que els fu exiliar-se a Frana i a Anglaterra, on entrarien en contacte amb el liberalisme i el romanticisme europeus. La mort de Ferran el Desitjat obre un perode de gran inestabilitat que provocar les tres guerres carlines. En els orgens daquest continuum histric, el corrent cultural dominant s la Illustraci, moviment intellectual de revisi i crtica de la ideologia existent de carcter racionalista i empric. Els principals punts de lideari sn: el progrs com a mitj per a millorar lexistncia de lindividu i de la societat, la fe en els mtodes cientfics basats en la ra humana i lescepticisme religis. Lorigen del pensament illustrat es troba en les teories de John Locke, el pare de Ia crtiques a labsolutisme i defensor de la divisi de poders, i dIsaac Newton, amb qui va nixer el mtode cientfic. Posteriorment aquestes idees foren aprofundides i difoses per un grup dintellectuals francesos: Voltaire pseudnim de Franois Marie Arouet Montesquieu pseudnim de Charles Louis de Secondai, bar de La Brde i de Montesquieu i Rousseau. Concretant tots aquests elements en el mecanisme de gestaci del Romanticisme, cal afirmar que aquest va parell al liberalisme i s hereu tant de la revoluci com de la restauraci. Quan sinicia el segle XIX els pensadors, amarats per les tendncies del XVIII, nostlgics del passat i conscients de les noves idees originades per la revoluci, intenten definir un ideal intellectual, moral i sentimental, que servir de base a la societat del segle que sinicia. 2 . E L R OMAN TIC ISME El Romanticisme s un moviment ideolgic i cultural, oposat al classicisme, que sinici a la fi del segle XVIII a Alemanya i Anglaterra, i sallarg fins ben avanat el segle XIX. Posteriorment, sexpandeix per tot Europa i sadapta a les particularitats de cada pas.
bviament aquesta nova visi del mn afectar tamb lmbit del pensament. El Romanticisme neix com a conseqncia dels postulats filosfics dImmanuel Kant, el qual pretn determinar quines sn les finalitats de la ra i com aquesta es desenvolupa. En essncia, Kant aporta que lexperincia s intrnseca al coneixement i malgrat que creu en la possibilitat de la cincia, la limita a qu uns supsits que no poden superar-se: la idea de lnima, de Du i de lunivers. Kant recull tot el saber del passat per a la vegada obre el cam al pensament contemporani universal.

En aquesta lnia es concep una altra manera de fer art, aix com els intellectuals de la Illustraci observaven i investigaven la realitat per tal de reproduir-la, els romntics consideren lart des de la creaci, no com a imitaci. A ms, fomenten la subjectivitat i el retorn de lhome a la natura en contraposici a lherncia illustrada que havia collocat en un lloc superior la ra. A nivell literari, la plasmaci ms directa de tots aquests canvis s la radical transformaci del concepte dautor i de la creaci literria. Aix es concreta en una srie de trets que defineixen la literatura romntica. Els nous autors en la recerca dun art personal defensen la imaginaci, lespontanetat i la intuci, per oposici a la rigidesa dels cnons. s per aix que consideren tothom capa de sentir la poesia al marge de les aptituds creatives particulars. En aquesta lnia el subjectivisme esdev premissa i lobra literria construeix un retrat sobre lsser

hum en el qual totes les associacions irracionals sexpressen a travs del llenguatge potic. Lafany de llibertat comporta repercussions socials. Els romntics sn els primers a teoritzar-ne sobre les expectatives poltiques no acomplertes. Per altra banda, a nivell literari, hom permet que lautor satorgui la llicncia dexpressar all que vol i que saprofiten recursos de les diferents arts. Un dels efectes s la lluita c ontra les barreres dels gneres, i aix, interrelacionen trgic i cmic, i poesia i prosa. En relaci amb aix, tamb intenten dharmonitzar pols oposats: subjecte i objecte, jo i societat, home i natura, conscincia i inconscincia, impuls i ra, mort i vida, nit i llum, i nacionalisme i universalisme. Lpoca de canvis socials que es viu no t un parallel en lmbit artstic i aix provoca una insatisfacci respecte al mn real, que fomentar el retorn de lhome a la natura. Aix es veur reflectit en temes com lexaltaci i la nostlgia del paisatge, que ara comena a perdres amb el progrs industrial, i tamb amb el desenvolupament duna espiritualitat i un sentiment religis propis.

147

Una darrera caracterstica s hereva del Neoclassicisme: la conscincia del passat histric i cl sentiment dafirmaci cultural i lingstica. Aix comporta el reclam del patrimoni folklric nacional, especialment el canonstic, com a creaci collectiva, literria i ideolgica. En sntesi, laportaci que el Romanticisme fa al panorama de la literatura europea s la integraci del subjectivisme de lartista en un marc histric susceptible de ser criticat.

2.1. Evoluci del Romanticisme a Europa El bressol del Romanticisme es troba a lAlemanya de finals del XVIII amb el moviment potic Sturm un drang, que significa tempesta i mpetu. De la m de Johann Wolfgang von Goethe i de Friedrich von Schiller, exalta la llibertat dinspiraci i de creaci del poeta que lhan dempnyer a transgredir els cnons de la composici. Les idees romntiques es propaguen per Europa arran dels contactes i la tasca que realitz madamme Stel, francesa exiliada a Sussa amb motiu de lpoca del Terror francesa. Lexili li permet de viatjar arreu dEuropa, on va propagar els autors del primer Romanticisme alemany, alhora que fu ntima amistat amb els germans Schelegel, amb Schelling i amb Schiller. Finalment, amb la seva obra De lAllemagne, convid els francesos a renovar lesperit nacional i els exhort a lentusiasme, lamor, la llibertat i lesperit europeu. Les idees del Romanticisme varen prosperar ben aviat a Alemanya i a Itlia, que es fusionarien respectivament com a estats al llarg del segle XIX. A daltres pasos, com Frana o Gran Bretanya, el pes de la tradici classicista far que la literatura romntica tingui ms problemes per imposar-se. Per, en general, entre la segona meitat del segle XVIII i la primera del XIX, el Romanticisme anir installant-se a tot Europa. El Romanticisme a Frana fou molt combatiu i va exercir ms influncia a la resta dEuropa. Shan fixat els lmits entre la publicaci de les Meditations potiques dAlphonse de Lamartine, i el fracs del drama Les burgraves de Victor Hugo. A nivell potic, shi troben diverses concepcions, les de vessant ms progressista exemplificades en Lamartine, Hugo i George Sand, i les ms esteticistes dAlfred Musset i Thophile Gautier. La novella s conreada per Hugo i Alexandre Dumas que es dediquen a traar grans frescos histrics. Pel que fa al teatre, Frana significa la gran revoluci de lescena, que de la m dHugo i des de lestrena dHernani, el 1830, proposa una nova manera de fer teatre, tant per al dramaturg com per als actors i, per tant, una nova manera de gaudir-lo. A Anglaterra, en un principi no va aparixer com un moviment doposici al classicisme. Sol fixar-se el 1798, any de la publicaci de Lyrical Ballads de Samuel Taylor Coleridge i William Wordsworth, com linici de la literatura romntica anglesa. Des daqu sinicia un procs de renovaci dels temes. Aquests sn la fusi de lhome i de la natura, lnsia dinfinit i la importncia de lelement onric. Tamb de les formes potiques. La tasca que fou continuada pel que es pot considerar una segona generaci potica, que afegeix, sovint, un to de rebelli: George Gordon (lord Byron), Percy Bysshe Shelley i John Keats. Pel que fa a la prosa destaca Walter Scott, vertader creador de la novella histrica, amb les seves influents Ivanhoe i Quentin Durward. El conreu del teatre fou nul. Del Romanticisme alemany, desprs dels precedents de Goethe i Schiller, ja esmentats, hom considera Friedrich Hlderlin com el primer poeta romntic alemany. Tamb s interessant com a creador de smbols la figura de Novalis, pseudnim de Friedrich Hardenberg. Pel que fa a la prosa, es desenvolupa bsicament la fantstica: Ernst Theodor Amadeus Hoffmann amb Die Elixiere des Taufels. El teatre compta amb dos autors notables: Heinrich von Kleist i Georg Bchner, que incorporen al Romanticisme alemany les aspiracions politicosocials de la Revoluci Francesa. El Romanticisme itali mantingu la petjada classicista i traspu els motius patritics: el desig de la unitat italiana i loposici a la presncia austraca en el nord del pas. En la poesia destaca Giacomo Leopardi, un dels ms excelsos poetes lrics italians. Per la figura ms rellevant del romanticisme itali fou Alessandro Manzoni per la cura amb

qu treballa la forma de la novella I promessi sposi. El teatre es conre poc i sense massa fortuna. El Romanticisme espanyol fou introdut, des del 1810, per Nicols Bhl de Faber, alemany establert a Cadis. El tipus de poeta romntic de carcter apassionat i vida turbulenta el represent Jos de Espronceda. La narrativa es desenvolupa a partir del costumisme: Escenas matritenses, de Ramn de Mesonero Romanos i els articles de Mariano Jos de Larra. s amb el teatre que el Romanticisme hi va arrelar: la primera obra de renom s Don Alvaro o la fuerza del sino, dngel de Saavedra, duc de Rivas. Li seguiren Los amantes de Teruel, de Juan Eugenio Hartzenbusch i, posteriorment, els drames de Jos Zorrilla: Don Juan Tenorio i Traidor, inconfeso y mrtir. Cal recordar que s en aquesta etapa que arreu dEuropa apareixen les causes nacionals. La idea de naci ja no sidentifica amb la comunitat lingstica, sin amb un conjunt social i poltic cohesionat per la burgesia en ascens. Aix, als grans estats constituts al Renaixement com Frana, Anglaterra i Espanya, la burgesia opta per reforar la unitat de lestat, dacord amb lideari illustrat. Per altra banda, hi ha burgesies nacionals que dirigeixen la construcci dun estat modern i que lluiten per emancipar-se duna potncia dominant, com s el cas dAlemanya i dItlia. Les causes nacionals troben dos principis bsics en el Romanticisme: la reivindicaci de la histria prpia i de lesplendor medieval, i laplicaci dels valors liberals individuals a les collectivitats. Ideolgicament, el Romanticisme no s un moviment uniforme, sin que es desenvolupar a partir de dues tendncies ideolgiques: la conservadora i la liberal. El sector conservador, de tarann catlic i monrquic, aprofundeix en la visi idealitzant del passat medieval; per tant, aquest fou el grup que ms afavor la recuperaci de la prpia histria. En sn representants Scott, Manzoni i Franois Ren Chautebriand. El sector liberal, de carcter republic i escptic, es movia pel deler de llibertat. Aquesta s lopci dHugo, Gauthier i Dumas.

148

3 . E L R OMAN TIC ISME A C A TAL UN YA El Romanticisme sintrodueix a Espanya lany 1823, lltim del trienni constitucional, a travs de la premsa catalana: El Europeo i El Vapor, fonamentalment. El Europeo (1823), publicaci que va aconseguir de burlar la censura durant el trienni liberal per que la inestabilitat poltica fu desaparixer en noms un any, s la primera entitat que assumeix la tasca de divulgaci de lideari i produccions romntiques. Ho fa a travs de traduccions, en castell, dels autors ms representatius del Romanticisme europeu, ja que es pretenia assimilar la cultura literria i filosfica del continent. Aquest treball el facilitaren dos dels redactors, Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, que varen traduir al castell molts dels articles de El consiliatore per publicar-los-hi. Tamb varen introduir el debat entre els poetes classicistes i els romntics, que ja es donava en aquells moments a Itlia. Daquest debat participaren els altres membres de la redacci: Bonaventura Carles Aribau i Ramon Lpez Soler. Desprs dun perode de silenci provocat per la restauraci de labsolutisme borbnic per Ferran el Desitjat, que havia provocat lexili dels intellectuals liberals, el 1830 veu la llum lobra Los Bandos de Castilla o el Caballero del Cisne, de Ramon Lpez Soler, amb un prleg que realitza la funci de manifest en el qual es propugna la llibertat imaginativa com a caracterstica intrnseca del Romanticisme. En aquest punt es replanteja la relaci artista i societat i es fa accessible la cultura a grups socials ms amplis mitjanant un increment de la producci editorial i periodstica, juntament amb el retorn de grups dexiliats que influeixen en el Romanticisme castell i per extensi en el barcelon, per exemple, el grup El Artista de Madrid. Amb la mort del rei Ferran el Desitjat lany 1833, arribaran revistes com El propagador de la libertad, important centre de recepci del Romanticisme dirigit pel liberal Andrew Covert Spring, pseudnim de lescriptor i periodista Andreu de Fontcuberta. Aquest afavoriria la introducci del socialisme utpic a Catalunya. El Vapor (1833-36), dirigit pel valenci Ramon Lpez Soler s un peridic que es declara progressista. Centra les publicacions en lobra dScott i de Manzoni, coneguda a travs de les traduccions que fu Aribau. Pel que fa als autors catalans, difon les composicions daquests; de fet, s la publicaci de loda La Ptria el 1833 la fita histrica utilitzada sovint per marcar linici de la Renaixena. Finalment, cal esmentar la tasca de Manuel Mil i Fontanals que, mitjanant un treball de recopilaci i anlisi crtica, facilit la divulgaci i larrelament del Romanticisme. El seu treball signific un pas endavant, no solament duna nova concepci literria, sin tamb en la voluntat de reflexionar al voltant de la concepci tradicional de lhome. 3.1. Romanticisme liberal i conservador Lexistncia de dos tipus distints de Romanticisme s la que en determina les etapes a Catalunya. La primera etapa, compresa entre el 1833 i el 1844, s la del domini del Romanticisme liberal arran del contacte dels exiliats amb els autors liberals francesos. Hi pertanyen els autors catalans: Andreu Fontcuberta, Pere Mata, Mil i Fontanals, Antoni Ribot i Fontser i Josep Sol i Padrs. Aquests autors sexpressen a travs de les revistes El Propagador de la Libertad, El Vapor i Diario Mercantil de Valencia, malgrat que ho faran en castell. El 1839 sembla, per, que sinicia la disgregaci. Mentre que alguns dels capdavanters adopten postures cada vegada ms conservadores, uns daltres sen van de Barcelona o desapareixen del circuit literari. El Romanticisme tindr continutat a travs de Vctor Balaguer, entre daltres seguidors de Dumas i dHugo. La segona etapa es desenvolupa entre el 1844 i la fi dels anys 70. Es caracteritza pel predomini de la ideologia conservadora i per la restauraci dels Jocs Florals, que suposen una forta empenta pel que fa a ls del catal. Els intellectuals que hi treballen sn Manuel Mil i Fontanals, Pau Mil i Fontanals, Mari Aguil, Toms Aguil i Joaquim Rubi i Ors, els quals recullen lherncia de La Ptria dAribau i de la Gramtica i Apologia de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot. La caracterstica comuna a tots ells s que es manifesten enlluernats pel passat medieval del qual pensaven extreure les bases per assolir una nacionalitat moderna. A partir dels 70 culminen els treballs dels dos grans escriptors romntics: ngel Guimer i Jacint Verdaguer.

149

4 . LA RENA IXEN A La Renaixena s el moviment restaurador de la cultura catalana i reivindicatiu duna conscincia nacionalista, que es produeix parallelament a la desclosa del Romanticisme i sallargar amb matisos durant el segle XIX. El terme Renaixena, per, saplica a posteriori, sembla que a partir de 1871, en esdevenir ttol duna de les revistes ms caracterstiques daquest temps. T com a principal objectiu la recuperaci dels signes didentitat propis catalans, entre els quals es dna prioritat a dos vessants: la llengua i la ptria, tradicionalment relacionats. Fins ara cap grup dintellectuals no nhavia assumit la identificaci.

4.1. Cronologia Pel que fa a labast cronolgic del moviment, hom ha convingut dues dates: el 1833 i el 1877. La primera indica lany de la publicaci de loda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau, que inclou i sintetitza els principis de la Renaixena. La segona, el 1877, s la data en qu s premiada LAtlntida de Jacint Verdaguer, que suposa la culminaci i superaci del moviment de recuperaci de la llengua. 4.2. Causes La Renaixena resulta duna srie de circumstncies bona part delles originades al llarg del segle XVIII que es poden disposar en dos blocs: duna banda les dndole econmica, poltica i social i daltra banda les de rang artstic i ideolgic.
4.2.1. Econmiques, poltiques i socials

150

El segle XIX recull el producte de linici duna revifalla econmica de lanterior centria, a partir, sobretot, de les llicncies atorgades per Carles III a alguns ports catalans per mantenir relacions comercials directes amb Amrica. A ms, sexperimenta un augment dels ingressos de la terra motivats per la intensificaci de la producci agrcola i la millora de les tcniques de cultiu. Amb tot, safavoreixen les condicions perqu la Revoluci Industrial tingui parallel en la indstria catalana. El nivell poltic va estar marcat per un seguit desdeveniments bllics. Sinici sota la sobirania de Carles IV, un regnat assenyalat pels efectes de la Revoluci Francesa, i posteriorment es va produir la invasi napolenica. Durant el perode de dominaci hi hagu temptatives de retornar el catal a la categoria de llengua oficial, ara b, noms era un recurs de la poltica francesa per seduir el poble i els cercles dintellectuals. Al mateix temps, a Cadis, es promulg la constituci liberal. Per el projecte constitucional sestronc amb el retorn de Ferran el Desitjat, que inici un llarg perode denfrontaments en qu se succeren les abolicions i les restitucions de lideari liberal. Tot plegat va afavorir el desenvolupament duna conscincia dindividualitat del poble catal que portar a la creaci de partits poltics. El trnsit de lesquema sociopoltic de lAntic Rgim, aristocrtic, al de la democrcia burgesa determina un nou model social que t la Revoluci Industrial com a tel de fons. Ara la burgesia ambiciona la possessi de diners i del potencial industrial per fer-se un lloc en lescalaf social, i en el vessant literari cerca el prestigi en una producci feta a la seva mesura. La nova literatura estar caracteritzada i definida pel Romanticisme europeu.
4.2.2. Artstiques i ideolgiques

Les causes artstiques i ideolgiques de la Renaixena sn tamb hereves de les circumstncies del segle XVIII. Per ara s el temps en qu diverses institucions i personalitats manifesten el seu incipient inters per la histria i la llengua catalanes. Aix, la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, es planteja la tasca dinvestigar el passat histric catal i elaborar un diccionari dautoritats de la llengua. En la mateixa lnia, la Universitat de Cervera esdev centre destudi dhistria, de dret i de cultura de Catalunya, sota limpuls de Josep Finestres. De fet, daquest ambient surt la primera fornada descriptors de la Renaixena, com ara Antoni de Capmany i Jaume Caresmar, que destac en els estudis histrics o Prsper de Bofarull. En el panorama de la llengua del segle XVIII, apareix el terme llemos no per designar la varietat dialectal de loccit parlada a Llemotges, sin per anomenar el catal antic. Aix, es canta la llengua llemosina perqu sidentifica amb el prestigi de les poques desplendor de la poesia catalana. Pel que fa als estudiosos, cal fer esment dAntoni de Bastero, qui a ms descriure nombrosos treballs lingstics s un dels pioners a expressar la seva voluntat dapologia del llemos Posteriorment, Ignasi Ferreras escriu Apologia de lidioma catal amb el mateix plantejament. La determinaci de Bastero tindr ress al llarg del segle XIX en intellectuals cada vegada ms conscients de la necessitat dun codi. Aix, Josep Pau Ballot escriu Gramtica i Apologia de la Llengua Catalana. El prleg esdev una lloana del catal com a llengua apta per a tots els mbits i en tots els camps del saber. En sntesi, la Renaixena es planteja com un moviment complex i plural, que sinsereix en un marc historicosocial procliu al ressorgiment cultural catal i ladapta les recents circumstncies poltiques, socials, econmiques i culturals del primer ter del XIX. 4.3. Bases programtiques En aquest punt hom pot entendre que soriginen les bases duna nova vida cultural. El redreament passava per assumir la identitat nacional i valorar all popular i autcton. A la vegada tractava dadaptar els corrents ms importants de la cultura europea. Aix explica lestreta relaci entre Romanticisme i Renaixena. Del

Romanticisme pren, sobretot, el rebuig de lartifici, el gust pel folklore i els cants populars, linters per lpoca medieval i per les llenges menys afavorides o per les cultures oprimides. Desprs de tres segles de decament dels usos pblics de la llengua i de la literatura culta, calia un moviment ambicis que treballs en els diversos mbits de la vida social i cultural. La Renaixena es proposa, per tant, lobjectiu de definir la identitat histrica i la seva evoluci fins al moment actual. Aquesta pluralitat explica que el moviment no es limiti a la creaci literria, i malgrat els esforos dautors en els tres gneres, els textos no sempre assoleixen la qualitat desitjada. En aquest sentit es manifesta Jordi Rubi i Balaguer:
Cal enfocar (la Renaixena) des de langle de la histria poltica (..) La majoria (de texts literaris) no tenen un valor prou personal per a interessar individualment i tenen ms tensi programtica i intenci ideolgica que no pas elevaci potica. (..) per tenen el valor dsser testimonis duna poca en la qual tothom se sentia protagonista dun movime nt, en un sentit o un altre, revolucionari.

151

Tot i aix, cal dir que de tots els mbits dactuaci de la Renaixena, el literari s el ms evident i efica impulsor del conjunt. Per tant, la llengua esdev objectiu clau per consolidar el vessant literari com un producte nacional, modern i dabast popular, i en tal punt es far necessria ladopci dun model unitari. Donen compte daquesta preocupaci les paraules que Aribau manifestava el 1817 mitjanant un versos inserits en una epstola al seu amic Ramon Muns i Seriny: vergonyosa decadncia / en qu vui jau la catalana faula. Calia un corpus normatiu i el recolzament dinstitucions i plataformes difusores de la producci literria autctona en llengua prpia, per tal dindependitzar-se de la literatura castellana de qu havia estat gregria fins aquests dies. Els catalans havien contribut mitjanant aportacions de regust romntic pel que fa a temes, gneres i estils. El valor atribut a la llengua es deu a qu els intellectuals lentenen com a matria primera de la literatura; de fet, va esdevenir tema de nombroses composicions potiques. Aix sembla que va suposar cert desconcert en un pblic que no hi estava avesat. Tanmateix, posteriorment es transformen aquestes reticncies en un element despecial reivindicaci fins el punt dassociar llengua i ptria com un tot indissoluble. 4.4. Etapes
4.4.1. Gestaci (1830-1859)

Al llarg de la dcada dels 30 comencen a prendre cos els factors histrics generats pel canvi dactitud i de pensament en la tasca dassumir, recuperar i definir la prpia identitat, fonamentalment a travs del vessant literari. El primer poema que podem adscriure a aquesta temtica s En los dies del nostre rei Fernando (1830) dAntoni Maria Polo i Peyroln 48. La composici fou dedicada al rei Ferran VII quan va visitar lAlbufera de Valncia. El text est escrit en octaves reials, mtrica molt corrent en la Illustraci, grandiloqent per antonomsia. El poeta sadrea al rei en llengua llemosina i recorda que ha estat emprada pels grans poetes del passat, com Jordi de Sant
Jordi, Ausis March o Joan Ros de Corella.

Tot i aix, ha estat la data de publicaci de loda La Ptria la presa convencionalment per marcar linici de la Renaixena perqu s el primer text literari en el qual es fa palesa lorientaci ideolgica renaixentista conservadora, a ms de presentar-se com a corpus global i coherent. El primer text teric a favor del redreament cultural arribaria el 1838 de la m de Joan Cortada i Miquel-Antoni Mar, els quals exalcen la represa de ls pblic de la llengua com a lnia de treball. A partir daqu sexperimenta un increment de produccions que tenen com a temtica la histria catalana, en les quals es lloen les glries medievals i la llengua, encara que seran expressades en castell. s el cas de Joan Cortada en la novella. dels textos dramtics de Jaume Ti o de Mil i Fontanals en les composicions El trovador del Panads o La lealtad catalana. Ara b, ls del catal tamb es fa present en aquesta etapa, la composici Lo vot complert de Pere Mata ns un exemple. De menci especial s la producci literria en catal de Joaquim Rubi i Ors, qui sota el pseudnim Lo Gaiter del Llobregat publica nombroses composicions potiques al Diario de Barcelona entre els anys 1839 i 1840. Aquestes composicions serien aplegades en volum el 1841 amb un prleg que ha estat considerat el primer programa articulat de la Renaixena. Rubi reclama la restauraci dels Jocs Florals i lacadmia del Gai Saber com a motors clau per restablir la literatura culta en catal, i rememora els temps dexcellncia de les lletres catalanes. El seu exemple tindr repercussi en lobra daltres autors. La pluralitat del moviment implicava diferncies que es fan veure ja en qestions conceptuals, aviat

48

En los dies del nostre rei Fernando (1830) dAntoni Maria Polo i Peyroln, es tracta duna troballa del professor Vicent Simbor, de la Universitat de Valncia. Suposa laportaci duna dada rellevant pel que fa a la cronologia de la Renaixena.

sexperimenten les discrepncies entre conservadors i progressistes. Dues obres antolgiques palesen aquesta disjuntiva; duna banda Los trobadors nous (1858) dAntoni de Bofarull i en laltre extrem Los trobadors moderns (1859) de Vctor Balaguer, qui pretenia fer-ne la versi progressista amb la inclusi de peces deixades de banda per Bofarull. Les tensions entre uns i altres sn un fet consumat el 1854 quan els primers sagrupen entorn al Diario de Barcelona i els progressistes sn encapalats per Vctor Balaguer, fundador de La Violeta de Oro. Tanmateix, ambds grups trobaren punts de coincidncia reivindicatius, cosa que els va permetre participar de manera conjunta en actes com lhomenatge a Antoni Capmany el 1857. Ms endavant els Jocs Florals significarien un punt de trobada. Literriament, aquesta etapa est marcada pel Romanticisme conservador iniciat amb plena producci per Joaquim Rubi i Ors.
4.4.2. Assentament i consolidaci (1859-1884)

152

La restauraci dels Jocs Florals constitueix el fet ms rellevant del perode. Suposar lenfortiment de les posicions reivindicatives, la qual cosa enceta el cam cap al naixement del catalanisme poltic. A nivell social, les institucions de manera ms o menys explcita en fan ress i aix sintensifica el procs dexpansi fins al punt que assoleixen la dimensi popular pretesa per la Renaixena. En el terreny literari, els certmens propiciaran la creaci de noves plataformes periodstiques, paralleles a les exigncies dun pblic receptiu, que sorgeixen com a alternativa i complement dels Jocs Florals. A mesura que sincorporen les noves generacions descriptors senriqueixen les possibilitats del concurs, ara b, tamb es generen tenses polmiques, que es traduiran en serioses dificultats per al procs de definici i delaboraci de propostes programtiques. En aquest sentit, les plataformes difusores de la Renaixena posen de relleu una pluralitat ja constatada des dels primers Jocs Florals. Es tracta del contrast entre el posat nostlgic de Mil i Fontanals i lentusiasta de Vctor Balaguer. Aquest darrer en far ress al prleg del seu llibre Esperances i records, en el qual defensa lexistncia explcita de dues escoles: la dactitud nostlgica, que ell anomena literatura innocent, i laltra, caracteritzada de literatura nacional, que dna prioritat al record del passat. Pel que fa a les revistes, la primera publicaci fou Calendari Catal, dirigida per Francesc Pelai Briz, que surt a la Hum a partir de 1865 sota el lema Qui llengua t, a Roma va. En aquests revista escriuen escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians de renom. Posteriorment, lactivitat cultural t continutat a travs de dues publicacions de volada: la revista Lo Gay Saber, de Francesc Pelai Briz i, en especial, La Renaixena, de Pere Aldavert i ngel Guimer. La primera viu dues etapes ben diferenciades estticament i ideolgica. En el primer perode (1868-1869) manifesta explcitament la polititzaci de la Renaixena, emprn la defensa a ultrana del catal i de la unitat de la llengua i concep el catalanisme com un moviment que aplega els mbits histric, literari i lingstic. El canvi de signe es produeix en la segona etapa (18781883) quan, en concretar les seves posicions, es decanta cap al catalanisme conservador. Prviament a La Renaixena, es pot considerar el precedent de la revista La Gramalla en que escriuen, sobretot, els integrants de la societat La Jove Catalunya, entre els quals hi ha Aldavert i Guimer. Aquests autors traslladen lideari a La Renaixena. De bon antuvi es caracteritza pel to dobertura vers diferents concepcions poltiques, ideolgiques i culturals. Aquesta pluralitat deixar entreveure a les seves pgines una forta controvrsia, ni ms ni menys que el reflex de les circumstncies de lambient cultural del moment. Encara avui resulta complicat definir una data final de la Renaixena. Hom segueix la hiptesi convencional de 1877, any en qu sn premiats als Jocs Florals Jacint Verdaguer i ngel Guimer. El triomf daquests autors suposa la culminaci i superaci del moviment de recuperaci de la llengua. Ara b, aquesta fita no contempla la recuperaci de la novella i no hi haur cap exemple de novella escrita en catal fins el 1882 amb La Papallona de Narcs Oller. A ms, si es considera que la Renaixena clou el 1877 i que el Modernisme no sinicia fins a finals de la dcada dels vuitanta o principis dels noranta, es deixa de banda un espai en blanc. Hi ha estudiosos que se nhan referit amb el nom de literatura de la Restauraci. En qualsevol cas, a partir daquest moment i de manera simultnia a un catalanisme que transcendeix el moviment literari, les revistes aniran difuminant el seu paper original; i es veuran substitudes per altres dalineades explcitament a una o altra opci ideolgica. s el cas de La Veu de Montserrat, de Jaume Collell i el Diari Catal, de Valent Almirall. Aquest darrer encapala el sector ms progressista i transmet un ideari catalanista de mena federalista i anticlerical. Almirall va trobar loposici dels grups ideolgics ms diversos. literatura elogiava Josep Anselm Clav, Frederic Soler i Vctor Balaguer, amb preferncia pels dos primers. Literriament continua la tnica del perode anterior per amb la diversificaci dels gneres o subgneres potics amb Mil i Fontanals, Mari Aguil, Pere Alcntara Penya o Josep-Llus Pons i Gallarza.
4.4.3. Modernitzaci i ruptura definitiva (1884-1893)

I La modernitzaci de la Renaixena a Catalunya coincideix amb el que han estat considerats els precedents del Modernisme; aix, hom destaca dues dates: el 1884 i el 1899. La primera per la publicaci de Lo Catalanisme

dAlmirall, que presenta un compendi demergncies amb qu fer viables els Jocs Florals, mitjanant la modernitzaci i la resposta ideolgica dels poetes. Lo Catalanisme, juntament amb les publicacions de Diari Catal, servir de base per a la revista LAvens, amb la qual sobre una nova etapa amb una mentalitat renovada. Ara b, el Modernisme no representa un tall total, sin que conviu amb les manifestacions desperit renaixentista. La segona data s 1889, quan apareix de nou LAven amb una empenta renovadora i radical que, de la m de Jaume Brossa i daltres collaboradors, assoleix el 1893 la liquidaci i superaci de la Renaixena i a partir daquest moment hom parla dun nou moviment: el Mode rnisme. No obstant aix, no es pot considerar la Renaixena com un moviment tancat el 1893. De fet, al Pas Valenci sallargar fins ben entrat el segle XX i en el cas de les Illes Balears el procs restaurador clour cap a finals del XIX, amb les aportacions de lEscola Mallorquina.

