Presocrtics Marisa

1


FILOSOFIA PRESOCRTICA


0.- ELEMENTS CULTURALS DE LA GRCIA ARCAICA. (1)
1.- DE LES EXPLICACIONS MTIQUES DEL MN A LES EXPLICACIONS RACIONALS. (3)
2.- EL PROBLEMA DE L'ALTHEIA. (5)
3.- INTERPRETACI DE LA PHYSIS I EL PROBLEMA DE L'ARKH. (5)
4.- ELS PRIMERS FIL-SOFS. (6)
5.- LESCOLA JNICA-MILSIA (8):
A) TALES
B) ANAXIMANDRE
C) ANAXMENES
6.- ELS PITAGRICS. (10)
7.- UN NOU PLANTEJAMENT: LA PREGUNTA PER L'SSER DE LES COSES I LA POLMICA
SOBRE EL CANVI (12)
7.1. HERCLIT. (13)
7.2. PARMNIDES I LESCOLA DELEA . (17)
8.- ELS DARRERS PRESOCRTICS
8.1. PLURALISTES O HARMONISTES (20):
A) EMPDOCLES.
B) ANAXGORES
8.2. ATOMISTES (21):
A) LEUCIP.
B) DEMCRIT.



Presocrtics Marisa
2

0.- ELEMENTS CULTURALS DE LA GRCIA ARCAICA.
El poble que anomenem actualment "els grecs" sn una srie de tribus (aqueus) que cap a lany 1400
a. C. van ocupar Grcia continental (Pelopons), les illes i sia Menor (la costa de l'actual Turquia).
En aquell moment a Grcia hi havia una civilitzaci molt important: la Minoico-cretenca. Creta era
governada per un rei-sacerdot anomenat MINOS i constitua un imperi talasocrtic (s a dir, que el seu
poder es fonamentava en el comer martim: thalassa s el mar, en grec). A Creta hi havia una srie
de palaus, o potser temples, el ms conegut del qual s el de Cnossos. Tenien una escriptura
ideogrfica. La vida es fonamentava en el comer amb Egipte i amb els diversos pobles del
Mediterrnia.
Els pobles aqueus, que eren guerrers, van destruir limperi cretenc en menys de 100 anys; fins i tot va
desaparixer lescriptura minoica (nhi havia dues: lineal A i lineal B). El que nosaltres anomenem
"grecs" sn aquest conjunt de pobles que van destruir limperi cretenc. L'escriptura a Grcia no va
reaparixer fins el s.IX a. C. (escriptura fontica).
Els aqueus i els doris es van establir per Grcia formant polis (ciutat-estat d'una extensi similar a la
de Mallorca) . La polis s la uni de diversos demos (grups familiars o clans). Cada polis era
independent i es podien agrupar unes amb les altres en cas de guerra. Les primeres polis eren militars
i aristocrtiques. La majoria estaven abocades a la mar i, donat que Grcia s una terra pobre, les
polis van anar evolucionant cap al comer per la Mediterrnia. s el comer el que explica, per
exemple, la fundaci d'Empries (a l'actual provncia de Tarragona). Al llarg de la histria, es van anar
mantenint dos lligams entre les diverses polis: la consulta a l'oracle de Delfos i els Jocs olmpics.
DELFOS: s un santuari del Pelopons que, abans de larribada dels pobles aqueus i doris, havia
estat dedicat a una divinitat terrestre de la fecunditat: la serp Pit. Pels grecs, Delfos era l'omphalos (el
ventre del mn). Apol.lo havia deixat anar dues guiles des dels dos extrems del mn i all on s'havien
trobat era Delfos, el centre del mn. Quan Apol.lo ocupa el santuari sinstalla all tamb una ptia (una
mena de dona inspirada o sacerdotessa) que feia oracles en nom del du. Tots els grecs consultaven
aquest oracle, que sovint responia d'una manera conscientment molt complicada, per tal que noms
lentenguessin els ms avisats.
ELS JOCS: En lorigen tenien un caire militar i funerari. Eren la forma de trobar-se junts els guerrers
de les diverses ciutats i competir entre ells, com a record de lentrada que havien fet junts els pobles
doris i aqueus (que havien destrut l'antiga civilitzaci cretenca o minoica) i com a forma d'honorar els
soldats caiguts.
La paraula "joc", en grec, es diu agon que significa tamb lluita i agonia ( moment entre el trasps
entre la vida i la mort). No eren, almenys fins al segle V a.C. (quan es van comenar a
professionalitzar), cap espectacle, en el sentit de "cosa divertida", sin un acte d'afirmaci del valor
militar i dhomenatge als caiguts en les guerres. A ms dels Olmpics, n'hi havia d'altres, sempre
vinculats a algun esdeveniment religis: Ptics (a Delfos), tsmics (a Corint), Nemeus...
GRCIA COM A UNITAT CULTURAL: Els grecs no sn una naci -i menys encara un Estat- tal com
entenem avui el concepte. Cada ciutat grega era independent (autarquia) i lhome no era subjecte de
drets si no formava part duna polis, en tant que ciutad. De fet, lestranger (metecos) no era ning des
Presocrtics Marisa
3
del punt de vista poltic i no podia tenir propietats, ni drets propis. Per, tanmateix, els grecs es
reconeixien com una unitat cultural.

1.- DE LES EXPLICACIONS MTIQUES DEL MN A LES EXPLICACIONS RACIONALS.
MITE: Una narraci de carcter sagrat, s a dir, avalada per la divinitat i, per tant, inqestionable, que
explica lorigen ,la naturalesa i el funcionament del mn, en la qual es personifiquen les forces de la
naturalesa.
Al mite hi ha dos elements:
a) La histria que sexplica, (bviament falsa, exagerada o, com a mnim, inexacta per a un lector
distant i imparcial).
b) L'hermenutica daquesta histria, s a dir, la seva interpretaci, la significaci profunda.
Lobservaci dall que passa, juntament amb la informaci transmesa pels avantpassats, ha anat
creant en la ment humana un seguit de representacions o idees amb les quals lindividu (i la societat
on viu) intenta explicar-se per qu les coses sn com sn i per qu passa el que passa. Com que
lsser hum que viu en aquestes societats antigues es troba molt superat pel medi, tracta dentedre la
seva situaci considerant que la naturalesa a la qual senfronta s un sser molt ms poders que ell,
per que no actua de manera bsicament diferent a la seva. Aix, quan un llamp mata un company,
interpreta que aix s una acci similar a la que realitza ell quan mata un enemic, per provinent
dalguna fora sobrenatural molt ms poderosa que ell. Creu, per tant, que la Natura -o els dus que
habiten en algun indret- t tamb coneixement i voluntat.
Per a Hesode, la gnesi dels dus (teogonia) va precedida per la gnesi delements abstractes
(cosmogonia):
Se sol dir que l'inici de la filosofia radica en el pas del mite al logos, s a dir, en el pas d'explicacions
o respostes tradicionals i arbitrries a explicacions lgiques i racionals. Ara b, aquesta frase,
estrictament, no s correcta. El mite i el logos NO sn contradictoris. El logos neix del mite, s una
forma diferent dintentar expressar les veritats profundes que tamb trobem al mite. Aix, per exemple,
als poemes dHomer i Hesode alguns hi han vist un antecedent de les afirmacions dels primers
filsofs grecs. Homer diu, per exemple, que lOce s el generador de dus i la gnesi de totes les
coses.
[Ens podem demanar si aquest pas es fu una vegada per sempre o, ben al contrari, constantment
hem de repetir-lo?]
Els mites sn, en primer lloc, relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o
qestions importants pels humans; en segon lloc, sn relats que cerquen donar models d'actuaci.
S'imposen com a relats plens d'autoritat per sense justificaci; s'apella, emotivament, a qu les
coses sempre han estat aix. Els mites grecs, per exemple, expliquen com es fu el mn, com fou
creat el primer home i la primera dona, com s'obtingu el foc, com aparegu el mal al mn, qu hi ha
desprs de la mort,; simultniament, les actuacions extraordinries dels personatges mtics sn un
exemple o pauta a seguir. Els grecs disposaven de gran nombre de mites; nosaltres, tamb.
Disposem de mites que compleixen tant la funci explicativa com la funci exemplificadora.
Presocrtics Marisa
4
A Grcia, al segle VI abans de Crist, uns homes emprenedors, els primers lliurepensadors o
filsofs, van comenar a qestionar-se tant les explicacions que donaven els mites com les pautes
de conducta que oferien. Eren uns homes a qui els atreia fer-se preguntes, que notaven
incoherncies en els relats mtics del seu entorn, que constataven relats diferents en pobles
diferents. Aquests homes, dominats per una plural curiositat i per una actitud crtica, sn els que
protagonitzaren el que es coneix com a miracle grec: el pas del mite al logos. Per a ells, aquest pas
significava desconfiar de les imaginatives narracions o explicacions populars i, amb una mirada nova,
observar i analitzar la natura, tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments; per
aix, en lloc de parlar de divinitats comenaren a inventar conceptes. La ra humana experimenta la
sorpresa davant l'ordre que es percep en el mn i es fa la primera pregunta filosfica: per qu hi ha
cosmos (ordre) i no caos (desordre) en la physis (natura)? Amb els mites, el mn era catic i
arbitrari: res estava sotms a lleis naturals fixes; amb la visi racional del mn, aquest esdev ordenat
i regit per unes lleis estables i fixes que es poden descobrir.
Aquest pas fundacional de la filosofia, esdevingut a Grcia i explicable per una confluncia de factors,
no s quelcom natural i definitivament adquirit; s un pas que ha de realitzar tota persona que
vulgui mantenir una actitud desperta i investigadora. Quan un nin de sis o set anys comena a
descobrir incoherncies i contradiccions en l'encantador relat dels Reis Mags, aleshores comena a
reviure una experincia semblant a la dels primers filsofs. All que el nin havia cregut durant
tota la seva vida s ara assetjat amb multitud de preguntes; el procs de superaci del seu mite ser
conflictiu i allionador. L'aband o prdua de l'agradable relat dels Reis Mags i l'acceptaci de que
aquests sn els pares ser, probablement, el seu primer pas del mite al logos. Si el nin o nina, ja
adult, mant la seva inquietud original, reviur nous episodis d'aquest pas. Els nins estan ben a
prop de la genuna actitud filosfica.
La visi que tenien els grecs dels propis mites diferia en aspectes importants de la de les altres
civilitzacions. Fixem-nos-hi:

