1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Productor: Manel Gell Junkert; Lloc dedici: Tarragona;
Periodicitat
T-!"-#$ "#!%-!%&$















Any 8 II poca Setembre de 2013







23
A Carn !


2





%
'()T*+),L: Adu, mestre Recasens

-
,+T)CL'.
BAYONA I PRATS, LLUS LLUS BUSCAT I SOMOZA. La recuperaci del castell de Llvia
"!
GELL, MANEL. El desboscament per causes militars

&$
'L P'+.*/,TG'
REDONDO PENAS, ALFREDO. Francesc Borrs Esteve (18821!2"#. $n le%ionari catal a la
%uerra del &arroc'

-0
+'C'/.)*/. 1 +'C2LL
J.E()*$+,. El tresor cartogrfic de Catalunya. Els mapes ms antics. Segles XVII i XVIII- P../L,. La memria sota
el mar. El naufragi de l!Annun"iata i la #ran $eli%ana en aig&es del Cap de Creus- A.&0L/1E*. 'arragona (mayo)
*unio +,++-. .na ciudad sitiada durante la #uerra del /rancs- J.(2134E5 3E*.ELL6. La poblaci civil a la 7ona
de la Batalla de l8Ebre durant la +uerra 3ivil- D.+E(,L9:;./<9+$E5. La guerra a0ria a Catalunya (+123)+121--
E../L,. Cartes des del front- J.3L,*,. Els 45n6uers de la costa catalana- J.3.L6=E5 +,*39,. ,r>uitectura
de?ensiva proto@istricaA- M.B.(E+,;0C3E;,. Los seDores de la %uerra. 4istoria de los eEFrcitos en la
,nti%Gedad. *omaA- E.4E*121;E5 =*/E)0. La Heconoma de %uerra8 romana durante la (e%unda
+uerra =Inica en 4ispania- M.0*)$<0. Los templarios en la 3orona de ,ra%n- M.+JELL. 3larcies
sobre Francesc de &ontserrat (1K1L1K88#M durant la %uerra de (eparaci al 3amp de )arra%ona.
M.B0**ELL. Santa Coloma de /arners a l7edat moderna8- J.B,*B,*N. Els Iltims %ironins de Filipines- La
9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus... [12 ponncies recensionades] P.(,L,). La memOria dels >ui no tenien veuP @istOria
oral de la +uerra 3ivil'.

$-
/*T3C)'.

4-
,G'/(,



0-
L, C)T,:

Catalun5a i la guerrilla
$!
L'.P,., ) L,
PL*M,:

La Conclusin6 a la
7ual 8a arribar Pedro
Caldern de la 9arca

4"
':P2G/,+' *PP)(2M:

Puigcerd; i /oailles <!0$=


3
Adu, mestre Adu, mestre Adu, mestre Adu, mestre
Recasens Recasens Recasens Recasens

El 7 de juny de 2013 deixava el mn dels vius leminent historigraf tarragon
Jose !" #e$asens i %omes& als seus '( anys& so$ialista veter)& olti$ de la vella
es$ola *o sigui& lhonesta& a+uella +ue no va estar ex+uitxada er $ontinus
es$)ndols de $orru$i o de revari$a$i,& homen)s de mida& tant humana& $om
intel-le$tual& er er damunt de tot& un historiador am. totes les lletres&
ossi.lement el millor +ue mai no hagi tingut /arragona" 0+uesta afirma$i 1s
rara rovenint daltres historiadors& at2s +ue en el gremi& simosa la rudent
$ura devitar afirma$ions frontals" 3er no 1s el $as" 3er demostrar la seva
innega.le dextresa i v)lua en la re$onstru$$i de la 4istria& nom2s $al llegir
algunes de les seves o.res& +ue no $itarem er no fer5nos rolixos i +ue ja han
+uedat lasmades en dues mis$el-l)nies dhomenatge& el 1''2 *Miscellnia
arqueolgica a Josep M. Recasens" /arragona6 Junta del 3ort, i el 2007
*LHome i lhistoriador. Miscellnia en homenatge a Josep M. Recasens i
Comes" /arragona6 0utoritat 3ortu)ria," En tot $as& ens limitarem a reafirmar5
nos en all +ue d1iem el 20076 7Tota la seva ora ha estat magn!"ica# per ser
"ruit duna manera de "er acurada# sistemtica# cient!"ica# innovadora# pacient
i laoriosa $%& ha estat# a m's# un precursor del seu temps# orint nous
camins enmig de la incertesa epistemolgica# o(igenant el panorama
historiogr"ic local# atepe)t "ins aquell moment# de la carrincloneria
positivista que ignorava les noves pautes marcades per l*scola dels +nnals,.

0m. moltes menys araules odrem dir +ue #e$asens ha estat el mestre deg)
dels historiadors tarragonins" 8 no ens e+uivo$arem" Era fill duns altres tems&
de +uan lhonrad1s i la integritat solien ser el 9ord de la $ondu$ta de les
ersones& so.retot de les +ue tenien majors resonsa.ilitats *$ulturals&
intel-le$tuals& humanes& olti+ues:,& i aix els hi anava6 sense %risi& at1s +ue
a+uesta es retroalimenta de les fe.leses humanes& de la man$a de valors& de la
2rdua de $riteris $vi$s *lensulsiada e$onmi$a& nom1s n1s un dels
smtomes,"

;n il-lustre $ontemorani de Jose !" #e$asens& +ue dirigia la Revista T-cnica


4
de la .ropiedad /rana de Tarragona *#/3;/,& exli$ava $om va haver de
dirimir entre els dos grans historiadors lo$als de la ostguerra a /arragona"
<una .anda& el gal2 fran+uista Juan =alvat y >ov1 i de laltra& el reu.li$)
#e$asens" 0+uells anys& no hi havia feina er a la gent des+uerres& o$ menys
+ue erseguits en tots els )m.its& i #e$asens es guanyava la vida $om .onament
odia" ;na manera era u.li$ant tre.alls dhistria *ja am. la seva mar$a
dex$el-l2n$ia," ?uan la #/3;/ li u.li$) i retri.u un rimer art$le& no va
trigar =alvat y >ov1 a resentar5se davant del seu dire$tor& er exigir am.
maneres o$ elegants& el $essament da+uelles infaustes $ol-la.ora$ions
editorials" 3er lil-lustre $ontemorani dire$tor de la #/3;/ tam.1 era fill del
seu tems& i va desatxar $om millor va oder lenfurismat fran+uista& sense
$edir a les seves vils retensions" =alvat y >ov1 mai m1s no va tornar a
$ol-la.orar en a+uella revista& er #e$asens hi va en$etar una lnia darti$les de
les +ue honoren a la historiografia lo$al de +ualsevol o.la$i" ;na mateixa
manera de fer i dentendre el mn& in$l@s entre $ontemoranis am. ensaments
olti$s a les 0ntodes" 0ix eren& o odien ser& les ersones a.ans i de les
a$$ions llurs sen derivava f)$lment el .enefi$i $ol-le$tiu" 0d1u a tota una
genera$i +ue en$ara $onservava alguns valors& ad1u& mestre #e$asens"






5

A R T I C L E S :


La recuperaci del
castell de Llvia.
El Baluard i la clau de la
Cerdanya




LL23. 9,>*/, ) P+,T.
llba5ona?ddgi@org
LL23. 92.C,TA ) .*M*B,
llbuscato?ddgi@org
.er8ei de MonuCents de la (iDutaci de Girona



Resum0 *l castell de Ll!via va ser una "orti"icaci1 de"ensiva d-poca medieval# que va actuar com a clau
dacc's a la Cerdan2a# i per tant# al .rincipat de Catalun2a. 31n interessants0 la uicaci1# lestil de
construcci1# els di"erents elements# i un reps als processos arquitectnic i histric. Tam'# soretot# el
desenvolupament del pro4ecte de restauraci1 i posta en valor dut a terme per la 5iputaci1 de 6irona.
Paraules clau0 Ll!via# "ortalesa# de"ensa# "ossat# murs# torres# Cerdan2a# tur1# "ont daigua# 5ami 5escatllar#
restauraci1# conservaci1.
Estadstica0 78 notes# 9 centres documentals consultats# 7: ores iliogr"iques citades.


Resumen0 *l castillo de Llivia "u' una "orti"icaci1n de"ensiva de 'poca medieval# que actu1 como llave de
acceso a la Cerda;a# 2 por tanto# al .rincipado de Catalu;a. 3on interesantes0 la uicaci1n# el estilo de
construcci1n# los di"erentes elementos# 2 un repaso a los procesos arquitect1nico e hist1rico. Tami'n# sore
todo# el desarrollo del pro2ecto de restauraci1n 2 puesta en valor llevado a cao por la 5iputaci1n de
6erona.
Palabras clave0 Llivia# "ortale<a# de"ensa# "oso# muros# torres# Cerda;a# colina# "uente de agua# 5ami
5escatllar# restauraci1n# conservaci1n.
Estadstica0 78 notas# 9 centros documentales consultados# 7: oras iliogr="icas citadas.


Abstract0 The castle o" Llivia >as a medieval de"ense "orti"ication# acting as an access ?e2 to the Cerdan2a#
and there"ore# the .rincipalit2 o" Catalonia. The2 are interesting0 the location# the st2le o" construction# the
di""erent elements# and a revie> o" the architectural and historical processes. +lso# especiall2# the


6
development o" the restoration and enhancement conducted 2 the <iuta$i o" 6erona.
Keywords0 Alivia# "ortress# de"ense# moat# >alls# to>ers# %erdanya# hill# >ater "ountain# 5ami 5escatllar#
restoration# conservation.
Statistic0 78 notes# 9 documentar2 consulted centers# 7: iliographical mentioned >or?s.


Rsum0 Le ch@teau de Llivia 'tait une "orti"ication m'di'vale de d'"ense# agissant comme une cl' dAacc-s
la Cerdagne et# par cons'quent# la .rincipaut' de Catalogne. Bls sont int'ressantes0 lAemplacement# le st2le
de construction# les di""'rents 'l'ments# et un e(amen des processus architecturau( et historiques. *n outre#
en particulier# le d'veloppement de la restauration et la valorisation men'e par le 5iputaci1 de 6'rone.
Mots cls0 Alivia# la "orce# la d'"ense# les douves# les murs# les tours# la Cerdagne# colline# "ontaine dAeau#
5ami 5escatllar# la restauration# la conservation.
Statistique0 78 notes# 9 centres documentaires consult'es# 7: oeuvres iliographiques cit'es.


Riasunto0 Bl castello de Llivia era una "orti"ica<ione de di"esa medievale# in qualit di chiave di accesso per il
Cerdagna# e quindi# il .rincipato di Catalogna. 3ono interessanti0 la posi<ione# lo stile di costru<ione# i
diversi elementi# e una revisione dei processi architettonici e storici. Bnoltre# in particolare# lo sviluppo del
recupero e valori<<a<ione condotta da la <iuta$i di 6erona.
Parole chiave0 Alivia# "or<a# di"esa# "ossato# mura# torri# %erdanya# collina# "ontana di acqua# 5ami
5escatllar# il restauro# la conserva<ione.
Statistica0 78 note# 9 centri documentario intervistatis# 7: opere iliogra"iche citate.


Situaci i primers temps

El castell de Llvia es troba al cim d8un tur isolat des del >ual es controla visualment el
conEunt de la plana cerdanaM per a>uest motiu @a estat des de l8anti%uitat un indret de
%ran valor estratQ%ic. Fins i totM sR@avia planteEat >ue Ea estava ?orti?icat a l8Qpoca ibQrica i
romana. )anmateiSM les primeres dades TInicament documentalsT relatives a una
?ortalesa al lloc sn ?orUa tardanes i daten de l8Qpoca visi%OticaM >uan Llvia tin%uF un
paper destacat durant la ?racassada revolta del duc Pau contra el rei Vamba (KL2# iM
posteriormentM durant el breu domini rab de la 3erdanVaM >uan suposadament ?ou la
base de la revolta del %overnador musulm de la 7ona contra l8emir de 3Ordova (LW1#[1].
&alauradamentM en les intervencions ar>ueolO%i>ues realit7ades al llar% dels darrers
anVsM prcticament no s8@an detectat restes estructurals anteriors al se%le /XM Inicament
@a apare%ut barreEada cermica romana i de la cultura ceretanaM >ue Fs una evoluci ?inal
del bron7e cerdM a la 7ona propera a la torre d8Estavar (Inic element del tercer recinte
>ue es conserva en alUadaM a lRan%le sudest del conEunt#[2]. 1o @a succeYt aiS als peus del
turM on sR@an trobat interessants restes d8Qpoca romana[3].



7
Figura 1: Cisterna principal del castell de l!"ia# A$uesta %s una estructura e&ca"ada a la roca i
coberta per una "olta d'obra $ue permetia assegurar la pro"isi( d'a$uest preuat element als
de)ensors del castell# Al*ora+ la torre de l'*omenatge gaudia de la se"a pr,pia cisterna+
d'id-nti$ues caracter!sti$ues per, menor dimensi(#
[Llus Bayona i Prats Servei de Monuments de la Diputaci de Girona]




En canviM a daltM al costat intern de lRactual cantonada sudoest del castellM Inicament
s8@an localit7at un conEunt d8estructures d8@bitat molt sen7illesM de voltants dels se%les
/X i X/M >ue es devien relacionar amb una petita ?orti?icaci situada un Sic mFs al 1ord.
,>uesta devia ser un castell ro>uerM probablement d8estructura molt simpleM >ue s8alUava
a la part mFs alta del tur i n8apro?itava la topo%ra?ia per millorarne la de?ensa.
3oncretamentM dRa>uesta ?orti?icaci es conserven les restes de dues torres de planta
semicircular >ue caldria situar en una data entorn dels se%les X/ i X//M actualment molt
malmeses per la seva reutilit7aci com a ?onaments de les torres de la ?aUana nord de la
?ortalesa %Otica[4].





8
a !orta"esa #$tica

Les restes actualment visibles del castell de Llvia corresponen maEoritriament a la
re?orma %eneral >ue pat la ?orti?icaci a ?inals del se%le X///M >ue supos l8amortit7aci de
les estructures precedents. =ossiblementM cal%ui emmarcar @istOricament a>uesta %ran
re?orma en els en?rontaments >ue esclataren a conse>GQncia de la consolidaci d8una
?rontera militar amb el re%ne de FranUaM com a resultat del )ractat de 3orbeil (12"8#M i la
posterior creaci de l8e?mer re%ne de &allorcaM >ue comprenia els comtats de la
3erdanVaM el *ossellM les /lles BalearsM senVoria de &ontpeller i al%uns altres escadussers
territoris del mi%dia ?rancQs (12L!1WZ!#.

Estil

La construcci d8a>uesta nova ?ortalesaM a mFsM coincideiS amb la implantaci de l8art
%OticM >ue en el cas de la poliorcQtica comport l8aparici d8un nou model de
?orti?icacions. ,>uestes estaven vinculades directament a la monar>uiaM com passa amb
LlviaM als ordes militars o a al%uns %rans senVors ?eudalsM >ue eren els Inics >ue podien
?er ?ront a les importants despeses >ue comportava la seva construcci[%]. LlavorsM els
castells passaren a ser mFs %rans >ue els seus precedents immediatsM els anomenats
castells ro6uersM i adoptaren una planta re%ular >ue s8or%anit7a entorn d8un %ran pati
centralM i al voltant es redistribueiSen les diverses estances >ue con?i%uren la ?ortalesa.

3oncretamentM el castell de Llvia se8ns presenta com un dels eSemples mFs destacats i
reeiSits d8a>uesta mena de castellsM a l8i%ual >ue els de Bellcaire d8EmpordM el de
)orroella de &ont%rM ambds al BaiS EmpordM o el mFs elaborat de Bellver a
&allorca[&]'

Elements

, conse>GQncia dRa>uestes re?ormes la ?ortalesa pass a ser una %ran construcci
compacta de planta >uadran%ularM d8uns W" metres de costatM amb %rans torres circulars a
les cantonadesM i envoltada per un pro?und ?ossat. ,ctualmentM a>uest Fs lRelement mFs
visible del conEuntM Ea >ue aproSimadament tF uns vuit metres dRamplada i uns cinc de


9
pro?unditat. 0ri%inalmentM com era @abitual a lRQpocaM tin%uF una doble ?unciP una a curt
terminiM servir com a pedrera per abastir la construcci de la ?ortalesa- i una se%ona a
llar% terminiM re?orUar la de?ensa del castell.

EstructuralmentM lRescarpa del ?ossat Fs atalussada i arrodonida a les cantonades. En
canviM la contraescarpa Fs mFs rectilnia i sR@i combina la roca natural i la construcci amb
parament de pedra lli%at amb morter de calUM per donarli aiS una alUada uni?orme >ue
dRaltra manera no es podria assolir a causa dels diversos desnivells de la roca base.
/nteriormentM sRor%anit7ava a lRentorn d8un pati central sota del >ual @i @avia una %ran
cisterna de planta rectan%ularM eScavada a la rocaM amb les parets internes recobertes de
morter @idrulic. Les mides sn d811 metres de llar%ada per " d8amplada i una alUria
aproSimada de Z (actualmentM perOM Fs menVs ?onda a causa de la runa acumulada#.

La coberta Fs de voltaM construYda a base dRes>uists disposats a plec de llibre i lli%ats amb
morter de calUM al centre de la >ual @i @avia una petita obertura >uadran%ularM dRuns [MK"
metres per costat. LRaccFs a lRai%ua es ?eia a travFs dRa>uesta obertura i sReStreiaM se%ons la
documentaciM mitEanUant un torn amb poal i cadena de ?erro[(]'

La torre de l8@omenat%e

L8Inic element >ue trencava la simetria del conEunt ?orti?icat era l8an%le nordest del
castellM >ue ?uncionava com una mena de torre de l8@omenat%e. )ot i >ue a>uest element
Ea @avia perdut l8@e%emonia >ue tenia anteriorment en els castells ro>uersM en >uQ era
l8estructura mFs destacadaM a>u en el castell de Llvia sobrevivia reconvertida en una
mena de reducte.

;e ?etM comptava amb un ?ossat propi >ue l8aYllava de la resta del castellM dRuns >uatre
metres de ?ondriaM el >ual no es comunica amb el ?ossat eSterior eScepte per un petit
des%us- una petita cisterna (dRidQnti>ues caractersti>ues >ue la principal# >ue
n8asse%urava el ?uncionament autOnom de la resta de la ?orti?icaciM en permetreli
comptar amb la seva prOpia ?ont dRai%ua- iM ?inalmentM un pontM amb arcades d8obraM >ue
travessava el ?ossat nord del castell i li donava un accFs propi des de l8eSterior.



10
Figura 2: .estes de les arcades del pont $ue comunica"a la torre de l'*omenatge amb l'e&terior#
/s tracta"a d'un pont d'obra 0si m%s no els seus arcs1 $ue permetia tra"essar r2pidament el
)ossat# 3enia una doble )unci(: donar als de)ensor del castell una sortida+ en cas $ue la
)ortalesa )os presa i+ al*ora+ )acilitar possibles sortides dels de)ensors per atacar als asset4ants#
[Llus Bayona i Prats Servei de Monuments de la Diputaci de Girona]

,>uesta de?ensaM a mFsM estava re?orUada per la corresponent torre rodona de la
cantonada nordest. ,l@oraM tot i >ue no sR@a trobat cap resta >ue @o corrobori a causa del
%rau dRarrasament del conEuntM devia eSistir un petit pontM possiblement ?et de materials
peribles ?cil dRenretirar en cas de necessitatM >ue la comunicava amb la resta de la
?ortalesa. En de?initivaM constituYa un veritable ?ort >ue podia ?uncionar aYlladamentM si
s8es>ueiaM de la resta de la ?ortalesa.

















El 3astellM re?u%i de la comarca

3onEuntament amb la re?orma del castell es produ una reor%anit7aci de la 7ona
dR@bitat properaM >ue pass a situarse mFs al sud i ocup bona part del tur. , la
prcticaM a>uest comptava amb la seva prOpia compartimentaci internaM >ue la dividia




11
Figura 3: 52gina del 6libre Ferrat7+ cartulari on es troben copiats els principals pri"ilegis de
l!"ia+ on aparei& el m!tic )undador de la poblaci(+ 8%rcules+ i una "ista molt simpli)icada de la
"ila+ als peus del tur(+ i el castell+ a dalt. [ Auntament de Llvia]

en dos sectorsM de manera >ue tot el conEunt constava de tres recintes ?orti?icatsP el castellM
un recinte de planta trian%ular anneS i un tercer recinteM mFs eStensM >ue ocupava la resta
del tur. \s a dirM Llvia pass a ser una important ?ortalesa dividida internament en una
part sobirana Tel castell prOpiament ditT i una part Eussana T7ona d8@bitat de la
poblaciTM separades internament per un pro?und ?ossat.

,>uest %ran conEuntM perOM devia
?uncionar mFs com un lloc de re?u%i
>ue no pas com una poblaci
?orti?icadaM atQs >ue la davallada de
la poblaci al pla Ea era una realitat
al se%le X///M com demostra un
privile%iM >ue comentarem a
continuaciM concedit lRanV 12"L per
Jaume ) (12[812LK#.



La conneSi entre a>uests dos
recintes es ?eia per mitE d8un pontM
possiblement sostin%ut per arcades
dRobra (a lRescarpa sRobserven les
restes de dues arcadesM mentre >ue a
la contraescarpa @i @a dos carreus
de %ranit encastats Euntament amb el
ne%atiu dRal%una estructura >ue

?ormaria part de la ?onamentaci dRuna arcada o passarel]la#. ,>uestM per ?acilitarne la
de?ensaM no sRalUa al centre del mur sud del castell sin lleu%erament desplaUat cap a lREstM
de ?orma >ue >ueda ?lan>ueEat per la torre sudest. ;es d8a>uest an%leM els de?ensors
podien batre a voluntat >ualsevol atacant >ue intentFs accedir@i[*].




12
Figura 9: :ista a-ria del tur( on s'al;a el castell de l!"ia# S'*i pot obser"ar
per)ectament la planta regular del castell+ amb les gran torres circulars $ue s'alcen a
les cantonades+ i el )ossat $ue l'en"olta# 3amb% s'*i intuei&en les restes del segon i
tercer recinte $ue )orma"en la )orti)icaci(+ tot i $ue molt malmesos#
[ !nstitut "arto#r$%ic de "atalunya& '''.icc.cat ]
a principa" !orti!icaci de "a +erdan,a

^poca medieval

,l llar% dels se%les X/. i X. el castell de Llvia mantin%uF la seva importncia com a
principal ?orti?icaci del comtat de la 3erdanVaM tot i >ue perdF pes poltic i administratiu
de ?orma creiSent a ?avor de =ui%cerdM ra per la >ual rebF nombrosos privile%is dels
monar>ues catalanoara%onesos i dels reis privatius de &allorca. LRanV 12"L Jaume )
autorit7 als seus @abitants a bastir cases al pla sempre >ue mantin%uessin els vells
@abitat%es del pui% per re?u%iarsR@i en cas de necessitat.

























13
/%ualmentM lRanV 1W[ZM Jaume )) de Ma""orca (12ZW1W11# esten%uF els privile%is de >uQ
%audien els @abitants de Llvia a a>uells veYns de la parrO>uia i batllia >ue @i construYssin
alber%s o cellers i contribuYssin al mantenimentM vi%ilncia i de?ensa de la ?ortalesa. ;e
?etM les concessions de privile%is i les seves renovacions ?oren una constant al llar%
dRa>uests se%lesM al@ora >ue tambF trobem repetides re?erQncies a la reparaci de les
seves de?enses[-].

&alauradamentM no sembla >ue a>uestes concessions ?ossin su?icientsM ans el contrariM
sn una prova clara de la decadQncia demo%r?ica de la poblaci. Bona mostra dRaiSO >ue
diem es produ durant el ?racassat intent de revolta >ue realit7 el deposat rei de
&allorcaM Jaume ))) (1W1"1WZ!#M el novembre del 1WZZ. ,>uest ?u% de la residQncia
?orUada >ue tenia prop de Barcelona i va anar a =ui%cerdM on aconse%u aiSecar un petit
eSQrcit i prendre la vila. /mmediatament desprFsM els dies 2[ i 21 de novembreM atac
sense QSit el castell de Llvia[1.]' ,cci >ue la Crnica de Pere ))) descriu amb els
se%Gents termesP

E tantostM a>uest dia mateiSM 1R,rtal de =allarsM amb companVia de cavall e de peuM an
combatre lo castell de LlviaM car lo barri Ea era desemperat per los de lRestablidaM >ui eren
pocs. _...` e combatF lo castellM car lo barri Ea el los @avia desemparatM e no @i ?eren resM saul
>ue @i pren%ueren %rans na?resM e tornarenseRn a =ui%cerd[11]

\s a dirM davant dRun atac per sorpresaM @avia estat impossible concentrar prou recursos
@umans per a la de?ensa de la ?ortalesa. 1o obstant aiSOM el castell era su?icientment
poders com per resistir lRescomesaM mal%rat comptar amb una reduYda %uarnici.

=el >ue ?a a lRestat %eneral en >uQ ens @a arribat el conEuntM a>uest est prcticament
arrasat a nivell de ?onamentsM la >ual cosa no ens permet conQiSer >uines re?ormes
eSactes sR@i ?eren al llar% dels se%les X/. i X.M tot i >ue en tenim nombroses re?erQncies
documentals. ,l@oraM les recents intervencions ar>ueolO%i>ues tampoc @an permQs
conQiSer a ?ons lRor%anit7aci interna del castellM de la >ual tambF tenim notcies per la
documentaci escrita. $n cas destacat Fs el de la capella castralM advocada a (anta
BrbaraM >ue es trobava a lRinterior de la ?ortalesaM al costat de la torre mestraM i >ue a
?inals del se%le X/. presentava al%uns desper?ectes >ue calia reparar[12].



14
Figura <: Fases *ist,ri$ues del castell de l!"ia 0s# I= =:II1# S>*i poden "eure les restes de dues
torres del primitiu castell ro$uer i restes d>una ?ona d>*2bitat propera 0segles I=@=I1+ una
important re)orma dels segles =III i =I: i+ )inalment+ posteriors intents de reocupar la )ortalesa#
[Planta ai(ecada per Llus Prat& delineant del Servei de Monuments de la Diputaci de Girona SMDG]
, la prcticaM nomFs sR@an po%ut constatar un se%uit de re?ormesM realit7ades a mitEan
se%le X/.M >ue a?ectaren a les estances internes del castellM >ue les van dotar dRunes
maEors dimensions. 3oncretamentM a>uestes obres coincideiSen amb un canvi en la ?orma
constructiva dels mursM >ue passen de ?erse en sec a bastirse a base dRes>uists irre%ulars
lli%ats amb morter de calU[13].





15
(ota els )rastamares

Ba entrat el se%le X.M la ?ortalesa es mantenia com una de les principals ?orti?icacions de la
comarcaM la >ual cosa era recone%uda pels monar>ues catalanoara%onesosM com demostra
el ?et >ue la reina Maria de +aste""a (1Z[11Z"8#M lloctinent del =rincipat per absQncia del
seu marit A"!ons el &a%nnim (1W!81Z"8#M la pren%uFs sota la seva protecci per>uQ la
consideravaP dictum castrum et podium de Li;ia, 6ue sunt cla;is et firmamentum terre
Ceritanie.... ,l@oraM li ator% sises (impost >ue es cobrava sobre comestibles i altres
mercaderies# per ?inanUar les reparacionsM i tambF privile%is als seus @abitants a condici
de mantenir els @abitat%es de la ?orUa i les seves muralles[14].

=osteriormentM com a conse>GQncia del con?licte >ue esclat entre la +eneralitat i el
comterei Joan )) (1W!81ZL!#M cone%ut com a +uerra ci;il catalana (1ZK21ZL2#M es produ la
intervenci ?rancesa en el territoriM amb lRama%ada voluntat dRanneSionarlo. ,>uesta
anneSi es ?Fu d8acord amb les clusules del )ractat de Baiona (1ZK2#M pel >ual el
monarca catal empenVorava els comtats del *ossell i la 3erdanVa a canvi de l8aEut
econOmic i militar ?rancQs. )anmateiSM un cop ?init el con?licteM el castl (%overnador# del
castellM Dami/ Descat""ar (1ZW[1"2[# >ue al llar% de tota la %uerra sR@avia mantin%ut
lleial a Joan ))M es revolt contra el domini ?rancQsM a lRi%ual >ue la resta dels comtats. ;e
?etM el sobirM ?ins i totM aconse%u prendre =erpinV i resistir@i un poders set%e ?rancQs.
&alauradamentM les ?orces de la 3orona dR,ra%M molt delmades per la recent %uerra
civilM no ?oren su?icients per a?rontar la reacci del monarca ?rancQs >ueM de mica en micaM
reocup el territori nordcatal[1%].

LRanV 1ZLL Llvia pat un primer set%e >ue po%uF superar iM ?ins i totM Descat""ar intent
passar a lRo?ensiva i atac la propera vila de =ui%cerdM >ue era addicta al rei ?rancQs. )ot
aiSOM perOM nomFs retard allO inevitableM atQs >ue lRanV se%Gent el castell ?ou novament
assetEat. ,>uesta ve%adaM la resistQncia es perllon% al llar% de cator7e mesosM perO al
?inal capitul (davant la impossibilitat de ser socorre%utM Inica opci de salvaci >ue li
>uedava al %overnador del castell#.





16
Figura A: 3as$ues de nete4a al )ossat nord del castell# /n derruir la
)ortalesa+ a$uest element )ou colgat amb la runa dels paraments i els
murs+ amb la "oluntat d>inutilit?ar la )ortalesa de )orma de)initi"a# /n
a$uesta imatge es poden obser"ar alguns dels nombrosos pro4ectils de
pedra+ 4untament amb altres materials+ $ue s'*i "an abocar#
[Llus Bayona i Prats Servei de Monuments de la Diputaci de Girona]



































17
$n cop con>uerida la ?ortalesaM "u0s 1) orden enderrocarla per evitar >ue po%uFs
servir de base a una nova insurrecci. ,>uest Fs el principal motiu pel >ual les
estructures dRa>uest sistema de?ensiu ens @an arribat totalment arrasadesM Ea >ue es ?arc
el ?ossat amb els materials provinents de lRenderroc. LRar>ueolo%ia @a permQs corroborar
a>uest ?etM en trobarse a>uest curullat de runesM amb una destacada presQncia de
nombrosos elements constructiusP dovellesM muntants de portes o ?inestresM llindesM
etcQtera. >ue en ?inalit7ar la restauraci s8@an dipositat dins del ?ossat de la torre de
lR@omenat%e per %arantir >ue no si%uin espoliats. )ambF cal ?er esment de les nombroses
boles de pedra localit7ades >ueM claramentM estaven destinades a ser utilit7ades en el
combat com a proEectils de trabu>uets i bombardes. El seu nombre demostra >ue en el
moment d8enderrocar la ?ortalesa es trobava preparada per de?ensarseM la >ual cosa
concorda amb la notcia >ue ?ou entre%ada mitEanUant pactes.

(ota els Nustries

, mFsM les intervencions ar>ueolO%i>ues tambF @an permQs constatar >ue a principis del
se%le X./ @i @a%uF un breu intent de reconstrucciM >ue a?ect el sector sudestM i al%unes
ocupacions puntuals durant la %uerra dels (e%adors (1KZ[1K"!#. FinalmentM cal esmentar
l8Is puntual del castell per a activitats ramaderesM >ue comportaren l8obertura d8un panV
de la muralla sudM Eust on se situava l8entrada ori%inalM i l8eScavaci d8una entrada a peu
pla a la cisternaM per a?avorir aiS l8accFs dels ramats a l8ai%ua.

2estauraci de" con3unt

El proEecte de restauraci del castell de Llvia @a pretQs posar en valor a>uest important
conEunt ?orti?icatM >ue ?ins avui @avia restat descone%ut als visitants de la poblaci a
causa de la seva >uasi total demolici. ;e ?etM la destrucci @avia estat tan intensa >ue les
seves restes eren prcticament invisibles i nomFs al%uns murs escadussers i arrasatsM
dispersos pel cim del turM permetien intuirne la situaci i estructura. LRactuaci del
(ervei de &onumentsM com Fs @abitualM s8@a dut a terme amb la voluntat d8asse%urarne
la conservaci un cop eScavat. ,iSM les obres de consolidaci s8@an ?et paral]lelament a la
intervenci ar>ueolO%icaM sistema encara mFs necessari en un clima advers com el de la


18
Figura B: :ista parcial de la )a;ana sud del castell un cop restaurada# /ls
murs s'*an consolidat per e"itar@ne la degradaci( mit4an;ant el seu re4untat
amb morter de cal;+ mentre $ue per )acilitar@ne la "isita s'*a bastit una
passarelCla d'obra+ )eta d'acer patinable 0tipus corten1 i )ustaD i un pont+
d'id-ntics materials+ $ue permet tra"essar el )ossat recuperat en la se"a
totalitat#
[Llus Bayona i Prats Servei de Monuments de la Diputaci de Girona]

3erdanVaM on deiSar a l8aire lliure unes estructures >ue ?ins llavors @avien roms
enterrades i prote%ides dels elements suposava la seva immediata de%radaci.


































19

=el >ue ?a a restauraciM el principal obEectiu @a estat posar en valor el conEuntM
promoureRn lRIs i deiSarlo obert al pIblic per potenciar aiS la seva visita iM de retopM
%arantirne la conservaci[1&]. En concretM sR@a vol%ut donar al possible visitant una visi
%eneral del castellM des de l8interiorM amb les >uatre torres cantoneres com a elements mFs
destacatsM Ea >ue ?uncionen com a miradors de la propera planaM perO sense destacar
estructuralment.

0ri%inalmentM la primera proposta de restauraci era mFs conservadoraM Ea >ue preveia
no remuntar prcticament els murs i deiSarlos tal com @avien apare%ut durant les
eScavacions ar>ueolO%i>ues. , mFsM es volia aiSecar les torres amb una estructura
metl]lica per recuperar aiSM en partM la volumetria ori%inalM on a>uests elements
constructius destacaven sobre el conEunt. =osteriormentM perOM en madurar el proEecteM
sR@a optat per una actuaci mFs inte%radaM amb una reposici mnima dels paraments.

=el >ue ?a a lRade>uaci per a la visitaM sR@an bastit diverses passarel]les perimetrals de
?usta i acer patinable tipus cortenM amb ?ormes minimalistesM >ue permeten visitar el
castell sense perill i sense ?erne malbF els elements conservats. ,>uestes estructures es
recol7en en els mursM perO sn per?ectament reversibles en el cas >ue al%un dia es decids
la seva eliminaci. /%ualmentM amb la neteEa dels ?ossatsM >ue actualment sn l8element
visualment mFs impactant de la ?ortalesaM i la construcci d8un pont d8accFs Tall on es
trobava el primi%eni >ue comunicava amb la vilaT s8@a intentat >ue el visitant acabi de
?erse una idea %eneral de l8estructura ori%inalM >uan el castell era l8element predominant
dalt del tur i actuava com un dels principals punts de control i vi%ilncia del comtat de
la 3erdanVa. FinalmentM sR@an instal]lat diversos pla?ons eSplicatius >ue permeten als
possibles visitants ?erse una rpida idea de la @istOria del castell i de la ?uncionalitat de
les seves diverses dependQncies.








20

10)E(

4 Ens >uedarem curts siM a mFs
de la nostra autoriaM no
esmentFssim l8aportaci del
personal del (ervei de
&onumentsM >ue amb la seva
tasca @a permQs dur a terme
a>uest proEecteP els
aparelladors Llus +alia i Elisa
Llenas- els delineants Llus =rat
i =ere )urnM els membres de la
bri%ada d8obres del (ervei iM
?inalmentM el dissenVador
Xavier *o>uetaM >ue sR@a
encarre%at de la ma>uetaci
dels pla?ons in?ormatius.

[1] 3,),LN / *03,M =E*E (dir.#.
Els castells catalans. /X. 2a ed.
BarcelonaP *a?ael ;almauM
1!!WM /.M K![ i ss.

[2] P,;*6M B0(E=- ,11, &.
FE**,1- &/a$EL 3$*,.
)reballs ar>ueolO%ics a
LlviaM CypselaM 2 (1!L8# 2WW
2ZKM i +,&=/LL0M B0*;/- 0*/0L
&E*3,;E*. El paper de la
3erdanVa en les relacions
transpirinen>ues en Qpoca
anti%a. Annals de l7Institut
d7Estudis EmpordanesosM WL
(1!!K1!!L# 8LL i ss. / tambFM
per les dades mFs recentsP
AL/,+,M (,*,- +E&&,
3,B,LL\- 3,*&E ($B/*,1,(.
/ntervencions ar>ueolO%i>ues
al castell de Llvia (campanVes
2[[[2[[1#. ;arreres
interpretacions. ;insP VI
@ornades d!Ar6ueologia de les
Comar6ues #ironinesM (ant Boan
de les ,badessesM 2[[2M p. W1Z.

[3] +,&=/LL0 / a$/1),1,M
B0*;/- 4ELE1, B0**N( /
&C*3/,. 1oves dades sobre
/ulia LVbica (LlviaM 3erdanVa#
a partir de la revisi dels
materialsM CypselaM X/ (1!!K#
!!1[W- P,;*6M B0(E=.
EAca;acions a @ulia LB4ica (LlB;ia,
Cerdanya-. +ironaP &useu
d8,r>ueolo%ia de 3atalunVaM
2[[[. / tambFP 5$N*;/,M B0*;/
(et al.#. Enterrament dRQpoca
tardoromana dRun macaco amb
aiSovar al Eaciment de les
3olomines (LlviaM 3erdanVa#M
Emp5riesM "" (2[[L# 1!!22L.

[4] AL/,+,M (,*,- +E&&,
3,B,LL\- 3,*&E ($B/*,1,(.
La intervenci ar>ueolO%ica al
castell de Llvia (La
3erdanVa#. ;insP IV @ornades
d!Ar6ueologia de les Comar6ues
#ironinesM Fi%ueresM 1!!8M p. WW[
i ss. / tambFP AL/,+,3,B,LL\
($B/*,1,(. /ntervencions
ar>ueolO%i>ues...M p. W1Z.

[%] 4E*1N1;E5M F. X,./E*.
<istria Cilitar de Catalunya.
AproAimaciD didctica. .ol. //P
'emps de con6uesta. ;ib.
Francesc *iart. BarcelonaP
*a?ael ;almauM 2[[2M p. 22Z.

[&] */$ B,**E*,M E;$,*;.
)ipus i evoluci dels castells.
;insP L7art gtic a Catalunya. ///.
BarcelonaP Fundaci
EnciclopQdia 3atalanaM 2[["M p.
2"2 i ss.

[(] LL,;6 F01)M B,$&E.
3astells reials a la 3erdanVa
oriental. ;insP Set0 ColElo6ui
Internacional de $uigcerd, 3), de
*uny de +1,,. =ui%cerdP
/nstitut dREstudis 3eretansM
1!88M p. 2L!.

[*] ,*30( L6=E5M *0(E*.
Cemria de la inter;enciD
ar6ueolgica als fossats del castell
de LlB;iaM 2[11 (inQdita#M p. 22.

[-] 6,*,$)M 3EB*/N. El Lli4re
/errat. $ri;ilegis i ordinacions de
la ;ila de LlB;ia. =ui%cerdP
=atronat del &useu de LlviaM
1!8"M p. 8!M KL i L[. / tambFP
M0**,L / *0&E$M E$LNL/,-
B0(E= &. 3,1,L( / N*/,(-
;0&^1E3 &/a$ELL / (E**,.
La cuirassa del castell de
LlviaM Emp5riesM Z8"[ (1!8K
1!8!# 1ZW i 1ZZ.

[1.] ),(/( / &,*3,M *,F,EL.
$ere el CerimoniDs i els seus fills.
BarcelonaP .icenU .ivesM 1!8[
(reed.#M p. W2.

[11] (0L;E./L,M FE**,1. Les
6uatre grans crni6ues.
BarcelonaP (electaM 1!L1M p.
1.[8K.

[12] LL,;6. 3astells reials...M
p. 2L!.

[13] ,L/,+,3,B,LL\
($B/*,1,(. /ntervencions
ar>ueolO%i>ues...M p. W1".

[14] B,*,$). El Lli4re..., p. W!M
Z" i ZK.

[1%] =EL2E5M &,1$EL B.
Catalunya desprs de la #uerra
Ci;il del segle XV. BarcelonaP
3urialM 1!81M p. "" i ss.

[1&] B,b01, / =*,)(M LL$9(. La
preservacin de los valores
documentales de los
monumentos militaresP la torre
del Nn%el de =ontosM las de
(ant &i>uel de +irona V las de
(ant Frances de 0lot. ;insP
Los monumentos militares y la
sociedad catalana. Actas de la IV
@ornada so4re $atrimonio
/ortificado de los siglos XVI al
XX. +ironaP Fundaci Les
Fortaleses 3atalanesM 2[[!M p.
L" i ss.


