Anàlisi de La Tartrazina Per Espectrosòpia en UV-Visible

Grau en Enginyeria Qumica | Experimentaci en Qumica
Escola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de

Barcelona, ETSEIB.
Departament dEnginyeria Qumica
Avinguda Diagonal, 647, 08028 Barcelona
Universitat Politcnica de Catalunya, UPC.
Autors:
Joel Canosa
Adri Cans
Pau Lapiedra
Adrin Lpez

Tutors:
Montserrat Garcia
Antonio Florido
Curs 2013-2014 Q2.
G-4
ANLISI DE LA TARTRAZINA PER ESPECTROSCPIA
EN UV-VISIBLE

Anlisi de la tartrazina per espectroscpia en UV-visible

Pg.2

Els autors daquest treball autoritzem al professorat daquesta assignatura per a la difusi del material
relacionat amb el treball del curs que s'ha realitzat en el grup del que formem part.

Signatures:

Joel Canosa Planes Adri Cans Valero Pau
CarrasquerLapiedra
Adrin Lpez
Fernndez


Pg. 3

NDEX
1. OBJECTIUS ______________________________________________ 4
2. INTRODUCCI ____________________________________________ 5
2.1. Motivaci i presentaci del compost............................................................... 5
2.1. Estudis realitzats sobre la tartrazina ............................................................... 5
3. GUI DE LABORATORI: ESPECTROSCPIA EN UV-VISIBLE _____ 6
3.1. Fonament experimental .................................................................................. 6
3.1. Procediment experimental .............................................................................. 8
3.1.1. Tractament previ ................................................................................................................ 8
3.1.2. Preparaci de patrons ....................................................................................................... 8
3.1.3. Realitzaci dels espectres i regressi ............................................................................... 9
3.1.4. Material i instrumentaci utilitzats: .................................................................................... 9
3.2. Clculs i resultats ........................................................................................... 9
3.2.1. Determinaci de la massa de de tartrazina present a la mostra ...................................... 9
3.2.2. Preparaci de la dissoluci de la mostra per a 0,07 g de producte ideal .................... 10
3.2.3. Preparaci de patrons prenent com a referncia el valor ideal de la concentraci de
tartrazina .......................................................................................................................... 10
3.2.4. Interpolaci sobre la recta de calibratge ......................................................................... 10
3.2.5. Clcul del percentatge en massa inicial sobre el producte i comparaci amb el cas
ideal. ................................................................................................................................ 11
3.3. Seguretat ...................................................................................................... 11
4. CARACTERITZACI DE LA TARTRAZINA: ESPECTRES IR I RMN 13
5. REACCIONS, OBTENCI I SNTESI __________________________ 15
5.1. Reaccions dinters ...................................................................................... 15
5.2. Sntesi ........................................................................................................... 16
6. CONCLUSI DEL TREBALL ________________________________ 18
7. BIBLIOGRAFIA __________________________________________ 19


Pg.4

1. OBJECTIUS
Els objectius proposats a lhora descollir i dur a terme aquest treball sn:
Aprofundir en les tcniques analtiques al laboratori, concretament, lespectroscpia
dabsorci molecular en lUV-visible.
Collaborar amb els diferents membres de lequip, ajudant en les seves tasques i
compartint la informaci.
Aprendre a escoltar les opinions dels membres del grup, desenvolupar idees conjuntament
i dur-les a terme.
Consolidar i aplicar els coneixements prviament adquirits en altres assignatures.
Practicar lassignaci de dades en espectres IR i RMN.
Consolidar processos de sntesi orgnica estudiats.
Familiaritzar-se amb les bases de dades i els articles de rigor cientfic.
Adquirir la capacitat de triar on cercar la informaci adient segons la temtica.
Aprendre a realitzar una bona memria de treball.
Adquirir experincia en lelaboraci de treballs en equip.
Desenvolupar un anlisis dun producte comercial dinters en lactualitat.
Determinar el contingut de tartrazina en un colorant alimentari i comercial.