Genricament a altres cultures Cultura grega
Els personatges sobrenaturals actuen
arbitrriament.
Progressiu intent de racionalitzaci, s a dir, de
justificar el perqu de cada du i de cada
actuaci.
Divinitats sacralitzades, distants, terribles. Procs de desacralitzacdi: lnica caracterstica
que els separa dels homes s la immortalitat,
per tenen les mateixes virtuts i defectes que ells,
encara que en un grau ms elevat. A vegades
constitueixen models poc recomanables.
Els dus sn totpoderosos. El poder dels dus no s absolut, ja que estan
sotmesos al dest: all que ha de passar
passar malgrat els esforos del du ms
poders. s el que ms tard sanomenar llei
natural": les coses tenen un curs inalterable i una
regularitat, determinades per la seva naturalesa.
Desprs de la mort hi ha lautntica vida. Lautntica vida s la daquest mn. La mort
saccepta com un dest com inevitable, per es
considera que darrera della noms hi ha ombres.


Tipus de mites:
Presocrtics Marisa
5
Els mites es poden classificar segons la seva funci en:
cosmognics: quan volen explicar la creaci del mn.
teognics: quan es refereixen a l'origen dels dus
antropognics: quan es refereixen a la creaci de l'home.
escatolgics: quan fan referncia a la vida del ms enll, imaginen la fi del mn...
morals: quan narren la lluita entre el b i el mal.
2.- EL PROBLEMA DE L' ALTHEIA.
Els grecs usaven una paraula molt interessant per dir veritat. En grec, es diu altheia, que significa
"des/velament", des-ocultament. Amb una a- al davant (alfa privativa, que significa "no"), altheia ve a
significar: "el que estava adormit o amagat i ara ja no ho est". La idea de fons s que la veritat s
"despertar" i s "llum". Plat ho diu al mite de la caverna i Aristtil al llibre II de la Metafsica. Descobrir
la veritat en la mentalitat grega ve a ser com "despertar", "desvelar el que estava amagat". s com si
les coses tinguessin quelcom que les ocults i la intelligncia humana sesforcs a descobrir la veritat.
Per entendre el significat profund de l'altheia, cal comparar la mentalitat grega amb les de les altres
cultures antigues. Per als egipcis (i abans per als xinesos) la veritat era quelcom que ja coneixien des
de l'eternitat (i que noms podien conixer) els dus. Hi havia grups socials privilegiats (sacerdots,
mags, bruixots, fetillers...) capaos d'entrar en contacte amb la veritat perqu els la desvelaven els
dus, tot i que d'una manera obscura. Per exemple al llibre sagrat de la ndia (els Upanishads, anys
4000-3000 aC. que recullen tradicions molt anteriors), se'ns diu: "Als dus els agrada l'enigma, i els
repugna tot all que s manifest".
Els grecs de l'poca d'Homer, tamb creien que el saber autntic s el dels dus i que als dus els
agrada manifestar-se a travs d'enigmes, paradoxes, jocs de paraules i revelacions com les de l'oracle
de Delfos. Per molt lentament es va consolidant una altra mentalitat que dna origen a la filosofia: no
noms els dus coneixen el mn; tamb l'home amb l'esfor de la seva intelligncia pot arribar
a l'altheia-veritat. Tamb l'home pot des-velar el misteri del mn si raona correctament. Gosar
trencar les normes i des-velar el que estava ocult, significa iniciar el cam filosfic. El naixement de la
filosofia (all que tpicament s'anomena el pas del mite al logos) est, doncs, vinculat a la nova
mentalitat racional, a la confiana que l'home s tamb capa d'assolir la veritat, que es des-velament,
aletheia. Per a la mentalitat racional, la veritat no s un privilegi d'alguns sin una condici de l'acte
hum i un pressupsit de la comunicaci objectiva.

3.- INTERPRETACI DE LA PHYSIS I EL PROBLEMA DE LARKH.
A mesura que la narraci ambgua del mite es va substituint per la creena que les coses tenen un
origen i una conducta determinades per lleis fsiques, es pot considerar que est naixent una nova
forma racional de comprensi del mn. La primera pregunta que es fan els lliurepensadors de la Jnia
(sia Menor, actual Turquia) s: qu s la Naturalesa (Physis)?. En altres paraules: es plantegen el
problema de l'arkh de la physis (el primer principi fsic, material, del mn). L'empresa d'aquests
primers lliurepensadors va ser molt original. Suposava una actitud de sorpresa, de novetat, i tamb de
curiositat davant del mn.
- Physis (en llat: Natura) fa referncia al conjunt dssers que hi ha a l'univers i, tamb, al principi que
els genera. Per als grecs, la Physis no s quelcom esttic, acabat i perfecte, sin quelcom que est
sempre en procs de formaci, s a dir, en procs de fer-se o esdevenir.
Presocrtics Marisa
6
- Els grecs establiren que la Physis pertany a lordre de la necessitat. No s el producte de la voluntat
dun du o dun atzar csmic, sin que tots els ssers que existeixen, existeixen necessriament.
- La Physis s eterna, no lha creada ning; en tot cas ella sha creat a si mateixa. Els grecs no tenen
la idea de creaci ni de final. El Cosmos s etern. Aquesta s una de les diferncies fonamentals
entre la mentalitat dels grecs i la que tindran posteriorment els cristians. Per als grecs, cap du no ha
creat el cosmos, simplement ha brollat i t un moviment. Per a un grec, el temps s cclic (com el de
les collites), s un temps que retorna.
Podem entendre racionalment la Pyisis perqu t un Arkh. Lordre del cosmos sexpressa a travs
de larkh. El primer problema de la histria de la filosofia s lArkh. Un Arkh s un principi
dorganitzaci racional. L' Arkh s l'element que governa el mn fsic. A la Phisis hi ha un ordre, hi ha
un principi destructura, quelcom d'ordre material que s el fonament primer i l'origen principal en
l'espai i en el temps. Per aix els grecs deien que hi ha cosmos i no caos.
(ar/kh -> Paraula composta, ar- s una sl.laba que prov de lindoeuropeu. Significa: "primer",
"principi"," principal", "el que mana", "el ms antic".... EI "khe" o ge- s un apcope de Gea (Terra).
Arkh s lestructura, el principi fonamental del Cosmos (el primer principi del Cosmos), all
que dna ordre o llei. Pensem, per exemple, en un pi o en un home. El pi i l'home poden patir
modificacions, per mai no deixen de ser el que sn. Un pi mai no s un faig, un home mai no s un
llop. Doncs b, all que fa que una cosa sigui el que s essencialment, els grecs ho anomenen arkh.
Els grecs arriben a la conclusi que, aix com a la ciutat hi ha alg que mana (ar-cont), tamb a la
natura hi ha alg/algun principi fonamental (Arkh) que dna ordre a tot i que fa que les coses siguin el
que sn. Precisament perqu hi ha un arkh es pot fer cincia, buscar racionalment el principi que ens
permeti comprendre aquest ordre. Si no hi hagus arkh no hi hauria Cosmos (paraula grega que vol
dir "ordre"), sin caos, desordre.
En resum: per a un grec l'arkh s:
1.- La font i el principi de totes les coses
2.- La realitat que mai no canvia malgrat que les coses canvin, neixin i morin
3.- L'element material que dna sentit i estructura a les coses
[Multipilicitat o Pluralitat versus Unitat] Fer cincia suposa reduir la multiplicitat a unitat. Aquesta
necessitat de pensar la unitat dins la pluralitat o la identitat dins la diferncia enllaa tamb amb la
qesti de trobar un fonament o principi de les coses que existeixen. Aquestes no sn perqu s, hi ha
dhaver quelcom dall on surten, alguna cosa que les sustenti. Fer cincia per a un grec s esbrinar
l'arkh del Cosmos. Per aix, els primers "fsics" sn tamb els primers filsofs.
Vocabulari: Physis,, Cosmos, Arkh.

