Capı́tol 1

Grups, anells i cossos

1.1 Sı́mbols lògics i de teoria de conjunts

Per comoditat els matemàtics fan servir sovint sı́mbols per designar frases o paraules. Fem una llista dels
més comuns:

∀ per a tot ∃ existeix

=⇒ implica ⇐⇒ si i només si
:= igual per definició  fi de la demostració

∪ unió ∩ intersecció
⊂ contingut ⊃ conté
∅ conjunt buit ∈ partany (a un conjunt)
\ menys (en conjunts)

N números naturals Z números enters

Q números racionals R  números reals
0 si i 6= j
C números complexos δij = delta de Kronecker
1 si i = j
P Q
suma producte

P
El sı́mbol sumatori indica una suma que té per sumands l’expressió que segueix al sumatori al
variar un ı́ndex. La variacióQd’aquest ı́ndex cal indicar-la en el sumatori (llevat que sigui molt evident).
Analogament pel producte . Per exemple

5
X 5
Y
2i = 2 + 2 2 + 2 3 + 2 4 + 2 5 , 2i = 2 · 2 2 · 2 3 · 2 4 · 2 5
i=1 i=1

En ocasions els signes que varien són més d’un. La següent situació es presenta sovint: Donats els conjunts

1
1. Grups, anells i cossos

{a1 , . . . , ak }, {b1 , . . . , bm } i {c11 , c21 , . . . , ck1 , c12 , c22 , . . . , ck2 , . . . , c1m , . . . , ckm }, es compleix
i=k,j=m
X
ai cij bj = a1 c11 b1 + a1 c12 b2 + · · · + a1 c1m bm + a2 c21b1 + a2 c22 b2 + · · · + ak ckm bm
i=1,j=1
Pm 1 j Pm k j
= a1 c b + · · · + ak c b
P j=1 j  P j=1 j 
k i 1 k i m
= i=1 ai c1 b + · · · + i=1 ai cm b
Pk  Pm i j 
= i=1 ai j=1 cj b
Pm Pk  
i j
= j=1 a c
i=1 i j b

El producte cartesià de dos conjunts A i B és el conjunt de parells ordenats

A × B := { (a, b) parell ordenat, a ∈ A, b ∈ B }

Més general, el producte cartesià d’un familia de conjunts Ai , i = 1, . . . , n , és el conjunt de n-plas
(ordenades) (a1 , . . . , an ) amb ai ∈ Ai , ∀ i.

El matemàtic fa servir en moltes ocasions lletres gregues:

lletra minúscula majúscula

alfa α
beta β
gamma γ Γ
delta δ ∆
épsilon  ó ε
zeta ζ
eta η
tzeta θ ó ϑ Θ
iota ι
kappa κ
lambda λ Λ
mu µ
nu ν
xi ξ Ξ
pi π Π
ro ρ ó %
sigma σ Σ
tau τ
úpsilon υ Υ
fi φ ó ϕ Φ
gi χ
psi ψ Ψ
omega ω Ω
Les majúscules que no apareixen són iguals a lletres del nostre alfabet.

2
 1.2. Grups, anells i cossos

1.2 Grups, anells i cossos

Suposem perfectament coneguts els conjunts de números naturals N, enters Z, racionals Q i reals R, i les
seves operacions.

L’operació suma en N = {1, 2, . . . } té les següents propietats:

Associativa: ∀ a, b, c ∈ N =⇒ (a + b) + c = a + (b + c).
Commutativa: ∀ a, b ∈ N =⇒ a + b = b + a.
La suma de enters, la suma de racionals i la suma de reals tenen també aquestes dues propietats.
Generalitzem aquesta situació: Suposem donat un conjunt S en el que s’ha definit una operació, és a dir
una aplicació
S × S −→ S
(a, b) 7→ a ∗ b
Si aquesta operació compleix la propietat associativa es diu que S, amb l’operació ∗, és un semigrup.
Si també compleix la propietat commutativa es diu que S és un semigrup commutatiu. En particular,
N, Z, Q i R amb la suma són semigrups commutatius.

