Você está na página 1de 21

LART I ELS SEUS LLENGUATGES

Pol Capdevila i Castells


Xavier Benguerel, 12 de febrer
Van Eyck,
Matrimoni Arnolfini,
1434
Pantocrtor,
Sta. Climent de
Tall, S. XII
Caspar David Friedrich, Abada en el robledal, 1809
Vincent Van Gogh, Habitaci a Arles, 1889
Vermeer, Lart de la
pintura, 1666
Monet,
Catedral de
Rouen, 1894
Jackson Pollock, Number
11 (Lavender mist), 1950
Rothko,
Number 7,
1960
Frank Stella:
Sempre em discuteixo amb la gent que vol retenir els
vells valors de la pintura valors humanistes que ells
sempre troben en els quadres. Si els apretes una mica,
sempre acaben afirmant que hi ha alguna cosa al
costat de la pintura. La meva pintura est basada en el
fet que noms el que es pot veure s all. s realment
un objecte. (...)
Tot el que vull dels altres que extreguin dels meus
quadres, i tot el que voldr, s el fet que siguin capaos
de veure la idea sense confusi... El que veus s el
que veus.
Robert Morris - Planxa (Nvol),
1964
Tony Smith,
Die (Donat,
morir), 1962
Donald Judd, Sense
ttol (Stack, pila),
1968-69
Donald Judd, Sense ttol
Dan Flavin, 1.- Monument a Tatlin (1963);
2.- Untitled;
3.- Corner Piece (1987)
Serra - Puntal d'una tona (Castell de
cartes) 1986
Richard Serra, Trip Image 1988
Carl Andre,
Tenth Copper
Cardinal, 1973
Robert Morris- Untitled 1965-71
Bruce Nauman, Cartell de paret o finestra, 1967.
[El vertader artista ajuda el mn descobrint veritats mstiques]
Smbol com a mimesis
com a evocador dun mn o duna manera de veure el mn
Autorreferencialitat, reflexi sobre lessncia artstica (lacte de
lartista, lessncia de lobra, etc)
Regles semntiques i sintctiques.
Densitat semntica, densitat sintctica i plenitud relativa
Deshumanitzaci (Ortega)
Desalienaci (Rubert de Vents)
Illusionisme i ideologia
Art minimal: el que veus s el que veus (que ja s molt)
Exemplificaci propietats fsiques i perceptives







Dan Graham, Espai pblic,
Joan Jonas, Mirage, 1976

Você também pode gostar