Anàlisi Econòmica Del Procés D'independència de Catalunya

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA
Aquest estudi es va presentar el 23 de maig de 2013, dins del cicle Debats de la Conferncia Nacional per la Repblica Catalana organitzats a Barcelona per la Fundaci Josep Irla com a treball previ a la Conferncia Nacional per la Repblica Catalana convocada per Esquerra Republicana pel 6 i 7 de juliol de 2013 a lHospitalet de Llobregat
MAIG 2013
Dipsit legal B12.7932013
Nria Bosch Catedrtica deconomia pblica a la Universitat de Barcelona
SUMARI
INTRODUCCI 1 CONJUNTURES ECONMIQUES PER ABORDAR EL PROCS DINDEPENDNCIA 1 AVALUACI DEL PODER TRIBUTARI I DELS RESULTATS DEL MODEL DE FINANAMENT DE LA GENERALITAT BALANA FISCAL DE CATALUNYA AMB EL SECTOR PBLIC CENTRAL LES RELACIONS COMERCIALS DE CATALUNYA ELS FLUXOS DE CAPITAL ENTRE CATALUNYA I LA RESTA DEL MN 11
15
15 25 36 43
2 3 4
MARC FISCAL, PRESSUPOSTARI I PATRIMONIAL DEL NOU ESTAT 1 2 FLUXOS ECONMICS SEGREGACI DACTIUS I PASSIUS ECONMICS
51 51 72
EL MERCAT DEL NOU ESTAT CATAL 1 2 DIMENSI DELS ESTATS I COMPETITIVITAT EL NOU ESTAT CATAL I LA UE
83
83 84
BIBLIOGRAFIA
89
ANNEX I LES IMPLICACIONS EN POLTICA EXTERIOR DE I PER UNA ESCCIA INDEPENDENT. DICTAMEN DEL PROFESSOR GRAHAM AVERY
93
ANNEX II QUADRES SOBRE LA INVERSI ESTRANGERA A CATALUNYA I SOBRE LA INVERSI A LESTRANGER DE CATALUNYA (20002011) 99
INTRODUCCI
10 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA
Catalunya est vivint un moment histric. Desprs de 300 anys de submissi sobre un procs que pot conduir a lalliberament de la naci catalana i a la construcci dun nou estat europeu. Aquest treball analitza el punts clau que shan de tenir en compte des dun punt de vista econmic per dur a terme aquest procs, la seva viabilitat i les potencialitats i avantatges comparatives que pot tenir Catalunya com a estat independent. Tamb t lobjectiu de desfer malentesos i afirmacions falses que es fan des de les posicions contrries al procs dindependncia. s un document divulgatiu, per que es realitza i es fonamenta en el ms estricte rigor acadmic per donar-li la mxima solvncia. El treball sestructura en tres grans apartats. El primer analitza aspectes essencials de la conjuntura econmica actual de Catalunya: les competncies fiscals que avui t la Generalitat i el seu finanament; la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central estimacions, resultats, determinants i comparaci amb altres territoris; la balana comercial i els possibles efectes de la independncia sobre el saldo comercial; i els fluxos de capital entre Catalunya i la resta del mn. La segona part examina el marc fiscal, pressupostari i patrimonial del nou Estat catal. Quins seran els ingressos i les despeses addicionals que tindr lEstat catal, el guany fiscal que tindr Catalunya i el seu impacte econmic. Aquesta part s rellevant per demostrar la viabilitat de Catalunya com a estat, com pot millorar i incrementar, en general, el nivell dels serveis pblics i, en particular, els de lestat del benestar. Tamb en aquesta part sanalitza el repartiment dels actius i dels passius que ha de tenir lloc entre lEstat espanyol i lEstat catal. I es constata com Catalunya no naixer amb un deute elevat, sin que tindr una situaci econmica molt ms solvent que la de lactual Estat espanyol.
ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 11
Finalment, la tercera part fa referncia al mercat del nou Estat catal. Sargumenta com la teoria econmica i levidncia emprica demostren que els estats petits poden ser tant o ms competitius que els grans, i que raons prctiques fan creure que Catalunya com estat naixer integrada a la UE i a leuro.
CONJUNTURES ECONMIQUES PER ABORDAR EL PROCS DINDEPENDNCIA
1. Avaluaci del poder tributari i dels resultats del model de finanament de la Generalitat
Lactual model de finanament de la Generalitat de Catalunya es va aprovar el 18 de desembre de 2009, mitjanant la Llei 22/2009 i la Llei Orgnica 3/2009, que adapta la LOFCA al model. Si b aquest model deriva de lEstatut dAutonomia de 2006, no s especfic per a Catalunya, sin que saplica sobre totes les Comunitats Autnomes de rgim com, s a dir, totes menys les forals. La generalitzaci del model de finanament va desvirtuar el contingut de lEstatut, essent el resultat un model complex, amb defectes i amb uns resultats dolents per a Catalunya, que la falta de lleialtat institucional del Govern espanyol encara els agreuja. Seguidament sexposa el poder tributari que atorga aquest model a la Generalitat que, com es veur, s molt restringit, i sanalitzen els seus resultats gens satisfactoris per al nostre pas. 1.1. Poder tributari1 Lacord de finanament de 2009 amplia els percentatges amb qu les Comunitats Autnomes participen en els tributs estatals i augmenta la capacitat normativa dels governs autonmics sobre aquests tributs.
1 Aquesta secci reprodueix part del treball fet per Bassols, Bosch, Vilalta (2010).
Els ingressos tributaris de les Comunitats Autnomes es poden classificar en dos grups: a) el format pels tributs que el seu rendiment est cedit totalment a les Comunitats Autnomes; i b) lintegrat pels tributs que el seu rendiment se cedeix parcialment. Les Comunitats Autnomes tenen cedit els 100% del rendiment dels segents tributs: Impost sobre el patrimoni. Impost sobre successions i donacions. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurdics documentats. Tributs sobre els joc. Impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs. Impost especial sobre determinats mitjans de transport. Impost sobre lelectricitat.
Les Comunitats Autnomes disposen de certa capacitat normativa sobre la totalitat daquests tributs excepte en limpost especial sobre lelectricitat. En la taula 1 es mostren els elements de cada tribut cedit totalment sobre els quals les Comunitats Autnomes poden prendre decisions. La Llei 22/2009 estableix labast de la cessi i els punts de connexi de cadascun dels tributs cedits totalment. Aquests punts de connexi sn els que determinen a quina Comunitat Autnoma correspon el rendiment de cada tribut. En general es pot afirmar que els punts de connexi sn prcticament els mateixos que els vigents fins el 2008.2 Per exemple, en el cas dels impostos relacionats amb les transmissions immobiliries, el criteri que sutilitza per determinar el rendiment que li correspon a cada Comunitat Autnoma punt de connexi s el del lloc on radica limmoble, i en el cas dels impostos personals, el criteri s el de la residncia habitual del subjecte passiu. Els tributs cedits totalment sn gestionats per les prpies Comunitats Autnomes amb lexcepci de limpost sobre mitjans de transport, limpost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs i limpost especial sobre lelectricitat.3
2 3
En el cas de limpost de successions sha ampliat dun a cinc anys el perode de permanncia de la persona fsica a la Comunitat Autnoma. Ateses les particularitats de la seva gesti, lAgncia Estatal Tributria recapta tot limpost i distribueix la totalitat del seu rendiment a les Comunitats Autnomes en funci del percentatge relatiu de consum net denergia elctrica.
En el cas de Catalunya, els impostos cedits totalment sn gestionats per lAgncia Tributria de Catalunya tal com preveu lEstatut, i que va comenar a funcionar l1 de gener de 2008. Pel que fa als tributs cedits parcialment, els percentatges de participaci i els impostos sn els segents: 50% de lIRPF. 50% de lIVA. 58% dels impostos especials en fase de fabricaci sobre alcohols, tabac i hidrocarburs.
El model de finanament de 2009 amplia aquests percentatges de cessi de manera notable, ja que en lanterior eren dun 33% pel que fa a lIRPF, dun 35% pel que fa a lIVA i dun 40% pel que fa als impostos especials.
Taula 1. Competncies de la Generalitat sobre els tributs cedits totalment

Impost Patrimoni % rendiment 100% Capacitat normativa Mnim exempt Tipus de gravamen Deduccions i bonificacions de la quota Reduccions de la base imposable Tarifa Quanties i coeficient de patrimoni preexistent Deduccions i bonificacions de la quota Tipus de gravamen sobre: Concessions administratives Transmissions de bns mobles i immobles Constituci i cessi de drets reals, excepte drets reals de garantia Arrendament de bns mobles i immobles Deduccions i bonificacions de la quota sobre els actes dels quals es disposa de capacitat sobre el tipus de gravamen Tipus de gravamen dels documents notarials Deduccions i bonificacions de la quota sobre els documents dels quals es disposa de capacitat sobre el tipus de gravamen Gesti ATC
Successions i donacions
100%
ATC
Transmissions patrimonials
100%
ATC
Actes jurdics documentats
100%
ATC
Tributs sobre el joc
100%
Exempcions Base imposable Tipus de gravamen i quotes Bonificacions Mritament Aplicaci dels tributs Increment dels tipus de gravamen estatals fins un 15% Tipus de gravamen dintre unes bandes
ATC
Determinats mitjans de transport Vendes minoristes de determinats hidrocarburs Impost sobre lelectricitat
100% 100%
AEAT AEAT
100%
Inexistent
AEAT
ATC: Agncia Tributria de Catalunya | AEAT: Agncia Estatal dAdministraci Tributria
El clcul del rendiment que correspon a cada Comunitat Autnoma en relaci a aquestes figures tributries es fa de la manera segent: Per a lIRPF sassigna a les Comunitats Autnomes el 50% del rendiment de limpost declarat pels contribuents que tenen la residncia habitual en el territori de la Comunitat Autnoma. Per als impostos indirectes lassignaci del rendiment que correspon a cada Comunitat Autnoma es realitza a travs dindicadors, donat que la recaptaci en el territori no s un indicador dels impostos pagats pels seus residents, en la mesura que es tracta dimpostos fcilment traslladables. Els indicadors utilitzats sn els segents: Per a lIVA, la distribuci del 50% de la recaptaci total a les Comunitats Autnomes es realitza en funci del percentatge de consum de la Comunitat Autnoma respecte al consum total.4 Pels impostos especials sobre hidrocarburs, tabac i alcohols, la distribuci del 58% de la recaptaci total entre les Comunitats Autnomes es fa utilitzant els segents criteris: I. Per limpost sobre hidrocarburs: la distribuci es fa en funci del percentatge de vendes de gasolines, gasoils i fueloils ponderat pels corresponents tipus impositius de la Comunitat Autnoma respecte al total.
Les dades utilitzades sn les proporcionades per lInstitut Nacional dEstadstica.
a) b)
Per limpost sobre tabac: la distribuci es fa en funci del percentatge de les vendes en les expenedories de tabac ponderades pels corresponents tipus impositius de la Comunitat Autnoma respecte al total. III. Pels impostos sobre alcohols: la distribuci es fa en funci del percentatge de consum dalcohols de la Comunitat Autnoma respecte al total. Quant a la capacitat normativa dels governs autonmics sobre els tributs cedits parcialment, la Llei 22/2009 fa referncia al tram autonmic de lIRPF, ampliant-ne els elements sobre els quals les Comunitats Autnomes poden incidir-hi. Aquesta ampliaci es concreta en el mnim personal i familiar i en lescala de gravamen de la base general. En aquest cas selimina la limitaci que existia en el model anterior, que obligava als governs autonmics a mantenir el mateix nombre de trams que lescala estatal. Les taules 1 i 2 recullen els elements sobre els quals els governs autonmics poden prendre decisions sobre aquesta figura tributria.
II.
Taula 2. Competncies de la Generalitat sobre els tributs cedits parcialment

Impost IRPF % rendiment 50% Capacitat normativa Capacitat sobre el tram autonmic: Mnim personal i familiar amb una banda del +/ 10% Tarifa mantenint una estructura progressiva Deduccions a la quota per: Circumstncies personals i familiars Inversions no empresarials per aplicaci de renda Subversions i ajuts pblics rebuts de la Comunitat Autnoma (excepte les que afecten al desenvolupament dactivitats econmiques o a les rendes que sintegren a la base de lestalvi) Augments o disminucions en els percentatges de deducci de lhabitatge habitual Inexistent Inexistent Gesti AEAT
IVA Impostos especials
50% 58%
AEAT AEAT
AEAT: Agncia Estatal dAdministraci Tributria.
La Llei 22/2009 determina alguns aspectes de lIRPF sobre els quals les Comunitats Autnomes no poden regular: els tipus de gravamen de la base de lestalvi; les deduccions a la quota establertes per lEstat; els pagaments a compte de limpost; i els conceptes i les situacions personals i familiars de cadascun dels mnims personal i familiar. Pel que fa a lIVA, en lacord de finanament sexplicita que el govern de lEstat iniciar els procediments necessaris davant la UE perqu les Comunitats Autnomes tinguin capacitat normativa sobre la fase minorista de lIVA, la qual cosa fins el moment no ha tingut lloc. Tots aquests impostos sn gestionats per lAgncia Estatal dAdministraci Tributria, la qual transfereix a les Comunitats Autnomes el rendiment de limpost que li correspon. Es transfereix a les Comunitats Autnomes la previsi de recaptaci de cadascun dels impostos i un cop finalitzat lexercici i conegudes les xifres recaptades, es procedeix a una liquidaci. Pel que fa a Catalunya, lEstatut preveu que la gesti daquests impostos es faci de forma consorciada entre lAgncia Tributria de Catalunya i lAgncia Estatal. No obstant, fins el moment no sha constitut aquest consorci per les dificultats que hi posa el Govern espanyol. De la descripci feta sobre el poder tributari de la Generalitat, es pot constatar que la capacitat normativa sobre els tributs cedits es limitada, igual que la capacitat de gestionar-los, que s inexistent en relaci als grans impostos. Aquest fet li crea una gran dependncia del Govern espanyol, ja que aquest li ha de transferir tots els recursos que gestiona lAgncia Estatal dAdministraci Tributria. Aquesta dependncia queda en evidncia en el grfic 1, que reflexa com es distribueixen els ingressos impositius recaptats a Catalunya per nivells de govern en funci don va el rendiment, de les competncies normatives sobre els impostos i de qui en fa la gesti. Es constata que el 2011 el 46,50% de la recaptaci impositiva de Catalunya va correspondre a la Generalitat, per noms t capacitat normativa sobre el 26,95% del que es recapta a Catalunya i tan sols en gestiona el 4,67%.
Grfic 1. Distribuci dels ingressos impositius per nivells de govern a Catalunya, 2011*
10,20 10,20 26,95 10,20
4,67
46,50
85,13 62,85 43,30
% sobre el rendiment
% segons capacitat normativa
% segons gesti
Estat
Generalitat
Governs locals
*Les dades corresponen a recaptaci.
Font: Generalitat de Catalunya i Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques.
1.2. Resultats del model de finanament autonmic5 El quadre 1 reflecteix els recursos per capita indexats sobre la mitjana proporcionats pel sistema de finanament des de 2002 fins el 2010, ltim any de qu es disposa de dades liquidades. Es constata com els resultats proporcionats sn molt diferents entre les autonomies. El coeficient de desviaci estndard oscilla entre el 14,58 al 8,97. El model de finanament aprovat el 2009 va reduir una mica la dispersi, per es veu que el 2010, segon any daplicaci daquest, torna a pujar, essent la desviaci estndard de l11,59. Amb el model de finanament de 2001, Catalunya sempre es va situar per sota la mitjana, arribant a estar sis punts per sota el 2006 i el 2007. Amb el model aprovat el 2009, el primer any daplicaci, Catalunya supera lleugerament la mitjana en recursos per habitant, amb un ndex de 102, per el 2010, torna a collocar-se lleugerament per sota la mitjana, amb un ndex de 99.
Veure Bosch (2012) per una explicaci detallada del funcionament i resultats del model.
Quadre 1. Evoluci dels recursos proporcionats pel finanament autonmic* (en ndex sobre la mitjana segons poblaci de dret)
Recursos del model de 2001 2002 Extremadura Cantbria Castella i Lle La Rioja Arag Astries Galcia Castella-la Manxa Andalusia Catalunya Canries Mrcia Madrid Pas Valenci Illes Balears Desviaci estndard Ratio max/min 120 120 114 114 111 110 111 106 101 99 100 88 90 90 83 11,92 1,45 2003 123 116 118 119 115 113 112 110 101 96 97 92 87 91 85 12,81 1,45 2004 123 116 118 119 115 113 113 109 101 96 96 91 87 91 85 12,95 1,45 2005 124 118 119 117 114 114 114 110 101 95 95 91 88 91 83 13,41 1,49 2006 125 117 119 117 116 113 114 109 102 94 96 91 89 90 81 13,71 1,54 2007 126 117 120 117 115 115 115 109 102 94 97 91 89 89 79 14,26 1,59 2008 124 117 120 118 115 117 115 106 100 96 94 89 93 87 77 14,58 1,61 Recursos del model de 2009 2009 112 118 112 111 110 109 107 102 92 102 87 94 102 93 99 8,97 1,28 2010 119 123 117 118 113 113 112 104 95 99 87 93 94 94 100 11,59 1,22
*El clcul sha fet amb competncies homognies.

Font: Ministeri dHisenda i elaboraci prpia.
Quadre 2. Compliment del principi dordinalitat, 2010

Ingressos tributaris (*) ndex poblaci de dret (A) Madrid Illes Balears Catalunya Arag Cantbria Astries La Rioja Castella i Lle Pas Valenci Galcia Castella-la Manxa Mrcia Andalusia Extremadura Canries Total Coeficient de correlaci columnes B i D 133,3 122,9 118,5 114,8 114,0 105,2 102,3 101,2 93,9 90,5 86,6 84,0 81,0 76,4 42,1 100,0 Ordre (B) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Recursos totals (**) ndex poblaci de dret (C) 94,4 99,8 98,9 113,4 122,8 112,9 117,6 117,1 93,5 111,6 104,4 93,1 94,5 119,4 88,6 100,0 0,19 Ordre (D) 12 9 10 5 1 6 3 4 13 7 8 14 11 2 15
*En termes normatius. ** Amb homogenetzaci competencial.