Exercici. N, Z, Q, R amb el producte, són semigrups commutatius?

Un grup és un conjunt S amb una operació ∗ compleix les propietats

Associativa: ∀ a, b, c ∈ S =⇒ (a ∗ b) ∗ c = a ∗ (b ∗ c);
Existència d’un element neutre ( o unitat) e, tal que ∀a ∈ S =⇒ a ∗ e = a = e ∗ a;
Existència d’inversos: ∀a ∈ S, ∃ a0 ∈ S tal que a ∗ a0 = e = a0 ∗ a;
Si S compleix també la propietat
Commutativa: ∀ a, b ∈ S =⇒ a ∗ b = b ∗ a,
es diu que és un grup commutatiu ó grup abelià.

A Z, Q i R el zero 0 és un element neutre de la suma i −a és l’“invers” de a respecte la suma.

En el cas de les operacions designades pel signe +, l’element neutre es diu zero, i es denota per 0, i
l’“invers” d’un element a es diu oposat, i es denota per −a. En la resta de casos s’acostuma a designar
l’invers per a−1 ó a1 i a l’element neutre per 1 i se li diu unitat.

Exercici. N, Z, Q, R amb el producte, són grups commutatius?

Anem a fer ara les primeres demostracions formals: volem demostrar, per semigrups i grups en general,
propietats que coneixem molt bé en el cas dels números.

Proposició 1.2.1. Sigui S un conjunt amb una operació associativa ∗:

(i) Si existeix, l’element neutre és únic.
(ii) Si un element té invers, aquest és únic.
(iii) Llei de simplificació. Si S és un grup, ∀a, b, c ∈ S

a ∗ b = a ∗ c =⇒ b = c, i b ∗ a = c ∗ a ⇒ b = c.

Demostració. (i) Siguin e i e0 dos elements neutres de S. Aleshores

e = (per ser e0 element neutre) e ∗ e0 = (per ser e element neutre) e0

3
1. Grups, anells i cossos

(ii) Siguin a0 i a00 dos elements inversos de a ∈ S i sigui e l’element neutre. Aleshores
a0 = a0 ∗ e = a0 ∗ (a ∗ a00 ) = (a0 ∗ a) ∗ a00 = e ∗ a00 = a00
on hem fet servir successivament que e és element neutre, que a00 és invers de a, la propietat
associativa, que a0 és invers de a i, de nou, que e és element neutre.
(iii) Sigui a0 l’invers de a. Aleshores
a ∗ b = a ∗ c ⇒ a0 ∗ (a ∗ b) = a0 ∗ (a ∗ c) ⇒ (a0 ∗ a) ∗ b = (a0 ∗ a) ∗ c ⇒ e ∗ b = e ∗ c ⇒ b = c
Analogament per l’altre igualtat. (Observeu que, en aquestes demostracions, no hem fet
servir mai la propietat commutativa. Per tant, quan, més endevant, ens trobem amb grups
no commutatius, aquests fets seguiran essent vàlids). 

Normalment es treballa amb conjunts en que hi ha definides més d’una operació. Cada una de les
operacions tindrà les seves propietats i, més a més, hi hauran propietats que relacionin unes operacions
amb altres. Nosaltres tractarem, al llarg el curs, amb anells, cossos, espais vectorials i àlgebres.

Sigui A un conjunt amb dues operacions que designem per suma + i producte ·

A×A −→ A A×A −→ A
(a, b) 7→ a+b (a, b) 7→ a·b

Diem que A, amb aquestes operacions, és un anell si compleix les propietats
1. Grup commutatiu amb la suma.
2. Associativa respecte el producte.
3. Distributives: ∀a, b, c ∈ A

a · (b + c) = a · b + a · c i (b + c) · a = b · a + c · a

Si el producte té la propietat commutativa es diu que A és un anell commutatiu.

Si existeix element neutre (o unitat) respecte al producte es diu que A és un anell amb unitat.

Z, Q i R són anells commutatius amb unitat.