21

El des!scament per
causes militars
L"impacte #um$, s!cial i
mediamiental



M,/'L GE'LL
Historiador i arFi8er
Canelguell?acarn@cat



Resum0 La indCstria de la 6uerra# a l+ntic R-gim# devastava els oscos degut a la utilit<aci1 de la "usta en
sistemes de"ensius Dmuralles# torres# "ei(inesE# metallCrgia# elaoraci1 de p1lvora o "aricaci1 darmes# de
complements dartilleria i soretot de vai(ells de guerra. +l tema dun mediamient ressentit# shi a"egei( el
de la servitud de carretatge i el duna regulaci1 de lapro"itament del osc marcadament ausiva a "avor de la
monarquia.
Paraules clau0 Fusta# oscos# apro"itament# Cs# devastaci1# artilleria# "oneries# construcci1 naval# carretatge.
Estadstica0 G9 notes# H centres documentals consultats# GI ores iliogr"iques citades.

Resumen0 La industria de la 6uerra# en el +ntiguo R'gimen# devastaa los osques deido a la utili<aci1n
de la madera en sistemas de"ensivos Dmurallas# torres# "a4inasE# metalurgia# elaoraci1n de p1lvora o
"aricaci1n de armas# complementos de artiller!a 2 sore todo de arcos de guerra. +l tema de un
medioamiente resentido# se le a;ade el de la servitud de carreta4e 2 el de una regulaci1n del
aprovechamiento del osque marcadamente ausiva a "avor de la monarqu!a.
Palabras clave0 Madera# osques# aprovechamiento# uso# devastaci1n# artiller!a# "undiciones# construcci1n
naval# carreta4e.
Estadstica0 G9 notas# H centros documentales consultados# GI oras iliogr="icas citadas.

Abstract0 The industr2 o" Jar in the Kld Regime# devastated "orests to the use o" >ood in de"ensive s2stems
D>alls# to>ers# "ascinesE# metallurg2# processing or manu"acturing gunpo>der# >eapon# artiller2
supplements and especiall2 >arships. .lus an impoverished environment# >as added the ser"dom o" dra2age
and the regulation o" "orest use ausive mar?edl2 to monarch2.
Keywords0 Jood# "orest e(ploitation# use# devastation# artiller2# "oundries# shipuilding# dra2age.
Statistic0 G9 notes# H documentar2 consulted center# GI iliographical mentioned >or?s.

Rsum0 LAindustrie de guerre sous lA+ncien R'gime# les "orLts d'vast'es en raison de lAutilisation du ois
dans les s2st-mes d'"ensi"s Dmurs# des tours# des "ascinesE# la m'tallurgie# la trans"ormation ou la "arication
des armes# des compl'ments dAartillerie poudre et en particulier les navires de guerre. 5e plus un
environnement appauvri# a a4out' le servitude de camionnage et la r'glementation de la "orLt utilisation
ausive nettement en "aveur de la monarchie.
Mots cls0 Mois# lAe(ploitation "oresti-re# lAutilisation# la d'vastation# lAartillerie# les "onderies# la construction
navale# le camionnage.
Statistique0 G9 notes# H centre documentaire consult'# GI oeuvres iliographiques cit'es.


22

Riasunto0 LAindustria della guerra nel vecchio regime# "oreste devastate a causa dellAuso del legno in sistemi
di"ensivi Dmura# torri# "ascineE# la metallurgia# la lavora<ione o di produ<ione integratori artiglieria polvere
da sparo# armi e soprattutto navi da guerra. .iN un amiente impoverito# - stato aggiunto servitN dal dra2age
e un regolamento della "oresta utili<<o ausivo nettamente a "avore della monarchia.
Parole chiave0 Legno# s"ruttamento "orestale# lAuso# la devasta<ione# artiglieria# "onderie# costru<ioni navali#
dra2age.
Statistica0 G9 note# H centri documentario intervistati# GI opere iliogra"iche citate.



En la llista de punts ne%res contra el ?enomen de la +uerraM aiS com sn les
mortandatsM la ?amM la ruYnaM la pestaM etcQteraM n8@i @a una >ueM no per menVs danVvol
cal passar per altP el desmesurat desboscament. ,>uesta ne%ativa dinmica
mediambiental provoc una important minva del patrimoni natural i perEudic manta
camperolsM brussairesM caUadorsM carbonersM eremitesM ?ustersM %uardaboscosM EornalersM
llenVatairesM mercadersM serradorsM tra%iners i demFs o?icis >ue vivien de les arees
bos>uines. auQ en podien traure els militars del ?ustam dels boscoscM com a?ectava el
desboscament a l8economia ruralc &Fs >ue no en pensarem.

a bruta"itat de "a #uerra

Encetem amb la ?orma d8Is i apro?itament del bosc mFs tr%icaM danVvola i
improductivaM la de la destrossa per a ?er mal a altriM o per assolir obEectius militars
destructius (dels constructius en parlem tot se%uit#. \s la >ue comporta la brutalitat de la
dinmica militar.

En els set%es per blo>uei%M sovintM les tropes atacants perpetraven la tala sistemtica de
tota l8@orta circundant de la plaUa assetEada. Era una mena d8advertiment macabre >ueM a
mFs els permetia un @orit7 visual net i impedia els de?ensors sortir a cercar ?usta o
aliments. ;eia el mar>uQs de a$/13b en el seu tractat militar >ue davant d8un set%e el
%eneral @avia de ?er aplanar tot el paissat%e del campament per mantenir lliures les
comunicacions de dreta a es>uerra i poder ?ormar la batalla ?cilment para 6ue rompan
los 9os6ues, y Fallanen los /osos, construyendo $uentes...[1].

;e ve%adesM la tala sistemtica d8arbres obeYa a raons purament intimidatOries. El marU
de 1KWL les tropes imperials passaven per )urn%ia i perpetraven tot de desmansM mais


23
a44atu mesmes tour les ar4res 6u7ils ont tro; en leur cFemin. / no cal anar al centre
d8Europa per trobar bretolades com a>uestes. El novembre de 1K"1M els ?rancesos @avien
destroUat part del bosc de =oblet en diverses incursions de revenEaM tan nombroses com
inItils[2].

a construcci d7estructures de!ensi8es

L8Is constructiu de la ?usta per a ?inalitats militarsM tenia molts vessants i aplicacions.
1osaltres les en>uadrem bsicament en tresP la ?abricaci d8estructures de?ensivesM l8Is
del carb ve%etal i la construcci naval.

&urallesM torres i ?orti?icacions

)robem el proveYment de ?usta amb l8obEectiu de re?er o complementar al%unes parts de
la muralla (almenVs la de )arra%ona#M i ens ima%inem >ue es tractaria lO%icamentM de
muralles anti%ues no abaluartades. Els primers dies de desembre de 1Z11M el 3onsell de
)arra%ona comprava la tala i transport de 1[[ albers per ?er verdes>ues a la muralla. La
se%ona accepci de l8Alco;er)Coll ens descobreiS >ue per verdesca s8enten la
construcciD de fustes 4astida damunt una torre, muralla, 4ar4acana, pont, etc., per co4rir els
defensors contra els trets dels enemics[3]. El consistori tarra%on @a%uF de con?e%ir un
llistat dels @orts de la ciutatM amb el nom dels propietaris i el nombre d8albers >ue tenia
cada un. $n pressupost elaborat per uns mestres ?usters estimava el preu mi% de l8alber
entre els 2 i els " sous- la ?actura total >ue pa% la ciutat ?ou de WW" sous[4] (es van tallarM
doncsM una setantena d8albersM pel cap baiS#.

El desembre de 1K2W el virrei @avia donat ordre de posar a punt les de?enses de la plaUa
?orta de *osesM la principal seu naval del =rincipat. , a>uest e?ecteM els soldats de la
%uarnici van procedir a ?er llenVa per refer los rastrillos de las portas de mar y terra. El
mai% de 1KL!M a les envistes de l8erecci de la ?ortalesa de &ontlouisM a la 3erdanVa
?rancesaM el president del 3onsell (obir del *ossellM 2amon 9robatM recomanava
preservar els boscos ceretans per tal >ue les ?ar%ues po%uessin abastir ade>uadament
l8eSQrcit[%].



24
3res menats de )ei&ina
['''.)olyart.it]
FeiSines

auan s8@avia de ?orti?icar un eSQrcit en
campanVaM sempre recorria a les ?eiSines. Els
soldats arreple%aven o tallaven bran>ues primes
i brancons i en lli%aven un ?eiS ben premutM de
manera >ue amb un bon nombre de ?eiSines
complementaven les de?enses de les trinSeres o
d8altres improvisades a la campanVa. , partir
del se%le X/X es va substituir la ?eiSina pel sac de
sorraM >ue Fs el >ue avui veiem >ue constitueiS
els parapets de?ensius en punts improvisats.

3omplements de l8artilleria

En el seu tractat d8artilleriaM L.30LL,;0 esmenta >ue calia tallar ?usta per encavalcar les
peces i ?er caiSesM rodesM radis i eiSosP

b aun ?altando la commodidad de @averlasM enviarlas cortar donde >uiera >ue se
@allaren per los montesM V bos>ues del Estado su%etas a>uel ;ominioM no obstante >ue los
tales bos>ues V arboledas sean de monasteriosM o ,badiasM O de >ual>uiera otras personas
privile%iadasM pa%ando perO por ellos lo >ue por personas pldticas seran apreciadasM
procurando siempre >ue a>uellas maderas sean cortadas en buena Luna[&].

Els primers dies de desembre de 1K2WM per ordre del virreiM els soldats de la %uarnici de
*oses ?eien llenVa per posar a punt l8artilleria de la ?ortalesa[(].

;ins d8a>uest apartatM @i inclourem tambF totes a>uelles andrOmines i %inVs poliorcQtics
precursos iM al%uns d8ellsM coetanisM de l8artilleria de ?ocM >ue s8empraven per a
l8eSpu%naci de places ?ortesM com erenP els arietsM les ballestes de tornM els carros de
transport i de tSoc (al%uns barroerament blindats#M les casamates d8aproSimaciM les
escales de tota mena (llar%uesM curtesM desmontablesM eStensibles#M els ?onQvols i
man%anells (tipus de catapultes#M els pontsM les rampes d8assaltM tot tipus de torres
(artilladesM d8assaltM elevablesM eStensiblesM d8observaci#M els trabucs i trabu>uetsM
etcQtera[*].




25
,rmes porttils

,labardesM ballestesM destralsM llancesM pi>ues i Sussos estaven ?etes de ?ustaM i els canons
d8arcabussosM carrabinesM espin%ardesM ?usellsM mos>uetsM pedrenValsM pistoles o SispesM
ensapats en ?usta[-]. 3ada un dels milers i milers dels soldats >ue @an estat mobilit7ats
en >ualsevol QpocaM n8@avien d8anar provistos. , la societat civilM deia la $roclamaciDn
catDlica dels catalans >ue las armas de fuego son comunes a todos, como se crBan con
ellas...[1.].

ESistia tota una indIstria artesanal de producciM adobament i reposici d8armes
porttils. 1o calia tenir ni coneiSements ni una >uali?icaci especial per adobar armes
espatlladesM i per on s8espatllaven primer era per la part mFs ?ebleM la de la ?usta[11]. En
vivienP armersM ?usters o pedrenValers. Els Nustries tenien una %ran ?brica
armamentstica a =lasQnciaM >ue abast els soldats >ue lluitaren a la %uerra de 3atalunVa.
,l =rincipatM a banda del petit artesanat ocasionalM se8n ?abricaven a Barcelona i a
*ipoll[12].

+arb 8e#eta"

El carb ve%etal com a material de combusti eraM abans de l8aparici de l8electricitatM una
?ont d8ener%ia de la >ual no es podia prescindirM i >ue s8@avia materialit7at en l8aparici
de carboneres >ue el trans?ormaven a partir de la llenVa. El carb ve%etal no nomFs
s8emprava per a la cocci de ?orns domQstics (per cuinarM assecar roba o escal?ar la llar#M
sin tambF dels artesanals a travFs dels >uals els menestrals ?ornien paM ?abricaven
ai%uardentM assa@onaven el cuir o treballaven el ?erroM el vidre o la raEola[13].

=er a la ?abricaci de plvora

La maEoria de tractats d8artilleria ?an re?erQnciaM en al%una o altre partM a la composici de
la plvoraM ben cone%uda de tots els artillersP so?reM salnitre i carb ve%etal. F.B,**, @i
dedica un bon espaiM Ea >ue considerava >ue la ?abricaci de plvora de >ualitat depenia
en %ran mesura de l8ade>uada barreEa de les parts >ue corresponien a cada un d8a>uests
elements. El millor carb ve%etal per a a>uesta mescla era l8eStret de l8avellanerM sal7e o


26
%arbons (i el millorM de ca?amuAas#M perO s8insistia en >ue la ?usta @avia de ser ben
cremada i ben mOltes desprFs les cendres[14].

&.,../L, suposa >ue a 3atalunVa es de%uF comenUar a ?abricar plvora a
comenUaments del se%le X.- de ?etM localit7em un ban del virrei relatiu a la venda de
plvoraM de l8anV 1"L1. El cert era >ue a la primera meitat del se%le X.// Ea @i @avia un
mol polvorer a BanVoles (1K22# i un altre a Barcelona (1KW8#M i >uan va esclatar la %uerra
contra FranUa (1KW"# els o?icials reials reberen ordres d8ad>uirir plvora dels polvoristes
>ue la treballaven. =ot ser constituYa una indIstria incipientM perO el ?et Fs >ue eSistia en
mFs d8un indret. La capital del pas n8era centre neurl%ic. ,ll s8@i trobaven manta
molins polvorers i ma%at7ems per desarne amb se%uretat. (.BE*,*) ens diu en la seva
CanifestaciDnM >ue el 1K"W els consellers es van comprometre davant les autoritats militars
vencedores de reedi?icar els molins reials a travFs d8una ?orta inversi de 1".[[[ escuts-
tambF >ue el 1K!2 invertiren %airebF K.K[[ lliures per a la ?brica de sis ma%at7ems de
plvora. El cronista BE*01/ ;E *E,L consi%nava un avalot a +irona el mai% de 1KL[ en
@aver empresonat l8@ostaler del molB de la pDl;ora. (e%ons F.X.4E*121;E5M el sector
>ue liderava la producci de plvora era el Ba%esM amb centres ?abrils localit7ats des de
mitEan se%le X./ a les 0ba%ues i a la riba dreta del 3ardener- all ?uncionaven a ple
rendiment tres %rans molins polvorers el 1KL!M i tambF n8@i @avia aP 3ardonaM (allentM
+ironaM &ontcada i (ant ,ndreu del =alomar[1%]. (n H?las@os8 ocasionals i
insi%ni?icantsM si es volM emperO Itils per demostrar la continuYtat al pas d8una indIstria
polvorista sostin%uda.

=er a la metal]lIr%ia

3ert tipus de ?usta constitueiS un preuat material de combusti molt Itil per a la
indIstria metal]lIr%ica. $na part d8a>uesta indIstria la constituYen les ?oneries on es
?abricaven canons i altres armes d8acerM les >uals ?eien ?uncionar els ?orns amb carb
ve%etal Ea >ue el resultat era >ue el ?erro sortia mFs dolUM tou i manipulable >ue si
empraven carb de pedra (cas en el >ual solien aparQiSer rotures a les peces per>uQ la
>ualitat del ?erro era mFs a%reM dura perO vidriosa#[1&]. Entre els se%les X./X.//
,n%laterra va >uedar des?orestada per l8elevada >uantitat de carb ve%etal >ue
consumien les ?oneries de canons per a la seva armada[1(].



27
/s$uema d>una )arga catalana
['''.*+#encat.net,a#aur.'e-,recursos,La./ar#a
,Docs,+0introduccio&)tm]
La construcci navil]liera tambF estava vinculada a les ?ar%ues prop de muntanVes
?rondoses. , l8entrada >ue els ?rancesos ?eren per +uipIscoa el Euliol de 1KW8M Ea van
constatar >ue :e"ip ))) tenia ?bri>ues de vaiSells atlntics (%aleons# a =asaEesM tout a
cause de la commedit des 4ois, 6ui y son aussi a4ondans auA procFaines montagnesM tambF per
la proSimitat de les ?ar%ues >ue son fort procFes G en grand nom4re[1*].

;e ?etM al llar% de la cordillera pirenaicaM
7ona abundant en boscosM van proli?erar
tot de ?ar%ues per treballar el ?erro.
L8anV 1KWLM nomFs del *ossellM
s8eStreien anualment K[.[[[ >uintals de
?erro >ue eren tramesos a les ?ar%ues
mFs prOSimesM de manera >ue
solam_en`te faltan artificios para fa4ricar y
for*ar armas, ee pues los materiales y
pertrecFos para ellas las ay en
a4udancia[1-]. (abem >ue una sola
?ar%a mitEaneta consumia Ea mFs d8un
miler d8@ectries de bosc[2.]. (i
l8@ectria e>uival a 1[.[[[ metres
>uadrats :1[[m S 1[[mM un miler
d8@ectries e>uivaldran a deu milionsM o
si%ui una clenSa >uadrada des?orestada
d8aproSimadament W8W >uilOmetres per
costat. ,mb ra els BanVuls (i com ellsM
tot propietari de ?ar%ues# compraven boscos sencers. ,mb raM i%ualmentM a>uesta
dinmica de propietats suscitava manta con?lictes socialsM com va succeir a la .all
Ferrera[21].

*esulta lO%ic pensar >ue mFs d8una d8a>uestes ?ar%ues proveYria ?oneries militars. / no
nomFs a la 3orona de 3astellaM atQs >ue a Barcelona Ea es ?abricaven canons d8artilleria a
les darreries del re%nat de :erran ))M com es deiSa entendre del contin%ut d8una carta >ue
a>uest comterei adreU als consellers el 1"1W[22].


28
a !abricaci de 8ai;e""s de #uerra

El desboscament per a la construcci d8embarcacions (civils i militars# venia de llunV. $n
estudi ?rancQs centrat entre l8anV 8[[ abans de 3rist i el K[[ desprFs de 3ristM conclou >ue
la %esti ?orestal permetF limitar el desboscament sever Inicament en ocasionsM i
localit7a %reus desboscaments en 7ones costaneres on la construcci d8edi?icis i
d8embarcacions era molt intensa[23].

El cost ?orestal

$n passat%e de la $roclamaciDn CatDlica (1KZ[#M deiaP H con el maderage de sus montes la4ra
V. Cagestad continuamente galeras en el AtaraIanal de 9arcelona, con 6ue se?orea el mar
Cediterraneo[24]. Era aiS e?ectivamentM perO des de molts se%les enrera[2%].

El Z de novembre de 1W"Z Pere ))) el 3erimonis resolia la ?ormaci d8una poderosa ?lota
de "[ %aleres per tal de prosse%uir la %uerra contra +QnovaM y diose en ella toda furia, y
cortJ4ase la madera para las galeras 6ue se Fa4Ban de armas en 9arcelona en las monta?as de
$rades en unos grandes pinares 6ue Fa4Ba *unto al castillo de Siurana[2&]. (i comptem >ue per
cada %alera es precisaven mFs d8un miler d8arbres d8una super?cie de bosc d8una
dot7ena d8@ectries[2(]M ens trobem >ue a>uella ?lota costaria uns "[.[[[ pins i arrassar
K[[ @ectries de bosc (recordem >ue l8@ectria sn 1[.[[[ metres >uadrats :1[[m S 1[[m
M estem parlantM doncsM de K.[[[.[[[ metres >uadrats :W.[[[m S 2.[[[mM o si%uiM un espai
rectan%ular e>uivalent a tres >uilOmetresM per dosM per tresM per dos#. ,>uella ?lota de%uF
deiSar visiblement pelats els boscos pradencs.

;8a>uesta dada en passem a una altra del primer terU del se%le X.///M perode per al >ual
s8@a comptabilit7at la construci d8un total de LK vaiSells de %uerra per a l8,rmada *eial.
,ltres clculs >ue abasten tota a>uella centIriaM revelarien la construcci per a l8,rmada
espanVola d8uns 22! navil]lis de lniaM entre %rans bucsM ?ra%atesM corbetesM ber%antinsM
%oletes i Sabecs[2*]. (i els clculs aproSimatius >ue cita *.=/<61 sn vlids (cada vaiSell
de lnia re>ueria una inversi en material ?orestal e>uivalent a 2.[[[ arbres i 2" @ectries
de bosc#M llavorsM ens trobem >ue la primera %eneraci @umana >ue va viure en a>uell
se%le va veure considerablement des?orestats els boscos espanVols (de ?etM els del nord de
la pennsula#. La monar>uia de%uF emprar durant a>uests primers trenta anVsM 1"2.[[[


29
Eperaris construint un "ai&ell
['''.un#leli#)tspeed.com,%iles,s)ip-uildin#.p#]
arbres i arrassar 1.![[ @ectries de bosc. Estem parlant d8uns 2[.[[[.[[[ de metres
>uadrats ?orestalsM un espai rectan%ular aproSimat de >uatre >uilOmetres i mi% per
costat. 1omFs per a la construcci dels LK vaiSells de %uerraf (>uan se8n van construir
228 mFs >ue no van ser de %uerraM en total W[Z vaiSellsP K[8.[[[ arbres- L.K[[ @ectries-
LK.[[[.[[[ metres >uadrats- espai rectan%ular d8uns 88L >uilOmetres per costat#.

,mb tal
desboscamentM no
ens eStranVa >ue
Las necesidades
na;ales del siglo
XVI de;astaron los
4os6ues de Fo*a
caduca 6ue antes
Fa4Ban po4lado las
laderas de los
montes
cantJ4ricos. 4i
@aviaM certamentM
una poltica de
re?orestaciM perO el ritme de l8activitat constructora naval no donava temps a la
recuperaci arbOria[2-]. $n ritme i una activitat >ue en tres se%les (els d8Qpoca moderna#
podia @aver arrassat >uasi "[[ milions de metres >uadrats (un espai d8uns 228Z
>uilOmetres per costat#. ,mb totM molta de la ?usta procedia de les colOnies americanesM
per la >ual cosa a>uestes estimacions s8@aurien de considerar a la baiSa.

, 3atalunVaM al se%le X./// es tallava ?usta sobretot per als pals (recta i de %ran
lon%itut#[3.]. ;e ?etM el cost de des?orestaci estimat a 0sona Fs mnim. (e%ons el seu
estudi ,.LE/;/ i (.=013E calculen >ue el trienni 1L8L1L8! nomFs es van tallar W.18L
rouresM Si?re >ue consideren menysprea4le respecte de la massa forestal dels 4oscos osonencs
i >ue percemptuen com a menVs de l81g[31]. 1o tenen en compteM emperO >ue si a>uesta
activitat de tala indiscriminadaM solia ser continua i anualM i considerant un cost d8un 1g
complert cada >uin>uenniM al llar% del se%le s8arriba al "gM i al llar% de tota l8Qpoca
modernaM al 1"g. ,>uests percentat%esM per bF >ue purament especulatiusM Ea no
resultarien tan HmenVspreables8....



30
=ertrets navals

auan es diu >ue la 3orona es reservava ?ustam dels boscos per a la construcci de
navil]lis de %uerraM s8acostuma a oblidar la circumstncia >ue amb la ?abricaci
d8a>uestes nausM tambF s8@i comptava la provissi d8al%unes peces i complements
indispensables. Els principals pertrets dels vaiSells de la divuitena centIria eren els
bossellsM els rems i les bombes per taurer ai%ua d8una nau. Els pals i les ver%ues d8una
sola precisaven de mFs de 1."[[ peces entre bossells (capses ovals >ue tan>uen les
diverses polit%es >ue ?ormen un aparellM i >ue podien oscil]lar entre els 2[ i els 8[ cm.# i
demFs accessoris. Els rems de dotaci de cada ?ra%ata solien ser una cin>uantena (d8uns
8 metres de llar%ria i 1" centmetres de dimetre al pal#M de ?usta de ?ai% (imputrescible#
de )ortosaM si bF desprFs de 1LW1 l8,rmada se8n prove de BiscaYa i 1avarraM d8una maEor
>ualitat. La ?abricaci de rems era compleSaM Ea >ue s8@avien de tallar els arbres en nits de
lluna a l8abril o al mai%M i s8@avien de treballar desse%uida- no es podien transportar Ebre
avall ?ins el setembreM >uan la crescuda @o permetia. 1omFs l8anV 1LW! els boscos del
=as Basc proveYren 1.Z[[ rems. ;e bombes per evacuar l8ai%uaM tots els bucs n8@avien de
portar almenVs unaM i es tractava d8una andrOmina construYda amb ?usta molt dura (de
caobaM de roure o d8alber#. El 1LZ" el cost en arbres per pertretSar una dot7ena de
navil]lis era de ?ins a 8Z eSemplarsM d8entre K e ! metres d8alUada i W[ e WL centmetres de
%ruiS[32]'

, partir de 1L8[ les drassanes espanVoles importaren d8,n%laterra la tQcnica de
construcci de vaiSells de ?olrar el casc amb planSes de coure. ,>uest material n8alentia
el deteriorament mar en ?renar considerablement l8aparici d8al%ues i mol]luscs a la
>uilla i evitava >ue es ?Fs malbF abans d8@ora. =er a>uesta causa el perode de vida de la
meitat de les embarcacions solia ser d8un decenni i l8altra meitat durava mFsM perO
desprFs de recarenarla costosament. Folrar un navili mitE re>ueria un nombre de
planSes de coure e>uivalent a les 2.Z[[ (1.!W" metres >uadrats#M sense comptar els milers
i milers de claus d8acer >ue les @avien de subEectar. El coure i l8acer no sn ?ustaM perO
s8@avien de treballar i%ualment a les ?ar%ues >ue utilit7aven carb ve%etal[33]. ,mb
anterioritat a a>uesta nova tQcnica es cala?ateEava amb >uitr i brea (substncia viscosa
molt densaM mesclada amb pe%aM sQu i oli#M les >uals s8obtenien per medi d8un pacient
procFs de destil]laci de la ?ustaM pre?eriblement la de pi[34].



31
Festrossa al bosc
[)ttps1,,%-cdn0sp)otos0%0a.a2amai)d.net,)p)otos0a20
as)3,45+66.4555789+4:**85*.:6*3479:3.n.p#]
+ostos i dan,s co"<"atera"s

La destroUa del
paisat%e rural
>ue comportava
la dinmica de
la tala
desmesurada i
sense una
e?ectiva poltica
de repoblaci
?orestalM
resultava
catastrO?ica. La
burocratit7aci
del procFs
alentia molts
trmitsM de manera >ue a l8@ora de procedir a la tala tot eren presses a un ritme
verti%ins. LlavorsM es tallava rpid i malamentM amb una descuranUa >ue es traduYa en la
tala d8arbres petits massa EovesM o en arbres tallats de mFsM atQs >ue molts >ueien trencats
o es>uerdats iM inItils per a la &arinaM eren abandonats all mateiS. &olts altres els ?eien
servir prQviament per atalossar pistes de pas o prevenir desprenimentsM aiSO >uan els
llenVataires llo%ats per l8assentista (%ent ?orana provinent de companyies concessionries
de du4tosa reputaciD# no s8obrien pas pel bosc tombant@o tot indiscriminadament. $n
cop ?ora del boscM per estalviar temps i ?er un traEecte mFs directeM ?eien passar les bQsties
>ue tra%inaven els troncs pel damunt d8@ortes i conreusM >uan no remenaven terrenVs.
;8a>uesta manera @avien arruYnat i desboscat les comar>ues costaneresM i per aiSO els
a%ents reials passaren a les rouredes d80sona i a d8altres comar>ues de l8interior del pas.
El mal ne%oci >ue suposava vendre ?usta a l8,rmada per a la construcci de vaiSells de
%uerra provoc >ue molts propietaris no tin%uessin cura dels seus boscosM amb la >ual
cosa esdevenia un patrimoni natural descuidatM brut d8@erbots i bran>uillonsM sense
caminois de pasM amb sotabosc acumulat i vilorda per tot arreu. En la reial orde de W1 de
%ener de 1LZ8M :erran V) comenUava amb un prembul ?orUa elo>GentP <allJndome
enterado del decadente estado de los montes, con especialidad los inmediatos a la mar a causa de
las cortas 6ue inde4idamente se Fan FecFo con mucFa frecuencia, talas y 6uemas y el ning5n



32
cuidado 6ue se Fa tenido y tiene en atender su importante reparo por medio de los plantios y
;isitas...[35].

La desaparici d8arbratM de boscM comportava la re%ressi d8una part important de la
cadena alimentcia rural. El bosc proporciona un @bitat a tota mena de ?auna salvat%e iM
per tantM esdevF reserva de caUa (a travFs de trampes o d8armes de ?oc# per a animals
comestibles des del porc sen%lar passant pel llopM la %uineuM el conillM la llebreM ?ins a
l8es>uirol- tambF tota mena d8aus (%uatllesM perdiusM tordsM tOrtores#. )ambF a?avoreiS la
cria d8insectesM i a>u ens @em de re?erir a la indIstria de l8apicultura (mel i cera#M
abundant i tradicional en 7ones com la 3onca de Barber i el BaiS =enedQs. El menI
d8aliments >ue o?ereiS el boscM tambF contempla productes del mn ve%etal comP els
%erdsM el %rQvolM les mresM els pinVons iM sobretotM les castanVes. Era (i Fs# parads per als
boletaires (bolets de bouM ?redolicsM lloresM mucosesM ne%retsM pebrassosM rovellons#. / no
val a oblidarnos d8una %ran multiplicitat d8@erbes remeieres amb propietats curativesM
%uaridores o di%estives (aplicables a travFs d8in?usions o cataplasmes#M com ara la
?ari%olaM per esmentarne una de ben cone%uda i popularM i d8altres comP l8espernallacM
l8esp%olM la ?oiSarda (pur%ant#M el ?onollM el %itam (avortiu per al bestiar#M l8@erba ?et%eraM
del 1ordM la pi%oteraM la primaM la malvaM el marrubM la mata?alu%aM la rudaM la slviaM el
te de rocaM la viola de llopM etcQtera. $n altre aspecte era a>uell lli%at a la producci de
neu a travFs dels pous de %el >ue apro?itaven les alUades recOndites iM sobretot
ombrvolesM >ue o?eria el bosc. Eren els ?ri%or?ics de l8Qpoca >ue asse%uraven el
manteniment d8una sQrie de productes alimentcies preparatsM Itils (i en al%uns casos
vitals# per a perodes entre collites >uan Ea s8@avia acabat el menEar[3&].

Les pQrdues no es limitaven eSclusivament al sector alimenticiM ans a?ectaven
directament als usos a%rcoles i ramadersM inclIs als artesanals. Les ordinacions de 1K2LM
per eSempleM pro@ibien la prctica dels ?ormi%uers (cremar el camp amb ?eiSos de llenVa
en terrossos# molt estil]lada pels pa%esos com adobM per>uQ comprenia la rompuda de
noves terres per a %uanVarles al conreu- tambF pro@ibien les cremes de bosc per renovar
pastures. La indIstria artesanal del >uitrM la brea o la pe%aM %irava al voltant d8un
pacient procFs de destil]laci de ?ustaM pre?eriblement de pi ne%re. El >uitr o la pe%a
s8empraven no nomFs per embatumar les >uilles de naus de %uerraM sin de >ualsevol
altre embarcaci civil >ue es construs. )ambF era utilit7ada per ?er btes de vi (i
recordem >ue l8activitat vitivincola del pas era molt intensa i >ue ?lor una %ran
indIstria de l8ai%uardent amb notable capacitat eSportadora#. ;el pi tambF s8eStreia la


33
Carros de transport de )usta
['''.armando-ronca.com,vuelven0los0carros0y0
ca-allerias.:7*4]
trementinaM indispensable pels apotecaris. 4em deiSat per al ?inal la pQrdua >ue
representava la mercantilit7aci de la mateiSa ?usta en s (pro@ibida l8eSportaci ?ora del
re%ne a les ordinacions de 1K2L#. En al%un casM com el de la .all d8,rdnM era el mateiS
comerU de la ?usta allO >ue constituYa la ri>uesa laboral de la comarca[3(]. )ot aiSO i mFs
>ue ens po%uem deiSarM desapareiSia amb el retrocFs de massa ?orestal.

Ser8ituts mi"itars

, banda del cost verdM tambF @i era el laboral. ,ls se%les X./ i X.// la monar>uia es
limitava a re>uisar i obli%ar al camperolat a tallar i tra%inar la ?usta ?ins a les dressanesM
en un clar abIs de les seves prerro%atives re%ncoles. ,mb el tempsM an pa%ant la ?ustaM
aiS >ue la rebia. ,l se%le X.///M pa%ava per cada arbre >ue es reservavaM perO @o ?eia
arbitrriament (no tots els arbres eren i%ualsM perO el pa%ament els considerava a tots
idQntics# i molt per sota d8un preu >ue es po%uFs considerar de mercat. =er imposarseM
es valia del seu eS@orbitant poder le%islatiu i Eudicial.

, l8i%ual >ue els allotEamentsM els trnsits o els ba%at%esM altres de les prestacions als
eSQrcits reials a les >uals @i estava obli%ada la pa%esia als se%les X./ i X.//M eren els
carretat%es i el subministrament de llenVa per als soldats allotEatsM servituts >ue es
derivaven de la dinmica de desboscament del patrimoni ?orestal.
El 3arretat%e

La monar>uia tenia el monopoli
competencial de l8armada naval i
%ravava els camperols amb a>uest
serveiM >ue consistia no nomFs a cedir
arbres de llurs propietatsM sin a tallar
los i a durlos en carro (carreteEarlos#
?ins a les draUanes. 1o es tracta ara de
desenvolupar un tema com a>uestM >ue
demanaria un estudi eS@austiu i un
planteEament mono%r?ic complet. ,>u
ens limitarem a ?erne cinc cFntims amb el %rapat de ?itSes >ue tenim recollides d8ac i
d8all.



34

El carretat%e Ea eSistia al se%le X/. i a +irona[3*]M o si%ui >ue se li poden suposar uns
antecedents baiSmedievals. El ?enomen es proEect a la se%ona meitat del se%le X./M >uan
:e"ip ) potencia les ?orces navals. 1ecessitava >ue les drassaces construYssin mFs vaiSells
de %uerraM mFs rpidament i menVs costosos. $n dels costos era la ?ustaM >ue s8@avia de
transportar des del seu lloc d8ori%en ?ins a les drassanes de la costa. En lloc de manar ?er
@o a l8eSQrcit o d8or%anit7ar una e?ectiva SarSa de carrosseriesM sortia molt mFs barat
traslladar (de ?etM imposar# la tasca als vassalls. ,iSM ens trobem com el penIltim dia de
1"K[ el virrei 5arc0a de 9o"edo donava ordre als Eurats de +irona per tal >ue ?essin
enviar totes les carretes dels ciutadans ?orans all on els @o indi>uFs l8a%ut7il Perot
Sa"a8arden,aM per tal de transportar la ?usta destinada a la ?abricaci de %aleres[3-].
+irona no seria la Inica poblaci >ue passaria per a>uesta amar%a eSperiQnciaM ens
ima%inem >ue devien ser moltes les universitats >ueM mFs o menVs properes a boscos i a
drassanesM rebrien idQnti>ues ordres.

;8enUM 3apitania +eneral mantin%uF a>uesta nova servitutM imposada sobre els vassalls
com a nou vecti%al (o si%uiM sense @aver estat pactada en 3orts +enerals iM per tantM
il]le%al#M atQs >ue a>uelles universitats >ue no volien o no podien servirM @avien de
cotit7ar el cap)souM una nova imposici en metl]lic >ue @o substituYa. El contra?ur era
evident. ;evien ploure manta denIncies sobre la ;iputaci del +eneralM ?ins >ue l8abril
de 1"8LM els diputats impulsaren la denIncia sistemtica sobre les compulses de
3apitania +eneral en el tema dels carretat%es i enviaren una nodrida ambaiSada a la
3ort de &adridM amb la >ual s8@i >ueiSaven vivamentM ambaiSada >ue es repet ?ins a tres
cops abans de 1"!KM >uan les opresions dels o?icials reials eren tan intolerables >ue
ori%inaven >ueiSes %eneralit7ades de totes les poblacions del &aresmeM el .allQs i el BaiS
Llobre%at[4.]. , &adridM les veus de les protestes catalanes @an estat sempre com la
pluEaM per>uQ les autoritats en ?an tant de cas com si sentissin ploure. ,iSO de%uF donar
ales als o?icials reialsM >ue en al%uns casos no pa%aven els Eornals de ?eina ni el preu Eust
de la ?usta. , la 3ort +eneral de 1"!!M s8aple%aren per ?ormar %reu%e contra el carretat%e
diverses poblacions (LlorerdavallM &artorellM &olletM &ontornQsM =aretsM (ant BustM (anta
=erpQtuaM .all *omanes#M amb similars resultats. Els braUos advocaren per no re>uisar
carros de transport entre EunV i octubre (Qpoca ?einera al camp# i >ue la taSaci de la
?usta no la dictFs 3apitania +eneralM sin un EutEe ordinari. 1i la *eial ,udiQncia ni el
3onsell de +uerra @o van secundar[41].



35
La servitut se%uia vi%entM tan odiosa com sempreM ?ins el punt >ueM vers 1K1[M dins del
plet de les universitats de la baronia del LluUanQs per retornar a la Eurisdicci reial
(pa%ant elles la redempci#M una de les condicions >ue planteEaven a la 3orona era la
d8estar eSemptes del carretat%e[42]. Les universitats >ue no podien >uedarne eSemptesM
@avien de pa%ar el capsouM >ue acab %eneralit7antse arreu del pas. +irona ?ou una
d8ellesM per tal com el 1K2L i el 1K2!M el virrei Mi#ue" de "os Santos de San Pedro trametia
un procurador als Eurats per cobrarlo- tambF )arra%ona i la (elva del 3amp (>ue el 1KW[
devia dos pa%aments venUuts#[43].

,l ?ons del Bar de 3astelletM consta una relaci dels llocs de la ve%ueria de &ontblanc
>ue cotit7aven a>uesta imposiciM de data 1KWWM amb especi?icaci de les anualitats
venUudes >ue devien. La maEoria nomFs eren deutores de dues anualitatsM perO un bon
%rapat @o eren de nou. 4i erenP ,lbarcaM BellmuntM La BisbalM 3abacersM 3ornudellaM
FalsetM la Fi%ueraM +arciaM +ratallopsM &arUM &ar%ale?M &asroi%M La &oreraM =oboledaM
=orreraM (iuranaM )ivissaM )orroEaM $lldemolins i les .ilelles ,lta i BaiSa[44]. Les
cotit7acions anaven des de la lliura lliura i mitEa >ue cotit7aven &ar%ale?M la &oreraM el
&asroi%M )orroEa i les .ilellesM ?ins a les set >ue cotit7ava FalsetM les vuit de la Bisbal o les
nou de )ivissa. Les 21 universitats d8a>uell districte cotit7aven un total anual d8unes KW
lliures L sousM i entre totes en devien 1WK >uotes i una >uantitat de ZKK lliures 2" sous.
,>uestes Si?resM de%udament eSponenciades a tot el pasM representen una considerable
calaiSada per a la 3orona.

La servitut se%uia mFs vi%ent (i punVent# >ue mai a les envistes de la *evoluci de 1KZ[.
)robem a l8arSiu local de *eusM una ordre impresa del virrei comte de Santa +o"oma de W
de desembre de 1KW8M per la >ual les autoritats locals (EuratsM batlles i ve%uers# li @avien
de con?e%ir una relaci dels propietaris d8at7emblesM bousM rocins i carretes per tal
d8obli%arlos a carreteEar la ?usta per a la ?brica de %aleres. , mFsM @avien de declarar les
>ue posseYen ells mateiSosM y de sos parents, amicFs, coneguts y 4en ;olents, sens eAceptar)ne
persona alguna...M i si no presentaven a>uesta relaciM en ?orma i dins el termini estipulatM
pa%arien multa de 1[[ lliures ieo anirien a la pres[4%].

&esures impositives tan encantadores com la del carretat%e i la seva intransi%ent
aplicaci per part dels o?icials reialsM eSpli>uen en bona mesuraM l8ar%umentari de
%reu%es >ue van portar al camperolat a sumarse a la revolta se%adora l8anV 1KZ[.



36
La llenVa i el mobiliari per a les casernes

;e llenVaM la societat civil en consumia abundantmentM Ea >ue com @em ditM era l8electre
de l8,ntic *Q%im. ,ra bFM en temps d8ocupaci militar (i no altrament#M els militars
invasors imposaven a la poblaci civil el seu subministrament re%ular a les casernes on
s8estaven els soldats. =uEavaM doncsM el consum de llenVa localM ?orUa eSponencialmentM i a
mFsM el comI de la poblaci @avia de crrer amb la despesa de tallarlaM recollirlaM
aple%arla i durla ?ins als cossos de %urdia. ;e pa%arlaM nin%I no en deia resM ni calia
pre%untar.