Pg.5

2. INTRODUCCI
2.1. Motivaci i presentaci del compost
En aquest treball analitzarem la Tartrazina, un colorant azoic sinttic molt utilitzat avui dia com a
colorant alimentari en tota mena de productes. La importncia dels colorants en la indstria
alimentria s molt gran perqu permet atreure al consumidor. En aquest cas, la Tartrazina es fa
servir principalment per donar color groc llimona o similar per tamb s molt utilitzat combinat
amb el color blau per crear diferents tonalitats de verd.
Tot i el seu ampli s, alguns estudis[1] han demostrat que la Tartrazina pot tenir efectes adversos
per la salut i com que est molt present en la nostra dieta diria creiem que s de gran inters
determinar quina quantitat hi ha en els productes que consumim ms habitualment i saber si
realment ens pot afectar negativament.
La tartrazina apareix en les etiquetes dels productes amb el codi E102 (Uni Europea) o Yellow 5
(Estats Units) i estudis realitzats han establert que la quantitat diria dingesta mxima s de 7,5
mg/Kg de pes corporal.
T un mxim dabsorbncia en solucions aquoses a 4272 nm (a pH 7 aproximadament) per
aquest motiu un bon mtode danlisi seria lespectroscpia dabsorci en el visible. La seva
absortivitat s de 420 nm.
En quant a la legislaci, la tartrazina sha prohibit en alguns pasos dEuropa com ara, Noruega. El
2008 el Regne Unit va demanar una prohibici voluntria per part de les empreses tot i que, la
majoria shi van negar. Ms tard, el 2010 la Uni Europea va ordenar collocar una etiqueta de
precauci a tots els productes que continguin colorants per advertir al consumidor que shan
associat amb la hiperactivitat i el dficit datenci dels nens.
2.1. Estudis realitzats sobre la tartrazina
Els estudis clnics realitzats sobre la sensibilitat de la tartrazina sn nombrosos i amb resultats
significatius: 4 persones de 506 malalts predisposats a reaccions allrgiques van reaccionar
positivament a la tartrazina oral (Green, 1974); un 12% de les persones hospitalitzades van
reaccionar a 160 ppm de tartrazina (Cordas, 1978) a ms, dels 664 malalts asmtics (Settipane,
1976) 50, prop del 8% van manifestar-ne intolerncia.
La tartrazina s un dels principals causants de la hiperactivitat dels nens ja que s el colorant de to
grogs ms utilitzat en sucs artificials, begudes gasoses, gelatines, conservants i caramels. Daltra
banda, tamb sha demostrat que la tartrazina actua en el cervell alterant espais sinptics, fet que
provoca falta de concentraci, somnolncia i hiperactivitat [1]. s a dir, dficit datenci.
Nombrosos experts especialitzats en el camp alimentari han arribat a conclusions que noms cal
ser un consumidor habitual de begudes gasoses perqu aquests smptomes ja es produeixin. En
el cas dun nen, si pren sucs en sobre a diari poc a poc la seva conducta anir canviant i cada
vegada li costar ms atendre a classe i quedar-se quiet (tamb pot patir intensos mals de cap).
Per tant, podem afirmar que la relaci entre el consum de colorant i laugment dels nivells
dhistamina sn directament proporcionals i a ms, dependents a la concentracions del colorant
alimentari.

Pg.6

3. GUI DE LABORATORI: ESPECTROSCPIA EN UV-VISIBLE
3.1. Fonament experimental
Lespectre electromagntic s el conjunt de totes les possibles ones electromagntiques, des de la
de major freqncia fins a la de menor freqncia. Com sobserva a la Figura 1.
Lespectroscpia dabsorci molecular en lUV-visible o espectrofotometria UV-visible s un
mtode danlisi quantitatiu, s a dir, serveix per a la determinaci de la concentraci dun
compost, segons la seva longitud dona dabsorci. La longitud dona del visible es troba entre els
780 i 380 nm i la del ultravioleta entre els 380 i 200 nm.
Aquest mtode serveix per analitzar compostos amb electrons no enllaants (n) de capa externa
delements com el nitrogen, loxigen, el sofre i els halurs. Tamb compostos que tenen electrons
no orbitals , s a dir, dobles i triples enllaos.
A partir de la quantitat de radiaci absorbida de la mostra podem saber la concentraci del
compost mitjanant lequaci emprica de Beer-Bouguer-Lambert (Figura 2):

