ALIMENTACI I MALALTIES A

L'EDAT MITJANA
ltimes tendncies en Arqueologia Medieal
ESTELA A!ME"IC# MI"ACLE
$A%IE" %ELASC& "&%I"A
1
INDE$
1. Introducci............................................................................................................p.3
2. L'alta Edat Mitjana..............................................................................................p.3
2.1. Els sistemes alimentaris......................................................................................p.4
2.1.1.El senyorial................................................................................................................p.5
2.1.2. L'eclesistic...............................................................................................................p.5
2.1.3. El camperol...............................................................................................................p.6
3. La Baixa Edat Mitjana.........................................................................................p.7
3.1.Dels canonges i les miserabiles personae............................................................p.8
3.2. El concepte de pobresa en l'Edat Mitjana...........................................................p.8
3.3. L'atenci al pobre...............................................................................................p.
3.4.L'e!emple de la "ia #lmoina de Lleida...............................................................p.
3.5. #liments o$erts per l'#lmoina catedralicia.......................................................p.1%
4. El rebost i la taula dels frares barcelonins al 14..........................................p.11
4.1. El rebost............................................................................................................p.11
4.2.La ta&la..............................................................................................................p.11
!. Les fonts ar"ueol#$i"ues....................................................................................p.11
5.1. 'esal() *irona..................................................................................................p.12
5.1.1. La flora i l'estudi carpolgic..................................................................................p.12
5.1.2. L'estudi faunstic.....................................................................................................p.13
5.2. L'Es+&erda........................................................................................................p.14
5.2.1. L'anlisi paleocarpolgica.....................................................................................p.14
%. Les &alalties pro'ocades per l'ali&entaci a l'Edat Mitjana........................p.1%
6.1. Les malalties dels rics......................................................................................p.16
6.1.1. L'obesitat.................................................................................................................p.1,
6.1.2. L'artritis nica o la gota.........................................................................................p.18
6.1.3. !steomielitis...........................................................................................................p.1
6.2. Les malalties dels pobres..................................................................................p.2%
6.2.1. L'an"mia..................................................................................................................p.2%
6.2.2. #a$uitisme i !steomalcia.....................................................................................p.2%
6.2.3. %&itaminosis ' o escorbut.......................................................................................p.21
6.3. Malalties m-s com&ns......................................................................................p.22
6.3.1. Les caries................................................................................................................p.22
6.3.2. (eriodontitis.............................................................................................................p.23
7. (onclusions.........................................................................................................p.23
). Biblio$rafia.........................................................................................................p.2!
2
'( INT"&D)CCI*
.ist/ricament alimentaci i malalties 0an anat i 1an de la m2 . En el treball +&e a contin&aci &s
presentem) 0em analit3at la sit&aci) e1ol&ci i la relaci e!istent entre l'alimentaci i les malalties a
l'Edat Mitjana.
"er a realit3ar4lo 0em &tilit3at $onts bibliogr2$i+&es) ar+&eol/gi+&es i iconogr2$i+&es. 5s &n tema
+&e 0a estat poc treballat) disposem d'&na +&antitat important d'in$ormaci a ni1ell doc&mental)
per/ molt poca a ni1ell ar+&eol/gic.
"roposem a+&est tema en considerar4lo important per l'impacte social) c&lt&ral i econ/mic +&e
prod&ei! en les societats de totes les 6po+&es. 7&6) +&an i com menja1en els di$erents estaments
socials a l'Edat Mitjana) els pobres) el camperols) els clerg&es i els nobles8 i els e$ectes +&e ai!/ els
pro1oca1a en la se1a sal&t) tant per la manca en alg&ns casos) com per l'e!c-s en d'altres.
La &tilit3aci de l'alimentaci com a eina de control i prestigi per part) $onamentalment) de la
noblesa. Els can1is alimentaris e!perimentats entre l'#lta i la 'ai!a Edat mitjana. 5s d'ai!/ +&e
tracta en ess6ncia el nostre est&di.
+( L'ALTA EDAT MITJANA
#mb la con+&esta de 'arcelona l'an9 8%%) i despr-s dels acords s&bscrits pels carolingis amb els
omeies cordo1esos) es crea l'2mbit espacial de la :atal&n9a ;ella. D&rant el darrer +&art del segle
<=) arre& de l'>ccident) les romp&des)e!plotaci de no1es 2rees de conre&) a1ancen a costa de
boscos i d'erms) crei! la prod&cci agr2ria) es reacti1en els circ&its mercantils) la ci&tat rec&pera
protagonisme. Entre ambd&es dates) :atal&n9a 1i& &n a&ge de les com&nitats aloeres com a
conse+?6ncia del protagonisme del petits camperols en el proc-s de repoblaci.
Mapa de :atal&n9a s. =<
3
La doc&mentaci d'a+&esta 6poca respecte a la dieta dels di$erents estaments socials -s molt
escassa) per/ a partir de l'est&di de les relacions de propietat) de prod&cci i distrib&ci 0i podem
in$erir &na apro!imaci. La doc&mentaci altmedie1al ens in$orma de la realitat paisatg@stica) les
estr&ct&res prod&cti1es i les relacions e!istents entre les persones) d'a+&esta manera esde1- &na $ont
indirecta per/ 1al&osa per tal d'est&diar la 0ist/ria de l'alimentaci.
Els plantejaments a&t2r+&ics +&e regien ales0ores la majoria de les e!plotacions i la marginalitat
$&ncional del mercat) permeten considerar la prod&cci i el cons&m com a dos $en/mens molt
propers) dins del marc de les &nitats prod&cti1es. L'economia de les terres del nord4est penins&lar
esta1a basada gaireb- en e!cl&si1itat en el sector primari) sit&ant4se inicialment l'e!plotaci dels
erms per dam&nt de l'e!plotaci agr2ria pr/piament dita. Es prod&ei! la concentraci de bona part
de la poblaci) per raons de seg&retat) a les terres altes) les e!plotacions tenen &n car2cter m-s
ramader +&e agrari. Els boscos) els llacs) els ri&s sn importants $onts de rec&rsos alimentaris per
amplis sectors de la poblaci.
Miniat&ra s. <===
:ada estament social desen1ol&pa &n sistema alimentari $orAa 1ariat) combinant els aliments
d'origen 1egetal amb els de proced6ncia animalB els cereals) els lleg&ms i el 1i amb la carn) el pei! i
el $ormatge. La carn pro1- de la caAa i de la ramaderia) present en totes les e!plotacions) $ins i tot
en les m-s petites. L'ab&nd2ncia d'abstin6ncies propicia1a &n inter6s especial al pei!) al $ormatge i
als o&s) aliments de cons&m obligat els nombroses dies de magre. El blat $eia c&rt i en el pa de la
major part de la poblaci 0i entra1en cereals sec&ndaris) s6gol i ordi. Entre les lleg&minoses) $ont
important de proteCnes) 0i prepondera1en les $a1es. El 1i) rec&rs complementari d'0idrats de carboni)
$ig&ra1a en la dieta de totes les classes socials) incloses les m-s pobres. Els r6gims diet6tics d&rant
l'#lta Edat Mitjana a :atal&n9a es caracterit3a1en per la se1a 1arietat i e+&ilibri) malgrat e!istir ja
$ortes di$er6ncies en l'alimentaci dels di$erents estaments socials.
+( '( ELS SISTEMES ALIMENTA"IS
Deia &na dita medie1alB )Els senyors mengen $uan &olen* el mon+os $uan toca i els pobres $uan
poden,.
1
En la societat altmedie1al l'alimentaci era &n dels elements m-s importants a tra1-s del +&al els
estrats dominants de la societat 0i mani$esta1en la se1a s&perioritat.
1( L',ome corrent- sota la in.luncia dels ascetes mon/stics- consideraa a l'Alta Edat Mit0ana- que l'e12iaci3
dolorosa era l'4nica ia e.ica5 2er a la remissi3 dels 2ecats(
4
+( '( '( El sen6orial
La distinci social es re$lectei!) en primer lloc) en la +&antitat de +&e1i&res de +&6 &n disposa. Les
classes altes es caracterit3en pel $et +&e sempre mengen molt) i per a ells representa &n sen9al de
$orAa) de sal&t) de prestigi i de noblesa. "er/ la preemin6ncia social no nom-s es mani$esta per la
+&antitat d'aliments de +&6 es disposa) sin tamb- de la se1a +&alitat. Els estaments socials
pri1ilegiats mengen sobretot carn) oc&pant la caAa major &n lloc preeminent) ben assonada amb
condiments i esp6cies) malgrat +&e ai!/ li pro1o+&i) a la llarga) obesitat) 0ipertensi) etc.
L'aristocr2cia altmedie1al obtenia directament el gros dels +&e1i&res +&e integra1en la se1a dieta
0ipercal/rica dels erms) de les 1in9es i dels 0orts) &na altra part important era aportada) en concepte
de cens) pels pagesos +&e conrea1en les tinences. Les esp6cies) la sal i el 1i de +&alitat eren
ad+&irides al mercat.