5 . E LS JO CS F LORA LS

153

Els Jocs Florals sn la plataforma dexpansi literria i social de la Renaixena, que sota la forma de certmens potics ajuden a crear una infraestructura pblica per popularitzar la literatura culta, a ms de donar-li prestigi. 5.1. Orgens Cal aclarir que aquesta celebraci no s originriament renaixentista, sin que sinicia com a intent de represa de les celebracions homnimes medievals. Aquestes eren duna banda els Jocs de la Gaia Cincia, certamen literari institut a Tolosa de Llenguadoc el 1324 que perdurar fins el 1484 amb el nom Sobregaya Companhia dels 7 Trobadors. I daltra banda els Jocs Florals barcelonins, instaurats per Joan el Caador el 1393, sota la responsabilitat del Consistori de la Gaia Cincia. El projecte dassumir aquesta celebraci medieval, com a model duna plataforma de promoci pblica de lideari renaixentista, s conseqncia directa del relleu que, des del Romanticisme, havia pres el mn trobadoresc. Aix, sinicia el procs de restauraci a partir de limpuls realitzat des de diverses rengleres. En primer lloc, amb els treballs escrits de Lpez Soler i Rubi i Ors, a qui sha considerat el veritable iniciador amb conscincia plena dels Jocs florals. En segon lloc, el certamen difs des de lAcadmia de Bones Lletres de Barcelona i impulsat per Joan Cortada es realitz el 1841, i que no pass de ser un intent frustrat en tant que no hi hagu continutat. I finalment, les ms concretes com la de Antoni de Bofarull amb la publicaci de larticle Restablecimiento de los Juegos Florales i el posterior elogi que en fa Mil i Fontanals. Aquestes accions, entre daltres, culminen el 1859 quan, per una banda, Aguil celebra un curs al Liceo Valenciano, amb premis per a poemes castellans i catalans, en el qual guanyen or Llorente i Balaguer; i, per altra banda, un grup de prohoms renaixentistes inicien les gestions amb lAjuntament de Barcelona per a la celebraci de la festa en aquesta ciutat. Aquest grup est format per: Balaguer, Mil i Fontanals, Rubi i Ors, Bofarull, Josep-Llus Pons i Gallarza i Miquel-Victori Amer. Arribats a un acord sassigna l1 de maig com a data de la primera festa. 5.2. Bases dels premis Les bases que estableixen sn la realitzaci dun cerimonial; la temtica Ptria, Fides, Amor i latorgament duns premis com lenglantina dor per a les composicions narratives de tema patritic, la viola dor i plata a les millors obres de tema religis o moral i, com a premi dhonor, la Flor Natural, de temtica lliure. Tanmateix, sidentific habitualment amb lamorosa, dacord amb el lema del Consistori. A ms a ms, aquest havia destar format per set mantenidors, els prohoms abans citats, i per un grup dadjunts, en principi 100, emulant el Consell de Cent. Posteriorment, es va afegir la figura del Mestre en Jocs Florals, tamb anomenat Mestre en Gai Saber. per a aquell qui obtingus tres premis. Els objectius sn bsicament dos: restaurar i conservar en lestat ms pur la llengua catalana i potenciar-ne la creaci literria, sobretot des del jovent. s en aquest punt de la utilitzaci exclusiva del catal on surten els conflictes amb lAjuntament de Barcelona, ja que des daquest es reclama el carcter bilinge del concurs. Aix, el 1868, el governador civil de la ciutat insta a obrir el certamen al castell. 5.3. Evoluci dels Jocs Florals La primera festa assol gran xit i tingu forta anomenada en la premsa; de fet, la publicaci El Telgrafo insereix una ressenya amb tot tipus de detalls i amb una valoraci positiva, sobretot del discurs de Balaguer. A ms, el mateix mes de la festa, Rubi i Ors publica alguns articles en els quals enllaa els Jocs Florals acabats dinstaurar amb la tradici que els precedia i en desitja la pervivncia, perqu signifiquen un impuls per a la llengua i per a la literatura. A ms, des del 1865, el Calendari Catal publicaria tots els anys una ressenya en qu des duna perspectiva crtica es difonia una visi sempre identificada amb la festa. Aix, es pot dir que els Jocs Florals enceten una etapa de consolidaci i expansi del projecte renaixentista; s

lnica plataforma que aconsegueix una projecci social mplia, no sols per la recepci sin per lxit de participaci de poetes. Aquest reeiximent safavor, en certa manera, perqu des del 1866 el Consistori i Salvador Manero, leditor de Los trobadors nous i Los trobadors moderns, signaren un contracte per publicar anualment un recull dels textos guanyadors i dels discursos. Els primers vint-i-cinc anys dels Jocs Florals foren determinats per factors de distinta ndole, com ara els treballs de Balaguer, de Jeroni Rossell i de Rubi i Ors, o els contactes de mantenidors i adjunts amb els felibres 49. Tamb cal destacar la creaci de la primera revista literria amb un nom de referncia jocfloralesca, Lo Gay Saber. El 1877 es produeix un xit literari que empenta els Jocs Florals: la participaci de Jacint Verdaguer i el guany dun premi extraordinari per LAtlntida, poema que esdevindr fita de la Renaixena, a ms dels tres premis ordinaris que es va emportar ngel Guimer. A ms daquestes fites, un dels darrers moments significatius daquest primer quart de segle s la irrupci de Frederic Soler i les grans tensions que va provocar. Aquest, des de la fundaci dels Jocs Florals, havia mantingut una actitud reticent i crtica; a ms havia manifestat la intenci de no participar perqu no els considerava una instituci adequada per a ell. Atacava els models habituals de llengua, el gnere i els temes, aix com la ideologia dominant. Per aix el fet que guanys, el 1875, 6 premis i 2 accssits s valorat negativament pel sector conservador en tant que implica el pluralisme del certamen. Per la seva banda, aquest triomf s aplaudit des de les rengleres ms progressistes en tant que el consideren un xit del liberalisme. Amb tot, el 1883, es pretn donar un relleu especial a la festa en el vint-i-cinqu aniversari. Aix, emulant la primera, realitzen els discursos Mil i Fontanals, Bofarull i Balaguer. Cal destacar el discurs del president, que fu una sntesi histrica de la Renaixena i valor els Jocs Florals, fent referncia a labast poltic i al perill de lanacronisme. Des daquest moment i fins els darrers Jocs Florals que se celebraren el 1936 50, el certamen roman com un reducte de la Renaixena en el qual, malgrat tot, participaren autors que sadscriuen a altres moviments com ara Josep Carner, Eugeni dOrs, Jaume Bofill i Mates, Josep M. Lpez-Pic, Carles Riba i Josep M. de Sagarra. 5.4. Conclusions Anacronisme: sembla paradoxal que una instituci sorgida des de la voluntat de renovaci sinstitus amb unes bases anacrniques tan slides. Anacrnic era el cerimonial, el model de llengua dominant de tendncia arcatzant i tamb les caracterstiques literries. El retoricisme que sexigia al vers floralesc el converteix en un clix discursiu i les composicions treballades pertanyen a gneres tpics com el roman historicopatritic. Tot i aix, la denncia daquesta mirada excessiva al passat s contnua. Per exemple, la societat La Jove Catalunya parteix de lobjectiu dinfluir els Jocs Florals a travs del cos dadjunts. Aix, procura la renovaci dels Jocs Florals amb leixamplament dels lmits temtics dels premis i la substituci dels elements de la vella generaci renaixentista per daltres dels ms joves assidus. Josep Roca i Roca un dels membres denuncia a travs darticles labs i el carcter trivial dels models populars, lartificiositat gratuta i el conservadorisme. Aquests judicis sefectuaran tamb des de LAven en el qual crtics com Ramon D. Pers, Josep Yxart o Valent Almirall acusen els Jocs Florals de no adaptar-se a les necessitats del temps. Llengua: shi trobaren diversitat de criteris lingstics (models medievals, dialectals i populars); aix afavoreix la voluntat de codificar la llengua i sinicien els intents de normalitzaci, encara que la unificaci no saconseguir durant la Renaixena. La iniciativa ms ambiciosa fou Ensaig dortografia catalana, proposta de codi ortogrfic de Mil i Fontanals 51, Rubi i Ors i Antoni de Bofarull. Aquest darrer va valorar-ne lescs xit, per lanarquia que dominava els Jocs i per una srie de mancances destudis cientfics i duna veritable voluntat de consens, entre daltres. El segent pas de relleu no fou donat fins el 1913 amb laprovaci del Consistori de les Normes de lInstitut dEstudis Catalans, i malgrat que el 1915 reprengueren el sistema de Josep Balari i Jovany 52, donen preferncia a la llibertat de cada autor. Valoraci: per fer una avaluaci equnime dels Jocs Florals cal tenir present tant els xits com els fracassos. Es

154

49
50 51

Felibritge s lassociaci descriptors provenals creada a Aviny el 1854.

En un intent per mantenir els efectes dels certmens, el 1941 els autors catalans els reprendrien des de lexili.

El canvi de la grafia final es deu a la influncia de Pompeu Fabra, que comenava a practicar els seus estudis lingstics els quals cristallitzarien en la normativa escrita catalana.

52

Fou membre de lAcadmia de Bones Lletres de Barcelona i la va presidir entre 1893 i 1901. El 1884 don a conixer unes regles ortogrfiques que determinarien les pautes lingstiques dels Jocs Florals.

pot dir que triomfaren en tant que donaren notcia descriptors nous; esdevingueren la plataforma ms important del reconeixement de la cultura catalana, institucional i popular, i foren copiats arreu dels Pasos Catalans; es convertiren en la cita ms important descriptors fins i tot no catalans com Gaspar Nez de Arce, Jos Zorrilla o Mistral; i crearen, en definitiva, un pblic assidu a la literatura catalana. Tanmateix, la crtica negativa rau en qu no aconseguiren superar formes i temes convencionals i, a ms, mantingueren la impermeabilitat a qualsevol proposta de codificaci del catal. Val a dir que limpuls literari se centr gaireb exclusivament en la poesia i lorganitzaci del certamen qued en mans del Romanticisme conservador.

155

6 . E LS G NERES El context literari catal del segle XIX reflecteix els efectes dels tres segles de davallada cultural. Tot i aix, hi haur un intent dassumpci de les noves tendncies que vnen dEuropa; en aquesta tasca, poesia, narrativa i teatre mostren diverses lnies de projecci. El gnere potic durant la Renaixena beu del Romanticisme europeu. Ara, els poetes soposen al racionalisme clssic al qual acusen de lempobriment de la lrica i, contrriament a lantic concepte de creaci, els romntics consideren la poesia com una capacitat innata de lhome, Lartista sent predilecci per les qualitats com la imaginaci, la intuci, la naturalitat o el subjectivisme per tal dassolir un art personal. Els poetes catalans segueixen els models europeus, tanmateix latractiu de la poesia sovint saparta del vessant exclusivament literari per erigir-se en eina ideolgica. Aix explica duna banda la manca de qualitat que mostrar a estones i, daltra banda, el tema recurrent de la ptria identificada amb la llengua. La poesia, per tant, esdev instrument inscrit en el procs de redreament cultural, lingstic, literari i poltic. La producci potica ms reeixida de la Renaixena es desenvolupa entorn als Jocs Florals Aquests certmens constitueixen la plataforma que premiar el 1877 LAtlntida de Jacint Verdaguer i que el consolidar ms enll de les fronteres catalanes. El mrit del poeta es troba en el fet que va crear una producci molt slida, sense comptar amb el precedent duna tradici literria culta. El gnere novellstic, en canvi, viu una poca crtica que es deu fonamentalment a dues causes. Per un costat, es caracteritza per ser un gnere en contnua transformaci de la seva estructura i dels procediments narratius. Per altre costat, es relaciona amb el nou esquema social i reflecteix tant la progressi de la burgesia com lopressi de la classe obrera. En aquest context, la novella del XIX palesa el ms elevat grau de realisme de la histria. A Catalunya, el procs de creaci duna narrativa prpia implicar la superaci dun tot dentrebancs: la mancana duna tradici literria, lescs prestigi de la llengua i la inexistncia dun pblic lector que la consumeixi. s amb la voluntat de la burgesia i dun grup dautors que safavoreix h represa i saconsegueix dotar el gnere duna mnima infraestructura amb qu pugui desenvolupar-se Aquest s el motiu que fins a la dcada dels seixanta no es publiqui la primera novella en catal. Els narradors catalans conrearan narrativa histrica, de costums i sentimental. Posteriorment es pretendr dintegrar el Realisme i el Naturalisme, que sestaven treballant a Europa, sense assolir-ho plenament. Lautor que ms saproximar a les noves tendncies ser Narcs Oller, tot que la seva adscripci al Naturalisme ha estat qestionada. El teatre del segle XIX suposa una ruptura clara respecte les tendncies neoclassicistes. El text literari tendir a la prosa, sintroduiran les acotacions i els personatges estaran extrets de h realitat ms immediata. Quant al treball dels actors es renunciar a la declamaci afectada i sampliar la llibertat de moviment a lescenari. En relaci amb aix apareix una nova figura, la de director escnic, que assumir lorganitzaci dels espectacles. s lpoca de les grans aportacions escenogrfiques i dels efectes especials. Pel que fa a Catalunya, el teatre renaixentista troba dues lnies dexpressi: la culta i la popular. La lnia popular se centra en el sainet, gnere que des de la renovaci i millora de les formes populars, pretn un retrat humorstic complet de la societat menestral i de les classes baixes. Sn obres que adquireixen gran ress collectiu per resten marginades del cercles cultes i oficials Dels autors, cal destacar Josep Robrenyo, pel vessant poltic que aporta, i els valencians Josep Bernat i Baldov i Eduard Escalante, per lentitat que li donen. Frederic Soler fou considera lautor per antonomsia, va escriure sainets popularssims que ridiculitzaven les pretensions de h literatura romntica i els seus valors. La lnia culta es vehicula a travs del drama modern o romntic, gnere de carcter burgs, amb elements tant de la tragdia com de la comdia i centrat en els problemes de lhome contemporani. Sexpressar mitjanant els segents subgneres: el drama histric, el rural i el burgs o melodrama lacrimogen. Hi destacaran Vctor Balaguer i Eduard Vidal i Valenciano. Les aportacions dngel Guimer, per altra banda, suposaran el pas del teatre catal a la tragdia. Amb aquest dramaturg lescena catalana arriba a Europa. 7 . LA RENA IXEN A A LES I L LES BALEAR S La primera generaci de mallorquins vinculats amb la Renaixena sn Jeroni Rossell, Mari Aguil, Pere dAlcntara Penya i Josep-Llus Pons i Gallarza, tots integrants de la primera promoci de lInstitut Balear. Estan directament vinculats al Principat, ja que molts dells estudien a Barcelona i hi treballen. Per tant, assumeixen la qesti de la unitat de la llengua i participen activament en els Jocs Florals daquesta ciutat, ja que Mallorca no en celebra uns de propis fins a principis del segle XX. De fet, sn sis els escriptors mallorquins que es proclamaran

156

Mestres en Gai Saber del certamen barcelon: Jeroni Rossell, Mari Aguil, Josep-Llus Pons i Gallarza, Toms Forteza i Ramon Pic i Campanar. La Renaixena mallorquina destaca pel context precari en qu es desenvolupa: irregularitat editorial, manca dun pblic lector i mitjans de difusi tardans. Fins la dcada dels 70 no apareixen Revista Balear i Museo Balear i, a ms, no aporten cap innovaci, sn ideolgicament neutres, sn atemporals quant al contingut, massa especialitzats i, per reblar el clau, empren el castell per a la prosa i el catal sols per a la poesia. Encara ms, sadrecen a un pblic lletraferit i no pretenen incidir en la massa social. La vida renaixentista a Mallorca a les Pitises la incorporaci fou ms tardana i, fins i tot, anecdtica es mou al voltant de les tertlies literries: Dracongena Repblica fou la de ms renom. Per altra banda, la sntesi literria del moviment la trobem en el recull Poetes Balears del segle XIX a cura de Jeroni Rossell. Es tracta dun volum antolgic que pretn, en principi, recopilar els guardonats als Jocs Florals de Barcelona, per reuneix composicions de tots els poetes mallorquins del moment.

157

Pel que fa a Mari Aguil, fou un dels divulgadors ms actius de la llengua catalana i de la necessitat de recuperaci literria. La feina de bibliotecari el fu viure a Barcelona, on establ contactes i amistat amb Rubi i Ors i Pau Piferrer, i tamb a Valncia. Aquesta mobilitat afavor la tasca de compilador delements del canoner popular que arrepleg a lobra, publicada el 1890, Romancer popular de la terra catalana. A banda de recopilar el folklore es va dedicar tamb a la investigaci filolgica i a la creaci potica. Com a investigador treball en lelaboraci duna gramtica catalana i recoll dades per al Diccionari Aguil. Pel que fa a la creaci potica, fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1866, i la seva obra es reuneix en tres volums anomenats Poesies completes. Els temes daquesta sn lamor, la ptria, la llengua i la mort. En aquest darrer palesa la sensibilitat romntica heretada dEuropa. Per altra banda, la tasca de Pons i Gallarza es va dividir en dos vessants: el pedaggic i el potic. Respecte a aquest darrer, laportaci que fa s representativa del Romanticisme conservador: elements classicitzants, valors simblics i elegacs, preocupaci per lequilibri emocional i lharmonia formal que configuren lesttica caracterstica dels poetes de fi de segle com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i de lEscola Mallorquina. En general, no aconsegueix de superar els llocs comuns, excepte en el cas de la recreaci culta de llegendes populars i el tractament del paisatge mallorqu, com es pot veure en les composicions Los tarongers de Sller i Lolivera mallorquina. La seva obra saplega a Poesia catalana.

8 . LA RENA IXEN A AL PA S VALE NC I La Renaixena al Pas Valenci est determinada per tres fets despecial rellevncia: el carcter agrari de la burgesia, la pugna dels grups conservador i progressista, i el liderat del sector conservador, a travs de la figura de Llorente. Contrriament als moviments catalanistes, dirigits per una burgesia industrial i proteccionista, la valenciana, es mantingu agrria i partidria del lliure canvi. Li mancaven bases econmiques i socials slides suficients per donar cohesi a un moviment ampli. Aix condiciona que lautntica Renaixena valenciana sinici quan al Principat ja sestan obrint noves vies. Els sectors en pugna foren dos. Duna banda, els anomenats poetes de guant, cultistes o conservadors, liderats per Llorente i Vicent Wenceslau Querol. Enfront hi havia els poetes despardenya, populistes i progressistes, amb Constant Llombart com a mxim representant.

158

El sector conservador parteix de la folkloritzaci dels valors autnoms del Pas Valenci i aporta una visi idealitzada duna Edat Mitjana fictcia, recolzada en tpics que ells mateixos crearen. Llur poesia era una lletania devocacions medievals i de visions de la ruralia. A nivell poltic hi ha una acceptaci absoluta de lestructuraci de lEstat espanyol de la Restauraci i dun sistema centralista i unitari. Pel que fa a la llengua, es neguen a modificar lestatus lingstic i confinen ls de lidioma a les classes populars. s amb el grup dels progressistes, que sinicia la vertadera represa de la Renaixena valenciana, en tant que aporta lelaboraci dun programa reivindicatiu, acompanyat de la mnima infraestructura imprescindible. Lo Rat Penat, revista i societat, i la instauraci definitiva dels Jocs Florals, el 1879, constitu aquesta infraestructura. Pel que fa al lder, Llombart, fou molt intensa lactivitat que realitz com a autor polifactic, com a editor i sobretot com a fundador de Lo Rat Penat. Era partidari de la utilitzaci del terme llemos, per no hi vei les implicacions poltiques. Per aix tamb va romandre en un terreny ambigu. Defensava la importncia de parlar i escriure en el valenci del caner, per no hi ha indicis que volgus desplaar el castell. La gran limitaci de qu partia fou la formaci autodidacta; la seva voluntat no reeix a superar les llacunes de la seva formaci. En tercer lloc, el liderat de Teodor Llorente fou determinant en levoluci de la Renaixena valenciana. Com a portaveu de lrgan difusor de ms tirada, La Opinin 53, Llorente va dirigir el moviment dacord amb els seus interessos ideolgics, la base dels quals era un prets apoliticisme. El crrec de diputat per Valncia del partit conservador es contradeia amb la voluntat de no atorgar un carcter poltic a la Renaixena i opt per considerarla un entreteniment culturalista i per limitar el conreu de la llengua al camp literari. Aix signific el fracs del restaurament de lidioma i tingu dues conseqncies directes. La primera fou lambigitat respecte el nom de la llengua, a la qual Llorente es resist a anomenar catal, malgrat que en comunicacions internes s que ho feia, i resolgu a utilitzar el mot llemos per designar el catal literari. La segona conseqncia fou lelusi de la tasca de la unificaci ortogrfica, a la qual, des de la seva condici preeminent, no contribu. La Renaixena valenciana fou un fracs en un doble sentit: el social i el poltic. Pel que fa al fracs social, no aconsegu atraures la societat valenciana. El sucursalisme cultural era fort i les classes benestants adoptaren un repartiment de gneres: el catal per a fer versos i el castell per a la prosa. A ms a ms, safegeix que el valenci popular susava com a vehicle transmissor didees poltiques com passava amb El Mole, dirigit per liberals i republicans. All regnava la despreocupaci pels esforos dignificadors i per la codificaci ortogrfica. Finalment, pel que fa al nivell poltic, tots dos sectors donaven mostres de mentalitat provinciana i varen defugir el nacionalisme. 9 . CON CLUSI ONS El pas de lAntic Rgim a la societat liberal est marcat en el panorama cultural pel Romanticisme. Com hem vist, no s un moviment originari de Catalunya sin que es gesta a Anglaterra i a Alemanya a les acaballes del XVIII i sexpandeix arreu dEuropa durant el XIX. Aquest moviment implica el despertar de la conscincia nacional i ajuda a configurar lactual fesomia dels estats i el redreament lingisticoliterari de les nacions oprimides, que tindr una concreci local en la revaloraci de les cultures populars i de la histria dels pobles. Pel que fa al conreu de les lletres, destaquen dos principis innovadors: la capacitat de simbolitzar, atorgada a la imaginaci del poeta, i la modernitat, utilitzada en principi com a rebuig al classicisme del vuit-cents i desprs com

53

La Opinin, posteriorment, sota el liderat del marqus de Campo, passar a ser el peridic Las Provincias.

a intent de millora de la tradici. A Catalunya, la Renaixena sempelta del Romanticisme i esdev un moviment de restauraci de la cultura escrita i del catal culte. La plataforma bsica sn els Jocs Florals que signifiquen un punt de trobada i de difusi dels poetes catalans del moment, malgrat la incapacitat devoluci que demostraren. El desenvolupament de la Renaixena presenta irregularitats geogrfiques. A Catalunya es va assolir una adhesi social necessria perqu el moviment arrels. A les Illes, shi consolida a expenses daquesta, i tot i que no aprofundeix en la societat, ser lorigen de lEscola Mallorquina. Mentre que al Pas Valenci, el liderat indiscutible que exerc Teodor Llorente s determinant de lescassa repercussi poltica que tingu. Malgrat el desfasament respecte Europa, figures com Jacint Verdaguer en poesia i ngel Guimer en el teatre aconsegueixen una gran qualitat literria i un fort ress entre el pblic catal i internacional. Aquests autors contribueixen de manera significativa a la normalitzaci del panorama literari catal.

159

12. La poesia del segle XIX. Jacint Verdaguer

Int roducc i
La poesia, amb el Romanticisme, esdev patrimoni de lhome. Els romntics la configuren al seu albir: intuci, imaginaci, subjectivisme, record de la can popular, trencament amb els formalismes i afany de llibertat. Aquesta nova concepci obrir un cam a la lrica catalana. La Renaixena beu daquestes fonts i en un deler de ressorgiment les particularitza a la Catalunya del XIX . s el moment de recollir les peces oblidades del folklore, dutilitzar la poesia com a eina ideolgica i de cantar a la natura. La nova poesia t tres focus: la pea amb qu sinicia, La Ptria; la plataforma que la consolida i dna projecci, els Jocs Florals; i el poeta, Jacint Verdaguer, que elaborar les bases de partida per a noves generacions de poetes.

160

10 . CON TEXT HI S TRI C I SO CI AL El context sociocultural en qu sesdev el Romanticisme s la conseqncia dels canvis que es deriven dun conjunt de fets histrics: la Revoluci Industrial a Anglaterra (1641), la Declaraci de la Independncia dels Estats Units (1776) i la Revoluci Francesa (1789). En aquestes circumstncies la burgesia suplanta laristocrcia i engega un nou sistema econmic: el capitalisme. Ara es valora la possessi dels diners com a garantia del benestar social i parallelament es produeix un augment de la producci, de la mercaderia i de la poblaci. La vida saplega a les grans ciutats industrials, que experimenten un creixement considerable propiciat per lemigraci de les zones ms rurals. 1 s en aquest ambient social que lindividu sent lafany daconseguir ms llibertat personal. Tot plegat va tenir ress en lmbit de les arts, en qu el Romanticisme serigeix com a moviment artstic i espiritual. Les primeres allusions al terme romntic es localitzen a Anglaterra, amb el sentit dirreal, pintoresc i sentimental. Per fou a Alemanya, a les darreries del segle XVIII, on es varen desenvolupar definitivament les bases del moviment. En aquest context, Friedrich Novalis i Friedrich Hlderlin preparen el terreny en el qual arrelar el nou concepte esttic que soposar al racionalisme clssic. Els romntics posen de relleu aspectes com la imaginaci o lexigncia de llibertat, i aquests plantejaments seran acollits per bona part dels artistes europeus durant tot el segle XIX. A Catalunya, el Romanticisme sintrodueix a travs de la premsa. Les primeres mostres de novetat sobserven al peridic El Europeo, fundat entre 1823 i 1824, on es formula una mena de proposta romntica. Posteriorment, la publicaci esdevindr una de les plataformes clau en la divulgaci del moviment, bastida sovint a travs de traduccions en castell dels autors europeus. Al Pas Valenci, per la seva banda, Ramon Lpez Soler publica el 1830 Los bandos de Castilla o El caballero del cisne, important pel contundent prleg que realitza la funci de manifest en favor de la llibertat imaginativa. Daquesta manera, els episodis que havien afavorit el Romanticisme a Europa motiven esdeveniments afins a les nostres terres i configuren el panorama sociocultural de Catalunya; s el context en el qual neix la Renaixena. Aix, la revifalla econmica, hereva sobretot de les mesures de Carles III 1, afavoreix laugment dels ingressos de la terra i el desenvolupament de la indstria catalana, cosa que permet lascens de la burgesia. Daltra banda, els efectes de la Revoluci Francesa i, posteriorment, la invasi napolenica (1808-1814) varen generar opinions oposades entre liberals i conservadors. Tot plegat, contribu a desenvolupar una conscincia dindividualitat del poble catal que va prendre cos amb la Renaixena. La Renaixena s, per tant, el moviment restaurador de la cultura catalana, desprs de tres segles de decament dels usos cultes de la llengua, i reivindicatiu duna conscincia nacionalista. T com a principal objectiu la recuperaci dels signes didentitat propis catalans, entre els quals es dna prioritat a la llengua i a la ptria, que sn enteses com dos vessants dun mateix smbol. Aquesta identificaci neix el 1833 amb loda La Ptria de Bonaventura Carles Aribau; de fet, s aquesta la composici triada convencionalment com la fita que dna inici a la Renaixena. El moviment, per, no va gaudir de la mateixa repercussi al Principat que a la resta de lmbit lingstic. La diferncia rau en les irregularitats economicosocials de partida que dificultaren lacollida dels efectes de la Revoluci Industrial. Mentre que a Catalunya predominava un sistema econmic proteccionista, el Pas Valenci i les Illes Balears persisteixen en leconomia agrria i lliurecanvista que la burgesia no estava disposada a abandonar. AI Pas Valenci, a ms, la Renaixena mai no va realitzar reivindicacions ideolgiques contundents. De fet, Teodor Llorente, un dels capdavanters de lmbit literari, va impedir que el moviment es polititzs. En laltra cara de la moneda, per, destac la figura de Constant Llombart, fundador de Lo Rat Penat. Aquest autor sapropava als plantejaments del Principat, tot i que mai simpos al grup conservador, ferm partidari dels felibres provenals 2. Pel que fa a les Illes Balears, la precarietat del mn editorial, les anomalies en matria lingstica i la neutralitat

ideolgica en qu es manifestaren, no varen afavorir en absolut larrelament de la Renaixena. La llengua catalana a principis del XIX s encara excepcional en el nivell culte per b que habitual de la vida quotidiana, talment com succea en el perode precedent de lEdat Moderna. A ms, laugment de la poblaci alfabetitzada facilita la introducci del castell en les classes populars i entre les capes cultes es redueix ls del catal. Tot plegat palesa una realitat problemtica per a la restauraci cultural. Ara b, lestadi preeminent en qu la Renaixena situa la llengua motivar que a mitjans de segle, sobretot arran de la fundaci dels Jocs Florals, selevi a la categoria deina potica. Malauradament, el catal romandr gaireb absent en altres ordres de les manifestacions literries. Carles III, el 1778, va concedir llicncies a alguns ports catalans per tal que poguessin mantenir relacions comercials directes amb Amrica. Les repercussions del trfic amb el continent americ varen ser decisives en levoluci econmica i social catalana.

