1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Productor: Manel Gell; Lloc dedici: Tarragona; Tiratge 1.3!
T"#1$"%& $%13"13'&















Any 7 II poca Setembre de 2012







A Carn !
20


2




3
()*T+,*-L: Dinamisme cultural versus Histria Militar

'
-,T*CL(.
GELL, MANEL. A la contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona, 1640
1!
GESAL, DAVID; DAVID IGUEZ. Els camps d!aviaci" de la guerra. 1#$6%1#$#

3&
(L P(,.+/-TG(
REDONDO PENAS, ALFREDO. &'li( )rats )runs. Col*leccionista de medalles i condecoracions
(1++4%1,$4-

'$
,(C(/.*+/. 0 ,(C1LL
V.../A0120, 34CT25 .A36E1. El arte de la guerra en el mundo antiguo; M.)5E1T76C/. Manual (no oficial) del
guerrero medieval; A.5.E1TE8A0 568A1. La espada y la cruz. La atalla de Muret; J.&9:9ET, ;2A0% CA5<E
)=A>A. Els templers! guerrers de D"u; J.A.)=A0E1 6 8A==. El general Moragues i la fortalesa de #astellciutat;
J.SOBREQUS. LOnze de Setembre i Catalunya: guerra, resistncia i repressi; M.<.&9E0TE1% ;.<.?96;A.A%0.
1@0C/E> )6A. Memria del setge i ocupaci$ de %arragona...; J.<.1A0ET. &irates! corsaris i negrers a la mar de
%arragona; J.5986B. La 'uerra #ivil a les 'arrigues...; J.1@0C/E>. La (egunda )ep*lica en el e+ilio ,-.-/
,-00...C J.<.&6:9E5A1. Les crni1ues de guerra de Llu2s #apdevila. ,-.3/,-.-; V./95TA.2. <itDavila e /iDos,
1.=. <ercaderes de la Corona de Arag"n a la conquista del <editerrEneoC J.89F5E9. =a repressi" del
GandolerismeC J.89F5E9%3.:9A= El Gandolerisme a les terres de la CatalunHa 0ovaC M.&6:9E5A. !El
<inH" de <ontellI!JC E.CA859;A. 8andolerisme a la sotsvegueria d!6gualadaC E.C2==E==.E<20T.
1egimon )aratgeJC M.A.)A5E> 1A<)E5. 1640K la :uerra dels 1egadorsC A.5.E1TE8A0. =a Gatalla de
<onDuic 1641C J.@36=A. =a :uerra dels 1egadors...C P.:6&5E. 3iure a la Lrontera (1640%16#+...C E.)E5EA.
5iudoms sota 0apole" (1,0,%1,14C J.52.20%;.)5A.21. #omerma. 4n enginyer de l56rmada....C
J.=./E50@0.E> :A536. EspaMoles en la )rimera :uerra <undialC J.:A=2&5E%<.591T9==ET. %emps de
guerra i revoluci$ al &la de l5Estany (,-.3/,-.-)C E.3E:A. El despertar de Duliol de 1#$6...C J..2<N0EC/. La
atalla de l5ou. De 1uan pass7vem gana (,-.3/,-.-); J.<.:5A9. 5ecordant a ;osep 3allverdO )oGlet (1#06%
1#$,C J.CA=3ET et alii. La atalla dels &irineus...; J.C.1@0C/E>. Diccionario iogr8fico del e+ilio espa9ol de
,-.-C J.:A=2&5E. &ugint de la repressi". =EParo :arcQaJC E.5A<620ET. 6ugust :idal...

#$
2+/. * -,3*1.
=es #odoins

!$
/+T4C*(.

55
-G(/)-
%
L- C*T-:

(l bon co6anda6ent
#5
L(.P-.- * L- PL+M-:

Les M76oires de
89uss:",abutin
5
(3P1G/-,( +PP*)1M:

Leucata 1#3!


3

Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural
versus versus versus versus Histria Histria Histria Histria
Militar Militar Militar Militar



(empre s5;a destacat l5enorme vitalitat del tei+it associatiu catal7! una vitalitat 1ue es plasma en
manta activitats! de tota mena per am un com* denominador! la milit7ncia social! cultural i
art2stica desinteressada i solid7ria. La #ultura Militar tam" ;a tingut la seva parcel<la activa
dins d5a1uest marc popular. 6 desgrat d5all 1ue es pugui pensar de la din7mica militar! els
rastres culturals! art2stics! ;istrics i monumentals 1ue ;a dei+at al seu pas! ;an estat o=ecte
d5una gran diversitat de fites divulgatives 1ue ;an captat l5atenci$ de on nomre de gent.

A CarnR oferei+ a les seves p7gines una secci$ (>?ot2cies@)! on al llarg d5a1uests AB n*meros ;a
dif$s ona part de les 1ue s5organitzen continuament arreu del pa2sC actes de commemoraci$
(;omenatges! ofrenes! recreacions)! parlaments (col<lo1uis! conferDncies! deats! taules rodones!
tert*lies! +arrades)! mostres (e+posicions Efotogr7fi1ues! virtuals/! pro=eccions Ede pel<l2cules! de
documentals/)! presentacions (d5audiovisuals! cds! llires! material did7ctic)! actes acadDmics
(congressos! cursets! =ornades! seminaris! tallers! troades)! sortides (aplecs! itineraris! rutes!
visites guiades)! etcDtera 61uest ventall de possiilitats de cominar el lleure am la cultura i
concretament! am la 1ue gira al voltant del tema ;istric militar! ;a florit a1uests *ltims anys!
primers del nou mil<lenni. &rova d5ai+ 1ue diem "s la gran 1uantitat d5activitats 1ue! des d5A
CarnR! ;em detectat per tota la geografia catalana! uns F00 (des de ABBG).

Els m"s nomrosos ;an estat els parlaments! 1ue ;an acaparat la tercera part del total! per tant
les mostres com les presentacions! no s5;an 1uedat massa enrera! i cada una d5elles aasta una
cin1uena part. En1uadrats dins d5a1uests tres tipus d5actes (parlaments! mostres i presentacions)!
s5;an fet m"s del 0.H del total de les activitats. Darrerament! la tendDncia a museItzar espais (la
Jatalla de l5Ere! aerdroms! fortificacions! refugis) ;a fet cr"i+er les visites in situ! de forma 1ue
1uasi arrien a l5,,5GH. Kinalment! a la c*a dels percentatges 1ue e+posem estan els actes
commemoratius! ;omenatges! ofrenes! reconei+ements i dem"s! am poc m"s del F5GH (i encara
gr7cies del nomre crei+ent de recreacions de atalles a les 1uals s5;i apunten darrerament
multitut de colles localsL).

(emla clar 1ue en a1uest pa2s la aposta cultural supera de llarc a la c2vica. Muasi GBB actes
p*lics culturals relatius al tema ;istricmilitar! en en " set o vuit anys! en un pa2s de poc m"s
de set milions i mig de persones! no dei+en d5invitar a la refle+i$ i pot ser a un nou replante=ament
de prioritats de lleure cultural.





4

A R T I C L E S :

A la Contra. Els
primers miquelets
(Camp e Tarra!ona" #$%&'
M-/(L G;(LL
Historiador i ar<i=er
6anelguell>acarn.cat


ResumK El miquelet Ss el representant genuQ del soldat catalI, e(pert en guerra menuda. 1urgQ el 1640,
amG motiu de la invasi" de l!e('rcit TispInic. El miquelet s!Ta caracteritPat pel seu carIcter dQscol,
turGulent i indisciplinat, amG predisposici" a la crueltat, que li Ta proporcionat una aur'ola de temiGle. =a
seva condici" no proLessional i la manca d!unes estructures logQstiques adequades, Loren la causa per la
qual recorreguS al Gandidatge, al saqueig i a l!e(torquiment com a alternatives de superviv'ncia.
Paraules clauK <iquelet, guerra menuda, e('rcit TispInic, paranHs, muntanHes.
EstadsticaK 4, notes, U centres documentals consultats, V# oGres GiGliogrILiques citades.

Resumen: El mi1uelet es el representante genuino del soldado catalEn, e(perto en guerrilla. 1urgi" en 1640,
con motivo de la invasi"n del eDSrcito TispEnico. El mi1uelet se Ta caracteriPado por su carEcter dQscolo,
turGulento e indisciplinado, con predisposici"n a la crueldad, que le Ta proporcionado una aureola de
temiGle. 1u condici"n no proLesional H la Lalta de unas estructuras logQsticas adecuadas, Lueron la causa
por la que recurri" al GandidaDe, al saqueo H a la e(torsi"n como alternativas de supervivencia.
Palabras claveK Mi1uelet, guerrilla, eDSrcito TispEnico, emGoscadas, montaMas.
EstadsticaK 4, notas, U centros documentales consultados, V# oGras GiGliogrELicas citadas.

AbstractK TTe mi1uelet is tTe genuine representative oL tTe catalan soldier, e(pert in guerrilla WarLare. 6t
arose in 1640, during tTe invasion oL tTe 1panisT armH. TTe mi1uelet Tas Geen cTaracteriPed GH turGulent
and undisciplined, Te Ge predisposed to crueltH, tTat Tave provided Ter WitT an aura oL Learsome. TTeir
non%proLessional status and tTe lacX oL appropriate logistical structures Were tTe cause Lor WTicT resorted
to GanditrH, looting and e(tortion as alternatives Lor survival.
KeywordsK :uerrilla WarLare, mi1uelets, Tispanic armH, amGusT, mountains.
StatisticK 4, notes, U documentarH consulted center, V# GiGliograpTical mentioned WorXs.

RsumK =e mi1uelet est le vSritaGle reprSsentant du soldat catalan, spScialiste de la guerre petite. 0Se en
1640, lors de lYinvasion de lYarmSe espagnole. =e mi1uelet a StS caractSrisS par turGulents et indisciplinSs, il
est prSdisposS I la cruautS. Cette cosa lui ont Lourni avec une aura de redoutaGles. =eur statut de non
proLessionnels et le manque de structures logistiques appropriSes, ont StS la cause pour laquelle a eu
recours I des actes de Ganditisme, de pillage et dYe(torsion comme solution de recTange pour la survie.
Mots clsK :uerre petite, mi1uelets, armSe Tispanique, emGuscade, montagnes.
StatistiqueK 4, notes, U centre documentaire consultS, V# oeuvres GiGliograpTiques citSes.


5

RiasuntoK 6l mi1uelet ' il rappresentante genuino del soldato catalano, esperto in guerriglia. Apparso nel
1640, durante lYinvasione dellYesercito spagnolo. 6l mi1uelet ' stato caratteriPPato da turGolento e
indisciplinato, predisposte alla crudeltI, cTe lui Tanno Lornito unYaura di temiGile. .i stato non
proLessionisti, la mancanPa di adeguate strutture logisticTe, sono stati la causa per la quale Latto ricorso al
Ganditismo, saccTeggi ed estorsione come alternative per la sopravvivenPa.
Parole ciaveK :uerriglia, mi1uelets, esercito ispanici, agguato, montagne.
StatisticaK 4, note, U centri documentario intervistati, V# opere GiGliograLicTe citate.


.eiem, en un anterior article d!aquesta matei(a revista, que els paZsos petits que s!Tan
vist envaits per pot'ncies militars, Tan Tagut d!assaDar la L[rmula de la guerra menuda
per deLensar el territoriC que aquest sistema militar Tavia tingut diverses accepcions al
llarg de les guerres i els temps, des dels guerrillers espanHols de la guerra del &ranc's
Lins els muya;idins IraGs d!avui dia, passant pels maquis o els partisans, Da a mitDan segle
\\. .eiem que la versi" catalana del comGatent indQgena que lluita per la deLensa de la
terra Tavia cristal*litPat el 1640 amG la Ligura del miquelet. Aquesta pot ser prou Gona
avinentesa per e(posar%ne les virtuts (i els deLectes, centrant%nos en els primers
individus que van aparSi(er, a la segona meitat de 1640, per deLensar%se de la invasi" de
l!e('rcit que !eli" ### llen]I contra CatalunHa per suLocar la revolta dels 1egadors.

)er situar%nos en un conte(t concret, direm que el paQs estava sacseDat de dalt a Gai( per
una revolta generalitPada (la segadora, i que el dia de Corpus s!Tavia coGrat la vida del
virrei comte de Santa $oloma. A mSs, els suGversius campaven descontrolats i l!autoritat
reial era del tot ine(istent, almenHs a la capital, per GS que al 0ord els ter]os reials eren
reGutDats d!un lloc a l!altre per contingents pagesos reunits pel sometent. En aquesta
situaci" d!e(trema anarquQa, <adrid optI per la Lor]a. Es van donar les ordres
necessIries per a la creaci" d!un megae('rcit de $0.000 Tomes al capdavant del qual s!Ti
posI al marqu's de %os Vle& i al de 'orrecuso, als quals se!ls va donar estrictes ordres
de soLocar la revolta a sang i a Loc i d!entrar a 8arcelona per restaGlir l!autoritat reial (i de
pas instaurar un nou r'gim polQtic ultracentralista. %os Vle& es prenguS la missi" al peu
de la lletra, i les autoritats Garcelonines saGien que ai(Q seria()*.
Els "rimers miquelets

?ue els miquelets que van sorgir el 1640 van ser els primers milicians amG aquesta
denominaci", To aLirmen dues teories. =a primera, el Let que, Lins a aquella data el paQs
mai no Tavia estat massivament envait, sense comptar les puntuals incursions Lranceses a
la ratlla del )irineu al llarg del \36, massa Greus, separades en el temps i LocalitPades
molt al 0ord. )er tant, no Tavia necessitat de practicar la guerra menuda d!una manera
generalitPada. )erqu' una de les principals caracterQstiques del miquelet, Ss la prIctica de
la guerra menuda, o sigui, el conDunt d!accions soGtades d!assalt o saGotatge, encoGertes
per la sorpresa i l!agilitat, amG les quals es colpeDava un punt concret de l!e('rcit enemic
causant%li el mI(im danH possiGle, per retirar%se tot seguit a l!esguard de les muntanHes.
AmG aquesta mena d!accions, aparentment de Gai(a intensitat, es pretenia desgastar al
contrari intervenint quirOrgicament en les seves Gases logQstiques(+*. En menor mesura,
els miquelets tamGS podien ser emprats com a tropes au(iliars, amG Luncions de control i
vigilIncia de passos muntanHencs, camins i Lronteres(,*.


6

?uant a la segona teoria, ens aLilerem, malgrat la imprecisi", a la que donI 0.1A=E1, per a
la qual les partides milicianes d!almogIvers, van ser anomenades miquelets pels propis
soldats TispInics que s!anaven concentrant a la ratlla d!Arag" per, un cop Lormat l!e('rcit
amG el seu quadre de comandaments, lleves, cavalleria i artilleria arriGats i a punt, creuar
la Lrontera i comen]ar la invasi" del )rincipat. =a il*lustre Tistoriadora nomSs esmenta
amG amGig^itat els castellans del front de l5Ere(-*, oGrint la porta a la possiGilitat que la
denominaci" es LorDSs durant els primers anHs de guerra. Tanmatei(, la popularitPaci"
del nom, Da en els primers compassos del conLlicte, no permet allargar la cronologia mSs
enllI d!aquest preparatius a la ratlla d!Arag".

5A<20 .E 5984 .E <A56<20 (1601%164V en la seva )elacion del leantamiento de #atalu9a,
en parlar dels miquelets que custodiaven els passos de montanHa prop de <artorell
comandats per .ie/o de Ver/0s, comentavaK

#on GBB micaletes! 1ue ass2 se llamaron en el #ampo de %arragona a los ;omres de la c;arpa(1*!
por no llamarse en los motines por sus nomres! y en otras partes otros diferentes! m8s "ste es el 1ue
;a prealecido(2*.

<A62=602 861ACC6206 (1U,V%166$ els vinculava als almogIvers, quan comentI que Jose"
de Mar/arit els comandava en assaltar ConstantQK

>6lmugaveri (e 1uesta una #avalleria leggiera da i #astigliani c;iamata Mic;eletti! gente fiera e
difficile a trovarsi! perc;o scorre di volo N " como li #roatti in 'ermania! e li Dalmatini nello stato
:"neto! c;e c;iamano #apelletti)@(3* [/ (es aquesta una cavalleria lleugera que els castellans anomenen
Micheletti, gent orgullosa i difcil dencarar, per o que fugen volant & sn com els Croatti a Alemnia, i els
Dalmatini a lestat !net, que denominen Capelletti"#

El Lranc's 52:E5 .E 5A89T60, comte de 8911F (161,%16#$, tampoc els tenia massa Gen
considerats a les seves mem[ries. Els topI en la campanHa militar de 16U4, prop de
3ilaLranca de ConLlent, quan els van apedregar des de les muntanHes. 8911F els tractI de
Gandits veletesK

(est una espDce de andits 1ui! sans aveu de personne! font la guerre per un parti 1u5ils
affectionnent! une autre fois contre(4* [/ ($n una mena de %andits que, sense estar cridats per ning&,
fan la guerra pel partit que m!s els conven, i en una altra ocasi 'i van en contra("#

=!interrogant soGre l!etimologia d!aquest nom, ens portaria a valorar manta
especulacions. )ot ser la mSs verosQmil sigui considerar el sentit itinerant i temporer del
miquelet catalI, que alternava la prIctica de la guerra amG les Leines del camp, cosa per la
qual nomSs resultava operatiu de 1ant <iquel _# de maig` a 1ant <iquel _V# de
setemGre`, perQode que el calendari del Gon pag's deslliurava la pagesia de les
principals tasques del camp (segar, Gatre, veremar, etc'tera, que s!esdevenien Dust aGans
o desprSs(5*. El miquelet era, doncs, un comGatent a temps parcial.



7
.escri"ci6

)er suposat, el carIcter amateur d!aquesta milQcia, decidida i coratDosa, per[ sense cap
e(peri'ncia militar, es va LorDar a la llum d!una enorme indisciplina que la LSu ind[mita i
turGulenta. =a mis'ria dels mitDans (i del paQs, LSu la resta per convertir%los, a mSs, en
depredadors, Gandits i e(torquidors, segons el cas i quan calia. As la llegenda negra dels
miquelets, que si per un costat eren deLensors de la terra, per un altre, s!To coGraven, Lins
el punt que miquelet va esdevenir sin[nim de Gandoler()7*. 0.1A=E1 ens n!Ta dei(at una
imatge Lor]a nQtida, almenHs quan se manlleva del que consideraven llurs contrarisK

indisciplinats, mig salvatges, poc respectuosos de Derarquies _...` poc inclinats a continuar
plantant cara quan l!enemic Ss mSs Lort, sovint cruels, per[ Igils i rapidQssims, Gons tiradors
(Lor]a mSs que la inLanteria regular i molt mSs que les milQcies, caminadors inLatigaGles,
au(iliars indispensaGles en la guerra de muntanHa())*.

=a diLer'ncia entre els miquelets i els milicians, semGla raure en el Let que els primers no
coGraven un salari ni eren llevats per un consell municipal, sino al marge de les lleves
oLicials, aplegats arGitrIriament i espontInia, o tal volta per un particular, tant o mSs
Grivall que ells, capa] en tot cas de liderar%los. Ai(Q, a diLer'ncia de les companHies de
soldats%veZns o milicians, els miquelets no depenien d!una instituci" de govern, ni s!Ti
suGDectaven en res. Anaven per lliure dins d!uns lQmits diLQcils de concretar. 1egons
\.T255E1, alguns pertorvaven les lleves de milicians i l!oGDectiu de les autoritats era
e(Tortar%los a que dei(essin de perpetrar delictes, i en canvi Lormessin part de les lleves i
anessin a lluitar al Lront. Aquestes companHies soltes van ser denominades, en un
principi, de almogIvers (com To era la primig'nia que va ai(ecar !rancesc
$abanyes()+*. 9n Lull volander deia, dels miquelets que a Linals de 1644 prengueren
part en l!atac a Tartareu, que eren soldats del pa2s! 1ue vuy se diuen Mi1uelets! y antigamOt
6lmugavers! 1ue van carregats de armas de foc(),*. Estaven integrades per segadors,
menestrals urGans, desarrelats i segons les crides militars de 1641, gent va;arosa pr7ctica
en les armes, gent 1ue t" poc; 1ue pDrdrer! y de ninguna reputaci$, vagamundos y gent
in1uieta y perniciosa...()-*. 0o semGla que la condici" seglar GarrSs el pas als que Ti
tenien vocaci", com es pot deduZr del registre d!un enterrament de U de Duliol de 1641 als
sacramentals de 5eus, relativa a un frare mic;alet...()1*.

1i es podien considerar miquelets els primers desvagats que es van llevar a 8arcelona per
enviar%los a aturar l!escomesa de l!e('rcit de %os Vle&, la deLinici" donada no podia ser
mSs e(acte en quant a la indisciplina i turGul'ncia del seu Inim. Ramon de 8uimer9 i
Jose" de Mar/arit Loren els primers a acudir al Lront del 1ud, emportant%se com a
soldats, all[ que, a corre%cuita, s!Tavia troGat i pogut llevarK desocupats, esguerrats, Doves
adol*lescents, canalla treta d!esglSsies on s!Tavien asilat i demSs delinq^ents TaGituals,
que van resultar del tot inoGedients i als que Onicament els motivava la possiGilitat de
roGar. Ai(Q, van matar un sergent i nou soldats per roGar%los, assaltaren els diners del
socor de la companHia i cremaren algunes cases. A Mar/arit van arriGar a posar%li les
pistoles al pit, i a 8uimer9 el van amena]ar de llen]ar%lo al Loc i s!TaguS de rodeDar d!un
grapat d!incondicionals que els mantenien a distIncia, a tret de mosquet()2*.



8
As cert que Mar/arit va saGer domar%los, i els acaGI convertint en soldats aptes per a la
vida militar, i tamGS que amG el temps, millorI la qualitat de les lleves. Tanmatei(,
persistQ aquesta voluntat a no suGDectar%se a cap dinImica imposada ni normativa militar,
Lins el punt que quan van ser mIsivament requerits per al setge de Tarragona de 1641,
venien i mar(aven quan els Ti semGlava GSK

gente del pais ay muc;os unos dias! y otros muy poca! 1ue en esto nunca ay n*mero. Esto por1ue se
van y ienen como 1uieren _...` De la gente del pais no ay 1ue ;acer caso! 1ue es todo confusi$n _...` P
los de la tierra! poco su=etos a la milicia y se van y vienen como se les anto=a! sin 1ue esto ;aya 1uien
se atreva a remediarlo...()3*.

El LlasT soGre la imatge que ens Lalta del miquelet, ens el donen un parell de comentaris.
Els de les terres del 0ord de Linals del segle \366 vestien urells am acapote, grande
culotte, espadrilles et Gonet I la mode du paHs5! am dues pistoles i punyal! corn o trompa
marina! no es podien confondre am altres soldats()4*. )er[ els de 1640, al Camp de
TarragonaK ven2an todos con sus escopetas largas y sus c;arpas con dos pistolas y coletos de
ante..., segons consta al Loli UU del dietari que tot seguit comentem.

Els miquelets vistos "els is"9nics

8arreDades amG dades documentals d!ar(iu, comptem amG un testimoni d!e(cepci"K
l!autor d!un dietari de l!'poca, en castellI, que descriu els pormenors d!aquells dos
primers anHs de guerra. El Diario de las guerras de #atalu9a por los a9os ,3FB! ,3F, y FA va
ser redactat per un alt comandament de l!administraci" militar TispInica, estaGlerta a
Tarragona()5*. Els comentaris que La supuren una pregona malQcia contra el paQs i els
seus TaGitants, mSs encara, contra els qui gosaven Ler%los Lront, per[ a l!Tora no dei(en de
ser deLinidors i suggerents, i alguns tenen una tremenda Lor]a descriptiva. Ens aDudarEn,
sens duGte, a modelar la imatge encara diLosa d!aquests primerencs miquelets.

=es primeres notQcies soGre miquelets que tenim s"n del mes de novemGre de 1640,
eLectivament, molt poc aGans que el marqu's de =os 3SleP mar(Ss soGre Tortosa. En
detectem a Tortosa i a 5eus. El cap dels miquelets tortosins, Jaume 8uasc, protegia
:inestar i 5asquera(+7*. .!altra Ganda, per reGuts conservats a l!Ar(iu Comarcal del 8ai(
Camp, saGem que el Consell de 5eus s!Tavia gastat quasi una vintena de sous en mitDa
cIrrega de vi per los mi1uelets, i una mica de vi Glanc per als seus capitans. Els reGuts
porten data de 1, de novemGre de 1640(+)*.

Eren milicians llogats per la .iputaci" del :eneralb 2 eren miqueletsb Els TispInics
semGla que els distingien millor que no pas nosaltres. =a primera e(peri'ncia que van
tenir amG ells Lou el 1, de desemGre de 1640, quan, prop de Tarragona, van topar amG
U00 miquelets. 3an necessitar el gros de la cavalleria per desGaratar%los, occir%ne uns V00 i
Ler nomGrosos presoners. Eren GBB ;omres de los ravos! 1ue a1u2 llaman mi1ueletes! y se les
conoce serlo! por1u" dice D. Qlvaro de Mui9ones 1ue pelearon e+celentemente (,v..

Els van tenir altre cop al davant a <artorell, on ultra Loragitar%los en van matar un munt
mSs. )er contra, ells Leien igual amG qui troGaven distret. Aquells dies, To Tavia estat el
Lill del senHor de :enalma&;n, que s!Tavia aven]at imprudentment sense escorta. Els


9
seus no en van saGer res mSs durant uns dies, Lins que un calLred els recorreguS tota
l!espinada en troGar%lo estSs en un paratge aGandonat sacada la lengua! cortadas ore=as y
nariRes y des=arretados raRos y piernas! 1_ue` caus$ general l8stima (L. 1,.

.os dies mSs tard de la desLeta de <ontDuZc, l!autor del Diario temia que de tornada se
=untasen luego en este lugar ;asta tres mill omres y los ,.GBB d<ellos mic;eletes! con yntento de
degollarnos al pasar... (L. VU. As curi"s que saGSs que la meitat dels eLectius enemics estava
Lormat per miquelets. As possiGle que per a ells, Lossin miquelets aquells comGatents
desaLorats del control d!institucions governatives i soGretot terriGlement sanguirolens.
Tres dies desprSs de <ontDuZc, els TispInics en Lranca retirada (per no dir desGandada
passaven de tornada per 3ilaLranca del )ened's, i pogueren contemplar les GarGaritats
que els miquelets van cometre a l!Tospital on guarien els militars TispInicsK

cavian degollado ,GB de los enfermos 1ue 1uedaron a1u2! y al capit8n D. Juan Baptista de
Veroyz 1ue 1ued$ cur8ndose! despu"s de averle lardeado en manteca! le asaron en medio de la plaRa
_...` diRen lo ;iRieron los mi1ueletes _...` y fueron degollando a la pore gente y luego pasaron al
conento a donde se avian aco=ido muc;os y all2 en los claustros de arriva degollaron m8s de .B!
esta_nd`o el claustro alto y a=o tan llenos de sangre 1ue causa orror _...` (e van prendiendo
algunos mic;eletes! no saemos lo 1ue se ar8 de ellos! aun1ue vemos lo 1ue aRen de los nuestros (L.
V4.

AllQ a 3ilaLranca, %os Vle& LSu capturar una trentena de miquelets que s!enduguS al
3endrell y algunos d<ellos con los alfan+es y cuc;illones llenos de sangre de los 1ue avian
degollado... (L. VUv.. Els primers dies de LeGrer, 1.U00 miquelets s!Tavien emparat de
3alls, retenint els Durats, con$cese 1ue toda esta gente son mi1ueletes para orar 1uando
1uieren como tales- (L. V6%V6v.. &idels al sistema de Ler (i(ines tot soldat TispInic que
caiguSs a les seves mans, aquells dies a la capital vallenca van troGar >degollados y metidos
en un muladar a D. Kran_cis`co de Medina! capit8n de ynfanter2a del tercio y un ayudante y siete
soldados 1ue pareRe se avian adelantado a su alo=amiento teni"ndolo por seguro y les cost$ la
vida (V+C uns dies desprSs, en un pou, en troGaven 1, mSs 1ue seg*n pareRe devian ser
de los 1ue se 1uedaron all2 1uando marc;amos la uelta de Jarcelona(++* (L. V,.

A VV de mar] seg^ent, en una incursi" soGre les 8orges del Camp, els TispInics van Ler U0
presoners, la maDoria naturals del poGle. 1ota paraula d!un Lrare agustQ tram's allQ pel
vicari de Tarragona, van alliGerar%los a tots menHs a quatre, que van identiLicar com
miquelets i solen2simos vellacos y conocidos por tales en toda la tierra ($Uv.. =!Oltim dia de
LeGrer de 164V els TispInics capturaven oc;o mi1ueletes de los famosos 1ue an ec;o algun
da9o estos dias en los 1ue topavan a la desilada (L. V,,. ELectivament, els TispInics savien
que se desmandan los soldados a uscar de comer y deguellan los mic;eletes 1uantos co=en (L.
V#Uv.. El LeGrer de 164U entraven a la Cort U0 miquelets presos, o andoleros, Duntament
amG un Lrare LranciscI, por1u" a cuantos castellanos cog2an! el fraile los confesaa y ellos los
desollaan...(+,*.

1emGla, doncs, que els TispInics consideraven miquelet tot aquell contrari capa] de les
accions mSs atroces i cruels, cosa que devia contriGuir notaGlement a Ler%los temiGles, Lins
el punt que un impressionat Tidalgo castellI els descrivQ com a furias desatadas del
infierno(+-*. Ai(Q, no resulta diLQcil de creure que l!enemic nOmero u de la causa


10
TispInica, Jose" de Mar/arit Los el caudillo de los mi1ueletes..., estant%se al coll de CaGra
amG V.000 d!ells i 600 cavalls (L. V4v.. Era l!Onic que s!Ti podia imposar una mica viendo
los roos e insultos tan grandes 1ue en todas partes acian los mi1ueletes con ac;a1ue de defender
la tierra! les 1uit$ el sueldo y los despidi$ (L. V,v., i mSs tard puGlicI Gans proTiGint a la
gent Ler%se miquelet sino 1ue todos se rreco=an a 1uarteles y se alisten! cosa 1ue dicen los del
pays ser8 ynpusile de conseguir... (L. U$. <Ss tard, Lou el propi %a Mote qui decretI 1ue
ning*n catal8n! pena de la vida! pueda traer armas en campa9a si no es asentando plaRa de
soldado! de 1ue se rieron los mi1ueletes (L. $UV.

;a llavors, els miquelets tenien la mala Lama guanHada i eren la constant preocupaci" de
les pr[pies autoritats locals. 9na notQcia dels primers dies de 1644 ens assaGenta que
inclOs per a aquestes podia ser diLQcil identiLicar un miquelet. A Tarragona, tenien pres
Joan Molner, acusat de mic;alet y 1ue "s estat en la mort de un soldat 1ue los mic;alets
mataren, per[ !rancesc Molner insistia davant del consell municipal en la innoc'ncia del
seu germI, assegurant que no era miquelet Da que treGallava de corder. AconseguQ que els
Durats de 3alls l!avalessin, admetent que el pres no "s de mala vida y fama. )er als
vallencs, els miquelets eren com una plaga, i dos mesos desprSs s!instal*laven al camQ ral
per poder roar la gent s<en tornar7 del mercat y 1uiss7 per roar lo lat...(+1*.

AllotDament a 5eus

El V de mar] de 1641 !rancesc $abanyes escriGia als Durats de 5eus, advertint%los
seriosament que p_er` ning*n cas de+en entrar ninguna manera de gent armada a t2tols de
mi1uelets dins e+a vila p_er` ocasi$ de 1_ue` si entraven "s sert sucseiria algun estrago... (+2*.
=!advert'ncia Lou deGades. =!1 de maig seg^entK centr$ un golpe de mi1ueletes con
consentimiento de los del lugar y se llevaron catorRe o 1uinRe soldados con sus cavallos! y ayer
volvieron a uscar por las casas los soldados 1ue avia enfermos y degollaron veynte y dos-
(61v..

5eus acollQ els allotDaments catalanoLrancesos, els gals als aLores i els miquelets dins de la
vila (++v.%+,. Els reusencs van lliurar%se d!un saqueig en regla perque composaren amG
<e/re i el .r. Pere Morell, capitans de miquelets, als quals donaren 100 lliures(+3*. El
maig de 164V la derrota de l!e('rcit del marqu's de Povar LSu retrocedir els TispInics en
tot el Camp de Tarragona. .e 5eus van Taver d!e(ilar%se part d!aquella oligarquia
declarada Lilipista, la qual troGI reLugi al red[s de Tarragona. =a part que no va
aGandonar la vila s!acreditaren a Lavor de la terra, i com a tals, %a Mote proTiGQ, a pena
de la vida, que cap capitI de miquelets els causSs cap mena de danH o perDudici(+4*.

=es accions de guerra... i de pillatge R

A Ganda i per soGre de les destralades que poguessin cometre, els miquelets eren
principalment deLensors de la terra, i com a tals practicaven la guerra menuda contra
l!invasor TispInic. El , de mar] de 1641 400 miquelets Gai(aren a prop de 3alls i eren
Loragitats per la cavalleria, que en degollI una quarantena (L. $V. A Linals del mes d!aGril,
prop de TorredemGarra s!emparaven de 40 mules amG les seves carretes i carreters, GotQ
que van Taver de dei(ar en sortir la cavalleria d!aquella caserna i degollar%ne uns VV cde
los m8s esco=idos de esta canalla- (L. U4v.. A mSs, van Ler alguns presoners que enviaren a


11
ConstantQ para ver lo 1ue declaran y castigarlos! por1ue son de las caveRas de esta canalla.... A
Tarragona, els Lrares dominics quedaven sovint amG els miquelets per passar%los
desertors de l!e('rcit TispInic que volien tornar a casa i arriGar a l!Arag" (L. UUv.%U6,
soGretot portuguesos, mercenaris que amG la recent restauraci" a )ortugal s!adonaven
que militaven al GIndol equivocat(+5*.







Representaci dun dels ms famosos miuelets! "ere #oan $arcel An%uera! &lies '(arrasclet))
[*i%ui+ de ,rancesc -iart i .ou / A-A 0012-3$)
444)55setem%re5657)org/8nitats/imatges9unitats/miquelet95:)'tml #



12

A mitDan gener de 164V, la cavalleria TispInica s!To pensava dues vegades aGans d!acudir
a guardar els passos del coll de 8alaguer, viendo esta canalla de mi1ueletes! no tendran all8
ora de seguridad (L. V6+v.. El 4 de LeGrer seg^ent un escamot de cavalleria aconseguia
acorralar una trentena de miquelets en una casa Lorta prop del =lorito (Tarragona, no
eren prous per reduZr%los i aGans de que apareguessin reLor]os, es van Ler escIpols
vi"ndose acorralados de la patrulla se arro=aron por un revaRo! 1ue son propiam_en`te gatos
montesses (L. V+6. =!agilitat dels miquelets era proverGial entre els TispInics. =!estiu
de 16UV n!emGestiren un grup a la 5iera de :aiI (que saGoteDava lleves i molins i es
dispersaren tan rIpidament que als ulls dels seus admirats atacants semGlaven volar amG
ales (volaron m8s los mi1ueletes como ten2an alas)(,7*.

A Linals de mar] de 164V, occien el prevost general de l!e('rcit, prop del )erell", i tamGS
sorprenien la companHia de cavalls de Pram Mato&, que s!Tavia Licat en un arranco a
descansar y los mi1ueletes 1ue les venian espiando SS en vi"ndoles desmontados y los cav_all`os sin
ridas! les dieron la carga de manera 1ue 1_uan`do 1uisieron volver por ssi no pudieron (L. $06.

Eren miquelets els U0 valents que aquell 164V deLensaren Arnes, Duntament amG els
naturals del poGle, de l!escomesa del Gar" de Molin/en. El val" TispInic atacI la
poGlaci" amG 1.400 inLants i 400 cavalls i ells van resistir durant un parell de dies, Lins
que els naturals capitularen. Com els miquelets savien que no Ti Tauria quarter per a ells,
van Lormar en esquadr" i sortiren a trets disposats a tot, aconseguint pas Lranc(,)*.

A Tortosa no era pas diLerent. Cap al Linal de 164V disputaven el control del territori rural
riGerenc als TispInics, arriGant la seva inLlu'ncia Lins a les portes d!aquella capital.
Campaven lliurement per la Pona, sense cap oposici", capturaven i mataven molts
pagesos i roGaven Gestiar. <olts d!ells eren d!Amposta i amG la col*laGoraci" d!alguns
altres de Tortosa van ordir un complot per emparar%se de la ciutat. =a con(or(a Lou
descoGerta i rIpidament neutralitPada, emmig dels retrets del governador Antonio de
Saavedra que, en un rampell, acusI els procuradors de miquelets, en denunciar que la
comunicaci" dels naturals amG aquella gent a la vegueria, era constant. Als miquelets
inculpats se!ls conLiscaren els GSns, se!ls enviI a galeres i alguns Loren penDats. El seu cap,
Pau :a/es, Lou degollat i esquarterat pOGlicament. El V1 de novemGre de 164V, la tropa
de miquelets de la castellania d!Amposta, encap]alada per $abanyes, irrumpQ al
monestir LranciscI de ;esOs i a mSs de la plata, s!endugueren sis Lrares per Gescanviar per
altres eclesiIstics empresonats(,+*. En Li, les accions militars en les quals van seguir
participant, sempre com un cos au(iliar de l!e('rcit regular Lranc's, Loren innumeraGles
al llarg de la guerra, i en qualsevol Lront oGert.

)er[ el miquelet%soldat es desdoGla en el miquelet%lladre. .es de 1640 i continuadament
els seg^ents anHs, la partida de miquelets de Miquel :arbaro=a, va estar roGant i
depredant per tota la LranDa d!Arag"(,,*. =!aGril de 164V els miquelets eren Lor]a actius a
la Pona de l!EGre. /avien entrat a 9lldecona, Alcanar, Amposta i la 1'nia per saqueDar i
Tavien estat reGutDats. 3an assaltar un GergantQ que sirgava EGre amunt i van roGar el
Gestiar dels tortosins que pei(ia als ports del delta(,-*. Al Camp de Tarragona, tampoc
restaven quiets. =a primera meitat de DunH de 164V, malgrat els Gans proTiGint causar cap


13
danH als de 5eus, un grup de miquelets van roGar a molts particulars les mules, mentre
eren llaurant la terra. =es autoritats catalanes s!Ti posaren desseguida i d!Ardena partQ
amG un escamot de VU cavalls a encal]ar%los, assegurant que no pararia fins estigu"s
remediat lo negoci! sin$ 1ue<s ;avian pu=ats de por a la muntanya..., i que Tavien Let puGlicar
Gans prevenint que ningO no els aDudSs(,1*. 6gualment, els primers dies d!agost seg^ent,
un riudomenc escrivia els Durats reusencs comunicant%los que 6yr! =a closa la nit! vingu" lo
varg" de v_ostras` m_erc'`s! as2 a la villa i mentres fonc; as2 antraren tres mic;alets! o tres lladres
per milor dir! i s5enportaren una ... de farina de la de v.ms.(,2*. A la segona meitat d!octuGre,
a la 1elva del Camp n!estaven tips dels miquelets, i els Durats resolien elevar una carta
especiLicant tot lo 1ue passa per as2 dels desastres 1ue fan los micalets! ;o lladres! per millor
dit(,3*. Els primers dies de 164$, el governador TispInic de Tarragona es lamentava 1ue
es ergTenza 1ue 1uatro p2caros ;agan tanto da9o...(,4*.

<iquelets TispInics a la CatalunHa meridionalb

?ue Ti va Taver miquelets que van lluitar per !eli" ###, no Ss pas nou, i de Let les
aportacions principals que s!Tan Let soGre els miquelets, Tan estat centrades soGretot en
els midiseculars (de vers 16U0, resaltant que n!Ti va Taver en els dos GIndols. &ins el
punt d!Taver%los d!anomenar miquelets de la terra (desprSs Lrancesos i miquelets
espanHols (o mi1ueletes nuestros, com deien les Lonts TispIniques dels que
prengueren part en el setge Linal de 8arcelona al seu costat(,5*. El LeGrer de 16UV les
actes del Consell de 3imGodQ es reLerien a 1ue si ac7s tant los francesos com castellans si
micalets de la una part si altre(-7*.

<Ss diLQcil Ss troGar%los durant aquests primers anHs de guerra, per[ a l!igual que les
meiguesK pot costar creure que e(istiren, per[ TaGerlos, dailosR. En el mes de desemGre,
;25.6 36.A= recull un testimoni imprecQs En la villa de %ivenys tingueren particular
escopetades! lo pit=or "s estat 1ue no s$n estades a lo enemic;! 1ue fora estat menys lo dany(-)*.
9n Lullet volander de gener de 164V ens e(plica c"m el capitI de miquelets Panarada
assaltI per enganH el castell d!Astor, a la vora de l!EGre, guanHant%lo per a l!eustria(-+*.
TamGS saGem que roGaven indistintament a TispInics, a catalans i a Lrancesos, emparant%
se tot seguit, al red[s del contrari, almenHs segons un comentari dels )). DesuZtes, Mue
los mi1ueletes (fora=idos de #atalu9a) ;a2an roado un convoy del Kranc"s y llev8dosele a
%arragona! donde se ampararon de nuestra gente(-,*. ?u' TaurQem de dir del centenar de
miquelets de la 3all d!Aran que atrin(erats a 3iella Leren Lront a l!e(pedici" de cIstig que
dirigQ Jose" de Mar/arit, el 164$b(--*.

E"le/

El 1641 les companHies de miquelets van ser disoltes Lormalment. Alguns miquelets
tornarien a casa, d!altres Lormarien part de lleves locals o del Gatall"(-1*. )er[ un
contingent inassimilaGle suGsistQ al marge del control governatiu, aquadrillant%se i
protagonitPant, com Tem vist, manta accions militars al llarg de tota la guerra. 3an ser
Lamoses les partides de miquelets de la segona Lase de la guerra, a partir de 16UV, que
operaven a la Lrontera septentrional del paQs. .urant el segle \3666 moltes van passar a
lluitar per al rei de &ran]a en diLerents Lronts de guerra europeus, sempre muntanHencs.



