Andorra

Amparo Soriano

ANDORRA DURANT LA
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Extensi: reduda
Departament dHistria dAndorra
2

Andorra durant la Guerra Civil Espanyola

El 17 i 18 de juliol de 1936 va tenir lloc a Espanya un cop militar duna part de lexrcit
contra el govern de la Segona Repblica que va fracassar parcialment i que va abocar
cap a un conflicte armat que finalitzaria l1 dabril de 1939. Aquesta data va ser linici
de la dictadura del general Francisco Franco, que duraria fins la seva mort, el 1975.
El 19 de juliol de 1936 les forces del batall de la Seu havien secundat el cop militar
dels generals espanyols, per la resistncia republicana de Barcelona va provocar un
efecte domin i tota Catalunya va romandre fidel a la Repblica.
El 23 de juliol va arribar el POUM (Partit Obrer dUnificaci Marxista) a la Seu i el
bisbe, tement per la seva vida, va fugir cap a Andorra vestit de civil. Com ell, tamb ho
van fer empresaris, poltics i gent de dretes que sentien amenaats els seus interessos i
les seves vides.
Els anarquistes ocuparen molt aviat la Seu i sovint creuaven la frontera
hispanoandorrana. Dintre del Principat, els membres de la CNT (Confederaci Nacional
del Treball) i de la FAI (Federaci Anarquista Ibrica) es congregaven al Bar Burgos, al
Casino dEscaldes i a lHotel Mirador dAndorra la Vella. All, amb un grup de
treballadors de FHASA van planejar un cop de m anarquista que proclamaria la
Repblica Independent dAndorra...
Per larribada dels gendarmes, el setembre, va frustrar els seus propsits.
Andorra va patir durant la guerra una allau de refugiats dambds bndols -el sollevat i
el republic- que gaireb va duplicar la seva poblaci. Aix va fer que els queviures
fossin insuficients i difcils daconseguir (la zona cerealstica es trobava en territori sota
control del bndol franquista). La moneda fraccionria tamb va escassejar i es van
haver dimprimir vals per utilitzar al Principat. Daltra banda, la central hidroelctrica
FHASA va tenir un important paper en els mesos finals del conflicte, facilitant la presa
de Barcelona per part de les tropes franquistes per la interrupci del subministrament
elctric de la central, que abastia principalment a la capital catalana.

Arriba la gendarmeria.
La relaci quotidiana entre els anarquistes que estaven a la Seu i els del Principat va
propiciar un intent de revoluci en territori andorr per tal que Andorra passs a
dependre de Catalunya o es proclams la repblica.
Com feia tres anys, el coprncep episcopal va demanar al francs que envis un
contingent de la gendarmeria. El setembre ja estava al Principat comandat pel coronel
Baulard.
En arribar els gendarmes els anarquistes van tancar la frontera.
El mes doctubre una comissi dandorrans va anar a protestar per lentrada de la
gendarmeria -que considerava una ocupaci- davant del prefecte dels Pirineus Orientals
i desprs es va dirigir a Pars, on va remetre la protesta al ministre dAfers Exteriors,
allegant que els habitants dAndorra se sentien ocupats i que larribada dels gendarmes
havia produt el tancament de la frontera hispano-andorrana, amb tots els perjudicis que
aix els ocasionava. Tanmateix no va servir de res perqu els gendarmes van romandre
a Andorra fins desprs de la guerra espanyola.





DEPARTAMENT D HISTRIA DANDORRA
Departament dHistria dAndorra
3


Lactitud de la Repblica espanyola i dels nacionals
davant el conflicte

Els republicans es queixaven que cada vegada Frana anava adquirint ms
preponderncia a Andorra:
1. Creien que el territori andorr era naturalment i genunament espanyol
(durant 9 mesos estaven tancades les comunicacions amb Frana) i
tamb era importantssima lexplotaci de FHASA, que abastia
importants regions del nord-est espanyol de llum i energia.
2. Andorra era per a ells un pas fossilitzat, del qual no es podia parlar
polticament.
3. Tenia un rgim medieval i el Consell General estava mediatitzat pel bisbe,
que actuava dictatorialment.
4. Leconomia nacional descansava en les facilitats duaneres que Espanya els
concedia.
5. De fet, el Consell General havia reclamat la cosobirania espanyola, en lloc
de lepiscopal, per exemple durant els anys de la Repblica, quan els
sndics adrearen una carta al Consell de Ministres espanyol:

Polticamente el derecho divino encarnado en la mitra de Urgel ha prescrito. Se imponen un
nuevo trato por parte de la cosoberana de Espaa en Andorra, siendo anhelo de Andorra
que sea directamente el gobierno de la Repblica y el Estado francs quienes ostenten la
cosoberana.

