1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Productor: Manel Gell; Lloc dedici: Tarragona; Tiratge 1.3!
T"#1$"%& $%13"13'&















Any 6 II poca Maig de 2011




Monogrfic dedicat al setge napolenic de Tarragona de 1811 Monogrfic dedicat al setge napolenic de Tarragona de 1811 Monogrfic dedicat al setge napolenic de Tarragona de 1811 Monogrfic dedicat al setge napolenic de Tarragona de 1811


























A Carn!
!
16


2




3
()*T+,*-L: El setge de Tarragona de 1811 en el seu lloc


-,T*CL(. * -P/0T.
ROVIRA I GMEZ, SALVADOR!" Seguiment de les guerres napoleniques (1806) a Tarragona
1
REDO#DO $E#AS, AL%REDO. Els regiments que van participar en el setge napolenic de Tarragona
1!
M&RILLO GALIMA#', %RA#(ES(. La deensa del ort de l!"liva# maig del 1811
'1
G)ELL, MA#EL" Tarragona Delenda est
#&
GRA& I $&!OL, !OSE$ M"*"+ MA#EL G)ELL" Les migracions$ %na altra conseq&'ncia de la (uerra

!
(L P(,.+0-TG(
ROVIRA I GOMEZ, SALVADOR!"+ MA#EL G)ELL$ )*ides paral+leles, Louis-(a.riel Suc/et 0acquier (1110-
1826) i 0uan-Sen3n 4ontreras de Torres (1160-1826)$ 5os mariscals i un dest6, Tarragona 18117
&3
REDO#DO $E#AS, AL%REDO. 8osa *enas# 9la calessera!# 9la rossa! o la 9de lhostal!7

&!
,(C(0.*+0. 2 ,(C/LL
:$A88;<=S$ 8ele>ions so.re la >ar>a vi?ria romana del nord-est peninsular@ A$M;T<SB;C$ Legionarios. El
manual (no oficial) del soldado romano; 0$5$G;88:5"$ Vida i regnat de Mart !. L"ltim rei del #asal de $arcelona;
N.SAUCH (ed.). La guerra del Francs als territoris de parla catalana. Jornades destudi; 0$D$T$G8;%$
L!impacte de la (uerra del Eranc's a la 4onca de Far.er?@ A;$55$ La guerra del %ranc&s al cant' de
$esal"@ 5$MELE8"$ Vila(seca a la )uerra del %ranc&s@ D$GGELL$ La crisi de la )uerra del %ranc&s al #am* de
Tarragona@ 0$C;*;LLE$ )L!espasa i la ploma, el setge de Tarragona de 1811 i la literatura@ 0$S=H4IEB
4E8*ELLJ (Ed$)$ El +acte de la ,o !nter-enci'@ 5$GES;LK-5$KL:(%EB$ )uerra a&ria a la .atalla de lE.re@
:$A88;<=S$ So.re la >ar>a portu?ria del litoral de Tarragona en 'poca romana@ D$GGELL$ Els desastres
de la guerra al 4amp de Tarragona i a la 4onca de Far.er?M@ E$M%8:LL"$ La Fatalla de *alls (Aont de
(oiM)@ 0$D$P"8T;$ La destrucciN dels ar>ius durant la guerra del Eranc'sM@ ($SE88;$ La guerra del
Eranc's a Dont.lancM 7 @ 0$D$T$G8;%$ ;gustina d!;ragN /auria pogut 3sser mont.lanquina$

1$'
3+0. * -,4*/.
;r>iu i Iemeroteca
Dunicipal de Tarragona

13&
0+T5C*(.

1
-G(0)-
1%$
L- C*T-:
(l tir6 0a7ole
i els seus
89onstres
133
L(.P-.- * L- PL+M-:

(l .itio de Tarragona:;
de <uan .en=n
Contreras

13#
(l Grito de la
inde7endencia:;
d-l>red +7isso
1'&
(4P/G0-,( +PP*)/M:
Tarragona; 1&11. La 9are
de tots els setges
na7olenics a Catalun?a


3

El setge de Tarragona
de 1811 en el seu lloc


Des de /ue $E,!T0 +12E3 DE )4LD56 -a *lasmar les e*o*eies de 6aragossa i de
)irona en dos dels seus Episodios nacionales7 la historiografia del nostre *as shi
ha arre*en8at fins el *unt de donar la im*resi' de /ue durant la guerra del %ranc&s
nom9s -an e:istir (o nom9s -an ser dignes de menci') a/uests dos setges. Els lli.res
escolars d;ist<ria7 almen=s els /ue -am estudiar de 8o-es7 /uan arri.a-en al ca*tol
so.re la guerra de ,a*ole' destaca-en sem*re els setges saragoss> i giron i no
esmenta-en ca* altre e:*ugnaci'. Els m9s entrats en mat&ria conei:en la
com*le:itat da/uest moment hist<ric i la.und>ncia daccions i do*eracions
militars /ue es -an dur a terme entre 18?8(181@. Tam.9 daltres setges7 fins i tot7
*ot ser7 m9s im*ortants /ue el de )irona.

El /ue -a *atir la ciutat de Tarragona est> sens du.te entre a/uests. La im*ort>ncia
de la *laAa des dun *unt de -ista estrat&gic era molt ma8or. 4 m9s de ser /uarter
militar es*an=ol i la ciutat amurallada m9s gran /ue encara /ueda-a fora del
control enemic7 segons B.DE 64L467 en a/uella situaci'7 es constituCa com la ca*ital
del *as (en *araules del *amflet Tarragona SacriicadaMD Eu3 Tarragona el
asilo O morada de todas las ;utoridades leg6timas@ de ella por consiguiente
dimana.an todas las providencias dirigidas P la comun deensa@ u3 el taller
O almacen de todos los aprestos O depNsitos del E>3rcito, en una pala.ra# u3
el punto c3ntrico de todas las disposiciones pol6ticas# militares O
econNmicas)$ Els francesos no *odien endinsar(se m9s sense consolidar un *ort de
mar com el tarragon ni com*tar am. lenorme *otencial de *ro-eCment del #am*.
Le:&rcit regular es*an=ol hi -a concentrar fins a 1F.??? soldats7 /uan a )irona els
defensors no arri.aren als G.???; les -ctimes -an sumar7 nom9s el dia de lassalt
final7 F.G?? *ersones entre soldats7 ci-ils7 dones i nens (i al llarg del setge i
com*tant els ferits i els *resoners /ue -an morir *osteriorment7 *odien ha-er estat
m9s de 1?.??? HETres mariscales de campo O el go.ernador estan en el
nQmero de los muertosI7 assegura-a 6uchet en un *arte a +ars()7 /uan a )irona
-an ser uns F.???; ,a*ole' -a concedir a 6uchet el .ast' de mariscal *er ha-er
triomfat a Tarragona7 *er< *er so.re de tot est> el fet /ue )irona -a aca.ar
ca*itulant7 i Tarragona no ho -a fer mai7 am. lafegit dun horror's i .rutal sa/ueig
final. 4l llarg del segle7 a la literatura francesa ha-er estat al setge de Tarragona
*ass> a ser com una carta de *resentaci' *er un militar.


4
En el seu Sitio de Tarragona7 el mariscal Buan(6en9n #ontreras assegura-a /ue
E/a sido el sitio mas mortiero que se /a conocido# pues pasan de 18$000
/om.res los perdidos entre sitiador O sitiadoMI7 i /ue els *ro*is francesos
confessa-en /ue la resist&ncia tarragonina E/a sido la maOor# pues aunque otras
plaRas /an prolongado mas su sitio# ue por no /a.er sido atacadas tan en
regla# con un tren de artilleria tan ormida.le O un tesNn tan constanteMI.
Efecti-ament7 segons B.DE 64L46 els francesos -an ha-er de:ca-ar m9s de F.???
metres de trinchera 8unt am. molts altres tre.alls de sa*a Elo que casi no se
veriica en ningQn sitioMI7 -an *lantar fins a J@ .ateries am. G@ *eces7 -an o.rir
fins a nou .ret:es i efectuar cinc assalts7 i -an *erdre m9s duna /uarta *art
defectius del cos dengin=ers i -ora els K.??? homes en total. Ln co* *resa la *laAa7
6uchet f9u com*ar&i:er da-ant seu els oficials dartilleria es*an=ols *resoners i els
-a dir /ue eren els millors dEuro*a Ecomo queda.a demostrado en aquel sitio#
donde /a.6an muerto los mPs distinguidos oiciales del eS3rcito ranc3sI.El
colof'D E;nte un enemigo aguerrido O acostum.rado a vencer# se resistiN
desesperadamente o.ligPndole a emplear T6 dias de tra.aSos con trinc/era
a.ierta# cuando segQn las reglas .asta.an solo U0@ no se capitulN nunca@ O P
las amenaRas O orecimientos del enemigo contestNse siempre con la divisa
que .rilla en la medalla conmemorativa, M4ntes morir /ue rendirseI.

En una altre relaci' coet>nia7 el coronel 4ndr9s Eguaguirre assegura-a /ue ESamPs
se /a.rP com.atido en plaRa alguna teniendo tan inmediato el uego de
caVNn# tan P cuerpo descu.iertoM7 i /ue Edos dias antes del asalto Oa se
conta.a entre muertos O /eridos maOor nQmero que el que compon6a toda
la guarniciNn de la inmortal (eronaI7 i finalment lamenta-a /ue Eno o.stante
todos los sacriicios /ec/os por la guarniciNn O vecinos de aquel pue.lo
inmortal# Tarragona permanece todav6a en el silencio por los espaVoles#
poni3ndola a nivel acaso de otras plaRas del Arincipado que co.ardemente
capitularon (N se entregaron)I.

,o es tracta de guan=ar *unts ni de -oler desmer&i:er res ni a ning"7 *er< s de
resituar una mica la nostra historiografia. Mentre el setge de Tarragona no estigui
en el lloc historiogr>fic /ue li corres*on seguir> o.-iat en molts te:tos docents7
seguir> relegat en limaginari colNlectiu7 i *er tant7 tam.9 en les commemoracions i
en el ress< medi>tic /ue a/uestes *oden tenir. 1s de 8ustcia i consideraci' -alorar el
sacrifici de tants milers de *ersones7 catalans7 es*an=ols i francesos (tam.9 it>lics7
irlandesos i .rit>nics). #onfiem /ue el contingut da/uest nou n"mero d; 4arnW
contri.uei:i a matisar la trascend&ncia de Tarragona en le*isodi na*ole<nic
nacional i la historiografia li reconegui la deguda im*ort>ncia.




5

A R T I C L E S :

Seguiment de les
guerres napoleniques
(1806 a Tarragona
[3/1/6]


.al@ador"<. ,o@ira i G9eA
Pro>essor e9Brit de la /,CT
,-.g/0ine0"120"e,


Es pot dir que els precedent de la guerra del Eranc's comenXaren l!anO 11Y6 quan# am. la
signatura del tractat de San :ldeonso# es resta.l6 l!amistat /ispanorancesa# que /avia
estat la caracter6stica de la pol6tica e>terior de la monarquia espanOola durant el set-cents$
El cam6 vers el desastre del Eranc's prossegu6 quan Godoy intent? compaginar les seves
am.icions personals am. les napoleniques i deensar a l!ensems els interessos de l!Estat
espanOol$ Eases d!aquest anar cap a l!a.isme oren el conveni d!;ranSueR (1801)# la
concessiN d!un su.sidi mensual a EranXa mentre dur3s la guerra que sostenia contra la
(ran FretanOa (180Z)# la su.seg&ent declaraciN de guerra d!EspanOa a la (ran FretanOa#
el tractat de Eontaine.leau del 21 d!octu.re de 1801# etc'tera$

La ciutat de Tarragona els darrers anOs del segle [*::: i els primers del [:[ estava
aectada per la inlaciN i la davallada dels negocis que provocava el .loqueig .rit?nic# i es
pot dir que aquesta situaciN es mantingu3 ins el 1808$ La treva proporcionada per la pau
d!;miens del 1802 li va permetre recuperar-se un >ic de la prostraciN dels anOs anteriors i
pensar que tot tornaria a anar .3# per ai> els tarragonins entraren al segle [:[ am.
certes diicultats econmiques$ El .enestar assolit durant el segon i tercer quart del segle
[*::: /avia minvat a causa dels conlictes armats de inal de segle# per tal com les
guerres contra la 8epQ.lica Erancesa (11YZ-11YT) i la (ran FretanOa (11Y6-180U) incidiren
negativament en el desenvolupament econmic$ Els contendents /avien imposat
l!estrat'gia de destruir els recursos de tot tipus de l!adversari o# com a m6nim# diicultar-li
l!economia# i en ai> la (ran FretanOa era una mestra e>cepcional# pui> que# gr?cies a la
superioritat i eic?cia de la seva orXa mar6tima# .loqueSava les costes enemigues$
4onseq&entment el comerX restava sense possi.ilitat d!e>portaciN i importaciN i s!aturava
la sortida de vins i aiguardents# ruits secs# etc$# a m3s d!impedir-se l!arri.ada de cereals
ultramarins# am. les p'rdues conseq&ents[1]$


6

5onada aquesta din?mica# no resulta estranO que a Tarragona qualsevol not6cia o
esdeveniment que pogu3s alterar la situaciN os seguida am. inter3s i atenciN# si m3s no
per una minoria qualiicada$ ;quest 3s el cas# per e>emple dels Yxart[2]# que eren
inormats a .astament pel ill Josep-Francesc Yxart i Pi que ales/ores es tro.ava a
Farcelona$ Yxart i P era ill de Josep Yxart i Baldric (11T0-181U) i d!n!ela Pi i Pons$
Iavia nat a *alls l!anO 118U i moriria a Tarragona el 18T2$ Eou un negociant i un pol6tic
que orm? part del conSunt de .urgesos tarragonins que impulsaren l!e>pansiN de la
ciutat a la primera meitat del segle [:[$ Iavia continuat la tradiciN comercial dels
avantpassats ins al 18Z2 en qu' a.andon? els negocis i es dedic? a l!e>plotaciN de les
seves inques$ 4larament situat en el li.eralisme ou regidor constitucional de Tarragona#
diputat provincial i diputat a 4orts["]$ ;m. vint i escaig anOs# per# la am6lia l!/avia
destacat a Farcelona# i l!/avia posat a tre.allar a la casa de comerX d!Antoni-
Bona#ent$ra Gass%$ 5es de l!o.servatori .arcelon6 el Sove Yxart visqu3 intensament els
aers pol6tics del moment# especialment quan la supeditaciN de la pol6tica espanOola a
EranXa menava a una llarga s'rie de claudicacions i que# despr3s del rac?s de la pau
d!;miens# com Sa /a estat dit# condu6 a la declaraciN de guerra a la (ran FretanOa \12 de
desem.re del 180U- i a la ratiicaciN de l!alianXa am. EranXa \U de gener del 180T$ Tot
plegat# a m3s# es 3u seguint raons pol6tiques oposades a la realitat espanOola del
moment# per la qual cosa l!economia no tard? gaire a ressentir-se!n# Sa que el .loqueig
.rit?nic paralitR? les e>portacions i les importacions i provoc? la crisi en la producciN i la
.ai>ada dels preus de les mercaderies# especialment dels vins i aiguardents$

El mNn del comerX tenia molt clar que l!economia nom3s es recuperaria am. la pau# i per
ai> seguia am. molta atenciN els esdeveniments pol6tics i militars$ Els corresponsals de
les cases de comerX a l!estranger es preocupaven d!inormar puntualment de tot all que
succe]a en la pol6tica europea Sa que /om estava convenXut que Qnicament la inormaciN
correcta i r?pida podia permetre estar a punt per atendre a les necessitats del mercat i# al
matei> temps# evitar racassos econmics$ ;questa visiN era la dels Yxart i 3s per ai> que
Josep-Francesc dedicava una part molt important de les comunicacions al pare en
assa.entar-lo del que apreciava des de Farcelona estant$ ;i>6# el 1U de gener del 1806#
escrivia que las cartas de %rancia continuan es*eranOando *rontamente la *aO continental. 6e
su*one estar =a en +ars el em*erador Bonaparte. Es el conce*to de muchos /ue no *uede tardar
mucho en -erificarse la *aO general$ El 18 de gener comunic? que el mi9rcoles *asado *or la
maPana lleg' a esta ca*ital ^Farcelona_ un e:traordinario de +er*iPQn con la noticia de ha-erse
firmado la *aO entre %rancia = 4ustria el da JF de diciem.re "ltimo a las /uatro de la maPana$
L!11 de e.rer digu3, hQllase =a Bonaparte en +ars. #ada da -an aumentQndose las
es*eranOas de una *aO general. La com"n o*ini'n es /ue se -erQ 9sta -erificada antes de tres
meses. Dios lo haga *ara el .ien del comercio = de la humanidad$ Set dies m3s tard# la
inormaciN consistir? a dir que se ha reci.ido de Madrid la noticia de ha.er muerto Mr. Pitt =
ha.lan tam.i9n de ello los *a*eles franceses$ %n mes despr3s coment? que seg"n dicen los
*a*eles estrangeros Bonaparte desea mucho la *aO7 .ien /ue en las condiciones del tratado de
4miens. 4l contrario sucede con el 2e= de !nglaterra. ,o /uiso este dar audiencia a Mr. Fox *or
ha.erle hecho *ro*osiciones de *aO7 con todo no se mira le:os este feliO momento$ El 2U de SunO
assegur? que# segons les cartes de Trieste# els rancesos s!/avien apoderat de 8agusa# la
qual cosa conirm? el 28 dient que oir desgracia de la humanidad se ha -erificado la toma de
2agusa *or los franceses. Esta noticia ha transtornado todo el comercio# per tal com


7
desaparei>ia un pavellN neutral sota el qual s!/avien pogut# ins ales/ores# acturar
mercaderies$

4om 3s .en sa.ut# durant tot l!estiu del 1806# &apole% estigu3 negociant am. la (ran
FretanOa i 8Qssia# pot'ncies que encara no li reconei>ien el t6tol imperial i les conquestes$
L!estat de la q&estiN no pass? desaperce.ut a Josep-Francesc que# el T de Suliol# escriv6,
se asegura ha.er llegado a +ars un milord con am*lias facultades *or *arte de !nglaterra7 *ara
tratar las negociaciones de *aO. Ruiera Dios /ue tenga esto un .uen 9:ito$ 5eu dies m3s tard
digu3, ha= cartas de +ars mu= satisfactorias so.re esto ^la pau_7 = las de !nglaterra anuncian
una mu= -i-a corres*ondencia entre su #orte = la de %rancia. Ruiera Dios restituir la
tran/uilidad al comercio$ ;l cap de quatre dies aeg6 que *or este correo ha= alguna carta de
+ars /ue dice /ue se cree *odrQ darse en .re-e la noticia de la *aO. ;a= una mu= -i-a
corres*ondencia entre Bonaparte = Mr. Fox. Ruiera Dios tenga la cosa un .uen 9:ito$ El 26 de
Suliol augurava que,

las cartas de Aar6s de este correo dicen continuan con muc/a activividad las negociaciones con
:nglaterra pero el gran silencio que se o.serva no permite sa.er el estado en que estas se /allan$ La
:nglaterra /a nom.rado nuevamente otro comisionado para tratar$ La /ora que menos se piense se
verP el resultado O lo avisar3 a *m$ puntualmente$

Tres dies m3s tard airmava que,

continuan siendo avora.les a la paR las noticias de este correo$ IaO una viva correspondencia
entre la Erancia O la :nglaterra$ 5ice uno de los papeles pQ.licos /aver salido de Londres un milord
para Aar6s a in de acordar deinitivamente O signar los preliminares$ ;unque no es positivo de que
est3 tan adelantada la cosa# se cre/e con undamento podremos ver en .reve el momento deseado de
la paR$ `uede *m$ descansado que quando /aOa interesante lo sa.rP con toda la posi.le
anticipaciNn$

Aer la diada de Sant Dag6 escriv6 que,

dos papeles de Aar6s que llegan /asta el 8 ^d!agost_ tra/en la noticia del arri.o all6 del Lord
(uardasellos de Escocia# enviado por la :nglaterra con el o.Seto de terminar las negociaciones con la
Erancia$ Este enviado muO amigo de Fox# llegN con una ragata a 4alais$ El .uque O la plaRa se
saludaron mutuamente$ Se cre/e que de esta veR saldrP una prN>ima O segura reconciliaciNn$

El 26 d!agost comentava que,

los papeles ranceses# aunque algo atrasados a las noticias que se reci.ieron el domingo# no se
presenta motivo por el qual de.a temerse la guerra continental$ Tras uno de estos papeles el decreto
del Emperador de ;ustria en que se /ace dimisiNn de la corona :mperial O declara disuelto el cuerpo
germPnico O trae tam.i3n el acto de conederaciNn de las potencias del 8/in .aSo la protecciNn del
Emperador de los Eranceses$

L!esperanXa mantinguda durant els mesos de Suliol i agost comenX? a deallir el setem.re#
ai>6# el dia 1Z# Josep-Francesc deia que,

empieRa Oa a dar algQn cuidado la tardanRa en venir la ratiicaciNn de la paR con 8usia$ Ian
llegado papeles de Aar6s /asta el Z del cte$ < nada dicen acerca este punto$ Esto prue.a que /a
/a.ido algQn enredo$ ;seguran saliN de Aar6s el d6a 20 otro correo para Londres$ Dientras los


8
em.aSadores no salgan de Aar6s prue.a que esperanRan todav6a algQn .uen 3>ito$ En 3sta /aO muc/a
opiniNn O nada de positivo$

Tres dies m3s tard e>plicava al pare que,

la 8usia no /a ratiicado la paR$ LlegN a Aar6s un em.aSador de Sn$ Aeters.urgo con este anuncio# O
se dice si la 8usia se /a detenido en irmar la paR a causa de /aver mudado poco tiempo /ace de
primer ministro# O que el actual quer6a primeramente inormarse del estado de las cosas$ "tros
parece airman de que el enviado /a.lN con unos t3rminos altivos$ 5iciendo que podia la Erancia
poner en pie aquellas tropas que tantas victorias /a.6an logrado en ;ustria a in de volver a e>ercer
su valor$ Lo cierto es que los papeles pQ.licos esperanRan de que se veriicarP la guerra continental$

El Z0 de setem.re escrivia que se sa.e ha.er muerto Mr. Fox7 = como este ministro o*ina.a
tanto *or la *aO /uiOQs su muerte *odrQ infundir alguna no-edad. Bonaparte ha.a salido de
+ars con la guardia im*erial *ara .atirse con el 2e= de +rusia$

;m. data 18 d!octu.re digu3 al pare que se crehe estQn =a fuera de +ars los em.a8adores
ingleses7 = *or desgracia de la humanidad se mira algo distante la *aO general. 4seg"rase de /ue
ha ha.ido =a alguna escaramuOa entre franceses = *rusos. La guerra continental es /uasi
ine-ita.le$ El 21 envi? la inormaciN que se ha.an tenido dos acciones de guerra entre
*rusianos = franceses en la %ranconia. ;a muerto el hermano de su re= = han /uedado *risioneros
los *rinci*ales generales$ El 2Z de desem.re escriugu3 que,

las tropas rancesas /an entrado en Iam.urgo O Bonaparte /a e>pedido un decreto declarando en
estado de .loqueo a todos los puertos de :nglaterra# que se conisquen todas las naves con destino a
ellos O que ninguna de las que en adelante /aOan estado en tales puertos sea admitida en los de
Erancia O seguramente que Bonaparte querrP que sus aliados sigan este mismo e>emplo# pues se
e>presa en el decreto que se envie copia de 3l a las 4ortes de Dadrid# HPpoles O Iolanda$ Todo esto
no permite dudar que los ingleses tomarPn algQn partido violento# en orden a las naves procedentes
de los puertos en enemistad con ellos# O sea que lo tomen o no# es siempre de temer que las
e>pediciones de licores surirPn muc/a diicultad o una entera interrupciNn# tanto por el peligro de
li.rar# como por el eminente riesgo de todo pavellNn# pues atendido el carPcter ingl3s nada serP de
e>traVar que sin mira ni respeto alguno apresen cuanto se les presente O seguramente empeRarPn
por no respetar procedencia alguna espaVola por mPs que .aSo pavellNn O propiedad neutral$

Eins aqu6 un petit tast de cNm la gent seguia els esdeveniments pol6tics i militars de
l!'poca ela.orat gr?cies a la consulta d!una part del ons epistolar de Josep-Francesc
Yxart i 'i#es servat a l!;r>iu Yxart d!;ltaulla$


[1] *egeu 8E4;SEHS < 4"DES#
0"Sa Db$ El #orregimiento de
Tarragona en el "ltimo cuarto del
siglo SV!!!. 4s*ectos econ'mico =
*oltico(social$ Tarragona, 8eal
Sociedad ;rqueolNgica
Tarraconense# 1Y6Z@ 8E4;SEHS
4"DES# 0"Sa Db$ La re-oluci'n =
guerra de la !nde*endencia en la
ciudad de Tarragona$ Tarragona,
8eal Sociedad ;rqueolNgica
Tarraconense# 1Y6T$
[2] Els <>art sNn un llinatge
d!origen occit? que s!esta.l6 a
*alls# primer# i despr3s a
Tarragona a inals del segle
[*::: per tal d!aproitar les
oportunitats econmiques que
oeria el port$ 8"*:8; : (JDEB#
S;L*;5"8-0$ Tres segles de
vida catalana, els :>art$ 2e-ista
de #atalun=a# 66 (setem.re de
1YY2) 6Z-8U@ 8"*:8; : (JDEB#
S;L*;5"8-0$ <>art$ En,
$iografies de Tarragona$ FenicarlN,
"nada# 2010# :# 10$
["] 8"*:8; : (JDEB# S;L*;5"8-
0$ Bose*(%rancesc !:art i +i (1K8@(
18FJ) (Ln .urg&s catal> de la 1a.
meitat del segle S!S)$ Farcelona,
8aael 5almau# 1YY0 (EundaciN
Salvador *ives 4asaSuana@ 10T)@
8"*:8; : (JDEB# S;L*;5"8-0$
<>art Ai# 0osep-Erancesc$ En,
$iografies de Tarragona$ FenicarlN,
"nada# 2010# :# 12$


9

Els regiments que !an
parti"ipar en el
setge napoleni" de
Tarragona
[9/0/12]

-l>redo ,edondo Penas
Llicenciat en Histria i arDi@er
A31.edo.edondo/o42"e,

;quest mes de SunO de 2011# es commemoren els 200 anOs del setge de les tropes
napoleniques del general S$c(et a la ciutat de Tarragona# setge que va provocar que
molts tarragonins perdessin la vida en deensa de la seva terra$ L!episodi orma part d!un
cap6tol de la guerra del Eranc's que no /a tingut el ress /istric que s6 que van tenir# per
e>emple# els setges de Saragossa o (irona[1]$ En aquest tre.all aspirem a i>ar-nos en el
nom.re i composiciN dels e>'rcits que es van enrontar$ %na tasca de .ase# per
imprescindi.le per a l!arquitectura /istrica de l!episodi$

La ciutat de Tarragona# el 1808# tenia una po.laciN apro>imada de deu mil /a.itants#
per en els seg&ents mesos el enomen dels reugiats va er augmentar el nom.re ins als
quaranta mil$ La guarniciN de la plaXa durant els primers dies de setge era d!uns 6$600
/omes de diversos cossos# Suntament am. un total de 2$28T milicians$ La ortalesa tenia
un total de Z00 peces d!artilleria de dierents cali.res# i el castell de l!"liva disposava de
cinquanta canons m3s$ Aoc a.ans de comenXar el setge# van arri.ar reorXos en nom.re
de U$T00$ ;i>6# el total de orces era d!uns 1U$000 /omes$ Les unitats que es tro.aven de
guarniciN eren[2],

- :nanteria, 8egiments d!;lmansa# Savoia# ;m'rica# (ranada# %ltnia# :li.'ria#
(ranaders de 4astella La Hova# Zr de 4aXadors de *al'ncia# *oluntaris de
Saragossa i *oluntaris de (irona
- ;rtilleria, dos .atallons a peu i dues .ateries a cavall
- 4avalleria, dos esquadrons

; m3s# /i /avia dues companOies de 100 /omes cadascuna de Tiradors de Tarragona (cos
milici? undat l!1 de Suliol de 1810) i dos .atallons de la Dil6cia %r.ana am. tres
companOies d!artilleria$ ;quest Qltim cos es va crear el Z0 d!agost de 1808# i s!integr?
d!un total de 10 companOies@ l!1 d!octu.re de 1810 es componia de 1UY soldats# i l!anO
seg&ent comptava am. 121 oicials["]$ 0$5E S;L;S# esmenta tam.3 el 8egiment
d!inanteria de l6nea de Santa Ee[)]$



10
; partir d!aquesta inormaciN# podem apropar la lupa a les orces deensores de la plaXa#
regiment a regiment,

*e!i+ent d,Al+ansa[-]

Eou organitRat en dos .atallons el 1808$ El 180Y va passar a ormar part de l!E>'rcit de la
5reta a 4atalunOa i el seu cap era el coronel *a+%n P.re/$ El 1810 continuava en aquesta
posiciN am. un contingent de 1$UZ1 /omes$ ;rri.aren a Tarragona l!11 d!a.ril de 1811#
concretament la divisiN 4ourten am. un total d!una secciN ormada per 1YT /omes$ En el
setge van ser presos ZU oicials i T1Y soldats i van perdre la .andera$ El 1812 i degut a la
nova reestructuraciN el tro.em a 4adis sota el comandament de Jos. Ce0ollino$ L!anO
181T esdevingu3 el EJT $atall'n del 2egimiento de Ufrica VT de lneaI$ El seu uniorme# el
181U# consistia en, cha/ueta = *antal'n de *aPo *ardo con -ueltas7 sola*as = cuello carmes;
-i-os .lancos = .ot'n dorado.( 6om.rero redondo con el ala derecha do.lada7 con una *resilla7
escara*ela = *lumero encarnado. #omo correa8e solamente una canana$

*e!i+ent d,A+1rica

El 16 d!agost de 1810 arri.aren a la ciutat i participaren en les accions de *alls i La
4anonSa$ El 1Z de gener de 1811 deensaven el ort de l!"liva am. una orXa total de UT
oicials i Y20 soldats sota el comandament de J$an Mara Ga+e/$ El Z1 de maig J$an
Sen.n Contreras tenia sota les seves ordres dos .atallons d!aquesta orXa$ `uan la ciutat
va caure# el cos es va quedar am. ZT1 /omes (1U caps i ZZ1 soldats)# que van ser ets
presoners$ El setem.re seg&ent es desplaXaven cap a (andia$ L!anO 181U# anaven
uniormats am. una casaca = *antal'n aOul tur/u7 cuello = *orteOuela en la manga anteado;
-i-o = forro encarnado; chaleco = .ot'n .lanco$

2ercer de Ca3adors de 'al1ncia
4os creat el 180Y# que va ser organitRat com .atall'n ligero a *rimeros de fe.rero$ El seu
comandant ou Pedro Ce0allos$ Es va e>tingir despr3s de la caiguda de *al'ncia$

*e!i+ent de Granada

*a ser organitRat en set .atallons numerats de l!1 al 1 am. una ormaciN de cinc
regiments de l6nia i dos .atallons lleugers# els regiments de l6nia am. dos .atallons i
2$U00 /omes i els lleugers am. 1$200 places$ Les primeres reer'ncies del cos a Tarragona
sNn del 2Z de Suliol de 1810 quan arri.en am. 1$Z00 /omes distri.u]ts en tres .atallons$ ;
comenXaments de 1811# eren al ort de l!"liva am. una orXa eectiva de U8 oicials i 1$1U6
soldats i sota les ordres del coronel .rigadier J$an Antonio Martne/$ 5espr3s de l!assalt
ranc's nom3s en restaren Z1 oicials i UZU soldats# que oren ets presoners$ El seu
uniorme# el 181U# estava ormat per una Ecasaca aOul sin sola*a; -uelta = cuello encarnados
con dos granadas en los e:tremos de 9ste; .ot'n7 dragona7 -i-o = forro .lancos; *antal'n aOul7
.otn negro; ca*ote ceniOa = morri'nI$

Granaders de Castella la &o#a


11
Eundat el 1808# estava organitRat en dos .atallons de a quatre companOies cada un$
;rri.aren a Tarragona el 26 d!octu.re del matei> anO$ Tam.3 participaren en la .atalla de
*alls de 180Y am. una sola companOia dirigida pel coronel Mi!$el 4ran/o$ Arengu3 part
en diverses accions ins el 10 de maig de 1811 que desem.arcaren a Tarragona am. la
divisiN 4ampo *erde# ormada pel Zr i Ut .atallN@ en la deensa de la plaXa# la meitat dels
eectius van desapar'i>er$

*e!i+ent d,4li01ria

4reat l!1 de setem.re de 1808 a la prov6ncia de (ranada# estava ormat per dos .atallons
am. un total de 2$U00 /omes$ *a partir una reorma en data 2Y de maig de 1811 i durant
el setge del ort de l!"liva# els seus 1$T00 /omes van morir i# per tant# el cos es va e>tingir$
El seu comandant era Francisco Fern5nde/ de C%rdo0a$

*e!i+ent de Sa#oia

4reat el Z1 de maig de 1808# estava ormat per dos .atallons am. un total de 1$200 /omes
dirigits per Jos. Gon/5le/ de Castro# germ? del marqu's de Ca+po 'erde# i governador
de Tarragona$ En data d!1 de novem.re de 1811# aquest cos es va reondre am. el de
Tarragona 1r i 2n# el 28 de SunO# i el Zr reNs am. el regiment de Farcelona$ 5urant l!assalt
a la 4atedral restaven ZT caps i 6Z0 soldats i el seu cap# el coronel Gon/5le/ de Castro6
es*ir' gloriosamente con la es*ada en la mano7 = muri' matando[7]$

*e!i+ent de Santa Fe
En data d!1 de setem.re de 1808# es und? el regiment# que estava ormat per dos
.atallons am. un total de 2$U00 /omes$ *a incorporar el 2n FatallN del 8egiment de la
4orona# sota el comandament del coronel Antonio Garc.s Marcilla$ L!1 de maig de 1810
es tro.ava un .atallN del regiment a Tarragona$ El 1811 particip? en diverses accions a la
4anonSa i a 4am.rils$ El 1T de maig del matei> anO# la divisiNn San 0uan ormada per dos
.atallons estava preparant la deensa de la ciutat$ El 28 de SunO 2Z oicials i Z20 soldats
oren ets presoners i el regiment s!e>ting6$

Milcies de 2arra!ona

La ciutat de Tarragona va organitRar dos terXos,

1r terX, am. 8T0 /omes# ou creat per Melcior *o#ira$ L!octu.re de 1808 comptava am.
1$000 /omes i es tro.ava a l!Empord? dins de la 5ivisiN de *anguarda que manava
Mariano 8l#are/ de Castro$ El 180Y# concretament al mes d!octu.re# ormava part de la
5ivisiN de Martn Garca 9oy!orry i es tro.ava repartit entre Santa 4oloma de Earners i
FanOoles$ El novem.re seg&ent es va incorporar a la 1b$ LegiN 4atalana$

2n terX, organitRat per 'icen3 A+at am. un total de 8T0 soldats$ L!octu.re ormava part
de la Zb divisiN que manava Gaspar G%+e/ de la Serna$ ; inals del matei> mes de 180Y


12
es tro.ava enquadrat a la divisiN que manava el mariscal de camp Pedro C$adrado a
Santa 4oloma de Earners i el novem.re es va incorporar a la 1b LegiN 4atalana$

La seva uniormitat va ser, Ecasaca = *antal'n aOul tur/u7 -ueltas del mismo color; cuello =
-i-os amarillos; .ot'n doradoI.

*e!i+ent d,:lt;nia

*a participar en la deensa de la ciutat per no s!especiica el nom.re total de soldats i
oicials que componien el cos en el moment del setge@ el seu uniorme constava de Ecasaca
aOul celeste; chaleco7 *antal'n = .ot'n .lancos; cuello = -i-o anteadosI$






*e!i+ent de 'al1ncia

Eormat el 21 de maig de 1808@ constava d!un .atallN de T0U /omes sota les ordres del
capit? Moreno i del comandant Carlos 9i0erati$ L!11 d!a.ril de 1811 estava a la ciutat
am. U10 soldats# tot i que en l!assalt dels rancesos un total de 66U dels seus soldats oren
et presoners$ Els seus soldats vestien Ecasaca = *antal'n aOul; cuello -uelta = -i-o amarillo;
gal'n de *lata en el cuello = -uelta de la casaca; tres o8ales de *lata en las carteras; .ot'n = forro
.lancoI$


*e!i+ent de 'ol$ntaris de Girona

De0a33 de 35a,,a30 1.anc6, a 3a ci20a0 de *a..agona (BHMT)


13
Era el 8egiment d!:nanteria de L6nia de (irona@ ou creat el 1810$ El 1T de SunO es
tro.ava de guarniciN a Tarragona am. una orXa eectiva de Z1 oicials i Z21 soldats$ ;
inals d!anO# i sota les ordres del tinent coronel <ie!o de 'e!a# /i /avia un total de T8
oicials am. 12 cavalls i 1$062 soldats$ 5urant el setge# la tropa romangu3 sota el
comandament del mariscal de camp J$an Co$rten# i 2U1 soldats i oicials oren presos$ El
cos va quedar e>tingit$ El seu uniorme constava de Ecasaca aOul celeste; -uelta = cuello
negro; .ot'n7 -i-o7 chu*a = *antal'n .lanco; .otn negroI.

El dia de l!assalt inal a la ciutat# el 28 de SunO# es van compta.ilitRar un total de T$600
morts i Y$181 presoners (UY1 oicials i Y$28U soldats) de les diverses orces que deensaven
la ciutat[=]$

; tall de complement# assenOalem que ora de la plaXa# per preparats per socNrrer-la#
s!/avien aplegat un total de Y$UT6 soldats sota comandament del .arN d!>roles# del
.rigadier Man$el de 'elasco i de Pedro de Sars?ield# en els cossos seg&ents[@],

Cos &o+0re de soldats &o+0re total
FarN d!Eroles
FatallN de *oluntaris d!;lacant 10U
8egiment de Eerran *:: U2Y
FatallN de *oluntaris de Tarragona Z1Y
1b i 2b seccions lleugeres 1$108



1$YTZ
Danuel de *elasco
1r i 2n Fatallons de granaders Z1U
8egiment de Savoia$ Tercer .atallN Z12
8egiment de Eieles BaragoRanos U62
2n FatallN de *oluntaris d!;ragN 2UY



1$TY1
Aedro Sarsield
8eials (u?rdies *alones 21U
8egiment de FaRa U22
8egiment d!%ltNnia 686
FatallN de su]ssos de cimpen ZU8



1$1Z0


14

EorXa disponi.le de la 5ivisiN *alenciana U$116 U$116
2otalAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAABBB CB)-7

9,ex1rcit napole;nic

Tarragona tenia al davant l!e>'rcit m3s poderNs del mNn en aquells moments# el m3s
nom.rNs# .en preparat i victoriNs d!Europa$ Les unitats de l!e>'rcit napolenic que van
participar en el setge de la ciutat van ser[C],

1B %nitats d!inanteria,

- 8egiment nQm$ 1 d!:nanteria Lleugera (EranXa) d 1$661 /omes agrupats en Z
.atallons i comandats pel general 9orence/
- 8egiment nQm$ Z d!:nanteria de L6nia (EranXa) d no consten dades totals
- 8egiment nQn$ T d!:nanteria Lleugera (EranXa) d 1$081 /omes ordenats en 2
.atallons sota les ordres del general Mont+arie
- 8egiment nQm$ 1 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 1$222 /omes agrupats en Z
.atallons i dirigits pel general Sal+e
- 8egiment nQm$ 1U d!:nanteria de L6nia (EranXa) d U82 /omes agrupats en un Qnic
.atallN dirigit pel general Callier
- 8egiment nQm$ 16 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 1$62Y /omes agrupats en Z
.atallons i digirits pel general Sal+e
- 8egiment nQm$ U2 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 1$1Y8 /omes agrupats en Z
.atallons sota les ordres del general Callier
- 8egiment nQm$ 11U d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 2 .atallons
- 8egiment nQm$ 11T d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 1$Z81 /omes
- 8egiment nQm$ 116 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 8TT /omes ordenats en 2
.atallons sota les ordres del general Mont+arie
- 8egiment nQm$ 111 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 1$1T2 /omes ordenats en 2
.atallons sota les ordres del general BroniDosDi
- 8egiment nQm$ 121 d!:nanteria de L6nia (EranXa) d 2 .atallons
- 8egiment nQm$ 1 d!:nanteria de L6nia$ LegiN del *6stula (Aolnia) d 880 /omes
sota les ordres del general 9orence/
- 8egiment nQm$ 1 d!:nanteria Lleugera (:t?lia) d U00 /omes
- 8egiment nQm$ 2 d!:nanteria Lleugera (:t?lia) d 1$0Y6 /omes agrupats en 2
.atallons sota les ordres del general Palo+0ini
- 8egiment nQm$ U d!:nanteria de L6nia (:t?lia) d 8U0 /omes agrupats en 2 .atallons
sota les ordres del general Palo+0ini
- 8egiment nQm$ T d!:nanteria de L6nia (:t?lia) d Y2T /omes organitRats en 2
.atallons sota les ordres del coronel Balat(ier


15
- 8egiment nQm$ 6 d!:nanteria de L6nia (:t?lia) d 1UY /omes organitRats en 2
.atallons sota les ordres del coronel Balat(ier








2B %nitats de cavalleria,

- 8egiment nQm$ U d!IQssars (EranXa) d 208 /omes agrupats en 2 esquadrons
dirigits pel general Bo$ssard
- 8egiment nQm$ 1Z de 4orassers (EranXa) d U16 /omes agrupats en Z esquadrons
sota les ordres del general Bo$ssard
- 8egiment nQm$ 2U de 5ragons (EranXa) d T0T /omes agrupats en Z esquadrons
sota les ordres del general Bo$ssard
- 8egiment nQm$ 1 de 5ragons (:t?lia) d 2T8 /omes
- 5ragons de HapoleN (EranXa) d 2T8 /omes agrupats en 2 esquadrons dirigits
tam.3 pel general Bo$ssard

"B %nitats d!artilleria,

- 4anons de diversos regiments d 1T6 /omes dirigits pel general 'al.e
- Soldats de tren# de diversos .atallons d 1$82T /omes dirigits pel general 'al.e

)B ;ltres unitats,

$3a de3 ,e0ge de *a..agona pe3, 1.ance,o, a3 1711
[Salas. El sitio de Tarragona, p. 57]


16
- Miners i sapadors d 608 /omes sota les ordres del general *o!niat
- 2ren de set!e d 118 /omes sota les ordres del general *o!niat
- 4n?er+ers +ilitars d 161 /omes
- Ba!at!e +ilitar d U02 /omes

;i>6 doncs# en data de U de maig de 1811# l!e>'rcit ranc's estava ormat per 1U$Z10
soldats d!inanteria# 1$UU1 soldats de cavalleria# 2$081 artillers# 121 g9nie# 161 inermers i
U02 de .agatge militar# distri.uits en 2Y .atallons i 10 esquadrons# sumant una orXa total
de 1Y$188 /omes$ S;L%5" /i aegei> altres unitats com a participants en el setge i que el
general S$c(et no esmenta a les memries$ ;questes unitat sNn,

- 8egiment nQm$ Z d!:nanteria de L6nia (EranXa)
- 8egiment nQm$ 11U d!:nanteria de L6nia (EranXa)
- 8egiment nQm$ 11T d!:nanteria de L6nia (EranXa)
- 8egiment nQm$ 121 d!:nanteria de L6nia (EranXa)
- 8egiment nQm$ 1 de 5ragons (:t?lia)





[1] 5K;B (;*:E8# D;8:"$
3aragoOa (18?8(18?V). El es*ritu
de ,umancia$ Dadrid, ;lmena#
200Y ((uerreros O Fatallas@TZ) i
;L4;L=# 4aS;8$ Los sitios de
)erona (18?8(18?V). Dadrid,
;lmena# 200Y ((uerreros O
Fatallas@ T6)$

[2] 8"58K(%EB D"HTE*E85E#
0";`%KH$ El sitio de Tarragona
en la guerra de la
:ndependencia (1811)$ 2e-ista
de las 4rmas = 6er-icio# anO
[L*:::# T66 (marX de 1Y81) 61-16#
p$ 61$ 4r$ S;L;S# 0;*:E8 5E$ El
sitio de Tarragona *or los franceses
en 1811$ Farcelona, Tip$ El
4astillo# 1Y11# p$ 12$

["] S;L%5" F;<JH# 0%;H 0"Sa$
$ase de datos so.re las unidades
militares en la )uerra de la
!nde*endencia Es*aPola$ Dadrid,
Dinisteri de 5eensa# 2001 ^en
ormat cd_$

[)] S;L;S$ El sitio de
Tarragona# p$ T2$

[-] Les dades so.re els cossos i
les unitats militars que van
deensar Tarragona el 1811
estan totes e>tretes de, S;L%5"$
$ase de datos i de (JDEB 8%KB#
D;H%EL@ *:4EHTE ;L"HS"
0%;H"L;$ El E89rcito de los
$or.ones. 2einado de %ernando
V!! (18?8(18WW)$ :::$ Dadrid,
Dinisteri de 5eensa$ :nstituto
de Iistoria O 4ultura Dilitar#
1YYY# p$ 12# 61# YZ-YT i 10U$
;ltrament# em constar la ont$

[7] Tarragona sacrificada en sus
intereses = -idas *or la
inde*endencia de la naci'n =
li.ertad de su cauti-o monarca
%ernando 69*timo. 2elacion de los
sucesos mas memora.les ocurridos
en esta ciudad durante la ultima
guerra defensi-a contra la in-asion
del tirano del siglo S!S ,a*oleon
$ona*arte$ Tarragona, Diguel
Auigru.6# ^1816_# p$ TZ$

[=] 8E4;SEHS 4"DES# 0"Sa Db$
La re-oluci'n = guerra de la
!nde*endencia en la ciudad de
Tarragona$ Tarragona, 8eal
Sociedad ;rqueolNgica
Tarraconense# 1Y6T# p$ 220@
S%4IET# L"%:S-(;F8:EL$
M9mories du Mar9chal 6uchet7 duc
d4l.ufera. 6ur ses cam*agnes en
Es*agne de*uis 18?8 8us/uen
181@ 9crits *ar lui(m9me$ Aar6s, ;$
Fossange# 18ZU (1828)# ::# p$ 110#
n$21$

[@] E(%;(%:88E# ;H58aS$
;istoria de los acontecimientos del
sitio de Tarragona en el aPo 1811$
8eus, :mpr$ de 0uan F$ *idal#
18TT# p$ 8$

[C] S%4IET$ M9moires# ::# p$22#
n$11$ 4r$ S;L%5"$ $ase de
datos# F%EH" 4;88E8;# 0"Sa-
D;8K;$ Los franceses = sus aliados
en Es*aPa7 18?8(181@. Volumen !$
Dadrid, Ealcata Ediciones# 1YY6#
i F%EH" 4;88E8;# 0"Sa-D;8K;$
Los franceses = sus aliados en
Es*aPa 18?8(181@ (Volumen !!)$
D?laga, (runoe S$L$ Ediciones#
2002$ En aquestes dues o.res
podem tro.ar il+lustracions dels
dierents regimients rancesos#
italians i polonesos descrits
anteriorment$


17

La de#ensa del #ort
de l$%li!a& maig del
1811
["=E-ECF1]


3rancesc Murillo Gali9an?
Historiador
1.ance,c82.i33o/9o08ai3"co8



PreG+0$l

`uan el director d!4 #arnX /em va donar la idea de col+la.orar en aquest nQmero
especial am. un article centrat en la presa del ort de l!"liva# vaig comenXar a repassar
totes les onts que /i podien donar inormaciN$ *olia er una .ona eina# que don3s una
visiN real del que era el ort de l!"liva i del que /i va passar durant el setge# Sa que no
/avia tro.at cap estudi que /o tract3s am. una mica de prounditat# i els qui s!/i
apropaven .?sicament es dedicaven a repetir all que deien /istoriadors del segle [:[ o
dels primers anOs del segle [[$ Aersistien errors i malentesos importants# que /e pogut
aclarir am. l!estudi del terrenO (el ort encara es conserva parcialment# i es poden
recon'i>er .ona part dels escenaris de l!assalt# com ara la .ret>a# el pas de l!aq&educte#
l!indret on s!ai>ecava cadascuna de les dues portes#$$$) i so.retot am. la documentaciN
in'dita procedent dels ar>ius militars rancesos i espanOols$ Eins i tot /e detectat un error
en la descripciN d!un dels moments de l!assalt que a S$c(et a les seves memries# al no
encai>ar gens am. la documentaciN generada per ell matei> i el seu estat maSor durant el
setge# ni am. les descripcions que eren altres protagonistes de l!assalt al ort com 3s el
cas de *;4;H: i de L:SS"H: (aquest darrer no /i va prendre part# per en ou testimoni
presencial)$ Tam.3 /i /e incls l!an?lisi de les orces que constitu]en la guarniciN del ort
al llarg del setge# ai>6 com el de les orces napoleniques que s!enrontaren am. elles# i
com no# un intent d!apro>imaciN a les .ai>es reals de cada .?ndol$ Tampoc /e dei>at
d!e>posar i analitRar les versions so.re la caiguda de l!"liva que /o atri.u]en a una
tra]ciN# les quals tingueren# i encara tenen# un pes important en la visiN que mant3 la
memria col+lectiva so.re aquest et /istric$

Ho /a estat menOs important el tre.all de camp eectuat$ (r?cies a l!aSut del Sr$ Pere
Man$el 9lorens# /e pogut anar detectan els racons que encara es conserven de la
ortiicaciN de l!"liva$ 9lorens porta temps reivindicant les restes del ort# i darrerament
s!/a dedicat a neteSar-ne algun ragment de manera desinteressada# traient-/i l!/er.am i
la runa que s!/i /avia acumulat a so.re$ Ia et una gran eina al llarg de .ona part de
l!escarpa del mig .aluard dret# que /a perm's dei>ar a la vista el coronament


18
$3:no3 1.anc6, de3 ,e0ge de *a..agona, en e3 ;2e e, .econei< e3 1o.0 de
35O3i=a i e3 con-2n0 de 1o.0i1icacion, de 3a p3a>a
(Collecci de lautor)
d!apro>imadament la meitat d!aquesta# que inclou un dels redents del mig .aluard i
l!angle que /i /avia a la part central de l!escarpa del mencionat mig .aluard$ Tot i que no
sem.la que es conservi massa cosa# cal agrair que el ossat d!aquest tram del ort es tro.a
sencer per completament colgat# Sa que es correspon am. l!espai que avui ocupa el cam6
asaltat$ Aer tant# ara tan sols /i /a a la vista el coronament de l!escarpa# i aquesta es tro.a
sencera sota del nivell del cam6$ La veritat 3s que es conserva .ona part del ort i que /i
/a Rones com aquesta que es podrien recuperar# i ai>6 aconseguir6em un altre tram del
mur rontal del ort i del seu ossat completament sencer$

F3# /e volgut er un tre.all que aporti molt de material in'dit# un material que per raons
d!espai no podia incloure en el lli.re que estic enllestint so.re el setge de Tarragona de
1811# .ecat a la [::a ediciN del premi 0osep (ramunt i Su.iela (;Suntament de
Tarragona)[1]# i que desitSava que sort6s a la llum per poder aclarir qu' va passar
realment al ort de l!"liva$ Aer er-lo m3s e>plicit i esclaridor# /i adSunto un total de deu
imatges# am. els seus respectius peus$


>l ?ort de l,Hli#aI
or!ens6
constr$cci% i
l,estat J$e
presenta#a en
co+en3ar el set!e

%.icaciN

La muntanOa de
l!"liva s!ai>eca
entre el nucli ur.?
de Tarragona i el
.arri de Sant Aere i
Sant Aau$ ;ls peus
/i t3 l!antic cam6
de *alls# l!actual
carretera de
Tarragona a
Fr?im (la TA-
20Z1) i el
cementiri$ Fona
part del cim de
l!"liva es tro.a
actualment ediicat# Sa que s!/i /an ai>ecats >alets des de les primeres d'cades del segle
[[$ ;quest turN d!una alXada similar a la que presenta la part alta de la ciutat# orma part
de la s'rie d!elevacions que# en el segle [:[# emmarcaven la ciutat de Tarragona pel seu
costat Hord i Est$



19
La 82n0anya de 35O3i=a =i,0a de, de 3e, po,icion,
1.ance,e, de 3a 82n0anye0a de San0 $e.e
(Foto de lautor)
; principis del segle [:[# l!"liva era un turN am. un sl po.re# en el que sovint la roca
alorava a la super6cie# i on tan sols s!/i tro.aven algunes poques terres de conreu i
l!aq&educte del (ai? que travessava el cim# per tot seguit .ai>ar a la vall i arri.ar a la part
alta de Tarragona# situada a uns 800 metres de dist?ncia de la muntanOa$ %n e>'rcit
assetSant que ocup3s aquest turN podia dominar l!esmentada vall am. la seva artilleria# la
qual tindria al seu a.ast tot el conSunt de ortiicacions del ront Hord de Tarragona i la
matei>a ciutat$ 5!altra .anda# la construcciN de ortiicacions dalt del seu cim per part
dels deensors de la ciutat# impediria que l!e>'rcit assetSant es pogu3s apropar am.
acilitat als peus dels murs de Tarragona$ La posiciN estrat'gica que representava la
muntanOa de l!"liva# va aca.ar convertint aquell espai en un dels escenaris m3s destacats
dels com.ats del setge de Tarragona del 1811$

Arimeres o.res

Els or6gens de la
construcciN d!un ort en
aquest indret i en
aquesta centQria# cal
cercar-los en els primers
dies de gener del 180Y#
quan# despr3s de la
.atalla de Dolins de 8ei
(21 de desem.re del
1808) el *::' cos
d!e>'rcit ranc's va
ocupar el Aened's# a les
portes de Tarragona i de
les comarques del
4amp$ 5avant de
l!amenaXa que
representava el possi.le
avanX d!aquest e>'rcit
napolenic# s!iniciaren a
corre-cuita tre.alls de ortiicaciN i l!esta.liment de .ateries per tal de millorar les
deenses de la ciutat i del seu port$

En aquest conte>t# el 11 de gener# el coronel d!enginOers J$an Antonio Casano#a escrivia
al capit? general 2eodor *edin! per inormar-lo i donar la seva opiniN so.re les o.res de
ortiicaciN que s!estaven ent i les actuacions que considerava priorit?ries per protegir la
plaXa$ En aquest sentit# Casano#a deensava el planteSament de protegir tota la l6nia de
turons que des de la muntanOa de l!"liva# seguint pel Llorito i els Ermitans# arri.ava ins
la carretera de Farcelona# am. la construcciN de ortiicacions de campanOa (protegides
per part de les tropes que /i /avia a Tarragona)# que impedissin a les tropes
napoleniques desplegades al Aened's apropar-se a la ciutat per la carretera de Farcelona
o .3 des del 4atllar o els Aallaresos# Sa que aquests podien ser els camins pels quals
accedirien$ En aquelles dates Sa s!estava tre.allant en la ortiicaciN del Llorito i dels


20
Ermitans# per va ser Casano#a qui va ampliar aquesta l6nia ins l!"liva# am. la proposta
de ortiicar aquell turN# Sa que era a.solutament necessari per protegir els orts del
Llorito i dels Ermitans# massa avanXats respecte a la plaXa# i am. el risc de quedar
incomunicats am. aquesta si els napolenics ven6en des del 4atllar o els Aallaresos i
s!esta.lien a la muntanOa de l!"liva[2]$

La proposta de Casano#a ou aprovada# tot i que la construcciN d!un ort a l!"liva no es
va portar a terme immediatament$ La manca de recursos de tot tipus per er ront a la
gran quantitat d!o.res necess?ries per reer les ortiicacions o per ai>ecar-ne de noves#
no va permetre que es tre.all3s en la construcciN d!un ort de car?cter permanent a
l!"liva al llarg dels primers mesos del 180Y$ ;m. tot# els tre.alls de construcciN d!aquest
ort devien comenXar aquell matei> anO# duts a terme am. intermit'ncia$ ;i>6 tro.em que
el marX del 1810 es reprenien aquests tre.alls# i continuaven am. maSor o menor
intensitat al llarg dels mesos seg&ents$

El 16 d!agost de 1810# en la relaciN dels tre.alls que s!/avien de er a les ortiicacions
tarragonines# que va ela.orar el coronel d!enginOers *a+on Fol!$era# s!inormava que
les darreres o.res que s!estaven enllestint a l!"liva /avien augmentat orXa la resist'ncia
d!aquest ort$ Aer cal dir que en aquelles dates# les deenses que s!/i /avien ai>ecat tan
sols corresponien a una part del ort que s!/i aca.aria construint$ 5e et# Fol!$era
e>posava que el ort que s!/i estava ent seria de gran utilitat per donar suport a un cos
de tropes que estigu3s acampat darrera d!aquest# en canvi# la dist?ncia que el separava de
la plaXa en eia di6cil la protecciN i la comunicaciN des d!aquesta$ Aer millorar-ne l!acc3s
des de Tarragona# aconsellava que es neteg3s d!o.stacles el terrenO que /i /avia entre la
plaXa i l!"liva# i que al llarg d!aquests 800 metres s!/i esta.lissin algunes posicions de
redu]des dimensions# per a piquets de tropa que en protegissin la comunicaciN$ Fol!$era
era .en conscient de la import?ncia estrat'gica de la muntanOa de l!"liva# la qual#
considerava que s!/avia de deensar i conservar el m?>im temps possi.le# Sa que aquesta
alXada es la mQs fa-ora.le al enemigo *or su *ro*orcionada distancia = terreno /ue cu.re =
*rotege7 de manera /ue facilita todas sus o*eraciones["]$

El proSecte del coronel *a+on Fol!$era

Les o.res de construcciN del ort de l!"liva s!acceleraren a partir dels primers mesos del
1811$ El 20 de e.rer d!aquell anO# el coronel *a+on Fol!$era signava el proSecte d!un
ort de grans dimensions que s!/avia d!ai>ecar al cim d!aquella muntanOa$ 4al dir que#
pro.a.lement# el proSecte de Fol!$era tam.3 aproitava la maSor part dels tre.alls que
s!/i /avien eectuat ins aquella data# com era el cas del cavaller i del reducte que el
protegia# els quals# en el pl?nol del proSecte constaven com a constru]ts pr'viament$

Fol!$era va dissenOar un ort de planta allargada d!uns U00 metres de ront# que# encarat
al Hord# en direcciN a la muntanOeta de Sant Aere# resseguia el cim del turN# adaptat
perectament al terrenO$ El ort presentava la planta d!un /orna.ec irregular, una cortina
(o panO de muralla)# am. l!aegit d!un mig .aluard a cada e>trem$ El costat esquerre i
tota la seva l6nia rontal (a e>cepciN de l!angle que ormaven am.dues cares)# tenien un
ossat als peus e>cavat a la roca$ ;quest /avia de presentar una ond?ria de poc m3s de 8


21
%o0og.a1ia 1e0a de, de3 8ig ?a32a.d d.e0, on ,5o?,e.=a e3 0.a8 de3
1o,,a0 de 3a co.0ina co8p.6, en0.e a;2e,0 p2n0
i e3 .eden0 ;2e ,o?.e,o.0ia a3 8ig de 3a co.0ina,
e3 ;2a3 e, con,e.=a ,o0a e3, edi1ici, de3 1on,
(Foto de lautor)
metres i una amplada d!uns 12 metres$ En canvi# el costat dret# que dominava el cam6 de
*alls# s!alXava damunt d!un espadat de roca# sense cap ossat als peus$ L!escarpa o mur
del ort consistia en la seva maSor part en la prpia paret de roca# coronada tan sols pel
parapet am. merlons per l!artilleria# el qual /avia de tenir un grui> de poc menOs de 6
metres# et que /avia de proporcionar als artillers una .ona protecciN davant del oc de
l!artilleria atacant$

El mig .aluard de la
dreta era de planta orXa
irregular# adaptada al
terrenO$ L!e>trem dret
tenia un cos sortint# en
direcciN al cam6 de
*alls# que ormava un
angle mort en el seu
enllaX am. la resta de la
l6nia rontal del .aluard$
;questa darrera
presentava dos petits
redents (angles sortints
de la ortiicaciN)$
5arrera del mig .aluard
dret s!ai>ecava un segon
reducte am. planta de
corona# dins del qual
s!alXava un cavaller
(una ortiicaciN m3s
elevada que la resta del
ort) armat am. tres
peces d!artilleria emplaXades en una casamata# que dominaven els terrenOs de davant del
ort$

Ael que respecta a la cortina# apro>imadament a mitSa dist?ncia entre els dos mig
.aluards# /i tenia adossat un redent de maSors dimensions que els del mig .aluard dret$
El mig .aluard esquerre tenia una planta regular i estava unit a la cortina mitSanXant una
orella (un lanc del .aluard que tenia orma arrodonida)$ ; dier'ncia del costat dret del
ort# on tan sols /i /avia o.erta una tronera per una peXa d!artilleria# l!esquerre en tenia
diverses de proSectades al llarg del lanc del mig .aluard$ El costat dret d!aquest .astiN
quedava separat de la resta del ort per un mur am. un parell de troneres i un ossat als
peus# et que el convertia en un segon reducte en el cas de que els assaltants poguessin
superar la cortina del ort$

La gola# o tancament posterior del ort# consistia# en la maSor part del seu traXat# en un
mur d!uns Z metres d!alXada# coronat per una estacada de gaire.3 un metre d!alXada$
Fol!$era proSectava la construcciN d!una galeria a prova de .om.es# am. espitlleres
o.ertes a l!e>terior# que tancava la gola del mig .aluard esquerre$ ;questa galeria# que


22
Vi,0a e<0e.io. de 35ang3e i 2n de3, 82., de3 .ed2c0e
;2e ,5ai<eca a3 8ig de 3a go3a de3 1o.0.
(Foto de lautor)
/avia de er unciN de caserna de la guarniciN# continuava uns metres m3s enll? de
l!e>trem esquerre del ort# Sa que /avia de tancar el ossat d!aquell lanc del mig .aluard$
En aquest cos sortint# Fol!$era /i tenia previst de col+locar-/i dues peces d!artilleria en
una casamata# que# encarades al ossat de l!esquerre del ort# el lanquegessin
completament am. el seu oc$

Ael que a a la resta de la gola# tot i que no /o preveia com una prioritat# Fol!$era
planteSava que am. el temps s!an3s adossant la galeria espitllerada al mur de tancament$
5egut a que el proSecte contemplava terraplenar la super6cie del cim on s!ai>ecava el
ort# la part rontal d!aquest es construiria directament damunt de la roca# mentre que la
resta d!espai ins a la gola s!ompliria de terra per tal d!anivellar el terrenO# ins el punt de
que el mur de la gola tam.3 eia unciN de paret de contenciN d!aquesta terra en la maSor
part del seu traXat# mentre que la galeria espitllerada quedava d!aquesta manera per sota
del nivell de circulaciN del ort$ Tan sols la part superior del mur de tancament de la gola#
am. la seva estacada# so.resortia per damunt del rasant del ort i eia unciN de parapet
de la gola$

4om en el cas de la
cortina# a mitSa alXada de
la gola# s!/i preveia la
construcciN d!una o.ra
deensiva que la
lanqueg3s i la proteg6s
des dels seus parapets$
;questa# consistia en un
petit reducte (orXa
similar a un revell6) am.
orma d!angle sortint#
tant cap a l!e>terior del
ort com a les seves dues
cares interiors# que
estaven separades de la
resta del ort per un
ossat estret$ El
mencionat reducte tenia
proSectades tres troneres
per artilleria disposades
al llarg de les dues cares internes$ En canvi# les dues cares e>ternes tan sols estaven
coronades per un parapet per protegir els usellers que les deensessin$ En el seu proSecte#
Fol!$era va situar l!artilleria del reducte de la gola encarada a l!interior del ort# perqu'
tenia la intenciN de que aquest .astiN# Suntament am. el cavaller de la dreta i el reducte
que ormava el mig .aluard de l!esquerra# constitu]ssin una segona l6nia de deensa en el
cas de que els atacants prenguessin la cortina$

Segons el proSecte# la porta del ort es tro.ava a la gola# darrera del cavaller# molt a prop
del punt per on l!aq&educte sortia del ort$ 5ins la ortalesa# s!/i /avien d!e>cavar tres


23
De0a33 d52n p3:no3 1.anc6, de3 ,e0ge de *a..agona, en e3 ;2e e,
=e2en e3 1o.0 de 35O3i=a i e3, 0.e?a33, de ,e0ge napo3e@nic, con0.a
a;2e,0a 1o.0i1icaciA" *a8?B ,59i .econei<en 3e, ?a0e.ie, 1.ance,e,.
(Collecci de lautor)
magatRems a prova de .om.a per a tenir-/i la pNlvora i les municions$ Tam.3 s!/i /avia
d!instal+lar quatre .ateries per dos morters# una d!elles a l!interior de cadascun dels mig
.aluards# i les altres dues darrera de la cortina$ Einalment# tam.3 tenia previst construir
una .ateria .ai>a# al peu de la gola del mig .aluard esquerre$ Els canons d!aquesta
.ateria /avien d!apuntar cap a la vall del Erancol6# et que augmentaria considera.lement
la pot'ncia de oc de l!"liva en aquesta direcciN$ En total# Fol!$era calculava que el ort
podia estar equipat am. T0 o 60 peces d!artilleria[)]$

El ort a l!inici del setge

;l llarg dels mesos
seg&ents es va portar a
terme el proSecte de
Fol!$era# tot i que va
patir algunes
modiicacions#
realitRades a mesura
que es constru]a el ort$
;questes darreres les
conei>em gr?cies a un
pl?nol de l!estat en que
es tro.ava el ort de
l!"liva el 1T de maig del
1811# ai>6 com les
descripcions etes pels
militars napolenics
entre els mesos de maig i
Suliol de 1811 i les restes
que encara es conserven
del ort$ Tota aquesta
inormaciN ens permet con'i>er am. orXa detall l!aspecte que tenia la ortalesa de l!"liva
durant el setge i en el moment de la seva caiguda$ ;i>6# constatem que s!e>cav?
completament el ossat que estava previst# incloent-/i tam.3 l!angle entre el costat
esquerre i la l6nia de ront del ort$ L!amplada del ossat variava en unciN del seu tram#
movent-se entre els 8 i els poc m3s de 12 metres# a e>cepciN del tram de la cortina que
limitava am. el mig .aluard esquerre# on el ossat anava guanOant ampl?ria a mesura
que s!apropava al mig .aluard ins arri.ar a uns 20 metres$ La seva ond?ria oscil+lava
entre els 6 i els poc m3s de 1 metres$ ; m3s# comenXaren a construir un cam6 co.ert
damunt de la contraescarpa (el mur que# encarat a l!escarpa# delimitava el ossat des de
l!e>terior del ort)# i es tre.all? per millorar el glacis (el pla de terra inclinat i net de
vegetaciN que s!est3n cap a l!e>terior des del parapet del cam6 co.ert# i que o.ligava als
assaltants a avanXar al desco.ert)$ Aer tan el cam6 co.ert com el glacis encara estaven
inaca.ats quan va caure l!"liva$

Tam.3 cal tenir .en present que es mantingu3 /a.ilitat el pas de l!aq&educte del (ai? per
dins del ort# el qual /i entrava travessant l!e>trem dret del ossat# mitSanXant un mur


24
&n 1.ag8en0 de3 82. de 0anca8en0 de3 co,0a0 d.e0
de3 8ig ?a32a.d d.e0 de3 1o.0
(Foto de lautor)
am. un arc que l!enllaXava am. aquell e>trem del mig .aluard dret$ Aer impedir que els
atacants poguessin aproitar aquest arc per entrar al ort (que tindria una amplada
similar a la que presenta l!aq&educte# la qual tan sols permetia el pas d!una sola persona)#
varen protegir el seu acc3s des de l!e>terior am. tres rengles d!estacades de usta
clavades davant de l!arrencada de l!arc# damunt de la contraescarpa del ossat$ El reducte
que protegia el cavaller consistia en un terrapl' de gaire.3 Z metres d!alXada# sense ossat
als peus$ En canvi# el cavaller tenia un vall e>cavat als peus de la seva cara rontal# am.
una amplada d!uns 2#T metres i una ond?ria d!uns 2 metres$ El cavaller# que per damunt
del ossat# s!alXava poc m3s de T metres# tam.3 estava protegit per un mur que arrencava
de cadascun del costats i el separava del reducte que tenia als peus# et que el convertia
en una darrera posiciN deensiva$

; dier'ncia del proSecte original# que
donava la matei>a alXada a tota la l6nia
de ront i als mitSos .aluards# en
construir el ort# es va aca.ar optant per
augmentar en un metre i mig d!alXada
de m3s el mig .aluard de l!esquerra$
5!aquesta manera millorava el seu
domini so.re la resta del ort i el seu Qs
com a segona posiciN deensiva en cas
de caure la cortina$ El mur que tancava
el costat dret d!aquest mig .aluard
estava protegit per un ossat que
esdevenia una continuaciN del vall del
ort# am. el qual comunicava$ El ossat
que separava el mig .aluard de la resta
del ort tenia una amplada d!uns T
metres i una ond?ria de prop de 6# i es
podia superar mitSanXant un pont
llevad6s$ Aer tan el mur del costat dret
d!aquest .astiN# com el seu ossat# no
estaven aca.ats del tot quan va tenir lloc
l!assalt al ort$ Tam.3 romania inaca.at
el cos sortint que /avia de tancar el
ossat# i tan sols s!/avia comenXat a
construir la .ateria .ai>a que tenia
adossada a la gola$ Tampoc es va poder
ai>ecar la galeria espitllerada que /avia de tancar la gola del mig .aluard esquerre# la
qual estava protegida per un espadat de roca i mur coronat per una estacada$ Ael que a a
les .ateries de morters proSectades# no s!en va esta.lir cap# mentre que dels magatRems a
pro.a de .om.a s!en van construir dos$

El mur de tancament de la gola del ort tenia adossada la galeria espitllerada a partir del
mig .aluard de l!esquerra ins arri.ar a l!alXada del reducte del cavaller$ En mig# s!/i
tro.ava el reducte que lanqueSava la gola# i que a dier'ncia del proSecte inicial no tenia


25
troneres a les cares que
donaven al ort# sinN que
tots els seus murs
estaven coronats per un
parapet$ ;quest reducte#
d!uns T metres d!alXada#
i am. algunes
dependencies en el seu
interior# estava separat
de la resta del ort per
un ossat de gaire.3 U
metres d!amplada per
poc menOs de T de
ond?ria$ S!/i accedia
pels dos angles laterals#
mitSanXant uns petits
ponts de usta# que
superaven els e>trems
del ossat i comunicaven
el reducte am. la part
superior dels dos trams
de galeria espitllerada$
El mur e>terior de les
galeries continuava ins
enllaXar am. el reducte i d!aquesta manera limitaven el seu ossat i protegien els ponts de
usta del oc que poguessin re.re des de l!e>terior$ ;pro>imadament a la meitat del tram
de gola compr's entre el reducte a.ans esmentat i el del cavaller# s!/i o.r6 una porta que
no contemplava el proSecte original$ ;questa porta# lanqueSada per la galeria espitllerada
i am. un ossat de redu]des dimensions als peus# estava protegida per una o.ra
avanXada, un tam.or d!o.ra am. espitlleres que s!ai>ecava adossat al seu davant# al qual
s!accedia per una primera porta$ El tram de gola del reducte del cavaller no tenia galeria#
tan sols estava protegit per un mur (en part ormat per la matei>a roca) coronat am. una
estacada# i en el que s!o.ria una altra porta que comunicava directament am. el petit
recinte que /i /avia darrera del cavaller$ ;questa segona porta tenia el matei> tipus
d!estructures deensives que la primera$

; mitSans de maig de 1811 el ort de l!"liva tenia un total de 6Z troneres per peces
d!artilleria# repartides al llarg del mur rontal del ort# del seu lanc esquerra i a la part
rontal del cavaller$ ; l!e>trem del .aluard dret# tam.3 /i /avia una tronera que permetia
o.rir oc en direcciN al cam6 de Tarragona a *alls i cap els turons que /i /a a la dreta del
ort$ ; m3s# el mig .aluard de l!esquerra comptava am. quatre troneres que podien
apuntar cap a l!interior del ort$

%na dier'ncia important respecte al proSecte original la tenim en el et de que moltes
troneres estaven protegides per casamates$ ;i>6# en aquella data# del conSunt de troneres
/a.ilitades per l!artilleria del ort# n!/i /avia 21 am. una casamata constru]da al darrera#
L5e,pada0 de .oca ;2e 0anca=a e3 co,0a0 d.e0 de3 co, ,o.0in0 de3
8ig ?a32a.d de 3a d.e0a" La ca,e0a ;2e ,5o?,e.=a da30 d5a;2e,0, a
3a d.e0a, ,5ai<eca a 35e<0.e8 d5a;2e,0 co, ,o.0in0, a 0oca. de3
1o,,a0, en e3 p2n0 on 35a;Ced2c0e en0.a=a a 35O3i=a i pe. on =a n0.a.
pa.0 de 3a co328na de3 D6 de 3Enia i de 3a .e,e.=a napo3e@nica
(Foto de lautor)


26
%o0og.a1ia de3
de0a33 de
35ang3e de3
.eden0 de 3a
co.0ina de3
cen0.e, 1e0a
de, de3 1o,,a0,
de3 ;2a3
o?,e.=e8 2n
1.ag8en0 a
35e,;2e..a
(Foto de lautor)
que protegia la peXa i els artillers$
5!aquestes casamates d!artilleria
una corresponia a les tres peces
del cavaller# mentre que de la
resta# cinc estaven al mig .aluard
de la dreta# nou al de l!esquerra
(una d!elles# am. tres troneres#
estava adossada almur dret
d!aquell .astiN)# i inalment les
altres vuit es tro.aven repartides
al llarg del mur de la cortina entre
am.dNs .aluards i a l!angle del
redent que ormava part d!aquest
mur (on tan sols /i /avia una casamata
situada a l!angle de la punta)$

Einalment# cal esmentar algunes o.res e>teriors
que inicialment Fol!$era no /avia proSectat$ ;i>6# s!esta.liren unes posicions avanXades
del ort de l!"liva dalt dels turons que tenia al davant# a uns U00 metres de dist?ncia, a la
muntanOeta de Sant Aere i al de la 4reu de *alls$ Ii ai>ecaren un parapet de pedra al
E3 p3:no3 de 35enginye. Ra8on %o3g2e.a, de 2F de 8aig de 170F
(Ariu !e"eral Militar de Se#$%ia)


27
vessant contrari al ort (encarat a l!actual .arri de Sant Aere i Sant Aau)# a poca dist?ncia
del cim dels turons$ ;quests parapets co.rien tot el ront i protegien parcialment els
lancs d!aquestes posicions$ ; m3s# en el cas de la posiciN de la 4reu de *alls# el parapet
travessava el cam6 de *alls i s!estenia unes desenes de metres per l!altra costat de cam6$

Tam.3 s!aproit? el tram d!aq&educte compr's entre el ort de l!"liva i el cementiri de
Tarragona# Sa que e>cepte els metres m3s propers al ort# la resta d!aquest tram
d!aq&educte era un mur grui>ut relativament alt# que separava i protegia parcialment els
camins que condu]en a les dues portes del ort$ Tret de davant matei> del ort# tan sols
se!l podia travessar per sota d!un arc que /i /avia en els darrers metres a.ans que
l!aq&educte comenc3s a descendir del cim de l!"liva$ ; m3s# aquest arc tenia a cadascun
dels costats una construcciN am. orma de torre que es podia /a.ilitar per la deensa$ 4al
aegir que en els mesos previs al setge# a pocs metres d!aquell arc s!ai>ec?# adossat al mur
de l!aq&educte# un ediici de planta m3s o menOs rectangular que /avia de er unciN de
caserna# per que en comenXar el setge ou emprat com a cos de gu?rdia$ Einalment# per
tal d!intentar garantir la comunicaciN entre l!"liva i la plaXa# s!/a.ilit? un cam6 protegit
per parapets# parcialment enterrat i co.ert am. volta en gran part del seu traXat# que
tenia l!entrada al ort6 del 8ei# als peus de Tarragona# i arri.ava ins els vessants de
l!"liva[-]$


>ls preparati$s de la de?ensa del ?ortB 9a !$arnici% inicial

El governador del ort

En els darrers dies d!a.ril del 1811# el comandant en cap de la plaXa de Tarragona# el
general J$an Caro# i el seu estat maSor# varen re.re la not6cia de que el general 9o$is
Ga0riel S$c(et# am. .ona part de la ;rm3e d!;ragNn# s!/avia posat en cam6 cap a
Tarragona per assetSar la ciutat$ Els comandants espanOols es posaren a tre.allar
immediatament en els preparatius per deensar la plaXa$ Entre altres aspectes# designaren
els oicials superiors que /avien d!encarregar-se del comandament dels dierents orts i
.aluards de les ortiicacions tarragonines$ El 2Y d!a.ril# el comandant del regiment
d!inanteria de ;m3rica J$an Mara G5+e/ 9%pe/# era nomenat governador del ort de
l!"liva[7]$

