` ARITMETICA Primavera 2014 Grup de tarda Llista dexercicis

entera i aplicacions Divisio 1. () Digueu si les igualtats seg uents s on o no divisions enteres i, per a cadascuna de les que ho siguin, quins s on el dividend, el divisor, el quocient i el residu. (a) 15 (c) 15 (e) 15 (g ) 15 (i) 15 = 3 = 4 = 30 = 30 = 15 4 4 0 (1) 1 + 3, + 1, + 15, + 15, + 0, (b) 15 (d) 15 (f ) 15 (h) 15 (j ) 15 = 3 = 4 = 30 = 30 = 15 (4) 3 0 1 (1) + 3, 3, 15, 15, + 0.

o. Demostreu que per a tot 2. Fixem un nombre natural b > 1, que anomenarem base de numeraci nombre natural x > 0 existeix n 0 i existeixen nombres x0 , x1 , . . . , xn {0, 1, 2, . . . , b 1} u nics tals que xn = 0 i x = x0 + x1 b + x2 b2 + + xn bn . Aquesta expressi o sanomena lexpressi o de x en base b; lexpressi o en base b del nombre zero es 0. Els nombres 0, 1, . . . , b 1 sanomenen les xifres (o els d gits) en base b; els nombres x0 , x1 , . . . , xn sanomenen les xifres (o d gits) de x en base b; en general, la xifra que ocupa la posici o 0-` esima sanomena la xifra de les unitats; aix , x0 es la xifra de les unitats de x. 3. Sigui b > 1 una base de numeraci o i sigui k 1 un nombre natural. Demostreu que les xifres k de lexpressi o en base b de qualsevol nombre natural x s on els nombres naturals les expressions dels quals en base b sobtenen en agrupar de k en k les xifres de lexpressi o de x en base b (a partir de la xifra de les unitats). e el nom dels nombres naturals; noteu que, essencialment, dep` en 4. Expliqueu de quina manera sobt de la seva representaci o decimal. 5. Siguin b > 1, b > 1 dues bases de numeraci o, x > 0 un nombre natural, i x = x0 + x1 b + x2 b2 + + xn bn , x = x0 + x1 b + x2 b 2 + + xm b m

les expressions de x en les bases b i b , respectivament. Qu` e es necessita saber fer per a calcular la segona a partir de la primera? Dissenyeu un algoritme per a fer-ho. on nombres expressats en base 6. () Les expressions bada, beca, b0a, b0ca, cada, ceba, c0ca, i f 0ca s setze, amb les xifres habituals, 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, a, b, c, d, e, f . (a) Escriviu aquests nombres en notaci o decimal. (b) Feu els c` alculs seg uents directament en base setze: (1) la suma bada + b0ca, (2) la resta cada c0ca, (3) la multiplicaci o ceba beca, (4) i la divisi o entera de f 0ca entre b0a. (c) Escriviu els resultats de les operacions anteriors en notaci o decimal. 1

7. () Si un nombre enter sescriu 235 678 943 215 en base 1331 = 113 i 23 56 78 94 32 15 en base 121 = 112 , quin es aquest nombre escrit en notaci o decimal? 8. () (a) En quina base el nombre 136 sescriu 2 5 3? (b) En quina base el nombre 621 sescriu 2 5 1 3? 9. () Calculeu el quocient i el residu de la divisi o del polinomi f = (1 + x)6 entre el polinomi g = x 1. o de polinomis en base g .) Sigui g Z[X ] un polinomi m` onic, no constant. Demostreu 10. (Expressi que tot polinomi f Z[X ] admet una expressi ou nica de la forma f = a0 + a1 g + + ak g k , amb a0 , a1 , . . . , ak Z[X ], polinomis de grau menor (estrictament) que el grau de g . 11. (Expressi o de polinomis en base g .) Siguin k un cos i g k [X ] un polinomi no constant. Demostreu que tot polinomi f k [X ] admet una expressi ou nica de la forma f = a0 + a1 g + + ak g k , amb a0 , a1 , . . . , ak k [X ], polinomis de grau menor (estrictament) que el grau de g . 12. () Expresseu el polinomi f = (1 + x)6 com a polinomi en les pot` encies (a) de x; (b) de x 1; (c) de x + 3. 13. () Expresseu el polinomi f = (1 + x)6 en base x2 + 1. `xim comu divisor i algoritme dEuclides Ma 14. Siguin a, b, nombres enters diferents de zero i d un m` axim com u divisor de a i b. Demostreu que existeixen nombres enters x, y tals que ax + by = d, 0 x < |b/d|, i |y | |a/d|, i que x, y s on els u nics nombres enters per als quals se satisfan aquestes condicions. Proveu, tamb e, que, si b no es m ultiple de a, llavors es |y | < |a/d|. 15. () axim com u divisor i el m nim com u m ultiple dels nombres enters 2047 i 2225. (a) Trobeu el m` (b) Idem per a 2200 i 2816. 16. () axim com u divisor d > 0 de la parella de nombres enters a = 2795 i b = 2314. (a) Trobeu el m` (b) Trobeu nombres enters r, s tals que d = ra + sb, amb 0 r < b/d. o, ara, amb la condici o que sigui 0 r > (c) Feu el mateix per a la parella a = 2842, b = 3567, per` b/d. 2

