MANIFEST SANT JORDI A PALAFRUGELL 2014

Lany 1979 apareixia a la revista Els Marges el manifest Una naci sense estat, un poble sense llengua* signat per 7 professors universitaris catalans, en el qual denunciaven la situaci damenaa que patia la nostra llengua aleshores. No cal dir que molts dels supsits i punts que esmentaven sn encara vigents. Un dels pargrafs referents als atacs exteriors que encara avui dia patim s lcid i aclaridor: Que els detenidors del poder poltic de lEstat espanyol maldin duna manera o altra, per destruir la llengua i la conscincia de les nacions sotmeses al seu jou ha estat de sempre una constant histrica i, per tant, que continu complint-se avui dia s un fet que no ha destranyar ning. Tot i haver passat ms de 30 anys i que en alguns moments semblvem avanar cap a la normalitzaci, en els darrers temps la reculada ha estat considerable. Amb laprovaci de la Llei orgnica de millora de la qualitat educativa (LOMQE), ja coneguda popularment com la Llei Wert, els atacs frontals al nostre sistema de convivncia lingstica social i educativa sn indissimulats i certers, i atempten directament contra eixos fonamentals de la nostra cohesi convivencial: lidioma. Sense entrar ja en daltres aspectes de recentralitzaci i reculada educativa, la LOMQE fulmina el nostre model lingstic dimmersi, un model que funciona, exemplar i acceptat de forma majoritria. No resulta balder citar avui les frases de Felip V en la seva carta als corregidors del Decret de Nova Planta: Pondr el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dar providencias ms templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado. El bilingisme comporta situacions lingstiques frgils per a la llengua ms feble, situacions diglssiques que cal corregir i que, si no es resolen, afermen el desequilibri fins a la residualitzaci i desaparici de la llengua minoritria. I s aquesta una situaci que la sociolingstica certifica de forma clara i inequvoca. Una situaci que pot patir la nostra llengua si no prenem les mesures necessries que capgirin les circumstncies. Si a laprovaci de la LOMQE, hi afegim les absurdes i estrils controvrsies que concorren a lentorn de la variaci dialectal del catal de Valncia, la pattica i hilarant definici del LAPAO a Arag o el calculat menysteniment lingstic a les Illes, no podem ms que certificar una ofensiva sobretot poltica contra la nostra llengua, i no es preveu que les circumstncies afavoreixin cap rectificaci en aquest sentit. s per aix que sollicitem fermesa al Govern de la Generalitat i a les forces poltiques catalanes que no estan dacord amb aquests atacs. Fermesa i iniciatives de tota mena. I sollicitem la collaboraci de les forces poltiques espanyoles que tampoc estiguin dacord amb aquestes poltiques hostils. Voldrem que tamb des de la resta de lEstat sens ofers la solidaritat que no trobem enlloc. Nosaltres, els ciutadans de Catalunya, no hem de recular de cap de les maneres ni permetre cap passa enrere. Ms que de ning, de nosaltres depn la pervivncia de la nostra llengua prpia i amb ella de la nostra cohesi social.