161

Els felibres provenals sn els seguidors del felibritge. Es tracta duna associaci creada per escriptors provenals, centrats a Aviny, el 1854. 11 . LA POE SI A DE L ROMAN TIC ISM E La poesia esdev un dels fruits ms reeixits del nou bastiment literari que shavia gestat per oposici al racionalisme clssic. Els romntics atribueixen a lHumanisme la causa de la pobresa potica dels posteriors segles XVII i XVIII, especialment pel fet que refusava el procediment de la llibertat i la intuci per arribar a lessncia de la poesia i a lart personal. Altrament, els romntics segueixen els postulats de Friedrich Novalis i Friedrich Hlderlin que interpreten el jo a travs del llenguatge. Aquests autors conceben la poesia com una teoria de lautoconscincia que t lorigen en els sentiments i el producte daquest treball s un retrat sobre lsser hum. En aquest sentit, la poesia esdev una destresa natural de lhome i per aix lartista posa laccent en lexpressi ms espontnia i mostra predilecci per la llengua prpia. A ms, lluny de la rigidesa dels cnons, defensa qualitats com la imaginaci, la naturalitat, la intuci o el subjectivisme, sempre en la recerca dun art personal. Parallelament, al marge de les capacitats creatives, consideren tothom capa de sentir-la. Pel que fa al context social, lartista romntic fa palesa una profunda insatisfacci pel fet que els avenos tecnolgics de lpoca que li ha tocat viure no tinguin analogia amb lmbit artstic. Aquest inconformisme li desperta lafany de llibertat que amarar tota la seva activitat creativa amb independncia de lart amb qu sexpressi. Hi haur tamb una espiritualitat i un sentiment religis propis. Entre les innovacions romntiques, hom observa lanhel dharmonitzar pols oposats i lintent dapropar subjecte i objecte, jo i societat, home i natura, conscincia i inconscincia, impuls i ra, mort i vida, nit i llum o nacionalisme i universalisme. En el terreny literari, lartista entn els gneres en sentit global, com un tot que treballa en la recerca dun nou concepte dautor i de creaci artstica. Aix mateix, situa en el punt de mira la lluita contra les barreres entre els gneres literaris i, per aix, interrelaciona trgic amb cmic i poesia amb prosa. Tanmateix, el gnere potic adquireix protagonisme quan lescriptor situa el camp de treball en un passat histric i personal que els romntics evoquen amb melangia. Aquest s el temps en el qual es troba el patrimoni folklric nacional i, en especial, el canonstic. En relaci amb aix, una teoria de litali Luigi Monteggia atribueix al poeta el rol de mdium pel qual lartista es val de la poesia per traduir lessncia del sentiment collectiu. Lartista romntic valor com un b imprescindible el passat medieval histric i llegendari fins al punt de mitificarlo, en descobrir-hi el potencial lric de la poesia popular, en la qual, tericament, rau la naturalitat, lespontanetat i la ingenutat de la poesia primitiva. Aix mateix, la llengua ser especial objecte de reivindicaci com a element portador de la cultura i dels signes didentitat nacional, alhora que mitj dexpressi. Pel que fa a les lnies temtiques predilectes dels poetes romntics, es posen de relleu luniversal i el sempre present tema de la mort, per tamb els sepulcres, el misteri i els paradisos perduts. A ms, shi troben les composicions de caire civil o social, prpies dun pas en perode dindustrialitzaci i de presa de conscincia collectiva. Amb tot, laportaci que el Romanticisme fa al panorama de la literatura europea s la integraci del subjectivisme de lartista en un marc histric que pretn modificar. 12 . LA POE SI A DE L A RENA IXEN A La poesia catalana del segle XIX semmiralla en la nova esttica literria arribada dEuropa, de manera que la temtica, les tcniques creatives, el rerefons ideolgic i la producci de diversos autors europeus menaran la poesia catalana cap a un nou concepte del gnere. Tanmateix, en aquest procs cal fer dues matisacions: duna

banda, ja ha estat dit que la Renaixena es manifesta de forma irregular arreu de lmbit lingstic catal; daltra banda, el nou ambient cultural no noms rep la influncia dels romntics europeus. Tot i ser aquesta la influncia ms rellevant de les dues, hom observa trets de moviments posteriors: el Realisme i el Naturalisme. Malgrat que els poetes imiten els patrons europeus, latractiu de la poesia catalana daquest perode no es pot cercar de manera exclusiva en el vessant literari ja que manca de categoria notable. Altrament, linters dels texts potics rau en la perspectiva histrica i sociolgica, en tant que element inscrit en el procs de redreament cultural, lingstic, literari i poltic. En aquests termes es pronuncia Antoni Rovira i Virgili 54: Examinant les produccions del Romanticisme floral, ens adonem del gran predomini de la mediocritat (..) Era el temps en qu sser catalanista, per a quasi tots els que ho eren o es creien ser-ho, consistia en fer versos en catal. 12.1. Evoluci de la poesia

162

Cal plantejar lestudi del gnere en dues etapes diferents: la primera, que es desenvolupa entre 1808 i 1833, marcada pels fets histrics; i la segona, que abasta des de 1833 fins a 1877, en la qual sinclou lepgon dels Jocs Florals. Aquesta divisi, a ms, es justifica per diferncies de plantejaments creatius i, per tant, del producte literari. Finalment, el gnere evolucionar cap a noves lnies de creaci.
12.1.1. Primera etapa (1808-1833)

Tot i que els canvis ms plausibles en la sociologia literria catalana es produren amb posterioritat al 1859, aquesta afirmaci deixa en loblit la profusi de poetes i versificadors anteriors a la data, que amb les seves aportacions considerades de vital importncia per Albert Rossich 55 contribuen a la configuraci de la Renaixena. Amb aquestes paraules ho manifestava:
Com podem seguir parlant duna Renaixena a partir de 1833, si resulta que la decadent literatura catalana de 1801 a 1832 t una vitalitat com a mnim comparable a la del perode pretesament renaixencista [sic] que va de 1833 a 1856.

De la mateixa manera que a Europa els esdeveniments histrics havien creat les condicions necessries per al naixement del Romanticisme, la Renaixena reviur les reminiscncies. La producci potica de la primera etapa s producte dun marc sociolgic nacional, no absent de conflictes, en el qual els artistes es veuran compromesos a significar-se en una o altra postura. Pel que fa a les lnies de creaci, les obres daquesta etapa i amb ms matisos, les anteriors al 1859 reprodueixen els tpics ms freqents de la poesia europea coetnia. Predominen els temes dels ambients sepulcrals i de misteri, juntament amb la temtica civil o social, prpia dun pas en procs dindustrialitzaci i de fabricaci del sentiment collectiu. La poesia daquest moment tamb fa s de les tcniques romntiques i t molt presents les propostes dels poetes francesos de renom com ara Victor Hugo i Alphonse de Lamartine. Tanmateix, cal tenir en compte altres vies dinfluncia. De fet, Mari Aguil obt linflux de la poesia popular de tradici oral, com ara fa a Lestrella de lamor, text al qual recupera el canoner popular. Josep-Llus Pons i Gallarza, per la seva banda, deixa veure les petges que la lectura dels clssics llatins li havia deixat, cosa que dota les composicions duna profunditat inslita en la producci catalana del moment, com sobserva en Lo treball de Catalunya. Una tercera influncia s lexemplificada per Manuel Mil i Fontanals, que poua de la poesia pica medieval en composicions com La can de pros Bernat. Arribats aqu, cal analitzar els tres perodes histrics amb especial esment en els trets que afectaran i modelaran el gnere potic: les lluites socials (1808-1814/20), la revoluci i el trienni constitucional (1820-1823) i la poesia dexili creada durant la dcada absolutista (1823-1833). 1808-1814/20 Lluites socials: les composicions potiques daquest temps esdevenen autntiques eines ideolgiques que els seus creadors feien servir per manifestar-se a favor o en contra de Bonaparte. En qualsevol cas, tant liberals com conservadors es plantejaven la finalitat dinformar dels esdeveniments i destimular a la lluita. Mostra daquesta poesia s la de Jaume Vada i Josep Robrenyo, que va escriure Laments de la trista ciutat de Barcelona. 1820-1823 Revoluci. Trienni constitucional: aquest interval de tres anys suposa un nou moment declosi de la poesia. Ara la majoria dels poetes es posen de la part de la revoluci constitucional mentre que daltres com

54
55

ROVIRA I VIRGILI, A. (1966), Els corrents ideolgics de la Renaixena Catalana. Barcelona: Ed. Barcino.

ROSSICH, A. (1990), La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme, Caplletra 9 Revista internacional de Filologia. Valncia Universitat de Valncia.

Toms Bou es mantindran en la defensa de les posicions absolutistes. 1823-1833 Poesia de lexili. Dcada absolutista: aquesta dcada esdev lanttesi del perode precedent i aix, lavanament de caire progressista es veu ara truncat per labolici de la Constituci de Cadis i pel restabliment de labsolutisme. En aquest context la poesia es fa fonedissa i desapareix de lescena pblica per refugiar-se en cercles privats o fins i tot en lexili. Ambdues opcions comporten una activitat clandestina i un sentiment dangnia i per aix hom observa la doble actitud: lhome que se sent a la terra un desterrat del parads i el de lexiliat poltic en terres estrangeres. Lo temple de la Glria, datribuci dubtosa, i Les Comunitats de Castella, dAntoni Puigblanch, exemplifiquen ambds exilis alhora que mostren la rpida adopci de les formes romntiques. De fet, la composici de Puigblanch ha estat considerada el precedent ideolgic i artstic de La Ptria de Bonaventura Caries Aribau i, a ms a ms, lindicatiu de la clausura dun perode i lobertura dun altre: el Romanticisme. A partir daquest moment se succeeixen canvis que afavoriran el conreu de les noves lnies creatives i el que s ms important, iniciaran el cam cap a la consolidaci dun circuit literari catal. Una de les primeres mostres de renovaci s la publicaci de Los Bandos de Castilla, de Lpez Soler, text que confirma un clima procliu a admetre la poesia en la vida pblica. Daltra banda, laugment de lactivitat editorial i periodstica fomenta que es donin a conixer les noves tendncies mitjanant les aportacions, sovint traduccions, dels autors retornats de lexili, que han conegut durant la seva forosa estada a lestranger la literatura europea coetnia. Finalment, s a la revista El Vapor de Lpez Soler --que difon la lnia progressista de Walter Scott on lany 1833 es publica La Ptria 56, de Bonaventura Carles Aribau. Aquesta oda ha estat considerada prpiament renaixentista 6 pel fet dincloure les consignes que desenvolupar el moviment i que el faran triomfar. Bonaventura Carles Aribau escriu loda La Ptria a Madrid. Amb aquesta composici pretn lloar lempresari (patr) Gaspar de Remisa, banquer catal i resident, com ell, a Madrid (fet fams esmentat al final del poema). Daqu es dedueix lenfocament conservador: ptria-patr. La tipologia dargumentaci de loda provoca la defensa de la ideologia del liberalisme conservador associat als interessos de la burgesia catalana front al centralisme espanyol. Aquest desenvolupament triomfar a Catalunya a partir de 1840.

163

Alguns estudiosos empren el mot renaixencista coma relatiu a la Renaixena, per tal de marcar la diferncia amb renaixentista, adjectiu que podria remetre al Renaixement. Ats que ladjectiu renaixencista no figura al Diccionari de la llengua catalana de lInstitut dEstudis Catalans (1995), nosaltres emprarem el mot renaixentista per referir-nos a tot all relatiu a la Renaixena.
12.1.2. Segona etapa (1833-1874)

El principal problema del panorama literari fou la manca de confiana en el catal com a llengua de cultura, fruit del desprestigi acusat al llarg de les tres centries anteriors. Aquest fet havia portat els escriptors a expressar-se en castell, alhora que fomentava la persistncia duna llengua materna atapeda darcaismes, dialectalismes i castellanismes i, en conseqncia, mancada de recursos aptes per a una literatura de qualitat. En aquest sentit, la segona etapa admet lestudi diferenciat de dos perodes marcats per la constituci dels Jocs Florals a partir dels quals ls del catal s una realitat. 1833-1859. De La Ptria als Jocs Florals: en linici daquesta etapa sobserva una situaci de diglssia que t correlaci amb lactivitat creativa. Duna banda, els autors amb formaci prefereixen continuar la lnia moderna culta dAribau. Aquesta branca produir nombroses peces de qualitat en castell ja que el consideren lidioma escaient per a la literatura de nivell i per als temes elevats. Daltra banda, defugen la lnia populista, lligada al consum del poble o feta per burgesos. Les composicions populars sn titllades de literatura fcil i es tracta sovint de poemes de circumstncies, de caire doctrinal o humorstic. Sadscriuen al vessant popular autors com Ramon Muns i Seriny, Antoni Ribot i Fonser, Pau Estorch i Siqus, Josep Anselm Clav i Josep Tast. Lobra dels dos ltims palesa una exigncia literria considerable que deixa entreveure la influncia del populista francs Pierre Jean de Branger, que es reflecteix en lobra Los Contrabanders de Josep Tast. Ara b, la natura redreadora del moviment renaixentista posa en el centre datenci dels escriptors la represa de la llengua, i per aix seran possibles les publicacions que donen suport al catal com a llengua dexpressi literria culta. Si exceptuem casos estranys com El trovador del Panads o La lealtad catalana de Manuel Mil i Fontanals, paradoxalment escrites en castell, destaca la composici Lo vot complert de Pere Mata. La seva poesia, a diferncia de la dAribau, manifesta un model romntic ms tpic i una modalitat lingstica menys arcatzant.

56

Tot i que ha estat loda La Ptria la presa convencionalment per marcar linici de la Renaixena, cal considerar un poema previ, si ms no com a literatura protorenaixentista; aquest s En los dies del nostre rei Fernando (1830) dAntoni Maria Polo i Peyroln. El professor Vicent Simbor, de la Universitat de Valncia, don notcia de la troballa daquesta composici.

Ms transcendent s el treball Lo Gaiter del Llobregat, pseudnim de Joaquim Rubi i Ors, qui, ams de reivindicar la restituci dels Jocs Florals, public nombroses composicions potiques al Diario de Barcelona entre els anys 1839 i 1840. Un any ms tard les composicions saplegarien en volum amb un prleg que ha estat considerat el primer programa articulat de la Renaixena. Lexemple del Gaiter del Llobregat tindr seguidors com Antoni de Bofarull, Manuel Mil i Fontanals, Mari Aguil i Josep Sol i Parads, entre daltres. A ms, les iniciatives de tots afavoreixen a finals de la dcada de 1850 lexistncia de poetes que escriuen poesia culta en catal, al marge del nivell qualitatiu. La pluralitat del moviment, per, implicava diferncies ideolgiques i aviat es varen posar de relleu les discrepncies entre els poetes del sector conservador i els de la branca liberal. Dues obres palesen aquesta disjuntiva: Los trobadors nous (1858) dAntoni de Bofarull, representant els conservadors; i en laltre extrem Los trobadors moderns (1859) de Vctor Balaguer, que pretenia rectificar ideolgicament lanterior antologia.

164

* Los trobadors nous. Constitueix un volum on sinclouen 129 poemes. Lantologia est organitzada per temes i gneres potics, i daquestes peces, les principals es relacionen amb els temes dels Jocs Florals (la ptria i els sentiments damor i de religi). Ms de la meitat de les composicions sapleguen sota tres epgrafs: Romanos, que acull poemes narratius de diferent metre; Tributs, que integra els poemes de temes ocasionals; i, finalment, Passatemps, que aplega poemes satrics i jocosos. En sntesi, Bofarull en aquesta antologia plantejava, ms enll de les innovacions romntiques, lobjectiu dintroduir lesperit de la llengua catalana de sos antics hroes en la poesia culta. Amb tot, fou un autntic xit de venda. * Los trobadors moderns. Els 72 poemes que inclou corresponen a 29 autors, dels quals 14 formen part daquells que Bofarull no havia tingut en compte. Pel que sembla, laplec dels poemes no segueix cap mena de criteri. Entre els autors aplegats destaquen Vctor Balaguer, Albert de Quintana, Josep Anselm Clav i Francesc Morera. Lantologia de Balaguer pretn ser complement i rectificaci de la dels nous a nivell ideolgic ms que no literari i per aquest motiu sobserven baixes. Contrriament, hom nota la incorporaci o increment del nombre de poemes de contingut progressista o republic, que eviten lhistoricisme medievalitzant. La renovaci arriba de la m dautors com els valencians Vicent Boix, Josep Bernat i Baldov i Josep Anselm Clav. Tot i lindiscutible testimoni que constitueixen ambdues antologies, malgrat que incomplet i gens crtic, molts dels autors farien el gruix de la seva obra amb posterioritat. A ms, les tensions sn un fet consumat el 1854 quan els conservadors sagrupen a lentorn del Diario de Barcelona i els progressistes sapleguen a la revista La Violeta de Oro, de Balaguer. Ara b, les diferncies de parer dambds grups no varen evitar que coincidiren en reivindicacions bsiques: uns i altres, per exemple, confluren en lacte dhomenatge a Antoni Capmany (1857) i tamb en els Jocs Florals. * Els Jocs Florals. Sn una recreaci dels homnims certmens literaris medievals de la Gaia Cincia, instituts a Tolosa de Llenguadoc el 1324 i dels Jocs Florals barcelonins, instaurats per Joan el Caador, el 1393. Amb el lema Ptria, Fides, Amor, aquest concurs literari constitueix el fet ms rellevant del perode. Els Jocs Florals de 1859 neixen subordinats a la Renaixena i suposaran lenfortiment de les posicions reivindicatives que encetaran el cam cap al catalanisme poltic. Per tant, es defineixen ms com una instituci de renaixement ideolgic que no pel fet de ser una escola dalta creaci potica. En qualsevol cas, el reconeixement i ]exaltaci del mn medieval trobadoresc, suscitats pel Romanticisme, i el desig de donar una base social i literria a la llengua catalana varen alimentar la idea de restaurar la festa medieval. Sota la forana de certmens potics, els Jocs Florals varen ajudar a crear una infraestructura pblica que popularitzaria la literatura culta i li donaria prestigi. Els certmens inicien una nova situaci en poesia en tant que donen al gnere garantia de continutat i afermen la projecci social del treball de lescriptor en catal. Els Jocs Florals es consolidaran de manera definitiva el 1877, any en qu s premiada LAtlntida de Jacint Verdaguer i ngel Guimer obt tres guardons. La inqestionable mestria dambds autors pel que fa als recursos purament romntics aportar la qualitat que requeria la Renaixena catalana. En resum, les iniciatives duns i daltres seran decisives en lorientaci literria posterior, a ms dafavorir laugment de ls del catal per part dels poetes consagrats. Amb tot, safavoreix laparici de nous poetes, que posaven lexercici de la creaci lliure de la poesia i daltres gneres per damunt de les finalitats patritiques. Literriament aquesta etapa est marcada pel Romanticisme conservador iniciat, amb plena producci, per Joaquim Rubi i Ors. 1859-1877. Dels Jocs Florals a la fi del Romanticisme: cap a una poesia nova. La que sinicia amb el 1859 s una poca marcada pel prestigi literari i social de qu varen gaudir els Jocs Florals. Es caracteritza per la general adhesi a la poesia purament romntica i pel rebuig de les tendncies realistes, que

apuntaven alguns autors coetanis. La crisi de la poesia queda definitivament superada grcies a la persistncia, feble i atenuada, del procs de sublimaci del gnere, sobretot de la poesia lrica. Aquesta s entesa com un art privilegiat propi duna concepci religiosa del poeta i de la poesia, que cerca sovint lexpressi genuna en el recurs de larcaisme. Entre els canvis ms evidents daquest perode, sobserva com la influncia de la balada germnica es difumina en favor de la poesia tradicional i popular catalana, de temtica jocfloralesca, tot i que la primera encara s present en les composicions de Pau Piferrer, Mari Aguil i Toms Aguil. Aix, davant lexaltaci romntica de la poesia lrica, lintent de superaci del regionalisme literari catal s vehiculat mitjanant laugment significatiu del conreu de la poesia pica. Aquest tipus de poesia historicopatritica beu, duna banda, de certs plantejaments del Renaixement i del Barroc, que entenen lpica com lexpressi particular daquesta; i daltra banda, de reminiscncies de la can de gesta i del romancer castell.

165

Ara b, el triomf de la poesia en el marc dels Jocs Florals t la contrapartida duna temtica ben limitada, en especial pel que fa al tpic de lexaltaci histrica. Aquest fet desemboc en lempobriment de la literatura i en la no consecuci duna producci catalana dalada. En aquest context sols sobresurten alguns autors com Mari Aguil o Josep-Llus Pons i Gallarza, el qual trasllada lexperincia de la prpia producci en castell a la catalana. Lautor s important, a ms, per lintent dharmonitzar lexpressivitat i els temes romntics amb la concisi preceptivista i clssica. En aquest punt comena a fer-se pals el gir cap a noves lnies creatives, sobretot a partir del 1877. Es a partir daqu que sinicia un parntesi entre la qualitat romntica de Verdaguer i el realisme intimista i visionari de Joan Maragall. Els canvis obeeixen a causes de signe divers, com ara la mort de Verdaguer, les vacillacions en el terreny lingstic que no acaben dassolir lobjectiu de la Renaixena, o la incorporaci dels autors a les noves propostes. En qualsevol cas, es produeix la crisi de lidealisme romntic i es fa necessria la recerca de noves lnies creatives. Els intents duns i daltres desembocaren en les primeres avantguardes modernistes, caracteritzades per la renovaci de laparat teric i pel pas del patriotisme medievalitzant dels Jocs Florals a un altre de ms agressiu al servei de la societat del moment. En definitiva, sassenten les bases dun nou llenguatge potic. 13 . POE TES DE L SEGLE XI X 13.1. Catalunya
13.1.1. Bonaventura Carles Aribau

Nascut a Barcelona lany 1798, va participar activament en els cercles literaris, econmic i poltics de la primera meitat del segle XIX. La seva activitat literria fou incessant al llarg de tota la seva vida, va collaborar a la revista El Europeo, en la qual don a conixer la nova poesia francesa i propos la necessitat dun canvi en la preceptiva potica. La major part de la seva obra potica s en castell, encara que tamb utilitza litali, el llat i el catal. Lobra catalana donada a conixer s breu i circumstancial i sols La Ptria, que simbolitza linici de la Renaixena, s dun autntic relleu literari. La Ptria. La composici dAribau aplega latractiu literari inspirat en Alessandro Manzoni i la identificaci llengua i ptria. Es tracta dun poema de comiat de la seva terra que lautor simbolitza amb la muntanya del Montseny. Loda presenta una ideologia con servadora en tant que no es basa en el poble, sin en les condicions fsiques que envolten la gent. El Montseny s presentat com lindret que es pot albirar des de qualsevol espai alhora que mostra el pas com un valor perenne dissolt a la terra. Aribau, possiblement tri la imatge de la muntanya element de la tradici judeocristiana pel fet que aquest accident geogrfic duna banda toca el cel, associat a la idea de domini i protecci, i tamb est arrelat a la terra, cosa que relaciona amb la metfora de larbre trasplantat i que ell interpreta com una prdua didentitat. En aquest punt, es posa de relleu lelement lingstic, leit-motiv de loda. Aribau defensa la lleialtat a la llengua com a smbol de la terra, de la ptria, de la famlia i del passat histric. Cercar el poema: A Du siau, turons per sempre Du siau...

13.1.2. Joaquim Rubi i Ors

Va participar lany 1835 en la defensa dels principis liberals enfront dels absolutistes i en la difusi de la nova doctrina romntica en collaboraci amb El vapor. Per al contrari daltres contemporanis seus, sorient a la propaganda catlica, fet que va contribuir a que una part important de la seva obra fos de carcter apologtic en defensa de la moral del catolicisme. Particip en la restauraci dels Jocs Florals, dels quals en fou president lany 1890. Sostenia la tesi que linici de la Renaixena es devia als seus esforos, encara que estava menys valorat en el si del moviment. Al marge de la seva tasca com a poeta, cal assenyalar que Rubi i Ors va emprendre una actitud decidida de reconstrucci de la llengua i la histria de les terres de parla catalana basant-se en la literatura.

13.1.3. Vctor Balaguer

Nat a Barcelona lany 1824, va cursar estudis de dret, encara que ben aviat seguiria lofici descriptor. Es va desplaar uns mesos a Madrid per seguir amb lactivitat literria, on guany fama dhome brillant i influent. Una bona part de les seves obres literries eren versions de llegendes i mites, descassa qualitat per amb influncia en la desclosa i consolidaci de la Renaixena. Els temes de la seva poesia sn la justcia, la llibertat, la ptria i lamor. De les seves obres ms importants destaca Lluny de ma terra, Esperances i records i Los Pirineus. Balaguer represent el vessant progressista de la Renaixena i la defensa de la literatura nacional enfront de la literatura no reivindicativa.

166
13.2. Illes Balears
13.2.1. Josep-Llus Pons i Gallarza

Nascut lany 1823 i mort al 1894, lactivitat docent i la implicaci en la vida cultural mallorquina li valgueren la concepci de figura de prestigi professional. La seva producci potica s sovint en castell, per la importncia de lautor rau en la poesia catalana adreada als Jocs Florals. Va obtenir premis per Lo treball de Catalunya i per Lolivera mallorquina i, a ms, fou proclamat Mestre en Gai Saber. La temtica de Pons i Gallarza defensa una concepci conservadora de les relacions socials i de la vida en general i sempre incideix en els valors tradicionals.
13.2.2. Mari Aguil

Poeta mallorqu (1825-1897), estudi dret a Barcelona on entr en contacte amb Joaquim Rubi i Ors i amb Pau Piferrer, que lintroduren en el cos de bibliotecaris de lestat. Fou bibliotecari de la Universitat de Valncia, on conegu Teodor Llorente i Vicent Wenceslau Querol, als quals empent perqu adoptaren el catal en poesia. Aguil destac per la important recerca filolgica de material folklric catal i pels importants estudis sobre la llengua. El coneixement de la literatura popular i dels clssics, i la convicci de la unitat de la llengua li varen proporcionar slids criteris lingstics que influirien en els estudis gramaticals posteriors de Joan Alcover i de Pompeu Fabra, aix com en obres literries de Jacint Verdaguer. A ms, va participar en els Jocs Florals, en els quals guany alguns premis i arrib a ser-ne mantenidor i president. Aguil intent que el certamen fos una plataforma per a la unitat de la llengua. En lobra potica identific Romanticisme potic amb lalliberament de la literatura preceptiva i, influt per la poesia popular, va conrear el vers blanc i la prosa potica. Els seus temes giren al voltant de sentiments com la mort o lamor. Aquestes lnies demostren ms maduresa que la resta, en un moviment que defensava sobretot els temes de caire patritic i reivindicatiu. Desprs de morir es publiquen llibres prologats i preparats per ell mateix: Llibre de la mort, Records de la jovenesa, Llibre de lamor i Focs follets.

13.3. Pas Valenci 13.3.1. Teodor Llorente Llorente (1836-1911) s el poeta ms important de les lletres valencianes del XIX. Procedent duna famlia de La Rioja, es va relacionar amb els ambients literaris quan estudiava dret. Fou director del diari La Opinin i ms tard el transformaria en Las Provincias. En aquesta publicaci redact molts articles de poltica, dhistria, dart i de literatura. Pel que fa a la trajectria poltica, va arribar a ser diputat a Corts. Durant la joventut noms va escriure en castell, tot i que grcies a lencoratjament dAguil, que tamb lanimaria perqu institus els Jocs Florals, canviaria de llengua. Ara b, el canvi sols es produ en poesia, ja que continu redactant en castell les seves collaboracions periodstiques. A ms, va traduir al castell importants poetes romntics com Victor Hugo o George Gordon. El seu tarann dominant el port a controlar tots els projectes renaixentistes de Valncia: durant 50 anys marcaria la pauta de la producci potica i va evitar que aquest ressorgiment literari es polititzs. Segons Joan Fuster, les directrius de Llorente consistiren a repetir de manera abusiva els tpics de la poesia jocfloralesca. Fuster manifesta que la producci daquest es limita a cantar la ptria, la fe i lamor, simbolitzats en les figures del nostre passat

histric (Jaume el Conqueridor, sant Vicent Ferrer i Ausis March) o b, a seguir laltra especialitat llorentina, que s el motiu rural de lhorta i de la barraca. Lobra ms important s Llibret de versos, poemari que no supera els tpics de la poesia tpica dels Jocs Florals i que no volgu incorporar les noves tendncies potiques de finals de segle. Malgrat tot, a la fi de la seva vida fou conscient del fracs del ressorgiment de la llengua.