17. Suposeu que A es un conjunt on hi ha denida una operaci o associativa (que denotem multiplicativament) i amb element neutre, 1, i que a A es un element per al qual hi ha un nombre natural n 1 tal que an = 1. (a) Descriviu algun exemple daquesta situaci o. (b) Demostreu que a es invertible. (c) Demostreu que existeix el menor nombre natural d 1 tal que ad = 1 i que d es un divisor de n. El nombre natural d sanomena lordre de a. Tamb e es diu que a es un element dordre d. (d) Demostreu que si i, j s on nombres naturals tals que ai = aj , llavors la difer` encia i j es m ultiple de d. (e) Demostreu que, per a tot nombre natural k 1, lordre de lelement ak es d . mcd(d, k )

(f) Suposem que a, b A s on elements dordres d, d , primers entre si, i que ab = ba. Demostreu que ab es dordre dd . 18. Calculeu mcd(28n 5, 35n 8), per a tot nombre enter n. o 19. () Per a tot nombre enter n, considereu la fracci (a) Comproveu que t e sentit en Q. (b) Demostreu que es irreductible. 20. () (a) Proveu que, per a tot nombre enter n, es mcd(n, n + 1) = 1. (b) Sigui k Z un nombre enter tal que, per a tot t N, es mcd(t, t + k ) = 1. Demostreu que k = 1. (c) Esbrineu per a quins valors de k Z es t e que, per a tot s N, es mcd(s, s + k ) = 2. 21. () Siguin a, b Z nombres enters tals que mcd(a, b) = 1. Calculeu mcd(a + b, a b) en funci o de a i b. 22. () Siguin a, b Z nombres enters tals que mcd(a, b) = 1. Calculeu mcd(a2 + b2 , a2 b2 , 2ab) en funci o de a i b. 23. (a) Siguin a, m, n nombres naturals, m = n. Calculeu mcd(a2 + 1, a2 + 1). (b) Siguin m, n nombres naturals i d := mcd(m, n). Demostreu que mcd(2m 1, 2n 1) = 2d 1. 24. (a) Observeu que, si a, b s on nombres enters qualssevol, se satisfan les propietats seg uents: a, ( ) a b 2 mcd 2 , 2 , (a ) mcd(a, b) = mcd ,b , (2 ) ab mcd ,b , 2 si b = 0; si a, b s on tots dos parells, si a es parell i b es senar; si a, b s on tots dos senars.
m n