De manera que la Repblica espanyola va adoptar les mesures segents:
a. Restablir la figura del delegat de la Repblica Espanyola a Andorra i
augmentar les seves facultats.
b. Enfortir la posici jurdica del Consell General.
c. Estudiar la forma de liquidar, dacord amb el Consell General, la llamada
cosoberana del Obispo de Urgel, a fin de que los derechos de Espaa estuviesen
representados por el Presidente de la Repblica o por su delegado (...). Mientras no se
hayan tomado estas medidas y realizado la poltica de captacin del Consejo de los
Valles, no habr llegado el momento de plantear a fondo el problema de Andorra para
que se dicte un estatuto jurdico favorable a los intereses espaoles incorporando
Andorra a nuestra constitucin poltica, como geogrficamente lo est a nuestro
territorio, poniendo fin a las intromisiones y usurpaciones francesas y al rgimen feudo-
episcopal anacrnico y contrario a los intereses espaoles que hasta ahora han venido
imperando.

Mentrestant el degoteig de refugiats era constant, i el servei dinformaci militar de
Franco protestava pel tracte que rebien els refugiats nacionals:

La autoridad de Andorra consiente la persecucin de nacionales en su territorio i tolera las violaciones
de territorio hechas por los rojos. Considere ese Gabinete, de acuerdo con la Secretara de Relaciones
Exteriores, la conveniencia de exigir al coprncipe obispo de la Seo de Urgel que imponga su autoridad
para que la gendarmera de aquel Principado cumpla con su deber, sin lo cual el Gobierno Espaol
suprimir las medidas de abastecimiento acordadas ltimamente a aquel Principado, aparte de las
responsabilidades respecto a la Espaa Nacional en que incurra aquella Autoridad por no hacer constar,
para resoluciones que en el futuro puedan tomarse, la actitud de quebrantamiento de la neutralidad
seguido por personal francs que ejerce cargos en aquel territorio.

Departament dHistria dAndorra
4

Conforme avanava la guerra, augmentava lactivitat dels reclutadors, tant nacionals
com republicans, per tal que els refugiats passessin a Espanya per lluitar en el bndol
que representaven.
Al llarg de la guerra el bndol franquista havia demanat reiteradament la retirada de la
gendarmeria, sense insistir, per, ja que garantia dalguna manera la contenci dalguns
elements anarquistes. Tanmateix, el 18 de juliol de 1940, ja acabada la guerra, els
gendarmes encara estaven al Principat, i el mariscal Ptain rebia un informe:

El govern del general Franco ha reclamat la retirada de la nostra gurdia mbil i ha comunicat que en
el cas que el govern francs no els retiri, Franco enviar a Andorra tropes espanyoles, de manera que
cal evitat a tot preu un possible conflicte.

Lordre de retirada dels gendarmes fou cursada. Baulard comunic al prefecte dels
Pirineus Orientals que si ho demanava el coprncep francs compliria les ordres, per
que calia fer-ho, per mantenir el prestigi de Frana, de manera esglaonada per tal que no
dons la impressi que els espanyols els empaitaven.


El problema de la moneda i dels queviures
En esclatar la guerra es continu utilitzant la moneda emesa durant la monarquia i la
repblica, per el govern republic retir les monedes dargent que li eren necessries
per comprar material bllic. Parallelament la gent les acaparava davant duna guerra
que probablement trastocaria el valor del contingent monetari de la poblaci. Les
monedes de coure sutilitzaren per a la indstria bllica i la moneda fraccionria
comen a desaparixer de la circulaci. Amb la manca de moneda fraccionria era
difcil tornar canvi, de manera que es van substituir per vals, targetes, papers... que els
botiguers, els sindicats, les cooperatives, etc. posaven en circulaci. Per, cada entitat
que les creava nicament reconeixia el seus, de manera que les butxaques dels ciutadans
estaven plenes de paperets i, si es volia rescabalar-se del seu import, shavia de tornar al
mateix establiment.
A Andorra la moneda ms utilitzada era la pesseta i tamb va patir els mateixos
problemes. A ms, tamb feien efecte les mesures divulgadores del bndol franquista,
que amenaava amb la prdua total del valor dels bitllets emesos en data posterior a
laixecament militar. Andorra va adoptar la mateixa soluci, i el desembre va emetre
vals oficials per un import de 50.000 pessetes. Ms tard es va fer una segona emissi
per un valor de 75.000 pessetes. Cal tenir en compte que la poblaci estava patint un
augment que saproximava al 100%. Tots els bitllets foren retirats al seu venciment, el
desembre de 1938.
Laugment de poblaci i lescassetat daliments van fer que el preu daquests es
multipliqus per 3 del juliol del 1936 al gener del 1937. Alguns dels aliments ms
necessaris es podien comprar a la Seu, per eren molt escassos i, a sobre, sels carregava
un 20% per despeses de guerra.