4.- ELS PRIMERS FILSOFS.
Els primers fil-sofs.
- Qui sn? Hom els coneix amb el nom genric de filsofs presocrtics, per la
denominaci no s gaire afortunada. Pre-socrtics? Cronolgicament, no tots van ser
anteriors a Scrates: alguns en sn contemporanis i Demcrit va morir posteriorment.
Presocrtics Marisa
7
Des del punt de vista doctrinal, menys encara. Scrates suposa una autntica ruptura
amb tots ells: uns altres interessos filosfics, uns altres temes, un altre mtode.
Anomenem-los, simplement, primers filsofs.

- Els ms antics filsofs no van ser coneguts amb aquest nom, sin amb el de savis,
com hem vist. Sembla que va ser Pitgores qui va inventar la paraula filsof. Savi
(sofs) noms ho pot ser Du; els homes noms sn filo-sofos (amant i cercador de la
saviesa o sofia). Sembla que va ser al cercle socrtic on el terme va rebre la significaci
definitiva. Daltra banda, els primers filsofs sn tamb tcnics, cientfics, poltics i, de
vegades, mags i taumaturgs. Per tant, homes amb un saber universal.

- Sn els primers filsofs perqu ofereixen s primeres presentacions de les posicions
metafsiques i cientfiques occidentals. Per, malgrat que els presocrtics siguin
considerats com els primers filsofs grecs, no pot dir-se dells que sn estrictament els
primers perqu no sha doblidar la contribuci del pensament oriental (Egipte, sia
Menor, Fencia, Mesopotmia i, fins i tot, la Xina i la ndia).

- Algunes caracterstiques comunes:
a) Tots ells viuen a les colnies de la Jnia o a la Itlia meridional, encara que
degueren ser grans viatgers. Hi va haver excepcions, com Anaxgores.

b) Tots ells se centren en lobservaci i estudi de la Naturalesa (Physis), i,
concretament, en la recerca dun substrat com (Arkh) al canvi perpetu que es
mostra en les aparences de les coses. Cosa lgica si pensem que la filosofia pretn
substituir les explicacions mtiques i donar una resposta racional el mateix problema
que aquelles pretenien resoldre: el problema dels orgens (arj) de la Physis. Per
aix sha anomenat a aquest, perode cosmolgic.

c) Emper no pot parlar-se dun aband total del mite: lactitud que trobem s ja
filosfica, per el llenguatge i els esquemes mtics no han desaparegut.

d) Sofereix, per primera vegada, un saber distint del familiar, narratiu i mitopotic; un
saber elaborat, que cont els rudiments del coneixement cientfic, fonamentat a
partir de lespeculaci racional i deductiva, que no en el control experimental de la
natura. Hi ha elements clarament nous respecte a les explicacions mtiques:

- la racionalitat: trnsit del fctic al necessari; recerca dun principi explicatiu del que
procedeixen totes les coses.
- esperit immanentista: trnsit del fctic al necessari; recerca dun principi explicatiu
de la natura, del que procedeixen totes les coses.
- observaci crtica del mn.

e) Finalment, tots ells devien ser escriptors llevat, probablement de Tales-, per les
seves obres shan perdut i no en resten ms que fragments citats per autors
posteriors (amb interpretacions que no sempre sn de fiar): Plat i Aristtil, Plutarc i
Sext Empric (s. II a.C.), Climent dAlexandria (ss. II-III), Digenes Laerci (s. III), entre
altres. Especial importncia t Teofrast (s. III a.C.), qui va escriure una obra
Opinions dels fsics- que noms sha conservat fragmentriament. Amb tan escassa
base textual es comprn que lestudi dels presocrtics resulti difcil i que no shagin
pogut proposar interpretacions definitives del seu pensament.
Presocrtics Marisa
8

Dues tradicions filosfiques:
1. La tradici cientfica jnica: Aquests filsofs sn tamb anomenats fsics ja que
el seu inters se centra en la Naturalesa (physis). Sinspiren, probablement, en
elements adoptats de la cincia egpcia i mesopotmica. Substitueixen les
representacions antropomrfiques dels mites per elements naturals i elaboren
cosmologies de caire cientfico-filosfic.
2. La tradici mstico-religiosa itlica: Devien rebre linflux del moviment rfic
(immortalitat de lnima i la seva salvaci). Pitgores i la seva escola en sn els
principals representants. El pitagorisme, a ms dels seus aspectes cientfics,
filosfics i mstics, representa tamb un moviment poltic de caire conservador.

PERODE COSMOLGIC
5.- LESCOLA JNICO MILSIA.
La filosofia apareix per primera vegada a les ciutats de la costa occidental dsia Menor [actual
Turquia]: Milet, Efes, Samos, Clazmens, que se situen a la regi de la Jnia, un dels centres de
comer ms importants del mn antic. Era un lloc de pas per als vaixells que navegaven entre Egipte i
Grcia. A la Jnia, els milesis (Tales, Anaximandre i Anaxmenes) ocupen un lloc destacat. El nom de
milesis prov del fet que nasqueren i desenvoluparen la seva activitat filosfica a Milet. A ms, els
milesis tenien una colnia al delta del Nil a travs de la qual estaven en relaci amb tota la cultura
egpcia.
Des del moment en qu els proverbis dels Savis i els mites dels poetes foren reemplaats per les
investigacions semicientfiques i semifilosfiques dels cosmlegs jonis, cal dir que la filosofia substitua
l'explicaci mtica. Aquella assoliria una esplendorosa culminaci am Plat i Aristtil. Ara b, del mite a
la filosofia no hi va haver un salt brusc. Poc a poc va anar perdent terreny l'element mtic, sense
desaparixer del tot, davant de la creixent racionalitzaci.
Una de les caracterstiques ms destacades del seu pensament s lhilozoisme (de hil, matria,
zoo, vida) en el sentit que en el primer principi (arch) de totes les coses no hi veien un simple
element material (aigua, terra, aire o foc), sin el germen primordial (alhora substrat i principi) del qual
es deriva tot el dems, inclosos els ssers vius i el mateix sser hum. Ells no feien la distinci entre
matria i vida, sin que la matria era viva i la vida era en la matria. Tampoc no disposaven
dun terme especfic dun terme especfic per a referir-se a la condici humana i lhome era, per tant,
de la mateixa naturalesa que la resta de la physis.
1.- TALES de Milet.
El primer filsof de nom conegut s TALES de Milet, que viu a finals del s.VII i principis del s.VI aC.
(630-546 a.C.). Forma part del grup dels set savis de Grcia. Els grecs els consideraven els fundadors
de la racionalitat i els atribuen frases tradicionals (dites) que promovien el sentit com i la prudncia
(sofrosine).
Possiblement no va escriure res; per se li atribueix una Astrologia nutica, en vers. s important
aquesta atribuci perqu mostraria que Tales s un cientfic prctic. Escriu en vers perqu la rima
resulta ms fcil de memoritzar. Aquest llibre servia per orientar els pilots dels vaixells en la mar a
Presocrtics Marisa
9
travs del Teorema de Tales. Tales s un fsic, els seus contemporanis mai no li diuen "filsof". Fsic,
per a un grec, s un investigador de la natura amb mtodes racionals.
Era negociant d'oli. Va viatjar per Egipte i segurament va aprendre matemtiques i fsica amb els
sacerdots egipcis. Sembla que va preveure un eclipsi lany 585 a.C. Tamb se li atribueix haver
calculat la distncia entre les dues estrelles petites de lOssa (el carro) i haver mesurat lalada de les
pirmides amb un mtode indirecte a travs de lombra. Figurava entre els "savis" de Grcia.
En el camp de la filosofia, Tales s el primer a plantejar-se el tema de lArkh, s a dir, el tema de
lestructura material del mn. LArkh de Thales s lAigua o lhumit. En un dels seus fragment diu
que: "Dus i coses divines naixeren de laigua". Aquesta frase pot semblar banal o absurda, per al
darrera hi ha una qesti important: Tales s el primer a dir-nos que el mn pot ser explicat a travs
d'un element fsic natural que s l'aigua. El mn s una estructura objectiva, constitut per diferents
formes d'aigua.
Per primera vegada s'intenta explicar quelcom sobre la natura sense utilitzar ni el mite ni la faula. Uns
150 anys abans de Tales, Homer (s. IX-VIII a.C.) en el cant 14 de la Illada havia dit que Oce s el
pare de totes les coses i tamb que s Theon genesis (origen dels dus). Oce era un du fill de Gea
(Terra) i Ur (Cel).En un poble de navegants i comerciants, Oce era un du de molta importncia,
perqu el comer es feia a travs del mar. L'aigua s com una metfora de la vida. Tales t el mrit de
criticar aquest mite. Ja no proposa com a ordre del cosmos un esperit o du, sin una fora material
de tipus fsic. LArkh del mn s una realitat emprica, i comprovable.
A lobra de Tales es produeix el pas de mite a logos. A partir dara lexplicaci del mn no shaur de
buscar en la tradici o contes sin en el mn material fsic mateix. No obstant, la consideraci de
laigua com a arkh (principi) apareix tamb en els mites egipcis, en les civilitzacions mesopotmiques,
a la cultura hebrea (Llibre del Gnesi); per tant, hi ha les petjades dun context mtic encara molt
present que podia haver afavorit laportaci o ocurrncia de Tales. Per per a ell, laigua no posseeix
un valor mtic, de revelaci, sin dexplicaci racional, filosfica. Amb ell comencen a explicar-se les
coses des delles mateixes. Aquest immanentisme ser caracterstic de tots els presocrtics.
2.- ANAXIMANDRE de Milet.
Fou deixeble de Tales (probablement del s.VI a.C., 610-547 aC.), va ser tamb un cientfic i
descobridor, va construir un rellotge d'aigua (gnomn). Fou el primer a mesurar el permetre de la
Terra a partir del moviment del Sol i va descobrir els solsticis i equinoccis. Se li atribueixen diversos
tractats cientfics en prosa.
Aristtil el considerava el primer filsof estricte perqu s el primer que planteja el tema de la Physis
en termes que van una mica ms enll de lanlisi de la matria concreta. Amb Anaximandre, la
filosofia fa un segon pas ms abstracte. s el primer autor que t una intuci metafsica sobre
lUnivers. En el camp de la filosofia, Anaximandre planteja la qesti de l'Apeiron (all indeterminat o
all indefinit). Anaximandre s el primer a dir que larkh no s un element fsic concret (laire,
aigua,..) sin quelcom indeterminat com una certa potencialitat inscrita en les coses.
Anaximandre realitza un veritable aven respecte de Tales: es tracta d'un element no empric i, pel seu
carcter indefinit, (no s ni aix ni all) permet explicar la derivaci de les coses molt millor que a partir
d'un element deteminat. (com, per exemple, l'aigua). Per aix Aristtil el considerava el primer filsof
autntic en la mesura que el concepte dApeirn s un antecedent del concepte aristotlic de potncia
(possibilitat darribar a ser, esdevenir, que tenen els ssers materials). Amb la indeterminaci del
Presocrtics Marisa
10
principi dAnaximandre, a diferncia de la precisa determinaci i transparncia del principi de Tales,
laigua, sabandona lesfera de la intuci sensible per a establir com a principi un ens de ra, un
concepte. El major mrit dAnaximandre s haver partit de fenmens no sensibles per a explicar els
sensible, la qual cosa introdueix un tipus dexplicaci metafsica malgrat que la paraula no existeix
en aquest moment- front a lemprica o fsica de Tales.
L'peiron s "immortal i indestructible". Anaximandre li atribueix, per tant, els carcters que la mitologia
grega reservava als dus. En la doctrina d'Anaximandre s'hi troba ja una cosmogonia que descriu la
formaci del cosmos sense recrrer a representacions mtiques.
3.- ANAXMENES de Milet.
s lltim filsof de lescola milsia. Va ser deixeble dAnaximandre, per la seva teoria representa un
pas enrera respecte el seu mestre. Per a Anaximenes, lArkh torna a tenir un caire fsic, material,
determinat. El seu arkh s l'Aire. Tot s aire ms o menys concentrat. Dna tres raons per justificar la
decisi de considerar laire com Arkh:
1.- s condici imprescindible per a la vida.
2.- Es troba a tot arreu (universal) i es troba en constant moviment.
3.- T possibilitat de contraure's i de dilatar-se, a la qual cosa ell anomena "condensaci" i "rarefacci".
Tota diferncia qualitativa dependr d'una diferncia quantitativa, ms o menys condensaci o
rarefacci.