14
Ens queda el mal regust de les crueltats de qu' van ser capa]os alguns dels miquelets sis%
centsquarantistes. ;a Tem vist c"m van assassinar (o almenHs d!ai([ els acusaven soldats
TispInics convalescents a l!Tospital de 3ilaLranca (i al de ConstantQ, c"m van esquarterar
:enalma&;n Dunior, c"m van enllardonar de mantega el poGre capitI Veroy& per
soLregir%lo emmig de la pla]a, o c"m al Lront de ponent espellotaven tot soldat castellI
que queia a les seves mans (suposem que amG un sistema similar al de la camisa
aLgana amG la qual els muya;idins oGsequiaven els soldats de lleva russos presoners
quan els van envair ara La pocs anHs. .!on Ss que van sortir aquests monstres inLernals,
capa]os de crueldats com aquellesb

)odem especular una respostaK van ser Lills de la crua dinImica de guerra imposada al
paQs, i la crueltat els devia emergir arrel de les viv'ncies patides amG la Grutalitat de la
campanHa militar duta a terme pel marqu's de %os Vle&, a Linals de 1640. =a cronologia
Ss clara, els Lets tamGS. )assem per alt l!TecatomGe de la campanHa per a la recuperaci"
de la Lortalesa de 1alses, que durant el 16$# es va coGrar unes 10.000 vQctimes(-2* en
nOmeros rodons (cosa que signiLica, no To oGlidem, el Vf de la poGlaci" i vora del 4f de
la poGlaci" activa del paQs, allotDaments, Gagatges i carretatges aGusius, i ens centrem
Onicament en la campanHa militar de repressi" de la revolta segadora. %os Vle& venia
amG instruccions clares de suLocar una reGel*li", no pas d!enLrontar%se a un e('rcit
d!igual a igual. =a seva actitud respecte al contrari era, doncs, molt diLerent de la que
guardaria poc desprSs davant de l!e('rcit regular Lranc's. 0o Ti Tavia quarter per als
catalans(-3* i a mSs calia escarmentar%los amG accions que per la seva contund'ncia no
dei(essin lloc a la teGior. 0o l!Ti van dei(ar. En el mes de desemGre(-4*, sortint de
Tortosa i Lins que no arriGI a <ontDuZc, va assaltar, saqueDar, incendiar i massacrar \erta,
Aldover, TivenHs, El )erell", /ospitalet, CamGrils, 3ila%seca i <artorell. 6 massacrar vol
dir que no van Ler mSs presoners que els imprescindiGles per sostreurer%los inLormaci".
Al )erell" van penDar la maDor part de la dotPena de valents que es van quedar Lent%los
LrontC al coll de 8alaguer la cavalleria va perseguir els milicians que Lugien muntanHa
avall occint%ne a centenars a la carreraC en van dei(ar quatre penDats al punt mSs alt. A
CamGrils, per acci" o per omissi" van ser assassinats mSs d!un miler de milicians, la
meitat quan Da sortien rendits conLiant en la paraula donadaC els principals caps catalans i
els Durats de la vila, tamGS van ser penDats dels merlets camGrilencs, sense un Dudici
sumarQssim que poguSs reGre tal denominaci". 3ila%seca i 1alou Loren l!escenari de noves
atrocitats i tomGa de molts mSs patriotes. A <artorell la cavalleria tornI a protagonitPar
corredisses i degollines, i no cal dir des d!on van acaGar penDats els Durats locals.

El matei( autor del Diario que Tem utilitPat per con'i(er el punt de vista dels TispInics,
s!e(tSn en Grutalitats comeses pels militars de !eli" ###. CamQ de <ontDuZc, el prior de
<avarra va calgigar Aitona y otro lugar de #atalu9a! por averle muerto dos soldados en
superc;er2a! y 1ue a este precio diRe los a de costar 1ual1uier soldado 1ue le mataren (L. V#v.C el
+ d!aGril de 1641, no podent assaltar una casa Lorta prop de 3alls que deLensaven un
reduZt grup de desesperats, es va manar poner fuego a la casa. H2zosse ass2 y arasaron a los
1ue estaan dentro (L. 41v.C en una altra casa mataren cinc dels deLensors, perdonant
vells, dones i nens (encaraJ i roGant VU0 caps de Gestiar. El nostre dietarista, opinava
que se n!Taurien de Ler mSs sovint d!aquella mena d!incursions contra la poGlaci" civil
per depredar i assassinar, perqu' sin duda! se aria gran da9o a esta =ente y por lo menos los


15
traer2amos yn1uietos y corridos de una parte a otra (L. 4V. El 4 de maig, la cavalleria capturI
tres presoners del pays, als quals se les m_an`d$ dar tormento para tomar not_ici`a
verdadera del grueso del e+"rcito del enemigo (L. 6$.

.avant d!una Grutalitat tan e(trema com aquesta (massacres, assassinats, incendis,
tortures, ens Ta d!e(tranHar que apareguSs gent Ler'stega i muntanHenca, vQctimes de la
mis'ria i de la repressi" militar, que no Les amG els militars TispInics all[ que Tavien vist
que Leien amG els seusb ?ue no s!acarnissessin com Tavien vist que s!acarnissaven ellsb


02TE1

()* 3egeuK &=25E01A 6 12=E5,
0g56AC :hE==, <A0E=. a)ro .eo,
pro rege et pro patria!. La
revoluci$ catalana i la campanya
militar de ,3FB a les terres de
%arragona. 8arcelonaK &undaci"
1alvador 3ives CasaDuana i
Bmnium, V00UC 16<20 6 TA55A1,
A0T206. &au #laris. L2der d5una
classe revolucion7ria. 8arcelonaK
AGadia de <ontserrat, V00,
(AGat 2liGaC V,U.
(+* :hE==, <A0E=. :uerra
menuda, menuda guerraR. 6
#arnL _En lQnia` <aig de V01V,
nOm. 1#, p. 4%U. .isponiGle aK
WWW.acarn.cat.
(,* T255E1 6 1A01, \A36E5.
c1egadors i miquelets a la revo%
luci" catalana (1640%16U#. AK
La )evoluci$ catalana de ,3FB.
8arcelonaK CrQtica, 1##1, p. ,V.
(-* 1A=E1, 0g56A. Els segles de la
decadDncia (segles U:V E U:VVV).
36=A5, )6E55E (dir.. Histria de
#atalunya. 8arcelonaK Edicions
6V, 1#,#, volum 63, p. $4#.
TamGS T255E1. c1egadors i
miqueletsJ-, p. ,V.
(1* 2 sigui, armats. =a (arpa o
Galdric era una Ganda de cuir
que passada per damunt de les
espatlles per aguantar l!espasa.
(2* 16<20 6 TA55A1, A0T206 (a
c.d.. #rni1ues de la 'uerra dels
(egadors. 8arcelonaK &undaci"
)ere Coromines, V00$ (Autors
Catalans AnticsC 14, p.V## n.$10.
(3* 861ACC6206, <A62=602.
Historia delle guerre civili di 1uesto
ultimi tempi! descritta dal co...
8olonHaK Carlo >enero, 16U$, L.
VU0. AgraZm aquesta reLer'ncia a
ele( Claramunt, que ens la LSu
arriGar amaGlement.
(4* 5A89T60, 52:E5 .E.
M"moires de comte de Jussy!
Lieutenant 'eneral des 6rme5es du
)oi! et Mestre de #amp 'eneral de
la #avalerie lDgere. ?ouvelle
"dition. )arQsK CTarpentier,
1,U+, 1r volum, p. $6+.
(5* 1A=E1, 0g56A. (enyors
andolers! mi1uelets i otiflers.
Estudis sore la #atalunya dels
segles U:V V U:VV. 8arcelonaK
EmpOries, 1#,4, p. 11$ i ss.
()7* T255E1. 1egadors i
miquelets..., p. ,,.
())* 1A=E1. (enyors! andoler!
mi1uelets..., p. 10#.
()+* :hE==, <A0E=. El
personatgeK &rancesc CaGanHes,
el primer segador almogIver,
6 #arnL _En lQnia`, <aig de V006,
nOm. 1, p. 14%1+. .isponiGle aK
WWW.acarn.cat
(),* )elacio dels ons successos
1ue ;an tingut las armas de sa
Magestat #;ristianissima! y
#atalanas en la #onca de Wrcau y
entre Kraga y Lleyda! contra las
#astellanas. P copia de una carta
del (enyor le %ellier (ecretari de
Estat! escrita al (enyor president de
Marca. 8arcelonaK )ere
=acavalleria, 1644, L. + _)uGlicat
en Lacsimil a ETT60:/A91E0,
/E05F. La guerra dels (egadors a
trav"s de la premsa de l5"poca. 63.
8arcelonaK Curial, 1##$, 66, nOm.
1$0, ,+#%,,6, p. ,,4`.
()-* T255E1. 1egadors i
miquelets..., p. ,0 i ,V%,$.
()1* Ar(iu /ist[ric Ar(idiocesI.
Tarragona _j A/A`, &arro1uial
de (ant &ere de )eus, [Gits, 16$#%
166+, capsa U,, nOm. 1V$.
()2* 16<20 TA55E1, A0T206 %
E1)602 =B)E>, A0T2062. =es
institucions i Lormes
d!organitPaci" militar catalanes
aGans de la guerra dels
1egadors. &edrales, 1$i1 (1##$
j Les Vnstitucions #atalanes.
Tercer CongrSs d!/ist[ria
<oderna de CatalunHa,
8arcelona, desemGre de 1##$
14$%1U0, p. 14# i :hE==, <A0E=.
El setge de %arragona de ,3F,. Tar%
ragonaK Arola, V00$, p. 10U%106.
()3* :hE==. El setge..., p. $6.
()4* 1A=E1. (enyors! andolers!
mi1uelets..., p. 10,%10#.
()5* 8iGlioteca 0acional
d!EspanHa (j 80E, Manuscritos,
reg. V.$$+. Consta com autor
A0T2062 )E===6CE5 F T23A5,
per[ una atenta lectura resulta
concloent per descartar%lo com a
tal. 3egeu :hE==, <A0E=. cEl
Diario de las guerras de #atalu9a
por los a9os ,3FB! ,3F, y ,3FA. 9n
dietari in'dit dels primers anHs
de la guerra de 1eparaci" al
Camp de Tarragona (1640%
164V-. Jutllet2 6r1ueolgic,
51AT, $$ (V011 _en premsa`
(+7* <9k2> 6 1E8A1T6e, ;2A0%
/6=A56. =a :uerra dels
1egadors a les Terres de l!EGre


16
(1640%16U1. )ecerca, A/CTE,
Tortosa, 6 _V00V` 4$%++, p. U+.
(+)* Ar(iu Comarcal del 8ai(
Camp _j AC8C`, Kons municipal
de )eus, lligall :uerras conra
&rancia, 1U4V%1+64, reg. 1+U6,
nOm. 1#.
(++* 0otQcia reproduZda
successivament a A=E0T250 6
8A==E1TE5, &5A0CE1C. Els
vallencs pel carrer de l5amargura
(la vila de :alls a trav"s de la
guerra de (eparaci$) ,3.-/,33B.
3allsK E.Castells, impresor, 1#$1,
p. 4+%4#, i a :hE==, <A0E=.
3alls durant els primers anHs
de la guerra dels 1egadors.
Muaderns de :ilaniu, 3alls, $#
(V001 4+%6#, p. U1. En aquest
Oltim treGall, vam poder
corroGorar les morts dels
militars TispInics, contrastant
amG els lliGres d![Gits de la
parroquial vallenca.
(+,* #artas de algunos &&. de la
compa9ia de Xesus sore los sucesos
de la monar1uia entre los a9os de
,3.F y ,3FY. 36 vols. AK Memorial
Hist$rico Espa9ol. toms \666%\6\,
<adridK 6mpr. <anuel Tello,
1,61%1,66, vol.36, p.V6 i $0.
(+-* T255E1. 1egadors i
miquelets..., p. ,0.
(+1* Ar(iu Comarcal de l!Alt
Camp _j ACAC`, Kons municipal
de :alls, Actes del Consell, 164$%
166$, reg. 101, L. 11 i 16v.
(+2* &rancesc CaGanHes,
governador, als Durats de 5eus,
ConstantQ%5eus, V%0$%1641.
AC8C, Kons municipal de )eus,
correspond'ncia, 1601%164$, reg.
U0#, camisa 1641.
(+3* AC8C, Kons municipal de
)eus, Actes del Consell, 16$6%
16+$, reg. 1V, L. V0,.
(+4* =a <otTe als Durats de
5eus, _8arcelona`%5eus, # de
maig de 164V. AC8C, Kons
municipal de )eus,
correspond'ncia, 1601%164$, reg.
U0#iV, camisa 164V.
(+5* En vam parlar de tot plegat
a :hE==. El setge..., p. 1U0.
(,7* #on1uista de #atalu9a por el
Mar1u"s de Wl2as y Mortara. 1.l.C
s.e., s.d. _d.16UV`, p. 141.
(,)* )elacion muy verdadera de las
trayciones! y crueldades con 1ue el
#onde de (an 'uin y sus soldados
entraron! y sa1uearon la villa de
6rnes. 8arcelonaK 6aume
<atTevat, 164V, L. U, 6 i 11.
_ETT60:/A91E0, 66, nOm. ,6, p.
6V1%6$U, p. 6VU, 6V6 i 6$1`.
(,+* <9k2>. =a :uerra..., p.
6V i <9k2> 6 1E8A1T6e, ;2A0%
/6=A56C E056C ?9E52= C2==. La
'uerra dels (egadors a %ortosa
(,3FB/,3G,). 3allsK CossetInia,
V004 (&undaci" )rivada .uran%
<artQC V, p. $#%40, 4+ i U0.
(,,* #opia de una carta 1ue un
capita ;a enviat del nostre camp! a
un cavaller desta #iutat de
Jarcelona! donantli avis de tot lo
contengut! y en lo estat 1ue est7 lo
#omtat de )iagorsa! y las vilas
1ue ;an cremadas! y sa1ue=adas en
dit #omtat! per orde del
E+celentissim (e9or Mariscal de la
Mota. #om son #alasans! &eralta
de la (al! y altres :ilas! y lloc;s.
8arcelonaK 6aume <atTevat,
164$, L. 4 _ETT60:/A91E0, 66,
nOm. #U, 6,1%6,U, p. 6,4`.
(,-* <9k2>%?9E52=. La 'uerra
dels (egadors..., p. ,,.
(,1* AC8C, Kons municipal de
)eus, lligall :uerras contra
&rancia, 1U4V%1+04, lligall 66
(1641%1+04, nOm. $$.
(,2* &rancesc &erran als Durats
de 5eus, 5iudoms%5eus, 6 d!a%
gost de 164V. AC8C, Kons muni/
cipal de )eus, correspond'ncia,
1601%4$, reg. U0#iV, camisa 164V.
(,3* Ar(iu /ist[ric <unicipal
de =a 1elva del Camp _j
A/<=1`, Kons municipal de La
(elva del #amp, Actes del
Consell, reg. 16, 1640%164$, sin.
(,4* ;uan de Arce al .r. Cosme
Anguera, Tarragona%5eus, U de
gener de 164$. AC8C, Kons
municipal de )eus,
correspond'ncia, 1601%164$, reg.
U0#iV, camisa 164$.
(,5* 1A=E1. (enyors! andolers!
mi1uelets, p. 10+C T255E1. 1e%
gadors i miqueletsJ, p.,V i ,#,
i #on1uista de #atalu9a, p. 6U i
6,.
(-7* CA6\A= 6 <ATA, .A36. .E.
c3imGodQ i la guerra dels
1egadors (1640%16U#-. :imod2,
104 (agost de 1##, ,.
(-)* 36.A= )=A, ;25.6. =a
:uerra dels 1egadors al
)ened's. AK A50A8AT, 5A<20
(a c.d.. Els Moviments (ocials al
&enedDs. 6ctes del VV (eminari
d5Histria del &enedDs. 8arcelonaK
6nstitut d!Estudis )enedesencs,
V001, 6+%,U, p. +V%+$, p. ++ n.4$.
(-+* )elaci$n verdadera de todo lo
sucedido en #atalu9a desde los
primeros de (etiemre del a9o
passado de ,3F,! ;asta mediado
Kerero de ,3FA. #ontiene el
socorro de &erpi98n y otros uenos
sucesos de las armas de su
magestad contra las de Krancia.
1evillaK 6uan :omeP de 8las,
164V. _ETT60:/A91E0. 6, nOm.
U#, p. 4$1%4$#`.
(-,* #artas..., vol. 3, p. 10.
(--* #arta enviada por un musur
frances! a un cavaller de a1uesta
ciutat! del modo! y manera 1ue son
e+its los #astellans del #astell Lleo!
y de totas las provisions 1ue se son
troadas dintre. 8arcelonaK 6aume
<atTevat, 164$, L. V
_ETT60:/A91E0, 66, nOm. #V, 66U%
66#, p. 666`.
(-1* T255E1. 1egadors i
miquelets..., p. ,$.
(-2* :hE==, <A0E=. #am2 a la
revolta (,3AG/,3FB). =leidaK
9niversitat, V00, (;osep
=ladonosaC #, p. 1U+.
(-3* 1oGre la q^esti" del
quarter, vegeu :hE==. El setge...,
p. 1$#%14U i :hE==, <A0E=.
c9na precissi"K repressi" versus
contra%sedici"- 6 #arn L _En
lQnia` .0ovemGre de V00+, 6
0Omero E(traordinari, p. V%4.
.isponiGle aK WWW.acarn.cat
(-4* 1eguim &=25E01A%:hE==.
)ro .eoJ, p. 1,U, 1#0, 1#V,
V04%V0#, VV6 i VU0.


17

Els camps (aviaci)
e la !uerra. #*+$,
#*+*
(+,>,>+7?+*

)a=id Gesal? 9arrera
*n=estigador de l-)-,

)a=id *@?gueA GrBcia
*n=estigador de l-)-,
dd.inigueA>g6ail.co6

ResumK =a logQstica Ss un aspecte militar dels mSs decisius. A la guerra a'rea els aer[droms tenen un
paper rellevantK s"n parcs que custodien avions, s"n magatPems de munici" i de peces mecIniques,
acullen un estat maDor i un gran equip t'cnic i de complement encarregat de la vigilIncia, reparaci" i
Luncionament dels avions. .urant la :uerra Civil, la 5epOGlica creI i TaGilitI un gran nomGre
d!aer[droms arreu del paQs, en diLerents Lasses, a tenor de l!evoluci" de la guerra. =!enginHer militar
<iguel 5amQreP de Cartagena H <arcaida i els assessors sovi'tics Ti van tenir un protagonisme principal.
Paraules clauK Aer[drom, avi", :uerra Civil, guerra a'ria, :eneralitat de CatalunHa, +atos, la 'loriosa.
EstadsticaK V$ notes, $ centres documentals consultats, VV oGres GiGliogrILiques citades.

Resumen: =a logQstica es un aspecto militar de los mEs decisivos. En la guerra aSrea los aer"dromos tienen
un papel relevanteK son parques que custodian aviones, son almacenes de munici"n H de piePas
mecEnicas, acoDen un estado maHor H un gran equipo tScnico H de complemento encargado de la
vigilancia, reparaci"n H Luncionamiento de los aviones. .urante la :uerra Civil, la 5epOGlica cre" H
TaGilit" un gran nOmero de aer"dromos por todo el paQs, en diLerentes Lases, a tenor de la evoluci"n de la
guerra. El ingeniero militar <iguel 5amQreP de Cartagena H <arcaida H los asesores soviSticos tuvieron un
protagonismo principal.
Palabras claveK Aer"dromo, avi"n, :uerra Civil, guerra aSrea, :eneralitat de CataluMa, c;atos, la 'loriosa.
EstadsticaK V$ notas, $ centros documentales consultados, VV oGras GiGliogrELicas citadas.

AbstractK =ogistics is an aspect oL tTe most decisive militarH. 6n tTe air War aerodromes Tave an important
roleK are parXs tTat guard aircraLt, are stores oL ammunition and mecTanical parts, contains a 1taLL and a
great tecTnical team and complement responsiGle Lor monitoring, repair and operation oL aircraLt. .uring
tTe 1panisT Civil 7ar, tTe 5epuGlic created and enaGled a large numGer oL airLields across tTe countrH, in
diLLerent pTases, according to tTe evolution oL tTe War. TTe militarH engineer <iguel 5amireP de
Cartagena H <arcaida and soviet advisers plaHed a maDor role.
KeywordsK Aerodrome, aircraLt, 1panisT Civil 7ar, air War, :eneralitat oL Catalonia, c;atos, tTe 'lorious.
StatisticK V$ notes, $ documentarH consulted center, VV GiGliograpTical mentioned WorXs.

RsumK =a logistique est un aspect de lYarmSe le plus dScisiL. .ans les aSrodromes de guerre aSriens ont
un rlle importantK ils sont les parcs que les avions de garde, son des magasins des munitions et des pi'ces
mScaniques, contenir un Atat 1upSrieur et un Squipe tecTnique important et responsaGle de la
surveillance, de la rSparation et de lYopSration des aSroneLs. )endant la guerre civile spagnole, la
5SpuGlique a crSS et activS un grand nomGre de terrains dYaviation I travers le paHs, dans les diLLSrentes
pTases, en Lonction de lYSvolution de la guerre. =YingSnieur militaire <iguel 5amireP de Cartagena et
<arcaida et conseillers soviStiques ont DouS un rlle maDeur.
Mots clsK ASrodrome, avion, :uerre Civile 1pagnole, guerre aSriens, :eneralitat de la Catalogne, c;atos,
le 'lorieu+.
StatistiqueK V$ notes, $ centre documentaire consultS, VV oeuvres GiGliograpTiques citSes.


18

RiasuntoK =a logistica ' un aspetto dei militari pim decisivo. 0egli aeroporti di guerra aerei Tanno un
ruoloK sono parcTi cTe gli aeromoGili di guardia, sono negoPi di muniPioni e di parti meccanicTe,
contenere un 1tato 1uperiore e una grande squadra tecnica e di complemento responsaGile del
monitoraggio, la riparaPione e il LunPionamento di aeromoGili. .urante la guerra civile spagnola, la
5epuGGlica creato e aGilitato un gran numero di aeroporti in tutto il paese, in diverse Lasi, secondo
lYevoluPione della guerra. =Yingegnere militare <iguel 5amireP de Cartagena H <arcaida e consiglieri
sovietici svolto un ruolo importante.
Parole ciaveK Aeroporti, aeromoGili, :uerre Civile 1pagnola, guerra aerei, :eneralitat di Catalogna,
c;atos, la 'loriosa.
StatisticaK V$ note, $ centri documentario intervistati, VV opere GiGliograLicTe citate.









#ntroducci6

Al llarg de la guerra la Lor]a a'ria repuGlicana va comptar amG una gran i Teterog'nia (ar(a de
camps d!aviaci" escampats arreu de la penQnsula. <olt possiGlement el nomGre total superI els
400 aer[droms()*. El seu oGDectiu era proporcionar l!empla]ament idoni per l!Os militar i sovint
tamGS civil, dels avions i van tenir mOltiples usosK escola o entrenament i Lormaci" de pilotsC
enlla] o escalaC vigilIncia i patrullatge costanersC campanHa o avantguarda per actuar al LrontC
emerg'ncia o socorsC muntatge i prova d!aparellsC reentrenament (?uadre Eventual, o d!altres
per a la deLensa de dia o de nit de les ciutatsC Lins i tot, es van TaGilitar camps que servien de
paranH per enganHar l!enemic. En aquest conDunt Ti va Taver tamGS aer[droms que podem
dividir en Lunci" dels avions que s!Ti estacionarenK camps per als caces, mSs propers al LrontC
camps per als avions de reconei(ement i GomGardeig lleuger, mSs endinsats a la rereguardaC i,
Linalment, per als GomGarders, mSs allunHats del Lront per la seva maDor autonomia.

*ls aer+droms emprats durant la %uerra ,an ser -abilitats ma.orit&riament en poc temps
aprofitant %rans superf/cies de conreus0 A la imat%e un "oli1arpo, I213 a laer+drom de
Saceruela 4(iudad Real5 ue conser,a de manera ben ,isible la superf/cie ue -a,ia
estat llaurada i sembrada [/ ,)A*A-, ,) i;als#



19
=a manca de concreci" pel que La al nomGre e(acte de camps respon al secretisme que
comportava una instal*laci" militar d!aquest tipus, la qual Tavia de ser nomSs coneguda pels
usuaris, especialment els caps de les unitats a'ries i altres responsaGles de l!Estat <aDor repuGlicI.
6gualment, la documentaci" e(istent a l!entorn dels aer[droms Ss escadussera, no se n!Ta servat
molta, d!Taver%se conservat TaguSs estat valuosa per con'i(er amG una maDor precisi" els camps
construZts i emprats durant el conLlicte, a mSs del seu Luncionament. 9na altra proGlemItica rau
en el nom de cada aer[drom, el qual molt sovint varia en Lunci" de la Lont documental i en
diLiculta la seva identiLicaci". Tot plegat no Ss cap casualitat que l!aviaci" repuGlicana disposSs
d!aquesta gran (ar(a de camps d!aviaci" arreu del seu territori, impulsada maDoritIriament a
partir de la creaci" de l!Arma de l!Aviaci" la primavera de 1#$+(+*. Els nomGrosos aer[droms
construZts responien al tipus d!aviaci" de que disposava el govern repuGlicI, molt nomGrosa pel
que La a caces i minvada de GomGarders, per ai([ Tavia de traslladar%se en massa allI on
s!iniciava qualsevol Gatalla o oLensiva important, per tal de contrarrestar la superioritat enemiga.
Aquesta gran (ar(a Lacilitava el trInsit de les unitats i al matei( temps la seva dispersi" en un
Lront concret i, a mSs, permetia curtes estades de les unitats per evitar%ne la seva localitPaci". Tot
ai([ responia al pensament estrat'gic dels assessors sovi'tics integrats en els primers moments a
l!aviaci" repuGlicana. Ai(Q doncs, els aer[droms construZts per l!aviaci" repuGlicana s!adaptaven
a les caracterQstiques i al material aeri de que disposava, proporcionaven una gran moGilitat als
seus eLectius i n!evitaven una perillosa concentraci", donat que sempre restaven a l!aGast de la
potent aviaci" de reconei(ement i GomGardeig Lranquista.

Avui, els camps d!aviaci" repuGlicans s"n oGDecte d!estudi i de catalogaci" com a elements propis
d!un conLlicte que va assolir quotes importants a nivell tecnol[gic. .e Let, es considera la d'cada
dels anHs trenta com el perQode en que mSs va progressar l!aeronIutica. En els darrers anHs
l!aviaci" i els seus escenaris Tan suscitat una demanda crei(ent de conei(ement i inter's entre la
ciutadania, com qualsevol altre episodi G'l*lic del conLlicte, amG l!aLegit del vessant tecnol[gic i
'pic de l!aviaci". )er tot plegat, i com a esdeveniment de la nostra Tist[ria recent proper en el
temps, Tan estat primer preservats, desprSs estudiats i Linalment socialitPats(,*. A CatalunHa
alguns aer[droms van ser oGDecte d!intervencions museogrILiques des de Linals de la d'cada del
V000. :rIcies a la conceptualitPaci" i redacci" de proDectes d!idees realitPats pel grup de recerca
Did&atri de la 9niversitat de 8arcelona, s!Tan museZtPat els aer[droms de la :arriga (3all's
2riental amG estacions d!interpretaci" e(teriorsC =a 1Snia (<ontsiI mitDan]ant un centre
d!acollidaC i Els <onDos (Alt )ened's. A aquest Ti Ta el Centre d!6nterpretaci" de l!Aviaci"
5epuGlicana i la :uerra A'ria, C6A5:A, un equipament museogrILic dedicat a mostrar la
transcend'ncia de la guerra a l!aire i el paper de l!aviaci" repuGlicana. Altres aer[droms
museZtPats amG senHal'tica e(terior amG plILons i Laristols s"n els dels camps del :esper de la
'loriosa, l!esmentat dels <onDos, 1aGanell, )acs i 1anta 2liva (8ai( )ened'sC els d!AlLSs (1egriI i
l!AranH" (Cervera o el de 3ilatorta (2sona.

'i"us d@aer0droms de la /uerra

=a deLinici" d!un aer[drom segons el diccionari de la =lengua Catalana La reLer'ncia a a1uella
zona de terreny o d5aigua utilitzada per a l5envol i l5aterratge o l5amaratge d5aeronaus. 6 tamGS el terreny
on s$n celerats e+;iicions i concursos de vol d5aeronaus@(-*. .!altra Ganda i quan s!empra l!e(pressi"
camp d!aviaci" s!estI Lent al*lusi" a un terrenH de vol senPill amG poca inLrastructura, una
e(planada on els aparells aterren o s!enlairen en Lunci" de la direcci" del vent. 3al a dir que la
denominaci" camp d!aviaci" es remunta als primers vols, quan una simple e(planada o terrenH
erm nsempre sense asLaltarn era emprat de manera improvisada en e(TiGicions aeronIutiques.
=!e(pressi", doncs, camp d!aviaci" seria adequada en el cas que ens ocupa per anomenar
aquells camps o terrenHs de vol militars, donada la seva simplicitat i austeritat.



20






/em de dir que anomenarem de manera indiLerent terrenH de vol o camp d!aviaci" a
aquells indrets per l!aterratge i l!enlairament construZts o adaptats per a Luncions de
l!aviaci" militar. A l!Tora d!analitPar aquestes inLraestructures militars troGem un seguit
de tipologies d!aer[droms emprats durant la guerra de 1#$6%1#$# per les Lorces a'ries
governamentals i per les Lranquistes. )odem classiLicar%los en tres tipus Gen deLinitsK
aer[droms militars anteriors a la guerra, camps d!aviaci" civils anteriors a la guerra i
camps d!aviaci" o aer[droms construZts durant la guerra

Tant pel que La al primer tipus de camp com al segon ens troGem amG terrenHs de vol
Teterogenis, des de petits camps molt limitats d!espai que es remunten als inicis dels
primers anHs de l!aviaci", tot passant per grans aer[droms amG usos civils o militars que
s!adaptaren a les circumstIncies de la guerra. =es noves necessitats G'l*liques arran de
l!arriGada d!una aviaci" moderna van comportar que moltes d!aquestes instal*lacions
s!adaptessin i transLormessin. .!altres per[ van Taver de restar en desOs. Al seu temps i
com a continuaci" e(plicarem com a CatalunHa tamGS Ti va Taver dos tipus d!aer[droms
de campanHa Gen diLerents construZts durant la guerra, els del seu perQode inicial de 1#$6
realitPat per la Conselleria de .eLensa de la :eneralitat i els de 1#$+%1#$, e(ecutats per
l!Arma d!Aviaci" de la 5epOGlica.

Aer[droms militars anteriors a la guerra

En aquesta classiLicaci" Ti podem troGar aquells camps integrats en instal*lacions o
comple(os militars de preguerra, com van ser moltes de les Gases a'ries emprades per a
la Lormaci" d!aviadors i personal especialitPat. En el costat repuGlicI alguns e(emples
que en el seu origen gaudien de potents ediLicacions com Tangars o tallers de reparaci" i
muntatge van serK =os AlcEPares, <Orcia (1#1UC AlcalE de /enaresC Cuatro 3ientos,
<adrid (1#11C :etaLe, <adrid (1#1$C =os =lanos, AlGacete (a l!est de la poGlaci", mentre
al sud se n!Ti estaGlQ un de civilC TaGlada, 1evilla (1#1U%1#16, o 1an ;avier, <Orcia (Gase
aeronaval amG aer[drom i Gase d!Tidroavions, 1#$U.
*l (IAR6A empla7at a Santa 8ar%arida i *ls 8on.os! s l9nic espai museo%r&fic en un
aer+drom de la %uerra dedicat a e:plicar! amb di,ersos recursos museo%r&fics! la -ist+ria de
la %uerra a;ria a (atalunya [/ *) <;igue=#


21








Corresponen als inicis de l!aviaci" militar espanHola i van esdevenir importants
aer[droms amG instal*lacions i ediLicacions, com pavellons, quarters, Tangars, tallers o
LIGriques de muntatge i reparaci". <olts d!aquests aer[droms es van Ler servir i ampliar
durant la guerra, gaireGS tots com a Gases permanents, i van Dugar un paper important a
la rereguarda per a la reparaci" i muntatge d!avions, entrenament de pilots i Lormaci"
d!unitats. )odem, a mSs, anomenar%los Gases a'ries donat que la maDoria gaudien
d!Tangars per avions, tallers i en alguns casos, torres de control. 9n dels comple(os mSs
important va ser el conDunt de camps d!aviaci" estaGlerts en Pona repuGlicana durant la
guerra i que Lormaria a centenars d!aspirants a pilot de la 'loriosa, en concret el de les
escoles de vol per a diverses especialitats de l!aviaci" governamental a la <anga del <ar
<enor, <Orcia. En Lormaven part l!Escola de 1an ;avier, =os AlcEPares, el CarmolQ, El
)almar, Alcantarilla i Totana, tots ells amG pistes i terrenHs de vol, algunes anteriors i
d!altres creades al principi de la guerra per acomplir les diverses activitats.

)er pro(imitat i ordre d!antiguitat, a CatalunHa troGarQem al )rat el camp de
l!AeronIutica 0aval que tamGS realitPava les Luncions d!aeroport internacional des del
1#1# i que era emprat per les companHies =A)E (=ineas ASreas )ostales EspaMolas,
=uLtTansa d!AlemanHa i algunes escoles de vol civils. Al comen]ament de la guerra DugI
un paper important com a Gase principal d!operacions de l!aviaci" governamental. A mSs
de les Gases a'ries tamGS Ti Tavia altres terrenHs militars, com els camps de socors o
emerg'ncia, de reduZdes dimensions, Onicament dotats amG una petita Irea TaGilitada
per l!aterratge dels avions. Eren camps militars de socors anteriors a la guerra els situats
aK AlcanHQs, 8el(ite (U00m ( 400m, 8uDaralo] (400m ( V00m, Calamot(a (460m ( 4$0m,
TIrrega ($00m ( $00m o Terol (600m ( U00m, al sud de Concud, entre d!altres(1*.
Consistien en petits terrenHs de vol amG algun element de senHalitPaci" per avions en
trInsit, que tenien la Linalitat de ser emprats en cas d!emerg'ncia. =es Gases a'ries de
<anti%a casa de comandament del camp da,iaci de <a Snia
acull material %r&fic i e:positiu sobre la -ist+ria de laer+drom!
tant del per/ode d9s de les unitats republicanes com de la
<e%i (+ndor alemanya [/ *) <;igue=#


22
preguerra i alguns dels terrenHs de socors van ser emprats durant el conLlicte per part
dels dos GIndols i es van adaptar a les necessitats dels avions militars.

Camps d!aviaci" civils anteriors a la guerra

9n percentatge molt Gai( dels camps d!aviaci" militars i civils que s!empraran a la guerra
Tavien estat construZts amG anterioritat. .e Let, la maDoria d!aquells 400 citats mSs amunt
es realitParen a partir de 1#$+ i comen]aments de 1#$,. Ai(Q, dels $4 aer[droms e(istents
de l!arma repuGlicana de la 4a 5egi" A'ria de 3al'ncia, nomSs 4, <anises, l!Altet,
Castell" i =a 5aGassa Tavien esdevingut en camps de preguerra(2*. 6 el matei( podem dir
en el cas dels camps de la $a 5egi" A'ria a CatalunHa, on dels prop de 40 aer[droms de
mitDans de 1#$, en troGem uns 10, entre ells, els tres aer[droms de 8arcelona al )rat, a
mSs de la :arriga o 1aGadell. =a maDoria d!aquests, a mSs, van Taver d!adaptar%se als
avions militars, tot realitPant oGres d!ampliaci" i millora de les instal*lacions.

A CatalunHa, Lins el Duliol de 1#$6 els camps de vol o camps d!aviaci" civils els Tavia
emprat una nai(ent aviaci" civil que en pocs anHs Tavia assolit Lites importants. Tot
seguint el pare i cronista dels primers $0 anHs d!Tist[ria de l!aviaci" catalana, ;21E)
CA09.A1, ens Lem ress[ de que en un primer moment (perQode de .ivulgaci" 1#0,%1#14
s!empren les platges i els erms per les primeres e(TiGicions a'ries. AmG tot, a partir dels
anHs vint comen]aren a sorgir els primers camps o terrenHs de vol per als aerocluGs
(perQode d!6niciaci" 1#1U%1#VV. =!eclosi" de l!aviaci" civil catalana (perQode de
5ealitPaci" 1#VV%1#$6, en el seu punt Ilgid, provocI l!augment de l!activitat de l!aviaci"
civil catalana i, en conseq^'ncia, proliLeraren els camps de vol d!aerocluGs i privats. &ins i
tot, els 1erveis AeronIutics de la :eneralitat a qui s!Tan conLerit les compet'ncies grIcies
a l!Estatut de 0Oria, treGallearn de valent en una primera (ar(a que volia promoure el
turisme a la Costa 8rava i als )irineus(3*.

.ins aquesta classiLicaci" troGem aquells camps de vol civils planiLicats o utilitPats aGans
de la guerra com a camps de vol per a cursos de pilotatge civil o com aer[droms de lQnies
a'ries civils i postals. TamGS senPills camps d!aerocluGs emprats com a camps militars,
amG algunes adaptacions un cop iniciades les Tostilitats. 9n dels e(emples seria l!antic
camp de la companHia Lrancesa estaGlerta a 8arcelona, l!6"ropostale al )rat de =loGregat,
aer[drom particular i anomenat igualment d!6ir Krance. TamGS el de 1aGadell de Ca
n!2riac (1#VU, de titularitat particular, encara que Tem de precisar que canviI el seu
empla]ament a comen]aments del 1#$$ i esdevinguS aeroportC el de <anresa, anomenat
camp dels 8arrets(4*C el de =leida a Els <agraners, TaGilitat a Linals dels anHs V0 per
l!aerocluG de la capital de la Terra &erma, que esdevindria camp provisional militar el V0
de Duliol de 1#$6(5*C el de &igueresC el de la 1eu d!9rgell, el de la localitat de 8enavarre,
una de les Lutures Gases de la (ar(a de turisme aeri als )irineusC el de )uigcerdI, el de
8olvir, com l!anteriorC el de CardedSu i d!altres en preparaci" arreu del paQs. /em de
precisar que una part d!aquests camps no van ser emprats durant la guerra donada la
seva inviaGilitat per ampliar%se.

0ovament CA09.A1 Ss qui proporciona les dades dels primers aer[droms catalans amG
usos civils per aerocluGs i activitats aeronIutiques. =!autor diLerencia els aer[droms dels


23
camps d!aterratge. Els aer[dromsK aquells amG importants terrenHs i instal*lacionsC i els
camps d!aterratgeK aquells amG petites pistes improvisades per avions civils, amG
terrenHs mSs reduZts i Gen poques instal*lacions.

6erdroms:
o AeronIutica 0avalK militar, TaGilitat com a aeroport internacional de 8arcelona des
del 1#1# (1.000 metres de llarg ( 400 d!amplada mI(ima. Emprat per les companHies
a'ries =A)E, =uLtTansa (AlemanHa i les escoles civils :rup /aGsGurg i )rogreso
o =atSco'reK camp particular de la Cie. :SnSral ASropostale Lrancesa en l!escala de
vols de &ran]a a 1ud%Am'rica
o CanudasK particular (1.000 metres de llargIria ( $00 d!amplada mI(ima. )endent
d!ampliaci", Gase de l!empresa de treGall aeri del matei( nom. =liure d!aterratge i
ai(opluc per a tots els avions de turisme. Emprat per a usos militars durant la guerra

#amps d5aterratge (per ordre d5antiguitat)K
o 1aGadellK de Can .iviu o Ca 0!2riac, particulars. El primer era de grans
dimensions, apte per a tots els avions, i estava pendent d!ampliaci". El segon era de
diLQcil ampliaci" i petit. =!1 d!agost de 1#$4 s!inaugurava el camp de 1aGadell a Can
Torra, Linan]at per l!aDuntament i cedit per l!aviaci" militar, que esdevinguS una Gase
important durant la guerra
o <anresaK camp dels 8arrets, de reduZdes dimensions i voltat d!oGstacles. 6mpossiGle
d!ampliar. 0o se!n conei( cap Os durant la guerra
o =leidaK Els <agraners o aer[drom Civit, propietat de Jose" $ivit. 9na lQnia d!alta
tensi" n!oGstaculitPava els vols. Emprat a Linals de Duliol de 1#$6, tot i que per aquest
oGstacle s!TaGilitaren els d!AlLSs, Ast" o AlGatIrrecT
o &igueresK aer[drom #anudas. E(cel*lent situaci", s[l i llargada (1.000 metres ( ,00.
1e!n preveia l!ampliaci". Emprat durant la guerra
o =a 1eu d!9rgellK camp de 8enavarre, particular i Gase d!una lQnia a'ria prevista per
Andorra. 9n dels camps per al turisme aeri als )irineus
o )uigcerdIK a 8olvir, molt Gona situaci" al centre de la CerdanHa i apte per avions de
turisme i transport mitDI. 6naugurat el , de Duliol de 1#$4
o 1itgesK a Terramar al centre de l!aut[drom. 0omSs per petits avions de turisme. 0o
emprat a la guerra
o CardedSuK durant la guerra es construQ un aer[drom militar entre CardedSu i
=linars
o :ironaK =a ;ueria, particular i per avions de turisme. 0o emprat a la guerra
o 1!Agar"K Tenia perspectives d!ampliaci". 0o s!emprI a la guerra
o TIrregaK de l!ADuntamentC era TaGilitat com a camp de socors o emerg'ncia militar
o AmpostaK camp Carvallo, propietat d!aquest pilot civil, de dimensions reduZdes. 0o
es va emprar a la guerra()7*

(aadell/
Aquests camps de vol eren pistes civils per e(TiGicions, tot i que alguns van ser ampliats
per esdevenir aeroports civils. <Ss endavant, en temps de guerra, alguns es van
convertir en camps militars dotats amG reLugis, polvorins i altres elements, constituZnt un
important comple( aeri a rereguarda. .ins aquest conDunt troGarQem el camp de 1aGadell,
visitat el 1#$V per una comissi" militar amG responsaGles civils i regidors municipals.


24
=!aer[drom s!Tavia d!anomenar Jase 6Dria de l5Ere())* i un cop s!iniciI la guerra es
demanava reprendre el proDecte elaGorat el 1#$4. El dia U de setemGre de 1#$6 els militars
s!adre]aren a l!aDuntament saGadellenc Da que la situaci" estrat'gica de l!aer[drom
proDectat Leia necessari condicionar el camp d!aterratge amG la mI(ima urg'nciaC el
seg^ent dia # s!iniciaven les oGres()+*. 1aGadell esdevindria amG el pas del temps un
aer[drom de primer ordre, un important centre de reparaci" i construcci" d!avionsA
grIcies al trasllat dels Tallers de l!AeronIutica 0aval de 8arcelona empla]ats a la LIGrica
8aigual i =loncT. =a importIncia de 1aGadell anI mSs enllI de la construcci" dels 6%1U
Uatos, at's que tamGS servQ per empla]ar%Ti els avions de les patrulles de vol nocturn
destinades a la deLensa de 8arcelona i la Lormaci" d!algunes esquadrilles.





La 'arriga/
TamGS podem assenHalar que alguns camps d!aviaci" particulars van ser emprats al llarg
de la guerra, com el de la :arriga (3all's 2riental. AmG anterioritat el camp pertanHia a
un entusiasta de l!aviaci", l!argentQ Esteve !ern;nde&, representant de la casa <ercedes a
CatalunHa. .esprSs d!adquirir els terrenHs, es LSu construir una petita torre de control
anne(a a un Tangar i un model de (alet racionalista que Tavia d!aplicar%se a la resta de
camps de vol implementats per la :eneralitat. )er la seva e(cel*lent situaci" i
caracterQstiques es va incloure dins la (ar(a a'ria catalana com aer[drom particular per[
oGert al turisme aeri el 1#$4 per ordre dels 1erveis AeronIutics de la :eneralitat. 9n cop
avan]ada la guerra, es construQ mSs al sud un camp amG noves pistes mSs e(tenses i
nomGrosos reLugis antiaeris per a la protecci" del personal de terra i els pilots militars de
la Va esquadrilla de GomGarders 0atat(a(),*.

