Solucionari 1r BIO BAT

38
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

La composici
dels ssers vius
1. En la primera part de la unitat sintrodueix el concepte de biologia i les caracterstiques dels ssers vius.
Daltra banda s important fer atenci als enllaos qumics, tot i que s un tema que poden haver vist tamb
a la matria de qumica.
2. La representaci dels elements i dels compostos qumics mitjanant les frmules s un aspecte important dins
del llenguatge qumic, ja que sense frmules la qumica no sentendria tal com es coneix avui.
3. Un altre aspecte molt important en la cincia s el tractament grfic de les dades experimentals obtingudes.
Es treballa la informaci que es pot extreure duna representaci grfica i es fan grfics senzills a partir
de les dades duna taula.
ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE
MAPA DE CONTINGUTS
1
est contingut en
estan formades per
exemples exemples
exemples
sestudiaran
en unitats
segents
poden ser
estudia la vida segons
en funci del grau de complexitat
estructural que hi ha
fent anlisi
qumica
fent anlisi
fsica
es
classifiquen
en
es
classifiquen
en
LA BIOLOGIA
nivell
subatmic
nivell
atmic
nivell
molecular
nivell
cellular
nivell
pluricellular
nivell
de poblaci
nivell
decosistema
bioelements biomolcules
dissolucions
i dispersions
colloidals
els nivells doganitzaci de la matria
aigua
(dissolvent)
O, C, H,
N, P, S
Ca, Na, K,
Mg, Cl, Fe, I
molcules disperses
(solut)
PRIMARIS SECUNDARIS SIMPLES COMPOSTES
INORGNIQUES
aigua
dixid
de carboni
sals minerals
glcids
lpids
protenes
cids nucleics
ORGNIQUES
la composici dels ssers vius
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 38
39
La composici
dels ssers vius
1. Comprendre que la biologia s la cincia que estudia
els ssers vius tant a nivell estructural com funcional
i saber les caracterstiques fonamentals dels ssers vius.
2. Conixer els set nivells dorganitzaci de la matria.
3. Conixer els conceptes qumics fonamentals
per entendre la composici de la matria viva.
4. Identificar els bioelements com els elements qumics
constituents de la matria viva.
5. Conixer la classificaci de les biomolcules o principis
immediats.
6. Reconixer la importncia de laigua per als ssers
vius i les seves caracterstiques o propietats,
per interpretar les funcions que duu a terme
en els processos biolgics.
7. Saber les formes en qu es troben les sals minerals
en els ssers vius i algunes de les funcions que duen
a terme.
8. Distingir entre dissolucions i dispersions colloidals
i conixer la importncia de la regulaci del pH
en els medis intracellulars i extracellulars.
OBJECTIUS
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
Activitats Activitats
prova 1 prova 2
a) Reconixer la dificultat de definir la vida. Definir biologia. Conixer
1 1
les caracterstiques fonamentals dels ssers vius. (Objectiu 1)
b) Conixer els nivells dorganitzaci de la matria. (Objectiu 2) 2 2
c) Saber els conceptes qumics per entendre la composici de la matria viva.
Comprendre lenlla dhidrogen i saber representar-lo. (Objectiu 3)
3, 5 3, 4
d) Distingir entre bioelements i oligoelements i posar-ne els exemples
corresponents. (Objectiu 4)
4 5
e) Conixer la definici i la classificaci de les biomolcules. (Objectiu 5) 10 10
f) Relacionar cadascuna de les caracterstiques de laigua amb la funci
que duu a terme en els ssers vius. (Objectiu 6)
6 6
g) Conixer les formes en qu es troben les sals minerals en els ssers vius. (Objectiu 7) 7 7
h) Saber definir dissoluci i descriuren les propietats (reconixer la importncia
de lestabilitat del pH en relaci amb el medi cellular). Saber definir dispersi 8, 9 8, 9
colloidal i descriuren les propietats. (Objectiu 8)
CRITERIS DAVALUACI
CONTINGUTS
Definici de vida i concepte de biologia. Caracterstiques dels ssers vius. (Objectiu 1)
Descripci dels tres nivells dorganitzaci de la matria abitics i els quatre bitics. (Objectiu 2)
Descripci dels cinc conceptes qumics per entendre la composici de la matria viva. (Objectiu 3)
Definici de bioelement. Bioelements primaris i secundaris (indispensables, variables, plstics i oligoelements).
Propietats i exemples. (Objectiu 4)
Definici de biomolcula o principi immediat. Classificaci de les biomolcules. (Objectiu 5)
Formes de laigua en els ssers vius. Caracterstiques fonamentals de laigua. Correlaci entre
les caracterstiques de laigua i les funcions que duu a terme en els ssers vius. (Objectiu 6)
Descripci de les formes en qu es troben les sals minerals en els ssers vius. Exemples. (Objectiu 7)
Definici de dissoluci i descripci de les propietats (definici de pH i la seva important relaci amb el medi cellular
mitjanant les solucions tamp). Definici de dispersi colloidal i descripci de les propietats. (Objectiu 8)
Documentaci i recerca dinformaci sobre temes de la cincia de la biologia.
Respecte per les normes ds del laboratori, rigor i ordre en la realitzaci de qualsevol treball.
Consideraci i reconeixement de la biologia com a cincia canviant i dinmica, amb diferents rees de coneixement.
Desenvolupament duna actitud crtica davant la informaci obtinguda.
1
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 39
40
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 1
El creixement s exclusiu dels ssers vius? Raona la resposta.
a) Quins nivells dorganitzaci sn comuns per a la matria viva i per a la matria inerta?
b) Quins sn els elements o els components daquests nivells? Posan exemples.
c) Omple la taula segent:
Si dos toms comparteixen electrons, lenlla que sha format s inic o covalent?
Qu significa lexpressi bioelements plstics? Posan quatre exemples.
Dibuixa lenlla dhidrogen que presenten les molcules daigua.
Quina caracterstica de la molcula daigua dna a aquest lquid tantes qualitats essencials per a la vida?
Esmenta tres atributs de les sals minerals precipitades i posa dos exemples daquestes sals.
Quan les cllules expulsen en el lquid extracellular el dixid de carboni (CO
2
) format com a rebuig
metablic, bona part daquest es combina amb aigua per formar cid carbnic: CO
2
H
2
O H
2
CO
3.
Per qu aquesta incorporaci dcid no danya lorganisme si linterval de valors de pH en el qual les cllules
funcionen de manera adequada s tan estret?
Lany 1727, Hales va establir per primera vegada que hi havia dhaver una relaci entre lactivitat
de les fulles i lascens de la saba. Va introduir diferents branques darbres, amb diferent
quantitat de fulles, en recipients idntics que contenien la mateixa quantitat daigua,
i va observar que laigua daquests disminua proporcionalment a la superfcie total
de les fulles que tenia cada branca.
Tenint en compte lexperiment anterior, digues per qu les flors tallades es posen en aigua
per mantenir-les amb bon aspecte durant ms temps.
Defineix biomolcula. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Exemples Nivells dorganitzaci
Rony
Coloms de Barcelona
Bosc
Plantes i animals dun riu
Leuccit
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 40
41
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 1
La reproducci s exclusiva dels ssers vius? Raona la resposta.
a) Quins nivells dorganitzaci sn exclusius de la matria viva?
b) Quins sn els elements o els components daquests nivells? Posan exemples.
c) Omple la taula segent:
Esmenta quatre tipus dinteracci entre toms o molcules.
Dibuixa lenlla inic del clorur de sodi.
Qu sn els oligoelements? Posan quatre exemples.
Cada gram (g) daigua absorbeix 540 calories (cal) en evaporar-se. Calcula la quantitat de calor per cm
2
que es perd a travs de 5 cm
2
de superfcie corporal per cada 10 g daigua que shi evaporen.
Quina s la funci principal de les sals minerals dissoltes? Quines alteracions provoca la variaci
daquestes sals?
Omple els buits de la taula segent escrivint dues diferncies i dues semblances entre difusi i osmosi:
Si un organisme X fos isotnic respecte duna soluci que s hipertnica per a un altre organisme Y,
en quin daquests organismes es produir un ingrs net daigua en submergir-los tots dos en la soluci?
a) En lorganisme X?
b) En lorganisme Y?
c) En cap dels dos? Raona la resposta.
Classificaci de les biomolcules. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Difusi Osmosi
Diferncies
Semblances
DNA
Electr
Cloroplast
Aigua
tom de calci
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 41
42
ATENCI A LA DIVERSITAT
FITXA DE REFOR 1
Qu sn les solucions tamp o amortidores?
Omple la taula segent:
Quins efectes produeixen sobre el cor els ions K
i Ca
2
alladament? I conjuntament?
El contingut dels glbuls vermells de la sang de lespcie humana t una concentraci salina del 9 per 1.000.
Qu passaria si a una persona li injectem en una vena una soluci salina al 3 per 1.000?
Per qu el silici, que s un element molt ms abundant que el carboni a lescora terrestre, no s un element
majoritari en la composici de la matria viva?
Quines funcions biolgiques t el ferro en els animals i en lsser hum? Quins sn els smptomes de la seva
manca?
Quines funcions t el liti?
Per qu no creixen microorganismes en aliments com la sala o la llet condensada?
s correcte afirmar que la quantitat en qu es troba un bioelement en lorganisme reflecteix la seva
importncia biolgica? Posa algun exemple que demostri la teva resposta.
Per qu podem considerar que els virus estan situats a la frontera de la vida, s a dir, entre els nivells
dorganitzaci bitics i abitics?
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Funcions de laigua en els ssers vius
Funci Descripci
Dissolvent
Bioqumica
Estructural
Mecnica amortidora
Termoreguladora
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 42
43
FITXA DAMPLIACI 1
Per qu el lmit inferior dels valors de pH s 0 i el superior 14?
Per qu el gel, que s aigua slida, t menys densitat que laigua lquida? Raona la resposta.
Qu es requereix per formar un enlla dhidrogen?
Qu fa laigua quan dissol una sal inica?
Per qu el mar estabilitza les temperatures moderades en les zones costaneres?
Al dibuix hi ha representats els orgnuls cellulars
(que constitueixen un subnivell dins del nivell
dorganitzaci molecular de la matria).
a) Digues els noms que corresponen
als nombres.
b) La cllula s procariota o eucariota? Per qu?
c) Es tracta duna cllula animal o vegetal?
Per qu?
En qu consisteix un xoc de calor? Per qu es
produeix?
Entre els productes de descomposici dun animal, quins daquests compostos es podria trobar?:
cid sulfhdric, amonac, cid fosfric, hidrxid dalumini. Raona la resposta.
Una persona adulta que realitza un treball de fora, pot arribar a perdre per transpiraci fins a 1,6 litres
daigua per hora. Sabent que calen 580 calories per vaporitzar 1 gram daigua, calcula la quantitat de calor
que es perd desprs duna hora grcies a aquesta transpiraci, en el cas que tota la suor sevapori
completament.
Alguns ssers vius que no tenen mecanismes de termoregulaci poden suportar, sense congelar-se,
temperatures inferiors als 0 C. Explica el perqu daquest fenomen.
A finals dhivern i principis de primavera de lany 2008, Barcelona, que concentra la major part dhabitants
de Catalunya, va viure una alarmant situaci a causa de la sequera i del baix nivell daigua dels pantans.
Entre daltres solucions proposades
hi havia la construcci de plantes
de dessalatge daigua de mar.
Una de les tcniques ms utilitzades
en aquestes plantes s losmosi
inversa. Un esquema duna unitat
daquest tipus s el de la figura
de la dreta:
Busca informaci per:
a) Identificar els components 1, 2 i 3
de lesquema.
b) Explicar breument com funciona
losmosi inversa.
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
1
3
2
1
2
5
4
3
6
7
9
10
8
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 43
44
SOLUCIONARI 1
INICI DUNITAT
Perqu totes les reaccions qumiques necessries per a la vi-
da es duen a terme en el si de laigua, i generalment entre
substncies solubles en aigua.
Ha de mantenir una distncia adequada respecte duna es-
trella perqu la seva temperatura permeti lexistncia daigua
lquida. Tamb ha de tenir una mida suficient per mantenir
una atmosfera que estabilitzi la temperatura i que filtri les
RUV solars.
ACTIVITATS
1.1. Els ssers vius es nodreixen de lexterior, es relacionen
amb el medi i amb els altres ssers vius, i es reproduei-
xen, s a dir, duen a terme les tres funcions vitals. Tot ai-
x es desprn del fet que sn organismes complexos i que
actuen per si mateixos.
1.2. Perqu la biologia es fonamenta en lestudi directe de la
matria.
1.3. Electr, tom, protena, mitocondri, cllula, formiga, po-
blaci, bosc.
1.4. Si les cllules que formen aquest grup estan unides i no
es poden separar, el conjunt pertany al nivell pluricellu-
lar, subnivell de tallus. Aix doncs, abraa els nivells sub-
atmic, atmic, molecular, cellular i pluricellular. En can-
vi, si tan sols sagrupen temporalment es tracta duna
colnia i, per tant, no tardar a tenir el nivell pluricellular.
1.5. Sn el nivell subatmic, latmic i el molecular. Tots tres
sn abitics perqu en aquests nivells no es duen a terme
les tres funcions vitals. El nivell dorganitzaci ms baix
que pot fer les tres funcions vitals s el nivell cellular.
1.6. Ltom de nombre atmic 17 s ms electronegatiu, per-
qu nicament necessita guanyar un electr per arribar
a 8 en el darrer orbital.
1.7. Sobre la base del fet que quan el nombre delectrons
del darrer orbital s ms prxim a vuit (o a dos si el dar-
rer orbital tamb s el primer, com passa amb lhidrogen),
ms tendncia presenta ltom a captar electrons (s ms
electronegatiu), resulta que lordre s: els primers, el O i
el S, ja que amb sis electrons en el darrer orbital tendei-
xen a guanyar-ne dos; desprs, el N, que amb cinc elec-
trons al final tendeix a guanyar-ne tres i, per tant, com
que est ms allunyat de vuit, no s tan vid delectrons
com el O i el S; i desprs, el C i el H, que, com que tots
dos tenen la meitat dels electrons que caben en el darrer
orbital (quatre i un, respectivament), tenen gaireb la ma-
teixa tendncia a agafar-ne la meitat que els falta com a
donar-ne la meitat que tenen. En realitat, el tema s ms
complex, perqu en lelectronegativitat tamb influeix el
nombre total delectrons, s a dir, la distncia del darrer
orbital al nucli atmic. Com ms distncia, menys atrac-
ci exerceix el nucli. Aix doncs, com que el volum del O
(t 8 e
) s ms petit que el del S (t 16 e
), el O resul-
ta ms electronegatiu que el S. Com que el N (7 e
) tam-
b s molt ms petit que el S, malgrat que li falten ms
electrons en el darrer orbital, tamb resulta ms elec-
tronegatiu que el S. Finalment, el C s ms electrone-
gatiu que lhidrogen perqu aquest darrer, quan guanya
un electr, a causa de la repulsi entre els electrons i
el fet de tenir un sol prot, augmenta molt de volum. En
resum, en una escala de 0 a 4, en qu 2 s el pas de
ser electropositiu (tendncia a donar electrons) a ser
electronegatiu (tendncia a guanyar-los), els valors sn
O (3,5), N (3,0), S (2,5), C (2,5) i H (2,1).
1.8. Perqu reaccionaria amb loxigen espontniament i for-
maria aigua.
1.9. Que malgrat que el 79% de la mescla de gasos que cons-
titueixen latmosfera s nitrogen, a penes hi ha orga-
nismes auttrofs que el puguin aprofitar com a font del
nitrogen per sintetitzar-ne les protenes, els cids nu-
cleics, etc. A causa daix necessiten obtenir- lo dels ni-
trats dissolts a laigua. Aix doncs, hi ha la paradoxa que
poden morir per falta de nitrogen, malgrat que viuen
en un medi en el qual el nitrogen s lelement ms abun-
dant.
1.10. De les molcules de O
2
que, procedents de laire,
shan difs i shan dispersat entre les molcules de H
2
O.
Lonatge i els salts daigua afavoreixen molt aquesta di-
fusi. Una petita part de loxigen present entre les mo-
lcules daigua tamb pot procedir de la fotosntesi de
les algues i les plantes aqutiques.
1.11. Perqu les aiges continentals provenen de la pluja i
aquesta es forma a partir del vapor daigua, i ja se sap
que tan sols sevapora laigua, no les sals minerals dis-
soltes que pugui contenir. Daltra banda, desprs de tants
milions danys de pluges, la major part de les sals solu-
bles que hi havia als continents ja han estat dissoltes i
arrossegades fins als oceans.
1.12. En el cas del H
2
S s perqu com que el S s un tom
ms gran que el O, el seu nucli atreu amb menys fora
lelectr de lhidrogen i, per tant, no s una molcula tan
dipolar com laigua i les molcules de H
2
S queden se-
parades entre si i formen un gas. En el cas del SO
2
s
perqu en no contenir hidrogen les molcules sn apo-
lars, no satrauen entre si i formen un gas.
1.13. Perqu, a causa del volum atmic ms gran del silici (t
ms electrons que el C), atrau amb molta menys fora
els quatre electrons del darrer orbital. Aix fa que els en-
llaos entre silicis (...Si SiSi ...) siguin molt febles, i
que per aix no es puguin formar polmers estables de
silici, i que els enllaos amb loxigen siguin tan forts (SiO
2
)
que resulten gaireb indestructibles. Aix darrer dificul-
ta molt que aquest compost pugui reaccionar amb al-
tres substncies (fins i tot els cids ms forts, excloent-
ne el fluorhdric, sn incapaos datacar el quars i el
vidre), per la qual cosa aquesta substncia s incapa
de constituir matria viva, que s una matria que prc-
ticament ha destar en reacci contnua.
1.14. No. Per exemple, els ossos sn matria viva i, en can-
vi, estan constituts principalment per fosfat triclcic, que
s un compost inorgnic.
1.15. Perqu, com que loxigen s un tom molt vid delec-
trons (molt electronegatiu), trenca fcilment els enllaos
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 44
45
SOLUCIONARI 1
entre el C i el H (els dos toms bsics de les biomolcu-
les orgniques), i aix fa que salliberi lenergia qumi-
ca que contenen.
1.16. Perqu, com que el fsfor t cinc electrons al darrer
orbital, com el nitrogen, per aquests estan molt ms
allunyats del nucli, no estan tan fortament atrets. A cau-
sa daix, els enllaos del fsfor amb loxigen (P O) sn
ms forts (els oxgens no han de contrarestar tanta atrac-
ci). Els enllaos P O sn ms forts que els enllaos
N O, S O o C O. Aix doncs, els enllaos P O sn
els idonis per emmagatzemar energia, ja que sn els en-
llaos ms rics en energia, per sense deixar de ser sus-
ceptibles de trencar-se en condicions compatibles amb
la vida.
1.17 Perqu la seva funci no s constituir estructures ni
reserves energtiques, sin catalitzar reaccions qumi-
ques. Els catalitzadors hi intervenen, i aix afavoreix que
els altres reaccionin, s a dir, ells no es consumeixen.
1.18 Perqu la vida necessita reaccions qumiques contnues
que tan sols sn possibles en el medi aqus.
1.19. El carboni, loxigen, lhidrogen i el nitrogen sn bioe-
lements plstics de pes atmic baix, fet que no neces-
sriament est relacionat amb la possibilitat de formar
enllaos covalents. Tret del carboni, els altres sn ele-
ments abundants a les capes ms externes de la Ter-
ra, i els compostos que formen poden ser solubles o in-
solubles en aigua.
1. 20. Totes es deriven del fet que les seves molcules satreuen
entre si per enllaos dhidrogen.
1. 21. Quan actua amb funci dissolvent la molcula daigua
es mant estable, en canvi quan actua en una hidrlisi
la molcula es trenca en un i H
i un i OH
.
1.22. Perqu, com que loxigen s un tom molt vid delec-
trons (molt electronegatiu), ret al seu costat la major
part del temps els electrons dels dos hidrgens, i aix sor-
geix una determinada crrega negativa al costat de l-
tom doxigen, i una determinada crrega positiva en ca-
dascun dels dos toms dhidrogen. Per lefecte daquesta
polaritat sestableixen forces datracci elctrica entre
lhidrogen duna molcula i loxigen de laltra, els ano-
menats enllaos intermoleculars dhidrogen (ponts dhi-
drogen), i aix es formen polmers de tres a deu molcu-
les daigua, per la qual cosa el pes molecular s de
3 18 a 10 18, molt ms gran en aquest darrer cas
que el pes molecular del SO
2
, que s 64; per tant, es
comporta com un lquid en lloc de fer-ho com un gas.
1.23. A causa de lelectronegativitat de loxigen, lenlla
amb lhidrogen s molt fort i, per aix, el grau dionitza-
ci (H
2
O H
OH
) s baix. A ms, soriginen pols

elctrics positius i negatius a la molcula (constant die-
lctrica elevada), i grcies a aix sorgeixen els enllaos
intermoleculars dhidrogen. Aquests mantenen les mo-
lcules daigua molt unides, per aix resulta difcil sepa-
rar-les mecnicament (alta tensi superficial), sha de
subministrar molta calor perqu augmenti la temperatu-
ra, s a dir, perqu augmenti el grau dagitaci de les se-
ves molcules (calor especfica elevada), i fa falta molta
calor per aconseguir que, a causa del grau dagitaci
ms elevat, les molcules se separin totalment i passin
a lestat gass (calor de vaporitzaci elevada). La gran
atracci entre les molcules daigua en estat lquid fa
que la distncia entre elles sigui ms petita que quan es-
t en estat slid, i aix explica que laigua sigui ms den-
sa que el gel (un mateix nombre de molcules ocupa
ms volum en estat slid que en estat lquid).
1.24. s un gran dissolvent dels compostos inics com ara el
NaCl, perqu, com que s una molcula dipolar, amb
les crregues elctriques debilita latracci elctrica en-
tre el Na
i el Cl
. Tamb dissol b els compostos cova-

lents polars com ara la glucosa C
6
H
12
O
6
, perqu debili-
ta els enllaos entre les molcules. No dissol els
hidrocarburs perqu sn molcules apolars, s a dir,
sense crregues elctriques.
1.25. No hi correspon perqu, com que sestableixen enllaos
dhidrogen, el que hi ha en realitat sn polmers de tres
a deu molcules daigua juntes.
1.26. Ions que exerceixen funcions contrries; per exemple,
el K
afavoreix lentrada daigua a la cllula (turgncia),

mentre que el Ca
2
la disminueix.
1.27. En ingerir aliments amb una acidesa diferent de la del
medi intern de lorganisme, aquest canviaria el seu pH,
amb el consegent trastorn que aix produiria perqu
molts enzims tan sols actuen en un interval de pH molt
estret. Davant duna pujada de pH, s a dir, davant dun
descens de H
3
O
, el tamp bicarbonat actua alliberant

i cid.
CO
2
2H
2
O H
2
CO
3
H
2
O HCO
3
H
3
O
Davant duna baixada de pH, s a dir, davant dun aug-

ment de H
3
O
, el tamp bicarbonat actua absorbint lex-

cs di cid.
HCO
3
H
3
O
H
2
CO
3
H
2
O CO
2
2H
2
O
1.28. pH log (1,4 10
8
) 7,854
pH log (4 10
6
) 5,398
1.29. Losmosi s el pas del dissolvent entre dues dissolucions
que presenten una concentraci diferent de soluts i que
estan separades per una membrana que tan sols deixa
passar les molcules de dissolvent. La dilisi, en can-
vi, s la separaci de les molcules de baix pes molecu-
lar respecte de les delevat pes molecular, grcies a una
membrana que tan sols deixa passar les petites. En re-
sum, losmosi s un procs que tendeix a igualar con-
centracions, mentre que la dilisi s un procs que ten-
deix a separar els cristalloides dels colloides.
1.30. En recobrir els aliments amb sal, es forma una dissolu-
ci saturada a lexterior daquests, i aix implica la sor-
tida daigua de linterior de laliment per un procs dos-
mosi. Aix, laliment sasseca i, com que no hi ha aigua,
els bacteris no shi poden reproduir ni alterar-lo.
1.31. Perqu, com que el medi intern de lenciam t ms so-
luts que laigua externa, es produeix lentrada daigua
per osmosi, amb la consegent turgncia de les fulles.
Quan shi afegeix sal, el medi extern es fa ms sal, amb
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 45
46
SOLUCIONARI 1
la qual cosa es produeix la sortida daigua des de lin-
terior de la fulla per osmosi, amb la consegent pr-
dua de turgncia.
1.32. Perqu la superfcie de les macromolcules adsorbeix
molt les molcules daigua, i per aix no sevaporen. Un
exemple daquesta propietat en els organismes s la mu-
cositat dels cargols de terra i dels llimacs, que dificulta
la dessecaci de la pell.
1.33. Perqu si un reactiu atrau cap a la seva superfcie lal-
tre reactiu, aix facilita la trobada entre tots dos i, per
tant, que es doni la reacci.
1.34. Perqu, com que hi ha ms soluts al medi intern de la
planta que a laigua externa, per un procs dosmosi,
aquesta travessa lepidermis de larrel i hi entra a linte-
rior. Laigua de mar no sadolla la set perqu, com que
s ms salada que el medi intern de les cllules de les
parets intestinals, per un procs dosmosi, en lloc den-
trar a les cllules, el que passa s que surt aigua da-
questes cap a la llum de lintest on hi ha laigua marina.
1.35. Perqu, si fossin hipotniques respecte de la salinitat in-
terna dels glbuls vermells, entraria aigua en aquests,
fins arribar a rebentar-los per un excs de turgncia; i si
fossin hipertniques, en sortiria aigua, i fins i tot la mem-
brana es podria arribar a trencar en encongir-se (plas-
mlisi).
1.36. Presenten permeabilitat selectiva i poden sofrir proces-
sos dosmosi.
1. 37. Es poden formar entre elements molt electronegatius
(agafen electrons) i elements molt electropositius (do-
nen electrons) per arribar a tenir 8 electrons en lltim
orbital (excepte que es tracti de lhidrogen, que noms
necessita 2 electrons).
Laigua els dissol molt fcilment, perqu s una molcu-
la amb crregues elctriques que es posa entre els dos
ions i, en participar en aquestes atraccions com un ele-
ment ms, els dos ions se separen.
1. 38. Es formen entre toms digual o similar electronegativi-
tat. Per exemple entre dos toms doxigen, dos toms de
nitrogen, etc. I tamb entre toms de carboni i dhidro-
gen, ja que tots dos estan amb la meitat delectrons dels
que necessiten per arribar a completar lltim orbital.
Sn insolubles en aigua, ja que els toms units per un
enlla covalent apolar no es mantenen per atraccions
entre crregues elctriques sin per compartici delec-
trons i laigua no pot actuar separant-los.
1. 39. Lentrada s deguda a un procs dosmosi. Lascensi
s deguda a la capillaritat. Aquesta es produeix pels en-
llaos dhidrogen que uneixen les molcules daigua
entre si i per un procs dadsorci de les parets interiors
dels conductes o vasos respecte a les molcules
daigua. Labsorci sola noms seria capa de fer pujar
laigua uns pocs centmetres. A ms, hi interv una for-
a daspiraci des de les fulles ja que en elles laigua se-
vapora i aix fa pujar una mica ms daigua, un procs
que es va repetint.
1. 40. Fan una funci mecnica amortidora.
1. 41. Fa una funci termoreguladora. Aix s degut al fet que
per passar de lquid a gas (vapor daigua) ha dagafar
calor i lagafa de la superfcie del cos, per la qual cosa
aquest es refreda.
1.42. Funci metablica.
1.43. Funci estructural.
1.44. La resposta a la primera pregunta s: funci transporta-
dora.
La resposta a la segona pregunta s: funci dissolvent i
transportadora.
1.45. La carn deixa anar aigua. Aix s degut al fet que la sal
es dissol en laigua exterior, es produeix un procs dos-
mosi que fa que laigua surti de les cllules de la carn.
1.46. Perqu la infncia i ladolescncia sn perodes de crei-
xement, en qu es genera molt teixit ossi, i aquest t un
elevat percentatge de fosfat clcic i de carbonat clcic.
1.47. Amb aigua destillada sinflarien i es posarien molt tur-
gents. Amb aigua saturada de sal perdrien molta ai-
gua, la membrana es rebregaria i es podria arribar a tren-
car (plasmlisi).
1.48. Perqu la sal fa sortir laigua interior per un procs dos-
mosi i, en quedar-se sense aigua, els bacteris no poden
viure i, per tant, la carn no s corrompuda.
1.49. Perqu com que suen molt perden sal i lhan de recu-
perar a travs de la dieta.
1.50. Perqu quan arriba a lintest, a causa de losmosi, en lloc
de passar aigua al torrent circulatori, s laigua del cos la
que passa a la llum de lintest i la persona es deshidrata.
1.51. Que tenir moltes glucoses dissoltes en el citoplasma po-
dria implicar lentrada daigua per osmosi i posar-la en
perill de ruptura. En canvi, si moltes glucoses suneixen
en una sola molcula aquest perill desapareix.
1.52. Si el medi s molt cid hi haur molts ions H
i, per tant,
el grup COOH no es podr ionitzar. Si el medi s molt
bsic, hi haur molts OH
i, per aquesta causa, molt

grups NH
3
OH ja no es podran ionitzar. Daquesta ma-
nera la dissoluci resisteix el canvi de pH, s a dir, ac-
tua com una dissoluci amortidora.
1.53. Solubles: CH
3
-CH
2
OH (etanol), CH
3
-COOH (cid actic)
i NaCl (clorur sdic).
No solubles: C
4
H
10
(but), C
8
H
18
(oct), C
6
H
6
(benz).
INTERPRETACI DE DADES
1.58. a) Loxigen i lhidrogen sn bioelements primaris i sn
molt abundants en la hidrosfera, ja que constituei-
xen laigua. La seva abundncia en els ssers vius s
deguda, en part, al fet que els organismes tenen un
elevat percentatge daigua en el seu cos. Una altra
ra s que lhidrogen s fonamental per formar les
cadenes hidrocarbonades i loxigen s necessari per-
qu en combinar-se amb algunes daquestes sorigi-
nin compostos orgnics solubles, com ara els gl-
cids. Com que les reaccions bioqumiques es fan en
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 46
47
SOLUCIONARI 1
el si de laigua, els compostos orgnics que rendei-
xen energia amb rapidesa han de ser solubles.
El bioelement nitrogen s molt abundant en latmos-
fera i es podria pensar que s per aix que els or-
ganismes tenen molt nitrogen, per aquesta conclu-
si resultaria falsa, ja que molt pocs organismes poden
aprofitar el nitrogen atmosfric. En realitat, el nitro-
gen dels organismes prov dels nitrats dissolts a lai-
gua del sl que absorbeixen les arrels de les plantes.
b) Lhidrogen i loxigen constitueixen laigua i els gl-
cids, les protenes i els cids nucleics. Lhidrogen
tamb est en els lpids. En canvi, el percentatge do-
xigen en els lpids s molt baix. El nitrogen es troba
en les protenes i els cids nucleics.
c) El carboni, el fsfor i el sofre.
d) El carboni ha estat seleccionat perqu permet formar
grans cadenes hidrocarbonades, amb enllaos prou es-
tables per poder constituir estructures i per poder em-
magatzemar la informaci biolgica, per que, a la ve-
gada, sn susceptibles de ser trencats i alliberar energia.
El fsfor ha estat seleccionat perqu els enllaos en-
tre els grups fosfats poden emmagatzemar una gran
quantitat denergia.
El sofre ha estat seleccionat perqu forma uns enlla-
os forts en les protenes.
1. 59. a) La dissoluci que t el percentatge ms alt de sals s
la de Tyrode, desprs la de Ringer i desprs la dAr-
non. La causa s que les cllules vegetals estan adap-
tades a viure en contacte amb laigua dola i a acon-
seguir que aquesta entri dins seu per osmosi. En
canvi, les cllules animals viuen en contacte amb la
sang, que s un medi ms salat. Els amfibis tenen
una pell prima i permeable i en estat larvari, respira-
ci branquial. Tot aix fa que, per processos dosmo-
si, els entri molta aigua i que, per tant, la salinitat
de la seva sang sigui inferior a la dels mamfers.
b) Noms cont glucosa la dissoluci de Tyrode per a
mamfers. La dissoluci dArnon no t glucosa per-
qu les cllules vegetals no salimenten de glucosa
sin fent la fotosntesi. La dissoluci de Ringer no t
glucosa perqu les cllules dels amfibis no tenen
unes necessitats energtiques tant elevades com les
dels mamfers. Per tant, per fer experiments que han
de durar poques hores no cal afegir glucosa.
c) Contenen substncies que originen bones dissolu-
cions amortidores la dissoluci fisiolgica de Ringer
i la de Tyrode. La primera cont bicarbonat sdic i la
segona cont bicarbonat sdic i dihidrogen fosfat s-
dic. La dArnon no en cont perqu no est desti-
nada a entrar en contacte amb cllules vives, sin
amb les cllules de lepidermis de les arrels.
d) Perqu la dissoluci dArnon no est destinada a man-
tenir unes cllules durant un curt perode de temps,
sin a nodrir plantes al llarg de tota la seva vida i, per
tant, no hi pot faltar cap element, encara que noms
sigui necessari en quantitats molt baixes.
1. 60. a) Representaci de com ha variat el pes dels aliments.
b) Els percentatges daigua en els aliments al principi
de lexperiment sn:
Espinacs. Els espinacs tenien al principi 18 g daigua
20 2 18
per tant, un percentatge de
(18/20) 100 90 %
Carn. La carn tenia al principi 19,7 g daigua
30 10,3 19,7
(19,7/30) 100 65,66 %
c) Representaci de com ha variat el percentatge dai-
gua dels aliments.
El percentatge sha calculat de la manera segent:
Els espinacs tenien al principi 18 g daigua
20 2 18
(18/20) 100 90 %
El segon dia tenien 6,1 g daigua
8,1 2 6,1
(6,1/8,1) 100 75,308 %, etc.
d) Se sap que hem arribat a la deshidrataci perqu en-
tre el sis i el set dia ja no ha disminut ms el pes
dels aliments.
e) Els espinacs tenen un percentatge daigua molt ms
elevat que la carn. Una altra conseqncia s que si
es mengen espinacs no es necessita beure tanta ai-
gua com si es menja carn.
Aigua inicial
(%)
60
50
40
20
30
10
0
1r
dia
2n
dia
3r
dia
4t
dia
5
dia
6
dia
7
dia
Espinacs
Carn
70
80
90
100
Pes inicial
(grams)
35
30
25
20
15
10
5
0
1r
dia
2n
dia
3r
dia
4t
dia
5
dia
6
dia
7
dia
Espinacs
Carn
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 47
H

H
H
O

Rony rgan
Coloms de Barcelona Poblaci
Bosc Ecosistema
Plantes i animals dun riu Comunitat o biocenosi
Leuccit Cellular
48
SOLUCIONARI 1
LABORATORI
1.61. Quan shi afegeix vinagre, el color morat de la col llom-
barda esdev vermells.
Aquesta propietat es pot aprofitar com a indicador del
pH. Aix doncs, per saber si un medi s cid o bsic,
nhi ha prou dafegir-hi unes gotes del lquid procedent
de triturar una fulla de col llombarda, i si es torna de co-
lor vermell s que el medi s cid.
1.62. El lquid que canvia ms lentament el pH s la saliva. El
motiu s que la saliva cont protenes dissoltes que ac-
tuen alliberant OH i captant H, per la qual cosa anullen,
o almenys disminueixen, la quantitat de H procedents
del HCl.
Aquest comportament s la base de les dissolucions
amortidores o solucions tamp.
1.63. a) Al cap dunes quantes hores, ja no quedar res del
carbonat clcic que forma la closca. Desprs de subs-
tituir lcid per laigua destillada, i al cap duns dos
dies, com que la clara interna no est coagulada i re-
sulta ms concentrada que laigua externa, per un
procs dosmosi es produeix lentrada daigua a lin-
terior, que provoca que lou es faci ms gran.
b) En la preparaci que hi ha aigua destillada, es pro-
duir lentrada daigua, per la qual cosa les cllules
sinflaran i es veuran dun color rosa clar. En la pre-
paraci que hi ha aigua corrent, sobservar gaire-
b el mateix, per amb les cllules una mica menys
inflades. En la preparaci que hi ha aigua saturada
de sal, es produir la sortida daigua, per la qual co-
sa les cllules sencongiran i sobservaran com un
punt morat a linterior de lespai que delimiten les pa-
rets de cellulosa.
1.64. Els resultats sn que fora del tub de dilisi no hi ha al-
bmina (prova de Biuret negativa), per s que hi ha i
clorur (apareix un precipitat blanc de AgCl quan shi afe-
geixen unes gotes de la dissoluci de nitrat de plata).
Sha produt una dilisi quan shan separat els ions clo-
rur i sdic (com que sn ms petits han travessat les pa-
rets del tub) de les molcules dalbmina (com que te-
nen un pes molecular elevat no les han pogut travessar).
1.65. Los de pollastre queda de la mateixa forma, per pesa
menys i s tou, ja que lcid ha consumit tot el fosfat tri-
clcic Ca
3
(PO
4
)
2
que impregnava el collagen, que s
la protena dels ossos. Les closques de closses desapa-
reixen totalment ja que, com que estan formades exclu-
sivament de carbonat clcic (Ca
2
CO
3
), quan sels afegeix
HCl donen lloc a CO
2
i CaO, que queda dissolt. La clos-
ca de crustaci queda amb la mateixa forma, per molt
ms lleugera i tova, ja que lcid ha consumit tot el car-
bonat clcic (CaCO
3
) que impregnava la quitina, que s
el polisacrid de lexosquelet dels artrpodes. Lexosque-
let dels insectes queda inalterat, ja que lcid no ataca
la quitina que constitueix aquest esquelet. Els ossos dels
ssers que acaben de nixer presenten un gran percen-
tatge de collagen en la seva composici i molt poques
sals minerals (fosfat clcic i carbonat clcic); per aix
sn molt flexibles. Els ossos del ssers vells estan cons-
tituts per un percentatge elevat de sals minerals (fos-
fat clcic i carbonat clcic) i molt poca quantitat de colla-
gen; per aix sn molt frgils i poc elstics.
PROVA DAVALUACI 1
1. El creixement no s exclusiu dels ssers vius, ja que els cris-
talls, per exemple, si tenen les condicions adequades, tam-
b creixen.
2. a) Els nivells dorganitzaci comuns a la matria viva i iner-
ta sn els de complexitat estructural ms baixa, s a dir,
els nivells subatmic, atmic i molecular.
b) Els components del nivell subatmic sn les partcules
ms petites de la matria. Per exemple, protons, neu-
trons i electrons. El nivell atmic est format per toms,
que sn la part ms petita dun element qumic o du-
na substncia simple. Per exemple, un tom de silici (Si),
un tom de nitrogen (N), un tom de sodi (Na), etc. El
nivell molecular est format per la uni de dos o ms
toms que poden ser iguals (en el cas dels elements) o
diferents (en el cas dun compost). Per exemple, el ni-
trogen (N
2
), la slice (Si O
2
), la fructosa (C
6
H
12
O
6
), etc.
c)
3. Lenlla que sha format s covalent perqu aquest es for-
ma quan un parell delectrons s compartit per dos toms.
4. Els bioelements plstics sn els que constitueixen ms del
99 % de la matria viva. Sn el carboni (C), lhidrogen (H),
loxigen (O), el nitrogen (N), etc.
5.
6. Les propietats de laigua que afavoreixen les funcions vi-
tals sn degudes sobretot a la disposici dels enllaos de
lhidrogen i loxigen dins la molcula i a la consegent dis-
tribuci dels electrons. Encara que els hidrgens i loxigen
de laigua formen enllaos covalents, els parells delectrons
compartits estan ms a la vora de lesfera dinfluncia de lo-
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 48
DNA
Molecular, subnivell de macromo-
lcula
Electr Subatmic
Cloroplast
Molecular, subnivell dorgnuls
cellulars
Aigua
Molecular del tipus biomolcules
inorgniques
tom de calci Atmic
49
SOLUCIONARI 1
xigen i, per tant, es forma un dipol. Els hidrgens de cada
molcula daigua sn els extrems positius del dipol, mentre
que loxigen forma un doble pol negatiu. Els dos hidrgens
duna molcula daigua sn atrets pels oxgens de dues mo-
lcules daigua, mentre que la doble crrega negativa de lo-
xigen atreu els hidrgens dunes altres dues molcules dai-
gua. Aquests ponts dhidrogen que es formen amb unes
altres quatre molcules daigua generen les propietats es-
pecials daquesta substncia, les quals tendeixen a estabi-
litzar els sistemes aquosos. Els ponts dhidrogen es trenquen
i es formen contnuament, i aquest fenomen permet a lai-
gua fluir, al mateix temps que li dna la forta cohesi que la
mant en estat lquid dins un ampli interval de temperatu-
res i pressions.
7. Les sals minerals precipitades constitueixen estructures
slides, sn insolubles i tenen funci esqueltica. Exem-
ples: el carbonat clcic de les closques dels molluscs i
la slice dels exosquelets de les algues diatomees i de les
gramnies.
8. El lquid extracellular dels animals superiors est amortit,
entre altres coses, per un sistema dcid carbnic/i bicar-
bonat. Les sals de li bicarbonat (HCO
3
), per exemple, els

bicarbonats de sodi, potassi, magnesi i calci, amorteixen
els lquids contra lingrs dions H
a conseqncia de la
dissociaci de lcid carbnic i, daquesta manera, impedei-
xen un descens apreciable del pH.
9. Perqu les flors puguin absorbir laigua a travs de la tija i
mantenir la turgncia de les cllules i, per tant, el bon as-
pecte.
Les forces i els mecanismes responsables de la circulaci
de laigua dins la planta depenen de lestructura de la tija i
dels mecanismes dabsorci.
Els tubs que formen el xilema sn rgids, grcies a la ligni-
na que nimpregna la paret cellular, i molt prims (la seva
llum s inferior a un millmetre); s a dir, tenen estructura
capillar.
Quan lextrem dun capillar entra en contacte amb una su-
perfcie daigua, aquesta rpidament ascendeix pel seu in-
terior a causa dun procs de capillaritat, que t lloc de la
manera segent: algunes de les molcules daigua sadhe-
reixen a les parets del tub i tiren cap amunt de les altres,
que ocuparan el centre del tub, ja que aquest t un di-
metre molt petit, i aix gradualment laigua va ascendint.
Lascensi de la saba pel xilema t lloc de manera molt si-
milar. Per aquest procs de capillaritat permet lascensi
de la saba bruta noms fins a un cert nivell. Per tant, hi ha
dhaver altres mecanismes parallels que collaborin en el
transport fins als 100 m dalria que poden atnyer algu-
nes espcies de sequoies o deucaliptus.
Un altre daquests mecanismes s la transpiraci o eva-
poraci de laigua a travs dels estomes de les fulles. Lai-
gua que es perd per evaporaci crea una espcie de buit,
que s immediatament ocupat per noves molcules daigua.
A mesura que aquestes deixen llocs vacants, noves mol-
cules les reemplacen, i aix sestableix la circulaci de la sa-
ba des de la tija (o des de larrel en la planta sencera) fins
a les fulles.
Consells bsics per mantenir les flors tallades durant ms
temps:
Per aconseguir que la flor tallada aguanti ms temps,
s a dir, tardi ms temps a marcir-se, un factor que cal
tenir en compte s elegir el millor moment per tallar les
flors. Les primeres hores del mat i els ltims minuts de
la tarda solen ser els millors moments per tallar la flor,
ja que els teixits estan ms turgents que a ple sol amb
la calor, les flors perden laigua dels teixits i si les tallem,
aguanten menys temps fresques.
Un cop tallades cal posar-les en un gerro amb aigua
fresca i tenir cura amb la tija de la flor, ja que s per on
rebr els nutrients que necessita per mantenir-se sa-
na durant ms temps. Lgicament, per la tija, la flor sa-
limenta amb ms dificultats que quan estava en la plan-
ta, per aix hem dintentar facilitar-li la tasca.
Cal evitar que el tall de la part inferior de la tija saixafi
o que estigui lleugerament podrit, ja que aquestes cir-
cumstncies en perjudicaran la conservaci. Cada dia
farem una petita incisi dos centmetres per sobre del
tall amb unes tisores, procurant sempre no deformar
o aixafar la tija. Amb aquest truc podrem mantenir du-
rant ms temps les cllules de la tija vives per alimen-
tar la flor.
10. Les biomolcules sn les molcules integrants dun sser
viu. Sanomenen tamb principis immediats. Les biomo-
lcules es poden separar per mtodes purament fsics sen-
se alterar-se.
PROVA DAVALUACI 2
1. S, la reproducci s exclusiva dels ssers vius perqu s la
capacitat doriginar nous individus, iguals o diferents dels
progenitors.
2. a) Els nivells dorganitzaci exclusius de la matria viva sn
els de complexitat estructural ms elevada, s a dir, els
nivells cellular, pluricellular, de poblaci i decosistema.
b) Els elements del nivell cellular sn les cllules, per exem-
ple, una cllula muscular. Els elements del nivell
pluricellular sn els teixits, els rgans, els aparells, i
els sistemes, per exemple, el teixit epitelial, lintest, la-
parell digestiu i el sistema nervis, respectivament.
c)
3. Enllaos inics, enllaos covalents, enllaos dhidrogen o
ponts dhidrogen i forces de Van der Waals.
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 49
Biomolcules
Simples
Oxigen molecular (O
2
)
Nitrogen molecular (N
2
)
Compostes
Inorgniques Orgniques
Aigua (H
2
O) Glcids
Dixid de carboni (CO
2
) Lpids
cids nucleics
Sals minerals (NaCl, CaCO
3
...) Protenes
50
SOLUCIONARI 1
4.
5. Els oligoelements sn bioelements indispensables que es
troben en quantitats inferiors al 0,1 % en els organismes i
que cal subministrar en petita quantitat en el rgim alimen-
tari perqu aquests organismes funcionin correctament. Cal
tenir en compte que tant labsncia dun oligoelement, com
una concentraci per sobre del nivell caracterstic pot ser
perjudicial per lorganisme. Els oligoelements canvien se-
gons les espcies.
Exemples en humans: bor, brom, cobalt, coure, crom, fluor,
iode, ferro, mangans, molibd, nquel, seleni, silici, vana-
di, zinc.
6. Ats que 1 g daigua absorbeix 540 calories en evaporar-se,
10 g daigua absorbeixen 5.400 cal. Si ho fa en una rea de
5 cm
2
, equivaldr a una absorci de 1.080 cal/cm
2
. Aquest
mecanisme deliminaci de calor que utilitza el cos hum
deixa de funcionar quan laire se satura daigua, cosa que
impossibilita levaporaci; aix explica la incomoditat que se
sent els dies xafogosos.
7. La funci principal de les sals minerals dissoltes s ajudar
a mantenir constant el grau dacidesa (pH). Una variaci
daquestes sals provoca alteracions de la permeabilitat, lex-
citabilitat i la contractilitat de les cllules.
8. Diferncies
Difusi:
Implica el moviment de les partcules del solut.
Es produeix en absncia de membrana semipermeable.
Osmosi:
Consisteix en el moviment de partcules de dissolvent.
Es produeix a travs duna membrana semipermeable.
Semblances
Difusi:
El moviment de la substncia s degut a les collisions i
als rebots que es produeixen entre molcules del ma-
teix tipus.
T lloc a favor de gradient.
Osmosi:
El moviment de la substncia s degut a les collisions
i als rebots que es produeixen entre molcules del ma-
teix tipus.
T lloc a favor de gradient.
9. En cap dels dos, perqu, duna banda, lorganisme X s
isotnic respecte de la soluci i, per tant, en surt tanta
aigua com hi entra. Duna altra banda, en ser la soluci
hipertnica respecte de lorganisme Y, laigua tindr ten-
dncia a sortir ms que no pas a entrar.
10.
FITXA DE REFOR
1. Les solucions tamp o amortidores sn aquelles dissolu-
cions formades per un cid dbil i una sal daquest cid
amb una base forta (base conjugada), la concentraci
dhidrogenions de la qual gaireb no varia en afegir cids
o bases fortes.
2.
3. Els ions K
i Ca
2
(com tamb li Na
) per separat paralit-

zen el cor. Els ions monovalents (K
i Na
) paralitzen el
cor en distole i, en canvi, els divalents (Ca
2
) ho fan en
sstole. Lacci conjunta daquests tres cations provoca el
batec normal del cor.
Na Na
Na
(cati)
Cl
(ani)
NaCl
Clorur sdic
Xarxa cbica del NaCl
Na
Cl
x
x
x x
Cl
x x
x
x
x
x x
Cl
x x
x
Funcions de laigua en els ssers vius
Funci Descripci
Dissolvent
Shi dissolen substncies nutritives tant
inorgniques com orgniques.
Bioqumica
Totes les reaccions vitals es realitzen
en presncia daigua.
Estructural
Ajuda a mantenir la forma i el volum
de les cllules.
Mecnica
amortidora
Afavoreix els desplaaments drgans
lubricats per lquids orgnics rics en aigua
(msculs, articulacions, etc).
Termo-
reguladora
Actua com a agent regulador
de la temperatura dels ssers vius.
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 50
51
SOLUCIONARI 1
4. Les cllules sangunies, a una concentraci del 9 per
1.000 sn isotniques respecte al medi i per tant es tro-
ben en equilibri. Si posem una injecci endovenosa a
una concentraci del 3 per 1.000, les cllules sangu-
nies es trobaran en un medi hipotnic respecte linterior
cellular, amb la qual cosa laigua tindr ms tendncia a
entrar a la cllula que no pas a sortir-ne. Les cllules
augmentaran de volum i rebentaran com un globus i es
produir la citlisi o trencament de les cllules (que en
el cas de les cllules vegetals sanomena turgncia).
5. El silici pertany al mateix grup que el carboni dins de la
taula peridica i malgrat que pot formar cadenes
...SiSiSi..., aquestes sn ms dbils i inestables que
els enllaos de les cadenes carbonades. Tot i que pot for-
mar cadenes amb loxigen ...OSiOSiOSiO...
que sn extraordinriament resistents (silicones), aques-
tes tampoc sn aptes des del punt de vista biolgic,
perqu els enllaos han dsser suficientment forts per
construir molcules resistents per suficientment dbils
per tal que puguin trencar-se en les reaccions metabli-
ques.
6. Forma part del grup hemo de lhemoglobina i mioglo-
bina, encarregades del transport de loxigen. Es troba en
els citocroms que actuen en la formaci dATP. s es-
sencial per la sntesi dalgunes vitamines del grup B. La
manca de ferro produeix anmia, cansament i propensi
a les malalties infeccioses.
7. El liti s un estabilitzador de lestat dnim perqu actua
augmentant la secreci dels neurotransmissors. Les po-
blacions que consumeixen aigua potable amb aproxima-
dament 10 g/l de liti manifesten menys comportaments
violents.
8. Perqu la sala i laddici de sucre sn procediments
qumics de conservaci dels aliments. En augmentar la
concentraci salina (o de sucre) succeeix una gran ces-
si daigua del producte i parallelament es frena el des-
envolupament bacteri i lactivitat enzimtica.
9. La proporci en qu es troba un bioelement no est en re-
laci amb la seva importncia biolgica perqu alguns
dells es troben en quantitats insignificants i, en canvi, sn
imprescindibles per al normal funcionament de lorganis-
me. Aix s el que succeeix amb els oligoelements com el
iode, que s bsic per a la formaci de lhormona tiroxina
(de la tiroide) per mantenir un bon ritme metablic.
10. Perqu sn estructures formades noms per un embol-
call proteic que guarda un cid nucleic. No posseeixen
metabolisme propi i necessiten dun altre sser viu per
reproduir-se. Tanmateix no sn matria inanimada per-
qu la molcula que tenen en el seu interior posseeix la
informaci que els permetr obtenir cpies dells matei-
xos.
FITXA DAMPLIACI
1. Aquesta escala de 0 a 14 es relaciona amb els sistemes
aquosos. Un pH de 0 significa que hi ha una concentraci
de [10] o 1 M de H
, valor que s el mxim possible, fins

i tot amb els cids ms forts dissolts en aigua. Encara que
en teoria s possible assolir majors concentracions dcid,
aquests no es dissocien ms enll del punt en el qual la
concentraci de H
s 1 M. El mateix es pot dir de les ba-

ses fortes en lextrem superior de lescala de pH.
2. Laigua en estat lquid presenta agrupacions ms o menys
compactes variables en el temps i anomenades mosaics.
Laigua slida t una estructura tetradrica formada per
agrupacions hexagonals amb gran quantitat de buits entre
cada hexgon, per tant la densitat de les molcules s me-
nor.
3. Per poder formar un enlla dhidrogen es requereix que
ltom dhidrogen que est covalentment unit a un tom
doxigen, nitrogen o fluor, i per tant est molt polaritzat, es
trobi a 0,27-03 nm dun altre tom electronegatiu.
4. Una sal s una estructura inica mantinguda per forces
electrosttiques. Quan sintrodueix en aigua, la suma de
les forces entre el dissolvent i els ions positius i negatius s
ms gran que la que mant unides aquests ions en el cris-
tall i, per tant, el cristall es dissol i els ions senvolten duna
esfera de dipols orientats amb el signe contrari coneguda
com esfera de solvataci.
5. La calor especfica de laigua indica la quantitat denergia
necessria per variar la temperatura duna determinada
massa daigua. Com que s molt elevada es necessitar
molta calor del medi per canviar la temperatura. Aquesta
calor es va guanyant i es va perdent durant molt de temps
i aix fa que la temperatura del medi ambient es modifiqui
poc.
6. a) Els nmeros corresponen a: 1. Nuclol, 2. Nucli, 3. Ri-
bosoma, 4. Vescula, 5. Reticle endoplasmtic rugs, 6.
Aparell de Golgi, 7. Reticle endoplasmtic llis, 8. Mito-
condri, 9. Citoplasma, 10. Centrol.
b) La cllula s eucariota perqu posseeix nucli diferen-
ciat, reticle endoplasmtic...
c) Es tracta duna cllula animal tpica perqu no posse-
eix paret cellular de cellulosa ni cloroplasts.
7. El xoc de calor es produeix en situacions dambient clid i
humit en les quals no es compensen les prdues de sals
i aigua. Shi dna un descens de tensi sobtat i una tem-
peratura corporal alta o hipertrmia. Malgrat que la sud-
oraci s intensa, levaporaci s escassa a causa de la
humitat i si no es produeix levaporaci, no saconsegueix
la prdua de calor que caldria. El xoc de calor pot arribar a
sser molt greu i associat a deshidrataci es manifesta
amb una fatiga extrema, vertigen, mal de cap i prdua del
coneixement.
8. Es podria trobar cid sulfhdric (H
2
S) i amonac (H
3
N) de la
descomposici de les protenes. De la descomposici dels
cids nucleics i dels ossos es podria trobar cid fosfric
(H
3
PO
4
). Lhidrxid dalumini, Al (OH)
3
no es trobaria.
9. Expressat amb factors de conversi:
1,6 l daigua/h 1.000 ml/1 l 1 g/1 ml 580 cal/g
928.000 cal/h 928 Kcal/h
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 51
52
SOLUCIONARI 1
10. Laigua cellular cont dissolta certa quantitat de sals que
disminueixen el punt crioscpic o de congelaci de la dis-
soluci.
11. Resposta model.
a) 1. Entrada daigua salada a alta pressi.
2. Membrana semipermeable que permet el pas de
laigua per no de les sals, virus, etc.
3. Sortida daigua dola i neta.
Aquest dispositiu no es construeix en forma de tancs
com es veu a lesquema, sin en forma de cilindres
en el centre dels quals es troba el tub de sortida de
laigua neta i envoltant-lo una srie de capes concn-
triques en les quals es van intercalant les malles per-
meables i les membranes semipermeables. Aix es fa
per reduir i compactar la mida del dispositiu.
b) En aquest mecanisme la separaci de laigua i de la sal
es realitza a travs de membranes semipermeables
que permeten el pas de laigua, per invertint el procs
dosmosi directa, s a dir, per laplicaci duna pressi
superior a losmtica, mitjanant bombes, que compri-
meix contra la membrana semipermeable laigua sala-
da, fent que aquesta passi cap a laltra banda de la
membrana, de manera que sobt aigua dola.
Aigua
salada
Aigua
dola
i neta
Malla
permeable
Membrana
semipermeable
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 52
53
SOLUCIONARI SOLUCIONARI
Not es
1
917280 _ 0038-0053.qxd 30/12/08 12:02 Pgina 53
54
Els glcids
1. En la primera part de la unitat sintrodueix el concepte de glcid i les raons per les quals la denominaci
dhidrats de carboni o carbohidrats no s apropiada.
2. Un altre aspecte important daquesta unitat s lestudi de la llum polaritzada per entendre el comportament
de les substncies pticament actives, tant dextrogires (+) com levogires (-).
3. s molt convenient fer algunes de les prctiques de laboratori referents a la identificaci de glcids
(especialment la prova de Fehling i la del Lugol).
MAPA DE CONTINGUTS
2
presenten enlla presenten enlla
tenen funci
exemple exemples
exemples
exemples exemple
exemples exemple exemple
tenen funci
tenen funci
es classifiquen en
es classifiquen en
estan formats per estan formats per estan
formats
per
presenten
es
diferencien
en
ELS GCIDS
trioses
tetroses
pentoses
hexoses
heptoses
enlla
monocarbonlic
enlla
dicarbonlic
la uni
de 2 a 10
monosacrids
la uni
de 10 o ms
monosacrids
una sola cadena
polihidroxialdehdica
o polihidroacetnica
MONOSACRIDS
OLIGOSACRIDS POLISACRIDS
homopolisacrids heteropolisacrids

