Você está na página 1de 126

Graduat en Educaci Secundria

Mdul com

La Terra, lespai on vivim


mbit de les Cincies Socials i de la Participaci

Generalitat de Catalunya Departament dEducaci

QUADERN DE TREBALL

SUMARI
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS INTRODUCCI PUNT DE PARTIDA 7 9 11

UNITAT 1

LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR QU TREBALLARS CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 14 16 26 29 32 35 37 38

UNITAT 2

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE QU TREBALLARS CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 40 42 62 65 68 71 74 75

UNITAT 3

EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISATGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I DE CATALUNYA QU TREBALLARS CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 77 79 90 92 94 96 98 99

UNITAT 4

LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS QU TREBALLARS CONTINGUTS ACTIVITATS DAPRENENTATGE ACTIVITATS DAVALUACI SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI QU HAS TREBALLAT? COM HO PORTO? 101 103 109 113 115 119 121 122 123 123 126

PUNT DARRIBADA ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

7
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

A linici del mdul hi trobars sempre dos apartats: Introducci del mdul: s la presentaci del mdul i shi explica en quin nivell es troba, si s com o opcional i en quines unitats es divideix (Unitat 1: La terra i el sistema solar, Unitat 2:....). En aquest apartat et suggerim quins passos pots seguir per treballa les unitats del mdul. Punt de partida: Et presenta els continguts del mdul organitzats. Et donar una primera visi del que treballars abans de comenar les unitats. Cada unitat didctica est estructurada en: Qu treballars?: Presenta les idees principals que veurs a la unitat i els objectius que es pretenen i que al final haurs dhaver assolit.

Bloc de continguts
Presenta el desenvolupament dels blocs temtics de cada unitat amb alguns suggeriments que et faciliten el seu estudi.

Bloc dactivitats
ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Contenen activitats per tal que vagis construint i consolidant els aprenentatges aix com assolint els objectius que es pretenen. ACTIVITATS DAVALUACI: Pretenen informar-ten del nivell dassoliment dels objectius proposats al comenament en lapartat Qu treballars?. Aquesta informaci et servir per identificar els continguts fonamentals i objectius que no has assolit i que hauries de reforar.

Bloc de solucions
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE: Sn les respostes de les activitats daprenentatge. No les hauries de consultar fins haver fet totes les activitats daprenentatge proposades. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI: Sn les respostes de les activitats davaluaci. No les hauries de consultar fins haver fet totes les activitats tant daprenentatge com davaluaci. Qu has treballat?: s una proposta desquema o de mapa conceptual que relaciona o resumeix els continguts treballats en la unitat. s una eina per facilitar-te la comprensi, la sntesi i reps dels continguts de la unitat. Com ho porto: Presenta un quadre dautoavaluaci per comprovar si has assolit els objectius proposats a linici de la unitat o quins sn els que hauries de tornar a repassar. Al final del mdul trobars un ltim apartat:

8
ORGANITZACI DELS MDULS I LES UNITATS

Punt darribada: Facilita autoavaluaci dels continguts fonamentals treballats en el mdul. Cont: ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: inclou les activitats que permeten autoavaluar els continguts fonamentals del mdul. SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL: Sn les respostes a les activitats davaluaci del mdul.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

INTRODUCCI
Aquest s un mdul que: Forma part de lesquelet bsic de coneixements de les Cincies Socials perqu puguis entendre millor tots els continguts socials que anirs trobant en els altres mduls. Tajudar a conixer millor el planeta on vius, el seu origen, composici i entorn. Aprendrs que tots els astres, i la Terra on vivim tots nosaltres, formen part de lUnivers. Estudiars formes de representaci de la Terra i sistemes de localitzaci en ella de qualsevol punt geogrfic. Coneixers la geografia del planeta, els seus climes i els seus paisatges. Aprendrs tamb les caracterstiques del medi fsic de la pennsula Ibrica i de Catalunya: els seus elements fsics, climes i paisatges. Tamb estudiars la influncia que t lactivitat humana sobre el medi ambient, els canvis que hi produeix i les seves conseqncies. I, finalment, descobrirs totes aquelles coses que podem fer per a preservar lequilibri natural del medi ambient. Et suggerim: Fes un primer cop dull al mdul fixant-te en els continguts de les unitats en qu est dividit. A continuaci comena a treballar cada unitat. Observa, en primer lloc, les activitats davaluaci per saber quins sn els objectius a assolir o all que es considera ms important, alhora que comproves els teus coneixements sobre el tema. s important que desprs passis a llegir les idees principals de la unitat i els objectius sobre els quals giraran totes les activitats daprenentatge i davaluaci. Fet aix, comena a estudiar els continguts de les unitats tot utilitzant els sistemes daprenentatge que et vagin millor, com per exemple: Subratllada Senyalitzaci Esquemes Etc. Et recomanem que segons vas estudiant segueixis les pautes o els suggeriments que trobis al text. En finalitzar la unitat utilitza el mapa conceptual com una guia per repassar de forma global el contingut de la unitat. Al final de la unitat trobars una unitat dautoavaluaci que tha de servir per comprovar all que has aprs en la unitat i per orientar-te sobre all que hauries de tornar a repassar.
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM Socials INTRODUCCI

10
MDULS COMUNS
INTRODUCCI

La Terra, lespai on vivim Un llarg cam cap a la civilitzaci Del feu a les Amriques La forja del nostre present Reptes del nostre mn

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

Aquest mdul est format per quatre unitats didctiques: Unitat 1: La Terra el Sistema Solar Unitat 2: Geografia fsica i paisatge Unitat 3: El medi fsic i les unitats paisatgstiques de la Pennsula Ibrica i Catalunya Unitat 4: Les intervencions humanes i els canvis mediambientals

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

PUNT DE PARTIDA

11
PUNT DE PARTIDA

UNIVERS

cont

VIA LCTIA
cont

SISTEMA SOLAR
ACCIONS HUMANES MALMETRE EL MEDI AMBIENT
co nt

sobre la

TERRA

Contaminaci aire Contaminaci aigua

condueixen a

produeix

que sn

Destrucci recursos naturals

RELLEU

influencia

HIDROGRAFIA

influencia

CLIMES

influencia

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

CANVIS MEDIAMBIENTALS
presenta

Socials LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

12

LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Unitat 1
13

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

14

UNITAT 1

qu
La Lluna gira al voltant de la Terra, s el seu satllit. Hi ha dos tipus declipsis: el de Sol i el de Lluna.

QU TREBALLARS?

treballars?

En aquesta unitat treballars les idees principals segents: La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers. El nostre sistema planetari s el Sistema Solar i est format per nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut. La Terra realitza dos moviments, un de rotaci sobre el seu propi eix i, un altre, de translaci al voltant del Sol.

La Terra est formada per diferents capes: atmosfera, litosfera, endosfera i hidrosfera.
1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM

El mapa s leina que sutilitza per representar grficament lespai terrestre. Lescala dun mapa s la proporci que sutilitza per reduir les dimensions de la superfcie real i poder-la representar en un mapa. Nhi ha de dos tipus: la grfica i la numrica. Els parallels i els meridians sn lnies imaginries que es distribueixen de forma horitzontal i vertical, respectivament, en el globus terraqi. La latitud i la longitud sn les coordenades terrestres que sutilitzen per a situar un punt geogrfic qualsevol a la superficie terrestre.

Socials

En acabar la unitat has de ser capa de: Explicar la formaci de lUnivers segons de la teoria del Big Bang. Identificar els planetes que formen el Sistema Solar. Diferenciar les quatre fases de la Lluna. Descriure els moviments que realitza la Terra i les seves conseqncies. Explicar qu s un eclipsi i perqu es produeix aquest fenomen. Diferenciar les capes de la Terra. Localitzar els continents i els oceans. Interpretar lescala dun mapa. Situar punts geogrfics mitjanant les coordenades terrestres.

15
QU TREBALLARS? Socials 1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

16 1. La Terra dins lUnivers


LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers fa uns 15.000 milions danys. La formaci de lUnivers fou una gran explosi de matria. Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que, en refredarse, va originar els estels i els planetes que formen les galxies. Les galxies agrupen sistemes planetaris i adopten formes diferents: esfriques, ellptiques,... La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia. Un daquests planetes s la Terra. En la formaci de la Terra es van produir una srie derupcions volcniques que originaren latmosfera, les muntanyes i els oceans. La vida al planeta no va aparixer fins fa 4.000 milions danys. Anomenem astres tots els cossos celestes de lUnivers. Els estels sn astres en estat gass i irradien la seva llum, per aix veiem que la seva llum pampallugueja. Els planetes sn astres en estat slid, no tenen llum prpia; la llum que ens permet veurels s el reflex de la llum dun estel. Al voltant dels planetes tamb giren altres cossos que es diuen satllits. Els satllits tampoc tenen llum prpia. La Lluna s el satllit de la Terra.

UNITAT 1

Observa el cel aquest vespre i fixat en el que sn estels (si la llum pampallugueja) i el que sn planetes (si la llum s fixa) 2. Qu s el Sistema Solar? Un sistema lintegren un conjunt de planetes que giren entorn dun estel. El Sistema Solar est integrat per un estel, el Sol, i un conjunt dastres que giren

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

al seu voltant. Aquests astres sn, per una banda, els nou planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur, Nept i Plut; i, per una altra banda, els diversos satllits que tenen aquests planetes. Tots ells estan a diferents distncies del Sol i descriuen rbites ellptiques (de forma ovalada) en realitzar el moviment de translaci al voltant del Sol. 3. Coneguem els planetes La Terra s el planeta on vivim. Els materials de la Terra es troben en tres estats: slid, lquid i gass. El color blavs de la Terra que sobserva des de lespai s per la gran quantitat daigua que cont i s el que ha fet que lanomenem tamb el planeta blau.

Socials

Mercuri s el planeta ms proper al Sol i s el que t les temperatures ms elevades del Sistema Solar, juntament amb Venus que ve a continuaci. Mart es distingeix per la seva tonalitat vermellosa. Jpiter s el planeta ms gran del Sistema Solar. La distncia al Sol s molt gran i les temperatures sn molt baixes. Saturn presenta un anell llumins al seu voltant. Sn asteroides que giren al seu voltant, atrets pel seu magnetisme. Ur, Nept i Plut sn els planetes ms allunyats del Sol i les seves temperatures sn molt baixes. Plut s el planeta ms petit, a ms de ser el ms allunyat.

17
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

4. La Terra es mou
La Terra no s totalment esfrica ja que presenta un aplanament a les zones dels pols originat pel moviment que realitza en girar sobre el seu propi eix. Has pensat mai quina seria la teva adrea, si anomenes a ms del pas on vius, el continent, el planeta, el sistema planetari i la galxia? Prova-ho, s la teva adrea a lUnivers. Aquest s el moviment de rotaci. El moviment de rotaci dura 24 hores i t com a conseqncia la successi dels dies i de les nits i la variaci horria. Els fusos horaris sn 24 i tenen una longitud de 15 que resulten de dividir els 360 de lesfera terrestre entre les 24 hores del dia. Els fusos horaris marquen la diferncia horria duna zona a una altra de la Terra.

Moviment de rotaci de la Terra.

En la illustraci podeu observar com la Terra realitza un moviment de translaci al voltant del Sol descrivint una rbita ellptica. Per a realitzar una volta sencera est 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Aquest remanent de 5 hores, 49 minuts i 12 segons sacumula al llarg de 4 anys i origina el que coneixem com a any de trasps. El moviment de translaci fa que quatre dies a lany marquin linici de les diferents estacions. Aquests dies assenyalats sn: lequinocci de tardor, lequinocci de primavera, el solstici destiu i el solstici dhivern.

UNITAT 1

18
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Observa el planisferi amb els fusos horaris i pensa quina hora seria ara a algunes de les capitals del mn.

UNITAT 1

equinocci

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

equinocci

Socials

Moviment de translaci de la Terra al voltant del Sol.

El solstici dhivern s aproximadament el 21 de desembre. Fixat en la illustraci, la inclinaci de la Terra fa que el pol Sud estigui el mxim a prop del Sol en tot el trajecte de translaci. s el dia ms curt de lany. A partir del solstici el dia comena a crixer. A lhemisferi Nord sinicia lhivern i a lhemisferi Sud sinicia lestiu. Observa la posici de la Terra en lequinocci de primavera, el Sol torna a caure perpendicularment sobre lequador i es produeix cap el 21 de mar. Les hores de dia ja igualen a les hores de nit i continuaran augmentant desprs daquest dia. Lequinocci marca linici de la primavera a lhemisferi Nord i linici de la tardor a lhemisferi Sud. Aproximadament el 21 de juny sesdev el solstici destiu. Observa en la illustraci que es produeix quan per la inclinaci de la Terra, el pol Nord sapropa al Sol. s el dia ms llarg de lany. A partir del solstici les hores de dia comenaran a escurar-se. Aix sinicia lestiu a lhemisferi Nord i lhivern a lhemisferi Sud. 5. La Lluna, el satllit de la Terra La Lluna s el satllit de la Terra i realitza tres moviments: un moviment de rotaci sobre si mateixa; un moviment de translaci al voltant de la Terra i un moviment de translaci al voltant del Sol. La Lluna triga 28 dies a donar una volta sencera sobre si mateixa i al voltant de la Terra.

Diferents fases de la Lluna.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Lequinocci de tardor es produeix cap el 21 de setembre. Com podeu observar en el dibuix, els rajos solars cauen perpendicularment sobre lequador i els dies i les nits sn igual de llargs. A lhemisferi Nord comena la tardor i a lhemisferi Sud comena la primavera. Les hores de dia continuen disminuint a partir daquest dia. A lhemisferi Nord sinicia la tardor i al Sud sinicia la primavera.

19

20
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Segons el que acabes de llegir, pensa en lpoca de lany que estem, si sn ms llargs els dies o les nits i si estem ms a prop dun equinocci o dun solstici. La Lluna presenta diferents fases que sn conseqncia dels moviments que realitza i de com la veiem des de la Terra. Des de la terra observem que la lluna adopta formes diferents: a. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de D, est en quart creixent. b. Quan veiem la Lluna tota illuminada i t forma desfera diem que hi ha Lluna plena o pleniluni. c. Quan veiem la meitat de la Lluna illuminada, fent una forma de C, la Lluna est en quart minvant. d. Quan no es veu, es diu Lluna nova o noviluni.

UNITAT 1

No has de confondre les fases de la Lluna amb els eclipsis. Leclipsi s lenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre: a. Leclipsi de Sol s produt per la interposici de la Lluna entre el Sol i la Terra. b. Leclipsi de Lluna es produeix quan la Lluna entra en el con dombra de la Terra.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Formaci dun eclipsi de Lluna i un eclipsi de Sol.

Observa la Lluna aquest vespre i fixat en quina fase es troba.

6. Com est composta la Terra ? La Terra est envoltada per latmosfera, una capa gasosa que protegeix el planeta de les radiacions solars. Latmosfera ens proporciona laire que respirem i ens protegeix del Sol. La formen:

Socials

a. Troposfera: capa ms propera a la superfcie terrestre, on sesdevenen tots els fenmens meteorolgics. b. Estratosfera: cont la capa doz que s la que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades del Sol. c. Ionosfera: a continuaci de lestratosfera que s per on volten els satllits artificials. d. Exosfera: capa ms allunyada de la superfcie terrestre. Prova de fer lactivitat davaluaci 3. La hidrosfera la formen totes les aiges del planeta: oceans, mars, rius, llacs... Els oceans que cobreixen el planeta sn cinc: Atlntic, Pacfic, ndic, Glacial rtic i Glacial Antrtic.

21
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Capes que componen lestructura de la Terra i de latmosfera.

Lescora terrestre o litosfera s la capa que conforma el relleu terrestre, s a dir tota la part continental. La litosfera est integrada per dues capes: a. Sial s la part de lescora que constitueix les masses continentals i est composta per Silici (Si) i Alumini (Al). Els continents de la Terra sn sis: Europa, sia, frica, Amrica, Oceania i lAntrtida. b. Sima s la part de lescora ocenica formada per roques basltiques compostes per Silici (Si) i Magnesi (Mg). A continuaci de lescora trobem lendosfera que s la capa que cont el mantell i el nucli. El mantell est compost per elements ms lleugers: els ferromagnesis. El nucli est format per Nquel (Ni) i Ferro (Fe) per aix tamb sanomena Nife.

UNITAT 1

22
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

7. Representem la Terra
Ara veurem com podem representar grficament la Terra. Existeixen diferents maneres de representar el planeta Terra, aix com diferents mitjans per orientarse quan ens movem pel planeta. Leina ms coneguda i utilitzada des de sempre s el mapa. Un mapa s la representaci grfica de lespai terrestre sobre una superfcie plana. La humanitat abans descriure ja feia servir els mapes. Els mapes ms antics que existeixen estan fets a Babilnia cap al 2300 a. C. Eren uns taulells de fang i els feien servir per mesurar terres i cobrar els impostos. Tamb a la Xina shan trobat mapes que daten del segle II a. C. que eren de seda i representaven espais ms locals. El segle II d. C, el grec Ptolomeu va fer el primer atlas universal on va representar tot el mn conegut fins aleshores. Els cartgrafs van representar la Terra mitjanant una esfera o globus terraqi ja que s la forma que saproxima ms a la seva forma real. Per per poder observar de forma detallada la superfcie terrestre es van utilitzar els planisferis. Els cartgrafs Mercator, Peters i Robinson van elaborar les diferents projeccions que porten el seu nom, representant la Terra en un planisferi. Mercator, al segle XVI, present un planisferi on la visi de lhemisferi Nord, Amrica del Nord i Europa es representaven amb unes dimensions ms grans respecte les de lhemisferi Sud. Peters, a lany 1974, va publicar un planisferi on es respectaven les dimensions reals dels continents per els contorns i formes dels continents no quedaven prou definides. Robinson ha estat qui ha trobat una soluci intermdia aconseguint una representaci bastant fidel pel que fa a les formes i a les dimensions. Per a fer un mapa de qualsevol tipus ens cal un criteri que ens relacioni les dimensions reals que volem representar amb les dimensions del mapa. Lescala ha estat el criteri que han utilitzat els cartgrafs per reduir les dimensions de la superfcie real i poder-la representar en un mapa. Hi ha dos tipus descala: la grfica i la numrica. Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat als quilmetres que indica. Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala 1: 500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm, s a dir, a 5 kms.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

8. Com podem orientar-nos en el nostre planeta Hi ha diferents procediments que sn molt senzills i a la vegada tils per poder orientar-nos, com per exemple: Al migdia posem els braos en creu, de manera que la m dreta assenyala lEst, que s per on surt el Sol, aleshores laltra m estar assenyalant lOest. El Nord el tindrem davant nostre i el Sud darrere. Si mirem al cel veurem lestrella Polar que sempre indica on est el Nord. Per localitzar lestrella Polar hem de buscar lssa Major, tamb anomenada el carro per la seva similitud amb aquest objecte. Amb una brixola, la seva agulla imantada sempre assenyala al Nord.