6.- ELS PITAGRICS.
A finals del s.VI a.C els perses ocupen sia Menor i les polis gregues sn destrudes; la cultura de les
polis s eliminada, aix fa que la filosofia canvi dmbit geogrfic. A partir d'aleshores, el centre de la
filosofia passar a ser la Magna Grcia [Sud d'Itlia] i la Grcia continental (el Pelopons). Les
colnies gregues establertes al Sud d'Itlia i a Siclia progressen molt durant aquest perode. Els
pitagrics sorgeixen a la Magna Grcia durant els segles VI-V a.C.
Aristtil creia que Pitgores (aprox. 570 aC.) no havia existit mai, sin que era un personatge purament
llegendari. Per aix, quan en parla, es refereix a la secta -i no al suposat fundador- utilitzant
l'expressi: "els anomenats pitagrics". Actualment es considera que Pitgores va existir realment.
Sembla que va nixer a l 'illa de Samos (Jnia, sia Menor). Per causa de les invasions perses, o
perqu a la seva ciutat hi havia un govern de tipus autoritari, Pitgores va fugir a la Magna Grcia i va
fundar una associaci filosfico-religiosa a Crotona (Siclia): homes, dones i nins vivien en comunitat
de bns, mantenien un rigors ascetisme i guardaven estricte secret sobre les doctrines professades.
Lescola pitagrica era polticament molt conservadora i havia aprofitat els seus coneixements
matemtics per ocupar el poder en diverses ciutats de Siclia. Sembla que a finals del s.VI es van
produir una srie de revoltes poltiques contra els seus membres (en una daquestes va morir
Pitgores, per la seva mort va ser amagada; d'aqu van sortir les llegendes que el feien immortal).
Els ptagrics, al igual que els rfics, distingien en l'hum un element div i immortal (nima) i un altre
de terrenal i corruptible (cos). L'nima (sema) es corromp i s'esclavitza quan s'uneix amb el cos
(soma), que s per a aquella com una pres o una tomba. Estam davant duna visi dualista de
lsser hum. Nixer s un mal i un b el morir. Per tal d'alliberar l'nima de l'esclavitud del cos cal
purificar-se portant una vida neta, pura, superadora de les tendnices materials. Si en arribar la mort,
l'nima no s'ha purificatr suficientment, en lloc de recuperar la seva llibertat divina, s condemnada a
Presocrtics Marisa
11
transmigrar cap a altres cossos d'humans i/o d'animals, fins arribar a purificar-se completament. Els
mitjans de purificaci consistien en donar compliment a una srie de preceptes prctics i en una
intensa vida terica dedicada al conreu de la matemtica. Ara b, el que els distingia de les
associacions rfiques era precisament haver assenyalat com a instrument de purificaci l'estudi de la
filosofia i de les cincies, especialment de la matemtica i de la msica. Entre ells circulaven preguntes
com aquestes: Qui s el ms savi? El nombre. Qu s el ms bell? L'harmonia. Utilitzaren dos
mitjans educatius, que desprs Plat exaltaria extraordinriament: la msica i la gimnstica: la msica
per aconseguir l'harmonia i la bondat de l'nima; la gimnstica, per aconseguir l'harmonia i la bellesa
del cos.
L'escola pitagrica era una barreja delements mstics, religiosos, amb idees poltiques molt
reaccionries i amb elements cientfics, concretament matemtics, molt perfeccionats. Sabem que en
la secta pitagrica els elements vinculats al culte dApol.lo eren molt importants. Podem considerar-los
una secta perqu barrejaven elements cientfics i religiosos i buscaven el poder poltic. A lescola
pitagrica hi havia dos nivells o graus. Per una banda, els acusmtics (eren els principiants, els que
entraven a la secta) que havien de guardar silenci durant un llarg perode (algunes fonts diuen tres
anys). Acusmtic ve d'acusmata, que significa escoltar. El segon nivell eren els matemtics, eren els
qui coneixien els secrets del grup. Aquests "secrets" estaven vinculats als nombres. Creien que els
nombres naturals tenien poders mgics i simblics.
Des del punt de vista cientfic-filosfic, els pitagrics feren avanar molt el coneixement matemtic,
per des d'un mbit estrictament filosfic sn importants en la histria del pensament perqu
intentaren trobar principis formals i abstractes de les coses i intentarenmatematitzar la naturalesa per a
la seva comprensi. Per a ells, l'arkh s el nombre i lunivers s una gran equaci. D'un Arkh fsic
milsic passem a un Arkh molt ms abstracte, teric, intel.lectual. Entenien que una cincia exacta i
rigorosa noms podia aconseguir-se mitjanant els nombres. Filolau, un pitagric, digu que "totes les
coses que podem conixer posseeixen un nombre i res no pot ser conegut ni concebut sense el
nombre". (Van descobrir el nombre Pi i tamb larrel quadrada, lescala musical i el teorema de
Pitgores). L'harmonia s filla del nombre i de la proporci numrica. L'harmonia de l'univers i el seu
carcter de "Cosmos" s el triomf del nombre i de la mesura damunt l'indefinit i l'irracional.
Els pitagrics feren avanar notablement l matemtica. Des del punt de vista estrictament filosfic, el
pitagorisme significa un nivell superior d'abstracci, un intent de trobar principis formals i abstractes de
les coses i de matematitzar la natura per a la seva comprensi. Veieren que una cincia exacta i
rigorosa noms se podia obtenir mitjanant els nombres. Totes les coses que podem conixer
posseeixen un nombre i res no pot ser concebut ni conegut sense el nombre. El nombre s all ms
savi i lharmonia s el ms bell; per lharmonia s filla del nombre i de la proporci numrica.
Lharmonia de lunivers i el seu carcter de Cosmos s el triomf del nombre i de la mesura damunt
linfinit, damunt lirracional.
El plantejament platnic dels dos mns (sensible i intelligible) est molt condicionat pel pitagorisme,
que coneixia prou b grcies als seus viatges a Siracusa (Siclia). El fet que Plat hagus creat tamb
una escola (l'Acadmia) el vincula tamb a la comunitat pitagrica.
Amb la crisi del Pitagorisme, entra tamb en crisi del tema de lArkh. LArkh sembla que no s ni un
element fsic, material, ni tampoc un element abstracte com els nombres. El pas segent en la histria
de la filosofia ser plantejar el tema del canvi des d'un un punt de vista metafsic, com ho faran Herclit
i Parmnides.