estructural energtica
dihidroxicetona
gliceraldehid
exemples
eritrulosa
eritrosa
exemples
ribulosa
ribosa
exemples
fructosa
glucosa
exemple
heptulosa
hidrfila gelificant
pectina mid cellulosa
glicogen
maltosa sacarosa
lactosa
quitina
agar goma
arbiga
tancar ferides
en plantes
917280de054a065.qxd 13/1/09 09:26 Pgina 54
55
Els glcids
1. Descriure les caracterstiques qumiques
i les propietats dels glcids que configuren lestructura
cellular per interpretar la funci que duen a terme
en els processos biolgics.
2. Conixer la classificaci dels glcids.
3. Comprendre el concepte de monosacrid.
4. Comprendre els conceptes de carboni asimtric
i carboni anomric i saber-los representar.
5. Entendre el concepte dismers espacials
o estereoismers (estructures enantiomorfes)
i saber-los representar.
6. Saber les frmules lineal i cclica dalgunes pentoses
i hexoses.
7. Fer en el laboratori algunes de les proves
caracterstiques de la identificaci dels glcids.
8. Construir un polarmetre casol per visualitzar
la desviaci de la llum polaritzada.
9. Entendre lenlla O-glicosdic sabent diferenciar
entre el tipus monocarbonlic i el dicarbonlic.
10. Relacionar el tipus denlla O-glicosdic
amb el carcter reductor o no reductor
de la molcula.
OBJECTIUS
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
a) Comprendre el concepte de glcid. (Objectiu 1) 1 1
b) Saber la classificaci dels glcids. (Objectiu 2) 2 2
c) Entendre el concepte de monosacrid. (Objectiu 3) 3 3
d) Distingir entre carboni asimtric i carboni anomric i fer la representaci
de cadascun. (Objectiu 4)
4 4
e) Comprendre el concepte dismers espacials o estereoismers
(estructures enantiomorfes) i saber-los representar. (Objectiu 5)
5 5
f) Formular en forma lineal i cclica les pentoses i hexoses ms comunes
biolgicament. Comprendre que en la ciclaci no es perd ni es guanya res, 6 6
sin que s noms una reorganitzaci molecular. (Objectiu 6)
g) Entendre la prctica del reactiu de Fehling. (Objectiu 7) 7 7
h) Comparar, en el polarmetre, el comportament de substncies pticament actives
i inactives. (Objectiu 8)
8 8
i) Diferenciar entre els enllaos del tipus monocarbonlic i els enllaos del tipus
dicarbonlic de lenlla O-glicosdic. (Objectiu 9)
9 9
i) Identificar el carcter reductor o no reductor duna molcula. (Objectiu 10) 10 10
CRITERIS DAVALUACI
CONTINGUTS
Descripci de les caracterstiques qumiques i de les propietats dels glcids que configuren lestructura cellular
per interpretar la funci que duen a terme en els processos biolgics. (Objectiu 1)
Classificaci dels glcids. (Objectiu 2)
El concepte de monosacrid. (Objectiu 3)
Els conceptes de carboni asimtric i carboni anomric i les seves representacions. (Objectiu 4)
Definici dismers espacials o estereoismers (estructures enantiomorfes) i les seves representacions. (Objectiu 5)
Representaci de les frmules lineal i cclica dalgunes pentoses i hexoses. (Objectiu 6)
Desenvolupament de la prctica del reactiu de Fehling. (Objectiu 7)
Desenvolupament de la construcci dun polarmetre casol i conclusions finals de la prctica. (Objectiu 8)
Esquemes dels enllaos O-glicosdic monocarbonlic i O-glicosdic dicarbonlic. (Objectiu 9)
Relaci entre el tipus denlla O-glicosdic i el carcter reductor o no reductor de la molcula. (Objectiu 10)
2
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 55
56
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 2
Defineix el terme glcid.
Digues si cadascuna daquestes cinc molcules s un monosacrid o no ho s. Raona la resposta.
En la molcula A de lexercici anterior, digues quins carbonis sn asimtrics.
Per qu?
a) Qu significa que un monosacrid sigui ismer espacial o estereoismer D?
b) Aquesta frmula correspon a un ismer D o a un ismer L?
Raona la resposta.
CH
2
OH
CO
H C O H
H C O H
H C O H
CH
2
OH
Escriu les frmules lineal i tancada de la ribosa.
Digues si la glucosa i la ribosa donaran positiva o negativa la prova de Fehling i per qu.
Qu observaries si posessis una dissoluci de dihidroxiacetona en un polarmetre?
De quin tipus s lenlla O-glicosdic de la maltosa? Raona la resposta.
Digues si la sacarosa t carcter reductor o no.
Raona la resposta.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Homopolisacrids
Per mitj de lenlla Per mitj de lenlla
A
COOH
HO C H
H C OH
CH
2
OH
C
CHO
HO C H
H O C H
CH
2
OH
B
CH
2
OH
H C OH
CH
2
OH
D
CH
2
OH
CO
CH
2
OH
E
C
6
H
12
O
7
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 56
57
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 2
Per qu les expressions hidrats de carboni o carbohidrats no sn apropiades per anomenar els glcids?
En la taula segent, classifica els glcids anomenant-los i indica el nombre de cadenes polihidroxialdehdiques
o polihidroxicetniques que contenen.
Digues si cadascuna daquestes cinc molcules s un monosacrid o no ho s. Raona la resposta.
En la molcula C de lexercici anterior, digues quins carbonis sn asimtrics. Per qu?
a) Qu significa que un monosacrid sigui ismer espacial o estereoismer L?
b) Aquesta frmula correspon a un ismer D o a un ismer L? Raona la resposta.
CHO
H C O H
H C O H
H O C H
H O C H
CH
2
OH
Escriu les frmules lineal i tancada de la glucosa.
Escriu la reacci que t lloc en el laboratori en collocar el reactiu de Fehling en un tub dassaig que cont
una substncia que dna positiva la prova de Fehling.
Qu observaries si posessis una dissoluci de glucosa en el polarmetre?
De quin tipus s lenlla O-glicosdic de la sacarosa? Raona la resposta.
Digues si la maltosa t carcter reductor o no. Raona la resposta. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
Nom del grup Nombre de cadenes
A
CH
2
OH
H C O H
H C O H
CH
2
OH
C
CH
2
OH
CO
H C O H
CH
2
OH
B
CHO
H O C H
CH
2
OH
D
COOH
H C OH
CH
2
OH
E
C
6
H
14
O
6
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 57
58
FITXA DE REFOR 2
Esmenta els aliments que es troben en cada color de la roda dels aliments i indica el nivell de glcids
ms elevat () o menys () dels aliments que hi ha en cada secci de la roda.
Quant als monosacrids:
a) Totes les molcules que sn ismers D, seran sempre dextrogires?
b) La D-glucosa s dextrogira o levogira? c) Quin altre nom rep la glucosa?
d) La D-fructosa s dextrogira o levogira? e) Quin altre nom rep la fructosa?
Calcula el nombre destereoismers possibles per a una glucosa lineal.
Quins dels segents parells de sucres sn epmers? Per qu?
a) Gliceraldehid i dihidroxiacetona. b) Glucosa i mannosa.
c) -D-glucosa i -D-glucosa. d) Cap s certa.
6
5
4
3
2
1
Roda dels aliments Secci
/
Aliments
a
b
c
d
e
f
g
Monosacrids
Propietats fsiques Propietats qumiques
Mid Cellulosa Glicogen Quitina
Tipus de glcid
Enlla (, )
Funci
Lloc on es troba
Utilitat
g
a
b
d
e
f
c
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 58
59
FITXA DAMPLIACI 2
Omple els buits de la taula segent:
Busca informaci daltres proves didentificaci
de glcids diferents a la prova de Fehling.
a) Anomena desquerra a dreta cadascuna
de les dues molcules que es representen
en aquesta imatge.
b) A quin tipus dismers pertanyen? Raona
la resposta.
Omple els buits de la taula segent:
Calcula el nombre destereoismers possibles per a una glucosa cclica.
Quins dels segents parells de sucres sn epmers? Per qu?
a) Glucosa i fructosa. b) Glucosa i galactosa.
c) -D-ribosa i -D-ribosa. d) Cap s certa.
6
5
4
3
2
1
Pectina Agar Goma arbiga
Tipus de glcid
Enlla (, )
Funci
Lloc on es troba
Utilitat
Grup funcional Frmula Estructura Compost
Hidroxil
CO
CHO
CHO
CHO OH
CH
2
OH
CH
2
OH
OH
H
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 59
60
SOLUCIONARI 2
INICI DUNITAT
La cellulosa.
ACTIVITATS
2.1. En els dos casos, el carboni del grup carbonil t un do-
ble enlla amb un oxigen.
2.2. Intentant trencar la molcula fent-la reaccionar amb un
cid en medi aqus. Si es trenca s que sha hidrolitzat
i, per tant, s un disacrid.
2.3. No. Tots els glcids han de tenir grup carbonil.
2.4. Perqu no t les quatre valncies saturades per radi-
cals diferents, com s el cas del segon tom de carbo-
ni daquesta molcula.
2.5. Els monosacrids tenen la capacitat de reduir el reac-
tiu de Fehling perqu el grup carbonil (dels aldehids o
cetones) perd electrons (soxida) i passa a grup cid. El
reactiu canvia de color blau a vermell, de manera que
detecta la presncia de monosacrids.
2.6. La dihidroxiacetona no t cap carboni asimtric; per
tant, no presenta activitat ptica, s a dir, no s ni dex-
trogira ni levogira.
2.7. No. Hi ha compostos que sn D i sn levogirs (com ara
la fructosa), i daltres que sn D i, en canvi, sn dextro-
girs (com ara la glucosa).
2.8. En les cetopentoses naturals, el carboni que forma el grup
cetnic sempre s el carboni 2; per tant, tan sols hi ha
dos carbonis asimtrics, i com que cadascuna pot pre-
sentar una forma L, hi ha dues L-cetopentoses naturals.
CH
2
OH CH
2
OH
CO CO
H C OH OH C H
OH C H OH C H
CH
2
OH CH
2
OH
L-xilulosa L-ribulosa
2.9. Lestructura molecular de la D-treosa s:
C
1
HO
HO C
2
H
H C
3
OH
C
4
H
2
OH
D-treosa
2.10. El carboni 1.
2.11. Tan sols es pot dir que s una hexosa.
2.12. La fructosa.
2.13. L-glucopiranosa presenta el radical OH del carboni
anomric oposat al radical CH
2
OH i la -glucopirano-
sa presenta aquests dos radicals en el mateix pla. Les
dues sn dextrogires, per en un grau diferent. L-glu-
cosa origina un desviament de 122,2 i la -glucosa
origina un desviament de noms 18,7.
2.14. s dicarbonlic i -glicosdic.
2.15. La sacarosa s D-glucopiranosa - (1 2) - D-fructo-
furanosa, la maltosa s la D-glucopiranosa - (1 4) -
D-glucopiranosa, la cellobiosa s la D-glucopiranosa -
(1 4) - D-glucopiranosa, i la lactosa s la D-galac-
topiranosa - (1 4) - D-glucopiranosa.
2.16. Perqu la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha
a la saliva de les abelles, shidrolitza i la mescla de D-glu-
cosa i D-fructosa que queda s levogira, ja que la D-fruc-
tosa s molt ms levogira que dextrogira s la D-glucosa.
2.17. Perqu la mel, a causa dels enzims sacarases que hi
ha a la saliva de les abelles, shidrolitza i apareixen lliu-
res molcules de D-glucosa i de D-fructosa que tenen
el seu carboni anomric lliure, s a dir, el carboni que
pot reduir el reactiu de Fehling.
2.18. Perqu com que la glucosa s una molcula petita la
dissoluci quedaria molt concentrada i aleshores en-
traria aigua per osmosi i la cllula explotaria.
2.19. Perqu la majoria dels organismes no tenen els enzims
que trenquen els enllaos , per s que tenen els que
trenquen els enllaos .
2.20. Perqu no tenen lenzim cellulasa.
2.21. s una molcula constituda per un nucli de glucoses
en qu hi ha un enlla (1 6) i unes poques gluco-
ses adjacents. Es formen quan els enzims amilases
que noms trenquen enllaos (1 4) no poden con-
tinuar la seva acci.
2.22. Que la primera presenta branques cada 25 glucoses i
en el glicogen cada 10. Lamilopectina noms est pre-
sent en les cllules vegetals i el glicogen noms en les
cllules animals.
2.23.
2.24. amilases
a) glicogen maltoses + dextrines lmit
maltasa
b) maltosa glucoses
enzims R desramificadors
c) dextrines lmit maltoses
maltases
glucoses
2.25. Els enzims amilases tan sols trenquen els enllaos -
(1 4), mentre que els enzims R-desramificadors
trenquen els enllaos -(1 6).
CH
2
OH
|
H
OH
|
H
H
|
HO H
|
OH
O
H
|
|
|
O
|
CH
2
|
H
H
|
HO
H
|
OH
CH
2
OH
|
H
OH
|
H
O
H
|
OH
H
|
OH
H
|
OH
CH
2
OH
|
H
OH
|
H
O
H H
| |
O
H H
| |
O
OH
|
H
O
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 60
61
SOLUCIONARI
2.26. Un enlla -(1 4).
2.27. a) amb 2); b) amb 2) i 3);
c) amb 2); d) amb 2);
e) amb 1) i 2); f) amb 2)
2.28. Monosacrids: fructosa, glucosa, galactosa.
Disacrids: lactosa, sacarosa, maltosa.
Polisacrids: glicogen, mid, cellulosa.
2.29. Funci dantibitic: estreptomicina.
Funci danticoagulant: heparina.
Funci de colorant floral: antociansid.
2.30. Sanomena L-glucosa. s levogira amb un angle de
desviaci igual que la D-glucosa per cap a lesquerra.
Lestructura s:
C
1
HO
HO C
2
H
H C
3
OH
HO C
4
H
HO C
5
H
C
6
H
2
OH
L-glucosa
2.31. Lestructura s:
C
1
HO C
1
HO
H C
2
OH HO C
2
H
H C
3
OH HO C
3
H
C
4
H
2
OH C
4
H
2
OH
D-eritrosa L-eritrosa
Sn estereoismers enantiomorfs entre si.
C
1
H
2
OH C
1
H
2
OH
H C
2
O HO C
2
O
H C
3
OH HO C
3
H
C
4
H
2
OH C
4
H
2
OH
D-eritrulosa L-eritrulosa
Sn estereoismers enantiomorfs entre si.
C
1
HO C
1
HO
HO C
2
H OH C
2
OH
OH C
3
OH HO C
3
H
C
4
H
2
OH C
4
H
2
OH
D-treosa L-treosa
2.32. La A s -galactopiranosa, la B s -ribofuranosa, la C
s -fructofuranosa i la D s -glucopiranosa.
2.33. De les dues maltoses sobtindran quatre glucoses, de
les dues cellobioses sobtindran quatre glucoses i de
les dues sacaroses sobtindran dues glucoses.
2.34. Perqu a la maltosa les dues glucoses estan unides per
un enlla -glucosdic i, en canvi, en la cellobiosa
estan unides per un enlla -glucosdic. Si ingerim
cellobiosa, no augmenta el nivell de glucosa en sang
perqu els nostres enzims no poden trencar lenlla
-glucosdic.
2.35. Perqu la lactosa presenta enlla -glucosdic i per
trencar-lo cal un enzim especial anomenat lactasa. s
un enzim diferent de lenzim maltasa i de lenzim saca-
rasa. No poden prendre llet ni formatge fresc perqu
aquests presenten lactosa, en canvi, el iogurt, en ser un
producte fermentat pels bacteris, ja no presenta lactosa
perqu ha estat hidrolitzada en galactosa i glucosa.
2.36. a) amb 5, b) amb 1, c) amb 4, d) amb 2, e) amb 3, f)
amb 10, g) amb 7, h) amb 9, i) amb 8, i j) amb 6.
2.37. a) Nhi ha dos tipus: els homopolisacrids, o polmers
dun sol tipus de monosacrid, i els heteropolisac-
rids, o polmers en qu intervenen ms dun tipus de
monosacrid.
b) Nhi ha dos tipus: els que presenten enlla -gluco-
sdic, que pocs organismes poden trencar per man-
ca de lenzim apropiat i que tenen funci estructural
(per exemple la cellulosa i la quitina) i els que pre-
senten enlla -glucosdic, que tots els organismes
poden trencar perqu tenen lenzim apropiat, i que
tenen funci de reserva energtica (per exemple, el
mid i el glicogen).
c) Els que repeteixen maltoses sanomenen amiloses, els
que repeteixen cellobioses sanomenen celluloses,
els que repeteixen quitobioses sanomenen quitines.
2.38. La frmula emprica s: C
600
H
1002
O
501
i PM 16.218.
2.39. Cont -glucoses. El nombre de glucoses (n) resulta
de la segent suma de pesos atmics: C
6n
H
12n(n1)
O
(6nn1)
(n1) H
2
0 80.000. Daqu surt n = 493,6,
s a dir, unes 494 -glucoses.
2.40. Lelevat nombre de branques ofereix molts punts da-
tac per iniciar la hidrlisi i, igualment, molt punts dinici
per fer una nova sntesi i lallargament de les cadenes.
2.41. Funci energtica: amilosa, amilopectina, glicogen,
maltosa, sacarosa, glucosa.
Funci estructural: cellulosa, quitina, peptidoglicans,
cid hialurnic.
Funci de receptors de membrana: glicoprotenes, gli-
colpids.
Altres funcions: heparina (impedeix la coagulaci de la
sang), peptidoglicans (constitueixen la paret dels bac-
teris), antociansids (donen color a les flors), tannsids
(tenen propietats astringents i adobadores), estrepto-
micina (antibitic).
2
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 61
Homopolisacrids
Per mitj de lenlla Per mitj de lenlla
Mid Cellulosa
Glicogen Quitina
62
SOLUCIONARI 2
2.44. a) Perqu en augmentar la glucosa en sang a causa de
la ingesta daliments el pncrees allibera insulina.
b) Perqu la glucosa en sang encara no ha arribat als
valors normals.
c) Perqu la glucosa en sang ja ha disminut a 120
mg/decilitre, que s un valor normal.
d) La corba de glucmia comena a baixar a menys ve-
locitat perqu la insulina en sang ha disminut molt.
e) Perqu com que la glucosa en sang est dins els va-
lors normals no es produeix ms insulina i la que hi
ha a la sang passa a lorina a causa de la filtraci re-
nal.
2.45. a) La grfica de color violeta. La major part del temps
est per sobre dels nivells normals i noms presenta
dues baixades que probablement coincideixen amb
les dues injeccions.
b) Se les posa a les 9 h i a les 21 h.
c) Sobre la base de la grfica contnua, es pot deduir
que esmorzen a les 9 h, dinen a les 15 h, berenen a
les 19 h i sopen a les 21 h.
2.46. a) La primera grfica pertany a una persona amb dia-
betis de tipus II, la segona grfica pertany a una per-
sona amb diabetis de tipus I i la tercera grfica
pertany a una persona no diabtica.
b) Disminueix perqu s eliminada de la sang pels ro-
nyons i passa a lorina.
c) Perqu malgrat que produeixen insulina, la major
part del temps estan amb una concentraci de glu-
cosa en sang superior a la normal. Aquesta situaci
causa un deteriorament dels vasos sanguinis que
provoquen anomalies en els capillars sanguinis re-
nals (insuficincia renal), els capillars sanguinis de
la retina (prdua de visi) i els capillars de les extre-
mitats (prdua de sensibilitat en peus i mans i difi-
cultats per superar-hi les infeccions).
LABORATORI
2.47. Un slid constitut per molcules es dissol quan des-
apareixen els enllaos intermoleculars. En el cas dels
oligosacrids i dels polisacrids globulars, les forces in-
termoleculars sn de tipus elctric. Aquestes sn de-
gudes a lelectronegativitat dels oxgens que acaparen
els electrons dels hidrgens, que, daquesta manera,
originen pols. Laigua, com que s un lquid polar, ac-
tua desviant aquestes forces, de manera que dispersa
les molcules. En el cas dels polisacrids lineals, com
que es disposen en parallel, sn tantes les atraccions
que resulten insolubles.
2.48. Formen dispersions collodals.
2.49. Perqu, en un slid cristall, les partcules estan orde-
nades en posicions fixes. Aquesta ordenaci s senzilla
si les molcules sn petites, com passa en els oligosa-
crids; en canvi, s molt difcil si les molcules sn molt
grans, com succeeix en els polisacrids.
2.50. Perqu es tracta de glcids que presenten els carbonis
anomrics, els nics que tenen capacitat de reduir el
reactiu de Fehling. Constitueixen enllaos covalents;
per tant, sense possibilitat de reaccionar amb aquest
reactiu. Per mitj de la hidrlisi, aquests enllaos cova-
lents es trenquen, de manera que els carbonis anom-
rics queden lliures i aleshores ja poden reaccionar amb
el reactiu de Fehling.
2.51. Vegeu lA fons del llibre, Reducci del reactiu de Feh-
ling, a la pgina 31.
2.52.
2.53. La coloraci amb el iode es dna perqu les molcules
dels glcids atrauen les molcules de iode. Si aquelles
estan dissoltes, les molcules de iode queden disperses;
en canvi, si estan unides formant polisacrids (tant si sn
insolubles com si formen dispersions collodals), shi
concentren moltes molcules de iode, amb la qual cosa
apareixen punts molt foscos que provoquen lenfosqui-
ment absolut del medi.
PROVA DAVALUACI 1
1. Els glcids sn les substncies que sn polihidroxialdehids
o polihidroxicetones, i tamb els seus polmers i derivats.
2.
3. Una molcula s un monosacrid si compleix la definici i
la frmula molecular (indica la classe i el nombre dtoms
que hi ha a la molcula).
A No, perqu s un cid orgnic (cont el grup carboxil
COOH) i no compleix la frmula molecular.
B No, perqu s un polialcohol (cont tres grups OH) i
no compleix la frmula molecular.
C S, perqu compleix la definici (aldehid de polialcohol)
i la frmula molecular (C
4
H
8
O
4
).
D S, perqu compleix la definici (cetona de polialcohol) i
la frmula molecular (C
3
H
6
O
3
).
H
|
HO
CH
2
OH
|
H
OH
|
H
O O
H
|
OH
H
|
OH
H HOH
2
C
| |
O
OH
|
H
H
|
CH
2
OH
H
|
HO
CH
2
OH
|
H
OH
|
H
O
H
|
OH
O
H
|
OH
OH
|
H
H
|
CH
2
OH
sacarasa
H
|
OH
HOH
2
C
|
HO
H
2
O
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 62

Nom del grup Nombre de cadenes
Monosacrids
1 sola cadena polihidroxialdehdica
o polihidroxicetnica
Oligosacrids De 2 a 10 monosacrids
Polisacrids
> 10 monosacrids, generalment
centenars
63
SOLUCIONARI
E No, perqu no compleix la frmula molecular (per a una
hexosa hauria de ser C
6
H
12
O
6
).
4. Sn asimtrics els carbonis 2 i 3 perqu cadascun t els
quatre enllaos units a toms o grups dtoms diferents (ano-
menats radicals).
Per al carboni 2 aquests grups sn: COOH; OH; H;
CHOHCH
2
OH.
Per al carboni 3 aquests grups sn: COOHCHOH; H;
OH; CH
2
OH.
El carboni asimtric es representa amb un asterisc: C*.
5. a) Significa que, tenint a dalt el grup funcional ms oxige-
nat (que, en aquest cas, s el grup funcional carbonil, de
frmula CO), t el OH del carboni asimtric ms allu-
nyat del carbonil a la dreta en la frmula lineal.
b) Correspon a un ismer-D.
CH
2
OH
CO
H C O H
H C O H
H C O H
CH
2
OH
6. CHO
H C O H
H C O H
H C O H
CH
2
OH
7. La glucosa i la ribosa donaran positiva () la prova de Feh-
ling perqu sn monosacrids. Els monosacrids soxiden,
s a dir, perden electrons davant daltres substncies que,
quan els accepten, es redueixen. Per aix poden reduir el
reactiu de Fehling, perqu el grup carbonil, de frmula CO
(present en els compostos aldehid i cetona) perd electrons
(soxida) i passa a grup cid (COOH).
8. En posar una dissoluci de dihidroxiacetona (CH
2
OHCO
CH
2
OH) en un polarmetre no observaria res. No hi hauria
una desviaci del pla de vibraci de la llum polaritzada per-
qu aquesta molcula no posseeix cap carboni asimtric (s
pticament inactiva).
9. Lenlla O-glicosdic de la maltosa s del tipus monocarbo-
nlic perqu sestableix entre el carboni carbonlic (que en
aquest cas s el carboni 1) del primer monosacrid (glu-
cosa) i un carboni no carbonlic (que en aquest cas s el
carboni 4) del segon monosacrid (tamb glucosa). Lenlla
s, per tant, (1 4).
10. La sacarosa no t carcter reductor perqu no t cap car-
boni carbonlic lliure, ja que tots dos estan comprome-
sos en lenlla O-glicosdic.
PROVA DAVALUACI 2
1. Perqu no es tracta dtoms de carboni hidratats, s a dir,
enllaats a molcules daigua, sin dtoms de carboni units
a grups alcohlics (OH), tamb anomenats radicals hidro-
xil, i a radicals hidrogen (H).
2.
3. Una molcula s monosacrid si compleix la definici i la
frmula molecular (indica la classe i el nombre dtoms que
hi ha a la molcula).
A No, perqu s un polialcohol (cont quatre grups OH)
i no compleix la frmula molecular.
B S, perqu compleix la definici (aldehid de polialcohol)
i la frmula molecular (C
3
H
6
O
3
).
C S, perqu compleix la definici (cetona de polialcohol) i
la frmula molecular (C
4
H
8
O
4
).
D No, perqu s un cid orgnic (cont el grup carboxil
COOH) i no compleix la frmula molecular.
E No, perqu no compleix la frmula molecular (per a una
hexosa hauria de ser C
6
H
12
O
6
).
4. a) Noms s asimtric el carboni 3 perqu s lnic que t
els quatre enllaos units a toms o grups dtoms dife-
rents (anomenats radicals).
Aquests grups sn: CH
2
OHCO; H; OH; CH
2
OH.
El carboni asimtric es representa amb un asterisc: C*.
5. a) Significa que, tenint a dalt el grup funcional ms oxige-
nat (que, en aquest cas, s el grup funcional carbonil,
de frmula CO), t el OH del carboni asimtric ms
allunyat del carbonil a lesquerra en la frmula lineal.
b) Correspon a un ismer-L.
CHO
H C O H
H C O H
H O C H
H O C H
CH
2
OH
2
HOH
2
C
5
O OH
C
4
H H C
1
H C
3
C
2
H
OH OH
D-Ribofuranosa
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 63
Grup funcional Frmula Estructura Compost
Hidroxil
OH OH
Alcohol
Carbonil
CO
O
//
C
\
H
Aldehids
\
CO
/
Cetones
Mid Cellulosa
Tipus de glcid Homopolisacrid Homopolisacrid
Enlla (, )
Funci Reserva energtica Estructural
Lloc on es troba
Leucoplasts
(amiloplasts)
de cllula vegetal
Paret cellular
vegetal
Utilitat
Preparaci de coles,
aprests de teixits,
indstria alimentria,
farmcia
Paper,
cot hidrfil
Glicogen Quitina
Tipus de glcid Homopolisacrid Homopolisacrid
Enlla (, )
Funci Reserva energtica Estructural
Lloc on es troba
Fetge i msculs
dels animals
Exosquelet
dartrpodes
Utilitat
No sha trobat
aplicaci de moment.
Indstria
farmacutica,
daliments,
cosmtica
64
SOLUCIONARI 2
6. C
1
HO
OH C
2
OH
HO C
3
H
OH C
4
OH
OH C
5
OH
C
6
H
2
OH
D-glucosa
7. RCHO o RCOR 2CuO RCOOH Cu
2
O
Aldehid Reactiu cid xid
o cetona de Fehling (calor) carboxlic cuprs
(blau) (vermell)
8. En posar una dissoluci de glucosa (CHO(CHOH)
4
CH
2
OH) en un polarmetre hi hauria una desviaci del pla de
vibraci de la llum polaritzada perqu aquesta molcula
posseeix carbonis asimtrics (s pticament activa).
9. Lenlla O-glicosdic de la sacarosa s del tipus dicarbo-
nlic perqu sestableix entre el carboni carbonlic (que
en aquest cas s el carboni 1) del primer monosacrid
(glucosa) i el carboni carbonlic (que en aquest cas s el
carboni 2) del segon monosacrid (fructosa). Lenlla s,
per tant, (1 2).
10. La maltosa s que t carcter reductor perqu t un car-
boni carbonlic lliure (el del segon monosacrid), ja que
aquest no est comproms en lenlla O-glicosdic.
FITXA DE REFOR
1.
2.
3. No. El fet que una molcula sigui ismer D no implica ne-
cessriament que sigui dextrogira. La D-glucosa s dextro-
gira (en dissoluci desvia el pla de vibraci de la llum po-
laritzada cap a la dreta) i per aix sanomena tamb dextrosa.
En canvi, la D-fructosa s levogira (en dissoluci desvia el
pla de vibraci de la llum polaritzada cap a lesquerra) i per
aix sanomena tamb levulosa.
4.
5. El nombre destereoismers augmenta de forma exponen-
cial amb el nombre de carbonis asimtrics de la molcula;
per tant, si n s el nombre de carbonis asimtrics, el nom-
bre destereoismers ser 2
n
. Per a una glucosa lineal, el
nombre de carbonis asimtrics s 4 (C-2, C-3, C-4 i C-5) i,
per tant, el nombre destereoismers ser:
2
n
2
4
16
6. La certa s la b). Els ismers ptics que es diferencien no-
ms en la configuraci dun tom de carboni sanomenen
epmers; per tant, la glucosa i la mannosa sn epmers
perqu es diferencien exclusivament en la configuraci de
ltom de carboni en posici 2.
FITXA DAMPLIACI
1.
O
H
|
C
|
OH
H
|
C
|
OH
CH
2
OH
|
C
|
H
OH
|
C
|
H
H
|
C
|
OH
Secci
/
Aliments
a
Llet (s un dels aliments ms complets,

encara que no t ferro ni vitamina C),
formatge, iogurt.
b
Pollastre, ous, peix, carn.

c
Fruits secs, patates, llegums.

d
Col, pastanaga, albergnia, rave,

tomquet, blat de moro.
e
Ram, pltans, pomes, taronges,

sndria.
f
Pa, cereals.
g
Mantega, oli.
Monosacrids
Propietats fsiques Propietats qumiques
Slids cristallins Oxidables
Color blanc Sassocien a grups amino (NH
2
)
Hidrosolubles Reaccionen amb cids
Gust dol Suneixen amb altres monosacrids
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 64
Pectina Agar Goma arbiga
Tipus
de glcid
Heteropolisa-
crid
Heteropolisa-
crid
Heteropolisa-
crid
Enlla
(, )

Funci Gelificant Hidrfila
Tancar ferides
en les plantes
Lloc on
es troba
Poma, pera,
pruna, codony
Algues
vermelles
o rodofcies
Resina
dels arbres
Utilitat
Preparaci de
melmelades
Preparaci
industrial
daliments i
medis de cultiu
Goma
denganxar
65
SOLUCIONARI 2
2. Resposta model.
Prova de Molisch: si a una dissoluci de qualsevol sucre
safegeixen unes gotes del reactiu de Molisch (dissoluci al-
cohlica d-naftol) i es posa amb cura cid sulfric con-
centrat de tal manera que resti en el fons del tub dassaig,
es forma un anell de color violat.
Prova de Benedict: sutilitza per detectar la presncia de
sucres reductors perqu el reactiu de Benedict cont cou-
re i aquest es redueix en presncia de sucres reductors.
El sucre reductor soxida perqu el coure es redueix.
Reactiu de Benedict oxidat sucre reductor reactiu

de Benedict redut sucre oxidat
Quan safegeix reactiu de Benedict al sucre reductor en
calent, canvia el color de la mostra que dna un color ta-
ronja o vermell intens.
Els resultats de la prova de Benedict seran:
Color vermell o verd (ms o menys concentraci de su-
cre respectivament) si la prova s positiva.
Color blau: si la prova s negativa.
3. a) Desquerra a dreta les molcules sn D-gliceraldehid i
L- gliceraldehid.
b) Pertanyen a ismers espacials o estereoismers. Cadas-
cun daquests ismers espacials s imatge especular de
laltre, i per aix sanomenen estructures enantiomorfes.
Encara que es girin en lespai, no es poden superposar,
ja que sn estructures diferents (com la m dreta i les-
querra).
4.
5. El nombre destereoismers augmenta de forma exponen-
cial amb el nombre de carbonis asimtrics de la molcula;
per tant, si n s el nombre de carbonis asimtrics, el nom-
bre destereoismers ser 2
n
. Per a una glucosa ciclada,
el nombre de carbonis asimtrics s 5 (C-1, C-2, C-3, C-4
i C-5) i, per tant, el nombre mxim destereoismers ser:
2
n
2
5
32
6. La certa s la b). Els ismers ptics que es diferencien no-
ms en la configuraci dun tom de carboni sanomenen
epmers; per tant, la glucosa i la galactosa sn epmers per-
qu es diferencien exclusivament en la configuraci de l-
tom de carboni en posici 4.
917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 65
66
Els lpids
3
1. Cal reforar laprenentatge de les propietats fsiques i qumiques dels cids grassos saponificables.
2. Les propietats dels lpids ens permeten fer proves de determinaci per detectar la seva presncia
en la matria viva.
3. Cal donar importncia a les funcions dels lpids per entendre la seva presncia en una dieta equilibrada.
MAPA DE CONTINGUTS
C, H i tamb O, P
estan constituts per
poden ser poden ser
reserva energtica
estructural
protectora
biocatalitzadora
transportadora
tenen les funcions
es classifiquen en
ELS LPIDS
SAPONIFICABLES
(amb cids grassos)
INSAPONIFICABLES
(sense cids grassos)
SIMPLES
acilglicrids crids o ceres fosfoglicrids fosfoesfingolpids glicoesfinglpids
COMPLEXOS prostaglandines esteroides isoprenoides
sn
sn
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 66
67
Els lpids
1. Conixer les caracterstiques generals dels lpids
i saber quins sn els bioelements
que els constitueixen.
2. Distingir els diferents tipus de lpids i els criteris
de classificaci.
3. Conixer lestructura bsica dels cids grassos,
reconeixent els grups de molcules
que els caracteritzen.
4. Distingir els dos tipus generals dcids grassos:
saturats i insaturats.
5. Estudiar les propietats qumiques dels cids grassos:
esterificaci i saponificaci.
6. Estudiar les propietats fsiques dels cids grassos:
solubilitat i punt de fusi, i les seves causes.
7. Identificar els diferents tipus de lpids saponificables:
simples i complexos.
8. Conixer els diferents tipus de lpids
simples, les molcules que els constitueixen,
les propietats, la localitzaci en els ssers vius
i la funci que tenen.
9. Identificar els diferents tipus de lpids
complexos, les molcules que els constitueixen,
les propietats, la localitzaci en els ssers vius
i la funci que tenen.
10. Conixer els constituents moleculars dels lpids
insaponificables, la localitzaci en els ssers vius
i les funcions biolgiques.
11. Estudiar les funcions biolgiques generals dels lpids.
OBJECTIUS
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
a) Conixer les caracterstiques i les propietats generals dels lpids. (Objectius 1 i 2) 1 1
b) Identificar els diferents tipus dcids grassos i les propietats que tenen.
(Objectius 3 i 4)
2 2
c) Reconixer les reaccions desterificaci i saponificaci i saber-les desenvolupar.
(Objectiu 5)
4 5
d) Identificar diferents tipus de lpids i les seves caracterstiques moleculars,
les propietats i la localitzaci en els ssers vius. (Objectius 7, 8, 9 i 10)
3, 6, 9 3, 6, 7
e) Conixer mtodes didentificaci de lpids, a partir de les propietats fsiques
i qumiques. (Objectius 5 i 6)
5, 10 4, 10
f) Analitzar la importncia duna dieta rica en cids grassos insaturats,
en la prevenci de malalties cardiovasculars. (Objectiu 10)
7
g) Saber les principals funcions biolgiques dels lpids. (Objectiu 11) 6, 7, 8 8, 9
CRITERIS DAVALUACI
CONTINGUTS
Coneixement de les caracterstiques generals dels lpids, els bioelements que els constitueixen i els criteris
de classificaci. (Objectius 1 i 2)
Estudi de les caracterstiques moleculars dels cids grassos i de les seves propietats qumiques i fsiques. (Objectius 3 i 4)
Identificaci dels diferents tipus de lpids saponificables, estudiant les molcules que els constitueixen, les propietats,
la localitzaci en els ssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
Identificaci dels diferents tipus de lpids insaponificables, estudiant les molcules que els constitueixen, les propietats,
la localitzaci en els ssers vius i les funcions que tenen. (Objectius 5 i 6)
Identificaci de les frmules dels diferents tipus de lpids i de les reaccions desterificaci i saponificaci. (Objectiu 7)
Construcci de models moleculars dcids grassos i de lpids simples. (Objectiu 8)
Desenvolupament de les reaccions de sntesi dels lpids simples. (Objectiu 8)
Reconeixement de les propietats dels lpids saponificables i dels lpids insaponificables. (Objectius 9 i 10)
Valoraci de la importncia de les funcions biolgiques dels lpids per mantenir un bon estat de salut.
Aplicaci del mtode cientfic en lanlisi de la presncia de lpids en els aliments, i de les seves propietats qumiques
i fsiques. (Objectiu 11)
3
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 67
68
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 3
Quines sn les caracterstiques generals dels lpids? Quins criteris es tenen en compte a lhora de classificar-los?
Quines caracterstiques moleculars tenen els cids grassos saturats? Quines propietats confereixen als lpids
que els presenten i quines conseqncies sen deriven?
Reconeix entre els compostos segents: cids grassos, crids i acilglicrids, i especifican els tipus, si s el cas.
a) CH
3
(CH
2
)
7
CH CH (CH
2
)
7
COOH
b) CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
2
CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
2
c) CH
3
(CH
2
)
14
CO O C
30
H
61
d) CH
3
(CH
2
)
12
COOH
Desenvolupa la reacci que t lloc per a la formaci de tres molcules de palmitat sdic, si partim
duna molcula de tripalmitina. Com sanomena aquesta reacci?
CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
2
CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
CH
3
(CH
2
)
14
CO O CH
2
Explica tot el que spigues del procs digestiu en qu t lloc lemulsi dels greixos.
A quin grup de molcules pertany la molcula segent? On es localitza en els ssers vius i quina importncia
biolgica t?
Quina funci t el colesterol en els ssers vius? Quines conseqncies es deriven duna ingesta excessiva
de colesterol? Explica tot el que en spigues.
Explica les principals funcions biolgiques dels lpids.
Qu caracteritza els lpids insaponificables? Posan tres exemples i digues quina funci fa cada un.
Explica dues proves de reconeixement de lpids i digues en quines propietats et bases. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
C
O
O
C
O
O
CH
2
CH
CH
2
CH
2
CH
2
N CH
3
CH
3
CH
3
O OH P
O
O
cids grassos
glicerina
cid ortofosfric
alcohol
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 68
69
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 3
Quins mtodes utilitzaries per reconixer lpids? Per qu?
Quines caracterstiques moleculars presenten els cids grassos insaturats? Quines propietats confereixen
als lpids que en presenten i quines conseqncies sen deriven?
Dibuixa un triacilglicrid i una cera. Quina funci t cadascuna daquestes molcules en els ssers vius?
Per qu ens hem de rentar les mans, untades doli, amb sab? Fes el dibuix esquemtic del que passa.
Desenvolupa la reacci que t lloc en les cllules quan emmagatzemen greix com a reserva energtica.
Fes-ho a partir de lcid palmtic: CH
3
(CH
2
)
14
COOH. Com sanomena aquesta reacci?
A quin grup de molcules pertany el compost segent? On es localitza en els ssers vius i quina importncia
biolgica t?
Quina propietat fsica presenten les molcules que formen part de les membranes cellulars? A quin grup
de lpids pertanyen i en quines altres estructures i teixits les podem trobar?
Quina semblana i quina diferncia hi ha entre els esteroides i els isoprenoides? Esmenta dues molcules
de cada grup i la funci biolgica que duen a terme.
Anomena quatre lpids, cadascun amb una funci biolgica diferent.
Dissenya un experiment per demostrar que la bilis s un bon emulsionant. Explica quin significat t aquesta
funci.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
CH
3
HO
CH
3
H
3
C
CH
3
CH
3
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 69
70
FITXA DE REFOR 3
Dins del grup dels lpids shi inclouen les molcules solubles en ...................................... i, per tant, insolubles
en .......................................
Els lpids, segons si tenen cids grassos o no els classificarem en:
Els cids grassos estan formats per ......................................
Sanomenen cids grassos saturats, com ......................................, aquells que presenten ......................................
Sanomenen cids grassos insaturats, com ......................................, els que presenten ......................................
Quin tipus de molcules sn necessries per qu es produeixi una reacci desterificaci?
Entre quines molcules es produeix una reacci de saponificaci? Com sanomena la molcula que sobt
i quina propietat presenta?
Qu s el que fa que un cid gras de ms de 6 C sigui insoluble en aigua?
Per qu els cids grassos saturats sn slids a temperatura ambient?
Quina s la principal funci dels greixos que ingerim en la dieta?
Explica quina s la funci principal de les ceres i per qu.
Quines molcules sn les que constitueixen principalment la membrana unitria? Qu vol dir que tenen
un comportament amfiptic?
Quins sn els principals lpids insaponificables i qu els caracteritza?
Digues les principals funcions dels lpids, posant un exemple de cada. 14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Pgina 70
71
FITXA DAMPLIACI 3
Els lpids sn substncies solubles en ...................................... o ...................................... o ......................................
perqu .......................................
Fes la classificaci dels lpids, especificant quins criteris es tenen en compte i posant un exemple de cada
tipus.
Quins tipus dtoms formen un cid gras? Representa el model en qu es visualitzen els angles, explicant
les caracterstiques de cada part de la molcula.
Quines caracterstiques moleculars i propietats diferencien els cids grassos saturats dels insaturats?
Per qu la dieta ha de ser rica en cids grassos insaturats?
Escriu la reacci general que es produeix entre un cid gras i un alcohol. Com sanomena lenlla
que sha format?
Escriu la reacci que es produeix entre un cid gras i una base forta. Com sanomena aquest tipus de reacci?
Quin s el nom del producte que sobt i quina s la propietat que el caracteritza?
Si posem aigua, sab i oli en un vas de precipitats i ho barregem, explica quin ser el comportament
daquestes substncies, en relaci amb la seva solubilitat. Pots fer-ho amb un esquema.
Per qu les margarines vegetals sn slides a temperatura ambient, si estan fetes a partir dolis?
Quines molcules obtenim a partir de la hidrlisi dels greixos?
Explica la composici molecular de les ceres i la seva funci principal.
Dibuixa esquemticament un fosfoglicrid, digues les principals caracterstiques de la molcula, on el podem
localitzar i quina s la seva disposici.
Qu caracteritza cadascun dels tipus de lpids insaponificables? Posa un exemple de cada grup, especificant
la funci que t en lorganisme.
Anomena les principals funcions dels lpids. Posa un exemple de cadascuna, especificant a quin grup pertany,
dins dels lpids.
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 71
72
SOLUCIONARI 3
INICI DUNITAT
El clcul s: 80 kg 15/100 12 kg.
ACTIVITATS
3.1. Les sals dels cids grassos i Na
o K
, els anomenats sa-

bons de Na o K, tenen un comportament amfiptic, s a
dir, presenten una part lipfila, la cadena hidrocarbonada,
capa destablir enllaos de Van der Waals amb les cade-
nes hidrocarbonades dels greixos, i una part hidrfila, els
grups COONa o COOK, que, en contacte amb laigua,
generen un grup carboxil ionitzat (COO
) i un cati (Na
o K
). Aix doncs, quan el sab es posa en contacte amb

la taca de greix, la part lipfila del sab sestn en el si del
greix, i la part hidrfila en queda fora, dirigida cap a lexte-
rior de la taca. En presncia daigua, el pol hidrfil sionitza
(COO
), shi aproxima el cati (Na
o K
) grcies a les
forces elctriques, i aquest, al seu torn, queda envoltat de
molcules dipolars daigua, tamb grcies a atraccions
de tipus elctric (hidrataci inica). Lagitaci que t lloc
en el rentat possibilita la subdivisi de la taca de greix en
micelles, formades per molcules de greix a linterior i per
una monocapa, no necessriament contnua, de molcu-
les de sab ionitzat a la perifria. Les micelles queden en-
voltades pels cations, i aquests, per capes de molcules
daigua, fet que impedeix la uni entre les micelles. Lai-
gua t una funci mecnica darrossegament de les mi-
celles fora del substrat tacat.
3.2. Les micelles no suneixen entre si perqu, com que te-
nen crregues negatives a la perifria, atrauen els cations
(Na
+
o K
+
), que formen una capa de crregues positives
que, al seu torn, atrauen molcules daigua (solvataci i-
nica), i aquests escuts daigua impedeixen la uni entre
les micelles.
3.3. CH
3
(CH
2
)
7
CH CH(CH
2
)
7
COOH HOCH
2
CH
3
CH
3
(CH
2
)
7
CH CH(CH
2
)
7
COOCH
2
CH
3