Font: Departament dEconomia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i elaboraci prpia.
Grfic 2. Compliment del principi dordinalitat, 2010

140
120
100
80
60
40
20
C an t br ia As t rie s La Ri C oj as a te lla Pa i Lle s Va len ci G C al as cia te lla -la M an xa
M ad rid Ille s Ba lea rs C at alu ny a
Ingressos tributaris abans de lanivellament en ndex sobre la mitjana Recursos totals desprs de lanivellament en ndex sobre la mitjana
Font: Quadre 2.
Tanmateix, es constata que el funcionament del model no compleix lanomenat principi dordinalitat, segons el qual lordre en els recursos per habitant de les autonomies abans de lanivellament s a dir, abans que actun els mecanismes de solidaritat i redistribuci hauria de ser el mateix que lexistent desprs de lanivellament. El quadre 2 i el grfic 2 mostren aquest fet. La columna A ordena les Comunitats Autnomes de majors a menors ingressos tributaris, expressats en ndex sobre la mitjana, abans de lanivellament. La columna B expressa lordre. Per la seva banda, la columna C mostra els recursos totals un cop actuat lanivellament, i la D estableix lordre en qu queden les diferents autonomies. A simple vista es pot comprovar com lordre en qu queden no s el mateix que el que tenien a linici. Lndex de correlaci entre la columna B i la D s noms del 0,19.
An da lus ia Ex tre m ad ur a C an r ies
Ar ag
M r cia
En concret, Catalunya, que per la seva capacitat fiscal ocupa la tercera posici abans de la redistribuci que aplica el model, desprs daquesta es situa a la desena posici. Dit duna altra manera, pels seus recursos Catalunya se situa un 18,5% per damunt de la mitjana, per els mecanismes de solidaritat la fan baixar fins a situar-se un 1,1% per sota la mitjana. Per tant, es pot concloure que sn uns mecanismes que comporten una redistribuci excessiva.
2. Balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central

2.1. Estimacions Lactuaci fiscal del sector pblic central origina fluxos fiscals entre els territoris, en la mesura que els impostos i les despeses pbliques es distribueixen territorialment dacord amb criteris diferents. En aquest sentit, les balances fiscals mesuren lefecte redistributiu entre territoris de la poltica fiscal que fa el Govern central. La diferncia entre els beneficis que els ciutadans dun territori reben del sector pblic central mitjanant la despesa i les seves aportacions a travs dels impostos, determina la magnitud i el signe del saldo de la seva balana fiscal. Aix doncs, la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central sobt per la diferncia entre la despesa que el sector pblic central realitza en aquesta comunitat i el volum dingressos detrets de Catalunya per finanar el conjunt de la despesa pblica central. s a dir, s la diferncia entre les despeses que el sector pblic central destina a Catalunya i els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector pblic central. Quan en un territori els recursos detrets superen a les despeses que aflueixen als seus ciutadans, el signe del saldo dels fluxos fiscals originats pel govern central en aquest territori s negatiu, s a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals dficit fiscal i, en el cas contrari, existeix un supervit fiscal. El coneixement de las balances fiscals dels diferents territoris que conformen un estat s extremadament til. En primer lloc, perqu els ciutadans tenen dret a conixer si el territori on resideixen s beneficiari o aportador net cap a la resta de territoris i en quin grau. La majoria de pasos descentralitzats entre ells, els EUA, Canad, Austrlia i la prpia UE calculen anualment els saldos fiscals amb el govern federal. Aquestes xifres es publiquen i estan disponibles per al conjunt de la poblaci, el que s pot interpretar com un smptoma de transparncia i maduresa democrtiques. La transparncia contribueix a racionalitzar i objectivar el debat; lobscurantisme, per contra, no evita la polmica i la confrontaci, sin que fa que aquestes es fonamentin abans en els tpics, els perjudicis i lexplotaci del greuge i del ressentiment, que no pas en el coneixement vera de la realitat. De la mateixa manera, permet saber com gasta lestat territorialment i conixer la capacitat redistributiva, estabilitzadora i asseguradora del pressupost del govern central.
Pel que fa al clcul de les balances fiscals, acadmicament hi ha avalades dues grans metodologies: lenfocament del flux del benefici i lenfocament del flux monetari.6 El primer mtode imputa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la crrega. Per exemple, increments dimpostos sobre les empreses, com ara lIVA, es poden traduir en increments dels preus dels seus productes, la qual cosa suposa que la incidncia efectiva de limpost recauria sobre els consumidors finals dels dits productes. Aquest efecte s rellevant quan els consumidors i les empreses resideixen en autonomies diferents. En canvi, lenfocament del flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econmica sotmesa a gravamen, s a dir, on es localitza lobjecte imposable, independentment don resideixen les persones que finalment suporten la crrega impositiva. Per exemple, limpost de societats pagat per una empresa que t el seu domicili fiscal a Madrid i, per tant, limpost es recapta a Madrid, per la factoria on produeix es situa a Catalunya, segons aquest sistema simputa a Catalunya, que s on es localitza lobjecte imposable. En relaci a la despesa, lenfocament del flux del benefici assigna la despesa al territori on resideix el beneficiari, independentment don es produeix el servei pblic o es fa la inversi. Per la seva part, lenfocament del flux monetari atribueix la despesa al territori en qu aquesta es materialitza independentment del lloc geogrfic on subiquin els beneficiaris finals daquesta decisi. Per tant, la despesa simputa on es localitza el personal, la utilitzaci de bns corrents i serveis, la percepci de les transferncies i la realitzaci de les inversions. En lenfocament del flux del benefici s necessari establir hiptesis sobre lmbit dels beneficiaris i sobre la quantificaci dels beneficis que els bns i serveis els proporcionen, la qual cosa el fa complex i molt sensible a petits canvis en les hiptesi establertes. El flux monetari esdev relativament senzill de clcul si es disposa duna comptabilitat pblica territorialitzada, la qual cosa succeeix en el cas de lEstat espanyol. Per aquesta ra el grup dexperts que va calcular la balana per a la Generalitat de Catalunya creu que sha de posar ms mfasi en la balana resultant del flux monetari.7 Tamb cal dir que lenfocament del flux del benefici s ms correcte per analitzar lacci del sector pblic en termes redistributius i dequitat. En canvi, lenfocament del flux monetari s ms adequat per analitzar la influncia que t el sector pblic sobre el creixement econmic dun territori i, alhora, per analitzar quin seria el resultat fiscal que experimentaria un territori si esdevingus independent. Lenfocament del flux monetari s el que ens indica amb ms claredat els ingressos fiscals que es generen a Catalunya donat el nivell de la seva renda, riquesa o consum, independentment de qui finalment suporta la crrega impositiva o on t lloc la recaptaci dels impostos, que depn de lorganitzaci de ladministraci
6 7 Veure Bosch, Espasa i Sol-Oll (2010) per a una anlisi metodolgica del clcul de les balances fiscals. Veure Generalitat de Catalunya (2012), pg. 5.
tributaria. s lenfocament que ens diu els ingressos fiscals que generaria Catalunya si fos un Estat independent. Pel cant de les despeses, el criteri del flux monetari tamb s el que ens conv per calcular els resultats fiscals que ens proporcionaria la independncia, doncs lenfocament del flux del benefici comptabilitza unes despeses pbliques que no es realitzen a Catalunya, sin que es fan fora del seu territori, com ara la del funcionament de ladministraci central a Madrid o la Casa del Rei o el Museu del Prado, i que si fssim independents ja no haurem de contribuir amb els nostres impostos al seu finanament. Tots aquests diners que ara aportem per aquesta finalitat es quedarien a Catalunya. I aix noms ens ho diu el mtode del flux monetari, que no t en compte les esmentades despeses. Finalment, una darrera qesti metodolgica: els saldos fiscals shan de presentar neutralitzats per lefecte que el cicle econmic t sobre el pressupost del sector pblic central, s a dir, sha de tenir en compte si el pressupost central presenta dficit o supervit. La neutralitzaci suposa que el sector pblic actua en una situaci de pressupost equilibrat. Hem de neutralitzar els saldos fiscals per tres raons. La primera s perqu el dficit pblic suposa que el sector pblic sendeuta i que aquest deute, ms tard o ms dhora, sha de tornar. Com es torna? Doncs mitjanant els impostos que paguen els contribuents. Per tant, el dficit davui suposa ms impostos per dem. s el que es coneix en la teoria econmica com el teorema de lequivalncia ricardiana. Aix doncs, aquest efecte del dficit lhem de tenir en compte quan es calcula el saldo de la balana fiscal, ja que sha de computar la crrega impositiva que suposar pels contribuents el dficit del pressupost del sector pblic central. Aix es coneix com neutralitzar el dficit. El que es fa a la prctica s incrementar els ingressos de cada territori en la quantia resultant de distribuir el dficit en funci de la pauta de la distribuci territorial dels ingressos. Altrament, en cas de qu el pressupost del sector pblic central presenti supervit sactuar de manera contrria, disminuint els ingressos, ja que un supervit suposa menors impostos en el futur.8 La segona ra per neutralitzar s que la suma dels saldos fiscals de tots els territoris ha de ser zero. En cas contrari, no es podr veure la redistribuci territorial resultant de la poltica fiscal de lEstat. f o supervit en el pressupost central provoca una millora o un empitjorament generalitzada del saldo fiscal de tots els territoris. La tercera ra s que la neutralitzaci es fa necessria per comparar levoluci dels saldos al llarg del temps, ja que el cicle econmic far que la situaci financera del sector pblic central sigui diferent dany en
8 En lloc dajustar via ingressos, tamb s pot fer via despeses. Aix vol dir, rebaixant-les en cas de dficit i incrementar-les, en cas de supervit. Ara b, ajustar via ingressos t un avantatge respecte a ajustar via despeses, i s que millora la balana fiscal estructural terica. Aix s degut a que els ingressos sn ms voltils que les despeses amb el cicle econmic. Veure Generalitat de Catalunya (2012), pg. 10.
any i, com a conseqncia, els saldos estaran influts pel cicle econmic. Per conixer quins sn els saldos fiscals estructurals sha de neutralitzar. En definitiva, per aproximar-nos al guany fiscal que tindria la independncia per a Catalunya, sha dutilitzar la balana fiscal segons lenfocament del flux monetari amb el saldo fiscal neutralitzat. Aix doncs, dara endavant ens centrarem noms en aquesta balana. 2.2. Resultats Actualment, es disposa duna llarga srie histrica de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central. Aquesta srie va des de 1986 fins el 2009, i s fruit dels clculs que la Generalitat de Catalunya ha anat fent peridicament.
Quadre 3. Dficit fiscal amb el sector pblic central*

Milions deuros 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 2.465 2.868 3.466 4.056 4.867 5.174 5.988 7.263 6.732 6.416 7.088 7.018 % PIB 6,7 6,9 7,4 7,6 8,2 7,9 8,5 10,0 8,7 7,6 7,8 7,3 0,9 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mitjana 19862009 Milions deuros 6.813 8.124 8.532 8.565 13.696 13.036 13.595 14.186 14.493 15.913 17.200 16.409 % PIB 6,7 7,4 7,2 6,7 10,0 8,9 8,6 8,3 7,9 8,1 8,5 8,4 8,0
Desviaci estndard 19862009

*Mtode de clcul: flux monetari amb saldo fiscal neutralitzat.
Font: Generalitat de Catalunya, Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sectro pblic central 20062009, Barcelona, 2012.
El quadre 3 mostra els saldos de la balana fiscal en milions deuros i en percentatge del PIB catal per al perode 19862009. Es constata com el dficit fiscal de Catalunya amb el sector pblic central ha arribat a representar el 10% del PIB el 1993 i el 2002. Els valors ms baixos corresponen el 1986 i el 1998, amb un dficit fiscal del 6,7% del PIB. La mitjana del perode 19862009 s del 8,0% del PIB, amb una desviaci estndard fora baixa, del 0,9. Aix vol dir que Catalunya pateix un dficit fiscal estructural constant i elevat amb el sector pblic central veure grfic 3.
Grfic 3. Dficit fiscal de Catalunya amb el sector pblic central*

12%
10
0
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
* Mtode de clcul: flux monetari amb saldo fiscal neutralitzat.

Font: Generalitat de Catalunya, Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central 2006-2009, Barcelona, 2012.
El quadre 4 cont el dficit fiscal de Catalunya en el perode 19862009 en milions deuros i euros per capita en termes constants. Es comprova com el dficit fiscal en euros per capita t una clara tendncia creixent. El 1986 representava 1.076 euros per habitant, mentre que el 2009 havia augmentat a 2.251 euros. Aix s deu a qu la renda de Catalunya tamb sha incrementat en aquest perode, i com que ss ms ric sincrementa el dficit fiscal.
En els 24 anys del perode analitzat el dficit fiscal acumulat s de 289.724 milions deuros, s a dir, Catalunya ha contribut a lEstat amb quasi 300.000 milions deuros a fons perdut, la qual cosa suposa 44.935 euros per catal. Aix, una famlia de quatre membres, amb 24 anys ha fet una contribuci neta a lEsta espanyol del voltant de 180.000 euros. Aquesta altssima contribuci dna peu a parlar despoli fiscal. Al quadre 5 es posa de manifest el pes relatiu dels ingressos aportats des de Catalunya al sector pblic espanyol i el pes relatiu de les despeses que el sector pblic central realitza a Catalunya. En el perode 19862009, laportaci de Catalunya va representar una mitjana del 19,49% del total dingressos del sector pblic espanyol i la despesa rebuda per Catalunya va significar una mitjana del 14,03% de la despesa pblica total.
Quadre 4. Dficit fiscal amb el sector pblic central

Milions deuros (euros constants) 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 6.475 7.117 8.141 8.896 9.947 9.873 10.691 12.424 11.064 10.065 10.747 10.393 Euros per capita (euros constants) 1.076 1.181 1.348 1.471 1.642 1.627 1.758 2.039 1.813 1.647 1.754 1.691 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Milions deuros (euros constants) 9.846 11.440 11.613 11.189 17.152 15.676 15.716 15.725 15.429 16.393 17.303 16.409 289.724 Euros per capita (euros constants) 1.596 1.845 1.858 1.772 2.672 2.388 2.342 2.292 2.204 2.288 2.380 2.251 44.935
Saldo acumulat 19862009
*Mtode de clcul: flux monetari amb saldo fiscal neutralitzat.

Quadre 5. Participaci de Catalunya en els ingressos i despeses del sector pblic central (% sobre el total de les comunitats autnomes)*
% ingressos 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Mitjana 19862009 Desviaci estndard
*Mtode de clcul del saldo fiscal: flux monetari.
% despeses 14,20 14,18 14,00 13,90 13,80 13,98 14,10 13,73 14,02 14,78 14,68 14,98 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
% ingressos 19,60 19,74 19,73 19,67 19,83 19,70 19,55 19,66 19,61 19,53 19,34 19,25 19,49 0,31
% despeses 14,98 14,32 14,40 14,64 12,98 13,41 13,28 13,41 13,66 13,53 13,55 14,14 14,03 0,54
18,91 18,96 19,02 19,14 19,23 19,27 19,43 19,33 19,32 19,77 19,88 20,04
El quadre 6 presenta la mateixa informaci que el quadre 5 per excloent-ne els ingressos i les despeses del sistema de la seguretat social. s interessant excloure la seguretat social perqu aquest exercici permet veure millor les decisions discrecionals que fa lEstat sobre la destinaci territorial de la seva despesa. El que gasta lEstat a Catalunya en pensions o en prestacions datur no respon a una decisi discrecional, sin que ve motivat pel nombre de pensionistes o aturats al nostre pas. En canvi, la resta de la despesa es correspon ms a aquesta acci discrecional de lEstat. Pel que fa al pes relatiu dels ingressos aportats per Catalunya a ladministraci de lEstat i als ens que en depenen, en el perode 19862009 la seva mitjana va representar un 19,73% del conjunt dels ingressos
totals de lEstat. Pel que fa al pes relatiu de les despeses estatals realitzades a Catalunya, la seva mitjana va ser de l11,17%. Aix doncs, per cada euro que Catalunya aporta a lEstat, 0,43 cntims no retornen en forma de despesa pblica. Per tant, es pot comprovar com les decisions discrecionals estatals don dirigir la seva despesa sn clarament perjudicials per a Catalunya.
Quadre 6. Participaci de Catalunya en els ingressos i despeses del sector central, excloent la seguretat social (% sobre el total de les Comunitats Autnomes)*
% ingressos % despeses Diferncia/ ingressos % ingressos % despeses Diferncia/ ingressos
Diferncia
Diferncia
1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
19,15 19,08 19,06 19,27 19,40 19,56 19,83 19,79 19,76 20,20 20,47 20,83
10,33 10,56 10,61 10,75 10,55 10,45 10,82 10,38 10,19 13,00 12,87 13,39
8,82 8,52 8,45 8,52 8,85 9,11 9,01 9,41 9,57 7,20 7,60 7,44
0,46 0,45 0,44 0,44 0,46 0,47 0,45 0,48 0,48 0,36 0,37 0,36
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
19,92 19,94 19,87 19,81 19,97 19,85 19,70 19,89 19,82 19,71 19,41 19,31 19,73
13,60 12,49 12,64 13,00 10,04 10,26 9,76 9,80 10,46 10,26 10,47 11,37 11,17
6,32 7,45 7,23 6,81 9,93 9,59 9,94 10,09 9,36 9,45 8,94 7,94 8,56
0,32 0,37 0,36 0,34 0,50 0,48 0,50 0,51 0,47 0,48 0,46 0,41 0,43
Mitjana 19862009

2.3. Determinants9 s interessant veure quins sn els factors que causen majoritriament el dficit fiscal de Catalunya. Aix, per calcular els factors determinats del saldo fiscal de Catalunya amb lEstat sha seguit la segent pauta metodolgica. En primer lloc, sha desagregat la despesa que fa lEstat a Catalunya en els seus principals components defensa, infraestructures, finanament autonmic... En segon lloc, per a cada component de despesa es calcula el seu saldo fiscal teric. Aquest s la diferncia entre la despesa del dit component a Catalunya i lingrs estimat que el finana, essent aquest ltim el producte entre el total de despesa del dit component en el conjunt de lEstat i el pes relatiu dels ingressos que aporta Catalunya en relaci al total dingressos de ladministraci estatal.10
Quadre 7. Determinants del dficit fiscal de Catalunya, mitjana 20062009 (% sobre el total)*
Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciries Actuacions de protecci i promoci social Bns de carcter econmic (infraestructures) Finanament autonmic Altres Total 12 10 11 10 35 23 100
*Sexclouen organismes autnoms i ens pblics, empreses pbliques i seguretat.

Font: EUA; Tax Foundation (2007), Federal Taxes Paid vs. Federal Sending Received by State, 2005. Canad i Blgica; Bosch, N.,
Espasa, M. y Sol Oll, A. (eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows, Edward Elgar Publishing Ltd, Cheltenham.
Veure Bosch i Espasa (2010).
10 Aix s: SFi,m = Ei,m Et,m (Ti/Tt) on SF s el saldo fiscal, E es la despesa, T sn els ingressos suportats, i representa a Catalunya, m al component de la despesa analitzat, i t al total estatal.
Grfic 4. Determinants del dficit fiscal de Catalunya, mitjana 20062009 (% sobre el total)
35
23
12 Defensa
10
11
10 Bns de carcter econmic (infraestructures) Finanament autonmic Altres
Seguretat ciutadana Actuacions i institucions de protecci penitenciries i promoci social
Font: Quadre 7.
El quadre 7 i el grfic 4 mostren els components de la despesa que determinen el dficit fiscal en un percentatge superior al 10% i en la mitjana del perode 20062009. Per ordre dimportncia es situa en primer lloc el finanament autonmic, que determina el 35% del dficit fiscal. Ja a molta ms distncia, segueix defensa (12%), encara que el ser un b pblic pur, la despesa realitzada en un territori concret perd sentit. Segueixen actuacions de protecci i promoci social (11%), seguretat ciutadana i institucions penitenciaries (10%) i bns de carcter econmic infraestructures (10%). La resta de programes de despesa determinen el dficit fiscal en uns percentatges molt ms moderats. Per tant, es pot veure com el model de finanament de la Generalitat s una de les causes principals del dficit fiscal que pateix Catalunya. 2.4. Comparaci amb altres territoris daltres pasos Per valorar si el dficit fiscal de Catalunya s o no excessiu shan dutilitzar alguns criteris de referncia. Un podria ser el de comparar la situaci de Catalunya amb la daltres territoris que tinguin, dins del seu pas, un nivell de renda similar al de Catalunya i que calculin la balana fiscal amb una metodologia similar. Molts pasos federals calculen peridicament les balances fiscals dels estats que els composen. Per exemple els EUA, Canad i Austrlia.11 Al quadre 8 es poden veure els saldos fiscals de quatre estats ameri11 En el cas dels EUA el Northeast-Midwest Institute i la Tax Foundation calculen les balances fiscals dels estats. Al Canad es poden trobar els saldos fiscals de les provncies a Statistics Canad: Provincial economic accounts i a Austrlia a Western Australian Treasury (2011), GST Distribution Review WA Submission.
cans, els que pel seu nivell de renda poden ser ms semblants a Catalunya. El dficit fiscal daquests estats s molt ms redut que el de Catalunya amb una mitjana al voltant del 3% del PIB. En el cas del Canad, es presenten les tres provncies amb dficit fiscal, essent Alberta la que el t ms alt, amb un 3,25% del PIB. Finalment, el quadre 8 tamb mostra el dficit fiscal de Flandes, un 4,40% del PIB.
Quadre 8. Dficit fiscal (% sobre el PIB)*

EUA (2005) Califrnia Nova York Massachusetts Connecticut Canad (2004) Ontario Columbia Britnica Alberta Blgica (2003) Flandes 4,40 2,46 0,89 3,25 2,92 2,49 2,26 5,00

Font: EUA; Tax Foundation (2007), Federal Taxes Paid vs. Federal Sending Received by State, 2005. Canad i Blgica; Bosch, N.,
Espasa, M. y Sol Oll, A. (eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows, Edward Elgar Publishing Ltd, Cheltenham.
Per tant, lanlisi comparada ens demostra que el dficit fiscal de Catalunya est molt per sobre als dficits fiscals que presenten territoris semblants daltres pasos que es poden prendre com a referncia.
3. Les relacions comercials de Catalunya

3.1. La balana comercial Un dels arguments que els contraris a la independncia de Catalunya esgrimeixen s que aquesta depn en gran mesura del mercat espanyol, i la independncia podria malmetre aquesta relaci comercial.12 Per aix s important analitzar el dest de les exportacions catalanes, la seva evoluci en el temps i la balana comercial de Catalunya.
Quadre 9. Destinaci del valor afegit generat a Catalunya (% sobre el total)

Mercat catal 1987 2001 2005 60,0 58,8 59,4 Mercat espanyol 30,3 (75,8) 24,1 (58,5) 22,5 (55,4) Resta del mn 9,7 (24,2) 17,1 (41,5) 18,1 (44,6)
Nota: Les dades entre parentsis corresponent al percentatge del valor afegit exportat
que es destina a cadascun dels dos mercats externs considerats.