Presocrtics Marisa
12
JNICS PITAGRICS
Doctrina individual Doctrina collectiva
Exposen les teories a discussi pblica Mantenen les doctrines en secret
Naturalistes Inclouen elements mstics i religiosos
Monistes Dualistes
Cerquen lorigen de les coses Cerquen la forma o estructura de les coses
Larj s una substncia material Larj s un element formal: el nombre
Model explicatiu biolgic Model explicatiu matemtic
Aquesta que vivim s la vida autntica Transmigraci de les nimes: lautntica vida
existeix ms enll de la vida corporal
Visi utilitarista del saber: finalitat tcnica Visi contemplativa: purificaci de lnima.
Tendncies democrtiques Tendncies aristocrtiques.

7.- UN NOU PLANTEJAMENT: LA PREGUNTA PER L'SSER DE LES COSES I LA POLMICA
SOBRE EL CANVI. HERCLIT - PARMNIDES.
Plantejament anterior Plantejament dHerclit i Parmnides
Qu s la Physis? Quin s el seu Arkh? Qu vol dir que les coses sn?
Hi havia una divergncia entre aquests dos filsofs grecs a propsit del tema del moviment i del canvi
en l'sser.
Herclit es presenta com liniciador de la filosofia dialctica (que s la teoria segons la qual no hi
ha res de definitiu, tot est sempre en procs de construcci). Herclit seria el filsof que
defensar que l'sser s canvi, esdevenir.
Parmnides, en canvi, seria el pare del racionalisme radical, perqu s el primer a dir que, des del
punt de vista de la ra, el canvi s lgicament contradictori. Parmnides, en aquesta perspectiva,
ser el filsof que defensar la idea que lsser s etern, no pot canviar.
La polmica Herclit-Parmnides prov del problema dels oposats, que era com a tots aquests
autors. Aquest problema ens diu que quan una cosa s pesada, no pot ser lleugera. El mateix es pot
plantejar entre molts altres termes oposats: limitat-illimitat, esttic-mbil, recte-corb, calent-fred,
mascul-femen, etc. Aix, per exemple, si un objecte s sec vol dir que no shi pot trobar aigua.
Presocrtics Marisa
13
Segons Parmnides, els oposats sn inconciliables, hi ha una contradicci que no es pot resoldre; en
canvi Herclit creu que s possible la conciliaci dels oposats.
Herclit havia nascut a fes (una de les ciutats ms importants de l'sia Menor, actualment Turquia) i
Parmnides era dElea (Sud dItlia, molt a prop de Npols; la ciutat que avui s'anomena Vlia). No s
segur que l'un conegus lobra de laltre, tot i que eren prcticament contemporanis. Per tots dos
tenen en com lhaver estat molt influts pels pitagrics i, sobretot, per plantejar-se com a qesti
central el problema del canvi a la Natura.
En la mateixa idea grega de Physis hi ha implcita la idea de dinamis (moviment). Quan la filosofia
fracassa intentant cercar un Arkh material (un element fsic que doni estructura a la natura [aigua,
aire,..]), Herclit i Parmnides sadonen que per entendre la Natura cal plantejar-se el problema del
canvi, del moviment. La phiyis s'ha d'explicar a partir d'un concepte metafsic que s l'sser i el
canvi. Cal explicar com es produeix el canvi. Amb Herclit i Parmnides per primera vegada
apareixen dues qestions centrals de la metafsica:
1. Qu significa sser?
2. Per qu una cosa comena o deixa d'sser?
En altres paraules, Herclit i Parmnides sn els primers a qestionar-se el fet de ser (que una cosa
sigui) i el canvi (que la mateixa cosa deixi de ser). Qu vol dir comenar a sser? Qu vol dir deixar
dsser?. En plantejar-se aquesta qesti apareix el tema de l'esdevenir (paraula que significa arribar
a ser, fer-se) Lesdevenir (arribar a ser) pot ser pensat per la ra o s un fet incomprensible i
irracional?.

7.1. HERCLIT d'Efes.
Moltes de les coses que sabem sobre Herclit provenen de lhistoriador de la filosofia antiga Digenes
Laerci (epicuri grec d'poca romana) a la seva obra: Vida dels filsofs ms illustres, que constitueix
una mena de primera histria de la filosofia. Els seus contemporanis lanomenaven Herclit l'Obscur
perqu la seva filosofia s feta a base de fragments, de frases, moltes vegades de difcil interpretaci.
HERCLIT va nixer a fes (sia Menor), va viure aproximadament entre el 554 i 484 a.C. Aristtil el
considera un continuador de lEscola de Milet, perqu tamb busca un arkh. Pertanyia a una familia
aristocrtica i hauria d'haver estat basileus (governant), per va rebutjar els crrecs poltics per
dedicar-se a la filosofia. Scrates deia sobre Herclit: El que he arribat a entendre de la seva obra em
sembla genial; pel que fa al que no he ents, penso que tamb ho s, per necessitaria com a
intrpret un bon nedador de Delos [s a dir, alg acostumat a bregar amb ones molt altes i amb
corrents perilloses]. Per la seva banda, Herclit no sembla tenir cap inters per fer-se entendre i, ms
aviat, li agradava mostrar-se distint amb la massa. Se'l coneix com "Herclit l'obscur" precisament per
aix, per l'hermetisme del seu pensament.
DHerclit shan conservat noms una llarga srie de fragments (al voltant de 150) units pel tema
com de l'esdevenir. Va escriure -pels volts de lany 500 a.C- un poema que sacostuma a anomenar
Peri phses ("Sobre la naturalesa", o "Sobre la realitat"), que est dividit en tres discursos o raons:
un de general sobre totes les coses (peri pnton), un sobre poltica o ciutadania (politikon) i un de
divinitats o religi (theologikon). El va portar com a ofrena al temple drtemis. Amb Herclit la filosofia
Presocrtics Marisa
14
fa un pas en la seva maduraci en relaci als milesis i pitagrics. No hi ha cap referncia a dus ni a
orgens de dus, ni tan sols per criticar-los. Estem molt lluny del mn d'Homer.
L'arj de l'Univers: el foc. Sembla que Herclit defensava que hi havia un arkh: el foc, per el
foc no era ents com un element estrictament fsic sin que ms aviat representa un smbol. A
travs de la metfora del foc, que al mateix temps crea i destrueix la vida, est dient que totes les
coses estan perptuament en estat de canvi, de transformaci i de moviment.
"Aquest mn, el mateix per a tots els ssers, no l'ha creat cap dels dus o dels homes, sin que
sempre ha estat, s i ser foc eternament viu que s'encn amb mida i s'apaga amb mida"
(Fragment 30)
Ara b, aquesta aparent contradicci s l'harmonia dels contraris. Aquesta permanent mobilitat
es fonamenta en lestructura contradictria de tota realitat, amb la qual cosa Herclit no fa ms
que portar a lextrem la doctrina jnica dels oposats: Du s dia-nit, hivern-estiu, guerra-pau,
sadollament-fam. Canvia com el foc (Fragment 67) Malgrat tot, la contradicci engendra
harmonia, per es tracta duna harmonia oculta: lharmonia consisteix en tensions oposades,
similars a les de larc i la lira (Fragment 51). "s la mateixa cosa all que viu i all que mor, el qui
somia i el qui vetlla, el jove i el vell" (Frag, 88). El llenguatge reflecteix all que l'ull veu, per la
naturalesa de les coses (llur sser) ens dna la seva lli d'unitat.
Ara b, el ms important de la filosofia d'Herclit no s aquesta doctrina del foc, sin les seves
doctrines sobre el canvi i la manera d'entendre el conflicte mitjanant la paraula raonada (Logos).
Tot flueix (Panta rei). No hi ha res que sigui constant i el moviment s la regla o la ra com de
tot. La idea a partir de la qual s'articula la filosofia heracliteana s la de canvi. Tot canvia, tot est
sempre en moviment. Igual que el foc s creador i destructor al mateix temps, tota la vida est
plena de contrast, moviment, transformaci.
"No s possible banyar-te dues vegades al mateix riu, tocar dues vegades una substncia mortal
en el mateix estat" (Frag. 91)
Herclit recull aquesta idea de qu tot el que existeix est sempre en procs, en evoluci. La
dnamis de la Phisis s un principi etern, perpetu. A Grcia, Herclit es representava sempre a la
iconografia com un home que plorava. Per qu? Perqu precisament no hi ha res que sigui
constant, per tant no puc comprendre res. N'hi ha per plorar, perqu el canvi sembla que derrota la
ra: quan la ra vol comprendre el mn sembla que la constataci del canvi mostra que el mn s,
en realitat, incomprensible.
La guerra (polems) com a pare de totes les coses. La lluita s norma del mn i la guerra s el
pare i el rei de totes les coses". (Frag. 53) Herclit viu en el moment de les Guerres Mdiques
amb els Perses. Ciutats molt importants van ser destrudes i els seus habitants convertits en
esclaus. Herclit deixa entreveure que la guerra s la projecci a escala humana de la discrdia
del cosmos. La Phisis en el seu conjunt est perptuament en transformaci i a escala humana
aix s la guerra. Malgrat tot, la contradicci engendra harmonia: "El que s contrari arriba a
concordar, i de les discrdies sorgeix la ms formosa harmonia" (Frag. 8). Per es tracta d'una
harmonia oculta ("...a la Natura li agrada amagar-se...") i, per aix, els homes "no entenen com el
que difereix est d'acord amb si mateix: l'harmonia consisteix en tensions oposades, similars a les
de l'arc i la lira" (Frag. 51)
Presocrtics Marisa
15
Si aix s aix; si, en el fons, hi ha unitat en els contraris, s perqu una llei nica regeix el curs de
l'Univers. Hi ha una ra oculta, un Logos que tot ho unifica i orienta. Sembla que el nostre sigui un
mn atzars, contradictori, illgic, que no es deixa comprendre. Per aix s noms una dificultat
aparent; cal penetrar ms profundament amb la ra (el Logos) i entendre per qu la realitat s aix.
El Cosmos s una unitat feta de transformacions i de contrastos.
Quan escoltem el logos recollim en la paraula la significaci de les coses que estaven disperses i
allades i els donem un sentit. Per a un grec, parlar s "enraonar", buscar la ra com de les coses
i no inventar-la.
Quan diu que el canvi s Logos (frag. 72), Herclit afirma que el Logos regeix el mn. El canvi s
lexperincia primera que tots tenim i que els nostres sentits corporals recullen de lexperincia
quotidiana. El Logos, per, est ms enll de, s ms profund que la constataci del canvi. Podem
entendre la unitat (feta de contraris) com un triomf de la racionalitat que integra el-que-s-igual i el-
que-s-diferent en una sola ra.
Herclit creu que, en el fons, totes les coses sn una. La unitat existeix, per s conceptual: ning
no pot captar-la sensiblement. El que podem captar, el que ens arriba a travs dels sentits, s la
contraposici i la lluita eterna de tot amb tot. La realitat est constituda a travs de la unitat i la
lluita de contraris. Quan creiem conixer l'sser, resulta que l'sser ja ha canviat. La unitat est
feta de diversitat. La frase ms famosa dHerclit diu: Ning no pot banyar-se dues vegades
al mateix riu. Es tracta d'explicar que tot passa, tot flueix com flueixen les aiges del riu. La idea
s que, malgrat tot est fluint, hi ha, al capdavall, un sser, un riu, quelcom que roman
estable, permanent.
Unitat en la diversitat i permanncia en el canvi. Convindria no caure en una contraposici
mecnica Herclit-Parmnides perqu, en el fons, Herclit est dient el mateix que Parmnides:
que hi ha unitat, que les coses sn una. Per aquesta unitat noms la podem copsar a partir de la
diversitat. Sense l'experincia del canvi no podem entendre la unitat. Aix doncs, per entendre la
naturalesa, que se'ns havia mostrat tan catica i inestable, cal que la nostra ra coincideixi amb la
seva Ra (Logos). Sembla que el principi lgic d'intelligibilitat exigeix que una cosa i la seva
contrria s'excloguin mtuament. Herclit, per, ens mostra que no noms no s'exclouen, sin que
s'exigeixen, que no pot existir una sense l'altra, i, ms encara, que la i dentitat noms s possible
dins la contradicci. Cada parella de contraris es necessiten mtuament per a ser cada un d'ells:
no podria existir (ser) el dia si no exists la nit, ni l'hivern sense l'estiu, etc.
Per explicar el seu concepte de canvi, Herclit utilitza molt sovint jocs de paraules, retor el
vocabulari (amb un accent canvia el sentit de la paraula [la paraula Bos (vida) i Bis (arc)] - nom
de l'arc "vida", funci de l'arc "mort. Juga amb les paraules. A travs del llenguatge vol mostrar la
ironia del canvi. En un altre fragment afirma que el temps s un nin que juga a les fletxes. Ens vol
mostrar que el logos, la ra, t un aspecte datzar, de joc, de casualitat.