Proposició 1.2.2. Sigui A un anell i sigui 0 l’element neutre de la suma. Aleshores, per a tot a ∈ A,
a · 0 = 0 = 0 · a.
Demostració. Tenim
a · 0 = a · (0 + 0) = a · 0 + a · 0 =⇒ a · 0 + 0 = a · 0 + a · 0 =⇒ 0 = a · 0
per la llei de simplificació. 

Corol·lario 1.2.3. Sigui A un anell amb unitat e i amb més d’un element, aleshores e 6= 0, i el 0 no
pot tenir invers. 

Es diu cos a tot anell amb més d’un element, amb unitat i en el que tots els elements diferents
de zero tenen invers. Si, a més a més, el producte és commutatiu direm que es tracta d’un cos
commutatiu.

4
 1.3. Els complexos C

Exemples. 1. Q i R són cossos commutatius.

2. L’únic anell amb dos elements A = { 0, e } és un cos.

Nosaltres només considerarem cossos commutatius. Per tant, en aquest curs, sempre que parlem d’un
cos convindrem que és un cos commutatiu.

1.3 Els complexos C

Hem suposat ben coneguts els conjunts de números

N ⊂ Z ⊂ Q ⊂ R

En cada una d’aquestes ampliacions es guanya alguna cosa. De N a Z, inversos respecto la suma i
estructura d’anell; de Z a Q, inversos respecto el producte i estructura de cos. El pas de Q a R guanya
una propietat de completitut, s’omplen “forats” de Q. És un pas molt interessant que estudiareu en
Anàlisi.

El pas de R a C soluciona un problema de resolució d’equacions. A R, i a qualsevol cos K, les

equacions lineals tenen sempre solució

ax + b = 0, a 6= 0 =⇒ x = −a−1 b

En canvi, equacions de segon grau tan simples com x2 + 1 = 0 no tenen solució. La construcció de C
es pot pensar com “afegir” un element i a R, tal que i2 = −1 . Naturalment, també cal introduir els
productes d’un real per i i a la suma d’aquests productes amb un real.

C és el conjunt d’expressions a + bi, a, b ∈ R, que es diuen números complexos, amb dues
operacions:
Suma: (a + bi) + (c + di) = (a + c) + (b + d)i.
Producte: (a + bi) · (c + di) = (a · c − b · d) + (a · d + b · c)i.

Els reals a i b s’anomenen part real i part imaginaria del número complex a + bi , respectivament.

Amb aquestes dues operacions C és un cos. El zero és 0 + 0i. La unitat és 1 + 0i . Si a + bi 6= 0 + 0i ,
el invers és
a − bi
(a + bi)−1 = 2
a + b2

Es diu conjugat del número complex a + bi a a + bi := a − bi.

√
Es diu mòdul del número complex a + bi a |a + bi| := a2 + b2 .
Observeu que (a + bi)(a + bi) = |a + bi|2 .

Hi ha una bijecció entre el conjunt de complexos de la forma a + 0i i els reals: a + 0i ↔ a . Aquesta

bijecció conserva la suma i el producte i permet identificar el complex a + 0i amb el real a . Podem
considerar, per tant,
R⊂C és a dir a := a + 0i
Posarem també bi := 0 + bi.
A C l’equació x2 + 1 = 0 té la solució x = i.

5
1. Grups, anells i cossos

La bijecció C → R2 , a + bi ↔ (a, b) , permet representar els complexos com a punts del pla R2 amb
coordenades (a, b). Equivalentment, a + bi queda determinat per le mòdul i l’angle que forma el primer
eix coordenat amb la semirrecta desde l’origen que pasa per (a, b):

z
a b
z = a + bi = |z|( |z| + |z| i) = |z|(cos θ + sin θi) =: |z|θ

θ Aquesta és la forma polar o forma de Moivre de z

θ es diu argument de z

Les fórmules de trigonomètriques proven que, per z = |z|(cos θ + sin θi), z 0 = |z 0 |(cos θ 0 + sin θ 0 i),

z · z 0 = (|z|(cos θ + sin θi)) (|z 0 |(cos θ 0 + sin θ 0 i)) = |z||z 0 | (cos(θ + θ 0 ) + (sin(θ + θ 0 )i)

És a dir, |z|θ |z 0 |θ0 = |z||z 0 |θ+θ0 .