H
2
O
3.4. a) s un monoacilglicrid format per la uni dun cid
palmtic i una glicerina: el monopalmitat de glicerina.
b) No s ni un crid ni un acilglicrid; s una molcula
de glicerina.
c) s la cera dabella, el palmitat de miricil, format per la
uni dun alcohol monovalent de cadena llarga, lal-
cohol miriclic, i un cid gras, lcid palmtic.
d) No s ni un crid ni un acilglicrid; s un cid gras.
e) No s ni un crid ni un acilglicrid; s una molcula
del sab palmitat sdic.
f) No s ni un crid ni un acilglicrid; s una molcula
dalcohol miriclic.
g) s un crid, format per lcid palmtic i un alcohol
monovalent de cadena llarga.
3.5. CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
7
CHCH(CH
2
)
7
COOCH
CH
2
OH
3.6. CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
3.7. La molcula inicial s un diacilglicrid: diesteracilglic-
rid o diestearina.
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
CH
2
OH
3.8. Ha tingut lloc una reacci de saponificaci.
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH 3NaOH
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
3[CH
3
(CH
2
)
16
COONa] CH
2
OHCHOHCH
2
OH
3.9. La triolena o oli doliva s un oli, s a dir, s un greix l-
quid a temperatura ambient, perqu s un triacilglicrid
que presenta tres cids grassos insaturats (tres cids
oleics), fet que li confereix una disposici espacial que di-
ficulta lestabliment denllaos de Van der Waals entre les
diferents molcules de triolena. Aix doncs, el seu punt
de fusi s baix. La triestearina s un su, s a dir,
un greix slid a temperatura ambient, ja que t tres cids
grassos saturats, tres cids esterics, per la qual cosa la
seva configuraci espacial li permet establir un gran nom-
bre denllaos de Van der Waals amb altres molcules de
triestearina, fet que impedeix el moviment de les molcu-
les entre si, s a dir, t un comportament de slid. Aix
doncs, el seu punt de fusi s ms elevat que lanterior.
3.10. El colesterol, com que es disposa interaccionant el seu
grup polar amb la zona hidrfila dels fosfolpids i inter-
accionant el sector apolar amb la zona lipfila da-
quests fosfolpids, produeix lestabilitat de la membra-
na perqu disminueix la fludesa o la mobilitat dels
fosfolpids entre si.
3.11. Laldosterona s una hormona esteroide i, per tant, per-
tany al grup dels esteroides. s secretada a les cpsules
suprarenals i t com a funci ms important regular la
reabsorci daigua i ions al rony. Els esteroides deriven
de lester, amb un tom doxigen unit al carboni 3 amb
doble enlla. Sn lpids insaponificables.
3.12. Els lpids acumulen molta ms energia per gram que els
glcids. En organismes sssils com ara els vegetals no
hi ha cap inconvenient a utilitzar glcids (generalment
mid) com a reserva energtica, mentre que per als
animals, que generalment sn organismes que shan de
moure, com menys pesen les seves reserves energti-
ques, ms avantatges tenen.
3.13. Bsicament s degut al fet que a lintest els lpids sn
emulsionats pels cids biliars, com lcid clic. Aquests
cids estenen la part lipfila pel si dels lpids ingerits, i
el pol hidrfil ionitzat queda dirigit cap a lexterior.
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 72
73
SOLUCIONARI
Per lacci mecnica de les parets de lintest, aquests l-
pids emulsionats sescindeixen en nombroses micelles,
que queden separades perqu cadascuna de les quals
est envoltada de moltes molcules dipolars daigua,
que els pols hidrfils ionitzats atrauen.
3.14. Els cids grassos naturals sn molcules formades per
una llarga cadena hidrocarbonada de tipus aliftic,
s a dir, lineal, amb un nombre parell dtoms de car-
boni, i el darrer carboni constitueix un grup carboxil
(COOH). Si hi ha dobles enllaos en la cadena sano-
menen insaturats, i si no els presenta, saturats. Sn in-
solubles en aigua, solubles en dissolvents apolars com
ara el benz, tenen un comportament amfiptic, ja que
presenten un pol hidrfil (COOH) i una part lipfila
(CH
3
CH
2
CH
2
CH
2
...), sn esterificables i sa-
ponificables, i el seu punt de fusi s ms baix en els
insaturats que en els saturats, ja que els colzes origi-
nats pels dobles enllaos dificulten lestabliment de les
forces de Van der Waals.
3.15. Lesterificaci s la reacci dun cid gras amb un alco-
hol. Per exemple, lcid palmtic reacciona amb el pro-
panol i dna lloc al palmitat de propil.
3.16. Un sab s una sal dcid gras. Si el cati s el sodi o el
potassi, el sab s soluble; en canvi, si s el calci o el
magnesi, el sab s insoluble. Es forma fent reaccionar un
cid gras o, molt ms sovint, un lpid que contingui cids
grassos, ats que gaireb no hi ha cids grassos lliures,
amb un hidrxid de sodi, potassi, calci, magnesi, etc.
3.17. Com ms llarga s la cadena aliftica ms enllaos de
Van der Waals es formen i, en conseqncia, ms ten-
dncia a constituir slids presenten. Daltra banda, la
presncia denllaos dobles fa que les cadenes lineals
presentin colzes, la qual cosa dificulta lordenaci
espacial en parallel de les cadenes hidrocarbonades i,
per tant, la formaci denllaos de Van der Waals. Per
tant, com ms llargues siguin les molcules i menys
enllaos dobles presentin, ms enllaos de Van der
Waals hi haur i, per tant, ms alt ser el punt de fusi.
3.18. Fent-la reaccionar amb un cid fort com el HCl, o b
per mitj dun enzim lipasa que trenca els enllaos de
tipus ster propis dels greixos. En tots dos casos es ne-
cessita lacci de molcules daigua que es trenquen
i aporten hidrogen per formar lcid gras resultant, i
grups OH per formar laltre producte, lalcohol.
3.19. Com que per emmagatzemar una mateixa quantitat
denergia faria falta el doble de pes, locell no podria
prcticament volar.
3.20. Perqu com que les plantes no es mouen per a elles
no s un greu problema laugment de pes i de volum
que suposa tenir les reserves energtiques en forma de
polisacrids en lloc de lpids. Les estructures vegetals
que presenten un alt percentatge de lpids sn les lla-
vors. La ra s que com ms petites sn ms fcil els
resulta la dispersi, i com que han destar enterrades
en terra humida per poder germinar, els lpids resulten
ms estables que no pas els polisacrids davant dels
bacteris del terra.
3.21. Perqu la molcula de les ceres s elevadament hidr-
foba pels dos extrems, en canvi els acilglicrids, si sn
monoacilglicrids o diacilglicrids no ho sn, i si sn
triacilglicrids no ho sn amb la mateixa intensitat que
les ceres.
3.22. Els lpids de membrana sn els fosfolpids (fosfoglic-
rids i fosfoesfingolpids), els glicolpids (ganglisids i
cerebrsids) i el colesterol. La caracterstica ms im-
portant s que sn amfiptics, fet que els permet cons-
tituir la doble capa lipdica.
3.23. Es tracta de lesfingomielina. Es troba en la beina de
mielina de les neurones. Sen pot observar lestructura
en la figura segent:
3.24. La reacci s:
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH 3NaOH
CH
3
(CH
2
)
16
COOCH
2
Triacilglicrid
(triestearina)
SAPONIFICACI
HOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COONa
HOCH CH
3
(CH
2
)
16
COONa
HOCH
2
CH
3
(CH
2
)
16
COONa
Glicerina 3 estearat sdic (sab)
3.25. La semblana s que els tres sn sters. Les diferncies
sn que els triacilglicrids sn lpids simples, s a dir,
noms estan constituts per un alcohol esterificat amb
cids grassos; en canvi, els fosfoglicrids i els fosfoes-
fingolpids presenten, a ms, un altre tipus de molcu-
les. La diferncia entre aquests dos ltims s que els
fosfoglicrids presenten lalcohol glicerina i, en canvi,
els fosfoesfingolpids presenten lalcohol esfingosina.
3.26. En el fet que els esterols presenten un grup alcohlic
(OH) al tercer carboni de la molcula dester, mentre
que els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer
carboni de la molcula dester.
3.27. Sn necessries sis molcules disopr.
3.28. La vitamina D
2
se sintetitza a partir de lergosterol, pro-
vitamina dorigen vegetal, i la D
3
se sintetitza a partir
del colesterol. Totes dues, grcies a lacci dels rajos
ultraviolats sobre la pell.
3.29. Els fosfoesfingolpids com ara lesfingomielina, i els gli-
colpids, com ara els cerebrsids i els ganglisids.
3.30. La majoria dels isoprenoides sn biomolcules que no-
ms presenten toms de carboni i dhidrogen.
3
CH
3
CH
3
Zona hidrfoba Zona hidrfila
Esfingosina
Colina
cid lignocric
Ceramida
CH
3
(CH
2
)
12
CH CHCHOH
CH
2
OPO CH
2
CH
2
N
CH
3
O
O CH
3
(CH
2
)
22
CONHCH
Hidrxid
sdic
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 73
Protenes Glcids Lpids
Total
kcal /100 g
% kcal
dels lpids
Sencera
g /100 g
kcal /100 g
2,90
11,6
4,60
18,4
3,60
32,4
62,4 51,9
Desnatada
g /100 g
kcal /100 g
3,10
12,4
4,30
17,20
0,30
2,7
32,3 8,4
74
SOLUCIONARI 3
3.31. a)3, b)2, c)5, d)6, e)1, i f)4.
3.32. La funci de reserva energtica la fan els acilglicrids i
els cids grassos. Per exemple la triestearina, la triole-
na, i la tripalmitina. En ser apolars no es dispersen en
laigua, sin que formen acumulacions slides o lqui-
des a linterior de les cllules.
A nivell cellular la funci estructural la fan els lpids de
membrana, s a dir, els fosfoglicrids, els fosfoesfingo-
lpids, els glicoesfingolpids i el colesterol. La ra s que
en ser molcules amfteres es disposen formant bi-
capes, la qual cosa els permet delimitar espais inco-
municats amb lexterior. A nivell drgans tamb tenen
aquesta funci els acilglicrids. Aquests, en acumular-
se constituint estructures insolubles i toves, serveixen
com a protectors mecnics.
Fan la funci dimpermeabilitzant les ceres, com la cera
dabella, la lanolina de la llana i el cerumen del conduc-
te auditiu. La ra s que en ser molt hidrfobes pels dos
extrems de la molcula, resulten molt tils com a im-
permeabilitzants.
Fan la funci transportadora els cids biliars i els prote-
olpids, que sn associacions de protenes especfiques
amb colesterol i fosfoglicrids bsicament. La ra s
que en ser molcules amfiptiques es poden unir per
un extrem al lpid i per laltre establir enllaos de tipus
elctric amb les molcules daigua i aix possibilitar-ne
el transport per la sang i la limfa.
3.35. a)
b)
c) Lcid linoleic, ja que s molt abundant en els vege-
tals i molt escs en els animals. En menys grau, l-
cid mirstic, ja que s ms abundant en els animals
que en els vegetals.
d) Per ordre de semblana sn lcid oleic, el palmito-
leic, lesteric i el palmtic.
e) En els animals predominen els saturats, mentre que
els insaturats (oleic i linoleic) tan sols oscillen entre el
22,7 % i el 50,5 %; en els vegetals predominen els in-
saturats, ja que oscillen entre el 69,6 % i el 84,5 %.
3.36. a)
b) Es tracta dun triacilglicrid, s a dir, un ster de tres
cids grassos amb la glicerina. Lenlla que uneix
cadascun dels cids grassos amb la glicerina s un
enlla de tipus ster.
3.37. a) Les principals diferncies sn: labsncia de coles-
terol i dalguns fosfolpids a la membrana interna
del mitocondri i la diferent proporci de fosfatidilco-
lina i desfingomielina.
home vaca ovella oliva blat cot gira-sol
de moro
G
G
G
6
10
CID PALMTIC
8
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
G
G
G
G
G
G
G
G
G
G
G
0
10
20
30
40
50
60
home vaca ovella oliva blat cot gira-sol
de moro
CID OLEIC
G
G
G G
G
G
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
mirstic palmtic esteric palmitoleic oleic linoleic
BLAT DE MORO
G
G
G
G
G
G
mirstic palmtic esteric palmitoleic oleic linoleic
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
30
32
34
VACA
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 74
75
SOLUCIONARI 3
b) La membrana dels bacteris i de la membrana inter-
na del mitocondri tenen en com labsncia de co-
lesterol i dalguns fosfolpids que s que estan pre-
sents a la resta de membranes eucariotes.
3.38. Estan representats els fosfoglicrids o fosfolpids i el co-
lesterol. Totes aquestes molcules mostren un carcter
amfiptic, s a dir, tenen una part apolar que saproxima
a les de les altres molcules i totes queden orientades
cap a linterior de la doble capa, i una part polar, que t
afinitat per laigua i que, per tant, queda orientada cap a
lexterior, restant en contacte amb les molcules daigua.
LABORATORI
39. Resposta model. Shaurien dobservar dues capes a cada
tub: una fase inferior daigua, que no es mescla amb loli i
els dissolvents orgnics perqu s polar i ms densa, i
una fase superior amb loli i el dissolvent orgnic corres-
ponent, perqu sn apolars i menys densos.
40. Resposta orientativa. Shan dobservar dues fases, una
dinferior amb aigua, que es mant transparent i una altra
de superior amb loli tenyit de color rosa pel Sudan III,
perqu s un colorant apolar.
Les diferents fases que sobserven en lexperiment amb
la llet (ha de ser llet sencera) sn degudes a la diferent
densitat de les fases. Podem saber quina fase ocupen els
greixos grcies a la tinci especfica amb el Sudan III. Les
protenes desnaturalitzades queden en la fase inferior ja
que saglutinen i precipiten. La lactosa o sucre de la llet
s lnica biomolcula orgnica que s soluble en aigua,
per aix es troba en la fase intermdia.
41. Resposta orientativa. Primer sobserven gotetes doli dis-
perses per laigua (emulsi temporal), per a mesura
que passa el temps aquestes gotetes suneixen fins que
tornen a formar dues fases ben diferenciades.
A lafegir-hi sab, aquest fa demulsionant i, per tant,
embolcalla les gotetes doli impedint que es tornin a unir.
Es forma una emulsi permanent.
42. Resposta orientativa.
Fase superior: lquida i de color groc. Cont loli que no
ha reaccionat.
Fase intermdia: semislida, daspecte grumolls. Sha
produt la saponificaci, s a dir, sha format sab (la sal de
lcid gras). Es pot comprovar agafant-ne una mica amb
un comptagotes i posant-ho en un tub dassaig amb aigua.
Si es remena sobservar la formaci descuma.
Fase inferior: lquida i de color clar. Cont lhidrxid de
sodi que no ha reaccionat i la glicerina.
PROVA DAVALUACI 1
1. Els lpids sn molcules insolubles en aigua i altres lquids
polars, i solubles en dissolvents orgnics. Es classifiquen
segons si tenen cids grassos (saponificables) o no (insa-
ponificables).
2. Els cids grassos saturats estan formats per una llarga ca-
dena hidrocarbonada, amb un grup carboxil en un extrem.
Tots els enllaos entre carbonis sn simples. Formen ca-
denes lineals, unides entre si per moltes forces de Van der
Waals, que donen estabilitat a un grup de molcules i, per
tant, amb un alt punt de fusi.
3. a) cid gras insaturat; b) triacilglicrid; c) crid; d) cid
gras saturat.
4. CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH 3NaOH
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
Tripalmitina Hidrxid de sodi
HOCH
2
HOCH 3 CH
3
(CH
2
)
14
COONa
HOCH
2
Glicerina Palmitat sdic
Ha tingut lloc una reacci de saponificaci. Shan obtingut
tres molcules duna sal dun cid gras o sab.
5. Quan els greixos arriben al duod sn emulsionats per les
sals biliars fabricades al fetge. Aquest procs consisteix en
una digesti fsica en qu saconsegueix que el greix es
mantingui en gotetes petites per aix augmentar la superf-
cie de contacte entre els greixos i les lipases (enzims que
digeriran qumicament els greixos). Tamb safavorir lab-
sorci dels cids grassos a nivell de lintest.
6. Es tracta dun fosfoglicrid que pertany als lpids saponifi-
cables complexos, perqu presenta dos cids grassos, una
glicerina, un cid fosfric i un aminoalcohol. Sn les mol-
cules ms abundants a la membrana plasmtica. Es dis-
posen en una doble capa, on les zones hidrfiles estan en
contacte amb el medi i les zones lipfiles estan enfronta-
des entre si. La importncia biolgica s la de delimitar la
cllula i els orgnuls membranosos.
7. El colesterol s un component de la membrana unitria en
els animals, sobretot de la plasmtica. Se situa entre els
fosfolpids i els estabilitza. s molt abundant en lorganis-
me i serveix per a la sntesi de gaireb tots els esteroides.
Si la ingesta en la dieta s excessiva es diposita en les pa-
rets internes de les artries, i provoca un enduriment i la
disminuci de la llum de lartria. Com a conseqncia es
pot produir arteriosclerosi i trombosi.
8. Les funcions principals dels lpids sn:
Reserva energtica: cada gram de lpid (acilglicrids)
produeix 9,4 kcal.
Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipdica
de les membranes unitries, recobreix i protegeix alguns
rgans (rony), impermeabilitza la pell, pl, plomes (ce-
res), i fa dallant trmic (hipodermis).
Biocatalitzadora: catalitzen reaccions qumiques (vitami-
nes, hormones i prostaglandines).
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 75
76
SOLUCIONARI 3
Transportadora: els lpids seran transportats, des de
lintest fins all on shagin dutilitzar, per proteolpids
o emulsionants grcies a les sals biliars.
9. Els lpids insaponificables sn els que no presenten
cids grassos i, per tant, no reaccionen formant sabons
quan sels afegeix una base forta.
Exemples: isoprenoides: vitamina A; esteroides: sals biliars,
que emulsionen els greixos i en faciliten la digesti qumica
i labsorci a nivell intestinal; prostaglandines: que estimu-
len els receptors del dolor, fan aparixer la febre...
10. Tinci amb Sudan-III: es basa en el fet que s una subs-
tncia lipfila i, per tant, tenyeix els lpids.
Reacci de saponificaci: noms reaccionaran amb una
base forta i formaran sab els lpids saponificables, que
sn els que presenten cids grassos en la seva composici.
PROVA DAVALUACI 2
1. Per reconixer lpids hem de basar-nos en la seva solubili-
tat, perqu sn molcules elctricament neutres, per tant,
sn insolubles en aigua i dissolvents polars i, en canvi, so-
lubles en dissolvents apolars.
En el cas dels lpids que contenen cids grassos hem de
basar-nos en la reacci de saponificaci que t lloc quan
es combinen amb una base forta.
2. Els cids grassos insaturats sn els que presenten un o
ms enllaos dobles entre els carbonis de la cadena hidro-
carbonada, per aix la molcula presenta colzes on hi ha
el doble enlla. Aix fa que les molcules que els presentin
no estiguin tan fortament unides entre si i per aix tenen
un punt de fusi ms baix.
3. Triacilglicrid: funci de reserva energtica, protectora dal-
guns rgans i allant trmic.
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
2
Cera: impermeabilitzar, en plomes, pl, pell, epidermis ve-
getal...
CH
3
(CH
2
)
14
COOC
30
H
61
4. Perqu el sab emulsiona els greixos, s a dir, embolcalla
els greixos i els mant en forma de gotetes petites, de ma-
nera que en facilita la solubilitat en laigua i la posterior eli-
minaci.
5. Es produeix una reacci desterificaci. Tres molcules d-
cid palmtic reaccionen amb una molcula de glicerina i
sobt el triacilglicrid tripalmitina, que semmagatzema
als adipcits:
HOCH
2
HOCH 3 CH
3
(CH
2
)
14
COOH
HOCH
2
Glicerina cid palmtic
Aigua
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
2
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH 3 H
2
O
CH
3
(CH
2
)
14
COOCH
2
Tripalmitina
6. Es tracta del colesterol. El colesterol s un component de
la membrana unitria en els animals, sobretot de la plas-
mtica. Se situa entre els fosfolpids i els estabilitza. s
molt abundant en lorganisme i serveix per a la sntesi de
gaireb tots els esteroides.
7. Sn molcules amfiptiques: presenten una part lipfila i
una altra dhidrfila, per aix es disposen formant una bi-
capa on les parts lipfiles senfronten entre si i les hidrfiles
estan en contacte amb el medi extra i intracellular.
Pertanyen als lpids saponificables complexos i dins da-
quests als fosfoglicrids i fosfoesfingolpids. Tamb els
podem trobar al cervell, al fetge, al rovell dou i a les bei-
nes de mielina.
8. Els esteroides i els isoprenoides tenen en com que no
presenten cids grassos i, per tant, no sn saponifica-
bles. I es diferencien en el fet que els isoprenoides deri-
ven de la polimeritzaci de lisopr i en canvi els esteroi-
des deriven de lester o ciclopent perhidrofenantr.
Isoprenoides: fitol, component de la clorofilla, i vitamina
K, que interv en el procs de coagulaci de la sang.
Esteroides: colesterol, estabilitzador de les membranes
cellulars, i vitamina D, que regula el metabolisme del calci.
9. Progesterona: hormona que prepara els rgans sexuals
femenins per a la gestaci.
cids biliars: emulsionen els greixos i en faciliten labsor-
ci a nivell de lintest.
Fosfolpids: formen lestructura de la membrana plasm-
tica.
Olis: acilglicrids amb funci de reserva energtica.
10. Agafarem tres tubs dassaig i posarem 1 ml daigua i
1 ml doli a cadascun. Els numerarem. En el tub 1 posa-
rem unes gotes de sab. En el tub 2 tirarem unes gotes
de bilis de pollastre i el tub 3 servir de patr.
Agitarem els tres tubs i els deixarem reposar. Si els ob-
servem al cap duns minuts, haurem de comprovar que
en el tub 3 laigua i loli shan tornat a separar, perqu
sn immiscibles, i en els tubs 1 i 2 laigua i loli estan
barrejats (sobserven les micelles doli disperses per le-
mulsi). Aix comprovarem que la bilis fa demulsionant,
igual que el sab.
n
(CH
3
(CH
2
)
14
COO
2
Na
)
Molcules ionitzades
dun tipus de sab,
el palmitat sdic
Gota
de greix
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
Na
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 76

77
SOLUCIONARI
FITXA DE REFOR
1. Dins del grup dels lpids shi inclouen les molcules solu-
bles en dissolvents orgnics o apolars i, per tant, insolu-
bles en aigua i dissolvents polars.
2. Els lpids, segons si tenen cids grassos o no, els classifi-
carem en saponificables, quan en tenen i insaponifica-
bles, si no en tenen.
3. Els cids grassos estan formats per una cadena hidro-
carbonada, lineal i un grup carboxil o cid en un ex-
trem, amb nombre parell dtoms de carboni.
4. Sanomenen cids grassos saturats, com lesteric i el
palmtic, aquells que presenten enllaos simples entre
els seus carbonis.
5. Sanomenen cids grassos insaturats, com loleic i el li-
noleic, els que presenten un o ms enllaos dobles en-
tre els seus carbonis.
6. Perqu tingui lloc una reacci desterificaci sn neces-
sries:
Una molcula amb algun grup carboxil o cid i una altra
amb algun grup hidroxil o alcohol.
7. La reacci de saponificaci es produeix entre el grup
carboxil dun cid gras i lhidroxil duna base forta. La
molcula que sobt s una sal de lcid gras i sanome-
na sab. s una molcula amfiptica (un pol hidrfil i un
altre lipfil) i per tant s un emulsionant dels lpids.
8. s insoluble en aigua perqu la cadena hidrocarbonada,
que s lipfila, predomina respecte del grup cid que s
hidrfil.
9. Els cids grassos saturats sn slids a temperatura am-
bient perqu formen cadenes lineals unides entre si per
molts enllaos de Van der Waals i, per tant, amb un punt
de fusi alt.
10. La principal funci dels greixos que ingerim en la dieta
s la de reserva energtica. Per cada gram dacilglicrid
sobtenen 9,4 kcal.
11. La principal funci de les ceres s la de protecci i imper-
meabilitzaci depidermis i formacions drmiques dani-
mals, perqu formen cadenes lineals i perqu sn mol-
cules lipfiles.
12. Les principals molcules que constitueixen la membrana
unitria sn els fosfolpids. Es diu que tenen un compor-
tament amfiptic perqu presenten una zona hidrfila i
una altra lipfila.
13. Insaponificables: si no presenten cids grassos.
Terpens o isoprenoides: molcules derivades de la po-
limeritzaci de lisopr. Ex.: mentol, vitamina A, cautx.
Esteroides: molcules derivades de lester. Ex.: coleste-
rol, cids biliars, vitamina D, aldosterona, progesterona.
Prostaglandines: substncies derivades de lcid pros-
tanoic. Ex.: prostaglandina.
14. Les principals funcions dels lpids sn:
Reserva energtica: acilglicrids (lpids saponificables
simples). Cada gram de lpid produeix 9,4 kcal.
Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipdi-
ca de les membranes unitries (fosfoglicrids, lpids
saponificables complexos).
Biocatalitzadora: biocatalitzadors de reaccions qumi-
ques com les vitamines, hormones (esteroides, lpids
insaponificables).
Transportadora: els lpids seran transportats, des de
lintest fins all on shagin dutilitzar, pels proteolpids,
o emulsionants grcies a les sals biliars (esteroides, l-
pids insaponificables).
FITXA DAMPLIACI
1. Els lpids sn substncies solubles en dissolvents apolars,
o lipfils, o hidrfils, perqu sn molcules neutres elc-
tricament.
2. Els lpids es classifiquen en:
1. Saponificables: si tenen cids grassos.
a) Simples: formats per lesterificaci dcids grassos i
un alcohol.
Acilglicrids: formats per lesterificaci d1, 2 o 3
cids grassos amb la glicerina. Ex.: tripalmitina.
Crids: esterificaci d1 cid gras i un alcohol mo-
novalent de cadena llarga. Ex.: lanolina.
b) Complexos: sters dcids grassos, alcohol i un altre
tipus de molcula.
Fosfoglicrids: sters de dos cids grassos, la glice-
rina, lcid fosfric i un aminoalcohol. Ex.: cefalina.
Fosfoesfingolpids: ster dun cid gras, un ami-
noalcohol de cadena llarga (esfingosina), un grup
fosfat i un aminoalcohol. Ex.: esfingomielina.
Glicoesfingolpids: ster dun cid gras, un ami-
noalcohol de cadena llarga (esfingosina) i un gl-
cid. Ex.: cerebrsid.
2. Insaponificables: si no presenten cids grassos.
a) Terpens o isoprenoides: molcules derivades de la poli-
meritzaci de lisopr. Ex.: mentol, vitamina A, cautx.
b) Esteroides: molcules derivades de lester. Ex.: co-
lesterol, cids biliars, vitamina D, aldosterona, pro-
gesterona.
c) Prostaglandines: substncies derivades de lcid pros-
tanoic. Ex.: prostaglandina.
3. Els cids grassos estan constituts per carbonis i hidr-
gens. Es disposen formant una cadena hidrocarbonada (li-
neal o aliftica), que s la part lipfila de la molcula. En
un extrem hi ha un grup carboxil (COOH), que s la part
polar de la molcula.
4. Els cids grassos saturats noms tenen enllaos simples
3
O
C
OH
110
1
1
0
917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Pgina 77

78
SOLUCIONARI 3
4. Els cids grassos saturats noms tenen enllaos simples
entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada, i els in-
saturats tenen algun enlla doble entre els carbonis. Els
cids grassos saturats sn lineals i els insaturats presenten
colzes on hi ha el doble enlla, per aix sestableixen
menys forces de Van der Waals entre si i el seu punt de fu-
si s ms baix.
5. Els cids grassos insaturats dissolen el colesterol que es
pugui dipositar a les parets de les artries, i aix eviten que
shi formi la placa dateroma.
6. Es forma un enlla ster:
CH
3
CH
2
......COOH CH
3
CH
2
.......CHOH
CH
3
CH
2
.......CO O CH
2
....CH
2
CH
3
H
2
O
7. Es produeix una reacci de saponificaci. La molcula que
sobt s una sal de lcid gras, que sanomena sab. Es
caracteritza per ser una molcula amfiptica, s a dir, que
t una zona hidrfila i una altra lipfila. Aix li confereix la
propietat demulsionar els greixos.
CH
3
CH
2
......-COOH NaOH
cid gras Base forta
CH
3
CH
2
......COONa H
2
O
Sal de lcid gras Aigua
8. Laigua i loli es mantindran en emulsi grcies al sab
que, en ser amfiptic, tindr la part lipfila en contacte
amb loli i la part hidrfila amb laigua, i aix permetr que
les micelles doli es mantinguin barrejades amb laigua.
En barrejar-ho tamb shaur produt un efecte escums:
laire haur quedat atrapat entre les molcules del sab.
9. Perqu shan hidrogenat, s a dir, shan saturat amb hi-
drgens els enllaos dobles que hi havia entre els car-
bonis, i per tant ja no presenten colzes i les molcules
suneixen entre si amb ms forces de Van der Waals, de
manera que augmenta el seu punt de fusi.
10. Obtenim cids grassos (1, 2 o 3) i glicerina.
11. Les ceres sn lesterificaci dun cid gras i un alcohol
monovalent de cadena llarga. Solen formar lmines im-
permeables que protegeixen lepidermis vegetal i les for-
macions drmiques dels animals.
12. Sn molcules que es disposen formant una doble capa,
constituint les membranes cellulars.
a) Zona hidrfila, en contacte amb el medi aqus.
b) Zona lipfila, enfrontada amb una altra zona lipfila.
13. Els lpids insaponificables o sense cids grassos, es clas-
sifiquen en 3 grups:
Terpens o isoprenoides: molcules derivades de la po-
limeritzaci de lisopr. Ex.: vitamina K, interv en el
procs de coagulaci de la sang.
Esteroides: molcules derivades de lester. Ex.: coles-
terol, estabilitza la membrana plasmtica, en els ani-
mals.
Prostaglandines: substncies derivades de lcid pros-
tanoic. Ex.: prostaglandina, estimula els receptors del
dolor, inicia la vasodilataci dels capillars...
14. Les principals funcions dels lpids sn:
Reserva energtica: acilglicrids (lpids saponificables
simples). Cada gram de lpid produeix 9,4 kcal.
Estructural i protectora: forma part de la bicapa lipdi-
ca de les membranes unitries (fosfoglicrids, lpids
saponificables complexos).
Biocatalitzadora: biocatalitzadors de reaccions qumi-
ques com les vitamines, hormones (esteroides, lpids
insaponificables).
Transportadora: de greixos des de lintest fins all on
shagin dutilitzar. Seran transportats pels proteolpids
o emulsionants grcies a les sals biliars (esteroides, l-
pids insaponificables).
Efecte escums
b
a
C
O
C
H
C
O
C
H
C
H
2

C
H
2
C
H
2
N
H
2
O O
917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 78
79
SOLUCIONARI 3
Not es
917280 _ 0066-0079.qxd 30/12/08 12:08 Pgina 79
80
Les protenes
1. Sha dincidir en el fet que les propietats i les funcions de les protenes depenen de la seva configuraci
a lespai i que aquesta depn de la seqncia dels aminocids, que, a la vegada, est determinada
per la informaci gentica.
2. Cal donar molta importncia al fet que les funcions de les protenes es poden alterar quan varien les condicions
del medi, perqu queden afectades les seves propietats.
MAPA DE CONTINGUTS
estan constitudes per
estructural
reserva
transport
enzimtica
hormonal
defensa
contrctil
homeosttica
tenen
funci
es classifiquen en
tenen
estructura
LES PROTENES
primria secundria terciria quaternria
HOLOPROTENES
filamentoses
globulars
HETEROPROTENES
cromoprotenes
glicoprotenes
lipoprotenes
fosfoprotenes
nucleoprotenes
-hlix
hlix de collagen
conformaci-
o lmina
4
monmers:
aminocids
C, O, H, N, P, S
tipus
sn sn
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 80
81
Les protenes
1. Conixer les caracterstiques generals de les protenes
i els bioelements que les constitueixen.
2. Estudiar els monmers bsics que formen les protenes:
lestructura general, les propietats fsiques i qumiques,
i els criteris de classificaci i la nomenclatura.
3. Estudiar lenlla peptdic: grups qumics
que intervenen, ordre del procs, configuraci espacial
i molcules que soriginen segons el nombre
daminocids que suneixen.
4. Estudiar les diferents estructures de les protenes,
segons lordre de complexitat: estructura primria,
estructura secundria, estructura terciria i estructura
quaternria.
5. Estudiar les propietats de les protenes: la solubilitat,
la desnaturalitzaci, lespecificitat i la capacitat
amortidora.
6. Conixer els diferents tipus de protenes, els criteris
de classificaci i exemples de cada tipus.
7. Estudiar les principals funcions de les protenes,
sabent exemples de cadascuna.
8. Analitzar la presncia de protenes en els aliments,
amb els diferents mtodes danlisi, aplicant ladequat
a cada cas.
9. Valorar la importncia de les protenes
en lalimentaci, i conixer les necessitats diries,
segons ledat i lestat fisiolgic de lindividu.
OBJECTIUS
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
a) Conixer les caracterstiques de les protenes: bioelements, nombre de monmers.
(Objectiu 1)
1 1
b) Identificar els diferents tipus daminocids i les caracterstiques i propietats
corresponents. (Objectiu 2)
2, 3, 4 3, 4
c) Reconixer lenlla peptdic i saber-lo desenvolupar. (Objectiu 3) 5 5
d) Conixer les diferents estructures de les protenes, exemples i importncia
biolgica. (Objectiu 4)
6 6
e) Conixer mtodes didentificaci de protenes, a partir de les propietats fsiques
i qumiques. (Objectius 5 i 8)
7, 9 7, 9
f) Saber els criteris de classificaci de les protenes, conixer-ne els diferents tipus
i la seva importncia biolgica. (Objectius 6 i 7)
10 10
g) Importncia de les protenes per a una dieta equilibrada i un bon estat de salut.
(Objectiu 9)
8 2, 8
CRITERIS DAVALUACI
CONTINGUTS
Aprenentatge de les caracterstiques generals de les protenes i els bioelements que les constitueixen. (Objectiu 1)
Estudi dels monmers bsics que formen les protenes: estructura general, propietats fsiques i qumiques i criteris
de classificaci. (Objectiu 2)
Estudi de lenlla peptdic: grups qumics que intervenen, ordre del procs, configuraci espacial, i molcules
que soriginen segons el nombre daminocids que suneixen. (Objectiu 3)
Estudi de les diferents estructures de les protenes, segons lordre de complexitat: estructura primria, de qu depn;
estructura secundria, tipus i exemples; estructura terciria, disposicions espacials, tipus dunions i exemples;
lestructura quaternria, caracterstiques i exemples. (Objectiu 4)
Estudi de les propietats de les protenes: la solubilitat, la desnaturalitzaci, lespecificitat i la capacitat amortidora.
Caracterstiques de cadascuna i exemples. (Objectiu 5)
Coneixement dels diferents tipus de protenes, els criteris de classificaci i exemples de cada tipus. (Objectiu 6)
Estudi de les principals funcions de les protenes, sabent exemples de cadascuna. (Objectiu 7)
Valoraci de la importncia de les protenes en lalimentaci. (Objectiu 9)
Aplicaci del mtode cientfic en lanlisi de la presncia de protenes en els aliments, i de les seves propietats
qumiques i fsiques i elaboraci de linforme de prctiques corresponent. (Objectiu 8)
4
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 81
82
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 4
Qu sn les protenes? Com sanomenen segons el nombre daminocids que presentin?
Dibuixa la frmula general dun aminocid i especifican la part caracterstica i la part variable.
Qu vol dir que els aminocids presenten un carboni asimtric? Quina propietat fsica es deriva daquest fet?
Explica-ho.
Sabem que el punt isoelctric dun aminocid s 5,5. Escriu la frmula general que presentar a:
a) pH 3;
b) pH 5,5;
c) pH 7,5.
Desenvolupa la reacci que t lloc quan suneixen dos aminocids. Com sanomenen lenlla
i la molcula resultant?
Qu s lestructura primria duna protena i de qu depn?
Quin mtode de reconeixement de protenes utilitzaries si volguessis detectar la presncia de protenes
en lorina? En quins casos no et serviria aquest mtode?
Per qu una persona a la qual se li ha extirpat lestmac pot prendre iogurt, per no llet?
Qu li passa a una protena quan es desnaturalitza? Per qu? Posan tres exemples.
Quins criteris es tenen en compte a lhora de classificar les protenes? Esmentan els tipus principals,
posant un exemple de cadascun i la funci que tenen.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 82
83
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 4
Qu s un aminocid i quants en podem trobar a la naturalesa?
Qu sn els aminocids essencials i com es poden obtenir?
Qu vol dir que els aminocids tenen un comportament amfter? Quin efecte t aquesta propietat
sobre el medi?
Quina crrega elctrica presentar un aminocid que tingui un punt isoelctric de 6,5 si el pH del medi s 4?
Escriu la frmula que presentar.
Com es produeix la uni entre dos aminocids? Escriu la reacci que t lloc.
Quants tripptids destructura primria diferent podrem obtenir amb: Ala, Met i Cys, sense repetici?
Escriu-los.
Per detectar protenes, en quins casos utilitzarem la prova de Biuret i en quins casos la xantoproteica?
Explica el perqu.
Pot ser correcta una dieta ovolactovegetariana? Per qu?
Digues quines condicions poden produir la desnaturalitzaci duna protena. Posa tres exemples
de desnaturalitzaci que tinguin lloc en la vida quotidiana.
Esmenta cinc funcions que puguin presentar les protenes, amb un exemple de cadascuna,
i digues el grup al qual pertany.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 83
84
FITXA DE REFOR 4
Com sanomenen els monmers que formen les protenes i quines caracterstiques moleculars presenten?
Quines sn les propietats fsiques i qumiques que presenten els aminocids?
Per qu els aminocids tenen un efecte amortidor o tamp?
Si el punt isoelctric dun aminocid s 7, quina ser la reacci que tindr lloc a pH > 7 i a pH < 7?
Digues quin s el primer aminocid de la cadena polipeptdica i per qu.
H
2
N Cys Ala Met Ala Lys COOH
Quins tripptids es podran formar amb els aminocids Phe, Ala i Met, sense possibilitat de repetici?
Qu s lestructura secundria duna protena? Digues els tres tipus que podem distingir, esmentant
un exemple de cada.
Explica tot el que spigues de lestructura terciria duna protena.
Com estan constitudes les protenes en estructura quaternria? Quins tipus denllaos mantenen aquesta
estructura?
Quines condicions afecten la solubilitat de les protenes? Quines condicions en poden causar
la desnaturalitzaci?
Diferencia les holoprotenes de les heteroprotenes, posant quatre exemples de cada grup.
Relaciona les protenes de la columna de lesquerra amb les funcions de la columna de la dreta:
1. Actina
2. Gammaglobulina
a) Defensa
3. Tiroxina
b) Contrctil
4. Hemoglobina
c) Transportadora
5. Collagen
d) Hemosttica
6. Lipasa
e) Reserva energtica
7. Casena
f) Estructural
8. Antibitics
g) Biocatalitzadora
9. Fibrinogen
10. Lipoprotena
La ingesta diria de protenes ha de ser igual al llarg de la nostra vida? Per qu?
s sana una dieta vegetariana estricta? Per qu?
Quines dues proves de reconeixement de protenes coneixes i en qu es basen? 15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 84
85
FITXA DAMPLIACI 4
Quins sn els components bsics de les protenes i quines caracterstiques generals presenten?
Quins criteris es tenen en compte a lhora de classificar els aminocids i com es fa per anomenar-los?
Com sanomena laminocid quan est en el seu punt isoelctric? Escriu la frmula general que presenta.
Si el punt isoelctric dun aminocid s 6, indica quina frmula presentar a:
a) pH 4,5;
b) pH 6;
c) pH 9.
En quin pH es desplaar cap a lnode, en quin cap al ctode, i en quin no es desplaar?
Sabent que un enzim hidrolitza enllaos peptdics en els quals el grup carboxil el proporciona la metionina
i lalanina, digues quin ser el resultat de la hidrlisi, per part daquest enzim, daquest polipptid:
COOH Arg Met Lys Ala Cys Met NH
2
.
Quants tetrapptids diferents es podran formar amb els aminocids Val, Leu i His, amb possibilitat
de repetici?
Quines sn les possibles estructures secundries que poden presentar les protenes? Qu les diferencia?
Quina diferncia estructural hi ha entre les protenes que presenten estructura terciria i les que no?
Com afecta la seva funci?
De qu depn la funci duna protena? Explica tot el que en spigues.
De qu depenen les propietats de les protenes? Explica, breument, en qu consisteix cada una: solubilitat,
desnaturalitzaci, especificitat i capacitat amortidora.
Fes un esquema de la classificaci de les protenes, especificant els criteris que es tenen en compte
i esmentant un exemple de cada grup.
Explica tot el que spigues de quatre protenes humanes amb funcions diferents.
Quin % de protenes hem dincloure en la nostra dieta diria? Per a qu les utilitza el nostre cos?
s independent la qualitat nutritiva de lorigen, animal o vegetal, de les protenes de la nostra alimentaci?
Per qu?
Amb la prova de Biuret podrem detectar protenes en lorina? I aminocids o dipptids? Per qu?
I amb la prova xantoproteica?
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 85
86
SOLUCIONARI 4
INICI DUNITAT
Les protenes tenen diferents funcions en lsser huma: es-
tructural, de transport, enzimtica, hormonal, de defensa,
contrctil i homeosttica. s necessari consumir-ne perqu
les cllules animals no sn capaces de sintetitzar els vint ti-
pus daminocids (les protenes estan formades per amino-
cids).
ACTIVITATS
4.1. En els aminocids naturals tant el grup amino com el
grup cid o carboxil suneixen al carboni , que s el car-
boni ms proper al carboni del grup carboxil; per tant,
sn -aminocids. Dels vint aminocids naturals cone-
guts, un, la glicina, presenta el carboni simtric, ja que
t dues de les quatre valncies saturades pel mateix tipus
de radical; concretament, estan saturades per hidrgens,
per tant, hi ha dinou aminocids que tenen com a mnim
un carboni asimtric. A ms, la isoleucina i la treonina
tamb tenen el carboni segent (el carboni ) simtric.
En resum, hi ha disset aminocids naturals amb un car-
boni asimtric i dos aminocids amb dos carbonis asim-
trics.
4.2. H
H
2
NCCOOH Glicina
H
4.3. Que a partir dun pH determinat, diferent segons el tipus
daminocid, si el medi es fa bsic, es comporta com un
cid i allibera radicals hidroni (H
3
O
), que neutralitzen
lexcs de basicitat; en canvi, si el medi sacidifica, es
comporta com una base i allibera radicals hidroxil (OH
),
que neutralitzen lexcs dacidesa.
4.4. Si el pH s 6,5, laminocid es troba just al seu punt iso-
elctric (iso igual), que significa que a aquest pH la-
minocid adopta la forma di dipolar (estructura de
zwitteri), i presenta tantes crregues positives com ne-
gatives, s a dir, la crrega elctrica total s 0. Sense de-
tallar-ne el radical variable, t aquesta estructura:
H H
ionitzaci
H
2
NCCOOH OH
H
3
NCCOO
H
3
O
2H
2
O
R R
Si el pH del medi s 4, hi ha ms grups H
3
O
al medi
que si el pH s 6,5; per tant, laminocid tindr ms difi-
cultats per alliberar al medi grups H
3
O
, s a dir, els
seus grups cids (COOH) no es podran ionitzar. Sense
detallar-ne el radical variable, t aquesta estructura:
H H
ionitzaci
H
2
NCCOOH OH
H
3
NCCOOH
H
2
O
R R
Si el pH del medi s 10, hi ha ms grups OH
al medi
que si el pH s 6,5; per tant, laminocid tindr ms difi-
cultats per alliberar al medi grups OH
, s a dir, els seus

grups amino (NH
2
) no es podran ionitzar. Sense deta-
llar-ne el radical variable, t aquesta estructura:
H H
ionitzaci
H
2
NCCOOH H
2
NCCOO
H
3
O
H
2
O
R R
Laminocid ionitzat es desplaa cap a lnode (elctro-
de ) quan s un ani, s a dir, quan la crrega total s
negativa, i aix succeeix quan el pH s 10.
Laminocid ionitzat es desplaa cap al ctode (elctro-
de ) quan s un cati, s a dir, quan la crrega total s
positiva, i aix succeeix quan el pH s 4. Laminocid
ionitzat no es desplaa ni cap a lnode ni cap al cto-
de quan la crrega total s 0, i aix passa quan el pH
s 6,5.
4.5. La crrega s 0. Lestructura qumica s la segent:
H H
ionitzaci
H
2
NCCOOH OH
H
3
NCCOO
H
3
O
2H
2
O
CH
3
CH
3
4.6. Si sobserva el grfic del llibre, es veu que el punt isoelc-
tric de lalanina s pH 6,02. Per tant, les estructures sn:
H H
H
2
NCCOO

H
3
NCCOOH
CH
3
CH
3
Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
4.7. La grfica mostra com varia el pH duna dissoluci molt
cida dalanina quan shi afegeix una base, s a dir,
quan shi afegeixen ions hidroxil (OH
). La caracterstica
ms evident del grfic s que hi ha dos pH (pH 3,3 i
pH 10,7, per si el grfic fos correcte, veurem que els
valors reals del grfic haurien de ser pH 2,3 i pH
9,7), en els quals, per variar-los, cal afegir-hi molts
ions (OH
); s a dir, en aquests graus dacidesa lalanina

constitueix un bon estabilitzador de pH i, per tant, s
una bona dissoluci amortidora. A continuaci sexposa
lexplicaci detallada daquest procs. Segons aquest
grfic, si el pH s 1, s a dir, t molt i hidroni (H
3
O
),
tota lalanina actua com una base, s a dir, tota est en
forma catinica (H
2
N CHCH
3
COOH H
2
O
OH
H
3
N
CHCH
3
COOH); per tant, va originant ions
hidroxil (OH
), que intenten contrarestar lacidesa del

medi (H
3
O
OH
2H
2
O). Si el pH s 3,3, (en realitat
s 2,3) hi ha un equilibri entre aquesta forma i la forma
di dipolar o zwitteri (OH
H
3
N CHCH
3
COOH
H
2
O
OH

H
3
N CHCH
3
COO
H
3
O
),
s a dir, en una forma inica que, ja que no hi ha tants
ions H
3
O
com abans, no tan sols genera ions OH
, sin
tamb ions H
3
O
. Si el pH s 6,02, tota lalanina

es troba en forma dipolar (OH

H
3
N CHCH
3

COO
H
3
O
). Si el pH s 10,7 (en realitat s 9,7), hi

ha un equilibri entre la forma dipolar i la forma dani
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 86

87
SOLUCIONARI
(OH
H
3
N CHCH
3
COO
H
3
O
H
2
O H
2
N
CHCH
3
COO
H
3
O
), ja que, si el pH s aquest,
hi predominen els ions hidroxil (OH
) i, per contrarestar-
los, el que fa falta s que lalanina ionitzada generi ions
hidroxoni (H
3
O
). Finalment, si el pH s 12, tota lalanina

es troba en forma aninica (H
2
N CHCH
3
COO
H
3
O
), s a dir, generen ions hidroni (H

3
O
).
4.8. Els components que formen una cadena polipeptdica
sn els aminocids i lenlla que els uneix s lenlla
peptdic.
4.9. H H
H
2
NCCOHNCCOOH Dipptid Ser - Phe
CH
2
CH
2
OH C
6
H
5
Els aminocids es formen en la direcci que el grup
carboxil del primer aminocid suneix amb el grup ami-
no del segon aminocid. Aix doncs, en una cadena
polipeptdica, lextrem en qu apareix el grup amino
del carboni lliure correspon al primer aminocid, i
lextrem que presenta el grup carboxil del carboni
lliure correspon al darrer aminocid.
4.10. El primer aminocid s lAla; el segon s Lys, i el tercer
tan sols pot ser el Glu.
H H H
H
2
NCCOHNCCOHNCCOOH
CH
2
(CH
2
)
4
(CH
2
)
2
C
6
H
5
NH
2
COOH
Tripptid Phe - Lys - Glu
4.11. a) Lys, Met - Ala - Arg, i Met - Val.
b) Phe - Lys, Cys - Met - Arg, i Lys.
4.12. Com que hi intervenen nou aminocids, hi haur vuit
enllaos peptdics que hauran alliberat una molcula
daigua cadascun; per tant, el pes molecular de loligo-
pptid s: 4 (PM de lalanina 89) 3 (PM de la vali-
na 117) 2 (PM de la glicina 75) 8 (PM de
laigua 18) 713.
4.13. Els components dun aminocid sn: grup carboxil
(COOH), grup amino (NH
2
), hidrogen ( H) i radi-
cal (R), units al mateix carboni (C).
Lestructura primria s una seqncia daminocids
units per lenlla peptdic.
4.14. Lestructura secundria en -hlix es forma quan les-
tructura primria senrotlla helicodalment sobre si ma-
teixa. Aix s degut a la formaci denllaos dhidrogen
entre loxigen del CO dun aminocid i lhidrogen
del NH del quart aminocid que el segueix.
La formaci espontnia daquests enllaos dhidrogen
fa que tots els oxgens dels grups (CO) quedin
orientats en la mateixa direcci, mentre que tots els
hidrgens dels grups (NH) queden orientats en la
direcci contrria, i es formi una hlix que presenta 3,6
aminocids per volta.
En la conformaci- els aminocids no formen una
hlix, sin una cadena estesa en forma de ziga-zaga, a
causa de la manca denllaos dhidrogen entre els ami-
nocids prxims. Si la cadena amb conformaci- es
replega, es poden establir enllaos dhidrogen entre els
segments, abans distants, que ara han quedat propers.
Aix dna lloc a una lmina en ziga-zaga, molt estable,
anomenada lmina plegada. Aquesta estructura tamb
es pot formar entre dues o ms cadenes polipeptdi-
ques diferents.
4.15. Els enllaos dhidrogen, tamb anomenats ponts dhi-
drogen.
4.16. Els enllaos covalents forts anomenats ponts disulfur, i
els enllaos febles dels tipus segents: enlla dhidro-
gen, interacci inica, forces de Van der Waals i inter-
accions hidrofbiques.
4.17. Enllaos febles del mateix tipus que els enllaos febles
que mantenen lestructura terciria globular. No sn
mai enllaos covalents.
4.18. Si hi ha 100 aminocids, hi haur 99 enllaos pept-
dics, i com que en cada enlla peptdic es perd una
molcula daigua, el pes molecular de la protena ser
el segent: 100 120 99 18 10.218.
4.19. Les protenes que presenta una cadena polipeptdica
molt estirada lgicament no es poden estirar; en canvi,
si presenten la cadena polipeptdica encongida, en for-
ma dhlix, s que es poden estirar. La protena de la se-
da s la fibrona, que s una -queratina, s a dir, una
cadena polipeptdica ja estirada, en forma destructura
secundria. Lgicament, no es pot estirar. El collagen
s una triple hlix, en qu cadascuna de les tres h-
lixs s una hlix molt estirada, lanomenada hlix de
collagen. Per tant, tampoc no es pot estirar. En canvi,
la llana (com els cabells) est formada per -queratina,
s a dir, per una cadena polipeptdica en forma d-h-
lix. Si shumiteja i sescalfa, els enllaos dhidrogen que
mantenen l-hlix es trenca, amb la qual cosa sallarga
gaireb el doble; s a dir, s que es pot estirar. s ben
sabut que posteriorment, quan es refreda, els enllaos
dhidrogen es tornen a formar, i grcies a aix, lestruc-
tura -hlix es restableix, amb el consegent encongi-
ment de la fibra, que generalment queda ms curta que
al principi (aix explica lencongiment de la roba de lla-
na). En el cas dels cabells, aquest mateix procs suti-
litza per canviar-ne la forma i per fixar aquesta nova
forma, procs que sanomena fer la permanent, que t
els passos segents: 1) Cal enrotllar els cabells que
shan dondular al voltant dun rullo. 2) Shi ha dafegir
una substncia reductora que trenqui els enllaos
disulfur i escalfar-los perqu es trenquin els enlla-
os dhidrogen que mantenen lestructura secundria
en -hlix, amb la qual cosa els cabells sallarguen;
desprs shan de deixar els cabells en aquesta situaci
un temps determinat. 3) Shi ha dafegir una substncia
4
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 87
88
SOLUCIONARI 4
oxidant perqu es tornin a formar els ponts disulfur,
que ara ho faran en llocs diferents, amb la qual cosa fi-
xaran la nova forma. 4) Cal rentar els cabells i deixar-los
refredar, i aix es tornaran a formar els enllaos dhidro-
gen amb el consegent escurament dels cabells.
4.20. Lanimal utilitzat era el porc, perqu la seva insulina
noms presenta un aminocid diferent. Sha substitut
per insulina humana obtinguda de bacteris transgnics
perqu aquest aminocid diferent feia que no fos tant
adequada i perqu mantenir les granges de porcs era
molt car.
4.21. Perqu el radical amino NH
2
en un medi cid capta
un prot (H
) i passa a ser un radical (NH

3
), per
com que aquest prot prov de laigua, el mateix pro-
cs consisteix, en primer lloc, en la uni del grup ami-
no (NH
2
) a una molcula daigua per formar el grup
NH
3
OH, que desprs sionitza i queda un radical
(NH
3
).
4.22. Presenten molts enllaos disulfur lovoalbmina i la
queratina, ja que amb la calor es desnaturalitzen i pre-
cipiten. Noms es renaturalitza la queratina, com de-
mostra el fet que el cabell recupera la seva forma natu-
ral dies desprs duna permanent.
4.23. De la seqncia daminocids o lestructura primria,
especialment dels aminocids que formen el centre
actiu si es tracta dun enzim, i de les estructures se-
cundria, terciria i quaternria (aquestes dues darre-
res en el cas que les tingui). Encara que la seqncia
daminocids sigui la correcta, si la cadena polipeptdi-
ca no adopta lestructura requerida, la protena no po-
dr dur a terme correctament moltes de les funcions
que exerceix.
4.24. Sentn que una temperatura elevada s ms de 60 C,
per sense arribar a centenars de graus, condici en
qu fins i tot es trencarien els enllaos peptdics. A
aquestes temperatures elevades, els enllaos que es
trenquen sn els enllaos dhidrogen que mantenen
lestructura -hlix i tamb els enllaos febles que man-
tenen les estructures terciria i quaternria. Els enllaos
de pont disulfur resisteixen molt lefecte de la tempera-
tura, per la qual cosa les protenes que sn riques en ai-
x suporten millor les temperatures altes. Aquest pro-
cs de prdua destructura quaternria, terciria i, fins i
tot, secundria (tan sols queda lestructura primria
grcies al fet que lenlla polipeptdic s molt fort) sano-
mena desnaturalitzaci. Si la protena, per exemple, era
un enzim, quan es destrueixen els nivells estructurals
superiors, la forma del centre actiu ja no coincideix amb
la del substrat, i, per tant, la protena haur perdut la
funci biocatalitzadora; si era una protena estructural,
els perjudicis sn menors; per exemple, les fibres de
queratina dels cabells, quan sescalfen, simplement sa-
llarguen, i desprs, quan es refreden, simplement ses-
curcen i es deformen una mica.
4.25. La major part de les protenes tenen un pes molecular
elevat; per tant, ms que de solubilitat sha de parlar
de dispersabilitat, s a dir, de capacitat de formar dis-
persions collodals. Les que presenten una forma glo-
bular tenen ms possibilitats que les filamentoses que
els radicals ionitzables, com que queden envoltats du-
na capa de molcules daigua, impedeixin la uni de
les molcules entre si. Les filamentoses, com que te-
nen lestructura secundria estirada, presenten ms
distncia entre els radicals ionitzats, per la qual cosa
molts segments no queden coberts de molcules dai-
gua; aix possibilita que a travs daquests segments
suneixin moltes cadenes polipeptdiques, i aix arriben
a assolir dimensions enormes que en provoquen la
precipitaci.
4.26. H H H
H
3
NCCOHNCCOHNCCOO
(CH
2
)
4
(CH
2
)
2
CH
3
NH
3
COO
Tripptid Lys - Glu - Ala ionitzada

4.27. Perqu, a causa de les mutacions, shan produt canvis
a latzar en la seqncia daminocids, que, com que
no afecten el centre actiu, en el cas que tinguin funci
biocatalitzadora, o les propietats de resistncia mec-
nica, si tenen funci estructural, etc., no shan eliminat
per selecci natural i, per tant, han generat diferncies
moleculars fins i tot entre els individus duna mateixa
espcie. Per aix hi ha moltes possibilitats que el siste-
ma immunolgic del receptor no reconegui algunes
protenes de lrgan trasplantat, i aix es desencadena
una reacci antigen-antics contra les protenes de
membrana de les cllules de lrgan rebut.
4.28. s la part no polipeptdica duna heteroprotena (pro-
tena constituda per una cadena polipeptdica i una
fracci que no est formada daminocids). En sn
exemples els grups hemo, els oligosacrids de les gli-
coprotenes, els lpids de les lipoprotenes i lcid fosf-
ric de les fosfoprotenes.
4.29. A les glicoprotenes (tenen dos grups doligosacrids).
4.30. Alanina Aminocid aromtic
Vitellina Protena filamentosa
Histona Cromoprotena
Hemoglobina Fosfoprotena
Tirosina Protena globular
Queratina Aminocid aliftic
4.31. Amb la funci contrctil.
4.32. Perqu s la molcula que capta loxigen (O
2
) de laire
i el transporta fins als llocs on s molt poc abundant i,
en canvi, hi abunda el CO
2
, la qual cosa fa que lhemo-
globina alliberi loxigen. Aquest travessa les membra-
nes plasmtiques i mitocondrials, i a les crestes mito-
condrials reacciona amb els hidrgens procedents de
la matria orgnica, i forma una molcula daigua. El
O
2
sintercala entre el Fe
2
del grup hemo i laminocid
63 (una histidina) de la globina, al qual abans de larri-
bada de loxigen est unit aquest Fe
2.
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 88
89
SOLUCIONARI 4
4.33. Significa catalitzador de reaccions biolgiques, s a dir,
una substncia que, sense gastar-se en la reacci, lac-
celera, s a dir, no fa que es formi ms producte sin que
sen formi la mateixa quantitat per en menys temps.
4.34. Perqu les hormones sn biocatalitzadors especfics,
s a dir, que acceleren unes reaccions biolgiques
concretes. Sense les hormones, aquestes reaccions
prcticament no tindrien lloc, i lorganisme podria arri-
bar a morir. s el cas, per exemple, dels diabtics in-
sulinodependents, que necessiten de tres a quatre in-
jeccions diries dinsulina. Si lalteraci simplement
consisteix en menys producci, les conseqncies, l-
gicament, no sn tan greus; per exemple, s el cas del
nanisme per dficit de producci dhormona del crei-
xement. Les hormones es diferencien dels enzims en
el fet que no actuen al lloc on es produeixen, sin que
la glndula que les produeix les vessa a la sang, o a la
saba si sn hormones vegetals, i aix es transporten a
totes les cllules de lorganisme; per tan sols actuen
sobre les cllules diana, que sn les que tenen recep-
tors especfics daquestes hormones a les membranes.
4.35. a) A la cromatina humana no hi ha protenes. (Fals.)
Les histones sn protenes.
b) La tripsina s una hormona important. (Fals.) s un
enzim.
c) La penicillina t funci de reserva. (Fals.) T funci
de defensa.
d) Lespecialitzaci s una de les caracterstiques dels
enzims. (Cert.)
e) Les lipoprotenes transporten ferro. (Fals.) Transpor-
ten lpids.
4.36. a) s negativa.
b) s negativa.
c) s positiva.
d) s bsic.
4.37. S, la isoleucina i la treonina.
4.38. Amb dos de diferent tipus sen poden fer dos. Amb dos
del mateix tipus noms sen pot fer un.
4.39. Els tripptids sn:
1. Ala-Ser-Gly
2. Ala-Gly-Ser
3. Ser-Ala-Gly
4. Ser-Gly-Ala
5. Gly-Ser-Ala
6. Gly-Ala-Ser
4.40. Els tripptids sn:
1. Ala-Ser-Gly
2. Ala-Gly-Ser
3. Ser-Ala-Gly
4. Ser-Gly-Ala
5. Gly-Ser-Ala
6. Gly-Ala-Ser
7. Ala-Ser-Ser
8. Ala-Gly-Gly
9. Ser-Ala-Ala
10. Ser-Gly-Gly
11. Gly-Ser-Ser
12. Gly-Ala-Ala
13. Ser-Ala-Ser
14. Ser-Ser-Ala
15. Gly-Ala-Gly
16. Gly-Gly-Ala
17. Ala-Ser-Ala
18. Ala-Ala-Ser
19. Gly-Ser-Gly
20. Gly-Gly-Ser
21. Ser-Gly-Ser
22. Ser-Ser-Gly
23. Ala-Gly-Ala
24. Ala-Ala-Gly
25. Ala-Ala-Ala
26. Ser-Ser-Ser
27. Gly-Gly-Gly
4.41. Lenlla s:
H R H
2
O
H
2
NCCOOH H
2
NCCOOH
R H
Aminocid 1 Aminocid 2
Enlla peptdic
H R
H
2
NCCO HNCCOOH
R H
Dipptid
4.42. a) Entre dues cistenes es formar un enlla disulfur.
b) Entre una glutamina i una tirosina es formar un en-
lla dhidrogen.
c) Entre una lisina i un cid glutmic es formar una
interacci inica.
d) Entre una treonina i un cid asprtic es formar un
enlla dhidrogen.
e) Entre una leucina i una alanina es formar una inter-
acci hidrofbica.
f) Entre dues fenilalanines es formar una interacci
hidrofbica.
4.43. En medi cid tindr crrega positiva.
En medi neutre tindr crrega neutra.
-
-
-
-
-
-
-
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 89

