L'art bizant

Context histric i cultural

Imperi dOrient
La fundaci de Constantinoble per l'emperador Constant l'any 330, al lloc on abans es trobava la colnia grega de Bizant, va tenir una gran repercussi en la histria de la cultura i la poltica Occidental. Tamb en la histria de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser: La decadncia cada vegada ms visible de la ciutat de Roma. La vigilncia de les fronteres orientals de l'imperi, les ms perilloses, amb els rius Danubi i ufrates. Que separaven els romans dels gots i els perses. La creixent importncia del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciutat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.

L'emperador hispanorom Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi rom d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi rom d'Orient al seu segon fill Arcadi. Les principals poques d'esplendor de l'Imperi rom d'Orient (o bizant) van ser: L'poca de Justini al segle VI L'poca dels emperadors de la Casa de Macednia (Basili II) del segles X al XII L'poca dels palelegs, als segles XIII al XV L'imperi bizant desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs.

Mapa geogrfic

Caracterstiques generals
L'art bizant s producte de la combinaci de tres elements: La tradici grega i hellenstica. (Relleus, perspectiva i elegncia clssiques) La tradici urbanstica i monumental romana. (Voltes, cpules i procediments constructius) Les influncies orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts, imaginria cristiana).

Arquitectura
Palaus i esglsies. Sistemes de cpules, basliques amb planta de creu grega. Santa Sofia. Extensi de l'arquitectura bizantina a l'Occident , a Itlia (Vencia San Marco, Ravenna San Vitale, Palermo, Monreale. Espanya (Catedrals de Toro, Zamora, Salamanca i Plasencia), Frana, Alemanya... L'arquitectura bizantina continuar, desprs de la caiguda de l'Imperi, als pasos eslaus com ara: Rssia, Ucrana i Bulgria, a ms de la prpia Grcia.

Pintura i mosaic

Falta de profunditat, idealisme, fons daurats, ornamentaci exagerada, falta d'expressi en les figures. Miniatures i decoraci de llibres. Mosaics de temtica religiosa o civil, de tradici romana. Mosaics de Justini i Teodora, San Vitale.

Escultura
Molt poca importncia degut a les contnues heretgies iconoclastes (moviments integristes cristians que prohibien les representacions de esttues civils o religioses) Es mant la decoraci vegetal i geomtrica als capitells, frisos i d'altres elements arquitectnics

Santa Sofia de Constantinoble

(532-537)

L'edifici s'ala sobre l'antic emplaament de la baslica de Santa Sofia construda per Constant I en 325. La seva tipologia s de planta central amb

una gran cpula, nrtex i esonrtex.

Mosaic de Justini i Teodora

(547)

El fons del mosaic de Teodora s d'interior de pati davant un absis en forma de petxina i al costat d'una porta amb cortines i una fonteta, mentre les seves dames es situen sota un dosel. Per contra Justini apareix en un espai obert amb herba als peus acompanyat per diversos militars i dos nobles a la seva dreta. Els reis sn retratats amb vestits foscos per destacar-los de la resta de personatges de la pintura.

L' emperadriu Teodora, dames i seguici

Mosaics de labsis de la Catedral de Monreale

(cap a 1190)