13.3.2. Constant Llombart

167

Constant Llombart, pseudnim de Carmel Navarro Llombart (1848-1893), representa la reacci dignificadora dintre del sector popular i liberal. De famlia humil i autodidacta escrigu, tot i que en castell, drames romntics dintenci poltica. Llombart destaca ms per la ideologia progressista que no per la qualitat dels escrits; de fet, els seus principis es materialitzen en projectes com la fundaci de Lo Rat Penat Societat damadors de les glries valencianes, el 1878. Aquesta societat tenia com a anagrama els escuts de la ciutat de Barcelona, de Valncia i de Mallorca i el seu objectiu era el de portar a terme la regeneraci i la modernitzaci de la llengua. Malauradament, la necessitat de suport de Teodor Llorente i del grup conservador va estroncar qualsevol intent de reeixir ms enll de la poesia jocfloralesca. Llombart ho intentaria de nou a travs de la instituci LOronella, per el projecte rest en loblit. La ms important de les seves obres fou Los fills de la mort-viva. Llombart tamb compta amb una compilaci de poesia humorstica, amb el recull de poemes Flors i perles, i amb la composici La copa dargent, que li va permetre guanyar la flor natural als Jocs Florals de 1886.
13.3.3. Vicent Wenceslau Querol

Querol (1837-1889) estudi dret i fou alt administratiu de companyies de ferrocarrils, per aix passaria part de la seva vida a Madrid. s lautor duna obra potica catalana curta que compta amb poemes com A Valncia, A lesperana o Qu ser?, tots ells destinats als Jocs Florals. Fou convidat als certmens de Barcelona i arrib a presidir-los. Sota el ttol Rimes Catalanes, publicat dins el volum Rimas castellanas, don a conixer els pocs poemes catalans fets fins aleshores, i encara escriuria alguns poemes catalans. La majoria de les composicions denoten el predomini del vers alexandr. Amb aquest metre, lautor pretenia conferir-los la dignitat de la poesia culta. La seva poesia, a ms, es caracteritza per lmfasi i lexpressi planera dels sentiments personals, tocats pel dolor de la desgrcia collectiva, lamistat, lamor, la poesia i lemoci davant el paisatge i la histria.

14 . JA CIN T VER DA GUER 14.1. Dades biogrfiques Jacint Verdaguer va nixer a Folgueroles. Sorprn el fet que tot i lorigen humil, els seus pares demostressin inters per les lletres. Probablement lafany cultural fou el motiu que els va portar a ingressar Verdaguer de ben jove al seminari de Vic, on prengu contacte amb els clssics. En aquest context i al llarg dels segents catorze anys estudi humanitats i retrica i posteriorment, filosofia, teologia i moral.

14.2. Cronologia de lobra La producci de Verdaguer requereix un estudi sense deixar de banda els aspectes de la seva trajectria personal. Tradicionalment, sha dividit en tres etapes.
14.2.1. Etapa de predomini de la poesia religiosa (1860-1877)

Les primeres fites de la seva vida arribarien el 1865, quan lautor noms comptava vint anys. Va guanyar els primers Jocs Florals i public la primera obra important, Dos mrtirs de ma ptria, que segueix un model clssic i renaixentista. La seva activitat en el panorama literari transcendeix lescriptura potica; aix, dos anys ms tard crear, juntament amb altres estudiants, el grup literari Esbart. Els premis duna banda i el grup literari de laltra, afavoreixen el contacte de Verdaguer amb els intellectuals literaris i eclesistics de Barcelona. Es el cas de Mil i Fontanals, del grup de Mari Aguil i de la Colla dels minyons, integrada per joves clergues. El 1870 fou ordenat sacerdot i fou aix conegut popularment amb el nom de mossn Cinto. Contrriament a les pretensions de trasllat a Barcelona per completar la seva formaci, sel destin a la petita parrquia rural de Vinyoles dOrs, on exerc de vicari per un espai molt breu de temps. En aquest escenari va iniciar la redacci de

LAtlntida, per el desenvolupament duna estranya malaltia cerebral el fu retornar a Barcelona. All, per influncia dun dels minyons sembarca el 1874 en la Companyia Transatlntica com a capell de vapor. s al llarg daquestes travessies on acabar la famosa obra, la qual li valdr un premi als Jocs Florals de 1877 i la consagraci com a poeta ms enll de les fronteres dels Pasos Catalans.

14.2.2. Etapa de maduresa i de consolidaci {1877-1886)

168

Desprs de nou viatges i recuperat de la malaltia, sincorpor com a capell de famlia al palau dels Comillas. Ara la seva ocupaci va afavorir que es dediqus sense preocupacions econmiques a la creaci literria, alhora que li va permetre de mantenir contacte amb els intellectuals del moment. Fruit daquests anys s la participaci en empreses politicoreligioses, la publicaci dalguns dels seus grans poemes i lassoliment de triomfs personals. Un de simblic ser la coronaci com a poeta, feta pel bisbe Morgades a Ripoll (1886). A ms a ms, dedic part del seu temps a viatjar per Alemanya, Rssia i Frana, per fou posteriorment, a conseqncia dun viatge a Terra Santa, que sofr una forta commoci que el port a reinterpretar els seus quaranta anys de vida. En una carta a Jaume Collell, datada el 1886 a Bac de Collsacabra, escriu: Ac en la soledat he vist passar dun a un mos quaranta anys, i de tots estic avergonyit. Podries resumir ma vida malaguanyada amb aquesta paraula, tergiversant la de lEvangeli: Male omnia fecit. La reflexi de Verdaguer evolucion amb el temps cap a un profund anhel de purificaci; de fet, el 1891, tamb en una carta a Collell manifest trobar-se cada dia ms desagradat del mn i ms agradat de Du. Finalment, el seu exercici de fe es radicalitzaria fins el punt que sinici en la prctica de lexorcisme, obsessionat per eradicar el mal i el dimoni.

14.2.3. Perode de tensions i de lluites (1886-1902)

En aquest punt, lestreta relaci amb grups dilluminats porta Verdaguer a allunyar-se de la seva rutina, deixar de banda la creaci literria i contraure importants deutes. La nova concepci de vida no s compresa ni pel marqus de Comillas ni per la jerarquia eclesistica; tant s aix que el bisbe de Vic lobliga a residir al santuari de la Gleva (una espcie de pres). Verdaguer viu un temps en unes condicions econmiques lamentables i sota vigilncia, situaci que el fa retornar a lactivitat literria. Laband del santuari sense perms, el 1895, ocasion que h retiraren la llicncia de fer missa. A partir daqu se succeeixen els enfrontaments pblics, tant amb el marqus com amb la jerarquia eclesistica, mitjanant articles que Verdaguer escrivia al diari La Publicidad, fins al punt de suscitar un autntic debat social. Finalment, el 1898 li sn retornades les llicncies sacerdotals per exercir a lesglsia de Betlem, anys que Verdaguer estima com a temps de gran tristesa: Mhe tancat en un crcol de ferro i vaig donant voltes i voltes sense sortir-me de lo mateix. En aquestes condicions mor el 10 de juny de 1902.

14.3. Estil literari La natura polifactica de lobra verdagueriana ha portat els crtics com Xavier Yxart a parlar de dues forces contrries o dos estils del poeta que soposaven. Certament, en el poeta conviu un doble vessant de la imaginaci: la desbordant i la minuciosa. Duna banda, lexuberncia amb qu feia les descripcions panormiques el menar cap a lexpressi ms autntica de lanomenat poema pic, com ara el cas de LAtlntida. Daltra banda, mitjanant la imaginaci minuciosa tendra i delicada propera a la poesia popular, Verdaguer transmetr lemoci ms ntima. Aquesta s la que far servir per referir els records, el misticisme, la melangia i tamb la incomprensi del mn que lenvoltava. Altrament, Verdaguer considera complementries la imaginaci desbordant i la minuciosa, tot presentant una dualitat buscada expressament per lautor. En dna compte un article que rememora la seva primera missa a Folgueroles, en qu lautor expressava la convivncia en aquell mateix espai de la llegenda cristiana i la ciclpia, totes dues fonts de la seva poesia. En escriure Idillis i cants mstics per defensar-se dels que lhavien atacat per escriure LAtlntida, respongu: per alguna cosa havia cantat ma primera missa entre un dolmen i un altar 57. Lluny de les valoracions excloents, la imaginaci grandiosa i detallista tenen suficients punts de confluncia perqu el poeta aconsegus articular-les com una mateixa entitat. Al servei daquest menester posa un seguit de recursos:

57

VERDAGUER I. Discursos. articles i prlechs. Pg. 133-134.

la fe incondicional i la transformaci daquesta en una dideolgica i combativa, a ms de lexpressi de les emocions ms intimes a travs del filtre de lobjectivitat. Aix darrer ho assoleix mitjanant el recurs infallible de les petites trames, que esdevenen vertaderes allegories plenes de dramatisme i color. Parallelament, estableix la gradual disgregaci de la bastida pica, que a partir del Canig esdev un aplec de poemes de tonalitat ms o menys lrica. Deixant de banda aquesta dualitat, pel que fa a les fonts dinspiraci, Carles Riba sha referit al somni i a lenyorana. Verdaguer, com la resta dels romntics, es considera un exiliat per a qui la poesia s lnic consol; es tracta dun element viu i lliure de lligams. El poeta fa del somni i de lenyorana la columna vertebral temtica de la seva producci, sovint transmesa mitjanant la natura. Lautor se serveix de lentorn natural, molt present en la seva vida, per transmetre el sentiment enyorads mitjanant el recurs del smbol. Aix, la natura seleva a la categoria de smbol en relaci amb els elements bblics i romntics. Daltra banda, fa servir el recurs del mite a partir de dades geogrfiques, histriques i de lineludible paisatge.

169
14.4. Llengua i mtrica La slida formaci i les aptituds musicals naturals afavoreixen un treball que transcendeix en aportacions de carcter lingstic i mtric. Pel que fa al primer aspecte, laportaci de Verdaguer consisteix a aprofitar el bo i millor de les formes cultes i tamb de la llengua parlada. En segon lloc, la renovaci que lautor fu de la mtrica catalana sobserva en lexperiment i en el conreu de gran varietat de metres. De fet, usa amb mestria el decasllab catal trobadoresc (6+4), el castell (5+5) i tamb litali modern. De la rigidesa inicial pass al conreu de diversitat mtrica fins i tot en la mateixa composici; des de les ms cultes com la silva, la lira o el sonet fins les ms populars com ara el roman, la codolada o la corranda. Amb tot, el gnere pic fou el que culmin tot un procs didentificaci, de recerca i de varietat, els versos de rima assonant amb qu escriu els episodis del Canig sn un bon exemple.

14.5. Lnies temtiques

14.5.1. Poesia pica

El valor dels poemes pics, llegendaris i histrics de Verdaguer augmenta, si ms no, pel fet que no troben cap precedent dins la literatura catalana. De fet, LAtlntida s una obra definitiva per a la Renaixena. LAtlntida: s un poema integrat per deu cants i una conclusi, que narra lenfonsament del continent dels atlants. Lobra aprofita el poema LEspanya naixent que Verdaguer havia presentat als Jocs Florals, sense xit. Igualment que Canig, LAtlntida s el resultat dun llarg procs de gestaci i fou tradut a diverses llenges. El fet innovador rau en el protagonisme dels elements naturals; Verdaguer no tria herois humans com exigien les regles de lpica i aix li ha valgut letiqueta de poema geolgic. A nivell narratiu, a ms de la part descriptiva, cal destacar tamb la part de narraci de fets. Per a la seva elaboraci, utilitza elements de la mitologia grega, la cristiana i daltres de tipus histric, com ara el descobriment dAmrica. Pel que fa a la tcnica, es mostra el domini del ritme o de la musicalitat del vers, al mateix nivell que la construcci argumental o narrativa. Rep la influncia de Victor Hugo en la utilitzaci del vers alexandr i del decasllab pic amb cesura femenina. Canig: aparegu el 1886 amb el subttol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquesta. Amb els dotze cants i ]epleg de qu compta, sha convertit en lepopeia nacional catalana. Largument cont molts trets romntics. Gentil, fill de Tallaferro, lluita amb el seu oncle Guifr contra els moros que han envat les terres catalanes. El conflicte es genera en abandonar la lluita embadalit per latracci de les fantasies del Canig, on coneix la fada Flordeneu. Guifr considera aquest fet com una autntica traci i el mata. Com a propsit desmena daqu est crim, Guifr funda un monestir en aquesta muntanya. Lobra clou amb un epleg, Els dos campanars, elegia composta amb anterioritat i que fou la motivaci del poema pic. Continua aprofundint en lenfrontament entre els temes pagans i els cristians, els quals apareixen simbolitzats en el monestir de Sant Mart de Canig, i daquesta confrontaci surten triomfants els cristians. Enmig del poema, Verdaguer afegeix episodis lrics, llegendes i constants referncies locals. En aquesta composici no hi ha un veritable heroi protagonista, contrriament, s la natura la que ocupa un lloc dexcepci i per aix s descrita amb gran riquesa de detalls. La qualitat de Canig ha estat considerada superior a la de LAtlntida perqu mostra una total harmonia entre pica i lrica. A ms, ara les situacions reben un tractament ms hum i realista.

14.5.2. Poesia lrica

En la poesia lrica, Verdaguer reprn la temtica mstica i destima a la natura, caracterstica aquesta de la poesia

de Ramon Llull. Ara b, lequilibri entre els sentiments i lintellecte de lautor medieval sinclinen en Verdaguer vers lefusivitat per la ptria i per la fe. Val a dir que lamor s lnic tema dels Jocs Florals que el poeta no cultivar. El sentimentalisme de Verdaguer, en canvi, es mou entre la melangia i lamargor i aix atorga a la seva obra una unitat estilstica com de to potic La poesia lrica de Verdaguer, en definitiva, est marcada pel to religis i admet la divisi en dues lnies, la mstica i lasctica, tot establint una relaci amb el trasbalsament personal que va viure. De fet, abans de lagitaci espiritual, la seva poesia s de caire mstic, mentre que desprs Verdaguer evolucion cap a una poesia asctica. Entre les obres de caire mstic cal citar Montserrat, Natzaret i Bethlem en qu tracta la infantesa de Jess, i Sant Francesc en la qual exposa el franciscanisme espiritual. Per lobra culminant daquest bloc s Idillis i cants mstics (1879), en la qual es fa un llarg enyor ala natura. Finalment, les obres de caire asctic proven de traduir els conflictes espirituals que laclaparen i defensar-lo dels qui lacusen de boig. Aquestes obres sn Flors de Calvari, Flors de Maria, Al cel i Eucarstiques.

170
14.5.3. Prosa

Tot i que el tema que ens ocupa s la producci potica, resulta imprescindible fer unes breus consideracions al voltant de lobra en prosa, per la rellevncia que va tenir en la seva vida. La prosa de Verdaguer es caracteritza per la proximitat tant a la poesia pica com a la lrica, encara que ara el sentimentalisme i la retrica deixen pas a un estil prxim al colloquial. Aquest gir queda perfectament justificat per la finalitat que es planteja: aconseguir que lentenguessin en la defensa de les seves acusacions dexorcisme, de malversaci de diners i de demncia. En defensa prpia (1895) recull tots els articles publicats arran de les acusacions. Altres obres en prosa sn Excursions i viatges, en la qual lautor aplega la majoria de les excursions fetes pels Pirineus i les experincies viscudes amb la gent del poble; Dietari dun pelegr a Terra Santa, escrit durant el transcurs del viatge; i Rondalles, que s un recull de llegendes populars. 6 . CON CLUSI ONS Per concloure, cal recordar que la poesia del Romanticisme neix fruit de la nova configuraci social, econmica i cultural. Ara el gnere potic es defineix per oposici al racionalisme clssic i contrriament a lantic concepte de creaci, els romntics consideren la poesia com una capacitat inherent de lhome. Lartista sent predilecci per les qualitats com la imaginaci, la intuci, la naturalitat o el subjectivisme, per tal dassolir un art personal. Tot i que les primeres composicions dels poetes catalans estaven escrites en castell, el prejudici lingstic va deixant-se enrere i lexistncia de poesia catalana s ja un fet a finals de la dcada dels 50. Donen compte daix dues antologies: Los trobadors nous, de Bofarull, i Los trobadors moderns, de Balaguer. Ambdues inclouen les composicions dautors darreu del territori lingstic catal. Els Jocs Florals, per la seva banda, constitueixen la fita ms important del panorama potic del segle XIX; de fet, al voltant dels certmens es desenvolupa lactivitat versificadora ms valuosa. Una mostra concloent s que el 1877 shi atorgui el premi a LAtlntida de Verdaguer i que Guimer rebi tres guardons. Aquests trofeus signifiquen la definitiva consolidaci de la Renaixena La importncia de lobra de Verdaguer rau en el fet que va crear una producci molt slida, sense comptar amb una tradici literria. culta. Les aportacions de lautor esdevenen llavors precedent fonamental per als poetes i prosistes posteriors, els quals empren els recursos amb qu Verdaguer havia dotat la llengua potica. Aquest s un dels motius que li han valgut la consideraci de poeta popular. Daltra banda, en la seva obra conviu el tarann rural, ambient que va marcar la seva vida, amb les perspectives cosmopolites, procedents dels viatges i de les estades a Barcelona, a ms de la profunda coneixena dels clssics llatins i del contacte amb personalitats del panorama literari coetani, com ara Mari Aguil o Manuel Mil i Fontanals.

Bibliografia
ALMIRALL, V. (1979), Lo Catalanisme. Barcelona: Ed 62. BOSCH, M. A. i PUIMEDON, P. (1985), Iniciaci ala histria de la literatura catalana. Barcelona: Edhasa. DDAA (1986), Literatura catalana. Barcelona: Edhasa. DDAA (1984), Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ed. 62. FERRANDO, A. i NICOLS, M. (1997), Panorama dhistria de la llengua. Valncia: Tndem Edicions.

FUSTER, J. (1977), Nosaltres els valencians. Barcelona: Ed. 62. JORBA, M. (1995), Literatura, llengua i Renaixena: la renovaci romntica dins Histria de la cultura catalana, vol. 4. Barcelona: Ed. 62 MARCO, J. (1967), Poesia popular i poltica del segle XIX Antologia catalana, nm. 28. Barcelona: Ed. 62. MONTOLIU, M. (1936), Aribau i la Catalunya del seu temps. Barcelona. RIQUER, M, COMAS, A. i MOLAS, J. (1980), Histria de la literatura catalana, vol. VII. Barcelona: Ariel. RUBIO I BALAGUER, R. (1962), La Renaixena dins de Moments crucials de la histria de Catalunya. Biografies catalanes, 1. Barcelona: Ed. Vicens Vives. VERDAGUER, J. (1964), Obres completes. Barcelona: Biblioteca Perenne, nm. l . VERDAGUER, J. (1979), LAtlntida. MOLC, nm. 6. Barcelona: Ed. 62. VERDAGUER, J. (1952), Prosa antolgica, prleg i selecci de J. V. Foix (inclou tots els articles dEn defensa prpia). Barcelona: Biblioteca Selecta, nm. 109 VERDAGUER, J. (1969), Llibre de lectura. Prleg i selecci dAntoni Comas. Barcelona: Ed. Destino. YXART, J. (1980), Entorn de la literatura catalana de la Restauraci. Barcelona: Ed. 62. Mediateca Batxillerat\ Literatura\Historiografia\Segle XIX: HLC - Romanticisme i Renaixena 2. Romanticisme. Renaixena. Poesia romntica Segle XIX. Llengua i societat, per Pere Anguera Segle XIX. La Renaixena i els Jocs Florals, per Manuel Jorba Segle XIX. Jacint Verdaguer, per Narcs Garolera La poesia de la Renaixena a Mallorca, per Maria Magdalena Alomar

171

13. El teatre del segle XIX. Frederic Soler. Els autors mallorquins. ngel Guimer 58
Taula El teatre del segle XIX. Frederic Soler. Els autors mallorquins. ngel Guimer 1. Una repassada prvia 1.1. El teatre del XVI 1.2. El teatre del barroc 1.3. El teatre del XVIII 2. Introducci al XIX 3. CONTEXT HISTRIC 4. EL TEATRE ROMNTIC 5. EL TEATRE DE LA RENAIXENA 5.1. Lnia popular 5.2. Lnia culta 6. FREDERIC SOLER 6.1. Dades biogrfiques 6.2. Producci literria 6.3. Caracterstiques 7. ELS AUTORS MALLORQUINS 7.1. Pere dAlcntara Penya 7.2. Bartomeu Ferr Perell 8. NGEL GUIMER 8.1. Dades biogrfiques 8.2. Producci literria 9. CONCLUSIONS Bibliografia

172

172 172 172 172 173 174 174 174 175 176 177 178 178 178 180 181 181 181 181 182 182 183

1 . Un a rep assad a p r via 1.1. El teatre del XVI s important pel nombre de textos conservats per no per la qualitat daquests. El teatre catal compta en el segle XVI amb dues vessants ben diferenciades, la religiosa i la profana. La major part dels textos sn de tema religis (allegories, misteris nadalencs, pasquals i hagiogrfics) i reprodueixen esquemes de lEdat Mitjana, per cal assenyalar com els autos, dorigen castell, van imposant-se als tradicionals misteris a causa de la castellanitzaci de la societat valenciana. Els misteris desapareixen cap a finals del segle XVI i durant el XVII. El teatre religis posava en escena alguns dels grans temes de la dramatrgia medieval, amb un to apologtic i didctic, i es representava principalment a les esglsies. La intenci propagandstica i didctica entre les classes populars va fer que la llengua escollida fos la catalana. El teatre prof era ms fragmentari i quedava relegat a les representacions humorstiques i costumistes de la vida social contempornia. Joan Ferrandis dHerdia va escriure La vesita (1525) obra bilinge representada a la cort de Germana de Foix, en qu el catal semprava com a llengua familiar i popular (per les dones i pels criats), amb una clara inferioritat ds respecte del castell.

1.2. El teatre del barroc

58

Daprs ALBIACH i DIEGO, ngels et alii. Temari de Llengua i Literatura, volum IV. Sevilla: Editorial MAD, S.1., 2005.

A banda de Lo desengany (1650) de Francesc Fontanella, lobra dramtica ms important daquest segle, cal destacar que continua la tradici dels misteris i al segle XVII pertany la versi que ens ha arribat del Misteri dElx. Francesc Vicen Garcia va escriure una nica pea: la Comdia famosa de la Gloriosa Verge i Mrtir Santa Brbara (1617), el drama de ms qualitat lxica i escnica del barroc catal. Durant lEdat Mitjana i lEdat Moderna, el teatre funcionava com a difusor de la ideologia dominant. LEsglsia lutilitz per atraure massivament el pblic: el ric moviment cerimonial de la litrgia, la llampant vistositat del vestuari, els frescos retaules, etc. Partint daquests principis, Garcia es disposa a escriure teatre quan vol fer popular el seu desig destablir a Santa Brbara com a patrona del poble de Vallfogona del Riucorb. Aquesta obra est dividida en tres jornades i la primera representaci tingu lloc a Vallfogona, amb la participaci dels vens ms instruts del poble. Malauradament, el final de la comdia es va perdre i una altra m lacab. Argumentalment, el desenlla sapropa bastant al que podria ser el final proposat per Garcia, ja que pot ser reconstrut en base a la tradici, el martiri i la mort de Santa Brbara i els Goigs que deix escrits lautor.

173

1.3. El teatre del XVIII El segle XVIII s una poca decisiva per al teatre catal. Per una banda, encara sn representades les obres religioses i profanes dascendncia medieval, transmeses oralment de generaci en generaci. Daltra banda, existeix un teatre religis i de nova creaci, ads de carcter popular, ads de carcter culte. Conviuen el teatre de creaci i el de tradici. Shi poden constar quatre corrents principals. Per un costat trobem un teatre tradicional religis, amb els Cicles de Pasqua i de Nadal. Es representava en general dintre de la litrgia. Un teatre hagiogrfic amb influncies del teatre medieval i de les comdies de sants, dorigen castell. Trobem aix mateix un teatre culte, de tipus barroc o dambientaci neoclssica. El teatre castell allegric i el seu aparat escnic marca les obres catalanes. Dins del grup del teatre culte, el que ms ens interessa sn els dos focus de producci neoclssica centrats a lilla de Mallorca i a la Catalunya francesa, ja que sn els dos nics territoris que varen tindre contacte directe amb la cultura europea. Per un altre costat tenim un teatre popular prof. Trobem gran nombre dentremesos i sainets, peces dramtiques curtes dun sol acte, a la vegada senzilles pel que fa a la trama, per de carcter cmic, que sovint deriven vers una intenci burlesca i satrica i fins i tot social; altres acusen la influncia del teatre castell dels segles XVI i XVII i, incls del sainet coetani del XVIII. La finalitat daquest teatre era divertir amb personatges populars i tpics: pagesos, menestrals, minyones, etc. Com a peces teatrals del segle XVIII trobem lannim Entrems de la sogra i la nora. Carles Ros sembla que tamb conre aquest gnere, aix com Francesc Mulet, autor de les comdies Los amors de Melisendra i de La infanta Tellina i el rei Matarot. Tamb sha de parlar del popular Colloqui de Nelo el tripero de Pasqual Martnez Garcia. Linters daquest gnere es deu sobretot al seu carcter costumista i a la pervivncia de la llengua, es tracta dun llenguatge colloquial i viu, amb abundants castellanismes i formes vulgars i dialectals.
1.3.1 Producci literria a Menorca

La burgesia illustrada de lilla cre una literatura de lestil neoclssic. El seu nucli polaritzador va ser la Societat Maonesa de Cultura. En aquesta instituci era obligatori ls de la llengua catalana. Cronolgicament, la vida de la Societat dur des del 1778 fins al 1785, en qu, sota la dominaci borbnica, desaparegu. Si simplement analitzssim els antecedents literaris i la feble demografia de lilla, que comena el segle amb uns 16.000 habitants i lacaba amb uns 31.000, no ens explicarem tampoc que la literatura catalana neoclssica, i particularment el teatre, tinguin a Menorca, no solament representants de primera fila, sin una gamma temtica i una perspectiva europea que no coneixem que a cap altra zona del domini lingstic. Aquest context va afavorir el sorgiment dels estudis gramaticals, en qu ja apareix una concepci unitria de la llengua catalana, entre els quals sobresurten els treballs dAntoni Febrer i Cardona (1761-1841), autor tamb duna important producci literria. Per, sobretot, hi va nixer un teatre culte, destil neoclssic, lautor dramtic ms important del qual fou Joan Ramis i Ramis (1746-1819). Ja al segle XIX aquest moviment literari menorqu fou continuat per laportaci de Vicen Alberti i Vidal (1786-1859), que va adaptar peces dels dramaturgs neoclssics francesos, italians i espanyols, a ms descriure poemes i alguns entremesos propis. Per el retorn de Menorca a lestat espanyol va conduir a un descens de lactivitat cultural. I, aix, la literatura menorquina del XIX, en contrast amb la del segle anterior, es caracteritza pel popularisme i per lesperit provinci, amb poetes com Josep Rexart, Bernat Fbregues i autors teatrals com Fulgenci Saporta.
1.3.2. Joan Ramis i Ramis

Dades biogrfiques: Joan Ramis i Ramis neix a Ma el 27 dabril de 1746. Estudia Retrica i Potica a la Universitat Literria de Mallorca i Dret civil i cannic a la dAviny. Retornat a Ma treballa dadvocat i s un dels fundadors, el

1778, de la Societat Maonesa de Cultura. Mor lany 1819 a Ma. Producci literria: escriu poesia i teatre, per la seva producci en catal minva amb la incorporaci de Menorca a Espanya. s autor dun conjunt dobres dramtiques en les quals sap adaptar al catal, amb gran habilitat, els alexandrins apariats dencuny francs. Entre les seves obres trobem Lucrcia, tragdia escrita el 1769, quan lautor tenia vint-i-tres anys; Arminda, de lany 1775, parla sobre un tema histric barcelon; Constncia, tragdia datada el 1779 i Rosaura, tragicomdia del 1783. Ja dins el Neoclassicisme escriu Tirsis i Filis. gloga per un maons (1783). Es tracta duna obra senzilla i amb una expressi difana, per al mateix temps densa i treballada. Lobra ms important de Ramis s Lucrcia. Largument de lobra gira al voltant de lany 509 a. C. quan Roma estava sota el jou del tir Tarquini el superb, que havia abolit la constituci i que abusava del poble. El fill del tir viola Lucrcia, esposa del general Collat i ella acaba sucidant-se. Brutus, trib i company de Collat jura venjana davant el cadver de Lucrcia. Amb aquesta obra, Joan Ramis sallunya del model de Neoclassicisme estricte de la seva producci anterior incorporant alguns elements puntuals del teatre barroc.