A=bc on
A = absorbncia
= absortivitat molar [l/cmmol]
b = cam recorregut [cm]
c = concentraci de solut [mol/l]

La molcula que analitzarem en aquest treball es tracta de la molcula de Tartrazina, un colorant
present en molts aliments de la nostra vida diria, com ja hem anomenat anteriorment.
Figura 1: Espectre electromagntic
Figura 2: Llei de Beer-Bouguer-Lambert

Pg. 7

Aquesta molcula t electrons no enllaants de capa externa, com per exemple els de loxigen i, a
ms a ms, est formada per cicles i dobles enllaos, . Entra dintre del grup dels colorants azoics
(R-N=N-R') que contenen el grup azo, i s un compost molt estable degut a la deslocalitzaci
electrnica ocasionada pels anells aromtics de la seva estructura. Aquesta mateixa
deslocalitzaci s la que dona coloraci al compost. De manera que lanlisi de Tartrazina
mitjanant lespectroscpia dabsorci molecular UV-visible s ladequada per saber la
concentraci daquest compost en el colorant de la paella.
Per incidir llum a la mostra utilitzarem una lmpada incandescent de filament de tungst [2].
Aquesta lmpada produeix una radiaci til en linterval de 320 a 2500 nm. Com que la nostra
mostra absorbeix dins daquest interval (420 nm), aquesta lmpada s ladequada.
El pH sempre sha de controlar ja que hi ha espcies que per exemple lcid absorbeix en el rang
de longituds dona que hem determinat per treballar per en canvi la base conjugada no absorbeix.
En aquest cas haurem de modificar el pH per tal dobtenir tota la mostra en forma acida.
Un altre efecte del pH s laparici dun punt isosbstic. A causa de la gran influncia que causa el
pH en lanlisi de la mostra, tal i com sobserva a la Figura 4, s necessari tenir controlat el pH en
tot moment, o com a mnim, saber el seu valor.

Figura 3: Estructura molecular de la tartrazina.
Figura 4: Variaci dels espectres dabsorci de la tartrazina en
funci del pH; 1) interval comprs entre 1,0 i 9,1 unitats de
pH 2) pH 9,6-3 3) pH 10,0 4) pH 12,6

Pg.8

3.1. Procediment experimental
Aquest procediment sha escrit considerant que a la mostra noms hi ha tartrazina i no es dona
cap efecte matriu (cap superposici dels espectres dabsorci).
Lobjectiu consisteix a determinar la concentraci de tartrazina en un colorant de paella.
Aquests colorants venen en forma duna pols de color taronja, que bsicament contenen un 14 %
en tartrazina (E-102), sals i farina de blat de moro.
3.1.1. Tractament previ
Primerament necessitem preparar una dissoluci de lanalit per tal de realitzar lanlisi quantitatiu.
Inicialment es pesa la massa de mostra que es necessita (venen determinats pel volum de la
dissoluci i la concentraci daquesta) amb un vidre de rellotge i en un vas de precipitats safegeix
aigua destillada i les pols, sagita amb una vara de vidre fins que estiguin dissoltes i safegeix tot a
un matrs aforat. Desprs dagitar i deixar reposar durant aproximadament un minut, senrasa el
matrs a laltura dels ulls per evitar lerror de parallaxi i desprs de tapar-lo sagita.
3.1.2. Preparaci de patrons
En principi la idea seria partir duna dissoluci patr de 35 ppm [3]. Si es disposa de vasos de
precipitats de ms de 100 ml, es pesen 0,5 g de tartrazina en pols i es posen en un vas de
precipitats, afegim aigua destillada i agitem (la tartrazina s soluble en aigua).
Una vegada fet aix, ho passem amb una pipeta a un matrs aforat de 100 ml i lenrasem amb
aigua destillada evitant l'error de parallaxi. Fem una dissoluci d1/20 per diluir-ne lelevada
concentraci (de 700 ppm a 35 ppm; consultar 3.3.2.). A partir daquesta primera dissoluci patr,
podem preparar dissolucions de 10, 12, 14, 16 i 20 ppm. Cal considerar que la concentraci de
l'analit s'ha de trobar dintre del rang de linealitat, per tant els patrons es preparen considerant que
l'absorbncia de l'analit hauria de trobar-se compresa entre les absorbncies de les dissolucions
patr, no per sobre ni per sota.