, manca d8un estudi de mFs abast i seriositatM ens con?ormarem a>uM amb dos casos
clars com van ser el de *eus a la %uerra de (eparaci i el de )arra%ona a la de (uccessi.
Entenem emperOM >ue >ualsevol %uerra d8ocupaci era capaU de %enerar a>uestes
dinmi>ues en >ualsevol poblaci. L8anV 1KZ1M durant els mesos de ?ebrer a abrilM els
@ispnics van allotEar a *eusM i pels memorials de la vila sabem >ue el cost dels
llenVataires i @omes llo%ats per transportar la llenVaM va sumar W2M 2KM 2W i "Z lliuresM
respectivament[4&].

L8anV 1L1WM la ciutat de )arra%ona @a%uF de ?er ?ront a innumerables despeses per
atendre els durs allotEaments de l8eSQrcit ?ilipista del mar>uQs de ede. , mFs d8@aver
d8aportar a correcuita 1."[[ mr?e%uesM tambF van @aver de dotar les casernes de pots,
6uadrons y fusta per los ta4lados i moltes crre%ues de carb (ens ima%inemM ve%etal#. La
despesa diria de tot ple%at era d8unes Z[ o "[ lliuresM cosa >ue pels >uatre mesos >ue
portaven allotEats representava unes "."[[ lliures. L8aportaci de llenVa encara ?ou mFs
problemtica. El " de novembre de 1L1WM ede en va eSi%ir d8un dia per l8altraM a pena
d8enviarla a tallar directament i devastar tots els @orts i @eretats locals. El 3onsell
tarra%on n8@a%uF de ?er baiSar en cinc barcasses plenes de llenVa del coll de
Bala%uer[4(].

2e#u"aci i contro"

&onopoli estatal

3onscients del valor del patrimoni natural del seu termeM els consells municipals
procuraven re%ularne l8IsM en clara disputa amb el poder centralM atQs >ue la monar>uiaM


37
com a dipositria de la re%alia de %uerraM le%isl per tal de reservarse la ?usta dels
boscos. ,>uesta actitutM present Ea al se%le X.//M creiSia eSponencialment ben entrada la
se%Gent centIriaM >uan la nova dinastia dels Borbons es dispos a renovar la marina de
%uerra. Llavors >ue era el 1LZ8M la Carina inicia una polBtica inter;encionista i
monopolit"adora per al control i acaparament dels recursos forestals cada ;egada ms
escassos[4*]. ,l nord peninsular a>uesta disputa @a deiSat rastre @istorio%r?ic[4-]M perO
el >ue a>u ens interessa FsM concretamentM el =rincipat de 3atalunVa.

(e%le X.//

Les ordinacions >ue sobre matQria ?orestal decret el 2K d8octubre de 1K2L el virrei
Mi#ue" de "os Santos de San PedroM pot ser no @a%in estat les primeresM perO si les mFs
analit7ades al detallM i constitueiSen un ;erita4le pro*ecte de polBtica forestal per als 4oscos
catalans[%.]. En el seu prembul admetia La molta a4undKtia de ar4res 6ue de sa naturalesa,
y a4 ind5stria dels ;assalls del Rey nostre Senyor, se fan y procrean en las Conta?as, ;alls y
4oscFs del present $rincipat y comtatsL com son: $ins, Roures, Al"inas, A;ets, Al4es...M perO li
preocupava l8abIs >ue so?ria en la seva eSplotaciM Mota4les a4ussos, y eAtraordinaris
eAcessos se Fan fet de molt temps a esta part, y cadal dia se continuen, en des;astar y arruynar,
los dits 4oscFs.... ,>uesta preocupaci provenia del ?et >ue @i @avia un propOsit clar de
privile%iar l8eSplotaci ?orestal a ?avor de la construcci naval militar. ;e no @aver estat
per a>uest motiuM pensem >ue les autoritats reials no @auren mo%ut un dit per tallar
a>uesta suposada sobreeSplotaci ?orestal i s8@auren instal]lat se%ur en el semen?otisme.
En a>uest sentitM l8abIs en l8eSplotaci del bosc no provenia d8una tala desmesuradaM ans
de la societat civil >ue en vivia. =er aiSO la normativa pro@ibia l8eStracci de productes
?orestalsM restrin%ia al%unes de les prcti>ues a%rcoles o ramaderes i re%ulava la
comercialit7aci de matQries bos>uines.

, partir d8a>uestes premisesM les ordinacions de 1K2L detallen uns processosM la maEoria
dels >uals ens sn ben ?amiliars >uan revisem els presos a partir de mitEan se%le X.///. El
superintendent de les drassanes trametia un estol de comissaris a marcar arbres pels
boscos del pasM i els responsabilit7ava de la talaM del pa%ament al propietari i del
subse%Gent trasllat ?ins a les drassanes. , di?erQncia de la normativa >ue apareiSeria
se%le i mi% mFs tardM a>uesta preveia >ue a>uest ?uncionari no s8eStralimitFs en les seves
?uncions ni actuFs corruptament en un arbitrari bene?ici o perEudici envers els
propietaris. )enia obli%aciM aiS mateiSM d8elaborar una memOria sobre la >uantitat i


38
>ualitat dels arbres >ue eSaminavaM la >ualM un cop si%nada pel batlle del llocM dipositaria
a les drassanes.

,iS mateiSM es ?eia ressO de la pra%mtica de :e"ip )) de 3astella de 1"LZ i planteEava
una poltica repoblacionista iM a tal e?ecteM desi%nava els responsables de durla a termeM
els batlles. , la vila o ciutat cap de districte es presentava un comissari reial amb la
comesa de comprovar l8estat dels boscos i determinar >uines 7ones calia repoblarM el >ual
elaborava una memOria Euntament amb el conservador de boscosM el mestre maEor de les
drassanes i els pQrits locals. En ella constava una relaci dels propietaris >ue s8@avien
d8obli%ar a repoblarM una obli%aci >ue passava per casa del notari i de la >ual
responsabilit7aven les autoritats locals. En el cas de &atarM a una >uarentena de
propietaris se8ls assi%n una mitEana de 1[1" planUons per titularM entre polls i albersM a
penaM Fs clarM de %reus penes co@ercitives >ue els mataronins no van rebre %aire bF. (obre
l8e?iccia d8a>uesta poltica repoblacionistaM remetem a allO dit per B.L,L/1;E sobre els
es?orUos dels virreisM els >uals no pudieron nunca como Virreyes repo4lar lo 6ue despo4laron
como Capitanes #enerales para el empleo de la madera en fortificaciones y construcciDn de
na;Bos[%1].

;e 2K d8octubre de 1KW8 Fs un interessant ban imprFs del virrei comte de Santa +o"omaM
en el >ual pro@ibia la tala d8arbres a 3atalunVaM Ea >ue perEudicava les drassanes >ue
n8@avien de menester un bon nombre per a la ?abricaci de %aleres[%2]. =osterior a 1KZ[
Fs el Sta4lecimiento y statutos del $uerto de 'ortosaM un conEunt de captolsM a%rupats en
8L ordinacionsM >ue re%ulaven la tala de boscos i el transport de ?usta per l8Ebre[%3].
)ortosa va veure comM del poder de posseir un privile%i >ue li ator%ava al control dels
seus boscos en el se%le X./M passavaM els primers anVs de la divuitena centIriaM a
necessitar autorit7aci del reiM prQvia consulta de la Bunta de la ,rmadaM per poder tallar
ne ella mateiSa[%4].

(e%le X.///

, mitEan se%le X.///M una reial ordre de 1LZ8 pro@ibia als particulars tallar cap arbre sin
notBcia y permiso de los IntendentesM i >uan la tin%uessinM els acompanVava la ineludible
obli%aci de reposar l8arbre o arbres tallats con nue;os plantBos. )ambF 0sona es trob
despullada si no de la propietat s de l8usde?ruit dels boscosM >uan el 1L8Z l8Estat dene%
al bisbat vi%at la tala de 2Z dels ZZ roures marcats per a la *eial ,rmada. L8Is >ue els @i


39
volien donar era tan social com podia ser la reposici de l8embi%at de tres cases de
pa%Qs[%%].

El control >ue la 3orona acab eSercint sobre els boscos l8impuls a re%ular un
procediment a travFs del >ual la ?usta mFs pro?itosa passFs dels boscos a les dressanes de
la ?orma mFs prcticaM rpida i sobretotM barataM possible. , l8,rSiu municipal de .alls i
al d80lot anaren a parar sen%les cOpies d8una reial ordenanUa de W1 de %ener de 1LZ8
sobre la criaM conservaci i tala de muntanVesM on es desple%aven mQtodes i re%les >ue
@avien de se%uir els intendents de &arina de 3adisM el Ferrol i 3arta%ena- aiS mateiSM
una reial cQdula relativa a la ?usta destinada a la *eial ,rmadaM amb data de EunV de
1LL[[%&].

(n una bona colecci les reials ordresM cQdulesM ordenances o instruccions a corre%idors
>ueM al llar% del se%le X.///M van publicarse per manar tenir cura dels boscosM repoblar
los d8arbresM crear 7ones de planterM a mFs de tota mena d8iniciatives de ?oment i control.
(8arribava al detall d8alliUonar sobreP l8elecci dels terrenVs mFs ade>uats per a la
replantaci (d8acord amb l8asolellament i l8abric al vent >ue o?erien#- la tQcnica per
l8eStirpaci de males @erbesM per adobar amb ?emsM per a una ade>Gada podaM calendari
de trasplantaciM distncia >ue calia deiSar d8un arbre al del costatM etcQtera. /%ualmentM
s8instava a >ue cada vassall plantFs una mitEana de tres arbresM obli%aci de la >ual
>uedaven eSemptes las ;iudas po4res 6ue no tengan en su compa?Ba Fi*o 6ue pase de die" y
ocFo a?os[%(]. ,>uesta mena de normatives van ser continues i reiterativesM tant se val el
sobir >ue manFs. , mitEan desembre de 1L8! +ar"es )V decretava un Mue;o Reglamento
para el Corte, y a;aluo de los Ar4oles en el $rincipado de Catalu?a, eApedido por SC Nn. Carlos
IIII en +1 de Ni"iem4re de +=,1[%*].

El control de la 3orona era tan estricte >ueM no sabem amb >uina ?re>GQnciaM de ve%ades
es traUaven i con?e%ien mapes i plnols >ue plasmaven les 7ones boscoses dels termes
municipals ieo de les baronies. Es ?arien necessaris per als a%ents reials a l8@ora de
controlar les rees mFs eStensesM de la mateiSa manera >ue per als marins @o serien les
cartes de nave%aci. Ens n8@an arribat al%unsM com el Capa de los trminos del lugar de
Eugui y sus confines y los montes 6ue se de4en reser;ar para el consumo de car4Dn y madera
necesario para las dos fJ4ricas reales de municiones eAistentes en el referido trmino. $or el
coronel don AgustBn @os 9raus, teniente pro;incial de la artillerBa de Espa?a y comandante de la


40
del ramo de Ma;arra(1L2W#[%-]. , .alQncia es podria reconstruir bona part del paissat%e
?orestal antic a partir dels in?ormes de la &arina[&.].

El procediment de la tala

Es comenUava amb la realit7aci d8una avaluaci dels recursos ?orestals de cada terme
municipal i una tria i marcat%e dels arbres aptes per a la construcci de vaiSells. Els
a%ents de la 3orona @avien de visitar les muntanVesM reconQiSer les propietats dels
boscos i ?erne un cens d8arbres. (8@avien de valdre dels dots d8observaciM del testimoni
de la %ent %ran de la comarca i de la consulta del 3adastre. )ot aiSO solia ?erse des de la
plaUa del pobleM davant la impossibilitat d8un eS@austiu reconeiSementM en temps realM i
constituYa una metodolo%ia poc ri%orosa >ue deiSava la porta oberta a ?rausM ocultacions
i de?iciQncies de tota mena. La se%Gent ?ase anava a crrec dels comissionats de la
&arinaM els >uals peritaven les ?ustes dels di?erents tipus d8arbres i desi%naven >uins i
>uants >uedarien reservats per a la construcci de vaiSells. Els marcaven amb nImeros
cada un dels >uals corresponia a la ?inalitat >ue se li assi%nFs dins de les sis classes de
vaiSells >ue @avia. , a>uests a%ents se8ls anomenava popularment codeadores del reyM Ea
>ue les mides >ue calculaven eren en col7esM i tenien potestat per acceptar o per rebutEar
la ?usta tallada[&1].

)aSaci desmesurada

)ot a>uest personal (o?icialsM a%entsM comissionatsM escrivensM pQritsM llenVatairesM
tra%inersM etcQtera# no el pa%ava pas la 3oronaM sin el producte de les multes imposades
als veYns o inclIs a les autoritats localsM

por no Fa;er FecFo los ;i;eros, por no Fa;er plantado, por no Fa4er em4ara"ado el descorte"o de los
Jr4oles, por no Fa4er guardado sus montes, por no Fa4er em4ara"ado los incendios, a;eriguado y
preso los incendiarios, D concurrido oportunamente con gente J apagarlos, por no Fa4er cumplido los
pro;eBdos de las ;isitas antecedentes, por Fa4er cortado Jr4oles sin licencia, D por otras faltas...[&2].

1o cal ser massa viu per endevinar >ue si el producte de les multes @avia d8assalariar tot
a>uest personalM a>uestes serien mIltiples i abundantsM en basarse en un a?anV
contributiu. $na doll d8in%ressos de carcter repressiu >ue deslliurava l8Estat d8a>uesta
despesa. La taSaci del valor dels arbresM sempre sota mnimsM provoc no pocs
en?rontaments amb els propietaris. La racaneria de la 3orona arribava ?ins i tot a


41
descomptar la despesa de tala i arrosse%ament del preu de venda (reial orde de W1
d8a%ost de 1L8L#M de manera >ue es va donar el cas (en una tala allunVada al terme
municipal de l8Es>uirol# >ue a>uesta despesa de tala i arrosse%ament superava el valor
dels arbres en s. )ambF es va pretendre pa%ar a meitat de preu a>uells arbres tallats per
error i >ue resultessin inItils per a la ?inalitat >ue volien donarli a la seva ?ustaM
pretensi >ue recti?icaren en cQdula de 1L8! per la >ual s8admetia >ue una ve%ada
marcats els arbresM eren responsabilitat de l8Estat iM per tantM no procedia cap rebaiSa[&3].
)al volta per compensar uns preus tan baiSosM la 3orona reconeiSia a ?avor del propietari
el ramat%eM el brancamM les virostes i l8escorUa del desbastM o si%ui tot allO >ue no li era
Itil a l8,rmada (reial ordre de 1LZ8#M perO si >ue @o eraM en canviM per ?er ?eiSines o llenVa
per ?o%ueres- tambF per cremar terrosos i adobar el sOl a%rcola[&4].

E" bosc de Pob"et

, inicis de la se%ona meitat de se%leM l8Estat mostr interFs pel bosc de =oblet. ,>uesta
reserva verda @avia estat preservada secularment pels monEos cistercencs >ue @avien
reprimit durament tota tala o sostracci de brancat%e ?raudulents per part dels pobladors
dels voltantsM veYns ieo vassalls. ;e mitEan a%ost de 1L"W Fs una eStens in?orme sobre el
bosc poblet d8Andr=s +>ere#uiniM ministre de &arinaM &ontes V =lantosM i un
interessant testimoni de la visita %eneral. )ot se%uitM a .ilaverd inventari Z" Eornals
d8al7inar i pi bord (el 1[g del terme# i orden els re%idors preservar albers i no%uers.

El EunV de 1L82 el ministre de &arina a )arra%onaM Jos= A"onso ?enr0@ueAM realit7ava
una nova visita %eneral al bosc de =oblet. BFM ell en persona no @i anM sin >ue @i envi
al mestre deliniador Pere Pau Vi"a""on#a acompanVat de dos %uardaboscos >ue ?eien de
pQritsM els >uals li reportaren un in?orme complet en base al >ual A"onso dict les
mesures mFs convenients de cara a la seva conservaci. 4i @a una detallada descripci
del bosc pobletP super?cie aproSimadaM partides >ue abastavaM devesesM rieresM barrancsM
poblatsM tipus d8arbres :aladernsM al7inesM rouresM pinsM ?reiSesM %arri%aM espessor i edatM
impacte del bestiar cabrum i porcM etcQtera. El mestre deliniador marc 28 pins bords de
K[ palms de llar% (per a ta4las de forro#M 2[ rouresM de ?ins a 22 palmsM 1K al7inesM tambF
de ?ins a 22 palms (per a cur4as de na;Bo#. El marcat%e d8Inicament KZ eSemplars podria
ser de%ut al ?et >ue el terrenV del bosc no admetia planter per a la repoblaci de l8arbrat
llevatM perO no era pas aiSM ans responia a la constataci >ue un nombre maEor
d8eSemplars s8@aurien d8anar a tallar a barrancs de di?cil accFs. Els criteris de marcat%e


42
/l cenobi poblet2 i el seu bosc
['''.urv.cat]
s8aEustaven estrctament al ?et >ue els eSemplars tin%uessin Ea una edat >ue no els
permetFs crFiSer mFs.

A"onso mateiS de%uF estar darrera del cens d8arbres del terme de )arra%ona elaborat el K
de novembre de 1L8W. En una deposici de testimonis de mai% de 18[Z per un procFs
ende%at pel comI de .imbod per tal de conservar el dret dels veYns a ?er llenVa al bosc
del monestir de =obletM es pre%untava si el bosc @avia estat visitat per a%ents de la
&arina i si els veYns @i ?eien llenVa assoguen fins i tot ar4res 5tils per a la CarinaM i
s8a?e%ia >ue La Carina perd ar4res 4onBssims fins i tot per a ;aiAells de guerra[&%].

A ta"" d7ep0"e#B "7abCs

EStraccions ?raudulentes

En la %ran maEoria dels casosM l8eStracci ?raudulenta de ?usta corresponia a una sola
situaciP la dels vassalls murris >ue penetraven en terres del bar iM sense llicQnciaM ?eien



43
llenVa o tallaven arbres. =er eSposar dos casos (dels moltssims >ue @i deu d8@aver a
cada comarca# ben documentatsM tenim (ant Feliu de la +arri%a i =oblet[&&].

=erO tambF la monar>uia perpetrava (a>uest copM amb impInitat# actes >ue es podien
considerar a contralleiM >uan ?eia cas oms dels privile%is locals >ue pro@ibien a nin%I
l8eStracci de ?usta. ,iSO li succe a la ciutat de )ortosa el 1"88 i el 1K21M >uan la 3orona
n8eStra%uF dels ports de Beceit. El %ener de 1KW8 una carta del virrei als procuradors
tortosins els ?eia saber >ue mal%rat els privile%is >ue po%uFs tenir la ciutat li era lcit al
sobir tallar ?usta i traurela dels ports[&(]. L8arribada de la /l]lustraci sembla >ue ?ren
a>uesta dinmicaM o almenVs aiS ?ou a ?inals del se%le X./// per a la .all d8,rdnM >ue
assol aiSecar el desnonament del seu bosc en ?er valdre els privile%is pactats a la
Ouerimnia de 1W1W[&*].

L80cultaci

,l se%le X.///M l8Estat pa%ava per cada arbre reservat a la construcci de nausM perO @o
?eia a tan baiS preu >ue l8operaci mercantil no sortia %ens a compte. Feta la lleiM ?eta la
trampa. ,iSOM Euntament amb les po>ues %anes dels o?icials reials de pateEarse la totalitat
de 7ones bos>uines de cada terme i la seva desconeiSenUa del pasM van a?avorir el
sur%iment del ?enomen de l8ocultaci.

, 0sona es van donar casos d8ocultaci de 7ones de bosc tan ?la%rants com era ama%ar a
(ant =ere de )orell ?ins a 1[ >uarteres de bosc (entre dues i tres @ectrees :uns 2".[[[
metres >uadratsM eo espai rectan%uloide d8un >uart de >uilOmetre per costat#. Els
re%istres en els amillaraments @o mostren d8allO mFs clar. 0n a mitEans del se%le X/X es
re%istraven ?in>ues amb propietats bos>uines >ue sumaven (se%uim a 0sona# >uasi
2Z.[[[ >uarteresM un recompte de 1!"! en calculava mFs de KZ.[[[. \s un ndeS
d8ocultaci brutal del K28"gf Recordem 6ue, atesa l7ocultaciD de grans eAtensions de 4osc, Fi
;a Fa;er llocs on els comissionats no ;an arri4ar i ni tan sols s7adonaren de la se;a eAist0ncia.
Vastes "ones dels municipis ms 4oscosos restarien intactes[&-].

)ot ple%at con?orme una realitat prou eStesa com per >ue es pu%ui considerar una nova
lnia d8investi%aci al voltant de la delin>GQncia ?orestalM com proposa B.+/&\1E5[(.].
,iSOM emperOM Ea serien ?i%ues d8un altre paner i no compet als obEectius d8a>uest treball.



44

10)E(



[1] a$/13bM 34,*LE( (E./1M
mar>uFs de. Arte de la guerra,
o mJAimas, instrucciones del
arte militar. (evillaP
EStramurosM 2[[8M p. W"WK.
[2] #a"ette. Recueill de toutes
les ga"ettes nou;elles ordinaires
G EAtraordinaires G Autres
Relations. +32=. $ar 'Feopraste
Ronaudot, consellire et medecin
ordinaire de sa ma*est, Cr. et
Intendant #eneral des 9ureauA
d!Adresse de /rance. =arsM
1KWL _Bibliot@Q>ue 1ationale
de France (h B1F#M Z1 Lc2 1`
_h #a"ette`M nIm. "1M ?. 211M i
,L)/(E1)M ,+$()/. <istria de
$o4let. =obletP ,badiaM 1!LZM
p. "[Z.
[3] AL30.E*M &1. ,1)01/ &i
F*,13E(3 ;E B. &0LL.
Niccionari catal P ;alenci P
4alear. X vols. 3ol. &anuel
(anc@is +uarner i ,nna &oll
&ar>uQs. =alma de
&allorcaP &ollM 1!L!M SM p.
LW[. La +E3M copia la
de?inici paraula per
paraula. Gran Enciclop0dia
CatalanaM X./. BarcelonaP
EnciclopQdia 3atalanaM 1!8[M
X.M p. WKW.
[4] ,rSiu 4istOric de
)arra%ona _h ,4)`M ,ctes
del 3onsell _h ,3`M 1Z11
1Z12M ?. "["[v. *eproduYt a
l8apQndiS ! de &,*)/
B$,1=E*EM B0*;/. Els perills de
l7interregne (+Q+>)+Q+2-. La
muralla i la defensa de la ciutat
de 'arragona. )reball de
l8assi%natura d84istOria de
;ret &edievalM de la $*.)M
EunV de 1!![.
[%] Dietari de @eroni $u*ades,
III (+3R+)+3R3-. , c.d. Bosep
&. 3asas 4oms. BarcelonaP
Fundaci (alvador .ives
3asaEuanaM 1!L"M p. 1K"M i
J,1\ 34E3,M j(3,*.
Catalunya i /ranIa al segle
XVII. Identitats,
contraidentitats i ideologies a
l70poca moderna (+3Q>)+=>>-.
3atarroEaBarcelonaP ,?ersM
2[[KM p. 1Z!.
[&] 30LL,;0M L$9(. $lJtica
manual de artillerBa, en la 6ual
se tracta de la eAcelencia de el
arte militar, y origen de ella, y
de las ma6uinas con 6ue los
antiguos comenIaron a usarla,
de la in;enciDn de la pDl;ora, y
artilleria, de el modo de
condu"irla, y plantarla en
6ual6uier empresa. /a4ricar las
Cinas para 4olar las /ortale"as,
y Conta?as, /uegos artificiales,
Varios secretos, y
importantBssimos
ad;ertimientos, al arte de la
Artilleria, y uso de la #uerra
utilBssimos y muy necesarios. H
la fin un muy copioso, y
importante eAamen de
Artilleros.... &ilP =ablo
+otardo =oncioM 1"!2M p.
1[1v.
[(] Nietari de @eroni $u*ades...M
p. 1K".
[*] .e%euP 60Lj(M B0*;/.
Catalunya medie;al. .na
aproAimaciD al territori i a la
societat a l7edat mit*ana.
BarcelonaP =Ortic e E3(,M
2[[[M p. LL8! i 5,*39, F/)5M
F*,13/(30. )ecnolo%aM
literatura tFcnica V diseDo de
md>uinas de %uerra durante
la BaEa Edad &edia
occidental. El 'Fesaurus regis
/ranciae ac6uisitioni4us 'errae
Santae de +uido da
.i%evano (1WW"#. Anuario de
Estudios Cedie;alesM Z1//
(2[11# 81!8KZ.
[-] , tall panormicM pot
servirP ;0L91EkM .L,;/&/*.
Enciclopedia ilustrada de las
armas de fuego antiguas.
&adridP (usaetaM 2[[1. (obre
a>uest tema @i @a prou sites
(i prou il]lustratives# a la
XarSaM com per @aver@i
d8insistir mFs amb
biblio%ra?ia en paper.
[1.] $roclamaciDn catDlica a la
Cagestad piadosa de /ilipe el
#rande, Rey de las Espa?as, y
Emperador de las Indias
nuestro Se?or. Los Conselleres
y Conse*o de Ciento de la
ciudad de 9arcelona.
BarcelonaP (ebastian V /aVme
&atevadM 1KZ[ _Biblioteca de
3atalunVa (h B3#M F.Bons.
"22!` _h $roclamaciDn
CatlDlica`M ?. 1"1.
[11] .e%eu les parts d8un
arma a B0*B, =\*E5M
1/30L2(. +losario de las
partes o pie7as de las armas
de ?ue%o portdtiles.
Cilitaria. Re;ista de Cultura
CilitarM $niversidad
3omplutense de &adridM L
(1!!"# 11W1Z[.
[12] 5*,ELL( / =$/+M E$;,L;.
La manu?actura de armas
de ?ue%o de *ipoll. Re;ista
.stedM 12 (desembre de
1!"W#- 5*,ELL( / =$/+M
E$;,L;. Les armes de foc de
Ripoll. *ipollP /mpr. &aideuM
1!LZ (reed. +ironaP
;iputaciM 1!8W#- 5$E**E*0 /
$*/,*)EM ,1)01/. ,rmes
de ?oc catalanes. ;insP
XXVII Assem4lea
Intercomarcal d7Estudiosos.
Sant @oan de les A4adesses, R2 i
RQ d7octu4re de +1,R. (ant
Boan de les ,badessesP
3entre d8/niciatives
)ursti>uesM 1!8!M 1!!2[2-
5*,ELL( / =$/+M E$;,L;. El
*ipoll industrial en els se%les
X.// i X.///. Annals +11R)
+112M 3entre d8Estudis
3omarcals del *ipollQsM
*ipollM 1!!ZM WWW8- M,*)9
&0*,LE(M */3,*;. Catalu?a,
armerBa de los 9or4ones. Las
armas y los armeros de Ripoll,


45
9arcelona, Canresa, Igualada
_A` de +,+Q a +=1Q.
BarcelonaP (alvatellaM 2[[Z.
[13] .e%euP S,1LLE4b / (,B9M
&. N1+EL(. L8eSplotaci
?orestal dins una economia
muntanVenca d8,ntic
*Q%imP era .al d8,ran
(se%les X.///X/X#. ;insP
$rimer Congrs d7<istria
Coderna de Catalunya. //.
BarcelonaP $niversitatM 1!8ZM
/M 1!W2[1- 5*,$M B0(E= &. )
: *0(E* =$/+ / )N**E34.
L7aprofitament del 4osc a
l70poca moderna (la Conca de
9ar4er, s. XVIII-. BarcelonaP
*a?ael ;almauM 1!![
(Episodis de la 4istOria-
2L!#M p. L1[- 6*,.0
L05,10M BE(C(. Contes para
Cadrid. El a4astecimiento de
car4Dn ;egetal a la ;illa y corte
entre los siglos XVII y XVIII.
&adridP 3aEa de &adridM
1!!W- 5,)E,$ LEBL,13M
&,*3. L8usa%e militaire de
la ?orlt dans le )oulois de
18L1 1!1Z'. Re;ue
Internationale d7<istoire
CilitaireM .incenneM 81
(2[[1#- +,B*E*, &$<05M
E&/L/0. El bos>ueM el monte
V su aprovec@amiento en la
EspaDa del sur durante la
BaEa Edad &edia. ;insP
=\*E5E&B/; m,&B,M
F*,13/(30 B,./E* (3oord.#.
La AndalucBa medie;al. ,ctas
de les / Bornadas de 4istoria
*ural V &edio ,mbiente
(,lmonteM 2W2" de maVo de
2[[[#. 4uelvaP $niversidadM
2[[2M 2Z!2L2- +EB,LL0(
3$E*.0M 3,*&E1. nLas
mIltiples posibilidades de
aprovec@amiento del
bos>ue. FerrerasP los
intentos de la 3orona por
monopoli7ar su eSplotacin
en la 3antabria del ,nti%uo
*F%imen. ;insP ,*,1;,
=\*E5M F*,13/(30 B0(\
(3oord.#. El mundo rural en la
Espa?a Coderna. Actas de la
VII ReuniDn CientBfica de la
/undaciDn Espa?ola de
<istoria CodernaM 2[[2M //.
3oncaP $niversidad de
3astilla : La &anc@aM 2[[ZM
!!!1.[1Z.
[14] +0LL,;0. $latica8M ?.
L!L!v. i 6,**,M F*,13E(34.
9reu tractat de artilleria...
BarcelonaP /aume &at@evatM
1KZ2M p. 111M 112 i 11K.
[1%] V/L,M &,*3,$*EL/. La
;ida i l7economia de Catalunya.
Segles XIII a XVII. BarcelonaP
=OrticM 1!8WM p. 88- 63M
F.Bons. 2.WLZ- 5JELLM
&,1EL. n3onsideracions al
voltant de la *evoluci
&ilitar a 3atalunVa'M
$edral4esM 28 (2[[8 h La
Catalunya di;ersa. ,ctes del
./ 3on%rFs d84istOria
&oderna de 3atalunVaM 1"
1! de desembre de 2[[8# //M
1!!22Z _;isponible aP
oppp.@istoriamoderna.net
evicon%res...q`M p. 2[L-
6E*,*)M (E*,=/0 ;E.
Canifestacion, en 6ue se
pu4lican mucFos, y rele;antes
ser;icios, y no4les FecFos, con
6ue Fa ser;ido a sus Se?ores
Reyes la EAcelentBssima Ciudad
de 9arcelona, singularmente en
el sitio Forroroso, 6ue aca4a de
padecer en el presente a?o de
+31=. _(.l.`P _s.e.`M _s.a.`M ?. 1W i
WL- 6$(a$E)( ;,L&,$M B0,1.
La Catalunya del 4arroc ;ista
des de #irona. La crnica de
@eroni de Real (+3R3)+3,2-. //.
BarcelonaP ,badia de
&ontserratM 1!!Z (Biblioteca
,bat 0liba- 1Z[#M p. Z22M i
?E*1N1;E5M F*,13E(3
X,./E* i F*,13E(3 */,*). Els
eA0rcits de Catalunya. +=+2)
+=+Q. .niformes, e6uipaments i
organit"aciD. BarcelonaP *a?ael
;almauM 2[[LM p. 1L8.
[1&] =/<61M */3,*;0. ;e
Felipe . a 3arlos ///. Luc@a
por el mar. La A;entura de la
<istoriaM "[ (desembre de
2[[2# K[KLM p. KK.
[1(] 3/=0LL,M 3,*L0 &. Las
mJ6uinas del tiempo y de la
guerra. Estudios so4re la
gnesis del Capitalismo.
BarcelonaP 3rticaM 1!!!M p.
12"12K n.1WW i n.1W".
[1*] #a"etteM 1KW8M nIm. 8"M ?.
WZ8.
[1-] NescripciDn de los
condados de Rossellon y
Cerda?a. Biblioteca
1acional de EspaDa _h B1E`M
CanuscritosM re%. 2.WK8M
Sucesos por a?osM 1KWLM ?.
1!2ZM ?. 21 v.
[2.] S,LE(M 1C*/,. Senyors
4andolers, mi6uelets i 4otiflers.
BarcelonaP EmpIriesM 1!8ZM
p. "!K[. auant a les ?ar%uesM
ve%eu les actes del col]lo>ui
de tardorP Far%ues de ?erro i
?ar%ues d8aram. 4istOriaM
%eo%ra?ia i aspectes
tecnolO%icsM publicades als
Ouaderns del 3entre
d8Estudis 3omarcals de
BanVolesM 18 (1!!L#- S,1340
/ =L,1,(M &,*),. <omes,
fargues, ferro i foc. Ar6ueologia
i documentaciD per a l7estudi de
la producciD de ferro en 0poca
medie;al: les fargues dels segles
IX)XIII al sud del $irineu
catal. BarcelonaP &arcomboM
1!!!- M,)E$ ($B/*NM
B0,a$/&. /argues de
Catalunya i Andorra.
BarcelonaP *a?ael ;almauM
2[[Z (1issa%a- 18#.
[21] .e%eu *0./*, / +6&E5M
(,L.,;0* B. Conflictes socials
a la Vall /errera entorn dels
4oscos i el ferro, +=S>)+,S>.
)rempP +arsineuM 2[11.
[22] */E*, ./,;E*M (EB,()/N.
Cartes de /erran II a la ciutat
de 9arcelona (+Q=1)+S+S-.
BarcelonaP ,rSiu &unicipalM
1!!!M p. 2"2M nIm. KW[.
[23] 4,**/(M m/LL/,&
.E*1E*. Bois et
dFboisement dans le
&FditerranFe anti>ue.
Annales, <istoire, Sciences
SocialesM v. KK/ (2[11# 1["
1Z[. .e%eu i%ualmentP
*04,1M B0(E=4. Les causes du
d4oisement des montagnes,


46
d7apr0s les documents
Fistori6ues du XIII0 au XVIII0
si0cles, par8. +apP /mpr.
B.3.*ic@audM 188L.
[24] $roclamaciDn catDlicaM ?.
1ZZ.
[2%] / no Inicament a
3atalunVa. .e%euP a$/1)E*0
+015\LE5M B0(\. La madera
en los pertrec@os navales.
=rovisin de montonesM
remos V bombas al arsenal
de La 3arraca. 'iempos
Codernos. Re;ista electrDnica
de Fistoria moderna _En lnia`M
2[[ZM /.M nIm. 1[M ;isponible
aP
ppp.tiemposmodernos.or%
[2&] 5$*/),M BE*61/&0.
Anales de AragDn. (ara%ossaP
/nstitucin Fernando el
3atlicoM 3(/3M /.M 1!L8M p.
2W.
[2(] =/<61. ;e Felipe .AM
p. KZ. ,>uest autor calcula
>ue per a la construcci d8un
navili de lnia del se%le X.///
serien necessaris mFs de
2.[[[ arbres %rans
e>uivalents a 2" @ectrees de
bosc. En ser la %alera una
embarcaci mFs menuda i
per ?er nImeros rodonsM @o
@em deiSat en la meitat.
[2*] E/;/M ,LE((,1;*0 :
(,1)/ =013E ./.E). )allada
de roures per a l8,rmada.
AusaM .icM X/// (1!8!# Z[!Z2"M
p. Z11 i P/<61. ;e Felipe
.AM p. KL. .e%euM
i%ualmentP 2,41 =4/LL/=(M
3,*L,. Seis galeones para el
Rey de Espa?a. La defensa
imperial a principios del siglo
XVII. &adridP ,lian7aM 1!8K-
+,(),1E;0 +,L21M B$,1
&/+$EL. La construccin
naval espaDola en la
transicin de la dinastia de
los ,ustrias a los Borbones.
;insP 2L.,*E5 L/*E(M &,*9,
(coord.#. Estudios de Fistoria
das ciencias e das tcnicas: VII
Congreso de la Sociedad
Espa?ola de <istoria de las
Ciencias y de las 'cnicas,
$onte;edra, +Q)+, de setem4ro
de +111. =ontevedraP
;iputaciM 2[[1M p. Z1"[-
500;&,1M ;,./;. El poderBo
na;al espa?ol. <istoria de la
Armada espa?ola del siglo
XVII. BarcelonaP =ennsulaM
2[[1.
[2-] 56&E5 */.E*0M
*/3,*;0. La
superintendencia de
construccin naval V
?omento ?orestal en
+uipu7coa (1"!81K11#.
Anuario de <istoria del
NerecFo Espa?olM "K (1!8K#
"!1KWK- S)*,;L/1+M *0BE*)
,. La Armada de /landes.
$olBtica na;al espa?ola y guerra
europea. +S3,)+33,. &adridP
3dtedraM 1!!2M p. Z2.
[3.] =/<61. ;e Felipe .AM
p. KZ.
[31] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z12 i Z1K n.2".
[32] D$/1)E*0. La
madera.... .e%euM aiS
mateiSP A*,1;, b ,1)61M
+,(=,* ;E. La 3arpintera
V la industria naval en el
si%lo X.///. Cuadernos del
Instituto de <istoria y Cultura
Ma;alM WW (1!!!# !12W.
[33] =/<61. ;e Felipe .AM
p. KK.
[34] 5/&\1E5 BL,(30M B0,1.
La >Gesti ?orestal a
3atalunVaP les ordinacions
de 1K22. ;insP Actes del
$rimer Congrs d7<istria
Coderna de CatalunyaM
BarcelonaP $niversitatM 1!8ZM
2Z"2"WM p. 2Z8M i P/<61. ;e
Felipe .AM p. KK.
[3%] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z12M Z1Z i Z21.
[3&] 5*,$=$/+.
L7aprofitament8M p. 1"1L.
.e%euM aiS mateiSM E0+$\ /
F01)M B0,1. El boscM
element clau d8un paisat%e i
d8una comunitat.
Nocuments d7Anlisi
#eogrficaM 2 (1!8W# 2WKL.
[3(] 5/&\1E5. La >Gesti
?orestalAM p. 2Z8 i 2"[ i
S,1LLE4b. L8eSplotaci
?orestal...M /M 1!W2[1.
[3*] +$/LLE*EM 34*/()/,1.
#irona al segle XIV. )r. 1Iria
&aDF. //. BarcelonaP
,Euntament de +irona e
,badia de &ontserratM 1!!W
1!!Z (Biblioteca ,bat 0liba-
1W2 i 1WL#M /M p. 88![.
[3-] ,*1,LL / B$,1M &.
B0(E=,- +/*01ELL, / ;EL+NM
,1, (est. i ed. a c.d.#. Lletres
reials a la ciutat de #irona
(+S+=)+=+2-. ///. BarcelonaP
Fundaci 1o%ueraM 2[["
(;iplomataris#M peUa nIm.
L8[M p. 1.12W.
[4.] (0L\ / (,B,)\M B0(E=
&,*/, (ed.#. <istria de la
#eneralitat de Catalunya i dels
seus presidents. //. +S+,)+=+Q.
BarcelonaP +eneralitat de
3atalunVa e EnciclopQdia
3atalanaM 2[[WM p. 1WW i 1ZZ.
[41] L,L/1;E ,B,;9,M BE(C(.
La instituciDn ;irreinal en
Catalu?a (+Q=+)+=+3-.
BarcelonaP /nstituto EspaDol
de Estudios &editerrdneosM
1!KZM p. 1WZ.
[42] 0L/.,*E( / BE*/6M B0*;/.
Viles, pagesos i senyors a la
Catalunya dels Tustria.
Conflicti;itat social i litigaciD a
la Reial Audi0ncia (+S1+)+33R-.
LleidaP =a%QsM 2[[[M p. Z2.
[43] A*1,LL+/*01ELL, (a
c.d.#. Letres reials8M ///M peces
nIm. !!2 i 1.[[LM p. 1.W18 i
1.WW[- +0&=,1b( /
F,**E*01(M /(,BEL- =/a$E /
=,;*0M B0*;/. Catleg de les
cartes reials i dels lloctinents
generals (+2R+)+=2Q-.
)arra%onaP ,EuntamentM 1!!!
(;ocuments del Fons
municipal de )arra%ona- 11#M
peUa nIm. K!8M p. 18!- ArSiu
4istOric &unicipal de La
(elva del 3amp _h ,4&(3`M
Actes del Consell _h ,3`M
1K2!1KW!M re?. 1"M se?.
[44] B3M /ons del 9arD de
CastelletM 1e1.
[4%] ,rSiu 3omarcal del BaiS
3amp _h ,3B3`M lli%all


47
+uerras contra Francia
(1"Z21KZ[#M peUa nIm. 1K.
[4&] +JELLM &,1EL. n*eusM
vila oberta. Els primers anVs
de la %uerra de (eparaci'.
CanuscritsM $,BM W[ (2[12#
1""ZM p. Z!.
[4(] +JELLM &,1EL- B0*;/
*0./*, / (0*/,10. 'arragona
el +=+S. Aspectes socials de la
propietat ur4ana i r5stica a
l70poca de la implantaciD
9or4nica. )arra%onaP .ir%ili
EditorM 1!!! (Biblioteca
)arraconense- L#M p. WZW".
[4*] (,1LLE4b.
L8eSplotaciAM p. 1!".
[4-] =er eSempleM
F;*/050L, 0b,*B/;EM
&,*9, L0$*;E(. La
construccin 1aval en
+uipI7coa. (i%lo X.///U.
;insP 3,B*E*0M LE013/0
(3oord.#. Espa?a y el $acBfico:
Lega"pi. 3on%reso
/nternacional. (an (ebastidnM
2[[W. &adridP (ociedad
Estatal de 3onmemoraciones
3ulturalesM 1!!LM /M 8W112-
A*,+61 *$,10M 2L.,*0.
El bos>ue %uipu7coano en
la Edad &oderna.
,provec@amientoM
ordenamiento le%al V
con?lictividad. Cuni4eM 1Z
(2[[1# 128"- D/E+0 L/,<0M
30134, : B$,1 3,*L0(
+,*39, 30*;61. La
3orona V los pueblos en la
eSplotacin de los montes de
3antabria. ;e?orestacin V
%estin del bos>ue en la
se%unda mitad del si%lo
X.///. Cuadernos de la
Sociedad Espa?ola de Ciencias
/orestalesM 1K (2[[W h ,ctes
de la // *eunin sobre
4istoria Forestal#M 21"22[M o
+EB,LL0(. Las
mIltiplesA.
[%.] +/&\1E5. La >Gesti
?orestal...M >ue se%uim.
[%1] L,L/1;E. La instituciDn
;irreinal8.M p. WL2. *ecordem
>ue la ?i%ura del virrei
estava investida d8un doble
crrecM el de lloctinent
%eneral (amb ?uncions
%overnatives# i el de capit
%eneral (amb ?uncions
militars#.
[%2] ,rSiu de la 3orona
d8,ra% _h ,3,`M Consell
d7AragDM lli%. W8!.
[%3] ,3,M Consell d7AragDM
lli%. "[L.
[%4] Corta de Jr4oles en 'ortosa
para la ArmadaM s.l.P s.e.M 1L[WM
2 ?. (anunciat a
ppp.iberlibro.com#.
[%%] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z11.
[%&] ArSiu 3omarcal de l8,lt
3ampr_h ,3,3`M Nocuments
impresosM nIm. 2W i Z"M i
L01+,**/$ /
&01(,L.,)+EM *,&01. $n
inventari dels arbres de la
.all del Bac a mitEan del
se%le X.///. Annals +1,R)
+1,2M =atronat d8Estudis
4istOrics d80lot i 3omarcaM
0lotM 1!8ZM 1"!1KL.
[%(] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z1!.
[%*] ,rSiu 4istOric
,rSidioces. )arra%ona _h
,4,`M ArAiu /oiAM capsa 2KM
nIm. "M lletra 3.
[%-] 2L.,*E5 )E*,1M &i
3013E=3/01. Capas, planos y
di4u*os (A?os +S>2)+,>S-. /.
ArcFi;o #eneral de Simancas.
CatJlogo XXIX. .alladolidP
&inisterio de 3ultura.
;ireccin +eneral de Bellas
,rtesM ,rc@ivos V
BibliotecasM 1!8[M p. ZW".
[&.] FE**E* =E*E5M ./3E1)E.
nLa cubierta arborea de los
montes valencianos en el
si%lo X./// a partir de los
in?ormes de &arina'. 9oletBn
de la Sociedad Castellonense de
CulturaM LXXX (2[[Z# W[LW"W.
[&1] E/;/=013E.
)allada...M p. Z1WZ1Z i
P/<61. ;e Felipe .AM p.
KZ.
[&2] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z2[Z21.
[&3] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z2WZ2Z.
[&4] La prctica dels
?ormi%uers constituYa una
tQcnica >ue el camperolat
emprava com un sistema
d8adobM barat perO e?ectiu.
5*,$=$/+. L7aprofitament8M
p. 1Z1" i 5/&\1E5. La
>Gesti ?orestalAM p. 2"[.
[&%] 5$,L ./LNM .,LE1)9.
$o4let, senyor feudal. La
documentaciD de l7armari III.
.allsP 3ossetniaM 2[[LM p. W!M
Z"ZKM 22WG 5*,$ / =$B0LM
B0(E= &.). $na estadstica
?orestal de .ilaverd del se%le
X.///. Re4oll. 9utlletB del
Centre d7<istria Matural de la
Conca de 9ar4erM // QpocaM 1
(estiu de 2[[2# 1[ i A4)M
$apers soltsM &ontesM 1LZ8
18[".
[&&] 5JELLM &,1EL. Els
Cargarit de Castell d7Empord.
/amBlia, no4lesa i patrimoni a
l7epoca moderna. BarcelonaP
Fundaci 1o%ueraM 2[11
(Estudis- "K#M p. 18!1![ i
ZWLM i 5$,L. $o4let8
[&(] ,rSiu 4istOric 3omarcal
de les )erres de l8Ebre _h
,43)E`M Virrei i Audi0nciaM
re%. 2.WK8 i 2.WL8.
[&*] (,1LLE4b.
L8eSplotaciAM p. 1!Z1!".
[&-] LE/;/=013E.
)allada...M p. Z1WM Z18 i Z1!.
[(.] +/&\1E5. La >Gesti
?orestalAM p. 2"W
.






