Amfibis i rptils del Mont

Per Xavier Bjar Domingo(*)

El poblament herpetolgic del Mont ve marcat per la seva situaci geogrfica, la seva litologia i la seva geomorfologia, per tamb per les actuacions humanes seculars en aquest petit pas que, en alguns perodes i en determinats indrets, tant han diversificat els paisatge vegetal com lhan homogenetzat. Des de la solana del Soler fins a Beuda i des del torrent dEspinau fins al Pedr de Sant Miquel, es coneixen amb seguretat vuit espcies damfibis, tot i que el nombre podria arribar a tretze si es t en compte que cinc hi han estat trobades molt a prop. Pel que fa als rptils, el nombre despcies observades arriba als disset.
Amfibis Nom com Salamandra Trit palmat Granota pintada Ttil Gripauet Gripau com Reineta Granota verda Nom cientfic Salamandra salamandra Lissotriton helveticus Discoglossus pictus Alytes obstetricans Pelodytes punctatus Bufo bufo Hyla meridionalis Pelophylax perezi Rptils Nom com Drag com Lludri llistat Lluert Llandardaix com Sargantana ibrica Sargantana roquera Sargantaner gros Nina Serp verda i groga Nom cientfic Tarentola mauritanica Chalcides striatus Lacerta bilineata Timon lepidus Podarcis hispanica Podarcis muralis Psammodromus algirus Anguis fragilis Hierophis viridiflavus

* Delegaci de la Garrotxa de la Instituci Catalana dHistria Natural, xevi.bejar@gmail.com DOI: 10.2436/20.8010.01.52 Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, volum 42 (2011) Xavier Bjar Domingo

43

Amfibis Nom com Podrien ser-hi: Trit pirinenc Trit verd Gripau desperons Gripau corredor Granota roja Calotriton asper Triturus marmoratus Pelobates cultripes Bufo calamita Rana temporaria Nom cientfic

Rptils Nom com Serp dEsculapi Serp blanca Serp llisa septentrional Serp llisa meridional Serp verda Serp daigua Serp de collaret Escur pirinenc Nom cientfic Zamenis longissumus Rinechis scalaris Coronella austriaca Coronella girondica Malpolon monspessulanus Natrix maura Natrix natrix Vipera aspis

Els amfibis estan fortament condicionats per la presncia de punts daigua (fonts, bassals, basses, obis i rierols); en depenen totalment per a la seva supervivncia. El Mont est format per roques calcries, amb poca aigua superficial disponible: pocs cursos hdrics, la majoria temporals o efmers, noms duen aigua quan plou molt. Les basses, les fonts, els obis, creats o mantinguts per la gent del pas, sn absolutament necessaris per a assegurar la presncia de molts amfibis. Fora de lpoca de reproducci, la dependncia daquests animals de laigua varia segons lespcie. Les ms terrestres sestenen al llarg del masss i apareixen ms o menys pertot arreu: salamandra, ttil, gripauet i gripau com. Altres shi estan sempre a prop de laigua: el trit palmat, la reineta i la granota verda hi apareixen, bsicament, al vessant sud del Mont. Els tipus i lestructura de la vegetaci tamb hi influeixen. Hi ha poques espcies que siguin estrictament forestals, la majoria prefereixen ambients oberts, que combinin prats i conreus amb petites bosquines i/o zones arbrades. Tamb defugen espais agrcoles uniformes que han eliminat marges i tanques vegetals. La salamandra (Salamandra salamandra) s possiblement dels urodels ms comuns. Ocupa tot el masss i tots els rangs altitudinals des dels 300