+( '( +( L'eclesi/stic
Entre els an9s 8%% i 1%8% emergei! &n altre model de comportament) el mon2stic) amb &na escala
de 1alors $orAa di$erents dels de l'aristocr2cia. Degons les pa&tes de cond&cta monacal) l'a&steritat
aliment2ria constit&ei! &na pro1a d'&n $erm control de les necessitats del cos pels imperati&s morals
de l'2nima*1+) el dej&ni i l'abstin6ncia sn dos dels 1alors monacals cla&s. Eecomanen la sobrietat i
l'a&tocontrol) ai!@ com abstenir4se de la carn) +&6 considera1en $ont de conc&pisc6ncia) i cons&mir
1egetals) s@mbol de p&resa. La dieta mon2stica inclo& com a components b2sics les 1erd&res) els
lleg&ms) el pa) les $r&ites) l'oli) i el pei!) acompan9ats de poca aig&a i men9s 1i. Fn r6gim $r&gal i
1itaminat) pobre en l@pids i gl(cids) i mancat de pr/tids.
Les $eines del camp oc&pen &n lloc sec&ndari en les tas+&es dels monjos. 7&i omplen amb la se1a
$eina els graners i els cellers sn els dom6stics laics) els escla&s de les reser1es i les $am@lies
pageses de les tenences. Els monjos es limiten a gestionar el patrimoni. Els monjos) $ins ben entrat
el segle <= es mantindran $idels al sistema alimentari prescrit) de la 'ai!a #ntig&itat i l'#lta Edat
Mitjana) per Dant 'enet) a&gmentant grad&alment la magnit&d de les racions. La se1a dieta consistia
en &na estreta gamma de +&e1i&res ordinaris) entre els +&als prepondera1en els de proced6ncia
1egetal.
Miniat&ra
L'esc2s cons&m de carn i de deri1ats de la llet) coarta el desen1ol&pament de les acti1itat ramaderes
a les rodalies) on prosperen) en can1i) els camps de cereals) les 1in9es i els 0orts. Dintre d'&n
conte!t en +&6 preponderen arre& les acti1itats sil1o4pastorils) els monestirs es con1ertei!en en
illots d'acti1itat agr2ria. Els canonges reg&lars ga&dien d'&na dieta interm6dia entre l'ab&ndosa i
5
c2rnica de l'aristocr2cia i l'e!ig&a i 1egetariana dels monjos.
El r6gim alimentari espec@$ic dels clerg&es
2
consistia en dos 2pats) l'&n al migdia i l'altre a l'0ora
bai!a. El dinar es compondr2 d'&na sopa de 1erd&res i &na s6mola de cereals) &n tall de carn)
g&arnici i tres copes de 1i. El sopar) men9s copis) consistir2 en &n tros de carn o &ns altres
aliments no e!plicitats i d&es copes de 1i. Els dies d'abstin6ncia es s&bstit&ir2 la sopa de 1erd&res
per &n c&inat de lleg&ms secs) i la carn per &n boc@ de $ormatge) i +&an ai!/ sig&i $actible per pei!)
tot mantenint inalterats els restants components de totes d&es menjades.
+( '( 7( El cam2erol
# la :atal&n9a ;ella) el clima) i &na colonit3aci recent 0i a$a1orien els models d'e!plotaci sil1o4
pastoral) el paper de re$&gi +&e es 1a desen1ol&par arran de la con+&esta isl2mica de la "en@ns&la
=b6rica increment2 l'oc&paci del s/l a les contrades m&ntan9en+&es) a1anAant40i les romp&des. Els
camperols ales0ores nom-s tenien $2cil acc-s als cereals sec&ndaris) men9s pobres en calories +&e
el blat per/ $orAa men9s e!igents. Mentre +&e el $orment es conrea1a a les planes assolellades) i
amb s/ls potents i ben drenats) l'ordi) el s6gol i la ci1ada prospera1en a les terres $redes i 0&mides
de les m&ntan9es. El pa dels pagesos era) pertot arre&) de mestall) amb &n conting&t de blat +&e
dismin&Ca en $&nci de l'altit&d. Els cereals sec&ndaris sn m-s digeribles c&inats +&e pani$icats) $et
+&e e!plica +&e els camperols $essin de les $arinetes) re$orAades amb petites +&antitats de carn i
moltes d'altres 1iandes) el centre del se& sistema alimentari.
Els lleg&ms secs) rics en proteCnes i en minerals) desen1ol&pen en la dieta camperola &n paper molt
important) encara +&e in$erior al dels cereals) els m-s cons&mits sn les $a1es i els p6sols. Els
pagesos compartei!en tamb- amb els monjos el g&st per les 1erd&res8 disposen sempre) al costat de
la casa) d'&n 0ort) on conreen cebes) cols) alls) porros) carabasses i naps. Les 0ortalisses $res+&es
asseg&ren als camperols) amb els $r&its sil1estres) &na aportaci m@nima de 1itamines.
M-s escad&ssera seria la pres6ncia de l'a1iram en els men(s dels estaments bai!os r&rals. La
necessitat d'&n apro1isionament m@nim d'o&s) i el $et +&e &na part de les a&s de corral els era
sostreta peri/dicament pels sen9ors) mitjanAant els censos) obliga1en els pagesos a controlar4se en
el cons&m de pollastres) d'o+&es i 2necs. La caAa 1a constit&ir d&rant l'#lta Edat Mitjana &na
acti1itat molt $amiliar per als camperols. Els sen9ors permetien als pagesos practicar la caAa menor.
Els conills) els galls) les llebres) les perdi&s) 1aren constit&ir per als camperols &na aportaci de
proteCnes gens men9spreable. El $ormatge) molt n&triti& i $2cil de conser1ar) ga&dei! entre els
pagesos) +&e l'incorporen als 2pats e!traordinaris.
L'ab&nd2ncia de pes+&eres al llarg dels c&rsos $l&1ials) $eien +&e la pesca i la conser1aci del pei!
$ossin pr2cti+&es molt 0abit&als entre el pagesos. La di$&si del mol@ d'aig&a) la resclosa del +&al
s'&tilit3a1a com a 1i1er) 1a contrib&ir a estim&lar el cons&m de pei! al mn r&ral. Les especies m-s
apreciades eren la tr&ita i l'ang&ila) $res+&es o $&mades.
Els pagesos n'obtenen del bosc) a m-s de la caAa) molts d'altres +&e1i&res) aglans i castan9es) $orAa
ab&ndants en les contrades m&ntan9en+&es) en $an $arina per l'olla) amb la +&al s&plei!en en an9s
de mala collita) la s6mola de cereals) tamb- se'ls mengen sencers) cr&s o c&its. Les mores) les
nespres) les mad&i!es) i altres $r&its sil1estres) aporten &na bona +&antitat de 1itamines a la dieta
dels camperols. Els bolets) amb &n alt conting&t proteic) tamb- sn recollits sistem2ticament) &na
part es cons&mei! directament i l'altra es conser1a en salmorra per m-s enda1ant. Del bosc pro1-
ig&alment la mel) (nic ed&lcorant de l'6poca) tant de les abelles sal1atges com dels ei!ams
2( C,ordegang de Met89:is;e de Met8 des de l'an6 <=+ al <>>?- a la "egula canonicorum
6
domesticats. # la dieta dels camperols) com a la dels nobles i els monjos) no 0i solia $altar el 1i)
beg&da amb &n important conting&t cal/ric) i d'e$ectes e&$orit3ants. La dieta dels camperols) d&rant
l'#lta Edat Mitjana) es caracterit3a per la precarietat +&antitati1a) la 1arietat dels components i la
monotonia del men(s) +&e giren gaireb- sempre als 1oltants de les sopes de cereals sec&ndaris i
lleg&ms. # :atal&n9a) la sal circ&la reg&larment entre els centres de prod&cci G:ardona i *erriH i
les llars. Els pagesos l'ad+&irei!en dels prod&ctors o dels comerciants itinerants) ja +&e els mercats
sn escassos) ai!@ com els intercan1is comercials) deg&t) b2sicament a la manca d'e!cedents
agr@coles negociables.
#+&esta sit&aci comenAa a can1iar cap el %) l'endem2 de les inc&rsions d'al4Mans&r pel IE
penins&lar. La ren(ncia a &ns a1enAos territorials r2pids) a costa d'al4#ndal&s) permet a la societat
catalana concentrar el gros de les $orces en la colonit3aci agr2ria. L'encastellament de la $rontera
permet crear &na seg&retat s&$icient com per a preser1ar les terres dels comtats de les inc&rsions
m&s&lmanes. L'e!pansi demogr2$ica 1a acompan9ada d'&n increment de la prod&cci agr@cola. Els
e!cedents $an aparici en el s@ d'&n nombre crei!ent de $am@lies) les +&als els donen sortida a tra1-s
de circ&its comercials. Els mercats r&rals proli$eren pertot arre&. L'increment de la prod&cci
pr/pia) i l'acc-s peri/dic a la plaAa permetran) d&rant la segona meitat del segle <=) a amplis sectors
de la pagesia millorar +&antitati1ament la se1a dieta.