4n + 5 . 2n + 3

(b) Expliqueu com es poden utilitzar aquestes propietats per a dissenyar un algoritme de c` alcul de mcd(a, b) que comporti, com a m` axim, tantes iteracions com el doble del m` axim dels nombres de xifres bin` aries de a i b. 25. Demostreu que, per a tot nombre enter k , els nombres 6k 1, 6k + 1, 6k + 2, 6k + 3, 6k + 5 s on primers entre si dos a dos; es a dir, que per a a, b {6k 1, 6k + 1, 6k + 2, 6k + 3, 6k + 5}, a = b, es mcd(a, b) = 1. 26. Considereu lenunciat Per a tot nombre enter k , els nombres 3k + 2, 5k + 3, 7k + 5 s on primers entre si dos a dos. Si es veritat, demostreu-lo; si es fals, corregiu-lo. 27. Siguin a, b Z nombres enters tals que a > 0, b > 0 i mcd(a, b) = 1. (a) Demostreu que si ab = c2 , per a algun nombre enter c, llavors existeixen x, y Z tals que a = x2 , b = y 2 , i mcd(x, y ) = 1. (b) Doneu un exemple que ensenyi que en el cas en qu` e no sigui mcd(a, b) = 1, es pot tenir una igualtat de la forma ab = c2 , amb c Z, per` o a i b no quadrats. 28. Siguin a, b Z nombres enters. (a) Proveu que si mcd(a, b) = 1, llavors mcd(an , bn ) = 1, per a tot nombre natural n. (b) Proveu que si mcd(a, b) = d, llavors mcd(an , bn ) = dn , per a tot nombre natural n. 29. () Siguin a1 , a2 , . . . , an Z nombres enters i d = mcd(a1 , a2 , . . . , an ). (a) Demostreu que existeixen nombres enters r1 , r2 , . . . , rn tals que r1 a1 + r2 a2 + + rn an = d. (b) Calculeu nombres enters r, s, t tals que 17r + 51s + 45t = 1, o b e demostreu que no existeixen. 30. Siguin A un anell, i a, b, d A elements diferents de 0. Es diu que d es un m` axim com u divisor de a i b si se satisf` a que: d | a, d | b, i si c A, c | a i c | b, aleshores c | d. (a) Proveu que si d es un m` axim com u divisor de a i b, aleshores tenim la inclusi o de ideals (a, b) (d). Doneu un exemple en Z[x] on no hi hagi igualtat. (b) Proveu que si A es un domini dintegritat, aleshores dos m` axims comuns divisors de a i b difereixen multiplicativament en una unitat. (c) Proveu que, si A es un domini dideals principals, d es un m` axim com u divisor de a i b si, i nom es si, se satisf` a la igualtat dideals (a, b) = dA. (d) Dedu u de lapartat anterior que per a tot domini dideals principals, A, i per a tota parella delements a, b A, existeix el m` axim com u divisor de a i b. 31. () Apliqueu lalgoritme dEuclides als polinomis p1 = 2x4 + 4x3 + 7x2 + 12x + 3, i p2 = x4 + 2x3 + 6x2 + 6x + 9, per a calcular-ne el m` axim com u divisor, d, i una igualtat de B ezout que expressi d com a combinaci o lineal de p1 i p2 . Tot i que el polinomi p2 es m` onic i, per tant, la divisi o entera entre p2 es pot realitzar en Z[x], els polinomis que proporciona lalgoritme dEuclides no tenen els coecients enters. Podr eu donar-ne una explicaci o? 4

`tica i nombres primers Teorema fonamental de laritme 32. Siguin K N i N := 4K +3. Demostreu que, si N no es primer, llavors existeix un divisor primer p de N de la forma p = 4k + 3, per a algun k N. Adapteu la demostraci o del teorema dEuclides feta a classe per a demostrar que el conjunt dels nombres naturals primers de la forma 4K + 3, K N, cont e una innitat de nombres primers. 33. Demostreu que no hi ha cap nombre primer de la forma n = a4 b4 , amb a, b Z. 34. (a) Demostreu que no hi ha cap nombre primer de la forma n = a3 + 1, amb a Z, a > 1. (b) Noteu que, per a a = 1 el resultat seria fals, perqu` e 2 = 13 + 1 es primer; tamb e ho seria per a 3 a = 2, perqu` e 7 = (2) + 1 es un nombre enter primer. (c) Calculeu tots els nombres enters primers de la forma a3 + 1, amb a Z. 35. () Siguin n > 1 un nombre natural i p el menor nombre natural primer que divideix n. Demostreu n que si p3 > n, llavors n es primer (i p = n) o b e es primer. p 36. Siguin a, b nombres naturals no nuls, i siguin pvp (a) , a=
p

b=

pvp (b) ,

les descomposicions de a i b com a producte de nombres primers. Proveu que (1) mcd(a, b) = pmin{vp (a),vp (b)} , (2) mcm(a, b) = pmax{vp (a),vp (b)} .
p p

o decimal de n! acabi en, exactament, 37. Calculeu tots els nombres naturals n tals que lexpressi 152, 153, 154, 155, o 156 zeros. de polinomis Polinomis irreductibles i descomposicio 38. () Trobeu totes les arrels i les multiplicitats corresponents dels polinomis seg uents i; per a cadascun dells, escriviu el conjunt de les arrels racionals, el conjunt de les arrels reals no racionals, i el conjunt de les arrels complexes: (a) q1 = 2x3 4x4 + x5 , (b) q2 = 2 8x + 11x2 6x3 + x4 , (c) q3 = 2x + 2x2 + 5x3 3x4 3x5 + x6 . 39. () Proporcioneu les descomposicions de tots els polinomis de lenunciat de lexercici anterior com a producte de polinomis irreductibles (a) en C[x], (b) en R[x], (c) en Q[x]. 40. Demostreu que (2, X ) es un ideal no principal de Z[X ].