Figura 5: Longituds dona de mxima absorbncia de la tartrazina a lUV (esquerra) i
al visible (dreta) amb diferents concentracions [6]

Pg. 9

3.1.3. Realitzaci dels espectres i regressi
Abans de tot cal trobar la longitud dona de treball, que ser a la qual ms tard ser mesurada
labsorbncia; realitzem un espectre amb una de les solucions patr preparades i determinem on
es troba el mxim dabsorci en el visible, a la Figura 5 podem observar que aquest mxim es
troba al visible, a 420 nm aproximadament.
Primerament sha de realitzar el blanc de la cubeta de quars que sutilitzar per la nostra mostra i
el dissolvent, que en aquest cas ser aigua destillada. Somple daigua destillada la cubeta de
quars amb una pipeta Pasteur. Sense tocar la zona on lespectrofotmetre incidir llum a la cubeta
(agafar-la pels costats amb el dit ndex i el polze), es colloca la cubeta dins de lespectrofotmetre
per fer la correcci de la lnia de base seguint el manual dinstruccions.
Un cop acabada la mesura del blanc, es treu la cubeta amb aigua destillada de laparell i es buida.
A continuaci safegeix la primera dissoluci patr i sintrodueix a l'espectrofotmetre perqu
mesuri la seva absorbncia a la longitud d'ona seleccionada. Sanota l'absorbncia. Es repeteix el
mateix per la resta de patrons preparats. Amb els valors d'absorbncia registrats i les
concentracions dels patrons preparats, es construeix la recta de calibrat i es troba lequaci de la
recta per regressi.
Es mesura amb lespectrofotmetre labsorbncia de la mostra. El millor s fer repeticions de la
mesura de la mostra (M1,M2,...) i desprs calcular-ne la mitjana.
Per tal de poder determinar la concentraci de tartrazina a la mostra es necessita construir una
recta de calibratge fent servir la relaci lineal existent entre la concentraci i labsorbncia a travs
de lequaci de Lambert-Beer. La interpolaci es troba descrita en el subapartat 3.2.4.
3.1.4. Material i instrumentaci utilitzats:
Per realitzar aquest experiment, necessitarem el material segent:
Espectrofotmetre
Cubeta
Vas de precipitats (50ml)
Matrassos aforats (25ml)
Pipeta Pasteur
Pipeta (10ml)
Pipa o pera
Vas de precipitats de 600ml per residus
Aigua destillada
Ordinador
3.2. Clculs i resultats
3.2.1. Determinaci de la massa de de tartrazina present a la mostra
Suposant que els valors indicats a letiqueta fossin totalment certs:

Multiplicaci per 0,14 considerant que es t un 14% en pes de tartrazina (valor de letiqueta).

Pg.10

M
Tot
s la massa pesada amb la balana analtica.
Suposant que sagafen 0,5 g de mostra i sabent que el pes molecular de la tartrazina s de 534,36
g/mol (PM
Tartrazina
), donarien 1,31x10
-4
mols de tartrazina. Si no es multiplica pel pes molecular hi
hauria 0,07 g de tartrazina en la mostra.
3.2.2. Preparaci de la dissoluci de la mostra per a 0,07 g de producte ideal
La concentraci (en ppm) de tartrazina vindria definida per:

On m
Tartrazina
sn els mg de tartrazina que shaurien afegit i V s el volum del matrs aforat en L.
En el cas de 0,07 g de tartrazina i suposant que es disposa dun matrs de 100 mL, la
concentraci de tartrazina a la dissoluci seria idealment de 700 ppm (=1,31x10
-3
M). Seria
convenient diluir la tartrazina en una proporci d1 a 20 per obtenir una concentraci de 35 ppm.
3.2.3. Preparaci de patrons prenent com a referncia el valor ideal de la concentraci
de tartrazina
Una vegada es disposa del valor orientatiu trobat al subapartat anterior, noms s necessita
preparar patrons amb concentracions semblants (superiors i inferiors) que defineixin clarament el
tram de la recta, per posteriorment poder realitzar la interpolaci lineal. Suposant una concentraci
danalit de 35 ppm, es podrien preparar dissolucions de 10, 12, 14, 16 i 20 ppm.
Es pipetegen els volums necessaris del patr C des d'un vas de precipitats a un matrs aforat d'un
volum determinat V
2
. El volum de patr C que sha de pipetejar depn de la concentraci de la
dissoluci que es vol preparar i del volum final d'aquesta.
Per la preparaci de solucions patr o la diluci de la soluci problema:

V
1
s el volum que shauria de pipetejar inicialment.
V
2
s el volum del matrs aforat on es vol preparar la nova dissoluci diluda (100 ml).
C
1
i C
2
sn respectivament la concentraci inicial de tartrazina (35 ppm) i la final.
C
2
(ppm) 10 12 14 16 20
V
1
(ml) 28,6 34,3 40 45,7 57,1
3.2.4. Interpolaci sobre la recta de calibratge
Expressi de lequaci de Lambert-Beer:
[]
Interpolaci:
[]

La interpolaci tamb es pot fer grficament.

Pg. 11

3.2.5. Clcul del percentatge en massa inicial sobre el producte i comparaci amb el cas
ideal.
Primerament cal desfer qualsevol diluci que shagi realitzat:
[]
[]

El percentatge en massa real seria (suposant totes les concentracions en ppm):

[]

La massa de producte considerada en grams

t
0,025,N-1
s una t de Student amb N-1 graus de llibertat i una rea de una sola cua de 0,025
s s la desviaci mostral, N s el nombre de vegades que hem repetit la determinaci de la
concentraci, s la mitjana dels percentatges de tartrazina obtinguts.
3.3. Seguretat

Nom del producte: Tartrazina (E-102)
Nom sistemtic del producte: Trisodi 5-hidroxi-1-(4-sulfonatofenil)-4-(4-sulfonatofenilazo)-5-
pirazolona-3-carboxilat)
No CAS: 1934-21-0 Frmula molecular: CHNNaOS
Presentaci: Pols o granulat de color taronja- groc utilitzat per donar color a diferents productes
alimentaris. La seva tonalitat varia segons la concentraci [4]:

Figura 6: Intensitat del color del colorant amb la concentraci
Punt de fusi: >300C Densitat: ~1,04-1,06 g/cm
3

Propietats cid-base (pka, pkb): 9.5
Solubilitats:
En aigua (25C): 14 g/100 mL
En propilenglicol (25C): 7 g/100 mL
En alcohol: Insoluble
Pictograma de seguretat:

Figura 7: Atenci

Pg.12

Perills: Pot provocar una reacci allrgica a la pell com angioedema, asma, urticria i shock
anafilctic. Cal administrar-la amb precauci a pacients amb fenilcetonria ja que aquest es
metabolitza amb la fenilalanina i pot causa toxicitat. A ms, a les persones que sn intolerants als
salicilats (aspirina, fruites...) la tartrazina indueix a smptomes dintolerncia. Tamb la tartrazina est
relacionada directament en la incidncia en els nens dels trastorn del dficit datenci per hiperactivitat
(TDAH).[4]
Impacte sobre el medi ambient i residus: s txic per les dfnies i altres invertebrats aqutics.
(CE50 Dfnia 5716,55 mg/l 48 h )
Traslladar els residus sobrants i les solucions no aprofitables a una companyia dabocaments
acreditada.
Dissoldre o mesclar el producte amb un solvent combustible i cremar-lo en un incinerador apte per
productes qumics i que disposi dun post-cremador i netejador.
Lmits dingesta diria: Mxim de 7.5 mg/kg de pes corporal.
Altres dades dinters: Usar guants de protecci. No respirar-ne la pols [4]. En cas dhaver-nhi
inhalat, cal que la persona es mogui a laire lliure. Si hi ha hagut contacte amb els ulls cal rentar-sels a
fons amb aigua abundant durant 15 minuts com a mnim.
Possibilitat de sensibilitzaci per inhalaci i per contacte amb la pell. No respirar-ne la pols. Utilitzar
indumentria i guants de protecci adequats. En cas daccident o malestar, acudir immediatament al
metge ( si s possible mostra-li letiqueta del producte).