174

2 . In trodu cci a l XI X El teatre, ultra el seu valor literari, t un component notable despectacle. Ja els enciclopedistes el consideraren una arma adient per a difondre llurs idees, tant de carcter pic, com pedaggiques o burlesques. El Romanticisme, com a moviment iconoclasta, integra en el seu ideari tot tipus de propostes i dinnovacions dramatrgiques. s en aquest moment que la professi de lactor deixa de ser hereditria i aix afavoreix la creaci descoles dramtiques i ledici dobres amb teories diverses sobre formaci teatral. En lmbit de la literatura trobem un panorama dominat pel drama modern que, a mesura que el segle avanci es difuminar en el melodrama. Lescena catalana, amb una forta arrencada del teatre de carcter popular, reeixir en el conreu del sainet. Frederic Soler, Eduard Escalante i ngel Guimer sn els noms dels autors que des de diverses facetes configuraran el teatre catal del segle XIX 3 . CON TEX T H IS TR I C El segle XIX sinicia amb lassumpci de les conseqncies que es generen de la Revoluci Industrial i les revolucions burgeses, especialment la francesa. Arran daquestes, sinstaura el capitalisme, com a sistema econmic de la vella Europa, i la burgesia pren les regnes i suplanta laristocrcia, com a classe dominant. El corrent artstic que acompanya aquests canvis socioeconmics s el Romanticisme, moviment que soposa al racionalisme clssic imperant fins aquell moment. Respecte aquest, els romntics demanen, predominantment, que lartista desenvolupi la imaginaci i lespontanetat, aix com reclamen la llibertat, tant de lartista, com dels individus o de les collectivitats. El peridic El Europeo s lrgan que introduir el Romanticisme a Espanya i a Catalunya, fonamentalment mitjanant traduccions en castell dels autors europeus. El moviment aconsegueix darrelar a la pennsula i a Catalunya es configura el panorama sociocultural en qu es gesta la Renaixena. La Renaixena s el moviment restaurador de la cultura catalana, desprs de tres segles de decament dels usos cultes de la llengua, i reivindicatiu duna conscincia nacionalista. T com a principal objectiu la recuperaci dels signes didentitat propis catalans. Aquesta represa es justifica perqu lascens econmic de la burgesia catalana necessita un suport cultural que la representi. s des daqu que les classes dirigents advoquen pel desenvolupament de la identitat catalana. El moviment, per, no va gaudir de la mateixa repercussi al Principat que a la resta de lmbit lingstic. La diferncia rau en les irregularitats economicosocials de partida que dificultaren lacollida dels efectes de la Revoluci Industrial. Mentre que a Catalunya predominava un sistema econmic proteccionista, el Pas Valenci i les Illes Balears persisteixen en una economia agrria i partidria del lliure canvi. Ara b, lestadi preeminent en qu la Renaixena situa la llengua, motivar que a mitjan segle, sobretot arran de la fundaci dels Jocs Florals, selevi a la categoria deina potica. A ms, amb laparici de Jacint Verdaguer i ngel Guimer es crear un clima cultural que permetr, ms endavant, larribada a les classes populars. Malauradament, el catal romandr gaireb absent en altres ordres de les manifestacions literries. 4 . E L TEA TRE ROMN TIC Els precedents del teatre romntic els trobem en lobra de Johann Wolfgang von Goethe en qu apareixen uns herois que no obeeixen cap altra llei que la de llurs passions. s el cas de la ms famosa de les seves obres, Faust (1808), basada en una antiga llegenda. Tot i aix, la data convinguda per a consignar linici del teatre romntic s el 1830 amb lestrena a Pars del drama Hernani de Victor Hugo. El motiu s que lespectacle es va traslladar a platea,

en dividir-se el pblic en dos bndols, defensors i detractors de lobra, i provocar un avalot. Els elements ms criticats foren labsncia de declamaci, laparici descenes en les quals es representava la mort amb gran realisme i el fet que la trama integrs comdia i tragdia. A banda, lespai se situava en un moment histric concret, ben caracteritzat, en comptes de presentar una dimensi abstracta contextualitzada en la natura o en la cort, com es feia des de la tradici. Malgrat les critiques, aquesta obra exercir una gran influncia sobre el romanticisme peninsular. Amb Hernani i amb el prefaci dun drama anterior, Cronwell, Hugo instaura les bases del teatre romntic a Frana. Aboleix lestil i la retrica classicistes, introdueix noves formes destar damunt lescenari, permet als actors que es moguin lliurement per lescenari, no en lnia recta ni en semicercle, i incorpora els mobles amb finalitat esttica. Per altra banda, incorpora la figura de director escnic, encara que amb funcions vagues i sovint a crrec del mateix empresari o dels dramaturgs. Pel que fa al text escrit, afegeix les acotacions com a indicadors teatrals per als actors en el moment de la representaci.

175

Respecte a Catalunya, a finals del XVIII a Barcelona, el centralisme borbnic noms autoritzava el funcionament dun teatre, el de Santa Creu pel fet que estava regit per una junta de canonges; posteriorment rebr el nom de Teatre Principal. La resta de representacions que permetien havien de ser de caire espordic, representades per afeccionats i en cases particulars. Tanmateix, des de principis de segle fins el 1833 sengeg una gran activitat escnica, sobretot de caire popular. Pel que fa al teatre culte que shi representava, es mantenia fidel a les unitats clssiques dacci, de lloc i de temps 59. Malgrat el descrdit de qu ja comenava a assolir, era altament consumit per les classes lletrades i urbanes de la ciutat. A partir daquesta data amb lobertura de fronteres arriben els corrents esttics europeus i les companyies denll dels Pirineus. Amb aix comencen a ser coneguts els procediments romntics. Bona mostra s El Tratado de declamacin o Arte dramtica del preceptista i teric Vicen Joaquim Basts, en qu lautor ataca els drames que requereixen posar en escena canvis de decoraci en el transcurs dun mateix acte. La seva proposta s el manteniment del model de la comdia francesa de la segona meitat del XVIII, exemplificada en Denis Diderot.

5 . E L TEA TRE DE LA RE NA IXEN A Des de mitjanies del XIX, el teatre catal comen a prendre volada i esdevingu una eina fonamental en la consolidaci de la Renaixena. Tot i aix, el procs de configuraci duna plataforma estable comport lendarreriment respecte a levoluci dramtica europea. Cal recordar que a Frana, una vegada superat el Romanticisme, es treballava ja les vies del Realisme. Cronolgicament, un esdeveniment que va marcar una fita en levoluci dramtica de principis de segle fou la posada en funcionament del teatre conegut com Liceu. Aquest, juntament amb el Principal, ofereixen tant espectacles dpera, com representacions tradicionals del tipus de la Passi o els Pastorets. Entre el 1850 i el 1868 sinauguraren nombrosos teatres a Catalunya com lOlimpo, lOdeon o el Romea. Parallelament, funcionaven els jardins i els tallers. Els jardins eren espais acotats al passeig de Grcia als quals saccedia mitjanant el pagament duna entrada. El tipus de representaci de ms ress era el drama romntic. Lxit i anomenada que adquirien les obres representades va portar Eduard Vidal i Valenciano a escriure ex professo lobra Maria!. Els tallers, per altra banda, assoliren gran auge des dels 50. Eren pisos que llogaven grups de joves per a organitzar festes privades, balls, discussions de temes poltics i, tamb, representacions teatrals. Des daqu es promogu la crtica a la cultura burgesa establerta i sortiren molts dels representants poltics progressistes de la segona meitat del segle. Des del teatre dels tallers es qestionava els fonaments culturals de qu es nodria la Renaixena. Per tant, optaren per un tipus dhumorisme basat en la caricatura i que, sovint, per lafany descandalitzar, arribava al mal gust. Daquesta manera a la dcada dels 60 es forn una nova generaci de dramaturgs que es caracteritzaren pel fet de posar en qesti el transcendentalisme romntic, enfrontant-lo a les coses quotidianes. El mxim representant fou Frederic Soler.

59

BOILEAU-DESPRAUX, N. (1674), LArt Petique. En aquesta obra tracta de la necessitat dinspiraci, defineix els gneres potics menors, estudia la tragdia, lepopeia i el drama, i aconsella seguir les regles de les tres unitats que establiren els models grecs de lantiguitat. Fou ell qui les difongu arreu dEuropa a finals del XVII.

Laparici dngel Guimer, el 1879, amb Gala Placdia, i el conreu de la tragdia al llarg de les obres de plenitud va suposar la superaci del Romanticisme, a la vegada que aport una via realista original. Terra Baixa fou la fita de tot aquest procs lent i carregat dobstacles ja que aconsegu donar una resposta vlida a les exigncies de la seva poca. Pel que fa a les tendncies, el teatre catal del XIX estar determinat pel desenvolupament de dues lnies temtiques i estilstiques plenament definides i consolidades, sobretot a partir de 1850. Una lnia popular, que prendr fora amb el conreu del sainet, i una lnia culta a travs del drama modern i de totes les seves variants 5.1. Lnia popular Els trets bsics del teatre popular del XIX sn la recreaci de temtiques prpies de la tradici local, lenfrontament que mant amb el sector erudit de la Renaixena i el gran ress collectiu que assoleix. El precedent ms directe sn les representacions de carcter particular que es realitzaven el segle anterior. Se subdivideix en dues branques: el teatre religis i el prof.
5.1.1. El teatre religis

176

El teatre religis segueix la lnia del segle XVIII que consisteix en drames hagiogrfics, Passions i Pastorets, encara que aquesta darrera producci minvar en primera meitat del segle XIX. A Valncia es desenvolupa un gnere exclusiu daquesta ciutat: el miracle. Lorigen es remunta a la segona meitat del segle XVI i sn peces breus que consisteixen en la glossa de les meravelles atribudes a sant Vicent Ferrer.
5.1.2. El teatre prof

Troba en el sainet el gnere ms representatiu i constant, que lany 1865 quedar definitivament consolidat. Els antecedents sn els entremesos i els colloquis. Els entremesos es defineixen com aquell passatge, amb personatges populars i de to preferentment humorstic, que apareixia al principi o enmig duna obra de carcter seris, sense que, necessriament, exists entre ambdues cap tipus de connexi argumental.
Els colloquis eren peces dialogades, de carcter jocs, escrites en dcimes, que enfrontaven dos personatges dedicats a bescanviar insults de tota mena al voltant de temes diversos. El colloquier era una mena de comediant. Als segles XVIII i XIX foren una forma literria dextraordinria acceptaci, i quan aconseguien prou xit circulaven en fulls solts impresos, de cordill, que els cecs sencarregaven de vendre.

El sainet. Sel defineix com una pea teatral curta bastida a partir de lesquematisme de situacions escniques i expressada en un llenguatge planer. Es basa en la successi constant de situacions que normalment es resolen en forma dacudit. Lobjectiu s la progressiva identificaci entre espectadors i un determinat personatge a travs del funcionament arquetpic daquest. El sainet fou el punt de partida del teatre ms autnticament popular i, sobretot, lorigen de tres gneres. En primer terme, la comdia de costums, que incorpor personatges de la nova burgesia industrial a uns arguments i escenaris propis del sainet. Un altre gnere va ser la sarsuela, equivalent a lpera burgesa. I, en tercer lloc, el teatre poltic, arma ideolgica amb finalitat didctica i de combat. Sovint, en aquestes obres, la intencionalitat pamfletria superava la qualitat esttica o literria i, per tant, es convertia en teatre de propaganda. La distribuci territorial que va presentar en el desenvolupament, s rellevant perqu el gnere sainetstic mostrar trets caracterstics segons el lloc on es trobi, donat el fet que va nixer de lobservaci quotidiana de la societat i, a partir dun procs de sntesi, arrib a lelaboraci duns arquetipus que no eren els mateixos al Pas Valenci que a Catalunya o a les Illes. El sainet a Catalunya. Sobre el 1850 shi va iniciar una renovaci del gnere, perqu en les dcades anteriors ls havia minvat per la repetici abusiva dels clixs establerts. La renovaci culmin vora els 60, grcies a laparici dun grup dautors que es dedicaren a conrear-lo. Aquests autors provenien de lestament dels oficis liberals, per tant, no procedien de les classes humils per nestaven en contacte i portaren a escena la rivalitat entre els homes de camp i els de la ciutat Josep Robrenyo s un dels autors ms destacats. En el seu moment no fou valorat pel sector conservador de la Renaixena. No obstant aix, la crtica actual s que el valora pel seu liberalisme. Dramatrgicament, popularitz tipus cmics adequats a les seves caracterstiques, fins i tot anatmiques. Malgrat ls que fu duna llengua poc literria, va destacar pel fet de ser un hbil versificador i pel gran domini de la tcnica teatral. Potser per aix les seves obres foren objecte de refoses i de plagis. Fou un dels primers a utilitzar el sainet com a instrument dagitaci poltica. De fet, fu una gira pel Principat amb la missi exclusiva de guanyar adeptes per a la causa liberal, a banda que va escriure obres amb lobjecte denaltir els soldats liberals combatents. Les obres que exemplifiquen aquest carcter poltic o revolucionari sn: Mossn Anton a les muntanyes del Montseny i Milans a la vila de Pineda. Tanmateix, conrea tamb obres costumistes i de caire satric com Lo sarau de la patacada i comdies en castell, amb ms empremta literria. Aix defineix lactitud de Robrenyo davant daquesta llengua, que considera de cultura. El sainet al Pas Valenci. El fet que al Pas Valenci els saineters foren homes dextracci social humil, a excepci

de Josep Bernat i Baldov, va condicionar que representaren la vida de les ciutats des de la perspectiva de la classe obrera i menestral, tot delectant-se en la ridiculitzaci duna burgesia castellanitzada i vanitosa identificada amb el concepte autcton de la coentor. Sn Bernat i Baldov i Eduard Escalante els autors ms rellevants Josep Bernat i Baldov era advocat, fundador i director de revistes populars, diputat a Corts de Madrid i jutge i alcalde de Sueca, s a dir, tenia una posici social reconeguda. Tot i aix, fou un autor desvinculat del redreament cultural que duien a terme els representants de la Renaixena valenciana. Va escriure un teatre dialectal que popularitz estereotips valencians lligats a un paisatge concret: les immediacions de la capital, la barraca, larrs i els tarongers. A ms, va introduir episodis dalt contingut ertic, plens dexpressions populars, especialment grfiques que foren condemnades per la moralitat de lpoca. s el cas de la seva obra ms coneguda, El virgo de Vicenteta.
Pel que fa a Eduard Escalante i Mateu, va definir els trets del sainet valenci i esdevingu el representant ms important del gnere. Respecte els sainetistes del Principat, es va caracteritzar per la marginaci dels cercles de la cultura oficial i moderna. Tamb per lautodidactisme, element que posteriorment no li permet dabandonar el sain et per dedicar-se a altre tipus de gnere. El seu teatre ha constitut un retaule de tipus populars valencians de la segona meitat del segle XIX. El reeiximent de les seves obres rau en la descripci precisa i astuta que fa dels coents. Per b que no pretenia cap tipus de crtica, sin solament mostrar, sorneguerament, uns vicis arbitraris de les persones. Es per aix que se li ha atribut un conformisme massa compacte davant la situaci social que va viure. La seva producci s molt homognia i comprn un total de quaranta-set sainets. Cal destacar: Bufar en caldo gelat en la qual ridiculitza els fums dun conserge dhisenda i la dona, pel crrec daquest, amb un final en qu resultaran ser els ms endeutats del barri. En segon lloc, Tres forasters de Madrid en qu valora positivament els qui romanen fidels a les essncies valencianes davant aquells que les abandonen

177

En morir, el 1895, tot un grup de sainetistes 602 pretengueren la continuaci del gnere, per en lloc dobservar la realitat circumdant simposaren la imitaci de lobra dEscalante, a qui veien com un mestre i, malgrat els encerts parcials, varen dirigir el teatre valenci a una progressiva situaci de parlisi. El sainet a les Illes Balears. A les Illes, els precedents de la segona meitat del XVIII, havien dotat tant a Mallorca com a
Menorca, duna estable infraestructura teatral com el teatre Principal o el de Ma, respectivament. A ms, el teatre gaudia duna afecci tan viva com a la resta del domini lingstic. Tot i aix, el nombre dautors que escrivien textos per a lesce na local s sensiblement inferior. De fet, els nics autors que varen aconseguir fer-se un nom i projectar-se de manera predominant a les Illes, foren Pere dAlcntara Penya i Bartomeu Ferr, encara que no elaboraren una producci abundant.

5 .2 . Ln ia cult a
5.2.1. El drama romntic

La lnia culta del teatre renaixentista es transmet a travs del drama romntic o drama modern que es defineix com un gnere literari realista, a mitjan cam entre la tragdia i la comdia, de carcter burgs i centrat en els problemes de lhome contemporani. Aquest gnere va introduir, en el panorama teatral, modificacions que anaven ms enll de la negociaci de les unitats o de les innovacions del llenguatge. A ms, va conformar que a lEuropa del XIX es construren nombroses peces tan sentimentals com quotidianes o lacrimgenes. Els models en qu es desenvoluparen foren lhistric, el costumista o burgs i el rural. El drama histric s una pea basada en la recreaci fictcia dun moment histric determinat que sol acabar amb lexalaci del galant o cavaller. Mentre que el drama rural mitifica i idealitza el mn camperol, a partir duns personatges que sn uns herois que lluiten contra ladversitat i encarnen les virtuts del pas. La comdia burgesa, encara que sembli paradoxal, prov dun gnere de lnia popular: el sainet. El motiu s que aquest darrer, evolucion, a finals del XVIII, amb lassimilaci dinfluncies del teatre coetani, sobretot el francs, amb la qual cosa el to jocs es va modificar. Per altra banda, amb linici de la Revoluci Industrial i les transformacions socials derivades, sampli el terreny dobservaci, i s aix com sintroduren noves figures: el terratinent, el comerciant enriquit, lhome dempresa i lhereu continuador duna nissaga. Una varietat de la comdia burgesa s el melodrama lacrimogen. A finals del XVIII sestablir a Europa, excepte a Itlia 61, on esdev un gnere teatral que mostra estereotips de personatges bons i de dolents, portats a extrems caricaturescs. Es caracteritzar perqu pretn emocionar el pblic, sense permetre-li de raonar, mitjanant efectes

60 61

Com Francesc Barchino Prez, Eduard Bul i Navarro, Rafael Garfarro Lluch, Maximili Thous i Josep Castanyer Fons. En aquest pas, el text escrit perd essncia respecte a la msica, de la qual es converteix en mer suport i originar lopera italiana.

escenogrfics o teatrals. Amb aix, es convertir en una pardia de la tragdia, escrita i representada per a la difusi de la ideologia burgesa; a la vegada que esdevindr el gnere que regnar en lescena del XIX.
5.2.2. El drama romntic a Catalunya

El teatre romntic a Catalunya va presentar diverses formes seguint els models francesos, com el drama histric, herncia dHugo i de Dumas o el melodrama amb les arrels de Rn-Charles Pixrcourt i Victor Ducange. Pel que fa al drama rural cal dir que el major guany que va oferir s ls dun llenguatge proper a la parla rural. Destacaran les peces de Frederic Soler, que tot seguit seran tractades. El primer drama romntic catal, La verge de les Mercs de Manuel Angelon, exalta les figures de Jaume I, de sant Pere Nolasc i de sant Ramon de Penyafort. Es tracta duna obra de propaganda nacional i religiosa. Lautor la va presentar no sols com a drama histric, sin tamb com a sacrocavalleresc. Amb aix assumia la identificaci de la monarquia medieval catalana, a travs de Jaume I, amb lestratgia celestial.

178

El drama histric, que com sha dit gaudeix de gran ress, significava la recreaci de lEdat Mitjana a travs de personatges grandiloqents, de classe social elevada i amb conflictes, sobretot amorosos. s un gnere amb un lligam fort amb els principis de la Renaixena perqu refora els senyals didentitat collectiva en tant que divulga i mitifica els episodis i els personatges ms rellevants de la histria de la confederaci catalanoaragonesa. Destaca Vctor Balaguer que, amb Les esposalles de la morta, mostr una clara voluntat dincorporar el mite de Romeu i Julieta al teatre catal. Amb altra obra, Raig de lluna, va oferir fragments de gran bellesa literria. Aquestes obres han estat considerades el precedent de la tragdia guimeriana. Per altra banda, el drama burgs expressat, bsicament, a travs del melodrama lacrimogen sinici amb Joaquim Asensio dAlcntara i la seva Digna de Du i Mistos. Per, qui ms xits tingu va ser Eduard Vidal i Valenciano amb Tal fars, tal trobars. Aquesta obra, que incorpora fora elements costumistes, sha considerat el punt de partena del teatre burgs catal.
5.2.3. La tragdia

s el gnere que ms estretament est lligat als orgens grecs del teatre, tanmateix, des del Romanticisme es reprn sense el rigor dels cinc actes ni el respecte de les unitats aristotliques. Aquesta llibertat en el tractament formal, sovint, provocar una minva de latmosfera trgica. En la literatura catalana fou un gnere que no sabord duna manera digna i rigorosa fins laparici en lescena de Guimer.

6 . F REDER IC SOLE R 6.1. Dades biogrfiques Frederic Soler i Hubert va nixer a Barcelona lany 1839, on mor el 1895. La famlia pertanyia a la petita menestralia urbana, i s al negoci familiar on celebra tertlies amb intellectuals barcelonins i hi escriu els primers drames. El relleu de Frederic Soler el trobem no sols en la seva basta producci, sin pel fet que la trajectria dramtica exemplifica levoluci que va des del sainet, que conre en la joventut, fins al drama modern. Els darrers anys de vida foren determinats per la negativa dassumir el declivi com a autor, i lxit dngel Guimer, a qui temia fins el punt que posa obstacles a lestrena de les tragdies. En aquesta lluita surt derrotat, no sols en lmbit social i literari sin tamb a tall personal, ja que alguns membres de la seva companyia, fins i tot alguns amics labandonaren per a formar part de la companyia de Guimer. 6.2. Producci literria La irrupci de Soler en el camp teatral sinscriu als tallers, on va representar els primers assaigs entre el 1859 i el 1863. Daquestes obres destaquen una pardia del rei en Jaume el Conqueridor, transgressora en tant que aquest monarca amb la Renaixena havia esdevingut mite i dues versions sarcstiques sobre la Guerra dfrica Els ttols respectius sn: Don Jaime el Conquistador, lengendrament de don Jaume, La botifarra de la llibertat i Les pndoles de Holloway o la pau dEspanya. Amb les darreres sopos al posicionament ideolgic de la burgesia catalana 62 i, a ms, es va enfrontar al tipus de teatre que, de la m de Josep Antoni Ferrer i Fernndez, sescenificava al Liceu 63. El fet innovador s que no sols ridiculitza els soldats marroquins, sin que en fa una

62 63

La burgesia estava a favor de la guerra en tant que suposava una expansi comercial dels seus interessos.

Eren obres en les quals sidentificaven les tropes espanyoles amb els portaestendards de la cristiandat. Per exemple, en lobra A lfrica. minyons! es presenta un general Prim similar a lapstol Santiago.

caricatura pattica dels catalans. Aquestes peces sn difoses sota el seu pseudnim Seraf Pitarra, amb qu se lidentificava ja des del 1856. Sn obres de teatre totalment al marge de les convencions establertes, que posteriorment, en posicionar-se en les rengleres burgeses, va intentar fer desaparixer i, fins i tot, en neg lautoria.

6.2.1. Primera etapa: les pardies

Amb lestrena de Lesquella de la torratxa lany 1864 al teatre Odeon sinici la seva trajectria dintre del teatre professional. Lobra era una pardia de La campana de la Almudaina, drama romntic de Joan Palou i Coll que sestren el 1859. Frederic Soler va arreplegar la trama dels tripijocs al voltant de les eleccions i els satiritza. Lxit fou rotund i, com a conseqncia, va crear el grup teatral La Gata, el 1864, juntament amb Joaquim Dimas i Lle Fontova. La seu sassent al Teatre Odeon, i la societat va assolir la categoria de plataforma, en tant que congreg autors que configuraren una nova generaci de dramaturgs com Josep M. Arnau, Eduard Vidal i Valenciano i Conrad Roure. Amb les aportacions que realitzaren es varen dissenyar les caracterstiques del teatre costumista renaixentista. Frederic Soler en reeixir per lhabilitat amb qu construeix la trama i per la descripci dels personatges. De fet, lxit que assoliren les representacions a La Gata es deu a les seves comdies. Del 1864 al 1866 sestrenaran totes les obres de Pitarra, vint daquestes denominades gatades. Les gatades eren unes peces de caire pardic on es ridiculitzava alguna actitud heroica i grandiloqent. Tenen dos corrents: el costumista i el parodicocrtic. s en aquest darrer on shi troba la mxima aportaci que Soler fu al teatre catal: la pardia dels drames romntics. Tcnicament, mant lestructura dels drames tot evidenciant-ne les incongruncies, a la vegada que segueix la premissa de mostrar una visi integral de tot Catalunya i les formes de vida dels catalans segons lespai geogrfic, rural o urb, que habiten. Per configurar lestructura de les pardies segueix tres mtodes diferents: el de translaci, el genric i la pardia en sentit estricte. Pel que fa al primer, shi dna quan empra un gnere literari diferent del parodiat. El genric s la reconstrucci dun drama incidint en la distncia que existeix entre levocaci esttica i el referent quotidi. Finalment, la pardia en sentit estricte es produeix quan saproxima a un drama concret i nexecuta la contrafigura. Els exemples amb ms repercussi els trobem a Els herois i les grandeses i El castell dels tres dragons, que sn pardies no duna obra en si, sin de tot un gnere, el primer, de la tragdia neoclssica i, el segon, del drama cavalleresc medieval. Lxit popular que obtingu es justifica perqu, tant per lesttica com pel contingut, senfrontava a lescena oficial que estava protegida per les lleis de lestat i es representava en castell. Aix, prengu fora un teatre catal que adopt unes formes crtiques i va convertir lescarni en un postulat dramtic.
6.2.2. Segona etapa: el drama romntic

179

AL voltant de 1865 comen a gestar-se un canvi dactitud en Frederic Soler que el porti a una altra fase dramatrgica, compresa entre els anys del 1866 al 1874. Les causes daquesta inflexi foren tan socials com personals. A tall personal, shi troben dos motius. El primer fou el seu matrimoni, que lintegr en un mn dextracci burgesa. El segon, lxit que obtingu Eduard Vidal i Valenciano pel drama Tal fars, tal trobars. Quant als factors socials, cal tenir en compte que la classe menestral, a la qual shavia dirigit fins el moment, estava en procs de dissoluci i la cultura burgesa assolia, dia rere dia, ms quotes de poder. Per tant, les critiques de les gatades cada vegada eren rebutjades ms iradament pels intellectuals conservadors. Per altra banda, el posicionament crtic del jovent, que participava als tallers, va entrar en crisi i es va diluir en la cultura oficial. Totes aquestes circumstncies lempenyeren a escriure el seu primer drama romntic: Les joies de la Roser. La pea est dedicada al mecenes dels escriptors occitans que mostra gran inters per la vida cultural catalana. Lacci glossa un episodi de la guerra carlina tot prenent partit per la causa liberal. Lxit fou un fet sense precedents a Barcelona i sinici una tradici dramatrgica de gran persistncia en el teatre catal. Soler esdevingu lautor, per excellncia, de la burgesia catalana, abandon el conreu de la pardia i es va dedicar a escriure uns drames semblants als que havia parodiat. Els anomena drama de costums veritablement catal. Aquest subgnere connecta amb el drama histric de lpoca. Els trets caracteritzadors sn un determinisme providencial basat en el maniqueisme i lemplaament de lespai a viles petites, especialment masies, de linterior de Catalunya. Laportaci ms innovadora s que lacci se situa en una Edat Mitjana reinventada i extrapolada al llindar de la contemporanetat.

Amb aquest nou posicionament La Gata es va dissoldre el 1866 i Soler va fundar una nova empresa, el Teatre catal, que controlar fins a la seva mort. Des daquesta entitat presentava una orientaci ms acord amb els propsits de la cultura oficial. s el moment en qu desapareix Seraf Pitarra per donar pas a Frederic Soler
6.2.3. Tercera etapa: drames i comdies

Al llarg daquesta etapa escriv una trentena dobres entre drames romntics, a la manera de Jos Zorrilla, i comdies costumistes. El drama histric permet a Soler la possibilitat de recrear uns ambients i uns personatges amb qu abocar sobre lespectador un doll democions. Les tcniques, tan literries com escniques, estan basades en lefectisme. Aquelles que ms desenvolupa sn lacumulaci precipitada depisodis, un clima aterridor, efectes truculents, que saparten del Romanticisme i sapropen a lExpressionisme, un aparell dramatrgic ple dexageracions, i una escenografia de cartr pedra. Respecte al contingut, amb O rei o res glossa la figura de Jaume dUrgell i la seva dissort en ser bandejat al Comproms de Casp. En aquesta figura reivindicava una legitimitat nacional que els esdeveniments histrics havien malms. Tot i aix, el catalanisme no deixa de ser anecdtic en tant que no assol la vertebraci dun plantejament poltic. Pel que fa al conreu de comdia de costums, en les dcades dels 60 i dels 70, Soler oposava els de fora, que habiten el Pla i les comarques venes, protagonistes del costumisme rural i els de dins, els barcelonins, representants del costumisme urb. A banda daquesta distinci introdueix una novetat: el costumisme rural tindr dos vessants, el dels pagesos i el dels pescadors. La comdia urbana: es caracteritza perqu trasllada a lescenari estaments socials molt diversos 64, descriu els ambients amb minuciositat fins al punt que, si escau, detura lacci. Aporta una visi conservadora de la societat i aconsella cadasc a ocupar el lloc que li pertoca. Tamb fa una idealitzaci del matrimoni com a nexe permanent i reconegut. Les obres de ms rellevncia sn El rovell de lou o el Pla de la Boqueria i La rambla de les flors. La comdia dmbit rural: cal dir que, encara que Soler sembla familiaritzat amb aquest medi des de la joventut, no el coneix des de dintre i aix comporta que les descripcions que fa dels pagesos i dels pescadors siguin la de qui observa des duna perspectiva exterior. Aix comporta lobligaci a prendre un cert distanciament, a reelaborar tpics, a subratllar trets extics i a produir unes peces ms allunyades del costumisme. Tamb shi propos reflectir les formes de vida tradicional de la pagesia benestant. Lobjectiu era legitimar la burgesia catalana a partir de la configuraci duns valors ancestrals que la definien. Aquests valors giraven al voltant de la unitat familiar i se centraven en lautoritat dels pares i lobedincia dels fills. Dels subgneres que confegeixen la comdia de costums soleriana, el ms original s lanomenat comdies de platja o marines que sn aquelles obres en qu pretn de detallar la manera de viure dels pescadors. Bona mostra sn Els pescadors de sant Pol i Donya Guadalupe. Loriginalitat daquestes obres tindr ress posteriorment, i seran conreades per Apelles Mestres.
6.2.4. La darrera etapa: el declivi

180

La podem datar a partir de 1875, moment en qu Soler va iniciar un procs de declivi molt lent. En pretengu la superaci afegint als drames histrics els procediments lacrimgens que havia parodiat en la joventut. Per tant, comen un tipus de teatre supeditat, encara ms, a lefectisme. Daquest perode cal esmentar lobra La cua de palla perqu s una burla dels Jocs Florals que constitueix un precedent daltres obres del mateix tema com Els Jocs Florals de Camprosa (1902) de Santiago Rusiol i La nostra parla (1920) dIgnasi Iglsias. El darrer xit important lobtingu el 1887 amb Batalla de reines, a partir daquesta data la davallada sagreuj. Tanmateix, va persistir en el treball. Fins 1895 es va dedicar a escriure ms de 20 obres, moltes delles en collaboraci. Malgrat tot, no va aconseguir deseixir-sen mai del llast romntic.