Mont$alc M&rallat. Les >l&ges) La Degarra) Lleida. Doc&mentat s. <=
:om m-s 1ariada -s &na dieta molt men9s 1&lnerable res&lta da1ant els per@odes d'escassetat. Les
crisis agr2ries altmedie1als) amb &na ins&$ici6ncia de cereals) no pro1o+&en els e$ectes de1astadors
+&e engendraran a les capes socials m-s $ebles al s@ de la 'ai!a Edat Mitjana. L'alimentaci dels
+&als es centra b2sicament en el pa. La manca de gra s&scita di$ic&ltats) per/ no esde1- &na
mortandat) si no es perllonga massa en el temps) ja +&e pot ser ne&tralit3ada mitjanAant 1iandes
alternati1es procedents del bosc i dels erms. Io ser2 $ins despr-s de les gran romp&des dels segles
<== i <===) +&an les estr&ct&res prod&cti1es s'orienten clarament cap el conre& de cereals.
7( LA :AI$A EDAT MITJANA
El blat i l'ordi $oren els grans de m-s cons&m del segle <=;. Els doc&ments parlen constantment de
$ormentGblatH i d'ordi. #parei!en tamb- altres tip&s de cereals +&e podr@em +&ali$icar de sec&ndarisB
s6gol) mestall o mescla) ci1ada) espelta) mill) pan@s) sorgo) i $ins i tot es parla de $arines d'altres
prod&ctes com d'arr/s blanc) d'arr/s roig) cigrons) i $a1es.
,
7( '( Dels canonges i les misera;iles 2ersonae
Fna de les mostres m-s relle1ants d'&na c&lt&ra -s l'alimentaci) &n dels indicadors socials m-s
notables de cada gr&p) cada $am@lia) de cada indi1id&. L'alimentaci medie1al n'-s &n bon e!emple
d'a+&estes di$er6ncies c&lt&rals) i sobre tot econ/mi+&es dels di$erents gr&ps socials.
Els 2pats dels canonges dels segles <== i <===) sn ab&ndosos) ig&al +&e els de bona posici social)
poc can1ia. El menjar dels rics) re$inat i ab&ndant $ins l'e!trem) contrasta amb els dels pobres i
necessitats.
Degons el pro$essor "rim 'ertran Eoig G1,H) en &n est&di se& sobre els pobres de Lleida el 1338) i
+&e a$ecta a 32.65 pobres) la se1a alimentaci es concentra1a en &n esmor3ar i &n sopar lle&gerB
,15 gr. de pa per persona i dia i 1 litre de 1i. La carn aparei! 253 dies a l'an9 i -s la m-s normal la
d'o1ella i de cabra8 (nicament 12 dies a l'an9 menja1en 1aca i 1 dia a l'an9 porc. El pei! era
escass@ssim i tant sols es menja1a congre 14 dies a l'an9) i sempre concentrat en el per@ode de
7&aresma. D'altres prod&ctes b2sics dels m-s necessitats eren les 1erd&res G$a1es) cebes) mongetes)
alls) colsH) mentre +&e el $ormatge era el plat $ort de tots els di1endres) amb 2 gr. per persona i dia.
La mitjana de les aportacions cal/ri+&es di2ries d'a+&ests pobres lleidatans era de 2.3,6 calories)
+&e contrasta amb les +&asi 5.%%% calories dels canonges de la De&. #+&estes calories pro1enien
+&asi &n ,J del pa i &n 12J del 1i. La mitjana d'aportacions prote@ni+&es era s&$icient) per/ on la
mancanAa era enorme era en les aportacions 1itam@ni+&es. Es tracta1a per tant d'&na alimentaci
dese+&ilibrada) amb ins&$icients minerals i 1itamines.
7( +( El conce2te de 2o;resa en l'Edat Mit0ana
El concepte de paupertas -s ampli i comple!) i aparei! tamb- re$lectit o e!pressat de $ormes
di1erses en llat@ 1&lgarB indigentia* necessitas* miseria* infirmitas* inopiaK Dn para&les +&e
rec&llen &n concepte molt ampli i di1ers del +&e el mn medie1al entenia amb l'e!pressi LpobreM o
LpobresaM. #mb a+&estes para&les s'identi$ica a tots els miserables Gmiseri) miserabilesH) els +&als
so$rei!en la indig6ncia i la gana Gindigens* inops* famelicus* mendicusKH) ai!@ com la malaltia
Ginfirmus* &ulneratusH) o els +&e patei!en les conse+?6ncies d'&n cos $eble o les de la ancianitat
Gorp-anus* sene.H i tamb- la de$ici6ncia mental Gsimple.H. =nclo& tamb- a+&est ampli concepte de
)paupertas, als e!closos) als capti&s) als e!iliats) als ap2trides) i) e1identment als pelegrins)
considerats com pauperes '-risti per antonom2sia.
La literat&ra eclesi2stica) ja des dels temps dels "ares de l'Esgl-sia) 1a insistir a destacar com) des
del p&nt de 1ista teol/gic) ser pobre era &na garantia de la sal1aci eterna) o almen9s 0o era molt
m-s +&e la dels rics) obligats a donar almoina) a ser generosos) d'acord amb la m2!ima e1ang6lica
del camell +&e 0a1ia de passar pel $orat d'&na ag&lla GMate&) 1) 24H. D'a+&@ l'aparici de l'ideal de
el Lsant pobreM Gsanctus pauperH) i la se1a r2pida e1ol&ci en el sanctus rusticus) +&e s&porta1a
pacientment la se1a mis6ria sense m&rm&rar contra la 1ol&ntat di1ina) mentre espera1a &na
recompensa en l'altra 1ida.
"er/ a+&esta condici de pobresa $orAada no implica $orAosament L1irt&tM. :al distingir entre el
pobre 0onest) +&e accepta pacientment la se1a condici) com a designi di1@) i per tant 0o $a
mansament ) amb 0&militat i paci6ncia) en$ront de l'actit&d del pobre des0onest +&e reb&tja la
condici +&e li 0a tocat en sort i es rebelNla da1ant la se1a desgr2cia) o la combat per mitj2 del
robatori) de l'ast(cia o d'&n tip&s de 1ida propi del m&rri. En$ront del pobre $orAat) +&e pot acceptar
8
resignadament) o no) la se1a sit&aci) 0i 0a &n altre tip&s de pobresa tipi$icada i reg&ladaB -s la
pobresa del +&e ren&ncia a tot) podent ser ric o poders. 5s la pobresa de determinats clerg&es)
especialment els reg&lars.
E!istei!en altres tip&s de mani$estacions de la pobresa o de realitats del pobre) entre ells part de la
pagesia. Encara +&e moltes 1egades LrusticusM pot ser sin/nim de LpauperM) els camperols com a
m@nim podien sobre1i&re de $orma a&t2r+&ica i la se1a dieta era $r&it del c&lti& de la pr/pia terra.
7( 7( L'atenci3 al 2o;re
L'aparici del $ranciscanisme) i de les ordres mendicants en general) 1a re0abilitar la condici de la
pobresa i del pobre) especialment al segle <===) i en l'2mbit &rb2. :atedrals i monestirs 1an atendre
als pobres i necessitats +&e ac&dien a les se1es portes) a tra1-s de les 0ostatgeries o de les "ies
#lmoines Gelemosinae pauperumH. 5s molt $re+?ent i $ins i tot normal i 0abit&al +&e els testaments
dels poderosos) dels rics) recordin la mis6ria de la majoria. O&ndacions pietoses) 0ospitals) o d'altres
$rm&les d'a&!ili caritati& aparei!en pertot arre&) amb atenci predominant a la prestaci d'aliments
a indigents i $amolencs.
L'Esgl-sia i les instit&cions eclesi2sti+&es) sobretot despr-s de l'e!pansi i consolidaci de la
Ee$orma gregoriana a ca1all de l'an9 111%) imp&lsaran la pr2ctica de la caritat) l'acolliment del
pobre) del miserable) del pelegr@) com a pr2cti+&es 0abit&als de la 1ida com&nit2ria.
7( =( L'e1em2le de la @ia Almoina de Lleida
La con+&esta cristiana de la ci&tat de Lleida en 114) la concessi de la se1a carta de poblament en
115% i la resta&raci de la di/cesi) impli+&en &n no& p&nt de partida.
Entre les primeres instit&cions creades aparei! la "ia #lmoina o almoina catedral@cia. Eebria la
desena part de tots els delmes) prim@cies i /bits) ai!@ com rendes de tot tip&s dels b-ns assignats en
Me+&inensa) Pamarit de Llitera) Estopin92 $ins a 'alag&er i tots els termes sit&ats a &n o &n altre
costat del ri& Degre. Des dels se&s inicis l'objecti& de la "ia #lmoina catedral@cia era la pr2ctica de
la caritat en1ers els pobres) necessitats) pelegrins i els +&i ac&dien a les portes de la catedral o de la
can/nica catedral@cia a la recerca de socors.