;rri.ats a aquest punt cal esmenar un error /istric que s!/a perpetuat des de la segona
meitat del segle [:[# quan les o.res que eien reer'ncia al governador del ort de l!"liva
el comenXaren a identiicar com el coronel J$an Mara G%+e/$ La documentaciN
contempor?nia als ets# i el propi e>pedient militar d!aquest oicial# ens dei>en .en clar
que es deia en realitat J$an Mara G5+e/# i no pas G%+e/$ L!error que /avia portat a
canviar el nom al governador del ort de l!"liva prov3 d!una conusiN a la transcripciN$

J$an Mara G5+e/ 9%pe/# era un oicial veter? del regiment d!inanteria de ;m3rica$
L!a.ril del 1811# aquest madrilenO de vint-i-sis anOs d!edat# n!era el comandant# graduat
de coronel$ Dalgrat tenir tan sols el grau de comandant# des dels darrers mesos de 1810 i
ins els primers dies d!a.ril del 1811# G5+e/ /avia tingut sota les seves ordres els dos


28
.atallons de ;m3rica que com.atien a 4atalunOa (el 1r i el 2n)$ ;l cap d!unes setmanes#
G5+e/ es convertia en el governador del ort de l!"liva# una posiciN estrat'gica
considerada de primer ordre per la deensa de Tarragona[=]$

La guarniciN i eectius artillers

Aer protegir Tarragona# el general Caro tan sols comptava am. uns 10$T00 /omes# entre
soldats regulars i milicians$ 4onscient de que no disposava de suicients eectius per
protegir el conSunt de ortiicacions de la plaXa i la l6nia de deenses e>teriors# Caro va
optar per desallotSar els orts avanXats del Llorito i els Ermitans# i concentr? els seus
eectius en la deensa de la plaXa i del ort de l!"liva$ La import?ncia estrat'gica d!aquest
darrer era evident# Sa que impedia que les tropes enemigues poguessin esta.lir .ateries a
l!"liva i apropar-se a la plaXa des d!aquella direcciN$ ; m3s# qualsevol tre.all
d!apro>imaciN que essin cap a Tarragona des del riu Erancol6 (i en menor mesura des del
Llorito)# patiria l!eecte del oc de l!artilleria del ort i de les sortides de la seva guarniciN#
et que podia alentir els tre.alls de setge $ Aer tant# Caro reorX? considera.lement el ort
de l!"liva i les seves posicions avanXades# destinant-/i una guarniciN d!uns 2$000
/omes[@]$

En comenXar el setge# la principal orXa de la guarniciN de l!"liva la constitu]en els tres
.atallons del regiment d!inanteria de :li.eria$ Estaven sota les ordres del tinent coronel
*a?ael Casteras de Ga$/an# un oicial veter? que tenia el comandament d!aquest cos des
del mes de e.rer de 1811$ El regiment de :li.eria# creat a l!inici de la guerra a ;ndalusia#
/avia arri.at a 4atalunOa a inals del 1808 integrat a la divisiN de (ranada$ 5es d!aquella
data# /avia pres part en nom.roses accions de guerra al Arincipat# entre les que va
destacar la deensa del castell d!Iostalric l!anO 1810$ Dalgrat les p'rdues soertes al llarg
de la guerra i del et de que a primers de maig del 1811 compt3s am. nom.rosos quintos
a les seves iles que tan sols eia uns mesos que s!/i /avien incorporat# :li.eria era
considerat llavors un cos veter?$ El 2T d!a.ril# els tres .atallons de :li.eria sumaven 1$026
oicials i soldats en condicions de com.atre$ ; aquests# a partir del Z0 d!a.ril# s!/i
aegirien els 18 soldats que tenia destacats realitRant tasques d!assistents i de ran>ers# Sa
que en aquella data es don? ordre que en cas d!alarma causada per l!atac de les tropes
napoleniques# tots els soldats destinats a aquestes tasques s!incorporessin
immediatament als seus regiments$ ;i>6# en comenXar el setge# :li.eria reunia
apro>imadament uns 1$10U /omes per deensar l!"liva$ ;m. tot# /i /a la possi.ilitat de
que ossin unes desenes m3s# cas de que alguns dels prop de 200 /omes que tenia
/ospitalitRats estiguessin en condicions d!incorporar-se al seu regiment al llarg de les
setmanes seg&ents[C]$

; m3s d!aquests .atallons# tam.3 ormaven part de la guarniciN del ort les dues
companOies de granaders del regiment d!inanteria de ;m3rica# que en el millor dels
casos sumaven poc m3s de 200 /omes$ La resta dels dos .atallons d!aquest cos de l!antic
e>'rcit .or.nic del 1808# estava destinada a la deensa de la plaXa[1K]$

El ort tam.3 estava deensat pel grui> dels eectius d!una unitat improvisada
d!inanteria# que arrenglerava entre 600 i 800 /omes# ormada pel conSunt de partides


29
soltes d!unes desenes o de poc m3s d!un centenar de soldats sota les ordres d!alguns
oicials# que pertanOien a regiments que no ormaven part de la guarniciN de Tarragona#
per que per una o altra raN es tro.aven en aquelles dates a la ciutat$ Les partides soltes
oren agrupades sota les ordres del sergent maSor graduat de coronel 2adeo Aldea# un
oicial veter? que servia en el regiment d!inanteria de *oluntaris de Tarragona# per que
aquells dies es tro.ava a la ciutat# allunOat de la seva unitat[11]$

La guarniciN quedava completada am. un redu]t destacament del reial cos d!enginOers#
ai>6 com per uns 2T0 artillers pertanOents al 1r regiment d!artilleria i a les tres
companOies d!artillers de la Dil6cia %r.ana tarragonina$ Les esmentades companOies
d!artilleria de la mil6cia estaven ormades maSorit?riament per mariners que durant el
setge oren destinats a reorXar els soldats regulars d!artilleria en les dierents .ateries$

Tot i que el ort de l!"liva podia arri.ar a estar equipat am. una sei>antena de peces
d!artilleria# en comenXar el setge i al llarg del mes de maig del 1811 en va comptar am.
un total de U1$ ;questes# que el dotaven d!una considera.le pot'ncia de oc# concentrada
so.retot en direcciN a les terres que /i /avia davant # consistien en dos canons de erro de
Z6 lliures# sis canons de 2U lliures (quatre d!ells de .ronRe i els altres de erro)# catorRe
canons de .ronRe de 12 lliures# vuit canons de .ronRe de 8 lliures (cinc del model llarg i
tres del curt)# deu canons de .ronRe de U lliures (dos de llargs i vuit de curts)# dos o.usos
de .ronRe de Y polRades# tres o.usos de .ronRe de 1 polRades# i dos pedrers de 1Y
polRades[12]$

El grui> dels prop de 2$000 /omes que ormaven la guarniciN de l!"liva els primers dies
de maig del 1811 estava situat al matei> ort# on s!/i tro.ava tota l!artilleria i uns 1$Z00
soldats d!inanteria dels regiments de :li.eria i ;m3rica$ Fona part dels eectius de les
partides soltes (Sa que sem.la ser que no totes estaven destinades a l!"liva)# am. el
sergent maSor Aldea al capdavant# tenien al seu c?rrec la deensa dels parapets avanXats$


9es pri+eres set+anes del set!eB 9a de?ensa dels parapets a#an3ats i les sortides
e?ect$ades per la !$arnici%

Arimeres apro>imacions

En els primers dies de maig de 1811# el general S$c(et va arri.ar al 4amp de Tarragona
am. uns 11$000 /omes (que en pocs dies augmentarien ins uns 20$000)# que pertanOien a
les divisions d!inanteria dels generals Larispe# Fr1re i La0ert# a la divisiN de cavalleria
del general Bo$ssard# a diverses companOies d!artilleria sota les ordres del general
'al.e# i al conSunt de tropes del cos d!enginOers# comandades pel general *o!niat$ En
aquelles dates# S$c(et tan sols disposava d!unes poques peces d!artilleria de campanOa#
Sa que el grui> de l!artilleria de setge encara no /avia sortit de Tortosa# on s!/i tro.ava
concentrada# i no arri.aria a Tarragona ins .en entrada la segona quinRena de maig$

Les operacions de setge comenXaren el U de maig# quan les tres divisions d!inanteria
napoleniques ormalitRaren l!encerclament de la plaXa de Tarragona# ocupant la ri.a
dreta del Erancol6# els turons que /i /a davant de les ortiicacions de l!"liva# i les


30
elevacions del Llorito i dels Ermitans ins a la carretera de Farcelona$ ;m. tot
l!encerclament no era .loqueig total# Sa que no /i /avia tropes napoleniques entre
l!"liva i la plaXa# permeten un corredor controlat pels deensors a trav3s d!avanXades que
vigilaven a dist?ncia les posicions enemigues i que consistien en piquets o companOies
d!inanteria desplegades en guerrilla que# pr?cticament cada dia es tiroteSaven am. les
avanXades ranceses$ Eou en aquest conte>t quan els deensors de l!"liva entraren en
acciN per primera vegada contra les orces assetSants$ 5es del ort i els parapets avanXats#
varen poder o.servar perectament el moviment que eectuava la divisiN Iarispe# que
despr3s de creuar el Erancol6 va situar-se per davant dels turons on s!ai>ecaven els
parapets avanXats de l!"liva# on ara /i tro.em el .arri de Sant Aere i Sant Aau$ Les
.rigades italianes comandades per l!aSudant comandant Balat(ier (T' i 6' regiments
d!inanteria de l6nia italians) i pel general Palo+0ini (2n lleuger i Ut de l6nia italians)# que
encapXalaven la divisiN# continuaren la seva mar>a tot ocupant les posicions
a.andonades del Llorito i els Ermitans# ins arri.ar al mar$ En canvi# la tercera .rigada de
la divisiN# dirigida pel general Sal+e# i ormada pel 1' i 16' regiments d!inanteria de
l6nia rancesos# va prendre posicions davant dels parapets avanXats de l!"liva$

L!artilleria del ort de l!"liva# ai>6 com les .ateries de la plaXa encarades a l!Est# van o.rir
oc a llarga dist?ncia contra el pas de les tropes de la divisiN Iarispe$ ; aquest oc# s!/i
aeg6 el dels usells dels /omes d!Aldea des dels parapets avanXats i els de les guerrilles
que aquest comandant 3u avanXar en direcciN a les posicions que ocupava la .rigada
Salme$ Aldea ou reorXat des de l!"liva am. un .atallN de :li.eria# que es va desplegar
als parapets de la 4reu i del cam6 de *alls# des d!on va er avanXar les seves guerrilles$
Sem.la ser que aquest .atallN (o algunes de les seves companOies) continuaria deensant
els parapets al llarg dels seg&ents dies$ El governador de l!"liva tam.3 /i va er arri.ar
un o.Qs d!artilleria a cavall des de Tarragona# que# situat prop dels parapets# va o.rir un
oc orXa eectiu contra les tropes del general Sal+e$ Els soldats rancesos aconseguiren
er retrocedir les guerrilles espanOoles# i ocuparen algunes posicions on aquestes s!/avien
et ortes# per els seus intents d!avanXar contra els parapets que deensava Aldea oren
re.utSats$

;quella nit# en aturar-se els com.ats# les posicions avanXades ranceses quedaren
esta.lertes a uns centenars de metres de dist?ncia dels parapets espanOols# mentre els
regiments napolenics ai>ecaven els seus campaments a co.ert de l!artilleria enemiga# a
l!altra vessant dels turons que /i /a davant dels esmentats parapets$ L!endem?# S$c(et
3u tallar l!aq&educte del (ai?# et que no va aectar massa al su.ministrament d!aigua de
la ciutat[1"]$

En aca.ar el moviment d!encerclament de Tarragona# els deensors de l!"liva es tro.aren
que tenien acampats al davant els seg&ents regiments d!inanteria# desplegats d!esquerra
a dreta, el 1r lleuger ranc's (situat al davant del costat esquerre del ort)# que pertanOia a
la divisiN Er're i que esdevenia l!enllaX entre aquesta i la divisiN Iarispe@ el 1' de l6nia
ranc's (encarat m3s o menOs al parapet de la muntanOeta de Sant Aere)@ el 16' de l6nia
ranc's (en ront del parapet de la 4reu de *alls)@ i el Ut de l6nia itali? (al Llorito i am. les
avanXades al turN de la 4asa `uadrada# en unes elevacions a l!altra costat del cam6 de
*alls)$ Tots ells# ai>6 com la resta de les tropes italianes de la divisiN Iarispe# eren


31
regiments veterans# que portaven lluitant al Arincipat des de l!anO 1808 (a e>cepciN del
16' de l6nia# que /o eia des del 180Y)$ El mes de marX de 1811# aquests i altres regiments
de l!e>'rcit ranc's de 4atalunOa# /avien estat incorporats al Zr e>'rcit que comandava
S$c(et# per ormar la ;rm3e d!;ragon$

L!"liva# o.Sectiu principal

5espr3s d!estudiar les deenses i l!orograia de Tarragona# el general S$c(et va decidir
que l!atacaria per la part .ai>a de la ciutat# des del riu Erancol6$ Aer pr'viament /avia
d!allunOar els vai>ells .rit?nics i espanOols que# situats davant de la desem.ocadura del
riu# podien o.rir oc am. la seva artilleria contra els tre.alls d!apro>imaciN$ El lanc
esquerre d!aquests tre.alls de setge tam.3 estava amenaXat pels canons i la guarniciN del
ort de l!"liva$ S$c(et era .en conscient d!aquest segon perill# i i>? la captura de l!"liva
com el seg&ent o.Sectiu a assolir despr3s d!allunOar la lota# com a pas previ
imprescindi.le per a poder iniciar l!atac a la plaXa$ 4al dir que S$c(et no esperava tro.ar
un ort de grans dimensions dalt de l!"liva$ Ho en va tenir not6cies ins que encercl?
Tarragona# i segons els inormes que va re.re a partir d!aquell moment# sem.lava que
aquesta ortiicaciN estava aca.ada i que tenia artillades les prop de sei>anta troneres que
s!o.rien als seus murs$

Seguint el pla de S$c(et# al llarg de les primeres setmanes de maig# les tropes
napoleniques e>cavaren trin>eres i constru]ren .ateries d!artilleria a la ri.a dreta del
Erancol6# apropant-se progressivament cap a la desem.ocadura del riu# sota el oc de
l!artilleria de la lota i de la plaXa$ Dentrestant# al llarg d!aquells dies# els /omes del 1' i el
16' de l6nia rancesos esta.lerts davant de l!"liva es limitaren a consolidar les seves
posicions avanXades$ ;questes darreres re.ien el oc de l!artilleria de l!"liva# i a m3s van
patir algunes sortides que realitRaren les tropes que deensaven els parapets# les quals
oren re.utSades[1)]$

4om Sa s!/a e>plicat anteriorment# en aquelles dates el ort de l!"liva encara no estava
aca.at del tot$ Aer tal d!intentar continuar les o.res# el 6 de maig es don? l!ordre a la
guarniciN tarragonina# de que cada dia ossin designats un sergent i deu soldats de cada
regiment per anar-/i a tre.allar[1-]$

El 10 de maig desem.arcava a Tarragona# procedent de l!Empord?# el marqu's de
Ca+po 'erde# capit? general de 4atalunOa# que tot seguit va prendre el comandament
de la deensa de la ciutat$ L!acompanOaven uns Z$000 /omes de l!e>'rcit regular# que
reorXaren la guarniciN$

Arimer atac# cauen els parapets e>teriors

;l cap d!uns dies# el 1Z de maig# S$c(et va donar l!ordre de capturar els parapets
avanXats de l!"liva$ Io va er en unes dates en les que els tre.alls de la ri.a dreta del
Erancol6 estaven orXa avanXats# i Sa eren via.les les accions pr'vies per poder comenXar
l!atac a l!"liva$ La captura d!aquests parapets acomplia dos o.Sectius$ En primer lloc# el
d!allunOar el oc que eien els espanOols des d!aquelles posicions (i el de les guerrilles que


32
eien sortides des dels parapets) contra les avanXades i els campaments de la .rigada
Salme# i disminuir ai>6 les .ai>es que patien aquestes tropes di?riament$ El segon
o.Sectiu# no era altre que assegurar unes posicions que servirien de punt d!arrencada de
l!atac contra el ort de l!"liva$

La nit del 1Z al 1U de maig# 800 /omes de les companOies d!elit (-oltigeurs i granaders) del
1' i del 16' de l6nia rancesos i del 2n lleuger i del Ut de l6nia italians# dirigits pel general
Sal+e# atacaren els parapets$ Els /omes d!Aldea els deensaren ins que# davant de la
impossi.ilitat d!aturar l!avanX de les columnes napoleniques# a.andonaren els parapets
i retrocediren cap a l!"liva$ 5arrera de les companOies d!elit napoleniques# avanXaven
U00 soldats d!inanteria i de les companOies de sapadors# que es posaren a tre.allar
immediatament per ortiicar de nou aquelles posicions# ai>ecant parapets encarats al ort
de l!"liva$ El terrenO que /avien ocupat# on la roca alorava al sl# va diicultar
considera.lement la tasca d!aquests soldats# Sa que era impossi.le e>cavar-/i una
trin>era# mentre que la manca de terra els va o.ligar a anar-ne a cercar orXa llunO per
poder omplir els ga.ions am. els que ai>ecaven els parapets$ Els soldats napolenics
constru]ren els parapets am. ga.ions i pedres a pocs metres dels cims dels turons# en els
vessants encarats al ort# sota el oc de l!artilleria de l!"liva# que des d!aquell moment va
prendre com a principal o.Sectiu les noves posicions ranceses$

L!augment dels eectius de la guarniciN tarragonina# gr?cies a l!arri.ada dels reorXos que
/avia portat el capit? general# va permetre la realitRaciN de sortides importants contra els
tre.alls de setge$ ;questes comenXaren el migdia del 1U de maig# quan uns 1$600 /omes
eectuaren una sortida per recon'i>er els tre.alls que estaven ent els assetSants a la ri.a
dreta del Erancol6$ ;quell matei> dia# el marqu's de Ca+po 'erde tam.3 orden? una
sortida que tenia com a o.Sectiu recuperar els parapets avanXats de l!"liva$ La missiN ou
encarregada al sergent maSor 2adeo Aldea# que atac? els parapets am. tres columnes que
sumaven uns 800 /omes de les partides soltes i del regiment de :li.eria$ ;conseguiren
arri.ar a les posicions ranceses# per oren re.utSades i retrocediren de nou cap a l!"liva$

Ho /i va /aver m3s intents de recuperar aquelles posicions# que els soldats napolenics
continuaren reorXant# tot allargant i engrui>int els parapets durant els seg&ents dies#
sota el oc de l!artilleria de l!"liva# i en menor mesura# de la plaXa (aquest darrer contra el
parapet del turN de la 4reu de *alls)$ Les e>plosions de les granades d!o.Qs# els impactes
dels proSectils de canN i els ragments de roca que aquests arrencaven# provocaven .ai>es
cada dia entre les tropes que deensaven o tre.allaven als parapets[17]$

Estat de la guarniciN al ort

5espr3s de la p'rdua dels parapets# les partides soltes d!Aldea oren destinades a la
deensa d!altres posicions de la plaXa$ Ho /o van er totes# Sa que es va mantenir al ort un
redu]t destacament d!inanteria lleugera de la 1a LegiN 4atalana# del que en ormava part
el tinent tarragon6 Francisco Cer#ell%$ ;quest oicial i els seus /omes oren destinats a
realitRar tasques d!o.servaciN i escolta de les posicions ranceses des del cam6 co.ert o
d!alguns espais que estaven m3s o menOs a co.ert davant del ort$ Els /omes destinats a
aquesta tasca (tam.3 n!/i /avia d!altres cossos# com ara el regiment d!inanteria de


33
(irona) eren els ulls i les oides de la guarniciN del ort# a la qual inormaven dels
moviments que detectaven als parapets ocupats pels assetSants[1=]$

Aer co.rir la .ai>a que representava el grui> de les partides soltes# la guarniciN de l!"liva
ou reorXada am. el regiment d!inanteria de (irona# que /avia arri.at a Tarragona am.
el marqu's de Ca+po 'erde$ 4al dir que un redu]t destacament d!aquest regiment# que
Sa es tro.ava a la ciutat en comenXar el setge# /avia deensat els parapets de l!"liva#
integrat a la unitat d!Aldea$ ;quests /omes# incorporats de nou al seu regiment#
continuaren protegint el ort$

El regiment de (irona /avia estat creat el SunO del 1810# quan# per recompensar el .on
comportament en la deensa d!Iostalric del 2n TerX de Diquelets de (irona# el terX ou
transormat en l!esmentat regiment d!inanteria de l6nia$ Dolts dels seus /omes /avien
lluitat al costat del regiment de :li.eria deensant Iostalric# i ara es retro.aven realitRant
la matei>a missiN al ort de l!"liva$ Ho disposem del nom.re real d!eectius que tenia
aquest regiment quan arri.? a Tarragona# Sa que el darrer estat de orces que conei>em
data del 2T d!a.ril# i per tant no compren les .ai>es que va patir en el com.at que tingu3
lloc el Z de maig davant de Eigueres$ ;i>6# el 2T d!a.ril# els dos .atallons del regiment de
(irona# comandats pel coronel <ie!o de 'e!a# arrengleraven 6Z2 oicials i soldats en
condicions de com.atre# als quals calia aegir 18 assistents i ran>ers$ Ho tots arri.arien a
Tarragona# Sa que en el com.at de Eigueres va perdre uns Z10 /omes# entre morts# erits i
presoners$ ;questes .ai>es reduirien els eectius a uns U00 /omes en condicions de
com.atre$ En desem.arcar a Tarragona# oren reorXats per la partida d!una trentena
d!/omes que Sa es tro.ava a la plaXa# mentre que segurament tam.3 s!/i anirien
incorporant alguns dels nom.rosos malalts i erits d!aquest regiment que es tro.aven als
/ospitals de la ciutat# a mesura que estiguessin en condicions de tornar a com.atre# et
que pro.a.lement augmentaria els seus eectius ins prop dels T00 /omes$ Sem.la ser
que no tot el regiment ou destinat a l!"liva# Sa que algunes companOies restaren a la
plaXa$ Les orces del regiment de (irona que s!incorporaren a la guarniciN del ort#
deurien sumar uns U00 /omes[1@]$

En conSunt# i tenint en compte les .ai>es que Sa /auria soert el regiment de :li.eria als
com.ats dels parapets (unes desenes d!/omes)# am. la incorporaciN del grui> del
regiment de (irona i del destacament de la 1a LegiN 4atalana# la guarniciN del ort
comptava am. poc m3s de 2$000 eectius$ ;lguns estudis so.re el setge de Tarragona
inclouen el regiment de *oluntarios de BaragoRa entre les orces que constitu]en la
guarniciN de l!"liva durant la segona quinRena de maig# per de moment no /o /em
pogut documentar am. seguretat$ 4as que aquest regiment aragon's d!inanteria
lleugera n!/agu3s ormat part am. el seu Qnic .atallN# s!/i /aurien aegit uns ZT1 /omes
m3s (inclosos T1 assistents i ran>ers)# sota les ordres del comandant Jos. Hrte!a[1C]$

Sortides inructuoses

; partir del 1U de maig# la guarniciN tarragonina realitR? diverses sortides contra les
posicions ranceses de la ri.a dreta del Erancol6# entre les quals destac? la del 18 de maig#
en la que /i participaren uns Z$000 soldats$ ;vanXaren dividits en tres columnes que


34
Vi,0a pa.cia3 de 3a 82n0anye0a de San0 $e.e, en 3a ;2e pode8
o?,e.=a. e3 ,e2 ,@3 de .oca, a8? poca 0e..a, ;2e 0an0, p.o?3e8e,
=a po.0a. a3, ,o3da0, napo3e@nic, ;2an ,59i 1o.0i1ica.en
(Foto de lautor)
atacaren i aconseguiren ocupar i destruir part de les trin>eres napoleniques# a.ans de
que el contraatac ranc's els o.ligu3s a retrocedir cap a la plaXa$ ;quell dia# la columna
de la dreta# comandada pel tinent coronel *a?ael Casteras (ascendit a coronel pels m'rits
contrets en aquella sortida)# estava constitu]da per tropes de la guarniciN de l!"liva#
concretament per part del regiment de :li.eria i les companOies de granaders d!;m'rica$
Tam.3 cal destacar la sortida que realitRaren des de la plaXa# dos o.usos d!artilleria a
cavall acompanOats per un destacament d!inanteria la tarda del 20 de maig$ ;questes
orces prengueren posicions a l!esquerra de l!"liva# damunt del cam6 de 4onstant6
(l!actual carretera de *alls)# des d!on .om.ardeSaren les posicions napoleniques de la
ri.a dreta del Erancol6# et que va provocar el contraatac de diverses companOies
ranceses que intentaren er-se am. els o.usos$ Aer impedir-/o i re.utSar els atacants#
sortiren de l!"liva part dels eectius de les companOies de granaders dels regiment de
:li.eria i d!;m'rica# ai>6 com de la companOia de caXadors del 2n .atallN de :li.eria#
mentre que des del lanc esquerre del ort s!o.ria un intens oc d!artilleria i de usells$
Einalment# els espanOols aconseguiren retirar-se sense perdre cap peXa# mentre els
soldats napolenics tornaven a les seves posicions[2K]$


9es operacions de set!e contra l,Hli#a

El 21 de maig# els tre.alls de construcciN dels reductes i .ateries que /avien d!allunOar la
lota estaven molt avanXats# de et en el cas del primer reducte que /i constru]ren# tan
sols restava emplaXar-/i les peces d!artilleria (et que es produiria la nit del 22 al 2Z)$
;m. el primer o.Sectiu pr?cticament assolit# S$c(et Sa podia concentrar-se en el seg&ent,
la conquesta del ort de l!"liva$

La nit del 21 al 22 de
maig# els soldats
napolenics# sota les
ordres d!oicials del cos
d!enginOers# iniciaren els
tre.alls d!apro>imaciN al
ort de l!"liva# tot
comenXant a e>cavar una
trin>era en Riga-Raga en
direcciN al mig .aluard
dret del ort# des de
darrera del parapet del
turN de la 4reu de *alls#
que Suntament am. el
parapet de la
muntanOeta de Sant Aere
constitu]a la primera
paral+lela d!aquests
tre.alls de setge$ Els
soldats destinats a



35
aquesta tasca s!enrontaren a un sl de roca dur# que va alentir considera.lement
l!e>cavaciN de les trin>eres# les quals s!/agueren de protegir am. ga.ins# agines i sacs de
terra# Sa que inicialment eren poc proundes$ ;quella matei>a nit# els oicials d!enginOeres
marcaren so.re el terrenO el traXat de la segona paral+lela# situada a uns 100 metres de la
primera# i la protegiren am. ga.ions$ ; m3s de l!e>cavaciN de trin>eres# els soldats
napolenics tam.3 comenXaren a tre.allar en la construcciN de dues .ateries d!artilleria a
la primera paral+lela, una# per a tres morters de 8 polRades# a la muntanOeta de Sant Aere
(la .ateria nQmero *) i l!altra (la *::)# per a tres canons de 16 lliures# a la 4reu de *alls$

S!e>cavava am. sang

El oc de l!artilleria de l!"liva (i en menor mesura# el de la plaXa) contra les trin>eres que
constru]en els soldats napolenics# que /avia estat constant al llarg de la nit# s!intensiic?
en arri.ar el dia# provocant diverses .ai>es entre els tre.alladors i les gu?rdies de
trin>era (els piquets de usellers que les protegien)$ L!impacte de les .ales rases# de la
metralla# l!esclat de les granades d!o.Qs i dels proSectils dels morters (aquests darrers
disparats des de la plaXa)# Suntament am. l!impacte dels ragments de roca que eien
volar pels aires# provocaren un .on nom.re de .ai>es di?ries entre els soldats
napolenics al llarg dels dies que e>cavaren aquelles trin>eres$

La nit del 22 al 2Z de
maig# els oicials
d!enginOers avanXaren
ins un turN situat a uns
120 metres de dist?ncia
del mig .aluard dret del
ort de l!"liva$ ;ll6 /i
varen traXar un parapet
on s!/i /avia d!esta.lir
la .ateria de .ret>a (la
nQmero *:)# de quatre
canons de 2U lliures$
;quella nit els soldats
rancesos i italians
ai>ecaren un parapet de
ga.ions sota el oc de
l!artilleria del ort i dels
usells dels seus
deensors# que provoc?
nom.roses .ai>es entre
els sapadors i usellers
que /i tre.allaven$
Dalgrat el oc de l!"liva#
els napolenics anaren
reorXant el parapet# que# en er-se de dia# Sa estava en condicions de er ront a una
possi.le sortida de la guarniciN del ort$
A 3a 8ei0a0 d.e0a de 3a i8a0ge ,5o?,e.=a e3 co.ona8en0 de3 0.a8 de
35e,ca.pa de3 8ig ?a32a.d d.e0 co8p.6, en0.e e3 .eden0 i 35ang3e ;2e
1o.8a=a 35e,ca.pa, pe. 0o0 ,eg2i0 con0in2a. cap a 35ang3e 8o.0 on
=a.en o?.i. 3a ?.e0<a G;2e no apa.ei< a 3a i8a0geH" L5e,pai cen0.a3 i
de 35e,;2e..a de 3a 1o0og.a1ia co..e,pon a3 1o,,a0, ;2e e, con,e.=a
,ence., pe.@ co8p3e0a8en0 co3ga0
(Foto de lautor)


36

El 2Z de maig# les .ateries de la primera paral+lela Sa estaven preparades per a ser
equipades am. les peces d!artilleria# mentre aconseguien avanXar la trin>era des de la
segona paral+lela ins el parapet m3s avanXat# el qual tam.3 eia la unciN de tercera
paral+lela$ ;l llarg dels dies i nits seg&ents# els soldats napolenics anaren reorXant i
millorant les paral+leles i les trin>eres# i constru]ren una nova .ateria per a tres o.usos de
6 polRades (la nQmero *:::)# als vessants dels turons de l!esquerra de l!actual carretera de
Tarragona a Sant Aere i Sant Aau (vist des de les posicions napoleniques)# prop de la
4asa `uadrada$ ; dier'ncia de les altres .ateries# que /avien de .om.ardeSar
rontalment l!"liva# la nQmero *::: apuntava al costat dret del ort# i el seus proSectils
podien travessar-lo d!enilada d!un e>trem a l!altra[21]$

El et de que el darrer parapet estigu3s a poc m3s d!un centenar de metres del ort# va
portar com a conseq&'ncia que l!"liva es tro.3s constantment sota el oc dels usells dels
soldats napolenics$ Tot i que des del moment que /avien ocupat els parapets avanXats
de l!"liva# els soldats rancesos /avien respost al oc de l!artilleria del ort disparant am.
els seus usells contra la ortalesa# la dist?ncia /avia impedit que aquests trets ossin
eectius$ Aer aquesta situaciN va canviar a partir del 2Z de maig# quan# des d!aquell
parapet# el oc dels usellers rancesos va comenXar a provocar .ai>es entre els deensors$
El matei> 2Z de maig# una de les .ales ranceses va erir al coronel del regiment de
:li.eria# *a?ael Casteras# que# com la resta de deensors de l!"liva que queien erits# ou
traslladat a l!/ospital militar de Tarragona$ ;les/ores# el comandament del regiment va
recaure en un altre oicial veter?# Man$el Perales# comandant del Zr .atallN de
:li.eria[22]$

La tarda del 2T# els gu?rdies de trin>era rancesos del parapet de la .ateria de .ret>a#
varen prendre com a o.Sectiu dels seus usells els soldats espanOols que estaven
tre.allant al cam6 co.ert del ort de l!"liva$ ;quests darrers aca.aren perdent la
paci'ncia# i un destacament va sortir del cam6 co.ert per atacar el parapet$ La partida de
tropes procedent de l!"liva# va re.re el suport d!una part dels destacaments que
ormaven les avanXades de la plaXa davant de les posicions italianes de la 4asa
`uadrada i del Llorito$ Tots plegats atacaren les posicions ranceses i aconseguiren
arri.ar al parapet i als trams de trin>era m3s propers# ent retrocedir als soldats
napolenics$ Eins i tot capturaren una de les trin>eres a la .aioneta# d!on s!emportaren
tots els estris i el materials del cos d!enginOers que /i varen tro.ar$ Einalment# quan els
napolenics contraatacaren per recuperar les posicions perdudes# els soldats espanOols
que les /avien capturat# i que es tro.aven massa e>posats en aquelles trin>eres#
retrocediren ins les posicions que ocupaven a.ans del com.at[2"]$

La .ateria del 8ei de 8oma

El 26 de maig arri.aren les peces d!artilleria que /avien d!equipar les .ateries ranceses
de davant del ort de l!"liva$ 5egut a les caracter6stiques del terrenO# que impedia que els
tirs de cavalls poguessin arri.ar ins les .ateries# aquell vespre i nit va ser necessari que
ossin els matei>os soldats napolenics els qui arrosseguessin les peces ins emplaXar-les
a les .ateries nQmero *# *:: i *:::$ L!endem? a la nit armaren la .ateria de .ret>a# que ou


37
.ateSada pel general S$c(et am. el nom de .ateria del 8ei de 8oma# en /onor al ill
/ereu de l!Emperador# que /avia nascut el 20 de marX d!aquell anO$ ; dier'ncia del que
/avia passat el dia anterior# en que els /omes que /avien arrossegat les peces d!artilleria
/o /avien et orXa a co.ert del oc dels canons de l!"liva# el trasllat dels quatre canons de
2U lliures des del parapet de la 4reu de *alls ins la .ateria de .ret>a# ou e>tremadament
dur$ Els arrossegaren 200 soldats# que avanXaren lentament al llarg d!uns 200 metres de
terrenO que en gran part es tro.ava al desco.ert# et que els va convertir en l!o.Sectiu de
l!artilleria del ort de l!"liva# i que provoc? nom.roses .ai>es entre les seves iles$
HogesmenOs# i malgrat les p'rdues# els soldats rancesos i italians continuaren avanXant
ompert'rrits ins arri.ar al seu o.Sectiu i aconseguiren inalment emplaXar els canons a la
.ateria$

Dort del general Sal+e

Dentre col+locaven els canons en posiciN# una part de la guarniciN del ort va er una
sortida per atacar i destruir la .ateria de .ret>a$ En comenXar l!atac# el general Sal+e# que
estava atent als moviments que tenien lloc a la .ateria del 8ei de 8oma# es pos? al
capdavant del 1' de l6nia ranc's i s!/i dirig6 r?pidament per reorXar els seus deensors i
re.utSar els espanOols$ Aer Sal+e no /i va arri.ar# Sa que despr3s de cridar als seus
/omes $ra-e se*ti&me en a-antX# va re.re un impacte de proSectil de metralla a la .oca#
que el va er caure mort$ Els seus soldats# que li tenien una gran estima# llenXaren un
contraatac erotge que va sorprendre a les tropes espanOoles# les quals retrocediren cap el
ort despr3s de patir ortes p'rdues$ S$c(et# va er enterrar el general Sal+e prop de
l!indret on va morir# per a.ans en eu e>treure el cor# Sa que tal com va comunicar a
l!Emperador en l!inorme del 28 de maig, 8es*ere *ou-oir .ientYt le *lacer dans le fort de
l0li-a de-ant le/uel sa .rigade a su**ort9 8us/u> ce 8our7 a-ec une constance et une fermete
admira.les7 les efforts incro=a.les de lennemie7 un feu continuel dartillerie et /ui a -u eclater sur
sa tZte *lus de 8 a V?? .om.es ou o.us *ar 8our. 6es rangs en ont 9t9 9clairies7 K > 8?? hommes ont
9t9 .less9s ou tu9s7 mais sa *ers9-erance na *as 9t9 un instant alter9e et ces deu: .ra-es
r&giments nont *as cess9 de donner les *reu-es de la *lus haute -aleur$

Fret>a o.erta

; les quatre de la matinada del 28 de maig# S$c(et don? ordre d!o.rir oc a les quatre
.ateries que apuntaven cap a l!"liva$ Dalgrat l!oposiciN de les peces d!artilleria del ort i
de part de l!artilleria de la plaXa# lentament# els canons rancesos anaren aconseguint una
superioritat de oc respecte als deensors# que patiren la p'rdua d!algunes peces
desmuntades pels proSectils napolenics$ En arri.ar al vespre# l!eecte del .om.ardeig de
l!artilleria assetSant es eia .en evident al ront del mig .aluard de la dreta# on part del
parapet i de les troneres /avien estat desmantellats# ai>6 com part del parapet del reducte
que protegia el cavaller# i del propi cavaller$ Els canons de la .ateria del 8ei de 8oma
/avien o.ert una .ret>a a l!angle mort del mig .aluard# i ara les restes del seu parapet
s!amuntegaven a la .ase del ossat$ ;quest era el punt per on S$c(et tenia previst
d!atacar rontalment el ort# Sa que considerava que era la part menOs protegida del seu
ront# pel et d!estar molt poc lanqueSada per la resta de reductes i .aluards[2)]$




38
9,assalt al ?ort de l,Hli#a

Areparatius i pla d!atac

:nicialment# S$c(et tenia la intenciN d!assaltar el ort el vespre del matei> 28 de maig$ El
seu pla consistia en llenXar un als atac contra el mig .aluard esquerre am. un
destacament de tropes# per tal d!atreure l!atenciN i les reserves de la guarniciN de l!"liva#
i tot seguit assaltar el ort am. dues columnes de poc m3s de 1T0 /omes cadascuna#
precedides per un escamot de sapadors# que avanXarien respectivament contra la gola i
contra la .ret>a que /avien o.ert al mig .aluard dret$ %na vegada /i /aguessin
aconseguit entrar# re.rien el reorX de dues columnes de Z00 /omes cadascuna# per
aca.ar de prendre el ort$ Aer# inalment S$c(et va aSornar l!atac# Sa que no es volia
arriscar a patir un rac?s davant de l!"liva que augment3s la moral dels deensors# a
causa d!un atac precipitat i poc preparat$ ;i>6 que va optar per continuar .om.ardeSant
el ort al llarg del dia 2Y# per tal d!ampliar la .ret>a$ 5urant la nit# els deensors# /avien
reet un parapet a la Rona de la .ret>a i tornaren a muntar tres dels canons que els /i
/avia inutilitRat el dia a.ans# per en comenXar de nou el oc de l!artilleria rancesa aquell
parapet ou destru]t i els tres canons desmuntats$

Els capitans del cos d!enginOers que /avien d!avanXar am. els seus /omes davant de les
dues columnes d!atac# el ranc's Papi!ny i l!itali? 'acani# tam.3 aproitaren aquell dia
per recon'i>er el terrenO per on /avien d!avanXar# tot o.servant-lo des dels vessants del
turN de la 4asa `uadrada$ 5espr3s d!estudiar a dist?ncia el costat dret del ort# varen
deduir que /i /avia una porta a la gola Sust darrera del cavaller# tam.3 arri.aren a la
conclusiN que el mur que travessava el ossat era la continuaciN de l!aq&educte$ S$c(et
va re.re el seu inorme i va realitRar algunes modiicacions al pla d!atac# entre les quals
es contempl? que una part de la columna que /avia d!atacar la .ret>a pogu3s aproitar el
pas de l!aq&educte$ Aer acilitar-ne l!acc3s# el oc dels canons de la .ateria del 8ei de
8oma desmantell? parcialment els tres rangs d!estacades que protegien el pas de
l!aq&educte$ L!eliminaciN de la resta de les estacades# seria el primer o.Sectiu dels
sapadors de 'acani quan comenc3s l!atac[2-]$

%na vegada realitRades les modiicacions al pla d!atac# S$c(et prepar? les tropes per
assaltar l!"liva aquell matei> vespre$ Si .3 l!atac aniria a c?rrec de la divisiN Iarispe#
tam.3 /i participarien el conSunt de les orces napoleniques que envoltaven Tarragona#
les quals realitRarien simulacres d!atac a la plaXa$ 5e et# l!atac inicial al ort aniria a
c?rrec de les companOies de granaders i -oltigeurs dels regiments de la .rigada Salme#
que ara comandava el general Ficatier# mentre que la reserva que els esperaria al parapet
i a les trin>eres estaria constitu]da per tropes italianes de la divisiN Iarispe$

Aoc a.ans de que es don3s la senOal d!atac# diversos destacaments del 1r regiment
d!inanteria lleugera rancesa avanXaren cap a l!e>trem esquerre del ort# per simular un
atac quer atreuria l!atenciN dels deensors de l!"liva$ ;l matei> temps# una part d!aquests
destacaments /avia d!avanXar m3s enll? del ort# per aca.ar interposant-se entre aquest i
la plaXa# i impedir l!arri.ada de reorXos o la ugida de la guarniciN$



39
La p2-ada ;2e a,cendei< a 3a p3a>a de 35O3i=a, =i,0a de, de
35ind.e0 on ,5ai<eca=a 3a po.0a de 3a go3a de3 8ig ?a32a.d d.e0,
;2e 1o2 a,,a30ada pe. 3a co328na de3 166 de 3Enia" S59i =e2
35a;Ced2c0e a 3a d.e0a" (a3 di. ;2e 3a .a,an0 de3 ca..e. 9a p2-a0
8B, d52n 8e0.e .e,pec0e a3 ;2e 0enia e3 ca8E 35any 1711
(Foto de lautor)
L!assalt inal (2Y de maig de 1811)

Einalment# a dos quarts de nou del vespre del 2Y de maig# els canons de la .ateria de
.ret>a donaren la senOal d!inici de l!assalt en disparar quatre vegades am. metralla$ Tot
seguit# la divisiN Ia.ert# a la ri.a dreta del Erancol6# i les tropes italianes que envoltaven
Tarragona per l!Est# iniciaren un simulacre d!atac general a la plaXa# avanXant tropes
lleugeres contra les posicions m3s avanXades# mentre tots els tim.als concentrats en
diversos punts# tocaven el pas de c?rrega$ Els deensors de Tarragona# tingueren la
impressiN de que els estaven atacant per tots els ronts i varen respondre am. oc
d!artilleria i desc?rregues de usell contra un enemic ine>istent$

Dentre els soldats del 1r lleuger simulaven l!atac contra l!e>trem esquerra del ort# i
atreien l!atenciN dels deensors (que reorXaren aquella part per re.utSar l!atac)# les dues
columnes que /avien d!assaltar l!"liva comenXaren a sortir de les seves posicions i
avanXaren cap els seus o.Sectius$ La primera columna d!atac# dirigida pel cap de .atallN
*e#el# del 16' d!inanteria de l6nia ranc's# estava constitu]da per Z00 /omes d!aquell
regiment# davant dels quals avanXava un destacament de 20 /omes de la 6a companOia
del Ut .atallN de sapadors rancesos# equipats am. escales i destrals# sota les ordres del
capit? Papi!ny$ ;questa columna va sortir de l!esquerra del parapet de la .ateria de
.ret>a i tot seguit avanX? en silenci envoltant el costat dret del ort# am. l!o.Sectiu
d!atacar la porta de la gola# que suposaven que e>istia darrera del cavaller$ Papi!ny i els
seus sapadors# seguits per la resta de la columna# avanXaren ins superar l!alXada del ort
i enilaren el cam6 que ascendia pel vessant de l!"liva i condu]a a la porta de l!e>trem
dret de la gola del ort (que
si a no a# correspon a la
carretera que actualment
permet arri.ar a la plaXa de
l!"liva)$ ;.ans d!arri.ar-
/i# es toparen am. el post
avanXat espanOol del cos
de gu?rdia que /i /avia al
costat de l!aq&educte$ Els
soldats d!aquell post
dispararen contra aquelles
tropes que veien avanXar
en la penom.ra# i tot seguit
retrocediren corrent ins la
porta de darrera del
cavaller i es tancaren dins
del ort# on els trets /avien
advertit a part de la
guarniciN de la pres'ncia
de tropes enemigues prop
de la gola$

Papi!ny i els seus /omes
La p2-ada ;2e a,cendei< a 3a p3a>a de 35O3i=a, =i,0a de, de
35ind.e0 on ,5ai<eca=a 3a po.0a de 3a go3a de3 8ig ?a32a.d d.e0,
;2e 1o2 a,,a30ada pe. 3a co328na de3 166 de 3Enia" S59i =e2
35a;Ced2c0e a 3a d.e0a" (a3 di. ;2e 3a .a,an0 de3 ca..e. 9a p2-a0
8B, d52n 8e0.e .e,pec0e a3 ;2e 0enia e3 ca8E 35any 1711
(Foto de lautor)


40
seguiren els espanOols ins la porta del darrere del cavaller# i l!intentaren es.otRar a cops
de destral$ En aquells minuts inicials de l!atac# els sapadors rancesos no aconseguiren
o.rir-la i comenXaren a patir .ai>es a mans dels usells dels deensors$ El capit? Papi!ny
intent? escalar el mur de la gola per o.rir la porta des de dins# per el mataren d!un tret
de usell$ Dentrestant# la resta de la columna del 16' de l6nia s!aca.? concentrant sota
aquesta porta# des d!on els soldats napolenics responien al oc dels deensors com
podien@ el cap de .atallN *e#el donava ordres de recolRar escales al mur d!aquell tram de
la gola# per assaltar-lo[27]$

La segona columna d!atac# dirigida pel cap de .atallN MiocJ$e# del 1' de l6nia ranc's# i
pel capit? <esaix# aSudant de camp de S$c(et# tam.3 estava precedida per un
destacament de 20 sapadors de la Ta companOia de sapadors italians# comandat pel
capit? 'acani$ El grui> de la columna estava ormat per Z00 granaders i -oltigeurs del 1'
de l6nia# que portaven un centenar d!escales per superar el ossat$ ;questa columna va
sortir de la dreta del parapet de la .ateria del 8ei de 8oma poc despr3s de que /o es la
primera# i avanX? cap a l!e>trem dret del ront de l!"liva# per assaltar la .ret>a$ `uan es
tro.aven a unes desenes de metres del ossat varen ser detectats pels deensors del mig
.aluard dret i de la meitat de la cortina del ront# que immediatament o.riren oc am. els
seus usells i am. les poques peces d!artilleria que encara apuntaven en aquella
direcciN[2=]$ Dalgrat aquest oc# els /omes de MiocJ$e continuaren avanXant# per en
apropar-se al ossat# s!adonaren que la .ret>a era de di6cil acc3s# Sa que si .3 els proSectils
rancesos /avien desmuntat els merlons i el parapet# no /avien o.tingut el matei> eecte
am. la resta de l!escarpa#
que consistia en una
paret de roca$ ;i>6# es
tro.aren que tret del seu
coronament# l!escarpa es
mantenia intacte en
gaire.3 tota la seva
alXada# i que les escales
que duien eren massa
curtes per superar-la$

;questa situaciN va
aturar moment?niament
la columna rancesa# que
rest? per espai d!uns
minuts davant del ossat#
sota el oc dels
espanOols# sense que els
soldats del 1' de l6nia es
decidissin a .ai>ar-/i$ 5e
et# es limitaven a
respondre al oc dels
deensors# mentre alguns
soldats retrocedien cap el
G.:cie, a3, 0.e?a33, de,in0e.e,,a0, de3 ,enyo. $e.e Man2e3
L3o.en,, ;2e 9a ne0e-a0 de .2na i 9e.?a8 a3g2ne, de 3e, .e,0e, de3
1o.0, 9a ;2eda0 a 3a =i,0a e3 co.ona8en0 de g.an pa.0 de 35e,ca.pa
de3 8ig ?a32a.d d.e0" En a;2e,0a 1o0og.a1ia, ,5o?,e.=a 2n de3, do,
pe0i0, .eden0, ;2e e, 0.o?a=en a3 82. 1.on0a3 de3 8ig ?a32a.d"
A;2e,0, conc.e0a8en0, B, e3 ;2e 9i 9a=ia 8B, a 3a d.e0a
(Foto de lautor)


41
parapet transportant els erits que anaven caient$ Dentrestant# els sapadors de 'acani
tre.allaven a corre-cuita per eliminar les estaques que encara .arraven el pas de
l!aq&educte# i o.rir urgentment un acc3s al ort$ Aer aquesta tasca era lenta i els
sapadors# massa e>posats a pocs metres dels deensors# patiren ortes .ai>es$ Aer superar
l!estancament de l!atac# que podia aca.ar am. un rac?s de la columna# 'acani i altres
oicials i soldats es decidiren a .ai>ar al ossat i plantar les escales als peus de la .ret>a$
*eient que no podien arri.ar al coronament de l!escarpa# el sergent Me$nier# del cos
d!enginOers# tingu3 la iniciativa de puSar dalt d!una de les escales i er que els seus
companOs s!enilessin per damunt de les seves espatlles per poder arri.ar a la .ret>a$
;ltres soldats seguiren el seu e>emple# i malgrat la lentitud d!aquest sistema en pocs
minuts nom.rosos -oltigeurs i granaders /avien arri.at a la .ret>a$

;m. un grup d!assaltants dalt de l!escarpa# els deensors de l!e>trem dret del mig
.aluard es sentiren en perill de ser encerclats per la reraguarda i a.andonaren aquella
posiciN# et que va permetre que els sapadors (que aca.aven d!eliminar les darreres
estaques) i una part de la columna poguessin superar el ossat en ila 6ndia per damunt
del pas de l!aq&educte per# tot seguit i despr3s de grimpar pel parapet# entrar dins del
ort$ ;ra la .ret>a estava en mans dels /omes de MiocJ$e# que accedien al mig .aluard
dret per damunt de l!aq&educte i per les escales del ossat[2@]$

La conussiN de l!escolament d!un grapat d!enemics

Dentre la primera columna intentava superar la porta de la gola de darrera del cavaller# i
la segona conqueria la .ret>a# el regiment d!inanteria de l6nia d!;lmeria aca.ava
d!entrar a l!"liva$ ;questa unitat veterana s!/avia dirigit al ort# tal com estava previst a
l!ordre del dia de l!e>'rcit# per rellevar el regiment de :li.eria# que portava prop d!un mes
deensant-lo i /avia patit nom.roses p'rdues$ ;i>6# aquell vespre# els dos primers
.atallons (el tercer es tro.ava a Ferga) d!aquest regiment andalQs de l!antiga divisiN de
(ranada# que sumaven poc m3s de Y00 /omes dirigits pel tinent coronel JoaJ$in de
&a#as[2C]# mar>aren en columna cap el vessant de l!"liva (possi.lement pel cam6
protegit que arrencava del ort6 del 8ei) i la porta del ort que s!o.ria a la gola entre el
reducte del mig i el cavaller$ La seva apariciN ou una sorpresa pels destacaments (que
sumaven uns 1T0 /omes) del 1r lleuger ranc's que /avien avanXat m3s enll? de
l!esquerra del ort per prendre posicions per darrera$ %na part d!aquests soldats
rancesos es va dirigir contra la reraguarda de la columna espanOola# que estava aca.ant
d!entrar al ort# i ins i tot el sergent de -oltigeurs <eland($y am. 1T dels seus /omes
aconseguiren entrar .arreSats am. els darrers soldats d!;lmeria# a.ans que la porta es
tanqu3s darrera$ %n cop dins del ort# alguns dels soldats d!;lmeria cridaren que els
rancesos /avien entrat am. ells i augment? la conusiN entre els deensors# mentre la
guarniciN eia ront a l!atac als de l!esquerra i a l!assalt que s!estava produint al mig
.aluard de la dreta["K]$

5espr3s d!/aver pres la .ret>a# una part dels soldats del 1' de l6nia avanX? en direcciN a
la cortina seguint el parapet cap a la part central del ort# eliminant els deensors que
o.rien oc contra el ossat# mentre MiocJ$e reunia .ona part dels seus /omes per atacar
el reducte$ 'acani va er col+locar algunes escales al seu mur# on /i /avia una .ret>a


42
estreta# i tot seguit l!assaltaren i accediren a l!interior# on varen quedar sota el oc dels
usells dels deensors del cavaller# que tam.3 els /i llenXaren algunes granades de m?$
Lentament# la guarniciN i els seus comandants s!/avien reet de la conusiN inicial i
intentaven oposar una resist'ncia organitRada des del cavaller i de la meitat esquerra del
ort$ La columna que atacava la gola no aconseguia superar-la# mentre que la segona
columna no tenia suicient orXa per prendre el cavaller i assegurar les posicions
ocupades$ Eou en aquell moment orXa cr6tic# en que els soldats del 1' de l6nia es tro.aven
aturats sota un oc creuat# quan el general Larispe# que comandava la reserva i /avia
quedat contQs per l!esclat d!una .om.a# va donar l!ordre al seu cap d!estat maSor#
l!aSudant comandant Mesclop# d!avanXar am. la reserva per reorXar les tropes que
atacaven l!"liva i proporcionar l!impuls que altava per conquerir el ort$

4aiguda del cavaller

Mesclop va dividir la reserva en dues columnes i avanX? r?pidament cap el ort# Sust en
el moment que MiocJ$e# que aca.ava de re.re una erida greu a la cui>a# sol+licitava
l!arri.ada de reorXos$ Mesclop envi? una columna d!uns 200 carra.iners del 2n lleuger
itali? ins la porta de la gola del cavaller# on inalment# am. aquests reorXos# les tropes
de *e#el varen aconseguir superar-la# en part enilant-se per les escales# mentre que la
resta aca.aren es.otsant la porta i entrant en massa a l!espai clos que e>istia darrera del
cavaller$ ;l matei> temps# Mesclop estava creuant el ossat per l!aq&educte al capdavant
d!uns Z00 granaders del Ut# T' i 6' regiments d!inanteria de l6nia italians# que patien la
metralla que els disparaven els tres canons del mur dret del mig .aluard de l!esquerra$
Els granaders del Ut de l6nia oren els primers a reorXar les tropes que /avien entrat al
reducte# i Suntament am. aquestes atacaren el cavaller# enilant-s!/i am. escales pel seu
ront i pel lanc# mentre els /omes de *e#el n!ocupaven la reraguarda$ Els granaders
aconseguiren entrar dins el cavaller i aca.aren am. la resist'ncia dels darrers deensors$
Tan sols vuit oicials i un centenar de soldats de la guarniciN del cavaller es rendiren a
Mesclop#$ Entre ells s!/i comptava el comandant del mig .aluard dret del ort# el capit?
del regiment de :li.eria# graduat de tinent coronel# Pedro Ardan$y# que /avia dirigit la
deensa del .aluard i el cavaller# ins caure presoner en aquest darrer despr3s de patir sis
erides de .aioneta$

%na vegada pres el cavaller# Mesclop i *e#el dirigiren el grui> dels seus /omes contra la
meitat esquerra del ort# que encara resistia$ ; m3s del governador J$an Maria G5+e/#
un dels oicials superiors que destac? en l!intent d!organitRar la deensa ou el comandant
Man$el Perales# que tenia sota les seves ordres el regiment de :li.eria$ Dalgrat que els
napolenics s!emparessin de la dreta del ort i del cavaller# Perales# que al comenXament
de l!atac napolenic /avia patit una erida de .ala al .raX dret# va dirigir els seus /omes
en la deensa de la plaXa d!armes# el reducte de la gola i la cortina del centre# que s!anaren
perdent un darrera l!altre a mesura que els napolenics s!anaren imposant en el com.at
aerrissat a la .aioneta que s!estava lliurant dins de l!"liva$ Aossi.lement ou mentre
deensaven una d!aquestes posicions# que el regiment va perdre una de les seves
.anderes (segurament la coronela)# quan enmig del com.at# 'ctor Ferrand# caporal de
granaders del 1' de l6nia ranc's# va matar l!oicial que la portava# i tot seguit an? a lliurar


43
la .andera a S$c(et$ ; m3s d!aquesta .andera# a l!"liva els napolenics tam.3 en
capturaren dues m3s$

5arrera resist'ncia

Els soldats espanOols anaven sent empesos cap el mig .aluard esquerre# mentre es
deensaven acarnissadament per vendre cares les seves vides# davant d!un enemic que#
esperonat per la resist'ncia de la guarniciN i pel desig de venSar el general Sal+e# lluitava
a la .aioneta sense donar ni demanar quarter$ Einalment els soldats napolenics
arri.aren al peu del mur dret del .aluard# on Perales intent? sense '>it puSar el pont
llevad6s del ossat# i aca.aren ocupant la darrera posiciN dels deensors# al cap d!unes
dues /ores de l!inici de l!atac$ En aca.ar el com.at# els oicials napolenics s!/agueren
d!esorXar per aconseguir que els seus /omes no matessin als supervivents de la
guarniciN que estaven concentrats al mig .aluard esquerra# entre els quals s!/i comptava
el comandant Perales# i els essin presoners$ En conSunt# els soldats napolenics
capturaren 10 oicials# entre els que s!/i tro.ava el governador G5+e/# am. deu erides
(a les quals so.reviuria)# el seu cap d!estat maSor i sis tinents coronels# i uns Y00 soldats#
molts d!ells erits$ ;lguns oren capturats pels soldats del 1r lleuger# mentre ugien cap a
Tarragona despr3s de saltar per la gola del ort en les darreres ases del com.at# o per
alguns soldats italians que els perseguiren["1]$


>l cost ($+G

La conquesta de l!"liva va costar Z2T .ai>es a la divisiN Iarispe# entre morts i erits# de
les quals 10 pertanOien a les tropes italianes$ 4al tenir en compte que aquesta >ira 3s la
que ens dNna el matei> S$c(et en l!inorme que envi? a l!Emperador el Z1 de maig# en el
que relata la captura del ort# i 3s molt pro.a.le que la >ira estigu3s re.ai>ada i les
.ai>es reals ossin m3s elevades# apropant-se a les U00 o T00["2]$

4entrant-nos en les .ai>es que va patir la guarniciN de l!"liva el 2Y de maig# primer
caldria intentar apropar-nos al nom.re real d!oicials i soldats que aquella nit deensaren
el ort$ Si .3 en teoria# la guarniciN estava constitu]da per uns 2$000 /omes# cal dir que
aquesta >ira s!/avia redu]t apro>imadament en uns 200 o 2T0 /omes al llarg de la segona
quinRena de maig# a causa de les .ai>es que /avien patit en les dierents sortides (com la
del dia 18# que cost? al regiment de :li.eria 10 morts i 21 erits# o la del 20 de maig# en la
que oren U els morts i Y els erits)# pels trets constants de les gu?rdies de trin>era
napoleniques# i a causa del .om.ardeig de que va ser o.Secte el ort al llarg dels dies 28 i
2Y de maig$ Els pocs m3s de 1$1T0 eectius de la guarniciN re.eren durant l!assalt el reorX
dels Y00 /omes del regiment d!;lmeria# et que ens portaria a un total apro>imat d!uns
2$6T0 deensors quan aquell regiment entr? al ort[""]$

Els inormes rancesos ela.orats als pocs dies o setmanes de la caiguda de l!"liva#
coincidei>en a indicar que en aquella acciN varen capturar uns Y10 presoners# per en
canvi# /i /a dier'ncies nota.les a l!/ora de donar el nom.re d!espanOols morts$ ;i>6#
l!inorme que S$c(et envi? a HapoleN el Z1 de maig# esmenta que /i moriren 1$200


44
soldats espanOols# una >ira que /a estat recollida posteriorment per .ona part dels
/istoriadors catalans i espanOols que /an estudiat el setge de Tarragona$ En canvi# a
l!inorme escrit l!1 de SunO so.re les accions de l!e>'rcit de S$c(et al llarg de la segona
quinRena de maig# el nom.re de morts espanOols es reduei> ins a Y00$ Einalment#
l!inorme que va redactar el general *o!niat el Z0 de SunO am. el t6tol Bournal du si&ge de
Taragonne en 1811# continuava mantenint la >ira d!uns Y00 presoners# per encara
re.ai>ava m3s el nom.re de morts# que passaven a ser uns T00# o sigui una >ira molt per
sota de la meitat dels 1$200 morts que recollia el primer inorme$ Aossi.lement# la dada de
1$200 morts que dNna S$c(et en el seu primer inorme 3s e>agerada# i en realitat el
nom.re e>acte es tro.aria entre els T00 i els Y00# segurament m3s a prop de la primera
>ira que de la segona$ 4al tenir present que T00 o 100 cossos escampats per la super6cie
del ort de l!"liva# podien donar la impressiN de ser un miler o m3s$ as orXa du.tNs que
/om es dediqu3s a comptar els cad?vers# els quals un cop recollits oren llenXats al ossat
del ort[")]$

La resta dels deensors# poc m3s d!un miler (entre els que s!/i comptaven nom.rosos
erits lleus)# saltaren el mur de la gola al llarg de les darreres ases del com.at# i ugiren
corrent cap a Tarragona# on la guarniciN de la plaXa# sorpresa per la p'rdua d!un ort que
considerava ine>pugna.le# protegia la seva entrada a la ciutat$


9es conseJM1ncies de la cai!$da del ?ort de l,Hli#a

Els cad?vers

%na vegada capturat el ort# els sapadors i els usellers napolenics es posaren a tre.allar
immediatament per tenir-lo en condicions de er ront a qualsevol intent de recuperaciN
des de Tarragona$ Tal com Sa /avia comunicat a l!Emperador# S$c(et va er enterrar el
cor em.alsamat del general Sal+e dins de la ortalesa# a la qual canvi? el nom pel de ort
Salme$ ;m. la conquesta de l!"liva# S$c(et Sa podia iniciar els tre.alls d!atac a la part
.ai>a de la ciutat["-]$

;quella nit# la not6cia de la p'rdua del ort de l!"liva en un conQs atac nocturn# ou
re.uda am. sorpresa i incredulitat pel marqu's de Ca+po 'erde i el seu estat maSor# ai>6
com per la guarniciN de la plaXa i pel conSunt de la po.laciN$ 4onta E(%;(%:88E que el
primer ugitiu de l!"liva que arri.? a la plaXa i e>plic? que la posiciN /avia caigut# ou un
soldat d!artilleria que 4ampo *erde 3u empresonar sense donar-li cr'dit# essent alli.erat
al cap d!unes /ores# quan anaren arri.ant m3s i m3s ugitius testimonis dels ets# que li
donaven la raN$ L!endem? al mat6# l!artilleria de la plaXa va comenXar a .om.ardeSar el
ort# i arri.at el migdia el coronel H,*onan am. uns 1$T00 /omes va sortit de Tarragona
per dirigir-se cap el ort de l!"liva per intentar reconquerir-lo$ Aer les tropes
napoleniques /avien consolidat les seves posicions al ort i re.utSaren les tropes
espanOoles$ ; partir d!aquell moment# Ca+po 'erde conscient de que era impossi.le
recuperar el ort# va iniciar un .om.ardeig intens de l!"liva per impedir que els
rancesos poguessin aproitar aquella ortiicaciN$ 5e et# si .3 els proSectils disparats per
les .ateries tarragonines van desmuntar parcialment la gola i altres parts del ort# S$c(et
/i va poder mantenir una guarniciN esta.le durant la resta del setge$


45

5espr3s de re.utSar aquesta sortida espanOola# S$c(et propos? a Ca+po 'erde una
treva d!unes /ores per enterrar els morts# per el capit? general s!/i neg?$ 5avant de la
impossi.ilitat de poder enterrar tants cossos en els terrenOs rocosos de l!entorn del ort#
S$c(et va donar ordre de cremar els cad?vers dels deensors de l!"liva$

8eplanteSament estrat'gic

La p'rdua del ort va ser un cop dur per la moral de la guarniciN (tot i que se!n va anar
reent en els dies seg&ents) i pels tarragonins$ La caiguda de l!"liva va er replanteSar la
deensa de la ciutat# ai>6# en un consell de guerra convocat per Ca+po 'erde el Z0 de
maig al que assistiren els comandaments de la plaXa i els vocals de la 0unta del Arincipat#
s!aca.? acordant el planteSament del capit? general de que l!Qnica manera de salvar
Tarragona era organitRant un e>'rcit de socors que ai>equ3s el setge des de ora$
L!endem?# el marqu's de Ca+po 'erde a.andonava la plaXa# am. tot el seu estat maSor i
un elevat nom.re d!oicials superiors# am. la intenciN de reunir un e>'rcit de socors am.
totes les tropes disponi.les$ ;.ans de mar>ar# va nomenar com a nou comandant general
de la plaXa al mariscal de camp J$an Senen de Contreras# a qui va prometre tornar per
alli.erar la ciutat$ Aer Ca+po 'erde Sa no s!aproparia mes als murs de la ciutat# que
resistiria un setge dur6ssim ins l!assalt inal# el 28 de SunO["7]$

Els tarragonins /avien coniat en que el ort de l!"liva# que creien errniament
ine>pugna.le# mantindria les tropes de S$c(et allunOades dels murs de la ciutat# i
davant de la seva p'rdua# molts ve]ns# especialment de les am6lies .enestants# es
decidiren a a.andonar-la em.arcant-se cap a *ilanova# Sitges o a les illes Falears$

TraiciNe

La manera com /avia caigut el ort# tam.3 va portar a que se sentissin acusacions de
tra]ciN contra els militars$ El et de que /agu3s estat un com.at conQs# en el que .ona
part dels supervivents no tenien massa clar cNm /avien entrat els soldats napolenics al
ort# o .3 recordaven els crits dels soldats d!;lmeria donant l!alerta de que els rancesos
/avien accedit a l!"liva .arreSats am. ells# deuria contri.uir encara m3s a escampar les
teories que deensaven l!e>ist'ncia de conspiracions$ 5e et# com va succeir en moltes
altres ocasions al llarg de la guerra del Eranc's# el po.le no va voler recon'i>er la victria
napolenica assolida per m'rits propis# i es va aerrar a qualsevol altra SustiicaciN per
e>plicar la p'rdua del ort# i aquesta ou so.retot la tra]ciN$ Segons la teoria de la
conspiraciN# el et de que el mat6 del 2Y de maig# Ca+po 'erde /agu3s et pQ.lic a l!ordre
del dia que a les Y de la nit el regiment d!;lmeria rellevaria al de :li.eria# va aca.ar
convertint-se en la principal causa de la p'rdua del ort$ ; l!ordre esmentada s!/i va
aegir el rumor de que un sergent que /avia desertat va inormar d!aquest relleu als
rancesos i els /i comunic? el sant i senOa que /avien de pronunciar a l!arri.ar els
d!;lmeria$ Tot plegat va portar a e>plicar la caiguda del ort per una em.oscada rancesa
als d!;lmeria# que s!/aurien vist sorpresos a la porta del ort per una columna rancesa
que els estaria esperant en la penom.ra i que .arreSada am. el relleu va entrar dins la
ortalesa ent veure que eren espanOols$ Eins i tot /aurien entrat donant el sant i senOa#


46
et que reermaria la tra]ciN d!aquell sergent# i un cop dins del ort /aurien atacat a la
guarniciN en mig de la sorpresa general# i s!/aurien et am. el control$ ;ltres versions
m3s ela.orades# /i aegien que mentre es produ]a aquesta conusiN dins del ort# una
altra columna enemiga va entrar pel pas de l!aq&educte sense tro.ar pr?cticament
resist'ncia# i Suntament am. les tropes que /avien entrat per la porta conqueriren el
recinte["=]$

La tradiciN va perpetuar la versiN de la caiguda de l!"liva per l!entrada a tra]ciN de la
columna rancesa .arreSada am. el relleu i pel pas de l!aq&educte$ 8especte a aquest
darrer# el pas dels anOs n!/a et sorgir versions que el convertei>en en una mena de pont
d!uns dos metres d!amplada capaX de permetre el pas de nom.rosos soldats a l!assalt al
matei> temps$ Eins i tot e>pliquen que els rancesos /aurien entrat al ort per l!interior
del conducte de l!aq&educte# en comptes de er-/o passant pel damunt# et que no
encai>a gens am. la inormaciN que ens proporciona la documentaciN que tenim reerent
a aquesta part de l!atac$ 4al remarcar que la versiN del pas per l!interior de l!aq&educte
/auria o.ligat als assaltants a re.entar el conducte tan a ora com a dins del ort per
poder-/i accedir# i que evidentment en aquest cas# no /auria et alta que els sapadors
italians s!arrisquessin sota el oc dels deensors per destrossar l!estacada que protegia
l!acc3s a la co.erta de l!aq&educte$ Dolts /istoriadors /an recollit aquests aspectes de la
caiguda del ort# ai>6 com tam.3 /o /an et am. la versiN de l!assalt que ens dNna S$c(et
a la seva o.ra (pu.licada el 1828)# en la que e>plica que la columna que va atacar la gola
(la qual curiosament denomina segona columna d!atac# quan tota la documentaciN
napolenica generada durant el setge l!esmenta com a primera columna) va entrar al ort
per la matei>a porta per on /o /avien et alguns soldats del 1r lleuger ranc's .arreSats
am. els endarrerits del regiment d!;lmeria$

En canvi# tota la documentaciN napolenica generada durant el setge# ai>6 com les
descripcions que ens donen altres protagonistes com *;4;H: i L:SS"H:# ens dei>en .en
clar que la columna del 16' de l6nia va accedir al ort per la porta de darrera del cavaller#
mentre que l!escamot de soldats del 1r lleuger que va entrar-/i am. els endarrerits
d!;lmeria /o van er per l!altra porta de la gola$ Aer tant# i tal com /em pogut llegir en
l!e>plicaciN de la caiguda del ort# la causa de la p'rdua de l!"liva no ou ni molt menOs
l!entrada d!una columna rancesa .arreSada am. el relleu# Sa que tan sols /o varen er una
quinRena de soldats$ ;i> s6# aconseguiren crear gran conusiN dins del ort i s!aegiren a
les tropes napoleniques que Sa /i /avia entrat# per no oren la causa de la seva caiguda$
; m3s# aquella quinRena de soldats anava .arreSada am. la reraguarda de la columna
d!;lmeria i en cap moment va /aver de dir un sant i senOa# que desconei>ien# Sa que
aquells soldats no esperaven l!arri.ada d!aquell relleu$ 5e et S$c(et tampoc l!esperava#
tal com dei>a .en clar el planteSament d!atac a l!"liva# am. un als moviment a l!esquerra
que atragu3s l!atenciN dels deensors mentre es llenXava l!atac contra el ront i la gola del
costat dret del ort$ Ho /i /avia cap columna preparada per entrar am. els d!;lmeria# tan
sols uns pocs destacaments de soldats que s!/avien desplegat entre el ort i Tarragona$
Tot plegat ens porta a planteSar que la suposada tra]ciN del sergent que recollia part del
po.le no era altra cosa que un rumor als per Sustiicar la p'rdua del ort$




47



[1] D%8:LL" (;L:D;H<#
E8;H4ES4$ El setge de Tarragona de
1811D els e:&rcits enfrontats$
Tarragona, ;Suntament$ +ro
Manuscri*to$

[2] ;r>iu Iistric Hacional ^d
;IH_# Di-ersos(#olecciones# capsa
YZ# nQm$ 6$

["] ;IH# Di-ersos(#olecciones#
capsa 80# nQm$ 1$

[)] 4artoteca del 4entro
(eogrPico del ES3rcito ^d 44(E_#
#olNlecci'D 6)# signatura, ;r$E-
T$8-4$2-282$

[-] 44(E# #olNlecci'D 6)#
signatura, ;r$E-T$8-4$2-28U@
Service Iistorique de la 53ense
^d SI5_# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1U i (8
8 4 1T@ FEH;(ES# 0$ f E"HT;HET#
0$ L4.ans. 2ecull gr>fic de
Tarragona7 18GW(1VGK$ El Aapiol,
EadNs# 2011# p$ Y0-Y2$

[7] ;r>iu (eneral Dilitar de
Dadrid ^d ;(DD_# %ons )uerra
de la !nde*endencia# lligall 2#
carpeta Z6$

[=] ;r>iu (eneral Dilitar de
Segvia ^d ;(DS_# 6ecci' 1a#
lligall (-Z6U@ ;IH# %ons
Di-ersos(#olecciones# 116# nQm$ 2Z
i 1UT# nQm$ 1$

[@] D%8:LL"$ El setge....

[C] ;IH# %ons Di-ersos(
#olecciones# 1UT# nQm$ 1@ ;(DS#
6ecci' 1[# 43le.res 2011@ ;(DD#
%ons )uerra de la !nde*endencia#
lligall 2# carpeta Z6$

[1K] ;IH# %ons Di-ersos(
#olecciones# 1UT# nQm$ 1@ 5iario
del Sitio de la AlaRa de Tarragona
desde el dia Z de DaOo de 1811#
en que se presentaron los
enemigos al rente de ella$
Diario de Tarragona# nQm$ 1U2 (22
de maig de 1811)# p$ TY6-TY1$

[11] ;(DD# %ons )uerra de la
!nde*endencia# lligall 2# carpeta Z1@
;(DS# 6ecci' 1a# lligall ;-11Z8$

[12] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12$ Estat de
l!artilleria capturada al Eort de
l!"liva# ela.orat pel general
'al.e el Z0 de maig del 1811$
5egut a la dier'ncia entre les
polRades castellanes i les
ranceses# aquest document va
aSustar les polRades dels o.usos i
pedrers capturats# a les polRades
ranceses$ ;i>6# el pedrer de 1Y
polRades castellanes equivalia al
de 16 ranceses# l!o.Qs de Y
polRades al de 8 ranceses# i el de
1 al de 6 polRades ranceses$
5egut a que en aquest par?gra
es mostra l!artilleria de que
disposaven els deensors# /e
optat per anotar-la recuperant les
polRades castellanes$ DE5:H;
=*:L;# 4;8L"S 0$ La artiller6a en
la (uerra de la :ndependencia$
Dateriales# eectos# alcances$ En,
;;$55$ La )uerra de la
!nde*endencia (18?8(181@). El
*ue.lo es*aPol7 su e89rcito = sus
aliados frente a la ocu*aci'n
na*ole'nica$ Dadrid, Dinisterio
de 5eensa# 2001# TY-1Y# p$ 68$

[1"] ;(DD# %ons )uerra de la
!nde*endencia# lligall 2# carpeta Z1@
SI5# %ons de la 4rm9e de Terre#
(8 8 4 11# (8 8 4 12 i (8 8 4 1U@
S%4IET# L"%:S (;F8:EL$ M9moires
du Mar9chal 6uchet7 Duc
d4l.ufera7 sur ses cam*agnes en
Es*agne7 de*uis 18?8 8us/uen
181@7 9crits *ar lui(m&me$ :: vol$#
2a$ Ed$ Aaris, ;nselin# 18ZU# p$ 22-
2U@ D%8:LL"$ El setge...

[1)] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1Z i (8
8 4 1U@ S%4IET$ M9moires...# p$ 2U-
2T i U1-U2$

[1-] ;(DD# %ons )uerra de la
!nde*endencia# lligall 2# carpeta Z1B

[17] ;(DD# %ons )uerra de la
!nde*endencia# lligall 2# carpeta Z1@
;(DS# 6ecci' 1a# lligall ;-11Z8@
SI5# %ons de la 4rm9e de Terre#
(8 8 4 12 i (8 8 4 1U@ 5iario
del Sitio$$$# p$ TY2-TYZ@ S%4IET$
M9moires...# p$ U1-UZ@ *;4;H:#
4;D:LL"$ (1821), 6toria delle
cam*agne e degli assedi degl!taliani
in 6*agna dal 18?8(181W$ v# 2a Ed$
EirenRe, ;ntonio 4ar.oni# 1821#
p$ 1T1-1TZ@ D%8:LL"$ El setge...

[1=] ;(DS# 6ecci' 1a# lligall 4-
2TYU i lligall 5-10$

[1@] ;(DS# 6ecci' 1a# lligall (-
201 i lligall F-1ZT1@ D%8:LL"$ El
setge...

[1C] ;IH# %ons Di-ersos(
#olecciones# 1UT# nQm$ 1@ 5iario
del Sitio$$$# p$ TY6-TY1$

[2K] ;(DD# %ons )uerra de la
!nde*endencia# lligall 2# carpeta Z1@
;I(DS# 6ecci' 1[# 43le.res
2$011@ Aarte de lo ocurrido en la
maVana del 18$ En, 6u*lemento al
Diario de Tarragona del martes J1
de ma=o de 1811 (21 de maig de
1811)@ 5iario del Sitio$$$# p$ TYT-
TY1@ SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12$

[21] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12 i (8 8 4 1U@
S%4IET$ M9moires...# p$ UY-T0@
*;4;H:$ 6toria...# p$ 1T8-16T@
D%8:LL"$ El setge...



48
[22] ;(DS# 6ecci' 1[# 43le.res
2011 i lligall A-108Y@ 6itio7 asalto =
sa/ueo de Tarragona en 1811.
Tarragona, Tipogra6a de E$ ;r6s#
1Y11# p$ T$

[2"] ;(DS# 6ecci' 1a# lligall F-
212Y@ 5iario del Sitio$$$# p$ 61Y-
620$

[2)] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12 @ L:SS"H:#
;HT"H:"$ )litaliani in #atalogna.
Lettere di 4. L. ufficiale di ca-alleria
italiano$ Londres, s$e$# 181U# p$
T2Z-T21@ S%4IET$ M9moires...# p$
T1-TZ@ *;4;H:$ 6toria...# p$ 166-
16Y$

[2-] *;4;H:$ 6toria...# p$ 110-116$

[27] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1U i (8
84 ZT1@ L:SS"H:$ )litaliani...# p$
T28-TZ0@ S%4IET$ M9moires...# p$
TZ-T6$ 4al dir que a l!o.ra de
S$c(et# en descriure l!atac de la
columna del 16' de l6nia# el
mariscal usiona l!atac d!aquesta
columna am. l!entrada al ort
d!un escamot del 1r lleuger en
persecuciN del regiment
d!;lmeria (et que tractarem m3s
endavant)$ Si .3 en la seva o.ra#
S$c(et es .asa constantment en
els inormes escrits durant el
setge# en aquest cas concret no els
seguei># i .arreSa dues accions
que en la documentaciN
contempor?nia queden
perectament descrites com a
independents l!una de l!altra i
am. escenaris dierents
(cadascuna de les dues portes de
la gola)$

[2=] Sem.la ser que en aquells
moments# al ort tan sols
quedaven 20 peces d!artilleria
Qtils# mentre que la resta /avien
quedat ora de com.at a causa
dels dos dies de .om.ardeig$ La
maSoria dels canons que .atien la
Rona per on avanXava la columna
del 1' de l6nia /avien estat
inutilitRats pels proSectils
napolenics$ S;L;S# 0;*:E8 5E$ El
sitio de Tarragona *or los franceses
en 1811$ 2a Ed$ Farcelona,
Tipograia 4astillo# 1Y11# p$ 18$

[2@] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1U i (8
84 ZT1@ *;4;H:$ 6toria...# p$ 11Y-
18Z$ D%8:LL"$ El setge...

