Publicaci electrnica

dHistria Militar Catalana

I poca Any II nm. 4 maig de 2007













4 - EDITORIAL: Montjuc de rosa

5 Els governadors militars
de Cardona.............................

8 Lillustre reusenc
Victori Sugranyes Fernndez


14
EL PERSONATGE:
Joan Baptista de Mata

16 NEWS

19 LLIBRES:

La Guerra a lAlta La II Repblica
Edat Moderna a Constant













La Caiguda de Catalunya


28 El fons personal del capit Mari Batlle (ACR)




EXPUGNARE OPPIDUM: Valncia dneu (1487)


Entre 1484-1487, es desenvolup, al cor del Principat, una petita guerra que gaireb ha passat
desapercebuda en la historiografia militar, de no haver estat l inters despertat recentment per la figura
del cabdill militar Hug Roger III (1430-1503), ltim comte sobir del Pallars, de la dinastia originria.

Aquest comte catal, fou un dels militars ms prestigiosos de la guerra civil contra Joan II, i el fet que
fes costat a la Generalitat, contra el Trastamara, lacabaria portant a la perdici. Fill dArnau Roger V i
de Joana de Cardona, el parentiu matern no li va servir per esquivar les ambicions de la poderosa casa
cardonenca, que fu costat els Trastamares i li arrabass el comtat. El 1461 formava part de
lambaixada a Joan II perqu allibers el Prncep de Viana. Des de l inici de la guerra civil (1462-
1472), va esdevenir cap militar suprem de la Generalitat i va combatre les forces Joanistes. Cap de
lexrcit que assetj la Fora de Girona, fou capturat el 1466 i alliberat quatre anys ms tard,
prosseguint la lluita fins a la capitulaci de Pedralbes, de la qual fou excls. Va mantenir, doncs, una
campanya de continua hostilitzaci des dels seus feus pallarencs, que altern amb treves, submissions i
perdons, fins l inici de la campanya final per la qual Ferran II es va decidir a acabar duna vegada amb
la seva resistncia (1484). El comte de Cardona assum la direcci de la campanya, amb avenos i
retrocessos, rtzies, ocupaci de viles, etc., fins que aconsegu incorporar el comtat als seus dominis.
Hug Roger III escap i sexili a Frana. El 1493 acompany Carles VIII a la conquesta de Npols,
quedant de governador de la plaa fins el 1503, en que fou presa pel Gran Capitn. Esdevingu
presoner del Trastamara, que desprs de commutar-li la sentncia capital, el tanc a la fortalesa de
Xtiva, on mor.

Pallars, fou un hbil militar amb profunds coneixements sobre lart de la guerra. Un dels seus mrits
ms grans, fou el dadaptar a la nova realitat bombardera les defenses del castell de la capital del seu
comtat, Valncia dneu, fins a fer-lo inexpugnable, avanant-se, sens dubte, al seu temps.
Probablement lleg Valturius, que en la seva obra de 1472 alababa la fortalesa de Rmini pel talud de
les muralles i la disposici de canoneres. El cas, s que dot Valncia dneu de les defenses precises
per resistir (com resist) les envestides de qualsevol exrcit enemic. El 1487, tanmateix, la fortalesa es
rendia desprs de dos mesos de setge formal, durant els quals, ms de 3.000 atacants no aconseguiren
lexpugnaci duns murs custodiats per una seixantena de defensors. La tctica dels atacants, hagu
dadaptar-se tamb als nous temps i tcniques, i bloquejaren la poblaci, forant-la a la rendici quan
al cap de poc manc laigua.

Aquest setge marca un punt i a part en levoluci de lart militar catal, doncs, Valncia dneu s de
les primeres (sin la primera) fortaleses bastides amb la traa italiana (construcci abaluartada, murs
espessos i angulosos, troneres, etc.) que significava tota una innovaci en el camp de la poliorctica.
Fou la primera fortalesa en sl catal, dotada amb aquesta tcnica, que resistia lexpugnaci de forces
molt superiors, posant els fonaments de la Revoluci Militar al nostre pas. No va ser sin 20 anys ms
tard, que el rei Catlic, que venc el comte de Pallars, en prenia bona nota, i desprs d allionar-se al
laboratori de la Guerra de Granada, feia bastir la fortalesa de Salses, paradigma catal de traa italiana.