Pg. 13

4. CARACTERITZACI DE LA TARTRAZINA: ESPECTRES IR I RMN
En aquesta part, sinclouen els espectres dRMN i dIR de la tartrazina. En la Figura 8 es mostren
uns pics molt pronunciats per la zona de desplaaments qumics on solen haver-hi els protons dels
aromtics (B,C,D,E), i un pic a 19 ppm (A).

Lespectre IR del compost (Figura 10) mostra una banda molt pronunciada a aproximadament
3420 cm
-1
que correspon possiblement a l amina secundria, tot i que ens s molt difcil identificar
els grups funcionals corresponents a les taules.
Figura 8: Espectre RMN de la tartrazina, amb taula de tipus dhidrgens, els
acoblaments (int.) i els seus desplaaments qumics.

Pg.14

Figura 9: Espectre IR de la tartrazina.

Pg. 15

5. REACCIONS, OBTENCI I SNTESI
5.1. Reaccions dinters

A partir de la tartrazina es poden obtenir productes dinters per a processos industrials o per a
reaccions en el laboratori. Com per exemple, lanilina,(Figura 11) que s utilitzada per fabricar una
amplia varietat de productes com ara: pintures sinttiques, productes qumics agrcoles,
antioxidants, etc.
En lestructura de la tartrazina sobserva un grup carboxilat de sodi que, amb una hidrlisi (excs
daigua) podria donar lloc a una reacci desterificaci de Fischer invertida amb la conseqent
formaci dun cid carboxlic i dhidrxid de sodi. Tot i aix, el principal obstacle daquesta reacci
seria la formaci dun intermedi tetradric: el grau de substituci i el volum dels substituents (en el
cas de la Tartrazina, elevat) provocaria una velocitat de reacci lenta que dificultaria que es
produs lequilibri entre lester i laigua amb lalcohol i lcid.
Figura 10: Obtenci de lanilina a partir de tartrazina.

Pg.16

Tamb es pot obtenir oxalat de dietil i acetat detil, (Figura 12). Aquest ltim sutilitza en la industria
dadhesius, en lelaboraci de cuir artificial, com a dissolvent en lelaboraci de compostos
explosius, etc.
5.2. Sntesi
Actualment, existeixen principalment dos tipus de sntesis per aquest colorant, un que sutilitza en
la indstria alimentria i laltre en la indstria txtil per tenyir la llana. Nosaltres noms ens
centrarem en el primer cas. Tot i aix, els dos mtodes tenen un origen com, el seu producte
primari s el quitr dhulla, que s una fracci originada de lescalfament del carb bitumins i
cont una barreja daromtics, bases nitrogenades i fenols.
Figura 11: Obtenci doxalat de dietil i acetat detil a partir de tartrazina.[7]

Pg. 17

La tartrazina es prepara fent reaccionar dues molcules de la sal de sodi de lcid p-
hidrazinobenzensulfnic amb una molcula dcid dioxisuccnic (Error! Not a valid bookmark
self-reference.). Inicialment es realitza un atac nucleoflic sobre els carbonils de les cetones de
lcid dioxisuccnic per part de les amines de les altres dues molcules. A la vegada, una de les
molcules de lcid p-hidrazinobenzensulfnic reacciona tamb amb el grup OH del dioxisuccnic.
Aix comporta una prdua de 3 mols daigua i una formaci de grups semblants a les imines.
A continuaci, la macromolcula experimenta un conjunt dequilibris en els quals els dobles
enllaos es van traslladant entre els nitrgens i carbonis centrals en busca duna conjugaci que
nafavoreix la seva estabilitat. Finalment, sacaba convertint en la Tartrazina.