[2C] El 2T d!a.ril# el 1r i 2n
.atallN d!;lmeria# que es
tro.aven a Tarragona#
arrengleraven YT6 /omes en
condicions de com.atre als quals
se!ls aegiren 60 soldats
destacats# que n!augmentarien el
nom.re ins a 1$016 eectius (tot i
que es possi.le que
posteriorment s!/i anessin
reincorporant alguns dels soldats
que constaven com a erits)$ Les
.ai>es que va patir al llarg del
mes de maig (com ara els 12
morts i T0 erits de la sortida del
18 de maig) /avien redu]t els
seus eectius a uns Y00 /omes cap
el 2Y de maig$ ;IH# %ons
Di-ersos(#olecciones# 1UT# nQm$ 1$

[30] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12 i (8 84 ZT1@
E(%;(%:88E# ;H58aS$ 6ucesos
-erdaderos del sitio = defensa de
Tarragona$ *al'ncia, :mprenta
AatriNtica del Aue.lo So.erano#
181Z# p$ 1$

["1] Entre aquests darrers
destac? el cas del caporal de
granaders Bianc(ini# del 6' de
l6nia itali?# que va empaitar els
ugitius ins prop dels murs de
Tarragona# i torn? a l!"liva am.
U oicials i T soldats presoners$
;m. motiu d!aquesta gesta#
Bianc(ini ou presentat a
S$c(et# que li oer6 la
recompensa que ell desitg3s$ El
general o.tingu3 com a resposta
la peticiN d!aquell caporal de
poder ser el primer que an3s al
capdavant de l!assalt a
Tarragona$ S$c(et qued?
impressionat per aquesta
resposta# ascend6 a sergent a
Bianc(ini i li va concedir el seu
desig$ SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1U i (8
84 ZT1@ ;(DS# 6ecci' 1a# lligall
;-21T6 i lligall A-108Y@ S%4IET$
M9moires...# p$ T8-TY i *;4;H:$
6toria...# p$ 18T-1Y0$

["2] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12@ *;4;H:$
6toria...# p$ 1Y0-1Y1$

[""] ;m. tot# cal tenir present
que en el cas /ipot'tic de que
tam.3 en orm3s part el regiment
de *oluntarios de SaragoRa# la
guarniciN aca.aria sumant uns
Z$000 /omes$ D%8:LL"$ El setge...@
6itio7 asalto = sa/ueo... # p$ T-6$

[")] SI5# %ons de la 4rm9e de
Terre# (8 8 4 12# (8 8 4 1U i (8
84 ZT1$

["-] El detall del cor enterrat
dins del ort el tro.em tam.3 en
l!inorme escrit l!1 de SunO pel
cap d!estat maSor de S$c(et#
l!aSudant comandant Saint-Cyr
&$!$es$ En canvi# en l!o.ra que
va escriure so.re aquesta
campanOa# S$c(et e>plica que el
cor em.alsamat de Sal+e ou
dipositat al peu de la Torre dels
Escipions$ SI5# %ons de la 4rm9e
de Terre# (8 8 4 12 i (8 84 ZT1@
S%4IET$ M9moires...# p$ T2$

["7] S;L;S$ El sitio...# p$ 1Y-21@
S%4IET$ M9moires...# p$ 60-62$

["=] D"L:HE8 A8;5;# ;HT"H:"$
La vida en una ciudad sitiada,
Tarragona# maOo-Sunio de 1811$
En, 5:E(" (;84K;# ED:L:" 5E@
0"Sa L%:S D;8TKHEB S;HB
(coords$)$ El comienOo de la )uerra
de la !nde*endencia. #ongreso
!nternacional del $icentenario$
Dadrid, ;ctas# 200Y# TZY-T68# p$
TTZ-TTU@ 6itio7 asalto = sa/ueo...# p$
T-6@ E(%;(%:88E$ 6ucesos...# p$ T$


49
Aarte de Ga0riel S$c(et a 9o$is Alexandre Bert(ier# pr6ncep
de Heuc/gtel# cap de l!Estat DaSor de l!E>'rcit ranc's#
comunicant-li la presa de Tarragona
[Sitio, asalto y saqueo de Tarragona en 1811.
Tarra#o"a& Tip. de F. Aris' ()((' p. *+]

EMonsen=or7 +oso als *eus de 6.M. les claus de Tarragona7 a les
/ue -a lligada (com es*ero) la *r<:ima su.missi' de #atalun=a. Ln
setge de dos mesos7 o millor dit7 de /uatre setges en un i cinc assalts
successius7 han destruit una guarnici' de di-uit(mil homes de les
tro*es m9s re*utades dEs*an=a7 i ens *ro*orciona un *ort des don
els anglesos alimenta-en la insurrecci' de la *ro-ncia *er tal de
conser-ar un *unt de desem.arcament de les se-es mercaderies.
Ells am. els seus multi*licats socors han *erllongat la defensa de la
*laAa7 *er a la /ual han *ortat re*etides -egades armes7 municions i
tro*es7 de Val&ncia7 4lacant i #artagena. El furor del soldat esta-a
e:altat *er la resist&ncia de la guarnici'7 /ue cada dia es*era-a la
lli.ertat7 i /ue es *rometia el succ&s *er una sortida general. El
cin/u& assalt7 m9s -igor's encara /ue els *recedents7 donat ahir en
dia clar7 a l"ltima tanca7 ha causat una es*antosa matanAa i *oca
*&rdua de la nostra *art. El terri.le e:em*le /ue 8o *re-eia7 a
desgrat meu7 en l"ltim *arte a V.4.7 ha tingut lloc7 i resonar> *er
llarc tem*s a Es*an=aD /uatre mil homes han estat morts a la
ciutat; deu o dotOe mil han intentat sal-ar(se *er sota de les
muralles *el cam*; mil da/uests han estat morts a co* de sa.re7 o
ofegats; *ro* de deu mil7 entre ells cinc(cents oficials7 s'n *resoners
i 8a fan ca* a %ranAa; *ro* de mil cinc(cents estan ferits en els
hos*itals de la *laAa7 on la se-a -ida ha estat res*ectada emmig del
carnatge; tres mariscals de cam* i el go-ernador consten en el
nom.re dels morts; -int .anderes7 tres(centes -uitanta(/uatre
.o/ues de foc en .ateria7 /uaranta mil .ales o .om.es7 cin/uanta
mil lliures de *'l-ora i *lom7 estan en el nostre *oder. 4nir9
informant a V.4. dels detalls de lacci' gloriosa /ue han culminat
els esforAos de le:&rcit d4rag' a #atalun=a; in-ocar9 les .ondats
de 6.M. a fa-or dels -alents /ue tan corat8osament han lluitat. Tinc
lhonor de ser \ #omte de 6uchet \ +ars7 V de 8uliol de 1811I.

Tarragona delenda est
[@1E1E21]



Manel Gell
Historiador i arDi@er
8ane3g2e33/aca.n"ca0



;m. aquest comunicat
triomalista que mostrem a
la .anda dreta# S$c(et
inormava a Aar6s de la
victria aconseguida so.re
Tarragona$ L!/em volgut
reprodu]r en catal? per er
notar que al costat de les
dades militars (destrucciN
d!una nodrida guarniciN#
domini del port# captura de
20 .anderes i de T00 oicials#
.agatge d!artilleria# etc$)#
consten una altra mena de
dades# les 9nigrodades!
relatives a les .ai>es que es
van donar a Tarragona,
U$000 morts# 12$000 ugitius
a la desesperada# 1$000
d!aquests occits a cops de
sa.re o oegats al mar# etc$
El matei> S$c(et# empr? el
qualiicatiu de carnatge al
reerir-se a aquella Sornada$
Ho de.ades# l!4m.igu#
pu.licaciN peridica
antinapolenica editada a
Londres en ranc's# s!/i
reeria el 20 de Suliol de
1811 dient que l!inorme era
digne de les massacres
/istriques de Aav6a# el
4aire i 0aa# i que sem.lava
estar escrit am. sang[1]$


50

;l costat de la /istria militar dels ets .'l+lics es tro.a sempre la micro/istria dels seus
eectes so.re la po.laciN d!aquell territori$ as el que queda quan totes les 9glries! militars
s!/an esmerXat$

L!episodi napolenic a la ciutat de Tarragona t3 el seu principal cap6tol en el soriment de
la po.laciN i les unestes conseq&'ncies (demogr?iques# civils# econmiques) que el setge
va tenir so.re els seus /a.itants$ %n cap6tol que es pot dividir en tres etapes, 1) a.ans i
durant el setge# 2) el dia de l!assalt i saqueig# i Z) despr3s d!aca.ada la guerra$


G$erra del Franc1s6 in#asi% i epid1+ia

:nvasiN

L!e>'rcit napolenic va caure so.re 4atalunOa meridional els Qltims dies de 1808 i
comenXaments de 180Y# i desseguida es van er notar$ *a tractar a la po.laciN com a
enemiga i s!acarniss? especialment contra els m3s d'.ils i els eclesi?stics# molts dels quals
no van dei>ar de consignar el maltracte en notes ocasionals perdudes entre les partides
d!.it que ai>ecaven per a cada eligr3s que moria$

8esulta paradigm?tic el cas del rector Antoni Boni# de Torredem.arra# que dei>?
testimoni de cNm els napolenics /avien oegada una anciana de 16 anOs a la Hou de
(ai? els Qltims dies de 1808$ 5avant la seva imminent arri.ada# els torrencs ugiren
a.andonant la po.laciN# on nom3s restaren ]alguns ancians = malalts en ella. ^o Dr. 4nton
$oni7 rector7 tam.9 me -as /uedar *erNa asistir(los _$ En arri.ar# els militars rancesos
re.entaren la porta de l!esgl3sia a trets i la saqueSaren del tot ent estelles del que no es
podien endur# com eren am. el sagrari de l!altar maSor a cop de destral$ ;l po.re
moss'n que intent? d!impedir-/o el cosiren a ganivetades$ D3s mort que viu# aconsegu6
arri.ar a *espella# on el seu /omleg el recollia el 2T de desem.re# Ehu=endo de los
franceses en .usca de un seguro refugio. Lleg' herido de *ies a ca.eOa. Ln sa.laOo en am.as
manos7 -arias heridas en los .raOos = la mQs *enetrante en la secci'n lum.ar...I[2]$

La Torra no va ser una e>cepciN$ 5es dels primers dies de 180Y es van sentir am. orXa els
eectes de la invasiN a la Ao.la de Dontorn's i a AuigtinONs$ En la primera po.laciN# el
rector llev? acte de la deunciN de Joan Mate$# pag's de 8u.ials# el qual ]fou mort
-iolentament = *er mans del enemich_# i poc despr3s dels eligressos assassinats, Josep
Bisca+ps Hll.# >ste#e Gi0ert Aller# Pere :r!ell Sa!alG i Joan &in Sa$+oy# tots morts
pels rancesos (]fou mort *er los enemichs_# ]mor *er mans dels enemics7)$ En la segona
po.laciN el rector Josep BernadG registr? l!.it del pag's *a+on Mercader# mort Ede una
.ala /ue a. un usilasso li tiraren los francesos la *rimera -egada /ue entraren a +uigtin='s7
estant(se *acficament en lo *ortal de dit *o.le...I@ a inals de e.rer moriren Een la irru*ci' dels
francesosI els eligressos Ant;nia Fi!$eras PasJ$al i Ma! Fi!$eras# i l!anO seg&ent era
assassinat un anci? de 16 anOs Ede resultas de dos col*s de destrall al ca* /ue re.9 dels
enemichsI["]$ ;l 4atllar# ELo dia deu de Baner del an= 18?V cerca la *osta del 6ol entr> en esta
-ila del #atllar lo e:&rcit franc&s a. gran forsa7 *ues los somatens feren moltssim foch = no
*oderen -encelsI$ ; inals de mes# l!enemic controlava la comarca m3s immediata E*er ser


51
in-adit 4rden=a = lo #atllar *er los e:&rcits francesos7 /uals no res*etaren nostra 6agrada
2eligi'I$ La vila ou a.andonada massivament# de manera que els enterraments no es van
poder reemprendre ins el primer dia de e.rer@ el 2 de maig# estrenaven nou
cementiri[)]$ Els darrers dies de e.rer# als (aridells morien pare i ill Gras# al primer
]-aren mat> los francesos..._# i al segon ]los francesos -aren ferir de ferida mortal (com
efecti-ament mor)_[-]$ ;quell matei> mes# els rancesos entraven a 4a.ra del 4amp i
penSaven un pag's anci? de 18 anOs# ]Los francesos /ue esta-an en #a.ra mataren a Miquel
Sol7 = lo tro.aren co.ert de rocas en casa sos *ares sol7 *er/u& tots los de casa fugiren *er motiu
del e:&rcit franc&s7 = com 9ll era o esta-a tullit de las camas7 no *ogu9 mar:ar = se /ued> sol en
casa_[7]$ El penQltim dia de e.rer eren a les envistes de l!Espluga de Erancol6# la po.laciN
de la qual# rector incl<s van ugir a.andonant-/o tot# Eamagant(se en masos i co-es
muntan=en/uesI$ ; la setmana seg&ent# una avenXada rancesa occ6 Ea sanch fredas = sens
fer la menor resist&nciasI tres espluguins# dos dels quals cuitaven pac6icament a la porta
de casa# l!un nom3s els o.servava# l!altre# de .ona e# els arri.? a oerir aigua$ ; mitSans
de mes# la cavalleria gala em.est6 un escamot de milicians i en mataren 1T m3s# i poc
despr3s occien vilment a casa seva# un anci? de 11 anOs[=]$

El mes de marX# superada tota resist'ncia reglada am. la victria de Aont de (oi# els
rancesos van saqueSar *alls i ;lcover# esgl3sia inclosa# imposant ortes contri.ucions[@]$
; cavall entre e.rer i marX# 4am.rils quedava desert a l!arri.ada dels napolenics$ El Z
de marX el reverent Pere Sol. moria sense re.re els Qltims sacraments# I*er ha-er entrat
los francesos en la *resent -ila de #am.rils = ha-er casi tothom fugitI# i quinRe dies despr3s# /o
eia una Sove de 20 anOs# 2eresa Freixa# ]*er la in-asi' dels francesosI[C]$ ;quell mes#
l!o.ituari vallmollenc registra el trasp?s de 2eresa Ferrer# la qual Emor sens 6agraments
*er causa de la *ersecuci' dels francesosI# que ai>6 matei> es qued? sense uns unerals
decents E*er ser ocu*ada dita -ila los enemichs = ha-er(se esca*at de sas *ersecucions los
sacerdots de la *resent comunitatI$ ; inals d!a.ril moria Josep Mari+on# ]de resultas de las
feridas de las .alas dels francesos_# i tam.3 Francisco 'idal# un adr6 de 21 anOs de
*ilallonga ausellat pro.a.lement per desertor# E*er ordre = decret de la Bustcia Militar fou
sentenciat = mortI[1K]$ 5os mesos m3s tard# restant *espella a.andonada# van ser un
grapat de ve]ns pietosos els que enterraren un dels seus# a qui ELos francesos
degollarenI[11]$

El 1810# no va ser gaire dierent de l!anO anterior$ El rector de Fr?im consignava cNm un
dels seus eligresos era Emort a. una .a=oneta /ue la tro*a de $ona*arte li *as> *er la galta = li
ei: *er la orella7 en sa *r<*ia casaI$ ; inals d!anO n!/agu3 d!enterrar tres m3s# de mort
-iolenta *er la tro*a de ,a*ole'I[12]$ ;quells dies a conseq&'ncia de l!entrada dels
rancesos a Far.er? de la 4onca i de la conseg&ent ugida a la desesperada# moria el
rancisc? <ie!o de Fa0r.s@ a m3s# els militars gals occien un /ome de TT anOs# i l!a.ril
seg&ent# dues persones m3s[1"]$

4rniques i dietaris coetanis com el del metge de Fr?im ;HT"H: F"S4I 4;85ELL;4I o
com el que consta a les actes municipals d!;lcover[1)]# donen 3 de les e>ecra.les
salvatSades que en nom de la p?tria van cometre els militars rancesos# i que van produ]r
ugides desesperades massives# saqueSos# morts i assassinats arreu de la comarca$

L!/ecatom.e epid'mica


52

%na altre de les conseq&'ncies directes d!aquella invasiN# va ser l!esclat de la m3s terri.le
epid'mia de e.res tioidees d!aquella centQria$ En aquells temps aquesta mena de e.res
constitu]en una malaltia end'mica i molt comuna en els e>'rcits# ins al punt E/ue los
m9dicos castrenses la tenan como ine-ita.le = familiar7 es*ecialmente en los e89rcitos en
cam*aPaI[1-]$ ;parei>ia all? on /i /avia precarietat /igi'nica i d!aliments# i s!e>tenia
r?pidament entre les grans concentracions de gent$ ;m. motiu de la guerra# el pa6s
s!inest? d!e>'rcits d!un i altre .?ndol# i la ciutat de Tarragona es convert6 en reugi
improvisat de milers de rQstics que /avien a.andonat les llars a l!entrada dels rancesos#
ins al punt de multiplicar-ne e>ponencialment el nom.re d!/a.itants$ 4oncentrada tota
aquesta gernaciN a la ciutat# am. un tius e>t3s per tot arreu# els eectes mort6ers van ser
devastadors$ En les setmanes m3s cr6tiques s!/avien constatat m3s de Z0 deuncions
di?ries# ins el punt de ser necessari /a.ilitar el convent de Sant 5om'nec en /ospital i el
seu claustre com a cementiri# atesos els malalts pels monSos$ Les >ires de mortandat sNn
esgarrioses$ Els sacramentals assenOalen# aquell 180Y# un total de 2$126 morts$ SNn els
morts civils (els militars eren registrats pel capell? de cada regiment)# i torna a ser una
>ira a la .ai>a# si /em de creure els comentaris en el sentit de que els serveis Qne.res no
donaven a l!a.ast per a enterrar tot/om am. els deguts unerals# i que ens a suposar que
en els dies m3s cr6tics molts decesos no oren registrats$ 0$8E4;SEHS es a ress de >ires
m3s altes, m3s de Z$000 morts# i segons els cronistes coetanis# m3s de U$000 civils i uns
6$000 militars[17]$


>l Set!e

;m. la ciutat atepe]da de gent ins a la .andera# el maig de 1811 S$c(et s!/i plant?
davant am. un imponent e>'rcit de m3s de 20$000 /omes# perectament pertret>at i am.
una .ona artilleria$ 5esseguida va tirar de manual i d!e>peri'ncia poliorc'tica per
.loqueSar la plaXa i anar avanXant els aprot>es$ En aquest punt# el general ranc's Sa va
tenir un dels seus detalls am. l!enemic, 3u ora dels /ospitals de 8eus i *ila-seca els
militars espanOols erits i malalts i els envi? cap a Tarragona# des d!on van ser tramesos#
via mar6tima# a DatarN i *ilanova[1=]$ Eou una estrat'gia que no tenia com a mer o.Sectiu
o.tenir places de ranc per als uturs erits de l!e>'rcit ranc's# sinN tam.3 el de donar
m3s eina a l!enemic i llastrar-lo am. personal no com.atent$

4om.at sagnant

Tarragona estava controlada per un seguit de posicions e>teriors que es van /aver de
conquerir una a una, el ort de l!"liva# el del Erancol6# la lluneta del Ar6ncep# el Aort i la
Darina# etc$ "cupar cada un d!aquests reductes va precisar un enorme vesament de sang$
En el Estado /ue manifiesta los heridos /ue hu.o durante el terri.le sitio de Tarragona desde el
dia W de ma=o hasta el dia J8 de 8unio inclusi-e /ue fue tomada la *laOa *or asaltoI# consten 81Z
erits en els com.ats al voltant de l!"liva# 28Y en el ort del Erancol6# Y2 a la lluneta del
Ar6ncep# U81 al AortM# am. un total inal de Z$ZY8$ : aquests eren els espanOolsW Hom3s
dir que el regiment ranc's nQm$ 1 (dit El $rau)# va perdre ins a vuit caps de .atallN$
Segons ;$E(%;(%:88E# a qui seguim# l!empit dels napolenics era tal /ue no ha.a en lo
humano resistencia a su -iolento im*ulso# i orts com el del Erancol6 i el d!"rleans# no se


53
*odan defender sino a costa de continuas -ctimas$ Eectivament# en una de les posicions
ha.i9ndose *asado a rele-ar la tro*a /ue guarnecia uno de estos *untos7 los soldados entrantes
hallaron tendidos cadQ-eres a todos los /ue de.an ser rele-ados[1@]$ 0$ 5E S;L;S tam.3
e>plica el cas# tot dient que En todos estos com.ates no fueron *e/uePas las *9rdidas sufridas
*or los es*aPoles7 *ues am.os contendientes se .atan con un arro8o = un encarniOamiento
inauditos; refiriendo un testigo ocular7 entre otros hechos anQlogos7 /ue al irse Q rele-ar el *uesto
de una contraguardia de la luneta del 2e=7 se encontraron todos sus defensores muertos en el
*ara*eto7 sin ha.er intentado si/uiera retirarse$ ;quest autor tam.3 relata cNm va anar# el 16
de SunO# la p'rdua de la lluneta del Ar6ncep# posiciN que el tinent coronel S$0irac(s 3u
deensar ins arri.ar a l!arma .lanca# = Q e:ce*ci'n de unos *ocos /ue se re*legaron so.re la
*laOa7 todos murieron o /uedaron *risioneros7 estando heridos la ma=or *arte de 9stos ^M_ De 1G
granaderos *ro-inciales /ue monta.an la guardia en el reducto7 tan s'lo uno /ued' con -ida7 los
demQs cu.ran con sus inanimados cuer*os el *uesto /ue se les ha.a sePalado[1C]$ Hom3s en la
presa del ort de l!"liva es podien /aver perdut 2$000 /omes de .uenas tro*as i una
vintena de canons[2K]$ La caiguda del port i la marina cost? uns altres 2$000 deensors
(haci9ndose s'lo unos 1G? *risioneros7 = 9stos7 heridos casi todos)# per T00 atacants[21]$

En els com.ats del setge# lgicament# els rancesos s!endugueren la pitSor part# doncs eren
els que atacaven$ 0%;H-SEHaH 4"HT8E8;S# el general6ssim dels espanOols# diu en el seu
lli.re que Suchet no haca caso de la *9rdida de hom.res7 = se mira.a 9stos como los
instrumentos de su fortuna$ En eecte# la inversiN en /omes que va er el general
napolenic ou molt alta (i arriscada)$ El 21 de SunO# els rancesos assaltaren el .aluard
d!"rleans i el ort 8eial i arri.aren ins a la porta de Sant 0oan# on els esperava Contreras
am. nodrit oc de usileria# #omenc9 a hacerle terri.le ^uego_ de fusilera = metralla7
o.ligando a los franceses a retirarse con una *9rdida horrorosa de muertos = heridos en /ue
de:aron cu.ierto el suelo[22]$ Els rancesos estimaven que durant el setge els usells d!uns
i d!altres /aur6en disparat m3s d!un miliN de .ales[2"]$

El oc d!artilleria

%na altra orma de morir en com.at sense tro.ar-se l!enemic al davant# era caure v6ctima
del nodrid6ssim oc d!artilleria$ ;$E(%;(%:88E airmava que nunca se ha.rQ conocido mQs
serenidad en medio de un riesgo tan eminente7 ni 8amQs se ha.rQ com.atido en *laOa alguna
teniendo tan inmediato el fuego de caP'n7 tan Q cuer*o descu.ierto$ *a /aver dies en que de
les 1Y .ateries montades# disparaven incessantment m3s de 60 .oques de canN -omitando
continuas muertes = desgracias de nuestra guarnici'n = ciudadanos am. un cruel .alanX de
Z$000 erits i 2$000 morts$ L!artilleria espanOola no es va quedar pas muda$ Es calcula que
va disparar m3s de 2Z0$000 trets que van ocasionar la mort d!uns 10$000 enemics$ Aer
tam.3 la po.laciN de la ciutat va sorir els eectes de les .ateries gales$ S!avisava als civils
de cada proSectil a punt de caure i e>plotar dins del recinte ur.? am. el toc d!una
campana, un toc si era granada# dos si era .om.a# i ai>6,

hu.o dias = noches enteras /ue la cam*ana no tena tiem*o *ara indicar todos los tiros; tal era el
crecido fuego contrario /ue sem.ra.a continuamente la desolaci'n = la muerte en esta ciudad. ;u.o
.om.a /ue se lle-' 1@ soldados entre muertos = heridos[2)]$ ;u.o dias /ue no ces' un instante sin
*oderlas a-isar todas. El dia dieO = seis de 8unio se not' ha.er la cam*ana sePalado entre unas = otras
mas de mil /uinientas sesenta ^M_ 4l ;os*ital entra.an continuamente heridos7 /ue con el au:ilio


54
de los ingleses se trans*orta.an *or mar Q los de Matar' = Vilano-a ^M_ Los fuegos del enemigo se
multi*lica.an cada da *or todas *artes7 = eran formida.les7 sem.rando la desolaci'n = la muerte en
esta desgraciada *o.laci'n. Las ruinas7 incendios7 = des*lomamiento de edificios eran continuados
^M_ 0casi'n hu.o en /ue mQs de setenta *ieOas7 entre caP'n7 mortero = o.uO destroOa.an a un
mismo tiem*o las o.ras de fortificaci'n = edificios `Ruantas muertes = horri.les desgracias ha.ian de
-omitar tantos instrumentos de destrucci'naI[2-]$


>l 2@ de N$ny de 1@11

L!e>pugnaciN va culminar am. l!assalt inal# el dia 28 de SunO de 1811$ Contreras tenia
pro/i.it retre la plaXa# Sa que el marqu's de Ca+po 'erde li prometia que precisament
aquell dia atacaria els rancesos per l!e>terior$ L!atac del socor no es va produ]r (llevat
d!alguna topada poc important per la Rona del 4atllar)# i els napolenics o.riren .ret>a#
/i penetraren i s!escamparen per la ciutat provocant la mort i la desolaciN$ Els testimonis
sNn d!espant$ ;$E(%;(%:88E airmava que El e89rcito franc9s siem*re feroO = .Qr.aro7 nunca
lo fue tanto como en Tarragona el dia J8 de 8unio de 1811. 6i calm' la matanOa fue *ara dar lugar
al ro.o = Q las tor*eOas[27]$ Aer E$4I;"$ Entonces nada resisti' el m*etu franc9s sediento de
-enganOaD el sa/ueo7 la muerte de inertes ha.itantes7 la destrucci'n7 el incendio7 la -iolaci'n7 todos
los horrores en fin de las *asiones humanas en su ma=or frenes se des*legaron = estendieron en la
ciudad -encida como furias desatadas[2=]$


(o8?a0 1ina3 a3 $3a de 3a Se2, I30i8 p2n0 de .e,i,06ncia
(Bi,lioteca de Catalu"-a)


55

Els napolenics# des.ocats# incendiaren la ciutat# violaren les dones# assassinaren els
civils i turmentaren els religiosos 6era 8amQs aca.ar = ofender Q la decencia si ha.a de
e:*oner todas las ini/uidades de los enemigos; .asta lo e:*uesto = s9*ase /ue en esto e:cedieron Q
los irracionales mQs inmundos = lasci-os /ue se conocen[2@]$ Els /orrors viscuts per la
po.laciN tarragonina aquell 28 de SunO de 1811# fueron tales7 /ue no se han -isto en los siglos
de ma=or .ar.arie7 ni leido en las historias de las gentes menos ci-iliOadas. 4 este recuerdo se
estremece el coraO'n7 se eriOan los ca.ellos7 la *luma se cae de la mano; ni todos los *inceles '
colores del arte .astarQn Q descri.irlo; lo /ue se diga no es todo lo /ue fue7 = lo /ue fue 8amQs *odrQ
e:*resarse[2C]$ ;lgun autor ranc's# d!entre els militars napolenics presents en
aquella massacre# s!e>press? en els matei>os termes,

Llavors vaig veure coses que mai no /auria pogut imaginar$ La ciutat estava presa per la
mort# per la rapinOa# per la violaciN@ i no puc recordar tant de mal# i no commoure!m a
sentir pietat ^M_ En un sol lloc# el m3s ample de tots# la 8am.la# es comptaven m3s de dos
mil morts# de mil maneres# de mil /orri.les i variades ormes apilats els uns damunt dels
altres ^M_ Eren les osques tene.res# per els vencedors les trencaven am. la llum de grans
ciris encesos que# si no vencia el dia# eia m3s t3trica la nit i sem.lava# m3s que altra cosa#
una invitaciN a la sang i a la massacre["K]$

:ncendis

Ho sem.lava que os necessari# per els militars gals van comenXar a cremar la ciutat per
diversos punts# sense aturar-se perqu' les cases ossin reugi d!incauts que /i van morir
a.rassats (sino es llenXaven de dalt a .ai>)# el fuego a.rasador /ue consuma las casas = los
infelices /ue crean sal-arse cerrados en ellas ^M_ mu8eres = niPos los muchos /ue crean sal-arse
encerrados en sus casas7 = /ue tu-ieron /ue tirarse *or las -entanas Q la calle7 ' *erecer en las
llamas luego /ue los monstruos incendiaron la ciudad *or -arios *untos["1]$ El incendio /ue en
distintos *untos de-asta.a los edificios re*resenta.a una nue-a Tro=a7 le-antando densas
e:alaciones ca*aces de o.scurecer el 6ol["2]$

Sacrilegis

".Sectiu principal de la rapinOa rancesa oren els temples de la ciutat# on van suposar
que s!/i /aur6en dipositat els .3ns m3s preuats dels reugiats# a m3s dels elements
litQrgics i rel6quies valuoses que tinguessin en el seu tresor$ ;quells militars iconoclastes
sortits d!una revoluciN que va aca.ar am. l!Esgl3sia a EranXa# es van proposar er el
matei> a 4atalunOa# sus soldados ha.an *rofanado los tem*los7 destroOado las imQgenes7
cometido todo linage de sacrilegios[""]$ ;rri.ats a la 4atedral# on s!/i /avien reugiat 8$000
persones# els rancesos van penetrar-/i sense consideraciN i la van saqueSar sense dei>ar
ni un sol element litQrgic per cele.rar-/i missa$ En sl sagrat van maltractar# apallissar i
assassinar els que van voler a unos molan a *alos7 a otros Q sa.laOos7 a otros a culataOos de
fusil7 = unos @? fueron asesinados ^M_ a*enas nos conocamos unos a otros *or la desnudeO7 = *or
lo desfigurados /ue nos hallQ.amos con tantas heridas7 *ues /ue muchsimos las tenan en n"mero
de J? a W?7 = no *odan contarse JF indi-iduos /ue no fuesen heridos o contusosI[")]$



56
La totalitat de les esgl3sies de la ciutat va sorir la matei>a sort$ Els rancesos
s!ensanOaven especialment contra qui els /o mirava d!impedir$ ; la 4atedral el comensal
Ja$+e A+ill A#iG# malgrat la seva venera.le vellesa# s!aSup6 a recollir les sagrades
ormes que rodolaven pel terra# tirades sense miraments pels soldats que .uidaven els
vasos litQrgics$ En veient-/o aquests# desem.einaren els sa.res i el .ur>aren a puntades
impenitentment@ una religiosa 3u igual Q la /ual atormentaron .Qr.aramente["-]$

4al er esment de la valentia de quatre canonges simples# 4!naci *i0es Mayor# Josep
Boni Basora# Pere L$yG *ocasal#as i Josep *oca+ora 9les$as# que am. grans sQpliques
i so.reposant-se a innom.res erides re.udes# van aconseguir salvaguardar l!ediici
catedralici$ Ells oren# assistits per un grapat de clergues# els qui administraren els
sacraments a la gernaciN all6 aplegada# i els que# posteriorment# tingueren cura dels
malalts de l!/ospital quan les noves autoritats van er ora els capellans que els
atenien["7]$

*iolacions

;cciN que no alta mai en tot saqueig en regla 3s la violaciN de dones$ ;quest acte no 3s
tant solament una recompensa per als militars /e.ris de victria# /omes en edat de
procrear# ardents# enardits per la situaciN i llunO de les seves llars en pa6s /ostil$ La
violaciN era (i 3s) una o.ligaciN per al soldat que ocupa territori enemic# Sa que comporta
uns important6ssims eectes psicolgics so.re la po.laciN# i aplana considera.lement el
cam6 de la seva su.missiN$ La tropa napolenica entr? a 4atalunOa com a conqueridora# i
els a.usos se>uals es van donar arreu$ ;l 4amp de Tarragona# n!/i va /aver a Fr?im (el
28 de novem.re de 1810)# a Aeraort# a Auigdel6# a DaspuSols# als Aallaresos i a l!;rgilaga
(en els saqueSos de T de maig de 1811)# a la Secuita i a *ila.ella (el 2T de gener de 1812)# a
AuigtinONs (el 1Z de Suliol de 1812)# etc["=]$

Segons sem.len indicar les onts# es pot .en dir que aquell 28 de SunO de 1811 els
napolenics van perdonar a .en poques emelles# hicieron lo /ue no se ha leido7 e:cedieron a
los .rutos irracionales7 fueron mQs fieros /ue las mismas fieras7 /ue hasta en *".lico desfogaron
sus -ergonOosas *asiones en t9rminos de /ue se a-ergonOaran los mQs incultos sal-a8es$ ;i> va
ser ai>6 ins el punt que moltes dones van preerir suicidar-se llenXant-se a les cisternes i
oegant-se["@]$

5e et# els militars napolenics van violar totes les dones que van tro.ar# i all6 matei> on
les tro.aven$ En las calles = en los *arages mQs *".licos eran -ioladas toda clase de mugeres =
muchas des*u9s *or los mismos sacrificadas["C]$ ; moltes les orXaren a la 4atedral# davant
dels milers de reugiats que s!/i tancaven$ Si estaven em.araXades# tant se valia#
l!estocada travessava el ventre de la desventurada i tam.3 el etus i els matava als dos$
4 muchas -iolaron en la misma catedral ante el mismo gentio7 *ero Q las mQs las sacaron fuera =
las conducan Q sus cam*amentos ' dentro de casas *ara es*la=ar mQs li.remente su .rutal =
e:altada *asi'n. La soldadesca = muchos oficiales las saca.an Q la fuerOa = la /ue se resista era
maltratada o muerta[)K]$

En el cap6tol d!aquests /orrors destaquen alguns casos e>emplars$ %na dona que donava
el pit a un nadN va ser arrossegada a ora per un oicial ranc's# i /avent dei>at el petit en


57
mans d!un conegut# aga? el sa.re del militar i se l!enons? al ventre# treient-se la vida$ ;
una altra (segons (8;S ELK;S# la hi8a de la +aulassa) intentaven arrencar de les rei>es del
pres.iteri on s!/i /avia agaat .en ort# tan que l!aca.aren desconSuntant (o amputant-li
els canells a cops de sa.re) i mor6 all6 matei>[)1]$ Muger huvo de buen semblante que en
medio de una plaza tuvo la fatalidad de verse oprimida casi 80 veces. Otra en la iglesia de la
catedral fue asesinada porque no consinti[42].

Datances

%na columna de soldats mir? de ugir carretera de Farcelona amunt# per els rancesos Sa
/o /avien previst i els esperaven am. un destacament i una .ateria d!artilleria que o.r6
oc sense contemplacions$ Es van retre quan els /i van prometre salvaguardar-los la vida$
Els rancesos /o van complir# per solsament am. els militars# Sa que no estaven
disposats a donar quarter als civils armats (milicians) (El ser *aisano era delito de muerte
*ara a/uellos infernales monstruos[)"])$ Els van separar uns dels altres i els van degollar$
La severitat am. la qual actuaven ou causa que cononguessin alguns militars per civils#
que en realitat /avien estat despullats de llurs ensenOes per altres saqueSadors$

El ineliR paisano# que para guarecerse clandestinamente se introduc6a en las ilas de los
soldados prisioneros# era arrancado de ellas# O vilmente ausilado por la espalda$ Esta
misma suerte surieron muc/os oiciales# O soldados# que despoSados por los enemigos de
sus insignias militares en un punto# en otro eran reputados por paisanos O ausilados como
tales[))]$

compareciN un oicial con orden de matar todos los paisanos# O empeRaron al momento P
degollar cuantos encontra.an$ Aara li.ertarse de la muerte algunos se vistieron ropa O
morriones de soldados Oa diuntos# otros se /ec/aron al mar donde perecieron#
e>ceptuando algunos que los recogieron nuestros generosos amigos los ingleses@ otros se
escaparon por las viVas O montes vecinos# O perecieron casi todos porque los que no
mataron las partidas rancesas que los caRa.an# ueron presentados al general ranc3s de
ca.aller6a que guarnec6a el pue.lo de la Aue.la O este con sola la narraciNn de un muc/ac/o
de dieR aVos que dec6a /a.erlos conocido milicianos# los manda.a usilar[)-]$

;quest cruel procediment contra el civil el van seguir o.servant a la ciutat, El acto con
/ue se a*oderaron los enemigos de la +laOa7 *or las raOones insinuadas7 fue rQ*ido = sangriento.
DuePos de ella = sus recintos en *oco mas de media hora7 se -ean las calles cu.iertas de cadQ-eres7
= si alguno entre ellos se halla.a con sePales de -ida era atormentado con toda la inhumanidad de
/ue no fueron ca*aces los tiranos de los *rimeros siglos[)7]# = /uedaron las casas = calles
cu.iertas de cadQ-eres[)=]$ 5avant d!una mort segura# la gent procurava .arreSar el seu
cos am. els dels cad?vers que s!amuntegaven arreu$ ;quests# si no es van aconseguir
salvar# van ser trepitSats pels cascs dels cavalls rancesos que recorrien la ciutat# o van ser
occits a estocades pels escamots que regiraven les pertinences dels morts[)@]$

En arri.ar a la 4atedral# els rancesos la saqueSaren davant la mirada dels milers de
reugiats que /i cercaven immunitat@ all6 van occir U0 persones# i pels seus voltants# a 600
o 100 m3s[)C]$ Els qui intentaren ocultar-se campanar amunt# oren llenXats per les
vidrieres de dalt a .ai>$ ,o hallando /u9 ro.ar7 *or/ue =a lo ha.an otros hecho *rimero se
lle-a.an los *aisanos = de estos alrededor de la #atedral mataron de seis Q setecientos$ ;gaaren


58
els eclesi?stics que els van sem.lar de m3s alt rang i els o.ligaren a dur-los a les cases
particulars# que acte seguit saqueSaren de Soies i diner# no hallQndolo ' des*u9s de *illado los
degolla.an$ ;i>6 mor6 Pere-Joan >nric(# ardiaca de *ila-seca (el cadPver del qual
trovaren una setmana despr3s calgigat a la seva estanXa) i el canonge Man$el-Antonio
de las F$entes d,A!ostina# entre d!altres[-K]$

El carnatge dur? dos dies# ins el Z0 de SunO# en qu' S$c(et pu.lic? un .an per ordenar el
cesament del saqueig$ En realitat /avia aca.at una mica a.ans# *or no hallarse =a -ctimas
/ue sacrificar7 = no *or cesar el decreto mortal del .Qr.aro Suchet[-1]$ *an ser tants els morts
que inestaren la ciutat que els matei>os rancesos nom3s /i van dei>ar una m6nima
guarniciN,

Todas las calles O plaRas esta.an cu.iertas de cadPveres# cuOo /orror por la cPlida estacion
del tiempo o.ligN a los ranceses P a.andonarla# deSando solo las precisas guardias$ En
qualquier parte que se tendiese la vista no se ve6an mas que Qne.res despoSos de la
muerte$ 4adPveres medio podridos O meRclados con las ruinas de las casas desplomadas@
un pavoroso silencio O triste soledad# tal era el espantoso O /orri.le aspecto de
Tarragona[-2]$

4onseq&'ncia d!aquella unesta Sornada oren milers de presoners (uns 6$000 militars m3s
uns U00 civils que van quedar vius)# que desseguida van er cap a EranXa# faltos de ro*a =
medio muertos de ham.re7 = mientras los conductores -an maltratando = matando como
acostum.ran Q los /ue no *ueden andar[-"]$

Turments

;i>6 com l!incendi i la destrucciN de cases# la violaciN de dones i l!assassinat de civils sNn
tant e>ecra.les com previsi.les en un saqueig en regla# no /o 3s tant que la crueltat del
assaltant s!entretingui# a m3s# en turmentar po.res ineliXos indeensos$ La inaudita
maldat o .oSeria d!aquells militars napolenics es va er palesa so.retot am. episodis
puntuals de turment contra v6ctimes de les que no podien esperar cap mena de danO ni
deensa$ ;questes van ser .?sicament els civils que intentaren ocultar-se i so.retot els
religiosos$ Dolts dels primers procuraven passar desaperce.uts entre els cad?vers que
Seien pels carrers# i quan els soldats rancesos que els anaven regirant i treient les
pertinences els desco.rien# els occien *egando fuego Q los montoncitos de *'l-ora /ue
sucesi-amente *onan en diferentes *artes de su *iel[-)]$ 5!altres s!amagaven tancats a casa# i
quan els rancesos /i penetraven i els tro.aven eren deenestrats i tirados a las llamas;
otros arrastrados *or los *ies; otros asesinados Q la .a=oneta = Q sa.laOos; otros a culataOos de
fusil7 = otros /uemados con la antorcha = otras cosas com.usti.les /ue lle-a.an = a*lica.an a la
.oca = a otras *artes del cuer*o[--]$ 5e casos n!/i va /aver de tots els colors,

Aor las calles O casas a nadie se perdona.a, los que /alla.an escondidos padec6an toda
especie de tormentos$ %nos /ec/ados por las ventanas O teSados@ otros arroSados P las
llamas@ estos arrastrados O cosidos a .aOonetaRos@ aquellos martiriRados con lentitud@
aplicPndoles antorc/as encendidas que lleva.an u otros com.usti.les P la .oca O demas
partes del cuerpo, as6 se deleita.an en la erocidad O en los lamentos de tantos inelices#
si3ndolo menos el que moria con prontitudM[-7]$



59
;ra .3# els napolenics eren si.arites en l!e>ecuciN de llurs crueltats# i se les prenien am.
calma# com qui assa.orei> un .on vi, )eneralmente los enemigos martiriOa.an con lentitud =
se deleita.an con los lamentos de los infelices7 desentendi9ndose de las en9rgicas instancias con /ue
los mQs *edan la muerte *ara aca.ar el inso*orta.le tormento$ Io podia dir el orner Ale$#
a qui icaren a cops de culata i .aionetades dins del seu propi orn i el cuiren viu[-=]$ Les
versions d!alguns militars napolenics no sNn menOs colpidores$ L!oicial it?lic ;HT"H:"
L:SS"H: e>plic? el cas d!una dona em.arassada o.erta en canal# o el de les criatures que
mamaven llet am. la sang de les mares erides$ %n altre oicial# despr3s alt c?rrec de
l!administraciN militar# *K4T"8 5!;8L:H4"%8T# comparava els soldats rancesos am. els
?ngels e>terminadors i assegurava que molts llenXaven criatures enlaire i al caure els
ensartaven am. les .aionetes# imatge /orrorosa que aparei> il+lustrada en algun gravat
de la col+lecciN dels Iorrors de Tarragona (que reprodu]m a la p$ 1Z1)[-@]$

L!ensenOament contra tota mena d!eclesi?stics ou inicu i immisericorde$ So.resurt
d!entre tots# el cas del rancisc? Francesc <ordal# cas que es pot considerar paradigm?tic
de tots els m?rtirs tarragonins que aquell dia van morir per la seva E'$ Eou capturat quan
au>iliava una monSa mori.unda# i el van dur a la 8am.la a empentes i rodolons emmig
de tota mena de .urles i escarnis# con otras circunstancias /ue la decencia no *ermite
trasladar al *a*el$ Fur>at per les .aionetes dels seus .o>ins ou o.ligat a encendre una
oguera i a llenXar-s!/i# cosa que 3u am. gran dignitat# pr'via invocaciN del nom de la
Sant6ssima Trinitat[-C]$ D3s de Z0 eclesi?stics van ser morts i martiritRats aquell 28 de
SunO de 1811 per aquella trepa de militars iconoclastes# tro.ant inalment la recompensa
celestial als seus molts soriments$

5ret de saqueige

*olem aca.ar aquest apartat responent a l!interrogant de si els rancesos tenien dret de
saqueig so.re Tarragona o no$ 4ertament# sem.la que el tenien# Sa que les .ateries /avien
estat posades# i o.erta una .ret>a els /i oren re.utSades les propostes de rendiciN$
Tanmatei># en el dret de saqueig no compta ni de .on tros el dret de vida o mort so.re la
po.laciN$ El mariscal 0%;H-SEHEH 4"HT8E8;S# e>pert en la mat'ria /o va dei>ar .en clar
en el seu lli.re,

En eecto en la guerra no /aO tal derec/o de saquear ni matar# sino a los enemigos interin
estos tienen las armas en la mano# pues si las arroSan O se rinden luego que de>an de
oender# O se ponen en imposi.ilidad de daVar# adquieren derec/o P la /umanidad del
enemigo# que de.e concederles la vida# O si los mata despues de rendidos /ace una
co.ardia tan ignominiosa# como gloriosa accion si los mata quando tienen las armas O
com.aten con ellas@ O si esto es respecto P las tropas que componen los e>3rcitos# imaginese
quanta maOor ignominia O co.ard6a es seValar su saVa O e>ercer la crueldad en los
/a.itantes desarmados O tranquilos de la plaRa# que no tienen otro delito que la desgracia
de ser naturales moradores del pue.lo ortiicado# sin inluencia alguna en las operaciones
del sitiador ni en las de la guarnicion$ ;si el tratarlos mal por los deensores N por los
sitiadores es el colmo de la .rutalidad O del opro.io del que lo /ace# lo permite o no
procura remediarlo[7K]$




60

9,enda+G

Tocava er .alanX d!aquella trag'dia /umana$ Les onts solen apro>imar el nom.re de
v6ctimes a les m3s de T$600# concretament T$6Z0# entre tropa degollada (2$T00)# civils
assassinats (2$800)# dones (200) i nens (1Z0)# Las calles todas cu.iertas con mQs de F.G??
-ctimas tePidas de sangre[71]$ Les >ires que dNna el 6itio7 asalto = sa/ueo# sNn
similars, Tarragona tenia 20$000 persones dins quan entraren els rancesos@ en van
resultar mortes T$100@ presoneres# 6$Z00@ oegades# Z00@ erides# T$UT0@ disperses# 1$800# i
recollides en vai>ells anglesos# UT0@ am3n dels 1$Y00 morts durant el setge$ Les p'rdues
totals de vides /umanes es calculaven en 10$Y00# i 8$6T0 els erits@ i am. un dest6 incert els
8$200 presoners ets$ %na tercera part dels ediicis van quedar arruinats o destru]ts[72]$
4I;" sem.la re.ai>ar la >ira# per en realitat l!augmenta# Sa que nom3s a reer'ncia als
civils$ #om*letaron a/uellas horas de -andalismo el n"mero de cuatro mil -ctimas7 /ue tu-o el
-ecindario[7"]$ 4"HT8E8;S calculava 1$800 presoners dels quals uns U00 eren oicials[7)]$
En el parte de Y de Suliol en el qual S$c(et donava compte de la seva victria (al principi
reprodu]t)# elevava encara m3s aquests nQmeros, /avien estat U$000 els morts# per dels
10 o 12$000 que intentaren escapar ora de la muralla molts van ser morts Q sa.laOos '
anegados i no en precisava el nom.re@ els presoners /avien estat 10$000 (d!entre els
quals# T00 oicials)# i els erits en els /ospitals# 1$T00[7-]$

Les guerres mai no les guanOa ningQ# tots /i perden$ Les .ai>es a l!e>'rcit ranc's tam.3
van ser molt elevades$ Hom3s el seu cos d!enginOers va perdre el 28h dels eectius entre
sapadors i oicials$ ;dmetien /aver perdut Z$1TT /omes (1U0 dels quals eren oicials)#
per segurament serien prop de 1$000 les .ai>es reals[77]$ 4"HT8E8;S opinava que
Tarragona s!/agu3s pogut salvar si /agu3s arri.at un socor# i que S$c(et n!era conscient#
i que per ai> adelant? l!assalt inal tant com va poder# = sacrific' una mitad mas de gente
/ue no ha.ra *erdido *or un sitio conducido regularmente[7=]$

Aassat el mal son del saqueig# qued? l!espectacle dantesc de milers de cad?vers tirats pels
carrers$ %n espectacle que S$c(et aproit? per recordar a la comarca all de que
tranquilidad# viene de 9tranca!M$ Envi? soldats per les po.lacions properes a er venir
les principals autoritats governatives i pro/oms (de 8eus n!arri.aren una cincuantena)# i
els o.lig? a passaSar-se pels carrers de la Tarragona venXuda i admirar el t'tric escenari
del qu' li passava a qui es resistia al poder napolenic# e:istiendo a"n ^1Y11_ /uien
conser-a como reli/uia *reciada las medias manchadas de sangre7 con las cuales su a.uelo -erific'
a/uel terri.le *aseo so.re los cadQ-eres inse*ultos de sus conciudadanos[7@]$

L!ocupaciN

5esseguida que els rancesos controlaren la ciutat# encetaren una 'poca de repressiN
sagnant# doncs# a qui tro.aven adicte al govern espanOol o am. armes amagades a casa#
l!assassinaven# o el duien a ausellar a 8eus# o el penSaven d!algun ar.re o .alcN del
convent de la Derc'[7C]$ ;questes ignom6nies no sem.la que se les invent3s el
memoralista$ `ue ausellaven gent a 8eus dia s6 i dia tam.3# /o conirmava el 5r$
;HT"H: F"S4I 4;85ELL;4I en el seva relaciN /istrica$ `uan als penSats# tro.em la
partida d!.it relativa a 2o+5s Men.nde/ Geno#.s# oicial de les rendes reials de la


61
ronda volant de Farcelona# datada el 28 de SunO# dia de l!assalt ranc's# que diu, Entre
tres = /uatre de la tarda mor *en8at *er los francesos en un dels .alcons del con-ent dels ++.
Mercenaris de la *resent ciutat7 *er ha.er intentat a*oderar(se de las claus de las *ortas de dita
ciutat de Tarragona7 *er donar entrada a las tro*as es*aPolas[=K]$ Men.nde/ degu3 ser la
primera v6ctima en estrenar lloc i sistema d!e>ecuciN# Sa que l!assalt enemic es veriic? a
primer6ssima /ora de la tarde$

; m3s d!aquestes e>ecucions ar.itr?ries# els rancesos es van possessionar de tots els
immo.les al seu lliure al.ir# sense importar-los que els amos encara visquessin o
tornessin de ora$ D3s encara# si el propietari es presentava era maltractat i ve>at
impQnement$ *an er tre.allar els pocs ciutadans que quedaven vius en recollir i neteSar
la ciutat# i per derrocar les o.res de setge i els ortins e>terns# van er venir quadrilles de
tre.alladors dels po.les de la comarca que es rellevaven setmanalment# ca*itaneados *or
ca.os de escuadra escogidos en crueldad /ue los trata.an *eor /ue escla-os7 sin darles de comer =
sacudi9ndoles *alos mu= a menudo sin res*etar -e8eO7 dolencia7 ni tierna edad[=1]$

El Suliol de 181Z torn? S$c(et am. l!e>'rcit replegat de *al'ncia# uns 1U$000 /omes que
allotSaren a la ciutat# = fue otra -eO sa/ueada *or los h"sares de ca.allera a /uienes Suchet
tenia de costum.re *ermitirles cual/uier atentado *or serle tro*a mu= fa-orita = de su ma=or
confianOa$ *an allotSar on van voler# repartint-se les cases i cometent todos los e:cesos /ue
acostum.ran los franceses7 de modo /ue las mu8eres tu-ieron /ue esconderse *ara li.rarse de su
.rutalidadI[=2]$


9es p1rd$es +aterials

Els estralls econmics no compten# evidentment# tant com /o an les vides /umanes#
tanmatei># no dei>en de ser un rele> de les penalitats per les quals va passar la ciutat$

)En dos aVos# un mes O veintiQn d6as que /a sido invadida Tarragona# /a sido
continuamente saqueada O destruida por los opresores# de modo que todas las casas
immediatas a la muralla del "$ O las del puerto /an sido completamente destroRadas ^M_
Todas las iglesias# e>ceptuando la 4atedral ^M_ /an sido destroRadas de manera que en
ninguna de ellas /a quedado vestigio de altar ni som.ra de imPgenes@ todo /a sido
destinado a las llamas7[="]$

Encara /i /agu3 un nou setge per recuperar Tarragona (SunO de 181Z)# en el qual la ciutat
pat6 un .om.ardeig naval$ ;l inal# els rancesos a.andonaren la plaXa volant darrera seu
tots aquells equipaments deensius suscepti.les d!Qs per part de l!enemic$ Ar'viament
van er evacuar la ciutat i la van saqueSar a consci'ncia$ Els napolenics van posar no
menOs d!una quinRena de .arrils plens de pNlvora en cada una de les 2Z mines
distri.uides entre, les muralles# els .aluards# el mol6# els arcs de canOeria de la ont
pQ.lica# el magatRem de queviures situat dins l!esgl3sia de Sant 5om'nec# el castell de
Ailats i el castell del Aatriarca$ Les e>plosions tingueren lloc a les U,Z0/$ del mat6 del dia
1Y d!agost de 181Z# i van causar Egrande estruendo7 siendo tal en dos ocasiones /ue me *areci'
tem.la.an los montes a @ horas de distancia de donde =o eraI[=)]$



62
;ltra de les mines disposades era a l!esgl3sia de Sant Dag6# i 3s ama que essent el dia del
sant# aquest degu3 intercedir i la met>a que connectava am. la dinamita s!apag? i no
arri.? a e>plotar$ Dalauradament# les altres s6 que /o van er$ Es van destruir la maSor
part de muralles i .aluards# caigueren cinc arcs de l!aqueducte que su.ministrava aigua a
la ont pQ.lica# i s!incendi? l!esgl3sia de Sant 5om'nec$ El gros del danO se l!endugu3 el
castell del Aatriarca# la meitat del qual s!esondr?# quedant del tot inservi.le l!altra meitat@
destru6# a m3s# molts dels immo.les del costat# de manera que va dei>ar un .uid ur.?
(que 3s l!espai que avui es conei> com plaXa del Erum)$ ;m. la mar>a dels rancesos
/ued' esta inmortal ciudad transformada en un mont'n de ruinas = escom.ros[=-]$

E>istei> un compte en rals de .illN de les p'rdues immo.les soertes per la ciutat de
Tarragona en aquella guerra[=7],


4++o0le a?ectat &o+0re 'alor
4ases arruinades 2Z6
4ases arruinades en part TT0

10$Y20$80Y
:mmo.les del patrimoni de l!Esgl3sia 16 Z$2Y8$U20
:mmo.les particulars 10 2$T26$6TT
:mmo.les del Aort arruinats 22Z
:mmo.les del Aort mitg arruinats 6

1$ZU8$U6Y
Durs i .aluards destruits Z$81Z$ZUU
Dercaderies perdudes al Aort 1T$UT0
Dercaderies perdudes a la ciutat 11$T10
:mmo.les destruits# collites i ar.res talats 21$T8Z$Y00
2otalAAABBAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAB --B-@)B71=

Tam*oco -a com*rendido el dinero fi8o ro.ado en el sa/ueo /ue es incalcula.le res*ecto /ue
entonces esta ciudad era el *unto mQs mercantil de la *ro-incia$


;questa ont suma un total de 88$T11$TY1# que com es pot veure en el quadre# no
corresponen a la suma real$ ;questa# tanmatei># creiem que podria apro>imar-se orXa a
la realitat$ ; la v?lua de 111T (100 anOs a.ans) la suma total del valor dels .3ns declarats
a la ciutat era de 618$ZT6 lliures[==]$ Si convertim aquesta quantitat a rals de .illN ens
dNna uns apro>imats 21$1ZU$2U0$ Es deia que Tarragona al inal de la guerra /avia perdut
una tercera part dels .3ns immo.les[=@] i la pr?ctica totalitat dels mo.les$ Tenint en
compte que la v?lua de 111T era altament delectiva (o sigui# que segurament la ciutat no
va declarar una part considera.le de .3ns per tal d!escapar al isc)# que /avien passat
quasi cent anOs# en el decurs dels quals Tarragona /avia constru]t un port# do.lat la
po.laciN i consolidat un moviment mercantil i econmic pui>ent# no 3s desca.ellat
pensar en unes p'rdues econmiques ?cilment >ira.les per so.re dels T0 milions de rals
de .illN$





63

Mots ?inals

Dai no /em estat partidaris d!aquesta moda d!e>igir el perdN per un greuge /istric
passat$ Aer si algQ s6 que /o 3s# pensi que els tarragonins tenen tot el dret del DNn a
esperar que algun dia# oicialment# les autoritats de la 8epQ.lica rancesa els demanin
perdN per totes les atrocitats comeses pels avis dels seus avis durant la guerra del
Eranc's$





[1] 4;*;LLE F%S`%ETS# 0";H$
)L!espasa i la ploma, el setge de
Tarragona de 1811 i la
literatura7$ 4oner'ncia
pronunciada el 2U de marX de
2011 a la seu del 4onsell
4omarcal del Tarragon's ^En
l6nia_$ 5isponi.le a ,
iii$tarragones$cat j 4ultura
j 4oner'ncies# p$ 6$

[2] ;r>iu Iistric ;r>idioces?
^d ;I;_# Torredem.arra# 4apsa
ZU# nQm$ 1U0# k.its (11Y1-18T1)#
$ 1T6v$ i 1Z8-1Z8v$@ 4;T;L;
D;SS"T# LL%:S$ 6ocietat7
ur.anisme i ser-eis *".lics a la
Torredem.arra del segle S!S$
Tarragona, 4entre d!Estudis
Sini.ald de Dar# 2001# p$ 16@
8"*:8; : (JDEB# S;L*;5"8-0$
El segle [*::: i les guerres
(ran i del Eranc's$ en, ;ist<ria
de Torredem.arra. 6egles SV!!!(
SS$ 8eus, ;Suntament de
Torredem.arra# 1Y8U# Y-61# p$ 6Z
i 8"*:8; : (JDEB# S;L*;5"8-0$
La guerra del franc&s a 4ltafulla.
1KF& ani-ersari de la .atalla
d4ltafulla$ ;ltaulla, 4entre
d!Estudis# 1Y81# p$ 22$

["] ;I;# La +o.la de Montorn&s#
capsa 1Z# nQm$ 62# k.its (11TY-
181Y)# $ 1T1v$# 1T8-1T8v$# 11Yv$#
etc$# i ;I;# +uigtin='s# capsa 2#
nQm$ Z# k.its (1111-18ZY)# $ 1Z2#
1Z6 i 1Z8-1Z8v$ Les reer'ncies
d!aquest apartat /an estat
pu.licades a, (GELL# D;HEL$
)!b0h7 cruel ga-atgX!$ Les
mis'ries de la guerra del
Eranc's al 4amp de Tarragona7$
En, S;%4I 48%B# H%8:; (ed$)$
La guerra del %ranc&s als territoris
de *arla catalana$ 4atarroSa ,
:nstitut 8amon Duntaner l
;Suntament del Fruc l ;ers#
2011# YZ-11Z$

[)] ;I;# El #atllar# capsa 22#
nQm$ 8U# k.its (1801-18T1)# #
12v$ i 88v$

[-] ;I;# Els )aridells# capsa 2#
nQm$21# k.its (1808-18Z1)# $ 6v$

[7] ;I;# #a.ra del #am*# capsa
18# nQm$ 60# k.its (1186-18T1)# $
10- 10v$

[=] (%;L *:Lm# *;LEHTK$
L!Espluga i els napolenics,
180Y$ $utllet del #entre
dEstudis Locals# l!Espluga de
Erancol6# 1 (1r$ semestre de
1Y8Y) 1# i (%;L *:Lm# *;LEHTK$
Les crisis demogr?iques del
per6ode 11T1-181T a la 4onca de
Far.er?$ 4*lec de Tre.alls#
Dont.lanc# nQm$ 1T (1YY1) 11-
TZ# p$ U1-U8$

[@] FE8T8mH : *;LL*n# 5:5;4$
La vida a una petita po.laciN
durant la (uerra del Eranc's$
;lcover (1808-181Z)$ en, 2ecull
Boa/uim 4-ell> Vi-es (1V?1(1VGK)$
; c$ d!Eliseu ;$ Soler =lvareR i
Tom?s EorteRa i ;ntonio
(uardias$ Tarragona, Lli.reria
(uardias# 1Y80# YY-1TT# p$ 111#
12T# 128-12Y i 1TU$ Aer *alls#
vegeu D%8:LL" (;L:D;H<#
E8;H4ES4$ La .atalla del +ont de
)oi (Valls7 JF de fe.rer del 18?V)$
*alls, :nstitut d!Estudis
*allencs# 2008 (Estudis
*allencs@ [L*:)# p$ Z1Y-Z81$

[C] ;I;# #am.rils# capsa 28#
nQm$ 80# k.its (1801-1816)# $
per la data$

[1K] ;I;# Vallmoll# capsa ZU#
nQm$ 108# k.its (11Y0-18Z8)# $
Y8# 106 i 1Z0$

[11] ;I;# Ves*ella de )ai>#
capsa 1# nQm$ U1# k.its (1808-
1811)# $ Z i 6$

[12] ;I;# $r>fim# capsa 1U#
nQm$ 1Z # k.its (180T-18T1)# $ 1T
i ZUv$

[1"] (%;L *:Lm# *;LEHTK$
Dorts accidentals i violentes a
Far.er?$ Llum# Far.er? de la
4onca# 66 (agost de 1YY1) 6-1$

[1)] 4;H;LES (:L:# ESTEF;H (a
c$d$)$ %na visiN m3s real de la
(uerra del Eranc's$ La /istria
de Fr?im d!en Fosc/ i
4ardellac/$ 2ecer/ues# 21 (1Y88
d Iomenatge a Aierre *ilar# ::)
1-UY$ ;questa Qltima crnica#
vam tenir ocasiN de ressenOar-la


64
en aquesta matei>a revista
electrnica (nQm$ 1 de maig de
2008# p$ 28-2Y)# i FE8T8mH$ La
vidaM$

[1-] 8E4;SEHS 4"DES# 0"Sa Db$
La epidemia de ie.re tioidea
del aVo 180Y en Tarragona$
2e-ista T9cnica de la +ro*iedad
Lr.ana# nQm$ 22 (Suliol-
desem.re de 1Y11) 61-6Y# p$ 6U$

[17] 8E4;SEHS$ La re-oluci'n#
p$ 220@ 8E4;SEHS 4"DES# 0"Sa
D;8:;$ La po.laciNn de la
ciudad de Tarragona durante la
(uerra de la :ndependencia$
en, Estudios de la )uerra de la
!nde*endencia7 ! (4ctas del !!
#ongreso ;ist'rico !nternacional
de la )uerra de la !nde*endencia =
su 9*oca)$ Saragossa, :nstituciNn
Eernando el 4atNlico#
5iputaciNn# 1Y6U# U6T-U81# UU1-
UU2 i U8T@ 4;H;LES (a c$d$)$
%na visiNM# p$ Z1@ 8E4;SEHS$
La epidemiaM$# p$ 66 i 61# i
S;F;Ta : F"S4I# 0"SEA D$
Monges7 frares7 canonges7
ca*ellans7 i ca*ellanets. Tarragona
religiosa a les aca.alles de lantic
r&gim$ Tarragona, ;Suntament#
1YY2# p$ 110$

[1=] Tarragona sacrificada en sus
intereses = -idas *or la
inde*endencia de la naci'n =
li.ertad de su cauti-o monarca
%ernando 69*timo. 2elacion de los
sucesos mas memora.les ocurridos
en esta ciudad durante la ultima
guerra defensi-a contra la in-asion
del tirano del siglo S!S ,a*oleon
$ona*arte$ Tarragona, Diguel
Auigru.6# ^1816_# p$ Z0$

[1@] E(%;(%:88E# ;H58aS$
;istoria de los acontecimientos del
sitio de Tarragona en el aPo 1811$
8eus, :mpr$ de 0uan F$ *idal#
18TT# p$ Y$

[1C] S;L;S# 0;*:E8 5E$ El sitio de
Tarragona *or los franceses en
1811 *or el E:cmo. 6r. D..7
general de artillera7 escrita en el
aPo 188J7 siendo #oronel(Teniente
#oronel de 4rtillera7 #omandante
del 4rma de dicha *laOa$ 2b$ ed$
Farcelona, Tipogra6a 4astillo#
1Y11# p$ 2T-26$

[2K] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811 Tarragona,
Tipogra6a de E$ ;r6s# 1Y11# p$ 6$

[21] S;L;S$ El sitio de
Tarragona# p$ Z0$

[22] 4"HT8E8;S# 0%;H SEHaH$
6itio de Tarragona. Lo /ue *as'
entre los franceses7 el general
#ontreras /ue la defendi'7 sus
o.ser-aciones so.re la %rancia7 =
noticia del nue-o modo de defender
las *laOas$ Dadrid, :mpr$ de
:.arra# 1816# p$ 11-12 i 1T$

[2"] S;L;S$ El sitio de
Tarragona# p$ 2T$

[2)] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 10 i 8$
Tam.3 Tarragona 6acrificada#
p$ T0# te>t am. el que guarda
orXa similituds$

[2-] Tarragona sacrificada7 p$
UZ# U6 i UY-T0$

[27] E(%;(%:88E$;istoria# 26$

[2=] 4I;"# E5%;85"$ ;istoria
de los acontecimientos del sitio de
Tarragona en el aPo 1811. 6eg"n la
;istoria de Es*aPa de D
,"mero W$ Tarragona# 1T
"ctu.re de 18T8# p$ 11b$

[2@] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1U$

[2C] Tarragona sacrificada7 p$
TU$

["K] Eou l!oicial de cavalleria
itali? ;HT"H:" L:SS"H:# a la
seva )litaliani in #atalogna$
Lettere$ Londres# 181U# citat per
4;*;LLE$ )L!espasa i la
plomaM7# p$ 1T$

["1] E(%;(%:88E$;istoria# 26$

["2] Tarragona sacrificada7 p$
TT$

[""] 4I;"$ ;istoria# p$ 12$

[")] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z-1U# i
Tarragona sacrificada7 p$ T1$

["-] Tarragona sacrificada7 p$
T1$

["7] Tarragona sacrificada7 p$
6Z-6U$

["=] 4;H;LES (a c$d$)$ %na
visiNM# p$ 22# 28# Z6 i Z8$

["@] Tarragona sacrificada7 p$
T8$

["C] E(%;(%:88E$;istoria# 26$

[)K] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z$

[)1] Tarragona sacrificada7 p$
T8$

[)2] 4;H;LES (a c$d$)$ %na
visiNM# p$ Z1$

[)"] Tarragona sacrificada7 p$
TU$

[))] E(%;(%:88E$;istoria# 26$

[)-] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z$
Tam.3# Tarragona sacrificada7
p$ TU$

[)7] Tarragona sacrificada7 p$
TU$

[)=] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 12$



65
[)@] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 12$

[)C] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z$

[-K] Tarragona sacrificada7 p$
T1-T8 i 8E4;SEHS$ La
re-oluci'n# p$ Z1U n$118$

[-1] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1U$

[-2] Tarragona sacrificada7 p$
61 i S;L;S$ El sitio de
Tarragona# p$ Z8$

[-"] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 12$

[-)] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 12$

[--] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 12-1Z$

[-7] Tarragona sacrificada7 p$
TT$

[-=] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z$

[-@] L:SS"H:$ )litaliani in
#atalogna$ M# ;8L:H4"%8T#
*:4T"8 5!$ Les fianc9s de la mort.
;istoire contem*oraine$ Aar6s,
;llouard et Caepellin# 18T0#
citats per 4;*;LLE$ )L!espasa i
la plomaM7# p$ 1T i ZZ$

[-C] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1Z i
Tarragona sacrificada7 p$ TT-T6$

[7K] 4"HT8E8;S$ 6itio de
Tarragona# p$ 28 n$

[71] E(%;(%:88E$;istoria# 26$

[72] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1T i
2T#EEstado /ue manifiesta la
*9rdida de Tarragona ocasionada
*or los franceses desde el W de
Ma=o de 1811 /ue em*eOaron a
sitiarla hasta el 1V de agosto de
181W /ue -olaron sus murosIB

[7"] 4I;"$ ;istoria# p$ 11a$

[7)] 4"HT8E8;S$ 6itio de
Tarragona# p$ 21$

[7-] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 28$
[77] S;L;S$ El sitio de
Tarragona# p$ 1U$

[7=] 4"HT8E8;S$ 6itio de
Tarragona# p$ 21$

[7@] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1U@
Tarragona sacrificada7 p$ 60@
S;L;S$ El sitio de Tarragona# p$
U0$

[7C] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 16-11$

[=K] 4;H;LES (a c$d$)$ %na
visiNM# p$ Z0 i Z1# i ;I;#
Tarragona# k.its (180Y-18ZT)#
capsa nQm$ 28# $ Z02v$
Den3ndeR era de *ila-seca i
segons consta a la seva partida
de novena i cap d!anO# /avia
estat sentenciat# penSat i
escapXat el noviem.re seg&ent$
DELE8" 5"DnHE4I# 5;*:5$
Vila(seca a la guerra del %ranc&s$
*ila-seca, ;grupaciN 4ultural#
2011# p$ ZZ$ ;graei>o a l!autor
/aver-me donat a con'i>er
aquesta curiosa contradicciN$

[=1] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 18-20$

[=2] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 20$

[="] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 22-2Z$

[=)] 4;H;LES (a c$d$)$ %na
visiNM# p$ UZ-U1$

[=-] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 21-22$

[=7] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 2T$

[==] (GELL# D;HEL@ 0"85:
8"*:8; : S"8:;H"$ Tarragona el
1K1F. 4s*ectes socials de la
*ro*ietat ur.ana i r"stica a l&*oca
de la im*lantaci' $or.<nica$
Tarragona, *irgili# 1YYY (Fi.lio-
teca Tarraconense@ 1)# p$ 80$

[=@] 6itio7 asalto = sa/ueo de
Tarragona en 1811# p$ 1T$











66

994S2A2 <>9S 2A**AGH&4&S MH*2S <:*A&2 >9 S>2G> &APH9>O&4C
P>xtret del llistat penNat al nostre Qe0B 'e!e$I QQQBacarnBcatR



) de +ai! de 1@11 P1RI

Francisco 2o+asino# errer# de Z8 anOs# casat

1@ de +ai! de 1@11 P1RI

Josep *e#olt%s Gass$ll# sapador# de 2Y anOs# solter

2" de +ai! de 1@11 P1RI

Ja$+e Maix. Boter# pag's# de 18 anOs# solter

11 de N$ny de 1@11 P1RI

Baptista 'idal# milici?# casat

22 de N$ny de 1@11 P1RI

5$ Antoni Montells Cap$to# sotstinent de les
Dil6cies %r.anes# casat

2@ de N$ny de 1@11 P1=7RI

Josep Alaix# casat
Josep Ale!ret *e#olt%s# de 26 anOs# casat (germ?
de *icenX)
'icen3 Ale!ret *e#olt%s# de Z1 anOs# casat (germ?
de 0osep)
<o+in!o Alt1s
Josep A+at# casat
Francisco An!l1s J$ni.nt# na-ager# de 21 anOs#
casat
Francisco A$l1s# pag's# casat
Josep A$l1s Gon/5le/# pag's# casat (ill de
Erancisco ;ul's i d!;ntnia (onRaleR)
9l$s Badia Gass$ll# pag's# de ZU anOs# casat
Josep Bad$ell# casat
4!nasi Bad$ell Massa!$er# pag's# de 26 anOs# casat
Josep Ball1s Ale!ret# pag's# de Z2 anOs# casat
Francisco Bar0. Cre$s# carter# casat
Josep Barcel% *$ll# de U1 anOs# casat
*a+on Bar!all%
Pa$ Bar%# casat
Francesc Barrera# casat
Man$el Bartrol# casat
Se0astiG Bartrol# casat
Anton Ba#ot# casat
Pa$ Ba#ot# casat
Pere-MGrtir Ba#ot Medina# casat
Antoni Bernat# casat
5$ 4!nasi Bertran# amiliar del Sant "ici# casat
4!nasi Bertran Ba#ot# de Y1 anOs
Bernat Bo P# casat
2o+Gs Boada# .oter# casat
Francisco Boada Cla#erol# pag's# de Z0 anOs# casat
Joan Bo?ar$ll# carreter# casat
Josep Bonax# casat
Pere Bonet# casat
Anton Bordas# casat
Josep Br$# casat
Anton Cal$ll# casat
Josep Canto# pag's# casat
Mate$ Cant%
Se0astiG Canyellas
Francisco CaSellas
Josep Capde#ila# casat
5$ Antoni Carrosi# aSudant primer de capit?
graduat# de T6 anOs# casat
*a+on CastellG# casat
Francisco Cla#.# casat
4!nasi Condor AlasG# pag's# de U6 anOs# casat
4sidre <al+a$ Sol.# casat (ill d!;ntnia Sol3)
Man$el <ante# casat
Anton <o+in!o# casat
Ja$+e <onato# casat
Joan <onato# casat
Joan >scarrG# milici?# casat
Joan >sc$der# casat
Josep >stela# casat
Andre$ >ste#e# casat
Felip Fa0re!at# casat
Ja$+e FernGnde/ Font# pag's# de T0 anOs# casat
Josep Ferran# casat
Josep Ferran# pag's# casat
Ma! Ferran# orner# casat
Joan-Antoni Ferrer# casat
8ev$ Ma! Ferrer Mart# prevere# de Z8 anOs
Francisco Fi!$eras
Francisco Fi!$eres# casat
5r$ 5$ Francesc Fo!$et Foraster# comensal i
.eneiciat de la seu# de 80 anOs
Andre$ Font# casat
Josep Font# casat
F1lix FranJ$esa# soldat de Dil6cies %r.anes# casat
<o+in!o Ga0riel CapellG TPortellaU# casat
Francisco Ga0riel CapellG
Josep Ga0riel Malla?r.# pag's# de 60 anOs# casat
Josep Gallart# casat
5$ *a?el Gall Bo#.# regidor
Andre$ Garca Monseny# orner# de Z6 anOs# casat
Josep Gass$ll Molner# pag's# de T0 anOs# casat
Francisco Ga#aldG# soldat de Dil6cies %r.anes#
casat
2ecla Gil *oi!# de 10 anOs# v6dua
Ant;nia Gon/5le/ (esposa de Erancisco ;ul's)
Josep Granada 'ila# uster# vidu
Joan Gra$# pag's# casat
5$ Sal#ador G$al Bar!all%# tinent de Dil6cies
%r.anes# casat
Mariano G$ino#art# casat
Joan G$ino#art Bar!all%# pag's# de TT anOs# casat
Sr$ 5$ Pere-Joan Lenric(# ardiaca de *ila-seca
Francisco 4cart# casat
Josep-Anton 4cart <onato# de UT anOs# casat
Francisco 4cart Sana0re# pag's# casat
Anton JordG# pag's# casat
Man$el 9anc(ares# casat
Josep 9anxares# casat
5$ 4!nasi 9la$rad% Ga0riel# sotstinent de les
Dil6cies %r.anes# casat
'icen3 9le#adG
Josep Ma!arolas# casat