48
EL %ERS&'AT(E:

)rancesc B!rr$s
Esteve *+,,-.+/-01
2n le3i!nari catal$ a la
3uerra del 4arr!c
[16/2/5+1]



,lGredo +edondo Penas
Historiador i arFi8er
aredondoDenas?gCail@coC



Per parlar daquest legionari sha
consultat el seu expedient militar
personal, que rau dividit entre lArxiu
General Militar de Segvia i lArxiu
Intermig Militar de Melilla(AGMS, 1,
llig. B-.!"# i AIMM, E$%&'i&()*+ (de
carcter administratiu, cont
sol!licituds per ascendir,
destinacions, etc"tera#$ %al agrair a
B&(i), G-ll-.', Si&..- la
col!la&oraci' desinteressada
demostrada en la cessi' de les
(otogra(ies del cementiri de Melilla i
del n)nxol on reposen les despulles
del nostre personatge$

F.-(/&*/ B,..0* E*)&1& nasqu a la
ciutat de *arcelona un +, de gener
de ,--.$ /ra (ill dE(.i/ B,..0*
M-g.i20, capit dIn(anteria, i de
3,*&%- E*)&1& 4i'-lg, '&
56i()-(-(CATAL7 89:":; "##+$


A(<* '& =,.>-/i?

/l 0 de novem&re de ,-12, am&
noms ,3 an4s, entr com a soldat
din(anteria voluntari de menor edat
(en &ase a la reial ordre de ,5 de
gener de ,--,, i article .60 del
7eglament per a lexecuci' de la
llavors vigent 8lei de
7eclutament#(AGMS, 1, llig. B-.!"#, =.
!+ al 7egiment dIn(anteria d9(rica
n:m$ ,$ 8an4 seg;ent, (ou declarat
ma<or dedat, aix) que compl) els ,0
an4s$ A primers de setem&re de ,-1-
ingress a lescola dIn(anteria, on
rest durant prcticament dos an4s i
on assol) lascens a segon tinent
din(anteria per promoci'$ =ou
destinat al *atall' >isciplinari de
Melilla i va quedar en guarnici' (ins a
(inals de ,166$

/l ,16, (ou destinat al 7egiment
dIn(anteria de ?avarra n:mero .3 i


49
posteriorment marx a *arcelona i
sincorpor al cos de la guarnici',
destinaci' que li va permetre
participar en els esdeveniments de la
vaga general de lan4 seg;ent$ Aquest
(et li va suposar la concesi' de la
Medalla dAl(onso @III i lascens al
crrec de ,r tinent din(anteria, <a en
el ,16+$

A (inals daquest an4 re& lordre
telegr(ica del Ministerio de la
Guerra, am& data de + de novem&re,
en o&servanAa de la qual havia de
marxar am& el seu regiment cap a
8leida i romandreBhi de guarnici'$
All) re& telegrama del capit general
de la regi', de data .6 de gener de
,165, pel qual sapro&ava el seu
nomenament com a&anderat del .n
*atall' (ins al gener de ,163, data en
que seria destinat novament a
*arcelona al *atall' de %aAadors
dAl(ons @II n:m$ ,3, segons reial
ordre de ,1 de novem&re$

Cn nou cos esperava al nostre heroi,
aquest cop el 7egiment dIn(anteria
dAlcntara n:m$ 3-, tam& a la
ciutat comtal$ /n (ormava part quan
es van produir, lan4 ,161, els
aldarulls que van dur a declarar
lestat de guerra en la denominada
Setmana Drgica$ Prest servei al
castell de Mont<uEc des de
comenAaments de <uliol per (ou
rellevat i sincorpor a la resta del
7egiment, situat a Grcia, a les
ordres del seu coronel, E>ili, P&.&.-
A@.&6 am& servei extraordinari
docupaci' i vigilncia$

M&lill-, &l @-%)i*>& '& =,/

8,, dagost, marx cap a Melilla, on
havia estat destinat per reial ordre de
1 dagost, concretament al *atall' de
%aAadors de 7eus n:m$ ,0$ Per
arri&arBhi, em&arc al vapor Manuel
Calv, am& el qual desem&arc a
Mlaga el ,5 i, des dall), arri& a
Melilla el dia seg;ent, a &ord del
Ciudad de Cdiz, desembarcando
incorporndose a su Batalln en el
Campamento del Hipdromo qued
prestando los servicios de
destacamento en los lavaderos de
mineral y Bocarra de Mar
Chica"(AGMS, 1, llig. B-.!"#, =. !-A+$

Aquells dies, en els que hi podem
situar la instauraci' del protectorat
espan4ol al 7i(, I(ni i Dar(aia, la
inesta&ilitat de la Fona era evident$
Cn cop esta&lert a la nova destinaci',
F.-(/&*/ B,..0* E*)&1& comenA a
e(ectuar di(erents actes de servei,
com la conducci' dun com&oi a la .G
%aseta, a les ordres del coronel 3,*B
B&(&'i/),, am& intercanvi de trets
a&ans de retornar al campament$ /l
,. de setem&re (ou destacat al
*loHans de carrils, i hagu de
de(ensar la posici' a trets (ins el dia
,2I el ,-, marx am& dues
compan4ies a la posici' de Sidi Ali,
on romangu prestant servei de
seguretat, aiguada, conducci' de
com&ois i reconeixementsI lenemic
no els deix dhostilitFar, tant de dia
com de nit$ >esprs de diverses
escaramusses, em&arc el ,2 de
desem&re en direcci' a *arcelona a
&ord del vapor correu l!onso "##, i
sincorpor al 7egiment dIn(anteria
dAlcntara n:m$ 3-, don procedia$
Aquesta redestinaci' (ou &reu, per tal
com <a en ,1,6 el ministre de la
Guerra el retornava al seu antic
*atall' de %aAadors de 7eusI llavors
que comenAava lan4, no va poder
complir lordre degut a una malaltia$

/l ,1,, li (ou concedit el crrec de
capit din(anteria, per antiguitat i
am& e(ectes retroactius de ., de
gener de ,1,6, promoci' que li va
suposar una nova destinacio, a


50
Girona am& el 7egiment dIn(anteria
dAssis n:m$ 33, (ins el novem&re$
8lavors (ou destinat a la 7eserva de
Darragona n:m$ 2.$ =inalment,
tornava a Melilla en ser cridat per
incorporarBse al *atall' de %aAadors
de Dalavera n:m$ ,-, sota les ordres
del tinent coronel 36-( A.C,(-$

8es seves (uncions solien ser
dacampar am& el regiment a
Segangan o en algun altre punt i,
sota les ordres del seu tinent coronel,
prestar serveis de seguretat i
protecci' dels com&ois, cosa aquesta
que li supos lentrada en com&at en
diverses ocasions$ /l .2 dagost de
,1,. (u la primera sortida$ 8an4
seg;ent, destacat a Jald:, va tenir
alguns en(rontaments am& lenemic,
el qual, situat a la Ha&ila i a les
alAades de Muchaten va hostilitFar el
servei daiguada$ 8octu&re de ,1,+,
acompan4 tres compan4ies del
&atall' a *urlar per tal de re&ut<ar
un atac enemic, i all) aconsegu) occir
un contrari i (erir tres cavallsI (ou
(elicitat pel comandant general$

L-.-)$&

/l .0 de desem&re de ,1,+ (ou
destinat a la plaAa de 8aratxe, on es
tro&ava el 7egiment dIn(anteria
d/xtremadura n:m$ ,,$ Al llarg de
,1,5 sestigu a la plaAa, sota les
ordres del comandant Fl,.&(/i,
P-l-/i,*, i (u (ront els moros de les
immediacions en com&ats de guerra
viva$ /l .. doctu&re una 7$K$ el
destinava am& els 7egulars Ind)genes
de 8aratxe n:m$ 5$

/l ,1,3 (ou elegit per desenvolupar el
crrec de caixer de campan4a
dalcssar, que comenA a mit<an
agost i que compagin am& el
comandament de la seva compan4ia$
Aquell an4 prengu part en diverses
operacions de campan4a i (u (orAa
m"rits per aconseguir noves
condecoracions i (uturs ascensos$

/l ,1,0 continu realitFant diverses
accions de protecci' i
den(rontaments armats am& la
Ha&ila de LadB7as, Mdesde las $ y
media de la ma%ana hasta las & de la
tarde que !orti!icada la posicin
re'res a pernoctar a ('air donde
qued al servicio de
campa%a)(AGMS, 1, llig. B-.!"#, =. #-
":+$

/ls en(rontaments se succeEren (ins
que el d)a ,2 de novem&re F.-(/&*/
B,..0* E*)&1&, degu caure
novament malalt, en ser destinat al
7egiment dIn(anteria dAss)s n:m$
33$ Na el ,1,2, desem&arcava a
%adis am& la concessi' de dos mesos
de llic"ncia per malaltia$ Aquells dies,
li (ou comunicada la concessi' de
la&onament de la pensi' de dues
creus 7o<es del M"rit Militar que
posseEa, enlloc de la de Mar)a
%ristina que li havia estat atorgada
(per disposici' de la reial ordre d,,
de novem&re de ,1,,#$

LD&)-%- )-..-g,(i(-

Na guarit i donat dalta, (ou destinat
a Darragona, al 7egiment dIn(anteria
dAlmansa n:m$ ,-$ /l primer dia de
,1,- (ou destinat a Oalls com a
capit instructor dels reclutes de la
quota dinstrucci' de ,1,0, i
desenvolup el crrec de comandant
militar del destacament (ins el .
da&ril, que retornava a la plaAa de
Darragona i shi quedava de
guarnici'$ Alguna cosa degu oc'rrer,
no recollida en paper, que almen4s
deix el rastre su(icient com per ser
detectada$ /l 0 de a&ril, el Govern
Militar de Darragona, li envi un
telegrama en el qual li mani(estava la


51
Imatge )otogr2)ica del desembarcament d>Al*ucemas+ on %s "eu una de
les barcasses de la $ual surten tot de soldats armats+ a peu de plat4a.
[)ttp1,,'''.-atallasde#uerra.com,7+*3,+*,el0desem-arco0de0al)ucemas.)tml]
satis(acci' per la constante
laboriosidad* celo y acierto con que
desempe%o el car'o de Comandante
Militar y muy particularmente con
motivos de las anormales
circunstancias por que han pasado los
servicios de Correos y +el'ra!os* as,
como por los servicios de su clase y de
'uarnicin en +arra'ona)(AGMS, 1,
llig. B-.!"#, =.""+$

/l ,1,1 se li concedi primera
llic"ncia per tal de
contraure
matrimoni am&
3,*&%- D,l,.*
M,(g6i?
M-.g-.i)$ >iem
primera llic"ncia,
donat que el marA
de ,1.. se nhi
concedia una
altra per tornar a
casarBse, aquest
cop am& A((-
B,-'- PiE6B$
%ontinu a
Darragona de
guarnici' (ins que
en data ,,
doctu&re de ,1.6, sort) am& tot el
regiment cap a Al(or<a i Ar&ol) per
e(ectuar, a les immediacions i
voltants, les escoles prctiques, unes
<ornades que es van perllongar
durant ,6 dies$

A (inals de (e&rer de ,1., li (ou
encarregada la classe especial dels
voluntaris anuals i dels acollits als
&ene(icis de la 8lei dAspirants a
lascens a o(icial de complement, i
desenvolup el crrec da<udant
ma<or del 7egiment, am& lapro&aci'
del capit general de la 7egi'$ A
lensems, es (u crrec de lAcad"mia
de Sotso(icials del 7egiment, on
impart) classes com pro(essor els dos
seg;ents an4s$ %ess el desem&re de
,1.5, per una malaltia de la que no
es recuperaria (ins a mit<an de lan4
seg;ent$

G6&..- -l M-..,/

8estiu de ,1.3 tot el pa)s &ullia per
tal de su(ocar la insurrecci' dA@' &l-
F.i>, &ull que es materialitFaria
(inalment en el (ams
desem&arcament dAlhucemas$

Aquells dies, calia tot la<ut possi&le i
era molt preuada lexperi"ncia de
militars veterans que <a la hi
tinguessin de la guerra del Marroc$
B,..0* entraria de ple en aquel
con(licte i seria destinat als punts
ms calents i compromesos$

/l .6 de <uliol, <a recuperat
totalment, o&tingu el grau de
comandant din(anteria per
antiguetat, i pass al *atall'
expedicionari del 7egiment
dIn(anteria Ktum&a n:m$ 51 i tot
seguit, sense temps a incorporarBshi,
(ou redestinat al DerA d/strangers,
llavors a %euta$ Cn cop all), assum)
el comandament de la segona
&andera del terA, designada per a



52
egionaris disparant des d>una trin&era+ Annual 1G21
['''.mesecosicas.-lo#pot.com]
lalli&erament de la posici' de Pudia
Dahar, M'uarnecida por valientes
catalanes y ara'oneses y reducida a
una quinta parte de su e!ectivo por el
!ue'o intens,simo que durante muchos
d,as hicieron contra ella las bater,as y
ametralladoras de bdel-.rim)$ /ls
recursos destinats a salvar aquests
soldats havien estat ine(icaAos i els
alts comandaments decidirenQ

con!iar el
supremo
es!uerzo a
los leones del
(i!* los
soldados del
+ercio/ 0
Borrs 1unto
con la
o!icialidad de
su Bandera*
e2tendi la
mano sobre
la cruz de su
espada y 1ur
no volver con
vida sin
rescatar
antes a aquel
'rupo de
hombres homricos que no
con!iaban ya ms que con la
ayuda de 3ios/ 3es!ilaron los
455 del +ercio* el d,a 66* por la
7laza de 8spa%a en +etun/
ltas las cabezas* los brazos
musculados y desnudos* y
llevando en sus corazones todo el
cora1e ven'ativo de la raza*
!ueron al son de cnticos
'uerreros* en busca del !alaz
enemi'o)/

8a &atalla (ou dura i les &aixes
quantioses, tanmateixQ

Mnada arredraba a aquellos
hombres* que !amiliarizados con
la muerte* clavaron sus
bayonetas y cuchillos hasta el
pu%o en el cuerpo de los
ri!e%os0 Borrs* sintiendo en
sus venas correr san're de
conquistadores* si'uiendo la
tradicin 'loriosa de su patria
reusense* emulando a su
paisano* el invicto 'eneral PRIM*

penetr el primero en la posicin
de .udia +ahar al 'rito de 9:iva
8spa%a; ROisca %atalun4aS <a
tarea !ue una epopeya/ 7ocos
volvieron* pero* la se'unda
Bandera* perdida la o!icialidad y
con su teniente coronel herido*
cumpli su palabra/ :olvi a
+etun el d,a 6& con esos
hombres de epopeya* restos de la
diezmada 'uarnicin de .udia
+ahar y sobre cuyas sienes
coronaba el laurel de la 'loria/ l
!rente de ellos iba Borrs*
er'uido* or'ulloso* con la
hermosura de los Csares al
volver de la batalla0 el 'eneral
Primo de Rivera le abraz y



53
tele'ra!i al alcalde de Barcelona
hablndole de los 'ritos que
elevaron al cielo para que
lle'aran hasta 3ios* los
de!ensores de la posicin y los
nuevos almo'vares que la
libraron= 9:iva 8spa%a; ROisca
%atalun4aST(OLESTI 8"GG"-"GG9;
"-"H+$

M,.) gl,.i,*-

>urant el mes dagost de ,1.3,
F.-(/&*/ B,..0* present instncia
per poder servir a la .G *andera de la
,G 8egi', i am& la<ut del seu amic el
tinent coronel A>-', B-l>&*,
sincorpor al %os a inicis de
setem&re(AIMM, expedients, =. ", ", 91.,
i 9I 1.+$ Am& un tarann tant ardit i
a primera l)nia de com&at, no trig en
caure (erit mortalment en el &o del
ms a(errissat dels com&ats$ =ou el
.- de setem&re de ,1.3$ %edim la
ploma a lentusiasta descripci' dels
(ets que e(ectu un dels principals
protagonistes de la <ornada, veter
daquella guerra i (utur dictador
d/span4a, redacci' exaltada, per
que cont (orAa detalls i matisos per
documentar la mort del nostre heroiQ

una herida mortal le alcanza
en la barbadilla seccionndole la
mdula/ Cual bravo le'ionario
cae en brazos de sus soldados/
8stos le rodean* los o!iciales le
au2ilian/ 9>o se apure :d/ que
no es nada;) le dicen para
animarle 9pero no necesita
nimos* tan bravo soldado; >o
me preocupa* dice ? <o ms que
puede ocurrirme es que me
muera por mi 7atria y a eso he
venido)* pide que le rodeen sus
soldados y haciendo un supremo
es!uerzo 'rita como al ser herido=
:iva la <e'in; 9:iva 8spa%a;
9:iva 8spa%a;) y cuando ya
curado* le transportan al
Hospital* ya sin !uerzas* a@n
pide que su lado 'riten 9:iva
8spa%a;)/ 8n el Hospital es
ob1eto de laboriosa cura/ <a
parlisis total producida por la
seccin medular ale1a toda
esperanza y* comprendiendo que
la vida le !alta* pide que le
trai'an su maleta y que de ella
e2trai'an un pa%o de la bandera
espa%ola que tiene preparado y
que en l le envuelvan para ser
enterrado/ 7asados unos
momentos el mandato se cumple
y los restos del heroico soldado
yacen envueltos en el preciado
pa%o)(FRANCO 8"G9!; H+$

F.-(/&*/ B,..0* E*)&1& moria
lendam .- de setem&re a lJospital
de Sang de Melilla com a
conseq;"ncia duna (erida de &ala al
coll, re&uda en el seu darrer com&at
per salvar els compan4s$ Aquests li
van comprar dues corones, una en
nom del tinent coronel en cap i ,G
8egi', i laltra dels caps i o(icials del
DerA(AIMM, expedients, =. 9"+$ =ou
enterrat el dia seguent al cementiri
de Melilla, i acompan4 les despulles
una comissi' del DerA integrada pel
primer cap, un capit i un su&altern,
des de lJospital de la %reu 7o<a de la
ciutat(AIMM, expedients, =. "#+$

E%Jl&g ).0gi/

Per tramitar el procediment ab
intestato del legionari di(unt, hom
design <ut<e al tinent 36liK( G-ll&g,
P,..,, i l,, doctu&re, lexpedient (ou
traslladat a %euta per inscriure la
de(unci' al 7egistre %ivil de la ciutat$
/l ,1.0 i per reial ordre de .6 de
(e&rer, se li concedi, a t)tol pstum, el
grau de tinent coronel din(anteria
pels m"rits assolits i serveis prestats
entre el primer dagost de ,1.5 i el


54
primer doctu&re de ,1.3 al territori
del Marroc, am& lantiguitat
daquesta :ltima data(AIMM,
expedients, =. 99, 91. i "9-"+$

A tinent coronel din(anteria havia
arri&at aix) mateix, el seu germ gran
E(.i/ B,..0* E*)&1& (,-2-B,1+0#,
destinat a Darragona, am& la
resid"ncia a la 7am&la Oella, muller i
un (ill$ >urant la revoluci' marxista
de ,1+0 (ou encausat per q;estions
pol)tiques, arrestat i con(inat al
vaixellBpres' (io Ae're$ 8a nit del ,3
dagost de ,1+0, va ser dut
<untament am& altres tres presoners,
a Dorredem&arra, i a les ., hores (ou
a(usellat a la paret del cementiri, on
tot seguit sel va enterrat(CATAL7 89:":;
"##-"#G i "GA+$

C,('&/,.-/i,(*

Al llarg de ms dun quart de segle,
F.-(/&*/ B,..0* E*)&1& serv)
lex"rcit espan4ol i es (u mereixedor
de diversos reconeixements a la seva
pro(essionalitat i al comportament
o&servat al camp de &atallaQ

Medalla de Al(onso @III (,16+#(G'M,
"A", ".9"+

%reu de ,G classe del M"rit Militar,
am& distintiu vermell (,1,6#Q 8i (ou
concedida per reial ordre de .-
da&ril (>$K$ n:m$ 15# en recompensa
al seu distingit comportament i
m"rits contrets en la conducci' de
com&ois, des del comenAamet de les
operacions a Melilla (ins l, doctu&re
de ,161$

Medalla dargent am& distintiu morat
commemorativa del primer centenari
dels setges de GironaQ Segons
diploma expedit per la Presid"ncia
del %onsell de Ministres am& data
d,, de maig de ,1,6$

Medalla dargent commemorativa de
la %ampan4a de Melilla, am& el
(ermall de SidiBAmet Gurug:
(,1,6#(G'M, #" '& 99 '& >-.L '& "G":,
I9G-I:+ (BOLAMOS 89::H;+

%reu de ,G classe del M"rito Militar
am& distintiu vermell (,1,+#Q Segons
el reial decret de ,. de (e&rer de ,1,+
(>$K$ n:m$ +5#, li va ser concedida
com a recompensa pel seu distingit
comportament i m"rits contrets en
els serveis prestats durant l:ltima
campan4a (ins el +, doctu&re de
,1,.$

Medalla de Melilla (,1,+#Q Aquesta
condecoraci' (ou creada per reial
decret de .6 de marA de ,1,6 pel
comandant general del territori(AGMS,
1, llig. B-.!"#, =. "!+

%reu de ,G classe del M"rit Militar
7o<a pensionada (,1,3#Q 8i (ou
concedida pels m"rits contrets en els
(ets darmes en els que interven) des
d, de maig (ins a (inals dagost de
,1,5$

%reu de ,G classe de Maria %ristina
(,1,0#Q Se li conced) per reial ordre
de ., de setem&re, pels m"rits
contrets en loperaci' de 7paia, el ,-
de novem&re de ,1,0$ /l ,1,2 se li
conced), enlloc daquesta
condecoraci', la pensi' de dues
%reus del M"rit Militar am& distintiu
vermell (>$K$ n:m$ .,+2#$

%reu del 7eial i Militar Krde de Sant
Jermenegild (,1.6#Q Se li conced) per
reial ordre de 1 de novem&re de ,1.6
(>$K$, n:m$ .35# i am& lantiguetat
de ,+ da&ril de ,1,1$




55







Bi@li,g.-=J-

AGMS U Arxiu General Militar de SegviaQ Aecci 6B, 8ligall *B+3,-$
AIMM U Arxiu Intermig Militar de Melilla (AIMM#$ 82pedients personals$
Caceta de Madrid

*K8AVKS W.665X
*K8AVKS SY?%J/Z, >KMI?GK
?$ MCna &ella medalla
denominada de MMelillaT/
Melilla Hoy (,5 de novem&re
de .665#$
[http://melillacampaade1909.blogsp
ot.com.es/2009/11/la-medalla-de-
melilla.html]

%A?K W,--1B,-16X
%A?K MA7D[?, NKS\ A?DK?IK$
M/l Delegrama del 7i(Q
selecci'n de art)culos ,16+B
,1,6#T$ +rpana/ (evista de
la sociacin de 8studios
Melillenses, +B5 (,1-1B,116#$

%ADA89 W.6,6X
%ADA89 MASSKD, 88C[S$
]8impacte de la guerra %ivil
(,1+0B,1+1# en la po&laci'
de Dorredem&arraQ /ls canvis
en les varia&les
demogr(iques, els re(ugiats i
les v)ctimes de la Guerra^$
>insQ AA$>>$ ## (ep@blica*
Cuerra Civil i (epressi
Dranquista a +orredembarra
E6F&6-6FGHI/ Aet estudis per
al seu conei2ement$
Dorredem&arraQ %entre
d/studis Sini&ald de Mas,
.6,6 (Monogra(iesI ,6#, ,31B
.,3$

=7A?%K W,1--X
=7A?%K *AJAMK?>/,
=7A?%IS%K$ MAlhucemas, del
diario del %oronel =rancoT$
(evista de +ropas Coloniales,
%euta (?ovem&re de ,1.3#$

G7YOA8KSB%A8OK W,1--X
G7YOA8KS GK?ZY8/Z, 8CIS _
NKS\ 8CIS %A8OK P\7/Z$
Condecoraciones militares
espa%olas$ MadridQ San
Mart)n, ,1--$

Foto de l>entrada principal del cementiri de Helilla+ on )ou enterrat Francesc Iorras /ste"e
[ Benito Gallardo Sierra& Melilla]


56
NIM\?/Z W.662X
NIM\?/Z MK`A?K, =7A?%IS%K
NKS\$ M/l desem&arco de
Alhucemas, un hito de la
historia militarT$ (evista de
Historia Militar, ,6, (.662#
,01B.65$

MA7D[? W,11,X
MA7D[? DK7?/7K, A?DK?IK$ M/l
desem&arco en Alhucemas$
KrganiFaci'n, e<ecuci'n 4
consecuenciasT$ (evista de
Historia Militar, 26 (,11,#
,11B.05$


K8/SDI W,11,B,11.X
K8/SDI D7I88/S, NKS/P$
3iccionari Bio'rJ!ic de
(eusencs$ II$ 7eusQ
A<untament, ,11,B,11.$






Jaleria on se troba enterrat Francesc Iorras /ste"e+ al cementiri de Helilla
[ Benito Gallardo Sierra& Melilla]


57

R RR R E C E ' S I & ' S: E C E ' S I & ' S: E C E ' S I & ' S: E C E ' S I & ' S:
_1ombre de notes e 1ombre de centres documentals consultats e 1ombre de biblio%ra?ia citada
(s @emeroteca# H acceptableM HH bM HHH eScel]lentM HHHH eStraordinari`


E()*$+, / E()*$+,M B0*;/. El tresor
cartogrfic de Catalunya. Els mapes ms
antics. Segles XVII i XVIII. BarcelonaP BaseM
2[12M 2![ p. s K" ?. [HHH]
)ot i amb la terrible 3risi econOmica
>ue patim en l8mbit mundial (i nacionalM i
local#M el mercat de bibliO?ils i col]leccionistes
de rareses impreses se%ueiS donant com per
anar traient al mercat edicions de luSeM amb
una tirada restrin%ida convenientment
numerada. La corresponent al llibre >ue
ressenVem @o est als !!8 eSemplars (?ra de
numeraciM com sol passarM tampoc n8@e
mancaran per a al%un autor o promotor
editorial#M amb estoi% de tapa dura i ?ulls
coloreEats de mides diverses. Encara >ue
a>uest se%ment editorial selecte >uedi
acaparat a les %rans es?eres de la biblio?lia (a poc de la presentaci Ea se n8@avia venut el K[g de
l8edicif#M el seu contin%ut tambF interessa als >ue som proletaris del paper imprFsM a>uells >ue
estirem molt el pressupost destinat a llibres (per>uQ @a de competir amb el domQstic# i rarament
depassa la mitEana dels W[ o Z[ t cada dos mesos. &ai no se8ns acudiria %astarne mFs de 8[[ en
una sola obraM per molt coloridaM il]lustrativa i amb pa%ament a terminis >ue ?os. ,iSO siM de
tenirne ocasi (pot ser a la biblioteca pIblica# s >ue la ?ulleEarem.
/ @o ?arem per>uQM com @istoriadors militarsM la carto%ra?ia Fs un vessant important dins
de la lo%stica i dins de l8estratQ%ia militarM i per tantM tot allO relacionat amb els antecedents de
carto%ra?ies del pasM 7onesM comar>ues o localitatsM Fs potencialment capaU d8eSplicar mFs d8un
procFs poltic i militar. La carto%ra?ia s8@a de tenir en compta. =er >uQ uns eSQrcits van passar per
un cam i no per un altrec auina percepci tenia l8invasor de torn de la distribuci de
poblacionscM >uina dels ports de marM de les ?onts d8ai%ua o de les 7ones rurals amb abundncia
de %ran%es i masescM >uina de les 7ones amb una oro%ra?ia impracticableM o amb rius >ue
s8@avien de creuarcM >uina de sectors encastellats o amb mIltiples ?orti?icacions de?ensivesM o si
mFs noM de les 7ones prOSimes a territori de ?ronterac =er als militars >ue marSaven amb tropes
de trnsitM era imprescindible un mapa per se%uir els itinerarisM punts de trobada de proveYments
o contactesM o d8indicadors >ue els orientaven correctament. \s a>u on la carto%ra?ia Eu%a un
paper cabdal de lo%stica elemental. , bandaM Fs clarM de la reproducci dels planolsM te tambF el
seu interFs per als estudiosos de la %eo%ra?ia o la toponmia.
L8obra >ue ens ocupa reprodueiS ?acsimilarment K" mapes de 3atalunVa dels se%les X.//
i X.///M d8una notabilssima >ualitat i a mida natural. )an natural com @a estat la impossibilitat
de trobar impremtes a 3atalunVa capaces de reproduirlos i s8@a%i @a%ut d8acudir a
especialit7ades ?ora del pas. Els prota%onistes snM doncsM els mapesM la maEoria con?eccionats per
estran%ers >ue s8atansaven al nostre pas (per causa o a les envistes d8al%una %uerra#. (8@an



58
@a%ut d8aple%ar de col]leccions particulars (la de B.E()*$+,# o de la Bibliot@Q>ue 1ationale de
France. ,mb l8estoi% (i a>u arriba el mFs interessant# s8acompanVa un llibre >ue o?ereiS una
introducci %eneral sobre la @istOria de la carto%ra?ia catalana a l8Qpoca moderna i >ue descriu i
eSplica la idiossincrcia de cada mapaM autorM datesM circumstncies d8elaboraciM @istOriaM
etcQtera. Llstima >ue en >Gesti de re?erQncies biblio%r?i>uesM s8@a%in limitat a un ?lorile%i
orientatiu i no s8@a%i se%uit el rastre a cada una de les peces reproduYdes.
La iniciativa de Base demostra >ue @i @a mercat per a>uestes edicions de luSeM perO no
ens deiSem de pre%untar >uant llibres de batalla (relli%aci de rIsticaM paper Hbblia8M ?ormat
aEustadetM il]lustrat en ri%ors blanc i ne%reM n?ima resoluci...# s8@auren po%ut publicar amb un
mateiS pressupostM perO al@ora un contin%ut tant o mFs interessant. ,iS sM sense estoi%M lmines
a colorM ni el numeret a la contraportada >ue sadolli les espectatives del bibliO?il ad>uirentM en
acreditar >ue nomFs el propietari i poc menVs d8un miler de persones mFs al mnM en tenen un
eSemplar com a>uell.
_&+P L7A;enIM W88M L1- B0,1 F/BL,M 3aputSet '''.caput(et.-lo#spot.com `

./L,M =E=. La memria sota el mar. El naufragi de
l!Annun"iata i la #ran $eli%ana en aig&es del Cap de
Creus (diumenge, RR de marI de +3SQ-. +ironaP /nstitut
dREstudis +ironins e ,ssociaci dREstudis
*ossellonesosM 2[12M K! p. [HHH]
La presa de BarcelonaM lRoctubre de 1K"2M per les
tropes del ?ill bord de Felip /.M Boan dRNustriaM semblava
>ue ?inalment @avia de ?inir el terrible con?licte iniciat el
EunV de 1KZ[M >ue @avia suposat la ruYna econOmicaM social
i poltica del pas. &alauradamentM res mFs llunV de la
realitatM atQs >ue els ?rancesos van aconse%uir mantenirse
amb relativa ?acilitat al nord del pas. ;e ?etM durant a>uest
anVsM com @a ?et notar X,./E* 4E*121;E5 en la seva
<istria militar de CatalunyaM allO >ue es produ ?ou una
certa catalanit7aci del con?licteM on tant EspanVa com
FranUa mobilit7aren tropes de mi>uelets al seu servei per
mantenir un con?licte de baiSa intensitatM a lRespera de
controlar el maEor espai territorial possibleM amb un mnim
de despesesM i aiS arribar a la taula de ne%ociacions amb
els mSims %uanVs possibles.
Enmi% dRa>uest conteSt tan poc ?ala%uer es produ un ?et anecdOticM perO de %ran interQs
per entendre la realitat del dia a dia del momentB lRen?onsamentM el dia 22 de marU de 1K"ZM de
dos vaiSellsM a causa dRun ?ort temporal de mestral en les ai%Ges del 3ap de 3reus. $n era el #ran
$eli%anaM >ue provenia de 3adis i portava plataM en massa i monedaM e>uivalent a 1"[.[[[ rals de
vuitM a mFs del nOlit no declarat. LRaltre era la Annunciata i anava carre%at de tabac del BrasilM
pebreM canVellaM pedres precioses i altres mercaderies de %ran valor. )ots dos tenien com a
destinaci les costes dR/tlia. LRenorme ri>uesa >ue duien ambds navilisM Euntament amb el ?et
>ue lRen?onsament sR@avia produYt prop de la costaM cosa >ue ?eia viable intentar recuperarM si mFs
noM una part del carre%amentH du%uF les autoritats a intentar@o. ,iS doncsM el virrei envi
comissionat a ,ntoni =astor de 3ostaM ?uncionari reial dRalta %raduaciM per>uQ recuperFs per a la
*eial 4isenda els bFns dispersats per a>uella 7ona. jbviamentM la tasca no ?ou %ens sen7illa i el
comissionat @a%uF de lluitar tant en contra dels elements com dels @abitants de la 7onaM dels
militars de la %uarnici de 3ada>uFsM de les ?orces ?ranceses >ue ocupaven les poblacions veYnesM
d8al%uns corsaris mallor>uins iM ?ins i totM dels monEos de (ant =ereH atQs >ue tots per la seva
banda volien part del bot. La situaci arrib a ser prou tibant com per>uQ la vida del comissionat



59

esti%uFs en perill diverses ve%adesM i ?ins i totM ?ou amenaUat de mort pels soldats de la %uarnici
espanVola. , mFsM per si amb aiSO no nR@i @a%uFs prouM un cop retornat a BarcelonaM en lloc de
premiarlo per la seva tasca se li inco un procFs per deiSadesa en les seves ?uncionsM >ue es
perllon% durant anVs i arruYn la seva carrera.
LR@istoriador %ironM B0(E= &,*/, ./L,M ens relata tot aiSO en a>uest breu perO interessant
treball. 3ertamentM nomFs per la descripci dels mitEans emprats per recuperar el carre%ament
dels vaiSellsM amb lRIs dRuna campana construYda per a lRocasi i duta eSpressament de Barcelona
(>ue sRen?onsava amb els busos per permetreRls treballar amb una certa se%uretat i optimit7ar la
seva ?eina#M Ea mereiSerien un captol destacat dins de la @istOria martima. )anmateiSM a>uest no
Fs lRInic element dRinterQs. =ossiblementM allO mFs atractiu i colpidor del treball Fs la descripci
>ue ./L, ?a dRun pas sacseEat per la %uerraM amb unes ?ronteres poroses i unes institucions
pIbli>ues ?ebles i Inicament interessades en recaptar tant com els ?os possible. &entreM
paral]lelamentM la %ent simplement tractava de ?er la viu viu i sobreviure a les darreres
at7a%aiades del con?licte. (ens dubteM Fs en a>uest punt on la descripci de ./L, arriba al 7Qnit.
En certa maneraM no ens podem estar de dir >ue a>uest treball Fs la prova del cotM atQs >ue
permet baiSar al nivell mFs baiS de la @istOria i constatar com sR@avia en>uistat el con?licte en les
seves darreres ?ases i >uins e?ectes tenia per a la poblaci dRun petit llo%arret de lREmpordM
3ada>uFs. ,l@ora >ueM en un mbit mFs %eneralM permet constatar com lRimperi dels NustriesM a
?inals del se%le X.//M era un veritable )itnic >ue ?eia ai%Ges per tot arreu.
_LL$9( B$(3,)6 (0&05,`

&0L/1E* =*,;,M ,1)01/0. 'arragona (mayo)*unio +,++-.
.na ciudad sitiada durante la #uerra del /rancs. &adridP
3(/3 e Ediciones ;os 3allesM 2[11M WKK p. [%*%I12I1(2J4H HHH]
,mb &,)/E( *,&/(, i E()EB,1 3,1,LE(M ,1)01/0
&0L/1E* =*,;, FsM actualmentM el mSim eSponent nacional
@istorio%r?ic sobre la %uerra del FrancQs. La seva producciM
abundosa i de >ualitatM l8avala sobradament.
En @istOria de )arra%onaM insistir sobre el set%e de 1811
Fs assumir el repte d8i%ualar o superar la Re;oluciDn y guerra de
la Independencia en la ciudad de 'arragona (*(,)M 1!K"# de B0(E=
&. *E3,(E1( / 30&E( (>ui ens deiSavaM per certM el passat dia L
de EunV de 2[1W#. auelcom %ens ?cilM mal%rat els anVs
transcorre%uts. &0L/1E* =*,;, planteEa un llibre di?erent. En
lloc d8escometre un proEecte preconcebutM amb l8aEut de les
dades obtin%udes al treballar ?ons documentals i consultar
biblio%ra?iaM el >ue sembla ?er Fs per?ilar i donar ?orma al
contin%ut del llibre a partir de les dades >ue anava obtenint.
,iS Fs com passa de puntetes l8aspecte social de la comunitat tarra%onina i mostra predilecci
pels aspectes mFs poltics. =erO tF el mQrit d8es%otar les ?onts supralocals encara ver%esM com ara
l8arSiu de la Bunta (uperior de 3atalunVa (,rSiu de la 3orona d8,ra% i /nstituto de 4istoria V
3ultura &ilitar#M tot potenciant un aspecte en el >ual l8autodidacta *E3,(E1( sempre @avia anat
una mica coiSM la biblio%ra?ia. ,>uM l8@abilitat acadQmica d8,1)01/0 &0L/1E* s8imposa amb
brillantor amb una notable recopil]laci de biblio%ra?ia coetnia de memOries de militars
(3L,*6(M 301)*E*,(M E+$,+$/**EM (,/1)3b*M ($34E)M .,3,1/M .,L/130$*)M etcQtera#M
antecedents @istorio%r?ics (,LE+*E)M 30b 30)01,)M B,./E* ;E (,L,(#M i diversos mani?estos (de
3ampoverdeM de 3ontreras#- tambF ?orUa @emero%ra?ia.
El conti%ut s8estructura en mitEa dot7ena de captolsM els >uatre primers sn de tall
introductori i nomFs el cin>uF entra de ple en el set%e de )arra%ona de 1811M 1K2 p%ines de WKK.