Definim eiθ := cos θ + sin θi = 1θ . Amb més generalitat, si z = a + bi,

ez := ea (cos b + sin bi)

Per dos complexos arbitraris, z1 , z2 ∈ C, es té ez1 +z2 = ez1 ez2 .

2kπ
L’equació xn = 1 té n solucions diferents, totes de mòdul 1 i amb arguments n , per k =
0, 1, . . . , n − 1. Aquestes són les arrels n-èsimes de la unitat. En general,
q p θ+2kπ
n
|z|eθi = n |z| e n i , k = 0, 1, . . . , n − 1
p
|z| té sempre una arrel n-èsima n
|z| ≥ 0 ben determinada a R.

Nota. Observeu també que a R hi ha números que no tenen arrels n-èsimes ( per exemple −1 no té
arrel quadrada); hi ha números que tenen una única arrel (per exemple 1 només té una arrel cúbica);
hi ha números que tenen dues arrels (per exemple 16 té dues arrels 4-èsimes, ±2). En canvi, a C tot
complex z 6= 0 té exactament n arrels n-èsimes. (De moment només hem vist que té n arrels n-èsimes;
que no en tingui més és conseqüència del corol·lari 2.2.9 .) Per un matemàtic, el comportament de les
arrels a C és molt més satisfactori que a R.

A C tota equació de segon grau, ax2 + bx + c , a 6= 0, té solució

√
−b ± b2 − 4ac
x=
2a
Al subradical ∆ := b2 − 4ac se li diu discriminant de l’equació.

Exercicis

1. Representeu en el pla els conjunts de nombres z ∈ C que compleixen:

π
0 ≤ arg(z) ≤ Re(z) ≥ 2 zz ≤ 1
3
Im(z) ≤ −1 z 2 − 2z + 3 = 0 z 2 − 2z + 3 ∈ R

6
 1.4. Un exemple de cos finit: Z/(p)

2. Expresseu en forma binòmica i representeu gràficament aquests nombres:

1 1 1−i √
, , , (1 + i 2)2 .
i 1+i 1+i

3. Trobeu el mòdul i l’argument dels nombres complexos següents:

1−i
3i , 1 + 2i , 1 + i111 , , (−4 + 3i)3 .
1+i

4. Calculeu la part real i la part imaginària dels nombres complexos amb coordenades polars:
π π
(1, ), (2, 60◦ ) , (r, ), (4, 180◦ ) .
4 6

5. Calculeu i dibuixeu en el pla:

(i) les arrels cúbiques de i;
(ii) les arrels vuitenes de 1;
(iii) les arrels quadrades de −4 , 1 + i , 3 + 4i , 5 − 6i;
(iv) la arrels quadrada de w = 4ab + 2(a2 − b2 )i , on a, b ∈ R.
6. Resoleu les equacions:
1−i
(i) (1 + i)x = (ii) x2 − 10x + 34 = 0
x
(iii) (1 − i)x2 − 2x + i = 0 (iv) x2 − (5 − 14i)x − 2(5i + 12) = 0
(v) x2 − 2(1 + a2 i)x + (1 − a4 ) = 0 (vi) x2 − (3 + 4i)x − 1 + 5i = 0

on a ∈ R. Determineu la part real i la part imaginària de les solucions.

1.4 Un exemple de cos finit: Z/(p)

Fixat un número enter m considerem el conjunt

Z/(m) = { 0, 1, 2, . . . , m − 1 }

i definim en ell les següents operacions

Suma: a + b = r , on 0 ≤ r ≤ m − 1 compleix que (a + b) − r és múltiple de m.
Producte: a · b = r , on 0 ≤ r ≤ m − 1 compleix que (ab) − r és múltiple de m.