Font: X. Cuadras (2012), Algunes reflexions sobre la independncia de Catalunya i leconomia catalana, Fundaci Catdem, Barcelona.
Xavier Cuadras (2012) ofereix les xifres del dest del valor afegit generat a Catalunya en el perode 1987 2005 veure quadre 9. Es poden fer dues constatacions. La primera s que el percentatge del valor afegit que es destina al mercat interior es mant fora constant al llarg del temps, al voltant del 60% del total. La resta, el 40%, sexporta. La segona observaci s que el mercat espanyol ha anat perdent pes relatiu al llarg daquest perode: si el 1987 representava el 75,8% del valor afegit que sexportava, el 2005 havia passat a representar noms el 55,4%. En canvi, el percentatge del valor afegit que sexporta a la resta del mn ha guanyat ms de 20 punts percentuals en aquest perode. Aquesta obertura cap a lestranger de leconomia catalana tamb es pot veure en el quadre 10 i el grfic 5. El 1995 les exportacions de bns de Catalunya a la resta de lEstat espanyol representaven el 63,5%
12 Per a una anlisi dels efectes de la independncia sobre les relacions comercials catalanes, veure Cuadras (2012).
del total i a la resta del mn el 36,5%. El 2011 aquests percentatges han passat a ser del 47,1% i del 52,9%, respectivament. Sobserva com a llarg daquests setze anys les exportacions a lEstat espanyol no han deixat de perdre pes relatiu, i el 2011 per primer cop Catalunya exporta ms a la resta del mn que a lEstat espanyol.
Quadre 10. Exportacions de bns de Catalunya, 19952011*

En milions deuros A lEstat espanyol 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 31.282 32.842 35.570 36.387 41.370 44.472 45.500 43.470 43.492 47.037 47.756 51.012 52.742 50.708 41.758 48.623 49.389 A la resta del mn 17.974 20.726 24.662 26.924 27.677 33.538 36.397 36.872 37.277 39.121 42.361 46.776 49.678 50.514 41.461 48.866 55.525 Total 49.255 53.568 60.232 63.311 69.047 78.010 81.898 80.342 80.769 86.158 90.117 97.787 102.420 101.223 83.219 97.489 104.914 A lEstat espanyol 63,51 61,31 59,06 57,47 59,92 57,01 55,56 54,11 53,85 54,59 52,99 52,17 51,50 50,10 50,18 49,88 47,08 En percentatge sobre el total A la resta del mn 36,49 38,69 40,94 42,53 40,08 42,99 44,44 45,89 46,15 45,41 47,01 47,83 48,50 49,90 49,82 50,12 52,92 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100
*Inclouen noms les exportacions de bns i exclouen lintercanvi de serveis.

Grfic 5. Exportacions de bns de Catalunya (% sobre el total)

70 60 50 40 30 20 10 0 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
A lEstat espanyol
A la resta del mn
Quadre 11. Exportacions de bns i serveis (en % del PIB, 2007)*

Luxemburg Blgica Irlanda Pasos Baixos ustria Dinamarca Catalunya* Sucia 175,93 82,55 80,23 74,20 58,90 52,22 52,20 51,87 Alemanya Finlndia Portugal Itlia Estat espanyol** Regne Unit Estat francs Grcia 47,17 45,81 32,19 28,85 27,29 26,92 26,86 23,53
*Es comptabilitzen les exportacions a Espanya (27%) i a la resta del mn (25,20%). **Xifra sense Catalunya.
Font: Eurostat. Per a Catalunya; Intereg (2010), El comercio intra e interregional de Catalua: 19952009.
El grau dobertura de leconomia catalana en relaci a altres pasos europeus es posa de manifest al quadre 11. El 2007 Catalunya va exportar en bns i serveis una quantitat equivalent al 52,20% del PIB, incloent les exportacions a la resta de lEstat espanyol 27% del PIB i a la resta del mn 25,20% del PIB. Sobserva com el grau dobertura s equivalent al de pasos com Dinamarca, amb unes exportacions del 52,22% del seu PIB, i Sucia, amb el 51,87%. En canvi les exportacions de lEstat espanyol, una vegada exclosa Catalunya, noms representen el 27,29% del PIB. Aquesta tendncia de leconomia catalana de dependre cada vegada menys del mercat espanyol tamb es posa de manifest en el saldo de la balana comercial de Catalunya. Tradicionalment, Catalunya ha tingut supervit comercial amb la resta de lEstat espanyol. No obstant, aquest supervit ha anat decreixent com mostren els quadres 12 i 13.
Quadre 12. Balana comercial de leconomia catalana (en % sobre el PIB)

1980 Saldo comercial amb lEstat espanyol Saldo comercial amb la resta del mn Exportacions de bns i serveis Importacions de bns i serveis Saldo comercial 15,8 -5,9 14,2 20,1 9,9 1986 15,8 -5,4 17,0 22,4 10,4 1992 16,0 -7,8 17,2 25,0 8,2 2002 10,0 -2,9 33,4 36,3 7,1 2007 8,4 -6,7 31,2 37,9 1,7 2011 2,2 1,8 34,4 32,6 4,0
Font: A. Fernndez (2012), Leconomia catalana i la sortida de la crisi, Nota dEconomia, 100, pg. 15.
El 1980 el supervit de la balana comercial amb lEstat espanyol era del 15,8% del PIB, mentre que el 2011 havia passat al 2,2%. Aquest decrement del saldo comercial positiu amb lEstat espanyol a ms de ser degut a que cada vegada el mercat espanyol t menys importncia per a Catalunya, tamb segurament s degut a la crisi econmica que ha provocat que disminussin les compres de lEstat espanyol a Catalunya. Aquest fet es pot veure en el quadre 13, on es constata la forta davallada del supervit comercial amb lEstat espanyol que experimenta leconomia catalana a partir del 2008.
Quadre 13. Balana comercial de leconomia catalana (en % sobre el PIB)

2000 Saldo comercial amb lEstat espanyol Saldo comercial amb la resta del mn Saldo comercial 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
12,2
10,5
10,0
10,8
10,7
10,6
9,3
8,4
6,9
3,9
3,1
2,2
-4,9 7,3
-3,0 7,5
-2,9 7,1
-3,8 7,0
-5,0 5,7
-5,6 5,0
-5,8 3,5
-6,7 1,7
-4,6 2,3
-0,5 3,4
-0,4 2,7
1,8 4,0
Respecte al saldo comercial amb la resta del mn, levoluci experimentada s la contrria a la del saldo comercial amb lEstat espanyol. Tradicionalment Catalunya ha tingut un saldo comercial negatiu amb la resta del mn, essent duna mitjana del 4,7% del PIB en el perode 20002008 veure quadre 13. No obstant, a partir del 2008 aquest saldo comercial negatiu comena a disminuir substancialment, resultant ser positiu per primer cop el 2011, amb un 1,8% del PIB. Aquest efecte es deu, en part, a la bona marxa de les exportacions catalanes a la resta del mn, com es pot constatar en el quadre 12. El resultat final s que la balana comercial de Catalunya t supervit, que si b ha disminut en els ltims anys per la davallada del supervit comercial amb lEstat espanyol, aquesta tendncia es veu frenada pels millors resultats del saldo comercial amb la resta del mn veure quadres 12 i 13. Per exemple, el 2007 va ser un dels anys amb un saldo de la balana comercial catalana ms baix, noms de l1,7% del PIB. El saldo amb lEstat espanyol va ser positiu, del 8,4% del PIB, per el saldo amb la resta del mn negatiu, dun -6,7% del PIB. En canvi, el 2011, el supervit comercial era del 4,0% del PIB, amb un saldo positiu tan amb lEstat espanyol 2,2% del PIB com amb la resta del mn 1,8% del PIB. Sembla que les dades disponibles per al 2012 confirmen aquesta tendncia. 3.2. Dficit fiscal i supervit comercial Tothom ha sentit moltes vegades que si b Catalunya t un important dficit fiscal amb lEstat espanyol, aquest es veu compensat pel supervit comercial que Catalunya mant amb lEstat espanyol. Sargumenta que el dficit fiscal fa ms rics als espanyols, i grcies a aix poden comprar ms a Catalunya. Aquesta s
una fallcia que cal desmentir. Agafant un exemple de Xavier Sala-i-Martin (1999): Hi ha gent que, seguint aquest raonament, cau en la temptaci de dir: si els espanyols no tinguessin diners, no ens comprarien productes. I aix s ben cert. El que no s cert, per, s que aix vulgui dir que ens interessi donar-los-hi diners a canvi de res perqu ens puguin comprar: a cap botiguer catal li interessa sortir al carrer a regalar bitllets de 50 euros per qu la gent entri a comprar els seus productes. s cert que si ho fes vendria ms. Per no s cert que li interessi. I no li interessar per dues raons. Primera, si regala diners a la primera senyora que passa, no t cap garantia que aquesta senyora gastar diners a la seva botiga els espanyols poden decidir no gastar els diners que els regalem en productes catalans. Segona, fins i tot en el cas que es gastin tots els diners en els nostres productes no ens interessaria regalar-los-hi els diners. Creu alg que a alguna botiguera li interessa regalar 50 euros a canvi que la persona que rep el regal es gasti els 50 euros comprant uns pantalons? Clarament no, ja que la botiguera ha de calcular que, abans del regal, t 50 euros ms uns pantalons. Desprs de loperaci noms t els 50 euros per la qual cosa, en el total de loperaci, no noms no ha guanyat res si no que, a ms, ha perdut els pantalons!.13 Per tant, lexistncia del dficit fiscal amb lEstat espanyol no s cap garantia daccs al mercat espanyol, ja que actualment amb un mn globalitzat el que compte per vendre s la competitivitat de les empreses catalanes, que han de competir amb empreses de tot el mn, i aquest s lnic fonament del supervit comercial amb lEstat espanyol. Cuadras (2102) exposa que s inimaginable que una empresa catalana esperi exportar al mercat espanyol duna manera continuada si els seus productes sn inferiors als de la competncia, que avui inclou empreses de tot el mn. El que compta s la capacitat competitiva de lempresa, independentment de la nacionalitat dels propietaris i treballadors de lempresa. 3.3. Efectes de la independncia sobre les relacions comercials de Catalunya14 En un context proteccionista i dun comer poc liberalitzat, pertnyer a un pas de grans dimensions s una avantatge per a les empreses, per aix deixa de ser aix en mercats liberalitzats, on les fronteres esdevenen irrellevants. En aquest sentit, la globalitzaci redueix els costos de la secessi per aquells territoris que formen part destats grans. Amb tot, hom sha de preguntar si les fronteres sn tan irrellevants, donat que alguns han predit que amb la independncia de Catalunya el comer entre aquesta i lEstat espanyol cauria notablement pel que els economistes denominen efecte frontera, segons el qual el comer dun territori s ms intens amb terri13 Veure: http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm. 14 Veure Cuadras (2012).
toris del mateix estat, que amb territoris que pertanyen a altres estats. Els factors que poden causar aquest efecte sn, per exemple i entre altres: poltiques proteccionistes a cada cant de la frontera; diferncies culturals, en la llengua i en les preferncies dels consumidors; s de monedes diferents; orientaci cap al comer intern de les infraestructures de transport i comunicacions; diferncies en els sistemes reguladors i el sistema legal; o lexistncia de xarxes empresarials, associatives i familiars. Alguns han pronosticat que amb la independncia de Catalunya el comer bilateral entre aquesta i lEstat espanyol baixaria quasi el 80% i el comer amb la resta del mn noms augmentaria un 10%, amb un decrement del PIB dun 9%. En referim al professor Jos V. Rodrguez Mora de la Universitat dEdinburgh. Aquesta afirmaci va ser contestada pel professor Pol Antrs, catedrtic de Harvard i reconegut expert en comer internacional.15 Segons el professor Antrs, fins i tot en el cas de suposar que hi pot haver una baixada del comer, aquest efecte no tindria lloc de cop, sin que seria un efecte a llarg termini, per exemple, en 50 anys. Una reducci del 9% del PIB en 50 anys implicaria una reducci anual del PIB del 0,19% el primer any, un 0,38% el segon any, un 0,56% el tercer any, i aix fins arribar al 9% noms 50 anys ms tard. Aix, Antrs es pregunta, com es pot comparar un cost del 9% del PIB que no es materialitzaria completament fins dins dunes dcades o potser segles, amb leliminaci del dficit fiscal del 8,4% del PIB que es materialitzaria de forma immediata desprs de la independncia? De tota manera, el professor Antrs afegeix que li sembla impossible un decrement del comer amb lEstat espanyol del 80% i noms un increment del 10% en el comer amb la resta del mn. Les raons que dna sn les segents: a) Donada labsncia de friccions lingstiques i lafinitat cultural entre Catalunya i lEstat espanyol, per qu han de desaparixer aquests vincles, la qual cosa comportaria una prdua de benestar no noms per a Catalunya, sin tamb per a lEstat espanyol? Sesperaria que si disminussin els vincles comercials amb lEstat espanyol, els empresaris catalans buscarien vincles amb altres pasos. En canvi, el professor Rodrguez Mora noms suposa un increment del comer amb la resta del mn del 10%. No es pot obviar que amb la independncia el govern catal tindria una major capacitat per fomentar el creixement del sector exterior catal mitjanat un major control sobre el finanament i la regulaci dinfraestructures.
b)
c)
15 Veure el bloc Nada es Gratis: http://www.fedeablogs.net/economia/?p=25300.
Per tant, si shan de tenir en compte tots aquests factors que es mantindria la mateixa moneda, les llenges no canviarien... el comer entre Catalunya i lEstat espanyol shauria de mantenir. Per altra banda, es parteix de la base que Catalunya estar a la UE, amb la qual cosa no t sentit parlar daranzels. De tota manera, encara que temporalment es queds fora de la UE, a lapartat 3 sexposar com fins i tot en aquesta circumstncia tot fa pensar que no hi hauria aranzels. Ara b, no es desassenyat considerar la possibilitat que per raons poltiques la independncia de Catalunya comports un boicot comercial als productes catalans, com el 2005 amb la negociaci de lEstatut. El boicot comercial comportaria una reducci de les exportacions catalanes a la resta de lEstat, amb la conseqent incidncia sobre leconomia catalana: reducci de la producci, del valor afegit i de locupaci. No obstant, tot fa pensar que el boicot seria simtric, la qual cosa podria tenir un efecte positiu sobre leconomia catalana, si es substitussin les importacions de la resta de lEstat per productes catalans. Modest Guinjoan i Xavier Cuadras (2011) analitzen les possibles conseqncies dun possible boicot comercial de lEstat espanyol sobre el PIB de Catalunya, mitjanant les taules inputoutput. Presenten diferents escenaris de possibles reduccions de les exportacions catalanes a lEstat espanyol i el seu impacte sobre el PIB. Per exemple, si el boicot provoqus una disminuci dun 40% dels productes de consum venuts al mercat espanyol i dun 20% dels productes venuts a empreses, la disminuci del PIB seria del 4%. Per tant, fins i tot en aquesta hiptesi pessimista, es constata com aquest decrement del PIB es veuria compensat pel guany experimentat per la desaparici del dficit fiscal, dun 8% del PIB. De tota manera, tamb sha de dir que lexperincia demostra que la durada dels boicots s curta i es concentra en productes emblemtics representatius del pas en qesti. Aix mateix, les experincies comercials de processos de secessi no demostren que les conseqncies sobre el comer siguin nefastes. Aix ho demostren la separaci de la Repblica Txeca i Eslovquia o el cas de les repbliques bltiques.16
4. Els fluxos de capital entre Catalunya i la resta del mn

4.1. Els fluxos dinversi amb lestranger En el perode 20002011 Catalunya va rebre 30.605 milions dinversi estrangera directa (IED), la qual cosa representa el 15,7% de la IED aconseguida per a tot lEstat espanyol veure quadre 14. Aquesta participaci significa un descens important en relaci amb altres perodes previs recents. Aix, entre el 1993
16 Veure Cuadras (2012).
i el 2001 la IED rebuda per leconomia catalana va ser del 20,8% del total de lEstat espanyol.17 Aquesta caiguda sexplica per limportant creixement de la inversi estrangera directa global absorbida per lEstat espanyol, combinada amb la disminuci de la rebuda per Catalunya veure quadres 1 i 2 de lAnnex II.
Quadre 14. Inversi estrangera a Catalunya per rees econmiques, 20002011 (total acumulat)*
Milions deuros Total* OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta dAmrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 30.605 29.254 25.756 1.504 559 103 278 23 652 % sobre el total 100,0 95,6 84,2 4,9 1,8 0,3 0,9 0,1 2,1 %sobre lEstat espanyol 15,7 15,8 14,8 28,1 17,7 14,2 5,6 5,2 10,5
*El total no s igual a la suma de les rees que es mostren, ats que hi ha pasos que consten a ms duna rea. (P) Dades provisionals.
Font: Idescat i elaboraci prpia.
La Comunitat Autnoma que rep ms IED s la de Madrid, degut a lefecte capitalitat i lefecte seu, ja que es comptabilitza la IED on s ubicada la seu social de lempresa filial en qu es fa la inversi. Catalunya s la segona comunitat per la IED percebuda. El quadre 14 tamb mostra don prov la inversi estrangera. Es constata com en el perode 20002011 el 84,2% va provenir de la UE. El quadre A3 de lAnnex II presenta aquests percentatges per a cada any del perode analitzat.
17 Veure Hermosilla, Llads i Puig (2009).
Quadre 15. Inversi estrangera a Catalunya per branques econmiques, 20002011 (total acumulat)
Milions deuros Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat Aigua, sanejament i gesti de residus Construcci Comer a lengrs i al detall Transport i emmagatzematge Hostaleria Informaci i comunicacions Activitats financeres i dassegurances Activitats immobiliries Activitats professionals, cientfiques i tcniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educaci Activitats sanitries i de serveis socials Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment Altres serveis Total
(P) Dades provisionals.
% sobre el total 0,4 0,6 14,4 22,1 3,3 2,2 6,5 12,2 1,7 3,5 7,3 11,2 8,1 3,0 1,1 0,7 0,5 1,1 100,0
108 198 4.389 6.757 1.019 682 1.992 3.740 520 1.074 2.239 3.435 2.466 903 351 208 154 333 30.569
Els sectors que ms volum dinversions van rebre en el perode 20002011 van ser veure quadre 15 i quadre A4 de lAnnex II: a) energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat, amb el 22,1% del total; b) indstries manufactureres, 14,4%; c) transport i emmagatzematge, 12,2%; i d) activitats immobiliries, 11,2%. Tots ells sn sectors poc intensius en coneixement.
Pel que fa a les inversions directes de Catalunya a lexterior en el perode 20002011 veure quadre 16, aquestes van representar 50.612 milions deuros, el 10,9% del total de les inversions espanyoles a lestranger. Aquestes inversions es concentren bsicament en la UE, el 61,2% del total. El detall any a any del perode estudiat es pot veure als quadres A5, A6 i A7 de lAnnex II.
Quadre 16. Inversi a lestranger de Catalunya per rees econmiques, 20002011 (total acumulat)
Milions deuros Total* OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta dAmrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 50.612 42.210 30.968 4.191 8.407 459 1.586 1.257 1.279 % sobre el total 100,0 83,4 61,2 8,3 16,6 0,9 3,1 2,5 2,5 % sobre lEstat espanyol 10,9 11,1 11,0 7,9 9,1 17,9 17,3 19,2 23,4
*El total no s igual a la suma de les rees que es mostren, ats que hi ha pasos que consten a ms duna rea. (P) Dades provisionals.
Quadre 17. Inversi catalana a lestranger per branques econmiques, 20002011 (total acumulat)
Milions deuros Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat Aigua, sanejament i gesti de residus Construcci Comer a lengrs i al detall Transport i emmagatzematge Hostaleria Informaci i comunicacions Activitats financeres i dassegurances Activitats immobiliries Activitats professionals, cientfiques i tcniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educaci Activitats sanitries i de serveis socials Activitats artstiques, recreatives i dentreteniment Altres serveis Total 50 7 19.775 2.208 694 1.451 6.570 2.954 1.491 1.720 9.257 2.608 612 350 1 298 319 1 50.366 % sobre el total 0,1 0,0 39,3 4,4 1,4 2,9 13,0 5,9 3,0 3,4 18,4 5,2 1,2 0,7 0,0 0,6 0,6 0,0 100,0