67
Ja$+e Ma!riSG# casat
Josep MB Mallac(s *ondo# comerciant# de Z2 anOs#
casat
8ev$ Pere-Anton Malla?r. Porta# prevere# de UT
anOs
Carles Mallol# casat
Anton Martell
Antoni Mart# pag's# casat
Joan Mart# casat
Joan Mart# casat
2ade$ Mart# casat
Jeroni Mas# casat
Anton Mas Se!$ra# pag's# de 2T anOs# casat
Pa$ Masde$ Plana# pag's# de UU anOs# casat
Joan-Antoni Mate$# casat
Pere Mercader# casat
Josep Mir% (pare de 0osep DirN)
Josep Mir% (ill de 0osep DirN)
Pere Mir% Gi0ert# moliner# de ZZ anOs# casat
Francisco Mir% Panno$# pag's# de Z2 anOs# casat
Francisco Mir% Pons# casat
Marc Mon!$i% Bertran# pag's# de 2Y anOs# casat
5$ Pa$ Mon!$i% Bertran# sotstinent de les Dil6cies
%r.anes# casat
Josep Mora!as# casat
Carles &adal Gil# pag's# casat
A!$st Hli#.# casat
Josep Hli#.# casat
'icen3 Hli#er &adal
Pa$ PalleNG
Josep-Anton PG+ies Bo#.# pag's# de Z1 anOs# casat
Antoni PandGria
Josep Panno$# casat
Josep Pars <onato# de UT anOs# casat
A!$st Pasc$al# casat
Mariano Pastor 2e$l.# pag's# d!uns T0 aOs# casat
Ja$+e PiNo5n# casat
9loren3 PiJ$. Bonet# pescador# casat
Ja$+e Pons# casat
Josep Pons# casat
Francisco Prats# casat
Ja$+e Prats# uster# de ZT anOs# casat
Josep Prats Blanc(# revenedor# casat
5$ Joan-n!el Pri+ y 9%pe/# casat
Man$el Pri$s# casat
Joan P$Nadas# casat
Pere *a0ass%# casat
Francisco *a?art# casat
Pa$ *ecasens# pastor# de UU anOs# casat
Joan-Anton *esi <onato# casat
Ja$+e *e#olt%s# casat
*a+on *e#olt%s# casat
*a+on *e#olt%s# pag's# de 6U anOs# casat
'ent$ra *ia+0a$# casat
Andre$ *ia+0a$ Pastor# pag's# de UT anOs# casat
Bona#ent$ra *i0as Benet# de ZZ anOs# casat
A+0r%s *i0er Malla?r.# .oter# casat
Josepa *icci <o0lestenc(# de 6Z anOs# v6dua
Josep *i%n# casat
8ev$ Francesc *odri!$es# prevere i comensal
Josep *o#ira# agutRil# casat
Josep *$siSol PalleNG# torner# de TU anOs# casat
Joan Sa!ristG Se!$# >ocolater# de T6 anOs# casat
4sidre Salas# casat
&icola$ Salas
Br$no Salas Mallol# mariner# casat
Pa$ Sa+arra# casat
Anton Sana0ra# casat
Francisco Sans# casat
Fer+ Sa#all# casat
Joan-Pa$ Serras# soldat de Dil6cies %r.anes# casat
Ant;nia Sol.# v6dua (mare d!:sidre 5almau Sol3)
Francisco Sol.# casat
Joan Soler SantN$st# sastre# de 68 anOs# casat
Pere 2o+Gs# casat
Josep 2ra#.# casat
Francesc 2$set# casat
Francisco :r!ell1s# casat
Joan :rs# casat
Francisco 'eciana# casat
Anton 'idal# pag's# casat
Josep 'ilG# mestre de cases# casat
*a+on 'ila?ranca# casat
'ent$ra 'ilano#a# casat
<ions 'illaserra
Joan-Pa$ 'ilassar Sar+eSo# >ocolater# de Z6 anOs#
casat
Josep 'i#es# carreter# de T8 anOs# casat
Baldiri Vi+enes# casat
4sidre Vi+enes# casat

2C de N$ny de 1@11 P2RI

Francisco Cla#ell PallGs# uster# de UZ anOs# casat
<ie!o Serra Gon/5le/# de ZZ anOs# casat

"K de N$ny de 1@11 P)RI

Joan Font Beat%# pag's de UZ anOs# casat
Francisco Mon!$i% Bertran# argenter# de 2Y anOs#
casat
5$ Sal#ador de Morenes Pastor# capit? de les
Dil6cies %r.anes# casat
2ecla 'eciana# de 16 anOs# v6dua

1 de N$liol de 1@11 P1RI

Mariano Ca0estany# casat

" de N$liol de 1@11 P2RI

Josep Cor0ella Portella# pag's# de U6 anOs# casat
Francisco Mart *ia+0a$# pag's# de 66 anOs# casat

1- de N$liol de 1@11 P1RI

Carles &adal Pars# pag's# de 18 anOs# solter

17 de N$liol de 1@11 P1RI

Antoni Se!$ra 9le#at# de U6 anOs# casat

"K de N$liol de 1@11 P1RI

'icen3 Molner *e#erter# procurador# de 62 anOs#
casat

7 de no#e+0re de 1@11 P1RI

Joan AlasG Ferrer# pag's# de Z2 anOs# casat

sEdB P1RI

*a+on Macip# casat


68

LES 'I(RACI%)S: *)A
ALTRA C%)SE+,-)CIA .E
LA (*ERRA
[21/1/22]



<ose7 M T. Grau i PuEol
-rDi@er i Fistoriador
fgraupuig@telefonica.net


Manel Gell
-rDi@er i Fistoriador
manelguell@acarn.cat



%na de les conseq&'ncies m3s directes d!una guerra# empetitida davant de massacres#
epid'mies# mis'ria i am# 3s el enomen dels reugiats# que dNna peu a unes din?miques
migratries cr6tiques que# sovint# sNn capaces de canviar la esomia po.lacional d!un
territori$

En temps de crisi .'l+lica o epidemiolgica# les .ases po.lacionals de resid'ncia es veuen
sotragades i els lu>es de migraciN s!alteren# en un per6ode molt curt de temps i d!una
manera anmala$ El cas de la ciutat de Tarragona durant la guerra del Eranc's /o
il+lustra prou .3$ Entre 1808 i 181T# la ciutat pass? dels 8 o 10$000 /a.itants# als U0 o
UT$000 a.ans del setge# i a un parell de centenars Sust despr3s de l!assalt i saqueig (28 de
SunO de 1811)# per anar recuperant po.laciN progressivament# de manera que passada la
guerra tenia igual nom.re d!/a.itants que a.ans de la contesa$ Aer aquesta similitud es
va donar en nom.re# no en identitat# o sigui# la po.laciN recuperada va ser orastera en la
seva immensa maSoria$ Ii va /aver un tom. demogr?ic i una aut'ntica renovaciN
po.lacional de soca-rel$ Es distingei>en# doncs# tres ases demogr?iques clarament
delimitades dins del per6ode de guerra, l!allau migratori de 180Y# la de.acle del setge de
1811 i la recuperaciN posterior$


>ls re?$!iats P1@KCR

Aer ugir de les e.res tioidees i de la guerra# .ona part de la po.laciN de la comarca
a.andon? llurs resid'ncies i es trasllad? a Tarragona# plaXa ortiicada i port de mar# a la
cerca d!un reugi segur$ El nom.re de po.laciN de la ciutat va cr'i>er e>ponencialment
en pocs mesos# en un enomen alcista que la din?mica demogr?ica vegetativa seria
incapaX de reproduir# ni de .on troX$



69
;.ans que la guerra piqu3s a la porta# a la ciutat de Tarragona la 4apitania (eneral i la
0unta Suprema li /avien estimat una po.laciN d!un miler de cases# 1$800 ve]ns i entre 8 i
Y$000 /a.itants$ 5urant els primers mesos de 180Y un verita.le allau de reugiats entr? a
la ciutat# i en poques setmanes el nom.re de residents no domiciliats 3u augmentar
vertiginosament aquests 8 o Y$000 /a.itants en 20 o 2T$000# segons els c?lculs de la ta>a
de natalitat ets per 0$D$ 8E4;SEHS[1]$ Aer a aquest nom.re li /em de sumar dos sectors
po.lacionals m3s que escapen al control dels registres sacramentals locals# l!un els
eclesi?stics# nom.rosos a la seu metropolitana tarragonina# i l!altre# els militars# am. una
guarniciN a la plaXa orta de milers de soldats que poc a.ans del setge que s!inici? el
maig de 1811 es componia d!uns 1U$000 militars$ ;m. tot plegat# 3s possi.le que la
po.laciN total de Tarragona el 1811 /agu3s pogut arri.ar a les U0 o UT$000 ?nimes# >ire
e>ponencialment considera.le# per no desca.ellada com les que assenOalen algunes
onts coet?nies[2]$ ;questa concentraciN de gent# produ]da espont?niament sense les
degudes previsions civils ni sanit?ries# va convertir-se en .rou de cultiu on l!epid'mia de
e.res tioidees va actuar m3s devastadorament$ La >ire de decesos corresponent a 180Y#
va ser alt6ssima, 2$126 morts$ D3s encara# si /em de creure comentaris coetanis segons els
quals els eclesi?stics no donaven a l!a.ast i que molts cad?vers es quedarien no tan
solament sense unerals# sinN tam.3 sense ser registrats en els lli.res sacramentals@ els
morts militars# els registrava el capell? del regiment i# per tant# tampoc consten als lli.res
sacramentals locals$ ;i>6 les coses# no resulten tan e>tranOes les >ires de mortandat que
recull 0$D$8E4;SEHS# de m3s de U$000 civils i uns 6$000 militars["]$


9es #cti+es del set!e P1@11R

; .anda dels militars# van ser molts els civils (/omes# dones# ancians i vailets) que van
morir el dia de l!assalt ranc's (28 de SunO de 1811)$ Les onts m3s veross6mils
coincidei>en en que degueren ser uns T$600# m3s de la meitat de la po.laciN autctona$ El
coronel ;H58aS E(%;(%:88E i>a la quantitat en T$6Z0 (2$T00 militars degollats# 2$800
civils assassinats# m3s 200 dones i 1Z0 nens)$ ;ltres onts diuen T$100 (m3s 6$Z00
presoners# Z00 oegats# etc$)[)]$

En tot cas# el que sem.la clar 3s que en aca.ar-se els dos dies de saqueig# la ciutat era
plena de cad?vers i dels civils am. vida que no s!endugueren presoners els vencedors
restaren uns 200 o Z00[-]$ ;m. ells els napolenics organitRaren retens de tre.all per a la
neteSa dels carrers$ La ugida massiva de la po.laciN civil (so.retot despr3s que caigu3s el
ort de l!"liva)# les v6ctimes el dia de l!assalt# entre morts i presoners# van er que es
pass3s d!uns /ipot'tics UT$000 /a.itants a un parell de centenars# o en un parell o tres de
mesos W


9a rec$peraci% posterior i la to+0ada de+o!rG?ica

El resultat demogr?ic inal# passada la contesa# ou la total renovaciN de la po.laciN$ Les
nostres >ires de po.laciN no coincidei>en am. les de 0$D$8E4;SEHS# que es .asa en un
cens municipal (i per tant# d!origen iscal i delactari) per situar el nom.re d!/a.itants el
1816 en 6$6UY i dir que el sostre dels 10$000 residents no el va tenir la ciutat ins el 18U0[7]$


70
El nostre estudi modera una mica aquestes >ires$ L!/em et a partir de la ta>a de
natalitat dels registres de .aptismes, la mitSana del quinquenni de 1811-181T 3s de 8$Y11
/a.itants# i li manquen 86 al seg&ent quinquenni per arri.ar als 10$000$ Evidentment# si
ilem prim i /o analitRem anO per anO# localitRem desseguida el desastre demogr?ic de
1811, des de 180Y que la ciutat era plena de reugiats# el nom.re de .aptismes oscil+lava
entre els T8Z i els Y81# ara .3# el 1812 .ai>a ins a 1U6 i el 181Z no passa de 200@ torna a
recuperar-se el 181U i augmenta ins els TU2[=]$

La taula de l!evoluciN po.lacional per quinquennis pot resultar m3s aclaridora,

TARRAGONA 1701170J 17061710 1711171J 17161720 17011720
Mit.a"a dels ,aptis/es GaH 4152 5838 401 4462 4615
0sti/aci de la po,laci
(T1 25(.333)
9.226 12.973 8.911 9.915 10.255
Mit.a"a dels /atri/o"is G?H 87 1216 1626 968 1066
Mit.a"a dels $,its GcH 272 7048 2636 1948 203
45tios ,aptis/es6/atri/o"is 47 48 24 46 43
FontI (GELL# D;HEL$ La crisi al #am* de Tarragona durant la )uerra del %ranc&s (18?8(181@)_$ Tarragona,
4ercle d!Estudis Iistrics i Socials (uillem "liver del 4amp de Tarragona# 2011# p$ 12U$

aR La mitSana del primer quinquenni (1801-180T) 3s de U1T nai>ements# la del seg&ent
quinquenni (1806-1810) 3s de T8Z# una dier'ncia de 168 unitats$ ;quest augment de
quasi el Z0h dels eectius /umans 3s degut a la concentraciN de reugiats dels Qltims
anOs d!aquest segon quinquenni (180Y-1810)$ La ta>a de natalitat ens situa una po.laciN
que passa dels Y$226 /a.itants als 12$Y1Z# gaire.3 1Z$000$ Aer dins del tercer quinquenni
(1811-181T) est? la at6dica data del 28 de SunO de 1811 i els anOs d!ocupaciN napolenica#
cosa que a retrocedir la mitSana de .aptismes ins els U00# que representarien uns 8$Y00
/a.itants$ Einalment# a l!Qltim quinquenni (1816-1820) passats els anOs cr6tics de la
guerra# veiem una sensi.le recuperaciN de UT punts en la mitSana de .aptismes que
representa una po.laciN de Y$Y00 persones$

0R L!evoluciN del nom.re de matrimonis 3s alcista precisament els anOs de crisi$ Aassa
d!un primer quinquenni am. una mitSana de 81 a 121 al segon quinquenni i 162 al tercer$
`uasi duplica el nom.re en poc m3s de deu anOs$ ; l!Qltim quinquenni# torna a .ai>a la
mitSana i es ressitua am. Y6!8$ Sens du.te la concentraciN de gent el 180Y 3u disparar la
mitSana /a.itual (81) m3s de Z0 punts per damunt$ ;l seg&ent quinquenni (1811-1816)
l!augment 3s de U1 punts# pro.a.lement degut a totes les parelles que volien ormalitRar
relacions i van /aver d!esperar a la inalitRaciN del conlicte armat$

cR ;m. els .its es nota l!/ecatom.re soerta per causa de la e.re tioidea$ 5!una
mitSana de 212 en el primer quinquenni# s!augmenta .rutalment ins els 10U en el seg&ent
(1806-1810)# sens du.te pels eectes de la mortandat epidemiolgica de 180Y$ El tercer
quinquenni (1811-181T) no rele>a la massacre napolenica perqu' despr3s de l!assalt la
po.laciN qued? redu]da a uns centenars i l!6nde> de mortalitat queda desvirtuat$ Fai>a
ins a una mitSana de 26Z$ 8esulta signiicatiu que sigui a l!Qltim quinquenni (1816-1820)#
ora del per6ode de crisi# que la mitSana de deuncions .ai>i encara m3s i s!instal+li en els
1YT# en uns anOs en que sa.em que els eectius po.lacionals s!/avien recuperat$


71

En all que si que podem estar d!acord am. el nostre il+lustre predecessor 3s en que els
individus i am6lies que tornaren per po.lar la ciutat despr3s de la guerra# van ser# en la
seva immensa maSoria# oranis .uena *arte de los GG@V ha.itantes del censo de 181G no tenan
nada /ue -er con los -ecinos de 18?8. +or consiguiente7 la )uerra de la !nde*endencia *rodu8o un
cam.io de *o.laci'n realmente es*ectacular[@]$


9,1xode dels 0enestants

; Tarragona com en qualsevol ciutat am. ortiicacions de l!'poca sotmesa a setge
militar# tro.em un moviment migratori simultani d!'>ode# principalment de mem.res de
les classes .enestants# com per e>emple no.les# eclesi?stics# /isendats# proessions
li.erals# comerciants# etc$# cap a llocs m3s segurs$ Les onts documentals m3s utilitRades
per a con'i>er el lu>e de persones sNn els lli.res sacramentals# tant els de .aptismes com
els d!.its# i ocasionalment els de matrimonis# so.retot en el cas dels testimonis# ai>
sempre que el rector /agi tingut cura d!anotar l!origen de cada individu i er constar si el
motiu de la seva resid'ncia era la guerra$ Tam.3 3s possi.le l!e>ist'ncia de censos
especials de orasters redactats per part del municipi$ %na altra possi.ilitat 3s el .uidatge
dels primers padrons d!/a.itants coneccionats entorn del trienni li.eral (1820-182Z) on
/i sol constar la data de vinguda dels empadronats$ %na mostra de tre.all so.re
moviments migratoris en un setge napolenic el tenim en el cas de (irona gr?cies a
l!estudi de A%8:E:4;4:J DE8:H" i 0"SEA 8":([C]$ Tam.3 s!/an et alguns estudis que
incidei>en en la individualitRaciN del enomen migratori durant el conlicte contra
&apole%# com el de 4onstant6 on es a un recompte nominal dels .its a Tarragona
durant els anOs 1810-1811# la 4onca de Far.er? i puntualment# les terres de (irona[1K]$

;tenent la situaciN geogr?ica de la capital del corregiment camptarragon6# les vies de
ugida eren dues# la terrestre i la mar6tima$ 5ins de la primera# la destinaciN ?cil i r?pida
ou 8eus# vila .enavinguda am. els rancesos# almenOs com per entendre-s!/i i no
re.re!n cap mal de consideraciN@ la vila reusenca e>periment? un augment de po.laciN
durant la guerra del 200h[11]$ La segona via# la mar6tima# era m3s costosa per tam.3
m3s segura gr?cies a l!esquadra .rit?nica$ Les destinacions escollides oren els ports m3s
propers# primer els de la costa catalana# destacant Sitges i *ilanova i la (eltrQ# i en segon
lloc els de les :lles Falears (Dallorca i Denorca)$

El cap Ser?rquic de l!ar>idicesi cerc? reugi a la ciutat de Aalma# on tam.3 es
transportar? el tresor de la catedral tarragonina per por al saqueig$ 5os dels principals
llinatges patricis de la ciutat# els 4astellarnau i els Dontoliu# veieren com els seus
respectius titulars# Josep-Antoni de Castellarna$ de Ma!rinyG i PlGcid-Man$el de
Montoli$ de Br$# van dei>ar de .anda c?rrecs de representaciN i o.ligacions pol6tiques i
es van endur la am6lia i les Soies a Dallorca# des d!on Sa no es van moure ins al inal del
conlicte[12]$ %n cas .en estudiat per EH8:4 "L:*a : SE88ET 3s el de la mar>a i resid'ncia a
DaN (Denorca) de la am6lia de comerciants Mora!as[1"]$

L$F;LLESTE8 analitR? l!emigraciN dels proessionals li.erals a trav3s de l!activitat
constatada documentalment$ 5urant la guerra van dei>ar d!apar3i>er als protocols


72
notarials locals un total de 10 notaris# 16 advocats# 8 metges i T armac'utics$ 5els
notaris# Josep Cortadella Besora pass? a *ilanova i a Aalma# dels advocats# es reugi? a
Aalma *a+on Feli$ Gela+0# i dels metges /o van er Josep Canet Pons# Joan
G$i#ernet i Joan G$inart Ferr5n[1)]$

El notarial ou un dels col+lectius que opt? per marc/ar a les :lles$ ;llP on van estar# els
notaris escripturaren manuals que despr3s s!emportarien am. ells en el seu retorn a
Tarragona i que constituei>en un interessant testimoni del seu curiNs periple[1-]$ *a ser
el cas# per e>emple# del notari Francesc de Pa$la Al0inyana Pastor$ El seu darrer acta
notarial a Tarragona data del 22 de maig de 1811# el primer de SunO 3s a Sitges# el
setem.re a Ferga# despr3s es dirigei> a *ic (desem.re 1811-marX 1812)# per .ai>ar tot
seguit ins a *alls (maig 1812) i retornar a la capital d!"sona (SunO-agost)@ el setem.re el
localitRem a *ilallonga del 4amp# d!on era originari# per seguiria ins a Dont.lanc on Sa
romandria ins a mitSans d!agost de 181Z$ En aquesta vila de la 4onca de Far.er?# durant
aquest per6ode# sa.em que tam.3 /i /a.itava el vicari general de l!arque.is.e# el
canonge Bona#ent$ra Mar.s (a la ple.ania) i alguns comerciants de 8eus[17]$

%na altre destinaciN on van anar a parar orXa reugiats tarragonins ou *ilanova i la
(eltrQ$ Sa.em que el maig de 1811 a causa del setge de Tarragona uns Z$U18 erits oren
em.arcats per mar ins als /ospitals de *ilanova# Sitges i les :lles Falears$ El mes de SunO
l!/ospital de Tarragona es trasllad? a la capital del (arra# el marX de 1812 tam.3 /o 3u
la 0unta 4orregimental de Tarragona@ a *ilanova durant la guerra tam.3 /i /avia molts
desplaXats provinents de Farcelona[1=]$ En uns ulls conservats en el ons municipal de
*ilanova i la (eltrQ on /i /a anotats els reugiats que vivien en el tercer .arri# malgrat la
migradesa de dades# constatem la pres'ncia de nom.rosos artesans del corregiment de
Farcelona# uncionaris (de les duanes)# militars i tam.3 del de Tarragona i resta del
Arincipat# tots acompanOats de les seves respectives am6lies (veure ap'ndi>)$ En el
.uidatge del padrN d!/a.itants de *ilanova m3s proper cronolgicament a la guerra del
Eranc's (182U) /em cercat els emigrants del 4amp de Tarragona que airmaven /aver-se
instal+lat en aquesta vila del (arra entre 1808-181U# i en total n!aparei>en 2U$ ;questa
>ira tant migrada ens indica la temporalitat de les migracions provocades per la guerra$
So.re la geograia d!origen# /i /a dos actors a considerar# un 3s la pro>imitat i l!altre el
seu pes demogr?ic# ai>6 Tarragona i 8eus aporten Suntes set individus i Torredem.arra
quatre# la resta provenen de po.les del 4amp$ *ilanova assum6 un paper secundari com
a destinaciN de ugida# almenOs a SutSar per la categoria de les persones que /i anaren a
parar, /i tro.em solsament un /isendat i la resta eren menestrals no propietaris (tres
.oters# dos Sornalers# dos mariners# un orner i un perruquer)$ 4al assenOalar inalment#
que la cronologia de l!'>ode a *ilanova 3s concentra en tres puntes, 1810# 1811 i 181U#
que es poden correspondre al inal de l!epid'mia# al setge# i la tercera# al retorn[1@]$

>ple!

El lu>e contrari# l!arri.ada de nouvinguts# provoc? a les po.lacions receptores#
pro.lemes d!ordre pQ.lic# de prove]ment d!aliments# de repartiment de llenOa i de
saturaciN de serveis# com per e>emple els /ospitals$ 5!aqu6 que crides oicials i .ans


73
municipals per tal que la po.laciN reugiada retorn3s al seu lloc de proced'ncia ossin
una constant# constata.le almenOs a 8eus i a Tarragona[1C]$

El cas de Dallorca 3s singular$ La /istoriograia encara no s!/a posat d!acord am. el
nom.re total de reugiats que van arri.ar durant l!episodi napolenic$ D:`%EL 5ELS
S;HTS "L:*E8 elev? la >ira a uns U0$000 i D:`%EL EE88E8 EL"8EB als 20 o Z0$000$ Aer t3
m3s garanties metodolgiques la calculada pel proessor LL%KS 8"%8E ;%L:HES# que la
situa en una orquilla entre els 12l1T$000 reugiats[2K]$ Els nou vinguts van portar am.
ells un tarann? i uns /?.its que van arrelar a la po.laciN mallorquina# per e>emple en la
vestimenta# tam.3 am. les relacions am. els militars (nom.rosos# i que traslladaren all6
l!;cad'mia d!;rtilleria)# i am. l!Esgl3sia# al coincidir-/i ins a set prelats espanOols
reugiats$ La massa de nouvinguts trenc? el cercle endog?mic al qual sem.lava
condemnada la po.laciN[21]$

Aro.a.lement# un estudi m3s a ons constataria ets similars en molts altres indrets$ La
pro.lem?tica d!aquestes localitats receptores i les conseq&'ncies que els va suposar
l!acolliment so.tat d!una determinada massa d!immigrants ugitius 3s# doncs# un altre
cap6tol que caldria a.ordar# tant per a l!estudi de la 5emograia Iumana com de la
Iistria Dilitar$












[1] 8E4;SEHS 4"DES# 0"Sa Db$
La re-oluci'n = guerra de la
!nde*endencia en la ciudad de
Tarragona$ Tarragona, 8eal
Sociedad ;rqueolNgica
Tarraconense# 1Y6T# p$ UZ0# i
8E4;SEHS 4"D;S# 0"Sa Db$ La
epidemia de ie.re tioidea del
aVo 180Y en Tarragona$
2e-ista T9cnica de la +ro*iedad
Lr.ana# 4Pmara "icial de la
Aropiedad %r.ana de la
Arovincia de Tarragona# 22
(Suliol-desem.re 1Y11) 61-6Y# p$
6Z$

[2] El 6itio7 asalto = sa/ueo
airma que dels deu mil
/a.itants que solia tenir la
ciutat# es va passar al principi
del setge als setanta mil (6itio7
asalto = sa/ueo de Tarragona en
1811. Es co*ia de un manuscrito
/ue se conser-a en la .i.lioteca de
uno de los con-entos de 2eligiosos
Menores de #ataluPa$
Tarragona, E$ ;r6s# 1Y11# p$ 10)$
Segons la Tarragona
sacrificada# al *resentarse los
franceses *ara el sitio
seguramente al-erga-a sesenta
mil *ersonas de todas clases7
/uando antes de la guerra su
*o.laci'n regular solo consta.a de
dieO mil$ (Tarragona sacrificada
en sus intereses = -idas *or la
inde*endencia de la naci'n =
li.ertad de su cauti-o monarca
%ernando 69*timo. 2elacion de los
sucesos mas memora.les ocurridos
en esta ciudad durante la ultima
guerra defensi-a contra la
in-asion del tirano del siglo S!S
,a*oleon $ona*arte...
Tarragona, Diguel Auigru.6#
^1816_ T0)$

["] 8E4;SEHS$ La re-oluci'n#
p$ 220@ 8E4;SEHS 4"DES# 0$D$
La po.laciNn de la ciudad de
Tarragona durante la (uerra
de la :ndependencia$ en,
Estudios de la )uerra de la
!nde*endencia7 ! (4ctas del !!
#ongreso ;ist'rico !nternacional
de la )uerra de la !nde*endencia
= su 9*oca)$ Saragossa,


74
:nstituciNn Eernando el
4atNlico# 5iputaciNn# 1Y6U#
U6T-U81# UU1-UU2 i U8T$

[)] E(%;(%:88E# ;H58aS$
;istoria de los acontecimientos
del sitio de Tarragona en el aPo
1811$ 8eus, :mpr$ de 0uan F$
*idal# 18TT# p$ 26@ 6itio7 asalto =
sa/ueo de Tarragona en 1811#
p$ 1T i 2T# EEstado /ue manifiesta
la *9rdida de Tarragona
ocasionada *or los franceses desde
el W de Ma=o de 1811 /ue
em*eOaron a sitiarla hasta el 1V de
agosto de 181W /ue -olaron sus
murosIB

[-] Z00 segons la Tarragona
sacrificada7 p$ 2U@ uns 200
segons 4;H;LES (:L:# ESTEF;H
(a c$d$)$ %na visiN m3s real de
la (uerra del Eranc's$ La
/istria de Fr?im d!en Fosc/ i
4ardellac/$ 2ecer/ues# 21
(1Y88 d Iomenatge a Aierre
*ilar# ::) 1-UY# p$ Z2$

[7] 8E4;SEHS$ La re-oluci'n#
UUZ$

[=] (GELL# D;HEL$ La crisi al
#am* de Tarragona durant la
)uerra del %ranc&s (18?8(181@)_$
Tarragona, 4ercle d!Estudis
Iistrics i Socials (uillem
"liver del 4amp de Tarragona#
2011# p$ 120-126$

[@] 8E4;SEHS$ La re-oluci'n#
UUZ$

[C] Estades de militars a
l!/ospital provincial de Sta$
4aterina de (irona durant el
setges de 1808 i 180Y#
)im.ernat# Farcelona# T1 (200Y)
1U1-1T2 (disponi.le a 8;4")$

[1K] (8;% : A%0"L# 0"SEA D$ :
A%:( Tm88E4I# 8"SE8$
,osaltres tam.9 f'rem emigrants.
Migracions hist<ri/ues a
#onstant (18?8(1V@F).
4onstant6, ;Suntament# 200Y#
6Z-6U@ (8;% : A%0"L# 0"SEA D$
L! impacte de la (uerra del
Eranc's a la 4onca de Far.er?
(1808-181U)$ En, La )uerra del
%ranc&s a la #onca de $ar.er>
(18?8(181@)$ Dont.lanc, 4entre
d!Estudis de la 4onca de
Far.er?# 2010#U1-T0@ (8;% :
A%0"L# 0"SEA D$ E>patriats
gironins morts en el setge
ranc's de Tarragona (1811)#
L4r8au# Sant Eeliu de (u6>ols#
U8 (e.rer 200U) T$

[11] ;H58E%# 0"85:$ +o.laci' i
-ida /uotidiana a 2eus durant la
crisi de lantic r&gim$ 8eus,
Edicions del 4entre de Lectura#
1Y86 (;ssaig@ 21)# p$ 2T n$28$
*egeu igualment (GELL$ La
crisi...# p$ Y6-10Z$

[12] 8"*:8; : (JDEB#
S;L*;5"8-0$ Els no.les de la
ciutat de Tarragona i la guerra
del Eranc's$ cesse#
4EIS("4T# Tarragona
(desem.re 2010 d 1811(J?11
Dos(cents an=s de la guerra del
%ranc&s a Tarragona) 11-2T# p$
2U-2T$

[1"] Els Moragas. ;ist<ria ntima
duna famlia de nota.lesD 1KF?(
18G8. +ri-acitat i famlia en la
crisi de l4ntic 2&gim a
#atalun=a. Tarragona,
5iputaciN# 1YY8$ So.re el seu
ar>iu vegeu el tre.all de, (8;%
A%0"L# 0"SEA D$ DaN# reugi
de comerciants tarragonins,
documentaciN per al seu estudi
(1808-181Y)# 2e-ista de
Menorca# DaN# 86 (Suliol-
desem.re 2002) 181-182$

[1)] F;LLESTE8 : F;:(ES# LL%KS$
Aar?lisi de l!activitat
comercial i '>ode de la
po.laciN de Tarragona durant
la (uerra del Eranc's# cesse#
Tarragona# UU (2010) 10-16# p$
1U-1T$

[1-] (8;% : A%0"L# 0"SEA D$
Dallorca# reugi dels notaris
de Tarragona durant la (uerra
del Eranc's (1811-181Z)$
+aratge. Ruaderns dEstudis de
)enealogia7 ;er>ldica7
6igilNlografia7 Ve:ilNlologia i
,o.ili>ria# Farcelona#
S4(IS*H# 18 (200T) 11-86$

[17] (8;% : A%0"L# 0"SEA D$
Dont.lanc# reugi d!un notari
tarragon6 durant la (uerra del
Eranc's (1811)# El %oradot#
Dont.lanc# 11 (a.ril 2002) 20-
21$

[1=] *:8ELL; FL"5;# ;LFE8T$
Vilano-a i la )eltr" durant la
in-asi' francesa$ ^*ilaranca del
Aened's_, :nstitut d!Estudis
Aenedesencs# 1YY8 (Estudis i
documents@ 11)# p$ZT-U0$

[1@] ;r>iu 4omarcal del (arra
^d ;4(_# %ons Munici*al de
Vilano-a i la )eltr"# sign$ Z$8Z0$

[1C] En el cas de Tarragona#
vegeu 8E4;SEHS 4"DES# 0"SEA
D$ El corregimiento de Tarragona
= su 8unta en la )uerra de la
!nde*endenciaD 18?8(1811$
Tarragona, 5iputaciN# 1YT8# p$
112@ 8E4;SEHS$ La
po.laciNn$$$# p$ U81-U82 i
8E4;SEHS$ La re-oluci'n...7 U2Y i
ss$ ;quest autor incidei> en
l!enorme pro.lem?tica que va
representar la gestiN de serveis
a la po.laciN nouvinguda# ins
al punt d!/aver de constituir
Suntes de vigil?ncia i
comissions militars de
e:*ulsi'n de forasteros$ Aer al
cas de 8eus# vegeu ;H58E%$
+o.laci'...# p$ 28$

[2K] *;LEH4:;H" LJAEB#
*;LEHTK$ So.re el nom.re de
reugiats a Dallorca durant la
(uerra del Eranc's$ 2anda# 6Z
(200Y d Discel+l?nia (a.riel
Llopart# :::) U1-UU$

[21] F;LLESTE8$ Aar?lisi$$$# p$
16$


75

E EE EL /ERS%)AT(E: L /ERS%)AT(E: L /ERS%)AT(E: L /ERS%)AT(E:
0ides paral1leles: Louis2(a3riel
Su"4et 5a"quier (166021876 i 5uan2
Sen8n de Contreras de Torres (16602
18769 .os maris"als i un dest::
Tarragona 1811
[/15]


.al@ador"<. ,o@ira i G9eA
Pro>essor e9Brit de la /,CT
sErgGtinet.>ut.es
Manel Gell
-rDi@er i Fistoriador
9anelguellGacarn.cat


A ligual que va fer PLUTARC a les seves
Vides paralleles, on escollia dos
personatges histrics, un de grec i un
de rom, per contraposar els trets
iogrfics i els fets m!s notales que
van protagonit"ar, ens ha semlat
oport# imitar$lo per oferir una
contrastaci% entre els dos m&ims
responsales militars de lepisodi del
setge de Tarragona de '('', Suchet i
Contreras) Cap dels dos no va n*i&er
ni morir a Tarragona, ni tant
solsament eren catalans, a dir veritat,
el que !s a Tarragona, nom!s hi van
so+ornar uns pocs mesos) Per el fet
que els aprofit!ssin, lun per asset+ar,
assaltar i saque+ar rutalment la
ciutat, i laltre per defensar$la com
onament va poder, els convertei& en
figures claus de la nostra histria
local) Lheroi i limpresentale, lun
una figura t*trica i non grata, laltre
un militar sacrificat, per amdos per
igual daparici% ine&cusale en aquest
monogrfic)

Louis-Gabriel Suchet Jacquier, va
n*i&er a Li% el , de mar- de '../, en
el s0 duna fam0lia urgesa de
faricants de teles de seda) 1ra fill de
Jean Pierre Suchet 2'.34$'.(56 i de
M. Anne Jacquier Grin-Roze, i per
leducaci% que els seus pares li van
donar hagu!s esdevingut un
prometedor comerciant i shagu!s
consolidat entre els principals
urgesos de loligarquia lionesa) Per
el '.(5 la Revoluci% va sacse+ar
7ran-a de dalt a ai&, estimulant a la
participaci% activa del +ovent m!s
ardit) A ligual que feren molt +oves,
Gabriel Suchet ingress a le&*rcit
per a defensar am les armes a la ma
els valors revolucionaris de la seva
ptria, i lan8 '.5' entr a la Garde
Nationale i lan8 seg9ent +a nera
capit) 1l setemre de '.53, fou elegit
tinent coronel dels voluntaris
dArdeche, cap del :t) atall%)

A partir daqu0, el urg!s es convert0
en militar, un on militar, corat+%s i


76
Lo2i,Ga?.ie3 S2c9e0 !ac;2ie. G1DD0
1726H, a8? 352ni1o.8e de 8a.i,ca3"
S7CH0T. Mmoires (darrera p5#i"a de
ledici de (+82) [BHMT]
aguerrit, am un full de serveis
impecale) 1l '.53 va estar present
en el setge de Tol%, on refuss una
sortida dels ritnics, a la aioneta
calada, fent presoner un general) All0
conegu! Napole) ;nseparale del nou
cnsol, prengu! part a les seves
principals campan8es militars a ;tlia,
Aleman8a, Polnia i <ustria) Tingu!
un rellevant paper a les atalles de=
>ego, Lodi, R0voli, Castiglioni, Arcola i
Cerea, on va resultar greument ferit
2'.5?6) Particip a la atalla de
@eumarA 2'.5.6, on va resultar
novament ferit, i tam! a les dUlm,
Austerlit" i Bena) 1l mar- de '.5( va
ser promogut a general de rigada i el
'.55 a general de divisi%)

onapart va voler tenir$lo a la vora en
iniciar la guerra contra 1span8a, i el
'(/(, +untament am el t0tol de comte
de Suchet, li va confiar el
comandament del cinqu* cos de&*rcit
i el '(/5 el de le&*rcit dArag%) Tots
ells, am facultats de govern
autnomes per tal que tingu!s m!s
mnega ample en les operacions
militars) Suchet derrot els generals
la!e i "#$onnell, per la seva
especialitat eren els setges) La
prctica poliorc*tica adquirida en els
camps de atalla d1uropa i lenorme
potencial de le&*rcit franc*s, li van
permetre posar setge a Caragossa i,
posteriorment, prendre Lleida,
Dequinensa 2'('/6 i Tortosa 2gener de
'(''6) An8s m!s tard, en el seu
Demorial de Canta 1lena, Napole
admetia que=

ESuchet va ser un cap en el qual el
carcter i lesperit crei&ien fins a
sorprendre F)))G Ci hagu!s disposat de
Suchet enlloc de Grouch% no hauria
perdut pas a HaterlooI)

Am una campan8a tan e&itosa com
aquesta, Napole no va dutar a
confiar$li, igualment, la presa de
Tarragona, la m!s important ciutat
enemiga, i port de mar oert a
lesquadra ritnica) Per facilitar$li la
tasca log0stica am el govern, li
confer0 el control de la Catalun8a
@ova) A principis de mar- de '('',
Suchet es presentava davant de
Tarragona am un e&*rcit duns
,/)/// soldats, perfectament
pertret&ats, i un imponent parc
dartilleria, i desseguida va prendre
posicions al voltant de la pla-a
ocupant tot el territori) ;nici les
operacions de setge per lJest, la part
m!s fele, am el punt de mira posat
en el fort del 7rancol0, reducte
dentrada daigua a la ciutat, i que a
la vegada dominava lacc!s al port) Al
llarg del desenvolupament del setge va
veure clar que no serien possiles
masses operacions dapro&imaci%
mentre e&ist0s el fort de lJliva, des
don canone+aven les seves posicions)
1s centr en la seva presa, i el fort
caigu! el dia ,( de maig de '('') Ai&


77
li va permetre reemprendre les
operacions contra el fort del 7rancol0,
que va caure igualment el dia . de
+un8) La Part Kai&a de la pla-a va
poder ser seva, am molta dificultat i
gran quantitat de ai&es, quin"e dies
m!s tard, de manera que a finals de
+un8 nom!s quedava fer$se am la
Part Alta de la ciutat) 1l ,( de +un8 de
'('' lartilleria francesa oria una
ret&a a la muralla, i tot seguit, va
llen-ar le&*rcit a lassalt, un assalt
rutal que ofeg la ciutat en un an8
de sang, am un cruel saqueig que es
perllong dos dies sencers)

La important presa de Tarragona
mogu! l1mperador a concedir$li el
ast% de mariscal de 7ran-a, el ( de
+uliol de '('', i a manar$li ocupar
Lal*ncia) Suchet prengu! Lal*ncia, i
Dorella, i Dorvedre, i torn a derrotar
la!e a la atalla de lAlufera, *&it
militar que li va valdre un nou t0tol
noiliari, el de duc de lAlufera) 1l
setemre de '('3 derrot el general
ritnic entic! al coll de lJrdal)
7ou nomenat general de la Murdia
;mperial) 1l gener de '(': hagu! de
replegar tot le&*rcit i retornar a
7ran-a, atacada per tots cantons pels
aliats europeus) >efens el territori
patri com a comandant de le&*rcit del
Didi i governador de la cinquena
divisi% militar, per els aliats
acaaren imposant$se per la for-a del
nomre) 1ls seus serveis li valgueren
el nomenament de cavaller de lJrde
del Cant 1sperit 2: de +un8 de '(':6, i
comanador de Cant Llu0s 2,: de
setemre de '(':6) Nuan Napole
retorn de lilla d1la, en el Movern
dels Cent >ies, acud0 a servir$lo, i
l1mperador el f!u par de l;mperi 2,
de +un8 de '('46) La rere el
comandament de le&*rcit dels Alps, i
derrot els piemontesos i pocs dies
m!s tard els austriacs, a Conflans,
per shagu! de replegar a Li%)
>espr!s de Haterloo, aconsegu0 una
pau honrosa am els aliats, i els
Korons el van mantenir en el seu
lloc) Aqu0 finalit" la seva etapa
onapartista)

1l ,: de +uliol de '('4 va ser e&cl%s
de la Camra dels Pars de 7ran-a, i
reposat posteriorment 24 de mar- de
'('56) 1l '(,3 la Cort de Par0s tam!
el va e&cloure de prendre part en
le&pedici% dels Cent Dil 7ills de Cant
Llu0s, que van tornar a ocupar tot
1span8a per restaurar$hi
lasolutisme en nom de la Canta
Alian-a) Retirat a la vida civil, escriv0
unes memries sore les campan8es
militars en territori espan8ol,
Tarragona inclosa, per no van ser
pulicades per primer cop 2'(,(6 fins
dos an8s despr!s del seu trasps, que
sesdevingu! el 3 de gener de '(,?, en
el castell de Cant Bosep Dontredon,
de Darsella) Chavia casat als 3( an8s
a Par0s, am una +oveneta de '(,
&onorine Antoine 'e Saint-Joseph
2'.5/$'((:6, que el va soreviure
molts an8s, despr!s dhaver$lo fet
pare de Louis-Napoleon 2'('3$'(4.6 i
de Louise-&onorine 2O'((46) >el
primer devalla la l0nia dels ducs de
lAlbu(era, fins els nostres dies)


Juan-Senn 'e Contreras 'e )orres
va n*i&er a Lillo 2Toledo6 el '.?/, en el
s0 duna fam0lia de la petita nolesa)
Ai& li va permetre orientar la seva
vida a les armes, +a des dels ', an8s)
1l tercer dia de '.., ingressava com
a cadet en el regiment provincial de
lAlca"ar de Can Buan, i iniciava una
de les m!s prometedores carreres
militars) 1ls primers dies de '..: va
ser ascendit a sotstinent, el : de
setemre de '.(3 a tinent i el '5 de
ferer de '.5, a capit)



78
E3 8a.i,ca3 !2anSenBn de (on0.e.a, de
*o..e, G1D601726H
Collecci de 99::: l5/i"es El setge de
Tarragona de 1811. Tarra#o"a& !o#istes
Tarra#o"i"s' ()+; [BHMT]
Contreras fou un militar ilPlustrat) 1l
'.(. pulic a Dadrid un compendi
de Reflexiones militares del Marqus
de Santa Cruz del Marcenado 2Dadrid,
'.(.6) Pot ser per ai&, laril daquell
matei& an8 va acceptar la comesa de
rec%rrer les principals corts d1uropa
per tal destudiar lorganit"aci% i
funcionament dels e&*rcits, oservar
les tctiques i maniores am les
quals operaven i comprovar c%m es
movien en el terren8 de la guerra)
1ntre '.(.$'.5' va visitar 7ran-a,
<ustria, Dorvia, Mal0t"ia, Koh*mia,
Pr#ssia, Qannover, Ca&nia,
Hestflia, el Palatinat, Polnia, les
Prov0ncies Unides, 7landes i la Mran
Kretan8a, adquirint un agatge teric
considerale) 1n funci% doservador,
sallist a le&*rcit format per tropes
austr0aques i russes en la campan8a
contra Turquia de '.5(, comandat pel
pr0ncep de Cobur* i pel comte de
Ro+anzon) D!s tard, prengu! part al
setge i rendici% de Chot"in 2Doldvia6 i
assist0 a les grans maniores de
le&*rcit prussi a Postdam, el
setemre de '.5() Kon punt retorn a
1span8a, elaor un detallat informe
sore tot el que havia oservat i les
e&peri*ncies militars viscudes i el
lliur al ministre de la Muerra)

1mmig del seu periple europeu,
Contreras havia estat +a a Catalun8a
participant a la Muerra Mran 2'.53$
'.546, com a+udant del general Jos
'e ,rrutia) 1l ,/ de +uliol de '(/,
assol0 el grau de coronel i el
comandament del regiment de
Cig9en"a) 1l general Casta-os li
confi la comandncia general, crrec
que va mantenir fins el mes de +un8
de '(/(, quan la Bunta Cuperior li
encoman de promoure la insurrecci%
de les prov0ncies portugueses
dAlgarve i Alente+o al frot de le&*rcit
de la riera del Muadiana) Ascendit a
rigadier lagost de '(/(, Contreras
sestava am el seu regiment per
Cig9en"a quan el ferer de '(/5 re!
ordres dincorporar$se am una
divisi% a le&*rcit de Casta-os)
Prengu! part en diversos comats, i
per m*rits de guerra fou promogut a
mariscal de camp) Aparei&ia pulicat,
llavors, el seu Eptome de la istoria
militar 2Londres, '('/6)

1l '/ daril de '('/ el Consell de
Reg*ncia el dessign governador
militar dA Corun8a, i un an8 m!s
tard era destinat al Primer 1&*rcit i
tot seguit enviat des de Cadis a
Tarragona) 7!u el viatge a ord de la
fragata !ue"lo, arriant a la pla-a
tarragonina vers el ,/ de maig de
'('') Als pocs dies dhaver
desemarcat, assist0 a la +unta de
guerra en la qual el marqu*s de


79
Ca+po .er'e decid0 aandonar la
ciutat am part de la guarnici% per tal
dai&ecar un e&*rcit i acudir al socor)
Contreras, que am pocs dies, shavia
fet una idea de les mancances
poliorc*tiques de la pla-a degu!
impresionar$lo am els seus
conei&ements fins el punt que el
nomen comandant militar en la seva
as*ncia) Cal pensar, a m!s, que
Contreras com a nouvingut no era de
cap dels ndols en els que es dividia
la +unta, circumstncia que va
contriuir a la seva elecci%) @o van
servir de res les protestes i
advertiments en el sentit que
precisament per ser nouvingut era
desconegut de tots els militars i
autoritats pol0tiques i governatives de
Tarragona) La rere ordres de
mantenir la pla-a fins a larriada del
socor, i Contreras les acat
marcialment)

B)>1 CALAC recull diverses valoracions
sore Contreras) Citant un altre
historiador, diu que era EGeneral de
#alor $ a"ilidad F)))G algo %actancioso
con presunci&n de escritos $ no rudo
en el mane%o de la pluma $ de la
pala"ra' con algunas singularidades
en su no infundada pretensi&n de
ca"alleroso' $ por desgracia un tanto
dado ( quisquillas $ piques con sus
compa)eros $ su"ordinadosI) >e la
seva prpia collita afegia= ENadie
puede dudar de su #alor' de su
a"negaci&n $ patriotismo' ni tampoco
de su entereza' energa $ tes&n en el
mando' cualidades todas que atestigu&
durante el sitio' as como manifest&
tam"in que no era infundada su fama
de om"re de ciencia' adquirida en los
mandos que a"a desempe)ado
anteriormente' $ en las comisiones al
extran%ero' en !olonia' *ie%a' +olanda'
,landes $ so"re todo en ,ranciaI)

>esseguida va impulsar aquelles
mesures que va creure convenients=
en primer lloc reglar el servei de la
tropa, estalir una policia militar,
estructurar les mil0cies ciutadanes i
crear cossos especials femenins
perqu* a+udessin a fer cartut&os,
venes i men+ar) Dalauradament, quan
es va fer crrec del comandament de
la pla-a, poca cosa es podia fer +a) Per
lavan-ada posici% de lenemic no eren
possiles sortides fortes, ni
concentrar artilleria, ni disposar de
foc corat contra les avan-ades
enemigues) A m!s dai&, es vei!
contrariat per superiors i inferiors, i
no va poder evitar Ela facilidad de
marcarse' que apro#ecaron mucos
-efes $ .ficiales/, i que molts
atriuiren al seu Ecar(cter dscoloI)

Les seves reiterades peticions de
socor, van fer dutar Ca+po .er'e,
el qual arri a enviar comunicats als
alts comandaments de la pla-a
ordenant$los que en cas que veiessin
cedir a Contreras, el destituissin,
elegissin dentre ells un nou cap
suprem i perseveressin en la defensa
de la pla-a) Per casualitat, Contreras
es f!u am aquests comunicats, i
llavors reun0 tots els destinataris i els
parl clar= si nom!s un de sol el veia
incaps de mantenir$se en el crrec,
ell laandonaria i continuaria servint
com a simple granader) Tots, sense
e&cepci%, li van ratificar la lleialtat en
el comandament, i es va donar per
acaat aquell desagrad%s assumpte)

1s lliur en cos i nima a una lluita
desigual am lesperan-a que
finalment arriaria el socor de Ca+po
.er'e, cosa per la qual refus la
rendici% fins i tot oerta la ret&a el
,( de +un8 2donat que tenia la tropa
preparada per fer una sortida i +untar$
se am el socor que shavia anunciat
Rfalsament$ que arriava precisament


80
aquell dia6) Al final levid*ncia de la
superioritat t*cnica i de medis dels
napolenics va acaar imposant$se, i
els atallons francesos es llen-aren a
lassalt per la ret&a) Contreras hi
acud0, per ni ell ni els seus oficials
van poder evitar que davant de lempit
dels napolenics, els soldats
espan8ols cedissin terren8 i sanessin
replegant, lluitant pels carrers
ad+acents casa per casa) Lentrada
massiva de lenemic, que sescamp
rpidament per tots els carrers de la
Part Alta, olig a fugir per refugiar$se
a la Catedral, #ltim reducte de
resist*ncia local on milers de
persones, moltes delles ferides,
pensaven que podrien romandre
sanes i estalvis) Les escales de la
Catedral van ser escenari dels
episodis m!s desesperats de la lluita
final) Contreras va ser ferit dun cop
de aioneta a lestomac, prop de Cant
Dag0, i capturat per un escamot
dassalt, i +a llavors els soldats
espan8ols aandonaren les armes i no
pensaren m!s que en fugir) >os dies
de cruel saqueig i una matan-a com
mai no lha coneguda la ciutat en tota
la seva histria, van constituir el trist
final de lheroSca resist*ncia dels
tarragonins) ;mmediatament fou dut
en llitera matei& davant de Suchet,
que li recrimin durament la
resist*ncia a ultran-a i el
responsailit" de les conseq9*ncies)

1ls francesos el van mantenir
presoner en el seu hospital de
campan8a de Constant0, on
degudament at*s, san recuperant de
les ferides reudes) 1l 5 de +uliol de
'('' fou dut a Reus, i quan estigu!
del tot guarit, fou traslladat a Lleida,
dall0 a Caragossa, i finalment fou dut
presoner a 7ran-a) Napole el va
tancar, +untament am daltres
militars espan8ols, al castell de
Kouillon, don aconsegu0 fugir la nit
de l' al , docture seg9ent) Cestigu!
uns mesos amagat al nord del pa0s
enemic, fins que va poder emarcar$
se cap a Anglaterra) All0 f!u estada
uns tres mesos, i aprofit per escriure
i pulicar en angl*s el seu Sitio de
0arragona $ noticia del nue#o modo de
defender las plazas 2reeditat a
Dadrid, en castell, el '('36) Retorn
a 1span8a a finals docture de '(',)
1l '(,3 encara estava en servei actiu,
i era inspector dinfanteria i capit
general inter0 de Mranada) La morir a
Dadrid el '(,?)

* * *
Com PLUTARC en els personatges que
analit", tam! nosaltres podem
veure semlances i difer*ncies entre
Suchet i Contreras) 1ntre les
primeres estaria la seva vlua com a
militars, tant en la teoria com en la
prctica) Suchet havia apr!s la
t*cnica dels setges al llarg de les
campan8es napoleniques arreu
d1uropaT nera tot un ent*s) Tam!
Contreras tenia considerales
conei&ements sore el tema,
conei&ements que van contriuir a
que fos designat comandant suprem
de la pla-a tarragonina, conei&ements
que e&pos en el seu llire sore el
Sitio de 0arragona) >altra anda,
tam! ell havia entrat en comat, a
Doldvia i a la Muerra Mran) Amdos,
Suchet i Contreras, poden
considerar$se militars ilPlustrats,
duna vasta cultura, capa-os de
redactar i veure pulicades les seves
ores) Contreras en va editar tres de
carcter t*cnic militar, una de les
quals incloSa les seves e&peri*ncies
durant la guerra del 7ranc*sT Suchet
va fer passar per lestampa un pamflet
pol0tic lan8 '.54, un parell o tres
delogis f#neres que va pronunciar
davant la camra dels pars de 7ran-a
2'(,/ i '(,:6, i va redactar les seves


81
memries de les campan8es militars a
la pen0nsula i*rica 2que la seva v0dua
va fer pulicar als dos an8s del seu
traspUs, i que es van reeditar
posteriorment lan8 '(346) 1ls dos van
ser mariscals quan es van enfrontar, i
despr!s de la guerra, van continuar
prestant serveis als seus respectius
paSsos, ocupant alts crrecs, i al final,
els dos van morir el matei& an8 de
'(,?)

Per tam! hi han notales
difer*ncies entre els dos) Contreras
va ser un militar de carrera, orientat
cap a la mil0cia i am una slida
formaci% cultural proalement
inculcada en el s0 de la nole fam0lia a
la que pertan8ia) Suchet, en canvi,
havia surgit daquella petita urgesia
mercantil que don suport a la
Revoluci%, entrant a le&*rcit sense
haver passat per lacad*mia militar i
havent ascendit a trav!s de la seva
continua participaci% en les guerres
napoleniques) 1ncara que els dos
van otenir els seus principals
ascensos per m*rits de guerra,
Suchet era un militar dofici que
havia apr!s lart de la mil0cia en la
dura escola del camp de atalla, i no
en els llires, com lespan8ol)

1ls #ltims mots els podr0em dedicar a
la qualitat moral dels dos mariscals)
Vs aqu0 on m!s rillen uns respectius
taranns que els feien, en el fons, tan
diferents) 1l franc*s va concedir a la
tropa dos dies de cruel saqueig sore
Tarragona, que va sofrir les m!s
macares atrocitats per part de la
soldadesca) Dalgrat que a les
memries Suchet en fa #nics
responsales als soldats, en el
comunicat al pr0ncep erthier on li
feia saer de la presa de la ciutat,
argumentava la necessitat de donar
un dur escarment a Tarragona per
evitar m!s resist*ncies com aquella)
Vs la confessi% m!s clara de
culpailitat daquella salvat+ada)
Contreras, en canvi, defens la
posici% com tenia manat 2i no m!s
enll de les possiilitats reals, +a que
esperava un imminent socor6, i el fet
que fos ferit i capturat prop del pla de
la seu 2#ltim escenari de resist*ncia6
evidencia que de la matei&a manera
shagu!s pogut dei&ar matar en el
compliment del deure) >ues actituds i
dues maneres de fer que palesen
laisme que en el fons els separava)




/L/"GRA0/A



CJ@TR1RAC, BUA@ C1@V@ >1)
Compendio de los #einte
li"ros de reflexiones
militares' que en diez tomos
en quarto escri"i& el teniente
general don 1l#aro de Na#ia
.sorio' #izconde del !uerto $
marqus de Santa Cruz del
Marcenado) Dadrid=
;mprenta Real, '.(.)

CUCQ1T, LJU;C$MAKR;1L)
!atrie' galit' li"ert FWG
cef du 2e3 "ataillon de
l45rdce'6 ses concito$ens
789 "rumaire an :::;) C)l)= s)e)
F'.54G)

Eptome de la istoria militar
del General <on -uan Senn
de Contreras' Mariscal de
campo de los reales e%rcitos
de S3M3C3 el se)or <on
,ernando V::333 Londres=
s)e), '('/)

CUCQ1T, LJU;C$MAKR;1L)
<iscours prononc dans
cette sance par M3 le
marcal duc d45l"ufera' 6
l4occasion de la mort de M3 le
marcal duc de <antzi=)
FPar0sG= ;mpr) de P) >idot
lain!, F'(,/G)



82
CUCQ1T, LJU;C$MAKR;1L)
>loge fune"re du marcal
prince d4Ec=m?l' prononc
par M3 le marcal duc
d45l"ufra) FPar0sG= ;mpr) de
B) >idot lain!, '(,:)

CUCQ1T, LJU;C$MAKR;1L)
Mmoires du marcal
Sucet' duc d45l"ufera' sur
ses campagnes en Espagne'
depuis 8@A@ %usqu4an 8@823
>crits par luiBmCme) ;;) Par0s=
Adolphe Kossange, 7irmin
>idot, '(,( FPar0s= A)
Kossange, '(3:T Anselin,
'(3:T le Livre che" vous,
,//,G)

RJUCC1AU, 7RA@XJ;C) *a
carriDre du Marcal Sucet'
<uc d45l"ufera3 <ocuments
inDdits3 Par0s= 7irmin >idot,
'(3')

CQJUDARA, TQ1J>JR1)
Considrations militaires sur
les mmoires du marcal
SucetE) Par0s = B) Corr!ard
+eune, '(3()

MALAR>, CQARL1C) Galrie
des Marcaux de ,rance3
Par0s= Kureau des Maleries
Qistoriques de Lersailles,
'(35)

DULL;1, CQARL1C) Fiograpie
des cle"rits militaires des
armes de terre et de mer de
8G@H 6 8@IA) Par0s=
Poignavant et CY, '(4,)

@JLL1T 7AK1RT, BUL1C) *es
gloires de l4EmpireE) Kar=
;mpr) de @) Rolin, '(4:)

CALAC, BAL;1R >1) El sitio de
0arragona por los franceses
en 8@88) ,Y) ed) Karcelona=
Tip) Castillo, '5'')

CJZ CJTJ@AT, AMUCT[@) El
teniente general <on -uan
Senn de Contreras $ de
0orres3 +eroico defensor de
la Ciudad de 0arragona
durante su memora"le sitio
de 8@883 Dadrid= ;mprenta
de la Revista T!cnica de
;nfanter0a 8 Caaller0a,
'5',)

LJR;J@, >R) L) *e marcal
Sucet' duc d45l"ufera3
Notice "iograpique et
iconograpique) Auenas=
;mpr) de C) Qaou"it, '5,:)

K1RM1RJT, K1R@AR>) *e
marcal Sucet' duc
d45l"ufera) Par0s=
Tallandier, '5(?)

TULAR>, B1A@) Napolon et la
no"lesse d4Empire3 5#ec la
liste complDte des mem"res
de la no"lesse imperiale3
Par0s= Vditions Tallandier,
,//3)



@) de l1)= Qem volgut afegir una altra iografia que f!s homenatge als herois
tarragonins de '('') Com +a en un anterior n#mero vam pulicar la de
Joaqui+ 01bre*as Caputo, prou representatiu dels militars locals, ens ha
semlat que en aquest hi podria ser la dun representant del pole m!s genu0) 1l
nostre fidel colPlaorador AL7R1>J R1>J@>J ens e&posa els principals trets de
lheroSna tarragonina Rosa .enas, la figura de la qual compr!n, com cap altre,
less*ncia dels civils tarragonins que el '('' es van veure oligats a defensar la
seva ciutat)
















83

Rosa 0enas de Llo!eras& ;la
"alessera<& ;la rossa< o ;la
de l=4ostal<
[13/2/3+4]




-l>redo ,edondo Penas
Historiador i arDi@er
a31.edo.edondo/o42"e,



Aquest mes de +un8, es commemoren
els ,// an8s del setge de la ciutat de
Tarragona a mans dels francesos
dirigits pel general Cuchet) >e tots
s%n coneguts els esdeveniments tan
terriles que va suposar lentrada de
les tropes napoleniques a la ciutat,
on no es va respectar la vida de
dones, nens i gent gran)

1n la lluita contra els francesos, van
participar molts tarragonins, ona
part s%n personatges annims, per
en destaca un per sore de tots= Rosa
.enas 'e Llo2eras)

@ascuda a Jlesa de Dontserrat el
'.(:, Ji%a legtima de Jayme Venas
la"rador $ de Maria Clusas difuntos
de Esparraguera/GAKA*, L?i0, 17M217J1,
1" NDH3 La contraure matrimoni am el
comerciant tarragon0 Si+ Lloberas
Ma%olas, calesser de professi%) 7ruit
daquest matrimoni nasqueren tres
fills= Si+, lhereu, que arri a
ocupar diversos crrecs a Tarragona,
com el dalcalde, 8 que fou tam!
cnsol a Lene-uelaT Melcior,
comerciant de fustesT Josep,
propietari, i una filla, Rosa)

La rere el sorenom de Jla
Rossa/3M"L/N4R 567789 ::8;,
segurament pel seu color de caell,
que en realitat tenia fosc, per que el
pole va idealit"ar Jpint(ndola ru"ia
como el oro' de cutis "lanco' me%illas
sonrosadas $ o%os azules/)

1n el moment del setge, la nostra
protagonista vivia a la Ramla de
Sant Carlos, propera a le&planada
que despr!s es convertiria en la
Ramla del Generalsimo ,rancisco
,ranco i, posteriorment, en la Ramla
Lella actual)

Centia gran devoci% per la Lerge de la
Mu0a i el Crist de la Calut, que es
veneren a la Canta 1sgl*sia Catedral
Detropolitana i Primada de
Tarragona)

Al produir$se el setge de Tarragona
per les tropes franceses del general
Suchet a finals de +un8 de '('', es
va colPlocar al capdavant dun grapat
de soldats i am un fusell i Jun gla#i
en la se#a pitrera' carreg6 am" una
destral' collocantBse dues pistoles al
seu cossatge am" les corresponents
cananes/GD*, de 27061F76, p" 1NH va
comatre contra ells situada al flanc


84
de la primera fila de lavantguarda
formada pels granaders del general
San<uanT tam! va curar els ferits i
Jprodig& pala"ras de aliento $ de
cora%e a los tmidos $ no supo en
ningKn momento darse por #encida' ni
en la luca a pie ni cuando "atall& en
"rioso corcel' pues era diestra
amazona/) @o va ser la primera
vegada que havia tingut contacte am
le&*rcit franc*s, +a que va participar
en els enfrontaments previs al setge
del dia '( de maig, J<ia 8@ F)))G entre
los mucos que se distiguieron en esta
ocasi&n merece menci&n especial la
#aliente calesera de la Ram"la que
a#anz& con su canana $ fusil ( la
lnea francesa' aciendo el mas #i#o
fuego de guerrilla' $ tu#o la gloria de
matar L enemigos/GGREI, 71, 17061711, p"
6NJ6N6H) Ai& no va ser els dies ': i '4
de maig, +a que el dia ': es van
realit"ar atacs francesos al fort Jdel
.li#o/ i reconei&ements de les tropes
tarragonines als trealls Jdel enemigo
en la orilla del mar/GGREI, 71, 17061711,
p" 6NMH i el dia '4 Jlos sitiadores
continuaron sus tra"a%os 2de setge6' (
que se izo fuego3 <os o"uses que
salieron de la plaza sostenidos por
LAA infantes $ IA ca"allos' arro%aron
algunas granadas con muco acierto
dentro del reducto/GGREI, 71, 17061711,
p" 6NJH) La nit de '( Jal regresar entre
soldados cansinos' por todo un da de
"regar fuerte' FRosa .enasG es
#itoreada por sus con#ecinos3 Su
e%emplo cunde $ en com"ates
posteriores son mucas las mu%eres
que a su igual' lucan en primera
lnea/GOELZA P1F6MQ DJH)

Les seves actuacions no van passar
desaperceudes pel general
Ca+po2er'e, que li va imposar Jlas
carrateras de su"teniente del
E%rcito/ i un cop acaada la guerra,
quan el monarca 0erran .// va
visitar les ciutats que m!s shavien
distingit en la lluita contra les tropes
de Napole, entre elles Tarragona,
que es troava Jmenos que en ruinas
$ diezmados sus moradores' solicit& le
fuera presentada la eroica dama' a
la que indic& le pidiera lo que
deseara/) 7oren tan insignificants les
coses que va solPlicitar que el
monarca va considerar Jque de"an
otorg(rsele ma$ores mercedes $ la
nom"r& Coronel del E%rcito espa)ol'
con los ttulos' onores $ sueldo de
tan alto cargo militar que do)a Rosa
acept& complacida' si "ien con la
renuncia expresa a la remuneraci&n
econ&mica' atendida su posici&n'
rango que onra a la galardonada/)

Cegons un altre autor, semla que
era coneguda per m!s dun
sorenom, Juna mu%er tarraconense'
asiste a los eridos' reparte el agua e
incluso dispara el fusil con el arro%o de
un autntico roe3 Es Rosa Venas de
Lloberas' Rosa Mla del +ostal4333/GOELZA
P1F6MQ D7H)

1n data de '5 de setemre de '(::
va dei&ar fet el testament, i lan8
seg9ent, el '(:4, a ledat de ?' an8s,
va morir a Tarragona, havent reut
els darrers sacraments, en el seu
domicili del arri del Cerrallo, a
conseq9*ncia de Junas
calenturas/GAKA*, L?i0, 17M217J1, 1" NDH)
1s troa enterrada al cementiri de la
ciutat en el pante% familiar Lloberas,
del seu maritGAK*, Ac0e,, N111F61, 1" JD
JFH)

Com a fenomen propi del
Romanticisme, no mancaren can-ons
que feien refer*ncia a la que fou
anomenada Jla Agustina de Aragn
de nuestra ciudad/=

J5nimosa mesonera'
la "ordada carretera
que de"es a tu #alor


85
admirar( con amor
0arraco $ la Espa)a entera/



















>urant els actes del '4/ aniversari
del setge de la ciutat de Tarragona el
'5?', el periodista del diari El Correo
Catal(n, Josep Catal1 Roca, va
entrevistar a les esn!tes de la Rosa,
Jdo)a Avelina $ do)a Mara Gatell/,
de .? i .' an8s respectivament=

E1n su relato delicioso, interesante
8 ponderado pudimos constatar que
la memoria de amas se\oras es
felic0sima 8 recuerdan
particularidades que se har0a dif0cil
a personas de menor edad 8 si para
muestra asta un ot%n, diremos
que >o\a Maria recita con la ma8or
desenvoltura 8 sin de+arse una
coma, los versos que en honor de la
hero0na compuso un mon+e al que
las luchas guerreras oligaron a
salir de su convento 8 el cual vivi%
emotivas escenas tarraconenses de
la lucha por la independencia de la
patriaI)
1l 5 de gener de '5?,, el governador
militar, general Sabas Na2arro,
acompan8at de la seva esposa, va
visitar a les germanes Gatell, per a
oferir$lis Jen forma ntima' un
donati#o del ministro del E%rcito
consistente en 8A3AAA pesetas/GLV, 0F
011F62, p" 22H) Tam! lA+untament de
Tarragona va concedir Juna pensi&n
extraordinaria de seis mil pesetas
anuales' asta su fallecimiento por
partes iguales entre am"as $ con
dereco de acrecer entre ellas' a partir
de primero de no#iem"re del corriente
a)o/) Aquesta pensi% era m!s
sim%lica que real Jpara que no se
diga por nadie que la ciudad es
desagradecida con quienes se
sacrificaron por ellas 2en refer*ncia a
la Rosa6' $ para que mientras su
extirpe exista N$a que con ellas se
extinguir( la descendencia directaB
puedan as tener sus "iznietas una
prue"a material del reconocimiento de
0arragona mientras ella #i#an/GAK*,
Ac0e,, N111F61, 1" JFH) 1l gest provenia
del fet que Rosa va renunciar a la
pensi% que li corresponia com a
coronel de le&*rcit espan8ol i va ser
una manera de recon*i&er els m*rits)

1s va pro+ectar construir un
monument que e&alt!s a la dona
espan8ola, on figurarien en lletres
dor els noms de les f*mines m!s
destacades de cada prov0ncia) >e la
de Tarragona, sortiren e&altades,
entre daltres, la nostra
protagonistaGLV, 20101F62, p" 27H, tam!
la poetessa Maria Jose(a Massanet,
la pastoreta de Reus /sabel esora i
la tortosina C1n'i'a Mola, que
igualment va lluitar am heroisme
contra els francesos durant la invasi%
napolenica)

$an0eA L3o?e.a,, on e, 0.o?a en0e..ada
Ro,a Vena,
[C. lautor]


86
La nostra heroSna tenia un carrer Jsin
salida' estreco $ carente de
importancia/' el calle%&n de Rosa) @o
era un carrer que fes per a

Etan digna defensora de la
polaci%n por lo que confiamos en
que se darU su nomre 8 apellidos a
otra via de ma8or empaque 8 mUs
acusado relieve, que ien lo merece)
Z tampoco creemos ser0a nada
inadecuado, homena+ear con
ocasi%n de uno de los muchos actos
que se desarrollarUn en una
efem!rides hist%rica singular a las
isnietas sucesoras de do\a Rosa
que han saido mantener siempre
vivo el recuerdo de las ha"a\as de
una mu+er de temple 8 valor
e&cepcionalesI)


Actualment, un carrer perpendicular
a lavinguda President Daci, molt a
prop de lQospital Boan ]];;;, porta el
seu nom)

Ro,a Vena, de L3o=e.a,
(2 anys del !T) [BHMT]



0"N)S / /L/"GRA0/A

A&A) ^ Ar&iu Qistric Ar&idiocess de Tarragona, !arrOquia de Sant -oan Faptista de
0arragona, its)
A&) ^ Ar&iu Qistric de Tarragona, ,ons Municipal de 0arragona, Actes de '5?,)
&M) ^ Kilioteca$Qemeroteca Dunicipal de Tarragona)
$) = <iari de 0arragona 78H@P;
200 anys del DT Q LAA an$s del <iari de 0arragona 2ColPleccionale6) A+untament de Tarragona,
>iputaci% de Tarragona
CC ^ El Correo Catal(n 2'5?'6
GR4/ ^ Gaceta de la Regencia de Espa)a :ndias, n#m) (' 2martes '($/?$'(''6
LV Q *a Vanguardia 2'5?,6


AL4GR4) 5:>::9
AL1MR1T, A>JL7J) +istoria
del sitio' defensa' asalto $
e#acuaci&n de 0arragona en
la guerra de la
:ndependencia) Karcelona=
;mprenta de Licente
Dart0ne", '5'')

4L?A 5:>@A9
K1L_A Z RU[_ >1 LA 7U1@T1,
BUL;J) E1l sitio de Tarragona
en '(''I) Re#ista de
+istoria Militar, A\o L;;;, '4
2gener$aril de '5?:6 ?4$5.)

M"L/N4R 567789
DJL;@1R PRA>A, A@TJ@;)
Catalun$a contra Napole&3
*a Guerra del ,rancDs
78@A@B8@82;) Lleida= Pag*s,
,//.)


87

R RR R E C E ) S I % ) S: E C E ) S I % ) S: E C E ) S I % ) S: E C E ) S I % ) S:
^Hom.re de notes l Hom.re de centres documentals consultats l Hom.re de .i.liograia citada
(p /emeroteca) H accepta.le# HH .N# HHH e>cel+lent# HHHH e>traordinari_

;88;<=S D"8;LES# :S;K;S$ 8ele>ions so.re la >ar>a vi?ria romana del nord-est
peninsular$ 2e-ista de #atalun=a# 2TT (novem.re de 200Y) Z2-UY$ [E="6 HH]
El desplegament d!una >ar>a vi?ria era requisit indispensa.le no solsament per activar el
comerX continental sinN per comunicar guarnicions militars$ L!autor a un rep?s i seguei> una
cronologia de les principals vies nord/isp?niques# tot recordant que a l!ensems els romans tam.3
erigiren torres de vigil?ncia (com les de Feuda# Llinars# 4astellv6 de 8osanes# "l'rdola o Sant
0uli? de 8amis)$ La recerca de vies romanes es pot er# principalment# a trav3s dels mil+liaris$
L!activitat constructora de vials anava 6ntimament lligada a la necessitat d!organitRar el territori#
al ritme i tenor de guerres o noves conquestes$ Ii /a sengles apartats dedicats a la Via 4ugusta# la
Tarraco(!lerda# la #ollsus*ina i la #ongost$ Especialment interessant 3s el darrer apartat# so.re
*ia.ilitat i control territorial a un territori de 9rereguarda!$ La situaciN de guerra am. els
cartaginesos# va donar acultat a l!e>'rcit rom? per a esta.lir un seguit de petites guarnicions
esta.les# en enclaus ortiicats (castellum)# que constitu]ren una *rimera estrat&gia docu*aci' del
territori# i que su.stituiren la rmula dels grans campaments on es concentrava l!e>'rcit$
Estaven manades per un *raefectus# i tenien uncions de control territorial# gestiN del po.lament#
drenatge de recursos materials# reclutament ind6gena# construcciN i manteniment
d!inraestructures vi?ries# a m3s de la participaciN en possi.les operacions de desem.arcament$
Es documenta el cas de Tarraco# on des del 218 a4$ (neu 4orneli EscipiN esta.lei>
guarniciN de modestes dimensions# al costat de l!o**idum ind6gena preesi>tent (de la
documentada cesse) nuclis que /aur6en co/a.itat independentment per am. supeditaciN a
8oma$ 4/uest cam*ament rom>7 u.icat al *unt m9s alt del tur' tarragon7 des don controlar el nucli
i.&ric ad8acent7 i el territori circundant7 la /ual cosa el relaciona am. les necessitats defensi-es o de
seguretat *untuals de la regi'7 fou dotat dun *ort i duna muralla de la /ual encara resten -estigis a la
+art 4lta de Tarragona$
L!autor tam.3 e>posa els casos de guarniciN romana tardorepu.licana de DonterN
(4amarassa# La Hoguera) i del 4amp de les Lloses (Tona# "sona)# am. les particularitats que
oerei> cada un d!ells$ :$;88;<=S es val de la consulta d!un nodrit aparell .i.liogr?ic que
com.ina am. ons liter?ries antigues i memries d!e>cavacions arqueolgiques$ ;quest tre.all
proporciona un estat de la q&estiN orXa v?lid Sa que l!actualitRa am. les aportacions m3s recents#
en la l6nia de les principals teories /istoriogr?iques$
^D(_

D;T<SB;C# AI:L:A$ Legionarios. El manual (no oficial) del soldado romano$
Dadrid, ;qal# 2010# 208 p$ ^HH_
El lli.re t3 el clar o.Sectiu de mostrar una visiN integral de la vida del
soldat rom? l!anO 100 d4 poc a.ans de la guerra contra els 5acis# la Qltima
gran campanOa militar# empesa per TraS? i que signiic? el cant del cigne
per a la m?quina .'l+lica romana$ El contingut i el tractament t'cnic no
resistei>en la comparaciN am. les o.res de ("L5Sc"8TI<# resulten un >ic
lui>os i d!un nivell m3s aviat modest# per el planteSament 3s imaginatiu i
original$ El redactat 3s en segona persona# adreXat a un suposat recluta de la


88
veu d!un altre suposat veter?# cosa que li proporciona rescura i dinamisme al te>t# per
encai>onat en un moment concret en el temps perd credi.ilitat quan a reer'ncies al passat (i
?d/uc al utur)$ ;m. tot# els comentaris ai>6 e>posats resulten amens i entretinguts# am.
pinRellades d!/umor negre no poc divertides$ S!acompanOen# en alguns casos# de .ona
inormaciN t'cnica# en d!altres no tan aortunats# d!alguna errada greu (com ara descriure uns
estreps per a la cavalleria que encara no s!/avien inventatM)$ : 3s que la intenciN de l!autor
sem.la adreXar-se al lector poc iniciat# perqu' a aquell que 3s un >ic ent3s li donar? la sensaciN de
no /aver llegit res que no sa.3s Sa# en canvi per al novell la sensaciN ser? la d!un contingut ample#
complert# correcte i ?cilment digeri.le$ as en aquest aspecte educatiu i introductori on el lli.re
de D;T<SB;C guanOa m3s punts$
El ormat 3s orXa redu]t# m3s sem.lant a una agenda que no pas a un lli.re de lectura#
am. l!aegit d!una lletra minQscula que no la acilita massa precisament$ Arousament il+lustrat#
cal agra]r la de>tresa del di.ui>ant# encara que pel que a a les imatges a color# una part /an estat
manllevades d!"spreO# i la maSoria (co.erta inclosa) de El e89rcito romano# d!;$("L5Sc"8TI<
(simpliicant-ne els peus)# am. qui compartei> editorials en llurs edicions en angl's i en castell?$
^D(, <<<.=isli,ris.co/_

S$+ari, 1. 4listarse al e89rcito romano; J. )ua de las legiones *ara los as*irantes a recluta; W. #arreras
militares alternati-as; @. El e/ui*o del legionario; F. Entrenamiento7 disci*lina = 8erar/ua; G. )ente /ue
/uiere matarte; K. La -ida en el cam*amento; 8. En cam*aPa; V. #'mo tomar una ciudad; 1?. En .atalla;
11. Des*u9s de la .atalla.