60
En el primer analit7a l8evoluci %eneral del con?licte del FrancQs en sol catalM amb especial Qn?asi
en els asedis. En el se%on captol eSposa el (dramtic# conteSt militar del pasM amb una valoraci
or%nica de les tropes espanVoles i catalanes. El tercerM est reservat a l8avenU imparable dels
napoleOnicsM >ue s8emparaven d8una plaUa ?orta rera l8altraM i cal destacar la panormica >ue
o?ereiS de la dot7ena de ?ortaleses principals i l8e?ectivitat de la %uerra menuda. L8autor apro?ita
el >uart captol per enta?orar una sntesi dels set%es de +ironaM amb l8eScusa de la contrastaciM
sntesi >ue ?a d8anteriors treballs i >ue aporta ben poca cosa.
=er ?iM al cin>uQ captol es comencen a descabdellar ?luYdament els esdeveniments de 1811
>ue conduYren al set%e i a la cai%uda ?inal de )arra%ona. 1o es ne%li%eiS l8aspecte poltic
prota%onit7at pel mar>uQs de 3ampo .erdeM ni tampoc una necessria repassada a la societat
tarra%onina. )ambFM l8estratQ%ia ?rancesa d8aproSimaciM les obres de ?orti?icaci localsM la
%uarnici i el seu proveYmentM el ?inanUament militarM la >uotidianitat de la poblaci al llar% del
set%e (la importncia de la ciutatM el seu comerUM el pes demo%r?icM el paper de les dones
tarra%oninesM etcQtera#. FinalmentM l8assaltM la massacreM el cruel sa>uei%M sn ma%n?icament
descrits en una vintena de les millors p%ines del volum.
4i @a un desprFs. &olinerM com bon acadQmic i analista >ue FsM ?a una notable eSposici
del tracte >ue la @istorio%ra?ia @a anat donant a a>uell set%eM els actes commemoratius >ue @a
rebut i la con?i%uraci >ue @a acabat tenint en l8ima%inari col]lectiu tarra%on. ,l ?inalM els
acostumats apartats reservats a la cronolo%iaM %lossari i ndeS (nomFs# onomsticM un nodrit
apQndiS de K[ p%inesM d8altra bandaM per?ectament obviableM i un aparell %r?ic i d8imat%es
inserit en p%ina satinada >ue aporta mFs de >uaranta de les mFs impactants i rellevants
il]lustracions sobre a>uella %uerra.
El lector crtic decidir si &0L/1E* supera l8obra de *E3,(E1(M en tot casM no @i @a dubte
>ue li Fs una bona posta al diaM eSercici >ueM a Z" anVs vistaM Ea tocava.
_&+P Recer6uesM KWM 1WW1WK`

(2134E5 3E*.ELL6M B0(E=. La poblaci
civil a la 7ona de la Batalla de l8Ebre
durant la +uerra 3ivil. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla
del E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R=
de *ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M 2[!
2Z2 [-&I3I2%J2H HHH].
El pitEor de la +3E va ser >ue va venir
precedida d8una revoluci poltica molt ?orta
>ue es desenvolup a travFs de lluites
intestines i @orrors ?ratricides a totes les
poblacions. )ambF a les de les )erres de
l8Ebre. La @istOria del >uQ va succeir a
rere%uarda entre els partidaris dels di?erents bndols polticsM immersos en una revoluci
boltSevi>ueM ?orma part i%ualment de la +3EM si be en el vessant mFs poltic i social >ue no pas el
militar. \s l8mbit en el >ue es mou (molt a %ust# el pro?essor B0(E= (2134E5 3E*.ELL6M pot ser
actualment l8eSpert mFs destacat en el temaM en a>uest conteSt @istOricM espaial i cronolO%ic.
El ?et >ue la Iltima o?ensiva republicana parts dels territoris de l8Ebre i les pro?undes
divisions internes traduYdes en QSodesM desterramentsM persecucionsM assassinatsM a?usellamentsM i
tota mena de calamitats (>ue l8autor eSplica i detallaM aP BenissanetM 3orberaM la FatarellaM FliSM
&iravetM &raM )ortosa# ?an vlida la seva a?irmaci >ue a>uella %uerra Cap altre territori catal la



61
patB am4 tanta intensitat i cruesa. (8@i constaten diversos QSodesM l8un coincident amb l8o?ensiva
dels revolucionaris con?ederals >ue provoc la marSa cap a la 7ona ?ran>uista dels considerats
desa?ectes- un se%onM de la ciutat al campM per ?u%ir dels bombardei%s- una altre amb la invasi
dels nacionals desprFs de la batalla de l8EbreM >ue s8acompanV d8una repressi ?erot%eM i
?inalmentM una de mFs curta durant l8avenU republicM >ue suscit els recels dels >ui pel temps
d8ocupaci nacional pensaven >ue serien considerats ?ran>uistes. La repressiD de postguerra,
l7eAili, les terri4les destruccions de camps, d7infraestructures, etc., fomentaren una gran emigraciD i un
fatalisme 6ue continua present en la consci0ncia de la gent 6ue Feret el trauma de la 4atalla i del 6ual
encara una gran part no s7Fa recuperat.
El pro?essor universitari B0(E= (2134E5 3E*.ELL6 Fs ben cone%ut entre els @istoriO%ra?s
del tema a la 7ona ebrencaM per la seva dilatada (i incansable# traEectOria. , mFs de coordinar
diversos volums de la col]lecci de =ublicacions del 3ercle d8Estudis +uillem 0liver del 3amp
de )arra%ona (El fran6uisme a les comar6ues tarragonines 1!!W- La pro;Bncia de 'arragona durant el
fran6uisme 1!!K- #uerra Ci;il a les comar6ues tarragonines 2[[[- La II Rep54lica al Camp de
'arragona 2[[K- #M Fs autor de no pocs llibresM dels >ue desta>uenP CDra d7E4re, +,=S)+123 (e
Bosep (olF ,rnal- ,EuntamentM 1!!L#- Conflicte i ;iol0ncia a l7E4re (Flor del .ent 2[[1#- Ramon
Mogus i 9isset (;iputaciM 2[[Z#- Los papeles de 'arradellas (Flor del .ientoM 2[["#- $or6u Femos sido
derrotados (Flor del .ientoM 2[[K#- El pacte de la Mo inter;enciD ($*.)M 2[[!#- La Segunda Rep54lica
en el eAilio (=lanetaM 2[11#- i Ea no di%uem articles i ponQnciesA. ,>uM en el treball >ue
recensionemM es valM ultra d8una selecta biblio%ra?ia consultadaM de manta treballs i memOries
inQdits i de no po>ues entrevistes oralsM en el >ue acaba sent un elaboradssim treball
interdisciplinari di%ne d8emulaci.
_&+`

+E(,L9 _B0**N(`M ;,./; : ;,./; /<9+$E5 _+*N3/,`.
La guerra a0ria a Catalunya (+123)+121-. BarcelonaP
*a?ael ;almauM 2[12M "LZ p. [244I2&I1%2H HHH]
auan a>uest tndem de ;,./;( s8aple%uen per
publicar un nou llibreM l8impacte dins del mn
@istoricista Fs imminent i de %rata contundQncia. Els
dos investi%adors del ;/;=,)*/ Ea n8@an ?et mFs d8un
(A;iaciD i #uerra Ci;il a la #arriga, +122)+1Q3
,EuntamentM 2[[!M #uerra A0ria a la 9atalla de l7E4re
;uSelmM 2[1[#M convenientment recensionats des de
les nostres modestes pantalles. ;arreramentM @an
col]laborat en el proEecte del 3entre d8/nterpretaci de
l8,viaci *epublicana i la +uerra ,Qria :3/,*+,M a
(anta &ar%arida i els &onEosM sobre el >ual n8@an
coordinat un altre llibreM Euntament amb el pro?essor
*,&01 ,*1,B,). La ?unci de didctica militar >ue
@an desple%at ,rnabat i /D%ue7M a travFs d8articles en
revistes del sectorM mostresM eSposicions i innumerables
con?erQnciesM Fs d8allO mFs elo%iable >ue avui per avui
eSisteiS al nostrat panorama de la 4istOria &ilitar.
1in%I millor >ue ells per eSplicar l8epopeia >ue va prota%onit7ar la tronada arma aQria
republicana en @aver de mesurar ?orces (i a%uantar el tipus# amb els modernssims fiat i
messerscFmitt >ue italians i alemanVs aportaven al %eneral Franco. / Fs >ue el con?licte civil
espanVol va servir de laboratori de proves per al desple%ament de l8aviaci de combatM en tots els
seus mbits i aspectes.
Els autors decanten el treball mFs cap al vessant de la divul%aci >ue no pas el de
l8erudici acadQmica. ,iSM renuncien a encorsetades notes a peu de p%ina (i tot aiSM ;Fu n8@i d



62
>uantes n8@i @a d8inserir :2ZZ per matisar o eSplicar conceptes puntualsf# i a dotar el contin%ut
d8una estructura sintQtica i convencional. El resultat Fs una sistemtica interdisciplinar >ue s8@a
desple%at en tres ?ronts d8investi%aciP la tasca de recerca als centres documentals i consulta de
?onts biblio%r?i>uesM el treball de camp ar>ueolO%ic iM sobretotM el recull de testimonis orals dels
?ets. La miStura >ue en resulta te molt bon %ustM i dota el redactat d8una ?rescura i d8una ?luYdesa
di%na d8un teSt de ?icci. =erO no Fs ?icci. Encara >ue pu%ui semblar >ue s8esti%ui lle%int un
diari o un article de di?usi sense pretensions eruditesM tot allO >ue verteiSen al llibre est
investi%at i contrastat amb ri%orositat. \s el resultat d8una tasca d8en%inVeria @istorio%r?ica >ue
converteiS tastets de testimonis individuals en una suma de lectures trans;ersals significati;es
capaces de de?inir el ?et @istOric amb desin@ibici i in?ormalitat. ;e ve%adesM la publicaci de
llibres purament divul%atius s8e?ectu deiSant >ue el ?il ar%umental corri sol pels viaranVs >ue
mar>uen l8anQcdota i l8oportunitat. ,>uest no Fs el cas de La #uerra A0ria a CatalunyaM on els
testimonisM anecdOtics o noM es sublimen a un ?et @istOric contrastat amb dades documentals i
esdevF pedra an%ular de la connotaci >ue es vol donar a cada aspecte. 0 si%uiM els testimonis
vesteiSen una eSplicaci concreta o en re?orcen el sentitM i acaben consolidant el con%lomerat
interpretatiuM en un Is de la tradici oral aEustada a la prSis @istoricista. En tot moment el volum
se%ueiS un ?il ar%umental co@erentM planteEat temticament i pausat cronolO%icamentM >ue acaba
con?i%urant un totM >ue Fs el tema de la %uerra aQria als cels catalans entre 1!WK1!W!M en els seus
mFs principals aspectes.
3om a complement del discurs @istOric desple%atM sadollen el llibre mIltiples curiositats i
no menVs traEectOries biocurriculars d8a>uella plQEade d8aviadors >ue @o van donar tot (molts
d8ells la vida# i no se8ls @a commemorat mai com caliaP ,ndrF ,utri>ueM Bosep 3anudas
Bus>uetsM Boan 3omes BorrsM (alvador ;uran &artne7M BesIs +arca 4er%uido El dimoni
roi%M *icard /snard BarbFM Leopoldo &or>uillas *ubioM &anuel 0ro7co *oviraM Baume
.all@onrat =ui%bonetM etcQtera. )ambF en l8edici i el ?ormat tF atractius el llibreM atQs >ue el teSt
va acompanVat d8un aparell ?oto%r?ic eStraordinariM comentat al detallM amb una pacient tasca
d8identi?icaci d8aeroplansM aerodromsM raconsM perspectives i personat%es. ,l ?inalM consta un
ndeS toponomstic d8una vintena de p%ines. L8edici als obradors de *a?el ;almauM com
sempre impecableM bon paperM tapa de cartr dur i ?olre a les cobertes.
_&+`
SumariP _PrOle%P 4E*1N1;E5 3,*;01,M F*,13E(3 X,./E*.` La primera %uerra aQria... ("#. _Pre?aciP` =er
>uQ cal parlar de la %uerra (!#. ). L8inici de la %uerra (1"#P )ot vetllant les armes (1"#- ,viadors civils
catalans al servei de la *epIblica' (2!#- nEl ?ront de %uerra naturalP ,ra% (WL#- La des?eta de
&allorca("2#- La internacionalit7aci de la %uerra (K1#. )). 3ap a a una %uerra llar%a (LL#P Els atacs
navals (LL#- L8inici de l8o?ensiva aQria (!"#- El sacri?ici de 3atalunVa (1[!#- Els canons de +uarner
(12W#. ))). L8es?orU de %uerra a la rere%uarda (12!#P La democratit7aci de l8aviaci (1W[#- La necessitat
d8armes i material (1ZK#- 3ap a una indIstria de %uerraP la 3/+ (1"1#- /niciatives populars i
particulars (18W#. )V. La voluntat de de?ensa (1!L#P La de?ensa passiva (1!!#- La de?ensa activa (221#-
L8es?orU de %uerra ?ran>uista (2"2#. V. Els ?ronts de %uerra (2K"#P 8La +loriosa8 al camp de batalla (2K"#-
El ?ront de l8EstM el set%e aeri i martim (1!WK1!WL# (2!2#- La %uerra aQria en territori propi (W["#. V).
3ap a la %uerra total (W"1#P $n anV de terror contra les capitals i la costa catalanes (W"W#- El bombardei%
de Lleida i la seva autoria (W81#- $ll per ullP bombardei%s de represliaf (W8Z#- *a?ael (anrom ;aroca
(W!1#- =ot ser un bombardei% un avs per a nave%antsc. Els tres dies de marU a la capital (W!W#- La
necessitat d8un @eroi (Z[8#- +ranollersM W1 de mai% de 1!W8 (Z12#- El misteris bombardei% de FranUa
(Z18#- El monstre d8ales ne%res (Z2[#. V)). El decisiu poder aeri (Z2L#P L8EbreP la darrera esperanUa
(Z2L#- El cap de pont de (erOs (Z"11#- La potent aviaci ?ran>uista (Z"Z#. V))). L8o?ensiva de?initiva
contra 3atalunVa (Z"!#P L8inici de la batalla i la ?i dels MatatAes (ZK1#- El salt del 1" de %ener (ZKL#-
L8onada de bombardei% mFs %ran contra Barcelona (ZL[#- auan no @i @a res a perdre (ZL8#- Bombes
sobre les capitals de l8interiorP >ui bombardeEa .icc (Z![#- Bombes al .allQs (Z!K#- Bombes a l8interior
de +irona ("[L#- El darrer combat a .ilaEuY%a ("1Z#. )1. =ost%uerra i eSili ("2W#P 3atalunVa ,nV [P el
paisat%e de la destrucci ("2W#- )errassaP un avi a la teulada ("2L#- La maleYda %uerra >ue continua
("W[#- Eple%P mai tants @an estat tan oblidats... ("Z2#. :onts i Biblio%ra?ia ("ZW#P ,rSius ("ZW#-
Entrevistes ("ZZ#- *e?erQncies biblio%r?i>ues ("ZZ#. KndeS onomstic (""1#.


63

./L,M EL0/. Cartes des del front. BadalonaP ,ra LlibresM 2[12 ((Qrie 4#M 218 p.
, l8@ora d8escriure la @istOria d8una %uerraM res no pot ser mFs viu i directe >ue ?er@o a
travFs dels testimonis d8a>uells >ue @i van participar de pleM combatent a les trinSeres. =er saber
>uQ en pensaven de tot ple%at en la seva intimitatM en ?amlia i en privatM el contin%ut dels dietaris
o les cartes >ue escrivien des del ?ront de %uerra pot ser l8opci mFs vlida. L8autor aple%a una
vintena d8@istOries personalsM convenientment conteStualit7ades per tal de conFiSer el moment
@istOric concret >ue descrivien i les circumstncies personals dels >ui les prota%onit7aven. La
lectura se%uida dels teStosM @bilment triats i disposatsM Fs una versi ?resca i @umana de la
+uerra 3ivil a 3atalunVa. $ns teStos >ueM tanmateiSM deiSen de banda la ?redor de dades i Si?res i
esdevenen emotiusM colpidors iM a voltesM ?ins i tot sorprenents. En paraules de l8autorM Fs com
eAplicar la gran Fistria a partir de les petites Fistries Fumanes.
=erO les cartes no parlen de ?ets @istOricsM ans de
sentimentsM il]lusionsM l8esposa i ?illsM la ?einaM els somnis de
?utur. )ot aiSO >ueda re?lectit en els redactats. $ns redactats
precarisM perO en els >ue s8@i veu l8es?orU de ?erse entendreM i
>ue @an necessitat d8una repassada sintctica per ?erlos
entenedorsM sense alterarne en absolut el contin%ut. Els
soldats >ue no savien escriurerM acudien als escrivents >ue @i
@avia a cada batall. $n ?uncionament ?luit i ininterromput
del correu ordinari contribuYa notablement a mantenir alta la
moral de la tropaM Ea >ue la correspondQncia amb la llar era
la Inica cosa >ue permetia el soldat se%uir somiant amb
tornar amb els seus. (aber >ue se l8esperava a casa era la ra
principal >ue els mantenia vius i alerta.
4i @a @istOries >ue succeeiSen al ?ront d8,ra%M
d8altres al (e%re o a l8EbreM al =allars o a Llevant. (n de
combatents republicansM doncs els testimonis de combatents
nacionals @an pre?erit no ?i%urar al llibre. )ret d8un voluntari
re>uetQ de &ontserratM un artistaM dibuiSant i escultor vi%atM
>ue va mostrar el seu art en un >uadernM d8una plasticitat tremenda.
EL0/ ./L, Fs un periodista i escriptorM >ue Ea @a publicat un parell de novel]les d8QSit i
>ueM amb a>uest llibreM deiSa el mn de la ?icci i s8endinsa en el de la 4istOria. *eitera >ue el
llibre vol ser un Fomenatge a la gent 6ue ;a lluitar al costat de la Rep54lica, alesFores el go;ern legBtim
de l7Estat espanyol 6ue els fran6uistes ;an ;oler Pi ;an aconseguir) aiAafar.
_&+P Entr. a l8autorP '''.sapiens.cat `

3L,*,M B0(E=. Els 45n6uers de la costa catalana. $atrimoni
militar del temps de guerra (+123)+121-. BarcelonaP *a?ael
;almauM 2[12 (3am *al- W"#M 2[Z p. [23&I14I1**J3*H HHH].
El pro?essor d84istOria 3ontempornia a la $niversitat
de +ironaM B0(E= 3L,*, *E(=L,1;/(M Fs membre corresponent
de la *eal ,cademia de la 4istoriaM col]laborador de la Re;ista de
#irona i especialista en @istOria poltica i social del (eSenni
;emocrticM la (e%ona *epIblica i el Fran>uisme. =orta
publicant treballs d8investi%aci des d8inicis dels anVs L[M de
l8anterior se%lef 1omFs d8a>uestM teP #irona, +121: 6uatre
sent0ncies de mort (&ontserratM 2[[1#- Ramon Vila, Caracremada, el
darrer ma6ui catal (;almauM 2[[2#- La $rimera oposiciD al
fran6uisme (33+M 2[[W#- CarcelElB Cassana, l7Fome ms 4uscat




64
(;almauM 2[["#- Els 9atallons de 're4alladors a Catalunya (+121)+1QR- (/;(/,M 2[[L#. LeDn Luengo
Cu?o" (+,1=)+1QQ- (3E4(M 2[[!#.
,>uM B0(E= 3L,*, assumeiS el propOsit d8eSplicar l8eSistQncia dels nius de metralladoresM
blocausM casamates o ?ortins >ue es troben abandonats a la maEoria de plat%es catalanes. 18@i @a a
centenars i no realit7enM avui per avuiM cap ?unci >ue no si%ui la de contrastar amb el paisat%e
martim. =er a l8elaboraci d8a>uest llibreM @a desple%at una ?einada de treball de camp >ueM en
altri sense la mateiSa il]lusi i capacitat de resoluciM @auria estat inasumible. 4a visitat in situ
tota la ?ranEa costanera des de =ortbou a ,lcanarM @a pouat en documentaci d8arSiu (del ,rc@ivo
/ntermedio &ilitar =irenaicoM de l8ESQrcit de )erra#M @a consultat molta @emerotecaM @a visitat
Eaciments ar>ueolO%icsM @a pre%untat als erudits localsM etcQtera. El resultat Fs un llibre ?orUa
completM encara >ue la seva intenci en %eneral no va%i mFs enll d8encetar una nova lnia
d8investi%aci >ue aple%ui tant documentaci d8arSiu i biblio%ra?iaM com estratQ%ia i tctica
militar del temps de la +uerra 3ivilM com aiS mateiS urbanisme i patrimoni monumental.
=rQvia l8eSposici dels detalls ar>uitectOnics dels blocausM descriu amb precisi el paisat%e
en el >ual s8assentenM costa a costa. )ot se%uit @istoria amb deStresa el tema de la vi%ilncia
costanera durant la +uerra 3ivilM una comesa di?cil (impossible# per a la pobra i des%arbada
&arina de %uerra >ue li va >uedar a la *epIblica. L8Inic >ue s8@i va poder ?er ?oren moltes
reunionsM molta creaci d8ens or%anit7atius i bastir al%unes po>ues bateries als punts mFs
estratQ%ics. )irites sobre d8una @emorr%ia a%uda. La consolidaci de &allorca com a base aQria i
naval dels ?acciosos ?orU la *epIblica a eri%ir a>uesta SarSa de blocaus amb tas>ues mFs
disuasOries >ue altra cosa. El B0+3 i una biblio%ra?ia selecte permeten la con?ecci de les ?ites
mFs importants del procFs constructiu de la SarSaM saber sobre els prota%onistes principalsM >uins
or%anismes %estors i supervisors @i va @averM el tema del transport de materialM la coordinaciM les
inspeccionsM etcQtera. La documentaci d8arSiuM per la seva banda aportaP detalls constructiusM
dissenV interiorM distribuci de l8espaiM armamentM tipus de ciment utilit7at i els sistemes de
disseminaci i d8emmascarament.
,cabada la %uerraM s8obria una nova ?ase de la @istOria d8a>uests ?ortinsM >ue llavors
esdevenien inItils. $na part va ser desmantellada per a?avorir la vor%ine urbanstica del boom
tursticM perO encara en >uedaren un munt d8emmpeus. ,>uestsM sn obEecte d8un detallat
inventari amb vocaci eS@austiva i descriptoraM >ue abasta els K" municipis des de =ortbou a
,lcanar i les mFs de W2[ obres de?ensives. ,ctualmentM perviu un corrent de pensament >ue
advoca per conservarlesM davant d8un sector crtic >ue pre?ereiS suprimir tot rastre apol]lo%Qtic
d8a>uells terribles temps de %uerra. El cert Fs >ueM allO >ue en >ueda sDn unes estructures
residuals, mig engolides pel mar o a4andonades _...` sim4li6ues, malaltes i 4uides i, darrera una aparenIa
purament ar6ueolgica.... )anca el volum un nodrit apQndiS de K[ p%ines i escai%M i els
acostumats apartats de Fons i biblio%ra?ia i d89ndeS toponomstic. )ambF s8insereiS un plec amb
paper satinat on es reprodueiSen !K ?oto%ra?ies dels blocaus mFs curiosos i representatiusM tot en
blanc i ne%re.
_&+`

SumariP )ntroducci ("#. Dades cronolO%i>ues (!#. =art ). La ?orti?icaci del litoral (1W#- nLa costaM ?aUana de
3atalunVa' (1"#- n$na de?ensa oblidada' (1!#- nL8impacte del 3anarias' (2L#- n,Eustament dels plans
de?ensius' (WW#- n;esprFs dels Fets de &ai% (WL#- Els constructors dels bIn>uers (Z"#- 3aractersti>ues
de les obres ("W#- .isions de l8espionat%e ("!#- $tilitatM revisions i enderrocs (KW#. =art )). )otes les
obres (L"#. n3osta de +irona' (LL#- n3osta de Barcelona' (!W#- n3osta de )arra%ona' (1[W#- 3onsideracions
?inals (121#. ApQndiS documental (12L#P ). /n?orme ?ran>uista sobre les bateries de la costa catalanaM
bastides per l8eSQrcit republic (1!Z[#- )). /nventari ?ran>uista (1!Z8c# de les obres de ?orti?icaci plaUades a
la costa de )arra%ona pel %overn republic (1W2#- ))). /nventari dels nius del coll de Bala%uerM se%ons la
visita de post%uerra (1!Z1c# (1ZZ#- )V. /nventari de les obres de ?orti?icaci de la costa barcelonina (1!Z1c#-
V. /nventari de les obres de ?orti?icaci eSistents a la costa de =ortbou a l8Estartit (1!Z1c#- V). &emOria de la
visita a les obres de ?orti?icaci situades al sector nord de la 3osta Brava (1!L1#. :onts i biblio%ra?ia (18L#.
KndeS onomstic (1!!#.


65

L6=E5 +,*39,M B$,1 3,*L0(. ,r>uitectura
de?ensiva proto@istrica. =erspectivas
metodol%icas. El futuro del pasado. Re;ista
ElectrDnica de <istoria _En lnia`M 2[1[M 1M 18!
2[1. '''.el%uturodelpasado.com [2(I.I24H HH].
L8ar>uitectura de?ensiva Fs entesa com un
?enomen compleSe en el >ual intervenen
multitut de ?actors. Estructures com les
muralles ?oren sotmeses a continues
reconstruccions i reelaboracions en relaci a
les necesitatsM els %ustos o les capacitats
tQcni>ues de cada moment @istOric. En a>uest
teSt es proposa un mQtode inte%rador on te
cabuda l8eS@austivitat de la presa de dades
proposta des de tendQncies neopositivistesM el
vncle ar>uitectOnic entre ar>uitectura i
paisatEesM sense menVstenir els aspectes
simbOlics i culturals intrnsecs a l8edi?ici. La
intenci Iltima Fs la creaci de models i tipus
susceptibles de comparaciM i l8establimentM
en la mesura del possibleM de patrons
cronolO%ics i culturals repetitius _Resum`

(E+,;0C3E;,M &,1$EL BE(C(. Los seDores
de la %uerra. 4istoria de los eEFrcitos en la
,nti%Gedad. *oma. ;e las primeras le%iones
republicanas a las le%iones del imperio. /. La
+uerra )errestre. Re;ista de ClasesFistoria.
$u4licaciDn digital. <istoria, Ciencias Sociales y
<umanidades _En lnia` &arU de 2[1[M artcle
nIm. !"M '''.clases)istoria.com M 1! p. [I-H H].
auan es parla de les le%ions romanesM
donem per ?et >ue es tractava d8un dels
eSQrcits mFs poderosos de l8,nti%uitat.
*ealment Fs cert. Encara @i @aba eSQrcits
d8i%ual o maEor poderM >ue cai%ueren
derrotats per les le%ions romanesM doncs la
causa de la superioritat de l8ESQrcit rom a
l8,nti%uitat no estava en una maEor ?orUa o en
un nombre mFs alt d8@omesM sino en la seva
or%anit7aci i tcticaM >uelcom >ue tractarem
de resumir en a>uest primer captol d8un
treball d8investi%aci >ue porto
desenvolupant des de ?a un temps _Resum`
Llstima de temps mala%uanVatf. 1o au%uro
una nota %aire bona >uan si%ui avaluat _&+`

4E*121;E5 =*/E)0M E1*/a$E. La Heconoma
de %uerra8 romana durante la (e%unda
+uerra =Inica en 4ispania. El futuro del
pasado. Re;ista ElectrDnica de <istoria _En
lnia`M 2[1[M 1M Z11Z2W.
'''.el%uturodelpasado.com [3-I.I1(H HH]. En
oposici a la imat%e de ri>ueses i abundncia
>ue bona part dels testimonis antics esbocen
en llurs re?erQncies a 4ispniaM la realitat
econOmica amb la >ual els romans es
trobaren en arribarM lli%ada al
desenvolupament de la (e%ona +uerra
=InicaM ?ou molt distinta. ,iSM durant les
primeres dQcades d8ocupaciM Euntament amb
les possibilitats d8eSplotaciM els problemes
de proveYment i mancances estarien molt
presents. Les mesuresM en bona part
novedoses i improvisadesM amb les >uals els
comandants romans @a%ueren de resoldre les
complicacions se%ons se8ls anaven
presentantM constitueiSen la primera base del
>uQ seria l8administraci provincial romana.
En a>uest treball tractarem sobre les
in?ormacions >ue els autors clssics
proporcionenM les di?icultats estimatives >ue
les dades econOmi>ues no >uanti?icables
presenten i els mecanismes tributaris >ue
descriuen _Resum`.

3j1($LM ,*1,$. Les >uatre cares d8,l?ons
el &a%nnim. SapiensM 12W (novembre de
2[12# 2KWW. *eportat%e crtic sobre el se%on
trastamara catal (nascutM emperO a 3astella#
i les implicacions polti>ues en les >uals es va
immisc. La vertent militar Fs la cara de
obsessionat (W[W1#M per 1polsM propOsit
>ue el du%uF a perseverar militarment ?ins a
completar la seva con>uesta _&+`

0*)$<0 ,**E+$/M &,1$EL. Los templarios
en la 3orona de ,ra%n. Re;ista de
ClasesFistoria. $u4licaciDn digital. <istoria,
Ciencias Sociales y <umanidades _En lnia`
&ai% de 2[12M artcle nIm. W[1M
'''.clases)istoria.com M 18 p. [2%I3I2*H HH]. En
a>uest artcle es pretFn donar una breu
aproSimaci @istOrica de la presQncia de
l80rde del )emple a la 3orona d8,ra%
(,ra%M 3atalunVaM .alQncia i Balears#M des
del se%le X// ?ins a la seva eStinci com a
orde reli%iosomilitar en el se%le X/.M i
indicar les diverses possessions >ue
aconse%u amb el vistiplau i els privile%is


66
reials de donaci o cessi de territoris abans
de la seva recon>uesta als musulmansM i
posteriorment. ,mb tot ple%atM intentem
establir la seva presQncia en moments
crucials per a la 4istOria d8,ra%M ?ins >ue
l80rde del )emple comenU a caure a ?inals
del se%le X///M i es consum la seva eStinci a
tot Europa a principis del se%le X/.M amb
al%una eScepci a ,ra% _Resum`

(E**, / +/*01ELL,M B0,1 (teSt#- ./3E1u
*0./*, v X,./E* B,/&E 10.0 (?otos#. )res
mases ?orti?icades al sud del &ont%r.
Re;ista de #ironaM 2LL (marUabril de 2[1W# 28
WW. Les cases o masies ?orti?icades
constitueiSen un tret si%ni?icatiu del camp
catalM mFs encara a la 3atalunVa .ella.
L8Empord n8Fs un clar eSemple. ,l
reportat%e es mostren ma%n?i>ues
instantnies de &as *al (torre cilndrica amb
merlets#M )orre Ba%ura (alta i >uadrada :no
us perdeu la imat%e panormica >ue mostra
al ?ons el castell de &ont%rf# i )orre
auintanetaM mases ?orti?icades d8Qpoca
moderna. $na mica de teSt
d8acompanVament presenta els propietaris i
els nous usos de les ?in>ues _&+`

&,(,1\(M 3*/()/1,. ,nVs de %uerra a
3ada>uFs. La torre de les 3reusM una icona a
punt de caure. SapiensM 11L (EunV de 2[12#
"K"!. )estimoni mut d8un passat lli%at a la
mar i a les terres de ?rontera. $na iniciativa
popular demana recuperar a>uesta anti%a
torre de %uaita >ue @a vist passar soldats de
%airebF totes les %uerres >ue @a patit el pas.
,ra mantF la seva prOpia batalla contra el pas
del temps _Resum` $na @istOria de %uerres i
pirates >ue no es compren ?ins >ue no
s8admira una ?oto%ra?ia anti%a color sQpia de
la torre en >GestiM tan altaM present i
maEestuosaM >ue es ?a respectar _&+`

(ELL,M ,1)01/. )emps de revoltes. SapiensM
12[ (setembre de 2[12# Z2ZL. ;e la %uerra
civil catalana al set%e del 1L1Z. Entre els dos
se%les i mi% >ue transcorren del 1ZK2 al 1L1ZM
Barcelona va plantar cara a tres reis de tres
dinastiesM i les tres ve%ades va perdre.
&al%rat totM va ser un perode de %ran
prosperitatM ben visible en el dinamisme del
seu teiSit econOmicM social i urbanstic
_Resum` _'''.sapiens.cat`

+JELLM &,1$EL. 3larcies sobre Francesc de
&ontserrat (1K1L1K88#M durant la %uerra de
(eparaci al 3amp de )arra%ona. Estudis
AltafullencsM WL (2[1W# "WKL [32I%I14]. , l8entorn
de la ?i%ura del primer mar>uQs de )amaritM
es reconstrueiS la traEectOria d8un dels ?actors
i @ome de ne%ocis mFs importants (i mFs
interessants# de la %uerra de (aparaci contra
la monar>uia @ispnica. ;urant la primera
dQcada de la %uerraM Francesc de &ontserrat
.ives aple% una enorme ?ortuna i assol una
preeminQncia considerableM tot al recer del
bndol de Felip ///. ,rribaria a serM a mFsM
diputat localM %overnador del 3amp de
)arra%onaM ?actor %eneral de les %aleres reialsM
procurador reial de la ciutat i 3amp de
)arra%ona i conseller supernumerari del
3onsell (uprem d8,ra%. L8article incideiS en
una carta manuscrita si%nada per ellM de 1K"[M
>ue versa sobre els ?ets de l8aiSecament de la
*ibera d8Ebre i la )erra ,ltaM i >ue demostra
>ue estava ben assabentat de tots els detallsM
com per suposarli un estret contacte amb
al%un dels promotors o cOmplicesM ieo ser@o
ell mateiS. Es reconstrueiSen els ?ets de Falset
i es contrasten amb a>uells >ue consten a la
missivaM amb intenci de veri?icarne el
contin%ut. Entre d8altres coses la carta
descriu la mort del batlle Llus BosaM baleEat
pels ?rancesos >ue le Ficieron mil pedaIosM tot
recreant una escena di%na d8un pestern. Els
dos darrers apartats se centren en el redactat
i en les relacions de &ontserrat amb la vila
de *eus. ,l ?inalM s8o?ereiS la transcripci
nte%ra de la carta _&+`

*$95 0*)/5M &/+$EL 21+EL. La %uerra de
(ucesin EspaDola 1L[11L1". Re;ista de
ClasesFistoria. $u4licaciDn digital. <istoria,
Ciencias Sociales y <umanidades _En lnia`
;esembre de 2[1[M artcle nIm. 1L8M
'''.clases)istoria.comM 11 p. [I%H H]. Burd
a?usellament de =..0L)E( i B.BE11,((,*M en
el >ue Fs un treball de classe (d8E+B#M mal
sintetit7at i pitEor planteEat. =er a oblidar
_&+`



67
+$/LLE&M B,3/1). $n capit 4addocw contra
Felip .. SapiensM 11! (a%ost de 2[12# Z8Z!.
La participaci en el set%e de Barcelona del
capit an%lQs 1ic@olas 4addocw. En el se%le
X.///M ?ill dRuna nissa%a de mariners
anomenats 4addocw va lluitar al bndol
austriacista durant la %uerra de (uccessi.
Les similituds entre els 4addocw de carn i
ossos i lRavantpassat del capit 4addocw
?ictici >ue apareiS a REl (ecret de lR$nicornR
sn sorprenents _Resum` _'''.sapiens.cat`

B0**ELL / (,B,)E*M &/a$EL. Santa Coloma de
/arners a l7edat moderna (segles XVI, XVII i
XVIII-. (anta 3oloma de FarnersP
,EuntamentM 2[11 (3ol]lecci Farnesenca- 2#M
222 p. (e%on volum de la @istOria de la
capital de La (elvaM en el >ual s8eSplica el pas
de l8Qpoca medieval a la moderna iM com noM
els con?lictes se%ador i successori i les
conse>GQncies >ue van comportar per a la
poblaci. L8autorM Fs al@ora el promotor i el
coordinador de la col]lecciM un investi%ador
apassionat >ue no dubta acudir a l8,ra% a
consultar la documentaci de la casa ducal
dels 4Sar (senVors Eurisdiccionals de (anta
3oloma de Farners#M per tal >ue cap dada se
li escapi i totes esti%uin de%udament
con?rontades _&+`

B,*B,*NM B0,1. Els Iltims %ironins de
Filipines. Re;ista de #ironaM 2LK (%ener?ebrer
de 2[1W# "["" [HH]. El EunV de 18!8M =ere
=lanas Bassa%anVaM un Sicot de (ant Boan de
les ,badessesM va resistir el set%e de WWL dies
a l8es%lFsia de Baler i va aconse%uir
sobreviure _Su4tBtol`. *ememoraci del
?ams set%e de katipunanM en el >ual un
reduYt destacament de WW soldats espanVols
(entre els >uals =lanas Bassa%anVa# i dos
?raresM va >uedar aYllat i @a%uF de resistir
>uasi un anV davant els atacs dels ?ilipins
sollevats. Les ?orces ?ilipines eren
in?initament superiors i comptaven amb
armament lleu%er i artilleria de campanVaM
mentre >ue els de?ensors nomFs estaven
armats amb musersM circumstncies
a>uestes >ue propiciaren el mite. , les
escasses >uatre baiSes espanVoles s8@i van
contraposar les L[[ dels ?ilipinsM >ue mai no
van poder assaltar la posici. (8adEunten
sen%les ?oto%ra?ies dels de?ensorsM Ea
repatriatsM amb la identi?icaci de cada un. La
part ?inal de l8article Fs una repassada
bio%r?ico@istOrica dels reli%iosos i militars
%ironins presents a l8arSipela% assiticP =au
=astells .ilaM *amon Botet BonallM Boa>uim
Barra>uer de =ui%M 1arcs 3laveria 5aldIa i
BosF *i7al _&+`