90
SOLUCIONARI 4
En medi bsic tindr crrega negativa.
4.44. En medi cid migrar cap al ctode.
En medi neutre migrar cap al ctode.
En medi bsic migrar cap a lnode.
4.45. Les estructures sn:
O COOH O COOH
C --- NHCH C --- NHCH
NH
2
CH CH
2
NH
2
CH CH
2
CH
2
CH
2
COOH
COOH
Asp-Phe
Phe-Asp
4.46. Es tracta del tetrapptid Phe-Ser-Glu-Arg, que est for-
mat per lenlla peptdic i que es troba en:
H
NH
HCCH
2
Phe
OC
NH
HCCH
2
OH Ser
OC
NH O Glu
HCCH
2
CH
2
C
OC O
NH NH
2
HCCH
2
CH
2
CH
2
NHCH
2
OC
NH
2
OH Arg
4.47. s degut al fet que la solubilitat augmenta en dissolu-
cions salines diludes, ja que els ions salins sapropen
als radicals polars i augmenten la seva polaritat, per
disminueix en dissolucions salines concentrades, ja que
els ions salins competeixen amb els radicals polars per
les molcules daigua.
4.48. Es tracta de la protena casena.
Ha precipitat perqu sha desnaturalitzat en canviar el
grau dionitzaci dels seus radicals amb crrega i ha
precipitat.
4.49. Dos o ms.
4.50. La solubilitat de les protenes s deguda a una propor-
ci ms alta daminocids amb radicals polars (sobre-
tot si tenen crrega) que daminocids amb radicals
apolars. Els radicals polars estableixen enllaos dhi-
drogen amb les molcules daigua i, aix, cada molcu-
la queda recoberta duna capa de molcules daigua
que impedeix que es pugui unir a altres molcules pro-
teiques, fet que en provocaria la precipitaci.
4.51. Les dades necessries sn que coincideixi la seqn-
cia daminocids i que presentin la mateixa estructura
tridimensional.
4.52. Estructural dels teixits conjuntius Elastina.
Enzimtica Tripsina.
Reserva energtica de la llet Casena.
Estructural en el teixit ossi Collagen.
Estructural en el teixit epidrmic Ceratina.
Transport doxigen Hemocianina.
Reserva energtica a la sang Seroalbmina.
Hormonal Tiroxina.
Contracci muscular Actina.
Defensa davant microbis infectants Immunoglobulina.
4.53. Sn els que no poden ser sintetitzats per lorganisme i
han de ser ingerits en la dieta. Les plantes no poden te-
nir problemes per manca daminocids essencials, ja
que les plantes no es nodreixen de matria orgnica si-
n que sintetitzen tots els aminocids que tenen a par-
tir de matria inorgnica. El que s que pot passar s
que els humans no tinguem tots els aminocids essen-
cials que necessitem. Els ssers humans tenim vuit
aminocids essencials.
4.54. El seu pes molecular seria:
3 (89) 4 (146) 5 (117) 11 (18) 1.238 dal-
tons.
4.56. Si fem la grfica de coeficients de migraci respecte al
pes molecular sobserva que no hi ha cap relaci.
En canvi, si tenim en compte que hi ha quatre tipus
daminocids respecte a la crrega elctrica i separem
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
GLY SER THR ILE ASP PHE TYR GLU
Enlla
peptdic
Cm
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 90
91
SOLUCIONARI
els aminocids apolars dels polars sense crrega i dels
polars amb crrega, tant si s positiva com negativa,
obtenim unes grfiques bastant significatives.
A) Aminocids apolars
Aquests sn:
Aminocid PM Cm
GLY 75 0,26
ALA 89 0,38
VAL 117 0,6
LEU 131 0,73
ILE 131 0,72
PRO 131 0,43
MET 149 0,55
PHE 165 0,68
Sobserva que quan el pes molecular s ms gran aug-
menta la velocitat de migraci, per tant, no es compleix
que ser una molcula petita afavoreix una velocitat
ms alta, sin tot el contrari. Sembla que tenir un radi-
cal gran, com que s apolar, afavoreix ser arrossegat
per un dissolvent ric en n-butanol que s un bon dis-
solvent orgnic. Aquest criteri explica la velocitat ms
baixa de la prolina, ja que aquesta t un grup NH i
de la metionina, ja que aquesta tamb t un tom de
sofre intern (S) que li resta polaritat.
B) Aminocids polars sense crrega
Aquests sn:
Aminocid PM Cm
SER 105 0,27
THR 119 0,35
TYR 181 0,45
Aqu tamb es compleix que quan en el radical s ms
gran la part apolar respecte a la part polar, ms fcil-
ment s arrossegat pel dissolvent i ms avana.
C) Aminocids amb crrega negativa
Aquests aminocids sn:
Aminocid PM Cm
ASP 133 0,24
GLU 147 0,3
Aqu tamb es compleix que quan en el radical s ms
gran la part apolar respecte a la part polar, ms fcil-
ment s arrossegat pel dissolvent i ms avana.
D) Aminocids amb crrega positiva
Aquests aminocids sn:
Aminocid PM Cm
LYS 146 0,14
ARG 175 0,2
Aqu no es compleix que quan en el radical s ms
gran la part apolar respecte a la part polar ms fcil-
ment s arrossegat pel dissolvent i ms avana, per
les diferncies sn tan mnimes que no resulten prou
significatives. El que s que queda clar s que com que
el dissolvent s molt cid, la polaritat daquests amino-
cids ser la mxima de tots ells i, per tant, tindran les
velocitats de migraci ms baixes.
4.57. Totes tenen crrega negativa, per tant, totes sn anions
i migren cap a lnode.
Les -globulines tenen un pes molecular inferior a 90.000
i superior a 65.000.
4
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
GLY ALA VAL LEU ILE MET PHE PRO
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
SER THR TYR
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
0,3
0,35
ASP GLU
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
LYS ARG
Cm
Cm
Cm
Cm
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 91
92
SOLUCIONARI 4
Es considera que hi ha dues -globulines perqu en
lelectroforesi surten dues ratlles ben diferenciades i no
noms una.
Lelectroforesi s una tcnica molt utilitzada en anlisis
clniques perqu permet detectar si hi ha una despro-
porci de protenes en sang, cosa que revelaria un pro-
blema del fetge (lalbmina se sintetitza al fetge) o una
infecci (les -globulines augmenten quan hi ha una in-
fecci), etc.
LABORATORI
58. Resposta model.
Desnaturalitzaci de les protenes. A les dispersions
on hi ha protenes (clara dou i albmina) sha dob-
servar la presncia de grumolls com a conseqncia
de la desnaturalitzaci de les protenes per canvi de
pH (cid clorhdric i hidrxid de sodi), per alteraci de
la concentraci salina, per deshidrataci amb acetona
i per laugment de la temperatura. Amb la llet noms
sobserva desnaturalitzaci per canvi del pH, per no
en els altres casos, a causa de lalta quantitat daigua.
En canvi, on hi ha aminocids i on noms hi ha aigua
no sha dobservar cap canvi. Per agitaci, noms t
lloc aquest fenmen amb lou i amb lalbmina. En la
llet hi ha massa aigua i no hi ha canvis.
Prova de Biuret. El color violeta noms apareix en les
dispersions on hi ha protenes (clara dou, llet i alb-
mina), per no on hi ha aminocids, perqu no hi ha
enllaos peptdics, ni en laigua.
Prova xantoproteica. Aquesta prova noms donar po-
sitiva en les dispersions proteiques, perqu segur que
tenen Phe, Tyr i Trp. Donar negativa en laigua i en la
dissoluci de Gly.
PROVA DAVALUACI 1
1. Les protenes sn biomolcules orgniques constitudes per
la uni de ms de cinquanta aminocids. Si tenen menys
de deu aminocids sanomenen oligopptids i si en tenen
entre deu i cinquanta sanomenen pptids.
2. Un aminocid es caracteritza per presentar un grup carbo-
xil o cid i un grup amino, units al primer carboni. Aix
constitueix la part constant de la molcula. La part variable
s el que diferencia els aminocids entre si.
H
part constant
H
2
NCCOOH
R part variable o radical
3. Vol dir que un dels seus carbonis presenta els quatre radi-
cals diferents. Aix li confereix la propietat ptica de des-
viar la llum polaritzada, a la dreta o a lesquerra, segons la
configuraci que presentin. Noms hi ha un aminocid
que no presenta cap carboni asimtric.
4. a) pH 3
H
3
NCHCOOH
R
b) pH 5,5
H
3
NCHCOO
R
c) pH 7,5
H
2
N CH COO
R
5.
Els enllaos qumics entre aminocids sanomenen enlla-
os peptdics, i les cadenes que es formen, pptids.
6. Lestructura primria duna protena s la seqncia
daminocids, s a dir, quins aminocids hi ha i com estan
ordenats. Dependr de la informaci gentica de lindi-
vidu.
7. Per detectar la presncia de protenes en lorina faria la
prova xantoproteica, que consisteix en la reacci que t
lloc entre els radicals aromtics i lcid ntric, formant un
compost nitrat de color groc canari, i la posterior reducci
amb hidrxid amoni, que dna un compost de color marr
ataronjat. No em serviria en el cas que les protenes que
calgus detectar no presentessin cap aminocid amb anell
de benz (fenilalanina, tirosina i triptfan).
8. Lestmac s un rgan de laparell digestiu la principal fun-
ci del qual s la digesti fsica (per part de lcid clorh-
dric i les contraccions de les parets) i qumica (que tamb
es pot dur a terme grcies al suc pancretic i a lintestinal)
de les protenes. La protena de la llet es desnaturalitza
grcies a lcid clorhdric segregat per lestmac. Si no hi
ha estmac, aquesta desnaturalitzaci no es produir i,
per tant, el procs digestiu ser ms dificults. El iogurt
sobt a partir de la desnaturalitzaci fsica provocada pels
bacteris de lcid lctic, per tant, la desnaturalitzaci fsica
ja sha produt.
9. Quan una protena es desnaturalitza se li trenquen els en-
llaos que en mantenen les estructures terciries i secun-
dries, de manera que perd les caracterstiques i funcions,
ja que es torna filamentosa i precipita.
H R H
2
O
H
2
NCCOOH H
2
NCCOOH
R H
Enlla peptdic
H R
H
2
NCCO HNCCOOH
R H
Dipptid
-
-
-
-
-
-
-
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 92

93
SOLUCIONARI
10. El principal criteri que es t en compte a lhora de classi-
ficar les protenes s si estan constitudes exclusivament
per aminocids (holoprotenes) o si tamb presenten un
altre tipus de molcula: grup prosttic (heteroprotenes).
Dins les holoprotenes podem diferenciar les filamentoses
(noms presenten estructura secundria, per exemple: el
collagen, en tendons) i les globulars (amb estructura ter-
ciria, per exemple, les histones, en la cromatina).
Les heteroprotenes es classifiquen segons la molcula no
proteica que portin associada. Per exemple: casena (fos-
foprotena), hemoglobina (porfirina amb un cati ferrs).
PROVA DAVALUACI 2
1. Un aminocid s una molcula que es caracteritza per la
presncia dun grup carboxil o cid i un grup amino, units
al primer carboni. Aix constitueix la part constant de la
molcula. La part variable s el que diferencia els amino-
cids entre si. Segons aquesta part variable en podrem tro-
bar vint de diferents a la naturalesa.
2. Els aminocids essencials sn els que sn imprescindibles
per a la formaci de les protenes prpies, i lorganisme no
els pot sintetitzar. Noms es poden obtenir a travs de la
dieta.
3. Els aminocids tenen un comportament amfter perqu
poden actuar com a cids o com a bases, s a dir, el grup
cid o carboxil allibera protons i el grup bsic o amino cap-
ta protons. Grcies a aquesta propietat tenen la capacitat
de mantenir constant el pH del medi (efecte amortidor o
tamp).
4. Si el pH del medi s 4 aquest aminocid amb un punt iso-
elctric de 6,5 captar protons i, per tant, tindr una crre-
ga elctrica positiva:
pH < pI
H
3
NCHCOO

H
3
NCHCOOH
H
R R
5. Sestableix un enlla covalent entre el grup cid dun ami-
nocid amb el grup amino del segent aminocid, que
dna lloc al despreniment duna molcula daigua. Sano-
mena enlla peptdic.
H R H
2
O
H
2
NCCOOH H
2
NCCOOH
R H
Enlla peptdic
H R
H
2
NCCO HNCCOOH
R H
Dipptid
6. Podrem obtenir: 3 2 1 6 estructures primries dife-
rents.
Ala Cys Met
Ala Met Cys
Cys Met Ala
Cys Ala Met
Met Cys Ala
Met Ala Cys
7. La prova de Biuret es basa en la reacci que t lloc en-
tre els toms de coure i dos o ms enllaos peptdics,
que forma un complex de color violeta caracterstic, per
tant, no podrem detectar dipptids ni protenes en lori-
na, perqu aquesta reacci tamb es produeix amb la
urea.
La prova xantoproteica consisteix en la reacci que t
lloc entre els radicals aromtics i lcid ntric, que forma
un compost nitrat de color groc canari, i la posterior re-
ducci amb hidrxid damoni, que dna un compost de
color marr ataronjat. No ens serviria en el cas que les
protenes que calgus detectar no presentessin cap ami-
nocid amb anell de benz, com la fenilalanina, la tirosi-
na i el triptfan.
8. S, perqu els aminocids essencials abunden en les
protenes dorigen animal, i si la dieta cont ou i llet ja els
proporcionen.
9. Una protena es pot desnaturalitzar per:
Canvis del pH del medi, com en la producci del iogurt
per part dels bacteris de lcid lctic.
Variacions de temperatura: quan fem un ou ferrat, una
truita o un ou dur.
Agitaci molecular: quan fem les clares a punt de neu.
10. Funci estructural: queratina dels cabells (holoprotena
filamentosa).
Funci de reserva: casena de la llet (heteroprotena -
fosfoprotena).
Funci de transport: hemoglobina (heteroprotena - cro-
moprotena).
Funci de defensa: -globulina (holoprotena globular).
Funci hormonal: hormona lutenitzant (heteroprotena -
glicoprotena).
FITXA DE REFOR
1. Els monmers que formen les protenes sn els amino-
cids que es caracteritzen per presentar un grup carboxil o
cid, i un grup amino, units al primer carboni. Aix consti-
tueix la part constant de la molcula. La part variable s el
que diferencia els aminocids entre si.
2. Presenten la propietat ptica de desviar la llum polaritza-
da, a la dreta o a lesquerra, segons la configuraci que
presentin, perqu tots els aminocids, menys la glicina, te-
nen un carboni asimtric.
Els aminocids, qumicament, tenen un comportament
amfter perqu poden actuar com a cids o com a bases,
4
-
-
-
-
-
-
-
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 93

94
SOLUCIONARI 4
s a dir, el grup cid o carboxil allibera protons i el grup
bsic o amino capta protons. Grcies a aquesta propietat
tenen la capacitat de mantenir constant el pH del medi
(efecte amortidor o tamp).
3. Els aminocids tenen un comportament amfter perqu
poden actuar com a cids o com a bases, s a dir, el grup
cid o carboxil allibera protons i el grup bsic o amino cap-
ta protons. Grcies a aquesta propietat tenen la capacitat
de mantenir constant el pH del medi (efecte amortidor o
tamp).
4. Captaci de protons Alliberament de protons
pH <7 pH> 7
H
3
NCHCOOH
+
H
3
NCHCOO

R H
R H
H
2
NCHCOO
R
5. El primer aminocid daquesta cadena polipeptdica: H
2
N
Cys Ala Met Ala Lys COOH s Cys, perqu
quan els aminocids suneixen entre si, formant un enlla
peptdic, sempre reacciona el grup (COOH) del primer ami-
nocid amb el grup (NH
2
) del segent.
6. Es podran formar sis tripptids diferents:
Phe Ala Met
Phe Met Ala
Ala Phe Met
Ala Met Phe
Met Ala Phe
Met Phe Ala
7. Lestructura secundria duna protena s la disposici a
lespai de lestructura primria.
Els tres tipus que podem trobar sn els segents:
-hlix: sorigina perqu sestableixen enllaos dhidro-
gen entre loxigen del (CO) dun aminocid i lhi-
drogen del (NH) del quart aminocid, originant una
estructura helicodal de 3,6 aminocids per volta en els
que tots els oxgens dels grups (CO) queden orien-
tats en la mateixa direcci, mentre que els hidrgens
dels grups (NH) queden orientats en la direcci con-
trria. Ex.: -ceratina.
Hlix de collagen: es tracta duna hlix ms estesa que
lanterior a causa de labundncia de prolina i hidroxi-
prolina que dificulten la formaci denllaos dhidrogen.
Aquesta hlix noms presenta tres aminocids per volta
i sestabilitza grcies a lassociaci de tres hlixs de
collagen unides per ponts dhidrogen, formant una su-
perhlix. Ex.: molcula de collagen.
Coformaci-: es tracta duna cadena estesa en forma
de ziga-zaga, a causa de la manca denllaos dhidrogen
entre els aminocids propers. Si hi ha diverses cadenes
daquest tipus o es replega sobre si mateixa, es pot for-
mar una estructura molt estable anomenada lmina ple-
gada. Ex.: -ceratina de la seda.
8. Lestructura terciria s la disposici a lespai de lestruc-
tura secundria, quan aquesta es plega sobre ella matei-
xa, originant una conformaci globular. Aquesta estruc-
tura fa que les protenes que la presentin siguin solubles
en aigua i dissolucions salines, possibilitant que realitzin
funcions de transport, enzimtiques, hormonals, etc.
9. Lestructura quaternria s lassociaci de dues o ms
cadenes polipeptdiques en estructura terciria, idnti-
ques o no, unides mitjanant enllaos febles, no cova-
lents. Cada cadena polipeptdica s un protmer.
10. Solubilitat: dependr de la major proporci daminocids
amb radicals polars. Augmentar la solubilitat en disso-
lucions salines, ja que augmenta la seva polaritat. El pH
tamb influir perqu modifica el grau dionitzaci dels
radicals polars.
Desnaturalitzaci: consisteix en el trencament dels enllaos
que mantenen les seves estructures terciries i secund-
ries, perdent les seves caracterstiques i funcions, ja que es
torna filamentosa i precipita. Les causes de la desnaturalit-
zaci poden ser: canvis de pH, variacions de temperatura,
variacions en la concentraci salina i agitaci molecular.
11. Holoprotenes: si noms estan formades per la uni da-
minocids.
Filamentoses: sense estructura terciria i insolubles
en aigua. Ex.: queratina i elastina.
Globulars: Amb estructura terciria. Solubles en ai-
gua. Ex.: ovoalbmina i -globulina.
Heteroprotenes: uni daminocids ms un grup no pro-
teic o prosttic.
Cromoprotenes: el grup prosttic s una substncia
amb color. Ex.: hemoglobina (sang)
Glicoprotenes: el grup prosttic s un glcid. Ex.: ri-
bonucleases.
Lipoprotenes: el grup prosttic est format per cids
grassos. Ex.: lipoprotenes de la membrana cellular.
Fosfoprotenes: el grup prosttic s lcid fosfric. Ex.:
vitellina del rovell de lou.
12. Relaciona les protenes de la columna de lesquerra amb
les funcions de la columna de la dreta:
1) Actina b) Contrctil
2) Gammaglobulina a) Defensa
3) Tiroxina g) Biocatalitzadora
4) Hemoglobina c) Transportadora
5) Collagen f) Estructural
6) Lipasa g) Biocatalitzadora
7) Casena e) Reserva energtica
8) Antibitics a) Defensa
9) Fibrinogen a) Defensa
10) Lipoprotena c) Transportadora
13. La ingesta diria de protenes no ha de ser igual al llarg
de la nostra vida perqu les necessitats proteiques sn

917280 _ 0080-0097.qxd 12/1/09 10:29 Pgina 94
95
SOLUCIONARI
diferents segons si sest en creixement, si una dona es-
t embarassada, o si est alletant.
14. No, perqu els aminocids essencials (els vuit amino-
cids que no podem sintetitzar) abunden ms en les pro-
tenes animals.
15. Coneixem dues proves de reconeixement de protenes:
1. La prova de Biuret es basa en la reacci que t lloc
entre els toms de coure i dos o ms enllaos pept-
dics, que forma un complex de color violeta caracte-
rstic, per tant, no podrem detectar dipptids, ni pro-
tenes en lorina perqu aquesta reacci tamb es
produeix amb la urea.
2. La prova xantoproteica consisteix en la reacci que es
produeix entre els radicals benznics i lcid ntric,
que forma un compost nitrat de color groc canari, i la
posterior reducci amb hidrxid damoni, i dna un
compost de color marr ataronjat. No ens serviria en
el cas que les protenes a detectar no presentessin
cap aminocid amb anell de benz, com la fenilalani-
na, la tirosina i el triptfan.
FITXA DAMPLIACI
1. Els components bsics de les protenes sn els amino-
cids, que es caracteritzen per presentar un grup carboxil
o cid i un grup amino, units al primer carboni. Aix cons-
titueix la part constant de la molcula. La part variable s
el que diferencia els aminocids entre si.
2. Els aminocids es classifiquen segons si el seu radical o
part variable presenta o no crregues elctriques. I, si en
presenta, si aquesta s positiva (bsics) o negativa (cids).
Per anomenar-los sutilitzen les tres primeres lletres del
nom en angls, escrivint la primera lletra en majscula.
3. Un aminocid quan es troba en un medi on el pH coinci-
deix amb el seu punt isoelctric sanomena zwitteri.
Adopta una forma dipolar neutre, amb tantes crregues
positives com negatives:
H
3
NCHCOO
R
4. a) pH 4,5 b) pH 6
H
3
NCHCOOH

H
3
NCHCOO
R R
Es desplaar cap al ctode no es desplaar
c) pH 9
H
2
NCHCOO
R
es desplaar cap a lnode
5. COOH Arg NH
2
COOH Met Lys NH
2
COOH Ala Cys NH
2
COOH Met NH
2
6. Es podran formar: 3 3 3 3 81 tetrapptids
Val
Val Leu
His
Val
Val Leu Leu
His
Val
Val His Leu
Leu His
His
etc.
7. Les possibles estructures secundries sn les segents:
-hlix: sorigina perqu sestableixen enllaos dhi-
drogen entre loxigen del (CO) dun aminocid i
lhidrogen del (NH) del quart aminocid, que do-
nen lloc a una estructura helicodal de 3,6 aminocids
per volta en qu tots els oxgens dels grups (CO)
queden orientats en la mateixa direcci, mentre que
els hidrgens dels grups (NH) queden orientats en
la direcci contrria.
Hlix de collagen: es tracta duna hlix ms estesa
que lanterior a causa de labundncia de prolina i hi-
droxiprolina que dificulten la formaci denllaos dhi-
drogen. Aquesta hlix noms presenta tres amino-
cids per volta i sestabilitza grcies a lassociaci de
tres hlixs de collagen unides per ponts dhidrogen,
formant una superhlix.
Coformaci-: es tracta duna cadena estesa en forma
de ziga-zaga, a causa de la manca denllaos dhidro-
gen entre els aminocids propers. Si hi ha diverses ca-
denes daquest tipus o es replega sobre si mateixa, es
pot formar una estructura molt estable anomenada l-
mina plegada.
8. Lestructura terciria s la disposici a lespai de lestruc-
tura secundria quan aquesta es plega sobre si mateixa
origina una conformaci globular. Aquesta estructura fa
que les protenes que la presentin siguin solubles en ai-
gua i dissolucions salines, i els permet fer funcions de
transport, enzimtiques, hormonals, etc.
Les protenes que no arriben a formar estructures terci-
ries mantenen lestructura allargada i originen les prote-
nes filamentoses que sn insolubles en aigua i en disso-
lucions salines, per aix sn idnies per exercir funcions
esqueltiques.
9. La funci duna protena dependr dels radicals lliures
que presentin per interaccionar amb altres molcules.
Aix dependr de lestructura que adopti, que alhora de-
pn de la seqncia daminocids que presenti.
10. Les propietats de les protenes dependran dels seus ra-
dicals i sn les segents:
Solubilitat: dependr de la major proporci daminocids
amb radicals polars. Augmentar la solubilitat en disso-
lucions salines, ja que augmenta la seva polaritat. El pH
tamb influir perqu modifica el grau dionitzaci dels
radicals polars.
4
917280 _ 0080-0097.qxd 12/1/09 10:29 Pgina 95
96
SOLUCIONARI 4
Desnaturalitzaci: consisteix en el trencament dels enllaos
que mantenen les seves estructures terciries i secund-
ries, perdent les seves caracterstiques i funcions, ja que es
torna filamentosa i precipita. Les causes de la desnaturalit-
zaci poden ser: canvis de pH, variacions de temperatura,
variacions en la concentraci salina i agitaci molecular.
Especificitat: es refereix a les protenes que noms inter-
actuen amb unes determinades molcules (enzims, hor-
mones, anticossos...) perqu tenen uns determinats ra-
dicals lliures que depenen de la seva configuraci
espacial), i tamb a les que sn prpies duna determi-
nada espcie, ja que les protenes se sintetitzen a partir
de la informaci gentica de lindividu, per aix espcies
properes, evolutivament parlant, tindran protenes ms
semblants que espcies ms allunyades.
Capacitat amortidora: en estar constitudes per amino-
cids, que tenen un comportament amfter, s a dir, que
poden actuar com a cids o com a bases, far que les
protenes tamb presentin aquesta capacitat amortidora.
11. Les protenes es classifiquen en:
a) Holoprotenes: si noms estan formades per la uni
daminocids.
Filamentoses: sense estructura terciria i insolubles
en aigua. Ex.: queratina (cabells, ungles, pell).
Globulars: Amb estructura terciria. Solubles en ai-
gua. Ex.: glutenina (del blat).
b) Heteroprotenes: uni daminocids ms un grup no
proteic o prosttic.
Cromoprotenes: el grup prosttic s una substncia
amb color. Ex.: hemoglobina (sang).
Glicoprotenes: el grup prosttic s un glcid. Ex.:
immunoglobulines (sang).
Lipoprotenes: el grup prosttic est format per cids
grassos. Ex.: lipoprotenes de la membrana cellular.
Fosfoprotenes: el grup prosttic s lcid fosfric.
Ex.: vitellina del rovell de lou.
Nucleoprotenes: el grup prosttic s un cid nucleic.
Ex.: histones de la cromatina del nucli cellular.
12. Quatre protenes humanes amb funcions diferents:
Elastina: dna elasticitat als vasos sanguinis.
Hemoglobina: transporta oxigen en la sang.
Immunoglobulines: funci de defensa immunitria.
Actina: contracci de la fibra muscular.
13. En la nostra dieta hem dincloure un 14 % de protenes.
A partir de la seva hidrlisi en laparell digestiu sobtenen
els aminocids, que passaran a la sang, a nivell de lin-
test. Quan arribin a les cllules, la majoria dels amino-
cids serviran per fabricar les protenes prpies, segons la
informaci gentica de la cllula. Una part molt petita
dels aminocids sutilitzar per obtenir energia, si no hi
ha glcids o lpids a disposici.
14. No, perqu els vuit aminocids essencials, s a dir, els
que no podem sintetitzar, abunden ms en les protenes
animals.
15. La prova de Biuret es basa en la reacci que t lloc entre
els toms de coure i dos o ms enllaos peptdics, for-
mant un complex de color violeta caracterstic, per tant,
no podrem detectar dipptids ni protenes en lorina,
perqu aquesta reacci tamb es produeix amb la urea
que cont lorina.
La prova xantoproteica consisteix en la reacci que es
produeix entre els radicals aromtics i lcid ntric, for-
mant un compost nitrat de color groc canari, i la poste-
rior reducci amb hidrxid amoni, que dna un compost
de color marr ataronjat. No ens serviria en el cas que
les protenes a detectar no presentessin cap aminocid
amb anell de benz, com la fenilalanina, la tirosina i el
triptfan.
917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 96
97
SOLUCIONARI 4
Not es
917280 _ 0080-0097.qxd 30/12/08 12:11 Pgina 97
98
Els cids nucleics
1. Sha dincidir en la importncia de la composici i lestructura dels cids nucleics per a la funci que duen
a terme.
2. Cal remarcar que sn unes molcules universals en els ssers vius.
MAPA DE CONTINGUTS
5
estan formats per
bioelements primaris monmers
tenen una estructura bsica
tipus
pot ser
tipus
amb ribosa amb desoxiribosa
tipus
funcions
ELS CIDS NUCLEICS
C, O, H, N, P,
pentosa
desoxiribosa ribosa prica pirimidnica
NUCLESID
base
nitrogenada
cid
fosfric
NUCLETIDS
RNAt
RNAm
RNAr
RNAn
monocatenari /
bicatenari
adenina
(A)
guanina
(G)
citosina
(C)
timina
(T)
uracil
(U)
circular / lineal
AMP, GMP,
CMP, UMP.
dAMP, dGMP,
dCMP, dTMP.
transmissi, transcripci,
traducci
i emmagatzematge
de la informaci
gentica
RNA
(cid ribonucleic)
DNA
(cid desoxiribonucleic)
polmer de
desoxiribonucletids
de: A, T, C o G
polmer de
ribonucletids de:
A, U, C o G
tipus
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 98
99
Els cids nucleics
1. Conixer les caracterstiques generals dels cids
nucleics i els bioelements que els constitueixen.
2. Identificar els monmers bsics que formen els cids
nucleics, les molcules que els constitueixen, quins
enllaos presenten i els tipus que hi ha.
3. Estudiar el DNA: tipus de nucletids que pot
presentar, com senllacen i quin s el sentit
de creixement.
4. Conixer les diferents estructures i nivells
dempaquetament del DNA, segons la seva
complexitat: estructura primria, estructura
secundria, estructura terciria i els diferents nivells
dempaquetament.
5. Distingir els diferents tipus de DNA, la localitzaci
i la funci que fan en els ssers vius.
6. Estudiar lRNA: diferents tipus de nucletids que pot
presentar, els diferents tipus que hi ha, la localitzaci
i les funcions en els ssers vius.
7. Saber construir models moleculars de DNA,
monocatenari i bicatenari.
8. Conixer la tcnica dextracci de DNA i fer-ne
lobservaci.
9. Valorar la importncia daquestes molcules
en la transmissi de la informaci gentica.
10. Saber interpretar dades experimentals basades
en lanlisi de la quantitat i dels tipus de nucletids.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Coneixement de les caracterstiques generals dels cids nucleics i dels bioelements que els constitueixen. (Objectiu 1)
Identificaci dels monmers bsics que formen els cids nucleics, de les molcules que els constitueixen,
dels enllaos que presenten i dels tipus que hi ha. (Objectiu 2)
Estudi del DNA: tipus de nucletids que pot presentar, com senllacen i quin s el sentit de creixement. (Objectiu 3).
Coneixement de les diferents estructures i nivells dempaquetament del DNA, segons la seva complexitat. (Objectiu 4)
Estudi dels diferents tipus de DNA, de la localitzaci i de la funci que fan en els ssers vius. (Objectiu 5)
Estudi de lRNA, dels diferents tipus de nucletids que pot presentar, dels diferents tipus que hi ha, de la localitzaci
i de les funcions que fan en els ssers vius. (Objectiu 6)
Construcci de models moleculars de DNA, monocatenari i bicatenari. (Objectiu 7)
Extracci de DNA per fer-ne lobservaci. (Objectiu 8)
Valoraci de la importncia daquestes molcules en la transmissi de la informaci gentica. (Objectiu 9)
Interpretaci de dades dexperimentals basades en lanlisi de la quantitat i dels tipus de nucletids. (Objectiu 10)
5
CRITERIS DAVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
a) Conixer les caracterstiques generals dels cids nucleics i els bioelements
que els constitueixen. (Objectiu 1)
1 1
b) Saber quins sn els monmers bsics que formen els cids nucleics, les molcules
que els constitueixen, els enllaos que presenten i els tipus que hi ha. (Objectiu 2)
2 2
c) Saber els tipus de nucletids que pot presentar el DNA, com senllacen entre
si i quin s el sentit de creixement. (Objectius 3 i 7)
3, 7 4, 7
d) Conixer les diferents estructures i nivells dempaquetament del DNA,
segons la seva complexitat. (Objectiu 4)
4, 5 3, 5
e) Saber quins sn els diferents tipus de DNA, la localitzaci i la funci que fan
en els ssers vius. (Objectiu 5)
6 6
f) Saber quins sn els diferents tipus de nucletids que pot presentar lRNA,
els tipus que hi ha, la localitzaci i les funcions en els ssers vius. (Objectiu 6)
3, 7, 8 2, 7, 8
g) Conixer la importncia dels cids nucleics en la transmissi
de la informaci gentica. (Objectiu 9)
9, 10 10
h) Saber interpretar dades experimentals basades en lanlisi de la quantitat
i dels tipus de nucletids. (Objectiu 10)
3 5, 7
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 99
100
PROVA DAVALUACI 1 5
Qu sn els cids nucleics? Especifica els bioelements, els monmers i les molcules que els formen.
Escriu, de manera esquemtica, els diferents nucletids que pot presentar el DNA.
Digues si aquestes seqncies de bases nitrogenades pertanyen a un DNA o a un RNA i per qu.
a) 5...ATCTTAGTGACTG...3
b) 5...GCUGGCAUGUGC..3
c) 5...UGUCAGCUGACG...3
d) 5...TGTCTACGTCGAG...3
Qu s lestructura primria del DNA i quina importncia biolgica t?
Escriu lestructura secundria daquesta seqncia de DNA. Indican el sentit de creixement.
3...TAGGTCCAAGATCCAG...5
Explica els tipus de DNA que hi ha i digues on els podem trobar.
Quines sn les diferncies bsiques entre els nucletids de DNA i els dRNA?
Quines caracterstiques presenta lRNA de transferncia i quina funci t?
Quines sn les principals funcions dels cids ribonucleics? Explica-les breument.
Quina s la principal funci dels cids nucleics i com la duen a terme? Explica-ho de manera esquemtica. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
AVALUACI
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Pgina 100
101
PROVA DAVALUACI 2 5
Qu tenen en com les molcules que sinclouen en el grup dels cids nucleics?
Escriu, de manera esquemtica, els diferents tipus de nucletids que pot presentar lRNA, especificant el tipus
de molcules que els formen.
Tenim dues cadenes complementries de DNA i en el procs dextracci se nha perdut un fragment.
Completa-les.
3....ATGTGCCGAGTAGC...5
5...TAC.............................3
Quantes estructures primries de DNA diferents podrem fer amb els nucletids segents: 2A, 3T, 1G i 4C?
Si una molcula de DNA t un 18% de nucletids de timina, quin deu ser el percentatge dels altres
nucletids?
On podem trobar la molcula de DNA i de quins tipus nhi ha?
Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molcules segents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si sn monocatenries o bicatenries.
a) 23% A, 27% C, 23% T i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% U i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% U i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % T i 35% G
Explica les caracterstiques de lRNA missatger, on el podem trobar i quina funci t.
Quins sn els diferents tipus dRNA que podem trobar a la cllula? Digues on es localitzen.
Quina s la funci principal dels cids nucleics? Relaciona, esquemticament, tots els cids nucleics
de la cllula amb aquesta funci, especificant la funci concreta de cadascun.
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
AVALUACI
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Pgina 101
102
FITXA DE REFOR 5
Qu s un nucletid? Quins sn els seus constituents bsics i com suneixen? Fes-ne un dibuix esquemtic.
Quines diferncies hi ha entre els nucletids de DNA i els dRNA?
Dibuixa dos nucletids i digues com suneixen entre si per formar una estructura primria.
Escriu algunes seqncies de nucletids que podries fer amb aquests nucletids: 3T, 2A i 1C. Es tractaria
de la mateixa molcula? Quina importncia t aix?
Quines sn les bases complementries que mantenen unides dues seqncies de nucletids per formar
una estructura secundria?
Quins criteris es tenen en compte a lhora de classificar els diferents tipus de DNA? Quins sn i on els podem
trobar?
Sabent el percentatge de bases nitrogenades, digues si les molcules segents pertanyen a un DNA
o a un RNA, i si sn monocatenries o bicatenries.
a) 23% A, 27% C, 23% U i 27% G
b) 18% A, 24% C, 32% T i 36% G
c) 18% A, 32% C, 18% T i 32% G
d) 16% A, 24% C, 25 % U i 35% G
Quins tipus dRNA hi ha? Explica breument on es localitzen i la funci de cadascun.
Relaciona els conceptes de les dues columnes:
a) ATP 1. DNA bacteri
b) Desoxiribosa 2. Cromatina de 100
c) Doble hlix 3. RNAn
d) Bicatenari 4. Nucletid
e) Cod 5. RNAt
f) Nuclol 6. Estructura secundria del DNA
g) Histones 7. Cromosomes
h) Uracil 8. RNAm
i) DNA circular 9. Nucletids dRNA
j) Traducci 10. Nucletids de DNA
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Pgina 102
Fes la reacci de sntesi dun ribonucletid dadenina.
Dibuixa, esquemticament, dues seqncies de nucletids unides, assenyalant el sentit de creixement
de cadascuna.
Si tingussim la seqncia de nucletids segent, digues quins nucletids shi unirien de manera
complementria, i en quin ordre.
3...ATCGTGTGGCACAAG...5
Com suneixen els nucletids per formar lestructura primria del DNA i quin s el sentit de creixement?
Quines caracterstiques presenta una molcula de DNA en estructura secundria? Explica tot
el que en spigues.
Qu sn els nivells dempaquetament del DNA i quina importncia biolgica tenen?
Dibuixa esquemticament un RNA de transferncia, assenyala les parts caracterstiques de la molcula
i digues quina funci tenen.
Quina diferncia hi ha entre lRNA missatger dels procariotes i el dels eucariotes?
Explica breument lexperiment que va permetre descobrir que el DNA era el portador del missatge gentic. 9
8
7
6
5
4
3
2
1
103
FITXA DAMPLIACI 5
917280 _ 0098-0109.qxd 12/1/09 10:33 Pgina 103
INICI DUNITAT
s una estructura molt adequada, ja que les dues cadenes
es poden separar i servir de motlle per sintetitzar la cadena
complementria i obtenir aix dos DNA idntics al DNA ini-
cial, un per a cada cllula filla. s molt necessari que sigui
una molcula molt estable, ja que sin la informaci es per-
dria. Una altra cosa s que, a ms, ha de ser susceptible,
sense alterar-se, per poder servir de motlle per sintetitzar c-
pies per als descendents.
ACTIVITATS
5.1. Un nuclesid s una molcula formada per la uni, amb
un enlla N-glicosdic, duna pentosa i una base nitroge-
nada. Si la base s pirimidnica lenlla es fa entre el C
1
de la pentosa i el N
2
de la base nitrogenada i, si s pri-
ca, pel N
9
de la base nitrogenada.
Un nucletid s un nuclesid unit a lcid fosfric pel C
5
de la pentosa, amb un enlla fosfodister.
5.2. Bases priques: adenina i guanina.
Bases pirimidniques: uracil, citosina i guanina.
El DNA presenta: adenina, guanina, citosina i timina.
LRNA presenta: adenina, guanina, citosina i uracil.
5.3.
5.4.
5.5.
104
SOLUCIONARI 5
NH
2
|
|
C
C
C
N
HC
N
N
CH
N
H
Adenina
HC
N
N
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
H
NH
2
|
|
C
C
C
N
HC
N
N
CH
H
|
|
|
OH
O
H
|
|
|
H
HOCH2
|
|
|
H
Desoxiribosa
H
OH
5
3 2
4
H2O
1
NUCLETID
N
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
H
NH
2
|
|
C
C
C
N
HC
N
N
CH
H
|
|
|
O
H
|
|
|
H
CH2
|
|
H
Desoxiadenosina
(Nuclesid)
OH
|
HO P
|
OH HO
O
cid fosfric
OH
N
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
H
H
|
|
|
OH
O
H
|
|
|
H
CH2
|
|
H
Desoxiadenosina-5-monofosfat
(dAMP)
OH
|
H
1
O P O
|
O
|
3 2
5
4
CH
N
C
C
NH
2
|
|
C
N
N
HC
1
Enlla fosfoestric
H2O
N
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
H
NH
2
|
|
C
C
C
N
N
CH
H
|
|
|
OH
O
H
|
|
|
H
HOCH2
|
|
|
H
Desoxiadenosina
(1--desoxiribofuranosil-adenina)
NUCLESID
Enlla N-glucosdic
H2O
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 104

105
SOLUCIONARI 5
5.6.
5.7.
5.8. Si hi ha el 23% de A, hi haur el 23% de T. Com que
entre A i T sumen el 46 %, entre C i G sumaran el 54 %
(100 46 54), i com que hi ha dhaver la mateixa
quantitat de C i de G, hi haur el 27 % de C i el 27 %
de G.
5.9. 3... ATGGAGTGA ...5
5.10. Es tracta dun RNA, ja que el DNA no presenta U sin
T. s dun sol filament, perqu si fos de doble filament
hi hauria la mateixa quantitat de A que de U, i la ma-
teixa quantitat de G que de C.
5.11. Considerant que els mitocondris tenen un DNA circu-
lar i que el nombre de mitocondris s variable, la pre-
gunta no es podria contestar, per si tan sols ens refe-
rim al DNA del nucli, cal dir que en una cllula somtica
humana hi ha 46 molcules de DNA, que desprs, quan
senrotllen sobre si mateixes, originen els 46 cromoso-
mes. En un espermatozoide tan sols nhi ha la meitat, s
a dir, 23 molcules de DNA.
5.12. La desnaturalitzaci del DNA s la separaci dels dos fi-
laments que formen la doble hlix, per mitj de la rup-
tura dels enllaos dhidrogen que sestableixen entre les
bases nitrogenades enfrontades. Aquest fenomen es pro-
dueix a uns 100 C.
5.13. s la nova uni dels dos filaments complementaris dun
DNA de doble hlix, que prviament shan separat. Si la
desnaturalitzaci sha provocat per lescalfament del me-
di, la renaturalitzaci sinicia quan es refreda per sota
dels 65C.
H
|
|
|
OH
Extrem 3
O
H
|
|
|
H
C
|
H
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

|
H
Extrem 5
C G
|
HO P
|
O
|
CH
2
|
|
H
O
|
|
|
H O P
|
O
|
C H
2
|
|
H
O
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

A |
H
O
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

T |
H
Extrem 5
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

|
H
O
H
|
|
|
O H
O
H
|
|
|
H

|
H
Extrem 3
T
A
A T
T A
|
|
HO P
|
O
|
CH
2
|
|
H
|
HO P
|
O
|
CH
2
|
|
H
O
|
H O P
|
O
|
C H
2
|
|
H
O
|
H O P
|
O
|
C H
2
|
|
H
Enllaos dhidrogen
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

A |
H
O
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
H

T |
H
O
H
|
|
|
OH
Extrem 3
O
H
|
|
|
H

C
|
H
Enlla fosfoestric
Enlla fosfodiestric
Extrem 5
OH
|
HO
P
|
O
|
CH
2
|
|
H
O
|
HO
P
|
O
|
CH
2
|
|
H
|
HO
P
|
O
|
CH
2
|
|
H
Enlla fosfodiestric
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 105

106
SOLUCIONARI 5
5.14. En els nivells estructurals noms interv el DNA, en can-
vi, en els nivells dempaquetament intervenen les pro-
tenes que serveixen de suport.
5.15. Perqu si no fos aix els cromosomes serien milers de
vegades ms llargs.
5.16. Perqu encara que pot estar associat a protenes sem-
blants a les histones no ho est formant nucleosomes,
s a dir, el collaret de perles.
5.17
5.18 Perqu presenten alguns segments que sn comple-
mentaris; aix facilita que es dobleguin i que aquests
segments es complementin i formin una regi amb es-
tructura en doble hlix.
5.19. Es diferencien en el triplet anomenat anticod, que
s el que es complementa amb el triplet cod de
lRNAm.
5.20. LRNAm procaritic no adopta l'estructura tridimensio-
nal de lRNAmeucaritic, ni presenta exons i introns, es-
t mancat de caputxa (comena amb un nucletid tri-
fosfat no invertit, per exemple: pppG-...), i de cua de
poli-A, i a ms s policistrnic, s a dir, cont informa-
cions separades per a diferents protenes.
5.21. a) s un DNA, ja que presenta T; b) s un RNA, ja que
presenta U; c) s un DNA, ja que presenta T, i de
d) no es pot dir si s DNA o RNA ja que no presen-
ta ni T ni U.
5.22. El fragment que falta s la seqncia: 5 ... ATGACA-
GACGT ... 3.
5.23. Nhi ha dos, es diuen enllaos fosfodisters, i estan on
sindica en el dibuix segent:
5.24. a) Presenta tres nucletids.
b) T una longitud de 3,4 3 10,2 .
c) Es tracta dun DNA perqu t desoxiribosa.
d) Lextrem 5 s el superior i linferior s el 3.
e) La seqncia ordenada de nucletids s:
5 ... T C A ... 3.
f) La seqncia ordenada de nucletids ser:
3 ... A G T ... 5.
g) Hi ha cinc enllaos fosfosters entre els nucletids i
entre cada pentosa i el seu cid fosfric i tres enlla-
os N-glicosdics entre la pentosa i la seva base ni-
trogenada.
5.25. En primer lloc, que es tracta dun RNA, ja que presenta
ribosa. En segon lloc, que presenta una sola cadena, s
a dir, que s monocatenari, ja que no hi ha la mateixa
quantitat de les bases complementries. Finalment, que
es tracta dun RNAt, ja que t un pes molecular molt baix.
5.26. Com que nhi ha les mateixes de G que de C, presen-
tar el 26% de C. De la resta presentar un 48%
(100 26 26 48). Com que nhi ha les mateixes
de T que de A, presentar el 24% de T i el 24% de A.
5.27. a) Es tracta dun RNA, ja que presenta U.
b) Lestructura completa s:
5 ... CCGAUAGAGAGU ... 3
3 ... GGCUAUCUCUCA ... 5
c) No pot correspondre al sector de lanticod, ja que
presenta estructura secundria (dos segments espi-
ralitzats un sobre laltre) i lanticod est en un seg-
ment amb noms estructura primria.
d) S que podria correspondre a un bra, ja que una part
dels braos presenta estructura en doble hlix.
OH OH
O
CH
2
H H
OH
H H
N
N
O
O
O
P
=
HO
O
CH
2
H H
OH OH
H H
O
O
O
P
=
HO
O
N
N
NH
2
O
Enlla
fosfodister
5 3
Enlla
fosfodister
5 3
HO
N
|
|
O
N
U
O
N
NH
2
|
|
N
|
|
N
N
H
|
|
|
O
O
H
|
|
|
OH
C
|
|
H
O
O
H
|
|
|
OH
O
H
|
|
|
OH
C
|
|
H
|
|
|
|
|
H
A
Enlla
fosfodiestric
Enlla
N-glicosdic
Enlla
N-glicosdic
Lloc on se situar
el nucletid segent
OH
|
HO P
|
O
|
CH
2
|
HO P
|
O
|
CH
2
|
|
|
|
|
H
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 106
107
SOLUCIONARI 5
5.28. B) va amb 2, C) va amb 4, D) va amb 7, E) va amb 6, F)
va amb 9, G) va amb 10, H) va amb 8, I) va amb 5, J)
va amb 3, i K) va amb 1.
5.29. Els duracil, ja que hi ha molt ms RNA, sobretot RNAr,
que no pas DNA.
5.30. Si t 600 nucletids i s hum, t 300 nucletids en ca-
da cadena. Com que cada nucletid ocupa un espai
de longitud de 3,4 , el total tindr 1.020 de longitud
(3,4 300 1.020).
5.31. Com que el DNA i lRNA podrien tenir una mateixa se-
qncia de bases nitrogenades, la caracterstica diferen-
cial ha de ser en la pentosa. El fet que la ribosa tingui un
OH (que s un radical gran) en el carboni 2, pot debi-
litar ms lenlla fosfoster que es forma en el carboni
3, que no pas el radical (H) que t la 2-desoxiribosa
en el mateix carboni 2.
5.32. s mes difcil de separar dos nucletids duna mateixa
cadena, ja que estan units per un enlla covalent molt
fort, lanomenat enlla fosfoster. En canvi, les dues ca-
denes estan unides per enllaos dbils de tipus enlla
dhidrogen.
5.33. Una cpsula de polisacrids.
5.34. Que segments de DNA bacteri que hi ha a lexterior dun
bacteri viu hi entren i sinsereixen en el seu DNA, de ma-
nera que el bacteri tindr les caracterstiques biolgiques
codificades pel DNA que hi ha entrat.
5.35. Que segments de DNA amb informaci per sintetitzar els
polisacrids de la cpsida procedent dels bacteris S morts
van entrar dins els bacteris R vius, que aix van adqui-
rir aquesta caracterstica i es van transformar en bac-
teris S.
5.36. Que el DNA era la molcula que subministra la informa-
ci de com se sintetitza la cpsula de polisacrids, la que
fa que aquests bacteris siguin resistents als fagcits. Com
que pels altres carcters tamb devia passar el mateix,
es va demostrar que el DNA era la molcula responsa-
ble demmagatzemar la informaci biolgica.
5.37. El virus T2 est constitut de protenes (la cpsida) i DNA.
5.38. Perqu el sofre (S) noms pot estar present en les pro-
tenes de la cpsida (forma part dels aminocids ciste-
na i metionina) i el fsfor (P) noms el pot presentar el
DNA (es troba en els nucletids, formant part de lcid
fosfric). Els altres elements qumics (C, H, O, i N) tant
sn presents en les protenes com en el DNA, per
tant no ens donarien cap informaci.
5.39. La funci de la cpsida s protegir el material gentic i
transportar-lo fins a la cllula infectada.
La funci del DNA s portar la informaci de com han
de ser els virus.
5.40. Perqu en els virus descendents noms apareix el P ra-
dioactiu, per tant s el DNA lnica molcula que pas-
sa a la descendncia.
LABORATORI
5.41. La resposta es descriu durant el desenvolupament de la
prctica.
PROVA DAVALUACI 1
1. ls cids nucleics sn molcules constitudes per C, H, O,
N i P, que sorganitzen formant els monmers bsics que
sn els nucletids. Aquests estan constituts per la uni du-
na aldopentosa (ribosa o desoxiribosa), una base nitrogena-
da (prica o pirimidnica) i una molcula dcid fosfric.
2. El DNA presenta nucletids de desoxiribosa ( ) amb una
base nitrogenada (A, T, C, o G) i cid fosfric (H
3
PO
4
) (P).
(P) (P) (P) (P)
| | | | _A _T _C _G
3. a. DNA, perqu hi ha timina i no uracil.
b. RNA, perqu hi ha uracil i no timina.
c. RNA, perqu hi ha uracil i no timina.
d. DNA; perqu hi ha timina i no uracil.
4. Lestructura primria del DNA s la seqncia de nucle-
tids, s a dir, els diferents nucletids i lordre en qu estan
disposats.
La seva importncia biolgica rau en el fet que permet em-
magatzemar una informaci (el missatge biolgic o informa-
ci gentica).
5. 3...TAG GTC CAA GAT CCA G...5
5...ATC CAG GTT CTA GGT C...3 La nova fibra creixer
en aquest sentit ().
6.
7. Els nucletids de DNA tenen com a pentosa la desoxiri-
bosa i els dRNA, la ribosa. Les bases nitrogenades del
DNA poden ser A, T, C o G i les de lRNA poden ser A, U, C
o G.
8. LRNA de transferncia s monocatenari amb zones en es-
tructura secundria de doble hlix. La forma de la mol-
cula s de fulla de trvol. A lextrem 5 hi ha un ribonucle-
tid de guanina i a lextrem 3 hi ha el triplet -C-C-A. T
un bra on hi ha lanticod (triplet de nucletids comple-
mentari a un triplet dRNA missatger) i el bra acceptor
daminocids. Interv en la traducci de la informaci
gentica.
9. RNA missatger: transcriu la seqncia de DNA.
RNA de transferncia: tradueix la seqncia de RNAm a
seqncia daminocids.
RNA ribosmic: constitueix els ribosomes, que intervin-
dran en la traducci del missatge gentic.
monocatenari (virus X174)
bicatenari (bacteris)
monocatenari (parvovirus)
bicatenari (nucli de les cllules
eucariotes, mitocondris
i cloroplasts)
circular
lineal
DNA
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 107

108
SOLUCIONARI 5
RNA nucleolar: constitueix el nuclol, que intervindr en
la sntesi de ribosomes.
10. Els cids nucleics sn els portadors del missatge gentic,
s a dir, informen per formar protenes i intervenen en la
transcripci i la traducci daquest missatge:
DNA RNAm RNAm + ribosomes (RNAr) +
transcripci NUCLI CITOPLASMA
+ RNAt -aminocids seqncia daminocids
traducci
PROVA DAVALUACI 2
1. Sn molcules constitudes per C, H, O, N i P que sorganit-
zen formant els nucletids.
2. (P): cid fosfric; A, U, C, i G: bases nitrogenades; : ribosa.
(P) (P) (P) (P)
| | | | _
A
_
U
_
C
_
G
3. 3...ATG TGC CGA GTA GC...5
5...TAC ACG GTC CAT CG...3
4. Ho podem calcular amb permutacions amb repetici:
10 ! 1098765432

2! 3!1!4! 2132114321
12.600 seqncies diferents
5. 18% de timina i 18% dadenina, perqu sn bases
complementries (36% total).
100% 36% 64%
64% : 2 32%
32% de citosina i 32% de guanina, que tamb
sn complementries.
6.
7. a) DNA bicatenari.
b) RNA monocatenari.
c) RNA bicatenari.
d) DNA monocatenari.
8. s una molcula lineal, monocatenria, que copia la seqn-
cia de nucletids del DNA; el podem trobar en el nucli. En
el citoplasma s llegit per lRNAt, i sacobla als ribosomes.
9. RNA missatger: en el nucli i en el citoplasma.
RNA ribosmic: en els ribosomes.
RNA nucleolar: en el nuclol.
RNA de transferncia: en el citoplasma.
10. Els cids nucleics sn els portadors del missatge gentic,
s a dir, informen per formar protenes i intervenen en la
transcripci i la traducci daquest missatge:
DNA RNAm RNAm + ribosomes (RNAr) +
transcripci NUCLI CITOPLASMA
+ RNAt -aminocids seqncia daminocids
traducci
DNA: portador del missatge gentic.
RNAm: copia, de manera complementria, la seqncia de
nucletids del DNA.
RNAt: sacobla al triplet dRNAm (cod) de manera com-
plementria amb el seu anticod, i hi aporta laminocid
corresponent, segons el codi gentic.
RNAr: permet lacoblament entre lRNAm i lRNAt.
REFOR
1. Un nucletid s un monmer dels cids nucleics. Est cons-
titut per una pentosa, una base nitrogenada i un cid fos-
fric. La base nitrogenada suneix al carboni 1 de la pento-
sa i lcid fosfric al carboni 5, tamb de la pentosa.
(P) cid fosfric
I
I _A
base nitrogenada
pentosa
2. Els nucletids de DNA tenen desoxiribosa com a pentosa i
les bases nitrogenades poden ser: A, T, C i G.
Els nucletids de RNA tenen ribosa com a pentosa i les ba-
ses nitrogenades poden ser: A, U, C i G.
3. Els nucletids de DNA suneixen mitjanant un enlla fos-
fodister entre el grup -OH del carboni 3 i el radical fosfat
del carboni 5 de laltre nucletid.
(P)
I
I _A
I enlla fosfodister
(P)
I _A
4. No es tracta de la mateixa molcula, perqu lordre dels nu-
cletids influir en la informaci biolgica.
T T T A A C
T T A T A C
A T T T A C
A T T A T C
C T T A A T
...
5. A-T (DNA), A-U (RNA) i C-G (DNA i RNA).
6. Es classifiquen segons si sn monocatenaris o bicatenaris
i si la seva molcula s lineal o circular:
- monocatenari (virus X174)
- bicatenari (bacteris)
- monocatenari (parvovirus)
- bicatenari (nucli de les cllules
i cloroplasts)
- circular
- lineal
DNA
monocatenari (virus X174)

bicatenari (bacteris)
monocatenari (parvovirus)
bicatenari (nucli de les cllules
i cloroplasts)
circular
lineal
DNA
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 108