Socials

PROJECCI DE PETERS

23

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

24
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Mapa de Catalunya de comarques

UNITAT 1
9. Com localitzar qualsevol punt geogrfic Les coordenades terrestres sn la latitud i la longitud i ens permeten situar qualsevol punt geogrfic. Per poder definir la latitud i la longitud hem de saber el que sn els parallels i els meridians. Prova de fer lactivitat davaluaci 8. Els parallels sn lnies imaginries paralleles que seccionen horitzontalment el globus terraqi. El parallel ms gran que divideix el globus en dos hemisferis s lequador. Hi ha altres parallels que reben un nom especial: el trpic de Cncer, el trpic de Capricorn, el cercle polar rtic i el cercle polar antrtic. Els meridians sn lnies imaginries que es distribueixen verticalment en el globus i que passen pels pols. El meridi que es pren com a referncia s el meridi 0 o meridi Greenwich, que s el nom de la poblaci anglesa per on passa. La latitud s la distncia angular des de qualsevol punt de la Terra a lequador. Es mesura amb graus, si est per damunt de lequador seran graus al Nord i si estan per sota de lequador seran graus al Sud. La longitud s la distncia angular des de qualsevol punt del globus terraqi al meridi Greenwich. Es mesura en graus, si est a lesquerra del meridi Greenwich seran graus a lOest i si est per la dreta seran graus a lEst.
Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

25
LA TERRA I EL SISTEMA SOLAR

Prova dorientar-te posant els braos en creu i buscant aquest vespre lestrella Polar.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

26
Activitat 1
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

UNIVERS
Est format per: Galxies Com per exemple Contenen: Sistemas planetaris Sistema Planetari: Est format per: Estn formats per: Satl.lits SOL Galxia: Via Lctia

Cont

UNITAT 1

Planeta/es

Estel

TERRA

Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis: Solstici destiu Equinocci de primavera Solstici dhivern
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

s el dia ms curt de lany. s pels voltants del 21 de setembre. Indica linici de la primavera. s el dia ms llarg de lany.

Equinocci de tardor Activitat 3

Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:


CAPES Estratosfera Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenen tots els fenmens meteorolgics. Ionosfera CARACTERSTIQUES

Socials

Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

Activitat 4 En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment de translaci?

27
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 5 Respon les qestions segents sobre cartografia: a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi?

Activitat 6 Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explicales breument.

Activitat 7 Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans:

Activitat 8 Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixa esquemticament un eclipsi de Sol.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

28
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 9 Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridi Greenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic.

UNITAT 1

Activitat 10 Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus graus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestres dels punts geogrfics que has marcat.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

ACTIVITATS DAVALUACI 29
ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Completa els buits amb el text que correspon: a) La teoria del ............................. o .............................. ens explica lorigen de lUnivers. b) Amb l....................... es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va originar els .......................... i els .............................. c) Les ................................. agrupen sistemes planetaris. d) La galxia on es troba la Terra s la ....................................... e) La Lluna s el ........................ de la Terra. Activitat 2 Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el Sistema Solar, a la pgina 16 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.

Activitat 3 Un cop estudiades les fases de la Lluna indica al peu de cada illustraci quina fase de la Lluna representa:

UNITAT 1

30
ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 4 Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment de translaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.

Activitat 5 Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici:

UNITAT 1

Litosfera Endosfera Atmosfera Hidrosfera Activitat 6

s la capa gasosa que envolta la Terra. s la capa que cont el Sial i el Sima. s la capa formada per totes les aiges del planeta. s la capa que cont el mantell i el nucli.

Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents: a) Quin tipus descala sha utilitzat?

b) Quina s la lectura daquesta escala?

Activitat 7 Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus graus i situa els llocs geogrfics segents: a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud Activitat 8 Respon les qestions segents sobre continents i oceans: a) Quin s loce que banya les costes de lndia?

b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ?

c) Quin s el continent que est unit a Europa?

Socials

d) Quin continent est format per gels perpetus?

31
ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 9 Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre?

UNITAT 1

32
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE


Activitat 1 Completa el segent mapa conceptual sobre lUnivers:

UNIVERS
Est format per: Galxies Com per exemple Contenen: Sistemas planetaris Sistema Planetari: Est format per: Estn formats per: Satl.lits Mercuri Venus Estel Lluna TERRA Mart Jpiter Saturn Ur Nept Plut SOL Galxia: Via Lctia

Cont

UNITAT 1

Planeta/es

Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les caracterstiques dels solsticis i els equinoccis:

Solstici destiu Equinocci de primavera Solstici dhivern


1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Equinocci de tardor Activitat 3

Indica linici de la primavera. s el dia ms llarg de lany.

s el dia ms curt de lany. s pels voltants del 21 de setembre.

Omple el segent quadre sobre les capes de latmosfera:


CAPES Estratosfera Troposfera Ionosfera CARACTERSTIQUES Cont la capa doz que s la que absorbeix la major part de les radiacions ultraviolades del Sol. Capa ms propera a la superfcie terrestre on sesdevenen tots els fenmens meteorolgics. A continuaci de lestratosfera, s per on volten els satl.lits artificials Capa ms allunyada de la superfcie terrestre.

Socials

Exosfera

Activitat 4 En qu es diferencien el moviment de rotaci de la Terra amb el moviment de translaci?

33
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

En el moviment de rotaci la Terra gira sobre el seu propi eix, mentre que en el de translaci gira al voltant del Sol descrivint una rbita el.lptica.

Activitat 5 Respon les qestions segents sobre cartografia: a) Quins sn els cartgrafs que han representat la Terra mitjanant un planisferi? Mercator, Peters i Robinson b) Quin s el planisferi que s ms proper a la realitat? Robinson

Activitat 6 Per fer mapes utilitzem les escales. Quins tipus descales existeixen? Explicales breument. Hi ha dos tipus descala: la grfica i la numrica. Lescala grfica s una lnia recta dividida en segments equivalents en la realitat als quilmetres que indica. Lescala numrica sexpressa mitjanant una proporci. Per exemple, lescala 1:500.000 significa que 1 cm del mapa correspon en la realitat a 500.000 cm, s a dir, 5 km.

Activitat 7 Busca un planisferi fsic, mut i situa el nom dels continents i els oceans: Consulta lapartat com est composta la Terra Activitat 8 Estudia b la illustraci de leclipsi de Sol que trobars a la unitat i dibuixa esquemticament un eclipsi de Sol. Sol Ombra de la Lluna sobre el Sol

Ratjos Solars

Interposici Lluna Terra

UNITAT 1

34
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 9 Dibuixa un globus terraqi amb parallels, meridians, equador, meridi Greenwich, cercle polar rtic i cercle polar antrtic. Consulta el dibuix que hi ha al contingut de la unitat. Activitat 10 Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus graus. Marca tres punts a latzar i desprs indica les coordenades terrestres dels punts geogrfics que has marcat. Comprova-ho amb un planisferi fsic.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 1

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 35


SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Completa els buits amb el text que correspon: a) La teoria del Big Bang o gran explosi ens explica lorigen de lUnivers. b) Amb lexplosi es va dispersar un nvol de pols i gas gegant que va originar els estels i els planetes. c) Les galxies agrupen sistemes planetaris. d) La galxia on es troba la Terra s la Via Lctia. e) La Lluna s el satl.lit de la Terra. Activitat 2 Desprs dhaver observat detingudament el dibuix on es representa el Sistema Solar, a la pgina 17 daquesta unitat, fes-lo tu indicant el nom de cada planeta.

Activitat 3 Un cop estudiades les fases de la Lluna indica al peu de cada illustraci quina fase de la Lluna representa:

Quart Minvant

Quart Creixent

Lluna Plena

Lluna Nova

Activitat 4 Explica breument en qu consisteixen el moviment de rotaci i el moviment de translaci de la Terra i quines sn les seves conseqncies.

UNITAT 1

36
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI

Moviment de rotaci: es el moviment que realitza la Terra en girar sobre el seu propi eix. Dura 24 hores i les seves conseqncies sn els dies i les nits i les variacions horries. Moviment de translaci: s el moviment que realitza la Terra en girar al voltant del Sol descrivint una rbita el.liptica. Triga aproximadament 365 dies en donar una volta sencera. Les conseqncies daquests moviments sn les diferents estacions anuals. Activitat 5 Relaciona mitjanant fletxes les capes de la Terra amb la seva definici: Litosfera Endosfera Atmosfera Hidrosfera Activitat 6

s la capa gasosa que envolta la Terra. s la capa que cont el Sial i el Sima.
s la capa formada per totes les aiges del planeta. s la capa que cont el mantell i el nucli.

UNITAT 1

Busca un mapa amb escala, observal i respon les qestions segents: a) Quin tipus descala sha utilitzat? Lescala numrica o escala grfica. b) Quina s la lectura daquesta escala? Segons els mapa que sagafi. Activitat 7 Busca un planisferi mut on es vegin els meridians i els parallels amb els seus graus i situa els llocs geogrfics segents: a) 40 Nord de latitud i 30 Est de longitud b) 80 Sud de latitud i 60 Est de longitud c) 60 Nord de latitud i 40 Oest de longitud Activitat 8 Respon les qestions segents sobre continents i oceans:

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

a) Quin s loce que banya les costes de lndia? Oce ndic b) Quin s loce que separa el continent europeu del continent americ? Oce Atlntic. c) Quin s el continent que est unit a Europa? sia. d) Quin continent est format per gels perpetus? LAntrtida. Activitat 9 Amb quin nom coneixem el fenomen que consisteix en lenfosquiment total o parcial de la llum que un observador rep dun astre? Eclipsi.

Socials

37

has treballat?
UNIVERS
Format per

ASTRES
Agrupats en

GALXIES
Com

VIA LCTIA
Amb

SISTEMA SOLAR
Format per

SOL PLANETES
Amb Com ECLIPSI Composada per ATMOSFERA LITOSFERA ENDOSFERA HIDROSFERA LA TERRA Amb SATL.LITS Que s Amb ECLIPSI Amb ESCALES Com MERCATOR PETERS ROBINSON GRFICA NUMRICA MOVIMENTS De ROTACI TRANSLACI

Amb
REPRESENTACIONS Amb Com LA LLUNA

MOVIMENT DE ROTACI MOVIMENT DE De TRANSLACI LNIES IMAGINARIES

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Amb

UNITAT 1

qu

QU HAS TREBALLAT?

38
COM HO PORTO?

UNITAT 1

com
Omple la graella segent posant una creu on correspongui. En acabar la unitat, sc capa de...
S No A mitges Activitat Activitat daprenentatge davaluaci en qu ho has en qu ho has treballat treballat

ho porto?

Explicar com es va formar lUnivers. Identificar els planetes del Sistema Solar. Diferenciar les quatre fases de la Lluna. Descriure els moviments que realitza la Terra. Explicar qu s un eclipsi i perqu es produeix aquest fenomen. Diferenciar les capes de la Terra.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

8 3

9 5

Vocabulari bsic Planisferi: s la representaci plana de tota lesfera terrestre. Brixola: instrument dorientaci basat en les propietats dels imants que sempra per determinar direccions horitzontals a partir de la direcci aproximada NordSud. El.lipse: corba tancada, de forma ovalada. Ferromagnesis: materials compostos de ferro (Fe) i magnesi (Mg).

Socials

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Unitat 2
39

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

40

UNITAT 2

qu

QU TREBALLARS?

treballars?
En acabar la unitat treballars les idees principals segents La teoria de la deriva continental dAlfred Wegener ens explica la formaci dels continents i la modificaci del seu relleu. La Pangea era un nic continent que tenia la Terra inicialment i que es va anar fragmentant donant lloc als diferents continents actuals. Els elements que configuren el relleu terrestre sn: muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions i valls. El relleu i els paisatges que shan anat formant en les superfcies continentals sn fruit de lacci de les forces internes i externes de la Terra.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Les forces internes originen volcans, terratrmols, plegaments i falles que modifiquen el paisatge. Laigua, les persones i el vent sn els agents derosi externs. La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn de lestructura del relleu, de les caracterstiques del terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs. La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida, temperada i freda. Cada zona climtica presenta diferents tipus de climes.

Socials

41
En acabar la unitat has de ser capa de: Explicar com sha format el relleu. Diferenciar els tipus de paisatges. Analitzar els factors modificadors del paisatge. Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants del planeta. Situar les grans zones climtiques. Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques. Situar cadascun dels diferents tipus de clima de cada zona climtica. Diferenciar les caracterstiques de cada tipus de clima de cada zona climtica. Identificar els tipus de vegetaci i la seva localitzaci al planeta.
QU TREBALLARS? Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

42 1. La formaci del relleu


GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

La litosfera o escora terrestre s la capa que conforma el relleu. No es tracta duna capa compacta, est fragmentada en enormes porcions de roca, les plaques tectniques. Les plaques tectniques sn de dos tipus: - continentals: de terra ferma que formen els continents; - oceniques: ocupades per oceans.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. . A causa del desplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangea es va anar fragmentant i van aparixer els diferents continents actuals. El relleu i els paisatges que shan anat formant i modificant sn fruit de lacci de les forces internes i externes de la Terra. Les forces internes soriginen pel moviment de les plaques en separar-se o acostar-se. Aquestes forces donen lloc a volcans, terratrmols, plegaments i falles que modifiquen el paisatge. En el procs de desplaament de les plaques es pot produir una subducci duna placa ocenica sota duna altra. Aix passa quan en el decurs del seu lliscament aquesta coincideix amb una altra i es doblega, se submergeix i origina una fossa ocenica. La calor que es genera fa que sesdevinguin erupcions volcniques. La lava que expulsa el volc est formada pel magma, materials de linterior de la Terra que es troben a temperatures molt elevades i, que en emergir a lexterior i refredar-se, donaran lloc a la formaci dilles volcniques.

Parts dun volc.

Quan collisionen una placa ocenica i una placa continental es produeix tamb una zona de subducci i una fossa ocenica que originar sismes i la formaci de volcans. Si la collisi es produeix entre dues plaques continentals, els seus extrems es deformen i es pleguen produint una elevaci del terreny formant serralades.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Alfred Wegener, el 1912, va desenvolupar la teoria de la deriva continental. Segons aquesta teoria els continents es desplacen, ja que aquestes plaques encaixen entre elles i llisquen sobre el mantell. Aix fa que a vegades topin o freguin luna contra laltra, o se separin, o una es posi sobre laltra.

43

44
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Quan les plaques tectniques freguen originen moviments vibratoris en el terreny i es propaguen en totes direccions produint el que coneixem com a terratrmols. Les forces internes de la Terra poden arrugar les capes rocoses i formar plegaments. Lanticlinal s la part elevada del plegament i el sinclinal, lenfonsada.
Collisi de dues plaques continentals.

UNITAT 2
Formaci dun plegament.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

De vegades les capes rocoses es fragmenten en lloc de plegar-se, i soriginen les falles. La part elevada de la falla sanomena horst i la part enfonsada, fossa tectnica.

Socials

Prova de fer lactivitat daprenentatge 1 per veure si ho has ents.


Formaci duna falla.

Les diferents unitats paisatgstiques del planeta

45
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Paisatge on sobserven els diferents elements del relleu.

Els elements que configuren el relleu terrestre sn: muntanyes, serralades, planes, altiplans, depressions i valls. Una plana, com podeu observar en la imatge, s una superfcie sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar. Laltipl t les mateixes caracterstiques que una plana per se situa a una altitud elevada. Una depressi o conca la forma una superfcie que s ms baixa que els terrenys del seu voltant. Una depressi sanomenar fossa tectnica quan sorigina per lenfonsament dun bloc en un relleu amb falles.
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM Socials

Les valls sn depressions allargades de la superfcie terrestre per on habitualment passa un riu o una glacera. Les valls fluvials tenen forma de V. Les valls glacials tenen forma dU. La costa terrestre presenta formes que shan originat amb els agents erosius. Un cap s una punta de superfcie terrestre que sendinsa dins el mar. Una pennsula s una porci o fragment de terra que penetra dins un mar o llac i que est unida per un dels seus extrems al continent. De vegades la pennsula est unida per un fragment llarg i estret que sanomena istme. El mar banya les costes dels continents configurant formes diferents. Quan ho fa originant una costa corbada cap endins es tracta duna badia, si aquesta . badia s molt gran sanomena golf. Sovint laigua del mar penetra en el que havia estat una vall fluvial originant una ria.

UNITAT 2

46
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Un fiord sorigina en entrar laigua del mar en una vall glacial immersa en el mar. El fons ocenic tamb t un relleu que es manifesta en les formes segents: - formant grans cadenes muntanyoses anomenades dorsals oceniques; - formant una mplia zona plana i lleugerament ondulada a una profunditat entre 3.600 i 5.500 m i que sanomena plana abisal; - formant profundes depressions entre 5.500 i 11.000 m de profunditat anomenades fosses oceniques; - formant la prolongaci del terra continental que est submergida en el mar, la qual sanomena plataforma continental; o b - formant el tals continental, la superfcie inclinada que uneix la plataforma continental amb la plana abisal. Recordes quines unitats paisatgstiques tens a prop del lloc on vius?