#l llarg del segle <== i especialment al segle <=== la instit&ci caritati1a 1a anar ampliant el se&
patrimoni i els se&s rec&rsos) ai!@ com les se1es $&ncions) gr2cies a donati&s) 0er6ncies) dotacions
per part d'eclesi2stics i sobretot de membres de la b&rgesia lleidatana +&e 1an 1e&re en a+&esta
$rm&la per$ecta la pr2ctica de la caritat. Penim tan sols re$er6ncies $idedignes de la import2ncia de
les prestacions d'aliments i acolliment de pobres per a l'an9 1338. L'(nic +&adern de comptes
conser1at -s d'a+&esta data i ens permet con6i!er tant el nombre de pobres acollits di2riament com
els aliments ser1its.

"int&ra m&ral de "ia #lmoina Gsegle <=;H. :atedral de Lleida
El pobre ordinari -s el +&6 la se1a condici de receptor d'&na raci d'aliments -s estable i esta1a
asseg&rada per &na $&ndaci pietosa. El nombre d'a+&ests pobres ordinaris o $i!os oscilNla1a entre
els 2.5%% i els 2.%% al mes) al llarg de l'an9 1338. La majoria sn persones coneg&des i
relacionades amb els bene$actors) per alg&n moti& de depend6ncia personal o econ/mica.
7( A( Aliments o.erts 2er l'Almoina catedralBcia
.i 0a &n ritme molt marcat de l'alimentaci del pobre) totalment d'acord amb l'o$erta del mercat)
amb les estacions de l'an9) i amb els preceptes eclesi2stics +&e reg&len el cons&m d'aliments) o
pro0ibei!en el cons&m d'alg&ns d&rant determinats per@odes) com a 7&aresma i #d1ent.
El pa aparei! de $orma +&otidiana. D'estima +&e el cons&m de +&antitats de pa entre 4%% i ,%%
grams seria l'0abit&al. Es tracta d'&n tip&s de pa rod) elaborat amb els cereals de la pr/pia #lmoina)
m/lt en els se&s molins i pastat i c&it en els se&s $orns. La se1a elaboraci es d&ia a terme amb
cereals mi!tsB blat) ci1ada o ordi.
El 1i era ser1it de $orma ab&ndant) m-s d'&n litre diari) encara +&e de +&alitat bai!a o molt bai!a. "a
i 1i $ormen part de l'alimentaci de tots els dies de l'an9. Es tracta dels (nics aliments permanents
+&e aparei!en al llarg de l'an9 lit(rgic) $ins i tot en els dies penitencials i de dej&nis o abstin6ncies.
La carn es 1a o$erir 235 dies al llarg de l'an9. Es tracta1a de carn de carner) de 1aca) de porc Gnom-s
bacH. Els o&s nom-s aparei!en com a condiment o complement dels plats ser1its. Del pei! aparei!
tan sols el congre) i (nicament els dies penitencials. De les 1erd&res es cons&mien lleg&ms $rescos o
se+&es G$a1es) p6sols) llenties) cigrons) etc.H) alls) cebes i bro& 1egetal. "rod&ctes $2cilment
obting&ts en el camp i en les propietats de l'#lmoina.
El $ormatge aparei! sempre els dies penitencials de 7&aresma i #d1ent) i encara +&e no s'especi$ica
el se& origen Gcabra) 1aca o o1ellaH ni la +&antitat ser1ida) sempre s'acompan9a de salsa) ceba i 1i.
#+&est component de l'alimentaci) reiterat al llarg de l'an9 i de $orma ab&ndant) s'empra1a com a
s&bstit&t de la carn. Els condiments $ormen part 0abit&al de l'alimentaci ser1ida. Es tracta d'oli)
$ormatge) pebre) sa$r2) salsa sense especi$icar) coriandre i sal.
1%
=( EL "E:&ST i LA TA)LA DELS C"A"ES :A"CEL&NINS AL '=DD
El r6gim alimentari dels con1ents monestirs 1aria molt al llarg dels segles i can1ia d'&n orde a &n
altre. :ada &na de les com&nitats seg&ia la se1a pr/pia regla. #lg&nes regles) molt estrictes)
pri1a1en totalment dels aliments c2rnics i grassos) inclosos la llet i els o&s) d'altres en permetien el
cons&m) lle1at certes 6po+&es de l'an9. Els comenAaments del segle <; no -s pas &n moment gaire
estricte pel +&e $a a les regles aliment2ries de les com&nitats religioses. Les com&nitats $emenines
sn m-s estrictes en a+&est aspecte.
=( '( El "e;ost
L'economia dom6stica dels monestirs) ja d'antic) es basa1a en &nes rendes) normalment en esp6cies)
pro1inents de censos i terres +&e posseCa el monestir) deg&des a donacions. L'aparici de les ordes
mendicants) +&e 0a1ien d'acaptar per menjar) 0a1ien de can1iar en certa manera l'economia de les
com&nitats.
Les pro1isions s'0an de repartir e+&itati1ament a entre els $rares a tra1-s d'&n menjar com&nitari.
Dels aliments +&e 0i 0a al con1ent) no s'0a d'escatimar res a la com&nitat. El rebost del monestir era
$ornit de $arina i 1i per tot l'an9. .i tenien &n 0ort on s'0i collien les 1erd&res) espinacs) porros)
cebes) alls) carabasses) etc. Pamb- s'engrei!a1a porcs. Els altres prod&ctes els 0a1ien d'ad+&irir) i
normalment es compra1en pro1isions per &ns +&ants diesB la cansalada) la $r&ita seca) la mel) els
$ormatges o els lleg&ms secs. La carn i la $r&ita $resca acost&ma1a a comprar4se per a la setmana.
Pamb- 0i tenien pro1isions de pei! sec o salat. .i 0a1ia dies +&e compra1en pei! $resc) $r&ita i
1erd&ra $resca el matei! dia +&e l'0a1ien de cons&mir.
=( +( La Taula
El pa i el 1i es repartien e+&itati1ament entre els $rares i se'n posa1a de sobrer en &n tinell per s@
alg( en 1olia m-s) a a+&est darrer nom-s 0i tenien acc-s els no1icis i els $amiliars) ja +&e els $rares
tenien la raci de pa establerta. :ada $rare tenia dret a &na &nAa de cansalada) els dies +&e era
perm6s de menjar carn.
El primer plat consistia en &na esc&della de carn o de pei!) segons les 6po+&es de lit(rgi+&es)
seg&ida d'&na segona esc&della de lleg&ms o 1erd&res) tamb- 0i podia 0a1er $ormatge o $r&ita
segons el temps. Era molt important el repartiment e+&itati& de les racions. :ada $rare tenia dret)
cada dia) apro!imadament aB &n +&ilo i mig de pa) m-s d'&n litre de 1i) cent grams de cansalada) &n
+&art de +&ilo de carn de molt o de pei!) i &na esc&della de potatge per a dinar. El sopar era m-s
minso) &n plat calent per a tota la com&nitat) completat amb el pa i el 1i +&e tenien. Io es sopa1a
cada dia) i els dies de dej&ni no es caracterit3en per menjar men9s) sin per menjar men9s 1egades i
no menjar certs prod&ctes. L'(nic dia de l'an9 en +&e es $eia &n dej&ni a pa i aig&a era el Di1endres
Dant. Els dies $esti&s es celebren amb &na doble raci de certs prod&ctes.
A( LES C&NTS A"E)E&LFGIE)ES
A( '( :esal4- Girona
Els treballs ar+&eol/gics realit3ats d&rant l'an9 2%% al poble de 'esal( G*irona) :atal&n9aH)
1an permetre doc&mentar cinc sitges amortit3ades escalonadament entre els segles < i <=== amb els
detrit&s i elements de reb&ig de la poblaci local. *r2cies a l'an2lisi $a&n@stic i carpol/gic) a m-s de
11
l'est&di cer2mic) 0a perm6s realit3ar &na apro!imaci a l'alimentaci dels 0abitants de la 1ila ai!@
com al mitj2 nat&ral +&e els en1olta1a. 'esal()capital 0ist/rica de la comarca de la *arrot!a)
s'ai!eca en el cim d'&na petita ele1aci de terren9 en $orma de p&nta de llanAa) modelada i protegida
pels c&rsos dels ri&s Ol&1i2 i :apellada.