TEXTOS D'HERCLIT SOBRE LA UNITAT DE CONTRARIS
- Tamb cal seguir el Logos com: per malgrat pertnyer a tothom, el vulgar no deixa de viure
com si cadasc tingus una intelligncia particular (Fr. 2)
- Els contraris s'harmonitzen i de la diversitat en resulta la ms bella harmonia; tot es fa per
discrdia. (Fr. 8)
Presocrtics Marisa
16
- Els ases sestimen ms la palla que lor. (Fr. 9)
- Als qui entren en els mateixos rius els corren pel damunt aiges diferents cada vegada.
- Si no hi hagus injustcia, ignorarem fins i tot el nom de la justcia. (Fr. 23)
- Aquest mn, que s el mateix per a tothom, no el va fer cap du ni cap home, sin que fou
sempre, s ara i ser foc sempre viu, que s'encn amb mesura i s'apaga segons mesura. (Fr.
30)
- La saviesa consisteix en una sola cosa: conixer el pensament que tot ho governa. (Fr. 41)
- Baixem i no baixem al mateix riu; som i no som. (Fr. 49)
- El que s savi no s escoltar-me, sin escoltar les meves paraules i reconixer que totes les
coses sn una. (Fr. 50)
- A la Natura li agrada amagar-se
- La guerra no s noms el pare de totes les coses, sin tamb el rei de totes les coses; als uns
els mostra com a dus, als altres com a homes; mentre als uns els fa esclaus, als altres els fa
lliures. (Fr. 53)
- El cam que puja i el que baixa s un i el mateix.(Fr. 60)
- Laigua del mar s alhora molt pura i molt impura. Per als peixos s potable; per als homes s
imbevible i nociva. (Fr. 61)
- El foc viu la mort de l'aire i l'aire viu la mort del foc; l'aigua viu la mort de laire i la terra la mort
de l'aigua. (Fr. 76)
- Hem de saber que la guerra s universal, que la justcia s discrdia i que tot es fa i es
destrueix per discrdia. (Fr. 80)
- Lharmonia invisible val ms que no pas la visible. (Fr.82)
- El que hi ha en nosaltres s sempre un i el mateix: vida i mort, vetlla i son, joventut ni vellesa,
ja que el canvi de lun dna laltre, i a linrevs. (Fr. 88)
- Per aquells qui sn en estat de vetlla, hi ha noms un sol i mateix mn. (Fr. 89)
- Totes les coses sintercanvien pel foc i el foc per totes les coses, aix com les mercaderies es
canvien per or i l'or per mercaderies. (Fr. 90)
- No podem baixar dues vegades al mateix riu. (Fr. 91)
- Mhe buscat a mi mateix. (Fr. 101)
- En la circumferncia dun cercle, el comenament i el final es confonen. (Fr. 103)
- Els ulls i les orelles sn mals testimonis per als homes quan aquests tenen lnima salvatge
(Fr. 107)
- Cap dels que he escoltat no ha arribat a saber que all que s savi est separat de totes les
coses. (Fr. 108)
- s la malaltia, que fa la salut agradable; el mal que engendra el b; la fam, que fa desitjar la
sacietat, i la fatiga el reps. (Fr. 111)
- El pensament s la virtut ms alta; i la saviesa consisteix a dir coses veritables i a actuar
segons la natura, escoltant la seva veu. (Fr. 112)
- El pensament s com a tots. (Fr. 113)
Presocrtics Marisa
17
- A tots els homes els s donat de conixer-se a si mateixos i donar mostres de saviesa. (Fr.
116)
- A la naturalesa li agrada amagar-se. (Fr. 123)
- Fins i tot una poci es descompon si no se lagita. (Fr. 125)
- El que s fred es torna calent, el que s calent, fred; lhumit sec i el sec humit. (Fr. 126)
- Si hom no sap esperar, no trobar l'inesperat, ats que l'inesperat s difcil i mal d'aconseguir.
- El sol s nou cada dia.
- Els homes ignoren que all que s divergent est d'acord amb si mateix. s una harmonia de
tensions oposades, com la de l'arc i la lira.