UNITAT 2

2. Els elements modificadors del paisatge


A ms dels canvis que produeixen en el paisatge les forces internes, tal com hem estudiat a lapartat de La formaci del relleu, tamb les forces externes modelen el relleu dels continents i, per tant, modifiquen el paisatge. Laigua, les persones i el vent sn els agents derosi externs. L aigua s lagent derosi extern que ms formes t de modelar el relleu. En ploure, laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on queda retinguda i en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques. Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reacciona qumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra creant aiges subterrnies. Tamb es desgasta molt el terreny amb la pluja que en caure va arrossegant fragments del terreny que estan en zones ms elevades fins a zones ms baixes a causa de la fora de la gravetat. Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materials fins la seva desembocadura al mar creant deltes.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

El mar, amb les onades, crea en el litoral cales i entrants que formen les platges. A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el paisatge i el modelen. Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacions que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ... La humanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatge com a conseqncia de les seves accions. Lacci encaminada a la formaci dun paisatge humanitzat es coneix amb el nom dacci antrpica. Aix, doncs, el paisatge natural duna zona es converteix en paisatge humanitzat. El paisatge humanitzat pot ser divers en funci del tipus de poblaci ms o menys desenvolupada que lhagi produt. El paisatge humanitzat ser diferent dins un mateix pas segons les activitats a qu es dediqui lhome i tamb canviar dun continent a un altre. Podem diferenciar dos tipus de paisatge en funci de

Socials

47
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE
Delta de lEbre.

lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i el paisatge urb. El paisatge rural est format per agrupacions de cases i els seus habitants viuen dactivitats relacionades amb lexplotaci del camp. El paisatge urb est constitut per un conjunt dedificis i carrers fora compacte i, prcticament, no hi queda espai pel medi natural. Les dimensions dun nucli urb estan en constant creixement i cada cop van ocupant ms territori del seu voltant. Segur que si vius en una ciutat has pogut observar aquest fenomen de creixement. Qualsevol rea urbana generar la construcci de carreteres i mitjans de transport per tal de comunicar-se amb altres nuclis urbans.

3. La distribuci del relleu


El tipus de paisatge ve determinat pel relleu, un relleu concret afavorir un tipus de paisatge. La distribuci del relleu del planeta s fruit de la dinmica de lescora terrestre en moures les plaques tectniques que la formen. Et recomanem que consultis un atlas i observis que a ms dels elements fsics que texpliquem nhi ha molts altres. Ara veurem com s el relleu i el paisatge de cada continent.

3.1 El relleu dsia


sia s el continent ms gran i a ms tamb s el que cont les altituds mximes del planeta. Presenta una gran diversitat de relleu, la qual cosa fa que, malgrat que sigui el continent ms poblat, presenti un gran desequilibri en la distribuci de la seva poblaci, la qual ha ocupat les zones ms habitables.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

48
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Fixat en el mapa, el continent asitic presenta molta varietat de paisatges: grans serralades, altiplans, deserts, boscos, terres de conreu, etc ... Lestret de Bering separa el continent asitic de lameric per la zona nord-est. A la zona oriental, entre els Urals i laltipl de Sibria trobem la gran plana siberiana.

Socials

Tamb trobem zones de grans depressions que han estat ocupades per mars, . El mar Arbic banya les costes com el mar Mort, el mar dAral o el mar Caspi. dArbia i ndia. A les zones del sud i de lest seleven laltipl de lIran, laltipl del Deccan (ndia), laltipl del Tibet, que s el ms gran del mn, i laltipl de Monglia. El desert del Gobi es troba al sud de laltipl de Monglia. Aquest s el pic ms alt del mn: lEverest; i forma part de la serralada de lHimlaia, estesa doest a est de lsia central. Aquesta s una serralada jove on es troben les majors alades de la Terra. Les serralades de la costa oriental asitica van conduir a la formaci dels . arxiplags del Jap i de les Filipines. Entre la pennsula de la ndia i la dIndoxina, trobem el Golf de Bengala. . A la . pensula arbiga trobem el Golf Prsic. sia t nombroses illes i pennsules com les que observeu en aquestes imatges. Destaquen les illes: Nova Terra, Taiwan, Jap, Filipines, Clebes, Borneo, . Les pennsules sn: Anatlia, Arbiga, ndia, Malacca, Sumatra, Java i Sri Lanka. Indoxina, i Corea. Si visquessis a sia pensa quin s el paisatge dsia on tagradaria viure i per qu.

49
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

3.2 El relleu dfrica


Els altiplans sn els elements de relleu que ms trobem a frica. El continent afric s el ms gran desprs dsia i ocupa una part de lhemisferi Nord i una altra, ms gran, de lhemisferi Sud. Lestret de Gibraltar el separa dEuropa. El cap de Bona Esperana s a lextrem sud del continent. El golf dAden sendinsa entre la pennsula Arbiga i la de Somlia. A la zona central del continent es localitza el golf de Guinea. Un dels deserts ms important del mn s el desert del Shara, que es troba a lfrica, a laltipl septentrional. Aquest desert envolta la serralada de lAtles, una cadena de muntanyes joves. En aquesta serralada destaca el pic Toubkal de 4.165 m. Dins el desert seleven el masss dAhaggar i el Tibesti. El masss Etipic seleva a prop de la costa del mar Roig. El relleu afric combina el relleu pla daltiplans i massissos allats amb fosses i depressions. La zona oriental del continent es caracteritza per contenir la fossa tectnica ms gran del mn, el Rift Valley, als costats de la qual sallotgen diferents massissos i pics com el Kilimanjaro, de 5.895 m daltitud, un dels ms alts del mn i que s dorigen volcnic; i tamb el Kenya de 5.194 m. Els deserts de Kalahari i Nambia ocupen laltipl de Katanga i les muntanyes de Draken seleven al sud-est. Al nord-est trobem la pennsula de Somlia i al sud-est, lilla de Madagascar.

UNITAT 2

50
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

3.3 El relleu dAmrica


El continent americ presenta una forma allargada que fa que el distribum en subcontinents: Amrica del Nord i Amrica del Sud. Aquests dos subcontinents estan units per una zona que sestreny formant un istme, listme de Panam, i . que anomenem Amrica Central.

Socials

Al llarg de les Rocalloses trobem valls profundes i depressions, combinades amb altiplans, com Monument Valley i el Canyon del Colorado. Les Rocalloses i els Andes sn al costat de nombrosos volcans en activitat que constitueixen el cord de foc del Pacfic. Aquest t la mxima activitat ssmica a la zona de lAmrica Central. A lAmrica del Nord trobem muntanyes velles com els Apalatxes a la zona oriental. A lAmrica del Sud, tamb trobem muntanyes velles, al voltant de la conca del riu Amazones trobem el masss de les Guayanas i el masss Brasiler. El continent americ t fora quantitat dilles. A lAmrica del Nord hi ha lilla Banks, lilla Victria, lilla de . Baffin i lilla de Terranova. A lAmrica Central trobem el mar del Carib on hi ha les Bahames, les Grans Antilles (Cuba, Hispaniola, Puerto Rico, Jamaica i Caiman) i les

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

A la costa oest del continent americ hi trobem una extensa serralada de muntanyes joves que sestenen de nord a sud. A lAmrica del Nord hi ha les muntanyes Rocalloses i a lAmrica del Sud la serralada dels Andes. En les dues serralades hi ha pics daltitud fora destacable: el McKinley, a 6.194 m daltitud al nord de les Rocalloses; i lAconcagua, a 6.959 m.

51

52
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Petites Antilles (Barbuda, Antigua, Guadalupe, Dominica, Martinica, Saint Lucia, S. Vincent, Barbados, Grenadines, Grenada, Tobago i Trinitat). , I a lAmrica del Sud hi ha les illes Galpagos, al nord-oest, i les illes Malvines, lilla de Pasqua, a loest, i lilla Gran de la Terra del Foc, al sud-est. Entre aquesta darrera illa i el continent hi ha lestret de Magallanes. El Golf dAlaska i el Golf de Mxic sn els ms destacables i com a bahia, la de Hudson. A lAmrica del nord i Central trobem localitzades les pennsules del continent. La situada ms al nord del continent, la pennsula dAlaska, a lest, la del Labrador, a loest, la de Califrnia, i al sud, la de Florida. A Amrica Central hi trobem la del Yucatn.

3.4. El relleu dOceania

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Lorigen de la majoria daquestes illes s volcnic o corall, en aquest darrer cas sanomenen atols. El relleu dAustrlia est compost per un gran altipl a la zona oest, una gran plana a la zona central i una serralada a la zona est. Loest s fora desrtic i s on trobem laltipl de Kimberley, el desert de Gibson, el Gran desert dArena i el . El masss McDonnell es troba al costat de la Gran Conca Gran desert de Victria. Artesiana, a la part central. Finalment, a lest sala la serralada Australiana. Al nord hi ha la pennsula de Cap de York. Destaquen tamb el Golf de Carpentria, al nord, i la Gran Badia Australiana, al sud.

3.5. El relleu de lAntrtida

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Oceania s el continent ms petit format per milers dilles de loce Pacfic i ndic. Austrlia s lilla ms gran i en total hi ha com unes deu mil illes de diferents dimensions. Aquestes illes estan agrupades en conjunts, els arxiplags, . Les illes de i aquests sn: Australsia, Melansia, Micronsia i Polinsia. dimensions ms grans, a ms dAustrlia, sn Nova Guinea, Nova Zelanda i . Tamb formen part dOceania les famoses illes Hawaii, les illes Fiji, Tasmnia. Nova Calednia i Samoa.

53

54
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

A la zona del pol Sud sestn un continent cobert de gel, s lAntrtida. La capa de gel que el cobreix sanomena inlandsis i t una grandria de 2.000 a 4.000 m. Les glaceres que el cobreixen van lliscant per la superfcie fins arribar al mar on es trenquen formant els icebergs, que sn grans blocs de gel que suren per loce. Les banquises sn les capes fines de gel que cobreixen el mar. LAntrtida s un continent despoblat. La serralada Transantrtica travessa lAntrtida.

3.6. El relleu dEuropa


Europa es caracteritza per tenir pocs elements de relleu de gran altitud, s per aix que la poblaci shi ha pogut establir des de sempre. El continent europeu presenta el que es coneix com a gran plana central que est compresa entre loce atlntic i la serralada dels Urals. Aquesta ocupa una extensa zona que s gaireb la meitat del continent. Tamb hi trobem massissos antics com la serralada dels Urals, el masss Central francs, la Selva Negra i la serralada Escandinava. Les serralades joves estan a la zona meridional, des del mar Cantbric fins al mar Negre, i sn: els Pirineus, els Alps, els Crpats i el Caucas. A la pennsula Itlica seleven els Apenins. Els pics ms destacables del continent europeu sn: Aneto, de 3.404 m, als Pirineus; Mont Blanc, de 4.810 m, als Alps.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

A Europa hi ha diverses pennsules com ara: pennsula Ibrica, pennsula Itlica, pennsula Balcnica, pennsula Escandinava, pennsula de Kola i pennsula de Jutlndia. Les illes ms importants dEuropa sn: Islndia, Gran Bretanya, Irlanda, les . Balears, Crsega, Sardenya, Siclia i Creta. Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica. Prova de fer lactivitat daprenentatge 6.

55
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

4. La distribuci de la xarxa hidrogrfica


La distribuci de les aiges i la seva dinmica depn de lestructura del relleu, de les caracterstiques del terreny i de la quantitat daigua de pluja dels llocs. Daltra banda les pendents dels vessants fa que laigua vagi cap a les parts ms baixes provocant fortes erosions en les parts altes del relleu i formant estanys i aiguamolls als sectors ms baixos. Les roques, la vegetaci i el tipus de sl tenen una incidncia important en aquest procs. El conjunt de cursos daigua que circulen per un territori en configuren la xarxa hidrogrfica. La conca hidrogrfica s lrea o territori pel qual circulen les aiges que desemboquen al mateix riu principal que dna el nom al conjunt de la conca.

4.1. La xarxa hidrogrfica dsia


En general els rius asitics presenten una distribuci del centre cap a la perifria del continent. Els rius ms grans i cabalosos neixen a les serralades de lHimlaia i salimenten de la neu i de la pluja abundant daquestes zones. Especialment els del sud, porten molts alluvions i formen immenses planes alluvials i deltes. Segons el mar on desemboquen els rius dsia es poden classificar en set vessants hidrogrfics. El vessant rtic est format per rius llargs i cabalosos. A lhivern es glacen i a la primavera en desglaar-se provoquen inundacions. Els ms importants sn el riu Obi, Ienissei i el Lena. El vessant pacfic s integrat per rius llargs i cabalosos que en el curs baix formen grans planes alluvials. Els ms importants sn lAmur, el Huang He (riu Groc), el Iang-Ts (riu Blau) i el Mekong. El vessant ndic es caracteritza per rius ms curts i molt cabalosos. La majoria neixen a lHimlaia i tenen grans crescudes a lestiu. Els ms importants sn el Salwen, lIrauadi, Brahmaputra, el Ganges, lIndus, el Tigris i lEufrates. El vessant mediterrani i el vessant del mar Negre inclouen rius molt curts i de poc cabal. Al vessant del mar Caspi es poden diferenciar els rius de la zona nord, que sn llargs i cabalosos, com s lUral, i els de la zona sud que sn rius molt curts i cabalosos. El vessant del mar dAral comprn rius curts i cabalosos. A ms del mar Caspi i del mar dAral (zones lacustres) el llac ms important de lsia s el Baikal, a Rssia.

UNITAT 2

56
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

4.2. La xarxa hidrogrfica de lfrica


Els grans rius africans sn molt diferents entre ells pel que fa als seus cursos, lloc de desembocadura i quantitat daigua que porten. En les regions desrtiques del nord i del sud-oest, els rius sn intermitents, s a dir, baixen secs durant una part de lany; en canvi els de la zona equatorial porten fora cabal sempre. Segons el mar on desemboquen, els rius africans es poden classificar en tres vessants: El vessant mediterrani, integrat per rius molt curts i poc cabalosos, a excepci del Nil (riu ms llarg del mn de 6.671 km.) El vessant atlntic inclou rius de diferents longituds, la majoria fora cabalosos. Els ms importants sn: el Senegal, el Nger, el Congo, lOrange. El riu Congo s el ms cabals de tot el mn. Al vessant ndic la majoria dels rius son curts i cabalosos. Els ms importants sn el Limpopo i el Zambeze. A lfrica hi ha un bon nombre de conques lacustres. Les ms importants sn les que shan format al llarg de la fossa tectnica anomenada Rift Valey, als peus de les muntanyes Mitumba. Els llacs que ocupen les conques lacustres ms grans sn el Malawi, el Tanganyka, el Victria, lAlbert i el Kioga. Al nord i al sud del continent, en zones rides, hi ha cursos daigua que desguassen en conques interiors i formen llacs estacionals, les aiges dels quals oscillen molt entre estacions. El llac ms important s el Txad.

UNITAT 2

4.3. La xarxa hidrogrfica dAmrica


En general els rius americans sn llargs i cabalosos. Els rius de la conca de lAtlntic i els de del Pacfic sn molt diferents. Els rius del vessant Atlntic sn ms llargs i cabalosos que els rius del Pacfic. La presncia de les serralades joves a prop de la costa fa que els rius del Pacfic siguin ms curts, un pendent fort i poc importants, llevat del riu Colorado, a lAmrica del Nord. Segons el mar on desemboquen, els rius americans es poden classificar en tres vessants: El vessant rtic que comprn rius llargs i cabalosos, glaats durant bona part de lany. El ms importants sn el Yukon i el Mackenzie. El vessant atlntic est integrat per rius molt llargs i cabalosos que travessen grans planes. Els ms importants sn:
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

A lAmrica del Nord, el Sant Lloren, el Mississip (amb els seus afluents el Missouri, Arkansas i lOhio) i el Rio Grande. A lAmrica del Sud, lOrinoco i lAmazones, i el Paran que juntament amb els rius Uruguai i Paran-Paraguai forma el Rio de la Plata. El vessant pacfic que inclou rius curts i menys cabalosos. Els ms importants sn el Colorado i el Colmbia a lAmrica del Nord. Amrica s el continent que t el nombre ms alt de llacs importants, la major part a lAmrica del Nord. Al Canad hi ha el Gran Llac dels ssos, el Gran Llac de lEsclau i el Winnipeg. Per la conca lacustre ms important dAmrica s la dels Grans Llacs situada a la frontera entre el Canad i els Estats Units formada pels llacs Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario. A lAmrica Central tenim el llac de Nicaragua. A lAmrica del Sud trobem el Maracaibo a Veneuela, i el Titicaca entre Per i Bolvia.

Socials

4.4. La xarxa hidrogrfica dOceania


La xarxa ms important daquest continent s a Austrlia. Els rius australians es concentren principalment a la part oriental de lilla. Segons el mar on desemboquen els podem classificar en dos vessants: El vessant ndic comprn els dos rius australians ms importants, el Murray i el seu afluent el Darling. A ms recull una srie de rius curts i intermitents i daltres de ms regulars que circulen pel nord. El vessant pacfic que inclou rius curts i irregulars. Un llac important dAustrlia s lEyre, en el qual desguassen alguns rius interiors. . Al nord trobem el mar del Corall, el dArafura i el de Timor. Prova de fer lactivitat daprenentatge 5.

57
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

4.5. La xarxa hidrogrfica dEuropa


A Europa hi ha molts rius, per cap no t les dimensions dels grans rius asitics o americans. Segons el mar o oce on desemboquen els rius trobem 5 vessants: El vessant rtic formada per rius llargs, cabalosos i amb grans crescudes en lpoca del desgla. Els ms importants sn el Petxora i el Dvina. El vessant atlntic que inclou rius cabalosos per curts. Els ms importants sn el Dvina Occidental, el Niemen, el Vstula, lElba, el Rin, el Sena, el Loira, la Garona, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir. El vessant mediterrani est format per rius curts i poc cabalosos. Els ms importants sn el Roine, lEbre i el Po. El vessant del mar Negre agrupa rius cabalosos i de rgim regular com ara el Danubi (de 2.860 km) , el Dnister, Dniper i el Don. El vessant del mar Caspi recull les aiges de dos rius llargs i cabalosos com sn el Volga (de 3.520 km) i lUral, a ms daltres mes curts. La Mnega separa les illes britniques de Frana. El mar del Nord banya les dAnglaterra, el mar Bltic banya el nord-est dEuropa i el mar Mediterrani les costes del sud. El mar Negre s al sud-est. Els llacs europeus ms importants es troben situats al nord del continent. Sn molt nombrosos per en destaquen el Ladoga, lOnega. Prova de fer lactivitat daprenentatge 4.