La fortalesa de Valncia dneu senclavava estratgicament a lentrada del cam de la Vall dArn
cap al port de la Bonaigua. Als seus peus, existia la Pedra Comtal, indret on els comtes de Pallars
juraven els crrecs de tota la Vall dneu. Avui, no en queda ms que un roc amb un munt de runa.

[MG]






















COLL I ALENTORN, MIQUEL. Hug Roger III de Pallars. GEC, VIII, 1975, 516; FERNNDEZ, JAUME. La
guerra del Pallars (1484-1487): lart de la guerra en locs del mn medieval. en: Muntanyes en
rebellia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu dHistria de Catalunya, 2005,
76-97: 78-81, 85 i 87; VALTURIUS, ROBERT. De Re Militari, 1472 (Verona, 1483).




A C a r n ! Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana

Director: Manel Gell [mguell@altanet.org]; Col laboradors: Nria Florensa, Ramon Perell, Alfred Redondo Penas; Josep M. Grau,
Roser Puig, Josep Estivill, Josep M. Gell, Jordi Rovira; Imatges: (Per ordre daparici) Portada Retrat de Victori Sugranyes
Fernndez [La Guerra de frica emprendida por el ejrcito espaol en octubre de 1859. Historia de los sucesos que estn ocurriendo
con admiracin general de Europa en el norte de aquel vasto y dilatado imperio. Barcelona, Tip. de Jos Gaspar, 1859, p. 313]; Sumari
Vista panormica del castell de Cardona [Guillermo Kumerz: www.castillosnet.org]; Retrat de Victori Sugranyes Fernndez....
Castell de Valncia dneu [www.weblandia.com/Castillos/pallarss.htm]. Les imatges de les portades dels llibres recessionats, a la web
de referncia de la recensi.

A C a r n ! no es considera responsable de lopini, tendncia ideolgica o contingut empric que puguin semblar indicar o expressin els
articles i col laboracions que ciberpublica. A C a r n ! s un projecte personal, pensat, dissenyat, desenvolupat, omplert, gestionat i
distribut per Manel Gell amb ajut de col laboradors, que ofereix un espai web de contingut semiobert i lliure circulaci per acollir tota
participaci capa daportar informaci, debat, crtica, suggeriments, etc., amb els quals ampliar el coneixement de la histria militar de
Catalunya. Existeix, en tot cas, el comproms tcit de rigorositat pel que fa al tema de citaci i referncies bibliogrfiques, comproms
que sexigeix a tot col laborador que hi vulgui publicar. Aquesta publicaci s lliure i gratuta i els cibersubscriptors ho sn nicament a
tall dhaver estat inclosos al mailing denviaments; no es cobra preu ni retribuci, ni tampoc es paga cap aportaci.

A C a r n ! penjar en una site, sengles versions de cada nmero, en catal i en castell, per no garanteix les condicions i/o la
correcta prestaci dels serveis que aquella web ofereixi als usuaris dInternet per terceres persones alienes a la
nostra publicaci, ni tampoc que aquests compleixin la normativa vigent en matria de protecci de
dades de carcter personal i comer electrnic. Tampoc es fa responsable dels possibles
danys ocasionats per interferncies, desconnexions, virus informtics, avaries
telefniques, sobrecrregues, retards o bloquejos de la xarxa, o al-
tres perjudicis del sistema electrnic, ni molt menys dels
danys que puguin causar terceres persones mit-
janant il legtimes intromissions, fra
del nostre absolut control.
http://perso.wanadoo.es/ramon19630427; www.irmu.org > Notcies; www.delaguerra.org > Enllaos;
http://seneca.uab.es/historia/hn0708.htm; http://hispanianova.rediris.es/enlaces/hn0708.htm.