6.3. Caracterstiques El teatre soleri s una mostra de com es poden expressar les essncies de la catalanitat sense proposar cap opci poltica. La proposta dramtica es condensa en una ideologia: el fet dassolit que ciutadans i camperols sidentifiquin amb uns mateixos interessos i conflictes, a la vegada que acceptin uns mateixos arquetipus.
64

Des dels burgesos que han fet fortuna a lAmrica i regenten empreses importants (La bala de vidre) fins els comerciants ben situats (El punt de les dones), a ms dels militars (Coses de loncle), criats (Si us plau per fora) o les floristes (La rambla de les flors).

Cal afegir que, a banda dels gneres tractats, tamb en va conrear daltres al llarg de tota la seva producci, com la comdia de mgia basada en el trucatge escenogrfic amb El rstic Bertoldo i Bertoldino; o el drama religis, amb el destacat Judas de Kairot, pel qual fou excomunicat pel bisbe de Barcelona. Dramatrgicament, una de les aportacions solerianes clau s la galeria pintoresca i canviant de personatges que porta a escena tot oferint un panorama ric i variat de la vida catalana. A ms, les caracterstiques dels drames estan determinades per la peculiaritat del pragmatisme escnic Soler inclou monlegs que deturen el curs normal de lacci i que funcionen com a veritables poemes. Tamb presenta fragments tancats entre asteriscs perqu seliminen de la representaci, fins i tot, en El Contramaestre proposa dos finals: el literari i el que cal portar a lescena. Pel que fa a lactitud lingstica fou defensor del catal que ara es parla, un gran detractor de lafectaci jocfloralesca. Tot i aix, a mesura que la seva obra acumula xits es preocupa per la reelaboraci lingstica, per sempre allat de la codificaci gramatical

181

Per b que, tant el codi lingstic emprat com lesttica que presenta, han estat argument perqu la crtica atribueixi el mot pitarrisme, amb connotaci pejorativa, a lobra dramtica de Frederic Soler, el relleu popular li s innegable. Pel que fa a la repercussi, alguns dels seus poemes i molts monlegs perviuen en el corrent oral com a ressort de la veu collectiva i popular. A ms, lobra sha mantingut en actiu sobretot per part de companyies dafeccionats. El 1946, la primera representaci autoritzada per Franco desprs de set anys de prohibici absoluta fou el drama romntic El ferrer de tall.

7 . E LS AUTORS MA LLO RQU IN S El Romanticisme no arriba a Mallorca fins poc abans de meitat de segle i no gaudeix dun ress excessiu. Destaquen els autors costumistes: Pere dAlcntara Penya i Bartomeu Ferr Perell. 7.1. Pere dAlcntara Penya Va nixer a Palma de Mallorca el 1823 i hi va morir el 1906. Conre poesia, prosa de costums i teatre. Pel que fa al gnere dramtic va seguir els esquemes del teatre tradicional burlesc i dels entremesos. Aix s important perqu aquest s un gnere menystingut pels autors considerats cultes i que un escriptor de prestigi shi dedics el dignificava. Escriu El cord de la vila, La pesta groga i Un criat nou. s un teatre elemental, primari i ingenu, per dotat dun bon ritme escnic i gran sentit de la comicitat. A les seves obres evidenci un tarann progressista, va denunciar lobedincia que les classes populars han de retre els cacics i va mostrar ironia davant la por que les epidmies assolaren Mallorca. 7.2. Bartomeu Ferr Perell Nascut a Palma de Mallorca el 1843, on va morir el 1924. Conre poesia i narraci per sobretot teatre. Sn obres en vers, de carcter costumista, que presenten una acurada descripci de lambient ciutad, especialment dels menestrals. Les obres destaquen pel retrat que fa dels personatges, des de la perspectiva sainetstica, i per la visi ultraconservadora que desprn. En general, les peces eren ms pensades per ser publicades que per ser representades. Lobra ms destacada data del 1871 i es titula Els calons de mestre Lluc, o sia, qui no est avesat a dur bragues ses costures li fan llagues. Per altra banda, hi ha altres autors que, sense ultrapassar les fronteres locals, varen crear una obra que ha arrelat en la cultura autctona i han arribat a formar-ne part important. Per exemple, s el cas del menorqu Joan Benejam, i el seu sainet Foc i Fum. Aquesta pea, convertida en opereta, es representa solemnement a Ciutadella amb motiu de les festes de Sant Joan, des del 1885, any de lestrena.

8 . NGE L GU IME R s una de les figures cabdals del teatre catal del XIX. Les obres que va conrear traspuen una esttica a cavall entre el Romanticisme tard i el Realisme i el Naturalisme dinspiraci francesa. La influncia del Romanticisme el va portar a mantenir, dins el marc del catalanisme poltic, una actitud conservadora basada en lobjectiu de recordar el passat histric per configurar un senyal didentitat catal. Victor Hugo s lascendent romntic de ms pes en lobra guimeriana, dell va adoptar la tendncia a luniversalisme. Aquesta intenci sobserva en les primeres obres, que es refereixen a la histria passada i a llunyanes geografies: Gala Placdia, Judith de Welp. Tanmateix no es va limitar a copiar sin que aport una gran

innovaci: la substituci del metre heptasllab pel decasllab, amb qu gaudeix dun estil personal i major llibertat. 8.1. Dades biogrfiques ngel Guimer i Jorge va nixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. En els orgens de la seva vida trobem algunes claus que justifiquen molts dels elements de la seva obra, com lomnipresncia de personatges supeditats a dos mns distints i oposats en qu la integraci de lheroi suposar un dilema de difcil soluci. Les causes semblen ser: el naixement abans del matrimoni dels pares (fet que lavergonyia tant que va arribar a falsejar la partida de naixement), juntament amb el sentiment de mestissatge pel fet de ser sa mare canria i son pare catal. Finalment, ladaptaci a la vida catalana, ms en concret al Vendrell, on es trasllad la famlia ben aviat.

182

La conversi catalana es degu produir en la joventut i rpidament fu seva la causa, fins el punt que arrib a assolir gran liderat en la defensa del catalanisme. Els amics del Vendrell i de Barcelona foren els factors decisius per a la seva conversi, no sols lingstica, sin tamb afectiva. A finals dels anys 60, Guimer era un dels elements ms actius dels cercles intellectuals: escrivia poesia i publicava articles en La Jove Catalunya. Lany 1871 s un dels fundadors del diari La Renaixena, posteriorment en fou director, i destac pel carcter encs dels seus articles. Des daqu va advocar per un teatre que poss a lescenari els grans monarques de la Catalunya medieval perqu les virtuts servissin dexemple als espectadors actuals. Una de les grans fites literries shi troba el 1877, quan obt tres premis als Jocs Florals i, per tant, el guard Mestre en Gai Saber. Aquest fet el va collocar, juntament amb Jacint Verdaguer que tamb havia obtingut el premi, en una posici capdavantera en la intellectualitat catalana. Tot plegat, abans de 1880, Guimer amarat per limpuls romntic va tenir inters per reelaborar el passat histric. Desprs, aquest inters pass a un segon pla ja que li interessava molt ms la Catalunya del moment, la realitat social i la poltica. Va recrrer les terres catalanes i prengu conscincia del sistema caciquista que la Restauraci no combatia. Per aix, va prendre una postura activa socialment per sense arribar al comproms amb els partits poltics.

8.2. Producci literria Les caracterstiques cabdals de lobra guimeriana sn el fons religis clarament catlic que traspua i la idealitzaci del mn rural, exposat com a cristall de la catalanitat proposada per Guimer. Narratolgicament palesa el respecte per la divisi clssica, pels arguments lineals, i dibuixa uns personatges que no adquireixen profunditat psicolgica. Lingsticament, pretn dintegrar el llenguatge colloquial al literari tot evitant arcaismes, cultismes i neologismes; tot i aix no presenta cap innovaci rellevant ni accepta la codificaci ortogrfica de LAven.
8.2.1. Primera etapa: les tragdies romntiques

La primera etapa de la seva obra podem datar-la entre Gala Placdia (1879) i La boja (1890). Consta de sis tragdies que segueixen el corrent historicoromntic. Totes escrites en vers i amb personatges aristocrtics que extreu de les fonts bbliques, antigues i medievals. Els motius ms immediats deriven del teatre dHugo i del drama histric catal contemporani, que rpidament superar. Gala Placdia, la primera tragdia que escriu, sadiu perfectament amb la seva trajectria potica. Es tracta duna tragdia dambient medievalitzant, que recrea amb gran llibertat la vida daquesta reina dorigen got amb un matrimoni que la converteix en romana. Escrita en versos blancs decasllabs, va dotar-la dun ritme fins el moment inslit. Altres obres rellevants daquest perode i amb qu es consagra com a autor sn Mar i cel i La boja. Mar i cel significa la culminaci daquesta etapa ja que a partir duna trama senzilla crea una gran tensi dramtica que acaba de manera trgica i espectacular. Amb La boja sinsinua el moment de transici. Encara mant el vers per es veu ja el pas al drama perqu situa lacci en un ambient minaire dinicis del segle XIX amb per sonatges de la Catalunya contempornia. A ms, juntament amb el tractament minucis de les passions humanes, introdueix lanlisi dels problemes socials.
8.2.2. Segona etapa: la plenitud del drama

Consta de catorze obres, compreses des de Sala despera (1890) fins a La filla del mar (1900), considerada, aquesta darrera, com la ms reeixida del perode. Les obres daquest moment es caracteritzen per limpuls trgic i romntic que es mou en linterior dels personatges. Totes tenen un final relacionat amb la mort, habitualment un homicidi. En general, en aquesta etapa, en qu consolida el pas del vers a la prosa, hi ha un apropament ms directe a la realitat i accentua la crtica social i poltica. Sovint introdueix elements costumistes i satrics, fins el punt que hi ha

moments que saproxima a la farsa. Algunes daquestes obres esdevenen un escndol en lestrena. s el cas dels dos drames realistes, En Plvora, el primer que escriu, en qu tracta el tema de lobrerisme i La festa del blat, al voltant del tema anarquista en la qual lautor condemna ls de la violncia. Lxit nacional de qu ja gaudia en aquest moment sobserva en Maria Rosa escrita ex professo perqu Maria Guerrero la represents a Madrid. Aquesta pea presenta una trama protagonitzada per la muller dun obrer acusat dhomicidi que s pres i mor en un penal. Dintre daquesta etapa shi troba la seva obra potser ms coneguda, Terra baixa, una de les peces claus per entendre la transici de lesttica romntica als pressupostos modernistes. En aquesta obra Guimer crea un mn mtic: la terra alta, que t com a representant un personatge popularssim, Manelic: MANELIC: (..) mes no ac baix, Marta, que el cel sha enterbolit amb lo baf de tantes misries, i du no et veuria la cara quan parlessis.

183

MARTA: Doncs all dalt, i ara mateix! MANELIC: Si, anem-hi, s, que all es perdona tot; que no s com aqu baix, on tot se corromp [...] Que all dalt, Marta, fins los cossos en la neu se conserven: ves qu faran les nimes! 65
8.2.3. Tercera etapa: recerca de noves formes

Es caracteritza per la recerca de nous camins formals a partir dinfluncies italianes i franceses, sobretot de Henri Becque i Marco Praga. La delimiten Arran de terra (1901), estrenada en itali i La reina jove (1911). A partir de 1900, Guimer havia assolit una personal sntesi entre Realisme i Romanticisme que comenaven a trontollar. Possiblement les causes foren lafany de voler complaure la demanda internacional dels seus drames. Algunes obres que pertanyen a aquest perode sn Andrnica, aferrissada defensa del poble anatoli en el seu enfrontament a Bizanci, en qu la protagonista fou interpretada per Margarida Xirgu. Sol, solet obra en qu pretn un retorn al drama realista de tendncia rural. Laranya, finalment, s la crnica curta dun conflicte familiar que podria connectar-lo amb els corrents coetani: com el Regeneracionisme.
8.2.4. Darreres produccions i retorn als orgens

Entre 1911 i 1917 lautor no estrena cap text. Per, el 1917, encara inicia una nova etapa de producci amb una respectuosa acollida del pblic per la personalitat de lautor. Trobarem obre: com Jess que torna, una condemna de la guerra sense motiu just. Lautor pretn, en aquests darrers anys, reviure lestil i lxit clamors de la primera etapa sense reeixir. El darrer projecte Per dret div, obra inacabada i que va completar Llus Via, sestren el 1926. La repercussi de Guimer sestn per distints mbits; en aquell moment obtingu una gras repercussi pblica i arrib a ser una de les figures ms emblemtiques del catalanisme militant A ms, es convert en un smbol intellectual a Catalunya i fou candidat al Nobel de Literatura e 1913. No laconsegu per no es pot negar la projecci internacional que ha assolit. De fet, molta: de les seves obres han estat dutes al cinema i al teatre.

9 . CON CLUSI ONS El gnere teatral presenta un doble vessant, el literari i lespectacular. Aix justifica que a llarg del tema shagi analitzat no sols la temtica i el tipus de produccions, sin tamb la configuraci escnica que sorigina en aquest perode. El perode que hem estudiat suposa un punt dinflexi en la concepci del fet escnic, especialment des de Frana, i a partir de figures com Hugo. s lpoca de llument de lactor, de le acotacions, de laparici de la figura del director escnic i, sobretot, de la renovaci escenogrfic que inclou els efectes especials. Pel que fa a Catalunya, lescena acull dues finies ben concretes i diferenciades: la culta i l( p opular. La lnia culta, trobar en el drama modern la seva forma dexpressi bsica, mentre qui el sainet ser el gnere, per antonomsia, de les produccions de tarann popular. Tot i aix, amb dues tendncies conflueixen en un punt: el precedent del sainet ser cabdal per a facilitar laparici del drama burgs i per a desenvolupar els trets duna dramatrgia estesa a tots els gneres. Per altra banda, a Catalunya on nacionalisme shavia unit a Romanticisme, la histria medieval s mpliament utilitzada com a mostra duna plenitud que havia de madurar en els temps moderns. Amb tot aix, molts dels

65

GUIMER, NGEL (2001), Teatre. Barcelona: Ed. 62 i la Caixa. (p. 204, acte segon, escena vuitena).

supsits de la Renaixena ocupen lescenari. El teatre de Frederic Soler experimentar tot tipus de processos: tant de posicionament ideo lgic, com de lnia argumental. Possiblement, les grans innovacions que Soler aporta a lescena catalana sn de tall escnic. La crtica ha utilitzat el mot pitarrisme com a sinnim de mal gust, oportunisme i migradesa. Tanmateix, i encara que siguin uns arguments vlids, cal valorar Soler com a liniciador que va ser del teatre catal modern i com a la figura que va dominar lescena catalana durant un ter de segle. La influncia del Romanticisme sanir apaivagant progressivament, fins a davallar en un Realisme, enmig dun trnsit tan subtil que ser difcil de fixar els orgens. ngel Guimer aprofitar les darreres petjades del Romanticisme per emmarcar un teatre amb trets que laproximen al Naturalisme. El tarann poltic, la tensi trgica de les obres i el tractament que atorga als personatges han afavorit que la seva obra hagi estat traduda a totes les llenges occidentals i sel contempli com a dramaturg universal. A banda de ser considerat lautor ms important no sols del teatre catal, sin de tota la Pennsula, en el seu temps.

184
Bibliografia General BOSCH, M. A. i PUIMEDON, P. (1985), Iniciaci a la histria de la literatura catalana. Barcelona: Ed. 62. CARB, F., ROSSELL, R. X., SIRERA, J. L. (1997), Escalante i el teatre del segle XIX Valncia: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de lAbadia de Montserrat. DDAA (1986), Literatura catalana. Barcelona: Edhasa. FBREGAS, X. (1984), Teatre del segle XIX dins Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ed. 62, vol I. FBREGAS, X. (1984), ngel Guimer dins Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ed.. 62, vol 1. FBREGAS, X. (1980), Frederic Soler i el teatre del seu temps dins Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. VII. MARCHESE, A. i FORRADELLAS, J. (1991), Diccionario de retrica, crtica y terminologia literaria. Barcelona: Ariel SANCHIS GUARNER, M. (1980), Els inicis del teatre valenci modern 1845-1874. Valncia: Institut de Filologia Valenciana. Mediateca 2n Batxillerat\Literatura\Guies de lectura\ngel Guimer: Segle XIX. ngel Guimer, per Ramon Bacardit

14. La narrativa histrica, realista i costumista. El naturalisme.Narcs Oller 66

Taula

185

La narrativa histrica, realista i costumista. El naturalisme.Narcs Oller Introducci 1. CONTEXT HISTRIC I SOCIAL 2. NARRATIVA CATALANA DEL XIX 3. LA NARRATIVA HISTRICA 3.1. Produccions en castell 3.2. Produccions en catal 4. EL COSTUMISME 4.1. Tipologia 4.1.1. El quadre de costums 4.1.2. Novella histrica contempornia 4.1.3. Novella de fullet 4.1.4. Altres subgneres 4.2. Emili Vilanova 5. EL REALISME 5.1. Novella realista catalana 5.2. Autors 6. EL NATURALISME 6.1. Bases del Naturalisme 6.2. Preceptes del Naturalisme 6.3. El Naturalisme a Catalunya 6.4. Narcs Oller i el Naturalisme 7. NARCS OLLER 7.1. Dades biogrfiques 7.2. Estil 7.3. Cronologia de lobra de Narcs Oller 7.3.1. Etapa daprenentatge. Entre el Romanticisme i el Realisme 7.3.2. Etapa de consolidaci. Realisme i Naturalisme 7.3.3. Etapa de recerca de noves frmules: Realisme i Modernisme 8. CONCLUSIONS Bibliografia Mediateca

185 185 185 186 186 187 187 187 188 188 188 188 189 189 190 190 190 191 191 192 192 193 193 193 193 193 194 194 194 194 195 195

Introducci
La industrialitzaci i laugment de lalfabetitzaci converteixen el llibre en producte de consum. Amb aix safavorir la professionalitzaci de lescriptor i laccs a la literatura de sectors socials ms amplis. Els orgens de la narrativa catalana del XIX, perd, shan de definir mitjanant la suma de mancances. La construcci daquesta s un procs costs, fins el punt que durant tres dcades totes les mostres de prosa seran escrites en castell. El reeiximent safavoreix sumant esforos: la voluntat de Bofarull, la mirada precisa i sinttica dels narradors costumistes o la basta obra de Narcs Oller, sense oblidar el sentimentalisme de Julita i la tasca, imprescindible, dels crtics Yxart i Sard.

1. CONTEXT HISTRIC I SOCIAL

66
Daprs ALBIACH i DIEGO, ngels et alii. Temari de Llengua i Literatura, volum III. Sevilla: Editorial MAD, S.1., 2005, pgs. 307321.

El context sociocultural del segle XIX es defineix a partir dun seguit de canvis que sn herncia de dos fets histrics produts a lEuropa del XVIII: la Revoluci Industrial i la Revoluci Francesa. Ambdues circumstncies afavoreixen que la burgesia prengui protagonisme i inici el cam cap a la suplantaci de la noblesa. Al llarg daquest procs es fixaran les bases dun nou sistema econmic: el capitalisme. A Catalunya, el panorama literari del XIX oferia una situaci desafortunada desprs de tres segles de davallada cultural dels usos pblics de la llengua i de la literatura culta. En aquest punt, semblava complicat retornar a lestatus de qu havia gaudit la literatura medieval. La Renaixena s el moviment que es planteja la regeneraci de la cultura catalana i ho far a partir dels postulats del Romanticisme, que imperava a Europa. Dels plantejaments romntics, la reivindicaci duna conscincia nacionalista s triada pels renaixentistes com un dels objectius clau del moviment restaurador catal Els gneres literaris daquest segle traspuen la realitat dels canvis socials. Tanmateix, cadascun daquests presentar una realitat prpia. Mentre que la poesia serigeix en eina ideolgica, el teatre pretn, duna banda, divertir lauditori mitjanant les obres de la lnia popular i, daltra, legitimar els valors de la classe burgesa a travs del drama romntic. En laltra cara de la moneda hi ha la novella, que viur una situaci destancament. De fet, el gnere es troba enmig duna crisi que no deixar enrera fins la dcada dels trenta amb lobra Los bandos de Castilla de Ramon Lpez Soler. La crisi del gnere novellstic es deu fonamentalment a dues causes. En primer lloc, la novella del XIX es caracteritza per ser un gnere en contnua transformaci, en constant procs de reelaboraci de la seva estructura i dels procediments narratius. En segon lloc, la condici crtica de la novella ha estat relacionada amb la nova configuraci social i evoluciona parella a lascens de la burgesia. En aquest sentit, el gnere reflecteix la progressi de la classe burgesa, que havia iniciat la seva escalada durant els segles XVI i XVII a Europa, i que arriba a la culminaci arran de la Revoluci Francesa. Posteriorment, inicia una llarga marxa per consolidar-se com a classe urbana dominant econmicament i cultural a lEuropa del segle XIX. Aquest seguiment ser el que acabar per definir la novella com a gnere de la modernitat posterior a la Renaixena. La recerca del gnere i els canvis socials produts de la m de la burgesia, convergeixen en una novella que exigeix el ms elevat grau de realisme a la histria. Aquest es concreta a lhora de mostrar les contradiccions socials entre les aspiracions duna classe oprimida, lobrera, i els somnis duna classe en ascens, la burgesa. La novella, per tant, en la seva evoluci experimentar, duna banda, una degradaci, tan evident com la de la ideologia burgesa i, per una altra banda, viur un procs de transformaci cap a noves lnies dexpressi.

186

2. NARRATIVA CATALANA DEL XIX

Leclosi romntica dintre del panorama narratiu catal shagu denfrontar a tot un seguit de mancances bsiques per poder desenvolupar-se, com ara el prestigi social de la llengua, una tradici literria que recolzs els nous treballs, el pblic lector i la infraestructura editorial. Tot aix justifica que des de la dcada dels trenta, fins a la dels seixanta, la narrativa romntica catalana es desenvolups en castell. A ms, els autors no trobaven en el catal eines suficients perqu vehiculs la novella moderna, senfrontaven a la dificultat de professionalitzaci i no trobaven referncies literries. La darrera novella de qualitat era Tirant lo Blanc de Joanot Martorell que malgrat la seva vlua literria no podia utilitzar-se de referent, en tant que remetia a un mn ja massa allunyat Pel que fa a la tradici narrativa de la Decadncia, tret de Rondalla de rondalles de Llus Galiana no shi trobava cap altra referncia, i aquesta novella per si sola no constitua cap fonament slid Les fonts shagueren de prendre de les traduccions de novelles estrangeres. Davant daquesta problemtica, laparici duna narrativa en catal sexplica perqu la burgesia nopta pel prestigi social, perqu amb la premsa shavia aconseguit un pblic lector i per la voluntat dels autors. Tot i aix, no ser fins el 1862 que no es publicar la primera novella en catal: LOrfeneta de Menrguens dAntoni de Bofarull. Des daquest moment, es vehicula h novella romntica en catal a partir dels models histric, costumista i sentimental. Posteriorment rebr influxos dels corrents realista i naturalista.

3. LA NARRATIVA HISTRICA
La novella histrica s una de les grans aportacions del Romanticisme al panorama literat universal. Acompleix una funci molt concreta: configurar i assentar una memria histrica mitjanant la selecci de moments clau del passat.

s una novella daventures emmarcada en un fons histric en crisi i protagonitzada per uns personatges idealitzats. Els desencadenants de les aventures sn la lluita i lamor. La lluita serveix pel atorgar acci a la trama, mentre que lamor sutilitza per crear la intriga. Narratolgicament la intriga es mant a partir de canvis bruscos descena en moments culminants, i mitjanant lomissi de fets Els orgens, els trobem a Frana amb els postulats i treballs de Victor Hugo i Walter Scott. La mxima aportaci del primer s la proclamaci de la llibertat de lescriptor per fomentar el vessant subjectiu de la histria i extreuren un ensenyament moral. Scott hi contribueix amb la mitificaci de la histria. Ambds models, que no sn excloents, arribaren a la literatura catalana. Scott, en particular, esdevindr el model de Ramon Lpez Soler i de Joan Cortada. A ms, la influncia daquest autor va traspassar els mbits de la literatura, ja que contribueix a orientar la Renaixena cap a la lnia del Romanticisme medievalitzant i conservador La novella histrica catalana recull la consolidaci dels mites nacionals catalans mitjanant la integraci de crnica i dimaginaci. Es caracteritza, respecte la lnia francesa, per la falta dagressivitat terica i perqu deixa en un segon terme la descripci psicolgica dels personatges i les implicacions morals. A mesura que el gnere es conrea, pateix dues evolucions significatives. Per una banda, linters pels fets medievals es desplaa a la histria moderna i contempornia, per tant, sintrodueix elements de la novella de fullet i de costums. Per daltra, es produeix el trnsit de ls del castell al del catal

187

3.1. Produccions en castell

El 1830 sinicia el gnere amb la publicaci de Los bandos de Castilla de Lpez Soler. Aquesta novella era una adaptaci lliure de lIvanhoe dScott i es considera el primer manifest del Romanticisme catal i espanyol. Lobra fou un xit per la reivindicaci histrica que suposava adaptar els models europeus a la histria espanyola. Posteriorment, es realitzar el trnsit a la utilitzaci de la histria medieval catalana. Els primers que ho fan sn el valenci Estanislau de K. Vayo i Joan Cortada. Aquests incorren en una doble contradicci. En primer lloc, utilitzen la histria catalana com a material, per lexpressen en castell. La segona paradoxa sestableix entre la llengua i la intenci, ats la motivaci patritica de qu partien alguns autors Al marge de la histria utilitzada totes les composicions presenten trets comuns. Es mostra un heroi capa de triomfar davant dels contratemps ms inslits i que, abocat a la lluita per una causa noble senfrontava a un poder injust al qual shavia de doblegar en nom dun poble, que apareixia representat en forma coral.

3.2. Produccions en catal

La primera novella que sescriu en catal s LOrfeneta de Menargues o Catalunya agonitzant escrita per lhistoriador Antoni de Bofarull. Lobra est ambientada a principis del segle XV, amb motiu de la mort de Mart lHum i la decisi, arran del Comproms de Casp, que el succes Ferran dAntequera. El fil argumental narra la vida i totes les dissorts del candidat bandejat, Jaume dUrgell. Bofarull pren partit per aquest comte, a qui presenta vctima duna conspiraci entre els compromissaris sotmesos a una srie dintrigues. La novella s, per tant, un acte dexaltaci i de reafirmaci patritiques. Les dcades segents es publicaren altres novelles com El coronel dAnjou (1872) de Francesc Pelai Briz. Aquesta novella, contextualitzada en la guerra de Successi, descriu una trama senzilla protagonitzada per uns personatges sense massa relleu psicolgic. No es pot obviar que moltes daquestes novelles foren escrites per lobligaci moral que simposaren els autors de catalanitzar el gnere. Per aix cal valorar-les, no tant per la qualitat literria, sin per la contribuci que signifiquen a la recuperaci de la novella catalana.

4. EL COSTUMISME
La literatura costumista s la que pren com a matria primera els costums duna societat en un temps histric determinat, amb una intenci fonamentalment descriptiva i amb una marcada tendncia a fer els elements de ficci subsidiaris dun inters de document o testimonial. La base daquest moviment shi troba en lobservaci duna societat en procs dindustrialitzaci i en la constataci dels canvis que aix implica. Davant un mn que est a punt de desaparixer surt la necessitat de descriurel i de plasmar-lo per escrit per tal de salvar-lo. Els espais seran, per tant, els indrets ms autctons, els menys afectats pels canvis, com els barris populars o el mn rural. Les peces costumistes, de marcat carcter descriptiu, es caracteritzen per la mancana dargument i dacci. El que es pretn s fer el retrat descenes i tipus de la realitat popular a partir dun discurs explcit. Les escenes descriuen

ambients tpics com tertlies, cafs o festes de carrer. Els tipus se centren en la presentaci de personatges tpics com els botiguers o els vigilants nocturns. La descripci daquests s superficial, perqu no tenen valor com a ens individuals, sin com a integrants de lambient. Pel carcter sinttic que el defineix i perqu les primeres divulgacions ho feren a travs de publicacions peridiques, el gnere neix relacionat amb larticle periodstic. Tot i que, a partir de 1862, adquireix autonomia prpia i esdev un model narratiu coetani de la novella histrica i de la sentimental. Es vincula amb el Romanticisme perqu introdueix la realitat des duna perspectiva romntica, s a dir, pretn mostrar la fesomia i els senyals didentitat que singularitzen un poble davant dels altres pobles. Tamb es vincula amb el Realisme en tant que narra la realitat quotidiana, tot i aix, no ho fa per defensar la realitat ni per descriure les coses tal com sn, sin per retratar les formes de ser i de comportar-se prpies duna determinada collectivitat o grup.