La se1a posici pri1ilegiada) ei! d'&na important cr&Clla de com&nicacions a ca1all entre les planes
de l'Empord2 i les primeres estribacions pirinen+&es) li 0a con$erit &na import2ncia estrat6gica des
de temps antics. Les primeres not@cies d'oc&paci daten de la "rimera Edat del Oerro) tenint
contin&Ctat en 6poca ib6rica tardana i romana. L'esplendor de la 1ila 1a arribar en les cent(ries
medie1als +&an es 1a erigir com a capital del comtat 0om/nim G=<4<==H i 1a aconseg&ir) sota el
go1ern de 'ernat Palla$erro) se& episcopal pr/pia G1%1,41%2%H. El comtat 1a mantenir la se1a
independ6ncia $ins a l'an9 1111) moment en +&6 1a ser anne!ionat a les propietats de la :asa de
'arcelona.
A( '( ' ( La .lora i l'estudi car2olHgic
D'especial inter6s -s la doc&mentaci de cinc sitges) totes elles escapAades a ca&sa de processos
constr&cti&s esde1ing&ts en 6poca bai!medie1al. La m-s antiga GFE 1%63H presenta1a &n sol estrat
de $arcit GFE 1%62H amb materials clarament atrib&Cbles a la $i del segle < Gcer2mica grisaH. El
seg?ent moment cronol/gic est2 marcat per la sitja FE 1%15) +&e contenia dos ni1ells datats entre
els segles <= i <== d:. En total es 1an analit3ar 24 litres de sediment de tres FE di$erents GFE 1%62)
1%36 i 1%2%41%28H) cadasc&na d'&na sitja di$erent.
Entre els segles < i <=== es 1an prod&ir grans can1is en les 3ones r&rals catalanes. Es 1an colonit3ar
no&s camps on 1an prosperar els cereals pani$icables i a+&ells 1inc&lats amb la ramaderia major.
Pamb- 1a tenir &n paper destacat la 1in9a) +&e 1a passar de $ormar part d'&na 1itic&lt&ra mon2stica
o aristocr2tica a &n c&lti& s&b&rb2 o camperol) imp&lsat per &ns pagesos dotats de major a&tonomia
i per &ns sen9ors desitjosos de tenir $ortes rendes) reg&lars i amb $2cil sortida al mercat.
D'entre les carporestes del jaciment nom-s es 1an registrar tres t2!ons corresponents a gram@niesB
l'ordi G/ordeum &ulgareH) el blat $arinerQd&r G0riticum aesti&um1durumH i el mill com( G(anicum
miliaceumH. Pots ells s'adapten b- a les condicions climatol/gi+&es de la 3ona) i tenen &na gran
tradici en l'alimentaci 0&mana i animal. En el cas de l'ordi a m-s) e!istei! l'(s alternati& del
maltejat per a l'obtenci de mosts i l'elaboraci de cer1eses. Io obstant ai!/) i malgrat ser tamb-
pani$icable) la se1a $arina acost&ma a ser barrejada amb altres a ca&sa de la menor +&antitat de
gl&ten +&e t- en comparaci de la del blat.
L'altre tip&s de plantes conreades registrades 4 les $r&iteres4 est2 representada per la 1in9a G2itis
&iniferaH i la $ig&era G3icus caricaH. La primera -s remarcable pel nombre de lla1ors trobades en les
sitges dels segles <== i <=== d. :) malgrat +&e est2 totalment absent de l'estr&ct&ra del segle < d. :.
5s important destacar la recolNlecci i apro$itament dels $r&its sil1estres. En l'e!ca1aci +&e ens
implica) a+&ests 1an estar 2mpliament doc&mentats. Malgrat ai!/) -s complicat determinar si es
tracta d'&na recolNlecci cas&al o si realment s'a$a1oria el c&lti& d'a+&est tip&s de plantes b&scant
&na major disponibilitat de certs $r&its. El +&e s@ -s clar -s +&e alg&ns d'a+&ests 1egetals oc&pa1en
&n paper important dins de l'economia 1egetal en o$erir altres rec&rsos ja $ora per a la constr&cci o
$abricaci d'arte$actes) o per a &sos medicinals) per a tints o alimentaris. El principal e!emple de
$r&its sil1estres doc&mentat en les sitges del jaciment sn les mores) presents en el ni1ell FE 1%62.
Els esbar3ers GE&d&s fruticosusH sn plantes t@picament mediterr2nies +&e crei!en en 3ones
antropit3ades i en els 1essants de ri&s o torrents. El se& $r&it -s comestible) malgrat no ser l'(nica
12
part cons&midaB les $&lles mossegades aj&den a en$ortir geni1es i a g&arir na$res.
"er/ si 0i 0a alg&n arbre medicinal per e!celNl6ncia entre les restes rec&perades) a+&est -s el
sa?c G4ambucus nigraH. Pradicionalment s'0a &sat com antigripal i per tractar la sin&sitis.
#i!@ matei! -s considerat di?r6tic) la!ant) calmant i antiin$lamatori local. El se& 1alor alimentari
tamb- -s important) ja +&e amb els se&s $r&its es poden preparar melmelades) !arops o 1ins.
En les sitges de 'esal() tamb- es 1an trobar lla1ors de lledoner G'eltis australisH) +&e com la
$ig&era) $lorei! a la prima1era i dna els se&s $r&its entre $inals d'esti& i inicis de tardor. Els se&s
$r&its) els lledons) sn comestibles) dolAos) de sabor agradable i tamb- tenen importants propietats
c&rati1es en ser astringents i antidiarreics. Io obstant ai!/) no 0em d'oblidar l'e!plotaci 0ist/rica
de la se1a $&sta) molt (til per crear di$erents eines i (tils.
Oinalment ens $i!arem en les plantes r&derals. #+&estes sn esp6cies sil1estres +&e crei!en en
3ones antropit3ades i +&e ens aj&den a determinar els tip&s d'2mbits ecol/gics 1egetals
e!istents en els 1oltants dels jaciments) ai!@ com les pr2cti+&es agr@coles realit3ades.
Entre les registrades) trobem els bleds G'-enopodium album i '-enopodium muraleH) +&e
acost&men a estar relacionats amb di$erents sistemes de c&lti&s) ja +&e crei!en pertot arre& a
:atal&n9a en $emers) 0orts) alg&ns c&lti&s de sec2 i en els marges dels camins $ins als 1,%% m.
Malgrat ser considerades com a plantes r&derals) les se1es $&lles sn comestibles) podent4se
cons&mir tant cr&es com b&llides. Les se1es lla1ors tamb- poden ser &sades com a $arina) i aj&den
en moments de $am. Entre els sediments tamb- trobem restes de tr61ol G5edicago nigraH i ci1ada
sil1estre G%&ena sp.H. #mbd&es 0em de relacionar4les amb 1ores de camins) camps o llocs r&rals.
A( '( +( L'estudi .aunBstic
Es 1an poder determinar a ni1ell espec@$ic 1, ossos +&e s&posen el ,3)4J del conj&nt. Els
o1icaprins dom6stics representen la categoria ta!on/mica m-s ab&ndant del conj&nt. El se&
percentatge dins de cada sitja oscilNla entre el 43)2J i el 65),J. En la discriminaci entre o1ella i
cabra) es 1an identi$icar 5 restes com a o1elles G!&is ariesH i 21 com a cabres G'apra -ircusH. Potes
les cabres s'inserei!en dins de l'estadi = Gde 2 a 3 an9sH) la +&al cosa sembla indicar &n (s dirigit al
cons&m de l'animal en el se& /ptim c2rnic. #mb les o1elles trobem &n per$il m-s dispers) 0a1ent40i
indi1id&s d'escassos mesos de 1ida) $ins a ja ad&lts) de 3 a 4 an9s.
La representaci dels bo1ins aparei! molt desig&al en les di$erents sitges) oscilNlant entre el 3),J i
el 26)J del IED GIombre de Eestes DeterminadesH. Malgrat ai!/) representa el segon o tercer
gr&p en nombre de restes determinades GIEDH. Es tracta d'animals principalment ad&lts. #+&est
per$il ens indicaria &n (s prioritari dels b/1ids com a animals de c2rrega i tir) ai!@ com per a
l'apro$itament dels se&s prod&ctes sec&ndaris GlletH en el cas de les $emelles.
La pres6ncia de s&ids oscilNla en les sitges entre el 12),J i 2),J del nombre de restes
determinades GIEDH) sent la segona o tercera esp6cie en import2ncia. Mancant car2cters diagn/stics
clars) es 1a considerar +&e els ossos pertan9ien tots a la 1arietat dom6stica G4us domesticusH i cap al
senglar G4us scrofaH. Di ens $i!em en el tip&s d'e!plotaci) a+&esta es per$ila de $orma clara cap a
l'obtenci de carn. D'&na banda) la lect&ra del desgast dentari de les mand@b&les rec&perades de les
sitges 1%15) 1%2, i 1%35 ens sit&en tots els indi1id&s dins del rang dels dos primers an9s de 1ida.
Entre els animals dom6stics) els 6+&ids constit&ei!en el gr&p ta!on/mic men9s representat del
conj&nt analit3at) ja +&e tant sols es 1an rec&perar tres ossos. L'abs6ncia de mar+&es de tall en els
13
ossos) indica a priori +&e els 6+&ids no eren cons&mits i +&e la se1a pres6ncia en el jaciment es
posa en relaci amb el se& (s com a $orAa de tracci.