1937: primera tramesa de queviures
Davant la impossibilitat de donar aliments a tota la poblaci que es concentrava a
Andorra, el Consell General va demanar queviures al govern republic instal lat a
Valncia, per, com no els va obtenir, va demanar ajut al bisbe. El juliol de 1937
Guitart (que estava a Santa Croce, Itlia) es dirig a Salamanca, on Franco tenia el seu
quarter general, per les negociacions no donaren resultat i va haver de demanar ajut a
Miquel Mateu.
Departament dHistria dAndorra
5

Durant lestiu Mateu va dur a terme les gestions oportunes. Mateu va redactar cartes de
presentaci per a Serrano Suer, cunyat de Francisco Franco; Nicols Franco, germ del
dictador; i Baulart, secretari del bisbe Pla i Deniel (oncle de Mateu) que van ser
lliurades als destinataris per la comissi de membres del Consell General que va dirigir-
se a Salamanca.
El govern de Franco va acordar lajut a Andorra, per no seria debades.
De fet, les autoritats de lEspanya nacional van exigir a la comissi:

1. El reconeixement per escrit dels subministres concedits i que es facilits la influncia
futura del govern nacional a les valls.

2. La collaboraci del Consell General amb lexrcit franquista.

3. No posar cap dificultat ni entrebanc a la societat FHASA (El Consell General ja feia
temps que volia donar per caducada la concessi a Mateu per incompliment de
contracte, ja que els terminis establerts en les clusules de la concessi no shavien
complit. Daquesta manera FHASA tenia carta blanca per interrompre el
subministrament de la central a la zona de Barcelona, cada vegada amb ms dificultats).

El 29 de setembre ja es concretava lexpedici dels aliments.
El crdit sol licitat per a les mercaderies, de 600.000 pessetes, seria concedit pel Banco
de Espaa, mitjanant una plissa de crdit a 90 dies renovable per uns altres 90, i
essent el seu avalador Miquel Mateu. Tanmateix, Mateu hagus volgut que lavalador
fos el Banc Agrcol i Comercial, que shavia creat per pagar els obrers de FHASA: El
Consejo de Andorra sabe, sin falsa modestia, que este asunto se ha resuelto en Espaa gracias a m; en
Francia gracias a mis amistades (havia aconseguit lautoritzaci del trnsit de queviures per
Frana grcies a Henri Breaud, president de FHASA, que havia estat director general de
Chemins de Fer de Frana, del qual era llavors president honorari. Ell facilit el
transport dHendaia a lHospitalet. A ms Breaud tamb aconsegu un descompte del
30% sobre el cost del transport) y la ltima dificultad, la del crdito, tambin he de ser yo quien la
resuelva.
En definitiva, Miquel Mateu avalava el crdit de 600.000 pessetes atorgat pel Banco
Exterior de Espaa de Burgos, i la Sindicatura confiaria al Banc Agrcola i Comercial
dAndorra ladministraci total de les mercaderies. Pel que fa a la venda, el Banc
Agrcola entregaria, previ pagament, a les persones que decidiria el Consell General les
quantitats de les mercaderies, cobrant-les al preu estipulat pel Consell.
Una vegada cobert laval, havent entregat al Banco Exterior de Espanya la quantitat
avalada, el Banc Agrcol entregaria al Consell General la quantitat excedent.