188

A Catalunya, el terme costumista es legitima per la preexistncia del costumbrismo espanyol i dautors com Mariano Jos de Larra o Ramn Mesonero Romanos. La prosa costumista en catal seria un reflex directe daquests. Tamb parteix duna tradici autctona: els gneres teatrals com el sainet i la narraci costumista del segle XVIII, exemplificada en el Calaix de sastre del bar de Mald. Aix mateix, el costumisme catal hagu de superar un problema lingstic, no podia escriures en castell sense desvirtuar-se; el catal era exigit per les situacions i els personatges. El costumisme escrit en catal es produeix bsicament, en el moment de la Restauraci, encara que ja havia aparegut de manera incipient en una srie de publicacions valencianes de caire satric i de filiaci liberal com El Mole.

4.1. Tipologia
4.1.1. El quadre de costums Fou lexpressi ms caracterstica de la literatura costumista del XIX. s un gnere escrit en prosa que es caracteritza per la brevetat. Es distancia de lestructura de la novella perqu en ser descriptiu no necessita argument. Per aix es basa en les descripcions, detallades i esttiques, i en els dilegs. Tamb sn freqents les intromissions del narrador. En sntesi, el quadre de costums es proposa desquematitzar la realitat. A Catalunya aquest gnere es desenvolupa a partir de dues etapes. En la primera, entre les dcades dels trenta i dels quaranta, apareix als diaris, com a textos en prosa. Sassembla a larticle periodstic i pot consistir en una simple descripci dun costum o duna escena. Latenci se centra en el personatge i en el seu comportament. Lobjectiu del retrat s defensar una determinada idea social i donar prioritat al passat, com s caracterstic de la visi romntica. La segona etapa, al voltant dels seixanta, ofereix un quadre de costums evolucionat. La histria s ms completa i integra elements de la contstica i de lassaig. En aquesta etapa presenta b temtica rural, b temtica urbana. La temtica rural exala la Catalunya patriarcal, fortament tradicionalista i amb un rerafons poltic conservador. En destaca Carles Bosch de la Trinxeria. La temtica urbana, que representa el liberalisme progressista, utilitza els costums populars com a signes didentitat de classe. El representen Robert Robert i Emili Vilanova. Les peces de narrativa costumista sn aplecs daquests quadres i articles. Aix, lobra de Robert Robert, destacat pel to progressista i la visi satrica i humorstica, sn vint-i-set articles de costums publicats en la revista Un tros de paper. Tot i que la mostra costumista ms destacable s Aigoforts de Gabriel Maura. Aquesta obra s un recull darticles i narracions en qu caricaturitza aspectes i tipus quotidians de la ciutat de Mallorca. La vlua la dna la posici moral que pren lautor respecte la societat mallorquina del seu temps ja que s capa de posar-hi distncia des dun matis descepticisme. La narrativa costumista, que es desenvolup sobretot en el perode de la Restauraci, declin francament a principis del segle XX per dues raons essencials. Per una banda, pels canvis demogrfics i socials operats a les ciutats que modifiquen el comportament dels barris vells. Per altra banda, per laparici daltres corrents literaris dominants que eren imprescindibles. 4.1.2. Novella histrica contempornia Aquest gnere es desenvolupa entre 1830 i 1862. Est tracta dobres emmarcades en un moment histric concret, per amb una temtica actual perqu parteixen de la possibilitat que ofereix la narrativa de costums. Destaquen La esplanada dAbd Terrades, en qu lnic personatge popular parla catal en els monlegs, per empra un hbrid entre catal i castell en els dilegs. Laltra novella de rellevncia s El poeta y el banquero de Pere Mata. 4.1.3. Novella de fullet

Apareix al voltant de la dcada dels quaranta, en un intent de dur la literatura a un pblic ms ampli. No suposa cap innovaci tcnica sin que resulta dafegir a la novella de temtica contempornia uns elements dramtics i la finalitat moralitzadora. El 1845 Wenceslau Ayguals dIzco i la seva Maria o la hija de un jornalero inicien el gnere, no sols en lmbit catal sin tamb a Espanya. 4.1.4. Altres subgneres Hi ha altres tipus de narracions, de carcter menor, que sencabeixen dintre del costumisme. Poden ser de tall sentimental com la narrativa nostlgica o el memorialisme costumista; ambdues prenen la memria com a pretext. Tamb hi ha obres de tarann rural, que poden ser de tipus tradicionalista, sovint amb manifestacions del folklore; o costumistes, quan es presenten dos grups socials amb ideologies oposades. Altre gnere s el conte pseudorealista, a cavall entre el costumisme i el realisme que afegeix la novetat dincloure un focus dhostilitat. Aix el diferencia de la resta de textos en els quals apareix la idealitzaci dun model de societat sense portar-lo al conflicte.

189

4.2. Emili Vilanova Va nixer a Barcelona lany 1840. Fou un hereu dels principis i la ideologia de la Renaixena. Possea una slida formaci literria com a producte de la seva afecci per la lectura, principalment de lobra de Balzac per qui va sentir especial devoci. La seva obra es pot dividir en dues etapes. En la primera, determinada per les seves conviccions republicanes, sadscriu als models del costumisme castell i de lhumorisme realista. Ho fa a travs de publicacions en revistes o setmanaris. El 1875, amb lajut dngel Guimer, entra en la revista La Renaixena i inicia una nova etapa. En aquest perode publica nombroses obres per el mxim prestigi lassoleix amb Entre famlia i Escenes barcelonines, reculls dels quadres de costums. Lobra de Vilanova es caracteritza per la descripci dambients i personatges tpics del mn de la menestralia i, sobretot, del barri barcelon de Santa Maria. Parteix duna tendncia objectivitzadora per a plasmar les escenes, per ho amara dun to nostlgic i sentimental, motivat perqu la base sn els seus records personals. Lobjectiu que el guia s poetitzar una realitat vulgar, per aix la seva aportaci ms original sn lestil i el registre lingstic amb qu sexpressen els seus personatges. Es un llenguatge viu, colloquial, ple dexpressions populars parlat amb humorisme i tendresa. El dileg envaeix sovint la narraci, desplaa el paper de narrador a la funci de simple acotador o nelimina per complet la presncia. La concepci escnica daquests articles els fa naturalment aptes per a una reelaboraci teatral. Les descripcions sn exactes i precises i contenen elements irnics i humorstics.

5. EL REALISME
El Realisme s el moviment literari que va dominar la segona meitat del segle XIX com a successor i liquidador del Romanticisme. En oposici a la literatura romntica, la realista es planteja una representaci objectiva de la realitat. Aquesta objectivitat s conseqncia del Positivisme, la filosofia de la cincia que acompanya la Revoluci Industrial i el progrs de les cincies naturals en general. Segons aquest corrent, el saber ha destar basat en la descripci de les dades materials que ofereix la realitat, per tant, es mostra una visi antimetafsica del mn. Lautor realista particip de la ideologia burgesa i urbana i del progrs associat als avenos cientfics que obrin el segle XX. Els mxims exponents hi varen ser Honor de Balzac amb La comdia humana i Gustave Flaubert i la seva Madamme Bovary. Sestengu a totes les literatures europees i fou adoptat per Fidor Dostojevskij, Liev Nikolievich Tolstoj, Charles Dickens o Benito Prez Galds.

190

Lobjectiu principal del Realisme s retratar fidelment i verdica la realitat, per aix es donar un especial relleu al temps i a lespai, el narrador esdevindr cronista, i els fets literaris donaran lesquena a tot all simblic, allegric o fantstic. Malgrat que en la prctica ser molt difcil daconseguir, la proposta terica establir lobjectivitat en el mtode. Aquesta premissa iniciar el que sha anomenat carnets. Els carnets eren blocs de notes que prenien els autors realistes en observar la realitat. Aix, a lhora descriure, partien daquests i combinaven investigaci amb intenci narrativa. Flaubert excellir en lOs daquests. Pel que fa a les coordenades espaciotemporals, aquestes es detallaran minuciosament al llarg dextenses descripcions. s de renom lafany notarial amb qu mostren lespai on transcorre la histria i la localitzaci exacta del moment en lpoca que sesdev. A ms, lautenticitat dels personatges, els la dna la seva vinculaci a aquest context. Daltra banda, demanen la creaci dun llenguatge literari dctil i divers, que semmotlls a les caracterstiques socials i individuals de cadascun dells. Lanhel del narrador realista per exercir de cronista, plenament objectiu de la realitat, el porta a rebutjar tot all subjectiu o parcial i, per tant, tendeix a eliminar del seu discurs els judicis de valor propis. Tot i aix, la novella realista cont un component bsic de crtica social que li confereix, en darrer terme, una dimensi moral. Com que el punt de partida s mostrar la realitat des de tots els mbits de la societat per fer un retrat de la seva evoluci i per configurar la realitat total, hi ha una gran conscincia dels canvis histrics que sestan produint. Reflecteix els grans processos de la societat de lpoca, bsicament la Revoluci Industrial i lascens de la burgesia, amb una visi optimista, sovint triomfalista, del mn. s important assenyalar que, mentre a Europa el Realisme i el Naturalisme sn els dos corrents que dominen el panorama literari de la segona meitat del XIX, a Catalunya els elements diferenciadors de tots dos es troben molt desdibuixats, tal vegada perqu no tenim exponents purs de cadascun dells. 5.1. Novella realista catalana A Catalunya no hi va haver un projecte global de novella realista fora del grup dels crtics Josep Yxart, Joan Sard i del novellista Narcs Oller, ja que malgrat als vuitanta i noranta la infraestructura novellstica millor, encara no era possible parlar duna consolidaci perqu les bases eren massa frgils i anacrniques. La novella realista catalana connecta amb el Realisme en tant que plasma la vida social del moment, que estava determinada pels processos que comport la Revoluci Industrial i per la desaparici de la societat pairalista rural. Tanmateix es desdiu daquest corrent perqu no conrea els trets ms caracteritzadors. Tcnicament, no fa s del mtode objectivista i la concepci que els elements han de constituir un tot orgnic, sin que, en les novelles, els materials es juxtaposen. Lanlisi social no parteix de la introspecci psicolgica, sin que sapropa al costumisme. A ms, el narrador s omniscient i, des daquest, se cerca la complicitat amb el lector. Aix provoca que se li atorgui a la novella una concepci didctica i que sutilitzi com a eina de divulgaci ideolgica, fins i tot, moral. Aquesta caracterstica lallunya, completament, de lobjectivitat propugnada pel Realisme.

5.2. Autors
Dels autors vinculats al Realisme trobem dues constants: la romntica i la ms prpiament realista. Aquells novellistes que parteixen duna visi romntica sn Gaiet Vidal i Mart Gens Aguilar. Sn autors que amb una visi patriarcal de la realitat, sinclinen a una novella de costums rurals. La novella Julita de Mart Gens suposa el model de novella sentimental catalana. La protagonista s una herona romntica. La trama narra escenes hiperbliques dins dun context real per inversemblant i s aix el que la diferencia del costumisme, que s lnic model romntic que juga amb la versemblana. Per altra banda, enllaa

amb el Realisme perqu sinsinuen tcniques psicologistes i apareixen descripcions anmiques en termes cientfics i filosfics. Els novellistes amb ptica realista, tot i que no assumeixen plenament el Realisme per la distncia que mantenen en lanlisi del cos social, saproximen, temticament, a lideari balzaqui. Carles Bosch de la Trinxeria: pertany a la noblesa rural dels Pirineus. Al prleg de la seva obra ms rellevant, Lhereu Noradell, exposa la seva teoria de la novella. Assumeix el cars instructiu i didctic realista, per afegeix el fet fictici com a tret indispensable per a la creaci literria. En aquesta obra tracta els temes socials que envolten una famlia per no fa aparixer idees o paraules malsonants.

191

Josep Pin i Soler: saparta ja decididament de les descripcions de la ruralia catalana i dna mostres duna maduresa realista. Escriu tant obres de ficci, com humanistes o de viatges. Les obres de ficci configuren una trilogia formada per La famlia dels Garrigas, Jaume i Nobe. Utilitza la idea de saga per a narrar la histria duna famlia catalana darrels pageses que, a causa dels canvis socioeconmics, es trasllada a la ciutat. Del Naturalisme, adapta alguns elements com la influncia de lambient o el pes de lherncia. Mentre que, al Realisme, sapropa en la utilitzaci dun llenguatge, allunyat de retoricisme i amb pluralitat de registres. Dolors Montserd de Maci: socialment, fou capdavantera diniciatives per a protegir la dona treballadora, totes elles de fons conservador. s autora dun conjunt de novelles on senalteix la petita burgesia, amb procediments molt prxims als del costumisme. Destaca lobra La fabricanta en qu, a banda dinstruir les dones treballadores, les avisa del perill que comporta el socialisme. Autors del Grup dOlot: tots els autors daquest grup participen duna ideologia comuna: el catalanisme carl. Cal destacar Josep Berga, autor de Lestudiant de la Garrotxa i Mari Vayreda, que, a ms de dedicar-se a la pintura, va escriure novelles com Records de la darrera carlinada, Sang nova i La punyalada. Aquesta darrera sambienta en les lluites entre bandolers de lexrcit carl i els pagesos de la Garrotxa. s una novella peculiar i innovadora per laprofundiment psicolgic amb qu presenta el protagonista.

6. EL NATURALISME
De 1850 a 1890 sestn el perode literari batejat per la crtica amb el nom de Naturalisme en les literatures europees, que s considerat com una extensi del Realisme. El Naturalisme literari va ser hereu del racionalisme de la Illustraci francesa, que sinspirava en el positivisme filosfic dAugust Comte i dHippolyte A. Taine, i del positivisme cientfic, representat per Lamarck, pseudnim de Jean-Baptiste de Monet, per Charles Darwin i per Claude Bernard. El Naturalisme partia dun codi molt ms teoritzat que no el Realisme. De fet, mile Zola va elaborar un seguit dassaigs que ens permeten conixer els seus postulats67. Lany 1867, Zola defin el mot com les tendncies que dominaren la novella i el teatre a partir dels anys 1867 i 1870. Es referia al moment en qu el positivisme havia assolit un lloc ms o menys ferm en el terreny del pensament. Si b Zola en fou el teoritzador, tant ell com el crtic Taine situaren Honor de Balzac com a cap de lescola i varen admetre que el Naturalisme era una evoluci, en tant que superaci, continuaci i negaci, del Realisme. Tanmateix, lexistncia duna base terica slida no va implicar ladopci mimtica del moviment fora de Frana. En efecte, a lhora dintegrar el Naturalisme arreu dEuropa, els crtics varen haver dadaptar-lo a cada societat i a cada tradici literria.

6.1. Bases del Naturalisme

En els seus plantejaments terics, Zola insistia a exigir els novellistes que situessin els seus personatges, que havien de ser reals, en un medi tamb real. Amb tot, pretenia oferir al lector un fragment de la vida humana; aix saconseguia una finalitat moral. En aquest sentit, el procs creatiu del novellista es trobava a peu de carrer, s a dir, que havia de cercar informaci a la prpia societat per tal de comprendre lindividu. I, alhora, havia de dur a terme un gest moral per fer veure les errades i les febleses de la societat, com una mena dautocrtica. Dels treballs de Zola, sextreu que el tret definidor ms rellevant del Naturalisme s la base del mtode cientfic experimental. A ms, en aquests texts, Zola assenyala la diferncia entre determinisme i fatalisme. Per a lautor, aquest darrer concepte suposa la manifestaci necessria dun fenomen, independentment de les condicions en qu es genera. En canvi, el determinisme s la condici necessria dun fenomen, la manifestaci del qual no s forada. Per tant, suposa el bandejament de la psicologia i de la metafsica. A partir daqu, lautor sesfora a

67

ZOLA, E. Le Roman exprimental (1880) i Les romanciers naturalistes (1881).

negar el carcter fatalista enfront del determinisme que es reivindica des de les rengleres naturalistes. Lobjectiu del mtode experimental de tota investigaci cientfica s tamb aplicat al gnere novellstic. Al text literari es mostra mitjanant lestabliment de lligams entre qualsevol fenomen i la seva causa prxima. Per tant, es tracta desclarir les condicions necessries per manifestar aquest fenomen, procediment que es troba en la base del determinisme. Quan Zola es planteja de traslladar tot aquest mtode fams a la tradici literria, ha dexplicar per qu actua duna forma i no duna altra. Sembla obvi que el mateix determinisme que saplica a les cincies experimentals no es pot emprar per aplicar-lo de manera mecnica per a les novelles naturalistes. Lexperimentador, ho s, en el sentit que segueix el mtode experimental, que consisteix a fer variar els fenmens naturals i a fer-los aparixer en condicions en les quals la natura no es presenta. Lobjectiu s descobrir el seu determinisme, s a dir, les seves causes. Contrriament, lestudis observador, no varia les circumstncies o condicions obertes per a la natura. Quan es manifesta el resultat de lexperincia realitzada per lexperimentador, aquest automticament esdev observador i constata els resultats. Un i altre, desenvolupen una funci fonamental en el mtode cientfic, especialment en traslladar-lo a la novella. La mateixa comesa atorga Zola al novellista: ...el novellista est fent dobservador i dexperimentador. Lobservador dna els fets tal com els ha observat. Posa el punt de partida, estableix el terreny slid sobre el qual marxaran els personatges i es desenvoluparan els fenmens. Desprs, lexperimentador prepara i institueix lexperincia. 68 Zola fa actuar els personatges per a mostrar-hi que la successi de fets hi ser tal com lexigeix el determinisme dels fenmens posats a estudi. El novellista ha dactuar sobre els carcters, les passions, els fets humans i socials tal com actua un cientfic. El determinisme, per tant, domina tots els fenmens humans i, dins daquest determinisme, exerceix un paper destacat la llei de lherncia i del medi.

192

6.2. Preceptes del Naturalisme

Manuel de Montoliu afirma que lesttica del Naturalisme es basa, duna banda, en el precepte heretat del Realisme que la novella havia de ser objectiva i impersonal, sense intervenir en el joc de les passions preses de la realitat. El novellista considera la seva prpia realitat separada de la realitat objectiva que ell contempla, i es limita a reflectir-la, tenint cura de no fer participar per a res la realitat del seu propi jo. Aquesta s lactitud que prenen els seguidors de lescola naturalista i realista. Un segon precepte, aquest ja especficament naturalista, s que la novella ha de resultar una articulaci estructurada a partir de les observacions sobre les combinacions ms espontnies de la vida. Es tracta, doncs, duna mena dexperincia de laboratori en qu es constaten les reaccions humanes davant determinats estmuls. Aquest procediment para especial atenci al fet que tot en la vida de lindividu est rigorosament determinat per la seva constituci fsica, alhora que rebuda dels seus familiars, fruit de les lleis de lherncia. El tercer precepte, que esdev conseqncia de lanterior, s que lautor ha de treballar aquesta experincia amb un criteri purament determinista. Per aix, sha dentendre que totes les accions humanes sn producte de les lleis fisiolgiques fatals. En aquest punt es posen de relleu la llei de lherncia i la llei del medi ambient, que s titllada domnipotent pels naturalistes. En sntesi, podem concloure que el positivisme i el materialisme determinista sn els fenmens filosfics de lescola.

6.3. El Naturalisme a Catalunya

A Catalunya, el Naturalisme consisteix en la recreaci dels postulats terics i aix explica el distanciament que es produeix entre el Naturalisme catal i tamb lhispnic respecte del de Frana. La causa es troba, sobretot, en el rebuig del rerafons ideolgic del moviment francs. De fet, crtics i escriptors hispnics consideraran les bases del moviment, per mai cap dells assumiria com a prpia la visi determinista zoliana del mn. Yxart i Sard, soposen a la idea le dterminisme domine tout que Zola propugnava en Le roman exprimental. Els crtics catalans no consideren lhome com un ser merament fisiolgic, sin que s un ser complex que integra tant la matria com lesperit. A ms, neguen que sigui tan sols producte de les lleis del medi i de lherncia, altrament, ells introdueixen lelement de la voluntat humana, com una capacitat per contrarestar els factors que el condicionen.

68

ZOLA, E. (1971), Le Roman exprimental. Pars.

En la mateixa direcci, Yxart i Sard recusen la identificaci entre el mtode cientfic i la creaci artstica, i la negativa dels catalans va encara ms enll, fins el punt de no considerar el mtode cientfic. Com ha estat vist, el plantejament zoli de la novella, com una cincia dexperimentaci que incorpora el mtode cientfic, es troba en la base del Naturalisme, i aquest constitueix a ms, el fet diferencial respecte del Realisme, que shavia limitat a lobservaci. Podem inferir, per tant, que els crtics catalans no aconsegueixen de superar els postulats purament realistes basats en la valoraci de la realitat sensible com a nica font de coneixement.

6.4. Narcs Oller i el Naturalisme

La crtica, durant prop duna trentena danys, ha atribut a Oller la tasca dintroduir el Naturalisme a Catalunya. Ara b, els estudiosos de la seva obra, com Maurici Serrahima i Manuel de Montoliu coincideixen a assenyalar que lautor no acab de reproduir els preceptes de lesttica naturalista. Per a fer aquestes afirmacions, Montoliu es fonamenta en el prefaci que Zola feu a la traducci francesa de La papallona. En aquestes pgines, lautor nega de manera taxativa la inclusi dOller dintre del corrent naturalista, i dentre els motius que el porten a exclourel destaca la idealitzaci que hi observa dels personatges. Montoliu, per tant, admet com a definitiva la sentncia del que ha estat considerat el pare del Naturalisme. En la mateixa lnia sexpressa Serrahima en manifestar que Oller mai no va participar dels principis filosfics de lescola, s a dir, del positivisme i del materialisme determinista. Per al crtic, Oller no va anar ms enll dacceptar els procediments i els propsits literaris. Daltra banda, fent un estudi comparatiu entre lobra dambds autors, assenyala que la insistncia de les seqncies descriptives, apropen Oller molt ms a Balzac que no a Zola. Altres estudiosos, com ara Yxart, no intenten cap identificaci de la literatura dOller amb els preceptes de lesttica naturalista. Tanmateix, s que ho far el crtic Sard. Sergi Beser, per la seva banda, considera les novelles com una mena de sntesi dun treball agudament realista i dun romanticisme afilat i aclaparador. A ms, de totes les obres, se ninfereix una tesi moral. En qualsevol cas, i tenint en compte tots aquests elements, Beser tampoc no deixa de posar en qesti la inclusi de lautor entre els naturalistes. La narrativa dOller s el resultat de la fusi, per una banda, del naturalisme de Zola i, per una altra, de la creaci daquest sentimentalisme moralista, que sembla allunyar-nos cap al romanticisme tradicionalista.

193

7. NARCS OLLER 7.1. Dades biogrfiques

Narcs Oller va nixer el 1846 a Valls. Ha estat un dels novellistes ms importants de la literatura catalana del seu temps, ja que assol fama europea. Tot i que la seva formaci fou romntica, es decant cap a lesttica naturalista, cosa que li va permetre doferir una reproducci de la societat daleshores. Aix signific un trencament amb la literatura catalana vuitcentista mitjanant la incorporaci duna lnia temtica nova i duna visi del mn fins a aquell moment desconeguda. A ms, aquests canvis varen suposar per a Oller la creaci dun llenguatge narratiu i dun estil novellstic nous. Oller fou, sens cap mena de dubte, el creador de la novella catalana moderna.

7.2. Estil
Pel que fa a lestil literari, es pot equiparar als autors realistes. Ara lautor posa els recursos literaris al servei del seu propsit: el retrat de la societat catalana de lpoca de la Restauraci. Els procediments literaris que utilitza per donar coherncia al seu corpus literari, segons Balzac, sn de diversa tipologia. Situa lacci en un escenari bipolar; aix podem trobar tant trames inserides en un ambient rural, com en lurb, i davant de loposici camp/ciutat, Oller es posa en contra del mn rural. De la seva postura, sen deriva la idealitzaci del mn urb en detriment del mn rural. Els protagonistes sovint es repeteixen en diverses de les seves obres i, aix mateix, sobserva la reiteraci de temes secundaris a partir dels quals queda travat el corpus novellstic. Finalment, pel que fa a largument, en gran part dels casos est dominat per la temtica de la histria i aquesta normalment es reprodueix a travs de lluites. A propsit de les consideracions de Balzac, Serrahima assenyala alguns retrets: duna banda, els personatges estan caracteritzats no pel gest sin per la paraula, per no es produeix cap sincronitzaci. I, daltra banda, hi ha una manca dobjectivitat davant dels aspectes llardosos de la realitat, que sn presentats de manera grotesca.

7.3. Cronologia de lobra de Narcs Oller

Oller va entrar tard en el mn de la literatura i no ho va fer com a professional, sin com a afeccionat. Si a aquestes circumstncies afegim la de trobar-se amb una llengua que, corrompuda com estava, no aprofitava per a la novella, es pot entendre fcilment la inseguretat i la vacillaci per a prendre part del panorama literari. Tot aix, la dOller s una obra considerable i admet un estudi en tres etapes. 7.3.1. Etapa daprenentatge. Entre el Romanticisme i el Realisme El perode de temps entre el 1872 i el 1883 varen ser uns anys daprenentatge i de formaci duna base esttica coherent. En aquest temps escriu collaboracions per a la premsa castellana i comen una novella en castell, que mai no acabaria. Lautor realitz el canvi de llengua coincidint amb el temps en qu prengu contacte amb la novella realista francesa, tot i que no shi va adscriure plenament. De fet, lobra daquesta etapa no trasllueix ni de bon tros totes les seves lnies temtiques, ni tampoc segueix les tcniques prpiament realistes. Ho demostra la novella ms important daquest temps, que fou tamb la que li propici fama europea: La papallona.

194

La papallona: fou publicada el 1882 i assol gran importncia, tot i que no aconsegu de superar la fase de transici. Es percep la intenci realista, per no aconsegueix deixar enrere les convencions de la novella. Aix, duna banda, els ambients sn descrits amb minuciositat i el carcter dels personatges s perfilat al detall, la qual cosa indica la superaci del costumisme i la proximitat al Realisme. Daltra banda, dos elements: el tema i el moralisme del final, acosten els esquemes de lobra a la novella de fullet. Lnic element de sorpresa per a Zola, i que admet com a legtimament naturalista, fou la vivacitat de lambient social que envolta les figures humanes que participen del drama recreat en aquesta obra. 7.3.2. Etapa de consolidaci. Realisme i Naturalisme Lxit de pblic i de crtica obtingut per La papallona aferm la confiana de lautor pel que feia a la seva aptitud artstica i a la de la novella realista i naturalista, que havia pres com a model. Oller se sent segur i escrigu quatre novelles i diversos contes i relats, datats entre el 1884 i el 1898. Lescanyapobres: s una novella esquemtica i constitueix un autntic esperpent. Es desenvolupa en el marc duna societat rural en vies dindustrialitzaci. Lautor personifica els diners i lavarcia en la figura trgica de lOleguer i en la de la seva esposa, la Tuies. Lanlisi del context social, la tcnica descriptiva i lelement lingstic de la novella, sadscriu de ple en el Realisme. Del Naturalisme sn, en canvi, la descripci cientfica del procs de lavarcia, i tamb la finalitat moral que shi observa. Ara b, Lescanyapobres inclou, a ms, alguns elements romntics i daltres costumistes. En qualsevol cas, aquesta obra marca les lnies de la futura novella del segle XX. Vilaniu: s una novella de collectivitat, no de personatges. El tema central s la calmnia, per ambientada en un marc molt concret. Hi ha un tractament molt superficial dels personatges. Comena seguint les pautes del Realisme per acaba romnticament, com un fullet. La febre dor: Oller escriu la novella en el moment culminant de la seva popularitat. De fet s lobra ms coneguda de lautor i sembla que tamb la ms important, ara b, no la de major qualitat. Les dues parts que la componen deixen veure una novella de costums que retrata la vida social i econmica de la Barcelona del segle XIX. Reflecteix el pas duna Barcelona menestral a una Barcelona burgesa i industrial arran de la febre de la borsa dels anys 1890 i 1891. La novella se subscriu al concepte de novella global proposat per Balzac, en tant que fa aparixer personatges de relats diferents. La bogeria: s una novella amb pretensi desdevenir estudi psicolgic de la malaltia de la demncia, i de les conseqncies socials daquesta a travs del personatge de Daniel Serrallonga. Els efectes sn contats des de tres perspectives distintes: la del narrador, la dun amic del malalt i la del metge. Amb tot, La bogeria s una novella programtica que no sallunya gaire dels casos cientfics desenvolupats per Zola. La tcnica narrativa, totalment subjectiva, emprada per Oller en aquesta obra, abandona de ple lobjectivitat postulada per lescola naturalista. Aspecte, si ms no definitiu, de la renncia definitiva del Naturalisme. 7.3.3. Etapa de recerca de noves frmules: Realisme i Modernisme Pilar Prim: aquesta novella, publicada el 1906, completa la srie de grans pintures de costums burgeses i s, com les altres novelles de tesi, moralitzant. Es pot observar com cessa completament la influncia de lescola naturalista.