44

Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, volum 42 (2011) Amfibis i rptils del Mont

fins als 1.100 metres. Les seves larves es troben arreu, en rierols, basses i fonts. Els tritons sn menys freqents. El trit pirinenc (Calotriton asper) s un endemisme pirinenc molt lligat a cursos ombrvols daigua permanent, freda i neta. No es disposa de cap cita concreta dins de la zona destudi per no es pot descartar la seva presncia, sempre molt puntual per manca dhbitat, perqu hi ha poblacions en zones properes. El trit palmat (Lissotriton helveticus) i el trit verd (Triturus marmoratus) prefereixen aiges ms calmes, sovint basses amb abundant vegetaci aqutica, sobretot aquest darrer. El trit verd (Triturus marmoratus) s molt ms exigent i molt ms car de veure, de fet, alguns autors el situen a prop del Mont per no es disposa de dades concretes. El trit palmat (Lissotriton helveticus), ms com, sentn, a part de les basses, per petits gorgs en rierols des dels 300 metres fins als 900 metres. Entre els anurs, el ttil (Alytes obstetricans) es distribueix arreu del masss i a totes les alades. Ladult no s fcil de veure per s descoltar a partir del mes de mar. El seu cant, semblant al de xot, i amb el qual es pot confondre fcilment, s especialment caracterstic. Els seus capgrossos sn molt abundants i gaireb els nics que es poden trobar durant tot lany a laigua. La granota pintada (Discoglossus pictus) s una espcie dorigen nordafric que sha anat estenent per la Garrotxa en els darrers anys. Al Mont s fora abundant a terra baixa, en espais agrcoles, i es distribueix pel vessant sud fins als 450 metres. El gripauet (Pelodytes punctatus) s petit, tacat de verd, dhbits molt discrets fora de lpoca de reproducci. Hi ha observacions sobretot al vessant sud per no s descartable que pugui aparixer tamb al vessant nord. El gripau com (Bufo bufo) s, dels anurs, el ms ests, fcil de trobar arreu per menys abundant en alada i en rees forestades. El seu parent ms proper, el gripau corredor (Bufo calamita), ms redut de mida, t tamb una distribuci ms restringida, i ocupa les planes meridionals properes a lrea destudi. La reineta (Hyla meridionalis) i la granota verda (Pelophylax perezi) es distribueixen sobretot als peus del masss, gaireb sempre en el seu vessant sud, malgrat que apareixen tamb en punts permanents daigua de linterior de la muntanya. La granota roja (Rana temporaria), que mant poblacions en rees properes, no ha estat observada al masss. Daparixer, ho faria al nord i est del masss, on podria ocupar torrenteres i bassals temporals de camins i pistes formats en roderes dels vehicles. Alguns autors han observat una altra espcie ms a les planes de Mai i Beuda per no ha estat detectada al Mont, es tracta dun amfibi rar dobservar: el gripau desperons (Pelobates cultripes).

Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, volum 42 (2011) Xavier Bjar Domingo

45

ELS RPTILS Amb lexcepci de la serp daigua (Natrix maura), adaptada als ambients aqutics, els rptils viuen, a diferncia dels amfibis, desvinculats de laigua. Ocupen hbitats ms secs i amb major insolaci, tot i que, com passa amb altres grups danimals, algunes espcies prefereixen ambients ms freds on dominen les comunitats vegetals eurosiberianes. La presncia dels rptils al masss ve tamb condicionada per lestructura de lhbitat. Hbitats amb una alta cobertura forestal sn molt ms pobres que espais que alternen boscos i ambients oberts. Qualsevol discontinutat en un hbitat forestal una clariana, un cingle, un prat s molt ms ric que el mateix hbitat que lenvolta. Els rptils ms freqents al Mont sn els sauris: els llangardaixos, les sargantanes i el drag. Hi ha tres tipus de sargantanes: la sargantana roquera (Podarcis muralis), la sargantana ibrica (Podarcis liolepis) i el sargantaner gros (Psammodromus algirus). Aquest darrer semblaria lespcie ms mpliament distribuda. Es tracta dun sauri de mida mitjana que domina en ambients emmatats i emboscats i sel troba arreu amb excepci dels indrets ms ombrvols. No es disposa de gaires dades de les altres sargantanes, en part per la dificultat de distingir-les entre elles. Les dues, per, sn presents al Mont i comparteixen lhbitat on la ibrica ocupa els bitops ms secs i assolellats i la roquera als ms frescs i humits. El drag o salamanquesa (Tarentola mauritanica) s un sauri nocturn, fora conegut per lhbit dacompanyar-nos sota els fanals les nits destiu on esperen pacientment caar arnes i altres insectes que sn atrets per la llum. Est mpliament distribut i s present a moltes construccions de la plana. Hi ha dos grans sauris: el lluert (Lacerta bilineata) i el llangardaix com (Timon lepidus), com passa amb les sargantanes i, malgrat que hi ha llocs on conviuen, el lluert tendeix a ocupar els ambients eurosiberians i el llangardaix com, els mediterranis. Entre els rptils daspecte serpentiforme, sense potes o quasi, el ms abundant s la nina o serp de vidre (Anguis fragilis). Li agrada els espais oberts ms o menys humits a qualsevol alada, sempre que hi hagi vegetaci abundant. Laltra espcie, amb potes molt redudes, s el lludri llistat (Chalcides striatus) del qual es disposen de poques dades a lentorn de la riera dEspinau, a Seguer i al cim. Almenys nou espcies de serps sn presents, una de les quals, la serp verda i groga (Hierophis viridiflavus), va ser observada per darrer cop fa unes desenes danys al nord del masss. Dos ofidis dhbits grimpadors es reparteixen entre