Aer[droms construZts durant la guerra

Aquesta Ss la categoria mSs e(tensa dels aer[droms emprats durant la guerra. Com Tem
assenHalat aGans, a CatalunHa es podien diLerenciar dos tipus d!aer[droms de campanHa
que corresponien a dos moments Gen diLerents de la contesa. En un primer periode en el
=ista a;ria de lantic camp da,iaci
del "rat de <lobre%at lany 1>?@
[/ A*A-, ,) i;als#


25
qual l!aviaci" a CatalunHa era compet'ncia de la Conselleria de .eLensa de la :eneralitat,
s!TaGilitaren tot un seguit d!aer[droms situats prop del desplegament de les columnes de
milicians al Lront d!Arag". Aquests aer[droms serviren per donar suport a les accions
oLensives empreses en aquell sector.

(arinyena/
El mI(im e(ponent d!aer[drom d!aquest moment Lou 1arinHena, una e(tensa esplanada
prop de la poGlaci" d!AlGalatillo, s'u de l!aviaci" 6les )oges i centre de comandament de
les <ilQcies AntiLei(istes al Lront d!Arag". AllI s!Ti empla]aren soldats d!aviaci" amG un
Gatall" i els avions militars i civils adaptats a la guerra, pilotats per aviadors militars i
civils militaritPats per decret del govern catalI. Tot plegat amG la instal*laci" de
Garracons, reLugis, tendes de campanHa, metralladores antia'ries, etc'tera, que
esdevinguS un petit comple( Gen organitPat.

6lf"s/
Al seu torn tamGS es prepararen altres camps sat'l*lit, comK :ranHena, 8uDaralo], Casp,
CasteD"n del )uente, >aidQ, )omar de Cinca, Candasnos, =anaDa, 1'lgua, 8arGastre,
etc'tera, per recolPar el setge a les tres capitals aragoneses. <Ss a la rereguarda s!TaGilitI
tamGS amG nomGroses depend'ncies, el camp d!AlLSs, com a aer[drom d!escala entre el
del )rat i 1arinHena. Aquest nou camp tindria mSs endavant una llarga vida operativa
com a s'u d!avions de ca]a i soGretot dels GomGarders, di^rns i nocturns, que
s!atansaven al Lront d!Arag" a partir de comen]aments de 1#$+.




La &ineda/
)rop de 3ila%seca tamGS s!aproLitaren els terrenHs i s!ampliaren els de l!antic aerocluG. En
aquest matei( perQode els aer[droms situats prop del Lront d!Arag" no eren, per[, els
Onics. TamGS Ti Ta un altre Lront encara que aparentment no tingui lQmits LQsics ni soldats
lluitant a les trin(eres. Es tracta del Lront costaner o marQtim, que Gen aviat es mostraria
actiu i que seria oGDecte de LortiLicaci" i vigilIncia per part de les autoritats repuGlicanes.
En aquest conte(t s!TaGilitaren un seguit de camps d!aviaci" per al control i el patrullatge
*l camp de Sarinyena fou la base doperacions
principal de lAra% [/ A>?A#


26
costaner, des del delta de l!EGre a l!Alt EmpordI. 9n dels primers camps construZts Lou el
de 3ila%seca, tamGS anomenat =a )ineda, que aproLitI un proDecte de camp d!aviaci" civil
anterior a la guerra. El seu terrenH de vol seria utilitPat tamGS com a camp d!escala per al
trasllat dels avions de la Pona catalana a la valenciana. <Ss endavant, i Da Gen entrats al
1#$,, cauria en desOs Lruit de la seva perillositat davant un possiGle GomGardeig aeri des
del mar. Com en el cas de 1arinHena i d!altres aer[droms d!aquest perQode, va comptar
amG ediLicacions d!oGra, reLugis i altres elements preLaGricats o aproLitats.

)eus/
0asquS per construir una pista mSs e(tensa que quedaria enllestida Gen aviat sota la
supervisi" dels comandaments militars. El camp d!aviaci" de 5eus comptI amG Tangars i
altres elements i prenguS protagonisme en detriment del primer com a Gase per als caces
que intentaven deLensar la costa tarragonina. =!aer[drom tamGS seria durant un temps,
l!escola de Lormaci" de personal de GomGarders repuGlicans, empla]ant%Ti l!escola de
)olimotors. Com en el cas de 1aGadell, l!aer[drom servQ per donar suport al comple(
constructiu de la LaGricaci" dels )oliXarpov 6%1U Uatos, a mSs de la reparaci" d!altres
aparells com els patiusXa. En deLinitiva, a l!aer[drom de 5eus s!emprovarien els avions
sortits de LIGrica, els nous i els reparats, i s!Ti estacionarien puntualment caces pertaHents
a la deLensa costanera i patrulles de +atos i mos1ues destinades a la deLensa del litoral,
que, en alguns casos comptats aconseguirien avortar temptatives d!atacs contra
Tarragona o 5eus.

La (Dnia/
A les comarques de Tarragona el segon aer[drom en quant a moviment d!aparells Lou
sens duGte =a 1Snia, les dimensions del qual permetien estacionar en alguns moments
esquadrilles de mos1ues i Lins i tot dues de GomGarders patiusXa. A mSs, des de la 1Snia
aquests GomGarders podien actuar contra la Llota reGel mar endins, o contra els Lronts
d!Arag" i 3al'ncia, grIcies al seu gran radi d!acci".

En un document del conseller 'arradellas dedicat a l!activitat del govern catalI en els
aLers d!aviaci" d!aquells primers moments s!esmenta que en poc temps s5;an organitzat a
#atalunya nou camps d5aviaci$ i altres de socors i avituallament l5emplaRament dels 1uals no "s
discret d5esmentar()-*. Entre els del Lront d!Arag", que podrien ser 1arinHena, 8uDaralo] o
:ranHena, a mSs dels costaners com 3ila%seca, CelrI o &igueres, els camps d!escala o
enlla] com AlLSs, Duntament amG les Gases a'ries situades mSs en l!interior, com 5eus,
Gen Ge podrien sortir%nos els comptes dels # camps esmentats. A mSs, tamGS cal aLegir la
millora de les instal*lacions de l!aer[drom militar del )rat. Tot plegat es completa amG
les estacions marQtimes per l!amaratge dels Tidroavions de l!AeronIutica 0aval, amG
l!antiga Gase dels Tidros en el moll del contradic, al <orrot i l!altra al port dels AlLacs.

1egona Lase de construcci" d!aer[droms

A grans trets, aquests Loren els primers aer[droms construZts, TaGilitats i emprats a
CatalunHa en el primer perQode de la guerra, una (ar(a de camps que responia al tipus
d!aviaci" de que es disposa en aquells primers mesos. Els aparells emprats pels
repuGlicans a l!Arag" Loren un conDunt Teterogeni d!avions antiquats, molts d!ells
pertanHents a l!aviaci" militar, l!aviaci" naval o la civil.


27

Tanmatei(, Ti Ta un segon periode en la construcci" i utiliPaci" de camps d!aviaci", el
d!una nova (ar(a que s!e(ecutI maDoritIriament a partir de 1#$,, quan la situaci" als
Lronts perillava i calia un salt enrere de l!aviaci" repuGlicana empla]ada als Lronts de
l!Arag". Ai(Q, la coDuntura de la p'rdua de Terol, l!oLensiva Lranquista d!AlLamGra i l!atac
del # de mar] de 1#$,, provocarien la necessitat d!estaGlir nous aer[droms.






.!aquesta manera s!iniciI la construcci" de camps de campanHa on operesin els caces de
la 'loriosa el mSs aprop possiGle del Lront. En aquells moments els avions de preguerra
del 1#$6 Tavien estat escomGrats dels cels d!Arag" i <allorca i s!Tavia arriGat al c'nit de
l!aviaci" mSs moderna i avan]ada vinguda a EspanHa. Els rIpids caces monoplans mosca
i messersc;mitt Tavien reempla]at els antics 0ieuport 0i%UV, oGsolets, als qui superaven
en prestacions i Lins i tot doGlaven o triplicaven en velocitatC els vells i lents &oXXer
trimotors adaptats com a improvisats GomGarders, s!Tavien suGstituZt pels velo]os
Gimotors patiusXa, el GomGarder mSs rIpid en el panorama aeronIutic el 1#$6. 6 els
avions de GomGardeig italians i alemanHs s!Tavien ensenHorit de tots els Lronts grIcies a
la seva velocitat i autonomia. =a guerra penetrI a CatalunHa des de l!oest, per[ a l!est, Ss
a dir pel mar, To LSu amG maDor intensitat desprSs que l!e(pedici" a <allorca LracassSs,
atacant ports i ciutats costaneres a doDo. CatalunHa restI assetDada pels dos Lronts, el de
ponent i el costaner, tots dos amG aer[droms per desplegar les unitats que s!atansaven al
camp de Gatalla i per les integrades en la deLensa de costes de la 5epOGlica.

A aquest canvi qualitatiu tamGS cal sumar%Ti el quantitatiu. A partir de la segona meitat
de 1#$+ i Linals d!aquell anH, damunt del camp de Gatalla els comGats aeris entre les
aviacions enLrontades, Loren nomGrosos. Els monoplans pugnaven pel domini de l!altura,
mentre +atos i fiats s!enredaren en comGats acroGItics. 1ovint toparen mSs d!un centenar
d!aparells en comGats de llarga durada que LinalitPaven amG avions incendiats a terra i
paracaigudes estesos al cel. Als repuGlicans els calia deLensar les Lronteres TidrogrILiques
del paQs, el 1egre i l!EGre, travessades Da en alguns caps de pont, i donar una resposta a les
*ls tres camps de ,ol situats al "rat de
<lobre%at en els anys pre,is a la %uerra
[Atlas de aerdromos de Espaa@#


28
e(ig'ncies generades per l!escalada d!armament i el poder que anava assolint l!aviaci" en
el conDunt de la contesa. .issortadament per als repuGlicans, aquesta escalada
d!armament mai no poguS igualar o superar l!aportada per alemanHes i italianes
LavoraGles als colpistes. En deLinitiva, aquesta segona (ar(a de camps responia a les
e(ig'ncies tecnol[giques dels nous avions, el seu nomGre i tamGS a l!estrat'gia i el
carIcter deLensiu desenvolupats per l!aviaci" repuGlicana.

Tot plegat va suposar que des de Duliol de 1#$6 i Lins les acaGalles de la guerra l!esLor] i
els mitDans emprats Lossin nomGrosos. En la planiLiciaci", TaGilitaci" i construcci"
d!aer[droms a les vuit regions a'ries del territori repuGlicI Ti intervinguS personal
enginHer, militar i civil, top[graLs i t'cnics de la 1ecci" d!6nLraestructures i de la
)reLectura d!2Gres de l!aviaci" repuGlicana, moGilitPant una quantitat important de mI
d!oGra civil captada prop de les poGlacions on es troGava el Lutur aer[drom. =es
autoritats de l!aviaci" resolgueren amG escrei( el diLQcil proGlema que presentava la
irregular geograLia del territori, ai(Q com les diLicultats generades per la creaci" de nous
camps i l!TaGilitaci" i ampliaci" d!altres terrenHs adaptats a usos militars. =a construcci"
es va dur a terme durant tota la guerra sense interrupci".

Bn "ersonat/e cabdal en la construcci6 d@aer0droms

:rIcies a l!e(peri'ncia en l!ImGit de l!enginHeria militar aplicada a la millora i
condicionament de camps d!aviaci" anteriors a la guerra, podem parlar d!un cap militar
que esdevinguS caGdal en l!organitPaci" de l!aviaci" a CatalunHa en els inicis de la
guerraK Mi/uel Ramre& de $arta/ena y Marcaida. Aquest comandament que seria la mI
dreta del conseller de .eLensa Sandino, era Lill d!un comandant militar d!artilleria. /avia
nascut el 1,#V a Ceuta i ingressI a l!Acad'mia d!EnginHers de :uadalaDara el setemGre de
1#0#. A mSs d!enginHer militar era pilot des de 1#16. /avia participat a la guerra
d!eLrica, i el 1#$6 sortQ al carrer el 1# de Duliol per aturar paranHs a les cantonades de
l!ei(ample GarcelonQ a les Lorces revoltades de la caserna del 8rucT de 8arcelona, amG un
destacament de soldats d!aviaci". TamGS participI activament com a vocal i t'cnic de la
Comissi" de la 6ndOstria de :uerra de la :eneralitat. .e Let, la seva implicaci" en els
aLers de la guerra resulta impressionant. El V0 de Duliol per ordres del general Aran/uren
es LSu cIrrec de la caserna de =epanto i del Gatall" de sapadors minadors nOm.4, que
llicenciI aquell matei( dia. Al marge de ser vocal de la Comissi" de la 6ndOstria de
:uerra de la :eneralitat, organitPI una eLQmera escola de vol de la C0T i tamGS seria un
dels dissenHadors de la LortiLicaci" costera catalana i de la lQnia deLensiva del Cinca()1*.

Com a responsaGle dels aer[droms, dels quals Da se n!Tavia encarregat el 1#VU, To Lou a
mSs dels 1ervicios de 6nstrucci"n H <aterial, del 1#$1 al Duliol de 1#$6. AGans de la guerra
Tavia dut a terme oGres de millora a l!aer[drom de TaGlada a 1evilla, aLectat a la
Comandancia E(enta de 6ngenieros AeronEuticos, amG el cIrrec d!enginHer director.
TamGS realitPI els proDectes per estaGlir l!Esquadra $ de l!aer[drom del )rat, de desviaci"
del 5iu 1ec al camp de )uig de 1aGadell, o el pressupost d!instal*laci" del camp de vol de
=leida. .esprSs del Lrustrat cop d!Estat ocuparia el cIrrec de director de les 2Gres dels
camps del )rat i de 1aGadell. Al marge de la millora i ampliaci" de les Gases a'ries
e(istents, Ramre& de $arta/ena Tavia estat tamGS aGans de la guerra la mI(ima
autoritat en la localitPaci", creaci" i preparaci" d!aer[droms de socors de la regi" a'ria,


29
com donen LS els pressupostos per e(planaci" dels camps d!AlcanHQs, 8elt(ite i 8uDaralo],
que duguS a terme com a comandant maDor de l!Esquadra $ de 8arcelona i enginHer de la
ComandIncia E(empta d!AeronIutica, el 1#$$()2*.

9na evid'ncia del paper desenvolupat com a responsaGle de les oGres de construcci"
dels camps d!aviaci" repuGlicans es conserva en el seu e(pedient personal, en la causa
del triGunal Lranquista que el DutDI desprSs de la guerra. En el document es La esment que
Ramre& de $arta/ena,

tanto en el #omit" de Vndustrias de #atalu9a como en la Xefatura de Wras de aviaci$n
militar traa=$ intensamente construyendo numerosos aer$dromos y dem8s oras de
parecida naturaleza! as2 como propuso a los mandos ro=os la construcci$n de una nueva red
de 6eropuertos a la retaguardia para el caso de tener 1ue aandonar los ya construidos ante
el avance del E="rcito ?acional@()3*.

=a traDect[ria de Ramre& de $arta/ena consigna la realitPaci" de les tasques de director
d!oGres a la Pona catalana Lins que l!aGril de 1#$+ Lou destinat al .etalle de la ;eLatura de
2Gras de 3al'ncia i el 1+ de DunH del matei( anH era detingut per les autoritats
repuGlicanes. El sumarQssim especiLica que la detenci" Lou deguda a rencillas particulares
con otros compa9eros aviadores ro=os@. 1aGem que el diputat socialista per Tarragona Amos
Ru& %ecina, cercava proves contra ell aGans de la detenci", sense '(it. 9na Tip[tesi
plausiGle L"ra pensar que el cap militar va ser tempteDat deGades pels comandaments
d!aviaci" del )C. Aquesta negativa Lruit de la seva lleialtat apolQtica a la 5epOGlica,
aLegida a l!estreta col*laGoraci" que mantenia amG el govern catalI la Comissi" de la
6ndOstria de :uerra, potser van ser els detonants que van provocar el seu engarDolament
inDustiLicat i il*legal. El desemGre de 1#$+, desprSs de gaireGS sis mesos de conLinament,
sortia de la pres" sense que cap Dutge ni representant del govern li TaguSs ni tant
solament pres declaraci"()4* i era destinat al .etalle de la ;eLatura de 2Gras de 8arcelona
Lins el primer de gener del 1#$,, que tornI a 3al'ncia per treGallar en el .etall de la
.elegaci" de la ;eLatura de 2Gras.

)ossiGlement en aquest moment de Linals de 1#$+ i comen]aments de 1#$, Ramre& de
$arta/ena emprenguS la seva darrera tasca signiLicativa per al govern de la 5epOGlica,
de la qual tenim constInciaK la preparaci" d!un seguit de terrenHs de vol a rereguarda.
AmG tota proGaGilitat, l!enginHer militar que arriGaria a la graduaci" de tinent coronel,
planiLicI i preparI un conDunt o (ar(a d!aer[droms de campanHa. =!aLirmaci" en
l!e(pedient de les autoritats Lranquistes a l!entorn de les activitats de Ramre& de
$arta/ena de proposar la construcci$n de una nueva red de 6eropuertos _sic` a la retaguardia
para el caso de tener 1ue aandonar los ya construidos ante el avance del E="rcito ?acional, ens
La pensar en els aer[droms que es construirien en poc temps en terres lleidatanes i
tarragonines. Tanmatei(, aquesta lQnia tamGS pot convergir en una altra, la corresponent
als primers aer[droms de campanHa construZts sota la inLlu'ncia d!assessors i t'cnics
sovi'tics a la Pona centre de la 5epOGlica. =a depend'ncia del material sovi'tic a primera
lQnia del Lront i la inLlu'ncia del personal assessor d!aquestes unitats, va comportar que a
CatalunHa s!implementessin durant la segona meitat de 1#$+, un seguit d!aer[droms
militars prop del Lront amG unes caracterQstiques i trets especQLics, diLerents als ideats per


30
Ramre& de $arta/ena i la Conselleria de .eLensa el 1#$6, i similars als situats aquell
matei( anH en els Lronts del centre de la penQnsula.




Els aer0droms de cam"anya de )5,4

)er GS que al llarg de les Gatalles desencadenades pels repuGlicans a l!entorn de 8el(ite
(agost de 1#$+ i 1aragossa (octuGre de 1#$+ s!utilitParen camps com els de =leida
(AlLSs, 8alaguer (=a )lana del CorG o 5eus, a mSs dels aragonesos de 1arinHena,
CasteD"n del )uente, )omar o >aidQ, el moment en el qual es desplegaren la maDor part
d!aer[droms catalans de campanHa Lou a partir de 1#$,.

9n document de la primavera de 1#$,()5* ens presenta aquests aer[droms a disposici"
de l!aviaci" repuGlicana dins la $a 5egi" que pertanHia a CatalunHa. /i troGem cinc
sectors amG un total de 40 camps, entre permaments, eventuals, semipermanents i de
socorsK

o 1ector 1K CelrI, &igueres nord, 3idreres, 3ilaDuZga (:arriguella, EsponellI,
)uigcerdI, =lagostera, 3erges (Torroella de <ontgrQ, &igueres sud, TortellI i 2lot
(=es )reses
o 1ector VK 1aGadell, 3ic, Castellar, CardedSu, la :arriga, <anresa, 3ilatorta, Tona,
<ontmel" (<ontorn's, <anlleu i 1antpedor
o 1ector $K <onDos, 1ant )ere (1aGanell, 6gualada (qdena, 8ellpuig, TIrrega,
Cervera (=!AranH", =leida (AlLSs i 3ilaLranca ()acs
o 1ector 4K 5eus, 3alls, 3endrell (1anta 2liva, 1alou (=a )ineda o 3ila%seca, )la de
1anta <aria i 3ilallonga (=a )ista
o 1ector UK 8ase Aeronaval, aer[drom del )rat, aer[drom de Canudas i Air &rance

Tres d!aquests aer[droms estaven encara en Lase de construcci" en aquell perQode,
1antpedor, )acs del )ened's i 3ilallonga, aquests dos Oltims, serien emprats durant la
segona meitat de 1#$, i 1antpedor al Linal de la guerra. &"ra Go assenHalar de tota manera
que el conDunt total de camps d!aviaci" construZts va ser Gastant Teterogeni i que, per
Ram/reA de
(arta%ena
ser& un dels
principals
actors en
lor%anitAaci
dels afers de
la,iaci a
(atalunya i un
dels
impulsors en
la construcci
daer+droms
[/ A) 0B=aro#



31
aquest principal motiu els oGDectius, les planiLicacions i els resultats Linals van resultar
diversos, malgrat que la metodologia emprada esdevindria similar en tots ells(+7*.

$6m Cuncionava un aer0drom de cam"anyaD

Elecci" de la uGicaci"

9n aer[drom de campanHa repuGlicI de 1#$, era una instal*laci" militar amG uns serveis
GIsics variaGles segons la categoria del camp, la Linalitat del qual era la mI(ima eLicIcia
estrat'gica amG els mQnims recursos(+)*. =!aer[drom de campanHa de 1#$, emprat pels
avions de la 5epOGlica acostumava a ser una gran e(tensi" de terrenH soGre la qual se
disposaven una o diverses pistes sense asLaltar per a l!aterratge o l!enlairament, situades
en Lunci" dels vents dominants. Era una gran pista de s[l piconat, LIcilment reparaGle si
resultava GomGardeDada i prou soLerta com per suportar les adversitats meteorol[giques.
TamGS eren soLerts els avions sovi'tics que els Taurien d!emprar en condicions no
sempre LIcils degut als s[ls pedregosos, els terrenHs desnivellats, els oGstacles prop dels
lQmits del camp, etc'tera. Administrativament, aquesta gran superLQcie estava
supervisada i controlada per una ediLicaci" propera al camp, sovint era un mas que
restava ocupat per un destacament de soldats de tropa d!aviaci" que s!encarregava de la
vigilIncia de l!aer[drom i dels avions. Aquest personal de tropa era Li(, Ss a dir, romania
sempre a l!aer[drom, a diLer'ncia del personal especialitPat de l!esquadrilla d!avions,
Lormat per un circ amGulant, una caravana itinerant d!Tomes i veTicles.

)er[ anem a pams. AGans que ai([ Los possiGle l!Estat <aDor repuGlicI estudiava amG
deteniment un indret, el supervisava i el reconei(ia visualment. En cas que el troGSs apte
per a emprar%lo com aer[drom, avisava a les autoritats civils implicades, Ss a dir,
l!aDuntament, comunicant que l!aviaci", concretament el 1ervei d!6nLraestructures o la
)reLectura d!2Gres, ocuparia els terrenHs, i es demanava la cooperaci" local per a la
moGilitPaci" d!aquells ciutadans que encara no Taguessin estat cridats a Liles.

2Grers

Aquests iniciarien les tasques de construcci" del camp unes poques Tores desprSs que
s!TaguSs comunicat als petits propietaris que Tavien d!aGandonar les seves terres. /omes
encara massa Doves o Da massa vells per anar a la guerra, pertanHents a les poGlacions dels
voltants, amG l!aDut de carros i cavalleries, s!encarregarien, per un preu de 10 pessetes
diIries, de l!arrencament dels conreus que Ti TaguSs damunt la superLQcie del Lutur camp
d!aviaci", del seu nivellament i de l!e(tracci" de s'quies, recs o de tots aquells elements
que oGstaculitPessin el rodament dels avions.

Centenars d!individus a les ordres dels capatassos, i aquests a les dels enginHers civils o
militars, Ti treGallarien durant setmanes, de vegades amG maquinIria, per Ge que
maDoritIriament amG pics, pales i ai(ades. Estris que amG tota seguretat eren d!2Gres
)OGliques i Tavien estat incautades per l!e('rcit. /em localitPat ma]onadores de la
<aquinista Terrestre i <arQtima, piconadores amG motor d!e(plosi" i altres enginHs
destinats a e(planar la superLicie del camp.



32
5eLugis

<Ss endavant es preparaven els elements deLensius, tot aplicant l!enginHeria civil en el
suGs[l. Eren els reLugis antiaeris. 9n de gran, amG caGuda per a mSs de 100 persones,
amG dos accessos oposats, es construiria a prop o a tocar de la caserna que controlava
l!aer[drom. Acostumava a ser una estructura e(cavada en galeria de mina amG voltes de
ma" i reLor] de ciment, amG dues rampes descendents o esglaonades que conduZen a
unes escales situades a #0r per evitar els eLectes de l!ona e(pansiva. A uns ,%10 metres de
LondIria s!Ti empla]ava un espai central que disposava de petites sortides o pous de
ventilaci" verticals. =!estructura del reLugi estaria ideada per resistir els impactes de les
GomGes de gran tamanH. TamGS s!ai(ecarien, al llarg del perQmetre del camp, els reLugis
elementals, nomSs aptes per protegir%se de la metralla o de les Gales. Altres elements
deLensius menHs eLica]os serien les rases, situades prop dels avions i a tocar de les pistes,
de Let, als marges de l!e(tensa pista, i si era possiGle, ocultats sota els arGres, s!Ti
estacionaven prou allunHats entre ells, els avions.

A les oGres dels reLugis tamGS Ti participava mI d!oGra sota supervisi" de personal
especialitPat. El darrer element deLensiu del camp no era altra que una patrulla de tres
avions de l!esquadrilla en constant alerta.













.emSs elements

=es construccions d!oGra s!ampliaven amG una caseta de comandament que seria el
centre neurIlgic i de direcci" del moviment dels avions. Aquesta construcci" acostumava
a ser una petita Garraca d!oGra, de vegades amG sostre d!uralita o teules, molt simple i
austera, molt sovint pintada i camuLlada. /avia de passar desaperceGuda, com qualsevol
altre element constructiu de l!aer[drom, perqu' si resultava malmesa podia provocar el
col*lapse en l!organitPaci" de la unitat.

.es d!allI es dirigia l!esquadrilla o esquadrilles, amG un cap de l!Estat <aDor que
supervisava el Luncionament de tota la unitat i un cronometrador o inLormador que
registrava el moviment dels avionsK enlairaments i retorns del Lront, vols de prova
Refu%i antiaeri de
laer+drom de =ila2seca!
tamb anomenat <a
"ineda0 Bombroses
estructures i elements
dels camps da,iaci de
Carra%ona emprats
durant la %uerra per la
defensa del territori es
troben en condicions
prec&ries i mal conser2
,ats0 (amps com el de
=ila2seca! =alls o "la de
Santa 8aria mantenen
encara al%uns elements
defensius remarcables
[/ .ordi C!re=#0


33
d!avions, entrenament de pilots, etc'tera. 9na taula amG un parell de cadires, un tel'Lon i
uns mapes eren els elements TaGituals en aquest espai. En ell el cap de l!esquadrilla dels
avions es reunia amG el cap de l!Estat <aDor, un tinent o un capitI, antic veterI de la
guerra, que inLormava els pilots de la missi" que calia acomplir i que Tavia reGut per
tel'Lon de la superioritatK sortida al Lront per protegir les lQnies, per atacar o metrallar
posicions, per escorta de GomGarders (si Ss tractava d!una unitat de caces, trasllat a un
altre aer[drom, etc'tera.

=es oGres del camp es completaven amG altres elements, com podien ser les gui(etes o el
cos de guIrdia d!accSs al camp. .e vegades, en els camps de GomGarders, s!Ti Leien
igualment polvorins. TamGS podien ampliar%se les depend'ncies per als soldats de
guIrdia, Lent cuines, dut(es, rentadors i, Lins i tot, dormitoris.

AllotDament del personal

/em d!assenHalar que el mas o resid'ncia emprada com a caserna per als soldats no seria
la Onica ediLicaci" ocupada per l!aviaci". Ai(Q, quan es preparava l!arriGada d!una
esquadrilla en vol procedent d!un altre aer[drom, calia que el cap de l!Estat <aDor
organitPSs tot el dispositiu per atendre els avions i els pilots, a mSs del lloc on Tauria de
residir la resta del personal de terra. Els pilots necessitarien allotDament, mai molt proper
per[ tampoc massa allunHat del camp. E(cepte la patrulla d!alerta, els pilots Taurien
d!emprar transport velo] per traslladar%se del lloc de resid'ncia al camp i allI passar%Ti
tot el dia Lins a la Loscor. 9n cop al camp, es Laria necessari l!arriGada el mSs rIpid
possiGle als avions que estarien llestos per envolar%se grIcies als mecInics i als armers,
per[ disseminats en una e(tensa superLQcie. )er ai([, els pilots disposaven de potents
cot(es, alguns prou lu(ososK plymout;s, c;evrolets o fords camuLlats de verd i marr", que
superaven amG escrei( els 1U0 quil[metres per Tora.

Tren rodat

TamGS cal allotDar el personal itinerant que donava el suport t'cnic als avionsK mecInics,
armers, conductors dels veTicles d!arrencament dels avions, intend'ncia, sanitaris,
l!especialista en guerra quQmica, el plegador de paracaigudes (parat(utista, el personal
de cuina i les d"nes encarregades de tasques dom'stiques. Tot plegat, amG els seus
corresponents veTiclesK l![mniGus per als mecInics, armers i aDudants llursC l!amGulIncia
pels sanitaris, metge i practicantsC les camionetes d!arrencada dels avions dels (oLers
caporals conductorsC els camions cisterna de GenPina i aigua, el cami" taller, etc'tera, Lins
i tot el motorista d!enlla]. =a terminologia de l!'poca d"na un nom a aquesta corrOa de
personal que va allI on Ta d!aterrar una esquadrilla d!avionsK El tren rodat.

Ai([ comporta l!ocupaci" de nomGroses ediLicacions, igualment allunHades de
l!aer[drom, com masies o cases noGles en petits nuclis poGlacionals, per a l!alotDament de
tot aquest personal. )er[ tamGS calien magatPems per dipositar materials, peces i eines,
que sovint se situaven en esglSsies, tallers mecInics per als veTQcles, recanvis, queviures,
etc'tera. Aquest desplegament intensiLicaria la relaci" entre els TaGitants i els militars
d!aviaci".


34

=a utilitPaci" d!un aer[drom amG tots aquests complements que sovint superaven els 100
individus, implicI l!estaGliment d!una normativa de Luncionament, per tal d!assolir la
maDor eLici'ncia operativa Ai(Q, es comptI amG nomGroses disposicions i instruccions,
sorgides d!ordres circulars, que Tavien d!acomplir els responsaGles de l!aviaci", tant els
dels sectors aeris, camps de cap]alera o els dels matei(os aer[droms. Es LSu necessari
con'i(er l!escala DerIrquica, el Luncionament, la vigilIncia, el desplegament de la unitat i
tota la dotaci" per coGrir les necessitats dels avionsC saGer les atriGucions dels encarregats
d!6ntend'ncia o els de l!Estat <aDor, ai(Q com les compet'ncies i les oGligacions que
s!esqueien per aconseguir que un aer[drom LuncionSs a ple rendiment en el moment en
el qual Ti aterrava l!esquadrilla.

Aer0droms "er la deCensa del territori

A la primavera del 1#$,, amena]ades les Lronteres TidrogrILiques de CatalunHa, (rius
1egre i EGre i perduts nomGrosos camps aragonesos i lleidatans en molt poc temps, els
aer[droms catalans mSs endinsats en el propi territori Loren emprats per part de les
minvades unitats a'ries repuGlicanes en el decurs negatiu de les operacions militars que
conduZren a la derrota el LeGrer de 1#$#. En aquest sentit, les dades aportades per
l!Tistoriador 1E5:E6 A852123 e(tretes de les Lonts sovi'tiques s"n demolidores. .urant
l!oLensiva Lranquista del # de mar] de 1#$, i Lins a primers d!aGril, Ss a dir en menHs d!un
mes, l!aviaci" repuGlicana arriGaria a perdre Lins a VV aer[droms estaGlerts principalment
a l!Arag"(++*.

)el que La als seus usos, des de la primavera de 1#$, al nord del territori repuGlicI, els
camps d!aviaci" propers a &ran]a Loren emprats per als GomGarders de llarga distIncia,
els tupolev 18%V ZatiusZes (&igueres, CelrI, Lins i tot 8anHolesC en els camps de la
CatalunHa central s!Ti estacionaren els GomGarders mitDans natat+es i grummans (3ic, 1ant
;uliI de 3ilatorta, CardedSu o la :arrigaC i els mSs propers a les Lronteres de l!EGre i el
1egre van ser la destinaci" dels caces +atos i mos1ues (3alls, )la de 1anta <aria, 1anta
2liva, 5eus, Els <onDos, 1aGanell. Tots ells van tenir diversos usos i Linalitats i en ells
s!Ti va desplegar el personal mSs especialitPat de tota la guerraK personal aeri amG
tripulacions Lormades perK pilots, oGservadors i metralladors GomGardersC personal
terrestre au(iliar, com mecInics i aDudants mecInicsC armers i aDudantsC els conductors
dels veTQcles d!arrencament dels avions i dels camions cisterna, amGulIncies, etc'tera. A
mSs del personal del tren rodat que Tem assenHalat mSs amunt, tamGS s!Ti troGaren
nomGrosos especialistes situats en Gases secundIries endinsades a la rereguarda, des
d!enginHers aeronIutics, tot passant per interpretadorssLot[graLs, inLormadors en
meteorologia i oGservadors vigies, radiotelegraListes, metal*l[graLs, caps de tallers,
mecInics muntadors, especialistes en instruments d!aGord i en aeromotors, etc'tera.

=a construcci" d!aquests aer[droms mSs tardans es diLerenciava dels planiLicats per la
:eneralitat el 1#$6 per la seva austeritat. En alguns casos entraren en Luncionament quan
encara no Tavien LinalitPat les oGres de construcci" d!una pista o quan tot Dust es
comen]aven a construir els reLugis antiaeris. =es pistes d!aterratge i els elements
deLensius que Tem esmentat s"n els seus trets signiLicatius. En deLinitiva, Loren l!antQtesi
dels grans aer[droms o Gases desplegades amG nomGr"s personal i construccions el 1#$6


35
a CatalunHa. Aquests nous camps s"n una evid'ncia de l!aparici" en territori catalI
d!avions, pilots i, soGretot d!assessors de la 9511, que aplicaven les seves teories de
dispersi" i camuLlament.









Com Da Tem comentat, una Gona part dels terrenHs de vol on es desplegaven aquests
Tomes, contrIriament als aer[droms construZts al principi de la guerra, van ser realitPats
amG la pretensi" d!assolir el mI(im camuLlatge i ocultaci"C disposaven de poques
ediLicacions i comptaven amG un conDunt de reLugis antiaeris per protegir el personal. A
mSs, van ser classiLicats enK permanents, semipermanents, eventuals i de socors. 9na
altra diLer'ncia respecte als aer[droms inicials rau en les deLenses antia'ries, gaireGS
ine(istens en aquests nous camps de 1#$+s1#$,, per GS que els primers amG prou Leines
comptaven amG l!empla]ament d!algunes metralladores de petit caliGre.

=a proliLeraci" i concentraci" d!aer[droms TaGilitats el 1#$, ens indica el caire deLensiu
de l!aviaci" repuGlicana, la 'loriosa, molt mSs reduZda de mitDans que la de l!enemic,
sempre supeditada als enviaments des de la 9511 i sotmesa a les intermit'ncies en les
arriGades de material per reposar eLectius, materials i recanvis.

.urant el perQode Linal de la guerra molts dels aer[droms que Tavien Lormat part de la
(ar(a en el territori catalI van ser emprats en una constant reculada cap a la Lrontera,
primer d!2est a Est i, mSs endavant de 1ud a 0ord, sempre sota l!amena]a constant de
ser colpits en els seus propis camps de vol per l!aviaci" enemiga. A mSs que aquesta,
Lormada per l!aviaci" legionIria italiana, la =egi" C[ndor alemanHa i l!aviaci" nacional,
aproLitava els aer[droms dei(ats per la 'loriosa, com en el cas de =a 1Snia o AlLSs l!aGril
de 1#$,, 3alls, 1anta 2liva, 1aGadell o El )rat el gener de 1#$#. /em de precisar que des
de l!aGril de 1#$, Lins el darrer dia el U de LeGrer de 1#$#, els atacs aeris contra els
aer[droms repuGlicans van ser una constant que alterI el normal Luncionament de les
Refu%is antiaeris a =alls i "la de Santa 8aria! dos dels aer+droms de lAlt (amp ms emprats pels
caces republicans des de la prima,era de 1>?D fins el %ener de 1>?>0 =alls fou la s;u on sestabl/ la
plana ma.or de totes les unitats de caces! mentre ue "la de Santa 8aria mantin%u una acti,itat
fer,orosa i esde,in%u base permanent de di,erses esuadrilles de 8osues [/ *) <;igue=#



36
unitats repuGlicanes. Els danHs Tumans i materials Loren importants, tot i que el veritaGle
daltaGai( era operatiu, donat que calia reparar amG immediatesa els danHs, tapar els
esvorancs provocats per les GomGes, o Taver de traslladar%se deLinitivament a un altre
aer[drom pel perill a reGre nous atacs aeris.

=!assessorament sovi'tic

)er acaGar Tem de remarcar la inLlu'ncia dels t'cnics i assessors militars sovi'tics en
quant a la preparaci" i construcci" dels aer[droms de campanHa d!aquest darrer perQode.
En aquest sentit, els procediments en la construcci" dels aer[droms ai(Q com l!aplicaci"
del programa constructiu a CatalunHa el 1#$, podrien tenir el segell d!un dels principals
assessors sovi'tics encarregat de tasques logQstiques i, de manera especQLica, de la
planiLicaci" i TaGilitaci" dels aer[droms per als avions repuGlicans. Es tracta del coronel
Seli/ JoCCe, arriGat a EspanHa en el matei( moment que To Leia el mI(im responsaGle
sovi'tic del cos e(pedicionari, JaEob SmuscEewitsc, Ilies, general Douglas. JoCCe
esdevindria cap dels serveis de l!aviaci" repuGlicanaK El coronel Selig Joffe lleg$ a Espa9a
=unto con Jakob Smuschkewitsch. Kue =efe de los servicios t"cnicos de la aviaci$n repulicana@.
.!orQgen Dueu i nascut a 5Ossia el 1#0V, Tavia estat voluntari a la guerra civil del seu paQs
i, durante la 'uerra #ivil espa9ola fue 2ntimo colaorador del general .ou/las. #onstruy$ m8s
de cincuenta nuevos aer$dromos militares! cre$ numerosas f8ricas de monta=e para aviones
sovi"ticos! instruy$ al personal de tierra y supervis$ la infraestructura t"cnica necesaria para
mantener en estado operativo a centenares de aviones@(+,*. Tasca, doncs, gens menHspreaGle
la realitPada per JoCCe, arriGat amG la primera tongada de t'cnics sovi'tics. =a Leina
d!aquest e(pert servQ entre d!altres q^estions, per proporcionar els aer[droms adequats
als avions moderns d!orQgen sovi'tic que soGrevolaren els cels espanHols, primer a la
Pona del Lront de <adrid a Linals de 1#$6 i inicis de 1#$+ i mSs endavant a d!altres indrets
del territori repuGlicI. 9ns mesos mSs tard de l!aGandonament del darrer aer[drom
catalI el LeGrer de 1#$# que assenHala la Li de la guerra a'ria a CatalunHa, els voluntaris
sovi'tics que Tavien lluitat a EspanHa es troGarien despla]ats a <ong"lia per lluitar
contra els Daponesos, emprant una (ar(a de camps austers similars als de la guerra
d!EspanHa, molt propers entre ells i aptes per donar suport a les Lorces terrestres i
comGatre els avions Daponesos. &ins allI, la 9511 tamGS Ti despla]aria, a mSs dels
veterans pilots, al general Douglas.

&inalment, volem dir que els aer[droms militars construZts a CatalunHa durant la guerra
ens remeten als comGats i les accions a'ries que es van viure damunt el territori i ens
aDuden a comprendre el desenlla] de l!enLrontament al camp de Gatalla i tamGS a la
rereguarda. Avui dia, esdevenen espais o llocs Tist[rics tangiGles que evoquen un
comple( desplegament de personal especialitPat que va lluitar Lins els darrers moments
aGans de caure el territori a mans de les Lorces Lei(istes. Tots aquests camps palesen,
doncs, a mSs del propi marc de la guerra a'ria i l!evoluci" en la contesa, el conte(t dels
Lronts de guerra, el del camp de Gatalla i el del Lront dom'stic, en tant que Loren els
enclavaments des d!on es va intentar deLensar el paQs.