La prod&cci d'a&s dom6sti+&es sembla 0a1er estat cimentada al 1oltant de d&es esp6ciesB
la gallina i l'oca. La gallina G6allus gallusH) -s el ta! amb m-s restes si li s&mem els d'&na a&
+&e (nicament 0a pog&t ser identi$icada dins de l'ordre dels *alli$ormes. Molts d'a+&ests
ossos presenten &n aspecte pors propi d'indi1id&s j&1enils o s&bad&lts.
L'altre a& doc&mentada -s l'oca G%nser anserH. Malgrat +&e podria tractar4se tamb- d'animals caAats)
la pres6ncia de certs ossos j&1enils porta a pensar en la possibilitat +&e $ossin criats. #+&est tip&s
d'a& pot arribar a posar &ns 4% o&s per an9 ) la +&al cosa s&posa &n nombre molt bai! si 0o
comparem amb els 18% de les gallines. "er a+&est $et) sembla m-s apropiat pensar +&e l'oca era
criada per la se1a carn. De $et) a+&est cons&m +&eda demostrat per la pres6ncia de di1ersos ossos
amb mar+&es d'es+&arterament.
La mostra rec&perada de pei!os -s molt limitada i no s'0a pog&t realit3ar &n est&di espec@$ic.
Malgrat ai!/) s@ es 1a poder localit3ar &n prema!il.lar de llobarro G7icentrarc-us labra.H en la sitja
1%15. La resta de $ragments 1an ser localit3ats en l'estr&ct&ra 1%63 i $ormen part del crani d'&n
esp6cimen no identi$icat. Destacable -s la troballa de denticles d6rmics de ratlla cla1ata G#a+a aff.
cla&ataH) de mes&res 1ariables entre els 1)8 i 8 mm) rec&perats en el sediment FE 1%28. La ratlla
cla1ata -s la m-s com&na de les ratlles i molt apreciada per al cons&m. La se1a pres6ncia a 'esal(
ens porta a pensar en el cons&m d'a+&esta esp6cie seg&rament sota la $orma de sala.
Els (nics e!emplars de bi1al1es marines pro1enen de la sitja 1%35. Es tracta probablement
de +&atre $ragments d'escopin9a 1erda G'erastoderma cf. glaucumH +&e donen &n m@nim de tres
indi1id&s. #+&est molNl&sc mar@ comestible -s molt com( en el Mediterrani i es troba especialment
en llac&nes litorals dels est&aris.
En conj&nt) es posa de mani$est la pres6ncia d'&na dieta 1ariada +&e incloCa gran di1ersitat de
prod&ctes tant d'origen animal com a 1egetal) i +&e 0a&rien proporcionat &na bona $ont de
macron&trients GproteCnes i gl(cids essencialmentH i micron&trients G1itamines i mineralsH.
A( +( L'Esquerda
L'Es+&erda -s &n jaciment ar+&eol/gic ib6ric i medie1al +&e es localit3a a les pro!imitats de Eoda
de Per) pertan9ent al m&nicipi de les Masies de Eoda) sit&at al centre de la comarca d'>sona) al
meandre +&e $orma el ri& Per en el se& recorreg&t per Eoda. Dit&at en &n promontori sobre el ri& Per
+&e permet 1is&alit3ar clarament lRentorn. DRa+&esta manera) des del citat indret es poden obser1ar
p&nts cla&s del relle&) entre els +&als cal destacar Les *&illeries a lRest) el Montsen9 al s&d) la "lana
de ;ic al s&d4oest) el Ll&Aan6s a lRoest i El :ad@ al nord4oest. LRe!celNlent sit&aci geo4estrat6gica
de lRassentament 0a $et +&e 0agi sig&t escollit per s&ccessi1es oc&pacions 0&manes des del s ;=== a.
:. $ins a 6poca medie1al G1314H.
A( +( '( L'an/lisi 2aleocar2olHgica
La caig&da de la te&lada d'&n graner Gde $inals s. <===H pro1ocada per &n incendi 1a $er +&e el se&
conting&t es crem-s molt lentament) tot conser1ant les lla1ors emmagat3emades. L'an2lisi
paleocarpol/gica 0a perm6s identi$icar &n seg&it d'esp6cies de cereals) lleg&ms) i plantes r&derals
corresponents a les esp6cies conreades i cons&mides d&rant l'Edat Mitjana. Pamb- 0a proporcionat
in$ormaci sobre sistemes i t6cni+&es de conre& medie1als.
14
#+&ests res&ltats permeten plantejar +?estions de paisatge) tip&s de s/ls i climatologia) de sistemes
de c&lti& i de rotaci dels camps medie1als) de dieta aliment2ria 0&mana i animal) de t6cni+&es de
prod&cci i conser1aci d'aliments) de +&antitat i +&alitat de les esp6cies c&lti1ades) etc.
Entre les esp6cies apareg&des desta+&en els lleg&msB erb GEr&um er&iliaH G0erba de la $am@lia de les
papilion2cies) semblant a &na 1eAa petita) de $lors blan+&inoses) molt petites) c&lti1ada rarament
com a $arratge ; 1eAa G2icia spH) cigr ('icer arietinumH i llentia GLens spH) seg&ides dels cerealsB
ordi G/ordeum &ulgareH) ci1adaG%&ena spH) blat com( compacte G0riticum compactumH) espelta
bessona G0riticum dicoccumH) espelta petita G0riticum monococcumH) s6go lG4ecale cerealeH i mill
G(anicum miliaceumH. :ompleten el conj&nt $r&its carnosos i secsB el raCm G2itis &iniferaH) l'ametll
G(runus dulcisH i les males 0erbes.
La com&nitat 1egetal de camps de conre& de cereals de sec2 en la 3ona mediterr2nia -s) en general)
la secalion mediterraneon) caracterit3ada per la pres6ncia de roselles) corretjoles) j&ll de $&lla
estreta) ballarida) raboses) ag&lles de pastor i esperons de gat entre altres esp6cies. D'0an identi$icat
1arietats +&e poden cr-i!er als camps de cerealsB Eup-orbia -elioscopia* 2eronica -ederaefolia*
%nt-emis sp. i %renaria cerastioides.
La com&nitat dels camps de 1in9a i $r&iters tamb- est2 representada entre les esp6cies rec&perades
al graner ambB Lit-ospermun ar&ensis* %nt-emis sp. %renaria cerastioides* 'on&ul&ulus ar&ensis*
4inapsis ar&ensis i 5al&a sil&estris.
Els 0erbassars de la 1ora dels camins podien estar $ormats perB Eup-orbia -elioscopia* %ntemis sp.
'on&ulsus ar&ensis i 5yosotis sp. El cicle temporal de germinaci i $r&cti$icaci de les plantes
sil1estres ens permet delimitar la relaci de les esp6cies en &n c&lti& d'alternanAa o g&aret.
%sperula ar&ensis* 0ripleta -astata* 'on&ol&ulus ar&ensis* 5yosotis ar&ense* (olygonum
con&ul&ulus* 4inapsis ar&ensis* 4pergularia rubra i 8-igopillum sp. germinen a la prima1era) $et
$acilitat per la remoci de terres pr61ia a la sembra en a+&esta estaci. =ndistintament a la tardor i a
la prima1era nei!en i germinen les pl2nt&les de %renaria* Eup-orbia -elioscopia* Lit-ospermum
ar&ensis* 5al&a sil&estris* 4inapsis ar&ensis i 2eronica -ederaefolia.
La in$ormaci proporcionada per l'an2lisi carpol/gic porta a considerar les seg?ents +?estionsB
per les esp6cies apareg&des al graner es constata &n conre& di1ersi$icat de cerealsB ordi) di$erents
1arietat de blat) s6gol) ci1ada) mill) i lleg&minosesB cigrons) llenties) 1eces i erbs. Majorit2ries
+&antitati1ament sn a+&estes d&es (ltimes esp6cies.
Els $r&its i lla1ors ana1en destinats a m-s de a la sembra) al cons&m alimentari 0&m2 i animal.
La dieta 1egetal 0&mana potencial +&e es despr6n dels prod&ctes rec&perats) -s rica en 0idrats de
carboni o gl(cids) els aportats pels cereals) i s&$icient en proteCnes) aportades pels lleg&ms. M@nima
+&ant a $erro i calci) i mancada de 1itamines #) : i D. Pots els cereals presents sn pani$icables) a
e!cepci de la ci1ada. L'elaboraci de beg&des alco0/li+&es com el 1i o la cer1esa serien possibles)
ja +&e es compta amb la mat6ria prima necess2riaB el raCm i l'ordi.