El dest principal daquestes inversions s el sector manufacturer, que va absorbir el 39,3% del total de la inversi catalana a lestranger durant el perode 20002011. Segueix el sector de les activitats financeres i assegurances, amb el 18,4% i el comer a lengrs i al detall, 13,0%. El pes dels altres sector es queda per sota el 6% veure quadre 17.
Per tant, Catalunya presenta una inversi a lestranger fora diversificada, molt ms que la del conjunt de lEstat, on la banca i les telecomunicacions suposen la meitat de la inversi a lestranger, a causa de la dimensi dalgunes de les inversions efectuades per grans empreses pertanyents a aquests sectors. Catalunya combina la presncia de serveis, tant intensius en coneixement com no intensius en coneixement, amb les manufactures, algunes de les quals formen part dels subsectors dintensitat tecnolgica mitjana-alta i daltres dels dintensitat tecnolgica baixa.18 Quadre 18. Fluxos dinversions directes (milions deuros)
Inversi a lestranger de Catalunya 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(P) Total
Inversi estrangera a Catalunya 2.678 3.323 2.141 1.316 1.587 2.561 2.655 2.622 2.344 1.552 4.834 2.993 30.605
Saldo 3.555 1.084 468 3.324 3.583 323 3.791 4.546 3.988 747 2.775 460 20.007
6.233 2.239 2.609 4.639 5.170 2.884 6.446 7.168 6.332 2.299 2.059 2.533 50.612
Durant la dcada de 1990, les empreses catalanes van intensificar les seves inversions a lestranger, fet que ha condut a que els fluxos de sortida de les inversions superin els dentrada, com es pot veure en el quadre 18. Leconomia catalana sha convertit en inversora neta, quan havia estat tradicionalment perceptora
18 Veure Hermosilla, Llads i Puig (2009).
neta daquests fluxos de capital. En el perode 20002011 el saldo net acumulat va ser de 20.007 milions deuros. No obstant, el 2010 i el 2011 el saldo es torna negatiu, s a dir, Catalunya ha estat receptora neta dinversions estrangeres desprs de vuit anys de ser emissora neta dinversions, des del 2002. 4.2. Impacte de la independncia sobre les decisions dinversi La incertesa poltica no s bona per a les decisions dinversi, ja que els inversors necessiten confiana i percebre clar el futur. Si el procs de transici cap a lEstat propi comports molta inseguretat jurdica, les decisions dinversi a Catalunya es podrien veure afectades. Ara b, aquest escenari no t perqu produir-se. Si b s cert que per a les decisions dinversi seria desitjable que hi hagus una clarificaci com ms rpida millor de la situaci poltica i que la soluci fos el ms amistosa possible amb lEstat espanyol, sha de tenir en compte que la situaci econmica i poltica espanyola est tan deteriorada, que no s probable que hi hagi gaires projectes inversors que es deixen de dur a terme pel procs de construcci dun nou estat. Tamb cal dir, que ltimament grans multinacionals han anunciat importants inversions a Catalunya, la qual cosa demostra que no els fa por el procs de sobirania. Una delles s Nissan que ha anunciat fabricar a la Zona Franca el nou turisme de la marca, la qual cosa suposar una inversi de 130 milions deuros i la creaci de 4.000 llocs de treball. Un altre cas s el de la farmacutica sussa Novartis, amb 60 milions deuros dinversi i 70 llocs de treball. Altres empreses sn: la qumica sussa Clariant (16 milions), Ikea (8 milions) o Booking.com, una empresa holandesa de reserves hoteleres online, que triat Barcelona per installar-hi un centre mundial datenci als clients que suposar la creaci de 250 llocs de treball. I encara podrem afegir-hi ms casos a la llista.19 4.3. Altres fluxos de capital i financers La balana financera ens indica els fluxos financers entre els residents dun pas i la resta del mn, i reflecteix si un pas t capacitat o necessitat de finanament. Un dels fluxos que composen la balana financera s la inversi directa de les empreses que prov de la resta del mn i shi dirigeix, aspecte analitzat en lapartat 4.1. Pel que fa a la balana financera de Catalunya, actualment no hi ha informaci ni estudis recents que permetin saber quina s.20 Noms es coneix la inversi estrangera a Catalunya i la inversi que Catalunya fa a lexterior, per fins i tot es desconeixen aquests fluxos amb la resta de lEstat espanyol.
19 Veure diari Ara del dilluns 4 de mar de 2013, pg. 4 i 5. 20 Lltima estimaci de la balana financera de Catalunya s va publicar el 1997, i fa referncia al perode 19901994. Veure Caminal (1997).
MARC FISCAL, PRESSUPOSTARI I PATRIMONIAL DEL NOU ESTAT

1. Fluxos econmics21
Per analitzar el marc fiscal i pressupostari del nou Estat catal, es partir dels estudis sobre la balana fiscal fets per la Generalitat de Catalunya. Aquests estudis permeten conixer els ingressos fiscals que tindria Catalunya com a Estat, si no hi hagus una part que reverts a lEstat espanyol i, per tant, que no es queda a Catalunya. Tamb permeten analitzar les despeses addicionals que tindria Catalunya, ja sigui perqu hagus dassumir competncies que ara estan en mans de lEstat espanyol com el sistema de la seguretat social o que com Estat les hagus de realitzar de bell nou per exemple les despeses en representaci exterior. El perode analitzat va del 2006 fins el 2009. Lltim any del perode ve condicionat pels estudis de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central, essent el 2009 lltim exercici pel que sha calculat la balana fiscal, com sha vist en el punt 2 del primer captol.22 Aix mateix, cal esmentar que no es computen els ingressos que provindrien de la UE fons europeus i les aportacions que Catalunya com a Estat hauria de fer al pressupost comunitari transferncies en concepte de recurs IVA, recurs renda nacional bruta i recursos propis tradicionals. En primer lloc, perqu per als anys de lanlisi no hi ha informaci dels recursos procedents de la UE que gestiona lEstat i que financen una part de la despesa estatal que es fa a Catalunya. I en
21 Aquesta part reprodueix lestudi fet per Bosch i Espasa (2012), si b en la present versi shi ha introdut algunes modificacions per millorar-lo. 22 En concret, lestudi del que es parteix s Generalitat de Catalunya (2012).
segon lloc, perqu la poltica dels fons europeus canviar a partir del 2014, amb la qual cosa no se sap com pot afectar a Catalunya. 1.1. Hisenda nacional catalana: previsi dingressos Actualment, els catalans paguem impostos a lEstat espanyol, a la Generalitat i als governs locals. Dels impostos pagats a lEstat espanyol una part tornen a Catalunya en forma de despesa pblica feta directament pel govern central o en forma de transferncies de recursos cap a la Generalitat, als governs locals i al sector privat. Una altra part, no retorna i contribueix a finanar les despeses generals de lEstat i la solidaritat cap a altres autonomies. Per comptabilitzar quins serien els ingressos addicionals que tindria Catalunya si esdevingus un Estat, es parteix de les segents supsits: a) es mant el mateix sistema fiscal que lexistent en lactualitat, s a dir, la mateixa tipologia dimpostos; i b) es mant el nivell de la pressi fiscal. En aquest context, els ingressos addicionals que tindria Catalunya serien els impostos que els catalans paguem actualment a lEstat espanyol, menys les transferncies de recursos que fa lEstat a la Generalitat, ja que aquestes lgicament deixarien datorgar-se. Per tant, les transferncies que rep la Generalitat es detreuen dels ingressos impositius addicionals que obtindria amb un estat propi, ja que en termes nets en realitat la Generalitat tindria uns ingressos addicionals provinents dels impostos que ara els catalans paguem a lEstat, per tamb uns ingressos de menys provinents de les transferncies que actualment li fa lEstat i que deixarien de fer-se. Ara b, a part de les transferncies de recursos que lEstat fa actualment a la Generalitat, tamb en realitza cap a les diputacions i als municipis. bviament, aquestes tamb deixarien de rebres. Aqu aquestes es comptabilitzen com una nova despesa que ha dassumir la Generalitat, ja que shauran de mantenir. Com sha dit anteriorment, les dades corresponents a la contribuci impositiva que els catalans realitzem actualment a lEstat espanyol provenen del clcul de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central en el perode 20062009.23 En la secci 2.1 del primer captol sha posat de manifest que les balances fiscal utilitzen dos mtodes per territorialitzar els ingressos pblics de lEstat: lenfocament del flux del benefici i lenfocament del flux monetari. El primer mtode imputa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la crrega. Lenfocament del flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econmica sotmesa a gravamen, s a dir, on es localitza lobjecte imposable.
23 Generalitat de Catalunya (2012).
A efectes del present estudi, es parteix de lenfocament del flux monetari, ja que s el que ens indica amb ms claredat els ingressos fiscals que es generen a Catalunya donat el nivell de la seva renda, riquesa o consum, independentment de qui finalment suporta la crrega impositiva o on t lloc la recaptaci dels impostos, que depn de lorganitzaci de ladministraci tributaria. s lenfocament que ens diu els ingressos fiscals que generaria Catalunya si fos un Estat independent. Dacord amb aquesta metodologia, per portar a terme la territorialitzaci dels ingressos sestableixen els indicadors que permeten conixer el volum dels diferents objectes de gravamen generats a Catalunya. Ms concretament, la imputaci a Catalunya de les diferents figures tributries t lloc de la manera segent:24 Els ingressos generats per lIRPF simputen segons el pes de Catalunya respecte al conjunt de Comunitats Autnomes de rgim com de la part estatal de la quota lquida. Limpost de societats, segons el pes de Catalunya respecte al conjunt dautonomies de rgim com en lexcedent brut dexplotaci. Limpost sobre la renda de no residents, dacord amb el pes de la recaptaci a Catalunya respecte a la del conjunt de Comunitats Autnomes de rgim com. Les quotes de drets passius, segons el nombre dafiliats de mtues de funcionaris a Catalunya en el total. LIVA, dacord amb lindicador de consum final estimat per lINE per a lassignaci regional de lIVA a Catalunya. Els impostos especials, segons els ndexs elaborats per lINE per a lassignaci regional daquests impostos a Catalunya. Limpost sobre primes dassegurances, dacord amb el valor de les primes contractades a Catalunya sobre el total. La imposici sobre trfic exterior i cotitzaci sobre el sucre i la isoglucosa, segons el pes del consum final de les llars de Catalunya en relaci al total. Les taxes i altres ingressos, segons el pes del PIB de Catalunya. Els ingressos dorganismes autnoms, agncies estatals i organismes pblics, dacord amb el pes del PIB de Catalunya.25 Els ingressos per cotitzacions a la seguretat social, segons el pes de la recaptaci de Catalunya en el total.
24 Veure Generalitat de Catalunya (2012), pg. 14 a 28. 25 Els principals ingressos daquests organismes sn les taxes i altres ingressos.
Els altres ingressos de la seguretat social, dacord amb el pes del PIB de Catalunya.26 Els ingressos dexplotaci de les empreses pbliques, considerant-se ports de lEstat i AENA. En el primer cas, es disposa dels ingressos procedents dels ports catalans; en el cas dAENA shan territorialitzat els ingressos dacord amb el percentatge de passatgers en els aeroports catalans.
Quadre 19. Ingressos addicionals de Catalunya com a estat (milions deuros)

2006 Impostos directes IRPF Impost de societats Impost renda no residents Quotes de drets passius Impostos indirectes IVA Impost especials Impost sobre primes dassegurances Trfic exterior Cotitzaci i exacci de sucre i isoglucosa Taxes i altres ingressos Ingressos dorganismes autonmics, agncies estatals i altres organismes pblics Ingressos per cotitzacions a la seguretat social Altres ingressos de la seguretat social Ingressos empreses pbliques Subtotal () Menys transferncies a administracions pbliques Total 17.676 9.488 7.836 275 77 9.688 7.204 1.916 286 281 1 738 224 22.890 351 700 52.267 2.997 49.270 2007 20.809 11.024 9.358 341 86 9.623 6.850 2.183 290 300 757 231 24.573 275 799 57.067 3.152 53.915 2008 15.750 9.587 5.756 317 90 7.876 5.208 2.089 305 273 1 1.201 250 25.590 293 812 51.772 4.852 46.920 2009 11.715 6.901 4.393 329 92 6.014 3.615 1.863 304 231 1 2.191 270 24.908 312 783 46.193 5.316 40.877
Font: Quadres 2.1.4, 2.2.2, 2.3.5 i 2.4.2 de Generalitat de Catalunya (2012): Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sector
pblic central 20062009, Barcelona.
26 Es composen bsicament de taxes, preus pblics i altres ingressos.
El quadre 19 mostra els ingressos addicionals que obtindria Catalunya si fssim un estat dacord a les hiptesis establertes i a la metodologia de clcul utilitzada. Es comptabilitzen els ingressos impositius; els ingressos dorganismes autnoms, agncies estatals i altres organisme pblics; els ingressos de la seguretat social; i els ingressos de les empreses pbliques ports de lEstat i AENA. De tots aquests ingressos es detreuen les transferncies de recursos que el sector pblic central fa a la Generalitat, com sha explicat abans. Cal destacar la disminuci dingressos que t lloc a partir de 2008 degut a la crisi econmica. El 2006 es computen uns ingressos addicionals de 49.270 milions deuros, que sincrementen fins a 53.915 el 2007. En canvi, el 2008 baixen fins a 46.920 milions deuros i a 40.877 el 2009. En aquest sentit, per veure els ingressos addicionals que la Generalitat tindria si Catalunya compts amb un Estat propi, s ms adient analitzar uns quants anys, i no basar-se noms en un any concret. Aix, el perode 20062009 inclou anys de crisi (2008 i 2009) i anys en qu encara aquesta no havia incidit sobre els ingressos pblics (2006 i 2007).
1.2. Despeses addicionals derivades del nou Estat Si Catalunya fos un estat, la Generalitat hauria dassumir una srie de competncies que actualment encara estan en mans de lEstat espanyol com les beques als estudiants o les pensions dels jubilats o que sn prpies dun estat com la poltica exterior. Aix doncs, en aquest apartat es pretn dur a terme un clcul aproximatiu de lincrement de despesa que suposaria per a la Generalitat el fet que assums totes aquestes funcions. Com sha dit abans, per fer-ho sha partit de les estimacions de lestudi de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central 20062009 realitzat per la Generalitat el 2012, ats que proporcionen una informaci molt detallada del volum i la composici de les despeses mencionades fetes a Catalunya per exemple, les pensions pagades i de la despesa que pot beneficiar als catalans, per que no es realitza a Catalunya per exemple, la poltica exterior. En aquest cas, tamb sassumeix la hiptesi que es mant el mateix nivell de despesa i de serveis pblics que actualment realitza lEstat espanyol. bviament una Catalunya independent no hauria perqu seguir aquestes pautes de despesa pblica. Segons les metodologies de clcul de les balances fiscals, lenfocament del flux del benefici territorialitza la despesa al territori on resideix el beneficiari, independentment don es produeix el servei pblic o es fa la inversi. En canvi, lenfocament del flux monetari atribueix la despesa al territori en qu aquesta es materialitza, independentment del lloc geogrfic on subiquin els beneficiaris finals daquesta decisi. Per tant, la despesa simputa on es localitza el personal, la utilitzaci de bns corrents i serveis, la percepci de les transferncies i la realitzaci de les inversions.
Per comptabilitzar les despeses addicionals, bsicament sutilitzen les magnituds que proporciona lenfocament del flux monetari. No obstant, aix en els casos dels bns pblics purs, com defensa o poltica exterior, sagafen les dades resultants de lenfocament del flux del benefici. Per a cada programa de despesa del pressupost estatal, sanalitza si amb un estat propi la Generalitat lhauria dassumir o no, i en cas dassumir-lo en quina mesura parcialment o totalment. Molts serveis realitzats per lEstat no shaurien dassumir perqu ara la Generalitat ja els disposa, i si es comptabilitzessin com a despesa addicional es cauria en un clar solapament i duplicaci dels serveis. Aix, per exemple, no t cap sentit comptabilitzar la despesa de lInstituto de la Mujer si a Catalunya hi ha lInstitut Catal de la Dona, o de lAgncia Estatal de Meteorologa quan aqu es t el Servei Meteorolgic de Catalunya. Dins de les funcions prpies que realitza lEstat espanyol i que hauria dassumir la Generalitat es troben els serveis pblics bsics, com sn justcia, defensa, seguretat ciutadana i institucions penitenciries i poltica exterior. En el cas de justcia, la principal actuaci en termes de volum de despesa que no ha estat traspassada a la Generalitat s el programa tribunals de justcia i ministeri fiscal on la partida ms important s el pagament del sou del personal no traspassat a les Comunitats Autnomes, s a dir, entre daltres, jutges, secretaris judicials i fiscals. En aquest cas, sha optat per considerar com a despesa addicional de la Generalitat la que li correspon a partir de laplicaci del criteri del flux monetari, s a dir, la que lEstat fa directament a Catalunya en aquesta funci. Pel que fa al servei de defensa, cal tenir present que es tracta dun b pblic pur, caracteritzat per una oferta conjunta i impossibilitat dexclusi dels ciutadans pel sistema de preus. Aquestes propietats fan que tots els ciutadans sen beneficin per igual independentment don resideixin i don estiguin ubicats els efectius militars. Per aix, sha considerat que lestimaci que millor pot reflectir el cost que pot suposar el servei de defensa a Catalunya s el clcul que es deriva del criteri del flux del benefici. Aix doncs, sota lenfocament del benefici, la despesa del conjunt de programes de defensa sha imputat a Catalunya en funci de la poblaci, assumint com a hiptesi que el govern catal tindr un comportament similar a lespanyol. Seguretat ciutadana i serveis penitenciaris tamb s un servei bsic de lEstat. En aquest cas, donat que institucions penitenciaries s un servei que est plenament traspassat a la Generalitat no sha dimputar cap mena de cost. Per tant, noms resta imputar la part corresponent a seguretat ciutadana que es correspon a la despesa vinculada als cossos de Policia i Gurdia Civil. Donat que tamb en aquest cas Catalunya t traspassades competncies en matria de policia, lindicador ms escaient per considerar quin seria el cost addicional s el que es deriva de laplicaci del criteri del flux monetari, s a dir, considerar la despesa que lEstat esta fent directament a Catalunya en aquest mbit, que fonamentalment es materialitza en cost de personal.
Els programes pressupostaris associats a la poltica exterior fan referncia a les relacions poltiques de lEstat espanyol amb la resta de pasos. bviament, la major part daquesta despesa es situa a lestranger donades les particularitats daquest tipus de despesa. Ara b, com s obvi, aix no significa que no sigui un cost per qualsevol govern. Per imputar el cost que aquest servei pot suposar a la Generalitat sha utilitzat com a aproximaci el derivat del clcul del principi del benefici, que distribueix la despesa estatal daquests programes segons la poblaci. bviament, en aquest cas tamb sest fent el supsit que el govern catal tindria unes mateixes pautes de despesa en poltica exterior que lactual govern espanyol. Un segon gran grup de poltiques de despesa que actualment fa lEstat espanyol i que hauria dassumir la Generalitat sn les relacionades amb protecci i promoci social. Dins daquesta gran rbrica es troben els programes de pensions a funcionaris de lEstat, de guerra, no contributives... serveis socials i promoci social, forment de locupaci, accs a lhabitatge i foment de ledificaci, i gesti i administraci de la seguretat social. Es important destacar que en aquest punt sha fet la hiptesi que la Generalitat assumeix els compromisos contrets per lEstat espanyol amb tots aquests collectius. Es tracta de programes que la majoria sarticulen en forma de transferncies directes. Aix doncs, al tractar-se de transferncies directes, el criteri per estimar la quantia de despesa que podria suposar el cost per la Generalitat daquest conjunt de programes s el derivat del clcul del flux monetari, essent la despesa addicional la quantia daquestes transferncies. Un tercer grup de poltiques de despesa que fa lEstat sn les vinculades a la producci de bns pblics de carcter preferent. En concret, les despeses que fa en sanitat, educaci i cultura. En aquest cas es considera que aquestes sn unes competncies totalment traspassades a la Generalitat i no t sentit imputar el cost que actualment continua fent lEstat en aquests mbits. Per tant, aquestes despeses no es consideren, excepte en dos casos. Duna banda, dins de la funci educaci, es considera el programa de beques i ajudes a estudiants, ats que s un programa que no ha estat traspassat a les Comunitats Autnomes i continua estan en mans de lEstat. Per estimar el que suposaria aquesta despesa sha optat per considerar directament limport de les beques i ajudes que lEstat atorga als estudiants catalans. La segona excepci fa referncia a la funci de la sanitat. El principal programa de despesa que es troba sota aquesta rbrica s lassistncia hospitalria de les Forces Armades. Per coherncia amb el tractament realitzat amb la resta de programes vinculats a la defensa nacional, sha cregut oport estimar la despesa addicional que suposaria per a la Generalitat aquest servei com la resta de programes de defensa. Un quart grup de poltiques de despesa prpies dun estat i que en aquests moments les est duent a terme el govern central sn les de carcter econmic. Dins daquesta rbrica hi ha les actuacions referents als diferents sectors econmics, les infraestructures, el transport i les accions vinculades a la recerca, el
desenvolupament i la innovaci. Pel que fa a les despeses pbliques dirigides als diferents sectors productius sha considerat com a despesa addicional per a la Generalitat la que lEstat fa directament al territori catal i, per tant, la que es deriva de latribuci territorial seguint el criteri del flux monetari. El mateix criteri sha seguit per la resta de poltiques inscrites sota aquesta rbrica, ats que fonamentalment es tracta o b de subvencions o b dinversions directes. Finalment, resta el grup de poltiques de despesa catalogades com a actuacions de carcter general dins de les quals hi ha els programes dalta direcci, serveis de carcter general, administraci financera i tributria, transferncies a altres administracions pbliques i deute pblic. Dins de la rbrica alta direcci hi ha, entre daltres, programes com jefatura de lEstat, activitat legislativa, control extern del sector pblic, presidncia del govern. En aquest cas, no sha assignat cap despesa addicional, doncs la Generalitat ja disposa de lorganitzaci prpia dun govern amb competncies executives, legislatives i de control. Pel que fa a la funci serveis de carcter general, el programa amb un major volum de despesa s el dadministraci perifrica de lEstat. bviament, per aquest servei no t sentit imputar cap quantia ats que, de nou, la Generalitat ja t les seves prpies delegacions arreu del territori catal. El mateix succeeix amb els programes relatius a administraci financera i tributria. Val a dir, que aix no significa que no shagi de reforar algun daquests serveis, per no shan dimplantar de nou. Pel que fa a les transferncies a altres administracions pbliques, noms cal comptabilitzar com a despesa addicional de la Generalitat les transferncies que lEstat atorga als ens locals catalans, ja que les que atorga a la Comunitat Autnoma en concepte de finanament autonmic ja no t ra de ser. El 2009 les transferncies cap als ens locals vam incrementar-se substancialment com a conseqncia del Plan E Plan Espaol para el Estmulo de la Economa y el Empleo. De tota manera, en el present estudi no sha considerat aquest pla com una despesa addicional a assumir per la Generalitat, ja que respon a un fet conjuntural de la poltica estatal. En relaci al deute pblic, sha considerat que Catalunya haur de fer-se crrec duna part del deute que t lEstat espanyol i, aix comporta assumir un cost de finanament anual en concepte de pagament dinteressos. En concret, simputa a Catalunya una part del cost financer del deute de lEstat. Es calcula aplicant el pes de les despeses de lEstat a Catalunya segons el criteri del flux monetari en el perode 20022005 sobre el total del cost financer anual del deute. s a dir, es considera que noms sassumeix el deute corresponent a la despesa realitzada a Catalunya en el perode 20022005, donat que aquests interessos sn frut duna despesa que es va produir en el passat. El percentatge dimputaci s del 13,4%.27
27 Aquest s el mateix criteri que es fa utilitzar en el clcul de la balana fiscal de Catalunya fet per la Generalitat (2012).
A part de la despesa que realitza directament lEstat i que Catalunya hauria dassumir si fos un estat, tamb cal comptabilitzar la despesa que fan altres organismes i entitats pblics. En concret, del conjunt de lamalgama dorganismes autnoms, agncies estatals i altres organismes pblics shan considerat els necessaris per configurar un Estat propi. Aix, sha considerat la despesa realitzada a Catalunya per lAgncia Estatal de lAdministraci Tributria, ja que Catalunya hauria de disposar dels mitjans necessaris per fer front a la gesti i recaptaci dels impostos. Aquests mitjans poden ser equivalents als que actualment t lAEAT a Catalunya. Un raonament similar es pot utilitzar en el cas del Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC), si es considera que Catalunya ha de continuar apostant per la recerca. Lanlisi en detall del conjunt dorganismes i entitats, posa de manifest que ms de la meitat del total de la seva despesa correspon al Fondo Espaol de Garanta Agraria (FEGA), el qual t com a funci repartir els recursos del FEOGAGarantia entre les Comunitats Autnomes. Aquest s un organisme que no suposa un cost addicional a la Generalitat, ats que la seva missi s gestionar els recursos de la Poltica Agrria Comuna. A part daquests organismes, nexisteixen daltres que tamb operen a Catalunya, per tenen un pressupost molt redut i en molts casos, la Generalitat ja t un organisme o entitat similar. Aquest seria el cas, per exemple, de lInstitut de la Dona i lInstitut Nacional dEstadstica, entre daltres. Per tant, en aquest casos no sha imputat cap tipus de despesa.28 Una tercera administraci que cal considerar s la seguretat social i els seus organismes. Actualment, aquesta administraci s totalment centralitzada i, per tant, cal considerar el volum de despesa que suposaria lassumpci per part de la Generalitat daquesta competncia. Com ja sha dit reiteradament, sassumeix la hiptesi que es mant lactual nivell de prestacions i, per tant, lactual nivell de despesa. Aix doncs, i donat que aquesta despesa est altament territorialitzada, lestimaci del volum que suposaria per a la Generalitat seria la despesa que actualment fa ladministraci de la seguretat social i els seus organismes a Catalunya segons el criteri del flux monetari. Aix vol dir computar fonamentalment la quantia actual de les prestacions econmiques que realitza la seguretat social a Catalunya. Finalment, en el present estudi tamb sinclouen les empreses pbliques destinades a la creaci de grans projectes dinversi i que contribueixen a incrementar de manera significativa lestoc de capital pblic. En aquest cas, sha considerat que laugment de despesa per la Generalitat es correspondria amb les inversions directes daquestes empreses a Catalunya.
28 Val a dir que ladministraci central t ms de 70 organismes autnoms i que tots ells suposen noms el 5% de la despesa total del sector pblic central, per tant, la incidncia de que no shagi considerat algun daquests organismes s ridcula. A ms, en la majoria dels casos ja tenim a Catalunya un organisme equivalent i el que estem fent els catalans s sufragar el cost de la duplicitat.
Quadre 20. Despeses addicionals de Catalunya com a estat (milions deuros)