37

02TE1


()* =!autor 1A=A1 =A55A>@8A= Ta
estudiat durant mSs de quatre
d'cades l!aviaci" durant la :uerra
d!EspanHa, i assenHala que el
n*mero de aer$dromos ;ailitados pas$
de FBB! e+cediendo del centenar los de
cada una de las )egiones ,[ y A[!
distriuy"ndose los ABB restantes entre
las otras )egiones 6"reas@. 1A=A1
=A55A>@8A=, ;E1g1. 'uerra 6"rea.
,-.3S,-.-. 666. <adridK AE0A, V001,
p. 6,.
(+* .ecret del 16 de maig de 1#$+,
'aseta de la )ep*lica _j :5` nOm.
1$4, en el que s!uniLicaven l!aviaci"
militar i la naval. 5estava d!aquesta
manera constituZda com a arma
aut[noma diLerenciada de l!E('rcit i
la <arina repuGlicanes. Aquest
estatus Lou reclamat tamGS per
algunes veus de l!aviaci" contrIria
per[ sense ser escoltades. AmG
aquesta decisi" el govern repuGlicI
reconei(ia la importIncia de
l!aviaci", la qual estava essent caGdal
per aconseguir la vict[ria militar.
(,* El primer reLerent GiGliogrILic
important va ser l!estudi soGre el
camp d!aviaci" de CelrIK 5211E==
&E55E5, A5TE<6. El camp d5aviaci$ de
#elr7. CelrIK ADuntament, 1##+. <Ss
endavant van sorgir estudis
patrimonials que tamGS intentaven
presentar la vida operativa dels
aer[droms, comK 6k4:9E>, .A36.. El
:esper de la 'loriosa. L5aviaci$
repulicana. CalaLellK =liGres de
<atrQcula, V00VC E55A 6 :6=, <A5T4C
<6?9E= E55A 6 :A=2C/. Els camps
d5aviaci$ d5Wsona durant la 'uerra
#ivil. CalldetenesK CluG
E(cursionista, V00+C :E1A=4 8A55E5A,
.A36.. L5aerdrom .A-. MontornDs del
:allDs i l5aeron7utica en la 'uerra #ivil
espanyola ()remi <ontorn's de
5ecerca /ist[rica. 8arcelonaK
AGadia de <ontserrat, V00,. TamGS
del matei( autorK L5aerdrom .,0.
CassI de la 1elvaK Ar(iu <unicipal,
V00,. :E1A=4, .A36.C .A36. 4k4:9E>.
6viaci$ i 'uerra #ivil a la 'arriga
(,-../,-F3). El camp d5aviaci$ civil!
l5aerdrom militar i el final de la guerra.
=a :arrigaK ADuntament, V00#. El
darrer estudi important SsK A50A8AT
<ATA, 5A<20C &5A0CE1C \A36E5
/E50e0.E> CA5.20A (Ed..
EstratDgies de recerca i transferDncia del
conei+ement ;istric/ar1ueolgic. El cas
de l5aviaci$ repulicana (,-.Y/,-.-).
CalaLellK =liGres de <atrQ%cula, V011
(Camp de <artC 4.
(-* =!Enciclop'dia.
tTttpKiiWWW.enciclopedia.catiu.
Consulta de V d!agost de V01V.
(1* 9n reLerent per con'i(er els
camps d!aviaci" anteriors a la guerra
Ss el 6tlas de 6er$dromos de Espa9a.
(<adridK AE0A, 1#,6, reedici" de la
1a edici" del 1#$4.
(2* &E55E5, ;. =a 5epOGlica del
Aire. Levante (1$ d!agost de V006.
Entre aquests quatre camps, , es
troGaven a Alacant, 10 a Castell" i 16
a 3al'ncia. .os dels camps
importants i Gases permanents Loren
els de =a 1enHera (a \iva i <anises,
prop de la capital del TOria.
(3* CA09.A1, ;21E). Histria de
l5aviaci$ catalana (,-BY/,-.3).
8arcelonaK =a <agrana, 1#,$.
(4* )el que La a 1aGadellK &E50@0.E>
:A5C4A, ;21A.C =961 9T56==A
0A3A552. Historia del aeropuerto de
(aadell. Historia de los aeropuertos
espa9oles. <adridK AE0A, V00U. El de
<anresa va ser emprat per que Ti
aterrSs el pilot Canudas el 1#V6.
CA09.A1. Histria.., p.1$,%1$#.
(5* )er con'i(er la situaci" del camp
d!aviaci" empla]at a la Garriada dels
<agranersK /9:9ET, <A56A ==9v1AC
;2A0 5A<20 1E:95A. Vtineraris pel
front del (egre. =leidaK )ag's, V00U, p.
164. 9n testimoni de l!aviaci"
repuGlicana, el pilot <aluquer d"na
reLer'ncies d!aquest campK 'ig$!
secretari de l56eroclu de Lleida! era de
Kalciots i pilot de vol sense motor.
Vntervingu" els primers dies en
l5organitzaci$ del camp provisional
d5aviaci$ de Lleida conegut pels
Magraners. Les primeres instruccions
les don7 #anudas! 1ue =untament am
#amarasa comparegueren al camp am
una #audron Luciolle el AB de =uliol@.
<A=9?9E5 7A/=, ;2A0 ;. L5aviaci$ de
#atalunya els primers mesos de la
'uerra #ivil. 8arcelonaK )[rtic, 1#+,,
p. 11V.
()7* En aquest perQode anterior a la
guerra estaven en preparaci" un
seguit de camps a: Tarragona,
8lanes, <anresa,Tremp o Calella.
CA09.A1. Histria.., p. V1#%VV0.
())* 5ECA1E01, ;. #atalunya i l5aviaci$.
1etemGre de 1#,6 (6n'dit
()+* &E50@0.E>%9T56==A. HistoriaJ,
p. 4#%U0.
(),* )er con'i(er la Tist[ria de
l!aer[dromK :E1A=4%4k4:9E>. 6viaci$...
()-* Ar(iu <aciI%Tarradellas _j
A<T`, =!oGra de la Comissi" de la
6ndOstria de :uerra. CapQtol 3. El
material d!aviaci", p.100.
()1* Ar(iu /ist[ric de l!E('rcit de
l!Aire _j A/EA`, E(pedient )%#$.++V.
()2* A/EA, E(pedient )%#$.++V.
()3* A/EA, E(pedient )%#$.++V.
()4* /em troGat en un document
militar repuGlicI de la 1uGsecretarQa
de Aviaci"n signat el 4 de desemGre
de 1#$+, la destinaci" que ocupava
Mi/uel Ramre& de $arta/ena. En
concret, la seva situaci" era a
disposici$n de la (usecretar2a@, sense
cap altre cIrrec, coincidint amG el
seu empresonament. A/EA,
E(pedient A%#144. 6rma de 6viaci$n.
(ecci$n de &ersonal. (usecretar2a.
)elaci$n nominal de Xefes y Wficiales de
este arma 1ue dependen de la
(usecretar2a de 6viaci$n! con e+presi$n
de los destinos 1ue ocupan. F de
diciemre de ,-.0@.
()5* Arc(iu :eneral <ilitar d!evila
_j A:<A3`, C. VV1,, cp.V, ..6i4.
(+7* )er con'i(er el procediment
constructiu d!un aer[drom d!aquest
tipus vegeuK 6k4:9E>. El :esper...
(+)* :E1A=4. L5aerdrom .A-..., p. V6.
(++* A852123, 1E5:E6. : ?ee Vspanii!
,-.G/,-.-. <oscOK s.e., V00$.
(+,* =91T6:9E5, A502. \(;alom
liertadL Xud2os en la 'uerra #ivil
espa9ola. <adridK &lor del 3iento,
V001 (3iento TerralC V+, p. 1V,.



38

EL -ERS./AT0E:

12li3 -rats -runs
Militar col4leccionista e
mealles i conecoracions
(#55%,#6+%'
_V+i4i10wV`

-lCredo ,edondo Penas
Historiador i ar<i=er
alCredoredondo>oAu.es


Un dels militars que durant la seva
llarga carrera obtingu ms medalles
i condecoracions, ha estat Flix
Prats Pr!s, que destac per la seva
habilitat al camp de batalla. El seu
expedient consta dun total de 24
fulls a doble cara, distribuits entre la
seva partida de baptisme, la de
matrimoni i els diferents cossos en
els quals va servir finalment, la
partida de defunci!, datada el "# de
setembre de "#$4 a la seu de
%apitania &eneral de lEx'rcit del
(rincipat de %atalun)a.

Era fill de F"li# Prats, ciutad honrat
de *arcelona i c+nsol del ,eial
-ribunal de la .lot/a del 0ar, i de
Fra!$"s$a Pr!s, fou bate/at el "1 de
febrer de "224, a *arcelona. Entr a
lex'rcit el 3 de /un) de "242, amb "#
an)s, /a amb el crrec de capit, en el
marc de la &uerra &ran. %as els 22
an)s, essent capit del batall!
dinfanteria lleugera de %atalun)a, i
ho fu amb Maria %"l &ar'"! %"
Mirall"s %" S(r, filla de )(a! A!t(!
%" Mirall"s F"*r"r i Maria E!+r,$ia
%" S(r. El sogre era tinent del
regiment dinfanteria d5frica i regidor
perpetu de *arcelona. .i havia estat
concedit privilegi de 6oblesa 7,.8. de
2#9""9"2#4:, com consta als fulls
notarials de Flix Prats Sa!t(s, bar!
de ;errah<, sen)or de %analda,
escriv principal i de govern de la
,eial =udi'ncia, que ens imaginem
parent molt proper.

Flix Prats Pr!s detent el crrec
de capit durant "" an)s, fins que
fou promocionat a sergent ma/or el
/un) de "#1$. (osteriorment, ho fou a
graduat de tinent coronel 7febrer de
"#1#:, graduat de coronel 7desembre
de "#1#:, comandant 7febrer de
"#14:, coronel 7gener de "#"1: i
finalment brigadier 7# de febrer de
"#"":. ;erv< durant un total de 44
an)s, on>e mesos i on>e dies, prenent
part en diverses campan)es.


39

&(ss(s (! -a s"r-ir .R.O. %" /0122123245
&,rr"$ &(s Dra$i6
%apit ?oluntaris de -arragona "" an)s, " dia
;ergent ma/or
fins a coronel
,egiment de ?oluntaris "r de
*arcelona
$ an)s, "" mesos, "4
dies
;ergent ma/or
fins a coronel
@ivisi! auxiliar del marqu's de la
,omana
" an), 4 mesos, "# dies
;ergent ma/or
fins a coronel
@iverses destinacions accidentals 2 an)s, $ mesos, "4 dies
*rigadier @ivisi! auxiliar del marqu's de la
,omana
2 mesos, $2 dies
%oronel ,egiment dAnfanteria lleugera 2n
de %atalun)a
4 an)s
%oronel *atall! "r de %atalun)a $ mesos
*rigadier *atall! "r de %atalun)a "B an)s


El seu bateig de foc fou el "2 dabril
de "24$, durant la &uerra &ran,
quan prengu part a latac a la vila
d=rls i presa del pont de ;anet.
;eguidament estigu present a la
batalla de 0asdeu, la presa de (uig
d8rella, latac al castell de *an)uls, i
(uig de la %alma. (er totes aquestes
accions fou distingit pel seu valor i
execuci! en latac dels
retrinxeraments, de manera que es
fu creditor de les merc's de sa
ma/estat i, com a tal, fou proposat
per al grau de tinent coronel, entre
els ms benem'rits de la seva classe.

El "#1" era a la campan)a de
(ortugal, participant en el setge i
rendici! de %ampo 0a)or, fent front
als enemics la tarda que sortiren
daquesta plaCa amb intenci! de
destruir els treballs de les bateries de
lex'rcit asset/ant.

-amb va estar al nord d=lemnia i a
@inamarca, en la divisi! auxiliar
manada pel marqu's de La R('a!a,
que pass per DranCa el 2" de maig
de "#12. El rumb dels esdeveniments
marcaren la decisi! de La R('a!a de
retornar a Espan)a, amb la/ut
angl's, amb la ma/or part de la seva
divisi!. Prats va poder desembarcar a
;antander el 4 doctubre de "#1# i
entrar de ple a la guerra del Dranc's.

=ix<, el mateix "#1#, es trob a la
retirada de *ilbao i accions de ;an
%ristobal, .ugo, -amames, entrada a
=lba, 0edina del %amp i retirada
d=lba a lan) seguent. =quell "#14
tenia sota les seves ordres la columna
de vangurdia de la "E divisi!. El B de
/uliol de "#"1, estava a la retirada de
Fers dels %avallers, i el "#"", als
camps de *ada/oC, on fou ferit. El
/uliol daquest an) pass a servir al
2n. Ex'rcit, al costat del mariscal
)(s7 O8D(!!"ll, fins a finals de
"#"2, fent la campan)a de la
prov<ncia de %onca i de l=rag!
desprs de la rendici! de ?al'ncia, i
posteriorment particip a lacci! de
les muntan)es de Ganapuel i Galance,
el "2 de /uliol. El "#"$ manava dues
brigades de lex'rcit de reserva
d=ndalucia. = mit/an /uliol se trob
en el bloqueig de (amplona i en la
sortida que va fer lenemic el dia "$,
dirigint part de les tropes lleugeres
que van rebut/ar9lo. -amb va
participar a la batalla de ;oransen,


40
8edalla
de
distincin
de
Camames
(,ontD
'ttpD//444)
5EFE9
5E57)org/fr
ames/fram
cond)'tml(


del 22 al $1 de /uliol, mentre se
retirava batent lex'rcit enemic, i a la
de Hana, el "1 de novembre, com a
sotsinspector a les immediates ordres
del general en cap.

=cabada la guerra contra la DranCa
napole+nica, el "#"2, fou nomenat
cap de la brigada de la divisi!
territorial de lEx'rcit de ?al'ncia,
dacord amb el ,eglament de "# de
/un) de "#"3. El "#"4 fou destinat a
la plaCa ma/or de lEx'rcit de
%atalun)a, a *arcelona, amb sou de
$1.111 rals, fins el "#2$, que fou
designat pel bar! dEr(l"s per passar
a ,eus a lentrega de les armes,
banderes, caixes dels fons i dems
efectes corresponents als cossos de
lEx'rcit constitucional que
composava la guarnici! de -arragona.
=ll< estigu en qualitat de comandant
darmes fins el "#24, en que fou
destinat a -ortosa per supervisar
lembarcament dels batallons B' i ""'
cap a %artagena. -orn com a
comandant darmes de ,eus i hagu
de sufocar alguns aldarulls al (riorat.

.an) "#23 fou novament destinat a
la caserna de %atalun)a, aquest cop
amb sou de 24.111 rals, 3.111 men)s
que la vegada anterior. Ga el "#22 fou
nomenat a/udant general de lEx'rcit
doperacions del (rincipat de
%atalun)a, on desenvolup funcions
hasta su extincin en el mes de
diciembre del propio ao de
1827FA8MSA Secci 1aA lli/G PH+3,)ACG ,I.

&(!%"$(ra$i(!s

(er reial ordre de 2$ de marC de "#14
li va ser concedida lestrella dargent
per la seva participaci! a lexpedici!
del marqu's de La R('a!a.9UENO
:/;;;<5. = la medalla consta el lemaI
JLa Patria ha sido mi NorteK.

(er reial ordre de 4 de gener de "#"1,
sa ma/estat li va concedir un escut de
distinci! amb el lema JVenci en
amamesK, i aix< mateix, en virtut de
la de 2# de desembre de "#"4, el
distintiu de la %reu concedida als
Ex'rcits de reserva d=ndalucia, per
haver9se trobat a la campan)a de
"#"$ i batalla d=lbuera.SAUDO1
GUERRERO1VELA :/;;0<5. (er reial
resoluci! de primer de maig de "#"B,
li fou concedida la %reu de
condecoraci!.


















=quell mateix an) fou fet %avaller de
la ,eial i 0ilitar 8rde de ;an
Lermenegild 7reial c'dula de 2# de
desembre:. -amb gaud< de les
condecoracions concedides al 2n i $r
Ex'rcit per reial ordre de "$ de maig
de "#"B, de la de lEx'rcit de
lEsquerra i per la batalla de 0edina
de %amp 7reial ordre de 2 de /uliol:.

=mb posterioritat, les condecoracions
van tenir continuitat. El "#"2 reb la
medalla de %avaller de "E classe de la
reial i militar orde de ;an DerrMn
7reial c'dula d"" de /un) de "#"2: i
el "#"4, la %reu de $E classe de la
mateixa orde 7reial c'dula de 21
dabril de "#"4:.


41
(reu de
Eistinci de
l*:;rcit de
Reser,a
dAndalucia

(,ontD
'ttpD//444)5EFE9
5E57)org/frames/
framcond)'tml)

(reu de
Eistinci del 2n
*:;rcit

(,ontD
'ttpD//444)5EFE9
5E57)org/frames/
framcond)'tml(



(ruA de
Eistincin del ?r
*.rcito

(,ontD
'ttpD//444)5EFE9
5E57)org/frames/
framcond)'tml(




























El brigadier Flix Prats Pr!s moria
a *arcelona la matinada del "2 de
setembre de "#$4, segons consta en
el full destinat al secretari dEstat i de
@espaig de la &uerraFA8MSA Secci
1aA lli/G PH+3,)A CG 2I






!ons i :iblio/raCia


A:<1 j Ar(iu :eneral <ilitar de 1eg[via, (ecci$n ,[. =ligall )%V+$1 (E(pedient
personal.


89E02 _V000`
89E02 CA55E5A, ;21A
<A54A. La e+pedici$n
espa9ola a Dinamarca
(,YB0/,YBY). <adridK
Aqualarga, V000.




C21TA _1##0`
C21TA, <6?9E=. El
mar1uDs de la )omana.
L5e+pedici$ a Dinamarca
(,YB0/,YBY). <allorcaK El
Tall, 1##0.

1Ak9.2%:9E55E52%3E=A
_V006`
1Ak9.2 8AFB0, ;9A0
;21AC ;21A <A09E=
:9E55E52 AC21TAC
&5A0C61C2 3E=A
1A0T6A:2. La 6luera
,Y,,. \'lorioso campo de
sufrimientoL. <adridK
Almena, V006 (:uerreros
H 8atallasC $0.



42



R RR R E C E / S I . / S: E C E / S I . / S: E C E / S I . / S: E C E / S I . / S:
_0omGre de notes i 0omGre de centres documentals consultats i 0omGre de GiGliograLia citada
(w Temeroteca D acceptaGle, DD G", DDD e(cel*lent, DDDD e(traordinari`


/A0120, 34CT25 .A36E1. El arte de la guerra en el mundo
antiguo. Tr. de 1Qlvia &uri". 8arcelonaK CrQtica, V01V, $4, p.
JVictor .avis Kanson Ss Martin and Vllie 6nderson
(enior Kello] en ClIssiques i /ist[ria <ilitar a la /oover
6nstitution (1tanLord 9niversitH, on codirigei( el grup
d!/ist[ria <ilitar i conLlictes contemporanis. /a reGut la
<edalla 0acional d!/umanitats, i entre els seus lliGres
destaquenK 6 ^ar LiZe ?o Wt;er i Jet]een ^ar and &eace.
Col*laGora a %riune Media (ervices, i Ss el codirector del grup
d!/ist[ria <ilitar i conLlictes contemporanis de la /oover
6nstitution _444)planetadeli%ros)com`
=a guerra mou. 6 commou. En un i en altre cas, i a la
vegada, el seu protagonista trIgic Ss l!Tome. )er qu', s!Ta
planteDat en algOn moment dins dels perQodes de lucidesa o
6lustraci" en cada segle, l!Tome Ta somtSs ss!Ta somtmSs a sQ
pr[piament% a tal vergonHa, a tal e(ercici de destrucci"b.
.iguem, que una cosa Ss la consideraci" de la guerra como a mal implQcit per a l!/ome, i una
altre cosa Gen distinta la realitat Tist[rica dins de l!esdeveniment social. )er cert, si Ss veritat,
segons cIlculs recents, que el nomGre d!Tomes que Ta Tagut Lins avui a la Terra s!aproparia als
10+ mil milions, quants d!ells s!Taurien lliurat de les cruentes guerres que e(pliquen les
Tist[riesb 8enaventurats ells, doncs, como Ta dit el saGi, aen la guerra, en tota guerra, nomSs Ti
Ta perdedors!. =a realidad Tist[rica de la guerra (mSs especQLicament, .e las guerras persas a la
caQda de 5oma Ss all[ que tracta de recollir aquQ el proLessor /A0120 en la seva condici"
d!autor%editor. Aparei(en acollits ai(Q a les seves pIgines estudis relatius a la Ligura d!Ale(andre
<agne i TucQdides, ;uli CSsar i Epaminondes, per[ tamGS apartats tan singulars i aclaridors com
a=a guerra urGana en el mundo griego clEsico! o a:uerras de esclavos en :recia H 5oma!. .ins
del te(t, els distints apartats no s"n sino ressenHes que conLirmen el mosaZc guerrer del perQode
citat. =!escriptura Ss clara, el llenguatge precis. 1e La LIcil a la lectura, llunH de pesades
reconsideracions academicistes, i no dei(a de sorprendre el comentari clarivident a prop[sit
d!alguna circumstIncia Tist[rica molt eloq^ent. Ai(Q, quan legim, a la pIgina VV4K #ruzar el
)uic$n era se9al del fracaso pol2tico de #"sar. Era una apuesta arriesgada! de a;2 su famoso comentario!
_la suerte est8 ec;ada5 Har2a sido me=or regresar pac2ficamente! avanzando sin prolemas ;acia un
segundo consulado y despu"s ;acia un nuevo mando provincial! 1ue le ;uiera protegido contra un
procesamiento. As clar que Ss ai([ el que tenen les guerresK el seu implQcit riscC el seu implQcit
error. .!alguna manera To va e(pressar T9A &2511T5x< quan va escriureK El 1ue vuelve es
siempre otro.
_56CA5.2 <A5T40E>%C20.EK 444)laisla%uscada)esC 444)elplacerdelalectura)com`




43



)5E1T76C/, <6C/AE=. Manual (no oficial) del guerrero medieval. Tr.
Bscar )erea 5odrQgueP. Tres Cantos (<adridK AXal, V011 (3iaDando
al pasado, V06 p.
El cavaller Ss el guerrer mSs prestigi"s de l!Edat <itDana.
)roLussament armat, montat en un magnQLic cavall, semGla
invenciGle. :uiat pel codi de la cavalleria, mentre lluita amG la seva
espasa i la seva llan]a, l!Tonor i la gl[ria l!esperen. Aquest lliGre
oLerei( la inLormaci" essencial que se necessita per a convertir%se
amG S(it en un cavaller a l!Edat <itDana. Entre d!altres coses
ensenHaK o C"m superar una cerim[nia cavalleresca o ?uines
armes i armadures comprar o 2n Tauria d!anar de croada o C"m
Ler Lortuna a la guerra o A quin orde de cavalleria unir%se o C"m guanHar en un torneig i
troGar l!amor de la teva vida o ?uS Ler als setges i a les Gatalles. 8asat en an'cdotes
contemporInies i descripcions, comGinat amG reconstruccions actuals, aquest lliGre,
escrit per un Tistoriador medieval, proporciona un vQscut retrat d!all[ que era ser un
cavaller a la guerra _444)aGal)es`
Estem devant d!un lliGre divulgaci", am', Larcit d!inLormaci" interessant, de
curiositats, de detallsJ soGre la vida dels cavallers a l!Edat <itDana, en concret, al segle
\63 i \3, encara que no e(clusivament. El lliGre estI redactat com si d!un manual de
Lormaci" per a cavallers es tractSs, tal i com e(posa el tQtol. 3a coGrint des d!aquest punt
de vista, como si ens estiguSs Lormant per a ser cavallers, tots els aspectes relatius a la
vida d!aquestsK educaci", armes, "rdes de cavalleria, torneigs, croades, campanHes de
guerra, mercenaris, dames, c"m actuar en GatallaJ As una Lorma diLerent i Lor]a curiosa
d!apropar%se a aquests temes. A mSs, te un nomGre consideraGle d!imatges, diGui(os,
taules i notes que aDuden a comprendre all[ que se va e(plicant i complementen el te(t.
As un lliGre diLerent a l!TaGitual, sens duGte. )er[ no val a creure que per am' i
per estar escrit d!aquesta manera, no sigui rigur"s. 9na de les millors coses que te el te(t,
des del meu punt de vista, s"n les constants reLer'ncies a tractats de l!'poca, a dietaris i a
les cr[niques escrites en el seu moment. EstI redactat com si Los un manual escrit al segle
\3 per als cavallers d!aquells temps, cosa per la qual contS Lrasses comK y recuerda lo 1ue
le pas$ a UUU en la atalla de PPP! 1ue por no mostrar su escudo de armas no fu" ;ec;o
prisionero y aca$ muerto. Alguns dels manuals de reLer'ncia que usa i menciona
)5E1T76C/ aquQ s"n la Gase de molts estudis i estEn presents com a Lont tamGS en lliGres,
amG un enLoc molt mSs seri"s. <6C/AE= )5E1T76C/, l!autor, angl's, va nSi(er el 1#4$ i
encara que retirat, Ss proLessor em'rit de la 9niversitat de .urTam, i Ss un e(pert en
/ist[ria <edieval, tema soGre el qual Ta puGlicat diversos assaigs.
5esumint, que si es vol conSi(er de manera amena i lleugera c"m era la vida dels
cavallers medievals, Ss un Gon lliGre. )er cert, de la matei(a col*lecci" i editorial estI
tamGS disponiGle Legionario. Manual del soldado romano, de )/6=6) <ATF1>Ap, que tS el
matei( esperit que aquest que presentem aquQ. )er tant, si atrau mSs 5oma que la
medieval, tamGS tenen una opci".
[MANUEL JESUS PRIETO MARTN: 444)curistoria)%logspot)com)es]






44


E1TE8A0 568A1, A=8E5T2 5A9=. La espada y la cruz. La
atalla de Muret _e8ooX` 8982p, 1.A., V01V, VV4 p.
Aquell diDous, 1V de setemGre, dos mons enLrontats
comGateren a la plana de <uret. 9n e('rcit croat contra una
coalici" Lormada per la Corona d!Arag" i els seus estats
vassalls d!2ccitInia. Els primers lluitaven per les riqueses
oGtingudas en quatre anHs de guerra, sota el prete(t de la
deLensa de l!ortod[(ia cat[lica. Els segons deLensaven llurs
drets a la lliGertat, al seu mode de vida i a un nou model de
societat, on la religi" no suposava Garreres, sino ponts de
diIleg. A aquella Gatalla Ti morQ el rei d!Arag", i amG ell, el
seu somni de construir un nou paQs que s!e(pandis des del
5oine Lins a l!EGre, amG els )irineos com a columna verteGral.
En aquest lliGre l!autor reLle(iona soGre la Gatalla, analitPa els
elements que inLluiren, les tIctiques utilitPades i els Lactors
determinants del comGat, aportant una visi" integradora, i
resolent el misteri de la Gatalla. A=8E5T2 5Ag= E1TE8A0 568A1 Ss Tistoriador i economista. /a
realitPat treGalls d!investigaci" Tist[ricmilitar de l!'poca antiga (6n2al! el enemigo de )oma,
medieval (El duelo de Jurdeos, moderna (,, de septiemre de ,0,F i contemporInia (La atalla de
:alls! El verdadero JlacZ Ha]Z derriado! La atalla del EroC la *ltima apuesta de la )ep*lica! #atalansC
,, segles! ,, atalles. _444)%u%oG)es`


&9:9ET, ;2A0 i CA5<E )=A>A. Els templers! guerrers de D"u.
Entre Wrient i Wccident. 8arcelonaK .almau, V01V (8oLarullC
1#, $0V p.
Ara La +00 anHs Lou dictada la Gutlla papal que suprimia
lY2rde del Temple. Els templers eren guerrers i dominaven lYart
de la guerra. 0o nomSs saGien organitPar les campanHes i dirigir
els e('rcits, sin" que tamGS eren enginHers militars capa]os de
construir mIquines de guerra. Els calia, per[, disposar de rendes,
que oGtenien grIcies a les dei(es testamentIries i, soGretot, a
travSs de les e(plotacions agropecuIries i les inversions
immoGiliIries a 2ccident.
El lliGre Els templers! guerrers de D"u. Entre Wrient i
Wccident estudia el Temple com un element integrat dins del
moment Tist[ric en qu' es desenvolupI, per ai(Q comprendre!n
les circumstIncies polQtiques, militars, econ[miques, religioses i culturals, especialment en
relaci" amG la Corona catalanoaragonesa, un dels territoris mSs importants per a lYestudi de
lY2rde grIcies al seu patrimoni arquitect[nic i documental. Els inventaris, per
e(emple, proporcionen una Lont inesgotaGle per con'i(er la vida material dels templers i
permeten descoGrir que el Temple va anar aGandonant els seus oGDectius primers dYausteritat.
;2A0 &9:9ET 1A01 Ss doctor en Tist[ria de l!art per la 9niversitat de 8arcelona, proLessor
de les escoles superiors d!Arquitectura i de Conservaci" i 5estauraci" i acad'mic corresponent
de la 5eial Acad'mia Catalana de 8elles Arts de 1ant ;ordi. CA5<E )=A>A A5?9A Ss llicenciada
en Lilologia romInica, doctora en Lilologia catalana per la 9niversitat de 8arcelona, i catedrItica
d!institut de Gat(illerat.
_5A&AE= CATA=e 6 .A=<A9`






45



)=A0E1 6 8A==, ;21E) A=8E5T. El general Moragues i la
fortalesa de #astellciutatC La 'uerra de (uccessi$ a la (eu
d54rgell. 1ant 3icen] de CastelletK &arell, V011 (=a 0ostra
/ist[ria, #V p.
c=a Lortalesa de Castellciutat, a la 1eu d!9rgell, Lou un
dels enclavaments militars mSs importants de la guerra de
1uccessi", des del qual el general <oragues controlava Gona
part dels )irineus catalans. .esprSs d!un estudi introductori que
emmarca Tist[ricament la capital de l!Alt 9rgell, l!autor analitPa
les vicissituds d!aquesta poGlaci" durant la contesa i en mostra
la postura austriacista, l!organitPaci" de la deLensa davant
l!e('rcit Lilipista, la resist'ncia i la posterior caiguda de la ciutat
primer i de la Lortalesa de Castellciutat desprSs, per acaGar amG
l!ocupaci" GorG[nica de la 1eu d!9rgell _)/=, 14$, 1U`
El lliGre Ss una nova aportaci" als estudis soGre la
guerra de 1uccessi" a CatalunHa des dYun oGservatori privilegiat (en part per la seva situaci"
Lronterera i poc estudiat, la 1eu dY9rgell, i una Lortalesa, Castellciutat, que tinguS un paper
rellevant en la Tist[ria militar de CatalunHa. Castellciutat, governada pel mQtic general
<oragues, controlava la CerdanHa, enLront de les escomeses Lranceses de lYaltra Ganda de la
Lrontera. A partir de 1+1V, e(ercQ un paper Gen destacat soGretot quan comen]I la retirada dels
e('rcits aliats del )rincipat, moment a partir del qual la resist'ncia catalana gravitI, a grans trets,
en el trQpode deLensiu de les places de Castellciutat%Cardona%8arcelona. =a caiguda de
Castellciutat, el setemGre de 1+1$, a mans GorG[niques, esdevinguS el primer acte del drama Linal
de la derrota polQticmilitar de CatalunHa _444)laie)es`

SOBREQUS I CALLIC, JAUME. LOnze de Setembre i Catalunya:
guerra, resistncia i repressi. Barcelona: Base, 2011 (Base
Histrica; 71), 256 p.
=a desLeta catalana de l!onPe de setemGre de 1+14 davant
dels e('rcits GorG[nics de &elip 3 va comportar la destrucci" de
l!estat catalI independent, l!assimilaci" de l!estructura polQtica i
econ[mica de CatalunHa a la de Castella i una de les mSs dures
repressions que CatalunHa Ta patit al llarg de la seva Tist[ria,
nomSs comparaGle amG la que seguQ desprSs de la desLeta de
1#$#. Aquest lliGre Ss una cr[nica dels anHs dramItics que va
viure el paQs desprSs de la caiguda de 8arcelona aquell 11 de
setemGre de 1+14. =a lectura dels documents originals puGlicats
mostren amG tota la seva cruesa el que va ser l!esLor] titInic dels
catalans per resistir als e('rcits GorG[nics i l!aGast de la repressi"
contra CatalunHa. =a seva lectura constituei( una e(peri'ncia
dolorosa pels catalans i d"na ales i arguments a aquells que treGallen per la plena reconstrucci"
nacional catalana [444)editorial%ase)com]
En la matei(a direcci" rema %Lon&e de setembre i $atalunya, de ;aume 1oGrequSs i
Callic", qui Ta editat i seleccionat diversos testimonis de la 8uerraA resistMncia i re"ressi6 del
"oble catal9 en el moment Tist[ric que va signiLicar la desaparici" de lYestat catalI independent.
En aquest cas, el paraylelisme per a llegir els te(tos amG voluntat actual Ss evident, Da que vol
servir de testimoni, donant la veu als te(tos contemporanis i conte(tualitPant%los amG una Gona
introducci", dYuna lluita que sYentronca amG all[ que quasi tres%cents anHs desprSs continua
_444)de%ata%at)cat`


46


&9E0TE1 6 :A1B, <A09E= <A56AC ;2A0 <A56A ?96;A.A
821C/C 0E91 1@0C/E> )6A. Memria del setge i ocupaci$ de
%arragona. La 'uerra del KrancDs en els fons documentals de
l56r+iu 6r+idioces7 de %arragona (,YBY/,Y,F). 8arcelonaK
5aLael .almau, V01V (CamQ 5alC $4, 461 p. ()G-57>1>1A DD*
En el marc del Gicentenari del setge i ocupaci" de la ciutat
de Tarragona, cal Lelicitar%se per la iniciativa de puGlicar aquest
aplec de documents, la maDoria in'dits, soGre el setge i ocupaci"
de Tarragona pels Lrancesos i l!impacte de la guerra a la ciutat i a
la demarcaci". 9na iniciativa de l!Ar(iu /ist[ric Ar(idiocesI,
encap]alada pel seu director <A09E= <A56A &9E0TE1, amG el
suport de ;2A0 <. ?96;A.A 821C/ i 0E91 1@0C/E> )6A, i que Ta
comptat amG l!aDut econ[mic de la &undaci" privada <Otua
Catalana i amG el suport editorial de 5aLael .almau editor.
=a guerra del &ranc's Ss, possiGlement, el Let Tist[ric de la CatalunHa contemporInia
soGre el qual s!Ta escrit mSs, Duntament a les guerres carlines i la darrera guerra civil. AmG motiu
del seu Gicentenari, s!Tan puGlicat almenHs un centenar de noves oGres al respecte, i cal destacar
especialment l!edici" de te(tos manuscrits dels protagonistes, en el qual s!inserei( el lliGre que
avui presentem, i que ens permeten tenir una visi" des de Gai(, des de nous punts de vista, una
visi" mSs poli'drica d!ai([ que n!Tem dit la guerra del &ranc's. Els te(tos que es reproduei(en
en el lliGre vSnen a conLirmar que Lou un Lenomen comple( que sotragI les relacions socials, el
poder polQtic i militar, les Gases econ[miques i les mentalitats.
El lliGre Memria del setge i ocupaci$ de %arragona es pot dividir en tres parts. =a primera, i
que d"na tQtol a l!oGra Ss la transcripci" del 1etge i ocupaci" de la ciutat de Tarragona (1,10%
1,1$, un memorial soGre l!actuaci" de l!EsglSsia tarragonina, redactat pel canonge 6:0A16 568E1
l!anH 1,14, ai(Q com la reproducci" parcial d!algunes Actes o 5esolucions capitulars del perQode
1,11%1,14 i altres escrits de cronistes de convents de la ciutat, a mSs de les notes pro%mem[ria.
Aquesta part ocupa mSs de la meitat de les pIgines (p.V1%1,, i V4#%$16. 9na segona part, la mSs
Greu, el Lormen dos reculls de Lonts originals soGre les vQctimes documentades del setge i
ocupaci" de Tarragona (p.1,#%V4+. &inalment, troGem una interesantQssima selecci" de passatges
en els lliGres de diverses parr[quies de l!arqueGisGat de Tarragona, que ens permeten copsar
l!impacte de l!episodi napole[nic en quasi tots els poGles (p.$1+%44#.
En el citat memorial troGem una descripci" acurada de tots i cada un dels passos que LSu
el reduit col*lectiu de set canonges que restaren a Tarragona, tant pel que Leia a la seva tasca
espiritual, com a la material d!aDut als necessitats. .estaquen, soGretot, els proGlemes en la seva
relaci" amG els Lrancesos i les continuades e(ig'ncies dinerIries d!aquests soGre el CapQtol. =es
primeres lQnies del te(t reLlectei(en el neguit de les autoritats eclesiIstiques davant el temor que
l!ocupaci" del LortQ de l!2liva omplQs la catedral de enfermos y paysanos y des de a1uel d2a fue
convertida en ;ospital! 1uedando *nicamente la capilla del (ant2simo para poder ;acer las funciones
(p.V4. El terrorQLic assalt Linal dels Lrancesos Ss descrit amG pSls i senHals, Da que els principals
actes de salvatgisme es produZren al voltant de la Catedral, on la gent Tavia intentat cercar
protecci" (p.V6%$U. TamGS Ss descrit el terror dels primers dies d!ocupaci", amG els Dudicis
sumarQssims o els allotDaments (p.+1%,0. Els te(tos recullen igualment un cert desconcert dels
canonges que es quedaren vers els que Tavien mar(atC el matei( arqueGisGe s!instal*lI a <allorca
(p.4U%4#. Especialment crQtic Ss el canonge A0T206 8206 en una mena de mem[ria personal dels
Lets (p.$00, davant de l!intent dels Lrancesos d!integrar i aproLitar l!autoritat moral de l!EsglSsia i
la seva litOrgia (p.61, ,1, ,$, #4, 16$, els proGlemes amG els pagesos o els aDuntaments dels
voltants (mentre els primers es negaven a pagar censos i delmes, els segons els e(igien
contriGucions %p.U4%, o la lluita contra els ma]ons (p.##%11#.


47

A la segona part del lliGre troGem la quantiLicaci" documentada dels morts pels Lrancesos
durant el setge i ocupaci" de la ciutat de Tarragona, l!anH 1,11. =es dades nominals aplegades
ens indiquen un total de V+, deLuncions, de les quals V4+ (un ,#f s!Taurien produZt el V, de
DunH, dia de l!assalt (p.1,#. 1!Ti podrQen aLegir els 1$4 morts registrats a l!Tospital militar del
1eminariK 41V en total. )er[, on s"n els U.000 mortsb Clar, saGem que molts Loren cremats a les
Logueres, que d!altres moriren oLegats a l!intentar Lugir per mar .... .e les notes pro%mem[ria
destaquem, la conLian]a que es tenia en &erran 366 com a salvador de la pItria espanHola (p.VU0.
En el tercer apartat, que ocupa, apro(imadament, una tercera part de les pIgines del
lliGre, es recull la documentaci" parroquial servada a l!Ar(iu /ist[ric Ar(iodiocesI, a tall de
complement. Aquesta documentaci" ens oLerei( una panorImica general dels poGles de
l!ar(idi[cesi, on els testimonis s"n perLectament intercanviaGles. Arreu, a mSs de la relaci" de
vQctimes directes dels Lrancesos, $#, d!inscrites en total als registres, Ti troGem reLlectides
mitDan]ant les notes pro%mem[ria, les penOries de la vida quotidiana, segons les anotacions dels
rectors respectiusK mis'ria, Lam, assassinats, roGatoris... .
=a guerra del &ranc's Lou per a la maDoria de la poGlaci"K m"s 1ue glorioses atalles i gestes
de paisans! s$n fets prosaics els 1ue diui+en el paisatge 1uotidi7C caresties! fam! malalties! contriucions!
re1uises! multes! roatoris! violacions! assassinats ... )odem, doncs, compartir l!oGservaci" del
doctor A0T206 821C/ 6 CA5.E==AC/ qui, com a testimoni dels Lets, va escriure en una lliGreta un
)esumen de los sucedido en la villa de Jr7fim, segons el qual, quan Ti Tavia una vict[ria %odos
cantaan el %e/Deum! y tal vez ;a2an de cantar el Miserere.

_5A<20 A50A8AT <ATA
memre del grup de recerca consolidat V(W#6# de la 4):`


1A0ET 6 ;23A, ;21E) <. &irates! corsaris i negrers a la mar de
%arragonaC &rimer terR del segle UVU. TarragonaK 1ilva, V011,
11$ p.
=a pirateria, Dunt amG la seva versi" legal, el cors, Lou una
constant a la costa catalana Lins Gen entrat el segle \6\. En aquesta
monograLia, l!autor mostra diLerents aspectes d!aquesta pirateria a
les costes de Tarragona. .esprSs de diversos te(tos introductoris
en que oLerei( consideracions generals al voltant de les Ligures
dels pirates i dels corsaris, se centra en les diLerents nacionalitats
d!aquests (solen ser GarGarescos, anglesos i americans, per
desprSs tractar soGre els vai(ells corsaris negrers, que aproLitaven
la demanda de mI d!oGra esclava _)/=, 14$, 1U`
Els lladres de la mar, i els esclavistes, no nomSs van ser al
CariG o estrangers. TamGS van manioGrar pel nostre litoral, i Lins
al segle \6\. .e quS tantes torres de deLensab .e quS certs casaments i Lortunesb Els pirates, en el
seu inici segles aGans, eren Tomes que impel*lits per una mis'ria mal suportada, atacaven els
Gastiments de petit tonatge des de les cales, roques i illots %les seves escomeses a les nostres
costes van provocar moviments migratoris cap a lYinterior. Els corsaris eren pirates amG patent
de cors, una llic'ncia reial a Lavor dYun capitI, patr" i tripulaci" per lluitar contra lYenemic. Els
negrers aproLitaven la legalitat del moment, i la Lorta demanda per Ler trILic TumI.
Aquest lliGre contS dades reals oGtingudes a travSs de lYestudi de documents dYar(ius. 9na
aportaci" in'dita Leta per un amant del m"n marQtim _444)apatgn)org`





48


5986B 1285E)E5E, ;21E). La 'uerra #ivil a les 'arriguesC De la
revoluci$ a l5ocupaci$ fran1uista (,-.3/,-.-). =leidaK )ag's,
V011, V+, p.
El lliGre aGorda per primera vegada de Lorma gloGal tot
el perQode G'l*lic, des de l!intent de cop d!estat Lins a la total
ocupaci" militar de la comarca de les :arrigues. El treGall que
s!oLerei( s!Ta planteDat sota tres ei(os Lonamentals. 9na primera
part introduct[ria per apropar el lector a la comarca de les
:arrigues Lins a l!anH 1#$6. El segon ei( Ss l!estudi de la comarca a
la rereguarda per descoGrir, per primera vegada, la participaci"
garriguenca en el suport als reGels. =!anIlisi rigorosa de la
repressi" revolucionIria a la rereguarda ens portarI a descoGrir les
1U+ vQctimes civils o les V6 religioses, a mSs de saGer quan i c"m es
van saqueDar les esglSsies, convents i altres. )er primer cop es
desglossa l!actuaci" del TriGunal )opular de =leida a la comarca, amG un total de 1V6 persones
processades. 1!aproLundei( en la creaci" de les col*lectivitats agrQcoles, un total de V$, procSs
titllat per alguns com la Onica i aut'ntica revoluci" social de la guerra. &inalment, el tercer gran
ei( se centra en l!arriGada del conLlicte G'l*lic als municipis garriguencs. Jose" Rubi6
Sobre"ere (CerviI de les :arrigues, 1#6,. .octor en Tist[ria contemporInia. Actualment Ss
proLessor de secundIria, president del Centre d!Estudis de les :arrigues i conseller i cap del
.epartament de Ci'ncies Econ[miques, /umanes i 1ocials de l!6nstitut d!Estudis 6lerdencs. /a
reGut diLerents distincions, premis, aDuts i Geques a la investigaci" per a proDectes d!aGast
comarcal i local en relaci" a les :arrigues i Ta puGlicat treGalls relacionats amG el tema.
_444)pageseditors)cat`

SumariK )r[leg (de ;aume 8arrull (+C 6ntroducci" (#C Esclata la guerra, comen]a la revoluci" (1UC =a
repressi" revolucionIria (4+C =a vida a la rereguardaK les col*lectivitats agrQcoles a les :arrigues (10+C
El Lront del 1egreK la primera rereguarda (1$+C =a caiguda de les :arrigues (desemGre 1#$,%gener
1#$# (16UC EpQlegK temps de silenci i repressi" (VVUC Ap'ndi( (V$1C 8iGliograLia i Lonts (V+1.