Anells de classes de residus 41. Calculeu la taula de sumar i la de multiplicar de cadascun dels anells Z/5Z i Z/6Z. (a) Determineu, mirant les taules, quins s on els elements invertibles i quins els divisors de zero de cadascun daquests dos anells. (b) S on dominis dintegritat? S on cossos? 42. Calculeu, si existeixen, els inversos de 6 (mod 11), 6 (mod 17), 6 (mod 10), 7 (mod 11), 7 (mod 17), i 7 (mod 10). 43. (a) Demostreu que per a tot nombre enter a, existeixen nombres enters u nics q , r tals que a = 7q + r i r {0, 3, 6, 9, 12, 15, 18}. (b) Demostreu que per a tot nombre enter a, existeixen nombres enters u nics q , r tals que a = 7q + r i r {0, 3, 6, 9, 3, 6, 9}. (c) Demostreu que per a tot nombre enter a, existeixen nombres enters u nics q , r tals que a = 7q + r i r {0, 3, 9, 27, 81, 243, 729}. 44. () Doneu exemples que demostrin que tant lexist` encia com la unicitat de lenunciat seg uent s on falsos: Per a tot nombre enter a, existeixen nombres enters u nics q , r tals que a = 6q + r i r {0, 2, 4, 8, 16, 32}. encia com la unicitat de lenunciat seg uent 45. () Doneu exemples que demostrin que tant lexist` s on falsos: Per a tot nombre enter a, existeixen nombres enters u nics q , r tals que a = 7q + r i r {0, 2, 4, 8, 16, 32, 64}. `ncies lineals i equacions diofantines lineals Congrue 46. () Calculeu totes les solucions de les congru` encies seg uents: (a) 30x 3 (mod 7), (b) 15x 5 (mod 26), (c) 1224x 31 (mod 335), (d) 1984x 666 (mod 2001), (e) 154x 112 (mod 280), (f) 525x 735 (mod 1000), (g) 55x 77 (mod 121), (h) 68x 153 (mod 170), (i) 45x 105 (mod 120), (j) 45x 105 (mod 100).

47. () Per a cadascuna de les equacions diofantines seg uents, doneu la soluci o (x, y ) tal que x pren el menor valor positiu (i no nul) possible: (a) 119x + 84y = 7, (b) 119x + 84y = 21, (c) 104x + 143y = 13. 48. () Heu comprat llapis a 1, 01 euros i retoladors a 1, 40 euros. Si, en total, us heu gastat 29, 93 euros, quants llapis i quants retoladors heu comprat? 49. () Calculeu totes les solucions enteres de les equacions 111x + 81y + 45z 6x + 10y + 9z = 15, = 3, 21x + 49y + 105z = 147,

165x + 60y + 105z + 30t = 225.

`s del residu Teorema xine 50. Resoleu el sistema de congru` encies x 1 (mod 6), doneu-ne la soluci o positiva m es petita. 51. Resoleu el sistema de congru` encies 3x 2 (mod 4), 4x 7 (mod 15), 5x 1 (mod 17). x 2 (mod 7), x 3 (mod 17);

52. Resoleu el sistema de congru` encies 3x 6 (mod 12), 10x 15 (mod 25);

doneu-ne totes les solucions positives menors que 300. 53. Resoleu el sistema de congru` encies x 1 (mod 5), x 3 (mod 8), x 3 (mod 12).