109
SOLUCIONARI 5
7. a) RNA bicatenari.
b) DNA monocatenari.
c) DNA bicatenari.
d) RNA monocatenari.
8. RNA missatger: transcriu la seqncia de DNA. Es troba
en el nucli i en el citoplasma
RNA de transferncia: tradueix la seqncia dRNAm a
seqncia daminocids. En el citoplasma.
RNA ribosmic: constitueix els ribosomes, que intervin-
dran en la traducci del missatge gentic.
RNA nucleolar: constitueix el nuclol, que intervindr en
la sntesi de ribosomes.
9. a-4, b-10, c-6, d-7, e-8, f-3, g-2, h-9, i-1, j-5.
AMPLIACI
1.
2.
3. 3...ATC GTG TGG CAC AAG...5
5...TAG CAC ACC GTG TTC...3
4. El radical hidroxil del carboni 3 de la desoxiribosa de lltim
nucletid reacciona amb el radical fosfat del carboni 5 del
nou nucletid, i forma un enlla fosfodister. Per tant, el sen-
tit de creixement s de 5 a 3.
5. Lestructura secundria s la disposici a lespai de dos
filaments de DNA en estructura primria, adoptant una
estructura en doble hlix, amb les bases nitrogenades
enfrontades i unides per enllaos dhidrogen de manera
complementria (A-T i C-G). Els dos filaments sn an-
tiparallels, s a dir, un est en un sentit i laltre en sentit
oposat.
6. El DNA sempaqueta sobre unes protenes anomenades his-
tones (nucleosoma). Correspon al primer nivell dempaque-
tament i s la fibra de cromatina de 100 o collaret de per-
les. Aquesta cromatina senrotlla sobre si mateixa (sis
nucleosomes per volta). Correspon al segon nivell dempa-
quetament i s lanomenada cromatina de 300 o solenoi-
de. El tercer nivell correspon als bucles de la cromatina de
300 , que arriba a fer 600 de dimetre. Se succeeixen
un seguit dempaquetaments fins arribar a formar els cro-
mosomes. Shaur aconseguit reduir la longitud del DNA
unes 7.000 vegades. Aix t lloc quan la cllula es divideix,
per repartir el material gentic entre les cllules filla.
7.
LRNAt interv en la traducci del missatge gentic: saco-
bla al triplet de RNAm (cod) de manera complementria
amb el seu anticod, i hi aporta laminocid corresponent,
segons el codi gentic.
8. RNAm eucariota: t caputxa (guanosina trifosfat invertida i
metilada) a lextrem 5, a lextrem 3 t una cua de poli-A
(150 - 200 nucletids dadenina), t segments amb infor-
maci (exons) i segments sense informaci (introns) i s mo-
nocistrnic (cada RNAm cont informaci per a una cade-
na polipeptdica).
RNAm procariota: no t caputxa ni cua de poli-A, no pre-
senta introns i porta informaci per a ms duna cadena po-
lipeptdica (policistrnic).
9. Lany 1958 Hershey i Chase van fer aquest experiment: van
infectar bacteris amb un bacterifag de DNA amb istop ra-
dioactiu P
32
i van comprovar que el DNA radioactiu aparei-
xia a linterior del bacteri i desprs en els nous virus descen-
dents.
A
P 5
3
3 5
3
aminocid
anticod
P
C C
T A
P
P
P
P
T
5
O
HOCH
2
H H
H OH
H H
N
N N
N
NH
2
OH
HO O
OH
P
H
2
O
=
O
CH
2
H H
H OH
H H
N
N N
N
NH
2
OH
O
O
P
=
HO
3
6
1
5
2
4
1 4
5
3 2
7
9
8
NUCLETID
cid fosfric
Adenosina
(Nuclesid)
Adenina
Adenosina-5'-monofosfat
(AMP)
917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 109
110
La cllula:
unitat destructura i funci
1. Treballar la histria de la teoria cellular pot facilitar la comprensi del concepte de cllula com a unitat
estructural i funcional dels ssers vius.
2. s bsic, per tenir una imatge coherent del mn microscpic, fer clculs que permetin treballar les dimensions
reals i aparents, i les diferents unitats de mesura.
3. s recomanable plantejar activitats prctiques sobre citologia per tal de lligar la teoria i la prctica,
i contextualitzar els aprenentatges, aix com per promoure ls de les noves tecnologies.
4. Cal fer observacions amb el microscopi ptic i incidir en els clculs de les dimensions aparents i reals, recordant
la importncia de la lluminositat i del poder de resoluci.
MAPA DE CONTINGUTS
6
segons la
pot presentar
present en
s la unitat
presents en
pot ser
poden ser
constitueixen
format per
es classifiquen en
sn
sn
es diferencien dos
tipus dorganitzaci
lestudiem amb el
pot ser
pot observar
permet estudiar
permet
visualitzar
constitut per
utilitza pot ser de utilitza
LA CLLULA
teoria cellular
microscopi
electrnic ptic
estructures
membrana
plasmtica
paret cellular
membrana
de secreci
matriu
extracellular
citoplasma nucli
rastreig
transmissi
feixos
delectrons
fotons de
llum vissible
mortes vives
ultraestructura
gentica
fisiolgica
morfolgica
procariota
no membranosos membranosos
ribosomes inclusions cloroplasts mitocondris peroxisomes sistema endomembrans
reticle endoplasmtic aparell de Golgi vacols lisosomes
energtics
eucariota
animal vegetal citosol citosquelet orgnuls cellulars
est formada per
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 110
111
La cllula:
unitat destructura i funci
1. Interpretar la cllula com a unitat estructural,
funcional i gentica dels organismes.
2. Conixer i diferenciar els diferents models
dorganitzaci cellular i la complexitat de les funcions
cellulars.
3. Enunciar i aplicar correctament la teoria
cellular.
4. Identificar estructures cellulars en preparacions
microscpiques i microfotografies.
5. Construir una imatge coherent del mn microscpic.
6. Fer observacions de diferents cllules i organismes
(eucariotes i procariotes) amb tcniques
de microscpia, descriuren la forma i observar
algunes estructures.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Caracteritzaci de la teoria cellular. (Objectius 1 i 3)
Diferenciaci de la cllula eucariota i procariota. (Objectiu 2)
Comparaci de la cllula animal i la vegetal. (Objectiu 2)
Reconeixement de lestructura i la funci dels orgnuls cellulars. (Objectius 2 i 4)
Concreci dalguns mtodes destudi de la cllula. (Objectiu 6)
Identificaci dalgunes estructures cellulars en preparacions microscpiques i microfotografies. (Objectiu 4)
Clcul de la mida de diferents estructures cellulars a partir descales o augments. (Objectiu 5)
Presa de conscincia de la importncia dels avenos tecnolgics en el desenvolupament de la biologia
i de la cincia en general.
6
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
a) Considerar la cllula com a unitat estructural i funcional de tots els ssers vius.
(Objectiu 1)
2, 3 2, 4
b) Conixer i diferenciar els dos models dorganitzaci cellular.
(Objectiu 2)
6, 5 7
c) Comparar i distingir la cllula animal i la vegetal. (Objectiu 2) 10 5
d) Enunciar i aplicar correctament la teoria cellular.
(Objectiu 3)
1 1
e) Identificar els orgnuls de la cllula eucariota i els de la cllula procariota.
(Objectius 2 i 4)
7 8
f) Fer clculs que permetin treballar escales, canvis dunitat i augments
de microscopi. (Objectiu 5)
4 3
g) Diferenciar el funcionament dels tipus de microscopi i conixer les diferents
tcniques de preparaci de mostres. (Objectiu 6)
8 6
CRITERIS DAVALUACI
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 111
Cllula procariota Cllula eucariota
Paret cellular (presncia i composici)
Material gentic (caracterstiques i localitzaci)
Dimensions
Localitzaci de la respiraci cellular
Citosquelet (presncia)
112
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 6
Quins sn els principis de la teoria cellular?
Quins elements bsics constitueixen la cllula?
De qu depn bsicament la forma de les cllules? Quins factors la poden fer variar?
Fes els canvis dunitats segents:
a) 3 10
-7
cm a m b) 200 nm a mm c) 10
4
m a mm
Indica de quines maneres es pot valorar el grau de maduresa duna cllula i comenta-les.
Completa la taula:
Identifica la paraula que correspon a cadascuna de les lletres que hi ha entre cometes en el text segent:
La ____A____ s una lmina que separa els medis intracellular i extracellular. Qumicament est constituda
majoritriament per una bicapa de ____B____ en la qual es poden inserir les ____C____.
El ____D____ s lorgnul que controla i governa totes les funcions cellulars. Est constitut per una doble
membrana (la part externa de la qual s una prolongaci del reticle endoplasmtic rugs) que presenta
un seguit de _____E_____ que comuniquen linterior daquest orgnul amb el citoplasma.
Els _____F_____ intervenen en la sntesi de protenes. Els podem trobar lliures al citoplasma, sobre
les membranes del _____G____ i a linterior dels _____H_____ i dels _____I _____.
Relaciona les informacions segents amb els diferents tipus de microscopis:
a) Es basa en ls de feixos delectrons. f) Requereix tenyir les mostres.
b) Permet observar cllules vives. g) Permet obtenir micrografies.
c) Utilitza la llum visible. h) T un poder de resoluci de 0,2 mm.
d) T una capacitat daugment dentre 1.500 i 2 10
5
X. i) No permet observar la ultraestructura cellular.
e) Proporciona imatges tridimensionals.
Observa els dibuixos segents
i justifica de quin tipus
de cllula es tracta
en cada cas. Quines
sn les diferncies
principals entre
aquestes dues
cllules?
9
8
7
6
5
4
3
2
1
A B
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Pgina 112
Cllula vegetal Cllula animal
Membranes de secreci (presncia i composici)
Material gentic (caracterstiques i localitzaci)
Orgnuls exclusius
Inclusions citoplasmtiques
Vacols (presncia)
113
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 6
La teoria cellular enuncia, en resum, que la cllula s la unitat estructural, fisiolgica, reproductora i gentica
dels ssers vius. Comenta cadascun daquests aspectes.
Quins factors limiten laugment de mida de les cllules?
Observem un cianobacteri amb el microscopi electrnic, a 1.500 augments, i veiem que t una longitud
aparent de 0,85 cm. Quina s la seva mida real expressada en micrmetres?
Justifica per qu els virus no es consideren cllules.
Completa:
Quins sn els diferents passos que shan de seguir per fer preparacions permanents de microscpia ptica?
Digues a quin tipus de cllula (procariota o eucariota) es refereixen les caracterstiques segents:
a) Tenen membrana plasmtica.
b) La presenten els organismes del regne moneres.
c) Presenten plasmidis.
d) Fan entre 10 i 100 mm.
e) Presenten mitocondris.
f) El material gentic est constitut per una molcula de DNA circular i sense embolcall.
g) Es divideixen per mitosi i meiosi.
h) No presenten citosquelet.
Identifica les estructures cellulars segents en la cllula que hi ha a continuaci:
Membrana plasmtica.
Reticle endoplasmtic.
Mitocondri.
Embolcall nuclear.
Lisosomes.
Aparell de Golgi.
Centrosoma.
Nucli.
8
7
6
5
4
3
2
1
e
h
c
f
d
a
g
b
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Pgina 113
114
FITXA DE REFOR 6
Respon aquestes preguntes, relacionades amb el descobriment de la cllula: don ve la paraula cllula?,
qui va ser el descobridor de les cllules?, quin any les va descobrir?, va veure cllules en realitat?, qui va ser
el primer a observar cllules vives?, quines?, quin any?
En fer lobservaci duna cllula amb un microscopi ptic a 100 augments, veiem que la mida aparent
s de 0,68 cm. Quina s la seva mida real en micrmetres? A quina mida aparent visualitzarem
a 80 augments un espermatozoide hum, que fa uns 50 micrmetres?
Indica quins orgnuls duna cllula eucariota sn:
a) Comuns a les cllules animals i les vegetals.
b) Especfics de les cllules animals.
c) Especfics de les cllules vegetals.
Esmenta les diferncies principals entre el material gentic present
a les cllules procariotes i el que es troba a les cllules eucariotes.
Identifica les cllules segents i justifica la resposta.
Respon el qestionari segent sobre citologia.
a) Quin microscopi utilitzarem per observar el moviment dels protozous?
1. Lptic. 2. Lelectrnic de transmissi. 3. Lelectrnic de rastreig.
b) Quina s la caracterstica diferencial que identifica les cllules eucariotes?
1. Lexistncia dembolcall nuclear. 2. La presncia de vacols. 3. Lexistncia de peroxisomes.
c) Quin s el constituent principal de la paret cellular dels bacteris?
1. El mid. 2. La cellulosa. 3. La murena.
d) Quin tipus dorganismes sn els protoctists?
1. Eucariotes pluricellulars. 2. Eucariotes, unicellulars o pluricellulars. 3. Procariotes unicellulars.
e) Els bacteris gramnegatius tenen ________ murena que els grampositius, i la paret cellular s ______
complexa estructuralment:
1. ms, ms 2. menys, ms 3. menys, menys.
Elabora una taula sobre els tipus de microscopis indicant: poder de resoluci, tipus de lents que fa servir,
tipus de mostra, gruix de les preparacions i tipus dimatges que se nobtenen.
7
6
5
4
3
2
1
A B C
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 114
115
FITXA DAMPLIACI 6
Omple els espais buits del pargraf segent.
La teoria de lendosimbiosi admet que els ........................ procedeixen de bacteris aerobis ancestrals adaptats
a viure en ........................ al citoplasma dun primitiu organisme unicellular fagcit. Desprs de ms de mil milions
danys devoluci en com, shan integrat plenament a la ........................ hoste, tot i que encara conserven,
com a vestigi del seu passat remot, les restes del que, en el seu dia, va ser el sistema gentic ........................:
una doble ........................ circular de ........................, similar als ........................ bacterians actuals.
Antigament les algues cianofcies (cianobacteris) es consideraven plantes, per actualment es considera
que pertanyen a un regne diferent (moneres). Anomena i explica breument dues semblances i dues
diferncies des del punt de vista cellular, entre aquests dos regnes.
Respon les preguntes segents, relacionades amb els bacteris.
a) Quines caracterstiques t la paret cellular bacteriana?
b) Quines diferncies podem establir entre els bacteris grampositius i els gramnegatius?
c) Quina funci t la cpsula bacteriana?
Cerca informaci sobre els autors que van fer les principals aportacions a la histria de la citologia i quines
van ser aquestes aportacions.
Respon el qestionari segent sobre citologia.
a) La teoria cellular es planteja en el segle:
1. XVI. 2. XVII. 3. XVIII. 4. XIX.
b) Els virus sn organismes:
1. Procariotes. 2. Acellulars. 3. Eucariotes. 4. Unicellulars.
c) La teoria cellular per als vegetals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
d) La teoria cellular per als animals va ser plantejada per...
1. Scheleiden. 2. Schwann. 3. Pasteur. 4. Hooke.
e) Robert Hooke...
1. va ser el primer a observar cllules al microscopi. 2. va dir que tots els vegetals estaven formats per cllules.
2. va dir que tots els animals estaven formats per cllules. 4. va dir que tots els gmetes eren cllules.
f) Una daquestes caracterstiques no s prpia dels eucariotes:
1. No tenen nucli diferenciat. 2. No tenen orgnuls membranosos. 3. Els ribosomes sn molt grans.
4. Tenen un nic cromosoma.
g) La cllula s la unitat fisiolgica dels ssers vius. Aix vol dir que...
1. tots els ssers vius estan formats per cllules. 2. els gmetes sn cllules. 3. els ssers vius funcionen
grcies a les seves cllules. 4. hi ha ssers vius unicellulars i pluricellulars.
h) La cllula s la unitat anatmica dels ssers vius. Aix vol dir que...
1. tots els ssers vius estan formats per cllules. 2. els gmetes sn cllules. 3. els ssers vius funcionen
grcies a les seves cllules. 4. hi ha ssers vius unicellulars i pluricellulars.
i) Les cllules vegetals es caracteritzen...
1. per no tenir orgnuls. 2. per tenir plasts i paret cellular. 3. per tenir centrols. 4. per ser ms petites
que les animals.
j) La informaci gentica est continguda...
1. en el nucli. 2. en el nuclol. 3. en el citoplasma. 4. en els mitocondris.
k) Quina s lestructura cellular que regula els intercanvis entre la cllula i lexterior?
1. El nucli. 2. La membrana plasmtica. 3. El citoplasma. 4. El mitocondri.
l) Quina s lestructura cellular que protegeix la cllula vegetal de les alteracions de la pressi osmtica?
1. La membrana plasmtica. 2. El citoplasma. 3. Els plasts. 4. La paret cellular.
5
4
3
2
1
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 115
116
SOLUCIONARI 6
INICI DUNITAT
Sutilitza un flux delectrons (un corrent elctric). El nostre ull
no pot observar un flux delectrons, per tant es fa incidir aquest
flux en una pantalla dun televisor i sobserva la imatge que
shi forma.
ACTIVITATS
6.1. Se sabia que els vegetals estaven constituts per unes
estructures que recordaven les celles dun rusc, que es
van anomenar cllules; que el color vermell de la sang
era degut a unes cllules vermelles, els anomenats gl-
buls vermells; que a lesperma hi havia unes cllules
flagellades, els espermatozoides, i que hi havia organis-
mes constituts per una sola cllula, com ara els proto-
zous, els llevats i els bacteris.
6.2. Membrana, citoplasma, nucli, mitocondri, cloroplasts,
aparell de Golgi, reticle endoplasmtic, ster i vacols.
6.3. Vol dir que la cllula cont tota la informaci sobre la
manera com ha de produir la seva estructura i controlar
el seu funcionament, i que s capa de duplicar aques-
ta informaci i transmetre-la a les cllules filla.
6.4. Les dues subunitats ribosmiques, la paret gruixuda dels
lisosomes, els peroxisomes, les vescules sinptiques, les
vescules pinocittiques, el citosquelet (microtbuls, fila-
ments intermedis i microfilaments), i tots els detalls ul-
traestructurals, com ara la doble capa lipdica.
6.5. No sn la forma de vida ms petita possible perqu ne-
cessiten una cllula per poder-shi reproduir a dins. No
sn la unitat morfolgica dels ssers vius perqu els s-
sers vius no estan constituts per virus.
6.6. La forma de les cllules est estretament relacionada amb
la funci que exerceixen. En el cas del teixit epitelial es pot
observar com les cllules es troben molt unides, amb po-
ca substncia intercellular (es produeix una fusi del gli-
coclix de les cllules adjacents). s un teixit que actua
com a barrera; t la funci primria de protegir, i el grau
i la naturalesa de lestratificaci que presenta s variable.
6.7. a) 0,003 mm.
b) 2 mm.
c) 20 mm.
d) 0,01 mm.
6.8. La frmula de la massa s:
100.000 daltons 1,66 10
-24
g / 1 dalton 10
12
pico-
grams / 1 g 1,66 10
-7
pg.
6.9.
1.000
6.10. RNP N/P
0,001
6.11. Percentatge 100
20 (s a dir, el 20 %)
6.12. (8/100) 4.000 m
3
320 m
3
RNP 0,0869
6.13. No. No totes les cllules dels vegetals tenen cloroplasts;
per exemple, les de les arrels no en tenen. Tan sols te-
nen cloroplasts les cllules de les parts verdes de la plan-
ta (fulles, tiges verdes i fruits verds). Les estructures que
tenen totes les cllules dels vegetals sn els plasts, tant
si sn cromoplasts com leucoplasts.
6.14. Les diferncies sn nombroses i estan recollides en la
pgina 105 i en el quadre comparatiu de la pgina 108
del llibre.
6.15. No. Si ho fessin, les cllules filla tan sols tindrien la mei-
tat de la mida de la cllula mare, i les cllules nta
tan sols la quarta part, etctera. Les cllules vegetals
amb capacitat per dividir-se sn les que estan manca-
des duna paret cellulsica gruixuda, per la qual cosa
les cllules filla poden augmentar de mida abans den-
gruixir la seva paret cellulsica. Aquestes cllules sn
les del teixit meristemtic que hi ha tant a les gemmes
terminals de tiges i arrels, que permeten el creixement
en longitud, com sota lescora dels troncs, el cmbium
i el fellogen, fet que els permet crixer en gruix.
6.16. Per fer un tall de 200 es necessita utilitzar un ultrami-
crtom; per fer-ne un de 500 (mig millmetre) nhi hau-
ria prou amb un ganivet de cuina ben esmolat (millor un
micrtom de m i una navalla histolgica com els que hi
ha a la figura 11 de la pgina 194 del llibre), i per fer-ne
un de 7 es necessita un micrtom de taula.
6.17 Es pot utilitzar un colorant vital com ara el blau de me-
til (tamb va b el vermell neutre, encara que en el lli-
bre no sesmenta).
6.18 Com que la parafina fosa s un lquid apolar i laigua (que
s molt abundant en tots els teixits biolgics) s un l-
quid polar, els dos lquids sn immiscibles i, per tant, la
parafina no penetraria a linterior del teixit biolgic.
6.19. La cllula de lesquerra s una cllula animal.
Les estructures sn:
1. Aparell de Golgi
2. Reticle endoplasmtic llis
3. Reticle endoplasmtic rugs
4. Nucli
5. Nuclol
6. Membrana nuclear
7. Ribosomes
8. Citoplasma
9. Mitocondri
320 m
3
4.000 m
3
320 m
3
Vn
(Vc Vn)
200 (4/3) (3,14 100
3
nm
3
)
(4/3) (3,14 1.000

3
nm
3
)
(4/3) (3,14 1
3
3
)
(4/3) (3,14 10
3
3
) (4/3) (3,14 1
3
3
)
Vn
(Vc Vn)
(4/3) (r
3
) (4/3) (3,14 10
3
3
)

(4/3) (r
3
) (4/3) (3,14 1
3
3
)
Vcel
Vcoc
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 116
117
SOLUCIONARI
10. Centrosoma
11. Flagel
12. Microvellositats
13. Vescules de secreci
14. Lisosoma
La cllula de la dreta s una cllula vegetal.
Les estructures sn:
1. Membrana plasmtica
2. Paret cellular
3. Reticle endoplasmtic
4. Cloroplast
5. Nucli
6. Nuclol
7. Plasmodesma
8. Vacol
9. Aparell de Golgi
6.20. Les parts sn:
1. Tubs ptics dels oculars
2. Oculars
3. Bra o columna
4. Cargol macromtric
5. Cargol micromtric
6. Peu o base
7. Focus de llum
8. Columna
9. Diafragma
10. Platina
11. Objectiu
12. Tambor o revlver o portaobjectius
6.21. Les caracterstiques principals sn:
Caracterstiques prpies de la cllula animal
Matriu extracellular
Lisosomes
Centrols
Cilis
Flagels
Grnuls de reserva de glicogen
Caracterstiques prpies de la cllula vegetal
Paret cellular de cellulosa
Plasmodesmes
Estructures similars als lisosomes
Grnuls de reserva de mid
Els orgnuls comuns a la cllula vegetal i animal i que
presenten diferent mida sn els vacols, molt ms
grans a les cllules vegetals, i laparell de Golgi, ms
gran a la cllula animal.
Pel que fa al nucli, la cllula vegetal el presenta en
posici lateral ja que lexistncia en general dun gran
vacol el desplaa cap a un costat. En canvi la cllu-
la animal el presenta en posici central.
6.22. El volum s:
V 4r
3
/ 3 4 10
-6
mm
3
4r
3
/ 3
3 10
-6
mm
3
r
3
0,954927 10
-6
mm
3
r
3
El radi s: r 9,847 m
6.23. La relaci nucleoplasmtica s:
RNP V
n
/ (V
c
V
n
)]
6.24. Pensava que les cllules es podien formar per agrega-
ci dorgnuls. Per exemple, un nucli inicial es va reco-
brint dorgnuls fins a formar una cllula.
6.25. La vida acellular es refereix a lexistncia de matria
viva que no arriba a la complexitat de la cllula. Aquest
tipus de vida est representada pels virus.
Els virus no sn considerats cllules perqu no tenen
un citoplasma amb un conjunt d'enzims capaos de dur
a terme el metabolisme. Tenen una estructura molt ms
senzilla que la cellular, s a dir, sn una forma de vida
acellular.
Els virus es troben en la frontera entre els ssers vius i
la matria inerta.
6.26. Aix s degut a la fora de cohesi entre les molcules
daigua.
6.27. 1 mm 1.000 m 1.000.000 nm 10.000.000
1 g 10
12
pg 1,66 10
24
daltons o uma
6.28. Perqu un augment de volum en una cllula globular
no est acompanyat per un augment proporcional de la
superfcie, sin que a mesura que augmenta el volum
cellular disminueix la relaci superfcie/volum fins
que la superfcie resulta insuficient per permetre lentra-
da i la sortida de totes les substncies que necessita la
cllula.
Daltra banda, com que el volum del nucli no augmen-
ta, es pot arribar a un volum citoplasmtic tan gran que
el nucli sigui incapa de controlar-ho.
Una forma globular pot significar que es tracta duna
cllula jove, perqu per evitar el problema abans es-
mentat, la majoria de cllules, a mesura que augmen-
ten de volum adquireixen formes aplanades o filifor-
mes a fi de mantenir constant la relaci superfcie/volum.
6
4r
3
3
RNP
4 (5r)
3
4r
3
3
4 124r
3
3
4r
3
0,008
1
124
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 117
Cllula procariota Cllula eucariota
Paret cellular
(presncia
i composici)
Presenten paret
cellular
de murena
(eubacteris)
i altres lpids
(arqueobacteris).
Les cllules
vegetals
en presenten
de cellulosa;
els fongs
la presenten
de quitina.
Material gentic
(caracterstiques
i localitzaci)
Una sola molcula
de DNA circular
i sense embolcall
(no presenten
nucli).
Es presenta
en forma
de cromatina
dins una doble
membrana
(embolcall
nuclear) formant
un nucli.
Dimensions Entre 1 i 10 m. De 10 a 100 m.
Localitzaci
de la respiraci
cellular
A la membrana
plasmtica.
A la membrana
interna
dels mitocondris.
Citosquelet
(presncia)
No en t.
S que en
presenta.
Nombre
mxim
daugments
Poder
de
resoluci
Tipus
dimatge
Microscopi
ptic (MO)
1.200 0,2 Es veuen els colors,
si en t.
Microscopi
electrnic
de
transmissi
(MET)
1.000.000 4 Imatge projectada en
pantalla fluorescent,
en blanc i negre,
i de lobjecte en dues
imensions.
Microscopi
electrnic
de rastreig
(MER)
200.000 200 Imatge projectada en
monitor de televisi,
en blanc i negre,
i de lobjecte en tres
dimensions.
118
SOLUCIONARI 6
6.29.
6.30. Perqu han de ser observades en un medi sense aire,
al buit, i moririen, i perqu en incidir-hi, el flux delec-
trons les mataria.
6.31. 1e, 2a, 3f, 4b, 5d, 6c, 7g, 8j, 9h, i 10i.
6.35. La mida del bacteri en la micrografia s de 7 cm, com
que la micrografia est feta a 30.000 augments, la mi-
da real s 30.000 vegades ms petita, s a dir:
Mida aparent (MA) mida real (MR) nombre daug-
ments
70 mm MR 30.000
MR 0,00233 mm 2,33 m
6.36. La mida del segment de lescala grfica s de 2 cm, per
tant, el nombre daugments s:
Mida aparent (MA) mida real (MR) nombre daug-
ments
20.000 m 50 m nombre daugments
Nombre daugments 400 augments
6.37. 1b, 2a, 3f, 4d, 5e, 6c.
LABORATORI
6.38 i 6.39. Lhematoxilina-eosina s la tcnica de tinci que
sutilitza amb ms freqncia en histologia. El colorant
bsic hematoxilina tenyeix les estructures cides de blau
porpra. Aix per exemple, el nucli i el reticle endoplas-
mtic rugs tenen gran afinitat per aquest colorant de-
gut al seu gran contingut en DNA i RNA, respectivament.
Leosina s un colorant cid que tenyeix les estructu-
res bsiques de color vermell o rosa. La majoria de les
protenes citoplasmtiques sn bsiques i, per tant, el
citoplasma sol quedar tenyit de color rosa. En general,
quan saplica el mtode de tinci H-E a cllules animals,
els nuclis es tenyeixen de blau i el citoplasma es tenyeix
de rosa o vermell.
PROVA DAVALUACI 1
1. Tots els ssers vius estan constituts per una o ms cllu-
les; s a dir, la cllula s la unitat morfolgica de tots els s-
sers vius.
La cllula s capa de dur a terme tots els processos me-
tablics necessaris per mantenir-se amb vida; s a dir, la
cllula s la unitat fisiolgica dels organismes.
Les cllules noms es poden originar a partir dunes altres
de preexistents: Omnis cellula ex cellula (tota cllula
prov duna altra cllula).
La cllula cont tota la informaci sobre la sntesi de la se-
va estructura i el control del seu funcionament, i s capa
de transmetre-la als seus descendents; s a dir, la cllula
s la unitat gentica autnoma dels ssers vius.
2. Membrana plasmtica, citoplasma i material gentic (DNA).
3. La forma de les cllules depn bsicament de la funci
que duen a terme. Entre els factors que la poden fer variar
cal indicar: absncia de paret cellular rgida, les tensions
dunions a cllules contiges, la viscositat del citosol, els
fenmens osmtics i el tipus de citosol intern.
4. a) 3 10
23
m. b) 2 10
24
mm. c) 10 mm.
5. El grau de maduresa de les cllules es pot valorar calcu-
lant la relaci nucleoplasmtica (RNP), que relaciona el
volum cellular amb el del nucli: com ms petita s aques-
ta relaci, ms propera est la cllula a la seva maduresa,
s a dir, ms propera est a dividir-se, si t capacitat per
fer-ho, o a morir, si no en t.
V
n
RNP
V
c
V
n
Una altra manera destudiar-ho consisteix a observar el
grau dempaquetament de la cromatina del nucli. Com
ms empaquetada est, ms a prop de la divisi cellular
es troba.
6.
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Pgina 118
Cllula vegetal Cllula animal
Membranes
de secreci
(presncia
i composici)
Presenta paret
cellular
constituda
per cellulosa.
Poden presentar
matriu
extracellular de
mucopolisacrids.
Material gentic
(caracterstiques
i localitzaci)
Nucli situat
lateralment.
Nucli situat
al centre.
Orgnuls
exclusius
Cloroplast. Centrosoma format
pels centrols.
Inclusions
citoplasmtiques
Grnuls de
reserva de mid.
Reserves
de glicogen.
Vacols
(presncia)
Un de gran i cen-
tral o pocs ms.
Molts de petits
(vescules).
119
SOLUCIONARI 6
7. A. Membrana plasmtica. B. Fosfolpids. C. Protenes. D.
Nucli. E. Porus nuclears. F. Ribosomes. G. Reticle endoplas-
mtic rugs. H. Mitocondris/cloroplasts. I. Cloroplasts/mito-
condris.
8. a) Microscopi electrnic. b) Microscopi ptic. c) Microsco-
pi ptic. d) Microscopi electrnic. e) Microscopi electrnic
de rastreig. f) Microscopi electrnic. g) Microscopi electr-
nic. h) Microscopi ptic. i) Microscopi ptic.
9. A. Cllula animal: t centrosoma i poc volum vacuolar; pot
presentar cilis, flagels o emetre pseudpodes.
B. Cllula vegetal: t forma geomtrica; cont plasts, com
els cloroplasts i els amiloplasts; presenta paret cellular i
un volum vacuolar elevat.
Es pot indicar, tamb, que el polisacrid de reserva en les
cllules animals s el glicogen i en les vegetals, el mid.
PROVA DAVALUACI 2
1. Unitat estructural: tots els organismes estan constituts per
una cllula o ms.
Unitat funcional: la cllula s capa de dur a terme tots els
processos metablics necessaris per mantenir-se amb vida.
Unitat reproductora: les cllules noms es poden originar
a partir dunes altres de preexistents.
Unitat gentica: la cllula cont tota la informaci sobre la
sntesi de la seva estructura i el control del seu funciona-
ment, i s capa de transmetre-la als seus descendents.
2. Els factors que limiten laugment de la mida de les cllules
sn la capacitat de captaci de nutrients del medi que les
envolta i la capacitat funcional del nucli.
3. longitud aparent longitud real augment
0,85 cm longitud real 1.500
longitud real 5,66 10
-4
cm 566 m
4. La cllula s lestructura ms simple que es coneix amb ca-
pacitat de fer les tres funcions vitals (nutrici, relaci i re-
producci) per si mateixa, s a dir, sense necessitat daltres
ssers vius. Els virus presenten una estructura molt ms
senzilla que la cellular, no sn capaos de dur a terme el
metabolisme ni reproduir-se per si mateixos; per aix molts
autors els consideren formes de vida acellular.
5. Completa:
6. Per obtenir preparacions permanents sha de recrrer a tc-
niques de preparacions microscpiques. Aquestes tcni-
ques sn:
Fixaci. Consisteix a tractar la mostra biolgica amb uns
lquids anomenats conservants o fixadors que preserven
la morfologia de les cllules. Un dels fixadors ms utilit-
zats s lalcohol etlic al 70%.
Inclusi. Si els teixits sn tendres, les mostres sinclouen
en una substncia que els proporcioni una consistncia
adequada per evitar-ne la deformaci durant el tall.
Tall. Per tal de tallar la mostra en capes molt fines suti-
litzen els micrtoms.
Tinci. Les mostres shan de tenyir per mitj dunes subs-
tncies anomenades colorants. Nhi ha de diferents tipus:
vitals, especfics i fluorescents.
Muntatge. Consisteix a cobrir la mostra tenyida, colloca-
da sobre el portaobjectes, amb un medi de muntatge vis-
cs i molt transparent, i desprs collocar-hi al damunt
un cobreobjectes de vidre que protegeixi la mostra.
7. a) Procariota i eucariota. b) Procariota. c) Procariota. d) Eu-
cariota. e) Eucariota. f) Procariota. g) Eucariota. h) Proca-
riota.
8. a) Membrana plasmtica. b) Reticle endoplasmtic. c) Mi-
tocondri. d) Embolcall nuclear. e) Lisosomes. f) Aparell de
Golgi. g) Centrosoma. h) Nucli.
FITXA DE REFOR
1. La paraula cllula ve del llat cellulae, que vol dir petites
celles o cambretes. El seu descobridor va ser Robert
Hooke, lany 1665. Aquest autor va fer observacions sobre
teixits vegetals amb un microscopi construt per ell mateix
(va aconseguir uns 500X). Va descriure amb detall el teixit
suberitzat (suro) i va establir el terme cllules per desig-
nar les petites celles observades al suro; en realitat, per,
no es tractava de cllules completes, sin de les parets de
cellulosa de les cllules vegetals mortes. El primer a obser-
var cllules vives va ser lholands Van Leeuwenhoek, que
cap a lany 1679 va observar per primera vegada protozous
i rotfers, als quals va anomenar animlculs.
2. longitud aparent longitud real augment
0,68 cm longitud real 100
longitud real 6,8 10
-3
cm 0,66 m
longitud aparent longitud real augment
longitud aparent 50 m 80 4.000 m
3. a) Comuns a les cllules animals i les vegetals: ribosomes,
reticle endoplasmtic, aparell de Golgi, vacols, lisoso-
mes, peroxisomes, mitocondris, estructures microfibrillars
i microtbuls del citosquelet.
b) Especfics de les cllules animals: centrosoma format
per centrols, reserves de glicogen.
c) Especfics de les cllules vegetals: cloroplast, grnuls
de mid (amiloplasts), glioxisomes.
917280 _ 0110-0122.qxd 29/12/08 14:00 Pgina 119
Tipus
de
microscopi
MO
(microscopi
ptic)
MET
(microscopi
electrnic de
transmissi)
MER
(microscopi
electrnic
de rastreig)
Tipus
de lents
Lents
de vidre
Lents
electromag-
ntiques
Lents
electromag-
ntiques
Nombre
daugments
40 fins
a 1,6 10
3
X
Fins
a 1 10
6
X
2 10
5
X
Poder
de resoluci
200 nm 0,2 nm 10 nm
Tipus
de mostra
Vives
i mortes
Mortes Mortes
Gruix de les
preparacions
6-12 m 150-500 150-500
Tipus
dimatges
A color Micrografies
Tridimen-
sionals
120
SOLUCIONARI 6
4. Procariotes: una molcula de DNA circular de doble cade-
na que no es troba separada del citoplasma per cap embol-
call nuclear. Al citoplasma tamb hi ha presents petites mo-
lcules de DNA circular de doble cadena anomenades
plasmidis.
Eucariotes: diverses cadenes de DNA lineals de doble ca-
dena associades a unes protenes anomenades histones. El
nombre de cadenes s propi de cada espcie.
5. A. Cllula vegetal. T forma geomtrica. Presenta paret
cellular, cloroplasts i un gran volum vacuolar. El nucli est
en posici lateral.
B. Cllula animal. El nucli est en posici central; hi ha un
gran nombre dorgnuls cellulars. No hi ha cloroplasts ni
paret cellular.
C. Cllula procariota. Hi ha pocs orgnuls cellulars; no
presenta nucli. T paret cellular i una mida inferior a les
altres.
6. a) 1; b) 1; c) 3; d) 2; e) 2.
7.
FITXA DAMPLIACI
1. La teoria de lendosimbiosi admet que els mitocondris pro-
cedeixen de bacteris aerobis ancestrals adaptats a viure en
simbiosi al citoplasma dun primitiu organisme unicellular
fagcit. Desprs de ms de mil milions danys devoluci en
com, shan integrat plenament a la cllula hoste, tot i que
encara conserven, com a vestigi del seu passat remot, les
restes del que, en el seu dia, va ser el sistema gentic pro-
pi: una doble cadena circular de DNA, similar als genfors
bacterians actuals.
2. Cianobacteris: cllula de tipus procariota (sense nucli); pre-
senten paret cellular (de murena); metabolisme fotoaut-
trof (tenen unes membranes interiors, els tilacoides, amb
pigments i enzims relacionats amb la fotosntesi).
Vegetals: cllula de tipus eucariota (amb nucli diferen-
ciat); presenten paret cellular (de cellulosa); metabolisme
fotoauttrof (tenen cloroplasts per fer la fotosntesi).
Altres diferncies sn les prpies entre les cllules euca-
riotes i procariotes: diferncia de mida, la presncia o no
dorgnuls cellulars i del citosquelet...
3. a) Es tracta duna paret rgida constituda per murena, que
protegeix la cllula.
b) Els bacteris grampositius presenten una capa molt grui-
xuda de murena i externament no presenten cap co-
berta ms. En canvi, els gramnegatius tenen una paret
molt ms prima formada per una fina capa de murena
envoltada duna coberta lipdica.
c) La cpsula dels bacteris els protegeix de lassecament;
els permet fixar-se a diferents substrats; tamb els pro-
tegeix del sistema immunitari de lhoste en el cas de
bacteris patgens.
4. Robert Hooke va publicar, el 1665, els resultats de les se-
ves observacions sobre els teixits vegetals.
Van Leeuwenhoek va perfeccionar les lents daugment i va
construir microscopis senzills. Va veure per primera vegada
protozous i rotfers.
Brown, lany 1831, va descobrir en les cllules vegetals un
corpuscle que va anomenar nucli.
El zoleg alemany Schwann, coincidint amb el botnic Schlei-
den, va descobrir que els ssers vius estaven formats per
una cllula o diverses.
Virchow va dir que les cllules tan sols poden sorgir a par-
tir dunes altres de preexistents.
Purkinje va descriure el medi intern de la cllula vegetal,
que va anomenar protoplasma.
Sutton i Boveri van ser els autors de la teoria cromosmica.
5. a4; b2; c1; d2; e1; f3; g3; h1; i2; j1; k2; l4.
917280 _ 0110-0121.qxd 12/1/09 10:37 Pgina 120
121
SOLUCIONARI 6
Not es
917280 _ 0110-0121.qxd 30/12/08 12:15 Pgina 121
134
Orgnuls cellulars
delimitats per membranes
1. s important comprovar si els alumnes, davant desquemes, microfotografies o preparacions, sn capaos
de diferenciar lestructura procariota de leucariota, i, en aquest segon cas, si es tracta duna cllula animal
o vegetal; tamb han de reconixer els diferents orgnuls i identificar-ne les funcions.
MAPA DE CONTINGUTS
8
ORGNULS CELLULARS
membranosos
sistema endomembrans energtics
interfsic en divisi
nucli cellular
no membranosos
ribosomes
reticle endoplasmtic aparell de Golgi vacols
llis rugs
cis
formaci
trans
maduraci
cis
(formaci)
trans
(maduraci)
dictosomes
mitocondris peroxisomes
matriu doble membrana
cloroplasts
estroma doble membrana tilacoides
primaris
secundaris
embolcall
nuclear
cromosomes
nucleoplasma
nuclol cromatina
lisosomes
inclusions
poden ser
sn
inclouen
pot estar format per
pot ser format per
t una cara
formats per
sn
poden ser
format per
inclou
presenta
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 134
135
Orgnuls cellulars
delimitats per membranes
1. Fer observacions biolgiques sistemtiques,
qualitatives i quantitatives, i treuren conclusions.
2. Descriure els diferents components estructurals
i ultraestructurals de la cllula amb les funcions
corresponents.
3. Analitzar i relacionar imatges delements estructurals
cellulars obtinguts a partir de diferents mtodes
dobservaci.
4. Descriure la naturalesa i la localitzaci del material
gentic.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Descripci de lestructura i la funci dels orgnuls que conformen el sistema endomembrans i les relacions
que hi ha entre ells. (Objectius 1 i 2)
Anlisi de lestructura i la funci que desenvolupen els orgnuls energtics. (Objectiu 2)
Coneixement de les caracterstiques dels elements estructurals del nucli i la seva funci. (Objectius 2 i 4)
Identificaci dels canvis del nucli durant el cicle cellular. (Objectius 1 i 4)
Coneixement de les diferents tcniques utilitzades per fer observacions de material gentic. (Objectiu 3)
Diferenciaci dels tipus de cromosomes i les dotacions cromosmiques. (Objectiu 4)
8
CRITERIS DAVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
Relacionar els orgnuls cellulars amb la funci que tenen. (Objectiu 2) 1, 7 1, 6
Identificar els components estructurals i ultraestructurals de la cllula. (Objectius 1 i 2) 3 3
Entendre els canvis que tenen lloc en el nucli durant el cicle cellular. (Objectiu 4) 4
Diferenciar els tipus de cromosomes, aix com les dotacions cromosmiques. (Objectiu 4) 6 5
Conixer lestructura i la funci dels orgnuls membranosos energtics. (Objectiu 2) 2 2
Conixer la naturalesa i la localitzaci del material gentic. (Objectiu 4) 4, 5
917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Pgina 135
136
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 8
Completa la taula segent marcant amb una X la casella adequada:
Per portar a terme les seves funcions, les cllules necessiten energia. Indica quin s lorgnul responsable
de la producci energtica en les cllules animals. Fes un esquema en qu nindiquis les parts, i explica
lorigen daquest orgnul.
En el dibuix sobserva en detall una part
de la cllula propera al nucli. Indica
com sanomenen les estructures numerades.
Comenta la composici qumica i la funci
de la substncia granulosa indicada
amb el nmero 4 a lexercici anterior.
Dos cromosomes homlegs sn idntics? Les dues cromtides dun cromosoma sn idntiques?
En el dibuix sobserven els cromosomes
duna cllula diploide duna espcie animal
amb determinaci sexual XX/XY. Indica
si es tracta dun mascle o duna femella.
Raona la resposta.
Marca la resposta correcta:
1. Quin daquests orgnuls no forma part dels sistemes de membranes?
a) Reticle endoplasmtic. c) Lisosomes.
b) Aparell de Golgi. d) Mitocondris.
2. Quina daquestes estructures cont enzims hidroltics per als processos de digesti cellular
de les macromolcules?
a) Els peroxisomes. c) Les vescules de transici.
b) Els vacols. d) Els lisosomes.
3. Els polisacrids de la paret cellular se sintetitzen...
a) en el hialoplasma. c) en laparell de Golgi.
b) en el reticle endoplasmtic rugs. d) en el nucli.
4. Quina daquestes funcions cellulars no es porta a terme en el nucli cellular?
a) La replicaci del DNA. c) Lobtenci denergia.
b) La transcripci o sntesi de lRNA. d) Totes les funcions indicades es donen en el nucli cellular.
5. Lextrem de cada bra dun cromosoma es denomina:
a) NOR o zona de lorganitzador nucleolar. c) Centrmer.
b) Telmer. d) Satllit.
7
6
5
4
3
2
1
Sntesi
de protenes
Cont enzims
hidroltics
Addici doligosacrids
a les protenes
Emmagatzematge
de substncies
Vacols
Lisosomes
Hialoplasma
Reticle endoplasmtic rugs
3
1
5
2
4
6
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 136
137
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 8
La figura representa una part duna cllula
eucariota. Identifica les estructures numerades
de l1 al 10. Per a cada una de les funcions
segents, indica una estructura o zona
concreta de les cllules eucariotes on poden
tenir lloc:
a) Fosforilaci oxidativa.
b) Degradaci de substncies o estructures.
c) Cicle de Krebs.
d) Transport actiu.
e) Traducci.
f) Fase lumnica de la fotosntesi.
g) Gluclisi.
Identifica lorgnul representat en el dibuix.
Quins tipus de cllula contenen aquests
orgnuls? Posa el nom de cadascuna
de les parts indicades a la figura. Indica
quins processos es porten a terme
en els nmeros 2 i 4.
Fes un esquema dun cromosoma metafsic
indicant-ne les parts.
Marca la resposta correcta:
1. La recuperaci dels elements del reticle endoplasmtic rugs es fa a partir...
a) de laparell de Golgi. c) dels lisosomes.
b) dels vacols. d) de zones properes a lembolcall nuclear.
2. Quina daquestes estructures cont enzims capaos de descompondre H
2
O
2
i O
2
?
a) Els peroxisomes. c) Les vescules de transici.
b) Els vacols. d) Els lisosomes.
3. En el reticle endoplasmtic llis t lloc un dels processos segents:
a) La gluclisi. c) La respiraci cellular.
b) El metabolisme dels lpids. d) La sntesi de protenes.
4. Les histones sn...
a) protenes nuclears associades al DNA. c) el material que constitueix el complex dels porus.
b) la substncia que constitueix el nuclol. d) el material associat a lRNA citoplasmtic.
5. La regi del cromosoma que es fixa al fus acromtic durant la mitosi es denomina:
a) Satllit. c) NOR.
b) Telmer. d) Centrmer.
4
3
2
1
3
4
1
2
10 9
1
2
3
4 5
6
7
8
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 137
138
FITXA DE REFOR 8
En qu consisteix la teoria endosimbitica sobre lorigen de les cllules eucariotes?
Defineix breument el nucli cellular.
Lesquema segent representa un orgnul cellular. De quin orgnul es tracta? Quins nmeros corresponen
al nucleoplasma i a la cromatina? A quines parts corresponen els altres nmeros? Quin s el nuclol i quina
s la seva funci? En quin tipus de cllules podem trobar aquest orgnul?
En la figura sobserva un cromosoma duna cllula eucariota en metafase. Indica com sanomenen
les estructures numerades.
Explica breument els conceptes segents: homleg, haploide, homogamtic.
En la figura segent es representa la dotaci cromosmica duna cllula 2n duna espcie animal
amb determinaci sexual XX-XY. Identifica els parells de cromosomes homlegs i indica si es tracta
dun mascle o duna femella. Raona la resposta.
6
5
4
3
2
1
3
1
5
2
2
4
4
3
3
6
A
B
C
D
E
F
G
I
J
H
5
1
2
4
6
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 138
Quina estructura tenen els porus de lembolcall nuclear? Quines funcions desenvolupen?
En relaci amb la figura segent: a. Qu representa el conjunt dels dibuixos? b. Qu representen els dibuixos
indicats amb les lletres A, B i F? c. Quina o quines daquestes estructures es poden observar
amb el microscopi ptic i quan sobserven? d. Quina finalitat t que lestructura representada en A acabi
donant lloc a lestructura representada en F?
Comenta la funci del centrmer, del NOR (organitzador nucleolar) i dels telmers.
Comenta breument el que sobserva en la imatge segent. 4
3
2
1
139
FITXA DAMPLIACI 8
A
2 nm
B
20 nm
C
30 nm
D
300 nm
E
700 nm
F
1.400 nm
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 139
140
SOLUCIONARI 8
INICI DUNITAT
Daquesta manera no hi ha interferncies entre les reaccions
qumiques que tenen lloc en cadascun dels compartiments.
ACTIVITATS
8.1. Les riboforines sn les molcules proteiques que possibi-
liten la uni dels ribosomes a les membranes del reticle
endoplasmtic rugs.
8.2. Totes les cllules que presenten una elevada activitat se-
cretora denzims tenen un elevat nombre de ribosomes,
ja que aquests sn necessaris per a la sntesi de les pro-
tenes enzimtiques.
8.3. Les dues subunitats ribosmiques tan sols suneixen for-
mant un ribosoma quan aquests tradueixen una mol-
cula dRNAm. De fet, tan sols quan la subunitat menor es
fixa a una molcula dRNAm shi uneix la subunitat ms
gran per formar un ribosoma complet unit a un RNAm.
Un cop acabada la sntesi de la protena, les dues subu-
nitats es tornen a separar i aix queden en el citosol.
8.4. Normalment, el reticle endoplasmtic rugs es troba for-
mat per una xarxa de sculs aplanats units entre si, t un
gran nombre de ribosomes que es fixen a la seva membra-
na grcies a unes protenes especfiques (riboforines), i les
seves funcions bsiques sn la sntesi de protenes per mit-
j dels ribosomes, la introducci daquestes molcules a
linterior dels sculs, la glicosilaci, lemmagatzematge i el
repartiment posterior per tota la cllula a travs de les ve-
scules. El reticle endoplasmtic llis, en canvi, s una xar-
xa de sculs i tbuls que sestn per tot el citoplasma,
est mancat de ribosomes a la membrana, i t com a fun-
cions bsiques la sntesi, a la cara externa de les membra-
nes, de gaireb tots els lpids que constitueixen la mem-
brana plasmtica, la seva introducci a linterior dels sculs,
lemmagatzematge i el repartiment per mitj de les vescu-
les a la resta dorgnuls de la cllula.
8.5. El reticle endoplasmtic llis fa les funcions:
Sntesi, emmagatzematge i transport de lpids.
Destoxificaci de les cllules: transforma les substn-
cies txiques en productes menys txics i eliminables
de la cllula.
Participa en la contracci dels msculs estriats.
8.6. La cara cis de laparell de Golgi s la cara en la qual els
sculs formen una superfcie plana o convexa. A ms,
s la cara ms propera al nucli (pintat de color blau). Ai-
x doncs, la cara cis s la que es troba a la part esquerra
del dibuix. La cara trans s la cara en la qual els sculs
formen una superfcie cncava, els sculs sn gruixuts i
als extrems es formen les vescules. A ms, s la ms allu-
nyada del nucli. Aix doncs, la cara trans s la que est si-
tuada a la dreta del dibuix.
8.7. Les vescules relacionades amb laparell de Golgi sn de
tres tipus:
a) Vescules de transici. Sn les que provenen del nu-
cli i del reticle endoplasmtic, i aporten substncies a
laparell de Golgi.
b) Vescules intercisternes. Sn les que transporten el
contingut dels sculs, de cisterna en cisterna, des
de la cara cis cap a la cara trans.
c) Vescules de secreci. Sn les que acumulen a lin-
terior el contingut molecular de laparell de Golgi abans
dalliberar-lo a lexterior.
8.8. De les funcions que fa laparell de Golgi destaquen el
transport, la maduraci, lacumulaci i la secreci de les
protenes procedents del reticle endoplasmtic rugs; la
glicosilaci de lpids i protenes, i la sntesi de proteogli-
cans o mucopolisacrids.
8.9. Es considera dictiosoma la srie de quatre a vuit sculs
discodals disposats en parallel que, juntament amb les
vescules de secreci, formen laparell de Golgi. Sano-
mena cisterna cadascun dels sculs discodals que for-
men el dictiosoma.
8.10. Els dos orgnuls pertanyen al sistema endomembra-
ns cellular; laparell de Golgi es constitueix a partir de
les membranes de les vescules de transici que proce-
deixen del reticle endoplasmtic.
8.11. La semblana s que les dues es formen a partir de la-
parell de Golgi. La diferncia s que els lisosomes con-
tenen enzims digestius que aniran als vacols diges-
tius i, en canvi, les vescules de secreci sn ms grans,
es fusionen amb la membrana plasmtica, i alliberen
el seu contingut a lexterior.
8.12. Es considera lisosoma primari la vescula que cont a
linterior enzims digestius, per en el qual no es produeix
cap activitat enzimtica digestiva. Es considera lisosoma
secundari aquell a linterior del qual s que hi ha activi-
tat digestiva a causa que els enzims digestius han pres
contacte amb un substrat orgnic.
8.13. Es creu que les cadenes doligosacrids, abundants a la
cara interna de la membrana dels lisosomes, eviten que
els enzims hidrolases ataquin i digereixin la membrana
del lisosoma.
8.14. La clatrina s una protena filamentosa que constitueix
un sistema reticular situat sota les membranes i que pot
induir la formaci de vescules. Arrossega un sector de
la membrana i forma una petita invaginaci fins a acon-
seguir separar un tros de membrana per formar una ve-
scula.
8.15. La part proteica de les glicoprotenes de la membrana
plasmtica t lorigen al reticle endoplasmtic rugs, on
els ribosomes les sintetitzen a partir de la informaci con-
tinguda a lRNAm. Un cop formades, penetren a linte-
rior dels sculs del reticle, per passar desprs a quedar-
se a linterior de les vescules de transici que arriben
a laparell de Golgi, on sn glicosilades per mitj de la
uni de cadenes doligosacrids. Ms tard, a linterior de
les vescules de secreci, arriben a la membrana plas-
mtica, a la qual finalment sintegren.
8.16. Els lisosomes secundaris reben el nom dheterofgics
o vacols digestius quan el substrat que s digerit pro-
cedeix de lexterior, generalment obtingut per fagocito-
si, i es troba contingut en un fagosoma. Sanomenen au-
917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Pgina 140
141
SOLUCIONARI 8
tofgics quan el substrat orgnic que s digerit s una
estructura prpia de la cllula, per exemple un mitocon-
dri vell, un scul, etc. El vacol que el cont sanomena
autofagosoma.
8.17 Sanomena destoxificaci els processos de degradaci
oxidativa que sofreixen determinades substncies txi-
ques a linterior de la cllula. Efectuen aquesta activitat
el reticle endoplasmtic llis i els peroxisomes.
8.18. s un complex enzimtic formador de molcules dATP.
Se situa a la cara interna de les membranes mitocon-
drials internes i a la cara externa dels tilacoides dels clo-
roplasts. El pas de protons (H
) a travs del complex