2006 Poltiques de despesa de lEstat espanyol Serveis pblics bsics Justcia Defensa Seguretat ciutadana i institucions penitenciries Poltica exterior Actuacions de protecci i promoci social Pensions Serveis socials i promoci social Foment de locupaci Accs a lhabitatge i foment de ledificaci Gesti i administraci de la Seguretat Social Protecci de bns pblics de carcter preferent Sanitat (assistncia hospitalria FFAA) Educaci (beques) Cultura Actuacions de carcter econmic Agricultura, pesca i alimentaci Indstria i energia Comer, turisme i PIMES Subvencions al transport Infraestructures Investigaci, desenvolupament i innovaci Altres actuacions de carcter econmic Actuacions de carcter general Alta direcci Serveis de carcter general Administraci financera i tributaria Transferncies a altres administracions pbliques (a EELL) Deute pblic Total Estat 1.957 142 1.225 468 122 1.081 794 72 2 207 6 116 37 79 0 1.406 78 7 17 382 689 225 8 3.992 0 0 0 2.474 1.518 8.551 2.147 104 1.328 585 130 1.166 832 104 2 224 4 131 40 91 0 1.604 62 8 15 242 980 290 7 4.245 0 0 0 2.825 1.420 9.294 2.245 99 1.406 605 135 1.153 875 111 2 160 5 155 38 117 0 1.850 86 27 14 263 1.147 306 7 4.433 0 0 0 2.879 1.554 9.836 1.651 82 1.332 99 138 894 558 101 0 231 4 177 38 139 0 2.425 144 42 13 353 1.387 479 7 4.619 0 0 0 2.894 1.725 9.701 2007 2008 2009
2006 Organismes i entitats pbliques Agncia Estatal de lAdministraci Tributria Consell Superior dInvestigacions Cientfiques (CSIC) Total organismes i entitats pbliques Seguretat social i els seus organismes TGSS i entitats gestores Mtues AT i MP Servei Pblic dOcupci Fons de Garantia Salarial Mutualitat General Judicial Institut Social de les Forces Armades Mutualitat General de Funcionaris Civils de lEstat Total seguretat social Empreses pbliques de carcter inversor AENA Aiges de la Conca de lEbre (ACESA) Aiges de la Conca del Mediterrani (AQUAMET) Depuradora del Baix Llobregat Gestor dInfraestructures Ferroviries (GIF/ADIF) Ports de lEstat Societat Estatal dInfraestructures Agrries del Nord-Est SA Societat Estatal dInfraestructures de Transport Terrestre (SEITTSA) Total empreses pbliques inversores Total despeses addicionals 1.723 30.304 3 41 905 250 39 485 15.037 1.053 3.383 93 8 22 125 19.721 212 97 309
2007 224 114 338
2008 239 59 298
2009 236 187 423
16.203 1.294 3.596 109 8 22 132 21.364
17.142 1.580 4.167 132 9 23 136 23.189
18.076 1.434 6.617 174 10 24 141 26.476
723 28 1 0 826 162 20 88 1.848 32.844
686 57 4 0 930 170 19 150 2.016 35.339
554 84 17 0 1.134 147 12 257 2.205 38.870
Font: Generalitat de Catalunya (2012): Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central 20062009, Barcelona,
i elaboraci prpia.
En el quadre 20 es mostra el resultat de lestimaci seguint els criteris esmentats. Tal i com es pot comprovar, entre els anys 2006 i 2009 les despeses addicionals que hauria dassumir la Generalitat van augmentar de manera considerable al passar dels 30.304 milions deuros el 2006 als 38.870 del 2009. Les principals causes de lincrement van ser laugment de recursos que va necessitar el Servei Pblic dOcupaci per fer front al pagament de les prestacions datur i la poltica expansiva que es fa fer per lluitar contra la crisi econmica. Per tant, la despesa a assumir varia en funci de lany depenent de la poltica de lEstat, ja que, com sha dit, es parteix de la hiptesi que es mant el mateix nivell de despesa i de serveis pblics. Aquesta s una restricci de lanlisi efectuada, per distingir quina s la despesa estructural que s la que shauria de comptabilitzar i quina s la conjuntural est fora de labast daquesta anlisi. En aquest punt cal apuntar que shauria daprofitar el nou estat per millorar les estructures administratives i burocrtiques i gastar amb ms eficincia. s una oportunitat que no es pot deixar de banda. No shan dheretar velles estructures burocrtiques i sistemes de gesti que generen moltes ineficincies. 1.3. Guany fiscal de la independncia Una vegada comptabilitzats els ingressos i les despeses addicionals que tindria Catalunya com a estat es pot veure el guany fiscal que es produiria. El quadre 21 mostra com els ingressos addicionals superen les despeses en tots els anys analitzats. El saldo guany que sobtindria com a estat independent varia en funci de la conjuntura econmica. Aix, per exemple, el 2007 el guany hagus estat de 21.071 milions deuros, mentre que el 2009 de tan sols 2.007 milions. Aquest comportament s conseqncia, bsicament, de la caiguda dels ingressos impositius degut a la crisi econmica, i a laugment de les despeses vinculades a les prestacions datur i a les mesures anticcliques que va prendre el Govern central, com ja sha esmentat abans. Aquestes xifres mostren la viabilitat de Catalunya com a estat, s a dir, la capacitat dautofinanament de Catalunya i la seva capacitat per poder mantenir els serveis de lestat del benestar. Ara b, al guany anterior shi ha de sumar el guany derivat de deixar de participar en el finanament de la crrega que suposa el dficit pressupostari de lEstat espanyol. En lapartat 2.1 del primer captol sha fet esment a com el saldo de la balana fiscal sha de neutralitzar, que no s altra cosa que computar la crrega impositiva futura que suposar pels contribuents el dficit pressupostari del sector pblic central. El dficit implica que el sector pblic sendeuta i que aquest deute, ms tard o ms dhora, sha de tornar mitjanant els impostos que paguen els contribuents. Per tant, el dficit davui suposa ms impostos dem. Si aquesta crrega del dficit pressupostari es t en compte quan es calcula el saldo de la balana fiscal, tamb sha de tenir en compte ara com una crrega que es deixa dassumir amb la independncia.
Per tant, als guanys obtinguts el 2008 i 2009 shi ha de sumar el guany de no haver dassumir la crrega del dficit pressupostari estatal. Aix fa que els guanys fiscals passin a ser de 17.205 i 17.625 milions deuros per a 2008 i 2009, respectivament29 veure quadre 21. En canvi, el 2006 i el 2007 el pressupost del sector pblic central va tenir supervit. En lapartat 2.1 del primer captol tamb sha dit que en aquest cas la neutralitzaci implica disminuir la crrega impositiva, ja que un supervit suposa menors impostos en el futur. Aix, els guanys fiscals del 2006 i 2007 passen a ser de 14.480 i 15.822 milions deuros, respectivament.
Quadre 21. Guany fiscal de la independncia*

(milions deuros) 1. Ingressos addicionals 2. Despeses addicionals 3. Guany fiscal (12) 4. Desaparici de la crrega del dficit del govern espanyol** Guany fiscal total (3+4) (milions deuros constants) 1. Ingressos addicionals 2. Despeses addicionals 3. Guany fiscal (12) 4. Desaparici de la crrega del dficit del govern espanyol** Guany fiscal total (3+4) 2006 49.270 30.304 18.966 4.486 14.480 2006 52.452 32.261 20.191 4.776 15.415 2007 53.915 32.844 21.071 5.249 15.822 2007 55.541 33.835 21.707 5.407 16.299 2008 46.920 35.339 11.581 5.624 17.205 2008 47.201 35.551 11.650 5.658 17.308 2009 40.877 38.870 2.007 15.618 17.625 2009 40.877 38.870 2.007 15.618 17.625 Mitjana 20062009 49.018 35.129 13.889 2.773 16.662 % sobre el PIB 25,1 18,0 7,1 1,4 8,5
*En aquest guany si haurien de detreure les aportacions monetries que Catalunya hauria de fer a organismes internacionals als que pertanys, com per exemple la UE o el FMI. **El 2006 i 2007 el govern espanyol tenia supervit. Font: Quadres 19 i 20. Generalitat de Catalunya (2012): Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central 20062009, Barcelona, i elaboraci prpia.
29 Sha de fer notar que el dficit pressupostari de lEstat el 2009 va arribar al 8,58% del PIB espanyol, la xifra ms alta que ha assolit en els ltims temps.
Com que en el perode analitzat hi ha anys de bonana i de crisi, segurament la mitjana dels ingressos i les despeses addicionals i dels guanys fiscals del perode 20062009 expressa millor la tendncia estructural. Per tant, segons el quadre 21, un Estat catal tindria uns ingressos addicionals duns 49.000 milions deuros (25% del PIB) i unes despeses addicionals duns 35.000 milions deuros (18% del PIB). Aix dna un guany duns 14.000 milions deuros (7% del PIB). Si hi sumem el guany obtingut per deixar de contribuir al finanament del dficit pressupostari estatal, el guany arriba als 16.000 milions deuros (8,5% del PIB). Finalment cal fer dues precisions. La primera s que els resultats del guany fiscal obtingut no coincideixen amb les xifres del dficit fiscal de Catalunya amb ladministraci de lEstat. Aix s perqu les despeses addicionals que es comptabilitzen no sn exactament les que es computen en el clcul de la balana fiscal, ja que com sha dit abans hi ha despeses estatals que no es computen perqu deriven dunes competncies que suposen una duplicitat amb les que actualment t la Generalitat. La segona precisi t a veure amb les contribucions que hauria de fer Catalunya a organismes internacionals UE, FMI... El saldo de Catalunya amb la UE ha sigut negatiu des del seu origen (1986), contrriament al saldo positiu que mant lEstat espanyol. Segons el Departament dEconomia i Coneixement de la Generalitat, el saldo fiscal mitj anual de Catalunya amb la UE s, en el perode 20072013, del 0,72% del PIB. Aix representa una aportaci anual al voltant de 1.400 milions deuros, una mica superior a la de Sucia, que el 2009 va se de 1.126 milions. Per tant, del guany fiscal obtingut per la independncia de Catalunya si hauria de detreure aquest saldo negatiu amb la UE. Tamb si Catalunya ests integrada a la zona euro hauria de fer una aportaci al MEDE (Mecanisme Europeu dEstabilitat), que s un fons econmic destinat a ajudar als estats de la zona euro amb problemes de deute sobir, creat l11 de juliol del 2011 pels ministres de finances de la moneda nica. La majoria del capital aportat pels estats s en forma de capital mobilitzable i garanties. Ara b, la no consideraci en aquest estudi de totes aquestes aportacions no altera substancialment els resultats obtinguts. 1.4. El sistema de la seguretat social Un dels missatges que se senten entre els contraris a un Estat catal s que aquest no tindria recursos suficients per poder pagar les pensions als seus jubilats. s una afirmaci que pot fer molt mal, doncs va en contra del dret fonamental que t tota persona de poder percebre una pensi desprs duna vida laboral durant la qual ha cotitzat per fer efectiu aquest dret. Va en contra dun collectiu fora vulnerable. En el guany fiscal calculat en la secci anterior sinclou el sistema de la seguretat social. Per tant, ja es pot veure que una Catalunya independent no tindria problemes per pagar les pensions i les dems contri-
bucions de la seguretat social. No obstant aix, val la pena dedicar-hi un apartat sencer a tractar aquesta qesti. De fet, algunes persones es fan la segent pregunta: si tota la vida he pagat a Madrid per percebre la pensi de jubilaci per tant el fons s all, si Catalunya sindependitza perdr els diners? No em pagaran la pensi? s una por raonable i comprensible. Doncs b, davant de tots aquests neguits i missatges i per evitar malentesos s necessari puntualitzar algunes qestions als ciutadans. En primer lloc, cal dir que el present sistema de pensions s de repartiment. Aix vol dir que les pensions actuals es paguen amb les cotitzacions pagades pels treballadors que ara estan en actiu. No s que els nostres jubilats cobrin dun fons format per la capitalitzaci del que van anar pagant mentre treballaven, sin que la quantia pagada en la seva etapa laboral va servir per pagar les pensions dels que llavors estaven jubilats. Aix doncs, si Catalunya esdev un estat, les pensions dels jubilats les pagaran els treballadors catalans mitjanant les seves cotitzacions socials. En segon lloc, cal donar el missatge que una Catalunya independent podr pagar totes les prestacions de la seguretat social pensions, atur... Per poder fonamentar aquesta afirmaci shan de comptabilitzar tots els ingressos i les despeses del sistema de la seguretat social, on sinclouen la tresoreria general de la seguretat social i les seves entitats gestores, els organismes autnoms que gestiones prestacions socials, com ara el que gestiona la prestaci datur, i les mtues, com la MUFACE corresponent als funcionaris de lEstat.
Quadre 22. Saldo acumulat de la seguretat social, 19952010 Saldo = Ingressos Despeses
Catalunya MEUR (preus reals de 2010) 19952010 Euros per habitant (preus reals de 2010) 19952010 Estat espanyol sense Catalunya 86.332 2.177 Estat espanyol
24.774 3.286
61.558 1.304
Font: Liquidaci del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidaci del pressupost dels organismes autnoms, agncies estatals i altres organismes pblics, i INE. Generalitat de Catalunya (2012): Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social.
Com mostra el quadre 22, a Catalunya el saldo acumulat de la seguretat social del perode 19952010, s a dir, la diferncia entre els ingressos i les despeses daquest anys, va presentar un supervit de 3.286 euros per habitant en termes reals, mentre que a la resta de lEstat espanyol un dficit de 2.177 euros per capita. Durant aquests setze anys, la resta de lEstat va tenir onze anys de dficit i noms cinc de supervit del 2003 al 2007. En canvi, Catalunya noms va experimentar dficit el 1995, el 1996, el 2009 i el 2010, degut a les conseqncies de la crisi que dispara les prestacions datur i disminueix la quantia de les cotitzacions veure quadre 23. Ara b, tamb sha de dir que el dficit de Catalunya en termes relatius s molt ms redut que el de la resta de lEstat. Aix, la mitjana catalana del dficit 20092010 s de 450 euros per habitant en termes reals, mentre que el de la resta de lEstat arriba fins a 1.217 euros veure quadre 24. Per tant, amb supervit o dficit, aquestes xifres demostren que Catalunya s contribudora neta al sistema de la seguretat social de la resta de lEstat, s a dir, els treballadors catalans a travs de les seves cotitzacions ajuden a pagar les pensions dels jubilats de la resta de lEstat, i no al revs, com diuen alguns. En conclusi, els ciutadans catalans poden estar tranquils: una futura Catalunya independent podr pagar les seves pensions i les prestacions datur. De fet, de les dades es desprn que els pensionistes i aturats catalans no podran cobrar si continuem gaire temps ms formant part de lEstat espanyol.
Quadre 23. Saldo de la seguretat social Saldo = Ingressos Despeses. MEUR (preus reals de 2010)
Catalunya 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 1.045 358 678 1.050 1.690 2.197 2.727 2.866 Estat espanyol sense Catalunya 12.176 9.284 4.315 4.194 4.439 3.197 126 5.418 Estat espanyol 13.221 9.642 3.637 3.144 2.749 1.000 2.601 2.552 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Catalunya 3.092 2.807 2.957 3.536 3.379 2.591 1.252 2.142 Estat espanyol sense Catalunya 1.121 931 1.346 2.628 1.634 2.596 21.932 26.317 Estat espanyol 4.213 3.739 4.303 6.165 5.013 5 23.183 28.459
Font: Liquidaci del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidaci dels pressupost dels organismes autnoms, agncies estatals i altres organismes pblics, i INE. Generalitat de Catalunya (2012): Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social.
Quadre 24. Saldo acumulat de la seguretat social, 20092010 Saldo = Ingressos Despeses
Catalunya MEUR (preus reals de 2010) 19952010 Euros per habitant (preus reals de 2010) 19952010 Estat espanyol sense Catalunya 48.248 1.217 Estat espanyol
3.394 450
51.642 1.094
Font: Liquidaci del pressupost del sistema de la Seguretat Social i liquidaci del pressupost dels organismes autnoms, agncies estatals i altres organismes pblics, i INE. Generalitat de Catalunya (2012): Informe sobre les aportacions de Catalunya a la Seguretat Social.
Una altra qesti molt diferent s la sostenibilitat del sistema de pensions a llarg termini, que depn de qestions demogrfiques. Cada vegada hi ha ms pensionistes perqu les persones viuen ms i, per tant, el sistema de repartiment que tenim implica que la poblaci que treballa ha de pagar les pensions dun major nombre de jubilats. En aquest sentit, el nou estat hauria danalitzar la sostenibilitat del nostre sistema a llarg termini i buscar sortides a aquesta problemtica. Shaurien danalitzar sistemes alternatius com els de capitalitzaci. 1.5. El sector pblic del nou Estat. Comparativa amb la UE Si se suma a les despeses actuals de la Generalitat i els governs locals catalans, les despeses addicionals estimades sobt el sector pblic consolidat duna Catalunya independent. Amb dades de 2009, la seva despesa pblica se situa entorn al 39% del PIB catal veure quadre 25.
Quadre 25. Pes del sector pblic de Catalunya com a estat (milions deuros)
Despesa no financera (obligacions reconegudes) 2006 Despeses addicionals com estat* Administraci autonmica Entitats locals Total no consolidat Total consolidat % sobre el PIB
*Inclou despesa financera. Font: Quadre 20, Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques i elaboraci prpia.
2007 32.844 25.722 10.213 68.778 61.947 31%
2008 35.339 28.327 10.816 74.482 67.377 33%
2009 38.870 32.516 10.936 82.322 76.213 39%
30.304 23.899 9.124 63.328 57.178 31%
Lanlisi comparativa amb la resta de pasos de la UE contextualitza les xifres anteriors. En relaci al pes de la despesa pblica sobre el PIB, Catalunya se situa a la darrera posici del rnquing veure grfic 6. Aquesta posici est influenciada per la metodologia utilitzada, que comptabilitza les despeses addicionals on incorreria Catalunya com a estat a partir de la despesa que lEstat espanyol fa actualment al nostre pas, i aquesta s relativament baixa, representant noms un 14% del total de la despesa pblica espanyola enfront dun 16% del pes de la poblaci catalana. Podem observar que la despesa mitjana de lEstat espanyol en relaci al PIB s ms alta que la de Catalunya 46% i 39% respectivament fet que es deu a lefecte anterior. bviament, si Catalunya fos un estat, podria destinar el guany fiscal que aix li suposaria a incrementar el nivell i la qualitat dels serveis pblics i del seu estat del benestar, aproximant-se a la mitjana de la UE.
Grfic 6. Volum del sector pblic als pasos de la UE, 2009