(;88:5" : *;LLS# 0"SEA-5;*:5$ Vida i regnat de Mart !.
L"ltim rei del #asal de $arcelona$ Farcelona, 8aael
5almau# 2010 (Foarull@ 1U)# Z68 p$
L!anO 1U10 mor6 Dart6 :# el darrer so.ir? de la
dinastia del 4asal de Farcelona# iniciada am. (uir3 el AelNs
m3s de cinc-cents anOs a.ans$ En conei>em massa poc# de la
seva vida i de la seva acciN pol6tica# i sovint el que en sa.em
dir t3 relaciN am. els seus du.tes a l!/ora de designar
successiN al tron catalanoaragon's# vacil+lacions que van
donar pas a un interregne de dos anOs i a un per6ode de
convulsions dins del pa6s i de >ocs d!interessos que va aca.ar
am. la sent'ncia de 4asp i l!entronitRaciN dels Trast?mara#
d!origen oraster$ Tam.3 en sa.em dir l!ep6tet que la
/istoriograia li /a atri.u]t, l!Ium?@ tanmatei># 3s un
apel+latiu relativament modern$ Aer als coetanis# Dart6 era
l!Eclesi?stic, campiN entre els .eats$
5;*:5 (;88:5"# el seu .igra# /a condensat# am. acidesa# que Dart6 va morir tal com va
regnar, sense ganes$ 5e et# Dart6 no va n3i>er per a ser rei$ Era el segon ill de Aere ::: i d!Elionor
de Sic6lia# i a la mort del 4erimoniNs ou 0oan# el germ? gran de Dart6# qui va re.re el tron# com
era preceptiu$ Aer 0oan : va morir so.tadament# arran d!un accident de cacera a Torroella# on
l!acompanOava la seva camarilla corrupta$ Eren temps de mortaldats# aquells de la .ai>a edat
mitSana# i la m3s greu de totes era la pesta# de la qual la am6lia reial no en va quedar al marge$ :
vet aqu6 que Dart6# sense am.icionar-/o especialment# esdevingu3 rei$ Era un pol6tic culte# capaX
de er a les 4orts de 1U06 a AerpinO? un dels grans discursos que la /istria recorda d!un rei# i la
seva acciN represent? per a la 4orona la restituciN del poder catal? a Sic6lia# ins al punt que
n!aconsegu6 el reialme per a Dart6 el 0ove# ill de Dart6 l!Eclesi?stic i de Daria de Luna resposa i
e>traordin?ria col+la.oradora en els ?m.its de govern m3s diversosr$


89
4om a rei dels catalans# Dart6 : /agu3 de er ront a tota una colla de pro.lemes que
l!actuaciN dels seus predecessors# singularment Aere ::: i 0oan :# /avia anquilosat i que eren de
di6cil resoluciN, la implicaciN en el 4isma d!"ccident entre els partidaris del papa de 8oma i del
d!;vinON (am. tot el que representava que un connacional com Aere Dartines de Luna os
escollit com a papa, Fenet [:::)# les .andositats internes dins d!;ragN (entre els Luna i els %rrea)
i dins del regne de *al'ncia (entre els 4entelles i els Soler)# i el control de SardenOa$
:# doncs# el ront de SardenOa ou .en .3 el cant del cigne del 4asal de Farcelona$ 5!una
.anda# l!acciN pol6tica i militar dels Dart6# pare i ill# signiic? el domini eectiu so.re la naciN
sarda# per el preu que calgu3 pagar ou molt alt$ Dolts catalans# entre els quals tam.3 un
nom.re rellevant de no.les# /i dei>aren la pell$ Entre ells# el matei> Dart6 el 0ove# rei de Sic6lia i
/ereu a la 4orona catalanoaragonesa despr3s de la mort de m3s i m3s ills i n3ts de Dart6 :$ 4al
dir-/o, Dart6 el 0ove mor6 de mal?ria# Sust despr3s del seu triom militar a Sanluri$
Dart6 : qued? a.atut$ Iavia perdut muller# ills i n3ts i Sa es veia anci? i sense
descend'ncia leg6tima$ 4alia un darrer intent per a tenir-ne i Dart6 es cas? per segona vegada#
ara am. una Sove aristcrata# Dargarida de Arades$ La documentaciN /istrica ens /a dei>at
relats dels soisticats m'todes que# a aquelles altures de la vida# Dart6 utilitR? per a sem.rar la
llavor reial# sense '>it# com .3 sa.em$ ;ra .3# sNn relats redactats per aclits dels Trast?mara#
gens interessats a evitar el desprestigi de Dart6$ : .3 prou que la /istria Sa /a senOalat Dart6 am.
el dit perqu' no va tenir prou tremp per imposar Erederic de Sic6lia rn3t seu# ill d!una relaciN
de Dart6 el 0ove am. T?rsia 8iRRarir# indecisiN que va donar lloc a o.rir la cai>a dels trons que
van esclatar l!anO 1U12 a 4asp$
^8;E;EL 4;T;Lm 5;LD;%$ Editorial 2afael Dalmau_


SAUCH CRUZ, NRIA (ed.). La guerra del Francs
als territoris de parla catalana. Jornades destudi.
El Bruc (lAnoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008.
Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja
Barcelona: Afers, 2011, 562 p.
Les Sornades d!estudi so.re la guerra del
Eranc's, La (uerra del Eranc's als territoris de
parla catalana (1808-181U) (2008# .icentenari de les
.atalles del Fruc) es van realitRar els dies 2Z# 2U i 2T
de maig del 2008 al Fruc$ Aer portar a terme
aquestes Sornades es va crear una su.comissiN que
depenia de la comissiN de commemoraciN del
.icentenari# que lider? l!;Suntament del Fruc# i que
estigu3 integrada per centres d!estudis de la Rona
(l!;ssociaciN 4ultural del Dontserrat# el 4entre
d!Estudis 4omarcals del Fai> Llo.regat# el 4entre
d!Estudis 4omarcals d!:gualada# el 4entre
d!Estudis del Fages# el 4entre d!Estudis :gnasi
:gl3sias i el 4ol+lectiu Esparraguer6 de 8ecerques)#
la 4oordinadora de 4entres d!Estudis de Aarla
4atalana i l!:nstitut 8amon Duntaner$ Les Sornades
s!organitRaren al voltant de tres ?m.its d!estudi
que recolliren un ampli i /eterogeni espectre de q&estions relatives al enomen de la guerra del
Eranc's als territoris de parla catalana$ ;i>6# el primer ?m.it tract? el tema de la dominaciN
rancesa# el segon el de la resist'ncia i el tercer el de les conseq&'ncies de la guerra$ La present
pu.licaciN inclou els te>tos de les quatre pon'ncies# dos de les tres relatories i vint-i-cinc
comunicacions# presentades durant les Sornades del Fruc$


90
La guerra del Eranc's (1808-181U) /a estat analitRada a partir de dierents vessants$
5urant l!anO de l!inici del .icentenari d!aquesta eem'ride van tenir lloc tota una s'rie
d!activitats dedicades a repassar aquell moment /istric des de la perspectiva m3s desconeguda,
la del mNn local i comarcal$ ;quest lli.re inclou les actes resultants de les Sornades que van tenir
lloc entre els dies 2Z i 2T de maig a la paradigm?tica po.laciN del Fruc# on es van produir dues
.atalles que en els annals de la /istria /an quedat com a reerent de la resist'ncia$ Les Sornades
tractaren# de manera innovadora# dierents aspectes de la guerra del Eranc's com ara la
repercussiN del conlicte en la po.laciN civil# les reaccions socials# l!articulaciN de la resist'ncia
armada# el sistema administratiu ranc's# els eectes de la guerra i la seva plasmaciN en la vida
quotidiana# etc$ 5!altra .anda# durant .ona part del 2008 dierents po.lacions catalanes van
acollir un cicle de coner'ncies que# titulades (uerra i Dunicipis# va aplegar dierents
especialistes en la mat'ria$ La part inal de la pu.licaciN recull les seves aportacions$
^6ola*a i co.erta del final_

* N. de lE. >n el pr;xi+ nW+ero de la re#ista A Carn es p$0licarG la recensi% de cada $na de les
pon1ncies i co+$nicacions d,aJ$est #ol$+ J$e #ersin so0re List;ria MilitarB

Sumari: S;%4I 48%B# Hs8:;$ AresentaciN$ La guerra del Eranc's 200 anOs despr3s$ El Fruc, del mite a la
realitat (1808-2008) (11-1Z)@ F"HT;H; L=B;8"# 0"SEA$ LliXN inaugural$ Les guerres del Eranc's (1T-2T)$
dm.it 1. La dominaci' francesa$ *;D:S; *E85;(%E8# D;T:ES$ +on&ncia$ La dominaciN rancesa (2Y-UT)@
B;8H"SELL 0"85m# (EHKS$ 2elatoria$ 8elaciN de comunicacions$ mm.it 1$ La dominaciN rancesa (U1-T0)@
B;88E5; : 4;S;H"*;# D;8:;-LLE5J \ SE88ET : FE8HsS# 4;8LES$ La documentaciN d!una guerra$ Sant Foi
de Llo.regat (1808-181U) (T1-T8)@ M"8;LES (;84:;# E8;H4ES4 [;*:E8$ )(uerra total a 4atalunOa durant
la (uerra Hapolenica (11YZ-181U)7 (TY-6Y)@ 2"88; A%:(5ELLK*"L# D$ A:L;8$Set cartes del cala6 0osep
Hovau a la am6lia (*ilaranca del Aened's# setem.re-octu.re 1808) (11-Y1)@ GGELL 0%HCE8T# D;HEL$
o"/# cruel gavatgW Les mis'ries de la guerra del Eranc's al 4amp de Tarragona (YZ-11Z)@ B"I:(;S :
D;<HE(8E# 0"85: \ D"8;LES (;84K;# E8;H4ES4 [;*:E8$ La guerra del Eranc's a la Selva, l!impacte de
l!ocupaciN napolenica al mNn rural a partir de la documentaciN parroquial (11T-1Z2)@ *"*:8;#D;TE%#
TE8ES; \L%`%E 4;F;LLE8"# SkH:;$ La guerra del Eranc's arran de terra, noves ons i documents in'dits
(el Aened's 1808-181U) (1ZZ-1T2)$ dm.it J. la resist&ncia$ M"L:HE8 A8;5;# ;HT"H:$ +on&ncia$ La 0unta
Superior de 4atalunOa i els setges de (irona i Tarragona (1TT-118)@ C;DAD;H< (%:LL"T# 0"SEA$
DunicipalitRaciN del delme de (av? i conlicte am. els .arons d!EramprunO? (1808-181)$ La guerra del
Eranc's en el marc de la resist'ncia antisenOorial (11Y-18Y)@ S"La F"85ES# 0";H$ 5ades in'dites so.re els
esdeveniments de la guerra del Eranc's a *ilaranca (1Y1-1YY)@ A8D;H(%a : IE88E8"# 0";H$
4onseq&'ncies liter?ries de la guerra del Eranc's a l!;lguer (11YY) (201-201)@ B;LLsS : 4;SkL:*;# (Lk8:;$
Les canXons patritiques a 4atalunOa durant la guerra del Eranc's (20Y-2Z1)@ S;L*;5J A"<# 8"4$ La
sang del tra]dor$ atienne EleurO# testimoni i protagonista de la revolta tortosina de SunO de 1808 (2ZZ-2ZY)@
M%SET A"HS# ;SS%DAT;$ 8eugiats i resistents al peu de Dontserrat (1808-181U) (2U1-2T0)@ S;F;Ta :
F"S4I# 0"SEA D$ Hot6cia a l!entorn de la pu.lic6stica antirancesa (2T1-260)@ C"ST;# D;8:E$ DuSeres O
divorcio en 4atalunOa durante O posteriormente a la guerra del Eranc3s (261-21Z)@ *;D"S 8%:B# 0"85:$
8eaccions i deensa de la vila del Arat durant la guerra del Eranc's (1808-181U) (21T-28U)@ SELL;8nS 4"TS#
D;84$ Les .atalles del Fruc (28T-2Y1)@ SE88; : D;SS;HS;L*;5"8# 0"85:$ La llegenda del Dansuet$
(2YY-Z06)@ ':H;:[; : D:8J# 0";H 8$ )La 0unta 4orregimental de Tortosa en la guerra del Eranc's (1808-
1810)7 (Z01-Z26)$ dm.it W. Les conse/e&ncies de la )uerra$ M:LL;H : (;84K;-*;8EL;# 0ESsS$ +on&ncia$ 5el
po.le del regne al po.le de la naciN, la guerra del Eranc's i l!espai social de la pol6tica (Z2Y-ZU6)@ A8H;F;T
D;T;# 8;D"H$ 2elatoria$ mm.it Z, les conseq&'ncies de la guerra (ZU1-ZTZ)@ S;H4IEB 4;84ELEH#
;HT"H:$ )Les conseq&'ncies de la guerra del Eranc's a Lleida7 (ZTT-Z68)@ C"88;LES F%80;LES# L;%8;$ )La
guerra del Eranc's, un reerent iconogr?ic en els imaginaris li.eral i carlista7 (Z6Y-Z8Y)@ S%F:Lm : 4"LL#
EH8:4$ )Eectes de la guerra a DatarN i rodalies$ Tot resseguint els notaris (ZY1-U08)@ M:LL;S 4;STELL*:#
4;8LES$ )%n e>emple de demograia conSuntural, crisi de mortalitat o mortalitat de crisi durant la guerra
del Eranc's a "lesa de Dontserrate (U0Y-UZU)@ B;<5;L S;L;# *:4EHT$ Hacionalisme i /istoriograia, la
interpretaciN diversa de les propostes pol6tiques valencianes realitRades durant la guerra del Eranc's
(UZT-UU1)@ G8;% *E8(E# EE88;H \ S;%4I 48%B# Hs8:;$ La guerra del Eranc's al Dontsi? i a les po.lacions
valencianes ve]nes (UUY-U10)@ F:(;8"L; A=DA;H"# 5;*:5$ ;punts so.re la guerra del Eranc's (1808-


91
181U) a Aalarugell i a la seva comarca (U11-U86)$ 9L;5"H"S; *;LL-LLEF8E8;# D;H%EL$ 2eca*itulaci' i
conclusions (U81-UYT)$ #icle de confer&ncies E)uerra i Munici*isI$ M"L:HE8 A8;5;# ;HT"H:$ 4Nm van viure
els catalans la guerra del Eranc'se (UYY-T1U)@ P%:(# LL%KS D$ 5E$ 1808, invasiN# ai>ecament# resist'ncia7
(T1T-T2Z) @ *"%8; : ;%L:H;S# LL%KS$ )Els partidaris de HapoleN7 (T2T-TZ2)@ A8H;F;T D;T;# 8;D"H$ )Les
conseq&'ncies de la guerra del Eranc's (181U-182Z)7 (TZZ-TU8)@ M"L:HE8 A8;5;# ;HT"H:$ )La crema del
paper segellat a Danresa com a s6m.ol de l!ai>ecament de 4atalunOa contra HapoleN (TUY-T62)$


(8;% : A%0"L# 0"SEA D$ T$ L!impacte de la (uerra del
Eranc's a la 4onca de Far.er?# en, (8;% A%0"L# 0"SEA
D$T$ \ D;HEL (GELL 0%HCE8T \ E8;H4ES4 D%8:LL"
(;L:D;H< \ 0"SEA D$ A"8T; F;L;H<m - (;F8:EL SE88;
4EH58JS$ La )uerra del %ranc&s a la #onca de $ar.er>
(18?8(181@)$ Dont.lanc, 4entre d!Estudis de la 4onca de
Far.er? l Duseu ;r>iu de Dont.lanc i 4omarca# 2010
(Donograies@ [:*)# 1Z-T2$ [)-E-E2"6 HHH]
Si volguessim triar un tre.all concret per il+lustrar
l!esperit del corrent /istoriogr?ic de la ,ef Militar= ;istor=
nordamericana# centrada principalment en l!impacte que les
guerres suposaven per a la po.laciN civil# aquest podria ser
.en .3 l!article de 0$D$(8;%$ 8emet els ets /istrics de
l!episodi napolenic a les monograies de rigor i ell acut a
documentaciN d!ar>iu per numerar i percentualitRar les lacres
que el per6ode de guerra comport? so.re la po.laciN civil$
La resist'ncia a la lleva es palesa en un comunicat de
desem.re de 1811 on la 0unta corregimental es lamentava que els municipis solo en-an la mitad
de los moOos /ue tienen7 otros la tercera *arte = otros solo los in"tiles o *r'csimos a serlo...$ `uan no
n!/i va /aver prou am. els voluntaris# els aSuntaments van procedir al sorteig entre els ve]ns$ El
cas de Sarral 3s prou il+lustratiu$ 5esseguida aparegu3 el enomen de la desserciN# i seguit am.
ell# el de la ugida dels po.les del Sovent$ En molts casos# aquests Soves# desvagats# ora de la llei i
perseguits# s!aquadrillaren i assaltaven masos i /ostals (Dont.lanc# Savall?# *allogona)$ La
ri.era del 4or. i les DuntanOes de Arades# es convertiren en nius de dessertors# enco.erts la
maSoria pels po.les ve]ns$ Les prestacions militars s!e>tenien al sometent i als tre.alls de
ortiicaciN a Tarragona$ El sometent comarcal no comptava ni am. camises# per la qual cosa els
eclesi?stics passaven a pidolar pels po.les$
; inals de 180Y les po.lacions oren gravades am. els serveis de .agatge i transport de
prove]ments$ La requisa de .'sties de c?rrega dei>? molts camps sense poder-se llaurar# i la tala
dels ar.res de conreu# els priv? de donar ruits@ per contra# recau so.re dels rQstics l!o.ligaciN de
prove]r de gra i palla l!e>'rcit$ ; *im.od6 i a *ila-seca# els ve]ns van /aver d!alienar un vint' de
la collita$ ;l Ala de Santa Daria fins a sis -egades incautaren tot el .estiar7 uns G? ca*s do-i i ca.rum
(tres ramats) a m9s dels *orcs i gallines. ,o tenien ca* mula o mat:o i sols conser-a-en -uit o nou rucs
fam&lics$ Aer costeSar les despeses militars# /agueren d!incautar la plata i l!or dels particulars i de
les esgl3sies (llevat dels elements litQrgics)$ Les quei>es i els laments per la dessaorada pressiN
iscal es eren sentir a 8eus i a 4onstant6# i no tard? en apar'i>er el enomen de l!impagament per
part de ve]ns i de municipis morosos (el 1810 s!/avien retrassat en el pagament dels impostos
ins a una dotRena de localitats de la 4onca)$ ; ai> s!aSuntaven els desmans de les tropes
ranceses$ Aer a .otN de mostra el que van er a l!Espluga la primera quinRena de desem.re de
1810 cometieron toda suerte de maldades = derramaron los frutos /ue no *udieron consumir7 /uemando
los mue.les /ue no *udieron lle-ar = inutiliOando todo /uanto *oda ser-ir *ara la su.sistencia de la -illa$


92
8ecels# rivalitats locals# amenaces# viol'ncies internes# acusacions de col+la.oracionisme#
inlaciN .rutal dels preus# contra.an# etc$# sNn les noves regles del Soc al que es veuen a.ocats els
/a.itants de les viles$ El 1811 l!elevat nom.re de soldats erits o malalts orX? a totes les
po.lacions a proporcionar m?regues i ro.a@ tam.3 vi .o$ Es conserven les assignacions de palla#
ro.a# gra i altres aliments dels municipis de la 4onca i del Fai> 4amp# que l!autor rescata dels
ar>ius i utilitRa en el seu estudi$
L!Qltim apartat de l!article est? reservat a l!emigraciN# tema del qual 0$D$T$(8;% n!3s un
.on e>pert# per /aver-lo tre.allat en el decurs de les seves investigacions$ L!emigraciN est?
enocada aqu6 com una resposta a la crisi$ %n cas curiNs que e>posa 3s el de 0oan Faptista
;ndreu# d!;lcover# que el 1810 pass? a viure a 4astellvell# per escapant de les tres incursions
que els rancesos eectuaren en aquest po.let# ;ndreu es reugi? a 8eus# on aca.? comprant una
casa@ no /i vivia sinN com a reugiat# per l!aSuntament reusenc pretenia co.rar-li Y0 duros de
contri.uciN$ 5egut a la seva ocupaciN pac6ica# 8eus es va convertir en pol d!atracciN de reugiats
d!arreu# ins al punt que /agueren de nomenar vuit alcaldes de .arri am. quatre agents cada un#
per tal de controlar la policia i l!empadronament dels orasters$ El 181U# aca.ada la contesa# un
.an e>pulsava tot nouvingut no domiciliat de sis an=s atr>s$ El 1820 constaven al padrN de 8eus
ins a 210 conquencs@ en els lli.res sacramentals tarragonins i reusencs en surten una muniN$
Els darrers par?gras estan dedicats al descala.rament que aquella guerra va signiicar
per a l!estament eclesi?stic# que va veure dispersat el seu personal# ocupats els seus sols sagrats
(convertits en molts casos en esta.lies per a la cavalleria) i saqueSats i e>poliats els seus tresors$
Tanquen el tre.all cinc ap'ndi> de llistes de conquencs als sacramentals de 8eus i de Tarragona# i
un nodrit llistat de ons d!ar>iu i .i.liograia$
^D(_

8:% 8"%8;# 0"SEA@ 0";H LJAEB 4;88E8; (eds$)@ D:`%EL
mH(EL E%D;H;L : A;(nS@ ;LFE8T AL;H;S : SE88;@ 0";H
E8K("L; : T"88EHT@ 0"Sa D;84IEH; 5"DKH(%EB$ La guerra
del %ranc&s al cant' de $esal"$ (irona, ;mics de FesalQ i el seu
comtat# 5iputaciN# ;Suntament# 4lavell# 2010# 11T p$ ^HHH_
Arologa el lli.re 0"Sa D;84IEH;# proessor titular de la
%niversidad de 4PdiR i especialista en la 4onstituciN de 1812# que
ens dNna una visiN glo.al de la guerra al/ora que aproundei>
so.re les Sornades que portaren a aprovar la primera constituciN
que tingu3rem$ 0";H LJAEB# llicenciat en ilosoia i lletres# parla
de casa nostra# del territori que els rancesos anomenaren el
cantN de FesalQ$ ;rrenca la narraciN am. la (uerra (ran i els
motius que portaren als rancesos a invadir-nos novament$
5espr3s va desglossant els successos que es van er gaire.3
quotidians al nostre po.le des del moment en que els invasors se!n van apropiar ins que es van
mar>ar (1808-181U)$
El pa6s es va dividir en dos .?ndols, els arancesats i els patriotes$ 0"SEA 8:% ens apropa
als primers de la m? d!un .esaluenc conegut arreu# 0osep AuSol# ?lies Foquica$ 8epassa els motius
que va tenir una part de la societat per donar suport als invasors# os per convicciN personal# per
o.ligaciN o per millorar el seu nivell de vida$ ;LFE8T AL;HES parla dels segons# dels patriotes$
Aer no nom3s dels que es van quedar a la nostra terra i van seguir les ordres del 5r$ 8ovira# sinN
tam.3 d!altres .esaluencs que lluitaren ora de FesalQ$
%n cop aca.ada la guerra es /ora de er recomptes# tant /umans com materials$ D:`%EL
mH(EL E%D;H;L a un .alanX de les p'rdues materials# les que sa.em que es van perdre# com
sNn les rel6quies que es guardaven a Sant Aere# els ornaments de les esgl3sies# etc$# com les que no
podem avaluar# so.retot pel que a a la documentaciN$ 0";H E8:("L; analitRa la demograia


93
d!aquests anOs# la davallada demogr?ica que implica una guerra i les crisis aliment?ries que
aquesta comporta ai>6 com les epid'mies que cauen so.re una po.laciN ae.lida per la manca
d!aliments$ E8:("L; tam.3 ens apropa a l!economia de su.sist'ncia que arrela a FesalQ en
aquests anOs$ Les e>ig'ncies de rancesos i patriotes aca.en am. els negocis que /i /avia a
FesalQ# per tam.3 am. els recursos de les cases de pag's de la contrada$
La guerra del %ranc&s al cant' de $esal" 3s un lli.re resc i de .on llegir# interessant des d!un
punt de vista /istric donat que trenca am. idees de molts anOs# que airmen que els rancesos
nom3s /avien estat de pas# i que a de FesalQ una vila ocupada durant tota la guerra# on en
moments puntuals arri.? a tenir sis mil soldats invasors aquarterats$ Tam.3 3s interessant des
d!un punt de vista documental# Sa que aporta moltes dades in'dites que els autors /an tro.at en
els ar>ius nacionals recorreguts per tal de cercar not6cies relacionades am. el nostre cantN$
Aer so.retot recupera la memria d!un temps no molt llunO? i que va ser l!inici d!una nova
'poca per a la nostra vila# la qual crei>er? a partir de llavors ora de les muralles$

^T%8; 4L;8m, #ircular. 4$i#. #entre dEstudis7 nQm$ ZZ# p$ UZb-UUb_

S$+ari, 0$M;84IEH;$ Arleg@ 0$9JAEB$ La (uerra del Eranc's al cantN de FesalQ@ 0$*:%-0$LJAEB$ 0osep
AuSol# alies .oquica$ %n arancesat ill de FesalQ @ ;$PL;H;S$ )Els patriotes al cantN de FesalQ durant la
(uerra del Eranc's@ D$m$F%D;H;L$ 5estrucciN i recuperaciN del patrimoni cultural .esaluenc@
0$F8:("L;$ Els eectes econmics i demogr?ics de la (uerra del Eranc's al cantN de FesalQ$


DELE8" 5"DnHE4I# 5;*:5$ Vila(seca a la )uerra del %ranc&s (18?8(181@)$ *ila-seca,
;grupaciN 4ultural# 2011 (8ecerca@ 1)# YZ p$ [C-E)E21F16 HH]
;daptaciN d!un tre.all acad'mic de eia tres lustres# que l!autor /a actualitRat per tal que
la seva pu.licaciN pogu3s incardinar-se dins dels actes commemoratius del .icentenari de la
guerra del Eranc's a *ila-seca$ ;m. la consulta dels ar>ius locals (Dunicipal i Aarroquial) i de
l!ar>iu de la 0unta 4orregimental de Tarragona (a l!;IT)# DELE8" .astei> l!episodi napolenic a
*ila-seca# .en estructurat# introduint el conlicte .'l+lic al pa6s# en un cap6tol# el conlicte .'l+lic al
corregiment tarragon6# en un altre# i inalment# la versiN local del conlicte# en un altre de m3s
principal$ Es i>a en les prestacions iscals i de prove]ments que la vila es va veure o.ligada a
satiser# primer devers les Suntes corregimentals# despr3s devers l!e>'rcit ranc's i# inalment#
devers l!espanOol$ El 1811 augmenten e>ponencialment les demandes de prove]ments# coincidint
am. el setge i presa de Tarragona# del qual *ila-seca en ou un dels quarters militars esta.lerts
en el per6metre de setge$ S!e>posen en graella les quantitats de diners i de productes am. els que
va ser gravada la vila durant la guerra# ent palesa la dura intransig'ncia am. la qual les
autoritats /o reclamaven$ 4ap6tol d!apariciN ine>cusa.le 3s el demogr?ic$ El recompte i an?lisi
dels .aptismes# matrimonis i .its de la parrquia de Sant Esteve de *ila-seca# proporciona les
dades num'riques que plasmen la gravetat de les dierents etapes cr6tiques (epid'mies \180Y-#
guerra \1811-# am \1812-)# per .3 que una an?lisi aritm'tica m3s prounda /auria revelat
matisos m3s interessants$ El gener de 1812 s!esdevingu3 la .atalla-.atussa entre 6$000 /omes de
Danso i Eroles contra un destacament ranc's de 800# que va ser ?cilment deset$ DELE8" acut a
les onts documentals i .i.liogr?iques /a.ituals (Dn$ S;L*;5"8 F;F"T \2e*ertori..$-# 5r$ (:FE8T
\To*ografa m9dica...-) i no tan /a.ituals (les memries de S%4IET i la /istria militar de c:LL:;D
E8;H4:S A;T8:4C H;A:E8)# per contrastar-les i e>treure!n una versiN slida i versem.lant$ Es
transcriu la llic'ncia militar a avor d!un vilasec?# on s!e>pressa el ull de serveis$ as el soldat
desconegut de *ila-seca (Sa que no consta el nom del titular)# per se sap que prengu3 part en el
setge de Tarragona de 1811# i ins a 181Z# en una dotRena d!accions militars m3s$ Les p'rdues de
l!Esgl3sia a *ila-seca oren nota.les$ La parrquia don? part de l!instrumental litQrgic a la causa i
la part m3s important la pos? a .on recapte a la 4atedral de Tarragona@ am. la presa i saqueig de
la ciutat# es va perdre tot$ ;ll6 tam.3 /i mor6 l!ardiaca de *ila-seca# moss'n Aere-0oan Enric/#


94
turmentat a mans dels napolenics$ ; l!anne> s!/i e>posen les reproduccions de diversos
documents# ta>es iscals i de prove]ments# re.uts de lliurament de .lat# palla# erratge# llenOa#
llenXols per a l!/ospital# etc$ Les conclusions estan entre un resum-epileg i un er les paus# per
comencen am. una rasse que sintetitRa molt .3 la intenciN de l!autor# )fer una a*ro:imaci' a la
Vila(seca /ue -is/u9 la )uerra del %ranc&s# cosa que# al nostre parer# s!aconseguei> so.radament
^D(_


(GELL# D;HEL$ La crisi de la )uerra del %ranc&s (18?8(181@)
al #am* de Tarragona$ Tarragona, 4ercle d!Estudis
Iistrics i Socials (uillem "liver del 4amp de
Tarragona# 2011# 2T1 p$ ["77E)E1K@6 HHH]
8edactar la recensiN de la prpia o.ra# si es a .3# sense
vanitat ni autopompa i am. la clara voluntat d!aplicar una
6ntegra imparcialitat# dNna oportunitat de destapar aquelles
impereccions que podrien escapar a qualsevol altre censor#
perqu' no les conei>eria d!antuvi$ El lli.re 3s el resultat de
l!adaptaciN d!un tre.all# Iic (alicum Danus$ La crisi
demogrQfica al #am* de Tarragona durant la guerra del %ranc&s
(18?8(181@)# endegat arran de la concessiN d!una micro.eca de
l!:nstitut 8amon Duntaner# i enllestit cap el 200Y$ Se sol dir que
dos trasllats de pis equivalen a un incendi per deplorar
l!e>traviament de lli.res i documents d!una .i.lioteca$ En el mNn de la intel+lectualitat# dues
adaptacions equivalen a una greu mutilaciN de l!o.ra original$ Aer aqu6 nom3s /a estat una
l!adaptaciN# i llevat del t6tol (sense llatinades# am. una alta ortogr?ica i am. la involunt?ria
omissiN de la paraula que li donaria ple sentit \demogr?ica-)# del sumari (am. un petit .all de
nQmeros en els primers apartats)# del canvi d!u.icaciN dels ons i .i.liograia i de la supressiN
dels passatges m3s espessos (un 2Th del redactat original)# n!/a resultat una idel reproducciN
i un producte /istoriogr?ic prou accepta.le$
%n primer pas ideugi.le per a l!estudi d!una 'poca o d!un episodi /istric concret# 3s la
concreciN demogr?ica de la comunitat que ocupa l!espai i el temps o.Secte de la investigaciN$ Si
/om vol estudiar en prounditat la guerra del Eranc's# 3s necessari mesurar el seu impacte en la
societat civil i la millor manera de er-/o 3s a trav3s de la demograia /istrica$ F?sicament,
quants /a.itants /i /avia a.ans de la guerra i quants en van quedar despr3s$ Aer no# la q&estiN
3s orXa m3s comple>e$ Si es vol er .3# s!/a d!acceptar que la q&estiN no 3s plana sinN poli'drica#
i que cal e>treure!n tot el suc a les dades o.tingudes en la ase d!investigaciN (la m3s pesada#
puig que vam /aver de er el recompte de vint anOs de .aptismes# de matrimonis i d!.its (1801-
1820) d!una quarentena de parrquies del 4amp de Tarragona# ins que els nostres po.res ulls
s!assem.laven m3s als de la raXa oriental que als de la prpia cauc?ssica)# entrant en Soc
conceptes im.ricats com ara la ta>a de natalitat# el crei>ement vegetatiu# els ills de pare(s)
incgnits# el percentatge d!al.ats# la intensitat en crisis de mortalitat adulta# etc$ Tots els c?lculs
plegats conormen la n6tida visiN d!una crisi demogr?ica# po.laciN a po.laciN# perectament
percepti.le i d!un a.ast considera.le$ 4ada una de les U0 localitats t3 el seu comentari
demogr?ic# i al inal s!/i aegei>en les not6cies so.re l!episodi local de la guerra del Eranc's
e>tretes de .i.liograia i dels matei>os lli.res parroquials que a.ans servien per comptar
sacramentats$ Si# perqu' entre partida d!.it i partida d!.it# alguns rectors /i aegiren algQn
comentari espontani# pot ser perqu' eren m3s valents en algunes ocasions al descriure la mort
del viatiicat$ SNn comentaris .reus# per orXa eloq&ents# de la situaciN de terror i de mort que es
vivia al 4amp de Tarragona$ L!an?lisi de les dades so.re els ills de pares incgnits (en realitat de
9pare! incgnit# Sa que la mare .3 que no podia escapar-se de revelar la seva identitatM)# 3s


95
pround i semipioner (0$D$T$(8;%# *$(%;L# 0$TE:[:5"8) i assolei> la ita de reclamar maSor
atenciN al enomen$ La taula d!intensitats de crisis de mortalitat adulta# a la darrera p?gina del
volum# 3s un monument a l!esorX aritm'tic i a la innovaciN demogr?ica# Sa que posa en valor la
t'cnica consensuada /istoriogr?icament i modiicada pel proessor *$(%;L# sens du.tes el m3s
gran e>ponent del pa6s en la mat'ria$ En l!an?lisi integral del per6ode# destaquen dos anOades
terri.les# 180Y (epid'mia de e.re tioidea) i 1812 (am)# am. sengles cap6tols on es prounditRa
en la q&estiN$
;l inal# l!o.ra conclou en termes generals all que qualsevol Sa sap, que la guerra del
Eranc's es va saldar am. una muniN de vides civils$ ;i> s6# li podem posar >ires i percentatges
a aquesta certitut# almenOs al 4amp de Tarragona$ : alguns matissos m3s, l!epid'mia de 180Y ou
la pitSor del segle# les localitats m3s apartades i inaccesi.les (la Dussara o Siurana) van resultar
menOs perSudicades# el fenomen dels refugiats es configura com un *oder's factor ca*aA de
desesa.ilitOar determinats c>lculs *o.lacionals# la ta>a de ills de pares incgnits puSa
considera.lement (de vegades el do.le)# en els anOs de m3s crisi# el percentatge d!al.ats decrei>
aquests matei>os anOs Sa que guanOa terrenO la mortalitat adulta que se li contraposa# etc$
El lli.re 3s una .ona monograia de demograia /istrica# Qtil per a l!estudi de la guerra
del Eranc's$ 8es m3s$ `ui /i vulgui tro.ar dades d!un caire m3s entretingut o que retratin am.
precisiN el pas de la comunitat camptarragonina per l!episodi napolenic# es veur? un >ic
dece.ut (i perdut# entre tant de nQmeroM)$ El lli.re nom3s 3s un complement del tema# el
complement demogr?ic# per contri.uei> nota.lement a resoldre aquest aspecte pel que a a les
comarques tarragonines$
^D(_

2a$la de contin!$ts, +r<leg (1-Y)@ Bustificaci' (11-16)@ :$ 8adiograia demogr?ica del 4amp de Tarragona
(1801-1820) (11-162)@ ::$ Taula general de resultats (16Z-112)@ :::$ 4rei>ement vegetatiu i ecunditat (11Z-
180)@ :*$ ;l.ats# parts mQltiples ^AD_ i ills de pares incgnits ^E:_ (181-1YU)@ *$ Les epid'mies (1YT-201)@ *:$
La am de 1812 (20Y-218)@ *::$ 4onclusions (21Y-228)@ %ons i .i.liografia (22Y-2ZY)@ 4nne:os (2U1-2TU)@ gnde:
sistem>tic (2TT-2T1)$


4;*;LLE F%S`%ETS# 0";H$ )L!espasa i la ploma, el setge de Tarragona de 1811 i la
literatura7$ 4oner'ncia pronunciada el 2U de maig de 2011 a la seu del 4onsell 4omarcal
del Tarragon's ^En l6nia_$ 5isponi.le a, iii$tarragones$cat j 4ultura j 4oner'ncies# i
a, iii$tarragona$catllaSuntamentlconsellerieslpatrimonilar>iu-municipal-tarragonal
.icentenari-guerra-del-ranceslit>erslaltresllespasa-i-la-ploma# U6 p$ [=E-E1K@6 HHHH]
E>cel+lent i metdic rep?s# en ormat e>positiu# so.re l!aportaciN de la literatura europea a
l!episodi del setge de Tarragona de 1811# de la ma d!un dels e>perts m3s acreditats a nivell local$
0";H 4;*;LLa F%S`%ETS (8eus# 1YT8)# illeg de proessiN# 3s novel+lista# dramaturg i traductor#
am. traces d!/istoriador competent# que tre.alla a l!;Suntament de Tarragona com a t'cnic de
4ultura$ Ia estat autor prol6ic de poesia i narrativa# tam.3 /a pu.licat diverses novel+les# per
so.retot o.res de teatre (L!es*iral. E:ercici dautof>gia# premi Salvador 8eOnaldos de Teatre el 1Y86
-:nstitut del Teatre# 1YY0-@ El tel&fon -La (ent del Llamp# 1YY0-# 6en=ores i sen=ors...@ Entaulats -
Edicions 62# 1YY0-# El concurs \4entre 5ram?tic# 1YY6-# Dimes i laltre \La (ent del Llamp# 1YY6-# i
m3s recentment, +eus descalAos so.re la lluna dagost \;rola# 200Y- i El ca* *le de formigues \8efDa#
2010-)$ 4om a /istoriador /a impulsat manta proSectes des del 4entre d!Estudis ;lcoverencs i
pu.licat nom.rosos articles en el seu $utllet# i m3s d!un i dos lli.rets d!/istria local$ EstudiNs de
la literatura universal# 3s dels intel+lectuals m3s capacitats per .astir-ne un .on assaig com el que
recensionem aqu6$
Sense l!?nim d!e>/austivitat que e>cusa una coner'ncia pQ.lica# 4;*;LLa compta que
/an estat onRe novel+les# cinc relats e>tensos# alguns contes# dues o.res de teatre i multitut de


96
poemes els te>tos literaris que# d!una manera o altre# /an vinculat l!argument# o part del matei>#
al terri.le setge napolenic de Tarragona de 1811# i a la presa i saqueig de la ciutat$ 4onstata el
et curiNs que /agi estat Airineus amunt on el enomen literari so.re aquest episodi /agi tingut
una molt maSor propagaciN i trascend'ncia liter?ria (coincidint am. el 8omanticisme ranc's)#
que no pas a la pen6nsula i.'rica$ ; EranXa# el setge tarragon6 de 1811 pass? per ser considerat
una de les accions m3s .rillants de la seva /istria militar# una p?gina en el lli.re d!/onor de les
glries gal+les# per la import?ncia estrat'gica de la ciutat# per la duresa de les condicions del
setge# per les nom.ros6ssimes p'rdues /umanes soertes# pel carnatge# etc$ 5urant molts anOs
m3s tard# /aver pres part en el setge# era com una carta de *resentaci'$ El .ast' de mariscal 9s a
Tarragona# 3s una rasse que HapoleN recordava sempre a Suc/et# i que pass? a ser repetida com
un leit(moti- per tota mena d!autors rancesos$ : 3s que el ress del setge es va dei>ar sentir arreu
d!Europa# pu.licant-ne les corresponents crniques rotatius com els peninsular Diario de Mallorca
o 6emanario *atri'tico# el ranc's Bournal de soir o els .rit?nics The 6tatesman i 4m.igu$
4;*;LLa passa# tot seguit# a er una erudita valoraciN .io.i.liogr?ica dels principals
autors que /an escrit so.re l!episodi, (:%SEAAE (:%L:" 4E8"H: (La *resa di Tarragona# 1812)#
;HT"H:" L:SS"H: ()litaliani in #atalogna# 181U)# *K4T"8 5!;8L:H4"%8T (La #arol9ide# 1818)#
I"H"8a 5E F;LB;4 (Les Marana# 18Z2-18ZZ)# E8HST TIE"5"8 ;D;5E%S I"EED;HH
(Lencadenament de les coses# 1820)# 0"I;HH 4I8:ST:;H D;EDAEL (Der Bunge %eld8ager...# 1826)#
E8;H4:S 4"8H% (L9l&-e de 6aint(#=r# 18Z8)# ;5;D ;D:LC;8 C"S:HSC: (3do.=cie Tarragon=. 2ohu
1811# 18UU)# AE58" ;HT"H:" 5E ;L;84JH (El Qngel de la guarda# 18TY)# D;H%EL ;H(EL"H (b4trQs
el e:tran8eroX# 1861)# E"8T%Ha 5E F":S("FE< (Le forAat(coronel# 1811)# 0"SEA D;8TK E"L(%E8; (Lo
caragirat# 1811)# a5"%;85 D"HT;(HE (Le ca*itain MaOuc# 1888)# 0;4`%ES LED;:8E (Les marins de
la garde# 18Y6)# ;LE8E5 "A:SS" (El grito de inde*endencia# v$18Y0)# E8;H4ES4 (8;S : EL:;S
(Tarragona en 1811# 18YU)# 4;D:LLE ;%5:(:E8 (M9moires dun che-al# 1Y06)# etc$
8esulta curiNs el tractament que rep el carnatge del saqueig del 28 de SunO de 1811$
L:SS"H:# oicial de cavalleria present al setge# 3s tremendament cru# i crida a la pietat del que
consider? una in-itaci' a la sang i a la massacre$ Seus sNn els detalls dels m3s de 2$000 cad?vers
apilats a la 8am.la# del cas de la dona em.arassada o.erta en canal o de les criatures que
alletaven .event llet .arrreSada am. la sang de les mares erides$ 5!;8L:H4"%8T tampoc
s!estalvia res# com ara nens llenAats enlaire i re.uts a .ai: a *unta de les .aionetes# i 3s cr6tic i dur
am. els seus compatriotes als que qualiic? d!assassins# d!?ngels e>terminadors i d!enfants du
carnage$ Eoren dels pocs autors rancesos que no van recNrrer a inculpar a la tropa descontrolada
(F;LB;4 3u reer'ncia e>pl6cita al 6' de l6nia itali?# un cos ormat per presidiaris indultats per
allistament a l!e>'rcit@ ou replicat pel propi L:SS"H:) o a la mal6cia dels eclesi?stics tarragonins#
taimats instigadors que# entre d!altres iniquitats# no van du.tar a tiroteSar els parlamentaris que
Suc/et envi? per retre la plaXa (C"S:HSC:)$ 4"8H%# sumament tendenciNs# 3u un e>ercici de
cinisme sense pariN esmentant que Suc/et pro/i.6 tot e>c3s i que quan el protagonista del seu
relat violent? una noia# 3s ausellat sense contemplacions$$$ (si Suc/et /agu3s procedit ai>6
realment# /auria /agut d!ausellar la meitat del seu e>'rcitM)$
La literatura rancesa va enXalsar la glria del et militar# per no /o va er a trav3s de
personalitats d!alta volada# com .3 /auria pogut er am. els generals Salme o Ia.ert# o el capit?
Erancoul# sinN a trav3s d!un simple granader# .usca-raons .orrat>enc# pendencier# Sugador
empedre]t# per valent en el com.at# .rivalll/eroi# i ins i tot m?rtir$ La coner'ncia dedica
diverses p?gines i comentaris a la igura de 5om3nico (o (aet?) Fianc/ini# el pr6ncep dels
dimonis# tot un mite de la literatura gala de la dinouena centQria# que ou el primer en escalar la
muralla durant l!assalt# caient mort de mQltiples erides# en olor de mortiicaciN$
En i# una .ona repassada al que igura en la literatura europea so.re el setge de
Tarragona de 1811# am. la diversitat de punts de vista que es poden suposar$ La lectura de la
redacciN 3s amena i entretinguda i no decau en cap moment$ ;l inal# l!autor /a e>posat un
complert llistat d!adreces electrniques on /om pot consultar moltes de les o.res reerenciades a
la .i.liograia$ Hom3s dei>a un cert mal regust de .oca que els conei>ements i cites vesades en


97
aquest te>t de coner'ncia no s!/agin pogut aproitar per conegir# am. la deguda e>/austivitat i
ampliacions# el ormat lli.rari de monograia que es merei>$ Aot ser algun dia$
^D(_


S=H4IEB 4E8*ELLJ# 0"SEA (Ed$)$ El *acte de la no inter-enci'. La
internacionalitOaci' de la )uerra #i-il es*an=ola$ Tarragona,
%niversitat 8ovira i *irgili# 200Y (8ecerca@ 1U)# ZU1 p$
*olum que aplega les pon'ncies presentades# tant en catal?
com en castella# a les Arimeres 0ornades :nternacionals d!Iistria
els Espais de la Fatalla de l!E.re (1Y-21 de Suliol de 2001)# ita ruit
de l!acord entre la %8*T i Terra de (ermanor$ ; trav3s del il
argumental de la doctrina no intervencionista que va dei>ar la ::
8epQ.lica en mans dels ei>istes# les 1Y pon'ncies es distri.uei>en
en quatre .locs, antecedents# la (4E# perspectiva del conlicte i
repercussions$ 4onsiderem pl3nament d!Iistria Dilitar a nou
d!elles# que e>posem succ6ntament$
5:D;S *;`%E8" AEL=EB [1)EKE2K6 HH] posa el desco.ert les
interconne>ions e>istents entre els conspiradors espanOols i les principals autoritats ei>istes
italianes# que van alentar i su.vencionar el moviment colpista# m3s preocupades per la
possi.ilitat que el 4omunisme s!esta.l6s al costat que en lipulsar el ei>isme# i tam.3 am. un ull
clavat en disminuir la inlu'ncia rancesa al nord d!mrica$ Ennumera am. >ires rodones en qu'
va consistir e>actament l!aSut de material .'l+lic itali? aportat a la causa ranquista (p$ 6T) i ?d/uc
les em.arcacions en les que ou transportat (p$ 10-12)# un aSud m3s que considera.le per decantar
la .alanXa$ La pon'ncia incidei> en la .urla que aquesta aportaciN 3u del 4omit' de la Ho
:ntervenciN internacional$ L!Qltim apartat tracte de l!aSut en contra.an i clandest6 que els
matei>os italians enviaren a la 8epQ.lica# per treure proit d!aquella guerra# a trav3s de diverses
vies mar6times i consistent en, .lat# sucre# minerals per a la indQstria i diversos productes per a
l!e>'rcit repu.lic?# el mismo contra el /ue los italianos -oluntarios lucha.an en los frentes con las armas
= material de guerra /ue se en-ia.an a %ranco$
(;F8:EL 4;85"H; ^t_ dei>a .en clar en el primer par?gra que la seva pon'ncia est?
destinada a e>plicar perqu' va guanOar Eranco la guerra$ La maSoria dels alts comandaments de
l!e>'rcit (en dNna >ires i percentatges) van restar idels a la 8epQ.lica@ la part de l!e>'rcit que es
revolt? pass? a ser l!e>'rcit de Eranco# no pas l!e>'rcit espanOol$ Aer aquesta part separada de
l!e>'rcit ou prou important com per esmicolar-lo i er-lo desapar'i>er# su.stituit a continuaciN
per revolucionaris entusiastes per sense la t'cnica militar i la disciplina necess?ries$ Dentre
l!e>'rcit nacional propugnava salvar EspanOa i l!escamot de usellament# a 4atalunOa /i /avia
m3s nom.re de usell a la rereguarda per assegurar la revoluciN que al ront de guerra Els
re*u.licans es*eren la re-oluci' i mentrestant els legionaris i els moros guan=en a les trin:eres$ `uant a
l!aSut internacional# el re.ut per la 8epQ.lica ou qualitativament inerior# massa /eterogeni i
dispers# tot el material per muntar# mentre que Eranco re.ia les unitats d!aviaciN# tancs i soldats
italians i alemanOs ormats i en ple uncionament# am. t'cnics assessors# i des del primer tret de
sortida de la contesa# era militarment infinitament m9s *oder's i com*ta-a am. su*orts t&cnics
infinitament su*eriors$ Eranco dispos?# d!un dia per l!altre# de quasi 1T0$000 com.atents
proessionals# am. oicials de so.res# i aviat pos? en uncionament les cai>es de reclutament#
mentre que la 8epQ.lica s!ensimism? 4 #atalun=a no sintentar> el reclutament definitiu fins a
la.ril del 1VW8 i hi hagu9 unes dificultats enormes$ Els militars ranquistes crearen un estat
militarista# enront de l!estat laic# civil i .enpensant de la 8epQ.lica# que no proclam? la guerra
ins el gener del ZY$ L!autor aca.a raonant t?cticament la prolongaciN de la guerra que Eranco


98
orX? per tal d!ani/ilar tota resist'ncia enemiga i tam.3 per consolidar la seva posiciN pol6tica en
el s6 del seu partit i orSar el mite medi?tic que el mantindria en el poder$
5e la pon'ncia de 0"SEA S=H4IEB 4E8*ELLJ [1KKE2E=7F)6 HHH] cal destacar l!apartat La
8epQ.lica sin eS3rcito# on e>plica el proc3s de desarticulaciN de l!e>'rcit espanOol arrel de
l!alXament ranquista en una onada de caos i indisciplina a.onada pels desencerts d!un govern
que ou incapaX de reaccionar am. el vigor necessari$ Arolieraren comit's depuratius arreu que
raccionaren un cos en vies d!autoimmolaciN$ `uant els o.rers# es van armar i van desconiar de
l!estament militar# desacreditat des d!un punt de vista revolucionari# i no l!o.e]ren$ Es destru6
l!e>'rcit per su.stitu]r-lo per una amalgama prolet?ria de mil6cies o.reres ine>pertes i
indisciplinades (vegeu l!il+lustratiu cas de la 4olumna de Iierro# p$ 102)# i quan es va voler
reaccionar apostant de valent per la remilitaritRaciN es va crear un 4omissariat de (uerra que
aca.P sent fuente inagota.le de conflictos@ ins el segon anO de guerra el uniforme = el saludo
militar fueron admitidos con muchas dificultadesI$ Ho van aSudar gens els enrontaments armats a la
rereguarda entre cenetistes i el A"%D# ni la incapacitat governamental per tallar de socarrel
l!espionatge enemic# de que es tracta en sengles apartats a continuaciN$ La guerra de les
comunicacions la guanOaren els italians que interceptaven i descodiicaven les comunicacions
repu.licanes# quan no les intereriren$ 5!altre .anda# am.dos .?ndols van sorir el seu proc3s
d!uniicaciN en el comandament suprem# pol6tic (i di6cil) a la part repu.licana i no menOs en la
nacional (on Sug? un paper important l!e>ili de Eal 4onde i l!escapXament de la Ealange)$ ;m. tot
i aquestes diverg'ncies# l!autor postula a les conclusions que la derrota repu.licana es va deure
so.retot a la pol6tica no intervencionista de la (ran FretanOa i EranXa$
La pon'ncia de AE8E (;F8:EL ["1EKE-=6 HH] posa de relleu l!alt grau d!intoler?ncia i
desenteniment pol6tic e>istent entre les diverses orces sindicals que es repartien el past6s de la
revoluciN# tant a les ciutats (am. les col+lectivitRacions)# com al camp (am. la %niN de
8a.assaires)$ Les accions d!uns contra els altres enonsaren el pa6s en un caos i postergaren una
reacciN unit?ria# erma i decidida contra l!alXament militar ranquista$ ; les conclusions l!autor
e>posa el cas dels ets de DNra d!E.re el maig de 1YZ1# prou il+lustratiu$
El paper Sugat per les Frigades :nternacionals no podia ser o.viat en aquest volum$
D;H%EL 8E`%EH; (;LLE(" [-EKE1-F16 HHH] aporta una dissertaciN del tema a tall de s6ntesi$
4omenXa recalcant el et que l!aSut militar sovi'tic va trigar uns mesos# per les desconiances
d!Stalin# que e>plica$ La ormaciN de les F: s!inici? quan els sovi'tics es van decidir a aSudar a la
8epQ.lica o.ertament# donats els racassos militars i la maniesta de.ilitat en tots els ronts$
Seguei>en tres apartats en els quals l!autor toca el nom.re (segons les onts) i composiciN
sociolgica de les F:# el seu reclutament i arri.ada a EspanOa via Aar6s# l!aportaciN militar que va
signiicar i# inalment# la seva retirada del conlicte$ E8;H4ES4 F"H;D%S; [E--6 HH] all que
sintetitRa 3s l!aturador diplom?tic que va signiicar el 4omit' de la Ho :ntervenciN# i dNna >ires
so.re el material .'l+lic i /um? acilitat per un i altre .?ndol$ ;quest Qltim ou molt m3s
nom.rNs a avor dels nacionals# per tal que van disposar d!uns 2Z0$000 estrangers al seu e>'rcit
(160$000 italians# 20$000 alemanOs# T0$000 marroquins i ?ra.s i 1$000 de diverses nacionalitats \
portuguesos# romanesos# russos .lancs# irlandesos# rancesos# etc$-)# mentre que les F: es van
composar de U0$000 eectius voluntaris d!una cinquantena de pa]sos (T$000 polonesos# U$000
italians# Z$000 americans# 2$000 t>ecs# 2$000 .rit?nics# 1$600 iugoeslaus# 1$200 canadencs# i tam.3
alemanOs# rancesos i austr6acs)$ E>plica cNm es van reclutar# cNm es van enquadrar i organitRar
en el ront# evoluciN estructural# destinacions# com.ats# .ai>es# i en apartat a .anda# el seu paper
a la .atalla de l!E.re$ L!article seguei> dedicant un apartat a diverses .rigades de les F:
(T/aelmann# (ari.aldi# 5om.roisqi# La Darsellesa i Lincoln)# i despr3s passa a er el matei>
am. els estrangers del .?ndol nacional# la LegiN 4Nndor# els italians# els marroquins# els
irlandesos# el .atallN ranc's 0eanne d!;rc i els legionaris russos .lancs de Sant Diquel ;rc?ngel$
D;84" A%AA:H: [E2E1=6 HH] complementa la visiN de l!aSut itali? a Eranco introduint l!aspecte
de la pol6tica e>terior del govern ei>ista i les aspiracions que tenien so.re EspanOa$ *an
desplegar una >ar>a d!espionatge i van intentar controlar la cQpula aeron?utica i ei>amplar la


99
participaciN en la indQstria cinematogr?ica# per tal d!assolir una maSor inlu'ncia so.re el pa6s$
Els o.Sectius eren le>i.ilitRar el mercat espanOol i er m3s atractiva l!e>portaciN italiana# cosa que
els industrials italians van aconseguir passant indemnes per la ::(D# esta.lint-se a EspanOa
grups com SE;T# "L:*ETT:# A:8ELL:# etc$ ; la segona part de l!article# matisa l!aSut material que
Dussolini va enviar als nacionals# nom3s quan va sa.er que EranXa es su.scriuria a la Ho
:ntervenciN i que la %8SS no s!aca.ava de decidir# per posa de relleu lo decisius que van ser
avions i vai>ells italians en la contesa$ Els matissos continuen am. el 4orpo Truppe *olontarie#
nodrit en la maSor part per voluntaris desmotivats que nom3s ugien de la mis'ria# ins el punt
de ser titllats de voluntaris sense voluntat# o que /avien estat pressionats per les autoritats$
L!aportaciN de l!alemanO cE8HE8 ($ E:S4IE8 [21E1E1)6 HH] evidencia la impossi.ilitat
d!e>plicar el suport material i t'cnic que Iitler prest? a Eranco sense con'i>er a.ans cNm
uncionava i cNm es va consolidar la dictadura ei>ista a ;lemanOa$ Iitler es preparava per a la
guerra des de 1YZZ# am. una pol6tica de rearmament i de reestructuraciN enco.erta del personal
militar complementada am. /?.ils acords diplom?tics am. els .rit?nics$ ;m. el Ala `uadriennal
de 1YZ6 reorXaren la pol6tica d!autarquia que els assegurava l!armament# desenvolupant m3s la
producciN sint'tica de .enRina# goma i grei># i undant un seguit de grups d!empreses estatals
per a l!e>tracciN de mat'ries primeres$ La intervenciN alemanOa a EspanOa es *ot classificar com
un instrument al ser-ei dels o.8ectius econ<mics de la *re*araci' *er a la guerra$ ;i>6# els serveis de la
LegiN 4Nndor a la (4E tenen el seu propi apartat# i tam.3 la relaciN am. el 4omit' de Ho
:ntervenciN i la ormaciN de l!ei> Ferl6n-8oma$ En la percepciN /istrica dels alemanOs# ins els
anOs sei>anta del segle [[ la intervenciN naRi a la (4E va ser considerada un cap6tol de la lluita
contra el 4omunisme$ %n Qltim .loc est? dedicat a les repercussions de la (4E# per a 4atalunOa#
e>ili i repressiN# termes que encarna la pon'ncia de E8;H4ES4 *:L;H"*; [E"6 HH]$ L!autor e>posa
que el terror i la viol'ncia desermada les primeres /ores d!ocupaciN d!una po.laciN# re*res>lies7
e:ecucions e:tra8udicials7 maltractaments7 -iolacions7 etc. ^M_ ,o era un incident m9s de la guerra7 sin'
una estrat&gia deli.erada# conduent a la consolidaciN del nou r'gim$ ;i>6# la massa de reugiats
que creu? la rontera rancesa el 1YZY era orXa /eterog'nia@ ugien no tant de la guerra com de
les segures repres?lies$ *:L;H"*; va reeditar la pon'ncia (o la pon'ncia era la reeditadaM) a la
2e-ista de #atalun=a ^nQm$ 2T0 de maig de 200Y# p$ U6-60_# que Sa recensionem m3s endavant$
^D(_

S$+ari, Arleg (11-11)@ +refacio (1Y-22)$ ;ntecedents i situaciN, de 1Y11 a la 8epQ.lica, 0$28:;S *E0;8;H"$
1Y11-1YZ6$ Las semillas de la Ho :ntervenciNn en la Europa de entreguerras (2T-Z2)@ ;$AH58E;SS: 4:E8:$
Eascismo O antiascismo, 1Y22-1YUT (ZZ-T0)@ 4$F"84;5ELL =L*;8EB$ La 8epQ.lica (T1-60)@ 5$';`%E8"
AEL=EB$ La intervenciNn de la :talia ascista en la (uerra 4ivil espaVola, su aportaciNn a la conspiraciNn#
apoOo material O /umano posterior O los negocios con la 8epQ.lica (61-1Y)$ La (uerra 4ivil espanOola,
($C;85"H;$ La (uerra 4ivil$ 5esenvolupament militar (8Z-88)@ 0$S=H4IEB 4E8*ELLJ$ 5ivergencias
internas en el campo repu.licano O en el su.levado (8Y-122)@ A$G;F8:EL$ Sindicats i (uerra 4ivil a
4atalunOa# 1YZ6-1YZY (12Z-1T6)@ D$*E`%EH; (;LLE("$ Las Frigadas :nternacionales en el conte>to
internacional de la (uerra 4ivil espaVola (1T1-168)@ E$B"H;D%S;$ Els estrangers i la Fatalla de l!E.re$
1YZ8 (16Y-1Y1)$ Aerspectiva glo.al del conlicte# (uerra d!EspanOa i la :: (uerra Dundial, D$P%AA:H:$ La
intervenciN italiana a la (uerra 4ivil espanOola (1YT-20U)@ 0$H8T:B$ Los mitos de la 9Ho :ntervenciNn!
rancesa (20T-21U)@ 4$>;LI;D$ El pro-ranquismo oicial contra la solidaridad popular, las diversas
respuestas a la (uerra 4ivil espaVola en el 8eino %nido (21T-22T)@ c$($F:S4IE8$ L!;lemanOa ei>ista en
el cam6 a la (uerra i en la (uerra 4ivil espanOola (1YZ6-1YZY) (221-2UU)$ 8epercussions del conlicte en el
seu dia i en l!actualitat, E$':L;H"*;$ Entre l!e>ili i la repressiN, dues cares d!una matei>a moneda (2U1-
2T6)@ A$M;8(IE8:$ Su./omes# criminals# espectadors, la gran eliminaciN (2T1-28U)@ 0$;$M"8EH" 5K;B$
La leO no puede ser un inal (28T-2YU)@ E$S:L*; F;88E8;$ La ;sociaciNn para la 8ecuperaciNn de la
Demoria IistNrica considera insuicientes las medidas contempladas en el AroOecto de leO del (o.ierno
(2YT-Z1Z)@ =$AL4;L5E EE8H=H5EB$ El la.erinto internacional, EnsaOo so.re una maraVa /istNrica
envuelta en memoria (Z1T-ZZ0)$ E*logo, =$':L;S$ La (uerra 4ivil EspaVola en el conte>to europeo
(ZZ1-ZU1)$


100

(ES;LK F;88E8;# 5;*:5@ 5;*:5 KL:(%EB (8m4:;$ )uerra a&ria a
la .atalla de lE.re$ Farcelona, 5u>elm# 2010 (Aolemos@ 2)# 102 p$
[1="E)E"K6 HHH]
".ra eminentment t'cnica d!Iistria Dilitar a'ria# que e>posa
com poques# les innovacions militars que va comportar la nova arma$
En certa manera# la (4E ou un la.oratori de la incipent aviaciN de
guerra# en ca* conflicte fins a/uells moments els efectius ^aeris_ -an
arri.ar a ser tan nom.rosos7 am. un dis*ositiu e:traordinari da-ions
es*ecialitOats en m"lti*les tas/ues. 4 m9s7 les actuacions de les a-iacions
-an causar un fort desgast dhomes i material7 les *&rdues -an esde-enir
a.undants i els com.ats aeris -an ser *rolongats i am. una duresa sense
*recedents$ Els dos .?ndols es van a.astir de components e>trangers#
per el repu.lic? /o /agu3 de er de la %8SS# am. material que no estava a l!alXada t'cnica de
l!alemanO o l!itali? i am. una capacitat de reposiciN molt inerior$
(ES;LK i KL:(%EB sNn els e>ponents m3s actius i .en preparats en el tema d!aviaciN militar
a la (4E# podent-se considerar punta de llanXa /istoriogr?ica# com .3 /an demostrat a
.astament am. lli.res i articles tan diversos com nom.rosos (i cursets# e>posicions# coner'ncies#
museitRacions# i dem3s maniestacions /istricoculturals)$ Enceten am. un apartat que planteSa
la disposiciN t?ctica de la .atalla de l!E.re# i en el seg&ent apartat Sa assaSen una contrastaciN
num'rica i qualitativa entre les dues orces a'ries$ Els caces ranquistes (iats# romeus#
messersc/mitts# /einqels i drniers) eren n3tament superiors als repu.licans# i els .om.arders
s!imposaven num'ricament en una proporciN d!1 a 10# a final de 8uliol de 1VW8 la-iaci' fran/uista
era molt su*erior a la go-ernamental$ %na taula de p?gina i mitSa inventaria els aparells del
.?ndol insurgent# uns 110 caces i prop de 200 avions de .om.ardeig$ Els eectius aeris
repu.licans ca.en en mitSa p?gina@ no passaven d!una vuitantena de mosques# una
cinquantena de >atos i Z6 .om.arders# La desigualtat de forces era doncs acla*aradora$ El gros
del lli.re es composa de moviments# sortides# missions# com.ats i enrontaments que van
protagonitRar els avions d!un i altre .?ndol en el decurs de la .atalla# assenOalant curosament
cada planteSament estrat'gic i cada acciN# am. els eectes precisos que s!esperaven o que va
causar cada intervenciN$ %n cop esta.ilitRat el ront# les contraoensives a'ries ranquistes oren
terri.les i aca.aren per imposar la superioritat del .?ndol re.el# malgrat l!enorme orXa de
voluntat am. la qual plantaren cara els repu.licans# ins a l!Qltim moment$ ; les darreres
contraoensives# l!e>'rcit repu.lic? comptava m3s de U0$000 .ai>es i no pod6a disposar m3s que
d!un centenar de caces i una desena de .om.arders$ S!/avien dessagnat a l!E.re$
SovinteSen interessants comentaris so.re els aspectes 9menors! de la q&estiN# com ara les
innovacions t'cniques estil+lades# les diicultats t?ctiques ilo log6stiques# l!eectivitat de
l!artilleria antia'ria i dels .om.ardeigs# etc$ So.ta# igualment# la precisiN de les not6cies que els
autors poden aportar en cada ase de la .atalla# i no menOs el .agatge de conei>ements integrals
que e>/i.ei>en so.re el tema de l!aviaciN militar de l!'poca# que contri.uei>en no poc a
conormar un te>t de continguts inormatius nota.les$ El vessant pedaggic se salva am. un
nom.rNs aparell gr?ic$ El lli.re separa els cap6tols am. aquareles de com.ats aeris# a tot color# a
.anda de les reproduccions (tam.3 a color) dels models aeris (planta de costat) que van
participar en els com.ats# dins dels cap6tols# que s!alternen am. otograies de l!'poca# i no pocs
mapes i esquemes$
^D(_

S$+ari, :ntroducciN (T-20)@ L!inici de l!oensiva repu.licana (21-U0)@ Les contraoensives ranquistes
d!agost (U1-62)@ Les agniques quarta i cinquena contraoensives (6Z-8U)@ El desenllaX (8T-100)@ Fi.liograia
i onts consultades (101-102)$



101














































/ttp,lliii$1808-181U$org - (uerra de la :ndependencia EspaVola$ 1808-181U



El ie. de tall popular per e>cel+l'ncia so.re la guerra del Eranc's# 3s sens du.te aquesta$ as en
castell? i est? pensada com a .ase de dades per emmagatRemar not6cies de qualsevol tipus i
?m.it so.re aquest conlicte$ Sem.la produ]da per la %undaci'n )onOQleO de $arth&lem=.
$i.lioteca(4rchi-o de la )uerra de la !nde*endencia 18?8(181@# de Santiago de 4ompostel+la$

La primera p?gina es dividei> en quatre grans ?m.its# de dalt a .ai>$ El de m3s amunt
consistei> en una l6nia /oritRontal am. quatre marcadors, Editorial# Freu resum i Dapa
d!EspanOa$ En el primer tota una p?gina per detallar una muniN de conceptes epistemolgics
so.re la investigaciN /istrica# am. cites te>tuals de Tierno (alvPn i de (eorge 4larq$ En el
segNn marcador# oerei> una tirallonga de 28 cap6tols en negreta# relatius als episodis m3s
remarca.les (ar.itr?riament) de la guerra napolenica a EspanOa# i en cada un d!ells# un resum
succint i telegram?tic dels ets m3s importants$ El mapa d!EspanOa 3s una reproducciN
diminuta am. les principals localitats# la maSoria utures capitals de prov6ncia$

En un segNn ?m.it de ons .lau# sltimes incorporacions# dNna not6cia de les aportacions m3s
recents al ie.$ La primera# quan la vam consultar# era so.re el monument als caiguts de 1811
de Tarragona$ H!/i /a d!altres de *aldepeVas# Saragossa o Santander$

El tercer# 3s l!?m.it principal i el que cont3 el gros del ie.$ 4omenXa# a la part de dalt am. un
aparador .i.liogr?ic# on s!e>posen les imatges de les co.ertes# am. les principals dades
d!ediciN# dels lli.res m3s recents so.re el tema de la guerra del Eranc's$ SNn els que els /i
arri.en d!o.sequi institucional# i els Qltims t6tols sNn de l!anO 2008$ Ii deu d!/aver una desena
de lli.res$ Sota /i /a una su.divisiN tem?tica, Eem'rides (els principals esdeveniments
ordenats per mesos i anOs)@ Fiograies@ Donuments (en moltes localitats s!erigei>en memorials a
persones i a ites que ens poden marcar una ruta tur6stica)@ 4ol+la.oracions (aportacions
trameses ama.lement pels visitants)@ ;rt6cles (tre.alls e>trets de diverses onts)@
4ondecoracions (que disting6en els participants en els esdeveniments de la guerra)@ Aapers rars
o di6cils (transcripciN de documents# papers i pu.licacions de di6cil localitRaciN)@ TaulN (no
operatiu)@ %niormes (la uniormitat dels e>'rcits contendents)@ `&estions (diverses preguntes
eectuades i les respectives respostes)@ ;necdotari (casos curiosos# simp?tics i sorprenents)@
Fi.liograia (recursos .i.liogr?ics \am. 66U t6tols-)@ Aoes6a i mQsica (la inspiraciN po'tica i els
cants populars)@ Fatalles (relaciN dels principals enrontaments ordenats cronolgicament -ZZ
.atalles# en cada una de les quals /om pot entrar per a llegir-ne un resum o article complert#
il+lustrat i am. notes i .i.liograia# segons el cas-)@ 4ol+leccionisme (de diverses mat'ries) i
EnllaXos (no operatiu)$

El quart i darrer ?m.it de la primera p?gina es dei>a per als complements, un cercador del ie.
i tres o quatre linqs a altres ie.s e>tranSeres del matei> tema# entre les quals, 8ecencO 8ing i
T/is Hapoleonic cars 8ing@ tam.3 el ;nillo EspaVol de Iistoria$

La Qltima actualitRaciN 3s del e.rer de 2008# pot ser /i podr6en posar una mica m3s d!inter3s i
actualitRar m3s seguit# almenOs ins el 201U$
^D(_



102

LA CITA

EL *IRR #A$OLE I ELS SE&S SMO#S*RES5


La figura dun personatge de la mida de Napole, no
passa desapercebuda per la Histria, desprs dhaver
raptat Europa, fet i desfet fronteres amunt i abaix, i
dhaver-la recorregut dun cant a laltra (mai millor
dit) deixant-hi un rastre perceptible de guerra i de
destrucci. Dels seus soldats i oficials sen pot dir
ben b el mateix. En els llibres dHistria sens
explica que van expandir i difondre els ideals de la
revoluci burgesa (i iconoclasta) de 1789, i s cert,
per de quina manera!, ocupant, matant, assassinant
i cometent les atrocitats ms execrables. La poblaci
civil catalana o va saber b, perqu ho va
experimentar en les seves prpies carns. Moltssimes
sn les relacions que parlen de les salvatjades dels
napolenics, indignes duns militars que se suposava
homes dhonor. Nosaltres, aqu, ens limitarem a les
cites documentals o de relacions coetnies
tarragonines, les que de ms a prop ens toquen.

El rector Josep Bernad es referia a Napole com el
tir infernal Bonaparte, en una nota marginal
dels llibres de baptisme de Puigtinys [MG]. Per la
principal malcia se la van emportar els militars
causants de lassalt i saqueig de Tarragona.

El coronel Eguaguirre, qualific de monstruos, els
soldats francesos que cremaven la ciutat el dia de
lassalt [AE]. El pamflet del Sitio, asalto y saqueo,
quan toca laspecte iconoclasta qualifica les tropes
franceses de cuadrillas de judaismo y otras
sectas, i quan fa saber els horrors que van patir
les dones violades, deia que eren pitjors que els
irracionales ms inmundos y lascivos que se
conocen. [SAST].

Ms dur resulta encara la Tarragona sacrificada, que per referir el comportament de la tropa
gala envers les dones, no se nest dafirmar que eren perros carnvoros, sucios puercos, sin
freno de la ley, i tamb resalta lodi que mostraven contra la religi catlica al dir que es
tractava de brutal chusma aglomerada de todos los paises, de todas sectas y religiones. Per
amb qui sesplai ms fou contra el general Gabriel Suchet, cap de lexrcit napolenic. Les
paraules que li dedica sn injurioses i calumniadores en extrem i denoten lodi incontenible del
que shavia fet mereixedor. Era Suchet, astro maligno, un hombre que no merece llamarse tal;
un monstruo, nico en su especie, un aborto del abismo; un nuevo Neron que dexa muy atrs al
primero, el sanquinario, el execrable Suchet. Explica que en materia de inhumanidad fue
(>1T404AS ?0 *>440S' !7A1@S01A1. Sitio de
Tarragona. "o que pas# entre los franceses, el
general $ontreras que la defendi#, sus
o%ser&aciones so%re la 'rancia y noticia del
nue&o modo de defender las pla(as. Madrid&
:/pr. de :,arra' (+(8.

E!7A!7:440' A1?4AS. )istoria de los
acontecimientos del sitio de Tarragona en el a*o
1811. 4eus& :/pr. Bua" B. Cidal' (+55.

G7AD V:DE' VAD01TF. GD0splu#a i els
"apole$"ics& (+3)H. +utllet, del $entre d-Estudis
"ocals. "-Espluga de 'rancol,'( ((r se/estre de
()+)) (.

G7AD V:DE' VAD01TF. GCi/,odI i els 1apole$"ics&
(+3)H. .im%od,. +utllet, $ultural' 5( (dese/,re
()+)) ((@(8'

GJ0DD' MA10D. KL>=' cruel #a%at#M. Des /isNries
de la #uerra del Fra"cNs al Ca/p de
Tarra#o"aO. 0"& SA7CH C47P' 174:A (ed.). "a
guerra del 'ranc/s als territoris de parla
catalana. Catarro.a & :"stitut 4a/o" Mu"ta"er 6
A.u"ta/e"t del Bruc 6 AQers' *3((' )8@((8.

GJ0DD' MA10D. G4astre.a"t les pet.ades de la
#uerra /Rs cruelH. 0esse' C0HS!>CT' 22 (*".
se/estre de *3(3) *;@8(.

Tarragona sacrificada en sus intereses y &idas
por la independencia de la naci#n y li%ertad de
su cauti&o monarca 'ernando Sptimo. 1elacion
de los sucesos mas memora%les ocurridos en
esta ciudad durante la ultima guerra defensi&a
contra la in&asion del tirano del siglo 232
4apoleon +onaparte... Tarra#o"a& Mi#uel
Sui#ru,i' [(+(;].

Sitio, asalto y saqueo de Tarragona en 1811.
Tarra#o"a& Tip. de F. Aris' ()((.


103
siempre original, i ho demostr desallotjant els pacients espanyols dels hospitals de Reus i Vila-
seca. En altres bandes el tracta de sanguinari, insensible i monstrus tanto como era de atrevido
y sobervio, tenia de vileza y cobarda, noms equiparable als grans criminals de la Histria. Si
lautor hagus viscut la IIGM lhagus comparat amb Hitler, per uns segles enrera, amb
leducaci cristiana que sinculcava, la comparaci no podia ser ms que amb lemperador rom
causant del pavors incendi de que sacus injustament als primers cristians, cual otro Nern se
deleitaba con los incendios y ruinas de la malhadada Tarragona [TS].