ATP-sintetasa, que es produeix a favor del gradient qu-
mic de H
, proporciona lenergia necessria per a la for-

maci dATP.
8.19. El cicle de Krebs es duu a terme en la matriu mitocon-
drial i la cadena respiratria, en la membrana interna del
mitocondri.
8.20. La cadena respiratria est formada per un conjunt de
protenes localitzades a la membrana interna del mito-
condri. Aquestes protenes transportadores (NADH-des-
hidrogenasa, ubiquinona, citocrom a, citocrom b i cito-
cromooxidasa) es van transferint els electrons les unes a
les altres, fins a loxigen, lacceptor final dels electrons,
que es redueix i forma aigua. Aquesta transferncia de-
lectrons est acoblada a un bombeig de protons a travs
de la membrana mitocondrial interna, que s la font de-
nergia emprada en la fosforilaci de lADP per formar ATP.
8.21. Els tilacoides o lamelles sn sculs aplanats caracte-
ritzats per contenir pigments fotosinttics a la seva mem-
brana. Lespai interior que delimiten sanomena lumen
o espai tilacoidal. En els tilacoides t lloc la fase lumni-
ca de la fotosntesi.
8.22. La fase fosca o biosinttica.
8.23. Pertanyen al grup dels leucoplasts. Laltre tipus princi-
pal de plasts que hi ha sn els cromoplasts, que conte-
nen pigments. Els plasts, en general, tenen la capaci-
tat de sintetitzar i emmagatzemar substncies, com per
exemple clorofilla als cloroplasts, mid als amiloplasts i
protenes als proteoplasts.
8.24.
8.25. LRNA nucleolar (RNAn) es troba al nucli; lRNA missat-
ger (RNAm), a les zones de cromatina en qu es trans-
criu un gen, i el DNA, a la cromatina.
8.26. Perqu al DNA del nucli s on hi ha la informaci neces-
sria per sintetitzar els enzims que necessita la cllula
per fer la digesti, per sintetitzar les protenes recepto-
res de membrana, i per construir membranes, riboso-
mes, citosquelet, histones, etc.
8.27. Per mitj de la fusi de les membranes de les cllules
contiges, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha
dos o ms nuclis, fet que sanomena sncit, o per mitj
duna divisi, o unes quantes, del nucli sense que aix
vagi acompanyat de sengles divisions del citoplasma, i
aix apareix un plasmodi.
8.28. No en sentit estricte. Si la interfase s el perode en el
qual no es produeix la mitosi, no es pot dir que sigui una
fase de la mitosi. El que s que s correcte dir s que,
com que el DNA es duplica durant el perode S de la in-
terfase (el que desprs es repartir durant la mitosi),
sense aquest procs interfsic no hi podria haver mitosi.
8.29.
RNP
0,06383
8.30. No podria sortir lRNAm i, per tant, no es podrien fabri-
car protenes. No podrien entrar les protenes dels tipus
DNA-polimerases, RNA-polimerases, histones i prote-
nes de lRNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA,
ni formar la fibra de cromatina de 100 , ni lRNAn ni
les partcules preribosmiques.
8.31. Per regular quines protenes poden entrar o sortir i qui-
nes no, i per regular la sortida de les subunitats ribos-
miques.
8.32. Que, com que en les cllules eucariotes hi ha unes quan-
tes molcules de DNA (a diferncia de les procariotes,
que tan sols en tenen una), aquestes, com que sen-
rotllen sobre si mateixes per evitar la ruptura, proba-
(6/100) 4.000
3
)
4.000
3
(6/100) 4.000
3
Vn
Vc Vn
Mitocondris
1. Sn polimorfs, per la forma ms abundant
s la de bastonet.
2. Sn molt abundants al citoplasma cellular.
3. Es troben en cllules animals i vegetals.
4. La membrana mitocondrial interna presenta
crestes internes.
5. Tenen com a activitat ms important la respira-
ci mitocondrial, encara que tamb fan altres
activitats, com ara el cicle de Krebs, la b-oxi-
daci, etctera.
6. Lenergia per a la formaci dATP lobtenen de
loxidaci del NADH i el FADH
2
(transportadors
de protons i electrons) procedents de la mat-
ria orgnica ingerida.
Cloroplasts
1. Sn polimorfs, per la forma ms abundant s
la lenticular.
2. Nhi ha entre vint i quaranta per cllula, enca-
ra que de vegades tan sols nhi ha un.
3. Tan sols es troben a les algues i en algunes
cllules de les plantes.
4. La membrana plastidial interna s llisa, per a
dins hi ha nombrosos tilacoides.
5. Les activitats ms importants sn la fotosnte-
si, la transformaci denergia lluminosa en
energia qumica (ATP) i la sntesi de mid.
6. Lenergia per a la formaci dATP lobtenen de
lenergia lluminosa procedent del Sol. La mol-
cula transportadora de protons i electrons s el
NADPH.
917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Pgina 141
142
SOLUCIONARI 8
blement es condensarien en llocs diferents, amb la qual
cosa seria ms difcil coordinar la replicaci del DNA, la
recombinaci gentica durant la meiosi i el repartiment
dels cromosomes.
8.33. Perqu la lmina nuclear presenta punts duni amb les
fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si matei-
xes, formen els cromosomes.
Perqu les fibres de cromatina que formen els cromo-
somes tenen punts duni amb la lmina nuclear, i les
protenes daquesta es poden associar a les de la mem-
brana interna de lembolcall nuclear.
8.34. DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoprote-
nes, histones i nucletids. Sn les molcules necess-
ries per a la duplicaci del DNA, per fer la sntesi dRNA
i per a la fabricaci de subunitats ribosmiques.
8.35. Grcies a una xarxa proteica fibrillar i al fet de trobar-se
en estat de gel.
8.36. Perqu presenta les subunitats ribosmiques de 60 S i
de 40 S.
8.37. Perqu s necessari el segment de DNA on hi ha la in-
formaci sobre la manera com sha de sintetitzar lRNA
nucleolar. Hi ha ms nuclols a les cllules secretores
denzims perqu, com que sn els enzims protenes, sn
necessaris molts ribosomes, i aix implica un nuclol
gran i uns quants nuclols petits, ja que lRNA nucleo-
lar desprs donar lloc a uns quants RNA ribosmics.
8.38. El filament de leix de les estructures plomoses s un gen
dRNAn, s a dir, un segment de DNA amb informaci
sobre RNAn. El DNA que hi ha entre una estructura plo-
mosa i una altra s el DNA no transcrit. Cadascuna da-
questes estructures s un gen dRNAn que s transcrit.
Les fibrilles petites corresponen als RNA de 45 S la sn-
tesi dels quals sacaba diniciar, i les grans, als que ja
acaben. Si hi ha cent fibrilles, s que treballen 100 RNA-
polimerases.
8.39. Un elevat grau dempaquetament dun segment de la fi-
bra de DNA es correspon amb la impossibilitat que els
gens continguts en aquest segment siguin transcrits i,
per tant, la cllula es comportar com si estigus man-
cada daquesta informaci gentica. Aix explica que
dues cllules amb una mateixa informaci gentica tin-
guin caracterstiques molt diferents, per exemple, una
cllula nerviosa i una cllula muscular duna mateixa
persona.
8.40. En els humans no hi pot haver cllules somtiques amb
un nombre senar de cromosomes, tret que shi hagi pro-
dut una mutaci, com passa, per exemple, en la sndro-
me de Down, en qu hi ha tres exemplars del cromo-
soma 21 en lloc de dos, que s el que s normal (un
dheretat del pare i un altre dheretat de la mare), o en
la sndrome de Klinefelter, en qu hi ha dos cromoso-
mes X i un cromosoma Y. En els gmetes humans hi ha
un nombre senar de cromosomes, concretament 23, en
condicions normals.
En altres espcies, hi ha casos en qu les cllules so-
mtiques dels adults dun sexe tenen un nombre parell
de cromosomes, i les de laltre sexe, un nombre senar.
El primer pot generar gmetes amb un nombre senar o
amb un nombre parell de cromosomes. Per exemple, si
les cllules somtiques tenen 48 cromosomes, els g-
metes tindran 24 cromosomes. El segon genera la mei-
tat dels gmetes amb un nombre parell i laltra meitat
amb un nombre senar. Per exemple, si t 47 cromoso-
mes, generar gmetes amb 24 cromosomes i gmetes
amb 23 cromosomes.
8.41. Presenta un corpuscle de Barr, com les cllules de les
dones.
8.42. Fosforilaci oxidativa Mitocondris.
Regulaci de la pressi Vacol pulstil.
Glicosilaci Aparell de Golgi.
Sntesi de protenes Ribosomes, reticle endoplas-
mtic rugs.
Formaci de colesterol Reticle endoplasmtic llis.
Degradaci dcids grassos Mitocondris.
Sntesi dcids grassos Citosol.
Formaci de proteoglicans Aparell de Golgi.
Procs de fotosntesi Cloroplasts.
Formaci de glicolpids Aparell de Golgi.
8.43. a) Mitocondri (vegeu les parts a la pgina 145 del llibre
de lalumne). La seva funci s la dobtenir energia
mitjanant el procs de la respiraci cellular.
b) Aparell de Golgi (vegeu les parts a la pgina 140 del
llibre de lalumne). Les seves funcions principals sn:
maduraci, acumulaci, transport i secreci de pro-
tenes procedents del reticle endoplasmtic.
glicosilaci de lpids i protenes.
sntesi de polisacrids.
8.44. Les substncies sintetitzades al reticle endoplasmtic ru-
gs sn transferides al complex o aparell de Golgi, on
sn modificades. Els enzims hidroltics que hi ha als li-
sosomes sn sintetitzats al RER i desprs sn modificats
a laparell de Golgi, que s lorgnul que genera la ma-
joria dels lisosomes.
8.45. a) Aparell de Golgi. b) Membrana nuclear. c) Nuclol.
Es tracta duna cllula eucariota animal. En les cllu-
les animals se sol situar prxim al nucli envoltant els
centrols.
8.46. A s un ARNm, B sn ribosomes, C s el lumen del RER,
D s una vescula de secreci i E s la protena segrega-
da. El procs 1 s la sntesi de protenes i la seva intro-
ducci al RER. El procs 2 s la modificaci inicial de
les protenes introdudes al RER, el seu transport i la se-
va modificaci final a laparell de Golgi i la seva secreci
(exocitosi).
8.47. La imatge representa la sortida a lexterior del contin-
gut de les vescules de secreci. La secreci s especial-
ment freqent en les cllules que formen les glndules.
El material del nucli s el que t la informaci sobre qui-
917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Pgina 142
Sntesi
de protenes
Cont enzims
hidroltics
Vacols
Lisosomes x
Hialoplasma x
Reticle
endoplasmtic
rugs
Addici
doligosacrids
a les protenes
Emmagatzematge
de substncies
Vacols x
Lisosomes
Hialoplasma
Reticle
endoplasmtic
rugs
x
143
SOLUCIONARI 8
nes substncies shan de segregar i com i on shan de
sintetitzar.
8.48. 1) amb c), 2) amb a), 3) amb g), 4) amb e), 5) amb
d), 6) amb b), 7) amb h), 8) amb f), 9) amb j), i
10) amb i).
8.49. 1) s F, 2) s F, 3) s C, 4) s F, 5) s C, 6) s F, 7) s
F, 8) s C, 9) s F, 10) s F.
8.50. Vegeu els dibuixos del llibre. Els mitocondris estan a
totes les cllules eucariotes sense excepci i els cloro-
plasts noms a les cllules de les algues i de les parts
verdes de les plantes.
8.51. Perqu produeixen energia en forma dATP en els pro-
cessos de la fosforilaci oxidativa i de fotofosforilaci al
cloroplast.
8.52. Vegeu el dibuix del llibre, pgina 140.
8.53. Vegeu el dibuix del llibre, pgina 142.
8.57. 47 cromosomes.
8.58. Es tracta dels cromosomes duna cllula diploide per-
qu hi ha dos exemplars de cada tipus. El valor de 2n
s 48 cromosomes, encara que aquesta persona t 47
cromosomes.
8.59. Es tracta dun home, perqu t el cromosoma Y, i aquest
cromosoma cont el gen de la informaci determinant
dels testicles.
8.60. Hi ha 24 tipus de cromosomes. El valor de n s 24. Si
fos de laltre sexe, el valor de n seria 23.
8.61. Cada cromosoma t dues cromtides. Pertanyen a la
profase.
8.62. Els cromosomes del requadre petit sn els heterocromo-
somes o cromosomes sexuals. La resta sn els autoso-
mes o cromosomes autosmics.
8.63. Els criteris que shan seguit per formar els set grups de
cromosomes sn la mida i, dins de la mateixa mida, la
posici del centrmer.
8.64. A: cromosomes molt llargs i metacntrics.
B: cromosomes llargs i submetacntrics.
C: cromosomes mitjans i metacntrics o submetacntrics.
D: cromosomes mitjans i acrocntrics o telocntrics.
E: cromosomes petits i metacntrics o submetacntrics.
F: cromosomes molt petits i metacntrics.
G: cromosomes molt petits i acrocntrics.
8.65. Per longitud i forma, el cromosoma X pertany al grup C
i el cromosoma Y pertany al grup E o al G.
LABORATORI. PRACTICA
8.66. Els cloroplasts presenten forma ms o menys esfrica i
apareixen collocats en la perifria de la cllula a prop
de la membrana cellular; aquesta disposici es deu a la
presncia dun gran vacol central que desplaa la res-
ta destructures, com els cloroplasts i el nucli.
8.67. Al microscopi sobserven unes cllules molt separades
les unes de les altres; podem apreciar en el citoplasma
una srie de grnuls vermellosos que sn els cromo-
plasts. Tamb shi observa el nucli arrodonit, i en les zo-
nes poc alterades per la compressi, grans vacols in-
colors.
8.68. Els grnuls de mid es tenyeixen de color blau-violeta
intens a causa del iode de la tinci de Lugol. Es poden
observar les capes de creixement excntriques que pre-
senten els grnuls de mid al voltant dun punt central
o fil.
8.69. Els vacols ocupen gran part del volum cellular despla-
ant el nucli a una posici lateral. Sen pot deduir la pre-
sncia malgrat que no queden tenyits, s a dir, es mos-
tren incolors (vegeu la pgina 36 del llibre). La tinci amb
eosina pot delimitar-los millor perqu el citoplasma que-
da tenyit de color rosa.
PROVA DAVALUACI 1
1.
2. Es tracta del mitocondri. Vegeu lestructura del mitocondri
a la pgina 145 del llibre de lalumne. Actualment es consi-
dera que els mitocondris es van originar a partir de bacteris
fagocitats per cllules, que no van ser digerits, sin que
es van quedar en simbiosi en el citosol (endosimbiosi). En
aquest medi disposaven de prou matria orgnica i, a can-
vi, cedien part del seu ATP a la cllula hoste, que aix tenia
ms possibilitats de supervivncia.
3. 1. Reticle endoplasmtic rugs. 2. Nuclol. 3. Nucleoplas-
ma/cromatina. 4. Embolcall nuclear. 5. Porus de lembolcall
nuclear.
4. La cromatina, anomenada aix perqu es tenyeix fortament
amb certs colorants, est constituda per DNA, protenes i
una mica dRNA. Entre les protenes hi ha les histones, que
tenen un percentatge elevat daminocids bsics i, a ms
917280 _ 0134-0145.qxd 30/12/08 12:50 Pgina 143
Cromosoma metafsic
Constricci
secundria
Centrmer
Organitzador
nucleolar
Telmer Telmer Cromtides
Satllits
Braos
Organitzador
nucleolar
Cinetocor
144
SOLUCIONARI 8
dempaquetar el DNA, neutralitzen el fort carcter cid dels
cids nucleics. Sembla que tamb controlen lactivitat dels
gens.
5. Els cromosomes homlegs sn iguals pel que fa a la morfo-
logia, la forma, la mida i les caracterstiques, per difereixen
en la informaci gentica que contenen, ja que tenen infor-
maci per als mateixos carcters, per no necessriament
la mateixa informaci; la ra s que, en provenir cadascun
dun progenitor, un dels progenitors ha pogut aportar un gen
per a un carcter i laltre un gen diferent.
Les dues cromtides dun cromosoma sn idntiques, ja que
cadascuna cont una molcula de DNA originada per repli-
caci semiconservativa de la molcula original. Lnica ex-
cepci t lloc en el cas de cromosomes meitics desprs
dels processos de recombinaci.
6. Es tracta dun mascle, ja que t tots els cromosomes iguals
dos a dos excepte un dels parells, que sn diferents, i sn,
per tant, els heterocromosomes (XY).
7. 1-d; 2-d; 3-c; 4-c; 5-b.
PROVA DAVALUACI 2
1. 1. Vescula dendocitosi. 2. Membrana plasmtica. 3. Apa-
rell de Golgi. 4. Porus de lembolcall nuclear. 5. Nucleoplas-
ma/cromatina. 6. Nuclol. 7. Embolcall nuclear. 8. Reticle
endoplasmtic rugs. 9. Centrosoma. 10. Mitocondri.
a. Membrana interna del mitocondri. b. Lisosomes. c. Ma-
triu mitocondrial. d. Membrana plasmtica. e. Ribosomes.
f. Tilacoide del cloroplast. g. Citosol.
2. Es tracta del cloroplast. Es troba a la cllula vegetal i a la de
les algues.
1. Doble membrana. 2. Estroma. 3. Grnul. 4. Tilacoide.
Al nmero 2 (estroma) t lloc la fase fosca de la fotosnte-
si; al nmero 4 (tilacoide) t lloc la fase lumnica de la fo-
tosntesi.
3.
4. 1-d; 2-a; 3-b; 4-a; 5-d.
FITXA DE REFOR
1. Actualment es considera que els mitocondris i els cloroplasts
presents a les cllules eucariotes procedeixen de primi-
tius procariotes que es van incorporar en simbiosi en el ci-
tosol de la cllula (endosimbiosi) i van originar una cllu-
la ms complexa que ha derivat en la cllula eucariota actual.
2. El nucli cellular s la part de la cllula que cont la infor-
maci gentica. s a dir, la informaci necessria perqu es
puguin dur a terme les funcions cellulars i, ms concreta-
ment, la informaci per a la sntesi de les protenes.
3. Es tracta del nucli. 1. Nucleoplasma 2. Cromatina 3. Nucl-
ol. La funci del nuclol s sintetitzar lRNAn (nucleolar),
que desprs es converteix en els diferents RNAr, que sn
imprescindibles per a la formaci dels ribosomes.
4. 1) Centrmer. 2) Braos. 3) Cromtides. 4) Telmers. 5)
Satllit. 6) NOR (zona de lorganitzador nucleolar).
5. Homleg: es diu de dos cromosomes que sn idntics quant
a mida i morfologia. Cadascun dels cromosomes que for-
men un parell dhomlegs prov dun dels dos progenitors
i tots dos contenen informaci per als mateixos carcters,
encara que aquesta informaci pot ser diferent.
Haploide: cllula que cont n cromosomes, s a dir, que t
un cromosoma de cada parell dhomlegs. Aquest concep-
te tamb saplica als organismes que presenten cllules ha-
ploides.
Homogamtic: el sexe homogamtic s el que t els cromo-
somes sexuals iguals. En lespcie humana s homogam-
tica la dona, ja que els seus cromosomes sexuals sn XX.
6. A-H; B-D; C-G; F-J; E-I.
Es tracta dun mascle, ja que un dels parells (E-I) t els cro-
mosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY o YX.
FITXA DAMPLIACI
1. Els porus de lembolcall nuclear tenen de 500 a 700 de
dimetre amb una complexa estructura formada per 8 par-
tcules esfriques de naturalesa proteica. Els porus perme-
ten el pas de grans molcules (RNA, protenes) i impedei-
xen diferncies osmtiques entre el nucli i el citoplasma.
2. a. Empaquetament del DNA que dna lloc als cromosomes;
diferents graus de condensaci de la cromatina. b. A: mo-
lcula de DNA de cadena doble; B: nucleosomes (DNA+his-
tones); F: cromosoma. c. Els cromosomes durant la divisi
cellular mittica i meitica. d. Empaquetar el llarg filament
de DNA que constitueix el genoma en els cromosomes, fa-
cilitant el repartiment equitatiu del material gentic en les
divisions cellulars.
3. Centrmer: s la regi que es fixa al fus acromtic durant la
mitosi. Es troba en un estretament anomenat constricci pri-
mria, que divideix cada cromtide del cromosoma en dos
braos. En el centrmer hi ha els cinetocors: zones disco-
dals situades a tots dos costats del centrmer que durant la
divisi cellular tenen com a funci fer que els microtbuls
del fus suneixin als cromosomes. Els cinetocors sn tamb
centres organitzadors de microtbuls, igual que els centr-
ols o el centrosoma de les cllules vegetals.
NOR (organitzador nucleolar): en alguns cromosomes hi ha
la regi de lorganitzador nucleolar (NOR). Shi situen els gens
que es transcriuen com a RNAr, amb la qual cosa es pro-
mou la formaci del nuclol i dels ribosomes. Aquesta zona
no sespiralitza tant i per aquest motiu es veu ms clara.
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 144
145
SOLUCIONARI 8
Telmers: lextrem de cada bra del cromosoma es deno-
mina telmer. El DNA dels telmers no es transcriu i en ca-
da procs de divisi cellular sescura. Quan els telmers
desapareixen, el cromosoma es continua escurant i la cllu-
la perd informaci gentica til i degenera. Els telmers sn,
per tant, una mena de rellotge cellular que determina el
nombre de cicles cellulars que pot tenir una cllula. A les
cllules canceroses, un enzim, la telomerasa, regenera
els telmers; sembla que aquesta s la ra que aquestes
cllules es puguin dividir indefinidament.
4. Es tracta dun ideograma o distribuci ordenada del cario-
tip duna cllula. Aquesta ordenaci es fa en funci de la
mida dels cromosomes, de ms gran a ms petit, i per la
posici del telmer. Es tracta de lideograma del cariotip hu-
m, ja que presenta 46 cromosomes, 22 parells dautoso-
mes i un parell XY, els heterocromosomes.
917280 _ 0134-0145.qxd 12/1/09 11:15 Pgina 145
146
La reproducci i la relaci
de la cllula eucariota
1. Aquesta unitat amplia una part dels continguts estudiats en les unitats anteriors. Hem de comprovar
que els alumnes ja saben qu s un cromosoma i la importncia biolgica que t. Cal destacar el paper
de la mitosi en el creixement dels organismes (alguns alumnes creuen que el creixement consisteix
en el creixement de les cllules). Tamb cal treballar parallelament la mitosi i la meiosi.
MAPA DE CONTINGUTS
9
sexual
variabilitat
gentica
la recombinaci
gentica
levoluci
de lespcie
asexual
mutacions
individus
idntics
cllules somtiques
mitosi meiosi
cariocinesi
citocinesi
meispores
cicle haploide cicle diploide
haploides
(n)
gmetes
diploides
(2n)
divisions
meitiques
cicles
biolgics
cllules
reproductores
cllules reproductores
fan la fan la
segons quan ocorre
es distingeixen
comprn inclou dues
sn
sn cllules
poden ser
origina t lloc origina
cllules
genera
es poden
donar
permet
permet
permet permeten
cicle diplohaploide
que dna lloc a
divisi cellular implica una pot ser
LA REPRODUCCI
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 146
147
La reproducci i la relaci
de la cllula eucariota
1. Descriure i diferenciar els tipus de divisi cellular.
2. Identificar estructures i processos relacionats
amb la reproducci cellular en preparacions
microscpiques i microfotografies.
3. Analitzar la funci de la sexualitat en lintercanvi
de material gentic i la seva importncia en el procs
evolutiu.
4. Caracteritzar els processos de reproducci asexual
i sexual, i els respectius avantatges i inconvenients.
5. Explicar el concepte de cicle biolgic en relaci
amb la meiosi a partir dalguns exemples de cicles
danimals i vegetals.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Coneixement del cicle cellular i les seves fases. (Objectiu 1)
Descripci del procs de divisi cellular per mitosi i reconeixement del paper que t en el creixement dels organismes.
(Objectius 1 i 2)
Comparaci i interpretaci dels processos de mitosi i meiosi, tot situant-los en el cicle cellular i en els organismes,
i coneixent-ne el significat biolgic. (Objectius 1 i 2)
Diferenciaci dels tipus de cicles biolgics. (Objectiu 5)
Caracteritzaci dels tipus de reproducci dels organismes. (Objectiu 4)
Reconeixement de la importncia biolgica de la reproducci sexual. (Objectiu 3)
9
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
Conixer les fases del cicle cellular. (Objectiu 1 i 2) 1, 2 5
Identificar fases de la reproducci cellular tant per mitosi com per meiosi.
(Objectiu 2)
5 1, 3
Diferenciar els processos de la mitosi i la meiosi. (Objectiu 1) 4, 5 4
Comprendre la importncia biolgica de la meiosi. (Objectiu 3) 6 4
Deduir les conseqncies de la mitosi i de la meiosi per a lindividu i lespcie.
(Objectiu 4)
4
Diferenciar els tipus de cicles biolgics. (Objectiu 5) 7
CRITERIS DAVALUACI
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 147
148
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 9
Quines etapes es poden distingir en la vida cellular?
El dibuix representa el cicle cellular. Posa el nom
de les etapes numerades sabent que a
s la citocinesi.
Completa aquesta taula en qu es comparen
alguns aspectes relacionats amb la mitosi
i la meiosi.
El dibuix representa esquemticament una cllula
duna espcie amb 2n = 6 cromosomes.
Es tracta duna cllula en mitosi o en meiosi?
En quina fase est? Raona les respostes.
La recombinaci gentica s un procs molt
important de la meiosi. Indica en quina fase
de la meiosi t lloc i explican la importncia
biolgica.
Basant-te en lesquema dun cicle diplohaploide respon les preguntes.
a) On situaries lesporfit i el gametfit (a, b, c, d)?
b) Quines de les estructures a, b, c, d i e sn les espores, el zigot
i els gmetes?
c) Quines, entre les estructures a, b, c, d i e tenen n cromosomes
i quines en tenen 2n?
d) En quin moment del cicle situaries la fecundaci i la meiosi?
6
5
4
3
2
1
Mitosi Meiosi
Tipus de cllules implicades
Anafase de la mitosi i anafase I de la meiosi
Resultat del procs
n n n n
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Pgina 148
149
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 2 9
Posa el nom de les estructures cellulars
que sobserven en el dibuix.
Observa la micrografia i respon les preguntes marcant la resposta
correcta en cada cas:
1) En quina fase es troba la cllula assenyalada amb una b?
a) Profase. b) Metafase. c) Anafase. d) Telofase.
2) Quina cllula s ms probable que es trobi en profase?
a) La a. b) La b.
3) Quina cllula s ms probable que es trobi en metafase?
a) La a. b) La b. c) No hi ha cap cllula en metafase.
4) Si les cllules de la fotografia tenen en el perode G
1
de la interfase 2n = 8 cromosomes
amb una cromtide, quants cromosomes tindr b?
a) 8 cromosomes amb una cromtide cadascun. b) 8 cromosomes amb dues cromtides.
c) 16 cromosomes amb una cromtide cadascun. d) 16 cromosomes amb dues cromtides cadascun.
Observa el dibuix i respon les preguntes marcant la resposta correcta:
1) Com sanomenen les estructures encerclades i en quina fase
de la meiosi tenen lloc?
a) Entrecreuaments; tenen lloc en la profase II.
b) Quiasmes; tenen lloc durant el diplot en la profase I.
c) Sobrecreuaments; tenen lloc en lanafase I.
d) Aquestes figures corresponen a la mitosi i no a la meiosi.
2) Quines conseqncies tenen per als ssers vius els processos que es mostren en la imatge?
a) La reducci del nombre de cromosomes a la meitat.
b) La formaci de gmetes i espores.
c) El manteniment invariable del nombre de cromosomes dins les espcies.
d) La reestructuraci del material gentic mitjanant intercanvis de fragments cromosmics
entre cromtides de cromosomes homlegs.
En el grfic de la figura sobserva la variaci
en la quantitat de DNA del nucli cellular.
Comental entre 3 i 6 ua
(ua = unitats arbitrries de temps).
4
3
2
1
Quantitat de DNA en pg
temps en ua
8
4
0 5 10 15
3
1
2
4
a
b
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Pgina 149
150
FITXA DE REFOR 9
Defineix el cicle cellular i indican les fases.
Descriu breument la mitosi i indican el significat biolgic.
Les figures mostren tres cllules (A, B i C) duna espcie animal amb 2n = 6 cromosomes. En quina fase
de la mitosi o de la meiosi es troba cadascuna? Raona la resposta.
Observa la figura i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
1) A quina fase del cicle cellular correspon la indicada amb
el nmero 4?
a) A la fase G
2
de la interfase.
b) A lanafase de la mitosi.
c) Al perode S de la interfase.
d) A la telofase.
2) A quina de les fases del cicle cellular correspon la numerada
amb el nmero 6.
a) A la profase.
b) A lanafase.
c) Al perode G
2
de la interfase.
d) A la telofase.
3) Indica quants cromosomes i amb quantes cromtides tindr una cllula 2n = 6 durant la fase
o perode que porta el nmero 3.
a) 6 cromosomes amb una cromtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromtides.
c) 12 cromosomes amb una cromtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromtides cadascun.
4) Indica quants cromosomes i amb quantes cromtides tindr una cllula 2n = 6 durant la fase o perode
que porta el nmero 5.
a) 6 cromosomes amb una cromtide cadascun.
b) 6 cromosomes amb dues cromtides.
c) 12 cromosomes amb una cromtide cadascun.
d) 12 cromosomes amb dues cromtides cadascun.
4
3
2
1
A B
Interfase Divisi
C
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Pgina 150
151
FITXA DAMPLIACI 9
En la figura sobserven cllules del meristema de larrel de lall. Indica, ordenadament, segons lordre temporal
en qu es produeixen, com sanomenen les diferents figures de la divisi cellular que shi observen.
Els espermatozoides de lespcie humana sn cllules haploides. Si se nanalitza el contingut, sobserva
que normalment el 50% dels espermatozoides contenen una mica ms de DNA que laltre 50%.
Creus que aix pot ser possible? Justifica la resposta.
Observa el grfic segent, que correspon a la variaci de la quantitat de DNA duna cllula
que ha experimentat un cicle cellular, i respon les preguntes marcant la resposta correcta en cada cas.
1) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb la fase G
2
?
a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.
2) Quina de les lletres de la a la d es correspon amb el perode S de la interfase?
a) La a. b) La b. c) La c. d) La d.
3
2
1
Quantitat de DNA en pg
temps en ua
8
4
0 5 10 15
a
b
c d
3
4
5
1
2
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Pgina 151
152
INICI DUNITAT
Sn quatre fases: la profase, la metafase, lanafase i la telo-
fase.
ACTIVITATS
9.1. Diferenciaci cellular.
9.2. Els lisosomes.
9.3. La frmula s:
RNP
0,02
r 3,708 m V 4/3 r
3
V 213,55 m
3
9.4. Perqu molts tipus de cllules canceroses tenen recep-
tors de membrana sensibles a hormones especfiques,
que actuen com a activadors mittics, s a dir, com a
promotors de la seva divisi.
9.5. Cariocinesi i mitosi sn termes sinnims que es referei-
xen a la divisi del nucli. La citocinesi s la divisi del ci-
toplasma. La fase M s sinnim de divisi cellular i com-
prn una cariocinesi i una citocinesi.
9.6. Fase G
1
Fase G
0
Punt R Fase S Fase G
2
.
9.7. s el procs comprs entre el naixement duna cllu-
la, el seu creixement i, al final, la seva divisi en dues
cllules filla. Comprn una etapa denominada interfa-
se, en qu presenta un nucli, i una etapa denominada
divisi cellular o perode M, en qu no presenta nucli,
sin cromosomes.
9.8. Es poden observar cromosomes amb dues cromtides
a la profase i a la metafase. Es poden observar cromo-
somes amb noms una cromtide a lanafase i a la telo-
fase. No sobserven cromosomes a la interfase.
9.9. Pel que fa als animals, poden anar b les cllules dels
embrions, els epitelis de les cavitats digestives i pulmo-
nars, i els teixits de les ferides que cicatritzen, ja que les
cllules de tots aquests teixits presenten un alt grau
de divisi. Pel que fa als vegetals, per la mateixa ra, sn
apropiats els meristemes que hi ha al final de les arrels
i les tiges joves.
9.10. S, totes en tenen el mateix nombre i el mateix tipus.
9.11. Un cromosoma profsic o metafsic t dues cromtides.
En canvi, un cromosoma anafsic o telofsic tan sols es-
t constitut per una cromtide; per tant, en aquests ltims
cromosoma i cromtide s el mateix. Centrosoma s el con-
junt de material pericentriolar i diplosoma. Centrmer s
la constricci primria dun cromosoma.
9.12. Durant la profase mittica hi ha 46 cromosomes,
i durant el temps que dura lanafase mittica nhi ha
92.
9.13. En la metafase mittica sen poden observar tres pare-
lles; durant el temps que dura lanafase mittica sen po-
den observar sis parelles (tres parelles que van a un pol
i tres parelles que van al pol oposat). Durant la interfase
no es pot observar cap cromosoma perqu lADN est
desempaquetat.
9.14. s el dibuix de la pgina 167 del llibre de lalumne que
t com a ttol Principi de lanafase.
9.15. En la profase. El valor de n s 4.
9.16. La resta de les cllules es troba en divisi, s a dir, en
el perode M. Inverteixen en aquesta activitat 1,20 hores
[(24 hores) X (100 75 5 15 5) / 100 1,20
hores)].
9.17 Aquest procs es produeix grcies a lescurament dels
microtbuls cinetocnics i, daltra banda, per lallarga-
ment del fus mittic, grcies al creixement dels micro-
tbuls polars i al lliscament dels dun pol respecte als de
laltre pol.
9.18. A partir de lallargament de la zona clara, que s un cen-
tre organitzador de microtbuls.
9.19. Cllula somtica Cllula haploide
Cromosoma anafsic Cllula diploide
Gmeta Una cromtide
Cromosoma metafsic Material pericentriolar
Microtbuls Dues cromtides
9.20. Vegeu el quadre de la pgina 175 del llibre.
9.21. Les cromtides germanes sn les dues cromtides dun
cromosoma profsic o metafsic. Les cromtides hom-
logues sn les cromtides de dos cromosomes hom-
legs.
9.22. S. Els gmetes sn cllules humanes i tenen 23 cromo-
somes. Les cllules somtiques humanes tenen 24 ti-
pus de cromosomes (22 tipus dautosomes, 1 cromoso-
ma de tipus X i 1 cromosoma de tipus Y). Amb 22 tipus
de cromosomes no hi ha cap cllula humana normal (s
que nhi pot haver si es produeix una mutaci cromos-
mica en un gmeta).
9.23. Es troba en la telofase II de la meiosi.
9.24. Perqu, com que sn organismes immbils i distanciats
els uns dels altres, la fecundaci encreuada en el medi
terrestre s ms difcil que en el cas dels animals, i ne-
cessita la intervenci del vent o dels insectes.
9.25. Un estmul cellular s una variaci del medi ambient,
extern o intern, que provoca una resposta de la cllula.
9.26. Un tactisme s una resposta que implica un moviment
de la cllula, mentre que un tropisme noms implica
una orientaci de la cllula.
9.27. Els moviments de ciclosi i els ameboides sn corrents
dendoplasma que estan en estat de sol. Es diferencien
en el fet que en els de ciclosi no hi ha conversi dec-
toplasma en estat de gel a ectoplasma en estat de sol i,
en canvi, en els moviments ameboides s.
4/3 1
3
4/3 r
3
4/3 1
3
Vn
Vc Vn
SOLUCIONARI 9
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 152
153
SOLUCIONARI 9
9.28. Sn substncies qumiques que es formen com a re-
sultat de larribada a la cllula dun estmul, i que des-
prs arriben a altres llocs de la cllula i provoquen una
resposta cellular. Un exemple de segon missatger s
lAMP cclic.
9.29. Segons la hiptesi del lliscament, el cili es corba en
lliscar un doblet sobre un altre. Lenergia per fer aquest
lliscament la subministra lATP en presncia de Ca
2+
i
Mg
2+
.
9.30. Disponibilitat despai Telofase
Procentrol Metafase
Punt R Profase tardana
Fibra de 300 Profase primerenca
El nuclol desapareix Fase G
2
Cinetocor Fase G
1
Microtbuls interzonals Fase S
Placa equatorial cellular Estmul de reproducci
9.31. Els dibuixos corresponen, desquerra a dreta, a la meta-
fase, al final de la profase, a la telofase, a lanafase i al
principi de la profase.
9.32. A la figura de lesquerra (final de la profase) correspo-
nen els conceptes segents: cromosomes orientats per
les fibres del fus, fibres cromosmiques constitudes per
microtbuls cinetocrics, les dues cromtides dun cro-
mosoma i profase (podeu consultar-ne la disposici a la
pgina 167 del llibre).
A la figura de la dreta (inici de la telofase) corresponen
els conceptes segents: cilindres de substncia densa,
microtbuls interzonals, anell contrctil, solc de divisi i
telofase (podeu consultar-ne la disposici a la pgina
167 del llibre).
9.33. a) Desprs de dues divisions mittiques es formen 4
cllules, desprs de cinc divisions mittiques es for-
men 32 cllules, i desprs de deu divisions sen for-
men 1.024. La frmula s: 2
n
, sent n el nombre de
divisions. Desprs de vint divisions mittiques es for-
men 1.048.576 cllules.
b) En la fase G
1
hi haur 0,8 pg dADN, en la metafa-
se nhi haur el doble, s a dir, 1,6 pg, i en lanafase
nhi haur 1,6 pg.
c) La mitosi s un procs que dna lloc a dos nuclis
amb el mateix nombre de fibres dADN que la cllu-
la mare. Lendomitosi, en canvi, no s una divisi del
nucli, sin un procs que dna lloc al mateix nucli
per amb un nombre de fibres dADN mltiple de li-
nicial. La pleuromitosi s un procs similar a la mi-
tosi, per que es duu a terme dins del nucli, s a dir,
sense la ruptura de lembolcall o coberta nuclear;
hi ha duplicaci dels cromosomes, repartici en dos
pols dins del nucli i, finalment, estrangulaci del nu-
cli amb el resultat de dos nuclis amb el mateix nom-
bre de cromosomes que el nucli inicial (el mateix re-
sultat que la mitosi). Lamitosi s la divisi del nucli
en dos nuclis fills mitjanant lestrangulaci del nu-
cli inicial, en la qual no s segura una distribuci igual
dels cromosomes prviament duplicats.
d) Les cllules dels animals presenten mitosi astral, s
a dir, amb intervenci dsters, i la citocinesi s per
estrangulaci o per fissuraci. Les cllules dels ve-
getals, en canvi, presenten mitosi anastral, s a dir,
sense intervenci dsters, en el lloc dels quals inter-
venen els casquets polars, i la citocinesi s per sep-
taci.
9.34. Un cromosoma profsic te dues cromtides, mentre que
lanafsic noms presenta una cromtide.
9.35. Se situen a la placa equatorial perqu les seves fibres ci-
netocriques dun costat creixen tant com les de laltre
costat, i totes dues arriben gaireb als pols de la cllu-
la. Aix passa en la metafase.
9.36. Si la cllula inicial noms tingus un nucli es formaria
una cllula amb dos nuclis.
9.37. Si la cllula inicial noms tingus un nucli es formaria
un citoplasma sense nucli, que es degradaria en poc
temps, i en quedaria la mateixa cllula inicial per amb
un citoplasma ms petit.
9.38. Es produeix lempaquetament de les fibres de cromati-
na de 100 en fibres de cromatina de 300 , desprs
en forma de prominncies de 600 , i desprs els altres
nivells dempaquetament, encara poc coneguts, fins que
es forma el cromosoma.
9.39. En les cllules vegetals lorigen de les fibres del fus
mittic s la zona clara que desprs dna lloc als dos
casquets polars. En les cllules animals lorigen de les
fibres del fus mittic s el material pericentriolar que en-
volta cadascun dels dos diplosomes.
9.40. No es diu mitosi perqu el seu DNA no t estructura
de cromosoma, perqu no hi ha trencament de lembol-
call nuclear ni cap fus de microtbuls.
9.41. El DNA bacteri no arriba a formar un cromosoma per-
qu, ja des dun principi, no est associat a histones for-
mant la fibra de cromatina de 100 , que desprs, per
enrotllament sobre si mateixa, podria donar lloc a un cro-
mosoma.
9.42. En el perode S.
9.43.
PROFASE
MITTICA
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 153
154
9.44. Es podrien formar 2
3
8 gmetes diferents. La ra s
que si la cllula inicial t 6 cromosomes s que 2n 6,
s a dir, n 3. Si anomenem aquests cromosomes amb
les lletres a, b i c, els 6 cromosomes es poden simbo-
litzar a, a, b, b, c i c. Per tant, com que els gmetes tan
sols tenen un exemplar de cada tipus, les possibles tr-
ades diferents sn 8, que sn abc, abc, abc, abc, abc,
abc, abc i abc.
9.45. s falsa. Les cllules sexuals sn les que es poden
unir per formar un nou individu, s a dir, sn els es-
permatozoides i els vuls, i aquestes cllules no ex-
perimenten mai la meiosi. Les que s que ho fan sn
les cllules mare de les cllules sexuals.
s certa si, com la pregunta anterior, es refereix a les-
pcie humana. En canvi, si la frase inclou tots els or-
ganismes, aleshores s falsa, perqu les cllules ma-
re de les meispores tamb experimenten meiosi.
s falsa. Els anterozoides i les oosferes de molses i fal-
gueres es formen per mitosi, ja que el gametfit s ha-
ploide.
s falsa. Si b les espores sorgides per mitj de la mi-
tosi (mitspores) sn una forma de reproducci ase-
xual, hi ha un altre tipus despores, les sorgides per
meiosi (meispores), que sn una forma de reproduc-
ci sexual, perqu els descendents als quals dna lloc
sn genticament molt diferents del seu progenitor
(les seves cllules tenen la meitat de cromosomes
que les del progenitor).
Si s un cromosoma metafsic duna mitosi, les seves
dues cromtides porten el mateix missatge gentic,
excepte si hi ha hagut mutacions. Si s un cromoso-
ma metafsic duna meiosi, les seves cromtides, in-
dependentment de si hi ha hagut mutacions o no, por-
ten missatges gentics diferents a causa de la
recombinaci gentica a latzar.
9.46. En lanafase II, com que encara no sha dividit el cito-
plasma, hi ha 46 cromosomes. En la metafase I tamb
hi ha 46 cromosomes.
9.47. (1) diplohaploides, (2) sexual, (3) diploide, (4) haploide.
9.50. Abans de comenar la mitosi, en la fase S de la interfa-
se, el DNA es duplica, per tant, al final de la fase S en
tindr el doble, s a dir, 1 pg. Com que la metafase t
lloc abans de la divisi del citoplasma (citocinesi), en
la metafase tindr 1 picogram de DNA.
9.51. a) La cllula del dibuix A correspon a una mitosi per-
qu shan separat les dues cromtides que abans for-
maven un nic cromosoma, i no pot ser una sego-
na divisi meitica, perqu al final hi ha dos exemplars
del tipus de cromosoma clar i dos del tipus de cro-
mosoma fosc. Si fos una meiosi, noms quedaria un
exemplar de cada tipus.
La cllula del dibuix B correspon a una meiosi per-
qu shan separat cromosomes amb dues cromti-
des i aix noms passa a la meiosi. Correspon a la-
nafase I, perqu els cromosomes sestan desplaant
des de la placa o pla equatorial fins als pols i tenen
dues cromtides. En lanafase II noms tenen una
cromtide. A ms, en el dibuix es pot observar que
algunes de les cromtides tenen un segment del ti-
pus de cromosoma clar i un altre segment del tipus
de cromosoma fosc, la qual cosa vol dir que prvia-
ment hi ha hagut una recombinaci gentica com a
resultat dun entrecreuament de cromtides de cro-
mosomes homlegs.
b) Es troba en anafase, ja que els cromosomes sestan
desplaant des de la placa o pla equatorial fins als
pols.
SOLUCIONARI 9
ANAFASE MITTICA
ANAFASE I MEITICA
PROFASE I MEITICA
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 154
Meiosi
Tipus de cllules
implicades
Cllules reproductores.
Anafase de la mitosi
i anafase I
de la meiosi
Separaci de cromosomes homlegs
que formen els bivalents, cadascun
format per dues cromtides, que es
dirigeixen cap als pols de la cllula.
Resultat del procs
Divisi reduccional que comporta
la formaci de quatre cllules filles
haploides (n) i amb diferent
informaci gentica.
155
SOLUCIONARI 9
9.52. a) Es tracta duna mitosi, perqu les cllules meriste-
mtiques duna arrel mai no es divideixen per meio-
si. En les plantes, la meiosi noms es dna per gene-
rar cllules reproductores sexuals.
b) Identificaci de les quatre imatges centrals:
1a (al centre, la ms gran): anafase.
2a (dreta de la lnia central): interfase.
3a (lnia inferior a lesquerra): profase.
4a (lnia inferior a la dreta): metafase.
c) Ordre: 2a, 3a, 4a, 1.
9.53.
LABORATORI
9.54. Consulteu les imatges sobre mitosi que apareixen a la
unitat.
9.55. Es tracta dobservar els tactismes i els exemples que ses-
menten en lenunciat daquesta prctica.
PROVA DAVALUACI 1
1. Naixement, creixement, diferenciaci i reproducci, mort.
2. 1) Anafase.
2) Telofase.
3) G
1
.
4) S.
5) G
2
.
6) Profase.
7) Metafase.
Les fases 3, 4 i 5 pertanyen a la interfase i les fases 6, 7, 1
i 2 pertanyen a la divisi.
3.
4. Es tracta duna cllula en anafase I de la meiosi perqu a
tots dos pols de la cllula hi van cromosomes sencers amb
les seves dues cromtides en lloc de cromosomes formats
per una sola cromtide, com passa en lanafase de la mi-
tosi.
5. Es produeix en la profase I de la meiosi, en el paquit. Du-
rant aquest procs es produeixen trencaments entre crom-
tides properes de cromosomes homlegs que intercanvien
material cromosmic. Aix suposa una redistribuci cromo-
smica del material gentic i, per tant, augmenta la variabi-
litat gentica de la descendncia.
6. a. Lesporfit en d i el gametfit en a.
b. Les espores: e; el zigot: c i els gmetes: b.
c. Tenen n cromosomes: e, a i b, i 2n cromosomes: c i d.
d. La fecundaci en 5, la meiosi en 2.
PROVA DAVALUACI 2
1. 1) Membrana plasmtica. 2) Centrosoma. 3) Microtbuls
del fus acromtic. 4) Cromosoma.
2. 1) c. 2) b. 3) c. 4) c.
3. 1) b. 2) d.
4. Entre 3 i 6 ua la quantitat de DNA del nucli cellular sha du-
plicat i ha passat de 4 a 8 pg. Aix s degut al fet que du-
rant aquest temps sha produt la fase S de la interfase o fa-
se de replicaci del DNA.
FITXA DE REFOR
1. El cicle cellular sn les fases per les quals transcorre una
cllula des que sorigina per divisi duna de preexistent,
fins que es divideix i dna origen a dues cllules filla. Les
fases que inclou el cicle cellular sn: interfase (G
1
, S, G
2
) i
mitosi (M).
2. Descripci de la mitosi:
Profase: condensaci de cromosomes i desaparici de lem-
bolcall nuclear.
Metafase: desaparici del nucli i ordenaci dels cromoso-
mes en el pla equatorial de la cllula.
Anafase: desplaament de les cromtides cap als pols de
la cllula.
Tipus
de cicle
Fecundaci Meiosi Mitosi
Cicle A Diploide 2 1 3
Cicle B Haploide 5 6 4
Cicle C Diplohaploide 9 11 7, 8 i 10
Tipus dorganismes que segueixen aquest cicle
Cicle A Animals, protozous, algunes algues i fongs
Cicle B Algunes algues i fongs
Cicle C Plantes, algunes algues i fongs
Mitosi
Tipus de cllules
implicades
Cllules somtiques.
Anafase de la mitosi
i anafase I
de la meiosi
Separaci de cromtides germanes
que es dirigeixen cap als pols
de la cllula.
Resultat del procs
Formaci de dues cllules filla
idntiques a la cllula mare.
917280 _ 0146-0157.qxd 12/1/09 11:17 Pgina 155
156
SOLUCIONARI 9
Telofase: descondensaci del material gentic i reaparici
de lembolcall nuclear.
Significat biolgic de la mitosi: obtenir cllules filla amb
idntica informaci gentica que la cllula mare, aix com
permetre el creixement i el recanvi cellular en els organis-
mes pluricellulars.
3. A. En la metafase de la mitosi. Els cromosomes es troben
en el pla equatorial i els homlegs no estan aparellats.
B. En la metafase I de la meiosi, ja que els cromosomes
apareixen aparellats i encara sobserven els quiasmes.
C. En la profase I de la meiosi (zigot). En aquesta etapa
els cromosomes homlegs saparellen punt per punt en to-
ta la seva longitud. Aquest aparellament pot comenar o
b pel centre o b pels extrems i continuar a tot el llarg.
Quan els homlegs saparellen cada gen queda juxtaposat
amb el seu homleg.
4. 1) c. 2) a. 3) a. 4) b.
FITXA DAMPLIACI
1. 4) Interfase. 1) Profase. 3) Metafase. 2) Anafase. 5) Telofase.
2. Un 50% dels espermatozoides porten 22 autosomes i un
cromosoma X i laltre 50%, 22 autosomes i un cromosoma
Y. Com que a lespcie humana el cromosoma X s molt
ms gran que el cromosoma Y, la meitat dels espermatozoi-
des (els que porten el cromosoma X), tenen una mica ms
de DNA que els que porten el cromosoma Y.
3. 1) c. 2) b.
917280 _ 0146-0158.qxd 29/12/08 15:42 Pgina 156
158
La duplicaci del DNA
i la biosntesi de les protenes
10
MAPA DE CONTINGUTS
EL DNA
teoria un gen un enzim la hiptesi
semiconservadora
in vitro in vivo
la transcripci
filament conductor
fragments dOkazaki
filament retardat
la traducci
els ribosomes
la cadena daminocids
lAMPc
inductors repressors
RNAm
gens estructurals gens reguladors
loper
es duplica segons sexpressa per
pot ser
primer t lloc
es forma
que donen lloc a
desprs
mitjanant
es forma
controlats per
que funcionen segons
format per
es forma
es regula per
1. Cal recordar als alumnes la composici qumica dels cids nucleics, tant el desoxiribonucleic
com el ribonucleic, aix com lestructura primria de les protenes i la formaci de lenlla peptdic.
2. Conv deixar clar que totes les cllules dun organisme tenen el mateix material gentic, ja que totes
procedeixen duna nica cllula original, i que en la traducci sexpressen fragments de DNA diferents segons
el tipus de cllula.
3. s important tamb fer atenci que la sntesi denzims o daltres protenes noms es duu a terme a la cllula
quan s necessari produir-ne; altrament es faria una despesa intil que, a ms, podria ser perjudicial
per a lorganisme. Els sistemes de control sn mecanismes semblants a loper.
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 158
159
La duplicaci del DNA
i la biosntesi de les protenes
1. Comprendre la necessitat de la duplicaci del DNA,
les hiptesis proposades per explicar aquesta
duplicaci i lexperiment de Meselson i Stahl.
2. Descriure el procs de la sntesi de DNA i la soluci
proposada a la problemtica del sentit de creixement
dels nous filaments.
3. Descriure el mecanisme de la duplicaci del DNA
en bacteris i en eucariotes.
4. Interpretar la teoria un gen - un enzim.
5. Conixer com es porta a terme lexpressi del missatge
gentic.
6. Descriure el mecanisme de la transcripci i saber
les diferncies entre el mecanisme de la transcripci
en procariotes i en eucariotes.
7. Comprendre la clau gentica o relaci entre la
seqncia de nucletids i la seqncia daminocids.
8. Descriure el mecanisme de la traducci o biosntesi
de les protenes.
9. Conixer els mecanismes ms importants de regulaci
de lexpressi gnica.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Explicaci de la necessitat de la duplicaci del DNA i descripci de les hiptesis sobre aquesta duplicaci.
Lexperiment de Meselson i Stahl. (Objectiu 1)
Descripci de la sntesi de DNA i de la soluci proposada a la problemtica del sentit de creixement dels nous
filaments. (Objectiu 2)
Descripci del mecanisme de la duplicaci del DNA en bacteris i en eucariotes. (Objectiu 3)
Formulaci de la teoria un gen - un enzim. (Objectiu 4)
Descripci de lexpressi del missatge gentic. (Objectiu 5)
Descripci del mecanisme de la transcripci en procariotes i en eucariotes. (Objectiu 6)
Interpretaci de la clau gentica. La relaci entre la seqncia de nucletids i la seqncia daminocids. (Objectiu 7)
Descripci del mecanisme de la traducci o biosntesi de les protenes. (Objectiu 8)
Descripci de la regulaci de lexpressi gentica. (Objectiu 9)
Documentaci i recerca dinformaci sobre temes de la cincia de la biologia.
Consideraci i reconeixement de la biologia com a cincia canviant i dinmica, amb diferents rees de coneixement.
Desenvolupament duna actitud crtica davant la informaci obtinguda.
10
CRITERIS DAVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
Conixer les hiptesis proposades per explicar la duplicaci del DNA
i lexperiment de Meselson i Stahl. (Objectiu 1)
1 1
Conixer el procs de la sntesi de DNA i la soluci proposada a la problemtica
del sentit de creixement dels nous filaments. (Objectiu 2)
2 2
Conixer el mecanisme de la duplicaci del DNA. (Objectiu 3) 3, 4 3, 4
Explicar la teoria un gen - un enzim. (Objectiu 4) 6 6
Saber com es porta a terme lexpressi del missatge gentic. (Objectiu 5) 5 5, 7
Conixer el mecanisme de la transcripci i saber les diferncies entre el mecanisme
de la transcripci en procariotes i en eucariotes. (Objectiu 6)
5, 7 5, 8
Relacionar la seqncia de nucletids i la seqncia daminocids. (Objectiu 7) 5 5
Conixer el mecanisme de la traducci o biosntesi de les protenes. (Objectiu 8) 5, 8 5
Conixer els mecanismes ms importants de regulaci de lexpressi gnica.
(Objectiu 9)
9 9
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 159
160
AVALUACI
PROVA DAVALUACI 1 10
Explica les diferncies que hi ha entre les tres hiptesis proposades sobre la duplicaci del DNA.
Qu sn els segments dOkazaki? Quin significat biolgic tenen?
Quines sn les diferncies principals en la duplicaci del DNA de les cllules eucariotes respecte
a la duplicaci del DNA de les cllules procariotes?
En un bacteri, un fragment de DNA
monocatenari sha acabat dalliberar
duna molcula de DNA pels enzims helicasa
i topoisomerasa II o girasa. La seva seqncia
de nucletids s la segent:
5 - ATTTCGGAAACGGTAAGTTCCTGGC - 3
a) Escriu la seqncia de 10 nucletids
de lencebador o primer que sintetitzar
la primasa.
b) A continuaci, escriu la seqncia
de nucletids que sintetitzar
la DNA-polimerasa III, que ser
el filament de creixement continu
o filament conductor.
c) Finalment, representa la substituci
de nucletids que realitzar
la DNA-polimerasa I.
Sha aconseguit allar una protena
humana que interv
en el metabolisme heptic,
un fragment de la qual
s el que est representat
a la taula de la dreta.
Completa la taula segons els teus
coneixements i el codi gentic.
Lalbinisme s una alteraci gentica per la qual els individus que la pateixen sn incapaos de fabricar
melanina. Actualment es coneix la cadena metablica de la formaci de la melanina: per loxidaci
de laminocid fenilalanina es forma dioxifenilalanina (dopa), que per efecte de la dopaoxidasa es transforma
en melanina. El gen en homozigosi s incapa de fabricar dopaoxidasa i, per tant, no es forma melanina.
A partir daquest procs aplica la teoria un gen - un enzim.
Qu sn els introns i els exons en el procs de la transcripci en eucariotes? En quina fase de la transcripci
se separen?
Es considera que en el procs de la traducci es poden distingir tres fases importants: fase diniciaci, fase
delongaci i fase dacabament. Digues quins codons sn els responsables de cada fase i qu succeeix
en cada fase pel que fa als aminocids.
El bacteri Escherichia coli sintetitza els aminocids necessaris, per exemple la histidina, si es cultiva
en un medi que no en cont. En canvi, aquesta sntesi deixa de produir-se quan laminocid en qesti
es troba en el medi de cultiu. Quin sentit biolgic t aquesta mena de comportament? Explica aquest
mecanisme en termes de control gentic. Quin nom rep el model que ho explica?
9
8
7
6
5
4
3
2
1
UAU
tyr
UAC
UAA stop
UAG stop
U
U C A G
C
U
C
A
G
U
C
A
G
UUU
phe
UUC
UUA
leu
UUG
P
r
i
m
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

5
)
T
e
r
c
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

3
)
CAU
his
CAC
CAA
gln
CAG
UGU
cys
UGC
UGA stop
UGG trp
UCU
UCC
ser
UCA
UCG
CUU
CUC
leu
CUA
CUG
CCU
CCC
pro
CCA
CCG
A
U
C
A
G
AAU
asn
AAC
AAA
lys
AAG
AGU
ser
AGC
AGA
arg
AGG
AUU
AUC ile
AUA
AUG met
ACU
ACC
thr
ACA
ACG
CGU
CGC
arg
CGA
CGG
G
U
C
A
G
GAU
asp
GAC
GAA
glu
GAG
GUU
GUC
val
GUA
GUG
GCU
GCC
ala
GCA
GCG
GGU
GGC
gly
GGA
GGG
Segona lletra
Clau gentica.
Glu Ser Ala Gly
fragment
protena
___ ___ ___ ___ ___ T G ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ ___ ___ A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ A ___ ___ U ___ ___ U ___ ___ U RNAm
___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ A RNAt
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Pgina 160
161
AVALUACI
En qu es van basar Meselson i Stahl per confirmar la hiptesi semiconservadora?
Un problema amb qu es van trobar els investigadors que estudiaven la duplicaci del DNA va ser que lenzim
DNA-polimerasa noms podia afegir nous nucletids a les cadenes de DNA en direcci 53.
Com es va resoldre finalment aquest enigma si les cadenes de DNA sn antiparalelles?
En el mecanisme de la duplicaci del DNA intervenen tot un seguit denzims. Alguns dels ms importants
sn els segents: helicasa, topoisomerasa II o girasa, primasa, DNA-polimerasa III i DNA-polimerasa I.
Digues la funci de cadascun daquests enzims.
En el procs de replicaci del DNA, esmenta les diferncies entre filament de creixement continu, filament
de creixement discontinu, filament conductor i filament retardat.
Lalcaptonria s una malaltia hereditria
humana per la qual els individus
que la pateixen presenten artritisme
i ennegriment dels cartlags i de lorina
quan aquesta entra en contacte amb
laire. Actualment es coneix que
el motiu de lennegriment s lcid
homogentsic, el qual no es transforma
en altres substncies en individus
que tenen el gen responsable
en homozigosi. A partir daquest
procs aplica la teoria
un gen - un enzim.
A partir dels teus coneixements i de la taula
del codi gentic, completa la taula segent.
Es tracta dun organisme eucariota
amb DNA bicatenari.
Quines sn les dues fases imprescindibles en lexpressi del missatge gentic, des del DNA del nucli fins
a la formaci de protenes? Explica en qu consisteix cada fase i en quin compartiment cellular t lloc.
Si es barregen la cadena de DNA i lRNAm que sen deriva del procs de la transcripci es verifica una uni
de les dues cadenes per les seves bases complementries, per aquesta uni s imperfecta. A qu sn
degudes aquestes imperfeccions? Explica-ho.
El bacteri Escherichia coli sintetitza els enzims necessaris per metabolitzar la lactosa si es cultiva
en un medi que en cont. En canvi, la sntesi enzimtica deixa de produir-se quan la lactosa desapareix
del medi de cultiu. Quin sentit biolgic t aquesta mena de comportament? Explica aquest mecanisme
en termes de control gentic. Quin nom rep el model que ho explica?
9
8
7
6
5
4
3
2
1
UAU
tyr
UAC
UAA stop
UAG stop
U
U C A G
C
U
C
A
G
U
C
A
G
UUU
phe
UUC
UUA
leu
UUG
P
r
i
m
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

5
)
T
e
r
c
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

3
)
CAU
his
CAC
CAA
gln
CAG
UGU
cys
UGC
UGA stop
UGG trp
UCU
UCC
ser
UCA
UCG
CUU
CUC
leu
CUA
CUG
CCU
CCC
pro
CCA
CCG
A
U
C
A
G
AAU
asn
AAC
AAA
lys
AAG
AGU
ser
AGC
AGA
arg
AGG
AUU
AUC ile
AUA
AUG met
ACU
ACC
thr
ACA
ACG
CGU
CGC
arg
CGA
CGG
G
U
C
A
G
GAU
asp
GAC
GAA
glu
GAG
GUU
GUC
val
GUA
GUG
GCU
GCC
ala
GCA
GCG
GGU
GGC
gly
GGA
GGG
Segona lletra
Clau gentica.
___ ___ ___ ___ ___ ___ C ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ A A A ___ ___ ___ ___ ___ ___ DNA
___ ___ ___ ___ ___ A ___ U C ___ ___ ___ RNAm
___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ U C A anticod RNAt
Met _________ _________ _________ aminocid
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Pgina 161
162
FITXA DE REFOR 10
Fes un esquema de la disposici, a nivell molecular, de les dues cadenes de DNA assenyalant els extrems 5 i 3
de cada cadena, i digues en quin sentit poden crixer aquestes cadenes.
La duplicaci del DNA s un procs biolgic que requereix molta energia, ja que shan dunir els nucletids
per formar cids nucleics. Quina s la font daquesta energia?
Suposem la seqncia segent duna cadena
de DNA:
TTGCAGAACGGT
a) Escriu la seqncia de la cadena
complementria.
b) Escriu la seqncia de lRNAm.
c) Escriu la seqncia daminocids resultant.
Fem crixer Escherichia coli en un medi de cultiu normal. A continuaci sembrem un bacteri en un medi
que cont bases marcades amb un istop radioactiu i es comena a replicar fins a produir quatre bacteris
descendents. Fes un esquema en qu representis les diverses molcules de DNA tot indicant amb colors
diferents quines sn les cadenes normals i quines sn les cadenes marcades.
Es transcriu un fragment duna cadena duna molcula de DNA. Aquest fragment cont el 31% de guanina,
el 19% de timina, el 19% dadenina i el 31% de citosina. Quin ser el percentatge de bases de lRNA
transcrit? Raona la resposta.
En qu consisteixen els processos de transcripci i traducci? En quin compartiment cellular es donen?
Quina importncia biolgica tenen?
En un ribosoma que est portant a terme el procs de la traducci es distingeixen tres regions o centres.
Digues quins sn i quina funci fa cadascun. Fes-ne un dibuix.
Entre quins grups funcionals t lloc la uni daminocids entre si? Representa lenlla i digues-ne el nom.
La cadena segent s una seqncia de nucletids que es transcriu i codifica un fragment duna protena.
3 AGCTTAGCGTTGACCGTA 5
a) Indica la seqncia de lRNAm.
b) Indica la seqncia daminocids.
c) Indica lanticod del primer i del darrer RNAt.
9
8
7
6
5
4
3
2
1
UAU
tyr
UAC
UAA stop
UAG stop
U
U C A G
C
U
C
A
G
U
C
A
G
UUU
phe
UUC
UUA
leu
UUG
P
r
i
m
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