60 58 57 56 55
54
54
52
52
52
51
51
50
50
53
49
49
48
46
46
45
45
45
44
44
44
42
41
41
40
43
30
20
10
Font: Eurostat i elaboraci prpia.
Quadre 26. Pressi fiscal suportada per Catalunya

Impostos (drets reconeguts) 2006 Impostos addicionals Administraci autonmica Entitats locals Total impostos % sobre el PIB 50.254 15.637 3.490 69.381 38% 2007 55.005 16.140 3.609 74.754 38% 2008 49.216 15.579 3.668 68.463 34% 2009 42.637 14.929 3.759 61.326 31%
Font: Quadre 19, Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques i elaboraci prpia.
Di n Es am ta arc tf ra a n Fi cs nl nd Su ia c B ia lg ic G a r c u ia st ria It H lia o Re lan gn da e U H nit on gr U ia EPo 27 rt Es uga lo l v n Irla ia nd A Es lem a ta t e any sp a an yo Xi l Re pr p Es e bl tn ica ia Tx e Po ca l n Le ia t Lit nia u nia M Lu a xe lta m Es bu lo rg v q Ro uia m a Bu nia l g Ca r ta ia lu ny a
39
El quadre 26 mostra la pressi fiscal percentatge dimpostos i cotitzacions socials en relaci al PIB suportada per Catalunya. El 2009 va ser del 31% del PIB, per el 2007, ltim any de bonana econmica, va arribar al 38% del PIB. El 2009 baixa perqu, com sha vist, disminueix considerablement la recaptaci impositiva.
Grfic 7. Pressi fiscal als pasos de la UE, 2007

50 50
48
46
45
43
43
41
41
40
40
40
40
43
38
38
38
38
37
36
36
36
35
34
32
31
30
30
20
10
Di na m ar c Su a c Es B ia ta lgic tf ra a nc u s s Fi tria nl nd ia It l U ia E2 H 7 on gr ia Xi Al pr Pa em e s a Es os B nya ta a t e ixo sp s Ca any ta ol lu Es ny lo a Re v gn nia Lu e U xe nit m bu Re rg p bl Ma ica lta Tx e Po ca rtu g Po al l n G ia r Bu cia lg r Irla ia n Es da t n Le ia t Lit nia u Ro nia Es man lo ia v qu ia
30
30
33
33
Grfic 8. Pressi fiscal als pasos de la UE, 2009

50 49 47 46
44
44
43
41
40
40
40
40
43
39
38
36
36
35
35
35 33
32
32
31
30
30
30
33
29
29
28
20
10
Pel que respecte a la pressi fiscal de Catalunya en relaci a la comparativa europea, el 2007 se situava una mica per sota a la del conjunt de la UE-27, 41% del PIB veure grfic 7. El 2009 es situa ms a la cua dels diferents pasos per lefecte de la crisi esmentat veure grfic 8. 1.6. Impacte econmic del guany fiscal de la independncia En la cincia econmica es parla de lefecte multiplicador, que s el conjunt dincrements que es produeixen en el PIB duna economia com a conseqncia dun increment extern en el consum, la inversi o la despesa pblica. El guany fiscal de la independncia de Catalunya tindria un efecte multiplicador sobre leconomia catalana. Els ms de 16.000 milions deuros de guany fiscal es podrien dedicar a incrementar la despesa pblica, doncs ja sha vist que actualment es disposa dun nivell per sota els estndards europeus, o a rebaixar els impostos. Lincrement de la despesa pblica o la rebaixa dimpostos augmentaria el consum o/i la inver-
Di na m ar c Su a c Es B ia ta lgic tf ra a nc u s st ria I Fi tlia nl Al ndi em a Lu an xe ya m bu H rg on g Pa U ria so Es 27 Ba Es ixo s l Re ov gn nia e U Es nit t nia M alt a X Re P ipr p or e bl tug ica a Tx l ec G a r Es P cia ta ol te n sp ia Ca any ta ol lu ny Irla a n Lit da u Es n lo ia v q Bu uia lg Ro ria m an Le ia t nia
27
si, la qual cosa generaria un efecte positiu sobre leconomia, incrementant la seva capacitat productiva i creant llocs de treball. Tindria, per tant, un efecte multiplicador sobre leconomia superior a limpacte inicial del guany fiscal. Lefecte multiplicador sobre leconomia catalana dependr bviament de ls que es faci daquest guany fiscal. Per exemple, Jordi Pons i Ramon Tremosa (2005) van suposar que els recursos provinents de la desaparici del dficit fiscal de Catalunya es dedicaven a la inversi en infraestructures, i desprs analitzaven el seu impacte sobre leconomia catalana. Els resultats obtinguts mostren que si en tots els anys del perode 20022010 el dficit fiscal de Catalunya amb lEstat espanyol shagus redut en un 1% del PIB catal, el 2010 el PIB catal per capita hagus estat major en un 9,8%, amb una reducci equivalent al 3% del PIB catal, el 2010 el PIB catal per capita hagus estat major en un 32.1%, i finalment, amb una reducci del 5% del PIB catal, el 2010 el PIB catal per capita hagus estat major en un 58,3%. Altres alternatives de com gastar el guany fiscal de la independncia poden ser: rebaixar impostos, incrementar la despesa social, o eixugar el dficit pressupostari de la Generalitat de Catalunya. Totes aquestes mesures tindrien efectes beneficiosos per leconomia catalana. Fins i tot, milloraria substancialment la solvncia de les finances catalanes. En aquest sentit, el Cercle Catal de Negocis (2012) ha elaborat un informe sobre la qualitat creditcia dun Estat catal, el qual tindria una valoraci tipus AA/AAA, similar a la de vuit estats petits europeus amb un PIB per capita alt: Sussa, Sucia, Noruega, Finlndia, Dinamarca, ustria, Blgica i Holanda.
2. Segregaci dactius i passius econmics

2.1. Criteris de repartiment. Conveni de Viena30 Quan sorgeix un nou estat, es planteja la qesti de la successi dactius i passius econmics de lestat predecessor. La Convenci de Viena sobre la Successi dEstats de 1983 estableix com shan de repartir els bns, els arxius i els deutes de lestat predecessor. No obstant aix, aquesta Convenci no ha entrat en vigor perqu no lhan ratificada el nombre suficient destats entre els que no ho ha fet hi ha lespanyol. Tamb per establir els criteris de repartiment dels actius i passius econmics de lestat predecessor, sha dacudir als principis derivats del Dret Internacional, que es fonamenta en la prctica internacional, s a dir, en el costum i els principis generals del Dret. Entre aquests principis cal esmentar els segents:
30 Per una informaci ms mplia daquest apartat, veure Pont (2012), cap. XIII.
Principi dequitat: la relaci entre lassumpci dactius i passius ha de ser equitativa. Si sassumeix el 20% de passius, no es pot assumir noms el 5% dactius. Principi de proporcionalitat: els criteris de repartiment dels actius i passius no poden allunyar-se, en lnies generals, duna base demogrfica o econmica. Principi de contribuci histrica: el criteri de repartiment es basa en la contribuci que histricament ha fet el nou estat en el valor dels actius o passius a repartir. Per exemple, es podria repartir el Fons de Reserva de la Seguretat Social en base a laportaci histrica que hi ha fet Catalunya. Principi de territorialitat: el repartiment es basa en la referncia especfica a cada territori que comporten els actius a repartir. Per exemple, els papers de Salamanca shan de retornar a Catalunya perqu el seu contingut en fa referncia. Principi de capacitat econmica: els pasos que sorgeixen desprs de lescissi han de ser viables econmicament.
Aix mateix, caldr considerar precedents establerts per la jurisprudncia i la prctica internacional. Segons el Conveni de Viena, distingirem entre Bns, Arxius i Deutes. a. Bns Sentn per bns de lestat predecessor els bns, els drets i els interessos que en la data de successi destats i de conformitat amb el dret intern de lestat predecessor pertanyin a aquest article 8 del Conveni de Viena. La transmissi dels bns des de lestat predecessor a lestat successor es far sense cap mena de compensaci article11. A menys que lestat predecessor i lestat successor hagin convingut una altra cosa: els bns immobles de lestat predecessor situats al territori que se separa passaran a lestat successor article 17.1a, i els bns mobles de lestat predecessor vinculats a lactivitat de lestat predecessor al territori a que es refereix la successi passaran a lestat successor article 17.1b. Els bns mobles de lestat predecessor diferents als mencionats en lapartat anterior passaran a lestat successor en un proporci equitativa article 17.1c.
Albert Pont (2012) distingeix entre bns de domini pblic, bns de domini privat i altres bns. Entre els primers hi ha els segents: cursos daigua,31 aiges interiors, espais martims, vies de comunicaci, espai radioelctric, serveis pblics, infraestructures, RTVE, satllits artificials. En alguns daquests bns es podria acordar una administraci conjunta, per exemple RTVE o satllits artificials. A ms a ms, si aquests bns porten associat algun deute, assumir el deute territorialitzable en base a un repartiment equitatiu del mateix. Els bns de domini privat no estan sotmesos a ls collectiu inclouen, entre altres: edificis de ladministraci pblica, terrenys propietat de lestat, installacions de defensa, telecomunicacions, reserves del Banc dEspanya i del Tresor Pblic una part de lemissi de bons del Tresor, emissi de deute de lICO, fons de reserva de la seguretat social. Les reserves del Banc dEspanya i del Tresor Pblic es poden repartir en proporci al pes de leconomia de lestat successor, o segons el principi de contribuci histrica. Aquest mateix principi es pot aplicar al Fons de Reserva de la Seguretat Social. Dins de la categoria daltres bns, Pont (2102) inclou: bns immobles, on saplicar el criteri de territorialitat; bns immobles de carcter extraterritorial ambaixades i consulars, on saplicar el criteri de proporcionalitat; bns del Patrimoni Nacional, on saplicaran els criteris de referncia especfica a cada territori i el de proporcionalitat;32 material militar, trens, consumibles de ladministraci central, avions, vaixells i altres vehicles..., aplicant-se el criteri de proporcionalitat. Pont (2012) adverteix que sha de vetllar perqu lEstat espanyol no inici un procediment de desafecci dels seus bns pblics, privatitzant-los amb la intencionalitat devitar-ne el trasps a lestat successor emparant-se en un canvi de legislaci que en permeti la privatitzaci prvia. Tamb esmenta que la restituci de bns t certs efectes retroactius, que existeix el principi denriquiment sense causa i lestabliment de compensacions pel lucre cessant que sen pugui derivar, en el cas de mala fe. Per exemple aquests principis es podrien aplicar al cas del persistent dficit fiscal o als deutes de lEstat amb la Generalitat Fons de competitivitat i Disposici Addicional Tercera. Sn qestions que shan de tenir en compte en la negociaci del repartiment dels actius i passius a fi dobtenir-ne el mxim profit. Tamb la legislaci fixa prescripcions en aquestes qestions lespanyola lestableix en quinze anys.
31 Una vegada establerta la lnia de frontera, els cursos daigua que la creun passaran a ser sotmesos a les disposicions establertes en la Convenci de les Nacions Unides sobre el dret de cursos daigua internacionals per a finalitats diferents de la navegaci (1997). Veure Pont (2012), pg. 542. Per exemple, shaurien dincloure acords sobre els usos de lEbre. 32 Tamb cal dir que hi ha bns del Patrimoni Nacional que shan adquirit amb els diners de tots, per no en benefici dun territori, per exemple el Museu del Prado. Daquests bns sen hauria de demanar una compensaci proporcional.
b. Arxius (documents, biblioteques...) Sentn per arxius de lestat predecessor tots els documents, sigui quina sigui la seva data i naturalesa, produts o rebuts per lestat predecessor en lexercici de les seves funcions, que en la data de la successi, pertanyin a lestat predecessor de conformitat amb al seu dret intern i siguin conservats per ell directament o sota el seu control en qualitat darxius per qualsevol finalitat article 20 del Conveni de Viena. A menys que lestat predecessor i lestat successor hagin convingut una altra cosa, el pas dels arxius de lestat predecessor a lestat successor es realitzar sense compensaci article 23. La part dels arxius de lestat predecessor que per a una administraci normal del territori que se separa ha de trobar-se en aquest territori, passar a lestat successor article 30.1a. La part dels arxius de lestat predecessor, diferent a la part mencionada anteriorment, que concerneixi directament al territori que se separa, passar a lestat successor article 30.1b. Lestat predecessor proporcionar a lestat successor la millor prova disponible en els seus arxius que guardi relaci amb els ttols territorials de lestat successor o amb les seves fronteres o que sigui necessari per aclarir el sentit dels documents dels arxius de lestat predecessor que passin a lestat successor en aplicaci de les altres disposicions de larticle 30 article 30.2. Els acords que se celebrin entre lestat predecessor i lestat successor en matria darxius de lestat predecessor no podran menyscabar el dret dels pobles daquests estats al desenvolupament, a la informaci de la seva histria i al seu patrimoni cultural article 30.3. Les anteriors disposicions sn importants per a la gesti destructures essencials del nou estat, com ara el sistema de la seguretat social o ladministraci tributria. Aix tota la informaci en mans de lEstat espanyol necessria per el bon funcionament daquestes estructures hauria de transmetres al nou Estat catal. Tamb sn rellevants per acabar de restituir els denominats papers de Salamanca. c. Deutes Quan una o diverses parts del territori dun estat se separin dell i formin un estat, i a menys que lestat predecessor i lestat successor hagin convingut una altra cosa, el deute de lestat predecessor passar a lestat successor en una proporci equitativa, tenint en compte, en particular, els bns, drets i interessos que passin a lestat successor en relaci amb aquesta deute destat article 40.1 del Conveni de Viena. En aquest cas, un criteri a aplicar s el de la proporcionalitat en base al pes econmic del nou estat. No obstant aix, laplicaci daquest principi ha de ser equitatiu en relaci als actius que assumeixi el nou estat.
Tamb, en el cas de la independncia de Catalunya es podria aplicar el principi de contribuci histrica en la seva generaci. No pot ser que el nou Estat catal assumeixi deutes generades per inversions no fetes a Catalunya, quan histricament lEstat espanyol lha castigat en matria dinversions i infraestructures. Per tant, es podria repartir el deute en base al pes especfic de la inversi estatal a Catalunya. 2.2. Quantificaci del repartiment dactius i passius entre lEstat espanyol i el nou Estat catal En aquest apartat es fa una primera aproximaci a la quantificaci del repartiment dactius i passius entre lEstat espanyol i el nou Estat catal. Shan agafat els actius i passius dels que es disposa duna valoraci. Per tant, someten bns del Patrimoni Nacional per als quals, com sha dit, tamb es podria demanar una compensaci, per per als que no hi ha una valoraci disponible. La forma ptima de fer aquest repartiment seria en una negociaci entre lEsta espanyol i Catalunya i arribar a un acord. El marc de referncia hauria de ser el Conveni de Viena de 1983, el Dret Internacional i la prctica internacional. Per exemple, lantiga Txecoslovquia que es va escindir el 1993 entre la Repblica Txeca i Eslovquia, els actius i passius es van repartir en una proporci de 2 a 1, que responia al pes de la seva poblaci respectiva dins de lantiga Txecoslovquia.
Quadre 27. Estoc de capital pblic net nominal, 2005 (milers deuros)
Estat espanyol Infraestructures viries Insfraestructures hidruliques Insfraestructures ferroviries de les administracions pbliques i altres ens Insfraestructures aeroporturies de les administracions pbliques i altres ens Infraestructures porturies Salut pblica Educaci pblica Infraestructures urbanes Resta de les administracions pbliques Total 181.471.718 72.470.060 64.203.077 17.272.893 19.183.072 22.465.296 47.347.872 38.697.790 147.652.336 610.764.087 Catalunya 23.882.362 6.927.770 12.775.716 2.571.539 3.147.819 1.576.049 7.333.861 5.790.375 16.172.507 80.177.999
El quadre 27 mostra lestoc de capital fsic de carcter pblic existent a Catalunya. En total suposava 81.1778 milions deuros el 2005. Segons el Conveni de Viena aquest capital hauria de passar a lEstat catal sense cap mena de compensaci pel criteri de territorialitat. La resta dactius apareixien en el quadre 28. Segons el Banc dEspanya els actius financers de ladministraci pblica central i de la seguretat social eren de 283.528 i 92.427 milions deuros, respectivament. Dins dels actius de la seguretat social hi ha el Fons de Reserva, dun import igual a 66.815 milions deuros. A ms a ms shan de comptabilitzar les reserves internacionals i en or i la liquiditat en moneda estrangera del Banc dEspanya. En el quadre 28 es fan dos supsits de repartiment daquests actius: segons el pes de la poblaci catalana i segons el pes del seu PIB, corresponent-ne 65.932,0 i 80.732,4 milions deuros segons cada supsit a Catalunya.
Quadre 28. Repartiment dactius entre lEstat espanyol i el nou Estat catal, 2011
Total de lEstat espanyol MEUR 1. Estoc de capital fsic de les administracions pbliques* 610.764,1 % sobre el PIB 38,2 % sobre el PIB 38,2
MEUR 80.178,0
MEUR 80.178,0
Segons poblaci, 16% 2. Actius financers de ladministraci pblica central 3. Actius financers de ladministraci de la seguretat social 3.1 Fons de reserva de la seguretat social 4. Reserves internacionals i en or i liquiditat en moneda estrangera al Banc dEspanya 5. Total actius financers i reserves (2+3+4) Total actius (1+5)
*En valors de 2005. Font: 1 IVIE. Resta: Banc dEspanya i Fons de Reserva Seguretat Social i elaboraci prpia.
Segons PIB, 19,6% 55.509,9 18.095,6 13.081,2 26,4 8,6 6,2
283.528,0 92.427,0 66.815,0
45.333,5 14.778,2 10.683,1
21,6 7,0 5,1
36.402,0 412.357,0 1.023.121,1
5.820,3 65.932,0 146.110,0
2,8 31,4 69,5
7.126,9 80.732,4 160.910,4
3,4 38,4 76,6
Pel que fa als passius en mans del sector pblic espanyol, el quadre 29 mostra com a finals del 2011 selevaven a 631.704 milions deuros. Lassignaci duna part daquests a Catalunya es fa en base a tres criteris: poblaci, PIB i segons el pes de la inversi pblica de lEstat espanyol a Catalunya. Aquest ltim criteri respondria al de contribuci histrica en la seva generaci. Segons Laia Obiols i Esther Snchez (2010), durant el perode 19912009 el sector pblic espanyol va invertir a Catalunya un 13,6% del total de la inversi realitzada.33 Per tant, satribueix un volum de deute espanyola a Catalunya segons aquest percentatge. Aix, el volum de deute assumir noms seria de 85.911,7 milions deuros. Si el criteri fos el de la poblaci, el volum de deute selevaria a 101.003,5 milions deuros i si fos en funci del PIB, a 123.676,8. En lassumpci de deutes per part de Catalunya tamb shauria de tenir en compte la quantia de recursos que han vingut a Catalunya per rescatar les entitats financeres catalanes, mitjanant el FROB i el rescat europeu, si b en part ja pot quedar reflectit en lendeutament total del sector pblic espanyol.
Quadre 29. Repartiment de passius entre lEstat espanyol i el nou Estat catal, 2011
Segons pes inversi,* 13,6% MEUR 81.469,0 4.442,7 85.911,7 % sobre el PIB 38,8 2,1 40,9 Segons poblaci, 16% MEUR 95.780,4 5.223,1 101.003,5 % sobre el PIB 45,6 2,5 48,1 Segons PIB, 19,6% MEUR 117.281,2 6.395,6 123.676,8 % sobre el PIB 55,8 3,0 58,9
Total de lEstat espanyol MEUR 1. Deute de ladmnistraci pblica central 2. Deute empreses pbliques Total passius (1+2) 599.037,0 32.667,0 631.704,0
*Inversi del grup Foment ms la de la DG de Costes, la DG dObres Hidruliques i les confederacions hidrogrfiques del Ministri de Medi Ambient a partir de 1996. Inversi corresponent al perode 19912009.
Font: Banc dEspanya, Idescat i L. Obiols i E. Snchez (2010), La inversi pblica de lEstat a Catalunya, Papers de Treball, num. 15, Departament dEconomia i Finances, Generalitat de Catalunya.
33 Observis que aquest percentatge s prcticament igual al que sha fet servir per estimar la crrega dels interessos del deute a imputar a Catalunya en la secci 1.2 del captol 2. s a dir, respondria al criteri dassumir un deute proporcional al pes histric de la despesa del sector pblic central a Catalunya.
Finalment, es pot comptabilitzar quin seria el resultat total daquest repartiment dactius i passius. Segons el quadre 30 del deute a assumir si podria descomptar la part dels actius financers i reserves que tocarien a Catalunya. Aix voldria dir que el deute a assumir de lEstat espanyol disminuiria substancialment. En funci de la hiptesi emprada, lendeutament a assumir pel nou Estat catal podria oscillar entre un 19.979,8 milions deuros (9,5% del PIB catal), que seria el lmit mnim, i un 42.944,4 (20,4% del PIB), com a lmit mxim.
Quadre 30. Repartiment dactius i passius entre lEstat espanyol i lEstat catal, 2011
% sobre el PIB % sobre el PIB % sobre el PIB
MEUR Actius 1. Estoc de capital fsic de les administracions pbliques a Catalunya*
MEUR
MEUR
80.178,0
38,2
80.178,0
38,2
80.178,0
38,2
Segons poblaci, 16% 2. Altres actius mobiliaris 3. Total actius (1+2) 65.932,0 146.110,0 31,4 69,5
Segons poblaci, 16% 65.932,0 146.110,0 31,4 69,5
Segons PIB, 19,6% 80.732,4 160.910,4 38,4 76,6
Segons pes inversi, 13,60% Passius 4. Deute de ladministraci pblica central 5. Deute empreses pbliques, 2011 Total passius (4+5) Total passius net (62)
Font: Quadres 28 i 29.
81.469,0 4.442,7 85.911,7 19.979,8
38,8 2,1 40,9 9,5
95.780,4 5.223,1 101.003,5 35.071,5
45,6 2,5 48,1 16,7
117.281,2 6.395,6 123.676,8 42.944,4
55,8 3,0 58,9 20,4
Per tant, si tenim en compte lendeutament actual de la Generalitat i dels governs locals catalans 42.239 i 5.639 milions deuros, respectivament, a finals del 2011, un 22,8% del PIB i hi sumem el deute a heretar de lEstat espanyol sota la hiptesi maximalista, lEstat catal naixeria amb un endeutament al voltant dun 43% del PIB, un deute moderat i totalment assumible, la qual cosa donaria solvncia a leconomia catalana, incidint favorablement sobre la capacitat i qualitat creditcia del nou Estat, aix com la prima de risc.
EL MERCAT DEL NOU ESTAT CATAL