Tamb el poble ms planer deix constncia del qu pensava daquells invasors impenitents. En
els llibres dbits de ms duna parrquia trobem comentaris espontanis dels eclesistics a cura
dels quals estaven els llibres sacramentals, els quals, horroritzats pels actes de crueltat que estaven
veient, en van voler deixar constncia escrita. Aix, Joan Fort, rector de Vimbod, assist Josep
Duc, un jove fadr turmentat fins a la mort pels napolenics, i a lacta dbit del malaurat va afegir
al final O, cruel gavatg!. Joan Serra, el rector de lEspluga de Francol, al referir-se a les
fugides dels seus feligressos quan apareixien els francesos, els tractava de fieros enemichs de la
Religi, del Rey y de la Ptria[VGV]. Ab gran crueltat descriu el rector Reyxach, de les
Borges del Camp, els assassinats dun fadr i dun anci de 75 anys amb dues ganivetades a la
cara. Joan Bernad, el rector de Puigtinys, els titllava de malvats, de seqassos de
Bonapart, i de feroses enemics, quan explicava que els seus feligresos havien abandonat manta
vegades la poblaci, espardits per larribada daquells incontrolats; els obituaris selvatans
recullen la mort dun religis, i lexpliquen dient que fou deguda a lentrada dels brbaros
francesos [MG]






G.a=a0 ;2e 8o,0.a e3 d2.E,,i8 co8?a0e 1ina3 a3 $3a de 3a Se2,
da=an0 de 3a (a0ed.a3 Ga 35e,;2e..aH [BHMT]


104

(GELL# D;HEL@ S;L*;5"8-0$ 8"*:8; :
(JDEB (coords$)$ $iografies de Tarragona.
Volum !!$ FenicarlN, "nada# 2011# 111 p$
Segona entrega de la col+lecciN que
anualment# per Sant 0ordi# presenta una nova
ornada de .iograies de personatges
tarragonins o molt vinculats a la ciutat de
Tarragona$ En aquest segon volum# els
militars .iograiats /an estat una dotRena,
Josep-:gnasi ;lemanO 4ar.onell (11Y2-18ZT)#
militar a la guerra del Eranc's# alcalde i
m?rtir dels li.erals@ 9lu6s de 4astellv6 de
*ilallonga (18U0-1Y18)# condecorat a la guerra
de 4u.a i a la tercera carlinada# pass? a la
reserva com a tinent general@ Julio de 4astro
*PRqueR (1818-1YZ6)# tinent coronel colpista
ausellat per la 8epQ.lica@ Juan-Sen3n
4ontreras de Torres (1160-1826)# mariscal en
cap de l!e>ercit deensor en el setge de
Tarragona de 1811@ C/arles d!Espagnac de
4ousserans (111T-18ZY)# destac? en la (uerra
(ran i la del Eranc's# capit? general de
4atalunOa# ou assassinat v6lment pels
carlins@ Joaquim E?.regas 4aputo (1118-
18T1)# /eroi del setge de Tarragona de 1811#
ou alcalde el 18TU@ 9leonard de (all6 Fover
(11T0-18Z0)# cirurgi? militar i de cam.ra de
4arles :*@ Joan 8a6 Sastre 92af Vidal! (11Y8-
1821)# coronel reialista aSusticiat en la
repressiN errandina@ 9ouis-(a.riel Suc/et
0aquier (1110-1826)# mariscal de HapoleN#
conqueridor de Tarragona el 1811@ Jaume
*all/onrat Auig.onet (1Y06-2006)# aviador
naval a la (uerra 4ivil# i *osa *enas 4lusas
9La calessera! (118U-18UT)# /ero]na tarragonina
del setge de 1811 ^D(_

L"S;5;# 0%;H 4;8L"S$ Las legiones
romanas i El .raRo armado de 8oma
^5ossier, 5eender la 8epQ.lica$ E>pandir el
:mperio_$ ;istoria = Vida# T1Z (desem.re de
2010) Z2-ZY i U0-UY$ ; trav3s d!aquests dos
reportatges l!autor a una encertada s6ntesi de
l!evoluciN militar# civil i social de les legions
romanes# des dels enrontaments am. els
gals ins al des.ordament germ?nic# resaltant
aspectes com la militaritRaciN de la societat#
la recompensa del .ot6# les reormes a l!'poca
imperial# etc$ L!:mperi an? a norris perqu' les
guarnicions legion?ries romanes del limes
germ?nic no re.6en pagues i s!anaren
dissolent i l!anO U16 d4$ haca =a tiem*o /ue
las legiones romanas como tales ha.an de8ado de
e:istir$ S!adSunta un quadre dels
comandaments d!una legiN# cossos# c?rrecs#
/omes que manaven# etc$ En el segon art6cle#
/i /a diversos su.articles# que toquen tota
mena d!aspectes col+laterals# com la
instrucciN i disciplina# el salari i el .ot6#
l!armament que empraven# l!enginOeria
(m?quines poliorc'tiques)# la camaraderia i el
comportament dels soldats en el com.at i en
la vida quotidiana$ La seva lectura esdev3
una repassada de caire pedaggic al tema
militar de la inanteria romana# que sense
ganes d!aproundir massa# no dei>a de
resultar am' i interessant ^D(_

L;E%EHTE (JDEB# D;8:"$ ;pro>imaciNn a
las condiciones de vida en 5aroca O su
entorno durante la guerra de los 5os Aedros
(1ZT6-1Z66)$ 6tudium# %niversidad de
BaragoRa# 1T (200Y) TZ-81 ^C@E1E-76 HHH]$ El
present art6cle planteSa un primer q&estionari
per analitRar les conseq&'ncies immediates
de la guerra dels 5os Aeres so.re la societat
aragonesa# la seva aplicaciN a l!Pm.it
geogr?ic de la rontera darocenca i els
resultats o.tinguts ins a la data$ L!esmentat
q&estionari se centra en quatre aspectes$ En
primer lloc# l!organitRaciN militar a la
rontera mitSanXant el sistema de capitanies
territorials (casos de 5aroca i 4arinOena)# els
conlictes Surisdiccionals entre capitans i
autoritats locals# i els pro.lemes derivats de
la conviv'ncia am. els /omes d!armes$ 4om
a segon punt presenta algunes de les
solucions adoptades per protegir la po.laciN
no com.atent# so.retot davant la gran
oensiva castellana de 1Z6Z$ En tercer lloc#
s!analitRen algunes de les e>pressions de
viol'ncia 6sica i el seu impacte des del punt
de vista cultural$ : per Qltim# se posa en
relaciN l!augment de la conlictivitat social# en
els moments immediats posteriors al
conlicte# am. la desarticulaciN de les
relacions socials directament provocades per
la guerra ^4.stract_



105
4L;8;D%HT# S;L*;5"8$ Dart6n el
Iumano$ El Qltimo esla.Nn$ La 4-entura de
la ;istoria# 1UY (SunO de 2010) T0-TT$ Ea 600
anOs# am. la seva mort sense /ereus leg6tims#
s!e>tingia l!estirp del 4asal de Farcelona a la
4orona d!;ragN# i s!o.ria una disputada
pui>a per su.stituir-la$ L!autor recorda ara la
culta igura del monarca# les seves empreses
mediterr?nies# el seu tarann? paciicador i el
seu trist inal ^2esum_

LL"FET : A"8TELL;# 0"SEA D$ %na peticiN
dels paers de 4ervera dirigida al governador
de Dallorca i a altres persones de les :lles
Falears (1UZU)$ 2anda# 6U (2010 d
Discel+l?nia (a.riel Llopart# :*) Z1-ZY$ L!anO
1UZU els paers cerverins demanaren
oicialment a diverses autoritats de Ses :lles
(0oan 5esar# el governador# 8amon Saortesa
i Aere H3t) que intervinguessin en
l!alli.erament de Aere Sala (un noiet guer>o)
del servei a que /avia estat o.ligat en la
galera d!un tal Aalais$ %n cas interessant
d!enrolaments navals orXats a.ans de
l!adveniment dels mustries /isp?nics$ Sem.la
que torn? a casa# Sa que l!autor documenta un
Aere Sala a 4ervera el 1U60 ^D(_

Aa8EB HESAE8E:8;# D;H%EL$ La #iutadella.
6m.ol do*ressi' nacional$ Farcelona, Fase#
200Y# 12U p$ [E=F16 H] Dalgrat l!enoc
eminentment victimista am. el que /a estat
conce.ut# el volum a un interessant rep?s a
la /istria (repressiva) del pa6s en la qual /i
/a intervingut l!ediici# des del 111U ins els
nostres dies en que Sa /a estat alli.erat de la
seva unciN repressora# passant per la
postguerra de SuccessiN# el mot6 de les
`uintes# el re.om.ori del p?# la (uerra (ran#
la del Eranc's# l!;.solutisme# el Li.eralisme#
Espartero# la 0am?ncia# etc$ as m3s un
pamlet pol6tic oportunista que una
monograia so.re un reducte militar$ 5edica
un cap6tol inal a comentar la mitSa dotRena
d!o.res utilitRades en el te>t ^D(_

F;D(# SelecciN .i.liogr?ica so.re la
guerra del Eranc's ^En l6nia_ disponi.le a,
uiii$girona$catlsgdapldocslguerravranc
esv.i.liograia$pdj$ El Servei de (estiN
5ocumental# ;r>iu i Au.licacions de
l!;Suntament de (irona# /a penSat a la [ar>a
un llistat am. la .i.liograia so.re la guerra
del Eranc's que es pot tro.ar a les seves
prestatgeries$ El llistat t3 onRe p?gines i
compta am. 112 t6tols# entre els quals no
alten els principals cl?ssics del tema
napolenic ^D(_

(GELL 0%HCE8T# D;HEL$ Els desastres de la
guerra al 4amp de Tarragona i a la 4onca de
Far.er?$ Dont.lanc# Far.er? i Solivella$ en,
(8;% A%0"L# 0"SEA D$T$ \ D;HEL (GELL
0%HCE8T \ E8;H4ES4 D%8:LL" (;L:D;H< \
0"SEA D$ A"8T; F;L;H<m - (;F8:EL SE88;
4EH58JS$ La )uerra del %ranc&s a la #onca de
$ar.er> (18?8(181@)$ Dont.lanc, 4entre
d!Estudis de la 4onca de Far.er? l Duseu
;r>iu de Dont.lanc i 4omarca# 2010
(Donograies@ [:*)# TZ-12 [-E1E2"6 HH] Te>t#
degudament actualitRat# d!una coner'ncia
pronunciada a Dont.lanc el 16 de maig de
2008 i que es va repetir# am. els oportuns
arranSaments# a Far.er? (1 de desem.re de
2008) i a Solivella (1T de maig de 200Y)$ *ersa
so.re els inortunis que va patir la po.laciN
del 4amp de Tarragona i 4onca de Far.er?
durant la guerra del Eranc's# i est? enocat
des d!un punt de vista eminentment
demogr?ic# a trav3s del qual es pot
demostrar el dalta.ai> po.lacional que
aquella contesa va signiicar$ En aquest sentit
destaquen les males anOades de 180Y i 1812#
corresponents a l!epid'mia de pesta# la
primera# i a la am# la segona$ El crei>ement
vegatatiu involutiu# l!augment vertiginNs
dels .its# el descens dels .its d!al.ats i un
maSor nom.re de ills de pares incgnits# sNn
els elements principals que assenOalen una
crisi de mortalitat sense pariN$ S!alternen les
dades demogr?iques am. cites te>tuals
tro.ades als lli.res sacramentals durant la
investigaciN (notes marginals# apuntaments
dels rectors# detalls de partides d!.it# etc$)# o
a la .i.liograia local# algunes d!elles
verita.lement esgarrioses$ El contingut de
l!article va ser .astit a partir del tre.all ;ic
)alicum Manus# .ecat el 2006 per l!:8D%# i
pu.licat el passat mes de marX sota l!ep6gra
La crisi de la )uerra del %ranc&s al #am* de
Tarragona (18?8(181@)# anteriormente
recensionat ^D(_


106

D%8:LL" (;L:D;H<# E8;H4ES4$ La Fatalla
de *alls (Aont de (oi# 2T de e.rer de 180Y)#
en, (8;% A%0"L# 0"SEA D$T$ \ D;HEL (GELL
0%HCE8T \ E8;H4ES4 D%8:LL" (;L:D;H< \
0"SEA D$ A"8T; F;L;H<m - (;F8:EL SE88;
4EH58JS$ La )uerra del %ranc&s a la #onca de
$ar.er> (18?8(181@)$ Dont.lanc, 4entre
d!Estudis de la 4onca de Far.er? l Duseu
;r>iu de Dont.lanc i 4omarca# 2010
(Donograies@ [:*)# 1Z-Y2 [11E-E1K6 HH] La .atalla
de Valls7 /ue a les nostres comar/ues es conei:
am. el nom de .atalla del +ont de )oi7 fou sense
ca* mena de du.te una de les .atalles a cam*
o.ert m9s im*ortants /ue tingueren lloc a
#atalun=a durant la )uerra del %ranc&s$ ;m.
aquests primers mots# l!autor Sa anuncia el
tema de l!article$ ; les primeres p?gines# una
s6ntesi dels principals esdeveniments pol6tics#
situa el lector ins al e.rer de 180Y$
4onsecutivament es van desgranant els
moviments t?ctics que van dur als rancesos
governats pel general (ouvion Saint-4Or#
d!una .anda# i als espanOols de Teodor
8eding# d!una altra# la matinada del 21 de
e.rer de 180Y als aores de *alls$ El 22
entraven els napolenics a la capital de l!;lt
4amp# occint una vintena de civils que no
/avien pogut ugir a temps# i saqueSant la
po.laciN a consci&ncia al llarg da/uel dia i fins
el J? de marA$ El dia 2T comenXava la .atalla#
am. el oc que o.riren els invasors so.re les
orces de 8eding que estaven creuant pel
pont de (oi$ Els dos e>'rcits es van desplegar
a .anda i .anda del Erancol6# ins que 8eding
es decid6 a atacar# els rancesos re.utSaren i
contraatacaren i els espanOols els aturaren#
generalitRant el com.at al llarg de tota la
l6nia$ 4ap al migdia la victria sem.lava
decantar-se de costat dels espanOols# per a
les tres de la tarda l!arri.ada de reorXos
italians (mercenaris de HapoleN) permet3
Saint-4Or iniciar una orta oensiva inal que
trenc? les l6nies de 8eding per dierents
punts ins a deser-li l!e>'rcit# el qual es retir?
desordenadament$ %na /ora m3s tard
cessaven els com.ats i els napolenics eren
amos del camp de .atalla$ El propi 8eding
/agu3 de lluitar per salvar la pell# i erit
arri.? a Tarragona am. l!estat maSor i una
part de l!e>'rcit@ a *alls quedaven m3s de
2$000 .ai>es i un nom.re similar de
presoners# essent les .ai>es ranceses de
prop del miler$ En resum# es tracta d!una
encertada s6ntesi so.re aquell encontre armat#
i ningQ m3s a propsit que E$D%8:LL" per
er-lo# com autor que /a estat de la
voluminosa monograia La Batalla del Pont de
Goi (IEV, 2008) [MG]

A"8T; : F;L;H<m# 0"SEA D$ La destrucciN
dels ar>ius durant la guerra del Eranc's a la
4onca de Far.er?$ en, (8;% A%0"L# 0"SEA
D$T$ \ D;HEL (GELL 0%HCE8T \ E8;H4ES4
D%8:LL" (;L:D;H< \ 0"SEA D$ A"8T;
F;L;H<m - (;F8:EL SE88; 4EH58JS$ La
)uerra del %ranc&s a la #onca de $ar.er> (18?8(
181@)$ Dont.lanc, 4entre d!Estudis de la
4onca de Far.er? l Duseu ;r>iu de
Dont.lanc i 4omarca# 2010 (Donograies@
[:*)# YZ-118 [)"E2E-16 HH] ; voltes am. la guerra
del Eranc's# l!autor aproita les p?gines de
l!article per repassar els estralls que les
guerres en el territori de la 4onca van dei>ar
so.re el patrimoni documental$ En .ase a
ulls volanders i a .i.liograia local .astei>
l!apartat corresponent a les guerres dels
Segadors i de SuccessiN$ `uan a la guerra del
Eranc's# dividei> el tema en els tres
principals ons documentals, els parroquials#
els notarials i els municipals$ En els primers#
la monograia so.re l!esgl3sia de la (u?rdia
dels Arats en el *:: 4entenari de la mort de
sant Aere Ermengol (*alls# 200U)# li permet
e>posar el cas d!aquesta parrquia#
saqueSada# proanada i cremats els lli.res de
la sagristia$ L!inventari dels ons parroquials
de l!ar>idicessi pu.licat a vint anOs per Dn$
S;L*;5"8 8;D"H# li permet relacionar les
parrquies am. mancances documentals
a.ans de 1808# atri.uint les llacunes e>istents
a l!etnocidi napolenic$ ;ltres guies i
inventaris d!ar>ius catalans proporcionen
sucosos comentaris so.re les destroces
documentals dels rancesos en l!?m.it
notarial (Falaguer# *ic# Eigueres# Iostalric)$
Ael que a a la 4onca de Far.er? ens /a
arri.at el comentari que va dei>ar escrit el
notari mont.lanqu6 4asimir Eoraster Dolins#
que es lamentava del saqueig a casa seva i la
p'rdua d!alguns olis numerats i lli.res de
minutes$ %n rep?s de les notaries de


107
Dont.lanc# l!Espluga# Sarral i Santa 4oloma
de `ueralt dNna compte dels pocs manuals
conservats corresponent als anOs de guerra$
Ea el matei> am. els ons dels municipis que
conserven documentaciN am. anterioritat a
181T# i comenta el cas de *im.od6# on el 2Y
d!agost de 1810 els rancesos assaltaren la
casa de la vila i asclaren els armaris on es
guardava la documentaciN# molta de la qual
esquinsaren i llenXaren pels carrers$ L!autor
a una interessant consideraciN inal#
atri.uint l!aanO de destruir patrimoni
documental en temps de guerra# no pas a la
manca de cultura en 'poques passades
d!escolaritRaciN prec?ria# sino a la voluntat
etnocida de er desapar'i>er la memria del
po.le venXut# com /o demostren les recents
guerres a l!antiga iugosl?via o a l!:raq ^D(_

SE88; : 4EH58"S# (;F8:EL$ La guerra del
Eranc's a Dont.lanc$ 5ades per al seu
estudi$ en, (8;% A%0"L# 0"SEA D$T$ \ D;HEL
(GELL 0%HCE8T \ E8;H4ES4 D%8:LL"
(;L:D;H< \ 0"SEA D$ A"8T; F;L;H<m -
(;F8:EL SE88; 4EH58JS$ La )uerra del
%ranc&s a la #onca de $ar.er> (18?8(181@)$
Dont.lanc, 4entre d!Estudis de la 4onca de
Far.er? l Duseu ;r>iu de Dont.lanc i
4omarca# 2010 (Donograies@ [:*)# 11Y-1UU
[71E"E1"F26 HHH] La coner'ncia que l!autor va
donar el 1Z de SunO de 2008 al Duseu
4omarcal de la 4onca de Far.er? va ser
motiu per a la recerca d!una s'rie de dades
so.re l!episodi napolenic a Dont.lanc que#
ara tenia ocasiN d!e>posar en aquest article$
El rep?s .i.liogr?ic empr3s li permet
argumentar unes disquisicions
/istoriogr?iques inicials so.re el conlicte#
aturant-se a Dont.lanc en el mite del
sapador ranc's que va salvar la imatge de la
Dare de 53u de la Serra$ En un segon apartat
introduei> al lector en el marc geogr?ic,
Dont.lanc els primers anOs de la dinouena
centQria# economia# societat# estaments# etc$
El maig de 1808# tam.3 a Dont.lanc cost?
53u i aSut contenir a la po.laciN i esquivar
possi.les motins populars# 4 *rimers de 8un=
de 18?8 les autoritats 8a no controla-en la situaci'
a la -ila$ Els ets de l!;r.oX encengueren la
ira popular# de manera que l!alcalde ;gust6
Sa.au /agu3 d!a.andonar la vila
d!amagatotis@ capturat pel sometent# ou
retornat a Dont.lanc i ausellat a la plaXa
DaSor$ ; partir d!aqu6 am. el poc de
documentaciN tro.ada i alguna cosa de
.i.liograia local# l!autor reconstruei> els
tras.alsos de la guerra# anO per anO# detallant
(a voltes am. cites documentals) les entrades
o apro>imacions de l!enemic i les
conseq&'ncies que aquestes situacions
comportaven$ ;l inal# am. les notes i la
.i.liograia# l!autor inclou en anne> la relaciN
de l!ar>iver Hicolau Felart# de la 4omunitat
de Areveres# so.re les alteracions populars de
1808 i el particular viacrucis de l!alcalde
Sa.au ^D(_

(8;% : A%0"L# 0"SEA D$ T$ ;gustina d!;ragN
/auria pogut 3sser mont.lanquina$ en,
(8;% A%0"L# 0"SEA D$T$ \ D;HEL (GELL
0%HCE8T \ E8;H4ES4 D%8:LL" (;L:D;H< \
0"SEA D$ A"8T; F;L;H<; - (;F8:EL SE88;
4EH58"S$ La )uerra del %ranc&s a la #onca de
$ar.er> (18?8(181@)$ Dont.lanc, 4entre
d!Estudis de la 4onca de Far.er? l Duseu
;r>iu de Dont.lanc i 4omarca# 2010
(Donograies@ [:*)# 1UT-1U8$ 8eediciN (Diari de
Tarragona# de 12-12-1Y8Y) actualitRada d!un
curiNs article on l!autor es a ress del et que
els progenitors d!;gustina Saragossa
5om'nec/# la amosa ;gustina de ;ragNn#
eren originaris de Eulleda i van residir uns
mesos a la vila de Dont.lanc# l!anO 1181$ ;
Dont.lanc estant# alienaren la casa de
Eulleda per 110 lliures que van precisar per
satiser un deute censal de 60 ll$ ;ll6 els
nasqu3 un ill .arN# i n!enterraren dos
d!al.ats$ `uatre anOs despr3s# Sa traslladats a
Farcelona# els nai>ia la illa ;gustina (6 de
marX de 1186)# que# com molt .3 diu el t6tol
de l!article# per un .reu lapsus de temps#
hauria *ogut 9sser mont.lan/uina... ^D(_

8E5"H5" AEH;S# ;LE8E5"$ ; la memria
dels caiguts en el setge de Tarragona de
1811$cesse# 4EIS("4T# UU (2n$ Semestre de
2010) U-Y [--E2E1"F116 HH]$ La memria col+lectiva
d!una comunitat es construei> en .ase als
actes commemoratius# /omenatges o
cele.racions que els seus representants
generen al llarg del temps$ En l!estructuraciN
d!aquest imaginari a Tarragona# al voltant


108
del setge de 1811# /i van tenir molt a veure
els actes cele.rats en el primer centenari
(1Y11)# que l!autor repassa i descriu a partir
de les dades que oerei> la documentaciN
ar>iv6stica i /emerogr?ica, la construcciN
d!un monument als /erois (tema que s!/auria
pogut ampliar ins a la inauguraciN el 1Y1T)#
diverses estivitats# un cartell# la visita oicial
al rei# una ria# l!assist'ncia de sengles
delegats dels regiments militars que van
deensar la plaXa el 1811# una e>/i.iciN
aeron?utica# la desilada d!un .atallN inantil#
una gran maniestaciN c6vicomilitar# l!emissiN
de medalles commemoratives# misses# curses
esportives i ocs d!artiici$ El 1Y61 i el 1Y86 /i
va /aver noves commemoracions$ El 1Y61,
una gran e>posiciN# m3s misses# una orena
loral a la tom.a de 8eding i un altre al
monument dels caiguts (conegut com 5els
5espullats)# salves militars i avions
so.revolant la ciutat$ El 1Y86# m3s actes
oicials a l!;Suntament# m3s misses i m3s
orenes lorals$ El tre.all de 8E5"H5" 3s
interessant O nom3s li alta l!an?lisi
interpretatiu am. el que estem segurs dotar?
el lli.re que prepara so.re el tema ^D(_

F;LLESTE8 F;:(ES# LL%KS$ Aar?lisi de
l!activitat comercial i '>ode de la po.laciN de
Tarragona durant la guerra del
Eranc's$cesse# 4EIS("4T# UU (2n$ Semestre
de 2010) 10-16 [11E"E1F26 HHH]$ `ualsevol
/istoriador sense gaires manies /auria resolt
la papereta que suposa escriure aquest article
tot ausellant les cites m3s representatives
de la .i.liograia$ Aer tenim la sort de que
F;LLESTE8 no sigui un d!aquests$ El seu
tre.all oerei> un planteSament metodolgic
.rillant i enginONs ent de la seva una de les
m3s nota.les aportacions so.re l!episodi
napolenic en aquest 9Ficentenariat!$
4omenXa e>posant l!evoluciN po.lacional en
.ase a les >ires de les actes de capitaciN
rectiicades (ll?stima que am. un rectiicador
incorrecte Z!T# quan /auria d!/aver estat T o
m3s)$ L!an?lisi e>/austiu de la documentaciN
notarial li permet constatar el .uid
po.lacional que va sorir la ciutat durant
l!episodi napolenic$ El nom.re d!actes
notarials evidencia una considera.le alteraciN
a la .ai>a precisament els anOs d!ocupaciN
napolenica (1811-181Z)# i do.la la mitSana els
anOs anteriors i posteriors# possi.lement per
l!augment d!alienacions i testaments primer# i
de concessiN de poders# de regularitOaci'
destatus matrimonials i de vendes despr3s
(tot plasmat en un ela.orat quadre de les
diverses tipologies d!actes notarials)$ 8esulta
igualment signiicatiu l!evoluciN del nom.re
de comerciants (tam.3 a trav3s de les actes
de capitaciN) que do.la la mitSana el 180Y i
1810 i decau els anOs de l!ocupaciN ins a
>ires irrisries$ El nom.re d!escriptures de
venda seguei> el matei> tall evolutiu# per no
el d!arrendaments# que Sa era .ai> a.ans de la
guerra i que nom3s es recupera quan aquesta
a transcorregut$ Ho menOs interessant 3s el
llistat de notaris# advocats# metges i
armac'utics que van dei>ar d!operar a la
ciutat durant els anOs d!ocupaciN# molts
d!ells reugiats a Dallorca$ ;ca.a am. un
parell de disquisicions curioses so.re el
so.tat allau migratori que e>periment?
Dallorca i les conseq&'ncies que va tenir$ En
deinitiva el tre.all de F;LLESTE8 incidei> en
la renovaciN po.lacional que va sorir
Tarragona aquells anOs$ L!acompanOament
d!un pertinent suport .i.liogr?ic no /auria
et cap mal$$$ ^D(_

8"*:8; : (JDEB# S;L*;5"8-0$ Els no.les de
la ciutat de Tarragona i la guerra del
Eranc's$ cesse# 4EIS("4T# UU (2n$
Semestre de 2010) 11-2T [71E-EC6 HHH]$ ;m. la
de>tresa que el caracteritRa# el proessor
8ovira resol nota.lement .3 la q&estiN de la
participaciN de la no.lesa tarragonina durant
l!episodi napolenic$ 4omenXa ent una
radiograia de l!estament no.le e>istent a la
ciutat aquells anOs, eren divuit llinatges i
trenta-dos els individus aptes per a les armes$
; trav3s de dades documentals i
.i.liogr?iques analitRa la seva participaciN
en els ets pol6tics i militars# estructurant-/o
en dierents apartats so.re Servei d!armes
(ingr3s a l!e>'rcit# a la Dil6cia %r.ana o a les
companOies de tiradors)# Serveis pol6tics (a
l!;Suntament tarragon6# a la 0unta
4orregimental o a la Superior de 4atalunOa#
diputats a 4orts# Tresoreria de la 0unta
4orregimental i 4onsolat de 4omerX) i
Serveis econmics$ En l!apartat de


109
Aatiments causats per la guerra# comenta el
parell de casos Sa coneguts# destacant
so.retot el cap6tol de p'rdues patrimonials i
desgavell econmic$ 5estaca ai>6 matei> que
a Tarragona no /i va /aver no.les arancesats
(si# alguns implicats en la governaciN
rancesa# per posteriorment a.solts)$
L!epileg inal posa les coses al seu lloc, els
no.les tarragonins no deugiren llurs
o.ligacions militars# per triaren la mil6cia
local lliurant-se ai>6 de les dures condicions
de l!e>'rcit regular$ *an participar
activament contra els rancesos pensant que
la guerra seria curta# els Dontoliu i
4astellarnau assumiren els c?rrecs de
diputats a 4orts per quan el perill s!atans? a
Tarragona els dei>aren penSats i emigraren a
Dallorca am. la am6lia# els diners i les Soies#
i no s!em.olicaren en m3s q&estions
pol6tiques ins a veure deinida la situaciN del
pais ^D(_

(GELL# D;HEL$ 8astreSant les petSades de la
guerra m3s cruel$ cesse# 4EIS("4T# UU (2n$
Semestre de 2010) 26-Z1 [1@E1E1=6 HH]$ ; trav3s
de les crniques coet?nies i de les anotacions
dels eclesi?stics a cura de qui anaven els
registres sacramentals de les dierents
parrquies camptarragonines# es poden
aplegar un seguit de dades que posen de
maniest els /orrors que va patir la po.laciN
rural per causa de la guerra contra HapoleN$
;ssassinats# saqueSos# incendis# violacions#
imposicions iscals a.usives#
empresonaments ar.itraris# e>torquiments#
repressiN# ausellaments sumar6ssims# etc$ El
degotall de patiments resulta ininit$ El
tre.all s!estructura a.ordant primer
l!aportaciN de les crniques i tot seguit la de
les anotacions dels rectors en els lli.res
sacramentals# i aca.a aplegant les dades
relatives a les v6ctimes mortals a mans dels
rancesos$ La cita te>tual d!aquests passatges
dNna veu al testimoni d!aquells ets i els /i
atorga una rescura i vivacitat Qniques ^D(_

(GELL 0%HCE8T# D;HEL$ Dis'ria# pesta i
am$ La guerra del Eranc's al 4amp de
Tarragona (1808-181U)$ 4oner'ncia
pronunciada el 2U de e.rer de 2011 a la seu
del 4onsell 4omarcal del Tarragon's ^En
l6nia_$ 5isponi.le a, iii$tarragones$cat j
4ultura j 4oner'ncies# i a, iii$tarragona$
catllaSuntamentlconsellerieslpatrimonilar>
iu-municipal-tarragonal .icentenari-guerra-
del-ranceslit>erslaltreslmiseria-pesta-i-
am [HH]$ El te>t de la coner'ncia correspon a
una selecciN a partir de l!article que l!autor# So
matei># pu.lico en aquest nQmero
(Tarragona Delenda est)$ " sigui# un
reregit en ormat de coner'ncia# cosa que#
d!entrada# priva l!e>posiciN de massa dades
t'cniques de di6cil adaptaciN de cara al
pQ.lic$ El discurs# centrat clarament en
l!impacte de la guerra so.re la po.laciN i en
els soriments d!aquesta# seguei> un il
argumental assentat en el tr6pode, invasiN
(guerra# morts# .rutalitat militar)# /ecatom.e
epid'mica de 180Y (eectes de l!epid'mia de
e.res tioidees) i am de 1812$ F?sicament
am. dades e>tretes del lli.re La crisi de la
)uerra del %ranc&s (18?8(181@) al #am* de
Tarragona# m3s amunt recensionat$ El cap6tol
inal no podia o.viar el terri.le tr?ngol del
setge# assalt i .rutal saqueig de 28 de SunO de
1811 i l!ocupaciN militar ins el 181Z# i en a
una e>posiciN de les dades m3s crues capaces
de demostrar la dram?tica situaciN per la
qual va travessar la po.laciN tarragonina$ Tot
i que se n!o.vien .i.liograia i notes al peu#
les dades /an estat e>tretes de les
pu.licacions antigues m3s representatives
del per6ode# en un e>ercici de relectura de
onts coet?nies ^D(_

SE(%8; (;84K;# (E8D=H$ Ul-areO de #astro i
el setge de )ironaD una neces>ria re-isi' *er al
.icentenari$ Eigueres, Les Eortaleses
4atalanes# 2010# YZ p$ [HH]$ L!autor 3s capit?
d!artilleria i doctor en Iistria per la %HE5$
El lli.re ou presentat en el marc de
l!e>posiciN Ul-areO de #astro = su tiem*o (1K@@(
181?)# o.erta al pQ.lic al castell de Sant
Eerran entre el 26 de marX i el 16 de SunO de
2010$ Es tracta d!una o.ra de divulgaciN que
a una s6ntesi de ?cil lectura al voltant de la
igura del general =lvareR de 4astro# m?rtir i
/eroi consagrat en el s$ [:[# o.Secte de
nom.roses pol'miques i controv'rsies
/istoriogr?iques$ %n primer cap6tol 3s a tall
.iogr?ic# so.re els seus or6gens$ H!/i
seguei>en sengles so.re el setge de (irona i


110
la seva mort$ Tanca el lli.re un Qltim cap6tol
so.re les opinions /istoriogr?iques
suscitades i unes rele>ions# am. ap'ndi>
documental i .i.liograia inal$ SE(%8;
e>alta la sintonia i comuniN entre =lvareR de
4astro i els catalans# .en decidits a la
resist'ncia# posant en du.te veus cr6tiques
so.re la seva actuaciN en el setge$ El volum
s!acompanOa de reproduccions documentals
com pl?nols de l!'poca# recreacions
pictriques i imatges de monuments i
d!indrets de memria$ El 4onsorci de les
Eortaleses 4atalanes# a trav3s de la col+lecciN
4uadernos de San Eernando# /a editat
igualment una versiN del lli.re en castell?
^LL%KS SE88;H" 0:DaHEB_

;8H;F;T D;T;# 8;D"H$ El paper de la
rontera en el conlicte entre revoluciN i
contrarevoluciN durant el Trienni Li.eral
(1820-182Z)$ 4nnals de l!nstitut dEstudis
)ironins# L: (2010 d ;ctes del ::: 4ongr3s
d!Iistria de (irona$ (uerra i poder en
terres de rontera (11Y2-182Z)$ 4ongr3s
internacional$ Ficentenari de les (uerres
Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21 de
novem.re de 200Y)# 12Y-1UY [72E)E126 HHH]$
4entrat en el paper que va tenir la rontera
am. EranXa com a lu>e de corrents
ideolgics i d!iniciatives militars# l!autor a
una s6ntesi del Trienni Li.eral aportant dades
i documents d!ar>iu in'dits$ )6i fins a la
segona *roclamaci' de la #onstituci' de #adis7
lan= 18J?7 la frontera francoes*an=ola ha-ia
ser-it *er *rotegir afrancesats i li.erals7 a *artir
da/uesta data i fins al no-em.re de 18JW7 ser-ir>
*er acollir i *rotegir tant els dirigents
a.solutistes7 com les *artides realistes /ue
*rotagonitOaran la contrare-oluci'.
+osteriorment7 a/uesta frontera tornar> a ser-ir
com a refugi de li.erals da-ant la .rutal re*ressi'
fernandina$ ;partat a apartat es van
desca.dellant els ets preconitRats en el
primer par?gra , la reinstauraciN del r'gim
constitucional (1820)# la >ar>a
contrarevolucion?ria e>terior (1821) i la
guerra civil (1822-182Z)$ %nes conclusions
inals aca.en de re.lar algunes q&estions#
dei>ant .en clar el paper de EranXa en el
proc3s revolucionari li.eral# i la utilitRaciN de
la rontera com a cordN sanitari i punt
d!o.servaciN ^D(_

F"I:(;S D;<HE(8E# 0"85:$ !*ingan les
armes per anar contra els rancesosW! Ao.le#
gremis i oligarquia en l!!ai>ecament! de
(irona de SunO de 1808$ 4nnals de l!nstitut
dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes del :::
4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra i
poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# 11Z-188 [)-E2E1C6 HHH]$
L!autor Sustiica l!article# al comenXament#
proclamant l!o.Sectiu de descriue en detall els
primers dies de la insurrecciN gironina de
180Y# per so.retot, /eestionar els t<*ics /ue
com*onen el mite7 dacord am. la re-isi'
historiogr>fica recent i am. la8uda dels relats de
testimonis M*o*ulars /ue recentment han estat
coneguts (D:`%EL EE%# E8;H4:;4 EEL:4:;
TI:"# 0";H *:H<"LES)$ Entre aquests tpics a
tom.ar# estan la suposada espontane]tat i
unanimitat popular contra els rancesos# la
visiN del enomen com un esdeveniment# la
puresa d!intencions dels revoltats# la
centralitat de (irona en la re.el+liN i la
naturalesa real de la revoluciN$ L!autor
dissecciona els elements en Soc# dedicant un
apartat als gremis# altre al po.le# un tercer a
la 0unta de (overn i 5eensa del corregiment#
i un cinqu' a la inesperada victria del
moviment$ El relat 3s conc6s i vigorNs i
s!amanei> am. la transcripciN de cites a
propsit# e>tretes de documentaciN d!ar>iu
^D(_

4"88;LES F%80;LES# L;%8;$ Les e>'quies a
=lvareR de 4astro, tQmuls# estampes i
epitais en /onor del governador militar$
4nnals de l!nstitut dEstudis )ironins# L: (2010
d ;ctes del ::: 4ongr3s d!Iistria de (irona$
(uerra i poder en terres de rontera (11Y2-
182Z)$ 4ongr3s internacional$ Ficentenari de
les (uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i
21 de novem.re de 200Y)# 18Y-210 ["CE2E226 HHH]$
El record als /erois i la instrumentalitRaciN
que el poder central a de la seva memria
p?tria# 3s la principal q&estiN al voltant de la
qual gira l!article# que agaa el cas de l!6nclit
=lvareR de 4astro$ *a ser promocionat a


111
mariscal a t6tol pstum# en un primer
reconei>ement que li van er els coetanis$ El
gener de 1812 les 4orts generals de 4adis
tornen a /onorar =lvareR de 4astro am. una
l?pida esculpida en lletres daurades$ Aoc
despr3s# per iniciativa d!un dels seus
aSudants de camp# Erancisco Satu3#
s!e>/umaren les despulles i es traslladaren
solemnement al castell de Sant Eerran$ El 20
d!octu.re de 181U a Farcelona se cele.r? una
pompa Qne.re en /onor seu# pagada per
l!Estat# i les despulles van a parar a la capella
de Sant Harc6s de l!esgl3sia de Sant Eeliu de
(irona$ Es descriuen els actes protocol+laris#
pas a pas# i al inal el tre.all art6stic de les
e>'quies gironines on descansaria l!/eroi,
autors# cost# tQmul# estructura# estil# detalls#
iconograia# etc$ ^D(_

ESTEF;H S;ST8E# D;8:H;$ L!Empord? en la
guerra del Eranc's, 4astellN d!EmpQries#
l!Escala i Torroella de Dontgr6$ 4nnals de
l!nstitut dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes
del ::: 4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra
i poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# 211-2ZY [1KEP7XRE@6 HH]$ ;
trav3s del .uidatge de documentaciN
estrictament local i am. una .i.liograia
raqu6tica# l!autora e>treu dels ar>ius de
4astellN# l!Escala i Torroella de Dontgr6 dos
tipus de dades, les de caire demogr?ic (a
trav3s del recompte de .aptismes#
matrimonis i .its dels sacramentals)# i les de
caire pol6tic (a trav3s# sem.la que Qnicament#
de la correspond'ncia del municipi \no
s!esmenten les actes-)$ ;m.dos tipus de
dades les e>posa# localitat a localitat# primer
les demogr?iques# que comenta (dei>ant-se
orXa detalls) rera un quadre on disposa les
>ires dividides en tres per6odes (a.ans#
durant i despr3s de la guerra)# cosa que
permet una contrastaciN r?pida i evidencia el
sotrac po.lacional que la contesa va
representar a la Rona$ Tot seguit# relaciona
cronolgicament totes aquelles partides en
les quals l!actor 3s un militar# i en un tercer
apartat# les not6cies vinculades al et pol6tic
ilo militar# e>tretes de la correspond'ncia
municipal$ El planteSament de recerca 3s
e>cel+lent i esdev3 una .ona aportaciN a
l!arquitectura /istoriogr?ica empordanesa#
per es nota a altar m3s oici en el
tractament# e>posiciN i interpretaciN de les
dades ^D(_

E%EHTE# A;FL" 5E L;@ D;84EL A%0"L :
I;DEL:HC$ Hoves dades so.re el raid
.rit?nic contra 8oses de l!1 de novem.re de
180Y$ 4nnals de l!nstitut dEstudis )ironins#
L: (2010 d ;ctes del ::: 4ongr3s d!Iistria de
(irona$ (uerra i poder en terres de rontera
(11Y2-182Z)$ 4ongr3s internacional$
Ficentenari de les (uerres Hapoleniques$
(irona# 1Y# 20 i 21 de novem.re de 200Y)# 2U1-
2T1 [2"E)E-6 HHH]$ ;rticle a remolc de la
monograia d!un dels autors so.re els
derelictes 8oses :: i Aerola * ((irona# 200Z)#
que ara es pret3n completar am. noves
dades$ ;m. l!airmaciN de que Les o*eracions
de la marina .rit>nica a la costa catalana 9s una
de les claus fonamentals men=s conegudes de la
)uerra del %ranc&s# s!enceta un primer
apartat so.re la contri.uciN de la
Mediterranean %leet al conlicte contra
HapoleN$ En un segon apartat# els autors es
centren en el com.oi del contraalmirall
Faudin (nlit# rutes# o.Sectiu# composiciN)#
que contrasten am. els eectius navals
.rit?nics$ L!esquadra anglesa 3u un
seguiment-persecuciN del com.oi# el qual es
vei3 contrariat per una progressiN comple>a i
inconstant$ Aer tal de distreure els
perseguidors# els rancesos optaren per
separar l!escorta trencant el com.oi# error
que va ser aproitat pels .rit?nics# els quals
am. vent a avor caXaren i destruiren dos
.ergantins# dues .om.arderes i una goleta@ la
resta de les dinou em.arcacions del com.oi
s!/agu3 de reugiar a 8oses$ %n cop all6#
l!almirall 4ollingiood va tenir temps per
planiicar un raid mort6er# que encoman? a
sir FenSamin Ialloiell# que Sa /avia triomat
a ;.ouqir (11Y8)$ L!aerrissada deensa dels
rancesos es co.r? 1T vides angleses i desenes
de erits# per els .rit?nics enonsaren tots els
tretRe vai>ells rancesos a la .adia rosina$ El
relat dels ets# resc i vigorNs# est? contrastat
am. ons documentals i la poca .i.liograia
que e>istei> so.re el tema ^D(_



112
(:DEH" A%<"L# D;8K; 5"L"8ES$ Entre la
paR O las pol3micas, 9Eernando el deseado! en
la prensa reusense en 181Z-181U$ 4nnals de
l!nstitut dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes
del ::: 4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra
i poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# 2TY-211 ["=EKE1CF=6 HH]$
(:DEH" a un resum del pas dels reusencs
per la guerra del Eranc's# en que reci.ieron
las -isitas sucesi-as de los dos e89rcitos en liOa7
condicionados *or su situaci'n -ulnera.le7 en
medio de un llano sin fortificar7 se mantu-ieron al
margen del conflicto .9lico a cam.io de entregar
dinero = --eres a las tro*as francesas; igualmente
contri.u=eron a a-ituallar a las es*aPolas. 6u
M*actismo lleg' a ser criticado *or *eri'dicos
como El 5uende de #QdiO...$ ; trav3s de les
cites te>tuals m3s sucoses que van apar'i>er
pu.licades a la premsa reusenca (de la qual
en dNna detalls# a peu de p?gina)# l!autora
e>plica el posicionament constitucionalista
de la vila al llarg del conlicte am. EranXa# i
la seva devociN medi?tica envers Eerran *::#
que la visit? l!1 d!a.ril de 181U$ Els principals
peridics se!n eren ampli ress$ Tam.3
dedicaren molts comentaris satanitRant al
monstruo ,a*ole'n# tir?# calia# d'spota#
.?r.er i .estia atroO$ ; trav3s d!aquest
comentaris /om pot resseguir# igualment#
l!inici del de.at entre li.erals i a.solutistes
^D(_

D"8;LES (;84K;# E8;H4ES4 [;*:E8$ La
croada gironina$ La i de les mil6cies ur.anes
i el mite de la igualtat$ 4nnals de l!nstitut
dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes del :::
4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra i
poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# 21Y-2YU [-7E"E2-F16 HHH]$
;portaciN interessant so.re aquest cos de
milicians gironins ormat el SunO de 180Y i
que am. quasi YT0 /omes contri.u6 a la
deensa del setge deinitiu de la ciutat$ Les
mil6cies ur.anes eren utilitRades per
l!oligarquia per a mantenir el control intern i
no s!/i deien am. les mo.ilitRacions regulars$
La 4roada gironina esdevingu3 una
refer&ncia de la lluita de lEsgl9sia cat<lica
fan>tica contra els -alors re-olucionaris de la
%ranAa de ,a*ole'...$ =lvareR de 4astro# va
comenXar a prendre mesures deensives
implicant a la po.laciN ins a disci*linar el
*aisana8e aplicant les ordenances militars a
tota la po.laciN$ En un quadre es recull# per
gremis# el nom.re i percentatges dels /omes
de 16 a 60 anOs# segons l!ordre de Z d!a.ril de
180Y# i en un altre la distri.uciN de gremis per
sectors del circuit deensiu giron6$ La creaciN
de la 4roada gironina sorg6 a partir de la
iniciativa d!Enric "!5onnell d!instruir 60
patricis per aegir al regiment en cas d!atac$
5avant l!allau de voluntaris i am. la pastoral
del .is.e 8am6reR de ;rellano per invitar
tam.3 al clergat a ormar-ne part# nasqu3 el
cos$ 5escriu l!estructura que se li va donar#
les uncions# les veus cr6tiques d!alguns
coetanis contraris a la mesura# les resist'ncies
(El ser-ei en a/uest cos es re-el>
volunt?riament o.ligat$$$) i la important
participaciN del personal eclesi?stic#
/a.itualment clergat regular$ L!e>ist'ncia
d!un patriciat dins del cos# ormat per
agremiats am. dierents gratiicacions# 3u
que no os ni democr?tic ni igualitari# creant
la falsa idea /ue ser-ir en le:&rcit era /eesti' de
*ri-ilegi i con/uesta democr>tica7 /uan en realitat
es tracta-a dun im*ost de sang ^D(_

H:ET" S=H4IEB# 4;8L"S$ Los sucesos del
Fruc, un .osqueSo de su presencia en las
artes$ 4nnals de l!nstitut dEstudis )ironins#
L: (2010 d ;ctes del ::: 4ongr3s d!Iistria de
(irona$ (uerra i poder en terres de rontera
(11Y2-182Z)$ 4ongr3s internacional$
Ficentenari de les (uerres Hapoleniques$
(irona# 1Y# 20 i 21 de novem.re de 200Y)# 2YT-
Z0U [1"EKE1K6 HH]$ 8elaciN dels enrontaments
armats coneguts com .atalla del Fruc ^180Y_#
.astida a partir d!un seguit d!o.res
positivistes (4;ST" F;8F;S=H# (JDEB 5E
;8TE4IE# EL 4"DTE 5E T"8EH"# F8"4m#
F"E;8%LL)$ Els rancesos van tenir un ensurt
a Esparraguera# on la po.laciN des de
inestres i .alcons els tir? toda clase de o.8etosD
*iedras7 cofres7 te8as7 -igas7 o.8etos del hogar =
so.re todo agua hir-iendo7 fuego7 aceite hit-iendo7
*lomo...$ `uan Sa es replegaven# van caure en
un paranO en creuar la riera d!;.rera per un


113
als pont de usta que en va er precipitar
molts .arranc avall# creant una gran
commociN en la resta$ La segona part de
l!article est? dedicat al ress medi?tic
d!aquest episodi# tant en el teatre (de la m?
de la 8enai>enXa# que encet? SE8;EK A:T;88;
am. la seva o.ra Lo tim.al del $ruch) com en
la literatura o el cinema (am. dos metratges#
El tam.or del $ruch# de 1YU8# i La le=enda del
tam.or# que protagonitR? l!actor 0orge SanR el
1Y82) ^D(_

`%:HT;H; : SE(;Lm# 0";H [;*:E8$ El
sometent en la memria dels catalans de
1808, tres convocatries i una matei>a
instituciN$ 4nnals de l!nstitut dEstudis
)ironins# L: (2010 d ;ctes del ::: 4ongr3s
d!Iistria de (irona$ (uerra i poder en
terres de rontera (11Y2-182Z)$ 4ongr3s
internacional$ Ficentenari de les (uerres
Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21 de
novem.re de 200Y)# Z1T-ZZ0 [)-E)E216 HH]$ ;l
voltant de la perviv'ncia d!aquesta instituciN
militar genu]nament catalana# l!autor e>plica
cNm malgrat la derogaciN a partir del 5ecret
de Hova Alanta i l!a.soluta manca de
reglamentaciN# el Sometent seguia present en
la memria de po.le i tant arrelat que el 1808#
en un conte>t d!e>trema necessitat# va ser
convocat$ 5Nna un seguit de deinicions
d!acreditats /istoriadors de les guerres
napoleniques i ell matei> n!aporta els
instruments /istoriogr?ics que en parlen,
origen# unciN# SurisdicciN# organitRaciN# (en
.atallons *er cada unitat gremial)#
comandaments# integrants$ Tam.3 a una
interessant contrastaciN entre els
sometentistes i els miquelets# aquests# reglats#
remunerats i sota ur militar# El contrast de
costums am. le:&rcit o am. els matei:os
Mi/uelets con-ertien el 6ometent en l"ltim cos
armat /ue le:&rcit reclamaria *er a una lluita
con8untaI$ La segona part del tre.all s!ocupa
de les convocatries de sometent que es van
er el SunO de 1808 a Danresa# *ic i (irona$
Tam.3 dedica algunes p?gines a la crema de
paper segellat a Danresa# el primer mot6
antiranc's# tot alternant D$8;D:S; am.
documentaciN in'dita de tres ar>ius$ 4onclou
que Els casos de Manresa7 de Vic i de )irona
*alesen tres models de con-ocat<ria am. una
forma7 una organitOaci' i una *osada en escena
ostensi.lement homog&nies7 a *esar de les
difer&ncies geogr>fi/ues i tem*orals... ^D(_

A8;T# EH8:4@ AEA *:L;$ !EspaVa desperta a.
los .ramidos del mnstruo de Europa!# un
entrem's catal? so.re la guerra del Eranc's$
4nnals de l!nstitut dEstudis )ironins# L: (2010
d ;ctes del ::: 4ongr3s d!Iistria de (irona$
(uerra i poder en terres de rontera (11Y2-
182Z)$ 4ongr3s internacional$ Ficentenari de
les (uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i
21 de novem.re de 200Y)# ZTZ-U02 [1K@E1E1K6 HH]$
8eproducciN 6ntegra d!aquest entrem's (ZT
p?gines) rescatat de l!o.lid d!entre la
documentaciN de la Fi.lioteca Episcopal
vigatana# acuradament apuntat i transcrit#
com Sa ens t3 acostumats A$*:L;$ Les
primeres p?gines sNn dedicades al te>t
protagonista del tre.all# el qual incita a la
*artici*aci' acti-a en la lluita contra la *res&ncia
na*ole<nica a #atalun=a... i en .ase a les
reer'ncies conte>tuals s!endevina que ou
redactat vers 1812$ Els autors destaquen que
3s la Qnica o.ra teatral en catal? de caire
pol6tic que tracta so.re la guerra del Eranc's#
cosa que contrasta am. la gran a.und>ncia de
romanAos i *oesia satrica de car>cter
antina*ole<nic *ertan=ents a la literatura de
can=a i cordill$ Ho es t3 conirmaciN que mai
os representada ni s!en sap l!autor# per .3
que l!an?lisi dialectal denuncia que degu3
pert?nOer a les comarques m3s septentrionals
del catal? central# d!"sona a l!Empord?$
;.ans de la transcripciN# e>posa el contingut
del prleg i de cada una de les sis escenes
que t3 l!entrem's# tot alternant-/o am. les
cites te>tuals m3s representatives$ La igura
central 3s HapoleN (acompanOat de
TalleOrand)# de qui satiritRa la seva
iconocl?stia i so.retot la devociN .el+licista i
el desmesurat aanO de poder territorial ^D(_

8:A"LL D;SEE88E8# 8;D"H$ 4rei>ement
ur.? i servitud militar a ora de les muralles
de (irona, 1810-1Y0Y$ 4nnals de l!nstitut
dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes del :::
4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra i
poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21


114
de novem.re de 200Y)# U0Z-U2U [)KE1E16 HH]$
L!estudi de ZUU permisos d!o.res per
ediicacions a l!e>traradi de la (irona del
segle [:[# permet a l!autor constatar el r6gid
control que e>ercien els militars so.re les
construccions a la Rona e>terior de les
muralles al llarg de tota aquesta centQria$ Ea
esment de les caracter6stiques que permetien
la construcciNn, nom3s ediicacions
secund?ries# a 1$T00 vares del recint murat#
de planta .ai>a i no m3s de cinc metres al
r?ec i de 1 al caraner# am. parets d!un grui>
menor de 1U cent6metres i sNcols petris
menors de T6 d!alXada i pilars estructurals en
nom.re m6nim$ Aer el principal o.Sectiu de
8$8:A"LL 3s l!an?lisi de les conseq&'ncies
negatives que va ocasionar aquesta din?mica
a la ciutat$ ; la segona part del tre.all#
reconstruei> l!evoluciN de l!entorn del nucli
ur.? de (irona# en .ase a aquest ons
documental i am. l!aectaciN d!aquesta
servitut militar# dividint cada una de les
Rones de la ciutat en els seus usus (agr6cola#
industrial# magatRem# residencial)# i
evidenciant d!aquesta manera els
desequili.ris ur.an6stics i d!equipaments
entre elles$ La imatge de les igures nQm$ Z i
nQm$ T de l!addenda otogr?ica# 3s la
matei>a ^D(_

S=H4IEB 4;84ELaH# ;HT"H:$ (uerra total,
Lleida i els napolenics$ 4nnals de l!nstitut
dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes del :::
4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra i
poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# U2T-UUZ [1-E2E26 HH]$
;m. el ons dels o.ituaris lleidatans# amanits
am. un grapadet de not6cies de l!ar>iu
municipal (no les actes consulars# que
d!aquesta 'poca no /an pervingut)# i sense
pr?cticament .i.liograia# l!autor vol
reconstruir el cap6tol corresponent a la
repressiN napolenica a la ciutat de Lleida# a
.ase de disposar llistes de noms# >ires# i
percentatges i de )tallar i engan:ar7 te>tes
documentals coetanis$ 5el contingut d!aquest
article se!n pot aproitar la identitat de les 111
v6ctimes napoleniques documentades# en un
e>ercici de rescat de l!o.lit i d!/omenatge als
m?rtirs locals d!aquella contesa# cosa que# per
cert# seria de Sust6cia er arreu ^D(_

SE88;H" 0:DaHEB# LL%KS$ ^1808,
Do.ilitRaciN# revoluciN O guerra_$ 4nnals de
l!nstitut dEstudis )ironins# L: (2010 d ;ctes
del ::: 4ongr3s d!Iistria de (irona$ (uerra
i poder en terres de rontera (11Y2-182Z)$
4ongr3s internacional$ Ficentenari de les
(uerres Hapoleniques$ (irona# 1Y# 20 i 21
de novem.re de 200Y)# UUT-U6Z [))E@E2-6 HHH]$
Tot i que l!autor se centra en la mo.ilitRaciN#
revoluciN i guerra napolenica# les
reer'ncies a la (uerra (ran sNn constants a
trav3s dels capdills militars comarcals
(4oderc/# (uinart# 4larNs# 8ovira# (aO#
Dassanas) i dels dirigents revolucionaris# que
el te>t tracta am.iguament# com a estament
social impulsor de reormes$ SE88;H" dedica
una .ona part al et revolucionari a Eigueres#
a "lot# a FanOoles# i a a.ordar el tema de la
mo.ilitRaciN eectiva per mitS? de
vinculacions clientelars# de ve]natge o
pol6tiques@ del paper de la premsa com a
impregnadora de proclames i de diusiN
ideolgica@ del potenciament d!icones
catliques vinculades a la causa pol6tica
antirancesa# am. rituals doctrinals i
commemoratius com a elements clau per a la
co/esiN de la comunitat# capaXos de
contri.uir a la superaciN de dier'ncies
socials# etc$ Tot aquest llenguatge de religiN#
rei i p?tria va ser el actor aglutinador de
mo.ilitRaciN i de SustiicaciN per entrar en la
lluita# La *ro*aganda *oltica7 la *remsa i la
cultura *oltica del catolicisme foren elements
im*ortants *er a la mo.ilitOaci'7 la re-oluci' i la
guerra. El 18?8 es -a iniciar un *roc9s
re-olucionari7 en tant /ue restaurador7 /ue *ort>
a un can-i *oltic i 8urdic /ue re*resent> una
es/uerda im*ortant a una manera de -iure i -eure
el m'n$ 5os petits ap'ndi>s documentals
tanquen l!article ^D(_

*:LL;88"<;# 0";H$ 4am6 de l!e>ili$ 2e-ista
de #atalun=a# 2T0 (maig de 200Y) 2Y-ZU$ S6ntesi
del malaurat episodi al inal de la (4E$ El 22
de gener de 1YZY Hegr6n e>posava la cr6tica
situaciN a 4ompanOs# i En el moment en /u&
sorden> /ue els a*arells de lEstat i de la
)eneralitat a.andonessin $arcelona7 9s /uan


115
sinici> un 9:ode sense *recedents en la hist<ria
del nostre *as$ En el te>t es a esment dels
casos de Ai i SunOer# :rla# Hegr6n# 0oan
Danent# Tarradellas# 4ompanOs# S.ert#
;guirre o Fosc/ (impera$ L!article a
d!introducciN a un monogr?ic so.re l!E>ili
repu.lic? a EranXa# i clou 6i els e:iliats
*ensa-en /ue en arri.ar a %ranAa7 les se-es
*en"ries shauren aca.at7 esta-en molt
e/ui-ocats. El /ue els es*era-a eren els orals de les
*latges del 2ossell' con-ertits en cam*s de
concentraci' ^D(_

5%EL;S :T%8FE# "8:"L$ Les institucions
d!aSuda repu.licanes a l!e>ili ranc's$ 2e-ista
de #atalun=a# 2T0 (maig de 200Y) ZT-UZ [E126 HH]$
;rticle al voltant de l!organitRaciN de l!e>ili
repu.lic?# que e>posa les dimensions
des.ordants del enomen i la reacciN
concentracionista de les autoritats ranceses$
En els camps mancava l!aigua# l!/igiene# les
letrines i no /i /avia cuines# s6 que /i /avia
red# gana# sarna# polls i dissenteria$ La
(eneralitat a l!e>ili pos? mans a l!o.ra des de
AerpinO? i m3s tard# des de Aar6s# per tal de
paliar els eectes d!aquella trag'dia /umana$
S!e>plica la ormaciN i desemvolupament
dels organismes que es van crear# personal#
direcciN# recursos# seus# aportacions#
col+la.oracions# etc$# am. especial esment
dels Servicio de EvacuaciNn de 8eugiados
EspaVoles (SE8E) i de la 0unta de ;u>ilio a
los 8epu.licanos EspaVoles (0;8E)$ L!Qltim
apartat versa so.re la vida cultural els
primers mesos de l!e>ili# am. la creaciN de la
EundaciN 8amon Llull# l!organitRaciN de
resid'ncies per a intel+lectuals# localitRaciN i
personalitats que se!n .eneiciaren$ 4onclou
que Tot i la .ona -oluntat /ue tingueren tant les
autoritats catalanes com les re*u.licanes7 la8uda
/ue *restaren so.re els refugiats a %ranAa fou
insuficient ^D(_

*:L;H"*;# E8;H4ES4$ E>iliats i
repressaliats, de les depuracions ranquistes
als camps rancesos$ 2e-ista de #atalun=a#
2T0 (maig de 200Y) U6-60 [HH]$ La -oluntat
deliminar fsicament lenemic i destruir /ualse-ol
om.ra de resist&ncia *osterior e:*li/uen la
met<dica con/uesta del territori i la *osta en
mar:a duna com*le:a ma/uin>ria re*ressi-a en
la /ual inter-enien molts m9s elements /ue
lestrictament militar$ L!autor a un peril de
l!e>iliat per motius pol6tics i es recolsa en
l!esperit represor dels vencedors per tocar el
tema de les depuracions$ ;dSunta un quadre
so.re les imposades a la %niversitat de
Farcelona# am. el cas de 26 proessors de
diverses acultats# encara que l!actuaciN
depuradora aect? en realitat 160 dels Z16 de
plantilla$ ;ltres col+lectius soriren similars
mesures, metges# periodistes# arquitectes#
advocats# SutSes# la EunciN AQ.lica# i fins i tot
8u.ilats$ La segona part del tre.all es centre
en els e>iliats# am. quadres i >ires (un total
de UU0$000 dels quals nom3s retornaren
Z60$000)# nom i u.icaciN dels camps de
concentraciN rancesos# nom.re de morts
produ]des per les prec?ries condicions de
vida# etc$ ^D(_

*;LLS# [;*:E8$ La immensa presN del
ranquisme$ 6a*iens# Y6 (octu.re de 2010) 62-
6T$ La repressiN a partir del 2 d!a.ril del
1YZY$ ;ca.ada la guerra civil# el ranquisme
inicia la seva etapa de govern am. la
repressiN implaca.le contra els venXuts$ Els
enemics del nou r'gim eren molts$ *a caldre
cNrrer com a inst?ncia privilegiada de
repressiN a la SurisdicciN militar i# en especial#
als consells de guerra ^2esum_ 4onsta un
mapa d!EspanOa# del Demorial 5emocr?tic#
on se situen tots els camps de concentraciN
localitRats$

D;HEHT# ;LFE8T$ Testimonis d!una deseta
i d!un e>ili$ 2e-ista de #atalun=a# 2T0 (maig
de 200Y) 61-80$ L!autor aplega el testimoni en
poques p?gines d!un grup destacat de
personatges que van viure la derrota
repu.licana i van er el cam6 de l!e>ili, 4arme
8i.3# .i.liotec?ria# :sidra Daranges#
traductora# ;ntoni 8ovira i 4omes# illeg (i
ill de l!/istoriador del matei> nom)# Eeliu
8iera# geleg i 8aael Fattestini# metge$
;quest darrer# ill del diputat al Aarlament
Hicolau Fattestini (alup# era ne.ot d!un dels
m3s sonats m?rtirs tarragonins del per6ode
revolucionari ^D(_



116

R RR R E C * L L : E C * L L : E C * L L : E C * L L :

G(0(,-L:

D"8;H FL;H4"#
S;(8;8:"@ ;H58aS
("HB=LEB D;8TKH$
4simetra7 guerra e
informaci'n$ Dadrid, 56le>#
200Y# UT2 p$

HE(8"# A:E8" 5EL e
(IE8;85" "8E;LL: (a c$d$)
!l gioco e la guerra nel
secondo millennio$ Treviso-
8oma, EondaRione
Fenneton-*iella# 200Y
(Ludica@ Y)# 21Y p$

H"8c:4I# 0"IH 0%L:%S$
;istoria de Venecia$ (rana-
da, ;lmed# 200Y# 118 p$

A;(5EH# ;HTI"H<$
Mundos en guerra. J.F??
aPos de conflicto entre
0riente = 0ccidente$ Tr$ 0os3
Danuel =lvareR Elores$
Farcelona, 8F;# 2010#TT8 p$

T"LE5" D"DA;8LE8#
*:4EHTE$ Es*adas es*aPolas
militares = ci-iles del siglo
SV! al S!S$ ^S$l$, l!autor#
2010_# T60 p$


-0T*G/*T-T:

;%FET SEDDLE8# D$ E%(E-
H:;$ Tiro = las colonias feni(
cias de occidente$ Farcelona,
Fellaterra# 200Y (Fellaterra
arqueolog6a@ Z1)# U26 p$

F8:BB:# (:"*;HH:$ Esci*i'n
= 4n.al. La guerra *ara
sal-ar 2oma$ Farcelona,
;riel# 2010# U00 p$

E8E5:;H:# ;H58E;$ Ln eroe
*er lim*ero romano$ 8oma,
Heiton 4ompton# 200Y#
Z26 p$

("HB=LEB S;L;B;8# 0%;H
D;H%EL$ El im*erio hitita$
Dadrid, ;lde.arPn# 2010#
211 p$

IE88:H# 0%5:TI$ $iOancio. El
im*erio /ue hiOo *osi.le la
Euro*a moderna$ Farcelona,
5e.ate# 200Y# TUU p$

LE*E;%# AI:L:AAE@ 0"SEA
D;8:; A;LET D;8TKHEB$
Les AOr3n3es romaines# la
ronti're# la ville et la
montagne$ L!apport de
l!arc/3ologie du paOsage$
+allas. 2e-ue d1tudes
4nti/ues# Aresses
%niversitaires du Diraill#
82 (2010 d 4. 4/uitania in
;is*aniam. M9langes
dhistoire et darch9ologie
offerts > +ierre 6illi&res)# 111-
1Y8$

c"LEE# 4;TIE8:HE$
D9serteurs et transfugues
dans larm9e romaine a
l9*o/ue re*u.licaine$
H?pols, 0ovene Editore#
200Y (Storia politica
constituRionale e militare
del mondo antico)# UTZ p$

M()*(C-L:

F;8CE8# 0%L:ET$ 4gincourt.
El arte de la estrategia$ Farce-
lona, ;riel# 200Y# TUU p$

"!4"HHELL# D"H:`%E$
Men of Em*ire. +ofer and
,egotiation in Venices
Maritime 6tate$ Faltimore,
T/e 0o/n!s Iopqins
%niversitO Aress# 200Y
(0o/n Iopqins %niversitO
Studies in Iistorical and
Aolitical Science@ 121)# 2TZ
p$

A;*:"T# 0;4`%ES$ +ro8ets de
croisade (-. 1JV?(-.1WW?)$
Aar6s, ;cad3mie des
:nscriptions et Felles-
Lettres# 200Y (5ocuments
relatis a l!/istoire des
croisades@ [[)# U1Z p$


M+)(,0-:

F:"LB:# 8"FE8T"$ !;vec le
er et la lemme!$ La guerre
entre la 6a-oie et %ri.ourg
(1@@K(1@@8)$ Lausanne,
%niversit3# 200Y (4a/iers
Lausannois d!Iistoire
D3di3vale@ UY)# Z11 p$



117
4;88;S4"# 8;AI;wL$
LEs*agne au tem*s des
-alidos (1FV8(1G@F)$ Tolosa,
Aresses %niversitaires du
Diraill# 200Y (;mp/i 1 \
Langues)# 212 p$

4EF;LL"S LJAEB#
LE"A"L5"$ ;istoria de
TQnger. Memoria de la ciudad
internacional$ 4Nrdova,
;lmuRaras# 200Y# Z8U p$

4I;HET# 0E;H-E8;Hx":S et
4I8:ST:;H c:H5LE8 (dir$)$
Les resources des fai.les.
,eutralit9s7 sau-egardes7
accomodements en tem*s de
guerre (SV!& H SV!!!&
si&cles)$ 8ennes, A%8# 200Y
(Iistoire)# UT1 p$

L;(;5E4# <;HH et
STEAI;HE AE88a"H@
5;H:EL I"AC:H (col$)$ La
.ataille de 6aint(#ast
($retagne7 11 se*tem.re
1KF8). Entre histoire et
m9moire$ 8ennes, A%8 l
Soci3t3 d!Iistoire et
d!;rc/3ologie de Fretagne#
200Y# UT1 p$

LE*<# F%55<$ #on/uistador.
MocteOuma = la "ltima
.atalla de los aOtecas$
Farcelona, 5e.ate# 2010#
U12 p$

L<H4I# 0"IH$ 6an Martn$
Farcelona, 4r6tica# 200Y# Z82
p$

AE8%8EH;# :(H;4:" O 0%;H
;HT"H:" FE(%E8K;$ El
conde de %uentes$ Saragossa,
:nstituto Eernando el
4atNlico# 4S:4# 200Y# ZY2 p$

8"FE8TS"H# ST%;8T (ed$)$
La -ida de los *iratas$ Farce-
lona, 4r6tica# 2010# 211 p$

8%KB :F=LEB# 0"Sa 0;*:E8$
8epQ.licas en armas,
/uestes ur.anas O ritual
pol6tico en los siglos [*: O
[*::$ 6tudia ;istorica.
;istoria Moderna$ v$ Z1
(200Y) YT-12T$

TEDAn8E# 5ELAI:HE$ Vi-re
et mourir sur les na-ires du
6i&cle d0r$ Aar6s, Aresses de
l!%niversit3 Aaris
Sor.onne# 200Y (:.irica@20)#
ZYU p$

(uerra contra els inidels

IS%# 4;8DEH <$ criting
on Fe/al o a 4/ristian
Empire, (its#
5issimulation# and Aolitics
in t/e Letters o A/ilips :: o
Spain to canli o 4/ine$
;is*anic 2e-ief# v$ 18lZ
(estiu de 2010) 21Z-ZUU$

D;8TKHEB L;KHEB#
EE8H;H5"$ La guerra del
turco. Es*aPa contra el
im*erio otomano. El cho/ue de
dos gigantes$ Dadrid l
D'>ic l Fuenos ;ires l
San 0uan l Santiago l Dia-
mi, Eda# 2010# 2TU p$

8"58K(%EB ("HB=LEB#
;(%STKH 8;DJH$ Le*anto.
La .atalla /ue sal-' a Euro*a$
2b$ ed$ Dadrid, Seqotia#
2010# 2Z1 p$

(uerra de SuccessiN

("HB=LEB 48%B# 5;*:5$
+ro*aganda e informaci'n en
tiem*os de guerra. Es*aPa =
4m9rica (1K??(1K1@)$
Dadrid, S6le># 200Y# Z0U p$

(uerra del Eranc's

L:DA" A:8:B# L%:S ;LE"HS"$
0li-enOa en la )uerra de la
!nde*endencia$ FadaSoR, 4aSa
E>tremadura# 2010# Z0Z p$

D;8TKHEB 8%KB# EH8:`%E O
D;8(;8:T; (:L$ La !glesia
es*aPola contra ,a*ole'n$
Dadrid, ;ctas# 2010# Z1Z p$


C+0T(MP+,I0*-:

4;8"H# 0E;H 4L;%5E$
%r&res de sang. La guerre
ci-ile en %rance au S!S&
si&cle$ SeOnel, 4/amp
*allon# 200Y (La 4/ose
Au.lique)# Z0Y p$

C;L:E;# 5"D:H:`%E$ $iri.i.
Les .agnes coloniau: de
larm9e franAaise$ Aar6s,
Aerrin# 200Y# ZU2 p$

mrica

8"58K(%EB ("HB=LEB#
;(%STKH 8;DJH$ La guerra
de Melilla en 18V8$ Dadrid,
;lmena# 200Y# 1Y1 p$

4u.a i Eilipines

;L"HS" =L*;8EB# L%:S$ El
coste del im*erio asiQtico. La
formaci'n colonial de las islas
%ili*inas .a8o dominio
es*aPol7 1FGF(18??$ ;
4orunOa, %niversidade#
200Y# Z12 p$

:(D

IG8TE8# 0"I;HHES@ (:;H
EH8:4" 8%S4"H: (a c$d$)$


118
Lentrata in guerra dell!talia
nel 1V1F$ Fologna, :l
Dulino# 2010 (;nnali
dell!:stituto storico italo-
germanico in Trento$
`uaderni@ 18)# 211 p$

DEH"BB:# 5;H:ELLE@
(:"*;HH; A8"4;44: e
S:D"HETT; S"L5;H: (a
c$d$) Ln *aese in guerra. La
mo.ilitOacione ci-ile in !talia
(1V1@(1V18)$ Dil?, %nicopli#
2010 (Fi.lioteca di storia
contemporanea@ ZZ)# Z8Y p$

D:LLE# D;TE"$ ;istoria
na-al de la )ran )uerra7
1V1@(1V18$ Farcelona,
:n3dita# 2010# T18 p$

D"HTELL;# E;F:"@
E8;H4ES4" A;"LELL;@
EEL:4:T; 8;TT: (a c$d$)$ Lna
regione os*edale. Medicine e
sanitQ in Emilia(2omagna
durante la *rima guerra mon(
diale$ Fologna, 4lue.# 2010
(Aassato uturo)# ZU0 p$

(4E

;:HS; : AmDA"LS# EE88;H$
2e*".lica7 guerra i re-oluci'.
L48untament de $arcelona
(1VW1(1VWV)$ Farcelona,
Fase l ;Suntament# 200Y#
1T8 p$

4%EST;# 0"SEE:H; (5ir$)$ La
de*uraci'n de funcionarios
.a8o la dictadura fran/uista
(1VWG(1VKF)$ Dadrid,
EundaciNn Erancisco Largo
4a.allero# 200Y# ZU2 p$

5"DKH(%EB A8;TS# A:L;8$
De ciudadanas a e:iliadas. Ln
estudio so.re las re*u.licanas
es*aPolas en M9:ico$
Dadrid, 4inca# 2010# Z12 p$

Es*aPa durante la contienda.
En imQgenes$ El Foalo (Da-
drid), 4reaciones *icent
(a.rielle# 200Y# 1Y0 p$

EE8H=H5EB 5K;B#
*:4T"8:;$ El e:ilio de los
marinos re*u.licanos$ *al'n-
cia, %niversitat# 200Y# ZZT p$

"88# L":S@ (E8H-8;:HE8
I"8H (ed$)$ Letters from
$arcelona. 4n 4merican
ioman in 2e-olution and
#i-il iar$ Ioundmills#
Fasingstoqe (Iamps/ire),
Aalgrave Dacmillan# 200Y#
20Y p$

A;ST"8 AET:T# 5"DnHE4$
+osta de sol sense lluna.
Mem<ries dinfantesa de la
)uerra #i-il$ Farcelona,
Fase# 200Y# 21T p$

A8EST"H# A;%L$ La )uerra
#i-il es*aPola. 2eacci'n7
re-oluci'n = -enganOa$
Farcelona, 5e.olsillo# 2010#
ZY2 p$

*:L;S# =H(EL O EE8H;H5"
IE8H=H5EB S=H4IEB$ El
des*lome de la 2e*".lica$Far-
celona, 4r6tica# 200Y# 681 p$

::(D

I;ST:H(S# D;[$ La guerra
de #hurchill. La historia
ignorada de la 6egunda
)uerra Mundial$Farcelona,
4r6tica# 2010# 62U p$

CE8S;%5<# E8;Hx":S$
)oering. El segundo hom.re
del Tercer 2eich$ Tr$ :sa.el
=dameR$ Dadrid, La Esera
de los li.ros# 2010# 1$00Z p$

C"85;# D:4I;EL$ #on alas
de Qguila. Lna historia de la
.atalla de !nglaterra$ Tr$
d!;ntonio 8esines
8odr6gueR$ Dadrid, Siglo
[[:# 2010# 280 p$

LJAEB A;L;H4;8# L%:S$ La
agona del $ismarch. bVictoria
o muerteX$ 4artagena,
Ediciones 5ivum f Dare#
200Y# U6Z p$

D;4:HT<8E# FEH$ El hom.re
/ue nunca e:isti'. 0*eraci'n
#arne +icada. La historia del
e*isodio /ue cam.i' el curso
de la 6egunda )uerra
Mundial$ Farcelona, 4r6tica#
2010# ZT2 p$

D:4IELE# *:4EHB" 5E$ !o7
*rigionero in 2ussia. Del
diario di 4lfonso Di Michele$
Elor'ncia, l!autor# 200Y# 1ZY
p$

D"EH# AETE8$ Diario$
Dadrid, *eintisiete letras#
200Y# 116 p$

D"HT(JDE8<# D;8:S4;L
FE8H;85$ Memorias de
guerra$ Tr$ de *ictoria
Iorrillo$ Farcelona, Li.ros
del ;tril# 2010 (Tempus)#
616 p$

"*E8<# 8:4I;85$ 1VWV.
Demain7 la guerre$ Tr$ de
Aierre-Emmanuel 5auRat$
Aar6s, Seuil# 200Y# 1TZ p$

cE8TI# LEJH$ WW das$
Dadrid, *eintisiete letras#
2010# 1Z6 p$


119

Pedral!es. "e#ista d$ist%ria Moderna6 :ni#ersitat de Barcelona6 any VV'4446 nW+B 2@ P2KK@ Y '4 Con!r.s
d,List;ria Moderna de Catal$nyaB &a Catalun'a di#ersa. ActesR6 44 #ol$+s6 =C1 i 1BK"- p$ 'ol$+ 4B ;cte
inaugural, Pa8EB S;DAE8# D;8:; 5ELS mH(ELS$ 5iscurs d!inauguraciN del *:' 4ongr3s d!Iistria
Doderna de 4atalunOa (1T-1Y)@ 9E*:# (:"*;HH:$ La 4atalogna diversa, lo storico della societ?# oggi (21-
28)$ SessiN 1$ Aoders# privilegis i lli.ertats$ Aon'ncies, F"8TE;# 0"Sa :(H;4:"$ "livares O la contri.uciNn del
clero en la monarqu6a catNlica, la d3cima de 16Z2 (Z1-8Z)@ 2"88ES S;HS# [;*:E8$ La naciN i el temple$
Aatriotisme i 4ontrareorma a la 4atalunOa moderna (8T-102)$ 4omunicacions, A88:ET; ;LFE85:# 0"H$ La
le> regia en la o.ra de Erancesc Dart6 *iladamor, recepciNn O evoluciNn del concepto (10Z-1ZY)@ C;S;LS#
=H(EL$ El virrei# l!inquisidor i el covard, una trama conspirativa a la Farcelona de 1TU6 (1U1-1T1)@
>S4;8TKH S=H4IEB# E5%;85"$ 5e Luis [:* a Eelipe :*$ El oidor de cuentas Luis de *alenci? (1TZ- 16Z)@
G;84K; E%EHTES# (EDD;$ Erancesc ;metller i Aerer (16T1l8-1126)$ %n Surista catal? al servei de Eelip *
(16T-201)@ G;84K; S=H4IEB# L;%8;$ La corona -ersus 4ataluVa$ 5on Eernando de ;ustria O las pol3micas
4ortes de Farcelona de 16Z2 (20Z-21T)@ G:L A%0"L# [;*:E8$ 8egalies i constitucions, els continguts del
pactisme en l!o.ra de Se.asti? de 4ortiada (1616) (211-2Z2)@ M;8TK E8;(;# E5%;85$ El .raX militar de
4atalunOa$ %ns instituciN decisiva en el tom.ant del segle [*:: (2ZZ-2U1)@ M;8TKH D;84"S# 5;*:5$ 0os3
Dolines# un ministro catalPn al servicio de Eelipe * en 8oma durante la (uerra de SucesiNn EspaVola
(2UY-262)@ 2"L58m A;8aS#D"HTSE88;T$ L!anO de Farcelona, 4arles *# pol6tica# 4orts i legislaciN# 1T1Y-20
(26Z-281)@ 28%4I%EL" (;84K;# S%S;H;$ Arivilegios O li.ertades iscales, los donativos al monarca en los
territorios vascos O 4ataluVa en el per6odo altomoderno (28Z-2YY)$ SessiN 2$ :ntegraciN i dissid'ncia$
Aon'ncia, F8;H4I FEH;*EHT# 8:4;85"$ La diversidad de los modelos de crecimiento, el contraste entre la
evoluciNn econNmica O el marco social de 4ataluVa O *alencia en el siglo [*::: (Z0Z-ZZ6)$ Co+$nicacions,
AL;F8sS# 8"S; D$ Les estrat'gies de la 4ompanOia de 0esQs en el segle [*::: i la seva recepciN a
4atalunOa (ZZ1-ZTZ)@ FE8H=H5EB TE88:4;F8ES# :(H;S:$ %nitat i diversitat en un ordre religiNs, les
disputes entre ranciscans o.servants i recol+lectes a 4atalunOa en temps de Eelip :: (ZTT-Z1T)@ F8;H4"
LL"A:S# F"80;$ EvangeliRaciNn# arte O conlictividad social, la conversiNn morisca en la vertiente
mediterrPnea (Z11-ZY2)@ 9EJH S;HB# *:8(KH:;$ Eelipe * O los eclesiPsticos catalanes 9indierentes a la
4orona! en 8oma (ZYZ-U10)@ SE88; : A%:(# E*;$ (aleres catalanes# orXats i moriscos (1601-1612) (U11-
UUZ)@ S"T"88; E:(%E8"L;# ;8:;5H;$ 0oan Sala i Eerrer# ?lies Serrallonga$ 5e la /istoria a la llegenda
(UUT-UT1)$ SessiN Z, 4ultures i practiques culturals$ Aon'ncies, *E< 4;STEL;"# "EEL:;$ 5el Horeste al
Horoeste, comparando prPcticas culturales de la segunda mitad del siglo [*::: (U61-T02)@ S%F:8;H;
8EF%LL# 8"S; D;8:;@ 0";H-8;D"H T8:;5J$ ;rt# /istoria i ideolog6a$ Arogrames de les cases i palaus
.arcelonins al segle [*:: (T0Z-TT0)$ 4omunicacions, B;8J : `%E8;LT# [;*:E8$ 5eensa# pragmatisme o
menOsteniment, actituds d!alguns autors catalans del segle [*:: envers la llengua catalana (TT1-T10)@
C;88:J-:H*E8H:BB:# 5:;H;$ Los catalanes en 8oma O la iglesia de Santa Daria de Dontserrat (16U0-1610)
(T11-T8U)@ C"LLELL5ED"HT *:*ES# EL:SEH5;$ :nventari *ost mortem d!un rector catal? del s$ [*::: (T8T-
TY6)@ C8E:[ELL# 8"S; D$ Espais viscuts en la 4atalunOa moderna$ La casa i el mo.iliari (TY1-60Y)@
>[AJS:T" : ;D;(;T# 8:4;85$ !Successos d!Europa! a la 4atalunOa rural de l!'poca moderna (611-621)@
G;84K; A"8T%(%aS# ESTIE8$ Testimonis de la esta am. motiu de la vinguda reial a Farcelona l!anO 1802
(62Z-6U2)@ G;8(;HTa LL;HES# D;8:;$ La impremta de la %niversitat de 4ervera a c?rrec de les :.arra#
impressores del segle [*::: (6UZ-6UY)@ GEL;FE8TJ *:L;(8;H# D;8TK$ :nquisiciNn O .lasemias en la
4ataluVa de los siglos [*: O [*:: (6T1-61T)@ G%T:a88EB DE5:H;# Db L%:S;$ Los Sardines del La.erinto de
Iorta# algo mPs que un Sard6n neoclPsico (611-6Y0)@ ME84;5a# EL:S;FET$ La diversitat en la /istoriogra6a
catalana del segle [*:::, onts per al seu estudi (6Y1-101)@ ME84;5E8 S;;*E58;# S;HT:$ La catedral de
Farcelona vista per alguns viatgers# del segle [*:: a principis del segle [:[ (10Y-128)@ M:8;LAE:[ :
*:L;D;T;# E8;H4ES4$ Aintors i pintures del Set-cents en terres gironines, estat de la q&estiN i noves
aportacions (12Y-1UZ)@ Z%E8"L : 5E `%;58;S# F"80; 5E l FE8T; 4;L5EHTE< 4;F8a$ La 4atalunOa diversa
a les .i.lioteques catalanes del segle [*:::, la .i.lioteca dels Foarull de 8eus (1UT-160)@ 9:H5; 8EB;#
;LD;$ 5evociNn inmaculista en Farcelona$ 16T2-1662$ %na imagen triunal de la monarqu6a /ispPnica
(161-111)@ SE88;# ;HH; :S;FEL$ 5ocuments i /istries que alseSaven la realitat$ 5escripcions i discursos#
reals o no# per construir noves esgl3sies al segle [*::: (11Y-1Y1)$ 'ol$+ 44, SessiN U$ Temps de guerra i
temps de pau$ Aon'ncies, 9JAEB-4"85JH 4"8TEB"# D$ *:4T"8:;$ La paR posi.le, orden Sur6dico O ormas
diplomPticas en la Europa de los 4ongresos (Y-T0)@ *"%8; : ;%L:H;S# LL%KS$ La guerra moderna, art#
diversitat i regularitat (T1-11)$ 4omunicacions, B;LFa S;HS# HE%S$ Els eclesi?stics austriacistes durant la
guerra de SuccessiN d!EspanOa, el cas de LlorenX Tom?s i 4osta# canceller del Arincipat de 4atalunOa
(110T-111U) (1Z-88)@ C;DA;F;5;L : FE8T8;H# D:8E:;$ Entre el .lat i la pNlvora$ La memoria del setge