+E*4,*; / 40*)E)M 3,*LE(. La +uerra 3ivil
des de &ontserrat. L7A;enIM W88 (marU de
2[1W# WKZW. nL8a%ost del 1!WKM 3arles
+er@ard i 0ttenpxlderM diputat de la $ni
(ocialista al =arlament de 3atalunVaM va ser
nomenat pel conseller de 3ulturaM .entura
+assolM com a comissari de la +eneralitat al
monestir de &ontserratM per tenirne cura i
evitar la destrucci revolucionria. El mateiS
+er@ard va eSplicar a>uella eSperiQncia en
un llibre publicat ?a trenta anVs. ,raM el seu
?illM 3arles +er@ard i 4ortetM s8@a decidit a
escriure les seves prOpies memOriesM >ue
comencen Eustament pels seus records
d8in?antesa i >ue tenen en l8estada a
&ontserratM on va arribar >uan tenia vuit
anVsM uns dels captols destacats. El llibreM
>ue tF com a ttol Nues guerra i un eAili i amb
prOle% de BorEa de *i>uer _A` evoca l8estada
al monestir de les ?amlies del doctor )rueta i
de Boan 3omoreraM i la relaci amb el comitQ
revolucionari de &onistrolM aiS com l8episodi
amb un ?rare llec acusat de pertnVer a la
H>uinta columna8 _Resum`

*E/+ ),=/,M ,LBE*)0. Los mitos de la
+uerra 3ivilP de la propa%anda al
revisionismo. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M
B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#.
La 9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 2""2 [4%I1I%-H HH]. ,nlisi
@istorio%r?ic de l8episodi de la +3E >ue
parteiS dels postulats mani>ueistes >ue la
propa%anda @avia establert. La +3E contF un
se%uit de mites @istorio%r?ics >ue cal tenir
en comptaM un dels mFs eStesosM el de la
inevitabilitat de la %uerra (de la m d8un
altreP el colp militar ?ou preventiu i s8avenU
a un altre de tall stalinista#. L8autor basteiS la


68
seva ponQncia sobre a>uests dos eiSos i acaba
amb un tercerM la inevitable mitolo%it7aci i
distorsi del ?et @istOric per part de la
;ictadura ?ran>uista i els seus es?orUos per
trivialit7arla. 3onclou amb unes
consideracions sobre el revisionisme @istOricM
tot reivindicant la @istorio%ra?ia
contempornia espanVola. L8autor es val
d8un considerable aparell biblio%r?icM
nacional i eStran%erM en el >ual no s8est
d8aEuntar la Bblia amb k,*L &,*X _&+`

./.E(M 6(3,*. ESperiments de la Le%i
3Ondor a l8,lt &aestratM 1!W8. L7A;enIM W![
(mai% de 2[1W# WKZW [&I.I%H HH]. nEl present
article pretFn recuperar la @istOria dels
bombardeEos a la +uerra 3ivil de >uatre
petits pobles de la comarca de l8,lt &aestratM
a l8interior de la provncia de 3astellP
BenassalM ,res del &aestratM .ilar de 3anes i
,lbocsser. L8,lt &aestrat Fs una comarca
muntanVenca molt abrupta amb altures
d8entre K[[ i 1.W[[ metres i amb escasses vies
de comunicaci. Els >uatre pobles esmentats
erenM a l8QpocaM petits nuclis a%rcoles i
ramaders amb poblacions de "[[ a W.[[[
@abitants. Els bombardeEos >ue van patir tots
ells van tindre com a e?ecte la destrucci dels
centres urbans i un elevat nombre de
vctimes mortals. )ot aU Fs similar a
l8ocorre%ut a molts altres pobles i ciutats
espanVolesM perO la sin%ularitat d8estos
bombardeEos Fs >ueM ?ins a ?a molt poc tempsM
desconeiSiem les raons >ue els van motivar
_Resum` >ue no van ser altres >ue avaluar la
precisi mort?era dels temibles Stu%as i la
capacitat de destrucci de les seves bombes
de "[[ >uilO%rams. L8artcle s8acompanVa
d8espectaculars ?oto%ra?ies de les destroces
causades. Els na7is devien >uedar ben
satis?ets dels resultats _&+`

3,*;01,M +,B*/EL. La Batalla del EbroM
o?ensiva imposible. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M "WL8 [I12(H
HH]. =onQncia pOstuma d8a>uell >ue es podria
considerar de% dels @istoriadors militars
espanVols de contempornia. (i al%I dins
d8a>uest volum @avia d8encarre%arse de
des%ranar els successos militars de la batalla
de l8EbreM nin%I millor >ue +.3,*;01,M i en
la ponQncia ens @o demostra. L8o?ensiva de
l8Ebre no era militarment viableM perO
representava un cop d8e?ecte poltic precis.
Les primeres p%ines eSposen la situaci de
l8eSQrcit republicM clarament in?eriorM tant en
e?ectius com en lo%sticaP Fa4Ban empleado los
dos 5nicos cuerpos de e*rcito de calidad con 6ue
conta4an, en una operaciDn escasa de artillerBa,
puentes, camiones, sin a;iaciDn, ni reser;as y
suministros para profundi"ar la penetraciDn y
alimentar la 4atalla. &al comenUavenM i >uan
l8aviaci nacional va intervenir impInementM
la cosa encara va anar pitEor. En dos diesM les
tropes republicanes ocuparen un %ran
territori a l8altra vora del riu EbreM perO
rebentats com estaven (?amolencs i
assere%ats#M es trobaren sense proveYments.
;8@averne tin%ut a tempsM @aurien passat
?ins i tot de +andesa. )ot el teSt sn
eSplicacions de moviments militarsM les
operacions >ue ambds eSQrcits van e?ectuarM
l8un per activar l8o?ensiva i l8altra per ?renar
la i aturarla. +andesa ?ou escennari de ?orts
combatsM cos a cosM amb nombrosssimes
baiSes. BarrnM ;dvilaM LsterM &odestoM
)a%ueDaM .e%a o ba%GeM sn els noms dels
%enerals prota%onistes >ue 3,*;01, mFs
anomena. =erO d8all Ea no va passar
l8o?ensiva. Els darrers apartats sn per
eSplicar les raons del ?racs o?ensiu i la
retirada a la de?ensiva >ueM d8enUM practic
l8eSQrcit republic. =er motius polticsM tant
1e%rn com Franco s8abocaren a un combat
cruel i sa%nant de des%astM ?ins >ue Cuando
el 4om4ardeo dura4a ya dos Foras, la infanterBa
nacional a;an"D precedida por S> carros. Los
repu4licanos pudieron ofrecer resistencia.
Comen"aron a replegarse y, entonces apareciD la
a;iaciDn y los ametrallD, con;irtiendo el
despliegue en des4andada. , la 7ona
republicana la falta de recursos era dramJtica.
<asta falta4an las municiones.... $n reps a la
improvisada indIstria militar catalana i al Eoc
poltic de la %uerra tan>uen a>uesta completa
ponQncia _&+`



69
3,()ELLN ($**/B,(M (,1)/,+0 B. La
(ociedad de 1aciones ante la +uerra 3ivil
espaDola. ;e la debilidad institucional a la
ver%on7ante neutralidad. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M !W1[Z
[2(I.I41H HH]. (8eSplica la creaci de la (ocietat
de 1acionsM i els seus or%ensM desprFs de la
/+&M i antecedentsM >ue l8autor remunta a
181KM amb la (anta ,lianUa >ue va sotmetre la
FranUa 1apoleOnica. =er conQiSer a>uest
or%anismeM cal conQiSer el seu paper al llar%
d8una evoluci plena de con?lictes armats
internacionals sobre els >uals @a%uF de
pronunciarse. =arla de la seva debilitat
atribuYda a la inoperncia a l8@ora d8aturarM
no Ea els con?lictes a l8Nsia (,bissniaM
&anSIria#M sin a la mateiSa Europa
(,lbniaM =olOnia#. La (ocietat de 1acions
naciD de la de4ilidad de las potencias ;ictoriosas
europeas, como proyecto Vilsoniano, pero sin
Amrica, rJpidamente des4ordada por la realidad
polBtica, prostituyendo sus mecanismos polBticos
de soluciDn de contro;ersias por e6uili4rios
polBticos.... La ?ra%ilitat de la poltica
internacional europea es veiF encara mFs
compromesa >uan esclat la +3E i ambds
bndols cercaren aliats. Es ?a un interessant
reps d8a>uests contactes (amb FranUaM amb
la +ran BretanVa i amb la $*((#. (8acab
imposant el parer de la +ran BretanVaM
llavors manada per un partit conservador
>ue temia nun nue;o Fegemonismo so;itico en
el sur de Europa, y una fractura de su frJgil
polBtica de apaciguamiento italo)germJnico'M i
?aria allO >ue ?os per preservar la se%uretat
de +ibraltar. L8e?ectiu aEut alemanV i itali als
nacionalsM no ?ou motiu de reacci per part
del bloc nointervencionistaM i ?inalmentM al
setembre de 1!W8 &unic reuneiS ;eladierM
3@amberlainM 4itler i &ussolini en la foto
mJs triste de la claudicaciDn de la legalidad
internacional y el acta de defunciDn prematura de
la Sociedad de Maciones, al tiempo 6ue el fin de la
esperan"a repu4licana de ;erse sal;ada por las
democracias europeas _&+`

=*E()01M =,$L. Les conEuntures polti>ues
de les dues EspanVes. ;ues EspanVesM dues
polti>uesM dos es?orUos bQl]lics. ;insP
(2134E5 3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B.
,+$;0 BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M 1["12[
[HH]. =*E()01 Fs =*E()01M i no li cal acreditar
se amb una ponQncia plena de citacionsM ni
tant solament amb una mi%rada re?erQncia
biblio%r?icaM doncs el seu crQdit Fs com el
valor del soldat de lleva espanVolM tal i com
podia lle%irse a les cartilles militarsP se le
supone. (uposemM doncsM >ue tot el >uQ a>u
diu a>uest catedrtic d8una London ScFool Fs
certM veraU i contrastatM i el >uQ diu ?ur%a
pro?undament en la lla%a or%anit7ativa de la
*epIblica. =oc abans de la batalla de l8Ebre el
caOtic sistema militar a la 7ona republicana
@avia obli%at a mobilit7ar les lleves de
1!2We1!Z1 (%ent %ran i biberons#M >uan
Franco nomFs @avia cridat a ?iles tres lleves
(1!2Le1!Z1# i comptava amb >uasi ![[.[[[
combatents. Els soldats republicans anaven
directament al ?ront desprFs d8una intensiva
instrucci deA.M cinc dies ff ,iSOM Euntament
amb el miler d8avions moderns i centenars de
tancs alemanVs i italiansM @auria estat
su?icient per ventilar a>uella %uerra
rpidamentM perO aiSO no entrava en els plans
de FrancoM >ue per tal d8anorrear bF la
rere%uardaM l8allar% un anV mFs. (8incideiS
en els bombardeEos sobre la poblaci civil a
BarcelonaM Lleida i per tot el =as .alenci.
)ambF en el Eoc poltic republicM a voltes
partidari de capitular Ea el marU de 1!W8M perO
>ue s8embolic en un ball on participaven
1e%rinM =rietoM 5u%a7a%oitiaM i els mFs
radicals dels partits poltics. 1e%rn respir
amb la reobertura de la ?rontera ?rancesa
(>ue li permetF rebre armes i ralentir l8avenU
enemic#M perO les seves propostes de rendici
pactada s8estimbaven en el mur de la
incondicionalitat ?ran>uista. Les cancelleries
europeesM tambF @i sucaven en a>uestes
travessesM cada una se%ons allO >ue creia >ue
mFs la bene?iciariaM perO totes amb el
denominador comI de la nointervenci. Les
darreres cinc p%ines detallen l8o?ensiva


70
ebrencaP Al llarg de cent tret"e dies s7Fa;ien
enfrontat prop de RS>.>>> Fomes en un terreny
a4rupte d7uns S>> 6uilmetres 6uadrats. Am4dDs
4ndols Fa;ien patit moltBssimes 4aiAes durant la
9atalla de l7E4re, encara 6ue, fins i tot, a;ui dia s
difBcil determinar)ne am4 precisiD el nom4re. Es
calcula 6ue Fi ;an morir un total aproAimat de
+2.RS> espanyols i estrangers, 3.+>> (el Q=W-
fran6uistes, i =.+S> (el S2W- repu4licans. En
proporcions similars, uns ++>.>>> com4atents
;an resultar ferits o mutilats. La f0rtil 'erra Alta
es ;a con;ertir en un inmens cementiri: milers de
soldalts Fi ;an ser enterrats a corre)cuita, mentre
6ue molts 6ueda;en sense enterrar o se7ls enduia
el riu. Encara a;ui es tro4en so;int restes
Fumanes a la comarca _&+`

&/*,LLE(M */3,*;0. Las %estiones
internacionales de la *epIblica V la no
intervencin. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M
B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#.
La 9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 1W11ZK [1.I3I3H HH]. La ponQncia
s8adscriu al tema del ttol. Bsicament la +ran
BretanVa lider la proposta de la no
intervenci a la >ual s8@i apuntaren tots els
paYsosM inclosa la $*((. En veient el cas >ue
l8,lemanVa na7i i la /tlia ?ascista ?eien
d8a>uest pacteM la $*(( pren%uF partit
decidit per la *epIblica. Els primers
contactes entre Franco i els alemanVs
s8esdevin%ueren a la setmana del %loris
alUament. (8eSposen minuciosament els
detalls poltics i els contactes intercanviatsM
reunionsM ?itesM datesM viat%esM personat%es
>ue @i van intervenirM etcQtera. Els E$,
se%uiren el parer de la +ran BretanVa i
aplicaren una parlisi en l8eSportaci d8armes
a la *epIblicaM >ue no a?ectM posteriormentM
l8enviament de material de transport
(ben7inaM camionsM ve@cles# als nacionals.
L8aEut soviQtic es va materialit7ar a travFs
d8una cin>uantena de transports navals entre
octubre de 1!WK i a%ost de 1!W8. (e%ons els
arSius militars russos ?orenP K2W avionsM WW1
tancsM LW[ canonsM 1".[[[ metralladores i
ZKZ.[[[ ?usells. Encara >ue pu%ui semblar
moltM en realitat va ser molt menVs del >ue va
rebre el bndol nacionalP uns 1.Z[[ avionsM
2K8 tancsM 2."W8 canonsM 1.Z2K morters i K.ZK2
metralladoresM i a mFsM >uasi 1[[.[[[ soldats.
Entre els dos bndols s8endeutaren en un
total de mFs de K8[ milions de dOlars de
l8Qpoca. La di?erQncia >uantitativa au%menta
si es pensa en l8aspecte >ualitatiu del
material. El rus variava de calibre i de
muntat%e (llevat d8al%unes pecesM >ue eren de
museu#. )ambF la re%ularitat dels
enviaments Eu% molt mFs a ?avor de Franco.
Les darreres p%ines s8ocupen de l8aspecte
diplomtic de la %uerra _&+`

&0*E10 B$L/2M X,./E*. El EEe en aVuda a
Franco. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M B0(E=-
(EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#. La
9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 1ZL1L[ [13&I1I2.H HHH] L8autor posa
la lupa en els trmits i ne%ociacions de l8aEut
d8,lemanVa i /tlia al bndol nacional durant
la +3E. X.&0*E10 toca el noveds punt de
la competitivitat %ermanoitaliana de cara a
eStendre l8@e%emonia nacional a EspanVa i
de les visions oposades >ue els dos paYsos
tenienM un en?oc lO%ic >ue @an passat per alt
mantes antecessors. &entre &ussolini volia
enllestir rpid a>uella %uerraM a 4itler Ea li
anava bF >ue es dilatFs en el temps i actuFs
com a cortina de ?um de la seva poltica
d8assimilaci al centre d8Europa. La se%ona
part de la ponQncia es circumscriu als ?ets
bQl]lics immediatament anteriors a la batalla
de l8Ebre i durant a>uestaM sempre sota la
premisa dels aEuts de l8EiS. , les p%ines 1"W
1""M eSposa els trets bio%r?ics i curriculars
dels principals comandaments italians i
alemanVs. Les tropes d8a>uests paYsos van
intervenir aP &la%aM +uadalaEaraM BiscaYaM
,lmeriaM (antanderM )erolM etcQtera. .an ser
mFs de LL.[[[ italians i mFs de 1K.[[[
alemanVs (mFs 1[.[[[ portu%uesos >ue envi
0liveira (ala7ar# els >ue van venir a EspanVa
per entrenarse en a>uella %uerraM prova
d8aiSO Fs >ue en moriren Inicament Z.K[[.
)ambF es detalla el material >ue van vendre
a FrancoM entre el >ual cal destacar W2[
milions de cartutSos i L8L milions d8obusosM


71
mFs el suport de la &arina /taliana a la
&editerrnia. L8aEut material alemanV ?ou de
mFs de 11[.[[[ tones d8armament per valor
de 2"[ milions de dOlars- l8itali tin%uF un
cost de W"" milions. &entre la *epIblica
tirava de les reserves d8orM Franco sabF
%estionar el deute a travFs d8interesos i
concessionsM i s8apro?it dels avantat%es
crediticis >ue li van brindar els seus socis
poltics. El darrer apartat est dedicat a la
batalla de l8Ebre des de la perspectiva de cm
es va viure a les respectives cancelleries de
*oma i BerlnM Nietaris de 3iano i in?ormes de
l8ambaiSador (to@rerM inclosos _&+`

=$==/1/M &,*30. +li italiani alla +uerra
3ivile spa%nola. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M
B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#.
La 9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 1L1188 [34I2I2.H HHH] ,mb el repte
>ue suposa abordar en una Inica ponQncia la
participaci italiana a la +3EM l8autor s8@i
en?rontaM valentM en un teSt concsM encara >ue
d8una estructura imprOpia (titula els apartats
amb smples nImeros arbi%s#. =$==/1/ tira
de sntesi per tal d8eSaminar els espaisM els
obEectius i les dinmi>ues d8a>uells %rups
d8italians >ue van intervenir a ?avor i en
contra de la *epIblicaM se%ons si s8adscrivien
o no al ?eiSisme imperant- amb especial
atenci a la batalla de l8Ebre. Les raons de
&ussolini se centraven en imperialit7ar la
&editerrniaM i a aiSO va supeditar la
utilit7aci de totes les armesM aviaciM marinaM
in?anteria i serveis secrets. ;estaca l8atac d8un
submer%ible itali davant la costa
tarra%onina el 1L d8a%ost de 1!WLM i la
?ormaci del Corpo 'ruppe VolontarieM amb
vora els 8[.[[[ @omesM dels >uals en
>uedaven poc mFs de la meitat abans de
l8o?ensiva ebrenca. L8apartat 2 tracta de la
participaci dels anti?eiSistes italians a les
Bri%ades /nternacionalsM datesM nomsM
en>uadramentsM perO.... cap nombre. , la
batalla de l8Ebre la participaci del Corpo ?ou
mar%inalM a eScepci de l8artilleriaM >ue @i va
intervenir en >uasi totes les ?ases (apartat
W#. Es reserva el darrer apartat per al
comiat dels voluntaris anti?eiSistes l8octubre
de 1!W8. ;els 12.[[[ bri%adistes >ue encara
>uedavenM nomFs 1!Z eren italiansM una
esigua minoran"a, in gran parte feriti. Encara
@i roman%uF la unitat %aribaldina de K"[
italians >ue va creuar la ?rontera de FranUa el
%ener de l8anV se%GentM %uiats per ,ldo
&orandi. La ponQncia tracta de la
participaci @umana dels italians a la +3E i
no toca l8intervencionismeM el material bQl]lic
enviatM les ?acilitats creditcies dispensades o
els acords poltics i mercantils subscrits.
Empra una selecta colecci d8obres
biblio%r?i>ues de consultaM bsicament
italianesM perO entre les >ue no @i ?alten les
imprescindibles publicades a la pennsula
ibQrica _&+`

&/+$EL ;E &0*,M B$,1. (obre la +uerra de
EspaDa V la Batalla del Ebro. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M 18!2["
[2I.I%J1H HH]. La ponQncia representa la +3E i
batalla de l8Ebre des del punt de vista
@ispanoamericM i va a crrecM doncsM d8un
acadQmic de la $1,& de &QSic. L8@ome va
viure a 3atalunVa i enceta la ponQncia amb
certs recordsM impressions precioses d8un
estran%er >ue vis>uF a>uells luctuosos ?etsM
barreEades amb dis>uisicions poc addients
amb el tema. La participaci en la %uerraM
l8encontre d8ideesM la diversitat de mentalitats
>ue @i van coincidirM con?ormen un
@omenat%e ra>utic a la @istOria de les
mentalitats de la +3E. , la meitat del treball
(sense apartats# relata la seva visi
(optimit7ada# de la batalla de l8EbreP els
e?ectius republicans eren tan o mFs a%uerrits
>ue els nacionals (no oblidem@oM
pro?essionals i superiors en nombre#. Ho me
atre;o a decir 6ue en Stalingrado no pudo Fa4er,
por metro cuadrado, mJs metralla de e la 6ue
Fu4o en algunas colinas de las sierras de $Jndols
o Ca;alls. Cuando uno recuerda 6ue se llegaron a
usar +RS a;iones @un%er para 4om4ardear una
pe6ue?a cota en la 6ue a ;eces no Fa4Ba mJs de
6uince o ;einte Fom4res.... Les darreres


72
p%ines aporten un llistat de bri%adistes
meSicansM pilots d8aviaciM soldats
d8in?anteria i o?icialsM eStrets tots de
biblio%ra?ia. ;i?iculta la identi?icaci
d8a>uests voluntaris el ?et >ueM molts d8ellsM
no es van en>uadrar en les Bri%rades
/nternacionalsM sin en l8eSQrcit re%ularM perO
s8estimen en mFs de 2."[[ els llatino
americans >ue van venir a lluitar el 1!WKM 28[
dels >uals eren meSicans (1.1[[ cubans i uns
"[[M ar%entins# _&+`

30,LEM *0BE*). La Bri%adas /nternacionales
en la Batalla del Ebro. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M 2ZW2"K
[21I.I-H HH]. 3onscient de la impossibilitat de
tractar el tema massa eS@austivamentM 30,LE
renuncia a tot allO >ue no si%ui o?erir un
%rapat d8apuntsM esparsos perO ?onamentalsM
per tal d8entendrer la contribuci de les
Bri%ades /nternacionals _B/` a l8es?orU bQl]lic
de la *epIblicaM sobretot a l8Ebre. , mFsM
uno tendria 6ue ser polBglota y dominar decenas
de idiomas para escri4ir la ;erdadera y completa
Fistoria de estas unidades. Nesafortunadamente,
no es mi caso.... ,iS doncsM limita l8mbit del
seu treball a l8actuaci de les bri%ades X///M
X/. i X.. 18eSplica els contin%entsM els
comandamentsM llocs on van operarM missions
i obEectiusM avenUos i retrocesosM i alterna el
relat eSplicatiu amb la cita d8interessants
testimonis sobre la batalla i sobre els
bri%adistes. Les B/ eren considerades la
consciencia del mundo 6ue no acepta4a la
escla;itud fascista... (al dir del %eneral
&E*/10#. Els escassos ttols biblio%r?ics dels
>uals es val l8autor per reconstruir el paper
>ue a>uelles tres bri%ades van Eu%ar a la
batalla de l8EbreM sn asombrosament
su?icients per bastirne una rpida visi
sintQticaM concisa i ?orUa particular _&+`

&,*)91 *,&0(M B.L. =oltica en torno a la
Batalla del Ebro. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M
B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#.
La 9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 2"L2KK [(I2I2J1H HH]. El catedrtic
barcelon ?a un buidat%e sistemtic de la
premsa de l8Qpoca (La VanguardiaM /rente Ro*oM
La <umanitatM Solidaritat X4rera#M sobre
l8o?ensiva de l8EbreM >ue li permet prendre el
pols dels assumptes i de les orientacions
polti>uesM dins i ?ora del pas. ;es d8un punt
de vista militarM la ponQncia de &,*)91
*,&0( Fs Itil per constatar la rellevncia >ue
els ?ets bQl]lics transporten a l8activitat i
evoluci poltica. En a>uest sentit la irrupci
en el mn de la comunicaci de la notcia de
l8o?ensiva ebrencaM vertebr un se%uit de
reaccions (p.e. E*3 con?iava mFs en una
oportuna intervenci eStranEera# >ue es
recullen a la premsa i s8analit7en en clau
@istoricista. La crisi >ue provoc la derrota es
va traduirM entre d8altres cosesM en la
incautaci de les indIstries de %uerra i la
militarit7aci dels tribunals populars. =assa
una %aleria de poltics de primera ?ila
(,ndreu ,bellM Batista i *ocaM Buan 1e%rnM
3arles =i i (unVerM 1icolau &. *ubiM Bosep
)arradellas# i les decisionsM valoracions i
contubernis >ue es van moure a la rereboti%a
_&+`

*Ea$E1, +,LLE+0M &,1$EL. La retirada de
las Bri%adas /nternacionales de la +uerra
3ivil EspaDola. ;insP (2134E5 3E*.ELL6M
B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0 BL,130 (coords.#.
La 9atalla del E4ro: perspecti;as y 4alance. /.
$onencias. Actas del Congreso Internacional de
<istoria La 9atalla del E4ro. => a?os despus.
CDra d7E4re RQ)R= de *ulio R>>,. )arra%onaP
,rolaM 2[11M 2KL282 [31I1I(J*H HH]. El 21 de
setembre de 1!W8M davant l8,ssemblea de la
(ocietat de 1acionsM 1e%rn prenia la decisi
de retirar les Bri%ades /nternacionals de la
%uerra d8EspanVaM conse>GQncia de la derrota
a l8Ebre i d8un Iltim intent d8atraure8s les
simpaties de FranUa i la +ran BretanVa. La
marSa dels bri%adistes no es va produir sense
clamoroses celebracions de comiat en
a%raYment a l8enorme sacri?ici >ue @avien
desple%atM celebracions >ue recollia la premsa
de l8QpocaM d8on beu *Ea$E1, en descriurer
les principals de ?orma succinta. La reacci


73
de partits polticsM sindicats i personalitats
?ou de simpatia i camaraderiaM amb discursos
encesos d8enaltimentM els ?ra%ments mFs
destacats dels >uals transcriu amb pro?usi.
L8itinerari i les rutes de sortida de les unitats
bri%adistes dels di?erents punts del ?ront de
%uerra con?ormen el >uart i Iltim apartat.
,mb totM al%uns d8ells es ne%aren a obeir
l8ordre de retirada i repatriaciM i mientras
estu;ieron recluidos en los pue4los catalanes,
participaron en la defensa de Catalu?a- s8estima
>ue no menVs de 8[[ d8ells travessaren la
?rontera ?rancesa al costat dels soldats
republicans _&+`

3E*.ELL6 (,L.,;6M 2LEX. La Batalla de
l8Ebre a la )erra ,lta. ;insP (2134E5
3E*.ELL6M B0(E=- (EB,()/21 B. ,+$;0
BL,130 (coords.#. La 9atalla del E4ro:
perspecti;as y 4alance. /. $onencias. Actas del
Congreso Internacional de <istoria La 9atalla del
E4ro. => a?os despus. CDra d7E4re RQ)R= de
*ulio R>>,. )arra%onaP ,rolaM 2[11M 28"W[[
[2%I2I12H HH]. ESplicaci succinta dels principals
?ets bQl]lics de la batalla de l8EbreM des de
l8en?oc %andes. ;esprFs d8un parell de
parra?ades sobre la %eoestratQ%ia el 1!W8M
s8arrib a>uell anV a situar el ?ront de %uerra
al llar% dels rius Ebre i (e%re. ,iS ?ou durant
tres mesosM ?ins >ue a ?inals de Euliol atacaren
els republicans. ;e cara a la >ue seria la
darrera o?ensivaM l8Estat &aEor republic
esmunV del tot les reserves @umanesM crid a
?iles les lleves de 1!28 i 1!2LM revis els >ui
?oren classi?icats inItils totals i mobilit7 la
lleva de 1!Z1. L8obEectiu era +andesaM perO
Lster no arrib a ocupar Bot ni a enllaUar
amb la W"i divisiM i )a%GeDa nomFs s8@i
plant al davant amb el X. 3os d8ESQrcit 2Z
@ores mFs tard del previst (retrassat tota la
nit en en%e%arse trets a les ?os>uesM per
errorM contra les mateiSes unitats
republicanes a la Fatarella#M 'ota la
planificaciD del desplegament repu4lic fracass
per la impossi4ilitat de con0iAer la situaciD real de
les forces, *a 6ue encara no funciona;a la lBnia
telefnica. L8atac republic sorpren%uF els
nacionalsM perO ba%Ge desse%uida endevin
l8obEectiu i @i concentr tots els e?ectius. El
domini aeri dels nacionals els permetF
intensi?icar els bombardei%s de manera >ue
els en%inVers i pontoners republicans
calculaven @aver rebut mFs de K[.[[[
bombes. La poblaci civil ?ou la >ue en so?r
els e?ectes mFs devastadors. &al%rat els
primers QSits republicans (8[[ >uilOmetres
ocupatsM Z.[[[ presoners ?etsM W.[[[ ?usells
capturats#M els nacionals van imprimir una
%ran e?iccia en la reor%anit7aci d8e?ectiusM
tot aconse%uint en nomFs tres dies desplaIar
les tropes d7una punta a l7altra de l7Estat.
&al%rat els intensos i sa%nants combats per
prendre +andesaM a>uesta es mantin%uF amb
els de Franco. L8o?ensiva republicana
s8estimb a +andesa i la contrao?ensiva
nacional s8inici per =ndolsM amb l8obEectiu
apuntant a 3orbera d8Ebre. Els combats ?oren
durssims i les baiSes es comptaven per
milers (11.[[[ nacionalsM 8.[[[ republicans#.
=er ocupar a>uella poblaci ?ou necessria
una tercera o?ensiva per 3amposinesM >ue es
detalla atac per avenU i s8alterna el teSt amb
el relat d8anQcdotes eStretes de memOries
personals. L8Iltim apartat conta la des?eta
?inal de 3avalls i =ndolsM al llar% de la
primera meitat de novembre _&+`

./<,(M 3,*LE(. LlorenU .itri Barrera. $n
olmpic a &aut@ausen. L7A;enIM W8K (%ener
de 2[1W# Z[Z" [11I.I11J2H HH]. *econstrucci
bio%r?ica i esportiva del pI%il catal LlorenU
.itri. , l8i%ual >ue a molts altres catalansM la
*evoluci de 1!WK i la +uerra 3ivil van
truncar una vida plena d8QSits i d8esperances.
.itri ?ou un dels boSeEadors mFs admirats
de la dQcada dels anVs 2[M el 1!2Z ?ou olmpic
i el 1!2L es proclamava campi d8EspanVa
del pes mosca. *etirat el 1!W"M pass a
re%entar una boti%a ortopQdica a (arri(ant
+ervasi. =er causa d8una denIncia d8un ve
(>ue l8acus de torturar als calabossos de la
tSeca#M @a%uF de marSar a l8eSili. ;8enU
cone%uF les penIries dels camps de
concentraciM primer els ?rancesosM desprFs
els alemanVs. *ecluit ?inalment a &at@ausenM
les dures condicions de subsistQncia i els
@orrors viscuts en a>uell camp el decidiren a
suYcidarse tot llenUantse contra un ?ilat
electri?icat de W8[ volts _&+`

B$(a$\ / B,*3EL6M B,$&E- LL$9( B$*(6 /
&0L/1,. El cnem. Fbrica dels +odM pres


74
?ran>uista (/#M (//# i El cnem. $na eStensi
de la &odel (///#. L7A;enIM W8" (desembre de
2[12# W[W!M W8K (%ener de 2[1W# 2ZWW i W8L
(?ebrer de 2[1W# 2ZWW [HH]. L8edi?ici >ue la
poderosa ?amlia d8industrials barcelonins
+od va eri%ir al =oble 1ouM va ser pensada
per acollir una ?brica tQStilM com @o ?ou
durant molts anVs. ;esprFs de la (etmana
)r%icaM els +od en van ?er donaci a l8EstatM
>ue en va instal]lar una caserna de luSe per a
la +urdia 3ivil. ;urant els disturbis de
1!WKM va ser col]lectivit7ada iM ?inalmentM en el
primer ?ran>uisme ?ou convertida en el
3entro provisional del =ueblo 1uevoM o
si%uiM pres (/#. , la ?i de la +uerra 3ivilM
3arlos +od .alls retorna a Barcelona.
/mmediatament. 4a de recuperar La
VanguardiaM >ue el %overn de la +eneralitat
@avia con?iscat el Euliol del 1!WKM i tambF les
seves indIstriesM >ue @avien estat
col]lectivit7ades. El diariM >ue durant el
con?licte civil s8@avia subtitulat H;iario al
servicio de la democracia8M ara s8adEectivar
HEspaDola8. , mFsM davant de la saturaci de
la pres &odelM una part de la ?brica de
cnem i Eute del carrer Llacuna de la seva
propietat es convertirM entre l8abril del 1!W! i
el marU del 1!Z2M en Hla prisiDn Fa4ilitada de
$ue4lo Mue;o8 (//# i auan la %uerra encara
no @avia acabatM el rQ%im de Franco Ea s8@avia
dotat d8un corpus normatiu >ueM a partir de
1!W!M s8ampli amb noves lleis >ue preveienM
?ins i totM casti%ar activitats le%times >ue els
ciutadans @avien dut a terme durant el
perode republic. ,ls primers anVs de la
post%uerraM el pas i la ciutat de Barcelona
van convertirse en una immensa pres.
&olts @omes i dones complirien llar%ues
condemnes oM pendents del compliment de la
pena de mort per sentQncia d8un consell de
%uerraM serien ?inalment eSecutats. En a>uest
tercer artcleM els autors analit7en les actes de
la Bunta de ;isciplinaM eSposen la vida tal
com era a l8interior de les presons i conten
al%unes @istOries individuals dels >ue @i eren
in%ressats. ESpli>uenM tambFM les accions i
estrata%emes d8al%unes or%anit7acions
polti>ues per tal d8alliberar els presos del
3nem i del camp de concentraci d84orta
(///# _&+ (/# i Resums (//# i (///#`

(,L,) B,)E)M =,$. La memOria dels >ui no
tenien veuP @istOria oral de la +uerra 3ivil'.
Ouaderns de VilaniuM .allsM K2 (novembre de
2[12# L"!. n,>uest treball contF una petita
pin7ellada @istOrica sobre la +uerra 3ivil a
.allsM a partir dels records personals i la
memOria oral d8al%un dels seus
prota%onistes. ,iSM s8@an seleccionat !
testimonis directes >ue van viure de primera
m la +uerra 3ivil i >ue per tant %uarden
records d8eScepci. , partir de les seves
vivQnciesM de les anQcdotes i dels seus
recordsM s8@a ?et un buidat del >ue els
prota%onistes eSpli>uen sobre cada un dels
se%Gents apartatsP esclat de la %uerraM
aldarullsM assassinats i a?usellamentsM
bombardeEosM re?u%isM @ospitals de san% i
?eritsM el ?rontM la lleva del BiberM la %ana i la
misQria durant la %uerraM l8acabament de la
%uerraM l8eSili i els camps de concentraciM la
repressi i la post%uerra. =er complementar
la recercaM s8@i @an inserit documents i
?oto%ra?ies dels seus arSius personals iM
?inalmentM en un anneS @i trobem les
transcripcions de totes les entrevistes i
converses mantin%udes _Resum`

L0(,;,M B$,1 3,*L0(. 4Froes de las dos
EspaDas. Las con?la%raciones mundiales. La
A;entura de la <istoriaM 1K1 (marU de 2[12# K8
LW. , la p. L[ l8autor ?a re?erQncia a la
intervenci de catalans radicales en la
/+&. ;8a>uests voluntarisM mFs de la meitat
van resultar morts o ?erits. )ambF eSposa el
cas del catal ,ntoni Bertran 3asanVaM lies
El Es6uina"auM >ue va lluitar a &QSic amb
=anc@o .illaM a la /+& amb els EE.$$.M a la
+3E amb la *epIblica i ?inalment a l8$*((
amb l8eSQrcit roi%. &or a &QSic l8anV 1!K[
_&+`









75
Francisco de Kue"edo
y :illegas: En tanto
que en Catalua
quedare algn solo
cataln y piedras en los
campos desiertos,
hemos de tener
enemigo y guerra.


FERRER GIRONES,
FRANCESC. Catalanofbia.
El pensament anticatal a
travs de la histria.
Bacelona: Edicions 62,
2000, s/p, cap. III.

LA CITA LA CITA LA CITA LA CITA


CATA!"#A $ A SE%A
&!ERR$A


Ouan es tracta de parlar
de 6uerra menuda# els
catalans hi tenim "orPa a
dir# doncs vam serQne
precursors. *ls actes de
saotatge de tota mena
o els colps plani"icats
sore un punt concret#
no eviten una derrota ni
aturen una invasi1# per namarguen locupaci1 als invasors# en ocasions de
tal manera# que aquests es poden arriar a troar en una di"!cil situaci1
estrat-gica. Les resist-ncies milicianes m's sonades han estat la dels russos i
espan2ols quan locupaci1 napolenica# la dels iugoeslaus de Tito quan la
Ra<i o# m's recentment# la tali=n a l+"ganist=n. *ls catalans shi van haver
de posar en ser envaits el 78S9 per un megae(-rcit contra el qual no hi podien
"er res. La Cnica tctica possile era la retirada i el paran2# i de paran2s nhi
van parar tants que# a voltes# alguns caps militars castellans con"essaven
haverQne topat tres o quatre en una sola missi1# o tants# que no podien donar
un pas. La primera cita 's dun o"icial de ladministraci1 de le(-rcit hispnic
que va con"eccionar un dietari# i all! apuntava totes les impresions i
e(peri-ncies que visqu' al Camp de Tarragona entre 78S9Q78ST. La segona 's
de limmortal O/*U*5K# pluma notale i notalement sincera# per tal com
con"essava qu- en pensava de la guerra de Catalun2a.












No tendremos ms tierra
nLuestMra que la que pisaremos
porqu esta gente la ocupa
luego obligndonos a que cada
e! que hemos de oler a un
lugar le ayamos de ganar de
nueo y si los bamos a buscar
se retiran a la montaa, y han
allado un modo de guerra que si
se d lugar a l durar in"initos
aos....


Diario de las guerras de Catalua por
los aos 1640, 1641 y 42 [BNE, ms.
2.337], f. 245v.


76

R RR R E C 2 L L : E C 2 L L : E C 2 L L : E C 2 L L :

G'/'+,L:

3,=;EFE**0M &,*3EL0.
Xtra Fistoria de Catalu?a.
&adridP Libros LibresM
2[12M Z[[ p.

4,154,1+M ),0. Sun '"u:
el arte de la #uerra. Barce
lonaP BrescaM 2[11M 1"Z p.


,/T)G2,:

1E+*E)EM B,./E*. Roma
in;icta. &adridP La Es?era
de los librosM 2[1WM K8Z p.


M'()'I,L:

,+$()9 BEL,*)M ;,./;. Los
AlmogJ;ares. La eApansiDn
mediterrJnea de la Corona de
AragDn. &adridP (leSM 2[1WM
228 p.

B0$*/1M &01/a$E- (,1;*0
3,*033/- F*,1u0/(
&E1,1)- LL$/( )0
F/+$E*,(. nLes campa%nes
de la &FditerranFe
occidentale autour de 1W[[P
tensions destructricesM
tensions novatrices'.
Annales, Fistoire, sciences
socialesM =arsM W (2[11# KKW
L[Z.

&,1301/M F*,13E(30.
Cerde?a, un reino de la
Corona de AragDn. .alQnciaP
$niversitatM 2[1[M "2Z p.

*$95 +0152LE5M ;,./;.
9re;e Fistoria de la Corona de
AragDn. &adridP 1optilusM
2[12M W"2 p.

(0B*Ea$E( +,LL/30M
B,$&E. Comtes, reis,
comtesses i reines de
Catalunya. BarcelonaP BaseM
2[11M W[[ p.

)0*$M &0*/(4/),. Les
%uerriers et leurs
domesti>ues dans la ville
sei%neuriale de 4a%i.
Annales, Fistoire, sciences
socialesM =arsM Z (2[11# !L1
1[[Z.


M*('+/,:

EX=6(/)0 / ,&,+,)M
*/3,*;. /n?ormaci i
premsa en temps de
%uerraP +abriel Bro (se%le
X.///#. Annals de l7Institut
d7Estudis #ironinsM L/// (2[12
h ,ctes del /. 3on%rFs
d84istOria de +ironaM La
#irona del 4arroc. El 4arroc
catal# WW"W"L.

(2E5 ,B,;M *$BE1.
Al*u4arrota +2,S: @uan I de
Castilla y la guerra de
SucesiDn de $ortugal.
&adridP ,lmenaM 2[11
(+uerreros V Batallas- K!#M
8L p.