7.2. PARMNIDES d'Elea.
Elea s una polis de la Magna Grcia, situada al sud de Npols. Actualment s'anomena Vlia. En
aquesta ciutat hi havia una escola de filosofia particularment interessada pel problema del canvi,
fundada per Xenfanes i que va tenir Parmnides com a autor ms important. L'Escola eletica es
caracteritza per una discussi amb els Pitagrics. Parmnides els criticar molt perqu defensaven
que existien tamb els nombres negatius.
Parmnides (aprox. 540-470 a.C.), va viure en aquesta ciutat i va participar en la redacci de les seves
lleis. Va gaudir d'un gran prestigi. Va exposar la seva doctrina en un Poema - Peri Fiseion ("Sobre la
Natura")- compost en hexmetres, del qual se'n conserven amples fragments, la qual cosa no lleva
que la seva interpretaci sigui difcil i insegura. Aquest poema planteja el problema de l'sser i la
impossibilitat del canvi. Parmnides planteja que el canvi s lgicament contradictori perqu
canviar s passar de ser a no ser. Per el no ser no s, per tant no podem expressar-lo. No
admet el canvi.
El Poema de Parmnides est dividit en tres parts:
a) Introducci, en qu lautor s segrestat per unes joves donzelles i portat en un carro de foc a la
presncia de la Deessa.
b) Via de la Veritat (aletheia): Es mostra aqu la via del ser, que recorre la ra o el pensament, i
arriba a la veritat.
Les tesis centrals d' aquesta via sn:
1. El ser s i el no ser no s. Per consegent, res no hi ha entre el ser i el no-ser, o que
sigui barreja d'ambds. El no sser no s; i resulta contradictori parlar duna cosa que no
s. El canvi s contradictori: esdevenir s deixar de ser i el no sser no s. Queda
negada la idea heraclitiana de l'harmonia dels contraris. Es pren partida pel monisme.
2. s el mateix ser i pensar. Noms puc pensar el que s i no puc pensar el que no s.
HI ha una identitat tan perfecte entre ser i pensar que l'sser noms es pot conixer a
travs del pensament.
D'aquestes dues afirmacions se'n deriven les qualitats i propietats del ser, que sn les
segents:
1. El ser s un, continu i masss. Entre dos ssers discontinus, o hi ha quelcom o no hi ha res; si
hi ha quelcom, hi ha sser, i, per consegent, no hi ha discontinutat, sin continutat en
Presocrtics Marisa
18
l'sser. Si no hi ha res, hi ha no sser i aleshores estam concebent el no ser com a sent, la
qual cosa s una contradicci. Per tant, el ser s tot un i masss, sense forats per on pugui
escolar-se el no sser.
2. El ser s idntic a si mateix en totes les seves parts. Com podrem diferenciar una part d'una
altra? Dues coses es diferencien quan una t quelcom que l'altra no t; per si aix que les
diferencia s quelcom, s sser,i aleshores se diferenciarien en el ser, la qual cosa s
contradictria perqu en el ser s en el que coincideixen i s'identifiquen, ats que ambdues
"sn" i sn parts del ser.
3. El ser s ingenerat i no pereix. El ser no pot nixer o comenar, ats que hauria de procedir o
de quelcom que s o del no-res. En el primer cas, no ha comenat, sin que ha continuat sent;
el segon cas s impensable perqu, com s possible que el que no s pugui donar lloc al que
s? Del no-res no surt res. Per raons semblants, el ser no pot perir: no hi ha res en ell ni fora
d'ell que pugui fer-lo perir; no s concebible que el ser es converteixi en no-ser.
4. El ser s immbil i immutable. El ser ho s tot, i res no hi ha fora d'ell. No pot canviar, perqu
aix suposaria o adquirir quelcom que no tenia o perdre quelcom que tenia, coses impossibles
segons les tesis anteriors. L'sser est, doncs, en reps etern.
Com es veu, Parmnides duu a terme en el seu poema un notable "exercici de lgica", i se separa
ostensiblement dels fsics jnics, que parlen nicament dels "ssers" i cerquen un arkh concret i
empric. Evidentment, la lgica de Parmnides no resulta massa convincent perqu noms fa
servir dos conceptes contraposats: sser i no-sser. Per, qu volia dir en realitat?
En primer lloc, sembla que es va proposar enderrocar la filosofia del seus predecessors,
especialment la dels pitagrics. Aquest s el significat que comporta la seva negaci del buit, el
temps i la pluralitat. El canvi i el moviment sn considerats illusoris.
En segon lloc, va operar amb un concepte absolutament unvoc de l'sser, com si sempre
s'aplics en el mateix sentit i no tingus en si mateix la varietat multiforme de la realitat. La seva
era, per tant, una doctrina tan rigorosament raonada com allunyada del sentit com. El mn,
segons ell l'entn, s una cosa limitada, compacta, inengendrada i imperible, i s'exclou la
possibilitat de canvis i moviments. El mn s, per tant, una mena d'"esfera ben rodona", immbil i
eterna.
D'una manera explcita s'introdueix la distinci entre veritat i aparena, veritat i opini, i s'atorga la
primacia a la ra (el que es pot pensar) en detriment de les aparences sensibles i enganyoses.
Aix sorgeix el problema del coneixement com un problema filosfic nou. Si no ens fiem de la ra,
(nica font de coneixement que t lhome), aleshores el moviment ens apareix com lgicament
contradictori. El moviment i el canvi consisteix a passar de A a no-A i la lgica ens mostra que si A
s veritat, no-A cal que sigui necessriament fals, i que entre A i no A no hi ha un terme mig. Per
tant noms ens queda un cam. L'sser s i el no sser no s. Lexperiencia no s fiable, la ra s.
* Lsser de Parmnides s...
1.-s inengendrat i indestructible. Altrament, caldria pensar que procedeix del no-sser. I ja hem dit
que aquest no s ni pensable.
2.-s indivisible. El buit que separaria les parts equivaldria al no-sser. I aix s impossible.
3.-s immbil i immutable. Si hi hagus un canvi, seria cap el no-sser. I aix s impossible.
Presocrtics Marisa
19
4.-s finit, continu. Si fos discontinu, donaria entrada al buit, i aix s impossible.
5.-s nic, una unitat. Si hi hagus una altra cosa seria el no-sser. I aix s impossible.
c) Via de lopini (doxa): Tot el que acabem de dir de lsser es contradiu amb el que ens mostrenels
sentits, que ens confirmen la varietat, la multiplicitat, el canvi constant, lesdevenir, la temporalitat...
Parmnides resol lantinmia sentits ra a favor de la ra.
Els sentits no generen veritat, sin pura opini enganyosa: la multiplicitat i el canvi que ens
mostren sn pura aparena.
Com s que les opinions enganyoses dels homes adquireixen laparena de veritat?. La idea s que el
no-sser no es pot pensar, perqu el no-ser no s possible ni tan sols dir-lo (quan dius d'una cosa que
no s, ja s... [ni que sigui en el llenguatge]).
Per a Parmnides el mn fsic i el canvi sn pura aparena. Si quelcom exists i estigus en moviment
hauria de venir del no sser i aix s absurd. Del no sser no pot venir-ne res. El moviment s pura
aparena dels sentits. Ens sembla que hi ha moviment quan ens fiem de laparena. Per creure en els
sentits, haurem de ser "tant sords com cecs, com estupefactes, gent sense discerniment, per als quals
el ser i el no ser sn considerats el mateix i no el mateix".
El principal deixeble de Parmnides fu Zen d'Elea, que va intentar demostrar la tesi de Parmnides
sobre la inexistncia del canvi amb una srie darguments lgics que reben el nom dapories (eren
raonaments que obligaven a respostes contradictries). L' aporia ms coneguda s la d'Aquil.les i la
tortuga, que s un problema de lmits sobre la infinita indivisibilitat de lespai.