5. Les grans zones climtiques i la seva vegetaci i paisatges


La Terra presenta tres grans zones climtiques: clida, temperada i freda. Aquestes rees vnen delimitades en funci de la latitud. A lhemisferi Nord, a major latitud Nord disminueixen les temperatures i a lhemisferi Sud, a major latitud Sud dismi-nueixen les temperatures. Aix doncs, ms a prop dels pols les temperatures seran ms baixes (zona climtica freda) i ms a prop de lequador seran ms altes. Tamb a les zones on el relleu tingui una major altitud les temperatures seran ms baixes (zona climtica clida). La zona intermitja entre els trpics i els cercles polars no tindr temperatures tan extremes (zona climtica temperada). Tamb laltitud s un factor important

UNITAT 2

58
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE
Zona fr e
Zona t e

da

mpera

da

que condiciona el clima de cada zona. A major altitud les temperatures seran ms baixes. Cada zona climtica t diferents tipus de climes, que et descrivim a continuaci: 5. 1. La zona clida ocupa del trpic de Cncer al trpic de Capricorn. Les tempera-tures sn altes tot lany. La pluviositat s variable. En funci daquesta pluviositat es diferencien el climes segents:

Zona c

lida

Zona t e

mpera da

da

Zona f re

UNITAT 2
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Grans zones climtiques de la Terra.

Clima equatorial: Est situat entre els 10 de latitud N i els 5 de latitud S. s clid, molt humit i sense estaci seca, s a dir, que no hi ha una poca a lany de sequera. Les temperatures sn molt elevades tot lany, amb mitjanes entre 25C i 27C. Les pluges sn molt abundants; quasi cada dia, al voltant dels 1.500 mm anuals i els rius sn molt cabalosos.

Socials

La selva amb la major varietat i densitat despcies del planeta s la vegetaci daquesta zona. Els sls sn poc frtils, a causa del continu rentat que pateixen. Aquest clima el trobem al centre dfrica, a la zona de lAmazones, i a lAmrica Central. Clima tropical: Est situat entre els dos trpics, al Nord i al Sud, a una latitud duns 10 a 25 N i S. Les temperatures sn elevades per la insolaci intensa durant tot el dia. Presenta una estaci plujosa durant lestiu i una altra de seca. Les precipitacions totals sn al voltant dels 1.000 mm. Els rius tenen un cabal irregular segons les pluges. La sabana s la vegetaci daquesta zona. Aquest clima el trobem a lAmrica del Sud, frica i Indonsia. El clima monznic s una variant del clima tropical que es caracteritza per temperatures semblants a les del clima anterior, amb algunes diferncies entre hivern i estiu. Les estacions vnen marcades pel vent Monz. A lestiu: vents clids que provoquen pluges que fan que els rius es desbordin fcilment i provoquin inundacions. A lhivern els vents sn secs i freds. La jungla s la vegetaci daquesta zona. Aquest clima est situat a la Xina, Malisia i lndia. Clima desrtic: Est situat entre els 15 i els 35 N i S, generalment lluny del mar. Les temperatures: molt elevades tot lany, per sobretot a lestiu, amb mitjanes mensuals entre els 35C i els 40C. Hi ha una gran variaci entre el dia i la nit; a les nits es pot arribar a 0o o de vegades menys. Les precipitacions sn escasses i irregulars, per sota dels 100 mm anuals. Hi ha corrents daigua subterrnia que, de tant en tant, surten a la superfcie formant els oasis, nics llocs on hi ha vegetaci del tipus cactus. Est situat, al SO dels EUA (desert dArizona); al NO dfrica (desert del Shara); a la pennsula Arbiga (desert dArbia), i al centre dAustrlia on hi ha diversos deserts. 5.2. Zona temperada: La zona climtica temperada la trobem localitzada a lhemisferi Nord, del cercle polar rtic al trpic de Cncer; i a lhemisferi Sud, del trpic de Capricorn al cercle polar antrtic. s la zona on entren en contacte laire polar, fred i humit, amb laire dorigen tropical, clid i sec. Aix fa que a lhivern hi hagi temperatures baixes; i a lestiu, ms elevades. La proximitat o llunyania dels oceans provoca modificacions en el clima. Les temperatures mitjanes anuals sn entre -10C i 20C. Les pluges sn moderades amb variacions entre 250 i 1500 mm a les zones ms properes als oceans. Hi ha tres variants climtiques:

59
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

60
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE

Clima mediterrani: Est situat entre els 30 o 35 i 45 de latitud N i S. Les temperatures sn altes a lestiu (25C) i suaus a lhivern (superiors als 10C) per la influncia del mar. Les pluges sn escasses (entre 250 i 800 mm) i irregulars, amb predomini a la primavera i a la tardor. Els estius sn bastant secs. El cabal dels rius s irregular. La vegetaci consisteix en boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures, etc.); matolls espinosos i plantes aromtiques (farigola, roman, etc.) El trobem a les regions riberenques del mar Mediterrani, costes del centre de Xile, de Califrnia i del sud dAustrlia i frica. Clima ocenic: Est situat a una latitud entre 40 o 45 i 60 N i S (a les faanes interiors dels continents).s un clima temperat i humit, conegut tamb com a clima atlntic. Les temperatures sn moderades durant tot lany: suaus a lestiu i ms fresques a lhivern. Les pluges sn abundants durant tot lany (entre 800 i 1500 mm). Els rius sn cabalosos. El paisatge natural est format pels boscos de fulla caduca (rouredes, fagedes) i prats herbacis. El trobem a loest dEuropa, a la zona atlntica dAmrica del Sud (Buenos Aires), al Canad, als EUA, i algunes zones costaneres del Pacfic asitic. Clima continental:
Fageda.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Es dna a linterior dels continents, a unes latituds entre 40 i 60. Les temperatures es caracteritzen per uns estius curts i molt calorosos i uns hiverns llargs i molt freds. Les precipitacions sn en forma de pluja i ms abundants a lestiu; a lhivern en forma de neu i ms escasses. La vegetaci natural sn boscos de pins negres i avets; lestepa, i deserts a linterior. 5. 3. Zona freda:

Socials

La trobem localitzada a lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al pol Nord; i a lhemisferi Sud: del cercle polar antrtic al pol Sud.

Clima polar: En regions entre els 60 i 90 de latitud N i S al voltant dels cercles polars rtic i antrtic. s el clima que hi ha al pol Nord i a lAntrtida.

61
GEOGRAFIA FSICA I PAISATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Les temperatures sn molt baixes tot lany, hi ha hivern i estiu. Els hiverns sn molt freds, molt llargs i amb temperatures per sota de 0C. Lestiu s curt i fred. Encara que la neu i el gel cobreixen la major part de la superfcie, les precipitacions sn escasses i a lestiu. La vegetaci s la tundra, formada per molses, lquens i alguns arbres com els salzes i bedolls. 2. Clima dalta muntanya: Es localitzen dins les zones temperades i clides en els relleus de gran alada (Himlaia, Andes, Alps, Pirineus, etc.) Les temperatures sn fredes durant tot lany, les mximes a lestiu sn inferiors als 10C. Les precipitacions sn ms abundants que a les regions del voltant, que sovint sn de neu i es poden arribar a formar neus perptues i glaceres.

Bosc de conferes.

La vegetaci es troba esglaonada en els vessants de les muntanyes. Els arbres sn de fulla caduca, bosc de conferes, avets, bedolls, praderies i pastures. A les zones ms altes, trobem molses i lquens.

A quina zona climtica es troba la poblaci on vius i quin tipus de clima creus que hi ha?

UNITAT 2

62
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Activitat 1 Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquen el relleu: Origen de les forces internes Collisi entre dues plaques continentals. ............................................................................ Fregament de dues plaques tectniques que donen lloc a moviments vibratoris del terreny en totes direccions. Efecte que produeixen ....................................... Volcans

UNITAT 2

........................................

Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb les caracterstiques corresponents: Plana s una superfcie ms baixa que els terrenys del seu voltant. s una superfcie sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar. s un enfonsament del terreny comprs entre dues cadenes muntanyoses per on habitualment passa un riu o una glacera. s una porci de terra que penetra dins un mar o llac i que est unida per un dels seus extrems al continent.

Pennsula

Depressi

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Vall

Activitat 3 Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge: a. L............... s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu. b. El............... transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el paisatge i el modelen. c. Les........................ sn un agent important derosi amb les modificacions que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...

Socials

Activitat 4 Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsic mut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi. Activitat 5 Respon les qestions segents sobre hidrografia: a) Esmenta el nom de tres rius asitics. b) Esmenta el nom de tres rius africans. c) Esmenta el nom de tres rius americans.

63
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serralada de lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert de Kalahari i altipl de Kimberley. Activitat 7 Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben: Austrlia Alaska Turquia ndia Irlanda .............................. .............................. .............................. .............................. ..............................

Nicaragua ..............................

Activitat 8 Omple el quadre segent amb les caracterstiques segents de les diferents grans zones climtiques

ZONA CLIMTICA

FRANJA QUE OCUPA

TEMPERATURES

Temperada

Clida

Freda

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Activitat 6

64
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 9 Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes: a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani? b) Com sn les temperatures del clima desrtic? c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar? d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra?

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

ACTIVITATS DAVALUACI 65
ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener.

Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge amb el seu tipus extern o intern: Volcans Aigua Vent Terratrmols Persones agent derosi intern agent derosi extern

Activitat 3 Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitat i identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica que correspon:

UNITAT 2

66
ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 4 Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es troben situats: La Garona Nil Brahmaputra Tajo Amazones Mekong Ural Congo Mississip Rio de la Plata Activitat 5 Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa i situa les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica, pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda. Activitat 6 Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents: a) El pic ms alt del mn s l......................... b) Lestret de ......................... separa Europa dfrica. c) El desert del ...................... es troba a lfrica a laltipl septentrional. d) Al llarg de les muntanyes ....................... trobem valls profundes i depressions combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado. e) ....................... s lilla ms gran. f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels ............................ frica Europa sia Amrica

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Activitat 7 Omple els buits del quadre segent:

67
ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

GRAN ZONA CLIMATICA

FRANJA QUEOCUP A

TIPUS DE CLIMA

TEMPERATURES

PRECIPITACIONS

TIPUS DE VEGETACI

Boscos de fulla perenne, matolls espinosos i plantes aromtiques.

Ocenic Temperada

Estius curts i molt calorosos i hiverns llargs i molt freds.

Entre el trpic de Cncer i el trpic de Capricorn

Selva amb la major varieta i densitat despcies. Estaci plujosa durant lestiu i una altra seca

Desrtic

A lhemisferi Nord: entre el cercle polar rtic i el pol Nord; i a lhemisferi Sud: entre el cercle polar antrtic i el pol Sud

Molt escasses, a lestiu i en forma de neu.

Dalta muntanya

UNITAT 2

68
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE


Activitat 1 Completa la taula segent sobre les diferents forces internes que modifiquen el relleu: Origen de les forces internes Collisi entre dues plaques continentals. Col.lisi entre dues plaques continentals Fregament de dues plaques tectniques que donen lloc a moviments vibratoris del terreny en totes direccions. Efecte que produeixen Serralades Volcans

Terratrmols

Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les diferents unitats paisatgstiques amb les caracterstiques corresponents: Plana s una superfcie ms baixa que els terrenys del seu voltant. s una superfcie sense elevacions ni depressions destacades situada a poca altitud del nivell del mar.

UNITAT 2

Pennsula

Depressi

s un enfonsament del terreny comprs entre dues cadenes muntanyoses per on habitualment passa un riu o una glacera.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Vall

s una porci de terra que penetra dins un mar o llac i que est unida per un dels seus extrems al continent.

Activitat 3 Completa les frases segents sobre els elements modificadors del paisatge: a) L aigua s lagent derosi externa que ms formes t de modelar el relleu. b) El vent transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el paisatge i el modelen. c) Les persones sn un agent important derosi amb les modificacions que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis, ...

Socials

Activitat 4 Desprs dhaver estudiat el mapa dEuropa fsic, busca un mapa dEuropa fsic mut i localitza els rius: Ebre, Loira, Tmesi, Volga, Rin i Danubi.

69
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Consulta el mapa dEuropa fsic Activitat 5 Respon les qestions segents sobre hidrografia: a) Esmenta el nom de tres rius asitics. Obi, lesissei, Lena, Amur, Huang He (riu Groc), lang-Ts (riu Blau), Mekong, Brahmaputra, Ganges, Indus, Tigris, Eufrates, Ural, Sr. Dari i Amu-Dari. b) Esmenta el nom de tres rius africans. Nil, Senegal, Nger, Congo, Orange, Limpopo, Zambeze i Shebele. c) Esmenta el nom de tres rius americans. Yukon, Mackenzie, Sant Lloren, Mississip, Missouri, Arkansas, Ohio, Ro Grande, Orinoco, Amazones, Paran, Uruguai, Paraguai, Ro de Plata, Colorado i Columbia. Activitat 6 Busca un planisferi fsic mut i situa els elements de relleu segents: serralada de lHimlaia, serralada dels Urals, Alps, Pirineus, masss Etipic, desert de Kalahari i altipl de Kimberley. Consulta els planisferis fsics de la unitat 2. Activitat 7 Indica al costat del nom del pasos segents la gran zona climtica on es troben: Austrlia Nicaragua Alaska Turquia ndia Irlanda Activitat 8 Omple el quadre segent amb les caracterstiques de les diferents grans zones climtiques ZONA CLIMTICA FRANJA QUE OCUPA
A lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al trpic de Cncer. A lhemisferi Sud: del trpic de Capricorn al cercle polar antrtic. Del trpic de Cncer al trpic de Capricorn A lhemisferi Nord: del cercle polar rtic al pol Nord. A lhemisferi Sud: del cercle polar antrtic al pol Sud.

Clida/Temperada Clida Polar/Temperada Temperada Temperada/Clida Temperada

TEMPERATURES
Temperatures mitjanes anuals entre 10 i 20C.

Temperada

Clida

Altes tot lany

Freda

Temperatures molt baixes tot lany, a algunes zones a lestiu no superen els 10C.

UNITAT 2

70
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 9 Respon les qestions segents sobre els diferents tipus de climes: a) Quina s la vegetaci prpia del clima mediterrani? Boscos de fulla perenne (pins, alzines, roures), matolls espinosos i plantes aromtiques (farigola, roman, orenga). b) Com sn les temperatures del clima desrtic? Sn molt elevades tot lany, a lestiu les mitjanes mensuals sn entre els 35 i 40C. c) Quines caracterstiques presenten les precipitacions del clima polar? Sn escasses i a lestiu. d) En qu consisteix la vegetaci que anomenem tundra? En molses, lquens i alguns arbres com els salzes i els bedolls.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI

71
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Explica breument la teoria de la deriva continental dAlfred Wegener. Segons Wegener hi havia un nic continent original, la Pangea. A causa del desplaament de les plaques continentals al llarg de milions danys, la Pangea es va anar fragmentant tot originant els diferents continents actuals. Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes els segents agents modificadors del paisatge amb el seu tipus extern o intern: Volcans Aigua Vent Terratrmols Persones Activitat 3 Estudia el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques que trobars a la unitat i identifica els espais en blanc segents amb la unitat paisatgstica que correspon: Consulta el dibuix de les diferents unitats paisatgstiques de la unitat. Activitat 4 Relaciona mitjanant fletxes els diferents rius amb els continents on es troben situats: La Garona Nil Brahmaputra Tajo Amazones Mekong Ural frica Congo Mississip Rio de la Plata
Europa sia Amrica
agent derosi intern agent derosi extern

UNITAT 2

72
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 5 Desprs destudiar el mapa fsic dEuropa busca un mapa fsic mut dEuropa i situa les pennsules i illes segents: pennsula Escandinava, pennsula Itlica, pennsula Balcnica, illa de Siclia, illa de Xipre i illa dIrlanda. Consulta el mapa fsic de la unitat. Activitat 6 Completa les afirmacions segents sobre el relleu dels continents: a) El pic ms alt del mn s lEverest. b) Lestret de Gibraltar separa Europa dfrica. c) El desert del Sahara es troba a lfrica a laltipl septentrional. d) Al llarg de les muntanyes Rocalloses trobem valls profundes i depressions combinades amb altiplans com Monument Valley i el Canyon del Colorado. e) Austrlia s lilla ms gran. f) El Mont Blanc s el pic ms alt dels Alps.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

Activitat 7 Omple els buits del quadre segent:

73
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

GRAN ZONA CLIMATICA

FRANJA QUEOCUP A

TIPUS DE CLIMA

TEMPERATURES

PRECIPITACIONS

TIPUS DE VEGETACI

A lhemisferi Nord: entre el cercle polar rtic i el trpic de Cncer: i a lhemisferi Sud: entre el cercle polar antrtic i el tropic de Capricorn Temperada

Altes a lestiu i suaus a lhivern. Mediterranii

Pluges escasses i Boscos de fulla perenne, irregulars amb predomini matolls espinosos i a la primavera i a la tardor plantes aromtiques.

Ocenic

Moderades tot lany suaus a lestiu i fredes a lhivern. Estius curts i molt calorosos i hiverns llargs i molt freds.

Pluges abundants durant Boscos de fulla caduca i tot lany prats.

Continental

Entre el trpic de Cncer i el trpic de Capricorn Clida

Equatorial

Molt elevades tot lany.

Pluges molt abundants Selva amb la major varieta quasi cada dia i densitat despcies. Estaci plujosa durant Sabana lestiu i una altra seca

Tropical

Elevades per la forta insolaci.