1@0C/E> CE53E==B, ;21E). La (egunda )ep*lica en el
e+ilio ,-.-/,-00. 8arcelonaK )laneta, V011, U+U p.
=a Tist[ria de la resist'ncia repuGlicana durant el
Lranquisme. =a Tist[ria que s!e(plica en aquestes pIgines Ss
una Tist[ria qui(otesca, com To Lou la de la resist'ncia
repuGlicana, que s!enLrontI al cop dels militars suGlevats el
1#$6 malgrat la inLImia de la 0o intervenci" i la solitut de
la 5epOGlica. El govern legQtim d!EspanHa, amG tots els
errors que es vulgui, representI valors positiusK democrIcia,
laicitat, solidaritat, DustQcia social, autogovern per a les
comunitats Tist[riques. Cap d!aquests valors pot troGar%se
al GIndol Lranquista. 6 quan acaGI la guerra civil, mentres
els Lranquistes donaven suport a l!Ei(, els repuGlicans es
comprometien amG la causa aliada. A mSs, els e(iliats
mantingueren les institucions democrItiquesK la )resid'ncia
de la 5epOGlica, el :overn, les Corts, el :overn 8asc i la
:eneralitat, i Lundaren el ConselTo da :alicia
_444)li%rerialuces)com`



49
El 10 de gener de 1#4U se reuniren a <'(ic les Corts de la 5epOGlica espanHola a l!e(ili.
En el diari d!aquella sessi" aparei(ia una llista de 1V+ noms de se9ores diputados fallecidos desde
=ulio de ,-.3 ;asta la fec;a. =a veritat Ss que, en aquella relaci" soGraGen almenHs # dels noms,
perqu' les persones estaven vives, tamGS es podrQen Taver aLegit els d!altres U diputats morts des
del comen]ament de la guerra. TotalK 1V$ diputats morts. 9na estadQstica mSs aDustada ens
permet estaGlir que V+ dels diputats elegits el LeGrer de 1#$6 Loren assassinats a la Pona lleial a la
5epOGlica, mentre que el GIndol Lranquista n!assessinaria a 4V (als quals caldria sumar altres 1+
desprSs de la guerra. En qualsevol cas aquestes terriGles estadQstiques %que ens parlen d!unes
Corts que acaGaven de perdre a mSs de la quarta part dels memGres% ens permeten comprender
la diLicultat de la tasca de reconstrucci" de les institucions repuGlicanes a l!e(ili, que
s!emprendria a partir de 1#4U.
_2CTA362 594>%<A0;B0 a 444)elcultural)es`


&6:9E5A1, ;21E) <. Les crni1ues de guerra de Llu2s
#apdevila. ,-.3/,-.-. 8arcelonaK .u(, V011 (.u(cat, 11V
p.
=luQs Capdevila i 3ilallonga (1,#$s1#,0 Ss un dels
personatges mSs interessants del periodisme de les esquerres
durant el primer ter] del segle \\. .esprSs d!una primera
etapa molt preocupat per les q^estions socials s!endinsI, des
de La Humanitat i altres puGlicacions catalanes durant la
:uerra Civil, en la deLensa dels valors repuGlicans i del
catalanisme polQtic. <ar(I voluntari al Lront d!Arag" on Lou
corresponsal de La Humanitat i tamGS elaGorI una important
oGra periodQstica amG cr[niques descriptives del panorama que veia ni vivian, essent sens
duGte un dels millors cronistes del Lront catalI de guerra. En aquest lliGre presentem, per
primera vegada, una selecci" de les cr[niques aparegudes al diari d!Es1uerra i altres revistes com
6mic i Meridi7, que esdevenen un preci"s retaule de la Columna <aciI%CompanHs,
posteriorment la .ivisi" $0, de tan signiLicatiu paper en la deLensa de la 5epOGlica i les lliGertats
de CatalunHa._444)du+editorial)com`
=luQs Capdevila (8arcelona, 1,#$%Andorra la 3ella, 1#,0 Lou una persona autodidacta,
de carIcter GoTemi que e(cel*lQ en el conreu del teatre popular i com a periodista. =luQs
CompanHs, que nYera amic, el va qualiLicar de formidale caricaturista! ;ome de llires i gran
repulic7! 1ue lluita per una #atalunya culta i lieral. Capdevila era partidari dYun catalanisme
oGert i dYun Estat que respectSs la naci" catalana, criticava el clericalisme i la religi", constatava la
mis'ria social, deLensava el dret de les dones i ridiculitPava la monarquia. Com a dramaturg
gaudia dYuna Implia popularitat. =a seva oGra mSs coneguda va ser la sarsuela zCan]" dYamor i
de guerraz. El seu compromQs amG el periodisme i amG el paQs el duria a primera lQnia de comGat,
al Lront dYArag", un cop va esclatar la :uerra Civil, en tant que redactor de La Humanitat i
comissari de premsa de la Columna <aciI%CompanHs. .es dYallQ va elaGorar unes cr[niques de
guerra que en part es reproduei(en en aquest lliGre. Es tracta del testimoni dYun dels moments
mSs trIgics de la nostra Tist[ria col*lectiva. AmG la derrota, Capdevila es va e(patriar i es va
vincular a la resist'ncia Lrancesa. 3a participar activament en les diverses puGlicacions de lYe(ili i
va crear una aula de literatura i Lilologia catalanes a la 9niversitat de )oitiers. El seu e(ili mai Lou
viscut resignadament, sin" amG voluntat de represa.
_444)lacomunidad)elpais)com`






50
Un buen militar siempre debe escuchar
a sus comandantes y l [,elip 11# no lo
hizo, senta ue no necesitaba conse!o
de nadie"#


PINA, BEGOA. Geoffrey Parker. Historiador y
bigrafo de Felipe II. Clo, 110 (desembre de
2010) 12-17: 15.

LA CITA

*< $FB (F8ABEA8*BC

Sola ducis fama interdum vela prositigat [$a %ama
d&un cap 'i(ilant s prou per destro)ar molts e*+rcits#.
Si lxit de lempresa
militar depn, en
gran part, de la bona
coordinaci dels
comandaments i dun
nic cap que emeti
les ordres i no sigui
qestionat (com ja
vam exposar en
algun altre nmero de la nostra revista), llavors aquest cap ha de
tenir la testa molt ben moblada, ja que tot depn dell. La unitat de
comandament, per, no significa que el cap menystingui els consells
i assessoraments dels seus subordinats, ben al contrari,
els ha descoltar i valorar en la integritat de les
circumstncies i situacions, per tal de saber si la seva
aplicaci conv o no en cada cas. Sempre sha dit que
lxit de Napole va ser degut, en part, a que es va
saber rodejar de bons generals. La cantera publicstica
de la qual extraiem moltes de les cites, LELI
BRANCACCIO, ens en proporciona algunes aquest cop.
Una altra cita, la treiem del capit BERNARDINO
BARROSO, en parlar de la reputaci del crrec de mestre de camp. Finalment, hem volgut afegir la
valoraci de la historiadora BEGOA PINA, en ressenyar un llibre de G.PARKER sobre Felip II de
Castella. El rei prudent, va comet la col lossal imprudncia denviar una gran flota a travs de
lAtlntic a una zona de pregons perills climtics i martims, sense altre garantia que omplir-la a
vessar de capellans que ho tiressin endavant a fora de pregries al Cel. No van ser ateses. Hi
hagu tempestes i mala maror, i lempresa de la Invencible, fou venuda en el que fou un dels
fracassos ms estrepitosos. A Felip II ja li ho havien desaconsellat alguns dels ms experimentats
consellers, per el monarca no en va voler fer cas...


/95TA.2, 34CT25. <itDavila e /iDos, 1.=.
<ercaderes de la Corona de Arag"n a la
conquista del <editerrEneo. #l2o, 1V1
(novemGre de V011 +0%+#. =a traDect[ria de la
LamQlia <itDavila (s. \63, Ss la Tist[ria d!una
nissaga de mercaders, meitat Ganquers,
meitat Luncionaris, TIGils inversos, capa]os
diplomItics, implacaGles corsaris i
indispensaGles cortesans, que arriGI a
acumular una de les primeres Lortunes de
l!Europa occidental. El genearca Lou )ere de
<itDavila, ell i el seu successor ;aume
estigueren al servei de la Corona i
desenvoluparen els seus negocis al red"s de
l!e(pansi" mediterrInia i les activitats
G'l*liques i campanHes militars que va
comportar. =!Onica Tereva de ;aume de
<itDavila, Lou 1imoneta, que casI amG el
tamGS mercader 8erenguer <oreHC en no
tenir descend'ncia, s!e(tingQ el llinatge a
Linals del segle \63 _<:`

89F5E9 6 ;9A0, ;25.6. =a repressi" del
Gandolerisme. AK CA1A=1, e0:E= (dir.. El
,M-s puede hazer [un mestre de camp# con
la industria, ue con la %uria, y en esto
consiste el o%icio de un 'erdadero Capit-n,
hazer con el arte, lo . otros piensan hazer c/
la %uerza"#

,0o tiene Dios hecho merced a un hombre
solo de saber todas las cosas1 m-s entre
muchos puede saber (ran parte##.


BRANCACCIO, LELI. Cargos y preceptos militares...,
Barcelona, 1639, f. 58, 85v. i 112v.
2 tiene tanta %uerza la
reputacin de una cabeza
ue suele dar m-s (loria
con su buena opinin y
nombre ue con sus
hazaas

BARROSO, BERNARDINO. Terica,
prctica y exemplos. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2004, p.
225.


51
andolerisme a la #orona d56rag$. :ol. V.
8arcelonaK :alerada, V01V, 1$$%16$ ()75>1>2+A
DDD*. Algunes citacions aLortunades per
sucoses, de documents d!ar(iu, servei(en a
l!autor per conte(tualitPar un tema tan
comple(e com el del Gandolerisme. Aquestes
cites mostren que el Lenomen era la principal
preocupaci" de tot virrei nomenat des de
<adrid, To Lou, certament pel marqu's
d!Aguilar, pel de TariLa i pel duc de
<ontele"n. El treGall estI dividit en tres
Glocs. En primer lloc, les diLicultats que
presentava la geograLia catalana, tant
orogrILiques (paQs muntanHenc i amG
Lronteres properes al 0ord i a ponent, com
polQtiques (per les delimitacions que
separaven Durisdiccions. En segon lloc, els
recursos Tumans amG que comptava la
Corona per comGatre el Gandolerisme,
consistents en un grapat reduit d!oLicials,
molts d!ells partidistes i la totalitat mal
remunerats i Lor]a desanimats per la polQtica
de remissions. En tercer lloc, els esLor]os per
superar un entremat Dudicial i legislatiu que
propiciava mSs entreGancs i disc[rdies
polQtiques que no pas aDut. Cal ressaltar que,
sovint, la Corona va comGatre el
Gandolerisme passant per damunt (i
trepitDant l!ordenament DurQdic catalIK la
meitat dels virreis tramesos no eren naturals
del paQs, per evitar GIndolsC van e(ecutar
e(tradicions Lor]ades contravenint les
ConstitucionsC van canviar el sistema
d!elecci" per Lormar unions (per tal
d!assegurar%se l!ingrSs d!adeptes, i van
potenciar la convocat[ria de sometents
suGordinada a l!administraci" reialC
igualment, van legislar restringint
enormement l!us d!armes portItils (Gallestes i
pedrenHals. %am" s5;i podien afegir les
accions clarament anticonstitucionals dels virreis!
am l5enderrocament de cases i castells 1ue
ai+oplugaven andolers. ELectivament, i Ss una
llIstima que aquest aspecte no merei(Ss un
apartat, perqu' recordem que segons
;./.E==62TT, a la Cort de 16V6 la Lactura en
concepte d!indemnitPacions que presentava
el Gra] militar puDava als 6.000.000 de lliures,
i va pesar Lor]a a l!Tora d!enLonsar%la _<:`

89F5E9, ;25.6 6 3A=E0T4 :9A= El
Gandolerisme a les terres de la CatalunHa
0ova. AK CA1A=1, e0:E= (dir.. El
andolerisme a la #orona d56rag$. :ol. V.
8arcelonaK :alerada, V01V, 16U%1,4 (+3>+>+7A
DDD*. Els autors LocalitPen el Gandolerisme
meridional a la Pona d!inLlu'ncia de Tortosa i
a la del monestir cistercenc de )oGlet, senHor
Durisdiccional d!una quarantena de
poGlacions, en una quarta part dels quals
e(ercia la Durisdicci" plena. )odem suposar
que 89F5E9 s!encarregaria de la primera
Pona, perqu' l!amGit poGletI cau
indiscutiGlement dins del territori ar(ivQstic
conreat per 3A=E0T4 :9A=, autor de dos
voluminosos corpus documentals que GS To
demostren. =!ACA i l!Ar(iu de )oGlet s"n,
doncs, els Locus documentals d!on Geuen per
Gastir un notaGle treGall que esclarei( la t'Gia
Loscor soGre la temItica en aquestes
contrades. Com a totes Gandes, la pugna per
cIrrecs i preGendes entre la noGlesa
oligIrquica comarcal tortosina, era la que
encenia les disc[rdies que dirimien traGuc en
mI 2livers de 8oteller i Clues, entre d!altres.
#om a resultat del treall de uidat de centenars
de processos criminals 1ue es conserven a l56r+iu
de &olet, :9A= pot oLerir una minuciosa
panorImica, rica en casuQstiques diverses,
posant nom i cognom a molts dels
protagonistes i inclOs, anant mSs enllI,
aportant precissions iio completant en mSs
d!un cop, inLormaci" puntual a la que no
poguS arriGar aquell llunHI 1##1 \.T255E1 en
el que Da Ss un clIssic de la TistoriograLia, Els
andolers (segles U:V/U:VV), d!Eumo, oGra que
malgrat els anHs, i a DutDar per les citacions del
volum, no Ta perdut vig'ncia. El repIs
cronol[gic i sistemItic de les notQcies soGre
Gandolerisme a les Garonies poGletanes La
emergir l!e(ist'ncia de quadrilles i de nous
aspirants a encap]alar el lliGre negre del
perQode (el periple que e(posa de la quadrilla
de ;oan <arcelli, l!Oltim ter] del \36,
constituei( 4n autDntic cursus Tonorum 1ue
;auria pogut signar 1ualsevol dels _grans5
andolers del arroc catal7. TamGS de
mentalitats, associacions criminals,
proced'ncies, pend'ncies, dinImiques de
camp i accions repressores, etc'tera ,


52
contriGuZnt consideraGlement a enriquir la
temItica Gandolera al nostre paQs _<:`

2862=1 6 )E5A50A9, ==941. El Gandolerisme
a la CerdanHaK algunes precisions (1UV6%
1U#$. AK CA1A=1, e0:E= (dir.. El
andolerisme a la #orona d56rag$. :ol. V.
8arcelonaK :alerada, V01V, 1,U%VVV (-4>+>)4A DD*.
El Gandolerisme, com a guerra internoGiliar
que era, va recrudeir a la CerdanHa durant el
segon i tercer quarts del segle \36 degut a les
guerres del vescomtat de CastellG[ (d'cada
dels anHs $0 i als setges d!Ars'guel (1U,, i
1U#$. =!autor escomet un treGall de Guidatge
documental del Consell de )uigcerdI i
introduei( el tema e(posant els trets mSs
rellevants del territori ceretI i la Lrontera amG
&ran]a, en la seva condici" de reLugi.
.!aquest Oltim aspecte en pot oLerir manta
casos, doncs, Ti Tavia una muni" de passos
de muntanHa que comunicaven amG els Leus
del Midi Lranc's. )assos per on creuaven
partides de Gandolers, per[ per on tamGS
podien entrar els Tuguenots. En aquesta
coDuntura, els nadius, per pocs que Lossin, es
mostraven mSs eLica]os que els propis
soldats Loranis, Da que eren gent 1ui saen tan
" los passos com los matei+os delats! lo 1ue dits
soldats no porien fer.... E(istien GIndols per
e(istir parcial*litatsC quan el 1UU# assassinen
el Lill del governador del vescomtat de
CastellG[, els c[nsols de )uigcerdI posen
totTom en alerta per causa de les 1Testions y
7ndols s$n! y maiors se sp"ran. .estaquen
Gandolers com ;oan Cadell o com moss'n
<eca, qui passI de segrestador de la
Durisdicci" del vescomtat a capitaneDar una
quadrilla de GandolersC tamGS LamQlies de
l!aristocrIcia comarcal, com els 8anHuls, els
:uilla, els <auri o els 5uGi. =a segona part
de l!article tracta de la repressi" del
Gandolerisme ceretI siscentista, una repressi"
Lor]a activa amG cveritales dispositius militars!
sovint am la presDncia de tropes professionals!
s5armava la polaci$! s5organitzaven campanyes i
s5asset=ava 1uadrilles de andolers encastellats....
Els Oltims apartats aGans de les conclusions
s"n els mSs atractius per a la /ist[ria <ilitarK
c1ometents, unions i germandats- i
c=!aparell militarK setges i tropes- _<:`

&6:9E5A, <A09E=. !El <inH" de <ontellI!K
un Gandoler cerdI del Garroc. AK CA1A=1,
e0:E= (dir.. El andolerisme a la #orona
d56rag$. :ol. V. 8arcelonaK :alerada, V01V,
VV$%V46 (++>7>+)A DD*. &6:9E5A reivindica el
paper d!icona que Tan representat alguns
Gandolers Lamosos. Enceta la GiograLia
introduZnt el conte(t Tist[ric de la CerdanHa,
causes i conseq^'ncies del Gandolerisme i un
Gon llistat de Gandolers. Els trets GiogrILics
del <inH" de <ontellI els va aplegI l!autor
amG motiu de la redacci" de la seva novel*la
Els fills de la terra. #erdanya a finals del segle
U:V (Tremp, 1##U. A l!anIlisi del nom i de la
seva proced'ncia, seguei( un apartat dedicat
al roGatori del carregament de moneda de
1idamon, que era de l!2rde de l!/ospital, i
que el va Ler Lam[s. 1eguei( la seva
participaci" a la guerra de 5iGagor]a, contra
el duc de 3illaTermosa, que gaudia del
suport dels nHerros. AmG sol la seva o amG
d!altres quadrilles, saqueDI Alguaire i
Almenar, i assetDI 8enavarri. Els darrers
apartats reconstruei(en la seva mort a partir
de les escasses notQcies que Ti Ta i tres
Tip[tesi especulatives _<:`

A=2012 6 TA<82, A00A. 8andolerisme, Docs
i prostituci" a la ciutat de 8arcelona. AK
CA1A=1, e0:E= (dir.. El andolerisme a la
#orona d56rag$. :ol. V. 8arcelonaK :alerada,
V01V, V4+%VU$ ()1>->)7A DD*. =!aportaci" d!A00A
A=2012 gira al voltant d!un Gandolerisme
especQLic, el dels Lills de la mis'ria,
vinculant aquesta mena de Gandolers i
salteDadors de camins amG els desvagats,
rodamons, taLurers i prostitutes, o sigui, la
contrasocietat. A travSs de la
documentaci" d!ar(iu (GIsicament A/C8 i
ACA estaGlei( aquesta trilogia maniLesta,
tot capGussant%se en el suGm"n GarcelonQ del
Doc (Gitlles, daus, naips i del pro(enetisme.
Els malLactors practicaven un Gandolerisme
urGI, prop de les Pones on clandestinament
Tom Dugava els diners i les meuques es
venien el cos. Al Lons de processos, de
l!A/C8, s!Ti poden troGar un seguit de casos
d!all[ mSs il*lustratius. A un tal :omes, no li
va servir ser parent del sotsveguer, no t"
orelles i t" ;ostal.... =es orelles se les Taurien
llevat en alguna e(ecuci" pOGlica i per


53
l!Tostal l!inculparen de Lautor. 1er titllat
d!;ostaler tenia llavors les pitDors
connotacions pro(enetQstiques. .estaquem
per a la /ist[ria <ilitar el cas ocorregut el
161#, quan empresonen l!oGrer i capdeguaita
per Taver cremat una taula de Doc plantada a
la pla]a dels CaGrits. =a taula era prop de la
sala de les Armes i el seu propietari )edro
CucTarro tenia llic'ncia de Doc e(pedida pel
matei( virrei. =!aLer encetI un nou
enLrontament entre la ciutat (que advocava
per e(ercir Durisdicci" contra el Doc i
l!administraci" virregnal (a qui interessava
GeneLiciar els militars proporcionant%los
espais de Doc per al seu lleure _<:`

CA859;A 6 3A==A1, E=61A8ET/. 8andolerisme
a la sotsvegueria d!6gualada. AK CA1A=1,
e0:E= (dir.. El andolerisme a la #orona
d56rag$. :ol. V. 8arcelonaK :alerada, V01V,
VUU%V6+ (,2>+>++A DD*. CA859;A La una e(posici"
pr'via soGre aquesta sotsvegueria,
constituZda per una vall rodeDada de
muntanHes, que era cruZlla de pas de
mercaders i Liraires, oGligada a conviure amG
la Garonia de la Conca d!qdena. .iLerencia el
Gandolerisme Lill de la mis'ria, de les
Gandositats aristocrItiques. )er al primer,
estaGlei( una tipologia de delictes que van
des del roGatori de camQ ral, Lins a l!atac a
representants de les autoritats
reialsiGaronials, passant tamGS pels
moneders i toriscadors. EsmunHir la
documentaci" de l!ar(iu local i de l!ACA, Gen
amanit amG una selecte GiGliograLia, permet
oLerir un decIleg de les notQcies mSs
importants relacionades amG les activitats
dels Lills de perditi" o gent Lacinerosa, i
soGretot de les mesures repressives
adoptades per les autoritats. )er al seg"n,
dedica l!apartat de 8andositats o guerres
privades, on a despit de tractar%se d!un
terme reduZt (no gaire mSs e(tens 1ue la 1ue
alcanRa un tret de allesta, s!Ti van veure
Gregues entre 2cellons contra Castellins,
Tries contra <atTeus, per[ soGretot, dels
naturals contra el totpoder"s duc de
Cardona, els dominis del qual envoltaven
6gualada com dintre d5un cercle de ferro _<:`

C2==E==.E<20T 6 363E1, E=61E0.A.
1egimon )aratgeK les seves estructures
econ[miques i socials com a capitost dels
Cadells a la vegueria de 3ic. AK CA1A=1,
e0:E= (dir.. El andolerisme a la #orona
d56rag$. :ol. V. 8arcelonaK :alerada, V01V,
V6#%V,U (+->,>-A DDD*. =!autora aposta per la
microTist[ria com a metodologia vIlida per
destapar i analitPar els conLlictes entre
Laccions Gandoleres, una metodologia que
estudii la relaci" entre estrat'gies Lamiliars,
poder local i Gandolerisme, que aDudi a
matitPar%ne el concepte i a Ler mSs
comprensiGle l!orQgen de lluites i rivalitats.
1eguint aquest planteDament LocalitPa la
investigaci" en una coneguda LamQlia
Gandolera de la plana de 3ic, els )aratge de
8ellLort, especialment 1egimon )aratge. 1e!n
La un estudi complert dels orQgens, la
proced'ncia (arGre geneal[gic incl[s s
localitPat al Lons <oi(", de l!A0C% que,
imperdonaGlement, no reproduei(, capacitat
econ[mica (testaments, capQtols
matrimonials, inventaris, cIrrecs pOGlics s
laZcs i seglars%, etc'tera Aquesta anIlisi li
permet estaGlir una estrat'gia
socioecon[mica clara en les actuacions de la
LamQlia la darrera d'cada del segle \36. Els
enlla]os matrimonials, resultaven valuosos
vincles amG inLluents LamQlies adscrites al
GIndol cadell (<alla, :ranollacTs, .om'nec.
Com a prudent Gandoler que deguS ser,
1egimon testI a Lavor del Lill gran, a qui
desTeretava en cas que cometSs delicte.
.!aquesta manera, preveient que podia
seguir les seves passes, esguardava el
patrimoni que passava al Lill menor _<:`

)A5E> 1A<)E5, <A56A @0:E=E1. 1640K la
:uerra dels 1egadors. Desperta Kerro, 0Om.
Especial 6 (=a :uerra de los Treinta AMos
_V011` UV%U+. 1Qntesi sense pretensions i de
caire divulgatiu, soGre la revolta segadora, la
5evoluci" de 1640 i la suGseg^ent guerra de
1eparaci". All[ que es podia Ler constar en
cinc pIgines, la .ra. )SreP 1amper To
encaGei( amG notaGle mestria, amG voluntat
de no dei(ar%se cap aspecte, ni cap capQtol,
per[ el seu discurs destil*la una versi"
arcaZca dels Lets, en mSs d!un aspecte
superada _<:`


54

E1TE8A0 568A1, A=8E5T2 5A9=. =a Gatalla
de <onDuic 1641 Desperta Kerro _En lQnia`
0Om. Especial 6, V011, 14 p. .isponiGle aK
WWW.despertaLerro.ediciones.com (>),A DD*.
<ontDuZc ocupa els primers llocs del rInXing
de Gatalles caGdals, i com a tal merei(ia
aportacions GiGliogrILiques com aquesta. =a
d!E1TE8A0 568A1, e(pert e(posicionador de
comGats de totes 'poques (3alls, <uret,
etc'tera planteDa la versi" e(trictament
militar, una versi" que t'cnicament no val a
negligir, perqu' e(plica moltes decisions
polQtiques. Ai(Q, La una e(posici" ordenada
que comen]a per les Lorces dels contendents,
seguei( amG la disposici" deLensiva de
8arcelona, el pla d!atac, el desenvolupament
del comGat, operacions, moviments, aven]os
i retrocesos, atacs i replegaments, etc'tera
=!article, en lQnia, permet una gran proLussi"
il*lustrativa, a tot color, en la qual s!alternen
gravats i quadres operatius de la Gatalla. =a
GiGliograLia, Ss l!esperada per a l!ocasi" _<:`

@36=A :5A0A.21, ;E191. =a :uerra dels
1egadors. 5adiograLQa de 1# aMos de la
Tistoria moderna de CataluMa. Historia de
Veria :ie=a, ++ (novemGre de V011 60%6+.
5esum Lor]at en mitDa dotPena de pIgines
dels mSs Lamosos successos del nostre segle
\366, redactat amG precipitaci" i sense una
idea real i e(acte dels Lets. En un poti%poti
Lren'tic GarreDaK 8andolerisme, 1errallonga,
?uevedo, l!impost del ?uint, 2livares, el
Corpus de 1ang i els principals Lets d!armes
del conLlicte, sense plasmar cap relaci" causa%
eLecte i amG sonats errors (el virrei mariscal
de 8rSPS es deia )Tilippe de =a <otTeC )au
Claris era canonge de :irona, etc'tera , quan
no, t[pics donats per Gons (la reGel*li"
catalana s!e(plica e(clusivament a partir del
Corpus de 1angC la campanHa TispInica de
1640 Lou per tallar el pas a la invasi" LrancesaC
Espenan es veiS aoGligat! a capitular davant
de TarragonaC al Linal de la guerra &elip 666
estaGlQ una amnistia general i LSu respectar
les Constitucions i privilegis del paQs, etc'tera
. As el prototipus de reportatge elaGorat per
qui no Ta aproLundit massa en el tema, amG
una visi" netament TispInica del conLlicte,
que no duGta a inserir en el Lil argumental
episodis sup'rLlus com els de
l!empresonament de ?uevedo, la caiguda
d!2livares o la signatura de la pau dels
)irineus a l!illa dels &aisans, episodis que
engrei(a d!espai tan innecessIriament com
gratuZta _<:`

:6&5E 568A1, )E5E. 3iure a la Lrontera (1640%
16#+. 9na visi" de la Lrontera des de Gai(.
6nnals de l5Vnstitut d5Estudis Empordanesos, 4V
(V011 VU+%V+, (2,>2>,3A DDD* =!estudi de les
percepcions de la Lrontera tra]ada pel tractat
dels )irineus es La tenint en compte les
situacions que van viure els seus
protagonistes. .es dels que van veure com
quedaven segrestades les rendes per Taver
quedat els patrimonis situats a l!altra Ganda
de la Lrontera i les estrat'gies que Taurien de
portar a terme, Lins als que van Taver de patir
l!e(ist'ncia de la Lrontera que, a la segona
meitat del segle \366, volia dir guerra,
Liscalitat de guerra i e(ig'ncies soGre les
seves vides i patrimonis. =!EmpordI esdevS
Lrontera de dues monarquies desprSs de 16U#
i ai([ es va notar especialment en Lorma de
guerres en el perQode de 1640%16#+ _)esum`

)E5EA 16<B0, E9:E06. 5iudoms sota
0apole" (1,0,%1,14. Lo Kloc, 5iudoms, 1##
(gener%mar] de V01V 4%1U (H>+>)7A DD*. 0otaGle
aportaci" del proLessor )E5EA que assolei(
coGrir l!episodi napole[nic a 5iudoms amG
un TQGrid entre recerca i divulgaci" prou
reei(it. Al comen]ament es pot llegir que el
pole esdevindria teatre d5enfrontament dels
7ndols en pugna /els e+Drcits francesos i les
guerrilles o sometents defensors de la monar1uia
de #arles V:/ i els seus recursos ;umans i
econmics e+;aurits i ;ipotecat el futur.
)araules premonit[ries d!all[ que s!e(posa
mSs endavant. AmG l!aDut dels testimonis
escrits de rectors locals o de la contornada, i
tamGS de cites de la correspond'ncia
municipal, l!autor tei(ei( una cronologia dels
Lets GIsics, on treuen el cap els caragirats,
els Gagatges que la poGlaci" Tavia d!aportar,
els delmes reclamats pel CapQtol de canonges,
el nom d!algunes de les vQctimes dels Lets
G'l*lics, etc'tera Apartat propi merei(en
temes com el convent LranciscI de 1ant ;oan
(convertit en improvisat Tospital de sang


55
comarcalC les inclem'ncies agrIries
(pedregades, secades, males collites i socials
(epid'mies, i l!actuaci" del govern local
(noms, parcial*litats, adscripcions. =!altra
meitat de l!article vol ser una panorImica
general de la vila d!aquells anHs, amG enLocs
des de l!agricultura (producci" de cereals,
conreus, la vinHa, e(tensions, e(portacions,
consum local, la indOstria (telars, motllures,
neu, sal, el patrimoni comunal (l!aDuntament,
l!esglSsia, el col*legi, l!ermita, la carnisseria,
els Lorns, el molQ, la ideologia imperant
(aGsolutista %el 1,1U els triGunals de la
6nquisici" encara processaven un reu per les
seves idees liGerals% i la immigraci". .estaca
el cas del sacerdot ;osep Anguera, que Tavia
estat soldat voluntari durant la guerra, Let
presoner el 1,11 i deportat a &ran]aC com
tamGS To va ser ;oan )orqueres, de la
companHia de tiradors de Tarragona. Tanca
el treGall un curi"s apartat soGre les trumLes
o patates, que van ser introduZdes a la dieta
de consum dels riudomencs arrel de les
precarietats alimentQcies que comportI
aquella guerra. =!article va il*lustrat amG
LotograLies del convent de 1ant &rancesc i
gravats de Tarragona, i tamGS el diGui(
realitPat per un riudomenc coetani dels Lets,
que esGo]I amG Lor]a perQcia el cap i el Garret
d!un granader _<:`

52.20, ;A9<E i ;2A0 )5A.21. #omerma. 4n
enginyer de l56rmada en el segle de les llums.
8arcelonaK AGadia de <ontserrat, V011
(8iGlioteca 1erra d!2rC 44$, VUU p. ()5,>->+2?),A
DD*. Andreu Comerma i 8atalla (3alls 1,4V s
el &errol 1#1+, vallenc il*lustre, era enginHer
de Camins, Canals i )orts, enginHer de
l!Armada, oLicial de <arina, Larmac'utic,
e(pert en electricitat i quQmica, periodista i
divulgador cientQLic, polQtic i Tumanista.
1!integrI en la cultura catalanaC actuI de
corresponsal del diari La )enai+enRaC Lou
tamGS un gran impulsor de la cultura
gallega. &undI l!Ateneo &errolano, que
presidQ durant molts anHs. )residQ la ;unta
T'cnica de l!E(posici" 9niversal de
8arcelona de 1,,,. Comissionat per la <arina
a l!AmGai(ada de =ondres, representI
EspanHa en Congressos d!Electricitat, de
)esca i d!EnsenHament. CreI la primera
central teleL[nica d!EspanHa a la <estran]a
del &errol i tamGS una de les primeres
centrals Tidroel'ctriques de l!Estat a 0eda.
)residQ la coral AiriMos a miMa terra i altres
associacions Lerrolanes. AconseguQ el grau de
:eneral de l!Armada. Avui pocs conei(en la
seva vida i la seva oGra, que aquest lliGre
aDuda a recordar i a posar en relleu _)esum a
la contraportada`

/E50@0.E> :A536, ;21A =961. EspaMoles en
la )rimera :uerra <undial. Historia de Veria
:ie=a, ++ (novemGre de V011 V0%V,. =a Lorma
que els ciutadans espanHols tenien per
prendre part en la 6:< era allistant%se a la
=egi" Lrancesa, l!Onic cos militar que admetia
e(trangers. 1e n!Ti apuntaren molts,
destacant una maDor part d!aragonesos, Gascs
i soGretot, catalans. Els voluntaris eren
aplegats a les casernes deK Tolosa, 8aiona,
2rleans i =ovoH, on reGien instrucci" GIsica.
.!allQ passaven a l!Acole d!Application de
Tir, a 3alGona, molt propera al Lront. Aquest
miler de voluntaris Lou repartit entre les
diverses unitats. =a conviv'ncia entre
catalans i Gascos es convertQ en
conLraternitPaci", Lormant un grup
coTessionat Lomentat per l!acivitat dels lQders
polQtics. 9n Comit' de :ermanor, oGrQ
sengles locals a )arQs i a )erpinHI, per assistir
els soldats catalans de permQs, organitPI un
sistema d!enviaments de roGa, lliGres i taGac,
i tamGS coordinI la correspond'ncia amG les
anomenades Madrines de guerra (servei del
qual tamGS se!n GeneLiciaren molts Gascs. =a
=egi" Lrancesa sempre va comGatre a primera
lQnia. =!autor cita poGlacions del Lront on van
troGar%se (tamGS a :al*lQpolis i d"na (iLres
aGsolutes _<:`

:A=2&5E, ;25.6C <6?9E= 591T9==ET
02:9E5. %emps de guerra i revoluci$ al &la de
l5Estany (,-.3/,-.-). 8anHolesK Consell
Comarcal del )la de l!EstanH i ADuntament,
V011, V1# p. Aquesta puGlicaci" La un
recorregut cronol[gic de la :uerra Civil
espanHola al )la de l!EstanH, i en especial a la
seva capital, 8anHoles. Comen]ant per
l!escalt de la guerra i l!organitPaci" dels
comit's antiLei(istes a cada localitat, es
repassen aspectes d!aquest conLlicte com ara


56
la persecuci" religiosa i dels polQtics de
dretesC la constituci" dels nous aDuntamentsC
les construccions G'l*liques de la comarca,
com el camp d!aviaci" o els reLugisC la vida
quotidiana dels TaGitants durant el conLlicte,
i, Linalment, l!ocupaci" de la comarca per les
tropes Lranquistes _)/=, 14$, 14`

3E:A, E9=e=6A. El despertar de Duliol de
1#$6. :uerra i revoluci" en les dones
lliGertIries. L56venR, $+0 (Duliol%agost de
V011 $0%$+ (),>7>-A DD* =a guerra i la revoluci"
de 1#$6%1#$# va canviar la vida de moltes
dones catalanes, i en concret de les
lliGertIries, marcant decisivament la seva
traDect[ria vital i transLormant la seva
quotidianitat. :rIcies a les Lonts orals
recollides, amG una dotPena de llargues
Tist[ries de vida i l!Os d!una metodologia
qualitativa, Tem pogut esGrinar c"m i per
qu' moltes d!elles van dei(ar la Leina i les
ocupacions Lamiliars que tenien per
incorporar%se a la vida pOGlicaK noves Leines i
ocupacions, instrucci" i Lormaci", mSs gran
compromQs amG les organitPacions
lliGertIries, incorporaci" al Lront de guerra,
canvis d!TIGits i de valors. En deLinitiva, van
adespertar! a una nova realitat _)esum`

.2<N0EC/, ;2A0 .E .A9. La atalla de l5ou.
De 1uan pass7vem gana (,-.3/,-.-). 8arcelonaK
5aval Edicions 1=9, V01V, V4+ p..iuen que
un poGle que passa gana Ss un poGle mig
derrotat. A CatalunHa, durant la guerra, seYn
va passar molta, de gana. Es menDava poc i
no sempre en Gones condicions. =Yoli era
negre, tamGS el pa. Als mercats no Ti Tavia
arr[s ni pasta de sopaC nomSs es despat(aven
gui(es i Glat de moro. 6 va arriGar el dia en
qu' gui(es, naps i remolat(es tamGS eren
diLQcils de troGar. 3a ser el moment de les
garroLes, de les TerGes conilleres i dYTaver de
menDar all[ que es destinava a Larratge dels
animals. 6 tot ai([, desprSs dYTores i Tores de
cua. ?ui mSs qui menHs, totTom es va
aprimarK Ti Ta qui va arriGar a perdre trenta
quilos. Algunes persones van morir de gana,
altres de malnutrici". )er resoldre la greu
crisi alimentIria, la :eneralitat de CatalunHa
va proposar que tots els ciutadans criessin
gallines a casa. El nom oLicial de la campanHa
va ser c=a Gatalla de lYou-. ;oan de .Su
.om'necT La una cr[nica interessant i amena
del panorama alimentari dYaquells tempsK des
de la manca de pa Lins als menDadors
populars, des de menDar gat Lins a anar a
pag's per Gescanviar un cot(et de criatura
per un sac de patates. =Yatenci" als testimonis
escrits i orals La dYaquest lliGre un
valuosQssim retaule de la vida de cada dia
durant la guerra [444)ali%ri)es]

:5A9 6 )9;2=, ;21E) <. 5ecordant a ;osep
3allverdO )oGlet (1#06%1#$,. El &ont 6lt, =a
1elva del Camp, 116 (desemGre de V011 14.
Emotiu article d!enHoran]a cap a aquest
Lamiliar que LSu la :CE. =!autor en glossa la
traDect[ria polQtica amG E5C i la participaci" a
la guerra. <orQ al Lront de l!EGre d!una Lerida
inLectada a la cama, i Lou enterrat allQ matei(
en un Lossar comO. El seu cadIver Deu oGlidat
en algun lloc, per[ la LamQlia que dei(I no
l!Tan oGlidat gens, malgrat el pas del temps
_<:`

CA=3ET 8E==E5A, ;21E)C A006E 56E9%<6A1 i
02E<4 569.25 :A5C4A (cartograLia. La
atalla dels &irineus. Uar+es d5informaci$ i
d5evasi$ aliades al &allars (oir7! a l56lt 4rgell i
a 6ndorra durant la (egona 'uerra Mundial.
TrempK :arsineu, V011, V0, p. El lliGre Ss la
culminaci" de la Leina de recerca que va
encetar%se el V00+ amG lYe(posici" Tom[nima.
En aquesta puGlicaci" sYaproLundei( en
lYestudi de lYentramat de (ar(es aliades que
operaven a Andorra durant els anHs de la
1egona :uerra <undial, ai(Q com en lYestudi
de dues (ar(es dYinLormaci" i dYevasi" (una
de Gelga i una de nordamericana que
Luncionaren en el )allars 1oGirI i en el
territori veQ del Couserans. El lliGre tamGS
ens apro(ima al Luncionament del consolat
GritInic de 8arcelona en relaci" als sOGdits
GritInics que arriGaven al paQs grIcies a les
(ar(es dYevasi" aliades
_444)+ar+esevasio)%logspot)com)es`

1@0C/E> 6==@0, ;9A0 CA5=21 (dir..
Diccionario iogr8fico del e+ilio espa9ol de ,-.-/
Los periodistas. <'(ic ..&.K &ondo de Cultura
Econ"mica, V011 (8iGlioteca de la CEtedra del
E(ilio, U#4 p. Aquest lliGre Ss la primera


57
aportaci" a una empresa molt amGiciosa, com
Ss la de la recuperaci" d!una part Lonamental
de la Tist[ria d!EspanHa al segle \\K la tasca
polQtica, cultural i proLessional dels Tomes i
les dones que conLormaren l!e(ili provocat
per la :uerra Civil espanHola de 1#$6%1#$#.
)er la seva pr[pia naturalesa, l!e(ili
constituei( un univers encara no
suLicientment e(plorat, per[ l!estudi i
reconei(ement del qual son Lonamentals per
entendrer les claus del nostre
desenvolupament Tist[ric mSs recent. 1e
tracta de la posta en valor de les traDect[ries
de diversos centenars de proLessionals del
periodisme que e(erciren la seva tasca tant a
EspanHa com, soGretot, als seus respectius
paZsos d!acollida i assentament, singularment
&ran]a i <'(ic. 1!Ta cregut convenient que el
primer volum del Diccionario del e+ilio estigui
dedicat als proLessionals del periodisme,
perqu' estigueren intrQnsecament lligats tant
a l!Edat de )lata de la cultura com a l!Edat
d!2r del periodisme espanHols, ai(Q com al
desenvolupament de la polQtica espanHola al
llarg del primer ter] del segle \\. 9na
proLessi", doncs, la de periodista, la deLinici"
de la qual era molt imprecisa en aquells
temps, Da que sempre estiguS a cavall entre el
m"n de la literatura i la polQtica. <olts d!ells
intentaren i aconseguiren prosseguir Lora
d!EspanHa el millor de llurs traDect[ries
anteriors, inscrites en el mSs granat del
periodisme espanHol.
El lector troGarI en aquest repertori, per tant,
una mena de quadern de GitIcora per
endinsar%se a l!etapa mSs apassionant de la
polQtica i el periodisme de l!Espa9a peregrina@.
_444)fcede)es`

:A=2&5E, ;25.6. &ugint de la repressi".
=EParo :arcQa, dirigent socialista asturiI, va
estar mSs de vint anHs amagat a 8anHoles.
)evista de 'irona, V6U (mar]%aGril de V011 $,%
41. )er Lugir de la repressi" Lranquista, el
dirigent socialista asturiI =EParo :arcQa
1uEreP va amagar la seva identitat i, desprSs
de passar per diversos camps de
concentraci", va aconseguir una nova
documentaci" i es va reLugiar a 8arcelona, on
es va guanHar la vida Lent de GarGer a
domicili. .urant els mSs de vint anHs que Ti
va passar, de 1#40 a 1#61, poca gent a
8anHoles va saGer la veritaGle identitat
d!aquest GarGer, a qui anomenaven el
Maestro _)esum` =!article amplia i detalla
l!e(ili de :arcQa i la seva condici" de reLugiat
a la clandestinitat, i s!acompanHa de
LotograLies Lamiliars. =!octuGre de 1#6V, Da no
tenia que amagar%se mSs i podia e(TiGir el
seu .06 recent e(pedit amG tota normalitatC
moria dos mesos mSs tard _<:`

5A<620ET ==23E5A1, E056C. 6ugust :idal.
Entre Llagostera i Moscou. 4na ;istria personal
dins la ;istria del segle UU. =lagosteraK
ADuntament. Ar(iu <unicipal, V011
(<em[ria. 5ecords i testimonisC U, V4# p.
(>5>-5?,A DD* =liGre%Tomenatge a un Tomenot
natural de =lagostera, que LSu la carrera de
magisteri a <adrid i estudiI pedagogia a
8erlin. August 3idal i 5oiget (1#0#%1#+6 Lou
un pensador d!esquerres, que esdevinguS
militant actiu i dirigent de la &ETE, i dirigQ la
puGlicaci" %raa=adores de la Ense9anza.
/avent esclatat la :uerra Civil Lou nomenat
inspector interQ de )rimera EnsenHan]a a
<adrid, i durant la guerra Lou memGre del
secretariat de l!6TE i comissari polQtic de les
8rigades 6nternacionals. =luitI en la deLensa
de <adrid i al Lront d!Arag"C tamGS estiguS
en la Gatalla de l!EGre. AcaGada la contesa, se
reLugiI a &ran]a i posteriorment passI a
<oscou, e(ercint el magisteri. AllQ coneguS
Aquil*lina &ernEndeP >apico, amG qui va ser
pare de dues noies, /elena (avui proLessora
de ll'ngues eslaves a la 98 i Anna <. TornI
a EspanHa el 1#U+, estaGlint%se a 8arcelona
on, a mSs d!algunes puGlicacions pr[pies, va
traduir una prolQLica producci" d!oGres de
literatura i ci'ncia russes (que se relacionen a
l!anne(, llaurant%se un acreditat prestigi en
el sector. A Linals dels anHs 60 LundI
l!ag'ncia literIria A&>, que Lou el principal
reLerent de la cultura i la literatura russa a la
8arcelona del seu temps _<:`





58

R RR R E C 7 L L : E C 7 L L : E C 7 L L : E C 7 L L :

G(/(,-L:

/A0120, 34CT25 .A361.
'uerra. El or2gen de todo. Tr.
=aura 3idal. <adridK
Turner, V011, $V4 p.