1938: segona tramesa de queviures
Andorra, amb un alt nmero de refugiats, seguia patint la manca daliments de lany
anterior, de manera que va demanar, una altra vegada, que Franco envis queviures.
El govern de Franco havia comprovat que dels aliments subministrats lany anterior no
noms es beneficiaven els andorrans i els refugiats del bndol nacional, sin tamb els
republicans. Aix fu dubtar a Franco a lhora datorgar un altre contingent i Mateu va
haver dintercedir perqu es torns a concedir aliments al Principat:

Es innegable la buena fe del sndico y es a base de ella y de su simpata por el Movimiento Salvador, que
en el porvenir se podran corregir, si los ha habido, los abusos cometidos por los andorranos. A mi
juicio, razones de alta poltica han de influir en una resolucin favorable de la demanda presentada para
obtener la misma generosidad que para salvar Andorra inspir el otorgamiento del ao pasado.
Departament dHistria dAndorra
6

Conviene tener a los andorranos bien dispuestos a nuestro favor.

Finalment, els guanys obtinguts per la venda dels aliments fou de 243.000 pessetes, una
quantitat que mai havia somiat tenir el Consell General i que li va permetre obrir un
compte al Banc Agrcol i donar una gratificaci al sndic de 10.500 pessetes.


La interrupci de fluid de la central dEscaldes
La societat FHASA es va constituir el 1929. Es basava en un contracte, ratificat pels
coprnceps que concedia lexplotaci per un perode de 75 anys de tres salts daigua,
dels quals noms es va construir el dEngolasters. La major part del Consell
dadministraci eren poltics i empresaris. Les accions, nominatives havien eren
propietat de francesos i espanyols al 50%. Existien 50.000 accions de les quals 4.000
tenien vot plural (20 vots per acci). El Consell les possea, de manera que disposava de
80.000 vots contra 46.000.

La interrupci delectricitat de 1937.
Durant tota la campanya de lEbre fins la caiguda de Barcelona (gener de 1939) el
subministrament denergia elctrica i la regulaci dels cabdals dels pantans era de vital
importncia per a lexrcit franquista.
Franco, ja durant el mes de gener de 1937 comen a demanar a Mateu informaci
sobre la xarxa elctrica que subministrava electricitat a Catalunya i a lArag (Mateu la
coneixia b perqu el seu pare havia estat un dels impulsors de la indstria
hidroelctrica dEspanya) i acab exigint la suspensi de la producci del salt
dEscaldes per raons militars.
La central funcionava perfectament, per calia una excusa per interrompre la producci
de fluid i daquesta manera no enviar-ne a Catalunya: Mateu havia de complir les ordres
de Franco, i va pensar en fingir un mal funcionament de les turbines.

Aix ho havia de fer tenint en compte que la major part dels seus obrers estaven afiliats
a la CNT i la FAI i probablement no sempassarien la mentida tan fcilment, aix que va
organitzar una mena de coartada per si els obrers sospitaven que la reparaci era
absolutament innecessria (va notificar per carta a Breaud president de FHASA- que
existia una avaria, va demanar a la casa constructora de les turbines que envis un
delegat, etc.). Amb el desmuntatge de les turbines passaria el temps i, mentre aquestes
no funcionessin, es complirien les ordres de Franco.
Tanmateix, Mateu havia dexposar-ho davant el Consell dadministraci de FHASA, a
Pars. Els consellers espanyols van estar dacord amb la mesura, per la major part del
membres eren francesos i alguns mostraren certs escrpols a lhora de posar-se dacord
amb els seus companys espanyols. Molts membres (entre ells el fill de Lon Blum,
president del govern francs) tenien interessos en altres societats (com ara la Hispano-
Suiza) de les quals Miquel Mateu nera conseller o principal accionista.
La Generalitat va acudir al Govern francs. La intervenci del Govern francs era
temuda pel Govern nacional ja que, si aquell exigia la renovaci de subministrament
denergia elctrica de la central dEscaldes, podia complicar els projectes de Franco
que, si no es satisfeien, tenia prevista lannexi del Principat a Espanya. Mateu, per, el
va fer desestimar aquesta soluci, ja que si es duia a terme Frana no es quedaria amb
els braos creuats i aconsellava Mateu- el ms convenient era fer que els andorrans
reconeguessin lautoritat franquista.