Figura 12: Sntesi de la tartrazina [5]

Pg.18

6. CONCLUSI DEL TREBALL
En primer lloc, la realitzaci daquest treball ens ha perms relacionar lanlisi de la concentraci
dun compost emprat en la vida real (la tartrazina) amb les tcniques analtiques estudiades i aix
poder-ne aplicar la seva utilitat.
Malgrat les dificultats a lhora dobtenir els resultats de lexperiment pel fet de no poder analitzar
aquest producte al laboratori i poder-ne obtenir resultats concrets, ens ha ajudat a millorar la nostra
capacitat de cercar informaci sobre tractaments que shan realitzat a la tartrazina com a resultat
daltres recerques cientfiques. Aix doncs, la seva interpretaci ha estat crucial a lhora d afermar
conceptes apresos a les assignatures impartides a lETSEIB de qumica orgnica, qumica
analtica i experimentaci en qumica per poder arribar a suposar resultats coherents i arribar a una
concentraci de tartrazina que es pot correspondre perfectament amb la realitat.
PAU COMENTAR QUE SIGNIGICA
A ms, amb la realitzaci daquest treball hem aconseguit coordinar la nostra forma de treballar en
equip i millorar gradualment la comunicaci entre els quatre membres del grup, distribuint i
assignant de manera eficient la feina de cada company i complementant la informaci daquests
amb aportacions individuals que en el seu conjunt contribueixen a donar una major riquesa i rigor
cientfic al projecte. Tamb, ens ha calgut informar-nos sobre quines son les pautes bsiques de
redacci dun text cientfic dins del camp de la recerca i aix coneixen la seva elaboraci.
Aix doncs, la simulaci terica duna cas hipottic danlisi ens ha perms reafirmar
lespectroscpia UV-visible com un bon mtode per dur a terme la quantificaci daquest compost
pel procediment descrit (en el producte tractat), amb un error de determinaci de la concentraci
de tartrazina relativament petit obtenint lespectre dabsorci adequat, calculant la recta de
calibratge amb lordinador i interpolant labsorbncia de la mostra.


Pg. 19

7. BIBLIOGRAFIA
[1] E. Panel, N. Sources, and F. Ans, Scientific Opinion on the re-evaluation
Tartrazine ( E 102 ) 1, vol. 7, no. 11, 2009.
[2] G. D. Christian, Qumica analtica, 6th ed. Limusa, 2009.
[3] K. Derya, Spectrophotometric Determination of tartrazine, Riboflavine and
Carmoisine in Drinks by Zero-order Spectrophotometric Method using
Determinant Calculation and First Derivative Spectrophotometric Method,
Asian J. Chem., 2005, 17(2), pp 743-754. [Online]. Available:
http://www.asianjournalofchemistry.co.in/user/journal/viewarticle.aspx?ArticleI
D=17_2_17. [Accessed: 21-May-2014].
[4] ACOFARMA, Ficha de Datos de Seguridad Denominacin: Tartracina.
[Online]. Available: http://www.acofarma.com/admin/uploads/descarga/2120-
2ad2fc76c608a9dc39045744ea27f9a0752fa530/main/files/Tartracina.pdf.
[Accessed: 14-Mar-2014].
[5] Synthesis of dye Dr . N . K . Patel Natubhai V . Patel College of Pure & Applied
Sciences B . Sc . Semester VI Industrial chemistry / Industrial chemistry (
Vocational ) US06ICH01 / US06CICV01: Dyes and intermediates, pp. 17.
[6] Voltammetric and Spectrophotometric Studies on Tartrazine- a Food Colorant.
[Online]. Available:
http://www.chem.uw.edu.pl/chemanal/PDFs/1996/CHAN1996V0041P00855.pdf
. [Accessed: 26-Mar-2014].
[7] S. S. Chadwick, Ullmanns Encyclopedia of Industrial Chemistry, Reference
Services Review, vol. 16, no. 4. pp. 3134, 1988.

Anàlisi de La Tartrazina Per Espectrosòpia en UV-Visible

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Anàlisi de La Tartrazina Per Espectrosòpia en UV-Visible

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Grau en Enginyeria Qumica | Experimentaci en Qumica

Escola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de

Você também pode gostar