54. () (Aquest problema va esser plantejat per Sun Tsu, en el segle IV, en el llibre Sunzi Suanjing.) Tenim certs objectes, no sabem en quin nombre. Si el dividim per 3, el residu es 2; per 5, el residu es 3; i per 7, el residu es 2 . Quin es el nombre? 55. () (Aquest problema es troba en un text de l India del segle VI.) Una dona va al mercat i un cavall trepitja el seu cistell i li trenca els ous. El cavaller sofereix a pagar-li els danys i pregunta quants ous portava. La dona no recorda el nombre exacte, per` o sap que en agafar-los de dos en dos lin sobrava un, el mateix li passava quan els agafava de tres en tres, de quatre en quatre, de cinc en cinc i de sis en sis. En canvi, quan els agafava de set en set, li quedava just. Quants ous portava com a m nim?

`ncies Propietats multiplicatives de les congrue 56. Sigui n 2 un nombre enter. Demostreu que n es primer si, i nom es si, n divideix (n 1)! + 1. (Teorema de Wilson.) a, les pot` encies seg uents: 52010 (mod 11), 640 (mod 33), 7135 (mod 10), 3045 57. Calculeu, a m` (mod 15). 58. Calculeu tots els nombres enters N 1 per als quals es (N ) = 34. 59. Siguin p, q dos nombres naturals primers diferents. Demostreu que pq1 + q p1 1 (mod pq ). `ncies quadra `tiques Congrue 60. Determineu totes les congru` encies de grau 2 m` odul 2 i totes les seves solucions. p+1 61. Sigui p un nombre primer senar. Demostreu que a Z/pZ hi ha exactament elements que 2 p1 s on quadrats i elements que no ho s on. Succeeix el mateix si p no es primer? 2 62. () Sigui p un nombre primer senar. A partir duns quants casos particulars, esbrineu una llei general per a decidir en quines circumst` ancies 1 es un quadrat en Z/pZ i ens quines no ho es. Intenteu demostrar aquesta llei. 63. () Repetiu lexercici anterior per` o per a 2 en lloc de 1; es a dir, esbrineu una llei general per a decidir en quines circumst` ancies 2 es un quadrat en Z/pZ i ens quines no ho es, i intenteu demostrar aquesta llei. 64. () Sigui p un nombre primer senar per al qual 1 no sigui un quadrat en Z/pZ. Demostreu que si n es un nombre enter divisible per p, llavors 1 no es un quadrat en Z/nZ. 65. () Sigui p un nombre primer senar per al qual 2 no sigui un quadrat en Z/pZ. Demostreu que si n es un nombre enter divisible per p, llavors 2 no es un quadrat en Z/nZ. 66. () En general, xat un nombre enter a, sigui p un nombre primer per al qual a no sigui un quadrat en Z/pZ. Demostreu que si n es un nombre enter divisible per p, llavors a no es un quadrat en Z/nZ. 67. () Trobeu totes les solucions de les congru` encies seg uents: (a) X 2 + X + 1 0 (mod 7); (b) X 2 + 5X + 1 0 (mod 7); (c) X 2 + 3X + 1 0 (mod 7).

68. Trobeu totes les solucions de les congru` encies seg uents: (a) X 2 4 (mod p), per a tots els nombres primers p; (b) X 2 31 (mod 75); (c) X 2 46 (mod 231); (d) X 2 16 (mod 105); (e) X 2 1156 (mod 32 53 75 116 ). 69. (a) Demostreu que 2 es un quadrat m` odul un nombre primer p > 2 i, i nom es si, p 1 o b e p 3 (mod 8). (b) Sigui n un nombre enter, i posem N := (2n + 1)2 + 2. Demostreu que N es divisible per un nombre natural primer p tal que p 3 (mod 8). (c) Demostreu que hi ha una innitat de nombres primers de la forma 8k + 3, k N. Arrels primitives ultiple de p. Demostreu 70. () Siguin p un nombre natural primer senar i g un nombre enter no m p1 que g es una arrel primitiva m` odul p si, i nom es si, per a tot divisor primer de p 1 es g 1 (mod p). odul N , o b e 71. () Per a cadascun dels nombres enters 2 N 25, calculeu una arrel primitiva m` comproveu que no existeix. 72. () Siguin g una arrel primitiva m` odul un nombre enter N 2 i D 2 un divisor de N . Demostreu que la reducci o m` odul D de g es una arrel primitiva m` odul D. es una arrel 73. Siguin N > 2 un nombre primer i g (Z/N Z) un element. Demostreu que g primitiva m` odul N si, i nom es si, per a tot divisor primer p de N 1 es g 74. Trobeu una arrel primitiva m` odul 3v , per a tot nombre enter v 1. 75. (a) Comproveu que 2 es una arrel primitiva m` odul p per a tots els nombres p {3, 5, 13, 19, 37}. (b) Calculeu lordre de 2 m` odul 7 i lordre de 3 m` odul 73. (c) Dedu u dels apartats anteriors que per a tot nombre natural n 0, el nombre 78557 2n + 1 es compost. 76. Sigui N > 6 un nombre enter per al qual existeix alguna arrel primitiva m` odul N . Demostreu que el producte de totes les arrels primitives m` odul N es 1 (Z/N Z) . 77. Siguin p un nombre natural primer i a (Z/pZ) . Demostreu que per a tot nombre enter n tal que mcd(n, p 1) = 1, la congru` encia X n a (mod p) t e una soluci o i nom es una. 78. Siguin p un nombre natural primer, a (Z/pZ) , i m lordre de a en (Z/pZ) . Demostreu que la p1 congru` encia X n a (mod p) t e soluci o si, i nom es si, mcd(p 1, n) divideix i que, en aquest m cas, el nombre de solucions de la congru` encia es mcd(p 1, n). 79. () Comproveu que 2, 5, 18 i 32 s on arrels primitives m` odul 37. Comproveu que 2, 5, i 32 ho s on 15 15 m` odul 37 , per` o que 18 no ho es, i que nom es 5 ho es m` odul 2 37 . 9
N 1 p