El conjunt Z/(m) amb aquestes operacions és sempre un anell commutatiu amb unitat: la unitat és
l’element 1. Si m = p és un enter primer, Z/(p) és un cos.
La comprovació de les propietats d’anell no és difı́cil però no les anem a fer. Només provarem que,
quan m = p és primer, tot element a 6= 0 té invers. En efecte,llavors a i p són primers entre ells i això
implica que 1 es pot posar com a suma d’un múltiple de a i un múltiple de p:

∃ b, c ∈ Z, tals que 1 = ab + pc

Aquesta expressió es diu Identitat de Bézout; la demostrarem i indicarem com es troba quan tractem la
divisibilitat a Z. Tenim que
1 = ab + pc =⇒ 1 = ab

7
1. Grups, anells i cossos

i, per tant, b és l’invers de l’element a.

Durant tot el curs treballarem continuament amb “un cos K”. En els casos concrets (exercicis i
exemples) K serà uns dels cossos Q, R o C. Però les demostracions faran servir només les propietats de
cos i els resultats seran vàlids per qualsevol cos, en particular, per Z/(p).

Z/(p) té dos propietats que no tenen els cossos Q, R ni C. Primer, Z/(p) és finit i, segon, ∀ a ∈ Z/(p),

p a := a+ .p)
. . +a = 0

Es diu que un cos K és de caracterı́stica p si, per a tot k ∈ K,

p k := k+ .p)
. . +p = 0

Nota. Una de les aplicacions més interessant de l’àlgebra lineal és l’estudi de la geometria de R n .
Aquesta geometria es generalitza sense dificultat a K n , per qualsevol cos K. Aixı́, agafant K = Z/(p)
s’obtenen geometries finites molt curioses.

Exercici. Feu les tables de sumar i multiplicar de Z/(m) per a varios valors de m ( m = 2, 3, 4, 7, 12, ...).
Comproveu que només és un cos si m és primer. Intenteu demostrar-lo.

1.5 El grup de les permutacions

Una permutació d’un conjunt finit A = {a1 , . . . , an } és una aplicació bijectiva de A en A. La
composició ( d’aplicacions ) és una operació en el conjunt SA de les permutacions de A, que li dona
estructura de grup no commutatiu. Si A = {1, . . . , n} el grup de permutacions de A es designa
per Sn i se li diu grup simètric.

La manera habitual de donar una permutació σ és escrivint en fila els elements de A i, sota cada un,
la seva imatge:  
a1 a2 ··· an
σ=
σ(a1 ) σ(a2 ) · · · σ(an )

Per comoditat, anem a considerar només el cas A = {1, . . . , n}. Tot el que diguem valdrà per qualsevol
conjunt A amb n elements.

Un cicle d’ordre r és una permutació que deixa fix tots els elements llevat els d’un subconjunt
ordenat {i1 , . . . , ir } que els transforma cada un en el següent i l’últim en el primer. Designarem
aquest cicle per
(i1 , . . . , ir )
Es diu transposició a tot cicle d’ordre 2.

Es diu ordre d’un element g d’un grup G al més petit natural r tal que g r := g∗ .r). . ∗g és l’element
neutre. Un cicle d’“ordre” r té ordre r:
(i1 , . . . , ir )r = I (I = permutació identitat)

8
 1.5. El grup de les permutacions

Si n ≥ 3 el grup Sn no és commutatiu. En efecte

(2, 3)(1, 2) = (1, 3, 2), en canvi (1, 2)(2, 3) = (1, 2, 3)

Proposició 1.5.1. Tota permutació és producte de cicles.

Demostració. Consulteu bibliografia.