"odr@em distingir &na prod&cci destinada al cons&m alimentari 0&m2) cigrons i llenties) i &n altra
destinada al cons&m animal de $arratgeres de graB erbs i 1eces. Io s'0a detectat pres6ncia de
1erd&res d'0orta) potser pel se& cons&m immediat +&e no re+&erei! emmagat3ematge ni conser1a.
15
>( LES MALATIES @"&%&CADES @E" L'ALIMENTACI A L'EDAT
MITJANA*
Despr-s d'e!posar les caracter@sti+&es +&e tenia l'alimentaci d&rant a+&est per@ode de la 0ist/ria
distingint entre l'alimentaci de les di$erents 6po+&es i els di$erents estats socials) ara $arem menci
de les malalties +&e eren pro1ocades per l'alimentaci.
Di es donen &n 02bits alimentaris el cos reacciona a a+&ests 02bits) per tant -s important portar &na
dieta 1ariada per a +&e &n tip&s de aliments compensin &ns altres. "er/ ai!/ no sempre es possible)
per les circ&mstancies) el cost&ms i l'economia $a +&e es ting&i &n 02bit d'alimentaci limitat i pobre
o poc 1ariat de manera +&e el cos reacciona a a+&estes limitacions.
En a+&est p&nt del treball parlarem de com &n ar+&e/leg) in sit& en el jaciment) pot detectar
a+&estes patologies en les restes /ssies i $er &n diagnostic $orAa encertat del +&e 1a patir l'indi1id&
en 1ida.
"er/) abans d'analit3ar les malalties en les restes /ssies per obser1ar +&ines patologies presenta)
s'0an de tenir en compte alg&nes obser1acionsB
Moltes de les patologies +&e &na persona 0a patit al llarg de la se1a 1ida +&eden marcades
en els ossos al llarg dels an9s) sn les mar+&es premortem) les +&e es prod&ei!en +&an
encara e!istei! acti1itat 1ital i per tant els ossos e!perimenten can1is $@sics.
#ltres mar+&es poden 0a1er sig&t prod&Cdes en &n moment proper a la mort) si sn les
conse+?ents a la mort de l'indi1id& o poden 0a1er res&ltat de la malaltia +&e 0a pro1ocat la
mort
"er/ les +&e es tenen +&e tenir m-s en compte a l'0ora d'obser1ar les restes /ssies sn les
mar+&es potmortem) ja +&e poden 0a1er sig&t prod&Cdes de $orma antr/pica o b- per el
matei! entorn en el +&e esta disposada la tomba amb les restes.
En tot cas s'0a de saber distingir si &na marca o &na de$ormaci de l'os 0a sig&t prod&Cda premortem
per a diagnostica la patologia ja +&e les mar+&es postmortem no tenen el matei! aspecte) sn
mar+&es prod&Cdes per talls) abrasi) pels components +&@mics de la matei!a terra o per animals o
insectes +&e 0an pog&t dei!ar marca.
Les malalties pro1ocades per &na mala alimentaci es pot donar de d&es maneres) o b- per e!c-s o
b- per mancances) per ai!/ 0i 0a &na gran di$er6ncia entre les malalties +&e patei!en els rics de les
+&e patei!en els pobresB
>( '( Les malalties dels rics*
Els rics tenien &na alimentaci molt di$erent als pobres) la majoria de la se1a dieta consistia en el
cons&m de grei!os) sobretot animals) c&inats de manera molt pesada. La +&antitat d'aliment +&e
ingerien tamb- era molt di$erent a la +&e podien menjar els pobres) menjar era s@mbol de poder) per
tant proc&ra1en $er el major n(mero d'2pats al dia i en gran +&antitat. "er/ a+&est e!c-s t- grans
conse+?6ncies en la sal&t pro1ocant malalties +&e podien perj&dicar gre&ment la sal&t com
l'obesitat) risc d'atac de cor) (lceres...
16
.i 0a 1aries d'a+&estes malalties +&e) amb el temps) pro1o+&en de$ormacions als ossos molt
caracter@sti+&esB
>( '( '( L'o;esitat*
Es la malaltia +&e es prod&ei! per &n c(m&l adips +&e sobrepassa el normal) de manera +&e la
persona +&e la patei! t- problemes de circ&laci de la sang) problemes per respirar) caminar i $er
&na 1ida pr2cticament normal. De obesitat n'0i 0a de 1aris tip&sB aH l'e!/gena) +&e -s la prod&Cda per
&na sobrealimentaci8 bH l'endocrina8 i la cH mi!ta) prod&Cda els dos $actors.
#1&i en dia l'obesitat -s &na malaltia mal considerada) s@mbol de mala sal&t i de risc amb e$ectes
molt noci&s per a la sal&t) per/ antigament patir4la era s@mbol de bellesa) $ertilitat) $orAa...en cap
moment era associada amb &na malaltia i men9s +&e podia matar.
Miniat&ra representant la g&la s. <;
Els s@mptomes de l'obesitat sn $orAa clars) el pacient t- &n gran e!c-s de grei! +&e $a +&e a 1egades
d&pli+&i o tripli+&i el pes del se& cos. #+&est gran e!c-s de grei! $a +&e) del matei! pes) els genolls
patei!in mal$ormacions GlipoartritisH +&e a la llarga esde1enen mal$ormacions als ossos llargs com
els $6m&rs) t@bies...pro1ocant se+?eles als mo1iments m&sc&lars i artic&lars i pro1ocant grans
dolors.
En in$ants -s molt m-s $2cil apreciar a+&esta de$ormitat en els ossos per+&6 a$ecten al crei!ement
d'a+&ests i es pot apreciar la neo$ormaci dels ossos amb a+&esta $orma irreg&lar caracter@stica.
1,
>( '( +( L'artritis 4rica o la gota*
La gota -s &na malaltia cr/nica) 0eredit2ria prod&Cda per &na materialit3aci de cristalls de &rat
s/dic en l'interior de les artic&lacions i altres tei!its org2nics.
3
Els s@mptomes sn molts semblants a l'artritis com( per/ es limita a les artic&lacions. 5s &na
malaltia +&e la patei!en b2sicament els 0omes) de classe acomodada i de 1ida molt sedent2ria.
El diagn/stic no es di$@cil de percebe en l'e!amen $@sic de les restes /ssies) en els ossos de dits de les
mans i dels pe&s es pot 1e&re com estan soldats els &ns amb els altres) en casos molt m-s e!trems
0o podem percebre en t&rmells) genolls...&n clar s@mptoma d'artritis per/ en a+&est cas en les
e!tremitats.
>ssos dels dits de &na m2 amb gota
Encara +&e la gota es prod&Cda per l'e!c-s de proteCnes c2rni+&es tamb- es pot donar el cas de +&e
sig&i pro1ocada per &n en1erinament pro1ocat per plom. #ntigament molt dels recipients +&e es
$eien ser1ir per be&re l@+&id eren $ets de plom i l'(s 0abit&al d'a+&ests recipients $eia +&e la persona
poc a poc pat@s &na into!icaci. #+&est tip&s de gota s'anomena la gota sat&rnina.
3 . LL>EEID) =.8 M>EEE# #. G2%%3H) p.266
18
>( '( 7( &steomielitis*
La >steomielitis -s &na in$ecci a l'os prod&Cda per &na (lcera in$ectada. Les (lceres poden prod&ir4
se per molts moti&s) en el cas de les (lceres d'estomac i en la boca.
.i 0a dos tip&s d'osteomielitisB
L'osteomielitis e!/genaB +&e es pro1ocada per &na in$ecci propera a l'os +&e acaba sent
transmesa a a+&est.
L'osteomielitis end/gena o 0emat/genaB +&e es la bacteriana +&e in$ecta la sang i es propaga
a l'os. En el cas de la mand@b&la es pot propagar per &na in$ecci a les am@gdales) a les
dents) per caries) llag&es b&cals...
En les restes /ssies es poden percebre les mar+&es G$oratsH +&e dei!en les (lceres in$ectades.
1
>( +( Les malalties dels 2o;res*
# di$er6ncia de les malalties atrib&Cdes als rics per els gras e!cessos +&e tenien amb l'alimentaci)
en el cas dels pobres es dona el contrari) la mala alimentaci i la dieta poc 1ariada de menjar +&e
cons&mien i en poca +&antitat $eia +&e ting&essin &nes mancances en l'organisme +&e pro1oca1a
desn&trici) an6mies...
>( +( '( Anmia*
L' an6mia es &na malaltia pro1ocada per la $alta de $erro a l'organisme. #+&esta -s &na malaltia +&e
s'0a patit a llarg de l'0istoria i en totes les parts del mn.
La manera en la +&e es presenta en les restes osses es la presencia d'osteoporosis en el crani) tant en
la part $rontal com la occipital.
>steoporosi en &n $ragment de crani
>( +( +( "aquitisme i &steomal/cia*
7&an els ossos crei!en sn molt 2gils i $le!ibles i amb els an9s es 1a end&rint gr2cies al calci.