Desrtic

Durant el dia sn molt elevades tot lany i sobretot a lestiu. Durant la nit baixen molt i poden arribar a 0C.

Precipitacions escasses i En els oasis, del tipus irregulars. cactus.

Freda

A lhemisferi Nord: entre el Polar cercle polar rtic i el pol Nord; i a l h e m i s f e r i Dalta Sud: entre el muntanya cercle polar antrtic i el pol Sud

Temperatures molt baixes tot lany

Molt escasses, a lestiu i Tundra: formada per en forma de neu. molses, lquens, salzes i bedolls. Precipitacions sovint en Arbres de fulla caduca forma de neu. bosc de conferes, avets, bedolls, praderies i pastures.

Les temperatures sn fredes tot lany a lestiu amb mximes inferiors als 10C.

UNITAT 2

A lestiu sn ms Boscos de pins negres i abundants i a lhivern avets. llargs i molt freds

Socials QU HAS TREBALLAT?

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

74

GEOGRAFIA FSICA
que estudia que estudia

RELLEU diferenciat per presenta UNITATS PAISATGSTIQUES CONTINENTS diferenciada per CONTINENTS i VESSANTS HIDROGRFIQUES CLIDA
amb

FORCES INTERNES FORCES EXTERNES


qu orm onf ec

HIDROGRAFIA

CLIMES Diferenciats en ZONES CLIMTIQUES

originades com com

que provoquen

en

Moviment de plaques tectniques - sia - frica - Amrica - Oceania - Antrtida - Europa

- Moviments ssmics - Volcans - Plegaments - Falles TIPOS PAISATGE

- Aigua - Vent - Activitat humana

TEMPERADA

FREDA
amb

- Planes - Altiplans - Depressions - Serralades - Valls - Pennsules - Istmes - Badies - Golfs - Rius - Fiords - Nuclis urbans - Naturals - Rurals - Urbans

- Clima Equatorial - Clima Tropical - Clima Desertic

- Clima mediterrani - Clima ocenic - Clima continental

- Clima polar - Clima alta muntanya

Omple la graella segent posant una creu on correspongui.


S No A mitges Activitats daprenentatge on ho has treballat Activitats davaluaci on ho has treballat

En acabar la unitat, sc capa de... Explicar com sha format el relleu Diferenciar els tipus de paisatges. Analitzar els factors modificadors del paisatge. Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants del planeta. Situar les grans zones climtiques. Diferenciar les caracterstiques de les grans zones climtiques. Situar cadascun dels diferents tipus de clima de cada zona climtica. Diferenciar les caracterstiques de cada tipus de clima de cada zona climtica. Identificar els tipus de vegetaci i la seva localitzaci al planeta.

1 2

1 2

4,5,6

4,5,6

Vocabulari bsic: Cabal dun riu: quantitat daigua del riu que, per unitat de temps, travessa una secci del conducte pel qual circula. Cabals: que t molt cabal. Xarxa hidrogrfica: conjunt daiges del planeta. Hidrografia: cincia que estudia les aiges que es distribueixen per la Terra.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 2

com

75
COM HO PORTO?

ho porto?

Socials EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

76

PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

Unitat 3

EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

77

treballars?

En aquesta unitat treballars les idees principals segents: El relleu de la pennsula Ibrica s fora variat amb un altipl central: la Meseta; i serralades que lenvolten: sistema Ibric, monts de Toledo, sistema Central, etc... A Catalunya tamb trobem una plana interior: la Depressi Central i diverses serralades: Pirineus, Prepirineus, serralada Prelitoral, serralada Litoral, A la pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics: el mediterrani, el cantbric i latlntic. A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen, el relleu i el clima; hi podem distingir tres vessants: PirineuEbre, pirenaicomediterrani i mediterrani. La pennsula Ibrica est situada al sud de la zona temperada. En general presenta unes caracterstiques tpicament mediterrnies, alhora que mostra una gran diversitat climtica determinada pels dos elements fonamentals, la temperatura i la pluviositat. En funci del volum de precipitacions diferenciem la pennsula humida de la pennsula seca. La vegetaci tpica de la pennsula plujosa s el bosc atlntic, format per arbres caducifolis com el roure i el faig, i la de la seca i tpicament mediterrnia s lalzinar. La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula s constituda quasi exclusivament per espcies que requereixen temperatures elevades i adaptades a la gran sequera, com per exemple el margall. Quan laridesa s extrema apareix una vegetaci encara ms pobre de tipus estepari.

Socials

1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

qu

QU TREBALLARS?

78
QU TREBALLARS?

La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques: zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica, zona de clima interior o continental, zona de clima mediterrani, zona de clima dalta muntanya i zona de clima subtropical rid. A Catalunya els climes que trobem sn: mediterrani, interior, de muntanya i atlntic. La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de les regions mediterrnies i est formada per boscos baixos, moltes vegades esclarissats, per bosquines punxoses i als llocs ms secs i degradats formats per pradells secs. En acabar la unitat has de ser capa de: Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants de la pennsula Ibrica i de Catalunya. Situar els diferents climes de la pennsula Ibrica i de Catalunya. Diferenciar les caracterstiques dels climes de la pennsula Ibrica i de Catalunya. Conixer els diferents tipus de vegetaci i la seva localitzaci a la pennsula Ibrica i a Catalunya. Identificar els diferents tipus de paisatges de la pennsula Ibrica i de Catalunya. Localitzar els principals tipus de paisatges de la pennsula Ibrica i de Catalunya.

Socials

1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

El relleu de la pennsula Ibrica

79
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

LEstret de Gibraltar, al sud, separa la pennsula ibrica dfrica. El cap de Creus, el de Gata i el de Finisterre sn els ms destacables. A la zona central de la pennsula Ibrica sextn la Meseta, que es troba a una altitud de 600 i 700 m. Als seus voltants trobem diferents serralades que la delimiten. Al Nord, hi ha la . serralada Cantbrica, les muntanyes de Lle i el masss Galaic. . Al sud trobem la Sierra Morena, les serralades Btiques i Sierra Nevada. . A lest, est limitada pel sistema Ibric. A loest va davallant suament fins a Portugal. La Meseta es troba seccionada pel sistema Central i els monts de Toledo en dues submesetes: la nord i la sud. La pennsula Ibrica est separada de la resta dEuropa per la serralada dels Pirineus que es troben a la zona nord i abasten des del nord dArag fins el nord de Girona. El pic ms alt dels Pirineus s lAneto amb 3.404 m, situat a la zona aragonesa. Dins lEstat espanyol hi ha dos arxiplags: el Baleric i el de les Illes Canries. Larxiplag Baleric el formen les illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Larxiplag canari comprn les illes: Tenerife, Gran Canaria, Fuerteventura, . A Tenerife hi ha el Teide, el pic ms Lanzarote, El Hierro, La Gomera i La Palma. alt dEspanya, de 3.718 m. Consulta un atlas i fixat on est situat larxiplag canari.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

80 El relleu de Catalunya
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

UNITAT 3

A Catalunya trobem la serralada dels Pirineus que est situada al nord de Catalunya, limita amb Frana i t pics de fora altitud. En destaca la Pica dEstats amb 3.143 m daltitud. Els Pirineus tenen una zona daltitud ms baixa que anomenem Prepirineus. Aquesta franja comprn les comarques: Alta Ribagora, Pallars Juss; i part de les comarques de la Noguera, lAlt Urgell, el Solsons, el Bergued i el Ripolls. A la zona costanera catalana trobem dues serralades, la serralada Litoral i la serralada Prelitoral, totes dues separades per la depressi Prelitoral. La serralada Litoral, al costat de la costa, va des del Baix Peneds fins el Baix Empord. A continuaci trobem la franja corresponent a la depressi Pre-litoral i, seguidament, seleva la serralada Prelitoral, des del Girons fins el Montsi. La serralada transversal uneix els Pirineus amb la zona est, a Les Guilleries que s una extensa zona boscosa. Altres serralades importants sn: la serra del Cad, al peu dels Pirineus, la serra del Montsec, a les comarques centrals de Lleida, la serra del Montsant, a prop de Tarragona, Masss del Garraf, Montserrat i el Montseny, a lrea de Barcelona; Les Gavarres a Girona.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

La plana Litoral la formen la part costanera de diverses comarques. La comprenen les comarques: Montsi, Baix Ebre, Baix Camp, Tarragons, Baix Peneds, Garraf, Baix Llobregat, Barcelons i Maresme. Al centre de Catalunya trobem un extens territori pla que s la depressi Central. La zona costanera nord de Catalunya s lanomenada Costa Brava. s una costa abrupta. Entre els penya-segats es formen cales i ports. Sn destacables el cap de Creus, al nord-est, el cap de Salou i el cap de Tortosa, al sud-oest, i, tamb, el golf de Roses, al nord-est, i el golf de Sant Jordi, al sudoest. A prop de quins elements de relleu es troba la poblaci on vius.

81
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

2. La xarxa hidrogrfica de la pennsula Ibrica


A la Pennsula Ibrica hi ha tres vessants fluvials bsics: el mediterrani, el cantbric i latlntic. Observa-les en el mapa. - El vessant mediterrani. Els rius daquest vessant sn poc cabalosos, bastant curts i amb pendents pronunciats. Aix s causat per lescassetat de les precipitacions i perqu les muntanyes estan molt a prop de la costa. Hi ha molts rius que tenen uns estiatges llargs, per que poden experimentar unes crescudes importants que arriben a provocar inundacions greus. El riu Ebre, el ms llarg i cabals daquest vessant, s un cas excepcional. s fora cabals grcies a lexistncia dafluents que neixen als Pirineus i que reben una gran quantitat daigua de pluja i de neu. El riu Ebre desemboca al mar formant el Delta de lEbre. A ms de lEbre, uns altres rius importants daquest vessant sn el Tria i el Xquer a la Comunitat Valenciana i el Segura que t part del seu recorregut a Mrcia. A ms existeixen un elevat nombre de cursos fluvials anomenats rambles o rieres que solen estar secs tret de les poques de tempestes. - El vessant cantbric. La serralada Cantbrica est molt a prop de la costa i aix fa que els rius siguin molt curts i amb fortes pendents. Les pluges abundants formen uns rius amb un cabal considerable. Entre els rius ms importants daquest vessant podem esmentar a Astries el Naln i el Navia. - El vessant atlntic s el que ocupa una superfcie ms gran i on desemboquen els rius ms llargs de la Pennsula. Aquests rius neixen a les zones muntanyoses del sistema Ibric, sistema Central i serralades Btiques, i s per aix que el seu cabal s important. Durant lestiu presenten estiatges a causa de la disminuci de la pluja en el conjunt de la Meseta. A causa de les grans distncies entre el naixement i les desembocadures, les pendents sn molt suaus. El riu ms llarg s el Duero, que travessa el nord de la Meseta, el Tajo i el Guadiana que passen pel sud i el Guadalquivir que conforma tota la vall entre la Sierra Morena i les serralades Btiques. El riu Mio, que desemboca en aquest vessant t unes caracterstiques semblants a les del vessant cantbric. A la pennsula Ibrica no tenim llacs comparables als daltres punts dEuropa. Es poden destacar el llac de Sanabria a Zamora, i lalbufera de Valncia que s una llacuna litoral.

UNITAT 3

82
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

Per qu creus que a la pennsula Ibrica hi ha pocs llacs. Creus que t alguna relaci amb el relleu?

2.2. La xarxa hidrogrfica a Catalunya


A Catalunya els rius sn fora diferents segons on neixen, segons la seva longitud i les caracterstiques climtiques de les zones per on passen. En general la xarxa fluvial de Catalunya depn de diversitat de factors per els dos ms determinants sn el relleu i el clima. Observa el mapa. Si ens fixem en la situaci del relleu podem distingir tres vessants: - El vessant del Pirineu-Ebre format pels rius que neixen als Pirineus i arriben al mar Mediterrani a travs de lEbre. El riu ms important daquest vessant s lEbre, encara que no es pot considerar un riu exclusivament de Catalunya perqu la major part del seu curs passa per fora daquest territori. s un riu molt cabals i saprofita per produir electricitat i per regar. LEbre desemboca al mar en forma de delta. El principal afluent s el Segre que alhora recull laigua dels seus afluents: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana. Aquests sn dos rius dun cabal important alimentat per les pluges dalta muntanya i la fosa de la neu dels Pirineus. Sn rius explotats intensament per a la producci delectricitat i per a regar els camps. - El vessant pirenaicomediterrani format pels rius que neixen als Pirineus i desemboquen directament al Mediterrani. Els rius ms importants sn el Llobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi. El Llobregat i el Ter neixen al Pirineu, sn ms llargs que els altres i reben la influncia de la fosa de neu i de les pluges dalta muntanya. El Fluvi i la Muga recorren la plana de lEmpord. - El vessant mediterrani est format pels rius que neixen a les serralades Litorals i desemboquen al Mediterrani. Els rius daquest vessant mediterrani sn curts i tenen un cabal escs i irregular. Els rius ms importants daquest vessant sn el Foix, el Bess i la Tordera. Hi ha altres cursos daigua, les anomenades rieres, amb un cabal quasi inexistent, molts curts i amb pendents forts. Les precipitacions de primavera i tardor les converteixen en un perill molt gran per a les poblacions, zones industrials i els camps. A Catalunya abunden els llacs, aquests sn de dimensions molt redudes, tant els dels Pirineus dorigen glacial com els del litoral, com les llacunes de la desembocadura dels rius. Lnic llac que t una certa importncia s el de Banyoles a la comarca del Pla de lEstany. La majoria dels llacs dels Pirineus se situen entre una altitud de 2.200 i 2.400 m. Alguns dels ms importants sn: lestany Llong, Sant Maurici, la Llebreta, lestany de Cavallers. Prova de fer lactivitat daprenentatge 2

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

3. Climes, vegetaci i paisatges de la pennsula Ibrica


La pennsula Ibrica est situada al sud de la zona temperada. En general presenta unes caracterstiques tpicament mediterrnies, alhora que mostra una gran diversitat climtica determinada pels dos elements fonamentals, la temperatura i la pluviositat. Hi ha un contrast trmic molt marcat en dues rees ben diferenciades: la perifria peninsular que est oberta a les influncies martimes del Mediterrani o de lAtlntic, i el nucli de terres interiors amb unes caracterstiques de continentalitat. Aquesta zona interior inclou la Meseta i les dues grans depressions on lallament del mar fa que els estius siguin calorosos i els hiverns freds.

83
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

Climograma de Santiago de Compostella.

Anomenem pennsula seca la zona on la pluviositat anual s entre 600 i 300 mm. Formen part daquesta zona seca les dues Mesetes, les depressions de lEbre i del Guadalquivir i una franja important de la costa mediterrnia. La zona ms rida, amb pluviositats per sota dels 300 mm la trobem al SE de la pennsula (Almeria i part de Mrcia) i alguns indrets de la conca de lEbre. La vegetaci natural de la zona rida de la pennsula s constituda quasi exclusivament per espcies que requereixen temperatures elevades i adaptades a la gran sequera. Una de les tpiques s el margall. Quan laridesa s extrema apareix una vegetaci encara ms pobre de tipus estepari. Per sobre dels 600 mm, tenim la pennsula humida, el nord de la Pennsula (Galcia, vessant cantbric, i els Pirineus), a ms dels massissos muntanyosos, que rep la influncia dels fronts atlntics i que presenta les temperatures ms baixes i el grau dhumitat ms elevat. Per tant aquesta zona presenta un paisatge molt ms verd.

UNITAT 3

84
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

Climograma de Las Palmas de Gran Canria.

La vegetaci tpica de lEspanya plujosa s el bosc atlntic, format per arbres caducifolis com el roure i el faig, i la de la seca i tpicament mediterrnia s lalzinar. La pennsula Ibrica presenta diferents zones climtiques: Observa els dos climogrames anteriors, de Santiago de Compostella i de Las Palmas de Gran Canria. Fixat detingudament que sn grfics oposats pel fet que Santiago de Compostella s on hi ha la mxima pluviositat i a Las Palmas de Gran Canria la mnima pluviositat de lEstat espanyol. - La zona de clima ocenic o dinfluncia atlntica est situada a la zona nord de la Pennsula, i ocupa una franja estreta i llarga entre la costa nord, la serralada Cantbrica i el masss Galaic. Aquesta zona est en contacte amb el mar Cantbric i loce Atlntic. Aquests mars regulen la temperatura de la costa i per tant fan que els estius siguin suaus i els hiverns frescos. Daltra banda la quantitat de nvols que es formen en aquesta massa ocenica topen amb la serralada de la costa i provoquen pluges abundants al llarg de lany encara que durant lestiu sn sensiblement inferiors. La vegetaci dominant sn els boscos de fulla caduca i les landes. La degradaci daquests boscos han format les landes, que sn formacions vegetals darbustos, herbes i matolls. - La zona de clima interior o continental abarca la Meseta, gran part de la vall de lEbre i la part est de la vall del Guadalquivir. Sn zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar. Lestiu s calors i lhivern s fred. Les precipitacions sn escasses com a conseqncia de la llunyania de loce. Els nvols procedents de lAtlntic deixen la pluja a les zones ms properes a la costa, i disminueix la pluviositat cap a linterior. Les temperatures sn altes a

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

85
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

La vegetaci s escassa. El bosc dorigen mediterrani que hi ha a linterior de la Pennsula es localitza en sector reduts i en zones poc aptes per al desenvolupament de lagricultura o ramaderia. El predomini de superfcies planes ha afavorit la tala massiva darbres que juntament amb els incendis han degradat els boscos de carrasques tpics daquest medi natural, originant formacions de matolls poc densos. - La zona de clima mediterrani ocupa una estreta franja costanera de lest i sud de la Pennsula i larxiplag balear. La pluja s escassa. Lestiu s sec i clid; i lhivern s suau. Les temperatures ms elevades i la pluviositat mnima senregistren al sud-est (Almeria i Mrcia) fet que origina un clima rid i extremadament calors. La vegetaci s molt pobra a causa duna banda de lacci humana i de laltra de la disminuci de les precipitacions. Els boscos mediterranis estan dominats per una varietat darbres de fulla

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

lestiu i combinat amb lescassetat de pluges, origina uns estius notablement calorosos i secs. Durant lhivern les temperatures baixen sensiblement, hi arriba a haver alguns mesos de veritable hivern en qu neva i gela sovint. Les temperatures absolutes ms baixes de la Pennsula shan enregistrat en aquesta zona climtica.