5
)
T
e
r
c
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

3
)
CAU
his
CAC
CAA
gln
CAG
UGU
cys
UGC
UGA stop
UGG trp
UCU
UCC
ser
UCA
UCG
CUU
CUC
leu
CUA
CUG
CCU
CCC
pro
CCA
CCG
A
U
C
A
G
AAU
asn
AAC
AAA
lys
AAG
AGU
ser
AGC
AGA
arg
AGG
AUU
AUC ile
AUA
AUG met
ACU
ACC
thr
ACA
ACG
CGU
CGC
arg
CGA
CGG
G
U
C
A
G
GAU
asp
GAC
GAA
glu
GAG
GUU
GUC
val
GUA
GUG
GCU
GCC
ala
GCA
GCG
GGU
GGC
gly
GGA
GGG
Segona lletra
Clau gentica.
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Pgina 162
163
FITXA DAMPLIACI 10
Per qu Meselson i Stahl van descartar les hiptesis conservadora i dispersiva en la duplicaci del DNA?
Quins components sn necessaris perqu es pugui portar a terme la sntesi de DNA in vitro?
Enumera els enzims que intervenen en la duplicaci del DNA bacteri i indica la funci que fan.
Lalcaptonria s una malaltia humana hereditria que noms presenten els individus que tenen el gen
responsable en homozigosi. Digues, tot raonant-ho, com ha de ser el genotip dels pares perqu si cap dells no
t la malaltia algun dels seus fills la presenti.
Fes un esquema de laminoacil RNAt en qu indiquis on est enllaat laminocid, on es troba lanticod
i la situaci dels extrems 5 i 3.
En qu consisteix la hiptesi de la collinearitat proposada per Francis Crick? Quins processos shi diferencien?
Explica en qu consisteix cada un.
Qu sentn per retrotranscripci? En quins ssers vius es pot donar? Quina importncia pot tenir aquest
procs per a aquests organismes?
Tot i que t similituds, quines diferncies fonamentals trobes entre la transcripci i la duplicaci del DNA?
Fes una relaci de tots els enzims que intervenen en la transcripci en les cllules eucariotes i indica la funci
que hi fan.
Quin s el raonament inicial pel qual es dedueix que en el codi gentic cada tres bases o nucletids
codifiquen per a un aminocid? Fes-ne els clculs. Dna el mateix nombre de combinacions de tres bases
nitrogenades que daminocids? Com podem explicar-ho?
Com actua lAMP cclic en el control de la biosntesi de les protenes? Qu fa que quan augmenten els nivells
de glucosa en el medi no es produeixen enzims per al metabolisme de la lactosa?
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0158-0171.qxd 12/1/09 11:18 Pgina 163
164
SOLUCIONARI 10
INICI DUNITAT
Una estructura en doble hlix permet que els dos filaments
se separin i serveixin de motlle per sintetitzar el filament com-
plementari i aix obtenir dues molcules idntiques, una per
cadascuna de les cllules filles.
ACTIVITATS
10.1. Una sanomena conservadora perqu la doble hlix ini-
cial es conserva. Laltra hiptesi sanomena semiconser-
vadora perqu en cadascuna de les dobles hlixs resul-
tants, un dels filaments s antic i laltre s un filament
acabat de sintetitzar.
10.2. Si la hiptesi correcta fos la conservadora, el nou DNA
tindria els dos filaments constituts per bases nitrogena-
des amb N
14
; per tant, ocuparia la posici superior, la
del N
14
, i hi hauria DNA
15
i DNA
14
, per no DNA
14-15
.
Aquesta hiptesi es va descartar perqu no shi va tro-
bar ni DNA
15
ni DNA
14
, sin tan sols DNA
14-15
.
10.3. Si la hiptesi correcta fos la dispersora, en la segona
replicaci i la tercera el nou DNA tindria els dos fila-
ments constituts per bases nitrogenades amb N
15
i N
14
;
per tant, ocuparien la posici intermdia (tan sols hi
hauria DNA
14-15
). Aquesta hiptesi es va descartar per-
qu no tan sols shi va trobar DNA
14-15
, sin tamb
DNA
14
.
10.4. Lexplicaci s la segent: per unir els nous nucletids
fa falta energia, i aquesta sobt dels enllaos entre el
primer i el segon fosfat dels nucletids trifosfat.
10.5. s un enlla entre el carboni 3 del darrer nucletid del
DNA en creixement (lanomenat extrem 3) i el carboni
5 del nucletid que shi afegeix; per tant, s un enlla
3 5. Aix explica que el filament creixi en direcci
5 3.
10.6. El DNA complementari s 3... TGAGTCCAT ...5.
10.7. Hi ha el 18 % de A, i com que A i T sumen el 36 %,
G i C sumen el 64 % (100 36 64), i com que hi
ha dhaver la mateixa quantitat de G que de C, hi ha el
32 % de G i el 32 % de C.
10.8. Els fragments dOkazaki sn segments constituts per
una petita quantitat de nucletids dRNA a lextrem 5,
seguits duna gran quantitat de nucletids de DNA.
Als bacteris hi ha uns 50 nucletids dRNA i de 1.000 a
2.000 nucletids de DNA.
A les cllules eucariotes, els fragments dOkazaki tan
sols poden contenir de 100 a 200 nucletids en total.
10.9. Un dels errors s que a la zona dinici shan de formar
uns cinquanta nucletids dRNA i, per tant, hi ha dha-
ver uracils i no pas timines.
El segon error s que falta dibuixar laltre filament
que sest formant. Com que aquest s de creixement
continu, a mesura que es desenrotlla la doble hlix, a
lextrem 3 constantment es van afegint nucletids de
DNA.
10.10. Enzim
DNA-polimerasa III
Helicasa
RNA-polimerasa
DNA-ligasa
Primasa
Topoisomerasa II
Topoisomerasa I
DNA-polimerasa I
Funci
Afegeix nucletids de DNA a lextrem 3 dun segment
curt dRNA, que li serveix dencebador.
Trenca els ponts dhidrogen entre els dos filaments
complementaris.
Sintetitza RNA sobre un DNA patr.
Uneix fragments de DNA.
Sintetitza nucletids dRNA, que serveixen com a punt
dinici a la DNA-polimerasa III.
Elimina les tensions de la doble hlix tallant els dos fi-
laments.
Elimina les tensions de la doble hlix tallant un dels fi-
laments.
Elimina els nucletids dRNA que hi troba, i desprs
els reemplaa per nucletids de DNA.
Processos en qu interv
Replicaci del DNA
Replicaci del DNA i sntesi de lRNA
Replicaci del DNA
Replicaci del DNA
Replicaci del DNA
10.11. Se sintetitza de manera discontnua perqu no hi ha
cap enzim DNA-polimerasa capa dunir nucletids a
lextrem 5 del DNA. Perqu aquest pugui crixer ms
enll de lextrem 5, es necessita que sobre un punt del
A
A
G
C
C
A T
A T
C G
A T
T A
G
C
G
T
C
A
G
T
C
C
T
T
C
G
G
A
G
G
A
G
U
C
C
U
U
G
C
A
C
T
A
G
G
A
G
T
C
A
C
T
G
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 164

165
SOLUCIONARI 10
DNA patr, situat a uns 1.000 nucletids ms enll da-
quest extrem 5, sinici la sntesi dun fragment en di-
recci 5 3, fins que arribi a contactar amb lextrem
5 del DNA que es vol fer crixer, i desprs que un DNA-
ligasa empalmi els dos extrems.
10.12. El filament discontinu tarda ms a sintetitzar-se (per
aix sanomena filament retardat) que el filament con-
tinu perqu la sntesi satura constantment, esperant
que lenzim helicasa arribi a trencar els ponts dhi-
drogen de 1.000 parells de nucletids, i que es torni a
iniciar la sntesi dun nou fragment dOkazaki.
10.13. Tal com Cairns havia observat, com que les dues cade-
nes creixien en la mateixa direcci, una ho havia de fer
en sentit 5 3 (la qual cosa no implica cap problema
perqu aquesta s la direcci de tots els DNA-polime-
rases); per, en canvi, com que el filament complemen-
tari s antiparallel, aparentment creixia en sentit 3 5,
cosa que era impossible, ja que cap DNA-polimerasa s
capa de fer-ho. Els fragments que shi van trobar eren
levidncia que, en realitat, aquest filament no creixia des
de lextrem 5 per addici de nucletids, sin per laddi-
ci de fragments que havien estat sintetitzats en la direc-
ci contrria (la que segueixen els DNA-polimerases). Se-
ria com la direcci de creixement duna cua de persones,
que s just la contrria que la direcci en qu caminen
les persones que la fan crixer.
10.14. Procariotes
1. El DNA no est enrotllat sobre histones formant nu-
cleosomes; per tant, no necessita desenrotllar-se
per poder ser llegit.
2. Tan sols hi ha una bombolla de replicaci.
3. Els fragments dOkazaki presenten de 1.000 a 2.000
nucletids del DNA.
Eucariotes
1. El DNA est enrotllat sobre histones formant nucleo-
somes, per la qual cosa sha de desenrotllar per ser
llegit.
2. Hi ha moltes bombolles de replicaci o replicons
(3.500 al genoma de Drosophila).
3. Els fragments dOkazaki tan sols presenten de 100
a 200 nucletids del DNA.
10.15.
10.16.
Lordre de les substncies s: E, A, C, B, D i G.
10.17. RNAm:
5... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 3
10.18. RNAm:
3... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 5
Aquest RNAm s totalment diferent del del problema
anterior, ja que si es posa en el mateix sentit de lec-
tura s:
RNAm:
5... A A G A A A C A A G U A C U U G U A ... 3
10.19. Les seqncies de consens del DNA sn o TTGACA o
TATAAT. La segona est constituda pel segon i el ter-
cer triplet, comptats a partir de lextrem 3. Daltra ban-
da, com que lRNAm se sintetitza en direcci 5 3
i se sol iniciar amb el triplet 5...AUG -..., el triplet de
DNA complementari ha de ser un 3...TAC -...
Aquest apareix en el set triplet, s a dir, a deu nu-
cletids de la possible seqncia de consens esmen-
tada abans, per la qual cosa es confirma com a tal.
10.20. No, perqu els gens de les cllules eucariotes presen-
ten introns intercalats en el gen, mentre que els gens
de les cllules procariotes no presenten introns. Com
que els introns tamb es transcriuen, els transcrits pri-
maris de les cllules eucariotes sn molt ms llargs
que els de les cllules procariotes. Desprs de la ma-
duraci (extracci dels introns) s que tindran la matei-
xa longitud.
10.21. a) Sn possibles els triplets CCC, CCU, CUC, UCC,
CUU, UCU, UUC, UUU.
b) De triplets CCC, nhi haur 0,7 0,7 X 0,7 0,343,
s a dir, el 34,3 %.
A B C D E G
Mutant 1
Mutant 2
Mutant 3
Mutant 4
Mutant 5
Mut 5 Mut 4 Mut 2 Mut 1 Mut 3
| | | | |
E A C B D G

Seqncia de consens
DNA: 3... TCT - TAT - AAT - ATC - GTA -
Inici sntesi RNAm
- GCA - TAC - AGC - TAG - AAC - GAT - ...5
RNAm: 5... AUG - UCG - AUC - UUG - CUA - ...3
DNA-polimerasa
Helicasa
Primasa
DNA-polimerasa III
DNA-polimerasa I
DNA-ligasa
Protenes
estabilitzadores
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 165
166
SOLUCIONARI 10
c) De triplets amb dos U i una C, nhi haur P(CUU) +
P(UCU) P(UUC) 0,7 0,3 0,3 0,3 X
0,7 0,3 0,3 0,3 0,7 0,189, s a dir, el
18,9 %.
10.22. Si cont nucletids de U i de A, shan format els triplets
AAA, AAU, AUA, UAA, AUU, UAU, UUA i UUU. Com
que el triplet UAA indica final de la sntesi, cada vega-
da que per atzar es troba format, en traduir-lo finalit-
zar la sntesi de la cadena polipeptdica; per aix
nhan resultat cadenes molt curtes.
10.23. Tan sols un dels filaments porta la informaci per a
la sntesi de protenes; per tant, si hi ha 12.000 nu-
cletids, hi ha 4.000 triplets, i conseqentment es tra-
duir en 4.000 aminocids. Daltra banda, una pro-
tena de 20.000 daltons (1 dalton s 1 uma o unitat
de massa atmica), com que cada aminocid pesa
de mitjana 100 daltons, t 200 aminocids. Aix doncs,
aquest DNA pot codificar 20 daquestes protenes
(4.000 : 200 20).
10.24. La soluci s: a) amb 5, b) amb 7, c) amb 1, d) amb
3, e) amb 8, f) amb 2, g) amb 4, h) amb 6.
10.25. a) A uns 1.000 nucletids per minut.
b) Sn complementaris, antiparallels i enrotllats de
manera plectonmica, s a dir, que per separar-los
cal desenrotllar lun respecte de laltre.
c) S. Laparici de noves informacions s lnica pos-
sibilitat que sorgeixin millores heretables.
d) Sanomenen mutacions.
10.26. Perqu a les cllules dels teixits especialitzats no sex-
pressen tots els gens, sin que a les cllules dun tei-
xit determinat sexpressen uns gens, i a les cllules
dun altre teixit, se nexpressen uns altres. Justament
s grcies a aquestes diferncies dexpressi que s
possible lexistncia de teixits especialitzats, malgrat
que totes les cllules somtiques dun individu here-
ten el mateix DNA que tenia el zigot, que va ser la pri-
mera cllula de lindividu.
10.27. a) A un DNA, ja que t T.
b) A un DNA, ja que t T.
c) A un RNA, ja que t U.
d) No es pot dir si s un DNA o un RNA, ja que no hi
ha ni U ni T.
10.28.
DNA: 5... C T T C G T C A A A T G ...5
RNAm: 5... G A A G C A G U U U A C ...3
RNAm: 5... G A A - G C A - G U U - U A C ...3
Aminocids: Glu - Ala - Val - Tyr
10.29.
Aminocids: H
2
N - Cys - Gly - Met - Ala - COOH
RNAm: 5... UGU - GGU - AUG - GCU ...3
UGC GGC GCC
GGA GCA
GGG GCG
DNA possibles: 3... ACA - CCA - TAC - CGA ...5
ACG CCG CGG
CCT CGT
CCC CGC
10.30.
Aminocids: H
2
N - Gly - Cys - Gly - Ala - Ser - COOH
RNAm: 5... GGU - UGU - GGU - GCU - AGU ... 3
GGC UGC GGC GCC AGC
GGA GGA GCA UCU
GGG GGG GCG UCC
UCA
UCG
DNA possibles: 3... CCA - ACA - CCA - CGA - TCA ... 5
CCG ACG CCG CGG TCG
CCT CCT CGT AGA
CCC CCC CGC AGG
AGT
AGC
En total hi ha 4 2 4 4 6 768 possibles seqn-
cies diferents de DNA que informen sobre aquest
mateix polipptid.
10.31. Si no es produs la mutaci sortiria:
DNA: 3... AAT - ACA - AAT ...5
RNAm: 5... UUA - UGU - UUA ...3
Aminocids ordenats: Leu - Cys - Leu
Si es produeix la mutaci, sortir:
DNA: 3 ... AAT - A C A - AAT ...5
RNAm: 5 ... UUA - UCU- UUA ...3
Aminocids: Leu - Ser - Leu
Per tant, si es modifiqus, el segon aminocid en lloc

duna cistena seria una serina.
10.32. A partir del U que apareix a lRNAmi de la T que apa-
reix al DNA es dedueix que la columna de DNA que es
transcriu s la primera. Com que a lenunciat es diu
que la lectura de la cadena s de dalt a baix, i lRNAm
s sintetitzat llegint la cadena de DNA a partir de lex-
trem 3, aquest es troba a dalt. Per tant:
DNA
RNAm RNAt Aminocids
de doble cadena
3 - C 5 - G 5 - G 3 - C
G C C G Ala
T A A U - 5
A T U 3 - A
C G G C Trp
C G G C - 5
A T U 3 - A
C G G C Interrupci
T A A U - 5
G C C 3 - G
C G G C Arg
A - 5 T - 3 U - 3 A - 5
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 166
167
SOLUCIONARI 10
10.33.
DNA: 5 ... TCA - CCG - TAT - GAG - AAT - CAT ... 3
a) RNAm: 3 ... AGU - GGC - AUA - CUC - UUA- GUA ...
5
RNAm orientat: 5 ... AUG - AUU - CUC - AUA - CGG - UGA ... 3
b) Aminocids: Met - Ile - Leu - Ile - Arg Fi
10.34.
10.35. a) Si tan sols es coneguessin els dos primers nucle-
tids del cod, es podria conixer laminocid in-
corporat en els casos segents: Ala, Arg, Gly, Leu,
Pro, Ser, Thr i Val.
b) Si es coneix laminocid incorporat, es podria coni-
xer el cod en dos casos: Met i Trp.
c) Els aminocids que se substitueixen ms fcilment
sn els mateixos que en els dos casos anteriors: Met
i Trp.
10.36. Si s duna cllula procariota, la seqncia ser:
RNAm: 5... A UC CUC AU G ...3
DNA (transcrita): 3... T A G G A G T A C ...5
DNA (complementria): 5... A T C C T C A T G ...3
10.37. Com que cada RNAm dna lloc a vuit protenes, nhi
haur prou que el gen sigui transcrit 750 vegades
(6.000 / 8 750).
10.38.
10.39. Lalumne ha de fer un dibuix similar a aquest:
10.40.
10.41. 2.000 protenes 150 aminocids/protena 300.000
aminocids. Com que cada aminocid necessita 3 nu-
cletids dinformaci, aix significa 900.000 nucletids.
Com que cada 10 nucletids signifiquen 34 , els
900.000 nucletids tenen una longitud de 3.060.000 .
10.42.
DNA: 5... T A C A A G T A C T T G T T T C T T ...3
RNAm: 3... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ...5
RNAm: 5... A A G - A A A - C A A - G U A - C U U - G U A ...3
Aminocids: Lys - Lys - Glu - Val - Leu - Val

10.43. Si les dues guanines (G) del DNA shan canviat per
dues citosines (C), en lRNAm les dues citosines (C)
DNA RNAm ARNt Aminocids
3 - T 5 - A 3 - U
A U A
Met
C G C - 5
A U 3 - A
C G C
Trp
C G C - 5
A U 3 - A
C G C
Interrupci
T A U - 5
A U A
C G C
Interrupci
T - 5 A - 3 U - 5
Proc. Euc.
a) LRNA transcrit primari ja
s lRNAm? S NO
b) La transcripci i la traducci es
fan en compartiments diferents? NO S
c) La transcripci i la traducci
sn simultnies? S NO
a
b
RNAp
RNAp
RNAm
RNAm
histidina (corepressor)
Loper his en presncia dhistidina
Loper his en estat normal
enzim enzim enzim
repressor
inactiu
E
P A
La cadena polipeptdica
passa a lltim RNAt
que ha arribat
GTP
GDP E
P A
AUG
GCC
CGC
UAU
CAC
AGG
met
tyr
his
ala
arg
AUG
GCC
CGC
UAU
CAC
AGG
met
tyr
his
arg
ala
arg
Translocaci ribosomal.
LRNAt que ha perdut
la cadena polipeptdica
passa al centre E i surt
del ribosoma
repressor corepressor
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 167
168
SOLUCIONARI 10
ara seran dues guanines (G); per tant, aquest RNAmi
la seqncia daminocids ara ser:
RNAm: 5... A A G - A A A - G A A - G U A - C U U - G U A ...3
Aminocids: Lys - Lys - Glu - Val - Leu - Val
10.44.
DNA: 5... T A C A A G T A C T T G T T T C T T ...3
Nou DNA: 5... T A C A A T A C T T T T T C T T ...3
RNAm: 3... A U G U U A U G A A A A A G A A ...5
RNAm: 5... A A G - A A A - A A G - U A U - U G U - A ...3
Aminocids: Lys - Lys - Lys - Tyr - Cys -
10.45.
H
2
N - Lys - Met - Glu - COOH
Aminocids: H
2
N - Lys - Met - Glu - COOH
RNAm: 5... AAA - AUG - GAA ... 3
o o
AAG GAG
DNA possibles:
3... TTT - TAC - CTT ...5
3... TTC - TAC - CTT ...5
3... TTT - TAC - CTC ...5
3... TTC - TAC - CTC ...5
10.46.
HOOC - Lys - Met - Glu - NH
2
Aminocids: H
2
N - Glu - Met - Lys - COOH
RNAm: 5... GAA - AUG - AAA ...3
o o
GAG AAG
DNA possibles:
3... CTT - TAC - TTT ...5
3... CTC - TAC - TTT ...5
3... CTT - TAC - TTC ...5
3... CTC - TAC - TTC ...5
10.51. a) Shan trencat els enllaos fosfoestrics que unien
els nucletids dels dos extrems del fragment sepa-
rat en un filament, i els enllaos dhidrogen que man-
tenien unides les seves bases nitrogenades amb les
bases nitrogenades de laltre filament.
b) A partir de lextrem 3 shi afegiria un nucletid de
A, un altre de G, un altre de G i un altre de T, suc-
cessivament.
c) Ho faria el DNA-polimerasa I.
10.52. a) Sest sintetitzant una protena.
b) A s RNAt, B s RNAm, C s la subunitat ribosmi-
ca gran i D s la subunitat ribosmica petita.
c) G s 5, H s 5 i I s 3.
d) El centre M s el lloc P o centre peptidil i el centre
N s el lloc A o centre acceptor daminocils-RNAt.
e) Aa5 s Lys, aa6 s Ser i aa7 s Val.
f) Els triplets assenyalats amb una E sanomenen cod
i els assenyalats amb la F sanomenen anticod.
g) Es troba a laminocid aa1.
h) Es formaria el triplet UAG, que s un triplet datu-
rada, i la sntesi de protena quedaria interrom-
puda.
LABORATORI
10.53. Resposta model.
John Craig Venter va nixer el 14 doctubre de 1946
a Salt Lake City (USA). s bileg i home de negocis. Va
treballar al National Institute of Health on va apren-
dre la tcnica didentificar rpidament els RNAmde la
cllula i la va utilitzar per identificar gens del cervell
hum, la qual cosa va voler patentar per no ho va
aconseguir. Al 1999 va comenar el seu propi Pro-
jecte Genoma Hum amb propsits comercials. Ha fun-
dat diferents instituts i empreses dedicades a ls de
microorganismes modificats genticament per a la pro-
ducci de combustibles alternatius. A loctubre del 2007
va anunciar que havia creat un cromosoma artificial
a partir delements qumics. Darrerament ha centrat
les seves investigacions a obtenir un genoma com-
plet dsser viu.
10.54. Resposta model.
Vida artificial?
La prestigiosa revista Science ha publicat recentment
que lequip dun investigador nord-americ, el Dr. Craig
Venter, ha sintetitzat artificialment el primer genoma
complet dun sser viu, Mycobacterium genitalium, un
bacteri que pot viure a les vies genitals dels animals.
Encara que en principi es pensava que aquest orga-
nisme era el ms senzill i amb el DNA ms curt que
existia, recentment shan descobert dos bacteris ms
petits i amb un DNA encara ms curt.
Linters per conixer el genoma mnim o DNA ms
petit en un sser viu prov de lobjectiu darribar a
crear organismes amb unes propietats determina-
des que a nosaltres ens interessin. Els avantatges que
tindria la consecuci daquests ssers vius serien que,
per exemple, podrien solucionar molts problemes me-
diambientals actuals, com la transformaci o emma-
gatzematge de dixid de carboni, producci de bio-
combustibles, neteja de contaminants...
Per aquests tipus dorganismes sinttics tamb po-
drien representar perills per a la humanitat, com per
exemple, que a ms dels efectes beneficiosos en pro-
dueixin altres de perjudicials de manera collateral, que
per mutacions o recombinacions gentiques es formin
altres ssers vius que no pogussim controlar i fossin
perjudicials... Sembla segur que sn necessries ms
recerques en aquest sentit.
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 168
Glu Ser Ala Gly
fragment
protena
G A A T C T G C T G G T DNA
C T T A G A C G A C C A DNA
G A A U C U G C U G G U RNAm
C U U A G A C G A C C A RNAt
T A C T T T C A G T C A DNA
A T G A A A A T C A G T DNA
A U G A A A G U C A G U RNAm
U A C U U U C A G U C A anticod RNAt
Met Lys Val Ser aminocid
169
SOLUCIONARI 10
PROVA DAVALUACI 1
1. Semiconservadora: cada molcula filla est formada per
una cadena de la molcula mare que actua com a mot-
lle i una cadena acabada de formar. Conservadora: la no-
va molcula de DNA s completament nova i la molcula
original roman intacta. Dispersiva: no es conserven les ca-
denes originals, es barregen fragments de les dues cade-
nes.
2. Sn fragments dRNA sintetitzats per la RNA-polimerasa,
que no necessita encebador, i desprs per la DNA-polime-
rasa, en direcci 5 3 sobre diferents regions del filament
patr de DNA, per poder solucionar el problema de la sn-
tesi de DNA en direcci 5 3, quan el sentit de la cade-
na de DNA s loposat.
3. El DNA dels eucariotes est associat a les histones, per la
qual cosa sen complica la replicaci. La longitud del DNA
eucaritic s molt ms gran i en general no t un sol ori-
gen de replicaci, sin aproximadament un centenar. Aques-
tes diferncies fan que el procs en eucariotes sigui ms
lent.
4. a) 3 UCAAGGACCG 5.
b) 3 TAAAGCCTTTGCCAU 5.
c) 3 TCAAGGACCG 5.
5.
6. Cada gen codifica per un enzim que t una funci concre-
ta en el metabolisme. Si un gen en homozigosi, per exem-
ple, fa que no se sintetitzi un enzim determinat, no es far
una reacci bioqumica i aix provocar un efecte, ja sigui
defecte o malaltia. Hi ha, per tant, un parallelisme entre gen
i carcter i entre gen i substncia.
7. Introns: seqncies dRNA sense sentit que seliminen.
Exons: seqncies que no seliminen. Fase de maduraci.
8. Fase diniciaci: AUG; laminocid metionina comena la
cadena proteica. Fase delongaci: els codons responsables
sn tots menys el dinici i els dacabament; es van incor-
porant els aminocids a la cadena polipeptdica. Fase da-
cabament: UAA, UAG, UGA; no hi ha cap RNAt lanticod
del qual en sigui complementari, i no shi afegeix cap ami-
nocid.
9. Estalviar recursos, no fabricar aminocids si ja nhi ha al
medi. Loper t un repressor que en estat normal s in-
actiu, per la qual cosa es fabriquen constantment els en-
zims necessaris per produir la histidina; per, si hi ha his-
tidina en el medi, el repressor es torna actiu i es fixa sobre
loperador i es reprimeix la sntesi dhistidina. Repressi
enzimtica.
PROVA DAVALUACI 2
1. Fent viure bacteris prviament en un medi normal i poste-
riorment en un medi amb nitrogen pesant. Tot el DNA aca-
bat de sintetitzar pels bacteris introduts en el medi amb ni-
trogen pesant tenia una densitat intermdia entre el DNA
pesant i el DNA no pesant, a la segent generaci de bac-
teris apareixien dos tipus de DNA, un dhbrid i un altre de
lleuger, i a la tercera generaci la proporci de DNA hbrid
era ms petita.
2. Amb els segments dOkazaki: fragments dRNA sintetitzats
per la RNA-polimerasa, que no necessita encebador, i des-
prs per la DNA polimerasa, en direcci 5 3 sobre dife-
rents regions del filament patr de DNA; posteriorment, des-
prs de perdre la porci dRNA, es fusionen entre si, i fan
la sensaci que el nou filament de DNA creix en direcci
3 5.
3. Helicasa: separa les cadenes de DNA; topoisomerasa II o
girasa: talla les dues cadenes del DNA; primasa: RNA-po-
limerasa que sintetitza un fragment curt dRNA que actua
com a encebador; DNA-polimerasa III: comena a sintetit-
zar un filament de DNA; DNA-polimerasa I: substitueix els
nucletids dRNA per nucletids de DNA.
4. Filament de creixement continu: nou filament de DNA sin-
tetitzat per la DNA-polimerasa III en direcci 5 3; fila-
ment de creixement discontinu: nova cadena de DNA
formada per la DNA-ligasa a partir de la uni dels fragments
dOkazaki: filament conductor: s el filament de creixe-
ment continu; filament retardat: s el filament de creixement
discontinu.
5. Cada gen codifica per un enzim que t una funci concre-
ta en el metabolisme. Si un gen en homozigosi, per exem-
ple, fa que no se sintetitzi un enzim determinat, no es far
una reacci bioqumica i aix provocar un efecte, ja sigui
defecte o malaltia. Hi ha, per tant, un parallelisme entre gen
i carcter i entre gen i substncia.
6.
7. Transcripci: pas de DNA a RNAm; es dna al nucli. Tra-
ducci: pas dRNAma seqncia daminocids; es dna al
citoplasma.
8. A la presncia dels introns: seqncies dRNA sense sen-
tit que seliminen a la fase de maduraci i noms romanen
els exons: seqncies que no seliminen.
9. Estalviar recursos, no fabricar enzims si al medi no hi ha lac-
tosa. El repressor produt pel gen regulador sassocia a la
zona operadora i impedeix que la RNA-polimerasa transcri-
gui els gens estructurals; si hi ha lactosa, aquesta sassocia
amb el repressor el qual esdev inactiu i, per tant, es trans-
criuen els gens estructurals. Inducci enzimtica.
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 169
3
5
3
A
P
5
3
C
P
5
3
G
P
5
3
A
P
5
3
T
P
5
3
C
P
5
3
G
P
5
3
T
P
170
SOLUCIONARI 10
FITXA DE REFOR
1.
Les cadenes noms poden crixer en sentit 5 3.
2. Els mateixos nucletids, que en principi tenen la forma de
nucletids trifosfat, perden dos dels seus grups fosfat, ce-
deixen lenergia daquests enllaos.
3. a) AACGTCTTGCCA.
b) AACGUCUUGCCA.
c) lys - val - leu - pro.
4.
5. 31% de guanina, 19% duracil, 19% dadenina i 31% de ci-
tosina. Perqu a lRNA en lloc de timina hi ha uracil.
6. Transcripci: pas de DNA a RNAm; es dna en el nucli.
Traducci: pas dRNAm a seqncia daminocids; es d-
na en el citoplasma.
7. Centre peptidil o centre P, on se situa el primer aminoacil-
RNAt; centre acceptor o centre A, on se situen els amino-
acils-RNAt segents; centre de sortida o centre E, on se
situa lRNAt sense aminocid. Dibuix: vegeu la pgina 202
del llibre de lalumne.
8. Entre el grup carboxlic (COOH) i el grup amina (NH
2
).
CO NH, amb alliberaci duna molcula daigua. Sanome-
na enlla peptdic.
9. a) 5 UCGAAUCGCAACUGGCAU 3.
b) ser - asn - arg - asn - trp - his.
c) AGC; GTA.
FITXA DAMPLIACI
1. Tot el DNA acabat de sintetitzar pels bacteris introduts en
el medi amb nitrogen pesant tenia una densitat interm-
dia entre el DNA pesant i el DNA no pesant, per tant es
tractava dun DNA hbrid i es descartava la hiptesi con-
servadora. En la segent generaci de bacteris apareixien
dos tipus de DNA, un dhbrid i un altre de lleuger, i a la
tercera generaci la proporci de DNA hbrid era ms pe-
tita, i aix es descartava la hiptesi dispersiva.
2. DNA-polimerasa, desoxiribonucletids-5-trifosfats dadeni-
na, timina, guanina i citosina, ions Mg
2+
i una molcula de
DNA.
3. Helicasa: separa les cadenes de DNA; topoisomerases:
eliminen les tensions de les cadenes de DNA; RNA-poli-
merasa: sintetitza un fragment curt dRNA que actua com
a encebador; DNA-polimerasa III: comena a sintetitzar
un filament de DNA; DNA-polimerasa I: substitueix els nu-
cletids dRNA per nucletids de DNA; DNA-ligasa: em-
palma entre si els diferents fragments.
4. Heterozigtic, de manera que els dos gens recessius, un
del pare i un de la mare, es puguin trobar en homozigosi
en algun descendent.
5. Vegeu lesquema de la pgina 201 del llibre de lalumne.
Lanticod es troba a la part ms inferior de la molcula,
gaireb plana.
6. Correspondncia entre una seqncia de nucletids del
DNA i la seqncia daminocids de la protena que co-
difica. Transcripci i traducci. Transcripci: pas de DNA
a RNAm; es dna en el nucli. Traducci: pas dRNAm a
seqncia daminocids; es dna en el citoplasma.
7. Sntesi de DNA a partir dRNA. La poden fer alguns virus.
Es tracta de virus amb RNA com a material gentic i en
sintetitzar DNA a partir de lRNA, poden modificar el DNA
de les cllules hostes.
8. Bsicament que en la transcripci es necessiten ribonu-
cletids trifosfats de A, C, G i U, i RNA-polimerases, i en
la duplicaci del DNA es necessiten DNA-polimerasa, des-
oxiribonucletids-5-trifosfats de A, C, G i T.
9. RNA-polimerasa: encarregada de la sntesi prpiament;
poli-A-polimerasa: afegeix a lextrem final 3 la cua de po-
li-A; RNPpn: duu a terme la maduraci o separaci dels
introns; RNA-lligases: empalmen els exons.
10. Si una base codifiqus per a un aminocid, noms es po-
drien utilitzar 4 aminocids (nhi ha 20). Si cada dues ba-
ses codifiquessin per a un aminocid es podrien codificar
16 aminocids. Cada tres bases codifiquen per a un ami-
nocid perqu aix sen poden codificar 64. Com que te-
nim 20 aminocids, hi ha triplets dacabament, un tri-
plet dinici i molts aminocids poden ser codificats per
diferents triplets, la qual cosa dna ms seguretat al pro-
cs.
11. LAMPc associat al CAP t una gran afinitat per una zo-
na del promotor i sense la seva presncia la RNA-polime-
rasa no shi pot acoblar. Quan augmenta el nivell de glu-
cosa a la cllula disminueix el nivell dAMPc perqu no
hi ha prou fosfat per formar-lo, ja que aquest susa en pas-
sar la glucosa a glucosa-6-fosfat.
Cadena normal
Cadena marcada
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 170
171
SOLUCIONARI 1 SOLUCIONARI
Not es
917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 171
172
Les mutacions, els gens
i lenginyeria gentica
11
MAPA DE CONTINGUTS
EL DNA
mutacions
naturals
indudes per
agents mutgens
cncer
terpia de malalties
gniques
cromosmiques
genmiques
producci agrcola i animal
riscos
implicacions tiques
enginyeria gentica
gens
projecte
Genoma Hum
cont
shi produeixen
poden ser poden
desenvolupar
segons on tenen lloc
pot millorar pot tenir
es poden modificar per es desxifren pel
1. Per assimilar correctament aquesta unitat cal assegurar-se que lalumnat recorda b la composici qumica
dels cids nucleics, sobretot pel que fa a les seqncies de bases. Sha de tenir en compte que en el DNA
hi ha escrits els carcters gentics de cada individu segons un llenguatge qumic.
2. Conv deixar clar que totes les cllules dun organisme tenen el mateix material gentic, ja que totes
procedeixen duna nica cllula original, per la qual cosa qualsevol variaci gentica que es doni en aquesta
cllula original es trobar en totes les cllules de lorganisme.
3. Tamb conv fer pensar a lalumnat en les connotacions tiques derivades de laplicaci de lenginyeria
gentica, plantejant a laula qestions com ara: fins a quin punt es pot arribar en la manipulaci de gens
humans, de gens animals o de gens vegetals?, laccs a la informaci relativa a cada individu ha de ser lliure,
confidencial?...
4. Pot ser interessant completar el treball de la unitat amb debats, comentaris sobre esdeveniments cientfics
i notcies relacionades amb les qestions treballades, per tal dajudar lalumnat a entendre les implicacions
de la cincia en la societat.
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 172
173
Les mutacions, els gens
i lenginyeria gentica
1. Comprendre les lleis i els mecanismes moleculars
i cellulars de lherncia.
2. Valorar la importncia de les aportacions de la biologia
en els camps de la biotecnologia i la reproducci
assistida.
3. Situar els coneixements biolgics en el marc general
de la cincia, de la tcnica i de la tecnologia,
i en la perspectiva dels problemes que t plantejats
la humanitat.
4. Analitzar el paper de les mutacions en levoluci
i les conseqncies que tenen en lespcie
humana.
5. Analitzar algunes aplicacions i limitacions
de la manipulaci gentica en vegetals, animals
i en lsser hum, aix com les implicacions
tiques, i valorar linters de la investigaci
del genoma hum en la prevenci de malalties
hereditries.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Reconeixement del paper del DNA com a portador de la informaci gentica i la naturalesa del codi gentic,
relacionant les mutacions amb alteracions en la informaci i amb la variabilitat dels ssers vius i amb la salut
de les persones. (Objectiu 1)
Descripci de la morfologia dels cromosomes i anlisi dels cariotips. (Objectius 1 i 4)
Significaci de les mutacions gniques, cromosmiques i genmiques, aix com les conseqncies que tenen
en lespcie humana (Objectiu 4)
Valoraci argumentada dalgunes aportacions de lenginyeria gentica en la salut humana: dilemes tics en relaci
amb la detecci preco de malalties gentiques i la terpia gnica. (Objectius 2, 3 i 5)
11
CRITERIS DAVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
Solucionar problemes relacionats amb el mecanisme de sntesi de protenes. (Objectiu 1) 6 3
Descriure la morfologia dels cromosomes i analitzar cariotips. (Objectius 1 i 4) 7 5, 6, 7
Diferenciar els tipus de mutacions. (Objectiu 4) 5 4
Descriure adequadament els conceptes principals de lenginyeria gentica.
(Objectius 2, 3 i 5)
1, 2, 3, 4 1, 2
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 173
174
AVALUACI
Defineix els conceptes denginyeria gentica, tecnologia del DNA recombinant i biotecnologia.
Qu sn els enzims de restricci? Quina funci tenen?
Quin nom t el procs dobtenci dindividus a partir de cllules somtiques?
Marca la millor resposta dentre les quatre opcions:
1) Quina daquestes molcules no interv en els processos denginyeria gentica?
a) DNA ligases
b) enzims de restricci
c) plsmids
d) DNA polimerases
2) Com es pot introduir el DNA duna cllula en una altra cllula diferent?
a) mitjanant la infecci amb virus
b) mitjanant cromosomes artificials de llevats
c) mitjanant plsmids bacterians
d) Totes les respostes sn correctes.
3) Quines caracterstiques ha de tenir un hoste per a un vector de clonaci?
a) Ha de tenir capacitat de creixement rpid en un medi econmic.
b) No ser perjudicial o patogen.
c) Tenir els enzims adequats per a la replicaci del vector.
d) Ser capa dacceptar el DNA exogen.
e) Totes les respostes sn correctes.
4) La transferncia de gens...
a) pot fer-se entre individus despcies diferents, per sempre que siguin evolutivament propers.
b) pot fer-se entre dues espcies qualsevol.
c) ha de fer-se sempre entre individus de la mateixa espcie.
d) pot fer-se entre dues espcies qualsevol, per amb el mateix nombre de cromosomes.
5) Quin nom rep la molcula de DNA en la qual shan introdut gens estranys?
a) DNA manipulat
b) DNA transgnic
c) DNA clonat
d) DNA recombinant
Indica dos tipus de mutacions gniques
(alteracions de la seqncia del DNA)
i digues en qu consisteixen.
La figura de la dreta mostra la seqncia
daminocids de part dun polipptid codificat
per un gen normal, aix com els corresponents
segments de polipptids codificats per tres
mutacions diferents daquest gen.
Quins tipus de mutacions es poden haver
produt en cada cas?
6
5
4
3
2
1
917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Pgina 174
175
AVALUACI
En qu consisteix la clonaci molecular?
Marca la millor resposta dentre les quatre opcions:
1) Els enzims de restricci...
a) sn exonucleases.
b) afegeixen DNA al gens.
c) tallen molcules de DNA en punts precisos.
d) totes les respostes anteriors sn falses.
2) La terpia gnica...
a) introdueix DNA ali a linterior dun procariota amb finalitat teraputica.
b) usa rgans animals daltres espcies.
c) podria guarir una malaltia hereditria.
d) s la producci dantibitics per clonaci molecular.
3) Per passar els gens duna espcie a laltra, lenginyeria gentica utilitza especialment...
a) la conjugaci i la transducci
b) la transducci i la transformaci
c) la conjugaci i la transformaci
d) lintercanvi entre introns i exons
4) La biotecnologia...
a) s ms moderna que lenginyeria gentica.
b) usa microorganismes i plantes, per no animals.
c) susa en la producci de medicaments.
d) Totes les respostes anteriors sn correctes.
Indica quines classes de mutacions cromosmiques estructurals coneixes i explica breument
en qu consisteixen.
En la figura de la dreta es representen les dotacions
cromosmiques de les cllules de diferents individus
(1, 2, 3 i 4) duna espcie vegetal (2n 6). Indica quins
tipus de mutacions els afecten.
Lestudi citogentic dun nen amb sndrome de Down
va demostrar que tenia una dotaci cromosmica normal
(2n 46). Ara b, un dels cromosomes de la parella 14 era
ms llarg del normal. En analitzar els cariotips dels pares
es va observar que, mentre que el pare tenia una dotaci
cromosmica normal, la mare tenia lanomalia que sobserva
en la figura. Quina classe danomalia s? Justifica la resposta.
5
4
3
2
1
1
A
A
C
A
B
C
A
B
C
A
B
C
A
B
C
A
C
C
B
A
A
B
C
B
B
2
3
mare pare
4
917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Pgina 175
176
FITXA DE REFOR 11
Qu sn les mutacions? Quins avantatges poden aportar als ssers vius?
Digues les diferncies que hi ha entre les mutacions gniques, les cromosmiques i les genmiques.
Explica qu succeeix en la meiosi que fa que a partir duna cllula mare es formin dues cllules filla amb
la meitat del nombre de cromosomes que la cllula mare, i com aquest tipus de divisi cellular pot originar
mutacions genmiques.
Defineix els conceptes segents: letal, agent mutagen, dotaci haploide, dotaci diploide, gen.
Els agents mutgens es poden dividir en dos grans grups. Digues quins sn aquests grups
i per qu es caracteritzen, i posa dos exemples de cada grup.
Explica com els gens que estan al DNA controlen els carcters dels ssers vius.
Qu s la biotecnologia? Esmenta les aplicacions clssiques de la biotecnologia que coneguis.
En laplicaci de lenginyeria gentica a la terpia de malalties humanes es distingeix entre terpia
de la cllula somtica i terpia de la cllula germinal. Explica la diferncia que hi ha entre aquests
dos tipus de terpia i les conseqncies que sen deriven.
Explica lesquema segent denginyeria gentica i posa el nom a les parts assenyalades amb lnies.
Qu s el cicle cellular? Qu passa en el cicle cellular de les cllules cancergenes?
Quines sn les causes considerades ms importants de laparici del cncer?
Qu tenen en com totes aquestes causes?
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Pgina 176
177
FITXA DAMPLIACI 11
Segons alguns estudis, en lespcie humana la taxa de mutaci germinal s dun gen mutat per
cada 50.000 gens. Si aquesta espcie cont uns 25.000 gens en cada dotaci haploide de cromosomes,
indica el percentatge aproximat dindividus que posseiran de mitjana un gen mutat en cada generaci.
Un agent mutagen s lcid nitrs, que
transforma la base nitrogenada adenina
en hipoxantina (H), amb la particularitat
que aquesta darrera saparella amb
la citosina en lloc de la timina. Quins
canvis tindran lloc en la molcula
de DNA i en la protena resultant
si es dna la mutaci dita en la segona
adenina de la cadena superior
de la molcula de DNA segent
i suposant que es transcrigui la cadena
inferior:
5 AAGCTAGCGATA 3
3 TTCGATCGCTAT 5
Les cllules tenen diversos sistemes de reparaci de les mutacions gniques del DNA, un dels ms coneguts
s la reparaci amb escissi. Indica els enzims que intervenen en aquest tipus de reparaci juntament
amb la funci que fa cadascun.
Explica en qu consisteixen els canvis tautomrics en les mutacions gniques.
Quins sn els efectes de les radiacions ionitzants en els cids nucleics?
Les cllules eucariotes tenen entre el 10% i el 50% de DNA altament repetitiu, que se sap que
s genticament inactiu. Quin origen se suposa que deu tenir aquest DNA altament repetitiu?
Qu sn les endonucleases de restricci? Quina importncia tenen en lenginyeria gentica?
El DNA eucaritic presenta introns i exons, mentre que en el DNA bacteri no hi ha introns. Si es vol introduir
un gen eucaritic en un bacteri, quina tcnica sutilitza per evitar la introducci dintrons o fragments sense
informaci gentica en el DNA bacteri?
En laplicaci de lenginyeria gentica en la terpia de malalties humanes sutilitzen les anomenades vacunes
recombinants. Explica quina caracterstica tenen aquestes vacunes i com sobtenen.
En lenginyeria gentica moltes vegades s necessari utilitzar un marcador associat al gen que volem introduir
en una cllula per poder comprovar si aquest gen sha introdut realment en la cllula o no. Posa dos
exemples de gens marcadors.
En la lluita contra el cncer es comencen a utilitzar els anticossos monoclonals. Explica qu sn aquests
anticossos i com saconsegueix produir-ne.
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
UAU
tyr
UAC
UAA stop
UAG stop
U
U C A G
C
U
C
A
G
U
C
A
G
UUU
phe
UUC
UUA
leu
UUG
P
r
i
m
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

5
)
T
e
r
c
e
r
a

l
l
e
t
r
a

(
e
x
t
r
e
m

3
)
CAU
his
CAC
CAA
gln
CAG
UGU
cys
UGC
UGA stop
UGG trp
UCU
UCC
ser
UCA
UCG
CUU
CUC
leu
CUA
CUG
CCU
CCC
pro
CCA
CCG
A
U
C
A
G
AAU
asn
AAC
AAA
lys
AAG
AGU
ser
AGC
AGA
arg
AGG
AUU
AUC ile
AUA
AUG met
ACU
ACC
thr
ACA
ACG
CGU
CGC
arg
CGA
CGG
G
U
C
A
G
GAU
asp
GAC
GAA
glu
GAG
GUU
GUC
val
GUA
GUG
GCU
GCC
ala
GCA
GCG
GGU
GGC
gly
GGA
GGG
Segona lletra
Clau gentica.
917280de172a183.qxd 13/1/09 09:29 Pgina 177
178
SOLUCIONARI 11
INICI DUNITAT
Perqu la recombinaci noms genera noves combinacions
de gens, per no nous gens. Si no fos per la mutaci, els or-
ganismes actuals tindrien els mateixos gens que les prime-
res formes de vida, s a dir, serien molt semblants a aquests
o, el que s ms probable, la vida hauria desaparegut. Les
mutacions, malgrat que generalment comporten un perju-
dici a lindividu, a travs de la transformaci dunes espcies
en unes altres, han perms la continutat de la vida al llarg
de milions anys. Tamb han possibilitat laparici de formes
cada vegada ms complexes, fins a lsser hum, que s ca-
pa dadonar-se de tot aquest cam.
ACTIVITATS
11.1. Sn alteracions totalment a latzar, s a dir, no van diri-
gides cap a una finalitat concreta.
11.2. Les mutacions generalment empitjoren la informaci ini-
cial, ja que una alteraci sense sentit normalment dna
lloc a una informaci defectuosa. Malgrat tot, sn la ba-
se de levoluci, perqu sense les mutacions, noms exis-
tiria la informaci dels primers tipus dorganismes vius.
11.3. La causa pot ser que hagi estat una mutaci en una
cllula embrionria inicial.
11.4. La causa s que noms en la poblaci que existia en
aquella illa es va produir la srie de mutacions que van
configurar la nova espcie.
11.5. Si en lloc duna A hi ha una G, s una transici; si hi
ha una T en lloc duna C, s una transici; si en lloc du-
na G hi ha una C, s una transversi, i si falta un nu-
cletid de C, s una deleci. Aquesta ltima s la ms
important, ja que implica que a partir della tindr lloc
un corriment en lordre de lectura.
11.6. En el triplet CGG.
10.7. En els triplets de DNA 5 - GGG - 3 i 5 - AGG - 3.
Aquests codifiquen els triplets dRNAm5 - CCC - 3 i 5
- CCU - 3, que es tradueixen per prolina. Tan sols que
canvi el nucletid intermedi de G per un nucletid de
A, sortiran els nucletids dRNAm5 - CAC - 3 i 5 - CAU
- 3, que es tradueixen per histidina.
11.8. Es tracta de mutacions puntuals del tipus transicions.
11.9. Perqu lindividu en t prou amb el gen allel contin-
gut en el cromosoma homleg.
11.10. Perqu per contenir informaci sobre estructures i fun-
cionaments ms complexos cal tenir ms DNA.
11.11. O no tindr la zona que va canviar de lloc o la tindr
duplicada. (Contindr tamb la zona homloga de lal-
tre cromosoma).
11.12. Perqu presenten fulles i fruits ms grans, i aquests
sovint estan mancats de llavors, per aix sn ms f-
cils de menjar. Els triploides sn estrils perqu com
que hi ha tres exemplars de cada tipus de cromoso-
ma, durant la meiosi, el cromosoma senar no troba un
cromosoma homleg per fer la sinapsi, per la qual co-
sa la meiosi sinterromp i no es formen les cllules re-
productores. Els tetraploides generalment sn frtils
perqu, com que hi ha quatre exemplars de cada ti-
pus de cromosoma, s que es poden aparellar de dos
en dos per fer la sinapsi.
11.13. Quan apareix amb certa recurrncia en la genealogia
duna famlia s perqu els individus, malgrat que no
pateixen la sndrome de Down, presenten una translo-
caci dun segment del cromosoma 21 a un altre tipus
de cromosoma. Quan en la descendncia sajunten dos
cromosomes 21 normals i un exemplar del cromoso-
ma portador del segment del cromosoma 21, apareix
un nou cas de sndrome de Down. En les famlies en
les quals la sndrome de Down apareix espontniament,
sense que hi hagi antecedents amb ms freqncia
del que s normal, s perqu durant la meiosi hi ha
hagut un error en la distribuci dels cromosomes, i els
dos exemplars del cromosoma 21 han anat a parar
junts a un dels gmetes, el que desprs ha participat
en la formaci del zigot del nou individu.
10.14. Es tracta duna aneuplodia del tipus tetrasomia.
10.15. Seria una euplodia del tipus triplodia.
11.16. Perqu els rajos X (RX) sn un important agent muta-
gen, mentre que els ultrasons que sutilitzen en les eco-
grafies no ho sn. Laparici de mutacions en cllules
ssies, musculars o epidrmiques, tret que aquestes
| | | | |
A C A T C
.. ... .. .. ...
T G T A G
| | | | |
Duplicaci
del DNA
| |
A C
.. ...
T G
| |
Forma tautomrica
de ladenina
|
|

|
T

C
.
.

.
.

.
.
.
A
G

|
|
|
A
C
|
|

|
T

C
.
.

.
.