+uerra de (eparaci

B0,;,(M (j1/,. Literatura
en la #uerra de los 'reinta
A?os: #irona, RQ)R3 de
no;iem4re de R>+>.
=ontevedraP ,cademia del
4ispanismoM 2[12M 1L! p.

+uerra de (uccessi

B,*10(ELLM +E19(. La
%uerra de (uccessiM W[[
anVs desprFs. L7A;enIM W![
(abril de 2[1W# "2"".

+uerra del FrancQs

B,*10(ELLM +E19(.
1apoleM el H%ran capit8.
L7A;enIM W88 (marU de 2[1W#
K[K2.

)$L,*;M BE,1. MapoleDn. )r.
Bordi )errF. BarcelonaP
3rticaM 2[12M "12 p.


C*/T'MP*+J/),:

3arlinades

,*6()E+$/M B$L/0 : B0*;/
3,1,L. Carlismo y guerras
carlistas. <ecFos, Fom4res e
ideas. &adridP La Es?era de
los librosM 2[11M 288 p.



77
3,*/;,; (,L.,;0*M
,1)01/0. El e*rcito y las
partidas carlistas en Valencia
y AragDn (+,22)+,Q>-.
.alQnciaP $niversitatM 2[1WM
WKZ p.

3uba i Filipines

E(3*/+,( *0;*9+$E5M
B$,1. Atlas ilustrado de la
guerra de Cu4a. &adridP
(usaetaM 2[12M 2Z8 p.

&arroc

30L0&,* 3E**,;,M
./3E1)E =E;*0. $rimo de
Ri;era contra A4d)el Yrim.
&adridP Ediciones de
Buena )intaM 2[1WM WZ[ p.

FE*121;E5 ;EL+,;0M
B$,1 B0(\. Como un castillo
de naipes. El desastre de
Annual. &adridP 3@iadoM
2[1WM K28 p.

+0152LE5 ,1;*,;,(M
*0+EL/0. Campa?a del Rif
(Carruecos +,S1 P +1R=-.
,stor%a (Lle#P 3(E;M 2[1WM
2L[ p.

+3E

,,.;;. Armas y uniformes.
#uerra Ci;il. &adridP )iwalM
2[1[M 2"2 p.

,,.;;. LegiDn CDndor.
Alemanes en la #uerra Ci;il.
&adridP )iwalM 2[1[M 2ZK p.

,,.;;. Ho esta4a allB. .na
Fistoria oral de la #uerra
Ci;il y el fran6uismo en
CJlaga. &la%aP (arriaM
2[11M ZWL p.

BL25a$E5 &/+$ELM B$,1.
La #uardia Ci;il en la #uerra
de Espa?a. &adridP
BarbarroEaM 2[12M W88 p.

4E*121;E5 F/+$E/*E;0M
B0(\ *,&61. ,vances V
estado del comunismo en
vsperas de la %uerra civil
espaDolaM se%In los
in?ormes inFditos del
,rc@ivo (ecreto .aticano.
Analecta Sacra 'arraconensia.
Re;ista de ci0ncies Fistorico)
eclesisti6uesM nIm. 8W
(2[1[# L"!![K.

L6=E5 E()E.EM &,1EL. Els
fets del 3 d7octu4re de +12Q.
BarcelonaP BaseM 2[1WMZK" p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0. Alcaldes y
conce*ales repu4licanos del
9a*o AndaraA (AlmerBa-
represaliados por el rgimen
de /ranco (+12+)+1QS-.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[11M WWK p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0 : &,1$EL LE61
+0152LE5. La #uerra Ci;il
en #arrucFa. Violencia
repu4licana y represiDn
fran6uista (+123)+1QS-.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[1[M ZW2 p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0. Rep54lica, #uerra
Ci;il y represiDn fran6uista en
9acares (AlmerBa-. &oEdcar
(,lmeria#P ,rrae7M 2[1[M
2[8 p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0. Rep54lica, #uerra
Ci;il y represiDn fran6uista en
/i?ana (AlmerBa-, +12+)+1QS.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[1[M W2[ p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0 : B$,1
)0**EBL,13, &,*)91E5.
Rep54lica, #uerra Ci;il y
represiDn fran6uista. Xlula
del Rio (AlmerBa-, +123)+1QS.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[12M ZW2 p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0 : *,&61 *,&0(
(2134E5. Rep54lica, #uerra
Ci;il y represiDn fran6uista en
Cacael (AlmerBa-, +12+)+1Q=.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[1[M Z[8 p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0- B$,1
)0**EBL,13, &,*)91E5.
Rep54lica, #uerra Ci;il y
represiDn fran6uista en Sierro
(AlmerBa-, +123)+1Q=.
&oEdcar (,lmeria#P ,rrae7M
2[11M WK8 p.

*0;*9+$E5 =,;/LL,M
E$(EB/0- F*,13/(30
+0152LE5 ,**0b0.
Rep54lica, #uerra Ci;il y
represiDn fran6uista en
Zafarraya (AlmerBa-, +12+)
+1QS. &oEdcar (,lmeria#P
,rrae7M 2[11M WK8 p.

./;,L 3,(),<0M B0(\
,1)01/0. El sargento /a4ra.
<istoria y mito de un militar
repu4licano. &adridP Los
libros de la 3atarataM 2[12M
W8" p.

./<,(M 21+EL. En el
com4ate por la Fistoria. La
rep54lica, la #uerra Ci;il, el
fran6uismo. BarcelonaP
Ediciones de =asado V
=resenteM 2[12M !LW p.


78

//+&

;0m1(M L,$*, LEE.
En?ance en %uerreP les
Fvacuations d8en?ants en
France et en +randeBre
ta%ne (1!W!1!Z[#'. Annales,
Fistoire, sciences socialesM
=arsM 2 (2[11# Z1WZZ8.

Era atOmica

/B2<E5 (,&=0LM ,LBE*).
/ranco i la lBnia $. La
fortificaciD dels $irineus
(+1Q>)+1S=-. Els centres de
resist0ncia SR i S2 de la Cer)
danya. (ant .icenU de 3as
telletP FarellM 2[12M 1W" p.

=$/+M +E1)/L. , propOsit
de la %uerra de &al.
L7A;enIM W88 (marU de 2[1W#
ZK.





Ab )nitio' Revista digital para estudiantes de Historia [En "0nia]H 2.1.H nCm' 1H NNN#ab@initio#es
[Se"ecci]P 5,*39, ;E L,( 4E*,( +0152LE5M &,*/,10. La *evolucin de ,sturiasM y=rimer
acto de la +uerra 3ivilc (1K!1!Z#. 2.11H 2 [se"ecci]P P/*/( 3405,(M B0*+E. )raEanoP las +uerras
;acias (1L28#- :*,13/(30 4E*E;E*0M ,1, ;E. El eEFrcito romano del BaEo /mperio (2!K[#-
:E*121;E5 E(3$;E*0M ,+$()91. El X.// mar>uFs de 3erralbo (18Z"1!22#P =rimera parte de la
@istoria de un noble carlistaM desde 18K! @asta 1![[ (1W"1"W#- +,&=0(M &/+$EL /. La
@istorio%ra?a alemana en torno a la internacionali7acin de la %uerra civil espaDola (1!WK1!W!#
(1""1L!#- F*)E+, =E*$34,M B0(\ &,*9,. El adis al (a@ara EspaDol (1811![#. 2.11H 3
[se"ecci]P M0*E10 =0((EM B0(\ E$+E1/0. El re?leEo en las ?uentes de la poltica militar del
emperador ,driano (2WZZ#- :E*121;E5 =,L,3/0(M B0(\ &,*9,. ,ntecedentes de la doctrina
&onroeP posibilidades reales V percepciones acerca de una intervencin de la (anta ,lian7a en
4ispanoamFrica (LW!K#- +,&=0(M &/+$EL /. La @istorio%ra?a en torno a la internacionali7acin
de la %uerra civil espaDola (1!WK1!W!#P el caso italiano (11!1Z2#. 2.11H 4 [se"ecci]P S2134E5
LL,1E(M /.21. 2lamos de Barrientos V el por>uF de FlandesP necesidades polticasM
vinculaciones a?ectivas (Z!K"#- :E*121;E5 E(3$;E*0M ,+$()91. El X.// mar>uFs de 3erralbo
(18Z"1!22#P (e%unda parte de la @istoria de un noble carlistaM desde 1![[ @asta 1!22 (KL!2#-
+,&=0(M &/+$EL /. La @istorio%ra?a en torno a la internacionali7acin de la %uerra civil
espaDola (1!WK1!W!#P el caso soviFtico (!W11[#- +,=/LL, &,*)91M F*,13/(30. Mo Can7s land.
La %uerra de la eS bu%oslavia en el cine (1Z11Z"#. 2.11H nCm' e;traordinari 1 [se"ecci]P
+0*=0*,LE( LE,LM 3,*0L/1,. &oneda V +uerra 3ivil EspaDolaP ;elitos monetarios (1K!2[2#.
2.12H % [se"ecci]P +,&=0(M &/+$EL /. La @istorio%ra?a en torno a la internacionali7acin de la
%uerra civil espaDola (1!WK1!W!#P un estado de la cuestin ("!L!#- +,=/LL, &,*)91M
F*,13/(30. $retty Village, $retty /lame (Lepa sela lepo gore-. La %uerra de la eS bu%oslavia en el
cine (//# (!"!8#. 2.12H & [se"ecci]P A*,+61 =\*E5M ,LBE*)0. *odas desde el si%lo /. a.3. @asta
la con>uista de *oma (W28#. 2.12H nCm' e;traordinari 2 [se"ecci]P 9/E*10 +,*39,M B0*+E. La
moneda en %uerraP los procesos independentistas @ispanoamericanos (18[8182K# (22L2LL#-
2/1361 3,**,(30M ;,1/EL. =ropa%anda poltica en la +uerra 3ivilP la emisin de billetes
(2L!W12#.

Ancient SocietyH nCm' 4. L2.1.M [se"ecci]P A1(01M E;m,*;. )@e /ntroduction o? t@e Hsarisa8 in
&acedonian mar?are ("1K8#- :01),1,M FE;E*/3,. 3risi della le%a =eloponnesiaca e
autonomia delle Hpoleis8 in (eno?onteP il caso di Fliunte e 3orinto (21"2W8#. ECm' 41 L2.11M
[se"ecci]P E34E.,**9, *EbM FE*1,1;0. 8)awtitQ tec@nQ8P )@e 1e%lected Element in 3lassical
H4oplite8 Battles (Z"82#- E*;k,&=M =,$L. (oldiersM *oman 3iti7ensM amb latin 3olonists in
&id*epublican /talV (1[!1ZK#. ECm' 42 L2.12M [se"ecci]P +0L0&B0M &,$*/5/0. La data7ione
dell8Epitoma rei militaris e la %enesi dell8esercito tardoromanoP la politica militare di )eodosio /.
.e%. *. mil. 1.2[.2" et )eodosio // (2""2!2#.



79
El futuro del pasado. Revista Electrnica de Historia [En "0nia]H 2.1.H 1 NNN#el)uturodelpasado#com
[se"ecci]P 6=E5 +,*39,M B$,1 3,*L0(. ,r>uitectura de?ensiva proto@istrica. =erspectivas
metodol%icas (18!2[1#- P,1/,+$, ,+$/L,*M ;,./;. Escribir literatura polemol%ica en
*oma (2[W221#- V/L,*/<0 *0;*9+$E5M B0(\ B,./E*. La evolucin del ar>uero en el conteSto
bFlico %rie%o (2KW2LL#- ?E*121;E5 =*/E)0M E1*/a$E. La Heconoma de %uerra8 romana
durante la (e%unda +uerra =Inica en 4ispania (Z11Z2W#. 2.11H 2 [se"ecci]P 9/*,;0* +,*39,M
.93)0*. 3aballo V poder. Las Flites ecuestres en la 4ispania indoeuropea (L!!"#- S/E**,
E()0*1\(M ;,./;. El combate en la *oma republicanaP una aproSimacin a las caractersticas
%enerales de la batalla anti%ua (1W11ZK#. 2.12H 3 [se"ecci]P 6E)E), &,*)91M b0L,1;,. La
?eminidad normativa V la violencia seSual en el /// *eic@. La deconstruccin de las identidades
?emeninas V la eSplotacin seSual de las muEeres en los campos de concentracin V eSterminio
(1[L1W"#- ALE+*E L0*E15M ;,./;. bu%oeslaviaP entre el pro%reso V el abismo. $na
aproSimacin a la post%uerra en los mdr%enes de Europa (Z"!ZL!#.

Historias del Frbis 9errarum. Estudios Clsicos, edievales, !ra"es y #i$antinos [En "0nia]M
2..-H 1 NNN#orbisterrarum#cl [se"ecci]P D$E5,;, *0;*9+$E5M 3*/()/1,. Los 4orrores de la
+uerraP la eSpedicin a la isla de &elos V la tra%edia HLas )roVanas8 (Z12#. 2..-H 2 [se"ecci]P
S2134E5 B,*3,50M 3\(,*. Los in?ieles a las puertas de 3onstantinopla. Los primeros es?uer7os
drabes de tomar la 1ueva *oma (""LK#- N*;E1E( 4E*&0(/LL,M 4\3)0*. Las cru7adas en
Bi7ancioP visiones V acciones entre los si%los X/ V X/. (1L[18K#. 2..-H 3 [se"ecci]P
ME1E+4ELL0M *,/&$1;0. Las milicias conceEles en la plena Edad &edia 4ispana. El caso de
3astilla V Len en los si%los X// V X/// (!W1[2#. 2.1.H ) LActas de %ornadas y Colo&uiosM
[se"ecci]P 5$5&21 (0)0M F*,130. Las +uerras =Inicas. El nacimiento del imperio romano
(1!W2#. 2.11H ( [se"ecci]P 2/E;E&,11 L. .,LE*/,. Etruscos V romanosP escenas de batalla V
sacri?icio en monumentos ?unerarios inspirados en la mitolo%a %rie%a (!28#. 2.11H ) LAne'os de
Estudios Clsicos, edievales y RenacentistasM [se"ecci]P AL.,*,;0 4.M ),&,*,. 3ru7ada V
recon>uista a partir del =oema del &io 3idP una lectura de las estructuras sociopolticas para los
si%los X/X/// (W"ZZ#. *H 2.12 [se"ecci]P A*,b, .,LE13/,M B0*/(. La presencia de la %uerra de
)roVa en el Li4ro de AleAandreP un eAemplum medieval (si%lo X/// d.3.# (1228#. -H 2.12 [se"ecci]P
+,()*0 4E*121;E5M =,BL0. La %uerra en el mundo isldmico V sus ?ormas de aplicacin contra
los reinos cristianos. ,l%unas precisiones conceptuales en torno a las acei?asM al%a7IasM V Vi@ad
en al,ndalus (ss. X : X/ d.3.# (1""[#- A3$<, 3E*;,M &,*9, 301(),15,. Estado de la
cuestin acerca de las dindmicas de ?rontera en la 4ispania del 3id. *elaciones
pac?icoe%uerreras entre 3astilla V al,ndalus durante el si%lo X/ ("WKW#. 2.12H ))) LAne'os de
Estudios Clsicos, edievales y RenacentistasM [se"ecci]P S0L,*/ )*$FFbM &,3,*E1,. El
bronce en 4omero (11[#- +,()*0 4E*121;E5M =,BL0. ,l%unas consideraciones en torno al
rol del cali?a en al,ndalus V su papel en la de?ensa del /slam (ss.XX/# (W[Z2#. 2.13H V LAne'os
de Estudios Clsicos, edievales y RenacentistasM [se"ecci]P V2(a$E5 +/B(01M =,5. Los
4oracios V los 3uriaceosP la pervivencia de una leVenda romana (18W!#.

Revista de Clases(istoria. )u"licacin digital. Historia, Ciencias Sociales y Hu*anidades [En
"0nia] Jun, de 2..-H NNN#clases*istoria#com [se"ecci]P A+$/L,* B,*,B,(M ,1)01/0. $na @istoria
FpicaP las +uerras &Fdicas (artcle nIm. 2[#. A#ost de 2..- [se"ecci]P ?E*121;E5 B$BE*0(M
,;0LF0. La amena7a de los pueblos del norte sobre la *epIblica de *omaP %alos V %ermanos
antes del si%lo / (art. 28#- /,*)E ,L3,/1EM &,*9, *0(,. 4erndn 3ortFsM el 3on>uistador (art.
2!#- /,*)E ,L3,/1EM &,*9, *0(,. 3ortFsM mar>uFs del .alle de 0aSaca (art. W[#- /,*)E
,L3,/1EM &,*9, *0(,. El ?inal de los das de 3ortFs (art. W1#- A+$/L,* B,*,B,(M ,1)01/0.
EspartanosM %uerreros del =eloponeso (art. WW#- M,*)91E5 */.,(M ,L/3/,. El imperialismo
ateniense (art. WZ#. Setembre de 2..- [se"ecci]P /,*)E ,L3,/1EM &,*9, *0(,. La /%lesia V la
+uerra 3ivil EspaDola (art. ZK#. Eo8embre de 2..- [se"ecci]P SE+,;0C3E;,M &,1$EL BE(C(.
La coloni7acin carta%inesa en la pennsula ibFrica (art. K1#. MarO de 2.1. [se"ecci]P SE+,;0


80
C3E;,M &,1$EL BE(C(. Los seDores de la %uerra. 4istoria de los eEFrcitos en la ,nti%Gedad.
*oma. ;e las primeras le%iones republicanas a las le%iones del imperio. /. La +uerra )errestre
(art. !"#- /,*)E ,L3,/1EM &,*9, *0(,. Europa durante la +uerra de los )reinta ,Dos V la pa7 V
el espritu de mest?alia (art. 11Z#- 20;*9+$E5 )E1M &,*9, ELE1,. La utilidad de los poemas
@omFricos como ?uente @istrica (art. 1W"#- 50152LE5 B0bE*0M &,*30 ,1)01/0. El *F%imen
de .ic@VP ?ascismo en la Francia libre8 (1!Z[1!ZZ# (art. 1WK#- /,*)E ,L3,/1EM &,*9, *0(,.
*eaccin de la /%lesia ante las cru7adas (art. 1"K#. Jun, de 2.1. [se"ecci]P S2134E5 1E+*0M
&,*9, BE+0<,. FranciaM 181Z181" (art. 1K1#. Setembre de 2.1. [Se"ecci]P 20B,10 (/&61M
&,*),. La Francia de Luis X/. (art. 1K"#- M,*)91 =2**,+,M B,./E*. Los bombardeos de
;resde a travFs de la mirada de kurt .onne%ut (art. 1KK#. Desembre de 2.1. [se"ecci]B 2$95
0*)/5M &/+$EL 21+EL. La %uerra de (ucesin EspaDola 1L[11L1" (art. 1L8#. A#ost de 2.11
[se"ecci]B P\*E5 3/=/)*/,. ,+$()91. La de?ensa militar de 5ara%o7a en la pelcula ,%ustina de
,ra%n 1!"[ (art. 21"#. Setembre de 2.11 [se"ecci]B 5/&\1E5 bE()EM B0(\ &/+$EL. Breve
@istoria de la %uerrilla anti?ran>uista en ,ndaluca (art. 22W#. Fctubre de 2.11 [se"ecci]B
6,**E*, L$1,M *,JL. =erspectivas del =asado. La con>uista del =erI (art. 2W[#- :/(3E*
L,&EL,(M +$/LLE*&0. Las revueltas comuneras de 3astilla V 1ueva +ranada- un andlisis
comparado (art. 2WW#. Desembre de 2.11 [se"ecci]B 50152LE5 =$EBL,M 3*/()/21. =or
ven%an7aM por botn o por recursosP los sa>ueos reali7ados por los eEFrcitos durante la =atria
.ieEa (181W181Z# (art. 2K2#. :ebrer de 2.12 [se"ecci]B S,1)0( E(3*/B,10M F*,13/(30. La
=rimera +uerra 3arlista en 1avarra V sus consecuenciasP las ventas de Hcorrali7as8M otro modelo
de desamorti7acin (art. 28W#. Abri" de 2.12 [se"ecci]B P$*E*, 2L.,*E5M F*,13/(30 +,B*/EL.
La +uerra 3ivil EspaDolaP EEemplos de utili7acin del terror como instrumento de %uerra por
parte del bando sublevado (art. 2![#. Mai# de 2.12 [se"ecci]B F*)$<0 ,**E+$/M &,1$EL. Los
templarios en la 3orona de ,ra%n (art. W[1#. Setembre de 2.12 [se"ecci]B ALB,*/LL, =\*E5M
1/30L2(. La %uerra de los Balcanes en el marco de la (e%unda =residencia EspaDola de la
$nin Europea V su re?leEo en la prensa (art. W1Z#. Eo8embre de 2.12 [se"ecci]B P,*E;E(
&$<,1)EM B0*+E +$/LLE*&0. +uerra del =ac?ico entre =erIM Bolivia V 3@ile. El viaEe de =rado
(;iciembre 18L!# V la ?alsi?icacin de misivas (art. WW[#- :E**E/*, 1,.,**0M &,*30(. La
intervencin de Europa en los con?lictos de la ,nti%ua bu%oeslavia (art. WW1#. Desembre de
2.12 [se"ecci]B 2$95 0*)/5M &/+$EL 21+EL. La monar>ua espaDola de los 2ustrias en los
si%los X./ V X.// (art. WWK#. :ebrer de 2.13 [se"ecci]B P\*E5 3/=/)*/,M ,+$()91. La
participacin de los servicios de inteli%encia alemanes en la +uerra 3ivil EspaDola (1!WK1!W!#
(art. WZZ#. MarO de 2.13 [se"ecci]B ,spectos relacionados con la =ennsula /bFrica en ,pianoP
sobre /beria V ,nbal (art. W"W#.

+ie*pos odernos. Revista electrnica de Historia oderna [En "0nia]H 2.11H 8o"' (H nCm' 22H
NNN#tiemposmodernos#org [se"ecci]P +4,911,.,**0M 3EL/, : B$,1 B0(\ (2134E5B,E1,. La
con?i%uracin del primer sistema de in?ormacin carto%rd?ico naval en EspaDaP conocimientoM
representacin V di?usin (22 p.#. 2.11H 8o"' (H nCm' 23 [se"ecci]P D01+/L b (2134E5M &/+$EL.
La +uerra de (ucesin en el 3onceEo de +iEn (1L[21L12#P La participacin militarM la de?ensa V
las aportaciones al es?uer7o bFlico (2! p.#- E34,**/ /*/B,**E1M .93)0*. La verdadera autora V
?ec@a del plano de ,licante atribuido a Buan Bautista =aravesino V datado en 1K"K (1" p.#-
5,*\( )/&0*M ./3E1) &,1$EL. =oder poltico V violencia social en la villa de ,l7ira. ;e la
superacin de la =rimera +ermana a la reordenacin de la insaculacin a mediados del
auinientos (WZ p.#. 2.12H 8o"' (H nCm' 24 [se"ecci]P P\*E5 &/LL21M &,*9, /(,BEL. ,ntonio
&ontai%utM Esteban de =ann V Buan &artn 5ermeDo. )res propuestas para la de?ensa del
castillo de ,licante (W2p.#- 5,*39, 4E*,(M .93)0* ,LBE*)0. (an 3lemente en la +uerra de
(ucesin (1L[[1L12#P un reconocimiento insu?iciente (W8 p.#. 2.12H 8o"' (H nCm' 2% [se"ecci]P
50152LE5 ,./L\(M 21+EL BE1/+10. &eEoras en las ?orti?icaciones abaluartadas de ,licante
durante la +uerra de (ucesin (2! p.#.


81

LESPASA I LA PLOMA LESPASA I LA PLOMA LESPASA I LA PLOMA LESPASA I LA PLOMA


a Conclusin' d(un soldat his)*nic del Cam) de Tarra+ona que es deia
Pedro Calder,n de la -arca

*l primer con"licte en el qual aparegu' lanomenada Vguerra de la tinta,# "ou la Revoluci1
de 78S9 i susegWent guerra de 3eparaci1. 5un ndol D.eli) $$$ i CastellaE i de laltre
Dlus $# am Catalun2a i FranPaE# roll com a olets tota una pl-4ade descrits i
pulicacions sota di"erents denominacions Dapologia# aoyos de la verdad# avisos# carta#
document# 4usti"icaci1# memria# pedra de toc# proclamaci1# relaci1# sCplica# verdadera
relaci1# etc-teraE que e(posaven les raons duns i daltres. +i(!# de la matei(a manera que
als camps de atalla els soldats sintercanviaven trets# al m1n intellectual de la cultura
escrita es llenPaven al cap volums lliraris# sovint escrits per les primeres plomes de la
corona. *l 78S9# una delles coincid! que prestava serveis militars en virtut de lhit de
3ant Jaume que el seu rei li havia concedit "eia uns an2s. Calder,n de la -arca 4a estava
consagrat com el gran poeta i escriptor de com-dies que "ou Dde "et# la merc- de lhit X
78I8Q volia recompensar la seva genialitat am la plomaE# i en moilit<ar els cavallers dels
ordes militars# hagu' dacudir a servir com els compan2s. +m ells ven! a Catalun2a i
prengu' part en els dos primers an2s de guerra. Home inquiet# intellectual poli"ac-tic# se li
atriuei( un escrit de poques pgines# que aqu! analit<arem# la %on$lusin defendida or un
soldado del %amo de /arragona del $iego furor de %ataluBa.

.*5RK C+L5*RYR 5* L+ M+RC+ Z M+RR*5+ 6KR[\L*[ 5* H*R+K R/][ 5* ML+3CK Z RB+^K
DMadrid# 7897Q78:TE# ha estat considerat una de les m's rillants "igures del teatre arroc.
Lestil que va imprimir o)e de %e+a a les com-dies de teatre veurien la seva culminaci1
am lora calderoniana# daltra anda# tam' "orPa prol!"ica Dat-s que ell matei( comptava
779 com-dies i una vuitantena dores menorsE. C+L5*RYR per"eccion t-cnicament lora
del seu precursor# en reduir el nomre descenes i depurarQne aquells elements sorers.
+consegu! dotar les com-dies teatrals duna sensiilitat molt particular# tot potenciant la
posada en escena i la mCsica.

Fill dun secretari del Consell i Comptadoria dHisenda i duna dama nole# "ou el tercer de
cinc germans# per el m's dotat per als estudis# cosa que acredit al Collegi Bmperial dels
Jesu)tes de Madrid i a les universitats d+lcal i de 3alamanca. +viat aandon la carrera
eclesistica cap a on la "am!lia lorientava i inici la militar# sense estarQse demolicarQse
en 4ocs# pend-ncies i plets que loligaren a mar(ar# al servei del duc de .ras# per Flandes i
Btlia D78TIQ78T_E. +ll! prengu' part en diverses campan2es militars# "ins que involucrat en
un homicidi pass al servei del Connestale de Castella. Recal a la Cort des de 78T_# i es
guan2 la vida am la producci1 dengin2oses com-dies que el van "er "ams i grat als ulls
del rei. +quest el va tenir en nmina per a lestrena de com-dies al palau de l+lcsser o al
del Muen Retiro.



82
5edro Calder(n de la Iarca "ers 1A90
[La Literatura universal ; literaturauniversalmariov.-lo#spot.com]
*l 78I8 .eli) $% el nomen cavaller de lKrde de 3ant Jaume# inici duna segona "ase de la
seva carrera militar# at-s que la guerra contra FranPa comportaria una s-rie de
moilit<acions militars a les quals estava oligat a acudir. +i(!# "ou moilit<at el 78I:# al
servei del duc del Bn"antado# i prengu' part en el socor dHondarr!ia. *l 78S9 els segadors
es revoltaren a Catalun2a i occiren al virrei i a molts 4utges de la Reial +udi-ncia. .er
su"ocar la revolta i restalir el poder reial a Catalun2a# sai(ec un gran e(-rcit# al "ront del
qual es pos al marqu-s de os %le/. .*5RK C+L5*RYR 5* L+ M+RC+ i el seu germ 0os#
participaren en tots els comats daquella campan2a militar Del .erell1# UilaQseca#
Camrils# Martorell#
Mont4u)cE com a capitans#
.*5RK# de cavalls# i 0os'
din"anteria. Locture de
78S7# havent "inalit<at el
setge de Tarragona# el virrei
inter! marqu-s de la
1ino2osa lenvi a la Cort
am la certesa que no havia
ningC millor que ell per
e(plicar de primera m a
.eli) $$$ els esdeveniments
succeits a Catalun2a "ins
aquell moment# a m's de
lestat de le(-rcit# la remonta
de la cavalleria# el llistat dels
e"ectius de qu- disposaven#
el escanvi de presoners#
etc-tera. 5espr's duna
temporada a Madrid# retorn
a Catalun2a per participar en
la atalla de les Forques DG
docture de 78STE# derrota
que el sum! en tal desengan2
que opt per dei(ar el servei
de les armes.

5e tornada a Madrid# la
guerra ho havia canviat tot i
am els teatres tancats# entr
al servei del duc dAlba
D78S_E# a qui "'u de secretari. .osteriorment# ingress en religi1 com a terciari i sorden el
78_7. +l llarg daquella d-cada# conre els autos sacramentals i els drames# "ins a acreditarQ
se com el millor dramaturg de la Cort. *l 788I el rei el nomen capell dhonor i el 7888
pass a ser capell ma4or del nou rei Carles $$.

La %on$lusin 's un escrit annim de cinc "ulls que es va pulicar impr's vers 78S7. 3e li va
atriuir a .*5RK C+L5*RYR 5* L+ M+RC+ perqu- ai(! ho a"irmava el cronista o"icial del rei#
JK3` .*LLBC*R 5* TKU+R. .el contingut# *.[/5+BR* a"ina una data de composici1 entre



83
mit4an desemre de 78S9 i el T8 de gener de 78S7# data de la atalla de Mont4u)c. Rosaltres#
emper# creiem que interpreta errniament el passatge que d1na suport a la seva
especulaci1 i que haur!em de retrassar la data i suposar que la va escriure a Tarragona
estant# proalement# durant el setge entre maig i agost de 78S7. Lanonimat de loreta no
ens e(tran2a si pensem que C+L5*RYR solia escriure a sou i per encrrecs i que ona part
de la producci1 daquella Vguerra de la tinta,# va apar-i(er sense el nom de lautor.

+ la %on$lusin# C+L5*RYR adopta les allegacions dels pol!tics i militars castellans envers
la revolta segadora i vertei( les idees daquests# en un intent de reatre els principals
arguments dels catalans. Largumentari que reat est e(tret de la 3ro$lama$in %atli$a#
el principal i a astament di"1s manual catal reivindicatiu. *"ectivament# lescrit est
plante4at tal i com ho "aria un magistrat# am una e(posici1 inicial dels arguments de la
part contrria i una ateria dels que els reaten# un per un. *n largumentaci1 que lautor
desplega es pot entreveure la visi1 ruta i prepotent dels militars i pol!tics castellans
envers els catalans revoltats. +l "et que els soldats allot4ats cometessin tot de(cessos i
ausos# ell hi oposava la precisa necessitat de conservar le(-rcit que havia passat les
penalitats de la campan2a de 3alses# el dret a la prpia de"ensa Ddoncs havien estat els
catalans els primers a atacarQlosaE i la consideraci1 de que# en tot cas# eren soldats del rei $i
's clar# sels havia de dei(ar "er...&. +l "et que els militars castellans perpetressin delictes
sacr!legs am lincendi i saqueig desgl'sies a Montir1 i Riudarenes# oposava que als soldats
sels hi havia anat la m am el "oc DVluego& si la inten$in hu.iese sido +uemar una $assa y
no un /emlo& aun+ue or la $omuni$a$in del fuego& el /emlo se a.rassase a+uel no sera
in$endiario de un /emlo sino de una $asa& esta es raCn +ue a.suelve al agresor,E i tenia la
poca vergon2a da"egir que Vfueron los mismos naturales tuios los +ue le $ometieron or
haCer mayor la dis$ula de sus ren$ores,b a m's# si els castellans eren sacr!legs# m's ho eren
els "rancesos am els seus e(-rcits plens dhugenots malpenedits $lallegat del Vi tu m's,&.
*l tercer retret era contra la rutalitat del militar castell# que a Catalun2a envaint Va.rasa&
ro.a& forCa& desedaCa y ha$e es$lavos""",. +ssegurava que shavia respectat la vida a tots els
presoners $"alsa# 4a que els primers an2s no hi va haver quarter per als catalans& i e(cusava
el cas de Camrils. B aqu! s! que cal dir que d1na unes e(plicacions que# tot i la
ine(cusailitat de la matanPa perpetrada# hem de recon-i(er que ens semlen "orPa
veros!mils i que constituei(en la versi1 dels "ets m's plausile# lgica i coincident que hem
troat. Re"orPa la versi1 i torna a rec1rrer al Vi tu m's,# i retreu la massacre que els
miquelets perpetraren a lhospital de Uila"ranca del .ened-s contra els pacients hispnics.
Finalment# adopta un posat teric i acaa plante4ant que una repClica nom's podia
aspirar a la lliertat en tres supsits0 la conservaci1 de la F-# la lliertat de la .tria o la
de"ensa de la vida# i que Vninguno destos tres milita en tu levantamiento, $i ai( malgrat la
invasi1 militar desproporcionada# els incendis# sacrilegis# assassinats i massacresa&

*ls darrers pargra"s els reserva per "er servir alternativament el pal i la m e(tesa. .eli)
$$$ tenia dos e(-rcits dins del .rincipat i Vla guerra es fuerCa +ue se rosiga or +ue t@ no
+uieres onerte en manos de su !agd", i li desventurava un panorama apocall!ptic de
V$ontinuos in$onvenientes +ue tray tras si la guerra6 muertes& am.res& enfermedades&
violen$ias& ro.os& miserias& lDstimas y desdi$has& siendo teatro tus $amaBas& donde la
fortuna reresente tus tragedias,. B encara ser pit4or quan el rei Vno te $astigue $omo hija
roia& sino +ue te $on+uiste $omo a na$ion extraBa""",. Llavors# la culpa no seria dels seus
soldats# ans de le(-rcit "ranc-s que acudei(i a la4ut i que VentrarD +uemando tus $amos&


84
derri.ando tus lugares& sin +ue aya vid& Dr.ol& ni mies +ue el fuego no $onsuma de manera
+ue +uando *suosi$ion imosi.le or ser $ontra el oder y la raCon, +uedases vi$toriosa&
+uedarDs ara mu$hos aBos destruida,. .ronosticava $aquest cop# encertadament& que els
"rancesos esdevindrien m's odiosos que ningC i que VllegarD el dia +ue te d1 mas $uidado el
$omo te as de li.rar de tus .aledores& +ue de tus enemigos& ues no or venir a favor tuio& an
de dexar de $onsumir tus frutos& de gastar tus haveres& y de goCar de la o$assion de verte
ne$esitada dellos,. Les Cltimes paraules s1n de lloanPa a la proverial lleialtat de la ciutat
de Marcelona# una ensaonada "inal per dei(ar on saor de oca despr's de tanta
amenaPa inclement.

La %on$lusin de .*5RK C+L5*RYR 5* L+ M+RC+ va pulicarQse impresa i segons .+L+/ Z
5/LC*T# ho "ou a .amplona el 78S7. +lmen2s alguna de les cpies va soreviure enmig dels
patracols de la Milioteca Racional de Madrid# concretament a la secci1 de !anus$ritos#
nCm. 7:.G7GQ7_# ". 7TIQ7TG $[/5+BR*&. Lan2 7H_I la va transcriure !ntegrament *.[/5+BR*# qui
la va troar# per e(istei( alguna altra transcripci1# com la dB.+R*LL+RK que respecte de
lanterior VmoderniCa grafas y $orrige untua$in,# per tam' prescindei(
ine(plicalement dentre un I_QS9c del te(t. +questa Cltima versi1 consta a la dar(a. +
Catalun2a es pot consultar a la Milioteca del Monestir de Montserrat Dms. 7.TS9E.
$M6&


P+L+/ Z 5/LC*T# +RTKRBK. !anual del li.rero hisanoameri$ano. >i.liografa general esaBola e
hisano5ameri$ana desde la inven$in de la imrenta hasta nuestros tiemos $on el valor $omer$ial
de los imresos E des$ritos or.... Marcelona0 3u. anticuaria de +. .alau $3an FeliC de 6ui(ols0 J.M.
Uiader&# 7HS:# t. BU# p. :.
3/5+BR* $H/+RT*&# */LK6BK. V/n escrito an1nimo de Calder1n de la Marca,. 4isania" #evista
EsaBola de 4istoria# t. dBBB# nCm. LB DarilQ4un2 de 7H_IE T8:QTHI.
$M+^*[ LK3+5+# B3+M*L. V3inopsis iogr="ica de Calder1n de la Marca 2 el +rte de su tiempo,. Foya#
787Q78T D7H:7E I_SQI8G.
&+RC]+ LKR*R[K# L/CB+RK DCoord.E0 %aldern. +ctas del Congreso Bnternacional sore Calder1n 2
el teatro espa;ol del 3iglo de Kro DMadrid# :Q7I de 4un2 de 7H:7E. Madrid0 C3BC# 7H:I.
ARR*5KR5K# M+R]+ 3KL*5+5. V+rmas de papel0 Ouevedo 2 sus contempor=neos ante la guerra de
Catalu;a,. Aa 3erinola# T D7HH:E 77GQ7_7# p. 7T8Q7TG.
AL+C+L\Q[+MKR+ Z O/*B.K 5* LL+RK# JK3`. VLos mares portugueses en Calder1n,. Estudios
%alderonianos# T999# TSGQTGT.
ALC+L\Q[+MKR+ Z O/*B.K 5* LL+RK# JK3` X *RR*3T M*L*R6/*R C*MRBe DCoord.E. %aldern de la
>ar$a y la EsaBa del >arro$o. BB. Madrid0 Centro de *studios .ol!ticos 2 Constitucionales# T997.
ALC+L\Q[+MKR+ Z O/*B.K 5* LL+RK# JK3`. VHomena4e a 5on .edro Calder1n de la Marca,.
!ilitaria" #evista de %ultura !ilitar# /CM# 7_ DT997E G_Q:S.
AR*LL+RK# B6R+CBK Ded.E. El so$orro general. .amplonafgassel0 /niversidad de Ravarrafgurt h
Ros>itha Reichenerger# T997# p. S8.
Caldern" 8nnova$in y legado. +ctas selectas del Bd Congreso de la +sociaci1n Bnternacional de
Teatro *spa;ol 2 Rovohispano de los 3iglos de Kro. $Madrid&0 .eter Lang# T997.
Caldern desde el 2000 *simosio interna$ional $omlutense,. $Madrid&0 Kllero 2 Ramos# T997.
CKT+R*LK Z MKRB# *MBLBK X J/+R M+R/*L *3C/5*RK M+[T\R X B6R+CBK +R*LL+RK +Z/3K. Ensayo
so.re la vida y o.ras de <" 3edro %aldern de la >ar$a. Madrid0 Uervuert# T997.
A.+RBCBK M+Z5*/# J+UB*R. VCalder1n de la Marca,. 5ins0 H/*RT+ C+LUK# J+UB*R. 4istoria del teatro
esaBol. B. <e la Edad !edia a los =iglos de Gro. Madrid0 6redos# T99I# 7.9HGQ7.7S:.
E3.+R[+# JK3` J+UB*R. VCalder1n de la Marca. 3oldado# cura 2 poeta,. Ho$a# 7.ISG DT977E G:Q:7.



85

' '' ' & T 5 C I E S : & T 5 C I E S : & T 5 C I E S : & T 5 C I E S :




ConGerKncies6 tertLlies i Ferrades

;iEous 2Z de %ener de 2[1WM a les 1!P[[@.M la sala d8actes &2 de l8,rSiu &unicipal de )arra%ona (se%ona
planta de l8Espai )abacalera#M acoll la con?erQncia >ue pronunci Bordi =i>uF =adr 9arra#ona sota "es
bombes L1-3(Q1-3-M.
_'''.tarra#ona.cat`

;illunsM K de mai% se%GentM el 3entre de Lectura de *eus or%anit7 la con?erQncia E" Dret mar0tim cata"/B
apro;imaci a "a se8a >ist$riaM >ue pronunci a la sala d8actes de la seva seuM el catedrtic en dret i
llicenciat en @istOria ,nton Bord i Ferndnde7.

;imecresM ! de mai%M va ser el )aller d84istOria de +rcia >ui va or%anit7ar la con?erQncia es ambicions
territoria"s d7A"eman,a a !ina"s de"s an,s 3. i e" desencadeament de" con!"icte' E" drR"e de #uerreM
pronunciada per *uben =adilla. L8acteM >ue va tenir lloc a la Finca (ansalvador de +rciaM s8inte%rava dins
de la =rimavera d84istOria a la ?inca (ansalvador La (e%ona +uerra &undial.