UNITAT 3

86
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

perenne, els pins i les carrasques amb densitats ms elevades al nord. A mesura que anem cap al sud, els boscos sn ms escassos, es degraden i els substitueixen progressivament formacions de matolls anomenades garrigues i mquies. - La zona climtica dalta muntanya se situa a llocs on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions augmentin. Les precipitacions poden ser en forma de neu i la persistncia daquesta pot durar la major part de lany. La vegetaci est esglaonada en forma de pisos o estadis. Fins a una altitud de 800-1.000 m, podem trobar boscos de roures o de faigs. Entre els 1.000 i 2.400-2.500 aproximadament podem trobar boscos de pins i avets i a partir dels 2.500 trobem matolls i prats. Per damunt daquesta altura la vegetaci s prcticament inexistent. - La zona de clima subtropical rid s la que correspon a les illes Canries. Les Canries estan a prop del trpic de Cncer, enmig de loce Atlntic i a loest del desert del Shara, dos fets que fan que tingui unes caracterstiques climtiques molt diferents de les zones peninsulars. Les temperatures sn Roureda. moderades i constants al llarg de lany: entre 17 i 25. La influncia de loce impedeix que augmentin les temperatures a lestiu i que a lhivern no baixin. La pluviositat s mnima i es distribueix de forma irregular al llarg de lany i segons les illes. Lescassetat de pluges i la porositat dels terrenys volcnics fa que la vegetaci sigui escassa i adaptada a unes condicions molt extremes. Per conixer amb ms detall i per tal que resultin ms properes les caracterstiques dels diferents climes ens centrarem en lestudi de Catalunya.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

3.1. Climes, vegetaci i paisatges de Catalunya


Catalunya es troba dins la zona temperada de lhemisferi nord. La major part dels territoris que donen al mar Mediterrani presenten unes caracterstiques climtiques comunes. Catalunya s un territori molt variat pel que fa a laltitud i al relleu, per tant, els contrastos climtics sn considerables en funci daquestes magnituds. Catalunya est situada a lextrem nord-est de la pennsula Ibrica i per tant queda allunyada de les pluges que provenen de loce Atlntic. Per aix les precipitacions sn fora escasses i les temperatures en general sn ms baixes

Socials

87
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

Laltitud del relleu fa baixar la temperatura i provoca un augment de les precipitacions. Segons la disposici, el relleu pot actuar de pantalla i evitar que la influncia del mar arribi a linterior. Les temperatures presenten variacions que segueixen algunes pautes generals: tant a lhivern com a lestiu les temperatures sn ms baixes al nord que al sud, aix s a causa de la latitud i laltitud. A lestiu fa ms calor a linterior que a la costa i a lhivern fa ms fred a linterior que no a la costa, per la influncia del mar. La distribuci de les diferents variacions climtiques s la segent: - A Catalunya el clima mediterrani ocupa tota la franja de la costa. La serralada litoral limita la influncia del mar cap a linterior. Els estius sn calorosos i els hiverns suaus. Les temperatures a la costa sn ms altes al sud i la pluviositat ms alta al nord. - El clima interior est centrat a la depressi Central amb una petita incursi cap al nord per les valls dels rius. Lallament de la influncia del mar fa que hi hagi grans contrastos trmics i una escassetat de pluges. Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia molt sovint de glaades. Les precipitacions solen ser escasses per amb una tendncia a augmentar cap a lest. - El clima de muntanya ocupa tots els Pirineus. Laltitud condiciona laugment de les precipitacions i la disminuci de la temperatura. Existeix durant uns mesos un hivern rigors amb temperatures molt baixes i precipitacions abundants.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

que a la resta de la zona mediterrnia, s a dir, que els estius no sn tan calorosos i els hiverns sn ms freds.

88
EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

- El clima atlntic es localitza noms a la Val dAran que est orientada i oberta cap a loest i permet que penetrin els vents humits procedents de loce Atlntic. La vegetaci que domina a Catalunya s la tpica de les regions mediterrnies i est formada per boscos baixos, moltes vegades esclarissats, per bosquines punxoses i als llocs ms secs i degradats formats per pradells secs. Com que Catalunya s tamb un pas muntanys tamb sol presentar paisatges vegetals que serien propis de climes ms frescos. Les franges en qu es distribueix la vegetaci sn anomenades estatges i vnen determinades per laltitud. A Catalunya es poden establir els estatges segents: - Lestatge mediterrani o de terra baixa s lrea on apareix el paisatge de la regi mediterrnia que sestn per sota dels 800 m daltitud. Sestn per les planes i els vessants litorals i prelitorals de Catalunya i tamb per les conques de la depressi Central. En aquestes zones la presncia dpoques de forta aridesa fa que la vegetaci shagi dadaptar a la sequera amb la reducci de la superfcie de les fulles. Els bosc mediterrani tpic s lalzinar amb marfull format per alzines (Quercus ilex) amb un sotabosc pobre en espcies herbcies a causa de lombra existent a linterior del bosc, per ric en arbustos de fulla ampla com la del marfull, el llaurer, larbo, el llentiscle i algunes lianes com lheura i el lligabosc. Cap al sud i linterior de Catalunya, a causa de la manca de precipitacions, lalzina s substituda per la carrasca, adaptada a resistir perodes de sequera i que produeix un bosc amb un estrat arbustiu ms empobrit. Quan laridesa encara s ms gran, lalzinar no es pot desenvolupar i apareixen les mquies formades per arbustos com el garric, el llentiscle o el margall. Lactivitat agrcola ha comportat la desaparici de grans extensions dalzinar que ha quedat com a testimonial. Labandonament daquestes terres agrcoles ha afavorit la substituci de lalzinar pels boscos de pins amb un estrat arbustiu destepes, brucs, roman, etc. A la terra baixa el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyoner (Pinus pinea) ocupen grans extensions que fan pensar que s el bosc mediterrani per excellncia. - Lestatge de muntanya mitjana se situa entre els 800 i els 1.600 m aproximadament amb un paisatge format principalment per rouredes, fagedes i pinedes de pi roig. Els roures sn els arbres que ocupen ms extensi i sen coneixen diverses espcies (martinenc, valenci). Les rouredes humides sestenen per les zones de clima atlntic i per les zones de clima humit i temperat com La Garrotxa, les Guilleries i el Montseny. Les
Bosc dalzines.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

EL MEDI FSIC I LES UNITATS PAISAGSTIQUES DE LA Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

- L estatge subalp est format per boscos de conferes com ara de pi negre i avets acompanyades per arbustos com el neret, el nabiu i el ginebr. El bosc de pi negre s tpic de les obagues de les muntanyes calcries de les serres interiors dels Prepirineus. Es poden trobar al Ripolls, a la vall de Bo, Andorra i la Cerdanya. Lavet (Abies alba) forma un bosc amb molta humitat. Els boscos ms importants de Catalunya es troben a la Vall dAran, a les capaleres de la Noguera Ribagorana i de la Noguera Pallaresa, i a la Cerdanya. - Lestatge alp est situat entre els 2.200 i els 2.800 m. La vegetaci representativa daquest estatge sn els prats alpins. Les temperatures molt fredes i la presncia de neu fa difcil que es desenvolupin arbustos i arbres. Per sobre dels 3.000 m, a les zones ms elevades dels Pirineus trobem neus permanents amb vegetaci quasi inexistent. A quin estatge pertany la teva poblaci?

UNITAT 3

PENNSULA IBRICA I CATALUNYA

rouredes seques sn ms clares i presenten un estrat arbustiu ms dens. La fageda s laltre bosc caducifoli caracterstic de la muntanya mitjana. El faig s un arbre que necessita un clima bastant humit. Es localitza a La Garrotxa (Fageda den Jord), a les Guilleries i al Montseny. El pi roig, tamb caracterstic daquesta zona, ha estat afavorit per les persones per obtenir fusta. Es poden trobar als Ports de Besseit, a les muntanyes de Prades, a la vall de Ribes, a la serra del Cad, etc.

89

90
Activitat 1
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

ACTIVITATS DAPRENENTATGE
Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb el seu vessant fluvial: Mio Xquer Duero Bidasoa Segura Ebre Guadiana Naln Tajo Activitat 2 Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagora, Segre i Muga. Activitat 3 Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mut de la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, Sierra Morena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central, monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic. Activitat 4 Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya: a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 m daltitud? vessant atlntic vessant mediterrani

vessant cantbric

UNITAT 3

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

b) On es troba i qu s la depressi Central? c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressi Litoral? Activitat 5 Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula seca i la seva vegetaci.

Socials

Activitat 6 Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica: a) El clima ........................ presenta uns estius molt secs i molt clids i uns hiverns suaus. b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un clima ................................. c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions augmentin el tipus de clima s ............................................... d) El clima .......................... es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos. h) El clima de les illes Canries s el ................................. Activitat 7 Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya busca un mapa fsic mut de Catalunya i situa els seus diferents climes: Activitat 8 Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya amb la zona que ocupen:

91
ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Estage mediterrani

Es localitza a la Garrotxa, Guilleries i el Montseny. Serres interiors dels Prepirineus. Zones ms elevades dels Pirineus. Planes i vessants litoral i prelitoral i conques de la depressi Central.

Estatge de muntanya mitjana Estatge subalp Estatge alp

UNITAT 3

92
ACTIVITATS DAVALUACI

ACTIVITATS DAVALUACI
Activitat 1 Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica: a.) El riu ........................ s el ms llarg. b.) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu ..................... c.) Mrcia forma part del recorregut del riu ......................... d.) El riu .................. fa lmit entre Galcia i Astries. e.) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius ................... i .................... Activitat 2 Respon les qestions segents sobre els rius catalans: a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal?

UNITAT 3

b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord?

c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani?

Activitat 3 Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica amb la zona que ocupen: Meseta Sierra Nevada Serralada Cantbrica Sistema Ibric Sistema Central
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Nord Sud Est

Masss Galaic Sierra Morena Activitat 4

Centre

Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica si estan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya: ZONA DE CATALUNYA ELEMENTS DE RELLEU Pica dEstats Plana litoral Depressi Central Costa Brava Serralada Litoral

Socials

Activitat 5 Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica:

93
ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM
ZONA QUE OCUPA TEMPERATURES PRECIPITACIONS TIPUS DE VEGETACI

TIPUS DE CLIMA Mediterrani

Meseta, vall de lEbre i part Est de la vall del Guadalquivir.

Regulades per la influncia del mar Cantbric i loce Atlntic. Les precipitacions sn mnimes i irregulars.

Segons laltitud: o b boscos de roures i faigs, o b boscos de pins i avets; o b matolls i prats

Activitat 6 Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya: a) A Catalunya el clima ..................... ocupa tota la franja de la costa. b) El clima ..................... es localitza noms a la zona de la Val dAran. c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia de glaades en el clima ..................... . d) El clima ..................... presenta un hivern rigors amb temperatures molt baixes i precipitacions abundants. Activitat 7 Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica: a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa? b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula? Activitat 8 Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya:

UNITAT 3

94
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 1 Relaciona mitjanant fletxes els rius segents de la pennsula Ibrica amb el seu vessant fluvial: Mio Xquer Duero Bidasoa Segura Ebre Guadiana Naln Tajo Activitat 2 Estudia el mapa fsic de Catalunya i desprs busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els rius catalans segents: Ter, Llobregat, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagora, Segre i Muga. Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat. Activitat 3 Estudia el mapa fsic de la pennsula Ibrica i desprs busca un mapa fsic mut de la pennsula Ibrica i localitza els elements de relleu segents: Meseta, Sierra Morena, serralades Btiques, Sierra Nevada, sistema Ibric, sistema Central, monts de Toledo, serralada Cantbrica, muntanyes de Lle i masss Galaic. Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat. vessant cantbric vessant mediterrani

vessant atlntic

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

Activitat 4 Respon les qestions segents sobre el relleu de Catalunya: a) Com sanomena la serralada catalana que cont la Pica dEstats, de 3.143 m daltitud? Pirineus b) On es troba i qu s la depressi Central? A la part central de Catalunya. c) Quines sn les serralades costaneres que estan separades per la depressi Litoral? Litoral Activitat 5 Explica breument les diferncies entre la pennsula humida i la pennsula seca i la seva vegetaci.

Socilas

Les precipitacions anuals de la pennsula seca estan entre els 300 i els 600 mm, mentre que les de la pennsula humida sn superiors als 600 mm. La vegetaci de la pennsula seca s el margall o espcies del paisatge estepari, mentre que la de la pennsula humida sn boscos darbres caducifolis com els roures, faigs i alzines. Activitat 6 Completa les frases segents sobre els climes de la pennsula Ibrica: a) El clima mediterrani presenta uns estius molt secs i molt clids i uns hiverns suaus. b) Les zones allunyades i allades pel relleu, de loce o del mar tenen un clima interior o continental. c) Les zones on laltitud fa que les temperatures baixin i que les precipitacions augmentin el tipus de clima s dalta muntanya. d) El clima ocenic es caracteritza per estius suaus i hiverns frescos. h) El clima de les illes Canries s el subtropical rid. Activitat 7 Desprs destudiar el mapa de climes de Catalunya, busca un mapa fsic mut de Catalunya i situa els seus diferents climes: Consulta el mapa que hi ha als continguts de la unitat. Activitat 8 Relaciona mitjanant fletxes els diferents tipus de vegetaci de Catalunya amb la zona que ocupen: Estage mediterrani Es localitza a la Garrotxa, Guilleries i el Montseny. Serres interiors dels Prepirineus. Zones ms elevades dels Pirineus. Planes i vessants litoral i prelitoral i conques de la depressi Central.

95
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socilas 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Estatge de muntanya mitjana Estatge subalp Estatge alp

UNITAT 3

96
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI


Activitat 1 Omple els buits de les frases segents sobre els rius de la pennsula Ibrica: a) El riu Duero s el ms llarg. b) La vall entre Sierra Morena i les serralades Btiques banya el riu Guadalquivir. c) Mrcia forma part del recorregut del riu Segura. d) El riu Eo fa lmit entre Galcia i Astries. e) Pel sud de la Meseta castellana passen els rius Tajo i Guadiana. Activitat 2 Respon les qestions segents sobre els rius catalans: a) Quins sn els tres afluents de lEbre quan es troba en territori catal? El Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorana. b) Quins dos rius catalans recorren la plana de lEmpord? El Fluvi i la Muga. c) Quins sn els rius catalans ms importants del vessant mediterrani? El Llobregat, el Ter, la Muga i el Fluvi. Activitat 3 Relaciona mitjanant fletxes els elements de relleu de la pennsula Ibrica amb la zona que ocupen: Meseta Sierra Nevada Serralada Cantbrica Sistema Ibric Sistema Central Masss Galaic Sierra Morena Centre Nord Sud Est

UNITAT 3

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 4 Omple el quadre segent sobre els elements de relleu de Catalunya i indica si estan al nord, o al sud, o a lest, o a loest o a la part central de Catalunya: ZONA DE CATALUNYA Nord Sud-oest Part central Nord-est Nord-est Activitat 5 Completa el quadre segent sobre els climes de la pennsula Ibrica: ELEMENTS DE RELLEU Pica dEstats Plana litoral Depressi Central Costa Brava Serralada Litoral

Socials

TIPUS DE CLIMA Mediterrani

ZONA QUE OCUPA Estreta franja costanera de lest i sud de la pennsula i l arxiplag balear. Meseta, vall de lEbre i part Est de la vall del Guadalquivir.

TEMPERATURES

PRECIPITACIONS

TIPUS DE VEGETACI Boscos amb arbres de fulla perenne com pins, carrasques, garrigues i mquies. Boscos dorigen mediterrani que shan anat degradant amb la tala de boscos i els incendis. Boscos de fulla caduca i landes.

97
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Temperatures ms Precipitacions elevades cap el escasses. sud-est. Estiu molt sec i molt clid i hivern suau.

Interior o continental

Estiu calors i hivern fred.

Precipitacions escasses.

Ocenic o dinfluncia atlntica Subtropical rid

La costa nord, la serralada Cantbrica i el masss Galaic. Les illes Canries

Regulades per la influncia del mar Cantbric i loce Atlntic. Moderades i constants al llarg de lany entre 17 i 25C. Temperatures baixes.

Precipitacions abundants al llarg de lany. Les precipitacions sn mnimes i irregulars.

Dalta muntanya

Tots els llocs on laltitud fa que la temperatura baixi i les precipitacions augmentin.

Precipitacions sovint en forma de neu, durant tot lany.

Segons laltitud: o b boscos de roures i faigs,; o b boscos de pins i avets; o b matolls i prats.

Activitat 6 Completa les frases segents sobre els climes de Catalunya: a) A Catalunya el clima mediterrani ocupa tota la franja de la costa. b) El clima atlntic es localitza noms a la zona de la Val dAran. c) Els estius sn molt calorosos i els hiverns fora freds amb presncia de glaades en el clima interior. d) El clima de muntanya presenta un hivern rigors amb temperatures molt baixes i precipitacions abundants. Activitat 7 Respon les qestions segents sobre la vegetaci de la pennsula Ibrica: a) Quina s la vegetaci tpica de la pennsula plujosa? El bosc atlntic format per arbres caducifolis com el roure i el faig i, a la zona mediterrnia, lalzinar. b) Com s la vegetaci de les zones rides de la pennsula? El margall i espcies estepries. Activitat 8 Busca un mapa fsic mut de Catalunya i localitza els diferents estatges de Catalunya: Consulta lapartat sobre els estatges que hi ha a la unitat.

UNITAT 3

Vegetaci escassa i adaptada a condicions extremes.

Socials QU HAS TREBALLAT?