.
.
.
A
G

|
|
|
A
T
| | | | |
A C A T C
.. ... .. .. ...
T G C A G
| | | | |
| | | | |
A C A T C
.. ... .. .. ...
T G T A G
| | | | |
Resultat de la
primera generaci
Segona
duplicaci
del DNA
| | | | |
A C G T C
.. ... ... .. ... Mutant
T G C A G
| | | | |
| | | | |
A C A T C
.. ... .. .. ... Tipus silvestre
T G T A G
| | | | |
| | | | |
A C A T C
T G T A G
| | | | |
| | | | |
A C A T C
T G T A G
| | | | |
Resultat de la segona generaci
DNA del progenitor

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 178
179
SOLUCIONARI 11
cllules quedin transformades en cllules cancerge-
nes, no sn perilloses, ja que si moren sn substitu-
des rpidament per les descendents de les cllules
acompanyants. En canvi, una cllula afectada en un
embri, com que pot ser lorigen de tot un rgan, pot
comportar tot un rgan anormal. Per la mateixa ra, les
substncies que afavoreixen les mutacions, com ara el
tabac i lalcohol, estan desaconsellades a les dones
gestants.
11.17. Es pot evitar no fumant, si no consumim aliments fu-
mats ni pa torrat massa cremat.
11.18. Rec s la part ms petita duna informaci gentica
capa de recombinar-se. Mut s la part ms petita
duna informaci gentica capa de mutar. Cistr s
la part ms petita duna informaci gentica capa
de codificar una funci.
11.19. El rec i el mut corresponen a un nucletid i, per tant,
sn ms petits que el cistr, que equival a un gen.
11.20. Els que codifiquen RNA diferents de lRNA missat-
ger, s a dir, els que codifiquen RNA nucleolar, RNA
de transferncia, etc.
11.21. Sn gens continguts en una mateixa seqncia de nu-
cletids. Les informacions que duen sn diferents per-
qu un gen comena en un nucletid, i laltre, al nu-
cletid segent.
11.22. Perqu la cllula necessita constantment una gran
quantitat daquestes molcules per tenir un funciona-
ment normal.
11.23. Es considera que poden ser essencials en laparella-
ment mecnic i en la secreci dels cromosomes du-
rant la mitosi i la meiosi.
11.24. La possible explicaci s que al DNA de les cllules hi
ha les informacions prpies de les espcies anteces-
sores en el procs evolutiu, que ara ja no sn funcio-
nals. Daltra banda, la selecci natural no elimina les
duplicacions que no comporten deficincies, i aix s
un avantatge, perqu augmenten la quantitat de DNA
susceptible de mutar i aportar nous gens beneficiosos.
11.25. Permeten generar ms productes (protenes, RNAt,
RNAr, etc.).
11.26. Com que els gens duplicats sn una mica diferents en-
tre si, generen una pluralitat de protenes similars pe-
r no idntiques, que en el cas dun canvi en les con-
dicions ambientals, augmenten la probabilitat que nhi
hagi alguna de prou apta per a les noves condicions.
11.27. Codifiquen substncies que eren necessries en les
formes antecessores per que ara ja no es necessiten.
11.28. Perqu amb aquests antibitics es pot constatar si
els nous gens shan incorporat o no al genoma del bac-
teri. Si els bacteris ja no moren, s que han incorporat
aquests gens.
11.29. Perqu, com que els gens de les cllules eucariotes
presenten introns i com que als bacteris no hi ha pro-
cessos de maduraci de lRNA missatger, tamb es tra-
duiran els introns. Com que lRNA missatger madur es-
t mancat dintrons, el DNA complementari sintetitzat
per la retrotranscriptasa s que es pot incorporar al ge-
noma bacteri i aix donar lloc al polipptid volgut.
11.30. La conjugaci i la transducci.
11.31. Shauria dafegir una DNA-polimerasa convencional
desprs de cada escalfament a 80 C per separar la
doble hlix, ja que lanterior DNA-polimerasa shauria
desnaturalitzat. Aix faria que aquesta tcnica fos mas-
sa laboriosa.
11.32. Sha dafegir lactosa al medi.
11.33. Perqu, a diferncia del que passa en les plantes, no
es coneix cap organisme que introdueixi plasmidi a les
cllules humanes.
11.34. Perqu el retrovirus utilitzat per fer arribar el gen cor-
recte provocava la transformaci cancerosa de les cllu-
les dalguns pacients.
11.35. Perqu, a ms, sha daconseguir que el gen introdut
sexpressi i que no provoqui altres alteracions en els
pacients.
11.36. Perqu, com que la fecundaci de la major part dels
peixos s externa, s molt ms fcil la introducci de
nous gens abans que suneixin el nucli de lesperma-
tozoide i el nucli de lvul.
11.37. Perqu els bacteris normalment ja incorporen material
gentic a travs dels pls sexuals, mentre que les cllu-
les de les plantes i els animals no. Aquest material sin-
corpora fcilment al genfor (DNA) bacteri, i el seu
cultiu s ms fcil i econmic que el de les plantes o
el dels animals.
11.38. Perqu aix sen pot controlar lexpressi. Per exemple,
si sha inserit juntament amb els gens estructurals a
loper lac, nhi haur prou dafegir lactosa al medi per-
qu aquest gen sigui transcrit.
11.39. s un organisme en les cllules del qual hi ha inserit
un o ms gens duna altra espcie.
11.40. La soluci s: 1) amb g, 2) amb h, 3) amb j, 4) amb b,
5) amb i, 6) amb f, 7) amb e, 8) amb c, 9) amb a i 10)
amb d.
11.41. Les conclusions principals sn:
a) Que els organismes ms senzills, com Escherichia
coli i Saccharomyces cerevisiae, que sn organis-
mes unicellulars, procariotes i eucariotes respecti-
vament, tenen menys milions de nucletids que els
pluricellulars, com ara tota la resta.
b) Que si es consideren els tres grups segents:
unicellulars procariotes, unicellulars eucariotes i
tots els pluricellulars, hi ha una relaci directa en-
tre el nombre de milions de nucletids i el nombre
de gens.
c) Que en els organismes pluricellulars eucariotes no
sobserva la relaci abans esmentada, ja que hi ha
organismes amb un nombre de nucletids molt di-
ferent i que, en canvi, tenen un nombre de gens
semblant.
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 179
180
SOLUCIONARI 11
11.42. Com que es tracta duna cllula diploide hi ha 46 cro-
mosomes, per tant, hi ha 2 25 10
3
5 10
4
gens.
Per calcular el nombre de nucletids total: 2 3 10
9
6 10
9
nucletids.
11.43. Perqu aix es pot disposar dun referent de DNA nor-
mal amb el qual poder comparar el DNA de persones
afectades de malalties gentiques i poder deduir on hi
ha la diferncia. Aix s el primer pas per arribar a la
curaci per mitj de terpia gnica.
11.44. Escherichia coli i Drosophila melanogaster sn les dues
espcies ms utilitzades en tots els laboratoris del mn
per fer estudis de gentica. Saccharomyces cerevisiae
tamb s molt utilitzat en aquests experiments i, a ms,
tamb s molt utilitzat en la indstria. Tamb sutilit-
za molt Arabidopsis thaliana. Caenorhabditis elegans
es va escollir perqu tenia noms 859 cllules i Homo
sapiens per linters en el mn de la medicina.
11.45. Que sorgeixin plagues, que desapareguin espcies na-
turals (salvatges i agrcoles) perqu sn menys com-
petitives, que neixin nous bacteris i virus patgens per
a lespcie humana i per a altres espcies, i que es con-
taminin les aiges amb substncies txiques noves pro-
dudes pels organismes transgnics.
11.46. Respecte de lalimentaci, lavantatge que se nobt s
la fabricaci despcies ms rendibles (ms producci
neta) i ms resistent a les malalties, a les inclemncies
del temps, a lemmagatzematge i al transport. Respec-
te de la salut, cal esperar la curaci dels individus afec-
tats de malalties gentiques per mitj de la inserci dels
gens correctes, tant en ells com als seus descendents
quan encara sn embrions.
11.47. Tota actuaci humana ha de tenir lmits tics, en tant
que pot influir directament o indirectament en altres
ssers humans. Per tant, per motius cientfics no s l-
cit experimentar amb ssers humans contra la seva vo-
luntat o sense haver-los informat completament, o amb
embrions humans aprofitant que no tenen voluntat, o
posar greument en perill la seva vida innecessriament,
etc. Tampoc no s lcit fer experiments que puguin po-
sar en perill lequilibri ecolgic del planeta.
11.48. Els especialistes en tica sn els qui han destablir
les normes tiques. En primer lloc, els juristes, que han
destar molt ben informats pels cientfics. Desprs, la
societat ha daprovar aquestes normes, primer als par-
laments de cada pas i, finalment, als parlaments in-
ternacionals, ja que aquests temes afecten tota la hu-
manitat. Els cientfics tan sols sn responsables que
all que afirmen correspongui amb la realitat, i que du-
rant la seva investigaci no shagi atemptat contra la
dignitat humana ni shagi posat en perill la humani-
tat. Els cientfics no sn els responsables del mal s
que altres facin dels seus descobriments.
11.49. Mai no es pot tenir una seguretat absoluta del que pot
passar. Ats que els efectes negatius dels organis-
mes transgnics poden ser molt greus, ja que tan sols
tenim una vida i tan sols un planeta per poder viure-
hi, shan dextremar les precaucions. Abans dintroduir
un gen a un sser hum, calen anys dexperimentaci
del comportament daquest gen en animals de labora-
tori. Abans de la introducci duna espcie transgni-
ca al medi natural, calen anys dexperimentaci de cul-
tius en laboratoris allats del medi natural, i tamb s
recomanable la inserci de gens que facilitin lelimina-
ci de lespcie transgnica en cas de necessitat, etc.
11.50. La finalitat de la cincia s nicament conixer millor
la realitat. Ls que es faci dels descobriments no s ni
congruent ni incongruent amb la finalitat de la cincia.
El fet que els pares, grcies a la cincia, puguin deci-
dir que el futur fill tingui la pell dun color determinat,
no t res a veure amb la finalitat de la cincia. Es pot
comentar que tota tcnica implica riscos i, per tant, tan
sols sha daplicar quan el benefici sigui molt gran, com
ara la curaci duna malaltia, i aquest no s el cas.
11.51. Un principi bsic de ltica s que no pel fet que una
cosa sigui tcnicament possible, necessriament
ha de ser ticament acceptable. La dignitat humana fa
que no sigui lcit aplicar als humans algunes tcniques
que sutilitzen en animals. Qualsevol persona t dret,
tret duna desgrcia irremeiable, a tenir un pare i una
mare i a crixer en una famlia, en lloc de nixer i cri-
xer en un laboratori. Les tendncies ms generals en
biotica sn les segents: no considerar correcte la uti-
litzaci de tcniques encaminades a la millora de la ra-
a (lanomenat fill a la carta), tan sols acceptar len-
ginyeria gentica en cas de perill de transmissi duna
malaltia al fill, i no admetre la clonaci ni la partenog-
nesi encaminades a produir individus genticament
idntics al seu progenitor, ni el desenvolupament dem-
brions fora de lter matern, ni la hibridaci dhumans
amb altres espcies. En la legislaci espanyola es pro-
hibeix la congelaci i lexperimentaci amb embrions
de ms de catorze dies, ats que, a partir daquesta
data, ja no es donen casos de divisi de lembri en
dos embrions (que donaria germans univitellins), ni la
uni de dos en un, per la qual cosa ja s segur que
es t un sol individu (vegeu la pgina 236 del llibre).
11.52. Perqu tan sols en un dels quatre casos hi ha informa-
cions relacionades amb el cromosoma 21 que estan
per triplicat.
11.53. Poden produir bucles les delecions intercalades i les
duplicacions intercalades.
Poden produir terminacions esglaonades les delecions
finals i les duplicacions finals.
Els bucles estan formats per un sol filament, mentre
que les nanses dinversi estan constitudes pels dos
filaments. Els bucles apareixen quan un dels filaments
s ms curt que laltre, mentre que les nanses apa-
reixen quan tots dos tenen la mateixa llargada i tan sols
difereixen en la direcci dun dels segments.
10.54. a) abcdedefghij: hi ha hagut una mutaci cromosmi-
ca, concretament una duplicaci del segment de.
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 180
Genotips
de la descendncia
LL (25%) Ll (50%) Ll (25%)
Fenotip Llis Llis Rugs
181
SOLUCIONARI 11
b) abcfedghij: hi ha hagut una mutaci cromosmica,
concretament una transposici ( translocaci no
recproca) del segment fe entre el segment c i el seg-
ment d.
c) abcdeghij: hi ha hagut una mutaci cromosmica,
concretament la deleci del segment f.
d) abcfghdeij: hi ha hagut una mutaci cromosmica,
concretament una transposici ( translocaci no
recproca) del segment de entre el segment h i el
segment i.
11.55. Perqu D. pseudobscura i D. willistoni comparteixen
una mateixa fusi entre el cromosoma blau i el cromo-
soma negre de D. virilis. Aix indica avantpassats co-
muns.
Perqu les espcies diferents no poden tenir des-
cendncia entre si i, per tant, s impossible que tres
espcies diferents hagin evolucionat fins a generar
una mateixa nova espcie.
10.56. a) La base nitrogenada que adopta una forma tauto-
mrica s la guanina de la cadena superior.
b) Es passa del parell de bases G-C al parell de ba-
ses A-T.
c) El descendent mutant s el segon.
d) Es tracta duna mutaci puntual de substituci de
bases tipus transici. Pot no tenir importncia o pot
tenir-ne molta si aquest canvi indica un aminocid
diferent que conforma el centre cataltic dun enzim
o si implica un triplet daturada de la sntesi de la
protena.
11.57. Presenten menys DNA sense informaci els bacte-
ris seguits dels llevats.
Presenten ms DNA sense informaci (no gens) els
vertebrats.
El valor que est ms estretament relacionat amb la
complexitat s la inversa del nombre de gens per
nombre de nucletids (Mb).
11.58. allels:
L: llis
l: rugs L > l
P Ll Ll
F1 LL Ll Ll ll
3/4 1/4 (75% llis; 25% rugs)
11.59. Els pollastres.
LRNA.
Perqu uns tenen el protooncogen i els altres no el
tenen.
Perqu canvia un aminocid que implica una pro-
tena que modifica moltes altres protenes, la qual
cosa comporta que la cllula inici un procs de di-
visi cellular accelerat.
11.60. El fet de tenir en el carboni 3 un radical H en lloc
dun radical OH i, per tant, no poder establir un en-
lla amb cap altre nucletid.
Un programa pot comparar seqncies de DNA i de-
tectar seqncies repetides i, per tant, deduir que
un fragment va a continuaci de laltre.
LABORATORI
11.61. Resposta lliure.
PROVA DAVALUACI 1
1. Lenginyeria gentica i la tecnologia del DNA recombinant
poden considerar-se sinnims. Consisteixen a allar frag-
ments de DNA (gens) i transferir-los a altres organismes. La
biotecnologia, en canvi, consisteix en laprofitament dels re-
cursos biolgics per mitj del control o la modificaci dels
organismes.
2. Els enzims de restricci tallen les molcules de DNA en punts
precisos desprs que, en recrrer-les, localitzen les seqn-
cies precises de bases (particulars de cada enzim de res-
tricci) que indiquen el lloc dactuaci. Sn endonucleases.
La seva utilitat s la de tallar el DNA donant que sha selec-
cionat, un cop identificat el gen que es transfereix. Aix s
fonamental per fer lempelt de gens.
3. Clonaci.
4. 1) d 2) d 3) e 4) b 5) d.
5. Les mutacions gniques poden ser:
a) Substitucions de parells de bases. Aquestes poden ser:
Transicions: s el canvi en un nucletid de la seqn-
cia del DNA duna base prica per una altra de prica
o duna base pirimidnica per una altra de pirimidnica.
Transversions: s el canvi duna base prica per una
de pirimidnica o viceversa.
b) Prdua o inserci de nucletids. Aquest tipus de muta-
ci produeix un corriment de lordre de lectura. Poden
ser:
Addicions gniques: s la inserci de nucletids en la
seqncia del gen.
Delecions gniques: s la prdua de nucletids.
6. Mutant 1: la mutaci pot haver estat una substituci en
el DNA en el triplet que codifica la His (CAU en lARNm)
que ha donat triplet que codifica laminocid Asn (AAU en
lRNAm).
Mutant 2: la mutaci pot haver estat una inserci en el DNA
en el triplet que codifica la His (CAU en lRNAm) que ha do-
nat el triplet CCA-U, la qual cosa ha originat un corriment
de lordre de lectura.
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 181

182
SOLUCIONARI 11
Mutant 3: la mutaci pot haver estat una substituci en el
DNA en el triplet que codifica la Tyr (UAU en lRNAm) que
ha donat el triplet que codifica una seqncia daturada
(UAA en lRNAm).
PROVA DAVALUACI 2
1. La tcnica de la clonaci molecular consisteix a introduir un
fragment de DNA ali a linterior duna cllula per tal que
shi repliqui, i obtenir, en un temps curt, un nombre ele-
vat de cpies.
2. 1) c 2) c 3) b 4) c.
3. Mutacions cromosmiques estructurals: sn les que re-
presenten canvis en lestructura interna dels cromosomes.
Es poden agrupar en dos tipus:
a) Les que suposen prdua o duplicaci de segments o parts
del cromosoma.
Deleci cromosmica: s la prdua dun segment dun
cromosoma.
Duplicaci cromosmica: s la repetici dun segment
del cromosoma.
b) Les que suposen variacions en la distribuci dels seg-
ments dels cromosomes.
Inversions: un segment cromosmic dun cromosoma
es troba situat en posici invertida.
Translocaci: un segment cromosmic dun cromoso-
ma es troba situat en un altre cromosoma homleg o no.
4. 1: monoplodia o haplodia, ja que presenta n cromosomes.
2: diploide. Individu amb una dotaci cromosmica normal
2n.
3: trisomia del parell A.
4: triplodia. Individu amb una dotaci cromosmica 3n.
5. La mare presenta una anomalia que consisteix en la fusi
dun dels cromosomes del parell 21, amb un dels cromoso-
mes del parell 14. Aquesta anomalia tamb pot considerar-
se com una translocaci completa dun dels cromosomes
del parell 21 a un dels cromosomes del parell 14.
FITXA DE REFOR
1. Les mutacions sn alteracions a latzar del material gentic.
Normalment sn negatives per a lindividu i de vegades po-
den ser letals, per com a avantatge tenen que augmen-
ten la variabilitat de lespcie, de manera que si es produeix
un canvi en lambient hi pot haver individus que shi adap-
tin.
2. Les mutacions gniques sn alteracions en la seqncia de
nucletids dun gen, per aix tamb sanomenen puntuals.
Les mutacions cromosmiques sn mutacions que provo-
quen canvis en lestructura interna dels cromosomes. Les
mutacions genmiques sn alteracions en el nombre de cro-
mosomes propi duna espcie.
3. La meiosi consisteix en dues divisions cellulars consecuti-
ves. En la primera divisi meitica saparellen els cromo-
somes homlegs, de manera que en separar-se aquestes
parelles es formen dues cllules amb una dotaci haploi-
de cada una; en la segona divisi meitica tan sols se
separen les dues cromtides de cada cromosoma. Una
errada en el repartiment dels cromosomes entre les dues
cllules filla pot originar mutacions genmiques.
4. Letal: que no s viable, que provoca la mort de lindivi-
du; agent mutagen: factor que augmenta sensiblement la
freqncia normal de mutaci; dotaci haploide: joc de
cromosomes que noms t un representant de cadascu-
na de les parelles de cromosomes homlegs (n cromoso-
mes); dotaci diploide: cont parelles de cromosomes ho-
mlegs (2n); gen: fragment de DNA que codifica per a una
cadena polipeptdica.
5. Agents fsics o radiacions: sn radiacions electromagnti-
ques molt energtiques que tenen efectes sobre el DNA;
exemples: les radiacions ultraviolades i els rajos X. Agents
qumics o substncies qumiques: sn substncies que
reaccionen qumicament amb el DNA i hi provoquen al-
teracions; exemples: lcid nitrs i el gas mostassa.
6. Un gen controla un carcter per mitj de la producci dun
enzim, que actua en una ruta metablica determinada, la
qual cosa fa que es pugui portar a terme aquesta ruta me-
tablica: s la teoria anomenada un gen - un enzim.
7. La biotecnologia s la manipulaci dels organismes amb
lobjectiu dobtenir productes tils per a lespcie huma-
na. Aplicacions clssiques de la biotecnologia sn: bacte-
ris i fongs per obtenir aliments fermentats com el vi, el pa
i els formatges; encreuaments de varietats danimals i plan-
tes per obtenir-ne de ms favorables.
8. En la terpia de la cllula somtica sinjecta el gen correc-
te en cllules somtiques i el canvi tan sols es produeix
en aquestes cllules i lgicament no s hereditari. En la
terpia de la cllula germinal el gen correcte sinjecta a
un vul, a un espermatozoide o a un zigot, per la qual co-
sa totes les cllules del nou individu i tots els seus des-
cendents tindran la modificaci.
9. Es tracta dun esquema de reproducci de bacteris per
duplicaci. Al bacteri inicial se li ha injectat un plasmidi
amb nous carcters gentics que es replica autnoma-
ment i es reparteixen les cpies entre els bacteris fills.
10. El cicle cellular s la seqncia desdeveniments que te-
nen lloc al llarg de la vida duna cllula, des que es for-
ma per divisi duna cllula progenitora fins que ella ma-
teixa es divideix. En les cllules cancergenes el cicle
cellular es descontrola i les cllules no regulen ni el crei-
xement ni la divisi.
duplicaci bacteriana
bacteri
plasmidi replicant
plasmidi
DNA
bacteri
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 182
183
SOLUCIONARI 11
11. Podrem considerar causes hereditries (la qual cosa con-
firma la relaci del DNA amb el cncer), virus, radiacions
ultraviolades i rajos X, determinats tipus de dietes, el ta-
bac i determinats productes qumics. Totes aquestes cau-
ses tenen en com que sn agents mutgens.
FITXA DAMPLIACI
1. Hi haur un gen mutat cada dues dotacions haploides de
cromosomes, per tant, de mitjana cada individu tindr un
gen mutat, s a dir, el 100% dindividus de cada genera-
ci tindran un gen mutat (lgicament, incloent-hi els letals).
2. Canvis en el DNA:
5 AHGCTAGCGATA 3
3 TCCGATCGCTAT 5
RNA format a partir del DNA normal:
5 AAGCUAGCGAUA 3
RNA format a partir del DNA mutat:
5 AGGCUAGCGAUA 3
Seqncia daminocids del DNA normal:
lys leu ala - ile
Seqncia daminocids del DNA mutat:
arg leu ala ile
3. Les endonucleases detecten lerror i produeixen dos talls,
un a cada costat de lerror. Les exonucleases eliminen tots
els nucletids del segment tallat. La DNA-polimerasa I sin-
tetitza el fragment de manera correcta a partir dun extrem
en sentit 5 3. La DNA-ligasa uneix laltre extrem a la mo-
lcula de DNA.
4. Els canvis tautomrics tenen lloc durant la replicaci del
DNA i consisteixen en el fet que espontniament es passa
de la forma normal duna base nitrogenada a la seva for-
ma rara. Aix t com a conseqncia un canvi de base com-
plementria en la nova cadena de DNA.
5. Les radiacions ionitzants sn molt energtiques i poden pro-
vocar la prdua delectrons en alguns toms del DNA, que
queden en forma dions molt reactius i poden provocar la
formaci de formes tautomriques, trencar els anells de
les bases nitrogenades i trencar enllaos fosfodister.
6. Actualment se suposa que lorigen del DNA altament re-
petitiu podria estar en virus que shan anat multiplicant
dins del DNA de la cllula hoste, que no han representat
cap perjudici per a la cllula ni per a lorganisme i per la
qual cosa han evitat lefecte de la selecci contra ells.
7. Les endonucleases de restricci sn uns enzims que re-
corren les molcules de DNA i les tallen en punts concrets
i els petits filaments que aquests enzims tallen presenten
en els dos extrems monofilaments curts: els filaments co-
hesius o enganxosos. Aquests extrems faciliten la for-
maci de DNA recombinant mitjanant una lligasa, a par-
tir de dos DNA tallats pel mateix enzim de restricci.
8. En primer lloc, a partir del segment de DNA que interes-
sa, sha dobtenir RNAm madur, s a dir, sense introns.
Mitjanant lenzim transcriptasa inversa o retrotranscrip-
tasa es produeix DNA a partir de lRNAm madur. Poste-
riorment, el DNA obtingut sha de duplicar perqu es for-
mi DNA de doble hlix mitjanant la DNA-polimerasa i,
finalment, sha dintroduir en un vector perqu el trans-
porti a linterior del bacteri.
9. Les anomenades vacunes recombinants sn les que sob-
tenen a partir de DNA recombinant. Per obtenir-les, pri-
mer es talla el gen que codifica la protena antignica, des-
prs sinsereix en un plasmidi bacteri i el plasmidi hbrid
resultant sintrodueix en el nucli duna cllula de llevat, la
qual produeix la protena que sutilitza en la fabricaci
de la vacuna.
10. Aquests marcadors poden estar formats per un gen de re-
sistncia a un antibitic, aix, els bacteris que hagin incor-
porat el nou DNA podran viure en un medi amb aquest
antibitic; per un gen de lenzim luciferasa de les cuques
de llum que descompon la luciferina i desprn llum, en
ser ruixada la planta amb aquesta substncia.
11. Sn uns anticossos que tenen com a objectiu, en ser in-
troduts en el malalt, destruir cllules cancergenes tumo-
rals. La seva producci saconsegueix fusionant els limf-
cits que els produeixen amb cllules tumorals.
917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 183
184
La reproducci i el desenvolupament
dels organismes pluricellulars
12
MAPA DE CONTINGUTS
ELS ORGANISMES PLURICELLULARS
de manera natural
gemmaci
escissi
gametognesi
fecundaci
fragmentaci
gametangis
gmetes
esporulaci
poliembrionia
rizoma
tubercle
bulb
estaca
capficament
empeltament
generar
individus
idntics
generar
individus
diferents
cllules
somtiques
desenvolupament
embrionari
desenvolupament
postembrionari
ASEXUAL o VEGETATIVA SEXUAL
per clonaci
isogmetes anisogmetes
de manera assistida per
inseminaci artificial
fecundaci in vitro
maternitat substitutria
es poden reproduir
tipus de reproducci
per
es
caracteritza
per
es
caracteritza
per
lintercanvi
dinformaci
pot ser entre
segons la
morfologia
es divideix
en les etapes
segents
pot ser
per
1. Cal distingir entre reproducci i sexualitat.
2. s important diferenciar clarament entre reproducci asexual i reproducci sexual, i remarcar els avantatges
i els inconvenients de cada tipus, les caracterstiques i els individus que les poden presentar.
3. Lalumnat ha de conixer les diferents tcniques de reproducci assistida, la clonaci i els problemes tics
que sen deriven.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 184
185
La reproducci i el desenvolupament
dels organismes pluricellulars
1. Diferenciar reproducci asexual de reproducci sexual.
2. Discriminar entre reproducci i sexualitat,
i conixer-ne exemples.
3. Conixer les caracterstiques de la reproducci asexual
i les seves causes.
4. Estudiar els diferents tipus de reproducci asexual
o vegetativa i saber-ne exemples concrets
en els organismes.
5. Conixer les caracterstiques de la reproducci sexual
i les seves causes.
6. Saber els diferents tipus de cllules que intervenen
en la reproducci sexual.
7. Conixer els diferents tipus dunions dinformacions
gentiques.
8. Estudiar les diferents etapes en la reproducci sexual,
i el lloc on es produeixen.
9. Informar-se de les tcniques ms utilitzades
per a la reproducci assistida i dels problemes legals
que sen deriven.
10. Saber qu sn les cllules mare, els tipus
que hi ha, les aplicacions que tenen
i com es diferencien les cllules.
OBJECTIUS
CONTINGUTS
Diferenciaci entre reproducci asexual i sexual. (Objectiu 1)
Discriminaci entre reproducci i sexualitat, i coneixement dexemples. (Objectiu 2)
Coneixement de les caracterstiques de la reproducci asexual i de les seves causes. (Objectiu 3)
Estudi dels diferents tipus de reproducci asexual o vegetativa, sabent-ne exemples concrets en els organismes.
(Objectiu 4)
Coneixement de les caracterstiques de la reproducci sexual i de les seves causes. (Objectiu 5)
Coneixement dels diferents tipus de cllules que intervenen en la reproducci sexual. (Objectiu 6)
Coneixement dels diferents tipus dunions dinformacions gentiques. (Objectiu 7)
Estudi de les diferents etapes de la reproducci sexual, i del lloc on es produeixen. (Objectiu 8)
Informaci sobre les tcniques ms utilitzades per a la reproducci assistida i dels problemes legals que sen deriven.
(Objectiu 9)
Coneixement de les cllules mare, els tipus que hi ha i les aplicacions que tenen, i de com t lloc la diferenciaci
cellular. (Objectiu 10)
12
CRITERIS DAVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
PROVES DAVALUACI
prova 1 prova 2
Diferenciar entre reproducci asexual i reproducci sexual. (Objectiu 1) 1 1
Discriminar entre reproducci i sexualitat, i conixer-ne exemples. (Objectiu 2) 2 2
Conixer les caracterstiques de la reproducci asexual i les seves causes. (Objectiu 3) 3 3
Conixer els diferents tipus de reproducci asexual o vegetativa i saber-ne exemples
concrets en els organismes. (Objectiu 4)
4 4
Conixer les caracterstiques de la reproducci sexual i les seves causes. (Objectiu 5) 5 5
Saber els diferents tipus de cllules que intervenen en la reproducci sexual. (Objectiu 6) 6 6
Conixer els diferents tipus dunions dinformacions gentiques. (Objectiu 7) 7 7
Saber les diferents etapes de la reproducci sexual, i el lloc on es produeixen. (Objectiu 8) 8 8
Conixer les tcniques ms utilitzades per a la reproducci assistida i els problemes legals
que sen deriven. (Objectiu 9)
9 9
Saber qu sn les cllules mare, els tipus que hi ha, les aplicacions que tenen
i com es diferencien les cllules. (Objectiu 10) 10 10
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 185
186
AVALUACI
Explica els tipus de reproducci que hi ha i les caracterstiques bsiques de cadascun.
Hi pot haver sexualitat sense reproducci? Explica-ho.
Quin tipus de divisi cellular interv en la reproducci asexual? Per qu?
Digues tres tipus de reproducci asexual en animals. Explicals breument i posa exemples de cada tipus.
Quin tipus de divisi cellular sha de produir, en algun moment del cicle biolgic de lindividu, per qu hi hagi
reproducci sexual? Per qu?
Quines sn les caracterstiques de les cllules que intervenen en la reproducci sexual dels animals?
Com sanomenen aquestes cllules i els rgans que les produeixen?
Com sanomena la reproducci en qu un individu sorigina a partir dun vul sense fecundar?
Per qu es considera un tipus de reproducci sexual? Posan un exemple.
On es produeix la fecundaci en els humans i quines caracterstiques presenten les dues cllules
reproductores en aquest moment?
En qu consisteix el procs de la fecundaci in vitro? En quins casos s aconsellable seguir aquest
procediment?
Per qu si totes les cllules del nostre cos tenen els mateixos gens presentem tants tipus de cllules
diferents?
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Pgina 186
187
AVALUACI
Quines sn les principals diferncies entre la reproducci sexual i lasexual?
Hi pot haver reproducci sense sexualitat? Per qu?
Com sn entre si els individus que soriginen per reproducci asexual? I respecte del progenitor? Per qu?
Digues tres tipus de reproducci asexual que puguin presentar els vegetals. Explicals breument.
Quina s la dotaci cromosmica de les cllules que intervenen en la reproducci sexual? Per qu?
Quines sn les caracterstiques de les cllules que intervenen en la reproducci sexual dels vegetals?
Com sanomenen aquestes cllules i els rgans que les produeixen?
Quina diferncia hi ha entre hologmia i merogmia? Digues un exemple de cada tipus.
Explica, de manera esquemtica, les diferents etapes que se succeeixen desprs de la fecundaci,
en els humans, fins a la formaci de lembri.
Si es detecta que la causa que una parella no pugui tenir fills s la poca producci despermatozoides per part
del pare, quines solucions els donaries?
Descriu els diferents tipus de cllules mare i explica la utilitat de cadascun. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Pgina 187
Digues quins sn els dos tipus de reproducci que poden presentar els organismes, i els avantatges
i els inconvenients de cadascun.
Defineix els conceptes de reproducci i de sexualitat. Posa un exemple de cada cas, que exclogui laltre.
Quins humans presenten en el seu procs de formaci la reproducci asexual? Per qu?
Explica, breument, en qu consisteix cadascun daquests tipus de reproducci asexual: gemmaci, escissi,
fragmentaci, esporulaci i poliembrionia. Digues un exemple per a cada tipus.
Quins dos tipus de cllules sn els que intervenen en la reproducci sexual? Digues qu els diferencia.
Relaciona els conceptes de les dues columnes:
a) Meispora 1) Mascles i femelles morfolgicament diferents.
b) Gmeta 2) Macrogmeta dels animals.
c) Isogmia 3) Cllula reproductora que no sha de fusionar amb cap altra.
d) Heterogmetes 4) Individu capa de produir els dos tipus de gmetes.
e) vul 5) Cllula reproductora que sha de fusionar amb una altra.
f) Anterozoide 6) rgan productor de gmetes masculins.
g) Mascle 7) Uni de gmetes iguals.
h) Testicle 8) Microgmeta dels vegetals.
i) Dimorfisme sexual 9) Gmetes diferents.
j) Hermafrodita 10) Individu que produeix microgmetes.
En la reproducci sexual, quins tipus dunions es poden produir? Posa un exemple de cada tipus.
Quines sn les principals etapes de la reproducci sexual? Explica-les breument.
Quines sn les tcniques ms utilitzades en reproducci assistida? Explica-les breument.
Qu sn les cllules mare, don es poden obtenir i qu sen fa? 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
188
FITXA DE REFOR 12
917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Pgina 188
189
FITXA DAMPLIACI 12
Quins avantatges comporta la reproducci sexual respecte de lasexual? I a linrevs?
Explica un exemple de reproducci sense sexualitat i un de sexualitat sense reproducci.
Tots els individus que soriginin a partir dun mateix progenitor, per reproducci asexual, seran sempre
idntics? Explica tot el que en spigues.
Digues diferents tipus de reproducci asexual per fragmentaci que puguin presentar els vegetals. Explica
tot el que en spigues.
Per a la reproducci sexual, sempre sn necessaris dos progenitors? Posan algun exemple concret.
Diferencia individus monoics, dioics, masculins i femenins. Posa un exemple de cadascun.
Quin tipus de reproducci sexual poden presentar els fongs? Explica-ho breument.
Explica en quines etapes de la vida duna femella es produeixen els diferents estadis de loognesi. Explicals
breument.
Una dona a la qual se li han extirpat els ovaris, pot ser mare? Explica les possibilitats que coneguis.
Una dona pot gestar un individu idntic a ella? Explica tot el que en spigues. 10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
917280 _ 0184-0196.qxd 12/1/09 10:49 Pgina 189
190
SOLUCIONARI 12
INICI DUNITAT
Les cllules mare sn cllules indiferenciades que es poden
convertir en molts tipus de cllules especialitzades segons
com sigui lambient hormonal en qu es trobin. En situar-
les al pncrees van generar un llinatge de cllules produc-
tores dinsulina humana que tamb s efica en els ratolins
i, per tant, aquests van millorar sensiblement.
ACTIVITATS
12.1. Exemples de reproducci sense sexualitat sn tots els
casos de reproducci asexual, s a dir, la gemmaci
en cnidaris, lescissi dels plips, la fragmentaci dels
tubercles, etc. Un cas de sexualitat sense reproducci
s la generaci de cllules sexuals (gmetes i meis-
pores) que desprs no donen lloc a cap nou individu.
12.2. Lescissi s una forma de reproducci asexual en
els animals que consisteix a generar nous individus a
partir duna part de lindividu progenitor. La fragmen-
taci s la forma de reproducci asexual similar que t
lloc en els vegetals.
12.3. S, s el cas de la poliembrionia. A partir dun sol em-
bri, que en principi noms hauria de donar lloc a un
sol nou individu, per separar-se en dues meitats apa-
reixen dos individus, els anomenats bessons univitellins.
12.4. S. s el cas de la partenognesi sexual. A partir dun
vul, cllula que t la meitat dinformaci gentica que
la mare, es forma tot un nou individu, tamb amb la
meitat dinformaci gentica en les seves cllules que
la seva mare.
12.5. La soluci s: 1. va amb d., 2. va amb i., 3. va amb a.,
4. va amb h., 5. va amb c., 6. va amb b., 7. va amb e.,
8. va amb j., 9. va amb f., 10. va amb g.
12.6. En lanisogmia la diferncia entre el gmeta femen i
el mascul simplement s de mida, en canvi, en loog-
mia, s de mida i de forma, concretament el gmeta fe-
men s immbil i el mascul t capacitat de mobilitat.
12.7. En lalga Spyrogira hi ha una cllula que, per mitj de
moviments ameboides, es desplaa fins arribar on hi
ha la cllula immbil amb la qual es fusionar, s a
dir, es comporta com un gmeta mascul mbil. En
canvi, en els fongs basidiomicets la plasmogmia es
dna per contacte entre dues cllules sense cap des-
plaament duna cap a laltra.
12.8. Es tracta duna partenognesi zigofsica o somtica.
Concretament, lvul s diploide perqu apareix des-
prs duna sola divisi de la cllula mare.
12.9. Com que els nous individus tornen a ser femelles di-
ploides i han sorgit dun vul sense fecundar, aquest
hauria de ser diploide; per tant, s una partenognesi
zigofsica o somtica.
12.10. A partir dun espermatcit de primer ordre es formen
quatre espermatozoides; en canvi, a partir dun ocit
de primer ordre tan sols es forma un vul.
12.11. En lespermatognesi, durant la diferenciaci cellular,
lanomenada fase despermiognesi, una part del cito-
plasma de lespermtida degenera i, per aix, lesper-
matozoide resultant s una cllula molt ms petita.
Durant lanomenada fase de creixement es produeix
un augment de mida de la cllula en passar del dar-
rer espermatogoni a la cllula filla o espermatcit I
(creixement petit).
En loognesi no hi ha cap reducci de la mida del ci-
toplasma en la lnia que al final dna lloc a lvul. Du-
rant lanomenada fase de creixement es produeix un
augment de mida de la cllula (per acumulaci de vi-
tel) en passar del darrer oogoni a la cllula filla o o-
cit I (creixement gran). Posteriorment, a causa de la-
cumulaci de vitel i a una distribuci desigual del
citoplasma entre el primer corpuscle polar i locit II, i
desprs entre el segon corpuscle polar i lovtida, la
mida de la cllula que donar lloc a lvul va creixent.
12.12. Lespermatognesi, ja que lespermatozoide s una
cllula molt diferent (t un flagel molt llarg) de lesper-
mtida (est mancada de flagel).
12.13. Vegeu els dibuixos de la pgina 251 del llibre de la-
lumne.
12.14. Desprs de lamfimixi es forma el zigot i es duen a ter-
me les successives divisions mittiques daquest, que
donaran lloc a lembri i a la resta de les fases.
12.15. Grcies a lenzim hialuronidasa de lespermatozoide.
12.16. El procs de segmentaci s el procs de multiplica-
ci del zigot. En una primera fase es forma una mas-
sa de cllules (blastmers) que donen lloc a la m-
rula. A continuaci apareix una cavitat interna, per
lincrement de divisi de les cllules perifriques.
Aquesta estructura sanomena blstula.
12.17. De lectoderma: epidermis i formacions tegumentries,
recobriment dobertures i el sistema nervis.
Del mesoderma: laparell reproductor, lexcretor, el cir-
culatori, el derma, lesquelet i la musculatura.
De lendoderma: el tub digestiu i les glndules anne-
xes, i el revestiment intern dels pulmons.
12.18. Espermatcit I (2n), espermatcit II (n), ovognia (2n),
zigot (2n), vul (n), ocit I (2n), espermtida (n), es-
permatozoide (n), espermatogoni (2n) i ovtida (n).
12.19. Es tracta dun desenvolupament indirecte amb meta-
morfosi complexa o holometablia.
12.20. El blastocel s la cavitat primria que apareix a lexte-
rior de la blstula, en canvi, el celoma s la cavitat
secundria que sorigina en la gastrulaci triblstica i
est delimitada pel mesoderma.
12.21. Els msculs del mesoderma, laparell digestiu de len-
doderma i el cervell de lectoderma.
12.22. La metamorfosi senzilla s la que t lloc quan la larva
es desenvolupa sense interrompre la seva alimentaci
i sense passar per perodes dinactivitat. Aquesta s
molt semblant a ladult.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 190
191
SOLUCIONARI 12
La metamorfosi complexa t lloc quan entre la fase de
larva i la dimago lindividu passa per la fase de pupa,
durant la qual pateix una certa immobilitat, no sali-
menta, perd alguns teixits larvaris i sen formen de nous.
12.23. s la que t lloc quan la larva s ms complexa que
ladult. Sol donar-se en parsits on la larva s de vida
lliure.
12.24. Consisteix a generar a partir de les cllules mare del
pacient cllules especialitzades correctes i trasplan-
tar-les-hi.
12.25. Les cllules mare adultes es troben en molts rgans
de ladult i tamb als cordons umbilicals, en canvi, les
cllules mare embrionries noms es troben a linte-
rior dels embrions.
12.26. Un embri clnic s un embri obtingut a partir del nu-
cli duna cllula del pacient que sha posat en un o-
cit al qual prviament sha extret el nucli. La finalitat s
obtenir cllules especialitzades correctes per trasplan-
tar-les al pacient sense problemes dhistocompatibili-
tat.
12.27. Les cllules mare embrionries presenten el proble-
ma tic que comporten la destrucci dun embri hu-
m i que propicien laparici de tumors. Les cllules
mare adultes presenten el problema de no ser pluripo-
tents i que algunes requereixen mantenir congelat el
cord umbilical tota la vida.
12.28. La diferenciaci cellular s la transformaci de les suc-
cessives cllules filla duna cllula mare a cllules es-
pecialitzades dun tipus determinat.
12.29. s degut al fet que en algunes cllules sexpressen
uns gens i en unes altres, uns altres gens.
12.30. Sn els gens que codifiquen els cofactors de transcrip-
ci daltres gens.
12.31. Sn els agents que estimulen el gen inicial que regula
la diferenciaci cellular. Sn els determinants citoplas-
mtics i les hormones que actuen com a senyals induc-
tors.
12.32. Sn els gens que determinen el tipus drgan que cal ge-
nerar i controlen els gens responsables de produir-los.
12.33. Lapoptosi s lactivaci controlada duna srie de gens
per part de la cllula amb lobjectiu daconseguir-ne
la destrucci. s necessria perqu lembri es desen-
volupi correctament.
12.34. Com que ser dun sexe o dun altre o tenir una alada
o una altra no s cap malaltia, no seria tic introduir
factors de risc i recursos per aconseguir-ho. Respecte
a lalada en cap moment es diu que els pares tinguin
alguna malaltia. En el cas devitar que el nen o nena
tingui una malaltia determinada s que caldria fer tot
lesfor possible.
12.35. Tots els ciutadans, incloent-hi els cientfics, estem obli-
gats a complir les lleis del pas on vivim, per tant, aquest
comportament shauria de considerar incorrecte, fins
i tot encara que pensem que les lleis no sn les ade-
quades.
11.36. a) Perqu les cllules musculars sn cllules diferen-
ciades i els gens per produir insulina estan desac-
tivats.
b) Perqu les cllules mare dun embri sobrant pro-
vocarien una resposta immunolgica.
c) La de substituci del nucli dun vul per un nucli
duna altra cllula es diu transferncia nuclear so-
mtica.
d) Lembri obtingut es diu embri clnic.
e) El nucli duna cllula muscular pot generar una
cllula pancretica perqu t la mateixa informa-
ci que ella, simplement sha de desdiferenciar (re-
jovenir fins ser una cllula mare) perqu aix es pu-
gui transcriure.
f) No hi ha possibilitats que el sistema immunolgic
rebutgi les cllules pancretiques trasplantades per-
qu les protenes duna cllula depenen del DNA
nuclear i el nucli procedeix duna cllula del pa-
cient.
g) Les cllules pancretiques trasplantades tindran un
DNA en els mitocondris que ser diferent del DNA
dels mitocondris de les cllules pancretiques pr-
pies, ja que estan en el citoplasma dun ocit donat.
h) Es diu clonatge teraputic.
i) Ls de cllules mare embrionries pot propiciar tu-
mors, per tant, shan de fer anlisis freqents.
j) Hi ha governs i entitats que soposen a aquestes tc-
niques perqu impliquen la destrucci dembrions
i no hi ha seguretat que no siguin ssers humans.
11.37. a) Obtenir un clon de Floquet de Neu, s a dir, un
gorilla genticament idntic a ell.
b) Perqu com que el citoplasma del zigot noms la-
porta lvul s convenient que aquest citoplasma si-
gui el ms semblant possible al de les cllules de
lindividu receptor.
c) Perqu el nucli dun espermatozoide noms cont
la meitat de material gentic que tenen les cllules
somtiques.
d) No s necessari, ja que el citoplasma no aporta in-
formaci sobre les caracterstiques de la pell.
e) No es podria obtenir una femella albina a partir de
les cllules somtiques de Floquet de Neu, perqu
totes tenen els cromosomes que determinen el se-
xe mascul.
f) Aquest experiment s que s possible perqu es con-
serven congelades mostres de diferents teixits i r-
gans de Floquet de Neu.
g) El nou gorilla obtingut seria genticament i morfo-
lgicament idntic a Floquet de Neu.
h) Es diuen divisi cellular, diferenciaci cellular i mor-
fognesi.
i) Es diuen determinants citoplasmtics.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 191
192
SOLUCIONARI 12
12.38. (1) gnades, (2) testicles, (3) ovaris, (4) anterozoi-
des, (5) anteridis, (6) oosferes, (7) arquegonis.
LABORATORI
12.45. En la preparaci dvuls, aquests sobserven com unes
cllules ataronjades i arrodonides.
Els espermatozoides sobserven, a ms augment, com
unes cllules molt petites, refringents i mbils.
12.46. Els espermatozoides se senten atrets pels vuls de la
mateixa espcie per quimiotactisme positiu. Augmen-
ten la seva mobilitat i es dirigeixen cap als vuls. Per
al cap de poca estona ja sobserva, entre els vuls i els
espermatozoides, una corona de separaci. Aix ens
indicar que aquests vuls ja han estat fecundats.
PROVA DAVALUACI 1
1. La reproducci pot ser sexual o asexual. Es parla de repro-
ducci sexual quan soriginen individus amb informaci ge-
ntica diferent de la del progenitor o progenitors i de repro-
ducci asexual quan soriginen individus amb la mateixa
informaci gentica que el progenitor.
2. S, quan sintercanvia material gentic entre individus, sen-
se que es generi un nou individu. Per exemple, la conjuga-
ci en els paramecis, en qu hi ha recombinaci gentica
entre els micronuclis de dos individus diferents.
3. En la reproducci asexual noms hi ha processos de mito-
si. Sempre soriginen cllules amb la mateixa informaci ge-
ntica.
4. Gemmaci: generaci de nous individus a partir de gemmes
pluricellulars. Ex.: porfers, plips.
Escissi: divisi longitudinal o transversal dun organisme en
dos o ms fragments que es transformaran en nous indivi-
dus. Ex.: porfers, cnidaris.
Poliembrionia: quan en les primeres divisions del zigot les
cllules se separen i donen lloc a uns quants individus. Ex.:
bessons univitellins.
5. Sha de produir la divisi per meiosi, perqu sha de pro-
duir la recombinaci del material gentic, per augmentar la
variabilitat en la descendncia, i sha de reduir el nombre de
cromosomes a la meitat, perqu en produir-se la fusi de
dues cllules no es dupliqui el nombre de cromosomes.
6. Les cllules reproductores animals sn heterogamtiques.
El macrogmeta s la cllula femenina, que sanomena vul
i es produeix als ovaris. El microgmeta s la cllula mascu-
lina, que sanomena espermatozoide i es produeix als testi-
cles.
7. s la partenognesi. Es considera sexual perqu lindividu
noms t la meitat de la informaci gentica del seu pro-
genitor, per tant no s idntic a ell. Ex.: les abelles.
8. La fecundaci es produeix a les trompes de Fallopi de les
dones. El gmeta femen est en la fase docit II (n), des-
prs de la primera divisi meitica. El gmeta mascul s
lespermatozoide (n), cllula que deriva de la transfor-
maci de lespermtida (resultat de la meiosi).
9. Consisteix a obtenir ocits madurs duna dona, fecundar-
los amb espermatozoides al laboratori i desprs introduir-
los en un ter perqu prossegueixin el desenvolupament.
Sutilitza en casos dobstrucci de les trompes de Fallopi
de la dona o de poca producci despermatozoides.
10. Perqu les caracterstiques de les cllules depenen de lex-
pressi dels gens. Aquesta expressi ve determinada per
uns cofactors de transcripci que alhora estan codificats
per uns gens reguladors. El gen que inicia el procs depn
de substncies de lvul i de senyals que li arriben daltres
cllules. La major part de la diferenciaci cellular es pro-
dueix durant el procs embrionari.
PROVA DAVALUACI 2
1. En la reproducci sexual sn necessaris un o dos individus.
Els organismes que soriginen no sn genticament idn-
tics ni entre si ni als seus progenitors.
En la reproducci asexual noms s necessari un sol proge-
nitor i els nous individus sn idntics entre si i al seu pro-
genitor.
2. S, perqu reproducci vol dir generaci de nous individus i
sexualitat s lintercanvi de material gentic.
3. Els individus originats per reproducci asexual sn idntics
entre si i al seu progenitor, perqu no hi ha hagut intercan-
vi ni reducci del material gentic.
4. La fragmentaci s la generaci de nous individus a partir
dun fragment del vegetal. Pot ser per:
rizomes: tiges subterrnies horitzontals de les quals sur-
ten nous individus.
esqueixos: fragments irregulars de la tija del vegetal.
bulbs: tiges subterrnies amb substncies de reserva.
5. Sn cllules amb la meitat de la informaci gentica, perqu
elles o les estructures que sen derivin shauran dunir amb
una altra cllula similar per formar un nou individu. Si no es
redus el nombre de cromosomes, aquests sanirien duplicant.
6. Sn heterogmetes, s a dir, hi ha el macrogmeta o cllula
femenina, que sanomena oosfera i sorigina en el gametangi
femen o arquegoni, i el microgmeta o cllula masculina, que
s lanterozoide i sorigina en el gametangi mascul o anteridi.
7. Es tracta de dos tipus de reproducci a partir de la fusi dels
gmetes. Lhologmia s quan els gmetes no es diferencien
dels adults. Ex.: alga Chlamydomonas.
La merogmia s quan els gmetes sn molt diferents dels
adults i soriginen en els rgans sexuals. Ex.: algunes algues,
brifits, pteridfits, espermatfits i metazous.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 192
193
SOLUCIONARI 12
8. Vegeu el dibuix de la pgina 256 del llibre de lalumne.
1a divisi mittica 2a divisi mittica mrula blstu-
la gstrula embri
9. Una de les solucions seria la fecundaci in vitro, i laltra, la
inseminaci artificial.
10. Les cllules mare poden ser:
Totipotents: si poden generar un nou individu. Si es vol
aconseguir un individu idntic a un altre, o per fer pro-
ves de laboratori.
Pluripotents: si poden generar tots els tipus cellulars, pe-
r no un individu. Per aconseguir diferents tipus cellu-
lars per trasplantar, en cas de malaltia.
Multipotents: si noms poden generar uns determinats
tipus de cllules. La mateixa utilitat que les anteriors.
REFOR
1. La reproducci pot ser:
Sexual, amb intercanvi de material gentic i a partir dun
o dos individus.
Avantatges: variabilitat en la descendncia, millor adapta-
ci de lespcie.
Inconvenients: els dos individus o les seves cllules repro-
ductores shan de trobar.
Asexual, amb un sol progenitor i individus idntics.
Avantatges: amb un sol individu sen poden generar de nous.
Inconvenients: tots els individus sn idntics, per tant les-
pcie no sadaptar a un medi canviant.
2. Reproducci: generaci de nous individus.
Sexualitat: intercanvi gentic.
Un organisme es pot reproduir sense que hi hagi hagut in-
tercanvi de material gentic. Ex.: un esqueix. Un individu pot
intercanviar el material gentic sense generar-ne de nous.
Ex.: conjugaci en protozous.
3. Els bessons univitellins, perqu shan originat a partir de la
separaci de les cllules de les primeres divisions del zi-
got.
4. Gemmaci: generaci de nous individus a partir de gemmes
pluricellulars. Ex.: porfers, plips.
Escissi: divisi longitudinal o transversal dun organisme, en
dos o ms fragments, que es transformaran en nous indivi-
dus. Ex.: porfers, cnidaris.
Fragmentaci: generaci de nous individus a partir dun frag-
ment vegetal. Ex.: les patates.
Esporulaci: generaci de nous individus a partir duna cllu-
la produda per mitosi. Ex.: fong Penicillium.
Poliembrionia: quan en les primeres divisions del zigot les
cllules se separen i donen lloc a uns quants individus. Ex.:
bessons univitellins.
5. Els dos tipus de cllules que poden intervenir en la repro-
ducci sexual sn: els gmetes i les meispores. Els gme-
tes sn cllules que shan de fusionar amb un altre, per
originar un nou individu i les meispores per si soles ja ge-
neren un nou individu.
6. a-3, b-5, c-7, d-9, e-2, f-8, g-10, h-6, i-1, j-4.
7. Es poden unir els gmetes: gametogmia. Ex.: en els hu-
mans.
Es poden unir les cllules somtiques: somatogmia. Ex.:
en els fongs basidiomicets.
Es poden unir els gametangis: gametangiogmia. Ex.: en
els fongs ascomicets i zigomicets.
8. Les principals etapes de la reproducci sexual sn:
Gametognesi: formaci dels gmetes.
Fecundaci: uni de gmetes, originant el zigot.
Desenvolupament embrionari: successives divisions cellu-
lars del zigot fins arribar al part o a leclosi de lou.
Desenvolupament postembrionari: des del moment del
part fins a la fase adulta.
9. Les tcniques ms utilitzades en la reproducci assistida
sn:
Inseminaci artificial: obtenci desperma per autoesti-
mulaci, que desprs sintrodueix a la vagina o a lter.
Fecundaci in vitro: obtenci docits madurs duna do-
na, que es fecunden amb espermatozoides al laborato-
ri i posteriorment sintrodueixen a lter.
Maternitat substitutria: introducci desperma o em-
brions a una dona perqu aquesta tiri endavant lemba-
rs i el part.
10. Les cllules mare sn cllules capaces de generar un nou
individu (totipotents), tot tipus de cllules dun organis-
me (pluripotents) o uns determinats tipus de cllules (mul-
tipotents).
Es poden obtenir dembrions de 5 dies (cllules mare em-
brionries), de la medulla ssia, del teixit adips, del cor-
d umbilical, de la placenta, del cervell... (cllules mare
adultes).
Sutilitzen en agricultura per obtenir plantes iguals a una
variant desitjada, o per formar teixits histocompatibles amb
el receptor.
AMPLIACI
1. Lavantatge de la reproducci sexual s que es generen nous
organismes diferents, per tant hi haur variabilitat en la des-
cendncia, fet que facilitar una millor adaptaci de lesp-
cie al medi canviant.
La reproducci asexual t lavantatge respecte de la sexual
que amb un sol individu es poden generar nous individus, i
aix pot ser en poc temps. A ms, tots seran idntics i ben
adaptats a lambient.
2. Hi ha reproducci sense sexualitat quan hi ha reproducci
asexual. Ex.: la gemmaci dels plips. Soriginen nous indi-
vidus, sense intercanvi de material gentic.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 193
194
SOLUCIONARI 12
Hi ha sexualitat sense reproducci en la conjugaci: in-
tercanvi de material gentic entre els micronuclis de dos
paramecis. No es generen nous individus, per els dos pa-
ramecis tenen diferent informaci gentica que al prin-
cipi.
3. Seran idntics si no hi ha hagut cap mutaci o alteraci del
DNA durant el procs de mitosi.
4. Multiplicaci per rizomes: tiges subterrnies horitzontals que
generen nous individus.
Multiplicaci per tubercles: tiges subterrnies amb substn-
cies de reserva.
Multiplicaci per bulbs: tiges subterrnies, envoltades de fu-
lles, que emmagatzemen substncies de reserva. Es multi-
pliquen i originen nous individus.
Estolons: tiges reptants que tenen nusos on hi ha gemmes
que arrelen i generen una nova planta.
Multiplicaci per esqueixos: fragments de tiges que originen
nous vegetals.
5. No, en el cas de la partenognesi, a partir dun sol individu
amb un vul sense fecundar, per tant ja no ser idntic al
seu progenitor. Ex.: les abelles.
Tamb en el cas que lindividu tingui els dos tipus de gna-
des i, per tant, pugui generar dos tipus de gmetes, que es
fecundaran. Ex.: organismes hermafrodites o plantes monoi-
ques (pins).
6. Monoics: sn els que sn capaos de produir els dos tipus
de gmetes. Ex.: cargols, roscies...
Dioics: els que presenten uns individus que poden produir
els gmetes masculins i uns altres, els gmetes femenins.
Ex.: humans.
Masculins: els que produeixen el microgmeta. Ex.: home.
Femenins: els que produeixen el macrogmeta. Ex.: dona.
7. Gametogmia: reproducci amb isogmetes (+ i -). Tenen
la mateixa forma i mida, i sn mbils.
Somatogmia: uni de cllules somtiques. Primer es
fusionen els citoplasmes i desprs els nuclis.
Gametangiogmia: es fusionen els gametangis plurinucle-
ats.
8. Fase de proliferaci i multiplicaci: per mitosi soriginen oo-
gonis (2n). Etapa fetal.
Fase de creixement: augmenta la mida dels oogonis per
lacumulaci de vitel i es transformen en ocits de 1r ordre
(2n). Fins la pubertat.
Fase de maduraci: cada ocit de 1r ordre (durant letapa
frtil de la dona, i una vegada al mes), per la primera di-
visi meitica, origina locit de 2n ordre (n) ric en vitel i el
1r corpuscle polar (n). Ser expulsat de lovari per ser fe-
cundat. Amb la 2a divisi meitica locit de 2n ordre ori-
gina lovtida (n) i el segon corpuscle polar, si ha estat fe-
cundat per un espermatozoide.
Finalment lovtida es transformar en lvul i els tres cor-
puscles polars degeneraran.
9. Podria ser mare gestant si per fecundaci in vitro amb un
vul duna donant, se li transfereixen embrions a les trom-
pes o a lter. Seria tamb mare gentica si prviament se li
haguessin congelat vuls i shagus seguit el mateix procs.
10. S, per la tcnica de clonaci. Sextreu el nucli dun vul i
se li introdueix el nucli duna cllula mare prpia, totipo-
tent (del seu cord umbilical). Quan est en les primeres
fases de lembri simplanta a lter.
917280 _ 0184-0197.qxd 29/12/08 14:15 Pgina 194
195
SOLUCIONARI 1 SOLUCIONARI
Not es
917280 _ 0184-0196.qxd 30/12/08 12:31 Pgina 195
196
917280 _ 0184-0196.qxd 30/12/08 12:32 Pgina 196

Solucionari 1r BIO BAT

Enviado por

Dados do documento

Direitos autorais

Formatos disponíveis

Compartilhar este documento

Compartilhar ou incorporar documento

Opções de compartilhamento

Você considera este documento útil?

Este conteúdo é inapropriado?

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

Solucionari 1r BIO BAT

Enviado por

Direitos autorais:

Formatos disponíveis

38

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L.

) s ms petit que el del S (t 16 e

) s baix. A ms, soriginen pols

. Tamb dissol b els compostos cova-

afavoreix lentrada daigua a la cllula (turgncia),

, el tamp bicarbonat actua alliberant

Davant duna baixada de pH, s a dir, davant dun aug-

, el tamp bicarbonat actua absorbint lex-

i, per aquesta causa, molt

Exemples Nivells dorganitzaci

), per exemple, els

) per separat paralit-

, valor que s el mxim possible, fins

s 1 M. El mateix es pot dir de les ba-

917280de054a065.qxd 30/12/08 12:46 Pgina 62

Llet (s un dels aliments ms complets,

Pollastre, ous, peix, carn.

Fruits secs, patates, llegums.

Col, pastanaga, albergnia, rave,

Ram, pltans, pomes, taronges,

Reactiu de Benedict oxidat sucre reductor reactiu

, els anomenats sa-

). Aix doncs, quan el sab es posa en contacte amb

), shi aproxima el cati (Na

917280 _ 0066-0080.qxd 29/12/08 16:29 Pgina 76

917280 _ 0066-0079.qxd 12/1/09 11:12 Pgina 77

, s a dir, els seus

); s a dir, en aquests graus dacidesa lalanina

), que intenten contrarestar lacidesa del

com abans, no tan sols genera ions OH

. Si el pH s 6,02, tota lalanina

). Si el pH s 10,7 (en realitat s 9,7), hi

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 86

). Finalment, si el pH s 12, tota lalanina

), s a dir, generen ions hidroni (H

) i passa a ser un radical (NH

Tripptid Lys - Glu - Ala ionitzada

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 89

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 92

917280 _ 0080-0099.qxd 29/12/08 13:59 Pgina 93

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 104

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 105

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 107

monocatenari (virus X174)

917280 _ 0098-0110.qxd 29/12/08 14:06 Pgina 108

(4/3) (3,14 1.000

) a travs del complex

, proporciona lenergia necessria per a la for-

917280 _ 0158-0171.qxd 30/12/08 12:55 Pgina 164

Per tant, si es modifiqus, el segon aminocid en lloc

Resultat de la segona generaci

DNA del progenitor

917280de172a183.qxd 30/12/08 12:59 Pgina 181

Você também pode gostar