Exemple. Considerem la permutació

 
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
σ =
1 4 3 9 8 6 10 5 2 7

Comencem per escollir un número que no quedi fix. En aquest cas, σ(1) = 1 ; escollim el 2 . Apliquem
la permutació varies vegades fins tornar al 2
σ σ σ
2 7−→ 4 7−→ 9 7−→ 2

Observeu que el primer número que retrobem ès sempre el de partida. La permutació σ coincideix sobre
aquests elements amb el cicle (2, 4, 9) .
Escollim ara un número que no quedi fix per σ , ni pel cicle anterior. Per exemple, el 5. Com abans,
li apliquem varies vegades la permutació fins tornar al 5:
σ σ
5 7−→ 8 7−→ 5

Observeu que cap dels números que surten en aquesta serie pot haver sortit abans. La permutació σ
coincideix amb el producte de cicles (2, 4, 9)(5, 8) , sobre el conjunt de números que apareixen en aquests
cicles.
Iterem el procés tantes vegades comsigui necessari. En aquest cas, escollim ara el 7:
σ σ
7 7−→ 10 7−→ 7

i formen el producte (2, 4, 9)(5, 8)(7, 10) . Els números que no apareixen en aquests cicles queden fixes
per σ. Per tant,
σ = (2, 4, 9)(5, 8)(7, 10)

El mètode de descomposició explicat en aquest exemple té la particularitat que els conjunts de números
afectats per cada cicle són disjunts. Això fa que els cicles commutin, és a dir, que poguin operarse
en qualsevol ordre. Com exemple d’aprofitament d’aquesta propietat anem a calcular potències d’una
permutació.

Exemple. Sigui σ la permutació de l’exemple anterior: σ = (2, 4, 9)(5, 8)(7, 10). Calculem σ 2008 .
Tenim
2008
σ 2008 = ((2, 4, 9)(5, 8)(7, 10)) = per la commutativitat

= (2, 4, 9)2008 (5, 8)2008 (7, 10)2008 = (2, 4, 9)

ya que, (2, 4, 9)3 = I i, per tant, (2, 4, 9)2008 = (2, 4, 9)3· 669 (2, 4, 9) = I 669 (2, 4, 9) = (2, 4, 9). Per altra
banda, (5, 8)2 = I i (7, 10)2 = I i, per tant, (5, 8)2008 = I i (7, 10)2008 = I.

9
1. Grups, anells i cossos

Proposició 1.5.2. Tot cicle és producte de transposicions.

Demostració. (i1 , i2 , . . . , ir−1 , ir ) = (i1 , i2 )(i2 , i3 ) . . . (ir−1 , ir ). 

Aquest corol·lari prova que tota permutació és pot posar com producte de transposicions. Ara bé, hi
ha moltes maneres de descomposar una permutació com producte de transposicions. Per exemple tenim

I = (1, 2)(1, 2) = (3, 4)(2, 3)(1, 2)(2, 4)(3, 2)(1, 4)

(Recordeu que, en una composició d’aplicacions, la primera que s’aplica és la de la dreta !) L’únic que
resulta ser invariant és la parietat del nombre de transposicions: la descomposició té sempre un nombre
parell de transposicions o sempre un nombre senar de transposicions.

Proposició 1.5.3. Totes les descomposicions d’una permutació com a producte de transposicions tenen
el nombre de transposicions de la mateixa parietat.

Demostració. Consulteu bibliografia.

Es diu signe d’una permutació σ ∈ Sn a


+1, si descompon en un nombre parell de transposicions
ε(σ) :=
−1, si descompon en un nombre senar de transposicions

Exercici.
Descomponeu en producte de cicles i després de transposicions cada una de les següents permutacions:
   
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 6 7 8
σ1 = σ2 =
3 4 6 7 1 5 2 4 5 1 3 2 8 6 7
   
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 2 3 4 5 6 7 8 9
σ3 = σ4 =
3 7 8 9 4 5 2 1 6 4 7 1 3 5 8 2 9 6

σ5 = (1, 2, 3, 4)(1, 2, 3, 5)(1, 2)(1, 2, 3, 4)(2, 4) σ6 = (5, 4, 8, 9)(8, 6, 3)(4, 1, 9, 7)(3, 6, 8, 7, 9)(1, 4, 5)

Quin és el signe de cada una d’elles?

Calculeu (σj )2008 per a j = 1, 2, 3, 4, 5, 6.

10