120
.arcelon6 de 111Z-111U a trav3s de dos dietaris personals en catal? (8Y-106)@ C;88:J : ;8%DK# 0";H$ El
captiveri i l!espionatge com a m'rits de l!ascens social a la 4atalunOa de l!Edat Doderna (101-112)@ CE88"
H;8(=HEB# 8;E;EL$ Aedro de Saura O *alcPrcel, el rostro de la represiNn .or.Nnica en 4ataluVa (110Y-
1120) (11Z-1Z6)@ C"L"D A;LDE8# D;TE%$ Eidelitat o revolta$ El regne de Dallorca davant l!autoritarisme
mon?rquic de Eelip :* (1Z1-1U1)@ C"L"DE8 F;8T8"LK# DE84n$ Erancesc Sans de Diquel# un militar
austriacista e>iliat a *iena (1661-11T1) (1UY-112)@ F8;(;# 0";H;$ La 9(uerra dels Segadors! desde
Aortugal$ La percepciNn del conlicto en las )aOetas de 2estauraAjo (11Z-18U)@ G:L : FEL# E*;$ La
perspectiva vencedora de la ;istoire de la derni&re r9-olte des catalans$ %na crnica e>emplaritRant de 111T
(18T-1Y8)@ GGELL# D;HEL$ 4onsideracions al voltant de la 8evoluciN Dilitar a 4atalunOa (1YY-22U)@
M;H4"H:# E8;H4ES4"$ !Aara los reales e>3rcitos de su magestad!$ La aportaciNn de la no.leRa sarda a las
guerras de la monarqu6a /ispPnica (1626-16T2) (22T-2UZ)@ M;8K : 4"L"D;8# 0";H ;HT"H:$ La deensa de
les costes catalanes i Aiti&ses en 3poca moderna (2UT-261)@ M"L;S 8:F;LT;# AE8E$ ;mics i canvis en la
(uerra de SuccessiN (26Z-21Y)@ M%[ELL;# :DD;$ Dar i institucions, un episodi corsari en temps de crisi
(1UTY-1U61) (281-2YT)@ *:E8; : IE8H=H5EB# [;*:E8$ %na visiN contraposada del setge de 111U, els
cronistes .or.nics *icente Facallar i HicolPs de 0esQs Felando (2Y1-Z1U)@ *%F:"# [;*:E8$ Hoves
t'cniques d!investigaciN en camps de .atalla de l!edat moderna, el cas de Talamanca 111U (Z1T-Z2Y)@
S=H4IEB D;84"S# EE8H;H5"$ Temps de guerra i temps de pau en l!escriptura /istrica de E$ Aons de
4astellv6 (ZZ1-ZU1)@ 2"88;S : 8:Fa# 0"SEA D$ La resist'ncia c6vica contra el r'gim .or.nic a 4atalunOa, el
9tancament de .otigues! de 1111-1118 (ZUY-Z6T)@ ':H<"LES *:5;L# TE8ES;$ Les dones i la pau en el
conte>t de les guerres del segle [* (Z61-Z8U)$ SessiN T, 4o/esiN i tensiN social$ Aon'ncies, FE8H=H5EB#
8"FE8T"$ 4ataluVa en las EspaVas del Setecientos (Z81-UZU)@ SE88;H" D;8TKH# EL:SE"$ Ho
demandamos sino el modo$ Los Suramentos reales en ;ragNn en la Edad Doderna (UZT-U6Z)$
4omunicacions, ALF;4ETE : (;S4JH# ;HT"H:$ Les ormes d!acc3s pactat a la lli.ertat entre esclaus i
propietaris a la Farcelona del segle [* (U6T-U8U)@ AL4"FE88"# ;(%STK$ 4acera de .rui>es# Susticia local i
inquisiciN a 4atalunOa# 1U81-16UZ, alguns criteris metodolgics (U8T-T0U)@ C;F8%0; : *;LLnS# EL:S;FET$
:nesta.ilitat i conlictes socials$ La .aronia de la 4onca d!kdena en el transcurs dels segles moderns
(T06-T1Y)@ C;85:D# AE58"$ !Todos los que no son de 4astilla son Oguales!$ El estatuto de Aortugal en la
Donarqu6a espaVola en el tiempo de "livares (T21-TT1)@ C"ST;# D;8:E$ La pro.lemPtica de las promesas
de matrimonio en Farcelona, 1116-18ZZ (TTZ-T8Z)@ 9%4;S# Hs8:; 5E$ 4atalans i castellans, estereotips
durant la primera meitat del segle [*:: (T8T-600)@ F;8(;S AEL;88"4I;# D;8:EL;$ La amilia diversa en
la 4ataluVa moderna (601-61U)@ FL"8EHS; : S"LE8# Hs8:;$ :nsaculats a diputats i o]dors de la 5iputaciN
del (eneral per les .osses de Farcelona a l!al.ada de la (uerra dels Segadors (61T-6ZU)@ G;S4JH %4E5;#
Db :S;FEL$ Ionor masculino# /onor emenino# /onor amiliar (6ZT-6U1)@ Pa8EB S;DAE8# D;8:; 5E L"S
=H(ELES$ La alimentaciNn como signo de diversidad social, la encuesta de Bamora (6UY-611)@ P%:(#
E5%;85$ Les insaculacions de la 5iputaciN del (eneral de 4atalunOa, el cas dels germans Saiol i 0osep
4iges (1681-1688) (61Z-688)@ *EH"D# DE84n$ Eleccions de diputats i s6ndics personers a Sa.adell a inals
del segle [*:::$ Els l6mits de la reorma de 4arles ::: (68Y-106)@ S;HT:;(" DE5:H;# F=8F;8;$ La
pu.licaciNn de edictos como uente de conlictos, el tri.unal de la :nquisiciNn de Farcelona (101-121)@
SessiN 6, 4amps i ciutats$ 4atalunOa i Farcelona$ Aon'ncies, EE88E8 ;LkS# LL"8EHx$ La diversitat de
l!activitat econmica a la 4atalunOa moderna, m3s enll? de la renda eudal (12T-16Z)@ GEL;FE8T# 0%;H E$
4iudades# villas O lugares en el mundo atlPntico, de 0amestoin a Elna (16T-182)$ 4omunicacions,
B;5"S; : 4"LL# EL:S;$ Entre els negocis am. l!administraciN i els pro.lemas am. la :nquisiciN$ La amilia
(uinart 16U1-1186 (18Z-81Z)@ B8:H(%a : A"8TELL;# 0"SEA D$ 5es de Dongat a 4astelldeels, la lluita pel
control de les pastures (segles [*:-[*::) (81T-8ZZ)# B%58%H:# ;HT"H:"$ 5a -ila a ciutat, aspetti di vita
sociales in ;lg/ero# nei secoli [*: e [*:: (8ZT-8T6)@ B%<8E%# 0"85:$ *ida i mort a la comunitat religiosa
dels agustinians calXats de Farcelona# 166T-1820 (8T1-86Y)@ C;A5E*:L; D%HT;5;S# ;LE[;H58;$ La
immigraciN rancesa al Daresme durant els segles [*: i [*::$ %n e>emple de distri.uciN territorial en una
comarca diversa (811-886)@ <;HTK : 8:%# 0;%DE$ DNn rural i mNn ur.?$ Els (u?rdia de 4astellterXol#
paraires i arrendataris del glaX (881-Y0Z)@ F;F8E(;T (;L4E8m# EDETE8:$ Les Nrmules tradicionals d!acc3s
a la propietat de la terra i la crisi de la societat tradicional a la regiN de Tortosa (Y0T-Y2U)@ G%;L *:Lm#
*;LEHTK@ 4;8LES 5K;B D;8TK$ 0ust6cia de senOors, Ao.let i Sant 0eroni de la Durtra (segles [*:-[*::)
(Y2T-YU0)@ S"LE8 : FES4JS# E8;H4:S4" D;H%EL$ La integraciN del patrimoni arquitectnic rural de l!'poca
moderna a la ciutat de Farcelona (YU1-YT6)@ FE8H=H5EB :B`%:E85"# E8;H4:S4"$ Estudi .i.liogr?ic$ La
/istoriogra6a catalana en el conSunto de las pu.licaciones espaVolas analiRadas en Modernitas#itas (YT1-
1$006)@ <;HTK : 8:%# 0;%DE$ Demria del *: 4ongr3s (1$001-1$010)$ Knde> d!autors (1$011-1$01Z)$ AroSectes
de la imatge gr?ica del 4ongr3s (1$01T-1$021)$ Knde> (1$02Y-1$0ZT)$


121

SA:CL C*:[6 &\*4A PedBRB &a (uerra del Franc)s als territoris de parla catalana. *ornades destudi El Bruc
+lAnoia,- ./- .0 i .1 de 2ai( de .334. Bicentenari de les !atalles del BrucB CatarroNa-Barcelona I A?ers6
2K11$ H$S;%4I$ AresentaciN$ La guerra del Eranc's 200 anOs despr3s$ El Fruc, del mite a la realitat (1808-
2008) (11-1Z)@ 0$F"HT;H;$ LliXN inaugural$ Les guerres del Eranc's (1T-2T)$ dm.it 1. La dominaci' francesa$
D$*;D:S;$ +on&ncia$ La dominaciN rancesa (2Y-UT)@ ($B;8H"SELL$ 2elatoria$ 8elaciN de comunicacions$
mm.it 1$ La dominaciN rancesa (U1-T0)@ D$LL$B;88E5;-4$SE88ET$ La documentaciN d!una guerra$ Sant
Foi de Llo.regat (1808-181U) (T1-T8)@ E$[$M"8;LES$ )(uerra total a 4atalunOa durant la (uerra
Hapolenica (11YZ-181U)7 (TY-6Y)@ D$A$2"88;$Set cartes del cala6 0osep Hovau a la am6lia (*ilaranca del
Aened's# setem.re-octu.re 1808) (11-Y1)@ D$GGELL$ o"/# cruel gavatgW Les mis'ries de la guerra del
Eranc's al 4amp de Tarragona (YZ-11Z)@ 0$B"I:(;S-E$[$D"8;LES$ La guerra del Eranc's a la Selva,
l!impacte de l!ocupaciN napolenica al mNn rural a partir de la documentaciN parroquial (11T-1Z2)@
T$*"*:8;-S$L%`%E$ La guerra del Eranc's arran de terra, noves ons i documents in'dits (el Aened's 1808-
181U) (1ZZ-1T2)$ dm.it J. la resist&ncia$ ;$M"L:HE8$ +on&ncia$ La 0unta Superior de 4atalunOa i els setges
de (irona i Tarragona (1TT-118)@ 0$C;DAD;H<$ DunicipalitRaciN del delme de (av? i conlicte am. els
.arons d!EramprunO? (1808-181)$ La guerra del Eranc's en el marc de la resist'ncia antisenOorial (11Y-
18Y)@ 0$S"La$ 5ades in'dites so.re els esdeveniments de la guerra del Eranc's a *ilaranca (1Y1-1YY)@
0$A8D;H(%a$ 4onseq&'ncies liter?ries de la guerra del Eranc's a l!;lguer (11YY) (201-201)@ ($B;LLsS$
Les canXons patritiques a 4atalunOa durant la guerra del Eranc's (20Y-2Z1)@ 8$S;L*;5J$ La sang del
tra]dor$ atienne EleurO# testimoni i protagonista de la revolta trotosina de SunO de 1808 (2ZZ-2ZY)@
;$M%SET$ 8eugiats i resistents al peu de Dontserrat (1808-181U) (2U1-2T0)@ 0$D$S;F;Ta$ Hot6cia a
l!entorn de la pu.lic6stica antirancesa (2T1-260)@ D$C"ST;$ DuSeres O divorcio en 4atalunOa durante O
posteriormente a la guerra del Eranc3s (261-21Z)@ 0$*;D"S$ 8eaccions i deensa de la vila del Arat durant
la guerra del Eranc's (1808-181U) (21T-28U)@ D$SELL;8nS$ Les .atalles del Fruc (28T-2Y1)@ 0$SE88;$ La
llegenda del Dansuet$ (2YY-Z06)@ 0$8$':H;:[;$ )La 0unta 4orregimental de Tortosa en la guerra del
Eranc's (1808-1810)7 (Z01-Z26)$ dm.it W. Les conse/e&ncies de la )uerra$ 0$M:LL;H$ +on&ncia$ 5el po.le del
regne al po.le de la naciN, la guerra del Eranc's i l!espai social de la pol6tica (Z2Y-ZU6)@ 8$A8H;F;T$
2elatoria$ mm.it Z, les conseq&'ncies de la guerra (ZU1-ZTZ)@ ;$S;H4IEB 4;84ELEH$ )Les conseq&'ncies
de la guerra del Eranc's a Lleida7 (ZTT-Z68)@ L$C"88;LES$ )La guerra del Eranc's, un reerent iconogr?ic
en els imaginaris li.eral i carlista7 (Z6Y-Z8Y)@ E$S%F:Lm$ )Eectes de la guerra a DatarN i rodalies$ Tot
resseguint els notaris (ZY1-U08)@ 4$M:LLmS$ )%n e>emple de demograia conSuntural, crisi de mortalitat o
mortalitat de crisi durant la guerra del Eranc's a "lesa de Dontserrate (U0Y-UZU)@ *$B;<5;L$
Hacionalisme i /istoriograia, la interpretaciN diversa de les propostes pol6tiques valencianes realitRades
durant la guerra del Eranc's (UZT-UU1)@ E$G8;%-H$S;%4I$ La guerra del Eranc's al Dontsi? i a les
po.lacions valencianes ve]nes (UUY-U10)@ 5$F:(;8"L;$ ;punts so.re la guerra del Eranc's (1808-181U) a
Aalarugell i a la seva comarca (U11-U86)$ D$9L;5"H"S;$ 2eca*itulaci' i conclusions (U81-UYT)$ #icle de
confer&ncies E)uerra i Munici*isI$ ;$M"L:HE8$ 4om van viure els catalans la guerra del Eranc'se (UYY-
T1U)@ LL$D$5E P%:($ 1808, invasiN# ai>ecament# resist'ncia7 (T1T-T2Z) @ LL$*"%8;$ )Els partidaris de
HapoleN7 (T2T-TZ2)@ 8$A8H;F;T$ )Les conseq&'ncies de la guerra del Eranc's (181U-182Z)7 (TZZ-TU8)@
;$M"L:HE8$ )La crema del paper segellat a Danresa com a s6m.ol de l!ai>ecament de 4atalunOa contra
HapoleN (TUY-T62)$

Cl5o- nW+B 1K" P+ai! de 2K1KR, 0$ALF;8E5;$ La (uerra de SucesiNn yla primera guerra civil espaVolae
(12-16)$ &W+B 1K7 Pa!ost de 2K1KR, "$P%(ES$ La verdadera /istria de 5!;rtagnan O los tres Dosqueteros
(Z0-ZT)$ &W+B 1K= Psete+0re de 2K1KR, [$C;S;LS$ ;s6 u3 la intervenciNn italiana en la guerra civil (16-
21)$ &W+B 1K@ Poct$0re de 2K1KR, 0$L$M"HTE8"$ ;siria$ El imperio del rio Tigris (11-21)@ E$L$<EL A:H"
"LDE5"$ D3>ico 1Y10$ *iento de revoluciones (Z2-U1)@ 4$F"8H:S$ Esparta desvelada (U2-TT)$ &W+B 1KC
Pno#e+0re de 2K1KR, E$L$P:H"-;$0:DaHEB$ Aor algo la llamaron la 9(ran (uerra! (12-2T)@ :$G:DaHEB$ Flas
de LeRo$ El marino olvidado (66-1Z)$ &W+B 11K Pdese+0re de 2K1KR, 0$*;D:L;$ La odisea del oro naRi en
EspaVa(28-Z1)$

$istoria. National 6eo(raphic6 nW+B =- P+ar3 de 2K1KR, ;$B;8H;5;S$ La conquista del "este, indios#
colonos O soldados (Z0-Z6)@ 4$G;84K; (%;L$ ;quiles$ El /3roe de la guerra de TroOa (T0-TY)@
0$A$S=H4IEB IE8H=H5EB$ Las dos caras del emperador ;driano (60-6Y)@ 0$4$CI:8:H"S$ SimNn Fol6var$
El li.ertador de ;m3rica (80-Y1)$ &W+B @1 Psete+0re de 2K1KR, ;$':LL;4"8T;$ Dar6a Aac/eco, la Qltima
comunera (11-20)@ 0$M%84:;$ Las guerras p6rricas, tempestad so.re 8oma (22-2T)@ H$C;STELL;H"S$ El


122
esplendor del :mperio Dedio (Z0-ZY)@ 0$L$P"S;5;S$ TraSano$ %n general /ispano en el trono de 8oma
(T2-6Z)@ D$G;84K; EE8H=H5EB$ Las Havas de Tolosa$ La maOor .atalla de la reconquista (6U-1T)$ &W+B
@2 Poct$0re de 2K1KR, 4$BL;H4"$ La guerra de los campesinos, revoluciNn en ;lemania (1Y-2U)@ E$M;SJ$
;ssur.anipal# reO de ;siria (U2-T1)@ F$AHTE4;-FE8H;85EB$ ;leSandro Dagno$ La conquista de (recia
(T2-6Z)@ 0$D$C"8TaS$ El saqueo de 8oma$ Los godos asaltan el imperio (6U-1T)@ 0$L$C"88;L$ 8icardo$
4oraRNn de leNn (16-8Z)@ F$LE8H=H5EB$ AiRarro$ La conquista del AerQ (8U-Y1)$ &W+B @" Pno#e+0re de
2K1KR, ;$G;LLE("$ El imperio acadio$ La /erencia de SargNn : (U6-TT)@ J$M;8TKHEB$ Dicenas$ 8eOes de
la Edad de Fronce (T6-6Z)@ :$C;L5E8JH O ;$ESTEF;H$ ;Rincourt$ El gran triuno ingl3s so.re Erancia
(1U-8Z)$ &W+B @) Pdese+0re de 2K1KR, E$S$S=H4IEB$ 0uan 0os3 de ;ustria, el pr6ncipe revolucionario (18-
22)@ 0$0$S=H4IEB ;88ESE:("8$ La .atalla de Cinsale, los ingleses conquistan :rlanda (2T-28)@ E$G;84K;
;L"HS"$ Tiro$ La gran metrNpoli de los enicios (UU-T1)@ 4$G;84K; (%;L$ Tem6stocles el ateniense$ El
vencedor de Salamina (T2-61)@ 0$;$M"H(E$ *iriato$ El pastor que desaiN a un imperio (62-1Z)@
4$';L5;L:S"$ "tNn :$ La undaciNn del Sacro :mperio (1U-81)@ 0$4$9"S;5;$ La .atalla de San `uint6n$
La gran victoria de Eelipe :: (82-8Y)$

$istoria de 7!eria 8ie9a6 nW+B -- [!ener de 2K1K], 0$L$LE8H=H5EB (;8*:$ EspaVoles en la :: (uerra
Dundial$ Los li.ertadores de Europa (12-21)@ 0$L$LE8H=H5EB (;8*:$ EspaVoles en la :: (uerra Dundial$
Daquinards$ El maquis ranc3s (22-2Z)@ 0$*=D:L;$ ;quellos locos O valientes espaVoles de la Hueve (2U-
2Y)@ F$C;85EL"S;$ (ustavo 5urPn$ %na .iogra6a olvidada del siglo [[ (10-1T)@ D$AD"8JS$ 0os3
Aellicer# vida de un anarquista el 1Y de Sulio de 1YZ6 (Y2-Y1)$ &W+B -7 [?e0rer de 2K1K], E$PEH4"$ Tras las
/uellas del /3roe desconocido (T0-TY)@ ;$5E F8%T"S$ 0inetes de piedra (62-8Z)@ L$CEF;LL"S$ TPnger$ La
ocupaciNn espaVola (88-YT)$ &W+B -= [+ar3 de 2K1K], E$LE8H=H5EB$ ;santemir$ Los guerreros sagrados
de los guanc/es (12-11)@ ;$5E F8%T"S$ *ida del c3sar 4arlos (28-Z2)@ J$LE88;5JH$ 4arlos * contra el
Aapa (ZT-U1)@ 0$L$LE8H=H5EB (;8*:$ Los EQcares$ Los .anqueros de 4arlos * (U2-UY)@ 0$*=D:L;$ El
eS3rcito aricano de Eranco$ 5e las ca.ilas a la tierra espaVola (TU-61)$ &W+B -@ [a0ril de 2K1K],
0$B8;H5"L:$ Los /3roes espaVoles del gran asedio turco de Dalta (U2-U1)@ 0$*=D:L;$ AiRarro en
4aSamarca$ La conquista del imperio :nca (U8-TT)$ &W+B -C [+ai! de 2K1K], 0$*=D:L;$ ;n6.al contra
8oma$ La .atalla por el control de Iispania (12-1Y)@ D$4$*"DE8"$ EspaVa en las Dalvinas$ El 9tercer
dueVo! de las islas de la discordia (Y2-Y1)$ &W+B 7K [N$ny de 2K1K], :$B"L:H(;$ La invasiNn de los 4ien
Dil IiSos de San Luis (12-18)@ ;$F$5$ Las armas de la ;ntig&edad (2U-2Y)@ ;$5E F8%T"S$ Los espaVoles
del 4id (Z0-Z1)@ 0$*=D:L;$ Arim# el general$ La gran igura espaVola del siglo [:[ (68-1T)$ &W+B 71
[N$liol de 2K1K], 0$*=D:L;$ 4ort3s O la conquista de D3>ico (1-26)@ 5$J:DaHEB S=H4IEB O E$ES48:F;H"$
Los tercios de ;ldana en Iungr6a (Z2-Z1)@ H$<K;B$ Humancia$ La /uella de *iriato (U2-UY)@
0$L$LE8H=H5EB (;8*:$ EspaVoles en la guerra de *ietnam (10-11)@ F$C;85EL"S;$ yIitler en EspaVae
Hueva teor6a, no se suicidiN (Y2-Y6)$ &W+B 7) [oct$0re de 2K1K], ;$5E F8%T"S$ 8oma vs$ 8oma$ Las
guerras de Sertorio en EspaVa (Z8-UU)@ 0$*=D:L;$ El duque de ;l.a$ El meSor general de Eelipe :: (T2-TY)@
E$Pa8EB 4;LE8"$ El camiNn 6chneider$ 100 aVos del primer ve/6culo .lindado del eS3rcito espaVol (8U-86)@
0$L$LE8H=H5EB (;8*:$La .om.a de Aalomares$ ; un paso del apocalipsis nuclear (88-Y1)$ &W+B 77
[dese+0re de 2K1K], 0$(;84K; BL;H4"$ La guerra en (ranada (16-21)@ E$0$GJDEB IE8H=H5EB$ y5Nnde
estan las legionese Iispania aVo U0Y d$4$ (Z2-Z1)@ 0$L$LE8H=H5EB (;8*:$ La .atalla de Somosierra$
HapoleNn a las puertas de Dadrid (UU-TZ)@ ($M%L:B$ La .atalla de Dadrid (TU-T1)$

$istoria ' #ida6 nW+B -K2 P!ener de 2K1KR, 0$4$9"S;5;$ HapoleNn en 8usia ^5ossier, 4/oque de colosos$
Los 10 errores del gran corso_ (21-ZT)@ S$SE88;H"$ Los maquis de la discordia (6U-11)$ &W+B -K" P?e0rer
de 2K1KR, 0$4$9"S;5;$ %na .atalla decisiva ^Las Havas de Tolosa_ (U8-TT)$ &W+B -K- Pa0ril de 2K1KR,
4$P;58J$ El enemigo ;n6.al (Z2-Z1)@ 4$P;58J$ 8oma contra 4artago (U0-U1) ^5ossier, 8oma O 4artago
rente a rente_$ &W+B -K7 P+ai! de 2K1KR, 0$4$9"S;5;$ yEl reino de la violenciae (ZU-U1)@ 0$4$9"S;5;$
5ieR rasgos de la guerra medieval (U2-TZ)$ &W+B -K= PN$ny de 2K1KR, 0$>LL:"T$ La guerra del 4/aco (18-
21)@ E$9;T"88E$ La guerra de 4/ipre (Z1-T1) ^5ossier, El racaso de las uerRas cristianas_@ 4$P;58J$
`u6mica en las trinc/eras (68-1T)$ &W+B -11 Poct$0re de 2K1KR, "$G"HB=LEB 4;;D;L"$ La Aersia
aquem3nida (Z1-Z1) ^5ossier, 5e 4iro a 5ar6o el (rande_@ 0$>LL:"T$ 4a.alleros de Dalta (UZ-TT)@
[$M"8EH"$ El mito aRul (10-1Y)@ E$SE88;H"$ 4Nmo el /ierro cam.iN el mundo (80-8Z)$ &W+B -12
Pno#e+0re de 2K1KR, 0$4$9"S;5;$ ;diNs a Tierra Santa (Z1-U1) ^5ossier, Los Qltimos .astiones cruRados_@
5$G"Dm$ La tragedia del :ndianPpolis (12-1Y)$ &W+B -1" Pdese+0re de 2K1KR, 0$>LL:"T$ Disiones en el
e>terior (18-21)@ 0$4$9"S;5;$ Las legiones romanas (Z1-UY) ^5ossier, 5eender la 8epQ.lica$ E>pandir el
:mperio_@ 0$C;L*"$ EspaVa 1110 (66-1Z)$


123

&a A#entura de la $istoria6 nW+B 1"C P+ai! de 2K1KR, L$E$2"("8ES$ o`ue venga <ag&eW El general que
o.sesionN a Eranco (U6-T1)$ &W+B 1)K PN$ny de 2K1KR, D$9L"8$ 4omo .urlamos a los naRis (20-21)@
S$CL;8;D%HT$ Dart6n el Iumano$ El Qltimo esla.Nn (T0-TT)$ &W+B 1)1 PN$liol de 2K1KR, 0$ST"84I$ Las
/aRaVas de ;leSandro$ Eterno com.ate (18-21)$ &W+B 1)2 Pa!ost de 2K1KR, 5$S"L;8$ "peraciNn E3li>$
Iitler quiso invadir EspaVa (18-2T)$ &W+B 1)" Psete+0re de 2K1KR, E$Z%ES;5;$ DaratNn, la gran .aRa de
;tenas (20-2T)@ S$CL;8;D%HT$ ;l meSor postor$ La e>pediciNn de los ;lmogPvares (26-Z1)@ 0$C;L*"$
4arlos de ;ustria$ Eracaso en Dadrid (Z2-Z6)@ D$FL"8EHT:H$ Iermano contra /ermano$ Septiem.re
negro (T0-TU)$ &W+B 1)) Poct$0re de 2K1KR, L$;$9;LLEH;$ Las mil vidas de ;leSandro Dagno (18-2Z)@
0$4$C;8L"S$ ;l .orde del precipicio$ Eelipe :: rente a los .anqueros (T6-60)@ 4$8L*;8EB$ La ruina de
4astilla$ :mpuestos# inlaciNn# deuda (61-6T)$ &W+B 1)- Pno#e+0re de 2K1KR, 5$S"L;8$ ;uge O in de un
genio ^HapoleN_$ Las campaVas militares (18-2Z)@ D$M"8EH"$ 5e ciudadano a Emperador$ La
construcciNn de un mito ^HapoleN_ (2U-28)$ &W+B 1)7 Pdese+0re de 2K1KR, 0$C;H;L$ El requet3$ Aor 5ios#
la Aatria O el 8eO (Z0-Z6)$ 8$S;HB$ La muerte del 9Dundo Entero! ^(ods_ El pue.lo que aca.N con 8oma
(T0-TU)@ S$M;8TKH$ 5e Tolosa al reino de Toledo$ En .usca de un trono ^visigods_ (TT-TY)$ &W+B 1)=
P!ener de 2K11R, 4$<;85a$ 0uan Arim$ El espadNn de las mil caras (18-2U)@ S$P%E8T"$ El Duseo del
ES3rcito presenta sus armas (26-Z0)@ ($&E8KH$ La conquista de Duni$ 4arne de plantaciNn (Z2-Z1)@
S$AFF"%5 i 0$4%F:LL;S$ (uadalete$ La .atalla del destino (62-61)$

"e#ue $istorique6 7)C P!ener 2KKCR, H!I;HH8;4I;:H# 8;5I($ (uerres de religion ou guerres et/niquese$
Les conlits religieu> en :rlande$ 1T00-16T0 (6U-Y1)$ &W+B 7-K Pa0ril 2KKCR, L;8;:# 5aHES$ Les villes
lut/eri'nnes de Cassa et de Sopron ace au soul'vement anti-/a.s.ourgeois d!:tsvPn Focsqai en Iongrie
(160U-160T) (Z21-ZUZ)$ &W+B 7-2 Poct$0re 2KKCR, C;88;B# 5;H:EH$ Les Lengres ? Darseille au [:*'
si'cle$ Les activit3s militaires d!une amille d!armateurs dans un port de croisade (1TT-111)@ P"8TE# 8aD<$
Aremi're (uerre mondiale$ 5e l!Entente ? la m3sentente cordiales, cas aricains et moOen-orientau> (81T-
8Y8)$ &W+B 7-) Pa0ril 2K1KR, EL L;(E# E;5:$ Les mar3c/au> de la Ligue (ZZ1-ZTY)$

Sapiens6 nW+B CK Pa0ril de 2K1KR, 5$G"Dm$ La llegenda del 9IunleO! (Z6-UZ)$ &W+B C1 P+ai! de 2K1KR,
[$C;DA8%FK$ Terra de .andolers (2U-Z1)@ 0$M;T;$ La desconeguda /istria dels /e.reus que integraven
l!e>'rcit naRi (Z2-ZY)@ S$C;SES$ El tresor dels navegants (U0-U8)@ 0$>S4%L:ES$ Sacriici de sang irland's
(U8-TZ)@ ;$J;HE8$ La guerra de les .i.lioteques (TU-T1)$ &W+B C2 PN$ny de 2K1KR, 4$M;S;HES-0$D$8":($
El cost /um? de la guerra civil (11)@ *$G;*KH$ 4orea$ L!Qltim vestigi de la guerra reda (1U-1T)@
;$*"T(E8$ El 4id contra el DNn (U2-U8)@ ($A(%:LE8;$ Legionaris Su.ilats$ *irtuts# curiositats i deectes
del sistema de pensions de l!e>'rcit rom? (66-61)$ &W+B C" PN$liol de 2K1KR, 0$F:HEST8ES$ El somni atmic
de Eranco$ &W+B C) Pa!ost de 2K1KR, 0$C;L*ET$ C/mers roigs$ ;nO Rero a 4am.odSa (ZU-U1)@
4$M;S;HaS$ Diquel Foi>N$ %n /eroi catal? a l!%8SS (TU-TY)$ &W+B C- Psete+0re de 2K1KR, 4$PE58"$
Fom.es so.re Londres$ 4rnica d!una ciutat en lames (Z6-U1)@ ;$CkHS%L$ SimNn Folivar$ El 9Li.ertador!
il+lustrat (TU-TY)$ &W+B C7 Poct$0re de 2K1KR, 0$M;T;$ Entre la revoluciN i la guerra (U8-TZ)@ [$';LLS$
La immensa presN del ranquisme (62-68)$ &W+B C= Pno#e+0re de 2K1KR [<ossierI T11- dies a l,>0reU],
"$G;84K;$ Tots els ronts porten a l!E.re@ S$M;8:D"H$ La darrera .atalla@ S$C;SES$ Estimada
esposaM@ S$BE8FKS$ L!endem? de la .atalla@ ;$CE8*ELLJ$ La vida continua$ &W+B C@ Pdese+0re de
2K1KR, ;$CJHS%L$ Els ulls i les orelles de Eranco (Z0-Z1)@ 0$>S4%L:ES$ 4atalans contra mo/icans (Z8-UZ)$

Studi Storici. "i#ista tri2estrale dellistituto 6ra2sciB Any -K6 1 P!ener-+ar3 de 2KKCR, D$C;A"H:$ %na
dioResi in guerra, EirenRe (1Y1U-1Y18) (2Z1-2TT)$ 2 Pa0ril-N$ny de 2KKCR, 4$':LL;H:$ Dilano via %nione T$
%n centro di ;ccoglienRa per 9displaced persons! e.ree nel seconde dopoguerra (ZZZ-Z10)$ Any -16 2
Pa0ril-N$ny de 2K1KR, 8$5!A(;T;$ (iovanni [[::: e la pace possi.ile (UYT-T0U)$

Torre de los &u9anes6 Sociedad Matritiense6 nW+B 7- Pdese+0re de 2KKCR, A$H85:H;$ Ho.les navarros en
el oicio de la milicia durante la modernidad(22Z-2U0)@ E$M;8TKH-*;L5EAEL;S$ Los arancesados O la
8eal Sociedad EconNmica matritiense de ;migos del pais (2U1-2TY)$ &W+B 77 PN$ny de 2K1KR,
D$;$>4IE*;88K;$ :sa.el 4lara Eugenia# el arc/iduque ;l.erto O el go.ierno de Elandes (1TYY-1621) (111-
12U)@ 4$G"HB=LEB E4IE(;8;<$ %n releSo de los .andos medievales en la comedia del Siglo de "ro (1UY-
111)$




124

> >> >%)S I AR?I*S: %)S I AR?I*S: %)S I AR?I*S: %)S I AR?I*S:

La instituci% que, sens dute, custodia el ma+or nomre de documentaci%
relativa a l*poca de la guerra del 7ranc*s a Tarragona, !s lA+untament) >os s%n
els organismes que en tenen cura, el seu Ar&iu Dunicipal i la Kilioteca$
Qemeroteca) 1ls seus responsales shan ofert a fer$ne cinc c*ntims del m!s
interessant, i nosaltres des daquestes pgines els ho agraSm)

(l >ons docu9ental de la <unta del Corregi9ent de Tarragona J1&%&"
1&$1K J-HCTK

LAr&iu Qistric de la Ciutat de
Tarragona, adscrit al Cervei dAr&iu i
>ocumentaci% Dunicipal, conserva
diversos fons documentals que
aporten informaci% per a lestudi de
la histria de Tarragona durant la
guerra del 7ranc*s, entre '(/( i
'('3) 1n primer lloc, en el fons
municipal de lA+untament de
Tarragona es conserva la s*rie
dAcords Municipals am els llires
dactes fins al '('/, !s a dir lan8
aans del setge de la ciutat i la
correspond*ncia fins a lan8 '('')
1n segon lloc, troem el fons
documental de la Junta del
Corregiment de 0arragona 78@A@B
8@L8;)
Laolici% de les institucions prpies
dels paSsos que configuraven la
Corona dArag% mit+an-ant el >ecret
de @ova Planta de '.'?, impos un
nou r*gim pol0tic que comport una
nova divisi% territorial de Catalun8a,
les vegueries foren sustituSdes pels
corregiments) 1l corregidor assum0
la m&ima autoritat dins la nova
+erarquia pol0tica i podia estar
assistit pel tinent de rei que
sencarregava del poder militar) D!s
avall de la +erarquia corregimental,
es troaven dos alcaldes ma+ors,
llicenciats en dret, que tenien la
responsailitat dadministrar la
+ust0cia civil i penal)
A m!s, com a capital de prov0ncia
mar0tima, Tarragona comptava am
un comandant militar de la Darina)
>altra anda, atesa le&tensi% del
corregiment sadopt la sudivisi% en
dos partits= Tarragona i Dontlanc)

Lan8 '(/(, les tropes
napoleniques, avalades pel tractat
de 7ontaineleau, que permetia
lentrada de le&*rcit franc*s per a
atacar Portugal, penetraren en la
pen0nsula ;*rica) A Catalun8a, foren
les tropes comandades pel general
$uhes+e les que sempararen dels
punts estrat*gics) Tanmatei&, les
adicacions a Kaiona precipitaren els
esdeveniments i comportaren que els
regnes hispnics passessin a mans
napoleniques, cosa que ai&ec una
forta oposici% contra les tropes
franceses) Cestengueren les revoltes
arreu, i com a conseq9*ncia del uit
de poder es constituSren nous
rgans= les Buntes de Movern)


125

A Catalun8a, la primera +unta fou la
de Lleida, a la que seguiren les de
Tortosa, Tarragona, ;gualada,
Danresa, Mirona i Lilafranca del
Pened*s) Tam! es cre la Bunta
Cuperior de Movern del Principat de
Catalun8a am lo+ectiu de dirigir la
lluita contra lenemic franc*s i
articular lordre pol0tic)

Lan8 '(/(, els efectes posteriors que
gener lestada durant dos dies de
les tropes franceses a la ciutat de
Tarragona impulsaren la creaci%
duna +unta local, am el
nomenament de comissions de
queviures, de vigilncia, de
fortificacions i daltres, com les
oficines de tresoreria i comptadoria)
Vs a dir, la immin*ncia de la guerra
oligava a la creaci% duna
estructura organit"ativa capa- de
preparar la defensa i resist*ncia
duna pla-a forta com era Tarragona)

BJC1P D) R1CAC1@C CJD1C en el seu
llire El Corregimiento de 0arragona
$ su -unta en la Guerra de la
:ndependencia 78@A@B8@88;
FTarragona= >iputaci%, '54(G e&plica
les primeres intervencions
ar&iv0stiques de RuBz % Porta i
Josep Sal21 sore la documentaci%
que engloa el fons de la Bunta del
Corregiment de Tarragona 2'(/($
'(,'6) Lan8 ,//(, des del Cervei
dAr&iu i >ocumentaci% Dunicipal es
decid0 actuar sore aquesta
documentaci% que es repartia entre
'5 lligalls i que ocupava uns ,,'
metres lineals)
1n primer lloc es realit" un estudi
histric de la instituci% que havia
generat el fons, la Bunta del
Corregiment, i selaor el
corresponent quadre de classificaci%)
Ceguint el quadre, la documentaci%
fou classificada, descrita, ordenada i
presentada en un inventari) 1ls
lligalls foren canviats per ,' unitats
dinstalPlaci% normalit"ades) Lan8
,/'/, el fons documental de la Junta
del Corregiment va ser digitalit"at i
enguan8, am motiu de la
commemoraci% del Kicentenari del
Cetge de Tarragona de '('' durant
la guerra del 7ranc*s, tots aquests
documents seran accessiles a
trav!s d;nternet) Lal a dir que per a
lelaoraci% de lesmentat instrument
de descripci% i per a la seva
digitalit"aci% sha comptat am dos
a+uts econmics de la Meneralitat de
Catalun8a)
Dit+an-ant la documentaci% es pot
estudiar de forma e&haustiva la
Bunta del Corregiment de Tarragona,
la seva rellevncia i organit"aci%,
passant per les compet*ncies,
funcions i relacions +errquiques)

La documentaci% est classificada en
tres grans nivells orgnic $
funcionals= els rgans de govern,
hisenda i la gesti% de lactivitat) Kona
part de la documentaci% del primer
nivell rgans de Go#ern correspon a
la correspond*ncia emesa i reuda,
! de les prpies comissions de la
Bunta del Corregiment de Tarragona,
daltres +untes com les de Tortosa,
Lleida o Dallorca o ! de la Bunta
Cuperior del Principat de Catalun8a)

>e la matei&a Bunta del Corregiment
de Tarragona es relacionen les actes
i el registre de memorials, per en
aquest matei& loc tam! troem les
!roclames, els bans i edictes de
lA+untament de Tarragona, del
Consell de Reg*ncia, de la Bunta
Cuperior de Movern del Principat de


126
Catalun8a o de la Bunta Cuprema de
Movern del Regne, on cal destacar la
>eclaraci% de guerra de 0erran .// a
Napole el ? de +un8 de '(/( 2aqu0
reproduSda6, ai&0 com daltres del
Reial Consolat de Cadis i de sa
ma+estat ritnica)

A lapartat d"isenda es reflectei&en
documentalment totes les
compet*ncies econmiques de la
Bunta) 1n relaci% a la comptadoria o
comptailitat, la Bunta realit"
lassentament general de lliurances,
emet! certificats i dugu! un control
dels caals reuts i de
lendeutament) Tam! tingu!
compet*ncia per encun8ar moneda,
per a recaptar els impostos del
cadastre, de les c*dules i de les
contriucions dels repartiments)

A l#ltim nivell es classifiquen les
s*ries documentals relatives a la
gesti% de lactivitat que
desenvoluparen les comissions que
integraren la Bunta del Corregiment
de Tarragona= Militar' #"res'
,ortificaci& i <efensa' Vigil6ncia i
:ndagacions' $ntendDncia' %ue#iures'
"ospitals' &agatges i 5llot%aments, i
Greuges)

Atesa la situaci% de conflicte *lPlic,
s%n significatives les s*ries
documentals de la comissi% Militar
am reglaments, informes, relaci%
dallistaments, e&empcions,
repartiments de quintes, permisos i
llic*ncies de miquelets, desercions i
armament) >altra anda, alguns
dels documents m!s destacats de la
comissi% d#"res' ,ortificaci& i
<efensa s%n els emesos pel general
en cap, o ! els relatius als diferents
recursos, les relacions de tropa i els
lliuraments de tresoreria) A la
documentaci% de la comissi% de
Vigil6ncia i :ndagacions es relacionen
els memres que en formaven part,
mentre que en els documents de la
comissi% de %ue#iures sinforma dels
diferents g*neres comprats i dels
resums dels suministrament)


FBJR>; P;NUV ; PA>R`
Cap del Ser#ei d45rxiu i <ocumentaci&
Municipal de 0arragonaG


NUA>R1 >1 CLACC;7;CAC;`


7:. Cr*ans 'e Go2ern
A83A83 Go#ernador
/')/')/') Circulars
/')/')/,) Correspond*ncia

A83AL3 -unta de Go#ern
/')/,)/') Actes
/')/,)/,) Registre de Demorials
/')/,)/3) Circulars
/')/,)/:) Correspond*ncia
/')/,)/:)/') 1mesa
/')/,)/:)/,) Reuda



127
A83A93 Congrs !ro#incial
/')/3)/') Correspond*ncia

A83A23 Rrgans de Go#ern #inculats
/')/:)/') Bunta Cuperior del Principat de Catalun8a
/')/:)/,) Capit Meneral de l1&*rcit i Principat de Catalun8a
/')/:)/3) Buntes de Movern Local
/')/:)/:) A+untament de Tarragona
/')/:)/4) Canitat Dilitar

A83AI3 !roclames' Fans i Edictes

76. &isen'a
AL3A83 Comptadoria
/,)/')/') Assentament general de lliurances
/,)/')/,) Certificats
/,)/')/3) 1stat general dels caals reuts
/,)/')/:) 1ndeutament

AL3AL3 0resoreria
/,)/,)/') 1ncun8aci% de moneda
/,)/,)/,) Reuts i comptes pagats
/,)/,)/3) Correspond*ncia

AL3A93 ,iscalitat
/,)/3)/') Cadastre
/,)/3)/,) Capitaci%
/,)/3)/3) C*dules
/,)/3)/:) Contriucions
/,)/3)/4) EPr!stec dels '// durosI

AL3A23 -untes i Comissions
/,)/:)/') Comissi% de 7ons
/,)/:)/,) Comissi% de la Bunta del Lint*
/,)/:)/3) Cocietat Patritica

AL3AI3 CorrespondDncia
/,)/4)/') Reuda
/,)/4)/,) 1sorran8s

7D. Gesti 'e l#acti2itat 'e la Junta
A93A83 Comissi& Militar
/3)/')/') Reglaments
/3)/')/,) ;nformes
/3)/')/3) Correspond*ncia
/3)/')/:) Nuintes
/3)/')/:)/') Allistaments
/3)/')/:)/,) Certificacions
/3)/')/:)/3) 1&empcions
/3)/')/:)/:) Bustificacions Legals
/3)/')/:)/4) Reuts
/3)/')/:)/?) Recursos R Demorials i Certificats
/3)/')/:)/.) Repartiments
/3)/')/:)/() Correspond*ncia


128
/3)/')/4) Cometents
/3)/')/4)/') Reglament
/3)/')/4)/,) Circulars
/3)/')/4)/3) Correspond*ncia
/3)/')/?) Loluntaris R Diquelets
/3)/')/?)/') Certificats
/3)/')/?)/,) >espat&os
/3)/')/?)/3) 7iliacions
/3)/')/?)/:) Llistats
/3)/')/?)/4) Pagaments
/3)/')/?)/?) Permisos R Llic*ncies
/3)/')/?)/.) Reuts
/3)/')/?)/() Recursos R Demorials
/3)/')/?)/5) Relacions
/3)/')/?)'/) Correspond*ncia
/3)/')/.) >esercions
/3)/')/() 1mpresonaments
/3)/')/5) Armament

A93AL3 Comissi& d4."res' ,ortificaci& i <efensa
/3)/,)/') >ocuments del Meneral en Cap
/3)/,)/,) Recursos R Demorials
/3)/,)/3) Relacions de tropa
/3)/,)/:) Tresoreria) Lliuraments
/3)/,)/4) Correspond*ncia
/3)/,)/4)/') 1mesa
/3)/,)/4)/,) Reuda

A93A93 Comissi& de Vigil6ncia i :ndagacions
/3)/3)/') Llistats dels memres
/3)/3)/,) Propostes i ;nstruccions
/3)/3)/3) Correspond*ncia

A93A23 Comissi& d4:ntendDncia
/3)/:)/') Correspond*ncia

A93AI3 Comissi& de Sue#iures
/3)/4)/') Certificats
/3)/4)/,) 1sorran8s
/3)/4)/3) @otes dels g*neres comprats
/3)/4)/:) Reuts
/3)/4)/4) Recursos R Demorials
/3)/4)/?) Resum suministrament detapa
/3)/4)/.) Correspond*ncia
/3)/4)/.)/') 1mesa) Llire dJficis
/3)/4)/.)/,) Reuda

A93AP3 Comissi& d4+ospitals
/3)/?)/') Correspond*ncia

A93AG3 Comissi& de Fagatges i 5llot%aments

A93A@3 Comissi& de Greuges
/3)/()/') Recursos $ Demorials


129







130



131

La guerra del 3rancBs a la Liblioteca He9eroteca Munici7al de
Tarragona JLHMTK


A la Kilioteca Qemeroteca Dunicipal
de Tarragona 2KQDT6 hi podem
troar una amplia iliografia de la
guerra del 7ranc*s i del setge de
Tarragona) Vs un centre especialit"at
en temes i autors locals i ona part
dels llires i documents provenen de
donacions de particulars, ai&0
destaquen les pulicacions del Llegat
Gramunt 2Josep Gra+unt i Subiela6
i del Llegat aot 2Carles abot i
oiEe'a6) La guerra del 7ranc*s a la
ciutat de Tarragona ha estat i !s un
tema destudi per molts investigadors
i ha fomentat linter!s de molts
colPleccionistes que han aplegat
llires, documents i peces
relacionades am el conflicte)

Lan8 '55: A+a'eu Soberanas ens
van fer donaci% duna colPlecci% de
premsa dinicis del segle ];], un
per0ode del qual no ten0em cap
pulicaci% peridica) 1ra una
colPlecci%, malauradament no
completa, del <iario de 0arragona
entre '(/( i '('' i que darrerament,
i un cop digitalit"ada, pot ser
consultada a trav!s dinternet al=
http=aailiotecahemeroteca)tarragon
a)cat) A la matei&a adre-a es poden
consultar 4( cap-aleres de
pulicacions peridiques locals des
de '(/( a '5::, que suposen m!s de
,34)/// planes)

Al Llegat Gramunt el que troem !s
una amplia iliografia sore la
Muerra, en alguns casos s%n diverses
edicions duna matei&a pulicaci% i
llires pulicats no nom!s a la ciutat
sin% tam! a lestranger) 1nguan8 es
pulicar una reedici% del catleg del
fons revisada i ampliada)

1l darrer fons important incorporat a
la Kilioteca !s el Llegat aot, on a
anda de pulicacions
monogrfiques podem troar una
amplia documentaci% impresa i
manuscrita sore el per0ode) C%n m!s
de cinc$cents documents que
actualment estan digitalit"ats i aviat
es podran pen+ar al be per tal de
facilitar la feina als investigadors
interessats) 1l Llegat Kaot compta
am un catleg impr*s a disposici%
dels investigadors, tot i que tam! es
pot consultar a trav!s del lloc be=
http=aabbb)tarragona)catala+untame
ntaconselleriesapatrimoniailioteca$
hemerotecaapulicacions$hmt

Lal la pena destacar la colPlecci% de
gravats conservats dins els llires i
que complementen i ilPlustren el
per0ode histric, tots ells els tenim
digitalit"ats i a disposici% dels
investigadors) Tam! !s interessant
la informaci% que es pot consultar de
les diverses commemoracions del
setge i assalt que al llarg dels an8s
shan celerat a la ciutat i que
podem documentar am els
programes de festes, cartells i retalls
de premsa de l*poca)

FD) 1L1@A L;RM;L; K1RTRA@
<irectora de la F+M0G




132









G.a=a0 TAsalto de TarragonaU,
;2e i3V32,0.a 35e,cenna de3
de,e,pe.a0 co8?a0 1ina3 a 3e,
e,ca3e, de 3a Se2, da=an0 de3
po.0a3 de 3a (a0ed.a3
[BHMT& MA4:A1A' B7A1 ?0T B>SA
MA170D M:UA1AT B>SA MA4FA
V70:S> ?0 DDA1> 47FP ?0
SA4AC:A' C>1?0 ?0 T>401>T
B>SA M>U:1>' C>1?0 ?0
FD>4:?ABDA1CAT 0?7A4?> CHA>.
)istoria 5eneral de Espa*a.C.
Madrid& :/pr. - Di,r. de !aspar
- 4oi#' (+2+@(+5(]
G.a=a0 TEntrada de los franceses en TarragonaU, on ,5e,cenni1ica 359o..o. de3 ,a;2eig de 3a
po?3aciA a 8an, de3, 8i3i0a., napo3e@nic,
[BHMT& BDA1CH' A?>DF>T B>AV7:1 4>CA W C>410T (ed.). $atalu*a. )istoria de la guerra de la
3ndependencia en el antiguo 6rincipado. Barcelo"a& :/pr. - Di,r. SolitRc"ica de To/Xs !orc=s' (+;(]


133

LESPASA I LA PLOMA

>l Set(e de Tarra(ona relatat en pri+era persona pel se$ principal de?ensor

5iversos sNn els opuscles que van pu.licar-se so.re el setge# presa i saqueig de la ciutat
de Tarragona el SunO de 1811$ ; m3s de la Tarragona sacrificada$$$ (Tarragona, Diguel
Auigru.6# 1816)# o del 6itio7 asalto = sa/ueo de Tarragona en 1811 (Tarragona, E$;r6s# 1Y11)#
estPn les o.res de 4;8L"S DEH5"B; (Lna e*o*e=a *ret9rita. El asalto de Tarragona en 1811)
o la del coronel ;H58aS E(%;(%:88E (6ucesos -erdaderos del sitio = *laOa de Tarragona$
*al'ncia, Eerro# 181Z)# etc$ Tanmatei># cap d!ells resulta tan personalitRat i ponderat com
el que va escriure 0%;H SEHaH 4"HT8E8;S# cap de l!e>'rcit deensor de la plaXa# emp3s
per l!aanO de /ue mis com*atriotas se*an la conducta de $ona*arte con los su8etos /ue le
hacen la guerra como de.en hacerla todos los /ue son amantes de la li.ertad7 honor e
inde*endencia de su *atria# i d!aclarir-los# a m3s# la *arte del arte militar /ue se halla.a mu=
atrasada re*ecto a las otras7 /ual es la defensa de *laOas com*arada con el ata/ue7 reci.a una
me8ora = tal -eO la *erfecci'n de /ue es susce*ti.le$$$$

El 6itio de Tarragona7 lo /ue *as' entre los franceses el general #ontreras /ue lo defendi'7 sus
o.ser-aciones so.re la %rancia7 = noticia del nue-o modo de defender las *laOas ^Dadrid, :mpr$
de :.arra# 181Z_# 3s un relat dels ets# en primera persona i en temps quasi real# am.
preuades o.servacions aSustades a la situaciN del moment$ 4ont3 10T p?gines# en octau# i
en llengua castellana# Sa que com el matei> autor conessa# en arri.ar a Tarragona no
conei>ia los recursos del *as /ue me era como e:trangero...$ Eectivament# en la seva o.ra
so.re Tarragona# 0%;H SEHaH 4"HT8E8;S# altern? la crnica di?ria dels ets militars de la
plaXa# am. comentaris relatius a la seva persona i am. valoracions particulars de la
situaciN social# militar o pol6tica del pa6s$ as ai> el que a del seu# un relat vi.rant i
din?mic# tot i que limitat dins d!un estil so.ri i un >ic sint'tic# i carent d!esperit cr6tic$

J$an Sen.n Contreras de 2orres (Lillo# Toledo# 1160 \ Dadrid# 1826)# era militar de
carrera# tinent el 118Z i capit? el 11Y2$ 5urant aquest per6ode li ou coniada la missiN de
viatSar per les principals corts europees i estudiar l!organitRaciN dels e>'rcits# t?ctiques#
manio.res i t'cniques de com.at# i recorregu3 EranXa# mustria# Dold?via# (al6tRia#
Fo/'mia# ArQssia# Iannover# Sa>nia# cest?lia# El Aalatinat# Aolnia# Iolanda i la (ran
FretanOa$ 5urant la (uerra (ran (11YZ-11YT) ou aSudant del general Jos. de :rr$tia$ El
11Y8 s!allist? a l!e>'rcit austr6ac i particip? en la campanOa militar contra Turquia# tam.3
assist6 al setge de 4/otRin (Dold?via) i a les grans manio.res de l!e>'rcit prussi? a
Aostdam$ 5urant la guerra del Eranc's ou promogut successivament# per m'rits de
guerra# a coronel# comandant general# .rigadier i mariscal de camp$ L!a.ril de 1811 va
ser destinat al Arimer E>'rcit i enviat des de 4adis a Tarragona# on el marqu's de Ca+po
'erde el dei>? com a cap suprem de la guarniciN que /avia de deensar la ciutat$ El 182Z#
ocupava el c?rrec d!inspector d!inanteria i capit? general inter6 de (ranada$ ; m3s del
6itio de Tarragona# tam.3 edit? un compendi de les 2efle:iones militares del Mar/u9s de
6anta #ruO del Marcenado (Dadrid# 1181) i un E*tome de la historia militar (Londres# 1810)$



134
El lli.ret que ens ocupa s!enceta am. una SustiicaciN que cont3 al inal un pl?nol
do.legat de la plaXa tarragonina# de mida no gaire m3s gran que la de la p?gina# molt
senRill# am. quatre traces i les inicials equivalents per situar punts ortiicats i .aluards$
4omenXa el relat am. una succinta descripciN de la ciutat# sota un aspecte eminentment
militar# apuntant accidents geogr?ics# alXada# mides (en toesses)# les muralles i altres
punts deensius$ Ga0riel S$c(et arri.? am. U0$000 /omes# 6 o 8$000 cavalls i un centenar
de canons ^en realitat# /aur6em de redu]r aquestes >ires a la meitatM_# i pos? setge el U
de maig de 1811@ el 28 comenXaven a disparar les .ateries ranceses so.re la ciutat$ El Z0
de maig /i /agu3 Sunta general# a la qual assist6 4"HT8E8;S# arri.at a la plaXa eia molt
pocs dies$ E>pos? dos punts, un# que per com.atre l!e>pugnaciN enemiga una plaXa orta
s!/avia d!adequar a un seguit de canvis t'cnics en les ortiicacions deensives# i dos# que
Tarragona no els tenia# que costarien molts de temps i una enorme inversiN de diners# i
que la plaXa era indeensa.le (com /o corro.oraria el et de que ni els matei>os rancesos
van gosar er-s!/i orts# i el 181Z l!a.andonaren dinamitant els principals enclaus)$ *eient
els conei>ements poliorc'tics de 4"HT8E8;S# el marqu's de Ca+po 'erde el va nomenar
cap militar suprem i li don? ordres de deensar la ciutat$ 5e res no van servir que os un
nouvingut i que no conegu3s el pa6s# ni a cap dels seus nous su.ordinats# ni a les
autoritats civils# ni als /a.itants# ni la *laOa7 de la /ue no ha.a si/uiera el *lan...$ Ca+po
'erde a.andon? la ciutat am. .ona part de la guarniciN i 4"HT8E8;S acat? les ordres i es
dispos? a deensar Tarragona el millor que va sa.er# empenOant l!/onor i la vida$

Les operacions de setge es van desenvolupar t'cnicament com un rellotge# d!acord am.
els c?nons que dictava la ci'ncia de la guerra$ Tot queda puntualment apuntat en el
lli.re# dia a dia, avenXos i retrocessos# atacs i apro>imacions# deenses de usileria i
sortides# les construccions enemigues# les .ateries que instal+laven# el terrenO que anava
guanOant l!enemic# etc$ 4"HT8E8;S altern? el relat am. comentaris so.re la seva posiciN
en aquell moment# i les mesures que prenia en relaciN als ets que anava descrivint# i
tam.3 amanei> aquests apuntaments am. alguna an'cdota# cas de la mort del general
ranc's Sal+e# prop del ort de l!"liva# que mor6 emmig d!un com.at# i els rancesos
.ateSaren el ort de l!"liva am. els seu nom$ Ho /i alten tampoc ocasionals valoracions#
com l!e>culpaciN que a de la mar>a de la lota .rit?nica ^causa quasi directe de la
caiguda de la ciutat_# a la qual agraei># emmig de sentits elogis# l!aSut i el suport prestats$
Sense du.te# el et d!/aver pu.licat el lli.re durant la seva estada a Londres# contri.u6 a
moderar la seva opiniN so.re el particular$ ;questes valoracions# resulten claus per
entendre alguns punts de vital import?ncia, l!assalt inal del dia 28 de SunO va ser un '>it
degut a la ugida dels soldats deensors nuestras tro*as de toda la muralla comenOaron a
retirarse atemoriOadas = en desorden = aun/ue los oficiales = =o *rocuramos detenerlas7 = /ue
fuessen de nue-o a la carga7 = defendi9ndose *or las calles7 no fue *osi.le...$ El te>t descriu cNm
van anar caient les posicions en mans dels napolenics# els quals sedientos de dinero no
atendan a otra cosa /ue ro.ar = matar$ 4am6 del portal de Sant Dag6# ou capturat per una
partida de soldats rancesos despr3s d!/aver estat erit d!un cop de .aioneta al ventre# =
desde entonces corri' la -oO de /ue me ha.an muerto7 = el desorden fue general7 aumentQndose al
e:tremo de arro8ar los soldados las armas = correr *ara sal-arse7 ca=endo *or este medio entre los
enemigos /ue los hicieron a todos *risioneros$ El comportament dels oicials va ser
e>emplar# encara que insuicient per aturar la des.andada general$ La plaXa va ser
.om.ardeSada am. 6 o 1$000 .om.es o granades# que van causar tants erits que van
sedollar els /ospitals i altres centres assistencials de les illes Falears$ Ell matei> ou dut


135
en llitera davant de S$c(et# al seu quarter general instal+lat a 4onstant6# on se!l tro.?
rodeSat de molts dels seus oicials d!estat maSor capturats (Co$rten# Ca0rer# Andr.s
Basseco$rt)$ ;ll6 descriu l!enrontament que va mantenir am. el utur mariscal
napolenic# que li va retreure la resist'ncia inQtil i el va culpa.ilitRar dels ets$
4"HT8E8;S encara va tenir ?nim de contestar-li com es merei>ia# ent-li veure que tenia
esperances de poder re.utSar l!assalt i que no tenia per qu' rendir la plaXa am. l!o.ertura
de la .ret>a ^malgrat que# segons el procediment militar de l!'poca# o.erta aquesta i
preparat l!assalt# Sa no /i /avia mar>a enrera_$ ; partir d!aqu6# el te>t narra les perip'cies
de la seva conval+lesc'ncia i trasllat a 8eus# Lleida (Y de setem.re) i posteriorment a
EranXa# ins el castell de FuillNn (22 d!octu.re)# d!on va poder escapar con>or>at am.
d!altres companOs de cautiveri$ 8est? ocult m3s de mig anO a EranXa# ins que aconsegu6
em.arcar cap a ;nglaterra$ ; Londres ou molt .en re.ut i /i 3u estada de tres mesos$
Les Qltimes p?gines les dedica a denigrar a Bonapart i a e>posar un seguit de comentaris
so.re la pol6tica de les nacions# pro.a.lement propaganda que es veuria o.ligat a er
constar per satiser els seus amitrions londinencs$ L!o.ra es veu compromesa per aquest
condicionants# Sa que 4"HT8E8;S sem.la /aver-la escrita (i pu.licada) a tall de
SustiicaciN del paper que va Sugar en el setge de Tarragona i d!algunes declaracions que
3u (o es vei3 o.ligat a er) quan era presoner dels rancesos# dedicant orXa p?gines a
re.atre comentaris# opinions o partes que sem.laven involucrar-lo en decisions poc
clares$ En cap6tol (no titulat) a .anda# e>posa el sistema de deensar les plaXes militars (p$
16-10Z)# que 4"HT8E8;S considerava clau per resistir am. '>it l!atac dels napolenics$
Les seves valoracions militars anaven en la l6nia de no perdre la iniciativa en el com.at i
de practicar una guerra oensiva per tal d!e>cusar la deensiva# di6cil de mantenir$

El 6itio de Tarragona# de 0%;H SEHaH 5E 4"HT8E8;S# va ser pu.licat a Dadrid l!anO 181Z#
per .3 que l!autor diu en la SustiicaciN antecedent que /o 3u a Londres# en angl's# i que
tam.3 la pu.lic? en ranc's$ Eectivament# e>istei> una 2elation of the siege of Tarragon7 and
the storming and ca*ture of that cit= .= the %rench7 Bune7 1811 ^M_ fith *articulars of the
)enerals esca*e from the castle in fhich he fas confined$ (Londres# 181Z \reeditat
recentment per Fi.lioFaRar# 2010-)@ i un 2a**ort du si9ge de Tarragone de lassault et de la
*rise de cette *lace. +ar le %ranAais au mois de Buin de 1811. +ar le )9n9ral D. B. 6en9n de
#ontreras Mar9chal de #am*s et 4rm9es de 6.M.#. %erdinand V!!# pu.licat a Londres (IenrO
IaO i f# 181Z)$ Hosaltres /em consultat la versiN castellana dipositada a la Fi.lioteca-
Iemeroteca de l!;ntic ;Suntament de Tarragona$
^D(_

-4"HT8E8;S# 0%;H SEHaH 5E$ #om*endio de los -einte li.ros de refle:iones militares7 /ue en dieO tomos en /uarto
escri.i' el teniente general don Ul-aro de ,a-a 0sorio7 -iOconde del +uerto = mar/u9s de 6anta #ruO del
Marcenado$ Dadrid, :mprenta 8eal# 1181$
-^4"HT8E8;S# 0%;H SEHaH 5E$_ E:hortaci'n del #omandante de la *laOa de Tarragona7 Q los soldados de la
guarnici'n de la misma$ *al'ncia, "icina del 5iario# 1811$
-4"< 4"T"D;T# ;(%STKH$ El teniente general Don Buan 6en9n de #ontreras = de Torres. ;eroico defensor de la
#iudad de Tarragona durante su memora.le sitio de 1811. Dadrid, :mprenta de la 8evista T3cnica de :nanter6a
O 4a.aller6a# 1Y12$
(E*tome de la historia militar del )eneral Don Buan 6en9n de #ontreras7 Mariscal de cam*o de los reales e89rcitos de
6.M.#. el sePor Don %ernando V!!... Londres, s$e$# 1810$
-8E4;SEHS 4"DES# 0"Sa Db$ La re-oluci'n = guerra de la !nde*endencia en la ciudad de Tarragona$ Tarragona,
8eal Sociedad ;rqueolNgica Tarraconense# 1Y6T$


136
G$erra del Franc1sB :n lli0re no cone!$t d,Al?red Hpisso 'inyes

La guerra del Eranc's /a estat tot/ora present en l!imaginari catal? i espanOol# i no /an
estat poques les pu.licacions que s!/i /a .asat# de totes mides i volums$ %na d!aquestes
o.res 3s El grito de la !nde*endencia# dos toms impresos a Farcelona i editats per *a+on
Molinas# del carrer de les 4orts$ El primer tom te Y1U p?gines i 11 l?mines a color# i el
segon 8U6# am. 1U cromatograies m3s$ El relat 3s del g'nere narratiu .asat en ets
/istrics# i el seu ?m.it tem?tic s!e>t3n a tot 4atalunOa i EspanOa$ Sem.la tractar-se
d!una relligaciN de ascicles que degueren apar'i>er als quioscs de la segona meitat del
segle [:[# m3s concretamet# cap el 18Y0$





4onsta com autor Carlos Mendo/a$ Tanmatei># demostra tenir conei>ements precisos
so.re la ciutat de Tarragona# Formaba en aquella poca Tarragona un paralelogramo
bastante regular; asentada en lo alto de una colina, bsala el mar por delante y medio dia, y
luego riega la parte occidental por el rio Francol, el cual baja por un suave declive que forma
contraste con lo escarpado de la costa....

Carlos Mendo/a 3s tam.3 el pseudnim que empr? sovint un conegut escriptor de
Tarragona$ Aer tot ai># l!autor d!aquestes l6nies est? convenXut que el lli.re va ser escrit#
sens du.te# per ;LE8E5 "A:SS" *:H<ES$ Hpisso (Tarragona# 18U1 \ Farcelona# 1Y2U) era ill
d!un uncionari del port de Tarragona# al matei> temps periodista i escriptor# originari
d!una am6lia corsa$ Eou metge del cos de sanitat de l!;rmada des de 1810 i conseller de
l!;Suntament tarragon6$ Es trasllad? a Farcelona am. la am6lia el 1882# on des de 18YY


137
ou redactor de La Vanguardia# rotatiu que va codirigir des de 1Y01$ ; m3s de soci de la
Societat ;rqueolgica Tarraconense# ou mem.re de la 8eial ;cad'mia de Fones Lletres
de Farcelona i corresponent de la 8eal ;cademia de la Iistoria$ ;l llarg de la seva vida
va escriure so.re .ot?nica# /istria# art# etc$# lli.res de viatges# o.res divulgatives i
novel+les /istriques i d!aventures$ 5estaquem la Historia de Espaa y de las repblicas
latino-americanas, en 25 volums (1885-1900), les Batallas del siglo XIX (2 volums), la Historia
de la Guardia Civil, La conquista de frica, o La revolucin Francesa (1789-1795).

4entrant-nos en el seu )rito de la !nde*endencia# 3s al segon volum on es recull l!episodi
napolenic a Tarragona# am. gran detall i vivacitat# sense regateSar dades /istriques de
dierent 6ndole$ ;punta que el 1Z de Suliol una e>pediciN procedent de Dallorca
desem.arc? a Tarragona U$6Z0 /omes .en pertret>ats# sota el comandament del general
marqu3s de Palacio$ DEH5"B;l"A:SS"# descriu les deenses de la plaXa tarragonina$ La
ciutat es distri.u]a entre els .aluards de 4arvantes# 0esQs# Sant 0oan i Sant Aau$ Arop del
mar /avia un raval# que crei>ent am. els anOs orm? la part .ai>a o port de la ciutat# i
per tal de resguardar-lo# es constru6 una ilera d!ediicacions que comenXaven pel
.aluard de Sant Aau a l!e>trem "est de la muralla Est# que dominava el ort del Erancol6#
Sunt a la gola del riu# i que constitu]a# ai>6# una llarga perllongaciN de la muralla de Dart#
de do.le alsa c?rrega$ 4ontinuaven diversos .aluards# dues llunetes# una .ateria i dos
talls$ ; l9interior del segon recinte es constru6 un ort conegut per 8eial# de planta
quadrada# que dominava el camp i el mar$

El volum esmenta l!arri.ada de S$c(et el 2 de maig de 1811# i que la ciutat# d!uns 11$000
/a.itants# necessitava uns 1U$000 /omes per deensar-se# i nom3s en tenia 6$000# sota
comandament del governador J$an Caro$ La traXa narrativa d!"A:SS" es deserma en
lloanXes cap a l!ur.s tarragonina# per les seves muralles# per la undaciN# que desai?
tants arquelegs que l!/an estudiada# pels setges que /avia soert en totes les 'poques i
sNn recordats pels seus ills$ Tarragona# ciutat pre/istrica# capital ediicada per >scipi%#
la cort romana# metrpoli goda# ortalesa ?ra.# conquerida i deensada per rancs#
visigots# els e>'rcits de M$3a# etc$# la ciutat que va estar al costat del pr6ncep de 'iana$
4onsta un cap6tol dedicat a la amosa 4alessera# la de les dilig'ncies# l!/ero]na del
setge de Tarragona# *osa 'enas de 9lo0eras# nascuda a Farcelona# de qui "A:SS" evoca
la seva personalitat# la lluita cos a cos contra els invasors# essent un aut'ntic .aluard i
una torre contra el ranc's@ no mor6 en el setge# visquent encara molts anOs$

En el cap6tol *:: descriu alguns ets d!armes# sense estalviar imaginaciN i rescura,

tremendo era el espectculo que ofrecian los sitiadores. Cada paso que intentaban dar les costaba enormes
bajas, cada montaa estaba rojiza de sangre y alfombrada de cadveres, los soldados huan y el general Salme,
desde el pie de la colina, procuraba en vano contener a sablazos a los fugitivos. Psose al frente de una
columna compuesta del sexto de linea, italianos casi todos, y sali escape por la ladera del monte, seguido
por sus soldados, atnitos al ver al general puesto al frente del regimiento. Los defensores redoblaron entonces
el fuego de can. La metralla espaola aclibillaba los que suban, hasta que de pronto viseles pronunciarse
otra vez en retirada [...] A las diez de la noche rompieron los franceses el fuego contra los fuertes de la plaza
[...] De todos les fuertes, baluartes y troneras de la muralla salan torrentes de fuego y proyectiles que se
lanzaban al enemigo. Los tarraconenses demostraron que no dorman, y si violento fu el caoneo del francs,
no tronaron con menos estrpito las piezas que defendan los muros de la antigua metrpoli.