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

98

GEOGRAFIA FSICA

EL RELLEU

XARXA HIDROGRFICA

De De CATALUNYA P. IBRICA CATALUNYA

P. IBRICA

al al al Vessant Atlntic Centre Zona Costanera Vessant Mediterrani Vessant Cantbric al SO Nord

al a la

al

al

al al

Nord

Centre

Est

Sud

Vessant Pirineu-Ebre

Vessant Pirineu-Mediterrani

Vessant Mediterrani

amb

amb amb

amb amb amb

amb amb amb

amb

amb

amb

amb

-S. Cantbrica -M de Lle -M. Galaic -Pirineus al centre Depressi Central al nord al Sud-est amb Costa Brava Plana Litoral amb

-S. Central -M. Toledo -Meseta -Pirieus -Pica dEstats -Prepirineus -Bidasoa -Nervin -Bessaya -Pas -Nal -Narcea -Navia -Ebre -Tria -Xquer -Segura -Albufera Valenciana

Sistema -S. Morena Arxiplag Ibric -S. Btiques Canari -S. Nevada

-Serralada litoral -Depressi prelitoral -Serralda prelitoral

NE

-Duero -Tajo -Guadiana -Guadalquivir -Mio -Llac de Sanabria

-Llobregat -Ter -Muga -Fluvi -Llac de Banyoles

-Flamicell -Foix -Bess -Tordera

qu has treballat?

Arxiplag Balear

-Ebre -Segre -Noguera Pallaresa -Noguera Ribagorana -Llac de St. Maurici -Estany Llong -Estany de La Llebreta -Estany de Cavallers

ho porto?
Activitats davaluaci on ho has treballat

Omple la graella segent posant una creu on correspongui.

En acabar la unitat, sc capa de:

S No A mitges Activitats daprenentatge on ho has treballat

Localitzar les diferents unitats de relleu i rius ms importants de la pennsula ibrica i de Catalunya. Situar els diferents climes de la pennsula ibrica i de Catalunya. Diferenciar les caracterstiques dels climes de la pennsula ibrica i de Catalunya. Conixer els diferents tipus de vegetaci i la seva localitzaci a la pennsula ibrica i Catalunya. Identificar els diferents tipus de paisatges de la pennsula ibrica i de Catalunya. Localitzar els principals tipus de paisatges de la pennsula ibrica i de Catalunya.

1, 2, 3 i 4

1, 2, 3 i 4

5i6

5i6

5i8

7i8

5i8

7i8

5i8

7i8

Vocabulari bsic Estatge: diversos tipus de vegetaci i de paisatge que es desenvolupen en una regi muntanyosa a causa dels canvis de clima que hi ha amb la variaci de laltitud que modifica la temperatura. Estiatge: s la disminuci que es produeix en el cabal dun riu en un perode determinat de lany.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 3

COM HO PORTO?

com

99

Socials LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

100

MEDIAMBIENTALS

Unitat 4

LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS

101

treballars?

En aquesta unitat treballars les idees principals segents: El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i dinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com collectiu, de la comunitat dssers vius del planeta. Lsser hum es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalment interrelacionats: Biosfera, Sociosfera i Tecnosfera. Els canvis ms importants tenen relaci amb: la destrucci dels recursos naturals, la contaminaci generalitzada de laire i de laigua, lesgotament de la capa doz i el canvi climtic. Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals, per majoritriament, sn a causa de lacci antrpica. Els canvis mediambientals generen una degradaci del medi natural per tamb del medi social. Shauria de generalitzar la conscincia de la insostenibilitat del model econmic actual i anar construint una escala de valors diferent que potenci un model de desenvolupament ms hum i sostenible. Shan de potenciar mesures que respectin i millorin lequilibri mediambiental tant a nivell local com global. s molt important que la humanitat sadoni que lsser hum s un element ms del planeta i que ha de procurar viure-hi en harmonia: compartir els recursos i evitar els desequilibris mediambientals.
1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM Socials

UNITAT 4

qu

QU TREBALLARS?

102
QU TREBALLARS?

En acabar la unitat has de ser capa de: Explicar el concepte de medi ambient. Descriure les esferes del sistema mediambiental. Diferenciar els canvis mediambientals. Identificar les causes dels canvis mediambientals. Enumerar les conseqncies dels canvis mediambientals. Analitzar les mesures per aconseguir lequilibri del medi ambient. Vetllar per la preservaci del medi ambient. Actuar de forma no destructiva sobre el medi ambient. Millorar amb les nostres accions els problemes mediambientals.

Socials

1. LA TERRA, L ESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

1. Qu s el medi ambient?
El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i dinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com collectiu, de la comunitat dssers vius del planeta. Malgrat el progrs cientfic i tecnolgic, labs i deteriorament de la natura no tendeix a disminuir com es podria pensar, sin que sincrementa progressivament, i posa en perill el futur de les noves generacions. Per qu penses que passa aix?

103
LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM MEDIAMBIENTALS

2. Les esferes del sistema mediambiental


Lsser hum es troba immers en tres grans esferes o sistemes totalment interrelacionats. Un daquests sistemes s la Biosfera que est composta per tots els ssers vius, incls lsser hum, juntament amb latmosfera, la litosfera i la hidrosfera, aix com totes les interrelacions que sestableixen entre ells i amb els altres sistemes. Una segona esfera s la Sociosfera, que s un sistema artificial creat per lsser hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Aquest sistema est format pel conjunt dinstitucions econmiques, poltiques, socials i culturals, aix com les interrelacions que mantenen entre elles i les altres esferes. Aquest sistema ha evolucionat a travs de la histria. La tercera gran esfera s la Tecnosfera. Tamb s artificial i per tant es podria incloure en lanterior. Comprn els assentaments humans, centres industrials i denergia, les xarxes de transport i comunicacions, etc. i totes les innovacions tecnolgiques que sapliquen. Tamb es parla duna quarta esfera, la Noosfera, relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la biosfera i els ssers humans. Des de la Sociosfera i la Tecnosfera sinterv en la Biosfera amb la intenci de A quina esfera inclouries la xarxa de comunicacions Internet? millorar la qualitat de vida de les persones. Per moltes vegades la consecuci daquestes millores genera importants riscos i transformacions que desequilibren el planeta com a un sistema global i degrada els medis propers dels ciutadans. Per exemple: energia nuclear, explotaci de boscos, explotaci dels pasos subdesenvolupats, desaparici de zones agrcoles, producci de productes transgnics, etc.

3. Els canvis mediambientals


Les transformacions que es produeixen a la Biosfera tenen implicacions en tots els seus components. A diferncia dels canvis globals que shavien produt en altres perodes de la histria, els canvis actuals tenen orgens humans i conseqncies profundes en els sistemes socials. La problemtica

UNITAT 4

104
LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS

mediambiental sinterrelaciona amb la majoria de les problemtiques socials de la nostra societat que shan anat aguditzant, com ara la contaminaci de zones llunyanes, les desigualtats socials, el racisme, etc. Els canvis ms importants tenen relaci amb: - La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua de diversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls. - La contaminaci de laire. - La contaminaci i lescassetat de laigua. En la Sociosfera i Tecnosfera tamb sestan produint canvis intensament relacionats amb els canvis de la Biosfera. Es pot dir que sest produint un canvi social global que ve propiciat per un increment de la poblaci, pel creixement econmic i per laven tecnolgic. Alguns daquests canvis que afecten a lequilibri global del planeta sn: - Elevades taxes de creixement demogrfic en els pasos en desenvolupament, amb menys recursos econmics que contrasta amb les taxes ms baixes dels pasos desenvolupats. - Procs de globalitzaci de leconomia mundial que es manifesta en un increment de les relacions internacionals i utilitzaci dels pasos subdesenvolupats per part dels desenvolupats. - Relacions dintercanvi desigual en el comer entre pasos desenvolupats i en desenvolupament. - Explotaci insostenible dels recursos naturals per part dels pasos desenvolupats per poder mantenir el seu nivell de consum. - Insuficincia de les produccions agrcoles per a alimentar les zones ms pobres del planeta, alhora que tenen gran part de les seves terres ocupades per monocultius per a lexportaci a pasos desenvolupats. - Increment de la concentraci urbana de la poblaci a nivell mundial, per especialment en els pasos subdesenvolupats. - Increments del nivell de contaminaci i generaci de residus txics. - Increment i foment dels conflictes armats en els pasos menys desenvolupats per potenciar la indstria darmament.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

Aquestes transformacions generen una degradaci del medi natural per tamb del medi social. s a dir, que malgrat el creixement econmic dalguns pasos i els avenos aportats pel desenvolupament tecnolgic, es pot pensar que a nivell global del planeta el model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivell a tota la poblaci mundial. Quines alternatives a aquests canvis socials se tocorren?

4. Les causes i les conseqncies dels canvis mediambientals


Els factors que transformen el medi ambient poden ser naturals per, sobre tot, tenen relaci amb les activitats humanes o acci antrpica. Aquestes incideixen en la Biosfera i han anat modificant el paisatge natural convertint-lo en un paisatge humanitzat. Activitats com lagricultura, la ramaderia, lexplotaci forestal, lurbanisme, la installaci i producci de les indstries i la construcci

Socials

Les causes tant de tipus natural com hum no tenen relaci noms amb un canvi determinat. Tot canvi pot tenir diversitat de causes i conseqncies. Aix la destrucci de recursos naturals per la desforestaci progressiva del planeta s produda per diferents causes:

Tala de boscos.

- Lexplotaci excessiva de boscos per laprofitament de la fusta i per la necessitat de terres pel conreu. - Incendis forestals per causes naturals per tamb per incidncia de la presncia humana i pels interessos especulatius del sl. De la mateixa forma les conseqncies de la desforestaci sn diverses: - Augment de lerosi del sl que ha perdut el seu mantell vegetal protector. - Prdua dels nutrients i desertitzaci progressiva. - Desaparici de molts sser vius. - El canvi climtic o escalfament global de la Terra per lemissi de gasos que produeixen lefecte hivernacle. Un altre dels grans canvis s la contaminaci atmosfrica. La contaminaci atmosfrica desprotegeix la Terra de la irradiaci ultraviolada del Sol, augmentant el risc de malalties cutnies i cncers en els ssers vius. Els fums que genera la indstria, els mitjans de transport i les Paisatge amb contaminaci atmosfrica. calefaccions sn els seus causants principals, ja que usen els combustibles fssils per al seu funcionament. Els combus-tibles fssils sn, entre altres, el carb, el gas natural i el petroli. Aquesta contaminaci s molt visible a la ciutat. Laire cont fora fum i sesdev gaireb irrespirable, aquest fenomen s coneix com a smog o boirum.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS

MEDIAMBIENTALS

de carreteres i habitatges produeixen la destrucci del mantell vegetal obrint cam a lerosi.

105

106
LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS

Com a conseqncia de la contaminaci de laire es produeixen fenmens . Sanomena pluja cida quan laigua presenta meteorolgics com la pluja cida. un pH inferior a 5,6. El pH s una dada que ens dna la mesura del grau dacidesa o de basicitat duna dissoluci en funci de la concentraci dions dhidrogen que cont. La pluja cida es produeix en zones industrials on hi ha emissions de sofre i nitrogen. Aquests elements es combinen i donen lloc a pluges que contenen cid sulfric i cid ntric. Els efectes de la pluja cida sn, per una banda sobre la vegetaci, produint corrosi sobre les fulles, inhibici del creixement dels arbres i progressiva mort de la vegetaci; i, per una altra banda, augmentar lacidesa de laigua de rius i llacs amb la conseqent mort de les espcies que els habiten. De ben segur que has sentit parlar de la destrucci de la capa doz. Abans de continuar llegint, intenta recordar per qu es produa.

UNITAT 4

Com a efecte de la contaminaci de latmosfera amb lemissi de gasos es produeix la destrucci de la capa doz, majoritriament per ls de CFC (Clorfluor-carburs). Aquests gasos sutilitzen en frigorfics, aires condicionats i esprais; quan aquests arriben a la capa doz transformen loz (O3) en oxigen (O2), element que no ens protegeix de les radiacions ultraviolades del Sol. Per aix s tan important reduir ls daquests gasos i substituir-los per altres que no danyin latmosfera. Lescalfament global de la Terra produeix un augment progressiu de la temperatura del planeta que si no es frena conduir a la disminuci del gel als casquets polars i, per tant, a laugment del nivell del mar. Aix, alhora, provocaria que moltes zones costaneres quedessin submergides als oceans, acabant amb la vida de molts ssers vius i modificant completament el paisatge. L aigua s un dels recursos naturals que ms necessitem i utilitzem en la nostra vida quotidiana i per a totes les activitats econmiques. Actualment es consumeix vint vegades ms daigua que no es feia lany 1800. Sen pot obtenir electricitat, es poden regar els conreus, posar en funcionament les fbriques i els transports i, tamb, beure-la i fer-ne un s domstic. Amb tots aquests usos que en fem poden embrutir-la o malmetre-la i, fins i tot, esgotar-la, trencant el seu cicle natural. La construcci de preses hidruliques per a lobtenci denergia hidroelctrica ha produt canvis en els ecosistemes fluvials i martims, s a dir en lequilibri biolgic dels ssers que viuen en un riu o mar. Com per exemple, va passar als EUA on amb la construcci duna presa al riu Columbia varen impedir la migraci dels salmons; o b, a Egipte, on causaren la mort de sardines mediterrnies amb la construcci de la presa dAssuan al riu Nil. Un dels fenmens que es produeix quan es contamina laigua s leutrofitzaci. L eutrofitzaci consisteix en un augment de la presncia de matria orgnica. Aix es deu a lacumulaci de nitrats i fosfats que susen en els adobs i els detergents. Aquestes substncies es dissolen amb la pluja i van a parar a rius i llacs trencant el seu equilibri com a ecosistemes.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Laugment de ls de combustibles fssils com el petroli nha fet augmentar tamb el transport i amb ell el risc daccidents que es poden esdevenir. El petroli s transportat amb grans vaixells anomenats petroliers, quan un daquests vaixells saccidenta es produeix el vessament al mar del petroli que transportava i produeix el que anomenem marea negra. Es tracta duna pellcula negra de petroli que queda per damunt de laigua ja que s de menor densitat que aquesta. Les marees negres produeixen danys molt greus en els seus ssers vius que habiten el mar. La contaminaci radioactiva de laire i de laigua s produda per les radiacions que poden emetre accidentalment les centrals nuclears. Aquestes radiacions sn nocives pels ssers vius ja que alteren la seva informaci gentica, la qual cosa pot originar malalties degeneratives de les cllules, com cncers. El manteniment daquestes centrals s un gran risc per la vida dels ssers vius dels seus voltants. Un exemple s laccident de la central nuclear de Txernbil i les terribles conseqncies que va tenir per a la poblaci del seu entorn.

El model econmic actual no pot generalitzar el mateix nivell de vida a tota la poblaci mundial. Shauria de generalitzar la conscincia de la insostenibilitat daquest model de desenvolupament i anar construint una escala de valors diferent que potenci un model de desenvolupament ms hum i sostenible. Mentrestant shan de potenciar mesures que respectin i millorin lequilibri mediambiental tant a nivell local com global. Algunes daquestes mesures sn: - Repoblaci de boscos amb espcies autctones.

Planta de reciclatge de residus.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

5. Mesures per un medi ambient equilibrat

LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS

MEDIAMBIENTALS

Un altre fenomen contaminant de laigua que se sol produir s la salinitzaci. Laigua dola de les zones costaneres es va salinitzant progressivament per lextracci massiva daigua dola que es fa en alguns llocs i la contenci del cabal dels rius amb les preses. Aquest fet propicia lentrada daigua salada del mar.

107

108
LES INTERVENCIONS HUMANES I ELS CANVIS MEDIAMBIENTALS

- Prevenci dincendis. - Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes. - Control dels abocadors de residus. - Tractament de residus urbans: compostatge, reciclatge, incineraci. - Control demissions i reciclatge dels residus industrials.

Depuradora daiges.

UNITAT 4

- Depuraci i potabilitzaci de les aiges residuals. - Reducci de la contaminaci atmosfrica: collocaci de filtres en les indstries; disminuci del consum de combustibles fssils ; disminuci de ls dels CFC. - Reducci de lsmog o boirum a les ciutats: utilitzaci de gasolina sense plom i catalitzadors; disminuci de ls de calefaccions; utilitzaci i millora del transport pblic; utilitzaci de combustibles poc contaminants. - Dotaci dinfrastructura per tal que els ciutadans puguin respectar el medi ambient: - Utilitzaci de tecnologies que no degradin el medi ambient. - Respecte del patrimoni natural i cultural.

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

- Participaci, cooperaci en accions de millora, prevenci i conscienciaci de la problemtica mediambiental. El que s important s que la humanitat sadoni que lsser hum s un element ms del planeta i ha de procurar viure-hi en harmonia. Hem de compartir els recursos i evitar els desequilibris mediambientals. Sha de trencar amb la imatge de les persones com a dominadores del planeta. La superioritat del gnere hum cap altres espcies sha dutilitzar per a millorar la situaci mediambiental del planeta.

Socials

Analitza cadascuna daquestes mesures i pensa si realment sn tan difcils de dur a terme.

ACTIVITATS DAPRENENTATGE 109


ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Omple els buits segents de la definici de medi ambient: El medi ambient s ........................... el conjunt delements (Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i d........................... que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com ............................., de la comunitat d................. ................ del planeta. Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el que signifiquen: Tecnosfera s un sistema artificial creat per lsser hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Comprn els assentaments humans, centres industrials i denergia, les xarxes de transport i comunicacions, etc.. i totes les innovacions tecnolgiques que sapliquen. Relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la biosfera i els ssers humans. Est composta per tots els ssers vius, incls lsser hum, juntament amb latmosfera, la litosfera i la hidrosfera, aix com totes les interrelacions que sestableixen entre ells i

Biosfera

Noosfera

Sociosfera

Activitat 3 Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:

UNITAT 4

110
ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 4 Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvis mediambientals:
CANVIS MEDIAMBIENTALS Destrucci dels recursos naturals.

CAUSES

CONSEQNCIES

Explotaci excessiva de boscos i incendis forestals.

Augment de lerosi del sl, desforestaci, desertitzaci progressiva, desaparici dssers vius i escalfament global de la Terra.