/2=<E1, 56C/A5.C <A5T60
<A56\ E3A01. Las guerras
1ue ;an marcado la Historia.
Tr. ;oan 1oler. 8arcelonaK
Ariel, V011, 6U4 p.

1@0C/E> .E T2CA, ;21A
<A54A. Jatallas desiguales.
4n estudio de la audacia en el
campo de atalla. <adrid%
<'(ic%8uenos Aires%1an
;uan%1antiago%<iamiK
E.A&, V011, $$U p.


-/T*G1*T-T:

0E:5ETE, ;A36E5. )oma
victoriosa. #$mo una aldea
italiana lleg$ a con1uistar la
mitad del mundo conocido.
<adridK =a EsLera de los
liGros, V011, 41+ p.


M()*(E-L:

2=A12, 36CE0T. )er
guardar la vila. Muralla i
defensa a la costa valenciana
('andia! segles UVVV/U:V).
:andiaK CE6C AlLons el
3ell, V011, 1$# p.

56?9E5, <A5T4. L5arnDs del
cavaller. V{. Ed. 8arcelonaK
=a <agrana, V011, UV, p.


M+)(,/-:

8A58E52, A=E11A0.52.
Lepanto. La atalla de los tres
imperios. Tr. de Te"Lilo de
=oPoHa i ;uan 5aGasseda.
8arcelonaK )asado |
)resente, V011, ,4$ p.

8A9<:A5T0E5, &5E.E56C ;.
Declaring ^ar in Early
Modern Europe. 8asingstoXe
(/ampsTireK )algrave
<acmillan, V011, V16 p.

CA0A=E1, CA5=21 H
<6:9E= .E= 5EF. ?aves
mancas. La armada espa9ola a
vela de las Dunas a %rafalgar.
<adridi<'(ici8uenos
Airesi1an ;uani1antiagoi
<iamiK EdaL, V011, $UV p.

CA5820E, :E5A=. <.
^as;ington. Lessons in
Leaders;ip. 8asingstoXe
(/ampsTireK)algrave <ac%
millan, V011 (V010, VV4 p.

:A5C4A /E50@0, .A36..
La Historia sin comple=os.
<adridK Actas, V011, $+1 p.

:5A3F, ;A5}<E (dir.. (ortir
de crise. Les m"canismes de
r"solution de crises politi1ues
(U:VD/UUD siDcle). 5ennesK
)resses 9niversitaires,
V010, V46 p.

:9E55E52, ;9A0 A0T2062.
5evoluci"n en el arte de la
guerra. =os nuevos
eDSrcitos. Muy Vnteresante.
Hstoria, $, (novemGre%
desemGre de V011 $,%4$.

<A=T8F, 76==6A< 1. 6uge y
ca2da del imperio espa9ol. Tr.
;esOs CuSllar <enePo.
<adridK <arcial )ons,
V011, $04 p.

<A5T60, C2=60C :E2&&5EF
)A5pE5. La 'ran 6rmada.
La mayor flota =am8s vista
desde la creaci$n del Mundo.
Tr. Carmen <artQneP
:imeno i ;ulio A. )ardos.
8arcelonaK )laneta, V011
(1#,,, 600 p.

)E561 A=8E0T21A, T2<e1.
Histria de la )iera. De
vespres de les 'ermanies fins
a la crisi de l56ntic )Dgim
(segles U:V/U:VVV). AlPiraK
8romera, V011, 40U p.

52.54:9E> 36==A,
A0T2062. Memorias del (aco
de )oma. El relato
documental del asalto y
sa1ueo de )oma en ,GA0. Est.
de Ana 3ian /errero.
_C"rdova`K AlmuPara, V011
(1,+Ub, $4+ p.



59
:uerra del &ranc's

8=A9&A5., 5A&E |
C=A9.6A =6E8E1p60..
?apoleonic Koot (oldiers and
#ivilians. 6 Jrief History
]it; Documents. 8asings%
toXe (/ampsTireK )algrave
<acmillan, V011, V0, p.


C+/T(MP+,F/*-:

:A5C4A /95TA.2,
<A09E=%5EFE1. (oldados
sin ;istoria. Los prisioneros de
guerra en Espa9a y Krancia a
finales del 6ntiguo )"gimen.
:iD"nK Trea, V011, VVV p.

1A<9E=120, =E00A5T.
%anZograd. %;e Kormation of
a (oviet #ompany %o]n.#;e/
liainsZ. ,-BB/,-GB. 8asings%
toXe (/ampsTireK )algrave
<acmillan, V011, $6, p.

Trienni =iGeral

52CA 3E50ET, ;25.6. La
Jarcelona revolucion7ria i
lieralC e+altats! milicians i
conspiradors. 8arcelonaK
)ag's, V011, 4+6 p.

6:<

)E55F, <ATT. Memory of
^ar in Krance. ,-,F/,G.
#esar Kau+ras! t;e :oice of
t;e Lo]ly. 8asingstoXe
(/ampsTireK )algrave
<acmillan, V011, V+V p.

:CE

AA.... La atalla del
Xarama. 4n recorrido ;ist$rico
por los escenarios de la luc;a.
<adridK Asociaci"n TA;A5
i <inisterio de la
)residencia, V011, $,0 p.

CA8A==E52 )A5E>, <6:9E=.
Las trece *ltimas ;oras en la
vida de 'arc2a Lorca.
<adridK =a EsLera de los
liGros, V011, VV6 p.

CA5.E52 A>2&5A,
&E50A0.2C &E50A0.2
CA5.E52 E=12. El penal de
:aldenoceda. )al'nciaK
CElamo, V011, 4U6 p.

:A5C4A <9k2>, <A09E=.
Los fusilamientos en la
6lmudena. La violencia
sectaria en Madrid durante la
'uerra #ivil y la postguerra.
<adridK =a EsLera de los
liGros, V01V, 4+, p.

<A5T60 5A<21, ;21A =961.
La rereguarda en guerra.
#atalunya! ,-.3/,-.0.
8arcelonaK =!Aven], V01V,
464 p.

)6kA5 :9T6A55E>, 8=A1 H
;25:E &E50@0.E> C2))E=.
El 6lc8zar no se rinde. La
;istoria gr8fica del asedio m8s
sim$lico de la 'uerra #ivil.
<adridK =a EsLera de los
liGros, V011, V$, p.

)=A, .2=25E1C @=3A52
3@>?9E> (ed.. El e+ilio
espa9ol en la ciudad de
M"+ico. <adridK Turner,
V011 (Arte H &otograLQa,
VU, p.

T5A0C/E, 5A&AE= 5. i
36CE0TE 1@0C/E> 8621CA.
El pasado es el destino.
&ropaganda y cine del ando
nacional en la 'uerra #ivil.
<adridK CEtedra, V011
(&ilmoteca espaMola, serie
maHor, UV0 p.

36kA1, @0:E=. La
conspiraci$n del general
Kranco. 8arcelonaK CrQtica,
V011, $40 p.

66:<

8E==A<F, C/561. 'uerra
asoluta. Tr. ;avier
:uerrero. 8arcelonaK
Ediciones 8, V011, #U4 p.

8527E5, C/A5=E1 &. 'eorge
#. Mars;all. (ervant of t;e
6merican ?ation.
8asingstoXe (/ampsTireK
)algrave <acmillan, V011,
V16 p.

895=E6:/, <6C/AE=.
#omate moral. 4na ;istoria
de la (egunda 'uerra
Mundial. Tr. 3ictoria :ordo
del 5eH i &ederico
Corriente 8asOs. <adridK
Taurus, V011, ,0$ p.

8959<A, 6A0. El precio de la
culpa. Tr. Claudia Conde.
8arcelonaK .uomo, V011,
400 p.

CA9T/250E, 06:E=. &erde/
dores. %estimonios de
alemanes y =aponeses durante
la (egunda 'uerra Mundial.
Tr. .aniel Aldea 5ossell.
8arcelonaK 1ello editorial,
V011, $$6 p.

E=4A1 521E0>3A6:,
E.9A5.2. La maldici$n de
los Hans;ofer. 1evillaK
Algaida, V011, 400 p.

/A5:5EA3E1, 56C/A5..
6lemanes en ?ormand2a.
Desde el desemarco ;asta la


60
toma de &ar2s. Tr. .arQo
5omanQ :arcQa. 8arcelonaK
6nSdita, V011, 4V0 p.

/A1pE7, <6C/AE= E. De
'aulle. Lessons in Leaders;ip
from t;e Defiant 'eneral.
8asingstoXe (/ampsTireK
)algrave <acmillan, V011,
VV4 p.

/A1T60:1, <A\. (e
desataron todos los infiernos.
Historias de la (egunda
'uerra Mundial. Tr. .avid
=e"n, :onPalo :arcQa,
Cecilia 8elPa. 8arcelonaK
CrQtica, V011, ,#6 p.

/E50@0.E>, ;E1g1.
Wperaciones secretas de la
(egunda 'uerra Mundial.
<adridK 0oWtilus, V011,
$#6 p.

<CTA::A5, )AT56Cp. \6se/
dioL.8arcelonaK6nSdita, V010.

10F.E5, T6<2T/F. %ierras
de sangre. Europa entre Hitler
y (talin. 8arcelonaK :ala(ia
:utenGerg, V011, 6V0 p.

Era at[mica

8E5T, 7AF0E. 6merican
Military Vntervention in
4nconventional ^ar.
8asingstoXe (/ampsTireK
)algrave <acmillan, V011,
V,4 p.

7E6:E5T, 1TE)/E0 =.
6ngola. 6 Modern Military
History. ,-3,/ABBA. 8asings%
toXe (/ampsTireK )algrave
<acmillan, V011, V,4 p.




l!oA nNmG )+) Fnovembre de +7))IK R2<E52, CA5=21. =a conquista de Canarias ($,%4+C K95TA.2,
34CT25. <itDavila e /iDos, 1.=. <ercaderes de la Corona de Arag"n a la conquista del <editerrEneo (+0%
+#. <NmG )++ Fdesembre de +7))IK R@<6=A, ;A065E. =a carga de la Grigada ligera. =a maHor metedura de
pata de la Tistoria militar ($6%4U. <NmG )+1 FmarO de +7)+IK 82552C/ATE:96 1A0T21, =961. =a aContra
Armada!. El maHor desastre naval de 6nglaterra (V6%$$C %B)E>%<E0C/E52 8E0.6C/2, 34CT25. =a cultura
de =as <ontillas ~la primera guerra del agua en occidente tuvo lugar en la <ancTab (44%U1.


"istoria# $ational %eographicA nNmG 41 F/ener de +7))I: %A5A <A5T40E>, <A56A. CervantesK entre las
armas H las letras (16%1#C PA=21, ;9A0%=961. =a revuelta de 0EpolesK el pueGlo contra EspaMa (V0%V$C
%6==2 5E.20E1, &E50A0.2. El paso del 5uGic"n. ;ulio CSsar desata la guerra civil (60%6#C S@0C/E>
A55E1E6:25, ;9A0 ;21A. .e c[nsul a emperador. =a coronaci"n de 0apole"n 8onaparte (,0%#1. <NmG 44
Fabril de +7))IK VA5E=A, .A562. :uensSrico. El reH vEndalo de @Lrica (1+%V0C A0TE=A, 825;A. =a Gatalla
de las Term"pilas. =os TSroes de Esparta (U0%U#C REC/E, A=8E5T2. El Cid. =a conquista de 3alencia (+V%
,1. <NmG 5+ Fa/ost de +7))IK 8B<E> E1)E=2140, &5A0C61C2 ;A36E5. AleDandro <agno. El destructor de
)ersSpolis (U0%61.


"istoria y VidaA nNmG 1)- F/ener de +7))I: S2C6A1, <A5CE= (il. 1Tort Empire (14%1UC J256C, CA5=21. El
oscuro secreto de CanLranc (64%+1. <NmG 1)1 FCebrer de +7))IK V6C/ 1@E>, 1E5:6. :ettHsGurg, el golpe de
gracia (UV%+1. <NmG 1)2 FmarO de +7))IK S2C6A1, <A5CE= (il.. El <oritP. 9n veTQculo Glindado de los
GritEnicos que acaG" en manos del mariscal alemEn 5omel (16%1+C KE55A0>, 61A8E=. =as cruPadas de los
niMos (U0%UUC PA1T5A0A, ;2A0. =a Oltima guerra de &ranco (+V%+#. <NmG 1)3 Fabril de +7))IK %21A.A,
;9A0 CA5=21. <ilcQades. El TSroe de <arat"n ($,%$#C P9E5A=T .E= /6E552, <A54A )6=A5. El destino
del AguilucTo (64%+1. <NmG 1)5 F=uny de +7))IK S2C6A1, <A5CE=. Angers (14%1UC %9?9E 16=3E1T5E,
;9A0 CA5=21 H 2562= ;90?9E5A1 36E1. =a muerte de los clanes. =a Gatalla de Culledon... (U0%U+. <NmG
1+7 F=uliol de +7))IK 82<e, .A06E=. =a verg^enPa de /iroTito. =a matanPa de 0anXin... (+0%+,. <NmG
1+) Fa/ost de +7))IK %21A.A, ;9A0 CA5=21. (.osier =os Templarios =a Slite de la 5econquista (40%4+.
<NmG 1+, Foctubre de +7))IK S2C6A1, <A5CE=. =a 8astilla (14%1UC $A=32 )2FAT2, ;21A. El atentado
contra )rim (6V%6#. <NmG 1+- Fnovembre de +7))IK %21A.A, ;9A0 CA5=21. Cara H cruP de la resistencia
($,%4U i Asedio a 0umancia (46%U$ _.ossierK Hispania contra )oma`C S6C6=6A CA5.20A, E056?9E. :uerra
de Tronos. =as lucTas de los sucesores de AleDandro <agno... (U461C %9?9E 16=3E1T5E, ;2A0 CA5=E1 s
2562= ;90?9E5A1 36E1. =a Gatalla del AtlEntico (+0%++. <NmG 1+1 Fdesembre de +7))IK S2C6A1, <A5CE=


61
(il.. AXagi (16%1+C %21A.A, ;9A0 CA5=21. =a conquista de <S(ico ($V%$#C %21A.A, ;9A0 CA5=21.
~)orquS triunL" CortSsb (40%U1C E==62T, ;9=6A0. El Gasti"n del <aditerrEneo (UV%U#.


&lecs d'"ist(ria )ocalA nNmG )-, Fnovembre de +7))I (l'*ven+A ,3,*K Q5T6 :21T, )E5E. Els remences (1C
'2 &6:9E5A1, ==961. Els orQgens de la remen]a des de ;aume 3icens 3ives Lins als nostres dies (V%4C
%=9C/ 85A<20, 521A. cEls remences els segles \63 i \3K noves persp'ctives- (U%+C 86&5E 568A1, )E5E.
c=!omGra allargada de la sent'ncia arGitral de :uadalupe- (,%10.


,evista de "istoria -ilitarA nNmG ))7 F+7))IK 86= /20.936==A, ;2A?940. =os sucesos de TaGlada de
;unio de 1#$1 H sus consecuencias (11%U0C MA5T40 594>, ;9A0 A0T2062. 0uevas Luentes documentales
soGre el Asedio de 8aler (1,#,%1,##. El relato de 5am"n 8uades Tormo (U1%+6C M2=60E5 )5A.A,
A0T2062. =a memoria de la :uerra de la 6ndependencia. El eDemplo del teniente general Teodoro
5eding (++%111C SA=60A1, <A56A =A95AC 2<A5 1356> 79C/E5E5, )E.52 <6:9E=. =ideraPgo guaranQ en
tiempos de paP H de guerra. =os caciques en las reducciones Lranciscanas H DesuQtas, siglos \366 H \3666
(11$%1U1C SAk9.2 8AFB0, ;9A0 ;21A. =a Gatalla de AlmonacidK 11%3666%1,0# (1U$%V1#C SE:95A :A5C4A,
:E5<@0. 1an =uis, 1+,0K =a Gatalla de &uerte 1an Carlos (VV1%V61.


$ASA%SA R<8E% FdirGIG .l bandolerisme a la orona d'*rag# Vol# 1G :arcelona: 8aleradaA +7)+A +55 "GK
$A1A=1, e0:E=. 6ntroducci" (#%16C '255E1 6 1A01, \A36E5. A tall d!oGerturaK el Gandolerisme a l!Europa
moderna vint%i%cinc anHs desprSs (1+%$0C .EFe 6 8A9>e, <6?9E= ;. El Gandolerisme a <allorcaK
reLle(ions i q^estions oGertes ($1%U6C 896A 6 <A540, ==941 ;. Entre 3al'ncia i 0IpolsK un Lam"s Gandoler
valenciI del segle \366, ael :uapo de 8enimaclet! (U+%,6C MA0C206, &5A0CE1C2. 0oGles i Gandolers a la
1ardenHa del segle \366 (,+%10$C P2<A5A 1A3E5602, 85902. ConLlictivitat i paciLicaci" social en el regne
de 1icQlia (10U%1$1C :9F5E9 6 ;9A0, ;25.6. =a repressi" del Gandolerisme (1$$%16$C :9F5E9, ;25.6%
3A=E0T4 :9A=. El Gandolerisme a les terres de la CatalunHa 0ova (16U%1,4C Q862=1 6 )E5EA50A9, ==941.
El Gandolerisme a la CerdanHaK algunes precisions (1UV6%1U#$ (1,U%VVVC !6:9E5A, <A0E=. !El <inH" de
<ontellI!, un Gandoler cerdI del Garroc (VV$%V46C A=2012 6 TA<82, A00A. 8andolerisme, Docs i
prostituci" a la ciutat de 8arcelona (V4+%VU$C $A859;A 6 3A==N1, E=61A8ET/. 8andolerisme a la
sotsvegueria d!6gualada (VUU%V6+C $2==E==.E<20T 6 363E1, E=61E0.A. 1egimon )aratgeK les seves
estructures econ[miques i socials com a capitost dels Cadells a la vegueria de 3ic (V6#%V,UC E.E=<AFE5,
&56E.56C/. .elinq^'ncia noGiliIria en un territori de LronteraK Carniola en la segona meitat del segle \36
(V,+%V##.


8AR$SA KBR'A.QA MA<BE%HRETES FedGIG Soldados de la /lustracin# .l e01rcito espa2ol en el siglo 3V///G
A $oruUa: BniversitatA +7)+: :255E:9E52 8E=T5@0, C561T60A. =a vida de los soldados en el siglo de las
=uces (1$%$UC 8A5C4A /95TA.2, <A09E=%5EFE1. =a vida en las academias militares del siglo \3666 ($+%
60C 86<A0E> =B)E>, E056?9E. <ilitares en la administraci"n territorial aragonesa en el siglo \3666 (61%
,VC MA5T40E> 594>, E056?9E. 3ivir la guerra, vivir la paPK los militares H el mantenimiento del orden
pOGlico (,$%100C SAA3E.5A 3@>?9E>, <A54A .E= CA5<E0. =as raQces del eDSrcito GorG"nicoK la
perspectiva gallega (101%1$0C 820>@=E> C59>, .A36.. =as LuerPas armadas espaMolas H e(tranDeras en
el tratamiento a la poGlaci"n civil durante la :uerra de 1ucesi"n (1$1%144C A0.g;A5 CA1T6==2,
&5A0C61C2. <ilitares gallegos en el generalato del eDSrcito GorG"nico (14U%164C #<4>C2A 8A90>A, ;21A
<A54A. <ilitares ilustrados. )arentesco, amistad H aLinidades polQticas en la Lormaci"n de aSlites estatales!
en el siglo \3666 (16U%V14C 86<A0E> CA556==2, .2<60:2 <A5C21. =os militares H las "rdenes militares
castellanas durante el reinado de &elipe 3 (V1U%V$6C 8=E1E0E5, T/2<A1. =a estataliPaci"n del
reclutamiento de soldados e(tranDeros en el siglo \3666 (V$+%V6VC 'E6;E652 .E =A 521A, ;9A0 <6:9E=. El
comisariado en el eDSrcito H la marina del siglo \3666 (V6$%V#0C 8A==A0. 1E:9E=A, <A5T60E. =os
ingenieros militares H las =uces a travSs de sus GiGliotecas (V#1%$40C 8A5C4A, <A56E%/A=N0E. =os
ingenieros militares de la segunda mitad del siglo \3666 H sus Gienes culturales ($41%$6$.





62

1 11 1./S I AR8I7S: ./S I AR8I7S: ./S I AR8I7S: ./S I AR8I7S:

Les Codoin

,era daquestes sis sigles shi troba
una notable colNlecci! espan)ola de
publicacions documentals
decimon+nica, iniciativa 7com sol
passar:, dun reduOt grup
dintelNlectuals, bibliotecaris i
arxivers, que van demostrar tenir
una notable vocaci! dhistoriadors i
un encomiable esperit difusor. 6o es
tracta duna obra de creaci!, sin! de
la reproducci! de transcripcions
dimportants documents darxiu, cosa
per la qual, hem optat per inserir el
present treball dins daquesta secci!.

.a !oleccin de "ocumentos #n$ditos
para la %istoria de &spaa 7!odoin:
s una colNlecci! de ""$ volums
publicats entre "#42 i "#4B, en la
qual, com diem, es transcrivien els
ms importants documents rescatats
dels tronats arxius de la segona
meitat del segle FAF. .a intenci! fou
purament difusora, i constitu< una
iniciativa avenCada al seu temps,
almen)s a Espan)a, que va tenir les
seves seqPelNles, unes ms
afortunades que altres.

E%it(rs

El pro/ecte va ser dirigit inicialment
perI
9 Mart=! F"r!>!%"? %"
Na-arr"t" @ )i'7!"? %" A"Ba%a
7"23B9"#44:, militar de marina,
escriptor i historiador. (er problemes
de salut se li va permetre recopilar la
hist+ria de la marina espan)ola,
desenvolupant una intensa activitat
als arxius de la pen<nsula ib'rica, en
el decurs de la qual trob manta
documentaci! sobre els viatges de
&(l6!. =cusat dafrancesat, no pogu
tornar fins el "#"4, en que public
diverses biografies. = ms duna
llarga llista de condecoracions, fou
membre de la ;ociedad Econ!mica de
0adrid 7"24": i bibliotecari de la ,eal
=cademia de la Listoria.
9 MiC"l Sal-, M!ar 7"24"9
"#2$:, sacerdot mallorqu<, va ser
coad/utor a la parr+quia de ;ant
Gaume de (alma de 0allorca, i entre
"#219"#2$ fou secretari de la
@iputaci! (rovincial. ;exilNl per les
seves idees pol<tiques i en tornar
sinstalNl a 0adrid, on va ser oficial
de la secretaria de la Anterpretaci! de
llengPes i primer redactor de la
'aceta. 0s tard fou membre de la
Gunta dQAnstrucci! (Rblica, auditor
honorari del -ribunal de la ,ota i
bibliotecari del duc dQOss!a i
dIsa*"l II. 0embre de la ,eial
=cad'mia de la List+ria, tamb fou
bisbe de 0allorca entre "#B"9"#2$.
(articip en ledici! de la !odoin des
de la seva fundaci! i fins a la mort.
9 P"%r( S>i!? %" 9ara!%a
7"2429"#B$:, eclesistic i escriptor.
@octor en ambd!s drets i en sacra
teologia, fou rector de lesglsia de
;anta %ru> a 0adrid. 0embre i
colNlaborador de la ,eal =cademia de
la Listoria, se li va encarregar la


63
continuaci! de la &spaa (a)rada
del (. E6,ASUE D.T,EH, cosa que don
peu el "#44 a la creaci! duna
comissi! dList+ria Eclesistica dins
de la ,=L.

=mb posterioritat van continuar9laI
1 P"%r(1)(s7 Pi%al @
&ar!ia%(, primer marqu's de (idal
7"2449"#3B:, llicenciat en dret, pol<tic
i literat. 0embre de la !omisin
Literaria, va ser v<ctima de la
repressi! absolutista. = partir de
"#$2 fou magistrat de l=udi'ncia de
(amplona i fiscal del -ribunal de
%omptes del ,egne. =mb Nar->"? fou
diputat electe a les %orts per
=stRries, promulg un nou pla
dAnstrucci!, establ< la primera l<nia
telegrfica i impuls la construcci! de
carreteres. Nar->"? el nomen
ministre dEstat el "#4#. El "#$4
codirig< la *e+ista de ,adrid, on
public diversos treballs
dinvestigaci! hist+ricliterria.
;encarreg de la ctedra dList+ria
del &overn i de la .egislaci!
dEspan)a, a l=teneu. -amb fou
membre de la ,eal =cademia de la
Listoria i de la =cademia de las
*ellas =rtes de ;an Dernando.
1 Ma!"l Pa!%( @ F"r!>!%"?
%" Pi!"%(, marqu's de 0iraflores
7"2429"#22:, pol<tic, diplomtic i
historiador. .luit contra Na#(l"6,
particip en laixecament de Ri"+( i
intervingu en les dues primeres
guerres carlines. Dou senador,
ministre, president del %onsell de
ministres i del ;enat. 0embre de la
,eal =cademia de la Listoria, la seva
producci! dobres sobre hist+ria
pol<tica del FAF s forCa destacable.
1 )(s7 Sa!$D( Ra@6! 7"#$39
"411:, bibliotecari i bibli+fil.
8rganit> els fons de la *iblioteca de
Domento i el "#21 es fu crrec de la
*iblioteca dels germans Za*>l*r,
reemprenent ledici! de la !odoin i
dels Libros *aros - !uriosos. .a seva
biblioteca era molt rica en
manuscrits i primeres edicions de
clssics espan)ols.
1 Fra!$is$( %" Za*>l*r
9asa*" 7"#239"#42:, membre de
laristocrcia bilbaina, fou industrial,
pol<tic 7diputat i senador: i erudit. =l
llarg de la seva intensa tra/ect+ria
pol<tica i diplomtica es dedic a
aplegar nombrosos fons darxius
salvant9los duna p'rdua segura.
=ix<, aconsegu< amb grans esforCos i
sacrificis reunir un formidable
patrimoni documental dins de la seva
esfera diplomtica en ambaixades i
corts extran/eres, pagant del seu
propi peculi la compra de valuoses
colNleccions. .a darrera d'cada del
segle FAF fu construir a 0adrid un
palauet on reserv una ampla >ona
per als fons darxiu i biblioteca que
havia reunit, entre els quals
importants colNleccions de c!dexs del
segle F i dimpresos del FAF. =
aquests fons se sumaren els del
tamb colNleccionista )a! I+!a$i(
Mir6 i els de la %asa d=ltamira.
1 F"li$ia!( Ra'=r"? %"
Ar"lla!( @ Gti7rr"? %" Sala'a!$a
9a"!a @ Pr"t"l 7"#239"#43:,
marqu's de la Duensanta del ?alle,
escriptor i historiador. .licenciat en
dret, desenvolup diversos crrecs
/udicials. -amb fou senador i
membre de la ,eal =cademia de la
Listoria 7"#4$:, de la de %iencias
0orales ) (ol<ticas i de la de
%iencias, *ellas .etras ) 6obles =rtes
de %!rdoba.

.es portades de cada volum, ens
informen dels editors que els van
publicar.




64
V(l's A!@s E%it(rEs
"9B "#429"#44 0art<n DernMnde>
6avarrete
0iquel ;alv 0unar (edro ;Min> de
*aranda
3922 "#439"#BB 0iquel ;alv 0unar (edro ;Min> de
*aranda

2$ "#B3 0iquel ;alv 0unar


249$" "#B39"#B# 0arqu's de (idal

0iquel ;alv 0unar
$2942 "#B#9"#3B 0arqu's de (idal

0arqu's de
0iraflores
0iquel ;alv
0unar
4#9B3 "#339"#21 0arqu's de
0iraflores
0iquel ;alv 0unar
B29B4 "#229"#2$ 0iquel ;alv 0unar 0arqu's de .a
Duensanta del ?alle

31932 "#2$9"#22 0arqu's de .a
Duensanta del ?alle
Gos ;ancho ,a)!n
3#9"12 "#229"#42 0arqu's de .a
Duensanta del ?alle
Gos ;ancho ,a)!n Drancisco de
HabMlburu
*asabe
"1$9""2 "#429"#4B 0arqu's de .a
Duensanta del ?alle



El "#21 Fra!$is$( %" Za*,l*r
9"sa*" fund la *iblioteca del seu
nom, els primers bibliotecaris de la
qual foren )(s7 Sa!$D( Ra@6! i
Maria!( I*>F"? &Da$6!, hbil
llatinista, com a/udant. (er sobre
dels treballs dordenaci! i
catalogaci!, Za*>l*r don prioritat
a la difusi! dels fons ms
interessants, iniciant una important
tasca de transcripci! documental per
enviar als investigadors 7entre els
quals A!t(!i( &>!(-as %"l
&astill(:. (aralNlelament, a la
*iblioteca sanaren preparant per
publicar els volums de documents
transcrits que constituiren,
primerament la !odoin 7"#42:, i
posteriorment, la Nue+a !oleccin de
"ocumentos #n$ditos para la %istoria
de &spaa - de las #ndias 7"#42:.

.a idea de publicar la !odoin va
nixer, segons admet el p+rtic del
primer volum, de la destrucci! o
p'rdua de molts c!dexs i documents
antics, alguns dels quals publicats
fora del pa<s feien tmer que es
distorsions la hist+ria dEspan)a.
%onhortats per la devastaci!
documental durant la guerra contra
DranCa, sestimul la transcripci!
dels que exist<en ocults i oblidats als
arxius, per tal de posar9los en valor.

=ls volums de la !odoin se nhan
dafegir alguns ms, a tall d<ndexs
complementaris. El "#4" es public
un <ndex dels volums fins el %AA, i ben
entrat el segle FF, dos ms titulatsI
!at.lo)o de la !oleccin de
documentos in$ditos para la historia
de &spaa, a cura de larxiver GU.AU6
(=H E;(E;8 7AA. 0adridI Anstituto de
?alencia @.Guan, "4$1 i "4$":.

&(!ti!+t

%om hem dit, la !odoin aplegava la
transcripci! daquells documents
localit>ats en arxius seleccionats per
la seva aparent trascend'ncia i
capacitat daportaci! historiogrfica.
Escollits sense cap criteri dordenaci!


65
aparent, la cronologia daquests
documents es movia entre els segles
F? i F?AAA, essent ma/oritaris els del
F?A i F?AA, sobretot la primera
daquestes dues centRries 7el ;egle
d8r imperial:. .espai geogrfic
tampoc se sub/ectava a cap mena de
criteri, anant des de Dlandes a
=m'rica, passant per =leman)a,
5ustria, Atlia o (ortugal. %olNleccions
de cartes, tractats, informes,
instruccions a ambaixadors,
cr+niques de /ornades assen)alades,
not<cies, itineraris de viatges regis o
documents diversos relatius a un
tema concret, van ser ob/ecte de
transcripci! i van nodrir les pgines
de la !odoin al llarg de la segona
meitat de segle.

Dent una rpida cata, hi podem
trobarI el %esafiament de &arl"s I
amb Fra!$"s$ I de DranCa,
l"mpresonament dA!t(!i( P7r"?,
les conquestes de -un<ssia i la
&oleta, l"xpedici! a =lger, una
%escripci! de 6ova Espan)a pel
ge+graf Fra!$is$( D('=!+"?, tot
aix+ noms al A volum. =l F trobemI
el procs inquisitorial seguit a fra)
Lis %" L"6!. =l FFI la -ida i obra de
P"%r( L6#"? %" A@ala i de L(r"!?(
Gal=!%"? &ar-aBal o el testament del
pintor de cambra LG$as )(r%a!. =l
FFAF i FFFI la $orrespond'ncia de
F"li# II de %astella amb Gar$=a %"
A(l"%(, i altres, entre "B3B i "B33. =l
FFFAF i F.I la $orrespond'ncia de
F"li# II amb )a! %" Sil-a sobre
lexpedici! de S"*asti, I de (ortugal
a l5frica, lannexi! de (ortugal, !otes
sobre E!ri$ IV, i %iversa sobre
6avarra, %astella i =rag! la segona
meitat del F?. Dinalment, per acabar
aquesta breu cata de nRmeros
decennals, el volum . aporta
documents sobre l"sclavatge dels
indis americans, un assentament
dHl-ar( %" 9a?>! sobre larmada de
les Vndies i la #'rdua de lesquadra de
)a! %" M"!%(?a a la Lerradura,
etc'tera

=l volum ?AAA hi ha una $r+nica sobre
F"li# I el bell, al AF es parla de Pavia
i ;ant Suint<, a lFA de la no men)s
immortal batalla de .epant, al
FFF?AAA sobre sengles expedicions a
9uxia i =lger 7i al %? sobre .aratxe, i
al %FAA sobre la &oleta, =lger i 8r:
la $onquesta iWo descripci! dels
regnes d=m'rica es relata als volums
FF?A, .?AAA, .F?, .F?A, .F?AAA, F%A?,
%, %A? 7&(l6! 9del .FAA al .FA?9,
*=,-8.80X @E .=; %=;=; 9.FF i .FFA9
: la +uerra de Dlandes est present
als volumsI FFFAF, F.AA, F.AAA, .AF,
.FF? hi ha el %ietari dun viatge a
0oscR el "222 al F%AAA i els .AA, .?AAA
i .FFAF ens transporten fins a les
llun)anes i ex+tiques terres de les
Vndies, 0'xic, les illes 0oluques, el
regne de ;iam, o les DilipinesY A
$artes, centenars de cartes, de F"li#
II, III i IV de %astella, amb
ambaixadors, cortesans, generals i
ministresI el duc dAl*a 7FFFAAA:,
larxiduc Al*"rt %8Hstria 7F.AA:, el
duc dOss!a 7F.?, F.?A:, el duc de
Fria 7.FFF?AA:, Di"+( G?'>! %"
Sil-a 7.FFFAF:, G"ra %8Es#7s
7F%:, 9"r!ar%i!( %" M"!%(?a 7F%A,
F%AA:, Ll=s %" R"C"s"!s i )(a!
%8Hstria 7%AA:, etc'tera

-amb hi s!n, desparramades per
diversos volums, algunes cr+niques,
dietaris o mem+ries, comI el Libro de
la +ida - costumbres de don /lonso
&nr01ue2 de 'u2m.n 7.FFF?:, els
Sucesos de 3landes - 3rancia del
tiempo de /le4andro 3arnese d=.86;8
?UHSUEH 7.FFAA, .FFAAA i .FFA?:, la
Relacin de la campaa de 3landes
en 1567, de GU=6 =6-86A8 ?A6%=,-
7.F?AA: o les Historias de 3elipe ### 7.F
i .FA: i de 3elipe #V 7.FAF, .FF?AA,
.FF?AAA, .FFF i .FFF?A:, de 0=-V=;


66
@E 68?8=. =ls volums FFF i .FFA? hi
ha annexats <ndexs complerts dels
nRmeros apareguts.

La Codoinhies i la Nueva Codoin

El "#34 ladvocat Lis A(rr"s %"
M"!%(?a inici la !oleccin de
"ocumentos #n$ditos - relati+os al
descubrimiento7 con1uista -
or)ani2acin de las anti)uas
posesiones de /m$rica - 8cean0a
9sacados de los archi+os del reino -
mu- especialmente del de #ndias:
!ompetentemente autori2ado;. .Estat
la declar dutilitat pRblica 7"#32: i la
recoman oficialment a totes les
biblioteques 7"#3$:, Jcon lo cual7 - el
<a+or p=blico7 1ued ase)urada la
publicacin en <orma re)ular -
peridicaK. %omenC a publicar9se en
quadernets mensuals, sis dels quals
conformaven un volum, o sigui, dos
volums anuals. A(rr"s %" M"!%(?a
seleccionava la documentaci!, que
transcrivien i preparaven per a la
impremta reconeguts arxivers del
%uerpo de =rchiveros, *ibliotecarios
) =nticuarios, com )(aC=!
Fra!$is$( Pa$D"$(, Fra!$is$( %"
&>r%"!as i )(s7 MI Es$%"r(, entre
daltres. =questa dinmica sofr< una
ruptura el "##4 quan, per mort de
A(rr"s %" M"!%(?a, sencoman la
continuaci! de la colNlecci! a la ,eal
=cademia de la Listoria, que denC
del 4$' volum opt per encetar una
segona s'rie i comenCar numeraci!
de volums publicant no quadernets
sin! volums semestrals, amb
documents sobre un tema monogrfic
7el A fou sobre %uba, el AA sobre les
illes Dilipines, etc'tera:.

= imatge i semblanCa de la !odoin,
aquesta colNlecci! pretenia ampliar
les transcripcions amb documentaci!
del =rchivo de Andias, amb la mateixa
metodologia de selecci! anacr+nica i
indeterminada. =ix<, el contingut es
limita a lesfera dultramar en el seu
ms ampli sentit, i inclou tota la
gamma de documents expedits des
de la cancelleria castellanaI alberans,
apuntaments, assegurances
mar<times, capitulacions, cartes de
credencia, cartes patents, c'dules
diverses, confirmaci! de merc's,
convenis internacionals, descripcions
geogrfiques, escriptures notarials,
execut+ries, explicacions, indults,
instruccions, llic'ncies, llistats de
viatgers, memorials, missatges,
nomenaments, ordres, plets
dhomenatge, poders, privilegis regis,
reials provisions, requisit+ries,
salsconduits, etc'tera. =l volum
FFFAAA de "##1 hi ha un primer
<ndex.

Una altre seqPela de la !odoin fou la
Nue+a coleccin de documentos
in$ditos para la %istoria de &spaa -
de sus #ndias, la qual entre "#42 i
"#43 public des de 0adrid un total
de sis volums 7A9AA el "#42 AAA9A? el
"#4$ ? el "#44 i ?A el "#43:. En
ladvert'ncia preliminar del A volum
diuen els editors 7Fra!$is$( %"
Za*>l*r i )(s7 Sa!$D( Ra@6!:
que la que encetaven era una
colNlecci! documental JanMlogaK a la
de la !odoin. Xs pressumible que la
iniciativa es degus a la voluntat de
donar sortida a ms transcripcions
que no cabien en la !odoin, en el que
mai no se sabr del cert si va ser una
escissi! o una repressa. Els sis
volums contenen la correspond'ncia
emesa el "B24 per Ll=s %"
R"C"s"!s i )a! %" ZGFi+a.

D($'"!ts %" l8,'*it $atal,

%om acabem desmentar, als sis
volums de la Nue+a !odoin, shi pot
trobar la correspond'ncia de "B24 de
Ll=s %" R"C"s"!s i )a! %"


67
ZGFi+a amb els ms importants
personatges del seu temps, com
F"li# II de %astella, Di"+( %"
ZGFi+a, el cardenal Gra!-"la o el
comte de M(!t"a+%(.

= banda de refer'ncies puntuals en
les expedicions del nord d5frica en
les quals, a ligual que a .epant, hi
van participar els catalans, el tema
estrella dels documents transcrits
pertan)ents al segle F?AA fou la
guerra de %atalun)a, de ;eparaci! o
dels ;egadors. = ms de la part
corresponent a la cr+nica de 0=-V=;
@E 68?8= a la que abans feiem
refer'ncia, els volums F%?, F%?A i
F%?AA s!n corpus documentals de
missives que F"li# IV de %astellla
enviava als virreis i generals d=rag!
o %atalun)a, sobre temes
directament relacionats amb la
guerra. .a cronologia s quasi
exclusivament de "342. Xs probable
que aquest fet tingui a veure amb les
converses de pau de 0Pnster i pot
ser per alguna ra! aquesta colNlecci!
de missives es va conservar a part
fins a parar a la *iblioteca 6acional
dEspan)a. Lo diem perqu' els
volums .FFFAA i .FFFAAA contenen
bona part de la correspond'ncia del
monarca amb el seu enviat, Gas#ar
%" 9ra$a'(!t", comte de
P"Fara!%a. -amb en aquests
volums shi troben not<cies
ocasionals sobre %atalun)a, els
catalans o els seus enviats.

El volum .FFFA? cont linforme que
P"Fara!%a elev al rei sobre lestat
de la monarquia lan) "3B1. Xs forCa
interessant per repassar el punt de
vista hispnic sobre el contenci!s que
dirimia al nostre pa<s amb Ll=s JIV.
=quest informe cont una relaci!
bastant detallada de les operacions
militars dutes a terme a %atalun)a
des de "34#, o sigui, laixecament de
la ,ibera dEbre, lentrada del
marqu's de M(rtara, i els setges de
Dlix, 0iravet i -ortosa.

La Codoin $at

(aralNlelament a la !odoin, sorg< per
part dels arxivers catalans de la saga
dels 9(Karll 7PrLs#"r %" 9(Karll
Mas$ar6 i el seu fill i successor en el
crrec de director de l=%=, Ma!"l
%" 9(Karll %" Sart(ri(:, la iniciativa
de publicar una colNlecci! de
transcripcions similar, per+ extrets
exclusivament de l=rxiu ,eial de
*arcelona. ?an ser, en aquest cas,
els documents ms destacats dins de
la historiografia catalana. .a
iniciativa reb el suport de la ,eal
=cademia de la Listoria, i el "#43 el
&overn espan)ol consign una
dotaci! an)al de ".111.9 pta 7sobre el
pressupost de la Universitat de
*arcelona: per finanCar9la.