Departament dHistria dAndorra
7

La interrupci delectricitat de 1938.
Franco va donar una altra ordre perqu paressin completament el subministrament a
Catalunya des de la central escaldenca, per Mateu li va aconsellar que espers que
totes les altres centrals estiguessin inutilitzades.
Finalment no li va quedar altre remei i labril Mateu orden la interrupci total del fluid
i la parada total de la central escaldenca.
La Generalitat continuava sollicitant lajut del Govern francs, lnic considerava-
capa de fer canviar dopini a Mateu. La poblaci de Barcelona patia enormement la
manca de fluid elctric, sobretot els hospitals.
Davant les pressions, Mateu reun el Consell dadministraci FHASA i amena que si
es tornava a donar fluid a Catalunya, posaria tots els interessos que tenia a la societat en
mans de lautoritat franquista.
El mateix President de la Repblica francesa va demanar a Mateu que es restabls el
subministrament a Catalunya i novament shi neg. Mateu fou expulsat de Frana.
Les pressions continuaren durant els mesos segents.
El setembre Mateu escrivia al seu amic Bulart, capell de Franco:

La situacin de Andorra y la ma en relacin a este importante asunto, no slo es crtica sino angustiosa,
pues s que se me considera en Francia y no sin razn- el inspirador y autor de las denegaciones de
nuestra sociedad a las mltiples demandas del gobierno francs, presionado por el de Barcelona.
No me atrevo actualmente a atravesar Francia y venir a Espaa, como era mi firme propsito porque
temo las anunciadas represalias que, en el mejor de los casos, imposibilitaran que actuase en este
asunto tan interesante para nuestra causa. Si la situacin internacional no se encauza favorablemente, es
posible que todos mis sacrificios, esfuerzos y peligros sean intiles; de arreglarse, conviene mucho que
se haga ah lo necesario para, con las debidas garantas, atender a la demanda del sndico de Andorra,
cediendo al pueblo andorrano los vveres que necesita para el prximo invierno, tal y como se hizo el
invierno pasado, tenindole as de nuestro lado si se produce, como parece, una ofensiva del gobierno
francs.

El ministre dAfers Exteriors, Francisco Gmez Jordana escrivia a Mateu:

No vacilo en recurrir de nuevo a usted para desbaratar las intenciones que mueven a los rojos a
gestionar por todos los medios, que se restablezca el suministro de fluido elctrico procedente de
Andorra.
El Gobierno Nacional acaba de dar a Andorra nueva prueba de sus sentimientos amistosos concediendo
a aquellos valles un crdito de 600.000 ptas. Y el permiso de exportacin necesario para llevar all los
productos alimenticios que les permitan resolver la situacin durante el prximo invierno. Lo menos que
puede aspirar es que, en justa correspondencia, no se consienta que Andorra brinde a nuestros enemigos
ayuda tan eficaz...

Malgrat les gestions de Mateu, les amenaces del govern francs comenaren a fer-se
realitat: estava prevista una requisa de la central escaldenca.

La requisa esdev inevitable
Malgrat tots els esforos, el dia 29 de novembre el President de la Repblica francesa
havia trams lordre de requisa al prefecte dels Pirineus Orientals, Didkowsky. El bisbe
i Mateu redactaren una nota de protesta en contra qualificant lacci dabs de facultats
intolerable per part del coprncep francs.
Tanmateix, la requisa va tenir lloc el dia 6 de desembre.
El Consell General afeg la seva protesta, desprs duna reuni extraordinria. El
Consell feia temps que considerava caducada la concessi, per els aliments rebuts del
bndol franquista els van fer canviar dopini.
Mentrestant Mateu va anar a Pars per aconseguir una derogaci de lordre i advertir que
Franco havia decidit fer sobrevolar uns quants avions nacionals sobre les valls
Departament dHistria dAndorra
8

andorranes i destruir les installacions de lempresa, exactament com havia fet amb
altres centrals hidroelctriques.
Finalment les gestions donaren el seu fruit i el 18 de desembre saixec la requisa.
Franco, grcies a Andorra, havia guanyat una important jugada a Frana. Un mes
desprs Franco entrava a Barcelona en un Hispano-Suiza que li havia regalat Mateu i
aquest era nomenat alcalde de Barcelona.



Bibliografia
AAAB Arxiu Administratiu de lAjuntament de Barcelona
ADMB Arxiu Dami Mateu i Bisa
ADN Archives Diplomatiques de Nantes
AHN Archivo Histrico Nacional de Madrid
ANA Arxiu Nacional dAndorra
AHN-S Archivo Histrico Nacional. Seccin Guerra Civil. Salamanca
AMAE-E Archivo del Ministerio de Asuntos Exteriores de Espaa
AMAE-F Archives du Ministre des Affaires tranger du Quai dOrsay. Paris
AMMP Arxiu Miquel Mateu Pla