1. Dimensi dels estats i competitivitat
Gary Becker, premi Nobel deconomia al 1993, fa poc argumentava en el seu bloc que una Catalunya independent seria plenament competitiva.34 Segons Becker, els avantatges de formar part dun gran mercat interior per vendre productes i serveis shan redut enormement degut a la globalitzaci i als acords de lliure comer. Aix fa que els pasos petits puguin vendre a altres pasos amb la mateixa facilitat amb qu els pasos grans venen en el seu mercat interior. Aquesta qesti tamb ha estat estudiada per Albert Alesina, Enrico Spolaore i Romain Wacziarg (2005), reafirmant la visi de Gary Becker. Levidncia emprica demostra que la dimensi dun pas no t gaire influncia en el creixement econmic. Altres factors com la poltica econmica i la qualitat de les institucions socials hi tenen ms influncia. Aix mateix, lanlisi emprica demostra que es poden aconseguir efectes descala en el creixement o b per una major dimensi del mercat interior o b per una major obertura comercial, la qual cosa succeiria en els pasos petits. Per tant, en general, limpacte de la mida dun pas en el creixement econmic s menor per als pasos ms oberts i, al mateix temps, limpacte de lobertura comercial en el creixement s menor a mesura que augmenta la dimensi dels pasos.35 Per altra banda, segons World Economic Forum, entre els pasos ms competitius del mn hi ha pasos relativament petits com Sussa, Sucia, Finlndia i
34 www.becker-posner-blog.com/2012/12/breakup-of-countries-no-economic-disaster-becker.html 35 Veure Cuadras (2012).
Dinamarca. Catalunya per la seva poblaci se situaria en aquesta dimensi de pasos. A ms, sha vist que una Catalunya independent tindria un grau alt dobertura de la seva economia, semblant a la de Sucia i Dinamarca, el que corrobora les teories sobre el creixement econmic esmentades. Una manera de veure la competitivitat dun pas s analitzar levoluci de les seves exportacions. En la secci 3.1 del primer captol veure quadres 12 i 13 es veu com el salt ms important es va produir amb lentrada al mercat nic europeu. Aix, les exportacions de bns i serveis, que el 1992 representaven el 17,2% del PIB, el 2002 ja eren del 33,4%. Posteriorment, les exportacions van baixar, essent dun 31,2% del PIB el 2007, per en aquests ltims anys shan recuperat fins a representar el 34,4% del PIB el 2011. Aix ha comportat una millora progressiva del saldo comercial exterior fins a ser positiu, 1,8% del PIB el 2011. Per aconseguir mantenir la tendncia s important incrementar la productivitat i la competitivitat de leconomia catalana. En els ltims anys la productivitat del treball ha recuperat una dinmica similar a la de la UE, per amb un cost molt elevat de destrucci docupaci. Tamb milloren els indicadors de competitivitat en preus i costos respecte als mercats exteriors. Aquesta millora de la competitivitat ha de venir a mig i llarg termini per increments en el capital hum i en les inversions en R+D.36 En aquest sentit, s molt important que el guany fiscal de la independncia de Catalunya es canalitzi cap a sectors estratgics que portin a una millora de leconomia catalana. s una oportunitat per construir un nou pas que no es pot desaprofitar.
2. El nou Estat catal i la UE

Dins de les conseqncies econmiques que tindria la independncia de Catalunya, un dels aspectes que ms atenci est despertant s si implicaria necessriament que Catalunya hagus dabandonar leuro i la UE. Els defensors daquesta tesi tamb diuen que aix implicaria que el comer entre Catalunya i la UE passaria a estar sotms a un rgim daranzels i altres restriccions que comportarien un greu perjudici per a leconomia catalana. Els responsables de la UE no volen pronunciar-se abans dhora i a ms estan pressionats per lEstat espanyol. Per aix, sembla dinters reproduir el dictamen fet el setembre del 2012 pel professor Graham Avery de la Universitat dOxford sobre la continutat a la UE duna Esccia independent veure Annex I, ja que el procediment dadhesi del nou Estat escocs podria ser aplicat al cas de Catalunya. El professor Graham Avery s director general honorari de la Comissi Europea i est considerat un dels mxims especialistes en lampliaci comunitria. Actualment, forma part de la direcci de la Trans European
36 Veure Fernndez (2012).
Policy Studies Association i s membre del St. Antonys College de la Universitat dOxford. El professor Avery va treballar per la Comissi Europea i va assessorar i formar part dels equips per negociar ladhesi de molts dels actuals pasos membres de la UE, per exemple Gran Bretanya, ustria, Finlndia, Sucia i de la majoria dels pasos de lEuropa de lEst. El dictamen explica com una Esccia independent continuaria a la UE. Avery argumenta que: Els arranjaments per tal que Esccia formi part de la UE haurien de posar-se en marxa de forma simultnia a la independncia. Els cinc milions descocesos han set membres de la UE durant ms de 40 anys i han adquirit drets com a ciutadans europeus. Per raons prctiques i poltiques no sels pot demanar abandonar la UE per demanar desprs la readmissi. Les negociacions sobre els detalls de la participaci escocesa en la UE haurien de fer-se en el perode entre el referndum i la data de la independncia. La UE hauria dadoptar un procediment simplificat per a les negociacions i no el procediment tradicional seguit quan hi ha ladhesi de pasos que no en sn membres.
Aix doncs, segons Avery no t sentit treure la ciutadania de la UE a ciutadans que ja la tenen per desprs tornar-els-hi a donar. Entre el referndum i la independncia shauria de negociar ladhesi sota una frmula simplificada, com va tenir lloc en el cas de la reunificaci alemanya. Per tant, tot tipus de raons prctiques fan creure que un Estat catal continuaria formant part de la UE. Per fins i tot en la pitjor de les hiptesis, que s que el nou Estat catal naixs fora de la UE i hagus desperar un perode per reincorporar-shi, es pot argumentar que Catalunya no hauria dabandonar leuro i no sestablirien barreres comercials. Per recolzar aquesta visi, es reprodueix la major part dun article aparegut a el 18 de novembre de 2012, titulat: Independncia, Euro i Uni Europea, signat per un grup de prestigiosos economistes catalans37 on sargumenten aquestes qestions: En el nostre paper deconomistes no considerem adient manifestar-nos sobre si la independncia comportaria o no automticament que Catalunya sorts de la Uni Europea, que s una qesti de lmbit jurdic i poltic. S podem, en canvi, analitzar el que es considera el pitjor escenari: que la Catalunya independent
37 Els signants de larticle sn: Alcia Adser, Oriol Amat, Enriqueta Aragons, Germ Bel, Nria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluzie, Alfredo Pastor, Clara Ponsat, Miquel Puig i Jacint Ros.
naixs fora de la Uni Europea i que per reincorporar-shi hagus desperar un perode que podria ser curt, llarg o molt llarg. Situats en aquesta hipottica situaci, considerem que des de lanlisi econmica es pot donar una resposta racional i clara a la resta dinquietuds, que sintetitzem en dues qestions: Si la independncia de Catalunya comports la sortida de la Uni Europea, Catalunya tamb hauria dabandonar leuro? La resposta s inequvocament negativa: una Catalunya independent i fora de la Uni Europea no hauria dabandonar leuro. Els pasos independents poden decidir emetre una moneda prpia, i s aix com ho fan en la immensa majoria dels casos. Tanmateix, es tracta duna facultat, no duna necessitat: els pasos independents poden tamb decidir, de manera estrictament unilateral, que la seva moneda oficial sigui una moneda emesa per un altre pas, cosa que fan habitualment els pasos molt petits i en circumstncies molt excepcionals els que no ho sn. Catalunya t una dimensi econmica superior a la de molts pasos europeus que disposen de moneda prpia Dinamarca, per exemple; tanmateix, sembla raonable esperar que una Catalunya que ja utilitza leuro, i que naixeria amb la voluntat dincorporar-se a la UE, decids no abandonar-lo. Ara b, el que s s cert s que una Catalunya que hagus decidit declarar leuro la seva moneda oficial per que no fos membre de la UE no podria proposar candidats per a formar part dels rgans de decisi del Banc Central Europeu, com s que ho fan els pasos integrants del denominat Eurogrup, Espanya entre ells. Tanmateix, aquest fet no tindria conseqncies per a leconomia catalana, i aix per tres motius: perqu estatutriament lactuaci del BCE s independent dels interessos particulars dels pasos membres, perqu actualment Catalunya tampoc no hi est representada almenys directament i perqu la incidncia real dEspanya en aquells rgans de decisi s poc rellevant, com ho seria la de Catalunya un cop passs a formar part de la Uni Europea. Si Catalunya no forms part de la Uni Europea, les seves exportacions serien obstaculitzades per barreres comercials? Un altre cop, la resposta s inequvocament negativa. s cert que si Catalunya no forms part de la Uni Europea podria imposar aranzels i altres restriccions a la importaci de productes comunitaris i la Uni Europea podria imposar aranzels i altres restriccions a les exportacions catalanes. Ara b, i com en el cas anterior, es tracta duna opci, no duna necessitat, i, tamb com en el cas anterior, es tracta dun escenari irreal. Partim de la base que Catalunya naixeria amb la voluntat desdevenir membre de la Uni Europea; per tant, no tindria sentit que Catalunya imposs restriccions a les importacions comunitries.
Pel que fa a la Uni Europea, la imposici daranzels o altres barreres comercials a les exportacions catalanes xocaria amb els interessos de totes les empreses multinacionals espanyoles o no radicades a Catalunya. Es tracta duns interessos fenomenals: estem parlant duna part significativa de les vendes dempreses com Volkswagen, Renault-NISSAN, BASF, Solvay, REPSOL i milers dempreses ms. Lobstaculitzaci de les exportacions catalanes a la Uni Europea les perjudicaria duna manera gravssima sense beneficiar significativament ning, com tamb perjudicaria greument a bancs com el Santander o el BBVA que sestablissin restriccions a la lliure circulacions de capitals. Per tant, lnic escenari raonable en la hiptesi duna Catalunya no integrada en la Uni Europea s el manteniment de lstatus quo: la lliure circulaci de bns, persones i capitals entre aquests dos espais. Una cosa no s incompatible amb laltra, i hi ha antecedents que aix ho demostren. En conseqncia, considerem que no tenen fonament les prediccions que de vegades shan fet en el sentit que la sortida de la Uni Europea comportaria un impacte negatiu sobre leconomia catalana perqu el comer amb la Uni Europea es veuria obstaculitzat legalment. En aquest sentit, considerem significatives les manifestacions que a lentorn daquesta qesti van realitzar el passat mes doctubre els representants de BASF i Dow Chemical en la presentaci dels seus projectes inversors a Tarragona: que la independncia de Catalunya no els posaria en qesti. Ara b, aquells mateixos representants afegien que el que s que perjudica les inversions s la incertesa poltica. Qualsevol sortida del procs actual exigir un acord que clarifiqui com es comparteix el deute i com queden les relacions de tot ordre, tamb comercials, entre Catalunya i la resta dEspanya, afectades sens dubte pel procs i per la soluci en un grau que dependr de com es gestionin lun i laltra. En aquest sentit, ens manifestem a favor dun dileg ser, que eviti improvisacions i catastrofismes i que condueixi a un acord tan aviat com sigui possible.
BIBLIOGRAFIA
ALESINA, A., SPOLAORE, E. i WACZIARG, R. Trade, Growth and the Size of Countries. A: Aghion, P. i Durlauf, S. (eds.). Hanbook of Economic Growth, volum 1B. Amsterdam: Elsevier B.V, 2005. BASSOLS, M., BOSCH, N. y VILALTA, M. El modelo de financiacin autonmica de 2009: descripcin y valoracin. Monografia nm. 13. Barcelona: Departament dEconomia i Finances, Generalitat de Catalunya, 2010. BOSCH, N. La financiacin autonmica: presente y futuro, Papeles de Economa Espaola, 2012, nm. 133, pg. 164171. BOSCH, N. i ESPASA, M. (2010), Inter-regional fiscal flows: methodologies, results and thier determinants factors for Spain. A: Bosch, N., Espasa, M. i Sol Oll, A. (eds.), The political economy of inter-regional fiscal flows, pg. 150172. Cheltenham: Edward Elgar Publishing Ltd, 2010. BOSCH, N. i ESPASA, M. Viabilitat de Catalunya com a estat. Anlisi de la hisenda pblica. Barcelona: Fundaci Catdem, 2012. BOSCH, N., ESPASA, M. i SOL-OLL, A. (ed.). The political economy of interregional fiscal flows, Cheltenham: Edward Elgar Publishing Ltd, 2010. CAMINAL, R. Els fluxos de capital entre Catalunya i la resta del mn. A: La balana de pagaments de Catalunya. Una aproximaci als fluxos econmics
amb la resta dEspanya i lestranger (19931994), pg. 241293. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994. CERCLE CATAL DE NEGOCIS. Rati deute sobir de Catalunya, 2012. Disponible a: www.ccncat.cat. CUADRAS, X. Algunes reflexions sobre la independncia de Catalunya i leconomia catalana. Barcelona: Fundaci Catdem, 2012. DEPARTAMENT DECONOMIA I CONEIXEMENT. Balana de Catalunya amb la Uni Europea, Generalitat de Catalunya, 2012. FERNNDEZ, A. Leconomia catalana i la sortida de la crisi. Nota dEconomia, 2012, nm. 100, pg. 925. GENERALITAT DE CATALUNYA. Resultats de la balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central 20062009. Barcelona, 2012. GUINJOAN, M. i CUADRAS, X. Sense Espanya. Balan econmic de la independncia. Barcelona: Editorial Prtic, 2011. HERMOSILLA, A., LLADS, J. i PUIG, A. La internacionalitzaci de lempresa catalana. Memria Econmica de Catalunya 2008. Barcelona: Consell General de Cambres de Catalunya, 2009. OBIOLS, L. i SNCHEZ, E. La inversi pblica de lEstat a Catalunya. Papers de Treball, nm. 15. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dEconomia i Finances, 2010. PONS, J. i TREMOSA, R. Macroeconomic effects of Catalan fiscal deficit with the Spanish State (2002 2010). Applied Economics, 2005, nm. 37, pg. 1.4551.463. PONT, A. Delenda est Hispania. Barcelona: CCNViena Edicions, 2012. SALAIMARTIN, X. El dficit fiscal de Catalunya amb Espanya: una anlisi divulgativa, 1999. Disponible a www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm.
ANNEX I
Les implicacions en poltica exterior de i per una Esccia independent. Dictamen del professor Graham Avery38
1. Lobjecte daquesta nota s clarificar el procediment a travs del qual, desprs del referndum en el qual el poble escocs voti en favor de la independncia, Esccia podria esdevenir membre de la UE. Encara que linforme discuteix altres qestions ms amples, com ara els termes en els quals Esccia en seria membre o lactitud dels membres de la UE i les seves institucions, linforme es centra en la qesti de quin seria el procediment dadhesi dEsccia. 2. En el debat sobre la independncia escocesa s natural que els qui soposen tendeixin a exagerar les dificultats de ser-ne membre, mentre que els favorables tendeixen a minimitzar aquestes dificultats. Aquesta nota vol enllestir el tema de la manera ms objectiva possible. En resum argumenta que: Els arranjaments per tal que Esccia formi part de la UE haurien de posar-se en marxa de forma simultnia a la independncia. Els cinc milions descocesos han set membres de la UE durant ms de 40 anys i han adquirit drets com a ciutadans europeus.
38 La versi original en angls s pot consultar a la pgina web del Parlament britnic: http://www. publications.parliament.uk/pa/cm201213/cmselect/cmfaff/writev/643/m05.htm. Hi ha una versi catalana, que s la que aqu es reprodueix, traduda per Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4051814/20121031/traduccio-catala-dictamen-parlament-britanic-continuitat-ue-escociaindependent.html.
Per raons prctiques i poltiques no sels pot demanar abandonar la UE per demanar desprs la readmissi. Les negociacions sobre els detalls de la participaci escocesa en la UE haurien de fer-se en el perode entre el referndum i la data de la independncia. La UE hauria dadoptar un procediment simplificat per a les negociacions i no el procediment tradicional seguit quan hi ha ladhesi de pasos que no en sn membres.
3. Lautor s membre snior del St. Antony College, Oxford, Asessor snior de lEuropean Policy Centre de Brusselles i Director General Honorari de la Comissi Europea. Ha treballat durant 40 anys tant per al Ministeri Britnic dAfers Exteriors com per a la Comissi Europea i ha pres part en diverses negociacions per a lampliaci de la UE. 4. La UE no t cap precedent al qual acudir en el cas de la independncia dEsccia. Els segents casos sn rellevants per s difcil considerar-los com a precedents: Grenlndia es va incorporar a la UE el 1973 com a part de Dinamarca. Desprs va obtenir lautonomia i va votar abandonar la UE. Aix va obligar a una decisi de la UE, el 1989, apartant Grenlndia del territori de la UE i del seu entramat legal. El mar de 1990 la Repblica Democrtica Alemanya va triar un nou govern dedicat a la reunificaci; a loctubre de 1990, quan es va unir a la Repblica Federal, els seus 16 milions dhabitants van esdevenir membres de la UE. Com a resultat del divorci de vellut de Txecoslovquia, la Repblica Txeca i Eslovquia van demanar ser membres de la UE. Eslovquia el 1995 i la Repblica Txeca el 1996. Tots dos van ser membres de la UE el 2004.
5. La reunificaci alemanya, dalguna manera, s el contrari de la independncia dEsccia: va ser una ampliaci sense adhesi mentre que la independncia dEsccia ser una adhesi sense ampliaci. Tanmateix el cas alemany s pertinent en el cas escocs pel que fa al procediment. Sota la pressi del dia en que estava fixada la reunificaci, la UE va adoptar un procediment simplificat de negociaci en virtut del qual la Comissi va explorar amb Bonn i Berlin els canvis necessaris en la legislaci europea, i les seves propostes van ser aprovades de forma rpida pel Consell de Ministres i el Parlament Europeu. No va caldre una conferncia intergovernamental de la UE perqu no es van modificar els Tractats.
6. Tanmateix en el cas dEsccia seria necessria una modificaci dels tractats de la UE, ni que sigui per definir la participaci escocesa en les institucions de la UE nombre de membres del Parlament Europeu, nombre de vots al Consell de Ministres... 7. En aquest punt hem de considerar el moment i el procediment per aquests canvis. La pertinena dEsccia a la UE podria iniciar-se simultniament amb la independncia. Per raons prctiques i poltiques la idea de qu Esccia abandoni la UE i desprs demani de nou lentrada no s factible. Des del punt de vista prctic aix reclamaria arranjaments temporals complicats per a una nova relaci entre la UE on sinclou la resta del Regne Unit i Esccia, incloent-hi la possibilitat de controls de frontera amb Anglaterra. Ni la UE incloent-hi la resta del Regne Unit ni Esccia tindrien inters en crear una anormalitat com aquesta. 8. Des del punt de vista poltic Esccia ha format part de la UE des de fa 40 anys; i els escocesos han adquirit drets de ciutadania europea. Si volguessin seguir dins la UE s molt difcil pensar que sels demans marxar i desprs demanar lentrada de la mateixa manera que ho haurien de fer els ciutadans dun pas que no ns membre, com ara Turquia. Aix es pot explicar amb un altre exemple: si Valnia i Flandes es posessin dacord per trencar Blgica, seria inconcebible que altres membres de la UE exigissin a onze milions de persones abandonar la UE i desprs tornar a demanar lentrada. 9. Hi hauria negociacions sobre la forma dadhesi escocesa en el perode entre el referndum i la data oficial de la independncia. No sabem ara mateix quina llargada hauria de tenir aquest perode i hauria dhaver-hi negociacions difcils entre Edimburg i Londres, per podem pensar que no caldria ms de dos anys de negociacions. 10. Les parts que haurien de negociar ladhesi dEsccia a la UE serien els estats membres 28 estats, desprs de ladhesi de Crocia el 2013 i el govern escocs tal i com shagi constitut dacord amb els arranjament previs a la independncia. Cal fer notar que en aquesta tessitura el govern dEsccia encara no un pas independent de fet no podria demanar ladhesi a la UE, dacord amb larticle 49 del Tractat. Per s que podria indicar la voluntat dEsccia de mantenir-se dins la UE i aix podria permetre negociacions, en un marc adequat, per a preparar la modificaci necessria dels Tractats. Les propostes podrien ser sotmeses per a laprovaci de les institucions europees, dels parlaments dels 28 estats membres i dEsccia i podrien estar llestes per al dia de la independncia dEsccia.
11. Com en el cas de la reunificaci alemanya la UE adoptaria un procediment simplificat en funci del qual es demanaria a la Comissi de portar a termes converses exploratries amb Edimburg, Londres i altres capitals i presentar desprs propostes. Encara que una conferncia intergovernamental seria necessria, aquesta no seria de lestil de les conferncies necessries per a aprovar ladhesi de pasos no membres de la UE. Un procediment prolongat com el que cal quan un pas que no s membre de la UE sadhereix, no caldria en aquest cas, amb el reps detallat dels 35 captols del bagatge de la UE. No caldria perqu Esccia ja ha adoptat les poltiques i la legislaci europea durant 40 anys. 12. Tornem a la qesti dels canvis necessaris en la legislaci europea per tal que Esccia en formi part. Cal distingir aqu entre canvis en els Tractats legislaci primria i canvis en les regulacions, directives, decisions, etctera legislaci secundria. Els canvis en els Tractats per raons institucionals no serien problemtics: seria fcil calcular-los per referncia als estats membres duna dimensi comparable Dinamarca, Finlndia i Eslovquia tenen poblacions de 56 milions. El nombre de vots en el Consell per a la resta del Regne Units no caldria que fos modificat car amb 60 milions encara seria comparable al de Frana i Itlia, tot i que el nombre de diputats del Parlament Europeu s que hauria de ser redut, per respectar el lmit de membres de la cambra. 13. En les negociacions dadhesi amb pasos no membres, la UE sempre ha resistit fortament altres canvis sobre els Tractats bsics. Ara mateix no sabem qu demanaran els representants escocesos en relaci a leuro o lrea Schengen de lliure moviment de persones. Per sense entrar a discutir les implicacions per a Esccia daquests poltiques, s que cal fer notar que encara que tots els nous estats sn obligats a acceptar-les, no esdevenen membres de lEurozona o de Schengen de forma immediata quan sadhereixen, i no sels permet fer-ho. Unir-se a leuro o a Schengen depn duna srie de criteris que sexaminen els anys desprs de ladhesi. 14. Tornem a la legislaci secundria. Encara que un nombre important dadaptacions tcniques seria necessari per a qu Esccia adapts la llei europea, la immensa majoria daquestes adaptacions no serien cap problema perqu estarien basades en la situaci que ara ja existeix. Pel que fa a les poltiques i la legislaci europea, els ciutadans escocesos poden esperar de forma legtima que es mantindr lstatus quo pel que fa a les condicions econmiques i socials. No caldria, per exemple, renegociar laplicaci a Esccia de poltiques europees sobre medi, transport, agricultura, etctera: seria prou transposar mutatis mutandis la situaci que ja hi ha a Esccia dins el Regne Unit. Tenint en compte que la resta del Regne Unit podria
quedar afectat, el procs requeria discussions i clarificacions amb Londres per interessaria poc als altres estats membres que podrien quedar satisfets sobre la base dun informe i propostes que la Comissi podria fer pel que fa a les qestions de la legislaci secundria. 15. De nou caldr veure si el representants escocesos demanen canvis de les normes europees i les seves poltiques, per exemple sobre pesca o participaci en el pressupost de la UE. En general podem esperar que aquestes qestions serien resoltes a travs duna ampliaci mutatis mutandis dels acords que ara t el Regne Unit, fins els moment en que una revisi important de les regles es ports a efecte. Per exemple la renegociaci de les quotes de pesca o del procediment pressupostari multi anual. Aquesta soluci, de fet, seria interessant per a Esccia perqu podria esperar obtenir un acord millor quan ja sigui membre de la UE, amb veu i vot, que no en el perode anterior a la independncia. Tanmateix ladaptaci de la participaci britnica en el pressupost demanar negociacions difcils entre Edimburg i Londres, i tamb amb Brusselles.
ANNEX II
Quadre A1. Inversi estrangera a Catalunya per rees econmiques, 20002011