Entre "#42 i "#23 la !oleccin de
"ocumentos #n$ditos del /rchi+o
'eneral de la !orona de /ra)n va
publicar un total de 41 volums 7"2
PrLs#"r %" 9(Karll, fins el "#B4, i la
resta el seu fill Ma!"l:, per+ cal fer
esment duna voluntat decidida, per
part dels successius directors del
centre arxiv<stic, de reemprendre9la,
que amb avenCos i retrocessos va
evolucionar a bat>egades. El "4"1
Fra!$"s$ %8Assis %" 9(Karll @
Sa!s, nt de PrLs#"r, public el
quarantaun' volum, que no va tenir
continuitat. Ga en una segona etapa,
Er!"st Mart=!"? F"rra!%( public
la primera part de l<ndex cronol+gic
en el F.AA 7"4B#:. (er+ no seria fins a
larribada de Fr"%"ri$ U%i!a
Mart(r"ll que es podria veure una
repressa amb cara i ulls, doncs
ininterrompudament durant "" an)s
7entre "42"9"4#2: public diversos
volums fins al ..


68

El volum trentados' explicava en el
seu pr+leg la mena de treballs que es
reproduOen en aquesta colNlecci!I

J"os clases de traba4os han ido
alternando desde el principio en
esta publicacin de documentos7 1ue
sale . la lu2 ba4o los auspicios del
)obierno de (: ,:7> una se compone
de +erdaderas relaciones
diplom.ticas7 acopios de
documentos aislados7 dispersos
entre innumerables re)istros 1ue
tienen un ob4eti+o com=n? - otra de
reproducciones de anti)uos cdices
con car.cter procesal7 en los 1ue7
por su misma 0ndole7 se inclu-en
numerosos $ interesantes
documentos7 cu-o des)lose7 si se
publicasen parcialmente7 les har0a
perder )ran parte de su
importanciaK 7FFFAA, "#32, p. ":.

.a reproducci! dels farragosos
c!dexs processals antics comport
una dinmica dinterminables
transcripcions en llat< que si b
podien fer les del<cies del grapat de
medievalistes JsesudosK als que se
referien els editors al A volum, tamb
s cert que devien contribuir no poc a
per/udicar9ne la funci! divulgativa, si
algun dia la van pretendre.


.a colNlecci! va encetar9se amb la
transcripci! de les actes del
(arlament de "4"", i en els
successius volums va acollir, per
exemple, la Historia de los condes de
@r)el, de @AE&8 @E 086D=, Z ;8,-;
7AA:, els Procesos de las anti)uas
cortes - parlamentos de !atalua7
/ra)n - Valencia 7intercalats
aleat+riament, des del A volum:, el
Re)iment de tots els o<icials de la
!ort, de (ere AAA 7?:, diverses relacions
sobre la +uerra civil del segle F? 7FA a
FF?:, un complert $ens de mit/an
segle FA? que inclou fogatge, n+mina
/urisdiccional i r'dits sen)orials de
totes les poblacions de %atalun)a,
=rag! i ?al'ncia 7FAAA:, els (pRscles
in'dits del cronista (E,E 0ASUE.
%=,*86E.. 7FF?A a FF?AAA:, o el
#rocs contra *ernat de %abrera i el
seu fill 7FFFAA9FFFAAA:, etc'tera.

Xs dif<cil trobar alguna bibloteca que
servi ni tan solament alguns dels
volums daquestes Jcodoines, llevat
que no sigui la *iblioteca 6acional
dEspan)a, la de %atalun)a iWo
alguns arxius nacionals 7sobretot el
de la %orona d=rag!:. (er+ els podem
consultar i descarregar de franc a
archi+e:or) [@u beneeixi cent
vegades i ms a san Anternet\]
_<:`

Pr"logo, aK #olecci$n de Documentos Vn"ditos del 6rc;ivo 'eneral de la #orona de 6rag$n. 8arcelonaK 6mpr.
del ArcTivo, vol. \\\66, 1,6+, p. 1C olecci$n de Documentos Vn"ditos y relativos al descurimiento! con1uista y
organizaci$n de las antiguas posesiones de 6m"rica y Wcean2a. 3ol. 6 de la V{ s'rie. <adridK 1ucesores de
5ivadeneHra, 1,,U, 3%366C !29=C/A%.E=821C/, 5AF<20. s =2961 8A55A9 .6/6:2. Manuel de
l5HispanisantJ 0ova ForXK )utnam!s 1ons, 1#V0%1#VU, 66, 11$%1+#C R2.54:9E> <2k602, A0T2062.
#uriosidades iliogr8ficas. )eusca de liros vie=os y papeles traspapelados. <adridK =anga H C{, 1#46C PA>,
;9=6@0. #at8logo de la #olecci$n de documentos in"ditos para la ;istoria de Espa9a. 66. <adridK 6nstituto de
3alencia .. ;uan, 1#$0 i 1#$1C 8A==E:2, ;21A A0.5A1 (Coord. et alii. Historia de la ;istoriograf2a espa9ola.
<adridK Encuentro, V00$C B.60A <A5T25E==, &5E.E56C, et alii. )resentaci" de les darreres puGlicacions de
l!Ar(iu de la Corona d!Arag", aK 6ctes del U:VV #ongr"s d5Histria de la #orona d56rag$. El m$n ur7 a la
#orona d56rag$ del ,,.0 als decrets de ?ova &lanta. 8arcelonaK 9niversitat, V00$, 1$U%144C %=E5A ==25E0TE,
<A54A TE5E1A. La Jilioteca Krancisco de `a8luru. 6d1uisici$n de fondos y estudio catalogr8fico. <'ridaK ;unta
de E(tremadura, V00+C %=E5A ==25E0TE, <A54A TE5E1A. 9na GiGlioteca al servicio de la actividad
cientQLica en ciencias sociales H Tumanidades en el siglo \6\. 6nales de Documentaci$n, 1V (V00# 10+%116.


69

LESPASA I LA PLOMA
%es -1moiresA de Ro/er de RabutinA comte de :ussy

0o ens movem de l!apassionant segle \366, i dins dels cronistes i dietaristes, tamGS Ti
troGem els memorialistes, en general no tan LiaGles, per[ sempre interessants. El 1egle
d!2r Lranc's estI atepeZt de notaGles plomes, alguna de les quals Da Tem tingut ocasi"
d!e(posar en aquesta matei(a secci". )er[ n!Ti Ta mSs que s!Tagin reLerit, ni que Los, de
passada, a la guerra de CatalunHa, i avui pensem concretament en el comte de 8911F,
52:E5 .E 5A89T60, que va participar en algunes de les campanHes dels darrers anHs de
la guerra de 1eparaci", una 'poca que Lins La molt poc no Ta merescut l!atenci" dels
Tistoriadors tant com l!Tan reGut en canvi els primers anHs de la contesa. Les memoires de
messire )oger de )autin! comte de Jussy! Lieutenant 'eneral des 6rm"es du )oi! et Mestre de
#amp 'eneral de la #avalerie l"gDre., e(posen, a tall de cr[nica, el desenvolupament de
les campanHes de 164+ i de 16U4, en una setantena de pIgines del 6 volum, i aquesta part
Ss la que a nosaltres, com a estudiosos de la /ist[ria <ilitar ens interessa mSs.

52:E5 .E 5A89T60, nasquS el 1$ d!aGril de 161, a ApirH (&ran]a, essent el tercer Lill del
governador general de 0ivernais, de qui acaGI esdevenint successor en el comtat de
8ussH. EstudiI als ;esuites d!Autun i desprSs a Clermont. AmG 16 anHs entrI a l!e('rcit,
participant en manta campanHes militars i succeint el pare en el cIrrec de mestre de
camp. .estacI en les seves dues grans passions, la milQcia i les dones, per[ en aquesta
segona Ti troGI la ruZna mSs d!un cop. Entre 16$4 i 16$# va prendre part als setges de =a
<otTe%en%8assignH (=orena, .lle, CorGie, Castelet i Cateau, i a les preses de <eHons,
0eucTatel i =andrecHC a la d'cada dels anHs 40, estiguS als setges d!Arras, 8aupaume,
/ellGroWn, .unquerXe i Fpres, i a la Gatalla de 1edEn. El 1646 Lou nomenat memGre del
Consell d!Estat.

En els aLers passionals, no va tenir tanta sort. El 1641 Ricelieu el LSu tancar a la 8astilla
per Taver aGandonat la seva destinaci" castrense per un aLer de Laldes. El 164$ casI amG
la cosina 8abrielle de 'oulon/eon, que morQ tres anHs mSs tard. =lavors protagonitPI el
t'rGol aLer del segrest de madama Miramion, una vQdua rica, impIs que TaguS de
superar merc' a un consideraGle desemGorsament de dinerC mSs tard es tornI a casar
amG %ouise de Rouville. AGans de 16U0 Da Tavia desaLiat o estat desaLiat en tres duels. =a
segona meitat de segle se li donI pitDor. ?uan esclatI la &ronda s!unQ a $ondM, per[
posteriorment canviI al GIndol reial. El 16U$ se li va permetre comprar la comissi" de
mestre de camp, i passI a les ordres del vescomte 'urMnne a &landes, on servQ durant
diverses campanHes. Es distingQ a la Gatalla de les .unes (16U, i en altres Lites militars,
per[ el seu carIcter discol, Gusca%raons i vanit"s i el mal costum de diLamar totTom a
travSs d!oGretes de carIcter LrQvol, el van enemistar amG tot l!e('rcit i amG la Cort. El
16U# es va veure emGolicat amG un escIndol de dimensions colossals en participar en
una orgia prop de )aris, en plena 1etmana 1anta. .esterrat a les possessions llurs de la
8orgonHa, encara la va Ler mSs grossa, tot escrivint la seva Histoire des amoureuse des
'aules (1660. /avia de ser una oGreta de distracci" per a la seva amant, madame de


70
Mont/las, per[ contenia un seguit de retrats cortesans i d!intrigues amG dames de la
Cort, de tall enginH"s i mal'vol, que van circular lliurement per )aris i van tenir
nomGroses seq^eles espOries. 0!TaguS de respondre davant del matei( %lus V#V, el
qual enutDat, el LSu tancar novament a la 8astilla, el 1+ d!aGril de 166U. 0omSs va ser
alliGerat un anH mSs tard a condici" que acceptSs el desterrament perpetu als seus estats.
El 16,V se li va
permetre tornar a la
Cort, per[ allQ Lou
reGut amG tant de
Lredor, que preLerQ
tornar%se!n. <orQ a
Autun el # d!aGril
de 16#$.

8911F%5A89T60,
com se!l conei(ia,
Ta passat a la
/ist[ria com un
notaGle escriptor i
memorialista. Era
cosQ de la Lamosa
escriptora <A56E .E
5A89T60%C/A0TA=,
marquessa de
Svi/n, i el 166U
Lou elegit memGre
de l!Acad'mia
&rancesa. A mSs de
la Histoire des
amoureuse des
'aules, es van
puGlicar desprSs de
mort les M"moires,
les Lettres (16#+, les
seves #onsideracions
sur la guerre (1+46 i
la genealogia de la
seva LamQlia (1,6+.

=es m"moires de 8911F%5A89T60 vSnen a ser una relaci" cronQstica de Lets eminentment
militarsK pas o concentraci" de tropes, eLectius, soGretot noms de comandaments, accions
G'l*liques, unitats i recursos militars, etc'tera. 1"n Lor]a Otils per recomposar les
campanHes de l!'poca, mSs encara pels comentaris ocasionals soGre comandaments
concrets (per e(emple, diu del duc de $andale que era coratD"s, per[ de nul*la
e(peri'ncia militar, pinPellades Greus per[ precises que ens aDuden a con'i(er%los millor.
En clau autoGiogrILica, a travSs del seu relat Tom pot copsar els procediments civils i



71
militars, mentalitat, vida urGana i cortesana, els protocols socials, etc'tera , i respirar
l!amGient midisecular del \366 Lranc's.

8911F%5A89T60 va prendre part en dues campanHes militars a CatalunHa, les dels anHs
164+ (setge de $ond a =leida i la de 16U4 (amG el duc de $andale. )el que La a la
primera, Ti va participar com a memGre de la companHia de #;evau+/l"gers del matei(
$ond. =a precisi" d!algunes de les dades contingudes en la seva oGra, demostra que
8911F%5A89T60 escrivia consultant la seva correspond'ncia, la qual, Lins i tot, estI
inserida en alguna part de l!oGra, ai(Q com un dietari personal. Aquesta dinImica el
convertei( en un autor notaGlement LiaGle. =es seves descripcions del setge de =leida
permeten entendre les t'cniques d!assetDament durant el segle \366, com ara l!oGertura
de trin(eres o els relleus en aquestes tasques. =a malaltia que patQ en acaGar el setge de
=leida i que l!oGligI a tornar a &ran]a ens Ta privat del que serien interessants
descripcions dels setges d!eger i de ConstantQ, que Gen segur permetrien una
contrastaci" amG les inLormacions que ens proporcionen altres memorialistes com el
mariscal :5A<20T, o Tistoriadors com 36TT2562 1656 o :A=EA>>2 :9A=.2 )5625AT2.

?uant a la campanHa de 16U4, les inLormacions de 8911F%5A89T60 guanHen en qualitat.
Aquell anH era Da mestre de camp g"n"ral de la cavalleria i aquest Let li permetia participar
en els consells de guerra amG $andale. En els seus escrits podem seguir de prop els
setges de 3ilaLranca de ConLlent i )uigcerdI i ai(Q matei( el comGat de 3erges. TamGS
ens descriu la postura de Jose" de Mar/arit de :iure en la deLensa dels seus
conciutadans. En eLecte el 16U4 8911F%5A89T60 Tavia guanHat en maduresa i es donava
compte de les conseq^'ncies que el conLlicte tenia per a la poGlaci" civil, al contrari de la
campanHa de set anHs aGans en la que simplement ignorI qualsevol reLer'ncia a la
q^esti".

En l!edici" de 1,U+ (que per 6nternet ens oLerei( el primer tom, l!episodi lleidatI aGasta
de les pIgines 14V a 1U#, i la campanHa de 16U4 de la $UU a la 40+. 1"n un total de +0
pIgines que e(posen la relaci" permenoritPada de les accions militars que es van succeir
en territori catalI, el 164+ a ponent (=leida, TSrmens, Castelldasens i el 16U4 al 0ord
(setges de 3ilaLranca de ConLlent, 3erges, :irona, )uigcerdI.

=es M"moires de 5A89T60 es van puGlicar per primera vegada el 16#1. Amsterdam, =i" i
)arQs veurien apar'i(er una s'rie interminaGle de reedicions en els segles posteriors
(16#6, 16#+, 16#,, 16##, 1+00, 1+04, 1+11, 1+1V, 1+V1, 1+$1, 1+6,, 1+6#, 1++$, 1,$1, 1,$+,
1,U+, 1,6V, 1,,V, 1#V1, 1#V$, 1#+V, 1#,+, V00#, V010, V01V.... =a primera edici" en angl's
Lou puGlicada el 1#6V. ?ue nosaltres coneguem, no s!Ta editat mai ni en catalI ni en
castellI. =!edici" de 16#+ es pot consultar a la 8iGlioteca de la 5eal Academia de Ciencias
<orales H )olQticas (<adridC la de =Hon de 1+1V, a la del 5eal Consulado (A CorunHa, i
la de 1,U+ a la 8iGlioteca 5eal :ran )eMa (<adridC una versi" moderna de 1#,+ Ss a la
8iGlioteca de la 9niversitat de 3al'ncia. 1engles e(emplars de l!edici" d!Amsterdam de
1+V1 rauen a la 8iGlioteca de CatalunHa i a la del Castell d!EscornalGou (5iudecanHes, en
la col*lecci" Eduard Toda. A la \ar(a ('oogle ooZs, matei( estan penDades mOltiples
edicions en Lormat Qntegre (la de 16#+, la de 1+$1, la de 1,U+, etc'tera , per[ per toms.



72
9n apunt curi"s Ss que l!escriptor ;EA0 .!A6==20 relata dins de la novel*la policQaca Le
(ecret de l5enclos du %emple les perip'cies de :ussy l!anH 164+ en tornar de CatalunHa.

_)E5E C561Tq&2= E1C251A i <A0E= :hE==`


%5A89T60, 52:E5. Les lettres de messire! comte de Jussy! Lieutenant g"n"ral des 6rm"es du )oi et
Mestre de #amp 'eneral de la #avalerie KranRoise et EtrangDre. %roisiDme partie. )arQsK CTeP &lorentim
et )ierre .elaulnP, 16#+.
%=A=A00E, =9.236C. c0otice-, aK 5A89T60, 52:E5. M"moires de! comte de Jussy! Lieutenant
'eneral des 6rm"es du )oi! et Mestre de #amp 'eneral de la #avalerie l"gDre! nouvelle "dition. )arQsK
CTarpentier, =iGraire%Aditeur, 1,U+, 3%\\\36.
%195/20E, =A<8E5T <.C <656A< T. T6<)=E.20C 191A0 &. <A51EpE0. )oger de )autin! #omte de
Jussy. _1aarGr^cXen`K 3erlag .r. <ueller, V010, #6 p.
%A6==20, ;EA0 .!. Le (ecret de l5enclos du %emple. )arQsK &lammarion, V011, U60 p.



/ // / . T 9 C I E S : . T 9 C I E S : . T 9 C I E S : . T 9 C I E S :



ConCerGncies

.imecres, 14 de mar] de V01V, a les 11K00T., el <useu d!/ist[ria de CatalunHa acollQ la conLer'ncia a
cIrrec de )ere 3ilanova, 8uerra i resistMncia a l@AC/anist;n i a l@Rsia central. =!acte s!integrava dins
del Curs ConLlictes i converg'ncies en el m"n actual. .e la crisi a les revoltes IraGs, adre]at a alumnes
de la 98 i al pOGlic en general, i estava organitPat pel Centre d!Estudis /ist[rics 6nternacionals de la 98 i
la &undaci" 1olidaritat.
_444)u%)es/ce'i`

.ivendres, 1, de mar] de V01V, a les V0K00T., engel ArcTilla 0avarro pronunciI la conLer'ncia %es
deCenses de costa durant la 8uerra $ivil a 'orredembarra i AltaCulla, que va tenir lloc a la sala de
reunions del Casal <unicipal de TorredemGarra, organitPada pel Centre d!Estdis 1iniGald de <as.

_444)sini%ald)cat`

.issaGte, $1 de mar] de V01V, a les 1#K00T., va pronunciar%se la conLer'ncia El batall6 %incoln a la
retirada de marO de )5,4, a cIrrec d!Anna <artQ. =!acte va tenir lloc a la sala polivalent del Centre
Cultural i 5ecreatiu 1ant 6sidre, de 8atea, i va ser organitPat per =a Castellania Associaci" Cultural,
l!Associaci" =o 5iu i el Centre Cultural i 5ecreatiu 1ant 6sidre.
_'ttpD//lacastellania)%logspot)com`

.imecres, V, de mar] de V01V, a les 1#K00T., al <useu d!/ist[ria de CatalunHa tinguS lloc la taula rodona
Els bombardei/s a $atalunyaA )5,2H)5,5. =!acte va estar organitPat pel <emorial .emocrItic i va
comptar amG la participaci" dels Tistoriadors \avier .om'necT, ;osep 5uGi", .avid 4MigueP, .avid
:esalQ i )aGlo de la &uente, i amG la pres'ncia d!Anna 5aHa, testimoni del GomGardeig que aLectI el Garri
de la 8arceloneta.


73

.iDous, 1V d!aGril de V01V, a les 1#K00T., 5icard 3argas va pronunciar la conLer'ncia Els maquis a
$atalunya, a l!Espai Antoni <ir" )eris, d!El Clot s Camp de l!Arpa (8arcelona, en un acte organitPat pel
Taller d!/ist[ria del Clot%Camp de l!Arpa.

El matei( dia, a Amposta, <Irius )ont pronunciava la conLer'ncia %a batalla de l@Ebre a l@Nltim tram
del riu, dins del \ Curs /ist[ria, Cultura )opular i Tradicional del <ontsiI V011%V01V. =!acte, que va
estar organtPat per l!6nstitut d!Estudis Comarcals del <ontsiI, va tenir lloc a les 1,K00T, al Casal
<unicipal, i va comptar amG una suGvenci" corresponent a la \ Convocat[ria d!ADuts a Activitats de
Centres d!Estudis de l!6nstitut 5amon <untaner.
_444)irmu)org`

El matei( dia i la matei(a ciutat acolliren la conLer'ncia %a torre de Sant Joan i la deCensa dels AlCacs, a
cIrrec de Toni Cartes, dins del cicle )atrimoni Lora 3itrina. =!acte va tenir lloc a les 1#K$0T., al <useu de
les Terres de l!EGre, i va estar organitPat per l!ADuntament, l!Antena del Conei(ement de la 953T a
Amposta i el <useu de les Terres de l!EGre.
_444)museuterrese%re)cat`

.iDous, 1# d!aGril de V01V, a les 1,K$0T., el castell de <ontDuZc va ser l!escennari d!una doGle conLer'ncia, la
primera la pronunciI l!Tistoriador ;osep Calvet, Els bombardei/s sobre les centrals idroelMctriques
dels PirineusC la segona la pronunciaren 5amon ArnaGat i .avid 6MQgueP, El Ves"er de la 8loriosa i
l@aviaci6 re"ublicana a $atalunyaG )5,2H)5,5, i va tractar soGre l!aviaci" repuGlicana durant la :uerra
Civil, dels GomGardeigs que eLectuI a CatalunHa i dels diLerents aer[droms que s!TaGilitaren,
especialment dels recuperats al )ened's, agrupats dins la 5uta del 3esper a 1anta <argarida i els <onDos,
)acs, 1anta 2liva i 1aGanell.
_444)irmu)org`

.ivendres, V+ d!aGril de V01V, el proLessor de la 9A8 Antoni 3irgili Colet pronunciI la conLer'ncia
%@encastellament de la marca al :aiW 8ai9 Fse/les VHV##I, en un acte que va tenir lloc a les 1#K00T., a la
sala de plens de l!ADuntament de TorredemGarra, organitPada pel Centre d!Estudis 1iniGald de <as.
_444)sini%ald)cat`

El matei( dia, a les 1#K$0T., i dins de la Commemoraci" del 8icentenari de la 8atalla del 5aGoser, <iquel
<artQneP i ;oan 1ancarlos van pronunciar la conLer'ncia Palomerencs contra el CrancMs: la batalla del
Raboser. =!acte va tenir lloc al sal" de plens de l!ADuntament d!El )alomar (3all d!AlGaida, i va estar
organitPat per l!6nstitut d!Estudis de la 3all d!AlGaida.
_444)ieva)info`

.imecres, VU d!aGril de V01V, a les 16K$0T., )ere TardI i \avier 5eMS van pronunciar la conLer'ncia
%@aer0drom d@AlCMs, dins del curs Els espais de mem[ria a les Terres de =leidaK un recurs educatiu. 3a
ser al C5) del 1egriI de =leida, i va organitPar el CE5E1 del .epartament d!EnsenHament de la
:eneralitat i el <emorial .emocrItic.
_444:F)gencat)cat/portal/site/memorialdemocratic`

.iDous, V6 d!aGril de V01V, a les 1#K$0T., el <useu de les Terres de l!EGre d!Amposta, va ser l!escenari de la
conLer'ncia %a Calcata i l@armament ibMric, que va anar a cIrrec de <aria del <ar 3illalGQ, dins del Cicle
)atrimoni Lora3itrina, i que va organitPar l!ADuntament, el <useu de les Terres de l!EGre i l!Antena del
Conei(ement de la 953T a Amposta.
_444)museuterrese%re)cat`

.ivendres, 4 de maig de V01V, a les 11K00T., a l!aula AV de la &acultat de =letres de la 9niversitat de
:irona, i organitPada pel :rup de 5ecerca 5enda &eudal i &iscalitat a la CatalunHa 8ai(medieval, la
6nstituci" <ilI i &ontanals (C16C i el Centre de 5ecerca d!/ist[ria 5ural de la 9d:, 5einTold <ueller
pronunciI la conLer'ncia !rom male warCare to Cemale beatitude: te Call oC ne/ro"onte FEuboeaI to
te turEs in )-37 and te Coundation oC te convent oC te oly se"ulcre in Venice, dins del ,'
1eminari d!/ist[ria <edieval V011%V01V.


74
_444H)udg)edu/llcc/A-I-)'tml`

.iDous, 10 de maig de V01V, a les V0K1UT., i dins del Cicle de conLer'ncies &igueres dins la /ist[ria de
CatalunHa, Anna <aria )uig pronunciI la conLer'ncia %@evoluci6 del nucli emmurallat medieval, en
un acte organitPat pel )atronat de la CatequQstica, =a CaLe i l!6nstitut d!Estudis Empordanesos.
_444)museudelamediterrania)cat`

.imecres, V$ de maig de V01V, a les1#K$0T., 5amon 1aroGe conLerenciI soGre la Vida i /overn d@AlCons
### el :eni/ne, dins del Cicle de ConLer'ncies AlLons el 8enigne, el 5ei mSs lleidatI, que organitPava
Amics de la 1eu 3ella de =leida i l!6E6.
_444)fpiei)cat`

.iDous, 1# de Duliol de V01V, el Centre d!Estudis Argentonins ;aume Clavell organitPI la conLer'ncia
JRe"NblicaA /uerra civil i "ost/uerraX, a cIrrec de <argarida Colomer. =!acte va tenir lloc al 1al" de
)edra del Capitol i s!emmarcI dins de la 1etmana de la <em[ria /ist[rica d!Argentona.
['ttpD//ar+iu'istoric)%logspot)com#






(<Hosicions

.es del $0 de mar] al 1$ de Duliol de V01V, al Castell de <ontDuZc es poguS visitar l!e(posici" J$atalunya
bombarde=adaG 31M aniversari dels bombardei/s a la "oblaci6 civil i a les inCraestructures catalanes,
amG la qual el <emorial .emocrItic commemorI els +U anHs dels GomGardeigs soGre la poGlaci" civil
catalana. )aral*lelament a la mostra es dugueren a terme actes dYTomenatge i un seguit d!activitats que
s!allargaren des del mes de mar] Lins al de Duliol.
_WWW.irmu.org`

&ins el 1U d!aGril de V01V al Centre CQvic de 1ant 3icen] de Calders, es va poder visitar l!e(posici" Els
bombardei/s Cranquistes al PenedMs, organitPada per l!6nstitut d!Estudis )enedesencs i l!Associaci" de
3eZns de 1ant 3icen] de Calders.
_444)iepenedesencs)org`

.el 14 d!aGril al V0 de maig del V01V, el Comple( Cultural de ;uneda acollQ la mostra %a 8uerra $ivil a
les 8arri/ues, organitPada pel Centre d!Estudis de les :arrigues i l!ADuntament de ;uneda.
['ttpD//cegarrigues)%logspot)com)es#

.imarts, 1+ d!aGril de V01V, a les V0K00T., s!inaugurI l!e(posici" Pirates a la Mediterr9nia, muntada pel
<useu <arQtim de 8arcelona amG el suport del .epartament de Cultura de la :eneralitat. =a mostra es
poguS visitar al Tinglado 4 del <oll de Costa del )ort de Tarragona, i planteDava un viatge a travSs de la
/ist[ria. .es del <useu del )ort s!organitParen diverses activitats entorn de l!e(posici".
_444)porttarragona)cat`

.ivendres, V+ d!aGril de V01V, a les 1#K$0T., s!inaugurI l!e(posici" Art i /uerraG .estrucci6A eW"oli i
salva/uarda del "atrimoni durant la 8uerra $ivil, al <useu%Ar(iu de 3ilassar de .alt, que era qui
organitPava. =a mostra romanguS oGerta Lins el 1+ de DunH seg^ent.
_444)vilassardedatl)org/entitats/museu`

&ins el $0 d!aGril de V01V va estar oGerta al pOGlic l!e(posici" :icentenari de la batalla del Raboser, a la
1ala del =lavador del <useu de les Artesanies. =!Tavia organitPat l!6nstitut d!Estudis de la 3all d!AlGaida,
dins de la Commemoraci" del 8icentenari de la 8atalla del 5aGoser.
_444)ieva)info`

.iDous, V6 d!aGril de V01V, a les 1#K00T., tinguS lloc la inauguraci" de l!e(posici" )5,5H)5-1G %@eWili


75
re"ublic9, al <useu d!/ist[ria de CatalunHa, organisme que organitPava Duntament amG el
.epartament de Cultura.
_444)m'c)cat`




Presentacions

.issaGte, 1+ de mar] de V01V, a les V0K00T., :emma <anresa, 5osa <. 5uS i ;aume 8arrull, van Ler la
presentaci" del lliGre de ;osep 5uGi" 1oGrepere )a %uerra ivil a les %arrigues4 de la revoluci a
l'ocupaci fran5uista 61789:1787;. =!acte va tenir lloc a la sala polivalent de l!ADuntament de CerviI de les
:arrigues, i va estar organitPat pel Centre d!Estudis de les :arrigues, )ag's Editor, l!ADuntament i
l!Associaci" Cultural El C'rvol. .issaGte, $1 de mar], a les 1#K00T., el matei( lliGre era presentat per Enric
<ir )iLarrS i 6sidre )iMol Cerro, a la 8iGlioteca <arqu's d!2livart, de =es 8orges 8lanques.
_'ttpD//cegarrigues)%logspot)com`

.iDous, V6 d!aGril de V01V, a les 1#K00T., la 8iGlioteca Artur 8ladS i .esumvila de &li( Lou l!escenari que
acollQ la presentaci" del lliGre .l setge de <ortosa durant la guerra del =ranc>s, a cIrrec de 5oc 1alvador,
acte organitPat per la Central de 8iGlioteques de les Terres de l!EGre i l!65<9.
_444)%i%lioe%re)com i 444)irmu)org`

.ivendres, V+ d!aGril de V01V, a les 1#K$0T., el proLessor de la 953T 5amon ArnaGat <ata presentI el
.3. .ls bombardeigs fran5uistes al &ened>s 6178?:1787;, a l!Auditori <unicipal de l!ArGo] del )ened's,
en un acte que va organitPar l!6nstitut d!Estudis )enedesencs i l!ArGo] Activa!t.
_444)iepenedesencs)org`

.illuns, + de maig de V01V, a les V1K00T., el &[rum <aria <erc' <ar]al d!6vars d!9rgell acollQ els actes de
presentaci" del nNmG + de la revista -ascan+a, a cIrrec de 5amon <. :uiu, i tamGS la conLer'ncia %a
/uerra de Successi6 al Pla d@Br/ell, a cIrrec d!Esteve <estre, organitPats pel Centre de 5ecerques del
)la d!9rgell <ascan]a.
_'ttpD//mascansa)%logspot)com`

.iDous, V4 de maig, a les V0K00T., la lliGreria AmGra de :andia Lou l!escenari de la presentaci" del lliGre
Solidaritat a @liva 1789:1787, de ;oan 5. <orell :regori. =!acte va anar a cIrrec de ;oan &rancesc )eris i
Lou organitPat pel CE6C AlLons el 3ell.
_444)alfoselvell)com`

.issaGte, V6 de maig, a les V0K$0T., la Capella de la <are de .Su de :rIcia de )uigcerdI, acollQ la
presentaci" del lliGre de ;osep%.avid :arrido, Jaume // de -allorca# ,ei de les Balears i &itiAsesB comte
catalC del nord, en un acte organitPat pels Amics de CerdanHa i Catalans sense Lronteres.

.illuns, V, de maig, a les V1K$0T., l!Associaci" de )racticants de la )sicoest'tica va organitPar a la seva seu
de 8arcelona, la presentaci" del lliGre de ;osep%.avid :arrido, Vida i regnat de -art! /# )'Dltim rei del
asal de Barcelona.

=!editorial 5aLael .almau duguS a terme una gira de presentacions del lliGre de ;oan &uguet i Carme
)laPa, .ls templersB guerrers de D1u# .ntre @rient i @ccident. =a gira trepitDI territoris de la Conca de
8arGerI i mSs meridionalsK 1arral (diumenge, V# de Duliol, a les 1$K00 a la Casa de Cultura, a cIrrec
d!Antoni <. <arsalC <iravet (diumenge, 1V d!agost, a les 1VK00 a l!esglSsia del CastellC <ontGlanc (6 de
setemGreC 1anta Coloma de ?ueralt (10 de setemGreC 1etmana del =liGre en CatalI % 8arcelona (itinerariC
14 de setemGre, 8enicarl" (1+ de novemGre, /orta de 1ant ;oan (V4 de novemGre.

_444)rafaeldalmaueditor)cat`



76
.issaGte, V de DunH, a les 1#T., va tenir lloc la presentaci" del documental Els bombardei/s Cranquistes
sobre el PenedMsG Kist0ria i mem0ria, a cIrrec d!engels )arSs. =a seu del :rup d!Estudis 1itgetans
acollQ l!acte, que tamGS va coorganitPar l!6E).
_444)ges9sitges)cat i 444)iepenedesencs)org`




Eisites guiades i itineraris

.issaGte, 1+ de mar] de V01V, a les #K00T., se sortia del )atronat de Turisme de TorredemGarra per Ler una
visita organitPada pel Centre d!Estudis 1iniGald de <as, a %es deCenses de costa durant la 8uerra $ivil a
'orredembarra i AltaCulla, a cIrrec d!engel ArcTilla 0avarro.
_444)sini%ald)cat`

.iumenge, 1, de mar] de V01V, a les 11K1UT., des de 1ant &eliu de 8ui(alleu i ArGOcies, es procedia a
visitar el castell de Montsoriu i el Museu Etnol0/ic %a 8abella, a cIrrec de ;ordi TurI i ?uim <ateu.
=!acte estava organitPat pel <useu Arqueol[gic de l!Esquerda i era dins del 1#' Cicle de ConLer'ncies
V01VK )roDectes 1ingulars d!Arqueologia Catalana.
_444)irmu)org`

.iumenge, 1 d!aGril de V01V, es va rec"rrer l!itnerari El batall6 %incoln a la retirada de marO de )5,4G .e
la venta de Sant Joan F:ateaI Cins a $orbera d@Ebre. 1e sortia a les #K00 del matQ i la inscripci" pr'via de
10 incloZa dinar tipus picnic i asseguran]a. 3a organitPar =a Castellania Associaci" Cultural, l!Associaci"
=o 5iu i el Centre Cultural i 5ecreatiu 1ant 6sidre.
_'ttpD//lacastellania)%logspot)com`

.issaGte dia 14 d!aGril de V01V, a les ,K00T., i l!endemI diumenge, a les 11K00T., i a les 1VK$0T., es van Ler
sengles visites guiades al reCu/i antiaeri de la "laOa del .iamant, de :rIcia, que admetia un mI(im de $0
persones. 3a organitPar el Taller d!/ist[ria de :rIcia, que va Li(ar un preu de $ per cap. =!'(it de la
visita guiada LSu que es tornSs a repetir el cap de setmana de V, i V# d!aGril seg^ent.
_444)taller'istoriadegracia)cat`

.ivendres, V+ d!aGril de V01V, a les #K$0T., va tenir lloc la presentaci" als mitDans de comunicaci" dels
es"ais de mem0ria del :aiW PenedMs, que incloZa una visita en autocar als espais senHalitPats amG la
:uerra Civil de la comarca. Es va Ler la sortida des del 3endrell, i va organitPar l!6nstitut d!Estudis
)enedesencs i el Consell Comarcal del 8ai( )ened's.
_444)iepenedesencs)org`

.issaGte, U de maig de V01V, a cIrrec de ;uli 2cToa Lou l!itinerari %a /uerra del !rancMs a Sant Just
.esvern, que va organitPar el Centre d!Estudis 1antDustencs.
_444)santJust)org/centredestudis`

.iumenge, V+ de maig de V01V, el Taller d!/ist[ria de :rIcia va organitPar, a les 10K00T., la visita guiada
als ReCu/is antiaeris durant la /uerra civil a 8r9cia. Calia inscripci" pr'via de # (preu reduZit a la
meitat per als socis.
_444)taller'istoriadegracia)cat`

.issaGte, V de DunH i dins del cicle Tastets del patrimoni Terres de l!EGre V01V, tinguS lloc la sortida
cultural a M0ra d@Ebre i !liW i visita /uiada al castell i ruta dels escultors, d!inscripci" gratuZta. =a
sortida estiguS organitPada per l!65<9 i la Central de 8iGlioteques de les Terres de l!EGre.
_444)%i%lioe%re)cat i 444)irmu)org`

.iumenge, # de Duliol de V01V, el :rup 8Onquers d!ArenHs de <ar, organitPI la troGada al Centre Cultural
CalisaH, per tal de realitPar una "asse=ada "els reCu/is de la 8uerra $ivil d@Arenys de Mar.


77
_444)irmu)org#

.issaGte, V1 de Duliol de V01V, CorGera d!EGre Lou el punt de sortida de la visita /uiada als Es"ais de la
:atalla de l@Ebre, que organitPava el Consorci <emorial de la 8atalla de l!EGre, amG un preu d!inscripci"
pr'via de 1V per persona, essent gratuZt per als menors de 1V anHs.
[444)%atallae%re)org#




Iornades i una HelJl?cula sobre els te6Hlers

.el 1V al 1U d!aGril de V01V, i dins dels actes de commemoraci" del +00 aniversari de la Li de l!2rde del
Temple, es van celeGrar a Campred" les Jornades sobre els tem"lers a la $orona d@Ara/6, organitPades
per la parr[quia de 1ant ;oan 8aptista de Campred", amG la coordinaci" de l!65<9.
_444)irmu)org`

.ins dels actes del +00 aniversari de la Li de l!2rde del Temple, el <useu d!/ist[ria de CatalunHa, l!65<9
i l!ADuntament de :inestar, amG el patrocini de 5'cop. 5estauracions Arquitect[niques, organitParen una
sessi" popular de cinema a la Lresca, amG la proDecci" de la pel*lQcula de 5idleH 1cott .l ,eino de los
ielos, emissi" que tiguS lloc a les VVK00T., a l!EsglSsia 3ella, de :inestar.
_444)irmu)org#




,eHresentacions: de la ,e=olta de les Kuintes a la guerra del 2rancGs

Els TraGucaires de :rIcia i el Taller d!/ist[ria de :rIcia, van organitPar diumenge 1U d!aGril de V01V, a
les 1VK$0T., a la pla]a de la vila de :rIcia, una re"resentaci6 de la Revolta de les Puintes de )437, dins de
la +a .iada dels TraGucaires de :rIcia.
_444)taller'istoriadegracia)cat`

.ivendres, 6 de Duliol de V01V, a les ,K00T., s!iniciava a 8anHoles, sortint de l!estanc de la pla]a dels Turers,
la Visita teatralit&ada de la /uerra del !rancMs a :anyoles, organitPada pel Centre d!Estudis Comarcals
de 8anHoles.
_444)cec%anKoles)cat`




Ho6enatge al general 9atet

El passat VU d!aGril de V01V es van celeGrar els actes de reconeiWement a la Ci/ura del /eneral .omMnec
:atet i Mestres, Lill de Tarragona, amG motiu del +U' aniversari del seu aLusellament per la lleialtat que
guardI a la 5epOGlica. A les 1#K00T., al carrer de =a 9ni" nOm. ,, Lou col*locada una placa
commemorativa a la casa on va nSi(er l!anH 1,+V. <ig Tora desprSs, a la sala d!actes de l!ADuntament de
Tarragona, s!oLerQ una conLer'ncia a cIrrec del seu Gi[graL l!Tistoriador /ilari 5eguer, amG intervenci" de
.avid Tormo, coordinador t'cnic del Consorci <emorial dels Espais de la 8atalla de l!EGre. =!acte va ser
organitPat per l!Ar(iu <unicipal de Tarragona.
_444)ar+ivers)com/pu%licacions/noticies)))`





78


ProLecci daudio=isuals

.issaGte, V, d!aGril de V01V, a les 1,K$0T., el sal" de plens de l!ADuntament d!AtPeneta (3all d!AlGaida va
acollir la proDecci" de l!audiovisual Visi actual del ,aboser, de l!Associaci" de &ot[graLs de Carricola, i
tamGS la posterior taula rodona Bna altra visi6 de la invasi6 na"ole0nica, a cIrrec d!AGel 1oler, .aniel
AlLonso, ;osep 5amon 1egarra, <iquel <artQneP, ;oan 1ancarlos i :ermI 5amQreP. Els actes s!integraven
dins de la Commemoraci" del 8icentenari de la 8atalla de 5aGoser, i estaven organitPats per l!6nstitut
d!Estudis de la 3all d!AlGaida.
_444)ieva)info`

En el marc de l!e(posici" CatalunHa GomGardeDada. +U' aniversari dels GomGardeigs a la poGlaci" civil i
les inLraestructures catalanesA ;ordi :uardiola i ;osS Carlos <iranda presentaren el documental .l bra+
de les fDries, que Tan dirigit. El Lilm reconstruei( el GomGardeig del V de novemGre del 1#$+ soGre la ciutat
de =leida a partir del testimoni de supervivents i de Lamiliars de les vQctimes. =!acte comptI amG la
pres'ncia d!Elisa 1ales, testimoni d!aquest GomGardeig, i va tenir lloc dimecres V$ de maig de V01V, a les
1,K$0T., al <useu d!/ist[ria de CatalunHa, que organitPava Duntament amG <emorial .emocrItic.
[444:F)gencat)cat/portal/site/memorialdemocratic#

.issaGte, V1 de Duliol de V01V, s!oLerQ una activitat gratuZta a Argentona, amG l!espectacle E(ili, can]ons
en escena, a cIrrec del Cor )aQs <eu, i tamGS de la "ro=ecci6 del documental JAr/entonaA l@em"remta
de la /uerraX, dins de la 1etmana de la <em[ria /ist[rica d!Argentona. =!acte va ser a les 1#K00T., a =a
1ala. 3a ser organitPat pel Centre d!Estudis Argentonins ;aume Clavell, i col*laGorava l!ADuntament.
_'ttpD//ar+iu'istoric)%logspot)com`





/ei< una no=a re=ista electrnica dHistria

El primer nOmero de V!nculos Da Ta sortit puGlicat. 9s demanem suport, diLusi" i tamGS crQtiques
en els inicis d!aquesta nova revista d!/ist[ria que nei( en un departament que aGasta des de la
)reTist[ria al temps present i que pretSn Ler d!aquesta transversalitat la seva marca
diLerenciadora. 1empre amG l!aLanH de qualitat crei(ent. :racies d!antuvi per les col*laGoracions
que ens pogueu aportar. )in(eu, entreu i digueu%nosK

TttpKiivinculosdeTistoria.comiinde(.pTpivinculos

_;9A0 1616062 )A5E> :A5>B0
.irector del departament d!/ist[ria de la 9niversitat de Castella%=a <an(a`














79

Consideracions sobre els 6Msics i el ser=ei 6ilitar

5epassant materials LotogrILics per a l!edici" del lliGre L5or1uestra dels #oguls a la (elva del #amp (,Y3Y/,-,A)
(=a 1elva del Camp, ADuntament, V01V, col. 3entura :assolC1 ens Tem troGat amG aquesta placa que parla
per ella matei(a de les Gandes militars de mOsica de temps pret'rits. 6 com un flas; ens Tan vingut al cap
consideracions que no cal esplaiar al detall, per[ de les quals alguna merei( atenci" pel que representava
per a les persones o les LamQlies que veien trencada la vida laGoral i ressentida l!economia Lamiliar. =a
realitat amG la que es troGaven els Doves que accedien al servei militar no tenia res a veure amG la vida civil
que Tavien gaudit Lins alesTores. Comen]ant pel dia del sorteig de les quintes on es decidia quins Tavien
de Ler el servei militar o quins en quedaven e(closos, i seguit pels Lantasmes de la durada del servei, Lins a
les condicions inLraTumanes en que es desenvolupava. A Ganda de l!Qnde( de mortalitat que Ti e(istia. Tot
ai([, agreuDat moltes vegades per les accions G'l*liques que Tavien de suportar. En l!ImGit Lamiliar, qu' no
Larien els pares per poder lliurar%ne el Lillb. 1i la LamQlia era Genestan recorria al pagament de la quota que
permetia que la pla]a del noi ric Los ocupada per altre de casa poGreK la llei de l!emGut. <Ss d!una LamQlia
Tumil s!Tavia Tipotecac per Taver els diners de la quota del Lill, Tipoteca que arrossegaven tota la vida.