1 (mod N ).

80. () Fixeu un nombre primer senar N > 3 i cerqueu a latzar arrels primitives m` odul N . Calculeu el percentatge aproximat d` exit en la tria a latzar duna arrel primitiva m` odul N . Repetiu el c` alcul per a diferents valors de N i feu una taula amb els valors observats. Podeu dir alguna cosa? Podeu provar-la? Nombres complexos 81. () Sigui [0, 2 ]. Demostreu que cos() = (ei + ei )/2 i que sin() = (ei ei )/(2i). 22 3 14 82. () Escriviu en forma bin` omica els nombres complexos 3e 4 i , 12e 3 i , 19e 2 i , i ( 3 + i)8 . Arrels de la unitat
4 = 1, per a j = 1, 2, 3, 83. () Trobeu quatre nombres complexos diferents z1 , z2 , z3 , z4 , tals que zj 4.

84. () Sigui p un nombre primer i sigui n 1. Quantes arrels primitives pn -` esimes de la unitat hi ha? esimes de la unitat hi ha? 85. () Sigui n un nombre enter, n 1. Quantes arrels primitives n-` 86. Escriviu en forma bin` omica totes les arrels primitives 24-` esimes de la unitat. 87. Sigui p un nombre primer i sigui n 2. Demostreu que si es una arrel primitiva p-` esima de la unitat, llavors tota arrel pn1 -` esima de es una arrel primitiva pn -` esima de la unitat. 88. Expliqueu quina tasca realitza la funci o Cyclotomic[ , ] de Mathematica. En particular, escriviu la denici o dels polinomis ciclot` omics. 89. Per als valors n = 5, 42 i 99 calculeu
d|n

d (x),

on d (x) denota el d-` esim polinomi ciclot` omic. Podeu intuir qu` e succeeix per a un nombre enter positiu n qualsevol? Podeu demostrar-ho? 90. () Sigui p un polinomi de coecients reals i sigui z un nombre complex. Demostreu que p(z ) = 0 si, i nom es si, p(z ) = 0. Nombres de Fermat, de Mersenne i perfectes 91. Sigui k 2 un nombre natural. Demostreu que si 2k + 1 es un nombre primer, llavors existeix n n 2 n 1 tal que k = 2 . Els nombres Fn := 2 + 1, per a n 0, sanomenen nombres de Fermat. 92. () Comproveu que els nombres de Fermat F0 , F1 , . . . , F4 s on primers, i que 641 es un divisor propi de F5 , de manera que F5 es compost. Sabeu trobar algun altre nombre de Fermat que sigui primer? I algun altre que sigui compost? 93. Siguin a 2, k 2, nombres naturals. Demostreu que si ak 1 es un nombre primer, llavors a=2ik es un nombre primer. Els nombres Mp := 2p 1, per a p primer, sanomenen nombres de Mersenne.