8. CONCLUSIONS
La construcci duna narrativa catalana en el segle XIX s un procs llarg i ardu perqu exigeix la creaci dune s bases necessries perqu es desenvolupi. Es pot afirmar que s la voluntat dun grup dautors i el posicionament

lingstic de la classe dominant, la burgesia, que posaran en funcionament els mecanismes necessaris per a crearla. Tot i aix, no ser fins a la dcada dels seixanta que no es publicar la primera novella en catal. Per altra banda, els models narratius amb qu es vehicular seran lhistric, el costumista i el realista. La narrativa histrica catalana enllaa directament amb el precepte del Romanticisme de configurar la memria dun poble mitjanant la recreaci de moments histrics significatius. A Catalunya, sinicia el gnere en castell i amb la histria espanyola com a matria, posteriorment sassum la necessitat de recrear els mites nacionals catalans. Finalment, amb Antoni de Bofarull, sopta per emprar el catal en la prosa. Laparici de la narrativa de costums es justifica pels factors poltics i socials que trasbalsen la societat vuitcentista. Els canvis que es produeixen comporten que apareguin uns nous costums i, per tant, la desaparici dels vells. La literatura costumista neix de la necessitat de salvaguardar de loblit tot all que sest perdent. A Catalunya, el costumisme evoluciona des de la tradici autctona del sainet i a partir de linflux del costumbrismo espanyol. Les caracterstiques daquest gnere exigeixen que sigui expressat en catal. Neix lligat a revistes i a publicacions peridiques i tindr dos vessants: el rural i lurb. El primer de caire conservador, el segon de tarann liberal. Sn despecial importncia els noms de Robert Robert, pel to progressista que aporta, i dEmili Vilanova, per la riquesa dexpressi i destil. Quant als gneres, el cim lassoleix el quadre de costums que es caracteritza per la brevetat i se centra en la descripci descenes de manera tipificada. Altres expressions costumistes seran la narrativa dhistria contempornia i la novella de fullet que ajuden, especialment la darrera, a augmentar el pblic lector. El costumisme, en integrar com a matria temtica la realitat actual, afavoreix el pas al Realisme. Aquest moviment, fa seves les teories del Positivisme i les trasllada a lmbit literari. Lobjectiu s fer un retrat completament imparcial de la realitat i allunyar tot all que formi part del mn dels sentits o de la imaginaci. s un gnere lligat a la societat que lenvolta i, per tant, en reflectir els progressos. El Realisme catal no assumeix, narratolgicament, els principis del moviment i sovint el retrat de la realitat sapropa ms al costumisme que no al Realisme. Els autors que shi vinculen oscillen entre un tarann ms romntic i un de ms realista. Aquests darrers saproximen a lideari balzaqui a travs de la temtica. Dels romntics, cal destacar Mart Gens i Aguilar per instaurar el model de novella sentimental. El Naturalisme suposa una extensi del Realisme per amb una codificaci ms exhaustiva. El teoritzador fou Zola i li atorg la caracterstica ms distintiva: el mtode cientfic o experimental. A ms, li va negar el fatalisme a favor del determinisme, sempre regit per les lleis de lherncia i del medi ambient. A Catalunya, valoren les bases del moviment, per no sassumeix com a prpia la visi determinista zoliana del mn. El Realisme catal es configura al voltant del triangle Yxart-Sard-Oller. Els dos primers sn els crtics que sencarreguen de crear les bases perqu les tesis naturalistes arrelin, tot i que no pretenen integrar el mtode cientfic a la creaci artstica. Narcs Oller s, per excellncia, el novellista del XIX, tot i les limitacions, prpies i contextuals, de qu partia. La seva adscripci al Naturalisme ha estat qestionada. Ben cert s que, a excepci de La bogeria, on rex en el domini de la tcnica naturalista, la resta de la producci ser la sntesi dun sentimentalisme moralista i dun realisme balzaqui.

195

Bibliografia

BOSCH, M. A. i PUIMEDON, P. (1985), Iniciaci a la histria de la literatura catalana. Barcelona: Edhasa. DDAA (1986), Literatura catalana. Barcelona: Edhasa. DDAA (1984), Histria de la literatura catalana. Barcelona: Ed. 62. OLLER, N. (1962), Memries literries. Histria dels meus llibres. Biblioteca biogrfica catalana, nm. 31. Barcelona: Ed. Aedos. OLLER, N. (1948), Obres completes. Biblioteca Perenne, nm. 8. Barcelona: Ed. Selecta. RIQUER, M., COMAS, A. i MOLAS, J. (1980), Histria de la literatura catalana, vol. VII. Barcelona: Ariel. ROBERT, R. (1965), La Barcelona del vuit-cents, a cura de Llus Marfany, Antologia catalana, nm. 11. Barcelona: Ed. 62. YXART, J. (1980), Entorn de la literatura catalana de la Restauraci. Barcelona: Ed. 62.
Mediateca CD/Literatura\Taules cronolgiques\Arxius documentals: 3. La novella al segle XIX Documents diversos relatius al tema dins CD/Literatura\ Historiografia\Segle XIX

Notes:

(Huntingdon, Suffolk, 25 d'abril de 1599 Londres, 3 de setembre de 1658)

196

Poltic angls. Fou educat en un ambient purit, la qual cosa influ en el seu carcter i confer a la seva actuaci poltica un sentit mstic i providencialista. Comen l'acci pblica durant el primer decenni del regnat de Carles I; el 1628 fou elegit membre del parlament, que fou dissolt l'any segent. En sser reinstaurat (1640), hi figur com a membre de l'oposici a la monarquia absoluta i a l'Esglsia episcopal. Durant la guerra civil form un exrcit revolucionari, el New Model Army, els membres del qual rics i burgesos pertanyents a diverses sectes religioses es caracteritzaren per llur radicalisme i oposici a l'episcopalisme. La desfeta dels reialistes (Naseby, 1645) precipit el conflicte entre l'exrcit i el parlament. Cromwell adopt una posici moderada i, en principi, pensava negociar amb el rei. S'opos al decret de dissoluci de l'exrcit aprovat pel parlament i, desprs de l'intent de fugida del monarca (1647), depur el Parlament (1648) i aconsegu de la resta de parlamentaris la condemna a mort de Carles I (1649) i la proclamaci de la Repblica (Commonwealth). Fou nomenat membre del consell d'estat i del consell d'oficials de l'exrcit, i, de fet, esdevingu amo absolut del poder. Promogu la incorporaci d'Irlanda (1649-50) i d'Esccia (1650-51), dissolgu el parlament (1653) i establ el protectorat (1653; ell mateix prengu el ttol de lord protector). El nou rgim represent el retorn de la revoluci cap a principis moderats. Establ l'Acta de Navegaci (1651) i derrot les Provncies Unides (1654); d'aquesta manera assegur la prosperitat de la burgesia mercantil de Londres. El nou rgim era sostingut bsicament pel seu prestigi i, per aix, en morir ell, el parlament reinstaur la monarquia en la persona de Carles II. [EC@]
ii

(Arras, Artois, 6 de maig de 1758 Pars, 28 de juliol de 1794)

Poltic i revolucionari francs. Exerc d'advocat a Arras (1781), on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals (1789). Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, form part de l'oposici democrtica i, influt per les idees de Rousseau, reclam el sufragi universal i defens la plena democrcia poltica i social, d'acord amb els interessos de la petita burgesia. La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l'Incorruptible. Fou president del club dels Jacobins (1790), l'evoluci democrtica del qual impuls decididament. S'opos a la poltica bellicista dels girondins, que creia perillosa sense haver consolidat l'obra revolucionria a l'interior del pas, i acus La Fayette de cercar el poder absolut. Desprs de les jornades de l'agost del 1792, augment la seva influncia i esdevingu un dels dirigents principals de la Comuna de Pars. Elegit diputat a la Convenci, dirig, juntament amb Danton i Marat, la poltica dels jacobins. Fou partidari de l'execuci de Llus XVI, de l'eliminaci dels girondins i de la creaci del Comit de Salvaci Pblica, del qual fou el mxim dirigent. En satisfer bona part de les reivindicacions dels sans-culottes, obtingu llur suport, que li permet d'exercir un poder absolut. Impuls mesures revolucionries radicals, domin les insurreccions contra la revoluci, conjur el perill exterior i instaur el culte a l'sser Suprem. Aprofit la lluita de faccions entre els revolucionaris extremistes per a eliminar qualsevol oposici a la seva poltica, i envi Hbert i Danton a la guillotina. Passats, per, els moments de perill, que podien justificar les mesures excepcionals, la seva actuaci autoritria li fu perdre el suport popular i no pogu evitar d'sser detingut durant el cop d'estat del 9 termidor, que ell havia provocat amb les seves amenaces. Malgrat sser momentniament alliberat per les forces insurrectes de la Comuna de Pars, li manc decisi i, en sser novament detingut, intent de sucidar-se. Fou guillotinat, juntament amb Saint-Just i d'altres dirigents jacobins, el 10 termidor (28 de juliol). Amb la seva execuci, la burgesia moderada recuper el control del procs revolucionari (Reacci termidoriana), que havia passat a mans dels radicals. La vinguda d'un Robert (o Roberts) Pierre a Perpiny, a la tardor del 1791, per tal d'introduir al Principat propaganda revolucionria i una traducci al catal de la constituci francesa, ha fet suposar a alguns historiadors que Robespierre en persona hauria pres part en la campanya per a atraure's els catalans a la Revoluci Francesa. Emili Vigo ha demostrat la impossibilitat d'aquesta estada de Robespierre a Catalunya.
iii

Livi, Tit [llat: Titus Livius] (Pdua 59 aC - 17 dC) Historiador rom. Resid a Roma, sinteress per la retrica i la filosofia i escriv dilegs morals; desprs es consagr a la seva gran histria del poble rom (comenada abans del 27 aC), que li valgu la celebritat i lamistat dAugust. Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republic, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes. Els 142 llibres de la seva histria de Roma Ab Urbe condita (Des de la fundaci de lUrbs), dels quals noms han pervingut 35, comprenien des dels orgens fins a lany 9 aC. Molt aviat en foren redactats sumaris ( periochae), per fer-ne un manual dhistria nacional, grcies als quals se t una idea de les parts perdudes. Ms que una labor cientfica o crtica, s un monument artstic, on la veritat histrica, ms que contrafeta, hi s transfigurada a travs de prodigis, llegendes i reflexions. (EDA)
iv

Agust, sant (Tagaste 354 - Hipona 430)

El ms important pare de lEsglsia llatina. De mare cristiana i pare pag, de petit no fou bateja t i menyspre el cristianisme fins que, colpit per la lectura de lHortensius de Cicer inici la recerca de la veritat que el dugu a la conversi (386) al cristianisme, desprs dalguns anys dadhesi al maniqueisme i a lescepticisme. Aprengu dels neoplatnics la tesi de la prioritat de lordre espiritual-intelligible, sobre el material-sensible. Aix, juntament amb el contacte que tingu amb sant Ambrs, bisbe daquella ciutat, el predispos a admetre el Du cristi, espiritual i creador del mn. A Tagaste organitz una comunitat monstica (388). Ordenat sacerdot el 391, quatre anys desprs fou consagrat bisbe dHipona. La seva obra escrita reflecteix la problemtica filosfica i teolgica que ms el preocupava. Aix, la crtica dels escptics i del dualisme maniqueu en les primeres obres, totes elles escrites entre el 386 i el 391; la polmica amb els donatistes i els pelagians en opuscles cronolgicament posteriors; el comentari als textos bblics i els tres ms vastos intents de sntesi: De Trinitate (400-416), De Genesi ad litteram (401-412), La ciutat de Du (412-426). Les Confessions (400) sn un relat biogrfic de la seva evoluci ideolgica. Tot el pensament augustini volta entorn de dos temes fonamentals: Du i lnima. Du s aquella nica rea litat immutable i transcendent que porta lenteniment a afirmar aquelles veritats absolutes que ni tan sols lescptic no pot posar en dubte (principis lgics, matem tics, tics i, en primer lloc, la prpia existncia). Quant al mn, mutable i imperfecte, fou fet per Ell del no-res lliurement (creaci) segons el model de les coses, precontingut en la seva intelligncia (idees exemplars). Amb el mn sorgeix el temps, el qual, per,

noms t existncia plena en lnima, nica realitat oberta al passat (per la memria), al present (per latenci) i al futur (per lexpectaci). Malgrat les seves imperfeccions, les criatures han rebut lempremta de Du: en totes hom descobreix la imatge de la Trinitat, sobretot en lnima humana, amb les seves tres potncies de memria, enteniment i voluntat. Per tamb en lhome (compost de cos i dnima, tal com Plat lentenia) es troba el mal, en especial el mal moral o pecat. Lactual inclinaci a defallir de lautntic b s una conseqncia del pecat original, que li rob la llibertat (no el lliure albir, mer poder psicolgic delecci), nicament recuperable mitjanant la grcia. Agust s anomenat Doctor en la Grcia. Elabor una teologia de la histria interpretada com un lent triomf de la ciutat de Du (espiritual) sobre la ciutat del mn (dominada per legoisme). (EDA)
v

197

Sneca, Luci Anneu [llat: Lucius Annaeus Seneca; i a no confondre amb el tamb Luci Anneu Sneca, dit el Vell o el Rtor (Crdova segle I aC - Roma ~37 dC) Rtor i historiador llat, pare de L. A. Sneca. Tamb escriv una obra sobre les formes de retrica del seu temps: Oratorum et rhetorum sententiae divisiones colores. ] (Crdova 4 aC - Roma 65 dC) Escriptor, filsof i poltic llat. Els seus mestres eclctics liniciaren en la prctica de certes doctrines austeres i exerciren sobre ell una influncia intellectual molt profunda: configuraren el seu estocisme humanitzat pel sentiment i la unitat destil i de pensament que lliga totes les seves obres. Comen una brillant carrera dadvocat que abandon davant lenveja de Calgula. Es consagr totalment a la filosofia i a les lletres, freqent lalta societat i esdevingu lhome desitjat de la gent refinada. De tot aix, la seva fama dausteritat en sort entelada i don esquer als seus enemics. Fou acusat dadulteri i condemnat a mort pel senat, Claudi fu que la sentncia no sacompls, per li fou decretat lexili a Crsega. Torn com a preceptor de Ner i comen la seva poca poltica. No fou un dictador, ni un intrpret mecnic i inflexible de la llei, damunt tota la seva gesti poltica plana un sentit dhumanitat. En desfermar-se la crueltat de Ner, es retir dels afers pblics, per no trob la pau que anhelava perqu no el perdonaren ni els seus enemics ni la rancnia de lemperador que li tramet lordre de llevar-se la vida. Aix ho fu: sobr les venes i mor plcidament. La seva obra abraa els dilegs (De providentia, De constantia sapientis, De ira, De vita beata, De otio, De tranquillitate animi, De brevitate vitae, Ad Polybium de Consolatione, Ad Helviam de consolatione, De clementia, De beneficiis), els set llibres sobre Naturales quaestiones, els vint de les Epistulae Morales, les nou tragdies en vers (Hercules, Troades, Phoenissae, Medea, Phaedra, Oedipus, Agamemnon, Thyestes i Hercules Oetaeus), la stira contra lemperador Claudi (Divi Claudii Apocolocyntosis). Ultra aquestes obres, tenim encara notcia dun gran nombre descrits de Sneca que shan perdut. Llur estil constitueix una novetat: el trencament amb el perode ciceroni substitut per unes frases en qu es palesen la brevetat, la repetici, la asimetria, lanttesi, etc, un estil, per, vivacssim dobservaci psicolgica. Quant al fons, no presenta ni caient personal ni constncia. Tota la seva filosofia, a ms de tenir un caient moral, tendia, eclcticament i pragmticament, a la direcci duna vida. Malgrat aquesta inconstncia doctrinal i les seves contradiccions, Sneca s una de les grans figures del pensament i de la literatura llatines i els seus escrits constitueixen sempre una font de reflexi. Sovint apareix citat en els texts literaris catalans medievals i renaixentistes. s un dels clssics ms admirats dels humanistes i la seva obra ha estat constantment traduda i comentada. Laportaci de varis pensadors determin la presncia constant del filsof llat en la literatura catalana fins a lpoca moderna. (EDA)
vi

Dante (o el Dant) (Florncia 1265 - Ravenna 1321)

Nom amb qu s conegut el poeta itali Dante Alighieri (la forma Dante s un diminutiu del nom Durante). Fill de famlia gelfa de noblesa menor, sadher a lescola potica del dolce stil novo . Estudi teologia i filosofia. Arran de la seva participaci en la vida poltica, el 1302 fou condemnat a exili, la qual cosa el separ dels problemes locals florentins i li obr nous horitzons. En aquesta poca escriv Convivio i De vulgari eloquentia i comen la Divina Commedia. El pensament que els seus problemes es resoldrien amb larribada a Itlia (1310) del nou emperador Enric VII i la possibilitat duna concrdia Imperi-Esglsia li inspir la redacci de De monarchia. Cal distingir tres tipus dobres en la producci de Dant: les potiques, les doctrinals i la Divina Comdia. a) Les obres potiques, en itali, pertanyen al corrent stilnovista i sn representades per la Vita Nova que ha estat definida com la histria ideal de lamor de Dant per Beatriu i poesies soltes, reunides posteriorment a Rime. b) Quant a les obres doctrinals, destaquen: Convivio, De vulgari eloquentia i De monarchia, la primera escrita en itali, i les altres dues, en llat. En el Convivio (13041307), obra incompleta, tracta temes molt diversos. Les idees no sn originals, sin que procedeixen d Aristtil i dels seus comentaristes. De vulgari eloquentia (1304-1307), tamb incomplet, s una defensa en llat de les llenges vulgars. I De Monarchia, la millor de les obres doctrinals de Dant, proclama la independncia de lImperi i de lEsglsia. Altres obres de Dant en lla t sn Quaestio de aqua et terra (1320), dues Eglogae bucliques (1320-21) i les Epistolae. (EDA)
vii

Petrarca, Francesco (Arezzo 1304 - Arqu Petrarca, Vneto 1374)

Poeta itali. La seva vida fou llarga, moguda i complexa; amb un amor, Laura (sobretot literari), i moltes relacions amoroses. Preocupat per les seves obres i pel seu llegat a la posteritat, sacost als autors antics, a qui veia com a companys ideals, els imit i obtingu la coronaci potica a Roma (1341). Com a humanista, la seva cultura fou vasta i refinada, ms literria que filosfica. Condemnava la corrupci i decadncia de lEsglsia i volia tornar a la simplicitat evanglica. Les seves obres difcils de datar, per la constant revisi que en feia han dsser classificades en obres en llat i obres en vulgar, tot i que cronolgicament foren coetnies. Les obres llatines responen al seu humanisme, i foren les que li procuraren xit en lpoca: en vers, hi ha Africa, cant pic segons el model de Tit Livi; les 12 glogues de Bucolicum carmen, sota ficci pastoral; les Epistolae metricae, en 66 hexmetres ; i 7 Psalmi poenitentiales, religiosos. La prosa aplega obres histriques De viris illustribus; Rerum memorandarum libri, compilaci depisodis histrics agrupats per virtuts morals; i el Itinerarium syriacum, pretesa guia de Terra Santa, obres polmiques De suis ipsius et multorum ignorantia, defensa dAristtil contra averroistes venecians; Invectivarum contra medicum quendam libri IV, defensa de la poesia contra la cincia i les arts mecniques, etc, i obres tico-filosfiques: De vita solitaria; De otio religioso, enaltiment de la vida monstica; De remediis utriusque fortunae, vademcum de vida diria, en forma de 253 dialoguets, molt llegit fins al segle XVIII, sovint en la traducci italiana (1427); i Secretum, examen de conscincia, fonamental per a conixer la personalitat de Petrarca. El seu epistolari s molt abunds, tot i sser cartes dirigides a parents i amics (com Boccaccio ), personatges coetanis i de lantiguitat, sn escrites literriament. Ell mateix les distribu i orden, retocant-les constantment, en: Familiares, Seniles, Sine nomine i Posteritati, breu autobiografia fins el 1351; a ms de Variae, recollides desprs de la seva mort. La poesia en vulgar tosc de Petrarca comprn el Canzoniere i els poemes dels Trionfi. a) Mtricament, formen el Canzoniere

317 sonets. 29 canons (suficients perqu la can antiga fos anomenada can petrarquesca), 9 sextines. 7 balades i 4 madrigals . Hi predominen les poesies lriques, amb dos temes cabdals lamor per Laura i la fugacitat de la vida terrenal, amb la caducitat de la bellesa, expressats amb una llengua molt simple, que en feren un model lingstic. b) Els Trionfi (obra comenada el 1352 i mai no acabada) s un poema allegric en tercets encadenats, format per 6 triomfs successius (Amor, Castedat, Mort, Fama, Temps, Eternitat), intent dimitaci de la Divina Comdia. Les dues grans conquestes de Petrarca, originalitat tan psicolgica com estilstica, foren la base del petrarquisme. Possiblement, una de les vies de penetraci a Catalunya fou la cort pontifcia dAviny, on lhumanista itali havia viscut: el 1337 el prior de Panissars, Guillem de Colldecanes*, copi De vita solitaria, i aviat el tractat fou conegut en els cercles cancellerescs. La primera traducci catalana s de Bernat Metge (de la versi llatina del darrer conte del Decamerone, de Boccaccio), i a la dedicatria B. Metge confessava la seva admiraci pel poeta. Per fou en les obres originals que B. Metge penetr ms a fons en lesperit humanista, tant a Apologia, inspirada en el Secretum, com a Lo somni. El dominic Antoni Canals tamb degu iniciar-se en Petrarca en aquest ambient cancelleresc de fervor humanista, incorporat a Scipi e Anbal*. Se conserva un florilegi tret de De remediis utrisque fortunae: Flors de Petrarca de Remeis de cascuna Fortuna, editat el 1936. La carta de Niccol Acciaiuoli fou traduda tamb al catal (Lletra de reials costums, inclosa al Tirant lo Blanc ). De les obres italianes de Petrarca, la que ms testimonis deix sn els Trionfi, especialment durant la segona meitat del segle XV. Al segle XVI, els poetes catalans, dHug de Montcada a Pere Seraf. ja tenen en Petrarca com en Ausis March el seu model preferit. (EDA)
viii

198

Boccaccio, Giovanni (Pars? 1313 - Certaldo, Toscana 1375)

Escriptor itali. Fill natural dun mercader, sinici a Florncia en lart mercantil i el 1327 fou enviat a Npols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334. Com a conseqncia de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagu destablir-se a Florncia, on gaud de fama i dautoritat: daquest perode data la seva amistat amb Petrarca i la seva orientaci cap a una vida ms ordenada. En la producci de Boccaccio cal distingir dos perodes. Al primer (fins el 1355) pertanyen les seves obres de creaci en itali; el segon perode (des del 1355) comena amb el menyspreu de lobra literria anterior i dhuc lintent de destruir-la, i es caracteritza per la dedicaci a escriure llibres derudici, generalment en llat. Moltes obres seves foren la preparaci lingstica i potica de la seva obra mxima: el Decameron * (el Decamer), duna gran influncia en la literatura universal. Les primeres obres foren escrites a Npols: La caccia di Diana (1333?), poema mitolgic en tercets; el Filocolo (1336), novella daventures, en una prosa molt llatinitzant; i el Filostrato (1338), novella cavalleresca en octaves, que explana un episodi del Roman de Troie, els amors de Troilo i Griselda. La Teseida (1340-41), poema en octaves, fou comenat a Npols i acabat a Florncia, on escriv les altres obres: el Ninfale dAmeto (1341-42), lAmorosa visione (1342-43), lElegia di madonna Fiammetta (1343-44) i el Ninfale fiesolano (1344-46?). La darrera obra de creaci, Il Corbaccio (el Corbatxo) (1354-55), marca un retrocs i representa la transici a lobra erudita. La seva producci en llat s fora abundosa: a ms depstoles i del Bucolicum carmen cal esmentar De genealogiis deorum gentilium (1350-60), De casibus virorum illustrium (1354-64), De claris mulieribus (1354-64) i De montibus, silvis, fontibus, lacubus, fluminibus, stagnis seu paludibus et de nominibus maris (1632-66), diccionari, per matries, de noms geogrfics de lantiguitat. Fou el primer estudis de Dant . Boccaccio influ en la literatura catalana medieval. Del 1429 s la traducci completa del Decameron, excellent de comprensi i de vivacitat. Aproximadament del 1440 s la traducci de la Fiammetta. Il Corbaccio fou, per, lobra que ms actu en la literatura catalana. Lo somni de Bernat Metge ns una imitaci molt directa. La Fiammetta deix empremtes en lobra de Ros de Corella i dHug Bernat de Rocabert, en el Tirant lo Blanc. en el Curial e Gelfa. etc. (EDA)
ix

Ovidi Nas, Publi [llat: Publius Ovidius Naso] (Sulmona 43 aC - Tomis 17 dC) Poeta llat. Viatj a Grcia per perfeccionar-se en la carrera jurdica. Aviat freqent la companyia dHoraci, Tibul i Properci, esdevingu poeta mund a la moda, i freqent la cort dAugust. El 8 dC fou relegat per ordre de lemperador a Tomis, on es mantingu durant deu anys en contacte amb Roma i implor, endebades, lamnistia. La seva obra el pre senta com un home cultivat, enginys, refinat, per facecis, sovint superficial, apassionat pels costums del seu temps, familiaritzat amb la mitologia clssica i la contstica alexandrina, hbil per la retrica i dotat duna gran facilitat versificadora. Pertanyen a la seva joventut (del 15 aC al 2 dC): una tragdia, Medea, que sha perdut; els Amores; les Heroides, aplec de quinze lletres fictcies denamorades mtiques i de sis ms dels amants absents; l Ars amatoria, manual de la seducci, al qual el poeta afeg com a complement i palindia unes Medicamena faciei feminae i uns Remedia amoris. A la maduresa del poeta corresponen les Metamorfosis, obra mestra de la poesia narrativa universal, i els Fasti, una mena de calendari nacional de les festes romanes, amb un cant per a cada mes. Les obres principals del seu exili sn les Tristia i les Epistulae ex Ponto, dos reculls delegies personals. Cal esmentar, encara, Ibis, una llarga invectiva contra un vell amic, i Haliutica, tractat sobre els peixos i la pesca, del qual sha conservat un fragment. Durant ledat mitjana (especialment als segles XII i XIII) fou un personatge de llegenda i, ms tard, un model per a les escoles i els humanistes. No pocs elements ertics dOvidi suniren amb els conceptes feudals de la poesia trobadoresca. Fou conegut i estudiat, de vegades indirectament, durant els segles desplendor de la literatura catalana, des de Bernat Metge i de lautor de Curial e Gelfa, aix com de Jordi de Sant Jordi i Ausis Marc, fins a Pere Seraf i Francesc Fontanella. Joan Ros de Corella es benefici mpliament del mitgraf en les seves narracions mitolgiques. (EDA)
x

Valeri Mxim [llat: Valerius Maximus] (? segle I aC - segle I dC) Escriptor llat. Protegit de S. Pompeu, lacompany al proconsolat de lsia (~27 aC). Escriv els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium (Fets i dites memorables), obra que constitueix un manual on rtors i filsofs trobaven una muni dancdotes perfectament ordenades (culte, cerimnies, carcter, etc), i que esdevingu tamb un model per als escriptors medievals i renaixentistes. A la literatura catalana s citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratria, per Pere de Fenollet, vescomte dIlla. s particularment interessant la traducci que en fu fra Antoni Canals, que serv de base a daltres traduccions fetes en castell durant el segle XV. (EDA)
xi

Muret, batalla de

Batalla lliurada el 13 de setembre (o el 12 segons altres versions) del 1213 entre les tropes catalano-occitanes, comandades per

Pere I de Catalunya-Arag, i els croats francesos. Aquests, capitanejats per Sim IV de Montfort, es trobaven assetjats dins la plaa forta de la vila de Muret (Llenguadoc) i sortiren a lencontre de les forces catalano-occitanes. En una acci que mai no ha pogut sser explicada satisfactriament, es llanaren a lencontre del monarca catal i aconseguiren de donar -li mort. Aquest fet decisiu els aport la victria. Amb aquesta desfeta termin la influncia poltica catalana en les terres llenguadocianes i Occitnia an definitivament vers labsorci i lanihilaci en mans de la corona francesa.
xii

Johann Gottfried von Herder (Mohrungen, Prssia Oriental, 25 dagost de 1744 - Weimar, 18 de desembre de 1803)

Filsof, escriptor i pedagog alemany. Fou deixeble de Kant, que linflu. Viatj per diversos pasos per tal de conixer llur s investigacions pedaggiques i es pos en relaci amb Diderot, DAlembert i els enciclopedistes. A Estrasburg fu amistat amb Goethe, en el qual influ extraordinriament. Influ sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crtica literria i promogu el Sturm und Drang. Experiment els seus postulats pedaggics, don impuls a la investigaci filolgica i fix les bases dun estudi comparatiu de la religi i la filosofia. s autor d ber die neuere deutsche Literatur (Sobre la nova literatura alemanya, 1767), Kritische Wlder (Selves crtiques, 1769) i Ideen zur Philosophie der Geschichte der Menschheit (Idees sobre la filosofia de la histria de la humanitat, 1784-91). [EC@]

199

xiii

El romanticisme sinicia a Alemanya, i el ttol del drama de Klinger Sturm und Drang (tempestat i impuls) dna el tema al moviment. Goethe, amb la seva novella Die Leiden der jungen Werther (1774), tracta el que ser el gran tema romntic la rebelli de lindividu contra lestructura de la societat, amb el sucidi de Werther. Madame de Stal introdueix el romanticisme germnic a Frana.