9ltra aquestes consideracions i mSs que en troGarQem, un dels col*lectius mSs sensiGles a tot el que venim
dient eren les orquestres, que en aquells primers temps de Lormaci" veien la Gai(a dels components Doves
per a anar a complir amG el servei militar. =!orquestra els quedava desGallestada i Tavien de rec"rrer a
personal ali' per poder complir amG els contractes musicals. Els nois mOsics a l!e('rcit generalment veien
minvat el servei d!armes a canvi de Lormar part de la Ganda militar de mOsica del Gatall". 1empre seria
millor passar%se la mili GuLant que no pas Taver d!arrossegar l!arma, que en l!argot popular era coneguda
com l!espingarda o tamGS l!escomGra.
[CAMIL FERRATER I ESTIVILL]





$anda de m9sica del re%iment dInfanteria n9m0 @> de Sant Guint/ de $arcelona de finals del se%le
HIH0 Ii aparei: el sel,at& Jelici& (o%ul 8onner 4nat el 1D705
[/ Ar+iu Aoc's9AragonLs, de la $elva del Aamp#



80

Cicle de conCerGncies sobre la guerra del 2rancGs a Tarragona

=YoGDectiu Lonamental de lYAssociaci" 1etge Tarragona 1,11 Ss, segons els estatuts, zla promoci",
divulgaci" i estudi de la guerra del &ranc's a Tarragona, 1,0, a 1,1$. As per ai([ que, dYacord
amG aquest lema, la seva Dunta de govern promou diLerents activitats des de la seva creaci" i anH
rera anH, per evitar que el patiment i lYTeroisme dels deLensors de Tarragona enLront les tropes
napole[niques, torni a romandre a lYoGlit. EnguanH, s!Ta inaugurat el primer cicle de conLer'ncies
que soGre el tema pronunciaren especialistes en la q^esti", tots memGres de lYentitat.
$1 de maig. .ues ciutats asset=ades i una constituci6: 'arra/ona i $9disG )4))H)4)+@. .r.
Antoni%<aria ;ordI &ernEndeP, catedrItic dYTist[ria del dret i de les institucions de la 953T.
+ de DunH. %es CortiCicacions de 'arra/ona i la /uerra del !rancMs@. 1r. ;oan <encT"n 8es,
arque[leg municipal.
14 de DunH. Armament utilit&at "er les tro"es im"erials al set/e de 'arra/ona. 1r. &rancesc
)intado 1im", memGre de <assena 6nternational 1ocietH.
V1 de DunH. %@Es/lsia de 'arra/ona al )4)). .r. ;osep%<aria 1aGatS 8oscT, proLessor em'rit de
la 953T.
=es conLer'ncies es van celeGrar a les 1#K$0T. a la sala dYactes de lYADuntament de Tarragona, amG
la col*laGoraci" del departament de 5elacions Ciutadanes, dins el conte(t de Tarragona, capital
de la Cultura V01V.
_A=&5E.2 5E.20.2 )E0A1`


81

Placa co66e6orati=a als deCensors del Cort? de l+li=a NTarragonaO

El passat V# de maig de V01V va tenir lloc la col*locaci" de la "laca commemorativa als deCensors
del !ort de l@Qliva en record dels soldats caiguts en deLensa de la pla]a de Tarragona a mans
dels Lrancesos del general 1ucTet el 1,11. =a placa es troGa puDant en direcci" al &ortQ de l!2liva a
mI esquerre, al costat de la Lont d!aigua, gaireGS a dalt de tot.

=a construcci" del LortQ va comen]ar als primers mesos de l!anH 1,0#, per[ no es va Ler de Lorma
continuada, perqu' s!estaven Lent altres LortiLicacions a Tarragona. El mar] de 1,10 es
reprengueren els treGalls, i no Lou Lins els primers mesos del 1,11 quan s!Tagueren d!accelerar les
oGres. El proDecte del coronel &olguera no es va acaGar, i el V, de maig de 1,11 el LortQ va ser
assaltat. =a superLQcie era de $4.1UU metres quadrats i tenia un total de 6$ troneres, per a peces
d!artilleria, repartides per tot el mur Lrontal.

=!acte del descoGriment de la placa va ser molt emotiu i va comptar amG la pres'ncia de diverses
autoritats, tant municipals com de la :eneralitat. .esprSs s!oLerQ una oLrena Lloral per part dels
memGres de l!Associaci" 1etge Tarragona 1,11 (TttpKiiassociaciosetgetarragona1,11.cati,
que recordI els primers actes del centenari del setge de Tarragona del 1#11.
_A=&5E.2 5E.20.2 )E0A1`




"laca commemorati,a als defensors del Jort/ de lFli,a
[/ Alfredo -edondo Cenas#



82

Ho6enatge als caiguts de les 9rigades *nternacionalsP a la 9atalla de
l(bre N1535O


<arcel 1avoia (1#16%1#$,

9na de les manioGres mSs importants de la Gatalla de l!EGre i potser mes oGlidada per tots,
tamGS per part de l!administraci" pOGlica que s!Ta d!encarregar de la recuperaci" dels espais
d!aquesta Gatalla, Lou la que es conei( com a manioGra de distracci" d!Amposta. <entre es duien
a terme dues manioGres de distracci", una a Amposta i l!altra a &ai", el grui( mSs gran de tropes
creuava el riu tamGS entre 8eniLallet i 5iGa%roDa.

A la poGlaci" de TivenHs, al 8ai( EGre Ti Ta la tomGa d!un soldat, Marcel Savoia, de la \63
Grigada internacional, aquesta Grigada estava Lormada maDoritIriament per Lrancesos i Da va tenir
un paper molt important a altres Lronts com la Gatalla del ;arama i el Lront d!Arag[. )articipI a
la 8atalla de lYEGre amG ordres de Lor]ar el pas del riu per la Pona d!Amposta, una acci" tIctica
de distracci" que li provocI enormes p'rdues.

Marcel Savoia va morir als VV anHs al Lront de l!EGre, Lou enterrat en aquesta tomGa, on cada anH
algO, an[nimament, qui sap si potser algun dels seus companHs de Grigada, Ti diposita un pom
de Llors, mantenint ai(Q viu el seu record.

=a tomGa

=a seva, era una tomGa poc coneguda, per[ soGtadament, Da La uns anHs, la lIpida que la
identiLicava va desapar'i(er. Ara, =o 5iu, Associaci" per l!Estudi del )atrimoni Arqueol[gic i
/ist[ric de les Terres de l!EGre, de =a &atarella, Ta volgut digniLicar aquest lloc i restituir aquesta
lIpida. As la manera de rescatar de l!oGlit aquest indret i aquesta Gatalla, i de contriGuir a la
recuperaci" de la mem[ria mSs recent. )er Ler%To, s!Ta comptat amG la col*laGoraci" de
l!ADuntament de TivenHs i d!un veQ d!aquest poGle, ;ordi )iMol, que Ta Leta una reproducci" de la
lIpida sostreta.

)er tot ai([, s!Tan organitPat un seguit d!actes per tal de diLondre aquest Let, i donar a con'i(er el
qu' va ser la \63 Grigada i el seu pas per la comarca del 8ai( EGre. .issaGte 16 de DunH a les
1,K00T. es LSu la restituci" de la lIpida, l!alcaldessa de TivenHs, Maria :eltran, en representaci"
de l!aDuntament, llegQ un maniLest en record de tots els que van lluitar per deLensar les lliGertats, i
tot seguit es LSu una oLrena Lloral. )osteriorment, al recinte Liral de TivenHs, es pronunciI la
conLer'ncia =a \63 8rigada 6nternacional, a cIrrec del 1r. Joan Sabat, proLessor d!/ist[ria i
:eograLia a l!6E1 de l!EGre de Tortosa, que Lou presentada per Ale=andro $abos, president del
Centre dYEstudis dY6nvestigaci" /ist[rica 8ai( <aestrat i <ontsiI. .iumenge seg^ent, dia 1+, es
realitPI una visita guiada a la Pona de la Torre de Campred", des d!on es veieren i s!e(plicaren
les diLerents manioGres i c"m es va creuar el riu el dia de la Gatalla.

=a Marseillaise

=a \63 8rigada 6nternacional Lou una unitat militar integrada per voluntaris internacionals, que
lluitI a Lavor de la 1egona 5epOGlica espanHola durant la :uerra dYEspanHa. &ou Lormalment
coneguda com La Marseillaise, en Tomenatge a l!Timne i a que la seva llengua predominant Lou
el Lranc's. 3a ser Lormada el V0 de desemGre del 1#$6 a AlGacete, amG voluntaris Lrancesos,


83
Gelgues i valons, ai(Q com uns quants irlandesos i anglesos, sota les ordres del polac Karol
Ywierc&ewsEi, anomenat :eneral 7alterz, amG lYitaliI Aldo Morandi com a cap dYEstat <aDor i
el Lranc's Andr Keusler com a comissari.
Traslladada inicialment al sector Alcolea%AlcalE la 5eal, Ti perdS el Gatall" (ans ?om, mentre que
la resta de la Grigada Lou massacrada a la Gatalla de =opera i a AndODar a Linals de desemGre
del 1#$6. 1eguiren els Lracassos en els comGats de la carretera de A CorunHa i de <aDadaTonda.
1ense gaire temps per reorganitPar%se, la Grigada participI a la Gatalla del ;arama, al costat de la
\6 i \66 8rigades, on patQ gran nomGre de Gai(es (al voltant del 40 per 100 dels eLectius.
&inalment Lou retirada a un sector tranquil prop dYEl Escorial, on Lou reorganitPada, Lormant part
dYella els Gatallons Y.omingo :erminalY, Lormat per anarquistes espanHols, el GritInic Y5alpT &o(Y
i els Lranco%Gelgues YCommune de )arisY, Y/enri 8arGusseY, Y/enri 3uilleminY, el Y1i( de &SvrierY i
el Y)ierre 8racTetY. El 16 dYoctuGre Loren sotmesos a un intens Loc dYartilleria que provocI la
desGandada del Y.omingo :erminalY i el Y5alpT &o(Y.
.esprSs de la Gatalla de 8runete, on no participI, la Grigada Lou reduZda de quatre a dos
Gatallons. )articipI als comGats de Cuesta de la 5eina i posteriorment lluitI en la retirada
dYArag". =!aGril del 1#$, Lou completament destrossada a lYArag" procedint a constituir la nova
Grigada els Gatallons aCommune de )aris!, Y3aillant%CouturierY, YAndrS <artHY i el Y/enrH
8arGusseY, desaparei(ent la resta de Gatallons i reLor]ant els seus supervivents els altres quatre de
la Grigada, Lins arriGar a la Gatalla de lYEGre, on Lou prIcticament e(terminada.






<&pida de 8arcel Sa,oia reproduKnt la ue ,a ser sostreta fa uns ? anys
[/ 0o -iu Associaci#


84





Associaci per lestudi
del patrimoni arqueolgic i histric
de les Terres de lEbre

Dret 6 43781 La Fatarella Telf: 646925114 a/e: loriuassociacio@gmail.com www.loriuassociacio.blogspot.com












*stat actual de la tomba i del seu ,oltant
[/ 0o -iu Associaci#


85

*nauguraci duna Hlaca co66e6orati=a a la HlaQa dels *nCants de la ciutat de
Tarragona


El passat diDous V, de DunH de V01V va tenir lloc l!acte de descoGriment de la placa
commemorativa restaurada a la )la]a dels inLants, a la La]ana de l!emGlemItica Casa de vins
<uller. =a placa Ss en record dels artillers de l!e('rcit espanHol que van deLensar amG TeroZsme
els Garris de la <arina, a Linals de DunH de 1,11, quan els Lrancesos assaltaren la ciutat per aquella
Ganda.

=YADuntament Ta estat l!organisme que Ta organitPat l!acte, al qual Ti van assistir les principals
autoritats locals.

=!oGDecte commemoratiu Ss una reproducci" en resina de la pe]a original de l!escultor ;osep
CampenH, que va ser col*locada en aquest matei( indret durant els actes del primer centenari del
setge de la ciutat, l!anH 1#11. Actualment, la pe]a original es troGa e(posada al <useu d!/ist[ria
de Tarragona del carrer dels Cavallers.
_A=&5E.2 5E.20.2 )E0A1`








Eiferents autoritats assistents a lacte
[/ Alfredo -edondo Cenas#


86

,econei<e6ent als Rerois de Tarragona $%1 an:s desHr7s

El V, de DunH, la ciutat de Tarragona va commemorar l!TeroZsme dels militars i
tarragonins caiguts ara La V01 anHs a mans de les tropes Lranceses del general 1ucTet.

Es van dipositar Llors al peu del monument conegut popularment com dels .espullats,
per part de les diLerents autoritats municipals i entitats sociculturals. Tot seguit, prop
d!uns $00 timGalers, atuats amG el mocador dissenHat per a l!ocasi" i amG pantalons
negres i camisa Glanca, van sortir des del monument, situat a la 5amGla 0ova de
Tarragona, en direcci" al )la de la Catedral tocant el toc de 1etge, seguits per una
corrOa de gent assistent a l!acte.

.urant el seu recorregut, la gent de Tarragona s!apropava encuriosida. Es va
proporcionar una espelma a totTom qui la volia, per tal que acompanHessin la comitiva
cap al )la de la 1eu. 9n cop allQ es van dipositar les espelmes als graons de les escales
d!accSs al pla, davant de la Catedral, on va tenir lloc La V01 anHs l!acte Linal de la
resist'ncia militar dels deLensors de la pla]a. AmG aquest acte s!Ta volgut Ler una
recordan]a dels Terois caiguts alesTores.
_A=&5E.2 5E.20.2 )E0A1`



8onuments dels 'Eespullats) ple de flors 4al
costat5! i corona de flors i espelmes ue es
,an colLlocar al "la de la (atedral 4adalt5
[/ Alfredo -edondo Cenas#



87









Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800
Un projecte de recreaci histrica sobre la Ciutadania de la
Tarragona a cavall dels segles XVIII i XIX, durant el regnat
de Carles IV i Ferran VII, creat per a potenciar leconomia i
el turisme de la ciutat i dels pobles del seu antic corregiment,
a partir de la difusi del seu patrimoni hum i cultural de
lpoca.





Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 s un ambicis programa de difusi cultural de la ciutat de
Tarragona de finals del segle XVIII i principis del XIX. Lestudi daquest important
perode de la ciutat sota el regnat de Carles IV i Ferran VII, ens permetr conixer
la ciutadania tarragonina en tots els diferenciats mbits socials i culturals, en
definitiva: cm vivien els ciutadans de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona daquells temps i quins van ser els
principals tarragonins que van fer histria dins i fora de la ciutat. El Projecte Projecte Projecte Projecte
Tarragona 1800 Tarragona 1800 Tarragona 1800 Tarragona 1800 pretn donar a conixer quin va ser el paper de la ciutat envers les


88
poblacions venes del seu corregiment, envers els altres corregiments de Catalunya,
aix com les seves relaciones amb Espanya i Europa. Aprofundirem especialment en
el perode napolenic, en la guerra del Francs i en el Setge de Tarragona de 1811.


1. ANTECEDENTS

La cellebraci de ms de vuitanta actes que van servir per commemorar el
bicentenari del Setge de Tarragona (1811-2011), amb una gran participaci
ciutadana, van fer plantejar a la ciutat la incorporaci daquesta cel lebraci en el
calendari dactes anuals, de manera permanent. Els actes de la Recreaci histrica
de lassalt final napolenic a les Escales de la Catedral i de lofrena floral al
monument dels Herois, amb la multitudinria desfilada popular LAssalt amb
ms de mil persones i ms de tres-cents timbals, van estar vistos i seguits, grcies al
Facebook i al YouTube, per tot Espanya i Europa. Lxit va estar ratificat per la
televisi i la premsa local i nacional durant molts dies.

Altres actes semblants, de caire militar, els podem trobar a Catalunya, en les
recreacions histriques del Setge de Girona i la Batalla del Bruc; i de caire festiu, a
les festes de lEncamisada, a Falset, i a la festa de Bandolers dAlcover, entre
daltres. A nivell dEspanya les recreacions militars de batalles i setges sn ms
freqents, a destacar la recreaci de la Batalla de Bailn, els Setges de Saragossa, el
Dos de Maig, el Setge de Ciudad Rodrigo, Gastiz, Donstia...

Aprofitant lxit de la commemoraci i de la tirada daquests tipus dactes de
recreaci histrica militar, fora desconeguts a les nostres comarques, hem decidit
crear un producte molt ms complex i que es centri en la difusi de la histria de les
ciutats i pobles del nostre antic corregiment, per veu dels seus habitants, al llarg
dun perode histric que desemboc en un trgic final bllic. Volem a la vegada
fer-hi difusi durant tot lany, tant a nivell de la ciutat i barris de Tarragona, com de
les principals poblacions de lantic corregiment. Volem tamb crear productes
itinerants, que arribin a altres ciutats i pobles de fora de les nostres comarques.


2. OBJECTIUS

El principal objectiu s crear un producte de marca, inexistent a hores dara, made
in Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona que illusioni a la ciutadania i a les diferents administracions, i que
serveixi deina de treball per projectar Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona a lexterior, a nivell comarcal,
provincial, de Catalunya, dEspanya i dEuropa.

Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 Projecte Tarragona 1800 permetr donar a conixer:



89
1. Cm era la Tarragona de lpoca i quin paper jugava en el mapa nacional.
2. Cm vivia la nostra gent i cm eren les diferents classes socials de la ciutat.
3. Quins eren els oficis i professions dels tarragonins daquella poca.
4. Els principals tarragonins del moment i el seu paper en la histria (literats,
msics, poltics, militars, religiosos, escultors, pintors), potenciant la difusi de llurs
obres.
5. Els principals edificis histrics, religiosos, militars, pblics i privats, dempeus i
vigents llavors a la ciutat (esglsies, convents, hospitals, cases senyorials, mercats,
casernes, fortins i baluards).
6. Els principals fets histrics que succeren a la nostra ciutat durant aquest perode.
7. El creixement econmic de la ciutat durant aquesta poca (poblaci, comer,
port)
8. Tamb servir de nexe duni amb tots els pobles de lantic corregiment, per
divulgar la seva histria (Alcover, Montblanc, la Selva del Camp, Reus, Valls, Vila-
seca), aix com en els altres corregiments de Catalunya.
9. Far de transmissors de la Histria de Catalunya daquest perode, en relaci amb
el regnat de Carles IV i Ferran VII, Europa i Amrica.
10. Establir ponts duni amb totes aquelles ciutats culturals, museus, associacions,
col lectius, etctera, que treballen de manera individual donant a conixer el seu
patrimoni cultural i hum del perode.


3.DIRECCI- COLABORADORS I PATROCINADORS

Per a dirigir i coordinar aquest projecte de projecci i difusi cultural de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona
neix lAssociaci cultural de divulgaci histrica Projecte Tarragona 1800,
creada per un grup de persones de diferents status socials i amb diferents
formacions professionals, molts dells dedicats o vinculats a lestudi i a la difusi de
la Histria.

Una de les nostres primeres prioritats s la de vincular en el projecte a totes les
forces vives de la ciutat. Vincularem altres ajuntaments, entitats culturals i
associacions de pobles vens per que potenciin arreu el nom de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona, i de
retruc el seu propi.

Treballem per que aquest projecte tingui bons patrocinadors que amb el seu nom al
capdavant del projecte, puguin fer possible la seva realitzaci, la seva difusi i la
seva projecci exterior, en un clar benefici tant per Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona, com per a ells
mateixos.






90

4. TASQUES PER REALITZAR

1. Crear una gran Xarxa social, via INTERNET, que doni a conixer tots aquests
estudis a tot el mn, oberta a tots i per a tots. Crear un web, blocs amb molts links,
per a penjar tota la informaci que tinguem o la que anem produint.
2. Involucrar a totes les institucions possibles (Ajuntament, Diputaci, Consell
Comarcal, Autoritat Porturia, Arquebisbat, Cambra de Comer, Generalitat,
Ministerio de Cultura, Uni Europea) per tal que des del seu mbit administratiiu
contribueixin al projecte.
3. Involucrar a totes les forces vives de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona (associacions, mitjans de
comunicaci, escoles, biblioteques, museus, comerciants i empresaris) per tal que
des de les seves diferents vessants donin a conixer millor la ciutat.
4. Crear diferents grups de Recreaci histrica que serveixin de fil conductor per a
portar a terme aquest projecte i que el donin a conixer arreu del mn.
5. Crear en primer lloc alguns actes que, de mica en mica, vaguin donant a conixer
la histria de Tarragona durant aquest perode, als tarragonins, en primer lloc, i en
segon lloc als nostres visitants.
6. Crear un producte propi de Tarragona Tarragona Tarragona Tarragona (exposicions itinerants, audiovisuals,
conferncies, publicacions) exportable per ser mostrat arreu (fires nacionals i
internacionals, congressos).
7. Crear en un futur, si sescau, un Festival Internacional de divulgaci histrica
sobre aquest perode, que aglutini les principals mostres europees i americanes de
recreaci histrica, fires darts i oficis, fires de museus i espais dinters histric
(palaus, fortificacions), congressos especialitzats, espectacles (art i msica),
exposicions, publicacions dmbit internacional, etctera.


5.GRUPS DE RECREACI HISTRICA

Est previst, en primer terme comenar a crear una srie de diferents grups de
recreaci histrica que idealitzin la gent dels pobles de la comarca i els regiments
militars que, a cavall dels segles XVIII i XIX, estaven vinculats amb la ciutat de
Tarragona. Ells seran el fil conductor de les Jornades.

En primer lloc sest treballant en la creaci dun grup de recreaci histrica
Milcies Urbanes de Tarragona(1810), que plasmar els ms de 2.000 homes
civils de la ciutat que, amb carcter voluntari i en forma de regiments militars
perfectament uniformats i armats, defensaren la ciutat durant el setge de 1811.
Civils que amb el seu sobreesfor realitzaren tasques de seguretat ciutadana i de
suport a la guarnici militar.


91

Sest treballant tamb en la creaci dun grup de recreaci histrica Voluntaris
de Tarragona, regiment dinfanteria lleugera del rei Carles IV, que lluit a les
batalles de Bailn, Molins de Rei, Valls, etc, i en els setges de Saragossa i de
Girona, restant durant el setge de Tarragona dins i fora de la ciutat a lespera de les
ordres del marqus de Campoverde per alliberar-la dels francesos.




92




Daquest grups estan previstes dues seccions, la primera amb luniforme de 1802
(model de lesquerra) amb el que particip a Bailn, Saragossa,Valls i Girona, i la
segona amb luniforme de 1805 (model de la dreta) que empr a partir de finals de
1809 i fins a final de la guerra.

Per a ms endavant est previst treballar en la recreaci de dos nous grups:

- Grup de recreaci histrica Tiradors de Tarragona(1810), que representar el
cos de voluntaris uniformats que es form amb la participaci de la poblaci del
corregiment de Tarragona, per ajudar a la Junta de Govern del corregiment en les
seves tasques. Estava format per dues companyes de 100 homes dirigits per Josep
Francesc dAlemany i Josep Antoni de Castellarnau de Camps.

Aquest grup est pensat per vincular al mxim nombre dajuntaments de lantic
corregiment de Tarragona, per que amb la participaci de la seva gent, sinvolucri
de ple en les jornades i en la difusi del patrimoni hum i cultural de tot el territori.



93


- Grup de recreaci histrica Artillers de Tarragona, que representar alguns
soldats de la plana major del 1r regiment dartilleria del Rei, aix com la companyia
fixa de Tarragona, una companyia a cavall destacada del 1r esquadr i la companyia
de Mestrana.


94



En resum, tot un ventall de producci prpia, en clau tarragonina, pensada i creada
amb lnica finalitat de projectar Tarragona internacionalment i situar-la en el lloc
que es mereix.


Associaci Cultural de divulgaci histrica Projecte Tarragona 1800
C/August 22 1er.1a. Despatx B 43004 TARRAGONA Tel.695644311
www.tarragona1800.com



95

E
EEX
XXP
PPU
UUG
GGN
NNA
AAR
RRE
EE O
OOP
PPP
PPI
IID
DDU
UUM
MM:
::
L LL L
L LL LL LL Le ee e
e ee ee ee eu uu u
u uu uu uu uc cc c
c cc cc cc ca aa a
a aa aa aa at tt t
t tt tt tt ta aa a
a aa aa aa a 1 11 1
1 11 11 11 16 66 6
6 66 66 66 63 33 3
3 33 33 33 37 77 7
7 77 77 77 7
A AA A
A AA AA AA As ss s
s ss ss ss ss ss s
s ss ss ss sa aa a
a aa aa aa ai ii i
i ii ii ii ig gg g
g gg gg gg g p pp p
p pp pp pp pr rr r
r rr rr rr re ee e
e ee ee ee ec cc c
c cc cc cc ci ii i
i ii ii ii ip pp p
p pp pp pp pi ii i
i ii ii ii it tt t
t tt tt tt ta aa a
a aa aa aa at tt t
t tt tt tt t



El "3$2 feia dos an)s que les monarquies hispnica i francesa shavien
embolicat en una guerra que duraria vint9i9tres an)s ms. .a pugna per
lhegemonia dEuropa entre les cases de 9(r*6 i dMa*s*r+ enfrontava lAmperi
=ustr<ac i la corona hispnica de F"li# IV contra la DranCa de Ll=s JIII, i ho
feia en diferents escenaris, =lemnia, Dlandes, Atlia, el mar, etc'tera. Dins
aquell moment el pes principal de la contesa lhavien sostingut els austr<acs,
per+ el potencial militar franc's els engoixava a Dlandes i a =leman)a, i
demanaven insistentment al seu cos< del sud que obr<s un nou front de guerra
per distreure lenemic i descongestionar els fronts b'lNlics centrals.

.a primera fortalesa dimportncia que havia cam< de 6arbona, era .eucata,
una torre cil<ndrica de defensa costanera baixmedieval ampliada amb quatre
bastions a lentorn i un per<metre fortificat exterior 7amb mit/es llunes i
baluards: de traCa moderna. El seu recurs ms valu!s era, tanmateix, el seu
alcaid, monsieur de 9arri, que tenia el govern de la fortalesa en propietat i la va
defensar fins el final.
L8"'#r"sa i &atal!@a

Els preparatius per a lempresa es van convertir en un pols entre el poder
central i les autoritats catalanes, lsprint final duna pugna sorgida arrel de la
fretura de la monarquia destablir un drenatge sostingut dhomes, diners i
recursos militars. Una pugna que shavia iniciat el "32B amb la pretensi!
descabellada dimplantar una Uni! d=rmes i que havia crescut en un espiral
progressiu al llarg dels an)s amb donatius forCats, continues consultes per
inventariar recursos militars i exig'ncies de mobilit>acions de mil<cies locals. @e
"3$2 no passava. .es pressions que rebia F"li# III el van decidir a intentar una
incursi! per %atalun)a, on les mil<cies haurien da/untar9se amb lex'rcit reial i
envair DranCa pel cam< de la costa.
Pr"$i#ita$i6

;i shagus de definir aquella campan)a en una sola paraula, aquesta seria,
sens dubteI precipitaci!. .a monarquia no va voler esperar a la mobilit>aci! de
les mil<cies catalanes 7daltra banda, molt lenta i incompleta: i tampoc va
atendre lavenCat de lestaci! estiuenca 7que era a finals dagost 9quan les
campan)es solien comenCar9se entre maig i /un)Y9:. ,es no va servir per aturar
els plans traCats, acordats i decidits unilateralment des de 0adrid.


96

El 24 dagost lex'rcit reial es posava en marxa i travessava la frontera. Es
tractava dun petit cos dex'rcit dentre # i "1.111 homes, dels quals, restant la
gent de complement 7servidors, vivanders, funcionaris, tafurers, familiars:
quedaria un nucli efectiu a lentorn dels 3.111 militars aptes. El seu cap fou el
comte )(a! %" &"r-"ll6!, un militar condecorat a les guerres dAtlia, en aquell
moment, una de les millors opcions de la monarquia. .a cavalleria es
composava duns ".211 genets i el parc dartilleria, de $2 canons, "4 dels quals
eren de 41 lliures, i 4 morters.
Pr(*l"'"s i r"trass(s

Un cop arribats davant de .eucata, comenCaren els problemes. .a plaCa resistia
i era prou forta com per rebut/ar un assalt si pr'viament lartilleria o les mines
no foradaven les muralles. (er aix+, era necessari formalit>ar el setge, establir
un cos de gurdia, construir barracons de fusta pels soldats, obrir trinxeres,
excavar mines, situar bateries, etc'tera El problema era doble. @una banda el
terren) era argil!s i enlloc dexcavar trinxeres shagu daixecar un marge a
lentorn del per<metre. (er+ com era tan poca gent, les obres es van retrassar i
no es va completar el per<metre perqu', daltra banda, tampoc hi havia prou
soldats per cobrir9lo. Un tercer problema fou la incompet'ncia del general de
l=rtilleria, el marqu's G"ri %" la R"!a, que trig enormement en transportar
els canons de batre fins all<. =mb tot plegat, no es va poder comenCar a
bombarde/ar la plaCa fins mig mes desprs diniciada la campan)a. El
bombardeig fou intens 7ms de "2.111 pro/ectils disparats: i esberl forCa
edificis. Suan semblava que /a es podia iniciar lassalt final un nou problema el
retrass 7de forma definitiva:, /a que els comandaments es disputaven dirigir9lo
7el virrei duc de &ar%(!a pretenia que fos el seu fill qui el fs, a la qual cosa shi
oposaven els militars hispnics:.
El $(!traata$ Kra!$sN %"rr(ta t(tal

Entre un retrMs i un altre, els francesos des de 6arbona van tenir temps per
preparar un ex'rcit de socor, amb garanties. El governador del .lenguadoc,
&Darl"s %" S$D('*"r+, futur virrei de %atalun)a, apleg una host de "2.111
homes i 2.111 cavalls, tot i que arribaren a mobilit>ar9ne quasi el dobleI Els
regiments dLarcourt, ?itr), .es &al'res, .es Ales, %astrevieille i %lermont sis
regiments de mil<cies 7de la vila i di+cesis de 6imes i els del marqu's de
0irepoix, bar! de 0erviel, ;aint9=ndr i &angis: 311 homes llevats pels bisbes
de 0ontpeller i de 6imes la recluta de 0ontgallard dues compan)ies de
dragons de -olosa, dues de 0ontpeller, una de 6imes i la compan)ia de ?erville
dues compan)ies de gentilhomes del bisbe d=lbi i del marqu's d=mbres,
respectivament 7211 homes:.

El 2# de setembre de "3$2, tot /ust arribats, atacaren furiosament les maltretes
posicions hispniques. S$D('*"r+ llenC tres columnes de tropes regulars i
mil<cia contra els tres punts del per<metre men)s fortificats i guarnits. @urant
tres hores els hispnics aguantaren, per+ una nova crrega de la cavalleria
trenc la l<nia defensiva i els cavalls francesos sescolaren per darrera les l<nies


97
6ra,at de l;poca ue mostra el pl&nol de la batalla
[AI)A$$A09-31>) $a (uerre en 3oussillon", p) M:) Nam%! aD 444)ca)4iGipedia)org#

sembrant a eixams el caos i la confusi!. Dou el punt crucial de la batalla.
&"r-"ll6! mir darreglar9ho enviant les millors tropes i carregant contra
lenemic un i altre cop, debades, fins a vuit vegades. Els ms valents dels
hispnics comenCaren a recular, els que no ho eren tant, fugiren en desbandada
contagiant tothom.

.a trag'dia estava encetada. El personal de complement fug< deixant enrera tota
lartilleria. Uns 211 homes del regiment del %omte duc d8livares no foren
avisats del qu' succeOa, i foren rode/ats i anihilats fins a lRltim, en un combat
desesperat. 0olts dels que fugien a la carrera sofegaren al mar. Es podia
resseguir el cam< de la fugida per la gran quantitat darmament abandonat pel
terra. 0s de ".B11 baixes acreditaven la debacle 7moltes delles, tropes delit ^
dels regiments del %omte9duc d8livares i del %omte d8ropesa:. -ot el bagatge
7amb els ensers personals de &"r-"ll6!: caigu sencer en mans dels francesos,
banderes i ensen)es incloses. .a vict+ria pels de Ll=s JIII fou complerta,
malgrat que ells van sofrir tantes o ms p'rdues en la batalla, amb ms
quantitat doficials de vlua. (ocs mesos ms tard, moria &"r-"ll6! a (erpin),
en circumstncies sospitoses, segons molts, de pura amargura.





98

L8"K"$t" OL"$ataP

.a contribuci! dels catalans fou minsa, insuficient i molt retreta per la %ort de
0adrid. .es pressions de la maquinria governamental sobre els diputats i
sobre els consells municipals perqu' apleguessin contingents de milicians i els
enviessin al front, van ser molt fortes. @estac la proclamaci! de lusatge
medieval del Princeps Nam1uae, de mobilit>aci! general, ins+lit en aquells temps
i que comport una r'cula de contrafaccions. 6o va aconseguir altre cosa que
un front comR doposici! de les autoritats catalanes que, debades, intentaren
defensar9se amb arguments /ur<dics tan s+lids com inRtils.

(er+ els catalans no estaven acostumats a les campan)es militars i lallistament
de voluntaris fou lent. 0assa lent. Suan van fer falta, noms la compan)ia
llevada a &irona i les dalgun grapat duniversitats properes al teatre
doperacions 7Digueres, 8lot, ;anta (au, (eralada:, van arribar a temps. = temps
de fugir corrents per no ser massacrats, com ho va ser la dels gironins, que hi
van pedre una bona part dels efectius en trobar9se en el bo de la lluita. El seu
alferis, F"li# Garra, lluit corat/osament i mor< embolcallat en la bandera de la
ciutat avui s un dels herois de limaginari local. El seu capit, Gal$"ra! %"
&art"ll,, reb mRltiples ferides i fou fet presoner el %onsell giron< hagu de
pagar un rescat per alliberar9lo. =ltres mil<cies, com per exemple la de
*arcelona, havien enfilat el cam<, i assabentades del desastre, giraren cua i sen
tornaren.

(er+ .eucata va cundir. .a J*runete mediticaK daquells temps va saber
culpabilit>ar els catalans de la derrota i que sho creguessin. 6o es va sentir res
de precipitaci!, ni dinsufici'ncia de mit/ans, ni de manca dacord entre alts
comandaments. .a Rnica cosa que es va sentir, fins al cansament, fou la
suposada 7i degudament aire/ada: insolidaritat militar del (rincipat, que
abandon lex'rcit reial a la seva sort i propici el desastre. .a culpa era dels
catalans, que no havien acudit a temps amb les mil<cies. =quest sentiment de
culpabilitat inculcat arrel dels fets leucatencs, sort< efecte en lorgull de l'poca
per fer gala duna bona reputaci! com a vassalls del seu sobir. Un orgull ferit
que es rebelNlaria dos an)s ms tard i es faria pals en un esforC inaudit en la
campan)a militar per a la recuperaci! de la fortalesa de ;alses 7"3$4:.
[0&]

P=,E-;, 0ASUE.. !rAnica: Llibre 1B1: Volum #. = c.d. 0. ,osa 0argalef est. de Games ;.
=melang, =ntoni ;imon i Favier -orres. *arcelonaI *arcino, 21"" 7*ar! de 0ald B:,
p. $2$9$24 ?=;;=.9,EA&, %L=,.E;. La )uerre en *ousillon sous Louis C### D156EF156GH.
(ar<sI Xditions 8ccitania, "4$4, p. 4B92 ZU@=A,E LU=,-E, E[U.8&A8]. JEmpresa de
.eucata. .ance fatal del virre) %ardona, 24 de agosto ^ 24 de septiembre de "3$2K.
/nales del #nstituto de &studios 'erundenses, FA? 7"431: #B9""3 ZU@=A,E LU=,-E,
EU.8&A8. &l !ondeF"u1ue - !atalua. 0adridI %;A%, "434, p. "$29"4" F.8,E6;= A
;8.E,, 6_,A=. &l !onsell de !ent: Iarcelona i la 'uerra dels (e)adors. *arcelonaI
lautora, "443, p. 4B#9431 G`E.., 0=6E.. !am0 a la re+olta D152EF15JKH. .leidaI (ag's,
211# 7Gosep .ladonosa 4:, p. #29"$4 J*atalla de .eucataK [En l<nia]I
aaa.ca.aibipedia.org.


99

A AA A 0 E / D A : 0 E / D A : 0 E / D A : 0 E / D A :

V PREMI ES NIELL DHISTRIA MARTIMA DE BLANES
(Blanes, octubre de 2012)

Organitza: Club de Vela de Blanes.
Terminis: La data lmit per presentar els treballs s el 15 doctubre de 2011.
mbits temtics: Premi al millor treball dinvestigaci sobre la histria martima de Blanes o el
seu districte martim, tant de carcter general, com sobre un determinat perode. El premi es fa
extensiu a estudis sobre memries, diaris i fons documentals, aix com tamb a biografies i
autobiografies que constitueixin una aportaci despecial inters per al coneixement del passat
histric martim de Blanes.
Dotaci: 3.000 .
Informaci: http://www.cvblanes.cat



V PREMI DINVESTIGACI PORT DE TARRAGONA
(Tarragona, novembre de 2012)

Organitza: Autoritat Porturia de Tarragona.
Terminis: La data lmit per presentar els treballs s el 30 de novembre de 2012. La resoluci del
jurat ser en el mes gener de 2013.
mbits temtics: Al millor projecte de recerca, indit, en el camp de les cincies socials,
humanes i cientfiques, prioritriament en lmbit de la histria i de la geografia, que faci
referncia al Port de Tarragona i a la seva rea dinfluncia.
Dotaci: 6.000 .
Informaci: Arxiu Histric del Port, C/ Anselm Clav, 2, 1r (43.004 Tarragona); tel. 977-259
400, ext. 5001/5002; www.porttarragona.cat


Aplec de Treballs, nm. 31 (2013), revista anual del Centre d'Estudis de la Conca de Barber

S'est planificant el proper nmero de la miscel lnia del Centre d'Estudis de la Conca sobre
temes d'humanitats i cincies socials relacionats amb la comarca de la Conca de Barber, les seves
poblacions i/o els seus habitants. Els interessats han de lliurar els treballs abans del 31 de
desembre del 2012, juntament amb dos resums de 15 ratlles cadasc, en catal i castell, paraules
clau i les dades personals. Es recomana no passar dels 15-20 folis. Les notes han de col locar-se al
final de l'article i no a peu de pgina. Els autors seran convidats a lacte de presentaci a
Montblanc, i rebran quinze separates de la seva aportaci i dos exemplars de la revista.

Recepci de treballs: rpuig@tinet.fut.es; fgraupuig@telefonica.net.

Ms informaci: www.tinet.org/cecb.
[JMTGP]


100

A C a r n ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana



Director: Manel Gell [manelguell@acarn.cat].
Consell Cientfic: Nria Florensa Soler, Josep M. Grau i Pujol, Roser Puig i Trrech, Jordi Rovira i
Soriano.
Junta Externa dAvaluaci: Maria Bonet Donato (professora dHistria Medieval de la URVT), ngel
Casals Martnez (professor dHistria Moderna de la UB), Valent Gual Vil (professor dHistria
Moderna de la UB), Jordi Lpez Vilar (doctor en Arqueologia de lInstitut Catal dArqueologia Clssica),
Josep Snchez Cervell (professor dHistria Contempornia de la URVT), Robert Vallverd Mart
(doctor en Histria i membre de la Real Academia de la Historia).
Imatges: Portada Una de les dues torres del castell de Castell dEmpord (5-08-2012) [MG ].
LEspasa i la ploma Messire Roger de Rabutin ['ttpD//le9%i%liomane)%logspot)com)es/:F5F/F7/le9livre9d'eures9
du9comte9de9%ussK)'tml]. Les imatges aportades pels autors de les col laboracions, consten totes degudament
acreditades. Les imatges de les cobertes dels llibres recensionats, al web de referncia de la recensi o de
leditora.

A C a r n ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin
semblar indicar o expressin els articles i col laboracions que ciberpublica. A C a r n ! s un projecte
personal, pensat, dissenyat, desenvolupat, omplert, gestionat i distribuit per Manel Gell amb ajut de
voluntariat col laborador, que ofereix un bloc de lliure accs i circulaci i contingut semiobert per acollir
tota participaci capa daportar informaci vera, debat, crtica, suggeriments, etctera , amb els quals
ampliar el coneixement de la Histria Militar de Catalunya i dels catalans. Existeix el comproms tcit de
rigorositat pel que fa al tema de citaci i referncies bibliogrfiques, comproms que sexigeix a tot
col laborador que hi vulgui publicar, i que garanteixen, en tot cas, els membres de la Junta Externa
dAvaluaci. Aquesta publicaci s lliure i gratuta i els cibersubscriptors ho sn nicament a tall destar
inclosos al mailing denviaments; respon a criteris altrustes de militancia cultural, cosa per la qual no
cobra preu ni retribuci, ni tampoc paga cap aportaci.

A Carn! penja al bloc, sengles versions de cada nmero, en catal i castell, per no garanteix les condicions o la
correcta prestaci dels serveis que aquell bloc oferti als usuaris dInternet per terceres persones alienes a la
nostra publicaci, ni tampoc que aquests compleixin la normativa vigent en matria de protecci de
dades de carcter personal i comer electrnic. Tampoc es fa responsable dels possibles
danys ocasionats per interferncies, desconnexions, virus informtics, avaries
telefniques, sobrecrregues, retrassos o bloquejos de la xarxa, o al-
tres perjudicis del sistema electrnic, ni molt menys dels
danys que puguin causar terceres persones mit-
janant il legtimes intromissions, fra
del nostre absolut control.
www.acarn.cat
www.irmu.org > Notcies; www.11setembre1714.org; www.delaguerra.org > Enllaos;
http://seneca.uab.es/historia/hn0708.htm; http://hispanianova.rediris.es/enlaces/hn0708.htm.