#+&est calci) j&nt amb la 1itamina D $a +&e es desen1ol&pi la calci$icaci +&e li dona consist6ncia
als ossos. Fn altre $ont de 1itamina D es la +&e prod&ei! el sol a la pell) per ai!/) en les 3ones m-s
c2lides del planeta no es donen tants casos de ra+&itisme.
Es poden donar per di$erents moti&s) a+&ests sn els casos m-s $2cils de percebre en les restes
/ssiesB
7&an 0i 0a &n retard en el crei!ement de l'es+&elet.
7&an 0i 0a &n in$lor en la part $rontal i parietal del crani
+&an l'os t- &na te!t&ra molt $r2gil i es molt lle&ger al pes.
7&an el paladar esta anormalment ele1at.
7&an el $6m&r presenta &na c&r1at&ra cap enda1ant i cap en$ora +&e e!agera la $orma de
l'os.
"oden trobar4se casos de genolls sortints o cames ar+&ejades.
L'asimetria i la distorsi del pit Gpit de colomH es bastant com(. #+&esta distorsi es
conse+?6ncia d'&na lle&gera c&r1at&ra de la col&mna 1ertebral GescoliosisH.
"er l'escoliosi) +&e -s la des1iaci lateral de la col&mna 1ertebral .
4
4 . 'E>P.SELL) D. E. G18,H p. 232
2%
En el cas de la >steomal2cia) els s@mptomes sn els matei!os per/ es dona +&an l'indi1id& ja es
ad&lt.
Els ossos es 1e&en molt prims i molt lle&gers) pro1ocats per la desmineralit3aci i la car6ncia de
calci i de 1itamina D.
:ap de $6m&r amb ra+&itisme GdretaH
>( +( 7( Aitaminosis C o escor;ut*
L'escorb&t -s &na malaltia prod&Cda per la $alta d'2cid asc/rbic G1itamina :H a l'organisme. El malalt
presenta moltes 0emorr2gies pro1ocades per lesions dentals i /ssies.
Es poden donar dos tip&s d'escorb&tB
L'in$antil) en 6poca de lact2ncia +&e pro1oca 0emorr2gies al nad
= la $orma $r&strada pro1ocada per les car6ncies n&tricionals.

#+&esta malaltia era coneg&da com Lla malaltia del marM ja +&e es dona1a molt en na1egants +&e
passa1en molts dies en &n 1ai!ell sense poder tenir acc-s a &na alimentaci apropiada.
21
En les restes /ssies es poden presentar periostosis pro1ocades pels 0ematomes intram&sc&lars
acompan9ades de la caig&da de dents.
"eriostosis a &na t@bia
>( 7( Malalties mIs comuns*
>( 7( '( Les caries*
Les caries sn prod&Cdes per &na mala 0igiene b&cal) les bacteris es mengen l'esmalt de la dent de
manera +&e +&an arriben al ner1i dentari pro1oca &n $ort dolor +&e si no es tractat la in$ecci pot
arribar a la sang del pacient i en els pitjors casos pro1ocar la mort.
Les caries sn molt $2cils d'identi$icar en les restes /ssies) moltes estan a la 1ista com les +&e es
prod&ei!en en la part ocl&sal de la dent Gla par de daltH) en la part incisal Gda1ant H o en la part del
coll de la dent) per/ tamb- s'0a de tenir en compte les +&e es prod&ei!en en 3ona inter4ocl&sal Gentre
d&es dentsH +&e a simple 1ista no es 1e&en per/ poen arribar a ser ig&al de doloroses.
22
>( 7( +( @eriodontitis*
La periodontitis es la contracci de l'os de la mand@b&la +&e $a +&e les dents caig&in m-s
premat&rament. Pamb- anomenada "iorrea) es pro1ocada per &na in$ecci en els tei!its al1eolars
+&e acaba estenent4se a l'os.
En les restes /ssies es pot obser1ar &na gran contracci en l'os de la mand@b&la de manera +&e les
arrels de les dents +&eden casi b- a l'e!terior i $ins 0i tot es pot apreciar la p6rd&a d'a+&estes amb la
posterior solidi$icaci dels $orats dentals a on s'erigia la dent.
<( C&NCL)SI&NS*
Fn cop realit3at l'est&di i la cons&lta de la doc&mentaci per a $er a+&ests treball 0em pog&t
obser1ar &n can1i en els sistema alimentari) sobretot en l'estament camperol i bai! entre els per@odes
d'alta edat mitjana i bai!a edat mitjana) ja +&e a partir del segle <= l'alimentaci esta1a basada
principalment el el cons&m de cereals i els camperols 0an perd&t l'acc-s al bosc) $ont ilNlimitada de
rec&rsos. La dieta es $a m-s pobre en la 'ai!a Edat Mitjana tenint en compte les limitacions +&e es
tenia a l'0ora de pro1eir4se d'aliment.
23
En +&ant a les malalties no s'obser1a cap can1i destacable en les prod&Cdes per mala alimentaci)
tenint en compte +&e no s'0a parlat d'epid6mies sin problemes de sal&t pro1ocats per e!cessos i
mancances a l'organisme per la dieta. D@ remarcar les se+?eles +&e dei!en a+&estes malalties a les
restes /ssies +&e) a tra1-s de l'obser1aci in sit& l'ar+&e/leg) conei!ent els s@mptomes pot ser cap2s
de $er &n diagn/stic de la patologia premortem d'&n indi1id& en el matei! jaciment.
Pamb- 0em de tenir en compte el paper important +&e t- l'ar+&eologia) amb est&dis paleobot2nics)
de paleo$a&na i e!perimentals +&e proporcionen &na in$ormaci cla& en +&ant a l'alimentaci a
l'edat mitjana) i remarcar la necessitat de $&t&rs est&dis d'a+&est camp ja +&e es molt important i poc
est&diat en l'ar+&eologia medie1al catalana.
24
J( :I:LI&G"ACIA*
'EEPETI E>=*5) "E=M. L% %L95E:0%'9;: 7E (!<#E4 = (E#E6#9:!4 E: L%
'%0%L>?% 5E79E2%L. Fni1ersidad de 'arcelona* 2%13.
'>LUD = M#D:L#ID) V>ED=. Els orgens medie&als del paisatge catal@ l'ar$ueologia del
paisatge com a font per a con"i.er la -istria de 'atalunya. =nstit&t d'Est&dis :atalans) 2%%4
'E>P.SELL) E.)G18,H. 7esenterrando -uesos@ la e.ca&aciAn* tratamiento y estudio de restos
del es$ueleto -umano. Ed.Oondo de :&lt&ra Econmica) M-!ico D.O.
:>IDELL DF"EE=>E D'=I;EDP=*#:=>ID :=EIPWO=7FED =IDP=PF:=X M=LY =
O>IP#I#LD. %limentaciA i societat a la 'atalunya 5edie&al. =mprimei! *r2$i+&es 2) D. #)
#r+&imedes 3) Dant #dri2 de 'es/s) 'arcelona) 188.
:>IPEEE#D .EEITIDEZ) VED[D8 *E#:=# #EIT=Z) M#'EL. %limentaciAn y 'ultura.
(erspecti&as antropolAgicas. Editoral #riel) D. #. #1da. Diagonal) 66246644 %8%34 'arcelona 2%%5.
*=E#LP E#;EIP>D) EM=L=8 D#LE#:.) V>DE" M\8 *#EE#'>F) E#M>I. /istria %grria
del (aBsos 'atalans) ;ol&m 4. EditorBO&ndaci :atalana per a la Eecerca i la =nno1aci) Fni1. de
'arcelona) Fni1. #&t/noma de 'arcelona) Fni1. de *irona) Fni1.de les =lles 'alears) Fni1. Va&me =)
Fni1. de Lleida) Fni1. "ompe& Oabra) Fni1. Eo1ira i ;irgili i Fni1. de ;al6ncia) 2%%6.
LL>EEID) =.8 M>EEE# #.G2%%3H. (aleopatologa@ la enfermedad no escrita. Ed. Masson)
'arcelona.
>L=:.) =MM#8 DE E>:#O=*FEE#) M.8 >:#]#) M. E.perimentaciA ar$ueolgica sobre
conreus medie&als a lCEs$uerda* 1DD1E1DDF@ ar$ueologia e.perimental@ aplicaciA a lCagricultura
medie&al mediterrnia. "&blicacions Fni1ersitat de 'arcelonaB Fni1ersitat de 'arcelona.
Departament dR.ist/ria Medie1al) "aleogra$ia i Diplom2tica. Oac&ltat de *eogra$ia i .ist/ria.
Di1isi de :i6ncies .&manes i Docials) 18.
PE=E# 'E=XI ) #IDE5D. %pro.imaciAn a la alimentaciAn medie&al Gss. HEH999I mediante el
anJlisis faunstico y carpolAgico* el caso de <esal G6irona*'atalunyaI) pp.41 15. Ee1ista
#r^eoga3teQ#r^eoga3te #ldi3^aria) n_ 3) a`o 2%13.
25