10

94. () Comproveu que els nombres de Mersenne M2 , M3 , M5 , M7 s on primers, per` o que el nombre de Mersenne M11 no ho es. Sabeu trobar algun altre nombre de Mersenne que sigui primer? I algun altre que sigui compost? 95. () El nombre p := 57885161 es primer (demostreu-ho); per tant, podem pensar en el nombre de Mersenne Mp . Quantes xifres t e lexpressi o decimal de Mp ? Observaci o. Se sap que el nombre de Mersenne Mp es primer des del dia 25 de gener de 2013; els dos anteriors nombres primers de Mersenne que es coneixen corresponen a p = 43112609 (se sap que es primer des del dia 23 dagost de 2008) i a p = 42643801 (se sap que es primer des del dia 12 dabril de 2009). 96. () Sanomena nombre perfecte tot nombre natural n 2 que coincideix amb la suma de tots els seus divisors positius llevat del mateix n. Calculeu tots els nombres perfectes menors que 10000. 97. Sigui Mp un nombre primer de Mersenne. Demostreu que el nombre Pp := 2p1 Mp = 2p1 (2p 1) es un nombre perfecte parell. 98. Rec procament, demostreu que si P es un nombre perfecte parell, llavors existeix un nombre primer p tal que P = 2p1 Mp , on Mp es un nombre primer de Mersenne. 99. Demostreu que si q es un divisor primer dun nombre de Mersenne Mp , llavors se satisf` a la congru` encia q 1 (mod 2p). 100. Demostreu que si p es un divisor primer dun nombre de Fermat Fn , llavors se satisf` a la congru` encia p 1 (mod 2n+1 ). Nombres pseudoprimers e sigui un nombre primer, i 101. Sigui p un nombre natural primer senar tal que q := 2p 1 tamb posem N := pq . Demostreu que N es un nombre pseudoprimer respecte de tota base b (Z/N Z) que sigui un quadrat en (Z/q Z) . En particular, N es pseudoprimer, com a m nim, per a la meitat de les bases possibles. 102. (a) Sigui N := pq el producte de dos nombres naturals primers senars p i q . Demostreu que si N es pseudoprimer respecte duna base b > 1, llavors p|bq1 1 i q |bp1 1. (b) Dedu u de lapartat anterior que, xats un nombre primer p i una base b > 1, el conjunt dels nombres primers q per als quals N := pq es pseudoprimer respecte de la base b es nit. 103. Sigui b > 1 un nombre natural qualsevol. Per a tot nombre natural primer p que no divideixi b2 p 1 cap dels tres nombres b, b 1 i b + 1, posem N = Np := 2 . b 1 (a) Demostreu que, per a cada b xat, el conjunt dels nombres naturals primers per als quals se satisfan les condicions de lenunciat es innit. Dedu u que, per a cada b xat, el conjunt dels nombres N es innit. (b) Comproveu que N es un nombre natural compost. es m ultiple de 2p. (c) Demostreu que N 1 (d) Dedu u que N es pseudoprimer respecte de la base b. (e) Concloeu que, per a cada b > 1 xat, el conjunt de nombres pseudoprimers respecte de la base b es innit. 11

Primeritat 104. Siguin N > 3 un nombre enter senar. Demostreu que N es primer si, i nom es si, existeix un nombre enter g , 2 g N 2 per al qual se satisfan les dues propietats seg uents: (a) g N 1 1 (mod N ). (b) Per a tot divisor primer p de N 1, g
N 1 p

1 (mod N ).

Denici o. Un certicat de primeritat per a N es una parella formada per un nombre enter g per al qual se satisfacin les propietats de lenunciat i la llista dels divisors primers de N 1. 105. Deniu una funci o probabil stica de Mathematica per a calcular un certicat de primeritat per a un nombre natural primer senar N del qual coneguem la descomposici o de N 1 com a producte de nombres primers. Apliqueu-la per a certicar tots els nombres primers menors que 1000. Observaci o. Noteu que la funci o o b e ha de proporcionar un tal element g o b e no ha de proporcionar res; per tant, la funci o probablement proporciona un element g per al qual se satisfan amb tota seguretat les propietats; es a dir, probablement d ona una demostraci o veritable de la primeritat de N . Noteu que aix` o no es el mateix que una probable demostraci o de la primeritat de N . o de Mathematica per a comprovar un certicat de primeritat. Comproveu els 106. Deniu una funci certicats de lexercici anterior.

12