138

L!il+lustre escriptor e>plica il per randa l!/ero]sme dels assetSats$ La seva consigna era
morir a.ans que capitular# i la ciutat i els seus /a.itants van passar a ser una po.laciN
antasma$ S$c(et autoritR? la destrucciN total# els deensors oren passats per les armes i
.aionetes$ ; les seves memries# conessava que mai s!/avia tro.at am. un espectacle
tant dantesc i /orripilant# am. milers de cad?vers# corrent la sang dels deensors per les
escales de la 4atedral# carrer DaSor avall# Disericrdia i ins a la 8am.la$

4ercats per tot arreu# els deensors del Ala de la 4atedral oren in/umanament degollats$ ; les
escales de la Seu va caure a .aioneta calada el governador militar Jos. Gon/5le/# germ? de Ca+po
'erde$ Els oicials de la guarniciN no paraven de cNrrer darrera dels soldats ugitius# per aquests#
no atenent ningQ# eren clivellats pels usells enemics$ ;.ans de ser presoners dels rancesos# tiraven
les armes i molts corregueren cap a la muralla de Sant ;ntoni# despenSant-se pel roquer# per
erraren al creure la carretera lliure de rancesos# els quals tenien envoltada la ciutat# i els eren
presoners$ Les guarnicions dels orts de Sant 0ordi# les Eorques i de la 8eina# properes al mar# tam.3
ugiren a.andonant-los# i van ser ets tots presoners$$$$

L!Qnic e>emplar que conei>em del )rito de la !nde*endencia el va tro.ar el nostre
conciutad? Joan Clotet i >spinac( a molts anOs# a les goles de la seva resid'ncia
particular del carrer Derceria de Tarragona# emmig d!una pila de paper impr's$ Ho en
consta cap a la >ar>a de .i.lioteques de la (eneralitat# ni a les .i.lioteques nacionals de
4atalunOa ni d!EspanOa# ni als seus respectius cat?legs col+lectius universitaris$ Sa.em
Qnicament de tres e>emplars e>istents# dos a la Fi.lioteca Iistrica Dunicipal de Dadrid
i un tercer a la Fi.lioteca 8eal (ran AeVa# de la (ran *ia de Dadrid$ Iom pot tro.ar
algun e>emplar particular en lli.reries de vell o a trav3s de la [ar>a per 800 o Y00 euros$
^0"85: D"8;HT : 4L;H[ET
;istoriador_


) )) ) % T @ C I E S : % T @ C I E S : % T @ C I E S : % T @ C I E S :

Programaci de la campanya 1811 Tarragona assetjada, en
commemoraci del Bicentenari del setge napolenic de Tarragona de
1811

La coordinaciN va a c?rrec del Servei d!;r>iu i 5ocumentaciN Dunicipal de l!;Suntament de Tarragona#
am. la participaciN de, AN$nta+ent de 2arra!ona (4onselleria de Aatrimoni# ;r>iu Iistric de la 4iutat#
Duseu d!Iistria# Fi.lioteca Iemeroteca Dunicipal# 4onselleries de 4ultura i d!EnsenOament# Aalau Eiral
i de 4ongressos)@ Associaci% Bi0li;?ils de 2arra!ona@ Associaci% d,A+ics de la Catedral@ Associaci%
Set!e de 2arra!ona 1@11] Atene$ de 2arra!ona] A$toritat Port$Gria de 2arra!ona (;r>iu 4entral del Aort#
Duseu del Aort)@ Cercle d,>st$dis List;rics i Socials G$ille+ Hli#er] Consell Co+arcal del 2arra!on1s]
:iari de Tarra(ona] <ip$taci% de 2arra!ona (Duseu d!;rt Dodern)@ F$ndaci% Tla CaixaU] F$ndaci%
Caixa 2arra!ona] F$ndaci% Pri#ada MWt$a Catalana] Generalitat de Catal$nya (;r>iu Iistric# Fi.lioteca
AQ.lica# Duseu Hacional d!;rqueologia)@ *eial Societat ArJ$eol;!ica 2arraconense@ 2AC 12@ :ni#ersitat
*o#ira i 'ir!ili de 2arra!ona (;ula de 4inema# 5epartament d!Iistria i d!Iistria de l!;rt# :nstitut de
4i'ncies de l!EducaciN)$ ;quest programa 3s disponi.le a la p?gina ie. de l!;Suntament de Tarragona
1811$ Tarragona assetSada, /ttp,ll1811$tarragona$cat


139

Fe!rer
<i+ecres6 2 de ?e0rer6 1C (
4ai>aErum
Con?er1ncia TAntoni de
Cap+anyB Gran il^l$stratU# a
c?rrec de 8icardo (arc6a 4Prcel#
catedr?tic d!Iistria Doderna
de la %;F
%undaci' ELa #ai:aI

<i+ecres6 C de ?e0rer6 1C (
4ai>aErum
Con?er1ncia TMan$el Godoy6
l,a+ic de Carles 4'U# a c?rrec
d!Emilio La Aarra# catedr?tic
d!Iistria 4ontempor?nia de la
%niversitat d!;lacant$
%undaci' ELa #ai:aI

<iNo$s6 1K de ?e0rer6 12 (
Duseu del Aort de Tarragona
Presentaci% de l,acti#itat
T&a#e!ant pel dino$U#
adreXada a alumnes de
Ut d!ES" i de Fat>illerat$
Museu del +ort de Tarragona

<i+arts6 1- de ?e0rer6 12 (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% de la sol^licit$d de
9loc d,4nter1s &acional dels
espais del ?ort de l,Hli#a i de
les escales i pla de la Se$B
#onselleria de +atrimoni k
Museu d;ist<ria de Tarragona

<i+ecres6 17 de ?e0rer6 1C (
4ai>aErum
Con?er1ncia TAleNandro
MalaspinaU# a c?rrec de 4arlos
Dart6neR S/ai# catedr?tic
d!Iistria Doderna de la %HE5
i mem.re de la 8eial ;cad'mia
de la Iistria$
%undaci' ELa #ai:aI

<iNo$s6 1= de ?e0rer6 1C (
Sala EutOc/es# Aalau Eiral i de
4ongressos
Con?er1ncia T2arra!ona a la
G$erra del Franc1s P1@K@-
1@1)RU# a c?rrec de 0osep
SPnc/eR 4ervellN# catedr?tic
d!Iistria 4ontempor?nia de la
%8*T# i,
proNecci% de l,a$dio#is$al El
set(e de Tarra(ona durant la
6uerra del Franc)s +;4;;,# de
Dario Aons$
#onselleria de +atrimoni k 4r:iu
;ist<ric de la #iutat de Tarragona

<i+ecres6 2" de ?e0rer6 1C (
4ai>aErum
Con?er1ncia T2(eodor *edin!B
>l set!e de 2arra!onaU# a c?rrec
d!;ntoni Doliner# proessor
titular de la %;F$
%undaci' ELa #ai:aI

<iNo$s6 2) de ?e0rer6 2K (
4onsell 4omarcal del
Tarragon's
Con?er1ncia TMis1ria6 pesta i
?a+B 9a G$erra del Franc1s
al Ca+p de 2arra!ona P1@K@-
1@1)RU# a c?rrec de Danel (&ell#
/istoriador i ar>iver$
#onsell #omarcal del Tarragon&s

Mar<
<i+arts6 1 de +ar36 1C (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% del lli0re &a crisi
de la 6uerra del Franc)s al
Ca2p de Tarra(ona +;434=;4;0,#
de Danel (&ell# a c?rrec del
proessor *alent6 (ual# i,
presentaci% del nQmero
especial de la revista >esse
dedicat a la /istria de
Tarragona durant la (uerra del
Eranc's$
#ercle dEstudis ;ist<rics i 6ocials
)uillem 0li-er del #am* de
Tarragona

<i+ecres6 2 de +ar36 1C (
4ai>aErum
Con?er1ncia TSi+%n Bol#arU#
a c?rrec de 0osep/ A3reR#
proessor /onorari de la
%niversitat de Fordeus i
e>director de la 4asa de
*elPRqueR de Dadrid$
%undaci' ELa #ai:aI

<iNo$s6 1K de +ar36 1C (
Aalau de 4ongressos
E>posiciN TGoyaB Gra#atsI
capritxos i desastresU#
de l!".ra Social 4;D$
".erta ins al 10 d!a.ril$
El +alau de #ongressos

<i+arts6 1- de +ar36 12 (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% del conte ?n (at
de tres colors# d!mngel-"$
Frunet# am. il+lustracions de
T>omin Dedrano# que diondr?
la /istria del setge de la ciutat
i es distri.uir? als alumnes de
Ut de prim?ria de les escoles
de Tarragona# patrocinat per la
EundaciN Arivada DQtua
4atalana$
#onselleria de +atrimoni i
#onselleria dEnsen=ament de
l48untament de Tarragona

<iNo$s6 1= de +ar36 1C (
Fi.lioteca AQ.lica de Tarragona
AresentaciN de la 6uia
!i!lio(r@Aica so!re la 6uerra
del Franc)s al Ca2p de
Tarra(onaB
$i.lioteca +".lica de Tarragona

<i+arts6 22 de +ar36 12 (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% del Qe0 de l!;r>iu
Iistric de la 4iutat de
Tarragona# am. la
doc$+entaci% relati#a
a la 2arra!ona de la G$erra del
Franc1s accessi.le per :nternet$
#onselleria de +atrimoni k 4r:iu
;ist<ric de la #iutat de Tarragona

<i+ecres6 2" de +ar36 2K (
;uditori EundaciN 4ai>a
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la &os
duelistas (1Y11)# de 8idleO Scott
(*"SE)# dins del cicle Iistria
i EicciN$ 5el segle [*::: al [:[$
`uatre directors# quatre
visions$
%undaci' #ai:a Tarragona


140

<iNo$s6 2) de +ar36 2K (
4onsell 4omarcal
del Tarragon's
Con?er1ncia T9,espasa i la
plo+aI el set!e de 2arra!ona
de 1@11 i la literat$raU# a c?rrec
de 0oan 4avall3# escriptor$
#onsell #omarcal del Tarragon&s

<i+ecres6 "K de +ar36 2K (
;uditori EundaciN 4ai>a
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la Barr'
&'ndon (1Y1T)# de StanleO
Cu.ricq (*"SE)# dins del cicle
Iistria i EicciN$ 5el segle
[*::: al [:[$ `uatre directors#
quatre visions$
%undaci' #ai:a Tarragona

A!ril
<i#endres6 1 d,a0ril6 2K (
Tinglado 1 del Aort
:nauguraciN de l!exposici%
2arra!ona d$rant la G$erra
del Franc1sU$ ".erta ins al Z de
Suliol$
48untament de Tarragona i
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

<i+ecres6 7 d,a0ril6
de Y a 1Y,Z0 /
Sala d!actes del Duseu d!;rt
Dodern de Tarragona
'444 Jornada de Peda!o!ia de
l!;rt i Duseus, T>d$caci%6
+$se$s i c$lt$ra per la pa$B
Constr$int ponts des de l,artU$
Museu d4rt Modern de la
Di*utaci' de Tarragona

<i+ecres6 7 d,a0ril6 2K (
;uditori EundaciN 4ai>a
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la
&os Aantas2as de 6o'a (2006)#
de Dilos Eorman (*"SE)#
dins del cicle Iistria i EicciN$
5el segle [*::: al [:[$ `uatre
directors# quatre visions$
%undaci' #ai:a Tarragona

<iNo$s6 = d,a0ril6 2K (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% del c;+ic ;4;;. El
set(e de Tarra(ona6 d!mngel-"$
Frunet# am. il+lustracions
d!Iugo Arades i 0osep Llu6s
BaragoRa$
#onselleria de +atrimoni de
l48untament de Tarragona

<i#endres6 @ d,a0ril6 1CI"K (
Sala d!actes del Duseu d!;rt
Dodern de Tarragona
Presentaci% del +;d$l
interacti$ TLo+enat!e a
SaraNe#oI s+0ols de #iol1nciaU
i dels quaderns de tre.all
TCone!$e+I >ls LeroisU i
TCone!$e+I Lo+enat!e a
SaraNe#oU$
Museu d4rt Modern de la
Di*utaci' de Tarragona

<issa0te6 C d,a0ril6 11(
Ala de la Seu
Con?er1ncia T>ls a#atars de la
Catedral de 2arra!ona6 1@11B
>ls estralls de la G$erra del
Franc1sU# a c?rrec de Soia Data
de la 4ruR# conservadora del
Duseu 5ioces? de Tarragona
4ssociaci' 4mics de la #atedral

<i+ecres6 1" d,a0ril6 2K (
;uditori EundaciN 4ai>a
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la &o#e
and :eath (1Y1T)# de coodO
;llen (*"SE)# dins del cicle
Iistria i EicciN$ 5el segle
[*::: al [:[$ `uatre directors#
quatre visions$
%undaci' #ai:a Tarragona

<iNo$s6 1) d,a0ril6 2K (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% de Tarra(ona a la
6uerra del Franc)s# nQmero 6 de
la col+lecciN Ruaderns de l4r:iu
#onselleria de +atrimoni k 4r:iu
;ist<ric de la #iutat de Tarragona

<issa0te6 "K d,a0ril6 11 (
*$tes (ist;riJ$es pels
escenaris del set!e i l,assalt6 les
restes del ?ort de l,Hli#a i el
?ort de Sant JordiI les
?orti?icacions de 2arra!onaB
#onselleria de +atrimoni k
$i.lioteca ( ;emeroteca k
Museu d;ist<ria de Tarragona

Mai(
<iNo$s6 ) de +ai!6 12 (
Aasseig ;rqueolgic
de les Duralles
4na$!$raci% del Centre
d,4nterpretaci% del Set!e i de
les ?orti?icacions en el Cos de
G$Grdia$
#onselleria de +atrimoni k Museu
d;ist<ria de Tarragona

<issa0te6 = de +ai!6 11 (
*$tes (ist;riJ$es pels
escenaris del set!e i l,assalt6 les
restes del ?ort de l,Hli#a i el
?ort de Sant JordiI les
?orti?icacions de 2arra!onaB
#onselleria de +atrimoni k
$i.lioteca ( ;emeroteca k
Museu d;ist<ria de Tarragona

<issa0te6 1) de +ai!6 11 (
*$ta literGria i (ist;rica so.re
el set!e de 2arra!ona de 1@11B
$i.lioteca +".lica de Tarragona

<iNo$s6 1@ de +ai!6 2K (
Sala d!actes de l!;r>iu
Iistric de Tarragona
Con?er1ncia T>ls &o0les de
2arra!onad$rant la G$erra
del Franc1sU# a c?rrec de
Salvador-0$ 8ovira# proessor
d!Iistria Doderna de la
%8*T
4r:iu ;ist<ric de Tarragona

<iNo$s6 27 de +ai!6 2K (
Sala d!actes de l!;r>iu
Iistric de Tarragona
Con?er1ncia T>st$di dels actes
co++e+orati$s del set!e de
2arra!ona6 se!ons les ?onts
doc$+entalsU# a c?rrec d!;lred
8edondo# /istoriador i ar>iver$
4r:iu ;ist<ric de Tarragona

*un'
<i$+en!e6 - de N$ny6 12 (
Tinglado 1 del Aort
*isita guiada a l!exposici%
T2arra!ona d$rant la G$era del


141
Franc1s 1@K@-1@1)U$ ".erta ins
el Z de Suliol$
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

<iNo$s6 C de N$ny6 2K (
;teneu de Tarragona# Sant
Dag6# U
>xposici% ?oto!rG?ica
TBicentenari del Set!e 1@11-
2K11U de 0oaquin 4a.eRas
8ectoret$ ".erta ins el Z de
Suliol$
4teneu de Tarragona k #onselleria
de +atrimoni de l48untament de
Tarragona

<i$+en!e6 12 de N$ny6 12 (
Tinglado 1 del Aort
*isita guiada a l!exposici%
T2arra!ona d$rant la G$era del
Franc1s 1@K@-1@1)U$ ".erta ins
el Z de Suliol$
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

<i+ecres6 1- de N$ny6 2K (
Duseu d!;rt Dodern# Santa
;nna# 8
Presentaci% de l!>xtraordinari
so0re la G$erra del Franc1s a la
de+arcaci% de 2arra!ona que
es pu.licar? al Diari de Tarragona
del dia 28 de SunO# a c?rrec de
0osep 8amon 4orreal# director
del DT i [avier EernPndeR#
redactor cap del DT$
Diari de Tarragona k Di*utaci' de
Tarragona

<iNo$s6 17 de N$ny6 2K (
Tinglado 1 del Aort
Presentaci% del cat?leg de
l!e>posiciN T2arra!ona d$rant
la G$erra del Franc1s 1@K-
1@1)UB
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

<i$+en!e6 1C de N$ny6 12 (
Tinglado 1 del Aort
*isita guiada a l!exposici%
T2arra!ona d$rant la G$era del
Franc1s 1@K@-1@1)U$ ".erta ins
el Z de Suliol$
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

<i+arts6 21 de N$ny6 1C (
Sala d!actes de l!;Suntament
de Tarragona
Presentaci% del lli0re
Tarra(ona +Ma'o = *unio ;4;;,B
una ciudad sitiada durante la
6uerra del Francs# d!;ntoni
Doliner Arada# editat pel 4entro
Superior de :nvestigaciones
4ient6icas (4S:4)$
#onselleria de +atrimoni k 4r:iu
;ist<ric de la #iutat de Tarragona

<i+ecres6 22 de N$ny6 1C (
>xposici% *ecordsI -K anys
del Batall% 4n?antil creat per
a la co++e+oraci% del 1-K1
ani#ersari del set!eU$ ".erta
ins el Z0 de setem.re$
4ssociaci' 6etge de Tarragona
1811 k Museu d;ist<ria de
Tarragona k 4r:iu ;ist<ric de la
#iutat de Tarragona

<issa0te6 2- de N$ny6 12 (
Donument als Ierois# 8am.la
Hova i AlaXa de la Eont
4oncentraciN i des?ilada ins a
la plaXa de la Eont de les tropes
participants en les Jornades de
*ecreaci% List;rica$ *ecepci%
o?icial a l!;Suntament i
presentaciN de les dierents
ormacions i inalitRaciN am.
salves d!/onor$
A les 2K (
4oncentraciN dels participants a
la plaXa de la Eont per a la
representaci% del <arrer
co+0at de l,assalt de 2arra!ona
per la Fai>ada de la
Disericrdia# carrer DaSor i
plaXa de les 4ols$ 8epresentaciN
de l!assalt al Ala de la 4atedral
per les escales de la plaXa de les
4ols$
#onselleria de +atrimoni de
l48untament de Tarragona

<i$+en!e6 27 de N$ny6
de 10 / a 12 /
Eort6 de Sant 0ordi# punta del
Diracle i passeig mar6tim 8ael
4asanova
Ar+es6 soldats i ex1rcits en
l,1poca napole;nica# recreaci%
d!un campament militar
napolenic$ 0ornada de lliure
acc3s al ort6 de Sant 0ordi$
A les 12 (
Tinglado 1 del Aort
*isita guiada a l!exposici%
T2arra!ona d$rant la G$era del
Franc1s 1@K@-1@1)U$ ".erta ins
el Z de Suliol$
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona
A les 1" (
<e+ostraci% !eneral
d,in?anteria i artilleria +ilitar
d,1poca napole;nicaB
#onselleria de +atrimoni de
l48untament de Tarragona

<ill$ns6 2= de N$ny6 2K (
4atedral de Tarragona
Missa en s$?ra!i de tots els J$e
+oriren en el set!e de
2arra!ona de 1@11# presidida
per l!E>cm$ i 8vdm$ ;rque.is.e
de Tarragona 0aume AuSol
Falcells$
#a*tol de la 6.E. #atedral k
4ssociaci' d4mics de la #atedral

<ill$ns6 2= _ di+arts6 2@
4ampus 4atalunOa de la %8*
C$rs d,esti$ T2KK anys de la
G$erra del Franc1sB 2arra!ona
- Catal$nya - >spanyaU$
Lni-ersitat 2o-ira i Virgili

<i+arts6 2@ de N$ny6 2K (
8am.la Hova l Donument
als /erois de 1811
Acte instit$cional i o?rena
?loral am. la participaciN de la
Fanda %niN Dusical de
Tarragona i salves d!/onor# tot
seguit desilada popular am.
tim.als a Toc de Setge# ins a les
escales de la 4atedral on
s!encendran les espelmes
commemoratives mentre sona el
toc dels campaners de la
4atedral$
48untament de Tarragona k
4ssociaci' 6etge de Tarragona
1811

<i+ecres6 2C de N$ny6 2K (


142
8eial Societat ;rqueolgica
Tarraconense# DaSor ZT
Presentaci% de la col+lecciN de
l?mines T>ls (erois de 1@11U# de
l!artista 0osep D$ 8ossellN a
partir dels antics gravats dels
Iorrores de Tarragona$
4ssociacio $i.li<fils de Tarragona

*uliol
<i$+en!e6 " de N$liol6 12 (
Tinglado 1 del Aort
*isita guiada a l!exposici%
T2arra!ona d$rant la G$erra
del Franc1s 1@K@-1@1)U$ ".erta
ins el Z de Suliol$
48untament de Tarragona k
4utoritat +ortu>ria de Tarragona

Cctu!re
<iNo$s6 1" d,oct$0re6 1CI"K (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
Con?er1ncia inaugural del cicle
(uerres# setges i les seves
conseq&'ncies am. la
coner'ncia TG$erresI e#ol$ci%6
conseJM1ncies i ?or+es
d,e#itar-lesU# a c?rrec de 8aael
(rasa# president de l!:nstitut
4atal? :nternacional per la Aau$
M,4T k De*artament d;ist<ria i
d;ist<ria de l4rt de la L2VT

<i+arts6 1@ d,oct$0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la T9as
2royanasU (1Y11) de Dinalis
Caqogiannis$
M,4T k L2VT

<i+ecres6 1C d,oct$0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la T>l
seSor de la !$erraU (1Y6T) de
Eranqlin 0$ Sc/aner$
M,4T k L2VT

<iNo$s6 2K d,oct$0re62K (
Sala d!actes de l!;Suntament de
Tarragona
Presentaci% del lli0re T9o cara
!iratU de 0osep Dart6 Eolguera#
ediciN a cura de 0ordi TiVana$
48untament de Tarragona k 4rola
Editors

<i$+en!e6 2" d,oct$0re6 12 (
Duseu del Aort de Tarragona
&a#e!ant pel <ino$$ Acti#itat
adreXada a am6lies# am.
reserva pr'via$
Museu del +ort de Tarragona

<i+arts6 2- d,oct$0re6 1CI"K (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
Con?er1ncia T9a !$erra dels
2renta AnysU# a c?rrec de Llu6s
Havarro# proessor em'rit de la
%8* de Tarragona$
M,4T k L2VT

<i+ecres6 27 d,oct$0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la T>l
Wlti+o #alle U (1Y10) de 0ames
4lavell$
M,4T k L2VT

<iNo$s6 2= d,oct$0re6 1C (
Fi.lioteca AQ.lica de Tarragona
Presentaci% de T>l Set!e de
2arra!ona i la G$erra del
Franc1sI $na !$ia de lli0res i de
rec$rsos electr;nicsU# 2b ediciN$
$i.lioteca +".lica de Tarragona k
$i.lioteca ;emeroteca Munici*al

<issa0te6 2C d,oct$0re6 11 (
*$ta literGria i (ist;rica so.re
el Set!e de 2arra!ona de 1@11$
$i.lioteca +".lica de Tarragona k
$i.lioteca ;emeroteca Munici*al

No#e2!re
<i+ecres6 2 de no#e+0re6 1CI"K
(
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
Con?er1ncia T9es !$erres del
Franc1s de Catal$nyaU# a c?rrec
de 0osep SPnc/eR 4ervellN#
catedr?tic d!Iistria
4onempor?nia de la %8* de
Tarragona$
M,4T k L2VT

<i+arts6 @ de no#e+0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la T>l
ta+0or del Br$cU (1YU1) de
:gnacio E$ :quino$
M,4T k L2VT

<iNo$s6 1K de no#e+0re6 1CI"K
(
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
Con?er1ncia TArJ$eolo!ia i
+e+;ria (ist;ricaB >l set!e de
2arra!onaU# a c?rrec de 0osep
;nton 8emol?# conservador del
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona$
M,4T k L2VT

<i+arts6 1- de no#e+0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% del doc$+ental
TCa+p d,Ar!elersU (200Y) de
Eelip Sol3# am. la presentaciN
del matei> director i de (regorO
Tu.an$
M,4T k L2VT

<i+ecres6 17 de no#e+0re6 1C (
Duseu Hacional ;rqueolgic de
Tarragona
ProNecci% de la pel^lc$la
TLotel *$andaU (200U) de TerrO
(eorge$
M,4T k L2VT

<issa0te6 1C de no#e+0re6 11 (
*$ta literGria i (ist;rica so.re
el Set!e de 2arra!ona de 1@11$
$i.lioteca +".lica de Tarragona k
$i.lioteca ;emeroteca Munici*al


6ener .3;.
<iNo$s6 27 de !ener
Duseu Hacional ;rqueolgic
de Tarragona
Cl$0 de lect$ra am. la lectura
proposada d!;rturo A3reR-
8everte# ins al 2T de e.rer$
Museu ,acional 4r/ueol<gic de
Tarragona k $i.lioteca +".lica de
Tarragona k Taller de lectura de
l0,#E


143
Bicentenari Guerra del Francs a Vila-seca
Del 28 de maig al 5 de juny de 2011

Hr!anit/a, ;Suntament de *ila-seca
Participen, 5iputaciN de Tarragona# ;ssociaciN de 4omerciants i Empresaris de *ila-seca#
4onservatori Aroessional Dunicipal de DQsica de *ila-seca# 4oordinadora de Tra.ucaires de
4atalunOa# Es.art 5ansaire 8amon d!"lRina (*ila-seca)# Ludoteca Tot 0oc@ 4asal de la 5ona de
*ila-seca# (egants i (rallers de *ila-seca# Fall de 5ia.les de *ila-seca# ;grupaciN 4ultural *ila-
seca# ;mics del 4avall de *ila-seca# La Tramoia de *ila-seca# 4lu. de F?squet de *ila-seca i 4reu
8oSa (*ila-seca)$

AC2>S,
<issa0te6 2@ de +ai!
1@IKK($, :nauguraciN de l!exposici% T>l M%n
2ra0$caireU
6ala *oli-alent de la #asa #onsistorial
1@I"K($, Act$aci% de la commemoraciN del
ZT' aniversari de l!>s0art <ansaire *a+on
d,Hl/ina
+laAa de lEsgl9sia
<ill$ns6 "K de +ai!
2KIKK($, Presentaci% del lli0re de 5avid
Delero 5om'nec/# 8ila=seca a la 6uerra del
Franc)s (nQm$ 1 de la col+lecciN 8ecerca# de
l!;grupaciN 4ultural *ila-seca)# a c?rrec de
Danel (&ell# /istoriador i ar>iver de la
5iputaciN de Tarragona
6ala dactes de l4ntic ;os*ital

<iNo$s6 2 de N$ny
2KIKK($, Con?er1ncia T>l paper de la <ona a
la G$erra del Franc1sU# a c?rrec de
4oncepciN Solans 8oda# mem.re de la
4omissiN d!;cciN 46vica del 4entre d!Estudis
4omarcals del Fai> Llo.regat
6ala dactes de l4ntic ;os*ital

<issa0te6 ) de N$ny
11IKK($, 4na$!$raci% de la Fira de Co+er3 a
l,Anti!a 'ila-seca 1@11# organitRada per
l!;ssociaciN de 4omerciants i Empresaris de
*ila-seca (11IKK($, 2allers inantils i Socs
tradicionals@ 11I"K($, *isita del ca+pa+ent
de tra.ucaires i rancesos@ 1"IKK($,
Canonades dolces i aperitiu pel campament i
els carrers de la ira@ 1=IKK($, 2allers inantils
i Socs tradicionals)
Bardins del #astell
2KIKK($, Cerca#ila pels carrers de la vila de
les colles particiants a la recreaciN /istrica
2KI"K($, *epresentaci% (ist;rica de la Batalla
de 'ila-seca durant la guerra del Eranc's
+arada de la #analeta
21I"K($, Sopar Pop$lar
#am*ament
22I"K($, Ball de l,1poca am. la presentaciN
dels .alls vuitcentistes# a c?rrec de l!Es.art
5ansaire 8amon d!"lRina
Bardins del #astell

*epresentacions i recreacions de l,1poca,
1KI"K($, 4anvi de (u?rdia
#astell de Vila(seca i 48untament
12IKK($, ;tac d!un escamot de miquelets a les
tropes ranceses
+laAa de Voltes
1=IKK($, 4anvi de (u?rdia
#astell de Vila(seca i 48untament
1=I"K($, AregN de pagament de tri.uts
#arrers de la %ira
1@IKK($, Lliurament dels tri.uts i
aprovissionament de les tropes
+laAa de Voltes

<i$+en!e6 - de N$ny
K@IKK($, Datinades al ca+pa+ent per part
dels grallers de *ila-seca
1K IKK($, Fira de Co+er3 a l!;ntiga *ila-seca$
1811
1KI"K($, Can#i de G$Grdia (representaciN de
l!'poca)
#astell de Vila(seca i 48untament
12IKK($, VV4V 2ro0ada &acional de
2ra0$caires


144

Lreus de la 0Mria

L'any 2010 va acomiadar-se amb la inclusi de l'insigne historiador especialista en histria militar Luis Antonio
Ribot Garca, que va entrar a la Real Academia de la Historia llegint el seu discurs d'ingrs titulat: "Orgenes
polticos del testamento de Carlos II. La gestacin del cambio dinstico en Espaa". Va ser contestat per l'acadmic
Luis Miguel Enciso Recio, qui li va donar la benvinguda a l'Academia. D'aquesta manera s'enriqueix la instituci
espanyola amb un altre distingit membre.
[NRIA FLORENSA I SOLER]


Con>erBncies

5ivendres# 11 de desem.re de 2010 `uim ;loO i Aere (asol van pronunciar la coner'ncia )9es nostres
recerJ$es per di?erents arxi$s de la G$erra Ci#il >spanyola7$ L!acte va estar organitRat pels ;mics de
l!;rt 8om?nic del Fages# i es va cele.rar als 4arlins de Danresa$

; la matei>a data# la Sala 4arles 8a/ola del Hou Ediici de la (eneralitat de (irona# va acollir a les 18/$# la
coner'ncia )2ra$+a i resi!ni?icaci% P#i#1ncies6 dol i recordsR7# a c?rrec d!;nna DiVarro# dins del 4icle
de 4oner'ncies so.re les Eosses 4omunes# organitRat pel Demorial 5emocr?tic$
^<<<.ir/u.or#_

; voltes am. la guerra del Eranc's# *allirana (al Fai> Llo.regat) oer6 el 28 de gener proppasat# la
coner'ncia 9a !$erra del Franc1s a 'allirana6 ara ?a 2KK anysD# a c?rrec de 4on>ita Solans$ Eou a les 20/$#
a la sala d!actes de la Dasia Dol6 de 4an Fatlle# i ou organitRada per l!associaciN d!;mics de *allirana$
[<<<.a/icsde%allira"a.or#_

5imecres Y de marX de 2011 el Duseu d!Iistria de 4atalunOa# a Farcelona# ou l!escennari de la
coner'ncia 9es reperc$ssions de la !$erra de l,4raD# a c?rrec de (erm? Dart6n DuVoR# dins del 4urs
Aot'ncies Emergents i 8eptes del Segle [[$ El curs estava adreXat als alumnes de la %F i al pQ.lic en
general# i l!organitRava el 4entre d!Estudis Iistrics :nternacionals$
^<<<.u,.es6ce=l_

5issa.te# 26 de marX a les 18/$# Danresa acoll6 la cele.raciN de la coner'ncia Catal$nya en .poca
napole%nica# a c?rrec de Dontserrat Hoguera i ;lgu3$ L!acte va estar organitRat pels ;mics de l!;rt
8om?nic del Fages i tingu3 lloc a la sala d!actes dels 4arlins$
^<<<.aar,.cat_

El matei> dia# a les 1Y/$# a l!Espai Aere Stzmpli de Sitges (el (arra) mngels Aar's conerenci? so.re 9es
<e?ensesB >ls 0o+0ardeNos i els testi+onis act$als# organitRat per l!:nstitut d!Estudis Aenedesencs i el
(rup d!Estudis Sitgetans$
^<<<.iepe"edese"cs.or#_

5ivendres# 2T de marc# a les 1Y,Z0/$# Suntament am. la presentaciN del lli.re La guerra del %ranc&s a les Terres
de *arla catalana# s!esdevingu3 la coner'ncia >l so+etent de 1@K@# a c?rrec de 0oan [avier `uintana$
L!acte ou a la sala del Duseu de la DuntanOa de Dontserrat del Fruc# ediici de l!;Suntament# i va ser
organitRat per l!;Suntament# l!:8D%# l!editorial ;ers i la %8*T$
^<<<.ir/u.or#_

El matei> dia# el 4entre d!Estudis Selvatans organitR? la presentaciN del nQm$ 22 dels Ruaderns de la 6el-a i
la >errada >l set!e i l,oc$paci% del Castell de CassG de la Sel#a P1"2CR# a c?rrec de Llu6s Sales$ L!acte ou
a la sala municipal La 4oma# de 4ass? de la Selva# a les 20/$
^<<<.sel%ata"s.cat_




145
(D7osicions

Eins el Z0 de desem.re de 2010 va poder visitar-se l!e>posiciN 9es 0atalles del Br$c i la !$erra del Franc1s
al Baix 9lo0re!at6 1@K@-1@1)# a la 4asa EspanOa# Espai d!Iistria del Duseu de l!Iospitalet# organitRada
pel 4entre d!Estudis 4omarcals del Fai> Llo.regat$

L!e>posiciN 9a !$erra del Franc1s a les co+arJ$es !ironines# que organitR? el 4entre d!Estudis 4omarcals
de FanOoles# va romandre o.erta al pQ.lic ins el Y de gener de 2011# al Tint$
^<<<.ir/u.or#_

5issa.te 1Y de marX de 2011 ou inaugurada l!e>posiciN permanent 'ilassar de <altI *epW0lica6
re#ol$ci% i !$erra# am. una demostraciN teatralitRada dels e>'rcits en lluita als Sardins ;nton Eeliu i la
presentaciN del documental &a 6uerra Ci#il a Pre2i@ de :alt# a c?rrec de Se.asti? AuSol$ Eou a partir de
les 12/$# a *ilassar de 5alt# i va ser organitRat pel (rup de 8ecerca La Eilerrada$
^=ttp&66laQilQerrada.,lo#spot.co/_

*tineraris i @isites guiades

5iumenge 6 de marX de 2011 el 4onsorci Demorial dels Espais de la Fatalla de l!E.re va organitRar
l!itinerari Soc $n soldat _ soc $na persona# a 4or.era d!E.re (Terra ;lta)$ La tro.ada era a les 12/$ al
4entre d!;tenciN i 8ecepciN al *isitant$

5issa.te 12 de marX seg&ent# el matei> 4onsorci del Demorial dels Espais de la Fatalla de l!E.re organitR?
l!itinerari 9a de?ensa passi#a a BenissanetB Pre+sa i propa!anda al ?ront$ La tro.ada ou a les 12/$# al
4entre 4ultural ;rtur Flad3 i 5esumvila de Fenissanet# i l!itinerari es dugu3 a terme tant a Fenissanet
(8i.era d!E.re)# com al Ainell de Frai (Terra ;lta)$

5iumenge 21 de marX## a les 12/$# el 4entre d!;tenciN i 8ecepciN al *isitant de 4or.era d!E.re (Terra ;lta)
ou el punt de trovada per a l!itinerari 9a 0atalla de l,>0re i la se#a i nternacionalit/aci%$ L!acte estava
organitRat pel 4onsorci del Demorial dels Espais de la Fatalla de l!E.re$
^<<<.,atalladele,re.or# i <<<.ir/u.or#_

Presentaci de llibres

La 4Qria 8eial de FesalQ ou l!escennari# dissa.te 21 de novem.re de 2010 a les 1Y/$# de l!acte de
presentaciN del lli.re &a (uerra del Franc)s al cantE de BesalF# editat per l!associaciN ;mics de FesalQ i del
seu comtat# Suntament am. la 5iputaciN de (irona# l!;Suntament de (irona i l!Editorial 4lavell$
^<<<.a/icsde,esalu.cat_

El passat dimarts# 1U de desem.re de 2010# la .i.lioteca *apor *ell de Farcelona# va presentar# a les 1Y/$# el
lli.re Mont9uGc i el seu entornB ;H/I=;H/H. Jerrades i itineraris# organitR?, 4entre d!Estudis de DontSu]c$
El matei> dia# la capital catalana acollia una altra presentaciN# la del lli.re Cartes de conde2nats a 2ort pel
Aranquis2e# d!;l.a 56aR i Ielena Ledesma# acte que va anar a c?rrec d!;gust6 ;lco.erro i AericaO# 0osep
D$ Eigueres i Aelai Aag's$ *a tenir lloc a les 1Y/$# a l!auditori del Duseu d!Iistria de 4atalunOa# i va estar
organitRat# a m3s de pel DI4# pel 4entre d!Iistria 4ontempor?nia de 4atalunOa i 4osset?nia Edicions$

El Aatronat de Turisme de Su.irats i l!:nstitut d!Estudis Aenedesencs van organitRar la presentaciN del
lli.re &a Aractura 2ilitar a la 6uerra Ci#il +;H/I=;H/H,. El cas de *uan FernKndeL FernKndeL# dels
proessors d!Iistria 0osep 4lara (%d() i ;ntoni (avald? (%8*T)# dins de les : 0ornades de 8ecuperaciN
de la Demria Iistrica de Su.irats$ L!acte va tenir lloc a les 20,Z0/$# del Z1 de gener de 2011# a l!;teneu
"rdalenc# i an? a c?rrec de 8amon ;rna.at Data$ El matei> lli.re va ser presentat diSous 2U de e.rer a les
20/$# en el local de la lli.reria La 8am.la# de Tarragona# aquest cop a c?rrec de l!e>president del Aarlament
Ernest Fenac/$ Eoren coorganitRadors la Lli.reria La 8am.la i Edicions i Aropostes 4ulturals ;ndana$
^<<<.ir/u.or#_



146
El 4onsell 4omarcal del Tarragon's i ;rola Editors# van organitRar divendres 21 de gener de 2011# la
presentaciN del lli.re &a 6uerra Ci#il a la co2arca del Tarra(on)s# de Dontserrat 5uc/ Alana# 0ordi Aiqu3
AadrN i 0oan Serrallonga i %rquidi$ L!acte va anar a c?rrec de 0oan *illarroOa Eont i s!esdevingu3# am.
nota.le alu'ncia de pQ.lic# a les 20/$ a la seu del 4onsell 4omarcal del Tarragon's$
^<<<.tarra#o"es.cat_

El passat dimecres dia 2 de e.rer de 2011# a les 1Y/$ tingu3 lloc# al Duseu d!Iistria de 4atalunOa# la
presentaciN del lli.re &es cr%niques de (uerra de &lu5s Capde#ila# a c?rrec d!;gust6 ;lco.erro# director del
DI4# 0osep Daria 4asasQs# deg? de la Eacultat de 4omunicaciN de l!%AE# 0osep Daria Eigueres# proessor
de la %;F i autor# Aelai Aag's# proessor de la %F i 0oan 8idao# president de la EundaciN 0osep :rla$
^<<<./=c.cat

Presentaci del @olu9 La guerra del 3rancBs a les Terres de 7arla catalana

L!:nstitut 8amon Duntaner ^:8D%_ am. seu a DNra la Hova# 3s un organisme depenent de la (eneralitat
creat per a la coordinaciN del tei>it associatiu catal? i l!impuls de la cultura en tots els seus vessants$ En el
decurs de la seva singladura i activitats# s!/a mostrat com una de les iniciatives pol6tiques m3s eectives
en mat'ria de cultura mai no assaSades$ L!anO 2008 va convocar una quincena de micro.eques per
omentar estudis in'dits so.re la guerra del Eranc's# a les portes d!un per6ode de commemoracions
.icenten?ries per al qual s!endevinava la alta d!una renovaciN ilo actualitRaciN /istoriogr?ica de
l!episodi napolenic nacional$ ; .anda del suport prestat per a la pu.licaciN posterior d!alguns dels
tre.alls .ecats# l!:8D% va impulsar l!organitRaciN al municipi d!El Fruc d!unes Sornades d!/istria# que es
van ornir# en part# am. la participaciN dels .ecats a trav3s de comunicacions a partir dels tre.alls
presentats$ Tres anOs i l!inici d!una orta crisi despr3s# veiem l!Qltim tram del proc3s editorial am.
l!apariciN d!una pu.licaciN que aplega les actes d!aquelles Sornades$

5ivendres# 2T de marX de 2011# a les 20/$# a la sala del Duseu de la DuntanOa de Dontserrat del Fruc#
ediici de l!;Suntament# es va presentar el lli.re &a (uerra del Franc)s a les Terres de parla catalana#
editat per ;ers# l!;Suntament del Fruc# l!:8D%# la %niversitat 8ovira i *irgili de Tarragona i el Duseu de
la DuntanOa de Dontserrat del Fruc$ El volum 3s a cura de la principal coordinadora del proSecte# HQria
Sa&c/# i ou presentat per DariSN ;u.arell# 0osep Santesmases# EncarnaciN 8icart i la prpia Sa&c/$
^<<<.ir/u.or#_


0o@es 7resentacions de leditorial ,a>ael )al9au

;m. l!apariciN a inals de 2010 del lli.re 8ida i re(nat de Mart5 7. &Flti2 rei del Casal de Barcelona# de
0osep-5avid (arrido i *alls# l!editorial 8aael 5almau treu al mercat el nQm$ 1U de la col+lecciN Foarull#
un volum de Z68 p?gines que va tenir mQltiples actes de presentaciN el mes de desem.re passat,
{ 9leidaB <i+arts 1) de dese+0re# a dos quarts de 8 del vespre# a la Fi.lioteca AQ.lica de Lleida (8.la$
d|;ragN# 10)$ ;cte organitRat Suntament am. l|;ssociaciN de la Eesta de Doros i 4ristians de Lleida$
{ 2errassaB <i+ecres 1- de dese+0re# a dos quarts de 8 del vespre# a la Sala d|actes d|kmnium 4ultural
(Aortal Hou# 1Z$ Terrassa)$ ;cte organitRat Suntament am. kmnium 4ultural$
{ BarcelonaB <iNo$s 17 de dese+0re# a dos quarts de 8 del vespre# al 4ol+legi de 5octors i
Llicenciats (8am.la de 4atalunOa# 8# pral$ Farcelona)$ ;cte organitRat Suntament am. ;mics de la 4iutat$
Entre e.rer i marX /i /agu3 m3s presentacions a DatarN i a Dont.lanc$
^Boel #odina Valls. Editorial 2afael Dalmau_


ProEecci de docu9entals sobre la Guerra Ci@il

5ivendres 21 de gener de 2011# a les 20/$# a la sala d!e>posicions de La Dassa# de *ilassar de 5alt# es
proSect? el documental Mona "o9a- Al al!a# dins del cicle 1T ;niversari de la (uerra 4ivil i 8evoluciN al
Daresme$ L!acte ou organitRat pel (rup de 8ecerca La Eilerrada$
^<<<.ir/u.or#_


147

L!endam? diumenge 20 de marX# a les 18/$# el gimn?s de l!Escola del Ai de 5osrius (el Daresme) ou
l!escenari de la presentaciN i proSecciN de l!audiovisual 9a !$erra dels tres anys P1C"7-1C"CR al +$nicipi
de <osri$sB <iGle! entre la Me+;ria i la List;ria# de Heus ;lsina i D$ mngela 0u.anO$ *a estar
organitRat per l!;Suntament de 5osrius$
^<<<.dosrius.cat_

Cisites guiades

El cap de setmana del 22 i 2Z de gener de 2011# el 4onsorci Demorial de la Fatalla de l!E.re organitR? a
4or.era (Terra ;lta) sengles visites guiades$ El dissa.te 22# ou al Ca+pa+ent del V' CosB 9nies de
?orti?icaci% rep$0licana$ 5iumenge 2Z# es dedic? a la Demria i destrucciN als po.les$ El seg&ent cap de
setmana el 4DFE oer6 dues visites guiades m3s, el 2Y de gener el tema de la visita guiada ou Pre+sa i
propa!anda al ?ront# i l!endam? diumenge, <e?ensa Passi#aI re?$!is antiaeris$
[<<<.,atallae,re.or#]

5issa.te 26 de e.rer# el 4ercle 4atal? d!Iistria va realitRar la primera de les quatre T*$tes de la G$erra
de Separaci%U# de la ma d!en Jordi PeSarroNa# organitRada a Farcelona$ ;questa primera ruta es titulava
Pa$ Claris6 President de la Pri+era *epW0lica i comenX? a les 10,Z0/$# a la plaXa de Sant 0aume
cantonada am. carrer del Fis.e# i va durar entre 2 i 2!T /ores$ El preu de la ruta era de 10}lpersona# i per
als socis del 44I o del 4entre 4omarcal Lleidat?# de 1}lpersona# essent gratu]t per als menors$
[<<<.cc=.cat]


.egona edici de les 7laNues de ca@a dedicades al general Pri9 i els @oluntaris
catalans de la guerra dI>rica

El passat 1Y de desem.re del 2010# es va presentar a la LlotSa de 8eus (AlaXa Arim# 1# >amr? carrer Sant
0oan) la segona ediciN de plaques de cava del general 0oan Arim i Arats i els voluntaris catalans de la guerra
d!mrica (18TY-1860)# de les caves Daria "liver Aort6$ SNn un total de sis plaques, tres an reer'ncia al
general Arim i les altres tres als voluntaris$ L!anO anterior es va er la presentaciN d!una primera ediciN dels
voluntaris# am. sis plaques tam.3 de la matei>a cava (una del general Arim i cinc dels voluntaris)$ ;rran
de la gran demanda que /i /a /agut# se n!/a et aquesta segona tirada$ L!acte va gaudir d!una gran
acceptaciN per part de la gent de 8eus i d!altres indrets de 4atalunOs ("lot# :gualadaM) que van mostrar
orXa inter3s en adquirir aquesta nova ediciN$ Es va aproitar l!acte per a presentar l!ediciN en castell? del
lli.re 8oluntarios Catalanes en la (uerra de NArica +;41H=;4I3,# d!;lredo 8edondo Aenas# una pu.licaciN
del ;rc/ivo (eneral de 4euta (setem.re# 2010) que 3s l!ediciN tradu]da# revisada i ampliada# de 6uerra
dOArica +;41H=;4I3,. Els 0II del (eneral Pri2 (4osset?nia# *alls# 2008)$
Tot i el pas del temps# veiem que els temes relacionats am. el general Arim continuen tenint gran inter3s
per part de tot/om i m3s quan al desem.re del 201U es conmemoraran els 200 anOs del seu nai>ement$


^;LE8E5" 8E5"H5" AEH;S_


148

E
EEX
XXP
PPU
UUG
GGN
NNA
AAR
RRE
EE O
OOP
PPP
PPI
IID
DDU
UUM
MM:
::
T
TTa
aar
rrr
rra
aag
ggo
oon
nna
aa 1
118
881
111
11.
.. L
LLa
aa m
mma
aar
rre
ee d
dde
ee
t
tto
oot
tts
ss e
eel
lls
ss s
sse
eet
ttg
gge
ees
ss n
nna
aap
ppo
ool
lle
ee
n
nni
iic
ccs
ss a
aa
C
CCa
aat
tta
aal
llu
uun
nny
yya
aa


A principis de '('' el general Louis-Gabriel Suchet shavia emparat de
Tortosa, i aans, de Lleida, Dequinensa i Dorella, i podia pensar en Lal*ncia
com a o+ectiu principal) Per pr*viament havia dassegurar la rereguarda am
la conquesta de la ciutat de Tarragona, que llavors shavia convertit en la capital
de la Catalun8a resistent a la dominaci% napolenica i en el quarter general i
principal ase del 'r) 1&*rcit) A m!s, el seu port era el m!s important i en
protegit que es conservava fora del control napolenic, un dels principals punts
darriada de refor-os i de pertrets de guerra)

La ciutat, ai&ecada dalt dun tur% roc%s que dominava el mar, estava encerclada
per turons pels costats est i nordT pel mar pel costat sud, mentre que, a
difer*ncia dels altres vessants, for-a aruptes, el del costat oest descendia
suaument cap el port, el riu 7rancol0 i la plana del Camp) 1l recinte ur estava
encerclat per muralles construSdes i refetes en diferents *poques, a les que shi
havien adossat aluards comunicats entre ells am les seves respectives
cortines) >avant daquestes fortificacions hi havia una l0nia de fortins avan-ats,
que arrencaven des de la punta del Diracle, fins lal-ada de lactual Camp de
Dart) 1l port i el arri de la marina estaven protegits per una l0nia fortificada,
am diversos aluards, que enlla-ava am la muralla de la part alta i arriava
fins el mar) Aquesta muralla, que separava la part ai&a de la ciutat de les
hortes i terres de conreu del 7rancol0, estava dominada pel fort Reial) 1l port
tam! comptava am diverses ateries, i el fort del 7rancol0, que sai&ecava a
poca distncia de la desemocadura del riu)

Per aquest imponent con+unt de fortificacions, i en especial les defenses de la
part ai&a, es troava en for-a mal estat de conservaci% en comen-ar la guerra
del 7ranc*s, i va ser necessria la realit"aci% de grans esfor-os econmics per
part dels tarragonins i dels haitants de la resta de municipis del corregiment,
per refer$les i ampliar$les) Les ores de fortificaci% foren intermitents al llarg de
la guerra, per aconseguiren refer el con+unt de defenses de la ciutat, i les
ampliaren am la construcci% de nous aluards i posicions avan-ades, soretot
pel que fa a la part ai&a) 7inalment, tam! sai&ec una l0nia de fortificacions
e&teriors, am la construcci% dels forts dels 1rmitans, del Llorito i de lJliva,
que havia dimpedir que le&*rcit napolenic saprop!s a la pla-a pel @ord i l1st,
i, si ho feia per lJest, molestar$lo am el foc dels canons de lJliva i am les
sortides de la seva guarnici%) Am tot, les ores de fortificaci% no estaven
acaades en comen-ar el setge, i degut a la pressa en ai&ecar$les, moltes delles
eren poc slides i no estaven preparades per suportar un omardeig intens)


149

Cal dir que Suchet no tenia ordres de conquerir Tarragona, si no que aquesta
era una missi% que pertocava a le&*rcit franc*s de Catalun8a que comandava el
mariscal Mac'onal') 1l general Suchet li havia de donar suport des de D%ra,
on estava concentrant provisions de cereals procedents de lArag% i Lleida, i des
de Tortosa, que havia convertit en el dipsit de lartilleria i del material del cos
dengin8ers) Amd%s dipsits havien daprovisionar les forces de Mac'onal' que
assetgessin Tarragona) Per, finalment, lemperador Napole va optar per
encarregar al general Suchet la conquesta de la principal pla-a forta que
quedava a Catalun8a) Aquest en reia lordre a Caragossa el '5 de mar- de
'('', acompan8ada de la cessi% al seu govern dels territoris catalans situats al
sud del Lloregat, i de lampliaci% del seu e&*rcit am la incorporaci% duns
'.):// homes de le&*rcit franc*s de Catalun8a)

Suchet comen- immediatament els preparatius per encarar$se a la conquesta
de Tarragona) Ai&0, reorganit" le&*rcit, que passava a denominar$se E5rme
d45ragonI i sumava uns :3):// homes en condicions de comatre, dels quals
uns ,/)/// estarien destinats a les operacions de setge i de coertura
daquestes, mentre que la resta protegirien Arag%, Lleida i la frontera am
Lal*ncia) Per aquests preparatius es veieren alterats per la captura del castell
de Cant 7erran de 7igueres mit+an-ant un cop de m de les tropes del coronel
Ro2ira) Aquest fet, que tingu! lloc la nit del 5 al '/ daril, va dei&ar en mans
del 'r) 1&*rcit la principal fortalesa de la frontera catalana, i provoc greus
prolemes a Mac'onal', que inicialment no comptava am suficients efectius
per recuperar$la, i suposava que el grui& del 'r) 1&*rcit, am el seu comandant
en cap, el marqu*s de Ca+po .er'e, es dirigiria a l1mpord per donar suport
als defensors de Cant 7erran) >e fet, Mac'onal' va demanar urgentment
suport a Suchet, fet que hauria aturat els preparatius del setge de Tarragona
per espai duns mesos) Tanmatei&, aquest darrer va optar per accelerar aquests
preparatius, am la intenci% de dirigir$se el m!s urgentment possile cap a
Tarragona, i daquesta manera oligar a Ca+po .er'e a tornar de l1mpord
per protegir la principal ase del seu e&*rcit)

Ai&0, Suchet, que encara no tenia el seu e&*rcit preparat, va sortir de Lleida el
,( daril am el grui& de les seves tropes) Lendem arriava a Dontlanc, on
fortific el convent de la Dare de >!u de la Cerra, per protegir el cam0 de Lleida i
corir a distncia el cam0 de D%ra a Reus, la principal ruta per on arriarien el
proveSment a le&*rcit asset+ant, mentre que lartilleria i el material del cos
dengin8ers ho farien des de Tortosa) L' de maig, el general Suchet, am les
divisions dinfanteria dels generals &arispe i 0rFre, i la de cavalleria del general
oussar', entraven al Camp de Tarragona per lestret de La Ria, mentre que la
divisi% dinfanteria del general &abert arriava a Camrils des de Tortosa)
Lendem Suchet estalia el quarter general, els hospitals i els magat"ems de
queviures a Reus, mentre que a la Canon+a hi situava els principals dipsits
dartilleria i del cos dengin8ers) La pressa en organit"ar le&*rcit que shavia de
dirigir cap a Tarragona, va impedir$li poder disposar des dun primer moment de
totes les tropes destinades, sumant #nicament uns '.)/// soldats francesos,
italians i polonesos, tot i que a mit+ans de mes +a augmentarien a ,/)///) Am
tot, el pit+or contratemps era que tan sols podia comptar am lartilleria de


150
campan8a de les seves divisions, completament inadequada per enfrontar$se a
les defenses de la pla-a, +a que el tren dartilleria de setge encara estava a
Tortosa i trigaria unes tres setmanes a arriar a Tarragona)

Les not0cies del moviment de les tropes de Suchet des de Lleida shavien reut
am preocupaci%, +a que Ca+po .er'e es troava a l1mpord am el grui& de
le&*rcit, i tan sols comptaven am les tropes que hi havia a la ciutat per
protegir$la) ;mmediatament, el comandant en cap de la pla-a, el general Juan
Caro, i el seu estat ma+or, comen-aren a preparar$ne la defensa) Caro tenia sota
les seves ordres la guarnici% de la ciutat, formada pels regiments dinfanteria
,n) de Cavoia, Almansa, Loluntaris de Caragossa, Mranada, Am*rica, Almeria i
;li*riaT el grui& de les forces del Cos dArtilleria i del Reial Cos d1ngin8ers del
'r) 1&*rcitT les dues compan8ies dartilleria i les dues de sapadors de les
Legions Catalanes, i la compan8ia de la Murdia del Meneral) ;ncorpor, a m!s,
els destacaments daltres regiments que, per una o altra ra% estaven a
Tarragona en aquelles dates, com fou el cas dun centenar i escaig de soldats
del regiment su0s de Himpffen) 1n total, Caro va poder arrenglerar prop de
()/// homes de le&*rcit regular) La guarnici% tam! estava integrada per la
Dil0cia Urana de Tarragona formada ma+oritriament per veSns de la ciutat 2i
en menor mesura per haitants daltres municipis del Corregiment i de la resta
de Catalun8a6) Aquesta, que sumava uns ,)4// homes, consistia en un
regiment dinfanteria de dos atallons i tres compan8ies dartillers, a les que cal
afegir tam! dues compan8ies de Tiradors, que shavien organit"at a la ciutat)

1ls defensors disposaven duna artilleria for-a potent, que sumava ,5: peces,
ma+oritriament de pla-a, a e&cepci% de '3 que eren de campan8a) Tam!
reien el suport dels canons de les llan&es canoneres espan8oles que hi havia al
port, i soretot, de lesquadra ritnica del comodor Co'rin*ton, constituSda
per tres navilis, dues fragates i altres emarcacions menors, als qual shi
afegirien altres fragates espan8oles al llarg del setge) Cal dir que sovint els
navilis i fragates sallun8aran de Tarragona per protegir els vai&ells que
portaven refor-os, i per tant, a e&cepci% de les darreres setmanes, foren pocs els
dies que la flota estava al complet davant de la ciutat) 1l control de la costa per
part de la flota ritnica permetia mantenir oerta la comunicaci% de la ciutat
am le&terior per via mar0tima i garantia larriada de refor-os, municions i
proveSments al port tarragon0T al matei& temps feia possile levacuaci% de molts
ferits als hospitals de Dallorca, Lilanova i Datar%)

1l general Caro va organit"ar la defensa en funci% dels efectius de que
disposava 2uns '/)4// homes6) Conscient de que no eren suficients per protegir
tot el con+unt de fortificacions tarragonines, va optar per centrar$los en la
defensa dels recintes de la pla-a) Aandon la l0nia e&terior a e&cepci% del fort
de lJliva, que es convert0 en la posici% clau per impedir que lenemic pogu!s
apropar$se massa als murs)

7inalment, el : de maig, les tropes del general Suchet es posaren en moviment
cap a Tarragona am lo+ectiu dencerclar la pla-a per terra) Ai&0, la divisi%
Qarispe avan- per davant del fort de lJliva 2sota el foc daquest i de les seves
posicions avan-ades6 i despr!s docupar els forts aandonats del Llorito i els


151
1rmitans, va arriar fins la carretera de Karcelona) La divisi% Qaert va avan-ar
al llarg de la ria dreta del 7rancol0, fins el mar i va prendre posicions a uns
')/// metres del riu, i finalment, la divisi% 7r*re es despleg a les dues ries del
riu, tot enlla-ant am les divisions aans esmentades) >aquesta manera les
hosts napoleniques es desplegaven formant un gran semicercle que loque+ava
la ciutat i assentaven els seus campaments darrera daquesta l0nia)

Suchet estudi les defenses de la ciutat, i seguint els consells dels seus
generals dartilleria i del cos dengin8ers, decid0 atacar pel costat oest, contra
le&trem de les fortificacions de la part ai&a m!s properes al 7rancol0, +a que el
terren8 daquest front era el m!s adequat, am difer*ncia, per poder$hi e&cavar
les trin&eres i paralPleles) Per aans de comen-ar latac, calia allun8ar la flota i
els seus canons de davant de la desemocadura del 7rancol0, i havia de prendre
el fort de lJliva, +a que am la seva artilleria i les sortides de la seva guarnici%
podia incomodar els trealls de setge) 1n els dies seg9ents, la resposta de Caro
als moviments napolenics es limit a la realit"aci% dalgunes sortides am
destacaments poc nomrosos, que senfrontaven am les avan-ades
napoleniques dels vessants del Llorito i dels 1rmitans) La manca defectius, el
priv defectuar$ne una a ma+or escala per impedir que Suchet consolid!s el
loqueig i comenc!s els trealls de setge)

La nit del . al ( de maig els francesos comen-aven els trealls de setge am
linici de la construcci% dun gran reducte per a peces dartilleria a la l0nia de
costa, a la ria dreta del 7rancol0, a poc m!s dun quilmetre de la seva
desemocadura) Al llarg de la ma+or part del mes de maig, els sapadors i els
soldats de la divisi% Qaert construSren aquest reducte, e&cavaren diverses
trin&eres i tres ateries dartilleria repartides al llarg de la costa, entre el
reducte i la desemocadura del riu) 1l foc dartilleria dels vai&ells i de la pla-a
no va aconseguir aturar aquests trealls)

1l dia '/, el marqu*s de Ca+po .er'e desemarcava a Tarragona procedent de
l1mpord, despr!s dhaver sofert una derrota davant de 7igueres) La not0cia de
larriada de Suchet davant de Tarragona, lhavia fet tornar a corre$cuita per
prendre el comandament de la defensa de la pla-a) Lacompan8ava una part del
seu e&*rcit, uns 3)/// homes dels regiments dinfanteria de l0nia de Mirona, de
Canta 7e, el 3r i :t atall% de Mranaders Provincials 2lantic regiment de
Mranaders Provincials de Castella la @ova6 i la 'a) Cecci% de L0nia de la ') Legi%
Catalana) Posteriorment, a finals de maig arriarien m!s refor-os per mar= uns
')?// homes de le&*rcit de Lal*ncia 2el primer atall% del 'r regiment
dinfanteria de Cavoia i el 3r) atall% de Ca-adors de Lal*ncia6, i uns ://
quintos desarmats procedents de Dallorca)

Larriada de les tropes que acompan8aven Ca+po .er'e, va permetre
finalment la realit"aci% de sortides a gran escala contra els trealls que estaven
fent els soldats francesos a la ria dreta del 7rancol0) 1n portaren a terme el dia
':, el '( i el ,/, totes elles am suport dalgunes peces dartilleria de
campan8a) >aquestes sortides destac la del dia '(, quan uns 3)/// soldats de
la guarnici%, acompan8ats per alguns civils 2entre ells la famosa Rosa .enas 'e
Llobera6, atacaren les trin&eres franceses i aconseguiren desallot+ar$les i


152
destruir$les parcialment, fins que larriada de refor-os napolenics els va
oligar a retrocedir a Tarragona) A m!s, la matinada del ': de maig, part de la
divisi% Qarispe va capturar els parapets que formaven les posicions avan-ades
del fort de lJliva)

Dalgrat els esfor-os dels defensors, els trealls dels soldats napolenics
continuaren avan-ant a la ria dreta del 7rancol0, i finalment, larriada de les
primeres peces dartilleria de setge, va permetre que el dia ,3 artillessin el gran
reducteT en els dies seg9ents tam! empla-aren peces dartilleria a la resta de
ateries) 1l foc que oriren contra els vai&ells els va oligar a allun8ar$se de la
costa) Am el despla-ament de la flota, Suchet havia aconseguit el seu primer
o+ectiu, i passava a centrar$se en el fort de lJliva) >e fet, els trealls per
atacar el fort havien comen-at la nit del ,' al ,,, quan els soldats napolenics
e&cavaren una trin&era en "iga$"aga, des dels parapets avan-ats fins un tur%
proper, i en els dies seg9ents construSren la ateria de ret&a i estalien tres
ateries m!s per atre el fort)

1l foc dels defensors de lJliva i les sortides que realit"aren, no aconseguiren
impedir que els homes de &arispe artillessin les ateries, tot i les p*rdues que
patiren, entre les que shi compt la del general Sal+e, que comandava la
rigada que realit"ava els trealls dapro&imaci% al fort) Lartilleria francesa va
comen-ar a atre el fort el dia ,(, i aconsegu0 orir una ret&a) Lendem a la
nit, dues columnes napoleniques assaltaren el fort per la ret&a que tenia a
le&trem dret de la part frontal 2i que parcialment aprofit larc dun aq9educte
per superar el fossat6 i per la porta de la gola, mentre altres tropes simulaven
un atac contra le&trem esquerre del fort) 1ls defensors oposaren una
resist*ncia aferrissada en mig dun comat conf#s, per no aconseguiren aturar
els assaltants, que foren refor-ats per les reserves que tenien preparades, i
finalment el fort va caure en mans de l5rme d45ragon) Lendem, la guarnici%
tarragonina va fer una sortida per intentar recuperar$lo, per fou reut+ada per
les forces napoleniques que shi van atrin&erar)

La caiguda del fort de lJliva, que els tarragonins consideraven ine&pugnale, va
ai&ecar acusacions de traSci% contra els militars, mentre que molts haitants es
decidiren a aandonar la ciutat per via mar0tima) Levoluci% del setge va decidir
al marqu*s de Ca+po .er'e a sortir de Tarragona el 3' de maig, acompan8at
del seu estat ma+or i de nomrosos oficials superiors, a m!s dels destacaments
de tropes 2que no sumarien el miler dhomes6 que no pertan8ien als regiments
de la guarnici% de la ciutat) La intenci% era la dorganit"ar un e&*rcit de socors
per allierar$la des de le&terior) >e fet, fins aquell moment, les operacions que
havien portat a terme les poques forces que shavien pogut concentrar per
atacar la reraguarda de Suchet, solament havien aconseguit oligar$lo a
aandonar la posici% fortificada de Dontlanc)

Aans de mar&ar, Ca+po .er'e va cedir el comandament de la defensa de
Tarragona al mariscal Juan Senn 'e Contreras) Aquest, que tan sols feia uns
dies que havia desemarcat, procedent de Cadis, va intentar conv*ncer$lo de
que no era la persona m!s idnia per ocupar el crrec, degut al seu
desconei&ement de lestat de la pla-a, per Ca+po .er'e no va canviar


153
dopini%, i Contreras agaf el comandament, am la promesa del seu superior
de tornar am le&*rcit de socors) 1l mariscal Contreras treall fermament
per reorganit"ar les tropes i va promoure la participaci% dels tarragonins i
tarragonines en tasques au&iliars de la defensa de la ciutat)

Am el fort de lJliva a les seves mans, el general Suchet podia donar inici a
latac contra les fortificacions de la part ai&a de Tarragona) Ai&0, la nit de l' de
+un8, les tropes franceses creuaren el riu i comen-aren a e&cavar la primera
paralPlela i les trin&eres dapro&imaci% a les fortificacions de la part ai&a) Al
llarg dels dies seg9ents, els napolenics continuaren e&cavant sota el foc dels
canons espan8ols, i tam! patiren algunes sortides nocturnes dels defensors)
Dalgrat tot, els soldats francesos seguiren instalPlant ateries i avan-ant les
trin&eres cap a la l0nia de fortificacions i el fort del 7rancol0) Aquest darrer va
resistir fins el dia ., quan la seva defensa es consider impossile i Contreras
don lordre daandonar$lo) Tot seguit locup lenemic, que no va poder
continuar avan-ant a causa del foc que reia de la seg9ent posici%= la lluneta
del Pr0ncep) Uns dies m!s tard, les tropes de Suchet completaven la segona
paralPlela, mentre lartilleria francesa i italiana omarde+ava la l0nia de
fortificacions i linterior de la ciutat) Am el omardeig constant, la polaci%,
concentrada a la part alta, va comen-ar a patir els efectes m!s terriles del
setge, i hagu! de refugiar$se sota les voltes del circ, els soterranis i la catedral,
on sestal0 un hospital militar) Un vigia avisava la polaci%n civil des de la
catedral, am tocs de campana, cada vegada que sapropava un pro+ectil)

1l ': de +un8 arriaven al port :)/// soldats de le&*rcit de Lal*ncia, per
Ca+po .er'e els va reclamar per refor-ar el seu e&*rcit, i lendem
semarcaren cap a Lilanova) Uns dies m!s tard, a la nit del '? al '., els
francesos conquerien la lluneta del Pr0ncep, i en els dies seg9ents, sota un foc
constant, e&cavaren la tercera paralPlela i les trin&eres que des daquesta
arriaven als peus del fossar de la l0nia de fortificacions de la part ai&a) 1l ,'
de +un8, les ateries franceses van orir tres ret&es en dos dels aluards
daquesta l0nia i en el fort Reial, i aquell vespre diverses columnes
napoleniques assaltaren les ret&es, conqueriren les fortificacions i entraren a
la part ai&a) Ci ! foren aturats momentniament per un contraatac dels
defensors, aquests finalment es veieren oligats a retrocedir cap a la part alta, i
fer$se forts a la muralla de Cant Boan) Chavia perdut definitivament el port i
tota la part ai&a, i la guarnici% i els tarragonins tan sols estaven protegits per
una muralla am quatre aluards, que no tenia ni fossat) Conscient de que la
ciutat tan sols podia aguantar uns dies m!s, Contreras va fortificar la Ramla
Lella, i per en*sima vegada, va reclamar a Ca+po .er'e la seva a+uda) Aquest,
finalment, acord llen-ar un atac con+unt contra una "ona de la l0nia
dencerclament de la ciutat, el dia ,:) Per Ca+po .er'e, que considerava que
el seu e&*rcit no era prou fort per enfrontar$se a camp oert am lenemic, no
va anar m!s enll dels primers moviments i tot seguit es va retirar, fet que va
provocar el desnim entre els defensors, que esperan-ats, portaven hores
esperant lordre datacar)

1l ,? arriaven m!s vai&ells ritnics, am un refor- de '),// soldats
comandats pel coronel S!erret) Aquest, en adonar$se de lestat dindefensi% de


154
la pla-a i de la impossiilitat de reemarcar els seus homes en cas que caigu!s,
va optar per mar&ar a incorporar els efectius a le&*rcit de Ca+po2er'e) Pel que
fa a Suchet, els seus homes continuaren e&cavant trin&eres des de la part
ai&a, en direcci% a la muralla, i estaliren ateries) >avant de limminent atac,
Contreras va pro+ectar un pla arriscat per conectar am el grui& de la
guarnici%, trencar les l0nies franceses i salvar le&*rcit, ai&0 que Suchet llenc!s
latac general) 1l mat0 del ,( de +un8, lartilleria napolenica va orir una ret&a
practicale a lal-ada de lactual carrer de lAssalt, entre els aluards de Cant
Pau i de Cant Boan) A les cinc de la tarda, les columnes napoleniques atacaren
la ret&a i malgrat la resist*ncia dels defensors, aconseguiren capturar$la i
avan-ar cap a la Ramla Lella, on foren novament aturats) Tanmatei&, una part
dels assaltants aconsegu0 entrar pel portal del Roser i atacar per lesquena als
defensors de la Ramla) L#ltima l0nia defensiva fou superada pels assaltants,
que sescamparen per tota la ciutat i acaaren am la darrera resist*ncia, que
tingu! lloc davant de la catedral) Contreras re! una ferida i caigu! presoner
quan intentava organit"ar un contraatac, i mentre, milers de soldats i civils
intentaven fugir per la carretera de Karcelona, tot i que van ser aturats i
capturats per les tropes italianes) Pogueren escapar solament els pocs
centenars que es llen-aren al mar i foren recollits pels ots dels vai&ells)

Una vegada conquerida la ciutat, la tropa napolenica, alterada per la duresa
del setge i per la defensa ostinada en la qual havia perseverat una guarnici%
que havia reut+at totes les propostes de capitulaci%, es llen- a un rutal
saqueig general que sallarg per espai de tres dies) Ci ! la ma+oria de militars,
presoners i ferits, foren respectats, els tarragonins patiren tota mena dhorrors i
molts dells 2uns 3)///6 foren assassinats, independentment del se&e i ledat)
>espr!s de 4? dies de setge, i dhaver patit unes :)3// ai&es, el general
Suchet conqueria Tarragona i otenia com a recompensa el ast% de mariscal)
Am el 'r 1&*rcit reduSt a uns pocs milers dhomes, el nou mariscal podia
preparar ara les operacions pr*vies al setge de Lal*ncia)

F7RA@C1CC DUR;LLJ MAL;DA@ZG





4MUAMU;RR1, A@>RVC) Sucesos #erdaderos del sitio $ defensa de 0arragona) Lal*ncia= ;mprenta
Patri%tica del Puelo Coerano, '('3T SUCQ1T, LJU;C MAKR;1L) Mmoires du Marcal Sucet'
<uc d45l"ufera' sur ses campagnes en Espagne' depuis 8@A@ %usqu4en 8@82' crits par luiBmDme)
; i ;; vols), ,a) 1d), Paris= Anselin, '(3:T AL1MR1T, A>JL7J) +ist&ria del sitio' defensa' asalto $
e#acuaci&n de 0arragona en la Guerra de la :ndependencia) Karcelona= ;mpremta de Licente
Dart0ne", '5''T SALAC, BJCV >1) El sitio de 0arragona por los franceses en 8@88) ,a) 1d)
Karcelona= Tipografia Castillo, '5''T R1CAC1@C CJD1C, BJCV DAR[A) El Corregimiento de
0arragona $ su -unta en la Guerra de la :ndependencia 78@A@B8@88;) Tarragona= >iputaci%,
'54(T PR;1MJ L`P1_, BUA@) Guerra de la :ndependencia 78@A@B8@82;) Lol) L;) Dadrid= 1ditorial
Can Dart0n, '55,T MJR1RA LLAURA>`, 1D;L;J) 0arragona cristiana) Lol) L) ,a) 1d) Tarragona=
>iputaci%, ,//?T MJL;@1R PRA>A, A@TJ@;J) ELa vida en una ciudad sitiada= Tarragona, ma8o$
+unio de '(''I) 1n= El comienzo de la Guerra de la :ndependencia3 Congreso :nternacional del
Ficentenario) Dadrid= Actas, ,//5, 435$4?(T MUR;LLJ MAL;DA@Z, 7RA@C1CC) El setge de
0arragona de 8@88T els exDrcits enfrontats) Tarragona= A+untament 2];; Premi dQistria
Mramunt i Cuiela6) !ro Manuscripto)


155

A AA A ( E ) . A : ( E ) . A : ( E ) . A : ( E ) . A :


PREMI TARRAGONS. BECA DINVESTIGACI LUCIUS LICINIUS SURA. 2011
(Tarragona, 1 de juliol de 2011)

Convoca: Consell Comarcal del Tarragons.
Tema: Projecte de treball que es refereixi a la comarca del Tarragons, en el seu conjunt, o als
municipis que la componen. Lmbit dinvestigaci dels projectes presentats ha de ser el de les
humanitats.
Termini: 1 de juliol de 2011.
Dotaci: 2.450 .
Informaci: Consell Comarcal del Tarragons, carrer de les Coques, 3 (43.003
TARRAGONA); tel.: 977-24 45 00; fax: 977-24 45 13; www.tarragones.cat





V BECA MONTORNS DE RECERCA HISTRICA
(Montorns del Valls, juliol de 2011)

Convoca: Ajuntament de Montorns del Valls.
Tema: Projecte de recerca que tracti algun aspecte relacionat amb la histria de Montorns del
Valls des de l'mbit de les cincies socials.
Termini: 23 de juliol de 2011.
Dotaci: 6000 .
Informaci: Ajuntament de Montorns del Valls, Av. la Llibertat, 2 (08.170 MONTORNS
DEL VALLS); tel.: 93-572 11 70; Em.: ajuntament@montornes.cat.





III PREMI JOVES INVESTIGADORS DE LES GARRIGUES
(Les Borges Blanques, setembre de 2011)

Convoca: Centre d'Estudis de les Garrigues, Secretaria de Joventut i Consell Comarcal de les
Garrigues.
Tema: Treballs d'investigaci i de recerca indits sobre la comarca de les Garrigues. Per a joves
de menys de 30 anys.
Termini: 23 de juliol de 2011.
Dotaci: Tres premis de: 600 , 300 i 100 .
Informaci: Consell Comarcal de les Garrigues, Av. Francesc Maci, 54 (25.400 LES
BORGES BLANQUES); tel.: 973-14 26 58; Em.: consell@garrigues.cat.


156


Aplec de Treballs, nm. 30 (2012), revista anual del Centre d'Estudis de la Conca de Barber

S'est planificant el proper nmero de la miscellnia del Centre d'Estudis de la Conca sobre temes
d'humanitats i cincies socials relacionats amb la comarca de la Conca de Barber, les seves
poblacions i/o els seus habitants. Els interessats han de lliurar els treballs abans del 31 de
desembre del 2011, juntament amb dos resums de 15 ratlles cadasc, en catal i castell, paraules
clau i les dades personals. Es recomana no passar dels 15-20 folis. Les notes han de collocar-se al
final de l'article i no a peu de pgina. Els autors seran convidats a lacte de presentaci a
Montblanc, i rebran quinze separates de la seva aportaci i dos exemplars de la revista.

Recepci de treballs: rpuig@tinet.fut.es; fgraupuig@telefonica.net.

Ms informaci: www.tinet.org/cecb.
[JMTGP]




































157

A C a r n ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana



Director: Manel Gell [manelguell@acarn.cat].
Webmestre: Ramon Perell Bargall [info@acarn.cat].
Consell Cientfic: Nria Florensa Soler, Josep M. Grau i Pujol, Ramon Perell Bargall, Roser Puig i Trrech, Jordi
Rovira i Soriano.
Junta externa davaluaci: Maria Bonet Donato (Professora dHistria Medieval de la URVT), ngel Casals
Martnez (Professor dHistria Moderna de la UB), Valent Gual Vil (Professor dHistria Moderna de la UB), Jordi
Lpez Vilar (Doctor en Arqueologia de lInstitut Catal dArqueologia Clssica), Josep Snchez Cervell (Professor
dHistria Contempornia de la URVT), Robert Vallverd Mart (doctor en Histria i membre de la Real Academia
de la Historia).
Imatges: Portada Lmines nm. 7, 9, 12 i 13 de la collecci de Los horrores de la guerra [gentilesa de la
Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona]. Les dues primeres illustren lassalt francs a la muralla i la lluita
campal a les escales de la Seu, ltim reducte de resistncia, i les dues de sota, el saqueig incontrolat dels soldats
napolenics contra la poblaci civil. Tamb han estat cedides per la BHMT les imatges de lassalt francs a
Tarragona (article dA.REDONDO), les dels mariscals Suchet i Contreras (secci El personatge extreta la primera
de SUCHET. Mmoires i la segona de la collecci de lmines El setge de Tarragona de 1811, dels Gogistes
Tarragonins, 1986-), el gravat al final de La Cita, i els dos gravats finals de la secci Fons i Arxius (MARIANA et
alii. Historia de Espaa, i BLANCH-ROCA. Catalua. Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo
Principado). Per lAHCT han estat cedides les segles reproduccions de la Declaraci de guerra de Ferran VII a
Napole, el 6 de juny de 1808, i la proclama als catalans del marqus de Campo Verde, de 4 de mar de 1811, a la
mateixa secci. Les imatges de larticle sobre la Defensa del fort de lOliva, de F.MURILLO. provenen de fotografes
efectuades pel propi autor; la del plnol de Ramon Folguera, s de lArxiu General Militar de Segvia. El dibuix del
combat al Pla de la Seu de larticle de M.GELL (Tarragona Delenda est), consta a la Biblioteca de Catalunya. El
plnol del primer article dA.REDONDO, est extret de SALAS. El sitio de Tarragona, p. 57. En el segon article de la
secci dEl Personatge el retrat de Rosa Venas s del colleccionable 200 anys del Diari de Tarragona, i la
fotografa del pante Lloveras s obra recent de lautor (A.REDONDO). A la secci LEspasa i la ploma, la imatge
duna de les cromatografies del llibre El grito de la Independencia, al web de Mercadolibre
(http://articulo.mercadolibre.com.ar/MCA-104904078-carlos-mendoza-el-grito-de-la-independencia-tomos-i-y-i_JM).
A la secci de Notcies, les reproduccions de les tres plaques de cava, sn dA.REDONDO. Les imatges de les
cobertes dels llibres recensionats, al web de referncia de la recensi o de leditora.

A C a r n ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin semblar
indicar o expressin els articles i collaboracions que ciberpublica. A C a r n ! s un projecte personal, pensat,
dissenyat, desenvolupat, omplert, gestionat i distribuit per Manel Gell amb ajut de voluntariat collaborador, que
ofereix un web de contingut semiobert i lliure circulaci per acollir tota participaci capa daportar informaci vera,
debat, crtica, suggeriments, etc., amb els quals ampliar el coneixement de la Histria Militar de Catalunya i dels
catalans. Existeix el comproms tcit de rigorositat pel que fa al tema de citaci i referncies bibliogrfiques,
comproms que sexigeix a tot collaborador que hi vulgui publicar, i que garanteixen, en tot cas, els membres de la
Junta externa davaluaci. Aquesta publicaci s lliure i gratuta i els cibersubscriptors ho sn nicament a tall destar
inclosos al mailing denviaments; no es cobra preu ni retribuci, ni tampoc es paga cap aportaci.

A Carn! penja al web, sengles versions de cada nmero, en catal i castell, per no garanteix les condicions o la
correcta prestaci dels serveis que aquell web oferti als usuaris dInternet per terceres persones alienes a la
nostra publicaci, ni tampoc que aquests compleixin la normativa vigent en matria de protecci de
dades de carcter personal i comer electrnic. Tampoc es fa responsable dels possibles
danys ocasionats per interferncies, desconnexions, virus informtics, avaries
telefniques, sobrecrregues, endarreriments o bloquejos de la xarxa, o al-
tres perjudicis del sistema electrnic, ni molt menys dels
danys que puguin causar terceres persones mit-
janant illegtimes intromissions, fra
del nostre absolut control.
www.acarn.cat
www.irmu.org > Notcies; www.11setembre1714.org; www.delaguerra.org > Enllaos;
http://seneca.uab.es/historia/hn0708.htm; http://hispanianova.rediris.es/enlaces/hn0708.htm;
http://cursguerra.blogspot.com.