8. ELS DARRERS PRESOCRTICS.
Desprs dHerclit i Parmnides, els filsofs de finals del s.VI a.C. i principis del s.V discuteixen
fonamentalment el tema del canvi.
Parmnides havia mostrat en el seu Poema que el canvi era contradictori. Els sentits corporals ens
diuen que hi ha canvi, per la ra diu que el canvi s impossible i que no es pot passar de l'sser al
no-sser. Apareix, doncs, una tensi entre la ra (el logos) i lopini (doxa). L'opini que prov dels
sentits, ens diu que hi ha canvi; per la ra ho nega.
En aquesta situaci apareixen dos grups de filsofs: els pluralistes o harmonistes i els atomistes.
En el segle V a.C. apareixen alguns filsofs que, davant la impossibilitat dexplicar amb un sol principi
la formaci de la varietat de lunivers, estableixen una pluralitat quantitativa delements que
constitueixen el cosmos. Per aquesta ra sels anomena Pluralistes. Per altra banda, tracten de
conciliar les posicions extremes que mantenien Herclit i Parmnides, i per aix se'ls coneix tamb
amb el nom de Harmonistes. Com els eleates, admeten leternitat immutable de lsser dins de cada
element (aigua, aire, terra, foc) i res no canvia en ells, simplement es barregen per tal de formar la
infinita varietat de les coses. Per, alhora, per tal que es barregin cal admetre el moviment incessant
com fa Herclit.
Presocrtics Marisa
20
Els Atomistes, en canvi, intenten respondre al problema de la contradicci en el moviment a travs de
la investigaci material. Introduiran la presncia del buit, cosa inconcebible abans en el pensament
grec.
8.1. PLURALISTES O HARMONISTES
1. EMPDOCLES d'Agrigent.
Era un metge sicili. Va nixer en la primera dcada del s. V a Agrigent, una de les ms belles ciutats
de Siclia, on devia conixer el pitagorisme i la doctrina d'Herclit, encara que ser Parmnides qui
ms l'influir. A ms, beu en les fonts mstiques de l'orfisme, la qual cosa explica que aparegui tamb
com a mag i profeta, autor de miracles i revelador de les veritats ms amagades. Tamb va ser un
metge fams i va intervenir activament en poltica a favor de la democrcia. La llegenda conta que va
morir llanant-se a l'Etna entre els anys 435-430 per purificar-se pel foc i penetrar fins al cor de la
Terra.
Seguint la tradici dels jonis, desenvolupa una explicaci de lUnivers en la que tot fenomen natural s
considerat la mescla de quatre elements o principis-arrels: aigua, terra, aire, foc. Aquests principis
sn eterns i indestructibles (com era lsser parmenidi). Totes les coses neixen per uni o separaci
daquests i la qualitat de cada objecte resideix en la proporci en qu cada un dels elements entra en
la barreja. Aquesta s produda per dues forces csmiques: l'Amor i l'Odi, que sn respectivament
el B i el Mal, lOrdre i el Desordre, la Construcci i la Destrucci.
1-- Eros --- L'amor (que s lsser), simbolitzaria les forces atractives en lunivers.
2-- Eris ---- La discrdia (que s el no-sser), simbolitza les forces repulsives de la Phisis.
Els dos principis, Eros i Eris, que sn alhora contraris i complementaris, es contraresten en la seva
tensi aconseguint lequilibri csmic. Hi ha cicles en qu domina lamor i tot tendeix a unir-se, i
daltres en qu domina lodi i tot tendeix a disgregar-se. Si el primer actus indefinidament sense trobar
oposici, tot acabaria fonent-se en un caos de confusi; si lodi treballs sense trobar en lamor un dic
a la seva acci, tot acabaria disgregant-se en un caos de dispersi.
Ambdues forces tamb lluiten en l'home, com en el cosmos. Lhome es un "microcosmos" ja que es
composa tamb daquests quatre elements: en el cos domina la terra i laigua; en lnima, laire i el foc.
Empdocles adopta una forma similar a Anaxgores en la seva explicaci del canvi, conciliant-la
tamb amb la teoria de lsser de Parmnides. El ser no pot nixer ni destruir-se; el moviment sexplica
per la combinaci dels quatre elements
2. ANAXGORES de Clazmenes.
Va nixer a Clazmenes, a la Jnia i va passar desprs a Atenes, on va trobar l'amistat de Pricles,
que es convert en el seu deixeble. El mateix Scrates va escoltar les seves llions, per, segons
sembla, en va quedar decebut. Els enemics de Pricles el van acusar d'"impietat" i va haver
d'abandonar la ciutat i retornar a la Jnia. Representa el tipus de filsof pur, nicament interessat pel
pensament i ali a tota activitat poltica.
s harmonista perqu parteix dels plantejaments de Parmnides comEmpdocles-, per, influt
tamb pe Herclit, admetr la pluralitat i la mobilitat, els canvis i les transformacionsen la realitat. Creu
Presocrtics Marisa
21
que res no neix ni mor, sin que cadascuna es composa i es descomposa de coses ja existents. Aix,
s'hauria d'anomenar rectament, al nixer, reunir-se, i al morir, separar-se" (fragm. 17)).
Formular una teoria pluralista, segons la qual els elements qualitativament diferents que entren en
la composici de les coses no poden ser noms els quatre d'Empdocles, ja que un nombre tan petit
no podria explicar la quasi infinita varietat de totes les coses. En realitat, hi ha tants elements com
realitats qualitativament diferents hi ha en l'univers, s a dir, quasi infinites, i de cadascuna hi ha
infinites partcules infinitament petites. Tot entra en la composici de tot. A aquests elements o
partcules, Anaxgores els anomena llavors (sprmata), les quals sn qualitativament diferents i
infinitament divisibles.
En totes les coses hi ha llavors de totes les coses, de tal manera que "tot s en tot". Aix s'explica que
qualsevol cosa pugui arribar a ser una altra de diferent i que si una cosa s el que s, s perqu hi
predominen les llavors corresponents. Si de l'aliment que prenem surten la sang, el cabell, els ossos,
la carn, etc. s perqu l'aliment cont, encara que no les vegem, partcules de sang, de cabell, d'os, de
carn. "Com podria nixer el cabell del que no s cabell, o la carn del que no s carn?" (fragm. 10)
Totes les coses, doncs, tenen partcules germinals semblants, a les quals Aristtil anomen
homeomeries. Cada cosa rep el seu model de ser, la seva caracterstica peculiar, la seva
denominaci del tipus d'homeomeria que hi predomina en ella. Per aix distingim unes coses de les
altres. Per no sempre fou aix. Hi hagu un temps en qu no hi havia res separat; totes les partcules
estaven barrejades en una massa homognia, inert, i per ella mateixa mai no hauria estat capa de
sortir del seu estat de reps. D'on vingu, doncs, el moviment que va comenar a agitar la massa, d'on
la fora que va comenar a agrupar les partcules germinals en proporcions desiguals en les coses
que composen en cosmos? Separat d'aquesta massa catica i en reps, existia amb plena autonomia i
poder el Nous (Esperit, Intelligncia o Ment), que no est limitat per res i posseeix total autonomia.
Aquest Esperit o Nous s el qui va introduir el moviment en el caos inert i fou separant les partcules i
ordenant les coses fins que del caos primitiu va sorgir el cosmos actual.
La importncia major d'Anaxgores est vinculada al descobriment d'una Ment o Esperit distinta del
mn inert, causa del seu moviment i de l'ordre que en ell hi descobrim. Per aquesta troballa fou lloat
tant per Plat com Aristtil.

8.2. ELS ATOMISTES.
DEMCRIT d'Abdera.
Va nixer i va viure a la ciutat d'Abdera. Molt poc sabem de la seva vida; sembla ser que, al igual que
Anaxgores, fou un home totalment consagrat a l'estudi i a la reflexi. El seu mestre va ser Leucip,
que era probablement originari de Milet, de qui sabem encara menys. Aquestes dificultats histriques
expliquen el fet que sigui molt difcil determinar quins elements del sistema atomista cal atribuir a
Leucip i quins altres a Demcrit.. Certament, aquest va ser un dels escriptors ms prolfics de
l'antiguitat. Se li atribueixen 52 llibres, tots ells perduts.
Els Atomistes sn un grup de tendncies materialistes. L'atomisme de Demcrit que fou
contemporani de Plat- representa un dels tres grans sistemes de la filosofia grega i constitueix un
dels "tipus" fonamentals d'explicaci de la realitat.
Presocrtics Marisa
22
Demcrit, com Parmnides, concep l'sser com a etern i incorruptible, idntic en substncia, per no
continu ni formant una sola unitat massissa, sin desfet en infinites partcules petitssimes i indivisibles,
que per aix reben el nom d'toms. Per tal que sigui possible la divisi o desmembrament, cal
admetre, al costat de l'sser slid i ple dels toms, el buit o no sser. (Recordem que Parmnides
havia negat el buit). Lsser s ple i slid; el no-sser, buit i subtil. Com el buit existeix tant com el cos,
sen segueix que el no-sser existeix tant com lsser.
Hi ha l' sser, que sn els toms, i el no-sser que s el buit. Els toms sn la part ms petita de la
matria ("A/tomos"-- que no t parts) i aquests toms es mouen en el buit. De tal manera que lsser i
el no-sser es necessiten mtuament. L'sser i el no-sser no sn contradictoris, sin que sn
complementaris. Els toms sn, doncs, homogenis i idntics en qualitat; tots sn de la mateixa
substncia. Essent els toms tots de la mateixa matria, es distingeixen
- pel seu tamany,
- per la seva figura, (com A difereix de N)
- per la posici i
- per l'ordre en qu estan collocats, (com AN difereix de NA)
Pel seu tamany: n'hi ha uns ms voluminosos que els altres, per fins i tot aquests de major volum no
assoleixen el lmit de la perceptibilitat sensible; tots sn igualment densos; per tant, el pes estar en
funci directa del volum. Per la seva figura: n'hi ha de rodons, d'allargats, d'angulosos, estriats, en
forma d'agulla, etc: segons la forma dominant i els intersticis buits que s'hi barregen entre ells, aix
seran les propietats fsiques dels cossos.
Els toms donen origen a lunivers agrupant-se i disgregant-se en el buit. Lunivers no s ms que les
successives agrupacions i separacions d'toms. Per explicar la formaci de les coses, posseeixen
moviment propi i espontani en totes direccions (de manera similar a com es mouen les partcules
de pols en un raig de sol). Movent-se en el buit, es topen els uns amb els altres i, en xocar, uns
reboten i surten disparats, canviant la direcci del moviment; d'altres, en canvi, s'enllacen entre ells si
llurs formes complementries ho permeten, i aix es produeix el naixement de les coses compostes.
Aquesta hiptesi atomista va tenir una repercussi molt important en la fsica del segle XIX quan es va
elaborar la teoria atmica.
Els "toms" expliquen, per tant, la multiplicitat dels ssers, el moviment i la generaci-destrucci. El
problema greu per als atomistes era explicar el moviment. Per fer-ho possible, es requereix d'un segon
"principi": el buit o "no-sser". El buit explica la multiplicitat, ja que s ell qui separa els toms; i
explica el moviment perqu si no hi ha buit no pot haver-hi topades ni desplaaments. Tot s'explica,
doncs, exclusivament "pel que s ple" i "pel que s buit", sense necessitat de recrrer a forces alienes
a la mateixa matria (de l'estil del Nous, l'Amor, l'Odi, etc.). Les topades sn fortutes, fruit d'un mer
atzar: res no obeeix a una ordenaci intelligent cap a un fi determinat. Matria (ssers o toms), buit
(no-sser) i moviment; aix s tot. Una explicaci d'aquest tipus es denominar ms endavant
"mecanicisme".
L'estudi del presocrtics tot i la manca d'informaci i el fet que algunes doctrines sn extremament
rudimentries- ha apassionat en totes les poques. Quan ens hi acostem, assistim al naixement del
pensament racional occidental (filosofia i cincia), al lent procs d'elaboraci de problemes i
conceptes. Sorgeix quelcom que es pot considerar "nou" i es comencen a marcar tamb els camins
pels quals han de continuar els filsofs posteriors.
Presocrtics Marisa
23