UNITAT 4

Contaminaci atmosfrica

Fums industrials, fums mitjans de transport i fums de les calefaccions.

Pluja cida, destrucci de la capa doz, canvi climtic (efecte hivernacle). Trencament del cicle natural de laigua, escassetat de laigua, leutrofitzaci, la salinitzaci i la marea negra.

Contaminaci de laigua

Construcci de preses hidruliques, vessament de residus industrials, vessament de residus urbans i vessament de petroli.

Activitat 5 Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar lequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no: a) Repoblaci de boscos amb espcies autctones. b) Fomentar ls de les calefaccions. c) No utilitzaci del transport pblic.
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

d) Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes. e) Control demissions i reciclatge dels residus industrials. f) Utilitzaci de gasolina sense plom. Activitat 6 Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci del medi:

6 de juny de 2002
Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que sense respectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament. MXIC, 6 (EUROPA PRESS)

Socials

En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del Parc Aqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat de Morelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvi de mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i una cultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic). El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria de Medi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre a les necessitats davui sense comprometre el dem. Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar als nostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurar el seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatari mexic. Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prxima Cimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per les Nacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrar a finals del prxim mes dagost. Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisos assumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar en prctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox. Activitat 7 Qu faries si et trobessis a les situacions segents: a)Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqu fa caliu. b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-les a la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocador de deixalles. c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usars i per qu? d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les que estan gastades?

Activitat 8 Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur a terme diriament.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

ACTIVITATS DAPRENENTATGE

El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebraci del Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a la conservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte al Medi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.

111

Socials ACTIVITATS DAPRENENTATGE

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

112

ACTIVITATS DAVALUACI 113


ACTIVITATS DAVALUACI
Desforestaci

Activitat 1 Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient.

Activitat 2 Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals: a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsser hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes? b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans? c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans, centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totes les innovacions tecnolgiques que sapliquen? Activitat 3 Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i les conseqncies dels canvis mediambientals.

ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS


condueixen a

que es manifesta a travs de:

Contaminaci

Contaminaci i escassetat de laigua Produeix

Destrucci dels

Produeix

Produeix

Destrucci capa doz

Eutrofitzaci

Radioactivitat a laire

Massa negra

Radioactivitat en els ssers vius

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

114
ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 4 Quins sn els canvis mediambientals?

Activitat 5

UNITAT 4

Explica breument per qu creus que s important vetllar per la preservaci del medi ambient.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAPRENENTATGE 115


Activitat 1 Omple els buits segents de la definici de medi ambient: El medi ambient el constitueixen el conjunt delements (Sol, aigua, aire, organismes vius incls- lsser hum), de condicions, dinfluncies i dinterrelacions que afecten lexistncia i el desenvolupament, tant individual com col.lectiu, de la comunitat dessers vius del planeta. Activitat 2 Relaciona mitjanant fletxes les diferents esferes mediambientals amb el que signifiquen:
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Tecnosfera

s un sistema artificial creat per lsser hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esferes. Comprn els assentaments humans, centres industrials i denergia, les xarxes de transport i comunicacions, etc.. i totes les innovacions tecnolgiques que sapliquen. Relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la biosfera i els ssers humans. Est composta per tots els ssers vius, incls lsser hum, juntament amb latmosfera, la litosfera i la hidrosfera, aix com totes les interrelacions que sestableixen entre ells i

Biosfera

Noosfera

Sociosfera

Activitat 3 Indica al peu de cada imatge el nom del canvi mediambiental que representa:

Desforestaci. Contaminaci atmosfrica.

UNITAT 4

116
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

Activitat 4 Omple el quadre segent sobre causes i conseqncies del canvis mediambientals:

CANVIS MEDIAMBIENTALS Destrucci dels recursos naturals.

CAUSES

CONSEQNCIES

Explotaci excessiva de boscos i incendis forestals.

Augment de lerosi del sl, desforestaci, desertitzaci progressiva, desaparici dssers vius i escalfament global de la Terra.

Contaminaci atmosfrica

Fums industrials, fums mitjans de transport i fums de les calefaccions.

Pluja cida, destrucci de la capa doz, canvi climtic (efecte hivernacle). Trencament del cicle natural de laigua, escassetat de laigua, leutrofitzaci, la salinitzaci i la marea negra.

UNITAT 4

Contaminaci de laigua

Construcci de preses hidruliques, vessament de residus industrials, vessament de residus urbans i vessament de petroli.

Activitat 5 Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar lequilibri del medi ambient o amb una F (falsedat) les que no: Repoblaci de boscos amb espcies autctones. V Fomentar ls de les calefaccions. F
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

No utilitzaci del transport pblic. F Recollida i classificaci de residus i deixalles urbanes. V Control demissions i reciclatge dels residus industrials. V Utilitzaci de gasolina sense plom. V Activitat 6 Llegeix aquest article i subratlla les idees principals sobre la preservaci del medi:

6 de juny de 2002
Mxic.- Fox recorda el dia Mundial del Medi Ambient que sense respectar la Naturalesa no hi ha desenvolupament. MXIC, 6 (EUROPA PRESS)

Socials

En aquest sentit, Fox va assenyalar, des del paratge natural del Parc Aqutic de Les Estaques, al municipi de Tlaltizapan (Estat de Morelos, centre del pas), que avui ms que mai s urgent un canvi de mentalitat, per promoure una veritable tica ambiental i una cultura de respecte a lentorn que ens envolta (sic). El president Fox va exposar que el repte de Mxic en matria de Medi Ambient s clar en destacar que el pas ha de respondre a les necessitats davui sense comprometre el dem. Els recursos naturals sn el patrimoni que haurem dheretar als nostres fills, ja que ells tamb tenen el dret a exigir-nos per assegurar el seu propi desenvolupament i benestar, va subratllar el mandatari mexic. Aix mateix, es va referir, durant la seva intervenci, a la prxima Cimera sobre Desenvolupament Sostenible, promocionada per les Nacions Unides (ONU), a Johannesburg (Sud-frica), que se celebrar a finals del prxim mes dagost. Aquesta s una excellent oportunitat per ratificar els compromisos assumits fa deu anys a Ro de Janeiro (Brasil), i sobretot, posar en prctica accions concretes de l all pactat, va sostenir Fox. Activitat 7 Qu faries si et trobessis a les situacions segents: a) Vas amb un grup damics a la muntanya i alg proposa de fer un foc perqu fa caliu. Els explico els perills de fer foc el bosc perqu no en facin. b) Desprs dun dia dexcursi al camp teniu deixalles i alg proposa deixar-les a la muntanya en una pila on nhi ha ms, tot i que no es tracta dun abocador de deixalles. Comprovem si s una abocador legal i si no s no deixem all les deixalles, ens les emportem. c) El teu cotxe funciona tant amb gasolina sper com sense plom. Quina usars i per qu? Usar la gasolina sense plom perqu s menys contaminant. d) Has hagut de canviar les piles dun rdiocassette. Qu fars amb les que estan gastades? Dur-les a un contenidor especial per piles que solen trobar als estancs. Activitat 8 Pensa algunes de les mesures per a millorar el medi ambient que podries dur a terme diriament.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

El president de Mxic, Vicente Fox, en encapalar avui la celebraci del Dia Mundial del Medi Ambient, dedicat en aquesta edici a la conservaci de les muntanyes, va recordar que sense respecte al Medi Ambient, no hi ha veritable desenvolupament.

117

118
SOLUCIONS ACTIVITATS DAPRENENTATGE

- Portar les escombraries als contenidors de reciclatge. - Dutxar-me en lloc de banyar-me. - Usar gasolina sense plom. - Emprar sempre que pugui el transport pblic. - Escriure per les dues cares del paper i reciclar-lo en lloc de llenar-lo. - Usar detergents biodegradables que no malmetin el medi ambient. - Usar productes que vagin amb envasos reciclables. - Comprovar peridicament el tub descapament de la moto o el cotxe perqu no contamini.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI 119


SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI Socials 1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Explica amb les teves paraules el que entens per medi ambient. Tot el conjunt de la natura i els ssers vius que ens envolta. Activitat 2 Respon les segents qestions sobre les esferes mediambientals: a) Quina s lesfera que fa referncia a un sistema artificial creat per lsser hum per tal de gestionar totes les relacions amb les altres grans esperes? La Sociosfera. b) Est la Noosfera relacionada amb el coneixement i les idees aplicades a les relacions que sestableixen entre la Biosfera i els ssers humans? S. c) s la Biosfera o la Tecnosfera la que comprn els assentaments humans, centres industrials i denergia, xarxes de transport i comunicacions i totes les innovacions tecnolgiques que sapliquen? La Tecnosfera. Activitat 3 Omple els buits del mapa conceptual segent sobre les causes i les conseqncies dels canvis mediambientals.

ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS


condueixen a

MALMETRE MEDI AMBIENT


que es manifesta a travs de:

atmosfrica

recursos naturals

Produeix

Produeix

Produeix

Efecte hivernacle

Pluja cida

Salinitzaci

Desertitzaci

Radioactivitat a laigua

UNITAT 4

120
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI

Activitat 4 Quins sn els canvis mediambientals? Els canvis mediambientals sn: - La destrucci dels recursos naturals, entre els quals destaquem: la prdua de diversitat biolgica, la desforestaci, la desertitzaci i degradaci de sls. - La contaminaci de laire. - La contaminaci i escassetat de laigua. Activitat 5 Explica breument per qu creus que s important vetllar per a la preservaci del medi ambient. Perqu tothom pugui viure al nostre planeta i gaudir de la natura, i no sin els nostres descendents tamb.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

121

has treballat?
- Repoblaci de boscos. - Prevenci dincendis. - Recollida i classificaci residus. ACTIVITATS DELS PASOS DESENVOLUPATS: Reciclatge de residus. Fums industrials i urbans, explotaci de boscos i incendis - Control abocadors forestals, construcci de preses hidruliques, accidents a residus. centrals nuclears, malbaratament de laigua i vessament - Depuraci aiges. de residus a laigua - Filtres pels fums industrials. - Disminuci s combustibles fssils configuren malmeten Biosfera i CFC. Sociosfera - s gasolina sense plom Tecnosfera i combustibles poc Noosfera contaminants. - Conscinciaci del MEDI AMBIENT ciutad. es pot preservar amb les mesures que es manifesta a travs de:

Contaminaci atmosfrica

Contaminaci i escassetat de laigua Produeix

Destrucci dels recursos naturals

Produeix

Produeix

Destrucci capa doz

Efecte hivernacle

Pluja cida

Eutrofitzaci

Salinitzaci

Desertitzaci

Desforestaci

Socials

Radioactivitat a laire

Marea negra

Radioactivitat a laigua

Radioactivitat en els ssers vius

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

UNITAT 4

qu

QU HAS TREBALLAT?

122
COM HO PORTO?

com
Omple la graella segent posant una creu on correspongui.
S No A mitges Activitats daprenentatge on ho has treballat Activitats davaluaci on ho has treballat

UNITAT 4

ho porto?
1 2 1 2

En acabar la unitat, sc capa de:

Explicar el concepte de medi ambient. Descriure les esferes del sistema mediambiental. Diferenciar els canvis mediambientals. Identificar les causes dels canvis mediambientals. Enumerar les conseqncies dels canvis mediambientals. Analitzar les mesures per aconseguir lequilibri del medi ambient. Vetllar per a la preservaci del medi ambient. Actuar de forma no destructiva sobre el medi ambient. Millorar amb les nostres accions els problemes mediambientals. Vocabulari bsic

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Desforestaci: prdua de les grans masses arbries o boscos, sovint com a consequncia de la tala darbres o els incendis. Presa hidrulica: obstacle artificial construt per desviar o aturar laigua dun riu per tal de regular-ne el cabal o embassar-la. Radioactivitat: emissi de radiacions que procedeix de la desintegraci que sofreixen determinats nuclis dalgunes partcules per causa duna modificaci en la seva extructura interna.

Socials

PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL 123


PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL
Socials 3. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 1 Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar: a) Quin s el planeta ms proper al Sol? b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran? c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s? d) El planeta ms allunyat del Sol s ... e)Com anomenem tamb la Terra?

Activitat 2 Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera.

Activitat 3 Desprs dhaver estudiat els mapes fsics de cada continent que trobars a la unitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents:

124
PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

Activitat 4 Explica breument les forces externes de la Terra.

Activitat 5 Indica al costat de cada indret el clima que li correspon: INDRET Tarragona Alps Costa atlntica canadenca Pars Desert mexic TIPUS DE CLIMA

Activitat 6 Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:
3. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Tajo Bidasoa Vessant Mediterrani Vessant Cantbric Guadalquivir Xquer Nervin Segura Mio Vessant Atlntic Duero Naln

Socials

Activitat 7 Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya: a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona? b) Quins sn els afluents del riu Segre? c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta? d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani.

125
PUNT DARRIBADA. ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL
Socials 3. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Activitat 8 Desprs dhaver estudiat el mapa de la pgina 4, de la unitat 3, busca un mapa fsic mut de la pennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: Serralada Cantbrica, Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral, Depressi Central, Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i Serralades Btiques.

Activitat 9 Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les seves conseqncies: Eutrofitzaci Destrucci recursos naturals Contaminaci atmosfrica Contaminaci de laigua Pluja cida Desertitzaci Canvi climtic Destrucci de la capa doz

Activitat 10 Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar lequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no: Usar productes amb envasos reciclables. Fomentar ls de les calefaccions. Usar gasolina sper. Dutxar-se en lloc de banyar-se. Usar fora paper. Emprar sempre que es pugui el transport pblic. Usar detergents biodegradables.

126
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL


Activitat 1 Respon les qestions segents sobre els planetes del Sistema Solar: a) Quin s el planeta ms proper al Sol? Mercuri b) De tots els planetes del Sistema Solar, quin s el ms gran? Jpiter c) Hi ha un planeta que presenta un anell llumins al seu voltant, saps quin s? Saturn d) El planeta ms allunyat del Sol s ... Plut e) Com anomenem tamb la Terra? El planeta blau

Activitat 2 Fes un dibuix on es diferencin les capes que componen la Terra i latmosfera. Consulta dibuix pgina 6 de la unitat 1

Activitat 3 Desprs dhaver estudiat els mapes fisics de cada continent que trobars a la unitat 2, busca un planisferi fsic mut i situa els elements fsics segents: Consulta mapes unitat 2

Activitat 4 Explica breument les forces externes de la Terra. Resposta orientativa: Les forces externes modelen el relleu dels continents i modifiquen el paisatge. Aquestes sn: laigua, les persones i el vent.
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Les accions erosives de laigua sn: - Laigua de la pluja es filtra per les fissures de les roques on queda retinguda i en baixar la temperatura i gelar-se fragmenta les roques. - Quan laigua de la pluja entra en contacte amb roques calcries reacciona qumicament i les dissol, daquesta manera penetra dins la terra i crea aiges subterrnies. - La pluja en caure va arrossegant fragments del terreny que estan en zones ms elevades fins a zones ms baixes a causa de la fora de la gravetat. - Laigua dels rius i la dels mars erosionen el litoral. Els rius arrosseguen materials fins la seva desembocadura al mar i creen deltes. El mar, amb les onades crea en el litoral cales i entrants que formen les platges. A ms de laigua, tamb el vent transporta materials i partcules en suspensi que impacten en el paisatge i el modelen.

Socials

Activitat 5 Indica al costat de cada indret el clima que li correspon: INDRET Tarragona Alps Costa atlntica canadenca Pars Desert mexic TIPUS DE CLIMA Mediterrani Alta muntanya Ocenic Continental Desrtic

Activitat 6 Relaciona mitjanant fletxes els rius amb els seus vessants:
Tajo Bidasoa

Vessant Mediterrani Vessant Cantbric

Guadalquivir Xquer Nervin Segura Mio Duero

Vessant Atlntic

Activitat 7 Respon les qestions segents sobre els rius de Catalunya: a) Quins dos rius limiten la ciutat de Barcelona? Bess i Llobregat b) Quins sn els afluents del riu Segre? Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorana c) Quin s el riu que en la seva desembocadura forma un delta? LEbre d) Esmenta dos rius del vessant Pirineu-Mediterrani. Possibles respostes: Llobregat, Ter, Muga i Fluvi.

Socials

1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Naln

SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

Les persones tamb son un agent important derosi amb les modificacions que duen a terme en el paisatge: tala de boscos, urbanisme, incendis,... La humanitat ha contribut des de fa milers danys a la modificaci del paisatge com a conseqncia de les seves accions. Aix doncs, el paisatge natural duna zona es converteix en paisatge humanitzat. Podem diferenciar dos tipus de paisatge en funci de lacci que les persones hi exerceixen: el paisatge rural i el paisatge urb.

127

128
SOLUCIONS ACTIVITATS DAVALUACI DEL MDUL

Activitat 8 Desprs dhaver estudiat el mapa de la unitat 3, busca un mapa fsic mut de la pennsula Ibrica i situa els elements de relleu segents: Serralada Cantbrica, Pirineus, Monts de Toledo, Sistema Central, Serralada Litoral, Depressi Central, Sierra Morena, Masss Galaic, Sistema Ibric i Serralades Btiques. Consulta mapes fsics unitat 3

Activitat 9 Relaciona mitjanant fletxes els canvis mediambientals amb les seves conseqncies:
Eutrofitzaci Pluja cida

Destrucci recursos naturals Contaminaci atmosfrica Contaminaci de laigua

Desertitzaci Canvi climtic Destrucci de la capa doz

Activitat 10 Indica amb una V (veritat) les mesures segents que contribueixen a preservar lequilibri del medi ambient i amb una F (falsedat) les que no: V F V F V
1. LA TERRA, LESPAI ON VIVIM

Usar productes amb envasos reciclables. Fomentar ls de les calefaccions. Dutxar-se en lloc de banyar-se. Usar fora paper. Emprar sempre que es pugui el transport pblic. Usar detergents biodegradables.

F Usar gasolina sper.

Socials

Mdul com La Terra, lespai on vivim


mbit de les Cincies Socials i de la Participaci

Generalitat de Catalunya Departament de Benestar i Famlia Direcci General de Formaci dAdults