(milions deuros)
2000 Total* OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta dAmrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 2.678 2.617 2.349 131 50 4 14 2 36 2001 3.323 3.264 3.058 98 22 3 22 4 26 2002 2.141 2.046 1.792 45 35 5 29 1 55 2003 1.316 1.186 1.035 94 56 3 48 0 43 2004 1.587 1.311 1.054 222 207 2 42 2 37 2005 2.561 2.482 1.787 630 30 2 3 1 54 2006 2.655 2.591 2.430 73 16 10 33 1 44 2007 2.622 2.514 1.809 90 22 4 9 3 50 2008 2.344 2.220 2.123 28 48 4 24 0 80 2009 1.552 1.439 1.305 49 33 8 21 6 65 2010 2011 (P) 4.834 4.749 4.662 32 18 6 6 3 52 2.993 2.833 2.351 12 22 53 27 1 110
*El total no s igual a la suma de les rees que es mostren, ats que hi ha pasos que consten a ms duna rea. (P) Dades provisionals. Font: Idescat.

(% sobre el total de lEstat espanyol)
2000 Total* OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta dAmrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 10,3 10,3 9,8 19,0 26,5 2,0 28,0 24,7 10,4 2001 21,4 21,6 21,8 13,6 13,2 5,6 30,2 17,7 9,4 2002 18,2 18,0 16,9 15,2 16,8 13,4 15,1 7,9 23,7 2003 13,3 12,5 11,9 18,1 28,6 9,9 39,4 4,1 18,3 2004 17,6 15,6 13,8 37,2 53,9 4,4 37,5 13,9 18,7 2005 18,1 18,1 14,8 53,1 11,4 3,8 3,7 5,6 26,4 2006 27,1 28,2 28,9 14,7 4,3 14,0 39,4 0,7 26,1 2007 9,0 8,8 6,6 26,8 7,7 13,6 16,8 2,9 27,2 2008 7,94 7,66 7,50 16,22 23,95 11,51 21,46 0,09 37,51 2009 12,5 17,2 16,9 25,1 6,0 15,9 0,6 31,3 1,8 2010 2011 (P) 39,6 40,8 41,8 11,3 7,4 12,7 3,7 38,6 28,5 12,7 12,6 10,9 4,3 9,4 40,5 6,5 7,6 16,3

(% sobre el total)
2000 Total (*) OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta d'Amrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 100,0 97,7 87,7 4,9 1,9 0,1 0,5 0,1 1,3 2001 100,0 98,2 92,0 3,0 0,7 0,1 0,7 0,1 0,8 2002 100,0 95,6 83,7 2,1 1,7 0,2 1,3 0,0 2,6 2003 100,0 90,2 78,7 7,1 4,2 0,3 3,6 0,0 3,3 2004 100,0 82,6 66,4 14,0 13,0 0,1 2,6 0,1 2,3 2005 100,0 96,9 69,8 24,6 1,2 0,1 0,1 0,0 2,1 2006 100,0 97,6 91,5 2,7 0,6 0,4 1,2 0,0 1,7 2007 100,0 95,9 69,0 3,4 0,8 0,2 0,4 0,1 1,9 2008 100,0 94,7 90,6 1,2 2,1 0,2 1,0 0,0 3,4 2009 100,0 92,7 84,1 3,2 2,2 0,5 1,3 0,4 4,2 2010 100,0 98,2 96,5 0,7 0,4 0,1 0,1 0,1 1,1 2011(P) 100,0 94,6 78,6 0,4 0,7 1,8 0,9 0,0 3,7
Quadre A4. Inversi estrangera a Catalunya per branques econmiques, 20002011

2000 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat Aigua, sanejament i gesti de residus Construcci Comer a l'engrs i al detall Transport i emmagatzematge Hostaleria Informaci i comunicacions Activitats financeres i d'assegurances Activitats immobiliries Activitats professionals, cientfiques i tcniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educaci Activitats sanitries i de serveis socials Activitats artstiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis Total (P) Dades provisionals. Font: Idescat. 2 33 8 874 7 0 44 420 59 28 245 620 137 31 126 1 2001 2 6 0 1.152 412 20 109 310 30 387 410 113 135 135 43 2 2002 0 4 0 460 106 2 95 159 15 73 260 315 565 41 21 9 2003 1 5 44 464 18 0 69 298 37 27 21 58 126 42 37 0 2004 1 5 23 666 0 0 78 206 30 70 119 112 151 50 32 0 2005 0 19 70 1.460 12 0 70 185 45 77 33 305 173 54 18 0 2006 40 19 0 1.239 14 0 133 147 33 69 133 97 211 402 59 0 2007 19 0 1.239 14 0 133 146 33 69 133 97 211 402 59 0 21 2008 8 0 435 148 428 155 261 41 29 72 383 155 137 20 0 59 2009 7 0 290 9 6 98 420 119 62 47 46 147 108 23 12 56 2010 2011 (P) 8 50 1.227 258 1 80 184 1.784 16 60 23 1.058 28 29 3 5 21 57 1.053 13 16 194 382 37 95 31 470 243 294 19 0 56
0 43 2.678
0 58 3.323
1 15 2.141
1 68 1.316
2 41 1.587
2 37 2.561
21 5 2.622
5 40 2.622
2 14 2.345
98 3 1.552
21 1 4.837
1 7 2.988
Quadre A5. Inversi a lestranger de Catalunya per rees econmiques, 20002011

(milions deuros)
2000 Total (*) OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta d'Amrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 6.233 5.232 2.997 95 847 49 59 14 187 2001 2.239 1.538 579 691 830 2 78 11 38 2002 2.609 2.148 1.194 520 175 180 90 59 183 2003 4.639 3.930 3.828 69 616 0 28 84 12 2004 5.170 4.751 4.269 408 408 0 48 15 4 2005 2.884 2.268 1.925 110 721 1 38 31 6 2006 6.446 5.779 5.363 214 214 214 213 213 213 2007 7.168 6.340 4.669 412 1.690 2 132 46 26 2008 6.332 5.268 3.297 227 1.813 0 267 635 95 2009 2.299 1.833 1.452 114 281 8 56 84 26 2010 2.059 1.346 1.018 182 244 3 438 27 413 2011(P) 2.533 1.778 378 1.150 567 2 140 39 75

2000 Total (*) OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta d'Amrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 12,5 19,2 22,3 1,3 3,3 9,1 21,3 12,1 19,6 2001 8,3 7,9 4,0 38,5 9,0 0,6 68,3 16,6 10,8 2002 10,0 10,7 8,6 28,1 2,8 72,8 6,4 8,6 69,3 2003 23,5 28,8 35,0 4,0 12,9 0,1 22,2 4,8 2,7 2004 13,7 13,9 15,3 26,3 6,1 0,0 24,6 16,9 0,7 2005 9,3 8,9 9,1 4,7 14,3 2,9 22,9 4,4 6,9 2006 10,6 10,2 11,0 3,3 11,4 1,3 63,6 8,7 14,0 2007 7,3 6,9 6,2 4,1 20,0 1,1 7,7 14,3 11,0 2008 17,2 17,5 19,9 2,8 25,2 0,0 17,6 51,9 9,5 2009 11,7 11,5 19,6 2,0 6,0 6,7 14,7 23,3 8,3 2010 7,1 5,4 5,3 5,8 6,0 3,5 21,8 16,4 76,7 2011(P) 8,9 8,6 3,2 38,7 7,7 1,5 14,0 19,3 28,0

(% sobre el total)
2000 Total (*) OCDE UE-27 Amrica del Nord Amrica Llatina Resta d'Amrica sia i Oceania frica Paradisos fiscals 100,0 83,9 48,1 1,5 13,6 0,8 0,9 0,2 3 2001 100,0 68,7 25,8 30,8 37,1 0,1 3,5 0,5 1,7 2002 100,0 82,3 45,8 19,9 6,7 6,9 3,4 2,3 7 2003 100,0 84,7 82,5 1,5 13,3 0 0,6 1,8 0,3 2004 100,0 91,9 82,6 7,9 7,9 0 0,9 0,3 0,1 2005 100,0 78,6 66,8 3,8 25 0 1,3 1,1 0,2 2006 100,0 89,7 83,2 3,3 5,7 0 2,9 1,1 0,8 2007 100,0 88,5 65,1 5,7 23,6 0 1,8 0,6 0,4 2008 100,0 83,2 52,1 3,6 28,6 0 4,2 10 1,5 2009 100,0 79,7 63,2 4,9 12,2 0,3 2,4 3,6 1,1 2010 100,0 65,4 49,4 8,8 11,8 0,1 21,3 1,3 20,1 2011(P) 100,0 70,2 14,9 45,4 22,4 0,1 5,5 1,5 3
Quadre A8. Inversi catalana a lestranger per branques econmiques, 20002011

(milions deuros)
2000 Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca Indstries extractives Indstries manufactureres Energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat Aigua, sanejament i gesti de residus Construcci Comer a l'engrs i al detall Transport i emmagatzematge Hostaleria Informaci i comunicacions Activitats financeres i d'assegurances Activitats immobiliries Activitats professionals, cientfiques i tcniques Activitats administratives i serveis auxiliars Educaci Activitats sanitries i de serveis socials Activitats artstiques, recreatives i d'entreteniment Altres serveis Total 0 0 2.630 330 52 23 660 133 167 74 2.106 10 26 0 0 0 2001 1 0 904 151 9 15 316 9 126 29 584 29 20 20 0 3 2002 42 0 1.023 12 1 44 457 161 29 26 446 3 8 187 0 166 2003 0 0 3.872 40 20 15 348 16 98 11 154 16 25 3 0 6 2004 1 0 1.951 420 115 24 582 243 86 75 49 1.583 17 4 0 1 2005 0 0 1.121 17 25 59 842 352 187 32 106 14 43 3 0 50 2006 2 2 1.883 68 236 604 361 1.401 387 121 711 371 211 14 0 55 2007 1 0 2.825 1.036 140 104 700 117 96 1.257 574 159 53 66 0 0 2008 1 4 2.022 71 91 154 692 335 171 29 2.443 146 122 7 0 15 2009 0 0 716 1 2 100 372 74 72 28 687 74 64 1 0 1 2010 2 0 304 43 1 77 129 3 59 1 1.175 114 9 2 0 0 2011(P) 0 1 524 20 1 232 1.111 110 13 38 223 90 13 42 0 0
22 0 6.235
24 0 2.239
2 0 2.609
15 0 4.639
18 0 5.170
32 0 2.884
32 0 6.456
37 0 7.164
22 0 6.326
40 0 2.233
70 0 1.989
5 0 2.422
(P) Dades provisionals. Font: Idescat.


Anàlisi Econòmica Del Procés D'independència de Catalunya

Enviado por

Dados do documento

Título original

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anàlisi Econòmica Del Procés D'independència de Catalunya

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Dipsit legal B12.7932013

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Nria Bosch Catedrtica deconomia pblica a la Universitat de Barcelona

10 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 11

12 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

14 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

CONJUNTURES ECONMIQUES PER ABORDAR EL PROCS DINDEPENDNCIA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 15

16 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Taula 1. Competncies de la Generalitat sobre els tributs cedits totalment

Actes jurdics documentats

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 17

Tributs sobre el joc

ATC: Agncia Tributria de Catalunya | AEAT: Agncia Estatal dAdministraci Tributria

18 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Taula 2. Competncies de la Generalitat sobre els tributs cedits parcialment

IVA Impostos especials

AEAT: Agncia Estatal dAdministraci Tributria.

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 19

20 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

85,13 62,85 43,30

% segons capacitat normativa

*Les dades corresponen a recaptaci.

Font: Generalitat de Catalunya i Ministeri dHisenda i Administracions Pbliques.

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 21

*El clcul sha fet amb competncies homognies.

22 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Quadre 2. Compliment del principi dordinalitat, 2010

*En termes normatius. ** Amb homogenetzaci competencial.

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 23

Grfic 2. Compliment del principi dordinalitat, 2010

C an t br ia As t rie s La Ri C oj as a te lla Pa i Lle s Va len ci G C al as cia te lla -la M an xa

M ad rid Ille s Ba lea rs C at alu ny a

24 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

An da lus ia Ex tre m ad ur a C an r ies

2. Balana fiscal de Catalunya amb el sector pblic central

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 25

26 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 27

Quadre 3. Dficit fiscal amb el sector pblic central*

Desviaci estndard 19862009

28 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Grfic 3. Dficit fiscal de Catalunya amb el sector pblic central*

* Mtode de clcul: flux monetari amb saldo fiscal neutralitzat.

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 29

Quadre 4. Dficit fiscal amb el sector pblic central

Saldo acumulat 19862009

*Mtode de clcul: flux monetari amb saldo fiscal neutralitzat.

30 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 31

*Mtode de clcul del saldo fiscal: flux monetari.

32 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

*Sexclouen organismes autnoms i ens pblics, empreses pbliques i seguretat.

Veure Bosch i Espasa (2010).

ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA 33

10 Bns de carcter econmic (infraestructures) Finanament autonmic Altres

Seguretat ciutadana Actuacions i institucions de protecci penitenciries i promoci social

34 ANLISI ECONMICA DEL PROCS DINDEPENDNCIA DE CATALUNYA

Quadre 8. Dficit fiscal (% sobre el PIB)*