El mateiS diaM el 3entre d8Estudis &ontro%encs or%anit7 la con?erQncia Sna apro;imaci a Jaume )' E"
#ran rei de "a +ata"un,a medie8a"M a crrec de Baume Borrs i +alceran. L8acte va tenir lloc a la 3asa de
3ultura ,%ust (ardM de &ontroi% del 3ampM i s8inici a les 2[@.

L8endemM dia 1[ de mai% de 2[1WM a les 1!@.M la Biblioteca =Iblica )rinitat Fabre%atM d8,lcanarM ?ou
l8escenari de la con?erQncia a Mem$ria ora" sobre "a 5uerra +i8i" a" terme municipa" d7A"canarM dins
del cicle 3ultura .iva 2[1WM >ue va pronunciar &. 4elena Fibla *evertF. L8acte ?ou or%anit7at per
l8,ssociaci 3ultural Lo *a?al i comptava amb la col]laboraci de la ;.+. de 3ultura =opularM
,ssociacionisme i ,cci 3ultural i del &useu de les )erres de l8Ebre.

;ins del .// &emorial Francesc 3abrFM d8,r>ueolo%iaM l8/nstitut d8Estudis .allencsM va or%anit7ar la
con?erQncia E"s ca8a""s de"s ibersM pronunciada per ,riadna 1ieto. L8acte va tenir lloc divendres 2Z de
mai% a la seu de l8/E..

;ins del 3icle del L"Q ,niversari de la +uerra 3ivilM el 3entre de Lectura de *eus va or%anit7ar per al dia
dilluns W de EunV de 2[1WM a la seva sala d8actesM la con?erQnciaP 7ocupaci de 2eus i e"s cata"ans
Tnaciona"es8. L8acte ?ou a les 1!PW[@.M i an a crrec del pro?essor de la $*.) Boan &. )@oms.

;ivendres dia L de EunVM l8associaci tot 4istOria ,ssociaci 3ulturalM or%anit7 per a les 18PW[@.M la
tertIlia d84istOria E" mundo c"Usico' a epope,a de 5recia , 2oma. L8acte va desenvoluparse a la seu
de l8,rSiu 4istOric de la 3iutat de BarcelonaM a 3a l8,rdiacaM i va anar a crrec de *obert FoS Lane.

El mateiS diaM a Bocairent (.all d8,lbaida#M l8/nstitut d8Estudis de la .all d8,lbaida va or%anit7arM en
col]laboraci amb l8,Euntament de BocairentM per a les 2[P[[@.M la con?erQncia 7?ospita" Mi"itar
)nternaciona" d7Fntin,ent i "a sanitat en #uerraM >ue va pronunciar Boan Bosep )orr i &artine7M
pro?essor associat del ;epartament d8Educaci 3omparada i 4istOria de l8Educaci de la $niversitat de
.alQnciaM a la (ala Boan de Boanes de Bocairent. L8acteM s8emmarc dins del cicle de con?erQncies sobre la
+uerra 3ivil a la .all dR,lbaidaM i pretenia eSposar lReSperiQncia de solidaritat europea dRa>uest @ospital i


86
les actuacions en matQria de sanitat militar.

L8endem dia 8M els ,mics i ,mi%ues de l8Ebre van or%anit7ar una con?erQnciapasseEada pels Espais de "a
6ata""a de "7EbreH a "a 9erra A"taM d8accFs i inscripci %ratuYta.

BuanEo 3ortFs pronunciM dilluns dia 1[ de EunV se%GentM la con?erQncia Pere ) e" +at$"ic i "a bata""a de
Muret L1213M. L8acteM >ue va tenir lloc a l8,rSiu 1acional de 3atalunVaM d8accFs lliureM estava or%anit7at
per la (ocietat 3atalana de +enealo%iaM 4erldicaM (i%il]lo%ra?iaM .eSil]lolo%ia i 1obiliria i constitu la
cloenda del curs 2[122[1W.
_'''.irmu.or#`





Cursos1Tallers

El 3entre 3vic 1avsM de BarcelonaM acoll l8inici del curstaller d8introducci a "a ?ist$ria de "7Europa
ModernaH de" se#"e 1V a" 1V)))M dimecres dia 1L d8abril de 2[1WM a les 18@. L8acte va estar or%anit7at per
)ot 4istOria. ,ssociaci 3ulturalM i va anar a crrec de +re%or (iles. El preu per a prendre@i partM va ser
de W882[ t. El curs s8allar% ?ins el dia 1[ de EunVM amb sessions tots els dimarts a les 18@.
_'''.irmu.or#`





'FDosicions

;el 1! d8abril al 12 de mai% de 2[1WM la sala d8eSposicions del &useu ,rSiu de (ant ,ndreu de LlavaneresM
mantin%uF oberta al pIblic l8eSposici Art i #uerraB destrucciH espo"i i sa"8a#uarda de" patrimoni
durant "a 5uerra +i8i". La mostra va estar or%anit7ada pel &useu ,rSiu de (ant ,ndreu de Llavaneres.
['''.irmu.or#]





Presentacions

;iEousM 2Z de %ener de 2[1WM a les 2[P[[@.M va tenir llocM a la sala d8actes del .inseum de .ila?ranca del
=enedQsM la con?erQncia visual de presentaci del llibre El )ened,s sota les "o*"es. Cr-nica d.un setge
aeri /0123401256M a crrec de *amon ,rnabat i ;avid /D%ue7M dels autors ,dridn 3abe7as i ;avid +esal.
L8acte estava or%anit7at per l8/nstitut d8Estudis =enedesencs. L8endemM tambF a les 2[@M es repetia el
mateiS acteM amb els mateiSos prota%onistesM a la sala d8actes del 3entre 3vic L8EstaciM del .endrell.
_'''.iepenedesencs.or#`

;iumen%eM 2L de %ener de 2[1WM a les 12P[[@.M la sala 3oromines de la seu del 3entre d8Estudis 3omarcals
de BanVoles (>ue or%anit7ava#M a BanVoles (=la de l8EstanV#M ?ou escenari de l8acte de presentaciM a crrec
de +ens BarnosellM del llibre La guerra del 7ranc,s al )la de l.Estany. ,>uesta activitat comptava amb
una subvenci de la ./ 3onvocatOria d8,Euts a =ublicacions de 3entres d8Estudis de l8/*&$.
_'''.cec-anyoles.cat`

La presentaci del llibre de ;avid +esal i ;avid /D%ue7M La guerra a,ria a Catalunya /0128401216M


87
impulsada per l8editorial *a?ael ;almauM @a tin%ut diversos escenaris. ;imecresM 1W de mai% de 2[1WM ?ou
al ;epartament de +overnaci i *elacions /nstitucionals de la +eneralitat de 3atalunVa (Barcelona#M
coor%anit7adament entre ;almau Editor i el &emorial ;emocrtic. El llibre tornava a presentarseM
dimecres W d8abril a les 1!@.M a 3an Bonc@M de +ranollersM coor%anit7at amb el 3entre de 3ultura per la =au.
)ambF divendres dia 12 d8abrilM ?ou presentatM a les 1!@.M a 3an +inestar : Les +ol?esM de (ant Bust
;esvern (coor%anit7at amb el 3entre d8Estudis (antEustencs i ;esvern ,ccions#M i el 2" d8abril se%Gent a
les 18PW[@.M a 3an *iera : Espai &emOria L84ospitaletM de l84ospitalet de Llobre%atM coor%anit7at amb el
&useu de l84ospitalet.
_'''.ra%aeldalmaueditor.cat`

*amon ,rnabat &ata present el llibre de =edro 0tiDa 4ermoso El ca*p d.aviaci de la )ineda /9ila4
seca, +arragona#M el dilluns dia 22 d8abril de 2[1WM a les 2[@. L8acte va tenir lloc a la sala polivalent de
l8,ntic 4ospitalM i va estar or%anit7ada per l8,%rupaci 3ultural .ilaseca.

La Fundaci Bosc@ i 3ardellac@M de (abadellM va or%anit7ar per al dia " de EunV de 2[1WM a les 1!PW[@.M la
presentaci del llibre La +ercera Catalunya /0128401:;6M d8,rnau +on7dle7 .ilalta. L8acteM >ue va anar a
crrec de Bosep Llus &artn i BerboisM va transcrrer a la sala d8actes de la Fundaci Bv3.

L8endem diEous dia K de EunVM a les 2[P[[@.M el 3entre d8Estudis del Ba%es or%anit7 la presentaci del
llibre de +entil =ui% i &oreno El passat ens e*paita< vicissituds d.un fill d.e=iliat repu"lic>. .a tenir lloc
al &useu 3omarcal de &anresa i an a crrec d8,%nQs )orras i Boan .ilamala.

L8endemM divendresM dia LM ,leEandro &artne7 present el seu llibre El poder feudal, els seus agents i el
territori< el vesco*tat de Ca"rera. L8acte va tenir lloc al 3entre 3ultural Els FornsM de BredaM a les 2[P[[@.M
i va estar or%anit7at pel 3entre d8Estudis (elvatans.
_'''.irmu.or#`




Iisites guiades i itineraris

;issabteM dia Z de mai% de 2[1WM a partir de les 1[@.M el 3entre d8Estudis (antEustencs or%anit7 un itinerari
de la %uerra del FrancQs a (ant Bust ;esvernM a crrec de Buli 0c@oa i +on7dle7.

_'''.irmu.or#`




Jornades sobre els boCbardeMos

Entre el 2Z i el 2K de %ener se celebr a l8,rSiu &unicipal de *eus la Jornada de 9reba""H E"s 6ombardei#s
a +ata"un,a durant "a 5uerra +i8i"M or%anit7ada per 3arrutSa i el mateiS arSiu. La Eornada comenU el
diEous 2Z de %ener amb l8obertura d8una mostra de documents municipals re?erents als bombardei%s i la
construcci de re?u%is antiaeris (1!WL1!W8# i amb la con!erncia a de!ensa de "a ciutat Vacti8a i
passi8aV durant "a 5uerra +i8i"M a crrec d8E7e>uiel +ortM dins el cicle nEl document del mes'. El dia 2"
es dedicaren unes sessions obertes a estudiants de (ecundria i BatSilleratM mentre >ue el %ruiS de la
Eornada es du%uF a terme dissabte 2K de %enerM amb la presentaci de sen%les publicacions sobre els
bombardeEos durant la +uerra 3ivilM >ue van anar a crrec dels autorsP ;avid +esalM ;avid /D%ue7M
*amon ,rnabatM E7e>uiel +ort i (alvador =alomar.
_)ttp1,,carrut(a.-lo#spot.com`




88

Jornada de PatriConi Histric@ CoCCeCoraci del %## ani8ersari del !0!&@ LiCDacte
del rKgiC borbnic a la coCarca de les Garrigues

;issabteM 8 de EunV de 2[1WM al castell de La Floresta (Les +arri%ues#M tin%uF lloc la Bornada de =atrimoni
4istOric dedicada a la +ommemoraci de" 3.. ani8ersari de" 1(14H 7impacte de" r#im borb$nic a "a
comarca de "es 5arri#uesM or%anit7ada pel 3entre d8Estudis de les +arri%uesM en col]laboraci amb el 3EL
.ilosellM el 3onsell 3omarcal de les +arri%uesM l8,Euntament de la Floresta i l8/*&$.

L8accFs i la participaci a la Bornada era lliureM i es desenvolup amb el se%Gent pro%ramaP

1K.W[ @ (alutacions i presentaci de la Eornada de treballM a crrec de Buli &uro &ansoM Baume (et
3ornad i Bosep *ubi (obrepere.

1K.Z" @ zLRimpacte del rQ%im borbOnic a 3atalunVaP una visi %eneralzM a crrec de Bosep &. )eiSid.

1L.1" @ . zLa documentaci sobre les +arri%ues del se%le X./// a lR,rSiu 4istOric de LleidaM el 3adastre de
=atiDozM a crrec de Boan FarrF.

1L.Z" @ z$na perspectiva de comparaciP lRimpacte del rQ%im borbOnic a la 3onca de BarberzM a crrec de
Bosep &. ). +rau =uEol.

18.1" @ =ausaca?Q.

18.W[ @ =resentaci de treballs realit7ats sobre el se%le X./// a la comarca de les +arri%ues.

1!1" @ )aula rodonaP z=erspectives de treball del proEecte 1L1Z. LRimpacte del rQ%im borbOnic a la
comarca de les +arri%ueszM amb Bosep &. =as>ualM *amon &irM (anti ,rbs i &i>uel +erm. &oderadorP
.icenU ,%uado.
_'''.irmu.o#`




Jornades de PatriConi Histric6 0-K ani8ersari de la batalla de l'bre

Entre l81 i el " de mai% de 2[1WM van tenir lloc a 3ampredM les Jornades de Patrimoni ?ist$ric amb el ttol
del (% Ani8ersari de "a 6ata""a de "7EbreM or%anit7ades per Lo *iu. ,ssociaci per l8estudi del patrimoni
ar>ueolO%ic i @istOric de les )erres de l8Ebre i l8,ssociaci (oldevilaM i amb la col]laboraci de l8E&;
3ampred i del +rup de *ecreaci 4istOrica EEFrcito del Ebro. Les activitats >ue es van desenvolupar
durant a>uests sis diesM van ser mIltiples i variades.

;iEousM 2 mai% 2[1WM al 3asal Francesc LlopM de 3ampredP
1!.W[ /nau%uraci de l8ESposici Batalla de l8Ebre
2[.[[ 3on?erQncia a 6ata""a de "7EbreM a crrec de l8@istoriador de la $BP Francesc Xavier 4ernnde7
3ardona
2[.Z" ;ocumentalP #atalla de l.E"re

;ivendresM W mai% 2[1WM al 3asal Francesc LlopM de 3ampredP
1!.[[ .isita de l8ESposiciP a 6ata""a de "7Ebre
2[.[[ 3on?erQncia 6ri#ades )nternaciona"s a "7EbreW a crrec de l8@istoriador de lR,ssociaci Lo *iuP
,ntonio Lpe7 Fernande7
2[.Z" =resentaci del documental z+ompaXerosz a crrec del president de )erra de +ermanorP =epe
+amero.
21.[[ ,udiovisualP ;ocumental z+ompaXerosz


89

;issabteM Z mai% 2[1WM al 3asal Francesc LlopM de 3ampredP
1!.[[ .isita a l8ESposici
1!.W[ 3on?erQncia za maniobra de distracci de" pas de"7EbrezM a crrec de l8@istoriadorP Boan 3arles
LleiS
2[.W[ ,udiovisualP )as de l.E"re 0125

;iumen%eM " mai% 2[1WM a la )orre de 3ampredP
11.[[ .isita al punt d7obser8aci de "a 9orre de +ampred
11.W[ 2ecreaci >ist$rica de "a 6ata""a de "7Ebre per part del +rup de recreaci @istOrica zEEFrcito del
Ebroz
1Z.[[ =aella popular
_'''.irmu.o#`





Iisites i itineraris

Els ,mics del =atrimoni de 3ala?ellM van or%anit7ar per al diumen%e dia 2 de EunV de 2[1W una sortida de
lliure participaciM per visitar els llocs de a bata""a de "7EbreH ar@ueo"o#ia i paisat#e. La visita an a
crrec de Xavier 4ernnde7.

['''.irmu.or#]





Presentaci del DroMecte .)9H)LNL,6 de la 2,9



http0ffsct.ua.catfsihilla

Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla 's un nou servei cienti"icot-cnic de la /+M# dirigit pel pro"essor Borja de Riquer Borja de Riquer Borja de Riquer Borja de Riquer#
qu- nei( am lo4ectiu de convertirQse en un servei destacat de trans4er5ncia de
conei6ement en l(*mbit de les humanitats# am pro4ecci1# dins i "ora de la /+M i am
un impacte social ampli a Catalun2a. *s pret'n o"erir un servei cultural dinter-s en la
recu)eraci,' conservaci, i di4usi, del )atrimoni documental catal* i una
in4raestructura d(in4ormaci, sobre la hist7ria i l(art de Catalunya ' i sobre la
llen+ua i la literatura catalanes. La "inalitat del Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla 's "acilitar una s-rie de serveis
transversals en lmit de les humanitats# per tal de respondre a les necessitats del
)ro4essorat' investi+adors i estudiants de la /+M# ai(! com a altres entitats )8bliques
o )rivades e6ternes.



90
Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla nei( de la "usi1 de dues entitats0

Q *l Servei de 9ocumentaci, d(1ist7ria ocal de Catalunya :S91C;# "ins a
lactualitat Laoratori de .restaci1 de 3erveis D3IE i adscrit al 5epartament dHistria
Moderna i Contempornia. *l principal o4ectiu del 35HLC ha estat la creaci1 del V.ons
d(1ist7ria ocal de Catalunya<# ase de dades iliogr"ica que recull a lactualitat m's
de 7I8.999 re"er-ncies sore histria de Catalun2a localit<ades a di"erents centres
din"ormaci1 Dar(ius# ilioteques i entitatsE de tot Catalun2a.

= TRACES> Mase de 5ades de Llengua i Literatura Catalanes# elaorada pel &ru)
d(Estudis de iteratura Catalana Contem)or*nia :&ECC; del 5epartament de
Filologia Catalana# dirigida per Jordi Castellanos ila Jordi Castellanos ila Jordi Castellanos ila Jordi Castellanos ila# i que compta en lactualitat am m's
de :9.999 registres iliogr"ics.

+md1s pro4ectes presenten uns antecedents i o4ectius similars. Uan n'i(er lan2 7H:G
com a resultat diniciatives de pro"essors ifo grups de recerca davant una con4untura
marcada per les di"icultats dacc's a la in"ormaci1. *l seu principal o4ectiu ha estat la
creaci1 dunes in"raestructures de suport a la recerca dindutale valor# reconegudes dins
i "ora de la /+M0
La carta de serveis que o"erei( Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla corei( els segWents mits0
Q Servei d(atenci, )ersonalit/ada a les consultes de les bases de dades DadrePat a
estudiants i .5B de la universitat# centres din"ormaci1 i a qualsevol usuari e(ternE
Q Elaboraci, de )roductes culturals i trans4er5ncia del conei6ement am la
in"ormaci1 recollida a les ases de dades.
= Su)ort t5cnic a la recerca i a la doc5ncia0 assessorament a grups de recerca# gesti1 i
dissen2 de pro4ectes.
*ntre els pro4ectes gestionats actualment per Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla es poden destacar0

Q ?9ocuments )er a la 1ist7ria = 9ocuments 4or 1istory :@ABC=DC@C;<
Catleg denllaPos a documents electrnics sore Histria Dllires digitalit<ats# ar(ius
digitals# editorials# tesis i hemeroteques digitalsE de tot el m1n. *l pro4ecte pret'n posar a
disposici1 dels historiadors# darreu del m1n# el conei(ement de tots els materials e(istents
a la dar(a. `s un pro4ecte multilingWe Dcatal# castell# angl-s# "ranc-s# itali i portugu-sE
que aspira a convertirQse en una eina essencial i imprescindile en el m1n de la
historiogra"ia# a la vegada que permetr internacionalit<ar la Histria de Catalun2a# i la
incorporar a la d*uropa i el m1n. V<onar a $on2ixer al mn el +ue hi ha a %atalunya"
Gferir als $atalans la ossi.ilitat da$$edir f)$ilment al +ue hi ha al mn,.

Q Edici, i di4usi, del )ro2ecte l(Actualitat de TRACES.
Fruit de lestaliment dun conveni de collaoraci1 am la Bnstituci1 de les Lletres
Catalanes# TR+C*3 complei( am la "unci1 espec!"ica# des de locture del T99G# de recollir
el testimoni de la cr!tica actual en dos mits0 el del llire i el del teatre catalans i tradu)ts


91
al catal. LActualitat de TR+C*3 mostra el seguiment i "it(atge de les ressen2es i
cr!tiques literries i teatrals pulicades als segWents diaris# setmanaris i revistes0 0vui#
>enCina# %ar)$ters# El 3as Dedici1 Catalun2aE# El 3as Dedici1 C. Ualenciana# iOuaderniE# El
3eridi$o de %atalunya# El /ems# Els !arges Da partir de T977E# AIEsira5<iari de >alears Da
partir del desemre de T979E# 4amlet# A0venJ# Aa Kanguardia# Aevante5E!K# Alu$#
3res2n$ia# =erra dGr i /ime Gut %ultura50ra Da partir del gener de T977E.

Q Creaci1 i gesti1 del Tesaurus d(1ist7ria de Catalunya
Uocaulari controlat de terminologia# en catal# sore la histria de Catalun2a# creat des
del 35HLC per a servir com instrument en lAanlisi documental i la recuperaci1 de la
in"ormaci1 del .ons dE1ist7ria ocal de Catalunya. `s el "ruit dAun llarg es"orP que es va
iniciar lAan2 7H:G i que en aquests moments compta am FGHIA termes i JG@BK relacions
entre termes.

Q 6esti1 t-cnica del pro4ecte de recerca Diccionari biogrfic de Parlamentaris de
Catalunya (1810-1939) del 36R &ru) d(1ist7ria del Parlamentarisme
+quest pro4ecte 's "ruit dun conveni de collaoraci1 cient!"ica signat per les Cortes
6enerales i la /niversitat del .a!s Masc# en representaci1 de la /niversitat +utnoma de
Marcelona# la /niversitat de 3evilla# la /niversitat de Ualladolid# la /niversitat del .a!s
Masc i el Centre de *studios .ol!ticos 2 Constitucionales de Madrid# i duna 6ar6a de FF
universitats espan2oles i americanes i m's de FCC investi+adors.

Q *laoraci1 de productes iliogr"ics relacionats am la llengua i la literatura catalanes0
e4em5rides# monogr"ics sore una ora literria ifo un autor# etc. Dcentenaris de .ere
Calders# +vell! +rt!sQ6ener...b _9 an2s de la creaci1 de VLa .laPa del 5iamant,# V*ls Joglars#
_9 an2s,# VMicentenari de la 6uerra del Franc-s,# VCommemoraci1 del 7G7S,...E.

Q 3uport t-cnic al nou M*ster d(1ist7ria de Catalunya Dcurs T97TQT97IE i al M*ster
o4icial en Estudis AvanLats i A)licats en len+ua i iteratura CatalanesG

Sibhilla Sibhilla Sibhilla Sibhilla vol ser un ens de trans"er-ncia de conei(ement# i crear nous productes destinats
als mit de lensen2ament# la cultura i la investigaci1.


















92
:ista postal de 5uigcerd2 0primera meitat del s# ==1# /s pot apreciar la
di)erent ele"aci( de la plata)orma on s>assenta la part antiga#
[Ar(iu <er2o'it= '''.=er2ovit=.es 0 '''.%lic2r.com,p)otos,arc)ivo.=er2o'it=]

E
EEX
XXP
PPU
UUG
GGN
NNA
AAR
RRE
EE O
OOP
PPP
PPI
IID
DDU
UUM
MM:
::

P PP P
P PP PP PP Pu uu u
u uu uu uu ui ii i
i ii ii ii ig gg g
g gg gg gg gc cc c
c cc cc cc ce ee e
e ee ee ee er rr r
r rr rr rr rd dd d
d dd dd dd d
, ,, ,
, ,, ,, ,, , 1 11 1
1 11 11 11 16 66 6
6 66 66 66 67 77 7
7 77 77 77 78 88 8
8 88 88 88 8
N NN N
N NN NN NN No oo o
o oo oo oo oa aa a
a aa aa aa ai ii i
i ii ii ii il ll l
l ll ll ll ll ll l
l ll ll ll le ee e
e ee ee ee es ss s
s ss ss ss s d dd d
d dd dd dd de ee e
e ee ee ee es ss s
s ss ss ss s
r rr r
r rr rr rr ru uu u
u uu uu uu ue ee e
e ee ee ee ei ii i
i ii ii ii i! !! !
! !! !! !! ! e ee e
e ee ee ee el ll l
l ll ll ll l " "" "
" "" "" "" "a aa a
a aa aa aa as ss s
s ss ss ss s d dd d
d dd dd dd d# ## #
# ## ## ## #a aa a
a aa aa aa ac cc c
c cc cc cc cc cc c
c cc cc cc c$ $$ $
$ $$ $$ $$ $s ss s
s ss ss ss s a aa a
a aa aa aa a l ll l
l ll ll ll la aa a
a aa aa aa a
% %% %
% %% %% %% %e ee e
e ee ee ee er rr r
r rr rr rr rd dd d
d dd dd dd da aa a
a aa aa aa a& && &
& && && && &' '' '
' '' '' '' 'a aa a
a aa aa aa a

Les polacions
situades en
punts clau
"ronterers#
sempre han
tingut la guerra
com a lacra. *ls
e(emples s1n
molts i diversos
D3alses#
.erpin2#
Figueres# 6irona#
Lleida XinclCs
Merga# Roses o
TortosaQE# per
un dels m's
"repants 's# sens
dute# el de la
polaci1 que podia taponar lCnic acc's orogr"ic que els .irineus permetien# al cor de la
comarca ceretana0 .uigcerd. La ciutat ha patit mantes setges i ha estat especialment
e(posada "ins el punt que tradicionalment sempre "ou considerada punt "ronterer clau.

*n el marc de la guerra "rancoQholandesa D78GTQ78G:E# lus M$% orden envair els territoris
de Carles $$# un dels soirans que "ormaven part de la Oudruple +lianPa# i per tant#
enemic seu. /na de les incursions an a crrec del duc de "oailles# i "ou per la Cerdan2a.

*l segon duc de "oailles era Anne=0ules de "oailles -oyer D78_9Q7G9:E# un dels grans
militars de la dissetena centCria. Ua iniciar la carrera militar com a capit de la gurdia
personal del seu pare# per desseguida es promocion als m's alts crrecs militars i
governatius0 general de rigada D788_E# mariscal de camp D78GGE# mariscal de FranPa#
governador del Rossell1 D78G:E i tinent general D78:SE. La seva primera guerra important
"ou# precisament la "rancoQholandesa. *l 78GT prengu' part a la conquesta del Franc



93
3orre de Santa Haria de 5uigcerd2
[Al-ert >steves& 7++8 Po-les de "atalunya ;
'''.po-lesdecatalunya.cat]
Comtat i# al llarg del con"licte# sacredit de la plena con"ianPa de lus M$%# que el design
governador del Rossell1.

5all! apleg un e(-rcit duns
7T o 7S.ooo homes# am els
quals partia el TG daril de
78G: i es plantava davant la
vila ceretana# molt en
"orti"icada per l-poca# a
principis de maig. La "ortalesa
comptava am TT peces
dartilleria i estava de"ensada
per tropa napolitana# a m's de
la mil!cia local i molts
religiosos que shi a"egiren
voluntaris. *l governador era
Sancho de Miranda# general
de ljartilleria espan2ola. *ren
cnsols0 0oan &as)ar Mauri#
5r. 0aume Morer# &abriel
Ricart i Maurici Maurat.

Les ateries dels de"ensors
disparaven totes a lhora i
ocasionaren "orPa estralls
entre les "iles "ranceses.
Lartilleria "rancesa tam'
actu# per soretot "ou
notale lactivitat en mines.
/na delles esclat
sotadament i mat m's de
I99 "rancesos que eren
preparats per lassalt. Lempit
dels gals es mostr en els
assalts# quantios!ssims i sagnants# per ' que la Cnica sang vesada "ou la dels atacantsb la
mil!cia local i els regulars napolitans els anaven reut4ant un rera laltre. *ls de "oailles
arriaren a perdre S._99 homes# dues terceres parts dels quals resultaren mortsb les ai(es
dels de"ensors "oren insigni"icants. .er les mines "eien el seu e"ecte# i orien diverses
ret(es# una delles# de S: passes# "ou per on apro"it la guarnici1 hispnica de la vila per
"ugir. *n aquestes condicions i sense rei(ir el socor que preparava el virrei comte de
Monterey# els de"ensors hagueren de capitular:Ro!ira i ir"ili #$%&%' (() Ro!ira i ir"ili #$%&%' (() Ro!ira i ir"ili #$%&%' (() Ro!ira i ir"ili #$%&%' (();.

+i( "ou el T: de maig de 78G:# i lendem "oailles i Miranda signaven els protocols
corresponents# i pactaven condicions "orPa magnnimes. `s una ona ocasi1 per a la seva
anlisi# 4a que representen el t!pic e(emple de capitulaci1 duna plaPa militar asset4ada0
Lentrega de la posici1 es materialit<aria el segWent dia I7 de maig# de manera que si aans
de lesmentada data reien socor# les capitulacions restaven sense e"ecte. + les G hores del



94
dimarts dia I7 de maig de 78G:# els o"icials de graduaci1 havien de lliurar als comissaris
"rancesos tota lartilleria i llur munici1 Ven .onne foy, Ddoncs m's dun governador rendit
procedia a enterrar els canons Xo reentarQne les oquesQ per tal que no passessin a
lenemicE. La guarnici1 quedava lliure i havia daandonar la polaci1 a les 79 hores del
mat!# per la ret(a del asti1 de 3ant .au. K"icials de sou i militars Dde la guarnici1 i dels
que guardaven la "rontera de la comarcaE# aquests# enduentQse les armes de m# am les
trompetes sonant# a tamor atent# met(es enceses# ales en oca i ensen2es desplegades.
K sigui# am tots els honors. *n aquesta mena de capitulacions els vencedors solien
con"egir un itinerari per assegurarQse que la guarnici1 que sortia no apro"itava per prendre
posicions que els "ossin per4udicials# no es repleguessin o no sa4untessin rpidament am
altres tropes e(teriors. Litinerari dissen2at per "oailles els "eia arriar a Ripoll el primer
dia i a Uic el segon. Les tropes "ranceses els acomoiarien i els proporcionarien pa de
munici1 per a quatre dies. *ls presoners "ets pels dos ndols quedaven en lliertat el dia
I7 i els haitants restaven amnistiats de qualsevol delicte Den de"ensa de la terraE. Ouant als
malalts i "erits de lhospital# podrien aandonar la polaci1 lliurement ai(! que es guarissin#
i "ins llavors restaven atesos pels nous amos i# en mar(ar# rerien un socor per arriar a la
plaPa "orta m's propera. + la polaci1 civil Dde .uigcerd i la plana de la Cerdan2aE se li
concedia tres mesos perqu-# aquells que es consideressin lleials a Carles $$# poguessin
aandonar la llar am tots els 'ns moles que vulguessin. Finalment# "oailles es
comprometia a suplicar al rei Dlus M$%E per la conservaci1 dels privilegis locals.
5i"!cilment shagu's pogut demanar m's :La*eire #$%)(' () La*eire #$%)(' () La*eire #$%)(' () La*eire #$%)(' ()+ ++ +(, (, (, (,;.

+ partir del mes de maig# "oailles "'u entrar de guarnici1 el regiment de 3ani(# i hi pos al
"ront monsieur d!rban. La vila havia resistit gaire' un mes# grcies al coratge i a
lhero)sme dels de"ensors# que van reut4ar "ins a II assalts. Recull el <ietari de 3uig$erd)0
V=i volia es$riure las finesas tenim fetas seria molt llar$h& +ue m1s ha $ostat al fran$1s esta
lasa +ue nenguna de Llandes& er dir5o ells matexos los fran$esos,:-al.eran #$%&&' $,/ -al.eran #$%&&' $,/ -al.eran #$%&&' $,/ -al.eran #$%&&' $,/;. .odia
semlar# certament# que "oailles havia "et una mala inversi1# a 4ut4ar pels milers de morts
ocasionats i# en canvi# les condicions honoroses de capitulaci1. .er el qu- havia "et el
mariscal "ranc-s era una inversi1 a llarg termini. *l guan2 no era la possessi1 de la "ortalesa
Dque# de "et# aans dun an2 Q_ de "erer de 78GHQ tornava a mans dels hispnics en virtut
del Tractat de RimegaE# sin1 el seu desmantellament de"initiu o# si m's no# quaside"initiu.
*"ectivament# "oailles apro"it locupaci1 per endurQse tota lartilleria# arrassar les
muralles# derrocar la casa de 0oan de Nueralt# la de la 5iputaci1 del 6eneral i les
presons:La*eire #$%)(' (, La*eire #$%)(' (, La*eire #$%)(' (, La*eire #$%)(' (,;# de manera que .uigcerd queda e(posada i sense de"enses i dei(
de ser la plaPa "orta que taponava el pas de la Cerdan2a# com es va demostrar uns an2s m's
tard am motiu de la guerra dels Rou +n2s.

$M6&

+M*BR*# BR`R`*. Aes o$uations militaires en Esagne endant les guerres de lan$ien droit. .ar!s0 +rthur
Rousseau# 7H9_# SHQ_Ib &+LC*R+R UB6/`# 3+LU+5KR. <ietari de la fidelssima vila de 3uig$erd). Marcelona0
Fundaci1 3alvador Uives Casa4uana# 7HGG# p. 7TS# 7T:Q7ISb RKUBR+ B UBR6BLB# +RTKRB. 4istria de %atalunya.
UBBB. Milao0 La 6ran *nciclop-dia Uasca# 7HGH# p. __9b -K3KM B B3*RR# 3*M+3TBe. 3uig$erd). 6irona0 Cai(a# 7HHI
DOuaderns de la Revista de 6ironaE# p. SHb S+HLBR3# .*T*R. Lronteres i identitats" Aa forma$i dEsanya i
LranJa a la %erdanya" =" MK85M8M. Uic0 *umo# 7HHI# p. :9.




95

A AA A ( E ' 6 A : ( E ' 6 A : ( E ' 6 A : ( E ' 6 A :


XVII (BECA) MEMORIAL JOAN CAMPS
(Granollers, setembre de 2013)

Convoca: Centre dEstudis de Granollers, Associaci Cultural de Granollers i Ajuntament.
Tema: Beca al millor projecte de recerca sobre la Histria, leconomia o la societat de Granollers
i/o el seu entorn comarcal.
Dotaci: 5.000 .
Termini: 30 de setembre de 2013.
Informaci: '''.ac#ranollers.com





IX TROBADA DESTUDIOSOS DE LES GARRIGUES
(Fulleda, 26 doctubre de 2013)

Fr#anitAaP 3onsell 3omarcal de les +arri%uesM 3entre d8Estudis de les +arri%uesM ,Euntament de
Fulleda.
9emaP =odran presentars8@i treballs inQdits de recerca o investi%aci cient?ica en llen%ua
catalana. L8mbit d8estudi Fs el conEunt de les +arri%uesM i el treball pot comprendre diversos
municipis o un de sol de la comarca. Les temti>ues possibles de treball snP antropolo%iaM
ar>ueolo%iaM artM botnicaM demo%ra?iaM dretM economiaM etnolo%iaM ?ilolo%iaM %eo%ra?iaM @istOriaM
icono%ra?ia i sociolo%ia.
9erminiP 2K d8octubre de 2[1W.
)n!ormaciP )ttp1,,ce#arri#ues.-lo#spot.com.es,7+*3,+3,normes0per0la0presentacio0de0tre-alls.)tml





IX CONGRS DE LA COORDINADORA DE CENTRES DESTUDI DE PARLA
CATALANA
(Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014)

Fr#anitAenP /*&$M 33E=3 i +eneralitat de 3atalunVa.
90to"P ;esprFs de les 1oves =lantesP 3anvis i continuYtats a les terres de parla catalana.
Tema: =romoure i posar en comI la recerca ?eta des de la perspectiva del mn local sobre el >ue
va si%ni?icar la ruptura de les 1oves =lantesM all on van ser aplicadesM i sobre la transcendQncia
de les trans?ormacions polti>uesM econOmi>uesM socials i culturals >ue van viure i prota%onit7ar
al llar% del se%le X./// les successives %eneracions de persones >ue @abitaren el conEunt dels
territoris de parla catalanaM en atenci dels canvis i les continuYtats.


96
(R@an previst >uatre mbits per aple%ar estudis temtics i bio%r?ics relacionats amb les
propostes de cada un dRellsP
1. (istema poltic i elits localsP rQ%im municipalM @isendes locals i ?iscalitat.
2. $na economia en trans?ormaciP especialit7acions productivesM SarSes comercials i
dinmi>ues %remials.
W. )rans?ormacions socials i con?lictivitatP mobilitat socialM SarSes de relaci ?amiliar i
espais de sociabilitat.
Z. 3ultura popular i renovaci de les ideesP llen%uaM ensenVamentM producci cient?ica i
literria.
DatesP 21 i 22 de ?ebrer de 2[1Z.
9erminisP 2[ de setembre de 2[1W (de la inscripci# i 1[ de %ener de 2[1Z (de la presentaci de
comunicaci#.
)n!ormaciP ccepc?iec.cat- tel. !WW2Z 8" 8"M eSt. 1W1.
)ttp1,,'''.sre.urv.es,proves,rmuntaner,)tml,apartats0
es@uerra,activitats,4*9,circular"on#rA7:>6sBovesPlantesDe%.pd%







Aplec de Treballs, nm. 32 (2014), revista anual del Centre d'Estudis de la Conca de Barber

S'est planificant el proper nmero de la miscel lnia del Centre d'Estudis de la Conca sobre
temes d'humanitats i cincies socials relacionats amb la comarca de la Conca de Barber, les seves
poblacions i/o els seus habitants. Els interessats han de lliurar els treballs abans del 31 de
desembre del 2013, juntament amb dos resums de 15 ratlles cadasc, en catal i castell, paraules
clau i les dades personals. Es recomana no passar dels 15-20 folis. Les notes han de col locar-se al
final de l'article i no a peu de pgina. Els autors seran convidats a lacte de presentaci a
Montblanc, i rebran quinze separates de la seva aportaci i dos exemplars de la revista.

Recepci de treballs: rpuig@tinet.fut.es; fgraupuig@telefonica.net.

Ms informaci: www.tinet.org/cecb.
[JMTGP]

















97

A C a r n ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana



Director: Manel Gell [manelguell@acarn.cat].

Consell Cientfic: Nria Florensa Soler, Josep M. Grau i Pujol, Roser Puig i Trrech, Jordi Rovira i
Soriano, scar Martn Vielba.

Junta Externa dAvaluaci: Ramon Arnabat Mata (Professor dHistria Contempornia de la URVT),
Maria Bonet Donato (Professora dHistria Medieval de la URVT), ngel Casals i Martnez (Professor
dHistria Moderna de la UB), Valent Gual Vil (Professor dHistria Moderna de la UB), Jordi Lpez
Vilar (Doctor en Arqueologia de lInstitut Catal dArqueologia Clssica), Robert Vallverd Mart (Doctor
en Histria i membre de la Real Academia de la Historia).

Imatges: Portada Plaf format amb rajoles colorejades que representen el setge de Roses de 1645
[Rosespdia. LEnciclopdia participativa del patrimoni cultural de Roses:
'''.rosespedia.cat,inde(.p)p,/it(er1Pla%o.set#e.*84:.p#]. Editorial - Instantnia de Josep M. Recasens i
Comes ['''.tottarra#ona.cat]. Les imatges dels articles sn aportades pels autors i figuren convenientment
acreditades. Les imatges de les cobertes dels llibres recensionats, al web de referncia de la recensi o de
leditora (llevat de la coberta de La memria sota el mar, extreta del web www.diaridegirona.cat/cultura....
).


A C a r n ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin
semblar indicar o expressin els articles i col laboracions que ciberpublica. A C a r n ! s un projecte
personal, pensat, dissenyat, desenvolupat, omplert, gestionat i distribuit per Manel Gell amb ajut de
voluntariat col laborador, que ofereix un bloc de contingut semiobert i lliure circulaci per acollir tota
participaci capa daportar informaci vera, debat, crtica, suggeriments, etctera., amb els quals ampliar
el coneixement de la Histria Militar de Catalunya i dels catalans. Existeix el comproms tcit de
rigorositat pel que fa al tema de citaci i referncies bibliogrfiques, comproms que sexigeix a tot
col laborador que hi vulgui publicar, i que garanteixen, en tot cas, els membres de la Junta Externa
dAvaluaci. Aquesta publicaci s lliure i gratuta, respon a criteris purament altrustes de militncia
cultural i, per tant, no cobra preu ni percebeix cap mena de retribuci o contraprestaci, ni tampoc paga
cap aportaci.


A Carn! penja al bloc, sengles versions de cada nmero, en catal i castell, per no garanteix les condicions o la
correcta prestaci dels serveis que aquell bloc oferti als usuaris dInternet per terceres persones alienes a la
nostra publicaci, ni tampoc que aquests compleixin la normativa vigent en matria de protecci de
dades de carcter personal i comer electrnic. Tampoc es fa responsable dels possibles
danys ocasionats per interferncies, desconnexions, virus informtics, avaries
telefniques, sobrecrregues, retrassos o bloquejos de la xarxa, o al-
tres perjudicis del sistema electrnic, ni molt menys dels
danys que puguin causar terceres persones mit-
janant il legtimes intromissions, fra
del nostre absolut control.
www.acarn.cat
www.irmu.org > Notcies; www.11setembre1714.org; www.delaguerra.org > Enllaos;
http://seneca.uab.es/historia/hn0708.htm; http://hispanianova.rediris.es/enlaces/hn0708.htm.