46

Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, volum 42 (2011) Amfibis i rptils del Mont

els ambients ms oberts i/o mediterranis: la serp blanca (Rinechis scalaris) i en els ambients eurosiberians: la serp dEsculapi (Zamenis longissimus). Apareixen dues petites serps especialitzades en la cacera de sargantanes. La serp llisa septentrional (Coronella austriaca), de muntanya, amb dues observacions al cim, i la serp llisa meridional (Coronella girondica), termfila, segurament molt ms abundant per fora desconeguda pels seus hbits crepusculars. I dues ms dhbits aqutics: la serp daigua (Natrix maura) i la serp de collaret (Natrix natrix). La serp de collaret es troba al llarg del torrent dEspinau, a Beuda i a la Guixera. De la serp daigua, que en indrets propers s molt ms abundant, noms es disposen dobservacions al sud, des de Can Grau a Salvanera. s probable que la serp verda (Malpolon monspessulanus) sigui el representant ms abundant dels ofidis, com passa a la resta de lAlta Garrotxa. s el ms gran: hi ha exemplars que poden superar els dos metres de llargada. I s, com lescur pirinenc (Vipera aspis), verins. Ara b, la perillositat de la serp verda s menor, el seu ver s menys potent i t dificultat a lhora dinjectar-lo en una mossegada fortuta, ja que les dents del ver es troben al fons de la mandbula. Lescur, en canvi, s molt ms efica i encara que no acostuma a ser mortal en persones adultes sanes, la seva mossegada aconsella latenci en un hospital. Lescur pirinenc sembla mantenir una poblaci dispersa des de la plana fins al cim.

AGRAMENTS Xavier Borruel, Ferran Bravo, Rafael Carbonell (Delegaci de la Garrotxa de la ICHN); Eduard Filella (Societat Catalana dHerpetologia), Mike Lockwood (Delegaci de la Garrotxa de la ICHN), Albert Montori (Asociacin Herpetolgica Espaola), Josep Llus Moretones i Jan Serra.

REFERNCIES ASOCIACIN HERPETOLGICA ESPAOLA. Base de Dades dAmfibis i Rptils dEspanya. Departament de Biologia Animal (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona, mar 2011. MACIAS, M. Els Hrptils de la Garrotxa. Beca Ciutat dOlot 2000 dinvestigaci en cincies naturals, Indit, 2000. MACIAS, M. Amfibis i Rptils de la Garrotxa. Bubok. 2001. SOCIETAT CATALANA DHERPETOLOGIA. Base de Dades dAmfibis i Rptils, mar 2011.

Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, volum 42 (2011) Xavier Bjar Domingo

47